Marie, matris eius, ac beati Michaelis arcangeli omniumque angelorum, sanctorum et
sanctarum curie celestis. Ad futuram rei memoriam universis et singulis sit notum et
manifestum quod cum serenissimus, catholicus et potentissimus dominus domnus
Philippus, Dei gratia rex Aragonum, Castelle, Legionis, utriusque Sicilie, Hierusalem,
Portugalie, Hungarie, Dalmatie, Crohatie, Navarre, Granate, Toleti, Valentie, Galicie,
Maioricarum, Hispalis, Sardinie, Cordube, Corsice, Murcie, Giennis, Algarbii, Algesire,
Gibraltaris, Insularum Canarie nec non Indiarum Orientalium et Occidentalium,
Insularum et Terra firme maris oceani, archidux Austrie, dux Burgundie, Brabantie, et
Madiolani, Athenarum et Neopatrie, comes Aspurgii, Flandrie, Tiroli, Barcinone,
Rossilionis et Ceritanie, marchio Oristagni et Gociani, Curias Generales incolis suorum
regnorum cismarinorum per suas literas indixerit celebrandas in villa Montissoni adjecta
die,1 mensis,2 anno a nativitate Domini millesimo quingentessimo octuagesimo quinto,
ad comparendum in eadem villa Montissoni qua die assignata, cum prefata sacra, catholica
et regia magestas non venisset ad dictam villam, fuerunt dicta ex causa per diversas
vices prorogate ante proposicionem, quarum ultima, iam sua regia magestate presente
in dicta villa, fuit ad vigesimam octavam diem mensis junii anni predicti a nativitate
Domini millesimi quingentesimi octuagesimi quinti, prout latius in comunii processu
dictarum Curiarum ducto apud nobilem regium prothonotarium seu in regia scribania
plenius continetur. Adveniente igitur die veneris, vicesima octava dicti mensis junii, anno
predicto, ad quam diem generalis Curia supradicta extitit ut predicitur ultimo prorogata,
cum eadem sacra, catholica et regia magestas, omnibus convocatis ad dictas Curias
suam facere intendisset proposicionem, accessiit personaliter ad predictam ecclesiam
Beate Marie ville Montissoni ad quam convocati et in eadem congregati accesserunt et
comparuerunt de quolibet regno que in ipsa Curia cedebant, prout in Curiis generalibus
est consuetum, videlicet in tribus scamnis in longum positis, in dextera parte solii regii
aragonenses et valentini, sich tamen quod primo tam inter clericos quam inter laicos presidebat
unus aragonensis et sequebatur unus valentinus, et a parte sinistra sedebant cathalanii;
in tribus scamnis et in transverso finitis scamnis in longum positis erant
cuiuslibet regnorum convocatorum; in tribus ergo scamnis in utraque parte in longum
positis sedebant in scamno ulteriori ipsorum trium scamnorum prelati et persone ecclesiastice,
in mediocri vero magnati barones, in tertio autem milites et militares generosi;
in interiori loco et inter scamna ab una parte et ab altera erat via per medium seu transitus
sufficiens et sedentes ab una parte versus sedentes ab altera habentes facies directas
ab una parte contra alteram; homines vero de brachio regali sedentes aspiciebant
solium sue regie magestatis, quod solium positum erat in ea parte dicte ecclesie, ubi erat
chorus clericorum dicte ecclesie, ante et ab ulteriori parte contra altare majus ipsius
ecclesie ipso choro diricto seu trabibus et postis fusteis cohoperto, et erant ibi sedentes,
de brachio regali Cathalonie, syndici qui sequuntur:
Jacobus Vila, conciliarius in capite civitatis Barchinone; Michael Bastida;
Galcerandus Dezvalls; Michael Çarrovira, iuris utriusque doctore sindici Barchinone.
Nicholaus Frexanet, iuris utriusque doctor; Franciscus Alguero, Illerde.
Raphael Vivet, Andreas Vilaplana, Gerunde.
Ludovicus Terrene, Hieronymus Boldó, Perpyniani.
Joannes Montornés, Christoforus Egidius de Villoro, Christoforus Castelló, Dertuse.
Joannes Ponsic, Vici.
Hieronymus Jorba, utriusque iuris doctor, Cervarie.
Damianus Pujol, Armengardiis Coll, Balagarii.
Antichus Sala, Minorisse.
Jacobus Hieroymus Ponces, Tarrege.
Gabriel Arrencada, Torricelle de Montegrino.
Joannes Navarro, Campirotundi.
Jacobus Roffí, Pals.
Anthonius Molinés, Crudillis.
Galcerandus Robollet, Villefranche de Conflent.
Joannes Pi, Jacobus Puignau, Cauquiliberi.
Petrus Inveni Rocha, Tuhir.
Jacobus Puig, Granullariorum.
Anthonius Ribes, Argilesii.
Franciscus Arcís, Bisuldunii
Joannes Cabessa, Salicis
Franciscus Lunes, Calidarum de Montebovino
Quibus sich sedentibus, videlicet omnes syndici de qualibet universitate simul et conjunctim
sine intermixtione alterius ex syndicis aliarum unversitatum, et stantibus officialibus
sue magestatis in gradibus solii regii sine ordine, sua regia magestate in
suo solio regio pannis aureis cericeisque tapetis strato et ornato de more sedente, sua
regia magestas mandavit nobili domno Michaeli Climent, suo prothonotario et conciliario,
ut a supremo dicti solii gradu, prout fieri solitum est, subscriptam proposicionis
schedulam legeret quam a sua catholica magestate paulo ante receperat cum illis quibus
decet reverentia et honore; et a dicto supremo solii regii gradu, in conspectu
omnium ibi convocatorum et existentium diversorum statuum in multitudine copiosa,
clara, alta et intelligibili voce legit et publicavit in lingua seu diomate cathalano ut solitum
est, cuius quidem proposicionis schedule thenore est huiusmodi:
que se han offert després ensà que en lo any passat de mil sinch_sents sexanta_tres celebrí
Corts en aquestos mos Regnes, que encara que ninguna cosa haja yo desijat més que
visitar-los moltes vegades per a rébrer ý donar-los contentament, corresponent al gran
amor que jo us tinch ý sé que vosaltres me teniu, no ho hé pogut fer abans de ara. Ý
encara que los dits successos sien notoris ý per so se poguera scusar de refferir-los-vos,
però, perquè és just que
importàntia, que encadenant-se los huns ab los altres són estats causa de aquesta tant
llarga absèntia, ý han impedit mon bon desig, differint-lo, per lo que podie resultar en
major benefici de la cristiandat ý de aquestos regnes, que és ab que yo principalment
hé tingut sempre hull; no havent dexat en aquest endemig, ab tota la vigilànsia ý
cuydado que a mi és estat possible, com hà rey que tant vos ame, de anar prevenit ý provehint
tot lo que podia ésser convenient, així de la conservació de la religió ý fe cathòlica
ý obedièntia de la Sancta Sglésia Romana, que en ells per la bondat de Déu ab tanta
puritat se conserve ý florex, com ab tot lo demés que tochava al bon govern ý administratió
de la justícia, ý hà la pau, benefici, quietut ý conservació, seguretat ý defensa
d'ells; ý així, tenint sempre present aquest intent, com sia propri de ma obligatió, ý considerant
poch aprés de les últimes Corts los mals, robos, ý danys que los turchs ý cossaris
del Penyó de Véles feyen en estes costes, ý les demés de mos regnes, ý lo que
pogueren alimentar dexant-los arrehigar ý fortificar allí, me determiní de enviar la mia
armada sobre aquella plasa; ý així se féu, ý fonch expugnada, de què va resultar ý resulte
lo benefici ý seguretat ad aquestos regnes que
enemich comú de nostra sancta fe cathòlica venie ab poderosa armada ý exèrsit sobre la
isla de Malta, la qual és de la importàntia que sabeu, ý vehent yo quant faltos estaven de
socors, lo Mestre ý Religió de Sanct Juan, per a deffensar-se de enemich tant poderós, ý
que portave tant extraordinaris aparells de guerra, volent yo obviar aquest perill ý dany,
ý tornant per la causa pública ý lo que ere tant en servey de Déu ý honra ý reputatió dels
prínceps cristians, no solament maní provehir ab temps de gent de guerra, vitualles ý
monitions, però considerant la stretura que la tenien posada, maní juntar la mia
armada per a socórrer-la, com se féu forsant a l'enemich a què alsàs lo siti, ab gran pèrdua
sua, del qual ne resultà no mancho reputatió ý honra a mos regnes que benefici
públich, e a tota la christiandat. Restant lo turch sentit ý irritat de aquest succés, ý vehent
la resistèntia que la mia armada li feya, ab lo ànimo danyat que sempre ha tingut ý té de
perseguir ý molestar als cristians, va formar un potent exèrcit, per a acometre les terres
de l'emperador mon jermà, ý quasi en lo mateix temps los heretges ý rebel·les de Fransa
comensaren hà molestar hà son rey mon jermà. Ý per no faltar hà ma sanch, ý principalment
a la causa pública de la cristiandat ý de nostra sancta fe cathòlica, vaig socórrer
hà tots dos, ý ab número de gent ý diners, differents vegades al dit rey, lo qual li fonch
de tanta importàntia, que per medi d'ells, essent general de l'exèrcit son germà, qui vuy
és rey, vencé en batalla als rebel·les heretges.
En aquest endemig, havent succehit los moviments, alterations ý turbacions que
sabeu en los meus stats de Flandres, jatsia que ab tot lo cuydado ý solicitut que
possible procuràs de quietar ý pacificar ab amor ý blandura los mals ý danys qui estaven
presents, ý pervenir als sdevenidors; però no podent-se alcansar, assí per la malícia
ý pertinàcia de alguns que estaven infectes en les coses de la religió, considerant la gran
importàntia dels dits stats, ý lo dany universal que del sobredit resultave ý podia
resultar hà mos regnes, e a tota la cristiandat, ý particularment a les coses de la religió
cathòlica (les quals sobre totes me obliguen), me fou forsat ab ma armada, no restantme
altre remey per provar, ý acudir hà dits stats (sustentant tants anys la gent ý exèrcits
que sabeu, ý perseverant de entrevenir-los com al present se fa, fins acabar-los de
reduhir a la obedièntia de la sancta fe ý sglésia cathòlica romana ý mia), com confio en
Déu que
Granada, aprofitant-se de la occasió de veure
Flandres, ý fer cara a les forçes del turch (que tant poderosament armave per mar), se
rebel·laren, com és notori. Ý per obviar al dany que poguera causar, me resolguí de anarme
atansant ad aquell regne, ý donar calor ý hà negoci que
dilació del remey. Ý ab ésser anat yo en persona a la Andalusia, fonch Déu servit que
tot se remediàs ý posàs en pau, restant ab la quietut ý seguretat que convenie.
Tantost aprés de açò per a divertir lo turch, que tant despert està per a danyar aquestos
regnes d'Espanya, ý als demés, ý per a acudir a la causa pública de la cristiandat, per
la qual, com hà cathòlich príncep, tanta major obligatió tinch de tornar ý amparar-la
quantes majors mercès hé rebut de sa Divina Magestat, determiní de formar ý juntar una
molt grossa armada de galeres, ý atres vexells, ab molt número de gent ý los aparells
necessaris, per a què juntant-se en Lliga ab la de Sa Santedat ý de la senyo- ria de
Venècia, com se féu essent capità general d'ella don Joan de Àustria, mon jermà, anassen
a cercar la de l'enemich comú, ý la combatissen, com ho feren, envestint-la ý guanyant,
ab lo divinal adjutori, una de les més insignes e immemorables victòries que en
molts temps se ha guanyat, ab gran glòria ý honra de la cristiandat, ý singular renom de
mos súbdits ý vassalls. Ý encara que de aquest tant ditxós succés, poguera yo tràurer
algunes utilitats particulars, les sostposí per les universals de la cristiandat. Ý així se
continuà ý prosseguí lo any següent la Lliga comensada, reformant yo la mia armada de
tot lo necessari, ý ab açò fonch forsat lo enemich, per no gosar venir altra vegada hà
batalla, de encloure ý fortificar-se en ses fortaleses.
Desfeta la lliga, ý vehent yo que continuave en créxer lo número de la sua armada,
per a impedir-li que no pogués fer dany a la cristiana, ý per altres designes fonch necessari
entretenir la mia, ý reforçar de gent, vitualles ý monitions tots los ports ý terres
marítimes ý també per a conservar la pau de Ytàlia, que ab les discentions de Gènova,
stigué molt prop de perturbar-se; ý acabara de rompre
ab lo cuydado que sempre hé tingut ý tinch de que dure la dita pau en Ytàlia, ab
lo qual és estat Déu servit que se hage conservat per més temps de vint_ý_sinch anys,
cosa may vista en abans, ni tanta aparensa de que ha de durar moltes altres més, mijensant
lo divinal adjutori, de hont tant gran bé, utilitat ý seguretat resulte hà tota la
cristiandat, ý bona part hà aquestos mos regnes.
Assentades que haguí les dites coses, ý altres de molta importàntia, doní orde (ab lo
desig que tenia de venir hà estos mos regnes, que
tenir-vos Corts; ý estant ja fermades, ý jo tant apunt de partir-me com teniu entès, succehí
la jornada ý mort del rey don Sebastià, mon nebot, que fonch bastantíssima causa
per a detenir, leshores, ma partida ý que s'hagués de fer cara a les coses de Àfrica, ý llevar
la occasió als enemichs de intemptar altres que hagueren feta major la pèrdua, ý prevenir-ne
algunes que hagueren causat novetat en los regnes de la corona de Portugal,
com poch aprés la experièntia ho va mostrar, aportant-se
don Henrich, mon oncle, encara que los dits regnes me pertanyien tant de dret com és
notori, alguns reboltosos comensaren hà inquietar-los ý procuraren favor ý ajuda de
nations ý forces strangeres, ab intent de impedir o allargar la mia legíttima successió. Ý
per obviar als danys que la falta de prevensió sol causar en semblants coses, fuy forsat
fer los aparells que són notoris, ý acudir yo mateix en persona hà negosi tan important.
Ý així, ab la mia presènsia ý ésser la causa tant justa com era, fonch Déu servit de affavorir-la,
de manera que ab breu temps se reduhí ý quietà tot, ý aprés se acabaren de vèncer
les isles ý les dels Assorts, ab lo qual tingué fi la jornada ý vingueren hà juntar-se
tots los regnes de Spanya ý les Índies, lo qual, per la seguretat ý grandesa de la
conservatió ý augment de nostra sancta fe cathòlica, ý poder yo millor resistir ý offendre
hà sos enemichs, és estat de gran importàntia.
Dexant yo les coses de aquells regnes de Portugal en lo estat que se us ha refferit, ý
jurat en ells, en absèntia ý ab molt contentament, lo príncep don Phelip, mon fill, tractí
de disposar les de la mia partida per an aquest. Ý jatsia que mon desig era de venir en
la hora mateixa hà vesitar-vos, però per la absèntia que havia feta dels de Castella, ý la
necessitat que hi havia de compendre algunes coses en ells, ý també per a jurar per los
naturals de aquella Corona al príncep mon fill (com ho feren, ab gran demonstració de
amor), fonch necessari de detenir-me en ells fins ara, encara que no
spay com ho requerie la qualitat ý importàntia dels negocis, per a acudir als de aquests
meus regnes. Ý per lo molt que jo us ame, hé volgut portar en ma companyia al príncep
mon fill, encara que és de tant pocha edat ý tant tendre ý delicat, per a què ell ý vosaltres
vos conegau, ý des de ara ell vos prenga la affectió que yo desije que us tinga, ý
vosaltres rebau lo contentament que no dupte haureu tingut de veure
mateixa affectió me mogué hà què també portàs a mes filles, ý que
casament de la infanta dona Catherina ab lo duch de Çavoya.
Ý pus del que dalt se ha dit tindreu entès les causes justes que se han offert per a no
haver pogut yo abans de ara visitar aquests meus regnes, havent-ho desijat súmament, lo
discurs ý progrés de mes coses, lo stat present d'elles ý de les públiques de la christiandat,
sol restarà pregar ý encarregar-vos que, pus mon principal intent de visitar-vos és ser offici
de pare, senyor ý rey natural vostre, ý com hà tal, ý que tant vos ame, tractar lo vostre
bé públich, bon govern de aquestos regnes, ý llevar les occasions que poden causar contenció,
discòrdies ý males voluntats, ý facilitar que
ý quietut que convé; vosaltres, com hà tant bons vassalls, vos disposeu hà mirar tractar de
tot lo que aquest propòsit ý mon servey convindrà, ý persuadir-vos que per a tot lo que dalt
està dit, ý lo demés que
propri, trobareu en mi tota la voluntat que poreu desijar, com ho marex vostre gran ý antiga
fidelitat, ý lo entranyable amor que sempre me haveu tingut ý sé que
conspectu omnium predictorum, surrexerunt ab scamnis in quibus sedebant aragonenses
et valentini illustris et reverendissimus domnus Andreas Sanctus, archiepiscopus
Cessarauguste, et illustris domnus Federicus de Borja, preceptor militum Montesie,
et ab altera parte, ab scamnis in quibus sedebant convocati de Principatu Cathalonie,
surrexit illustris et reverendus Joannes Dimas Loris, episcopus Barcinone, qui tres prenominati
ante solium regium convenerunt, in medio existente dicto illustri et reverendissimo
illustris et reverendissimus episcopus Barcinone principatus Cathalonie, et ad
sinistram partem dictus admodum illustris don Phedericus de Borja, preceptor
Montesie, regni Valentie; et predictis sich stantibus ante dictam regiam magestatem,
predictus archiepiscopus Cessarauguste, in conspectu omnium, predicte propositioni
respondentes vive vocis oraculo in hec vel similia verba contenta in quadam schedula,
quam tradidit dicto regio prothonotario, que est thenoris huiusmodi:
por la mercet que haze ha estos sus reynos con su real presencia, y lo que por su acostumbrada
benignidad y clementia offresce al reparo y beneficio dellos; entendido lo
que vuestra magestat mandare, se trattará com mucho deseo de acertar, y speramos
en Dios Nuestro Senyor se aratatodo a gloria suya, servicio de vuestra magestat y
bien de sus súbditos y fieles vassallos.
domnus Simon Frigola, vicecancellarius Corone Aragonum, una cum dicto nobili
domno Michaele Climent prothonotario, accessit ad pedes sue magestatis et, habito
colloquio cum eadem, redeundo ad supremum gradum dicti solii, dictus nobilis regius
prothonotarius, stans capite nudato, in conspectu omnium predictorum, presente multum
magnifico Joanne de La Nuça, justicia Aragonum, legit alta et intelligibili voce
quandam papiri schedulam inferius incertam, thenoris huiusmodi:
special spera als absents per quatre dies pròxims, manant als syndichs de les universitats
ý procuradors de les particulars persones que dins los dits quatre dies facen fe de
les dites potestats, altrament que no seran admesos; ý sa magestat proroga ý continue las
presents Corts per dimecres primer vinent, que comptarem a tres de juliol, per al mateix
loch, ý si serà feriat, per lo primer die no feriat, present lo justícia de Aragó.
octuagesimo quinto, ad quam diem fuit prorogata presens Curia die quo fuit facta propositio
per sacram, catholicam et regiam magestatem domini nostri regis Philippi,
convocato et congregato stamento seu brachio regali presentis principatus Cathalonie
intus suam stationem seu apartamentum dicto stamento regali designatum, intus videlicet
ecclesiam Beate Marie dicte ville Montissoni, in qua si quidem convocationem et
congregatione convenerunt et presentes fuerunt syndici infrascripti:
Jacobus Vila, consiliarius primus Barchinone, presidens; Michael Bastida;
Galceranus Dezvalls; Michael Sarrovira, sindici Barcinone.
Nicholaus Frexanet, Franciscus Algaro, sindici Illerde.
Raphael Vivet, Andreas Vilaplana, sindici Gerunde.
Ludovicus Terrena, Hieronymus Baldó, sindici Perpinyà.
