1409, maig 25. Barcelona Martí I l'Humà, rei de Catalunya-Aragó, atesa la súplica d'Arquimbau, comte de Foix, i dels homes d'Andorra i vista una provisió del rei Joan I, mana als diputats de la Generalitat de Catalunya que s'abstinguin d'imposar als andorrans cap dret de generalitats pel trànsit de mercaderies. [A.— Original perdut]. R.— ACA, Cancelleria, reg. Commune núm. 2.158, fols. 159-159v. Comitis Ffuxi En Martí, per la gràcia de Déu rey d'Aragó etcètera. Als amats et feels nostres los deputats del Principat de Cathalunya, salut et dilecció. Vista una provisió o letra reyal del tenor següent: "En Johan, per la gràcia de Déu rey d'Aragó, de València, de Mallorques, de Cerdenya et de Còrcega, et comte de Barchinona, de Rosselló et de Cerdanya. Als amats et feels nostres, los deputats del Principat de Cathalunya, salut et dilecció. Per part de l'egregi en Matheu, comte de Ffoix, car cosí nostre, és stat devant nós humilment exposat que, jassia la vall d'Andorra, la qual és del dit comte, et los hòmens de aquella no hajen, com sien dins lo dit Principat, acostumat de pagar algun dret de generalitat per les coses que traen de la dita vall et meten dins lo dit Principat, ni de aquelles que traen d'altres parts del dit Principat et meten dins la dita vall, et sobre la damunt dita costuma de no pagar lo dit dret servadora ells hajen certa provisió per lo molt alt senyor en Pere, rey d'Aragó, pare nostre de bona memòria, feta, emperò, vosaltres, la part dels dits comte et homes no appel·lada et menys oÿda, havets feta una letra decisòria ab la qual manats a tots et sengles officials ordinaris que, no contrasta[n]ts qualsevol privilegis o letres nostres, facen execució contra aquells de la dita vall, los quals trobaran dins ses jurisdiccions, et béns lurs, fins a aquella quantitat en la qual sien tenguts als arrendadors de les generalitats de Cathalunya, del primer dia de deembre proppassat entrò al dia que la dita vostra letra fon feta, et per avant per raó del dret de les dites generalitats et messions d'aquén fetes. On, com aquestes coses tornen en dampnatge dels homes de la dita vall d'Andorra et, per consegüent, del dit comte, és stat de part sua a nós humilment supplicat que sobre açò deguessem provehir de remey de justícia. Perquè nós, la dita supplicació, axí com a rahonable, benignament admesa, et vist en paper un traslat de la dita vostra letra, la qual, si és obtenguda, és stada feta, segons appar per sa tenor, sens appel·lar a les coses en aquella contengudes la part del dit comte, e encara sens apel·lar-hi los hòmens de la dita vall, la qual cosa, com les paraules en la dita vostra letra contengudes qui dien "qualsevol privilegis o letres reyals no contrastant etcètera", toquen interès lur, fer no·s deuria, vos dehim et manam de nostra certa sciència que si la dita letra de vosaltres és obtenguda, en et sobre totes les coses en aquella contengudes, toquants los hòmens de la dita vall d'Andorra, deliberadament provehiscats, et tant et tan longament sobre aquelles sobresigats e per los dits officials et arrendadors sobreseure façats, fins que per nosaltres o altri a qui·s pertanga, oÿts los dits comte et hòmens o procurador lur et altres apel·ladors, hi sia per justícia provehit. Car en altra manera per deffalliment de justícia en vosaltres sobre açò atrobat se porien d'aquén seguir a la cosa pública del dit Principat de Cathalunya marches, dissensions et altres diverses dampnatges et encara scàndels, los quals vosaltres devets et sots tenguts del tot squivar. Dada en Caragoça, a ·XX_VI· dies de setembre, en l'an de la nativitat de Nostre Senyor ·MCCCXCI·. Petrus Çacalm". A humil supplicació per part dels egregi et car cosí nostre, mossèn Archimbau, comte de Ffoix, et hòmens de la vall d'Andorra desús dita d'aquén a nós feta, a vosaltres dehim et manam, de nostra certa sciència et expressament, que la preinserta letra et les coses en aquella contengudes a la ungla, segons sa sèria et tenor, servets et contra aquella no vingats. Dada en Barchinona, a ·XX_V· dies de maig, en l'any de la nativitat de Nostre Senyor ·MCCCC_nou·. Bonanatus Petri, regens. Berengarius de Tresserris ex provisione facta per Bonanatum Petri, regentem cancelleriam, et fuit [tradita] [signanta]. Probata.

