17 (Cer.) 1500 (Mallorca) JURAMENT DELS CONSELLERS DE LA UNIVERSITAT DE LA CIUTAT DE MALLORCA Jurametum consilia[rum] Vosaltres, magnífichs e hon[orables] consellers de la present Ciutat assí presents, convocats e congregats en la sala del Consell de la dita Universitat al dit ofici trets lo die proppassat de sancta Lucia, segons forma del sanct ý saludable regiment de sort ý de sach, ab lo qual lo present Regne se regeix e·s governe, jurau e prometeu a nostre Senyor Déu e als se[us] sancts quatre evvangelis, p[er] v[ost]res mans corporalment tocats, e p[er] lo homenatge per cascú de vosaltres prestat en mans e poder de l'spectable e molt magnífich senyor don Joan Aymerich, cavaller, criat, mestre sala, consell[e]r del Rey nostre Senyor ý p[er] sa altesa loch[tinent] general ý gov[er]nador en lo Regne de Ma[llor]q[ue]s e ylles a aquell adjacents assí present, que en los actes e negocis de la dita Universitat e Regne p[er] v[ost]re poder ý saber, salves empertoste[m]ps ý en totes coses, al molt alt ý molt poderós S[eny]or lo Senyor Don Ferrando, Rey de Castella ý de Aragó, are benaventuradament regnant, la Senyoria, fidelitat e naturalesa que a sa Altesa són tenguts drets e regalies de aq[ue]lla, los quals a sa Ex[cel·lèn]cia tendreu e servareu, tenir e servar fareu, aconsellereu bé e leyalment a llahor, honor e servey de nostre Senyor Déu e del dit Rey nostre Senyor, e a utilitat e benefici de la cosa pública de la dita Univ[er]sitat e sing[u]lars de aq[ue]lla, e tendreu e servareu, tenir e servar fareu inviolablement, e ab tot degut efecte lo dit sanct ý saludable regiment de sort ý de sach, e les declaracions circa aquell fetes, aquelles emp[er]ò qui no són revocades E noresme[n]ys, en virtut del dit sagrament ý homenatge p[er] exequció ý observança de la s[e]n[tènc]ia Reyal donada p[er] la prefata Real Ma[jesta]t en la Ciutat de Barch[elo]na lo primer de marts de l'any ·MCCCCLXXXI·, entre aquest dit Regne de una p[ar]t e los creditors censualistes de la dita Universitat, domiciliats en la dita ciutat de Barch[elo]na e Principat de Catalunya de la part altre, e de moltes provisions e letres p[er] sa gran Altesa provehïdes e manades, sots diversos kalendaris a instància dels dits creditors, pagareu e pagar fareu a aquells dits crehedors les pensions de llurs censals, a la prestació dels quals la dita Universitat és tenguda ý obligada, axí degudes com devedores en e dins la dita ciutat de Barch[elo]na en los térme[n]s e pagues dels dits censals, e segons lo tenor ý forma dels contractes dels encarragame[n]ts de

aq[ue]lls, e axí com p[er] las dites s[e]n[tènc]ia[s] e letres reyals és stat provehït, sentenciat, declarat ý manat, tenint e servant a aquells tot ço ý quant los són tenguts tenir ý servar en virtut dels capítols vulgarme[n]t dits de la Concòrdia de Barch[elo]na e s[e]n[tènc]ia reyal d'aquèn dada, e segons la capitulació e concordia novament feta en la ciutat de Barch[elo]na entre aquest dit Regne, e lo síndich de aquell de una part e los dits creditors censualistes catalans de la part altre. La qual capitulació e concòrdia és stada assí en Ma[llorques], migençant sagrame[n]t ý homenatge, sots a ·V· de nohembre any ·mil_CCCCLXXXIIII· aprovada, ratificada, confirmada e loada. Los quals capítols e s[e]n[tènc]ia p[er] v[ost]re poder tendreu e servareu en quant concernex[en] interesser de la present Universitat e Regne e habitadors de aquell, e los privilegis attorgats als creditors censualistes de Ma[llorques], e la s[e]n[tènc]ia o s[e]n[tènc]ias reyals donades sobre los referime[n]ts e altres coses en aq[ue]llas contengudes, e als dits creditors censualistes atorgades, e signantme[n]t la s[e]n[tènc]ia ara derrerament sobre los dits referime[n]ts p[er] lo dit Rey nostre Senyor com a Rey ý Senyor àrbitre e arbitrador donada e promulgada en la Ciutat de Córdova a ·XXX· de agost del dit any ·mil_ CCCCLXXXIIII·, e la ordinació de no donar a fiols ne a fioles sinó fins en ·X· s[ous] en loch pobre a vostre coneguda, e les ordinacio[n]s de les gramalles de dol, e de stirpar aq[ue]ll[e]s qui vénen de lochs morbós. E no permettreu, dareu loch ne consentireu que los oficis sien regits p[er] substituts, sinó p[er]sonalment, exceptats los casos en los quals, ço és, p[er] absència o malaltia és p[er]mès aq[ue]lls poder-se regir per substitut. Ítem, tendreu e servareu los capítols e ordinacions novament fetes e ordenades sobre lo redrès e bon stame[n]t del dit Regne. E noresme[n]ys tendreu e servareu, tenir ý servar fareu inviolablement ý ab tot degut efecte les ordinacions novame[n]t fetes ý compostes p[er] lo dit spectable senyor moss[èn] Joan Aymerich, loch[tinent] general e ensemps ab lo reverend mestre Ffrancesch Sagarra, e les p[er]sones p[er] lo Gran e General Consell del dit Regne eletes, axí sobre lo Universal Regiment com sobre altres coses, have[n]ts sguard a la bona directió del dit Regne en la forma ý manera q[ue] per la Ma[jestat] Reyal són stades aprés limitades e decretades e p[er] la dita Universitat admeses. Més avant en virtut del dit sagrament ý homenatge p[er] tots vosaltres dits Consellers axí de la ciutat com de la p[ar]t forana prestat jurau e prometteu tenir e servar, e fer tenir ý servar la Pragmàtica reyal are novame[n]t p[er] sa Ma[jesta]t provehida e totes e sengles coses en aquella contengudes juxta sa sèrie ý tenor sots les penas en dita reyal pragmàtica contengudes. E generalme[n]t tendreu e servareu, tenir e servar fareu totes altres coses q[ue] a v[ost]re offici tenir ý servar se p[er]tanguen. Lo qual jurament ý homenatge publicat, los dits magnífichs ý hon[orables] consellers digueren que ells juraven la dita nova Pragmàtica en la forma ý manera

q[ue] p[er] lo Consell General és stada admesa, singula sing[u]lis referendo, quare, etc.