AL MOSTAÇAF DE VALLDEMUSSA
[A. H. M. Lletr. Com., sin foliar. Mallorca, 4 febrero 1378.]
senyor governador general en lo Regne de Malorques. Al amat lo Mostaçaf
de Valldemussa, o a son lochtinent. Saluts e dilecció. Com l'honrat
en Guillem de Lagostera donzell e mostaçaf de Malorques segons que per
letra sua, nós és estada feta plena fe, per fretura de carns, que és en la
ciutat de Mallorques s'hage preses a sa mà aquells
que en P. de Cordera notari de Malorques ha en la vall de Deyà. E assò
per tal que en lo temps de carnal present pusca soccórrer a les carneceries
de la ciutat dels dits moltons, axí com aquells que són de ciutadà.
E encara en la Corema, en aquells qui carn hi mengeran. E com la
ciutat haja privilegi, que negun Mosfaçaf de fora no gós tocar negunes
carns de ciutadans, per tayar en les parròquies, pus que en la ciutat
haja fretura de carns. Emperamor d'eçò instant e requirent lo dit Mostaçaf,
e encara lo dit P. de Cordera, a vós deim e expressament manam
que sots pena de cinquanta lliures al fisch del senyor Rey aplicadores,
en los dits moltons no toquets ne d'aquells prengats, ne pendra ne tayar
fassats en neguna manera, com lo dit P. de Cordera aquells tenga en
custòdia del dit Mostaçaf per la dita raó.
quarta mensis februarii anno a nativitate Domini
Vidit Jacobus.
SEQUESTRE DE FORMENT
[A. H. M. Llet. Com. fol. 3 v. Mallorca, 24 febrero 1380.]
de Manacor o a son lochtinent. Salut e dilecció. Per part de la dona,
muller d'en Jacme Girat,
humilment, proposat, que ella, per vigor d'alscuns capítols sobre lo fet
dels blats, per nós e per los honrats Jurats de la ciutat ordonats, ha
denunciat que, aturada provesió a ella e a sis infants, fills seus, d'aquell
blat, lo qual ella per provisió sua e dels dits infants seus, lo qual ab
gran afany havia ajustat superxaven, ultra la dita provisió contenguda
en los dits capítols, en son poder dues quarteres de forment, les quals
passat un jorn o dos, aprés que aquelles hac denunciades, féu portar
en la placa de la dita parròquia, o en lo loch ordonat per vendre aquelles
per vigor de la dita ordinació. E vós, dit Mostaçaf, segons que
diu, aquelles li havets preses dient aquelles a vós esser comeses, segons
la dita ordinació, volent axí mateix contra aquella dona exequir la pena
contenguda en los dits capítols. Per ço, cor encontinent la dita dona,
aprés que hac denunciades les dites dues quarteres, aquelles no portà
a la dita plaça per vendre aquelles. Per què suplicat a nós per part de
la dita dona, la qual, segons que
que ab gran afany pot la vida sua e dels dits infants seus suportar,
sobre les dites coses esser proveït de remey covinent de justícia e nós
atanents la dita suplicació esser consonant a raó. Emperamor d'assò,
a vós deim e manam que, si axí és, com dessús és recitat, encontinent
a aquella dona, lo dit blat restituhiscats e tornets, e aquell vendre
fets en la dita plassa, e lo preu d'aquell proceït a aquella donets e
liurets, com nós, atès lo dit cas dessús dit, axí hajam manat esser
proveït.
RESTRICCIONS EN LA VENDA E CONSUM DEL FORMENT
[A. H. M. Lletr. Com., fol. 9. Mallorca, 27 febrero 1380.]
parròquia fora la ciutat constituïts, e als quals les presents pervendran
o a lurs lochtinents. Salut e dilecció. Pochs jorns són passats a
raquesta dels honrats Jurats nós fem ordinació, que tothom axí de
ciutat com de les parròquies de fora, que haguessen blats oltra provisió
sua e de ses companyes, hagués aquells venuts per tot lo mes de mars
primer vinent sots pena de perdre aquells, e de pagar per cascuna quartera
propi ús no gosàs comprar de aquells més avant que li seria mester
de una setmana. E aprés ab voler dels dits Jurats e per més bé dels
habitadors de Malorques havem acordat, que
vendre per tot lo mes d'abril pres sdevenidor, e que cascun pusca
comprar a obs de sa provisió aytant com li seria mester per sí e per
ses companyes de sí per tot lo mes d'abril, la primera ordinació sobre les
dites coses feta no contrestant. Emperò, a vós e a cascun de vós deim
e manam que d'aquí avant no destrengats alcun, qui haja vitualles, que
haja venudes aquelles per lo mes de mars, mes, tansolament, per lo
mes d'abril. E axí matex, no vedets que alcun pusca comprar a sa
provisió d'ell e de ses companyes per tot lo dit mes d'abril dels dits
blats, ans los lexets comprar aytant com los sia necessari per tot lo
dit temps, sens paor de pagar la pena en les dites coses imposada; pero
les altres coses, segons continència dels capítols sobre aquestes coses,
fets servar, segons forma e tenor d'aquells, e açò no mudets.
Majoricis
LXXX_o·
A FAVOR D'UN CARNICER
[A. H. M. Lletr. Com., fol. 27 v. Mallorca, 5 abril 1380.]
En Francesch Sagarriga, cavaller. Al amat lo batle de la parròquia
de Castellig o a son lochtinent. Salut e dilecció. Per en Pere Uguet,
carnicer, habitador del vostre batliu, és stat davant nós proposat, que
lo Mostaçaf de la dita parròquia, per ço com havia ubert un crestat e
la tela d'aquell havia posada e enredortada en la cuxa del dit crestat,
lo ha penyorat, afermant que per aquesta raó és caygut en ban. E més
avant ha proposat que, quant ha escorxat un crestat o més, lo dit
Mostaçaf no li lexa pendra o traure de la carnasaria les pells d'aquells,
no contrastant que ja les haja regonegudes, vists los senyals d'aquelles,
segons que és acustumat. Per què, ha soplicat a nós lo dit Pere, que
com per les dites raons, ell no dega esser de certa justícia agreujat, que
sobre assò li proveíssem de remey covinent. Empersò nós, atenents
la dita suplicació esser justa, deim-vos e us manam que, si oïdes les
presents, atrobarets lo dit suplicant hagués la dita tela possada en la
cuxa del dit crestat, que no sia contra capítol, que no permetats per
aquesta raó, aquest suplicant esser agreujat, ans li fassats restituir la
dita penyora, com per semblant raó en bant no sia caigut. E no res
menys, fets manament al dit Mostaçaf, que en levar les dites pells de
la carnasaria, al dit Pere contradient, no fassa pus que per ell e son
lochtinent vistes e reconegudes, com nós sobre les dites coses cometem
a vós, plenariament, per les presents.
anno predicto. Vidit Jacobus.
QUE ELS JUEUS RABININ LES CARNS
[A. H. M. Lletr. Com., fol. 37. Mallorca, 17 abril 1380.]
En Francesch Sagarriga, etc. Als amats los Batles e Mostassaf de la
parròquia de Porreres o a lurs lochtinents. Salut e dilecció. Davant nós
és estat proposat per part dels Jurats, habitants en la dita parròquia,
que ell e lurs predecessors han acustumat de rabinar carns en la dita
parròquia de tant de temps ensà, que mamòria de hòmens no és en
contrari, e ara los carnissers d'aquí, per iniquitat que han devés los
dits jueus, no
forsar, segons que
Perquè, és stat a nós suplicat que sobre assò proveíssem de justícia.
On nós, atsa la dita suplicació esser justa, deim-vos e us manam que
encontinent com per los dits jueus raquests ne serets, fassats manament
als carnissers d'aquí e a cascun d'ells, sots pena de altres vint e sinch
lliures dels béns de cascun d'aquells qui contrafaran havedores e al dit
fisch reyal aplicadores, que lexen als dits jueus rabinar de les carns
d'aquí, segons que han acustumat, e contra so qui és acustumat no
fassen ne venguen.
Domini
ELS CARNICERS DE POLLENSA SÓN PENYORATS PER
VENDRE CARN A MÉS E A MENYS FOR
[A. H. M. Lletr. Com. fol. 13. Mallorca, 8 noviembre 1380.]
Pollensa o a son lochtinent. Salut e dilecció. Com en la qüestió que
menava entre en Joan Bennàsser, mostaçaf lo present any de la dita
parròquia e alscuns dels carnicers de la dita parròquia per raó de alscunes
penes e bans, en què lo dit Mostaçaf allegava, los dits carnicers esser
encorreguts axí per tallar carns a més de for com per menyspreu de
diverses manaments, que
nós de consell de nostre Asessor hajam declarat, oïdes les raons del dit
Mostaçaf e d'en Joan Clavell, notari, axí com a procurador e defenedor
dels dits carnicers, que
dits carnicers de tots bans e penes, en què los dits carnicers foren
encorreguts per les raons damunt dites, abans emperò, que en Joan
Aragonès, un dels Jurats de Pollensa, dixés al dit Mostaçaf, que moltó
se talava en ciutat a dos sols e porch a
los dits bans e penes no seran estats remeses als dits carnicers per lo dit
Mostaçaf. Per ço us manam, expressament, que si atrobarets que
bans e penes no sien estats remeses als dits carnicers per lo dit Mostaçaf,
axí com dit és, que en fer e complir la dita exequció, donets al dit Mostaçaf
consell, favor e ajuda totes hores que
raó dels dits bans e penes com per jornals e altres messions, que justament
haja convengudes fer al dit Mostaçaf per la dita qüestió e per
sols, que ha bestrets per salari del dit nostre Asessor. E
les presents
ELECCIÓ DE MOSTAÇAF A ALCÚDIA
Die lune XXIX augasti M. CCC. LXXX° quarto.
[A. H. M. Lib. ofic 1381-85, sin foliar. Mallorca, 29 agosto 1384].
domicello, locumtenente honorabilis domini Francisci Sagarriga,
militis, vices gerenti Gubernatoris Majoricarum, infra insulam residentis,
dicte parrochie presentavit et tradidit eidem quandam litteram dicti
Bajuli clausam et sigillatam una cum quadam crumena, eciam clausa et
sigillata, cujus quidem littere super scripcio talis erat.
del senyor Rey e Governador general del Regne de Mallorques o a
son Lochtinent.
del senyor Rey e Governador general del Regne de Mallorques.
Joan Bertran, lochtinent del discret en Jordi Renovart, batle en Alcúdia
per lo senyor Rey, simateix ab deguda reverència e honor.
Sàpia, mossèn, la vostra molt honrada saviesa, que hé feta fer ab
los prohòmens en la sgleya la elecció del Mostaçaf, axí com vós havets
ordonat. E tramet-vos tres rodolins en una bossa clossa e sagellada ab
lo sagell de la Cort per en Bernat Fuxà de la dita vila, e los altres tres
hé retranguts per la forma ordonada, per ço que vós puxats elegir aquell
que us plaurà per Mostaçaf l'any present de la dita vila.
QUE ALCÚ NO TRAGA PEIX FRESCH O SALAT DE LA ILLA DE
MALLORQUES, SOTS PENA DE
Die veneris
[A. H. M. Suplic. 1385-92, fol. 1. Mallorca, 12 mayo 1385].
rerum de collo se, nomine et vice Egidii de Soteres preconis curiarum
Majoricarum per loca solita civitatis Majoricarum, voce tube, fecisse et
preconitzasse preconitzacionem sequentem.
Francesch Sagarriga, cavaller, conseller del senyor Rey e portant veus de
Governador general en lo Regne de Mallorques, que alcun hom o alcuna
persona de qualsevol ley, condició o stament sia, axí strany com privat,
no gós traure o fer traure de la illa de Mallorques alcun peix fresch o
salat, sots pena de perdra lo peix e de pagar
de les quals haurà lo terç lo denunciador.
DE TAYAR CARNS AXÍ DE LA ILLA COM DE MANORCA
A DIVERSOS FORS
Die sabbati
[A. H. M. Preg. 1385-92. fol. 4. Mallorca, 17 junio 1385.]
Petrus de Podio, preco publicus curiarum Majoricarum et retulit et fidem
fecit se, die presenti de mandato domini vicesgerentis generalis in Regno
Majoricarum voce tube, fecisse et publicasse per loca solita civitatis Majoricarum
preconitzacionem sequentem.
