LA CAPITULACIÓ INFRASEGÜENT ÉS DEL REGIMENT DELS
OFFICIS DE LA INSIGNE VIL·LA DE ALGEZIRA, LA QUAL ÉS
MANADA ACÍ REGISTRAR E CONTINUAR PER LOS
MAGNÍFFICHS EN GALCERAN GONBAU, DONZELL, DE MENYS
DIES, JUSTÍCIA, EN JOHAN GONBAU, NOTARII, MAJOR, EN
JOHAN GONBAU, MENOR, EN PERE PÉREZ E EN LUCH
CARBONELL, NOTARII, JURATS DE LA DITA VILA EN L'ANY
FININT EN SETANTA_HÚ, LO QUAL REGISTRE
SE FÉU LO PRIMER DIA DE MAIG ANY PREDIT
PERE GONBAU, NOTARII, DE MENYS DIES, EN LOCH E PER
ABSÈNCIA DEL SCRIVÀ DE LA SALA DE LA DITA VILA.
die vero sabbati, tricesima iulii, nos G., divina miseratione
episcopus ilerdensis, frater Ludovicus Dezpuig, clavarius ordinis sive milicie beate
Marie de Muntesa et sancti Georgii, Guillermus de Vich, magister racionalis curie regie, ac
Berenguarius Mercader, baiulus generalis Regni Valencie, consiliarii excellentissimi domini
regis, habentes potestatem plenariam et specialem comissionem ab excellentissimo principe
domino Iohanne, Dei gratia rege Navarre, infante et gubernatore generali Aragonum et
Scicilie ac locumtenente generali prefati domini regis, infrascripta omnia et singula peragendi.
Quequidem comissio est huius seriey: Iohannes, Dei gratiam rex Navarre, infans et
gubernator generalis Aragonum et Scicilie, dux Nemonensencis, Montisalbi et Petrefidelis,
comes Ripacurcie ac dominus civitatis Balagarii, locumtenens generalis serenissimi domini
regis, fratris nostri honorandissimi, reverendo in Christo, religiosio et dilectis consiliariis
regis, G. miseracione divina episcopo ilerdensis, fratri Ludovico Dezpug, clavario
beate Marie de Muntesia et sancti Gorgii, Guillermo de Vich, magistro racionali curie regie
in Regno Valencie, Berenguario Mercader, baiulo generali dicti Regni Valencie, salutem,
dilectionem et bonam voluntatem. Quoniam prout sumus veridice informati regimen
saccorum civitatis Xative et ville Algezire adeo est deterioratum quod, nisi celeriter reformetur,
facile civitas ac villa predicte damna atque inconveniencia quam plurima sustinebunt
ultra illa que iam usquequaque passe sunt, et quamquam nos personaliter ad eas accedere
proponeremus dicte reformacioni personaliter intenturi, verum occurrentibus aliis arduis
negociis circaque nos intendere est necesse, id facere nequivimus: Nos in regno Aragonum
habemus conferre. Confidentes, igitur, de prudencia et animi, puritate zeloque ad regium
servicium et rei publice utilitatem, vestri sperantes quod sicut, ab experte didicimus, in aliis
rebus vos intregue ac prundente habuistis ita in hiis que vobis comittimus facietis. Idcirco
vos, reverendum episcopum, precamur ac ortamur, vobisque aliis dicimus et mandamus, de
certa sciencia et expresse, quatenus ad civitatem et villam ipsas personaliter accedentes, de
regimine ipsarum diligenter vos informetis ac, si vobis videbitur, regimina ipsa de sacco
faciendo ac in eisdem collocando seu extrahendo illos de quibus vobis videbitur expedire,
capitula mutando ac eciam de novo faciendo, de ipsisque observandis et non mutandis in
animam dicti serenissimi domini regis et nostram jurando atque omnia alia et singula
faciendo sine quibus predicta expediri nequeunt et que nos facere possemus si illa personaliter
faceremus et que mandatum forsan exhigerent speciale. Nos, enim, vobis aut tribus
vestrum in et super predictis omnibus et singulis cum eorum incidentibus, dependentibus,
emergentibus et connexis, vicesque regias atque nostras plenarie comittimus cum presenti.
Datum Valencie, die vicesima prima iulii, anno a Nativitate Domini millesimo_quadringentesimo_quadragesimo_sexto.
indigebat reformari in regimine saccorum quod ibidem actenus ordinaverat dictus
dominus rex, volentes, ideo, nobis iussa et comissa per eundem dominum regem locumtenentem
generalem, exequi operis per effectum, de expressis ascensu et voluntate iusticie,
iuratorum ac proborum hominum ville predicte, tenore presentis, de nostra certa sciencia et
expresse in personam et locum domini regis predicti, facimus, statuhimus et ordinamus
capitula regiminis predicte ville, tenorem qui sequitur, continencia:
Primerament, statuhim e ordenam que sia feta una capça, la qual sia
intitulada capça de justícia, jurats e mustaçaff e consellers dels hòmens generosos,
dins la qual capça sien mesos los noms dels generosos habitadors de la dita vila de
Algezira qui
sengles cèdules o troços de pregamí
de una matexa color e forma e de egual pes, e posats dins la dita capça, la qual sia
sagellada ab lo sagell del batle e ab lo sagell del justícia de la dita vila, e aprés sia
mesa dins la caxa en los presents capítols e ordenacions mencionada.
València juxta lo nombre dels hòmens de paratge habitadors de la dita vila lo
justícia haurà ésser generós sia treta la dita capça de la dita caxa hon serà, la qual
caxa, lo jorn acostumat fer elecció de justícia, sia portada o treyta en la sala o casa
hon lo consell de la dita vila se acostuma ajustar. E los redolins de aquella dita
capça sien per lo scrivà, qui ladonchs serà del consell, buydats públicament en
presència de tots los del consell e per aquell comptats, e aprés meses en hun bací
ab aygua, del qual bací per hun infant de edat de
aquells enjús, segons aspecte de aquell, sia treyt públicament sens tot frau, per
manament dels justícia e jurats de la dita vila, hú dels dits redolins, lo qual per lo
dit finant sia mès e liurat en mans del batle o de son lochtinent, e per aquell sia
públicament ubert, e aquell qui serà trobat nomenat o scrit en la cèdula del dit
redolí sia publicat per lo dit batle e justícia de la dita vila per a l'any ladonchs
següent. E feta la dita elecció, de continent, per lo dit scrivà sien contats los dits
redolins e tornats en la dita capça e aquella sagellada en la forma damunt dita sia
tornada en la dita caxa, e de açò sia feyt acte públic ý per lo dit scrivà.
Aximatex, ordenam e provehim que en l'any que haurà ésser home generós
jurat de la dita vila sia servada en son degut temps, ço és la vespra de Cinquagèsima,
en lo traure de la caxa, e de la dita capça e en buydar los redolins e
contar aquells e publicar lo que haurà ésser jurat e en tot lals aquella matexa pràtica
e forma que és ordenada en lo precedent capítol per a la elecció de justícia.
