El comte de Foix i vescomte de Castellbò, el comte de Cardona i vescomte de Vilamur, i
el comte de Prades, davant la greu situació provocada per la guerra civil
catalana, signen una concòrdia sobre el trànsit de persones, bestiar i mercaderies
pels seus respectius territoris i es comprometen a perseguir els malfactors. Crida
del comte de Foix en la qual comunica als seus súbdits els termes de la concòrdia
esmentada.
[A.— Original perdut].
R.— Còpia del segle XV, AHN/ASC, Còdex Miscel·lani, fols. 89-91.
En nom de Nostre Senyor Déus sia e de la gloriosa verge Madona Sancta Maria,
mare sua, amen.
Per conservar la antiga confederació e liga feta entre los molt egregis e de
loable memòria, comtes de Ffox e vuy comtes de Castellbò, de la una part, e los molt
egregis, de memòria recordable, comtes de Cardona e vezcomtes de Vilamur, de la part
altra. Vista la cruel guerra que és entre lo sereníssimo senyor rey, de la una part, e les
universitats del principat de Cathalunya, de la part altra, és stada, ab beneplàcit e
consentiment del molt egregi senyor, lo senyor comte de Ffox e vezcomte de Castellbò,
eho de sos honorables officiers en lo dit vezcomdat de Castellbò, e per lo semblant, ab
beneplàcit e consentiment dels molt egregis senyors, lo senyor comte de Cardona e
vezcomte de Vilamur, e del senyor comte de Prades, son fill, capità e loctinent general
del dit sereníssimo senyor rey en lo dit principat de Cathalunya, feta e concordada entre
les universitats, viles, castells e lochs dels dits comdat de Cardona e vezcomdat de Vilamur,
de la una part, e les universitats, viles, castells e lochs del dit vezcomdat de Castellbò,
lochs de Rialp, de Gerri e de la vall d'Àssua e de les valls d'Andorre, de la part altra, la
concòrdia e avinença sots la forma dels capítols següents:
Primerament, és stat concordat que totes les gents del dit vezcondat de Castellbò
e de les valls d'Andorre e dels lochs de Rialp, de Gerri e de la vall d'Àssua e de tots
altres lochs e senyoria del dit molt egregi senyor comte de Ffoix, puxen, ab totes ses
robes, bèsties, béns e mercaderies, anar, entrar, star hó exir, salvament, quíthia e segura,
per totes les terres, viles, castells e lochs, camins, encontrades, entrades e exides, axí del
dit senyor comte e comdat de Cardona e vezcomdat de Vilamur, com per totes altres
terres, viles, castells e lochs, camins, encontrades, entrades hó exides del dit molt egregi
senyor comte de Cardona, e encara per totes les terres, viles, castells e lochs del dit molt
egregi senyor comte de Prades. Enaxí que, per causa de la dita guerra e occasió de aquella,
les dites gents de senyoria del dit senyor comte de Ffoix ara sien del dit vezcomdat de
Castellbò, valls de Andorra e lochs desús dits e de altres qualsevol parts de senyoria, axí
dins lo Principat com fora lo principat de Cathalunya, ni les bèsties, robes, béns o
mercaderies llurs no sien ni puxen ésser en alguna manera apresonades, dampnejades,
ultratyades o detengudes en terres, viles, castells e lochs, partides del dit senyor comte de
Cardona e vezcomde de Vilamur o del dit senyor comte de Prades, ans, tota hora
que
salvament e segura, en tota part hon anar, star, exir o entrar voldran.
E per lo semblant, és concordat que totes les gents dels dits comtat de Cardona
e vezcomdat de Vilamur e de tots altres lochs e senyoria, axí del dit senyor comte de
Cardona com del dit comte de Prades, puxen, ab totes ses bèsties, robes, béns e mercaderies,
anar, entrar, star e exir, salvament, quíthia e segura, per totes les terres, viles, castells e
lochs, camins, encontrades, entrades, exides, axí del dit vezcomdat de Castellbò e de les
valls e lochs desús dits, com per totes altres terres, viles, castells e lochs, camins,
encontrades, entrades e exides, axí dins lo Principat com fora lo dit principat de Cathalunya,
que sien del dit molt egregi senyor comte de Ffoix e vezcomte de Castellbò. Enaxí que,
per causa de la dita guerra o occasió de aquella, les dites gents de senyoria del dit senyor
comte de Cardona e vezcomte de Vilamur, ni les gents del dit senyor comte de Prades, ni
les bèsties, robes, béns o mercaderies lurs, no sien ni puxen ésser en alguna manera
apresonades, dampnejades, ultratyades o detengudes per gents algunes en terres, viles,
castells, lochs o partides del dit senyor comte de Ffoix e vezcomte de Castellbò, ans, tota
hora que
salvament e segura, en tota part hon anar, estar, exir o entrar voldran.
E més, és concordat que si per ventura gents algunes, bèsties, robes, béns o
mercaderies de senyoria e de hòmens e vassalls del dit senyor comte de Ffoix e vezcomte
de Castellbò e de les valls e lochs desús dits seran dampnatjades, apresonades, ultratjades
o detengudes en qualsevol part, dins les terres e senyoria del dit senyor comte de Cardona
e vezcomte de Vilamur, o del dit senyor comte de Prades, vulles per gents e vassalls del
dit senyor comte de Cardona e vezcomte de Vilamur o del dit senyor comte de Prades, o
per altres qualsevol gents, que en aytal cars les gents e habitants e pobladós en los tèrmens
de la universitat hon tal cars se seguirà, per tantes voltes com se seguirà, [...] sien
tenguts, tota hora que a lur hoÿda e sabuda pervindrà, perseguir e encalçar, sometent
per totes les terres e senyoria del dit senyor comte de Cardona e vezcomte de Vilamur, los
malfeytors, e les universitats e gents circumvehines de senyoria del dit senyor comte de
Cardona e del dit senyor comte de Prades sien tengudes reprendre lo sò e perseguir los
dits malfeytors e aquells haver morts o presos si fer se porà, e tolre
aquella a aquell o a aquells a qui serà levada, sens tota rehemçó hó rescat e francha de
totes missions, e los malfeytors metre presos en mà e poder de la senyoria del dit senyor
comte de Cardona, en manera que de ells sie feta justícia tal que a ells sie càstich e als
altres exempli. E si per ventura los hòmens e poblats en los tèrmens de la universitat hon
la dita malfeyta feta serà no voldran hó cessaran perseguir los tals malfeytors, sien en
aytal cars tenguts a restitució dels dans donats a aquell o a aquells que rebuts los hauran
e aquells satisffer de lurs propris béns. E en fer fer la dita restitució los dits senyors comte
de Cardona e comte de Prades e officials lurs ho sien tenguts, tota dilació a part postada.
E si perseguint los malfeytors se convindrà entrar en les terres del dit vezcomdat de
Castellbò e de les valls e lochs desús dits, se puxen fer sens encorriment de alguna pena.
E les gents del dit vezcomtat de Castellbò, valls e lochs desús dits hagen e sien tengudes
de reprendre lo sò e ajudar a perseguir los malfeytors e prestar tot consell, favor e ajuda
en la persecució dels malfeytors tota hora que lo cars se seguirà.
E per lo semblant és concordat que [si] per ventura gents algunes, bèsties, robes,
béns o mercaderies de senyoria hó de hòmens hó vassalls del dit senyor comte de Cardona
e vezcomte de Vilamur, o del dit senyor comte de Prades, seran dampnejades, apresonades,
ultratjades o detengudes per causa de la dita guerra, en qualsevol part, dins les terres e
senyoria del dit senyor comte de Ffoix e vezcomte de Castellbò, o per altres qualsevol
gents, que en aytal cars les gents habitades e poblades en los tèrmens de la universitat
hon tal cars se seguirà, per tantes voltes com se seguirà, hagen e sien tengudes, tota hora
que a lur hoÿda e sabuda pervindrà, perseguir e encalçar, sometent per totes les terres e
senyoria del dit senyor comte de Ffoix, los malfeytors, e les universitats e gents
circumvehines e altres que sien de senyoria del dit senyor comte de Ffoix sien tengudes
de reprendre lo sò e perseguir los dits malfeytors e aquells haver o morts o presos, si fer
se porà, e tolre
sens tota rehemçó o rescat e ffrancha de totes missions, e los malfeytors metre presos en
mà e poder de la senyoria del dit senyor comte de Ffoix, en manera que d'ells sie feta
justícia tal que a ells sie càstich e altres exempli. E si per ventura los habitants o poblats
en los tèrmens de la universitat hon la dita malfeyta feta serà no voldran o cessaran
perseguir los tals malfeytors, sien en aytal cars tenguts a restitució dels dans donats a
aquell o a aquells que robats los hauran, e aquells satisfer de lurs propris béns. E en fer
fer la dita restitució, lo dit senyor comte de Ffoix e sos officials sien tenguts, tota dilació
postposada. E si perseguint los malfeytors se convindrà entrar en les terres del dit senyor
comte de Cardona e vezcomte de Vilamur o del dit senyor comte de Prades, ho puxen fer
sens encorriment de pena alguna. E les gens del dit comdat de Cardona e vezcomdat de
Vilamur hagen e sien tengudes reprendre lo sò e ajudar a perseguir los malfeytors e
prestar tot consell, favor e ajuda en la prossecució de aquells, tota hora que lo cars se
seguirà.
E més, és concordat que la dita present concòrdia sie ab veu de crida publicada
e cridada, de part e manament del dit senyor comte de Ffoix, per tots los lochs e terres de
sa senyoria, ço és, en quascuna vila del dit vezcomdat de Castellbò e en la vila de Rialp,
de Gerri e vall d'Àssua e, més, en les dites valls d'Andorre e encara en la vila de Castelló
de Ffarfanya, e per semblant en la vila de Ffoix. E, axí matex, sie publicada e cridada, de
part e manament del dit senyor comte de Cardona, en les viles de Cardona, Solsona,
Sent Lorenç, valls de Vall de Lort, Josà e Subirà, viles de Calaff, de Thorà e de Tarroja,
Castellfollit, Vilamur e la Pobla de Segú. E per part del dit senyor comte de Prades, en la
vila de Prades, en la Pobla de Claramunt, tota hora e quant reduhida serà a la senyoria del
dit senyor comte de Cardona.