Francesch Sagarriga, cavaller, conseller del senyor Rey e veus portant de
general Governador en lo Regne de Mallorques, que com los honrats
Jurats, ab dos de cascun stament, als quals era estat remès per lo Gran
Consell per bé de la cosa pública, e per tal que los nudrigadors de bestiars
hagen mils manera de nudrigar, e que lo poble hage compliment
de carns, mils que al present no ha, hagen ordonat, que tothom, qui
assegurarà en poder dels dits honrats Jurats, de taxar moltons dins certs
dies a coneguda dels dits honrats Jurats, en la ciutat e de fora, en
poder dels Jurats de les parròquies, puxen tallar aquells moltons, axí
assegurats dins la lletra, més avant que no
d'aquèn fetes. E axí matex, tothom, qui volrà assegurar per la
forma dessús dita, de tallar bestiar boví de Menorca o d'altra part fora
aquesta illa, puxen tallar un diner la lliura, més avant que ara no
axí que
lliura, e que més avant no
loch, fora la illa de Mallorques, si donchs no era de let, lo qual se tall
segons que ja és estat ordonat. Per què, lo dit honorable veus portant
intima a tothom generalment, les dites coses, per tal que de aquelles,
cascú sia plenàriament informat.
QUE ALCÚ NO GÓS FURTAR BLATS DE LA QUARTERA NI DEL
MOLL.ITEM, QUE NEGUN MACIP DE MOSTAÇAF NO GÓS
PENDRE CARN NI PEIX.ITEM, QUE LOS SAIGS NO GOSEN
LEVAR PER DAUS
Die sabbati, quarta novembris, anno a nativitate Domini
[A. H. M. Preg. 1385-92, fol. 6. Mallorca, 4 noviembre 1385].
Majoricarum Petrus Badia, preco curiarum Majoricarum et retulit se, de
mandato honorabilis domini Vices gerentis generalis Gubernacionis, fecisse
per loca solita civitatis Majoricarum preconitzaciones sequentes.
cavaller, conseller del senyor Rey e portant veus de Governador general
en lo Regne de Malorques a tothom, generalment. Que alcuna vivent persona
de qualsevol lig, condició o stament sia no gós, forcívolament, de
nit ne de dia pendre ni levar forment, ordi, legum o altre qualsevol gra,
que sia posat per vendre en les plasses de la Quartera e del Moll, sots
pena de penjar sens tota mercè.
alscuns dels macips del Mostaçaf de la ciutat e dels levadors de les
imposicions de la carn e del peix de la Ciutat de Malorques, no gosen
pendre carn ne peix ne mercè en alcun loch, ni pesar ni liurar aquella
carn o peix a negú per vendre, si donchs no
sa facultat, o aquells del Mostaçaf ho feien per regonèxer si los compradors
han lur dret, sots pena a cascun dels contrafaents de estar un
jorn al costell e de perdra l'ofici, sens gràcia o remessio alcuna.
alcú dels Capdeguaytes e Saigs de la ciutat no gosen levar per daus ne
taulatge de alscunes persones, que atrobin jugant a alcun joch vedat,
ni lo dit joch mirar si donchs no ho fan per veure e conèxer los dits
jugadors, a fin que ho puixen denunciar a la Cort, axí com fer són
tenguts, sots pena als contrafaents de perdre l'ofici, e de estar al costell
honorabilis domini Vicesgerentis.
CRIDA FETA SOBRE LOS ARNESES DE LES DONES.E QUE ALCUN
PELLISSER NO GÓS METRE VAYS MÉS AVANT DE LA MIDA
Die mercurii secunda madii anno a nativitate Domini predicto
[A. H. M. Preg. 1385-92, fol. 11 v. Mallorca, 2 mayo 1386.]
Petrus Badia preco curiarum Majoricarum et retulit se, de
mandato honorabilis domini Francisci Sagartiga militis, vicesgerentis
generalis Gubernacionis in regno Majoricarum, fecisse et preconitzasse
per loca solita civitatis predicte voce tube preconitzacionem sequentem.
mossèn Francesch Sagarriga cavaller, e conseller del senyor Rey e portant veus
de Gobernador general en lo Regne de Mallorques, que, com los
honrats Jurats ab lo Consell per bon perament del dit Regne hagen fetes
alscunes ordinacions sobre arneses d'hòmens e dones e convits de noces
e altres coses les quals són stades confermades per lo senyor Rey, per
ço mana a tothom generalment, que aquelles degen tenir e servar,
inviolablement, sots les penes en aquelles contengudes e specificades, les
quals ordinacions en l'any prop passat foren ja altres vegades publicades
e cridades.
en robes, no gós ne dega metra en alcuna vestadura vays o altres pells,
contra forma dels capítols dessús ordonats, sots pena de deu lliures,
pagadores e convertidores per la manera damunt dita.
QUE NEGÚ NO GÓS VEREMAR, FINS QUE HO HAGE
DENUNCIAT ALS DELMERS DEL SENYOR REY
Die et anno proxime dictis, Petrus Badia retulit se, mandato
dicti domini Vicesgerentis, fecisse per civitatem Majoricarum
et per loca assueta preconitzacionem hujus seriei
[A. H. M. Preg. 1385-1392, fol. 18 ý. Mallorca, 13 septiembre 1386.]
1.
conseller del senyor Rey e portant veus de Governador del Regne
de Malorques a tothom e a tota persona de qualque lig, condició o
stament sia, qui haja vinya o vinyes dins lo terme de la ciutat e de
Marratxí, que aquella o aquelles no dega veremar, ne fer veremar, tro
que ho haja denunciat als delmers del senyor Rey, e sperats aquells per
lo temps ordonat, o que
al fisch del senyor Rey aplicadores, de la qual pena haurà lo terç
lo denunciador.
delme o altre agrer o dret de verema als delmers del senyor Rey, que
aquell delme pach bé e justament, axí de la bona verema, sia que sia
moscatell o altra verema blanca o altra qualsevol verema, ço és de cascuna
vinya, departidament. En altra manera, lo dit Governador los certifica,
que ell farà regonèxer los vins dels cellers de tots aquells, los quals,
los dits delmers hauran sospita de haver comès frau per qualque manera
en lo dit delme. E no
satisfets del vin dels dits cellers fins a complida satisfacció del dit delme.
E ultra açò, aytals persones pagaran de ban
Rey aplicadores, sens tota gràcia e mercè, de la qual pena haurà la
terça part lo denunciador.
haja venuts o vendrà esplets de vinyes o verema en plaça a menut o a
quintars, o en altra manera, que ho deja denunciar als dits delmers del
senyor Rey, e fer-ne sagrament, si raquests ne seran. E facen lo dit
denunciament lo jorn que
de perdre la verema e lo preu que n'haurà haüt. E si lo mercat haurà
fet corredor, e no ho denunciarà lo dia que
jorn aprés següent, pagarà de ban
ban haurà lo denunciador lo terç.
QUE BLATS NO SIEN TRETS DE LA ILLA DE MALORQUES. E QUE
ALCUN VEXELL NO
SENYOR GOVERNADOR. E QUE ALGUN NO GÓS COMPRAR
BLATS PER REVENDRE
Die mercurii tercia octobris anno Domini
[A. H. M. Preg. 1385-92, fol. 19. Mallorca, 3 octubre 1386.]
Majoricarum Petrus Badia preco publicus curiarum regiarum Civitatis
Majoricarum, et retulit preconitzacionem infrascriptam fecisse per civitatem
Majoricarum et per loca ejusdem fieri assueta, mandato domini
vices gerentis Gubernatoris predicti.
Francesch Sagarriga cavaller, conseller del senyor Rey e portant veus
de Governador general en lo Regne de Malorques. A raquesta dels honrats
Jurats, que alcun hom o alcuna persona de qualsevol ley, condició
o stament sia, axí strany com privat, no gós treure o fer treure de la
illa de Malorques per portar en qualsevol parts, amagadament ne manifesta,
ab alcun vexell o en altra manera per alcun art o engin, forment,
ordi ne altres blats, sots pena de cors e de haver, e de cremar les fustes
o vexells, ab los quals los hic treurien.
carregar blats en alcun loch o port de la illa de Malorques, axí com és
acustumat, no gós ne deja partir del Moll o port de la ciutat de Malorques
sens licència del honorable Governador, en poder del qual haja
assegurar que, tot aquell blat o blats, que carregarà en lo seu vexell en
alcun dels dits lochs o ports de la illa, portarà e descarregarà en lo Moll
de Malorques, altre viatge no mudat, e que no transportarà o mudarà
en altre vexell, sots pena de cors e d'haver, e que sia tengut de portar
letra testimonial del Batle de la parròquia, on haurà carregat, de la
quantitat o quantitats dels blats, que hauran carregats en son vexell,
so és, quantes quarteres hi haurà de forment e quantes d'ordi e d'altres
blats, si n'hi haurà.
gós comprar en la ciutat e illa de Malorques blat per revendre ne en
altra manera, sinó aytant com n'haurà mester en l'any per provisió de
son alberch, sots pena de cent morabatins d'or, aplicadors al fisch del
senyor Rey, segons provisió e ordinació feta per lo dit senyor a suplicació
dels honrats Jurats per bé e utilitat de la cosa pública, revocada de tot
en tot la ordinació o capítol, antigament fet, per lo qual era legut a
cascun de comprar cent quarteres de forment e docentes quarteres d'ordi
cascun any per revendre, axí que ara ne d'aquí avant no
sinó a lur provisió, axí com dit és, sots la dita pena, de la qual
haurà lo denunciador la quinta part.
DE LES TANDES DE LA AIGUA PER MOLRE FORMENT
A OPS DEL PA DE LA FESTA DELS MORTS
Die
[A. H. M. Preg. 1385-92, fol. 21. Mallorca, 30 octubre 1386.]
publicus curiarum Civitatis Majoricarum se, dicta die predictam fecisse
preconitzacionem sequentem per totam civitatem Majoricarum, et per
Gubernatoris.
conseller del senyor Rey e portant veus de Governador general en
lo Regne de Malorques, que negun hom ne alcuna persona de qualsevol
condició o stament sia, qui haja tanda, canó, axeta e ampriu per qualsevol
manera en la aygua d'assí e per tot lo jorn de dijous, primer vinent,
per tal que dins lo dit temps los molins pusquen haver aygua, obs de
molre forment per fer pa obs de la festa dels morts primer vinent.
E sots pena de deu liures, convertidora, ço és, lo terç al senyor Rey,
l'altre terç al mur de la ciutat e altre terç al denunciador.
QUE EL MOSTAÇAF DE SINEU TORNI LA CANA
AL JUEU STRUCH MASSIP, SARTRE
[A. H. M. Lletr. Com. fol. 34. Mallorca, 3 marzo 1388.]
de Sineu, saluts e dilecció. Denant nós és comparegut Struch Massip,
jueu, sartre habitant en la dita vila, dient que vós, vos esforsats e volets
fer penyorar aquell per
cahut en ban, e de fet li havets levada una cana, la qual tenia e portava
com anava tallar en ça e en llà, les quals coses, segons que aferma,
són contra forma dels capítols del vostre ofici. Per què [ha] suplicat
d'aquèn per nós esser proveït de remey de justícia. E nós, a la dita
suplicació proveir volents, a vós deim e manam que contra forma dels
capítols del dit vostre ofici en alcuna cosa no proceïscats ne anentets
contra lo dit jueu, ans si alcuna cosa havets feta, ni proceïda contra
forma dels dits capítols, aquella de present tornets a degut stament,
feent-li de present restituir la dita cana, la qual levada li havets, havent-vos
en tal manera sobre les dites coses, que no covenga lo dit jueu
haver altra vegada a nós recors per aquelles.
Dada en Malorques, a
nostre Senyor
QUE
SÓLLER, PORTAR A CIUTAT EL PEIX QUE S'AFRETUR EN
AQUELLA VILA
[A. H. M. Lletr. Com. fol. 35 v. Mallorca, 10 marzo 1388.]
de la parròquia de Sóller o a lurs lochtenents, saluts e dilecció. Per part
dels honrats Jurats de Malorques, d'en Francesch Simon e Bartomeu
Reya pescadors, és estat denant nós proposat, que los dits Francesch e
Bartomeu pesquen quaix continuadament en les mars de vostra parròquia
e que vosaltres, lo peix que prenen, no
portar-lo en ciutat, afermants que aquí lo deuen vendre e no en altre
loch, la qual cosa torna en gran dan dels dits Francesch e Bartomeu,
majorment com a les vegades tanta és la multitud de peix, que prenen,
que aquí no
perden gran quantitat del dit peix.