Ordenam no_res_menys, e provehim que en lo temps de elecció de
mustaçaff, ço és la vespra de sent Miquel, en l'any que hom generós ho haurà
ésser, sia en la dita elecció de mustaçaff per tot servat l'orde e pràtica que és
statuhida en los precedents capítols de elecció de justícia e jurats generosos, e de
la dita matexa capça, feta la elecció de jurats la vespra de Pentecostes e de Cinquagèsima
cascuns anys, servada la damunt dita forma, sien presos e treyts dos
redolins, e aquells qui seran atrobats scrits en les cèdules dels dits redolins sien
publicats per lo jurat primer a consellers dels hòmens de paratge per a l'any
ladonchs següent. Emperò l'any que home de paratge haurà stat jurat pux roman
conseller finit lo temps de sa juraderia, no
mesos los noms dels hòmens de la dita vila ydòneus, àbils e sufficients al dit offici
que no sien de paratge, los quals scrits en sengles cèdules o troços de pregamí
matexa color, e posats dins la dita capça, la qual sia sagellada ab los sagells damunt
dits e mesa dins la dita caxa. E l'any que elecció haurà ésser feta de justícia de
hòmens no generosos o no de paratge la dita caxa en la manera dessús dita sia
portada e treyta en lo consell, e de aquella sia presa la dita capça, de la qual sien
per lo scrivà del consell buydats los redolins que dins en aquella seran atrobats e
sien contats e aprés meses en hun bací d'aygua, del qual bací sia pres hun redolí,
per hun infant de la edat dessús dita, públicament, de ordenació dels dits justícia e
jurats, e liurat en presència del consell al dit batle o a son lochtinent,
per lo qual sia ubert en la forma e manera que dita és en lo justícia generós, e lo
qui serà atrobat scrit en la cèdula del dit redolí sia per lo dit batle publicat justícia
de la dita vila per a l'any ladonchs següent en lo temps e dia acostumat fer
elecció de justícia de la dita vila. E aprés los dits redolins sien comptats e tornats
en la dita capça e aquella sagellada sia tornada en la dita caxa en la forma e
manera damunt dita.
E per ço que l'offici del dit justícia sia regit per presones dispostes e
àbils a l'exercici de aquell ordenam que lo justícia de la dita vila, ara sia generós,
ara home de vila no generosos, quant volrà fer loctinent haja anomenar lochtinent
seu hun hom de aquells qui seran col·locats e mesos en les capces dels
officis de justícia o de jurats en cap dels hòmens de vila e no
altre. E si aquell que lo dit justícia elegirà per son lochtinent serà malalt o en altra
manera empedit, lo dit justícia haja anomenar altre per a lochtinent seu de
aquells que són col·locats en les dites capces de justícia o jurat primer o en
qualsevol de aquelles. E sia en facultat del justícia pendre per lochtinent de la
capça dels hòmens de paratge o de hòmens de vila que no sien generosos de la
dita capça de jurat primer.
En aprés, ordenam que sia feta o aguda altra capça, la qual sia intitulada
capça de jurat primer, en la qual sien mesos e posats los noms de aquells que
seran atrobats àbils, ydòneus e sufficients a haver e regir lo offici de jurat en cap o
primer, scrits en sengles cèdules de pergamí, los quals sien mesos o enclosos en
sengles redolins de cera de una matexa color e forma e de egual pes, e mesos dins
la dita capça, la qual sagellada, ab los dits sagells, sia posada dins la dita caxa, de la
qual sia treyta la dita capça públicament, en lo temps que deuria ésser
feta elecció de jurats en la sala hon lo consell de la dita vila serà congregat per fer
la dita elecció, e servada en tot la forma dessús dita sia pres, per ordenació dels
justícia e jurats de la dita vila, hun redolí per hun infant de la edat dessús dita, lo
qual redolí sia liurat per lo dit infant al dit batle, per lo qual sia publicat a jurat en
cap de la dita vila per a l'any ladonchs següent aquell qui dins lo dit redolí en la
cèdula enclusa en aquell serà trobat scrit.
Aximatex, sia feta altra capça intitulada capça de jurat segon, en la qual sien
mesos los noms de aquells qui seran atrobats àbils, ydòneus e sufficients al dit offici
de jurat segon. E sots la forma dessús dita sia feyta elecció del dit jurat segon.
E per semblant sia feta una altra capça, la qual sia intitulada capça de jurats
terç e quart, en la qual sien mesos los noms de aquells qui seran atrobats àbils,
ydòneus e sufficients al dit offici de jurat terç e quart, e sots la forma dessús dita
sia feta elecció dels dits jurats terç e quart, emperò en l'any que generós haurà
ésser e serà treyt e publicat en jurat en cap no
jurats terç e quart sinó hun redolí tant solament, lo qual ladonchs serà jurat quart.
Ordenam no_res_menys e statuhim que sia feta altra capça intitulada
capça del mustaçaff de hòmens no generosos, en la qual sien mesos los noms de
aquells qui seran àbyls, ydòneus e sufficients a regir e exercir lo dit offici, scrits en
sengles cèdules de pergamí e enclusos en sengles redolins de cera de hun matex
pes, color e forma, la qual capça lo jorn statuhit e ordenat a fer la elecció de mustaçaff,
ço és la vespra de sent Miquel, cascun any, en públich, sia treyta
de la dita caxa, e buydats los redolins que seran en aquella, públicament en presència
del dit consell, per lo dit scrivà e aquells comptats e mesos en lo dit bací,
sia servada la forma en la elecció de justícia e jurats en los precedents capítols
statuhida. Declaram, emperò, e ordenam que algun specier, tender o algun altre
que per sí o per interposada persona tingua venderia de coses en menut a pes o a
mesura, exceptat vi, no puxa ésser publicat en mustaçaff de la dita vila.
vila no puxa ésser regit lo dit offici de mustaçaff sinó per aquell en o per
lochtinent o substituhit seu sinó en cars de malaltia o de altre just impediment. E
en tal cars haja elegir en lochtinent seu hú dels de la capça de mustaçaff o de
qualsevol de les capces dels jurats.
Aximatex lo dit mustaçaff, aprés que serà elet, sia tengut per tot lo mes de
noembre haver fets scurar tots los scorredors de les aygues, en lo qual se haja
egualment e ab diligència. E si serà atrobat que per parcilitat o affecció o
necligència vulla fer o faça comport a alguns, en tal cars los jurats qui ladonchs
seran, a despesa del dit mustaçaff, sien tenguts de scurar e fer scurar aquella part
que no serà ben scurada. E que lo justícia de la dita vila essent request per los
jurats haja e sia tengut executar lo dit mustaçaff ab consell dels dits jurats, los
quals feta elecció de mustaçaff, en la hora matexa, hajen a nomenar e elegir dos
hòmens per taxadors de les taxes que
scurarà, los quals taxadors juren en poder del mustaçaff, aprés que aquell haurà
jurat lo jorn de sent Miquel, presents los dits jurats, haver-se bé e
lealment en les taxacions per ells fahedores, e lo salari dels dits taxadors sia pagat
per aquells en culpa dels quals se hauran a fer los dits scuraments o refecció. E
per semblant forma lo dit mustaçaff, cascun any, en lo mes de abril, sia tengut
regonèxer e fer scurar o denegar los camins e adobar los ponts, e en cars de
necligència, affecció o parcialitat, sia procehit contra aquell segons en lo precedent
capítol és dit dels scorredors.
privilegis o stabliments de la dita vila, darà licència que lo pes del pa o de altres
viures sia dimunit
diminuhides o fraudades, sia privat o fet inàbil perpetualment de officis, honors e
benefficis de la dita vila e encòrrega no_res_menys en pena de cent florins
applicadors lo terç al senyor rey, lo terç al accusador e l'altre terç a la vila.
Ordenam, encara, que lo justícia de la dita vila no porte ne puxa portar
en sa companya ne guie ne guiar puxa alcavot algú, ans si alcavot algú arrivarà en
la dita vila, lo dit justícia sia tengut de pendre
los dies que
fer lo primer dimecres, aprés cap d'any no feriat. E si lo contrari farà o era
negligent en executar lo dit alcavot encórregua en pena de vint morabatins.
Aximatex encórrega la dita pena si permetrà jugar e no executarà los jugadors en
la pena del fur. De les quals penes lo terç sia del senyor rey, e lo terç de la dita
vila, e lo terç del acusador. E que lo procurador fiscal del senyor rey en los dits
cassos sia tengut nottificar o denunciar lo dit justícia davant lo governador o son
lochtinent o surrogat del dit lochtinent.
