Els jurats de Mallorca manen als frares menors enviats a la cort reial que es
desentenguin de l'actuació dels cònsols de la vila de Perpinyà sobre l'abrogació
de les imposicions decretades per Jaume III
AJDM,MSL/354, fol. 101v.
Ad
sequens litera ffratribus minoribus.
Con aiam entès per alscunes persones dignes de fe que los cònsols de la vila
de Perpenyà per demanar que la imposició sia remoguda a eyls e a nós e si en açò
los dits cònsols esperen la vostra presència en axí que ensemps la remoció de la
dita imposició fos demanada e no
nostra, per ço com removem a vós la dita imposició se deu fer per deute de nostres
franqueses e libertats e los dits cònsols açò no pusquen demanar sinó de gràcia.
Emparamor d'açò notificam-vos nostra volentat que vós per vós mateix demanets
la dita imposició esser remoguda segons la forma a vós liurada sens los dits
cònsols e açò reputam a vós esser melor e pus profitós, nostre sènyer sia ab vós e
us eiudés [?] en vostres afers.
anno domini
Jurats e prohòmens de Mallorques.
Capítols presentats pels missatgers de Mallorca davant el rei Jaume III.
ADM, MSU354, fol. 100v.
Capítol de la misatgeria principal.
Primerament demanem e sopleguem al senyor rey ab aquela reverència e
humilitat, la qual se pertany, que li plàcia de tot en tot revocar los manamens per
eyl fets al lochtinent de Mallorques de metre e ordenar en lo regne de Mallorques
certa imposició e de adobar e appareylar galeas per la guerra del rey del Guarp e
encare revocar lo manament e la ordinació e la comissió feta als deputats et
culidors de la dita imposició e totes altres coses develants ne seguides per los
manaments damuntdits, com los dits manamens la serenitat e faeltat reyal en totes
coses salva sien fets contra les franqueses, immunitats del regne de Mallorques e
en destrucció e disipació e en diminució del bé públic del dit regne e per
consegüent en dampnatge del senyor rey al qual lo profit e el dampnatge
principalement s'esguarde.
Les informacions fetes sobre
estretes e continuades demunt en lo present libre en cartes
Item
plàcida de revocar e anul·lar e tassar la comisió novelament feta a
a
aquella e los libres de la dita imposició e que agen compte dels aministradors
d'aquella axí com en la letra reyal d'aquèn feta és contengut com lo dit manament
e les coses seguides d'aqueix, salva en totes coses la honor de la reyal magestat
sien fets contra les franqueses, libertats de Mallorques e no
les raons següents.
Primerament, etc. així con se conté damunt en cartes
És, emperò, cert que abans que
Mallorques que fo ordonat ex causa que los preÿcadors romanguessen e que los
frares menors anassen tant solament e axí foren mudades les letres sots
idus septembris
Roger de Rovenac, governador de Mallorca, assabenta els batles forans sobre
la presència de 8 galeres armades de Pere IV al port de la ciutat de Mallorca
i els mana que, si s'acosten als seus batlius per proveir-se d'aigua, ho permeti,
però sense que els tripulants tenguin contacte amb la població.
ARM, AH (LC) 3, fol 26r.
De nós en Roger, etc. als amats universes e sengles batles de la isla de
Mallorqua als quals les presents pervendran o a lurs lochtinents, salut e dilecció.
Certifficam-vos per les presents qu'en lo moll de la ciutat de Mallorcha ha
galeas del senyor rey d'Aragó e no sabent que entenen a fer, per que vos deym e
us manam que si les dites galeas hó alcuna d'aquelles a les mars vostres vesíets e
gitaven hòmens en terra per poder aygua que no l'us ho vedàssets, mes si volien
entrar als lochs populats vostres que lurs vedets d'entrar ab fort manera. Data.
Roger de Rovenac posa a l'aguait les naus mallorquines que són al nord
d'Àfrica davant el fet que Pere IV ha enviat l'estol de Pere de Montcada per
damnificar-les.
ARM, AH (LC) 3, fols. 85v-86r.
De nós en Roger de Rovenach, etc. al amat en Ramon Asselm de Mallorqua,
patró de la nau d'en Pere de Bertrans e d'en Burguet de Barchinona, salut, etc. Per
tenor de les presens vos certifficam que
ab lo seyor rey d'Aragó, perquè lo senyor nostre rey se n'és tornat en Rosseyló, e
lo senyor rey d'Aragó haia tramès al Estret al noble en Pere de Monchada, almirall
de les sues galees, e ha manat an aqueyl que de tot lur poder dampnifichen tots los
sotsmeses los quals trobar poran de nostre senyor lo rey, hanan hó estan hó venén
de Barbaria. Emperamor d'assò nós, volens als sotsmeses del dit senyor nostre rey
proveir a peryls e dampnatges que no sien per aquels sostenguts, diem-vos e us
manam espressament de part de nostre senyor lo rey que vós, ab la maior
diligència e cura que vós porets, pensets de espatxar e de carregar e de complir
vostre viatge, certificam-vos que nós ab nostres letres trametem als mercadres de
One que ivassosament vos deliuren les robes. E si per ventura galeas hó armada hó
qualque navilis del senyor nostre rey d'Aragó vos volien agreviar hó dampnificar
en deguna manera que vós, ab tot vostre poder e ab tota fortsa, vos definats e la
nau e les robes e mercaderies que en aquella serien, a tot salvament vostre e de la
dita nau e robes e géns en aquella estants. E si conexien que
altre qualque qual que no fos sotsmès de nostre senyor lo rey se feyan de no ajudar
o de no valer ni deffendre. Manam-vos que aqueyl o aquels pertigats e tengats
encloses axí quant preses e aquels amenats ab la dita nau en Malorqua; sobre assò
vós havent axí quant no
siats molt loat e que no puscats de mala cura e diligèntia esser reprès.
supra.
Notícia sobre la partida d'un estol catalano
Mallorca, cap al Principat
-ARM, AH (LC) 3, fol. 129r.
Doc. cit. LI. LLITERAS: Arta en el siglo XIV [...] , pàgs. 370-371.
