[...]
[...]
Democràcia comunal: l'elecció d'un racional (15, juny, 1477)
Sereníssimo senyor:
Una letra de vostra majestat, data en
de juny, havem rebut a
signiffica la vostra excel·lència la voluntat sua, circa la elecció de offici de
racional de aquesta ciutat vostra, ésser en la persona d'En Berenguer Martí
de Torres. E com ab altres letres havem escrit a vostra excel·lent senyoria,
havem trobat aquesta vostra ciutat tant opressa e congoixada de deutes e de
altres congoixes, que estar aquella dita ciutat sens racional era total destrucció
de aquella, e dilatar la dita elecció era de gran dan per lo que occorre, [e] se ha
de fer. E havem trobat e trobam que la elecció de racional se fa e se ha
de fer en plen conssell de aquesta vostra ciutat, e qui més veus ha, a aquell
pertany lo dit offici.
E axí, per satisfer a la necessitat occorrent, tenguem conssell general,
proposant en aquell la elecció fahedora per al dit offici de racional. E jatsia
alguns fossen de parer e oppinió no deure
fon de parer e oppinió se fes racional, tenint aquell offici per necessari a la
cosa pública, tots votant e dient que aquell fos elegit públicament e que
cascú donàs son vot, no volent remetre la elecció fahedora a nosaltres, jurats.
E axí, inseguint lo del·liberat en lo conssell, foren proposats en unitat e
concòrdia per al dit offici de racional les huyt persones següents:
Berenguer Martí de Torres, En Jacme de Fachs, En Luís Alpicat, En Bernat
de Penaroga, En Anthoni Pellicer, En Martí Escolà, En Francesch Vallariola
e En Ramon Berenguer. E volent procehir a la dita elecció, per part de mossén
Luís de Muntagut e En Muntagut de Muntagut, germans, fonch posada en lo
dit conssell una scriptura, deduhint ab aquella lo dit En Berenguer Martí de
Torres no podia ésser proposat, axí com per la dita scriptura vostra excel·lent
senyoria porà veure, trellat de la qual a vostra excel·lència trametem. E
no obstant la dita escriptura, per lo dit consell fonch procehit a la dita elecció,
volent lo dit conssell que cascú votàs en libertat.
E axí, a l'altre cap de la Sala, molt luny d'on era lo conssell, fonch mesa
una taula, la qual tots los del conssell, jatsia fos luny, ho podien veure, hon
era lo paper dels nomenats per al dit offici, ab una ploma e tinter; e prop la
taula, lo síndich, escrivà e sotsíndich, que estaven mirant que cascú, ab tota
veritat, sens dir-los res, donàs son punt e son vot a qui volgués dels nomenats
per al dit offici. E cascú dels dits conssellers, ans de donar lo dit vot,
feyen sagrament, sobre los sants quatre Evvangelis, que darien son vot a qui
millós e pus útil los apparegués per al dit offici e a la cosa pública. E, fets los
dits vots, trobam que En Berenguer Martí tenia
Bernat de Penaroga
quatre vots, En Luís Alpicat no nengú, En Jaume de Fachs hun, En Martí
Scolà hun, En Francesch Mir o Vallariola hun, e En Ramon Berenguer no
nengú. E en la dita forma lo dit En Bernat de Penarroja és estat elet al dit
offici de racional, per lo qual esperam lo dit offici serà ben regit e administrat,
a tot servey de vostra reyal majestat e útil e proffit de aquesta vostra
ciutat. E axí, senyor molt excel·lent, és estada feta la dita elecció, la qual no
està en mà de jurats ne de offici de jurats fer lo que volen, mas del consell e
de les més veus del consell. Car qualsevol dels jurats no és més que un sols
consseller, sols tenir la presidència e auctorita[t] de l'offici.
Per què, senyor molt excel·lent, [com] la elecció del dit offici és estada
feta a temps de tres anys tan solament e ab jurament de no usar pus del dit
offici dels dits tres anys, e, passats aquells, lo consell lo té, ara per lavors e
lavós per ara, per revocat, e és estada feta la dita elecció segons que és acostumat
fer en aquesta vostra ciutat, e per privilegis e establiments e ordinacions
de aquella se deu fer, demanam de gràcia e mercé a vostra real majestat
no vulla pendre a molèstia e enuig la dita elecció, car esperam en ell, e tal és
nostra intenció, que vostra majestat ne serà bé servida en tot lo que sia faedor
per aquell. E fent açò, vostra excel·lent senyoria servarà los establiments
e libertats, privilegis e bons usos atorgats a
tendrem a singular gràcia e mercé. E conserve Déus vostra senyoria en felicitat,
ab longa vida.