QUE QUI SERÀ SISER NO SIA JURAT
Ordenam, que si algú exirà en redolí de justícia, jurat o mustaçaff e
serà en aquell temps arrendador de sisa o de sises de la dita vila sia tornat en la
capça d'on serà tret, e per aquell any no puga haver algú dels dits officis de
mentres serà arrendador. E los que exiran e seran publicats en los dits officis sien
tenguts, ans que sien publicats, jurar que directament o indirecta no han ne
hauran en aquell any part en lo dit arrendament o arrendaments de les dites sises.
germans, la hú en justícia e l'altre en jurat primer de la dita vila en hun any
matex, ne puxen ésser treyts en offici de jurats ensemps, ço és, en hun matex any.
Ordenam, que sia feta una altra capça intitulada capça de scrivans de la
sala o consell, en la qual sien mesos en redolins, en la manera ja dita, los noms de
aquells qui seran àbils, ydòneus e sufficients per al dit offici de scrivans, e de la
dita capça sia, en la forma damunt dita, pres hun redolí, lo qual sia per los jurats
de la dita vila publicat scrivà de la sala o consell de la dita vila lo qui dins lo dit
redolí serà atrobat scrit, lo offici del qual dure per tres anys, e lo qui una vegada
serà treyt de la dita capça e nomenat e publicat scrivà no puxa tornar en lo dit
offici sinó passats dos triannis comptadors del temps avant que lo dit scrivà haurà
complit lo seu trianni.
Ordenam, que sia feta una capça intitulada capça de síndichs, en la qual sien
posats en la forma damunt dita los noms de aquells que seran àbils, ydòneus e
sufficients per al dit offici de síndichs, e de la dita capça sia en la forma damunt dita
pres hun redolí, e sia per los jurats de la dita vila publicat lo qui dins lo dit redolí serà
atrobat scrit síndich de la vila per a l'any ladonchs següent. Emperò l'any que se
haurà de fer elecció de scrivà de consell faça
Ordenam en aprés, que sia feta o haüda una altra capça intitulada capça
de consellers majors, en la qual sien mesos en redolins, segons dit és en les altres
capces, los noms de tots aquells qui seran mesos en les dites capces de justícia,
jurats e mustaçaff de hòmens no generosos de la dita vila, e servada la forma
damunt dita sien presos de la dita capça deu redolins, los quals sien per los justícia
e jurats de la dita vila publicats en consellers majors per a l'any ladonchs següent
los qui dins los dits deu redolins stats seran atrobats.
Ordenam més avant, que sia feyta altra capça de consellers menors
intitulada de la dita vila, en la qual sien posats, en sengles redolins de cera scrits
en sengles cèdules o troços de pergamí, los noms de aquells qui seran atrobats
àbils, ydòneus e sufficients per al dit offici de consellers menors. E servada la
forma damunt dita sien presos de la dita capça cinch redolins, los quals sien per
los justícia e jurats de la dita vila publicats consellers menors per a l'any ladonchs
següent. E algú qui serà stat conseller no puxa ésser sinó que haja vaccat per hun
any aprés finit l'any de la sua conselleria. Volem, emperò, que encara que sia feta
differència en los noms dels dits consellers, ço és de majors a menors per ço no
sia causada differència en los vots e en los effectes de les veus de aquells, ans axí
lo conseller menor haja sa veu complida e de consemblant efecte com qualsevol dels
consellers majors en lo consell de la dita vila e en les coses sobre que votaran.
QUANTS CONSELLERS BASTEN PER A TENIR CONSELL
jurament acostumat prestar de bé e lealment haver-se en la dita conselleria e en
sos vots a tota utilitat de la cosa pública e de venir al consell tota hora que y
seran demanats o sabran que s'haurà a celebrar consell si absents no seran de la dita
vila e no obtendran licència de tots los jurats ensemps o de la major part de
aquells. E volem e ordenam que pux sien presents al dit consell fins en nombre
de quatorze compresos los jurats qui darrerament hauran exercit los officis de
jurats puxen celebrar consell e valgua tant com si tots hi eren presents. E los dits
jurats que finit lo any de lur juraderia han a restar axí com dit és per
consellers hajen a fer lo jurament que los altres consellés són tenguts fer.
E per semblant lo justícia, en lo dia de nadal, e los jurats, en lo dia de
Cinquagèsima, e lo mustaçaff, en lo dia de Sent Miquel, e los altres qui publicats
seran en los altres officis cascuns anys, en los dits dies o temps acostumats, presten
e sien tenguts prestar lo jurament que per furs e privilegis del regne e ordinacions
de la dita vila són tenguts fer e prestar en poder del balle o justícia o de
aquell a qui
ordenat en los presents capítols en poder dels jurats de la dita vila.
si serà solemna, ço és al senyor rey o a son lochtinent general o per a corts
generals, sia ordenada e deliberada per lo consell general de la dita vila o per la
major part de aquell. Emperò no sien fets aquells ni altres embaxadors sinó en
cars de necessitat. E si
faça embaxada o missatgeria alguna.
solemnes no puxen ésser fetes sens concòrdia dels justícia e jurats e consellers o
de la major part de aquells, e que per urgent necessitat que sia no puxen ésser
elegits e tramesos sinó dos missatgers. E cascuns missatgers qui seran elets se
hajen a portar instruccions de mà del scrivà del consell, les quals sien signades de
mà del jurat primer o segon si lo primer no sabrà scriure, de les coses per les
quals tal missatger o missatgers seran elets e tramesos, sots pena de vint morabatins,
aplicadors lo terç al senyor rey, lo terç al comú de la dita vila e lo
romanent terç a l'acusador.
Ordenam, en aprés, e provehim que qualsevol missatger de la dita vila,
ans de partir de aquella, haja a dir e notifficar al scrivà del consell o de la sala lo
dia que partirà de la dita vila per rahó de la dita missatgeria e lo dia que serà
tornat de aquella per manera que lo dit scrivà puxa scriure les dites jornades les
quals haja scriure sots pena de cinquanta sous. E si lo dit missatger no u farà en
tal cars perda la mitat del salari del temps que haurà vaccat o stat en la dita
missatgeria, lo qual romangua a la dita vila, e si rebut lo haurà tot haja a tornar la
mitat o ço que rebut havia ultra la mitat de ço que li pertayeria de tot lo salari.
Statuhim, no_res_menys, e ordenam que qualsevol de aquells que de les dites
capces per algun offici dels damunt dits serà treyt e publicat sia de continent, aprés
que publicat serà tornat en redolí dins la capça de hon treyt serà, e passats dos
anys aprés que serà finit lo dit offici puxa ésser treyt o nomenat en aquell matex
offici. E axí
si algú en hun matex any serà treyt per a dos officis que no sia publicat sinó en la
hú per aquell any, emperò successivament, ço és la hun any en justícia, l'altre en
jurat o mustaçaff, puxa ésser tret e publicat finit lo offici que haurà exercit.
