PER HAVER CARNS EN LA CIUTAT
[A. H. M. Lib. ofic. 1435-41. Mallorca, 22 agosto 1435.]
l'any present, de la ciutat de Malorques, saluts e honor. Com la ciutat
de Malorques sia, al present, molt freturosa de carns de moltó, per la
qual fretura se poria seguir gran scàndil als habitadors de la dita ciutat
e a altres, declinants a aquella, si prestament no hi era de covinent remey
proveït, atès lo temps present, en lo qual moltes persones són malaltes.
Emperamor d'açò, a requesta dels honorables Jurats de la Ciutat e Regne
de Malorques e del discret en Francesch Mir notari, síndich e procurador
lur, a vós deim, cometem e manam que, encontinent, vistes les presents,
anets a les parròquies foranes, on sapiats que haja moltons, e lla constituïts,
fets ací, dins la dita ciutat tants dels dits moltons a vostra coneguda,
que abasten als singulars d'aquesta ciutat e a altres, ací declinants.
Manants als Batles de les parròquies foranes e als altres qualsevol habitadors
de les dites parts foranes, que sobre les dites coses vos donen
consell, favor e ajuda e obeesquen a vostres manaments, la present comisió
tocants, car nós, vos cometem, plenàriament, nostres veus. Data en
Malorques a
CONTRA EL MOSTAÇAF BLAY DE TAGAMANENT
[A. H. M. Determ. G. G. C. 1438-40, fol. 9 v. Mallorca, 30 octubre 1438.]
raquesta e protestació de la tenor següent:
hora vesperorum, existentibus personaliter discretis Joanne Ballistarii,
Jacobo Ribes, Petro Cerda, Petro Bisbal, Francisco Calvet, Antonio Pastor,
Guillelmo Roig et Petro Pericars sindicis anno presenti hominum
forensium.
Consell de aquella sots la qual protecció e defenció los habitants de les
parròquies e viles de la present illa són e
e ordonat, per tant que la cosa pública forana per injusticis no sia
apremuda ne mal tractada e per consegüent algun singular, habitant
d'aquella, ab deguda reverència e humilitat exposa lo honorable en Bartomeu
Bestard de la parròquia de Robines dient: que, axí com és cosa
notòria e manifesta que lo dit Bartomeu de lonch temps ensà haja
acustumat tavernejar, compran vin d'alguns lochs e viles de la present
illa e aquell vendre e fer vendre per diverses tavernes de la ciutat del
present Regne en gran e evident utilitat de la cosa pública axí de la
dita ciutat com de les parts foranes sens algun frau ne engan del poble
ans de tota certa sciència ab aquella milloria, que a ell era possible.
E ara, ab gran rigor, contra tota justícia, lo honorable mossèn Blay de
Tagamanent, cavaller, mostaçaf l'any present de la dita ciutat, per fer
opresions e injúries al dit Bartomeu, en detriment de la cosa pública,
desolada per gran pobresa, sots color de justícia e ombra de aquella,
axí per potència de son ofici com en altra manera, sens injúria parlant,
sia anat per les tavernes del dit Bartomeu Bestard, on lo dit vin se
venia, ço és, d'en March Bases, d'en Fransoy Negre, de la dona Pujola
e altres, e aquells haja forçats que, venut lo dit vin, li fossen liurats
los diners, proceits de aquell, axí com de fet han, no citat ne oït lo
dit Bartomeu qui, segons disposició de dret axí divinal com civil o
municipal devia esser citat e oït per lo dit Mostaçaf e aquell citat e oït,
fer veure lo dit vin, si era en res fraudolós ne tal, que segons disposició
de capítol o capítols, no
trobat no vendable e fraudulós, aquell fer lensar en la forma e manera,
que de bona justícia, per los passats justificats, és estat fet e usat, e no
pas fer vendre lo dit vi als dits taverners e forçadament ocupar e usurpar-se
los dits diners, summa prenents de quoranta o cinquanta libres
en absència del dit Bestard, dient lo dit Mostaçaf, per dar color a la sua
violència e injustificat proceiment, que lo dit vi era aneyguat per lo dit
Bartomeu contra tota veritat, ab honor parlant, com lo dit Bartomeu no
ho haja acustumat. Jatsia no sia vuy cosa nova, ans és de pràctica e
ús en lo present Regne, que los qui cullen vin e venen aquell guastar en
alguna manera per tornar-se, o altre cars qui
vi metent alguna quantitat d'aygua en lo vi per conservació de aquell,
de que cars posat e no atorgat lo dit Mostaçaf haja trobada alguna
quantitat d'aygua en lo dit vi puria esser que los senyors del vi, dels
quals lo dit Bartomeu ha comprat lo dit vi, per la dita raó n'hi haguessen
mesa sens culpa del dit Bartomeu, ignorant de tal cosa, qui l'ha on
loch hagués, que los dits vins sien confiscadors per la dita raó seguir-se
un gran dan en lo present Regne, car no
comprar ne revendre vi per por de les dites opresions e confiscacions
del dit vi. On, com per les dites opresions, injúries e evidents injustícies
lo dit Bartomeu moltes voltes, axí de paraula com en scrits haja raquest
lo dit honorable Mostaçaf, que li degués tornar los dits diners per ell
en la dita forma ocupats e no
dita Ciutat e fins assí justícia alguna no li sia feta, e sia necessari a ell
ocórrer-ne a vosaltres dits e Consell, als quals la dita defensió se pertany.