A mossèyer en Bernat de Buadella, cavaller
Fem-vos saber, sèyer, que habem resebudes vostres letres e aquelles bé
enteses. E com nós haiam letres haüdes ara en present del balle de Pollensa en les
quals nos fa a ssaber que
galeres del senyor rey d'Aragó dimarts hora de mig jorn desplegaren en alta mar
partén de Manorcha bé
vos manam que vós laxets anar les géns a fer lurs afers e manats a eles e als balles
dels lochs que aquí són que volenterosament e abrinada e no ab triga fossen
appelats de tornar aquí hó en altra part tota vegada que ops serà, e d'assò los
amonestats sàviament axí quo mils porets.
contrària vos no sabíets.
Ordre de foragitar de Mallorca tots els súbdits de Pere IV que no vulguin
prestar homenatge a Jaume III
ARM, AH (LC) 3, fols. 133v-134r.
Doc. cit. R. ROSSELLÓ: Sant Joan. Segles XIII-XIV [...] , pàg. 54.
civitate constitutis ad quos presentes pervenerint vel eorum locatenentibus, salutem
et dilectionis. Mandamus vobis et utruque vestrim quatenus visis presentibus in
locis vostri bajulini faciatis preconitzationem sequentem publice proclamari:
Ara hoiats que mana lo loctinent del senyor rey, que tot hom de qualque
condició que sia que estiga ab sí o ab altre que sia de la terra hó senyoria del rey
d'Aragó que deja eyxir, desemparar la illa e
següent sots pena del cap a perdre sens tota mercè, si donchs dins lo dit temps no
és vengut fer sagrament e homenatge al balle reyal del dit loch de feeltat al senyor
rey nostre e deffendre contra tot hom la honor del dit senyor nostre rey e la terra,
e
manlevats per la marcha del senyor rey.
preconitzationis facte iuramenta [?] cedat tempus dicti mensis apud iurisdictionem
vostram et sique fuerint oriundi de districtu domini regis Aragonum habentes ibi
uxores vel domicilia aut comorantes per nuntio sub mercede que se homines propios
et solidos domini nostri regis facere voluerint ac prestare homagium et
fidelitatis sacramentum domino nostro regi. Comitimus vobis tenore presentium et
mandamus quod ab illis talibus auctoritate regia in nomine ipsius dominus nostri
regis recipiatis homagium ore et mani bus ac fidelitatis sacramentum et illos
hominis velut solidos et proprios domini nostri regis liberaliter admitatis, et hos
iurare volumus et fidelitatem prestare cum homagio sub hac forma:
"Yo, aytal, d'aytal loch, de certa sciència e en bona fe me fas home sòlit e
propri de monsènyer lo rey de Malorcha e de son succehïdor en lo sey regne, e
promet e jur als sants de Déu evangelis que de tota ma vida e de tot mon poder e
ma fortsa mantendré e deffendré per obra e de fet e de paraula monsenyor lo rey
de Malorqua e tota la sua honor contra totes les géns del món axí quant ver e feel
vassayl e és tengut defendre son senyor [e en nom de mon senyor fas això en balle
sagrament de feeltat de mans e de boca e si re contra lo dit senyor] rey hó
mermament de la sua honor hó del seu regne hoia manifestament hó amagada que
tantost assò ab gran voler revelar a monsenyor lo rey hó a son loctinent o a altre
official seu".
illarum nomina scribi faciatis sub per missionem premissa. Verumtamen si aliquo
fuerint de districtu domini regis Aragonum que dumtaxat quamdiu in regno
Maioricarum degerint voluerint manutenere et deffendere dictum nostrum regem et
eius honorem et de hoc voluerint prestare sacramentum et homagium fidelitatis domino
nostro regi. Comitimus vobis similiter et mandamus quatenus auctoritate regia
et nomine ipsius domini nostri regis tales volentes huiusmodi homagium prestando
gratiose et benigniter admitatis. Et hos jurare ac homagium prestare sub hac
forma:
"Yo, aytal, d'aytal loch, en ma bona fe promet e jur als sants de Déu
evangelis e fas homenatge de mans e de bocha a vós, en balle, per nom del senyor
rey de Malorqua, reebent que yo aytant quant seré ni estaré en lo regne de
Malorqua mantendré e deffendré de tot mon poder e ma fortsa per obra e de fet e
de paraula lo senyor rey de Malorqua e totes ses géns, e
res no faré contra aquella, ans ajudarà a mantenir aquella leyalment, axí quant feel
vassayl del seu regne. E si re contra lo dit senyor rey o mermament de la sua honor
o del seu regne hoia manifestament o amagada que tantost ho revelaria al dit
senyor rey o a son loctinent o official seu".
faciatis scribi nomina illorum sub promissione sepedicta. Propterea mandamus
vobis quod circa diligentiam adhibeatis bonam. Et lapso dicto mense quascumque
inveneritis de iurisdictione domini regis Aragonum que non prestiterint homagium
ad nos captos fideliter transmitatis. Data ut supra.
Roger de Rovenac mana que les persones que denunciïn béns de súbdits
aragonesos no siguin penades per no haver-ho fet abans, i se
cinquena part dels béns denunciats.
ARM, AH (LC) 3, fol. 215v.
Doc. cito R. ROSSELLÓ: Aportació [...] , pàg. 22.
Minoricam, salutem, etc. Noveritis vos ex mandato dicti domini nostri regis fecisse
in Maioricam publice proclamari preconitzatione sequentem:
Ara ojats que fa a ssaber lo loctinent de part del senyor rey que tot hom que
sàpia béns, mercaderies hó altres coses qualsque quals dels sotsmeses del senyor
rey d'Aragó que no sien estades encara denunciades que aquel que les denunciarà
d'aquí avant serà absolt de la pena car no havia denunciat e encara que aurà la
quinta part de la valor de so que denunciarà.
insula publice proclamari faciatis. Et si quas forsiam a
quam dicta preconitzatio facta fuit in Maioricam aliquod de dictis bonis denunciare
quatenus cum inde per eos vos requisitus eis in continenti dare faciatis quinta parte
de hiis que denunciaverint coram vobis. Data ut supra.
Nomenament del noble Pagà, germanastre de Jaume III, com a capità de les
marines de Ponent, i dels nobles Àries Ferrandis i Pere Torrella.
ARM, AH (LC) 3, fol. 272r.
Doc. cit. R. ROSSELLÓ: Cronicó felanitxer (1228-1399) [...] , pàg. 113.
De nós en Roger de Rovenach, etc., al noble en Pagà de Malorcha, salut e honor.