E més, és concordat que si algunes coses exiran scures o dubtoses en la present
concòrdia, que aquelles, per tantes voltes com se seguirà, hagen e sien interpretades e
declarades per dues persones electes per part del dit senyor comte de Ffoix, çò és, per
los senyors n'Anthoni Bach e n'Anthoni Caminal, de la vila d'Organyà, si vius seran,
sinó per dues altres persones per part del dit senyor comte elegidores, e per dues altres
eletes per part del dit senyor comte de Cardona, çò és, los senyors en Romeu sa Selva e
en Johan Amoròs, de la vila de Cardona, si vius seran, sinó per dues altres persones per
part del dit senyor comte elegidores.
E fonch concordada la dita concòrdia entre les dites parts a
nohembre, l'any de la nativitat de Nostre Senyor
Fforma de la crida fahedora per part del senyor comte de Ffoix:
"Ara hoyats, que us fa hom saber de part e manament del molt il·lustre senyor,
lo senyor comte de Ffoix e vezcomte de Castellbò, consenyor de les valls d'Andorre, e de
mossèn veguer de les dites valls, en loch seu, a tothom, generalment, de qualsevol ley,
grau, stament o condició sie, que com entre les universitats, viles, castells e lochs de son
vezcomdat de Castellbò, viles de Rialp, de Gerri, vall d'Àssua e valls d'Andorre, e altres
sues terres, e les universitats, viles e castells e lochs de senyoria del molt egregi senyor
comte de Cardona e vezcomte de Vilamur, e del molt egregi senyor comte de Prades, han,
tenen e possehexen en lo Principat de Cathalunya, de la part altra, sie estada concordada
la concòrdia e avinença sots los capítols següents: "Per conservar
verbo ad verbum".
e notifique, ab veu de la present crida, a totes ses gents, sots pena de mort, que la dita
concòrdia e avinença tinguen e inviolablement observen e en res no contrafacen o vinguen
en manera alguna si la dita pena volem squivar. E guar-s'í qui a guardar s'í ha".
Guillem Aldosa, en nom dels cònsols i prohoms d'Andorra, presenta una apel·lació davant
Gabriel Muntaner, lloctinent del procurador reial en el comtat de Cerdanya, a
la taula de Joan d'Urús, a la vila de Puigcerdà, contra el manament que obligava
els andorrans a presentar la documentació que els feia francs de lleuda en el
territori de la Cerdanya per poder gaudir d'aquest dret. Guillem Aldosa dóna
les raons per les quals els andorrans són exempts de lleuda i demana que li
siguin lliurats apòstols reverencials. El divendres següent, 7 d'octubre, és lliurada
còpia de l'apel·lació a Gabriel Muntaner per part del notari Joan Maians.
Posteriorment, el dia 2 de novembre, el mateix Gabriel Muntaner lliura al dit
notari una cèdula en la qual fa públic que no admet l'apel·lació dels andorrans,
en considerar que el manament objecte de l'apel·lació no havia emanat d'ell,
sinó del seu superior.
A.— AHN/ASC, pergamí núm. 49. Document en estat de conservació regular a causa de
la tinta esvanida i dels plecs del pergamí. El text il·legible s'ha restituït a partir de la
còpia.
R. Còpia del final del segle XV, AHN/ASC, Llibre de la terra d'Andorra, fols. 102v-
110v. El copista data el document l'any 1485. Aquest error influí negativament en la
localització de l'original, raó per la qual consta com a perdut en l'edició del Llibre de la
terra d'Andorra.
Edit. I. BAIGES JARDÍ, El llibre de la terra[...], doc. núm. 22, pàg. 170-174.
anno a nativitate Domini
mei, Iohannis Meyans, notarii publici inffrascripti, et testium subscriptorum ad hec
specialiter adhibitorum, vocatorum et assumptorum, Guillermus Oldosa, loci de Andorra,
nomine suo proprio et eciam nomine, ut dixit, consulum et hominum dicti loci de Andorra,
existens personaliter constitutus ante presenciam honorabilis Gabrielis Muntaner,
locumtenentis procuratoris regii in comittatu Ceritanie, in tabula domus Iohannis Urúçs,
ville Podiiceritani, personaliter existentis, tradidit michi, dicto notario, quandam papiri
cedulam scriptam appellacionem inter alia in se continentem, quam coram subscriptis
testibus dicto honorabili locumtenenti procuratoris regii legi et presentari publice verbo
peciit et requisivit per me, dictum notarium, cuius quidem cedule tenor talis est:
"Devant vós, molt magnífich de procurador real e Cort vostre, se presente e
compar Guillem Aldosa, en nom e per part dels cònsols e hòmens de Andorra, per causa
e occasió de algunes assertes letres de part vostre emanades contenint inter cetera e
intimant als dits cònsols e hòmens de Andorra aguessen mostrar e produhir tots los
encartaments, privilegis e provisions ab los quals clarament se mostràs dits hòmens de
Andorra ésser franchs de leuda en la terra de Cerdanya, com pus stesament se conté en
dites assertes letres a les quals [se] hage relació. Les quals letres són e contenen gran
prejudici, detriment e derogació de les franqueses e libertats de dits prohòmens e habitants
de Andorra e són entanades e fetes, ab deguda reverència parlant de qui
sèrie e tenor dels drets comuns e municipals, ús, costume e franquesa de la terra, tant per
las rahons següents quant per altres en son cars e loch, si necessari serà, deduïdores.
expressament sie comprès en les ordinacions del príncep e senyor qui tal vectigal o leuda
ha pogut imposar. E com los hòmens dits de Andorra no s'í tròpien compresos, per çò no
deuen pagar.
és memòria de hòmens al contrari, e pus són en pocessió de no pagar leuda e aquella han
devant vós provade e sentència obtengude, segons se apar stesament en los presents actes,
dels quals ab la present requir vós, notari, fessau acte públic perquè devant lo superior, si
necessari serà, se pugue fer jurídica ostensió.
antiqua pocessió de no pagar leuda, altres proves no han de mostrar, car axí és ordinat per
las sacras constitucions de Cathalunya, las quals,
comtat de Cerdanya se serven e són stades confirmades per nostro christianíssimo senyor
rey de Ffrança e predecessors seus, segons assò és ja assats palés e notori a la magnificència
vostre.
non tenetur solvere pedagium, lezdam, mesuraticum [sive] [pensum] de redditibus et rebus
suis constitut[o] [fraude] nec aliquis alius qui habet privilegium vel antiquam pocessionem
de non solvendo predicta", Petrus Secundus in curia Barchinone, capitulo
regis Iacobi in Ylerde curia cum similibus.
Per [això], [mossèn], aquesta part, en nom de dita vall de Andorra, supplica e
requer vós, dit mossèn lochtinent, vullau sobreseure e revocar dites [letres] [e] [quoalsevulla]
[altres] [enantaments] [e] [procehiments] [contra] prohòmens de Andorra fets e d'es[sí]
[avant], altres attemp[t]ar [no] [permetent,] [hoc] [encara] compel·lets los cullidors de la leuda
de l'any proppassat e present [restituir] e tornar tot lo que [tenen] [de] [dits] [hòmens] de
Andorra, sots [color] del dret de dita leuda. E vullau fer, alegrar e gausir d'essí avant,
pacífficament e quiete, dits hòmens de Andorra de no pagar leuda. En altra manera, si lo
contrari per vós ere fet, de qualsevulla dessús dites coses,
aquesta part, en lo nom que dessús, se apel·la al dit christianíssimo senyor rey o al senyor
visrey e audiència de Perpinyà o là hont millor se pot apel·lar et cetera, demanant apòstols
reverencials,
provocat et appelat et cetera.
quandocumque vobis placuerit quo minus eos ipsas recipiat apostolos
occularem ostencionem dicto honorabili locumtenenti procuratoris regii de dictis actis
de quibus in predicta cedula appellacionis fit mencio.
Qua siquidem papiri appellacionis cedulam per dictum Guillermum Aldosa, dictis
nominibus, dicto honorabili locumtenenti procuratoris regii presentata et per dictum
notarium eidem, coram infrascriptis testibus, omnino et publice lecta atque fide de dictis
actis per occularem ostencionem, ut predicitur, sibi facta, incontinenti idem honorabilis
locumtenens procuratoris regii peciit copiam sibi dari de dicta appellacione, et protestatus
fuit quod sibi tempus non currat donec dictam habuerit copiam, que fuit sibi concessa
sed non tradita, cum non esset parata. De quibus omnibus et singulis suppradictis et sic
peractis iamdictus Guillermus Oldosa, dictis nominibus, verbo peciit et requisivit sibi
fieri et tradi publicum instrumentum per me, dictum notarium.
Que fuerunt acta in Podioceritano, die, loco, mense et anno superius in principio
huius instrumenti contentis, presentibus ad hech pro testibus Anthonio Petri Raymundi,
subbaiulo, et Iohanne Urúçs, Podiiceritani, ac me, dicto Iohanne Meyans, notario pre et
inffrascripto, qui predictam requisitus recepi.
De qua quidem appellacione fuit tradita copia dicto honorabili Gabrieli Muntaner,
locumtenenti predicto, per me, dictum notarium, in platea maiori dicte ville Podiiceritani
personaliter reperto, die veneris, septima dicti mensis octobris, anno predicto.
Qua copia sibi tradita, ibidem assignavit dicto appellanti ad petendum et
recipiendum apostolos super dicta appellacione, tales quales de iure dandi fuerint,
terminum iuris et interim quandocumque. Et hiis fuerunt testes presentes: venerabiles
Andreas Petri, mercator, et Arnaldus Rocha, pintanator Podiiceritani.