1409, octubre 1. La Seu d'Urgell Pere Sansa i Pere Batlle, d'Andorra la Vella, en nom propi i dels homes de la parròquia, requereixen a Vicenç Morató, batxiller en decrets, canonge i capellà de Sant Ot, oficial d'Urgell i vicari general, que els administri justícia en el litigi que els enfronta amb Joan Barrier, com a procurador d'Aldonsa, vídua de Berenguer d'Ortafà i tutora dels seus fills. Pere Sansa i Pere Batlle fan aquesta petició atès que l'altra part en litigi no s'ha presentat a judici el dia que els ha estat assignat. Vicenç Morató els eximeix de qualsevol responsabilitat. A.— AHN/ACAnd, pergamí núm. 19. Noverint universi quod die martis intitulata prima mensis octobris, anno a nativitate Domini ·millesimo_quadringentesimo_nono·, ora dum in ecclesia Urgellensi pulsabatur seu fiebat tractus pro vesperis, personaliter constituti in civitate Urgellensi, coram honorabili viro, domino Vincencio Moratonis, in decretis baccallario, canonico et capellano Sancti Odonis, in ecclesia Urgellensi, officiali Urgellensi et vicario generali in spiritualibus et temporalibus reverendi in Christo Patris et Domini, domini Galcerandi, miseracione divina Urgellensis episcopi, et in hospicio habitacionis ipsius domini vicarii, presentibus ad hec me, Petro Acrimontis, notario, et testibus inferius nominatis ad hec specialiter vocatis, adhibitis et assumptis, Petrus Sança et Petrus Batle, parrochie de Andorra, vallium de Andorra, Urgellensis diocesis, presentarunt et per me, dictum notarium, legi requisiverunt dicto domino vicario hec que secuntur in scriptis: "Stant en presència de vós, molt honorable mossèn Vicenç Morató, batxeller en decrets, canonge e official d'Urgell per lo molt reverent sennyor, lo sennyor bisbe d'Urgell, Pere Sança Subirà e Pere Batle, de la parròquia de Andorra, de les valls de Andorra, en nom de ells pròprii e en nom dels singulars de la dita parròquia, dient e exposant que com los dits Pere Batle e Pere Sança sien stat convenguts denant lo dit sennyor bisbe a instància d'en Johan de Bariero, procurador de madona Aldonça, relicta de mossèn Berenguer de Ortaffà, tudora e curadora dels fiylls del dit mossèn Berenguer de Ortaffà e de la dita Aldonça, sobre alcuna qüestió, la qual lo dit Johan de Bariero, en nom dessús dit, entén haver contra los dessús nomenats, e lo dit sennyor bisbe, occupat de altres negociis, remeté la dita qüestió al molt honorable mossèn Jacme Fabré, vicarii en spiritual e en temporal del dit sennyor bisbe d'Urgell. E lo dit vicari, de consentiment de les dites parts, assignà a les dites parts lo terç dia de sancta Maria Magdalena pus proppassat a comparer e proceyr en la dita qüestió. E lo dia assignat, de volentat d'en Pere Fabré, del loch de Valiella, asserent-se procurador de la dita madona Aldonça e dels damunt nomenats, lo dit vicari assignà a cascuna de les dites parts que compareguessen denant ell per proceyr en la dita qüestió lo derrer dia del mes de septembre pus proppassat. E com los dits Pere Sança e Pere Batle, satisffaent a la dita assignació, hayen comparegut davant vós, dit mossèn Vicenç Morató, official e vicari del dit sennyor bisbe, e encara, a major cautela, de present comparen davant vós, mossèn Vicenç, official e vicari dessús dit, offiren-se ésser prests e apareyllats de proceyr en la dita qüestió si la part adversa entén a proceyr. En altra manera, com sie major la contumàcia de l'actor que del reu, exigen la contumàcia de l'actor, demanen e requiren ésser relaxats del present juhí, condempnant lo dit actor en les messions ja feytes, les quals estimen a vint florins, salva judicial taxació, e sobre les fahedores