De la vostra ciutat de València, a
Senyor, de vostra majestat humils vassalls e servidors, qui
vostra gràcia e mercé, los jurats de València.
De l'ofici de barber a l'art de la cirurgia
(1, desembre, 1478)
Sacra real majestat.
Sereníssimo senyor:
Los barbés de aquesta vostra ciutat s'esforsen en abilitar-se en l'art de
cirurgia e han recorregut a nosaltres escrivísem en favor de aquells a vostra
senyoria, los quals han ordenat una supplicació per a vostra magestat e serà
dins la present interclusa. Supplicam vostra excel·lència vulla, per sa benignitat,
ab alguna special favor e prerogativa votivament expedir-los, perquè
coneguen la intervenció nostra los és estada fructuosa, car, ultra que és
grandíssima honor de aquesta vostra ciutat lo que los dits barbers demanen,
encara ho tendrem a singular gràcia e mercé a vostra excel·lència, la qual
nostre senyor Déu conserve en felicitat ab longa vida.
De la vostra ciutat de València, lo primer de dembre de l'any
Senyor, de vostra majestat homils vasalls e servidors, qui
vostra gràcia e mercé, los jurats de València.
Sacra magestat:
Entre les altres famoses sciènc[ie]s, e aquella ab la qual per la major part
se conserva lo stat, sanitat e vida mundanal, és art de medecina, per la qual
molts hòmens en lo món, encara que de poch stat sien stats, han obtés gloriosa
honor e fama. La qual art en si té una part o membre molt necessari, lo
qual se apella e és nomenat cirurgia, enaxí que en la dita art e s[c]iència, e en
los que husen de aquella, encara que alguns de aquells hajen e[n]semps
fís[i]qua e sirurgia, emperò,
e los altres de silurgia; e axí, segons la sciència, se seguexen los noms, en
tant que los que usen de fís[i]qua se nomenen físichs e los que husen de
sirurgia se nomenen sirurgians. E de aquests dos staments de géns han usat
e praticat mol[t]s hòmens en la vostra ciutat de València.
Emperò, de algun temps ençà, molts prohòmens, hòmens virtuosos de la
dita ciutat qui husaven de ofici de barber, havent per cosa molt pertinent e
apropiada a llur ofici, desigosos de haver major grau de honor, segons que
molts hòmens famosos e virtuosos desigen e han desigat adquerir honor, per
la qual no han duptat la perdició de les llurs persones e béns, se són dedicats
e han tant treballat, estodiant e praticant aquella part de medecina que, com
dit és, sirurgia se nomena, e han tant habundat en aquella, que ja en molt
pochs resta aquest nom de soles sirurgià, ans aquell és en tot e per la major
part transferit en aquelles persones e maestres que tenen nom de barbés, hoc
e
ciutat puixa parar casa o botiga per husar del dit ofici si donchs aquell tal no
és primerament examinat e aprovat en art de sirurgia.
Totes les quals coses considerades, e moltes altres que dir-se porien,
inporten que condignament los qui usen del dit ofici de barber, puix han
plenera notícia de aquella famosa art de sirurgia, sien decorats, intitulats e
nomenats sirurgians, e que sien dits entre les géns art e no ofici, axí com
degudament ho àn mereixcut e són nomenats en altres ciutats e terres de
vostra senyoria, per llur sciència e bon saber, per nom de artistes, los qui
usen e són notaris, apothecaris e altres de consemblant mester, com no sien
de menor condició ne me[n]ys necesari a la conservació de la vida mundanal
que aquells. E per ço, los majorals e prohòmens qui de present usen,
viuen e pratiquen en la ciutat de València sots aquell títol e nom de offici de
barbés, desigosos, com dit hés, de major grau de honor, lo qual per llur bon
treball e
vostra gran altea, que sia merçé de vós, senyor, donar e atorgar a aquells per
vostra real dignitat aquell nom de sirurgià, enaxí que de ací avant, axí en la
ciutat de València com en altres parts, puixen ésser dits e nomenats artistes e
sirurgians, e que
que a consemblants artistes e sirurgians és degut [e] acostumat, puix aquells
sien examinats en la art de cirurgia e approvats en aquella en la forma que
s'acostumen examinar e approvar semblants cirurgians, hoc encara se
puixen alegrar, usar, tenir e conservar tots e qualsevol[s] privilegis, ordinacions
e
en altra manera són estats fets, disposts e atorgats al dit offici de barbers.