Postmodum, vero, die mercurii intitulata secunda mensis novembris, anno
predicto, dictus honorabilis locumtenens procuratoris regii, respondendo et satisfaciendo,
ut dixit, dicte appellacioni, tradidit michi, dicto notario, quandam papiri cedulam scriptam
tradicione apostolorum inter alia in se continentem, quam in fine dicte appellacionis
inseri et continuari requisivit per me, dictum notarium. Cuius quidem cedule tenor sequitur
sub hiis verbis:
"Et dictus locumtenens procuratoris regii, ut inquam, satisfaciendo appellacioni
pro parte consulum seu proborum hominum vallis Andorre eidem oblate et presentate,
dicit se illam minime admittere debere minusque illi de iure defferre posse, cum non ab
ipso sed a principali suo emanata fuerit provisio seu intima uti ita [se]quitur facta dictis
hominibus super eorum proprietatibus iure mostrando, non obstante possessione pretensa,
a quibus intima vel mandato appellatum est, ut ecce, licet iniuste et indebite, atamen ipse
locumtenens si, [ut] inquam, de iure potest et non alias, ob reverencia illius seu illorum
ad quem seu ad quos appellatum est, illi deffert, sine preiudicio tamen illius iudicis seu
curie competentis, ad quem seu ad quam de iure in similibus foret et deberet appellari,
cum protestacione quod illi curie propter hoc responsum in aliquo non intendit derogare,
ymo si per eius dicta aliquod evenerit preiudicium vult dicta pro non dictis haberi, iure
regio in omnibus et per omnia semper salvo et illeso, super pretensis hanc pro apostolis
reverencialibus dicto Aldosa, nomine quo suppra, tradendo et assignando sibi terminum
unius mensis ex causa eidem illum perfigendo ad intimandum et prossequendum iuris,
[artato] [termino], cum protestacione quod unum sine aliquo parti non tradatur. Requirens
hanc in pede dicte continuari appellacionis per vos, notarium et cetera".
Cuius cedule tradicioni fuerunt testes presentes: Anthonius Petri Raymundi,
subbaiulus predictus, et Petrus Boix, parator Podiiceritani.
Sig[signe]num iamdicti Iohannis Meyans, publici ville Podiiceritani et terre
Ceritanie notarii auctoritate honorabilium consulum dicte ville eis indu[ltu] regio concessa,
qui predicta requisitus recepi, scribi feci et clausi. Et constat michi de raso et correcto in
linea vicesima ubi legitur Andorra, et de supraposito in eademmet vicesima linea contra.
Joan II, rei de Catalunya
i prohoms de la vall d'Andorra que restituïssin al batlle
cert bestiar de llana que aquest havia pres "de bona guerra" en la Cerdanya i
que aquest manament no havia estat complit perquè Gastó IV, comte de Foix i
gendre seu, li havia demanat que no penalitzés els andorrans per aquesta raó,
mana al capità general i als altres oficials seus del Principat de Catalunya que
s'abstinguin d'imposar als andorrans cap exacció pel trànsit de persones, béns
i mercaderies, atès que ha manat al dit comte que els obligui a restituir aquell
bestiar.
[A.— Original perdut].
R.— ACA, Cancelleria, reg. Commune, núm. 3.383, fols. 44r-44v.
Don Joan, etcètera. Als egregi, nobles, magnífichs e amats consellers nostres,
los capità general, portantveus de general governador en lo principat de Cathalunya,
veguers, sotsveguers e altres, tots e sengles, capitans, officials e súbdits nostres ont se
vulla constituhits, als quals les presents provendran, e a cascú d'ells e a sos lochtinents,
salut e dilecció. Jatsia que nós, en dies passats, ab nostres provisions patents, dades en la
nostra vila de Cervera, a
e manat als officials e prohòmens de la vall d'Andorra que restituhissen e tornassen a
l'amat nostre, lo baylo, capità de lacayos, cert bestiar de lana que li havien levat, lo qual,
lo dit baylo havia pres de bona guerra en Cerdanya, segons en les dites letres, a les quals
nos refferim, és stesament contengut. Per quant, emperò, los de la dita vall d'Andorra
han recusat restituhir al dit baylo lo dit bestiar, han dubte que passant e trastejant per
nostres regnes e terres, e signantment per aqueix nostre principat de Cathalunya, no
sia fet, per la dita rahó, dan, occupació o molèstia alguna en lurs persones e béns. Per
contemplació, per tant, del molt il·lustre príncep de Navarra, comte de Foix, nostre molt
car fill, qui sobre açò nos ha scrit, és nostra voluntat e us dehim e manam de nostra certa
sciència e expressament, sots incorriment de nostra ira e indignació e pena de mil florins
d'or, que tota ora e quant los de la dita vall d'Andorra o algú d'ells, en singular o particular,
seran, trastejaran e negociaran per nostres regnes e terres, e signantment per aqueix dit
Principat, en persones o persona, ne béns, peccúnies, robes o coses sues, no facau o
permetau ésser fet, per la dita rahó, dan, molèstia, vexació o detenció alguna, ans aquell
de tota inquetació e detenció preserveu, e açò tro e tant que per nós haguesseu per ventura
altre manament en contrari, guardant-vos attentament de fer lo contrari en alguna
manera, per quant nostra gràcia haveu cara e la dita pena desijau evitar, com per
contemplació del dit il·lustre príncep de Navarra, nostre fill, al qual en bona forma és stat
per nós scrit que faça fer la restitució del dit bestiar al dit baylo. Axí vulla[m] se faça, la
demunt precalendada letra en favor del dit baylo obtenguda en res no contrastant.
Data en Çaragoça, a
Nostre Senyor
Dominus rex mandavit mihi, Ioanni de Coloma.
Probata.
Joan II, rei de Catalunya
reials del principat de Catalunya, que tornin als andorrans els
de bestiar que, per manament reial, els havien requisat i els permetin transitar
amb aquest bestiar pel Principat, atès que gaudeixen de guiatge reial.
[A.— Original perdut].
R.— ACA, Cancelleria, reg. Commune, núm. 3.383, fol. 149v.
Don Joan, etcètera. Als fidelíssimos e amats nostres los veguer, batle e altres
officials de la ciutat de Balaguer e altres qualsevol officials e súbdits nostres dins lo
nostre principat de Cathalunya constituïts e a cascú de aquells, salut e dilecció. Jatsia
aquests passats dies per algunes causes e rahons haguéssem manat a vosaltres, dits officials
de Balaguer, detinguesseu cert bestiar, fins en nom de
vassalls de l'il·lustríssimo príncep de Navarra, comte de Foix e de Bigorra, nostre fill,
de la vall de Andorra. Ara, emperò, perquè havem trobat lo dit bestiar ésser stat assegurat
per nós e, ab confiança de nostre segur e salvaguarda, ésser portat en lo dit nostre Principat.
Volents, per çò, la nostra parabla, salvaguarda e segur ésser inviolablement observat, ab
tenor de la present vos dehim e manam de la nostra certa sciència e expressament, sots
pena de mil florins d'or, dels béns de qualsevol de vosaltres qui el contrari farà havedors
e a nostres còfrens aplicadors, que decontinent que la present presentada vos serà, tota
dilació, scusació e consulta cessant, vosaltres, dits batle e officials de Balaguer, restituexcau
e torneu lo dit bestiar que occupat haveu als dits hòmens de la vall de Andorra. E vosaltres
e altres officials e súbdits nostres damunt dits lexeu passar segurament lo dit bestiar a la
dita vall de Andorra hon ó portant, no fahent ne permetent ésser-lis fet mal, dan, detenció,
molèstia o vexació alguna. Guardant-vos attentament de fer lo contrari per quant la gràcia
e amor nostra haveu cara e la dita pena desijau evitar, com axí, ab deliberació de nostre
consell e de certa sciència, vullam ésser fet e servat.
Dada en Monçó, a
Senyor
Dominus rex mandavit michi, Philippo Clementis, et viderunt eam
vicecancellarium et regentem thesaurariam et pro conservatore.
Probata.
Guillem Plau, veí de Llorts, i Pere Babot, veí d'Ordino, acorden els pactes i
capítols del futur matrimoni entre el primer i Joana, filla del segon.
[A.— Original perdut].
R.— Còpia coetània, AHN/TC-N, 70, fols. 22-22v
fuerunt facta pacta et promissiones seu capitula futuri matrimonii inter Guillermum
Plau, loci de Lortz, parte ex una, et Petrum Babot, loci d'Ordineu, omnes parrochie
d'Ordineu, parte ex altera, in hunc modum qui sequitur:
Primo,
temps de núbcies, ab consentiment de sos amichs aquí presents, al dit Guillem Plau he
aquela heretar de tots sos béns mobles e inmobles, hon se vúlye, haguts e havedós, etcètera.
Aprés son obte,
Secundo,
filya del dit Pere Babot, per mulyer ab consentiment de ses amichs aquí presents en
temps de núbcies. E per contemplació del dit matremoni portar de dot en la casa del dit
Pere Babot
e costum de les vals d'Andorra, les dites
ha promés portar de dot ensemps ab aqueles quinze lliures que él li ha promés fer de
milyora, que són en summa
restituir les dites
vint lliures entrò a tant que les dites
dit Guillem Plau.
fossen col·locats e dotats a conexença de amichs e segons lo poder e facultat de l'ostall.
ab les dites
Calvinyà, et Petrus Rossell, predicti loci de Ordineu.
Ítem,
lliures grosses per complir los dits pactes promesos etcètera, la mitat aplicadora a la
honrada Cort etcètera, l'altra part a la part obedient etcètera.
Joan II, rei de Catalunya
capità general del principat de Catalunya; a Requesens de Soler, governador
del dit Principat, i a la resta d'oficials i súbdits reials que, atesa la súplica de
Gastó IV, príncep de Navarra, comte de Foix i de Bigorra i lloctinent general
seu en el regne de Navarra, amb el present document atorga guiatge a favor
dels andorrans perquè puguin transitar, amb el seu bestiar i mercaderies, pel
Principat de Catalunya.
[A.— Original perdut].
R.— ACA, Cancelleria, reg. Commune, núm. 3.452, fols. 119-119v.