Per tant, lo dit Bartomeu Bestard, recorrent a vosaltres, honorables
Síndichs damunt dits e al honorable Consell, suplica e raquer, que us
plàcia requerir los honorables Jurats de la dita Ciutat, que les dites coses
fassen a loch tornar, com en altra manera lo dit Bartomeu Bestard ne
entena haver recors al molt il·lustre senyor Rey o a la molt alta senyora
Reyna. Lo ofici de vosaltres, honrats Síndichs e honrat Consell, humilment
suplicant.
Per tant, los dits honrats Síndichs supliquen e raqueren ab gran instància
vosaltres, honorables Jurats del present Regne e al Gran e General
Consell del dit Regne, assí ajustat, que les dites coses, per lo dit honorable
Mostaçaf indegudament e contra tota justícia fetes, fassats tornar
a loch e a degut stament restituint aquelles en lo primer estat, faent
satisfer al dit Bartomeu Bestard la extimació del dit vin e tot interésser,
dan e despeses, per aquell fetes e sostengudes per occasió de les dites
coses, en guisa que aquell sia preservat de tot dan e tals coses, axí
malfetes, no sien tollerades, ans ab degut esforç tornades a loch, segons
a nosaltres e a vostre ofici se pertany. En altra manera los dits Síndichs
ab deguda reverència e honor protesten contra vosaltres e cascuns de
vosaltres de tots dans, messions e despeses e de totes altres coses lícites
protestar. Requirents la present a vosaltres esser lesta e intimada e de
aquella esser feta, e a ells liurada, carta pública per lo notari present.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
PRO DISCRETO SINDICO UNIVERSITATIS MAJORICARUM
Per les pedres de la Ribera del mar
[A. H. M. Preg. 1420-39, fol. 77. Mallorca, 5 septiembre 1425]
Retulit et fidem fecit Mateus Gadellada preco publicus Curiarum Majoricarum
se de mandato honorabilis Locumtenentis gubernatoris Majoricarum
ad instanciam discreti Sindici Universitatis Majoricarum, publicasse
per diversa loca solita civitatis Majoricarum, voce tube, preconitzacionem
sequentem.
lochtinent del honorable mossèn Berenguer d'Olms cavaler, conseller del
senyor Rey e governador del Regne de Malorques a instància del Síndich
de la Universitat de Malorques a tothom, generalment, de qualsevulla
stament o condició sia, que no gós, sots qualsevulla raó ni color, pendra
ni levar ni fer pendra o portar alcuna pedra ni altra cosa de les pedres,
areus ni coses posades ni stants en la Ribera de la mar ne en lo entorn
d'aquella, per a fer la muralla, ja comensada, e qui
Guillem Pons picapedres, mestre de la dita obra, sens consentiment
d'aquell. E açò, sots pena de quinze sols sens tota gràcia e mercè,
havedors dels contrafaents e dels quals haurà la terça part lo fisch del
senyor Rey e la altra terça el denunciador e l'altra terça la dita obra,
ultra la pena del furt, en què seran encorreguts, los qui atemptaran de
fer contra les dites coses.
NO TIRAR ALS MURS DEL TEMPLE
Die
[A. H. M. Preg. 1420-39, fol. 100 v. Mallorca, 19 julio 1432.]
