Capítol XXIV de la sentència arbitral de Pere de Foix on es fa referència a l'obligació
dels homes d'Andorra de prestar l'host al bisbe d'Urgell quan aquest ho
requereixi.
A.— ACU, pergamí any 1430.
B.— Còpia coetània, ACU, pergamí any 1430.
C.— Còpia de 1470, AMSU, Llibre de Privilegis, fol. 7v.
D.— Còpia de 10 de març de 1471, AHN/ASC, Llibre de la Terra, fols. 59v.—
60r.
E.— Còpia del segle XIV, AHN/ASC, Còdex Miscel·lani, fols. (12r o 13r).
F.— Còpia del segle XVII, poc abans de 1675, AMSU, Privilegis segle XVII, fols.
Edit.— F. CARRERAS CANDI, Les usances o privilegis, pàg. 270 i ss.— F. VALLS TABERNER,
Privilegis i ordinacions, nota 3 del doc. núm. XI, pàg. 418.— H. ESPAR, Coses de
la Seu, pàg. 69-87.— I. BAIGES JARDÍ, Llibre de la terra, doc. núm. 11, pàg. 142-143.
Quant deuen ni són tenguts los habitants de la ciutat seguir la host ni per deffensió
de qui.
tenguts ne deuen exir de la ciutat los hòmens de la dita ciutat tro que tots los hòmens de
la bisbalia e de la canongia, del pont de Oliana amont, cavalers e altres hòmens qualsque
sien de la sglésia d'Urgell o tenguts per la sglésia sien ab lurs armes dins la dita ciutat, e
ab aquels ensemps deuen anar e estar en la host e deffeniment emperhò del dret de la
sglésia d'Urgel tant solament, en altre cas no deuen anar en host. Mas en aquesta dita
host no s'í entenen hòmens de la vall d'Andorra; mas són tenguts a manament del senyor
bisbe o de son loctinent los hòmens de la vall d'Andorra ab lurs armes de venir de cada
casa un hom per guardar la dita ciutat tro que la host sia tornada en la dita ciutat.
Emperhò, lo senyor bisbe, si personalment no y és, los deu dar cap bo e honrat, ensemps
ab qui vajen e qui govern la ost e regesca; en altra manera no són tenguts d'anar.
Joan Pellicer, batxiller en dret i jutge ordinari de la Seu d'Urgell, comissionat pel bisbe
d'Urgell, i Arnau d'Abella, batxiller en decrets, comissionat pel comte de Foix,
sentencien a favor dels andorrans en el litigi que els enfronta a Jaume de Lleó i
Ramon de l'Areny, saigs episcopal i comtal, respectivament, per raó de la
custòdia dels presoners i delinqüents de les valls.
A.—AHN/ASC, pergamí núm. 52.
B.— Extracte a l'AHN/ASC, document núm. 951, de 15 d'octubre de 1687.
Pateat universis quod cum questionis materia esset suscitata inter iuratos universitatum
vallium Andorre, diocesis Urgellensis, et earum singulares, ex una, et Iacobum [del] [Lleó]
et Raymundum de l'Areny, sagiones curiarum predictarum vallium, videlicet, ipse Iacobus
pro reverendissimo domino Urgellensi episcopo et idem Raymundus pro egregio domino
comite Ffuxi, partibus ex alia, ex et pro eo quod dicti sagiones seu alter ipsorum
compellebant homines iamdictarum vallium ad custodiendum captos et vinculatos per
eos ad onus expensarum et dampnorum dictorum hominum, et in his asserebant ipsos
homines teneri. Prelibati vero jurati contrarium asserentes, obtulerunt coram honoralibus
et probis viris, dominis Iohanne Pellicerii, in legibus bacallario, iudice comuni civitatis
Urgellensis, comissario per reverendum dominum episcopum prelibatum, et Arnaldo de
Ape, in decretis bacallario, comissario per iamdictum dominum comitem, specialiter
deputatis seu altero ipsorum, quandam papiri cedulam scriptam huiusmodi seriey:
"Ajustant als greuges donats e demostrats per suplicacions e articles per denant
los senyors de les dites valls, [a] vosaltres, honorables comissaris donats en les dites valls
per los damunt dits senyors, los síndichs de las valls damunt dites donen e posen en feyt
les coses següents:
Primerament, dien e posen que los sags dels dits senyors e quiscun d'ells, per
causa de rahó de llur offici, són tenguts e han acostumat de guardar e tenir presos e
vinculats en llurs propris habitacions les persones e hòmens que hauran delinquit en les
dites valls e seran detenguts en presó per qualsevol rahó, e açò a llur càrrech e guardan.
E axí és stat acostumat en les dites valls de tant de temps ensà de qui no és memòria de
hòmens en lo contrari.
saigs, per rahó de lur offici, han e són tenguts de logar hòmens per aquells guardar a
despeses pròpries o del presoner, si ha de què pagar. E axí és stat usitat en les dites valls
del dit temps ensà.
hòmens e habitants de les dites valls de guardar o fer guardar los dits presoners, e no és
memòria de hòmens que lo contrari se sia servat, sinó de hun any ençà, que en Jaume de
Lió, saig en les dites valls per lo senyor bisbe, asage de forçar e ha forçat los dessús dits
hòmens e habitants de aquelles de guardar e fer guardar los presoners qui ell ha tengut en
llur poder. E açò contra la susdita e rahonable costuma e usança per tant de temps
observades en les dites valls que no
per binas literas, quarum altera est patens iamdicti reverendissimi domini episcopi, eius
pontificalis dignitatis sigillo in dorso communita, directa prelibato honorabili Iohanni
Pellicerii, cuius tenor talis est:
"En Francesch, per la divinal providència bisbe d'Urgell. A l'honorable et discret
en Johan Pelicer, bacheller en quiscun dret, comissari per nós deputat e per lo honorable
n'Arnau d'Abella, juriste, comissari per part del comte de Ffoix, subdelegat a ffer certs
actes dejús expressats, saluts en Nostre Senyor. Ab tenor de les presents vos manam que
sobre los mèrits de les informacions per vós, com a comissari desús dit, rebudes, per
causa e rahó de la detenció e guarda dels presoners de les nostres valls d'Andorra, façats
aquella provisió e declaració que a vós serà vist fahedora, e aquella publiquets als hòmens
e habitants de les valls sobredites, car nós de açò vos donam plen poder e us cometem
nostres veus ab les presents.
Dada en la nostra ciutat d'Urgell, a
Senyor
Altera autem litera erat sepedicti domini comitis clausa et sigillo suo, ut prima
facie aparebat, sigillata, directa memorato honorabili Arnaldo de Appe, cuius epigrama
sive suprascripto erat talis:
"A nostre ben amat mosser Arnau d'Abella, jutge comun en Andorra".
"Lo comte de Ffoix e de Bigorre. Lo jutge Johan Perisser, comissari per vós
diputat a ffar certanas informacions sus la detencion e garda dels presoners en Andorra,
nos ha tramés les informacions per luy fetes, les quaus vos retrametem ab los portadors
de las presents, per y donar la provision qui vos semblarà y ésser donadore, e axí me dix,
si sia vesonh, que nos en consulets. Diu sia ab vós.
Dada a Maseres, lo
Johan".
dominos comissarios seu alterum ipsorum. Visis potestatibus eis datis, ut preinseritur, ac
suplicatione per [dictos] iuratos, universitates et earum singulares seu eorum sindicos
oblatis et presentatis ac etiam visis dicta informatione et aliis probationibus productis et
exhibitis, et vocatis vocandis et presertim prenominatis sagionibus et ipsis ad plenum
auditis in omnibus que super predictis dicere, proponere et allegare voluerint, visisque
aliis videndis et attentis attendentis et consideratis considerandis, sedentes more iudicum
iudicantium in porticu ecclesie parrochialis loci de Andorra, presentibus, instantibus et
requirentibus Petro Sança, d'Andorra, Guillelmo de la Serra, de Llòria, Raymundo Sabater,
de la Maçana, Bernardo Terer, d'Ordineu, Guillelmo Calb[et], alias Ardiacha, d'Encamp,
et Guillelmo Berengarii, de Canilleu, parrochiarum predictarum vallium iuratis, nomine
et vice prenominatarum universitatum et singularium earundem et etiam prefatis
sagionibus presentibus ad eorum declaracionem, statutum, provisionem et ordinacionem
faciendam et proferendam, processerunt in modum qui sequitur:
"Et dicti Iohannes Pellicerii et Arnaldus de Apilia, comissarii per dominos
dictarum vallium, visis in primis potestatibus eis datis et factis per dictos dominos et
supplicatione et presentacione per sindicos aut procuratores dictarum vallium oblatis ac
informatione super hoc diligenter recepta et aliis probationibus productis [et] adhibitis
ac diligenter examinatis, et vocatis vocandis, et specialiter Raymundo de l'Areny et Iacobo
de Leó, sagionibus dictarum vallium, et ipsis ad plenum auditis super hiis que dicere,
proponere et allegare voluerunt. Visis aliisque videntis, attentis attendentis et consideratis
considerandis, toto presenti processu ac informacione ad plenum recognitis, providerunt,
statuerunt, ordinaverunt et declaraverunt predicti comissari dictos homines, habitatores
et singulares dictarum vallium non teneri ad custodiendum seu custodire vel guardare
captos seu in carceribus positos per officiales vallium ante dictarum, nisi facta eisdem
hominibus et habitatoribus condigna satisfactione de suis iornalibus seu diebus, ymo
quod dicti sagiones teneantur custodire dictos captos seu in carceribus positos iuxta
formam antiquitus observatam in dictis vallibus".
Lata, lecta et publicata fuit dicta declaratio, statutum sive ordinatio per dictos
honorabiles comissarios, sedentes more iudicum iudicantium, partibus [prenominatis]
presentibus, ut prefertur, in porticu dicte ecclesie parrochialis de Andorra, die videlicet
iovis intitulata sexta decima mensis iulii, anno a nativitate Domini
presentibus pro testibus ad premissa vocatis pariter
et assumptis venerabilibus religios[o] fratre Bramundo Catelli, in decretis bacallario,
infirmario monasterii Balneolarum, diocesis Gerundensis, ordinis sancti Benedicti, Petro
Cuberes, ville Organiani, et Iohanne d'Abella, eiusdem ville.
Et mox, ibidem, die, anno et loco predictis, iamdicte partes dictam declarationem,
statutum sive ordinationem laudarunt, approbarunt et emologarunt, et petierunt eis et
uterque eorum de predictis omnibus et singulis fieri et tradi publicum instrumentum per
me, notarium subscriptum, ad habendam de premissis memoriam in futurum.
Que fuerunt acta die, mense, anno et loco superius anotatis in presentia et
testimonio testium supra contentorum.
Sig[signe]num mei, Berengarii de Castroarnaldi, notarii publici vallium Andorre
pro dominis episcopo Urgellensi et comite Ffuxi, qui predictis omnibus interfui eaque
requisitus recepi, scribi feci et clausi. Constat tamen mihi de dictionibus suprapositis in
lineis
El Capítol d'Urgell, seu vacant, en resposta al requeriment de Joan Giberga, de la
Massana; Ramon Babot, d'Ordino; Pere Cella, de Canillo; Pere Berenguer,
d'Encamp; Guillem Vidal, d'Andorra la Vella, i Joan Berenguer, de Sant Julià
de Lòria, síndics i procuradors dels homes d'Andorra, perquè es pronunciï sobre
la situació jurídica dels andorrans, reconeix el vassallatge d'aquests —tot
recordant-los que en ell resideix la senyoria que l'església d'Urgell té sobre les
valls d'Andorra—, l'estatus de feudatari del comte de Foix i l'autoritat del rei de
la corona catalano
territorials del Principat de Catalunya.
A.— AHN/ASC, pergamí núm. 54.
a nativitate Domini
Urgellensis et in presencia mei, notarii infrascripti, ac eciam honorabilium dominorum
Iohannis Pellicerii, in legibus baccallarii, Iacobi de Llarat, iurisperiti, et Iohannis d'Estalis,
canonici Organiani et benefficiati in sede iamdicta Urgellensi, testium ad hec vocatorum
et adhibitorum, constituti personaliter in patio palacii episcopalis sedis predicte Iohannes
Giberga, vallis Macane, et Raymundus Babot, vallis d'Ordineu, sindici, actores et
procuratores, ut verbo asseruerunt, hominum vallium Andorre, ante presenciam
honorabilium dominorum Iacobi Salvat, archidiachoni Ceritanie, locumtenentis dechani,
et Iacobi de Calidis, canonicorum et vicariorum dicte sedis, ipsa sede vaccante,
personaliter existencium, et dictis nominibus obtulerunt, produxerunt et presentarunt
ac per me, dictum et infrascriptum notarium, publice legi fecerunt et requisiverunt eisdem
honorabilibus vicariis quandam papiri cedulam scriptam supplicacionem, requisicionem,
protestacionem et quedam alia in se continentem tenoris sequentis:
"Los prohòmens de les valls de Andorre en gran perplexitat e en gran angústia
posats per los diverses e contrariis manaments, requestes e ordinacions a ells fets per lurs
senyors, no sabents via ne manera a ells segura com se
sinó aquesta que intimen a les vostres grans senyorias, com ells no poden complir la
vostra e lur volentat per lo gran perill e dan que hi és apparellat, mes [re]primexen la lur
intenció ab la present que no y fan ne hi faran en res mala fe ne en injúria, prejudici ne
desleyaltat, ans, ab la present, regonexen bona fe e senyoria acostumades a la esgléya
d'Urgell e als regidors de aquella, sede vaccante, e, axí mateyx, al senyor molt alt, lo
senyor comte, axí mateix com, sa entràs, ells e lurs predecessors han acustumat. E que sia
ayxí a ple no ho meten en execució, de fet, ab tota honor e reverència e subjecció, protesten
que no stà per ells ne starà levats a ells los impediments, perylls e occasions e perplexitats.