Vallium d'Andorra
Nós, don Joan, etcètera. Als egregi, nobles, magnífichs don Joan, comte de
Cardona e Prades, capità general nostre en lo principat de Cathalunya, mossèn Requesens
de Soler, governador en lo dit Principat, e a tots e sengles altres capitans, particulars,
gents d'armes, de cavall e de peu, officials, criats, servidors, vassalls e súbdits nostres e
altres qualsevol sots nostra obediència stants, al qual o als quals les presents o còpia de
aquellas feta en pública forma pervendran e mostrades o presentades seran en qualsevol
manera, salut e dilecció. Notificam-vos que nós, a prechs e humil suplicació e intercessió
de l'il·lustríssimo príncep de Navarra, don Gaston, comte de Foix e de Begorra, nostre
molt car e molt amat fill e loctinent general en lo sobredit regne nostre de Navarra, no
obstant que per si de justícia e rahó, puix a nostra obediència, ordinació e manament stan
los infrascrits, havem guiat e assegurat e pres sots nostra salvaguarda e protecció, segons
que, ab les presents, de nostra certa sciència e expressament, en nostra bona fe e paraula
reyals, guiam e asseguram, e prenim sots nostre amonparo, salvaguarda e protecció,
tots los hòmens e habitadors de les valls de Andorra que són en los confins del dit nostre
Principat vers lo comtat de Foix, ab tots sos bestiars grossos e menuts, de qualsevol
spècie e arment sien, e totes les mercaderies, robes e qualsevol béns de aquells, per a què
durant lo present nostre guiatge, assegurament, salvaguarda e protecció, lo qual volem
dure a beneplàcit nostre, e enaprés de la revocació de aquell, la qual, ab veu de crida
pública, se haja a fer en la ciutat de la Seu de Urgell, per temps de mig any enaprés
continuament e intensive conmptador, líberament e segura, puixen portar los dits seus
bestiars, axí grossos com menuts, e axí moltons, borrechs, anyells, ovelles paridores e
bacives, porchs, mules, egües, bous, a erbajar, e totes ses dites mercaderies, robes e altres
qualsevol béns e coses lurs a qualsevol part, ciutats, viles, castells, lochs, tèrmens del dit
nostre principat de Cathalunya e dels altres regnes e senyoria nostres, e retornar-se
en una o moltes vegades, a les dites valls, sens que no
stant e tornant, en camí ni fora camí, de dia o de nit, ni en loch algú, molèstia, vexació,
presió o detenció per marca ni contramarca, presa ni represa, ni per altra qualsevol causa
ni rahó alguna. Per tant, a vosaltres e a cascú de vós diem e manam stretament, sots
incorriment de nostra ira e indignació e pena de
aquell o aquells qui lo contrari farà havedors, que durant lo present nostre guiatge,
assegurament, salvaguarda e protecció, e aquell tenint, observant e guardant a la letra,
leixeu e consentiau als de les dites valls d'Andorra e a cascú d'ells, generalment e
particular, portar los dits bestiars, axí grossos com menuts, mercaderies, robes e béns
qualsevulla seus, en la forma e manera sobredita, en qualsevol part, ciutats, viles, castells
e lochs del dit Principat e de qualsevulla dels altres regnes e senyoria nostres, e retornar
los féu a les dites valls líberament e segura e sens dan, vexació, molèstia, presió o detenció
en ninguna manera. E no fesseu lo contrari ni permeteseu sia fet per cosa alguna si la
gràcia nostra vos és cara e la sobredita pena desijau evitar, com tal sia nostra incomutable
intenció e voluntat. En testimoni de les quals coses havem manades fer les presents ab
nostre sagell comú en pendent segellades.
Data en lo loch de Verges, a
de Nostre Senyor
altres regnes nostres any
Dominus rey mandavit mihi, Ioanni de Sant Jordi.
Probata.
Pere de Paüls i Menaud de Lobie, senyor de Milglòs, veguers de les valls d'Andorra,
disposen sobre la defensa de les valls en cas de guerra o d'incursions de mala
gent.
[A.— Original perdut].
R.— Còpia del segle XV, AHN/ASC, Llibre de la terra d'Andorra, fols. 2r.—5r.
Edit.— F. VALLS TABERNER, Privilegis i ordinacions[...], apèndix, doc. núm. V, pàg. 544-546.
Edit.— I. BAIGES JARDÍ, El llibre de la terra[...], doc. núm. 1, pàg. 100-102.
En nom de Jesús he de la gloriossa Verge Maria. Per tuyció, custòdia he
salvagoarda de les vals d'Andorra, per caussa de la tribullada guerra he de les malles
gens que van he coren per les dictes vals he prenen gens, bestiars, tants gros quant menuts,
los honorables en Perre Pehuls, mossèn de Milglòs, veguers de les dictes vals, fan les
ordinacions e capítols següens:
Primerament, hordonen que sie constituït he elegit per los hòmens de les dictes
vals un capità en aqueles, al quoall los dits veguers donen actoritat he potestat, ab plen
poder, que los dits malsfeytós que
puyxen perseguir, penre e encarcerar he aturar. Emperrò, que no agen potestat de aquels
executar ni soltar ni reyxar, més que sien retenguts tro a tant que los dits honorables
veguers hi auran proveyt he ordenat, segons trobaran per justícia he exgigència del cas
requerirà, he que lo dit capità age potestat he actoritat de manar he convocar com lo
cas ho exegirà los hòmens he abitans de les dicte vals ab aquellas penas que ben vist li
cerà. He que los hòmens he abitans de les dictes vals l'agen a seguir he obtemprar axí
pròpiament com als dits veguers si personalment eren alí.
sien elegits quoatre pròmens bons he soficients de les dictes vals, ab consel dels quoals
lo dit capità se age a regir he governar. Emperrò, si la exxigènsia del cas serrà tall que no
pogués aver lo consell dels dits quoatre hòmens,. que lo dit capità age potestat de
perseguir los dits malsfeytors en penre aquels axí com en lo pressedent capítol és
specificat. Emperrò si hi aurà
qui faran les dictes presses dels dits bestiars ni persones e los dits malsfeytors los resistiran,
que ab armes e en tota aquella millor manera que poran sie procheyt contra tals malsfeytors.
E si ere cas que per la dicta recistència se seguia alcun cas de morts hó nafres, que aquells
qui tal cossa faran, los dits veguers los àn per remessos he per perdonats,
repellere liciat tam iure divino quam humano et homnes leges hoc preclamant,
ab sèria he tenor de les pressens al percurador fiscall he a la honrada Cort de les dictes
vals silenci perpetuall.
trasferir-se en les dictes vals per obviar als dits cassos he proveyr en aquells.
volen que encontinent [que] sie publicada ab veu de crida per los lochs e paròquies de les
dictes vals:
"Ara hoyats que us fan assaber los honorables veguers de les dictes vals
d'Andorra a tothom generalment de quoalsevol ley, condició, stament sie, que si alcunes
gens stranies seran atrobades dintre les dictes valls, fora camí, que aquels tals sien aturades,
presses, he veure qui són ni perquè. E si lo cas ho exegirà, metre-les en pressós he
certificar-ne los dits honorables veguers. E açò en pena de
a gordar sia. Axí matex ordonen he manen que negú de les dictes vals de una nit enforra
no gosson recullir ni retenir negum stranger, si donchs no here mercader hó persona
coneguda hó ome de bé; e açò sos la dicta pena".
Scrips he coregits los dits capítols he ordenacions per mi, Jalme Lobet, notari
públich de les dictes vals per lo senyor bisbe de Urgel e comte de Foys, a
Jo Pere Pahüls, veguer de les dictes vals, atorgo he aproho los capítols damont
dits e scripts. He jo, mossèn de Miglòs, veguer de les dictes vauls, axí matex.
Joan II, rei de Catalunya
guiatge als homes de les valls d'Andorra per poder portar, tenir i pasturar els
seus bestiars per l'Urgell o per qualsevol altra part dels seus regnes i senyoria.
[A.— Original perdut].
R.—ACA, Cancelleria, reg. Commune, núm. 3.457, fols. 90v-91.
Nós, don Joan, etcètera. Per condecendre a la suplicació a nostra excel·lència
feta per la il·lustre princessa de Viana, nostra molt cara e molt amada néta, ab ses letres e
instruccions, ab tenor de la present, de nostra certa sciència e delliberadament, donam e
atorgam licència e facultat e permís a vosaltres, amats nostres, tots e qualsevol habitants
en la vall d'Andorra, que pugau, e cascun de vosaltres pugua, líberament, salvament et
segura, e sens incorriment de parill algú, portar, tenir e pasturar vostres bestiars, gros e
menut, en Urgell e qualsevol altres parts de nostres regnes e senyories, enaxí que al dit
bestiar, gros e menut, hòmens, pastors, guardians, rabadans, perros e altres persones qui
en guarda del dit bestiar seran e steran, e en les robes, peccúnies e altres coses que
portaran, anant, stant e retornant per qualsevol parts dels dits nostres regnes e senyoria,
axí de nit com de dia, a peu o a cavall, ab armes o sens armes, per camí o fora camí, no
puixa ésser feta detenció, mal, dan, v[e]xació o empaig algú, ans stiguan, vajen o retornen
per los dits nostres regnes e senyoria salvament e segura durant les presents, les quals
volem duren e hajen valor tant quant a la magestat nostra plaurà, e aprés revocació de
nostre beneplàcit per temps de dos mesos. La qual revocació se haja a fer ab veu de crida
pública per lochs acostumats de la ciutat de Balaguer o de la vila de Sant Lorenç de
Marunys. E puxen les dites coses fer e exequtar una e moltes vegades. Entés, emperò,
que los dessús dits no puxen aportar los dits bestiars ne intrar e star per nenguns lochs de
rebel·les o inimichs a nós. Per tant, ab aquestes matexes, dehim e manam, de la dita
nostra certa sciència e expressament, als noble, magnífichs, amats consellers e feels nostres
qualsevol, portantveus de general governador en lo regne d'Aragó e Principat de
Cathalunya, justícies, veguers, batles, sotsveguers, sotbatles, alcayts de castells, capitans
e gents de guerra e altres, tots e sengles officials, vassalls e súbdits nostres, hon se vulla
constituhits, als quals les presents pervindran e seran presentades, sots incorriment de
nostra ira e indignació e pena de nostre mercè e de
aplicadors, e altres majors a nostre arbitre reservades, que la present nostra licència e
facultat e permís, e totes e sengles coses desús dites, tinguen e fermament observen e
facen tenir e observar per totes persones. Guardant-se de fer e permetre ésser fet lo contrari
si la gràcia nostra han cara e les dites penes desijen no incórrer. En testimoni de les quals
coses manam ésser fet los presents ab lo nostre comú sagell en lo dors sagellades.
Data en lo monastir de Pedralbes, a
nativitat de Nostre Senyor
Dominus rex mandavit mihi, Miquaeli Vitalis.
Probata.