Emperamor d'açò, a suplicació sobre assò a nós feta, a vós deim e
manam, sots pena de
avant los dits pescadors en portar lo peix, que pendran, en ciutat per
vendre, no agreujets en alcuna manera, ans aquell peix que pendran,
retenguda aquí aquella part, que a vós aparrà esser necessària a servey
dels habitadors d'aquí, los jaquiscats trer de la dita parròquia, sens
contradicció alcuna, guardant-vos atensament, que sots color de necessitat
de peix de la dita parròquia, los dits pescadors no perden aquí lur
peix, en altra manera seria imputat a vós e a vostres béns. Si, emperò,
vós o los Jurats d'aquí o altres havien raons alscunes, per les quals les
dites coses fer no
dins los quals aquelles hagen denant nós proposades per sí o lur legítim
procurador.
Dada en Malorques a
Senyor
QUE SIA LEGUT A QUISCUN JUEU MATAR EN LES FESTES
DE PASQUA UN ANYELL O ALTRA BÈSTIA POCA, EN LA
FORMA QUE FINS AÇÍ HAN ACUSTUMAT
[A. H. M. Lletr. Com. fol. 41 v. Mallorca, 20 marzo 1388].
o a son lochtenent, saluts e dilecció. Per Abrafim Luquial jueu, actor e
procurador dels Secretaris de la Aljama dels jueus de Malorques, és stat
denant nós exposat, que a cascun jueu axí de la dita ciutat com als
habitadors de les parròquies de fora és legut matar o fer matar en les
festes de Pasqua per provisió lur e de lurs mullers e infants en aquel
loch o lochs que
bèstia poca, e de assò, segons que aferma, és custuma per lonch de temps
observada, no contrestant
rebbí jueu ni altre jueu no gós matar neguna bèstia viva en negun loch
sinó en les carnisseries acustumades, sots pena, per cascuna vegada, de
capítol, segons que diu, en present no s'observa, jassia hage lonch
temps, que és stat fet.
Per què, ha suplicat d'aquèn per nós esser proveït de remey de
justícia. E nós, a la dita suplicació proveir volents, a vós deim e manam,
que los jueus, habitants en vostre batliu, lexets usar e acustumar
de les coses dessús dites, segons e per aquella forma que han acustumat
fins açí, no contrestant lo dit capítol.
Dada en Malorques, a
nostre Senyor
QUE ALCUN NO GÓS COMPRAR BLAT PER REVENDRE, SOTS
PENA DE
BLAT PER LOS CAMINS
[A. H. M. Preg. 1385-92, fol. 56. Mallorca, (1389) sin data.]
1.
Garriga cavaller, conseller del senyor Rey e veus portant de Governador
general en lo Regne de Malorques, que com lo senyor Rey, a suplicació
dels honrats Jurats de Malorques per utilitat de la cosa pública d'aquest
Regne haja revocat un capítol, antigament ordonat en Malorques, per
lo qual era legut a cascun comprar cent quarteres de forment e docentes
d'ordi cascun any, per revendre. E haja ordonat que d'aquí avant negun
hom ni neguna persona, no gós comprar en la ciutat e illa de Malorques
blat, per revendre ni en altra manera, sinó aytant com ne haurà mester
aquel any per provisió de son alberch. E açò sots pena de cent morabatins
d'or, a la Cort del senyor Rey aplicadors; que, per tal que la dita
ordinació reyal, sia mils tinguda e observada, lo dit Governador, a
raquesta dels dits honrats Jurats, ha ordonat que aquell, qui denunciarà
la dita pena, com comesa serà per alcun, haja e deja haver la quinta
part d'assò que
dits honrats Jurats, que alcuna persona, de qualsevol condició o stament
sia, no gós comprar blat per los camins, sots pena de
quals haurà lo terç lo senyor Rey, lo terç lo mur de la ciutat, lo terç lo
denunciador.
QUE LA QUARTERA DE LA CALS NO
DINERS, E LA MESURA DEL GUIX SINÓ A
PART DEL HONRAT MOSTAÇAF DE LA CIUTAT
Die jovis
[A. H. M. Preg. 1385-92, fol. 54. Mallorca, 8 julio 1389.]
publicus curiarum Majoricarum se, ex parte venerabilis Mostaçafii civitatis
Majoricarum, fecisse et preconitzasse per loca solita dicte civitatis
Majoricarum preconitzacionem sequentem.
com los honrats Jurats, ab consell de Prohòmens, hagen tornada la
quartera de la cals a
ço mana lo dit Mostaçaf a tots los calciners e guixers e altres, qui venen
cals o guix, d'aquí avant venen aquells al dit for e més avant no
gosen pendre, sots pena de sexanta sols per cascuna vegada, de la qual
pena haurà lo terç lo senyor Rey, e lo terç lo mur de la ciutat, e lo
terç lo denunciador.
QUE LOS VENADORS DE BLATS LOS VENEN PORGATS, E QUE
NO GOSEN VENDRE SINÓ DE TRES MERCADERS, E QUE NO
GOSEN PRESTAR ALS SENYORS DEL FORMENT ALSCUNS DINERS
SOTS LES PENES DAVALL INSERTES
Die sabbati, quarta mensis septembris anno predicto.
[A. H. M. Preg. 1385-92, fol. 58. Mallorca, 4 septiembre 1389.]
curiarum Majoricarum se, de mandato honorabilis domini Gubernatoris,
fecisse voce tube et publicasse per loca solita civitatis Majoricarum
capitula sequentia.
honorable mossèn Francesch Sagarriga cavaller, conseller del senyor Rey
e governador del Regne de Malorques, que com los honrats Jurats de la
Ciutat e Regne de Malorques ab consell de dos Prohòmens de cascun
stament, als quals era stat remès per lo Gran Consell del dit Regne,
hagen ordonat per utilitat de la cosa pública, que tots los blats, qui
vendran d'aquí avant en la ciutat o en la illa de Malorques, axí extrangers
com de la terra, se venen e
tant mana a tothom generalment, que d'aquí avant, liuren e venen los
dits blats, bells e nets e porgats, sots pena de
de forment e de cinch sols per cascuna quartera d'ordi, aplicadors
a l'ofici del Mostaçaf en la forma, que les altres penes de son ofici són
aplicades e convertides.
hagen ordonat per més bé de la cosa pública, que los venadors dels dits
blats no puxen, ne gosen vendre blats més avant de tres persones
ensemps, e de cascun blat no gosen fer, o tenir més avant d'un munt.
Per ço mana lo dit Governador a tots los dits venadors, presents e
esdevenidors, que la dita ordinació degen tenir o servar, sots pena de
al ofici del dit Mostaçaf.
de blats, so és, que presten diners al senyor del blat, qui
vegades per menys for que les altres per lur spatxament, sinó com los
dits venadors los ho veden, prestant los diners sobre
torna en gran dan de la cosa pública, sia stat ordonat per los dits
honrats Jurats e Prohòmens, que alcun dels dits venadors no gós ne
dega prestar moneda alguna al senyor, que li comanarà lo blat a vendre,
sots pena de
privat del ofici, so és, que null temps puxa vendre blat per altre en la
illa de Malorques. Per ço mana lo dit Governador a tots los dits venadors,
presents e esdevenidors, que la dita ordinació degen tenir e servar,
sots la dita pena sens alcuna gràcia o mercè.
Gubernatoris.
QUE ALGÚ NO GÓS TREURE FIGA DE LA TERRA
Die lune tercia januarii anno a nativitate
Domini
[A. H. M. Preg. 1385-92, fol. 66. Mallorca, 3 enero 1390.]
Petrus Badia preco curiarum Majoricarum et retulit se, de
mandato honorabilis domini Gubernatoris, fecisse et preconitzasse per
loca solita civitatis Majoricarum voce tube preconitzacionem sequentem.
Francesch Sagarriga cavaller, conseller del senyor Rey e Governador del
Regne de Malorques, per ordinació e provisió dels honrats Jurats del dit
Regne ab consell de prohòmens, a açò ordenats, ab auctoritat del dit
Governador [...]ue algun, de qualsevol condició, ley o stament sia, no gós
ne dega treure o fer treure de la illa de Malorques figa de la terra, sots
pena de
per cascun quintar de figa portaran assí en Malorques una quartera de
forment et hauran la meytat de la ajuda, que
ordinació d'aquèn feta, de la qual pena haurà lo terç lo senyor Rey e
lo terç lo mur de la ciutat, e lo terç lo denunciador.
dicti domini Gubernatoris.
QUE ALCUN NO GÓS LEVAR O FURTAR BLATS ALSCUNS DE LES
PLASSES DE LA QUARTERA O DEL MOLL SOTS LES PENES DEJÚS
SCRITES, E QUE SI ALCUN DENUNCIARÀ I. FURT DE FORMENT
FURTAT HAURÀ
Die sabbati mensis februarii anno predicto
[A. H. M. Preg. 1385-92, fol. 67. Mallorca, 5 febrero 1390]
curiarum Majoricarum, se fecisse et publicasse, per loca solita
civitatis Majoricarum voce tube preconitzacionem sequentem.
Francesch Sagarriga cavaller e conseller del senyor Rey e Governador
del Regne de Mallorques, que no gossen pendre ne levar forment, ordi ne
legums o altres qualsevol blats, qui sien posats per vendre en les plasses
de la Quartera e del Moll, sots les penes següents, so és, que si alcun
català de dia amblarà, pendrà ne levarà forment, ordi, legum o altre
qualsevol gra, qui sia posat, per vendre, en les dites plasses, que a aquell
aytal sien toltes les orelles e córrega la vila per los lochs acustumats
e stiga al costell a coneguda de la Cort. E si és catiu o cativa, que li sien
toltes les orelles, e córrega la vila ab assots, e stia al costell a coneguda
de la Cort. Emperò, si lo furt serà fet de nits per qualsevol persona,
axí catalana com catiu o cativa, aquell aytal sia penjat per lo coll, sens
tota mercè.
en ver lo ladre, qui ha fet un furt qui fo fet dijous anit prop passat, de
un sach de forment, en què havia
li donaran
assegurat en poder seu. E si d'ací avant se faran altres furts dels dits
blats, que, semblantment, aquell qui
la Cort, haurà
QUE NEGUN JUEU NO GÓS PORTAR NEGUNES ARMES
Die veneris
Domini
[A. H. M. Preg. 1385-92, fol, 117. Mallorca, 28 noviembre 1390.]
se, de mandato dicti honorabilis domini Gubernatoris, fecisse
per loca solita civitatis Majoricarum preconitzacionem sequentem.
conseller del senyor Rey e Governador del Regne de Malorques a
suplicació sobre assò a ell feta per part dels Secretaris dels jueus de
Malorques, que negun jueu no gós portar negunes armes vedades dins
lo Call, dels lums encesos fins al sol exit o al jorn clar, sots pena de
perdre les armes e de pagar cent sols al fisch del senyor Rey per cascuna
vegada que serà contrafet, dels quals haurà lo terç lo denunciador.
E si pagar no
negun jueu, tocades quatre hores de la nit, no gós exir de casa sua, ne
anar sens lum per lo dit Call, sots pena de cinch sols per cascuna
vegada al dit fisch aplicadors, e si pagar no
en la presó.
QUE TOTHOM STRANGER DEGA ENTRAR EN LURS NAVILIS.
QUE CATIUS SIEN TANCATS. QUE NEGUN HOSTALER NO GÓS
ACULLIR NEGUN CASTELLÀ
Die veneris
[A. H. M. Preg. 1385-92, fol. 128 v. Mallorca, 25 agosto 1391.]
curiarum Majoricarum de mandato honorabilis domini Gubernatoris,
fecisse et publicasse voce tube per loca solita civitatis Majoricarum preconitzacionem
sequentem.
conseller del senyor Rey e governador del Regne de Malorques a
tot castellà o a tothom stranger de qualque condició sia, qui hic sia
ab alcuna fusta, decontinent se
de penjar sens tota mercè.
aquells degen, encontinent, tancar, sots pena de perdre aquells.
acullir negun castellà ne altra persona strangera, sots pena de penjar.
CONTRA CAÇADORS
[A. H. M. Preg. 1385-92. fol. 92. Mallorca, 9 agosto 1392.]