Com nós per lo negoci de la present guerra que és entre lo dit senyor nostre
rey e
vós capità e defenedor dels lochs, so és a ssaber: de Bunyola de Banyalbafar fins a
la Porrassa. Emparamor d' assò confisans de la vostra gran leyaltat e feeltat e de la
vostra bona espertea e diligèntia, per tenor de les presens vos constituïm e
ordonam capità dels dits lochs e cometem a vós ple poder e general axí quo a
capità, de manar e requir tots los hòmens, axí bé a cavayl quo a peu, dels lochs
damontdits e dels altres lochs los quals a vós havem consignats sobre los quals
puscats usar ab plena e tota compulsió, fotsa e jurisdictió e poder axí quant capità
sobre semblans fets e coses constituït als quals hòmens a cavayl, los quals vos
havem consignats, e altres a peu dels dits lochs, manam per tenor de les presens
que en los loch[s] damont dits a vós e a tots vostres manaments e ordinacions
obesesquen axí quant a nós.
Ferrandis et Petro Torroella.
Roger de Rovenac, governador de Mallorca, mana que tot el bestiar que és
prop de les marines de l'illa sigui conduit a l'interior per tal que no pugui esser
pres o mort per l'armada catalano
ARM, AH (LC) 3, fol. 281r.
De nós en Roger de Rovenac, etc., als amats tots e sengles balles de la ylla de
Mallorches fora la ciutat costituïts als quals les presens pervendran hó a lurs
loctinens, salut e dilecció. Manam a cascun de vosaltres que vistes les presens tot
lo bestiar gros e menut, ab lana e menys de lana, de quisquesia, lo qual sabrets ni
porets trobar en les marines nostres, fassats partir, lunyar e remoure e metre dins la
terra de la ylla damontdita, lunyan tant aqueyl bestiar de les dites marines que no
puscha esser pres ni mort per estol hó armada del rey d'Aragó ni per enemich del
senyor nostre rey. E assò manam esser cridat en los lochs vostres públicament e
que, sots pena de perdre lo bestiar, que dins vuyt dies aprés la recepció de les
presens a avant nombradors aquest nostre manament e les coses assí contengudes
sien complides tota triga i escusatió foragitada.
Roger de Rovenac ordena als batles i prohoms de Mallorca que constrenyin
els homes a cavall de cada batliu perquè es preparin per a la guerra.
ARM, AH (LC) 3, fols. 284r-v.
De nós en Roger, etc., als amats tots e sengles balles e prohòmens sobre los
negocis de la present guerra deputats als quals les presens pervendran hó a lurs
lochtinens, salut e dilecció. Com als hòmens del vostre balliu ordonats d'aver rossí
hó egua fos assignat terme d'aver aqueyl, so és a ssaber, per tot lo mes de mayg
present. Emparamor d'assò nós, sabens e vehens que
e
e us manam que en continent, no esperan lo terme assignat mas vistes les presens,
forsets aquels de haver rossí hó egua sots pena de
Roger de Rovenac ordena que totes les persones residents a la ciutat de Mallorca
i que són a la part forana es recullin dins la ciutat, amb l'excepció dels
cavallers autoritzats a romandre a les marines.
ARM, AH (LC) 3, fol. 284v.
Doc. cit. M. BONET: Defensa de Mallorca [...] , pàg. 184.
De nós en Roger de Rovenach, etc. als amats tots e sengles batles de la yla de
Malorqua fora la ciutat als quals les presens pervendran hó a lurs lochtinens, salut,
etc. Deim-vos e us manam expressament que, vistes les presens, en vostres batlius
fassats públicament cridar que tot hom de la ciutat de qualque condició hó
estament que sia que serà de fora en vostres batlius deia e sia vengut d'entrar en la
ciutat de present que sabrets que l'estol de Catalunya sia partit per venir en esta
yla. E assò sots pena de cors e d'aver. En assò, emperò, no són enteses los
cavalers ne els altres hòmens a cavayl que per nós són ordonats d'estar en alscuns
lochs fora la ciutat. Encara vos manam que en aquel cas que vos sabrets les dites
noves que l'estol sia partit, deiats de present altra vegada fer la dita crida. E d'assò
siats curosos e diligents, en guisa que de negligència no
Roger de Rovenac notifica als capitans de les marines que l'estol català és a
punt de salpar, segons les noves que ha aportat Bertran Roig en tornar de
Barcelona.
ARM, AH (LC) 3, fol. 288r.
De nós en Roger de Rovenach, etc., al noble en Pagà de Mallorches, saluts e
amor. Certifficam-vos que adés és vengut de Barsalona en Bertran Royg, ciutadà
de Mallorcha, e à
Barsalona e que
rey d'Aragó ab tot lo seu estol deu partir de Barcelona, per que vos diem que vós
estiats sobre nós [...] ordonats les companyes nostres e les talayes als lochs
consignats en tal manera que no pusquats esser soptats ans fossets appareylats de
tot so que mester aiats e féts per guisa que les géns ffossen apareylades per ora
quant les aguéssets.
Noticies sobre la imminent arribada de l'estol del Cerimoniós a Mallorca i
prohibició als habitants del regne de parlar públicament del fet.
ARM, AH (LC) 3, fol. 292r.
Ffem-vos saber que ir vench la barcha e l'aspia nostra de Barchalona e à
comtat que eyl partí dimarts primer passat de Barchalona e diu que la maior partida
de les géns e del folratge eren recullites en Barchalona e que los de Barchalona
ociren dos hòmens del cardenal pres de Moncada, per que estats sobre vós e quant
altres noves haurem fer-les-vos-ém saber. Part assò vos deim e us manam que vós,
vistes les presens, fassats fer aquí públicament una crida que negú, sots pena de
cors e d'aver, no gós parlar ni res dir a negú de leny hó de barcha de l'estol de
Barchalona que vengués aquí ans tot lo parlar que
trameses ab balestes axí quant ad enemichs nostres encara per parentesch vostre ni
d'altre negun no fos tan ardit de parlar ab negun dels enemichs.
Capítols d'una missatgeria enviada a la cort reial per demanar a Pere IV
que donàs seguretats de no actuar contra els antics partidaris de Jaume III.
ARM, AH (LC) 4, faI. 87r.
Doc. cito R. ROSSELLÓ: Aportació [...] , pàgs. 183-184.
