[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]l
12
Abans de partir vers Roma l'Oficial del Bisbe de Lleida s'ofereix als paers.
La Prohomenia acorda de donar plens poders a una comissió que entengui
sobre l'afer de la reforma de l'Estudi i l'obtenció de butlles per a l'Hospital
de Santa Maria.
Lleida, 17 agost 1457
prohòmens següents: mossèn Miquel de Boxadors, mossèn Graylla, mossèn
Probast, micer Mahull, Ramon de Perpinyà, Thomàs de Carcassona, Bertran
Navarra, Ferrer Companys, Pere de Àger.
Als quals prohòmens fonch proposat per los dits honorables pahers com mossèn
Oficial del senyor Bisbe ere stat a ells, dient-los com ere partidor per Roma
de continent; per què, si per part de la Ciutat volien scriure hí trametre negunes
coses en Roma e ell per honor de la Ciutat hi donaria tota aquella endreça
a ell possible, e com aprés per ells sia stat pensat per conservació e augment
del Studi de aquesta Ciutat de reformar aquell dit Studi e axí mateix haver
e obtenir algunes gràcies del Sant Pare per lo Spital de la dita Ciutat, los fos
plasent pensar en les dites coses e consellar-los què fa fahedor.
Los quals prohòmens, hoÿda la dita proposició, cometeren les dites coses
als dits honorables pahers e mossèn Miquel de Boxadors, e
Ramon de Perpenyà e micer Berthomeu Mahull, als quals donaren poder en
e sobre les dites coses de acordar, ordonar e delliberar, lo que
fahedor, utilitat axí de dit Studi com del Spital consernent.
13
Davant el Consell de Prohoms de la Ciutat, amb intervenció del degà Montsuar
i dels canonges Janer i Vallterra, una comissió d'estudiants demana que
hom doni compliment a una butlla atorgada per Calixt III a favor de l'Estudi
de Lleida.
Lleida, 19 agost 1457
Divendres
justats los següents: en Bernat Graylla, Johan de Sentcliment e Pere Cortines,
paers; micer Montsuar, degà; micer Valterra e mossèn Janer, canonges de
Leyda; micer Jacme Riquer, micer Mahull, Ramon de Perpenyà, Ferrer Companys,
prohòmens; Exemeno de Sòria, Jacme Ferrer, Pere Matheu e Pere Forns,
studiants, per part del Studi.
Per los quals studiants fonch proposat com havían obtenguda per lur síndich
del Studi certa gràcia del Pare Sant en augment de les cadires com en
reformar lo dit Studi; per què fos plasent als dits pahers, canonges e prohòmens
veure e ben pensar de quals dignitats, beneficis o altra via pus fàcil e expedient
haver lo dit augment se poria, per forma que lo dit Studi ne sie augmentat
en útil d'aquell e de la present comunitat.
Deliberaren que lo dit micer Valterra que ha plenària notícia per causa de
les lletres dels sobredits que ha fets e fa encara de present dels beneficis e dignitats
axí de la present Diòcesi e encara fora aquella, face memorial del qual
puxen degudament procehir les instruccions fahedores sobre
Sant e al senyor Rey e encara al Cardenal de Leyda.
14
El Consell de la Paeria remet l'afer de les butlles de Calixt III a una comissió
de prohoms. Recomanació del Príncep de Viana a favor d'un poeta de la
seva Cort.
Lleida, 9 setembre 1460
justar los consellers dejús scrits a consell general per dació de albarans de part
de vespre, ut est moris,
Johan Carlà, Johan Vives, Johan de Calatayú, Pere Texidor, m_o Johan Serra,
Pere d'Alfagerí, Pere de Sent_Andreu, Simó de Torres, Pere Tarroç, Johan
Olives, Gabriel de la Mora, Bernat Miravet, Simó Balaguer, Pasqual Domingo,
Ffrancesch Gacet, Pere Mahull, Johan Bosch, Berthomeu Thomàs, Luís Tapioles,
Johan Torres, Manuel Jaqua, Pere Abril, Berthomeu Amorós, Gabriel
Mariner, Johan de Pontachs, Miquel Passa, Jacme Mariner, Blasi Cosit.
Al qual Consell General fonch proposat per lo honorable Rector del Studi
que com la Universitat del Studi General de la present Ciutat hage obtengut
del papa Calist certes bul·les sobre la refformació del Studi e augmentació de les
cadires, les quals bul·les no han sortit fins avui son effecte, ans se dirie ésser
stada feta dita ordinació per lo Consell General ab la qual se inhibeix als
pahers no puxen consentir a les marmessories del Cor de la Ciutat.
Delliberaren que aquest fet sie remès, e de ffet remeteren, als prohòmens
dejús scrits, als quals sobre lo dit fet e altres coses tocants la reformació del
dit Studi lo present Consell General dóna plen poder ab tots incidents dependents
de aquelles, havén prenotada ans de totes coses la ordinació en dies passats
per lo Consell General feta de no poder consentir los pahers quant a les
marmessories del Cor de la Ciutat a la bulla per la Universitat del dit Studi
obtenguda sobre lo augment de les cadires. E són los prohòmens los següents:
mossèn Miquel de Boxadós, mossèn Graylla, Johan Alfagerí, micer Asam.
E més, fonch proposat per los honorables pahers com ells havien rehebudes
diverses letres
prega que degen fer alguna subvenció a hun carmelità poeta laureat e capellà
apellat frare Johan_Andreu de Ferabou, e encara, en virtut de certa ciència de
crehença, hun secretari del dit Príncep los ha de paraula explicat e narrat allò
mateix de part del dit Príncep, e dient com d'aquest fet la Ciutat farà molt
singular servey al dit Príncep, e tant, que a present major fer no li porien, segons
en les dites letres podrien veure. E feta la dita proposició, de manament
e ordinació de tot lo Consell General foren lestes totes les dites letres e una
altra letra dirigida al Consell General de la present Ciutat. E axí, que
delliberar sobre aquest fet, e si seran e de ser derà ésser feta responsió.
Delliberaren que sien donades per aquest any en subvenció al dit poeta quinze
lliures per contemplació del senyor Príncep, les quals sien pagades per lo
Clavari menor de les pecúnies de la bladeria o altres de la bossa de la dita
Claveria, attès que ha altres subvencions de singulars per lo loch e la forma
del legir se haja a fer a conexença dels prohòmens damunt nomenats.
Encara més, fonch proposat per los dits honorables pahers que, segons
se dirie, lo Príncep deurie venir e passar per aquesta ciutat; e axí, que delliberen
e acorden si serà donat poder a alguna prohomenia en consellar en quina
manera serà rehebut, e altres coses tocants a la sua venguda.
Remeteren les dites coses e altres tocants la venguda del dit Príncep als prohòmens
damunt dits, als quals donaren plen poder sobre les dites coses.
Després d'haver els paers llegit una cèdula reial anunciant la celebració
de Corts generals a Lleida, proposen al Consell una suplicació de Miquel d'Almaçan,
rector de l'Estudi, el qual demanava que, mitjançant una quantitat,
hom autoritzés la lectura de misser Guimerà, doctor no conduït.
[Lleida, 31 octubre 1460]
Fonch, encara més, proposat al dit Consell General per lo honorable mossèn
Miquel d'Almaçan, loctinent de Rector del Studi General de la present Ciutat,
com lo Studi damunt dit d'alguns anys ençà e vuy és vengut en gran diminunció,
e açò per causa dels doctors ordinaris qui ligen en la present ciutat, com
no ligen ab aquell treball e donant en scriptis
com la Ciutat fins ací los és stada favorable, que les bulles sobre açò obtengudes
e en augment de les cadires sortissen son degut effecte, però la
cosa no ha presa conclusió encara. E axí, que
e axí se darie conclusió en lo dit fet. E més, per aquest any ere offert
per alguns singulars studiants donar certa quantitat a micer Guimerà perquè
lige e done en scrit. E stant en poca cosa, que
com açò sia honor e utilitat de la Ciutat e lo contrari dampnatge e destrucció
del dit Studi.
Dellibera lo present Consell General, quant al primer cap de la proposició,
del fet de les marmessories, o sobre la bulla obtenguda de nostre Sant Pare
sobre lo dit fet, sie remès, e de fet remeteren, als prohòmens dejús scrits, als
quals de nou hi ajustà lo dit Consell General lo honorable en Johan Agulló.
Quant al cap de la subvenció que per part del dit Studi és demanada de present
perquè micer Guimerà done e lige en scrits, remeteren açò als prohòmens
de Capbreu, donants lo present Consell General a quiscuns dels sobredits
prohòmens sobre açò quisingula singulo referendo,
ab tots incidents, dependents e emergents de aquells e ab potestat de despendre.
E són los prohòmens, quant al dit primer cap, los següents, ab lo dit en
Johan Agulló de nou ajustat, prohòmens per lo augment de les cadires: mossèn
Miquel de Boxadors, mossèn Francesc Martí Gralla, micer Asam, Johan
Agulló, Johan d'Alfageri.
16
Carta original tramesa pels missatgers de la Paeria que gestionaven l'alliberament
del Príncep de Viana, els quals demanen la presència de misser Mahull
o, si més no, la de misser Bernabeu Assam, ambdós catedràtics de l'Estudi.
Als molt magnífichs senyors e de gran providència los pahers de la Ciutat
de Leyda.
Senyors molt magnífichs e de gran saviesa:
Ab la present vos significam com, aprés havem cobrada resposta de vostres
reverències, per lo germà del clavari menor, com havíeu deliberat nosaltres
proseguíssem les soplicacions fetes al senyor Rey per la liberació del
senyor Príncep, partim vuy qui és dissabte, passat mitjorn, la via del
senyor Rey. Plàcie-us haviar-nos micer Mahull, lo qual havem sperat fins vuy a
migjorn, e là hon ell no pogués venir, trametre
de vostres savieses com la resposta no haveu feta ab una petita letra.
Item, vos plàcie donar orde de haver diners en les despesses que havíem a
fer, com ja per altra letra vos ne hajam scrit. E si en lo mig, senyors molt
magnífichs, vos serà res plasent ordenar, scriviu e serà fet. De Fraga, dissabte
a
Los vostres misatgés qui molt se recomanen a vosaltres.
17
La Ciutat, d'alguns mesos ençà gairebé encerclada per l'exercit de Joan II,
pren mesures contra tota mena de persones sospitoses. No hi manquen tampoc
doctors relacionats amb l'Estudi. Tal s'esdevingué amb misser Soler i amb
misser Assam. En aquesta acta del Consell de Prohomenies veiem la submissió
del primer, però ja aleshores misser Bernabeu Assam s'havia passat a l'enemic,
i la Paeria confiscà el seu alberg. Hem copiat tota l'acta perquè reflecteix
palesament l'ambient de Lleida durant aquells dies.
