EN L'AN DE NOSTRE SENYOR
SENYOR EN JACME, PER LA GRÀCIA DE DÉU REY D'ARAGÓ, LA CIUTAT DE VALÈNCIA
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 93-96.
poderós, com aquell que
la paraula que
donador de gràcies e de béns esperituals e temporals.
E majorment lo deven témer e amar los reys: témer, perquè és totpoderós; e amar per lo bé que
regnen e àn bones costumes, e major poder e major riquea.
E la rahó per què rey deu regnar, majorment sí és per justícia; car aquesta li és donada, que si justícia no fos, les
gens no aurien mester rey. Primerament és necessària, que meyns de justícia no poden viure los hòmens en aquest
món, car no tan solament se deven jutjar los hòmens per los reys, o per aquels qui tenen en lur loch, d'on los és
donat poder del Senyor de les creatures; e null hom no pot viure en veritat ni en dretura si donques no té justícia en
si mesex; car si hom no jutyava a sí tan bé com a altre, no poria aver vida de manera d'ome, ne segons la
noblea ne la dignitat que Déus volch donar a home can lo féu a sa semblansa. Donchs, car justícia és il·luminament
de les coses que són sperituals e temporals, car null hom no pot venir a salvació si primerament no reprén sí dels
faliments que farà, ne pot ben governar ço que Déus li ha donat, si ab fe e ab justícia e ab carrera d'amor no guarda
sa gent aquel a qui és donada, que als que faran bé reta guardó de bé, e als que faran mal reta guardó de mal, avén
misericòrdia migancera can veurà que loch sia; car lum terrenal on los hòmens poden veer, e guardar sí e altruy
d'arrar, ve per justícia. Donchs, aquesta no pot ésser ben tenguda si no és per los majors, car si cascú podia fer ço
que ha en volentat a altruy, aquest segle no seria mas tenebres e dolor, car açò és declarament de cor e de pensa
d'ome, car no
E si los reys són de bones costumes, en totes coses o en partida, no
auria donada, si donques no usaven de justícia e de dretura, car aquest és lur offici de veritat. E faén bé aquesta
gràcia de justícia, perquè nostre Senyor los hi à meses, moltes altres bones costumes poden passar e encobrir, car
aquesta és gran cuberta de reys.
E axí com nós, En Jacme, per la gràcia de Déu rey d'Aragó e de Malorques e de València e
comte de Barcelona e d'Urgel e senyor de Montpesler, volén que nostre Senyor nos jutge
avén a nós misericòrdia, en aquesta manera devem jutgar nostres sotsmeses. Mas la misericòrdia no à obs a ésser
tanta, que exempli de mal pogués dar als altres qui
que és offici nostre, dels venjamens. E jassia que nós siam necligens algunes vegades en justícia, pus que a nós no
auria mester, ne a aquels que nostre Senyor nos à comanats, clamam mercé a aquel qui aquesta gràcia e aquest
poder tan gran nos à donat, que ell que
avem errat contra l'offici que nós tenim per ell, avem volentat que d'aquí enant no errem plus.
E per aquesta rahó avem feyt aquest libre de Dret, e
poguem haver, bisbes, e richs hòmens, cavalers e hòmens de ciutat. E pregam e manam a tots aquells qui seran ni
volrran ésser dins aquest furs, que guarden e observen aquests furs e mantenguen, e per aquests se jutgen per tots
temps.
Comencen les costumes e
Jacme, per la gràcia de Déu rey d'Aragó e de Malorques e de València, e comte de
Barchinona e d'Urgell e senyor de Montpeler, axí com davayl són hordenades d'aquel qui la ciutat e
tot lo regne ab gran victòria guanyà.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 97-98.
terres, per la misericòrdia de Déu, agen reebuts los governaments dels regnes per ço que donassen egualment son
dret tam bé al pobre com al rich, e que purgassen de mals hòmens, ab gran diligència, les províncies a ells
comanades, no departén d'on fossen aquels mals hòmens, emperaçò nós, En Jacme, per la gràcia de Déu rey
de Aragó e de Malorques e de València, comte de Barchinona e d'Urgell, senyor de
Montpeler, cobeejans dur a acabament les davant dites coses, havén Déus denant nostres ulls, costumes, en
aquesta reyal ciutat de València e en tot lo regne, e en totes les viles, castells, alqueries, torres, e en tots altres
lochs en aquest regne edificats hó a edificar, sotsmeses novellament per la volentat de Déu al nostre governament,
fem e ordenam, ab volentat e ab consell d'En Pere, per la gràcia de Déu archebisbe de
Tarragona, e dels bisbes d'Aragó e de Catalunya, ço és a saber: d'En Berenguer, bisbe de
Barcelona, e d'En Vidal, bisbe d'Oscha, e d'En Bernat, bisbe de Saragoça, e d'En
Pons, bisbe de Tortosa, e d'En Garcia, bisbe de Taraçona, e d'En Bernat, bisbe de
Vich; e ab conseyl dels nobles barons: d'En Ramon_Folch, vescomte de Cardona, d'En
Pere_de_Muncada e d'En Guillem_de_Muncada e d'En Ramon_Berenguer e d'En
Ramon_de_Peralta e d'En Pere_Ferràndeç_d'Albarraý_I e d'En Pere_Cornell e d'En
Garcia_Romeu e d'En Examén_d'Orrea_I e d'En Artal_de_Luna e d'En Examén_Pèriç;
e dels prohòmens de les ciutats, ço és a saber: d'En Ramon_Pere_de_Leyda, e d'En Ramon_Ramon e
d'En Pere_Sanç e d'En Guillem_de_Belloch e d'En Bernat_Gisbert e d'En Thomàs_Garidell e
d'En Guillem_Moragues e d'En Pere_de_Balaguer e d'En Marimon_de_Plegamans e d'En
Romeu_Durfort e d'En Guillem_de_la_Cera e d'En Bernat_Çaplana e d'En Pere_Martel e
d'En Guillem_Bou e d'En Esteve_de_la_Geferia e d'En Uch_Martí e d'En Ramon_Munyós e
d'En Ferran_Pèriç e d'En Andreu_de_Linyan e de molts altres.
Mas emperò, si costumes no eren posades en scrit, porie ésser entre aquels qui pledejen gran confusió e porie
gran matèria de contendre, per ço com memòria de hom molt és lenegable e la flebea de l'hom és molt aparellada
ha hublidança. E per açò aquestes costumes fem metre en escrit a perdurable memòria, car aver memòria de totes
coses, e que en neguna cosa hom no
Vedam donchs que nengunes altres costumes en la ciutat hó en alcun loch del terme altre del regne de
València en alcuna cosa no agen loch; mas per aquestes costumes la cort e
determenar, car assats convinentment poran departir per aquestes costumes la cosa egual d'aquela que no serà
egual, e la cosa leeriva d'aquella que no serà leeriva.
E aquestes coses enaxí sobredites volem que là on aquestes costumes no poran abastar, aquels que jutyaran pusquen
leerivament recórrer a natural sen e a egualtat.
DEL TERME DEL REGNE E DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 107-108.
va lo riu ensús; e passa per la Cénia; e ix a Benifaçà, e roman Benifaçà e
València; e Morella ab sos térmens, axí com parteix ab Monroyg, e ix al riu_de_les_Truytes,
que és prop la Gleziola; e axí com va a Arçedo e a Ledo, los quals són dintre el dit regne; e axí con
va a la Musquerola, e de la Musquerola a Móra, e entenem Riuvellos e
Móra; axí con va a la Font_de_la_Babor, e axí com va e
Maçanera, però dellà el riu és d'Aragó e del riu ençà és del regne de València; e axí com va a la
serra_de_Javalambre; e de la serra_de_Javalambre axí com ix a Castell_Phabib, e a Ademuç, e
aquests
a Sancta_Creu, e d'allí axí com ix al terme de Toxa, e de Xelva, e ix a Xenarchas, e parteix
terme ab Castella; e axí com ix a Xerelli, e a la serra_de_la_Rua, e fenex a Cabriol, e al terme
de Garamoxén e a la Font_de_la_Figuera; e com ix a Burriaharon, e d'allí a
Almizra e al port_de_Biar, que partex terme ab Billena; e axí com va la serra_de_Biar entrò en
la_Mola e entrò en la mar, que partex ab Bosot e ab Aygües.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 109.
d'Alocau, e de Xiva, e de Bunyol e de Torís, e entrò en Munserrat ; e entrò al
terme de Algezira e de Cullera. E de la riba de la mar sie e dur terme per
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 110.
presa per sa pròpria auctoritat.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 110.
posats no
vehins, e consintens, deven los térmens ésser posats e remoguts.
DE LES PASTURES E DEL VEDAT
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 111.
les viles, dels cavallers e dels clergues e dels religioses, d'era a era e de céquia a céquia. E ajen un abeurador sobre
la vila, e altre dejós la vila. E si faran tala en blats o en vinyes, esmenen aquela. E si talaran arbres, donen
esmenada primerament la tala.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 112.
franchament e liurament, e haver aquí pastures, sens carnatge, e erbatge e beuratge que nós ne negun no deman ni
prena per negú temps.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 113.
sens perjudici d'altre, mas pusque fer boalar convinent segons la valor e la granea de la vila en la qual aquel fer
volrrà.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 114.
la ciutat, sinó d'aquels bous o d'aquelles bèsties que hauran obs a laurar, les quals tingue en sa pròpia heretat. E si
mal faran a les heretats d'altre, la guarda d'aquell loch, preses penyores movens, sie creegut d'aquela malafeyta per
son sagrament; e de mantinent aquela malafeyta sia emenada al senyor de la heretat.
Enadex lo senyor rey que là on diu que
sos misatges.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 142.
tots, e en les habitacions dins lo regne bastides o a bastir, axí de richs hòmens com de cavallers, com de bisbes, com
de tots religioses e de ciutadans, puscats franchament e liurament, sens tot serviï forssats que no siats tenguts de fer
a nós ni als nostres, e sens tota altra redempció d'altri, pendre, levar, trer, fer portar e fer talar fusts menuts, grosses,
pochs e grans, calç, guix o algepç, moles e rodes de molins, e pedres, a mellorar o a fer e a edificar los estatges
vostres, cases, torres e totes altres heretats vostres, e el mur de la ciutat e tots los altres lochs, en qualque loch que
sien dins lo regne, e a tots altres vostres uses, e encara a vendre e en altra manera alienar.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 144.
molins d'En Ferran_Lòpeç_de_Varea e devalla entrò als molins del real nostre, e entre en Godalaviar,
exceptada la antigua lauraó, negun hom de nou no façe lauraó ne laure aquí, ne encara en altres lochs públichs, mas
tot sie donat a ús de la ciutat, sens neguna redempció e sens negun serviï.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 145.
qualsque sien, no sien closes ne estretes ne piyorades.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 145.
terra o de cases o d'obradors, axí dels nostres com dels altres, o dels edeficis qui ixen en alcuna carrera, jaquesque
una vegada a la carrera pública, del sòl seu, espay de miga alna de València.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 146.
lavar, e terra pendre; ne nós puscam vedar, ne altre, açò, per alcun acapte o adquisició que n'aya feyta de nós o dels
nostres, o d'aquí enant la farà, ne per longa usança.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 147.
alcun acapte ne adquisició feyta ne a fer; ne en aquela barbachana negun hom no haye logar ne sòl.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 147.
aquel sòl o aquela carrera és, deu ésser liure, ço és a saber, sens cobertura; e si del temps ençà de la preson de la
ciutat, sòl o carrera pública cubert o cuberta és, de tot en tot ne sia remoguda la cobertura. E si antiga cobertura per
negun cas serà destruïda, altra vegada no hi sie retornada.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 148.
aquel qui edificarà les sues parets de prop la carrera pública, o de prop lo sòl públich, o de prop la plaça pública,
dreta linya dels fonaments ensús entrò a aquels lochs per los quals l'aygua decorre per les canals, bastesque o edific
sens tot contrast qu'e
DE LA CORT
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 150.
de la ciutat e poblicament: "Jo, aital, jur que, aytant can tendré la cort o la aministració de la ciutat e de la cort de
València, tendré e guardaré rahó e justícia a tots hòmens e a cascunes persones, qualsque sien e de qualque
loch sien o seran qui hejen pleit, o hauran, en la cort, denant mi, segons les costumes de la ciutat, gitats e departitz,
de tot en tot, tot hoy, gràcia, amor, parentesch, vehinat. E que per mi ni per altre, per neguna rahó, aver, do, serviï,
promessió d'alcú o d'alcuns, per nom d'aquels qui pleyt han o hauran en la cort, no pendré per mi ne per
altre, ans de la fi del pleyt, ni depuxes o ans que sie pagat o satisfeyt al creedor o al demanador. E pendré ab mi
bons e leyals hòmens qui donen a mi conseyls; e daré drets juhiïs en tots los pleyts en què yo seré; e celaré totes
coses que en secret e en conseyls e en dictar sentència o sentències, que a mi seran descubertes. E totes aquestes
coses, sens engan e sens art e sens mal enginy, a bona fe guardaré e a fealtat del senyor rey; e observaré en totes
coses les costumes de la ciutat; e tots los pleyts jutyaré segons aquelles costumes. Sí Déus m'ajut e aquests sants
Evangelis de Déus".
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 153.
per totes, les costumes de la ciutat.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 157.
al·legaran davant ell e provaran, car covinent cosa és que
seran provades leyalment.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 158.
la un d'aquels no s'escusava que no y pogués ésser. Dels quals jutges, negun no
ésser, sens justa escusació, e aquela que mostre al justícia. Però si denant la justícia mostrarà justa escusació, aquell
qui ésser i podrà, pusque jutjar sens los altres, si doncs no serà sospitós en aquell pleyt, e que la sospita sie provada,
presens emperò los altres qui ésser i poran, e presents les parts qui pledejaran qui ésser hi poran, o
d'ells.
Enadex los senyor rey que aquel jutge qui s'escusarà o serà mort, o no y podrà ésser per longua malaltia o per lonch
viatge, ço és, si serà absent un mes, entretant no córrega temps a les parts; que la cort n'í meta altre no sospitós en
loch d'aquell ab lo qual se puscha enantar e
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 159.
enpenyorarem, ni en neguna altra guisa no alienarem ni transmudarem, a temps ni per tots temps, la cort de la ciutat
ne d'alcuna vila del regne de València, ne les justícies ne les rendes ne
cavallers, ne a persones ecclesiàstiques o religioses, ne a seglars; ne posarem, a temps ne en per tots temps, aquí,
negun hom per aver ne per serviï, mas d'an en an mudarem e posarem aquí cort en la festa de Nadal de nostre
Senyor.
Enadex lo senyor rey que les rendes de la cort ne les justícies, ne
specialment ni generalment, ab les altres rendes.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 154-155.
pledeig e defenesque, ab conseyl dels prohòmens de la ciutat o d'altre loch del regne de València on
sia la cort, tots los pleitz criminals e civils e tots los clams qui seran en la ciutat e en tot lo terme de la ciutat, si
donchs no serà embargat per grans e per alts afers, o per malaltia o per altra justa occasió no serà detengut, o quant
li convenrrà exir defora la vila. Per les quals escusacions pusque tots los pleits o alcuns d'aquels a alcun savi
habitador de València delegar e comanar.
En aquest fur enadeix lo senyor rey que quant la justícia lexarà en son loch alcú, que aquel que y lexarà
faça aytal sagrament com la justícia haurà feyt.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 230.
ladrocini, e d'esvahiments de cases, e de furt, e de rapina, e de trencament de camins, e de tala de camps e de vinyes
e d'orts, e de foch a metre, e de crim de lesa majestat e de falsadors de moneda, si a ell denunciació serà feyta e no
en altres cases. E feyta la inquisició e
translat a aquels contra los quals aquels testimonis seran donats; e dada la còpia o
testimonis, que sien oïts, e si no, sia termenat lo pleyt.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 205.
batlia haurà o tendrà, no oye, ne determén, ne jutge ne defenesca alcuns pleyts criminals o civils, sinó tant solament
los pleyts e les demandes qui seran sobre los sensals nostres o les altres rendes nostres, los quals pleyts e demandes
solament oje, jutge e defenesque.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 211.
advocació rahonan.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 161-162.
neguna occasió. E en la festa de Nadal, enans que l'Avangeli de la missa major sia dit, denant tot lo
poble e públicament, enaxí que
és contengut en la costum de la ciutat. E, fet lo sagrament, començ aministrar e governar e usar baronilment de son
offici.
Enadex lo senyor rey: si donchs lo justícia no moria dins l'an o no feÿa tals coses per les quals degués perdre lo
justiciat; e ladonchs, que n'í sia mès altre, segons que l'altre hi ere mès, segons fur e privilegi, e que complesca l'an
que l'altre devia complir, e que prenga salari segons lo temps.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 160.
feytes d'establiments de tudors o de curadós, ne de reparacions de cartes o de translats que sien feyts d'alcunes
cartes originals o d'altres scriptures.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 161.
estada feyta corporalment o per paraula, que no faça posa ne transacció ab aquel qui la haurà feyta la injúria. E si
açò faran, sien ponits, e donen per pena tan gran quantitat com devia ésser condempnat aquel qui avie feyta o dita la
injúria, e que sia infamis. E la pena sie donada a la obra dels ponts o dels murs.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 200.
aquel pleyt o aquels pleyts a aquel o a aquels a qui seran comanats o delegats, enaxí que no prenguen salari ne
loguer de les parts.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 192.
pertayen a offici d'assessor; e que no prenga negun do ne serviï ne promessa, per negun pleyt que sie en la casa de
la cort ni defora, en poder de la cort, ne que y sperassen a ésser.
Enadex lo senyor rey que là on haurà assessor, que ell reeba los testimonis en pleyt criminal on pena corporal se
deja seguir, o en pleyt civil, de
ensemps.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 193.
en cort. Lo qual assessor sigue ab ell en la cort; e aquel sie habitador e vehí de València, e no sie en aquel
offici perdurablament, mas d'an en an sie elet per aquell qui serà elet en cort.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 233-234.
segons que en la costum de València és contengut, la cort enant en aquesta guisa: que,
denunciació primerament feyta e clamosa insinuació, ço és a saber, demostrament cridan o dién per fama pública
per rahó d'aquels crims dels quals alcú és encriminat e encolpat, la cort apell e deman aquel contra lo qual deu ésser
feyta enquisició, e dó a ell los capítols escrits sobre los quals deu ésser feyta enquisició contra ell.
Les quals totes damunt dites coses feites, la cort reebe sagrament e confessió d'aquel encolpat. E si ell negarà
aqueles coses sobre les quals deu ésser feita enquisició contra ell, la cort apel e deman testimonis, los quals
testimonis sien de bona fama, e no enemichs, e juren que diran veritat, veén e hoén aquell qui serà encolpat. E puys
sien reebuts los dits d'aquels; e quant los dits d'aquells testimonis seran reebuts, sien publicats en presència
d'aquell qui serà encolpat. E axí com seran publicats o públicament lests, sien nomenats los noms dels testimonis, e
sie donat translat dels dits dels testimonis a aquell qui serà encolpat. E sobre aquels sie donat leer de deffendre a ell,
per sí o per son advocat.
Si, emperò, lo jutge serà sospitós a aquell contra lo qual la enquisició deu ésser feita, si serà provada la sospita, la
cort dó a ell altre jutge no sospitós. E si la cort o el jutge al començament no ere sospitós, e mentre que
enquisició se menarà serà feyt sospitós per alcuna novela rahó, ladoncs la cort dó a ell altre jutge no
sospitós, axí com dit és.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 236.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 237.
ésser feyta per costum de València.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 241.
dèbils e aquels als quals naturalment deu hom haver merçé quan seran venguts a pobrea o a debilitat per cas
d'aventura. Car no deu ésser departiment, a nós ne a la cort, de persones ne de guaardons. E axí la cort oyrà lo poch
com lo gran, e
DEL QUART E DE LES PENES DE LA CORT
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 11.
és a saber, d'aquels que seran condempnats deutors o fermances, pagat, emperò, primerament al creedor tot lo seu
deute, ans que la cort age lo seu quart. E la cort destrenga los deutors e les fermances a venir denant si, e a fer dret,
e a pagar lo deute sens alcuna messió del demanador.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 14.
o a mostrar a son aversari, o d'aquel qui serà mès en possessió de cosa movent o no movent, o de dret o de deute,
per contumàcia del adversari per rahó de guardar la cosa, la cort no deman ne prengue d'aquestes coses quart.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 13.
de la ciutat ne del regne de València no sien tancades portes dementre que aja movent o sient on pusque ésser
destret de pagar o de penyorar de ço de què li serà feita demanda, o per la citació de la justícia. E si no haurà
movent o sient de què pusque pagar o ésser penyorat, que li sien tancades les portes. E si la cort o
tancaran a alcú les portes, e aquel a qui seran tancades les obrirà sens licència de la cort, per cascuna vegada que les
obrirà pach a la cort
per clam de negun.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 28.
ne lit ne armes de sa pròpia persona no sien penyorades per quart de la cort.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 18.
que clam ne sie feit a la cort, se posaran entr'ells matexs, o per tractament de lurs amics, neguna pena ne calònia no
sie demanada a ells. Emperò, sien restituïdes les despeses que seran feytes en curació de les nafres.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 19.
pleyt sia començat, e agen fermat sobre tots deutes e sobre totes altres demandes civils o criminals o de qualque
condició o manera sien, aquel qui era demanat no sie tengut dar ne pagar quart ne calònia alcuna a la cort ne a altre,
ne d'aquel quart ni d'aquela calònia no sie tengut de respondre dins
enans que
donar e de pagar quart, donada, emperò, segurtat que no fuge ne
devia sostenir per los mals que avia feits.
Enterprete lo senyor rey que là on diu que no pusque ésser demanat quart ni calònia, que de tota calònia de què deja
aver pendre, que lexa, axí que se
pena corporal principalment.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 14.
la porà retre, serà condempnat en lo preu d'aquela cosa, no sie tengut de donar quart, car aquel preu és en loc de la
cosa.
DE SEGURTAT E DE DONAR FERMANÇA
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 30.
preu que d'aquels béns hauran, pusquen ab sí portar là on volrran, francament e liurament, sens alcun embargament.
E nós o la cort o aquels qui nostre loch tenrran devem dar, a ells e a les coses lurs e a la compayia lur guiatge per
tota la terra nostra, e per la senyoria e per lo poder nostre.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 34-35.
béns, en anan e
la qualitat de la cosa o de l'aver que li serà demanat. E si haver o querer volrrà fermança, aja alongament d'un dia o
de
posseesque coses seents là on serà demanat. E si aquel que demanarà alongament d'un dia o de
fermança, no tenrrà casa poblada ne possehirà coses seents, no sia donat a ell alongament a querer fermança, sinó
en aquesta manera: que vajen ab ell
o no la volrrà donar, sie tornat a la cort e sia pres e retengut e, aquí estant pres, respone al clam que li serà feit, e
seguesque tot son dret axí com si pres no fos. Aquela matexa cosa sia feyta d'aquel qui posseex coses seents e no
volrrà donar fermança hó no la trobarà.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 39.
les penes damunt dites a aquel que no volrrà o no podrà donar fermança bastant.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 41.
d'alcuna cosa, deu a aquel de qui serà clam feit, jasia ço que ell no ó deman, manifestar e dir la persona d'aquel
qui
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 41.
loch. Manifesta tració entenem que és solament per cosa jutjada o per confessió d'aquel qui serà demanat.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 44.
sarrahins per rahó de mercaderia a usar e a fer, jasia ço que nós ab christians e ab sarrahins guerra hajam o haurem
o la dejam haver, dementre, emperò, que no porten a la terra d'aqueles coses vedades.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 38.
ésser demanat.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 40.
cort, si donchs no haurà tant de realench que bast a paga a fer de ço que serà jutjat.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 40.
ésser donada.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 40.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 39.
dret.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 42.
malefici que haurà feit serà condempnat a pena de mort, o per sa volentat, sens que no haurà feit negun malefici,
fugirà o morrà, jens per açò no roman que la fermança no sia tengut en açò per què fo fermança, si els béns d'aquel
per qui fo fermança no bastaven a la demanda, en la qual ell fo fermança; dels béns del qual primerament sia feita
pagua, enans que hom puxa demanar la fermança o
en pleit, aprés la fermança feita farà tal malefici per lo qual los béns d'aquela fermança dejen a nós ésser confiscats
o encorreguts primerament, dels béns d'aquela fermança sia satisfeyta la demanda en la qual féu fermança, enans
que a nós los béns d'aquel fossen confiscats ne encorreguts.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 43.
altres qui han dret contra aquel o los béns d'aquel agen tot lur dret, salu en aquels béns; dels quals béns sia a ells
satisfeyt enaxí com fóra per aquells satisfeit a aquels a qui ere tengut o obligat.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 43.
béns d'aquel, o tots los béns d'aquell, a nós sien publicats e encorreguts, nós som tenguts satisfer, per aquela part
que a nós serà publicada o encorreguda, a la muler e als creedors d'aquell condempnat.
DE CLAM QUE NO SIA MUDAT
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 62-63.
diffinitiva; mas no pusque posar ne fer novell clam, de tot en tot, per novella rahó, entrò que la primera demanda
serà termenada. Ne pusque aquell qui serà demanat fer reconvenció sinó enfre
sien comptats dels temps enant que lo pleyt serà començat. E aquesta reconvenció no pusque ésser feita sinó davant
aquell jutge davant lo qual serà feita la primera demanda; e sie feita aquesta reconvenció entre los davant dits
dies. E açò sie entés si d'aquel feyt mateix o d'altre serà feyta reconvenció.
Declara lo senyor rey que là on diu que novella demanda no sia feyta, ni novell clam, per nova rahó, tro la primera
sie determenada, que pusque fer qualque demanda se vulla per altra rahó. Mas la demanda clara no sia retardada per
demanda qui puys sia feyta, si donchs clara no és.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 66.
de respondre a aquell qui primerament se serà clamat.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 66.
que creu haver en aquela cosa que demane, ne aquel que és demanat la cosa la qual entén deffendre, no pusquen a
alcú alienar per alcuna manera; e si ho faran, no valla la alienació que per éls serà feita. Mas cascun d'aquels que
pledejen pot haver d'un altre terçer que no sie en aquel pleit, que agués dret en aquela cosa de la qual és pleit, tot lo
dret e la rahó que
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 67.
demane, e de donar lo seu clam en escrit. E enaxí com lo demanador haurà declarada la quantitat de l'aver que
demana, o la cosa certa movent o no movent, o cert feit declarat en lo seu clam, deu ésser destret aquel qui és
demanat a ell de respondre. Si, emperò, s'esdevendrà que
tot en tot declarar e volrà jurar que no
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 76-77.
enfre
no sia hoït si dins los dits
provada: que la cort cit o deman aquel qui
amonestan aquel que men o seguesque son clam. E si ell, axí amonestat, no menarà son pleit entre
demanda que haja feita, no puxa tornar per negun temps.
Enadex lo senyor rey que la justície sia tengut de donar sentència d'absolució si conexerà que aquell contra lo qual
és feit lo clam, haja bon dret; e condempnar l'adversari en les despeses del pleyt depús
donchs lo demanador justa rahó de absència no mostrarà.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 64.
diffinitiva.
QUALS PERSONES E QUALS COSES PUSQUE HOM PENDRE SENS MANAMENT DE LA CORT
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 78.
preses per tot hom sens manament de la cort, e que sien menats a la cort e liurats.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 79.
ne tondre ne alienar, e enaxí que aquel qui les trobarà que ó denunciu a la cort dintre
sostingue e haje aquel dan que ladre deu sostenir e haver.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 80.
alcunes coses o alcuns béns de què pusque pagar alcuna cosa a son creedor.
QUE JUHEU NE ERETGE NE SARRAHí NO HAJE SERVU CHRISTIÀ
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 81.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 81-82.
de les festes públicament dintre la ciutat, ne defora, en alcuna part del regne de València, mas dintre les lurs
cases pusquen obrar; ne no tinguen obradors uberts en los dies de les festes. E si ó faran, que perden totes aqueles
coses, sens remey, que poran ésser atrobades en lo obrador d'ells aquel dia.
Crexem en aquest fur que als sarrahins no sie vedat laurar en lurs heretats pròpries ne en altres que tinguen a laurar
a miges, o a cosa sabuda, els dies de les festes, enfora lo dia de Nadal, e el dia de Pascha Florida, e lo dia de
Cinquagesma, e
casa, en dies de festes; ne christià negun no gós logar catiu ne altre sarrahí ne christià per laurar en la sua heretat en
los dits dies.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 82.
jens per ço no són de la nostra senyoria absolts, que per tots temps no sien nostres, si donchs lo senyor del loch, de
nós o dels nostres, no haurà sobre aquestes coses diffinició o donació.
D'AQUELS QUI FUGEN A LES ESGLEYES
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 83.
que
malefici de què seran encolpats, e que no sien tenguts de pagar los deutes en què seran obligats, sien destrets de
pagar tots los deutes que deuran, o que
deutes pagats o assegurats de pagar, o seran desencolpats e purgats d'aquel malefici del qual eren encolpats.
Esmenam en aquest fur que
batejats, sien tenguts de respondre al crim e de pagar ço que deuran.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 85.
que la perde e sie a nós confiscada.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 85.
aquels los quals li serà viyares que y sien obs, trague aquel d'aquel logar sens dan de son cors; e quant l'aurà en son
poder, aquel reeba la justícia que haurà servida.
Enadex lo senyor rey que tot hom que fuge a l'esgleya, que sia defés per la esgleya, e que la cort ni altre no
tragua, si donchs no haurà mort o nafrat hom dins la esgleya o dins
home mort a tració, o no era públich trencador de camins, o nocturn destuïdor de camps, o hom qui ocia axí com
ociure no deu. E açò atorga lo senyor rey a la esgleya de Sancta Maria e de Sent Vicent e a la una major esgleya de
cascun loch del regne de València.
DELS ESTABLIMENTS E DELS MANAMENTS DEL PRÍNCEP
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 88-89.
s'estenen als feyts qui són passats, si donchs nomenadament no era dit que s'estesessen als temps passats e, encara,
als feyts que penjen, ço és, que són començats e no són termenats.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 89.
d'aquel manament si no ó provava per nostres letres.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 89-90.
kafiç, una onça, un march, una liura, una arrova, un quintar, e un pes e una mesura, en tot lo regne e en la ciutat de
València sia per tots temps.
Enadex lo senyor rey que axí sia entés lo fur en tot lo regne de València com en la ciutat.
DE IGNORÀNCIA DE DRET E DE FEYT
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 95.
ans cant renunciest a la heretat de ta mare, tardat t'és demanar la heretat que has rebujada, car d'aquí avant
no la pots demanar.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 95.
errada de feyt no deu ésser restaurat ne revocat.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 96.
per aqueles novellament a guaayar pledejaran, açò no ha loch en aqueles que són menors de
ten dan que no ó pusquen demanar.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 96.
perquè los drets són certs e fenits; mas en lo feyt pot errar moltes vegades, perquè no és cosa certa per molts feits e
per moltes causes que vénen de nou cascun dia.
Aquest fur arromançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 97.
sua li nogue, axí que perde la cosa e el preu; e si nega que no ó sab e li serà provat, atresí perde la cosa e el preu;
mas si no ó sab e lo venedor ó sab, no nogue al comprador la sabença del venedor.
Aquest fur romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 97-98.
són del pare sien de la mare, a aquel qui açò dirà no li tingua dan.
Aquest fur arromançà lo senyor rey.
DE PRECS FEYTS AL PRÍNCEP
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 98.
deven, que no sien tenguts de pagar tro a cert temps. D'altra guisa aquels alogaments no vaylen, si donchs aquels
qui seran alongats no donaran fermança covinent que paguen aquel deute que deuran a aquel dia tro al qual seran
alongats.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 112-113.
reeben ne les obeesquen, si doncs alcuna cosa no y havia o no hi ere contenguda que no nogués a altre e que tingués
prou e profitàs a aquel que les haurie acaptades, o no ere contengut en aqueles cartes o rescrits que perdonàs alcun
malefici a aquels que les haurien acaptades.
Enadex lo senyor rey que aquel qui inpetrarà rescrits o cartes, callada veritat contra fur de València o contra
dret, que sia tengut de retre les messions a aquel contra lo qual haurà impetrar lo rescrit o la carta, les quals haurà
feytes o farà per rahó de la inpetració. E lo impetrador sia tengut de fermar les dites mesions en poder del justícia
del loch, si açò serà demanat per aquel contra qui serà inpetrat lo rescrit o la carta; e si fer no ó volrrà, que la carta
o
aquel rescrit o carta, inpetrat contra fur de València o dret, no sia reebut ni haja valor.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 109.
alienat, tota hora sie entés que sie feit sens perjudici de dret de altre, jasie ço que espressament no sie dit ne
contengut en la carta.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 99.
aquel qui serà alongat no pusque demanar sos deutes a sos deutors dintre aquel temps dintre
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 99.
si de nós serà alongat altra vegada d'aquel deute, no valla aquel alongament.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 100.
serà lexat, nós ne
Enadim en aquest fur que deute que sie d'esposalici ne d'exovar ne de compra, nós ne els nostres no
alongar.
QUE, PENDENT E DURAN LO PLEYT, ALCÚ NO
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 110.
actes hó pronunciament, ço és, sentències o interloqutòries.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 110.
avant. Ne negú no asaig de demanar ajuda de nós sobre açò que
serà atorgada.
SI CONTRA DRET ALCUNA COSA SERÀ INPETRADA
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 111.
monçónegues, les quals mençónegues sien dites en recomtan lo feit o
o acaptat rescrit o cartes, lo jutge, segons la tenor de la veritat deurà conéxer, e no segons lo rescrit o les cartes que
per mençónegues o callan veritat seran inpetrades; e segons açò deu donar e
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 122.
DELS VULTS E DE LES IMAGES
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 123.
sien posats ne portats a vendre per les places; e qui ó farà, pach
DE DEMOSTRAR ESCRIPTURES PÚBLIQUES O COMUNES
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 125.
haja proves o cartes; e si açò no haurà, aquel qui serà demanat pas ab sagrament.
Aquest fur declarà e arromançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 126.
companyia, aquel qui aquel libre tendrà sie tengut de mostrar aquel al demanador; e valle aquel libre al demanador.
En totes altres coses sien feites cartes.
Aquest fur arromançà e esmenà lo senyor rey.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 126.
l'obrador o de taula entrò a
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 127.
de les pagues que ell ha feites. E açò s'entén també de nostres batles com dels altres.
Aquest fur emenà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 127.
aventura aquel qui és demanat no vulle usar d'aqueles cartes e
cartes a aquel qui serà demanat, ab les quals volrrà demanar aquel en pleit.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 128.
destrengue lo creedor a retre la carta del deute, o jur que no ha la carta del deute ne féu res perquè no la agués; e
ladonchs fassa carta d'absolviment.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 128.
primerament, la carta principal no mostrarà, o no jurarà que la carta principal sia mostrada dintre cert temps, lo qual
per la cort li serà assignat. En tots altres cases valle translat qui serà transladat o feit ab auctoritat de jutge ordinari
per man de escrivà públich.
D'AQUELLS QUI SERAN APPEL·LATS EN DRET
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 129.
senyors, ne lurs dones, nil
que aquels hereus no tanguen res als patrons o als senyós, sens licència demanada a la cort per aquells servs o per
sos fills.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 130.
coses famoses ne criminals, axí com de furt o de rapina ne d'altres coses semblants a aquestes, jasia ço que fos
absolt de son pare que se
demanar ne metre en pleyt son senyor sobre aqueles coses damunt dites.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 132.
tots e de cascú.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 133.
clamar e demanar en dret, car no és franch feit per cascú, mas per lo col·legi o per la universitat o per la
ciutat. E si contra aquell col·legi o contra la universitat o contra la ciutat, o contra lo procurador d'aquel col·legi o
de la universitat o de la ciutat volia fer demanda, que ho pusque fer. E en aquestes coses lo procurador d'aquela
universitat o d'aquela ciutat o d'aquel col·legi deu jurar de calúmpnia, e no la universitat ne la ciutat ne
Mas si serà demanat del jutge que alcuns de la universitat o de la ciutat o del col·legi juren de veritat a dir, que ó
juren; emperò, aquel procurador porà donar en testimonis cascú de la universitat, no emperò la major partida
d'aquela universitat ne d'aquela ciutat ne d'aquel col·legi, car ço que és degut a la universitat o a la ciutat o al
col·legi, no és degut a cascú de la universitat o de la ciutat o del col·legi, ne cascú de la universitat o de la ciutat o
del col·legi deu ço que la universitat o la ciutat o el col·legi deu; e ço que és de cascú, no és de la universitat ne de la
ciutat ne del col·legi, e ço que és degut a cascú no és degut a la universitat ne a la ciutat ne al col·legi.
Aquest fur emenà lo senyor rey.
DE COVINENÇES E DE CONSPIRACIONS, ÇO ÉS DE MALS ENPRENIMENS
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 134.
l'hereu ha, a sos deutes, e aquel o aquels que hauran creeguda la sua cosa vendran, clamants que
l'hereu. E si
comprats los béns d'aquel hereu. Mas si l'hereu los pagarà no
Aquest fur emenà e romançà lo senor rey.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 135.
renunciat e que havies deffenit, per neguna rahó no y pots tornar.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 136.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 137.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 137.
porà ésser provada la veritat de la covinença axí ésser feita, deu ésser observada e tenguda.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 138.
paga de tot lo deute o d'una partida, ço que
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 138.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 138.
qui més viurà haje les coses de l'altre qui morrà, stablim que açò no haje neguna fermetat si aquel qui morrà haurà
fils o frares o fils de frares.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 144-145.
enpreniments entre alcuns pobladors o habitadors del regne de València e de la ciutat o entre alcuns officials.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 135.
si ó faran, sien condempnats peccunialment, ço és en aver.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 139.
leja cosa, e covinença o contrat en lo qual la un d'aquels serà enganat per lo frau o per l'engan de l'altre, per dret no
valle ne tingue aquell contrat ne la covinença.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 139.
paor d'alcú, o per frau o per engan de l'adversari, jasia ço que aquela covinença de diffinició o de remissió o de
renunciació sia feyta ab sagrament.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 139-140.
a aquel loguer, sinó tan solament menjar e vestir per aquel temps que ab ell haurà estat, si doncs per aventura
entre éls no serà dit que a cosiment e a mercé sie del senyor e estie ab ell; e ladonchs lo senyor, oltra lo menyar e
vestir, dó a ell loguer o soldada a conexença de bons hòmens.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 140.
sia lexat, axí que depuys no li pusque ésser demanat.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 141.
deutes d'aquels creedors, e aquels creedors s'acordaran en una cosa e en un consentiment e declaran de quanta part
del deute cascú sie contengut e pagat, manam que açò sie tengut e observat. Si, emperò, aquels creedors se
desacordaran, lavors la volentat de la major partida dels creedors deu ésser seguida. Major part dehim que és segons
la manera e la quantitat del deute, e no segons lo nombre de les persones; mas si aquels creedors seran eguals en la
quantitat del deute, ladonchs la volentat dels creedors qui més seran deu ésser seguida.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 142.
aquela covinença que serà posada e
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 143.
deutors sa part del deute, lo creedor no pot demanar a aquel deutor que sa part haurà pagada per les parts dels altres
deutors.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 143.
que
hereus.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 144.
feita, alcuna paraula o alcuna clàusula escura o dubtosa, aquela paraula o clàusula escura o dubtosa sia entesa e
esposta a utilitat e a profit d'aquel qui pren la cosa e contra aquel qui en la carta la dita paraula o clàusula escura o
dubtosa posà; per ço car en poder e en voluntat d'aquel qui dava, venie o logave o establie, fo la dita paraula o
clàusula escura o dubtosa pus ubertament e pus clarament posar e metre en la carta.
DE TRANSACCIONS E DE COMPOSICIONS
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 160.
cosa en pleit féu transacció o posa ab l'aversari, aquela transacció o posa no nou a aquel qui féu lo manament, que
encara no pusque demanar aquela cosa, per ço car no li era manat que
que la demanàs.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 160.
nostres cartes.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 161.
pena pot ésser demanada a aquel qui no les haurà ateses ne complides.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 161.
del qual era feyta la posa, no pot ésser desfeyta ne revocada.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 161.
e aytan gran auctoritat com les coses jutjades e determenades per sentència.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 162.
retractades e desfeytes. Enaxí, emperò, que si de moltes coses aqueles transaccions o covinençes seran feites, aquela
cosa tant solament sia retractada e desfeita que per rahó o per occasió d'aquela falsa carta serà feita, los altres
capítols d'aqueles transaccions o covinençes romanents e estants en lur fermetat.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 162.
composició, ne
testament.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 163.
fills.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 163.
per ço no romangue que, pagada la pena, la transacció o la posa no sie ferma, jasia ço que en la transacció o posa no
serà dit.
DE ERRADA DE COMPTE
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 163-164.
no fa negun perjudici ne negun dan. On les rahons, ço és, les scriptures dels comptes moltes
vegades feits de nou poden ésser retractades e desfeytes, si donchs aprés del compte feit sobre aqueles coses no serà
donada sentència o feita transacció o posa. E si per errada de compte promesist de dar o de pagar alcuna quantitat o
alcuna cosa axí com si la deguesses e en veritat no la devies, pots demanar per dret que sies absolt d'aquela
quantitat o d'aquela cosa que havies promesa de pagar o de donar.
DELS ADVOCATS
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 165.
com si d'aquels senyors dels pleyts eren al·legades e dites.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 165.
planament en romanç, aytant valle com si ó dehien aquels dels quals seran advocats. Si, emperò, aquels advocats
erraran en dret, pusquen esmenar aquella errada dintre
errada, si adonchs manifestament mostraran que hauran errat en dret.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 166.
advocació ne ajuda, lo qual serà a ells vist que no serà dreturer pleit, segons lur bona consciència, ne diran ne faran
maliciosament alcuna cosa en pleits. E si en alcuna part del pleit, ço és en lo començament, o e
viyares a éls que el pleit no sia dreturer, de mantinent ó diguen a aquel que defendran e
d'aquí avant e
covinença ab alcun lo qual ajudaran en pleit, que alcuna certa part de la cosa de la qual serà pleit deje ésser d'ells,
ço és, dels advocats; ne instruiran ne enformaran les parts sinó de dir veritat. Lo qual sagrament façen una vegada a
tots los pleits generalment.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 177.
rahonar, ne pubil ne furiós ne horat.
Enadex lo senyor rey que clergues preveres no pusquen ésser advocats, ne rahonar alcun, sinó per lurs esgleyes o
per conjunctes persones, o miserables, o per clergues.
DE QUALS COSES INFÀMIA SIA DONADA O POSADA A ALCÚ
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 178.
serà mès en presó.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 179.
sia absolt de la infàmia. E açò s'entén en aministracions públiches dels officials, e pusque tornar en son offici o en
altres.
Aquest fur declarà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 179.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 179.
venuts los béns d'aquels, per açò no són infamis.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 180.
d'infàmia lur sia donada.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 180.
consemblant a aquests.
DE PROCURADORS
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 180-181.
cosa és que li sia restituïda tota sa defensió. Ni no li deu dan tener si sa muler fo present e
sentència, car altruis feits no poden ésser menats o procurats altrament per fembres, si no són feites procuradrius,
axí com en lur cosa pròpria e a lur utilitat e profit.
En aquest fur creix lo senyor rey que si neguna cosa li havien presa ne enperada per juhiï, que li sia tornada.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 181.
d'aquella accusació de què serà accusat.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 181-182.
que li serà feit, ço que farà oltra lo manament, no pot fer prejudici ne tenir dan al senyor. Mas, si aquell
procurador hac plen poder de demanar o de fer alcuna cosa, e en ço de què hac plen poder de demanar o de fer serà
donada sentència, aquela sentència ne ço que serà jutjat no deu ésser desfeyt ne trencat, car si alcuna cosa aquel
procurador haurà feyt per engan o per frau en aquel feit en què havie plen poder, lo senyor que
pot demanar d'aquel engan o d'aquel frau.
Enadex lo senyor rey que là on diu que
procurador ha de què pagar; en altra manera, si l'adversari consentí en aquel engan o frau, que lo pleit, ço és, la
sentència, sia retractat e desfeyt en aytant quant serà l'engan.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 182-183.
menar alcú pleit, depús que sentència serà donada en aquel pleit, no és tengut d'aquí enant de menar aquel pleit,
mas és tengut tan solament que s'apell, car abaste que ço que ha reebut e ha promés de fer, que ho complesque. Ne
negun no deu ésser forçat ne destret de defendre negú en pleyt, que sia absent.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 183.
haurà fill qui sia pubill e sia demanat en pleyt, deu-li demanar tudor qui
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 184.
manament d'aquel per qui demane, e no ho mostre, deu donar fermança que ço que serà feyt ab ell, que
qui és procurador ó haja per ferm, si donchs lo pleit no era de cosa criminal. E aquel procurador qui demanarà per
nom d'altre, deu respondre per ell si aquel qui és demanat li volrrà fer alcuna demanda, car a procurador deu
ésser denegada demanda si no defén aquel per qui demane.
En aquest fur creix e esmena lo senyor rey que negú no sia reebut en procurador si no mostra carta de procuració, o
que en les actes sia establit procurador, o si no era persona ajustada de parentesch d'aquel per què farà aquela
procuració, o ab testimonis no provarà aquela procuració.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 185.
havien altres persones que demanassen per ells.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 185.
demanda; e aquel qui farà la demanda sie tengut de dar fermança que aquel per què ell fa aquela demanda ó haurà
per ferm. E si aquel per qui la demanda serà feyta no volrrà atorgar açò ne ó volrrà haver per ferm, aquel qui per sa
volentat haurà feita aquela demanda sie tengut de donar a aquel a qui demane les messions que feites haurà en
aquela demanda; e si aquel no porà pagar aquela fermança, sie tengut de pagar aqueles messions. Conjunctes
persones són pare, e fill, frare, sor, nét, néta, besnét, besnéta, e
persona volrrà demanar sens manament per nom d'altre, no deu ésser oÿt, jasia ço que vulla donar segurtat que
aquel per qui demana ó haurà per ferm.
Aquest fur declarà lo senyor rey.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 186.
procuradors sufficiens.
En aquest fur esmene lo senyor rey que
procurador no vénc denant lo jutge.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 186.
aquell absent per qui demane.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 187.
pleyt començat.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 187.
adulta, ço és, major de
aucturitat e ab conseyl del tudor o del curador d'éls.
Declara lo senyor rey que tudor e curador e marmessors pusquen establir e fer procurador ans del pleit del pubil
començat; e aprés del pleyt començat, quantes que vegades se volrran.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 188.
coses d'aquel qui l'establí ni
cas, ço és, que haja manament que pusque vendre, ladonchs haja poder d'obligar les coses d'aquel qui
l'haurà feit procurador per evicció de la cosa que haurà venuda, ço és, que si aquela cosa que
comprada li serà tolta per dret, les coses d'aquel senyor que l'establí procurador li sien obligades; e aytal obligació
valla. Lo procurador, emperò, no és tengut d'obligar les sues coses per evicció d'aquela cosa que haurà venuda
d'aquel qui
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 188.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 189.
revocar ans del pleit començat o aprés lo pleit començat, qualque hora a ell plaurà, e menar son pleit en sa pròpia
persona o per altre procurador, si fer ó volrrà.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 189.
procurador, pusque seguir e menar lo pleit que serà començat o no començat. Emperò, dementre que l'hereu del
mort qui l'haurà feit procurador no
Remou e toll lo senyor rey la pauraula que diu: "o no començat", per ço que no sia contrari al fur qui és e
"Del manament", e
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 193.
jutges e
rahonar. E tenén los officis nostres, no pusquen comprar ne encantar ne trer d'encant nostres rendes ne haver part en
elles, ne pusquen comprar alcunes heretats que per juhiï o per sentència de cort s'auran a vendre; mas altres
heretats, qualsque sien, pusquen comprar menys de tot embargament.
Aquest fur esmenà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 190.
és, aquella cosa o el preu d'aquella cosa en què serà establit procurador, o per rahó d'aquella cosa que demanave
fruyts o penssions, ço és, loguers, o altra cosa semblant conseguirà o haurà, deu totes les coses que haurà preses
restituir e redre a aquel qui l'havia feit procurador. Encara, si sens manament d'aquel qui l'haurà feit procurador,
alcuna cosa, per nom d'ell o per occasió o per rahó de la cosa que serà d'aquel qui l'haurà feit procurador,
conseguirà o haurà res, o encara cobrarà o haurà per rahó d'aquel qui l'haurà feit procurador, alcuna cosa que no
serà deguda, axí com si era deguda, tot ó deu retre a aquel qui
QUE ALCÚ NO PUSQUE LES SUES ACCIONS O DEMANDES DONAR NE COMANAR A PUS PODERÓS
DE SI
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 200.
tendrà son logar, per ço que per lo poder d'aquel mils ne fos defés e mantengut, aytal donació en neguna manera no
haje valor.
DELS NEGOCIS O DELS AFERS QUE PER ALCÚ SIEN MENATS O FEITS
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 202.
haurà reebut, haje lo creedor tota sa demanda contra aquel qui haurà reebut lo deute. E no pusque haver demanda
contra aquell qui haurà pagat, pus que ho haurà haüt per ferm.
Aquest fur romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 202.
malautia, o en menyar, aquella messió li sia tengut de retre lo senyor del catiu. E si no
haurà feita la messió faça sagrament que hi haurà mès; e, feyt lo sagrament, que
la messió que feita hi haurà, feit lo sagrament, que aquel catiu sie seu, e no
Aquest fur cresch e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 203.
semblant és que aquelles despeses haja feites per pietat que mare deu haver a sos fills.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 203-204.
contra son pare, jasia ço que fos en poder de son pare quan féu aquella pagua, o no fos en son poder.
En aquest fur esmenà lo senyor rey açò: car entés és que, pus o paguà, en volentat li ó havie de donar.
Enadí, encara, en aquest fur que si
pare de restituir al fill ço que per ell haurà pagat. E açò metex entenem e
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 204.
amor de sa muller les haurà feites.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 205.
maestres, nulla demanda no pot fer d'allò que haurà despés, si donchs no ó protestarà a la justícia d'aquel logar, que
vulle aquelles despeses recobrar.
En aquest fur ha enadit lo senyor rey.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 205.
paguà o
sa sor, per prechs o per manament d'ella.
En aquest fur enadí lo senyor rey que axí cobre lo tribut que pagarà per lo frare o per altre parent, com per sa sor.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 206.
feita especial covinença entr'ells que
En aquest fur declarà lo senyor rey.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 206.
messió que feyta hi haurà en aquel adob, si no ó faïe per sa plana volentat.
Aquest fur esmenà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 207.
senyor ó haja per ferm e rede a ell ço que en aquels negocis o coses haurà despés.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 207.
aquels negocis o aqueles coses, deu recobrar tan solament aclò que justament haurà despés.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 208.
qui no u sabia o no u volia és absolt e deliurat del deute que devia. Mas si alcú deurà alcuna cosa a altre, negun no ó
pot demanar sens volentat d'aquel a qui serà degut lo deute, per ço car cascú pot fer mellor la condició o la cosa de
l'altre, jasie ço que no ho sabie o no li plàcia, mas piyor no la pot fer.
D'AQUELLES COSES QUE SERAN FEYTES PER FORÇA O PER PAOR
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 208.
o deliure d'aquella força, o d'aquella temor o d'aquell turment, no consintrà ni atorgarà aquella venda, porà
demanar aquella cosa que haurà venuda, no tenén dan a ell la venda que haurà feyta per aquella rahó.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 209.
de mort o per turment de cors o per menaçes capitals, ço és mortals, si açò serà provat, no haje valor ne alguna
fermetat ço que feyt serà per aquella rahó.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 209.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 210.
per sa pròpia volentat pagarà o donarà aquella cosa que haurà promesa, no pusque depuixs demanar aquella cosa
que haurà pagada o donada menys de força o de paor, per rahó car per força o per paor la havie promesa.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 210.
seus sien tenguts de restituir tot ço que aquells de qui són hereus haurà haüt per força o per paor, jasie ço que muyre
ab testament o sens testament. E cascun dels hereus pach segons la part que haüda haurà dels béns d'aquell de qui
serà hereu.
Aquest fur esmenà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 211.
fermança que no serà destreta ni forçada, tan bé el deutor com la femança no sien tenguts de pagar aquella cosa
que
absolts e deliurats de tot homanatge e de tota altra segurtat que hajen feita per donar la cosa o per pagar.
DE MAL ENGUAN
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 212.
serà fermança, e aquela fermança comprarà les penyores del creedor que li haurà meses lo deutor, pus
aconselladament e mils farà si li restituex les coses o les penyores que haurà comprades, ab los fruits que n'haurà
reebuts, a bona fe, que si no les li retia lo deutor, emperò, pagan lo preu a la fermança, per lo qual preu les havie
comprades, per ço que demanda d'engan no
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 212-213.
deu hom esguardar segons la quantitat del preu sie poc o gran, mas deu hom esguardar si e
serà feit algun engan o no.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 213.
per rahó de guany o de prou que haje, és tengut al creedor del dan que y farà o que n'haurà per aquell engan, per ço
car falsament lo li loà que era covinent e bastant e no u era.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 213-214.
dirà que serà enganat, car lo demanador deu saber en qual cosa sie enganat, car no és covinent cosa que
en tan gran crim, ço és, d'engan, vage negun varieyan o vagerian.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 214.
és tengut al creedor de dar-li la estimació o el preu d'aquela bèstia per l'engan que féu, car la ocís sens rahó.
DE RESTITUCIÓ DELS MENORS
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 215.
que del dan que haurà pres dintre
ans, a demanar restitució.
Aquest fur esmenà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 216.
cosa obligat per rahó d'aquella fermança. E si per son pare féu fermança e no succehý ne heretà los béns del pare,
aprés la mort de son pare per aquella fermança no sie tengut ni obligat.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 216.
dan, en ço que poran provar que seran dampnificats ne hauran pres dan sien restituïts.
Enadex lo senyor rey que sia entés él estant menor e aprés
al pubill, que pusque demanar restitució dins
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 217.
depuxes d'aqueles coses féu donació a altre, no tén dan a aquells fills als quals fo feyta la primera donació.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 217.
escusa les costumes dels mals. Però si és menor de
malefici per rahó de edat de
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 218.
pare vivent, la prescripció no serà complida, volem que, dementre aquels menors seran dintre edat de
aquela prescripció entretant estie que no córregua contra aquels menors.
