[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
94
Als llibres de Seguretats de la Paeria hi ha molts cartells de pau e treva
en què intervenen estudiants. Nosaltres hem escollit el següent, atesa la seva
importància, car hi és feta menció de dues personalitats prou notables al seu
temps: Jeroni Albanell i el comte d'Albaida.
Dit dia e any lo honorable mossèn Gerònim Albanell, studiant en dret
civill, a Gerònim Valsequa, familiar del senyor Comte d'Albayda, sobre totes
e qualsevol qüestions, hoys, ranchós e males voluntats que sien estades entre
los sobredits fins en lo dia present, ab intervenció dels magnífichs mossén Simó
Castellar, lochtinent de Cort e veguer de la ciutat de Leyda e de mossèn
Spanyol de Castre, paher, per ells e per tots sos parents, amichs e valedors
fermen treva a quatre mesos ab deu jorns detinentes, la qual se hage de
retre al Veguer e Paher en Cap de dita Ciutat, abdós junts, que ara són e per
temps seran, prometent la una part al altra que durant lo dit temps per ells
ni interposada persona nos dampnificaran ni dany se procuraran en persona ni
en béns, ans si u sabien, se avisaran; e si lo contrari fien, volen encórrer en
pena de trenquadós de sagrament hí homenatge, hí ésser tenguts per baras e
traÿdós hí enemichs del senyor Rey; e per dites coses tenir, servar e complir
ne obliguen la persona e béns, e
del dit mossèn Lochtinent de Cort hí Veguer.
Abella, scuder del dit mossèn Spanyol.
95
Joan Blanc, lloctinent del Prior del Collegi de Domènec Pons, demana
seguretats al Veguer i als paers per a expulsar de la dita Casa uns individus
estranys que a mà armada s'hi havien ficat.
[Lleida, 7 gener 1502]
Lo honorable mossèn Johan Blanch, lochtinent del prior de la Casa del
Col·legi, per mossèn Johan Salvador, requirí als magnífichs micer Miquel Mahull,
lochtinent de Cort e veguer en absència de mossèn Endonyo e mossèn
Castellar, e a mossèn Jaume Navarra, a mossèn Ramon Galcebre, pahers, que
certa gent armada era venguda al Collegi e a ell havien lansat de casa, hi
volguessen provehir perquè no
E dits senyors de Lochtinent de Cort e pahers digueren que eren per prest
de fer tot ço e quant fossen tenguts de instar, e de anar a lansar dit hòmens
de dita Casa del Col·legi.
96
Carta al Rei comunicant-li la tramesa d'un emissari per demanar-li de
poder treure blats de les parts d'Aragó, tant per la necessitat del poble com
perquè aleshores hi havia un Estudi molt més nombrós que trenta anys enrera.
Molt alt e molt poderós Príncep, Rey e Senyor:
En dies passats, per manament de vostra Altesa, se obtengué certa licència
per traure forment del regne de Aragó dels diputats de dit Regne; e per quant
ha sobrevengut aprés molta misèria e necessitat en aquesta Ciutat, per
cert de gran passatge e per haver-hi en aquesta avuy millor Studi que trenta
anys ha hí hage hagut, havem tramès hú per haver e traure dit forment hí
stat empatchat per taulés e altres, pretenent que vostra Magestat ha prohibit
la treta del forment del dit Regne; e per quant aquesta Ciutat sta en strema
necessitat e en lo major trespàs que gran temps ha sie stada, tenint tots a
tant e prouta confiança en vostra Altesa, la qual veurà que és Rey e Senyor
nostre a mostrat de continuo recordar-se de ells e ajudar e favorir-nos en totes
coses, que
havem deliberat trametre lo portador a vostra gran Excel·lència per a soplicar-la
nos vulle novament atorgar dita licència ab provisió pertinent hí ab les
clàusules necessàries ab tot compliment, a ffi que per dits taulés ni per altres
officials del Regne no sian empachats en dita treta, seria sublevar aquesta
Ciutat a caure en gran perill en què sta huy per la necessitat de dits forments,
suplicant vostra real Magestat vulle donar fe e crehença al present portador
en tot lo que per part de aquesta Ciutat suplicarà a vostra Altesa, la qual
nostre senyor Déu guarde de tot mal per sa infinida clemència, e alargue la
vida de aquella ab aument del stat, com desige, e los regnes han menester.
97
Carta dels paers al Rei insistint en l'alçament de la prohibició de treure
blat d'Aragó, atesa la gran penúria de la Ciutat de no poder socórrer els pobres,
els estudiants molt nombrosos i altres gents.
Lleida, 14 febrer 1503
Molt alt e molt poderós Príncep, Rey e Senyor:
En dies passats, per manament de vostra real Majestat, fonch atorgada
gràcia a la Ciutat de Leyda per los diputats del regne d'Aragó de traure
quatre_cents caffiços de forment de dit Regne, en virtut de la qual gràcia compràrem
dit forment, e com fórem per traure aquell, per los diputats e taulés
del General nos fonch fet contrast e empaig dient-nos com no
perquè vostra real Magestat de nou havie prohibit que la treta de Aragó fos
levada. E nosaltres, vist lo empaig nos ere stat fet, trametre a vostra Altesa
en Pere Siurana a la vila de Madrit, a suplicar-la nos fes gràcia de lexar
traure dits forments, lo qual partí a provisió de vostra Altesa, manant ab grans
penes dits blats de Aragó no
traure. E com en virtut de dita gràcia atorgada per vostra real Magestat a
dita Ciutat agam tramès per traure dits blats, per lo il·lustre e reverendíssimo
Arcebisbe de Çaragoça és stat fet empaig no lexant traure dits blats, dient
que vostra Altesa havie manat altra letra en contrari de la que havie atorguada
en Madrit, en contensió que dita Ciutat, no obstant los manaments fets per
vostra Altesa, és stada empaxada de traure dits blats, és cossa que redunde en
gran dany de dita Ciutat per les grans despeses que ha fetes axí en trametre
a vostra Altesa com en comprar dits blats. E com la Ciutat stigue en grandíssima
necessitat e no tròpie per dinés blats, e no pugue socórer als pobres
e als studiants e a les géns que de contínuo passen, ha delliberat tremetre lo
present portador, que és mossèn Guerau Rafart, a vostra real Excelència, demanant-li
de gràcia faci
no rebe tants grans danys e pugue traure son blat, suplicant a sa real Magestat
vulla donar fe e crehença al dit portador en tot lo que per part de dita Ciutat
sobre dit fet soplicarà sa Altesa, la qual nostre Senyor Déu guarde de tot mal
per sa infinida clemència e alargue la vida de aquella ab augment del stat,
com desige.
De Leyda, hà
D. V. R. Magestat afectats e devots vassalls e subjectes, que vostres reals
mans besen, los pahers e prohòmens de la Ciutat de Leyda.
98
Carta dels paers al Rei donant-li compte de la petició d'augment de salari
per part dels catedràtics de l'Estudi.
[Lleida, 29 juliol 1503]
Per lo dupte que
de Leyda de molt gran Studi, e per lo poch salari que als quatredans és donat,
dits quatredans àn demès entendre en la negociació per viure que en lo que
satisffà ab la utilitat de tan gran nombre de studiants fins aquel los sia aumentat,
e per sso la universitat del Studi de dita Ciutat ha delliberat crear
cíndich, qui és Exemèn Almúnia, per a suplicar e de diner ensems ab lo
Rector de dit Studi a la sua real Magestat lo que sie redreç de dit Studi e bé
de dita Ciutat. E de açò la dita sua ciutat de Leyda suplica sa real Magestat
vulla manar affectuosament a alguna persona que mire en dit redrés del dit
Studi e bé de dita Ciutat.
A
D. V. R. Magestat humils devots vassalls, qui les leals mans de aquella
besen, los pahers de Leyda.
99
Carta al comte de Ribagorça, lloctinent general donant-li compte de l'agressió
comesa contra el doctor Jeroni Martí quan anava a llegir Cànons i era ja
prop de les Escoles.
Lleida, 10 febrer 1504
Molt il·lustre Senyor:
Lo darrer dia de janer, ab veu de pública crida per los lochs acostumats
de la Ciutat de Leyda, lo Regent, Cort e Veguer e nosaltres havem fet publicar
la Constitució feta per la Magestat real en sa última Cort en la ciutat de Barchinona,
comensant com instant e procurant e en la un dia se publicà. E en
lo dia primer de febrer, a set ores de matí, anant micer Gerònim Martí, doctor
en Decrets, a legir la cadira primera de Cànones, prop les Scoles a part detràs,
no dient-lli cosa ninguna, li hisqué un fill de mossèn Jacque Navarra, de edat
dihuyt anys, e al cap, a la part detràs, li peguà una bastonada e fogí donada
la bastonada en companyia del qual haye; e li féu assistència hun pagès familiar
de casa de mossèn Navarra, nomenat Joan Ferrer; los quals, en continent
fonch fet lo cars, són fogits. E dit mossèn Jacme Navarra li féu trametre a son
fill la mula perquè s'apartàs. E lo dit Navarra stave, menjave e sa comune
residència en casa de son pare. E per ésser cosa tant lega e perjudicial als reals
manaments, e és total destrucció de la ciutat e del Studi, e gran vergonya
e cosa de mal exemple, e ja may se és vist que a nengun doctor que vage a
legir tal acte sie perpetrat, e no stimule tener Studi, ni los doctors no volran
anar a legir si anar a legir no stà en salvaguarda real, e majorment los doctors
de les primeres cadires que agen de anar-hi que no és de dia, e per ço
per lo que lo haurem ofici, havem deliberat certificar a sa il·lustre Senyoria
e a son real Consell, e suplicar-lo mane provehir que justícia sie administrada
e la Constitució sie deduïda a son degut efecte e executada, e en tals e tans
generals desordes que redunden en tot dany e perdició de la Ciutat e del Studi
e en gran menyspreu dels reals manaments mane se face justícia expedita.