Majoricarum, retulit se, mandato dicti domini Gubernatoris, fecisse per
loca assueta civitatis Majoricarum preconitzacionem sequentem.
cavaller, conseller del senyor Rey e governador del Regne de Malorques,
que null hom ne neguna persona de qualque condició o stament sia, no
gós cassar ne fer cassar ab ballesta ne ab cà de mostra ne en negun
engin en la illa de Mallorques, sots pena de cent sols e de perdre lo cà
e la ballesta, sens tota mercè.
fer pendre en la dita illa neguna perdiu ab filats ne ab ballesta ne ab
granades, ni cantar, ni ab altre engin, ne desfer nius, ne lorigueres, ni
matar lebres ne conils, de Carnestoltes fins a Sant Miquel, sots pena de
cent sols per cada vegada que atrobats hi seran o denunciats seran, e
si pagar no
és entès que tothom pusca cassar en so del seu e a son ampriu,
covinentment, sens ajust.
neguna ribera ab negun engin, sots pena de
porà, que perda lo puny. Emperò en assò no són enteses falcons cassadors
de ribera.
LLETRA REYAL PEL REGIMENT DEL SINDICAT DE FORA
[A. H. M. Lib. extr. ofic. 1392-93, sin folíar. 16 septiembre 1392]
de Cerdenya e de Còrcega, e comte de Barcelona, de Rosselló, e de
Cerdanya. Als amats e feels los Governador del Regne de Malorques,
qui ara és o per temps serà, o a son lochtinent e a
de la Tresoreria de nostra cara companyona la Reyna, administrador del
dit Regne de Malorques, salut e dilecció. Com en temps del senyor Rey,
nostre pare, de bona memòria, que Déus haja, se faessen per lo Governador
del dit Regne, de special manament del dit senyor Rey, nostre
pare, algunes pragmàtiques sanccions també sobre el Regiment universal
del Sindicat de les viles, lochs e parròquies foranes de la illa de Malorques
com sobre el Regiment particular de cascuna de les dites viles,
lochs e parròquies foranes, per les quals pragmàtiques los Consellers,
per lo dit Governador posats en los dits Regiments, devien esser en
aquells de lur vida o quaix. E nós, lo primer any de nostre Regiment,
per tolre perpetuïtat, la qual és en tots Regiments de cosa pública reprovada,
revocàssem la pragmàtica, per lo dit Governador feta sobre el dit
Sindicat e ordonàssem en altra manera lo Regiment d'aquell, segons
raonablement nós paragué. E lo Regiment de cascuna de les dites viles,
lochs e parròquies foranes encara no sia reformat, ans sia en aquell la
perpetuïtat dessús dita; per ço, volents lo dit Regiment de cascuna de
les dites viles, lochs e parròquies foranes, axí com se pertany reformar
e posar en tal stament, qui mijançant la gràcia de Déu, succeesca de
bé en millor. Confiants de la diligència, leyaltat e indústria de vosaltres,
dits Governador o Lochtinent e Administrador, a vosaltres deim, comanam
e manam, espressament e de certa sciència que no contrastants qualsevol
pragmàtiques, sobre el dit Regiment de cascuna de les dites viles, lochs
e parròquies foranes fetes, les quals del tot revocam, ordenets, servada
la forma, tant com porets bonament e us parrà faedor, de la pragmàtica,
per nós sobre el dit Regiment del dit Sindicat feta, lo Consell de cascuna
de les dites viles, lochs e parròquies, posant en aquell persones abtes
e suficients e zelants lo bé de la cosa pública d'aquelles viles, lochs e
parròquies, segons lo nombre, que us serà viares, e tolent d'aquel tota
perpetuïtat, e ordonant la forma e manera con se elegiran d'aquí avant
los Jurats e Consellers e tots altres oficials per la Universitat de cascuna
de les dites viles, lochs e parròquies acustumats de elegir e crear, e faent
d'açò en nom nostre en poder d'aquell notari o scrivà, que elegirets o
elegir volrets, pragmàtiques duradores, tro per nós o nostre successor,
per causa evident, sien espressament revocades, e totes altres coses
necessàries e expedients. Car nós rematents açò, plenerament, a tota vostra
franca e liura conexença, vos comenam sobre les dites coses ab incidents
emergents e dependents d'aquelles, plenerament nostres veus [...]ada en
lo monastir [...]
Senyor
VENDA DE ROBES E VITUALLES
Quinta octobris anno
[A. H. M. Preg. 1385-92, fol. 103 bis. Mallorca, 5 octubre 1392.]
de Governador en lo Regne de Malorques, a tots los perayers e
a les custureres, e als tenders e revenedors de fruits e d'hortalissa, qui
sus ara de present, sots pena de
aporten en la plassa del Moll de Malorques, cotes, capirons, capes,
calces, cerboxos, camisses, bragues, capells, reyms, magranes, alls, cebes,
cols, formatges e altres robes e vitualles, que tenguen per revendre, per
so que aquells qui van en lo stol qui
nostres, de aquelles robes e vitualles se puxen fornir.
CRIDA DE LA CAÇA
Die quarta marcii anno a nativitate Domini
[A. H. M. Preg. 1385-92, fol. 119 bis. Mallorca, 4 marzo 1393.]
donzell, lochtinent de Governador en lo Regne de Malorques [...]ue null
hom ne neguna persona de qualque condició o stament sia no gós aturar
negun falcó ne astor, que haja trobat de tres jorns avant; mas
aytantost com l'haurà trobat, lo trameta al Batle del loch, on l'haurà
trobat, e assò sots pena de
que
deja aquell, decontinent, al senyor Governador trameta.
ne neguna persona, de qualque condició o stament sia, d'aquí avant en
neguna manera ne en negun engan no gós cassar en la illa de la
Porrassa ne de les Illetes ab cans ne fures, ne ab steles, ne per neguna
manera, que dir ne fer se pusca, sots pena de perdre los cans e fures,
de pagar al fisch del senyor Rey
volrà, que stia en la presó cent jorns.
alscuns usen mal d'aquells, qui paren a falcons gentils e desfan los agres
dels dits falcons, qui coven en la illa de Malorques, e lo dit senyor
Governador, per cessar que los dits agres no
persona de qualque condició, ley o stament sia qui pendran dels
dits falcons, vulles que sien sords o mudats, aquells no gós pendra ne
tresportar a negun, ne gitar del Regne de Malorques, ans dins tres dies,
que pres l'hauran, degen portar al dit senyor Governador, sots pena de
tota mercè.
PER BÈSTIES PERDUDES
Die lune
[A. H. M. Preg. 1393-96, fol. 128 bis. Mallorca, 4 agosto 1393.]
predictus se, de mandato honorabilis domini locumtenentis Gubernatoris,
fecisse et publicasse per loca solita civitatis Majoricarum preconitzacionem
sequentem.
lochtinent de Governador en lo Regne de Malorques a tothom, generalment,
de qualsevol ley, condició o stament sia, qui sàpia tenga o d'aquí
avant sabrà, tendra bèsties perdudes de bans, penyores o per qualsevol
altra raó dins la ciutat e terme de Malorques, que aquelles bèsties haja
a trametre o menar al hostal del senyor Rey, on semblants bèsties són
acustumades metre o posar, sots pena de cent lliures, de les quals no
haurà neguna gràcia ni mercè, de les quals haurà la terça part lo denunciador,
l'altra lo reebedor dels bans, e l'altra en Guillem de Jonqueres,
guardador de les dites bèsties e del dit hostal.
ELECCIÓ DE LOCHTINENT DE MOSTAÇAF
[A. H. M. Lletr. Com. fol. 3 v. Mallorca, 8 enero 1395.]
Lo Lochtinent de Governador en lo Regne de Malorques
poder nostre, vos dixí e maní que, com haguéssets vostre lochtinent
elegir ne ordonar, que fos vostre Lochtinent en Bernat Santmartí, e assò
vós me promatés; ara és vengut a nostra sabuda, que vós havets fet e
continuats de fer lo contrari, so és, que haurets vostre ofici en loch
vostre comanat a altra persona, qui és tal, de què l'ofici no és provaït,
ans és desendressat. E com aquestes coses sien a nós molt desplasents,
manam-vos que, en continent, vistes les presents, comanets lo dit ofici
en loch vostre al dit Bernat Santmartí, segons per nós, vos era ja stat
manat. En altra manera, vos certificam que, en privar-vos e remoure del
dit ofici e, en altra manera, anantar e proceir contra vós nós proceirem,
en tal manera, que us darem a conèxer, que les dites coses tro ara, per
vós fetes, són a nós molt desplasents. Mes vos certificam que, de la presentació,
a vós faedora, de la present letra, serà cregut lo portador de
la present o aquel, qui aquella vos presentarà. Dat en Malorques a
dies de janer del any
LA RODA DELS JUEUS
Die antedicta [sabbati]
[A. H. M. Preg. 1393-96, fol. 13 v. Mallorca, 22 noviembre 1393.]
publicus antedictus se, de mandato honorabilis domini Locumtenentis,
publicasse preconitzacionem sequentem.
etc., a tots los jueus, qui són en lo Regne de Malorques e d'aquí
avant seran, que degen portar una roda als pits, la meytat vermella e
l'altra meytat groga, la qual sia stesa de semblant forma, que ací és
feyta. E açò, sots pena de perdre la roba, en què la dita roda no serà,
e de star a mercè del dit Lochtinent, de la qual roba haurà la meytat
lo fisch del senyor Rey e l'altra lo denunciador.
PER LOS TAULERS
Die martis
[A. H. M Preg. 1393-96, fol. 23. Mallorca, 16 junio 1394.]
curiarum Majoricarum se fecisse voce tubarum per loca solita civitatis
Majoricarum preconitzacionem sequentem.
donzell, lochtinent del noble mossèn Ramon d'Abella, cavaller e conseller
del senyor Rey e Governador del Regne de Malorques, que tothom
e tota persona, de qualque condició, ley o stament sia, qui vulla fer
demanda o posar clam per qualsevol raó contra lo Batle de Malorques
e son Assessor e Vaguer de la Ciutat e Vaguer de fora e lurs Assessors
e Lochtinents d'aquells oficials e encara contra lo Mostaçaf de la ciutat
e contra los Notaris e Scrivans de les dites Corts e contra lo Sotsvaguer
e Capdeguaytes e Saigs, e contra los Batles de fora la ciutat e
Scrivans de lurs Corts e contra los Mostaçafs dels dits batlius e Lochtinents
d'aquells e generalment, contra tots altres oficials, qui hajen
tenguts oficis reyals l'any passat o, si aquells aytals oficials són stats
negligents en conservar o mantenir la jurisdicció reyal, ne si han consentit
e fet frau per diners en dampnatge e diminució de la jurisdicció
del senyor Rey, so és de tots torts, injúries, forces, violenses, qui hajen
fetes, o per dons e serveys que hajen reebuts, o hajen fetes fer redempcions
a alscuns, o per fraus que hajen comeses en lurs oficis o fetes
errades alscunes, que dins
compareguen davant los honrats en Pere de Labià, donzell, Pere Ravell
ciutadà e Berenguer d'Aulesa, licenciat en leys, comissaris e enquisidors
elets e diputats per lo dit honorable portant veus de Governador en la
Taula contra los oficials del any prop passat, ara novellament, posada.
Los quals inquisidors han fet sagrament e homenatge en poder del dit
honorable portant veus, reebent en nom del senyor Rey, e han promès
de fer justícia a les gents clamants dels dits oficials e servar los capítols
de la dita Taula. En altra manera, passats los dits
quals començaran a córrer e comptar quant a aquells de la ciutat,
dimecres, que hom comptarà a
lo qual dia començaran de seure los dits comissaris e inquisidors en lo
castell del senyor Rey de la ciutat, per oir e fer dret e justícia als dits
clamants; alcun, despuys no seria oït. Emperò, los dits
als dits Batles e oficials de fora e Scrivans lurs o Notaris correran e
començaran de comptar aprés que en cascun loch de fora serà feta la
present crida.
a nativitate Domini
PER HAVER REVENUT VOLATARIA
[A. H. M. Lletr. com. fol. 26. Mallorca, 9 febrero 1395.]