Ordenam, stathuhim, que alguns que sien deutors al senyor rey per
qualsevol administracions que hajen tengut de rendes sues o altres que hajen
regits officis de justícia e de mustaçaff e no hajen retut compte e deutors de la
dita vila ne algú que pledega ab la dita vila, ne que sia en bando públicament ab
alguna persona en la dita vila e terme de aquella e alguns que sien alcayts o sots
alcayts de castells com d'altres, o tinguen regiment de alcaldies, ni procuradors o
síndichs administradors de lochs de prelats, barons, cavallers o generosos, circumvehins
o heretats dins terme de la dita vila prenent pensió ordenaria de algú dels
sobredits o altres donatius ordinaris, ni familiars començals de aquells o
prenents d'ells acostament o pensió alguna ordinària, e alguns que sien denunciats
de alguns crims o moleficis dels quals no seran absolts o remesos, no puguen
haver offici ni beneffici de la dita vila si donchs tals procuradors, alcayts e rebents
acostaments ordinaris, dos anys abans de la elecció, no
ab effecte e sens ficció lo dit offici de alcayt o de procurador o administrador, o
se serà partat de la familiaritat dels dits prelat, noble, baró, cavaller, loch o universitats
de aquells. De açò, emperò, sien exceptats aquells que per los dits prelats,
nobles, cavallers e altres entrevendran en juhí e perseguiran com a procuradors e
síndichs algunes singulars causes de aquells ab salari per cascuna de les dites causes
tant solament, e declaram que aquells que hauran tengut o tendran arrendades
rendes reals no sien empedits de haver algú dels dits officis dessús.
de general contribució de aquella, tant com duraran les presents ordinacions, sots
pena de trenta morabatins, applicadors la mitat al molt alt senyor rey e l'altra
mitat al comú de la dita vila, no faça valença en persona ni en rocins e armes a
alguns dels sobredits prelats, barons e nobles, cavallers e universitats de aquells en
qualsevol debats o bandositats que aquells entre sí hagen, o en debats o bandositats
que hajen ab hòmens de la dita vila e de la general e tota contribució de
aquella, e que del present capítol sia feta crida pública en la dita vila e per los
lochs de la general contribució de aquella.
Statuhim e ordenam que nengú no puxa ésser col·locat en les eleccions
de justícia, jurat en cap e mustaçaff, ara sia generós, ara hom honrat de vila, sinó
haurà valents sis mília sous, ni puxa aximatex ésser tret e publicat en jurat segon,
terç e quart, si no haurà valents quatre mília sous dins lo terme o fora lo terme
de la dita vila. E si dins lo terme los tendrà no sia tengut pagar per los altres béns
que possehirà fora lo terme de la dita vila en los càrrechs de aquella.
Emperò, si dins lo terme lo justícia e jurat primer e mustaçaff no hauran tants
béns que basten a sis mília sous e lo jurat segon, terç e quart no hauran valents
quatre mília sous, en tal cars sien tenguts pagar e contribuir per los béns qui
tendran fora lo terme de la dita vila fins en quantitat dels dits sis mília sous e
quatre mília
dites capces que no puxen ésser publicats en algú dels dits officis fins a tant haja
valents sis mília sous e quatre mília sous segons dit és.
Ordenam e statuhim que si morrà algú durant lo temps de l'offici en lo
qual serà publicat e elet, segons dit és, en tal cars, decontinent, o al pus larch dins
huyt dies aprés que serà mort, sia treyt altre redolí, en la manera dessús dita, de la
capça de la qual aquell o lo redolí del dit seu offici serà stat treyt. E sia publicat
per complir lo temps de aquell mort. E decontinent que serà publicat sia tornat
en la dita capça en manera que lo any següent puxa haver lo matex offici, car no
és rahó que per ço perda la sua anyada si per sort li vendrà.
Statuhim e ordenam que algun jurat per qualsevol necessitat no puxa fer
ne lexar lochtinent en lo dit offici, ans haja a regir personalment en cars que sia
malalt o absent hagen a regir los altres que present seran. Emperò, hajen a jurar
los dits jurats al començament de lur offici, que en tot lo seu any de la juraderia
no exiran fora la dita vila o orta de aquella sens que no y romanguen tres o al
menys dos dels dits jurats en la dita vila, en manera que tota hora sien atrobats
dins la dita vila o ravals de aquella tres o al menys dos dels dits jurats.
Ordenam e statuhim encara, que los dits quatre jurats, en lo principi de son
offici, juren que cascun divendres en cascuna setmana, exceptat lo
Divendres Sant e los altres divendres de l'any que seran festes manades e colents,
seran personalment en la sala o casa hon se acostumen de ajustar los consells de la
dita vila, tractants, ordenans e parlants en lo bé e proffit comú de la dita vila, e
que de son poder exhigiran e recaptaran los deutes deguts a la dita vila e que en
allò prestaran tota sa diligència e poder sens dar porrogativa més a huns que a altres,
ans egualment posposada tota accepció de persones. E que de les dites coses no
scusaran ni
absència sia per missatgeria o per altres affers de la dita vila e no per altra forma.
Més avant, ordenam e statuhim que passats quinze jorns continuus, aprés
lo dia en lo qual serà feta elecció de jurats, sien tenguts los dits jurats fer crida e
encantar lo offici de guardians e dins los dits
aquells qui millor mercat faran.
generós serà jurat, sia jutge dels guardians en l'any següent aprés que serà stat
jurat. E si aquell era necligent o remís que puxa ésser recorregut al dit justícia de
la dita vila. E sia ordenat lo salari del jutge qui executarà per los dits justícia e jurats.
Ordenam encara e statuhim que tots aquells cavallers generosos e hòmens
de vila e altres qui no faran residència personal en la dita vila o terme de aquella
en los lochs de general contribució per la major part de l'any, no sien admeses ni
publicats en algú dels dits officis, ans lo batle, justícia e jurats reben informació o
informacions sobre los dits affers, e si seran atrobats en lo dit empediment, quant
los redolins de aquells seran treyts e uberts sien closos e tornats en lurs
capces e sien-ne treyts altres en los quals no sien los dits impediments ni altres.
Emperò, sien de açò exceptats aquell o aquells de qui seran o són los lochs ab
En aprés, ordenam e statuhim que la forma donada per statuts de la dita
vila sobre los exhàmens dels comptes, sia servada
ajustat que los jurats sien tenguts examinar los comptes del peyter e d'altres de
l'any passat, del dia de lur elecció, que és en la festa de Pentecoste, fins al dia de
nadal primervinent exclusive, e executar les restes e diffinir e condemnar. E si no
u faran encórreguen en pena de perdre los salaris de aquell any e no_res_menys
sien privats dels officis de juraderia per aquell any. E que de continent, venint lo
dit cars, que la dita pena encórreguen la vespra de cap d'any sien treyts quatre
redolins de la capça dels jurats en la forma que
vigília o vespra de la dita festa de Pentecoste. E aquells quatre regesquen e sien
jurats, en loch dels privats, la resta de l'any e hagen en paga porrata la paga que
los privats hagueren si privats no fossen stats e ja per ço no sien empedits de ésser
publicats al dit offici l'any següent si exien en jurats. Declarans, emperò, que si los
dits quatre jurats en la resta del dit any fins a la festa de Pentecoste no hauran
executats los dits comptes que no puguen haver offici de jurats en l'any següent
en cars que fossen treyts de la capça lo dia de la elecció. E totes aquestes coses
hajen ésser executades per lo justícia de la dita vila, exclusos los dits jurats.
QUE HAN DE SER EN LES ELECCIONS
Ordenam més avant, e statuhim que sis o huyt gorns ans de cascuna elecció lo
batle o son lochtinent, lo justícia o son lochtinent e los jurats de la dita vila se
congreguen en la sala de la dita vila per saber, veure e examinar los impediments
per los quals los que seran en les dites capces són prohibits ésser publicats als dits
officis, e en la dita congregació sien convocats e aguts e hajen a ésser los procurador
fiscal, síndich e peyter de la dita vila, per ço, que lo síndich diga e manifeste,
haja a dir e publicar los qui són deutors de la vila o pledegen ab aquella o són
procuradors de prelats, barons o altres contenguts en los damunt dits capítols.