Majoricarum se, jussu honorabilis Joannis de Faro militis, locumtenentis
honorabilis gubernatoris Regni Majoricarum ad instanciam Joannis
de Burguos custodis domus Templi ejusdem civitatis, preconitzasse, voce
tube, per loca publica assueta dicte civitatis, preconitzacionem hujusmodi
seriei.
del senyor lochtinent de governador en lo Regne de Malorques a
tothom generalment, de qual ley, condició o stament sia, que, sots
pena de cent sols aplicadors per la meytat al fisch del senyor, per
l'altra meytat al acusa[dor] o denunciador, no gós tirar als murs ne
torres del Temple pedres ne rotlons, ab balestes ne archs, trompa ne
matrassos, ne ab mans ne ab bassege o altre qualsevol giny o manera, la
qual pena serà exeguida en los béns dels contrafaents, sens alguna gràcia
e mercè. Si, emperò pagar no la porà, starà un mes en la presó, e si
serà catiu rebrà
s'hi ha.
/
POLICIA A LA RIBERA DE LA MAR DE LA CIUTAT
Majoricarum se, jussu honorabilis Joannis Desfar militis, locumtenentis
Regni Majoricarum, a instancia dels Defenedors de la Mercaderia
de Malorques, preconitzasse, voce tube, per loca publica assueta civitatis,
preconitzacionem seriei sequentis.
Joan Desfar cavaler e conseller del senyor Rey e lochtinent de governador
en lo Regne de Malorques a raquesta dels honrats Defenedors de la
Mercaderia de Malorques a tothom generalment de qualsevol ley, condició
o stament sia. que d'assí avant no gossen ne presumesquen descarregar
ne carregar en lo Moll o pont de fusta de la Mercaderia, edificat
en la Ribera de la mar de la ciutat de Malorques, davant la Lotga,
pedres ne altres coses, qui no paguen dret de Vectigal de mercaderia,
sots pena de vint e cinch liures mallorquines, de la qual pena haurà lo
terç lo denunciador e l'altre terç lo fisch del senyor Rey e l'altre terç
la obra del dit pont. Declarat, emperò, que en assò no deu esser entès
peix, qui pach lo dit dret de Vitigal, ne axí poch pedres e altres coses
qui sien en servey de la obra de la dita Lotga e de altres qualsevol obres
del dit Collegi.
alcun navili en lo dit Moll o pont de fusta, o dar cap en aquell, sots la
dita pena, convertidora en la forma e manera dessús dites, exceptat,
emperò, les barques de descarregar o carregar e los leuts de pescadors
de la dita Ribera, barques, leuts e squifos de nau, qui en assò no deven
esser entesos.
botes, mitges botes e carratels de aygua sobre lo dit Moll o pont de
fusta, ne així poch sobre aquell metra e possar cèrcols remulats o per
a remular, sots la dita pena, convertidora en la manera e forma desus
dites.
ne levar del dit Moll o pont de fusta alcun lenyam o fustam ni claus
ne altres coses, qui sien de pertinència del dit Moll o pont, sots la dita
pena, convertidora en la forma e manera desus dites, denunciant-los,
que la dita pena serà exigida dels contrafaents tantes vegades com per
ells, en cascuna de les dites coses fet serà, sens tota gràcia e mercè.
QUE LOS BARBERS NO GOSEN APERUSSAR, NE FER BARBES
ALS DISSAPTES ALS VESPRES DE LA HORA DEL SENY DE LA
"AVE MARIA" NI ALS DIGMENGES
Die
[A. H. M. Preg. 1440-52, fol. 11. Mallorca, 17 septiembre 1440.]
Los dia e any damunt dits. Recompta e féu fe n'Arnau Verdum
corrador.
Ara ojats què notifica lo molt honorable mossèn Berenguer d'Olms
cavaler, conseller, camarlench del molt alt senyor Rey e governador
del Regne de Malorques, que com los cirurgians e barbers de la ciutat e
Regne de Malorques abusant, no tement los manaments de Déu ne
correcció temporal, en lo dissapte nit, e dia de diumenge aperussen o
aperussar fassen axí bé en lurs obradors com fora aquells, violant lo
dit dia del diumenge contra los dits manaments de santa Mare Sgleya.