En Berenguer de Montagut, donzell, etc. Al honrat lo Mostaçaf de la
vila de Sineu o a son lochtinent. Salut e dilecció. Davant nós és stat
proposat per en Pascual Rovira de la dita parròquia, que ell havia comprades
dins la pobla de la dita parròquia un parell de perdius, e com
aquelles mester no hagués, féu-les vendre, per la qual cosa vós, havets
vers vós preses e ocupades les dites perdius, e penyorat lo dit Pascal
per la pena, so és, de
per so com ha les dites perdius revenudes, les quals perdius e penyora
no li volets restituir, jatsia ell davant vós, haja afermat, que null temps
és acustumat per ell de revendre volataria ne altres coses, contengudes
en lo capítol en lo qual deits que és cahut, com lo dit capítol sia
entès de revenadors o de persones qui sien acustumades de comprar
per revendre, e no de casolans, per la qual cosa lo dit Pascal Rovira és
de aquestes coses stat davant l'honrat Mostaçaf de la ciutat. Lo qual
Mostaçaf, qui de semblants coses tots jorns és acustumat, ha feta e liurada
al dit Pascal una sua letra, la qual se dressa a vós, contenent la
manera e forma que en Ciutat se
mostrada, suplicant, que aquella o segons aquella manàssem a vós que
aquell Pascal fos tractat e no en altra manera. Per tant nós, atesa la
dita suplicació esser justa, vista per nós la dita letra; atanents, que los
de fora no deuen esser tractats més avant que són aquells de la ciutat,
a vós deim e manam, sots pena de
que, si atrobarets que
de les dites volateries, o tenir venda d'aquelles, ladoncs, servant
a aquell Pascal la custuma observada, de tenir en la ciutat, segons que
en la letra del dit honrat Mostaçaf és contengut, restituïscats o restituir
fassats al dit Pascal les dites perdius o vàlua d'aquelles, e semblantment
les dites penyores o penyora, que per aquesta raó fetes hajats. En tal
manera vós havent en aquestes coses, que la custuma en la ciutat observada,
al dit Pascal tingats e observets, segons que en la dita letra és
contengut. En altra manera covendrà que sobre assò serà per nós proveït,
segons que per justícia en altra manera atrobarem esser vist faedor.
Dat en Malorques a
Jacobus.
DE CARNALATGE
[A. H. M. Preg. 1393-96, fol. 32. Mallorca, 9 enero 1395.]
comparuit Berengarius Moragues, curritor publicus curiarum, et presentavit
preconitzacionem sequentem, quam, ut idem Berengarius retulit,
fecit per loca solita civitatis voce tube. Die sabbati
donzell, lochtinent del noble mossèn Ramon d'Abella, cavaler e conseler
del senyor Rey e governador en lo Regne de Mallorques, que per los
honrats Jurats del dit Regne són stats presentats a ell, qui mana esser
inviolablement observats, los capítols següents:
Primerament, que negun anyell no pusca morir per qualsevol persona
e si ho feien, que aquells, qui matar los farien, perden lo dit anyell, e
paguen de ban per cascun anyell
qui nats seran del primer dia d'agost fins lo jorn de madona santa
Maria de febrer, e que lo Mostaçaf no
ne matar ne fer matar negun anyell ne anyella per carn venal ni en altra
manera, que sien nats del primer jorn d'agost fins lo jorn de madona
santa Maria de febrer, senyats o no senyats, sots pena de perdre lo
anyell o anyella, e de pagar per cascuna bístia
stament sia, axí venador com comprador, axí en la ciutat com fora la
ciutat, no gós matar ne fer matar en neguna guisa, que dir ne fer se
pusca, negun anyell ne anyella, qui sia nat del primer jorn d'agost fins
lo jorn de madona santa Maria de febrer. E qui contra farà, perdrà los
dits anyells e pagarà de ban, per cascuna bístia,
PER LO PES DEL SENYOR REY
Die
[A. H. M Preg. 1393-96, fol. 49. Mallorca, 24 julio 1395].
honorabilis Berengarii de Monte Cateno domicelli, locumtenentis nobilis
Raymundi d'Apilia militis, gubernatoris Regni Majoricarum, fecisse per
loca solita civitatis predicte voce tube, preconitzacionem sequentem.
donzell, lochtinent del noble mossèn Ramon d'Abella cavaller, conseller
del senyor Rey e governador del Regne de Malorques. Que com en
temps passat sien stades fetes diverses ordinacions reyals per conservació
dels drets del pes del senyor Rey, que
Malorques, ab diversos capítols de la tenor següent:
Primerament, que negun hom stranger, de qualque condició sia, que
sia tengut de pagar pes, no gós pesar ne fer pesar negunes robes sues
per compra ne per vendre, ne fer regonèxer, sinó en lo pes del senyor
Rey, sots pena de
de estranger en nom seu, sots pena de
algun pes de calastó ne de romana per pesar res a algun estranger sens
licència de aquells qui tenen lo pes del senyor Rey, sots pena de cent
sols per cascuna vegada.
del senyor Rey totes robes, que a pes se vendran, en les quals haja part
algun hom estranger, de present que les haurà venudes, sots pena de
cent sols per cascuna vegada.
al pesador o regidor del pes del senyor Rey qualsevulla robes o
mercaderies, que stranger comprarà o vendrà, encontinent que
sia fet, sots la dita pena de cent sols per cascun e cascuna vegada, que
fes lo contrari. Dels quals bans damunt dits haurà lo terç lo acusador
e les dues parts al acusador e al senyor Rey. Per so lo dit Lochtinent
notificant a tuyt, generalment, les dites ordinacions amb la present pública
crida, mana aquelles fermament esser observades, segons sa continensa
e tenor, sots les penes en los dits capítols contengudes.
CAPÍTOLS DE LA VILA D'ALCÚDIA
[A. H. M. Preg. 1393-96, fol. 59. Mallorca, 9 díciembre 1395.]
A vós, honorable mossèn Berenguer de Montagut, donzell, lochtinent
del noble mossèn Ramon d'Abella, cavaler, conseler del senyor Rey e
governador del Regne de Malorques, humilment suplica en Bartomeu
Bach, síndich e procurador de la Universitat e vila d'Alcúdia, que us
plàcia conformar los capítols davall scrits, los quals los Jurats e Consell
de la dita parròquia per més bé, profit e utilitat de la cosa pública e
per esquivar alscuns fraus, que
mar per carregar, han fets e ordonats en tal manera, que d'aquí avant
sien tenguts e servats en la dita parròquia, segons lur continència e
tenor qui
Berenguer de Morar, Bartomeu Sureda, P. Pugalder e Jacme Arnau,
jurats de la parròquia de Alcúdia ab lur Consell, dicmenge a
noembre any de la nativitat de nostre Senyor
que
per tirar vi a mar, que aquells hage a tenir pagellats de mesura de
quarters cascun quarter de la mesura major, en tal manera que la pareya
tenga setze quarters sens axormar de la dita mesura. E que aquells hage
aportar tota vegada, que raquest ne serà ab veu de crida, là on lo Mostaçaf
volrà, per pagelar e regonèxer aquells, sots pena de
Jacobus.
a la mar ab cortins, sí donchs no són senyats del senyal del Mostaçaf
de la dita parròquia d'Alcúdia. E qui contra farà, pagarà
per cascuna vegada.
la mar, no gós descarregar la somada, que levada haurà, en qualque
loch que la lev, sinó a la mar, o là on lo mercader volrà, sots pena de
vint sols als contrafaents.
gós traura vi de la somada que aportarà, en neguna manera que dir ne
fer se puxa, sots pena de sexanta sols per cascuna vegada. E si és catiu
e pagar no
dita parròquia, qui ara és, ne d'aquí avant serà.
En Berenguer de Montagut, etc. Al amat lo Mostaçaf de la vila d'Alcúdia,
saluts e dilecció. Com a nós sien stats presentats per en Bartomeu
Bach, síndich e procurador de la Universitat e vila d'Alcúdia, alscuns
capítols, los quals afermava esser bons e profitosos a profit e utilitat de
la cosa pública e a esquivar fraus, qui d'aquèn fer se porien. E hage a
nós suplicat, que los dits capítols, per nós fossen haüts e loats per bons.
On nós, de consell del honrat Assessor nostre, vists e regoneguts los dits
capítols, atenents aquells esser profit e utilitat de la cosa pública e,
per consegüent, la dita suplicació esser justa, havents los dits capítols
per bons e a la dita cosa pública profitosos. A vós deim e manam, e
encara als altres Mostaçafs, qui per temps seran, que los dits capítols
segons sa forma e tenor tenguen e observen, tenir e observar fassen, e
no hi contravenguen, ne alcun contravenir fassen en alcuna manera.
Dat en Malorques a
Senyor
DE NO RABINAR
Die veneris
[A. H. M. Preg. 1393-96, fol. 73. Mallorca, 29 abril 1396.]
cariarum Majoricarum se, de mandato honorabilis locumtenentis Gubernatoris,
fecisse per loca solita civitatis Majoricarum preconitzacionem
sequentem.
lochtinent del noble mossèn Ramon d'Abella, cavaler, conseler del senyor
Rey e Governador del Regne de Malorques a tothom, generalment, de
qualsevol ley, condició o stament sia, d'aquí avant no gós ne presumesca,
palesament ne amagada, e rabinar ne fer rabinar bestiar alcun, e
assò sots pena a aquell, de qui serà lo dit bestiar, de
a aquell, qui
senyor Rey, de la qual pena haurà lo terç lo denunciador.
QUE NEGÚ NO GÓS JURAR
[A. H. M. Preg. 1393-96, fol. 74. Mallorca, 4 mayo 1396.]
curiarum Majoricarum se, de mandato dicti honorabilis locumtenentis,
fecisse per loca solita dicte civitatis preconitzacionem sequentem.
lochtinent de Governador en lo Regne de Malorques, que negun
hom ne neguna persona, de qualsevol ley, condició o estament sia, no gós
jurar, lejament, de nostro Senyor Déu e demà dona santa Maria, ço és,
de aquelles partides, qui no
de Déu ne de madona santa Maria, sots pena de córrer la vila ab la
lengo clavada, e de star al costell o de pagar deu lliures, de la qual
pena haurà lo terç lo denunciador.
de qualsevol ley, condició o stament sia no gós jurar per l'arma de Déu,
per la sanch de Déu ne per l'Hòstia, ne per los budells, ne per lo cor,
ne per lo fetge, ne per lo ventre, ne per los ossos, ne per la mort de
Déu, ne de madona santa Maria, ne de negun altre sant ni santa, sots
pena de
poran, que stien
assots, e pach lo assotador.
QUE NEGÚ NO GÓS TREURE DE LA TERRA ESTORS,
ESPARVERS E FALCONS
[A. H. M. Preg. 1396-1404, fol. 20. Mallorca, 23 septiembre 1396.]
Moragues, preco publicus curiarum se, de mandato honorabilis
locumtenentis Gubernatoris, fecisse per loca solita civitatis voce tube
preconitzacionem sequentem.
Berenguer de Montagut donzell, lochtinent del noble mossèn Ramon
d'Abella, cavaller, conseller del senyor Rey e governador del Regne de
Malorques, que null hom, ne neguna persona de qualsevol ley, condició
o stament sia, no gós treure ne fer treure de la ila de Malorques
astors, esparvers, falcons ne altres oucells de caça sens albarà o licència
del dit honorable Lochtinent, e assò sots pena, per cascuna vegada, de
sinquanta lliures, les dues parts aplicadores al fisch del senyor Rey e la
romanent terça part al denunciador, e de perdre los oucells, que hic
treurien.
los patrons de qualsevol vexels que, si per ventura dels dits oucells en
lurs fustes eren atrobats, e aquell o aquels qui
albarà o licència del dit honorable lochtinent de treure aquells, que sots
la dita pena sien tenguts aquells oucels portar e metre en mans del dit
Lochtinent. E si cas era que per oblit, o en altra manera los dits oucels
per ells no eren atrobats, stants les dites fustes en lo Moll e mars de
Malorques, e aquels eren atrobats, en quals mans que fossen, sots la
dita pena fossen tenguts aquells oucels a mans lurs pendre, e portar en
poder del dit honorable Lochtinent de Governador.
QUE NO SIEN GITADES TERRA NE FEMS A LA RIBERA
[A. H. M. Preg. 1396-1404, fol. 13 v. Mallorca, 23 octubre 1396.]
retulit Berengarius Moragues preco publicus curiarum se, de mandato
honorabilis locumtenentis Gubernatoris, fecisse per loca solita civitatis
voce tube preconitzacionem sequentem.
lochtinent del noble mossèn Ramon d'Abella cavaler, conseler del senyor
Rey e governador del Regne de Malorques, que null hom ne neguna
persona no gós gitar terra ni escombradures en tota la ribera ni davant
la font, sots pena, per cascuna vegada, de
peix qui fassa sutzura en la ribera, sinó fora la torre de la font o a la
Riera, e d'assò hagen a veure los guardians de la mar.