Fforma dels capítols que
Primerament que
dins e de fora de qualque condició sien. E axí aquels qui són de casa del rey e
altres qui agen tengut offici per eyl, d'on que sien, con tots altres e que no sien
tocades en persones ne en béns ne
sagrament del senyor rey, e que
de les ciutats prometen ab sagrament que les dites coses per tot lur poder faran e
curaran fer e complir al senyor rey e que alcuna enquesta o punició no
esser feta de temps passat per offenció o deffenció que aien feta per occasió de la
guerra, hó per qualque altra manera de paraula o de fet, e que tota qüestió criminal
mogueren o movedora per qualque cosa de temps passat sia de tot en tot relaxada,
les qüestions, emperò, e plets civils, romanents en lur vertut no contrestant dret,
usatge, constitució, ordinació, custuma e observància que contra les dites coses venir
pogués a les quals totes coses de certa sciència espressament lo dit senyor rey
dege renunciar. E plau al senyor rey de Mallorqua dins tot lo mes de juny sien
obediens al senyor rey.
temps passat sia de tot en tot relaxada, les qüestions emperò e plets civils
romanens en lur vertut plau al senyor rey.
Acta de possessió per part de Bernat de Malbosch de la cavalleria que havia
estat de Pons de Llupià, confiscada.
ACM, Pergamins, núm. 8787.
Maioricarum, presentavit discreto Berengario de Palatio, bajulo regio, in signum et
per me, Raymundum Gayani, scriptorem, juratum, sub Berengario d'Orcha, notario
Maioricarum, eidem bajulo ffecit legi quandam literam papiream appertam
sigillatam in dorsso sigillo dominorum procuratorum regiorum Maioricarum tenor
cuius litere talis est querelis subsequitur:
De nós en Bernat Sa_Morera e
Mallorques, al amat en Berenguer Palau, batle de Sisneu, saluts e dilecció.
Certificam-vos per les presents que havem vanut a
de Mallorques, la cavaylaria qui fo d'en Pons de Luppià, cavayler, la qual és en lo
loch de Guatners, en la vostra parròquia, per preu de
de Mallorques manuts. E con lo dit Bernat de Malbosch nos hage request que
dejam metra en possessió de la dita cavaylaria, emparamor d'assò vos dehim e us
manam, de part del senyor rey, que vós per nom nostre lo dit Bernat de Malbosch
o a qui ell volrà per nom d'ell metats en possessió de la dita cavaylaria axí com se
pertany, manant als detenidors e posseïdors de la dita cavaylaria que al dit Bernat
de Malbosch d'aquí avant responem de tots delmes, quarteres, tasques, agrés,
censals, fforiscapis e de tots altres drets axí con en temps passat al dit Pons de
Luppià o a son procurador eren acustumats de respondre. Retengut emperò a nós o
al senyor rey lo loïsme e pertanyent de una venda la qual la cort havia feta e donat
lo bastó fiscal a
en la ciutat de Mallorqua lo
continenti idem bajulus una mecum dicto scriptor et dicto Bernardo de Malobosco
accessit apud locum de Guatners, ubi est situata cavallaria predicta, et in presentia
mihi, dicti scriptoris, et Jacobi de Padrono, Romei Oldomarii et Petri A[n]dree,
sagionis, testium ad hoc specialiter vocatorum induxit dictum Bernardum de
Malobosco de predicta cavallaria et omnibus iuribus eius et partinentiis in
possessionem corporalem seu quasi dicendo eidem Bernardo verba consecutur vel
similia in effectu.
Senyor, en Bernat de Malbosch, yo, per vigor del manament a mi ab letra fet
per los senyors procuradors reyals, vos met en corporal possessió o quax de la
cavallaria qui fo sà entràs d'en Pons de Luppià e de tots drets e pertinències
d'aquella, segons que aquella vós havets comprada dels dits senyors procuradors
reyals, salvu emperò e retengut al senyor rey o als dits senyors procuradors lo
loïsme pertanyent d'una venda, la qual la cort havia feta o donat lo bastó fiscal a
Pere Comte d'una possessió qui és de la dita cavaylaria, segons que en la letra de
les dites coses a mi tramesa per los dits senyors procuradors és contengut.
ad ors vigore preffati mandati Jacobo de Padrono predicto Nicholao Geraldi, Petro
Comitis, detentori raffalli heredum Andree Raffalli, Mascarosie, uxori Fferrandi
Mathei, Ffrancisco Olomarii et Bartholomeo Raffalli, detentoribus possessoribus et
terratenentibus predicte cavallarie et cuilibet ipsorum singulariter et distincte
quatenus de inde dictum Bernardum de Malobosco et suos in dicta cavallaria
tanquam verum et discretum dominum habeant et agnoscant eidemque et suis de
omnibus decenis [?] quarteris, tasquis, fforiscapis et omnibus aliis iuribus ex dicta
cavallaria exentibus respondeant et satisffaciant et respondere et satisfacere
teneantur prout olim tempore retroacto dicto Poncio de Luppiano tenebantur et
consueverant respondere, de quibus [omnibus supradictis] ad habendam perpetuam
memoriam eorundem ad instantiam tamen et vehementem requisitionem dicti
Bernardi de Malobosco ego dictus Raymundus Gayani, scriptor, hoc presens feci et
recepi instrumentum die et anno primodictis presentibus testibus supradictis:
Sig+num mei, Raymundi Gayani, scriptoris jurati, sub Berengario d'Orcha,
notario supradicto, qui predictis omnibus interffui et hoe instrumentum recepi et
scripsi.
Sig+num Petri Rovire, notarius publici Maioriearum, qui viee et nomine
Berengarii d'Orcha, eius connotarius, cum suppraoste [?] in linea
omnibus suppradictis hoc scribi feeit et clausit.
Consignació del pagament de certes quantitats per donacions i gràcies
concedides per Pere IV al baix clergat i als pobres per celebrar la reintegració de
Mallorca.
ARM, RP 3057, fol. 81r.
l'any present, la vespre de Sinquagesma, de manament del senyor rey ab letra escrita
de la sua mà en Ffigueras a VIII de mayg, per la qual manava als dits
procuradors que dissapte a ora de vespres, vigília de Sinquagesma, fessen per
l'endemà a menjar pietansa a tots los hórdens del regne de Malorques: als frares
menors de Malorques
les dones de Santa Margalida e als frares menors d'Incha e als de Manorcha e sien
vestits
alguns altres hórdens hi avia volia per semblant manera esser feyta, e assò emperò
se feya en memòria de la gràcia que Déus, per aqueyl dia entany, li féu en donar-li
la ciutat de Malorcha, la qual almoyna costa axí com se seguex.