E com sia cosa deguda e molt necesària, pertanyent e pròpria als qui
usen, viuen e pratiquen en la dita art de sirurgia, poder veure, saber tractar e
provehir per los propris hulls aquelles coses occultes e amagades dins los
cosos mundanals, de les quals molts antichs en la dita art han scrites, vistes,
husades e pratiquades, per les quals han aguda clara notícia de les medecines
e remeys per les quals pot ésser subvengut a tals malalties e necessitats,
vehent los cosos en les parts dedins com estan organizats, e han impossat
vocables e noms propis a cascú de aquells, dels quals no pot haver vera
notícia per la llectura, ni per lo que entendre se pot de aquella, tant quant
farien los hulls corporals, suppliquen, per tal, los dits sirurgians sia merçé de
vós, senyor, donar e atorgar privilegi special als dits cirurgians que de pressent
són e per temps seran en la dita vostra ciutat de València, ab exprés
manament a tots e qualsevol oficials e jutges axí presents com sdevenidors,
que cascun any sien tenguts donar e liurar als majorals de la dita art hun cos
de home o dona que sien morts sentenciats —cascun any aquell cos de home
o dona sentenciats que los dits oficial o jutge, o oficials o jutges, volrà e
elegirà— perquè de aquell se puixa fer notomia, obrint, tallant e ministrant
aquell per totes aquelles parts, membres e llochs de la persona de tal sentenciat
mort que volran e conexeran que fer-se deja la dita notomia.
Si, emperò, lo tal sentenciat, home o dona, serà christià, sie a voluntat
dels officials deliurar aquell per a fer la dita anotomia o no. E si cascun
any hun sentenciat haver no
petició dels dits majorals, si alguna persona serà desesperada ho algun catiu
serrah[í] serà mort, les quals persones en sagrat no
soterrar, los dits oficials los donen e fasen donar e liurar hun cors de les
propdites persones per a fer exercir la dita notomia e aquella obra[r]. E si
catiu serà christià, lo mort, [con]quorrent-hi la voluntat del senyor de aquell
a coneguda de l'oficial o oficials, en tal cas puixen haver per a fer la dita
anotomia, si en aquell any de sentenciat algun cors no hauran agut. E axí, los
de la dita art de cirurgia poran ésser feyts pus àbils e sufficients en llur art de
sciència, e poran mils [e] pus degudament provehir e subvenir per llurs remeys
e medecines tot lo univers de la dita ciutat e altres, quant posats seran en tal
necesitat per nafres o malalties a les quals lo art de la cirurgia ha dispost e
ordenat poden ésser ajudats. E no obstant lo que dit és succeeixca e succehirà
en molta honor dels dits cirurgians, e portaran total perffecció de fer aquells
àbils en tot lo necesari, e art de cirurgia encara serà cosa que succehirà en
gran benifici e utilitat de tota la república e conservació de natura humana, e
los dits supplicants o reputaran en gràcia singular a la vostra gran senyoria,
la qual nostre senyor Déu per lo seu inffinit poder vulla exalçar e prosperar
en molta honor e llarga vida.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
Mort a Madeira (13, abril, 1478)
Excelentísima e serenísima senyora:
Quatre anys són pasats que en la illa de la Madera, qui és senyorejada
per lo adversari de Portogual, morí hun jove mercader de aquesta ciutat
apellat En Martí Rull, jermà d'En Johan Rull, notari, scrivà del justícia de
aquesta ciutat, e de Antoni Rull e d'En Jaume Rull, mercadés, ciutadans de
aquesta ciutat, per cobrar e haver los béns del qual, fon tramés de aquesta
ciutat a la dita illa En Johan Rull, mercader, fill del dit En Jaume Rull e
nebot dels dit[s] En Johan e Antoni Rull. E stant lo dit Johanot Rull en la dita
illa per cobrar los dits béns, per la guera que entre lo senyor rey de Castella
e lo adversari de Portogual se és aprés seguida, lo dit Johanot Rull no ha
pogut trobar pasatge per a venir-se
lo[s] dits béns de la dita ylla.
E desigós lo dit Johanot Rull de tornar-se
de la dita ylla los béns de son pare e oncles per portar-los a la present ciutat,
no trobant altri partit ne modo de poder-se
deliberà de pasar-se
calavel·la de portoguesos cinch_centes aroves de çucre, certs dinés, una taça
de plata e conserves e confits, e totes les robes de vestir de aquell, fent son
camí, ço és, de la ylla per a Libona e Flandes. E
una nau de vizcahins de la qual era mestre Ferando de Çumoya, lo qual,
jatsia li haja dit [e] aleguat ésser valencià e vasall fedelísimo del senyor rey
e vostre, e natural e habitador, ell e sos germans, de aquesta vostra ciutat de
València, los dits vizcahins li han pres e levat tots los dits béns, los quals,
segons aferma, valen més de dos mília dobles.