E lo peyter manifeste los qui són deutors de peyta, e lo procurador fiscal los
qui són denunciats o en bandositats o són deutors al senyor rey. E aprés que hauran
publicat als dit balle, justícia e jurats, aquells facen apartar los dits síndich,
procurador fiscal e peyter, e aquells absents e apartats, exhaminen o hajen a exhaminar
los impediments que
via sabran o seran venguts a lur notícia. E en cars de discòrdia de aquells, ordenam
e provehim que prevalgua e sia proseguida la oppenió de la major part dels
dits batle, justícia e jurats. E si seran eguals en nombre de veus, ordenam que sia
convocat consell de consellers, per los dits justícia e jurats, en lo qual sien la
major part dels dits consellers, e a cascun de aquells sien donades dos faves, una
blanqua, altra negra, per lo scrivà del consell, la negra signifficant lo impediment
subsistir e la blanqua signifficant lo contrari. E los dits consellers, de les dites dues
faves, donen e meten en hun sach la una que més volran, lo qual sach tingua lo
dit scrivà o aquell en públich stigua pengat. E aprés que tots los dits consellers
hauran mes les dites faves en lo dit sach, sien treytes de aquell e posades sobre
una taula e sia seguida la oppenió del major nombre de les dites faves. E lo scrivà
del dit consell, fet e complit lo scrutini o examen dels impediments per los dits
batle, justícia e jurats de aquells en qui seran atrobats impediments faça nomina e
acte e redigesqua en scrits los noms dels dits impedits. E les causes de lurs
impediments e lo jorn de la elecció ans de ésser procehit a aquella publique en lo
consell los noms dels dits impedits e les causes per què són impedits, e si los qui
en continent no seran purgats de lurs impediments ans de ésser procehit a la dita
elecció, no sien publicats en aquella elecció als dits officis en los quals seran impedits.
E si aprés treyts lo redolí o redolins, a algú serà aposat novament algun
impediment, del qual no sia estat ans de la extracció dels dits redolí o redolins,
feta examinació puix treyt serà, no li noga, ans, sia publicat a l'offici per al qual
serà stat treyt, no contrastant per aquella vegada lo dit impediment.
Aquesta matexa pràtica ordenam que sia tenguda e servada en los cassos
hon se sdevendrà que y haja discòrdia en lo dit consell, la qual haja a
venir a vots de consellers, los quals no puxen votar de paraula ni per scrits, mas
sien donades per lo dit scrivà a cascuns dues faves, la una blanqua l'altra negra. E
lo dit scrivà declare e scriva per qual part serà donada la blanqua e per qual la
negra. E en lo sach que tendrà lo dit scrivà, o serà pengat en públich, cascun
conseller meta una de les dites faves, qual mes volrà, e la part que haurà major
nombre de les dites faves prevalgua a la altra.
hon seran meses per los consellers, als quals seran donades en los casos de
differències o disconveniències subsistents en lo consell per les coses occorrents
en aquella, aprés que seran tretes serà atrobat egual nombre de faves blanques e
negres, totes les dites faves sien preses e públicament tornades, contant-les de una
en una, en lo dit sach del qual hun fadrí, mentent la mà dins lo dit sach, prengua
una fava, e si és de les negres prevalgua lo major nombre de les blanques restant
en lo dit sach, e si traurà de les blanques prevalgua lo major nombre de les negres
restant en lo dit sach, les quals, aprés que per lo dit fadrí serà presa, sia buydat lo
dit sach e sien tornades en públich a contar. E si los dits batle, justícia e jurats en
hun dia no poran acabar de exhaminar los dits impediments hajen facultar de
continuar o lo dia següent o altre ans del dia de la elecció que
ans de cascunes de les eleccions dessús dites, tota hora que serà request o manat li
serà per los dits batle, justícia e jurats e per qualsevol de aquells o sens manament
d'ells, que en lo dia que
o al menys lo dia de cascuna elecció dels dits officis de aquells, dirà e
notifficarà tots aquells qui seran deutors de peyta a la dita vila o al dit peyter, la
qual notifficació haja a fer, ab veritat e sens frau, migançant jurament, e si aquell
o aquells que lo peyter dessús dit haurà notifficat als sobredits o en plen consell
ans de la elecció fahedora no pagaran éntreguament ab diners o
pecúnia contant la quantitat per aquells deguda per rahó de la dita peyta, los dits
deutor o deutors aquell any no sien publicats en algú dels officis damunt dits en
aquella elecció, ans si seran treyts de les capces sien tornats en aquelles, mas
puxen ésser publicats en altres eleccions quant cessaran los dits impediments.
Declaram, emperò, que algú no sia ni puxa ésser dit en trigua o mora de pagar la
peyta sinó hauran cessat per temps de hun any de pagar complidament aquella o
fins a la vespra de Cinquagèsima ans de la elecció.
dita vila no puguen ésser paguats tro sien passats quatre meses de l'any de lurs
officis o servicis. E si lo scrivà spaxarà algun albarà contra ordenació e forma del
present capítol, pague altra tanta quantitat de ço del seu propi, de la qual haja la
mitat lo senyor rey e l'altra mitat sia applicada a la dita vila. De açò, emperò, e
xceptant missatgers, los quals no hajen sperar lo temps dessús dit.
sous ensús, los quals no sien ordenaris, ço és de coses ja taxades e ordenades per
consell, no sien desempaxades per lo scrivà ni quitats o paguats per lo peyter o
altre qualsevol a qui
cauteles no eren manats e fermats per los justícia e quatre jurats concordes o per
la major part de aquells. E qui contrafarà encórregua en pena de deu morabatins,
los quals sien pagats e applicats segons en lo precedent capítol.
de crehença o altres en nom de jurats de la vila sinó seran deliberades e manades
per los justícia e jurats concordes o per la major part de aquells sots pena de
morabatins, applicadors segons dessús és dit e de privació de offici.
tres panys o tanquadures diverses, de manera per ço que cascuna clau
no pugua obrir sinó una sola tanquadura, en la qual caxa sien meses e stiguen
totes les dessús dites capces e tanquada ab totes les dites tres tanquadures, la qual
axí tanquada stigua ab lo archiu major de la dita vila hon solien star les bonbardes
de la dia vila. E de les claus de les dites tres tanquadures tingua lo batle de la dita
vila o son lochtinent la una, lo justícia l'altra e lo jurat primer, ara sia generós ara
hom de vila, l'altra, la qual caxa no puxa ésser uberta sinó per los cassos e actes
dessús nomenats e contenguts en les presents ordinacions, e ladonchs haja de
ésser uberta públicament en la casa hon se tendrà lo consell de la dita vila e en
presència del dit consell, en lo dia que
dits officis, la clau del qual archiu tingua lo jurat segon, e fora la dita caxa sien
fetes les armes del senyor rey e de la dita vila.
lo batle de la dita vila jure en poder del dit justícia e lo dit justícia e jurat primer
e lo jurat segon juren en poder del dit batle o de son lochtinent e presten
homenatge de haver-se bé e lealment en la custòdia e guàrdia de la dita caxa, e
que per sí ni per altri públicament occulta o amagada no obren ni obrir faran ni
consentran o permetran que sia uberta la dita caxa sinó en los casos e formes en
les presents ordinacions contengudes e ordenades. E que tota hora e quant la dita
caxa, segons tenor de les dites ordenacions se deurà obrir, portaran les claus sens
difficultat o dilació alguna per a obrir la dita caxa. E que directament o indirecta,
públicament ni occulta, no faran, daran o procuraran ni consentran o permetran
que sia feyt, dat o procurat impediment algú per la qual la dita caxa sia uberta ab
les dites claus, en los casos e forma en les presents ordinacions mencionats,
compreses e ordenats. E si lo contrari faran, que puxa ésser procehit contra ells
axí com a trenquadors de sagrament e homenatge e a execució de pena capital
per ésser torbadors del bé públich de la dita vila.
messió de aquell en poder del qual se serà perduda sia levat lo pany hon la dita
clau obria de la dita caxa. E sia mes en aquella, en loch del dit pany, altre de
consemblant valor o millor, en manera que la clau que dabans obria aquell pany
no puxa obrir.
metre o tornar en les capces de les dites eleccions e mudar de les unes en
les altres sien fets per lo scrivà qui ladonchs serà del dit consell presents los batle
o son lochtinent, justícia o son lochtinent e los jurats de la dita vila.