Joannes Ponsich, Vici.
Damianus Pujol, Armengardus Coll, Balagarii .
Hyeronymus Jorba, Cervarie.
Antichus Sala, Minorisse.
Geraldus Mascaró, Villefranche Penitentis.
Jacobus Hieronymus Ponces, ville Tarrege.
Salvator Rochafort, Berge.
Franciscus Arsís, Bisulduni.
Joannes Navarro, Campirotundi.
Jacobus Rocha, Sanctipedor.
Franciscus Oliveres, Figueriis.
Gabriel Arrencada Canet, Torroella de Montegrino.
Jacobus Roffí, Pals.
Franciscus Lunes et Arbos, Caldes de Montebovino.
Benedictus Monjo, Martinus Pallares, Talarni.
Joannes Cabessa, Salses.
Jacobus Puig, Granullariorum.
Michael Argullol, Pratorum Regalium.
Antonius Molinès, Cruillis.
Galdricus Robollet, Villefranche Confluentis.
Petrus Inveni Rocha, de Tuhir.
Joannes Pi, Jacobus Puignau, Cauchiliberi.
Anthonius Ribes, Argiliarum.
regalis]
Qui omnes sich ut premittitur congregati, unanimes et nemine discrepante, una
voce stantes, eligerunt in scribam dicti stamenti seu brachii regalis Michaelem
Joannem Cellers, auctoritate regia notarium publicum Barchinone et scribam majorem
domus honorabilis Consilii Barcinone, una cum salariis et lacris eidem officio pertinentibus
et spectantibus; et illico, facta dicta electione de persona dicti Cellers in notario
dicti stamenti, prestitit juramentum modo et forma assuetis ac solitum prestari, sub
forma sequenti:
de la casa del Consell de Barcelona, ý scrivà per lo present stament real elegit ý assumit,
que bé ý lealment se haurà en son offici,
domini presidentis.
Et in continenti, dicti syndici jurarunt in manu et posse notarii infrascripti, sub
forma sequenti:
Juramentum syndicorum.
públich de tota la present Cort de Cathalunya, ý que tindran secret tot ço que hà quiscú
d'ells serà dit sots secret, e so que per tots o per la major part serà dit que sia
secret.
Ítem, que no revelaran hà alguna persona cosa alguna la qual serà en la present Cort
dita, la qual puxa venir en dany de algú o redundàs en dany de la present Cort.
Ítem, que no revelaran alguna cosa de aquelles que sots secret en la present Cort se
tractarà hà personas stranyes, sinó hà aquellas de son bras, o altres de la present Cort,
que poden als tractaments de aquella ésser admesos, no nomenant la persona que
aquella cosa haurà dita, rebut emperò primer sagrament de aquelles tenir secret, ço que
hà aquells serà revelat.
Ítem, juren los syndichs, procuradors o ecònomos aquí presents que, ans que aquells,
alguna de les coses que fetes seran, o tractades en la present Cort, denuntiaran hà llurs
principals, si ja fet no serà, faran jurar aquells que no revellaran hà algú aquelles coses
que, per los dits syndichs, procuradors o econòmos, als dits llurs principals seran denuntiades
durant la present Cort.
Ítem juren tots aquells que presents són en la present Cort, que no admetran scientment
als tractaments de la present Cort algú que no haje prestat lo dit jurament.
Rondo, fabrum lignarium, civitatis Barcinone, qui prestitit juramentum sub forma
sequenti:
offici de porter, ý que tindrà secretes totes aquelles coses que hà notícia sua vindran, de
les que
prout superius continetur super ordine et nominatione dictorum syndicorum et
universitatum earundem, fuit contradictum per magnificum Hieronymum Jorba, syndicum
Cervarie, pretendendo nomen suum et dicte universitatis debere continuari
ante syndicos civitatis Balagarii. Et ideo protestatus fuit in hunc modum videlicet:
no consent a la nominatió o scriptura de la nominatió dels syndichs del present stament,
en quant ý en allò que scriuen primer lo syndich de Balaguer que lo syndich
de Cervera, ans bé expressament hí dissent, per ço que la vila de Cervera és cap
de vegueria ý cap de condat, té la jurisdictió ab sa magestat en més de quaranta llochs
de la vegueria, ý és estada sempre dels comtes de Barcelona ý reys de Aragó, ý segons
lo orde de la scriptura de les firmes de les Corts prop passades fonch prefferida, ý és
poble hont habiten vuyt o nou juristes, quatre o sis metges, molts cavallers, burgesos
ý gent de honra, ý per moltes altres rahons, les quals no militen en la ciutat de
Balaguer, perquè hà poch és en la Corona de Aragó, ý víu-s'í per rahó de la confiscatió
que lo rey ne féu de dita ciutat per la rebel·lió del comte de Urgell, son senyor, ý
per altres rahons que després se deduhiran, protestant que no li sie fet en sdevenidor
ningun prejudici.
Balagarii, respondentes predictis dixerunt, per organum dicti Pujol:
en la protestatió feta per lo syndich de Cervera, per quant és contra tot orde lo que pretén
lo dit syndich de Cervera, per quant les scriptures antigues ý assenyaladament en les
Corts passades, està scrit ý posat primer los syndichs de Balaguer, per ésser com és ciutat
principal, ý viuen en aquella molts cavallers, doctors ý gent populosa, ab tanta o
major còpia o número que hà Cervera, ý sempre fahels a la corona real, a la qual és estada
sempre fahel ý molt lleal, com vuy ho és, sens rebel·lió ninguna, ý així entenen
continuar sempre en sa possessió, ý ésser scrits ý continuats primer que los syndichs
de Cervera.
sobre protestat.
protestatus fuit
que Manresa, de manera que per aqueix orde en quant no
stiguen a la mà dreta, ý hà ell toque a l'altra part, junct hà Vich, de manera que si continuant-se
alternatim hí
que sia, ab que no per axò se entengue preferir-li, ni precehir hà sa universitat.
en lo que per ells està dit, ý se entengua també contra de Manresa com contra de
Cervera.
Christoforus Castello, syndici civitatis Dertuse, obtulerunt et presentarunt et me, dictum
notarium, requisiverunt continuari et legere quandam in scriptis papiri scedulam, una
cum diversis instrumentis per ipsos productis, que petierunt in presenti processu inseri
seu continuari sub forma sequenti; thenor dicte scedule sich se habet:
sacra, cathòlica ý real magestat del rey nostron senyor, en la Cort General se celebre
de present en aquesta vila de Monsó, no consenten, ans expressament dissenten, en lo
lloch hon los syndichs de la vila de Perpinyà de fet entenen seure, com de dret ý justícia
dit lloch, ab la deguda honor que
Perpinyà, ans sie degut de dret ý de justícia hà dita ciutat, així per ésser ciutat, ý cap
de vegueria ý batllia, ý haver en aquella bisbe, com encara per ésser una de les antigues
ciutats del present principat de Cathalunya ý àlias. E per antiquíssima consuetut
e observansa, los syndichs de dita ciutat deuen ý tenen acostumat seure ý precehir en
dita Cort als syndichs de Perpinyà, conforme apar per los actes possessoris que de nou
han trobat archivats en lo archiu de la dita ciutat, dels quals fan exhibició, ý sí ý en
quant és menester productió. Ý per altres actes que en son cars ý lloch produhiran e
o exhibiran, ý altrament constarà, així de la proprietat, com de la possessió tenen ý
han tengut dits syndichs de dita ciutat de Tortosa
que la dita vila de Perpinyà. E, per quant durant aquesta protesta, aprés de nou se
suscità qüestió en lo stament real sobre lo seure en dit stament, lo syndich segon de
Barcelona de una part ý los syndichs de Tortosa de la part altra. Ý per la sacra,
cesàrea, cathòlica ý real magestat de l'emperador don Carlos, de digna recordació, se
féu declaració ý provisió, a trenta dies de noembre, mil sinch_sents ý denou, en la
qual, inseguint l'orde de seure tengut en la Cort celebrada per lo sereníssim ý cathòlichs
rey don Ferrando, de digne recort, hà deu de octubre mil quatre_cents noranta_tres,
se donà orde ý forma de assentar dits syndichs, ço és, hà la part esquerra del syndich en
cap de Barcelona, ý president en dit stament, se assegués aprés del síndich de Gerona, lo
syndich de Tortosa, lo qual lloch los syndichs de Tortosa sens aprovació de dita declaració
han possehit molts anys, ab ses protestations fetes contra Perpinyà, ý salvant-se sempre
sos drets, per ço que pretenien com vuy pretenen los syndichs de Tortosa seure en dit
stament aprés immediate del syndich de Leyda primer, lo qual seu a la màdreta de dit
president; del qual lloch aprés el syndich de Gerona, lo syndich segon de Barcelona, més
de fet que de dret ha volgut ý vol privar los syndichs de Tortosa, en vilipendi del mandato
fet a vint_ý_quatre de desembre mil sinch_cents sinquanta_ý_dos, per la sacra cathòlica
ý real magestat de nostro rey ý senyor, ý per lo qual dits syndichs de Barcelona ý sos
adherents volen ý procuren, en lo modo de l'assentar que fan, interrompre ý pervertir dits
forma ý orde donats per assentar en lo lloch en dita provisió real assignat ý statuït
als syndichs de Tortosa, incorrent en la pena de mil florins de or apposada en dit mandato
als contrafaents. Per tant, ý àlias Joan Montornès, Christòfol Gil de Villoro ý
Christòfol Castelló, syndichs de la ciutat de Tortosa, no consenten en manera alguna en
dit modo ý forma de assentar, ans expressament hi discenten ý contradien, en quant
deuen ý poden, ý de dret àlias, los és lícit ý permés, ý ab la present acusen la pena de dits
mil florins de or, en dita provisió real contra los contrafahents apposada. Ý posen discentiment
en dits modo ý forma de assentar, ý en tots los altres actes en dit bras real se
enteguen o vullen fer. Del qual discentiment no entenen ni volen apartar-se, fins a tant
que la dita ciutat, e o sos syndichs, sien restituhits, ý se
de Leyda immediate, ý ans de Perpinyà, ý no res menys estan ý perseveren sí ý en quant
hà dita ciutat és útil ý profitós ý honrós, ý no en més, en las protestations ý salvetats fets
per lo quòndam Joan Jordà, en nom de syndich de Tortosa, sobre lo seure en dit estament,
hà deu de octubre mil quatre_cents noranta_tres, contra los syndichs de la dita vila de
Perpinyà ý Barcelona, ý en les altres protestations ý discentiments fins assí acerca de açò
fets, requerint a vos, notari, ne lleveu acte públich, ý aquell continueu ý inserteu en los
actes de dit bras ý stament real.
Domini millesimo quadringentesimo vicesimo primo, ad quam dicta Curia fuerat ut
pretangitur assignata, illustrissima domina regina predicta in castro regali civitatis
prefixe personaliter existens, multum honorabilis Joannes de Funes, vicecancellarius
ante dictus, existens personaliter in domo capituli superius mentionati, in personam
dicte domine regine prorogavit terminum supradictum ad celebrationem dicte
Curie ad diem presentem ut prefertur assignatum, hinc ad diem mercurii proxime
venientem, in qua quidem prorogatione fuerunt presentes hii videlicet qui sequuntur:
Pro brachio ecclesiastico: Garcias Azenarii, pro episcopo Elnensis; Anthonius
Poblet, pro episcopo Dertusensis; Joannes de Setcastella, pro episcopo Illerdensis.
Pro brachio militari: Matheus Cardona, miles; Raymundus Ycart, domicellus,
nomine suo proprio et ut procurator comittatus de Prades; Philippus Darenys, pro
Bernardo de Pinosio, seniore.
Barchinone; Jacobus Navarro, Illerde; Joannes Ros, Gerunde; Bernardus Pinyol et
Elias Garret, Dertuse; Joannes Pareta, ville Perpinyanii; Paschasius Pellicerii, ville
Cauquiliberi; Jacobus Ferrarii, ville de Arbucio; sindici.
Et facta dicta prorogatione, confestim dictus dominus Garcias Azenarii,
nomine omnium ibi presentium, etc.
Exemplum huiusmodi ab originali processu Curie generalis Principatus
Cathalonie in civitate Dertuse per serenissimam dominam reginam Mariam, locumtenentem
serenissimi domini regis Alfonsi, celebrate anno a nativitate Domini millesimo
quadringentesimo vicesimo primo, apud regium archivum Barchinone recondito,
sumpsi regio iussu ego quidem Franciscus Carbonellus, serenissimi domini nostri
regis scriba regiaque, auctoritate notarius publici Barcinone ac regius archivarius,
una et in solidum cum Francisco Carbonello, filio, conscriba et coarchivario meo, ad
verbum ut iacet veridice comprobavi; ut igitur fidei plenior impendatur, meum quo
utor in publicis hic appono signum.
Copia huiusmodi in presenti carta seu folio aliena manu scripta abstrahitur ab archivo
domus Consilii civitatis Dertuse per me, Augustinum Joan, civem Dertuse, publicum,
apostolicam et ipsius civitatis Dertuse auctoritatibus notarium et scribam domus
Consilii Dertuse utque copie huiusmodi fides plenaria ab omnibus impendatur, ego, dictus
notarius et scriba, hich me subscripsi et meum solitum artis notarie apposui signum.
In Dei nomine. Noverint universi quod nos, Jacobus, Dei gratia Rex Aragonum,
Valentie et Murtie, comesque Barcinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarius, almirantus
et capitaneus generalis. Confitemur et recognoscimus in veritate vobis nobilibus
Pontio Ugonis, comiti Empuriarum et vicecomiti Caprarie, tanquam vicecomiti
Caprarie, de Castrofollito etde Fulconis, comitim Mataplana, comiti
Pallariensis; et Geraldo de Servilione, Guillermo de Angularia, Dalmacio de
Rocabertino, domine Guillerme, uxori incliti domini infantis Petri, bone memorie,
fratris nostri; domini Montis Cathin et Castri Veteris; Guillermo d'Elentorn, procuratori
nobilis Ermengaudi, comittis Urgellensis, et nobilisGuillermo de Subuato,
procuratori nobilis Guillermi d'Entença; Arnaldo de Alich, procuratori nobilis
Guillermi de Montecateno; Arnaldo de Mirallis, procuratori nobilis Philippi de
Saluciis; Raymundo de Augularia, domino Uxefave; Berengario de Çiraria, procuratori
nobilis Petri Ugueti; Bernardo de Augularia; Bernardo de Servaria; Acardeto de
Muro; Raymundo, vicecomiti de Vilamuro; Guillermo, vicecomiti de Pallars;
Poncio de Sanctapace; Berengario de Sancto Vincentio; Berengario, Raymundo de
Galineriis; Arbinto de Vicento; Ferrario de Vilafranca, Geraldo de Vilafranca,
Berengario Malloli, Guillermo Ponburgarii et Guillermo Ollemarii, Bartholomeo
Romi, Raymundo Ruvira, consiliariis civitatis Barchinone; Guillermo de Lauceria,
Raymundo Burguez, Raymundo Cicardi, Galcerando de Nagera, Petro Burgesii,
Bernardo de Olzeto, Petro Malloli, Petro de Vilario, Guillermo de Raymundo
Gerardi, Jacobo Basseti, Antico Naonis, Michaeli Marqueti, Petro de Vilafranca,
Jacobo, Guillermo Petri Dusays, Jacobo de Canones, Berengario de
Cortilio, Bernardo de Petra, Guillermo de Colonya, Guillermo de procuratoribus
sive syndicis civitatis Barcinone; et Raymundo de Sancto Clemente, Raymundo
Rateradi, Bernardo Natalis, Guillermo de Fragua, procuratoribus sive syndicis civitatis
Illerde; Bernardo Pinyol, Raymundo Gandelli, procuratoribus sive syndicis civitatis
Dertuse; Martino de Cigiario, Bernardo de Banyoles, procuratoribus sive syndicis
civitatis Gerunde; Raymundo de Moraria, procuratoribus sive syndicis civitatis
Minorisse; Jacobo de Portelli, Matheo de Ripull, habitatoribus sive syndicis ville
Cervarie; Guillermo Januarii, etc. Reliqua sunt in dicto suo privilegio originali, de
quibus hec pars civitatis Dertuse noluit copiam nisi hic usque.
Actum est hoc Barcinone, in celebri generali Curia, in ecclesia Fratrum
Minorum, pridie nonas febroarii, anno domini millesimo ducentesimo nonagesimo
nono.
Signum Jacobi, Dei gracia regis Aragonum, Valencie et Murcie, comesque
Barcinone ac Sancte Romane Ecclesie vexillarii, almiranti et capitanei generalis, qui
predicta concedimus, firmamus et juramus. Testes huius rei sunt nobiles Bernardus de
Scrivano, Guillermus Scriva de Valencia, Raymundus de Civilano, Bernardus de
Averssone, scriptor domini regis, Gaspertus, vicecomes Castri novi, Raymundus de
Vilanova, Bernardus Guillermi de Puellis, Petrus Comitis, legum doctor, et quamplures
alii.
Signum Stephani de Podio, notarii publici Barcinone, qui hec scribi fecit et clausit,
die et anno quo supra.
Copia huiusmodi in presenti carta scripta abstrahitur prout jacet per intervallum
ut supra patet a suo regestro seu publica forma, in archivo domus consilii civitatis
Dertusensis recondito, archivato et custodito, per me, Augustinum Joan, civem
Dertusensis, publicum apostolica et ipsius civitatis Dertusensis auctoritatibus notarium
et scribam dicte domus, utque eidem fides plenaria ab omnibus impendatur, ego dictus
notarius et scriba hich me subscripsi et meum solitum artis notarie apposui signum.
His ergo peractis, statim dominus rex, seu in eius personam dictus honorabilis
vicecancellarius, continuavit dictas Curias ad diem sabbati proxime, que erit septima
januarii anno eodem, in monasterio Fratrum Predicatorum huius civitatis.
Nomina autem illorum qui ad dictas Curias convenerunt per ordinem sich se
habent: reverendissimus Petrus, archiepiscopus Tarracone; Franciscus, episcopus
Barcinone; Alfonsus, episcopus Vicensis, etc.
Perilionibus; Rogerius de Montecateno, etc.
Militum: Petrus de Ortafano; Manuel de Raiadello; Berengarius de Hostalrico, etc.
Domicelli: Franciscus de Montebovino; Jaonnes Aymerich; Dalmacius de
Canet.
Universitatum: Ferrandus de Gualbis; Joannes Ros, consiliarii; Franciscus
Burgues; Joannes Fivellerii et Joannes de Ponte, legum doctor, sindici Barcinone.
Nicolaus Gralla, Berengarius Colom, sindici Illerde.
Franciscus Santcelodoni, sindicus Gerunde.
Gondissalvus Garidell, syndicus Dertuse.
Petrus Grimandi et Joannes de Ribesaltes, syndici Perpiniani.
Guillermus de Salant et Andreas Cavila, sindici partis regalis civitatis Vici.
Matheus Ferradelli, syndici Villefranche Penitensis.
Anthonius Gallard, Raymundus, syndici ville Podii Ceritanii.
Jacobus Quinta, syndicus Villefranche Confluentis.
Joannes Garriguella et Bernardus Duran, syndici Cauquiliberi.
Et die sabbati intitulata septima januarii, etc.
Exemplum huiusmodi, ab originali processu Curiarum Generalium per serenissimum
dominum Ferdinandum, divi nominis, regem Aragonum, in civitate Barcinone cathalanis
celebratarum, anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo duo decimo,
apud regium archivum Barcinone recondito, sumpsi regio iussu ego quidem Franciscus
Carbonellus, serenissimi domini nostri regis scriba regiaque auctoritate notarius publicus
Barcinone et regius archivarius, una et in solidum cum Francisco
Carbonello, filio, conscriba et coarchivario meo, ad verbum ut jacet veridice comprobavi;
ut igitur fides plenior impendatur, meum quo utor in publicis hic appono signum.