E haüt conseyll concort dels dits senyors e ab la present suppliquen los dits prohòmens
humilment a les vostres grans senyorias vos plàcie de haver-los per escusats e de relevar-los
les perplexitats, perylls e impediments tant com sia en vosaltres, e de guardar-los-en,
com tot vassall naturalment recorre a son senyor com és en angústia posat per ésser
relevat, e tot senyor, per amor natural que ha a son vassall, és inclinat a hoyr les justes
pregàries de aquell e de relevar-lo
manaments, ordinacions e resposta a ells feta en una supplicació per lo molt alt senyor, lo
senyor comte de Ffoyx. E de açò demanen carta pública a ells ésser feta per vós, notari
etcètera, per tal que en esdevenidor lur fe apparega e sia salva e que res no
imputat, com
eos excuset et
protestacionis, sicut predicitur, per dictos venerabiles Iohannem Giberga et Raymundum
Babot, sindicos dictarum vallium, dictis honorabilibus dominis vicariis presentata et [per]
me, dictum notarium, lecta, ilico idem honorabiles domini vicarii pecierunt copiam
de eadem ipsis dari et tradi, alias protestati fuerunt quod tempus ipsis non precurreret
donech ipsam habuerint copiam, cum qua cum aliis honorabilibus dominis de Capitulo
valerent habere acordium. Postea, die martis, hora nona ante meridiem, intitulata vicesima
quinta iamdictorum mensis et anni, fuit tradita copia predictorum dicto honorabili domino
Iacobo Salvat, vicario, ante portale chori dicte sedis, in presencia omnium honorabilium
dominorum canonicorum dicti Capituli et in presencia eciam Simonis Muntanerii [et]
Stephani de la Borda, dicte civitatis, ad hec pro testibus adhibitis et vocatis, per me, iam
dictum notarium. Successive autem die veneris intitulata vicesima octava iam dictorum
mensis et anni, coram dictis honorabilibus dominis vicariis et honorabili Capitulo sedis
predicte, congregato in domo capitulari eiusdem, comparuerunt dicti Iohannes Giberges,
Raymundus Babot ac eciam Petrus Cella, loci de Canillo, Petrus Berengarii, loci d'Encamp,
Guillelmus Vitalis, loci d'Andorra, et Iohannes Berengarii, loci de Lòria, omnes sindici
et procuratores, ut verbo asseruerunt, dictarum vallium et hominum earundem, in domo
capitulari dicte sedis personaliter existentibus, in presentia mei, iam dicti notarii, et
discretorum Guillelmi Call, Petri Vilella, Geraldi Caselles et Iohannis Vila, botigerii,
testium in hiis adhibitorum et receptorum, et dictis nominibus verbo pecierunt per ipsum
honorabile Capitulum responderi et satisfieri supradicte supplicationi per ipsos, nomine
hominum dictarum vallium, ipsi honorabili Capitulo presentate, predictisque hominibus
dictarum vallium prestari consilium, auxilium et favorem ne valeant in predictis in aliquo
errare nec esse dictorum dominorum ingratos nec culpabiles quovis modo. Et dicti
honorabiles domini vicarii, in presencia dictorum dominorum de Capitulo et testium
supranominatorum ac eciam ipsorum requirencium, tradiderunt mihi, notario iam dicto,
ac dictis requirentibus ibidem presentibus pro responsione et satisfaccione premissorum,
quandam papiri cedulam scriptam huiusmodi seriey:
"Lo Capítol d'Urgell, la seu vagant, reponent e provehint ha una cèdula per part
dels prohòmens de las valls d'Andorra ha ell presentada, que comença "Los prohòmens
etcètera", continent en si supplicació, raquesta e protestació, diu que los dits prohòmens
no ignoren, ans de cert saben que ells són vassalls de Sancta Maria d'Urgell e en aquella
presten sagrament de fidelitat e no altri, e per consegüent en aquell qui en aquella presideix
per e com a bisbe. E no havent-hi bisbe, com de present no s'ha, en lo dit Capítol residex
la senyoria que Sancta Maria e la esgléya d'Urgell ha en les dites valls e en los poblats en
aquelles, e aquell és lur senyor directe, e major ho represente aquell per disposició de
dret, e als manaments de aquell són tenguts e obligats los dits prohòmens hoc obehir, e
responre, realment e de ffet, dels fruyts e rendes que àn acustumat de resp[o]nre e donar
a la dita esgléya, bisbe e prelat president en aquella. E, axí mateix, saben e no ignoren
com lo spectable comte de Ffoix és feudatari de la dita església e ha aquella és de fidelitat
tengut e obligat, e al dit Capítol estant la seu vegant; e en les dites valls ha agut solament
certa senyoria e limitada, devellant de la església d'Urgell, seguons se conste en certs
pariatges fets entre lo senyor bisbe e lo dit espectable comte ladonchs presidents en lur
bisbat e lur comdat. E tan solament són tenguts de obehir al dit spectable comte e a sos
officials en les dites coses ja expressades en los dits pariatges e donades e atorgades per
la dita església. E si lo dit comte e sos officials se volen entremetre de açò qui és de la
església, la qual deu e ha de regonèxer en senyoria directa, e si per aquell o algú de
aquells és manat que les rendes e
de aquells no responguen en aquella e al dit Capítol o arrendadors de aquell, los dits
prohòmens no són tenguts de obehir ne obtemperar a tals manaments, ans si u han fet o
fan o faran no serven fe lur ne naturalesa, a la qual són primerament obligats e tenguts
ans que altres manaments de qualsevol altre dels quals són tenguts a la dita església e
obligats, los quals deuen tembre, e a la església tenir e servar que als dits manaments
injusts fets contra tota rahò e justícia e sèrie e tenor dels pariatges. Perquè lo dit Capítol
done conseyll als dits prohòmens e
se pertany, en aquella donen e liuren e, realment e de ffet, responguen al dit Capítol o
aquells als quals ell ha arrendat o venut, dins la ciutat d'Urgell, hon residex Capítol, e
aquell ha la senyoria sobre ells, la dita seu vagant. E ayxí seguiran lo dit de nostre senyor
Déu Jesuchrist qui ordone que ço que és de Déu e de la Església donen a Déu e a la dita
Església e en aquells qui servexen en aquella, e ço qui és de Cessar e del dit egregii
comte, donen e responguen a Cessar e al dit egregii comte. E fahent-ho ayxí servaran lur
fe e naturalesa, les quals lurs predecessors a ells han ben servada e acostumada de servar,
ni de aquella, fahent lo contrari, seran escusats, e menys se
manaments asserts, los quals no creu lo dit Capítol que protestan, de volentat e sabuda del
dit egregii compte, lo qual ab sà e bon conseyll acustuma de fer les coses degudes e no
prejudicials a la església d'Urgell, de la qual és feudatari, e aquells no han mostrat e
menys mostren no deuen
dits prohòmens, qui són primerament astrets a la església, en especial com hajen
manaments en contrari e en favor de la església dels molt alts e excel·lents lo senyor rey
de Aragó e de la senyora reyna, los quals són senyors e superiors en tota lur dominació,
dins la qual són poblats los dits prohòmens, terres e valls d'Andorra, e ayxí bé les terres
e lochs de l'egregii comte de Ffoix, les quals són situades dins lo Principat de Catalunya
e àmbits d'aquell. E açò no
ésser acefali, qui vol aytant dir com sense cap, e seria trobar en ells ço qui no
altres gents; e en què semblant cas e altres són tenguts de obehir als manaments reals,
com lo dit senyor rey los faça en favor de la església, de la qual és protector, majorment
com aquells sien justs e prosehesquen de justícia, corroborats e concordants ab los
manaments de la dita església e Capítol; ne són e menys seran escusats, perquè dos o tres
affermants-se canonges, qui són vagabunts inobedients a la església d'Urgell, se adherexen
a la volentat e als manaments del dit egregi comte e de sos officials, com sàpien bé los
dits prohòmens. E ayxí los és estat donat per conseyll que aquells no fan e menys són
Capítol, e ja molt menys representen aquell, la seu vagant, com no estigan en la dita seu,
e menys servesquen Sancta Maria d'Urgell, e sien pochs en nombre e la pus part de ells
sien de alguns crims irritits; e los canonges qui stan en la dita seu servexen Sancta Maria
ab lurs adherents, fahents e representants Capítol, sien molt més en nombre, com sien
seguexen, ço és: los honorables Jachme dels Barragans, artiacha d'Andorra, betxeller en
decrets, micer Martí de Thovià, licenciat en decrets, arthiacha de Berga, mossèn Jachme
Salvat, batxeller en decrets, arthiacha de Cerdanya, Guillem Franch, betxeller en decrets,
cabiscol, Arnau Forrol, Guillem de Tàrrega, betxeller en decrets, Jachme Caldes, betxeller
en decrets, Jachme Porta, rector de Sent Ot, batxeller en decrets, Bernat Lorenc, batxeller
en decrets, Bernat Tholosa, doctor en decrets, Guerau Falagàs, Galceran de Bellver,
batxeller en decrets, tots presents, officiants e capitolants. E ab aquests
an aquests
sien absents, ço és: micer Bernat del Bosch, doctor en decrets, degà, Roger de Cartellà,
licenciat en decrets, Arnau Tallada, batxeller en decrets, Johan de Sent Climent, Nicholau
de Montsoriu, Jachme Borrell, batxellers en decrets, tots canonges de la dita seu. E los
altres de contrària volentat, qui tots són absents, no basten a la maytat d'aquests. E per
ço, com a Capítol vertader e senyor, la seu vagant, la ciutat d'Urgell e totes les altres
universitats e vassalls de la dita església los obehexen hoc e tots los súbdits de la diòcesis
d'Urgell, ayxí dels lochs reyals com de qualsevol baronies, exceptats los del vescomdat
de Castelbò, qui són vassalls del dit egregii comte de Foix, los quals volen calcitrar
contra
resposta de les coses contengudes en la dita cèdula lo dit Capítol e canonges dessús
expressats consellen, dien e manen als dits prohòmens de les dites valls d'Andorra que
obehesquen, tinguen e observen lurs manaments e a ells o a lurs arrendadors responguen
de les rendes, ayxí d'aquells qui són de la mensa episcopal com del dit Capítol, e açò
sots la fe e naturalesa qui són tenguts a la església d'Urgell, notifficant e avisant a tots e
sengles prohòmens de les dites valls e als officials de aquelles, perquè no puguen pretendre
neguna ignorància, que contra tot hom qui se occuparà, husurparà o ves, si en qualsevol
manera tenrà, contra voluntat del dit Capítol e canonges, béns, fruyts, rendes e altres
qualsevol emoluments de la dita església e [a] aquella pertanyents e a singulars de aquella,
que incorren,
dret com per constitució del sacre consilii de Terragona, per vigor dels quals serà procehit
contra aquells e cascun d'ells, en tal forma que [a] aquells serà càstich, lo qual serà dat
als altres eximple ayxí bé per imploració de braç secular com en altre manera per
reintregració de la dita església e conservació dels drets de aquella. Requerint-vos, notari,
que la present resposta continuets al peu de la dita supplicació, raquesta e protest".
Et tradita per dictos dominos vicarios michi, dicto notario, dicta papiri cedula et
audita per dictos sindicos, idem venerabiles sindici pecierunt de premissis omnibus et
singulis ipsis et cuilibet ipsorum ac eorum principalibus fieri ac tradi publicum
instrumentum per me, iamdictum notarium.
Que fuerunt acta in dicta civitate Urgellensi dictis diebus, hora, mense et anno
premissis, presente me, dicto notario, et testibus supradictis ad hec vocatis specialiter et
assumptis.
Sig[signe]um Ludovici Martini, notarii publici civitatis Sedis Urgellensis
auctoritate honorabilis domini Iacobi Porta, canonici et capellani Sancti Odonis ecclesie
Beate Marie dicte civitatis et notarii publici eiusdem, qui premissis omnibus et singulis
requisitus interfuit eaque recepit, scripsit et clausit, cum suprapositis in lineis duodecima,
ubi supraponitur
Joan Sulla, batlle de la Seu d'Urgell i veguer de les valls d'Andorra pel bisbe d'Urgell,
i Bernat de l'Areny, lloctinent de Guillem Arnau de Milglòs, veguer de les dites
valls pel comte de Foix, després d'haver examinat un document —datat al Castell
de Sanahuja el 29 de novembre de 1439— que els havien presentat els representants
dels homes de les valls, en el qual el bisbe Arnau Roger [de] [Pallars] manava al
dit Bernat de l'Areny i als altres oficials de les valls que revoquessin el manament
que prohibia als andorrans pescar a les aigües de les valls, accepten complir el
contingut del document i, per tant, permeten als andorrans pescar a les aigües
de les valls.
[A.— Original perdut].
R.— AHN/ASC, Llibre de la terra d'Andorra, ff. 117v-122r.
Edit. F. VALLS TABERNER, Privilegis i ordinacions[...], nota 2 del doc. núm. 28, pàg. 489-491.
