[...]
[...]
[...]
[...]
VENDA DE PEIX
Die jovis
[A. H. M. Extr. Jurats 1552-54, fol. 461. Mallorca, 19 abril 1554.]
Molt Spectable senyor.
Als magnífichs Jurats és stada presentada la infrascripta suplicació,
la qual repeteixen a vostra spectable Senyoria.
Molt magnífichs senyors, pares ý protectors de la República.
Notori és a tots los vells de la present ciutat lo molt exercici ý ús
se feya de pexcar tunynes ý altres pexos de tall en la present illa, ý la
utilitat que de aquell reportava la cosa pública, per quant en temps de
stretures de carns, com és el present, se divertia la gent en menjar de
dit peix, ý en temps de abundància se salava de aquell. Axí mateix és
notori, dit pescar esser se dexat, principalment a causa que los Mostassafos,
los dies que de dits pexos se prenien pochs, se feyen senyors de
aquells, ý venien a qui volien, privant, contra tota equitat, los senyors
del dit peix, los quals ab moltes vigílies, despeses ý treballs havien
pescat, de poder vendre aquell, a qui los aparia. E com al present,
sien alguns de la present ciutat, los quals vullen fer xàrcia per pescar
dit peix, ý no gosen per temor de dita privació, supliquen a vostres
Magnificències vullen impetrar de sa spectable Senyoria, per utilitat de la
cosa pública ý per bona equitat ý justícia, decret ý auctoritat del capítol
següent, ý vullen manar aquell esser registrat en lo libre del magnífich
Mostassaf. E és lo capítol del tenor següent:
Item, tota hora, que per los pescadors seran presos tunyines, bonítols,
sèrvies o qualsevol altre peix de tall, pus que hage sa Senyoria lo que
haurà menester ý vostres Magnificències una liura cada ú, juxta forma ý
pràctica dels capítols vells, ý lo magnífich Mostassaf una liura per ell,
dit Mostassaf no tenga res més que veure, ni entrevenir en lo vendre
de dit peix, ans los senyors pescadors ý senyors de aquells, puguen,
líberament, sens impediment algú de dit Mostassaf vendre; ý donar dit
peix, com és raó en la cosa pròpia, ý ab tants perills ý treballs alcansada,
a qui ben vist los serà.
Baltasar Constantí
ELECCIÓ DE MOSTASSAF
[A. H. M. De un borrador de correspondencia de los Jurados.]
Hoja suelta. Mallorca, 22 mayo 1555.
En esta ciutat ha un oficial, lo qual se diu Mostassaf, lo ofici ý exercisi
del qual és mirar e castiar los fraus comesos per los venadors en pesos
e mesures ý en altres maneres, ý axí bé mirar que les carreres stiguen
netes, e que la ciutat sia neta de immundícies, ý aquest ofici és stat
atorgat per los Reys de Aragó passats, de immortal memòria a esta ciutat
en privilegi, ý son ensaculats en dos sachs per lo Virrey e Jurats, segons
forma de nostre Regiment, Gentils hòmens e Ciutadans, ý a la Vigília
de Pasco del Sperit Sant a un any és elegit Gentil home per tal ofici e
en lo altre Ciutadà d'esta manera, que en presència del Virrey e Jurats
e lo Consell de la Ciutat són trets per un minyó quatre redolins, continents
noms de quatre Gentils hòmens o quatre Ciutadans, segons lo any
que concorre, e aquells liurats en mà del dit Virrey ý desfets, del que
allí són atrobats scrits, dit Virrey ne elegex un, e aquell elegit, posa en
possessió de dit ofici, donant-li una vergueta e prenint homenatge de
aquell e jurament de bé ý leyalment servir son ofici ý administrar justícia,
segons la forma dels capítols del dit ofici [...]
PREGONS SOBRE CATIUS
[A. M. S. Act. Cort. R. 1398-1400. Sóller, 23 julio 1398.]
Die martis
Die et anno predictis ad instanciam Bartholomei Arnaldi de Sentanyí
fuit facta per Jacobum Sartre curritorem hujus Curie voce tubete alta
voce in rotulo platee de Sóller, ut est moris, preconitzacio subscripta.
tota persona, qui metrà en senya de una borda cativa d'en Joan Ar de
Sentanyí, la qual se
Denus, la qual borda és blanca e parla pla, de edat de
la qual ha nom Joanna e vest una cota blanca, oldana. Qui la metrà
en mans de la Cort o de lur senyor, haurà cent sous de joyes, enclós lo
morabati. Qui d'aquí avant la tendrà celada o amagada, serà pres per
ladornici. E qui de fora la terra de Malorques la traurà, no
ni en haver.
Die et anno predictis. Ad instanciam Antonii Nicolay, parrochie de
Porreriis, fuit facta preconitzacio subscripta voce litus in rotulo platee de
Soller, per Jacobum Sartre curritorem hujus Curie.
tota persona, qui metrà en senya de dos catius, un de llinatge de tartres
altre de nació de grechs. És lo grech hom poch neyrenhi, ab barbe negre,
curta, de edat de
barba, hom de bona edat ab les papelles dels uyls grossos. Són los dits
catius del discret en Jacme Nicolau, prevera habitador de Porreres,
que
joyes o per cascun
amagats, seran los presos per ladornici. E qui de fora la terra de Malorques
los traurà no