Enadex lo senyor rey que sie entés ell estant menor, e aprés de
salvu al menor que pusque haver restitució dins
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 219.
per atorgament del senyor rey, volem que aquel rescrit e aquell atorgament no haje valor, enans sie pres tota via per
menor tro haje
Aquest fur esmenà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 219.
ans hauran feites, no les poden trencar ni desfer per restitució de menor edat.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 219.
no ha, per aucturitat del jutge serà establit, contra aqueles coses les quals aytal procurador farà, lo menor no pusque
demanar restitució, ans haje valor ço que aquel farà.
En aquest fur enadí e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 220.
de
dintre
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 220.
no valla.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 221.
mas ladonchs, deven ésser desfeytes e revocades can serà manifest e cert que serà enganat lo menor de
engan de son adversari, o el menor negligentment, per leugeria de son sen, en algun contrat haurà feit son dan o
piyorament de ses coses.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 221.
aquell aver, si doncs no era trobat que
menlavà són en son poder, o si comprà alcuna cosa d'aquell aver o d'aquels diners, la qual cosa sie encara en son
poder.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 222.
la qual serà enganat o dampnificat, manarà que la cosa que era venuda sie restituïda e retuda al menor de
manarà al menor que rede lo preu d'aquela cosa venuda al comprador, e aquel menor no volrrà que la cosa que
haurà venuda li sie restituïda ne retuda, haje valor la venda e el comprador sie per tots temps segur en
aquella cosa que li serà venuda.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 222.
de restitució, ço és, que li sie desfeyt l'engan e el dan que haurà pres. E açò com serà conegut, que ó deje fer, e axí
trencar e desfer lo contrat en lo qual per feblea de edat serà enganat.
En aquest fur esmenà lo senyor rey que si alcú manarà a menor de
façe ab ell, que no haje valor aytal contrat.
Enadex lo senyor rey que là on diu que pusque demanar benefici de restitució, que sie entés si
altra manera, sens restitució, pusque demanar que
SI TUDOR O CURADOR SERÀ E
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 228-229.
tinguen dan al pubill, ans ó pusque demanar al tudor o al curador o a aquell qui los seus béns haurà haüts; e açò sie
en volentat del menor.
Aquest fur esmenà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 228.
de
hauran feytes aquells menors poran provar que sien estats enganats o dampnificats, sens tot benefici de restitució
aquelles coses que hauran feytes sien retractades e desfeytes.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 230.
curadors, a aquells qui les tendran, o pusquen demanar aquells tudors o curadors a cobrar d'ells tot lo dan que
hauran soffert per lo contrat o per la venda que serà estada feyta per aquells tudors o curadors, e no sie feyt
perjudici a aquels menors, si hauran elet de donar primerament aquells qui tendran les coses o
curadors que les hauran venudes.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 230.
contrats o vendes que hajen feytes de lurs coses, que no sien retractades, aquells sagraments sien guardats e
observats e en nenguna cosa no sien revocats.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 231.
que axí com aquell recobrarà totes les coses d'aquell ab qui féu lo contrat, axí aquel menor deu retre e restituir a
aquel ab qui féu lo contrat qualque cosa d'aquel contrat aquel menor n'ac ne
aquel contrat lo menor no fo feyt pus rich.
En aquest fur ajustà e mellorà lo senyor rey que sie entés de les coses que
DE ÀRBITRES REEBUTS E DE DAR SEGURETAT
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 232.
compromés no volrrà comparer o venir davant aquel àrbitre o àrbitres, aquel qui no y volrrà venir és colpable, ço és
de pagar la pena que y serà promesa e posada e
l'àrbitre o
fos dia assignat que fos a hoir sentència.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 232-233.
en fembres o en fembra sots certa pena o sots certes covinençes, e la un d'aquells qui hauran compromés no volrrà
comparer ni venir davant eles, aquell qui no y volrrà venir no sie tengut de les covinençes ni de pagar la pena que
era posada e
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 233.
l'arbitri, que la justícia d'aquell loch destrengue aquell qui no volrrà observar que les dó a l'àrbitre, e l'àrbitre que
les dó tantost a aquell qui l'observarà. Mas si l'àrbitre tendrà les penyores en son poder, deu aqueles donar a la part
qui observarà l'arbitri. E si la part qui volrrà observar l'arbitri tendrà penyores de l'altra part que l'arbitri no volrrà
observar, pot retenir aqueles penyores per la pena en què aquell qui no volrrà observar l'arbitri serà caigut.
En aquest fur declarà e enadí lo senyor rey.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 234.
per lahor o per composició, si alcuna de les parts rebujarà e dirà que no volrrà estar a la sentència dels àrbitres o a
laor, o al dit o a la composició, dintre
cosa jutjada e d'aquí enant neguna de les parts no y pot contradir. Mas si, passats los
contradirà, sia en elecció d'aquela part qui no contradirà, si volrrà demanar o defeniment posar per la sentència, o
demanar la pena que serà posada e
jutjada e dita per los àrbitres e la pena posada en lo compromés, si donchs en lo compromés no era contengut que
abdues les coses pogués demanar si alcuna de les parts venia contra l'arbitri.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 236.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 236.
escrits tan bé en dies feriats com no feriats, presents, emperò, les parts o la una de les parts present e l'altra per
contumàcia absent, jasie ço que espressament no sie dit e
són passats e a cels qui són per venir.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 237.
cuy serà compromés per aytal manera, de ço que diran entre les parts no hajen negun salari ni negun loguer.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 237.
ésser destret de donar segurtat o fermança que
ferm ço que serà feyt ab aquell procurador, car en aquest cas aquel procurador deu ésser reebut axí con çel qui fo
establit procurador per aquell demanador qui ere present.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 238.
que en ell hauran compromés; e si la part a qui l'àrbitre haurà dit o manat que dó o pach aquella cosa a dia cert e
assignat a l'altra part, e no la li darà ni la li pagarà aquell dia, jasie ço que puys offerrà aquela cosa o vulle donar o
pagar, jens per açò no roman que aquella part no sie cayguda en la pena del compromés, la qual pena deu ésser
donada a la part a la qual lo jutge manà donar o pagar alcuna cosa a dia cert.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 238.
capítols o feits pronunciar e jutjar en un dia o molts, duran, emperò, tota hora l'arbitri, dementre que alcuna cosa
romandrà a pronunciar o a jutjar sobre alcun capítol.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 239.
pledeyar en poder de la cort sobre aquela cosa sobre la qual serà compromés, aquel que irà a la cort per rahó de
pledeyar sia caygut en la pena; la qual pena sie donada a la part que en poder de la cort no vendrà ni volrrà pledejar,
per ço que no sia en poder d'aquel qui
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 239.
sobre la qual fo àrbitre enans que fos prevere; ni per ço car serà feit prevere, l'arbitri no sia fenit.
En aquest fur enadex los senyor rey que sie entés de tot clergue que promogut sie a sacres órdens.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 240.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 240.
tengut d'assegurar ni de donar fermança que ço que serà feit ab ell, lo senyor o
haje per ferm. Mas si puys lo senyor qui l'haurà feyt procurador del pleyt mudarà sa volentat e no volrrà que aquell
sie procurador, gens per ço no roman que ço que serà feit ab aquell procurador, ni enantat e
haje per ferm.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 240.
procurador sie escrit e
jutjat.
Esmena lo senyor que s'entena tot en procurador del demanat e no en procurador del demanador.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 241.
sospitosa a la qual demana hom seguretat per aquella cosa moble, aquella cosa sie comanada en loc segur, entrò que
aquell haje donada segurtat o aquell pleyt sie fenit o determinat.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 241.
l'ereu del mort pusque menar lo compromés en poder d'aquel àrbitre, axí com faere l'altre si fos viu. Axí, emperò:
que si l'ereu no era de plena edat, que la justícia del loc li dón tudor e
hereu.
En aquest fur enadí e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 242.
determenat, deïm que los compromeses de cels qui seran presents dins lo regne de València en què dia no
haurà posat, que sien determenats dintre mig an, e
València, que sien fenits dins un an.
En aquest fur enadí lo senyor rey, si donchs les parts no alongaran lo temps.
DE NAUXERS, DE TAVERNERS E D'OSTALERS
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 243.
salvament les restituesquen. E no tan solament aquels sien tenguts per lo lur feit propri o per lur colpa pròpria, mas
encara los nauxers sien tenguts per tots los mariners qui seran logats per éls, axí com lo taverner e l'ostaler és tengut
per lo feit dels viandans. Encara lo nauxer és tengut de les coses que seran posades en la riba de la mar, pus que les
haurà una vegada reebudes, jasie ço que encara no sien meses en la nau, si e
d'aventura no s'esdevenia, axí com de naufraig o per alguns que hi mesessen foch.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 244.
coses, e que no
que aquel nauxer haurà dit, depuys aquell nauxer no és tengut.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 245.
tengut de les coses que seran perdudes per aquela part que haurà en la nau.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 245.
usaran de tenir hostaleria, lo pare o el senyor seran tenguts per lo tot de ço que serà feit per aquells.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 245.
és a saber, segons la part de què ell heretarà en los béns del pare.
Aquest fur esmenà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 246.
e a forment, e a ordi, e a vi e a oli o altra cosa a comprar o a vendre, o a tenir obrador de draps o de draperia o de
altres coses, o a tenir taula de cambis, o a tenir ostaleria o taverna, o a menar per mar nau o galera, sagetia o altre
leny, poch o gran, per nòlit, o per guany, o per mercaderies a usar e a fer, aquel senyor qui aquel aytal en los officis
en los feits damunt dits posà, és tengut e obligat de tots los contrats qui seran feits per aquel qui serà posat
en les dites coses. E aquels qui faran contrat ab aquel que en les damunt dites coses serà posat, són tenguts e
obligats al senyor qui posà aquel en les damunt dites coses e mercaderies a fer e a usar.
DE SAGRAMENT DE CALÚMPNIA
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 247.
pleit començat, les parts no poguessen calumpniosament alongar lo començament del pleit, l'actor, ço és lo
demanador, jur que deman veritat, e aquel qui serà demanat, que defén veritat, segons creença d'éls; e que cascú
respone a la cort segons veritat a aqueles coses que li seran demandades; e que neguna cosa no fassen ne defenen en
tot lo pleyt maliciosament; e que no donen falses proves; e que la una part no sostragua ni tolga proves a l'altra part;
e que no donaren ni donaran ni promeseren ni prometran alcuna cosa al jutge que per ells dó sentència. E totes les
damunt dites coses pusquen ésser demanades entrò a sentència diffinitiva.
E si lo demanador e aquel qui és demanat no volrran fer sagrament de calúmpnia, axí com damunt és dit, pus que
seran requests o demanats, la cort o el jutge no hoya aquels, ne alguna cosa que ells faran, o al·legaran, o mostraran
o diran no haje fermetat; mas lo demanador caje de la demanda que haurà feita, e perda aquela; e aquell qui és
demanat sie haüt per confés e per vençut, e en aqueles coses que contra ell seran demandades sie condempnat. E si
abdós, ço és, lo demanador e aquel qui és demanat, aquest sagrament no volrrà fer, ladonchs la cort no enant e
clam que serà proposat.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 249.
sentència hi haurà estada donada; e aytambé si li volrrà lexar lo sagrament e se
Aquest fur romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 249.
regne o no, que
procurador d'ell jur de calúmpnia. E açò sie observat aytambé en lo procurador d'aquel que demane com en lo
procurador d'aquel qui és demanat. E aytambé lo procurador sie tengut de respondre per sagrament de calúmpnia a
demandes o a posicions feytes contra ell; e aytambé aquell procurador pusque fer posicions, o dir de feit, a les quals
lo adversari li sie tengut de respondre.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 251.
jur de calúmpnia que no seguirà calumpniosament ni maliciosament l'ofici de procurador o de defenedor.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 251-252.
ésser proves donades, sagrament de calúmpnia sie feyt d'aquel qui demane e d'aquel qui és demanat. E aquels qui
hauran feit lo sagrament de calúmpnia, ço és, aquel qui demane e qui és demanat, no deven ésser punits
en alcuna cosa per rahó d'aquel sagrament que haurà feit, jasia ço que no obtengren e
sagrament, ne és presumpció que aquels en neguna cosa se sien perjurats.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 252.
dins
Aquest fur esmenà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 252-253.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 253. "Creu-me
e l'altre diu: "Mas
si
jurats-ho vós, e jo tench-me
aquel qui serà demanat, sie solt de la demanda.
Aquest fur romançà e declarà lo senyor rey.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 253.
sagrament contra aquel creedor que no comanà lo sagrament, ço és a saber, quant a la sua part. Ne aytambé no valle
a la fermança.
Aquest fur esmenà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 254.
sagrament de la un a qui demanarà, aquel sagrament profit a l'altre qui no jurarà, e sie absolt aytambé com si havie
jurat.
Aquest fur declarà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 254.
jurar ni tornar lo sagrament a l'altre, que sie tengut de pagar.
Aquest fur adobà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 254.
venjador, car abaste la pena del perjuri la qual spera de nostre Senyor.
DE JUHIÏS
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 5.
En aquest fur adobà lo senyor rey que sie entés en pleit civil e no en criminal.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 5-6.
En aquest fur enadí lo senyor rey que
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 6.
acompanyat a ells, ab lo qual enanten en lo pleit. Emperò, si serà jutge delegat, pusque ésser aquell recusat, si justa
rahó de sospita esdevendrà, ans que
esdevendran de novell, pusque ésser recusat, si donchs no serà renunciat a al·legacions e a rahons e a excepcions.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 7.
Enadex lo senyor rey, si donchs novella rahó de sospita no s'í esdevenie.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 8.
a negú fos donada licència que pogués donar sentència en la sua pròpria cosa.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 8.
fossen alongades per rahó de testimonis o de cartes o per alcuna justa cosa que fos rahonable.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 9.
jutges ne delegats ne àrbitres.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 9.
enquerre, encercar e l'ordenament de les coses diligentment escrutar e esguardar, e loch segur e covinent a les parts
assignar, e les qüestions incidens, ço és, aquelles que aprés que el pleit serà començat esdevenran, per sentència
interlocutòria defenir e per diffinitiva sentència lo negoci, ço és, el pleit termenar.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 13.
jutge delegat del príncep.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 13.
venir davant la cort qui l'haurà appelat, e deu al·legar sos privilegis, si en poder d'aquela cort és tengut de respondre
o no, e aquela cort deu conéxer e aesmar si és de la sua jurisdició, ço és del seu drestret o no.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 14.
clergue o serà feit d'altre for, ço és d'altre destret, en aquela rahó és que no pot revocar aquel for o aquel destret, en
lo qual fo primerament apellat a fer dret que no sie tengut aquí de respondre.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 14.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 17.
demanda, li sie demostrada e declarada, gens per açò no ha consentit en aquel que sie son jutge.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 17.
Enadex lo senyor rey: si aquell qui serà gitat de possessió se volrà que
la possessió.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 18.
de donar sentència. Lo jutge, emperò, qui entrò a certa suma deu jutjar, encara de major summa pot jutjar, si les
parts s'í acorden.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 18.
tan solament, que valle la sentència, e açò haje loch aytambé el procurador del demanat com del demanador.
Aquest fur adobà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 19.
complits, e fembres e servus e qui reebra diners, o do, o serviï o loguer, que dó sentència per alcú.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 19.
conegut de la força que de la proprietat de la cosa.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 20.
Enadex lo senyor rey que pusque ésser donat jutge, absent la part o present, si ben nomenadament per la una part
serà demanat. Mas que
sospita.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 20.
per l'exovar e per l'espoalici.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 21.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 21.
una part e l'altra sobre ço que pertany al pleit, e encara deven demanar si les parts volen alcuna cosa dir ni ajustar
novellament; e quan que quan al jutge serà vist segons egualtat, que façe interrogacions, ço és, demandes de feit, a
les parts que pledejen, per ço que, cercada la veritat del feyt, pus tost e mils pusquen lo pleit jutjar e defenir.
QUE NEGÚ PER FORÇA NO SIE TENGUT DE ACUSAR NE DE DEMANAR ALTRE
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 22.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 22-23.
altre leyn o barcha, lo qual nauxer o còmit serà aparellat de fer son viatge, la cort asigne temps al
demanador, dins lo qual temps ell pos totes ses qüestions e les demandes e tot lo seu dret denant la cort, per ço que
breument determén e jutge lo pleit o aquela demanda; e si per aventura enfre aquel temps assignat al demanador
aquell pleyt no pot ésser determenat o jutjat, lo nauxer o aquel qui serà aparellat de fer son viatge jaquesque
procurador e dó fermança de pagar ço que serà jutyat. E si
procurador lexar, la cort enant en aquell pleyt de dia en dia.
DE CONTESTATIONE LITIS, ÇO ÉS DE COMENÇAR LO PLEYT
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 24.
Enadex lo senyor rey, atorgan o negan o per excepció peremptòria.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 25.
pendre el libell, ço és la demanda en escrit, si a ell serà donat.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 25.
demanat, sia condempnat en aytantant aver al demanador per quant jurarà aquell demanador que la cosa valie, feta
primerament taxació del jutge.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 26.
part a posar excepcions dilatòries.
Enadex lo senyor rey que là hon diu que totes excepcions dilatòries sien posades dins
dies sien comptatz del dia enant que serà fenida la primera dilació que haurà haüda per rahó d'acordar e de
respondre al libell.
DE DILACIONS, ÇO ÉS DE ALONGAMENS, E DE FÈRIES, ÇO ÉS DE DIES EN QUÈ HOM NO DEU
PLEDEYAR
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 27.
tendrà loch o aministració de senyor, serà mogut alcun pleit, a cascuna d'aqueles parts deu ésser donat alongament,
si serà demanat per les parts, si
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 27-28.
ciutat o del regne de València, e aquel de qui
demanda és tro a summa de
a respondre, que sien comptats d'aquel dia a enant que
Enadex lo senyor rey que là hon diu que haje spay de
dilacions que en lo fur de València no són contengudes, sien donades a conexença del jutge.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 29.
civilment, lo ciutadà respone a tercer dia a cascuna summa, ço és, si la demanda serà major de
menor.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 30.
ell seran assignats per la cort e que sien e
altres
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 30.
no
avocat o avocats, ço és, rahonadors, destrengue l'avocat que rahon sens algun preu o salari aytals persones
mesquines que res no poden haver; e aquell avocat qui no volrrà rahonar aytals persones, no rahon algun en pleit
entrò a cert temps, lo qual li sie assignat per la cort, segons que serà viyares a la cort.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 31.
demane l'alongament.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 31-32.
vespra de Nadal entrò a les kalendes de gener, ço és tro al dia de Ninou, e el dia d'Aparici, e el dia d'Acensió, e el
dia de sent Salvador; e del dia de Rams dentrò al dimecres aprés Pascha, e de la festa de Cinquagesma entrò al
dimecres aprés aquela festa, e en totes les festes de nostra dona sancta Maria, e en totes les festes dels
apòstols e dels evangelistes, e de sent Vicent, e de sent Lorenç, e de sancta Maria Magdalena, e de sent Nicholau, e
en la festa de Ompnia Sentor e de sent Johan Babtista, e de sancta Caterina. E en tots los altres dies e les
festivitats pusque la cort e aquels qui pledejen lurs pleits tractar e menar e defenir, enaxí com serà rahó.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 34.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 34-35.
condempnat, haje alongament de
condempnació era tan gran que leujerament no pogués ésser pagada dintre
que assigne temps e dia a pagar aquel deute, e que aquel a qui serà assignat aquell temps e dia de pagar asegur que a
aquel temps e aquel dia pach lo deute en què serà condempnat, al creedor. E si no pagarà a aquel dia o a
aquel temps que per la cort li serà assignat, la cort vene de les coses movens; e si coses movents no haurà, vene de
les coses seents tantes que abasten al deute a pagar, en què haurà estat condempnat, e la cort sie fermança de
salvetat; e ladonchs lo comprador o
qual la cosa és venuda, e que no y haja altre creedor, qui hi sia primer de temps ne y haje mellor dret.
DE JURISDICCIÓ, ÇO ÉS DE PODER DE TOTS JUTGES, E DE FOR COVINENT, ÇO ÉS DE CORT
COVINENT
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 38.
del jutge, d'aquel qui demane, e aquel qui és demanat no respone en poder de son jutge, car là on aquel qui és
demanat ha son alberch o l'havie e
mudat en altre loch son alberch.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 39.
sentència donada per ell e demanarà a altre jutge o a altra persona que la men a exequció, o aquell contra què serà
donada la sentència demanarà altre jutge o altra persona que aquela sentència no sia menada a execució, que
demanador perde la demanda e
altre se mudarà per rahó de mal o de guerra.
Aquest fur ha declarat e romançat lo senyor rey.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 40.
ciutat de contract, de crim e de malafeita qu'e
si donchs no era clergue o religiós, o aquel qui té cenç per cosa acenssada o si en altra cort no haurà fermat dret o en
altre loch haurà feit contrat de fora el regne de València, que si és trobat en loch on haurà feit lo contrat, que
aquí respone.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 41.
en manera de reconvenció, ladonchs lo clergue deu respondre o pledeyar en poder de la cort seglar, car en pleyt de
reconvenció denant aquel qui és jutge d'aquell lech qui és demanat, lo clergue qui serà reconvengut deu
pledejar de ço de què serà feita demanda de reconvenció contra ell.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 44-45.
de pledejar en poder de la cort de la ciutat o en poder de la cort del loch dintre el terme del qual loch habitaran, si
donchs no serà clergue qui port corona, si donchs aquella corona no s'avia feita per engan, o no serà lech qui port
hàbit de religiós, si donchs no
Enadí lo senyor rey que clergue qui port corona e haje muler sie tengut de respondre en poder de la cort del loch de
tot pleit. E si fer no ó volia, que la justícia pusque enantar contra ell axí com en tot altre lech. E negun hom que sia
pres e detengut per la cort no
romangua que no sia punit segons la qualitat del crim o del malefici, axí com altre lech.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 85.
e d'altres semblants maleficis.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 97.
en poder de la cort de la ciutat, no contrastant alcun privilegi a ells feit ni a fer; mas si los juheus entr'éls matexs
hauran pleit, que
En aquel fur esmenà lo senyor rey.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 119.
cort de la ciutat de València. E atresí és tengut de respondre en poder de la cort d'aquel loch dins lo terme del
qual loch haurà cases o possessions, o aquí habitarà, ço és saber per rahó de son alberch que aquí tendrà, o per rahó
de contrat o de crim o de malefici que aquí haurà feit als ciutadans o als altres.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 98.
ne d'altra nostra senyoria conquesta o a conquerre, a alcú qui d'éls se clam, ne fermar o fer dret sinó tan solament
en la ciutat de València o e
segons fur de València, deven respondre, sinó de deute que serà feit en aquel loch, en lo qual a ell serà feita
demanda o del contrat o del malefici aquí feit. Emperò, pot alcun ésser demanat en los lochs en los quals no ha
estatge, ço és a saber, si aquí promès alcuna cosa de pagar o promès aquí de dret a fer, o si d'altra manera aquí
s'obligà, axí com venén, compran o prenén comanda o manament, reebén d'alcuna cosa, o a fer o a dir, o en altra
manera feén contrat o malefici.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 120-121.
d'aquel loch e prenga
València lo destrengue, o si dóna sentència contra l'actor que
Aquest fur esmenà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 85.
Aquest fur romançà e declarà lo senyor rey.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 98.
cosa contra volentat del creedor.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 40-41.
loch del regne de València, no sie tengut de donar alcuna satisfació, ço és fermança, ne de fer
alcuna promessió de fer dret açí o en altre loch, si no serà vagarós, ço és, hom qui no haja cert loch en què estie, lo
qual vagarós sie tengut ací de respondre o en altre loch del regne de València, en lo qual serà demanat. O si
aquel vagarós afermarà que ha cert estatge en altre loch, sie destret de dar segurtat que façe compliment de dret a
aquels qui d'ell se clamaran là hon diu que haurà son estatge o là on deurà.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 85.
atorgades, sens les quals aquela jurisdicció o poder no
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 121.
València, e
responen e fermen e pledejen dins la ciutat de València, en poder de la cort d'aquela ciutat, sobre totes les
qüestions e demandes personals, civils e criminals, que seran feytes d'aquels o aquels faran d'altres habitadors, o
qui hauran heretats dins lo terme de la ciutat; enfora qüestió o demanda de cases o d'altres possessions que seran e
terme del castel, o de la vila, o de l'alqueria, o de la torre, o de qualque altre loch dins lo terme de la ciutat de
València, de les quals coses responen, fermen e pledejen en poder del senyor de la cosa de què serà qüestió o
demanda.
En aquest fur adobà lo senyor rey que
València, façen dret en poder de lur senyor, dels pleits civils; e si ell no
València lo
València appel·lar.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 120.
d'alcun castel o d'alcuna vila o d'alcuna torre o d'alcuna alqueria o d'altre loch, e d'aqueles cases, orts, vinyes o
d'altres possessions, qüestió o demanda serà feita, aquela qüestió o demanda sia menada en poder d'aquel senyor de
qui serà aquell castel, o vila, o torre, o alqueria o altre loch.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 42-43.
altres heretats o possessions per rahó de penyora o per alcun altre dret o manera, o encara que deman fruyts de les
dites coses, lo clergue o
qui d'ell se clam de les coses damunt dites, car al començament totes les damunt dites coses foren de nostra
senyoria, a aquels qui les preseren e les reeberen no vengren per rahó de religió ni d'Esgleya, e per aquesta rahó
deven ésser dites e jutjades per tots temps del realench.
En aquest fur enadí e adobà lo senyor rey que là on diu que tots façen dret en nostre poder e
justícia, de totes possessions, que
o per nostres successors a Esgleya o a órdens.
Esmena lo senyor rey que de ço que tendran per la Esgleya façen dret en poder de la Esgleya, e de ço que
tendran de realench, que
EN QUAL LOCH DEJA ÉSSER FEITA DEMANDA DE CRIMS, O DE POSSESSIONS, O DE LEXES FEITES
EN DERRERA VOLENTAT
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 185.
en aquel logar on seran atrobats aquels qui seran colpables d'alcun malefici, coneguda cosa és que aquí deven ésser
fenits e determenats, o en aquel logar on seran trobats aquels qui són dits colpables de alcun crim, si són vagabunts,
ço és, que no hajen cert estatge en alcun loch, o là hon hauran cert domicili, ço és, son cert alberch; o si són, d'aquel
crim de què són demanats o acusats, públicament infamats.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 186.
deu conéxer e jutjar contra aquel qui la possessió torba.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 186.
deu ésser demanada.
ON DEU ÉSSER DEMANAT AQUEL QUI PROMÈS DONAR O PAGAR ALCUNA COSA EN CERT LOC
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 187.
pagua, segons que ha promés, ne respòs en dret en lo loch on havia promés, volem que puxa ésser demanat en tot
altre loch; e sia tengut a aquel a qui la promesa havia feita de la paga a fer, e de respondre en dret de tot lo dan que
demanador haurà suffert, car la paga no li fo feita ne li fo respost en dret là on li fo promés. E açò sia feit a
conexença e arbitre del jutge d'aquel loch on respondrà.
Aquest fur declarà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 188.
serà feita la promesa en aytal manera ha elecció en qual loch d'aquels la vulle demanar. Mas aquel qui féu la
promesa en aytal manera, ha elecció de donar o de pagar aquela cosa que havie promesa en qualque logar se vulle
d'aquels, ans que demanda sia feita contra ell d'aquela cosa que
serà si alcú prometrà alcuna cosa a altre de donar o de pagar conjunctament, ço és, en aquest loch e en aquel. Aquell
a qui serà feita la promesa en aytal manera, pot demanar la una partida en la un loch e l'altra partida en l'altre.
EN QUAL LOCH DEJE ÉSSER FEITA DEMANDA DE COSES
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 189.
possessió e la teneó d'aquel qui té la cosa done dret al demanador que deman la cosa al posseïdor.
Aquest fur declarà e adobà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 190.
de mantinent deu nomenar lo senyor de qui fo aquella cosa en juhiï en auctor, ço és en defenedor. E si en aquela
ciutat on serà demanada la cosa serà aquel auctor, o de fora la ciutat estarà, o en altra terra serà ne estarà, lo jutge
deu donar espahy de certs dies a aquel qui nomenarà l'auctor que amonest l'auctor que vingue, o que trameta son
procurador tal qui, contra la demanda del demanador, defene aquel a qui és demanada la cosa.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 190.
demanat, qualque demanda sie real o personal; mas e
deïm que en aquest lochs sie feita demanda contra aquel qui les posseex.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 191.
ladonchs lo jutge deu conéxer e jutjar segons les costumes que són en aquela terra en la qual aquela possessió és;
car açò és dret general: que
qual aquela possessió, de què és pleit, serà. E si fora
alcuna cosa que sie e
València.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 192.
loc haurà domicili, ço és son alberch, elecció sie de l'actor, ço és del demanador, en qual loch d'aquels vulle
demanar, ço és, en aquel loch on fo feit lo contrat o
aquels lochs serà trobat, o là on haurà son alberch.
EN QUAL LOCH HERETAT DEJE ÉSSER DEMANADA
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 192.
heretat són, és aquel qui és demanat, aquí deu ésser determenat lo pleit de tota la heretat o là on la major part de la
heretat serà.
EN QUAL LOCH DEU ÉSSER DEMANAT COMPTE D'ALCUNA AMINISTRACIÓ
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 193.
deu retre compte d'aquela aministració.
DE DONACIONS QUE SIEN FEITES CONTRA OFFICI DE PIETAT
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 194.
donats que
aquela donació se revoch en tant que aquels altres fils o néts ne pusquen aver lur legítima.
Aquest fur esplanà e romançà lo senyor rey.
DE DEMANDA DE HERETAT
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 195.
adobà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 196.
de restituir aquela heretat a aquel qui la demane, no és tengut que la li rede entrò que li pac tots los deutes que ell
provarà que haurà pagats per rahó d'aquela heretat als creedors de la heretat.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 197.
a alcú o a alcuns a qui eren feites, e altre depuys evencé aquella heretat, ço és, que la li tolc per dret, aquel qui
possehia aquella heretat retenga tota aquela tan longament entrò que sie satisfeit a ell, ço és, per paga o per altre
assegurament a volentat d'aquel, en tot ço que per aquela heretat pagà.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 197.
coses hereditàries a posseir, serà condempnat a restituir aquela heretat al demanador, és tengut de restituir axí
aqueles coses les quals començà a posseir de la heretat, pus que
posseïe d'aquela heretat e
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 198.
ço que devie a aquel de qui diu que és hereu, aquel deutor no és tengut de respondre ne de pagar alcuna cosa a ell
entrò que prou que sie hereu d'aquel de qui diu e aferma que és hereu.
EN QUAL MANERA DEU E POT HOM RECOBRAR LA SUA COSA QUE ALTRE TÉ
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 198-199.
primerament de la possessió e puys de la proprietat.
Enadex lo senyor rey que si
proprietat.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 199.
metrà el derrer comprador en possessió d'aquel camp o d'aquela cosa, meylor dret ha lo primer comprador, jasia ço
que no sie mès en possessió de la cosa que no ha lo derrer comprador, jasie ço que sie mès en possessió de la cosa.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 200.
E entenem ésser possehidors de mala fe aquels qui cientalment fan compres d'aquels qui no ó poden vendre, e
aquels qui han donacions d'aquels qui donar no ó poden, e aquels qui cambien ab aquels qui no han dret en aqueles
coses que cambien, e aquels qui forçadament o amagatons entren en ço d'altruy, e aquels qui han successió d'aquels
qui no
posseexen cosa en què cuyden haver bona fe, si meyns de pleyt volen restituir la cosa que posseexen, sien tenguts
de restituir la cosa e tan solament los fruits, los quals en aquel temps trobarà hom que seran exits d'aquela
cosa, aquels que no seran despeses. Encara aquels qui són posseïdors de bona fe sien tenguts, donada la sentència
contra ells, de restituir la cosa e tots los fruits que
Aquest fur declarà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 201.
senyoria d'aqueles coses, per ço car no les posseexen per just títol.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 201.
d'aquela cosa, depús que
córrega prescripció ni teneó contra aquel qui demanarà la cosa, car les trigues del pleyt no deven noure ni tenir dan
al demanador, ni profitar al posseïdor.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 202.
redre aqueles coses a alcú, si aquel qui les demanarà no mostrarà que agués dret en aqueles coses.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 206.
sien d'aquel qui sembrà. Mas quant sabrà que
que u sabrà e haurà mala fe, restituesque aquels fruits a aquel de qui serà el camp, levades les despeses necessàries
que alí haurà feytes.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 207.
del demanador, jasia ço que
nom que és appellada, la error del nom no nou al demanador que sa demanda no valle e no sia dreta.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 207-208.
demanda si demana tota aquela cosa o part d'aquela. E si demana cosa que sia de pes, ço és, que per natura s'aje a
pesar, deu dir lo pes; e si demana coses que estien en nombre, deu dir e declarar lo nombre d'aqueles coses que
demana; e si demana cosa que sia fabregada o feita, axí con enap o escudela o altres coses semblants a aquestes, deu
dir e declarar la forma d'aqueles coses; e si demana alcuna cosa que estie en mesura, deu dir la mesura; e si
demana vestedures, deu dir lo nombre e la color d'aqueles; e si demana home, ço és, servu o catiu, deu dir lo nom
d'aquel e deu dir si és infant o macip, ço és, de quyn jovent és; e si no sap lo nom d'aquel hom que demana, deu
demostrar aquel hom en aquesta manera, ço és: que demana aytal hom o aytal servu o aytal catiu qui fo d'aytal
heretat o qui fo d'aytal fembra o qui fo d'aytal serva o d'aytal cativa nat; e si demana camp, deu
dir en qual loch sia e deu dir
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 209.
loguer, o serà mès en possesió per guardar la cosa que li serà liurada, per rahó d'alcuna lexa que li serà feita en
derrera volentat, o car alcuna fembra tendrà o serà mesa en possesió per nom de son ventre, ço és, per rahó de
l'infant qui encara serà en son ventre, o car alcú serà mès en possessió d'alcuna cosa de son vehí, per ço car aquel
vehí no volrrà assegurar que no vingue dan a l'altre vehí de les cases d'aquel qui seran apparellades de caure,
pusquen aqueles cases les quals alcuns tendran o posseiran per aytals rahons, a ells ésser demanades, jasia ço que no
sien dits verdaders posseïdors. Encara pusquen ésser demanades aqueles coses que tendran o posseiran a tot hom
qui haje poder de restituir o de retre aqueles coses que li seran demanades.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 210.
aquela cosa al demanador, no és tengut de restituir tan solament la cosa en què serà condempnat, mas tot lo
piyorament d'aquela cosa que serà feyta pejor en son poder.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 212.
mas reda lo preu d'aquel al senyor de qui era la biga o
En aquest fur enadí lo senyor rey que tot hom pusque pendre la biga de son vehí o altre fust per estalonar sa casa, si
caer volrrà, o la paret de sa casa, esmenan a ell lo preu; e si en altra manera la prenie meyns de volentat del senyor
del fust o de la biga, que li
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 211.
vénen en la demanda ab lo camp o ab la vinya, per ço com són part d'aquel camp o d'aquella vinya.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 210.
haurà tolt per dret, sie tengut de restituir aquel camp, ab ço que aquí serà sembrat, al demanador; ell retén, emperò,
a aquel posseïdor totes les despeses que haurà feytes en aquel camp en laurar o en sembrar, si serà posseïdor de
bona fe, car null cas no pot esdevenir qui embarch que aytals despeses no dejen ésser restituïdes.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 211.
successió de mare o per altra guisa, aquel qui aquela cosa axí près sie tengut de restituir aquela ab tots los loguers e
les exides, les quals près e pendre póch, e ab tot lo dan que en aquela cosa haurà donat o feyt.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 212.
comprador caurà de la possessió, ço és, que la perdrà sens dret, pot aquela possessió demanar a tot altre posseïdor,
exceptat al ver senyor de la cosa.
Enadex lo senyor rey: si donchs lo ver senyor no
cosa.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 213.
DE USUFRUYT, ÇO ÉS D'AQUEL QUI HA DRET E
DRET EN LA PROPRIETAT
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 214.
aquela proprietat sens tot afollament.
Aquest fur declarà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 214.
volrrà, obligar o donar aquela proprietat, axí, emperò, que aquel haje l'usufruyt, ço és, lo violari, salvu a qui serà
lexat o donat a temps cert o en tota sa vida.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 215.
sa vida.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 215.
parets calçar. E si hi haurà usufruyt, ço és violari, en algun camp, o en aquel camp seran arbres e morran aquels
arbres, ell, tenent aquel violari, deu-n'í altres plantar en loch d'aquels; e aquels arbres qui seran secats o morts sien
d'aquel qui haurà violari en aquel camp. Emperò, si
terratrèmol o per força de vent seran gitats, en loch d'aquels aquel qui ha lo violari e
replantar altres arbres.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 216.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 216-217.
madurs o asaonats, aquel a qui serà lexat l'usufruyt d'aquel camp o d'aquela vinya haje los fruits, dementre,
emperò, que
testador qui lexà aquel usufruyt. Mas si aquel a qui serà lexat l'usufruyt, ço és lo violari, se morrà e
encara no haurà reebuts ni preses los fruyts madurs o asaonats, aquells fruyts no són de l'hereu d'aquell qui haurà lo
violari, mas tornen al senyor de la proprietat, per ço car axí deu ésser entés: que ladonchs sien reebuts los fruits can
aquell qui ha l'usufruyt, ço és, violari, los haurà dins sa casa, mas per ço no seran seus si bé
cullits.
DE CLAVEGUERES E D'ESTREMERES O D'ALBELLONS
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 217.
e nedejades e refeytes, fan lo cel pentelenciós, ço és, corrumpiment de l'àer, e menaçen trabucançes, ço és,
derrocamens de cases e de altres hedeficis.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 218.
per les cases jusanes de son vehí, refer e escombrar sens volentat de son vehí qui serà senyor de les cases jusanes,
car públicament és cosa profitosa a tots, les clavegueres e les estremeres e
que sien refeyts e escombrats en la casa d'aquel vehí. A les quals coses a fer, si mester serà, pot trencar los païmens
del vehí, enaxí que dó segurtat covinent que refaçe lo pahiment de son vehí que haurà trencat quant haurà
escombrat l'albelló o la claveguera o la estremera.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 219.
claveguera o en l'albelló públich o comú, no contrastant contradiment d'alcú; ni alcú no pusque posar ni metra
alcuna cosa en la claveguera o en l'albelló comú o que sia d'alcún, qui piyor l'[ús] d'aquela claveguera o de
l'albelló, ni embarch lo decorriment de les aygües que decorreran e passaran per aquela claveguera o per l'albelló.
DE SERVITUT D'AYGUA E D'ALTRES COSES
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 219-220.
no contrastant si l'altre li diu que li toll la lum. O si farà obra en la paret on la finestra serà, per la qual la lum entra
en son alberch, o altre paret tan prop per què la lum perdés lo senyor de les cases, que aquel qui aquela obra farà sie
tengut de fer ab sa messió, en l'alberch d'aquell qui la lum perdrà, finestra on aquel a qui tolrrà la lum de son
alberch haje lum covinent. E si aquesta luminera no li pot donar, çes d'aquela obra, en guisa que no tolgue a altre la
lum. E açò haje loch en tot alberch que sie de servitut vella o antiga e prescripta.
Aquest fur mellorà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 243.
pendre.
En aquest fur enadex lo senyor rey que dementre que aquel de qui serà lo loch on naxerà l'aygua haurà mester
aquela aygua, que la prena e la haje, e quant no la haurà mester, que la prenen e la hajen los vehïns qui seran dejós
ell.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 226.
obrarà pus alt, lo jutge lo deu destréyer que desfaçe ab ses pròpries despeses aquela obra nova que haurà feyta pus
alta. Mas si aquel qui diu que ha aquela servitut en aqueles cases no ó porà provar, no és vedat a aquel vehí seu que
no pusque obrar e levar pus alt en ses cases.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 237.
Mas si en aquel camp ha carrera pública, no és vedat a negú que no pas dretament per aquela carrera pública e
comuna.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 240.
o en altruy era batre son blat per rahó de servitut.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 222.
ne
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 227.
pati, lo qual havie servitut en aquela era o en aquel pati, ço és, que negú no y pogués hedificar ni obrar, e aquel vehí
atorgarà a un d'aquels companyons que pogués en aquela era o en aquel pati hedificar, l'altre companyó, vedan a
aquel a qui és atorgat que y hedificàs, no y pot hedificar ni obrar.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 240.
d'aquela era.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 235.
pas aquela aygua per loch on meyns de dan sie d'aquel qui l'atorgament li haurà feyt.
Aquest fur adobà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 229-230.
servitut d'estel·licidi, ço és a saber, que les aygües sues degoten e cajen en les cases de son vehí, o servitut de metre
cabirons o bigues en la paret de son vehí, o de reebre lum per les finestres que seran envés les cases de
son vehí, o d'altra servitut, e puys de la casa d'aquel vehí serà gitat aquel stel·licidi, ço és, que haje mudat o gitat en
altre loch lo decorriment o degotament d'aqueles aygües que cajen en altre loch, o haurà treytes o departides
aqueles bigues o aquells cabirons de la paret o de les cases de son vehí, o haurà tancades les finestres on reebia lum,
pus que açò haurà feyt, no porà pus reentegrar ni recobrar la servitut sobredita e que havie en les cases de son vehí,
per ço car aqueles cases de son vehí seran treytes e deliurades una vegada de la possessió de la passada servitut.
Mas si primerament que les hagués tengudes per teneó de
fo atorgada per rahó de donació o lexada en testament, ladonchs pot la passada servitut en l'estament primer en què
era recobrar e restaurar.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 227.
cases qui seran comunes.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 239.
que no
damunt dites coses no sien feites, ço és, que negun dan no y hé si contra la covinença damunt dita serà feit, per ço
car cascun pot fer e
meu prometrà a mi que no pusque e
camp, ni
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 222.
aquela paret, per ço car no és ta[n] solament senyor d'aquela paret.
Diu lo senyor rey que là on diu que
obs que aquela paret se reparàs e s'agués a millorar, segons lo fur qui davall és, qui comença: "Lo vehí", et cetera.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 238.
o que hi haje altra servitut, jasia ço que no
aquela servitut, si doncs no cessave o no estave per
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 234.
no haurà carrera on hi pusque entrar ni metre ni menar aygua ni sia sabut per qual loch cert antigament ell agués
carrera on pogués entrar a aquel camp seu o menar aygua, los vehins que meyns dan hi hauran, donen a ell, a obs
del damunt dit loch per aquells lurs logars, sens tot preu, carrera on hi puscha entrar e metre e menar aygua.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 242.
la ciutat e del regne de València e de tot lo terme d'aquell regne, totes e cascunes céquies, franques e liures,
mayors e miyanes e menors, ab aygües e ab menamens e ab uïmens d'aygües, e encara aygües de fonts, exceptada
la céquia real, qui va a Puçol. De les quals céquies e fonts ayats aygua e enduïments e menaments d'aygües
tots temps contínuament de dia e de nuyt, enaxí que puscats d'aqueles regar e pendre aygües sens alcuna servitut e
servici e tribut, e que prenats aqueles aygües segons que antigament és e fo establit e acostumat en temps de
sarrahins.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 236.
carrera al riu o a la céquia a escombrar o a refer; e
céquia en què pusque posar aqueles coses que seran obs a refer lo riu o la céquia e en què pusque posar les
escombradures e
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 236.
poar aygua d'aquel pou o d'aquella font.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 242.
destruïda, los vehins qui són pus prop d'aquela carrera la deven refer e adobar o donar carrera per lur terra pròpria.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 237.
vehí e no contradién, no li pusque ésser vedat per son vehí d'aquí enant que no ús d'aquella servitut de la qual haurà
usat per
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 221.
guardar e mirar sobre la casa de son vehí o dins alcuns lochs d'aquela casa que
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 224-225.
mal o que donassen dan a les cases de son vehí, aquell vehí qui haurà les cases roïnoses o aparellades
de caer sie tengut de calçar e d'adobar aqueles cases o de donar assegurament a son vehí, si negun dan ni negun mal
li
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 231.
part qui serà sobirana e obscurar les lumpneres d'aquel, dementre, emperò, que dó e rede la meytat de la despesa, la
qual l'altre haurà feyta en la paret, si doncs les lumpneres no seran antigues e prescriptes.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 225.
sien mijanceres e sostinguen les càrregues d'aquels vehins de qui seran mijanceres e comunes. Emperò, aqueles
parets qui hauran alcun espahi miyà entre elles, aqueles parets no sien miyanes ni comunes. Emperò, si alcun bastirà
de nou paret e
no sie miyana ne comuna. E si per aventura lo vehí volie carregar en aquela nova paret, no ó pusque fer contra
volentat d'aquell senyor qui de nou bastí e féu aquella paret.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 221.
aquel e son vehí haurà plaça o carrera pública.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 241.
penyaran sobre aquel camp, mas tail e trench aytantes d'aqueles rames quant fassen ombra que li tingue dan.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 233.
degotamens de les aygües de les pluges.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 233.
les aygües de les pluges de la paret miyana en la casa o e
hedifici e sobre aquela paret hedificar e levar aytant quant volrrà, solament que
sues despeses, façe l'aygua d'aquell degotament córrer e caer en la carrera, si aquela aygua porà exir ni caer en la
carrera, e si no hi porà exir, dó loch a l'aygua per lo qual pusque exir e decórrer sens dan del vehí qui serà senyor
del corriment de l'aygua de la pluya.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 223.
contra volentat de son vehí, e levar aytant quant volrrà; e leix les lumneres e les finestres ubertes, si aquí seran
antigues e prescriptes. E l'altre vehí pusque metre e posar aquí cabirons o bigues o fer cuberta en aquel loch o en
aquela altea, on primerament era can la paret ne fo remoguda e departida per son vehí, e no sie tengut de
posar ni dar alcuna cosa en les despeses que seran feites en aquela paret, sinó tro a aquel loch on metrà lo cabiró o
la biga o la cuberta. Emperò, si en la sobirana nova paret volrrà cobrir o en altra manera hedificar o bastir, pusque-ó
fer, dementre enperò que pach la meytat de la despesa qui serà feyta del començament del fonament de la obra entrò
a aquel loch tro al qual hedificarà o cobrirà.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 232.
posar ço que mester li serà, per aquela possessió.
Aquest fur declarà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 231-232.
aytant quant se vulla, dementre emperò que los hedificis qui seran jusans no sien carregats de pus greu
servitut que no aguessen ans que aquella obra fos feyta.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 244.
aquella font s'execà e estec execha per
rregar, e axí ere semblant que agués perdut lo dret que havie de pendre aquella aygua a rregar; puys, a enant de
temps, l'aygua començà a exir d'aquela font, e la dita font tornà en l'estat en què solie ésser de primer. En aquest
cas aquell vehí no pert lo dret que havie de menar la aygua al seu camp a rregar, ni pert la servitut que aquí havie,
car no usà per aquel temps damunt dit, ço és, per
no pogre, per ço car no hi ere. Aquela matexa cosa és en tota altra servitut que axí sie perduda e puys sia restaurada.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 227-228.
que ell haje aytal servitut en aquela cosa, que pusque atorgar a altre servitut sobre aquela cosa que és comuna,
contra volentat de son companyó per dret no ó pot fer; ni algú dels companyons no pot vedar a altre, per rahó que
digue que ell ha servitut en aquela cosa, que ell no façe res en aquela cosa comuna sens volentat sua, per ço car en
la sua cosa negú per dret no pot haver servitut.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 288.
servitut puys no és deguda a aquel qui haurà comprades les cases. E si puix volrrà vendre aqueles cases en les quals
les sues cases primerament havien servitut, mester és que nomenadament digue que les sues cases primeres hajen
servitut en aqueles cases que ven, axí com de primer la y havien. D'altra manera, si espressament no ó diu, les cases
qui seran venudes sien franques d'aquela servitut.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 240.
perde aquell qui haurà guanyada o comprada aquela part la servitut que havie en aquela heretat, ans li romanga la
servitut en aytant quan és la part qui roman a aquel de qui la haurà haüda.
Aquest fur declarà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 229. "Aquel alberch te ven que y haja servitut";
e puys en lo liurament de l'alberch no fa menció d'aquela servitut, sia entés que aquel alberch sia venut ab la
servitut la qual li posà e
Aquest fur declarà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 245.
doncs alcú no mostrave que més li
l'aygua aquela sie menada a rregar a aquells camps, enaxí que sie feyt sens injúria d'altre.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 232.
servitut que pusque metre cabirons o bigues.
DE DAN DONAT
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 249.
feit aquel dan, o donat, en doble deu ésser condempnat.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 249.
ere lo bestiar lo pot demanar en doble.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 250.
balestes en aquels lochs los quals són acostumats de freqüentar e d'anar sovén, si bèstia d'alcun hom per aquela
rahó morrà o sofferrà dan, lo caçador que axí no sàviament haurà aquels laçes parats, pach aquela bèstia que aquí
morrà. E si alcuna bèstia per aquels laçes o per aqueles foyes o ciges dan haurà o pendrà, a arbitre del jutge sie
esmenat.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 252.
propri o d'altre; e aquel qui ó farà pach
esters no caç hom prop del colomer.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 249.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 254.
cosa.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 254.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 254.
en colpa no deu sofferre ni haver dan.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 251.
aquel loch, e aquel qui e
aquel foch exirà e passarà oltra aqueles coses que aquel volrrà cremar e farà mal en blat o en vinya d'altre, és tengut
del dan que haurà feit e donat.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 254-255.
aquel senyor no és tengut sinó que dó aquel catiu a aquel qui
sia el dan que no val lo catiu. Emperò si el catiu darà dan a alcú, e el senyor seu ó sabé e no u volch vedar com ó
pogués vedar, és tengut tot lo dan a restituir que aquel catiu haurà feit; ne és deliurat ne absolt si volrrà dar aquell
catiu per lo mal ne el dan que haurà feit ne donat. E si aquel catiu haurà feit dan o mal, lo senyor sabén o no sabén,
e no volch vedar com vedar ó pogués, vendrà en poder d'altre novell senyor per compra o per altra justa rahó, aquel
novell senyor serà tengut tan solament a liurar aquel catiu per lo mal e per lo dan que haurà feit enans que vingués
en son poder, car la malafeyta seguex aquel qui feita la haurà. Aquel metex dret sia observat si alcuna bèstia, per la
sua crueltat o per la sua malea, darà ni farà dan a alcú. E si aquel catiu o aquela bèstia que haurà aquel mal feit o
donat, morrà ans que
morta e fenida.
En aquest fur enadex lo senyor rey que si alcú haurà alcuna bèstia mala, mul o cavall o rocí, de mantinent que
vingue a la posada o a l'alberch, que digue a l'oste o a l'osta o a aquel qui tendrà loch d'ells: "Guardat vós e vostra
E si puys farà mal la bèstia, no
companya d'aquesta bèstia, que mala és".
restituir alcun dan ni de donar la bèstia. E si per aventura no u haurà dit, per sa necligència, que mala sie, e per sa
malea ociurà aquella bèstia alcuna persona de casa, que perda la bèstia aquel de qui serà, e haja-la aquel qui haurà
pres lo dan o sos amics. E si per aventura aquela bèstia mala no haurà morta la persona, mas haurà-la nafrada, sie
tengut de donar la bèstia o de refer lo dan.
DE DIVISIÓ E DE PARTICIÓ DELS HEREUS
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 257.
posa feyta, pots demanar la tua part d'aquela heretat que fo partida sense consentiment teu.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 257.
partits, dret és que ó pusque demanar e acabar que sien partits.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 258.
entre
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 258.
escriptura.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 260.
part que deurà haver en aquela heretat, aquels hereus sien tenguts a ell de restituir la part la qual a ell pertayn, ab los
fruyts los quals aquel hereu e posseïdor reebé d'aquela part la qual aquell haurà conseguida e guayada.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 260.
partida d'aquella per rahó d'obligació o de demanda que era sobre aquels béns enans que fos fet lo departiment
entre los hereus, que pusque demanar als altres hereus sa part d'aquels béns que ells hauran haüts a lurs
parts.
Aquest fur adobà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 261.
cartes en poder d'aquel hereu qui serà establit hereu en la major partida de la heretat; e aquel que
altres hereus e que dó segurtat que, si mester serà, que mostre a éls les cartes originals. E si, emperò, tots aquels
seran hereus per eguals parts e entr'éls no
hereus les tendrà, o elegen un amich cominal qui les tenga, o que sien posades o comanades en altre loch segur.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 258-259.
alcuna cosa que havien comuna per qualque manera la aguessen comuna, ab cort o sens cort, o ab jutge
o sens jutge, volem que aquella sia ferma per tots temps; car no volem que pus axí la hauran partida, que aquella
partició pusquen altra vegada tornar, sinó per lur volentat. E si alcunes altres coses entre aquels hereus romandran a
partir, volem que encara sobre aqueles coses que no seran partides pusque ésser feita divisió e partició entr'éls.
En aquest fur enadex lo senyor rey que en aquel logar on diu que, pus una vegada hauran partit, los hereus no sien
tenguts puys de tornar en partició: si doncs engan o errada no era estada e
dins
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 262.
e
deu haver.
DE LES COSES COMUNES A PARTIR
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 262.
doncs covinença no y havie entrò a cert temps, perquè aqueles coses que seran comunes entre alcuns deven ésser
partides quant a la un d'aquels plaurà.
En aquest fur enadí lo senyor rey.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 264.
és sens dan de la cosa, enaxí com és forn o bayn o pou o vestedures feites o enap o molí o arbre o péra o servitut de
carrera o servu o sarrahí o mul o cavall ocell o qualque altra cosa que de sa natura, sens mort o piyorament de si, no
reeb divisió o partició en si, o encara castel, casa, camp qui a vegades profitosament no pot ésser partit, que
ladonchs sia feyta licitació, ço és, encant, entre aquels companyons sobre aquela cosa comuna, e aquel companyó
qui més hi donarà, conseguescha e haje aquela cosa e dó la part del preu a l'altre companyó que l'en tanyarà.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 263.
sia partida, aytal covinença no haje valor. Emperò si serà feita covinença que entrò a cert temps aquela cosa que
serà comuna no sia partida, que aquella covinença haja valor; mas cascun d'aquels companyons qui hauran
feita convinença que entrò a cert temps aquela cosa que era comuna no sia venuda, podrà enfre aquel temps vendre
la sua part a altre, mas lo comprador no porà demanar que aquela cosa comuna que haurà comprada sia partida
enfre aquel temps, enaxí com lo seu venedor no ó pogra demanar.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 265.
un companyó pot demanar a l'altre, encara que no li plàcia, que aquela cosa comuna sia partida.