Edit. I. BAIGES JARDÍ, El llibre de la terra[...], doc. núm. 24, pàg. 178-181.
Edit. C. BARAUT, "Els privilegis atorgats pels bisbes d'Urgell a les valls d'Andorra (segles XIII-XVIII)", a Quaderns d'Estudis Andorrans, 3 (1978), pàg. 40-41.
Carta de la letra de les aygües de la terra d'Andorra.
nativitate Domini
vallium Andorre, et in presencia eciam venerabillis Guillelmi de Castro Arnaldi, domicelli
Castri Civitatis, et Martini Guillelmi lochi d'Engordayn, sagionis dictarum vallium pro
domino episcopo Urgellense, testium ad hec vocatorum et specialiter assumptorum,
personaliter constituti ante presensiam honorabillium dominorum Iohannis Sulla, baiuli
civitatis Urgellensis ac vicari predictarum vallium pro reverendissimo domino episcopo
Urgellense, [et] Bernardi de l'Areny, locumtenentis nobillis Guillelmi Arnaldi de
Milglossio, vicarii iamdictarum vallium pro magnifico et prepotenti viro domino comite
Fuyxi, intus seminterium ecclesie parochialis sancti Stephani loci Andorre personaliter
existentes, Iacobus Iacobi loci d'Escàs, parrochie de la Massana, Petrus Palles dicti loci
Andorre et Arnaldus Calba loci de Villastremera, parrochie d'Encamp, nomine et pro
parte, ut dixerunt, hominum universitatuum dictarum vallium, qui eysdem honorabilis
dominis vicario et locumtenenti obtullerunt et pressentarunt ac per me, dictum et
subscriptuum notarium, legi publice fecerunt et requisiverunt quandam dicti reverendi
domini episcopi patentem papiri litteram scriptam sigilloque cereho eiusdem domini
episcopi, ut primus videbatur aspectibus, in eius dorço sigillatam, cuiusquidem littere
tenor sequitur sub hiis verbis:
"Nós, en Arnau Roger, per la divinall miserració bisbe d'Urgell. Als fels e amats
nostres en Bernrat de l'Areyn, lochtinent de veguer en les nostre vals d'Endorra, e altres
quoalsevol officials dins les dictes vals constituyts, saluts e dillecció. Certificam-vos
com a nós án recorreguts alscuns hòmens en nom e per part de les universitats de les
desús dictes vals, conquerint-se a nós ab grans clamors que per vós, dit Bernrat de
l'Areyn, serie stat feyt injustament un manament penall als habitants de les dictes vals de
no pescar en les aygües de aquelles; lo quoal manament no podets fer per justícia, segons
sèrie e tenor d'un privilegi per nostres predessesors e per mossèn de Foyx al[s] hòmens he
habitants de les dictes vals atorgat, que inhibitió no pot ésser feyta de pescar, si no ere a
requesta d'éls he instància dels pròmens hó jurats de les dictes vals; del quoall previlegi
nos és stada feyta prota fe. Per ço àn suplicat a nós, ab gran instància, que sobre les dictes
cosses ab remeys de dret e de justícia los deguessem subvenir. E nós, vahent lur suplicatió
ésser justa e consonant a rahó, emperamor d'açò vos daym e destretaament manam,
sots las penes en la carta del dit previlegi contengudes, que lo dit manament pernall, per
vós injustament possat, revoquets he anul·lets, e tot ço e quoant hi aurets anantats, al
primer e degut stament tornets, ayxí com nós ab la pressent revocam e anul·lam, he per
revocat e anul·lat aver volem, inhibint he tolent-vos tot poder de fer tals manaments si
donchs no u fayets a requesta e instància dels dits pròmens hó jurats de les dictes vals,
ayxí com en lo dit privilegi és contengut, en altra manera, si per vós hó alcun de vosaltres
contra sèria e tenor de aquell serà feyt he atemptat, proceyrem contra vós he quascun
de vosaltres ha eyxucutió de les dictes penes, les quoals vós, en Bernat de l'Areyn, haurieu
ja encoregudes, he altraments segons per dret e justícia serà faedor.
Dada en lo nostro castell de Sanahuya, sots nostre sagell secret, ha
noembre, ayn
Quaquidem littera sich, ut predicitur, oblata et presentata ac per me, dictum et
subscriptum notarium, de principio usque ad suy finem lecta et ploblicata, recepta primitis
per eosdem vicarium et locumtenentem, cum illis quibus decet reverencia et honore,
protinus dicti honorabiles domini vicarius et locumtenentis responderunt et dixerunt
quod ipsi retinebant se deliberationem ad respondendum dicte littere, et quod habita
dicta deliberationem, ipsi facerent super contentis in eadem littera illud quod esset iuris
et racionis.
Adveniente vero die mericuri, intitullata
dictorum, in presensia mey, iamdicti notarii, et in pressencia eciam venerabilles
Raymundi Corida, utriusque iuris bacallarii, iudiciis criminum civitatis Urgellensis
preambulle, discreti Raymundi Sança, presbiteri, vicari parrochie Andore, et Raymundi
de l'Areyn, sagionis predictarum vallium pro dicto domino comite Fuxi, testum ad ista
vocatorum et specialiter assumptorum, personaliter constituti ante pressenciam
prelibatorum honorabillium dominorum vicarii et locumtenentis intus dictum simenterium
personaliter repertos, Raymundus Berengari loci d'Aniós et dictus Iacobus Iacobi dicte
parchie de la Massana, nomine et pro parte, ut dixerunt, hominum universitatuum dictarum
vallium, qui eysdem honorabili dominis vicario et locumtenenti dixerunt quod placeret
eys dare responsuum de dicta littera ipsis presentata et dicere quis super contentis in
eadem intendebant facere. Quiquidem honorabili domini vicarius et locumtenentis
incontinenti responderunt et dixerunt quod ipsi acceptabant tenere, complere et servare
volebant mandatuum et omnia alia in dicta littera contentis, et quod placebat eys quod
deinde habitantes dictarum universitatuum piscassent in aquis prelibatuum vallium,
prout temporibus retroactis ussitati fuerint et prout eciam in privilegio in prefacta littera
mencionata est largo modo expressatuum, et de facto revocarunt et relevarunt penam
possitam super dictis aquis.
De quibus omnibus et singullis sich peractis illico prenominati Raymundus
Berengari et Iacobus Iacobi pecierunt et requissiverunt eis, dicto nomine seu dictis
universitatibus, fieri adque tradi tot quot pecierint et inde habere voluerint publicuum
seu publica instrumentum seu instrumenta per me, dictum et subscriptuum notarium, ad
habendum de isdem memoriam in futurum.
Que fuerint acta diebus, mense, anno et loco predictis, presente me, pre et subscripto
notario, ac pressentibus eciam pro testibus, ut preangitur, supradictis.
Signum Guillelmi Careu, notarii publici vallium Andorre auctoritate dominorum
episcopi Urgellensis et comitis Fuyxi, qui hec recepit, scripsit et requisitus claussit, cum
supra possito in linea prima pressentis clausure ubi dicitur Andorre.
[Registrata,] [Cimon].
Els prohoms i habitants de les valls d'Andorra supliquen a [Guillem] [Arnau] [de] [Milglòs,]
[veguer] [del] [comte] [de] [Foix], que revoqui el manament que els ha estat imposat
per Joan Sulla, batlle de la Seu d'Urgell i veguer d'Andorra, i Bernat de l'Areny,
lloctinent seu, de fer forques i costells abans de la propera Pasqua, atès que la
seva construcció corresponia a la Cort judicial.
A.— AHN/ASC, document cosit al Còdex miscel·lani i numerat amb els fols. 94-94v.
Molt noble mossèn. A la vostra noblesa humilment dien e exposen los prohòmens
e habitants de les valls d'Andorra que com per los honorables en Johan Sulla, batlle de la
ciutat d'Urgell e veguer de les dites valls, e en Bernat de l'Areny, loctinent vostre, los sie
stat posat un ma[na]ment penal de
les corts, que d'aquí a Paschua pus propvinent haguessem fet e construhit unes forques
e un costell, hó haguessen dades justes rahons perquè tenguts no y fossen. E com lo dit
manament, parlant ab deguda reverència de qui
com los dits prohòmens e habitants no y són tenguts ni obligats, car jamés no fo vist en
les dites valls que per los dits prohòmens fossen feytes forques ni costells, ans entenen a
provar lo contrari per prohòmens antichs e per officiers de les dites valls, que com la Cort
havie mester ho a ffer negun acte de justícia, la dita Cort se fahie fer forques, costells e
altres coses necessàries, ne jamés fonch posat tal manament als dits prohòmens fins ara
per los dits honorables batlle e loctinent. Per tant, los dits prohòmens e habitants supliquen
a vós, molt noble mossèn, sie de vostra merçè lo dit manament revoquets e anul·lets e
revocar e anul·lar façats, en tal manera que los dessús dits prohòmens e habitants no sien
oppremits ne fatigats a les coses que no són tenguts ni obligats. E jatsia, molt noble
mossèn, les dites coses procehesquam de justicía, los dits suplicants ho reputaran a gràcia
e merçè molt singulars.
Ramon Call, Arnau Querol i Jaume Teixidor, en nom dels homes de Sispony, es queixen
davant Joan Sulla, batlle de la Seu d'Urgell i veguer episcopal de les valls
d'Andorra, Bernat de l'Areny, lloctinent del veguer comtal, i Ramon Corrida,
jutge de les dites valls, que els homes d'Andorra els han penyorat tres ovelles
a la muntanya d'Enclar. Ramon Moles, d'Andorra, i Joan Pere Arnau,
d'Engordany, en nom dels homes d'Andorra, reconeixen, davant les dites
autoritats, haver penyorat el dit bestiar perquè havia traspassat els límits
territorials assignats als homes de Sispony i d'Andorra en una sentència
pronunciada l'any 1365. Bernat de Pallerols, regent de la Batllia de la Seu
d'Urgell i la Vegueria Episcopal de les valls d'Andorra, i els dits Bernat de
l'Areny i Ramon Corrida, el dia 26 de setembre de 1443, sentencien en aquest
litigi a favor dels homes d'Andorra i condemnen els de Sispony. El dia següent,
27 de setembre, les dites autoritats, acompanyades de Martí Guillem, saig
episcopal, i de diversos homes de Sispony i d'Andorra, accedeixen a la
muntanya d'Enclar i, malgrat l'oposició de les parts en litigi, procedeixen a
pintar les creus que marcaran, en el futur, els límits dels emprius de les dites
parts.
A.— AHN/ACAnd, pergamí núm. 26.
B.— Còpia de 4 de maig de 1601, AHN/ACM, pergamí núm. 14.
nativitate Domini
dominis Ioanne de Sulla, baiulo civitatis Urgellensis et vicario vallium Andorre pro
reverendisimo domino Urgellensi episcopo, et Bernardo de l'Areny, locumtenens nobilis
Guillermi Arnaldi de Leone, domini de Milglosio, vicario predictarum vallium pro
magnifico et prepotenti viro, domino comitte Ffuxi, ac Raymundo Corrida, utriusque
iuris bacallario, iudice ipsarum vallium, assumpto quod dictos honorabiles vixarium el
locumtenente curiam sive iudicium in loco Andorre Veteris tenentibus et celebrantibus,
venerunt et comparuerunt in iudicio Raymundus Call, Arnaldus Querol et Iacobus Texidor,
loci de Sespony, parrochie de la Massana, qui, tam nominibus eorum propriis quam
nominibus etiam aliorum hominum habitantium dicti loci de Sospony, ut dixerunt, verbo
exposuerunt, eisdem honorabilibus dominis vicario, locumtenenti et iudici in lingua
materna hec que sequntur:
"Com per los hòmens de la parròchia d'Andorra sie estat penyorat cert bestiar,
ço és, tres ovelles, en la montanya de Clar, contra justícia, en la qual montanya ells poden
emprivar e pasturar ab lurs bestiars, perquè requeren la dita honrada Cort que
tornar les dites penyores hó la summa d'aqueles, e dat declaració sobre la dita qüestió, et
de les quals penyores ells fahien mostra a la dita honorable cort, com aquelles ovelles se
haguessen meniades".