protesten de tot plen dret. Requirents de le coses dessús dites ésser a ells feyta carta pública per vós, notarii, per haver memòria en temps esdevenidor". Qua cedula presentata et per me, dictum notarium, lecta, incontinenti dictus dominus Vicencius Moratonis, officialis et vicarius, verbo dixit et respondit quod erat presto et paratus facere iusticiam et procedere in causa presenti, ut iuris fuerit et racionis si quis compareret ex parte actrice et procedi instaret. Et cum nullus comparuerit, ut dixit, neque tunc comparuisset coram eo nomine dicte partis actricis, ipse dominus officialis et vicarius dictos Petrum Sança et Petrum Batlle et suos principales, ab instancia dicti iudicii, relaxavit et habuit, ut dixit, per relaxatis. Et de dictis presentacione, responsione et relaxacione ac aliis premissis prenominati Petrus Sança et Petrus Batlle requisiverunt eis confici et tradi publicum instrumentum. Que fuerunt acta die, ora, loco, mense et anno superius intitulatis, presentibus pro testibus discreto Raymundo Moxella, presbitero beneficiato in dicta ecclesia Urgellensi, et Fferrario Murgades, Villefranche Penitensis, de domo dicti domini vicarii, ad hec specialiter vocatis, adhibitis et assumptis. Sig[signe]num mei, Petri Acrimontis, habitatoris in civitate Urgellensi, dicti reverensissimi domini Urgellensis episcopi scriptoris et auctoritate eiusdem per totam suam diocesis publici notarii, qui premissis interfui hocque instrumentum recepi, scribsi et clausi.

1410, gener 6. [Andorra la Vella] Guillem Moixella, d'Engordany, i Bernat de Rocamora, de la Seu d'Urgell, atès cert litigi sorgit entre ambdós per raó de l'arrendament d'un molí draper, propietat del primer i situat a Engordany, estableixen les bases que han de regir en aquest arrendament per evitar futurs enfrontaments. [A.— Original perdut]. R.— AHN/TC-N, Ll. núm. 7, fols. 2v-3. Super aliqua questione que erat inter Guillelmum Moxela, d'Angordany, et Bernardum de Rochamora, civitatis Urgellensis, super aliquod arrendamentum quod dictus Guillelmus Moxela fecerat dicto Bernardo de quoddam molendino draperio, cum suis assinis, quod habet /f. 3 in dicto loco d'Angordany, fuit conventum in modum qui sequitur: Primo, quod dictus Guillelmus promet de fer los tiradós a sos pròpriis despens d'ací per tot lo mes de febrer, et que lo dit Bernat hi aye ha prestar ·III_s· florins als mastres, los quals s'í leven del present arrendament. Ítem, si ere cars que la roda hó lo to[rn] hó l'arbre o la canall s'avien a ffer de nou, que lo dit Guillem Moxela ho aye a ffer a sos pròpriis despens. Et si lo dit Guillem trigave adobar les dites coses, que tant de temps com vagarà que·n prene atrestant finat lo arrendament. E totes altres coses que s'ayen adobar, que lo dit Bernat s'ó aye a ffer a son despens; o si les dites [·IIII_e·] coses se podien remandar sens fer nou, que, a conexença d'un mastre, lo dit Bernat s'ó aye a ffer adobar. Ítem, que lo dit Bernat li aye a tornar lo molí ab les ahines que pusquen obrar. Ítem, que lo dit Bernat aye a tenir lo molí ab les altres hahines del jorn que·l rebrà adobat en un an et mig, però que li aye a dar per lo dit temps de l'arrendament ·XII· florins d'or per lo dit un an et mig. E si en los presents capítols s'aviem a smendar algunes coses, que se pusquen ajustar a conexenca de Simó de Joval et d'Arnau Macana, de Ciutat, de Pere Sança, d'Andorra, et d'en Pere Alegre, d'Arquavell, et d'en Andreu Balaguer, de la ciutat d'Urgell, que feren los presents capítolls. No rebé lo molí entrò a ·X· jorns dins març. Testes: Andreas d'Artedó, iunior, d'Andorra, et Petrus Riquart, d'Angordany.