Manament de l'escrivà de racció al tresorer reial perquè faci efectiu el sou
de cinc cavalls armats del noble Bertan de Fenollet que havien servit al Rosselló
així com les despeses ocasionades pel viatge.
ARM, RP 27, fol. 93r.
Al honrat micer Bernat d'Olzinelles, tresorer del senyor rey, de part d'en Pere
Des_Bosch, scrivà de ració d'aquel matex senyor. Fas-vos saber que a
Fonollet és degut per lo sou de
senyor rey en les parts de Roselló per rahó de la exequció de iustícia que fa contra
lo noble En Jacme de Mallorques, és a saber, del primer dia del mes de mayg
proppasat del ayn deiús scrit, que comença de entrar en sou tro per tot lo
die del mes de juliol d'aquel matex ayn que li fo donat retorn tro a Mallorques, que
són
dels quals li abat segons que és notat en lo libre meu segon dels acuriments del sou del
viatge de Roselló en
partides en diners e en viandes en accurriment del dit sou
Perpenyà
A requeriment de Pere IV, el tresorer reial de Mallorca mana el pagament
dels 3000 sous deguts al venecià Nigro Cocci, per un préstec fet al monarca.
ARM, RP 27, fol. 41v.
Als procuradós de les rendes e drets reyals de la ciutat de Mallorques e
encara a qualque altres cullidors de les leudes de la ciutat de Mallorques, de part
d'en Jacme Roig, conseller e tresorer del senyor rey. Con lo dit senyor ab carta
sua en pergamí scrita e ab son segell pendent segellada, data Barchinonis
idus febroarii
damuntdita, donets e paguets a
Casiani de Lucha o a
faedor seu, aquells
senyor e aquells a mi, en nom del dit senyor, ha liurats e los quals lo dit senyor
rey fet ab la dita carta observets segons que en aquella és pus largament contengut
cobrar, feta la paga la dita carta del senyor rey e aquesta mia present ab apocha.
Scrita en Barçalona a
A instàncies de Pere IV, el tresorer reial de Mallorca mana el pagament de
30 lliures que hom devia a Arnau de Llupià per un emprèstit que havia fet a
Jaume III.
ARM, RP 27, fol. 52r.
A
Malorques, de part d'en Jacme Roig, conseller e tresorer del senyor rey. Con lo
dit senyor rey ab letra sua
a
a
senyor rey vos dich e us man e de la mia vos prech que
rey a vós fet ab la dita letra observets en la forma e manera en aquella contenguda,
recobrant feta la paga la letra demuntdita reyal e les cauteles en la dita letra
contengudes e aquesta mia present ab apocha. Scrita en València a
mes d'abril
El tresorer reial mana el pagament del sou del governador Felip de Boïl i
el del seu assessor, Pere de Ciutadella, a qui, a més, s'ha de fer entrega de 1000
sous barcelonesos en concepte de composició d'un cavall, i tot això s'ha de consignar
sobre els béns confiscats.
ARM, RP 27, fol. 69v.
Exequtòria.
A
Jacme Royg, conseller e thresorer del senyor rey. Com lo senyor rey ab letra sua
a les mans reyals occupats tenits d'aquels condempnats per sos mèrits per en
Phelip de Boÿl, lavors reformador del dit regne, e
cort reyal, asesor seu, satisfaçats als dits en Phelip de Boÿl e en Pere Çiutadella,
asesor seu, e a qui ells volran en loch lur del salari a ells procuratori per rahó del
juhiï segons que en aytals coses és acostumat. En altra letra,
idus juniï
en Pere Çiutadella en compositió de un caval que
qui foren dels condempnats en Mallorques,
de part del senyor rey vos dich e us man, de la mia vos prech, que
del dit senyor a vós féts ab les dites recol·lectes, les dites letres reyals e aquesta
mia present ab apocha. Scrita en València a
Manament del tresorer reial al governador i al procurador reial de Mallorca
perquè indemnitzin dos ciutadans pels perjudicis que ocasionà en llurs béns el pas
de les tropes de Pere IV.
ARM, RP 27, fol. 87r.
Exequtòria.
Al honrat lo governador e al procurador reyal del regne de Mallorques, de
part d'en Jacme Royg, conseller e tresorer del senyor rey. Com lo dit senyor rey
ab letra sua,
escrit, man a vós que rebuda informació plenera dels dampnatges donats a
Andreu de Sent Just e a
la ost del senyor rey en temps que pasà ab l'estol seu en la yslla de Mallorques
axí en bestiars grosos e manuts com en catius, de les quals demanen que
restitució e esmena. Vós, dit procurador reyal, satisfacats als damuntdits en los
dampnatges, los quals trobarets éls haver sostenguts per la dita rahó, segons que
la dita letra veurets esser contengut. Per ço, de part del dit senyor rey, vos dich
e us man e de la mia vos prech que
letra a vós fet, observets e compliscats segons la sua continència e tenor. E feta
la paga cobrats d'éls la dita letra del senyor rey e les cauteles en la dita letra del
dit senyor rey contengudes e aquesta present ab apocha. Scrita en l'Espluga de
Francholí a
El procurador reial de Mallorca mana al seu homònim de Menorca, a
instàncies del rei, que pagui allò que hom deu a Pere Vaquer per la quitació d'un
cavall seu i li sigui concedit algun ofici.
ARM, RP 27, fols. 94v-95r.
Al procurador reyal en la illa de Manorcha qui ara és hó per temps serà, de
part d'en Jacme Roig, conseller e tresorer del senyor rey. Com lo senyor rey ab
letra sua,
diners del offici de la procuració a vós comanat, donets e paguets a
tot so que trobarets que a ell sia degut de quitació del temps passat e encara li serà
degut per lo temps esdavenidor entrò que per lo governador de la dita illa li sia
provahït de qualque offici covinent, com ja per altra letra lo dit senyor rey n'agi
scrit al dit governador, no contrestant qualsevol manament en contrari fet, segons
que en la demontdita letra pus largament veurets esser contengut. Per so, de part
del dit senyor rey vos dich e us man e de la mia vos prech que
senyor ab la dita letra a vós feyt observets e compliscats segons la sua continència
e tenor e feta la paga cobrats d'ell les cauteles en la dita letra del dit senyor rey
contengudes e altres necessàries ab apocha en què sia feyta menció d'aquesta mia
present. Scrita en Leyda a
El conseller i tresorer reial, d'acord amb un manament fet per Pere IV, mana
la devolució dels béns confiscats a Gregori Sallambé al seu fill.