D'AQUELS QUI SERAN COMPANYONS D'UN METEX PLEYT
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 265-266.
d'aquels companyons seran absens, aquels qui seran presens poden menar lo pleit en tot sens manament
d'aquels qui seran absens, si aquels presens volen assegurar que aquels absents hajen per ferm ço que serà feit per
éls en aquel pleit, o si volen assegurar de pagar ço que serà jutjat, si alcuna cosa era demanada a aquels qui seran
absents.
A DEMOSTRAR AQUELA COSA MOBLE EN JUHIÏ QUE SERÀ DEMANADA
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 266.
aquel qui per engan procura que no posseís aquela cosa la qual era tengut de demostrar en judici, sia tengut de
demostrar aquella.
Aquest fur esplanà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 267.
qualque altra cosa movent o semovent, aquela cosa deu ésser mostrada a aquel qui la demana, si açò volrrà, ell
emperò juran que son interésse és, ço és que a ell pertayn de dret que aquela cosa li sia mostrada en juhiï, per ço que
denant lo jutge sia mils questa e encercada la veritat. Per coses, emperò, que no seran mobles, ans seran seents no
deu ésser feta demanada que sien mostrades en juhiï, car per elles metexes se mostren.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 268.
o prest d'aqueles tues coses que a tu aqueles coses davant dites retés, jasia ço que neguna demanda de dret stret per
la covinença d'aquel tu no hajes, emperò, egualtat de dret és que, per la covinença o per lo contrat qui axí fo feit e
teu nom, per aquel pots demanar aqueles coses a aquel qui en aytal manera les hac e les près. E aquesta cosa metexa
sie observada semblantment en tots altres contrats.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 269.
cosa moble sia a ell mostrada en judici, segons que la poria demanar aquel qui l'haurà establit procurador de qui era
la cosa, per ço car aquell dret per lo qual algun pot demanar que a ell sia mostrada la cosa que ell demana en judici
és primer dels altres drets per los quals ell poria demanar aquela cosa.
Aquest fur esplanà e romançà lo senyor rey.
DE JOCHS E DE JUGADORS
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 270.
pot retenir la penyora, si la ha en son poder, que haurà presa per aquels diners. Mas lo deutor o la fermança qui serà
donada per diners que sien prestats en joch no
ell, ni la fermança ne
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 271.
de ço que haurà guanyat e
En aquest fur enadí lo senyor rey que si alcú guanyarà alcuna cosa a joch o alcuna penyora que a ell sia mesa, que
aquela penyora pusque retener aquel qui la haurà guayada, si era d'aquel qui la haurà perduda. En altra manera,
deÿm que aquela penyora no pusque retenir, mas que sie tengut de retre aquela al senyor d'aquela penyora, si
donchs ab volentat del senyor de la penyora no la havia empenyorada.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 272.
altres coses, lo pare o el tudor d'aquel pusque demanar e recobrar d'aquel ab qui haurà jugat tot ço que haurà
guanyat d'aquell fil o d'aquell pobill.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 271.
aquells diners, pusque aquella penyora retenir.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 274-275.
Enadex lo senyor rey que si alcun dirà mal de Déus o de sancta Maria pach
pach
costell; e si la justícia del loch la dita pena no li donarà, pac del seu propri la dita pena al senyor rey. De les quals
penes aquel qui ó descobrirà haja la
pròmens.
SI CERTA COSA SERÀ DEMANADA
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 5.
segons aqueles parts en què seran hereus.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 6.
pusque comtar o pesar o mesurar, jasia ço que aquell qui aquelles coses haurà manlevades perda, aquelles per foch
o per altre cas d'aventura, gens per açò no és solt que no sia tengut de pagar.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 7.
haurà prestat sens tota excusació, si doncs aquell qui prestat haurà no li vol haver mercé, per ço car ó haurà perdut
sens colpa sua.
Aquest fur declarà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 7-8.
ésser condempnat, en quant valie aquela cosa en aquell loch o en aquel temps que fo promesa de donar o de
pagar. Emperò, si no serà posat en aquela obligació cert loch o cert temps, en tant deu ésser condempnat
quant val aquela cosa en aquel loch on demanada és. Emperò, si serà posat en la obligació cert loch o cert temps, o
no y serà posat, e
pagar, en tant deu ésser condempnat, en quant aquela cosa més valc del temps que fo demanat de pagar e no volc
pagar, entrò al temps que la sentència fo donada.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 5-6.
o en altra manera irà per cosa rahonable, de retre los diners, los quals aquels creedors prestaren al dit fil a
sos necessaris obs, los quals obs lo pare, segons offici de pietat, no ó deu rebujar de fer.
PER QUAL RAHÓ DEU HOM DEMANAR ÇO QUE NO SERÀ DEGUT E SERÀ PAGAT E ÇO QUE PER
LEYA RAHÓ E DESONESTA SERÀ PROMÉS
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 9.
Aquest fur esplanà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 10.
no
donat a aquel qui lo y haurà donat.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 10-11.
aquela cosa, per ço car crehia que la degués, pot recobrar aquel deute o aquela cosa d'aquel qui la reebé. Aquela
matexa cosa és que si alcú s'obligà a altre creén que fos tengut d'alcuna cosa a pagar o a donar o a fer, e en veritat
no n'era tengut, que pusque demanar aquell que l'absolva d'aquela obligació. E si carta serà feyta d'aquela
obligació, pot demanar que li sie retuda. Mas, si sabudament pagarà algun deute que no devia o prometrà alcuna
cosa de dar o de pagar, de què sabia que no era tengut, no pot demanar que ço que haja pagat li sia retut
ni que sia absolt d'aquela obligació.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 9.
havia valor o que era trencat per dret, aquela cosa que per aytal testament serà pagada o liurada, sia restituïda a
aquell qui la paguà o la liurà.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 14.
puys demanar.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 12.
depuys que serà exit de pupil·lar edat pagarà aquella cosa que havie manlevada, no la pot puys demanar, cor
naturalment dreturera cosa és que negun no sia feit pus rich ab dan d'altre.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 14.
de sí meteix lo deute que li deurà, e lo creedor reebrà aquel deute per nom de l'altre deutor, aquel deute és pagat axí
com deute no degut, per què aquell qui pagà pot recobrar aquel deute que en aytal manera era pagat.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 12.
paga dels diners de son pare, e
aquel fill, estant hereu del pare, volc demanar aquels diners, no ó pot fer.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 13.
aquel tudor o curador, pusque cobrar ço que aquell haurà pagat, dementre que estarà en son poder; e quan aquel serà
exit de son poder, que ó pusque demanar e cobrar.
Aquest fur esplanà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 15.
preu d'aquel catiu o d'aquela cosa o
promessió que havia feyta del preu a pagar, jasia ço que
fos del comprador.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 15.
serà dit o proposat en juhiï o en pleit que satisfeit era a ell del deute que demanave o que li havia feita carta
d'absolviment d'aquel deute que li demanava, e açò serà cert al jutge per testimonis o per carta, aquel demanador,
en aytal manera vençut, sia condempnat en doble a aquel qui serà demanat, e aquel doble haje aquel qui serà
demanat.
DE CONDICIÓ FURTIVA, ÇO ÉS DE COSA QUI SERÀ EMBLADA
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 16.
elecció d'aquel qui demane la cosa que haurà estada emblada, a qual d'aquels que hi foren la deman; e si la un
d'aquels la paga, los altres són deliurats e absolts d'aquela cosa.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 17.
valor, e pot-la demanar aquel qui haurà pagat lo deute que li sie retuda.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 17-18.
la li haurà comanada, sia-li tengut de refer tot lo dan que aquel qui li féu la comanda haurà pres, per ço car n'usà
contra sa volentat. E manam encara que aquel que prestarà cavall o altra bèstia o coses o draps o catiu o alcuna cosa
a altre a cert ús, e aquel qui usarà més d'aquela cosa que fer no deurà contra volentat del senyor, que li sia tengut de
refer tot lo dan que aquel haurà pres per aquela rahó, per ço car n'usà més que no devie.
Aquest fur esmenà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 18-19.
semblants, en aytant sia condempnat aquel qui serà demanat, en quant valie en aquel dia en lo qual aquela cosa dech
ésser donada. Emperò, si de cert dia no hi hac feita covinença de dar aquela cosa, en aytant com valc
aquela cosa en aquel dia en lo qual lo demanador se clamà deu ésser condempnat aquel qui promès de donar
la cosa. Aquel dret matex és, si alcuna cosa és promesa de dar en cert loch, que segons la estimació d'aquel loch on
fo promesa de donar deu ésser donada e pagada; si, emperò, no fo promesa de donar en cert loch segons la
estimació d'aquel loch en lo qual dech ésser demanada, deu ésser pagada e donada.
DE DEMANDES E DE OBLIGACIONS
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 20.
ell no
Aquest fur esplanà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 20.
movens no és entés que hi sien obligats, si donchs açò espressament no era dit entre aquels qui feeren lo contract, ço
és que aquel qui s'obliga, oblich specialment alguns béns seus o encara generalment tots los seus béns.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 23.
és dit, són obligats al pubill seu per mala aministració. E aquel qui ab lo fisch, ço és ab aquel qui té alcuna
aministració del senyor, farà alcú contract per rahó d'aquela aministració, o ab lo senyor rey, los béns d'aquel són
calladament obligats, jasia ço que expressament no sia dit.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 27.
parts renunciar a aquela obligació en què serà una vegada obligada, sens volentat e sens consentiment de son
adversari.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 29.
deutor no ó pot cobrar; e si del deutor o de la fermança no u pot cobrar, aprés ó pusque demanar a aquels qui
posseexen los béns del deutor e de la fermança.
Aquest fur adobà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 27.
volrrà obligar de sa pròpia volentat que li servescha a cert temps per rahó d'aquel deute; e si en aquel demig haurà
de què pusque pagar, que
haurà servit en paga del deute.
En aquest fur enadí e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 26.
l'altre per rahó d'aquel contract, sia entés que dels béns del príncep sien tants obligats a aquell ab qui haurà feit lo
contract en sa aÿna que abasten al compliment d'aquel contract; e
príncep per rahó d'aquell contract.
Aquest fur adobà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 24.
marit són obligats a ella per la sua dot. En aquela guisa metexa sien obligats al marit los béns d'aquels qui
prometeren a ell de dar la dot per rahó de la muller.
Aquest fur esplanà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 28.
obligades al senyor del camp o de la casa per lo loguer o per lo piyorament de la casa o del camp.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 23.
tudoria o de la cura, jasia ço que no diga nomenadament que aquels béns sien obligats.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 24.
nomenadament no serà dit que sien obligats, e la mare que restituescha a ells totes aqueles coses que hac del primer
marit.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 25.
muller al marit oltra l'exovar, jasia ço que espressament no sia dit; e
metexa per les lexes que ell féu a aquels a qui seran feites; e
tribut o cenç són obligats a aquells a qui fan lo tribut o
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 28-29.
principal deutor per aquel deute que
minvarà, o la condició o el dia de la paga mudarà, o altre temps hi posarà, o altra segona carta d'aquel
deute pendrà, o molts asseguraments puys pendrà, gens per açò la primera obligació no és tolta ni desfeita, mas
estia ferma e segura, e la segona obligació e la derrera segurtat sia confirmació de la primera obligació, si doncs
espressament no era dit entre les parts que la primera obligació fos tolta e desfeita e la segona que hagués loch.
QUE LA MULLER PER LO MARIT NI
DEMANADA
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 32.
s'obligà, no pot ésser demanada; ne encara, si de grat per lo marit en alcun contract féu fermança, neguna cosa no
pot ésser demanada a ella per raho d'aquella fermança.
Esmena lo senyor rey que là on diu que la muller no
principalment no s'obliga, entén lo senyor rey e interpreta que si la muller s'obliga en son nom propri e
principalment e ó jura, que ladoncs ne sia obligada. D'altrament, si ben s'obliga ab lo marit o per ell en propri nom
e principalment, que no valle aquella obligació.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 34.
coses que sien preses per la senyoria per rahó de la colpa dels marits, poran ésser provades que sien de les mullers,
a elles aqueles coses sien restituïdes.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 34.
volentat no volrrà respondre; e ladonchs negun perjudici no sia feit al marit, si ella respon.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 34.
NE
DEMANAT
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 35.
diners en préstet d'alcun, si doncs lo pare en aquel deute no s'obligà; ne pot ésser demanat per lo deute que manlevà
lo fill qui és en son poder, si aquel deute fo manlevat sens volentat d'ell.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 37.
de la vila, e con seria encara si ell s'obliguava a pagar alcun deute personalment, vivent lo pare, lo fill no pot ésser
demanat. E si alcun hom haurà enfranquit son servu e aquel hom serà obligat personalment, aquel servu enfranquit
no sia tengut de respondre per aquela obligació. E ço que és dit en persona d'aquel qui és enfranquit, haja loc en
persona del servu can lo senyor se serà obligat personalment.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 36.
fill.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 38.
d'ell aquel deute en pagua ab sa volentat no
tota demanda que aquel havia a demanar aquel deute contra aquel seu deutor.
Aquest fur esplanà e romançà lo senyor rey.
D'AQUELLS QUI S'ESTABLEXEN PAGADORS D'ALCUN AVER O D'ALTRA COSA PER ALTRE
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 39.
s'establí pagador n'és tengut, mas encara sos hereus, jasia ço que
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 39-40.
qualsque paraules covinents a obligar, present lo deutor o absent, e encara contra volentat d'aquel qui serà deutor,
per ço cor paga pot ésser feita contra volentat d'aquell deutor qui és obligat. Emperò, depús que aquell se
serà establit pagador per altre, encara aquell per qui s'establí pagador roman obligat, si doncs no serà absolt del seu
creedor.
DE PROVES
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 40.
sien sues, car lo posseïdor no és tengut de provar que aqueles coses que posseex sien sues, car si aquel qui demana
no porà provar que sien sues, la senyoria d'aquelles coses roman al posseÿdor.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 42.
és de la cosa, mas per altres proves deu ésser demostrada.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 43.
alcun deute sia degut al defunt, aqueles scriptures no abasten a plena prova que aquel deute li fos degut. Aquell dret
metex és si lo defunt en son testament o en sa derrera volentat dirà o significarà que alcuna cosa li sia deguda, car
aquel dir o aquel significament que haurà feit e
cosa li sie deguda, si doncs no
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 41.
car aquell qui demana e aferma deu provar, e no aquel qui defén e nega, si donchs aquel qui serà demanat no volrrà
de grat e de volentat en sí reebre la cargua de provar.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 43-44.
mostrar ço que aferma.
Esmena lo senyor rey e enadex que la pusca provar per confessió de l'altra part o per carta pública; mas
pus los testimonis sien publicats, no la pusca provar per testimonis e
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 41-42.
provar, aquel qui és demanat no deu ésser destret de provar ço que haurà negat, car segons natura
dretament ço que és negat per alcun, no pot ésser provat per aquel metex qui ó haurà negat.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 42.
Aquest fur adobà e romançà lo senyor rey.
DE TESTIMONIS
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 45.
Aquest fur esplanà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 52.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 45.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 52-53.
qui serà demanat; o si la un d'aquels serà absent per contumàcia, juren dir veritat en presència de l'altre
de ço que hauran vist e oÿt, e que no y diran res per diners, ne per paor, ne per hoy, ne per mala volentat, ne per
promessa que
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 53.
demanat.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 60-61.
testimonis; e si dirà que no vol més testimonis donar, deu renunciar, e quant haurà renunciat, los dits dels testimonis
sien lests davant tots. E si l'altra part, contra la qual los testimonis seran donats, volrrà dir contra aquels, la cort oja
aquela part, e, si mostrarà que no deven ésser reebuts, lo testimoni d'aquels no faça prejudici a aquela part.
Enadex lo senyor rey que, pus que
testimonis per la una part ne per l'altra sobre neguna excepció, si no era per reprovar los testimonis qui seran
publicats. E açò sia entés en pleit principal.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 55.
usures, aquels juheus, emperò, tenents davant si lo libre de la lig de Moysén e los
Enadí lo senyor rey en aquest fur que en tot pleit en què juheu haja a fer sagrament, que jur sobre aquell
sacramental de les malediccions, lo qual fo feit sobre les usures en Gerona, no contrastant alcun pivilegi a ells de
nós atorgat.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 57.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 60.
no descobren ni diguen aqueles coses, que hauran dites en lur testimoni, a alcuna persona o a les parts contra les
quals o per les quals hauran fet testimoni; ni
publicats.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 75.
les parts que pledejaran sobre un capítol meteix e serà vist que sien contraris los testimonis en lurs dits, aquels
deven ésser creeguts qui seran pus honests.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 50-51.
reebuts; dementre, emperò, que façen o diguen testimoni sobre aquella cosa que serà feita en lur
presència; açò, emperò, entés, que si fan testimoni d'ohida, no valle.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 74.
Aquest fur adobà e romançà el senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 46.
eretges, ni ladres manifests, ni fill contra pare ne per son pare, ne pare contra fill ne per son fill, ni muller contra son
marit ni per son marit, ne marit contra sa muller ne per sa muller, ne frare per frare, ne oncle per nebot ne nebot per
avoncle, ne cosingermà per cosingermà, mas los altres parents pusquen fer testimoni; ne alcun que sia infamis, ni
vil persona, ni criminós de crim de què sia vençut per sentència e que d'aquel crim sia infamis, ni aquel qui à prou o
dan si sentència serà donada per aquel qui
usures, ne aquels qui reebran usures d'usurés, ne enemichs capitals, ne avocats en aquel pleit en què seran avocats,
en neguna manera no sien reebuts en testimonis.
En aquest fur enadí e mellorà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 48.
jasia ço que puys sia feit infamis, gens per açò no roman que d'aquel testimoni o d'aquel feit no sia creegut axí com
bo e leal testimoni.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 57.
que diguen sinó ço que sàpien de veritat.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 48.
Aquest fur adobà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 51.
d'aquel logar o d'aquela jurisdicció reeba e prena los dits dels testimonis e trameta
ciutat.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 78-79.
reebut e altre tant. E aquell qui aquel aver haurà donat, perda aytant de més del seu com a aquel haurà donat.
E aquel qui haurà pres aver d'altre per ço que no façe testimoni contra ell, que pac aquel aver en doble, e ja
més no tinga offici de vila ne pusque ésser reebut per testimoni, e que desfaçe lo dan a aquel qui pres
l'aurà. E aquel qui aquel aver li haurà dat, perda atrestant com dat li haurà d'altra part e sia tot del senyor rey.
Aquest fur mellorà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 80.
si l'altre contra qui féu fals testimoni perdé alcuna cosa per aquell fals testimoni. E, oltra açò, pac per pena a la cort
aytant quant és la meytat d'aquela cosa sobre la qual féu fals testimoni, e negun temps no sie reebut en testimoni.
En aquest fur enadí lo senyor rey que si aquel qui haurà feit lo fals testimoni no haurà de què pac ço que deurà
pagar, segons que diu lo fur, que li pas hom
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 80.
criminal.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 76.
sufficiens.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 52.
que sien tornats a lur pròpria vila.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 76.
vanat de provar demanarà que l'adversari seu ó prou, no deu ésser oït, ans deu ésser absolt l'adversari e que no façe
sagrament, e deu dir aquel qui vana e
ne deu dir sots alternació, ço és, sots departiment: "Yo provaré açò o allò"
e deu nomenar les persones dels
testimonis aquel qui vanarà a la cort, si les sabrà.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 77.
juheu provarà contra christià, deu provar ab juheu e ab christià; e si no provarà ab christià, no valle la prova contra
christià. Aquella cosa metexa sia de sarrahí contra christià e contra juheu.
En aquest fur enadí lo senyor rey que si christià prova contra juheu ab
provar contra christià ab
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 75.
és pleyt sobre feyt d'altre.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 51.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 73.
Emperò si
e no pusca ésser tornat.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 72.
appel·lació pus per testimonis provar.
Esmena lo senyor rey que, pus en algun capítol haurà haüt dia de provar, e
provat, no pusque sobre aquel capítol provar altra vegada en lo principal pleyt o en la appel·lació.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 48.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 74.
testimonis.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 49.
En aquest fur enadí lo senyor rey que, en demanda que
fer testimoni contra ells, ne aquels que tenen loch de senyor.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 73.
provar ço que haurà posat en aquela excepció.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 49.
universitat donar en testimonis, no contrastant, ço és que no noga a ell, si serà posada alcuna excepció a ell que
aquells testimonis los quals donà són d'aquela universitat de la qual ell és demanador o defenedor.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 47.
açò fer, dementre, emperò, que aquells los quals volrrà donar en testimoni no sien d'aqueles persones que ja de
testimonis, segons aquestes costumes, són gitats.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 50.
pot alcuns d'aquela universitat, de què
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 50.
hauran estat compayons o parçoners en aquell dan o en aquell furt o en la rapina o en la malafeyta.
MÉS VAL ÇO QUE EN VERITAT ÉS FEYT QUE ÇO QUE FENTAMENT ÉS ESCRIT
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 83.
cosa serà dita o feyta entre alcuns en veritat e puys altra cosa serà escrita fentament, més val ço que serà feit o dit en
veritat que ço que serà escrit fentament.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 84.
provat, aytal venda fenta no valle, jasia ço que la carta parle de venda.
Aquest fur esplanà e romançà lo senyor rey.
PER QUAL RAHÓ DEU HOM DEMANAR PEYORA QUE HAJE MESA A ALTRE
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 84.
deu comptar e pendre en paga d'aquel deute que havia sobre aquel camp que tenia en peyora. E si aquell camp que
tenia en peyora serà piyorat per lo creedor, sia tengut d'aquel piyorament a retre al deutor.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 85.
aquell aver no era pagat dintre cert temps que aquel qui tenia la peyora que la pogués vendre, aquela
covinença no tol al deutor que no pusque demanar al creedor ço que haurà més haüt de la peyora que no era lo
deute.
En aquest fur enadí lo senyor rey que
no haurà venuda la penyora. E si la haurà venuda e li fall res del deute, pusca demanar al deutor ço que li
si més n'aurà haüt que no serà el deute, que aquell més torn al deutor.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 86.
provat que
tant quant lo deutor haurà de dan, per la pèrdoa d'aquella cosa.
En aquest fur enadex lo senyor rey que là on diu que
que sens sa colpa la ha perduda, e açò que s'entena e haja loch en tota cosa enpenyorada.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 87.
D'AVER QUE SERÀ PROMÉS DE PRESTAR E NO SERÀ PRESTAT
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 88.
ha reebut d'ell aquel préstet e en veritat no l'haurà reebut, que sia en elecció d'aquel qui manlevà de recobrar la
carta o de demanar ço que li fos promés de prestar.
En aquest fur enadí e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 89.
seguesca la carta e no estia hom al dit del demanador, e
se contén en la carta.
Aquest fur adobà e romançà lo senyor rey que si l'aver serà promés de prestar e no y haurà dia cert de pagar lo
deute, que si dins
haurà promés de prestar, que l'ayn passat, que seguesca hom la carta. E si hi haurà dia adiat que
de pagar al creedor a dia cert e no abans, que d'aquel dia adenant que córrega l'ayn que
DE CONPENSACIÓ
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 90.
deurà deute a l'altre, lo qual deute de cascun sia clar, vaya la un deute per l'altre entrò en aquella quantitat que serà
egual de la un deute a l'altre.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 91.
sia feita de la un deute a l'altre, en loch de paga d'aquel temps enant de què lo deute és degut, entrò a aquela
quantitat que és egual de cascuna de les parts, dementre, emperò, que cascú dels deutes sia clar de cascuna de les
parts.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 91.
obligat en alcuna quantitat al comprador, lo comprador li pot posar compensació entrò a aquela quantitat que
venedor li devia.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 92.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 92.
companyó.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 92.
roman que tu no sies a mi obligat, segons arma; e si puys s'esdevendrà que jo per alcuna justa rahó sia ton deutor e
tu façes demanda contra mi de ço que yo seré ton deutor, pusch fer compensació ab tu de ço que a mi, segons arma,
deus, e aytal conpensació deu ésser reebuda.
Aquest fur esplanà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 93.
ab altre aytant per aytant.
Aquest fur esplanà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 93.
meses del qual li vol fer compensació; e si ó mostrarà, pot fer compensació ab aquel.
DE USURES
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 94.
penyores o altres covinençes entr'éls; e depuys que la usura serà egual·lada a la sort o al cabal, d'aquí enant la usura
no cresca per alcuna estada de temps en neguna guisa, ans, depús que la usura enaxí egual·lada a la sort sia pagada,
sien destrests de retre les cartes e absolvre les fermançes.
Enadex lo senyor rey que al contar dels diners que
cabal.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 105.
pendrà aquel deute sots usures, recobre les usures, les quals enaxí pagà, d'aquel per lo qual lo deute fo pagat, com
aytals usures pusquen ésser demanades per rahó d'interesse e de dan.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 106.
qui ó farà, que perda lo cabal, e lo guayn e haja la meytat del cabal lo senyor rey e l'altra meytat lo deutor. Mas lo
deutor nulla vegada no sie tengut de pagar res d'aquel logre. E asò
a la cort sua. Però açò no s'entena en cavalls ni en altres cavalcadures.
DE DEPÒSIT, ÇO ÉS DE COMANDA, E DE LES COSES DE LES QUALS NO DEU ÉSSER FEYTA
COMANDA
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 107.
les li comanà, de mantinent aquell qui les près en comanda sia destret de retre aqueles coses a aquel qui les li
comanà. E no li pusque posar neguna compensació ne neguna deducció ne neguna excepció.
Declara lo senyor rey que, si vera comanda és, que no y sia reebuda neguna excepció; mas si és comanada fenta,
que no haja privilegi de comanda.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 108.
longament en poder de la cort entrò que u haja retut, si doncs no provarà que per cas d'aventura ó haja perdut; e ell
detengut e pres en la carçre, si no ha de què
en aygua.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 108.
qui la li haurà comanada o logada, si donchs no mostrarà que per sa pròpria colpa no la haja perduda.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 109.
no sien restituïdes. Mas si per colpa o per negligència d'ell seran cremades, sien emenades.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 109.
nom de son senyor, lo senyor restituesca aqueles coses les quals foren liurades a aquell servu per son nom.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 109.
colpa, dó altra bèstia d'aquela natura e d'aquell preu. Emperò, aquell qui la damunt dita bèstia haurà guardada, haja
son loguer lo qual li fo promés o deu haver per rahó de la guarda d'aquella bèstia.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 110.
prestà no pot provar que per sa colpa sia morta, jur que per sa colpa no sia morta; e, açò faén, no li sia tengut
d'esmenar aquela bèstia. E açò haja loch tan solament en feyt de préstet. Emperò, si aquel de qui era la bèstia porà
provar que sia morta per sobrecavalcar o per sobregran cargua o per ferides, restituescha altra bèstia d'aquel preu a
aquel.
Aquest fur adobà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 111.
o la menarà més que entre ells no serà dit ni emprés, dó e pac
oltra la restitució de les despeses que haurà feites en guarir aquella cel qui la prestà, sia punit aquell qui la manlevà
peccunialment a arbitre de jutge.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 111.
e, encara, que la bèstia sia e romanga a aquel metex de qui
En aquest fur enadí e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 112.
per lo feriment d'aquell, aquel qui ó haurà feyt reta altra bèstia d'aquela metexa valor al senyor. E aquela bèstia axí
debilitada o afollada sia d'aquel qui la haurà ferida o batuda.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 112.
E si a casa sua lo menarà e entre
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 113.
e per açò s'espaventarà e per aquell espavent serà provat que sia afollat o mort lo cavall o la cavalcadura, altre caval
o altra cavalcadura sana reta al senyor de qui era lo cavall o la cavalcadura qui serà morta o afollada.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 113-114.
puys aquela cosa vendrà en poder d'aquell qui la havia prestada, deÿm que sia en volentat d'aquel qui près lo preu o
la estimació que reta lo preu que havia pres o la cosa que puys vénch en son poder de què havia pres lo
preu; car per ço car ell havia prestada la cosa sua a aquel qui la havia perduda no
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 114.
carrera serà afollat o piyorat, sens colpa d'aquel qui
afollament. Mas si oltra aquel loch qui era assignat o posat entr'ells lo menarà e per cas d'aventura morrà, és-ne
tengut.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 115.
deja ni per malefici ni per obligació ni per null altre contract, mas que tantost que la comanda volrrà cobrar la li sia
tengut de retre.
Aquest fur esplanà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 115.
comanada, no és vist ni par que sia retuda entrò que
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 115-116.
préstet o en comanda aquel de qui és hereu, per aquela part en la qual ell és hereu, si donchs per aventura no havia
poder de restituir tota la cosa; car, ladonchs, deu ésser condempnat de tot en tot a tota aquela cosa a restituir.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 116.
és tengut, si a aquela cosa
fist obrar en alt e d'aquella altea és caegut per colpa de tu, o d'altra manera per vellea de les pertxes o de les cordes
car mal fossen ligades, lo dan que
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 117.
prestada o comanada. Car qui presta ni comana la sua cosa a altre no fa la cosa d'aquel, ço és no dóna la senyoria de
la cosa a aquel a cuy la presta o la comana.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 117-118.
que
en son poder la cosa la qual promès de prestar; car, ladonchs, bé se
En aquest fur enadex lo senyor rey que là on diu que
que no s'entena en aqueles coses que són de comte o de pes o de mesura.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 118.
la pert per alcuna occasió, que sia perdut a aquella persona qui l'enviarà. E si aquell prest haurà reebut aquel qui
l'haurà demanat e
aquela cosa a aquel qui
Aquest fur mellorà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 119.
comanades en poder d'alcun periran e
deu ésser d'aquel qui les comanà e no d'aquel ni de l'hereu d'aquell qui les près en comanda. Cas d'aventura
apellam foch, ruïna, ço és, trebucança de cases o d'altres coses, naufraig, encalç de ladrons o d'enemichs.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 120.
deposat o comanat en poder d'alcun, no
comanat; que si ó farà, sia tengut de furt. Emperò, si aquel aver qui serà comanat a ell li serà nombrat o comptat,
pusca d'aquel usar e aemprar sens tot perill, ell retén emperò aytant d'aver a aquel qui
metexa moneda, can li serà demanada aquella comanda per aquel qui la li comanà.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 120.
restituir aquela comanda; e si bé la retrà, sia feit infamis.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 121.
haurà comanada, sens tot contrast, de mantinent restituesca, sí que no pusque ésser posada alcuna compensació de
la una comanda a l'altra comanda. E aquel qui primerament demanarà la comanda a l'altre que li haurà feita
primerament, la restituesca; e aquel qui haurà cobrada la comanda, de mantinent restituesca a l'altre la comanda que
d'ell tenia.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 121.
axí com si aquel qui près la comanda los li agués espressament obligats.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 122.
que és hereu de tots los béns del mort, aquel que haurà reebuda la comanda del mort la restituesca a aquel qui serà
aparellat a ell donar segurtat e de guardar ell de dan dels altres hereus. E si cascú dels hereus serà aparellat
de donar segurtat, a aquel hereu sia restituïda la comanda, donan segurtat qui primerament demanà que aquela
comanda li fos retuda. E si tots los hereus en semblantment vendran e cascú d'aquels dirà e demanarà que a ell sol
la comanda sia restituïda e sia aparellat de donar segurtat, sia en elecció d'aquel qui tendrà la comanda a qual
d'aquels hereus la volrrà retre, si doncs lo pare no haurà lexada aquela comanda specialment a un d'aquels hereus.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 123.
comanda haurà presa no sia tengut de restituir aquela cosa a aquell ladre o al robador o al malfeytor qui la li
comanà, mas deu-la restituir al senyor de qui fo la cosa.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 123.
que serà comanada; ne és deliurat ni absolt la un, si a l'altre ne serà feyta demanda. Car gens per ço, car can aquel
qui féu la comanda començà a fer demanda contra la un, l'altre no és deliurat ne absolt; mas si la un ret la comanda,
l'altre n'és absolt e deliurat.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 124.
d'aquels de mantinent sien venuts, per ço que del preu de lurs béns sia satisfeyt als creedors, als quals eren obligats
e tenguts. E primerament sia satisfeit a aquels qui hauran feita comanda d'aver o d'altres coses ans que sia satisfeit
als altres creedors, ne és differència, ço és detriança, quals d'aquels qui feeren la comanda sia primer o derrer, mas
a tots ensemps qui hauran feita la comanda sia satisfeit dels béns d'aquel qui haurà reebuda la comanda. E si
dels béns d'aquel qui haurà reebuda la comanda no bastarà a tots aquells qui hauran feita la comanda, segons la
quantitat que cascú haurà comanada, lo preu qui serà exit dels béns que seran venuts sia partit entr'ells per sou e per
liura.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 124-125.
féu per nom d'aquel morrà, la comanda sia retuda a l'hereu d'aquell qui féu la comanda o a l'hereu
d'aquel per nom de qui fo feyta la comanda; e no als hereus d'aquel qui féu la comanda per nom d'altri.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 125-126.
d'altre la qual cascú qui fos molt diligent en les sues coses ha o és acostumat d'aver. Axí, emperò, que aquell qui
reeb la comanda no sia tengut d'aquels cases d'aventura als quals no pot hom contrastar ne
enaxí com són morts de servus, qui sens engan e sens colpa d'aquel venen, e aguayts d'enemichs o encalç de
robadors o naufrayg o foch o ruïna, ço és enderrocament de cases o d'altres lochs; e si servus fugen qui no han
acostumat que sien guardats.
Préstet és can alcú presta alcuna cosa a altre solament a prou d'aquell qui la pren e no per loguer que li
ni promés; e per ço més és tengut a restitució can a son prou tan solament és prestada, e
e profit tan solament d'aquell qui pendrà la cosa aquela a préstet.
Comanda és can alcú comana alcuna cosa a altre e que aquela cosa li estoig e li guart e aquel qui la pendrà no la
aempre ne ús d'aquela cosa comanada. E per ço no és tengut sinó d'engan o de gran colpa, per la qual gran colpa
d'aquel e per l'engan la cosa comanada serà perduda, e
qui féu la comanda.
Loguer és cant alcun loga la sua cosa a altre per diners o per alcun preu que li serà promés o donat, e
utilitat e prou d'aquel qui loga la cosa e d'aquel qui la pren a loguer.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 127.
aquel qui les compra d'aquel aver qui contan li fo comanat no és tengut de donar ni liurar aqueles coses a aquell qui
li comanà aquell aver, si ell serà aparellat de retre aquel aver qui li serà comanat de mantinent que li sia demanat.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 127-128.
alcun és demanada en pleit, no sia hoït lo demanador, si demana que la cosa que li sia demanada en juhiï sia en
poder d'alcun posada o comanada; car covinent cosa és que aquell qui és demanat primerament sia
vençut en juhiï per l'actor e sia destret puys a la paga a fer o a la cosa a restituir. Emperò, si la persona de la qual
cosa movent o semovent serà demanada sia al jutge sospitosa que fusca ab aquela cosa de què serà feyta demanda
en pleit o en juhiï sia posada o comanada en man d'alcú.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 128.
menan lo pleit principal o encara pendent e menan lo pleit de la appel·lació, serà temor que
demanat d'aquela cosa malmeta e destruïsca los fruyts de la cosa demanada, la cort coman los fruyts qui seran
reebuts e preses de la cosa qui serà demanada aprés lo pleit començat a alcun bon hom e leal tro que
dit per dret sia determenat e fenit.
DE MANAMENT QUE ALCÚ FA A ALTRE PER SOS PLEITS A MANAR O PER ALTRES COSES A FER
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 129.
que no seran ben procurats ne feits per aquel procurador, aquel qui
d'aqueles coses que mal haurà feytes o procurades e
fer.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 130.
per la mort d'aquel qui féu lo manament. Si la cosa, emperò, de què serà feit lo manament serà entegra, ço és si
pleit sobre
procurar no haurà encara començats d'aministrar. Emperò, si aquel qui haurà reebut lo manament d'alcun pleit a
menar o d'alcuna cosa a fer no sabrà la mort d'aquel qui li haurà feit lo manament e haurà feites alcunes
despeses aprés la mort d'aquel qui li féu lo manament e la cosa serà encara entegra, ço és que
començat ni
qui féu lo manament.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 131.
reebut lo manament no pas oltra la forma del manament que li serà feyt, car aquel qui fa oltra lo manament que li és
feit altra cosa fa que no li és manada.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 131.
si alcuna cosa per aquel aver a prestar pendrà, aquela cosa deu a mi restituir e retre, jasia ço que yo li agués manat
que aquel aver de grat prestàs.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 132.
la qual fo fermança o per lo manament que havia reebut ó pagà a altre, pot recobrar aquella cosa del deutor per qui
ó pagà o d'aquel per manament del qual ó pagà, no constrastan can no fo condempnat en aquela cosa la qual pagà.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 132.
és obs que façe aquel negoci o aquela cosa e la acab, de pus que n'haurà reebut lo manament.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 133.
qui féu lo procurador que aquel qui serà establit procurador deïm que pot demanar lo senyor, si serà pus just o pus
onest e sabrà mils la veritat del feit que
En aquest fur adobà lo senyor rey que, sabuda la veritat del senyor del pleit per lo jutge, que pusca lo seu
procurador menar son pleyt.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 133.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 134.
que aquella cosa no és de l'altre.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 134.
obligat en alcuna cosa a aquel senyor qui
era obligat al senyor, si donchs no hac manament special del senyor qui
aquella cosa.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 135.
procurador serà absolt, aquela absolució profita al senyor qui l'haurà establit procurador.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 135.
vol.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 135.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 136.
qui primerament comença de demanar alcuna cosa d'aquella procuració, ço és que aquel serà procurador en aquella
cosa, que comença de demanar primerament, e no los altres que són establits procuradors.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 136.
ésser procurador establit.
DE COMPANYIA
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 137.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 137.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 138.
dels companyons haurà o guanyarà alcuna cosa de ladronici o de malefici no pot ésser demanat per los altres
compayons que aquella cosa vénga en comú entr'éls, ne deu venir en companyia. Cor aytal leigs guayns de
ladronici o de malefici no deu ésser contat ne mès en companyia, e en aytal cosa de legea millor és la condició
d'aquel qui posseex aquela cosa guaayada per legea que d'aquels qui la demanen que sia mesa en companyia e
partida entr'éls.
EN QUAL GUISA COMPRA E VENDA SIA FEYTA
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 139.
deven ésser revocades e retractades.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 139.
comprar, atresí la muller d'aquel tudor res no pot comprar dels béns d'aquel pubill.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 140.
pare, ne
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 140.
preu pagat o no, que la venda pas e que no se
moble com no moble, axí que feyta la venda que
Aquest fur esmenà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 141.
deurà, aquell deutor li deu ésser tengut de evicció, per ço car aquela cosa que serà donada en paga és semblant a
compra.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 141.
volrrà, tan bé a estrayns com a proïxmes, sí que alcun de son parentesch no sia demanat.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 142.
donat, pot demanar lo preu que li
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 142.
Aquest fur adobà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 142.
d'aquels qui aministren alcunes coses o feits d'altre.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 143.
perdran en poder del venedor o s'afollaran sens sa colpa, per ço car és aparellat de liurar la cosa comprada al
comprador, si li pagave lo preu, que lo venedor no li sia tengut d'aquela mort ne d'aquel affollament, mas que
comprador li pach lo preu d'aquela cosa venuda.
Aquest fur esplanà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 143.
camp venut, car no són de negú, mas per dret natural deven servir a tots, axí com carreres públiques o camins
públics.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 144.
havia venuda, o en altra manera la senyoria d'aquela cosa que ell havia venuda, qui era d'altre, vénch en son poder,
deu ésser destret de complir la venda e de liurar la cosa venuda al comprador.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 144.
comprador, si sens triga o sens colpa del venedor qui aquella cosa era aparellat de liurar serà perida. E jasia ço que
comprador no haja haüda la cosa, és destret de pagar lo preu al venedor.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 145.
possesssió seran fruyts qui no seran cullits ne segats ne tallats ne arrancats, aquells fruits són del comprador e
pertayen a ell, si doncs no era dit entre
fruyts qui són e
part del camp o de la possessió.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 145.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 145-146.
de la compra o de la venda no sia feita ne manada fer per lo venedor davant testimonis, o la possessió
de la cosa, que serà venuda no serà liurada corporalment o en altra manera o
roman que la venda no sia acabada e ferma. E per ço lo venedor no
comprador no pot trencar ni desfer la compra que haurà feita. Car en contrats sol lo consentiment de les parts
abasta, dementre emperò que per testimonis o per altres leals proves sia provat que aquella compra e aquela venda
sia feyta. E axí aytambé en coses movens com no movens denegam que negú no
compra que haurà feyta. Aquela cosa metexa sia dita e entesa que si venda serà feyta d'alcuna cosa e arres hi seran
donades, que no se
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 147.
bèstia o la cavalcadura que serà venuda.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 147.
depuys hi troba negun engan lo comprador, que
aparexens. Mas si algun mal cubert haurà en lo cavall o en altra bèstia o en lo servu, e
comprador, sia tengut lo venedor de retre al comprador lo preu que n'haurà reebut e d'esmenar lo dan que n'haurà
soffert, e que
del venedor. Si no, que no li
Aquest fur adobà e declarà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 148.
Aquest fur esplanà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 149.
En aquest fur enadex lo senyor rey que si
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 149.
vendre la sua part a qui
haurà la cosa comuna.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 150.
hom qui serà nomenat e elet del comprador e del venedor dirà: "Volem que la venda que serà feyta sots aytal
; enaxí, emperò, que si aquel qui serà nomenat e elet que diga el preu dirà entr'éls cert
condició e forma que valle"
preu, per lo qual la cosa sia venuda, la venda haja fermetat e
comprador. Emperò, si aquel qui serà nomenat e elet per lo comprador e per lo venedor que degués dir lo preu
entr'éls, no ó volrrà fer o no porà dir ne posar entre
embargament, establim e volem que aytal venda no haja neguna valor, axí com de venda en què negun preu no ha
hagut establit ni dit. E açò volem que haje loch can alcú volrà logar sots aytal forma casa o altra cosa.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 151.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 151.
pagat al venedor o a ell no serà satisfeit, ço és que
comprador d'aquell preu; e ladonchs és vist e par que
sens preu e sens altre assegurament.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 153.
destruïda per alcuna manera, aquela venda no valle. Mas si
no ó sabia lo comprador, no valle. Emperò, si
Aquest fur esplanà e mellorà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 154.
aquela cosa, ço és que si
al comprador; l'interesse, emperò, que és de fora la cosa, ço és, si
d'aquel forment o d'aquel vi en mercadejan o en altra manera; si a ell fos liurat, no és tengut de donar lo venedor al
comprador. Aytal dret metex és en altres coses venudes, car de semblants coses
semblants cases a semblants cases deu hom enantar.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 155.
que haja venut lo delme ne la primícia ne
per rahó de la covinença que fo posada e
e pagar lo delme e la primícia e les altres coses damunt dites, e
minvar del preu que li serà promés o que n'haurà reebut.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 156.
semovens per prechs ni per instància de negunes persones, ne encara de nostre plen poder, dementre emperò que
seran feites segons les costumes de la ciutat de València; ans per nós e
segures per tots temps. E farem los tenidors e
persones possehir en pau. E si alcun rescrit o carta de nós contra açò a alcun serà atorgat o donat, no haja valor ne
fermetat.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 156-157.
altra manera alienà, no valla la venda; mas la tua cosa pusques cobrar d'aquel qui la haurà comprada o de qualque
altre qui la tenga, si que no
feita per lo teu nom o no e aquela venda que fo feita aguist per ferma o perdist la proprietat de la cosa
venuda per prescripció, poràs recobrar lo preu d'aquel venedor qui reebut l'aurà.
En aquest fur enadex lo senyor rey que pusca cobrar lo preu del comprador, si pagat no l'ha.
QUALS COSES NO DEVEN ÉSSER ALIENADES
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 157-158.
força que feita no li
meyns de sagrament d'ella, que aquela alienació no valla ne tinga dan a la muller, ans se pusque
revocar. Entenem, emperò, que és cosa dotal aytambé cosa moble com seent, la qual haurà aportada la muller al
marit. Enaxí que, si aportà diners o coses movens per rahó d'exovar, que d'aqueles coses pusque lo marit fer a sa
guisa, pusque assegurat ó haurà a la muller; e tot ço que ell haurà li sia obligat per aquel exovar, axí com si havia
aportades al marit coses seents.
Aquest fur adobà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 159.
part d'aquel qui aquela cosa vené o alienà.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 159.
franquea donar e l'altre companyó hi contradirà, dón aquel qui volrrà aquel batejar o franquea donar a aquel
companyó qui contradirà sa part del preu que vallie aquel sarrahí en aquel dia que fo batejat o fo feyt franch.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 159-160.
dels altres, axí que aquels vegen aquela cosa alienar e no y contradiran, és entés que aquels alienen
aquela cosa; majorment si pendran part del preu d'aquela cosa alienada. On si aquela cosa que serà així alienada
serà vençuda, ço és en dret guaayada per altre, aquels sien tenguts de evicció. E si aquels compayons qui veran la
cosa alienar e no y contradiran puys volrran aquela cosa demanar, no ó pusquen fer.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 160.
entre vius donarà aquela possesió o heretat, sia venuda dins
d'aquela heretat o d'aquela possessió sia donat a aquela esgleya o a aquel loch religiós, al qual lo testador la haurà
lexada, levat lo loïsme, si la cosa serà tal que per altre sia tenguda a çenç.
Enadex lo senyor rey que les dites coses pusquen ésser alienades dins
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 161.
en altra manera alienada alcuna possessió o heretat o cases o orts a lochs religioses o a clergues; ne alcun no pos
sobre alcuns béns seus cenç o tribut o certa part de fruits o de serviï que aquel sia donat o assignat a esgleya o a loch
religiós, enaxí com alcuns fan o dien: "aytal esgleya haja per tots temps cascun ayn
. On volem que aytals coses null temps no hajen valor.
mies cases o en l'ort o en la mia possessió, e axí aquela cosa entre sempre en la senyoria dels clergues o dels
religioses"
Enadex e mellora lo senyor rey que tot hom pusca assignar e lexar, sobre sos béns seents en son testament o en sa
derrera volentat, capellania o anniversari o làntea o qualque cosa se volrrà que sia donada per sa ànima de ayn en
ayn a esgleya o a loc religiós, enaxí emperò que les dites coses romanguen ab sa cargua.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 163.
donades per negun temps, ne per altra manera alienades, ne per alcun dret ne per alcuna manera ne per alcuna
condició pusquen ésser transportades a persones ecclesiàstiches o a clergues; enans tota aytal donació o qualque sia
altra alienació per tots temps sia vana e no haja valor.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 163.
o viles a clergues o a persones religioses no venen ne d'altrament alienen; ni
manera alienen alcunes de les davant dites coses a cavallers o a clergues ne a persones religioses; ne
venen ne d'altrament alienen alcuna d'aquestes coses damunt dites a cavallers ne a clergues ne a persones
religioses, no contrastan alcun privilegi ne indulgència per nos feyta.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 164.
seglars e a persones religioses. No atorgam, emperò, ne volem que aqueles heretats o aqueles coses, que tinguen per
nós los cavallers a cert serviï o a tribut o sots certes condicions, que les pusquen donar ne vendre ne lexar ne
escambiar en neguna manera sens nostra voluntat a clergues seglars ne a persones religioses.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 165.
aquelles heretats e aqueles coses que tenen per nós sots certes condicions. Mas les vendes e les compres que
cavallers han feytes ne faran d'aquí a devant als hòmens de les viles, que
qui les han les volrran vendre, e aquelles hagen franques, axí com d'abans havien. E açò que han comprat ni
escambiat del realench, ne han haüt per altra justa rahó tro al dia d'uy, que ó hajen franch. E açò sia entés d'aquells
qui volrran atorgar e usaran dels nostres furs, e metre en aquela quantitat que nós haurem per lo trebayl dels furs a
mellorar e a esmanar e a confermar.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 166.
aqueles que reebran, que les hajen franques, axí com les altres lurs, e que pusquen comprar cases a lur estar propri,
mas no
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 189.
jasia ço que a ell sia donat per rahó d'exovar; per ço que la fragilitat de les fembres no torn ne sia girada en dan, ne
en piyorament de lurs coses.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 189.
covinença li haurà feita lo deutor que a dia cert lo pach e traga la penyora; e açò pusque fer a
terme de la paga.
En aquest fur enadí e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 190.
sens aucturitat del tudor a alcú, aquel qui pendrà aquel préstet per rahó d'aquel contract no és obligat, car aquel aver
qui serà prestat no és feit ne passa en senyoria d'aquel qui
que hauran prestat.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 191.
PER QUAL RAHÓ SE DEU NE
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 204.
valor.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 205.
alcú vené cosa per meyns de la meytat del just preu que valia, dreturera cosa és que aquel qui haurà venuda la cosa,
reta lo preu al comprador e recobre la cosa, si donchs lo comprador no li volrrà complir ço que falirà del just preu.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 205.
comprador és ladonchs enganat oltra la meytat del just preu, quant comprà cosa que valia
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 206.
aquella venda valla e no
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 206.
que fo venuda, no fo pagat; per què venda que sia axí feyta pot ésser desfeita entrò a
dia aenant que la venda fo feta. Enaxí, emperò, que
fon feita.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 206-207.
la li dón per rahó de cambi o que la li dó a senç o la li dó a certa part de fruyts, ja fos que més ne trobàs
la dobla o pus, que no
d'aquel qui ó donarà.
Aquest fur adobà e romançà lo senyor rey.
DE LES FIRES E DELS MERCATS
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 208.
en la festa de santa Maria d'Agost; e qualque sia que vendrà a aquestes fires sia salvu e segur en vinén e
retornan, si donchs no haurà feit homicidi en la ciutat o e
fermança de salvetat de les coses les quals aquí vendrà; ne alcú no pusque ésser demanat per crim ne per malefici
que en altre loch haja feit sinó per aquel que en les fires haurà feit. Ne negun deutor o fermança no pusque ésser
demanat aquí per deute o per fermança que haja feyta en altre loch, sinó per aquel deute o per aquella fermança que
haurà feyta en les fires. E si alcú en les fires ferrà de péra o de coltell o de puny o d'altres coses, sofira la pena que
és posada en lo fur de València.
En aquest fur adobà e mellorà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 209.
sarrahineschs ves la porta que és appellada Bebalayn, ves la céquia qui va a Ruçafa dreta via entrò a
l'esgleya de sent Johan, e entrò a les cases dels frares dels catius, e entrò al vall de la ciutat, e entrò al pont de
la Buatela; enfre les quals affrontacions no sien feites null temps cases per alcú, ne orts, ne bastiments, ne hedificis,
mas tots temps romanga franch e comú a tots. E negú no haja aquí cert loch, mas, axí com és enclòs en les
dites afrontacions, tots los habitadors e
servitut que
LES COSES LOGADES E D'AQUELES QUE SÓN PRESES A LOGUER
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 211.
les loch a altre entrò a aquel temps que les havia logades, si donchs entre éls no haurà covinença que no ó pogués
fer.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 211.
l'ereu d'aquel qui la haurà logada la deu tenir axí com aquel qui la havia logada la devia tenir, e en aqueles coses en
què era tengut aquel qui la havia logada sia tengut l'ereu d'ell.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 212.
reebia en loguer, mas lo contract, ço és lo feit del loguer, no vall res per dret.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 212-213.
justícia de la vila no
cases en què el senyor està, qui les altres cases sues haurà logades, no eran cahudes o cremades o en guisa
affollades que estar no y pogués covinentment, o estant aquel qui les haurà logades en aqueles cases hi vingués tal
cosa per què les cases s'afollassen en guisa que les cases ne valguessen molt meyns. E en aquel cas, volem que les
pusque adobar aquel de qui les cases seran; e aytantost que adobades sien les cases, que hi puxa tornar
aquell qui les haurà logades e estar en aqueles per lo temps que logades les havia, si tornar hi vol e fer lo
compliment del temps que falit li haurà, dementre s'adobaren o que li ho leu del loguer. E si
les volia acensar o vendre dins lo temps que logades les haurà, que ó pusque fer; salvu, emperò, a aquel qui logades
les haurà lo temps per lo qual hi deurà estar. E si per cativitat o pobrea les havia a vendre, que ó pusca fer. E aquel
qui logades les haurà n'isque e no sia tengut de pagar lo loguer, sinó lo temps que estat hi haurà.
Aquest fur mellorà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 214.
volrrà lexar, pach lo loguer de tot aquel temps; e aquel qui la havia logada que y pogués estar pusca-la logar a altres
persones que no sien tafurs ni jugadors ni ladres ne putaners ne alcavots, si
estar. Açò, però, servat e esguardat que, fenit e passat lo temps entrò que ell hi devia estar, que rede les cases o
coses que no sien piyorades al senyor qui les havia logades. E si seran piyorades per colpa d'ell o d'aquel a qui les
loga, esmén lo piyorament a conexença de bons hòmens.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 215.
obligades al senyor de les cases per lo loguer de les cases e poden ésser penyorades a aquel qui haurà
logades les cases sens cort e sens saig.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 216.
temps, deu haver e pendre lo loguer de tot lo temps, si doncs per ell no estech que ço que li promès a fer no li fo
feit.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 216.
aquela cosa en guarda per loguer.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 216-217.
pus lo senyor no
e l'hauria hom a guardar, morie o prenia null dan per sa colpa metexa e no per colpa d'aquel qui l'haurà logat, que
aquel qui l'haurà logat no
mal los uns als altres, que no
negú ab lo carceller d'aquel de qui seran los catius, e qui anàs ab ells, los logava per fer alcuna obra e
sia tengut lo senyor d'aquella obra; mas per altres maneres és tengut d'esmenar los catius aquel qui
perden o altre mal prenien, per aytant quant jurarà aquel de qui seran los catius; açò entés, que la justícia del logar
hi pusque tatxar. E açò metex entenem en bèsties logades e en altres coses movents.
