Testes de consilio. Enaprés diumenge, a ·XXVIIII_o· de deembre any ·M_e_DC·, los magnífichs procurador general, justícia e jurats de la vila de Gandia, ajustats en lo porche dels piquers en la plaça de la dita vila, considerants que la brasa del carbó que lo almodiner prenia de les sàrries que pesava lo interés era dels estrangers e no gens dels vehins de la vila, e que lo dit arrendament arrendant-se en la manera dessús dita pendria mancament en dan de la mateixa vila, delliberaren e hagueren per bé que lo dit arrendament de l’almodí fos fet segons és acostumat, que lo dit almudiner puga pendre la brasa del carbó. Emperò, que no puixa pendre dels capells de la seda. Anno a Nativitate Domini ·M_o· quingentesimo die vero mercurii intitulata ·XXII_a· mensis ianuarii los magnífichs en Guillem Johan Forés, justícia; en Miquel Tamarit, en Gaspar Antich e en Francesch Çavila, tres dels jurats de la dita vila, estants en lo porche dels piquers de la plaça de la dita vila, conduhiren per guardià de la orta de la dita vila lo honrat en Johan Ferruces, vehí de la dita vila present e acceptant, sens salari algú salvo lo dret que li pertany de aquells qui seran atrobats en alguns furts o tales, e açò segons és acostumat, prometent-li lo dit justícia ésser tauleger de pagar-li encontinent la part que al dit guardiarà (sic) tocarà dels clams que posarà e manifestarà a la cort. E lo dit en Johan Ferruces, acceptant la dita guarda sots virtut de jurament per ell fet e prestat en mà e poder del dit justícia, promés regir bé e felment lo dit offici e fer bones, justes e verdaderes relacions al dit justícia, e volgué ésser tengut a totes les tales, excepto tales de canyesmels, de foch, tall e ramaç, e prometé donar tauleger per les tales que seran fetes a voluntat dels dits justícia e jurats. Obligà, etc. [Al marge esquerre: [Conducció] de guardià, Johan Ferruces.] Testimonis Guillem Cabrera e Pere Simó, vehins de Gandia. Anno a Nativitate Domini ·MD_o· die vero mercurii intitulata ·XXVIII_a· mensis predicti en la cort del procurador foren ajustats per manament dels justícia e jurats los consellers davall scrits per tenir lo parlament següent: Guillem Johan Forés. Al marge esquerre: Justícia.] Johan Ros, Gaspar Antich. [Al marge esquerre: Jurats.] Johan Roger. [Al marge esquerre: Racional e síndich.] Berenguer Fitor, Johan Çaragoçà, Francesch Alfonso Calderó, mestre Antoni Altiç, Matheu Oller, Miquel Salelles, mossèn Perot Tamarit, Pere Pujol, Jherònim Scrivà, Jofré Bosch, Pere Lorenç, Francesh Estarca, Martí Gallach, major; Simó de

Nugerio, Ausiàs Vilarnau, mestre Matheu Vidal, mestre Martí de Villascusa, Jofré Jordà, notari; Bernat Costejà, Johan Ferri, Nicholau Martíniz. E ajustat lo dit parlament, per lo dit en Johan Ros, jurat en cap, fon preposat que la causa de haver-los ajustat era per quant no ignoraven com la vila havia comprat d’en Francesch Coscollà, com a procurador del tresorer, trecents cafiços de forment, e que molts de la vila murmuraven que per ço com lo temps a Déu gràcies era bo, que n’havien comprat molt. E que ara, aquell qui tenia càrrech del navili qui havia portat dit forment, donava libertat a la dita vila que prengués o deixàs dels dits trecents cafiços lo forment que ben vist los fos. E que per ço o notificava als dits consellers què·ls paria se degués fer. E discorrent lo vot per tots los dits consellers, la major part fon de parer que fossen presos del dit forment solament docents cinquanta cafiços, e dels cinquanta a compliment dels dits trecents que·n prenguessen lo menys que poguessen, e que si lo mercader era content de no donar-ne més de docents cinquanta cafiços, que no·n fossen presos més. Testes de consilio. Anno a Nativitate Domini ·MD_o· die vero martis intitulata ·IIII_a· mensis febroarii davant los magnífichs en Jofré Jordà, notari, e en Miquel Salelles, jutges ordinaris de les sises e imposicions de la vila de Gandia, comparech lo honrat en Ausiàs Vilarnau, arrendador de la sisa de la mòlta de la dita vila e contribució de aquella, e de paraula requerí ésser fetes les cedes infrasegüents: "De part dels honorables en Jofré Jordà, notari, e en Miquel Salelles, jutges ordinaris de les sises e imposicions de la vila de Gandia, instant e requirent lo honrat en Ausiàs Vilarnau, altre dels arrendadors de la sisa de la mòlta de la dita vila e contribució de aquella en l’any proppassat de ·LXXXX_nou·. Intimau e notificau a les algiames dels lochs de l’egregi don Johan de Cardona, los quals estan en contribució de la dita vila, que del dia que la present los serà intimada en deu dies següents et contínuament comptadors, paguen al dit arrendador la sisa dels menjadors per la mòlta del dit any de ·LXXXX_nou·. En altra manera, passat lo dit termini, serà feta execució en los béns de qualsevol dels habitadors dels dits lochs. Datum Gandie ·IIII_a· mensis febroarii anno a Nativitate Domini ·MD_o·." Fiat consimilis al noble don Pedro d’Íxer. Fiat consimilis al batle de Bellreguart e Miramar. Fiat consimilis al loch de Alcodar. Fiat consimilis al loch de Xaraquo. Postmodum vero die sabbati intitulata ·VIII_a· mensis et anni predictorum en Pere Serra, verguer dels magnífichs jurats, retulit ell, de manament e provisió dels dits magnífichs jurats, haver presentat les cedes dessús specificades als dessús dits.

CRIDA DE NO METRE BESTIAR DINS LO BOVALAR DE LA VILA Anno a Nativitate Domini ·M_o· quingentesimo die autem veneris intitulata ·XXVIII_a· mensis febroarii en Pere Serra, corredor públich e trompeta de la dita vila, retulit ell, de provisió e manament dels magnífichs procurador general, justícia e jurats de la vila de Gandia, haver fet crida pública ab so de trompeta per los cantons de la dita vila e lochs acostumats de aquella que no sia nengú que gose posar bestiar dins lo bovalar de la dita vila, exceptat lo bestiar dels carnicers, sots pena de sexanta sous pagadors segons forma dels stabliments de la dita vila, ý encara més que li serà feta degolla, e açò per tantes vegades quantes dit bestiar serà atrobat dins lo dit bovalar. Anno a Nativitate Domini ·M_o· quingentesimo die vero iovis intitulata ·VI_a· mensis febroarii per manament dels magnífichs justícia e jurats de la vila de Gandia fon ajustat consell general en la sala de la dita vila ab so de trompeta per veu d’en Pere Serra, corredor públich e trompeta de la dita vila. En lo qual dit consell foren los consellers infrasegüents: Mossèn Jacme de Pertusa. [Al marge esquerre: Procurador general.] Guillem Johan Forés. [Al marge esquerre: Justícia.] Johan Ros, Miquel Tamarit, Gaspar Antich, Francesch Çavila. [Al marge esquerre: Jurats.] Stheve Roger. [Al marge esquerre: Mustaçaf.] Bernat Pastor, Nicholau Daroca, Johan Valls, Nadal Cathalà, Francesch Rostojo, Johan Roger, Miquel Toscà, Francesch Monroig, Pere Lorenç, Jacme Soriano, Pere Marzem, Bernat Ros, Guillem Cabrera, Miquel Soriano, Ausiàs Vilarnau, mestre Pere Sancho, mestre Matheu Vida[l], Pere Martíniz, Johan Pastor, Johan Ramon, Martí Gallach, Nicholau Antich, Johan Tristany, Pere Pastor, Anthoni Ros, Pere Ortiç, Bernat Noguera, Anthoni Torró, Johan Martí, Johan Gili, Luís Coscollà, Francesch Estarca, Johan Martíniz, sastre; Martí Garcia, Simó de Nugerio, Ausiàs Arnau, Anthoni Monroig, Manuel Manreana, Francesch Alfonso Calderó, Pere Pujol, Matheu Miquel, Pere Simó, mestre Pasqual, Andreu Torrà, Jacme Diego, Salvador Andreu, Bernat Ivanyes, Matheu Salelles, Johan Rausell, major; Jacme Fuster, Francesch Tristany, Johan Andreu, menor; Miquel Guardiola, Pere Noguera, Jacme Bonvehí, menor; Jacme Pedrolo, Francesch Garcia, Johan Tolrà, major; Bernat Roger, Ausiàs Noguera, Pere Vicent, Pelegrí Colomer, Tristany Daroca, Antoni Altiç. E congregat lo dit consell, de fet, per lo dit procurador general e per en Johan Ros, jurat en cap, successive fon preposat que per quant los cosses dels molt