E per quant, senyora molt excel·lentíssima, aquestos jermans Rulls sien
fidelísimos vasalls e molts afectats del senyor rey e vostres, e naturals de
aquesta ciutat e regne, e som ben certs que aquestos han tramés lo dit Johanot
Rull per cobrar e haver los béns del dit En Martí Rull, germà de aquells, qui
és mort en la dita ylla; e com aquell se
molt recomanat ab letres del senyor rey, vostre pare, per cobrar lo[s] dits
béns, vos suplicam e demanam de gràcia e mercé que vostra excel·lentíssima
senyoria mane restituhir e tornar al dit Johanot Rull tots los dits béns e coses
que li són stades levades, e mane aquell spedir e desenpajar per tal forma
que prestament ab los béns e coses se
ciutat. E, ultra que per la pietat de vostra [real] dignitat, que és propícia fer
justícia, speram votivament serem exaudits, encara nosaltres ho tendrem a
singular gràcia e mercé a vostra majestat, la qual nostre senyor Déu conserve
en felicitat ab longa vida.
De València, a
Jesuchrist
Senyora, de vostra majestat homills e afetats servidós, qui
vostra gràcia e mercé, los jurats de València.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
Les oracions dels religiosos (15, maig, 1478)
A les molt reverents, devotes e venerables, e de sancta e honesta vida e
perfeta religió, les abbadesa, covent e monges de la Sancta Trinitat, prop
València.
Molt reverent, devotes e venerables, e de sancta [e] honesta vida e perfeta
religió:
Per nostres peccats, entre les altres afliccions que tenim, la pestilència
comença e
recórrer a vosaltres, que sou intercessores entre Déu e nosaltres. Per tant,
vos pregam e requerim, en deute de caritat, que ab alguna special oració
vullau suplicar a nostre senyor Déu e a la sua beneÿta mare, e pregar los
sants de la glòria eterna, en tal modo que siam exaudits en nostres supplicacions
e restituhits en la prestina sanitat. E jatsia per nostres peccats siam
dignes e merexedors de majors flagells, emperò, tenim molta confiança en
la proprietat de la divina clemència, la qual és sempre inclinada en haver
misericòrdia, e encara confiam que, migançant la intercessió de vosaltres,
sens dupte sentirem remey en nostres tribulacions. E tinga-us la Sancta Trinitat
en sa contínua protecció e guarda.
De València, a
Los jurats de València, qui
Semblants lletres a la precedent foren spachades als dejús scrits, sots lo
següent orde. E primerament: Als molt reverent, devots e venerables, e de
sancta e honesta vida e perfeta religió, los prior, covent e frares del monestir
de Sancta Maria de la Murta, de l'orde de Sent Jerònim.
Als molt reverent, devots e venerables, e de sancta e honesta vida e
perfeta religió, los prior, covent e frares del monestir de Valldigna.
Als molt reverent, devots e venerables, e de sancta e honesta vida e perfeta religió,
los guardià, covent e frares del monestir de Chelva.
Als molt reverent, devots e venerables, e de sancta vida e perfeta religió,
los guardià, covent e frares del monestir de Sent Blay, de Sogorb.
Als molt reverent, devots e venerables, e de sancta e honesta vida e
perfeta religió, los prior e covent e frares del monestir de la Vall de Jesuchrist.
Als molt reverent e devots e venerables, e de sancta e honesta vida e
perfeta religió, los prior e covent e frares del monestir de Portaceli.
Als molt reverent, devots e venerables, e de sancta e honesta vida e
perfeta religió, los guardià e covent del monestir de frares menors de la vila
de Morvedre.
Als molt reverent, devots e venerables, e de sancta e honesta vida e
perfeta religió, los guardià, covent e frares del monestir del Sant Sperit.
Als molt reverent, devots e venerables, e de sancta e honesta vida e perfeta
religió, los guardià, covent e frares de Sancta Maria de Jesús, prop
Puçol.
Als molt reverent, devots e venerables, e de sancta [e] honesta vida e
perfeta religió, los guard[i]à, covent e frares de Sancta Maria de Jesús, prop
Puçol.
Als molt reverent, devots e venerables, e de sancta e honesta vida e perfeta
religió, los comanadors e frares del monestir de la Verge Maria del Puig.
Als molt reverent, devots e venerables, e de sancta e honesta vida e
perfeta religió, los prior, covent e frares de Sent Jerònim, de Gandia.