Nosaltres per nostre ofici havem request per dues vegades al dit Regent executàs
la constitució e publicàs los dits Navarra e Johan Ferrer, lo que ha recusat
fer, e de açò dues requestes públiques li havem donat, e dit Regent ha
recusat executar lo que per la real Magestat és stat provehit e manat, e per dit
Regent e nosaltres publicat. E per ço trametem a sa illustre Senyoria e a son
real Consell lo portador de la present, perquè sa il·lustre Senyoria de tot sie
certificat e pugue provehir ab bé e repòs de aquesta Ciutat, suplicant-lo com
bé ha acostumat ab effecte mane fer servar lo que per la real Magestat satisfet
en la Constitució és contengut e que sie càstich als qui han contravengut e
exempli als altres. Lo Navarra que ha fet lo cas és simple tonsurat, e per
ço lo dit Regent repare de no executar lo que stimàs, la observància de la
qual és total bé de la Ciutat e de tota la terra. E suplicam sa il·lustre Senyoria
mane restituir per lo nostre portador, lo qual haverem sols per certificar a sa
Magestat de les petites coses. E restam per servir a sa il·lustre Senyoria en tot
lo que manar volrà. E la divina clemència li dó alta vida, ab augment de
son stat.
Dada en Leyda, a
De vostra il·lustre Senyoria.
Al molt il·lustre Senyor lo senyor comte de Ribagorça, lochtinent general
del Rey nostre senyor en lo Principat de Cathalunya.
Affectats al servey de aquella, los pahers de la Ciutat de Leyda.
100
Carta redactada en semblants termes a l'anterior i dirigida a misser Jeroni
Albanell, regent de la Cancelleria Reial i conseller del Rei.
Lleida, 10 febrer 1504
Molt magníffich e més virtuós Senyor:
Perquè som certs quant zelau la justícia e los manaments reals e lo bé
de aquesta universitat del Studi, ab la present vos certificam que havem fet
publicar la constitució feta ara a la última Cort de Barchinona lo darrer dia
de janer e lo primer dia de febrer a les set hores. Poder tenre les penes de la
constitució lo fill de mossèn Johan Navarra, lo menor de dies, hisqué a per
Jerònim Martí, doctor e principal quatedran de Cànones, prop les scoles de
parts detràs, no dient-li cosa alguna, e ha-li donat una bastonada al cap e és
donat a fugir, en companyia del qual era un altre, Johan Ferrer, pagès, los
quals, fet lo cars, són fogits. E lo fill de mossèn Navarra stave de contínuo
a la casa de son pare, e lo Johan Ferrer és de contínuo començal de sa casa, e
micer Jerònim no li és tengut en cosa alguna, lo que és gran desorde e total
violació de la constitució e destrucció del Studi. E perquè los doctors estigueu
en seguretat anant e venint a legir, contra aquests se procehesque per los
remeys de justícia que procehir se pot, per observança de la Constitució e dels
reals manaments e per lo bé de aquesta Ciutat, que lo Regent de Cort e Veguer
no ha volgut procehir a publicar-los iuxta sèrie de la constitució, en cars que
per nosaltres sie stat request e scrits. Per tant lo preguam mire e lo bé e
augment de aquest Studi, lo qual és principal membre que té la Ciutat. E lo
que dit Regent pretent, diu que lo Navarra és simple tonsurat. Vostra Magnifficència
mire en lo redrés de aquesta Ciutat e que la constitució sie observada,
e fent-ho, demanar-vos de gràcia no se oblide del Studi.
E nostre senyor Déu li done molta vida, e que serve sa magnífica persona.
De Leyda, a
Senyor: nosaltres havem request al Veguer, e axò a resor que juraren les
constitucions novament fetes, e han-nos respost que volen consultar vostra
Senyoria donant avís de si els podem forçar ni què havem de fer.
Los pahers de la Ciutat de Leyda promptes a la ordinació vostra.
101
El doctor Jeroni Martí es nega a fermar una treva amb Jaume Navarra
acusant aquest d'enemic del Rei.
[Lleida, 25 maig 1504]
Lo magnífich mossèn Jeroni Martí, en Decrets doctor e ciutadà de la present
ciutat de Leyda, constituït personalment davant lo magníffich mossèn
Johan Serra, regent lo offici de Cort e veguer de dita Ciutat, al qual Veguer,
actès e considerat que ell, mossèn Veguer, li ha dit que li plàcie fermar treva
ab lo magníffich mossèn Jaume Navarra, cavaller, com la hage fermat aquella
dit mossèn Navarra. E per ço diu al dit mossèn Veguer que no vol fermar dita
treva ni seguretat, com pretenge que dit mossèn Navarra és enemich del
Senyor Rey, e vulla prosseguir contra dit Navarra per via de justícia davant
lo il·lustre senyor Lochtinent General en la sua real Audiència. E que suplique
e requer al dit senyor Veguer e als senyors de pahers prenguen scrita informació
e testimonis nomenadors per ell, dit micer Jeroni, sols que ho puge
donar per scrit. E los dits mossèn Veguer e mossèn Martí Sans e mossèn
Nicholau Antist, pahers qui eren presents, demanaren còpia e no sie closa, etc.
Oferint-se fer tot ço e quant de justícia sien tenguts, de consell del assessor
e advocats de la Ciutat.
E més exposà, dix e intimà lo dit mossèn Veguer, ell presència dels magníffichs
mossèn Martí Sanç del Endonyo e mossèn Nicholau Antist, pahers l'any
present de la present ciutat de Leyda, al dit micer Jerònim Martí, tals o semblants
paraules com ell, dit mossèn Veguer, per evitar scàndols e inconvenients
als dits mossèn Jaume Navarra e a dit micer Jeroni e per repòs de la Ciutat
com axí li hage pregat se deu fer per dar rahó a Déu e a son ofici, que ell ha
fet ajustar e congregar los senyors de pahers e los advocats de la Ciutat e son
assessor, als quals ha exposat dient-los lo modo e forma que dites parts són
e són stats quals plagués consellar com ni en quina manera se haurie de
tenir e com se deurie regir. E que sobre açò han confabulat moltes coses.
E que la conclusió, determinació e consell és stada de tots que ell, dit mossèn
Veguer, pregués de abdues les parts seguretat, ço és, que fermassen lurs treves
de la Ciutat, que són a hun any e hun dia, com la Ciutat los pugue forçar de
aquelles, etc. E que per ço entrevenguts, ell, dit Veguer, e pahers, per intimar
dites parts certificant com lo dit mossèn Jaume Navarra hage fermar la dita
treva de la Ciutat per un any e dia, per ell e per tots sos parents, amichs e
valedors. E que axí lo y intimave que de ací a demà per tot dia sots pena de
fidelitat e ésser obedient a la magestat del senyor Rey, e que, no fent-ho, que
ell, dit mossèn Veguer, hi provehirie segons que per justícia e per aquells usos,
modos e maneres que porie e fer se degués de dit Consell dels advocats e assessors,
etc.
E de continent lo dit micer Jerònim presentà una cèdula en paper scrita
la qual comence: A micer Jerònim Martí, doctor,
Veguer et pahers, los quals demanaven còpia e de tots los actes, etc.
102
Els paers i el Síndic de la Ciutat proposen la reducció de censals que la
Paeria fa al Col·legi de Domènec Pons i a d'altres particulars.
[Lleida, 15 octubre 1505]
Los magnífichs mossèn Texidor e mossèn Oliver, pahers l'any present,
e mossèn Simó Castellar, síndich, constituïts davant los dejús scrits, los insiniaren
que si volien minvar e reduhir los censals que tenien sobre la Ciutat fins
a
que pagar-les han prestant, e no conegue la provisió. Qui ob. quod juraverunt,
et sunt sequentes:
Primo,
provisió
Item, al prior e col·legians del Col·legi del Studi, que és mossèn Texidor,
mossèn Jacme del Grado e mossén Robió, dels censals de propietat
Item, als dits per los censals de propietat, de
Item a la viuda de mossèn Francí d'Erill, per un censal de propietat,
lliures.
Item, a la dita, per los dits de propietat, de
Item, a
lo censal de sa propietat, de
Item a la viuda de Segrera, a raó de
de
Item a mossèn Jordi_Miquel Rivó, per lo censal de propietat, de
vergarii dominorum Patiariorum
Ilerde.
103
El canonge Martí Joan d'Alcoleia reclama al Veguer un clergue tonsurat.
Lleida, 30 novembre 1505
A
doctor, canonicus sedis Ilerdensis, officialis Reverendi Episcopi Ilerdensis, coram
honorabili Bernardo de Vilafrancha, locumtenente curie vicarii, requisivit
illum,
li restituesque aquell, altrament pro
vol dar.
Qui eidem illum tradidit et restituit, etc.
Testes: Petrus Ricart pallarius, et Antonius Giuarnat(?) fusteri, ilerdenses.
104
Els paers de Lleida certifiquen la malaltia de dos estudiants de la
Universitat.
Lleida, 6 desembre 1508
Als molt magnífichs e honorables officials e quisqunes e altres persones
als quals les presents pervindran. Salut e honor.
Luís Desvalls, donzell, Nicolau Spolter e Guillem de la Pardina, ciutadans
e pahers de la ciutat de Leyda, notifiquem com en Jacme Forcadell,
de Hulldecona, e Johan Senta_Lúcia, de la vila de Morella, studiants en Dret
Canònich en lo Studi General de aquesta ciutat de Leyda, de Sent Luc ençà e
haurà hun mes, o més, que estant malalts ací de febre cotidiana, segons ens
consta per relació feta del reverent mestre Johan Vayo, en Arts e Medecina
mestre, que
quatre o sis mesos que per gràcia de nostre senyor Déu que no y à hagut res
de pestilència, ans hi ha bona sanitat; per ço a les presents vos ho certificam
que los dits Jacme Forcadell e Johan Senta_Lúcia, lo present dia e devall
scrit ixen de la present Ciutat sans e bons per gràcia de Déu. Per ço fan la
present testimonial segellada del segell de la Paheria de dita Ciutat a
de dehembre, any
El síndic de Lleida Joan Morelló intima els paers a l'expulsió de l'Estudi de
certs rufians o macips per la remor d'armes que movien entre els estudiants, tot
a tenor d'una carta tramesa pel mateix Rei.