Similiter, pro parte hominum parrochie Andorre, comparuerunt in iudicio
Raymundus Moles, loci Andorre, et Ioannes Petri Arnaut, loci de Angordany, qui tam
nominibus eorum propriis quam nominibus etiam aliorum hominum habitatorum dicte
parrochie Andorre ut dixerunt, verbo responderunt, predicte expositioni in lingua materna
in modum qui sequitur:
"Que està en veritat que ells àn penyorat los hòmens de Sospony en cert bestiar,
per ço com los trobaren en lur terme e havien passats los térmens o senyals en la sentència
de la dita montanya contenguts. Et aprés, avent penyorat, feren anar lo dit bestiar a l'enquant
e notifficaren als dits hòmens de Sospony si volien quitar e cobrar lo dit bestiar, ells
sperarien del dimars fins al disapte pus propvinent, que ells no se
perquè si res los demanen, que
Et de facto, ibidem et incontinenti, durante dicto iudicio prenominati Raymundus
Call, Arnaldus Querol et Iacobus Texidor, nominibus preasertis obtulerunt et produxerunt
adversus seu contra iamdictos homines parrochie Andorre quandam papiri cedulam
scriptam peticionis seu libelli formam iuse continentem, cuius tenor describitur prout
ecce:
"Davant la honorable Cort de les valls de Andorra dien e proposen, en aquella
millor manera a ells pus profitosa que poden ni a son propòsit se puxe adaptar, los habitants
del quart de Sospony, de la parròchia de la Massana, adversus seu contra los habitants de
Andorra la Vella, dients que com antiguament fos qüestió o controvèrsia entre les dites
partides sobre una montanya apel·lada de Clar, sobre los emprius de lurs bestiars, la qual
qüestió fou, en certa manera, per certs àrbitres per quascuna de les dites parts elets,
termenada e declarada, ordenants los dits àrbitres ésser posats certs senyals en certs
lochs de la dita montanya per rahó de les jagudes, e no per altra forma, ans declararen
que los dits de Sospony haguessen tant empriu axí com de segar erba, de péxer ab lurs
bestiars, de albonar e de tot altre empriu que aver deguessen ne nul temps haguessen ni
han hagut ni acostumat etcètera, segons en la dita sentència larguament és contengut, a la
qual se refferen los dits hòmens de Sospony. Los quals senyals no són posats en la dita
montanya, per la dita rahó de les jagudes, fins en lo present any, que corren
e la dita sentència fouch donada l'any
present any
hòmens de Sospony sobre los emprius damont expressats, ni los de Sospony no án consentit
que aquí fossen posats senyals per rahó de toldre
jagudes, segons en la dita sentència és contengut. E axí apar ab cèdula per ells donada e
carta continuada per lo discret en Guillem Carreu, notari de les valls d'Andorra. Et com
ara ells, continuant sos emprius e possehint aquells, segons per tostemps àn acustumat,
sien venguts los habitants d'Andorra e agen feyta certa penyora de cert bestiar, lo qual àn
degolat, se àn menjat, segons se jacten e públicament dien, e assò sie feyt en gran
menyspreu de la dita honrada Cort e no en poch prejudici e injúria gran dels habitants del
dit quart de Sospony, la qual injúria, encontinent que fou vengut a lur notícia, revocaren
en coratge e de present revoquen, stimant aquella a suma de mil fflorins, los quals més
amarien haver pagat de sos béns que tal injúria ni tant gran aver sostenguda. Emperamor
de açò et àlias, los dits habitants de Sospony suppliquen e requiren a la dita honrada Cort
que, en les dites coses, vulla e dega provehir de remey de justícia, compel·lint e forsant
los dits habitants d'Andorra de tornar e restituir les penyores per ells indegudament e
contra tot dret feytes, o lo preu o estima de aqueles, e no
injúria, salva deguda taxació per la dita honrada Cort fahedora. E per lo semblant, ésser
inhibits d'aquí avant no perturbar ni altrament constrastar als dits hòmens de Sospony de
pocehir la dita montanya, segons en la dita sentència és expressat. Axí mateix, ésser
forsats de pagar e restituyr tots dampnatges per ells donats als dits de Sospony ensemps
ab les despeses daguen feytes, les quals prenen summa de
Protestant expressament de les d'aquí avant fahedores sobre aquestes coses; implorant lo
benigne offici de la dita honrada cort, tant per dret deu ésser implorat, e no en pus.
Aquestes coses demanen e requiren a present los dits de Sospony, salvo iure,
[con]cedi perpetui requirunt etiam quatenus dictis de Andorra caveant ydonee super
expensis".
Quo libelle seu peticione, sicut predicitur, oblatis et productis, illico prefati
Raymundus Moles et Ioannes Petri Arnaut, preasertis nominibus, petierunt copiam de
eodem eis fieri, concedi atque concedi. Et dominus honorabilis iudex predictus, concessa
copia de dicto libello et contentis in eodem iamdictis Raymundo Moles et Ioanni Petro
Arnaut, preasertis nominibus petentibus et eam habere volentibus, assignavit eisdem ad
respondendum predicte peticioni seu libello, asserendo vel negando [omnio], littem
contestandi et alias utriusque parti ad comparendum et debito modo in presenti causa
procedendum diem sextam proxime instantem. Ad quem libellum seu peticionem fuit
responsum et lis contestata per dictos homines parrochie Andorre, pro hec et quem plurima
alia in processu inde agitato in dicta curia per dictas partes lucide sunt inspicienda.
Demum, vero, adveniente die iovis intitulata vicesima sexta mensis septembris anni
nativitatis Domini
Pallerols, regente baiuliam civitatis Urgellensis et vicariam vallium predictarum pro dicto
domino Urgellensi episcopo, et dictis Bernardo de l'Areny, locumtenente, ac Raymundo
Corrida, iudice, preambulis, iudicium in dicto loco Andorre tenentibus, comparuerunt in
iudicio preffati Arnaldus Querol, Iacobus Texidor et Raymundus Sabater, nominibus ante
dictis, ex una parte, agentes, et petierunt sententiam super premissis ferri et promulgari.
Comparuerunt etiam prelibati Raymundus Moles et Ioannes Petri Arnaut, nominibus
preffixis, ex alia parte, deffendentes, et petierunt illud idem. Et dictus honorabilis dominus
iudex, sedens in quodam scampno intus porticum ecclesie parrochialis Sancti Stephani,
loci Andorre ante dicti, more iudicis recte iudicantis ac sacrosanctis quatuor Evangelis
coram ipso positis, per ipsum reverenter inspectis, ut de vultu Dei suum prodeat iudicium
et oculi mentis sue cernere valeant equitatem, die et hora, presentibus partibus predictis,
assignatis, quas ad cautelam de presenti assignavit, in presentia dictorum regentis et
locumtenentis ibidem assistentis, ad suam diffinittivam sententiam proferandam, quam,
in scriptis protulit, processit in hunc qui sequitur modum:
"Iesuchristi nomine humiliter invocato. Unde nos, Raymundus Corrida, iudex
vallium Andorre, assumptus per honorabiles vicarios predictarum vallium. Viso libello
oblato per sindicos sive homines quarti de Sospony adversus seu contra homines parrochie
Andorre Veteris. Visa responsione sive littis contestatione facta per sindicos dicte parrochie
Andorre. Visa quedam verba prolata per homines de Sospony iudicio tenente, que verba
sindici dicte parrochie Andorre requisiverunt continuari in presenti processu. Visis
sindicatu producto pro parte hominum quarti de Sospony. Visis positionibus sive articulis
vanatis et productis per sindicos, actores et procuratores hominum parrochie Andorre.
Visa satisdatione et cautione prestita tam per sindicos dicte parrochie Andorre quam per
sindicos dicti quarti de Sospony. Visa responsione facta per sindicos dicte parrochie
Andorre articulis per dictos sindicos dicti quarti de Sespony productis. Visa interrogatoria
producta per sindicos dicte parrochie Andorre. Visa altercatione orta inter predictas partes
et cedulis hinc inde productis, utram articuli tercio oblatis per sindicos predicti quarti de
Sospony essent admittendi vel non. Visa sententia interlocutoria super dicta altercatione
per nos prolata. Visa substitucione cuiusdam sindici sive procuratoris per dictos sindicos
dicti quarti de Sospony. Visa nominacione et produccione quorundem testium nominorum
et productorum per sindicos predicti quarti de Sospony. Visis posicionibus sive articulis
vanatis et productis in presenti processu per sindicos, actores et procuratores dicte parrochie
Andorre. Visis interrogatoriis factis et productis pro parte dicti quarti de Sespony. Visis
depositionibus testium pro parte hominum quarti predicti de Sospony productorum, qui
sunt duodecim numero. Visis insuper depositionibus testium productorum pro parte
hominum predicte parrochie Andorre, qui sunt viginti numero. Visis inquam obiectionibus
pro parte hominum de Sospony productis contra testes productos per homines parrochie
Andorre, factis tam contra personas dictorum testium quam contra eorum dicta. Visis
etiam obiectionibus productis pro parte hominum parrochie Andorre adversus seu contra
testes per homines quarti de Sospony productis, tam contra personas quam contra eorum
dicta. Visa quedam cedula et quatuor publicis instrumentis producta et productis per
sindicos predictos dicti quarti de Sospony, que instrumenta continent protestaciones [et]
requisitiones factas tam per homines parrochie Andorre quam per homines quarti de
Sospony super apositione signorum inpositorum per dictas partes in montanea de Clar,
secundum designationes contentas in quadam sentencia arbitrali iam inter predictas partes
retroactis temporibus lata, ex qua orta fuit presens questio. Visa in suis terminis dicta
sententia arbitrali. Visa quadam cedula producta per sindicos parrochie Andorre. Viso
insuper quodam instrumento per eosdem sindicos Andorre producto. Visa renuntiatione
et conclusione per dictas partes in causa presente. Visa quadam cedula allegationum
producta per predictos sindicos dicte parrochie Andorre. Visa quadam alia cedula
allegationum producta per dictos homines de Sospony. Visa dicta montanea de Clar in
suis terminis et locis et ipsa subiecta occulis. Visis aliis pluribus videndis, attentis
attendendendis, considerantis considerandis, que movere possunt quemlibet iudicem ad
recte iudicandum, sacrosanctis Evangeliis coram nobis positis et per nos reverenter
inpectis, ut de vultu Dei nostrum procedat iudicium et occuli mentis nostre cernere valeat
equitatem, die et hora predictis partibus assignatis, sedente pro tribunali more solito, ad
nostram procedimus declarationem in modum qui sequitur.
Et cum ex meritis presentis processus nobis evidenter constet retroactis
temporibus ante sentencie arbitralis promulgationem fuisse questionem de dicta montanea
de Clar inter predictas partes, que lata fuit per discretos viros Guillermum Canalill,
quondam, vicarium de Canilleu, et Raymundum Sança, quondam, vicarium Andorre,
pro parte hominum dicte parrochie, et Bernardum Babot, dicti loci de Canilleu, et Petrum
Armany, vicarium de la Massana, pro parte hominum de Sospony.
Item, constat nobis ex dicte sentencie arbitralis tenore dictos arbitros pronuntiate
dictos homines de Sespony verba sententie arbitralis
és de segar erba e de péxer ab lurs bestiars e d'albonar e de tot altre empriu que haver
agen ni null temps haguessen hagut e acostumat entrò lo dia contengut en dita sentència
arbitral".
Item, constat nobis dictos arbitros pronuntiasse verba sentencie arbitralis
los hòmens de Sospony puxen jaure e jaguda fer ab lurs bestiars, pacífficament e
reponsablement, sens tot constrast de hòmens d'Andorra, ço és, de coll Steller ençà, e
amont, de la part devers lo Fornell".
certa signa".
Item, ex meritis presentis processus et ex depositionibus testium, nobis constat
evidenter dictos homines parrochie Andorre, anno quolibet, reservasse solanum
exevernille, tam in parte Sancti Vicentii quam in aliis partibus dicte montaneae de Clar,
cum etiam nobis constat omnes solanos in vallibus Andorre reservatos esse privilegiatos
et precipuos ex eo quia pro maiori parte anni nix iacet in predictis vallibus.
Item, constat nobis ex depositionibus testium productorum pro parte hominum
Andorre, anno quolibet, inposuisse bannum in dicto solano exivernili, tam in suis
animalibus quam alienis, intrantibus et depascentibus in dicto solano.
Item, constat nobis ex depositionibus testium productorum pro parte hominum
Andorre, et etiam ex aliquibus productis pro parte hominum de Sospony, dictos homines
Andorre pignorasse hominibus de Sospony, intrantibus cum suis peccoribus depastentibus
in dicto solano, tam in parte Sancti Vicentii quam in alia parte, versus Andorram, extra
terminos designatos in dicta sentencia arbitrali, in quibus locis fuerunt per predictas partes
posita certa signa.
Item, non constat nobis quale ademprivium ante prolationem dicte sentencie
arbitralis habebant dicti homines de Sospony, cum dicta sentencia refferat se ad illud
tempus, neque ex serie dicte sentencie arbitralis neque ex depositionibus testium nobis
constat quale ademprivium nech usque ad quem locum habebant dicti homines de Sospony,
nisi infra terminos designatos in dicta sentencia arbitrali, et quamvis per aliquos testes
productos per homines de Sospony dicatur quod dicti homines de Sospony intraverint in
dicto solano cum suis animalibus, extra terminos designatos in dicta sentencia arbitrali,
possint esse hominibus Andorre instructientibus et non videntibus, cum semper non
possunt esse in dicta montanea neque in dicto solano.
Quoniam, scientibus et videntibus, constat nobis ex depositionibus testium dictos
homines de Sospony fore pignoratos per dictos homines Andorre, et si sic esset quod
dictos homines de Sospony haberent ademprivium in dicto solano exivernili, maiorem
privilegium et perrogativam haberent quod dicti homines de Andorra, quorum est dicta
montanea de Clar, aquis deffluentibus versus Andorram et versus Sanctum Vicentium,
qui non sunt ausi intrare nisi certa parte anni.
Idcirco, ex hiis omnibus predictis ex presenti processu insurgentibus et aliis in
iure et in facto consistentibus, animum nostrum moventibus, per hanc nostram sentenciam
pronuntiamus et declaramus dicta pignora in dicto libello per dictos homines de Sospony
petita non fore eisdem restituenda, cum sint pignorata in dicto solano, ut dictum est,
neque iniuria animum stimata per dictos homines de Sospony habere locum.
Item, pronuntiamus et declaramus dictos homines de Sospony non posse, cum
suis necque alienis peccoribus, depastere neque albonare neque siccare erbam extra
terminos designatos in dicta sentencia arbitrali in dicto solani exivernili et in parte Sancti
Vicenti, ad idem, per hanc nostram declaracionem, inhibemus dictos homines de Sospony
quod non possunt in dicto solano intrare cum suis animalibus neque aliquos ademprivium
habere nisi per sumitates sive capçades dicte montanee de Clar, non decendendo in dicto
solano exivernili, neutram partem in expensis condempnando et ex causa.