Als molt reverent, devots e venerables, e de sancta e honesta vida e
perfeta religió, los guardià, covent e frares de Sancta Maria de Jesús,
Als molt reverent, devots e venerables, e de sancta e honesta vida e
perfeta religió, la abbadessa, covent e monges de Sancta Clara de Gandia.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
Els minarets: l'enderrocament d'un símbol (11 i 12, juliol, 1477)
Al molt magnífich e molt savi mossén Luís de Cabanyelles, consseller e
coper de la majestat del senyor rey, e lochtinent general de governador del
regne de València, e procurador general nostre en la nostra baronia de Paterna,
de la Pobla e de Benaguazir.
Molt magnífich mossènyer e molt savi e procurador general nostre:
Per quant nosaltres som constituhits en grandíssima congoixa per ésser
apartats de les consolacions sperituals, no podent hoyir missa per causa de
la varietat de les fames que de aquí ací se dien —car uns dien haveu ja fet
derrocar la suma o torre e altres dien que no, e per ço com som dubtosos no
volem ésser transgressors, ans obedients a sancta mare Ecclèsia—, car en
alguna manera no
terra la dita torre, per tant, vos diem, exortam, pregam, encarregam, requerim
e manam que encontinent, vista la present, si ja derrocada no serà la dita
torre, la façau derrocar fins a terra, tota consulta cessant, e per res no sia fet
lo contrari. E avisau-nos del que fet haureu ab lo present correu. E tinga-us
la Sancta Trinitat en sa guarda.
De València, a
Los jurats de València, a vostra honor apparellats.
Al mateix.
Molt magnífich mossènyer e molt savi e procurador general nostre:
Vostra letra, feta en lo present dia en la Pobla, havem rebut aprés dinar,
que és responsiva a una letra nostra que anit, hora ben tarda, vos manam
spachar sobre lo derrocar de la soma o torre de Benaguazir. Vist lo effecte de
vostra letra, vos responem que, obmeses totes les consideracions que dieu,
vos diem que encontinent, tota consulta cessant, façau continuar lo derrocar
de la dita torre segons havíem concordat ans de vostra partida. E puix sia
derrocada tant avall que no sobrepuje los terrats, sia cuberta de teulada per
modo que no s'í mostre senyal de torre. E aquesta és la intenció e voluntat
de nosaltres. E no vullau que més avant siam escomunicats.
E de fet que sia acabat, féu-nos-ne avís, car altrament no podem hoyir
missa, ni los vicaris generals jamés en altra manera nos daran licència d'aquí
avant. No havem més a dir sinó que som prests a tota honor e complascència
vostra. E tinga-us la Santa Trinitat en sa guarda.
De València, a
Los jurats de València, a vostra honor apparellats.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
Les bandositats del regne: un episodi truculent
(27, setembre, 1477)
Sacra real majestat.
Sereníssimo senyor:
Per lo insult e novitat que en lo mes de agost se seguí en la ciutat de
Sogorb, aquesta vostra ciutat de València, qui en semblants coses a
ha acostumat entrevenir, per donar-hi algun remey e assossech, com la dita
ciutat de Sogorb estigués en gran comució, scrivim a vostra real majestat
com aquesta ciutat hi havia tramés per missatgers a mossén Francí Amalrich,
cavaller, e En Guillem Mir, ciutadà, jurats, e En Bernat de Penaroja, racional,
e micer Miquel Albert, advocat de aquesta ciutat. Los quals, per los
officials de Sogorb, hague[ren] relació que En Joan Frare ab altra gent secretament
se posaren en lo raval de la dita ciutat e, vehent En Sancho d'Espejo,
lochtinent de bal·le de la ciutat, que estava aseÿt en un banch de una casa
del dit raval, irruhiren envers lo dit Sancho d'Espejo, lo qual anà vers una casa
e entrà-se
dins la dita casa e mataren lo dit, que tenia procés clos e sentència de
absència contra aquell e que l'havia pogut matar. E de fet anaren-se
casa de mestre Pere Xaron, tintorer, qui està al cap del raval, vers la moreria,
e allí se feren forts.