[Lleida, 30 gener 1509]
A
Morelló, síndich de la ciutat de Leyda, atès los rofians eren en la present Ciutat,
posaven l'Estudi en turbació e
e comogut dit Estudi a ffer algun inconvenient, presentà en dit nom una
letra del senyor rey don Ferrando, sots calandari de vint de juliol del any
de dita Ciutat, mossèn Guillem de la Pardina e mossèn Bernat Vilagrassa,
pahers, requirint-los en virtut de aquella, foragitassen los roffiants de dita
Ciutat e complissen les coses en dita letra contengudes, e per la magestat del
dit senyor Rey en aquella provehïdes sots les penes en la dita real monició contengudes,
requerint de dites coses li
Gaspar Robió, notari de la casa de la Paheria de dita Ciutat. Presents en dites
coses per testimonis Francí Verdaguer e Pere Baguà, veguers dels senyós pahés
de ditat Ciutat.
106
Lliurament al Veguer, per part del Rector de l'Estudi i de dos catedràtics,
de dos instruments a favor de la Universitat.
Lleida, 13 maig 1510
A
rector del Estudi, micer Gerònim e micer Aler, catredans, liuraren a
mossèn Joan Serra, ciutadà de Leyda, dos instruments fahents en favor del
Studi, dels quals fes fe, si mester ere, al Regent la Cancilleria, la hun ab
sagell pendent de plom, l'altre de cera vermella e blanqua, inprès los quals
promès restituir tota hora serà request per los sobredits jo Rector e catredans
de dit Studi.
107
Privilegi de Ferran II sobre fer restituir a la Reial Cancelleria una anterior
disposició del Rei a favor d'un estudi a la ciutat de Barcelona.
Montsó, 12 juliol 1510
Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corcise, comes Barchinone, dux
Gociani, nobili magnifico Consiliario, dilectis et fidelibus nostris gerentivices
nostri Generalis Gubernatoris in Catalonie Principatu, Vicario insuper
et Baiulo ach Consiliariis civitatis nostre Barchinone, salutem et dilectionem.
Concessimus nuper Collegio Medicorum et Studii Generalis Artium et Medicine
istius Civitatis capitula quedam in forma privilegii, quod privilegium
cum dilectus noster Gispertus Matheus, sindicus civitatis nostre Ilerde
pretendent fuisse et esse in preiudicium Studii Ilerdensis, fuit penes
Protonotarium emparatum nostrum. Qua empara non purguata, nech dicto
Sindico vocato, inadvertenter predictum privilegium fuit expeditum per
nostrum Protonotarium et parti impetranti traditum. Et quia de iure, et
iuxta ordinationes domus nostre executio dicti Privilegii est impedienda dictumque
privilegium in Cancellaria nostra restituendum donech purguata et
discusa dicta empara, per nos aliter sit provisum, ideo vobis dicimus et
mandamus, pena florenorum auri mille adiecta, quatenus illico, ne sit mora
dictum privilegium manus ad vestras habeatis, compellendo ad hoc pretoriis
remediis illius detentores ad ponendum illud in manibus et posse vestris, cumque
predictum privilegium in sui figura manus ad vestras habueritis, illud ad
nos seu ad nostrum Protonotarium in sui prima figura remitetis tenendum et
custodiendum, donech empara predicta cancellata, aliter sit provisum. Interim
vero supersedebitis in executione dicti privilegii, prout nos presentium tenore
supercedimus, cassamus, revocamus et anullamus omnia et quecumque virtute
dicti privilegii processa et enantata; contrarium nullatenus temptaturi
ratione aliqua sine causa, si preter ire et indignationis nostre incursum
penam preapositam omni contraventionis casu rigida non deherit executio
cupitis evitare.
Data in villa Montissoni die duodecima mensis iulii anno a nativitate Domini,
millesimo quingentessimo decimo.
Augustinus, vicecancellarius. Vidit Gualbes, Regens. Xampaner notarius.
In communi decimo sexto, folio centessimo trigessimo sexto registrata.
Llibre Verd
major, fol. 506. Publicat per GAYA I MASSOT, "Anal. S. Tarrac", XXV (1952).
108
Carta dels paers al bisbe de Lleida novament elegit, fra Joan d'Enguera,
congratulant-se de la seva pròxima vinguda, car d'ell esperava molt la Ciutat
per al redreç de l'Hospital i de l'Estudi.
Lleida, 12 març 1511
Reverendíssim e molt virtuosíssim Senyor:
Encara que aquesta Ciutat ja fos en gran recort ý benevolència de sa
reverendíssima Senyoria per les prehicacions e doctrina de virtut en lo passat
de aquella rebé, però que haguda notícia per lo magníffich mossèn Johan
Pasquet e per algunes provisions que de aquell havem rebudes, sa reverendíssima
Senyoria ésser stat provehit en bisbe ý prelat nostre, més que d'aquesta
Ciutat a qui en general com en particular s'és molt alegrada, és de rahó molt
més he tinguem recort e la stimem major benevolència fiant en la gran virtut
e saviesa sua e principalment en nostre senyor Déu que
ý vertader pastor, qui redreçarà lo asunto de aquesta sua Sglésia e serà reparació
dels ospital ý Studi de aquesta Ciutat. De la elecció ý creació de tan
digne prelat havem fet festa e axí com a persones, afectats fills de la obediència,
regraciem a nostre senyor Déu, e puxeu de gràcia lo stat ý larchs
dies. De sa Reverent Senyoria, oferint-nos promptes en ço lo que servey li
sie.
De Leyda, a
Al Rdmo. Pare en Christo Senyor, lo senyor Bisbe de Leyda.
De vostra Reverendíssima promptes e devots, en gràcia de la qual se comanen
los pahers de Leyda.
109
Carta dels paers de Lleida als jurats de la ciutat de Saragossa reclamant-los
el dret de peatge que havien fet pagar al metge mestre Climent de Soldevila,
anant a la Cort de la Reina de Navarra, de la qual era pensionat.
Lleida, 18 octubre 1511
Als senyors de gran magnificència ý virtut los jurats de la insigne ciutat
de Çaragoça:
Per lo reverend mestre Climent de Soldevila, mestre en Medecina, ciutadà
de aquesta Ciutat, som stats avisats que, essent en aquexa vostra Ciutat, anant
a la Reyna de Navarra, de la qual és pensionat, lo peatger de aquexa Ciutat li
haurie fet pagar per les cavalcadures d'ell ý de un scuder, ý roba de
vestir de son propi ús que portave per son servey, a
pertanyie a llur dret, del que som molt admirats, que dit peatger haje
demanat ý exigit semblant dret, lo qual jamés fonch per ningun ciutadà
d'esta ciutat pagat, com quiscun dia passen molts per a altres regnes per la
dita vostra Ciutat, e jamés de cavalcadures ni robes de vestir fonch demanat
ni cullit semblant dret, haurem-vos a singular gràcia vullau manar ý fer tornar
la dita quantitat al dit mestre Climent de Soldevila o al portador de
aquesta, qui és Rodrigo de la Torre, ciutadà de aquesta Ciutat, lo qual a vostres
Magnificències informarà de la cosa com passà perquè ell se trobà en lo dit
fet; e perquè sempre havem coneguda ý tenguda germandat ab aquexa Ciutat,
haurem de molt plaher aquella fassau servar com de la virtut ý magnificència
de vosaltres se confie. E sia la Santíssima Trinitat en guarda ý protecció
contínua de tots.
De Leyda, a
Comanant-se a les magnifficències vostres, los pahers de la ciutat de Leyda.
Carta al mateix bisbe Enguera, ja en possessió del seu càrrec, recomanant-li
el redreç de l'Estudi, atesa la seva ascendència davant el Rei.
Lleida, 19 novembre 1511
Reverendíssimo Senyor:
La sertitut tenim de la efecció e amor que sa reverendíssima Senyoria té an
aquesta Ciutat com excel·lent prelat, à mogut los ànimos dels poblats en aquella
a mirar la mà com poria pendre algun gran reparo, e perquè, com sab sa
Senyoria, lo més principal membre de dita Ciutat és lo Studi, de la prosperitat
del qual ella reb grandíssima honor e beneffici, e ara per sa disminuïció gran detraïment
ý roÿna, entre tots havem pensat com dit Studi podrie tornar en gran
augment, lo Rector ý Universitat de dit Studi enformà stensament, axí
[com] [nosaltres] matex escrivim al Rey nostre senyor, suplicant sa reverendíssima
Senyoria, pus ultra la voluntat per son merèxer té tanta part ab lo Rey
nostre senyor, vulle pendre aquesta negociació pròpia de tal manera, que venint
a son compliment de cosa tant sancta, nostre senyor Déu que sie servit ý
aquesta Ciutat, per medi de sa Senyoria, torne en alguna prosperitat, de què
li restarà en perpètua obligació. E suplicam la inmensa Trinitat sa reverendíssima
Senyoria conserve en lo seu sanct servey e augment e pròspera sabuda
e stat.
De Leyda, a
La vostra reverent Senyoria obedients com a fills, los paers e prohòmens de
la ciutat de Leyda.
111
Carta dels paers al Rei donant-li compte de la necessitat de realçar l'Estudi,
principalment en allò que concerneix el millorament dels sous dels catedràtics.
[Lleida, 19 novembre 1511]
Al molt alt ý molt poderós príncep, Rey nostre senyor:
Lo Rector ý Universitat del Studi ý de aquesta sua Ciutat li scrivim molt
larch per lo redrés e necesitat ocorre en dit Studi car per lo poch salari de les
cadires los catredans no basten a sustentar-se, e per ço los huns derenqueixen
dites quadires prenent altres partits fora la Ciutat, asentant-se en altres parts,
per los altres qui así aturen se han ajudar de advocations, per les quals són
distrets ý perturbats en lo exercici de dit Studi, e nosaltres no
com volríem de la continuació de les liçons, attès de la poquedat dels salaris
de dites cadires, e vént la diminuitio de aquest Studi procehir de así, per hon
aquesta Ciutat reb grandíssim gran dany, per ésser dit Studi lo principal membre
de aquella, havem pensat entre tots convendrie molt redreçar-se e prosperar.