Latta, lecta et publicata fuit hec sentencia per dictum honorabilem dominum
iudicem, sedente more iudicis, recte iudicantis ac sacrosanctis quatuor Dei Evangeliis
coram ipso positis et per ipsum reverenter inspectis, presentibus et assistentibus iam
dictis honorabilibus regente et locumtenente et presentibus etiam partibus predictis
sentenciam ferri postulantibus, ac etiam presentibus pro testibus honorabilibus Berengario
de Castroarnaldi, domino castri Bastite de Pontibus, discretis Raymundo Sansa, vicario
parrochie Andorre, Petro Viuetes, rectore loci de Alins, vallis Ferrarie, presbiteris, Iacobo
de Scales, loci Castriboni, Ioannes Soldevila, alias Gauzio, civitatis Urgellensis, Raymundo
Capella, parrochie de la Massana, et Raymundo de l'Areny, sagione predictarum vallium,
ad hec vocatis specialiter et assumptis".
Postmodum, vero, adveniente crastina die que erat dies veneris intitulata
proxime dictorum mensis et anni, preffati honorabiles domini Bernardus Pallerols,
regens, et Raymundus Corrida, iudex, Raymundus de l'Areny, sagio, pro dicto domino
comitte Ffuxi, Martinus Guillermi, sagio pro domino Urgellensi episcopo, Raimundus
Sabater, Iacobus Texidor, Guillermus Riba et Aldias Puy, proceres dicti loci de Sespony,
et nomine et pro parte eiusdem loci de Sospony, ut dixerunt, Raymundus Moles, Ioannes
Petri Arnaut, Arnaldus Rossell et Raymundus Aymar, proceres dicte parrochie Andorre,
nomine et pro parte dicte parrochie, ut dixerunt, una mecum, notario, et testibus
infrascriptis, ad clarificationem et elucidationem dicte sentencie, accesserunt personaliter
ad dictam montaneam de Clar pro ponenda certa signa, dividendo ademprivia inter dictas
partes.
Et primo, accesserunt in quodam colle,
apositionem dictorum signorum, tam dicti homines Andorre quam homines de Sospony
dixerunt quod ipsi non consentiebant in apositione dictorum signorum, immo protestati
fuerunt expresse contra eadem signa ex eo quia uniquique parti videbatur quod non
incipient ponere dicta signa in locis condecentibus nec debitis, quia dicti homines de
Sespony volebant et petiebant quod dicta signa ponantur
Andorra volevant et petiebant quod dicta signa ponentur
homines Andorre dicebant quod erant presto et parati et volevant tenere et observare
sentenciam per dictum honorabilem iudicem prolatam, iuxta sui seriem, mentem et
tenorem, cum in ipsa sentencia nullam fecerit mensionem ponendi signa in dicta montanea.
Et prelibati domini regens et iudex, non obstantibus predictis protestationibus per utramque
dictarum partium factis, fecerunt in dicto colle una crucem in quodam ruppe. Abinde
recedentes totum recte altius accesserunt in quodam coleto
in quo fuit inventa quedam fita antiqua, et ibi fecerunt aliam crucem, iuxta dictam fitam,
in quadam ruppe. Abinde recendentes, veniendo totam serram, decenderunt in quodam
colle in capite de la Coma del Dart et ibi fecerunt aliam crucem in quadam ruppe plana.
Abinde recendentes, veniendo totam serram, decenderunt in quodam coleto et ibi fecerunt
aliam crucem in quadam ruppe. Abinde recendentes, veniendo totam serram versus
Andorram, decenderunt in capite de les Comes del Juvelar et ibi fecerunt aliam crucem
in quadam ruppe. Et abinde recendentes, veniendo semper versus Andorram, fecerunt
aliam crucem in quadam ruppe de ça Collpa. Abinde recedentes, veniendo totam recte
per [caus] de la sima de la serra, fecerunt aliam crucem in quadam ruppe longa et rubea.
Abinde recedentes, veniendo in quodam colle,
aliam crucem in quadam ruppe. Abinde recedentes, acesserunt altius in capite de la costa
Çadornera et ibi fecerunt aliam crucem in quadam ruppe. Abinde recedentes,
ençà,
que est in capite montanee de Clar,
Que quidem cruces sunt omnes posite aquis defluentibus versus torrentem Sancti
Vincenti, et dictis signis sive crucibus, sicut premittitur per dictos honorabiles dominos
regentem et iudicem positis, idem domini regens et iudex posuerunt et miserunt bannum
viginti solidorum hominibus dicti loci de Sospony quod de cetero non audeant transire
cum eorum peccoribus neque alienis ultra dictas cruces in primis locis positas, videlicet,
decendere cum dictis eorum peccoribus de totis dictis crucibus
quod dicti homines parrochie Andorre possunt pignorare eorum peccora, prout usitati
fuerunt usque in hodiernum diem, et quod prefati homines de Sospony solvant hominibus
predicte parrochie Andorre pro qualibet vice viginti solidos pro banno. Sed de dictis
crucibus amont dicti homines de Sospony possunt ademprivare et depascere cum eorum
peccoribus, sine contradictione et impedimento dictorum hominum Andorre, excepto
tamen quod non possunt facere jagudes nisi in eorum terminos.
Que omnia et singula, sicut predicitur per dictos honorabiles dominos regentem
et iudicem peracta, idem domini regens et iudex mandarunt michi, notario infrascripto,
inseri et continuari in fine seu pede dicte sentencie ad habendum de premissis memoriam
in futurum.
De quibus omnibus et singulis, sicut predicitur, peractis, prenominati homines
Andorre petierunt eis et aliis hominibus predicte parrochie Andorre fieri atque tradi
publicum instrumentum per me, notarium infrascriptum.
Que fuerunt acta die, mense, anno et locis predictis, presente me, notario
subscripto, et presentibus etiam pro testibus Bernardo Rochamora, Sedis Urgellensis, et
Petro Splugues, civitatis Valencie, comorante pro scutifero cum dicto domino regente, ad
hec vocatis specialiter et assumptis.
Sig[signe]num mei, Guillermi Carreu, notarii publici vallium Andorre, auctoritate
dominorum episcopis Urgellensi et comitis Ffuxi qui predicta sicut [predicitur] facta,
recepti, scripsi et cum suprapositis in lineis
in
Berenguer de Castellarnau, senyor de la Bastida de Ponts i regent del vescomtat de
Castellbò pel comte de Foix, atesa la sentència de Ramon Corrida, jutge del dit
vescomtat, pronunciada en el litigi que enfrontava els andorrans amb el castlà
de Castellbò i el batlle de Castellciutat per raó del peatge i passatge del bestiar
dels habitants de les valls d'Andorra pel dit vescomtat, mana als castlans i
oficials del vescomtat de Castellbò que acceptin els privilegis i les franqueses
que permeten als andorrans el passatge de bestiar pel territori del vescomtat.
A.— AHN/ASC, pergamí. núm. 57.
R.— Còpia de 1674 a l'AHN/ASC, Llibre de transumptes i notes dels privilegis, doc. 13,
lletra n, fols. 29-32.
En Berenguer de Castellarnaut, senyor del castell de la Bastida de Pons, regent
lo vescomdat de Castellbò per lo molt il·lustre e poderós senyor, lo senyor comte de
Ffoix e de Biguorra e vescomte del dit vescomdat. Als honorables, tots e sengles castelans,
batlles e officials e altres qualsevol persones dins lo dit vescomdat constituïdes, als quals
les presents seran presentades, e a quascun d'éls o a lurs loctinents, saluts. Sapiats que
una causa s'és menada denant nós e nostre honorable jutge entre los castellà de Castelbò
e lo batlle de Ciutat, de una part, agents, e los prohòmens e habitants de les valls d'Andorra,
de la part altra, deffenents, sobre los bestiars dels hòmens de las ditas valls qui passen per
lo dit vescomdat, ço ere, que los dits castellà e batlle affermaven que per passatge e
peatge de lurs bestiars devien pagar en quascuna de lurs batllia e castelania hun moltó, e
per los dits prohòmens e habitants de les dessús dites valls tot lo contrari affirmant,
segons aquestes coses e altres en lo procés denant nós e nostre honorable jutge agitat
larguament és contengut. Sobre la qual causa per lo nostre dit honorable jutge se age
donat sentència diffinitiva de la tenor següent:
"Iesus. Unde nos, Raymundus Corrida, iudex ordinarius vicecomitatus
Castriboni. Viso, recognito et diligenter examinato privilegio concesso per dominum
Rugerium Bernardi recolende memorie, Dei gracia vicecomite[m] Castriboni, hominibus
vallium Andorre, in quo cavetur quod, sine aliqua exaccione seu estorsione pedatgii seu
pasatgii seu alio iure, dicti homines possint pertransire sua animalia per totum
vicecomitatum Castriboni nisi in loco de Narguone, in quo pro dicto pedagio et passatgio
quisque pro suo bestiario habeat et teneatur solvere unum par caseorum; et si forte homines
dictarum vallium habuerint parceriam cum aliquo homine Urgelli vel alterius loci, quod
in isto casu pro quolibet centenario dicte parcerie habeant et teneantur solvere decem et
octo denarios et non plus et cetera. Visa quadam littera sive provisione emanata a multum
magnifico et prepotenti viro, domino Iohanne recolende memorie, Dei gracia comite
Ffuxi et Bigorre, vicecomite predicti vicecomittatus Castriboni, que data fuit octava
ianuarii, anno
iudicibus, baiulis, castellanis et aliis officialibus predicti vicecomittatus quod aliquid
non mutent neque innovent de dicto privilegio, ymo dictos homines manuteneant et de
eodem gaudere faciant ut in dicto privilegio continetur. Visa alia littera sive provisione
emanata a predicto magniffico domino, Dei gratia comite Ffuxi, directa vicario, iudicibus,
baiulis, castellanis ceterisque officialibus predicti vicecomittatus, que data fuit octava
iulii, anno
et tenere et complere faciant, de verbo ad verbum, dictum privilegium sine aliqua
inmutacione seu novacione ipsius et cetera. Visa alia littera sive provisione emanata a
Iohanne, divina providencia episcopo Tarbiensi, et a Guillelmo Arnaldo de Leone, domino
de Milglosio, comissariis deputatis a predicto domino comite Ffuxi in partibus predicti
vicecomittatus, directa vicario, iudicibus, baiulis, castellanis et aliis officialibus preffati
vicecomittatus, quibus expresse mandavit quod privilegium predictis hominibus vallium
Andorre concessum per predictum dominum comitem servetur ad unguem et de illo
gaudere faciant uti fieri iamque est assuetum, solvendo illud par caseorum et alia iura in
dicto privilegio specifficata. Visa altercacione de presenti que est inter predictos homines
predictarum vallium, ex una parte, et castellanum Castriboni et baiulum Castricivitatis et
nonnullos alios vicecomittatus, ex alia, quoniam predicti homines et castellani pretendunt
quod pro iuribus suarum baiuliarum et castellaniarum dicti homines Andorre habeant
solvere pro dictis pedatgiis et passatgiis unum arietem in qualibet baiulia sive castellania,
predicti homines predictarum vallium asserentes totum contrarium, et hoc virtute dicti
privilegii. Visa citacione per nos facta dictis baiulis et castellanis si volebant aliquid
dicere, producere sive allegare contra predictum privilegium. Et sic cum ex predictis
provisionibus sive litteris nobis evidenter et clare demonstretur predictum dominum
comitem et comissarios predictos voluisse manutenere dictos homines in dicto privilegio
eisdem hominibus vallium Andorre per preffatum dominum Rugerium Bernardi concesso,
et ex adverso non sint talia producta neque allegata que anervent neque tollant privilegium
predictum neque annullent intencionem predictorum hominum vallium Andorre.
Idcirco, per hanc nostram declaracionem, declaramus dictos homines predictarum
vallium debere et potuisse pertransire sua animalia sive peccora, ut fieri assuetum est,
per totam terram vicecomittatus, uti in dicto privilegio est expressum, sine aliqua
contradiccione, exaccione, molestacione dictorum baiulorum et castellanorum, ymo virtute
dicti privilegii imponimus silencium sempiternum eisdem baiulis et castellanis quod
ammodo non vexent neque inquietent neque molestent predictos homines vallium
Andorre".
De la qual sentència per lo dit honorable jutge donada no sie stat appel·lat, ans
aquella sia passada en cosa jutgada, segons per part dels dits prohòmens nos és stat
exposat. E poch proffitarien sentències profferir si no sortien a són effecte. Per ço, instants
e requirints los dits prohòmens e habitants de les dites valls, vos dehim e manam que
totes e sengles coses en la dita sentència contengudes tingats e observets e en res no y
contravingats, sots pena de
béns e de quascun [de] vosaltres havedores e als coffres del dit senyor aplicadores. En
testimoni de les quals coses havem manat fer la present carta o letra patent en pergamí
per lo scrivà de nostra Cort e inpendent sagellar de nostre propri sagell.