[Lleida, 20 abril 1464]
Los honorables micer Luýs Cicera e en Françoy Salvador, pahers, feren
justar los prohòmens següents, hon entrevench mossèn Çaporta: mossèn Comanador
de Torres, mossèn Miquel Cardona, Pere Vidal, Johan Romeu, Bernat
Ponç, Jachme Urgellès, Berthomeu Amorós, Bernat Ramaç, Thomàs Mascaró,
Johan Castells, Pere Texidor, Berthomeu Pastor, Galceran Poculull.
Als quals prohòmens fonch proposat per los honorables pahers com ells
havien rebudes letres del senyor Rey, les quals los plagués voler hoyr e, aprés
hoÿdes, provehir, les quals aprés foren lestes en dit Consell.
Que sie scrit al senyor Rey e dipputats.
Los quals prohòmens, hoÿdes les dites letres, acordaren e delliberaren que
sie scrit al senyor Rey, e encara a diputats, stensament narrant-los com tots
los diners que procehexen dels béns dels enemichs servexen per pagar los hòmens
qui la ciutat té a sou en los castells qui són circumvehins a la Ciutat,
ço és: Mayals, Lardacans, Çarrocha, Alcarraç, Montagut, Alguayre e altres,
e en les necessitats de la Ciutat, la qual vuy no ha un diner de rebuda, sinó
sols de dues o tres imposicions que és un no
rebre los dits diners, sinó que ell faça donar orde en guardar los dits
castells, com la Ciutat no haja forma ni manera sinó ab lo que proceex dels
béns dels enemichs.
Que sie scrit al Prior de Flix.
E més, acordaren e delliberaren sobre lo proposat per en Bernat Isern de son
cunyat, que sie scrit al Prior de Fflix que si cars serà ni
cunyat, apellat Ubach, no haver ara derrerament haver sabut ni sentit en lo
tracte qui
attès que ell fou causa de dexelar-ho e per migà seu s'és restaurat lo dit castell
migançant la gràcia divina.
E més, fonch proposat per en Jacme Vidal com, segons llurs reverències
saben, vuy la Ciutat té pocha forma ni manera de rebuda de diners, demés coses
ni d'altres, e açò per mancament de vitualles, e per tant, com ara se han tallats
alguns bous e sien ja vengudes algunes cabres e la Ciutat, haurà mester
diners e de aquestes coses se
Capità se pretexen la carn de ça e de llà, e Leyda no y ha res.
Imposicions de carns.
Acordaren e delliberaren que la imposició sie exhigida de les carns, axí dels
bous qui s'ich són morts, exceptat dels dos bous que los de la plaça de la
Cadena han tallat e que foren fets franchs de la meytat de la imposició, com dels
qui avant se tallaran, e axí mateix de les cabres, estons, moltons e altre
bestiar, segons, és acostumat e ordenat.
E més, fonch proposat per lo honorable en Ramon de Perpenyà, ciutadà de
Leyda, com lo honorable en Johan Baró, paher, havia arrestat lo honorable
micer Francesch Soler per certa directa mostra qui era entre los alberchs de ell
dit micer Soler e de micer Asam, per quant, segons havia hoït dir, la hauria
tancada, la qual, segons lo dit micer Soler li havia dit, ell, aprés que li fonch
fet manament, mai aprés hi havia tocat, e que ell li havia dit que
soltament metre en poder de la Ciutat e fer submissió, e tot lo que la Ciutat
volgués, e axí que
Micer Soler
Los quals prohòmens acordaren e delliberaren que stigue e reste arrestat lo
dit micer Soler com s'ere provehit, però que li sia dit que may se entenrà en
son fet si
ha avisat del que la Promenia contra ell havia delliberat.
Lo propassat dit dia, lo després dinar.
Los honorables micer Luýs Cirera, en Francesch Salvador e En Johan Baró,
pahers[...]
Als quals prohòmens fonch proposat per lo honorable micer Francesch Soler
com, segons llurs reverències sabien, ell stave arrestat en la casa de la Paheria
per cosa en la qual ell no era culpable, però que
lo volguessen desarrestar e no li volguessen donar tal càrrech, pus, com dit
havia, no tenia culpa, e que si en res havia errat per ell ésser anat a metre
en poder del Capità, los ne pedia perdó, e
e fer tot lo que la Ciutat volgués.
Los quals prohòmens, hoït a ple lo dit micer Soler, e aprés, aquell fet
exir fora lo dit consell, acordaren e delliberaren que ans de totes coses ell face
tornar la dita mostra o finestra que s'era tancada, que és entre lo seu alberch e
lo de micer Assam, al primer stat, destapant aquella e levant-ne totes les atoves
que li són stades posades, e axí mateix ne face levar les scales e bastides
que per causa de la dita clausura hi són posades. E per quant ell ha fets alguns
desordes, ço és d'ésser anat a metres en poder del Capità e ésser-se desexit de
paraules ab lo dit mossèn Baró, paher, que face submissió, e
en poder de la Ciutat, puix per ell mateix és stat offert. E que axí mateix
jure que dirà veritat qui li ha dit lo que de ell fóra delliberat executar en lo
altre consell passat.
E aprés, apel·lat lo dit micer Soler per los dits honorables pahers, li fonch
denunciada la dita delliberació, lo qual fou content e promès tornar a degut stat
la dita finestra e levar-ne les scala e bastida, però suplicà los dits honorables
pahers e prohòmens que
aquella finestra ésser molt perjudicial a son alberch, sinó que per mills
ésser en clar manassen fer albarà als vehedors qui són assignats per la Ciutat
iuxta la forma acostumada, los quals hi pronuncien, e si vehen que ell ha bon
dret, que no lo y leven, si micer Asam lo ha millor, que
no
metent-se soltament en llur poder, demanant-los vènia e perdó si en res
havia fallit ni era vengut contra la Ciutat. E jurà a nostre senyor Déu e als
seus sants quatre Evangelis que negun no li ha dit res que fos ni sia stat delliberat
contra ell per lo Consell, sinó que ell per sola presumpció e per algun
parlar del dit mossèn Baró, paher, havia concebut li serie fet algun prejuhí e
per aquella rahó havia haüt reccors al dit Capità, e no gens perquè negun lo y
hagués dit, obligant persona e sos béns quant a la submissió, etc.
Testes: Bernardus Ferrarius et Johannes Tremps, nuncii hon. Patiariorum.
Mostra de casa de micer Assam
E après ésser-se
que, attès que vuy la casa de dit micer Asam és indefensa e à fretura de senyor,
ab tot sia confiscada a la Ciutat, que per neguna via los dits honorables
pahers no puxen manar albarà als vehedors per causa de la dita mostra o finestra,
fins altrament per lo dit Consell hi sia provehit.
18
La prohomenia de Guerra es reuneix per tractar sobre la restitució dels llibres
de misser Lluís Mateu, els quals li foren intervinguts durant el passat setge
per raó de la seva actitud hostil a la Ciutat.
Lo dit dia aprés dinar, los dits honorables pahers [Nicolau] [Pou] [i] [Joan] [de]
[Casagualda] feren ajustar los pròmens següents: Luís de Montsuar, mossèn
Bertran Dezvalls, micer Anthoni Bardaxí, Pere_Arnau Segrera, Nicholau Pallerès,
Johan Olives, Gabriel de la Mora, Thomàs Diez, Luís de Boxadors, Guillem
Serra.
Als quals pròmens proposà lo honorable micer Luís Matheu dient com ell
ere stat foragitat per sospitós de la present ciutat, e jamés ell ha fet ni ha
volgut fer guerra en aquesta ciutat ni encara no havie volgut acceptar la cadira
de Calatayú per molts sguarts. E, segons se dirie, la Ciutat li ha pressos sos
libres e aquells empenyorats. E com açò li paregués no ésser just, suplicà la
dita Ciutat li fos plasent voler-li tornar o fer tornar los dits libres, e açò
haurie a molta gràcia.
Que los libres de micer Matheu sien a ell restituïts.
Deliberà la dita Promenia que, per quant ella ignore aquestes coses e hon
són los libres del dit micer Luís Mateu, per ésser novament eleta, fossen eletes
persones en veure e saber hon són los dits libres, e, considerat que lo dit micer
Luís Matheu fonch gitat per sospitós de la Ciutat e no ha feta guerra contra
aquella, los dits libres se hajen e sien restituhits al dit honorable micer Luís
Matheu per inventari o en la forma que són stats presos. E elegiren les persones
següents: los honorables pahers Johan Cerveró e Nicholau Pallerès.
19
Els prohoms de la Ciutat acorden de fer fermança o donar altres penyores
per quitar o luir els llibres de Lluís Mateu.
[Lleida, 24 juliol 1464]
Los honorables mossèn Pere Pou e en Pere d'Àger, pahés de la Ciutat, feren
ajustar los pròmens següents: Luís de Montsuar, mossèn Bertran Dezvalls,
Pere_Arnau Segrera, micer Anthoni Bardaxí, Nicholau Pallerès, Gabriel de la
Mora, Luís de Boxadós, Johan Olives, Thomàs Diez, Johan Sunyer alias
Fontova.
Los quals pròmens, considerat que no
los libres de micer Luís Matheu, deliberaren que qualsevol persona e persones
que hajen mès penyora los dits libres hajen a fer fermança, o donar altres
penyores sufficients per luir e quitar los dits libres, o mostrar, o donar rahons
per què no y sien tenguts, e quealias, per mans
de qui o qui
La Prohomenia desempenyora els llibres de misser Mateu per seixanta -cinc
lliures.
[Lleida, 25 juliol 1464]
Enaprés, proposaren los dits honorables pahers que ells havien sabut e cert
que lo síndich de la ciutat de Leyda haurie empenyorats los libres de micer
Luís Matheu per útil o fets de la ciutat per sexanta_cinch liures, e són en la
Seu dits libres. E pus se sab la veritat e és deliberat sien restituïts e són congoxats
per lo dit micer Luís Matheu, los hi restituhesquen, e la Ciutat no té
forma de pagar-n'í res al present per enpenyorar que ere fahedor per dar rahó
degudament dels dits libres.
Deliberaren los dits pròmens que los dits honorables pahers, e ells dits
prohòmens, e en Ferrer Company, qui allí ere, e en noms propris facen obligació
al honorable micer Agullana, o altre qui prestà los dits diners sobre dits libres,
de pagar-li aquella de ací a Pascha, ut in forma,
dits libres.
Obligació a micer Agullana dels libres de micer Luís Matheu.
Foren restituïts dits libres iuxta lo inventari près per Pere Tarroç al dit
micer Luís Matheu e és la còpia en les cubertes del libre present ab la restitució.