Copia huiusmodi in presenti carta seu foleo aliena manu scripta abstrahitur ab
archivo domus Consilii civitatis Dertusensis per me, Augustinum Joan, civem
Dertusensis, publicum, apostolica et ipsius civitatis Dertusensis auctoritatibus notarium
et scribam domus Consilii Dertuse. Constat de supraposito in linea antepenultima
presentis pagine ubi legitur "scriba regia auctoritate notarius publicus Barcinone
ac regius"; utque copie huiusmodi fides plenaria ab omnibus impendatur, ego, dictus
notarius et scriba hich me subscripsi et meum solitum artis notarie apposui signum.
Ceterum vero, die veneris intitulata vigesima secunda septembris dicto, anno
millesimo quadringentesimo decimonono, serenissima domina regina predicta, in
domo capituli predictum, in suo solio reginali sedente, in quo pro celebratione Curie
ante dicte erant presentes hii videlicet qui secuntur:
Alphonsus, episcopus Vicensis; frater Dalmacius, abbas Rivipulli; Guillermus,
abbas de Stagno, etc.
Nobiles: Bernardus, regius comes Pallariensis; Joannes de Cardona, vicecomes
de Vilamuro; Raymundus de Cardona, etc.
Milites: Galceraldus de Palou; Petrus Gallines; Gabrielo Bisbal, etc.
Domicelli: Michael Posas; Joannes Januarii; Raymundus Caldes, etc.
Universitates:
Raymundus de Plano; Joannes Ros; Bonanatus Petri, sindici Barchinone.
Nicolaus Boneti, syndicus Dertuse.
Joannes Çavall, syndicus Gerunde.
Petrus Grimau, syndicus Perpinyani.
Prefatus honorabilis dominus Joannes de Funes, domini regis vicecancellarius,
nomine et pro parte serenissime domine regine predicte, dictam Curiam continuavit
per hec verba:
mateix.
Cathalonie generalis, Bernardus de Gualbis, rationalis et Garcias de Turribus, consiliarii
dicti domini regis.
Exemplum huiusmodi ab originali processu Curiarum Generalium per serenissimum
dominum regem Alfonsum, divi nominis, in villa Sancti Cucufatis Vallensis,
anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo decimonono, catalanis celebratarum,
apud regium archivum Barcinone recondito, sumpsi regio iussu ego quidem
Franciscus Carbonellus, serenissimi domini nostri regis scriba ac tenens
claves sui regii archivii, una et in solidum cum Francisco Carbonello, filio, conscriba
et coarchivario meo, ad verbum ut jacet veridice comprobavi; ut igitur fides plenior
impendatur meum quo utor in publicis hic appono signum.
Copia huiusmodi in presenti carta seu foleo aliena manu scripta abstrahitur ab
archivo domus Consilii civitatis Dertuse per me, Augustinum Joan, civem
Dertusensis, publicum, apostolica et ipsius civitatis Dertusensis, auctoritatibus notarium
et scribam domus Consilii Dertusensis; utque copie huiusmodi fides plenaria ab
omnibus impendatur, ego, dictus notarius et scriba, hic me subscripsi et meum solitum
artis notarie apposui signum.
In nomine Domini nostri Jesucristi, Amen. Nos, Alionora, Dei gratia regina
Aragonum, Valentie, Majoricarum, Sardinie et Corsice, comitissaque Barcinone,
Rossilionis et Ceritanieac generalis locumtenens illustrissimi domini regis, viri et
domini nostri charisimi, et in personam ipsius domini regis agentis in expedicione
armorum in regno Valentie contra regem Castelle, inimicum suum, gentibus
Principatus Cathalonie in civitate Dertuse generales Curias celebrantes, quia in personam
ipsius domini regis, cuius et regni sui, onus quo ad presens est humeris nostris
impositum, nostram decet regiam magestatem ita rei publice curam gerere ac
investigare commoda subditorum, ut regnorum et terrarum ab Alto nobis dicto nomine
et in personam dicti domini regis ut predicitur comissarum utilitate incurrupta
persistat nostesquam plurimas traseuntes insompnes, ut ea que subditorum
regiorum utilitatem concerniunt totis viribus procuremus, voluntarios appetendo
labores ut quietis amenitas dicto domino regi et suis subditis preparetur. Propterea
predecessorum ipsius domini regis illustrium et ipsius etiam domini regis inherentes
vestigiis, tractatu et deliberatione plenaria habitis de et super infrascriptis cum prelatis
et personis ecclesiasticis ac procuratoribus et yconomis Capitulorumecclesiarum
villarum regalium, seu procuratoribus et syndicis universitatum civitatum et
villarum ipsarum, quorum nomina inferius sunt descripta, constitutiones, ordinationes,
declarationes et confirmationes facimus infrascriptas. Primo si quidem, ordinamus
quod si de patre seu aliis ascendentibus in testamento liberorum juveinstitucionis
nulla mencio fiat, nicholiminus
jure tamen legittime dictis ascendentibus semper salva. Ulterius, statuimus quod
domino rege seu nobis vel ipsius et nostro primogenito vel aliquo locumtenente regio
existentibus infra Cathaloniam, nobilis Berengarius de Apilia, seu alius vices gerens
in Cathalonia, locumtenentem non posuit facere ullo modo. Preterea, declarantes
Constitutionem editam in Curia Montissoni que incipit "Item, quod illud, etc.", et
eidem addentes, statuimus et ordinamus quod quicunque decetero creabuntur notarii
undecunque sint et in quovis loco domicilium habeant, antequam notariatus utantur
officio habeant examinari in capite cuiuslibet vicarie in illo loco in quo
vicarius suam ordinariam sedem tenet, juxta thenorem dicte Constitutionis.
Quam declarationem etiam locum habere censemus ad notarios iam creatos nisi iam
examinati existant. Denique, revocantes Constitutionem per nos pridem editam in
civitate Illerde, in continuatione presentium Curiarum, incipientem "Reprehensibile
indicari non debet, sed secundum varietatem temporum statuta quoque varientur
humana etc.", volumus ut Constitutiones Perpinyani et Cervarie de quibus agebatur
in dicta Constitutione revocatoria juxta ipsarum thenores amodo inviolabiliter observentur.
Postremo, cum non liceat a capite membra recedere et civitas Dertuse sit
membrum notabile et insigne committatus Barcinone et Cathalonie Principatus ne
unquam ipsa civitas ab ipsis comitatu et Principatu valeat separari, quinimo eisdem
remaneat perpetuo unita pariter et affixa. Laudantes, approbantes, ratifficantes et
confirmantes universitati, civitati, civibus et habitatoribus ipsius civitatis Dertuse
quecunque privilegia et concessiones retro elapsis temporibus de infrascriptis eis factas,
presenti nostra constutione perpetuo valitura statuimus, sancimus ac etiam ordinamus
quod dicta civitas Dertuse, una cum jurisdictione, castro et terminis eiusdem,
nullo unquam tempore per dominum regem vel eiusdem successores valeat a Corona
regia nostranec, a comitatu Barcinone et Principatu eiusdem dividi, segregari seu
modo aliquo separari; immo de presenti ipsam civitatem et castrum eiusdem
cum omni jurisdictione ipsius civitatis et terminorum eiusdem vinculo indesolubili
annectimus, affigimus, unimus et incorporamus dicto comittatu Barcinone et
Principatui Cathalonie. Promittentes in fide domini regis et nostra ac virtute juramenti
per nos inferius prestiti quod dicta civitas cum suis terminis et omnimoda jurisdictione
ipsius amodo nequeant a dicta Corona et comittatu segregabitur, separabitur
aut dividetur seu segregabitur qualitercunque nech segregare, separare aut dividere
dominus rex aut sui successores possint, nec alienare seu alias quocunque modo
transportare in filium seu filios, vel filiam aut filias, vel uxores, nech aliquam aliam
personam ecclesiasticam vel secularem, velper modum donationis, vendicionis,
quocunque titulo alienationis que dici, nominari et excogitari possit, ad imperpetuum
vel ad tempus, a dicto comittatu Barcinone et Principatu Cathalonie, etiam si extrema
necessitas censeretur vel utilitas diceretur et etiam si diceretur regnorum et terrarum
dicti domini regis restauracio vel aliter; immo volumus, statuimus et sancionamus
quod quicunque sit rex Aragonum et comes Barcinone sit et habeat esse dominus dicte
civitatis. Dertuse et castri eiusdem ac terminorum ipsius civitatis. Sane, licet nuper in
presenti Curia tractatum esset moneta Barcinone de terno, tam de denariis minutis
quam de argento, in lege dimi nui propter magnum emolumentum quod tote
Curie datum fuerat intelligi, cui diminuitioni, quo emolumento dominus rex et dicta
Curia indigebant propter immensas expensas quas opportuit et opportet ipsum dominum
regem et Generale Cathalonie facere et sustinere ob guerrem urgentem inter ipsum
dominum regem et regem Castelle. Quia tamen eidem tractatui syndici civitatis
Barcinone ad dictam Curiam destinati se opposuerunt allegantes propter privilegia ipsi
civitati per predessores domini regis, illustres reges Aragonum, super facto. ipsius
monete concessa dictam diminuitionem fieri non posse nech etiam erat expediens ut fieret
propter infinita et intolerabilia damna que inde subsequi sperabantur; quodque
ipsum emolumentum magnum et grande ex dicta diminuitione nullo modo ut pretensum
fuerat exire aut provenire valebat. Idcirco, his et aliis dictum dominum regem et nos
eius nomine ad dictam Curiam inducentibus, volentes ut convenit utilitati rei publice
dare locum, hac Constitutione perpetuis temporibus valitura, revocantes, annullantes,
etc. Reliqua sunt in suo originali privilegio de quibus hec pars noluit copiam nisi huc
usque. Acta fuerunt hec in quidam domo contigua domui Capituli sedis Dertusensis, ubi
dicta Curia pro negotiis Curie tractabantur consuevit congregari, die lune, vigesima
prima aprilis, anno a nativitate Domini millesimo trecentesimo sexagesimo quinto regnique
ipsius domini regis tricesimo. Est autem sciendum quod die vigesimo
primo mensis febroarii proxime preteriti prefato domino rege existente in dicta civitate
Dertuse et presentem generalem Curiam personaliter celebrante, scilicet existente
quasi in recessu versus regnum Valencie, pro expedicione necessaria negotiorum guerre,
cum et de assensu et aprobacione ipsius Curie fecit aliquos actus vim Generalis
Curie obtinentes, et inter alia fecit et edidit oraculo vive vocis dictam Constitutionem
nondum tamen in scriptis positam, scilicet de non separando aliquo tempore a corona
regia et Principatu Cathalonie dictam civitatem Dertuse; et voluit et mandavit ipsam
Constitutionem formari et in scriptis poni et redigi eo meliori et aptiori modo quo possit
fieri, quam tunch pro nunch ipse firmavit et juravit et iussit bulla sua plumbea communiri.
Et utique omnes illi de dicta Curia generali inibi tunch presentes eandem firmarunt
ac jurarunt regius ner.
Signum Elionore, Dei gratia regine Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie et
Corsice, comitisseque Barcinone, Rossilionis et Ceritanie que nomine dicti regis et
nostro predicta concedimus, firmamus et juramus.
episcopi Barcinonensis. Signum Geraldi de Montebovino, archidiaconi de Culla. Signum
Joannis Dezpuig, thesaurarii ecclesie Dertusensis, procuratori Capituli ipsius
ecclesie, qui predicta concedimus, firmamus et juramus, salvo jure ecclesie et
ecclesie libertate. Signum Gilaberti de Sentillis. Signum Jacobi de Mezono, procuratoris
comitis Urgellensis et vicecomitis Agerensis. Signum Joannis, procuratoris inclite
infantisse Marie, incliti infantis Ferdinandi relicte, qui hec concedimus, firmamus et
juramus. Signum Arnaldi de Prats, procuratoris comitis Impuriarum, qui salvo jure
ipsius comittatus hec concedo, firmo et juro. Signum Berengarii de Podiolo, procuratoris
vicomitis Cardone. Signum Petri de Rippis, procuratoris vicecomitis Castribovi.
Signum Francisci de Sancto Clemente, militis. Signum Petri Terreni, legum doctoris, et
Petri Bussoti, Barchinone. Signa Petri de Carcassona et Anthonii de Massaneto, Illerde.
Signa Narcisii de Sancto Dionisso, legum doctoris, et Guillermi Sunyerii, Gerunde.
Signa Guillermi Pinyol et Petri Eroni, Dertuse. Signa Raymundi Çerda et Bernardi Abri,
Perpinyani. Signa Bernardi Dezguan et Berengarii de Vilanzeniza, Minorisse. Signum
Arnaldi de Messina, Cervarie. Signum Petri Pous, Villefranche Penitensis. Signum
Raymundi Mercet, Podii Ceritanii. Signum Petri Cortiz, Berge. Signum Petri, syndicorum
et procuratorum qui predicta concedimus, firmamus et juramus.
Testes huius rei sunt Raymundus de Peguerio, miles, maiordomus dicte domine
regine, Berengarius de Pratis, legum doctor, Raymundus Nepotis, consiliarii domini
regis, Franciscus Çoqueti, scriptor domini regis, Thomas Roseti et Franciscus
de la Arnosa, notarii Barcinonensis.
Signum mei, Jacobi Conesa, prothonotarii dicti domini regis eiusque auctoritate
notarii publici per totam terram et dominationem eiusdem, qui premissis interfui
eaque scribi feci et clausi.
Copia huiusmodi in his duobus papiri cartis presenti computata manu aliena fideliter
scripta abstrahitur per intervallum ut supra patet ab archivo domus Consilii
civitatis Dertuse per me, Augustinum Joan, civem Dertuse, publicum, apostolica et
ipsius civitatis Dertuse auctoritatibus notarium et scribam domus Consilii prefate
civitatis Dertuse. Constat de supraprositis in lineis XVIIIIa prime pagine, prime
carte, ubi legitur "prelatis"; XXIa eiusdem prime pagine, et XXVa secunde pagine,
eiusdem prime carte "Principatu"; XVIa prime pagine, secunde carte "civitatis";
XXVIIa secunde pagine, dicte secunde carte "sunt". Et ut predictis fides plenaria ab
omnibus impendatur ego, dictus notarius et scriba, hic me subscripsi et meum solitum
artis notarie apposui prout ecce signum.
Generals, celebrades als regnes e terres deçà mar per los reys de Aragó e comtes de
Barcelona, baix per orde designats, de les comparicions, continuacions e o sitiades e
elections hon són estats presents los síndichs de Tortosa e de Perpinyà, per mostrar
quals de dits syndichs ha preferit e seguit primer ne és sta assentar
dites elections ne altres affers per rahó de les dites Corts, en la forma següent:
any mil quatre_cents ý sinch per a Perpinyà, e mudada en lo monastir de Sanct Culgat
de Vallers, e aprés mesa en Barcelona, e aquí continuada e celebrada per lo alt rey Martí,
de loable memòria, fins en lo dia que morí, ço és, a trenta_hú de mars, any mil quatrecents
ý deu, en la provisió de la qual Cort, la qual fo bella e notable, e de gran exaltatió
e llahor als cathalans, e fonch per lo dit alt rey en Martí, a vint_ý_sis de janer, any
mil quatre_cents ý sis entrevingueren, entre los altres del bras de les universitats, de les
ciutats, e viles reals, segons és contengut en lo dit procés, los següents:
syndicus universitatis civitatis Illerde; Bernardus Bosch, syndicus universitatis civitatis
Gerunde; Gondissalvus Garridelli, syndicus universitatis civitatis Dertuse;
Ferriol Boscaros, syndicus universitatis ville Perpiniani; Joannes Villella, syndicus
civitatis Minorisse, etc.
quatre_cents ý sis, en lo dit monastir de Sanct Culgat de Vallers, present lo dit rey en
Martí, foren presents, entre los altres fahents e representants lo dit bras, los següents:
civitatis Barcinone; Jacobus Porta, syndicus universitatis civitatis
Illerde; Bernardus Bosch, syndicus universitatis civitatis Gerunde; Petrus Oliverii,
syndicus universitatis civitatis Dertuse; Anthonius Peraçols, syndicus universitatis
ville Perpinyani; Bernardus Ferrarii, syndicus universitatis ville Montis Albi, etc.
Martí, en la dita Cort del dit monastir de Sanct Culgat de Vallers, fahents e representants
lo dit bras real, entre los altres, segons és continuat en lo dit procés, los següents:
Ponte, syndici universitatis civitatis Barcinone; Jacobus Porta, syndicus universitatis
civitatis Illerde; Bernardus Bosch, syndicus universitatis civitatis Gerunde; Petrus
Oliverii, syndicus universitatis civitatis Dertuse; Anthonius Peraçols, syndicus universitatis
ville Perpinyani; Bernardus Ferrarii, ut supra proximiter.
lo dit alt rey en Martí, sahent en la altra Cort, e en la propdita casa del capítol, foren presents
lo propdit bras de universitats reals e presents entre los altres, los següents:
Bernardus de Ponte, Franciscus Basseti, et syndici universitatis civitatis Illerde;
Franciscus de Bosco, Jacobus Solzina, syndicus universitatis civitatis Gerunde; Bernardus
de Bosch, syndicus universitatis civitatis Dertuse; Antonius Peraçols, sindicus universitatis
villePerpinyani, Franciscus Dalçamora, syndicus universitatis civitatis
Minorisse, etc.
foren presents, tant solament, per lo dit bras real, los següents:
Annes, syndicus universitatis civitatis Gerunde; Joannes Gonçalbo, syndicus substitutus
ut asseruit universitatis civitatis Dertuse, et Stephanus Fabre, syndicus universitatis
ut asseruit ville Perpinyani.
e aquí mateix, representants lo dit bras reyal, los següents:
Mayol, syndicus universitatis civitatis Illerde; Jacobus Solsina, syndicus universitatis
civitatis Gerunde; Gondissalvus Garidelli, syndicus universitatis civitatis Dertuse
et Stephanus Fabre, syndicus universitatis ville Perpinyani.
aquí mateix fahents e representants lo dit bras real, foren los següents, continuats
Ferrarius de Gualbes, Bernardus de Ponte, syndici universitatis civitatis
Barcinone; Dalmacius Martini, notarius, syndicus substitutus ut asseruit civitatis
Illerde; Jacobus Solzina, syndicus universitatis civitatis Gerunde; Joannes
Gonsalbo, syndicus substitutus universitatis civitatis Dertuse; Stephanus
Fabre, syndicus universitatis ville Perpinyani; Bernardus Morgat, syndicus universitatis
Villefranche Confluentis.
fahien, per lo bras que los cavallers e hòmens de paratge pretenien haver de per sí,
separat dels barons e nobles hòmens del dit Principat, la qual fou deliberada per lo
consell del dit rey, fos feta entre los altres, als següents:
a mossèn Guillerm Valls, per lo bisbe e Capítol de Barcelona; a
a micer Berengarius Dezpont, syndichs de Barcelona; a
Gerona; a micer Gonçalbo Garidelli, syndich de Tortosa; a
la vila de Perpinyà; a
Ítem, a vynt_ý_quatre de abril, any propdit mil quatre_cents ý vuyt, en la sitiada
que
foren per lo dit bras real, qui provaren e offeriren gran multitud de articles quant lo
dit bras de cavallers, etc., los següents:
de Falbre, syndicus ut asseruit substitutus civitatis Gerunde; Joannes Gonçalbo,
syndicus substitutus civitatis Dertuse, et Stephanus Fabre, syndicus universitatis
ville Perpinyani.
contígua al veïnatge de son antich palau de Barcelona, certa scèdula, segons apar
en lo dit procés, hon foren presents del bras reyal los següents:
et Bernardus de Ponte, syndici Barcinone; Franciscus de Segurioles, syndicus ut
asseruit Gerunde; Gondissalvus Garidelli, syndicus Dertuse, et Stephanus Fabre,
syndicus ut asseruit ville Perpinyani.
casa de capítol del dit monastir, foren presents per lo dit bras reyal:
Gerunde; Joannes Gonçalbo, syndicus substitutus Dertuse et Stephanus Fabre,
syndicus ut asseruit Perpinyani.
maig, foren tant solament los prop contenguts quatre, en la prop dita forma.