Aquest fur adobà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 218.
restituesca al senyor de qui aquela cosa era lo preu de la cosa venuda en doble.
DE DRET DE COSA QUE SERÀ DONADA A CENÇ
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 219.
castels, viles, alqueries o alcuna altra cosa del regne de València tener per alcun altre senyor o príncep; enaxí
com seria si alcun ric hom o cavaller o ciutadà regonexia tenir alcuna de les davant dites coses per lo rey de Castela
o per lo bisbe de València o per alcun altre hom ecclesiàstic o seglar.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 219-220.
cenç, jasia ço que lo senyor d'aquela cosa no demanarà lo cens enfre los damunt dits
tot lo cens del temps que serà passat; e
alienar.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 220.
senyor per lo qual aquella cosa se tendrà haja per loÿsme la deena part de preu d'aquella cosa que serà venuda
d'aquel qui la vené. Emperò, si specialment enpenyorarà aquela cosa, haja la vintena part de la quantitat per què la
metrà penyora.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 222.
establits de donar en les cartes censals, neguna cosa més ne menys no sie donada ni presa per alcuna rahó o occasió,
sinó segons que morabatí o mazmodina o besant o aur o argent, servada la lig e el pes d'aquels, valrrà en les
taules dels cambiadors cascun an e
establim que valle e que sia observat tam bé en nós e en tots los nostres successors com en tots e sengles cavallers,
ciutadans, clergues, religioses, órdens e altres de qualque condició seran, presents e esdevenidors, en la ciutat e en
tot lo regne de València.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 223.
pleits los quals hauran ab lurs senyors sobre les coses que tendran a cens per ells o per qualque manera los senyors
se clamaran d'ells, o ells dels senyors, sinó segons les costumes escrites de la ciutat de València.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 224.
deurà fer cascun an per
per cas de absència del senyor, o per perea, o per neglicència d'aquel qui deu fer lo cens no pusque ésser gitat de la
cosa que tendrà a cens.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 224.
infants ledesmes, la part d'aquel qui serà mort torn al frare o als frares seus, e no és obs que
possessió d'aquela part.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 225.
retengudes per lo loguer e per lo piyorament de la cosa logada, enaxí los fruyts e les rendes e
esplets qui no seran o seran cullits e estaran e seran en la cosa acensada o en altre loch són obligats al senyor qui
donà la cosa a cens; e aquell senyor les pot pendre e retenir per sa pròpria aucturitat a pagar sí metex lo cens o
tribut que serà degut e encara per lo dan e per lo piyorament que
cens.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 226.
loïsme o cens, sinó tan solament d'aqueles coses que seran donades per nós a çens o a certa part de fruyts o a tribut
o a serviï annual.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 226.
senyor, e aquel la darà a altre, e axí serà donada a molts d'un a altre, qualque d'aquels la volrrà vendre, enpeyorar o
alienar, lo primer senyor deu ésser demanat que ferm e atorch la venda o la empeyoració o la alienació; e axí lo
primer senyor haja la fadiga e tot lo loÿsme.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 227.
que farà de la honor que té, o per rahó d'altre serviï que faça per la honor que té, o com no l'aurà axí com dech la
terra que per ell té, e aquest amparament trencarà o la honor per açò desempararà, dó
que l'emparament trencarà al senyor de la honor.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 228.
cosa haurà donada a cens o a qui la haurà logada que pac lo cens o
cascun an per rahó de la cosa que tenrrà a cens o de la cosa que haurà logada, sens saig e sens cort, e pusque tancar
sens ells les portes de les cases e emparar les heretats e les cases e qualque altra cosa que tingue a cens o a loguer
per ell, e encara tots los fruits e qualque altra cosa haurà reebuda, e podrà ésser reebuda per aquell qui tenrrà la cosa
a cens o qui la haurà logada o per altre, per nom d'aquell d'aquela cosa que serà donada a cens o serà logada.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 228-229.
o a certa part de fruyts o de serviï d'aquel qui la té o d'altre, ferm en poder del primer senyor de la cosa, per qui són
tengudes les possessions; e faça dret en poder d'aquel senyor primer de la cosa, e e
axí que sia fermat primerament de dret per
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 229.
reebuda serà pleit, o entre aquel qui haurà reebuda la cosa a cens d'aquel qui la havia reebuda a cens, e axí d'un en
altre entrò sus al derrer que la tendrà, a cens serà pleit ab lo primer senyor qui donà la cosa a cens, o entre aquels
qui tenrran la cosa acensada serà pleit d'aquela cosa acensada, tota hora deja ésser menat aquel pleit en poder del
primer senyor e deja ésser determenat axí com deu. Car aytal jurisdicció deu ésser salva al primer senyor, axí com
loïsme e fadiga.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 230.
serviï o de tribut, mas lo cens tot del temps qui és passat pach, e del dan que haurà feit o dat en la heretat o en la
casa o en qualque altre loch que per lo senyor tingue sia tengut en poder del senyor de la cosa respondre e fer
compliment de dret; e
agreujat del juhiï, no
totes les appel·lacions. Aquela cosa metexa sia observada en qualque cosa que sia donada a certa part de fruyts o de
tribut o de serviï.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 233.
per aquella part la qual perdrà, lo loguer e
aygua serà feit ajustament o creximent a aquela terra acensada o donada a certa part de fruits o a tribut, per aquel
ajustament o acreximent dó més de cens o de tribut o de fruyts; e tots temps aquel creximent sia sotz lo dret e la
fadiga e
cosa la qual donà a cens al damunt dit censater. E aquest fur adobà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 234.
dins
o
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 234.
sinó d'aquela manera o d'aquela natura que serà dit e convengut entre
donà la cosa a cens o a loguer.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 235.
posseesca e encara al senyor de la cosa, si aquel pagà lo cens o li presentà la paga en guisa que no romàs per ell dins
En aquest fur mellorà e enadí lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 235.
censal, en aquell dia metex pot lexar la cosa que li serà donada a cens; en altra manera, no pot lexar aquela cosa.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 235-236.
senyor de la cosa, ne pot aquela cosa a altre establir que més ne prena o menys, car en censals o en
alienacions de censals lo senyor de la cosa tots temps ne deu ésser demanat e
ésser.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 238.
no hajen fadiga de
posaran fadiga de major temps o de menor en aquel contract que serà feit entre
coses de les quals és feit cens o tribut o certa part de fruits o de serviï, és entesa, si bé no fos dit expressament
senyoria, fadiga, loïsme e tot altre dret de censal, si doncs espresament los senyors de les coses acensades no ó
defeniran o no ó lexaran.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 239.
possessió sens voluntat e sens consentiment del senyor, sinó aquel per lo qual la tendrà, perda la dita cosa o la dita
possessió, e que sia del senyor qui la havia acensada.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 240.
cosa que li serà donada a cens, no valle ne tinga aquela alienació, enans lo senyor la cosa que haurà donada a cens
recobre e pusque aquela donar a altre o establir.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 240.
preu com altre hi donarà. E pot donar aquela cosa o en altra manera atorgar a altre, si, emperò, retendrà aquela cosa
dins los dies assignats e establits a la fadiga.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 241.
certa dels fruyts o del guayn o del cens farà altra covinença ab lo senyor que li haurà donada la cosa a cens o a certa
part de fruits o de guaany mudan o en altra manera nomenan la forma o la manera d'aquela cosa damunt dita que és
donada a cens en altra guisa, si puys aquel censater volrrà renunciar a la segona covinença o transmutació e volrrà
retenir la cosa donada a cens o a certa part de fruits o de guaany segons la forma de la primera covinença, no ho
pusque fer sens volentat del senyor qui haurà donada aquela cosa a cens. Ne haja licència aquel censater de
variar que no tinga la segona covinença; ans si no plau al censater la
tot lo dret que havia en aquela cosa que li era donada a cens o a certa part de fruits o de guaany, e torn per tots
temps al senyor de la cosa qui la li havia donada sots la forma damunt dita.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 242.
part de fruyts que cascun an ne deje dar, o encara en concambi per aytant espay de terra o de hedifici o de rendes
censals quant serà entr'éls dit e posat e avengut, o per rendes que vallen aqueles rendes, les quals los uns daran per
los altres, aytals contracts hajen per tots temps perdurable fermetat, no contrastan alcun dret civil o ecclesiàstich.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 244-245.
hom tenrrà per ell a cens, aquel qui tenrrà aquela cosa a usufruyt o a violari no deu fermar en les vendes ne en les
alienacions d'aquela cosa acensada feites, ne hi deu haver fadiga ne loÿsme. E jasia ço que
deurà fer lo tribut per alcun cas o manera perdrà la cosa que li serà donada a cens, aquell o aquels qui hauran
l'usufruyt o
doncs lo senyor de la cosa no ho haurà atorgat expressament e nomenadament a aquel qui haurà l'usufruyt o el
violari en aquela cosa; mas aquel qui haurà l'usufruyt o
acensada, si no
demanar e haver la pena de l'emparament que ells hauran feyt, si
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 245-246.
lo pot gitar de la cosa acensada, jasia ço que la cosa acensada vagarà o jaurà erma o despoblada per qualque
manera. Mas, emperò, si
presentà de fer o s'absentarà o
per ço que aquels
ço que no haja temor de perdra la cosa acensada.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 248.
donarà a alcú cosa censal o alcuna cosa de què sia donat a cert tribut o cert cens o cert serviï o certa part de fruits o
de rendes o algun loguer, o si fembra quant pendrà marit donarà al seu marit alcuna de les damunt dites coses, o si
pare o la mare o abdós ensemps o
pubilles, donaran a alcú en exovar o en espoalici alcuna cosa censal que per altre tinga, o alcuna de les damunt dites
coses per cert preu estimades o preades, no sien tenguts al senyor de la cosa o a alcun altre fer fadiga ne donar
d'aquí loïsme.
En aquest fur enadí lo senyor rey que sia entés en tots altres matrimonis que
en testaments e en derreres voluntats.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 249.
o de serviï o de rendes que deja fer per aquela cosa que tenrrà, e
que donada haurà a cens no valrà tant quant serà lo cens que serà degut al senyor, aquel qui tenrrà aquela cosa a
cens sia destret de vendre aquela cosa per pagar lo tribut o
tengut al senyor per aquela cosa acensada. E si del preu de la cosa acensada que serà venuda lo senyor de la cosa no
porà lo seu deute o
e destret de restituir al senyor dels altres béns seus, jasia ço que aquels béns no tinga per ell ço que li
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 250.
donada a cens, lo qual censater havia cessat de pagar lo cens o
cascun an per aquela cosa que li havia donada a cens, pusque lo senyor tot lo cens o
censater qui vené la cosa acensada cessà de pagar, recobrar del comprador e no tinga dan al senyor, per ço car fermà
la carta de la venda que no pusque demanar lo cens. E
pagada al senyor, car aquel venedor havia cessat de pagar lo cens o
succehidor de cosa que serà donada a cens o a certa part de fruyts o de serviï.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 251.
aquella cosa li pagarà lo cens, per aquella paga no guaayn aquela cosa, ans la haja aquell a qui primer era donada.
Aquest fur esplanà e mellorà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 252.
cosa la qual tenrrà per ell, en aquel dia començen córrer los dies de la fadiga, los quals lo senyor ha en aquella cosa.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 252.
tenir la cosa aparellada e condreta; e aquela, si pot, segons natura e l'estament d'aquela cosa, mellorar, jasia ço que
no sia contengut en la carta de l'acapte.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 253.
haurà, dar per rahó de matrimoni o lexar en son testament o en sa derrera volentat a qui
e clergues e órdens. E si aquela cosa no haurà per tots temps e ó haurà en sa vida o a temps sabut, que
melloraments aquels tornen al senyor per qui
Aquest fur adobà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 254.
o
paga del cens fa cert lo censater que deu pagar aquel cens o tribut que fer deu.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 254.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 254.
per totes coses de qualque cosa que serà donada a certa part de fruits o de serviï o de guaany o de profit.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 255.
retenrrà, aquela cosa que serà tenguda per ell per aytant de preu quant altre en aquela cosa donarà, jens per açò no
roman que aquell senyor no leu e retingue lo seu loïsme del preu de la cosa venuda o en altra manera alienada.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 255-256.
espresament covengut ne dit en qual temps de l'an lo cens o
senyor o a aquel qui haurà donada la cosa a loguer, lo censater o aquel qui haurà presa la cosa a loguer pach per
térmens o per
kalendes de jener cascun an. E si serà covengut e dit entr'éls que dejen ésser donats morabatins cascun an o
mazmodines o besants e no serà espressat ne declarat que dejen dar morabatins alfonsins o mazmodines jucifies o
besants drets e bons, és tengut lo censater o aquel qui tenrrà la cosa a loguer de pagar morabatins alfonsins bons e
de dret pes e mazmodines jucifies de bon aur e de dret pes e besants bons e de dret pes e de bon argent. Si, emperò,
serà covengut e dit entre
generalment per la cosa acensada o logada blat o vi o altra cosa o qualque licor, ço és, oli o mel o coses semblants,
lo censater o aquel qui tenrrà la cosa a loguer pach del mellor blat, o del mellor vi, o del mellor oli o de
la mellor mel o d'altra semblant licor, que porà ésser trobada e
censater o aquel qui tenrà la cosa a loguer; si doncs d'altrament no era dit o espressat entre ells.
Furs de València, vol. IV, (Barcelona: Barcino, 1983), p. 257.
lo dan e
DE ARRES E D'ESPOSALLES
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 5.
aqueles coses que són donades per arres sien restituïdes, si doncs aquela persona que serà morta no haurà donada
rahó per què les núpcies no fossen celebrades o complides.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 6.
núpcies entrò a la meytat d'aqueles coses que la muller aportarà a ell. Jasia ço que ella sia puncella o viuda. E enaxí
que si pendrà
que
E axí, segons que serà més o meyns, sia per tots temps observat e
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 8.
per colpa o per malefici de lurs marits; eles, emperò, mostrans per cartes de núpcies o per altres leals proves que
aquel exovar e aquel creximent serà feit entr'ells e
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 8.
estimades axí com valen e
tengut de fer creximent a ella tro a la meytat de ço que la honor serà estimada.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 9.
marit no sien per aquel exovar a ella obligades. Si les coses obligades valen tant que l'exovar, el creximent li sia
salvu en aquela obligació. E si la muller donarà al marit en exovar coses seents, les altres coses del marit no sien
obligades a la muller per rahó d'aquel exovar. Mas aqueles coses que ella aportarà o darà al marit sien salves tota
hora a la muller, si doncs per rahó de piyorament d'aqueles coses que seran donades en exovar per colpa o
negligència del marit no seran piyorades; o si doncs en la carta del spoalici d'altra manera no era contengut.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 10.
posades e escrites en les cartes núpcials e
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 10.
ço li són donades que les pusque vendre e despendre e fer d'aqueles a sa volentat. E quantque quant lo matrimoni
entr'ells serà partit, lo marit o l'hereu d'ell restituesque o reta atretant d'aquela natura e d'aquela metexa manera.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 11.
estimació ab lo creximent. Mas, emperò, si li darà honor que no sia estimada, lo marit sia tengut de retre la honor ab
lo creix.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 11.
feit per rahó de l'exovar, si doncs lo marit no ho féu posar e compendre en la carta que fo feita e
matrimoni entre ell e ella.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 12.
se morrà, la muller no haja negun creix o spoalici e
morrà ans que
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 12.
aqueles despeses, quant lo matrimoni serà partit per mort o per altra manera; si doncs lo marit no féu aqueles
despeses per malea o per rahó de cargar la cosa dotal en tal manera que romasés a ell o als seus.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 13.
sens volentat de la fembra e del amics d'ella. E nós no
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 13.
morrà, no lexat d'ell o d'ella alcun fill, que ella pusque demanar en los béns del marit
morabatins, los quals seran romases e
o menys de
del marit mort a ssi a satisfer. E si hi roman fill o fills, que sie en elecció d'ella si volrrà viure en los béns del marit
ab ells o demanar en los béns del marit aytant com dit és. Aquest fur mellorà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 14-15.
presó de la ciutat de València o aprés la presó, havien feit o faran matrimoni en algun loch del regne
d'Aragó, hajen lur exovar e lur spoalici salvus e
regne d'Aragó, segons lo fur e
Servades, emperò, e esguardades altres covinençes, si alcunes foren posades entre ells per rahó d'exovar o
d'espoalici o per rahó d'altre dret que les mullers hagen e
regne d'Aragó. Els altres béns que
obligats; ne les mullers e
demanar ni haver, ans d'aquels béns los marits pusquen donar o alienar en tot o en partida e totes lurs voluntats fer,
sí que les mullers no y consenten, ne y juren ne en alcuna cosa no y sien demanades.
Les fembres, emperò, de qualque loch sien del regne d'Aragó, les quals, aprés de la presó de València, ab
alcuns hòmens de qualque loch que sien han fet matrimoni, o
o
doncs la carta o la covinença que serà feyta entre ells e
mostrarà.
Mas si
la presó de la ciutat de València o aprés la presó vené o vendrà, alienà o alienarà les coses e
e
exovar o
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 16.
ans que la haja coneguda carnalment, la muller no haje alcun creix o donació per núpcies, mas tan solament sia
restituït a la muler ço que
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 17.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 17.
del matrimoni deu haver los fruyts de les coses dotals. Car al marit a qui pertany la carga del matrimoni deu
pertànyer lo profit de l'exovar.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 18.
marit deven ésser. Mas si alcuns fruyts seran reebuts ans de les núpcies, e ans que aqueles coses sien dotals, los
fruyts aquels deven ésser comptats ab aqueles coses que seran donades en exovar; si doncs altra cosa no fo feita o
promesa entr'ells ans del matrimoni feit, e ladoncs los fruits no deven ésser retuts ab l'exovar, per ço car és entés
que donació fo feita d'aquels fruyts.
SI LA MULLER A QUI LO MARIT LEXA L'USUFRUYT PENDRÀ ALTRE MARIT
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 18-19.
l'usufruyt que
dia enant que haurà pres altre marit. Mas si
tudor e per aquesta rahó, car los fils eren pubils e no havien tudor, la mare se près aqueles coses que li eren per lo
marit lexades, totes li sien demanades e les restituesque ab tots los fruyts que pertanyien a aqueles coses, feit e retut
compte clarament d'aqueles coses damunt dites.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 19-20.
reconciliada, ço és que no la haurà cobrada, perda la donació per núpcies e totes les altres coses que per
donació del marit près ne hac.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 22.
per núpcies o per benefici del marit hac. E aquela cosa hajen los infans qui seran nats d'ella e del primer marit. E si
infans no y haurà hagen-ó aquels qui seran pus pruïxmes del primer marit.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 23.
farà fornicació o aülteri, perda l'usufruyt o
les quals totes coses tornen als hereus del marit de qui hac aqueles.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 23-24.
reta tots los béns del pare als fils damunt dits e no tinga aquels en son poder. Mas aqueles coses les quals lo primer
marit donà a aquela muller en donació, per núpcies o per donacions feytes entre vius o en testament o en altra
derrera volentat, tinga en la sua vida. E aprés la sua mort restituesque totes les damunt dites coses als fils
del primer marit del qual reebé e hac totes aqueles coses. La donació, emperò, per núpcies, si no y haurà fils,
restituesque e reta als pus proïxmes parents del primer marit, si doncs per covinença que serà feyta del primer marit
en temps del matrimoni o en alcuna derrera volentat del marit no serà atorgada alcuna cosa a ses volentats a la
muller. Si, emperò, alcuna muller morrà e lexarà marit ab fils comuns o sens fils, totes les damunt dites coses de
part d'aquel marit en sos cases atressí sien observades.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 25.
romanguen en poder del pare. Si, emperò, lo pare pendrà muller o la mare pendrà marit, los fils no sien en poder
d'aquels si aquels fils o pruïxmes d'aquels fils ó volrran.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 26.
quals haurà haüts d'aquels matrimonis aprés la mort d'ella vinguen tots egualment a successió en l'exovar lo qual
hac ab lo primer marit enaxí com en los altres béns d'ella. Si doncs aquela fembra no volrrà mellorar la un d'aquels
fils segons la costum e
de cascun d'aquels marits los fils o el fil d'aquel marit del qual hac aquela donació per núpcies o espoalici o creix,
succeesque o succeesquen e l'ereten, enaxí com en los altres béns de lurs pares. Aquela cosa metexa sia observada
de part del marit que haurà fils de moltes e diverses mullers.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 27.
donació can la muller serà morta, si doncs espresament lo marit a la muller e
atorgarà a les sues voluntats tota la donació feita per núpcies o part d'aquela.
DE PROMESSIÓ D'EXOVARS E DEL DRET DELS EXOVARS
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 28.
pusque demanar l'altre, si doncs l'altre no li mostrava que pagat li ó hagués per carta o per testimonis.
Aquest fur esplanà e adobà lo senyor rey.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 28.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 29.
pogués donar exovar a aquela filla. Ne
exovar a sa filla.
En aquest fur enadí e esplanà lo senyor rey.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 30.
del matrimoni que sofer.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 30-31.
al pare ne a la mare ne als hereus d'ells, si doncs en lur testament no li ó hauran lexat. E si
aytal filla maridada no pusque demanar pus e
compliment de sa legítima. E si l'exovar que aquela filla haurà reebut dels béns del pare munta a més de la legítima,
que
Esmena lo senyor rey que la filla pusque demanar en los béns de la mare sa legítima e haver comtat en sa legítima
ço que havia haüt dels béns de la mare.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 32.
d'altres proïxmes lurs o per altra rahó oltra lur exovar pusque fer lurs voluntats sens consentiment de lurs
marits. Si doncs en la carta que fo feita e
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 29.
a ella e al marit seu
alcuna cosa de son exovar, si doncs expressament en la carta dotal no confesse o denant testimonis no protestarà o
dirà que ella donà a sa fila aquella quantitat o part d'aquela del seu exovar.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 33.
exovar o en altra manera sens voluntat del marit seu. E si ó farà, no valle aytal donació.
DE DONACIONS QUE SERAN FEITES ENTRE MARIT E MULLER
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 33.
doncs en la derrera voluntat aquela donació no serà confirmada espressament d'éls per paraula o en testament. Jasia
ço que d'aquella donació no
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 35.
coses de son marit, tot allò guaanye a obs del marit.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 35-36.
testament o sens testament o si alcuna cosa serà donada a ella per donació entre vius per cosa justa e honesta,
neguna cosa ne negun dret lo marit en tals donacions que són feites a la muller no ha ne a ops d'ell no són
guaanyades, ne
vendrà a pobrea per alcun cas d'aventura sens colpa sua, ladonchs la muller deu lo marit e
davant dits béns sustentar e procurar e a ells son obs fer. Mas si
béns los quals la muller hac e
béns los quals hac aprés lo matrimoni per les sobre dites rahons e la muller açò veurà e sabrà e no y contradirà, los
qualls béns tots o una partida d'aquels no donà al marit seu en exovar, o si aquela muller per sa pròpria voluntat
liurà aquels béns al marit per ço que
entre ells los fruits d'aquels béns axí naturals com industrials, ço és aquels qui
per conreu ne per laurahó d'om o aquels qui
qualsque altres coses degen ésser donades d'an en an, les quals lo marit pendrà no sia tengut de restituir a la muller
ne als hereus d'ella.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 37.
sa mort haja aquela cosa que serà donada, aytal donació valle. Mas entretant aquela donació no ha tant
d'acabament que la cosa qui és donada pusque ésser demanada entrò que sia mort cel qui la haurà donada.
EN QUAL MANERA SIA DEMANAT L'EXOVAR QUANT LO MATRIMONI SERÀ SOLT E DEPARTIT
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 38.
e la muller que si aquela cosa era en poder del marit e
manera que aquela cosa fos retuda a la muller, aquela cosa deu ésser retuda a la muller, si és en poder del marit e
temps que
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 39.
fembra morrà sens fill de leal matrimoni, la terça part d'aquel exovar torn a aquel pare o a sos hereus o a aquels qui
hauran donat l'exovar e aquela pusque fer de les altres
Esmena lo senyor rey que si
alcuna fembra, filla o altra, e aquela morrà sens fils ledesmes o meyns de nét o d'altres descendens, que tornen les
que tots los seus béns tornen al pare, o al donador o als pus proïxmes d'aquell.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 42.
ella tots sos ops. Mas romanga en les coses del marit entrò a
parens no
l'exovar e del creix de l'exovar e faça los fruyts seus per aquela part de l'an que no la hauran pagada. Atressí metex
can la muller serà morta los hereus d'ella no pusquen demanar al marit l'exovar dins
que sien donades en exovar, les quals possessions los hereus poden de mantinent cobrar quant lo matrimoni serà
departit.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 52.
començ mal usar de les sues coses. E ladoncs pot demanar la muller l'exovar e la donació per núpcies. E ella deu
fer sos ops a sí metexa e a son marit e als fils qui seran d'amdós dels fruyts de l'exovar e de la donació per núpcies,
e deu guardar l'exovar e la donació per núpcies.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 42.
havia donat per ella al marit no torne al pare, mas lo marit lo retinga; d'altra manera les covinençes e les condicions
que seran posades e feites e
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 54.
coses del marit que li són obligades per l'exovar e per l'espoalici, axí com les podrie demanar si
venia a pobrea.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 56.
condempnat sinó en aytant com fer pot, ço és que pusque haver sos ops o, si no, en aytant quant féu per son mal
enginy que no pogués pagar; e
alcuna cosa guaanyar de què ó pusca pagar. Lo marit, emperò, retinga en son poder tant que
viurà, haver sos obs. E axí semblantment sia observat de la part de la muller, si serà demanada per lo marit.
En aquest fur enadex lo senyor rey e mellora que en aquela manera sia entés del pare a la filla, com del marit a la
muller.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 48.
pusque demanar per rahó de cambra, la qual havia ensemps ab lo marit, ne les vestedures, sinó tan solament aqueles
de tots dies; si donchs no era cert que les vestedures e
fossen encara en la casa de son marit e
En aquest fur enadex e mellora lo senyor rey que la muller haja, aprés la mort de son marit, tots los vestirs seus e les
sàvenes e
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 50.
creximent que a ella serà feyt per lo marit no valla. E si per part la dot o l'exovar al marit serà pagat, per aquela part
tan solament que serà pagada la donació per núpcies o l'espoalici haja fermetat. Mas si
reebut la dot o l'exovar, la donació per núpcies o l'espoalici haja fermetat, si doncs per aventura el marit no haurà
confessat que havia reebut la dot o l'exovar sots esperança que li fos pagat, e
comptats del matrimoni contractat se clam de la dot o de l'exovar que a ell no serà nombrat ne pagat; e si axí no
se
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 44-45.
en l'espoalici, no sien tenguts a ella del temps de la paga a enant de fer sos ops en neguna cosa, mas enans que li
hajen satisfeit ne pagat la dot ne son espoalici la muller prena los fruits tots dels béns del marit e aquels sien seus, e
la muller no sia tenguda null temps comtar aquels fruyts ne reebre en paga de sa dot ne de son espoalici. E si la
muller près fruyts, esdeveniments, cens o loguers de totes les coses e dels béns del marit, e
del marit pagaran a ella l'exovar e l'espoalici dins l'an en lo qual les damunt dites coses reebé e près, aquela muller
sia tenguda a ells de restituir dels fruits e de les altres coses que haurà haüdes per aquela part de l'an per la qual l'an
no és passat, qui deu ésser comtat contínuament de la mort del marit ençà.
Si, emperò, l'exovar e la donació per núpcies serà en aver o en coses movens o semovens, los hereus o
successors del marit paguen primerament a la muller de l'aver e de les coses movens o semovens dementre que
abasten; mas si no abastaran, paguen la muller de les coses seents.
Enadex lo senyor rey que de la muller sia tenguda de fer sos ops als fills del marit dels dits fruits; e que
faén-li sos ops covinentment, que ella no faça neguns dels fruyts seus dels béns del marit; mas del primer an a
enant, si hom no la paga de l'exovar, tots los fruits dels béns qui foren del marit sien seus, e que faça sos ops als fils
de les rendes del marit.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 43.
muller les recobre mantinent dels hereus del marit, can lo matrimoni serà partit per mort o per altra manera.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 43-44.
testament o sens testament no pusque alcuna cosa tocar, ne aministrar alcuns béns del defunt, ne entrar en la
possessió d'aquels béns que foren del marit defunt, entrò que la muller sia pagada de l'exovar e de la donació per
núpcies e de les altres coses que
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 49.
deute que la muller los devia, ans que feés matrimoni ab son marit, sia tengut lo marit de respondre a aquels
creedors per aytals deutes en aytant quant l'exovar abastarà, que li serà donat. E en aquest cas la muller o
d'ella no poran demanar l'exovar ne la donació per núpcies al marit ne als hereus d'ell, si donchs per aventura
alcuna cosa de l'exovar no serà romasa en poder del marit, per la qual part de l'exovar e per lo creix d'aquela part
lo marit o
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 61.
penyora, los fruits los quals reebrà d'aquela cosa lo marit, no és tengut que
promés dementre que alcuna cosa li romandrà a pagar d'aquel exovar.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 62.
entés que haje dada la part sua, la qual havia en aquela cosa, e no la part de l'altre. Si doncs jutjada no li era per
dret.
Aquest fur esplanà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 55.
matrimoni serà departit, e per ço la muller serà absolta del marit per sentència, ladoncs la muller o
de mantinent pusquen demanar l'exovar, e
retenir de l'exovar ne de l'espoalici, jasia ço que diga, e al·lech que sia pobre. Car lo marit no deu usar de privilegi,
lo qual ha perdut per sa colpa o per l'engan que ha feyt.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 57.
totes aqueles coses a la muller, sens tot reteniment.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 57.
hauria de què viure ne de què
entés que haja pobrea ne freytura, e per ço no
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 62.
per altre departiment, o a aquel qui per aquela muller donà l'exovar, enaxí la donació per núpcies o l'espoalici quant
la muller serà morta deu tornar al marit o a aquel qui per ell donà o féu donació per núpcies a la muller.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 63.
quantitat del derrer an en lo qual lo matrimoni serà departit. Car lo marit no deu guaayar ne haver los fruits de
l'exovar del derrer an, jasia ço que ells los haja reebuts o
ell sostench e portà la càrrega del matrimoni.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 63.
guaayn que ve d'aqueles coses és del marit.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 69.
és del marit. Emperò, si la li dóna en aquela condició o manera que ladoncs fos sua aquela cosa quant núpcies serien
feytes entre ells, ladonchs deïm solament que aquela cosa serà del marit quan les núpcies seran feytes.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 63-64.
d'aqueles coses estimades pertayn a ell. Emperò, si li seran donades coses en exovar que no seran
estimades, lo perill d'aqueles coses pertayn a la muller, enaxí que si seran piyorades o mellorades que sien d'ella.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 64.
mellorament venrrà en aqueles coses, aquel creximent o aquell mellorament pertayn a la muller. E si seran mirvades
o piyorades, aquel piyorament pertayn a la muller.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 67.
d'aquels qui l'exovar hauran reebut, axí com la mare sia estimada o no. E si ovelles o altres bèsties seran donades
en exovar que no seran estimades ne preades, l'esplet d'aqueles bèsties pertayn e deu ésser del marit. Axí, emperò,
que si alcunes d'aqueles ovelles o d'aqueles bèsties que seran donades en exovar se morran, que en loch d'aqueles
que seran mortes sien tornades atretantes dels esplets d'aqueles bèsties o d'aqueles ovelles que romanran vives, e
sobreplús d'aquel esplet sia del marit. E si les ovelles o les bèsties són estimades, que
donades. E si se
En aquest fur enadí e mellorà lo senyor rey.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 68.
cosa, que és donada per nom d'exovar en aytal matrimoni, no pot ésser apellada ne dita exovar, car exovar
sens matrimoni no pot ésser, doncs en qualque loch nom de matrimoni per dret no és, ne exovar no hi pot ésser.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 69.
pusque fer, si amdós se n'avenen; e passat o complit aquel temps, aquela cosa sia d'aquel qui haurà la proprietat ab
l'usufruyt per exovar.
Aquest fur esplanà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 41.
que no haja
Enadex lo senyor rey que là on diu que
sens testament.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 64-65.
venda; per què, si ans de les núpcies les coses estimades periran, que sia a dan de la muller.
Adobam que diga axí, si alcunes coses seran donades en exovar estimades e liurades al marit e ans del matrimoni o
despuys periran que sia a dan del marit, e no de la muller. Per ço car aqueles coses haurà lo marit
reebudes.
E si aquela morrà ans que
proïxmes de la muller.
Aquest fur adobà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 68.
per ço car semblant seria que fos donació que fos feita entre marit e muller.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 68.
matrimoni sia feit, aquela estimació tinga e valle e no y faça hom neguna detriança, qual d'aquels hi serà enganat.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 65-66.
liurarà aquela cosa al marit, e pus lo matrimoni serà feyt aquela cosa se perdrà o perirà, la muller no ha neguna
demanda del preu d'aquela cosa que haurà dada estimada. Emperò, si no estech per ella que no liuràs
aquella cosa que havia dada estimada, deu conseguir del marit lo preu, axí com si aquela cosa li hagués liurada. Per
ço car aquell dan que vénc en aquela cosa, pus ella la li volc liurar, és a perill del marit.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 66.
muller que li liure aquela cosa axí com si la li havia venuda. E qualque cosa lo marit conseguirà per rahó d'aquela
cosa, con lo matrimoni serà solt deu retre a la muller. Car lo marit no deu guaayar de cosa que sia a dan de la
muller. Car abaste que ell ne sia guardat de dan, no que haja guaayn de cosa que fos dan de la muller.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 70.
núpcies ne deu ne pot demanar que l'exovar li sia retut sens volentat de la filla.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 70.
dotals; e si d'aquel aver donat per exovar no haurà estada covinença que sien comprades coses seents e
haurà d'aquel exovar comprades heretats, sia en voluntat del marit si darà a la muller aqueles coses en dot o l'aver.
Aquest fur esplanà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 71.
Necessàries despeses s'entenen en aytal guisa que si no
cosa aquela no haurà renda que, pus lo marit serà mort e la muller degués cobrar aquela cosa, que ella haja
d'espay de retre
marit o dels hereus. E si renda hi ha, prenga tant aquela renda tro sia pagat. E si la muller no havia de què pagar,
que ella hagués licència de vendre aquela cosa si
messions.
Aquest fur adobà e mellorà lo senyor rey.
DE TUDORIA QUE SERÀ DONADA EN TESTAMENT O SENS TESTAMENT
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 72.
dels altres pobils sia complida, a aquel qui complida edat haurà tayn la tudoria.
Aquest fur esplanà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 72.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 73.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 75.
aministració tro en la fi e ab escrivà públich e presents los parents del pubill e
les riquees del pubill.
Enadeix lo senyor rey que sia entés en tot curador general e en tot marmessor.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 76.
a tudor de part del pare o de la mare del pubil. E la cort reebe d'aquel tudor qui serà donat per ell segurtat covinent
ab carta pública que guart e salvu les coses del pubil.
Emperò, si no trobarà alcuns de part del pare o de la mare que sien covinents a tudors, la cort dón
vehins de la ciutat e tal que pusque donar bona segurtat de salvar les coses del pubill.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 81.
pubill e pot-ho revocar.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 84.
sentència no valla.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 84-85.
o
temps de la sua edat, si doncs no era cosa no moble que fos lexada a altre en testament del pare o de la mare o
d'altre, e
Enadex lo senyor rey e creix del pubil que no sia tengut de respondre entrò
tudor de respondre, també de seent com de movent. E les messions que farà lo tudor justament e ab rahó
e sens calúmpnia que dels béns del pubill sien esmenades al tudor.
Encara atorga lo senyor rey que si clam serà feyt dels béns del pubil que
quart ne calònia a la senyoria. E açò metex sia entés en marmessors.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 86.
dels quals ells havien estats tudors. Ans aquels, pus que sien majors de
e sien tenguts de respondre a aquels qui d'ells se clamaran.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 87.
hauran feita en les lurs coses.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 87.
que no sia tudor.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 89.
que li defene son dret en aquel pleit tan solament. E negun pobil no pusque haver més un tudor, si doncs no eren los
seus béns partits en diverses lochs; sí que aquel tudor qui estaria e
aministrar e per la derahina d'aquel pusque haver més tudors.
Aquest fur esplanà e mellorà lo senyor rey.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 90.
d'aquela aministració.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 86.
primerament contra lo pare d'aquel pubil o contra aquel de qui és hereu, sia tengut aquel pubil en aquel pleit o en
aquela demanda respondre e enantar. E no sia esperat que sia mayor de
forçat de reebre tudor a menar aquel pleit o aquela demanda e acabar, si doncs altre tudor no havia.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 90.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 95.
penyora, axí com són coses sacrades e coses speritals.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 73.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 91.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 74.
lurs fills.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 92. "Aytal don tudor a mos fils"
, entés és que aytambé l'à donat a les files com als fills, car
en appellació o en nomenament dels fils les filles hi són enteses.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 92."Jo do aytal tudor a mon fill",
entés és que a tots los
altres fils l'à donat. E jasia ço que alcú d'aquels fils sia pres en poder de sos enemichs o sia catiu, entés és que sia
tudor d'aquel.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 93.
deutes o
lexen res del deute que al pubil era degut. E per ço aquel qui no paga al tudor tot lo deute que al pubil devia pot
ésser demanat per lo pubil, en ço que romàs a pagar d'aquel deute.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 88.
curadors.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 88.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 88.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 94.
contract qui pertangue a l'offici en què ells són tudors o curadors o marmessors, si tots aquels seran presents en la
ciutat o e
En aquest fur enadí lo senyor rey.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 89.
agués rahó per què
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 87.
faça mal, git-lo d'aquela tudoria e dón altre tudor a aquell pubill.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 90.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 81.
sinó per rahó de fam d'aquel pubill o a rreembre de catiu lo pare o la mare d'aquel. E si seran venudes o alienades
no tinga ni valla aquela venda o aquela alienació ne alcuna prescripció no pusque noure a aquel pubil quan que
quant ell volrà demanar aqueles coses que seran venudes o alienades que no ó pusca fer.
Enadex lo senyor rey que
deute del defunct, o per pagar o per establir exovar o espoalici, o cambiar o mellorar o, si
en son testament, que sien venudes sens aucturitat de la cort.
Encara enadex lo senyor rey que sia entés lo pubil demanant dins
prescipció axí com a major.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 82.
sien venudes, quan serà conegut que
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 83.
forment e vi e oli e altres coses semblants, pusquen ésser venudes o alienades, dementre, emperò, que ab aucturitat
del tudor e a prou del pubil sien venudes o alienades.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 77.
haurà donat curador, la cort dó a aquest aytals curador covinent qui sia de part del pare, si
de part del pare, dón-lo de part de la mare. D'atra manera dó un curador qui sia covinent e vehí de la ciutat qui dón
covinent segurtat de les coses a salvar a cell de qui serà curador entrò que aquell haja complida edat de
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 95.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 91.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 79.
Mas si ells volran menar pleit ab altre o altre ab ells deven ésser destrets a haver e a pendre curador a aquel pleit a
menar.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 91.
oblich sí que feelment aministrarà la cura d'aquels, enaxí com és establit e dit en tudors.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 73.
l'haurà cobrat; e
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 93.
la sua mort.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 94.
no sien tudors per justa rahó e lexaran la aministració e la càrrega de la tudoria.
COMENÇA EL SEGON LIBRE
RÚBRICA DELS SERVUS QUE FUGEN E DELS FURTS
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 97.
senyors que no
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 98.
per altra rahó que
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 98.
senyor sens preu que no y dó.
Enadex lo senyor rey que aquel qui
punit axí com a ladre.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 100.
entrò que
deu guardar que no compre sabudament cosa emblada ne de mala sospita, per ço que no haja tan solament dan en
aquela cosa, mas que no caja en mala fama, ne en sospita que ell hagués consentit e
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 103.
havia mesa en penyora al creedor li emblarà, aquel deutor sia tengut de retre aquela penyora al creedor que li havia
emblada. E puis sia punit axí com a ladre.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 103.
jasia ço que aquela cosa no sia dels hòmens d'aquesta ciutat o del loch on serà trobada, lo senyor d'aquela cosa, si
bé s'és estrayn, recobre aquela cosa, si provarà que sia sua.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 101.
posada públicament a vendre a bona fe comprà creén que fos d'aquel qui la venie com no ó fos, si aprés venrà lo
ver senyor de qui era la cosa e provarà que sia sua, jassia que aquel qui haurà comprada la cosa pusque o no pusque
mostrar lo venedor que aquela cosa li haurà venuda, aquel qui és senyor en veritat de la cosa no sia tengut alcuna
cosa de restituir al comprador del preu que donà en aquela cosa. Mas aquel qui era senyor en veritat d'aquela cosa
que era venuda recobre aquela cosa.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 104.
aquels senyors o per los meestres ab qui estaran. Enaxí que no sien tenguts de respondre a nós ne a la cort, ne
aqueles persones no sien hoÿdes per nós ne per la cort d'aquell castigament que sia feit.
En aquest fur enadex lo senyor rey que negun senyor ni maestre no pusque fer justícia corporal de son servent ni de
son dexeble ne de son catiu, ço és a saber, de tolrre negun de sos membres, axí com és mà o peu o nas o orrelles o
huyls ne altres coses semblants.
E si
avenir abduy que lo servent o
cascú son dret.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 105.
tots hòmens e fembres qui són de la companya d'alcú.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 99.
per rahó d'emblar o maliciosament. E aquel qui la haurà celada dó per pena lo preu d'altre catiu semblant o
d'aquela cosa movent o semovent que haurà celada per rahó d'emblar o maliciosament. E la cort haja per ladre lo
celador del catiu o d'aquela altra cosa que haurà celada.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 78-79.
cabal o d'on serà deutor, lo creedor o altre per nom d'aquell, pot aquell pendre e retenir e metre en ferres o en
cadenes en la cort, e guardar aquel, tro que haja pagat o satisfeit ço que haurà reebut o ço que deurà. E si alcú fugirà
sens volentat del creedor o dels creedors, nós no puscam assegurar lo deutor sens volentat del creedor,
tro que l'haja pagat o assegurat de pagar a volentat del creedor o a coneguda de
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 105.
donarà a putana o a amiga o a altra persona, lo pare pusque totes aqueles coses demanar, e la cort faça-les a ell retre,
sens tot preu que la cort no n'haje ne aquel qui aquels béns havie haüts que
o
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 106.
volentat del batiat, mas que del tot sia deliure. E si sens volentat del senyor se batejarà, que romangue al senyor en
aytal servitut con era e
En aquest fur enadex lo senyor rey que en qualque guisa, se bateig ab volentat o sens volentat del senyor, que tota
hora romangua catiu o servu del senyor seu, si doncs lo senyor espresament no l'enfranquirà.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 110.
la mare e
e que sia franch de tota servitut.
Aquest fur mellorà lo senyor rey.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 107.
poder d'aquel juheu per tots temps e que pach a aquel juheu
alcun christià tant tro que haja guaayats los
que Jesuchrist reemé ab grans blasfèmies e ontes que
En aquest fur enadí e adobà lo senyor rey que si
juheu, segons lo privilegi de l'Apostoli, que
al juheu, segons lo privilegi damunt dit. E tingue el dit batle aquel catiu tan logament al serviï del senyor rey tro que
aquel catiu haja pagat al batle del senyor rey ço que és contengut en lo dit privilegi, e quant haurà pagat que sia
franch, enaxí que
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 109.
d'aquell juheu, mas que sia franch de tota càrrega de servitut. Enaxí que negun preu no sia donat a aquel juheu per
aquel infant, mas lo chrestià qui aquela sarrahina cativa d'aquel juheu haurà enprenyada pac a la cort
d'aquela moneda que aquí corre.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 109.
sots senyoria de son senyor, axí com era de primer ans que hagués feyt lo matrimoni.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 110.
a juheus ni a sarrahins, mas l'infant quan serà nat sia aytantost batejat, e sia franch de tot en tot.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 112.
loch, que
on serà aquela heretat lo trobarà e que
ne leix anar quítiament ab tot quant portarà. E açò s'entena dels sarrahins qui seran estadans d'aquel loch, mas no
d'aquells que a cert temps hauran promés d'estar ab ell o de laurar la sua heretat, ans tantost que
complit se
EN QUAL GUISA LOS FRARES DEJEN TORNAR EN PART LOS BÉNS QUE HAURAN HAÜTS DEL PARE
O DE LA MARE APRÉS LA MORT D'AQUELS AB LOS ALTRES FRARES QUI RES NO
HAÜT
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 129.
tingue cabal del pare o alcunes altres coses ab què guaany ans que ells hajen partits los béns del pare, aquel sia
tengut de tornar en part ab los altres frares e sors ço que haurà guaanyat ab los béns del pare. Mas si ell de sa art o
de sa sciència o per sa bona ventura e no ab la cosa del pare alcuna cosa guaanyarà, no sia tengut aquela cosa de
tornar en part ne de partir ab sos frares ne ab ses sors.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 131.
la néta e d'aquí enant a alcuns que sien en poder del pare, aqueles coses lo pare procur e guart que no sien afollades
ni mirvades e que sien estojades e guardades a ells e que les pusquen recobrar aprés la mort del pare, e que
pusque alcunes de les dites coses alienar. Mas l'usufruit d'aqueles coses e
vida. Mas si el pare, lo fill o la filla o
seran esdevenguts, emanciparà, o lo fil, o la filla o
esdevenguts, seran allogats en matrimoni, de mantinent lo pare sia tengut de restituir a ells entegrament les
coses damunt dites. Enaxí que, d'aquel temps a enant, lo pare, en les dites coses o els fruyts d'aqueles, neguna cosa
no prene ne haje. Si, emperò, lo fill o la filla o el nét o la néta o de aquí enant altres qui seran en poder del pare
alcuna cosa de donació del rey o en ost pública o per offici d'avocació o per offici que tendran en la cort del rey
guaanyaran o hauran alguna cosa, el pare en aytals guaayns que aqueles persones damunt dites hauran feits, no haja
quant a l'usufruit ne a la proprietat.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 133.
aquela cosa usufruit, lo pare no ha ne deu haver en aquela cosa usufruit. Ne ha usufruyt en aquela cosa lo pare, la
qual cosa era lexada al fill, si
usufruit en aquela part de la heretat, en la qual lo fill succehí ab lo pare ensemps a son frare qui morí intestat. Ne ha
usufruit en aquela heretat la qual serà lexada al fill, la qual lo fill près contra volentat del pare. Ne
usufruit en aqueles coses les quals lo fill o la filla qui serà en poder d'ell haurà guaanyat per rahó d'exovar o de
donació per núpcies. Ne ha usufruit e
o per lur offici o per lur certea. Ne encara no haurà usufruit en l'usufruit que al fill serà lexat. Ne encara en aqueles
coses no haurà usufruit les quals lo príncep haurà donades al fill qui serà en poder del pare.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 131-132, l. 26.
pare, que
lo
l'usufruit. E si possessions vendran a aquel fill, que
haja edat de
aqueles possessions del pare. Mas lo pare no sia tengut de restituir al fill l'usufruit. E si a filla seran venguts aquels
béns, que
marit.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 134.
absolvrà o
QUALS PODEN FER TESTAMENT O NO, O QUALS LO PUSQUEN TENIR O NO
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 135.
qui féu lo testament, haja poder de mudar sa volentat e que pusque fer altre testament e establir e fer altre hereu
qualque
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 136.
En aquest fur adobà e creix lo senyor rey que jasia ço que en los altres furs se digue que menor de
poder de aministrar sos béns, que no sia açò entés en testament a ordenar, ans volem que depuys que alcú haurà
ans complits pusque fer son testament complidament, axí com altre hom major e de més ans.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 144.
deje tenir aquel testament, aquel qui serà entre ells mellor e pus feel e pus digne tingue aquel testament; en aytal
manera que
en aquel testament, quan ó volrran. E si en aquell testament seran establits hereus hom e fembra, e serà entr'ells
contençó qui dege tenir aquel testament, l'ome tingue lo testament, si serà persona discreta e assenada.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 140.
serà nat aprés lo testament, sia hom, sia fembra, heretarà e venrrà egualment a successió e
altres frares qui ans eren nats e en aquel testament nomenats. Si donchs lo pare no havia feita menció de l'infant que
devie néxer. Salves, emperò, al defunt totes aqueles coses que havia lexades per sa ànima, en les quals no és trencat
lo testament.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 137.
béns, ne aquels a qui és vedat que no aministren los seus béns. Mas si aquell a qui és vedada la aministració dels
seus béns féu testament ans que aquela aministració li fos vedada, valla aquel testament e sia ferm. Mas aquel qui és
mut e sort qui de tot en tot no ou ne parle, no pot fer testament; mas aquel qui tart parle, bé pot fer testament.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 139.
Aquest fur mellorà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 136.
derrerament deven valer e han fermetat. Car la volentat del testador deu ésser axí francha e liura que la puscha
mudar tro a sa mort.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 142-143.
derrera volentat sua, apell e deman son pare o sa mare, si seran presens en la ciutat o e
en presència del pare o de la mare faça e ordén son testament. E si
testament o d'aquela derrera volentat que la filla farà, jens per ço no roman, si bé lo pare o la mare hi contradexen
que aquel testament o aquela derrera volentat no valle. E si lo pare o la mare no seran presens en la ciutat o e
terme, la filla que volrrà fer testament no sia tenguda d'apellar, ni de demanar, ni d'aver aquels, ni sia tenguda
d'apellar ni d'aver neguns pruïxmes seus quan volrrà fer son testament, jasia ço que sien en la ciutat o
no y sien, ans pusque fer son testament, e aquell testament haje valor, si bé lo pare o la mare, qui seran fora la ciutat
de València o del terme, no hi seran demanats, ni els pruïxmes qui seran presens o absens no y seran
demanats.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 145.
e no a aquell qui serà de menys dies; e a aquel qui serà de mayor honrament e no a aquel qui serà de menor
honrament; e enans sia comanat a hom que a fembra.
DE TESTAMENTS
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 146.
l'escrit de l'escrivà.
Aquest fur declarà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 146.
que haja aquela heretat, aquel testament no deu ni pusque ésser trencat per alcun rescrit nostre.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 147.
no roman que aquel testament no valle, si per dret serà feit.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 147.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 148.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 153.
testament no sia ferm e no haja valor.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 153.
aprés la mort d'aquel testador dins
publicaran la volentat del defunct, e aquela volentat l'escrivà públich metrà en forma e en escriptura pública, en
presència d'aquells testimonis damunt dits e en presència d'altres testimonis qui seran presens a la confessió
d'aquels testimonis damunt dits qui publicaran la volentat del defunct, aytal testament haja valor e fermetat.
Enadex lo senyor rey que la dita publicació pusque ésser feita là on se féu lo testament de paraula, o là on havia sa
casa, o là on haurà sa heretat. Enaxí que los dits testimonis façen lo dit testament publicar dins
loch on se pusca fer la publicació e que la degen manifestar per ço que
sien punits a arbitre de la cort e dels pròmens. E pusquen los marmessors ésser testimonis e
establits marmessors.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 159.
hereus e als marmessors.
Enadex lo senyor rey que sia entés si
testament serà feit en altre loch, que sia mostrat dins
los hereus o
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 147.
testament, aquela franchea haja valor.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 161.
ells. E aquels marmesssors escriven tots los béns del defunct en presència de testimonis.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 162.
no haja valor, e el preu que y hauran donat perden, lo qual preu sia del senyor rey.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 162-163.
infans, com aquel qui no haurà infants ab testaments o sens testaments, e en altres guises e
maneres. E totes lurs possessions, cases, estatges, orts, torres e alcaries pusque cascú mellorar e examplar, e levar
quant que
demanats.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 163.
ne feit a ssi negun hereu en aquel testament. Enaxí, emperò, que
testament coses certes e singulars, paguen los deutes que
si doncs lo testador no mana en son testament a un d'aquells a qui havia feites lexes o a més que pagassen los seus
deutes.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 165.
ço car la volentat del testador pot ésser mudada tro al derrer dia de la sua vida. E deïm que valle el primer testament
o altre testament del qual ell haurà feita confirmació e
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 148.
veens e oens, ordén les sues coses, e aquela derrera volentat sua haja fermetat; sàluves, emperò, les donacions que
ell haurà feites primerament justament e axí com dech, e esmenades les injúries e los torts, e els deutes pagats.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 159.
atanyeran, segons que ell se vollrà.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 175.
hereu, o no porà ésser hereu, altre hereu substituir, en aquesta manera, ço és: "Jo aytal faç e establesch aytal mon
hereu, e si aquel aytal no serà mon hereu o no u volrrà ésser, aytal altre sia mon hereu".
E en aquest cas, si aquel qui serà primerament establit e feit hereu pendrà la heretat, d'aquí enant l'altre qui era
substituït que fos hereu si
primerament hereu no volrrà ésser hereu, o no pendrà la heretat, aquel altre qui serà substituït e feit hereu haja
aquella heretat.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 175-177."Jo
>
aytal establesch e faç mon fill hereu, e si aquel fill meu morrà enfre pupil·lar edat, ço és, que no haurà
complits, substituesch a ell aytal que sia hereu, o si
és ans que haja
Mas lo pare quan fa o estableix son fill hereu no pot a ell altre substituir ne fer hereu en la legítima que pertayn a ell
e
condició o alargament, si doncs lo fill qui serà establit hereu per lo pare no era pubill. Car ladoncs lo pare pot a ell
substituir e fer altre hereu en la sua legítima. Car aquel fill qui és en pupil·lar edat, ço és que no ha
complits, no pot fer testament. E per ço lo pare pot a ell substituir e fer hereu, e enaxí lo pare fa testament al
fill com lo fill sia en tal edat que no puscha fer testament ni altre a ssi fer hereu; e enaxí lo pare pot-li fer testament
en aquesta manera: "Jo aytal establesch mon fill hereu, e si ell morrà enfre pubil·lar edat, ço és que no haurà
complits, substituesch a ell e faç hereu aytal".
E axí per aytal manera són
substituí que si morie enfre pupil·lar edat que altre fos son hereu.
E en aquest cas si
substituït per lo pare e feit hereu haurà la heretat, sí que la mare del pubill ne
no hauran res en aquela heretat.