Aprés fonch cancellada la dita obligació per lo dit micer Agullana e per micer
Manuel de Montsuar, del qual eren los diners.
Actualment no hi ha en aquest registre ni l'inventari, ni tampoc la coberta.)
Arx. Mun, reg. 367, fol. 73.
21
La Prohomenia acorda de donar al paer Pere d'Àger un llibre anomenat
Decret, que havia pertangut a mossèn Francesc Ferriol i fou empenyorat ensems
amb llibres de Lluís Mateu.
[Lleida, 27 juliol 1464]
Encara deliberà dita Promenia que lo Decret que és de la heretat de mossèn
Francesc Ferriol,
los libres de micer Luís Matheu, per los quals luir e quitar la dita promenia
en nom propri s'és obligada, segons desús apar en lo present libre, que per
tuïció e seguretat que abans sien feta de aquella, que lo dit libre Decret apellat
sie donat al honorable mossèn Pere d'Àger, paher, lo qual tingue en nom e
per tota la Promenia.
Mestre Gibert, metge del Capítol i catedràtic de l'Estudi durant la passada
anyada, morí en ple setge de la Ciutat. El seu hereu demana al Capítol i a la
Paeria, la qual li és obligada, el salari degut.
[Lleida, 28 setembre 1464]
Dels diners de mestre Gibert.
Més, deliberà sobre los diners que lo hereu de mestre Gibert demane a la
Ciutat que sie remès, e remeteren, sobre los dits diners a mossèn Gralla e an
Pere_Arnau Segrera, donant-los plen poder que si poran haver spera del dit
hereu de la quantitat que demane per un any, lo qual deute demane al honorable
Capítol que és obligat per dita Ciutat, que per la dita spera li puxen assignar
deu lliures dels béns de la Ciutat per lo interès per dita spera.
23
Sessió de Prohomenies on traspua la posició d'alguns doctors de l'Estudi
després de la reducció de la Ciutat i de l'afany pel redreç de les Escoles.
[Lleida, 10 octubre 1464]
Die mercurii ·X· octobris anno predicto.
de Leyda, feren ajustar los pròmens següents: mossèn Nicholau Agulló,
Johan Vives, micer Berthomeu Mahull, Pere_Arnau Segrera, Ffranci Companys,
Johan Olives, Pere Texidor e Pere Sentandreu.
Proposició d'en Jordà de Cebrà, batle.
Als quals pròmens proposà lo honorable en Jordà de Sebrà, batle local de
la ciutat de Leyda, dient que ells no ignoraven la qüestió que ere entre ell dit
batle e micer Soler, loctinent de batle general, com vol usar contra privilegis
de la Ciutat ac alia,
E com la ciutat de Leyda o lo síndich de aquella ha feta rebre certa informació
en favor de la Ciutat, la qual se ha a trametre al senyor Rey, e lo dit
micer Soler ha là tramès sos actes al dit senyor, la Ciutat no
e actes trametre al dit senyor Rey. Per ço, e per son descàrrech, suplica
hi volguessen donar l'ordre e diligència deguda, e lo notari, qui vol almeys
de les actes
e açò sens dilació, com altrament serie dubte lo senyor Rey, la Ciutat no dient
res més, provehís en algun prejudici de la Ciutat.
De la qüestió del batle e micer Soler.
Deliberà dita Promenia que les dites actes vagen e sien trameses al senyor
Rey al present a despessa de la bossa del Clavari major ab protestació que micer
Assam, qui és sindich per Leyda al senyor Rey, al qual se trametran dites
actes, no permete en neguna manera que, per donar dita informació al senyor
Rey ni altra per dit negoci_salari negú a jutges ni despesses s'í facen ni vinguen
a càrrech de la Ciutat.
Del Studi.
Aprés proposà mossèn Pere Fuster, studiant, lo qual dix ere tramès del honorable
Rector e Studi de la present Ciutat, com ells, entenent en la reformació
del dit Studi, preparaven scoles e altres coses de bosses pròpries e fallien lo
que podien, e per suplicar la insigne Ciutat, axí com suplicà, dits honorables
pahers e pròmens los vullen donar algunes bigues per fer banches e altres
coses en les scoles, e açò reputaran a gràcia singularíssima.
Axí mateix suplicà que la Ciutat vulle scriure a la ciutat de Oscha, la qual fa
preparatori de erigir Studi novament en dita Ciutat, lo qual no
privilegis de la Ciutat et alias.
e scriure a les altres ciutats e viles com ací se legirà, etc.
Deliberà dita Promenia, quant a la primera proposició, que, considerat que
la Ciutat té privilegis que en tota la terra del senyor Rey de Aragó no pot
haver Studi General ni
altres facultats ab grans penes, sie scrit a la ciutat de Oscha significant-los los
dits privilegis, e no vullen contrafer aquells, altrament serà fet lo degut, segons
dits privilegis et alias.
ací se legirà, es fan tots los preparatoris deguts, de notables doctors, e en
vitualles e altres provisions necessàries. Remeteren la ordinació de dites letres
al honorable micer Mahull, e si
sie hagut correu per dar-hi recapte.
Més, deliberà que a conexença dels honorables pahers e d'en Segrera sien
donades les bigues que vist los serà per dita reparació e obres de scoles.
24
La Prohomenia acorda de trametre un correu amb lletres i instruccions redactades
per misser Mahull per a mossèn Gralla i misser Assam, que eren amb
el Rei, relatives al fet de l'Estudi.
[Lleida, 12 octubre 1464]
Die veneris ·XII· octobris anno predicto.
Gareça, pahers de la ciutat de Leyda, feren ajustar los pròmens següents:
mossèn Bertran Dezvalls, mossèn Nicholau Agulló, micer Berthomeu
Mahull e Johan Vives.
De trametre letres e instruccions a mossèn Gralla.
Als quals pròmens fonch proposat per los dits honorables pahers, com deliberat
ere stat, fos scrit a mossèn Gralla, qui és al senyor Rey, e li fossen fetes
instruccions, los qui havien anar a portar dites letres e instruccions no són
anats. Així los fos plasent provehir, e si trametrien correu o com se farie.
De trametre letres sobre lo fet del Studi
Més, proposaren, com ere delliberat, fer letres a la ciutat de Oscha e altres
ciutats e viles sobre lo Studi e legir en aquell, les quals letres són ja fetes
e speraven que mossèn Pou volie anar a la fira de Oscha e portar-les-hie, però
Sent Luch se aprope, si
dites letres.
Que sie tramès correu al senyor Rey.
Deliberà dita Promenia, quant a la primera proposició, que sie tramès un
correu al senyor Rey ab letres, e per semblant porte les letres e instruccions per
a mossèn Gralla, lo qual correu sie pagat de la bosa del Clavari menor.
Que correu porte les letres sobre lo Studi.
Quant a la altra proposició, deliberà dita Promenia que sie tramès un correu
qui porte les letres fetes sobre lo Studi a la vila de Monçó, a Barbastre, a
Oscha, a Saragoça e Alcaniç, lo qual correu sie bé instruhit de paraula de
les coses contengudes en dites letres, qui sàpie parlar e ben dir aquelles de
paraula, lo qual correu sie paguat de la bosa del Clavari menor.
Més, deliberaren sie feta una crida que dins tres dies totes les dones públiques
e qui desonestament viuen e públicament tenen amichs, vagen al públich
o buyden la Ciutat sots pena de açotar.
25
Després de tractar sobre les imposicions del dret de la farina dels estudiants
estrangers, la Prohomenia acorda de pagar les estores de la casa de
misser Assam, les quals li foren sostretes durant la guerra.
[Lleida, 1 desembre 1464]
E més, desliberaren que la Ciutat se incarregue lo dret impossar a la farina
tan solament dels studiants strangés, emperò que sien juristes e metges, e
no hi à d'altres pus.
E més, desliberà dita Prohomenia que sien pagades a micer Asam les stores
que de sa cassa foren presses per la Ciutat.
Albarà de setanta -cinc lliures per als lectors de les facultats de l'Estudi.
[Lleida, 2 gener 1465]
Del Studi sien signats albarans als qui ligen.
Més, deliberà dita Promenia que fins en
aquelles
ligen les cadires en lo Studi de dita Ciutat, que lo Racional signe los albarans
dreçats al Clavari major de dita ciutat, segons les terces toquen als qui ligen
dites cadires.
27
Sobre des empenyorar els llibres de Predicadors, a l'hereu del físic Berenguer
Gibert.
[Lleida, 1 abril 1465]
Die lune prima aprilis anno predicto.
la Ciutat, feren justar los pròmens següents: mossèn Galceran Çaplana, mossèn
Nicholau Agulló, mossèn Johan Vives, Pere_Arnau Segrera, micer Bernabeu
Assam.
Dels libres de Pricadós.
Aprés proposà lo síndich en Pere Texidor com per part del honorable
Capítol li ere stat presentat un protest sobre los libres que lo monestir de
Pricadors de la Ciutat havie empenyorats per obs de la Ciutat al honorable
mestre Gibert, quondam,
Gibert, ha fet donar deu dies per quitar-los, si no, seran venuts, lo qual manament
ha fet lo senyor Governador perquè
e veure què és de fer.
Dels libres de Pricadors, resposta al protest.
Deliberà dita Promenia que al dit protest sie respost a consell dels advocats
de la ciutat ab inserció de un capítol contengut en la capitulació feta entre la
Ciutat e lo hon. Capítol e clero sobre los censals emphitèotichs ab lo qual hi és
ja provehit. E a de part sie parlat ab lo dit Capítol com la Ciutat té voluntat
de satisfer als qui és tenguda, però, al present, com ells mateixs saben, no té
forma.
Carta de Joan II als paers de Lleida exigint-los el pagament de les pensions
d'un censal que pertanyia a l'estudiant de Bolonya Pere -Jaume Boteller, del
qual era procurador misser Anthoni Riquer, antic catedràtic de Lleida i ara
conseller reial.
[Tàrrega, 6 abril 1465]
Letra del censal d'en Boteller de Barçalona per micer Riquer.
Als amats e fels nostres los pahers de la nostra ciutat de Leyda, Lo Rey.