A QUI HAN D'APORTAR CORTINS PER PAGELLAR ELS QUI TIRAR
FAN VIN E ALTRES MESURES
[A. H. M. Lib. Most. 1397-98, sin foliar. Mallorca, 13 enero 1397]
retulit et fidem fecit Berengarius Moragues, preco curiarum civitatis Majoricarum
fecisse per loca asueta dicte civitatis preconitzacionem tenoris
sequentis.
mostaçaf l'any present de la ciutat de Malorques. Que tot traginer e
tota altra persona, qui tir o tirar fassa vin ab cortins, que aquells degen
aportar a
aquells e senyar del senyal qui ordonat hi és. E açò dins
primers vinents, sots pena de vint sols per cascuna vegada e de perdra
los dits cortins. Emperò, si alguna persona serà per algun temps que no
tir, o no fassa tirar vin e aprés ne volrà tirar, sia tengut així mateix
venir pagellar e sagellar, sots la dita pena.
d'aquí avant barral algú, qui tinga més avant de mig quorter e que sia
sagellat e senyat del senyal del dit Mostaçaf, sots pena de
cascuna vegada, e de perdra los dits barrals.
o stament sia, qui haja o tinga mesures, so és, miges quorteres, barcelles,
almuts, migs almuts e tota altra mesura, e de aquelles se emprarà,
per comprar e per vendre, dege e sia tengut de portar aquelles a
Font, fuster, qui stà al molí dal vent, e açò dins
vinents, per regonèixer e senyar aquelles del damunt dit senyal, qui
ordonat hi és, sots pena de
dites mesures. Però aquells, qui, continuadament, no les empren, pugen
aquelles fer pagellar en tots temps del any, abans, emperò, que compren
ne venen, ne de aquelles usen per comprar, ni per vendre, sots la dita
pena.
QUE ALCUN NO GÓS CANTAR NE BRELLAR PERDIUS
[A. H. M. Preg. 1396-1404, fol. 20. Mallorca, 5 mayo 1397.]
Retulit Berengarius Moragues, preco publicus curiarum
se, ex parte honorabilis domini locumtenentis Gubernatoris, fecisse per
loca solita civitatis preconitzacionem sequentem.
lochtinent del noble Governador del Regne de Malorques, que neguna
persona de qualsevol condició o stament sia no gós cantar ne brellar
perdigots ne aquells pendre per tot lo present mes de maig, sots pena
de cent sols al fisch del senyor Rey aplicadors, dels quals haurà la terça
part lo denunciador. E més avant mana lo dit lochtinent, que negun
revenedor o revenedora no gós comprar per revendre dins lo dit temps
dits perdigots, sots pena de
denunciador.
QUE NIGÚ NO FASSA SUTZURES EN LES FONTS.
QUE LES GALINES SIEN TANCADES
[A. H. M. Preg. 1396-1404. Papel suelto. Mallorca, 11 mayo 1397.]
Curiarum se, de mandato venerabilis Antelmi Negre locumtenentis
Raymundi de Santo Martino, militi, mostaçafii civitatis Majoricarum
fecisse preconitzacionem sequentem per loca asueta civitatis Majoricarum.
Negre, lochtinent del honrat mossèn Ramon de Santmartí, cavaller,
mostaçaf, l'any present de la ciutat de Malorques, que no sia negun
hom ni neguna persona de qualsevol ley, condició o stament sia, que
git, ne gitar faça neguna sutzura, en neguna de les fonts de la aygua de
la ciutat, sots pena de
serà feta en les dites fonts.
tinga galines fora casa, de la sglésia de sent Miquel fins a la porta
Pintada, ans aquelles hajen a tenir dins lurs alberchs, tancades, o en
pelleres, o les porten, si
no puxa esser feta sutzura alguna en la cèquia de la ciutat, sots pena
de vint sous, al fisch del Mostaçaf aplicadors.
PELS BARBERS, QUI SAGNEN
[A. H. M. Preg. 1396-1404. Papel suelto. Mallorca, 5 noviembre 1397.]
de mossèn Ramon de Santmartí, cavaler, mostaçaf, l'any present,
féu fer la crida següent per en Berenguer Moragues, corredor, qui dix
aquella haver feta per los lochs acustumats.
Ara ojats què notifica a tots los barbers de la ciutat de Malorques
lo honrat en Ramonet Santmartí, donzell, lochtinent del honrat mossèn
Ramon de Santmartí, cavaler, mostaçaf de la Ciutat de Malorques, que
dejen servar los capítols davall scrits, sots la pena en aquells contenguda.
Primerament, que d'aquí avant negun barber e persona, qui ús del
dit ofici, no gós sagnar alguna persona, si, primerament, no
parlat, e haüda licència de sagnar de alcun dels metges saliarajats per
la Universitat de Malorques, sots pena de deu liures per cascun e per
cascuna vegada.
alcun catiu o cativa d'aquí avant, si, primerament, no
del senyor o de la dona dels dits catiu o cativa, sots pena de deu liures.
QUE NIGÚ NO LEIX ANAR FRANC GALINES, ÀNEDES
NE ALTRES ANIMALS
[A. H. M. Lib Most. 1397-98. Papel suelto. Mallorca, 26 enero 1398.]
corredor, de manament del honorable Mustaçaf haver cridada per los
lochs acostumats la crida de la tenor següent.
Ara ojats què mana l'honrat mossèn Ramon de Santmartí cavaller,
mostaçaf de la ciutat de Malorques, que no sia null hom ne neguna
persona de qualsevol ley o condició sia que, per ardiment que haja, gós
ne permeta lexar anar per lo Moll ni Sortidor e per tota la plassa del
Blat negunes galines, ànedes, o oques, ne porchs, sots pena de
per cascun contrafaent e de perdre lo dit bestiar. La qual pena, sens
tota gràcia e mercè, serà aplicada per terç, ço és saber la terça part al
fisch del senyor Rey e l'altra terç al mur de la ciutat e la romanent
terça part al denunciador.
QUE CORREDOR NO ASSEGURAT NO GÓS FER MERCAT
que negun hom ne neguna persona, de qual condició o stament sia, qui
no sia corredor e no hage assegurat, no gós fer negun mercat en neguna
manera, que fer ne dir se pusca, e no gós entrar en lo portxo de la
Quartera per fer negun mercat, sots pena de
vegada, sens tota gràcia e mercè.
SO QUE DEUEN SERVAR ELS PORTADORS DE VIN
EN LES PORTES PINTADA E DE SANT ANTONI
Die lune
[A. H. M. Preg. 1396-Í404, fol. 55. Mallorca, 16 junio 1399.]
se, de mandato honorabilis locumtenentis Gubernatoris Majoricarum.
fecisse per loca solita civitatis Majoricarum voce tube preconitzacionem
sequentem.
lochtinent del noble mossèn Ramon d'Abella, cavaller e conseller
del senyor Rey e governador del Regne de Malorques a tothom, generalment,
que degen tenir e servar les ordinacions, davall scrites, ordonades
per los honrats Jurats de Malorques e Síndichs de les parròquies
foranes ab auctoritat e consentiment del dit honorable lochtinent sots
incurriment de les penes aposades en aquelles.
Primerament, que les barres, qui ara se posaran en los dos portals
de la porta Pintada e de sant Antoni de Padoa stien, continuadament,
en los dits portals, a la part dels portals dins la ciutat, e que los traginers
o altres qui aportaran o portar faran vin, no gosen ne presumesquen
passar la dita barra, fins tant, leyalment e vertadera, hagen denunciat
a les guardes, quant vi aporten, ne de qui és estat, e lo nom de
aquell o de aquelles persones, a qui lo dit vin aporten, e de qual loch
és lo dit vin. E hajen a dir e denunciar lurs propis noms, e si alcun
entrarà ab lo dit vin, sens denunciar aquell, o frau alcun cometrà en la
dita denunciació, perda lo dit vin, e encorreguen, per cascuna vegada,
en pena de deu lliures.
fer resistència a les dites guardes, volent entrar, forcívolment, contra
lur volentat, o alsar la barra, o aquella trencar, de nits o de jorns en
alcuna manera, si és catiu, que sia penjat per lo coll sens neguna mercè,
si és persona franca, que perda lo puny dret, sens neguna mercè.
DELS ANYELLS E CABRITS
[A. H. M. Lib. ofic. Exec. Mallorca, 4 septiembre 1399.]
Malorques, axí per població, nudriment e augmentació de bestiars com
per més valer la dita ajuda e imposició de les carns, e d'aquella la dita
Universitat hagués major preu, era stat ordonat e proveït per la manera
e forma contenguda en los capítols e determinacions davall insertats e
de los tenors següents:
qualsevol persona, e si ho feien, que aquells qui matar los farien, perden
lo dit anyell, e paguen, de ban, per cascun anyell, vint sols. És entès,
emperò, qui nats seran del primer dia d'agost fins lo jorn de madona
santa Maria de febrer. E que lo Mostaçaf no pusca dar gràcia alguna.
Dijous a
ab prohòmens dins e defora esmenaren lo present capítol, que sia entès
d'aquells qui nats seran del primer dia d'agost fins al primer dia de
janer.
ne matar, ne fer matar negun anyell ne anyella per carn venal ne en
altra manera, qui sien nats del primer jorn d'agost fins al jorn de madona
santa Maria de febrer, senyats o no senyats, sots pena de perdra
lo anyell, e pagar per cascuna bèstia vint sous. Dijous a
del any
esmenaren lo present capítol, que sia entès del primer dia d'agost fins
al primer dia de janer.
senyor Rey e del reverent bisbe e prelats, si
venedors, per cascuna bèstia, als compradors de la dita ajuda, divuyt
diners per bèstia.
farà a tall carn de anyell o de anyella, que sia legut de morir, pagarà
per cascuna llibra carnissera sis diners, e axí matex per cascun cap, peus,
ventre e frexura, altres sis diners.
QUE ALCÚ NO DEGE OFENDRE MOROS STRANYS,
QUI SIEN AÇÍ PER MISSATGERIES
Die lune
[A. H. M. Preg. 1385-1392, fol. 11 v. Mallorca, 23 abril 1385.]
Petrus Badia, preco Curiarum Majoricarum et retulit se, de
mandato honorabilis domini Francisci sa Garriga militis, vices gerentis
generalis Gubernatoris in Regno Majoricarum, fecisse et preconitzasse per
loca assueta civitatis predicte, voce tube, preconitzacionem sequentem.
sa Garriga cavaler, conseller del senyor [Rey] e portant veus de Governador
general en lo Regne de Malorques que, com soven s'esdevenga venir
e esser en la ciutat e Regne de Malorques moros stranys, axí per missatgeries
e mercaderies com en altra manera ab guiatge, licèncía o volentat
del dit senyor Rey o sua. E aquells aytals moros no dejen per alcú o
alscuns de fet ne de paraula esser injuriats, scarnits ne maltractats. Per
ço, lo dit mossèn portant veus de Governador diu e mana a tuyt generalment,
que neguna persona de qualsevol condició o stament sia no gós
fer ne fassa fer de fet o de paraula a alcun moro o moros estranys, qui
sien per la dita raó ara o per avant en la dita ciutat o Regne, mal,
dampnatge, greuge o injúria, públicament o amagada. E qui contra farà,
ço és, de paraula, correrà la ciutat e starà
E aquell o aquells, qui contrafaran de fet, perdrà lo puny sens mercè
alcuna, que no
QUE ALCÚ NO GÓS FURTAR DELS BLATS
DE LA QUARTERA
Die sabbati
[A. H. M. Preg. 1385-92, fol. 11. Mallorca, 14 abril 1386.]
Majoricarum Petrus Badia preco Curiarum Majoricarum et retulit se, de
mandato honorabilis domini Francisci Sagarriga militis, vice gerentis
generalis Gubernacionis in Regno Majoricarum, fecisse ac preconitzasse
per loca assueta civitatis Majoricarum voce tube preconitzacionem
sequentem.