Dada en lo Castell de Ciutat, lo segon dia de juliol, any de la nativitat de Nostre
Senyor
Sig[signe]num mei, Ffrancisci Dathi, notarii et scriptoris in omnibus terris et
dominationibus et in Principatu Cathalonie constituti [i]llustris principis Viane, gratia
Dei comitis Fuxi, domini Bearni, comitis Bigorre et vicecomitis Castriboni, qui auctoritate
eiusdem illustri[s] principis premissa inventa in scribania eiusdem vicecomitatus [in]
[libro] notuliorum [...]onorabilis Baranguarii de Castroarnaldi, tunch regentis in dicto
vicecomitat[u] Castriboni, [de] [manu] aliena scripta, requisitus clausi et cum suo originali
comprobavi. In quorum testimonium presentem clausuram manu mea propria et cum
meo proprio signo in publicis aponi asueto fe[ci] ut fidem ab omnibus plene adhibeatur
in iuditio et extra iuditium.
Ramon Corrida, jutge de les valls d'Andorra i àrbitre nomenat per Berenguer de
Castellarnau, senyor de la Bastida de Ponts, i per Arnau Isern, Joan Soldevila,
Jaume Civís, Pere Sabater i Arnau Dolça, homes de Santa Coloma i representants
dels seus conveïns, dicta sentència arbitral favorable al dit Berenguer de
Castellarnau en el litigi que l'enfronta amb els homes de Santa Coloma per raó
d'un cens en blat que aquests estan obligats a pagar-li, segons ho estableix cert
capbreu. Berenguer de Castellarnau, el 13 de març de 1446, requereix a Arnau
Isern, Arnau Dolça i Jaume Civís perquè ells i els altres condemnats en la dita
sentència li paguin el dit cens. El mateix Berenguer de Castellarnau, l'11 de
juny següent, denuncia les penes que, per raó de la dita sentència, s'han imposat
als homes de Santa Coloma. Arnau Isern i Jaume Civís, en nom propi i en nom
dels homes de Santa Coloma, i el dia següent, 12 de juny, aproven la sentència
arbitral; el mateix fa Pere Quer, de la Margineda. Finalment, Arnau Dolça, el
dia 13, aprova, la dita sentència.
A.— AHN/ASC, pergamí núm. 56.
fuisset longuo tempore in curia vallium Andorre et amplius duci sperabatur inter
honorabilem Berengarium de Castroarnaldi, dominum castri Bastice de Pontibus, ex una
parte, agentem, et Arnaldum Ysern, Iohannem Soldevila, Arnaldum Dolça, Iacobum Sivíç
et Petrum Sabater, omnes parrochie Sancte Columbe, dictarum vallium, parte ex altera,
deffendentes, super certis censibus bladorum quos dictus Berengarius de Castroarnaldi
petebat dictis hominibus sibi debere, facere et prestare quolibet anno, certo termino,
pretextu dicti sui castri, prout in quodam caputbrevio per ipsum Berengarium de
Castroarnaldi dicte curie occulariter exhibito et ostenso larguo modo continetur, ad quod
se reffert. Et prelibati homines dicte parrochie dicebant ad prestacionem dictorum censuum
minime teneri cum de eisdem censibus sibi nunquam solvissent. Cumque dicte partes,
considerantes quam plurimas expensas atque dampna, tam racione et occasione dictarum
littium seu questionum ac contencionum, fecisse et sustinuisse et abinde sperare facere
et sustinere, nisi tractatus aliquarum notabilium personarum in hiis intervenisset. Propterea
partes iamdicte, tractantibus et intervenientibus dictis personis pro parcendo laboribus
et expensis quibus iamdicte partes dure extiterant vexate et agravate et sperabantur durius
vexari et agravari, compromiserunt in honorabilem dominum Raymundum Corrida,
iudicem dictarum vallium, tanquan arbitrum et arbitratorem, laudatorem et amicabilem
compositorem a dictis partibus comuniter electum super omnibus et singulis accionibus,
questionibus, peticionibus et demandis, quas dictus Berengarius de Castroarnaldi posset
et vellet facere, proponere, monere seu intemptare contra et adversus iamdictos homines,
tam racione scilicet et occasione dictorum censuum per dictum Berengarium petitorum,
quam racione solucionum eorumdem censuum fallitarum, et super eciam omnibus et
singulis excepcionibus et deffensionibus quas dicti homines haberent et habere possent
ac vellent dicere, proponere et allegare adversus ipsas acciones, questiones, peticiones et
demandas. Et promiserunt ipse partes de et super predictis omnibus et singulis stare,
parere et obedire dicto arbitracioni et pronunciacioni dicti arbitris et arbitratoris et
amicabilis compositoris, sub pena quinquaginta librarum barchinonensium, prout ista et
alia in instrumento de ipso compromisso facto et firmato in loco de Canilleu, in posse
notarii subscripti, vicesima sexta die mensis iunii, anno a nativitate Domini
lacius visa sunt continere. Id[eo], preffatus arbiter
et arbitrator ffinem querens dictis imponere littibus seu questionibus ac contencionibus,
visiis et auditis ac recognitis racionibus, peticionibus et demandis et excepcionibus et
deffensionibus utriusque partis, tam verbo quam scriptis factis, et omnibus que dicte
partes dicere, proponere et allegare voluerint, tandem die sabbati intitulata
mensis augusti et anni prescripti, dictis partibus ad interessendum coram eo in loco
Castricivitatis ad eius sentenciam adudiendam assignata, in presencia mei, Guillelmi
Carreu, notarii subscripti, et testium infrascriptorum, eius sentenciam sive
pronunciacionem arbitralem, quam in scriptis protulit, processit in hunc qui sequitur
modum:
"Los noms de Jesús e de la gloriosa Verge Maria, mare sua, humilment invocats.
Hon nós, Ramon Corrida, jutge de les valls d'Andorra, àrbitre e arbitrador, loador e
amigable composador comunament elegit per lo honorable Berenguer de Castellarnau,
senyor del castell de la Bastida de Ponts, de una part, e los hòmens de la parròquia de
Sancta Coloma, de les dites valls, de la part altra, sobre la demanda de certs censos de
blat, los quals lo dit en Berenguer de Castellarnau demana als dits hòmens de la dita
parròquia de Sancta Coloma, segons aquestes coses e altres larguament són contengudes
en lo compromès per les dites part[s] firmat en poder del notari dejús scrit. Vista la
potestat per les dites parts a nós atribuïda. Vistes totes e sengles coses que les dites parts,
denant nós, han volgut dir, proposar e al·legar, axí de paraula com en scrits. Volent les
dites parts de treballs e despeses relevar e aqueles en pau e tranquilitat posar. Seguint la
via de amigabla composició e postposada la via de dret, lo dia present a les dites parts
assignat a hoyr nostra arbitral sentència profferidora, procehim en la forma e manera
següents:
E primerament, pronunciam, arbitram, sentenciam e declaram que los dits hòmens
de la dita parròquia de Sancta Coloma agen e sien tenguts fer, prestar e pagar quascun
any al dit senyor de la Bastida la mittat dells censos e blat, segons més o menys que
quascú dels dits hòmens ne [fan] e segons en lo capbreu dessús dit és contengut, e sobre
les possessions contengudes en aquell capbreu. Los quals censos al dit senyor de la Bastida
adjudicam e los dits hòmens a pagar aquells condempnam.
pagar per los dits hòmens fins la present jornada e per lo dit senyor de la Bastida a ells
demanats, al dit senyor de la Bastida calament perpetual posam e a la petició d'aquells
los dits hòmens absolvem.
exien algunes coses ambigües, obscures o dignes de interpretació, que aqueles puscham
declarar, adobar, corregir e interpretar una vegada e moltes, axí a requesta de amdues les
parts com de la una de aqueles, d'açí a la festa de sent Johan de juny primer vinent, e axí
ab la present nos en retenim plen poder. E aytant com la nostra present sentència sab
absolució, les dites parts absolem, e aytant com sab condempnació, les dites parts
condempnam.
treballs e salari de la present sentència dotze fflorins, los quals agen a pagar les dites
parts, mig per mig, d'açí a la festa de sent Miquel primer vinent. E que la nostra present
sentència agen a loar, aprovar e emologar les dites parts dins spay d'un jorn aprés que
serà intimada, sots les penes e jurament en lo dit compromès contenguts".
Llata, lecta et publicata fuit hec sentencia sive pronunciacio arbitralis per dictum
honorabilem arbitrum et arbitratorem in loco Castricivitatis, vicecomitatus Castriboni,
presente dicto Berengario de Castroarnaldi et dictam sentenciam fferri postulante, laudante,
aprobante et emologante, et altera parte absente, et presentibus eciam pro testibus Iohanne
de Castroarnaldi, baiulo Castricivitatis, Petro Guiu, habitatore eiusdem Castri, et Petro
Sa[va]rtes, Castriboni, ad hec vocatis specialiter et assumptis.
Qua quidem arbitralis sentencia, sicut predicitur, lata et promulgata, idem
Berengarius de Castroarnaldi peciit sibi et suis fieri atque tradi publicum instrumentum
per me, notarium infrascriptum, ad habendam de premissis memoriam in futurum.
Postmodum, vero, adveniente die dominica intitulata terciadecima mensis marcii,
anno a nativitate Domini
mei, iam dicti notarii, et testium infrascriptorum, iamdictus honorabilis Berengarius de
Castroarnaldi, in loco Andorre personaliter constitutus, attento quod iam per me, notarium
infrascriptum, fuerat intimatam hominibus dicte parrochie Sancte Columbe supradictam
sentenciam arbitralem, requisivit Arnaldum Ysern, Arnaldum Dolça et Iacobum Sivíç,
dicte parrochie, quatenus ipsi et alii in dicta sentencia arbitrali condempnati solvent census
sibi in dicta sentencia arbitrali adiudicatos, alias protestatus fuit contra eos et alios
supradictos de pena et iuramento in compromisso apositis et adiectis et de omnibus aliis
ei licitis protestari, necnon attento quod infra tempus eis preffixum non curarunt dictam
sentenciam emologare, ymo contradixerunt, acusavit contra eos penas in dicto
compromisso apositas. Et dicti Arnaldus Ysern, Arnaldus Dolça et Iacobus Sivíç pecierunt
copiam de predictis. Atque fuerunt testes presentes discretus Raymundus Sança, presbiter,
vicarius, et Iohannes Petri Arnaud, parrochie Andorre.
Subsequenter, vero, adveniente die sabbati intitulata undecima mensis iunii et
anni proxime dicti, predictus Berengarius de Castroarnaldi, iterum in presencia
honorabilium dominorum Guillelmi de Campa, baiuli civitatis Urgelli et vicarii vallium
Andorre pro reverendissimo domino Urgellensi episcopo, et Bernardi de l'Areny,
locumtenentis vicarii dictarum vallium pro domino comite Ffuxi, et Raymundi Corrida,
iudicis antedicti, iudicium sive curia in loco Andorre Veteris tenencium, acusavit et
denunciavit penas in dicto compromisso apositas contra homines iam dicte parrochie
Sancte Columbe, scilicet, contra illos qui noluerunt dictam sentenciam arbitralem
emologare.
Succesive, vero, adveniente die dominica intitulata duodecima mensis iunii et
anni proxime dictorum, in presencia mei, iam dicti notarii, et Raymundi Aymar, loci
d'Angordany, et Iohannis Berengarii, loci de Mosquera, testium ad ista vocatorum et
specialiter assumptorum, existentes et personaliter constituti ante presenciam honorabilium
dominorum Guillelmi de Campa, baiuli et vicarii, et Raymundi Corrida, iudicis,
preambulorum, Arnaldus Ysern et Iacobus Sivíç, iamdicte parrochie Sancte Columbe,
qui, tam nomine eorum proprio quam aliorum hominum eiusdem parrochie, ut dixerunt,
obtulerunt eisdem honorabilibus dominis vicario et iudici et presentarunt ac per me,
dictum et subscriptum notarium, legi publice pecierunt et requisiverunt quandam papiri
cedulam scriptam tenoris sequentis:
"Jesús. E nós, dits Johan Soldevila, Arnau Ysern, Bernat Sabater, Pere Quer,
Jaume Sivíç, Arnau Dolça, de la parròquia de Sancta Coloma, de les valls d'Andorra,
aytant com per dret e per justícia deuen ni poden e són tenguts, e no en plus, emologan e
loan la dita sentència arbitral, reservada a ells, si mester serà, e a quascun d'ells totes
nul·litats e excepcions de aqueles, a les quals no entenen a renunciar, là hon loch agen, e
per justícia al·legar e opposar se poden hó poran per avant, la dita emologació no obstant,
e requiren de la present sie feyta carta pública per vós, notari, rebuda e feyta".
Qua quidem papiri cedula, sicut predicitur, oblata et presentata et per me, dictum
et subscriptum notarium, lecta et publicata, nichilominus prelibati Arnaldus Ysern et
Iacobus Sivíç, tam pro se ipsis quam pro aliis hominibus eiusdem parrochie Sancte
Columbe, dictam arbitralem sentenciam laudarunt, aprobarunt et emologarunt. Quibus,
sicut premittitur, peractis, dicti honorabiles domini vicarius et iudex mandarunt dictam
cedulam inseri et continuari ad pedem dicte arbitralis sentencie per me, dictum et
subscriptum notarium.
Paulo post ipsa eadem die Petrus Quer, de la Margineda, iamdicte parrochie
Sancte Columbe, ad uberiorem cautelam, dictam arbitralem sentenciam laudavit, aprobavit
et emologavit, prout in dicta cedula desuper inserta continetur.