Mas la substitució que serà feita per lo pare al fill pubill per aytal manera com damunt és dit, de mantinent és vana e
res no vall tantost com lo pubill haurà
morís enfre
Pot encara lo pare en moltes maneres a sos fils substituir e fer altres hereus, enaxí que digue: "Lo meu fill
establesch e faç hereu, e si ell hereu meu no volrrà ésser, aytal substituesch a ell e faç hereu".
E si
E pot encara lo pare al fill substituir e fer hereu en aytal manera que digue axí: "Mon fill establesch e faç hereu
e quantque quant ell morrà sens infants de leal cònjutge:
meu";"Aytal li substituesch e faç hereu"
; e aytal
substitució tota hora dur e valla quantque quant lo fill morrà sens infants de leal cònjuge.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 167.
feita.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 166.
part se volrrà a cascú de sos fills e
donació, emperò, per núpcies o l'espoalici que haurà haüt de cascun pare d'aquels fils, sia tenguda de donar a
aquels fills qui seran nats d'aquels matrimonis. E aquestes coses damunt dites sien observades de part del marit qui
haurà haüdes moltes mullers, e exovar de cascuna, que a cascú dels fills sia tengut de donar e de retre l'exovar que
hac de cascuna de les mullers, mares d'aquels fils, e dels seus béns que
fills. Salvu, emperò, que
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 167-168.
seus lexarà e farà
sens testament, ans que
mort, los béns, los quals lo pare lexà a aquel fill qui serà mort, tornen als altres frares qui viuran per aqueles parts,
en les quals lo pare establí e féu ells hereus en son testament.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 168.
contrat, no nogue a aquels qui no poden fer de lur dan. E si null hom feÿe testament e fos clos, e aquel qui seria
testimoni en aquel testament no sabia que dret li pertangués en aquell, o seria testimoni en carta feyta sobre cosa en
què hagués dret e no u sabia, no li tingue dan, o a aquels qui han sperança en dret d'altruy, e aquell dret seria venut
a altre o enpenyorat, si hi fermaven no tingués dan pus no ho sabessen. O si alcuns fan donació de luyn sens
sabença d'aquels a qui pertany la cosa donada, en aquests cases, o en semblants d'aquests, no tingue dan a null hom
qui ferm la carta ne la faça fermar a escrivà en son nom. Mas en aqueles coses qui seran feytes davant ell ab carta
si
fer son dan no li deu valer en cobrar aquela cosa que davant ell serà venuda o alienada.
En aquest fur esmenà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 181.
d'ordenar lurs coses, emperaçò deïm que
partesquen e donen tots lurs béns seents e movens e semovents, en testament o qualque altra derrera volentat d'ells,
entre tots los fils e les filles creats e nats de leal matrimoni per aqueles parts que
contrastan alcun dret canònich o civil. Salvu, emperò, a cascun de sos fills lur legítima.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 170.
que devia e els torts que tenia a alcú o a alcuns, l'ereu o
certenitat sobre aquels deutes o aqueles injúries, mas que
testament o en sa derrera volentat.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 185.
deutes e les injúries retudes, que si
los lurs béns per sa legítima. E si n'haurà
del pare o de la mare tan solament per lur legítima e de les
volrran. E si hauran lo pare o la mare
de la mare, e de l'altra meytat pusquen fer lurs volentats a qui
volrran de les
n'hauran
d'aquels fils lo pare o la mare haurà feit mellorament, aquel mellorament no sien tenguts de tornar en comú ne de
partir ab los altres frares.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 171.
de Déu e per la ànima d'aquels als quals ell tenie tort o farà altres lexes, deïm que sien pagats per aqueles parts per
les quals cascú serà hereu, enaxí que les coses no mobles o seents no sien donades a lochs de religioses o a clergues.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 171.
injúries que aquels testadors hauran a aquels clamants feites e apparran tants clamants que les injúries que seran
feites a ells sien majors, e pugen a mayor quantitat que no serà aquela quantitat que los testadors hauran lexada per
aqueles injúries a restituir, los hereus dels testadors restituesquen aqueles injúries entrò aquela quantitat que serà
provada per testimonis o per cartes públiques.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 157-158.
aqueles coses que en aquel testament o en aquela derrera volentat seran escrites, que ó pusque fer, e mostrar aquella
escriptura, o aquel escrit qui serà feyt per mà del testador o per mà d'escrivà públich, e serà segellada o ligada o
enclosa o enbolcada, e serà fermada o sotsescrita de
fer o a aquela subscripció; enaxí, emperò, que
testament o altra derrera volentat sua, la qual escriptura enaxí feita haje perdurable fermetat. Ne per ço volem que
aquela escriptura sia desfeyta, car los testimonis no saben aqueles coses que són escrites en aquell testament o en
aquela derrera volentat.
Enadex lo senyor rey que solament sia sagellat ab
Encara enadex que si
segell de son amich, que valle e haje fermetat, jasia ço que no y haja escrivà públich ni testimonis ni altre segell ni
alcuna subscripció, e encara que no haja dit denant testimonis "aquest és mon testament o ma derrera volentat"
, pus
l'aja escrit de sa mà. E acò que diu del segell, no sia entés en aquels qui moren fora la vila, que també
haja valor sens segell com ab segell, pus de sa mà sia escrit.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 170.
donarà o vendrà o permudarà o en exovar donarà, o per qualque altra manera la senyoria d'aquela cosa en altre
trasportarà o mudarà, aquela lexa ha tolta a aquel a qui la havia lexada. Mas en les altres lexes e en los altres
capítols lo seu testament roman en sa valor e en sa força.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 182-183.
mobles e semovens en son testament o en sa derrera volentat, axí com volrrà, e en aquela condició e manera que li
plaurà, e lexar aquels béns o d'aquells béns, axí com se volrà als seus ascendents, ço és al pare o a la mare, o a l'avi
o a la àvia o a altres de
proïxmes o a estrayns. Com cascú deje haver plen poder e licència d'ordenar les sues coses o los seus béns axí com
volrrà ne li plaurà axí com si no hagués neguns proïxmes.
Emperò no dó ne leix a clergues o a persones religioses o a lochs religioses, cases, orts, vinyes o altres possessions
o heretats, mas solament lo preu d'aqueles coses. E si alcú contra açò farà, los béns seents o semovents tornen als
pus proïxmes del defunct qui féu aquel testament per eguals partides. Salvu, emperò, que aquel qui serà pus
proïxme a ell en grau haje aquells béns.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 184.
jaquesque a ells en son testament o en sa derrera volentat qualsque parts se volrrà de tots los seus béns, dementre
emperò que
romanent dó, si
sens infant de leal cònjugi no lexarà pare ni mare, mas lexarà nét o besnét o fill de besnét qui seran de leal cònjugi,
que
proïxmes. Mas tots los seus béns pusque lexar a qualsque altres persones se volrrà.
Aquest fur mellorà lo senyor rey.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 172.
dels béns del testador aprés la mort d'aquel testador a cert temps o en tota sa vida, l'ereu sia tengut de fer sos ops
tempradament a aquela muller, segons la valor d'ela, dementre emperò que ella estarà sens marit e viurà
honestament. Aquel dret semblantment sia observat de part de la muller que farà testament dementre que
viurà sens muller.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 173.
dementre que viuran, si no hauran lurs ops ne hauran de què viure. E
la mare que no hauran de què viure lurs ops atempradament dementre que viuran. En fer sos ops és entés menyar e
beure e vestir e calçar e casa on estien.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 173-174.
hereus. E tinguen lo testament original e donen translat als marmessors del testament, si haver lo volrran, per ço que
mils e menys de dupte pusquen complir la derrera volentat del defunct. Si doncs lo testador no havie dit
que
marmessors a qui ell ó comanaria.
En aquest fur enadí lo senyor rey que sia salvu als hereus lo dret que
fur de València contengut en la rúbrica de dret que han los hereus de deliberar si seran hereus o no.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 165.
axí, emperò, que, per aquela cosa o per rahó d'aquela cosa o per preu d'aquela, dó a l'hereu, o a altre
o menys, o que aquells
mudarà la sua volentat, no val ço que en la primera volentat o e
volentat és anul·lada, e desfeita la primera volentat o
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 166.
derrera volentat, lo derrer testament o la derrera volentat val, jasia ço que
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 160-161.
altre sufficient en loch d'aquel, si coneix que ops hi sia. Si, emperò, tots viuran, e en aquela ciutat o en aquel loch
seran presents, alcú d'aquels execudors o marmessors, jasia ço que sien mellors e pus richs, no poden alcuna cosa
fer sens presència e consentinent dels altres qui seran presens. E si alcuns d'aqueles execudors o marmessors seran
absents, aquels qui seran presens pusquen deliurament exseguir lo testament e menar a acabament, sí
que aquels qui seran absents no y sien requests ni demanats. E la cort de la ciutat o del loch faça complir als
marmessors los testaments e les derreres volentats dels morts, sens tot alargament e sen tota defuyta.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 160.
marmessor en testament, valla aytant com si no era feyta marmessor.
D'AQUELLS QUI MOREN SENS QUE NO HAURAN FEIT TESTAMENT
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 192-193.
volentat, la heretat sua e tots los altres béns seus sien donats e tornen primerament per eguals parts als fills qui seran
nats de leal matrimoni. E si fills no y haurà, que tornen aquels béns als descendents, ço és als néts o a les nétes o als
besnéts o a les besnétes, o als altres pus jusans, segons que seran primers en grau. Enaxí que a
en grau tornen los béns ans que als altres qui seran pus jusans.
E si no seran descendens, ço és néts o nétes o besnéts o besnétes, o altres pus jusans, aquela heretat e
tornen als ascendens, ço és a saber, primerament al pare e a la mare, si amdós seran vius e
defunct. Emperò, si
sol tornen e sien donats tots los béns defunct; lo qual pare o mare qui viurà e
primer que l'avi, ni l'àvia sia de pare o mare, ne que
dit.
Emperò, si no haurà pare ni mare e
és a l'avi e l'àvia, o al besavi e a besàvia, tan bé de pare com de mare, e als altres ascendens que a ells
seran pus proïxmes en grau. E si aquel que morrà sens testament haurà ascendens, e col·laterals, enaxí com són
frares e sors qui seran ab ell d'un pare e d'una mare, succeesquen e hagen los béns per eguals parts ab aquels
ascendens qui seran pus pruïxmes en grau ab los quals ascendens e col·laterals, ço són frares e sors, succeesquen lo
fill o
qual fill, o fills hagen aquela part dels béns d'aquell qui morí sens testament, la qual agra lur pare si visqués e
temps de la mort de son frare qui sens testament morí.
E si aquel qui morrà sens testament no haurà descendents o ascendents, tots los béns d'aquel defunt, de qualque part
los haja haüts, tornen per eguals parts als frares e a les sors qui viuran en temps de la sua mort, sia que tots aquels
frares e les sors sien nats ab aquell defunct d'un pare e d'una mare, o sia que alcuns d'aquels sien nats ab ell d'un
pare e d'una mare, e alcuns d'un pare tan solament o d'una mare tan solament, o sia que tots sien nats ab lo defunct
d'un pare tan solament o d'una mare tan solament. En aquest cas, los nebots ne les nebodes d'aquell qui morí sens
testament no vénen a successió ab los frares e ab les sors d'ell. E si aquell qui morí sens testament no havia frares ni
sors, los béns seus tornen per eguals partides a aquels qui pus proïxmes seran a ell. Enaxí que aquells qui seran
primers en grau vinguen primerament a la successió d'aquell.
E si aquell qui morrà sens testament no haurà neguns col·laterals, ço és, frares ne sors ne nebots ne nebodes ne
negun altre parent, la muller vingue a sucesió dels béns d'aquell, si donchs marit no pendrà. E si no ha muller, que
sien donats a piadoses lochs, e que ó partesca la cort del loch ab
primerament los deutes e les injúries restituïdes.
E açò que dit és del marit, sia observat si muller d'alcun morrà sens testament.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 203.
E el segon grau, avi e àvia; e e
quatràvia. E el
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 203.
El quart grau, tresnét e tresnéta. El
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 204.
e oncle e tia. El tercer grau és nét e néta de frare e de sor, e oncle mayor e tia mayor, ço és frare e sor d'avi e d'àvia.
El quart grau és besnét e besnéta de frare e de sor, e frare o sor de besavi o besàvia. El
tresnéta de frare o de sor, e frare o sor de tresavi o de trasàvia, e axí dels altres qui
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 197.
menys de testament, tots los béns d'aquel defunct tingue la cort e
en escrit. E la cort e aquels prohòmens de mantinent e
hereus e als proïxmes e als legataris. E pus que serà denunciat als hereus o als proïxmes o als legataris o al loch on
ells seran, si aquells venran o hi trametran dins
no hi venrran o no hi trametran enfre
testament succeescha lo fill seu bort, si serà e
alcuns descendens, ço és fill o nét o d'aquí enant, aquels vinguen a succesió d'aquels béns d'aquel qui serà mort
intestat. E si no hi haurà alcuns descendens, la muller d'aquell hom estrany qui serà mort sens testament succeescha
e
marit seu. Mas la cort e aquels
lochs là on ell morrà. Enaxí, emperò, que cases o heretats o coses seents no sien donades a lochs religioses, mas tan
solament lo preu d'aqueles coses.
Enadex lo senyor rey que là hon diu que
de solta, sí que parenta no sia, ni d'altre ajustament dampnat.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 200-201.
haurà altres fills, frares, parents de pare o de mare qui no seran religioses, mas que viuran en seglar vida, aqueles
religioses persones e
a la mare ab los altres fills, o ab los frares o ab los fills dels frares, ne ab aquells parents que seran de part del pare o
de la mare. E si aquels tots desfalrran, no succeesquen ab testament o menys de testament en neguna cosa. Ne
ne la mare no sien tenguts alcuna cosa de lexar a aytals persones religioses en lurs testaments ne en lurs derreres
voluntats. E per ço no romangue que aquels testaments o derreres volentats, en què res no lexaran a aytals persones
religioses, no hajen valor e fermetat. Los lochs religioses, ne
d'alcuns ascendens, ne de fill ne de nét ne d'alcuns altres descendents, ni de frares ni de sors ne d'alcuns altres
transversals en neguna guisa no venguen a successió ab testament o sens testament.
En aquest fur enadex lo senyor rey que si aquel qui serà clergue seglar haurà tant de benefici d'esgleya o més
com seria la legítima, que poria demanar e
pusque demanar legítima e
no lexaven res a aquel fill clergue qui haurà dels béns de la esgleya aytant com sa legítima o pus, que valla lo
testament. E açò entenem quan hi haja
hereu o successor ab testament o menys de testament.
Enadex lo senyor rey e esmena que tot hom que haja fill clergue seglar o vivent seglarment, haja o no haja benefici
d'esgleya, que
com si fos lech, si la legítima serà en seent.
Adoba encara lo senyor rey que si
dels béns del pare ni de la mare, si éls no
sa volentat hi entrava, que haja ab sa carga sa legítima.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 205.
pot fer testament, romanguen los béns qui venrran de part del pare als parents pus proïxmes de part del pare. E si
morrà menys de testament passats los
son testament, que ó pusque fer de tot quan ha, o d'una partida, salvu, emperò, a la mare enans del testament o aprés
lo testament tot son espoalici ab lo creix. En aquesta guisa se seguesca al pare com a la mare. E que sia sàlvua
totavia al pare o a la mare que sobreviurà sa legítima en los béns del fill si bé
Aquest fur mellorà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 187.
a aquela filla negun dels seus béns, lo testament sia desfeyt e lo fill o la filla heret e succeesca en los béns del pare,
pagats los deutes e les injúries restituides e les lexes que hauran feytes. Salvu, emperò, totavia al fill o a la filla la
legítima que deu haver en los béns del pare o de la mare o més, si més sobrave en los béns del pare o de la mare. E
si
d'aquels fills res no lexarà, lo testament no valla e cascun d'aquels fills e de les filles a qui el testador alguna cosa
dels seus béns no lexà, vingue a successió per eguals parts ab los altres frares e ab les sors, als quals lo pare ho
havia lexat.
Enadí e corregí lo senyor rey que là on diu que
menció en son testament de sos fills, que hi façe menció de la filla que serà maridada, axí que li jaquesca alcuna
cosa oltra l'exovar, enaxí que almenys que haja sa legítima.
EN QUAL GUISA HEREUS SIEN FEYTS
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 209.
haurà ascendents, ço és pare o avi o besavi o tresavi o altres ascendents, pot establir e fer hereu hom estrany, si bé
no
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 210.
ço és en pagar lexes o fer altra cosa, enfre
pusque complir e fer, perde la heretat que
donada als altres qui seran ab ell establits hereus e
Enadex lo senyor rey que là on diu que la heretat sia donada als altres hereus, que sia entés ab la cargua que
testador haurà lexada. E si no ha sinó
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 214.
aytal guisa: "Establesch e faç a mi aytal hereu en aytal camp o en aytal possessió",
e neguna cosa no dirà dels altres
camps ni de les altres possessions, aquel qui serà feit e establit hereu en
solament és establit e feit hereu en aquell camp o en aquella possessió que
e espressament, mas encara serà hereu establit e feit en tots los altres béns, los quals lo testador havia e
sua mort. Per ço que no sia vist que aquel testador sia mort ab testament que haja feyt d'un camp, o d'una
possessió, e en les altres coses sia mort sens testament.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 215.
menys de testament, ladonchs torn la sua part dels béns a l'altre hereu que ab ell fo establit hereu. Mas si aquel
hereu qui mort serà ans que la sua part haja presa morrà e haurà feit testament, ladonchs torn aquela part d'aquels
béns a sos proïxmes, o a aquels a qui lexar ó volrrà. Açò emperò entés, que si aquel hereu qui morrà, serà mort ans
que sia denunciat a ell que ell sia hereu ensemps ab aquel altre hereu, que la sua part dels béns d'on haurà estat
hereu pertangua e vingue a sos hereus o a sos proïxmes, jasia ço que muyre ab testament o sens testament.
Aquest fur adobà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 216-217.
sens infants, que restituesca aquels béns o aquela cosa que li haurà lexada a alcun frare seu o sor, o per ventura a
alcun estrayn, e aquel hereu vendrà a edat complida de
mare no haja valor quant a la sua legítima, mas en les altres coses, si oltra a la sua ledesma li farà sustitució o
vincle, aquela substitució o aquel vincle dur totavia, si aquel morrà en alcun temps sens infants.
Emperò, si aquel fill qui serà agreuyat de restituir los béns que
béns dels quals li serà feit manament que
núpcies o en esposalici, la substitució o
donació per núpcies o en espoalici. E si la filla donarà a son marit en exovar les coses en les quals fo agreujada per
lo pare o per la mare de restituir a alcuns, si ella morie sens infants en aqueles coses que haurà dades en exovar a
son marit, la substitució o
E si
altre hom estrany, e manarà a aquel hereu que, si morrà ab infants o sens infants, que restituesca aquela heretat o
aquella cosa que li haurà lexada a alcú, aytal substitució o vincle dur per tots temps. Açò, emperò, salvu e entés que
aquel qui serà hereu establit pusque retenir a ssi la
alcú.
Aquel deÿm que és estrany hereu qui no serà fill o nét o besnét o d'aquí enjós. Deÿm encara que les coses que
deven ésser restituïdes o que seran vinclades a alcú, no poden ésser alienades ne obligades, si doncs no seran
donades en exovar o en donació per núpcies segons la qualitat e la honestat de les persones que faran lo matrimoni;
o si doncs aquel qui serà establit hereu e fo agreujat de restituir a altre aqueles coses en què era establit
hereu, no era tan pobre que no hagués altres coses de què
Enadex lo senyor rey, là on diu que si la filla donarà les coses vinclades per lo pare o per la mare, que en aqueles
coses sia solt lo vincle. Declara lo senyor rey que, si la filla no podia trobar marit de sa valor sinó li donava oltra la
sua legítima en exovar, que ladonchs pusque donar en exovar tants d'aquels béns vinclats que pusque haver marit
de sa valor. E ladonchs sia en aquels béns solt lo vincle que haurà donats en exovar, mas en los altres béns
romangue lo vincle, segons la volentat del defunct o de la defuncta. E si per aventura aquela filla morrà sens fill de
leal matrimoni, que
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 222-225.
aprés sa mort li restituesque aquels béns que li seran lexats, tots los béns que
mort deven espressament e nomenada ésser escrits, per ço que quantque quant aquela substitució haje loch, sia certa
cosa e manifiesta quals coses degen ésser restituïdes a aquel substituït qui les deu haver, e per ço que aquel qui és
establit hereu no pusque no degudament degastar e a tort malmetre aqueles coses que són sotsmeses e vinclades a
restitució.
Emperò si enfre aquel temps, ans que sia hora d'aquela restitució a fer, aquel qui serà hereu escrit haurà degastat o
venut alcuna cosa d'aqueles que són sotsmeses al vincle de restitució, aquel a qui deven ésser restituïdes porà
demanar e recobrar, si oltra la legítima que a ell és deguda aquel qui és establit hereu degastà o vené
alcuna cosa.
Mas dels béns de l'hereu sia satisfeyt al comprador en lo preu, e en la estimació de la cosa comprada que serà a ell
tolta per dret per lo substituït a qui la cosa devia ésser restituïda. Emperò, si no apparran alcuns béns d'aquel hereu
qui la cosa qui era sotsmesa a restitució haurà venuda ne serà d'altrament segur a aquel comprador deu sostenir son
dan, per ço que no sàviament ni segura comprà aquella cosa. Emperò, si la legítima d'aquell qui és establit hereu és
en la heretat que no sia venuda, e és tal que
d'aqueles coses que haurà venudes que devia restituir, aquel substituït no porà en neguna guisa revocar ne recobrar
alcuna cosa d'aqueles coses que seran venudes per aquel hereu. Emperò, si de la legítima que serà romasa no porà
ésser satisfeyt plenerament al substituït, en aquela quantitat, en la qual la legítima no bastarà, aquel substiuït porà
revocar aqueles coses que seran venudes per aquel hereu, si doncs l'ereu no les haurà venudes o obligades per rahó
d'exovar que haurà pres de sa muller, o per donació per núpcies que haurà feyta a ella.
La donació, emperò, per núpcies no sia major que és establit en la costum de València. E si aquela donació
serà major, no pusque noure als compradors qui hauran comprades aqueles coses vinclades ne al substituït que
aqueles coses devia haver.
Emperò, si la legítima d'aquel qui serà establit hereu bastarà a l'exovar que ell haurà reebut e a la donació per
núpcies que ell haurà feyta e al preu de les coses que ell haurà venudes, jasia ço que aquela donació per núpcies
sia major que no és establit en la costum de València, la muller pusque tota la donació per núpcies que
serà feita a ella en temps de núpcies conseguir plenerament, e les lexes que a ella seran feites e
marit. Dementre, emperò, que a totes aqueles coses que damunt són dites la legítima damunt dita abast. Si, emperò,
la legítima, o neguns altres béns d'aquel qui serà establit hereu no apparran ne seran, la muller recobre dels béns
que seran vinclats a aquel qui serà substituït l'exovar que
núpcies que serà feita a ella per aquela part per la qual donà e comptà l'exovar al marit. Emperò, si la muller no
donà ne comptà alcuna cosa de l'exovar al marit, si ella o sos parents o aquells qui dar o pagar devien l'exovar
foren en triga e en tarda que no pagaren l'exovar ans que
muller neguna cosa no prena de l'exovar ne de la donació per núpcies que a ella fos feita. Si, emperò, la muller, o
alcun per ella, assegurarà o prometrà o s'obligarà al marit a pagar l'exovar a ell a cert dia o a cert temps, ladoncs, si
aquells qui hauran assegurat o promés o
l'exovar a pagar, valle aytant com si l'exovar era liurat e pagat; a açò tan solament que la muller conseguesque tot
lo creix que
marit ni
no sia tengut de retre ni de restituir, sinó tan solament aquela part de l'exovar, la qual a ell en veritat fo liurada e
comptada. Emperò, si
demana per lo marit que la paga sia feita a ell de l'exovar, jasia ço que
aquels qui
l'exovar, la muller o aquel qui
reebut, lo marit se morí o entre ells fo lo matrimoni departit, lo marit ne
cosa de retre lo creix o la donació per núpcies que
aquela part que haurà reebuda de l'exovar.
La donació, emperò, per núpcies e totes les altres coses que la muller hac per benefici del marit tingue en tota la
vida sua, dementre emperò, que honestament vive e, enfre un an pus lo marit serà mort, no prene marit. Emperò,
aprés la vida sua, restituesca als fills qui seran nats d'ella e de son marit la donació per núpcies, e totes
les altres coses que hac per benefeci del marit. E si infant no y haurà, rede les damunt dites coses als hereus del
marit.
Emperò, si aquella muller enfre
donació per núpcies e totes les altres coses, les quals hac per benefici del marit, als fills qui seran del marit, del qual
hac totes les damunt dites coses. E si fills no y haurà, restituesca aqueles coses al substituït, si dels béns que són
vinclats e deven ésser restituïts hac ne conseguí aqueles coses. Emperò, si de la legítima d'aquel qui fo establit
hereu o dels seus béns propris hac l'exovar e la donació per núpcies e les altre coses, aprés la mort sua
restituesca totes aqueles coses als fills qui seran d'ell e d'ella. E si fills no y haurà, restituesca aqueles coses als
hereus del marit.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 245.
de proïxme parent o de parenta o de adulteri o de leig ajustament, ço és d'om religiós o de fembra religiosa o de
semblants ajustaments o d'altre vedat ajustament sia engenrrat e nat o a ell lexarà alcuna cosa no val aytal institució
de hereu ne donació feita a aytal fill en testament o en derrera volentat. E la heretat e
per testament o en altra derrera volentat, a aytal fill axí com a indigne de tot en tot sia tolta.
Enadeix lo senyor rey que
DE DRET QUE HAN LOS HEREUS DE DELIBERAR SI SERAN HEREUS O NO
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 229.
pare, mas que pagà los deutes del pare per aquela part on era feyt hereu, aytant val com si havia presa la heretat.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 229-230.
heretat que li fos dampnosa, ço és, que li tornàs a dan si la prenie.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 230.
devie. Mas lo legatari a qui el defunct lexà alcun camp o alcuna altra cosa singular no és obligat a pagar los deutes
del defunct. Mas si la heretat no bastarà a pagar los deutes, los creedors del defunct poden demanar als legataris
aquel camp o aquela cosa que
defunct devie. Car e
dan a esquivar, que no han los legataris, que
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 231.
heretat o lexa o no. Enaxí que, si dintre los
qual més se vulle.
E si dins los
testador. Salvu, emperò, que d'aquela heretat o d'aquela lexa sien pagats los deutes o les altres coses que havia
manades pagar lo testador.
E si aquel hereu o legatari no serà present e
de pus que a ells serà manifestat que aquell testador lo haje fet hereu o legatari e pus sia e
vengut o poria ésser vengut, segons la lunyea del loch on serà.
DE REBUYAR HERETAT
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 233.
clarament que no haurà tengut alcuna cosa d'aquels béns axí com hereu, ne haurà estat ni habitat en les cases o en
les heretats del pare axí com a hereu, mas axí com a logador o axí com a guarda, o per altra justa rahó, no
pot ésser demanat lo fill en deutes que
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 234.
querer ni demanar, enaxí pus que la haurà presa, no la pot rebujar, ans la ha a retenir.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 234.
hereu, no sia tengut de respondre a aquels qui d'ell se clamaran, si ell és apparellat de renunciar per tots temps sens
frau e sens malea a tota aquela heretat e és apparellat de lexar de tot en tot los béns que ell ha salvus en present de la
davant dita heretat.
D'aqueles coses, emperò, que ell haurà despeses en sustentació de son cors, com no hagués altres coses de què
pogués sostentar ne viure, no
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 235.
alcunes retenir, mas cové que de tot ó rebuig, o de tot ó retingue.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 236.
que aquela retingue mal son grat, ans pot aquella rebujar e lexar quant que
exiran e apparran en aquela heretat, e no eren sabuts que hi fossen, que tota la substància o la heretat del defunct no
abastàs a pagar los deutes.
Enadeix lo senyor rey là on diu que aquells qui hauran presa la heretat
senyor rey que negun, pus la haurà presa, no la pusque rebujar, com en lo començament se deja acordar si la heretat
li és profitosa o no. Salvu benefici d'inventari a l'hereu, si feit l'aurà segons rahó.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 235.
dan.
D'AQUELLS ALS QUALS LES HERETATS SÓN TOLTES AXÍ COM A PERSONES NO DIGNES
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 237.
ço que acabadament la pusque haver, que deman la mort del seu frare denant lo jutge, ço és, que
son frare li haurà mort ab verí o en altra manera. Jasia ço que la heretat d'aquels qui amagadament seran morts a
aquells, als quals per dret deu venir aquella heretat, no és vedat que no la pusquen pendre, sens que no façen clam
denant lo jutge.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 246-247.
aquells seran catius e no
eretges o renegats o si accusaran lur pare o lur mare d'alcun crim, exceptat e levat crim de heretgia, del qual, si
accusaran lur pare o lur mare, no sien deseretats.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 238.
pendrà marit, alcun temps lo pare o la mare pusque aquela deseretar. E si aquela deseretaran, los altres
frares o els proïxmes succeesquen a ella en sa legítima.
Enadeix lo senyor rey que là on diu ab consentiment de la mare e de
pare e de la mare, que pac la meytat de l'exovar per la filla al marit del seu propri, si ha de què.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 244.
serà nat no heret ab los altres fills ledesmes en alcuns béns del pare.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 244.
succeescha en los béns mobles e no mobles del pare, encara si aquel pare haurà fills ledesmes.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 247.
en l'altre fur.
Aquest fur esplanà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 244-245.
precs ni per suplicació del pare ne de la mare ne del hereus, no sia legitimat. E si per nós o per los nostres serà
legitimat, no valle la legitimació ne alcuna indulgència que serà feyta sobre açò a ell, ans de la successió del pare
e de la mare, tan bé de coses mobles com no mobles, e de donacions e de cessions e de tots altres
beneficis d'éls sia de tot en tot gitat e remogut.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 243.
podia fer ab él, si puys que aquel fill fo nat près aquela per muller, sens tot embargament és ledesme aquel fill
damunt dit e deu ésser pres e jutjat per ledesme de tot en tot.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 243.
e a ell donar benefici que pusque venir a successió de son pare e de sa mare, si altres fills ledesmes no y haurà.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 268.
ans contínuament e puys com tornarà trobarà que sa muller haurà fill d'un an en sa casa, aquel fill no deu ésser dit
que sia fill de marit. Mas si
que aquel no sia son fill; mas si serà certa cosa que
malaltia o d'altra cosa, o si serà de tal malaltia embargat que no pogués engenrrar, lo fill qui serà nat en la casa,
jasia ço que
DE LES LEXES QUE SERAN FEYTES PER LO TESTADOR O D'AQUELLES QUE HAURÀ MANADES FER
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 248.
testament obligà e mès en penyora, jens per açò no hac volentat que tolgués aquel camp a cel a qui l'avie lexat. E si
aquel a qui fo lexat lo camp lo demane a l'hereu, l'ereu li és tengut que
en penyora e que
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 251.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 251.
En aquest fur enadeix lo senyor rey que l'ereu que tendrà los béns del testador pac les lexes e
si té los seus béns; e si no
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 251-252. "Si alcun fill o alcuna filla a mi serà nat o nada, l'ereu meu dó
si molts fills o moltes filles seran nats o nades a ell, entés és que
a ell o a ella
testador a cascú e a cascuna lexava aytant quant aquela quantitat és.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 250.
l'hereu pren la heretat deu ésser destret de donar aquella cosa a aquel a qui lo testador la havia lexada.
En aquest fur enadí lo senyor rey que a l'hereu sia tota via salva la sua legitima, si pren la heretat o no.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 253.
catiu per son nom propri e no apparrà ne serà manifest de qual servu o de qual catiu que hom donàs lo testador o
entés, l'ereu pot elegir qual d'aquels servus o catius dó a aquel a qui lo testador l'aurà lexat.
Mas si l'hereu no volrrà elegir, pus que
l'aurà lexat, serà en elecció d'aquell a qui lo testador l'aurà lexat que prene qualsevulle. Mas si
molts servus o molts catius lexerà a alcú generalment dién axí: "Un servu o
no
expressan ni dién lo nom propri d'alcun servu o d'alcun catiu, ladonchs serà elecció d'aquell legatari, emperò que
ell elege servu de migana estimació, ço és que no elegue dels pus auls ni dels millors.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 259-260."A aytal e a aytals amichs meus jaquesch lo meu
per eguals parts los legataris deven aquel servu o aquel catiu o
servu o el meu catiu o
aquel cavall pendre. Mas si la un d'aquels no volrrà pendre la part sua, acresque a l'altre aquela part e sia sua.
Aquela cosa metexa sia en qualque altra cosa que sia lexada ensemps a molts.
En aquest fur enadeix lo senyor rey que là on diu que si
que sia per eguals parts partit, que digue que, si tal cosa és, que partir no
partesque per parts cominals entre ells.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 256-257."A aytal do e leix
e en la terra, en la qual aquel testador està, corren morabatins o diners de diverses maneres, e
morabatins o
les géns d'aquels morabatins o d'aquels diners, que són de diverses maneres, usen, deïm que si morabatins o
mazmodines o besants o diners seran donats o lexats, que sien donats e pagats dels millors morabatins o
mazmodines o besants o diners que córreguen en lo loch on serà feit lo do o la lexa.
Aquela metexa cosa sia en los contracts que, si alcú prometrà a altre que li darà
tengut de donar dels millors morabatins o dels millors diners que correran là on la donació o la promessió
serà feyta. Encara deïm que, si
forment o blat covinent de dar e de pendre. E si alcú prometrà a alcú que li darà un servu o
elecció d'aquel qui haurà feita la promessió que volrrà més donar, ço és, si volrrà donar lo servu o
Aquela metexa cosa és si alcú prometrà donar a altre "Aytal catiu o aytal servu
, car en elecció és d'aquell qui
que axí ha nom te do"
que ell haurà promés de donar serà mort ans que ell haje elet qual serv d'aquels
tengut de donar aquel qui romandrà viu.
En aquest fur millorà e enadí lo senyor rey.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 254."Unes cases leix a aytal",
si aquel testador ha cases, val la
lexa. E si
testador no haurà cases, no val la lexa, si doncs lo testador no havie manat que hom compràs cases dels seus béns al
legatari, o
E si"A aytal leix
, e que no nomenàs
per son nom propri lo camp, no val la lexa, jassia que
en aytal guisa porie venir en escarn, per ço car l'ereu porie deliurar sí meteix d'aquella lexa, si donave
no tingués cor
aquell camp que lexave, en lo qual cas, si dixés la manera o la mesura del camp, val aquella lexa.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 249.
e meses en penyora a altre, l'ereu d'aquel testador deu reembre aquells e deu-los donar al legatari, si
que aqueles coses fossen obligades e meses en penyora a altre.
Mas si
tal persona conjuncta no fo feyta aquella lexa o a tal persona altra a la qual aytant del seu aquel testador volgués
lexar.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 258.
aquel folch torn tan solament a una ovella o
Aquella metexa cosa és, si pus que
serà creegut que tot lo folch, ab lo creximent, deu ésser donat al legatari. Per ço car, qualque cosa acreix o minve a
la cosa que és lexada, pus lo testament és feyt, pertayn a prou o a dan del legatari.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 250.
per just preu porà aquela comprar. E sinó la porà haver per just preu, deu donar justa estimació de la cosa que era
lexada al legatari.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 255-256.
les quals les cases prenguessen alcun piyorament, si hom no partie, sien del legatari. Emperò si seran coses en
aquelles cases comanades o lexades o meses, no sien del legatari. Aquella cosa metexa que és dita de
les cases sia observada e guardada en camp que a altre nomenadament serà lexat.
En aquest fur mellorà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 259."A aytal tots lo meus servus o
e aquel
testador havie serves o catives, aytambé deu haver lo legatari les serves e les catives, com los servus o
sots nom de masclí és entés e contengut femení, ço és que dién e lexan servus e catius, són enteses serves e catives.
Mas no és entés axí el contrari, car si alcú lexa a altre totes serves o ses catives, no deu ésser entés que, si ha servus
o catius mascles, que li sien lexats.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 252.Aytal, sor mia, que és preyns, faç e establesch
. E pus que
hereu a mi en aytal manera que si haurà fill, aquel fill sia hereu meu en
hereu en la terçera part. E si haurà filla, aquella filla sia hereu mia en la terçera part de la mia heretat e la mia sor en
dupte per quals parts aquella heretat degués ésser partida entre aquells
VII parts enaxí que
romanen, e la filla la
sor del testador ha més en doble que la filla d'ella, que és neboda del testador.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 260-261. "Aytal faç hereu
o altra semblant condició que fer no
meu, si toqua de la mà al cel" "Aytal faç hereu
o en altra condició leja o mala que sia semblant, aytals maneres o condicions, que fer no
meu, si ociu aytal home"
poden o que són leges o males, no afolen lo testament ne desfan que no sia hereu aquel qui establit hi és, si bé no
compleix ni fa aqueles coses, ans val aytant com si aqueles condicions o maneres posades ne dites no eren en lo
testament. Emperò, si l'hereu serà establit sots condició que
complir la condició ans que prena la heretat, si doncs la manera de la condició no mostrave altra cosa, ço és que, ans
que la condició agués complida, pogués pendre aquella heretat.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 261-262.
cert o no cert, l'ereu que deu donar aquela lexa deu dar covinent segurtat a aquel a qui la lexa és feita que li dó
aquella cosa que li és lexada quan la condició serà complida o
que li és lexada. E si aquella segurtat l'ereu no li volrrà donar, aquel a qui lexa és feita sia mès en possessió dels
béns que foren d'aquell defunct qui la lexa li féu, en la qual possessió sia e estie entrò que, a ell
sia dada segurtat que quan la condició serà complida o
és lexada, que li sia donada.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 262-263.
d'altra manera aquel qui n'és tengut de donar aprés la mort del servu o del catiu o de la bèstia no és tengut de
donar lo preu que valie, si doncs no estech per aquel qui dar ho devie, que no dó aquell servu o aquell
catiu o aquella bèstia dementre que era viva e apparrà que ladonchs estech per aquell qui la cosa devia donar mentre
era viva, si fo demanat que la donàs e no la volc donar o si ocís aquela cosa sens rahó, la qual devie donar.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 263-264.
encara alcuna cosa no moble, sots aytal condició que aprés la mort d'aquell a qui la haurà lexada aquella cosa sia
restituïda a altre, aquell a qui la cosa serà lexada serà senyor en la sua vida d'aquella cosa damunt dita. E si pert la
possessió d'aquella cosa, porà-la demanar e recobrar axí com sua, jasia ço que ell no pusque aquella cosa alienar, e
si la alienarà per dret, aquella alienació no valrrà, ans aprés la mort d'aquell qui la cosa haurà alienada que devie
ésser restituïda a altre, aquell a qui devie ésser restituïda porà aquela demanar e recobrar d'aquell qui la
possehirà, sí que la alienació que d'aquella cosa serà feita no li tendrà dan.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 264.
serà en son poder e tots los seus béns seran departits e assignats en lexes, enaxí que res no y sobrarà, que aquell qui
serà establit e feit hereu pusque haver ladonchs de cascuna lexa e sia levat tant per sou e per liura entrò que l'hereu
haje la
enganat que no hagués res d'aquella heretat en la qual fo feyt hereu.
DE COSES DUPTOSES
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 265-266.
hereus ne
muller ensemps negaven o en altra manera morien ensemps, que no pogués hom saber qual seria enans mort, sia
entés que la muller sia morta primera que
aquella de l'hom. E axí los hereus de la muller ne
Aquest fur mellorà e esplanà lo senyor rey.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 268.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 266-267.
haurà feit negun testament, entés és que
heretat del pare torne als pus proïxmes hereus del fill, axí com heretat d'aquel fill, qui més visch que
parents qui eren del pare ne sien de tot en tot gitats, si doncs no eren pus proïxmes que
de
que sia mort derrer; e enaxí la heretat del fill ve e és feita dels parents del pare qui derrer morí.
Furs de València, vol. V, (Barcelona: Barcino, 1990), p. 267.
loch o en nau o en altre leyn que haja aquella cosa que li haurà lexada o promesa, e ladonchs pujaran ensemps
hòmens o pus, axí que no pusque hom departir qual sia pujat primer que aquella lexa o promessa sia partida entre
aquels per eguals parts.
Aquest fur romançà e esmenà lo senyor rey.
DE PRESCRIPCIONS
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 5-6.
d'altre e sens mala veu, ço és que no
enant sia sua e açò haja loc entre
Enadeix lo senyor rey e declara que si alcú tendrà possessió, ço és casa o altra cosa o heretat, que pusque segons
dret ésser prescripta, ço és que no sia cosa sagrada, axí com esgleya o calze o altres coses semblants a aquestes, ne
sia cosa religiosa, axí com és sepulcre on cors human sia estat soterrat, o no sia del príncep ne de ciutat ne
d'esgleya, ne de furiós ni d'orat ne d'aquel qui degasta sos béns ni d'aquel a qui és entredita, ço és vedada, la
aministració de sos béns, ne de sort ne de mut dementre que ells seran en aquell estat, ni de menor dementre serà
menor, ni de orphe, ni sia d'aquell qui serà absent d'aquell loc on serà la cosa que deu ésser prescripta.
E entenem que aquell sia absent tan solament qui ha son alberch en altre loc on no és la cosa que deu ésser
prescripta e no aquell qui ha son alberch en aquell loc on és la cosa que deu ésser prescripta e la sua persona és en
altre loch.
Encara enadeix e declara lo senyor rey que là on diu a bona fe que sia entés si
començament, ço és quan començà a posseir, la qual bona fe és presumpció que sia tota hora, si doncs lo
contrari no era provat per l'adversari del posseÿdor.
Encara enadeix e declara lo senyor rey là on diu ab just títol, ço és per títol de compra o de cambi o de donació o de
dot o que haja haüda la cosa axí com a hereu o per altre just títol.
Encara enadeix e declara lo senyor rey que là on diu contínuament, que sia entés que aquella possessió sia contínua,
si doncs per lo adversari no era provada interrupció civil o natural. Interrupció civil és quan lo posseïdor fo citat a
instància del seu adversari per la cort o per letres o per missatje de la cort o per manament del jutge o quant pleit és
començat sobre la cosa que deu ésser prescripta entre
posseïdor és gitat de possessió per qualsevolrrà persona o la cosa serà occupada per qualsevol persona.
Encara enadeix e declara lo senyor rey que là on diu per
demanda del seu adversari feita denant lo jutge o per citació o per començament de pleit, com ladoncs aquell qui axí
és demanat començ a duptar de son dret.
Encara enadeix lo senyor rey que là on diu que la dita cosa sia sua, ço és la cosa axí posseÿda e prescripta,
sia d'aytal posseÿdor e prescrividor. En altra manera, si les coses damunt dites no seran axí posseÿdes, lo posseïdor
no pusca prescriure aytal cosa o casa o heretat per prescripció de
ans. Coses, emperò, sagrades e religioses e del príncep són exceptades de aytal prescripció.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 8-9.
malalte o a aquell qui serà absent per alcuna guisa o manera, prescripció de
coses que alcun posseex d'ells ni contra ells, dementre, emperò, que açò no façen per defuyta o per mala barata.
Semblantment, si enfre aquell temps, e
teneó de
presents enaxí com la prescripció, ço és la teneó de
los presents.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 13-14.
sentència. Emperò la cosa moble o semovent que és demanada en juhiï lo jutge pos aquella en poder d'alcú per ço
que engan no hi sia feit, si aquell qui posseeix la cosa o la persona que era demanada era sospitosa. E si
demanador per testimonis provar porà a ssi la damunt dita cosa semovent o moble pertànyer, aquella cosa ab altres
coses semblants d'aquella sia mesclada e puys al demanador e als testimonis, ans que juren, sia
mostrada. Emperò si
la cort. Car quan alcun demane alcuna cosa moble en juhiï ans que la cort façe mostrar aquella cosa que serà
demanada, lo demanador deu dir alcuns senyals d'aquella cosa que demane.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 10.
encara per
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 109.
deute o per altra cosa que aquell demanàs, si aquell a qui la possessió serà tolta vendrà enfre
les despeses, les quals aquell adversari seu féu e
quals aquell qui tenie la possessió haurà feytes, la possessió sia restituïda a ell.
Emperò si aquell a qui la possessió era tolta no vendrà dins
a guardar, per deute o per altra cosa, sia feit senyor d'aquella cosa en aytant quant lo deute serà o aquella cosa que
demanave.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 14.
enant si
havia demanat, si doncs aquell a qui lo deute era degut no fo pubill o catiu.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 12.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 13.
cens posseirà e prescriu[r]à, aquella teneó o prescripció en prejudici del senyor no valle.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 13.
ell farà, jasia que sia prescrit no fa negun prejudici al senyor per qui aquella cosa és tenguda.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 10.
posseïda o que son senyor la haurà perduda, aquell no
qui aquella cosa demane. Per ço car coses que són emblades o arrapades o posseïdes per força o
les haurà perdudes, no poden ésser prescrites per espahi de
d'aquella cosa sia purgat, ço és a saber, que aqueles coses que hauran estades emblades o arrapades o posseïdes per
força o seran perdudes, sien tornades en poder del primer senyor. Doncs ans que aquell vici d'aquella cosa sia
purgat, aquel qui posseeix aquelles coses enaxí vicioses, si les vol prescriure, haurà a esperar prescripció de
ans.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 11.
semovents, e aquelles, a bona fe e ab just títol e sens mala veu, ço és que no
adversari, posseirà per
coses o alcuna d'aquelles seran a ell specialment o generalment obligada o obligades, si aquell les demana a aquell
qui les posseex, si doncs aquell creedor qui les demane e diu que a ell són obligades generalment o specialment no
haurà callat per spahi de
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 11-12.
duran per
aquell camp en exovar al marit demane aquell camp a aquell qui
prescripció de
prescripció no pot ésser posada sinó contra negligens e aquells qui són meynspreadors de lur dret. Mas la muller,
duran lo matrimoni, lo seu exovar no podie demanar.
Aquest dret matex deu ésser observat en tots aquels qui volrrien demanar alcuna cosa mas no ó poden fer per rahó
de la condició o del dia cert o no cert qui era posada o posat en aquella cosa, la qual condició o
vengut, los quals poden demanar aquella cosa, no contrastan alcuna prescripció depús que la condició que era
posada e
DE SENTÈNCIES D'ACTES DE CITACIONS E DE DESPESES NECESSÀRIES E ÚTILS E QUE SERAN
FEITES DE VOLENTAT
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 19.
no és dita sentència ni ha valor.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 19.
demanaran.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 104-105.
covinent comparer e estar a coneguda de la cort, si la demanda que
demanarà alcuna cosa moble o no moble, sia mès en possessió d'aquella cosa que demane. E si la demanda serà
personal, ço és, que
demanador sie mès en possessió dels béns del adversari seu qui no volc venir denant la cort, segons la
quantitat del deute o del malefici feit que serà cert e declarat.
Enadex lo senyor rey que si aquell qui serà citat serà e
demanador pusque destrényer lo demanat a venir denant ell a respondre per certa pena a estimació de la cort e dels
prohòmens, jassia ço que
demanda personal.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 35.
del loch, dó pus lonch o pus breu dia.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 20.
presents les parts per sí o per sos procuradors o que una de les parts serà absent per contumàcia, la cort per sí o per
jutge seu delegat dó-hi sentència e dó-la en escrit; e puys, si les parts volrran aquella sentència haver, hajen-la
segellada.
En aquest fur enadeix lo senyor rey que totes actes e sentències, que sien feites per públich notari per manament de
tot jutge delegat, que hajen valor axí com si l'escrivà de la cort les havie escrites.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 37-38.
haurà empetrat o demanat lo jutge demanarà que li sia dada dilació al libell a formar, e a testimonis o a
cartes a querer o demanar aquella dilació o alongament, no li sia donat ni atorgat, ans li sia de tot en tot denegat, si
doncs lo demanador no podie mostrar que fer ó degués per justa rahó. Mas a aquell contra lo qual lo jutge fo donat e
empetrat deu ésser dat alongament, si
quines defensions havia obs ne li eren mester, com no hagués sperança que fos citat en poder de altre jutge.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 33.
responsions, citacions, appel·lacions e altres coses semblants, no deu hom estar ne creure a sola la regonexença de
la cort o del jutge, sinó segons que porà ésser declarat per les actes públiques que seran feytes en aquell pleyt.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 32.
tengudes per veres, com si en cartes públiques eren escrites.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 40.
quals provarà que haurà feytes e
appel·lació que a tort e sens rahó se serà appel·lat, si doncs lo vencedor, ço és aquell qui haurà guaanyat lo pleit de
la appel·lació, no serà absent per malea o per contumàcia; lo qual vencedor sia tengut de redre les despeses a aquell
qui fo vençut e perdé lo pleit, per ço car no fo apparellat de respondre e d'enantar denant lo jutge de la
appel·lació.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 35-36.
peremptòriament o més, e denant la cort no volrrà venir ne comparer, quanque quanpuys venrrà al juhiï o al pleit,
sia tengut de pagar les despeses al demanador de mantinent d'aquell dia o d'aquells dies, e
dies no volc comparer ni venir denant lo jutge.
E si per negligència del jutge o de la cort, a les davant dites despeses que seran feites per la davant dita maliciosa
contumàcia o absència o absències no serà condempnat depuys que l'adversari qui les despeses haurà feites
demanarà que li sien retudes, la cort del seu propri sia tengut de pagar aquelles despeses.
E si
demanat, lo demanador reda les despeses a aquell qui és demanat d'aquel dia o d'aquells dies, e
dies no vénch ne comparech davant lo jutge.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 38.
principal; axí, emperò, sia entés que si appel·lacions hi ha, no sia tengut de redre les despeses entrò que
appel·lacions sia de tot en tot determenat.
Aquest fur mellorà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 67.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 105-106.
València d'alcun deute o d'alcuna cosa moble o no moble e aquell de qui serà fet clam serà fora el
regne de València, si al clam qui serà feit alcú qui serà present serà citat e, aprés la citació, s'absentarà, sí que
no jaquirà negun procurador, la cort façe aquell
e
possessió dels béns d'aquell qui serà absent, si demane deute, segons que serà la quantitat que ell demane per rahó
de la cosa a guardar. E si demana cosa seent o movent, sia mès en possessió d'aquella cosa que demana per rahó
d'aquella cosa a guardar. Emperò, si ans que
aquell qui és demanat s'exirà fora
d'aquelles citacions haja espahi de
respone, aquell qui demane sia mès en possessió dels béns d'aquell qui serà absent, segons que damunt és dit e
departit.
Emperò si aquell qui serà demanat, ço és de qui serà feit clam, serà axí luyn de la ciutat o del regne de
València, que ell no pogués ésser citat bonament e que hom creegués que la sua absència o la sua estada fos
molt longa, ladoncs la cort de la ciutat dón curador als béns d'aquell qui axí serà absent qui respona per ell. E
encara per ell si obs hi serà façe demanda contra aquells deutors qui res deuran a aquell absent e faça demanda
contra aquells qui alcuns béns pendran ne tendran d'aquell absent. Emperò, si l'absent vendrà dins
possessió, mas restituesque primerament les despeses al seu adversari que haurà feites e
la cosa de què fos mès en possessió. Mas si sentència diffinitiva serà donada contra aquell que pac lo deute que li
serà demanat o que restituesque aquela cosa que li serà demanada a aquell qui la li demane, ladoncs no sia restituïda
a ell la possessió si no pagarà primerament lo deute e les despeses davant dites, ne
serà jutjada al demanador en la qual aquell qui fo demanat fo primerament condempnat.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 202-203.
profitables, ço és a saber, que curarà e sanarà lo catiu o
o cobrirà, o plantarà vinyes o farà altres coses semblants, no sia tengut de retre la cosa que tendrà al
senyor d'aquela cosa, tro que primerament reta totes les despeses qui haurà feytes axí en aqueles coses. E aquell qui
possehirà alcuna cosa a mala fe, no recobre les despeses que haurà feites en aquella cosa en neguna guisa.
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 203-204.
roman que aquell qui és posseïdor de bona fe no recobre les despeses que haurà feites en aquella cosa, en aytant en
quant aquella cosa que serà perduda per cas d'aventura serà feita millor e
coses que per cas d'aventura se perden o s'esdevenen no noen al posseïdor de bona fe, si doncs no s'esdevé per
colpa d'ell. Mas lo posseïdor de mala fe no recobre null temps aquelles despeses que haurà feites en aquella cosa
que posseïe a mala fe. Emperò, si despeses que no seran necessàries ne útils, mas seran delitables e seran feytes per
volentat e per delit del posseïdor, enaxí con són pintures o altres coses semblants que pertanyen a delit o a bon
saber, lo posseïdor no recobre aqueles despeses que en aytal manera haurà feytes en la cosa que tenie del senyor de
qui era la cosa. Mas pusque-les-ne tolrre e raure sens lesió e piyorament e dan que la cosa no prena, que no sia aytal
com era ans que les pintures ne aqueles coses que y foren feites per delit hi fossen feites, si doncs lo senyor de la
cosa no volie a aquell possehidor retre aytant quant ell hauria de les pintures que d'aquí hauria rases. Emperò, si
posseïdor no volie pendre aytant de preu com hauria d'aquelles pintures que hauria rases del senyor de la cosa, car,
per aventura, res no trobaria d'aquelles pintures quan les hauria rases, mas que al senyor de qui era la cosa no feés
dan, ladonchs lo possehidor no deu ésser hoït que
alcú no deu consentir. Emperò, si
delitoses seran feites, volie aquella cosa de mantinent vendre, reta aytant, per les despeses que seran feites en
aquella cosa, al posseïdor quant aquelles despeses costaren, si la cosa en tant pot ésser més venuda quant aquelles
despeses costaren. Emperò, si la cosa més valrrà per les despeses que aquí seran feites e més de preu haurà hom
d'aquella cosa per les despeses que aquí seran feites, que aquelles despeses no costaren al posseïdor, no sia hom
tengut de retre alcuna cosa sinó tan solament ço que hi haurà despés.