Pere de Cardona, bisbe d'Urgell, atesa la súplica dels andorrans i el privilegi atorgat,
respectivament, per Joan I, comte de Foix, i Francesc de Tovià, bisbe d'Urgell,
el 13 d'agost i el 19 de setembre de 1433, mana respectar els capítols en aquell
privilegi continguts relatius a la prohibició d'arrendar els càrrecs de veguer o
altres càrrecs dels oficials dels consenyors i relatius a la convocatòria arbitrària
de corts.
A. AHN/ASC, pergamí núm. 74. Segell penjant de cera verda i lacre vermell, només
en resten dos bocins.
B. Còpia del segle XVI, AHN/ASC, Llibre de transumptos y notas dels privilegis, Ll.
35, doc.cúm. 22, lletres Aa, fol. 53.
Edit.— F. VALLS I TABERNER, Privilegis i Ordinacions[...], vol. III, núm. XXXII, pàg. 504-
506. C. BARAUT, "Els privilegis[...]", pàg. 43-45.
Pere de Cardona, per la divinal gràcia elet de la ecclésia d'Urgell. Als feells e
amats nostres los cònsols e pròmens dels lochs e de les vals nostres d'Andorra, saluts e
dilectió. Vist havem
nostre de gloriosa memòria, bisbe d'Urgell, e en Johan, per la matexa gràcia comte de
Fox, scrit e ordenat distinctament per
en la Seu d'Urgell, a
per scriptura, de mans de mossèn Francesch e senyor comte Johan, consenyors, sagellats
de lurs segells pendents, tant com se pot veure, e per lurs notaris sotscrit e testificat,
segons la scriptura denota e mostre axí com comence:
"Francès, per la gràcia de Diu avesque d'Urgell, et Johan, per la medixe gràcia
comte de Fox, etcètera".
Hon nós, havent vist, legit e regonegut dit privilegi, per part de vosaltres nos són
stades fetes clamors e conqüestió grans en e sobre lo quint
següent:
ni poden arrendar los officis o emoluments de aquells, ne dar a cert pretz per via de
arrendament ni en autra forma, com sia causa cargosa e de gran fatigua als habitants en
las ditas valls. Però oey, de present, són arrendats auguns de dits officis e per aquests
donats cert pretz, de què no pot ésser sens gran mautractament deus habitants en les
valls, qui a vegades són storquitz otre forma per suplir a l'arrendament e au propri gradanch
d'aquet qui arrende lo dit offici. Los dits senyors àn ordenat e volen que los veguers o
autres oficiés no arrenden a lurs loctinents o autres los drets a ells per rason de dits oficis
[appartenents], sub pena de l'arrendament pèrder, aplicadors als dits senyors, e a tal
arrendador no sie obedit, abantz sie augut per privada persona, ni lo responin deus dits
drets. E que de açò los veguers ajen a prestar sagrament en lo comensament de la Cort".
E per so és stat a nós, per part de vosaltres, suplicat e request ab molta instància
dit capítol feéssem tenir e servar, e dit privilegi, tant en lo preincert
los altres
nou confirmar e fer tenir e observar, segons sèrie, forma e tenor de dit privilegi, lo qual
havem e haver volem açí, de mot a mot, per insert. E per tant, admesa benignament la
supplicació a nós per part de vosaltres feta e attès que a nós és propi e condecent priveliejar
e libertar dites valls d'Andorra e habitants de aquella e tots altres vasalls nostres, per
forma de privilegi, per tots temps durador e valedor, confermam, loam e aprovam ab
tenor de les presents dit preinsert
contenguts, e volem que per aquesta nostra confirmació no sie en res derogat en la primera
concessió de dit privilegi, ans la
expressament, ab tenor de les presents, a tots e senglers veguers, balles e altres qualsevol
sotsmesos e vassalls nostres en les dites valls dits preinsert
contradictió alguna, e tenir e observar facen, sots ira e indignació nostras e en pena de
cent lliures, aplicadores a nostres cofres totas e senglas vegadas que lo contrari per
qualsevol d'ells serà fet, axí com largament és contengut en dit privilegi, lo qual, com dit
és, ací volem haver de mot a mot per insert. En testimoni de les quals cosas, totas e
sengles, havem manades fer les presentes, signades de mà nostra e sagellades ab nostre
segell pendent.
Data en la ciutat nostra d'Urgell, a
La Universitat d'Organyà i els representants de les universitats de les valls d'Andorra
signen una concòrdia sobre el pas del bestiar d'Andorra per Tresponts, de tal
manera que els andorrans donaran, un cop a l'any, a la dita universitat dos
sous per cada mil caps de bestiar que passin. Joan Piquer, cònsol, tenint el
poder del consell general de la vila d'Organyà, ratifica aquesta concòrdia.
A. AHN/ASC, pergamí núm. 40.
Domini
mei, notarii, et testium infrascriptorum presencia, venerabiles Raymundus Guillermi,
loci de Ordineu, Bernardus Moles, loci de Andorra Veteris, et Petrus Pelicer, loci de
Canilleu, vallium Andorre, nomine et vice universitatum vallium predictarum Andorre,
parte ex una, et venerabiles Iohannes Caminal, Iohannes Vila et Bartholomeus Bach,
consules universitatis ville Organiani, nomine et vice tocius universitatis dicte ville, parte
ex altera, habentes plenum posse a dictis universitatibus ad infrascripta et alia quam
plurima peragenda, prout de potestate dictorum Raymundi Guillermi, Bernardi Moles et
Petri Pelicer constat instrumento inde recepto in posse discreti Francisci Dach, notarii et
regentis scribaniam publicam vallium Andorre auctoritate serenissime domine regine
Navarre, comitisse Ffuxi et vicecomitisse Castroboni condomineque dictarum vallium,
die
fecit mihi, notario infrascripto. Dicte partes, videlicet una alteri ad invicem, confessi
fuerunt et recognoverunt quod super litte seu controversia que ducebatur coram magnificis
et providis viris, dominis vicario et iudice vicecomittatus Castriboni, inter dictas
universitates vallium predictarum Andorre seu eorum sindicos, parte ex una agentes, et
universitatem ville predicte Organiani seu eorum sindicum, parte ex altera deffendentem,
videlicet super pedagiis seu caminatges aut salariis que dicta universitas seu singulares
dicte ville Organiani solvere faciebant dictis universitatibus vallium predictarum seu
singularibus earundem pro eorum bestiariis transientibus per itinera de Tresponts. Que
quidem pedagia seu caminatge dicte universitates et singulares vallium predictarum
Andorre asserebant ad ea solvenda non teneri nisi in eo quod dare voluissent amore Dei,
vigore privilegiorum per predecessores comittes Ffuxi et vicecomittes Castriboni eisdem
concessorum, dictaque universitas et singulares eiusdem contrarium asserendo, dicendo
universitates predictas vallium predictarum et earum singulares teneri ad solvendum dicta
caminagia sive caminatges, tam vigore privilegiorum per predictos predecessores, comittes
et vicecomittes, eisdem universitati Organiani et eius singularibus concessorum quam
alias, prout in processu super hiis inter dictas partes, coram dictis magnificis dominis
vicario et iudice, actitato lacius continetur, ad quem ego, notarius infrascriptus, me reffero,
venerunt ad avinenciam et concordiam iuxta formam capitulorum que sunt huiusmodi
tenoris:
"Jesús. En nom de Déu sie e de la gloriosa Verge Maria, amen. Com fos qüestió
o controvèrsia denant los magnífichs mossèn viguer e jutge del vescomdat de Castellbò
entre les universitats e singulars de les valls d'Andorre, de una part agents, e la universitat
e singulars de la vila d'Organyà, de la part altra deffendents, ço és saber, sobre los passatges,
caminatges o salaris de aquells, los quals la dita universitat e singulars de la dita vila
d'Organyà fan pagar als habitants de Andorre per los bestiars seus qui passen per los
camins de Tresponts. Los quals peatges, caminatges e passatges o salaris de aquells les
dites universitats e singulars de les dites valls de Andorre affermen no ésser tenguts
pagar aquells en vigor dels privilegis per los senyors vezcomtes, de bona memòria, a ells
atorgats, sinó ço que dar volguessen per amor de Déu. Dita universitat e singulares de la
dita vila d'Organyà lo contrari affermant, dient que a pagar los dits peatges e caminatges
o salaris de aquells són tenguts pagar, tant en vigor dels privilegis per los senyors
vezcomtes, de bona memòria, a ells atorgats quant en altra manera. Sobre les quals coses,
per intervenció del magnífich senyor Maxicot, capità general e veguer del vezcomtat de
Castellbò per la molt excel·lent senyora, la senyora dona Caterina, per la gràcia de Déu
reyna de Navarra, comtessa de Ffox, etcètera e vezcomtessa del dit vezcomdat, los
venerables en Johan Caminal, en Johan Vila e en Bartholomeu Bach, cònsols de la vila
d'Organyà, havent plen poder de la dita vila, universitat e singulars de Organyà, de la
part una, e
plen poder de les dites universitats e singulars de aquelles, de la part altra, vingueren a
concòrdia en e sots la forma següent:
Pelicer, en nom e veu de les dites universitats e singulars de les dites valls, són contents
e prometen de dar a las dites universitats de Organyà o cònsols de aquella, per lo [modo]
que los bestiars seus daran en los camins de Tresponts, dos sous per mil·lenar del bestiar
qui passarà per los dits camins. Los quals dos sous prometen dar sens prejudici de lurs
privilegis, e açò per una vegada l'any que passarà lur bestiar en lo dit camí, tant per
l'anada quant per la venguda. Consentint açò sens prejudici de lurs privilegis e per
intervenció del dit mossèn veguer. Entès, però, que si lo dit bestiar no bastarie al dit
nombre, que sien deffalcats als dits dos sous de tant quant ne mancarà; e si més pujarà
dels dits mill caps, que
bestiar dels dits mill caps. La qual concòrdia les dites parts han volgut ésser duradora
perpetualment.
en la Cort dels dits mossèn veguer e jutge per causa del dit litigi que s'hagen a pagar per
eguals parts.
exien algunes coses obscures o dignes de correcció, que lo dit mossèn veguer o pugue
corregir, smenar et interpretar".
confirmantes et avinenciam et concordiam preinsertam et omnia et singula in eis contenta,
prout melius et plenius superius noscitur contineri, gratis et ex certa eorum sciencia,
nominibus predictis, convenerunt et promisserunt pars parti ad invicem quod premissa
capitula et omnia et singula de super contenta attendent complebunt, tenebunt et
observabunt quatenus ad utramque partem ipsorum pertineat et expectet singula singulis
refferendo et contra ea vel eorum aliquod non facient vel venient aliquo iure, causa vel
etiam racione. Et pro hiis complendis, tenendis et inviolabiliter observandis dicte partes,
dictis nominibus, obligarunt pars parti et sibi ad invicem omnia et singula bona eorum
propria universitatumque et singularium predictorum et cuiuslibet eorum in solidum,
mobilia et inmobilia ubique, habita et habenda, eciam quovis modo et iure privilegiata.