ARM, RP 27, fols. 107r-v.
Als honrats governador e a
del senyor rey en lo regne de Mallorques, de part d'en Jacme Royg, conseller del
tresorer del senyor rey. Com lo senyor rey ab carta sua e ab son sagel pendent
sagelada,
donats e atorgats a
de Mallorques, tots los béns, axí sients com movents, qui sien en poder de
vosaltres o de qualssevol altres persones, los quals béns foren per nós occupats e
preses per los crims comeses per lo dit en Gregori, lo qual fo condapnat a mort,
e per consegüent guanyats a la cort del dit senyor e ab la dita carta, man a
vosaltres que
segons que en la dita carta largament veurets esser contengut. Per so, de part del
dit senyor rey, vos dich e us man e de la mia vos prech que
segons la sua continència e tenor. Scrita en València a
Relació de béns immobles que foren confiscats a Bernat de Buadella, amb la
valoració corresponent.
ARM, LR 13, fo1s. 28r-30r.
Aquests són los béns los quals en Bernat de Buadella, cavaller,
avia e posseïa en la illa de Mallorques.
Primerament avia en la parròquia de
Polensa
diversas personas li fan per certas terras e
possessions que per él tanian a mersé de
luïsme, los quals foran stimats que poden
valer per en Bernat Mel, batle reyal en
Polensa, Guillem Morgat, Simon Mel, Domènech
Surada, Pons Pesqual, Andreu Móra e
per en Bernat Blanch, prohòmens del dit loc
de Pelensa, a aquesta stimació fer apalats a
rahó de
de Mallorques manuts, los quals muntan
diners sensals, los quals lo dit Bernat de Buadella,
pendre sobre diversas personas, per terras o
possessions que per él tanian en la dita
parròquia de Polensa sots aloudel Spital e a
mersè de loïsme a raó de
la dita moneda quascú morabatí, qui valen
prohòmens
les quals en Guillem Morgat feya
cascú any al dit Bernat de Buadella per un
molí, lo qual és en la dita parròquia sot
alou del dit Spital a rahó de
per quartera de la dita moneda, muntan
de Buadella,
la vila de Polensa sots alou e senyoria del
dit Spital a sens de un anap d'aygua e a
mersè de loïsme de la dita moneda
Buadella,
franch en la dita parròquia de Pollensa, en
l'alqueria apalade Cubeles, de la dita moneda
prohòmens una sort de terra, la qual lo dit
Bernat de Buadela,
posseÿa prop la vila de Polensa, per los béns
d'en Arsús Vives a sens de
any pagadors sots alou e dret e senyoria del
Spital a mersè de luïsme, de la dita moneda
prohòmens
sensals portades dins la vila de Polensa a
l'alberch del dit Bernat de Buadela,
los quals en Pere Marí, Guillem
Mersal, Bernat Borel, Jacmeta, muler d'en
Guillem Corsach, tudriu e curadriu d'en
Guillem Corsach, nét seu, habitador de la
parròquia d'Alcódia, fayan cascú ayn al dit
Bernat de Buadela,
rodes de molins, les quals són en lo loc
d'Almadraba sots alou e seyoria del dit
Spital, a mersè de loïsme a sens de
lliures e
la festa de sinchomesma, lo qual sens de
diners les dites persones són tengudes de
pagar sens minvament del dit forment sensal
de la dita moneda a rahó de [
per quartera, muntan
des Camí, en la partida d'en Bernat de Santa Eugínia.
Primerament una alqueria ab algun dret
sobre
leyas e de pasturas, la qual alqueria és
jovades, de les quals les
per lo senyor rey a mersè de luÿsme e les
duas per lo bisbe de Malorques e per lo
capítol a sens de
en la festa de Sent Miquel, la qual part
del dit bisbe axí matex és tenguda de fer
quascun ayn a l'almoyna de la dita parròquia
un quintar de pa de forment e una lanta qui
crema per tots temps a l'asgleya de la dita
parròquia e un siri d'una lliura de sera
perpetual.
per n'Alamanda, fila qui fo d'en
Guillem Totlan, e muller de Arnau Santa
Cília, cavaler, a sens de
ayn pagadores, so és saber: en la festa de sent
Andreu, deu lliures e a la festa de Pasqua de
nostre senyor les romanents
senyor
dit Guillem Catlar, la qual és prop la dita
alqueria.
Sent Stilvi del mes d'agost sobre un tros de
terra qui és prop la dita alqueria
La qual alqueria e dret de rafal e ampriu
d'aquel ab les
lo dit Bernat de Buadela,
d'en Guilem Abrí, ciutadà de Malorques, per
raó de cambi e de permudatió, la qual féu ab
que li asignà avadós e rasabadors aportats
enperò de la ciutat a la festa de Sent Miquel
o le sobre tots sensals de forment e de diversos
agrés, luïsmes e forascapis e fadigues
que prenia sobre l'alqueria apalada de
Cubeles e sobre l'alqueria apalada de
Nanina qui
quals són en la dita parròquia de Polensa,
alou del dit Bernat de Buadela e ab
libres de longa moneda, les quals lo
dit Bernat de Buadela,
tornes al dit Guillem Ebrí, los quals
morabatins scuran valer per raó de sis lliures
de longa moneda quascú morabatí, comtat
quascú florí d'or a raó de
qui valen
moneda longa, per les quals lo dit Bernat de
Buadela pudia rembre per comane sa feta ab
lo dit Guillem Abrí los dits
sensals e les
féu de tornès, són per totes
lliures de longa moneda qui fan
florins d'or e
raó de
Aquests són los béns mobles qui foren d'en Bernat de Buadela, los quals
foren atrobats en l'alberch en lo qual lo dit Bernat abitava dins la ciutat e de les
quals fo fet eventari per n'Anthoni Salvador, scrivà de la cort del vager de la
ciutat, e per n'Andriol d'Alexandria, notari e scrivà de la casa de la procuració de
Mallorques rayal, e per en Guillem Alayà, exactor del drets de les corts.