DE PENA DE JUTGE QUI MAL JUTJARÀ
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 41.
costum ofén e fa contra ella.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 41-42.
retre, totes aquelles coses sobre les quals a tort serà donada sentència tornen e sien retudes ab les messions a aquel
contra
sentència haurà en aytal guisa donada que, si provat era que ell hagués feita aquella falsia que l'altre
guardàs de dan, que la cort que axí haurà jutjat pac a nós per pena aytant quant aquella cosa serà. E aquell per qui la
sentència serà donada rede a l'altre ab qui el pleit havie tot ço per què el pleit era ne que serà jutjat per ell ni contra
l'altra part ab les messions que n'haurà feites, e puys dó a nós atretant per pena. E si per alcun do, o serviï o
promessa scientalment ociurà aquell que no devie ociure o per sa pròpria auctoritat absolvrà aquell que devie
condempnar, aquell jutge sia punit a conexença de nós.
Aquest fur mellorà e romançà lo senyor rey.
EN QUAL GUISA SENTÈNCIA QUE SERÀ DONADA DEU ÉSSER MENADA A EXEQUCIÓ
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 43.
nou, no pot la justícia aquell pleit menar a exequció, mas deu fer seguir aquell renovellament que serà feit en aquell
pleit per les parts. E si aquelles coses dessús dites no hi són, que
Aquest fur mellorà e esplanà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 44.
deutors, deïm que la cort destrenga aquell altre deutor o deutors a fer paga a aquell per qui serà donada la sentència
de ço que deven al condempnat.
Aquest fur esplanà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 44.
ésser menada a exequció.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 45.
ésser menada a exequció.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 46.
contra la costum de València escrita, enaxí com si"Yo jutge que major de
deje ésser restituït, o menor de
sagrament en suma que sia major de
Encara sentència no val per dret ne deu ésser dita sentència quan error de compte se contén e espressament és en
aquella sentència, enaxí com si"Car és certa cosa que aytal és tengut a aytal en
lb />
Encara sentència no val per dret ne deu ésser dita sentència si és donada ans que
en
contra alcú qui no fos citat per dret segons les costumes de València. O si és donada contra les coses que
primerament foren jutjades de les quals no fo appel·lat. O si és donada contra aquella sentència que ja era passada
en cosa jutjada.
Ladoncs passa sentència en cosa jutjada pus que
enfre
appel·lació que serà feita per dret sia renunciat passats
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 45.
transaccions e amigables composicions que seran feites entre alcuns.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 54.
car açò no porà provar que li fos donat ne liurat, l'adversari seu serà per sentència absolt, si puys aquel meteix camp
demanarà a aquell metex hom per altra rahó, dién que aquell camp pertany a ell per rahó de compra, deu ésser hoït
per lo jutge, e no nou a ell ni a la sua demanda si li serà posada excepció de la primera sentència. Car ara, per altra
rahó, demane aquell metex camp que ja havie demanat.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 55-56.
açò no póch provar, lo adversari seu fo absolt, si pus que aquella sentència fo donada contra ell, ell conseguí e hac
la senyoria d'aquell camp del senyor de qui era per alcuna justa rahó, si demanarà aquel metex camp al primer
posseïdor, no nou a ell excepció de la cosa jutjada, ço és car ja era sentència dada contra ell d'aquella cosa que ara
demane. Per ço car pus la sentència fo donada, hac e conseguí la senyoria d'aquell camp d'aquell qui era ver
senyor.
Ladoncs, emperò, nou excepció de cosa jutjada a aquell qui demane quan aquela metexa cosa serà e estarà en son
estat que primerament serà demanada o aquella metexa quantitat e que per aquella rahó aquella metexa cosa sia
demanada que primerament havia estada demanada e que aquelles metexes persones que ho demanaren
primerament ó demanen ara.
E si totes aquestes coses no seran feites, axí com dit és, excepció de cosa jutjada no nou a aquell qui demane.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 55.
seu adversari serà absolt d'aquella demanda e puys per rahó de prest o per altra justa rahó demanarà altra vegada
sous a aquell metex, no nou a ell excepció de cosa jutjada, per ço car ara demana per altra rahó.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 56.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 57.
excepcions o defeniments contra aquell qui farà la demanda, jens per açò no deu ésser entés que ell confés ni atorch
la intenció de l'adversari ne ço que ell li demane.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 55.
d'aquela heretat, no li tengue dan aquela condempnació que primerament havia estada feita contra ell que no
pusque demanar aquella heretat.
Aquest fur esplanà e romançà lo senyor rey.
A QUALS NO NOU COSA JUTJADA
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 57.
pertany, en lo qual foren donades aqueles sentències, no valen ni noen.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 58.
dóna sentència diffinitiva o enterloqutòria no val aquela sentència.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 58.
pledejaven no sien destrets, si doncs aquell pleit no era en cosa speritual en la qual jutge seglar conéxer no pogués e
que aquel jutge fos lur. E si alcú farà alcun malefici o alcun contrat o haurà promés de pagar o de donar en cert loch
o promès de fer dret, que aquell sia tengut de respondre e fer compliment de dret en poder del jutge del loch on
aquela cosa haurà feita o promesa de fer.
Aquest fur declarà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 52-53.
per lo demanador e l'altre per aquell qui és demanat, la sentència de cascun d'aquels jutges deu estar e
ésser en pendent entrò que altre jutge covinent haja confermada la
serà donada per aquel que serà demanat deu ésser confermada, car là on són los drets duptoses e escurs de cascuna
part, tota hora deu ésser jutjat contra
aquels qui demanen. E
lo demanador no declarave en tal guisa son enteniment, que per ell se degués donar sentència. Mas en pleits de
libertat e franquea aquela sentència que serà donada per libertat e per franquea deu haver força e valor més que
aquella que serà donada per servitut.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 53-54.
aquel qui era demanat en los dits
aquela sentència que serà donada en menor suma, ço és, e
a aquels
comprén e és entesa la menor suma.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 59-60.
delegats n'í meta altre, axí que aquel que y metrà de novell enant en lo pleit ensemps ab aquell qui viu serà ab tot ço
que enantat era en lo pleit mentre los jutges primers delegats eren vius, e aquels axí ensemps determenen aquell
pleit per sentència. E si són àrbitres elets per les parts e morrà la
elegue altre àrbitre que sia ab aquell qui serà viu ensemps en aquel pleit e
enantat per los primers àrbitres. E si aquell no volrrà eléger ne metre altre àrbitre en loch d'aquel qui
mort serà, que la cort lo destrengue que n'í meta altre axí com dit és.
Aquest fur declarà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 60.
per rahó de romeria que haurà a fer per necessitat o per perill d'alcunes coses sues que
aquel àrbitre deu ésser mudat e cambiat e en loc d'aquell ne deu ésser altre donat.
SI PER FALSES CARTES O PER FALSES TESTIMONIS SERÀ JUTJAT
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 61.
contra qui serà provat que no pusque dir contra aquels testimonis o contra aqueles cartes. Mas si el pleit serà jutjat,
no deu ésser revocat, si doncs no era provat que
aqueles falses cartes.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 62.
falsa al·legarà, enaxí que per aquestes coses o per una d'aquestes haurà sentència per si, volem, quant açò serà
provat, que aytal sentència no haje valor.
D'AQUELLS QUI CONFESSEN EN DRET ALCUNA COSA
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 62.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 63.
serà clar e l'altre serà escur o duptós, aquell qui serà clar no deu ésser embargat ne retengut per occasió d'aquel
altre deute qui serà escur o duptós; mas que aquel deute clar sia pagat e puys aquel deute que no serà clar e serà
escur o duptós deman lo creedor al deutor, si doncs de mantinent, ço enfre
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 63.
cosa, enaxí aytal confessió fa a ell prejudici, si per
confessió no serà feta en juhí ne denant jutge, mas fora juhí, aquela cosa metexa sia si alcun a qui hom deurà deute
confessarà que aquel deute que hom li devie li era pagat, si aquela confessió serà provada, axí com desús és dit.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 64.
condempnat. Mas aquell qui haurà confessat en dret que deu donar o pagar alcuna cosa que no sia certa, no deu
ésser haüt ne pres axí com per condempnat. Mas si alcú confessarà en dret que deje donar o pagar alcuna cosa que
no sia certa, enaxí com si confessarà dién: "Yo confés que deig dar
com
molts servus sien que hajen aytal nom o molts camps sien, deu ésser destret que confés cosa certa.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 64-65.
mostrar justa rahó per què fer ó pogués. Car no és digna cosa que ço que alcú clarament haurà confessat ne atorgat,
que aquela cosa metexa en aquel metex cas que ó desneg ne ó deffaçe e axí que vingués contra son
testimoni o contra son feit propri.
DE APPEL·LACIONS
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 66.
totes aqueles coses que són feites e
donada.
Aquest fur esplanà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 66-67.
donada aquela sentència, aytambé en pleit criminal con en civil.
Aquest fur esplanà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 74-75.
vallen per dret; e encara d'aqueles no és obs que hom se n'appell.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 75.
contumàcia, la appel·lació d'aquel no deu ésser reebuda, per ço cor aquell qui serà condempnat per contumàcia no
pot appel·lar.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 71.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 78-79.
menar lo pleit d'aquella appel·lació o atorgar ço que serà jutjat.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 79.
condempnats e la
s'apel·laren profita e val, si doncs manifestament ells no renunciaren o contrastaren a aquella appel·lació.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 77.
appel·lar la
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 67.
parts se sentrà agreujada, pusque
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 79-80.
determenar o comanar a altre jutge no sospitós qual nós volrrem, jasia ço que les parts en aquell jutge no consenten
qui determén aquelles appel·lacions, si nós emperò serem presens e
justícia del loch pusque delegar jutges a les primeres appel·lacions, siam nós e
determén aquels pleits. Mas en les segones appel·lacions sien tenguts d'apel·lar e de venir a nós les parts, e no
davant altre on que siam, fora
soma de
determenen aqueles appel·lacions, aytambé en les primeres com en les segones. Retengut a nós que si a nós seran
feits clams e volem veer e entrendre en aquels pleits, que ó puscam fer e no altre nostre loctinent. E retenim
aytambé que tot ço que
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 78.
seran donades a certa part de fruyts o de serviï o de tribut no
d'aqueles coses hoje aquels appel·lacions o que hi assigne jutges.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 77.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 88.
fenida e dertermenada dins
testimonis o cartes o altres proves no deuran donar o trer que sien en lochs lunyedans. E ladoncs sia donat
alongament en la primera e en la segona appel·lació, segons la lunyea del loch on los testimonis seran o les cartes
oltra los
pobrea.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 94.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 94.
si doncs no s'aurà a alongar per rahó de proves o per altra justa rahó.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 75.
contumàcia qui
volc fer dret o respondre al seu adversari.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 76.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 83.
loch on les appel·lacions seran feites e no en altre loch, si doncs no era per defalliment de jutge soficient que no fos
en aquell loch.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 95.
diu que s'appel·la, entés és que s'és appel·lat en tots los capítols en los quals fo condempnat. E la part que no
s'apel·la pot demanar millorament per lo benifeit de la appel·lació de l'adversari seu, ço és a saber, si digué que en
més deg ésser condempnat a ell lo seu adversari que no fo condempnat.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 95.
quantitat o poca cosa, ço que guaanyarà no és vist que la appel·lació que havia feita fos feita a tort, e per ço no és
tengut de retre a l'adversari les despeses que haurà feites e
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 78.
menan la sentència a exequció.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 96.
paguar aquella cosa en què serà condempnat, manifestament aprove e atorgue aquella sentència e per ço depuys
no
condempnat, aquella appel·lació que havia feyta primerament és revocada de tot en tot e no ha valor.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 77.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 90.
appel·lat, e
com la segona appel·lació del demanador sien fenides e determenades dins los
primera appel·lació la qual aquell qui serà demanat féu sia determenat dins
atressí aquel qui fo demanat sia fenida dins altre mes.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 96.
és tengut de menar lo pleit, e de seguir tro a la diffinitiva sentència. E si a tort serà contra ell jutgat, és tengut que
s'apell. Emperò no és tengut que men lo pleit de la appel·lació oltra sa volentat, si doncs aquell qui
no li havia manat que s'apelàs e que seguís la apel·lació. E si
aquell procurador de mantinent que
procurador que seguesque e men la sua appel·lació.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 97.
haurà feita. Car cascú pot renunciar a aquelles coses que per ell e a son prou són donades e atorgades per dret.
Enaxí, emperò, que guart de dan lo seu adversari de les despeses que haurà feites e
D'AQUELLS QUI PODEN RENUNCIAR E LEXAR SOS BÉNS
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 98.
absolts ne deliurats de les obligacions d'aquells deutes, si donchs los creedors no eren pagats en tot d'aquelles coses
dels deutors a les quals havien renunciat o les havien desemparades, car en aquella cosa tan solament los profite
aquel benefici del renunciament e del desemparament de lurs béns, que ells que seran jutjats e condempnats de
pagar lurs deutes no sien meses en la presó de la cort, mas sien tenguts de jurar que no han de què paguen. E si hom
los pot saber ne trobar de què pusquen pagar aquells deutes sien tenguts de pagar.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 99.
deutes fugirà de fora la ciutat o del loch on serà e haja renunciat e desemparat sos béns o no, si aprés de la posa que
haurà feita porà ésser trobat que haja de què pagar sos deutes, sia destret de satisfer e de pagar a sos creedors en
totes guises, sí que no li pusque ajudar ni valer aquela aytal composició o transacció o covinença o renunciació que
haja feita ab sos creedors.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 100.
dies on pusque pagar, sia tengut pres entrò que haja pagat o jur que no pot pagar, e desempar en la cort públicament
tots los seus béns e quantque porà pagar que pac segons que guaanyarà, levat son viure e son vestir e sos ops a
conexença del jutge.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 100-101.
o de comanda o de compra o de qualque altre contract seran feits deutors o obligats, si s'alçaran ab coses d'altre o
s'abatran, dién que no han de què pagar, sien punits per mort, si doncs no era provat manifestament que per
cas d'aventura perderen aquelles coses en terra o en mar.
Enadeix lo senyor rey que sia entés d'aquells qui públicament són haüts e
cambiadors o drapers.
DELS BÉNS QUE SÓN POSSEÏTS PER AUCTORITAT DE JUTGE
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 104.
destret que prene els béns d'aquell deutor e que pac los deutes als altres creedors.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 110.
cosa, gens per aquella rahó no poden haver ne conseguir la senyoria dels béns davant dits aquels qui tenen la
possessió per rahó de guardar la cosa.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 110.
lexa que li serà feita, nós vedam que a ell no sia feita força que aquelles coses no pusque possehir. Car en va alcú
serà mès en possessió per rahó de guardar la cosa o per rahó de lexa que li fos feita, si doncs la cort no
defenie aquels qui serien meses en aytal possessió e que vedàs que null hom no
possehir.
Enadex lo senyor rey que si aquell qui era mès en possessió per guardar la cosa n'era gitat en qualque manera a tort,
que la cort lo y torn sens tot alongament.
DEL PRIVILEGI DEL FISCH, ÇO ÉS D'AQUEL QUI TÉ LOCH DEL PRÍNCEP
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 111.
deu fer la pagua sia vengut. Car negú no pot més de dret transportar en altre que ell no hi ha.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 112.
pendre entrò que sentència sia donada que aquell qui haurà fet aquell crim deje perdre aquells béns.
Aquest fur esplanà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 112.
príncep, farà alcun contrat en aquelles coses encara que haurà guaanyades, pus que aquell contract haurà feyt lo
fisch, ço és aquell qui té loc de príncep, no sia primer ne sia pus poderós en dret.
En aquest fur esmenà e creix lo senyor rey que ell e tot altre hom qui haje venudes rendes a altre que sia primer e
major en cobrar d'ell lo preu d'aquelles rendes ans que altres a qui primerament era per altres rahons obligat.
DE FORÇA O DE VIOLÈNCIA QUE SIA FEITA A ALCÚ
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 115.
d'aquella cosa atempradament e covinentment, si força li serà feyta sobre aquella possessió.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 115-116.
passat depuys que per força foren gitats de la possessió, e que l'ereu, o
quant ell, o ells, o
tot. E si són més, que cascun pac sa part segons ço que haurà haüt del testador.
En aquest fur enadí e romançà lo senyor rey que tot hom pusque demanar, e recobrar la possessió que haurà per
força perduda entrò a
haurà pres per aquella violència.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 116.
gitat de possessió entrò que sia restituït.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 116-117.
aquell qui
a qui fo feita la força recobre totes aquelles que possehie axí com eren en son estat ans que fos gitat de possessió, e
segurament les tingue. Mas si aquella cosa que ell per força près no porà guaanyar per juhiï, perde lo pleit, e dó altre
tant del seu a aquell que havie gitat de possessió quant era aquella cosa que havia presa per força.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 117.
ell, o d'altra violència, e serà feit manifest denant lo jutge de la rapina e de les coses que li seran toltes, e de
la invasió, e del dan que li serà donat també en les coses mobles com no mobles, ço és a saber, per confessió del seu
adversari o per apareximent d'aquell malefici que fo feit manifestament e pública, o per altra leal provació. E aquell
qui la rapina o
o
que
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 118.
quals pogre haver preses aquell qui era en possessió, si aquell no
aquell qui
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 118.
especialment lo venedor no fo a açò obligat que fos tengut a ell de la força que altre li farie. Mas contra aquell qui
n'aurà gitat deu posar e fer sa demanda per rahó de la força que li haurà feita.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 119.
aquel a qui la haurà tolta per força, ans li és tengut de retre tots los fruits e les rendes e els esdeveniments los quals
ell agra haüts si no l'hagués gitat de possessió d'aquella cosa.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 119-120.
d'alcuna cosa sua, aquell qui n'és gitat deu provar
gitat. Car negú no porie provar que hom l'agués gitat de possessió, si doncs no provave que ell possehia e
que hom lo
loch, e és donada a aquel qui s'exí de la sua possessió no per cor que jaquís aquela a negú, e un altre
entrà puys en aquella possessió, e no volch reebre lo senyor en aquella possessió, en la qual ell volie tornar. E
encara aquella demanda que és donada a aquells qui són gitats per força de possessió d'alcuna cosa és donada a
aquell qui quan viu venir hòmens armats se partí de la possessió sua, e aquells armats entraren, e preseren aquela
possessió, e aquela retengren per força.
Mas aquell qui és gitat de possessió si prove que ell posseís, e que sia gitat de possessió, deu recobrar la possessió
ab tots los fruits, e ab les utilitats; los quals fruits e les utilitats aquell hagra haüts qui fo gitat de possessió si no
fos gitat. E aquell qui és gitat de possessió pot de mantinent gitar de possessió aquell qui
per força recobrar la possessió, o per poder, o per manament del jutge per qualque manera d'aquestes
se volrrà.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 121.
semblant és que ell lo
altre lo
pres axí com si ell personalment ó fahie, e axí aquel dret e aquella demanda que és donada e atorgada a aquell qui
és gitat de possessió per força és donada a aquest contra
possessió.
Enadex lo senyor rey que là on diu que si
o de paraula.
DE PENYORES
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 121-122.
penyora dóna alcuna cosa a la talla que
necessari, tota aquella cosa deu ésser comptada en soma del deute, ço és que el creedor ó haurà tot sobre aquella
penyora.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 122.
obligades no pot piyorar ni affollar la condició ni
En aquest fur enadí lo senyor rey que sia entés que el creedor no pusque piyorar ne afollar la penyora del deutor, e
si ó fa que
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 122-123.
pot contrastar; mas és tengut de les penyores si
sa mala guarda.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 123.
creedor, ço per què li era aquella penyora obligada. E si
obligada aquella penyora, lo segon creedor deu aquella penyora o aquells diners per què li era aquella cosa obligada
comptar e senyalar e posar en loch segur, e d'aquí enant no meta aquella paga en sos uses. E axí valle la segona
obligació.
Aquest fur esplanà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 123.
consell d'alcun loch, axí com és primer en temps en aquella obligació, axí ha mellor dret en aquella meteixa
obligació.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 124.
sia solta d'aquella obligació, lo creedor no la pot vendre.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 124.
agreujar o pendre possessions o coses mobles o no mobles; mas vaje denant la cort e prene dret en poder de la cort.
E aquell qui contra açò farà perde lo dret que haurà, e pac
lo dan que haurà donat o feit a aquell.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 125.
d'alcuna cosa o d'alcun aver a València, e no porà trobar dret en la cort quan la fadiga serà provada que no hi
pot trobar dret, haje leer que pusque penyorar; axí, emperò que pusque penyorar aytant quant demane e no més, e
tingue les penyores manifestament tro a
penyoraran los hòmens estranys tinguen les penyores per
demane, o no li
qualque cosa més n'aurà haüt rede-ho a aquell a qui féu la penyora, levada la despesa, la qual féu en la cosa
penyorada. Feita emperò tatxació per la cort no sia tengut puys de respondre.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 126.
cort penyor aquell en bèsties o en altres coses mobles. E si coses mobles no haurà, mete e pos senyals en les
heretats sues. E si puys lo cavaller o altri per ell entrarà en aquella heretat senyalada, pac
cascun dia que hi entrarà, si provar se porà. E si dins lo dia que la cort o
restituirà o no satisfarà a aquell qui d'ell se clame, d'aquell dia enant, la cort vena la heretat senyalada o les cases, si
altres heretats no haurà, o qualque altres coses del cavaller; e la cort del preu de les davant dites coses satisface
entegrament al creedor, o al clamant, segons la quantitat del deute que serà clar o de injúria o de malefici que haurà
feit o de la demanda que serà proposada contra ell.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 127.
deutor li haurà obligada, que sia entés en aquesta manera: que en aquella penyora que haurà renda que reebrà lo
creedor o se
creedor no reeba res en lo seu fruyt, o pendrà lo fruyt en paga, que s'entena axí que
obligació, e no lo deute ni la carta, si doncs no havia manat que la carta li fos retuda. E si li mane retre la carta, que
sia entés que li haja lexat la penyora e
obligada e del deute, e que recobre la carta del deute. E si per aventura lo deutor no havia altra cosa sinó aquella que
havia obligada al creedor, e
enaxí que no li ó pusque demanar, si doncs altres coses no havia.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 128.
si doncs no serà feit o establit deutor o fermança o parçoner de la cosa, ne encara en aquestes coses ne en altres
cases dementre que ell serà apparellat de estar a dret o altre qui per ell ó assegur.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 128.
trameta a aquell loch on lo deutor habitarà, e faça a la cort son clam; e si dret haver no porà, penyor e tingue la
penyora per
deutor, o la fermança forçarà o enbargarà la penyora, dón-li lo doble d'aquella demanda la qual a ell fa. E tingue la
penyora en València per
altres penyores a penyorar, e a pendre entrò que sia de la sua demanda entegrat.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 129.
covinença entr'ells que
penyora al creedor, o si doncs lo creedor no volia comptar en paga del deute los fruits que d'aquella penyora haurà
reebuts ne haüts. Salvu, emperò, que
la suma a pagar de tot lo deute, si doncs aquella penyora no serà piyorada per sa pròpria colpa d'aquell creedor. La
qual cosa sia vista a conexença de la cort.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 130.
altres creedors del marit ans que a ella fossen obligats. Espressa obligació és si el deutor dirà e espressarà que ell
obliga sos béns specialment o generalment. Callada obligació és quan aquell qui s'obligue no diu ne espresse que
oblich sos béns especialment o generalment, enaxí com és en aquell qui promet de donar exovar per alcuna fembra.
Car jassia ço que ell no oblich los seus béns espresament, emperò, car promet que donarà l'exovar, tots los béns
d'aquell són obligats calladament per l'exovar a donar que ha promés. Aquella metexa cosa és del marit qui reeb
l'exovar, car jasia ço que no oblich los seus béns espressament que reta l'exovar que haurà pres en aquell cas e
qual lo deu retre, emperò, entés és que tots los seus béns són obligats calladament per aquell exovar a rretre, e per lo
creix d'aquell.
En aquest fur enadeix lo senyor rey que en les obligacions feites calladament que valle la obligació de la muller,
jassia ço que sia pus derrerament feita que les altres obligacions axí feites.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 131.
pagar, e per lo qual li mès e li obligà la penyora, si
feita, lo creedor pusque vendre la penyora de la cosa moble o no moble si serà espressament dit en la covinença que
la penyora fos venuda si a aquell dia lo deute no li fos pagat. E si açò no fo covengut ne dit entre ells, passat lo dia
que fo establit a la paga a fer, la cort amonest lo deutor que reema la penyora enfre
bonament no porà reembre la penyora, sia en arbitre del jutge que li assigne dia covinent a reembre la penyora; e
passat lo dia que
deutor, sí que no
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 131.
seus deutes dels béns dels marits, mobles o no mobles. Si aquells creedors, emperò, pagaran o salvaran a les mullers
lurs exovars e lurs espoalicis, los quals los seran feits en temps de núpcies.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 132.
aquella cosa a qui primer fo obligada.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 133.
covengut entre ell e aquell deutor que li mès penyora, dementre, emperò, que
penyora pagarà los diners a aquell a qui ell la mès e la obligà, la pusca cobrar. E si entretant aquella penyora se
perdrà, sia aquell tengut de restituir aytant quant aquella penyora valria.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 133.
pagat, la penyora sia encorreguda al creedor, aytal covinença d'encorriment no haja valor ans pusque lo deutor
recobrar la sua penyora, si pagarà aquell aver aprés aquell dia.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 134.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 134.
e aquell estrayn haurà alcunes coses en la ciutat, sien entredites e emparades per la cort, segons la mesura del deute
e segons la mesura del quart de la justícia que li pertanyerà per lo clam que serà feit del deute, e aquell entrediment
e emparament dur entrò que sia dada fermança a la cort per aquell clam. Si, emperò, fiança no serà donada a la cort
per aquell clam, aquelles coses sien tengudes entredites e emparades entrò que d'aquell clam sia donada sentència o
serà feita posa.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 135.
primerament haurà sentència entre
espresses, jasia ço que per sa pròpria volentat pagarà al derrer creedor lo deutor. Emperò, si aquells qui
hauran penyora o obligació special o general, e sobre aquella penyora o obligació serà pleit qual deje ésser pagat
primer, primerament sia satisfeit a aquells qui primers seran en temps. Car en penyores e en coses que sien
obligades specialment o generalment aquell qui primer és en temps serà pus poderós e primer en dret, exceptats,
emperò, aquells qui hauran prestat lur aver a alcuna cosa a rrefer o de nou a fer o a conservar o a guardar aquella
cosa que era feita que no
ço que sien derrers en temps, són primers e pus poderosos en dret en aquelles coses en què lurs diners o lur aver
hauran prestat que
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 136-137.
aquella penyora o ans d'aquell temps li presentà e li volc pagar lo deute, e aquell creedor la penyora que havia
reebuda alongà de retre, e aquela penyora assajà de vendre a aquell temps que fo posat entre ells de reembre la
penyora o en sos propris usos o d'altre assajà aquella penyora d'usar o de malmetre o maliciosament alongà que no
la volc retre, reta entegrament la penyora que près, e reta al senyor de la penyora la meytat del preu que
valie aquella penyora.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 137.
los diners per los quals obligà la penyora.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 137.
penyora, si doncs no era certa cosa que la mesés en penyora per manament d'aquell qui la demane.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 138.
d'aquella penyora, reeba en paga de son deute, levada primerament la despesa que haurà feita en aquella penyora,
jasia ço que sia contengut en la obligació que
deute.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 138.
que negun deute sia pagat als creedors del defunct, encara si
defunct devie als seus creedors. Emperò los corses dels hòmens morts o
contrastant alcuna rahó o alcuna contradicció per rahó d'usura o de deute o de malefici que hagués feit, sinó tan
solament per rahó d'eretgia.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 139.
li deu, deïm que
paga del romanent maliciosament que ho demostre a la cort e la cort dón dia al deutor que pach covinentment, e si a
aquell dia no
pach de ço que li romanrà a pagar, e
d'una partida del deute que li deurà, e
ho sia tengut de fer e aquell deutor li faça carta novella de ço que
asseguraments de la carta primera o semblants d'aquelles. E si
primerament vene les pus vils coses tro que plenerament sia pagat de tot lo seu deute.
En aquest fur enadí lo senyor rey.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 140.
deuran ésser feits a cert temps o a cert dia, e enans que aquell temps e aquell dia vingue que deurà ésser feita la
paga d'aquell cens o d'aquell loguer damunt dit, aquell qui obligà o mès en penyora lo dit cens o
pagar al creedor lo deute, lo creedor li és tengut de retre les penyores que li haurà meses e obligades.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 140-141.
assegurar sia en volentat del creedor si ó pendrà o no, si doncs en lo contrat entre ells feit no
assegurament degués pendre. E si aquella paga de què li és tengut li vol fer acabadament no la pusque lo creedor
rebujar, e si reebie satisfacció de la paga en loch de paga sia
no volrrà reebre aytal satisfacció no
Aquest fur esplanà e declarà lo senyor rey.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 141.
pendrà en paga del deutor aquella cosa que era a ell obligada o enpenyorada, la obligació de la penyora és fenida e
solta, per ço car la senyoria de la cosa és passada al primer creedor qui la comprà o la près en paga. E jens per açò
no és vedat al segon creedor a qui aquella cosa metexa era obligada que no pusque demanar a aquell primer creedor
qui la cosa haurà comprada o presa en paga que li liure aquella cosa que a ell era obligada, ab què li pach tot ço que
ell hi havia per lo primer contrat o per la primera obligació.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 142.
o qualsque altres coses mobles o semovents, lo creedor tingue aquelles penyores manifestament, si doncs no era
temor que
coman aquelles penyores e pos en poder d'alcun bon home. Emperò si aquelles coses que seran penyorades del
deutor seran sarrahins o persones serves, aquells sarrahins o aquelles persones serves tinga la cort en son poder per
aytant de temps com és atorgat al creedor que ell les pusque tener manifestament; e passat aquell temps la cort liure
al creedor aquells sarrahins o les persones davant dites serves e
despeses, les quals haurà feites per les penyores damunt dites. Emperò si
per alcú cas depús que
la cort, restituïsque la cort aquells sarrahins o aquelles persones serves del seu propri al creedor.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 143.
d'aquelles coses, si no li serà pagat tot lo deute per què aquelles coses li són obligades.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 143.
durarà.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 143.
pagats no la pot vendre ans del dia, mas pot-la vendre aytantost aquell dia passat si els diners no li seran pagats.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 144.
València o e
sua, en la qual ell estarà dementre que trobarà fora la casa sua coses mobles o no mobles o semovents que porà
penyorar, ne penyor cavalcadura de cavaller ne de honrat hom de ciutat o de la vila qui estaran en les viles o e
lochs honrats del regne de València o e
cavalcadura. E si cavaller o alcun hom honrat de ciutat o de vila que estaran en les viles o e
del regne de València o e
semovents que sien sues no seran trobades fora la casa sua, la cort penyor lo deutor dins la casa sua.
Enaxí emperò que no penyor vestedures d'aquell deutor ne de la companya sua ne armadures pròpries d'aquell
deutor ne de la companya sua, ne caxes ne arques ne roba de lit ne de cambra de què usen ne aempren en lurs lits ne
en lurs setis. E si coses mobles o no mobles o semovents no seran trobades fora la casa o dins la casa del cavaller o
d'onrat hom de ciutat o de vila qui estaran en les viles o e
térmens, la cort vene de les coses seents segons la quantitat del deute o del malefici que serà declarat e manifestat.
Emperò que la citació sia feita segons la costum de la ciutat de València.
Enadex lo senyor rey que cavalcadura de cavaller o d'om honrat de son cors o de sos fils no sia penyorada, si bé no
s'í cavalquen o y cavalquen, dementre que haja alcuns béns seents o movents. E entenem hom honrat aquell qui no
fa faena de ses mans.
DE FERMANÇES
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 146.
l'ereu seu aprés la mort sua.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 146-147.
aquells de qui són hereus o lurs pares aprés la mort d'aquells qui hauran feites les fermances, si doncs pleit no serà
començat ab aquells qui feeren les fermances o no serà feit clam d'ells a la cort o si doncs les fermançes no havien
obligats tots lurs béns, la qual cosa ha loch que no
d'aquelles fermançes. Si doncs no fo pleit començat ab les fermançes o no
fermançes no obligaren tots lurs béns quan feeren fermança per aquells qui eren tenguts per alcun
malefici e no feeren fermança per aquells que eren tenguts per alcuns contrats.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 147.
ans que
serà condempnat per sentència, o
pusque dir que
deutor serà absent e aquell qui féu la fermança serà demanat del deute, sia dat a ell dia covinent dins lo qual dia
represent e adugue lo deutor, per ço que sia sabut si
fermança no haurà renunciat nomenadament a aquest benifeyt damunt dit.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 148.
satisfeit d'aquell deute que demane si li serà demanat que ó jur, dementre, emperò, que l'aver que demane sia posat
en tal loch que can haurà jurat que
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 148.
consentiment del creedor a altre per alcun títol, o per alcuna manera la alienarà, e aquell creedor qui la tenie
obligada la demanarà a aquell qui aquella cosa possehirà o tendrà, el posseïdor d'aquella cosa dirà al creedor que
aquella cosa demane, que pas primerament per lo deutor o per la fermança que aquella cosa li obligaren. Establim
que açò no pusca dir, si doncs lo deutor o la fermança no seran e
tals qui sien covinents, e ladoncs aquell qui possehirà la cosa porà dir a aquell qui la cosa li demane que pas
primerament per lo deutor o per la fermança.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 149.
aquell qui haurà feita la fermança, ne deurà e
En aquest fur enadeix lo senyor rey, si doncs hereus no hi haurà qui posseesquen los béns o
romases d'aquell qui morrà o s'absentarà.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 149.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 150.
deu tornar.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 150.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 150.
seran obligats en la carta axí com a principals deutors o si doncs la fermança no hi haurà renunciat.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 151.
fermança, e encara si aquell deute pagà sens manament del deutor. Emperò si
deute devie ésser pagat.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 151.
contengut o entre ells no serà dit e emprés sens carta que cascú sia tengut per lo tot o si doncs la una d'aquelles
fermançes no haurà de què pagar que l'altra fermança sia tengut de pagat tot lo deute.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 152.
deutors tot lo deute, no pusque los altres deutors demanar tro que primerament aquell deutor qui serà demanat serà
trobat per sentència que no ha de què pagar tot lo deute o una partida.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 152-154.
lo principal deutor se serà obligat; enaxí que si creedor farà covinença al deutor que no li deman lo deute que li
devia e puys lo creedor demana lo deute a la fermança del qual deute havia feita covinença lo creedor al deutor que
jamés no
covinença, la qual lo creedor havia feta al deutor, ço és que jamés no li demanàs aquell deute.
Aquella cosa metexa és que si alcun principal deutor serà absolt per sentència del deute que
puys lo creedor volrrà demanar a la fermança lo deute en què serà estat condempnat e lo deutor és absolt per
qui ell era fermança, aquella fermança se porà defendre per rahó d'aquella sentència que serà donada per lo
principal deutor contra lo creedor.
Encara aquella metexa cosa és en excepció o en defensió d'engan, que fos feit al deutor per lo creedor, per la
qual excepció o defensió d'engan se pot defendre lo deutor contra
excepció o defensió se pot defendre la fermança contra
Aquell dret metex és en excepció e en defensió que pertany al deutor qui
cases per los quals la fermança se pot defendre axí com lo principal deutor.
Mas les excepcions que pertanyen al deutor per rahó de privilegi que ha la persona que és principal deutor no
pertanyen a la fermança, axí com si menor de
d'aquelles coses fermança, lo menor se pot defendre per privilegi o per benefici de menor edat, mas la fermança no
ho fa, car aquell qui compra alcuna cosa de menor de
comprarie res d'ell ne faria ab ell negun contrat, si no ó fahie per esperança de la fermança que li done que és major
de
Aquell dret meteix sia observat en aquell qui farà fermança per aquell qui per rahó de privilegi no
acabament, axí com és aquell qui fa fermança per persona religiosa que no
que jasia ço que aquell qui és principal per ço com és religiós se pusque escusar que no n'és tengut aquell qui ha
feita la fermança no
Encara lo marit ha privilegi quan serà demanat per la muller o per los hereus d'ella que l'exovar sia retut a ella o als
hereus d'ella en aquell cas quan lo marit n'és tengut de retre que no sia demanat, sinó en aytant quant porà fer o
pagar que no vinga a freitura. Mas la fermança que
aquell privilegi ne aquella defensió.
Encara són altres persones que no poden ésser demanades sinó en aytant can fer poden que paguen que no vinguen
a freitura, enaxí com és lo marit e la muller si entre ells haurà neguna cosa de què fos pleyt; e axí com és lo pare e
fill e
no pusquen ésser demanats si hauran pleit entr'ells meteixs sinó en tant quant poran fer e pagar que no vinguen a
freytura, les fermançes que hauran donades no han aquell privilegi ne aquella defensió.
Encara aquell qui s'obligarà per sa plana volentat a algú que li dó alcuna cosa ha privilegi que no deu ésser
demanat, sinó en aytant quant fer porà e pagar que no haje fretura. Emperò la fermança qui serà obligat per ell de
donar aquella cosa que ell ha promesa, no ha aquella excepció ne aquella defensió.
DE PAGUES COM DEVEN ÉSSER FEYTES
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 156.
elecció d'aquell qui manlevarà qual deute d'aquells volrrà pagar primerament, sol que pach la semblança
d'aquell deute que volrrà pagar. E és entés que si manleva morabatins e vol pagar morabatins que ó pusque fer; e
axí de les altres coses que haurà manlevades, e si volrà pagar una cosa per altra que pach segons la valor que la cosa
valrrà en la vila on deurà fer la paga o en taules, si era aver, si amduy se
Aquest fur declarà e mellorà lo senyor rey.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 157.
creedor no la volrrà pendre, o per aventura a aquell dia lo creedor no serà en aquell loch e el deutor pendrà aquell
aver e
pusque haver tota via que haver la vulle, és absolt lo deutor tot axí com si la paga havia feita, si emperò aquell aver
serà comanat e deposat en aquell loch on aquela paga devie ésser feita al creedor.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 157.
per rahó d'aytal paga, no és absolt de la obligació ne del deute. Mas si paga aquell deute a altre per manament del
seu creedor o sens manament d'ell e el creedor o hac puys per ferm, és absolt de la obligació del deute, lo deutor,
axí com si hagués feita paga d'aquell deute al seu creedor.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 158.
deute a aquell procurador, sia feita paga per aquell qui serà condempnat a aquell procurador d'aquell deute en què li
fo condempnat, per la qual paga que serà feita a aquell procurador serà absolt aquell deutor, enaxí com si hagués
pagat lo deute al creedor qui
Enadex lo senyor rey e esmena que sia entés si
aministració, o si és procurador axí com en la sua cosa pròpria.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 159.
metén a ell altre entre mans qui aquell deute li pach o en altra semblant manera, per aytal satisfació és absolt lo
deutor, axí com si li havie feita paga quant a la personal obligació; mas la obligació de la penyora no és absolta per
aytal satisfació, si doncs lo creedor no consentí que la obligació de la penyora per aytal satisfacció fos absolta.
Enadeix lo senyor rey que sia entés que
sia absolta, si espressament en aytal satisfacció no
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 159-160.
mobles enfre el temps de l'alongament nostre a ell atorgat, sia tengut d'aquelles coses mobles de pagar al creedor
seu los deutes que li devie, sí que no li valle null alongament que haja acaptat de nós sobre aquells deutes.
Enadeix lo senyor rey que là on diu alcunes coses mobles que no y sia entés cavalcadures de cavaller ne de hom
honrat o de sos fills, ne vexells de vi, ne bèsties d'arada, ne vestedures, ni armes, ne robes de lits de les
quals usen, ne
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 160.
cens o qualsque altres heretats o possessions, aquell deutor sia tengut de pagar los deutes als seus creedors, sí que
no li valle negun alongament que de nós haje haüt que no fos tengut de pagar lo deute que ell devie entrò a cert
temps.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 161.
demandes, aquell deutor serà tengut de pagar aquell deute a aquell al qual aquella cessió o donació serà feita. Ne és
ops que
deutor seu, car tot hom pot donar son deute a altre, mas a pus poderós de si no
avocat ne
deutor. Emperò, si
creedor serie de tot en tot absolt d'aquell deute, mas aquell creedor qui haurie reebut axí lo deute serà tengut de
retre lo deute a aquell a qui l'avie donat.
Mas si despuys que serà denunciat al deutor per lo creedor que ell haja donat lo deute que ell li devie a altre, si
deutor pagarà aquell deute al primer creedor no serà absolt, ans romandrà obligat a aquell a qui aquell deute fon
donat. E si
condempnat e pach lo doble a aquell a qui havia donat lo deute.
En aquest fur adobà e enadí lo senyor rey.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 162.
alcuna aministració nostra per nós a ell comanada no haje tan gran presumpció ne tan gran osament que alcuns
deutes pochs o grans, a gran temps o a poch, presumesque ne gós alongar per alcuna justa rahó ne per neguns ops
que fos a aquell que volrrie empetrar ne acabar l'alongament; e si ó farà aquell alongament de tot en tot no valle ni
haje negun acabament, e
car alongaments de deutes a nós solament de dret de mer emperi e de pura senyoria són reservats e pertanyen, e nós
solament devem e podem atorgar aquells alongaments de la paga dels deutes, si justa e necessària e evident rahó
serà que nós dejam atorgar aquell alongament a aquell qui de nós lo volrrà acaptar.
DE EVICCIONS, ÇO ÉS D'AQUELLES COSES QUE ALCÚ HAURÀ GUAAYADES PER DRET EN JUHIÏ
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 164.
aquella cosa que ell li venie li fos evençuda, ço és tolta per dret, que ell li fos tengut d'aquella cosa, jens per açò no
roman que
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 164-165.
son auctor, e aquella cosa li serà puys evençuda, ço és tolta per dret, jasia ço que a la fermança que
li serà tengut d'aquella cosa no ho haurà fet saber, jens per açò no roman que ell no pusque demanar la
fermança per dret, car baste al comprador que ho façe a saber al venedor.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 165.
aquell comprador no ho denunciarà a aquell qui la li haurà venuda, o al hereu d'ell, e depuys aquell camp o aquella
cosa li serà evençuda, ço és tolta per dret, aquell comprador no ha neguna demanda per rahó d'aquella cosa contra
venedor ne contra la fermança d'aquell. E si
ne en juhiï o si hi comparech o hi fo present e a tort lo jutge lo condempnà, jasia ço que no fos present aquell qui li
havie venuda la cosa o li havie feita la fermança, lo comprador no ha retorn ne demanda contra aquell qui li havie
venuda la cosa ne contra la fermança que li havie donada aquella cosa.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 166.
ço que ell no li haja promés que li sia tengut de evicció, ço és si aquella cosa li era tolta per dret, jens per açò no
roman que no li
nom d'altruy, enaxí com a tudor o procurador d'aquell de qui era la cosa que vené, no li sia tengut de evicció, ço és
si aquella cosa li era tolta per dret, si doncs lo venedor no li havia promés que li fos tengut.
Enadex lo senyor rey que
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 166-167.
demanda d'aquella cosa que havie comprada.
Declara lo senyor rey que si
u haurà promés de defendre al comprador que
aquell qui és tengut d'evicció no volrrà, o no
que
de la sua absència.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 167.
vené per rahó del dret que ell hi havie axí com a creedor. Emperò si havie en aquesta cosa millor rahó que alcú altre
creedor, si doncs no li promès que li degués defendre aquella cosa de tots hòmens. O si doncs no sabie que aquella
penyora no fos d'aquell qui a ell primerament la obligà.
Enadeix lo senyor rey que
comprador.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 168.
al venedor vendrà alcú e dirà que ha dret en aquella cosa que és venuda, lo comprador no és tengut de pagar lo preu,
si doncs lo venedor no darà a ell fermança covinent o fermançes segons la valor de la cosa que la li defene e que
guart lo comprador de dan, e enans que
dix o dirà que havia dret en aquella cosa que
E si per aventura aquell qui dix que havia dret en la cosa que era venuda no volrrà entrar en pleit, la cort de
mantinent destrengua aquell que mostre son dret e que
pleyt no volrrà enantar, defenesque e ferm per tots temps la venda que
comprador pach lo romanent d'aquell preu d'aquella compra que ha feita.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 169.
creedor, ladoncs lo creedor e
pertanyen ne havia contra
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 169-170.
estrayn creedor no porà haver fermança, la qual dó al comprador per saluvetat o per evicció de la cosa que la cort li
haurà venuda, no sia tengut de donar fermança de saluvetat d'aquella cosa, ans aquel qui haurà comprada aquella
cosa sia per tots temps segur d'aquella cosa, si doncs altre creedor qui hagués ans obligada aquella cosa specialment
o generalment que era venuda no hagués primerament moguda qüestió o demanda en la cort contra
era aquella cosa. Dementre emperò que per
venal, enaxí que en aquella crida sia dit que si són alcuns altres creedors que vullen contradir o embargar que
aquella venda no sia feita per dret, que vinguen e contradiguen dins
regne de València. D'aquí enant no sien hoïts pus aquells
preu d'aquella cosa reebrà, prometa a la cort ab pública carta en la qual oblich tots los seus béns que si alcun
crehedor primer que ell apparrà que hagués dret en aquella cosa de què ell haurà haüt l'aver, que ell respone a ell en
dret d'aquell aver, si doncs no serà segur per prescripció de temps.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 175.
mare com lo fill e el fill com la mare.
Aquest fur esplanà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 176.
demanda contra lo venedor no tan solament al preu lo qual lo venedor près d'aquella cosa que havia venuda, mas
encara pot demanar lo preu lo qual la cosa valie en aquell temps quan li fo evençuda e tolta per dret, jasia ço que
preu d'aquella cosa fos creegut o mirvat e si serà mirvat serà dan del comprador.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 177.
comprador ha retorn contra lo venedor. Mas quan alcuna part d'aquella cosa serà tolta per dret al comprador, si li
serà evençuda e tolta per dret que aquella cosa no sia partida, lo comprador ha retorn contra
quantitat del preu que val aquella part d'aquella cosa que li serà evençuda e tolta per dret. Mas si cert loch d'aquella
cosa que havie comprada li serà evençut e tolt per dret, lo comprador ha retorn contra
bonea del loch; e si certa part és evençuda d'aquella cosa la qual part era pus preciosa e mellor o si serà evençuda la
part d'aquella cosa que serà pus vil, serà feita estimació segons la qualitat, ço és segons la bondat o la viltat del loch
e enaxí lo comprador haurà retorn contra lo venedor.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 170.
cosa moble, que córregue públicament per lo loch on seran los béns per
públicament per aquell loch per
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 177-178.
evicció que la cort si són tots presents en lo loch los cit e que tots ensemps eligen
lur rahó. E si fer no ho volen que la cort los en destrengue. E si aquell procurador serà vençut, que tots
aquells deutors sien tenguts de la evicció e que paguen tots la cosa que per aquella evicció deuran pagar per eguals
partides; e si tots aquells no seran presents, que la cort dó procurador a aquells qui no seran presents qui defene lur
dret ensemps ab aquell qui serà present; e açò que ordén e façe la cort dins
que en aquel pleit se farà, valle aytant com si tots hi eren presents. E si alcú o alcuns d'ells seran trobats que no
pusquen pagar, aquell o aquells qui poran pagar paguen e cumplen tota aquella cosa per si e per aquells qui no
poran pagar. E e açò metex s'entena e
Enadeix lo senyor rey que là on diu que la cort dón procurador a aquells qui seran absents que sia entés que dón
curador als béns d'aquells absents.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 178-179.
possehida aquella cosa per
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 179.
pare és tengut de evicció d'aquell camp al genrre seu. E si alcuna fembra donarà a son marit per si alcun camp en
exovar, si aquell camp li serà evençut e tolt per dret, la muller sia tenguda al marit de evicció si haurà altres béns.
Emperò si no ha altres béns, ne puys no
demanda és vagua que és feyta contra deutor qui és pobre e res no ha.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 180.
cosa que ell havie comprada e aquell demanador jurà que la cosa davant dita no era d'aquell qui la havia comprada,
mas que era sua e enaxí lo comprador fo condemnat, lo comprador no ha retorn contra
comprador fo condempnat per lo seu feyt, ço és, car passà per sagrament d'aquell que li demanave la cosa que havia
comprada.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 181.
d'aquells a altre que pusque passar per aquell camp, mas emperò aquell no ha guaanyada per açò servitut de carrera
per aquell camp comú entrò que tots los altres senyors ó hagen atorgat. Mas quant lo derrer senyor qui haurà
contradit o haurà atorgat, tots los altres atorgaments seran confermats, emperò pus benigna cosa e pus egual
serà que aquells que ans li atorgaren aquella cosa no li pusquen vedar que ell no ús d'aquella cosa que primerament
li hauran atorgada, ans que aquell qui derrer contradeix no
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 181.
testador, presents e no contradiens los altres hereus, e
ço és tolts per dret, a aquell qui
per ço car vist és e entés que cascú vené la sua part.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 182.
cosa d'aquell senyor de qui era per alcun dret o per alcuna manera, e puys volrrà demanar e haver e recobrar aquella
cosa metexa que havia venuda, no deu ésser hoït ne ó pot fer; car molt fa malament car s'esforça que vulle recobrar
e guaanyar aquella cosa del comprador a qui la havie venuda.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 182.
doncs aquell qui la cosa reebrà no sabia que aquella cosa no deje ésser del donador o no la pogués donar.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 183.
al pleit e que demostre al comprador si ha alcuna defensió que ell no sàpia, ço és a saber, que li pot fer lo
comprador al venedor aquesta denunciació tro a la sentència diffinitiva, dementre emperò que no sia massa prop de
la sentència, ço és a saber, can serà renunciat e conclús en lo pleit.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 184-185.
de la cosa no hi haje dan si pot provar aquella errada e no saber del jutge.
En aquest fur millorà e enadí lo senyor rey que pus que
reeba lo pleit en si, si puys lo comprador pert lo pleit, lo venedor no pusque dir al comprador que ell haje perdut lo
pleit per errada o per no saber del jutge.
COM PUSQUE HOM E DEJE ALTRE AFFILLAR E EMANCIPAR
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 185-186.
en fill. Mas si no haurà infants o altres descendens d'aquels, pusque aquell qui
cort o ab pública carta sens presència de la cort, e en son testament si aquell testador li volrrà tot lo seu lexar o
alcuna part dels seus béns. Emperò si aquell morrà sens testament, aquell qui ell haurà affillat si
en tots los seus béns, pagats los deutes e esmenats los torts. E si aquell qui
pusque-ho fer denant la cort, sàluva a aquell la legítima qui fo affillat e
legítima haje e prene aprés la mort d'aquell qui l'haurà affillat, sia que aquell muyra ab testament o sens testament.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 186.
sien tornats en poder del pare.
Enadeix lo senyor rey, si doncs lo fill no era desagradable e desconexent e enjuriós al pare.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 187.
aquell fill, ço és que no sia en son poder.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 187.
si alcú volrrà altre affillar e serà en tan gran edat que d'aquí enant engenrrar no poria, pusque encara affillar aquell
qui
béns. E si alcú volrrà altre affillar no ó pusque fer per procurador, mas que ell e aquell qui affillarà sien presents. E
açò s'entene en aquells qui affillaran en les maneres desús dites qui fills no han ne hauran aprés l'affillament.
Aquest fur renovà e millorà lo senyor rey.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 188.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 188.
deu resemblar a natura, car maravellosa cosa serie que
altre deu haver més
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 188.
l'affillament.
D'AQUELLS QUI SÓN REEMUTS DE PODER DE LURS ENEMICS
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 189.
volrrà recobrar lo preu que haurà donat per ell a reembre per ço que en servitut lo retingue deu ésser destret per la
cort que deliure e solva aquell de tota condició servil, depús que hom li volrrà retre lo preu ab totes les despeses
necessàries que haurà feites per rahó de reembre aquell qui era pres.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 190.
christians per qualque altre cas o per preu recobraran lo castell o la vila o aquell loch que havien pres sarrahins, los
christians reten aquell loch al primer senyor quan hauran reebut lo preu e les despeses necessàries, les quals donaren
e feeren per aquells lochs a pendre e a rretenir e a guardar, contades emperò les rendes en paga que d'aquell loch
hauran reebudes e preses primerament.
En aquest fur enadeix lo senyor rey que aquells qui hauran pres lo castell o la vila que ó façen tantost a saber a
aquell a qui l'havien tolt los sarrahins que
despeses que y hauran feites e puys cobre lo castell o la vila.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 190.
serà reemuda en poder d'aquell qui la haurà reemuda parrà e haurà fills, aquells fills no poden ésser retenguts per
rahó de penyora per aquel qui la mare haurà reemuda.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 191.
los seus béns en aquell estament en lo qual foren e
dementre que ell era pres no li tingue dan.
DE DONACIONS
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 192.
coses ab carta donarà e liurarà per rahó de donació o de venda, que
aytant val com si li havia liurada la possessió d'aquell servu o d'aquelles coses venudes.
Aquest fur esplanà e mellorà lo senyor rey.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 192-193.
vendre o cambiar e aquell qui aquella cosa reebrà no reebrà aquella cosa que cuydava reebre e l'altre
que aquell contrat fahie ab ell l'enganave, que aytal carta axí feyta ab engan no haje valor, mas valle la veritat del
feit, e açò sia entés en dons e en vendes e en cambis qui seran feyts. Aytambé per la un com per l'altre d'aquells
entre
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 193.
Aquest fur esplanà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 193-194.
donada per aquell engan volc revocar la donació, si aquella cosa havia ja liurada a aquell a qui la havia
donada per la sobredita rahó, no pot revocar aquella donació per occasió que se
atorgament o confessió no fo bona ni honesta.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 194.
pendre e haver per rahó de donació o de permutació e per qualque altra manera o guisa guaanyar e haver terres
laurades e hermes, castels, viles, cases e qualsque altres possessions sien, e coses e rendes de qualsque persones se
volrran, de cavallers, de clergues, de ciutadans e d'altres persones.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 194-195.
venda serà feita o la donació, la senyoria d'aquella cosa és guaanyada a aquell qui la cosa haurà comprada o a qui
serà donada o escambiada o per qualque justa rahó la haurà, jasia ço que la cosa corporalment a ell no
sia liurada. Car la possesió és de mantinent a ell guaanyada, si doncs primerament altre no pendrà aquella possessió
o no la tendrà, car per lo consentiment que és feit de les parts, la possessió d'aquella cosa és guaanyada a aquell,
jasia ço que de mantinent aquella cosa que és donada o venuda no sia corporalment liurada.