Consequtius, vero, adveniente die lune intitulata tercia decima mensis iunii et
anni proxime dictorum, Arnaldus Dolça, sepedicte parrochie Sancte Columbe, [in]
[presencia] [mei], iamdicti notarii, et Raymundi de l'Areny, loci d'Encamp, et Guillelmi
Vitalis, loci de [A]ngordany, testium ad ista vocatorum, ad uberiorem cautelam dictam
arbitralem sentenciam laudavit, aprobavit et emologavit, prout in dicta cedula desuper
inserta lacius continetur.
Que fuerunt acta diebus, mensibus, annis et locis predictis, presente me, dicto et
subscripto notario, et presentibus eciam pro testibus ut pretangitur supradictis.
Sig[senyal]num Guillelmi Carreu, notarii publici vallium Andorre auctotitate
dominorum episcopi Urgellensis et comitis Ffuxi, qui predicta, sicut premittitur, facta
recepit, scripsit et, cum supraposito in linea
Els homes de Sant Julià de Lòria i els de Civís nomenen, respectivament, Guillem de
Campa, batlle de la Seu d'Urgell i veguer episcopal de les valls d'Andorra, i
Bernat de l'Areny, lloctinent del veguer comtal, i Berenguer de Castellarnau,
senyor de la Bastida de Ponts i regent de la vegueria del vescomtat de Castellbò,
i Ramon Corrida, batxiller en ambdós drets i jutge ordinari del dit vescomtat,
àrbitres per sentenciar en el litigi que els enfronta per raó dels emprius de les
muntanyes i termes de Civís i Sant Julià de Lòria. Els dits àrbitres, personats
en les dites muntanyes el dia 29 d'agost, davant la impossibilitat de poder
procedir a termenar i fitar les dites muntanyes i termes, encarreguen aquesta
tasca, respectivament, a Antoni de la Pera, cònsol, i Guillem Sabater, de
Castellciutat, i a Ramon Moles, cònsol i jurat, i Arnau Rossell, d'Andorra la
Vella. Aquests, el dia següent, havent accedit a les dites muntanyes i, igualment,
davant la impossibilitat de poder procedir a termenar-les i fitar-les, designen
els límits dels emprius. Els àrbitres, el dia 31 d'agost, pronuncien la seva
sentència arbitral que estableix els drets i obligacions de les parts, la qual és
acceptada pels homes de Sant Julià, però rebutjada pels de Civís. Finalment,
els dits Antoni de la Pera, Guillem Sabater, Ramon Moles i Arnau Rossell, el
dia 6 de setembre, procedeixen a plantar les fites i marcar els límits de les
dites muntanyes.
A.— AHN/ACSJL, pergamí núm. 32.
B.— Còpia del segle XVIII, AHN/ACSJL, doc. núm. 68.
C.— Còpia del segle XVIII, AHN/ACSJL, doc. núm. 70.
Setènsia arbitral y rodalias dels emprius de las montanyas y termes comfrontants
de Civís y de Sant Julià de Lòria.
En poder de Joan Rabades, de la vila de Castellciutat, y de Guillem Carreu,
notari de las valls de Andorra, simul stipulants, a
setembre la fitació de rodalias, tots de l'any
esset et fuisset longo tempore agitata inter homines castri de Civís, vicecomitatus
Castriboni, ex una, et homines parrochiae de Lòria, vallium Andorrae, partibus ex altera,
super erbagiis, pasturis et adempribis montanearum et terminorum inter dictas partes
confrontatarum et confrontatorum, ex quibus plurima damna, mala, gravamina ac
pignorationes inter praedictas partes hinc inde, tam in bestiariis quam aliarum rerum
perditionibus, fuerunt absecuta, ut aserebatur, et etiam verisimiliter credebatur et sperebatur
ad graviora et maiora dampna et pericula dictae partes pro praedictis timebant in posterum
venire. Tandem, dicto concilio saniori, volentes praedicta mala et pericula, tam praeterita
quam futura, eadem partes inter easdem et eorum successores vitare et ad bonam et
perpetuam impositionem, declarationem, divisionem et amicabilem finem venire de
praedictis omnibus, idcirco, gratis et ex certis eorum scientiis et spontanea voluntate,
praefatae partes invicem, scilicet, pro hominibus dicti castri de Civís, Guillermus
Texidor et Arnaldus Civís, consules, Raymundus Portella, Ioannes Pujol, Antonius Joan,
Petrus Bou, Guillermus Balle, Rogerius Denpeira, Ioannes Mir, Bartholomeus Sempdes,
Bernardus Anglesa, Ioannes Ricard, Arnaldus Gomar, Mironus Berenguer, Petrus
Berenguer, Ioannes Simfreu et Guillermus Bonfill, tam nominibus eorum propriis quam
nominibus etiam aliorum hominum dicti castri de Civís, presentium, absentium et
futurorum, ex una parte, et pro hominibus dictae parrochiae de Lòria, Guillermus de la
Serra, Raymundus Ribot, iurati sive consules, Raymundus Bou, Ioannes Berengarii,
Raymundus Guitart, Ioannes Bernat, Laurencius Ribal, Petrus Capdevila, Matheus de
Lumeneres, Martinus de Axovall, Arnaldus Bons, Ioannes de Lumeneres, Raymundus
Farrer, Petrus Guisalt et Bernardus Sabater, alias Alvinyà, tam nominibus eorum propriis
quam nominibus etiam aliorum hominum dictae parrochiae de Lòria, presentium,
absentium et futurorum, parte ex alia, omnes et simul nominibus quibus supra unanimiter
et concorditer, in presentia nostrorum, notariorum, et testium infrascriptorum ad haec
specialiter vocatorum, super praedictis omnibus et singulis questionibus, contentionibus
et controvertiis quae inter praelibatas partes erant et sunt ratione et pretestu praedictorum
pasturorum, adempribiorum et erbagiorum praefatarum montanearum et terminorum et
etiam ratione pignorationum praedictorum et aliorum malorum et dampnorum quorumque
et etiam quarumque iniuriarum hinc inde ab utraque dictarum partium alteri pro praedictis
pasturiis, adempribiis et erbagiis illatorum et factorum sive illatarum et factarum, tam
de bestiariis quam de aliis quibuscumque rebus inter praedictas partes qualitercumque
et comodocumque husque in hunc presentem diem factis et secutis, compromiserunt in
honorabiles dominum Guillermum de Campa, baiulum civitatis Ugellensis et vicarium
vallium Andorrae pro reverendo domino Urgellensi episcopo, et venerabilem Bernardum
de l'Areny, locumtenentem vicarii iamdictarum vallium pro magnifico et praepotenti
viro, domino comite Fuxi, pro parte dictorum hominum parrochiae de Lòria, et in
honorabiles dominos Berenguerium de Castroarnaldi, dominum castri Bastidae de
Pontibus, regentem vicariam, et Raymundum Corrida, utriusque iuris baccalarium, iudicem
ordinarium, vicecomitatus Castriboni, pro parte dictorum hominum castri de Civís,
tamquam in arbitros et arbitratores, laudatores et amicabiles compositores a dictis partibus
electos in unum dictum sive in unam et eandem sentenciam in simul concordantes,
dederunt et conceserunt ambae partes et earum utraque, nominibus quibus supra, ipsis
honorabilibus dominis arbitris et arbitratribus, laudatoribus et amicabilibus compositoribus
lisenciam et plenum posse, cum plenissima facultate, de dictis questionibus, contentionibus
et controvertiis cognoscendi easdemque decidendi, finiendi, declarandi et determinandi
ac etiam pronuntiandi et sententiandi super eisdem questionibus, contentionibus et
controvertiis de iure, laudo, amicabili compositione vel aliter, prout ipsis dominis arbitris
et arbitratoribus videvitur expedire, incontinenti vel quandoqumque eis placi[t]um et
benevisum fuerit, [infra] tamen tempus eis preficxum, omnibus diebus et horis, et diebus
etiam feriatis vel non feriatis, [se]dendo vel pedes estando, iuris ordine servato aud totaliter
praetermiso vel in parte servato et in parte dimiso, in scriptis vel sine scriptis, partibus
presentibus ac citatis vel absentibus et non citatis, aud una parte presenti et citata et
altera absente et non citata; et dictas partes et utramque earum, coniunctim vel divisim,
condemnandi si eis benevisum fuerit, tam more iudicis quam amicabilium compositorum,
quorum arbitrorum et arbitratorum dicto pronuntiationi sententiae et condemnationi
promiserunt estare, parere et obedire et de eorum dicto, pronuntiatione sententia et
condemnatione non se appellare seu provocare ad dictos dominos episcopum et comitem
nec ad eorum curias seu oficiales. Et hec, gratis et sponte, iurarunt per dominum Deum
et eius sancta quatuor Evangelia, manibus eorum corporaliter et esponte tacta, et iurando
promiserunt in manibus et posse nostrorum, notariorum subscriptorum, hec ab ipsis
partibus legitime recipientis et stipulantis, dictas pronuntiationem, dictam, sententiam et
condempnationem semper havere ratas, gratas, validas adque firmas et eis non contrafacere
seu venire quibusvis causis, rationibus, iuribus, titulis sive modis; quod si fecerint,
quod Deus abertat, voluerunt incurrere penam centum librarum barchinonensium, tociens
quosiens contrafactum fuerit vel etiam ventum in praedictis vel infrascriptis seu altero
eorum; de qua pena, casu quo comitatur, adquiratur medietas iam dictis dominis episcopo
Urgellensi et comiti Fuxi vel eorum curiis aut oficialibus iamdictarum vallium Andorrae
et vicecomitatus Castriboni vel alteriis curiis sive oficialibus, tam ecclesiasticis quam
secularibus, qui vel que de his executionem fecerint, et altera medietas dictae penae
parti obtemperanti totaliter aplisetur et adquiratur; quae pena tamquam gratis in se posita
posit peti, exhigi et lebari, omnibus excusationibus et dilationibus postpositis. Quibus et
etiam appellationibus, suplicationibus, recursui et arbitrio boni viri et maioribus
reclamationibus, probocationibus, recurcibus superiorum et defentionibus postpositis et
remotis, quibus, gratis et ex serta eorum sciencia, dictae partes nominibus ante dictis
renuntiarunt. Denique voluerunt et conceserunt quod dicta pena comisa vel non soluta
vel non semel aut pluries sive gratiose remissa, nihilominus praedicta omnia et singula
in suis remaneant firmitate et robore, non obstante lege dicente quod pena semel exacta
amplius peti seu exigi non potest, cui exprese renuncia[runt]. Promiserunt insuper quod
veniant et comparebunt suficienter coram eisdem dominis arbitris et arbitratoribus diebus
et horis ac locis eis asignandis seu intimandis per notarios infrascriptos aut literas seu
alias quovis modo, et quod latis sententia, pronuntiatione et declaratione eas laudabunt,
tenebunt et serbabunt et non contravenient aliqua ratione, sub pena praedicta per modum
praedictum totiens quotiens contrafactum fuerit commitenda et adquirenda. Voluerunt
etiam conceserunt et firmarunt dictae partes et utraque earum, nominibus precontentis,
quod presens compromisum duret et durare voluerunt hinc et per totum mensem augusti
proxime instantis; infra quod tempus praefati domini arbitri et arbitratores habeant et
debeant cognoscere et pronuntiare super omnibus et singulis ante dictis. Et pro praedictis
omnibus et singulis complendis et firmiter atendendis, tenendis et inviolabiliter
observandis, dictae partes, scilicet, una pars alteri et econtra ad invicem et vicissim, et
pro praedicta pena solvenda, obligarunt omnia eorum bona et utriusque ipsarum, mobilia
et immobilia, ubique, havita et havenda. Renunciantes quantum ad hec beneficio novarum
constitutionum et dividendarum actionum et Epistolae Divi Adriani et omni alii iuri, usui
et consuetudini contra hec repugnantibus.
Quae fuerunt acta et firmata ac per dictas partes iurata in plano de Mosses,
praedictarum montanearum, undecima die mensis iulii, anno a nativitate Domini
[At]que fuerunt testes presentes, scilicet, firmae dictorum Guillermi Texidor,
Arnaldi Civís, Raymundi Portella, Ioannis Pujol, Antonii Joan, Petri Bou, Guillermi Balle,
Rogerii Dempeira, Ioannis Mir, Bartholomei Sendes et Bernardi Anglesa, hominum
praedicti castri de Civís, Guillermi de la Serra, Raymundi Ribot, Raymundi Bou, Ioannis
Berengarii, Raimundi Guitart, Ioannis Bernat, Laurentii Riball, Petri Capdevila et
Mathei de Lumeneres, hominum praedictae parrochiae de Lòria, venerabiles Iohannes
de Castroarnaldi, baiulus Castricivitatis, Raymundus de l'Areny, Ioannes Pal, sagiones
iam dictarum vallium Andorrae, Raymundus Moles, loci Andorrae Veteris, et Petrus Martí,
parrochiae de Encamp; et firmae dictorum Ioannis Ricart, Arnaldi Gomar, Mironi
Berengarii, Petri Berengarii, Ioannis Simfreu et Guillermi Bonfill, qui firmarunt in dicto
castro de Civís trigessima die praedictorum mensis et anni, sunt Antonius del Mas,
habitator dicti loci Andorrae, et Ioannes Escuder, loci Castriboni; et firmae dictorum
Martini de Esovall, Arnaldi Bons, Ioannis de Lumeneres, Raymundi Farrer, Petri Guisalt,
Bernardi Sabater, alias Alvinyà, et Raymundi Folch, qui firmarunt in loco Sancti Iuliani
predictae parrochiae de Lòria sexta die mensis augusti et anni praedicti, sunt discreti
Petrus Benedictus, parrochiae de Lòria, et Petrus de Casa, parroquiae de Canilleu,
presbiteri, vicarii.