Notícia sobre la presa d'una nau que havia arribat a Mallorca procedent de
Barcelona i de l'armament de dues naus.
ARM, AH 4380, faI. 32v.
Aprés, molt alt senyor, que aquesta letre fa feta, a ora de vespres, arribaren
a terra un leny qui venia de Barchinona carregat de mercaderies ab molts palagrins
e aquell prengueren, mas les gents se
més. Jo hé fet ab los jurats de la ciutat que ells armen cuytadament
que ab aquella que vós, senyor, féts armar que giten les dites
de Mallorca, per que apar, senyor, que les dites coses són veres. La vostra reyal
magestat hi proveheschan segons que
De predicti materia fuit scriptum inclito infanti Petra, consiliariis Barchinone,
juratis Valentie, Guillermo de Ballera, consulibus Perpiniani.
EI governador de Mallorca sol·licita de Pere IV instruccions concretes per
enviar els vaixells que han de portar cent cavallers i mil ballesters a l'illa. Així
mateix li comunica l'armament de dues naus i l'ajornament per espai de dos
mesos de la marca contra els genovesos.
ARM, AH 4380, fals. 33v-34r.
Per los
rey e d'en Bernat Huc per la marcha.
Molt alt, etc. A la vostra altea fas a ssaber que ab deguda reverència reebí
una letre vostra en la qual, senyor, me fayíets saber que per custòdia del regne de
Mallorca avíets acordat de ací anviar
lo apparell que En Jacme, qui solia esser senyor de Montpeller, fa per passar ací,
per ço, senyor, me manàvets que us anviats vexells e naus en què la companya
dessusdita passàs ací per que, senyor, jo fas apparallar ací compliment de naus que
us trametrà, sospit que aia altre manament vostre. E açò per tal, senyor, com si les
naus partissen d'ací de present e la companya no fos aparallada fóra gran messió
nostra per que, senyor, vos plàcia de certificar-me clarament qual dia vos plaurà
que les dites naus sien aquí e que les companyes sien apparallades con jamés no
partiran d'ací tro que altre manament aia vostre. Encare, senyor, certifich la vostra
altea que per tal com lo noble en Bernat de Cabrera, per part de València, e lo
missatger de Mallorca e los consellers de Barchinona se sien avenguts de armar
vostres mars. E així, senyor, aquesta terra aia acordat que de present se armen ací
les
en València e en Barchinona que se armen en cascuna les dites
és estat [en]près com açò, senyor, serà gran profit vostra e de tota la terra.
letre vostra en la qual, senyor, me manàvets que jo faés pagar a
dels béns del comú de Jènova tota la quantitat que per la marcha, senyor, qui era
stada atorgada per vós en la carta era contengut, per que, senyor, haüt acort que
per tal com en Jènova ha molts béns de vessalls vostros e los quals pendrien dan
per aquesta marcha. E per tal, senyor, hé feta aquesta provisió que tot hom qui hi
aia béns qui sia de aquesta terra los n'aia trets dins
senyor, hé preses açí fiances bastants que passats los dits
Huch aia tot ço qui degut li és. E per tal, senyor, vos fas saber açò que si lo dit
Bernat Huch o altre que no se
Si res, senyor, volets, etc. Scrit en Mallorca, etc.
El governador de Mallorca tramet certes informacions a Pere IV referent a
les 20000 lliures que li havia atorgat el regne.
ARM, AH 4380, fals. 53r-v.
Molt alt senyor, sàpia la vostra altea que, ab deguda reverència, hé reebuda
vostra letre sobre lo fet de les
aquella entesa respon a vós, senyor, que axí com ja sabets en Johan Ombert,
mercader, ciutadà de Mallorca, se
moneda, quant és, senyor, a les
à pagar, en Gualba e en Ffrancech de Montanyana se
moneda,
ciutat e açò per tal com
la terra, e açò per lo aveniment del alt En Jacme de què tota la terra stà torbade
e no s'í fa res. Emperò, senyor, ab correcció vostra seríem viares que si vós,
senyor, me trametíets manament ab letra vostra que so que
tanta de roba axí com és cera, pebra e semblant mercaderia qui bast a compliment
del romanent de les dites
plàcia, senyor, que d'açò aia resposta breument, car, senyor, en veritat vós ne null
hom no
Quant és, senyor, de les galeas que demanàvets que portassen la dita moneda, lo
senyor rey les se
ja eren senyor que en Johan Umbert vos ha ja dit com les
poden pagar antrò a l'altre any, les quals los clavaris a açò diputats han ja
assegurades al senyor rey per que si vós, a don del senyor rey, les volets haver
aquí bé ho podets fer com en loch segur los ha lo senyor rey.
clavarís envien carta de procuració a
ells ho compliran ací ho ven a censal e violari sobre lurs béns, per que, senyor,
veiats qual via vos valrà més e prenets ço que
sabedor tot ço que sapiats del alt En Jacme. Scrit en Mallorca.
El governador de Mallorca escriu a Pere IV sobre la venda de censos reials
per poder satisfer les soldades de les companyies que es trobaven a l'illa, ja que
l'esmentada transferència no es podia fer, segons un privilegi anterior, i li exposa
un altre sistema per aconseguir-ho.
ARM, AH 4380, fols. 57r-v.