il·lustres senyors don Pere Luís e don Johan de Borja, duchs de Gandia, devien arribar en l’endemà o en l’altre dia següent, que·ls paria se devien preparar a fer-los tota aquella honra que a la vila fos possible, ý que entre les altres coses los paria se devien fer gramalles per als officials de la dita vila perquè ab major honor se rebessen dits cossos, e que sobre açò votassen cascú dels dits consellers e diguessen son parer. E discorrent la dita preposició per lo dit consell, aprés moltes altercacions e controvèrsies fon clos e delliberat per la major part del dit consell que si los officials [de] [la] dita vila se volien fer gramalles, que les fessen molt en bon ora a ses pròpries despeses e no de la vila, e aprés que la il·lustre senyora duquessa fos arribada a la dita vila, la qual era en camí que venia de la ciutat de Baça, si sa senyoria manava que [...]ites gramalles pagàs la universitat de la dita vila, que fos axí, mas [en] [altra] [manera], si gramalles volien fer dits officials, que fossen a llurs pròpries despeses. Testes de consilio. Anno a Nativitate Domini ·M_o· quingentesimo die autem veneris intitulata ·VI_a· mensis marcii per manament dels magnífichs lochtinent de justícia e jurats de la vila de Gandia fon convocat consell general per veu d’en Pere Serra, corredor públich e trompeta de la dita vila, en la sala del consell de la dita vila, on foren ajustats tots los consellers infrasegüents: Mossèn Jacme de Pertusa. [Al marge esquerre: Procurador general.] En Johan Rausell. [Al marge esquerre: Lochtinent de justícia.] En Johan Ros, en Miquel Tamarit, en […], en Francesch Çavila. [Al marge esquerre: Jurats.] En Johan Roger. [Al marge esquerre: Síndich e racional.] En Johan Pastor, en Johan Gili, en Jacme Fuster, en Johan Perelló, en Jacme Pardo, mestre Matheu Vidal, en Bernat Pastor, en Tristany Daroca, mestre Martí de Villascusa, mestre Melchior Ferrer, en Andreu Torrà, Anthoni Ferrando, menor; en Pere Lorenç, en Pere Jordà, en Ausiàs Vilarnau, en Francesch Tristany, en Bernat Lopiç, en Pere Guitart, en Pere Martíniz, en Berthomeu Guitart, en Jofré Bosch, en Matheu Miquel, en Miquel Cantavella, en Jonot Andreu, en Matheu Salelles, en Salvador Andreu, Francesch Garcia, en Jaumot Bonvehí, en Bernat Roger, en Francesch Alfonso Calderó, en Anthoni Torró, en Miquel Guardiola, en Pere Çavall, en Johan Castell, en Pere Pujol, en Pere Marzem, en Francesch Monroig, en Francesch Gili, en Johan Fitor, en Jacme Soriano, en Johan Tristany,

en Johan Barbastre, en Ausiàs Mançanera, en Anthoni Monroig, en Bernat Ivanyes, en Miquel Salelles, en Jacme Civera, mestre Sancho, spaser; en Johan lo blanch, en Johan Martíniz, en Pere Simó, en Pere Ortiç, mestre Johan de Birbesques, mestre Anthoni Altiç, en Johan Valls, en Francesch Micó. E congregat lo dit consell, encontinent, per lo magnífich mossèn Jacme de Pertusa, cavaller e procurador e balle general per lo molt il·lustre senyor duch de Gandia, senyor nostre, fon dit e preposat que puix Nostre Senyor Déu havia fet gràcia a la universitat de la vila de Gandia que la sglésia era estada novament feta seu col·legiada, que devien en algunes coses corregir les pràtiques antigues, e senyaladament en la lumenària del Cor de Déu on estaven aquells ciris verts grossos a costum de logarets fora vila, que