Ítem la dita Cort, precedent certa concòrdia de què fou fet acte de Cort, fou mudada
en la ciutat de Barcelona e en la casa del capítol del monastir dels Frares Menors,
en la primera sitiada que s'í féu, que fo a quatre de juliol, any de sus dit, mil quatrecents
ý vuyt, hi foren presents, entre los altres del dit bras real, los següents:
Ponte, syndici Barcinone; Franciscus de Bosco et Berengarius Columbi, sindici
Illerde; Franciscus de Segureiolis, sindicus Gerunde; Gondissalvus Garidelli,
syndicus Dertuse; Joannes Fabre, syndicus ville Perpinyani; Bernardus Ferrarii,
syndicus ville Montis Albi, etc.
mes, hi foren, entre los altres, los dits
Joannes Fabre, syndicus ville Perpinyani.
del propdit monastir dels Frares Menors de Barcelona, hi foren presents, per rahó
ja dita, en aquesta forma continuats, los dits
Dertuse; Joannes Fabre, syndicus ville Perpinyani.
In crastinum vero que fuit diei veneris, vicesima julii antedicti, fuerunt presentes
in dicta Curia, scilicet, in domo dicti capitulo, pro dicto brachio regali, una cum aliis
sequentibus: Marcus Turelli, Ferrerarius de Gualbis, Bernardus Serra, Franciscus
Marquet, Joannes de Vallo et Joannes Fivallerii, syndici Barcinone; Franciscus de
Boscho, Franciscus Basceti et Berengarius Colom, syndici Illerde; Franciscus de
Seguriolis, syndicus Gerunde Gondissalvus Garidelli, syndicus Dertuse;
Joannes Fabre, syndicus ville Perpinyani, etc.
Item, eadem die, circa hora vesperorum, fuerunt ibidem presentes proxime dicti,
et etiam pro Barcinona Berengarius de Ponte infrascriptus.
Et etiam die sabbati, de mane,
fuerunt presentes supra proxime nominati pro dicto regali brachio.
Et eodem modo, die lune mane,
fuerunt presentes modo predicto proxime scripti.
Et etiam pro Barcinona, Joannes Ros
Et idem die martis, vigesima quarta julii proxime dicti.
Item die sabbati, vicesima octava julii jam dicti, dicto domino rege personaliter in
dicta domo capituli dicti monasterii personaliter existente, sedenteque in suo solio, pro
celebracione dictarum Curiarum, intervenerunt et presentes fuerunt pro regalio brachio
dimyssis aliis sequentes: Marcus Turelli, Ferrarius de Gualbis, Guillermus Serra,
Franciscus Marqueti, Joannes Desvall, Joannes Ros, Joannes Fivallerii et Bernardus
Despont, syndici Barcinone; Narcisus de la Via et Franciscus de Seguriolis, syndici
Gerunde; Gondissalvus Garidelli, syndicus Dertuse; Petrus Gencert, Joannes Fabres
et Franciscus Grimau, syndici Perpinyani; Petrus Sarta, syndicus Minorisse;
Franciscus de Bosco et Franciscus Bassa, syndici Illerde, etc.
brachio omnes proxime nominati, pro universitatibus proxime dictis, scilicet
Barcinone, Illerde, Gerunde, Dertuse, Perpinyani, etc.
Item, die mercurii, prima augusti et die veneris, tertia eiusdem mensis augusti
dicti anni millesimi quadringentesimi octavi, fuerunt presentes, inter alios, pro
dicto regali brachio jam dictii syndicus Dertuse et syndici Perpinyani, supra proxime
nominati.
Item, in aliis sitiatis, scilicet nona augusti, undecima, tercia decima, decima septima,
decima octava, et vicesima augusti jam proxime dicti, fuerunt presentes dicti
syndici Dertuse et Perpinyani, continuati et nominati modo et forma proxime dictis.
Item, die vicesima tercia, vicesima quinta, vicesima septima, tricesima et tricesima
prima dicti mensis augusti, fuerunt presentes in dicto brachio regali, pro dictis
universitatibus regalibus, dictorum civitatis Dertuse, dictus Gondissalvus Garidelli,
et ville Perpinyani, dicti Petrus Gencet et Franciscus Grimau.
Item, prima septembris dicti anni millesimi quatringentesimi octavi, fuerunt presentes
in dicta Curia celebrata pro dictis universitatibus Dertuse et Perpinyani videlicet
primo loco dictus Gondissalvus Garidelli pro Dertusa, et ex post dicti Joannis
Fabra et Franciscus Grimau pro Perpinyani.
Et ita fuerunt et intervenerunt pro aliquibus dictis subsequentibus supra
proxime nominati diebus, videlicet quibus intervenerunt pro ambabus universitatibus
dicti syndici usque ad diem electionis sequentis exclusive.
Item, in dicto processu, sub chalendario decime diei proxime dicti mensis septembris,
est continuata quedam electio personarum pro dicto brachio regali, virtute
capitulorum concordie dicte Curie, et sunt sequentes modo subscripto ut ecce:
Marcus Turell, Franciscus del Bosch, micer Gonçalbo Garidell, Joan Dezvall,
Narcisus de la Via, P[etrus] Gencer, Joan Fabre, Ramon Bonanat.
de la dita Cort, per les dites dues universitats de Tortosa ý de Perpinyà, los dits
Ramon Gonçalbo Garidelli, P[ere] Gencet e Francesc Grimau, o la hun d'ells; là hun
emperò hi són entrevengudes les dites dues universitats ensemps, a tota vegada continua
primer lo dit syndich de la dita universitat de Tortosa.
Ítem, en lo propdit mes de setembre, ço és, a vint_ý_sis, e en cartes del dit procés
cent noranta_una, ha altra electió feta per lo bras real per dar fi o bon acabament ab
tota perfectió a la missatgeria per la Cort offerta, e al spatxament de les sis galeres,
etc., són los següents: Ferrer de Gualbis, Francesch del Bosch, micer Gonsalbo
Garidell, Joan Fivaller, Narcís de la Via, P[ere] Sencet, Matheu Frandell.
En e per tot lo mes de octubre, any ja dit mil quatre_cents ý vuyt, segons és costumat
en lo dit procés, ço és en lo intrant e a la axida del dit mes, se mostra los predits
syndichs de Tortosa e de Perpinyani ésser continuats en e per la forma
desús contenguda, a les hores que ensemps són compareguts en la dita Cort.
E axí mateix, en tot e per tot, s'és seguit per tot lo mes de noembre aprés subseguit,
ço és que se són compareguts lo dit micer Gonçalbo, syndich de Tortosa, preferit
als dits P[ere] Gancer e Francesc Grimau, syndichs de Perpinyà, en e per la forma
desús contenguda.
E per semblant, de deembre aprés seguit, hon són los continuacions que per dues
vegades lo die, e de die en die, e tots los fahents e representants la dita Cort, continuats
e scrits per llur degut orde e grau, segons és acostumat.
Ítem, se mostre per semblant forma e per lo dit procés, que en los mesos prop subseguits,
any mil quatre_cents ý nou, ço és janer, fabrer, mars, abril, etc., e per lo dit
any nono, e encara per tots los mesos de janer, fabrer, mars, abril e maig inclusive de
l'any mil quatre_cents ý deu, lo darrer die del mes de mars.
Lo dit rey en Martí, mort segons en lo principi desús és dit, en aquelles sitiades
que
de la dita Cort, per tot lo dit any dècimo, apar que
preferí als dits syndichs de Perpinyà. Però és veritat que adés la un adés l'altre, de
aquells feren longues absències en la dita Cort, durant los dits anys mil quatre_cents
ý nou et deu, però essents-hi presents de abdues les dites universitats, contínuament
és estat continuat primer lo dit síndich de Tortosa,
duravit fere per quinque annos.
Corona reyal de Aragó, per lo noble mossèn Garau Alemany de Cervelló, quòndam
governador de Cathalunya, en la villa de Monblanch, e aprés mudat per causa de mortelitat
en la ciutat de Barcelona, e aprés en la ciutat de Tortosa, per cartes públiques
et rebudes per mi, dit Joan Despuiol, notari e que fuy un dels scrivans del dit
Parlament per lo bras militar, se mostre en lo dit Parlament ésser entrevinguts per les
dites dues universitats de Tortosa e Perpinyà los següents:
los altres per les universitats reyals, apar per carta pública rebuda en Barcelona, en
poder de mi, dit notari, sots lo dit canalar continuades
prothocol segon, los següents: Guillerm Oliver, March Turell, Juan Fivaller, Bonanat
Pere, síndichs de Barcelona; Bernat de Olzinelles, syndich de Leyda; Guillerm
Domenge, syndich de Gerona; Jaume Granell, syndich de Tortosa; P. Gerard, syndich
de la vila de Perpinyà; P. Sarta, syndich de Manresa, etc.
E mudat lo dit Parlament en la dita ciutat de Tortosa, foren syndichs per les dites
dues universitats lo dit Gonsalbo Garidell, per Tortosa, Pere Grimau e Joan de
Ribesaltes, per la dita vila de Perpinyà, e durant lo dit Parlament segueren en
la dita forma.
En la primera Cort celebrada per l'alt rey en Ferrando, de lloable memòria, en
Barcelona, l'any mil quatre_cents ý tretze, per lo procés de aquella appar ésser entrevenguts
en la dita Cort, per syndichs de les universitats, hà tres de janer del propdit
any, los següents, col·locats ý axí, ço és:
Barcinone; Nicolaus Gralla, Berengarius Colom, syndici Illerde; Franciscus
Sençeloni, syndicus Gerunde; Gondissalvus Garidelli, syndicus Dertuse; Petrus
Grimaldi et Joannes de Ribesaltes, syndici Perpinyani; Arnaldus de Manso et
Thomas Ferrarii, syndici Minorisse.
qual die lo dit rey don Ferrando féu en la dita Cort sa proposició, que per les dites universitats
foren entre los altres presents los següents:
Ros consiliarii, Franciscus Burguès, Joannes Fivallerii et Bernardus de Ponte, syndici
Barcinone; Nicolaus Gralla et Berengarius Colom, syndici Illerde; Franciscus
Centcelonii, syndicus Gerunde; Gondissalvus Garidelli, syndicus Dertuse;
Petrus Grimaldi et Joannes de Ribesaltes, syndici Perpinyani; B[ernardus] de Salant
et Andreas Çavila, syndici partis regalis civitatis Vici.
sots canalar la una de set, altra de vuyt e l'altra de deu de janer propdit, apar per
lo propdit procés.
E axímateix, de setze, de devuyt del dit mes de janer, e del primer de febrer, de
honse de febrer, que fo sentenciat en lo fet del susdit bras dels cavallers, etc., les dites
dues universitats, ço és llurs syndichs, són axí agraduats, que primer és col·locat lo de
Tortosa e aprés los de Perpinyà, en la dita forma e acostumada.
En la sitiada de quinse de febrer, de setze, del dit mes, a matí e vespre que segué
la dita Cort, per dues vegades foren presents cada vegada los desús dits syndichs, ço
és primer lo dit micer Gonçalbo per Tortosa, e los dits P[ere] Grimau e Joan de
Ribesaltes, per la dita vila de Perpinyà, síndichs.
E aprés, en l'acte gran e solemne fet en la dita Cort, a trenta de mars aprés dinar, any
predit mil quatre_cents ý tretze, ço és que
Cort feren sagrament de faeltat e juraren en rey e successor dels regnes e terres del dit
senyor, aprés dies del dit senyor rey, lo il·lustre ý primogènit seu, don Alfonso, vuy
beneventuradament regnant. E de fet, faeren la dita faeltat e juraren tots los dits ecclesiàstichs,
aprés los militars, e aprés los syndichs de les universitats de les ciutats e viles
reyals aquí presents, ço és los de Barcelona, aprés los de Leyda, e aprés en
Francesch de Sent Celoni
Dertuse, et in continenti Petrus Grimau, et Joannes de Ribesaltes, syndici ville
Perpinyani, Arnaldus de Manso et Sarta, syndici civitatis Minorisse, et alii syndici, etc.
Alia vero sitiata istius Curie, que fuit diei veneris, intitulata sextadecima et
sequenti, que fuit vicesima prima junii, dicti anni millesimi quingentesimi tredicimi,
qua proxime dicta die fuerunt solemniter publicata in dicta Curia Constitutiones,
capitula Curie et alios actus in eadem Curia ordinata sive facta, in quibus diebus fuerunt
in eadem Curia presentes hoc modo Gondissalvis Geridelli, syndicus Dertuse, et
solum Joannes de Ribesaltes, syndicus Perpinyani.
Et idem sunt continuati in alia dieta, que fuit vicesima quarta die julii, proxime
dicti anni.
de vint de febrer, dit any mil quatre_cents ý tretze, a una electió de tractadors de la Cort,
hon foren elegits per lo dit bras real: en Ferrer de Gualbis, en Francesch Burgués, de
Barcelona; micer Berengarius Colom, de Leyda; en Francesch Sentceloni, de Girona;
micer Gonsalbo Garidell, de Tortosa; en Pere Grimau, de Perpinyà.
E no plus en aquest Cort, car mostre
per repatriar-se.
En la subsegüent e darrera Cort del dit alt rey don Ferrando, convocada en
Tortosa, e aprés, ço és ans de proposició, mudada en Monblanch, e aquí celebrada, lo
die de sa proposició, que fo hà decet de octubre
quadringentesimo quarto decimo,
real, entre los altres següents, en la forma següent:
Desplà, Bonanatus Petri et Vincentius Padrissa, syndici civitatis Barcinone;
Berengarius Columbi, syndici civitatis Illerde; Antonius Agullana, syndici civitatis
Gerunde; Rogerius de Colls, syndicus civitatis Dertuse; Guillermus Gavella et
Franciscus Giginti, syndici ville Perpinyani; Arnaldus de Manso, syndicus civitatis
Minorisse, et alii, etc.
següent, a vint_ý_dos del propdit mes de octubre.
En una sitiada feta a set de noembre del propdit any catorse, e en lo propdit procés,
aprés lo dit Roger Descoll, syndich de Tortosa, són continuats immediate, los
següents:
civitatis Minorisse; Guillermus Gavella et Franciscus Giginta, syndici ville
Perpinyani; Guillermus Muntallà, syndicus ville Podii Ceritanei, etc.
lo dit Pons Aloet, e aprés los dits dos syndichs de Perpinyà, e
lo dit G[uillem] Muntellà.
E per semblant, en una altra sitiada aprés, que fo lo sendemà, a deu del propdit
mes de noembre.
E axí mateix, altra sitiada a catorse del propdit mes,
Monblanch, foren los predits syndichs de universitats, ço és:
Dezplà, Bonanatus Petri et Vicentius Padrissa, syndici civitatis Barcinone; Berengarius
Columbi, syndicus civitatis Illerde; Antonius Agullana, syndicus civitatis Gerunde;
Rogericus de Coll, syndicus civitatis Dertuse; Guillermo Gavella et Franciscus
Giginta, syndici ville Perpinyani; Guillermus Muntallà, syndicus ville Podii Ceritanie, etc.
dit mes de noembre, altra del primer de octubre any propdit, e dues de tres de octubre,
ço és, una de matí, altra deprés dinar, e axí ha fi aquest procés comú.
En lo procés del Parlament convocat en Barcelona per lo dit senyor rey
n'Alfonço, novellament fet rey, per mort del dit alt rey en Ferrando, de memòria
digne, pare seu, en lo agost de l'any mil quatre_cents ý setze, perquè no hi fo algú de
la universitat de la dita vila de Perpinyà, no hi ha alguna mensió de les setiades, be
és veritat que per la dita ciutat de Tortosa hi fo contínuament micer Nicolau
Bonet, com a syndich de aquella.
En lo procés de la Cort del propdit rey n'Alfonso, convocada en Barcelona, a
catorse de maig mil quatre_cents denou, per al monestir de Sant Culgat de Vallers,
e aprés mudada en Tortosa, hon fo continuada fins a deu de abril de l'any subsegüent,
mil quatre_cents ý vint, se mostra que foren present en la congregatió e
celebració de la dita Cort, en les dietes o sitiades dejús scrites, per les dites universitats
de Tortosa e de Perpinyà, los dejús scrits, qui hi vingueren aprés algun
temps feta proposició en aquella.
senyor en la dita Cort, hi foren presents per les universitats reyals los syndichs
següents:
Barcinone; Simon Sunyer et Jacobus Navarra, syndici Illerde; Joannes Çavall, syndicus
Gerunde; Nicolaus Bonet, syndicus Dertuse; Laurentius Rondó, consol et syndicus
Perpinyani; Jacobus Scae, syndicus Podii Ceritanii, etc.
Nicolau Bonet e Lorens Rodon e P[ere] Grimau, syndichs de Perpinyà, a vint de juny
del propdit any.
Ítem, a honze de agost del propdit any, en lo dit monastir, foren presents faents e
representants lo dit bras real: Joan Fivaller, Joan Ros, Franciscus de Pla, Bonanat Pere,
syndichs de Barcelona; Nicolau Gralla, syndich de Leyda; Joan Çavall, syndich
de Gerona; Nicolau Bonet, syndich de Tortosa; e Pere Grimau, syndich de la vila de
Perpinyà.
Ítem, en altra sitiada, que fo a setze de agost propdit, foren presents per lo dit bras
reyal, ço és, per Barcelona, Leyda, Gerona, los predits, et per aprés lo dit micer
Nicolau Bonet, syndich de Tortosa; Lorens Rodon e P[ere] Grimau, síndich de
Perpinyà.
Et per consemblant, en un altra sitiada, que fo a vint del mes de setembre, any ja
dit, mil quatre_cents ý denou, e altra hà trenta de setembre propdit, hi foren los prop
nomenats, e en la propdita forma asseguts e continuats.
Altres sitiades hi ha fetes en lo dit monastir, hon són continuats los dits syndich
de Tortosa e de Perpinyà, e col·locats en la dita forma.
Aprés mudada la dita Cort en Tortosa, la sitiada segona que la dita Cort fo congregada,
ço és a devuyt de janer, any mil quatre_cents ý vint, en la casa de Capítol de
la Seu de la dita ciutat de Tortosa, hi foren presents los següents:
cohoperto, syndicus Barcinone; Nicolaus Gralla, syndicus Illerde; Benetus Vicens,
syndicus Dertuse; et Petrus Grimau, syndicus ville Perpinyani.
E per Tortosa, lo dit Benet Vicens, e per Perpinyà, lo dit Lorens Rodon.
Ítem, a vint_ý_sinch del prop[dit] mes de janer, hi foren presents per les dites ciutats
de Barcelona e Leyda los propdits, e per Tortosa, com a syndichs e procuradors,
Luís de Garret, Bernat Pinyol, e Nicolau Bonet, e per Perpinyà, Lorens Rodon, et
P[ere] Grimau, en aquesta e dita manera col·locats.
Ítem, a catorze de febrer, any predit, hi foren presents, representants lo dit
bras real, los següents
Rodon et, Petrus Grimau, syndici Perpinyani.
Cort lo dit senyor rey, hi foren presents, fahents lo dit bras real, los següents: Joan
Ros, Joan Fivaller et Bonanat Pere, síndichs de Barcelona; Nicolau Gralla, syndich de
Leyda; Joan Çavall, syndich de Gerona; Elias de Garret, Benet Pinyol, Nicolau
Bonet, syndichs de Tortosa; Lorens Rodon, Pere Grimau, syndichs de Perpinyà, etc.