Amats e fels nostres:
Jatsia en Pere_Jaume Boteller, fill e hereu d'en Jaume Boteller, quondam,
sots obediència nostra, emperò, perquè som cert lo dit Jaume ésser feel e obedient
a nostra Magestat e estudia diligentment en la ciutat de Bolunya, e consegüentment
se digua aquexa Ciutat e los singulars de aquella són tenguts de
fer e prestar-li quiscun any, lo primer dia de juny, vint_huyt lliures per
amat e feel conseller nostre micer Anthoni Riquer, procurador del dit Jaume Boteller,
pretenents, per causa del domicili que lo dit Pere_Jaume té en la dita
ciutat de Barçalona, recaure en rebel·lió, e per tant no ésser tenguts a la pagua
de aquell, e com jamés lo dit Pere_Jaume no sie stat ne sia tengut ne reputat per
nós rebel·le, ne inobedient a nostra Majestat, tant per los respectes desús dits
com altres, emperò per alguns justs motius a respectes nostre coratge en açò
movents, a sobreabundant cautela volem, e nostre intent e expressant declaram,
que del dit censal, axí en pensions com en propietat, sia respost
al dit micer Anthoni, o a qui ell volrà, faent-li a cautela sobreabundant gràcia
de aquell si per alguna via se sguardava per lo dit respecte de rebel·lió, o altre,
a nós, o a nostra Cort. Per què, notificant-vos les dites coses, vos diem e manam
de certa sciència e expressament, sots obtente de nostra gràcia e mercè, que del
dit censal, axí en preu o proprietat com en pensions degudes e devedores, com
altres accessoris de aquell, responau al dit micer Anthoni Riquer, o a qui ell
volrà, si e segons éreu tenguts al dit Pere_Jaume Boteller, com a hereu del dit
Jaume Boteller, pare seu, fent aquell scriure en vostre cabbreu al dit micer Riquer,
o a qui ell volrà, no obstant qualsevol obstacle o contradicció que per causa
de la dita pretesa rebel·lió li pogué ésser feta.
Dada en la vila de Tàrrega, a sis del mes de abril, any mil
cinch.
Rex Johanes. Solsona, Secretarius.
Obligació de pagar cent sous per preu d'un llibre, Suma de Dret Canònich,
que havia pertangut a misser Johan de Gallach.
[Lleida, 11 maig 1465]
Die sabbati ·XI· madii, anno predicto.
la ciuutat de Leyda, dels nou pròmens feren justar los següents: mossèn
Galceran Çaplana, Johan Vives, Pere_Arnau Segrera.
De mestre Berthomeu Sunyer. Del libre de misser Gallach.
Deliberaren los dits pròmens, vist lo encant fet dels béns de micer Johan de
Gallach per la Ciutat, en lo qual se mostre lo honorable mestre Berthomeu Sunyer,
beneficiat en la Seu de Leyda, haver comprat hun libre appellat Suma de
Dret Canònich, per preu de cent sous, e aquells haye pagats a
clavari menor de dita ciutat, e lo qual libre lo dit mestre Sunyer havie restituït
al dit micer Gallach o a son procurador, segons mostra per albarà, scrit de mà
de Leonart Fillol, servidor del dit micer Gallach, que lo síndich de la Ciutat
li face debitori e obligació de pagar dits cent sous de Santa Maria de Agost en
un any primer vinent, en un any aprés venidor, ut in forma,
béns de la Ciutat.
30
Acord de conduir els doctors i els mestres que hauran de llegir a l'Estudi
durant el curs vinent.
[Lleida, 13 octubre 1466]
Los dits honorables pahers feren justar los pròmens següents sobre lo fet del
Studi: Galceran Çaplana, Pere_Arnau Segrera, Ramon Perpinyà, Jaume Navarra,
micer Berriat Pelegrí, Odoart Çaporta, Jaume Vidal.
Deliberaren que attès que en lo Studi va molt per reformació de aquell
útil e honors de la Ciutat, que sien haguts e conduhits los doctors e maestres,
per legir les cadires doctorals e altres acostumades, sobre lurs salaris, e comunicar
ab los doctors de aquell, e per haver los diners de aquells remeteren-ho
als honorables Pahers e a micer Anthoni Riquer, Galceran Çaplana e Pere_Arnau
Segrera.
La Prohomenia de l'Estudi delibera sobre el salari dels catedràtics i la reparació
de les escoles de la Universitat.
[Lleida, 15 octubre 1466]
Die mercurii ·XV· octobris anno predicto.
la ciutat de Leyda, feren justar los pròmens següents sobre los fets del
Studi: mossèn Anthoni Riquer, Galceran Çaplana, Pere_Arnau Segrera, mossèn
Miquel Cardona, mossèn Bernat Pelegrí, micer Berthomeu Mahull, Johan
Navarra.
Dels salaris del Studi.
Als quals proposaren los dits honorables pahers com ells han parlat ab
micer Anthoni de Bardaxí, micer Johan Rossell e ab altres doctors e mestres
de les cadires de les scoles e Studi de la present Ciutat e que ells seran e són
contents legir ab los salaris del any proppassat, però que volen saber d'on o
qui
pagats. E axí mateixos demanen se adoben les scoles.
Dels salaris dels ordinaris del Studi.
Deliberaren que per quant va molt en la refformació del Studi e per lo legir
les cadires ordinàries e com és degut que sie haguda persona o persones segones
per assegurar dits salaris e que aquelles hajen mortitzacions e altres deutes
e emoluments de la Ciutat per pagar aquells, axí que lo que procehirà de aquelles
la mitat servesque als dits salaris e altra als deutes, en los quals los honorables
pahers e altres en noms propris són obligats. E dat compliment al menor
deute dels dos dessús dits, tots los altres servesquen als dits deutes. E que los
dits hon. pahers e pròmens, en noms propris, fajen dita e obligata als ordinaris
de pagar los salaris en les tandes acostumades, e que pels síndics los fermen
carta de indempnitat, ut in forma,
dites mortitzacions e moluments per pagar dits salaris, elegiren ab los honorables
pahers los dits hon. micer Anthoni Riquer, Pere_Arnau Segrera. E que lo
clavari major rebe dites mortitzacions e tingue compte e pague als dits ordinaris.
Obligació dels salaris del Studi
E de continent los honorables en Pere Texidor, com a síndich, mossèn
Johan Vives e mossèn Françoy Salvador, mossèn Miquel Cardona, micer Anthoni
Riquer, micer Berthomeu Mahull, Pere_Arnau Segrera en nom seu
propri e com a procuradors de mossèn Tomàs de Boxadors, en Johan Navarra
e Galceran Çaplana, en noms propris, prometeren e juraren pagar los salaris
ordinaris als ordinaris legints les cadires los salaris en les tandes acostumades
e segons l'any proppassat obligant los béns etc.
Testes, Anthonius Puig et Gil Ivanyes, Ilerde.
E lo dit Pere Teixidor, síndich predit, migançant sagrament fermà carta de
indempnitat als sobredits de la dita obligació, ut in forma etc.
ad invicem,
serie que per la dita obligació havien res a pagar, pagaran quiscú sa part etc.
32
A precs del catedràtic de Medicina Felip de Soldevila, es fa càrrec de la
càtedra de Filosofia Natural de l'Estudi de Lleida el menoret fra Papiol, mestre
en sagrada Teologia.
[Lleida, 19 octubre 1466]
De la cadira Filosofia Natural a Mestre Papiol.
Als quals pròmens fonch proposat per lo honorable mestre Ffelip de
Soldevila que ell l'any passat legí la cadira de Ffilosofia Natural, e perquè
ell té la de Medecina e ha a fer moltes absències, que porie dar bon recapte,
he ha parlat per legir aquella mestre Papiol, qui és hom molt sabut e dispost
en legir aquella. E lo dit mestre Papiol diu és conduhit legir la Taulegia en
Sent Johan, e axí no u porie fer, però han-ho fet, ho haurie a fer, ab libertat
e licència dels dits hon. pahers, e serie content per anar fora, e que ell
darie tal per legir en Sent Johan que serie servei a Déu e a la Ciutat servida.
Per què suplica vullen tollerar e dar-li licència e conduint-ne altre sufficient en
Sent Johan.
Deliberaren que actès que
ciència, e docte e útil a la cadira de Filossofia Natural, que en nom de Jesús
haje e lige aquella. E sobre la cadira de Taulegia en Sent Johan, si lo
que diu mestre Papiol serà ydòneu e sufficient, sie de nou conduhit, e si serà
vist als hon. pahers no ésser ydòneu, hajen altre mestre ydòneu per legir dita
cadira.
33
Davant les dificultats de la Paeria per la plega de l'impost de la Lliura de
l'Estudi, el Consell acorda de reduir el salari del lector de Teologia de l'església
de Sant Joan.
[Lleida, 29 desembre 1467]
Proposició de diminuhir los salaris del lector de Sent Johan e del ajudant.
E més, hi fonch proposat per lo honorable micer Anthoni Bardaxí dient
e suplicant lo dit honorable Consell los fos plasent diminuir los salaris del
lector que lig la Sancta Theologia en la sglésia de Sent Johan, lo qual ha
liures de salari, e lo del ajudant de notari de la Paÿria, que ha sexanta sous,
los quals salaris se acostumen de pagar de la liura del Studi, e com aquella
no se puxe arrendar ni se arrende ab gran part, tant com en dies passats, que
quant los dits dos salaris, ne són relevats a ell ni altres ordinaris que ligen
en lo Studi, no
e diminuhir los dits salaris.
Diminutió de salaris del lector de Sent Johan e del ajudant de notari de la
liura del Studi.
Quant al proposat per lo honorable micer Anthoni Bardaxí per la diminució
del salari del lector de la Sancta Theologia e del ajudant de notari de la Payria,
acordà e deliberà dit honorable Consell que attès que per la concorrència
del temps la liura del Studi no se arrende sinó fort poch, que midessen hà la
meytat que se
la Sancta Theologia en la sglésia de Sent Johan, lo qual havie e acostumat haver
vint liures de salari, que no haje de ací avant sinó dotze liures e no més, e lo
ajudant de notari, que
liura, no haje d'ací avant sinó trenta sous dels dits treballs e no més.
34
Un altre document relatiu al salari dels catedràtics.
[Lleida, 9 gener 1468]
Ultimadament hi fonch proposat per los dits senyors de pahers com ses
savieses no ignoraven lo donatiu que ere stat ofert a la noble dona Elfa, muller
del senyor Governador, de
part, e axí mateix com los ordinaris que legien en lo Studi no eren pagats, ni
trobaven modo com los pagarien, ni d'ori, per la qual causa foren lexats ja de
legir, la qual cosa ere total destrucció de la dita Ciutat si lo Studi se desbaratave.
E ells no havien ni trobaven modo ni manera, ni havien trobat fins
ací, d'on los poguessen pagar, si donchs no tornaven e posaven lo impòsit segons
l'any passat, ço és, en aquella mateixa quantitat e suma; per què
deliberar en lo dit negoci, jatsie haurie prou que fer bastàs a pagar les
dites coses.