Francesch Sagarriga cavaler, conseller del senyor Rey e portant veus de
general Governador en lo Regne de Malorques. A raquesta dels honrats
Jurats del dit Regne, que alcun hom o alcuna persona de qualsevol ley,
condició o stament sia no gós fuitar ne pendre del blat dels sachs, qui
romanen dessús lo porxo de la Quartera, gran quantitat ne poca. sots
pena de penjar per lo coll sens tota mercè. E aquell o aquells, qui ho
denunciaran a la Cort, hauran deu reyals d'or de joyes per cascuna
vegada, los quals los dits honrats Jurats li pagaran decontinent dels
béns de la dita Universitat.
QUE NEGÚ NO GÓS TREURE NE TOCAR A LES EXETES,
QUI SÓN. E
Die veneris tercia augusti anno a nativitate Domini
[A. H. M. Preg. 1385-92. fol. 16 Mallorca, 3 agosto 1386]
preco Curiarum Majoricarum, de mandato dicti domini vicesgerentis, fecisse
per loca assueta dicte civitatis preconitzacionem sequentem.
conseller del senyor Rey e portant veus de Governador general en lo Regne
de Malorques. Que neguna persona de qualque condició o estament sia,
no gós treure ne tocar ne fer tocar a la axeta o axetes, qui són meses o
d'aquí avant se metran per los canons de la aigua, que discorre per la
ciutat, sots pena de perdre lo dret o servitut, que ha en la dita aygua, e
si alcun dret o servitut no hi ha, de perdre lo puny sens tota mercè.
QUE TOTHOM PACH ÇO QUE DEGA ALS DELMERS
DE LA HORTALIÇA DEL SENYOR REY
Die sabbati
[A. H. M Preg. 1385-92, fol. 19. Mallorca, 17 septiembre 1386.]
publicus Curiarum regiarum civitatis Majoricarum retulit se dicta die
preconitzacionem infrascriptam fecisse per civitatem Majoricarum et per
loca ejusdem fieri assueta, mandato domini vicesgerentis Gubernatoris
predicti
cavaler, conseller del senyor Rey e portant veus de Governador general
en lo Regne de Malorques. A raquesta del honrat Procurador reyal de
Malorques e dels hereus d'en Joan Gil, sa entràs, lo qual l"any present
havia comprat lo delme de la hortaliça del senyor Rey de la horta de
la ciutat, que tothom, que dega del dit delme, que ço e quant ne deu,
ho pach als dits hereus o a la dona muller sua, sots pena de la dobla.
QUE BARQUES, BOTES NE ALTRES COSES NO SIEN
MESES EN LOS PORXOS DE LES GALEES VELLES
Die veneris
[A. H. M. Preg. 1385-92, fol. 20 v. Mallorca, 19 octubre 1386.]
publicus Curiarum civitatis Majoricarum retulit et fidem fecit se, dicta
die predictam fecisse preconitzacionem per civitatem Majoricarum, per
loca ejusdem fieri assueta, mandato dicti domini Vicesgerentis.
conseller del senyor Rey e portant veus de general Governador en lo
Regne de Malorques. A raquesta dels honrats Jurats de la Ciutat de
Malorques, que negun hom ne neguna persona de qualsevol ley, condició
o estament sia no gós metre o fer metre, ne tenir dins los porxos,
en los quals stan les dues galees velles de la Ciutat, barques, botes,
fustam, vases ne altres coses, embargants los dits porxes, sots pena de
cremar les dites coses; ans mana lo dit portant veus, que per dissapte
tot jorn primer vinent sien foragitades dels dits porxos totes botes, barques,
fusta e altres coses, dins aquells porxos stants en embarch de les
dites galees e porxes, sots la. dita pena.
QUE STURMENTS NO SIEN SONATS D'ACÍ A PASQUA
PER LA MORT DEL SENYOR REY
Die mercurii
[A. H. M. Preg. 1385-92. fol. 22 v. Mallorca, 21 enero 1387.]
publicus Curiarum civitatis Majoricarum se, die lune proxime lapsa, qua
computabatur
locumtenentis Gubernatoris Majoricarum, fecisse per totam dictam
civitatem per loca ejusdem assueta preconitzacionem sequentem.
del honorable mossèn Francesch sa Garriga cavaler, conseller del senyor
Rey e portant veus de Governador general en lo Regne de Malorques,
que, com lo molt alt príncep e senyor nostro en Pere, per la gràcia
de Déu rey d'Aragó, de València, de Malorques, Serdenya e de Corcega,
comte de Barcelona, de Rosselló e de Sardanya sia estat, novellament,
a la sancta glòria de Déu apellat, segons que a cascun és manifest, e
per la dita raó per totes les esgleyes de la ciutat de Malorques sien
stades fetes grans sollempnitats de misses e altres divinals oficis. E sia
de raó e egualtat, que en nosses e altres convits, qui
avant, no sien fets alscuns solassos, los quals denoten goig e alegria en
alcuna manera. Per tant, mana lo dit Lochtinent a tots aquells, qui
noviys seran d'assí a la festa de Pasqua propvinent e a totes altres
persones, qui fassen alscuns convits, que en les dites nosses e convits
dins lo dit temps, no hagen o en alcuna manera haver presumesquen
juglars ne altres sonadors de qualsevol sturments. E assò sots pena de
cinquanta lliures al fisch del senyor Rey aplicadores. E més avant mana
a tuyt, generalment, que dins lo dit temps no gosen sonar sturments
alscuns de nit ne de dia, sots pena de deu lliures al fisch del dit senyor
aplicadores, e de perdre los struments sens gràcia o remissió alcuna.
Dat en Malorques a
annuli ejusdem.
PRO VENERABILIBUS JURATIS RACIONE AQUE
Die jovis
[A. H. M. Preg. 1385-92, fol. 38. Mallorca, 14 mayo 1388.]
Curiarum Majoricarum se, de mandato honorabilis domini vicesgerentis
Gubernatoris, fecisse, voce tube, per loca solita civitatis Majoricarum
preconitzacionem sequentem. .
cavaler, conseller del senyor Rey e portant veus de Governador general
en lo Regne de Malorques, a raquesta dels honrats Jurats de Malorques,
per vigor de un capítol, proveït per lo senyor rey en P., de bona memòria,
a raquesta dels missatgers de la Universitat de Malorques en la ciutat
de Leyda, que com aquells, qui obtenen concessions o han empriu de
la aygua de la cèquia de la ciutat de Malorques, usen mal e hagen usat
de lurs concessions venents, donants o en altra manera atorgants aquella
aygua a altres stranyes persones en evident prejudici de la Universitat del
dit Regne e contra intenció de les dites concessions, que fo e és aquella
aygua o empriu d'aquella haver otorgada per regar lurs pròpies possessions,
e en altra manera contra forma del dit capítol. Per ço, lo dit honorable
portant veus mana a tots aquells, qui hagen concessions de la dita aygua,
que d'aquella hagen a regar lurs pròpies possessions, e no pusquen ne
a aquells sia legut la dita aygua a altres persones vendre, donar, atorgar
ne en altra manera alienar en tal manera, que haüt lur propi empriu e
lurs pròpries possessions regades, la dita aygua romanga e retorn en la
dita cèquia de la ciutat o a la mara, e servesca als comuns negocis de
la dita Universitat, e assò sots pena de
per cascuna vegada, que a les dites coses serà contrafet sens
alcuna remissió o gràcia, de la qual pena haurà lo ters lo denunciador
e l'altra lo mur de la ciutat.
Eo quare hesitabatur per hortolanos horte Majoricarum ne ipsi, qui obtinent
aquas pro porcione possessionum eorum comprehendantur in dicta
preconitzacione, dictus honorabilis Gubernator, informatus de intencione
venerabilium Juratorum predictorum, declaravit suam intencionem ad
suplicacionem dictorum hortolanorum, ipsos seu aliquem ipsorum habentes
dictas tandas pro porcione antiquitus, eis seu eorum predecessoribus in
dictis possessionibus concessa, in dicta preconitzacione minime esse
comprehensos.
CRIDA FETA PER LA PROCESSÓ, S'HA ORDONADA
PER LA EPIDÈMIA
Die jovis
[A. H. M. Preg. 1385-92, fol. 42. Mallorca, 4 junio 1388.]
Majoricarum Petrus Badia preco Curiarum Majoricarum et retulit se, de
mandato honorabilis domini Vicesgerentis Gubernacionis generalis, fecisse
per loca solita civitatis Majoricarum preconitzacionem sequentem.
mossèn Francesch Sagarriga cavaler, conseller del senyor Rey e portant
veus de Governador general en lo Regne de Malorques que, com ell,
mossèn lo Bisbe e honrats Jurats de la Ciutat e Regne de Malorques
hagen ordonat, que demà, que serà divenres per lo matí, sia feta solemna
processó, axí en la ciutat com en les parròquies de fora, en la qual
vaja tothom, generalment, grans e pochs, dejunant tots aquells qui sien
de edat aquell jorn, e pregant nostre Senyor Déus ab gran devoció, que
per la sua misericòrdia e pietat nos vulla relevar aquesta pestilència e
enfermetat, la qual és en la illa de Malorques. E emperamor d'açò,
lo dit portant veus de general Governador mana que tothom, generalment,
seguesca la dita processó, la qual partirà de la Seu e irà e passarà
per la plassa de Santa Eulàlia fins a Santa, Margalida, e d'aquí per lo
carrer avall dels Homs, e aprés per Sant Jacme e per la Pareyria fins
lo pont dels Sartres, e puys per la Fustaria fins a la Seu, muntant per
la costa d'en Adarró, en la qual se
esgleya, altre a la Clausta. Axí mateix mana que tothom dega tenir
los obradors tancats, e no degen fer feyna per lo matí, dementra la
processó se farà, sots pena de cent sols.
Vicesgerentis.
QUE TOTHOM. QUI PORTARÀ FORMENT O ORDI, HAGE
LA AJUDA, ÇO ÉS PER QUARTERA DE FORMENT DOS
SOLS E D'ORDI
Die martis
[A. H. M. Preg. 1385-92, fol. 61. Mallorca, 12 octubre 1389.]
Curiarum civitatis Majoricarum se, de mandato honorabilis domini Francisci
Sagarriga militis Gubernatoris Majoricarum, fecisse preconitzacionem
sequentem per loca solita dicte civitatis.
mossèn Francesch Sagarriga cavaler, conseller del senyor Rey e Governador
del Regne de Malorques, que, com los honrats Jurats del dit
Regne ab consell de prohòmens hajen ordonat ab auctoritat e consentiment
del dit Governador per utilitat de la cosa pública, que tothom
axí privat com strany de qualsevol ley, stament e condició sia, qui per
tot lo mes de noembre, primer vinent, assegurarà en poder dels dits
honrats Jurats, axí com és acustumat, de portar o fer portar blats en la
ciutat e illa de Malorques per tot lo mes de febrer, primer vinent, haja
per cascuna quartera de forment dels béns de la Universitat dos sols e
per cascuna quartera d'ordi dotze diners. E aquells, qui hic aportaran o
faran portar dels dits blats sens seguretat dins lo dit mes de febrer,
primer vinent, hauran per cascuna quartera de forment dotze diners e per
cascuna quartera d'ordi sis diners per lo dit honorable Governador, notificàs,
a tothom, generalment, que en la dita ciutat e illa haurà la dita
ajuda sens contradicció alcuna. Emperò en açò no és entès alcun blat,
qui sia ja, o dins tres jorns primers vinents serà ab alscuns vaxells en
alcuna part de la illa de Malorques.
Gubernatoris.
QUE ALCÚ NO GÓS AJUSTAR, NI FER CAXES O TAYS O BOSSES
Die sabbati
[A. H. M. Preg. 1385-92. fol. 63. Mallorca, 20 noviembre 1389.]
Majoricarum Petrus Badia preco publicus Curiarum Majoricarum, fidem
fecit se, per loca solita civitatis Majoricarum voce tube, fecisse et preconitzasse
preconitzacionem sequentem.
Francesch Sagarriga cavaler, conseller del senyor Rey e Governador del
Regne de Malorques e assò per manament del dit senyor Rey, a ell fet
ab letra sua, dada en la vila de Monsó a
proppassat, que null hom ne neguna persona de qualsevol ley, stament
o condició sia, sots pena de cors e d'haver, no gós ne dega fer ajusts ab
altres qualsevol, ne ensemps fer congregacions ne fer caxes o tays, bosses
comunes per vigor de qualsevol letres o provisions fetes e atorgades per
lo dit senyor Rey, com lo dit senyor de certa sciència per bé e pacífich
stament del dit Regne hage revocades les dites letres e licències d'aquèn
per ell atorgades, e tot so e quant per vigor d'aquelles és stat proceït e
enantat, e ha manat al dit Governador que la dita revocació e provisió
sua fassa ab veu de crida publicar.