Ítem, a vint_ý_nou de febrer,
vicesimo, proxime dicto,
la dita casa de capítol, faents e representants lo dit bras real, los següents, col·locats
ecce: Joannes Ros, Ra[ymund]us de Plano, Joannis Fivaller et Bonanatus Petri, syndici
Barcinone; Elias de Garreto, Benetus Pinyol et Nicolaus Bonet, syndici Dertuse;
Laurentius Rodon et Petrus Grimau, syndici Perpinyani; Nicolaus Gralla, syndicus
Illerde; Joannis Casavall, syndicus Gerunde; R[aymund]us Bonanat, syndicus
Cervarie.
mars any propdit, foren, per les dites dues universitats de Tortosa e de Perpinyà, asseguts
en la propdita forma los prop nomenats syndichs de aquelles.
E per consemblant, en tot e per tot, a trenta de mars propdit, sehent-hi la propdita
Cort lo propdit senyor rey, et per consemblant forma, lo primer e lo ters e lo desè
dies de abril aprés subseguit, et no plus en aquest procés, com la dita Cort fou llevada
lo dit desè die, del dit mes de abril, segons apar per lo dit proces comú.
En lo procés familiar de la dita Cort de Sent Cugat apar sots canalar de vint_ý_dos
de maig, del dit any mil quatre_cents denou, ço és en lo ingrés de la dita Cort, que
foren elegits en dita Cort a veure, menejar, conferir entre sí e ordenar les coses demanadores
al senyor rey tocants bé a honor del dit senyor rey e del dit Principat ab refferir,
octo personas de cascun bras, entre los quals posquessen entrevenir los promovedors.
Et foren del bras real los següents: Joan Fivaller, Ramon Dezplà, Joan Ros,
Bonanat Pere, syndichs de Barcelona; Simon Sunyer, syndich de Leyda; Joan Çavall,
syndich de Gerona; Nicolaus Bonet, syndich de Tortosa; Lorens Rodon, syndich de
Perpinyà; e Joan Navarra, síndich de Leyda, com a dit promovedor.
En l'altra Cort, qui aprés
molt alta senyora reyna, muller, lochtinent et procuratriu del dit senyor rey, e aprés
mudada en Barcelona, e aquí celebrada de devuyt de mars any mil quatre_cents vint_ý_hú
fins a vint de juliol de l'any mil quatre_cents vint_ý_tres, en lo procés de la qual
Cort, ço és, en les sitiades fetes en la dita ciutat de Tortosa, són entrevenguts per les
dites dues universitats de Tortosa e de Perpinyà los llurs syndichs següents, ço és, a
vint_ý_sis e a vint_ý_vuyt de abril del dit any mil quatre_cents vint_ý_hú: en Bernat
Pinyol e Elias de Garret, de Tortosa; e Joan Pareta, de la vila de Perpinyà, syndichs.
Et per semblant, a sinch e a nou de mars any propdit, hi foren presents, per les
propdites dues universitats, hi foren los prop nomenats, en la dita forma continuats.
Et a catorze, a quinse e a decet del propdit mes de maig hi foren presents, per les
propdites universitats, e en la dita ciutat de Tortosa, los propdits Bernat Pinyol e Elies
de Garret. Et per la dita vila de Perpinyà en Joan Fabra e P[ere] Castelló, com a síndichs
de la dita vila de Perpinyà, sehents en la predita forma.
Ítem, mudada la dita Cort en Barcelona, foren presents en aquella, dilluns a vint_ý_dos
de setembre any desús dit, mil quatre_cents vint_ý_hú, fahents e representants
lo dit bras real, los següents, enaxí col·locats:
Petrus de Sancto Clemente et Vincencius Padriça, syndici Barcinone;
Jacobus Navarra, syndicus Illerde; Joannis de Valle, syndicus Gerunde; Elias de
Garret, syndicus Dertuse; Joannes Fabra et Petrus Castelló, syndici Perpinyani;
Martinus de Font Arnau, syndicus Vici, etc.
segué cascuna de les dites dietes en la dita Cort, hi foren, en la forma prop continuada,
los prop nomenats syndichs de universitats.
Ítem, a trenta de deembre, any mil quatre_cents vint_ý_dos, sahent en la dita Cort
la dita senyora reyna, foren presents los dits syndichs de Tortosa e de Perpinyà,
sahents e entrevenints en la dita forma.
Ítem, a quatre de febrer any predit, sahent en sa real cadira la dita senyora reyna,
foren presents en les dites forma e manera, ço és per la dita ciutat de Tortosa, lo dit
Elias de Garret, e per la dita vila de Perpinyà, los dits Joan Fabre e P[ere] Castelló, syndichs,
etc.
Ítem, a deu de mars any propdit, mil quatre_cents vint_ý_dos, foren elets en
Barcelona, per execució de la proferta, vint_ý_una personas, e foren-hi, per lo dit bras
real, los següents, enaxí continuats: en Luys de Gualbis, micer Joan Çavall, en Joan
Fabre, e en Joan Andreu, en Joan Fivaller, n'Alies de Garret, en Martí Font Arnau.
E de aquesta jornada fins a vint de juliol, any mil quatre_cents vint_ý_tres, que la
dita Cort fou continuada e duraen Barcelona, e aprés porrogada e absolta, precehiren
los dits syndichs de Perpinyà al dit Alias de Garret, síndich de Tortosa,
e en ací comensà lo prejudici de dit seure.
En lo procés de la Cort per lo dit senyor rey don Alfonso en Çaragossa convocada, a
denou de setembre de l'any mil quatre_cents vint_ý_nou, per a Tortosa, e aquí per sa senyoria
continuada, celebrada en major part e en part restant per la dita senyora reyna, e
aprés mudada e prorogada en Cervera, a honse de maig, any subsegüent, mil quatre_cents
ý trenta, se mostra per prova del dit procés que
síndichs de Tortosa, e açò consta per tot lo dit procés. E foren los syndichs de Perpinyà
Lorens Rodon e Joan Fabre, et de Tortosa, micer Joan Giner e Ramon Jordà.
En lo procés de la Cort convocada en Barcelona per lo dit molt alt senyor rey
n'Alfonso, a vint de juliol de l'any mil quatre_cents trenta-hú, per aquí mateix, e
aprés, per sa senyoria en part, e en part per la dita senyora reyna, loctinent sua, continuada
fins a quinse de janer de l'any mil quatre_cents trenta_ý_quatre, que aquí
mateix fon prorogada, appar que en la jornada de sinc de setembre, dit any mil quatre_cents
trenta_ý_hú, foren presents, lo dit bras real fahents e representants, los
següents: Joan Fivaller, Joan Ros, Joan Lull, Joan Bicet, Guillerm Romeu et Vicens
Parrissa, syndichs de Barcelona; Joan Delbosch et Simon Sunyer, syndichs de Leyda;
Ramon Sançó, syndich de Gerona; Ramon Jordà, syndich de Tortosa; Pere
Castelló, syndich de Perpinyà; M. Dezmas, syndich de Manresa, etc.
Et per semblant, hi foren tots los predits lo sendemà, a sis del propdit mes de
setembre, e continuats en la propdita forma.
Ítem, en la dieta de vint_ý_dos de setembre propdit foren presents, scrits e continuats
en la forma següent:
Petrus Castilionis, syndicus Perpinyani, etc.
E axí mateix, a deu de decembre propdit any.
Ítem, a onze e a vint_ý_hú de janer, any mil quatre_cents vint_ý_dos, hi foren en la
dita Cort los prop nomenats, col·locats en la dita forma.
Ítem, a setze de mars, any propdit, en una presentació de una scèdula feta al rey,
fora Barcelona, en la ribatge de la mar, hon foren tramesos alde la dita Cort, entre
los quals foren, per lo dit bras real, Ramon Jordà, de Tortosa, e Pere Castelló de la
vila de Perpinyà, syndichs.
En aquest procés, en algunes e poques partsprimer lo syndich de Perpinyà,
majorment en la de; en lo procés de la general Cort, començada a tots los regnes e
terres, etc. en Monçó, en lo anys trenta_synch e trenta_sis, no y ha res que façe per la
dita ciutat de Tortosa contra aquella. Pot-se dir que lie pràtica de consuetut de
Cort General, altra és de Cort particular sobre altPrincipat.
En lo procés de la Cort convocada per la dita senyora reyna dona Maria, com a
lloctinent, etc. en Leyda, a catorze de abril del dit any mil quatre_cents trenta_ý_sis per
a Barcelona, qui dependeix de la dita General Cort de Monsó, e en la dita ciutat de
Barcelona celebrada, fins hà tretze de juny any mil quatre_cents trenta_ý_set, apar que
hi són escrits, per syndichs de les dites ciutat de Tortosa e vila de Perpinyà, en les jornades
següents, los dejús scrits:
senyora reyna segué, los següents:
et Gaudiricus Pagesii, ville Perpinyani syndici.
de juliol, any prop dit trenta_ý_sis.
Ítem, a quatre e a sis de agost, any propdit, hi foren los propdits syndichs, en la
dita forma.
Ítem, a denou e vint_ý_vuyt de setembre propdit,
los dits P[ere] Castelló e Guadirich Pagès, per Perpinyà, col·locats en la propdita forma.
Ítem, a catorze de mars any mil quatre_cents trenta_ý_set desús dits, foren offerts
los greuges, e aprés hi hac altres e poques sitiades, a què no fo present lo dit
syndich de Tortosa.
En lo Parlament darrer, tengut en Barcelona, l'any mil quatre_cents trenta_vuyt, en
la sitiada de vint_ý_nou del mes de noembre, se mostren ésser estats e continuats en
la forma, aprés lo syndich de Leyda, en Francesch Burguès de la ciutat de Tortosa, en
Pere Castelló e mycer Lorens Tort de la vila de Perpinyà, síndichs.
Ítem, a vint_ý_set de mars de l'any mil quatre_cents vint_ý_nou, aprés seguit que
dit Parlament fou llevat, sehent la dita senyora reyna, són continuats los dits syndichs,
ço és, primer lo dit Francesch Burguès, e aprés los dits Pere Castelló e micer Lorens
Tort. Et en tot aquest procés no
En lo procés de la darrera Cort per la dita senyora reyna, com hà loctinent desús
dita, per mutació feta de Terrogano en Leyda celebrada, en dites sitiades hon fou present
la dita senyora, com no se
dit Francesch Burguès, et per la dita vila de Perpinyà en Bernat Riambau burguès, les
quals sitiades la un fo a decet de juny, et l'altre e darrera, a catorse de dit mes de juny,
Copia huiusmodi in his decem papiri cartis, presenti computata manu aliena fideliter
scripta, abstrahitur ab archivo domus Consilii civitatis Dertuse per me, Augustinum
Joan, civem Dertuse, publicum, apostolica et ipsius civitatis Dertuse
auctoritatibus notarium et scribam domus Consilii prefate civitatis Dertuse. Constat
de supraposito in lineis decima sexta, secunde pagine, quarte carte, ubi legitur
"noble"; XXVa secunde pagine, septime carte "dies"; VIIIa secunde pagine, none
carte "e a honze". Et ut predictis fides plenaria ab omnibus impendatur, ego, dictus
notarius et scriba, hic me subscripsi et meum artis notarie apposui, prout ecce signum.
dels regnes de Castella, de Aragó, de les dues Sicílies, etc., governador general dels
regnes de la Corona de Aragó, duch de Monblanch ý senyor de la ciutat de Balaguer.
Als amats ý fahels nostres les personas del bras real del Principat de Catalunya, que
de present estan convocades en la present Cort de Monsó, ý de les altres que per
temps convendrà convocar-se, així per la magestat de l'emperador, mon senyor, com
per nós, aprés de sos felices ý benaventurats dies, tant en la present vila com en altres
parts ý llochs del dit Principat de Cathalunya. Salut ý dilectió. Per quant, per part dels
syndichs de la ciutat de Tortosa, no és estat presentada una real provisió de la dita
cesàrea maiestat, en sa pròpria ý original forma, de la sua real mà, ý ab altres solemnitats
de la real cancellaria acostumades, despatchades, sobre la contentió, leshores
suscitada, sobre lo seure en lo estament real, entre los síndichs convocats en les Corts
per sa magestat celebrades lo any mil sinch_cents denou, foren manades despachar les
lletres o provisió següent: Nós, don Carles, favorint la divina clemènsia e rey de
romans emperador, sempre augusto, dona Joana, sa mare, ý lo mateix don
Carles, son fill, per la gràcia de Déu reys de Castella, de Aragó, de Leó, de les dos
Sicílies, de Hierusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia,
de Mallorques, de Sevilla, de Cerdenya, de Còrdova, de Còrsega, de Múrcia, de
Jahén, de l'Algarbe, de Algezira, de Gibraltar, ý de les illes de Canària, ý de les illes
Índies ý terra ferma del mar Oceàno, archyduques de Àustria, duchs de Bogonya, ý
de Bravante, etc., comtes de Barcelona, de Flandres ý de Tirol, etc., senyors de
Vizcaya ý de Molina, etc., ý també duchs de Atenes ý de Neopàtria, comtes de
Rosselló ý Cerdanya, marquesos de Oristany e de Gociano. Vista la contentió sussitada
en lo stament real de les Corts Generals, que de present als catalans celebram en
lo monastir dels frares menors de Barcelona, entre los syndichs de Barcelona de una
part, ý los syndichs de Tortosa, de la part altra, sobre lo seure en dit stament, oydes
una ý moltes vegades les parts en nostre real consell, ý aprés és estat en nostre real
consell exhibit lo procés de la segona Cort celebrada per lo sereníssimo ý cathòlich
rey don Ferrando, nostre pare ý avi, de digna recort, en lo monastir de Sancta Anna
de Barcelona, en la qual, segons en dit procés appar, fou feta ý és una deliberació o
acte del tenor següent: dijous, a deu del dit mes de octubre, any mil quatre_cents noranta_tres,
en lo estament militar, etc., dit dia, etc., divendres, a onze del dit mes e any, la
magestat del senyor rey vench en la dita Cort, etc., e lo stament de dita Cort se congregaren
ab sò de campana, etc., e venguts los dits syndichs de Perpinyà, com dit és,
se ordenaren en seure los syndichs del dit stament, segons se segueix orde de seure en
lo banch de front, ço és, en lo mig de aquell loch reputat més principal, segué mossèn
Pere Buçot, principal syndich de Barcelona, e al costat seu, a la part dreta, micer Vicent
Orrit, syndich de Leyda, aprés subsegüentment, mossèn Juan Andreu, burguès e syndich
de Perpinyà, aprés mossèn Joan Berenguer de Junyent, syndich de Barcelona,
aprés mossèn Martí Joan Botella, altre dels syndichs de Leyda, aprés del dit syndich de
Leyda, Miquel Cesviles, altre dels syndichs de Perpinyà, aprés del dit syndich de
Perpinyà, micer Joan Oliva, síndich de Barcelona, ý aprés del dit micer Joan Oliva,
micer Pere Boix, syndich de Cervera. E de l'altra part esquerra del demunt dit mossèn
Pere Buçot, president en dit stament, se assegueren los síndichs següents, ço és, mossèn
Pere Terrades, syndich de la ciutat de Gerona, aprés de aquell se segué mossèn Joan
Jordà, syndich de Tortosa, aprés de aquell se assegué mossèn Guillerm Oliver, síndich
de Barcelona, aprés mossèn Pere Julià, síndich de Gerona, e aprés del dit mossèn Pere
Julià, mossèn Gabriel Sampsó, síndich de Barcelona, ý aprés Miquel Sala, syndich de
Vich, ý aprés, així de la part dreta com de la part esquerra, los altres síndichs de algunes
altres universitats e viles qui llavors se trobaven. Lo damunt dit mossèn Joan Jordà,
syndich de Tortosa, pretengué,
de la demunt dita vila de Perpinyà, com dix e affermà, apar per los processos articles
de les Corts passades, de paraula dix e protestà que, per lo damunt dit orde de seure,
no fos ni sie fet prejudici a l'orde, porrogative e prioritat que té la dita universitat
de la ciutat de Tortosa, en lo seure en lo dit stament primer de la dita vila de Perpinyà,
ans aquells en qualsevol costums e pràtigues sobre açò observades en favor de la dita
universitat sien e romanguen hà aquella salves e il·leses, enaixí que lo dit orde de seure
demunt posat en prejuidici de la dita universitat no puixe ésser tret a conseqüència per
algun temps requerint les dites coses ésser continuades en lo present procés familiar, e
sie feta carta pública si necessari serà. E foren testimonis a les coses sobre dites don
Thomàs Ledó, cuyrer, e Francí Dezpla, porter del dit stament, ciutedans de Barcelona.
Enaprés lo dit stament, etc., dijous, a decet del dit mes de octubre any demunt dit, lo
stament real continuat lo progrés de la present Cort, deduhit a degut effecte lo parer, en
lo qual recaygué dilluns proppassat, sobre la electió de debuyt persones fahedora per
pensar e compondre la forma e modo qui
e perpetuació de dita inseculació per lo sdevenidor, hagut primerament entre sí alguns
tractes e col·loquis per via de scrutini, elegí les persones devall scrites, ço és mossèn
Pere Buçot, mossèn Guillerm Oliver, mossèn Gabriel Sampsó, mossèn Joan Berenguer
de Junyent, micer Joan Oliva, síndichs de Barcelona; micer Vicens Orit, mossèn Martí
Joan Botella, síndich de Leyda, mossèn Pere Terrades, Pere Julià, síndich de Gerona;
mossèn Joan Andreu, síndich de Perpinyà, mossèn Joan Jordà, síndich de Tortosa;
Miquel Sala, síndich de Vich; micer Pere Boix, síndich de Cervera; Berenguer Ripoll,
etc. E per quant ara la Cort està en conclusió ý per los multiplicats negossis ý contencions
de la dita Cort de present no havem pogut dicernir dita contensió, a bé que
sie estada ja decisa per dit cathòlic rey, encara emperò per certes respectes que açí exprimir
no volem, havem differit la decisió del dit negoci. Emperò, parent-nos cosa justa ý
rahonable que lo que dit cathòlich ý sapientíssim rey tant madurament ý iusta provehí
sie observat ý guardat, no havem entès ni entenem que, per no haver per ara provehit
que se observe aquell orde en aquesta Cort, que per açò sie fet ý engendrat directa ni
indirectament prejudici o lesió d'ela hà la ciutat de Tortosa, en possessió ni en proprietat,
ans bé, volem, manam ý ordenam ab nostra real auctoritat e de nostro propri motiu,
sens instància ni supplicació del dit syndich de Tortosa, sinó per nostro real offici, al
qual pertany provehir a la honra ý bon estament de les ciutats ý viles, que en les primeres
ý altres Corts celebradores per nós ý per nostres successors, se serve el orde en
lo seure dels síndichs del dit stament real, com en la preinserta deliberació ý ordinació
del dit cathòlich rey és estat provehit ý ordenat ab madur ý digest consell, lo qual orde,
no obstant no sie servat en aquestes ni altres Corts, emperò volem ý manam que, de aquí
avant, en totes les sdevenidores Corts, se observe. En testimoni de les quals coses
manam fer les presents, ab lo nostre sagell comú, de què usavem abans que fossem elet
al regne de romans ý sacre imperi, com los altres encara no sien fabricats, en lo dors
segellades.
any de la nativitat de nostre Senyor Jesucrist de mil sinch_cents ý denou.
cancellarius. Vidit Augustinus, vicecancellarius. Vidit Ludovicus Sanchiz, generalis thesaurarius.
In diversorum quarto, foleo ducentesimo septimo. Sacra, cesarea et catholica
magestas mandavit michi, Petro Joanis. Visa per cancellarium, vicecancellarium et
Ludovicum Sanchiz, thesaurarium generalem.