Lo qual honorable Consell acordà e deliberà que lo dit negoci del dit impòsit
fos remès a Promenía, e de fet remeté a la Promenia del Parlament, que
vesen com se farie, ni en quina manera, vehent los càrrechs de la Ciutat quants
són e los ordinaris quant havien haver, ni si
de altra part. E que ans de finar la quantitat del dit impòsit, se hagués a referir
al dit Consell.
Els honorables mossèn Nicolau Pou, Pere d'Àger i Gabriel Spolter, paers,
proposen al Consell General que sigui imposada la gitada als veïns de Lleida;
si no, hom no podria pagar els lectors ordinaris de l'Estudi.
[Lleida, 15 gener 1468]
Més, hi fonch proposat per los dits senyors de pahés dients com la principal
cosa perquè lo honorable Consell ere stat congregat ere per significar-los com los
doctors e maestres que ligen les cadires en lo Studi de la present Ciutat, s'eren
lexats de legir, que bé havie
eren pagats de lurs stipendis ne salaris, ne menys sabien d'on se pagarien
ni poguessen ésser pagats, per la qual causa lo Studi estave en punt de desbaratar-se.
E que ells dits senyors de pahers ho havien proposat a la Promenia
dient-los los donassen consell en lo dit fet, e que pensasen d'on se pogueren
haver diners per poder-los pagar als dits ordinaris. Los quals no havien trobat
via ni manera d'on se poguessen pagar sinó per via de gitada, e que ells
consellaven ne havien consellat se lançàs semblant gitada del any passat e en
aquella matexa quantitat ensemps ab lo inpòsit del senyor Rey, e, pagat inpòsit,
del restant fosen pagats los ordinaris, e alguns altres deutes als quals
la Ciutat és tenguda e obligada. E altra via ni manera no podien trobar d'on
dites coses se poguessen pagar sinó per via de gitada. E ells no ignoraven
com lo Consell pus prop celebrat havien comès a la dita Promenia pensasen
d'on poguessen pagar los deutes als quals la dita Ciutat ere tenguda, e que del
que pensat haurien fos referit al dit Consell perquè hi pogués provehir e donar
conclusió. E axí, que
Que sie inposat lo inpòsit e gitada segons l'any passat e en aquella matexa suma.
Quant a la proposició feta per lo pagar dels ordinaris e altres deutes, los
quals per neguna via pagar no
deliberaren que puys altra via no
via de gitada, que fos feta la gitada ensemps ab lo inpòsit o fogatge del senyor
Rey segons l'any proppassat fonch inposat, e en aquella matexa suma, axí emperò
que fos vist per la Promenia apellada del Parlament com ni en quina manera
fonch partida la dita gitada l'any proppassat, e si
massa carregat a alguns, demenoesquen aquella quantitat. E si pòch a altres
aumenten aquells, atribuhint-los als dits prohòmens tant poder en lo dit negoci
quan lo dit honorable Consell havie. E que primerament ans que no faran
lo dit departament los dits prohòmens haguessen a prestar sagrament e homenatge
en poder de la hú dels senyors de pahés de bé e lealment haver-se en lo
dit negoci, tota passió on amor, rancor, favor, mala voluntat a part posades, instant
a la dita Promenia en Salvador Ribera tan solament en fer lo
compartiment.
El Consell de la Paeria tracta de la qüestió entre misser Assam i la ciutat
d'Osca, la qual, contrafent el privilegi unificador, mantenia en peu un Estudi
General. Vexacions dels lleidatans que anaven a Osca.
[Lleida, 13 juliol 1468]
Los honorables mossèn Johan Gralla, mossèn Simó Balaguer e mossèn Jaume
Urgellés, pahers, feren justar Consell General dins la Casa de la Paÿria[...]
Proposició de la alteració que és entre la ciutat de Oscha e micer Asam.
Al qual honorable Consell fonch proposat per en Johan Martí, Johan
Colteller major, e Johan Colteller menor, pelicés de la present ciutat, dients com
ells eren anats a la fira de Oscha per comprar ses mercaderies e coses de son
ofici, e per certa diferència e alteració que és entre dita ciutat de Oscha e lo honorable
micer Bernabé Asam los fonch dit los volien metre en la presó, perquè
ells hagueren stat amagats en una casa fins a tant los hagueren guiats. E en
la dita fira se trobà en Johan de Sent Johan, genre de Pere Belver, lo qual
meteren en la dita presó, e, sinó que provà ere de Barchinona, encara hi fore.
Per què suplicaven lo dit Consell volguessen parlar ab lo dit micer Asam e
donar algun respòs en lo dit fet, si no, que no
de la present Ciutat a neguna fira en Aragó, car per dit se tenen que tants quants
se trobaran en Aragó los faran penre.
Lo qual honorable Consell acordà e deliberà que, attès que del dit negoci
se haurie a parlar ab lo dit micer Asam, fos remès, e de fet remeté, a la Promenia
de la Guerra, donant-los tot aquell poder que lo dit Consell General ha
en provehir degudament en dites coses com mils los parrà.
37
Sobre la paga als catedràtics ordinaris de l'Estudi.
[Lleida, 11 octubre 1468]
Més, fonch deliberat per dit honorable Consell al proposat per dits honorables
pahés dients com los doctors e maestres que hajen a legir ordinàriament
en dit Studi no volien legir per no ésser pagats alguns del passat ni sabien
com ni d'on foren pagats del sdevenidor. Que fos remès, e de fet remeté dit
Consell, com ni d'on ni en quina manera foren pagats dits ordinaris, axí bé
dels ròsechs passats com encara del any propvenidor a la Promenia del Studi,
donant e atribuhint an aquella tant poder com lo honorable Consell General
ha per lo dit fet.
Poder al síndich
Donant encara poder al síndich de fer e fermar en nom de la ciutat qualsevol
obligacions e indempnitats e altres instruments, segons per la dita Promenia
fore deliberat, ni prometents ni obligants, ni[...]
Testes predicti.
38
El catedràtic misser Gispert de Remolins reclama el seu salari.
[Lleida, 20 novembre 1468]
Més, hi fonch proposat per lo honorable micer Gispert de Remolins, doctor
en Decrets, dient com a ell eren degudes algunes quantitats, per la Ciutat,
dels salaris a ell stipulats e promesos per legir ordinàriament en lo Studi de la
present Ciutat una cadira de Cànones, de les quals quantitats li here entratengut
lo magnífich mossèn Nicholau Pou, cavaller; per què soplicave lo dit honorable
Consell volgués donar orde en pagar-lo, altrament los suplicave lo haguessen
per scusat, que ell procehirie contra lo dit mossèn Pou.
Lo qual honorable Consell remeté dit fet ab tots incidents, dependents e
emergents a la Promenia del Studi, donant-li tant poder com lo dit honorable
Consell ha sobre lo dit fet.
39
Reclamació semblant feta pel doctor misser Joan Rossell.
[Lleida, 20 novembre 1468]
Proposició de pagar micer Johan Rosell
Ultimadament hi fonch proposat per dits pahers dients com lo magnífich
mossèn Nicholau Pou havie feta oferta pagar al honorable micer Johan Rosell
certa quantitat que li ere deguda del salari de la conducció de la Lectura
que havie feta en lo Studi com a ordinari. E en nom lur propri li havie feta
obligació de la dita quantitat, lo qual micer Rosell congoxave lo dit mossèn
Pou per què
Remissió a Promenia del Studi
Lo qual honorable Consell remeté lo dit fet a la Promenia del Studi atribuint
en aquella tot plen poder e tant com lo dit Consell havie per provenir
en dit fet e donar orde lo dit micer Rosell fos pagat del que degut li ere de alguns
emoluments de la Ciutat del que lo dit mossèn Pou li havie ofert pagar.
40
El Consell de la Paeria atorga cent sous per a afegir una hora més a la Facultat
de Medicina.
[Lleida, 19 maig 1469]
Proposició de afegir cent sous per la cadira de Medicina.
Més, hi fonch proposat per los dits senyós de pahés que
afegir cent sous als qui legiran les cadires de Medecina per forma que axí
com n'í ha dues, sien tres, ço és, que hajen a legir a tres hores del dia de Medecina,
axí com de les altres sciències, e serie cosa de evitar alguns inconvenients
e malenconies que en dies passats per dites cadires de Medecina se són seguides
entre los metges, e serie cosa de grandíssima utilitat dels stodiants.
Afegiment de cent sous per la cadira de Medecina
Lo qual honorable Consell, hoïda dita proposició e altres coses axí per los
dits pahers com altres narrades e dites, acordà e deliberà fossen afegits als ordinaris
que legien les cadires de Medecina en lo Studi de la present Ciutat
per lus treballs, cent sous, axí, emperò, que se haje a legir en lo dit Studi de
la dita scièntia de Medecina per tres voltes lo dia, e no en altra manera, los
quals cent sous se hajen a pagar de les pecúnies e loch hon se pagaran los altres
salaris dels ordinaris del dit Studi.
41
El Consell de la Paeria acorda que hom doni als catedràtics llur salari de la
gitada d'aquell any i de les quantitats sobreres de l'impost reial.
[Lleida, 24 agost 1469]
Proposició de pagar los ordinaris del Studi
E més, hi fonch proposat per lo honorable en Pere_Arnau Segrera dient com
los ordinaris del Studi no ajen pagats de lus salaris del any present, e la
festa de Sent Luch se atançava, e los dits ordinaris havien deliberat, puys pagats
no són, de no legir ni muntar gens en les cadires, e los stodiants havien
sentit dites coses staven en punt molts e los de més anar-se
la qual cosa serie molt dampnosa e carregosa a la Ciutat; per què
voler provehir en lo dit fet, car lo Studi, com sabien, ere hú dels principals
membres de la Ciutat.
Remissió a Promenia del parlament e inpòsit del dit fet
Lo qual honorable Consell, hoïda dita proposició e altres coses moltes, acordà
e deliberà que los dits ordinaris fosen pagats, axí com ere de rahó e de justícia,
puys havien treballat e
o gitada fets l'any present, remetent dites coses a provissions fahedores per
ésser pagats dits ordinaris ab tots incidents dependents e emergents a la Promenia
del inpòsit e del parlament, puys del dit inpòsit se ha a pagar dits ordinaris.
E si per la cuyta que és de la paga de dits ordinaris e per ésser la festa
de Sent Luch prop, e no desbaratar lo Studi, serà vist a la dita Promenia lo
dit impòsit e gitada ésser executat e plegat, de tot se face, remetent totes dites
coses a la dita Promenia, atribuhint-li tant poder com lo honorable Consell ha
sobre les dites coses.
42
El mestre en Medicina i rector de l'Estudi, Lluís de Fachs, amb un cert nombre
d'estudiants, intimen el Consell General que si no paguen als catedràtics
els salaris deguts, aquests no llegiran. I ja eren molts els escolars que preparaven
la roba i els llibres per marxar fora de Lleida.