Gubernatoris.
PRECONITZACIO FACTA MANDATO DOMINI GUBERNATORIS,
QUOD NULLUS AUDEAT EXIRE CIVITATEM
[A. H. M. Preg. 1385-92. fol. 11 bis. Mallorca, 29 agosto 1391.]
Curiarum Majoricarum se, de mandato domini honorabilis domini
Gubernatoris, fecisse et publicasse voce tube per loca solita civitatis
Majoricarum preconitzacionem sequentem.
conseller del senyor Rey e Governador del Regne de Malorques,
que alcuna persona de qualque condició o stament sia, no gós ne dega
exir fora la ciutat per anar per alcuna causa o raó als ajusts o aplechs
dels hòmens de fora sens licència sua, sots pena de penjar.
no gós portar ne trametre vitualles alscunes al dit ajust, sots la dita
pena de penjar.
guardes, que cascun vage en lo loch ordenat, sots pena de la faeltat,
que són tenguts al dit senyor Rey.
CONTRA AQUELLS QUI ENTREN AL CALL NO PER LA PORTA
[A. H. M. Preg. 1385-92, fol. 93 bis. Mallorca, 16 agosto 1392.]
Petrus Badia preco publicus Curiarum Majoricarum se fecisse, voce tube
per loca solita civitatis, preconitzacionem sequentem.
conseller del senyor Rey e Governador del Regne de Malorques,
que null hom ne neguna persona de qualsevol ley, estament o condició
sia no gós ni presumesca entrar d'aquí avant dins lo Cayl de Malorques
sens licència del dit Governador, si donchs no obrien ab les claus [de]
obrir acostumades, o que fossen compradors o censalers, als quals sien
estats certs alberchs consignats, e açò sots pena per cascuna vegada de
meytat haurà lo denunciador, e si serà franch o convers, hom o fembra
o infant, poch o gran, e pagar no les porà, que perda les orelles e stiga
al costell a coneguda de la Cort. E si serà catiu o cativa, que córrega
la vila ab açots, e aprés perda lo peu, e stiga al costell per tot un jorn
natural. E açò sens tota gràcia e mercè, e que los dits compradors o
censalers o alcun de aquells ne altres persones no gosen pendre portes
alscunes ne fusta ne pedres, teules ne altres arneses de altres alberchs,
qui no sien comprats o consignats, sots la dita pena.
VEXELLS MARÍTIMS A PORTOPÍ.—DELS HÒMENS ARMATS.
QUE
Die mercurii
[A. H. M. Preg. 1385-92, fol. 125. Mallorca, 11 junio 1393.]
Regne de Mallorques a tots los patrons, nauxers, guardians e altres qualsevol
oficials e tenguts de les naus, lenys e altres vexells marítims, que
són a Portopí o en lo, Moll e Ribera de la mar de Malorques, que personalment
en totes lurs armes e companyes sien, encontinent, e
recullir en lurs fustes, sots pena de penjar.
mantellets, així ballesters com patrons de lauts que, encontinent ab lurs
armes, e aparellats, així com se pertany, sien los dits mantellets, sots
la dita pena.
que deja encendre e posar lums per les finestres, sots pena de
per cascun contrafaent, pagadores al fisch del senyor Rey.
haüt albarà d'anar a la guayta o manament de lur cap de
dejen, encontinent, anar per fer la guayta, a ells assignada, sots la dita
pena de
PER NO CASSAR EN LES GARRIGUES DEL
CASTELL DE BELLVER
Die jovis
[A. H. M. Preg. 1393-96, fol. 128 bis v. Mallorca, 7 agosto 1393.]
Curiarum Majoricarum se, mandato honorabilis locumtenentis Gubernatoris,
fecisse et preconitzasse preconitzacionem sequentem.
Berenguer de Montagut donzell, lochtinent de governador en lo Regne
de Malorques a raquesta del honrat en Nono Unis cavaler, castellà del
castell de Bellver, que no gós o presumesca tayar lenyes o cassar en les
garrigues del dit castell o pertinències de aquell, sots pena de
al fisch reyal aplicadores sens alcuna gràcia o mercè.
PER FER PROFESSÓ
[A. H. M. Preg. 1393-96, fol. 75. Mallorca, 4 mayo 1396]
publicus Curiarum Majoricarum, mandato dicti honorabilis Locumtenentis,
fecisse die presenti per loca solita dicte civitatis preconitzacionem
sequentem.
Berenguer de Montagut donzell, lochtinent del noble mossèn Ramon
d'Abella cavaler e conseller del senyor Rey, e governador del Regne de
Malorques, que com per ell e per los honorables Vicaris del reverent
senyor Bisbe e honorables Jurats de la Universitat e Regne de Malorques
sia stat determenat, que demà, que serà divenres, sia feta solempne
processó, en la qual tothom clam mercè, humilment, a nostre Senyor
Deus Jesucrist, que per la sua santa misericòrdia e pietat nos vulla levar
la epidèmia, qui vuy és en lo dit Regne de Malorques e hage mercè de
nosaltres peccadors, qui per nostres peccats som posats en tan gran
pestilència, la qual processó és ordonat, que
vagen cubertes e aprés que tots los infants descalses seguesquen la dita
processó, cridant a nostre Senyor ¡misericòrdia e pietat!, e que tots los
dits infants se degen ajustar a la Claustra de la Seu. E que tots los
hòmens, qui seguiran la dita processó, degen anar ab gramalles negres
o escures, e les dones ab mantells scurs e ab ligars honests e no ab vels
grochs, e que tothom dega dejunar, qui
irà per la manera damunt dita per certs lochs de la ciutat e tornerà a la
Verge Madona Sancta Maria de la Seu, a la qual plàcia, per la sua
misericòrdia e pietat, impetrar gràcia, que nostres suplicacions sien exausides
per lo seu car Fill nostre Senyor Déu Jesucrist. Amen.
PER LA FABRICACIÓ E VENDA DE VIDRE
Die veneris decima mensis marcii anno Domini
[A. H. M. Extr. lletr. com, Papel suelto. Mallorca, 10 marzo 1398.]
Regni Majoricarum celebratum die mercurii octava madii presentis fuisset
commissum et remissum venerabilibus Juratis dicti Regni, quod tractarent,
finirent, determinarent et exequerent id quod expedire videretur
de et super contentis in quadam suplicacione per Nicolaum Coloma
vedrierium oblata et presentata in dicto Generali Consilio. Propterea
venerabiles Asbertus de Roaxio domicellus, Franciscus Umberti, Joannes
Andree et Joannes Pujolli jurati dicti Regni, requisiti per dictum Nicolaum
Coloma suplicantem, visis et atentis suplicatis et expositis per
eundem Nicolaum in dicta suplicacione pro evidenti utilitate dicte Universitatis,
admisserunt dictam suplicacionem, quam voluerunt exequcioni
debite demandari debere, dum tamen ipse promittat et assecuret facere
complementum vitri in insula Majoricarum vendendi juxta formam dicte
suplicacionis.
Et successive
dictorum venerabilium Juratorum existencium in introitu domus Jurarie
Majoricarum constitutus, convenit et promissit in manu et posse mei
Petri de Santo Petro notarii et scriptoris dicte Universitatis stipulantis
et recipientis nomine omnium, quorum intersit facere vitrum sive vidre
in insula Majoricarum, et de ipso habere abundanciam sive complementum,
et illum vendere juxta formam in dicta suplicacione expressam et
contentam, obligando inde se et omnia bona sua, scilicet quantum
tamen dicta suplicacio deducta fuerit debite exequcioni, et nemo alius
nisi ipse possit facere vitrum in dicta insula. Fidejuserunt pro ipso
mei dicti notarii, ut supra stipulantis, promisserunt teneri de conventis
per dictum Nicolaum et promissis, principaliter et in solidum, cum ipso
Nicolao et sine eo. Et inde obligarunt omnia bona eorum presencia et
futura, renunciantes legi et Franquesie Majoricarum de principali prius
conveniendo. Presentibus testibus et vocatis Francisco Ivanyes, Stephano
Loren virgariis, Petro Prunyonos et Bertrando Muntanerii scriptoribus.
Post modum vero
exequcione fuit facta et publicata per loca solita civitatis et
retulit Berengarius Moragues preco Curiarum, voce tube more solito,
preconitzacionem sequentem.
la Ciutat e Regne de Malorques, que en Nicolau Coloma vedrier, qui
està pres lo Pes de la Palla, en scrits ab certes condicions e maneres
ha oferit en lo General Consell del dit Regne, novellament celebrat, fer
compliment de vidre e vendre aquell per la forma següent, és a saber.
Los brocals e ampolles, que
la pessa, vendrà d'aquí avant a raó de quatre diners la pessa.
diners la pessa, vendrà e darà a raó de dos diners la pessa.
vendre a raó de dos sols la lliura, vendrà e darà a raó de
Les quals coses ha promeses, migensant bones seguretats o fermances,
servar e complir a tots e sengles habitadors del Regne de Malorques,
qui iran comprar del dit vidre a casa del dit Nicolau per lur propri ús,
e no volran aquell per revendre o traure fora de la terra, axí com longament
és continuat en les scriptures d'aquèn fetes.
BARQUES E LAUTS
Die secunda aprilis anno a nativitate Domini
[A. H. M. Preg. 13964404. fol. 24. Mallorca, 2 abril 1398.]
Majoricarum se, de mandato domini Locumtenentis ad instanciam Guardianorum
maris Majoricarum, fecisse per loca solita civitatis Majoricarum
preconitzacionem sequenten.
lochtinent del noble mossèn Ramon d'Abella cavaler, conseller del senyor
Rey e governador del Regne de Malorques. Que com en temps passat
entre molts e diverses capítols fossen stats cridats e publicats los capítols
següents:
e loch de treure de la torre d'en Axalló stró a la portella dels Boters, e
no s'hi puxa fer alcuna fusta. E que neguns altres no hi dejen trer,
sidonchs no ho fan en cars de necessitat. E qui contra farà, pagarà, cascuna
vegada de ban, e d'assò hajen a veure los Gordians,
dejen lexar camí de mar, que les gents puxen passar amplament; axí
mateix lexen camí a la Derassana, axí com és acustumat.
Garriga fins al Moll nou, sidonchs en cars de necessitat no ho fan, sots
pena de pagar, per cascuna vegada, deu sols e d'assò hajen a veure los
Gordians de la mar.
E d'alcun temps ensà alcuns hajen fet e usat contra forma dels dits
capítols, per tant lo dit honorable Lochtinent ab veu de la present crida
notifica a tothom los dits capítols, per so que d'aquells ne de les penes
en aquells posades ignorància no puxen allegar.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
PREGONS SOBRE CATIUS
[A. M. S. Act. Cort. R. 1398-1400. Sóller, 23 julio 1398.]
Die martis
fuit facta per Jacobum Sartre curritorem hujus Curie voce tubete alta
voce in rotulo platee de Sóller, ut est moris, preconitzacio subscripta.
tota persona, qui metrà en senya de una borda cativa d'en Joan Ar de
Sentanyí, la qual se
Denus, la qual borda és blanca e parla pla, de edat de
la qual ha nom Joanna e vest una cota blanca, oldana. Qui la metrà
en mans de la Cort o de lur senyor, haurà cent sous de joyes, enclós lo
morabati. Qui d'aquí avant la tendrà celada o amagada, serà pres per
ladornici. E qui de fora la terra de Malorques la traurà, no
ni en haver.
[A. M. S. Act, Cort. R. 1398-1400. Sóller, 19 junio 1398.]
Porreriis, fuit facta preconitzacio subscripta voce litus in rotulo platee de
Soller, per Jacobum Sartre curritorem hujus Curie.
tota persona, qui metrà en senya de dos catius, un de llinatge de tartres
altre de nació de grechs. És lo grech hom poch neyrenhi, ab barbe negre,
curta, de edat de
barba, hom de bona edat ab les papelles dels uyls grossos. Són los dits
catius del discret en Jacme Nicolau, prevera habitador de Porreres,
que
joyes o per cascun
amagats, seran los presos per ladornici. E qui de fora la terra de Malorques
los traurà no