Per ço supliquam sa real Magestat vulle donar fe e crehença a la sobredita letra
li fa dit Studi, lo contengut de la qual no curam replicar per no dar-li fatigua,
pus millor de nosaltres som certs entén lo benefici que del augment de
dit Studi ha de sortir en aquesta sua Ciutat encara a sos regnes sols.
Li besen les mans humilment, suplicant la santíssima Trinitat ab pròspera
larga vida son real stat aumente e prospere.
De Leyda, a
D. V. R. Magestat fidelíssims vassalls, los pahers e prohòmens de Lleyda.
112
Carta dirigida al Lloctinent General en termes semblants a l'anterior.
[Lleida, 19 novembre 1511]
Jhesús.
Molt egregi e virtuosíssim Senyor: Lo Rector ý Universitat del Studi de
aquesta Ciutat li tenen scrit stensament sobre la necesitat de dit Studi los
salaris de les cadires se augmenten, que altrament és vist per tots nosaltres
no poder-s'í dar reparo a la diminuició de aquell, la qual diminuicio dóna gran
dany ý derrohiment en aquesta Ciutat com del principal que en ella tingut
sie dit Studi. E per ço se ha desliberat scriure a la Altesa del Rey nostre senyor
si pot donar, mitgançant lo favor ý auxili de sua Magestat, ý per lo que és
molt certa aquesta Ciutat de la amor ý voluntat que a ella ý a dit Studi sa
mercè té, lo suplicam aquesta negociació vulle tenir per molt cara de forma,
que pugue sortir a son degut efecte per on nostre senyor Déu ne serà servit
ý aquesta Ciutat ý Studi per lo medi seu sobre tant gran reparo, de què ultra
farà lo offici que persona tant egrègia té acostumat, aquesta Ciutat li restarà
en suma obligació. E suplicam la divina clemència sia en contínua protecció
e guarda de sa Senyoria.
De Leyda, a
Senyor, promptes al manament seu, los pahers, e prohòmens de la ciutat
de Leyda.
113
Un estudiant en unes disputes per causa d'unes dones.
[Lleida, 16 abril 1512]
Na Caterina Benages, testimoni, qui jurà[...]
E fonch interrogada sobre la dita prevenció, etc., qui dix que ella véu com
hun studiant envestí als Moragues [germans] e als dos moços de predicadors,
aprés que los hagué envestit, Miquel Camarase isqué en ajuda del studiant,
e axí lo dit Camarase rebé los colps que té, los quals li donà lo Moragues, e
altre no y sap.
Honor Margarida, muller de Guillem Torner,
Qui dix que lo que ella sab, dix que és que ella,
la dona, parlave ab los cinch hòmens, e poch aprés vengué lo dit
Camarase a sa casa, e anà a cerquar la sua dona, e axí lo matex vespre, e lo
nafraren, que ha oÿt dir los contenguts en la prevenció e testimoni sab.
Cathalina, muller de Johan Tristany,
Dix que la Margaridola li dix a ella,
bella força, que los Moragues levarien lo nas a la Cathalina de Camarase, perquè
se ere clamada al sos_veguer de Leyda, los Moragues la volien forçar, e
axí ella avisà la dita Cathalina [de] [Camarase] se guardàs. E axí de fet dix
que los dits Moragues e lo moço de prehicadors vingueren armats, e de fet
ella prengué lo Camarase e laçà
l'envestissen los Moragues, e un studiant que stave devant casa del dit Camarase
dix al dit Camarase que si volie res, que ell morie al seu costat.
E axí dix que vench com lo dit studiant envestí als Moragues, e lavors
isqué lo dit Camarase, e après que fonch exit lo dit Camarase, se meté de part
dels dits Moragues e lo moço de prehicadors, nomenat Anthoni Ratera, li
pegaren los colps al dit Camarase.
Die ·XVIIII· aprilis, anno predicto.
Qui dixit
en companyia de Johan Moragues ý de Ratera, ý cavant en dita vinya
vingueren dues dones plegant lenya, ço és, na Margalida ý una altra que es
diu Catherina, ý ell,
no feren sinó venir ý sentades ý menjar ab ells. E quant hagueren menjat
digueren a la Margarida no espolsarien. E lavors dites dones se
allí cerquant lenya. Anà envers elles lo Ratera, e detràs aquell, poch aprés,
anà lo Moragues. No sab si les spolsaren, però que sentí cridar a la Catherina,
e que ha ohit dir aprés al Ratera que lo Moragues la volie spolsar a la Catherina,
ý ella perquè no u volie cridave, ý que lo Moragues li volie cridar,
ý un moço d'En Antist levà-la-y. E que aprés lo dit Moragues, a cap de sis o
set jorns, lo dit Moragues donave a ell,
Catherina, e que li digués que no se
no y sab res, sinó que per ohir dir a molts que lo Moragues havie
coltellejat a un home que tenie per namorat la dita Catherina.
114
Carta dels paers de Lleida al síndic Joan de la Mora sobre un privilegi
atorgat als metges de Barcelona contrafent l'esperit del privilegi de l'Estudi
General de Lleida.
Lleida, 9 juny 1512
Magnífich e bon amich:
Certes vostres letres havem rebudes, en les quals lo més esencial demanàveu
que us trametésem lo Privilegi del Studi e los greuges ordenats de ací
enfora. Per què, [en] lo fet del Privilegi, ja ne havem tramesos tres. E ara
vos trametem translat de la letra reyal ab lo qual los féu major revoch aquell
privilegi atorguat als metges de la ciutat de Barcelona. E en quant mane que
en sa pròpia figura dongue en poder del protonotari. E los actes de les diligències
fetes per mossèn Perpinyà, síndich, fetes en la ciutat de Barcelona,
sobre dits fets, vos trametem en sa pròpia figura. Per què ací havem agut
Consell que no
paraula lo supliqueu al mossèn miser Anthoni Agostí que vulgue fer justícia
que hon no havie favor de donar greuge sobre dit fet. E axí matex suplicareu
al dit miser Anthoni Agostí face justar sobre lo fet del Veguer, e donareu la
supplicació que vos trametem feta e ordenada sie convinent del Consell General.
Siau avisats perquè hau cert que la Ciutat ha desliberat de parar de no
aderir-se en res si de açò no serà justícia. Escriurets les altres coses que aquí us
ocorreran, per bé hí útil de aquesta Ciutat nos avisareu, axí com de les [de]
França.
De Leyda, a
Los pahers de la ciutat de Leyda promptes e a vostre honor.
Aprés d'haver-vos scrit, havem pensat lo que és molt bé dels poblats
d'aquesta ciutat de Leida, e encara havem de fer ab los altres síndichs de les
ciutats e universitats, ço és, que tots los oficis de la Diputació que havem ensaculats,
hí en les ensaculacions si se acabe, pendreu la porció que toquarà
a la ciutat de Leyda, ab consulta nostra.
115
Carta als síndics de la Paeria perquè continuïn laborant a profit dels privilegis
de l'Estudi de Lleida. Actuaran en llur defensa no solament enfront
de les pretensions d'Osca, ans també contra els estudis de Barcelona, Perpinyà
i València.
[Entre el 3 i el 8 juliol 1512]
Magnífichs e més virtuosos:
Informats hem stats per lo reverent mestre Pou, com per part de la ciutat
de Oscha se donarie greuge que lo Studi de aquesta Ciutat, perquè per altres
ocasions feta se hagut a tenir Consell General, entre los quals caps se ha proposat
aquest. E dit Consell General ha desliberat encomanà-us que en tot cas
del món tingau fort en star e plenerar en conservació del nostre Studi, donant
greuge contra lo dit Studi de Oscha e si negunes coses vos faltarà que sien necessàries
per al dit greuge fareu que en tot se donarà molt bon recapte. No us stigau
ara pres, sinó que doneu en consegüent lo greuge, e de tot lo que li subseguirà
encontinent siam avisats, perquè la Ciutat té molt desliberat de fer molta cara
en lo dit negoci. En quant del Studi, entenem a dir axí del de Barcelona com
del de Oscha, Perpinyà e València, e què fareu en totes coses, fins que açò
sie adobat en tots los altres caps, ja us ho havem scrit ara darrerament larguament,
de qui avant preguant-vos particularment ens doneu resposta en
què serà.
Actuació contra el Rector de l'Estudi per haver pres una espasa a Joan de
Sentvicent davant el Portal de Sant Andreu.
[Lleida, 15 setembre 1512]
Prevengué a notícia dels magníffichs mossèn Pere_Johan Salvany, lochtinent
de Cort e Veguer, e de mossèn Pere Ciurana e mossèn Bernat Ferrer,
pahers lo any present, com mossèn Florensa, rector del Studi, havie levat una
spasa a Johan de Sent Vicent, vehí e habitant de la present Ciutat, e açò al
Portal de Sent Andreu, axí com lo dit Vicent venie de la fahena, e per saber
la veritat.
Dit dia.
Johan de Sentvicent, laurador, vehí e habitant de Leyda, qui jurà[...]
E fonch interrogat sobre la dita prevenció, qui respòs e dix que anit vespre,
ell, venint de sa fahena, essent al Portal de Sent Andreu, li vengué lo
mossèn Florensa, rector, ab molts altres e li levaren la spasa forcívolment, hí
ell dix que li digué al dit Rector que bé
lavores lo dit Florensa li dix que anàs al Veguer que la li tornàs. E axí dix
que s'emportà la spasa e que [a] [ell] no li volgué donar.
117
Àpoques de les pensions que la Paeria de Lleida feia al Col·legi de Domènec
Pons, compreses de l'any 1496 al 1513.
Die
nomine firmavit apocham dicto honorabile Johannii de la Mora, de decem et
novem libris, octo solidis, decem denariis quas ab integro dicta Civitas facit
dicto Collegio, die
gtatia.
Die ·XI· augusti anno ·MCCCCLXXXXVI·.