[Lleida, 2 octubre 1469]
Proposició de pagar los ordinaris del Studi
Més, hi fonch proposat per lo magnífich mestre Luís de Fachs, mestre en
Arts e en Medecina e ractor del Studi de la present Ciutat, acompanyat de una
flota de studiants, dient e exposant al dit honorable Consell com lus savieses
no ignoraven com los ordinaris del dit Studi que havien legit l'any passat no
eren stats pagats, hoc encara, n'í havie alguns que
alguns ròsechs, e que havien dit hoc encara jurat dits ordinaris que, si no
eren pagats, no legirien hí muntarien en cadira negú d'ells; per la qual causa
molts dels stodiants se
que havien voluntat de venir, se
ni stodiar no
què
ho feyen certament s'ich aplegarie gran Studi, per la qual causa no se
seguir sinó grandíssim útil e profit a la Ciutat e habitants en aquella. E açò
fesen sens dilatar, per forma ell e altres poguessen scriure a alguns venguessen,
los quals staven preparats sperant avís.
Sie venuda la Cogullada per ·CCC· liures, les ·C· per pagar los ordinaris
E lo dit honorable Consell, hoÿda dita proposició, attès que lo dit Studi és
membre principal de la present Ciutat, e
per la grandíssima utilitat que
deliberà que fossen manlevades cent liures sobre lo terme de la Cogullada, no
obstant ja fos stada venuda al honorable en Simó Balaguer per preu de docentes
liures juxta forma de certs capítols, e fos feta venda del dit terme de la
Cogullada per tres_centes liures, si donchs lo dit en Simó Balaguer no volie
prestar les cent liures, a quelsevol persona que prestar volgués dites
de les quals ne fosen tornades les docentes al dit en Simó Balaguer per les
ordinaris en paga e prorata dels salaris a ells deguts del any passat, la qual
venda se hagués a fer en la manera e ab los capítols que fonch venuda al dit
en Simó Balaguer. E que no s'í pogués manlevar més ni pogués ésser venuda
per més sinó per les dites
de la ordinació que fonch feta pel Consell General les hores que fonch feta
la venda al dit en Simó Balaguer, ans, si se obtenie dita dispensació occorrent
qualsevol necessitat, no sie haguda per obtenguda, ans tots aquells que demanaran
dita dispensació encórreguen en la pena del jurament. E que del impòsit
e gitada fets l'any present en la present Ciutat fossen pagades dites cent lliures
que ara novament se manlevaran sobre la dita Cugullada, e aquelles fosen restituhides
e quitades al comprador de la dita Cugullada, del qual impòsit los dits
ordinaris se havien a pagar. E les restants
e quitadas de les restes dels impòsits e gitades que
e, si no y bastaran, hi sie fet compliment de les restes del any setanta
e de aquí avant tro a tant la dita Cugullada fos quitada e tornada en mans de
la Ciutat. Remetent totes aquestes coses, axí lo contractament, com lo fer e ordenar
los capítols de la venda, com qualsevol altres coses dependents e mergents
per lo dit negoci per qualsevol via, a la Promenia del Capbreu, donant
tant e tot aquell poder que lo dit Consell havie sobre les dites coses, donant e
atribuhint plen poder al Síndich de fer e fermar la venda desús dita e totes altres
coses que per la dita rahó seran deliberades per dita Promenia, etc. remetent etc.
obligant etc. Testes, discretus Petrus Tarroç, minor notarius et Bernardus
Ferrari, virgarius domus Patierie.
43
Gispert de Remolins demana al Consell General que li siguin pagats certs
deutes endarrerits del seu salari ordinari.
[Lleida, 22 gener 1470]
Més, hi fonch proposat per lo honorable micer Gispert de Remolins, soplicant
dit Consell li plagués donar algun bon orde e manera ab tota eficàcia
de fer-li la rahó e pagar-li de certs ròsechs li són deguts del salari del legir
ordinàriament en lo dit Studi de la present Ciutat. E açò
com hagués massa temps li fos degut, e jatsie que ell pogués bé usar de molts
remeys de justícia, emperò que no
bona equitat amb la Ciutat; per què
Remissió del dit fet a la Promenia del Capbreu
Lo qual honorable Consell remeté lo dit fet a la Promenia del Capbreu,
donant e atribuhint-li tant poder com ha lo dit Consell en provehir en dit
fet e donar orde de alguna part fos pagat dit Micer Remolins.
44
Una proposta al Consell General perquè sigui col·locat al Col·legi de Domènec
Pons un fill de Simó de Torres.
[Lleida, 17 abril 1470]
Proposició que sia col·locat lo fill d'en Simó de Torres, notari, en lo Col·legi.
Més, hi fonch proposat per lo discret en Simó de Torres, notari, que com lo
fundador del Col·legi del Studi de aquesta Ciutat hage ordenat que en lo dit Collegi
sia col·locat un fill de la Ciutat, studiant, a presentació dels senyors de pahers
e Consell tota veguada que lo dit loch vaguarà, lo qual loch vuy obté un fill
de mossèn Bertran Dezvalls, quondam,
e per quant ell dit Simó té un fill qui studie Cànones e és de parentela del
dit fundador de part de sa mare, e axí ha donat orde lo dit Valls, ab voluntat
de son frare e de mossèn Cardona, cunyat seu, ha feta procura a ell dit Simó
per resignar lo dit loch perquè lo dit son fill pusqua obtenir aquell. E per
ço suplica lo dit Consell, pus ell ha guanyada dita resignació e és de la
parentela lo dit son fill, voler desliberar e ordenar lo dit son fill entre e sia
presentat en lo dit loch, ultra que se
reputarà a molta gràcia e mercè.
Que lo fill d'en Simó de Torres sie presentat al prior e col·legials del Col·legi.
En quant al proposat per lo discret en Simó de Torres, notari, lo dit honorable
Consell, considerant que lo dit Simó ha guanyada la sobredita resignació
e ab beneplàcit dels parents del dit Valls, e té la procura per resignar, segons
diu e actès encara que lo dit son fill se asstereix ésser de la parentela
del fundador del dit Col·legi, acordà e delliberà lo dit honorable Consell que
per aquesta vegada lo fill del dit en Simó de Torres sia presentat en lo dit loch
del dit fill de mossèn Valls, donant e atribuhint poder als senyós de pahers
o als dos de aquells aquell presenten al prior e col·legials del dit Col·legi segons
és acostumat.
El Consell de la Paeria comana la forma d'esmerçar quatre -centes o cinc-centes
lliures per a proveir de queviures la Ciutat, singularment perquè els estudiants,
a causa de la penúria alimentària, no abandonin l'Estudi.
[Lleida, 4 octubre 1470]
Aprés proposaren la gran strema e pobresa de forments que ha en la Ciutat,
e per als studiants e per als altres que no troben forments, perquè
veure e delliberar què és de fer per provissió de la Ciutat, car los studiants se
van per no poder trobar forments.
E lo dit honorable Consell, quant als dos caps proposats per los honorables
pahers, és a saber, als forments per provissió de la Ciutat, acordà e delliberà
sie vist per los menestrals de la Ciutat la obra del pont sí és necessària e si
es pot flixar fins al stiu venidor, e si comportar se porà
ab voluntat de les persones eletes per los crehedors de aquelles, sien comanades a
una persona sufficient e segura ab aquelles millors canceles e seguretats
que fer ni ordenar se puxe, e aquelles sien smerçades en forments per provisió
de la Ciutat, a fi no vaguen dits diners e facen algun servey a la Ciutat. E
en lo stiu o a les messes venidores les dites pecúnies sien íntegrament restituhides
e en la dita obra del pont convertides, segons són stades destinades,
remetent aquest fet a la prudència dels honorables pahers e prohòmens de la
guerra[...]
46
El Consell estableix la manera com seran pagats els lectors de l'Estudi
en el curs tot just començat.
[Lleida, 18 octubre 1470]
Proposició com seran pagats los ordinaris del Studi ni d'on.
Més, hi fonch proposat per los dits senyós de pahers com no ignoraven
que lo endemà de la festa de Sent Luch tots los ordinaris qui ordinàriament
havien a legir en lo Studi de la present Ciutat per tot aquell any havien acostumat
a fer lurs principis. E com n'í hagués molts, e los de més, qui deïen no
volien fer dits principis ni menys legir en lo dit Studi sens que primerament
no fossen bé al segur de lus salaris acostumats, per la qual causa ells havien
congregada la Promenia del Studi per provenir en dites coses per lo gran dan
que
dits ordinaris fosen pagats de la gitada imposadora en lo any vinent axí com
ere stat praticat de alguns anys ençà, e que fosen mesos bé al segur. E perquè
la primera paga dels dits ordinaris se havie a fer a les festes de Nadal, e no és
acostumat imposar lo impòsit e gitada fins passat Nadal que fos imposat lo
del impòsit e gitada en lo mes de nohembre, e que fosen triades quaranta o
cinquanta persones de la Ciutat que bestraguessen lo que imposat los serà per
forma se puxe fer la paga primera del Nadal íntegrament. E si
donat a plegar dit impòsit e gitada a
porter, los quals hi havien donat bon recapte, en la col·lecta del dit impòsit e
sens despeses; per què
Sien pagats los ordinaris del impòsit del any venidor
E lo dit honorable Consell, hoïda dita proposició e altres moltes coses, acordà
e deliberà, attesa la evident utilitat e profit que
present Ciutat per lo dit Studi, que lo fogatge e gitada que
après les festes de Nadal del any propvenidor mil
per tot lo mes de nohembre primer vinent e que fos donat a col·legir
e plegar a
donat bon recapte en plegar-lo l'altra volta que
habitants en la Ciutat, ço és, en l'any mil
treballen ab suma diligència per totes ses forces en haver exhigit d'aquí a les
festes de Nadal del dit impòsit e gitada fahedora, cent o
se puxe per la primera paga als dits ordinaris. E que los dits senyors de
pahers treballen en haver de la marmesoria d'en Gallart cent lliures, les quals
eren stades ofertes, e lo que haver ne poran, e aquelles servesquen en fer la
segona paga als dits ordinaris en la festa de Sent Johan. E que aquesta quantitat
de la que haver se porà de la dita marmesoria fos presa de la dita gitada
fos convertida en luÿció e quitació de la Cugullada, ensemps ab lo que restarà
de la dita gitada iuxta la ordinació feta per Consell General per lo dit fet del
empenyorament o vendició de dita Cugullada. E si de la dita marmesoria no
podie haver neguna cosa, que los dits ordinaris fosen íntegrament pagats de
la dita gitada de lurs salaris com los anys passats. Remetent la taxació del
dit impòsit e gitada fahedora per lo any venidor a la Promenia que féu lo del
any present, atribuhint-li plen poder sobre totes les coses occorrents per la dita
gitada e impòsit ab tots incidents e dependents com del any present. E si cas
ere que los dits en Luýs de la Fàbrega e Felip lo porter no volien acceptar lo
càrrech de la plega, la dita Promenia hi puxe metre aquell plegador que bé
li venrà.