1419, octubre 2. [El] [Vilar] Roger de Llopalt, com a substitut de Ramon de Capdevila, notari públic de les valls d'Andorra, en presència de Joan de Riutort, saig de les valls, inventaria els béns del difunt Joan Ricard, del Vilar, parròquia de Canillo. [A.— Original perdut]. R.— AHN/TC-N, Ll. núm. 12, fols. 1-1v. Anno Domini ·MCCCCXIX_o·, ·secunda· die octobris, fuit captum sive receptum per me, Rogerium de Lupoalto, substitutum per honorabile ac providum Raimundum de Capiteville, notarium publicum vallium Andorre, presente Iohanne de Rivotorto, sagione, inventarium de bonis Iohannis Ricardi, del Vielar, quondam, parrochie de Caniyllum, et hoc in bonis mobilibus et inmobilibus. Et primo, unum hospicium sive hospicia, situatum sive situata in loco del Vielar, cum suis iuribus et pertinenciis. Ítem, unum cortale a l'era migana, cum suis iuribus. Ítem, ·I· cortal a la coma [d'en] [Rival]. Ítem, ·LXXX· bèstias entre cabras e oveylhas. Ítem, una guineuta ab pèl roger. Ítem, tres olas de coure. Ítem, quatre calderes entre grans e poques. Ítem, duas flassades e miga. Ítem, ·VII· sobrelitz entre àvols e bons. Ítem, tres relhas de laurar. Ítem, dos exadons. Ítem, ·IIII· destrals. Ítem, unas thovalhas e uns mandils. Ítem, una exada. Ítem, tres lossas. Ítem, dos celhons. Ítem, dos quintals de lana sarga. Ítem, miga drapada de filassa. Ítem, dos [celis]. Ítem, ·I· porgador e I arer. Ítem, ·II· cedàs. Ítem, tres clemasseles e uns ferrers. Ítem, dos daýlls e una sargua. Ítem, una peyra de daýlls. Ítem, tres mog[s] de forment de veyl. Ítem, dos mogs e mig de sègoll veyls. Ítem, ·I· mugh d'ordi novell. Ítem, ·X· mogs entre sègoll e forment. Ítem, ·V· sacs de lana e dos de pèl. Ítem, ·VIII· pels entre oveylhes e cabras. Ítem, dos dotcenas de vaxela entre grasales e scudelas e calhades. Ítem, tres ferrades. Ítem, dos sogons de coher. Ítem, doas garberas de cànem. Ítem, dos pehals. Ítem, ·I· sester. Ítem, una algeria que té tres quartons. Ítem, dos martels de paredar. Ítem, unas balanses de ferr e I [cimó]. Ítem, duas libras de ferr entre migas libras e quartons. Ítem, duas banastes e dos panés. Ítem, duas orgueras. Ítem, una cervelhera. Ítem, una balesta que no ha nou. Ítem, tres enganetas. Ítem, dos relhons e I matràs. Ítem, ·I· pareyll de [corores]. Ítem, una padela d'aram. Ítem, unas [anues]. Ítem, ·I_a· ayxa. Ítem, una exola. Ítem, una [arbenela]. Ítem, ·I· torn. Ítem, unas cardes. Ítem, uns cardotz. Ítem, unas pintes de lana. Ítem, ·I· perpal. Ítem, una scoda. Ítem, una archa. Testes: Johan Pellicer, de Caniylum, e sa muler, e Roger de Lopalt, substituit. Foren comanatz tots los béns de l'eventari desús dit a Johan Pelicer e a Johana Ricarda, muler de Johan Ricard, quòndam, per la honorabla Cort de las vayls d'Andorra.