Hon. Anthonius
Ilerde beneficiatus, procurador Collegii studentum civitatis Ilerde, firmavit
apocham dicto hon. Iohany de la Mora de terdecem libris,
denariis quas dicta civitas ab dictis priori et studentibus fecit anno quolibet
die nona agusti. Et sunt pro pensione anni presentis nonaginta sex. Ideo,
etc. Fuerunt testes, Johannes Colom et Johannes Piquer, virgarii.
Die ·XXVII· septembris, anno ·MCCCCLXXXX_sexto·.
Anthonius Spanyol, prebister, sedis Ilerde, beneficiatus, procurator et actor
Collegii studentum civitatis Ilerde, firmavit apocham dicto hon. Iohanny de
librarum quas dicta civitas dicto Collegio facit die octavo septembris. Et sunt
pro pensione anni presentis. Testes fuerunt Miquael Bosch, spaserius et Bernardus
Guiu, agrícola Ilerda habitatores.
Die ·XII· octobris.
Hon. Antonius Spanyol, prebister beneficiatus Sedis, procurator domus
et actor Collegii studentum civitatis, firmavit apocham hon. Iohanni de la
Mora, clavario maiori, de sex libras, decem solidos, quae sunt ex debitis illarum
ab integro quod dicta civitas facit dicto Collegio, facit
de
dixta civitas facit die
sunt medietas illorum centum solidorum quos dicta civitas eidem facit dicto
anno et die predicto. Item de viginti solidis qui sunt medietas illorum quadraginta
solidos quos dicta civitas eidem ab integro facit dicta die et sunt propensione
anni presentis. Ideo et facta gratia, etc. Testes fuerunt Johannes Castello
et Johannes Lopis, vergariis.
Die ·XII· decembris anno predicto.
Hon. Anthonius Spanyol, presbiter, procurator Collegii Studentum civitatis
Ilerde, firmavit apocham dicto hon. Iohanni de la Mora, clavario maiori de
decim libris et decem solidos quos dicta civitas dicto Collegio facit die secunda
decembris. Et sunt pro pensione anni presenti. Ideo et facta gratia, etc. Testes
fuerunt Johannes Revert, notarius et Gaspar Colteller, pelliciarius.
Die ·XIIII· julii anno ·MCCCCLXXXX_septimo·.
Hon. Anthonius Spanyoll, presbiter, actor et procurator Collegii Studentum
civitatis Ilerde, firmavit apocham dicto hon. Iohannes de la Mora de sex libris,
decem solidis quae ab integro recipit supra dicta civitas de
de tredecim libris, decem et septem solidis, novem denariis quae ab integro
dicti studentes recipiunt supra dictam civitatem die
pensione anni presenti nonaginta septem. Ideo et facta gratia. Testes fuerunt
Simó Castellar, not. et Michael Mongay civis Ilerde.
Die ·XIII· septembris.
Hon. Anthonius Spanyoll, presbiter, procurator Collegii studentum civitas
Ilerde, dicto hon. fecit apocham de decem libris que sunt medietas illarum
viginti libras quas dicta civitas eisdem facit die octava septembris. Et sunt
pro pensione anni presentis nonaginta septem. Ideo et facta gratia. Testes
Benedictus Gonsalbes et Anthonius Jenarius.
Collegii, anno predicto.
Anthonius Spanyoll, presbiter procurator et actor Collegii civitatis Ilerde
firmavit apocham dicto hon. Iohanny de la Mora de tredecim solidis quatuor
denariis qui sunt medietas illorum viginti sex solidorum, octo denariorum, quos
dicta civitas dicto Collegio facit die
solidis qui sunt medietas illorum centum quos dicta civitas die predicta. Item
de viginti solidis qui sunt medietas illorum quadraginta solidorum quos dicta
nonaginta septem. Ideo facta gratia, etc. Fuerunt testes Petrus Fachentes
et Johannes Colom, virgarii.
Die ·X· mensis januarii anno a nativitate domini .·MDXIII·.
Ego Iacobus del Grado, presbiter, in Sede beneficiatus procuratorque legitimus
constitutus et ordinatus a Collegio studentum domus eollegiarum dicti
Studii ad infrascripta et alia agenda instrumento recepto per discretum Franciscum
Iohannen Antit, notarius, die ultima iannuarii anno domini
dicto nomine contento et recepto vobis hon. Matheo de Mongay, clavario maiori
dicte civitatis. Et ex spetiis dicte civitatis soluistis midia ex una parte
parte,
ex alia parte,
ha degut a 29 de dit mes.
118
Carta dels paers a la Cúria reial oposant-se que misser Miquel Mahull sigui
substituït en el càrrec d'assessor del veguer de Lleida pel doctor Ambròs
Florensa, home de poca doctrina.
Lleida, 16 juliol 1514
Molt egregi e tant virtuós Senyor:
Nosaltres hauríem hagut avís que hú qui
de aquesta Ciutat, serie aquí en la Cort per obtenir ý haver lo offici de assessor
del Veguer de aquesta Ciutat, lo qual micer Miquel Mahull renunciarie
en favor llur. E per quant, Senyor, dit micer Florensa és home de poca doctrina
ý menys speriència, serie gran dany de aquesta Ciutat ý dels poblats en
aquella, que ell fos provehit de dit ofici. Per ço suplicam molt a sa Magnificència
no vulle permetre en que dit Florense haje dit offici, majorment que
hi sab sa Magnificència en aquesta Ciutat, a altres doctós, madús ý de molta
fe, doctrina ý sciència per al regir lo dit offici, lo qual concerneix lo bé ý
redreç de la re pública de aquesta Ciutat. E així, per negociar ab sa real Magestat
sobre dit fet e encara sobre les bandositats que vuy són en aquesta
Ciutat e altres fets, trametem aquí a mossèn Johan de Claramunt, paher en
cap en aquesta Ciutat, suplicant-lo molt vulla donar an aquell fe ý creença
en tot lo que per ell per part de aquesta Ciutat li serà dit ý explicat, que
vulla mirar per lo bé ý redreç de aquella com de sa magnificència confiam.
E nostre senyor Déu sie en contínua protecció ý custòdia de sa virtuosa persona
ý la prosperitatt com ell desige.
De Leyda, a .
Senyor: promptes al manar seu, los pahers ý prohòmens de la ciutat de
Leyda.
119
Carta dels paers de Lleida a Ferran II notificant-li la tramesa de Joan
Claramunt, paer en Cap, que va a la Cort a tractar sobre les bandositats i les
alteracions de la Ciutat, alhora que sobre l'afer de la substitució de misser
Mahull per misser Florensa.
[Lleida 16 juliol 1514]
S. R. Magestat:
Per causa de les bandositats que de present són en aquesta sua Ciutat e
perquè haurien sabut que micer Miquel Mahull serie provehit del offici de
assessor de la Santa Inquisició, del qual fonch revocat en les Corts de Montçó
per la sereníssima senyora Reyna, senyora nostra, e que sobre que dit micer
Mahull volie renunciar lo ofici vuy té de assessor del Veguer de aquesta ciutat a
hú qui
trametre a sa real Magestat a mossèn Johan de Claramunt, paher en cap, qui
de present és de aquesta Ciutat, suplicam a sa real Magestat li mane ý vulle
donar fe ý creença en tot lo que per aquell li serà explicat ý dit sobre dits fets
per part de aquesta Ciutat. E nostre senyor Déu prospere ý haugmente la vida
ý stat de sa real Magestat per molts pròsperos dies.
De Leyda [...]
D. V. R. Magestat humils ý devots vassalls, qui les reals mans d'aquella
besen, los pahers ý Consell General de la Ciutat de Leyda.
120
L'estada del paer Claramunt a la Cort es perllongà tant, que els companyons
de magistratura es veieren empesos a reclamar la seva presència a
Lleida, si més no, per la seva condició de catedràtic de l'Estudi en actiu.
[Lleida, 24 desembre 1514]
Molt excel·lent e reverendíssim Senyor:
Aquesta Ciutat té molta fretura e necessitat de la persona de mossèn Johan
Claramunt, així per ell ésser paher en cap de aquella com encara per ésser
hú dels cathedrans de la universitat del Studi de aquesta Ciutat, per les quals
coses encara la sua absència és molt danyosa an aquesta Ciutat. Per ço suplicam
molt a sa il·lustríssima Senyoria vulle manar aquell sie deliurat ý
spidit, a fi que ell puixe tornar ací e complir e satisfer al que ell és obligat,
e de açò aquesta ciutat ne restarà en molta obligació a sa excel·lent ý reverendíssima
Senyoria. Suplicam més, mane donar fe ý creença al dit mossèn Claramunt
en lo que per part de aquesta Ciutat li ha suplicat. E nostre senyor
Déu prospere ý augmente l'estat ý vida de sa excel·lent ý reverendíssima Senyoria
per molts spaiosos dies.
Data en Leyda, a 24 de desembre de
Excel·lent ý reverendíssim Senyor: afectats al servey qui les mans de
aquell besen, los pahers ý prohòmens de la ciutat de Leyda.
121
Carta dels paers al cardenal Remolins en què, després de recordar-li que
és fill de Lleida i antic alumne del seu Estudi, li preguen que vulgui treballar
a benefici dels estudiants i de llurs catedràtics.