Matheu Curto ý Antoni Dalmau, síndichs de la dita ciutat de Tortosa, a nós embiats per a
la celebració de les dites presents Corts, que al present celebram als regnes de Aragó desà
mar, són estats suplicats fos de nostra mersè manar innovar, guardar ý observar les dites
ý preinsertes lletres de sa magestat,
línea fins a la última. E nós, volents ab totes nostres forces que tot lo que per sa magestat
és estat provehit, que sie deduhit hà degut effecte. Per so, per thenor de les presents, de
nostra certa sciència ý consulta, ý en virtut de la auctoritat ý potestat real pleníssima de
què usam, ý pena de mil florins de or de Aragó, dels béns dels qui lo contrari faran irremisíblement
exigidors, que la preinserta real provisió de sa magestat, ý totes ý sengles
coses en ella contengudes, des de la primera línea fins a la última, als dits syndichs ý a tots
los altres qui per temps seran, enpertostemps tíngan guardar ý observen,
tenor de aquelles, ý guardau-vos los uns ý los altres de fer, ni consentir, que sie fet lo contrari
en manera alguna, si nostra gràcia vos és cara, ý ultra la ira ý indignació nostra, en la
pena desús dita desijau no incórrer.
de dezembre, any de la nativitat de Nostre Senyor de mil sinch_cents sinquantados.
regens. Vidit Giginta, regens. In diversorum ad dpis.
Copia huiusmodi in his tribus papiri cartis presenti computata manu aliena fideliter
scripta, prout jacet, abstrahitur ab ejus publica forma, in papiro scripta, regio sigillo in
eius tergo sigillata, non viciata, non cancellata neque in aliqua eius parte suspecta, sed
et custodita per me, Augustinum Joan, civem Dertuse, publicum, apostolica et
ipsius civitatis Dertuse auctoritatibus notarium et scribam domus dicte civitatis, vigore
mandati michi verbo facti per magnificos procuratores dicte civitatis Dertuse, instante
syndico eiusdem civitatis, die trigesimo mensis aprilis, millesimo quingentesimo octuagesimo
quinto; ut copie huiusmodi fides plenaria ab omnibus impendatur, ego dictus notarius
et scriba hich me subscripsi et meum solitum artis notarie apposui cum suprapositis
in lineis decima tercia, prime pagine, prime carte ubi legitur "en";
carte
Et illico, magnifici Ludovicus Terrrena et Hieronymus Baldó, syndici ville
Perpinyani, post presentacionem dicte requisicionis et insertionem dictorum instrumentorum,
respondendo eidem requisicioni syndicorum Dertuse, dixerunt:
o pretesa demanada feta per los syndichs de Tortosa, sobre la presedència del
seure, ans expressament contradient-la, com sie injusta ý fora de la antiga possessió
té la dita vila de Perpinyà, que passe de trenta anys, ý molt més que sempre ha
tingut lloch aprés de Girona, al costat dels de Leyda. Diuen que
la pretesa demanda, a la qual respondran per tot lo die present, no corrent-los temps algú
fins tinguen aquella, requerint la present resposta al peu, ý seqüela de la dita requesta
ésser continuada, sens la qual no sie liurada còpia de la una sens inserta de l'altra.
pro parte syndicorum dicte ville Perpinyani superius deductis, stant et perseverant in
protestatis et discensum superius appositis. Et replicando dicti syndici Perpinyani, dixerunt:
declarar-se via ordinària, ý que no poden ésser despullats de la possessió,
cognitione,
Dertuse, retinerunt eisdem tempus constitutionis ad respondens pretensis per dictos
syndicos Dertuse, presentibus ad predicta omnia Jacobo Roldó, portario, et
Salvatore Mir, natu minore, notarius Tarrege.
Et mox dicti syndici Dertuse amoverunt et amovere se dixerunt eorum dissentimentum,
quo ad effectum tantum eligendi promotorem advocatos, habilitatores et alios officiales
dicti stamenti necessarios, et quo ad habilitandum horas dicti stamenti in
quibus possit procedi ad tractandum negotia presentis Curie.
Et immediate, dictum stamentum habilitavit horas ad tractandum negotia dicte Curie
videlicet ab hora octava usque ad decimam ante meridiem, et post meridiem a tertia
usque ad quintam horas.
Post meridien eiusdem diei.
Dum convocabatur et congregabatur iam dictum stamentum regale, et antequam
sederent syndici eiusdem stamenti supradicti, syndici Dertuse requisiverunt me, iam dictum
que sequuntur, videlicet:
determinat, ço és, en fer electió de advocats ý altres officials, ý açò sens perjudici de sos
drets, per no estar assentats en son lloch;
et Mir.
Et convocato dicto stamento, in qua convocatione et congregatione intervenerunt et
presentes fuerant:
Jacobus Vila, consiliarius et presidens; Michael Bastida; Galcerandus Dezvalls;
Michael Çarrovira. Syndici Barcinone.
Nicholaus Frexanet, Franciscus Algaró; Illerde.
Raphael Vivet, Andreas Vilaplana; Gerunde.
Ludovicus Terrena, Hieronymus Boldó; Perpinyani.
Joannes Montornès, Christoforus Gil de Villoro, Christoforus Castelló; Dertuse.
Joannes Ponsich, Vici.
Damianus Puyol, Armengandus Coll; Balagarii.
Hieronymus Jorba, Cervarie.
Anticus Sala, Minorisse.
Geraldus Mascaró, Villafrancha Penitensis.
Jacobus Hieronymus Ponçes, ville Tarrege.
Salvator Rochafort, Berge.
Franciscus Arcis, Bisulduni.
Joannes Navarro, Campi Rotundi.
Jacobus Rocha, Sancti Pedor.
Franciscus Oliveres, Figueriis.
Gabriel Arrencada Canet, Torricelle de Montegrino.
Jacobus Roffí, Pals.
Franciscus Lunes y Arbos, Calidarum de Montebovino.
Benedictus Monjo, Martinus Pallarès; Talarni.
Joannes Cabessa, Salses.
Jacobus Puig, Granullariorum.
Michael Argullol, Pratorum Regalium.
Anthonius Molines, Cruillis.
Baldericus Robollet, Villefranche Confluentis.
Petrus Inveni Rocha, Tuhir.
Joannes Pi, Jacobus Puignau; Cauquiliberi.
Anthonius Ribes, Argileriis.
Et sedentes omnes dicti syndici in scamnis positis intus stantiam seu appartamentum
dicti stamenti, protestati fuerunt syndici qui supra protestarunt et contradictionem fecerunt,
videlicet ne super loco et seu ratione loci quo sedebant fieret sibi seu eorum alicui
preiudicium aliquod, quinimo dictis protestationibus in suis plenis robore et valore permanentibus
sederunt in scamnis dicti stamenti concorditer in modum sequentem, videlicet.
entren en lo stament.
President Jaume Vila, ciutedà, ý consellers en cap de Barcelona, president del stament
real.
A la mà dreta de dit president, seyen en la forma següent: micer Nicolau Frexanet,
syndich de Leyda; Luís Terrena, syndich de Perpinyà; mossèn Galceran Desvalls, syndich
de Barcelona; mossèn Francesch Algaró, syndich de Leyda; Hierònym Baldó,
syndich de Perpinyà. En la mà squerra, ý en lo mateix banch de de dit president, seyen
los syndichs següents: Raphel Vivet, síndich de Gerona; Miquel Bastida, syndich de
Barcelona; Joan Montornès, syndich de Tortosa; Andreu Vilaplana, syndich de
Gerona; micer Miquel Çarrovira, syndich de Barcelona; Joan Ponsich, syndich de
Vich.
Ý sentats los dits pacíficament en la forma susdita, axí de la part dreta com de la
part squerra, se hentraren los altres syndichs de les altres universitats ý viles
desús nomenades que
alguna.
Gerunde fuit oblata et presentata iam dicto stamento quedam epistola sive littera
missiva clausa et sigillata juratorum civitatis Gerunde dicto stamento directe, quarum
suprascriptio et intus tenor earundem sich se habent:
viles e universitats reals del Principat de Cathalunya convocats en la Cort de Monsó.
Molt magnífics ý de molta providèntia senyors. Per nosaltres, en lo Consell general e
universitat de aquesta ciutat, són estats elets e constituhits syndichs per a entrevenir
en la Cort General novament convocada per la sacra, catòlica, real magestat en la vila
de Monçó ý en los actes de aquella, los magnífichs mossèn Rafel Vivet ý Andreu
Vilaplana, de aquesta ciutat, exhibidors de les presents, los quals trametem a la dita
Cort. Pregam affectadament a les magnificències vostres que als dits syndichs nostres
vullen dar fe ý crehensa en tot lo que per ells a vostres mercès serà dit narrat ý explicat;
e sie Nostre Senyor en contínua protectió de vostres mercès. De Girona, a
de juny
de Gerona.
dictum Michaelem Joannem Cellers, notarium publicum Barcinone et dicti stamenti
scribam.
Et incediate iam dictum stamentum, omnes unanimes et nemine eorum discrepante,
per viam Spiritus Sancti eligerunt et nominarunt venerabile Bellver, presbiterum,
comensalem ecclesie Tarraconensis, et beneficiatum in ecclesia Barcinone, presentem in
Curia, ad celebrandam missam quotidie in dicto stamento et in altari eiusdem.
Eligerunt etiam et nominarunt in promotorem dicti stamenti magnificum Michaelem
Bastida, civem Barcinone et unum ex syndicis eiusdem civitatis.
Quo electo et nominato, prestitit iam dictus Michael Bastida solitum juramentum sub
forma sequenti, in manu et posse mei, notarii et scribe pre et infrascripti.
haurà en lo dit offici, ý que farà bona, leal ý verdadera relatió de les coses que li seran
acomenades.
omnia procedimenta huc usque facta in presenti stamento; et reportet etiam si
supplicabitur regie magestati quatenus meliorentur stationes sive aposientos ex quoque
plurimi ex dictis syndicis fuerunt indecenter et male accomodati in eorum assentis.
Quibus sich deliberatis et antequam dictus promotor dictam faceret relationem,
venerunt et comparuerunt in dicto stamento reverendi abbas monasterii Virginis Marie
de la Real, ville Perpinyani, et Jacobus Coma, archidiaconus ecclesie Vicensis, ex parte
videlicet stamenti ecclesiastici, et nomine et pro parte eiusdem retulerunt quod iam dictum
stamentum ecclessiasticum elegiit e nominavit officiales sequentes pro dicto stamento
ecclesiastico videlicet in promotorem:
Reverendum dominum Michaelem Aymerich, abbatem de Labaix.
Et in advocatos dicti stamenti: Reverendum dominum Onofrium Paulum Cellers,
canonicum ecclesie Barcinone et syndicum Capituli dicte ecclesie, et Joannem Puigvert,
utriusque juris doctor, civem Barcinone.
In scribam dicti stamenti: Joannem Babtista Mullola, notarius civitatis Tarracone.
Et in portarium dicti stamenti: Ludovicum Marti, pellerium, civitatis Barcinone.
Et in habilitatores: illustrem et reverendum dominum domnum Joannem Terrés, episcopo
Elnensis, et reverendum dominum domnum Franciscum Oliver et de Boteller,
abbatem monasterii Beate Marie de Populeto, et Rajadell, canonicum ecclesie Illerde.
Retulerunt etiam quod dictum stamentum habilitavit horas pro negotiis dicti stamenti
et presentis Curie peragendis, videlicet ab hora octava usque ad undecimam ante meridiem,
et a tertia usque ad sextam horas post meridiem.
Et audita per dictum stamentum iam dicta relatione, iam dicti Michael Bastida et
Nicolaus Frexanet fuerunt missi, iam dicti Michael Bastida et Nicolaus Frexanet, ad refferendum
stamento ecclesiastico electionem et procedimenta huc usque in presenti stamento.
Retulerunt responsum eisdem fuisse factum quod ibi tractabitur super habilitatione
horarum, et cum supplicabitur regie magestati super melioratione dictorum apposentorum
sive aposientos.
Retulerunt etiam quod per eos relata in stamento ecclesiastico retulerunt
etiam in stamento militari.
stamento quandam in scriptis papiri supplicationis scedulam tenoris huiusmodi:
alguns particulars de la vila de Argilés, usurpat los béns comuns ý rendes de la dita
vila, fonch necessari ab syndicat recórrer a l'excel·lentíssim comte de Miranda, loctinent,
virrey ý capità general de sa magestat en lo present Principat de Cathalunya,
per a què donàs remey a aquestos danys ý notòria ruhina de la dita vila; ý entenent
que assò procehia de que alguns particulars de ella, a vots particulars entre sí mateixos,
feyen electió de les persones que a ells bé
ý monipoli, a instàntia ý petició del síndich de dita vila, se obtengué un privilegi
lo onsèn dia del mes de desembre més proppassat, mil sinch_cents vuytanta_ý_quantre,
ab lo qual dóna certa forma que se ha de tenir acerca de la electió de jurats,
clavari ý receptor de dita vila, ý també per a poder-se nomenar ý senyalar Consell
general de vint_ý_sinch personas, al qual dóna la facultat ý commissió de poder tractar
algunas cosas particulars, ý al mateix Consell de vint_ý_sinch personas, ý no a
altri, ý dóna facultat de poder fer electió de síndich o síndichs als que hà ells ben vist
los serà; ý com lo dit privilegi se posàs en executió lo dia vint_ý_quatre del mes de
desembre del dit any vuytanta_ý_quatre, se féu extractió de jurats, receptor, clavari ý
vint_ý_sinch consellers, conforme al tenor del dit privilegi. Ý, per quant los dits
particulars que tenían usurpats los béns de la dita vila intentaven de fer electió de syndich
d'ella, ab intervensió de altres personas ý no ab los dits vint_ý_sinch consellers,
per a intervenir a les presents Corts, se recorregué a sa magestat el rey nostre senyor,
per a què manàs, en observansa del dit real privilegi, que
vint_ý_sinch consellers, ý no gens ab intervensió de altres personas; ý així se féu,
donant sa magestat hà letra de comissió per a micer Francesch Vidal Descamps, advocat
fiscal ý patrimonial de las corts reals dels Comtats de Rosselló ý Cerdanya, per a
què anàs, en nom ý veu de sa magestat, a la dita vila de Argilés a fer juntar lo dit
Consell de vint_ý_sinch personas, a fi ý effecte que
a intervenir a estes presents Corts; ý ab intervensió de les quals ý no de altres personas,
manà que fos feta la dita nominació ý electió de syndich, lo que se a effectat ý
posat en deguda execució, fent nominació ý electió de la persona de Joan Peferrer,
natural ý abitant en dita vila de Argilés. Ý per quant ha vingut a sa notícia que los
jurats de la dita vila, ab intervensió ý assistència de altres persones que los vint_ý_sinch
consellers del dit Consell general, han tingut atreviments de fer una asserta
nominatió de un assert syndich en persona de Antoni Ribes, lo qual se atreví presentar-se
com a syndich de la dita vila lo dia de la proposició de les presents Corts, lo
que és estat notable atraviment ý menyspreu de la dita vila, obediència que
magestat, benefici ý utilitat de dita vila ý ara de present lo ha revocat lo dit
Joan Peferrer, síndich de la dita vila, per a major cautela, al dit assert síndich Antoni
Ribes, per acte rebut perBoson, notari d'esta present vila. Per tant, perquè de tot lo
sobredit los constàs a vostres mercès, no poguessen allegar ignorànsia, los fa presentació
ý ocular inspectió del dit real privilegi de
real, dirigida al dit micer Francesch Vidal Descamps, ab incerta de la mateixa
letra, com també a cautela, com a tenint ple poder de la dita vila en son syndicat
per a revocar qualsevol syndich o syndich si menester serà, de nou renovant de síndich
assert al dit Antoni Ribes. Per ço ý altrament, suplica ý requer sie encontinent lo
dit Ribes repel·lit del present bras, ý admetent sa persona sola com a tal síndich ý que
ha comparegut ý presentat son sindicat dins los quatre dies de gràtia donats per sa
magestat als absents com a tal syndich, puix los consta és estat legíttimament, ab orde
degut ý segons lo tenor del dit privilegi elegit ý nomenat; ý fent-ho de altra manera,
lo que no
menester requerint ý protestant de tot lo a ell lícit ý permès, contra vostres mercès ý
contra del dit Ribes, de les penes que contra d'ell li són lícites ý permeses protestar,
acusant-li las penas del real privilegi, altres de dret a ell lícites, ý permès de protestar
ý requir, etc.
Qua lecta et publicata per me, dictum Michaelem Joannem Cellers, notarium et
scribam dicti stamenti regali, fuit ibidem per dictum stamentum regale provisum
et deliberatum quod remittatur habilitatoribus electis et seu eligendis.
Et lecta et provisa iam dicta supplicatione, iam dictum stamentum elegit et nomenavit
in cererium dicti stamenti regalis magnificum Paulum Ciurana, domicellum
Barcinone domiciliatum, sub pacto tamen et condicione quod si constiterit seu inveniatur
aliquod impedimentum propter quod huiusmodi electio sit preiudicialis dicto stamento,
quod possit procedi ad electionem alterius in cererium.
Qui quidem Paulus Ciurana ex post prestitit solitum juramentum in manu et posse
dicti Michaelis Joannis Cellers, notarii et dicti stamenti scribe, de bene et legaliter se
habendo in administratione et exercicio dicti officii cererii.
Deinceps vero, jam dicti Ludovicus Terrena et Hieronymus Boldó, syndici ville
Perpinyani, in dicto stamento constituti, respondentes requisicioni seu protestationi eisdem
facte die presenti per syndicos civitatis Dertuse, tradiderunt michi dicto Michaeli Joanni
Cellers, notario et scribe predicto, quandam in scriptis papiri responsionis scedulam, quam
requisiverunt in pede seu calce dicte requisicionis inseri seu continuari, et absque insertionem
eiusdem instrumentum non claudi nec parti tradi; que est tenoris huiusmodi:
voluntària requesta hà ells presentada lo dia present per los pretesos syndichs
de Tortosa, diuen que la possessió antiquíssima e immemorial és que en lo seure precehexen
los syndichs de Perpinyà als syndichs de Tortosa, com se pot veure clarament en
lo discurs de diversos processos de Corts fins havuy fetes ý celebrades, per la qual cosa
desijen en la llur antiquíssima e immemorial possessió ésser mantinguts, com han
sempre estat e vuy estan, protestant en dita llur pacíffica possessió no ésser més molestats
ni inquietats, protestant contra d'ells e de totes coses lícites de protestar; deduhint
més avant que los dits syndichs de Tortosa no poden ni deuen entrevenir, seure ni
assistir ni tenir vot en lo present stament, per ser vinguts en més nombre de dos syndichs,
ço és tres; ý així per dita causa com encara per no ser del stament dels ciutedans
de Tortosa, com àn acostumat de fer fins assí, protesten contra d'ells de tot lo que
lícit de protestar, requerint a vós, notari, que de dita requesta no doneu còpia sens
incerta de la present resposta.
Salvatore Mir, notario.
Similiter et in continenti iam dicti magnifici Jacobus Vila, Michael Bastida,
Galcerandus Dezvalls et Michael Çarrovira, syndici Barcinone, respondentes iam dicte
requisicioni seu protestationi eisdem facta per syndicos Dertuse, tradiderunt michi, iam
dicto notario et scribe, quandam in scriptis papiri responsionis scedulam quam requisiverunt
in calce dicte requisicionis inseri et alias non claudi nech parti tradi, cuius quidem
scedule seu responsionis tenor talis est.
donat per los pretesos syndichs de Tortosa lo dia present, comensant "Los syndichs
de Tortosa", etc., ý acabe "requerint a vós, notari, ne lleveu acte". Diuen que la possessió
antiquíssima e immemorial és que, en lo seure, precehex ý ha sempre precehit
lo segon syndich de Barcelona als syndichs de Tortosa, com se pot veure clarament
en lo discurs dels processos de Corts, ý més clarament ab la provisió feta per sa
magestat a decet del mes de setembre
dit dia. E com sia dita pretensió directament contravenir hà dita declaratió o provisió,
feta
força de judici de cort, se infereix clarament, per les pretensions susdites per dits syndichs
de Tortosa fetes, se ha contrafet hà dit judici, ý per ço és incidit en diverses
penes per Constitutions de Cathalunya imposades als qui contravenen als judicis dats
en cort, de les quals penes per ý en son cars ý lloch entenen instar.