Renunciantes quamtum ad hec beneficio novarum constitucionum, dividendarum
accionum et Epistole Divi Adriani et omni iuri, racioni et consuetudini contra hec
repugnantibus. Volentes dicte partes quod de predictis fiant duo publica consimilia
instrumenta, quorum unum utrique parti per notarium infrascriptum tradatur. Presentibus
testibus quo ad firmam dictorum Iohannis Caminal, Iohannis Vila, Bartholomey Bach,
Raymundi Guillermi et Bernardi Moles, discreto Ffrancisco Dach, notario, habitatore
Castricivitatis, Iohanne Noguer, ville Berge, et Petro Guilla, ville Organiani; et quo ad
firmam dicti Petri Pelicer, venerabili Petro Maçana, baiulo Castricivitatis, et Vincencio
Vilar, ville Celsone.
Preterea etiam, adveniente die septima mensis decembris, anno predicto a
nativitate Domini
una cum superius nominatis eius consociis, consulibus dicte ville, personaliter constitutus
intus dictam villam, habens plenum posse ab honorabile consilio generali dicte ville, in
quo intervenerunt et presentes fuerunt dicti Iohannes Caminal, Iohannes Piquer, Iohannes
Vila, Bartholomeus Bach, consules predicti, Raymundus Muntella, Iacobus d'Abella,
Guillermus Cases, Anthonius Costonera, Bernardus Codina, Bartholomeus Soldevila,
Miquael [Umiro], Ludovicus Soldevila, Anthonius Agramunt, Bernardus Soler, Iohannes
Rocha, Petrus Codina, Petrus Mingot, Anthonius Oller, Raymundus Soler, Petris Fferrarii,
Petrus Punyet, Bartholomeus Argestus, Anthonius Laguna, Marchus Cases, Petrus
Rochamador, Iohannes Rogen, Petrus Sala et Geraldus Fferrarii, convocato et congregato
in claustro ecclesie collegiate beate Marie dicte ville, prout iam alias pro talibus vel
similibus negociis solitum est consilium generale tenere et celebare, nomine eius proprio
universitatisque predicte Organiani singulariumque eiusdem presenciumque, absencium
et futurorum, virtute potestatis per dictum consilium eidem atribute, laudavit, approbavit,
ratifficavit et confirmavit omnia predicta et convenit et promisit in manu et posse mei,
notarii infrascripti, quod omnia et singula per dictos consules et consocios suos promisa
et stipulata, dicta universitas et singulares eiusdem attendet et complebit attendentque et
complebunt, et non contra faciet vel veniet, contra facient vel venient, aliquo iure, causa
vel eciam racione, sub omnium et singulorum bonorum suorum dicteque universitatis et
singularium eiusdem presencium, absencium et futurorum ubique, habitatorum et
habendorum, obligacione. Petens et requirens predicta omnia ad pedem premissorum
inseri et continuari per me, notarium infrascriptum, et ad partem, si opus fuerit, publicum
confici instrumentum, unum et plura et tot quot petita fuerint et requisita, ad habendum
de premissis memoriam in futurum.
Presentibus testibus venerabilibus Simone Cuberes, canonico, et Iohanne Soler,
presbitero Organiani.
Que fuerunt acta diebus, locis, mensibus et anno predictis et presentibus dictis
testibus ad hec vocatis, rogatis specialiter et assumptis.
Sig[signe]num mei, Guillermi Melchioris d'Ayguamolsa, regia auctoritate notarii
publici per totam terram et dominacionem serenissimi domini Aragonum regis et
Castricivitatis auctoritate venerabilis et discreti Anthonii Cosconera, presbiteri, rectoris
et notarii publici dicti castri, qui predictis omnibus interfui eaque in hanc publicam formam
redegi scripsique et clausi.
Assentaments relatius al pagament de la quèstia a [Caterina] [de] [Foix] i còpia d'una carta
de Joan de Milglòs, veguer de les valls d'Andorra, adreçada als andorrans on
els comunica el nomenament del batlle comtal i la seva admissió pel Consell de
les Valls. Entre els assentaments consta d'efemèride del naixement d'Anna, filla
de [Caterina] [de] [Foix]
R. AHN/ASC, Llibre de comptes i d'ordinacions del Consell de la Terra d'Andorra,
núm. 28, fol. 1-2v.
Sie memòria dels [diners] àn dat les paròquias als mysatgers, a Bertomeu Soliu e
a Pere Pelicer can anaven a madama, a
Canilho, donà
a
dic:
Memòria dels dinés que van dar les paròquies a Bortomeu Soliu de Quanylyu
e a Johan Andreu, menor de dies, quan anaren a Torsquó, per fynar la deferènsya que
ere de la quèstia de madama, l'any
Més, aver Sela de Lors, que bestryet
Més, aver Martí d'Anyòs, que a dat a l'atvoquat
L'an
Li fye més per un metedor.
Més, volen e ordenen que tot porc de masa sye franch de quèstya.
L'an
letra del nobble mosèn Johan de Milglòs, veguer de les vals d'Endora, ab quonsel de la
val d'Andora, la quoall dita letra diu:
"Onrats senyós e quas amics: Sapiats que ara, paus dias à, és vengut part desà,
Quolat, lo quoal a demandada la baylya d'Andora a la senyoria regina. De què dequontinet
la dita regina me à tramés a serquar e
preguonar-me son mandament. He ayxí jo é autratgat la dita baylia ab dit Quolat, lo quoal
vos pregui vulyats atmetre. He [a]presty son sagrament, segons és aquostumat. És veritat
jo n'é scrit a mosènyer mon pay lo volàs atmetre per quontemplasyon e mandament de la
susdita senyora regina a mi e fey. E d'asò vos pregui no aya fauta. E sy de mi volrats res,
faré tot jorn per vosaltres lo possybble. Lo Sant Esperit sya
[Dayt] és lo
Johan de Milglòs".
E ayxí lo dia e ora matexa lo dit quonsehi a obebyt la dita letra e metut dit
batle.
Antoni Quer, veí de la Margineda, Francesc Calbó i Bartomeu Tolse presten declaració
davant la Cort d'Andorra en relació a l'afer del robatori d'uns cabrits i d'un
anyell en la muntanya de Bescaran del qual se
Pinya.
R. Còpia coetània a l'AHN/TC, Processos judicials (caixa 111), doc. núm. 16.
Die intulata
pervenit et cetera.
Antoni Quer, loci de la Margineda, deposuit et cetera.
Et primo fuit interrogatus
muntanya de Besqueran. Et dix que està en veritat que Pinya, pocs dies ha, enprà a él,
deposant, e d'altros que anassen ab él fins en Cerdanya. E axí, de fet, éls partiren e,
quant foren al cap de la muntanya de Arcavel, Pinya dix que él volie anar veure si hun
pastor que gordave bestiar l'en volgeren dar. E él, deposant, dix que no pregés de degú
forsívolment. E lo Pinya dix si dar-l'en volie, que él ne pregere. E él, deposant, no y anà.
E puys veu venir lo Pinya, vent ab un cabrit, e dix que lo pastor lo y avie dat. E axí él[s]
se
lo cabrit e tiraren-se
lo Pinyana dix que tornare veure si li tornarien dar més bestiar. E axí él trobà una ramada,
e lo Pinya dix "Pastor, vols-me dar bestiar?"
. E lo pastor dix que ya a l'anar enlà l'en
avien près. E axí, lo Pinyana tirà a hun altro ramat de bestiar e parlà ab lo pastor. E él,
deposant, e los altros que aquí eren se"Veniu!, veniu!, que
E axí, él, deposant, e los altros anaren là
done-me
hon ere lo bestiar e pregeren un cabrit. E oý él, deposant, que lo pastor dix que él donave
lo cabrit a Pinyana. E él, deposant, dix que també se
mateix lo Pinya dix a Calbó "Vés al pastor, que hun anyell m'í done"
. E lo pastor ere de
edat de
a Sent Jolià, e a cassa de Danís éls se menjaren lo cabrit e
Interrogat qui eren los altros qui y eren. E dix que, al tornar, li ere Pinyana, él,
deposant, lo fill de Calbó, Tousé, lo fill de Johan de la Pesta, anomenat Johan, e Arnaut.
A l'anar ere Janot.
Dicta die.
Franciscus Calbó deposuit et cetera.
Et primo fuit interrogatus
muntanya de Besqueran. E dix que stà en veritat, pocs dies ha, que Pinyana emprà a él,
deposant, e a d'altros que se
tiraren la volta de la Rabassa. E quant foren en la muntanya de Besqueran, Pinya dix
"Més val que vegam si podem aver deguna bèstia"
. E axí, éls vegeren una ramada de
bestiar al[í]. E lo Pinyana, él, deposant, Arnaut, lo pintinador e hú que dien Jonot anaren
al bestiar e demanaren al pastor que
hun cabrit que avie aquí, e éls digeren que
la balesta al cabrit e axí vent lavons lo pastor e près lo cabrit e dona
pregeren lo cabrit e anaren agrens e menjaren lo cabrit e tiraren la volta de Cerdanya. E
quant a la tornada, essent en la muntanya matexa, éls tornaren trobar la ramada que avien
pres lo cabrit, e éls digeren si"Axí ó fareu!, que ya us ne
. E axí, ells lo lexaren star e tiraren lo camí, e lo Pinyana sols anà a un
doní l'altro jorn"
altra ramada, qui ere lo pastor Soldevila, de Besqueran, e dix-li si l'en volie dar cab de
bestiar. E axí lo Pinya cridà a éls, deposant "Venit!, que donen-me
. E axí, él e los
altros anaren aquí, là hon here lo bestiar. E axí, dix Pinyana al pastor Per ta fe, cossí,
. E axí, lo pastor près un cabrit e dona
dessenpatxa, que anar-nos-ne volem"
els se
sperant-lo éls lo cridaren, e lo Pinyana respòs que vingessen là hon él ere, e éls no y
volegeren anar. E axí vingé lo Pinya e dix a él, deposant, que anàs al pastor, que hun
anyell li dave. E axí él, deposant, anà al pastor, e lo pastor li donà un anyell e dix-li que
no u digés a degú, car quant fore prop de la vila que el cridar[i]e que lo lop li avie levat un
anyell. E axí, él, ab los altros, se
Interrogat qui y avie.