entre ell e los officials de la dita vila ne havien conferit e havien hagut per bo dita lumenària se desfés e que de ací avant prengués altra forma a costum e pràtica de altres sglésies cathedrals e col·legiades. Emperò, que no s’í havia volgut tocar fins ne donassen notícia a la universitat de la dita vila, e que per ço ho notificava que ho sabessen e que delliberassen de aquí avant com havia de estar dita lumenària. E aprés de haver discorregut la dita preposició per tot lo dit consell, aprés de molts parers e controvèrsies, fon clos e delliberat concordantment per tot lo dit consell nemine discrepante nec contradicente en la forma següent: és a saber, que tots los ciris verts que estan en la lumenària del Cor de Déu, la mitat dels quals són de fust, que sien desfets e la cera que sia portada a la ciutat de València e venuda per lo més preu que sia possible, e de aquell sia comprada cera nova molt bona, e que sien fets quatre ciris grossos a coneguda dels officials de la dita vila e cuberts de cera blanca, los quals sien mesos en lo cor de la dita sglésia en lo loch aon al reverent capítol de la dita sglésia e als dits officials millor semblarà, e lo que de dits ciris o del preu de aquells sobrarà, per lo semblant sien fets tants ciris quant bastarà blanchs per a la lumenària del Corpus en la Setmana Sancta. E que axí com los cequiers de la dita vila cascuns anys tenen pràtica de augmentar dita lumenària, que aquella mateixa pràtica sia observada e que cascuns anys, si mester serà, hajen a refer e renovar dos dels dits quatre ciris blanchs en forma que no n’í haja més, e lo que en dits ciris haurien a augmentar o en la dita lumenària, que sien fets del que·ls sobrarà tants ciris com més poran blanchs per a la lumenària de la Setmana Sancta, e que axí sia observat de ací avant per a totstemps salvo millor parer. [Al marge esquerre: [De] la lumenària.] E que en lo ciri vermell no sia tocat en alguna forma perquè sia complida la voluntat del testador qui·l deixà a la sglésia per honor e reverència de Nostre Senyor, mas que sia cerquat loch ydòneu e suficient on més còmodament puixa estar. Enaprés, per lo dit procurador e jurats successivament fon preposat que puix la dita vila, per intercessió de la il·lustre senyora duquessa, havia obtés de la insigne ciutat de València bovalar per als bestiars dels carnicers de la dita vila, que de aquí avant ordenassen com havien de viure entre si e quins bestiars se devien por-

tar per la orta de la dita vila e com ne quants in numeris. E axí, discorrent la dita preposició per lo dit consell, fon clos e delliberat concordantment per tots que lo stabliment antich de tenir ovelles en la orta fet a ·XXIII· de octubre any mil trecents setanta_quatre fos corregit lla on diu parlant de les ovelles: E si seran atrobades en terra d’altri sens licència e voler de aquell de qui serà la terra, sien encorreguts en pena per cascuna vegada e per cascuna cabeça dotze dinersen esta manera: que tota vegada que les ·XXX· ovelles seran atrobades en terra de altri ab licència o sens licència o voler de son senyor, que sien encorregudes en la pena en lo dit stabliment contenguda. E volgué lo dit consell que·n fos fet stabliment perpetual e ajustat als altres stabliments, restant en totes les altres coses lo dit stabliment antich en sa força, fermetat e valor. [Al marge esquerre: De les ovelles.] Més avant, corregiren e esmenaren la addició feta al stabliment del bestiar dels carnicers, ordenant que carnicer nengú ne aquell qui tendrà moltons per ops de tallar aquells en les carniceries de la dita vila, que no gos tenir moltons més de cent cabeces, e si n’í tendrà que sien perduts e partits segons tenor de la dita addició feta en la sala