de aquelles no sia ni puxa ésser enadit, mes e ajustat algú sinó passats dos anys
contadors de la vespra de Sant Miquet primervinent en avant, aquells emperò
passats puxen ésser en les dites capces meses e col·locades novament altres
presones
present hi meten ésser pugats a majors graus dels dits officis. E en açò sia tenguda
e servada la forma que
admesos novament als dits officis o algú dels que ja són o seran admesos a altre
offici o major grau volran ésser promoguts puxen de dos en dos anys, aprés los
dits dos anys passats dins los quals tota nova admissió o promoció o ascensió de
grau és prohibida, presentar-se al jurat primer present lo notari lo disapte aprés la
festa de Pasqua de Resurrecció, e aquell faça lo dilluns aprés següent convocar
consell en lo qual hajen a ésser los batle, justícia e tots los jurats e consellers, sots
pena de cinch sous. E si algú se
necessitat no
e per hun infant de la edat dessús dita sien treyts tants consellers de la
capça com hi fallaran per aquella veguada tant solament. E pux finit lo dit consell
sien tornats en la dita capça, los quals consellers qui en la dita jornada seran treyts
volem que sien aguts per àbils a fer los dits actes ensemps ab los altres consellers
encara que no hajen vaquat lo temps que per les presents ordenacions deuen
vaquar de hun any a altre ans de tornar a ésser consellers. E axí, ajustat tot lo
nombre dels consellers de aquell any ab los que treyts seran de la capça en loch
dels absents, prestat primerament per aquells sagrament en poder del justícia, de
haver-se bé e lealment en donar sos vots en la admissió o promoció sobredites,
tota amor, odi, temor, favor, subornació e prechs apart posats, solament havent
sguart al bé e utilitat del comú de la dita vila, sien fetes cèdules de pergamí hon
sien scrits los noms dels vehins que demanaran novament ésser admesos als dits
officis o promoguts a major grau. E aquells qui seran competidors en hun matex
offici o de pugament de hun grau en altre, si tants n'í havia, que sien més del
nombre que segons les presents ordinacions poden ésser admeses o promoguts,
sien meses per lo scrivà del dit consell públicament en lo dit consell en redolins
de cera en hun matex pes e color e forma dins hun bací ab aygua. E aprés, per
hun infant de la edad dessús dita, sia treyt hú dels dits redolins, e aquell per lo dit
scrivà sia ubert públicament e sia pres per lo jurat primer publicat lo nom de
aquell qui serà exit e treyt del dit bací e declarat quin offici o grau és aquell a
que demanarà ésser admés o promogut, e aprés per lo scrivà del dit consell sien
donades a cascú dels dits consellers dues faves, la una blanqua, l'altra negra, los
quals consellers donen sos vots si aquella persona deu ésser admesa o repulsa,
posant cubertament en hun sach buyt, lo qual públicament stigua penjat en lo
consell, en una taula en presència del dit consell la fava blanqua lo que entendrà
deure ésser admés, e la negra deure ésser repel·lit. E aprés les dites faves per lo dit
notari o scrivà sien buydades públicament del dit sach en la dita taula e si seran
trobades més blanques que negres sia mesa o promoguda al dit offici sobre lo
qual los dits vots seran donats. E si seran més les negres serà aüt per repel·lit, e per
aquesta manera, trahent redolins de hú en hú del dit bací, sia agut lo nombre de
les dites persones que a l'offici o officis sobre que
segons les presents ordinacions poden ésser [ad]meses, lo qual nombre agut son
compliment sia cessat de traure més redoli[ns] del dit bací, e aquell o aquells axí
admesos, promogut o promoguts, sien scrits en sengles cèdules de pergamí
enclusos en sengles redolins de cera en la forma sobredita, e meses en les capça o
capces dels officis per als quals en la forma desús dita seran aguts e atrobats per
àbils e sufficients. Ordenam, emperò, que si serà conseller aquell qui deurà ésser
admés o promogut e per ell haurà a votar haja exir del dit consell e en loch d'ell
per aquella veguada sia treyt altre conseller de la dita capça e aprés hi sia tornat,
segons dit és dessús. E en la sobredita manera lo temps en lo present capítol
specifficat, de dos en dos anys, provehim que sien celebrades les dites admissions
o promocions reputants lo temps de dos anys spay covinent per interposició
entre una admissió o promoció e altra.
supremos officis de la dita vila e promocions e ascencions de graus moltes,
ensemps, porien donar turbació al bon stament e regiment de la cosa pública de
la dita vila, e sia útil e expedient los experts e aprovats regir e pervertex-se l'orde
de rahó quant alguns volen ésser feyts ans mestres que dexebles, statuhim e ordenam
sobre la admissió, promoció et ascenció de graus, sien servats l'orde e forma
següents: És a saber, que aquell qui volrà ésser col·locat novament o promogut al
ofici de jurat si serà atrobat digne e sufficient, àbil e ydòneu al dit offici haja ésser
primerament col·locat en la capça de jurat terç e quart, en la qual capça no
puxen ésser col·locats en hun any sinó hú. E si algú volrà ésser promogut o pugat
de la dita capça de terç e quart jurats a la capça de segon jurat no y puxa ésser
pugat sinó haurà aturat en la dita capça de terç e quart jurat per dos anys,
comptadora del dia que y fon mesa avant. E si volrà ésser promogut de la dita
capça de segon jurat a la capça de primer no y puxa ésser admès, pugat o
promogut sinó haurà aturat per dos anys en la dita capça de jurat segon en cada
hú dels quals officis de jurats primer e segon no
any sinó hú.
E aximatex, provehim que a la capça de mustaçaff no y puxa ésser algú de
ací avant admès, promogut o col·locat sinó serà stat col·locat en la capça de jurat
segon e en aquella haurà aturat per dos anys comtadors del dia avant que y serà
col·locat, a la qual capça de mustaçaff no puxa ésser promogut en hun any sinó
hú. E que aquesta matexa forma sia servada en la capça del scrivà de consell e
síndich.
E si algú volrà ésser pomogut o col·locat en lo offici o capça de justícia no
y puxa ésser admès sinó serà stat col·locat en la capça de jurat segon e en aquella
haurà aturat almenys per spany
més en la dita capça de justícia en la forma e manera desús dita sinó hú.
Successivament, ordenam que si la capça de primer jurat era axí vacuada e
diminuida de presones
mort o altra rahó, que
fos tornat a nombre de dos o menys, en tal cars puxa ésser e sia dispensat en ésser
admeses e promoguts al dit offici e meses en la dita capça tants vehyns de la dita
vila que ab los que en la dita capça se trobaran àbils e no impedits sien al menys
quatre. E semblant dispensació ordenam sia feyta en la admissió o promoció de
jurat segon e en los officis de justícia, e mustaçaff. E si la capça de jurats terç e
quart vendrà a tal evacuació o diminució per mort dels col·locats en aquella, o
per altra rahó, que lo nombre dels vehins en aquell stants sia baxat a quatre, en tal
cars sia dispensat e puxen ésser admeses e promoguts a la dita capça o offici en la
manera o forma desús dites tants vehins que, ab los que seran dins en la dita
capça àbils e no impedits als dits officis, basten al nombre almenys de
sis presones
En aprés, ordenam que si alguna de les dites capces de jurats, per ésser lo
nombre vacuat o diminuit, que los en aquelles stants fossen fets inàbils o de
aquell offici o per qualsevol altra causa no trobassen en aquelles capces presones
que
offici trahent redolí de la capça de jurat a aquell en lo grau inmediate subsegüent.