E aquell dit honorable governador vulla tal abús extirpar, e en bon ús
aquells metre e posar, per tant lo dit honorable governador, a raquesta
dels honorables Jurats de la Universitat e Regne de Malorques e de lur
Síndich, denuncia e mana a tots e sengles cirurgians e barbers de la
dita Universitat e Regne, que d'aquí avant no gosen o presumesquen en
lurs botigues ne en altres lochs fer. ne fer fer barbes o aperusses, de la hora
que lo seny de la "Ave Maria" serà tocat avant del dissapte a vespre, e
axí mateix en lo dia del diumenge, sots pena, per cascuna vegada
que contra fet serà, de pagar vint sols, aplicadors per terç, ço és, la
una part als murs de la ciutat, l'altra part al fisch del senyor Rey, e la
terça part al denunciador sens tota gràcia e mercè. E si algun serà, qui
aquells pagar no puxa, stiga tres jorns en la presó. Dat en Malorques,
a
PER L'ESCLAVA MARGARITA
Dimecres a
[A. H. M. Preg. 1440-52. fol. 12. Mallorca, 14 febrero 1441.]
ciutadà de Malorques, procurador de la dona [...]illa sua e muller d'en
Bernat Fornells
de les Corts haver feta per los lochs acustumats de la ciutat de Malorques
la crida de la tenor següent:
Ara ojats què mana lo molt honorable mossèn Berenguer d'Olms
cavaler, conseller, camerlench del molt alt senyor Rey e governador del
Regne de Malorques a tothom e a tota persona, qui sàpia o tinga una
sclava de la dona Coloma, muller del honrat en Nicolau de Pachs apellada
Margarita, de nació de Burges, e aporta una gonella vermella e cota blava,
e és fembra gran, ben feta e roga, que aquella degen denunciar a la Cort
de la Governació dins tres dies, o metra dins lo càrcer reyal, En altra
manera, que
avant no degen acollir, socors, consell, ne ajuda dar, ne de la illa de
Malorques treure sots la dita pena. Dat en Malorques a
any
CONTRA MOLINERS, QUI FARAN MESCLES O MINVES
Die veneris
[A. H. M. Extr. Jurats, 1440-54. fol. 87. Mallorca, 12 junio 1444.]
discretus Franciscus Mir notarius, sindicus Universitatis et Regni
Majoricarum et presentavit capitulum infrascriptum, quam requirit per
honorabilem Locumtenentem gubernatoris actoritzari.
en per temps passat se són comesos faent-se mescles de altra farina en
los sachs, los quals los moliners reeben de les gents per molre. statuexen
e ordonen, que d'aquí avant tot moliner o traginer tornador de
farina, lo qual en lo sach, que tornarà de molí per raó de minves o
d'altra qualsevulla causa, farà mescla de més avant de deu lliures de
farina, o lo sach, que tornarà, serà trobat en lo pes, tornant de molí,
minva més avant de deu lliures de farina, encorrega per cascuna vegada
en pena de cent sols, aplicadors e partidors en la forma expressada en
los capítols dessús dits. Armadans regens.
lectis et intimatis, idem honorabilis Locumtenens gubernatoris, de
consilio honorabilis Assessoris dicte gubernacionis regentis, laudavit,
emologavit et actorizavit predictum capitulum, prout superius est
continuatum.
CRIDA DE LES CASSES E ALTRES COSES
Die lune
[A. H. M. Preg. 1440-52, fol. 23. Mallorca 28 marzo 1446.]
Curiarum Majoricarum se, de mandato multum magnifici domini Gubernatoris,
fecisse per loca solita civitatis Majoricarum voce tube preeunte,
prout fieri est assuetum, preconitzacionem sequentem.
cavaler, conceller e camerlench del molt alt senyor Rey, e governador
del Regne de Malorques, a raquesta dels Exactors de la casa dels Bans,
a tothom, generalment, de qualsevol ley, condició o stament sia, no gós
pendre ne fer pendre en negun loch del terme de la ciutat de Malorques
neguna perdiu en negun temps del any en pena de cinquanta liures, ab
filats o ab balesta, ne ab granades ne nius ne lurigueres, ne matar lebres
ne conills ab cans ne ab sanderes, ne ab un altre enginy, que dir ne fer
se puxa. E açò de Carnestoltes fins a sant Miquel del mes de setembre
prop venidor, sots pena de pagar, per cascuna vegada de ban cent sols,
e de perdre los cans e les fures e los altres enginys. E si pagar no
porà, que stien sexanta jorns en la presó, sens tota gràcia e mercè.