47
Els paers demanen al Consell que hom cerqui mitjans per a la paga de
Nadal als catedràtics ordinaris.
[Lleida, 2 desembre 1471]
Doctors ordinaris
E més, proposaren que, attès que los doctors cathedrants e legints les cadires
doctorals del Studi han treballat he fatigat de legir e és rahonable cosa sien
satisfets, e la primera taxa de llur salari sie a Nadal propvenidor, que
delliberar sien pagats e dar orde.
Que sien pagats los ordinaris
E mentre los dits vots se prenien e es rebien, lo dit honorable Consell sobre
les coses proposades dessús féu les delliberacions següents.
E quant a la solució e paga del stipendi dels ordinaris del Studi de la
present Ciutat, lo dit honorable Consell General acordà e delliberà que los ordinaris
del dit Studi sien pagats de aquelles pecúnies que més promptament
haver se poran. Remetent aquest fet a la dita Promenia de Capbreu ab tot ple
poder e tant com ha lo present Consell, ab tots incidents dependents.
48
El mestre en Medicina Lluís de Fachs reclama certes quantitats a ell degudes
per les lliçons donades a la Universitat de Lleida.
[Lleida, 20 febrer 1472]
Enaprés proposà lo honorable mestre Luýs de Fachs, metge, dient que com
a ell li sien degudes certes quantitats per la lectura de la cadira de Medecina de
temps passat e
pagat, que és de la gitada del fogatge, de hon semblants salaris se acostumen a
pagar, per què suplique provehir-hi ell sie pagat e no sie feta exempció de persones
en ell.
Que sien refets los albarans de mestre Fachs
Quant al fet de mestre Faxs, que li sien refets los albarans en hú e dreçat
a Luýs de la Fàbrega que
primer les consignacions fetes de dit impòsit.
49
Una altra reclamació del metge Lluís de Fachs al Consell General de la
Paeria. Pagament d'un deute a Eduard Saporta.
[Lleida, 15 maig 1472]
Del mestre Ffachs.
Encara proposaren que com al honorable mestre Loís Fachs, metge, sie deguda
certa quantitat per la lectura de la cadira ordinària de Medecina dels
anys passats e no sie pagat, e entenguen convenir la Ciutat per dita rahó
davant lo senyor Governador, sie cosa pus [rahonable], pus ha fet lo treball,
haga lo stipendi com los altres han degut, que
ell té albarans de manament [de pagar] dit deute, he ha obtenguda vènia per
poder convenir la Ciutat.
Que sie pagat mestre Fachs
Sobre lo qual fet lo dit honorable Consell General, vistes e atteses les coses
desús proposades e altres per dit fet fents, acordà e delliberà que lo dit
deute sia pagat al dit Mestre Fachs de les pecúnies del impòsit venidor del
[any] setanta_tres, consignat aquell sobredit impòsit e parts d'aquells, ço és,
de present per al cars, a ffi lo dit mestre Fachs sie pagat com és [de] molta rahó.
Que sie pagat n'Adoart Çaporta.
Enaprés los dits honorables pahers proposaren que actès que al ven. en
Odoart Çaporta, mercader, són degudes certes quantitats per ell bestretes en obrar
e reparar les Scoles de Leys, de Taulogia e de Lògica, de manament e per
delliberació de la Promenia del Studi que
com és rahó, puis ha bestret per la Ciutat, sobre lo que bestret ha.
Remissió de dit fet a la Promenia de Capbreu
Acordà e delliberà lo dit Consell General e la dita proposició remeté a la
Promenia de Capbreu, dant e atribuyint-li plen poder de pagar al honorable
en Odoart Çaporta del que bestret ha per la obra de dites Scoles, de allí e hon
poran e vist los serà mils e pus spedient e tant com ha lo dit Consell ab tots
incidents, e que sie pagat com pus prest fer se porà.
50
La Prohomenia de l'Estudi assenyala salari al metge Guillem Mascarell.
[Lleida, 2 juliol 1473]
Los honorables mossèn Galceran Çaplana, micer Johan Piquó, mossèn Bernat
Siurana, pahers l'any present, justaren los pròmens següents: mossèn
Miquel Cardona, micer Berthomeu Mahull, micer Asam, micer Bernat Pelegrí,
Aduart Çaporta, Johan Navarra.
Franquesa de mestre Mascarell
Los quals, a proposició dels honorables pahers, acordaren e deliberaren que
mestre Guillem Mascarell, metge, legint ordinàriament la segona cadira de Medicina
en l'Estudi, vista la bona condició e residència personal fa en la present
Ciutat e comport done als habitants de aquella en lo salari a ell pertanyent,
ço és, que hage aquell, axí com mestre Felip ha, ab íntegre d'ací avant.
51
Proposició per a fornir de blats la Ciutat a l'objecte que els estudiants i altres
persones necessitades n'estiguin ben proveïts.
[Lleida, 10 i 12 setembre 1473]
Los quals, a proposició dels honorables pahés sobre la provisió dels blats
fahedora, acordaren e deliberaren que quant al fet de la provisió per ara necessària
als studiants e persones de la ciutat menesteroses de blats, que de present
sie feta cerqua per la present ciutat per los hon. pahers, cascuns per sa
parròquia, ab hun o dos pròmens cascú que vists los seran, e sàpien cascun
quant forment e blat tendran e quants mengadós, así sabut, se puxen propendre
blats de aquells per als desús dits studiants e persones menesteroses, enaxí
que, prenent-ne de hun singular hun cafís, repetit ab albarans e com vist serà
als hon. pahers entre aquells, e pagat ans que no
singular altre cafís, así sie provehit a obviar al desús dit. E sabut quant forment
sobre en la dita Ciutat, e levada la provesió que serà mester per a sembrar,
sie vist quant blat serà mester a provesió de la Ciutat, quant a la provesió
fahedora de blat per al sdevenidor. Acordaren e deliberaren que sie scrit a mossèn
Pere_Luís de Olzinelles, senyor de Torreserrona, li plàcie venir ací, e sie
parlat ab ell e ab mossèn Botella e altres senyós de lochs e persones de lochs
circumvehins e persones e pendre tants blats com poran. E per expedició de
dites coses sie tramesa una persona hàbil, discreta e entessa per distoner [sic]
dits blats e contractar ab les persones que sabran vendran blats e a parlar aquelles
e qui prendrà dits blats per la Ciutat, axí que, si vendre-los-àn, la fadiga
sie de Leyda asò que retornar sie vist si haurà prou blats perquè no calgue anar
a les parts marines.
[En la sessió del 12 de setembre]
E encara acordaren e delliberaren que, attès que
del honorable mossèn Siurana, paher, e en Pere Sunyer, prohom, que Francí
Salvador és stat inobedient jurar com dit és, ocultàs quant blat tenie e encara
ha perturbat son germà no juràs e ha dit e fet alguns actes inobedients e menyspreu
del dit paher, que sie mès en la presó, e que stigue per dos dies. E que del
forment tenen los ne sie presos
per a les persones menesteroses e stodiants, com sie bé de la Ciutat e conservació
del Studi e persones miserables.
Conducció de la càtedra de Decrets a favor del doctor misser Bernabeu
Assam, ciutadà de Lleida.
Lleida, 5 octubre 1473
de [Leyda], e ab intervenció del honorable en Francí Coll, clavari l'any
present del Studi elet lo honorable Consell General present e consentint
poders e demés e han acostumats en virtut de privilegis inconcussament observats
d'elegir e conduhir hun dels legints quatredans en cascuna facultat, elegiren
e conduÿren lo honorable micer Bernabeu Asam, doctor en decrets e
ciutadà de la present Ciutat, per a la cadira del Decret del present any ab lo
salari e emoluments acostumats.
Testes,
Vilaplana menor.
E de continent sobrevingué lo dit micer Bernabeu Asam, elet dessús dit
e acceptà la dita cadira segons dita elecció.
Testes predicti.
53
La Prohomenia de l'Estudi de Lleida acorda de reparar les escoles i de
posar a la deliberació del Consell General de la Paeria la qüestió del salari
dels catedràtics.
[Lleida, 11 octubre 1473]
Los honorables pahés mossèn Galceran Çaplana, micer Johan Piquó, pahés
l'any present, feren justar la Promenia de l'Estudi e foren-hi los dejús
scrits: mossèn Francesch Sunyer, micer Berthomeu Mahull, Pere_Arnau Segrera,
micer Balambeu Asam, micer Bernat Pelegrí, Aduart Çaporta, Johan Suera,
Johan Navarra.
Los quals, a proposició dels honorables pahés, que proposaren que Sent
Luch ere molt prop e los legints e ordinaris havien a legir e les scoles staven
molt malament, que
provehir-hi, acordaren e deliberaren e donaren poder a mossèn Pere_Arnau Segrera
e a
Quaresma e lo diner de la carn de la Quaresma aquella persona o persones,
e per aquel preu que vist los serà, e paguen a
segons és tengut per capítols ja fets.
Més, proposaren que los legints ordinaris no volen legir sinó stant al segur,
axí que
que diluns propvinent sie tengut Consell General per dita faena, e allí deliberat
serà.
Quant al fet proposat per micer Remolins, que diu li són degudes bé
o
del Blat a qui n'és remès per Consell General.
54
El Consell General de la Paeria pren a càrrec seu les propostes fetes set
dies abans per la Prohomenia de l'Estudi.
[Lleida, 18 octubre 1473]
Del salari
Més, proposaren que com lo Studi de la Ciutat sie hú dels principals membres
de aquella, e sie cert comencen a legir tal dia com huy ab los salaris acostumats
e com per cessament de pagar les rendes axí de marmessories com altres
no y hage forma de pagar los salaris dels doctors cathedrans legints en dit
Studi, e sie necessari aquells ésser pagats, com axí e a inducció d'ells e hagen
començat legir prometent-los ells en lo present Consell se proveyrie de llur
paga, e al temps serien pagats, e en los termes acostumats, que
e provehir sien pagats dits doctors cathedrans legints.
Adob de Scoles
Encara proposaren que, com les Scoles del Studi sien molt dirruÿdes, axí
per cubertes com per solaments, que sie molt necessari provehir-hi a ffi aquelles
sien sostengudes, que
ans que altres.