E no
deuen entrevenir, seure ni assistir, ni tenir vot en lo present stament en la forma que
són vinguts, en més nombre de dos syndichs, com ne sien venguts tres, així per dita
causa, com encara per no ésser del stament de ciutedans, com han acostumat de ésser
fins a la present jornada; protestant de tot lo lícit, requerint a vós, notari, no
clogau lo acte de la dita requesta sens incerta de la present.
portario et Salvatore Mir, notario.
Die jovis, quarta mensis julii anno predicto
Convocato et congregato stamento regali predicto intus dictam ecclesiam Beate
Marie ville Montissoni et in apartamento dicto stamento designato, et ibi sedentes modo
et forma predictis, in qua congregatione presentes fuerunt syndici presenti et sequentes:
Jacobus Vila, consiliarius et presidens; Michael Bastida; Galcerandus Dezvalls,
Michael Çarrovira. Sindici Barchinone.
Nicolaus Frexanet, Franciscus Algaró; Illerde.
Raphael Vivet, Andreas Vilaplana; Gerunde.
Ludovicus Terrena, Hieronymus Boldó; Perpinyani.
Joannes Montornès, Christoforus Gil de Villoro, Cristoforus Castelló; Dertuse.
Damianus Puyol, Armengaudus Coll; Balagarii.
Hyeronymus Jorba, Cervarie.
Anticus Sala, Minorice.
Geraldus Mascaró, Villefrance Penitensis.
Jacobus Hieronymus Ponces, Tarrage.
Salvator Rochafort, Berge.
Franciscus Arsís, Bisulduni.
Joannes Navarro, Campi Rotundi.
Jacobus Rocha, Sancti Pedor.
Franciscus Oliveres, Figueriis.
Gabriel Arrencada Canet, Turricelle de Montegrino.
Jacobus Ruffí, Pals.
Franciscus Lunes et Arbós, Calidarum de Montebovino.
Benedictus Monjo, Martinus Pallarès, Talarn.
Joannes Cabessa, Salses.
Jacobus Puig, Granullariorum.
Michael Argullol, Pratorum Regalium.
Anthicus Molinés, Cruillis.
Baldricus Rabollet, Villefranche Confluentis.
Petrus Inveni Rocha, Tuhir.
Joannes Pi, Jacobus Puignau, Cauquiliberi.
Anthicus Ribes, Argileriis.
Comparuit Joannes Cucurell, syndicus loci del Voló, qui prestitit solitum juramentum,
prout alii syndici, in manu et posse mei Michaelis Joannis Cellers, notario et scribe
pre et infrascripti.
Et procedentes ad electionem et nominationem advocatorum dicti stamenti regalis,
fuerunt electi et nominati: magnifici Michael Çarrovira, syndicus Barcinone;
Nicholaus Frexanet, syndicus Illerde; et Hieronymus Jorba, syndicus Cervarie, advocati
stamenti regalis.
Cum expresso tamen ordine et pactoque, dicti advocati nech aliquis eorum non possint
advocare aliquam universitatem seu syndicum earundem presentis stamenti contra
aliam universitatem seu syndicum earundem, ut evitetur omnis materia discentionis
inter syndicos dicti stamenti.
Qua electione facta et publicata, in continenti, dicti advocati prestiterunt solitum
juramentum sub forma sequenti:
utilitat de la cosa pública del present Principat de Cathalunya, e que tindran secretes les
coses en què entrevindran.
pronittentes contra eandem non facere nec venire in manu et posse dicti et infrascripti
notarii et scribe.
Convocato iam dicto stamento, loco, modo et forma predictis. Iam dicti syndici civitatis
Dertuse amoverunt et amovere se dixerunt eorum discentimentum positum supra
tertio currentis, ad effectum legendi et decretandi infrascriptam supplicationem, oblatam
per reverendum dominum Raphaelem d'Oms, archidiaconum majorem ecclesie
metropolitane Tarracone, que est tenoris huiusmodi:
Per commissió dels senyors diputats de Cathalunya, mossèn Pere Arles ha requerit
en la present vila de Monçó al reverent mossèn Rafel d'Oms, ardiacha major de la sancta
Sglésia de Tarregona, que hà pena de dos mil ducats lo seguís, ab pretensió de haver romput
un pretès arrest, per causa de la visita que los senyors diputats estant fent als diputats
passats ý hà altres officials de la casa de la Diputació del present Principat de
Cathalunya. E com lo procés o enquesta contra dit mossèn Rafel d'Oms formada sie de
coses frívoles ý de ningun effecte, ý ell sie estat constituit ecònomo per lo molt reverent
Capítol de la dita sancta Sglésia de Tarragona per acistir a les Corts Generals que sa
magestat ha convocades en la present vila de Monçó, en la qual per dit effecte està de
present, ý atès que ab fals motiu és estat request per part de dits senyors diputats, com
sie ver ý cert que ell may sie estat arrestat de paraula ni en scrits, ni tampoch podie ser
arrestat, per haver donades fermançes en lo ingrés de son offici, de dit pretès manament ý
nul·les procehiments per part de dits senyors diputats contra ells fets ha apel·lat ý recorregut
a vostres senyories, supplicant la dita appel·lació li sie admesa ý sien servits vostres
senyories manar scriure als dits senyors diputats entenen vostres senyories lo procés de
la anquesta contra d'ell presa, per a què vostres senyories se servesquen mirar-lo, ý
segons los mèrits de aquell li ministren compliment de justícia; lo benigne offici de vostres
senyories humilment implorant.
Die quarta julii
Cathalonie, et dixerunt quod posta suis loco et tempore providebitur ut juris fuerit
supersupplicatis.
Die quarta dicti mensis julii, anno predicto, oblata in stamento militari
Principatus Cathalonie et decrevit quod postea suis loco et tempore providebitur ut
juris fuerit super supplicatis.
Oblata dicta die in stamento regali fuit provisum idem prout in aliis duobus stamentis.
Die veneris,
Convocato et congregato stamento seu brachio regali intus ecclesiam Beate Marie
Montissoni et in stamento regali more solito, in qua convocatione et congregatione
intervenerunt et presentes fuerunt:
Jacobus Vila, consiliarius presidens; Michael Bastida; Galcerandus Dezvalls,
Michael Çarrovira. Sindici Barchinone.
Nicholaus Frexanet, Franciscus Algaró; Illerde.
Ludovius Tarrena, Hieronymus Baldó; Perpinyani.
Joannes Montornès, Christoforus Gil de Villoro, Christoforus Castelló; Dertuse.
Joannes Ponsich, Vici.
Damianus Pujol, Armengaudus Coll; Balagarii.
Hieronymus Jorba, Cervarie.
Antichus Sala, Minorice.
Geraldus Mascaró, Villefranche Penitensis.
Jacobus Hieronymus Ponces, Tarrage.
Salvator Rochafort, Berge.
Franciscus Arsís, Bisulduni.
Joannes Navarro, Campirotundi.
Jacobus Rocha, Sancti Pedor.
Franciscus Oliveres, Figueriis.
Gabriel Arrencada Canet, Torricelle de Montegrino.
Jacobus Roffí, Pals.
Franciscus Lunes et Arbós, Calidarum de Montebovino.
Benedictus Monjo, Martinus Pallares; Talarni.
Joannes Cabessa, Salses.
Jacobus Puig, Granullariorum.
Michael Argullol, Pratorum Regalium.
Antonius Molines, Cruillis.
Baldricus Rabollet, Villefranche Confluentis.
Petrus Inveni Rocha, Tuhir.
Joannes Pi, Jacobus Puignau; Cauquiliberi.
Antichus Ribes, Argileriis.
Joannes Cucurull, del Voló.
Fuit processum ad eligendum et nominandum habilitatores presentis stamenti, et
post dictam nominationem factam per dictum stamentum et antequam publicarentur
nomina eorum qui prevelerunt per notarium infrascriptum, magnificus Nicolaus
Frexanet, syndicus civitatis Illerde, dixit:
stament del syndich de Tortosa per abilitador,
inconvenient de la Cort en lo que se haurà de tractar, e sie lo tercer syndich tramès per
la ciutat de Tortosa supernumerari ý no acostumat entrevenir, per ésser stats fins assí tant
solament lo nombre d'ells dos tansolament, pot o no entrevenir en Corts, ý per ço
fonch publicat lo nom dels qui són stats nomenats, e haurien prevalgut en la electió ý
nominació de habilitadors de dit stament.
Aymerich, abbas Beate Marie de l'abax, promotor stamenti ecclesiastici, et retulit et
dixit quod stamentum ecclesiasticum desiderabat s[c]ire in quo puncto et statu erat dictum
stamentum regale, ut procedi possint negotia ad progressus presentis Curie.
Convocato et congregato stamento seu brachio regali loco, modo et forma ac hora
solitis et assuetis, in qua siquidem convocatione et congregatione intervenerunt et presentes
fuerunt omnes syndici supra dicti. Magnificus Nicolaus Frexanet, syndicus civitatis
Illerde, pro negotiis infrascriptis die presenti tractandis in presenti, amovet et amovere
se dixit suum discentimentum; presentibus testibus supradictis, Jacobo
Rondó, portario, et iam dicto Salvatore Mir, notario.
Et cum per dictum stamentum tractaretur an debeant publicari vel ne vota seu nomina
illorum quibus per presens stamentum fuerunt directa in habilitatores dicti stamenti,
in continenti magnificus Raphael Vivet, syndicus civitatis Gerunde, opposuit suum discentimentum
et discentire se dixit actis faciendis in presenti stamento, dicens:
consent se procehesca a electió ý nominatió o publicatió de ninguns officials, que primer
no sie vist ni liquidat si les universitats han tramesos en les presents Corts més syndichs
dels que tenen acostumat de trametre en altres Corts, que són les de Tortosa,
Talarn, ý Copliura, poden o no tenir aquells, star ý entrevenir en lo present stament;
testibus supradictis. Et pro tractandis infrascriptis negotiis die presenti, in
dicto stamento, dictus Vivet suum amovit discentimentum, presentibus testibus supradictis.
Et pro decidendis et terminandis dubiis predictis motis super numero syndicorum
supernumerariorum dictarum universitatem, et ut rectius super predictis procedatur,
iam dictum stamentum deliberavit quod per advocatos huius stamenti recognoscantur
processus Curiarum aliaque acta et instrumenta eiusdem exhibenda, et refferant in presenti
stamento an dicte universitates quique dictos syndicos supernumerarios miserunt
possunt vel non admitti in presenti stamento et in negotiis eiusdem, ante habilitationem
faciendam per habilitatores presentis Curie.
Et quia in presenti abdomoda fuit publicatum jubileum plenissimum ex parte
sue sanctitatis pro quo lucrando omnes Christi fideles tenentur confiteri et comulgari,
et certa jeiunia facere pro felici statu, conservatione et augmento nostre sancte fidei catholice,
conversione hereticorum et infidelium directione actionum, Sixti pape, quinti
huius nominis in ecclesia Dei feliciter presidentis, fuit ex causa predicta deliberatum
quod dies crastina sabbati sexta currentis supercedeantur negotia et tractatus presentis
stamenti, et prorogentur ad diem lune proximam, et refferantur per promotorem aliis
stamentis; que fuerunt relata seu reportata per dictum promotorem aliis stamentis iuxta
relationem eiusdem.
Deinceps vero, venit in dicto stamento reverendus dominus Michael Aymerich, abbas
de Labaix, promotor stamenti ecclesiastici, ex parte cuius dixit dictum stamentum ecclesiasticum
adherere cum dicto stamento regali super superadimento negotiorum presentis
Curie, faciendo et prorogando ad diem lune proximam, ex causa dicti sanctissimi
jubelei et quod de predictis daretur plena ratio vicecancellario Corone Aragonum.
Et paulo post predicta et quasi in continenti, venerunt ex parte stamenti militaris
domnus Onofrius de Alentorn, dominus loci de Seró, et Argensola, et reportarunt in
dicto eorum stamento solam fuisse factam electionem de persona Joannis Sala, notarii
eorum stamento motas, non fuit huc usque processum ad eligendum alios officiales; et
quod interim adherebant cum dicto stamento regali ut die crastina supersedeant negotia
dicti stamenti, et prorogentur ad diem lune proximam; et quod refferentur predicta
dicto vicecancellario.
Deinceps vero, ex parte iam dicti stamenti militaris, domnus Berengarius de Paguera,
propter carentiam promotoris qui nondum fuerat electus in dicto stamento, ingressus fuit
dictum stamentum regale, qui ex parte sui stamenti se obtulit ut cum promotoribus missi
irent ad refferendum dicto vicecancellario deliberata in dictis stamentis.
Die lune,
ante meridiem.
Convocato et congregato stamento seu brachio regali intus ecclesiam Beate Marie
ville Montissoni, et intus eius stamentum, in qua siquidem convocatione et congregatione
intervenerunt et presentes fuerunt syndici infrascripti et sequentes:
Jacobus Vila, consiliarius et presidens; Michael Bastida; Galcerandus Dezvalls;
Michael Çarrovira. Syndici Barchinone.
Nicolaus Frexanet, Franciscus A[l]garó; Illerde.
Raphael Vivet, Andreas Vilaplana; Gerunde.
Ludovicus Terrena, Hieronymus Baldó; Perpinyani.
Joannes Montornès, Christoforus Gil de Villoro, Christoforus Castelló; Dertuse.
Joannes Ponsich, Vici.
Damianus Puyol, Armengaudus Coll; Balagarii.
Hieronymus Jorba, Cervarie.
Anthicus Sala, Minoriçe.
Jacobus Hieronymus Ponces, Tarrage.
Geraldus Mascaró, Villefranche Penitensis.
Salvator Rochafort, Berge.
Franciscus Arsís, Bisulduni.
Joannes Navarro, Campirotundi.
Jacobus Rocha, Sancti Pedor.
Franciscus Oliveres, Figueriis.
Gabriel Arrencada Canet, Torricelle de Montegrino.
Jacobus Roffí, Pals.
Franciscus Linos
Benedictus Monjo, Talarni.
Joannes Cabessa, Salses.
Jacobus Puig Granullariorum, Granullariorum.
Michael Argullol, Pratorum Regalium.
Antonius Molinés, Cruïlles.
Baldricus Rabollet, Villefranche Confluentis.
Petrus Inveni Rocha, Tuhir.
Joannes Pi, Jacobus Puignau; Cauquiliberi.
Antonius Ribes, Argileriis.
Venerunt et comparuerunt in dicto stamento Joannes Amiguet, syndicus ville de
l'Arbós, et Joannes Ballester, syndicus Villenove de Cubelles, qui prestiterunt
solitum juramentum prout alii syndici in manu et posse mei, Michaelis Joannis Cellers,
notarii publici Barcinone et scribe dicti stamenti.
Fuit ex post mota et per dictum presidentem proposita questio seu dubium utrum syndici
supernumerarii civitatis Dertuse, ville de Coplliura, et de Talarn, qui majori numero
quam soliti sunt possint vel non ante habilitationem intervenire et votare in negotiis
presentis stamenti; et fuit deliberatum per majorem partem dicti brachii quod interim
dirunguntur vota per dictum stamentum super dicta proposicione, syndici supernumerarii
predicti non estent, imo exiant foras a presenti stamento. Qua deliberacione facta,
predictus Christoforus Castelló, syndicus dicte civitatis Dertuse, et supernumerarius
eiusdem ut pretentur, requisivit me notario quatenus scriberem et continuarem suum discentimentum
ponere intendebat in dicto stamento, in hec verba ab eius ore proprio prolata
in forma sequenti:
conèxer, ans bé tochant als habilitadors de sa magestat ý de la terra, pretenent que la
ciutat de Tortosa, enviant lo número dels syndichs que té enviats per a les dites Corts,
conforme ús ý costum ha tingut, ý ab privilegis té obtesos la magnífica ciutat de Tortosa,
per sa magestat donats, entench yo, Christòfol Castelló, altre dels syndichs de la dita ciutat,
no llevar-me de mon lloch, en lo qual estich ab ma possessió, per ço que, fahent-ho
de altra manera, seria venir contra mon jurament ý instructions;
Testes sunt Jacobus Rondó, portarius dicti stamenti, et Salvator Mir, notarius.
Et in continenti, dictus Castelló et Jacobus Puignau, alter ex syndicis de Coplliura,
qui in dicto stamento erant presentes, insequendo formam predicte deliberationis, exierunt
foras a dicto stamento.
Dicto die, post prandium, hora tertia.
Convocato et congregato stamento regali predicto, in qua convocatione intervenerunt
et presentes fuerunt syndici supradicti, exceptis dictis Christoforo Castelló, syndico
Dertuse, Jacobo Puignau, ville de Coplliura, et Antico Ribes, ville de Argilagues, qui
non intrarunt in dicto stamento eo quia fuerunt repulsi, ut dictum est; et interfuerunt
etiam in dicto stamento Joannes Amiguet, syndicus de l'Arbós, et Joannes Ballestar,
syndicus Villenove de Cubelles.
Venerunt in dicto stamento magnifici domini domnus Onofrius de Alentorn, dominus
loci de Çeró, et Blan de Ribera, ville Perpinyani de stamento militari, et ex parte eiusdem
venerunt missi in dicto brachio regali et reportarunt in dicto brachio dictum stamentum
militari elegisse et nominasse post electionem notarii in portarium dicti stamenti
Joannem Cortey, libraterium, civem Barcinone, et in promotorem Hieronymum de
Ribera, et Joannem Burguès et de So, civem Barcinone. Et in advocatos magnificos
Hugonem Muntaner, ville Cervarie, Alzina, civitatis Gerunde, Cornet, civem
Barcinone, et Junyent, etiam civem Barcinone, utriusque juris doctores.
Retulerunt etiam dictum stamentum habilitasse horas pro negotiis eiusdem peragendis
a septima usque ad decimam ante meridiem, et post meridiem a tertia usque ad sextam.
Fuit ex post deliberatum in dicto stamento quod syndici supernumerarii predicte
civitatis Dertuse, Cauquiliberi et de Talarn, qui non consueverunt intrare in presenti
stamento, non intrent eundem nisi tantum numerus eorundem qui soliti sunt intrare presentem
stamentum, prout in Curiis proxime elapsis, quousque aliter fuerit declaratum et
provisum per habilitatores presentis Curie.
Et in continenti, Christoforus Gil de Villoro, syndicus secundus civitatis Dertuse,
dixit:
del que entrometre no
habilitar o inabilitar les persones que entren en aquest stament, com açò solament toque
als habilitadors, nomenadors per sa magestat ý per los braços: ý per so no consent que
en aquest loch passe ninguns actes, fins a tant açò sie declarat per sa magestat, o per
son vicecanceller, o altre jutge a qui toque, si pot aquest loch habilitar o inhabilitar,
admetre o repel·lir les persones que han de entrar o no en aquest bras; altrament proteste
de vici ý nul·litat de actes fahedors, ý de tot lo lícit ý permès de protestar;
notarius.
Deinceps veniit in dicto stamento domnus Michael Aymerich, abbas de Labax, promotor
stamenti ecclesiastici, et ex parte eiusdem retulit dictum stamentum ecclesiasticum
intellexisse dissentimenta posita in presenti brachio, offerens ex parte eiusdem stamenti
ecclesiastici promptum et paratum esse in omnibus adiuare dictum brachium
regale ad hoc quod amoveantur dicta dissentimenta et negotia presentis Curie procedantur.
Retulit etiam dictum stamentum ecclesiasticum deliberasse portarii dicti stamenti
ecclesiastici induatur, videlicet
filosella, gipó de setí negre, gorra de risso, cota de domàs morat.
fiant tria vestimenta necessaria, ad opus trium presbiterorum celebrant missas quotidianas
in stamentis presentis Curie, videlicet casulla, camits, manipula, calices, patene,
canadelles et alia ornamenta ad opus celebrationis dictarum missarum.
Et retulit etiam dictum stamentum habilitasse horas pro negotiis presentis Curie
peragendis a septima usque ad decimam ante meridiem, et a tertia usque ad sextam post
meridiem; que omnia supradicta retulit, exortans dictum stamentum regale ut pro sui
decrevit adherere, prout de facto adhesit premissis omnibus reportatis et relatis
per dictum promotorem ecclesiasticum.