Emperò, és entès, que tothom pusca cassar en só del seu per son
empriu sens ajust de cans e sens les damunt dites coses. E si serà catiu,
e pagar no
ne neguna persona hom o dona no gós comprar de la cassa damunt
dita d'aquí avant e dins lo dit temps, sots pena de perdre la cassa, e
de pagar de ban vint sols sens tota gràcia e mercè.
sia, que hage camps, vinyes, e horts en lo terme de la ciutat, que
no gosen lansar pedres, terra ne herbes, ne neguna brossa ne ronyes en
los camps públics, sots pena de vint sols. E si és catiu o cativa, e
pagar no
assotador.
aquells qui han les damunt dites possessions, qui hagen gitades pedres
ne de les damunt dites ronyes, que dins tres dies primers vinents les ne
hagen levades dels dits camins, e lansades en lo loch acustumat, sots
la dita pena.
cèquia de aquells, qui travessen negun camí reyal, qui sien en lo terme
de la ciutat, que aquelles degen tenir ubertes, sots la dita pena.
ne fer lavar bugades, draps ne fil ne neguna roba, que dir ne anomenar
se puxa, en la dita cèquia, qui va fins lo "Terradet", ne en aquelles fer
parades per lavar, ne en aquella altra cèquia, que va vers l'hort de
"Na Jòrdia", ne en aquella qui parteix dels llavadors de "Sant Antoni"
e va per lo camí d'Inca ensús, que és de la tanda de la Pabordia, sots
pena de vint sols per cascuna vegada, de les quals haurà lo terç lo
denunciador, e si és catiu o cativa, e pagar no
assots, e pagarà lo assotador.
bassa de fems dins negun hort o possessió per los camins públichs dins
spay de
vegada, que atrobats hi seran. E que tots quants vuy n'hi ha, que dins
spay de sis jorns los hagen levats, sots la dita pena, del qual ban haurà
lo terç lo denunciador, observant tots los altres capítols, qui són en la
"casa dels Bans", ja cridats per los altres honorables Governadors passats
de totes les dites casses e coses damunt contengudes.
ELECCIÓ DE MOSTASSAF
[A. H. M. Lib. ofic. 1446-99, sin foliar. Mallorca, 10 junio 1446.]
com segons forma de la Franquesa del present Regne de Malorques,
quascun any en la vigília de Sincogesma se degà fer elecció de Mostassaf,
ço és, que per lo Concell de la Ciutat se elegexen
les quals lo Governador del present Regne és tengut pendre e elegir
una bona persona, que regesca lo dit ofici per un any següent. Per tant
los dits honorables mossèn P. dez Catlar, etc., jurats ensemps ab los
honorables Concellers de la Ciutat davall scrits, etc., citats primerament,
ab veu de trompeta e ab son de les batallades de la campana, ab la
qual són acustumades esser tocades les hores, segons custum antich e
forma de la dita Franquesa per fer la dita elecció, los dits honorables
Jurats entraren en la casa del scrutini de la dita Sala, e allà stants,
reebents les veus de tots los dits Concellers de un en un per scrutini de
més veus, foren elegides les persones davall scrites, les quals foren
atrobades esser en més nombre de veus de tots los altres, los quals
foren haüts per elegits per lo dit ofici, de les quals lo molt magnífích
Governador del present Regne és tingut acceptar un, lo qual serà haüt
per elegit per lo dit ofici de Mostassaf, d'ací, a un any primer vinent.
Les quals persones són les davall anomenades, so és, los honorables
misser P. de Sant Joan jurista, Jacme de Galiana menor, Mateu Roig,
Palay Onis.
E aprés fonch publicat lo dit jorn, presents per testimonis, los
Verguers dels honorables Jurats. E aquell mateix dia foren presentades
les dites quatre eleccions al magnífich Governador per los honorables
Jurats, lo qual près e hac per Mostassaf lo dit honorable en Jacme de
Galiana.
Elecció per lo Mostassaf
Misser P. de sant Joan [...]
Jacme de Galiana menor . [...]
Mateu Roig [...]
Palay Onis
Fortuny del Roestro [...]
Rodrigo de sant Martí [...]
Guillem de Puigdorfila [...]
Vicens Roig.