[Lleida, sense data. març a agost 1515]
Molt il·lustre i reverendíssim Senyor:
Aquesta ciutat tenim per cosa molt clara e notòria que en totes concernents
lo bé ý lo redreç de aquella, e que la Cort romana se agen a obtenir no poden
recórrer a millor ni major medi que és vostra Senyoria, omnia e majorment
avent-se a tractar del bé e augment del Studi del qual vós Senyor molt illustre,
sempre sou estat e en sou molt devot e ab molta justa rahó, per ésser
originari de la dita Ciutat e aver pres la primordial doctrina de dit Estudi, per
lo qual mijançant la gràcia divina V. S. ha obtès lo loch que vuy meretíssima
e digníssimament té e major se spera a obtenir, confiant encara dita Ciutat
de sa acostumada virtut e magnanimitat que no sap dir que no als que justament
lo supliquen. Affectíssimament per los sobredits respectes demanem
mercè a vostra il·lustre e reverendíssima Senyoria vulle favorir, consellar e
endreçar a aquesta Ciutat en tot lo que per lo reverendíssim senyor Arcebisbe
son germà li serà explicat, e senyaladament e precípua sobre lo dit
Estudi, lo qual Senyor, va sempre en ruÿna per la modicitat del salari dels
catredans, los quals no reben sinó vint_e_tres liures quada hú, que és una misèria,
de què se segueix que los dits cathredans qui forçadament se han a dimitir
en advocat e en altres negocis per viure, distrahent-se del Estudi, no poden fer
aquell exercici que seria mester a benefici dels studiants, lo que farien si del
salari de dites càtredes podien còmodament viure, car en art, Senyor, doctors
hi ha qui són de tanta doctrina e tant bons lectors que si eren bé pagats no
farien vergonya los de Itàlia. Per ço, Senyor, volríeu trebalar en aver algunes
rendes de la Sglésia per via de supressions de dignitats o beneficis, o per impòsits
de pensions, o per via de applicacions, leyxes o coses pies incertes, majorment
per cum ya algunes bulles apostòliques antiges e
papa de vint mília florins de or sobre lexes o coses pies incertes. E per aver
conformació de aquelles, e encara per a obtenir-ne novament, tenim alguns diners,
los quals per lo Rey nostre senyor nos són stats atorgats per al Studi,
e volíem trametre
presona que a tota disposició de V. S. los distribuís. Per tant, Senyor
molt il·lustre, afectuosament suplicam a sa senyoria Reverendíssima, nos vulla
dar en dites coses aquell Consell, favor o adjutori que de tant il·lustre e magnànima
persona se espere, a ffi effecte que per medi de sa il·lustre e reverendíssima
Senyoria aquesta Ciutat per a sempre reste il·lustrada. E nostre Senyor
sa il·lustre e magnànima persona ab augment de son preeminent e alt estat
per molt temps conserve, e
natural [desigen].
De vostra il·lustre e reverendíssima Senyoria.
122
Acord de la Paeria de vendre les Saboneries, on hom llegia Gramàtica, Medicina,
Teologia i Lògica.
Lleida, 13 octubre 1517
Die ·XIII· octobris ·MDXVII·.
Pere Algueró, pahers l'any present de la ciutat de Leyda, dins la casa de la
Paheria feren ajustar la Prohomenia del Spital en la qual entrevingueren los
pròmens següents: mossèn Perot Pou, mossèn Miquel Agostí, mossèn Andreu
de la Pardina, micer Mahull, micer Martí_Johan Navarra, Francí Morelló, Johan
Robió, micer Morelló, Berthomeu Costa, Loýs Matheu, Perot Albisturri, Francí
Oriola, Bernat Cortades, Domingo Gostantí, Ramoní March.
Als quals fonch proposat per los magnífichs senyors de pahers que ja saben
ses magnificències com la ciutat, he ha lo hospital, té unes cases al Pla dels Gramàtichs
del Studi de la present Ciutat, vulgarment dites les asaboneries, hí
que de aquelles encara que tots anys se loguen als studiants, maltracten-les
de tal modo, que tots anys han menester grans adobs que e hí molt poch profit
ne ve a la Ciutat, hí que mestre Barberà ab tracte de alguns hòmens de bé s'és
acordat de comprar-les, hí donen cent cinquanta liures a censal mort, ço és,
set lliures he
que en aquesta [casa] no y són sempre. Hí les quatre scoles són baix dita casa,
ço és, les scoles de Taulegia, Lògica, Medecina hí Gramàtica. Hí que si les venen,
aturant-se les dites quatre scoles, la Ciutat hó lo Spital tots anys sense perill
haurà a rebre e set lliures, he
cases. Per ço que ho vullen deliberar si les par les deguen vendre o no, hon no
és menester metre mà en adobar-les perquè ho puguen loguar.
Los quals honorables prohòmens, oÿda la dita proposició, acordaren hí
deliberaren, atès lo que ere de attendre hí considerat lo que ere de considerar,
que les dites cases sien venudes al dit mestre Barberà e als seus per lo
preu de les dites cent cinquanta liures a censal mort, a rahó de vuit mília
per mil, he que pugue quitar en tres pagues, hí que no y sien compreses les dites
quatre scoles, ço és, Teulegia, Lògica, Medecina hí Gramàtica, hí que vingué
a càrrech de mestre Barberà lo cens hó censal que dites cases fan a mossèn
Alcaniç com a procurador de Sent Loreris, axí en paguar les pensions de vuy
avant debederes com la propietat en cars del luÿció, ab pacte que lo dit mestre
Barberà quitant lo censal fer-ho alguna part hage de de [sic] pasar en poder
del Clavari Major de la Ciutat, que aleshores serà a falta dels pahers, pròmens
hí prior del Spital, ab pacte que no pugen exir de allí sinó per altre
sguart fahedor en loch segur.
123
Cartell dirigit a Antoni Serra, fuster, on ens és mostrat que l'Escola de
Medicina era abans en un edifici independent de les Aules Majors i de les
Saboneries.
Lleida, 13 novembre 1517
Die ·XIII· dicti mensis predicti novembris anno predicto [MDXVII].
tres dies propersegüents mostràs los títols que pretén tenir en virtut dels
quals offereix possehir hun pati o corral que antigament solien ésser escoles
de Medecina, e dins lo mateix termini cumple les coses contengudes en la
sentència entre ell, dit Serra, e en Thomàs Figueres per los vehedors de la
ciutat donada, altrament serie procehit a establir dit pati a altres segons de
justícia trobaran ésser fahedor.
124
Mestre Barberà demana que siguin enrajolades les escoles de Gramàtica i
que li atorguin un raconet dins el pati de les Saboneries.
[Lleida, 10 abril 1518]
Més, fonch proposat per los senyors de pahers com per mestre Barberà
són avisats, pregats e interpellats volguessen fer adobar hó enragolar les
scoles de la Gramàtica, les quals stan desenragolades baix, hí quan més va,
més ragoles se
Lo qual magnífich Consell General acordà he deliberà que les dites escoles
sien adobades he enragolades en lo que par sie menester.
Més, fonch proposat per los senyors de pahers com mestre Barberà los ha
pregat hí volguessen tractar ab lo magnífich Consell General li volgués vendre
he stablir hun raconet de les escoles le han retengut en la venda li han fet de
les cases de les Saboneries, lo qual no fa ni desfà res a la Ciutat ni Espital, per
ço que los plàcia deliberar-hi si lo y stabliran hó vendran.
Lo qual magnífich Consell General acordà he remeté, he ho remeté a conexensa
dels senyors de pahers, que ne fessen lo que ben vist los ne fos del
dit pati, que lo vesen, he vist, que lo venesen hó stablisen per aquel preu
e ab aquels modos que ben vist los fos, donant he cometent-los sobre açò ple e
bastant poder, tant quant lo magnífich Consell General ne té sobre açò.
La Prohomenia tracta de la qüestió moguda a causa d'un cert crim o delicte
comès pel moro Jussí Almodèfer contra Bartomeu Ponts, nunci del Conservador
de l'Estudi General de Lleida.
Lleida, 31 maig 1518
Die tricesima prima et ultima mensis madii ·MDXVIII·
Johan Polo, notari, ý mossèn Joan Castelló major, pahers l'any present de
la ciutat de Leyda, dins la casa de la Paÿria feren ajustar los pròmens següents:
mossèn Pere Sasala, mossèn Luís Riquer, mossèn Berthomeu Lentes,
micer Miquel Ledó, mossèn Steve Botella, Matheu Orriols, Miquel March,
Pere Soldevila, mossèn Nicholau Ribera, mossèn Johan Pi, notari.
Als quals pròmens fonch proposat per los honorables de pahers com ja
sabien com en les presons comunes de la present ciutat estava pres e detengut
hun moro que se diu Jussí Almodèfer, per rahó que dit moro, segons se diu
e pretén, haurie comès e perpetrat cert crim en la persona de hun nunci del
Conservador del Studi de la present Ciutat nomenat Berthomeu Ponts, lo
qual moro, en lo termini de la fira de Cinquagesima ý feta ý publicada ya
dita crida ab lo guiatge acostumat atorgat de dita ciutat, fonch posat en les
presons comunes de dita ciutat per lo Sot_veguer, instant, segons se diu, lo
Rector ý Conservador del dit Studi, ý stant així pres los pahers proppassats
predecesors seus en sos officis són stats requests per part del Rector ý Conservador
del dit Studi liurassen a ells dit moro preteneren ésser ells jutges
competents del dit moro, per rahó del pretès crim ý delicte per ell comès, ý
axí mateix són stats requests ells ý sos predecessors per part de mossèn
Pelegrí, advocat fiscal, ý de Bernat Gilabert, per lo semblant procurador
fiscal, ý per en Brafim de Fierro, alcayt de la aljama dels moros de la present
ciutat, los dits senyors de Pahers liurassen a ells, dits advocats e procurador
fiscal, ý al dit alcayt lo dit Jussí Almudèfer, moro presoner, ells tenir tota
jurisdicció civil ý criminal sobre dit moro en virtut dels privilegis atorgats a
la aljama dels moros de Leyda, ý també per part del síndich ordinari de la
present ciutat ells ý sos predecessors són stats requests e interpel·lats que
soltassen e liurassen al dit moro en la pura libertat que era abans e no
e açò per observança dels privilegis ý ordinacions de la ciutat majorment
per observança dels privilegis ý guiatge de la fira de Cinquagesma a dita
Ciutat atorgats, atès ý considerat que dit moro fonch pres en la present ciutat
durant lo termini de dita fira ý feta ya la crida ý guiatge acostumat de part de
Cort, pahers ý pròmens majorment que era vengut per a dita fira. E no
attès ý considerat que no conste lo dit moro haver comès lo dit crim
pretès ý que sobre dites contencions se han seguides moltes requestes, axí
de paraula com en scrits, entre los susdits de una part ý lo Sot_veguer ý
pahers de part altra, e axí mateix per part de la noble senyora dona Guiomara
se han donades certes requestes contenent en effecte liurassen dit moro
attès ere stat pres durant lo guiatge de la fira ý en la bona fe real, que per
ço los plàcie hoir los advocats ý privilegis de dita Ciutat ý, hoïts aquells,
vullen delliberar lo que ells deguen fer, com ells no entenguen fer ni provehir
sobre dites coses sinó lo que serà delliberat per dita promenia.