del consell de la dita vila dissapte a ·XIII· de maig any ·MCCCLXXXXI· a ·XI· cartes. E corregiren e esmenaren la dita addició que los dits carnicers puixen portar per ops de tallar en les carniceries de la dita vila per la orta e bovalar de la dita vila fins en quatre_cents moltons cascú e no més, e si seran atrobats que més n’í portaran, que sien executats segons tenor del dit stabliment o addició, lo qual o la qual volen que en totes les altres coses la dita antiga adició reste en sa força, [fermetat] e valor. [Al marge esquerre: Del bestiar dels carnicers.] Encara ordenaren que los dits carnicers no gosen ni presomeixquen porta[r] [...]its moltons de la carniceria, cabres algunes o cabrons, e si ho faran que sien per[duts] [e] [con]fiscats, la mitat a l’acusador e la mitat a la cort. De totes les quals coses [manaren] a mi, Johan March, notari scrivà de consell, que los dits establiments [e] [addició] continuàs en los altres stabliments antichs per bé de la cosa pública e per [haver] [memòria] en esdevenidor. Testes de consilio. Anno a Nativitate Domini ·MD_o· die vero sabbati intitulata ·VII_a· mensis marcii per manament dels magnífichs justícia e jurats fon ajustat consell en la sala de la vila de Gandia per veu d’en Pere Serra, corredor públich e trompeta de la dita vila, ab so de nafil. En lo qual foren congregats los consellers infrasegüents: Johan Rausell. [Al marge esquerre: Lochtinent de justícia.] En Johan Ros, en […], en Gaspar Antich, en Francesch Çavila. [Al marge esquerre: Jurats.] En Johan Roger. [Al marge esquerre: Síndich e racional.]

Johan Ramon, Antoni Lorenç, Johan Castell, Johan Pasqual, Bernat Noguera, Johan Martí, Fuset; Jonot Andreu, Andreu Torrà, Martí Garcia, Pere Valera, Miquel Fortuny, Nicholau Martíniz, Pere Vilarnau, Salvador Andreu, Bernat Guerau, Johan Moscardó, Bernat Roger, Matheu Salelles, Pere de Villegas, Pere Simó, Guillem Cabrera, Ausiàs Mançanera, Matheu Vidal, Miquel Cantavella, Francesch Tristany, Ausiàs Vilarnau, Antoni Ros, Francesch Monroig, Johan de Birbesques, Johan Mora, Jacme Pardo, Antoni Ivanyes, Johan Fitor, Stheve Roger, Johan Ferruces, Pere Noguera, Bernat Òdena, Pere Lorenç, Francesch Toscà, Francesch Garcia, Jacme de Bonvehí, Pere Guitart, Bernat Pastor, Johan Valls, Francesch Alfonso, Berthomeu Çapena, Johan Tristany, Lorenç Vedell, Matheu Oller, Bernat Ivanyes, Pere Jordà, Berthomeu Periz, Johan Perelló, Pelegrí Colomer, Johan Martíniz, Pere Martíniz, Pere Çavall, Johan Pinyol, Luís Vila, Antoni Ferrando, Johan Castell. E ajustat lo dit consell, encontinent, lo jurat en cap preposà que la il·lustre senyora duquessa havia tramés per los jurats, ço és, per ell e sos companyons e·ls havia dit que ella volia que esta vila hi hagués relonge que sonàs per si mateix ab sa campana nova, e que ella ne pagaria la un terç e lo il·lustre senyor duch altre terç, e que la vila ne pagàs l’altre terç, e que per ço los ho notificava perquè ho sabessen. E lavors, tot lo dit consell respòs una voçe que puix la il·lustre senyora duquessa ho havia delliberat axí, que ells ho tenien per bo e que li·n besaven les mans per les dos parts que y volia pagar. No-res-menys, per en Johan Roger, síndich de la dita vila, fon preposat que en lo consell proppassat se havien ordenat certs stabliments concernents lo útil del bovalar, ordenant que nengun altre bestiar sinó lo dels carnicers no gosàs entrar en lo dit bovalar sots certa pena, e que li paria que s’í devia fer degolla per conservació del dit bovalar. E de fet, per lo dit consell fon clos e delliberat que qualsevol bestiar o bestiars que entràs dins lo dit bovalar, excepto lo dels carnicers, que ultra la dita pena en los stabliments apposada, li fos feta degolla e