Dicta die.
Bortolomeus Tousé deposuit et cetera.
Et primo fuit interrogatus
muntanya de Besqueran. E dix que
Interrogat qui
donà hun cabrit. E dix que quant foren en la muntanya de Besqueran ells vegeren lo
dit bestiar, e axí, Pinyana e Arnaut anaren al bestiar, e éls, dit deposant, Antoni Quer,
Francí Calbó e lo fill de Johan de la Pesta no y volgeren anar perquè no
axí, lo Pinyana dix al dit pastor que
ovelya, mes que prengessen un cabrit que avie aquí. E axí, vent l'Arnaut e tirà al cabrit ab
la balesta e prengeren lo dit cabrit e portaren-lo-se
ensems, se menjaren lo cabrit e tiraren-se
tornada ells anaren a la ditta ramada, e lo pastor dix "Ja n'agereu l'altro jorn".
E axí, éls
tiraren a un altra ramada e digeren al pastor si
hoc, emperò que no li tocassen a les sues, que él los ne dar[i]e d'unes altres, que de dos
ne gordave. E axí, el dit pastor los donà un cabrit, e que él, deposant, lo prengé e tiraren-se
e lo Pinyana restà detràs, e éls se van girar e no vegeren lo Pinyana. E axí, cridaren-lo,
e lo Pinyana respòs-los e dix "Venit"!.
E tantost fonc aquí ab éls e dix a Calbó "Vés!,
E axí, lo Calbó anà a l'anyell, e portaren a Sent Jolià a cassa de
que un anyell nos done".
Danís, e aquí
Bernat Rusca i Pere Pellicer, cònsol i conseller, respectivament, de la parròquia de Canillo,
Jaume Casal i Arnau Berenguer, consellers de la parròquia d'Encamp, Joan
Rossell i Pere Babot, consellers de la parròquia d'Ordino, Joan Coma i Mateu
Tor, del Puy, cònsol i conseller, respectivament, de la parròquia de la Massana,
Aldias Sansa i Bernat Bartomeu, consellers de la parròquia d'Andorra, i Miquel
Ribot i Joan Capdevila, consellers de la parròquia de [Sant] [Julià] de Lòria, en
qualitat d'àrbitres elegits pel Consell de la Terra d'Andorra, dicten sentència
arbitral en el plet que enfronta els homes de la Massana i els d'Ordino per raó
dels emprius que els de la Massana tenen en la muntanya de Llorts i procedeixen
a fixar els termes d'aquests emprius.
A.— AHN/ACO, pergamí núm. 3.
B.— Còpia del segle XVI, AHN/ACM, pergamí núm. 23.
seu ventilata extetisset inter universitatem et singulares parrochie de la Massana, parte
ex una agentes, et universitatem et singulares parrochie d'Ordineu, parte ex altera
defendentes, super erbagiis, paschuis, jagudes [et] [apresses] montanee del mont de Lors,
quas dicta universitas et singulares de la Massana pretendunt habere in dicta montanea
del dit mont de Lors pro eorum animalibus, et dicta universitas et singulares parrochie
d'Ordineu pretendunt contrarium. Super quibus, dicte partes volentes a [missio]nibus et
expensis difugere, [ad] tractatum nonnullarum notabilium personarum, dicte partes,
scilicet pro parte hominibus parrochie de la Massana Antonius Vidal, loci del Puyol,
Mateus Tor, loci del Puy, consules parrochie de la Massana, Raymundus Torner, dicti loci
del Puyol, Iohannes [Bosquet], Raymundus Jalme, Bernardus Solana, loci d'Escàs, Iacobus
Rosel, Andreas Gispert, Petrus Boràs, loci de la Massana, Petrus Rul, Raymundus Fonta,
Bernardus Oriol, Iohannes Cal, Iacobus Muga, Bortholomeus Puy, Elias Sabater, Iacobus
Texidor, Bernardus Rossell, loci de Sespony, Guillermus Beringuer, Iohannes Coma,
loci d'Anyòs, Iohannes Aldosa, Petrus Giberga, Martinus Issern, loci de la Aldosa, et
Raymundus Bons, loci de Pal, parrochie de la Massana, tam nominibus eorum propriis
quam nominibus eciam aliorum hominum dicte parrochie de la Massana, presencium,
absencium et futurorum, ex una parte, et pro [ho]minibus parrochie d'Ordineu, videlicet
Petrus Jalme, loci de Lors, Iohannes Carbonel, loci de la Cortinada, consules parrochie
dicte d'Ordineu, Iohannes Pal, Iohannes Rossell, Raymundus Guillermi, Petrus Babot,
Petrus Vidal, Guillermus Babot, Petrus Vilela, Iohannes Torer, loci d'Ordineu, Bernardus
de la Cal, Guillermus Cal, Guillermus Pelicer, Iohannes Areny, loci de Segudet, Iohannes
Cela, Martinus Cal, Iohannes de Maginges, loci de Lors, Martinus Goyda, Petrus Giner,
loci d'Arans, Guillermus Soler, Antonius Pal, Iohannes Baille, Bernardus Scoter, loci de
la Cortinada, Iohannes Bertra, Petrus Afilat, loci d'Ansalonga, Raymundus Jordà,
Raymundus Garreta et Guillermus Rossell, loci de Surnàs, parrochie d'Ordineu, tam
nominibus eorum propriis quam nominibus eciam aliorum hominum predicte parrochie
d'Ordineu, presencium, absencium et futurorum, parte ex alia, super predictis omnibus
et singulis questionibus, contencionibus et controversiis que inter prelibates partes erant
et sunt racione et pretextu predictorum pascuorum, erbagiorum, jaure e apressar prefate
montanee del mont de Lors, conpromisserunt in consilium et probos homines vallium
Andorre, seu in illos quos dictum consilium voluerit, tanquam in arbitros, arbitratores et
amicabiles conpositores comuniter per dictas partes electos et nominatos, sub pena centum
librarum barchinonensium, dando et concedendo plenam et liberam potestatem dictis
arbitris, arbitratoribus et amicabilis conpositoribus quod, visis et recognitis per ipsos
depossicionibus super predictis receptis, posint dicere et pronunciare super dictis
questionibus, tam per viam iuris quam per viam amicabilis conposicionis, iuris ordine
servato vel non, partibus presentibus vel absentibus seu una ipsarum presente et altera
absente et alias, prout ipsis fuerit bene visum. Et promisserunt dicte partes, videlicet una
alteri et sibi ad invicem, quod stabunt dicte sentencie et pronunciacione dictorum
arbitrorum, arbitratorum et amicabilium conpositorum, et attendent et conplebunt totum
id [quidquid] [et] [quantum] per dictos arbitros, arbitratores et amicabiles conpositores dictum,
sentenciatum, pronunciatum et declaratum fuerit, sub pena predicta centum librarum,
adquirenda una pars parti obtenperanti et alia pars curie de hiis execucione facienti. Qua
siquidem pena, [comisa] [vel] non, soluta vel non, vel alias grasiose remissa, nichilhominus
presens conpromissum et sentencia per dictos arbitros proferenda et omnia alia et singula
in eis contenta, rata maneat perpetuo atque firma, et ad eorum observacione omnino et
efficaciter teneantur et [stringentur]. Renunciando quantum ad [hec] legi sive iuri dicenti
quod pena semel exacta, amplius peti seu exhigi non posit alterique eciam legi sive iuri
dicenti penam quantitatis sortem excedere non posse, et omni alii iuri hiis obvianti. Et,
pro hiis conplendis, tenendis et inviolabiliter observandis, [predicte] partes, videlicet
una alteri et sibi ad invicem, obligarunt omnia et singula eorum bona propria et dictarum
universitatum et singularium earumdem et cuiuslibet ipsorum in solidum, mobilia et
inmobilia ubique, habita et habenda eciam quovis modo et iure privilegiata. [Renunciando]
quantum ad hec arbitrio boni viri et eius recursui et beneficio novarum constitucionum,
dividendarum accionum et epistole divi Driani et omni iuri, racioni et consuetudini
contra hec repugnantibus. Et, ad maiorem securitatem premissorum, iurarunt in animas
eorum per dominum Deum et eius Sancta quatuor Evangelia, manibus eorum corporaliter
tacta, quod omnia et singula per dictos arbitros, arbitratores et amicabiles conpositores
dicenda, pronuncianda, declaranda et sentencianda attendet et conplebunt et non
contrafacient vel venient aliquo iure, causa vel eciam racione. Et voluerunt dicte partes
quod dictum conpromissum duret hinc ad festum de Sincogesma proxime venturum,
prout de predicto conpromisso plenius constat instrumento inde recepto in pose notarii
infrascripti die decima quinta mensis madi, anno infrascripto. Qui quidem arbitri,
arbitratores et amicabiles conpositores, viso et reciguito processu, auditis ad plenum
dictis partibus in eo quod dicere et allegare voluerunt, ad suam proferendam sentenciam
processerunt in hunc qui sequitur modum:
"Los noms de Jesús e de la humil Verge Maria, mare Sua, humilment invocats.