Molt alt, etc. Sàpia la vostra magnificència que jo, senyor, hé reebuda una
carta vostra per la qual vós, senyor, dats poder a mi e a
que per pagar les companyes de cavall e de peu que vós, senyor, hic havets
trameses peguéssem vendre e empenyorar rendes e altres drets vostres en Mallorca,
així com, senyor, que jo volia vendre alcunes de les dites rendes ab carta de gràcia,
e los jurats, senyor, de Mallorca, oposant-se a les dites coses han-me mostrade lo
privilegi com vós, senyor, los unís a la vostra corona e al comdat de Barchinona
en lo qual entre les altres coses és la clàusula següent:
satisfacimus quod dictum regnum Maioricarum cum civitate et insulis supradictis
nec non comitatus predicti cum terris aliis memoratis et locis universis et singulis
situatis in illis et cum iuribus universis ad nos pertinentibus in eisdem cum dictis
Aragonum et Valentie regnis et comitatu Barchinonis sint unita perpetuo et
coniucta sine medio et sine aliquo intervallo et sub uno solo nostro et nostrorum
successorum universalium dominio indivisibili et inseparabili pertenerent. Ita quod
quicumque sit rex Aragonum, Valentie comesque Barchinone, ideo etiam sit rex
Maioricarum et predictarum ei adiacentium insularum ac comes dictorum
comitatum et terrarum, nos enim per nos et omnes heredes et succesores nostros
promitimus de certa scientia et expresse quod dicta regnum, civitate, insulas,
comitatus et terras sive loca, villas, castra, regalias, redditus, iura et advenimenta,
officia, ussusfructus aut servitiis eorum nos vel ipsi heredes aut successores
nostri nullo tempore in se vel a se vel etiam inter se dividemus seu alienemus
aut separabimus nec dimidi separari seu alienari faciemus vel quomodolibet
permitemus, [...]el ad tempus et regnis et comitatum predictis seu aurea corona
regia in totum scilicet vel in parte nec per nos vel illos dari valeant ab feudum
honoratum vel aliud proprietatem vel possessionem per venditione, cambium vel
absolutione etiam precario nec alius inter vivos vel in ultima voluntatem etiam in
filium filiavem seu alios descendentes aut collaterales aut alios quosvis unum vel
plures aut numerum cuiuscumque nec per arbitrium transactionem seu quocumque
compositione nec per aliqua aliam ratio[tio]nem que dicti nominari vel ex cogitari
possit nunc vel etiam in futurum quacumque etiam particulari alienatione de
premissis et aliis in ipsis regno, civitate, insulis, comitatibus, terris et locis eorum
nobis pertinentibus quovismodo nobis et nostris succesoribus [...]nterdicta.
La qual clàusula, senyor, jo hé feta regonèxer e atrop que a tots temps ne a
temps vós, senyor, no podets vendre ne alienar res [que vós, senyor, no podets
vendre ne alienar res] que vós, senyor, haiats en Mallorca, per que, senyor, vos
plàcia que
si n'avia poder que hauria diners, però a vós, senyor, no y perdrets res, ço és: que
vós, senyor, que donets poder a mi e al dit Francech Des_Portell que púxan consentir
per nom vostre a dar licèntia e plen poder a alcuns qui han alous lurs propis
en los quals, senyor, vós ne null hom n'í ha res que aquells puxen motitzar e
vendre cens sobre aquells a l'esgleya o altres, e d'açò, senyor, trobaré molts e exir-n'am
molts diners; e no serà contra lo dit privilegi, per que us plàcia, senyor, que
vós declarets per vostra carta açò poder fer no contrestan lo dit privilegi, e haia
resposta breument con perill ha en la triga. Scrit en Mallorca a
del any de nostre Senyor
El governador de Mallorca estipula que els jueus podran demanar els dèbits
que hom els deu a partir d'un any i vuit mesos després de la batalla de Llucmajor.
ARM, AH (LC) 12, fol. 30v.
De part d'en Berenguer d'Olms, etc.
Als honrats e amats lo batle e
fora la ciutat constituhïts als quals les presents pervendran o a lurs lochtinents,
saluts e dilecció. Denant nós són comparaguts los secretaris de la aljame dels
juheus presentant a nós un privilegi o carta, la qual novellament han recaptada del
senyor rey, de restitució de temps dels deutes que són pessats
estats demanats. Per que nós, vist e bé entès lo dit privilegi o carta, e vist encara
la gràcia, la qual l'onrat en Phelipp de Boïl, sa entràs governador de Mallorques,
attenent encara que per la mortaldat que és stada en Mallorcha, los dits juheus no
pogren demanar los dits deutes, atrès encara que per lo esdavaniment de l'alt En
Jacme, sa entràs, los dits juheus no han pugut demanar los damuntdits deutes, haüt
esguart primerament al dit privilegi per los dits juheus novellament recaptat, haüt
esguart encara a totes les altres coses demunt scrites e expressades, per tenor de
les presents donam e restituhïm als dits juheus e a cascun d'aquells que, del dia
que l'alt En Jacme for descensit e mort en lo camp de la batalla a
meses propvinents e del dia de la dita fiu fins al dit temps, pusquen demanar los
dits deutes que a ells e a cascun d'éls són deguts dels dits
a vós e a quescun de vós que en les dites cosas en re no contravingats ni venir
fessats per alguna o cas no contrestant alguns ordonaments axí per lo senyor nostre
rey fets, con per altra ordonament per l'alt En Jacme, sa entràs, com per nós o per
algun predessessor nostre fets, con d'aquell dit senyor rey nós ajan de les dites
cosas exprés manament.
Jaspertus, assessoris.
El lloctinent del governador notifica a Pere IV que, d'acord amb el seu
manament, ha posat en llibertat Pere, bord de Cremona, el qual havia fugit durant
la conspiració legitimista i tornà amb les tropes de Jaume III.
ARM, AH 4380, fol. 65r.
Molt alt e molt poderós príncep e senyor. Sàpia la vostra reyal magnifficència
que a mi és stada presentada una letra vostra en la qual se contén que yo degués
absolre de la presó en Pere, bort de Carmona, al qual tota colpa e offensa en les
quals vers la nostra reyal magestat fos stat colpable per tal com la terra vostra,
ixent ab l'alt En Jacme de Montpeller, sa entràs, se partí e al seu servey fo a axí
com aquell ajudant en la invasió, la qual lo dit Jacme, sa entràs, féu en lo dit regne
de Mallorques, la qual cosa salvà la vostra reyal magnificència e
no és vera que
Jacme ans aprés alcun temps fuyí del dit regne en temps que alscuns mals tractats
foren atrobats en lo dit regne, dels quals alscuns ne foren justiciats, vós, molt alt
senyor, havets perdonada. E com lo noble en Gilabert de Sentelles partí del regne
de Mallorques manà a mi que per letra que yo hagués de vós, senyor, no foragitàs
ni absolvés negun dels preses en la batalla. Emperò, molt alt senyor, yo, volent
obehir los vostres manaments, hé absolt de la presó lo dit Pere sots manleuta de
damuntdites; per que, molt alt senyor, plàcia a la vostra reyal altesa de manar a
mi, per letra vostra, si plaurà a vós de absolre les dites fermances e fer conviti lo
dit Pere en totes coses. Scrit en la vostra ciutat de Mallorques a
Lo vostre humil servidor Berenguer d'Olms, lochtinent de governador per
vós, molt alt senyor, en Mallorca se comana en vostra gràcia e mercè.