que la dita delliberació fos ajustada als dits stabliments de la vila. [Al marge esquerre: Degolla en lo boalar.] Anno a Nativitate Domini ·M_o· quingentesimo die [vero] [·XXIII_a·] [mensis] marcii los magnífichs justícia e jurats manaren [ésser] ajustat consell general en la sala de la vila de Gandia per manament d’en Pere Serra, corredor públich e trompeta de la dita vila, ab so de nafil. En lo qual dit consell foren ajustats los consellers infrasegüents: Guillem Johan Forés. [Al marge esquerre: Justícia.] Johan Ros, Gaspar Antich, Francesch Çavila. [Al marge esquerre: Jurats.] Johan Roger. [Al marge esquerre: Síndich e racional.] Mossèn Jacme Roca, Johan Rausell, menor; Bernat Noguera, Jacme de Bonvehí, Johan Martí, Fuset; Francesch Tristany, Andreu Lobregat, Ausiàs Vilarnau,

Pere Villegas, Apparici Miquel, Nicholau Antich, Johan Castell, Salvador Andreu, Miquel Cantavella, Johan Fitor, Francesch Bosch, Johan Gili, Martí Garcia, Johan Melado, Bernat Roger, Pere Martíniz, Tristany Daroca, mestre Martí de Villascusa, Pere Valera, Pere Lorenç, Berthomeu Guitart, mestre Pardo, Pere Marzem, Bernat Pastor, Johan Barbastre, Antoni Torró, Martí Gallach, Bernat Ivanyes, Miquel Soriano, Pere Pastor, Pere Simó, Jacmot Bonvehí, Andreu Torrà, Pere Guitart, Gaspar Roger, mestre Antoni Altiç, Bernat Ros. E congregat lo dit consell, fon preposat per lo dit en Johan Ros, jurat en cap, que la causa de haver ajustat lo dit consell si era per quant la vila, segons la entrada dels arrendaments del present any de ·DC· e la exida dels pagaments havia de fer en lo dit any, anava endarrer dos mília e cinch_cents sous poch més o menys, ý encara lo relonge se havia de fer e los adops del pont del riu e altres coses moltes que occorrien en necessitat a la dita vila, les quals no·s podien rembre sinó per via de peyta, axí que vessen com se devien pagar e si delliberaven peytar a com se peytaria, que ho digués cascú. E la dita preposició discorregu[...]o dit consell et tots concordantment delliberaren e clogueren que [...]e la dita vila la peyta en l’any present de cinch_cents a rahó de cinch diners per lliura peytera. [Al marge esquerre: Taixació de la peyta general.] Testes de consilio. Postmodum vero die dominica intitulata quinta mensis aprilis, los magnífichs justícia e jurats de la vila de Gandia, per veu d’en Pere Serra, corredor públich e trompeta de la dita vila, liuraren en públich encant aprés de molts dies que s’era subastada, ý ab candela encesa e apagada, la dita col·lecta a l’honrat en Bernat Ivanyes, present, per a ops d’en Francesch Alfonso Calderó, per preu de quinse lliures deu sous, compresos deu sous hav[...]uanyat de eixachs lo dit en Francesch Alfonso. E lo dit en Bernat Ivanyes, en [nom] del dit en Francesch Alfonso, acceptant la dita col·lecta, prometé pagar segons està consignat en lo libre de la dita col·lecta a tot son càrrech de despeses. Obligà, etc. Testimonis en Johan Rausell, major, e en Johan Rausell, menor, vehins de Gandia. Deinde vero die mercurii intitulata ·XXII_a· mensis aprilis anno predicto, lo dit en Francesch Alfon[so] [Calderó] obligà en la dita col·lecta e donà per fermances e principals obligats ab ell [simul] [et] insolidum en aquella los honrats na Johana, sa muller; en Bernat Ivanyes, [...]sa muller, e na Johana, [vídua], muller d’en Johan Ferrer, quondam, vehí [de] [...]los quals interrogats per mi, Johan March, notari scrivà del consell de la dita [...]/> contents fer la dita fermança e principal obligació simul et insolidum al dit [...]n la dita col·lecta, e dixeren que sí. Obligaren, etc., renunciaren, etc., e les dites don[es] [...] renunciaren. [Al marge esquerre: [Col·lector] de la peyta general, Francesch Alfonso Calderó.]