E lo digmenge, qui
mossén Johan d'Anyó, ab una çarabatana que posaren en una torre derocada
que solia ésser del mur vell, comba[te]ren la dita casa e gent que en aquella
era, e axí mataren ab la dita çarabatana dos hòmens. E lo dilluns
del carrer, e cremaren-lo, e encara unes portes de una casa que estava prop lo
palench cremaren —però no del tot—, e axí combatien la dita casa e gent que
en aquella era. E com alguns de la dita casa se n'exien per anar-se
mataren hú e nafraren-ne un altre, lo qual demanà confessió. E co[n]fessant-lo
hun frare, e alguns preveres intercedissen que no
curaren sinó de matar-lo axí com confessà. E los canonges e clero de la dita
ciutat ab moltes dones que ploraven, intercedint-hi, feren cessar lo dit combat,
donant-se los de la dita casa a mercé de mossén Joan d'Anyó que fes de
aquells lo que volgués —però no y era lo dit mossén Joan d'Anyó— e que
perdessen les armes que tenien ací.
Per lo dit cas, los era fet procés que aquells pagassen totes les despeses
e dans que
que
Xaron se derrocàs a despeses de aquells. E volgueren-hi fermances, les quals
se donaren, e rebé-se
E los dits missatgers trobaren que los de la part del dit mossén Johan
d'Anyó onze hòmens dels de la dita casa, que en la dita manera s'í eren
donats, tenien presos en la casa del bisbe de la dita ciutat de Sogorb e ab
molta gent ben guardats. E, per no ésser-hi lo dit mossén Joan d'Anyó, no
pogueren haver los dits hòmens, però, obtengueren d'En Sancho d'Anyó e
d'En Joan Asenssi Gil de la Serda, qui los dits hòmens tenien presos, que,
venint a Sogorb lo dit mossén Joan d'Anyó, no faria novitat en alguna persona
dels dits presos, e que, dins quatre dies aprés vengut a Sogorb lo dit
mossén Joan d'Anyó, avisar[i]en aquesta ciutat per ço que, dins tres dies
aprés de l'avís, hi trametéssem persones per donar-hi lo assossech que donar-s'í
pogués. E axí se
E rebut lo avís de la venguda del dit mossén Joan d'Anyó a Sogorb a
En Guillem Mir, jurats, e micer Miquel Albert, advocat, los quals, trobant
los dits presos axí com los havien leixats, lo dit mossén Joan d'Anyó ne
delliurà hú que dien
muller de aquell, e los altres, ab grandíssim treball mudant —e treballant-hi
En Joan de Vallterra, de Torres Torres, e mestre Miquel Aragonés, mestre en
taulegia—, liurà als dits missatgers en la manera contenguda en hun acte,
trellat del qual a vostra majestat trametem. Axí los dits deu hòmens foren
portats al Puig, e lo hú, qui és Jacme Medina, fon allí arestat ab sagrament e
homenatge e certa pena peccuniària, e los altres foren posats en la presó de
la baronia del Puig, ço és, los huyt en lo cep e lo hú ab grillons, ab ses
guardes, qui
e aquella provehís lo fahedor.
E estant axí, lo divendres en la nit, que
los qui estaven en la dita presó, rompent aquella e foradant la cuberta de
aquella, se
e no
sabut ni cabut lo dit En Jacme Medina. E aprés és estat pres hú dels qui de la
dita presó fugiren, e aquell ha conffessat que En Johan Frare tramés als de la
dita presó, per la muller de l'hú de aquells, perquè prenguessen la empremta
de la clau del cadenat del cep e que la y trametessen, que ell los trametria
clau. E axí fon fet, e aquell tramés-los clau, e axí obriren lo dit cadenat del
cep, e set hòmens que hi anaren ab una escala de cordes; e lo hú dels que y
anaren, ab la muller de l'hun dels presos, devallaren una escala de la església
de Sancta Maria del Puig, e pujaren damunt la cuberta de la presó, e
foradaren-la, e donaren als dits presos una escala de cordes. E axí, aquells
pujaren e fogiren-se
E aquesta ciutat à agut territori del governador e té pres en la presó
comuna a l'hú de aq[ue]lls qui de la presó del Puig fogí; e aprés àn pres a
Jacme Medina, arrestat sots certes penes en una casa. Escrivim-ne larch a
vostra majestat per[què] aquella, axí en lo guiatge contengut en lo acte ab lo
qual los dits hòmens foren als dits missatgers liurats, com en les altres coses,
hi proveheixca lo que a vostra mercé semblarà deure-s'í fer. Ver és, senyor,
que, estant la dita ciutat de Sogorb axí com està, sens dubte sta preparada a
total destrucció. Vostra majestat proveheixca-y com és mester.
Oblidar no
Frare, venint a cavall davant la Casa de la Ciutat, per nosaltres fonch provehit
que fos pres, e signifficam-ho al justícia criminal, per lo qual fonch pres, e
de continent al·legà guiatge del spectable governador. E puix ha constat ésser
guiat —havem haver pasciència—, és estat delliurat lo dit Joan Frare de la
presó. E encara que no hajam avisat de totes les dites coses vostra senyoria
fins ara, ho ha causat perquè volíem saber la fi e conclusió de tot. E no
occorrent-nos àls sinó que
qual nostre senyor Déu conserve en felicitat ab longa vida.