Los quals magnífichs pròmens hoïts plenament los advocats ý les requestes
a ells ý a sos predecessors donades per les sobredites parts, e vista la
relació a ells feta per los advocats, dient-los que són de parer lo dit moro sia
interrogat si ha delinquit o no, per ço deliberaren que sia presa enquesta del
cars e que sien acarats dits moro e nunci, e per sosdita informació e acarament
faran lo que serà de justícia per defensió dels privilegis de la dita Ciutat.
126
Resolució del cas anterior per la Prohomenia de Defensió.
[Leida, 1 juny 1518]
Los quals magnífics pròmens, hoïts plenament los advocats ý les requestes
a ells ý a sos predecessors donades per les sobredites parts, ý los
privilegis del dit Alcayt ý Procurador fiscal, ý hoïda la enquesta presa contra
lo dit moro, ý vist ý hoït lo privilegi de la fira atorgat a la dita Ciutat, ý la
crida en virtut del dit privilegi feta ý la relació de aquell, vist lo dit moro
fonch pres durant dit guiatge ý fira ý feta la crida en virtut del dit privilegi
feta ý la relació d'aquell, hagut vot ý parer dels advocats allí plenament hoïts
ý per ells informats, acordaren ý delliberaren, inseguint lo dit privilegi ý crida
de la fira, que lo dit moro fos libertat de les dites presons, ý proveheixen que
los dits senyors de pahers per la porció de dita Ciutat no sia pus detengut,
sinó que sia libertat hí e segons que los dits senyors de pahers són estats requests
per lo Síndich de dita Ciutat fos dit moro per ells libertat.
127
L'Estudi i el Bisbe de Lleida trameten al Governador General de Catalunya
el doctor Sala per tal de negociar certs afers relatius al privilegi de la
Conservadoria de la Universitat.
Lleida, 31 juliol 1518
Molt il·lustre e spectable Senyor:
Micer Anthoni Sala, doctor de aquesta Ciutat, va aquí tramès per lo reverent
senyor Visbe hí per la universitat del Studi de aquesta Ciutat, per negociar
certes coses sobre lo privilegi de la Conservatoria atorgat al dit Studi, hí perquè
lo que és bé del dit Studi no és sens honor hí profit de aquesta Ciutat, per ço suplicam
a vostra il·lustre Senyoria vulle afavorir dit micer Sala en dita negociació,
suplicant-lo molt vulle donar-li crehença en tot lo que per dit micer
Sala per part de aquesta Ciutat sobre lo dit fet li serà dit hí splicat. Hí Nostre
senyor Déu prospere hí conserve la vida hí estat de sa il·lustre hí spectable
Senyoria.
De Leyda, a
Al molt il·lustre e spectable Senyor lo Senyor Governador del Principat
de Cathalunya.
De vostra il·lustre i spectable Senyoria.
Promptes al que manarà, los pahers hí prohoms de la ciutat de Leyda.
128
El Consell de la Paeria, a precs de misser Joan Ribera, acorda de donar dos
ducats al síndic de l'Estudi que ha d'anar a Barcelona per defensar el privilegi
de la Conservadoria.
[Lleida, 1 agost 1518]
Més, fonch suplicat per lo magníffich micer Johan Ribera, per part de la
universitat del Studi de la present Ciutat, com lo dit Studi havie acordat hí
deliberat trametre hun síndich a Barcelona per defensar lo privilegi de la Conservatoria
del dit Studi, per ço los suplica los volgués ésser plassent de fer
algun adjutori al dit Studi per les despeses fahedores per dit fet.
Lo qual magnífich Consell General acordà hí deliberà que fosen donats
dos ducats al dit síndich és anat hó anirà a Barcelona, per adjutori al dit
Studi per a les dites coses hi sien fetes letres per part de la Ciutat comendatícies
a Barcelona hí a alguns particulars.
Item, fonch proposat he hó suplicat per lo dit micer Johan Ribera com ell
hí molts altres hereters de Fontanet reguen per un doll lo qual és molt estret,
per ço los plàcia dit ull examplar a ffi puguen haver prou aigua.
Lo qual magnífich Consell General remeté la provisió fahedora a la Promenia
de Fontanet, ab ple hí bastant poder tant quant lo Consell General ne té.
129
El Consell de la Paeria tracta dels salaris sobre els arrendadors de les imposicions,
entre altres la lliura de l'Estudi.
[Lleida, 20 octubre 1518]
Devant lo qual magnífich Consell General comparegué personalment lo sènyer[...]
que lo Clavari major de dita ciutat li pague per son offici, ell reb certs
salaris sobre la Ciutat he hó sobre los arrendadors de les imposicions, com és
sobre lo sequiatge, sisè del vi, e sobre la liura del Studi, ço és, sobre quiscun
arrendament dels desús dits vint sous quiscun any. Hí los qui regexen
lo Racionalat, alguns per pensar massa saber-hi hí altres per malícia, no
volen pasar ni signar los albarans de manament provehexen los senyors de
pahers sobre dits salaris, al·legant que semblants salaris no se deuen ni acostumen
pagar sinó lo any se liure la alta fiscal de semblants arrendaments hí
no tots anys, hí com ell dit Bosch tots anys sostingue trebals en fer crides
axí en lo arrendar com altres que ocorren hí porien occórrer a la Ciutat hí
arrendadors de dites imposicions, de les quals no ha cosa ninguna sinó los dits
salaris, per ço los suplica humilment hi volguessen hí deguessen provehir en
fer la ley hí ordinació certa
pagats quiscun any.
Lo qual magnífich Consell General, oÿda dita proposició hí suplicació,
acordà hí deliberà que lo dit en Bosch com a trompeta ordinari de la Ciutat,
de sa vida, tenint emperò lo dit ofici de trompeta, hage los dits vuit sous quiscun
any sobre dites imposicions, ço és, sobre lo pontatge, vuit sous, sobre lo
cequiatge, vuit sous, sobre lo sissè del vi, vuit sous hí sobre la liura del
Studi, vuit sous, axí lo any se arrendaran com los altres,
a beneplàcit de la Ciutat, provenint per los racionals qui per temps seran, e
sien signats los albarans que seran menester per dits salaris, no obstant se
pretengués per part de la Ciutat dits salaris no
sinó lo any se liurarie la alta fiscal dels dits arrendaments.
130
Proposicions al Consell General de la Paeria de Miquel Regnant i Joan
Ribera sobre les cases dels límits de l'Estudi i la imposició de la lliura del vi.
[Lleida, 10 gener 1519]
Més, fonch proposat per lo honorable en Miquel Reguant com los studiants
tenen ja los límits per studiar hí ells ultra sos límits prenen cases hí assenyaladament
han logat casa de mossèn Gomar,
qual reben hí speren moltes descortesies hí danys, per què los plàcia provehir-hi
e fer-los estar dins sos límits.
Més, fonch proposat per lo honorable en Johan de Ribera, arrendador del
sisè hí liura del vi hí del peix fresch, com los speciers no li volen pagar dret
del volet hó preu val lo vi posen en lo fer de la clareo, per ço que sien condempnats
en pagar-li lo dret del ver valor del dit vi.
Item, que los plàcia fer execució contra los qui han mès vi stranger en
la present ciutat, contra les ordinacions hí privilegis de la Ciutat.
Item, los plàcia provehir en lo peix fresch que tot va a Çaragossa hí non
ature gens en Ciutat.
131
El Rector de la Universitat exposa davant el Consell de la Paeria la il·legalitat
amb què ha estat duta a terme l'elecció de dos batxillers per a proveir
dues catedrilles de l'Estudi.
En lo qual magnífich Consell General comparegué mossèn Albert, rector
de la universitat del Studi General de la present ciutat, lo qual dix hí exposà
al dit magnífich Consell General com haurien de saber ses Magnificències com
estos dies proppassats se ha fet elecció de dos bachillers per a les catredilles,
les quals vaguaven per micer Carnicer ý micer Anthoni, bachillers, ésser-hi
doctorats, hí que dicta elecció no ere stada feta baix forma dels statuts, ans
bé feta contra los statuts sobre dites eleccions fets hí ordenats, per hon lo Estudi
està en revolució, pretenent los huns dita elecció se ha de retractar hí anullar,
per ésser feta contra forma d'estatuts, hí los altres són elets pretenen que pus
que són elets ha de estar dita elecció com està; per ço, per lo que toqua a la
Ciutat, per ésser patrona del dit Studi hí enquara per lo participi té en dites
eleccions, hí vulle provehir en remediar los scàndols hí obedients per al dit
Studi estaran aparellats sobre dit fet, ý si ho faran com de ells se spere, Déu
ne serà servit hí lo Studi conservat, hí ell los ho tindrà a singular cortesia per
tenir ell lo offici de Rector del dit Studi.
Lo qual magnífich Consell General, fet primer loch per dit magnífich Rector
hí apartat de dit Consell, acordà e deliberà que les catredilles no sien levades,
sinó que sien conservades, hí que los senyors de pahers parlen ab los magnífichs
mossèn Pere Agostí hí mossèn Gaspar Pou, canonges de la Seu de la
present Ciutat, hí si poran remediar la dita elecció a dits dos bachillers molt
en bona ora, hí si no, ho concertaran que
Reverent Capítol ho remediarà, si no, que los senyors de pahers en nom de la
Ciutat, ensemps ab lo Consell del Studi, miren què sie de justícia, hí si en
dita elecció de catredilles no és stada servada la forma dels statuts sobre dites
eleccions fetes, que sie revocada dita elecció hí de nou sie feta dita elecció
iuxta forma dels statuts, hí que per avui se entengue en dit fet, hí no se
levaria fins sie feta dita elecció en la forma deguda, lo qual tot se face a vot,
deliberació hí consell del dit Studi.