Testimonis quant a la ferma del dit en Francesch Alfonso e sa muller, mossèn [...] en Bernat Rostojo. E [quant] a la ferma dels dits en [...]muller qui [...] /> [Anno a Nativitate Domini ·MD_o· die vero iovis intitulata ·XXIII_a· aprilis] per manament dels [magnífichs] justícia e jurats [fon] ajustat consell en la sala de la dita vila [...]er veu d’en Pere Serra, corredor públich e trompeta de la dita vila. [En] [lo] [qual] dit consell foren los consellers infrasegüents: Mossèn Jacme Balaguer. Guillem Johan Forés. Johan Ros, Miquel Tamarit, Gaspar Antich, Francesch Çavila. Johan Roger. Nicholau Antich, Johan Barbastre, Bernat Ros, Matheu Salelles, mestre Matheu Vidal, Pere Lorenç, Martí Garcia, mestre Gil, sastre, Salvador Andreu, Johan Valls, Johan Andreu, Miquel Caro, Gaspar Roger, mestre Antoni Altiç, Francesch Tristany, Jofré Jordà, notari; Stheve Roger, Pere Guitart, Pere Çavall, Jheroni Scrivà, Francesch Alfonso Calderó, Jacme Noguera, Pere Simó, Tristany Daroca, Bernat Pastor, Johan Gili, Anthoni Ros, Pere Pastor, mestre Martí de Villascusa, Francesch Carriga, Francesch Bosch, Francesch Vallets, Jacme Banyulls, Johan Castell, Bernat Rostogio, Ausiàs Vilarnau, Luís Coscollà, Johan Mulet, Johan Rausell, major; Nicholau Martíniz, Johan Tristany, Francesch Monroig, Johan Martí, Fuset; Miquel Cantavella, Antoni Torró, Jacme Fuster, Antoni Lorenç, Francesch Rostogio, Bernat Roger, Antoni Monroig, Johan Arnau, menor; Johan Mora, [Johan] Basella, Andreu Torrà, Pere Martíniz, [Antoni] [Pagès], Pere Marzem, Nicholau Gay. E congregat lo dit consell, per lo [...]acme Balaguer, cavaller e majordom major de la il·lustre senyora duquessa, fon preposat que sa senyoria delliberava egualar lo ciminteri de la seu de la dita vila [en] [egual] [la] [sglésia], e que volia saber dels vehins de la dita vila ab quants jornals ajudarien en fer la dita obra. E discorrent la dita preposició per lo dit consell, aprés moltes altercacions, fon clos e delliberat que cascú desig[nàs] per si los jornals que y volia donar, e axí fon fet segons se mostra dessús davant lo nom de cascú dels dits consellers.

No-res-menys, dix lo dit mossèn Balaguer que los campaners estaven en la ciutat de València, los quals havien a comprar lo metall per a la campana del relonge que s’havia de fer per a la dita vila, e que era mester que tot lo consell donàs poder a una persona en València que pogués comprar dit metall e que s’obligàs en lo preu de aquell e prometés pagar [al] [temps] que·s poria concordar ab lo [venedor]. E hoïda la dita petició, tots los consellers sobredits unanimiter et concorditer [nemine] discrepanta, en nom de la dita universitat e de tots los singulars de aquella, de son [bon] grat e certa sciència constituïren [en] síndich e ycònom de la dita universitat a·n Luís Erau, notari de la ciutat de València, absent, etc., donant-li plen poder per a fer totes les coses dessús dites. Prometeren, etc., obligaren, etc. Testimonis Jofré Bosch e Pasqual Fulleda.