En aquest fur enadeix lo senyor rey que en les vendes ne e
senyoria lo comprador o aquell qui fa lo cambi, mas no entre en possessió tro que haje pagat lo preu al venedor o a
l'escambiador o assegurat a sa volentat.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p.195.
demanada en juhiï.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 196.
valor que seran feytes primeres per temps, jasia ço que aquell qui hac la derrera donació o
primerament mès en possessió de la cosa.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 196.
e haje fermetat. Emperò si
meyns d'aquella no hagués de què viure, pusque aquella donació revocar e fer d'aquela cosa dada sa volentat. E si
aquell a qui la donació haurà feita li farà tals desplaers per què aquella cosa li deje tolrre, ço és a saber, que fill no
deje fer a pare ne a mare e no
cosa a sa volentat. E si aquell a qui serà feita la donació morrà ans que
mas romangue e sia del donador, si doncs en la donació no
torn la donació als pus proïxmes o als hereus d'aquell a qui serà feita aquella donació.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 197.
laurar. Però si abduy aquells qui contrasten d'aquella heretat dién que la posseexen e que cascú al·legàs la
possessió, en aquesta manera negun d'ells no hi laure tro sia determenat per dret qui deu haver la possessió.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 198.
succehidors d'ells per tots temps que d'aquí enant en lurs cases e en qualsque altres lochs lurs en tot lo regne de
València pusquen draps de lana e de li e seda e filaça e totes altres coses tínyer e fer tínyer de color groga o de
negra o de violada o de vert o de qualque altra color e de vermell, que de grana no sia, e de blau, que d'indi no sia,
de totes altres e diverses colors, levades tan solament color de grana e de indi, les quals
d'indi nós retenim tan solament, mas les altres colors totes hajen per tots temps sens tot serviï, e sens tribut, cens e
usatge e sens tota altra exacció annual o perdurable, la qual a nós o als nostres o alcun altre no donen ne sien
tenguts de donar per aquelles colors o per les cases o per los lochs en los quals aquelles colors faran o tinyiran o
faran fer o tínyer.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 200.
nostres, loam, e donam per tots temps, que cascú en les cases sues pusque obrir portal en los obradors nostres que
tendran ab aquelles cases; sí que nós ni
tendran ab los obradors nostres no hauran covinent entrada o covinent portal, per lo qual portal o entrada no pogués
metre les coses sues sens embargament e sens estretura en les sues cases, e ubert e feit lo portal e la entrada en
l'obrador nostre, axí com dit és, lo senyor d'aquelles cases haja aquella entrada e
entrada serà feita franch e liure per tots temps sens tot cens e tribut, exacció o serviï annual o per tots temps.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 200-201.
solemnialment ab carta o sens carta o ab testimonis alcuna cosa de donar, no valle aytal promessió la qual serà feita
entre ells. Emperò si la un a l'altre liurarà la cosa que li haurà promesa, per la rahó damunt dita, aquell o aquella qui
haurà donada la cosa e liurada no la pusque demanar ne recobrar.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 201.
haja valor. Emperò bé li pot donar e metre cabal on faça alcuna negociació o mercaderia justament.
Enadeix lo senyor rey que li pusque donar armes e cavalcadures, e si és escolà, libres e altres coses neccessàries a
ops de apendre.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 201-202.
no ó pusque fer, jasia ço que aquelles coses no fossen encara partides.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 202.
venuda se retendrà l'usufruyt, jasia ço que aquell qui hac reebuda la donació o que hac la cosa comprada no hac
covinença d'aquell qui la cosa li hac donada o venuda, que can l'usufruyt seria fenit que aquella cosa li fos liurada,
entés és que la cosa li haja liurada de mantinent pus que si retench l'usufruit aquell qui donave o venia la cosa, car
en aytals coses una metexa cosa és retenir l'usufruyt e liurar la cosa.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 202.
condició o per rahó de mort o aprés sa mort, dementre emperò que aquell qui done sia major de
son sen, mas que no sia degastador ne malmetador de sos béns ne sia furiós ne aquell a qui la aministració e la
alienació de sos béns és entredita e vedada.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 203.
altres contracts, levada stipulació, ço és promessió que no
que deven ésser presents. E pot ésser feita donació e venda per carta e per letres entre absents. E si donació o venda
serà feita sens scriptura, que haja valor, dementre emperò que
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 203.
Aquest fur millorà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 205.
estimació o just preu d'aquella, si no porà haver ne liurar aquella cosa la qual promès, o si promès de donar cert pes
d'argent e no
on pusquen exir tantes rendes com són aquelles que promès donar.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 206.
qui haurà reebuda aquella cosa sots aquella condició o sots aquella manera no ó complirà o no ó farà, lo
donador pot recobrar aquella cosa que li havie donada.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 206.
d'aquella obligació, quan aquella cosa metexa que havia promesa de donar serà venguda en poder d'aquell a qui la
havia promesa de donar sens tot preu e sens alcuna cosa que no li cost.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 206-207.
en fora a cavallers e a sants, si que nós ni
confirmació nostra e sens fadiga e sens loïsme e sens tot altre serviï, com nós en aquelles coses que per alcú són
tengudes e possehides no hajam negun cens ne neguna fadiga ne neguna senyoria ne negun loïsme, sinó tan
solament en les coses no mobles, en les quals specialment e espressament e nomenadament retinguem cens o fadiga
o certa part de fruits.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 207.
als successors lurs que
sien tenguts de donar per null temps, la qual cosa atorgam a aquells que
contradiran e qui metran part en aquella quantitat que nós haurem per lo treball dels furs a millorar e a esmenar e a
confermar.
QUALS PODEN ACCUSAR
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 7.
no ó pot fer.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 7-8."Yo aytal accús aytal";
e aquells qui acusaran
altres de tal crim que, si provat era, degués pendre pena corporal, que aquell qui acusarà sofira aquella pena, si no ó
pot provar. Mas en les altres acusacions sia tengut l'acusador de redre les despeses a l'acusat que haurà
feites per aquella rahó, pus l'acusador no li ó pusque provar.
Enadeix lo senyor rey que allò meteix sia entés en denunciador quant a les despeses que és dit en acusador. E sia
entés denunciador aquell qui volrrà la denunciació perseguir e la perseguirà en tot o en major partida.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 17.
digue per ell.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 17-18.
de injúria ni de crim, car seria semblant si ó fahíem que nós tenguéssem e usàssem de
de offici de jutge e de offici d'acusador. Emperò, açò no sia entés en nostres propris negocis o feits.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 18.
o la acusació no era tal que pertangués a molts.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 19.
València que
grau d'aquell mort. E si són molts parents d'aquell mort en
reebut primerament a fer la acusació o denunciació de l'homicidi. E si no haurà alcuns parents del mort, ladoncs
cascú estrany sia reebut e pusque fer aquella acusació o denunciació, solament que no sia vil persona, e açò sia vist
e conegut a conoxença dels prohòmens e de la cort de la ciutat.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 20.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 20.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 20-21.
sentència sia donada sobre ço on serà acusat, tota la incriminació e acusació és morta e fenida quant al
crim e quant als béns d'aquell. Mas los hereus sien tenguts d'aytant a rretre quant a aquell qui
del qual ells seran hereus.
En aquest fur esmenà lo senyor rey.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 21.
porà ne deurà altra vegada ésser acusat d'aquell crim per aquell qui l'accusà ne per altres ne alcuna denunciació no
deu ésser feita contra ell, per ço car demanda no deu ésser feita moltes vegades de crim o de mala feyta d'aquell
meteix hom de qui ja era feyta.
En aquest fur esmenà lo senyor rey, si doncs l'accusador o
denunciació per engan o per altra corrupció.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 23.
per altre serà mort ne d'aquell a qui succeexen, sinó tan solament denuncian a la cort o acusan en pleit.
DE ADULTERIS E D'AQUELLS QUI SE
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 25.
forçada la prene per muller, si serà ell de sa valor o de mellor. E si ell no serà de sa valor o serà tal que aquela no
deje pendre per muller, dó a ella tant del seu que pusque pendre marit de sa valor, e si fer no ó porà o no ó volrrà,
sia penyat.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 25-26.
forçada façe son clam, si donchs presa no serà o embargada per alcuna justa rahó que aquell dia no pogués fer
aquell clam. E quan serà exida de presó o desembargada, façe son clam e valle aytant com si
dia que serà forçada. E si no ó farà, que d'aquí enant no sia hoïda.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 26.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 26.
serà putana pública. E açò sia a conexença de la cort e dels prohòmens. E si no haurà de què li dó, estia pres a
merçé nostra o de la cort del loch.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 26-27.
aquela arraparà per rahó que la prena per muller o en altra manera, que sia penyat. Aquella
metexa pena sostingue si enfre
d'aquell qui jaurà ab sa sor o ab sa neboda o ab sa proïxma d'aquell ab qui haurà estat.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 27.
emperò, que ella haurà marit, amduy ensemps tots nuus, mas no sien batuts, córreguen per totes les plaçes de la
ciutat; e no sostenguen altra pena en persones ne en lurs coses.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 28.
levar del lit.
Enadeix lo senyor rey que si la fembra maridada és trobada sola ab hom en
semblant que se
valor de les persones per la justícia e per los prohòmens.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 28.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 29.
abduy nuus per la ciutat; e si christià emprenyarà sarrahina, negun temps no sia venuda a juheu tro que haja parit. E
si christià vendrà aquella sarrahina a juheu, perda la sarrahina e dó a la cort per pena lo preu d'altra sarrahina que
aytant valle, e
aquell enfant.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 29.
burzés o de ciutadà honrat que no faça faena de ses mans, sia tengut de donar per pena
regne de València per
pertanyent en lurs béns. E si per aventura aquell qui la se
que ella, que ell sia tengut de donar per pena
estia
la injúria hauran soferta. E si no volrrà pagar aquesta pena e la volrrà pendre per muller, que ho pusca fer e sia
absolt de la pena.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 30.
pare o de la mare o dels amichs d'ella qui la tendran en poder meyns de volentat d'aquells en poder de qui serà, dins
aquell l'exovar que per ella li hauran promès de donar dins
de casa de son pare o de sa mare o dels amics en poder de qui serà alcuna fembra, que sia esposada a altre, e ell
sabrà que sia esposada, que muyre.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 31.
sia de temps de maridar o no de temps de maridar, que si ell és de sa valor d'ella, que la prengua per muller. E si
ella no val tant com ell, dón-li ell marit de la valor d'ella, e si açò fer no podrà o no volrrà, que muyre.
Enadeix lo senyor rey que sia entés si la
altra manera la
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 33.
per ço, cor aquells arrapadors no fan tan solament injúria a hòmens, ans fan desonor a Déu poderós, de totes coses
majorment, cor virginitat o castedat no pot ésser restituïda, pus sia trencada, per dret deven ésser jutjats a mort.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 33.
enfre el qual ell estarà en la companya o en la casa d'aquell senyor, pach al senyor
e en bragues per la vila.
DE CRIM DE FALS E DE FALSA MONEDA
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 34.
certa cosa és que fa e cau en crim de fals.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 34-35.
deutor paga a aquell creedor ço que li devie e féu ab aquell creedor meteix col·lusió, ço és cuberta falsa, que aquell
creedor venés aquella cosa a alcú de la qual ja havia estat pagat e depuys los altres creedors guanyaren per dret
aquella cosa del comprador la qual li havia venuda ab falsia, aquell creedor qui ja era pagat aytal col·lusió, ço és,
cuberta falssa, no nou res al comprador que no pusque demanar e haver recors de evicció contra aquell creedor qui
la cosa li vené falsament, e encara aquell creedor qui aquella cosa vené falsament pot ésser accusat de
crim de fals.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 35.
en la obra; e açò sia observat en tots officis, ço és, que una cosa per altra no sia venuda.
Enadeix lo senyor rey que oltra la dita pena pach
qui la falsia serà feita, l'altra meytat.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 36.
com a falsari.
Enadeix lo senyor rey qui farà falsa carta fer o fals segell, que sia exillat per tots temps e perda tots sos béns, sàluva
la legítima dels fills e salvu tot lo dret de les mullers e dels creedors. Aquella metexa pena haja aquell qui farà
scientalment fals segell o falsa carta, e açò sia entés de cartes públiques e de actes públiques.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 38.
coses que
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 38-39.
depuys que serà cridat, ne cresca lo preu del vi, depuys que serà cridat, ne vena vi en menut tro que sia cridat, ne
depuys que
vi ab aquell vi que és cridat d'una bota, jasia ço que sia d'aquell meteix vi, si donchs no serà semblant a aquell vi de
color ni de sabor.
Enadeix lo senyor rey que null taverner ne null hom qui compre vi per revendre no pusque vendre vi, ni tenir
taverna en sa casa ni en null altre loch, sinó en aquell loch on lo comprà. E açò no sia entés en vi de mar ni d'altres
hòmens estrayns qui aprés cinquagesma aporten vi a València. E aquels qui
menut e no en gros a alcun revenedor, e qui contra açò farà perda lo vi e pach
quals haja lo terç lo senyor rey, lo terç lo comú, e
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 40.
aquells qui aquella moneda falsaran o aquells qui la fabregaran falsa o la faran fabregar.
Enadeix lo senyor rey que hajen la dita pena tots aquells qui hi consentran ne hi ajudaran, e oltra allò tots los lurs
béns sien confiscats al senyor rey.
DE CRIM D'ESTEL·LIONAT, ÇO ÉS D'AQUELLS QUI A MOLTS VENDRAN O OBLIGARAN UNA COSA
METEXA PER FALSIA
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 44.
penyora, ans desemblarà e fenyerà que no ho sia, cau en crim d'estel·lionat, ço és, obligan o venén la cosa a molts
per falsia. Emperò, si aquell qui haurà la cosa axí obligada a molts satisfarà e pagarà tots los creedors, no porà ésser
acusat del crim damunt dit.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 44-45.
falsament a molts, pot ésser oposada contra aquell qui alcuna cosa féu per engan, si altre crim no hi ha
del qual pusca specialment ésser acusat. Car là on nom special de crim deffail e, emperò, alcú haurà feita alcuna
cosa per engan, ladoncs és donat per aquell engan contra aquell qui l'haurà feit, que pusque ésser acusat d'aquell
crim d'estel·lionat. E si en aquell crim alcú serà condempnat, e aprés la condemnació restituirà lo dan que haurà feit
per engan, sia punit de pena a arbitre de jutge e ab conseyl de prohòmens.
DE INJÚRIES
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 45-46.
més créxer aquella pena, e segons aquesta quantitat sien punits los altres d'aquí enjós, segons la valor de les
persones, a estimació de la cort e dels prohòmens del logar. Però si aquell qui haurà dita aquella paraula volrrà
aquella paraula seguir e provar, que ó pusca fer. E si pot provar que axí sia ver, aquell qui serà traÿdor axí provat
isque fora tota nostra terra per tots temps e perda la demanda que l'altre li fahie e pach atretant a nós, e aquell qui
aquella paraula li haurà dita no haja neguna pena. E qui dirà a altre traÿdor en cort o davant jutge, pus que no pusca
provar en la forma desús dita, pac per pena
haurà dita e que se
qui dirà a altre renegat o cuguç o putana a fembra honrrada, pac
pusquen més créxer mas devallen d'aquí enjós, segons la valor de les persones, a estimació de la cort e dels
pròmens del loch. De les quals penes haja la meytat la cort e l'altra meytat aquell qui haurà soferta la injúria.
Enadeix lo senyor rey que si no pot pagar les dites penes, que sia açotat per la vila e que sia exillat per
regne de València.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 47.
injúria de feit o de paraula, és donada la demanda al pare e al marit e al senyor, per rahó d'aquella injúria que serà
dita o feita a les persones damunt dites.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 47.
li serà feta, no ha neguna demanda, per ço car servu no ha persona d'estar en juhiï que
hom. Emperò, si a aquell servu serà feita injúria, axí com és que hom l'aurà nafrat o hos trencat o blavura feita o li
haurà hom tolt alcun de sos membres o en desonor de son senyor l'auran ferit o batut, ladoncs és donada demanda a
son senyor per rahó d'aquelles injúries que seran feites al servu contra aquell qui les li haurà feites. Mas si al servu
seran dites alcunes paraules, quantque sien vils ne ahontades, neguna demanda no és donada al senyor ne al servu
per aquelles paraules injurioses, les quals seran dites al servu.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 48.
dita no se
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 48.
car als perills, qui per venir són, deja hom acórrer que aquelles injúries que seran dites de paraula, oltra aquelles que
són escrites en lo primer fur de injúries, sien punides a arbitre de la cort e dels pròmens. Enaxí que la pena de les
dites injúries no pusca més créxer de
dites penes no porà pagar, córregua nuu açotan per tota la vila.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 48-49.
pusque demanar ab volentat del marit. E si li ociuran son marit que pusque aytambé demanar la mort
d'aquell, axí que
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 49.
ell estarà a soldada o a son servent o a son hom o a son dexeble dirà, no sia tengut a nós ne a la cort ne a aquell qui
haurà sofferta la injúria, per rahó de les paraules injurioses que haurà dites.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 49.
coses que en aquell libell seran escrites, o en lochs públichs, aquell libell o aquell escrit gitarà, aquell qui aquestes
coses haurà feites, porà ésser demanat per rahó d'aquestes injúries e punit peccunialment.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 50.
injúria no pusque ni deje estimar o aesmar la quantitat de la pena d'aquella injúria que haurà sofferta o presa, ne sia
pres son sagrament sobre la estimació o l'esmament de la quantitat de la pena de la injúria, mas tan solament la
quantitat de la pena de la injúria sia estimada e aesmada per arbitre de la cort e dels pròmens d'aquell logar, e aquell
qui haurà dita o feita la injúria sia punit, guardada, emperò, la qualitat, ço és la bondat e l'onrament e la dignitat de
les persones.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 51.
aqueles injúries qui per paraula seran dites a alcú no sien punides criminalment ni en aver, si emperò aquell qui
haurà dita la injúria volrrà jurar que ha dita aquella injúria per mala volentat e per ira e no per veritat que
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 51.
tengut de neguna paraula injuriosa que digue.
Aquest fur esmenà lo senyor rey.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 51.
manà la injúria dir, mas aquell n'és tengut qui reebé lo manament de dir la injúria, si emperò aquella injúria dix.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 52.
aquella demanda de injúries pot ésser feyta contra l'ereu d'aquell qui era demanat sobre alcuna injúria, jasia ço
que
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 52.
DE QÜESTIONS E DE DEMANDES FEITES AB TURMENTS
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 52-53.
que aportaran e mostraran presumpcions contra ell, aquell qui serà sospitós per aytals presumpcions deu
ésser posat en turment, per ço que per aquell pusque hom haver e saber la veritat del crim o del malefici del qual
serà acusat, si doncs no serà persona honrada de la qual persona sia vist e estimat per la cort e per los pròmens si és
honrada o vil.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 53.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 53.
libert, ço és aquell qui serà deliurat de servitut, contra
féu franch, ne
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 54.
que en son testimoni a fer variàs. E que responés al jutge qui
DE CRIMS
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 54-55.
en la plaça de Sancta Maria axí com encloen les portes de la plaça e en les festes dejós escrites,
si dins los murs de la ciutat,
aquell qui haurà sofferta la injúria e la cort l'altra meytat. E si les damunt dites penes no porà pagar,
aquell colpable perda lo puyn, jasia ço que nafra no haurà feyta.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 55-56.
justícia trench lo coltell e torn-lo a mida. E qui portarà altres armes amagadament que pach lo doble de la pena del
coltell. E qui vendrà coltell a menut major de mida, que pach per cascuna vegada
córrega la vila. E que les dites armes sien trencades, sí que res no pusquen valer. E açò no sia entés en
corredor qui públicament les port per la vila a vendre.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 60.
depuys que serà cridat no
cort prena ab conseyll dels pròmens aquell qui serà cridat quantque quant trobarà e d'aquell façe justícia segons la
costum de la ciutat, jasia ço que negun clam contra aquell absent null hom no façe ne perseguesque. E
d'aquell, jasia ço que ell vinga o no vinga ans o aprés del sobredit terme, a nós ne als nostres ne a la cort o a alcun
altre en neguna manera no sien confiscats ni encorreguts, ans pusque de tots sos béns fer testament e totes ses altres
volentats. E qualque hom vulla aquell defendre, sol que christià sia, aquell qui defendre
ans que sia condempnat. E si en peccúnia o en aver per aquell qui haurà soferta la injúria o el dan serà demanat, que
sentència sia donada contra aytal absent, axí com contra confés e contumaç sia donada, feit primerament per lo
clamant sagrament sobre la injúria que li serà feita o sobre lo malefici e sobre la quantitat de la condempnació. E
d'aytal sentència negú no
sentència ivaçosament sia menada a execució. E si la cort ni aquell a qui serà feyta o dita la injúria no poran haver
ço que serà jutjat, aquell qui serà condempnat estie tan longament fora la ciutat o la vila entrò que a aquell a qui
serà feyta o dita la injúria e a la cort serà satisfeyt e pagat. Però si l'acusador o
qui ell denuncia o acusa sia criminalment condempnat, e la qualitat del crim, ço és la granea del malefici, mostrarà,
que deje ésser condempnat criminalment, sia condempnat a conexença e a arbitre de la cort e del pròmens e aquell
condempnat sia bandejat; enaxí que si alcú li farà mal pus serà condempnat, no
Declara lo senyor rey que là on diu que tot hom lo pusca defendre, que sia entés enans que
passats.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 65-66.
siam en la vila o e
e a nostra conexença. E si ferrà altre de puyn en la cort o e
Maria, mare de nostre senyor Jesuchrist, o de sent Vicent, pach per pena
nós la meytat e aquell qui haurà sofferta la injúria l'altra meytat. E qui ab coltell o ab altres armes nafrarà altre en
les cases on nós estiam o alberguem e nós no y siam, mas que siam en la vila o e
nós hi serem, denant sia a nostra mercé; e si nafrarà altre ab coltell o ab altres armes en la cort o e
mercat, pac per pena
nafrarà altre dins la vila e
pac per pena
injúria. E si aquesta pena no porà pagar, perde lo puyn.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 67.
acusat deja morir, aquell acusat no sia de mantinent mès en presó ni en carçre, si doncs no serà aparexent
presumpció o manifesta suspició contra ell que l'omicidi haja feit o altre malefici de què era acusat. Mas la cort deu
ell destrényer que li dó fermançes covinents per certa quantitat d'aver que aquell sia mostrat e tornat mort o viu en
poder de la cort. E si aquelles fermançes no
que hauran promesa.
Enadeix lo senyor rey que lo justícia dó cert temps al caplevador o a la fermança, segons la lunyea del loch on dirà
que sia aquell qui és caplevat o afermançat a representar aquell, jasia ço que dintre cert dia se sia obligat a ell de
tornar e de representar aquell a la cort.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 76.
morabatins, e si fora los murs,
aquell qui haurà feita la nafra pach primerament a aquell qui serà nafrat totes les despeses que haurà feites en curar
d'aquella nafra.
Enadeix lo senyor rey que les despeses del nafrat, e
tatxació del jutge denant anant. E si les dites penes e messions pagar no porà, perda lo puyn.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 80.
que no haja alcuna pena, mas estia fora la ciutat per un an sens alcun dan que no sostingue ni prena en sa persona,
ni en ses coses de nós ni de la cort ni del senyor ni dels parents del mort. E en la fi del an torn salvu e segur
en la ciutat e en la casa sua, e la cort faça aquell estar salvu e
si
estien tant longament fora de la ciutat entrò que aquell hajen assegurat.
Enadeix lo senyor rey que là on diu que isqua de la ciutat, que y sia entés e del loch.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 81.
d'aquell, sia tengut de ço de què aquell comdempnat era tengut.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 82.
tallat, si donchs no ho farà defenén sí. Però si la persona qui haurà feit aquell mal serà tan honrada que no
egualar ab l'altre, que sia a coneguda de la cort e dels pròmens. Emperò restituesca al nafrat totes les despeses les
quals haurà feites per aquelles nafres a guarir.
En aquest fur enadí lo senyor rey.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 82-83.
morabatins; si fora la ciutat,
aquell qui serà ferit serà cavaller o ciutadà honrat, lo feridor sia punit a arbitre e conexença de la cort e dels
pròmens, esguardada la noblea e la valor e la qualitat d'aquell qui serà ferit e del feridor. De les quals penes aquell
qui serà ferit haja la meytat e la cort l'altra meytat.
En aquest fur mellorà lo senyor rey.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 83.
si
morabatins, e si aquell descavalcarà, dó
haja la cort la meytat e aquell qui la injúria sofferta haurà, l'altra meytat.
Enadeix lo senyor rey que sia entés esguardada la valor e la noblea del ferit e del feridor. E si
la pena, que córrega la vila e sia açotat e la justícia del loch ab consell dels pròmens pusca-li dar major pena, segons
la valor del ferit e del feridor.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 84.
haurà pres per cascuna dent
Enadeix lo senyor rey que si no pot pagar la dita pena, perda lo puyn sens tot remey.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 84-85.
senyor e l'altra meytat los hereus del mort, e que sia fora del logar e del terme on l'omicidi haurà feit per tots temps.
E si per aventura aquell qui haurà pagada la pena tornava en aquell logar o e
de volentat dels hereus o dels pus proïxmes parents del mort tro al quart grau, que si
proïxmes parents damunt dits del mort lo ociuran, que no
parents dessús dits lo pusquen fer pendre a la cort e fer punir aquí, si contra volentat d'ells hi entrarà ne hi tornarà.
E si per aventura acordadament alcú matarà altre, que muyre sens tot remey. Encara dehim que tot hom qui
accordadament matarà altre e aquell qui
meyat lo senyor e l'altra meytat los hereus o
deliurat, que si la senyoria lo pot pendre, que muyra e encara que estia a rrech dels parent del mort, enaxí
que, si
acordadament estorcia e era tan pobre que no pogués pagar la pena dels
senyoria per tots temps. Encara deïm que aquell qui matarà sobre fiança d'asegurament que haurà donada, que sien
donats de sos béns
axí com dessús és dit. E si per aventura no haurà tants de béns de què poguessen ésser pagats los
que
aventura alcú nafrarà sobre fiança d'asegurament, que haurà donada, que pach
pot pagar los
nafra, doble la pena que és establida e
Enadeix lo senyor rey que si no pot pagar los
diffinitiva, que sia penyat.
E là on diu que deja morir qui acordadament matarà, enadeix lo senyor rey que, si hom honrat haurà mort vil hom,
sia tengut en la presó e estia a mercé del senyor rey.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 88.
vegades en ladrocini seran trobats, que
de la cosa que haurà emblada no induirà o no mourà lo jutge, que major pena los pos. E si la terça vegada seran
trobats en ladronici, sien penyats.
Enadeix lo senyor rey que
manifest o ab pena doble, si no serà manifest, si ha de què ho pusca pagar.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 88.
reeba la pena que haurà servida. E si ferides o nafres se faran públicament en carreres o en plaçes, present la cort o
no present la cort, no pusque fer en aquella cosa neguna demanda sens demanador. Salvant que, si en la cort se
fahien alcunes ferides o davant lo loch on ell usarà de son offici, que n'haja la cort la pena, axí com en
l'altre fur, qui parla de les ferides que
Aquest fur adobà e esplanà lo senyor rey, que lo justícia pusque pendre tot hom qui nafrarà altre, jasia ço que
clamant no y haja nengú, mas que
dies aquell qui serà nafrat no
fermança ni de la capleuta.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 90.
aquell qui haurà pres lo mal ho pot demanar a qualsevolrrà d'aquells; e aquell, pagan la pena, los altres sien absolts.
E si aparrà que tots la hajen gitada tots ensemps, ne sien tenguts e paguen la pena.
Aquest fur esplanà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 90-91.
altre que no volgués ferir, és tengut aquell qui aquella ferida haurà feita a aquell qui
no a aquell que volia ferir.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 91.
destreyiment o d'aquell mal que hom li farà, darà dan o farà mal a altre, aquell qui aquella bèstia haurà axí
escomoguda o destreta és tengut de restituir tot lo dan, lo qual haurà feit per aquell escomoviment. Aytambé és
tengut aquell qui aiçarà ca o
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 91-92.
malefici serà provat per proves veres e leals e clares, car moltes vegades són presumpcions per les quals
se cuyde hom que alcunes coses sien veres, que, emperò, no són veres. E axí seria mal exempli si era punit aquell
qui no és colpable axí com si era colpable, e és mils que hom leix anar aquells qui són colpables als quals no pot
ésser provat que sien culpables, que si condempnava hom per sospita aquells qui no són culpables.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 92.
qui
l'altre haurà morta, si donchs no tendrà aquell per partir de baralla.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 92.
deu ésser condempnat axí com a matador. Mas si no apparrà per qual colp d'aquells morí, tots aquells ne són
tenguts axí com a matadors. E si a un d'aquells qui l'hauran ferit serà feyta demanda, ell pagan la pena, los altres ne
són absolts.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 93.
homeyer, mas axí com a nafrador, per ço car per la nafra del altre morí. E axí lo derrer és tengut com a homeyer per
ço car ell l'aucís.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 94.
qui seran rohinoses o cauran, o de nau o de leyn qui haurà feit naufraig, tot allò qui
aquell de qui era. E si alcú d'açò d'altre qui ho haja pres o treyt d'aquelles cases o d'aquells lochs, alcuna cosa
reebrà o celarà, reta atretant a la cort, si donchs enfre
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 94.
vila de nostra senyoria ni de la nostra juredicció, ans la cort del loch, can sabrà aquell e l'haurà, lo trametra a la cort
del loch en lo qual lo malefici haurà feit, per ço que là on féu lo malefici sia punit, segons lo crim o
haurà feyt.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 95.
coses que seran emblades, sia haüt e tengut per ladre e sia punit d'aytal pena com són aquells qui són ladres e fan
ladronici.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 96.
donchs aquell qui li haurà donada la quexada no era tant fort que sol ab lo seu colp del puyn lo pogués ociura, en lo
qual cas se pot defendre ab coltell o ab altres armes.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 76.
les despeses que haurà feites en metges e en les nafres a guarir.
Enadeix lo senyor rey que les messions del nafrat sien provades per sagrament del nafrat, tatxació del jutge denant
anant.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 96.
demanada. E si ladre serà pres de nuyt en ladronici, e dementre que se
se defendrà al coltell e en aquella defensió morrà, la mort d'aquell en nenguna manera no sia demanada.
Enadeix lo senyor rey que si ladre serà mort de nits en ladroni cridan aquell qui"a ladres, a
la mort d'aquell en nenguna manera no sia demanada.
ladres!",
Encara enadeix lo senyor rey que si la cort mana pendre alcun per crim que haja fet o sia encolpat e aquell se
denfendrà, si en aquella defensió morrà, la mort d'aquell no sia demanada.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 97.
e per ço serà circumcís, sia cremat.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 97.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 97.
morrà, lo senyor de qui era no ha nulla demanda per aquell. Mas si aquell qui fo request morrà, lo senyor d'aquell
ha demanda, que aquell bou o aquell moltó, qui
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 98.
testament d'aquells béns e jaquir als hereus seus o a qui
no serà sodomita en los quals
mullers e salvus los contracts qui foren fets primerament ab aquells.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 99.
colpa del senyor, darà o farà alcun homicidi o dan, lo senyor d'aquella cosa no sie tengut d'esmenar lo dan ne
l'omicidi ni encara no sia tengut de liurar la cosa ni de dar calònia.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 99.
senyor, pach per pena la dobla de les penes posades en lo fur "De injúries". E qui ferrà los officials del batle o del
justícia, usan l'offici del senyor, pach la dobla de les dites injúries. E qui
pach per pena aytant quant faria per altre qui no fos official.
Aquest fur romançà e mellorà lo senyor rey.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 100.
que aquella crida serà feita retendrà aquell homeyer en sa casa, pach a la cort
Enadeix lo senyor rey que açò meteix sie entés en tot hom qui scientment consintrà ni reebrà alcun qui sia bandeyat
per tot lo regne, en qualque manera serà bandejat, de la qual pena haja la cort la meytat e aquell per qui serà
bandejat, l'altra meytat. E si no pot pagar los dits morabatins, córrega la vila açotan e isque del loch e del terme per
un an.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 100.
feita e el ladronici que aquell ladre haurà feit, que serà manifest e provat dins
Enadeix lo senyor rey que si no pot pagar los dits morabatins, que corra la vila açotan e isque del loch e del terme
per
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 101.
d'ells, depús que seran per jutge ecclesiàstich vençuts e condempnats, a la real magestat sien confiscats e
encorreguts.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 101.
rahó, sens manament de la cort, aquells qui tendrà preses, haja e sostingue aquella pena e aquell dan, la qual pena e
dan devien haver e pendre aquells qui eren preses.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 103.
tengut d'esmenar al senyor o als senyors d'aquells catius la pèrdua que presa hauran, provant ells aquella pèrdua o
faén d'aquén sagrament, si provar no ho poran, feita, emperò, taxació per la justícia del loch; e si no ó podrà pagar
ni esmenar, que muyra.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 79.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 103.
sia cremada.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 104.
frare lo frare o la sor la sor o
a ell ajustat per parentesch, sia condempnat a mort enaxí que
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 104.
alcuna greu malaltia, sia penjat aquell qui açò farà, o si és fembra, sia cremada.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 105.
dementre que aquell serà viu altre
l'esgleya sia menada a exequció per la cort. E si no podrà pagar los
la ciutat batut e tos en creus e cridan sia dit: "Aquest és lo malastruch qui ha preses
, e
estant viva""aquesta és la malastruga que ha pres sabudament
. E isque de la ciutat e
del regne de València e nengun temps no sien aquí, si donchs no eren partits per sentència d'esgleya aquell o
aquella qui havia pres marit o muller contra dret.
DE MALFEYTORS
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 110.
del pare a alcú, que si no hi torna ab aquella malafeita, que no
fahia e açò que
que
feita la hauran, per ço car hauran estat en la ajuda del fill, e que
ni sa ajuda. E si tornava ab aquell malefici o ab altre en los lochs del pare o
que
provan-ho aquells qui
covinenment lo justícia del loch o aquell qui aquell pleit haurà a jutjar, axí com rey o son loctenent. E açò s'entena
de fills de grans e de nobles persones e de cavallers e de hòmens de ciutat e de tots lochs.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 111-112.
qui
per nós e per nostres lochs tinents, e aquell serà tant rebel que no volrrà venir a fer dret, que nós o nostres lochs
tenents al clamant liurem nostre hom qui
movent, que
qui tendran nostre loch no fahíem, esmenem lo clam a aquell qui
nós o aquell qui tendrà nostre loch, axí com són procuradors o justícies enviàssem nostre missatge a aquell qui
dret no volrrà fer e aquell de qui hom se clamaria, perseveran en sa malícia gitava per sa auctoritat de possessió lo
clamant de les possessions en què hom l'aurie mès o li tolrria les penyores que
liurades o al missatge damont dit nostre o de nostres lochtenents, ço és a saber, de procuradors o de justícies; si
depuys aquell qui
que ell no
dret a ell en poder de nós o de nostres lochtenents. Mas la mala feita que li hauria feita fos tatxada ab lo tort que ell
hauria pres per tatxació del jutge d'aquell pleit, car menyspreament de senyoria deu tener dan als desconexens.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 113.
clamarà li farà mal sobre perferta de dret, sia-li tengut primerament d'esmenar lo mal que li haurà fet, ans que
l'altre li faça dret ne li respona a la demanda que li fahia.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 145.
licència de la cort, o esvahirà altre ab plega feita d'òmens sobre la possessió sua o sobre alcuna altra cosa, pach per
pena
que li restituesque lo dan que li haurà feit o donat. Açò, emperò, salvu: que si alcú ajustarà hòmens per esquivar o
per defendre de violència e de força que hom li volgués fer no sia tengut d'aquella pena damunt dita.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 114.
manifestament o amagada darà ajuda o consell a foch a metre o a fer barreig, depuys que d'açò serà convençut per
serà mès o barreig feit, sia criminalment punit e restituesca lo dan a aquell qui
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 115.
senyor de la casa e la persona sia a nostra mercé o de la cort, e açò segons la granea de la malafeita e segons la
qualitat, ço és, segons la bondat e l'honrament e la valor de les persones. E si en la casa alcun ferrà, dó
morabatins, e si nafrarà aquí alcú, dó
alcuna cosa per ço com fos osat que entràs per força e injuriosament ab armes en casa d'altruy, dó
si aquí alcun mal pendrà no li sia esmenat, e si de nuyt hi entrarà pach totes les penes en doble. E si pagar no les
podrà, sia condempnat criminalment a conexensa de la cort e del prohòmens.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 120.
los volrrem fer dret, sien tenguts que isquen de la nostra senyoria o de la senyoria de lur senyor, e que en alcun loch
que hajen dins la senyoria nostra o de lur senyor, no dejen tornar dementre que la guerra durarà o tro que ab nós o
ab lur senyor se seran posats. E si pendran alcun castell, o vila, o loch, sien tenguts de retre aquell a nós o a lur
senyor.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 120.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 122.
lauradors ni als sarrahins ni als béns d'aquells qui guerrejaran, mas ells entre ells, passats los
que
farà, perda la meytat de tots sos béns.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 121.
València, que no faça mester de ses mans, que dintre
dins
qui desafiarà que desafiu ab
cavallers. E si és ciutadà o hom de vila ab ciutadans o ab hòmens de vila. E aquests testimonis no sien vassalls ni
parents ne estadans en lurs alberchs qui mengen pa d'aquells qui desafiaran.
Enadeix lo senyor rey que allò meteix sia entés com ciutadà o honrat hom del regne, que no faça faena de ses mans,
desafiarà cavaller. E si menys de desafiament se faran mal, sia traÿdor lo malfeytor. E pus los
aprés que
als parents ni a la part.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 132.
lenya sens volentat del senyor o de la guarda. E qui açò farà de nuyt dó
primerament al senyor de la possessió lo dan que li haurà fet o donat, e la cort haja la meytat de la pena e
de la possessió l'altra meytat.
Enadeix lo senyor rey que
sagrament.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 133.
aytan bon arbre, o estimació d'aquella vinya o d'aquell arbre, oltra aquella vinya que li haurà talada o arrancada e
altre arbre, oltra aquell que li haurà talat o arrancat. E si per força cullirà blat o venema d'altre, esmén-la-li en
doble.
Enadeix lo senyor rey que, oltra les dites coses, lo senyor de la cosa sie creegut per son sagrament del dan que haurà
pres, provada primerament la tala o la mala feyta tatxació del jutge denant anant. E si la dita tala o la mala feita serà
feita de dia, oltra lo dit dan, que pach per pena
la meytat e lo senyor de la cosa l'altra meytat. E si les dites coses no porà pagar ni esmenar, que sia punit en la
persona criminalment, a conexença de la cort e dels prohòmens.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 134.
feit, axí com serà estimat a conexença de bons hòmens.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 134.
aquell qui havia se[m]brat lo camp la dobla. Axí que si havia sembrada una mesura, e com d'aquella rahonablement
puscam comptar que n'isquen
mesures per pena. E a aquesta rahó sia tengut de restituir e de pagar, si seran més o menys, e aquell qui ararà aquell
camp o
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 135.
romanguen en son entegre estat, que per occasió ne per rahó d'alcun malefici civil o criminal alcuns alberchs o
cases o estatges dins los murs de la ciutat no sien derrocats, e aquell qui tendrà nostre loch o serà batle o cort o altre
official no jaquesque derrocar ne dó licència d'enderrocar les cases damunt dites. E si ho faran, les persones
d'aquelles sien a nostra mercé. E cascun d'aquells qui aquelles coses damunt dites a enderrocar donaran ajuda,
sostinguen aquelles penes que són establides en la costum del barreig e que esmenen primerament al senyor a qui
hauran enderrocada la cosa lo dan que li hauran feit, ne nós no devem manar que alcuna casa sia enderrocada. Mas
si per alcun malefici los béns del senyor de la casa a nós seran confiscats o encorreguts, les cases romanguen en son
estat e no sien enderrocades e
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 122.
dret, e si ho fahia, que nós e nostre lochtenent ajudem e defenam aquell qui
null hom no faça mal a clergues ne a órdens ne a vídues ne a òrfens ni a nulla altra persona si no eren en la guerra,
ne a mercaders ne a viandants. E si ho faran, esmenen lo mal que hauran feit en doble.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 145-146.
fer, o enagarà o encoratjarà lo poble a fer mal a alcú o a cases a enderrocar o a barrejar, d'aquell qui açò farà
neguna fermança no sia presa, mas que ell sia pres. E quant serà provat que aquell escomoviment del poble fo feit o
que la cloca fo feita, aquell qui féu aquell escomoviment del poble o qui féu la cloca o la manà fer, sens tot remey
sia penjat. Emperò, si per ço car la cloca fo feita e car l'escomoviment del poble fo feit o car lo poble fo ajustat o
consell fo feit, alcun perda alcuns béns seus, aquells béns sien a ell esmenats en doble del béns d'aquell qui
féu aquell escomovinent o féu la cloca o la manà fer. E si enfre
robades o amagades alcunes d'aquelles coses no les restituiran, paguen a la cort altra dobla d'aquelles coses. E tots
aquells qui consentran ne iran a fer la cloca o al somoviment del poble, que sien en nostra mercé. Però volem e
manam que tots aquells qui manaren fer la cloca o l'ajustament del poble, o escridaren que enderrocassen cases
d'alcú, o anassen sobre ell o sobre ses cases acordadament, que muyren. E açò sia entés d'aquells qui per mal a fer
hi iran. Emperò, si les cases seran derrocades per açò, sien esmenades en doble. E sobre aquelles coses damunt dites
la cort pusca fer inquisició.
En aquest fur mellorà e enadí lo senyor rey.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 136.
enemic ne contra altre, ne nós ne
engins sobredits. E si alcun tan osat o tan abrivat serà que portarà giny sobre altre e no
restituesca lo dan que feit haurà a aquell contra qui
feit tot aquell mal e a nós lo doble.
En aquest fur enadí lo senyor rey.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 136-137.
perda lo puyn, e si no pot ésser trobat que perda tots sos béns.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 137.
la cort ó sabrà, amonest aquell de qui serà l'abellar que
mal als hòmens ne a les bèsties ne als fruyts.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 137.
servida corporal sentència e hauran servit, que dejen perdre tots lurs béns, aquells béns deven ésser confiscats a nós
e encorreguts, sàuls los deutes que primerament havien feits e salvu l'exovar de les mullers e tot lur dret. Mas
aquelles coses no mobles que tenrran en feu o a cens o a certa part de fruyts o de serviï o per aventura altres coses
que tendran per alcú de què no faran cert cens ne cert serviÿ, totes aquelles coses aytals retornen entegrament als
seus senyor mayors per los quals aquelles coses tendran; e
temps o donar a altre e fer totes ses volentats.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 143.
dia trencarà per força o per engan obrador d'altre, perda lo puyn e refaça la mala feyta.
Enadeix lo senyor rey que si alcun trencarà portes de casa o d'alberch per força de dia, pach
nuyt,
valor dels senyors del alberch, la qual valor e la noblea sia estimada e esguardada per la cort e per los prohòmens.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 144.
quant aquella cosa que aucís valch més en tot aquell ayn.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 144.
l'ociurà, aquell maestre qui aytal castigament haurà feit a son dexeble sia tengut del mal que li haurà feit.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 144.
mort, ha demanda contra
o donat.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 145.
haurà mès serà tengut a son vehí del mal que
lauradors d'aquell vehí per les coses que aquí són cremades dels lauradors.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 145.
tot lo dan. Emperò si altre mès foch en la fornal, lo forner qui negligentment lo guardà n'és tengut enaxí com aquell
qui s'adormí prop la fornal, ne aquell qui s'adormí no
ço que dormir sia humanal cosa e natural, que ans que ell s'adormís devia lo foch ociure o axí mirvar que no pogués
dan donar ne fer a alcuna cosa.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 146.
d'aquell prenyat s'afollarà, axí que dins
per pena
marits, e en aquests
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 146-147.
de la egua
sous, e si serà prenyada de rocí, pach
vacca prenyada, pach al senyor de la vacca
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 147.
alcun qui passava o corria per aquell loch on ell gitava aquelles pedres o aquelles armes, no n'és tengut per ço cor
no hac coratge ne volentat que li feés mal; e encara, car malefici no deu ésser comptat ne dit, que sia feit, si donchs
aquell qui
cas no pot ésser previst, no deven ésser comptades a crim ne a malefici, mas que són feites per aventura; ne aquell
qui serà ferit no pot demanar estimació de son cors, per ço car hom franch e liure no reeb extimació. Emperò aquell
qui serà ferit pot demanar les despeses les quals havia feites en guarir de la nafra o de la ferida.
Enadeix lo senyor rey e declara si en aquell loch era acostumat de jugar o era loch apartat on les géns no passassen.
Encara enadeix lo senyor rey que si alcú dins vila tirarà ab balesta o ab arch e farà mal a alcun, que sia
tengut d'esmenar lo dan que haurà feit e de pendre pena a conexença e arbitre de la cort e dels prohòmens, car no
sàviament ó haurà feyt.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 148-149.
emperò, lo foriós deu ésser guardat diligentment e curosa per sos parents o deu ésser mès en presó, per
ço que no pusca fer mal a alcú per sa furor o per sa oradura.
DE CRIM DE LESA MAGESTAT
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 149.
de tot en tot destruir o qui se
s'esforçarà que faça los castells o les viles que són sotsmeses al príncep rebel·les, o qui fabregarà falsa moneda o
aquella sens manament del príncep batrà, o qui fortalees liurarà als enemichs o letres o missatge o alcun senyal a ell
trametrà o
En aquest fur enadeix lo senyor rey que negú no pusque passar a sos enemichs pus la guerra serà començada o fos
pública fama que la guerra degués ésser. E qui açò farà ne farà ço que en los altres cases és contengut en aquest fur,
jutjam que haja feit crim de lesa magestat, e que perda lo cap e tots sos béns que haurà en nostra terra, levat
l'espoalici e
de lesa magestat e no en altres cases.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 150.
guerra entre nós e aquell a qui
a aquell senyor a qui
meta foch en nostra terra. Mas si batalla era entre nós e aquell senyor rengada, que
a nós. E si nós cahíem o perdíem nostre cavall per mort o en altra guisa en aquella batalla o en alcun altre loch, axí
que fóssem a peu, que descavalch del seu cavall e que
cònjugi.
DE CRIM DE TRACIÓ
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 151-152.
en camp, o qui ab sa muller o ab sa filla de son senyor jaurà carnalment, o qui serà contra ell en batalla campal, o
qui ociurà son fill o sa filla o sa muller o son pare o sa mare de son senyor. E qui farà alcuna cosa d'aquestes coses
damunt dites, sia punit personalment e tots los béns d'aquell sien confiscats e encorreguts, salvus, emperò, lo dret a
les mullers e
e no en altres, ço és, que sia punit personalment e que perda tots los seus béns de mantinent que la tració haurà feita.
Encara aquell qui castell o postat de castell o de loch contradirà de donar a son senyor, lo qual castell o loch ell
tendrà per ell, o si ab aquell senyor ab aquell castell que per ell té guerreyarà tant longament, sia
traÿdor quant en aquella contradició que no li volrrà donar postat o en aquella guerra que li farà ab lo castell que per
ell tenrrà, estarà. E en aquests
retre lo castell o de donar postat d'aquell castell e de fer esmena covinent d'aquella guerra, e de mantinent que
castell o la postat del castell al senyor liurarà o de la guerra s'estarà, és de tot en tot solt e liure calladament de la
colpa de la tració e de la infàmia.
En aquest fur enadeix lo senyor rey que les tracions que no
poden esmenar.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 153.
germà a cosí germà, o companyó a son companyó acordadament en fe, meyns de baralla, que sia d'aquell feita
justícia corporal, axí com de traÿdor, mas pusque fer testament de tots sos béns.
DE DENUNCIACIÓ DE NOVELLA OBRA
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 153.
obra, dién a ell que ell ha dret de vedar que no faça aquella obra, de mantinent aquell qui aquí volrrà hedificar e
obrar se deu estar e abstener de bastir e d'obrar ne li deu ésser dat leer que y pusca bastir ne obrar, entrò sia vist e
conegut, si aquella obra hi deu ésser feita, encara si bé
que aquella obra fos feita a tort.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 154.
car aquest no fa obra nova mas fa remey, que no caja la vella.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 154.
no ho veda maliciosament e que creu que justament li veda que aquella obra nova no sia feita.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 155.
aquella obra nova farà o volrrà fer que no la y faça. Car a la cosa pública pertayn que molts defenedors haja e molts
sien reebuts a la defensió sua.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 155.
quals aquell seu adversari prou que per dret ha embargat que aquella obra no
porà provar, d'aquí enant a aquell qui obra o volrrà obrar no sia vedat que no pusque fer aquella obra nova.
DE DEPARTIMENT DE LES COSES
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 156.
que
loch sien que no sien del senyor de qui eren quant fusqueren o quant volaren.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 157.
camp al qual aquell acreximent és feyt.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 157-158.
d'altruy argent o d'altruy metayl farà alcun anap o escudella, o de vi o de mel d'altruy fara piment, o de metjamens
d'altruy compondrà o farà empastre o col·liri, o d'altruy lana farà vestiment, o d'altruys taules o posts fabregarà o
farà nau o armari, si d'aquelles coses serà feita forma que pusca ésser tornada a la primera matèria, axí com si
d'argent o d'aur o d'altre metayl serà feit anap o escudella o altra forma que pogués ésser tornada a la primera
matèria, serà d'aquell primer senyor de qui era la matèria. Mas si alcuna forma serà feyta o alcuna cosa axí que en
partida serà de matèria d'altruy e en partida de la sua, ço és, que si alcun farà de son vi e de mel d'altruy piment o
beuratge, o dels seus metjaments e d'altruys farà emplastre o col·liri, o de la sua lana e d'altruy farà draps o
vestedures, certa cosa és que d'aquell és la senyoria qui aquelles coses féu, per ço cor no donà tant solament obra
que aquelles coses fossen feites, ans car posà part de la sua matèria en aquelles coses a fer. E qui porpra o sendat
d'altruy texí o cosí ab les sues vestedures, aquella porpra o aquell cendat és d'aquell de qui seran aquelles
vestedures.
En aquest fur enadí lo senyor rey que aquell qui coses d'altruy haurà mesclades ab les sues, que sia tengut de retre
lo preu d'aquelles a aquell de qui foren, e si no ó porà fer, que d'aquella cosa on aquelles coses altruys
mesclà, vena tant tro que del preu que n'haurà hom, sia pagat aquell de qui aquelles coses foren.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 159.
altres hedificis, aquell qui les haurà bastides e
car tota cosa que és bastida o hedificada en sòl o en pati d'alcú és d'aquell de qui és lo pati o
aquell qui havia estat senyor d'aquella matèria, ço és, d'aquella fusta o d'aquella pedra on les cases o l'hedifici serà
feit, no roman que no sia senyor d'aquella matèria, sinó en tant que no porà demanar la matèria, ço és, aquella fusta
o aquella pedra de què aquell hedifici o aquelles cases foren feites o bastides, mas pot demanar que
fusta o aytanta pedra li sia retuda.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 159.
hedifici o cases són d'aquell de qui és lo sòl o
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 160.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 160.
o
rahó. E si alcú aquelles coses que seran gitades de fora, per les ondes de la mar o là ins en la mar pendrà ab volentat
e ab cor, que les se retinga, prenén e retinén aquelles fa ladronici.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 160.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 161.
trobades, dementre, emperò, que no aparrà senyor d'aquelles pedres o d'aquelles coses.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 162.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 162.
aquí e de ligar aquelles aquí ab cordes o ab altres coses, e dels flums e de la mar trer los rets e aquí sechar e exugar
e càrregues aquí posar, enaxí com per lo flum o per la mar navegar. Mas la proprietat d'aquelles ribes és d'aquells
de qui són los camps on són les ribes, perquè los arbres que són en aquelles ribes són d'aquells de qui són los
camps.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 163.
albuferes nostres reyals, en les quals nengú no pusque pescar si no dóna a nós nostre dret. E
fer cases e
de la mar, aquell sia senyor del sòl e de la casa mentre que aquella casa durarà. E quant la casa serà desfeita, aquell
loch sia tornat axí públich e comú com si negun temps no y hagués casa ne hedifici estat.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 165.
alcuna fortalea sens nostra licència, e si ho farà sia destret que la enderroch.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 165-166.
duÿmens, e
boschs, caçes, prats, pastures, entrades, exides, erbes, rambles, arenals, deveses de conills, ço és, que cascú pot fer
deveses de conils e d'altres bèsties, ponts de fust e de pedra e
flums e ports e ribatges de la mar són públiches, e deputades e comptades e atorgades liurament e francha al
comunal e públich ús e a profit de la cosa pública. E cascun puscha franchament laurar e plantar sens alcun serviï e
tribut e cens annual o perdurable les heres e les terres que en temps de sarrahins no foren laurades, en fora les heres
e les terres que per nós primerament a alcú foren donades.
En aquest fur enadeix lo senyor rey que tot hom qui
almaryals e en riberes e en tots lochs que
sien tenguts de demanar a nós ne a negun hom licència, mas que d'aquelles laurahons servesquen ab los vehins
ensemps del loch on aquelles laurahons seran per terme, encara que sil
escaliaven alcunes terres que en temps de moros no
altres heretats lurs. E açò sia entés e
Furs de València, vol. III, (Barcelona: Barcino, 1978), p. 122-123.
pusque, per neguna cosa ne per neguna rahó, a dret o a tort, fer alcunes justícies de sanch o personals justícies, en
alcuns lochs, en castells, en viles, en alcheries, en torres o en altres qualsque fortalees sien del regne de
València o dins lo terme de la ciutat de València feites o a fer; e negun privilegi qui de nós ne dels nostres serà donat o serà a donar contra aquest nostre establiment perdurable, neguna valor ni fermetat no
haja. Mas en tots lochs dins lo terme de la ciutat, la cort de la ciutat de València, qui en aquell temps serà, oya
los pleits de justícia de sanch, e, ab consell dels prohòmens de la ciutat, determén e jutge e faça aquelles justícies
corporals; e aquelles, de tot en tot, seguesca e men a exequció.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 167.
persona de quantque gran dignitat sia, sien tenguts a posar e a metre del lur a obrar e a refer e a reparar los murs, e a
fer e a reparar e a mundar los valls e a fer e a mundar e adobar les carreres públiches e
ciutat, e a mundar les céquies e
comptades entre leigs serviÿs, ans són justs e honests serviïs.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 179-180.
si
loch, restituïdes, emperò, comunalment les despeses e
cerquar aquell aver. E si aquell qui sabrà aquell aver amagat no ho farà a saber a nós o a nostre lochtinent dins
dies pus ho sabrà, que sia a mercé de nós.