De la vostra ciutat de València, a
Senyor, de vostra majestat humils vassalls e servidors, qui
vostra gràcia e mercé, los jurats de València.
Delinqüència criminal als carrers (29, novembre, 1477)
Sacra real majestat.
Sereníssimo senyor:
A
coses, e, entre les altres, com se n'havien portat una viuda riqua, ronpent-li
les portes ab arma per força, e encara la filla bastarda de mossén Guaspar
Pelicer, cavaller, e com havien conbatut la ca[sa] de mossén Tristany Bardo.
E, ultra les dites coses, hun home del paborde Sanç havia mort hun home
davant Sent Julià, recitant encara lo que
comtes de Cocentayna e de Oliva, segons pus anplament e[n] aquelles letres
ho havem deduhit per[què] vostra senyoria ne tinga notícia, perquè puxa
dignament provehir segons és mester.
E aprés, senyor, se és subseguit que lo disapte prop[a]sat, que
avisat davant la presó de aquesta vostra ciutat per tenir sitiada, per veure si
poria fer algun delliurament dels presos que són en la presó, stant axí
congreguats, mou-se bregua en la plaça de la Seu, de què convengué al dit
lochtinent general de governador partir-se e occore a la brega. E a repent
ve[u] hun home fogint, dels insultadors, que tirà vers la Seu, e lo lochtinent
de governador, perseguint-lo ab sos portés, lo atengueren a la porta del cor,
e allí sobrevengueren los capellans e scolans de la dita Seu ab armes, e alguns
dels oficials del bisbe ab bordons, e remetent-se vers los portés qui
tenien pres lo dit home, e axí donaren gran colp al cap a hun dels dits portés
ab los bordons, de què fonch nafrat e fonch vista exir çanch. E en aquest
termedi, nafrant lo dit porter, lo dit home pres se n'entrà dins lo cor, e, sens
intervenció de temps, lo dit lochtinent de governador voltà a l'altra porta del
cor que respon ves lo canpanar nou, e entrà dins lo cor, e près lo dit home per
lo col[l]ar del gipó. E tenint-lo axí pres lo dit lochtinent de governador,
sobrevengueren damunt aquell los oficials del bisbe e molts capellans,
e levaren lo dit presoner, lançant-lo damunt hun banch de les cadires baxes
del cor. E lavors lo dit lochtinent de governador cridà: "Ris[is]tència ha-n'í
Ha stat poch preat lo nom de vostra real dignitat, car han cuydat
del rey!"
ofegar lo dit lochtinent de governador e nosaltres, volent occórer a tals actes
per su[b]venir e ajudar al dit lochtinent de governador. E per ésser mediadors,
a levar scàndels, alguns de nossaltres e lo cíndich som stat[s] ben maltractats
de paraula, per bones corredures.
De què lo dit home no s'és pogut cobrar, sinó de dia en dia les coses van
més augmentant en mal, car lo governador ha provehit, pux ab manaments
simples e penals no volen donar lo home, que dins breus dies los oficials
sien bandejats e ixquen fora lo regne. E anit, significant aquesta provisió als
dits oficials, han lançat lo interduhit ab la constitució de Taragona, e huy la
ciutat sta interdita. De què, senyor, si aquests e altres e molts actes detes[ta]bles
e enormes resten inponits, tots jorns los mals hòmens tenen atreviment
de perpetrar majors actes, pux de continent són guiats. Suplicam vostra senyoria
que mane provehir en açò e revocar tots los guiatges fins ací donats,
axí per vostra senyoria com per lo governador, e, encara, abdicant-li al dit
governador tot poder de donar e atorguar guiages. E pux los mals hòmens
veuran que guiatge no poden haver, se abstendra[n] forsa de fer mal.
E oblidar no
nit de senta Caterina, una famosa madrina appellada Na Cor[r]als, cridada
de nit per anar a una dona per a parir, axí e com acostumava, e, com és stada
fora casa, li han dat huna puxalada per spal·les, que may ha parlat, e morí de
continent. Senyor, inaudites coses, sens demèrit e corecció, dubtam de
major[s] inconvenients e inreparables. Suplicam vostra senyoria
intensísimament hi vulla provehir, car no tenim ja remey sinó dir:
nos, Domine, qui perimus.
instàncies que podem als oficials per investiguar aquests tan de[te]stables
actes, fent-ne fer informacions e tot lo que podem perquè ne puga resultar
algun castich. E més, havem promés ab crides, donant
metrà en mans dels oficials d'aquí avant. Senyor, no havem més a dir sinó
que
Déu conserve en felicitat ab longa vida.