E si serà tal desffalliment en la capça de justícia, sia feyta suplecció trahent
redolí per al dit offici de la capça de jurat primer, e si de jurat segon sia-y feta
suplecció de redolí de la capça de jurats terç e quart. E si en aquesta capça de
jurats terç e quart serà lo dit desffalliment sia-y provehit per la forma e manera
desús novada a les noves admissions o assumpcions dels officis en lo capítol qui
comença:
E si la capça de scrivà vendrà a tal diminució o evacuació que
dels notaris en aquella col·locats vingua a hú per mort o per altra rahó, en tal cars
puxa ésser e sia dispensat en los altres notaris a ésser admesos o promoguts en
tal manera que lo nombre ab lo que serà en la dita capça baste almenys a dos.
jorn de qualsevol de les eleccions al consell que
aquelles, o celebrant-se lo dit consell se partiran de aquell, la lur absència no
done impediment a la elecció fahedora, mas lo batle o son lochtinent e los jurats,
absent axí lo dit justícia, procehexquen e enanten a fer la dita elecció, servant en
aquella la forma de les presents ordinacions, e aquelles coses que per lo dit
justícia en lo dit consell devien ésser fetes e exercides, absent aquell e son
lochtinent, sien fetes e supplides per lo dit batle o son lochtinent presents los
jurats o la major part de aquells, e açò matex sia entès dels jurats que se
no seran en lo dit consell, que la lur absència no done impediment o dilació a la
elecció. E si lo dit batle se absentarà del dit consell o ell o son lochtinent no
seran en la elecció, en absència de aquell lo justícia e jurats puxen procehir a
elecció e fer nominació de officials en loch del dit batle o de son lochtinent. E si
los dits batle e son lochtinent e lo justícia e son lochtinent, ensemps, seran
absents del dit consell los jurats no cessen de procehir a elecció e nominació de
officials lo jorn de la elecció.
Provehim, no_res_menys, e ordenam que lo peyter de la dita vila, dins
hun any aprés que serà diffinit de sa col·lecta e de sos comtes, sia tengut ab
acabament, exhigir e cobrar totes les quantitats que li seran degudes e restaran a
pagar de la peyta. En altra manera, passat lo dit any, no puxa exhigir o demanar
cantitat alguna per rahó de la dita peyta, ans los deutors de aquelles sien aüts per
absolts, passat lo dit any siga no seran los dits deutes obligats al dit peyter ab
cartes públiques e albarans de pròpia mà o de mà del scrivà del consell.
Encara, statuhim e ordenam que armes prohibites e vedades per fur no
sien per algú portades en la dita vila sens licència del justícia de aquella, sots pena
de perdre les dites armes, les quals lo dit justícia haja e sia tengut levar a tots
aquells que axí no degudament les portaran, provehint que si lo dit
justícia no puxa donar licència o facultat a alguns vehins de la dita vila o a altres de
portar armes si donchs aquells primerament no hauran fermat de dret en poder
seu e demanats asseguraments segons disposició e forma de furs. E si lo dit justícia
farà lo contrari encórregua en pena de deu morabatins applicadors al senyor rey.
E per tant com per lo consell de la dita vila és stat imposat hun diner per
liura de peyta per obs de luir e quitar los censals carreguats sobre aquella del
quitament dels quals la dita universitat reb gran beneffici e és en punt de créxer
de població, provehim e ordenam que los justícia e jurats de la dita vila, de les
quantitats que procehiran del dit diner e de altres que sobraran de les imposicions,
sises, peytes e altres entrades, col·lectes e drets de la dita vila, hajen e sien
tenguts luir e quitar cascuns anys almenys cinch_cents sous censals. E si ultra lo
quitament de aquells restaran algunes quantitats a la dita universitat, pagats los
càrrechs ordinaris e de altres necessitats de missatgeria e altres consemblants
occorrents en aquella, provehim e ordenam que los dit justícia e jurats hajen e
sien tenguts de le dites restants quantitats luir e quitar tants censals com aquelles
quantitats bastaran, e si en les dites coses los dits justícia e jurats o qualsevol de
aquells daran o procuraran impediment, contrast o embarch degudament, directament
o indirectament e seran negligents o remisses, volem e ordenam que les
pensions de cinch_cents sous censals correguen a càrrech e dan de aquells que los
dits impediments, contrasts o embarchs daran o procuraran no degudament. E
açò matex ordenam haja loch en les altres quantitats que restaran ocioses a
càrrech e culpa de qualsevol dels dits justícia e jurats e altres, açò, emperò, entès e
expressament declarat e provehit que ultra lo quitament dels cinch_cents sous
censals necessàriament fahedor cascuns anys los dits justícia e jurats hajen e sien
tenguts convertir e metre en quitaments dels censals de la dita vila de ací a sis
anys les quantitats que per lo quitament dels dits cinch_cents sous censals e de
qualsevol altres censals enfranquits cascuns anys anantarà la dita vila e
no les puxen despendre, convertir e metre en altres necessitats de càrrechs de
deutes de la dita vila ni en altres coses les quantitats que per lo quitament
dels dits cinch_cents sous censals e de qualsevol altres censals enfranquits cascuns anys
avançarà la dita vila e restarà pagar a aquells, als quals se hauran fets o
quitaments, axí de cinch_cents sous censals com de altres censals. E si en altres
necessitats, usos e coses les propdites quantitats seran convertides, los justícia e jurats
que osaran sien tenguts de lurs béns propis quitar tants censals com muntaran o seran
les dites quantitats durant lo temps dels quals sis anys alguns drets de imposicions o
sises no puxen ésser remoguts o levats de la dita vila, passats emperò los dits sis
anys ordenam que
Més avant, ordenam que los justícia e jurats de la dita vila puxen carregar
censals a major for dels que huy són carregats sobre la universitat de la dita vila e
béns de aquella per obs de luir e quitar los censals que huy són a menor for
carregats. E açò hajen a fer ab consentiment, deliberació e concòrdia de la major
part dels consellers. Los carregaments, emperò, per la dita rahó fahedors hajen a
ésser fets migançant carta de gràcia, per la qual la universitat de la dita vila haja
facultat de luir e quitar los dits censals de cinch_cents sous en mil al mes, e en
altra manera no
vila. Açò ajustat e declarat que los quitaments dels censals de la dita vila de ací
avant fahedors hajen a ésser fets primerament dels censals de hòmens strangers no
vehins o habitadors de la dita vila o de son terme ni contribuiors
E quant tots los censals dels strangés
ladonchs, sien enfranquits los censals dels vehins e habitadors de aquella e de son
terme e no ans. E si per luir e quitar aquells los censals dels vehins e habitadors
de la dita vila seran fets alguns carregaments a strangers de la dita vila o de son
terme e aquells qui han censals sobre la dita vila volran reduhir lurs censals e
muntar-los de for a rahó de mil sous menys per mil·ler que los
strangers en tal cars no sia fet quitament de lurs censals a aquells vehins de la
dita vila e de general contribució que reduhir voldran e de fet reduhiran lurs censals a
la dita rahó de mil sous menys que los dits strangers que hauran smerçat o volran
smerçar lurs peccúnies sobre la dita vila a censal.
E per obviar e no dar loch a impediments voluntaris que alguna veguada
són donats, fets o procurats a aquells qui són en les dites capces, ordenam e
provehim que lo batle de la dita vila o son lochtinent, dins quatre meses aprés
que li seran donats e liurats los comptes per aquells qui hauran tengut regir e
administrar e exercir officis de justícia e mustaçaff, haja e sia tengut cloure los dits
comptes e diffinir aquells absolent o condemnant aquells que
si en les dites coses lo dit batle o son lochtinent seran axí negligents e remisses,
que dins lo dit temps no hauran closos e exhaminats los dits comptes, en tal cars
volem e ordenam que per la dita rahó no sien impedits ni tornats en les capces
de les eleccions a aquells qui
Salus, emperò, romanents al senyor rey tots sos drets no contrastant la elecció,
publicació e nominació del dit official.
celebrat en la dita vila si no serà deliberat per lo justícia e jurats e per la major
part dels consellers.