Salari dels doctós. Adob de Scoles
Sobre la proposició del salari dels doctors legints e ordinaris e obres de les
Scoles, acordà, delliberà e remeté dits fets a cascú d'aquells lo present Consell
General als honorables pahers e pròmens del Studi ab tot poder de fer qualsevol
provisions necessàries e que vistes los seran per dit fet, e despendre axí
diners del diner de la carn de la Quaresma, ròssechs deguts, axí del diner de la
carn, com alias,
tant e tant bastant poder com ha lo present Consell General, e haver porie ab
totas incidents, dependents e emergents etc., enaxí que per defaliment de potestat
alguna cosa o coses per ells fetes en temps algú no puxen ésser abolides,
ans sien perdurables. E donaren de present poder a
present, e Consell de la Promenia face e ferme totes e sengles cartes de censals,
letres de cambi, cartes de indempnitats a persones obligadores ab specials
e generals obligacions, hostatges, e altres segons ut in alia[...]
Mestre Calderó
Més, acordà, delliberà e remeté lo present Consell la suplicació dada per
part de mestre Calderó als honorables pahers e pròmens del Studi ab tot poder
e tant com ha lo present Consell.
55
La Prohomenia de l'Estudi pren mesures per a la reparació de les escoles
i assegurar el salari dels doctors conduïts.
Lleida, 26 octubre 1473
mossèn Miquel Moliner, mossèn Galceran Çaplana, mossèn Bernat Siurana,
pahés l'any present, feren justar los prohòmens següents: mossèn Miquel
Cardona, mossèn Nicholau Agulló, micer Berthomeu Mahull, micer Anthoni
Riquer, Pere_Arnau Segrera, Pere Sunyer, Johan Suera, Aduart Çaporta,
Johan Navarra, Luís Serra.
Salari dels ordenaris
Los quals, a proposició dels honorables pahés sobre lo salari de què seran
pagats los doctors e cathedrans legins e ordenaris, atès que los impòsits cessen,
acordaren e deliberaren que atès que y ha pecúnies del impòsit del any
que de aquell sien preses les quantitats necessàries per a la primera paga de Sent
Thomàs, ab tal pacte que, tota hora que lo dit impòsit se haurà a pagar, sien restituïdes
les dites quantitats que preses seran per dita primera paga e hon vist serà
les hores als dits honorables senyors pahés e pròmens del Studi, manant de
present los albarans nescessaris als colectors de dit impòsit, ut in forma,
quals albarans los sien liurats a vespra de Sent Thomàs.
Obra de les scoles
Més, acordaren e deliberaren que per obrar les scoles de dit Studi e per torna
les
los folis e miserables. Enaxí que sie fet lo compte d'aquells e del que pagat
s'és. E vist quant és degut, sie sostret lo collidor e ses fermances paguen.
Salari del reverend mestre Antoni Caldera, igualat com els altres doctors de
l'Estudi.
Lleida, 24 desembre 1473
Divendres al ·XXIII· de dehembre any ·MCCCCLXXIII·.
Los honorables mossèn Galceran Çaplana, mossèn Bernat Siurana, pahers
l'any present, feren justar los prohòmens següents: mossèn Johan Agostí, mossèn
Bernat de Sent Climent, Pere_Arnau Segrera, Simó Balaguer, Manuel de
Vilaplana, Odoart Saporta, Luís Serra, mestre Calderó per
Los quals, hoÿda la proposició dels honorables pahés sobre lo que és demanat
per mestre Calderó, que demane ésser eguallat en lo salari als altres doctors,
com és stat fet als altres doctors de altres facultats, hoÿda la remissió feta per
lo honorable Consell General a la Promenia present, acordaren e deliberaren
que en lo nom de Déu, vista la utilitat que lo reverent mestre Anthoni Calderó
fa en la present Ciutat, axí per dita lectura com per prehicacions e en altra
manera, que sie egualat per al present any e per d'aquí avant iuxta la forma
dels altres en lo salari, e li sien dades
forma.
57
Per una lletra rebuda de part del Rei, els paers i els prohoms de Lleida acorden,
bé que absent per la seva ambaixada a la Cort de Joan II, de conduir misser
Bernabeu Assam per al pròxim curs a la càtedra de Decrets.
Lleida, 24 març 1474
Digous a ·XXIIII· de març any ·MCCCCLXXIIII·
Los honorables mossèn Miquel Moliner, mossèn Galceran Çaplana, mossèn
Bernat Siurana, pahés l'any present de la ciutat de Leyda, feren justar los
pròmens del Studi, e foren-hi los següents: mossèn Miquel Cardona, mossèn
Ramon de Perpenyà, Pere Sunyer, Johan Torres, Luýs Serra.
La cadira de micer Asam
Als quals proposaren los honorables pahers dients que ells han rehebut
una letra del senyor Rey sobre la cadira de micer Asam, qui és en servey del
senyor Rey en la embaxada, per la qual no li deu res éser levat mes anadit,
e com sia costum la Ciutat, per privilegis, e pretenga és en posesió de nomenar
un doctor en cascuna facultat e gratificar aquell en la cadira.
Los quals acordaren e deliberaren lo magníffich micer Bernabé Asam
doctor gratificaren en la lectura o de dita cadira del Decret del Studi de la present
ciutat per al any venidor ab lo salari e emoluments acostumats segons la ciutat
pot e ha acostumat fer en virtut de privilegis
58
Els frares menors reclamen el dret a regentar la lectura de la Teologia dins
l'Estudi de Lleida, davant el Capítol de la Seu, de la qual ensenyança havien
estat foragitats.
Lleida, 3 octubre 1474
Die lune, tertia mensis octobris anno a nativitate Domini ·MCCCCLXXIIII·.
Convocati, etc. Decanus, Çacirera, Periz, Vallterra, Perpenyà, Sopiera, Capdevila,
Rafael vicarius, Rossell et Vaquero, canonici capitulantes, etc., fuit
coram eis ven. dominus Felipus Arnaldi, iurisperitus civitatis Ilerde ut sindicus
et procurator Monasterii et conventus fratrum minorum civitatis Ilerde
in domo capitulii, qui dixit talia, vel similia, verba in effectu:
Per los predecessors vostres, ensemps ab la ciutat, fonch feta tal concòrdia
ab lo honorable Convent dels Frares Menós de la present Ciutat, que per a
tots temps fonch donada e atorgada la lectura de Teologia perpetualment a
frares menós, en certa forma e manera segons en certs capítols fets entre dits
Capítol e Ciutat de una part e lo honorable Convent de altra se conté, e en
virtut de dita concòrdia dit Convent sia stat per molt grandíssim temps en
pacífica possessió de aquella. E ara, no sab per què ni ab quina causa, saltim
justa, ab la honor e reverència que
despullat de la dita lectura, per què us suplique e requir dit Convent torneu
en dita possessió de dicta lectura iuxta dits Capítols, dels quals vós dó còpia
corregida, etc.
facere quod de iure tenerentur non tamen se ufentes in potestate, et instrumentum
non claudi absque ipsorum responsione.
Testes, discreti Antonius Sopiera, et Johannes Sauri, pbri.
59
Els frares menors de Lleida recorden als prohoms de l'Estudi que l'ensenyament
de la Teologia a la Universitat pertany a ells.
[Lleida, 8 octubre 1474]
Die ·VIII· octobris anno predicto ·MCCCCLXXIIII·
Manuel de Vilaplana, mossèn Bernat Florensa, pahés l'any present, feren
justar los pròmens següents del Studi: mossèn Çaplana, mossèn Serra,
mossèn Sunyer, Odoart Çaporta, Johan Torres, Luís Serra.
Als quals proposaren los honorables pahés dients que lo Guardià de Framenors
ere vengut a ells sobre lo fet de la cadira de Tehologia la qual allege
e diu que és donada a ells segons certa concòrdia entre la Ciutat, Capítol
e ells dits frares, e per açò los havien ací aplegats que
consellar com se farie ni a qui la darien.
Acordaren e deliberaren que sien aguts los advocats de la Ciutat, e si mester
serà los del Capítoll, e que sie vist per justícia, e què
facen. E que los honorables pahers facen relació al dit Guardià, e si mester serà
hi sien ajustats altres juristes, remetent tot açò als senyors de Pahers.
60
Els honorables misser Bertomeu Mahull, mossèn Vilaplana i mossèn Bernat
Florença, paers, junt amb ells prohoms de l'Estudi, donen ordre de reconèixer
les cases dels límits universitaris que per desperfectes causats durant la guerra
necessiten d'ésser reparades.
[Lleida, 15 octubre 1474]
Die ·XV· octobris anno predicto.
Florensa, pahés l'any present, justaren los pròmens del Studi mossèn
Sunyer, mossèn Pou, mossèn Çaplana, Jaume Urgellès, Diago Cívico, mossèn
Orriols, Pere Alegre, Pere Sentís, Johan Torres.
Adob de les cases dels límits del Studi
Los quals donaren plen poder a mossèn Manuell de Vilaplana, paher, per
la Ciutat e mossèn Garcia de Vallterra [pel] [Capítol] vagen a veure e regonèxer
les cases del Studi e aquelles facen adobar, dant-los tan poder com a la present
Promenia quant és les cases dels límits del Studi.
61
El Rector de l'Estudi es queixa davant els paers de Lleida per les intromissions
de l'oficial del Bisbe dins la seva jurisdicció.
[Lleida, 26 novembre 1474]
Sobre lo fet del Studi.
Los quals, a proposició feta per los hon. pahers sobre la brega que és seguida
per e entre los stodiants o alguns d'ells, per la qual sobre la execució
de les penes apposades contra tals e lo Rector preté a ell pertany-se e lo Oficial
[del] [Bisbe] lo inhibex, dient a ell pertany-se, cominant lo dit Rector no se
entremetre, car si u fa, li proceyrà per via de Constitució de Tarragona e en
altra manera sobre que ells són estats requests per part del Rector dient que,
com per privilegis reals lo Studi sie dat a la Ciutat e ella sie patrona de aquell
e conservadora, li vullen fer costat e ajuda a ofici observació de llurs privilegis,
acordaren e delliberaren que actès que per privilegis reyals a la Ciutat
és dat lo Studi e, com és dit, és patrona e conservadora, e lo honor e profit sie
de aquella e dels habitants, que en lo nom de Déu per los hon. pahers personalment
intervenints-hi, e per lo síndic, e si serà mester per los advocats de
la Casa, axí en disputes, ordinacions, parlaments o
ajuda, sforç, calor e cara tals quals mester seran, e observació de llurs
privilegis e statuts, e los advocats consellaran poder a deure
Studi, qui és hun dels principals membres de dita Ciutat, sie en sos drets
defès e ajudat e mantengut, ço és, degut per lo bé de la Ciutat.