De la vostra ciutat de València, a
Senyor, de vostra majestat homills vasals e servidors, qui
vostra gràcia e mercé.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
La radicalitat del conflicte convers (30, juliol, 1478)
Al molt honorable mossén En Berthomeu Abat, notari, síndich e
embaxador de la insigne ciutat de València.
Molt honorable mossén:
Vostra letra a
del dit mes, responsiva a les nostres letres a
aquella, vos responem, obmeses algunes particularitats que no freturen resposta,
solament venint al fet del sou de les galeres, reduÿdes a una, que són
al florí d'or lo mes, vos diem que responem al senyor rey que som contents
contribuhir-hi, e offerim pagar lo dit sou a la persona que sa senyoria manarà
ab letra sua. E axí u poreu dir a la sua excel·lència, e dar-li heu nostra letra
que sobre açò li scrivim; emperò, no us oblideu de dir-li les grandíssimes
necessitats de la ciutat. Quant al fet de la conselleria, tenim plaer de l'havís
que
speràvem altra provisió de la benignitat del senyor rey.
Emperò, oblidar no
que lo senyor rey té bona gana de provehir e atorgar alguna saludable provissió
contra los conversos. Hauríem plaer, per lo que
que y façau tot vostre poder de obtenir-la tal, que sia honor de la ciutat;
e supplicareu lo dit senyor vivament, si lo vado veureu tal per passar, ho
insteu que d'aquí avant no puxen entrar en officis, per quant és cosa molt
vera que los conve[r]sos usen tant de la ley judayca —en gran meny[s]preu e
vilipendi de la christiana— entre los christians, que en tota la vida de aquells
són juheus e no christians, car la crisma porten per guiatge; e açò en gran
càrech de l'inquisidor. Per los quals desòrdens e greuges, fets a la majestat
de Déu e a la ley christiana, se seguexen contínues morts, stèrils anyades,
discòrdies en los regnes; e de tals fet castich, se seguiria, com per scriptures
sanctes e antigues se lig, los reys e les preheminències de aquells ésser exalçades,
e los regnes prosperats, e lo stat pascífich conservat en molta sanitat
e prosperitat en los habitans en aquells. E com lo principal castich toque a la
sua excel·lència per ço que la magestat de Déu sia placada, supplicareu de
part de la ciutat lo dit senyor plàcia a la sua senyoria provehir-hi en tal manera
que aquestes rates de Farahó no participen en los officis e beneficis de
la ciutat, car tant ha haumentat ja la supèrbia de aquest[s], que han gossat
anar a l'alqueria hon lo magníffich mossén Johan de Vilarasa, germà nostre
e jurat en cap, habita, cridant de nit e desonrant aquell fins amenaçar-lo,
dient que farien d'ell pijor que d'En Corrals.
En lo fet de la procura de Gandia ja us havem tramesos lo[s] capítols de
la venda, e encara hun trellat per lo fet del justiciat del Grau. Som maravellats
que no
que la honor de la ciutat sia salva en lo fet de la conselleria, perquè dien han
tramés de ací alguns privilegis, segons havem sentit, en derogació de les
preheminències de la ciutat. Bé auríem plaer per quina via hi són anats,
perquè sentíssem lo que s'í merita. E, en lo fet de la dita procuració, féu-hi
lo que de vós confiam per la honor de la ciutat; e axí mateix en lo justiciat
del Grau, perquè no siam morduts cascun any en la elecció, considerau bé.
Açò diem perqu'ells conexen quanta gent hi ha en lo Grau; e tots los que y
són és gent aplegadiça, e no són vehins; féu que ab alguna moderació, pux
no n'í ha, metent-n'í alguns de allí e los altres de la ciutat, se puxa líberament
fer. Sia remés tot a vostra prudència en supplicar lo dit senyor perquè y faça
tals provesihons que sien honor de la sua reyal senyoria e de la ciutat. Nosaltres
confiam que vós, ab vostra indústria, hi dareu tal endreça que mèritament
e digna sereu comendat de vostra sàvia indústria. E tan prest com puxau,
donau orde que sia expedit. E no occorent-nos àls, sinó que micer Albert,
l'escrivà e subsíndich se comanen a vós, car lo racional no és en València. E
tinga-us la Sancta Trinitat en sa guarda.
De València, a
Los jurats de València, a vostra honor apparellats.