Ordenam no_res_menys e provehim que en cascun consell general lo
scrivà del dit consell, present lo justícia o son lochtinent e los jurats que en lo dit
consell seran, exhigesca e reeba jurament de tots aquells que a la
celebració del dit consell vendran que bé e lealment, a profit e utilitat del comú e
bé públich de la universitat de la dita vila, se hauran en dar lurs vots, tota amor,
tot hoy, favor, rancor, subornació, prechs e menaces apart posats.
QUI IMPETRARA LETRA DE SA MAGESTAT
E com moltes vegades se sdevingua que alguns no dignes, àbils ne sufficients a
regir los officis de la dita vila, no degudament informen o fan informar lo senyor
rey e migançant tals informacions per importunitat o en altra manera obtenen de
sa senyoria provisions e letres per a ésser meses en les dites capces de eleccions o
officis o de menors officis, col·locats e pugats e graus o capces de majors officis o
que sien publicats als dits officis o qualsevol de aquells no informant lo dit senyor
plenerament de les presents ordinacions ne de la inabilitat o insufficiència o impediments
concorrents en ells, per ço per obviar a tals pràtiques e no dar loch
que lo degut orde per nosaltres donat en nom, loch e veu del dit molt alt senyor
rey, sia derogat, pervertit o perimutat contra lo bé públich e bon regiment e
stament de la dita vila, provehim e ordenam que si provisions algunes o letres són
o seran obteses o impetrades per alguns que sien col·locats novament en los dits
officis e promoguts de menor a major o de impedits que sien fets àbils, en altra
manera que en la forma en los presents capítols e ordinacions statuhida e ordenada,
tals impetrants axí com indignes e trencadors de les dites ordinacions o
fraudadors de aquelles no sien ne puxen ésser mesos en les capces de les dites
eleccions ne mudats dels huns en los altres, mas sien servades o tengudes
unguen
e conformes, e acceptes a la incomutable voluntat del dit senyor rey. Encara que en
les dites provisions hagués penes e segona jussió o altres clàusules derogatòries als
presents capítols com ordenem en loch del dit senyor, que tals impetrants o presentants
o aquells en favor dels quals seran impetrades o atorgades encara que per
presentació de aquelles sien fetes inàbils, incapaces e indignes dels officis
per haver, los quals hauran obtès aquelles. Salu, emperò, que segons forma de les
presents ordinacions hi puxen ésser admeses e publicats.
deutes que devien o eren obligats han repetits lurs dots, e aquells que han o
hauran del senyor rey o de qualsevol lochtinent general de sa senyoria o en altra
manera obtengut carta, letres o provisions de sobresehiment, alongament o
guiatgue, per no pagar los deutes que deuen o són tenguts e obligats pagar, no
puxen ésser admeses en los dits officis en les presents ordinacions expressats ni en
missageries o conselleries de la dita vila tant com durarà lo dit impediment.
és o per sdevenidor serà, finit lo temps de son offici, en lo primer consell que
celebrarà en la dita vila, sia tengut liurar tots e qualsevol actes que ell haurà rebuts
durant lo temps de son offici al scrivà qui serà novament creat, continuats e
notats stesament en son libre. E si açò no farà perda lo salari de tot lo temps que
haurà servit. E si l'haurà rebut sia tengut restituhir aquell e no li
gràcia. E ultra açò sia compel·lit per lo justícia de la dita vila o per los jurats de
aquella, axí ab capció de presona
penyores a complir e de fer metre en execució lo que dit és.
mustaçaf se haja de fer de home de vila que no sia generós, e la segona sia feta de
generós, e de allí avant sien fetes les altres segons forma de fur, ço és
l'any que deurà ésser fet generós sia feta de generós, e la primera elecció que
farà de jurat sia feta de hòmens vehins de la dita vila, no de generosos. E de allí
avant sia servat e tengut l'orde de fur, açò declarat que los que huy són officials
de la dita vila no puxen ésser treyts de les capces de les eleccions hon seran meses
ni nomenats a les primeres eleccions fahedores en los matexos officis, emperò
puxen en lo segon any ésser treyts als dits officis de les capces hon són o altres
segons los orde, manera, disposició e forma de les presents ordenacions.
justícia de la dita vila exiran en jurat o en altre offici de la dita vila hajen a regir
les scrivanies per substituhit e no personalment, sots pena de vint morabatins
applicadors la mitat al senyor rey e l'altra mitat al comú de la dita vila.
En aprés, ordenam que si algú o alguns dels qui són en les capces damunt
dites col·locats d'ací avant seran fets generosos o de paratge sien treyts de les capces
hon a present són e sien col·locats en les capces dels officis de hòmens de paratge.
Ordenam e statuhim que qualsevol dels damunt dits officials en lo
principi de l'any de son offici hajen avisar que tendrà e observarà les presents
ordinacions en quant se sguardaran a son offici.
són elets comptadors e hexaminadors de comptes per lo consell de la
dita vila, hajen e sien tenguts donar conclusió e fi en la examinació de tots los
comptes a hoyr e exhaminar, los quals són elegits de ací a Cinquagèsima primervinent,
sots pena de
mitat al comú de la dita vila. E hajen poder bastant de compel·lir aquells que
hauran mester per exhaminar los comptes per los remenys que ben vist los sien,
salu los stipendis e salaris condecents de lurs treballs.
poblada dins lo cors de la dita vila o en los ravals de aquella seran elets, publicats
e nomenats en algú dels officis de justícia, jurats e mustaçaf de la dita vila, sien
tenguts mudar lur habitació en la dita vila dins lo cors e murs o ravals de aquella,
ans que sia passat hun mes aprés que seran elegits, nomenats e publicats en algú
dels dits officis, sots pena de encórrer privació del dit offici e de vint morabatins,
la mitat applicadora al senyor rey e l'altra mitat al comú de la dita vila.
en menut haja e sia tengut servar les ordinacions fetes e fahedores per lo consell
de la dita vila, sots la pena dessús a ell imposada.
hostals pa ni vi contra forma e ordinació del consell de la dita vila, sots les penes
ordenades e statuhides per lo dit consell o de ací avant ordenadores.
Per les presents ordinacions, les quals provehim e statuhim que duren
per deu anys comptadors de la vespra de Sent Miquel primervinent
avant e finits aquells per tant temps quant a la majestat del molt senyor rey plaurà,
ordenam e provehim que no sia derogat o perjudicat a la dita vila e a la universitat
e cosa pública de aquella en sos furs, privilegis, libertats, statuts e bones
usances, ans de part del dit senyor rey e en nom de sa senyoria los salvam aquells
e volem que romanguen en sa força e valor passat lo dit temps e encara durant
aquell. En les coses, emperò, que no seran contràries o derogants a les presents
ordinacions les quals provehim e ordenam que sien tengudes e inviolablament
observades en la dita vila de la dita vespra de Sant Miquel avant per los temps
dessús dits.
domni episcopi religiosi fratris Ludovici Dezpuig, clavarii, Guillermi de Vich et Berengarii
Mercader, in aula dicte ville ubi celebrari solet consilium eiusdem in pleno ac generali
consilio ad hec vocato et congregato publicata per me Andream Catala, scriptorem domni
regis eiusque auctoritate notarium publicum per totam suam dominacionem die et anno
predictis presentibus baiulo, iusticie, iuratis el aliis omnibus consilium generale facientibus
dicte ville Algezire presentibus etiam pro testibus honorabilibus Iohanne de Gallach,
iuniore, legum doctore, Jacobo Martorell, domizello, Johanne Ça_Fabregua, habitatoribus
dicte ville, Ludovico Çabata, notario, cive Barchinone, et aliis pluribus in dicto consilio
residentibus in multitudine copiosa.