DE FEELTAT E DE SAGRAMENT DE FEELTAT
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 181.
torre o d'alqueria o d'altre loch, tots temps és tengut de fer al senyor del castell o de la vila o de la torre o de la
alqueria o d'altre loch sagrament de feeltat, e servar a son senyor totes aquelles coses que e
calladament e espressa són enteses.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 182.
saber, que no faça dan al senyor en son cors e que no
fortalees per les quals lo senyor pot ésser segur, ne sia a ell en dan de ço que serà sa dretura, e que no jagua
carnalment ab sa muller ne ab sa mare ne ab sa filla d'aquell senyor, e que no faça semblant cosa que no sia honesta
en la casa del senyor, e que no sia a son dan de les sues possessions. E que no faça aquella cosa que sia bona e
leugera de fer e d'acabar al senyor greu o embargosa d'acabar ne de fer. E que no faça ço que
puscha fer ne acabar; e que no cel al senyor ço que sia dan del senyor ans lo li diga e
E
DE GUANYAR SENYORIA DE COSES
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 183-184.
pendran, e
Emperò, si alcuna bèstia salvatge o ocell salvatge qui serà en poder d'alcun fugirà e estorçrà e serà tornada en sa
antiga libertat e en son antich estat, no és depuys d'aquell a qui fusch ni estorcé; e si depuys la pendrà
un altre, sia d'aquell qui puys la pendrà, si donchs no seran falcons o altres ocells qui han costumat de tornar a hom,
los quals si seran preses ne atrobats deven ésser restituïts al senyor de qui foren.
En aquest fur enadex lo senyor rey que tot hom qui trobarà falchó o açtor o esparver o neguna altre au d'altruy, que
la descobra al justícia del loch on la trobarà; e que
Emperò, si tant tost no pot trobar de qui sia, que la tinga ell e que no
depuys que
amagada ne perduda per sa colpa. E qui açò no complirà, sia tengut d'esmenar aquella au al senyor de qui serà en
doble per aytant quant aquell senyor de la au jurarà que valia.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 185.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 185.
preses, e ço que serà nat d'aquelles coses que seran preses, és d'aquells qui les hauran preses. Emperò, si fugiran de
poder d'aquells qui les hauran preses e tornaran als enemichs, no són depuys d'aquells qui les hauran preses, ans
retornen en proprietat e en senyoria del primer senyor.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 185.
bona ventura, tot allò que guaanyarà ne haurà guanyat serà del senyor, car, con ell sia en poder de son senyor, no
pot haver alcuna cosa que sia sua pròpria.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 186.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 186.
cosa a mi guanyarà, jasia ço que aquella cosa no sia a ell liurada, la senyoria e la proprietat de aquella cosa a mi és
conquesta e guaanyada, si bé no sé que a mi sia comprada e guaanyada.
Enadeix lo senyor rey que allò meteix sia entés en aquell qui comprarà o alcuna cosa pendrà en nom d'altre sens
manament, si puys aquell per nom del qual serà feyta la cosa ó haurà per ferm.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 187.
a mi guayada per aquella covinença sollempnial o no sollempnial, és a mi donada demanda que yo pusque demanar
aquella cosa la qual serà a mi promesa per la covinença sobredita, que serà feita al meu procurador e és
donada a mi excepció o defensió, per la qual me pusca defendre sobre aquella cosa pus a mi sia liurada si altre la
demanave.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 187.
qui l'havia feit procurador o del pubill de qui era tudor, la senyoria d'aquella cosa no és partida d'aquell procurador
ne d'aquell tudor, e no val res aquella alienació ne aquell liurament d'aquella cosa, per ço cor aquell errava liuran la
sua cosa, axí com si fos del senyor o del pubill.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 188.
sarrahins, aquell castell o fortalea o vila o alqueria o altre loch és a nós conquest e guaanyat.
DE SIGNIFICACIÓ DE PARAULES
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 188.
dretament que no ha aquella cosa, jasia ço que puys sabrà que aquella cosa és sua, e per ço no apar que ell haja
aquella cosa, car lo preu d'aquella ell no ha, e per ço, si ben la cosa té ell en son poder e la ha, no roman que no
puscha demanar lo preu e
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 188.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 189.
egualtat, e ço que és leeriva cosa de ço que no és leeriva cosa, e que dóna a cascun son dret e ço que deu ésser seu.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 189.
pagar segons los drets de nostra ciutat.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 190.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 190.
demane.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 190.
excepció, ço és, contra la defensió d'aquell qui és demanat.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 191.
li ret totes les obligacions e les demandes que a aquell a qui atorga e ret los béns pertanyien, per ço car sots
appellació o paraula de béns són compreses e enteses demandes e deutes.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 191.
de la cosa romanga a aquell senyor qui obliga la cosa o la dóna a cens.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 190.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 192.
pedres e tota matèria ab la qual pot hom noure e fer mal a altre.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 192."Yo leix a aytal son viure",
és comprés e entés aquelles coses que són
necessàries a menyar e a beure e a vestir e a calçar e a estatge e altres coses necessàries a son cors.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 192.
haguesses.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 193.
faça ivaçosament, e enaxí d'aytal dan que no és fet, mas és sperança que
de conéxer e determenar sobre aquell dan que
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 44-45.
appel·lat d'aquella sentència, o quant per consentiment de les parts serà confermada, o quant la part que s'appel·là
no segueix la appel·lació que haurà feta d'aquella sentència enfre aquell temps, enfre
seguir, o quant és trobat que la sentència és donada dretament per contumàcia. E axí quant lo temps serà passat, que
serà contengut en la sentència, si algun temps hi serà posat entrò al qual temps dejen ésser pagades les
coses que seran jutjades la sentència deu ésser de tot en tot menada a exequció.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 52.
meteixs jutges. Mas sentència que serà donada per jutge delegat d'aquell jutge qui serà ordinari no sia menada en
exequció per aquell jutge delegat, mas per lo jutge ordinari qui aquell havia delegat. Emperò, lo jutge delegat pot
dir al jutge ordinari que men la sentència que ell haurà donada a exequció e el jutge ordinari deu-la menar a
exequció, jasia ço que conega que aquella sentència no sia donada dreturerament depús que serà passada en cosa
jutjada.
Furs de València, vol. VI, (Barcelona: Barcino, 1994), p. 97.
temps que és establit a menar la appel·lació, meynsprean encara de demanar jutge qui conega sobre aquela
apel·lació per ço que per aventura enganosament alonch que no satisfaça a les coses que son jutjades, lo jutge o
aquell qui serà conexedor establit a aquella appel·lació cit per dret e deman aquell qui
per dret citat e demanat no volrrà venir, lo jutge davant dit jutge e defenesca per sentència lo pleit de la appel·lació,
jasia ço que
les parts.
DE REGLES DE DRET
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 194.
deguda e de mantinent sien diners o altra cosa, pot ésser demanada.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 194.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 195.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 195.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 195.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 195.
manifestament mostra la no sabença d'aquell qui erra.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 196.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 196.
altruy volentat.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 196.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 197.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 197.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 197.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 197.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 198.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 198.
que ha feit és en loch de la possessió.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 198.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 198.
solta, si donchs manifestament e nomenadament no apparrà per paraules, que sia solta e lexada.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 199.
feytes ab rahó en aquella cosa.
DE NAUFRAIG E D'ENCANT
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 199.
ne de les coses ne dels esmerçamens ne dels hòmens de qualque loch que seran, estrayns o privats, ne de les coses
d'aquells qui arribaran o trencharan per perill de mar o per tempestat dins lo terme del regne e de la ciutat de
València. E si alcunes coses d'aquells seran preses per nós o per altre, aquelles coses sien restituïdes als
senyors de qui eren.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 200.
emperò, que no sien dels habitadors del regne de València, si faran encant en alcun loch del regne, donen a nós
poden de dret recobrar.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 201.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 201.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 201.
aquestes coses damunt dites sien observades per tots temps; e si han privilegi sia observat a ells, d'altra
manera donen, axí com damunt és dit. Emperò, l'abitador del regne de València sia franch e liure de les
sobredites coses per tots temps.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 202.
cosa no
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 202-203.
giten, que pus tots los mercaders o la major partida s'í acordaran, que primerament començ qualsevol dels
mercaders de gitar e depuys tots aquells qui seran en la nau que façen atretal; e que tot allò que gitaran, que
partescha e que
coses seran en caxes ne en altres coses dins la nau hi sien comptades, e
meytat del preu que valrrà la nau; e si per mullar o per ladronici o per alcuna altra rahó se perdia alcuna cosa de la
nau, la qual cosa lo senyor de la nau deja esmenar, que
ensemps, enaxí que cascun pach per la part que haurà en lo cors de la nau. E si aquelles parts dels cors de la nau no
bastaran a aquella cosa a esmenar, que
de la nau sia tengut d'esmenar e de pagar dels altres béns seus ço que
senyor de la nau sens voluntat dels mercaders e dels mariners entrarà ab la nau en alcun port, on ells coneguen que
entrar no dejen, o no volrrà ormejar la nau axí com mester hauria, pus dels mercaders ne serà amonestat o serà
amonestat d'adobar aquella nau, axí com pusque e deja, e sobre açò alcun mal pendran los mercaders d'aquella nau
o
parçoners no y meten res del lur. E si
parts que hauran e
Enadeix lo senyor rey que ço que és dit en nau sia entés en tot leyn o barcha pocha o gran.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 204.
semovens, les quals lo sarrahí o la sarrahina tenrrà manifestament o amagada, si donchs no seran posades aquelles
coses a ells per ornament de la persona, les quals coses que seran a ells posades per ornament de la persona, dehim
e establim que sien del comprador.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 204-205.
altra bèstia, lo venedor no sia tengut de vici o de malaltia al comprador, si aquell vici o aquella malaltia
porà manifestament aparer al comprador. Mas de malaltia o de vici que no apparrà, sia tengut lo venedor al
comprador, si aquella malaltia o aquell vici era en aquella cosa venuda, enans que la compra o la venda fos
feita, de la qual malaltia o del qual vici qui no apparrà, lo venedor, jasia ço que no sabrà aquella malaltia o aquell
vici que no és apparexent, sia tengut al comprador en aytant quant ell la comprarà, meyns si sabés que aquella
malaltia o aquell vici hi fos. Emperò, si
preu e tot lo seu interesse e que recobre la cosa viciosa o malalta que havia venuda. Vici amagat és appellat bèstia
que ha costum o abte de tornar a enrere o que és repròpria, o servu o serva que cau de gota o que ha menahó
perdurable o que ha sanch fluix o qui és mut o sort o altres semblants vicis amagats. Vici aparexent és appellat
quant és geperut o quant li aparexen los senyals de leges nafres que ha haüdes, o quant ha nafres que encara no són
sanades, o quant se dol o és contret o és cech o laganyós, o quant haurà perdut la mà o altre membre, o serà lebrós o
ronyós o altres semblants vicis que manifestament aparexen.
DEL BATLE E DE LA CORT
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 213-214 i vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 206.
vendre aquella cosa que compraran e que ells no y façen nulla maestria ne força perquè aquella cosa s'aja a vendre,
ne pusquen comprar nenguna cosa que ells hajen jutgada a vendre; e si ho fahien, que la compra aquella no haja
valor.
Aquest fur esplanà e romançà los senyor rey.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 216.
la cort tendrà aministració de la cort o
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 217.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 216-217.
los quals tendrà per nós, o logarà a altre, o vendrà per alcun preu, ne per aquell preu per què seran venudes ne per
major.
Enadeix lo senyor rey que lo justícia ne
de València reembre negun hom; e si ho faran, que reten ço que hauran pres a aquell de qui pres ó hauran, e
paguen per pena
Encara dehim que lo justícia ni l'acessor ni
València; e si ho faran, que reten lo serviï a aquell de qui lo hauran pres e donen per pena
n'hauran reebut, de la qual pena haja lo senyor rey la meytat e aquell qui haurà donada la reemçó o
serviï l'altra meytat; mas del batle, totes les
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 222.
que hi sien appellats; e aquell batle respona feelment de totes les rendes e de totes altres coses que haurà preses, e
de les exides de la cort, levat açò que a ell és donat per son trebayl e per son offici; e pus que serà fenit lo temps de
la sua aministració, no haja poder ni leer de destrényer alcú, ne reeba quarts; mas aquell qui aprés d'ell serà
cort destrenga e reeba totes les calònies e
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 162-163.
terme d'aquella ciutat; e ell sol oya e determén tots los pleits civils e criminals, ab consell dels
prohòmens de la ciutat. E tots los pleits civils e criminals sien menats e oÿts e determenats sots conexença e poder
d'aquella cort o d'aquell qui serà sotsdelegat d'ell e no sots conexença ni en poder d'altre. E nós podem e devem
destrényer cascun vehí de la ciutat a tener la aministració e l'offici de la cort, dementre, emperò, que ell hi sia
sufficient e covinent, enaxí que no se
Enadeix lo senyor rey que d'aquells
nostra absència, per justícia, que d'aquells sia presentat
tenguts tots los cavallers de seguir la senyera de la ciutat o del terme o de qualque loch que sien; e si no ho fahien,
que no sien demanats en la dita elecció.
Furs de València, vol. I, (Barcelona: Barcino, 1970), p. 174.
que sia cort sia elet e posat d'
DE NOTARIS
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 208.
an en lo qual aquells qui fan los contracts los fan en presència d'aquells escrivans. Emperò, si hi posaran altre dia o
altre temps passat o esdevenidor, axí com a falsaris sien punits.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 208-209.
de març, e lo dia que la carta serà feita, e
serà feita, e els noms dels escrivans e els senyals d'ells, e que tota hora façen menció de rasura e d'esmena e de
sobrescrit si hi és aprés los senyals d'ells. E les cartes les quals ells faran escriure, hajen aquella metexa
valor com si ells les escrivien. Dementre, emperò, que aquells scrivans les sotsescriuran enaxí: senyal d'aytal
públich notari de València qui les damunt dites coses féu escriure, ab loch e ab dia e ab an damunt escrits.
Enadeix lo senyor rey que si les dites coses no faran, sien gitats de l'offici per mig an.
Encara enadeix lo senyor rey que si hi fa falsia scientament, que perda lo puyn e que no sia més escrivà e perda tots
sos béns.
Encara enadeix lo senyor rey que
haurà de què
Encara enadeix lo senyor rey que
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 242.
contracts,
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 213-214.
públiques, testaments o cartes de núpcies ne d'alcun altre contract, enans aquelles cartes que
seran feites per clergues qui portaran corona sien de tot en tot gitades de tot juhiï e de tota creença. E si per aventura
aquell qui serà fet escrivà, pus que haurà pres l'offici d'escrivà serà clergue o portarà corona, sia gitat per tots temps
d'aquell offici. E negun no sia fet escrivà públich, si donchs no haurà casa pròpria en aquella mateixa vila on serà
feit escrivà o e
En aquest fur enadeix lo senyor rey que negú qui port corona ne negun clergue no puscha ésser assessor
contínuament ne tinga loch de justícia.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 232.
jaquesquen lo libre e
loch d'aquell qui serà absent pusque fer les cartes e metre les notes en forma pública.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 215.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 215.
jur que serà leyal e feel en son offici.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 239.
sien destrets de manifestar ne de dir a nós ne a la cort ne a alcú altre, sinó per rahó de testimoni a fer, aquelles coses
que noten e escriven o denant ells són dites en secret. E sia feit manament a aquells e encara que ells juren que en
totes les vendes de les honors e de les possessions que seran feites de ciutadà a ciutadà o de hom de vila a hom de
vila o de ciutadà o de hom de vila a altres, tota hora posen en la carta aquesta clàusula, ço és a saber: "levats
cavallers e sancts"; e d'altra manera sots pena de l'offici no sien osats fer cartes e ells ab lurs pròpries mans
escriven e façen notes e
seran presents al contrat a fer; e que aquells escrivans personalment reebén les cartes e
fermançes, e que tota hora posen en les cartes lo loch en què seran feites les cartes, e que no reeben algunes cartes
per nom d'altre, si donchs les parts que faran los contracts no seran presents e que ho vegen e que ho ojen.
Furs de València, vol. VII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 228.
testaments e totes actes públiques escriure e reebre e fer.
DE GUIATGE E DE TREVES
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 7.
volrrà entrar en València, la cort e
encara, per gran hom ne per poderós que aquell sia, no entre dins la ciutat, si donchs primerament a conexença de la
cort e dels pròmens de la ciutat no assegurarà aquell qui té en reguart, que no li faça mal en la persona ne en alcunes
coses sues per si, ni per altre per alcuna art o per alcun enginy o per alcuna occasió. E açò meteix haja loch en tots e
en sengles castells, viles e lochs del regne. E nós, si
metre, ell assegurant que no faça mal e que faça dret e
Enadeix lo senyor rey que si alcú contra açò farà, sia punit a arbitre de la cort e dels prohòmens.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 10.
tengut públicament en les carreres ne sia portat per ço que
nafrat o aquell mort sia portat a la casa o que hom lo soterre. E si alcú contra açò farà, pach a la cort
quantesque vegades açò farà. E si aquesta pena no porà pagar, sia punit e
cort.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 10.
regne, qui haurà mort o pres alcun hom de València, o en altra manera legament o cruelment li haurà feita
injúria. Si, emperò, alcun qui axí haurà peccat entrarà en la ciutat de València, si alcun mal o dan o injúria l'en
vendrà o sofferà per alcuns dels ciutadans, aquell mal e aquell dan que ell pres haurà serà sens pena que no
portaran aquells qui feit ho hauran.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 12-13.
reeba d'ell cens o tribut, sinó per aquella cosa que li serà donada a cens. E si ho farà, que sia punit a arbitre nostre o
de la cort.
Enadeix lo senyor rey que là on diu son ciutadà que hi sia entés son vehí, si donchs no tenia terra per ell o no
menjava son pa. Ne null hom de la ciutat ni del regne no
de clergue, ne cavaller ni clergue no gós pendre homenatge d'alcun hom de la ciutat ni del regne. E aquell qui ho
farà, sia a mercé del senyor rey de clergue en fora, que no entenem que sia a mercé del senyor rey.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 13.
que per ell tinga o per la cosa que tinga a cens per ell.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 13.
estaran, són de nuyt e de dia sots nostra defensió, e de la ciutat del cap del regne tro a la fi del regne. Dementre,
emperò, que les persones que en aquells leyns iran façen dret als ciutadans del regne, si d'aquells faran alcun clam
en poder de la cort.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 14.
aytant de temps quant a nós plaurà, e aquells sien tenguts d'observar e de tener aquelles treves e la segurtat, e si ho
trencaran, esmenen lo dan que hauran feit o dat en doble.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 14.
aquelles, esmén-les en doble, restituït primerament lo dan que haurà donat o feit, e oltra açò sia punit de pena civil a
nostre arbitri.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 15.
primerament en doble lo dan que haurà donat o feit. E si alcun reebrà altre en son guiatge o en sa segurtat e puys,
duran lo guiatge o la segurtat, li farà mal, esmén-lo-li en doble. E si en la persona li farà mal o
penes peccunials e civils que són establides e
aquelles nafres lo nafrador muyre.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 16.
salvus e segurs en anan e
cases o en altres lochs lurs lexaran, jasia que sien mobles o no mobles o semovents.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 19.
que no serà partida, serà guiada a aquell de qui serà, totes les altres parts d'aquella cosa comuna, que no serà
partida, que seran dels altres senyors, són enteses que sien sots aquell guiatge.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 19.
jutge.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 19-20.
ciutat o del regne de València o encara estrayn, li faça mal en sa persona o en sos béns, la cort faça denant sí
venir aquell, del qual l'altre se tembrà, si serà trobat que sia present en la ciutat o e
bé e sufficientment ab certa pena a coneguda de la cort, esguardada la valor de les persones e la temor, ço és, per
qual rahó se tem a conexença de la cort e dels pròmens de la ciutat, que no faça mal per sí ne per altres a
aquell en sa persona o en sos hòmens o en ses coses. Emperò, si no volrrà aquell assegurar, la cort bandeig-lo
públicament per tot lo regne. E si alcun mal d'aquell, lo qual no volch assegurar o d'altre li vendrà, aquells qui
li hauran feit no
e els prohòmens façen exir aquell de la ciutat e del regne de mantinent que dret no volrrà fer ne assegurament, e
ajuden e defenen aquell qui perferrà de fer dret, e l'altre null temps no entre en la ciutat ne e
plenerament li haurà feit assegurament. E si ans que ell haja feit l'assegurament l'ociurà, axí com a contumaç e
rebell de dret a fer e de assegurar, prena pena de mort. E si per aventura, ans que
en sa persona o en sos hòmens o en les sues coses e si
establides per nafres, o per ferides o per dans que són feits o donats a altre.
Enadeix lo senyor rey que si, pus que serà bandeyat, s'aturarà e
vegada que serà trobat
Encara enadeix lo senyor rey que si lo justícia del loch, pus que hom lo li haja feit a saber, aquell no pendrà, pus
trobar lo porà, o les damunt dites penes no li darà, que pach la dita pena de
sofferrà, sabén que aquell serà bandejat per la dita rahó, pach per pena
a arbitre de la cort e dels prohòmens. De les quals penes lo senyor rey haja la terça part e aquell per qui serà
bandejat, la terça part, e aquell qui l'accusarà, la terça part.
DE FEUS
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 30.
que li reta aquell castell depuys que
enaxí que
retre sia traÿdor manifest, enaxí que no se
d'altruy per batayla o per paraula o per altra manera en alcuna terra.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 31.
la carta no sia contengut, jens per açò no roman que no hajam postat en tot lo terme del castell o de la vila o de
qualque altre loch, en los quals nós nos retenem postat, o altre e en totes les fortalees que aquí seran feites o
car en nom o en appel·lació del castell o de la vila o d'altre semblant loch, no y és entés tan solament aquella
fortalea que és dins los murs, mas qualque cosa o fortalea és dins los térmens del castell o de la vila.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 31.
voluntat, tan longament prena totes les rendes e les exides e
contengudes dins los térmens del castell, quant longament tendrà la postat d'aquell cors del castell.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 32.
per
quals haurà feites dins aquells
vasall seu per fadiga de dret, la qual trobarà en lo vasall, no reta lo castell aprés
vasall haurà fermat dret a aquell senyor e feit e complit.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 32-33.
que ell li haurà feita la cosa que serà feu o altra cosa, la qual tenrrà per altre a cens o a tribut o a alcuna certa part de
fruits o de serviï, sens consentiment e sens fadiga e sens luÿsme del senyor. Emperò si, aprés la mort del marit,
aquella cosa que serà feu o que farà cens o farà o darà certa part de fruyts o de serviï s'esdevenrà que la
haurà la muller en compensació d'alcun dret seu o serà donada a ella en paga per lo marit o per los hereus del marit,
lo senyor en aquella guisa matexa haja loïsme d'aquella cosa, enaxí con si venda o alienació fos feita a alcun altre
d'aquella cosa.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 33-34.
són o seran tenguts. E si serà feit contra açò per dret, res no valla ne
qui
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 34.
ne
senyor. E si
poden recórrer al rey per lo greuje que
del feu, deu-lo
segons que
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 35.
enpeyorarà haja la
seria rahó ne s'acordaria a dret que un fos senyor e vassall per rahó de una matexa cosa.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 35.
viles, en alqueries o en qualsque altres lochs seus, si donchs no serà a ell atorgat de nós specialment e espressa ab
carta.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 36.
persona d'ell, axí los cavallers no deven jaquir lur senyor en batalla campal. E si ho faran, perden totes aquelles
coses que per ell tendran.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 36.
haurà fills mascles, devem-lo confermar a la filla, dementre, emperò, que la filla s'oblich a fer aquelles coses, a les
quals lo pare era tengut per lo feu. E aquestes coses damunt dites hajen loch quan aquell qui tenia lo feu morí sens
testament.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 37.
senyor, per qui tenrran lo feu. E façen-se sos hòmens de mans e de bocha e prenen per mà d'aquell hereu lo castell
e
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 37.
denant nós o denant lo senyor per qui tendrà lo feu aquell hereu poch, e farà a ell, ço és, al senyor major, homenatge
per aquell feu, lo senyor atorch a ell lo feu, salvu son dret, e sens perjudici d'altre qui dret hagués en aquell feu.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 37-38.
vinga aquell hereu denant nós quant lo feu tendrà per nós o denant altre senyor, per lo qual tendrà lo feu sens tot
miyà, e faça a ell homenatge per aquell feu, e ladonchs atorch a ell lo feu lo senyor, salvu son dret e
salvu lo dret d'altruy.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 38.
un an, pus son pare serà mort, perda lo feu.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 38.
València, deven fer sagrament e feeltat a nós e als nostres successors qui succehiran a nós dreturerament en
València.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 39.
neguna guisa, sots cert preu o no cert, sens volentat o sens consentiment esprés del senyor per qui aquella cosa té. E
si
preu o de la estimació de la cosa, enaxí com si aquella cosa que per ell era tenguda fos en veritat venuda, car
permutació o escambi semblant és a venda.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 39.
València a nós, quanque quan e quantesque vegades de nós ne seran demanats, si nós nos clamarem d'aquells,
jasia ço que ells no tendran feu per nós.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 39-40.
cavallers fermen dret en nostre poder, e si nós no serem present e
València, e responen sots conexença e juhiï de la cort e façen a ells dret. Si donchs no contendran sobre
aquella cosa, la qual tendran per ells en feu o a certa part de fruyts o de cens o de serviï, en lo qual cas deven fermar
e fer dret en poder de lurs senyors per los quals alcuna de les davant dites coses tenrran.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 40.
son senyor ociurà o en batalla campal contra son senyor serà, perda lo feu.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 40.
emperò, a qui més lo senyor ho volrrà atorgar.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 41.
feu, per rahó de regonexença e de fadiga de dret e per rahó de serviï, quant lo feudater no volch fer o no féu lo serviï
que dech fer al senyor del feu e quan lo senyor vol tener per alcuns dies son alberch al castell.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 41.
espressament no sia dit que
e pau e guerra e fadiga e luïsme, si donchs espressament e nomenadament lo senyor del feu no ho haurà defenit.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 42.
postat del castell o empararan a ells lo feu, no deven a ells retre lo castell ne
refeites totes les messions, les quals lo senyor haurà feites en la presó del castell e en la guarda d'aquell e en
l'emparament del feu.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 42.
reptament que
los feus que pertanyen a aquell castell, entrò aquell qui contradeïa la postat e menyspreave son senyor haja
esmenades a aquell senyor totes les messions e totes les altres coses que ell perdé en la presó del castell e en la
guarda d'aquell. E encara haurà a assegurar al senyor en les sues mans juran per sagramental qui sia scrit que la
postat d'aquell castell en neguna guisa d'aquí enant no sia més al senyor contradita.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 43.
serà son traÿdor o baare, e si
seu.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 43.
se volrrà e
vassal, e
DE BATALLES
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 44.
per asalt ne per volentat.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 44.
testimonis. Car là on prova fall és jaquit a juhiï de Déu e de hòmens, sinó en cosa de tració, e ladonchs és acostumat
de fer batalla, si les parts s'í acorden.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 43.
per les cuxes e en altea e en grossea, e sia
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 45.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 45.
payeses.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 46.
batalla, encara si
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 46.
feelment se menaran per cascuna de les parts. E que negú no gós parlar ne fer senyals mentre la batalla durarà. E
qui ho farà, sia punit criminalment.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 46-47.
capmall e calçes de ferre. E que port escut e lança e capell de ferre. E no port coltell ni misericòrdia, ni nulla altra
arma. Ne no meta sucre candi en null loch del escut ne en altre loch ni port nòmina ni breu ne pedres
precioses ni neguna altra machinació. E açò jur cascun d'aquells.
Aquest fur mellorà e romançà lo senyor rey.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 48.
quals del camp exiran e en aquell estament, e la cort guart aquells en
ensemps ne jaguen, ne les nafres no
dó hom a menyar.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 48."vençut só"
o paraules semblants, o si mor e
vençut.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 49.
aquell bataller no
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 49.
de
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 49.
aquell qui serà vençut restituesca lo dan al vençedor que haurà feit e les despeses que haurà feites en los metges. E
vençedor haja la cosa per què la batalla fo feita. E si
traÿdor e isque del regne. E
aquelles coses la cort del loch.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 50.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 50.
alcunes armes.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 50.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 50-51.
guardes sien nomenades e eletes e posades per la cort e per los prohòmens.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 51.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 51.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 51.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 51-52.
farà, de mantinent sia pres per les guardes armades a cavall. E com serà pres sia punit a arbitri e a
conexença de la cort e dels prohòmens.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 52.
de la cort e dels prohòmens.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 52.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 52."Jo,
. O si ell fa la batalla per sí mateix, jur axí:
aytal, jur que fermament aquest per qui yo fas la batalla demana dret e veritat, axí Déus m'ajut en aquesta batalla e
els sants Evangelis de Déu""Yo, aytal, jur que fermament deman e defén
veritat e dret, axí Déus m'ajut en aquesta batalla e els sants Evangelis de Déu".
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 53.
cavaller e
que aquells feels, pus partit los hajen lo sol, que
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 53.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 54.
vençut e per condempnat.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 54.
ésser nuus en bragues e deven estar erets sobre una taula plana ab los braçes erets e ab les mans junctes, dementre
que seran mesurats per les espatles, e axí estant deven ésser mesurats ab un fil de li o de cànem encerat que sia de
saber, per los pits sobre les mamelles e per los braçes e per les cuxes, ço és a saber, per los pus grosses lochs. E
deven ésser mesurats d'altea del cap, del nas entrò al taló, enaxí que
per lo dors entrò al taló. E aquell qui serà mesurat deu ésser bé eret, enaxí que no s'encorp a enant ne a enrere, e
deven ésser donats
rahó e en aquell loch on seran mesurats, deven ésser
alcuna casa en què no sia molta gent, sinó tan solament la cort e
mesurats. E aquels feels qui seran de la una part e de l'altra no deven parlar dementre que aquells qui deven fer la
batalla seran mesurats, si donchs per aventura no vehien que no fossen feelment mesurats.
DE MOLINS E DE FORNS E DE BAYNS
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 55.
hauran sonat. E si ho faran, perden lo blat que hauran haüt aquell dia per multura.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 56.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 56.
observat per tots temps. Que per major preu no molguen, mas per menor poden molrre.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 56.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 60.
pena al senyor del molí quant costarà d'adobar. E si enfre los davant dits dies no
reparació que costaran los molins d'adobar e tot lo dan que n'haurà sofert lo senyor dels molins.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 60-61.
ab tota reverència aquell dia del dicmenge e
sarrahins, cor nostre senyor Jesuchrist volch que hom se abstengués e
fer e el dia del divendres sant, en lo qual volch morir. E
quals les fembres se bayaran en aquells meteixs bayns.
DE PA QUI ÉS DE MENOR PES E DE LES MESURES QUE SÓN PUS MIRVES QUE NO DEVEN ÉSSER
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 62-63.
Emperò, si la terça vegada serà trobat menor, sia trencat e perda lo pa que aquí serà aquella de qui era e dó per pena
aquí depús que la tèrcia haurà sonat tro al migdia, e altra pena no sufra en sa persona o en ses coses.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 63.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 63.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 64.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 64.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 64.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 65.
ores de la fanecha e del almut e la bocha de la fanecha e del almut sia egual e semblant de totes
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 65.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 65.
alna e oltra l'alna
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 66.
manera perden les candeles.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 66.
sous lo march.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 67.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 67.
quarters. E si portarà portadores, somada de vi sia de
liures. E enaxí tot aver de levant e de ponent e totas viandes e lana, vi, venema, oli, formatges, seda, li e estopa,
cànem, figues, panses, farina e tot altre aver gros e menut que deja ésser pesat, sia pesat e liurat e reebut al davant
dit pes, e null temps aquell pes no sia mudat ne mirvat ne cregut, mas aquell sia tots temps en la ciutat e en
tot lo regne de València.
DEL OFFICI DEL PES E DE LES MESURES
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 68.
castell o loch del regne no darem ne atorgarem ne vendrem ne empenyorarem ne en neguna altra guisa alienarem ni
transportarem a cavallers ne a persones ecclesiàstiques ne seglars ne a alcú o a alcuns altres a temps o a per tots
temps.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 68.
mesura de vi e de totes coses que deven ésser mesurades, per ço que aquell pes o aquella mesura pusque hom
recórrer sobre semblants peses e sobre semblants mesures.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 69.
tota calònia que no li
ab
si trobarà alcunes peses o mesures falses, port aquelles a la cort, e la cort ab
veres o falses, e pus que la cort ó haurà jutjat de les falses mesures o peses, sien dats per calònia
haja la cort lo terç e
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 70.
pesa, no deman ne prena alcuna cosa acostumada o no acostumada o establida o a establir del comprador o del
venedor estrayn o del ciutadà o de qualque altre habitador, ans pes sens tot serviï e sens tots diners e sens tot preu.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 70.
pes, barçelles o quarters.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 71.
habitador de la ciutat qui tinga per aquell an, en què serà elet, l'offici de la almadaçafia, e al començament de la sua
aministració jur sobre sants Evangelis de Déu que feelment en aquell offici se haurà e guardarà e farà guardar totes
coses e sengles que pertanyen a aquell offici, e esquivarà e castigarà les falssies e
ciutat.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 72.
pejoren, ne fems ne legees no sien posades en les carreres o en les barbacanes o en altres lochs dins los murs.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 73.
tinguen ni venen carns mortehines en la carniceria ni corrompudes ni sobreposades ni farsides, ni inflen alcunes
carns ni les venen en la carniceria, mas en la fi de la carniceria tenguen e venen carn de boch o mortehines o
corrompudes. D'altra manera, si contra açò faran, donen
ciutat la terça part e aquell a qui serà venuda, la terça part.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 73-74.
un prohome ciutadà, lo qual prena e tingue lo damunt dit terç e dret, e sia donat aquell axí com és en
missatgeries, quan los ciutadans trametran a nós missatges per alcuns feits o per alcuns negocis de la ciutat o que sia
despés en altres feits, que sien de públicha utilitat.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 74.
manera de sement o de fruits, lo vehí o
cosa. Mas los mesuradors mesuren francament e liura sens tot preu e sens guardó e sens tot serviï a estrayns e a
vehins. E cascun pusque francament e deliura fer banchs e taules sens tot serviï e sens tot do de prop lurs hedificis e
lurs cases e lurs estatges tals que no estrenguen la amplea de les carreres o de les vies, ni alcun no dó ni servesca
alcuna cosa a nós o a la cort o al batle o al almudaçaf o a alcun altre per portals de cases o de finestres o de
guardamens que isquen en vies ni en carreres ni en portxes ni per anvans ni per nulla altra obra o edificis, en los
quals la nostra auctoritat o sentència o ben vista o conexença o de la cort o del batle o del almudaçaf o d'alcun altre
sia necessària o deja ésser posada.
DE MARINERS
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 78-79.
soldada en doble. E si la galera era en Espanya, si
prenguen-los e tinguen-los tan longament preses entrò que la galera sia venguda, per ço que
haja calònia d'aquells qui seran fuyts.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 79.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 79.
les coses de les galeres o dels altres leyns, que restituesquen aquelles coses als senyors a qui seran emblades, e la
cort punesque aquells axí com a ladres.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 80.
leyn d'una tira pusquen-se metre en la galera, ells, emperò, retén e tornan la soldada al senyor del leyn, si donchs lo
leyn no era varat per rahó de partir e de moure d'aquí.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 80.
senyor del leyn prengue aquells e tengue
DE SAIGS E DEL CARÇELATGE
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 81.
deutes, dels quals serà feit clam de
cosa ni demanen oltra los damunt dits
Enadeix lo senyor rey que aquell qui deurà lo deute de
si paguen dins aquells
quart guaanyat.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 93.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 94.
estia tan longament pres tro aquells haja pagats, dels quals haja la cort la meytat e
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 95.
cort, la qual casa donam al comú de la ciutat, establida a pledejar, e en altre loch no sia menat ni detengut pres. Ni
alcun no sia tan osat que haja carçre privada a metre o a tenir aquí alcuns preses. E si ho farà, sia punit
peccunialment a arbitre de la cort e dels prohòmens de la ciutat.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 93.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 100-101.
per alcuna cosa o seran meses en la carçre o en la presó.
Furs de València, vol. II, (Barcelona: Barcino, 1974), p. 80.
pecunialment per lo fisch, ço és, per l'official del príncep o per alcun altre hom privat o per demanda que li sia feita
per alcun crim; mas si serà demanada per deute fiscal o privat, respona per sí o per son marit o per altre sufficient
procurador. Emperò si serà tal crim per què
que no pot haver fermança que dó, jur que ella estarà a manament del jutge e a conexença, e que observarà ço que
jutgarà per dret. Mas si
ladonchs deu ésser guardada curosament per la cort, enaxí que no sie mesclada ab los altres hòmens preses de la
cort.
Enadeix lo senyor rey que tota fembra que aurà dita o feita injúria o malefici e no porà donar fermança o caplevador
de dret, que sia tenguda presa, mas no estia entre los hòmens mesclada.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 100.
sia detengut pres en la carçre oltra
tenir d'aquí enant per descobrir veritat d'alcuns feits.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 101.
foren preses, e que sia present l'acusador o
prohòmens de la ciutat, és tengut a tota aquella cosa a la qual aquell qui era pres era tengut.
DE DRAPERS E DE SARTRES
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 103.
sartres vendran draps d'una natura per altra, axí com bons e no malfeits, e
d'aquella natura per la qual ells lo vendran, lo draper restituesque lo drap al comprador a arbitre e a conexença de
bons hòmens.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 103.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 103-104.
restituir aquells vestimens. E si
vestiment que era d'altre darà, altre tant sia tengut de donar.
DE DRAPS E DE FUSTANIS
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 120.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 120.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 121.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 121.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 121.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 122.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 122.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 122.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 122.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 123.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 123.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 123.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 123.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 123.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 124.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 124.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 124.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 124.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 125.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 125.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 125.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 125.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 125.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 126.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 126.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 126.
inquisidors l'altre terç.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 126.
terç, los inquisidors l'altre terç.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 127.
sien axí, com damunt és dit, partits.
DE ÇEQUIERS
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 129.
aygües ne torbar les céquies ne tolrre les aygües d'una céquia ne menar per altra ne trencar les mares de les céquies
o les filloles, ne fer neguna cosa de injúria a son vehí sobre les aygües. E si alcun ho farà, pach
aquell per la damunt dita pena e per la força ab la cort e sens la cort e segons que a ell serà ben vist.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 130.
heretats no volrran pendre l'aygua a rregar. E si alcun posseix alcuns lochs qui no han acostumat de regar tro açí,
pusque pendre l'aygua ab què reg aquells lochs, segons la manera del loch o de la possessió e que rech aquells lochs
sens vet d'alcú e dón d'aquí cequiatge, segons la tenor dels altres vehins d'aquella céquia.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 131.
porguen e escombren aquelles d'erbes una vegada cascun an, e no tornen l'aygua en les céquies entrò que sia vist si
sufficientment seran escombrades, segons la manera sobredita.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 131.
a aquells braçals e façen tots los partidors de les aygües e refaçen, segons la manera e l'establiment e la forma
antiga, e
per aquells ponts, e que refaçen les céquies que seran rotes, segons la manera e la forma e
resclosa serà tota trencada, reparen aquella enfre
e la manera antiga.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 132.
quals lo pa serà sembrat. E en la venda de les céquies que serà feita a ells, tota hora sia espressat quant deven
pendre per cascuna jovada de terra; e demanen les penes que són establides a aquells que derrocharan o trencaran
les céquies o les filloles de les céquies o lexaran l'aygua anar no degudament e no tornaran aquella a la mare e
temps que deuran o e
braçals; e si no
los cequiers e hajen de tots lo doble que costaran d'escombrar. E si l'hereter quan regarà o no regarà o d'altra
manera gitarà l'aygua en les vies o en les carreres, pach
cells qui passaran per les vies o per les carreres, lo dan que hauran soffert per lo gitament d'aquelles aygües.
Los hereters, emperò, destrenguen e penyoren sens cort los cequiers, si no metran sufficient aygua en la céquia,
dementre que aquella poran pendre e atrobar en Godalaviar.
DE METGES
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 133.
no haurà presa penitència.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 140.
totes altres arts e de física e de dret civil e canònich, en tot loch per tota la ciutat.
D'AQUELLS QUI REBUJEN MORABATINS O MAZMODINES
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 141.
pena, d'aquells qui ho faran, de
DE LEUDA E D'OSTALATGE E DE CORREDORS
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 142.
mesuratge ne leuda, peatge, portatge o ribatge d'alcuns esmerçaments o de qualsque altres coses que sien pròpries
d'ells, les quals portaran o faran portar o faran vendre o hauran en la ciutat de València e en en tot lo terme
d'aquella, o d'aquén trauran o faran trer per rahó de esmerçaments e per qualque altra rahó en la ciutat o e
metran o faran metre. Mas tots temps sien franchs e liures de les coses damunt dites en la ciutat de València e
en tot lo terme de la ciutat.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 151.
València per rahó que y estia, jasia ço que sia hom d'altre, sia franch e absolt del homenatge, enaxí con un
ciutadà de la ciutat, dementre, emperò, que desempar la honor per què fo hom d'altre.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 151.
en les coses sues, sinó que pach lo doble. E aquesta pena haja loch que pach lo doble lo vehí de la ciutat o del regne
si
pes, mesuratge, portatge o ribatge, ço és a saber, de comandes e dels esmerçaments dels estrayns.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 152-155.
terme d'aquella no sia pres més d'esmerçaments, sinó com davall és establit, ço és a saber, en aquesta guisa:
Cargua de grana don:
Cargua de cadarç:
Cargua de indi:
Cargua de bresil:
Cargua d'argent viu:
Carga de paper:
Carga de comí:
Carga d'arroç:
Carga de cotó mapús:
Carga d'anyines:
Centenar d'anyines:
Carga d'orpiment:
Carga d'amenlons:
Carga d'oli:
Carga de pebre:
Carga de cera:
Carga de çucre:
Carga d'ensens:
Carga de lacha:
Carga de canela:
Carga de gingebre:
Carga de classa:
Carga de mantega:
Carga de peix salat:
Carga de li:
Carga de cànem:
Carga de lautó:
Carga de regalícia:
Carga de conils:
Centenar de conills:
Centenar de cabrits:
Dotzena de cordovà vermell:
Dotzena de cordovà blanch:
Porpra doble:
Porpra senar:
Peça de cendant:
Bagadell:
Liura de seda:
Liura de mascuch:
Centenar de boquines:
Tracha de cuyrs de bous:
Carga de lana e de mel:
Carga de roja:
Carga de d'orxicha:
Carga d'alcaraüya:
Carga de coure:
Carga d'acer:
Carga d'estayn:
Carga d'alquena:
Carga de cotó filat:
Carga de gala:
Carga d'alum blanch e vermell:
Liura de çafrà:
Liura de girofle:
Arrova de d'atzebib:
Quintal de figues:
Carga de formatges:
Carga de ferre:
Quintal de plom :
Carga de pegunta:
Carga d'alquitrà:
Carga de sosa:
Flaçada:
La dotzena de moltonines:
La dotzena de salvatgina:
La dotzena d'anyins adobats:
La peça de tot drap de color:
Peça de drap de Leyda:
Barragans e draps blanchs de Narbona, la peça:
Draps de natura de Leyda, la peça:
La bala de sarzil:
Bala de fustanis:
Tota peça de fustani:
Tela de Rems e de Tries que sia entrega:
Tota altra tela:
Canó d'or filat:
Canó d'argent filat:
Carga de sagí:
Carga de cleda:
La peça d'alquiçens e de barragans:
Cavall qui pas per vendre:
Si serà venut en la vila:
Mul o rocí:
Bous o àsens:
Moltons:
Porchs:
Cabres:
Bochs:
Quintal de sabó:
Sarrahí qui pas per mar o per terra:
Sarrahí de reemçó:
Carga de vi:
Cavalls, muls, rocins qui per rahó de vendre entren en terra de sarrahins:
Lo centenar de corda redona:
Lo centenar de cames:
Carga de faves:
Carga de màstech:
Carga de goma:
Sarrahí alforre qui ischa del regne de València:
Carga de sofre:
Arrova de verdet:
Carga de seu:
Carga de fustet:
Arrova de noxadre:
Carga de màrtec:
Carga d'alcofoll:
Carga d'arroç que no sia picat:
Quintal de dàtils:
Centenar de correges d'espart:
Dotzena d'aludes
Liura de vermeyló: mealla.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 159.
alcuna cosa que vinga dins caxa, aygua rosada, roudor, tayn, carbó, cànem filat o obrat, e alcuna filaça e fil de li e
d'estopa, boix, vidre, blanquet, borra, pèl de boch, lana filada, nou d'exarch, nous noscades, moles de molins e
d'esmolar, barches, caxes, canades, barlets, alcuna obra de fust e de ferre, oles, cànters e qualque altra obra de terra,
pales de fust e de ferre, mànechs d'exades e de càvechs e de destrals, ferradures de bèsties e de galotxes o alcuna
obra de ferre e de coure e de lautó e d'aram, no donen nengun peatge.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 160.
cebes e tota ortaliça, anaps, escudelles, talladors, morters, gerres, frens, esperons, estreps, arçons de selles, basts,
taules, banchs, fusos, borses, correges, braguers, guants, pedaç de paper, vexells de vi, cups, vi qui ve e és aportat
per mar, tones, bótes, dogues, cèrcols, vímens, cingles, cinyels, cabestres, asts, ferres, grayles, loces, caçes, oles de
coure, pasteres, ros de vi, sal, morters de terra e de coure, cayrats e tota fusta, escuts, espaes segovianes, penats,
rahors, tesores, coltells, baÿnes, no donen alcun peatge.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 160.
armadures de fust e de ferre, claus, clavadures, forrellats, cadenats, forques, sàvenes, capells de feltre, capells
bugareyns, cobertors, manils de lana e de li, candelobres, pintes, agulles, alenes, oses, peix fresch, gavadals,
cedaçs, fusta, tea, òrguenes, çabates e regnes, capçals, plomaçes, ploma, coxins, azur, no donen alcun peatge.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 143.
mesuratge o ribatge qui juraran la habitació o
cap, ne encara d'aquells qui venrran per rahó d'estar a València, no sia pres peatge o leuda en alcun loch del
regne de València de les coses que aportaran a lurs obs, dementre, emperò, que juren l'estatge de la ciutat
quan seran en la ciutat, e si no ó volrran jurar, paguen la leuda.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 185.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 161.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 162.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 162.
de gingebre, d'encens, de canella, d'indi, de bresil, d'argent viu, de vermelló, de grana e de cardaç,
Carga de cotó, de gala, de roja, d'orpiment, de cera:
Carga de lacha, d'alum, de çucre e de sucre d'Alap e de Castella:
Carga de fustet e de regalícia e d'orxica e d'arroç e de comí e de batafalua e d'amenlons:
Caxa de paper:
Liura de seda prima de Jaén:
Tota altra seda:
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 163.
cuyram salvatge e d'escodat e d'aludes: mealla.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 163-164.
Centenar de conills:
Centenar de boquines:
Cuyrs de bous, la tracha:
Cordovà vermeyl e blanch, la dotzena:
Moltonines, la dotzena: mealla.
Li, cànem, oli, coure, estayn, acer, formatge, mantega, lana lavada, anyins, sabó, sal de compàs, sagí, alquena, lo
quintal:
Lo quintal de plom: mealla.
Lana surgea e filada, lo quintal: mealla.
Dotze alnes d'estamenya e
Quintal de figues, de panses e de cleda: mealla.
Quintal de dàtils:
Kaffiç de blat e de legum: mealla.
Liura de diners e de safrà e d'altres spècies que ací no són escrites, e de canons d'or de obra de seda:
Cavall:
Muls e rocins:
Bous e àsens:
Tot drap de grana:
Tota peça de drap de Gant, de Doaix d'Ipre de color que no sien vetats:
Peça de draps d'Ipre que sia vetat, bifes, estamforts d'Arraç de Sent Tomer, de Xaló, bruydes de Sent Quintí, pelós
blanch d'Ipre, de Licamosa e de la Illa:
Berregans e draps de Narbona blanchs:
Berregans d'Espanya:
Draps de Leyda:
Bala de fustanis de Milà:
Cap de fustani blanch de Barchinona:
Porpra ab aur:
Porpra sens aur:
Post de cendat de Montpeller:
E de Lucha:
Peça de tela de Rems:
Tela d'Espanya e drap de li: mealla. Per
La peça de picot de Castella:
Drap de Sent Daniel, la peça:
Estamenya de Banyoles e de Ripoll:
Dotzena de coltells: mealla.
Sarrahí:
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 198.
les quals reebran a vendre que no
compren ne prenen ne retinguen part ne presten diners en les coses que seran liurades a ells a enpenyorar o a
vendre, e hajen de la liura dels diners de totes coses e d'esmerçaments tan bé de levant com de ponent
abdues les parts, e que salvaran e diran e descobriran al peatger totes coses de què deje haver peatge o altre dret que
deja haver la taula del peatge.
De cavall:
De mul e de rocí:
D'ase e de somera:
De sarrahí:
E alcuna altra cosa no reeben d'alcuna de les parts, mas de
venedor los volrrà donar.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 200-201.
ne als nostres no sien tenguts de fer null temps, dementre, emperò, que façen lo sagrament damunt dit.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 207.
ciutat.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 208.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 166.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 166.
per portatge o per pes o per mesuratge o per ribatge
farà trer o comprarà, e enaxí segons més o meyns e
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 167.
cap, e que no escús peatge en altre loch en la nostra juredicció e que no faça altruys coses o altruys esmerçaments
seus, per ço que
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 171.
aquella cosa o d'aquelles coses retorn, de la qual o de les quals daran peatge, portatge, pes, mesuratge o ribatge.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 171.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 171.
la ciutat, e quan seran adobats, trauran-los d'aquén, no donen peatge d'aquells cuyrs, dementre, emperò, que no
venen aquí.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 172.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 172.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 172.
Olocau, Paterna, Quart, Serra, Cullera, Alcàcer, Picaçén, Espiocha,
Sullana, Madrona, Dues_Aygües, Cortes, Terrabona, e
e
entrò a Requena, no sia presa leuda alcuna o portatge, sinó tan solament en la ciutat de València.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 173.
metexa cosa és peatge e portatge e pes.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 180.
devesa e
qualque altra manera se volrrà alienar, là on se vulla liurament e sens tota leuda, tribut, cens, serviï e sens qualque
altra exacció.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 181.
encara que no sien de manera de caça, sien venudes o no sien venudes, alcuna leuda, peatge, portatge, cens, tribut o
alcuna altra cosa per qualque nom sia nomenada no sia donada, ne null temps no sia presa, exceptat tan solament
d'aquell bestiar que specialment e nomenada és posat en la carta de la leuda d'aquesta ciutat de València, de
les quals coses sia donada leuda, ço és a saber, aquella que és posada en la carta del peatge e no més.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 182.
peixs, los quals pendran en aygües dolçes e en estayns e en basses e en rius de la ciutat de València ne del
terme d'aquella, mas aquells peixs hajen franchs e liures per totes lurs volentats a fer. Mas de tots los altres peixs,
los quals pendran e pescaran en la Albufera de la ciutat de València donen a nós la
en nengun temps. Mas dels peys los quals pendran en la mar donen solament per tots temps la deena part e no més.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 184.
pendre, per alcuna art o per alcun engiyn en l'àer o en la terra o en la mar o en aygües dolçes o en estayns o en
l'Albufera, no donen alcuna cosa a nós ne als nostres successors o a alcun altre per negun temps, ans
hajen totes aquelles bèsties, aus, oçells, caçes e volatílies franques e liures per fer totes lurs volentats en qualque
guisa se volrran. E que per rahó ne per occasió dels lochs en los quals alcunes de les damunt dites coses seran
preses, no sia demanada ne presa alcuna cosa en neguna manera d'aquells caçadors e paradors o breladors.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 181.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 182.
e tota altra obra de terra e vidre, e redomes e copes e tota altra obra de vidre.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 188.
Altura e en Castellnou e en Xérica e en Eslida e en tota la sua muntaya, e en Onda e en
Burriana e en Castelló e entrò al grau d'Orpesa e en Cullera e en Xelva e en Líria e
en Xiva e en Bunyol e en Macasta e en Turís e en Madrona, e sien donats per la fanecha
de la sal
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 189.
sobrarà per
diners en la ciutat. E
preu, si donar li volrran e no retenguen jens de la sal, levats
casa. Mas aquells
romandrà als veyls compradors de lur any o no, convenrà a ells que compren aquella sal per ço car per aventura han
bastament de sal, aquells veyls compradors no venen o alienen aquella sal a alcú. Mas los novells compradors no
pusquen fer sal dins aquell temps o aquell an, e
d'aquell temps pertayn al primer comprador.
AQUESTA ÉS LA MESURA QUE DEU ÉSSER TENGUDA E
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 209-211.
Si val
la fanecha
Si val
Si val
Si val
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
Si
DE PREU DE MARCH, DE LIURA, D'ONÇA, D'ALNA E DE FANECHA
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 212.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 212.
march pos
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 212.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 213.
diner
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 213.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 213.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 213.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 213.
d'alna pos
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 214.
diners e enaxí val lo kaffiç
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 214.
mig sou.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 214.
sengles almuts.
AQUESTA ÉS LA MESURA QUE DEU ÉSSER TENGUDA E
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 215-216.
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
Si val
DE CORDA DE SOGUEJAR LA TERRA E DEL PREU DE LES JOVADES
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 217.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 218.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 218.
que s'ajusten a tota la fanecada, e axí ha la fanecada
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 218.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 218.
levades de la dita jovada, e axí ha la jovada quadrada en aquesta manera
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 218.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 218.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 219.
kaffiçada, e val la jovada
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 219.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 219.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 219.
liures.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 220.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 220.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 220.
liures.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 220.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 220.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 220.
liures.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 220.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 221.
Furs de València, vol. VIII, (Barcelona: Barcino, 1999), p. 221.