132
Provisió d'una vacant del Col·legi de Domènec Pons a favor de Francesc
Joan Llentés.
[Lleida, 10 juny 1519]
Super vacationem loci Collegii.
Cerveró, studiant col·legiat, és fora del Col·legi hí lo loch tenie mossèn Cerveró
vage, del qual loch la present ciutat de Leyda és patrona, hí axí vagant,
per part del Prior del dit Col·legi se ha ficat hun cartell a la porta de la
Paheria de la present Ciutat en la forma acostumada, citant, invitant hí manant
als patrons de dit loch que dins hun mes del dia de la afixió del dit
cartell en avant, iuxta forma dels statuts del dit Col·legi, presenten al dit
Prior hí estudiants col·legiats del dit Col·legi hun clerge àbil di docte ý suficient
per a estudiar supra forma de la voluntat del instituhint; per què los
plàcia deliberar hí he elegir algun studiant clerge hàbil hí suficient per a
obtenir dit loch, manant lo dit Cartell fos per mi, notari, de mot a mot legit
al dit magnífich Consell General, hí de fet allí matex, alta e intel·legible veu
fonch per mi, notari, lest al dit magnífich Consell General lo dit cartell, lo
qual lest, comparegué lo magnífich mossèn Luýs Cívico àlias Diego, lo qual,
per part hí com a procurador de mossèn Francesch_Johan Lentés, studiant,
germà estern de mossèn Berthomeu Lentés, cavaller, donà una suplicació en
scrits al magnífich Consell General, contenent en efecte fos plasent al magnífich
Consell General elegir hí presentar als magnífichs Prior hí col·legiats
studiants del dit Col·legi lo dit mossèn Francesch_Johan Lentés, studiant, clerge
hàbil per astudiar hí obtenir dit loch iuxta les calitats del dit fundador
del dit Col·legi, la qual cèdula hó suplicació fonch per mi, notari, de mot a
mot lesta en lo dit magnífich Consell General.
Axí matex comparegé lo magnífich micer Jordi_Johan Aler, doctor, lo qual
de paraula dix hí exposà al dit magnífich Consell General com ell tenie un
germà, clergue studiant pobre, hàbil per a studiar, hí tal que en ell concorrien
totes les calitats iuxta forma de la voluntat del fundador del dit Col·legi, per
ço que los suplicaria molt carament hí affectada volguessen lo dit son germà
elegir hí presentar als dits Prior hí col·legiats studiants del dit Collegi per a
obtenir lo dit lloch del Col·legi iuxta forma de la voluntat del fundador, car
fent-ho axí, ultra que farien lo que deuen a virtut ell los ho tendrie a singular
gràcia e mercè.
Electio Franciscus -Johannes Lentes in Collegiatum.
magnífichs senyors de pahers, hí lo Cartell emanat del dit reverent Prior del
Collegi, hí les soplicacions donades per part de mossèn Francí_Johan Lentés,
hí del germà de micer Aler, acordaren hí delliberaren que lo dit mossèn Francí_Johan
Lentés, germà del dit mossèn Berthomeu Lentés, cavaller de la present
Ciutat, elegiren per a obtenir lo dit loch vagant en lo dit Col·legi. Hí axí deliberaren
que, dins lo temps establit iuxta forma de la voluntat del fundador
del dit Col·legi, lo dit mossèn Francí_Johan Lentés sie presentat als magnífich
Prior hí studiants col·legiats del dit Col·legi per a obtenir lo dit lloch e col·legiat
vagant per pura hí libera resignació feta per lo dit mossèn Cerveró, donant
comisió hí plen poder he facultat tanta com lo Consell General ne té als magnífichs
mestre Pere Moliner, mestre Johan Vayo, mossèn Johan Polo hí hà
mossèn Johan Castelló, pahers, per a elegir hí nomenar dos pròmens per
entreguar hí presentar als dits Prior hí collegiants la dita elecció, hí presentar-los
lo dit mossèn Francí_Johan Lentés, clergue studiant, per a obtenir lo dit
loch, hí hà suplicar-los li facen deguda cel·lerie hí provisió al dit mossèn Francí_Johan
Lentés del dit loch. Remitendo, etc.
Crida del Veguer i els paers de Lleida contra les bandositats i les alteracions
mogudes pels capitostos Francesc Pou i Lluís Riquer, les quals haurien
de torbar també la pau i el bon repòs de l'Estudi.
[Lleida, 12 gener 1520]
Ara hojats què us fan a saber a tothom generalment los magnífichs Cort,
pahers ý prohòmens de la ciutat de Leyda.
Com la Ciutat, ab lo Consell General celebrat a[...]
mes de janer, concorrent-hi lo consell e provisió feta per lo excel·lentíssim senyor
lo senyor Arcebisbe de Saragossa, per poder a sa Excel·lència donat per la règia,
sacra ý catòlica Maestat, ha acordat, delliberat, statuït e ordenat per molts
justs, rahonables ý sancts respectes concernents lo repòs ý bé de la Ciutat ý
habitadors de aquella, que los magnífics mossèn Francesch. Pou, mossèn Francí_Loýs
Riquer, mossèn Johan Boxadós ý Desvalls e mossèn Pere Pelegrí, fill de
mossèn Pere Pelegrí cavaller, e los que de ací avant seran sos valedors, sien
trets ý expel·lits de la present Ciutat, e los qui seran defora sien prohibits de
entrar ells, o sos valedors, e açò sots los bans dels statuts, privilegis i ordinacions
ý altres letres reyals impetrats per part de la Ciutat, ý d'estar a
mercè de Cort, paers e pròmens de la dita Ciutat e àlias, segons lo recorde
aquells e aquelles e encara de la feelitat que tenen prestada al senyor Rey. E
açò, dins spay de ací a demà, que serà dissabte fins a mig dia, que
quatorse dels present mes e any.
Item, que no sie algú de qualsevol ley, stament ý preheminència o condició,
axí eclesiàstich com secular, o studiant o religiós, que
portar màsquera o careta alguna de qualsevol manera, e que qui en tal serà
trobat, sie descarat públicament, e si és secular, portat a la presó, e si és eclesiatisch
o religiós, als officials del senyor Bisbe, e si studiant, a son jutge
de star a mercè de Cort, pahers ý prohòmens de dita Ciutat. E axí mateix, que
nengun tener ni persona puga lograr màsquera alguna sota lo dit ban.
E per ço que dites coses aquí són més legítimament sien[...]
notificades a algú ignorància no puxe al·legar, manen fer e publicar, e ab la
present pública crida. Que nostre senyor Déu nos dó pau, pluja e salut.
134
Carta als diputats de Catalunya demanant que les cent noranta -cinc lliures
que foren assignades en les Corts de Montsó vinguin a profit de l'Estudi de
Lleida.
[Leida, 20 febrer 1520]
Molt reverent e magnífichs senyors:
Lo reverent Capítol ý lo Studi e Ciutat de Leyda pensant que aquelles
bul·les de suppressions ha quiscú temps que vaguen sens sentir-ne còmodo
algú, han tengut diversos parers ý pensaments que aproffitassen al dit Studi,
e perquè ignoren la forma com stan ni si
al dit Studi, s'és delliberat deure-us scriure e pregar fos de vostres
senyories scriure
alguna utilitat de dit Studi o si és forçat inseguir lo respecte per a què stan
obligats, perquè, sabut allò, se pogués provehir al que millor sia vist per lo
dit Studi. E jatsia en açò vostres Savieses crehen e tenen el mateix bon
respecte, e encara aquesta Ciutat los ho reputarà a singular beneplàcit. E
nostre senyor Déu sie en protecció de aquelles.
De Leyda, a
Al que ordenaran les Senyories vostres, los pahers e prohòmens de Leyda.
135
Disposicions sobre la carnisseria de la plaça de la Cadena, de la qual gaudia
el personal de l'Estudi.
[Lleida, 5 octubre 1521]
Die quinto mensis octobris anno ·MDXXI·.
Robió e mossèn Miquel Vilafranca, pahers l'any present de dita ciutat,
en la entrada de la Paheria foren ajustats los prohòmens obligats de la administració
de les carneceries, ý són los següents:
Castro, mossèn Andreu de la Pardina, Leonart Santàngel, Pere del Vernet.
Als quals prohòmens fonch preposat que per la molta necessitat que sia
ara la taula de la Plaça de la Cadena, per ocasió del Studi, que ells y vulguen
possar un tauler, lo qual se diu en Pere Calbuy, carnicer de dita ciutat.
Acordaren ý delliberaren que fos conduhit lo dit Pere Calbuy en tauler, ý
axí lo conduhexen, ý elegiren ý donaren de salari, ý és segons han acostumat
haver de salari, ý fonch conduhit de ací a Senctes Creus de maig, lo qual dit
Calbuy acceptà ý donà per fermança als honorables mossèn Francí Alòs ý
mestre Gaspar de la Naga, fuster, los hi entren per fermança de aquesta que
si no pague quada setmana, que a dit Calbuy no li sie donada més carn per a
tallar, ý axí quiscú in solitum obligaverunt omnia bonorum suorum acceptaverunt,
etc. testes fuerunt Bernardus Johannes Torrabella et Petrus Pomar,
virgarii Ilerde.
Jurament de batxillers lectors de l'Estudi.
Lleida, 9 gener 1524
Die sabbati, ·VIIII· januarii anno ·MDXXIIII·
e mossèn Miquel Suera prengueren de jurament mossèn Eulogi de Soldevila,
canonge, mossèn Fransí Pedrol e mossèn Joan Seguer, estudiants en Cànones,
en virtut del qual jurament foren interrogats com havien continuat de legir
les liçons los bachellés en Cànones, ni quins ni quants vaguats podien haver
fet fins a Nadal proppassat, los quals tots concorts digueren que los tres bachellés
qui han legit no han legit sinó per dos contínuos e no més.
Dit dia.
Semblant jurament fonch prestat per mossèn Pere Cardona, mossèn Perot
Robió e mossèn Johan Cerveró, estudiants en Leys, los quals tots concorts
feren relació com en sa Facultat havien legit quatre bachellers, e que tots
quatre han legit per tres contínuos e no més.