Insuper, vero, adveniente die martis intitulata
anni praedicti, dicti honorabiles domini arbitri et arbitratores, una nobiscum, notariis
infrascriptis, et aliquibus probis hominibus utriusque partis, accesserunt personaliter ad
montaneas et terminos de quibus dictae partes contendebant et viderunt ad oculum
praefatas montaneas et terminos. Et existentibus in plano de Moses et attento quod non
poterant vacare personaliter ad terminandum et fitandum dictas montaneas et terminos
per ocupationem aliorum arduorum negotiorum, tam ut arbitri et arbitratores quam etiam
ut oficiales dictorum dominorum, comisserunt Antonio de la Pera, consuli, et Guillermo
Sabater, Castricivitatis, Raymundo Moles, consuli sive iurato, et Arnaldo Rossell, loci et
parrochiae Andorrae Veteris, ividem personaliter existentibus, quod ipsi possint fitare et
terminare dictas montaneas et terminos ratione adempriviorum tantum. Subsequenter,
vero, adveniente crastina die quae erat dies mercurii intitulata trigesima mensis augusti
et anni praedictorum, praedicti Antonius de la Pera, Guillermus Sabater, Raymundus
Moles et Arnaldus Rossell, una nobiscum, notariis infrascriptis, et tribus provis
hominibus utriusque partis, accesserunt personaliter ad praedictas montaneas et terminos
de quibus dictae partes contendeban[t]. Et videntes quod non poterant illa die terminare
et fitare iam dictas montaneas et terminos, designarunt et signarunt praefatas montaneas
et terminos per certa loca et limites infrascriptos ratione adempribiorum tantum. Quibus,
sicut premititur, praefatos quatuor probos homines peractis et per ipsos dictis honorabilibus
dominis arbitris et arbitratoribus recitatis et denuntiatis, idem honorabiles domini arbitri
et arbitratores finem querentes dictis imponere questionibus, contentionibus et
controvertiis, visis et auditis ac recognitis rationibus, petitionibus et respontionibus
utriusque partis, tam verbo quam scriptis factis, et omnibus quae dictae partes dicere,
proponere et allegare voluerunt, tandem adveniente die iovis intitulata tricesima prima
et ultima mensis augusti et anni praedictorum, dictis partibus sive dictis hominibus de
Civís et de Lòria ad interesendum coram dictis dominis arbitris et arbitratoribus in plano
de Bavart assignata, in presentia notariorum et testium infrascriptorum, presentibus
pro parte dictorum hominum de Civís Guillermo Texidor, consule, Ioanne Pujol, Ioanne
Mir, Rogerio Dempeira et Arnaldo Gomar, et pro parte hominum parrochiae de Lòria
Raymundo Ribot, consule sive iurato, Raymundo Bou, Ioanne Bernat et Matheo de
Lumeneres, eorum sententiam sive pronuntiationem arbitralem in scriptis protulerunt in
hunc qui sequitur modum:
"Los noms de Jesús e de la humil Verge Maria, mare sua, humilment imbocats.
Hon nosaltres, Guillem de Campa, balle de la ciutat de Urgell e beguer de la vall de
Andorra per lo senyor bisbe de Urgell, Berenguer de Castellarnau, senyor de la Bastida de
Pons, regent lo bescomptat de Castellbò, Bernat de l'Areny, llochtinent de veguer en las
ditas valls per lo senyor compte de Foix, e Ramon Corrida, jutge de dit bescomptat, àrbitres,
arbitradors, loadors e amigables composadors elegits per los hòmens del castell de Civís,
del dit bescomptat, de una part, e los hòmens de la parròquia de Lòria, de las ditas
valls, de la part altra, sobre las contencions, qüestions e controvèrsias que eran entre las
ditas parts per rahó dels emprius de las montanyas e térmens entre las ditas parts confrontants
e sobre qualsebols penyores fetas entre las dites parts de qualsevols bestiars e sobre
qualsevulle injúries feites e comeses entre les dites parts per rahó dels dits emprius,
segons aquestes coses e altres en lo compromès fermat per les dites parts en poder del
notari dejós escrit llargament és vist contenir. Vista la potestat per les dites parts a nosaltres
atribuïda. Vistes totes cartes, escripturas, capbreus e totes altres coses que les dites parts
debant nós han volgut produir, dir y al·legar, així per escrit com de paraula. Vists ocularment
los térmens e lochs hon les dites qüestions e debats eren. Vistes totes e sengles altres
coses vehedores. Hagut sà e madú consell sobre les dites coses, volents les dites parts de
escàndols, treballs, senistres e despeses relebar e aquelles en pau e concòrdia posar. Seguint
la via de amigable composició e postposada la vía de dret, los dia e hora presents a las
dites parts assignats a ohir nostra arbitral sentènsia proferidora, prosehim en la forma
e manera següents:
E primerament, pronunsiam, arbitram, sentensiam e declaram bona pau,
concòrdia e amisícia ésser entre les dites parts.
de Civís hagen ús e ampriu de péixer lurs bestiars, així grossos com menuts, de dia tant
solament, en los térmens de la parròquia de Lòria fins als límits que són estat senyalats eo
designats per Antoni de la Pera, cònsol de Ciutat, e en Guillem Sabater, de dit loc, e per
en Ramon Moles, cònsul, e per en Arnau Rossell, de la parròquia de Andorra, als quals
nosaltres, oficiés e àrbitres e amigables composadors, havíem feita espesial comisió.
castell de Civís hagen ús e ampriu en tot lo bosch de Teix, que puguen tear, lenyar, carbonar
e boïgar. E aquestes sobredites coses als dits hòmens de Civís e a tots lurs succeïdors
adjudicam.
parròquia de Lòria hagen ús e ampriu de péxer lurs bestiars, així grosos com menuts, de
dia tant solament, en los térmens del dit castell de Civís, so és a saber, del coll de
Juvell, devallant tot torrent, fins al torrent qui devalla del coll de Conolech, que se ajuste
ab lo dit torrent de coll de Juvell, e tirant tot torrent amunt fins al dit coll de Conolech.
com dit és, e que se n'hagen a tornar a jaure la nit cascuns en lurs térmens; e si lo contrari
ere feit, lo qui lo contrari farà, per cada vegada, encorregue en ban de sexanta sous.
dits amprius en fer péixer en lo terme de l'altre, que per quiscuna guarda de bestiar
menut encorregue en ban de deu sous, e per cada bèstia grosa dotse diners.
gos fer resistència o empatxament algú en a qui o qui penyorarà; e si lo contrari ere feit,
que encorregue pena de deu lliures barceloneses aquell qui lo contrari farà, aplicadora a
la Cort de la senyoria a qui seran sosmesos.
restituhides íntegrament, franques et quítias, dintre espay de vuit dies, e assò sots pena e
jurament en lo compromès contenguts.
ab los notaris de cascuna de les parts, hagen anar als dits lochs senyalats et designats per
posar fites e altres senyals, segons de emprius se deuen fer, e nomenar e designar los lochs
hont los dits senyals posaran, e axò hagen a fer d'así vuit jorns primer vinents, e assò sots
pena de deu lliures.
duptosas, que aquellas pugam interpretar, adobar, anyadir, tolrre e ajustar dins espay de
un any primer vinent.
tengudes donar a sos àrbitres, entre la sentènsia e peatges e treballs, trenta florins, so és,
vinent, sots pena e jurament en lo compromès contenguts.
nostra sentènsia dins espay de un dia aprés los serà legida o intimada, sots lo jurament o
pena en lo compromès contenguts.
E aytant com la present nostra sentènsia sab absolució, les dites parts absolem,
e
Lata fuit hec sententia sive pronuntiato arbitralis per dictos dominos arbitros et
arbitratores ac scripta, lecta et publicata per dictum honorabilem Raymundum Corrida,
conarbitrum, de voluntate et permisu suorum conarbitrorum, sedentes in quadam pariete
more iudicum sive arbitrorum et arbitratorum, sententiantium, pronuntiantium et
declarantium, in dicto plano de Bavart, die et anno proxime dictis, presentibus partibus
supradictis et nobis, notariis subscriptis, et presentibus etiam pro testibus Ioanne de Campa,
habitatore, et Ioanne Vila, Sedis Urgelli, et dictis quatuor probis hominibus Castricivitatis
et loci Andorrae ad hec vocatis specialiter et asumptis.
Qua quidem arbitralis sentensia, sicut praemititur, per dictos dominos arbitros
et arbitratores lata et per dictum conarbitrum lecta et publicata, extumplo praedicti
Raymundus Ribot, consul sive iuratus, Raymundus Bou, Ioannes Bernat et Matheus de
Lumeneres, tam nominibus eorum propriis quam nominibus etiam aliorum hominum
dictae parrochiae de Lòria, inde absentium, ex una parte, in presentia notariorum et
testium proxime dictorum, supradictam arbitralem sententiam et omnia et singula in ea
contenta, iuxta ipsius sententiae mentem, seriem et tenorem, laudarunt, aprobarunt et
emologarunt, et ipsam, sub praemissionibus et obligationibus pena etiam iuramento in
dicto compromiso positis et contentis, tenere et inviolabiliter observare promiserunt. Et
proximi dicti homines de Civís fuerunt interrogati si volebant laudare, aprobare et
emologare dictam arbitralem sententiam, et dixerunt quod non. Consequenter, vero,
adveniente die mercurii intitulata sexta mensis septembris et anni praedicti, praelibati
Antonius de la Pera, Guillermus Sabater, Raymundus Moles et Arnaldus Rossell, una
nobiscum, notariis, et testibus infrascriptis, ut habentes comitionem a dictis dominis arbitris
et arbitratoribus ac officialibus dictorum dominorum, accesserunt personaliter ad dictas
montaneas pro fitando et terminando dicta loca et limites per eos, ut supra dictum est,
designata et signata et prout eis fuerat per dictos honorabiles dominos arbitros et
arbitratores in dicta arbitralis sententia iniunctum, ad quas terminationem et fitationem
dicti comissarii proceserunt et inseperunt in termino parrochiae de Lòria in modo qui
sequitur:
E primerament, los dits comisaris plantaren una fita en la serra, sobre lo coll de
la Guarganta, costa lo bosch de l'obach de Fontaneda, en avall de Ardux, e feren una creu
en una roca sobre la dita fita, a dues passes.
torrent que va devers Fontaneda.
obaga.
en una roca, a dues passes de la fita.
Alins, ab una fita prop la dita osca que designe l'empriu sobre los cortals de Fontaneda,
qui són dejús Moses, vers lo tosal de la Caritat.
sobre lo cortal d'en Alins.
d'en Berenguer de Fontaneda.
Querols.
coll de la Moxella.
Moxella, en a hull dels cortals de Bexesarri, ab una fita a dues pases de la creu, la qual
fita designa l'empriu, tot dret per les roques avall devers lo pla de les Toves.
la Caritat, e designa l'empriu, tot dret anlà, tirant a una roca hon feren una creu, als tarrés
de les Angolles.
devalle de Conolech e va a Sent Andreu de Conolech, e de la dita creu va l'empriu, tot
dret anlà, a la cort d'en Vela, que és sobre la cultia dels cortals de Bexesarri, e de la
dita cort tira, tot dret anlà, a una roca roga, e via, tot dret anlà, a sòl de les roques del
Colet de l'Hera e fins al dit Colet de l'Hera.
Los dits comisaris feren y plantaren les desús ditas creus e fites en lo terme de la
parròquia de Lòria per rahó dels emprius tant solament dels hòmens del castell de Civís.
Lòria en lo terme del castell de Civís no y plantaren fites ni feren creus ni deguns senyals,
car prou ve a ésser designat en la sentènsia arbitral en lo capítul là hon diu "so és a saber,
de coll de Juvell, devallant tot torrent, fins al torrent qui devalle del coll de Conolech,
hon se ajuste ab lo dit torrent de coll de Juvell, e tirant tot torrent amunt fins al dit coll de
Conolech", en los quals torrents designen l'empriu dels hòmens de la parròquia de Lòria
ésser en lo terme de dit castell de Civís.
Quibus, sicut premititur, per dictus comi[sar]ius factis, iidem comisari
requisiverunt in fine seu pede dictae arbitralis sententiae inseri et continuari per notarios
infrascriptos ad havendum de premissiis memoriam in futurum.
Atque fuerunt testes presentes: Guillermus Sansa et Guillermus Pales, loci
Andorrae Veteris.
Sig+num Ioannis Rabades, notarii publici ville Castricivitatis auctoritate
venerabilis et discreti Ioannis Olivellas, rectoris et notarii publici eiusdem, qui praedicta
omnia et singula, sicut premititur, facta, una cum discreto Guillermo Carreu, connotario
infrascripto, in hiis per dictos homines parrochiae de Lòria espetialiter asumpto, recepit
et requisitus per eosdem homines clausi.
Sig+num Guillermi Carreu, notarii publici vallium Andorrae, auctoritate
dominorum episcopi Urgellensis et comitis Fuxi, qui predicta omnia et singula, sicut
premititur, facta, una cum discreto Ioannis Rabades, connotario suprascripto, in hiis per
dictos homines castri de Civís spetialiter asumpto, recepit, escripsit et requisitus per
predictos homines parrochiae de Lòria, clausit.