Hon nosaltres, Bernat Rusca, cònsol, e Pere Pelicer, conselyer de la parròquia de Canilyeu,
Jalme Casal e Arnau Beringer, conselyés de la parròquia d'Ancamp, Johan Rosel e Pere
Babot, conselyés de la parròquia d'Ordineu, Johan Coma e Mateu Tor, del Puy, cònsol e
conselyer de la parròquia de la Massana, Aldias Sansa e Bernat Bortholomeu, conselyés
de la parròquia de Andorra, Miquel Ribot e Johan Capdevila, conselyés de la parròquia
de Lòria, elegits per los pròmens del Conseyll de la Terra de la val de Andorra axí com
àrbitres arbitradós, loadós he amigables conposadós, sentenciadós e declaradós sobre la
qüestió que és stada moguda entre los hòmens e universitat de la parròquia de la Massana,
d'una part anant, ab los hòmens e universitat de la parròquia d'Ordineu, d'altra part
defendent, que debatien sobre la muntanya del mont de Lors, hon los dits hòmens de la
parròquia de la Massana pretenien ells aver ús e empriu de pèxer ab lurs bestiàs grosos e
menuts, [e nouyr] e apressar, e los hòmens e pròmens de la parròquia d'Ordineu totalment
negant e contradient, e sobre qualsevol penyores feytes entre les dittes parts de qualsevol
bestiàs e sobre qualsevol injúria feytes e comeses entre les dittes parts per rahò dells dits
emprius, segons aquestes coses e altres en lo conpromís fermat per les dittes parts en
poder del notari dejòs scrit largament és vist contenir. Vista la potestat per les dittes parts
e per los pròmens del Conseyll de la Terra a nosaltres donada e atribuÿda. Vistes totes
cartes, scriptures, capbreus e vists encara los [processes] [sols] dels testimonis presos per
lo balle e notari de lles dittes valls per cadas parts e parròquies a nosaltres donats e
mostrats, e totes altres coses que les dittes parts davant nós àn volgut prodoyr, dir ni
al·legar, axí per scrit com per paraula. Vist encara ocularment los tèrmens e locs on les
dittes qüestions e debats eren. Vistes totes e sengles altres coses veedores. Agut sà e
madur conseyl sobre les dittes coses. Volents les dittes parts d'escàndolls, trebaylls,
senistres e despeses relevar e aquells en pau e concòrdia posar. Seguint la via de amigable
conpossició e possada la via de dret, lo dia e ora presents a les dittes parts asignats a oyr
nostra arbitral sentència perferidora, prosoým en la forma e manera següents:
Et primerament pronunciam, arbitram, sentenciam e declaram bona pau,
concòrdia e amissícia ésser entre les dittes parts.
parròquia de la Massana agen ús de empriu de pèxer lurs bestiàs, axí grosos com menuts,
en la muntanya del mont de Lors e jaure salvament e quítia fins en aquells locs e límits
per nosaltres, àrbitres desús dits, seran designats e senyalats.
agam ha ésser anats en la ditta muntanya per senyalar e designar los dits locs e límits e
per veure si los de la Massana hi poran fer apresos d'así a l'endemà de sent Ot, bisbe
d'Urgell, e asò sus pena en lo conpromès contenguda.
fittes e creus o senyalls segons que de enprius s'í deu fer, e asò d'así a l'endemà de sent
Ot desús ditta.
vist e regonegut si los de la parròquia de la Massana y poran fer apressos hó no.
és; e si lo contrari ere feyt, lo qui lo contrari farà ni pasarà los decs e signes que per
nosaltres, àrbitres, seran posats, lo qui lo contrari farà, per cada vegada, encorege en ban
de deu sous per quiscuna guarda de bestiar menut, e per quiscuna bèstia grosa dotze
dinés, de deu caps aval, e si passen deu caps, que pagon deu sous, e de nit duble ban.
fer resistència o enpatxament algú en aquell qui penyorarà; e si lo contrari ere feyt, que
encorege en pena de deu liures barceloneses an aquell qui lo contrari farà, aplicadores a
la onrada Cort de lles valls de Andorra.
Sespony e Erinol de Pal e en Giberga de la Aldosa, tots de la parròquia de la Massana, e
en Ramon Guillem e en Cal de Segudet e Cela de Lors, e Jalme e Cal de Lors, ab nosaltres,
àrbitres desús dits, e ab lo notari públic de lles valls d'Andorra, agen anar als dits locs del
mont de Lors quant hirem per senyalar e designar e posar fites e altros senyalls, segons
de enprius s'í deu fer, e anomenar e designar los locs on los dits senyals possarem; e asò
sus pena de nostra voluntat.
que aquells pugan interpretar, adobar, anadir, tolre e ajustar dins spay de hun any primer
vinent.
part com l'altra, sien tenguts de donar a quiscú de nosaltres, àrbitres desús dits, dotze
sous per ome; e més, al qui ha scrit la present sentència, qui és Miquel Ribot, de Siroval,
li adjudicam sinc sous ultra son dret de arbitrador; e asò d'así a Santa Maria d'agost
feytes, los cònsolls en quiscuna parròquia les agen a contar, e puyes per egualment [parts]
tant la huna parròquia com l'altra, tots comunament, axí matex de lles qui d'ací avant
farem per la causa desús ditta.
asò sus pena e jurament desús dits en nosaltres, àrbitres.
nostra sentència dins spay de hun dia aprés los sirà legida hó intimada; e asò sots lo
jurament e pena en lo conpromés contenguts.
E aytant com la nostra present sentència sab absolució, les dittes parts absolem,
e aytant com sab condempnació, les dittes parts condempnam".
conpositores lectaque et publicata, de voluntate et ordinacione ipsorum, per Michaelem
Ribot, conarbitrum, in erea Iohannis Pal, d'Ordineu, die
a nativitate Domini
Vidal, consulibus parrochie de la Massana, parte ex una, Iohanne Carbonel et Petro Jalme,
consulibus parrochie d'Ordineu, parte ex alia, qui, ibidem, incontinenti dictam sentenciam
laudarunt et emologarunt, presentibus pro testibus Bernardo Marginet, textore loci
d'Angordany, Antonio Jolie, fabro loci et parrochie Andorre, et Petro Coderch, fabro,
nunc comorante in loco d'Ordineu. De prolacione cuius quidem sentencie et de omnibus
aliis et singulis supradictis, dicti arbitri, arbitratores et amicabiles conpositores pecierunt
et requisiverunt per me, notarium infrascriptum publicum, confici instrumentum una et
plura et tot quod petita fuerint et requisita ad habendum de premissis memoriam in
futurum, presentibus dictis testibus ad hec vocatis, rogatis specialiter et asumptis".
Preterea, adveniente dicta die crastina sancti Odonis in dicta sentencia spesificata,
intitulata octava mensis iuli, anno predicto, dicti arbitri, arbitratores et amicabiles
conpositores acceserunt ad montaneam predictam del mont de Lors una mecum, notarium
infrascriptum, et fecerunt signa sequentia:
E primerament férem una creu en una rocha a l'alt del cap de la coma del Lavier,
en sòl de la Planasa de la tosa del Lavier; e d'aquí enfora férem altra creu tot dret de
aquella, trevesant en un tosal, en una rocha; e d'aquí enfora trevesaren en un altro tosal
que ha al cap de les Leses dells Ubacs, al sòl del tosal, e
tosal férem altra creu, la qual gire devés la Legunela; e d'aquí enfora tiraren dret anlà hi
aval de aquella en un tosal, en les dittes Leses dells Ubacs, on feren altra creu en una
rocha; e d'aquí enfora tiraren dret anlà hi aval a l'aygua, al sòl del pla de la Legunela, a
tosalls josans de la ditta Legunela, on feren altra creu en una rocha o piso.
camí que va al Colig.
la basa de la Legunela; e d'aquí enfora trenque lo camí que va al Colig, fins ha una rocha
que ha dejòs camí, so és, al grau del camí que va al Colig, al cap de la costa de la
Sucarana, on feren altra creu; e d'aquí enfora tire per la sera amunt, que és entre les bases
de la Legunela e la basa del thosal de Miratosqua, fins ha hun pla que y ha, on feren altra
creu en una rocha o pedra que és al camí que pase de la Legunela a la basa de Miratosqua;
e d'aquí enfora trenque tota sera amunt, aygua besant, devés la Legunela, on feren una
creu en una rocha, dret amunt de la ditta basa de Miratosqua; e d'aquí enfora trenque tota
sera amunt fins en vista de Codina, on àn fet altra creu en una rocha.
E [fins] en la ditta sera, nosaltres, dits arbitres, arbitradós, [avem] designats dits
senyals e creus per rahò de l'enpriu que los habitants de la parròquia de la Massana àn en
la ditta muntanya del dit mont de Lors desús nomenat.
Legunela [sie] dells habitants de la parròquia d'Ordineu perpetualment, sens contradicció
deguna dells habitants de la parròquia de la Massana; e los habitants de la parròquia de
la Massana pusquen fer altro aprés, si fer-n'í volran, en la dita muntanya, e[n]però que
sie par hi egual de aquells d'Ordineu; e que sie lur pròpria perpetualment, sens contradicció
ni inpediment dells habitants de la parròquia d'Ordineu.
que degun bestiar baciu ni degun altro bestiar gros ni menut, d'una part ni d'altra, no
pugen jaure dells apresos amunt.
penre lenya e fer coms per a servitut de lurs jagudes e après del bosch del[ls] Solls dells
Ubacs sens contradicció ni enpediment que no
parròquia d'Ordineu.
que los de la parròquia de la Masana no poguessen traure lo bestiar per alt, volem lo
pusquen traure per bax, envers Lors, enperò, que
dapnatge donaven, que l'agen a pagar e satisfer.
he avalar ab bestiar de Carey camí caminant, tirant a la dita muntanya del mont de Lors,
o venint per servitut de lurs après e bestiars.
fettes alls de la Massana en la desús ditta muntanya on avien dit debat, que los de la
Massana pagon alls d'Ordineu deu sous.
arbitratores et amicabiles conpositores factis et lectis, idem arbitri, arbitratores et amicabiles
conpositores requisiverunt in fine seu pede dicte arbitralis sentencie inseri et continuari
per me, subscriptum notarium, adque fuerunt testes presentes Antonio Mas, loci de les
Bons, parrochie d'Ancamp, et Raymundo Casal, loci de la Aldosa, parrochie de Canileu.
Que fuerunt acta in dicta montanea, die, mense et anno proxime dicti[s],
presentibus dictis testibus.
Sig[signe]num mei, Iohannis Ortedó, notarii puplici vallium Andorre auctoritate
reverendissimi domini Urgellensis episcopi et serenissime domine Catarine, Dey gracia
regine Navarre, comittisse Ffuxi et cetera, condominorum dictarum vallium, qui predictis
interffui eaque scripsi et clausi, cum supra positis in lineys
designat et