Et nichilominus et amplius deliberavit quod per diputatos ultra predicta mittantur ad
presentem Curiam flabella magna et parva pro reparanda aliquantulum ingentem stum
et calorem viget in presenti villa; que omnia fuerunt ex post per promotorem dicti brachii
regalis relata aliis duobus stamentis.
Deliberavit ex post dictum stamentum fiat embasiata seu refferatur aliis stamentis
denuntiantes eisdem causam propter quam syndici Dertuse posuerunt eorum dissentimentum
in presenti brachio seu stamento, propter quod in eodem non proceditur ad aliqua
negotia peragenda; et tam pro predictis quam infrascriptis deliberandis, dictus
Egidius de Villoro, syndicus Dertuse, amovit et amove se dixit dictum dissentimentum
per eum supra positum per presentem diem presentibus; testibus proxime dictis.
Quibus peractis magnificus Paulus Çiurana, domicellus et obtinens officium regentis
computorum domus Deputationis, apportavit et presentavit in dicto stamento quasdam
papireas litteras deputatorum Generalis Cathalonie, tribus stamentis presentis Curie
directas. Que fuerunt lecte in dicto stamento regali, queque iam fuerunt ante lecte et
decretate in stamentis ecclesiastico et militari, quarum litterarum tenor est huiusmodi:
los tres staments de la Cort General del Principat de Cathalunya, congregada
en la vila de Monsó.
En lo procés de la visita que en lo nostre offici, per descàrrech de aquell, conforme
Capítols de Cort, comensaren ý sempre amb molta diligèntia havem continuat contra
nostres immediats predecessors, assessors ý altres officials del General, entre [altres] és
impetit de alguns delictes lo reverent mossèn Rafel d'Oms, ardiacha major ý canonge
de la seu de Tarragona, qui en lo trienni proppassat fou deputat ecclesiàstich; ý per a
rèbrer ý exhigir la deposició, volent per lletra ý manament nostre concistorial fer-lo
venir de Tarragona, hont se trobava devant nosaltres ý en nostre concistori, a supplicació
ý per medi de micer Francesch Bonet, advocat fiscal del General, son nebot, fórem
contents que, per lletra sua particular, vingués per dit affecte. Lo qual ardiacha d'Oms,
en tantper dita via nostra determinatió ý voluntat, ý per correspondre (com era just) a
la obligatió que tenia ý evitar lo que, altrament, contra ell se haguera procehit, vingué ý
comparegué en dit consistori, ahont per lo magnífich micer Pere Calvó, altre dels assessors
del General, se li exhigí la deposició sobre algunes de les coses que fins en aquella
hora ere impetit, deixant les demés, per no apparèxer enchara leshores tant califficades
com era menester, per altre temps que d'elles ý altres nous actitats en dit procés faedors
se li havie de tornar hà rebre ý exhegir. La qual sua deposició rebuda, lo dit
micer Calvó, per orde nostre, encontinent, li diguí tendrie necessitat per dit effecte de
sa persona, ý que així, sens licèntia nostra, no se
aprés nosaltres en la fortifficatió de dita enquesta ý nous actitats, ý en particular de un
delicte no de menor qualitat que los altres, que és haver cabut ý consentit en la extractió
de molta quantitat de moneda en frau del General, feta de la ciutat ý port de
Tarragona, per medi de Hierònym Çaporta, cònsol de la nació francesa ý official del
General, gran amich de dit ardiacha, entenguérem que, en molt gran menyspreu de nostres
manaments ý de la auctoritat ý jurisdictió de aquest concistori, que en totes coses ý
particularment en semblants negossis ý procehiments de visita, que tant importen al
benefici del General, deuen ésser temuts ý respectats, se
que no [ó] crèhiem), estant nosaltres per aquest ý altres negossis de la visita en concistori,
ab los magnífichs doctors dels reals Concells Civil ý Criminal en dits negossis
applicats, ý los magnífichs assessors del General, trame[té]rem a divuyt del passat
Jaume Ferriol, un dels porters d'esta casa de la Deputació, a la casa de mossèn Miquel
d'Oms, germà del dit ardiacha, en la qual dit ardiacha feya en esta ciutat sa contínua
residèntia, per saber si aquell se
encontinent en concistori, refferí que tal Paredes, criat de dit Miquel d'Oms, li havie
dit que lo divendres abans ere partit per mar per a la ciutat de Tarragona. La qual
resolució feta, aprés de haver entre dits doctors discorregut ý tractat sobre lo que de justícia
en dit negoci se podia ý devia fer, en effecte se resolgué ý provehí que fos manat
al dit ardiacha, hont se vulla se trobàs, que, sots pena de dos mil ducats, tornàs ý comparegués
en nostre consistori. Ý per dit respecte, ab commissió nostra particular, fou per
la resposta ý ab tota diligència tramès mossèn Pere Arles, exactor del General, per lo
que enteníem ere dit ardiacha partit o havie de partir per aquexa vila de Monsó, ab syndicat,
segons entenem, procurat del reverend Capítol de la Seu de Tarregona. Ý per letra
de dit Pere Arles, de vint_ý_set del passat, havem entès que, a vint_ý_sis del mateix, féu
lo dit manament al dit ardiaca en exa vila de Monçó; lo qual, continuant sa inobediència
ý desecato ý negant que manament algú li fou fet de no moure
en effecte ha respost que no entenia obtemperar nostres manaments, ni moure
la dita vila de Monçó; ajustant-hi encara, lo que pijor és ý més absurdo és contra la universal
ý justa pretenció de tot aquest Principat ý molt gran prejudici dels actes de aquexa
Cort General, que no se li podia en aquexa vila de Monçó fer tal manament, per no
estar discidit si és en lo terme de Cathalunya, ahont se té per la major part qu'és
d'Aragó. Ý també appel·lant a vosses senyories ý mercès ý en aqueixa Cort General,
com appar ab acte dit dia rebut en poder de mossèn Juan Maria Serra, scrivà de manament,
còpia del qual auctèntica per dit Arles nos és tramesa. Totes les quals coses, encara
que per ser com són tant contràries a l'èxit ý conclusió que
la dita visita, que tant al benefici ý conservació del General importa, ý fetes en molt gran
vilipendi de la auctoritat ý jurisdictió de aquest concistori, nos obligaven a passar avant
contrala persona ý béns del dit ardiacha, a la exequutió de dites penes ý altres conforme
Capítols de Cort, ús, stil ý pràtiga d'esta casa, majorment restant com resta tant
poch temps, qu'és tot lo corrent mes de juliol, dins lo qual solament resten obligats les
fermançes per dit ardiacha, ý altres vesitats en lo introhit de llur offici donats, per a
pagar ý restituir al General les quantitats en què poden ésser condemnats, que és de molt
gran consideratió. No
per lo que en tota cosa que al benefici del General convé desijam acertar, nos ha aparegut,
ab consell ý parer dels magnífichs assessors ý advocats ordinaris del General devall
scrits, hagut primer col·loqui ý madura deliberació ab los magnífichs doctors dels dits
reals Consells qui assí se són trobats dels aplicats en dita visita, advertir-les a vostres senyories
ý mercès, per a què, ab aquella diligència ý calor que lo negoci requereix, manen
donar orde de què no siam impedits en aquest exersici de justícia, per Capítols de
Cort tant encarregat, ni permetre que dit ardiacha done principi a desviar lo que ab tanta
maduresa fins assí contra d'ell ý altres visitats s'és fet; pus és cert que vosses senyories
ý mercès ninguna altra cosa desijaran més de què
açí han apparegut convenir al descàrrech de nostres consiències ý benefici del General.
Ý quant a vostres senyories ý mercès aparegués altre cosa, haurem nosaltres complit a la
obligació que tenim de presentar los inconvenients que
General poria reportar de semblant novedat. Ý pus vostres senyories ý mercès, ab la
maduresa ý prudència que solen en tots los demés negosis, consideraran aquest, confiam
que faran tal resolució que convindrà al benefici ý utilitat pública, la qual nos faran mercè
d'enviar ab la diligèntia que convé o donar a mossèn Pau Ciurana, qui és en aquexa Cort,
perquè nosaltres, encara que y poguéssem ý deguéssem de justícia provehir per la decèntia
ý respecte que
cosa alguna, sens haver primer donada aquesta rahó. Nostre Senyor, les molt il·lustres,
reverendísimes, il·lustríssima, il·lustres ý molt magnífiques personas de vostres senyories
ý mercès guarde, ab augment de majors dignitats, stats, ý càrrechs. De Barcelona, lo
primer de juliol mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch. Don Pedro Boteller ý de Oliver. Molt
il·lustres, reverendíssims, illustríssim, il·lustres ý molt magnífics senyors. Besen a vostres
senyories ý mercès les mans sos servidors molt certs. Los deputats del General
del Principat de Cathalunya, residints en Barcelona.
CCLXXXXII. Vidit Ubach. Vidit Calvó.
Die octava julii, millesimo quingentesimo octuagesimo quinto, lecta in stamento
ecclesiastico Principatus Cathalonie, et fuit decretum quod videant advocati et refferant.
Scriba stamenti ecclesiastici, Joannes Baptista Mullola, notarius.
Dicta die lecta in stamento militari Principatus Cathalonie, et fuit decretum quod
videant advocati et refferant. Scriba stamenti militaris Principatus Cathalonie,
Joannes Sala, notarius publicus Barcinone.
Dicta et eadem die lecta in stamento regali Principatus Cathalonie, et fuit decretum
quod videant advocati et refferant. Cellers, scriba stamenti seu brachii regalis.
Die martis, nona mensis julii, anno a nativitate Domini
Convocato et congregato brachio seu stamento regali, modo et forma ac hora assuetis,
in qua siquidem convocatione et congregatione intervenerunt et presentes fuerunt:
Jacobus Vila, presidens; Michael Bastida; Galcerandus Dezvalls; Michael
Çarrovira. Syndici Barchinone.
Raphael Vivet, Andreas Vilaplana; Gerunde.
Ludovicus Terrena, Hieronymus Baldó; Perpinyani.
Joannes Montornès, Christoforus Gil de Villoro, Christoforus Castelló; Dertuse.
Joannes Ponsich, Vici.
Damianus Puyol, Armengaudus Coll; Balagarii.
Hieronymus Jorba, Cervarie.
Antichus Sala, Minorisse.
Jacobus Hieronymus Ponçes, Tarrage.
Geraldus Mascaró, Villefranche Penintensis.
Salvator Rochafort, Berge.
Franciscus Arcís, Bisulduni.
Joannes Navarro, Campirotundi.
Jacobus Rocha, Sancti Pedor.
Franciscus Oliveres, Figueriis.
Gabriel Arrencada Canet, Turricelle de Montegrino.
Jacobus Roffí, Pals.
Franciscus Lunes y Arbós, Calidarum de Montebovino.
Benedictus Monjo, Talarni.
Joannes Cabessa, Salses.
Jacobus Puig, Granullariorum.
Michael Argullol, Pratorum Regalium.
Antonius Molinès, Cruïlles.
Baldrichus Rabollet, Villefranche Confluentis.
Petrus Inveni Rocha, Tuhir.
Joannes Pi, Jacobus Puignau; Cauquiliberi.
Anthicus Ribes Argilerii, Argileriis.
Joannes Amiguet, Arbusii.
Joannes Ballestar, Villenove de Cubellis.
Joannes Cucurull, del Voló.
Cum tractaretur et altercaretur in dicto stamento quod dictus Christoforus Castelló,
unus ex syndicis Dertuse, Joannes Puignau, alter ex syndicis Cauquiliberi, et Anthonius
Ribes, syndicus de Argilés, deberent exhire a dicto stamento a quo herina die fuerant
repulsi, deliberatione per majorem partem dicti stamenti factam, dictus Christoforus
Castelló, prestans, presentavit iam dicto stamento qu[and]am papiri scedulam, quam
petiit et requisivit per me, dictum et infrascriptum notarium et scribam, continuari et seu
inceri in presenti processu, que est tenoris huiusmodi:
los actes ja fets en aquest bras real, ý per ço posa discentiment que per vostra mercè,
senyor mossèn Jaume Vila, conceller de la ciutat de Barcelona ý president en dit bras
real, se haje proposat que dit Castelló se abstinga, de aquí avant, de entrar en dit
bras. E com admetre o repel·lir hà dit Castelló, syndich, toque directament als habilitadors
per sa magestat ý per los braços de la present Cort elets ý elegidors, per ço no consent
se pase avant en ninguns actes en aquest bras real, fins a tant que per sa magestat
o per altre jutge o official a qui toque, sia conegut si ell, dit Castelló, per dit president e
lo present bras pot ésser repel·lit de aquell, havent entrevingut en tots los actes de dit
bras ja fets ab son vot ý parer ý dels altres syndichs, essent ell legíttim syndich, ý havent
fedel syndicat al prothonotari de sa magestat. E no
president, que encontinent feta declaratió mane publicar la electió de habilitadors
ha feta quatre dies hà aquest bras real, perquè dits habilitadors, juntament ab los
habilitadors elets per los altres braços ý los elegidors per sa magestat, facen e pusquen
fer son offici en habilitar les persones han de entrevenir en dits braços; ý per observança
del Capítol de Cort novè, lo qual dispon que, habilitada la Cort, lo primer acte que
se trameta per lo balans del General, ý aquell de continent que sia vingut sia ubert, sens
poder-se fer contrari, per provehir a les negligènties ý altres coses que de dit balans
resultaran, perquè se puga veure si se ha contrafet hà Capítol de Cort, ý se púgan veure
ý saber los debitors del General, ý ésser repel·lits de entrevenir en los brassos de les present[s]
Corts, ý entre los altres puga ésser repel·lit mossèn Bastida, pretès syndich de
Barcelona, lo qual és debitor al General de Cathalunya ý usa de offici de promotor en
lo present stament, del qual offici abusa en gran manera, per ço que enpedex que les
determinacions se han fet en aquest bras no
publicassen los habilitadors ja elets quatre dies ha, ý divertint ý perturbant les coses fan
hà fer e determinar. Ý per ço ý per dita rahó, demane dit Christòfol Castelló que per vostra
mercè, senyor president, aprés sie levat lo dit discentiment, sie nomenat altre promotor
per ço que dit mossèn Bastida, essent com és deutor al General, no pot fer legíttimament
son offici, ý per observansa de dit Capítol se dega així fer, perquè lo servici
de sa magestat ý la expedició de les presents Corts no s'empedesca; altrament, ne
donarà raó a sa magestat. Ý açò diu ajustant al discentiment en lo dia de haïr posat en
aquest bras real per mossèn Cristòfol Gil de Villoro, mon consíndich de Tortosa;
requerint a vós, mossèn Cellers, notari, joqueu encontinent totes les dites coses en lo
procés de aquest bras real. Cristòfol Castelló, de mà pròpria.
dixit:
deliberat per dit stament que ell ý altres syndichs supernumeraris al número acostumat,
que no podien estar en dit bras o stament, hisquessen de aquell fins a tant que sie
declarat ý provehit altra cosa per los habilitadors de la present Cort.
et Salvator Mir, notarius.
Et cum occasione presentationis dicte scripture fuerat mota et orta questio inter
syndicos dicti stamenti, ex quo negotia eiusdem dilatabantur et perturbabantur
in magnum dicti stamenti et syndicorum eiusdem ac totius Curie damnum et preiudicium
post diversas discuciones, adherendo in his voto seu consilio advocatorum dicti
stamenti qui super hoc fuerunt consulti, ut non perturbentur negotia et progressus
agendorum in presenti Curia, agens hec citra preiudicium, novationem seu derogationem
aliquam tacite vel expresse privilegiorum, libertatum, usuum, practicorum et
mororum civitatis Dertuse, quin imo illis semper permanentibus in suis plenis robore
stare foras et extra presens stamentum quousque aliter sit provisum seu declaratum
per habilitatores presentis Curie, quibus pertinet et spectat decissionem seu
declaracionem sue pretencionis diffinire et declarare.
Et cum eadem a simili protestatione facta per dictum Castelló, fecit Jacobus Puignau,
alter ex syndicis de Coplliura, exeundo prout de facto exivit a dicto stamento.
Eandem etiam protestacionem fecit Anthonicus Ribes, syndicus ville de Argilés,
prout fecit dictus Castelló supra, qua facta etiam exivit foras a dicto stamento.
Quibus sich peractis, illico et in continenti, iam dictus Christoforus Gill de Villoro,
unus ex dictis syndicis Dertuse, dixit quod attenta voluntate dicti Christofori Castelló,
consyndici sui, et cum eisdem protestationibus per dictum Castelló supra factis, amovit
et amovere se dixit suum discentimentum per eum herina die supra factum et positum.
Et illico, iam dictus Raphael Vivet, alter ex syndicis Gerunde, et magnificus
Ludovicus Terrena, alter ex syndicis ville Perpinyani, etiam amoverunt et amover[e] se
dixerunt eorum discentimenta per eos supra posita, presentibus predictis.
Quibus sich peractis et levatis dictis discentimentis, ad instantiam dicti stamenti fuerunt
per me, Michaelem Joannem Cellers, notarium et scribam predictum, fuerunt
publicata nomina habilitatorum per dictum stamentum electorum, que electio una cum
aliis deliberationibus propter dicta discentimenta non fuerant publicata; et sic publicavit
quod discretus Antichus Sala, syndicus civitatis Minorice, et Jacobus Hieronymus
Ponces, syndicus ville Tarrage, fuerunt electi et nominati per majorem partem dicti stamenti
in habilitatores dicte Curie.
Publicavit etiam dictus notarius et scriba quod dicti magnifici Raphael Vivet, syndicus
Gerunde, et Joannes Montornes, syndicus Dertuse, erant in paritate votum. Quibus
sic publicatis decrevit iterum votare super electione facienda ex altero de dictis magnificis
Vivet et Montornes, qui fuerunt in paritate votum in habilitatorem dicti stamenti.
Quibus votis iterum discussis fuit electus et nominatus per majorem partem dicti stamenti
iam dictus magnificus Raphael Vivet in habilitatorem dicti stamenti; itaque sunt
habilitatores iam dicti stamenti regalis:
Habilitatores: magnificus Raphael Vivet, syndicus Gerunde; Antichus Sala, syndicus
Minorice; Jacobus Hieronymus Ponces, syndicus Tarrage. Habilitatores.
Quibus quidem habilitatoribus sich electis, iam dictum stamentum contulit et
concessit omnem potestatem necessariam et qualem per presentem stamentum eorum
habilitatoribus solitum est dari et concedi, qui una cum aliis habilitatoribus procedant
ad habilitationem faciendam presentis Curie.
Que fuerunt relata per dictum magnificum Michaelem Bastida, promotorem dicti stamenti,
aliis stamentis seu brachiis videlicet ecclesiastico et regali.
Convocato et congregato stamento seu brachio regali more, loco et forma solitis et
assuetis, in qua convocatione et congregatione intervenerunt et presentes fuerunt syndici
predicti, exceptis syndicis supernumerariis predictis exclusis ut prehabetur a dicto
stamento donech sit provisum per dominos habilitatores in contrarium.
Venit promotor stamenti ecclesiastici et retulit quod dictum stamentum ecclesiasticum,
exequendo deliberationem per dictum stamentum et adherens deliberationi facte
per dictum stamentum regale et militare, fecit quod per advocatos dicti stamenti ecclesiastici
minutarentur seu ordinarentur tres supplicationes presentari solitas per presentem
Curiam sue regie magestati super numeratione et commissione ac juramento habilitatorum
presentis Curie; et quod pro predictis tribus supplicationibus presentandis sue
regie magestati dictum stamentum nominaret:
dels habilitadors a sa magestat]
Reverendissimum Gerundensis episcopum, don priorem Scale Dei, reverendum
Moles, syndicum Capituli Urgelensis. Stamenti ecclesiastici.
Et quod supplicando tractatoribus regie magestatis in presenti Curia ut apposenta
seu stationes syndici eorum et curialium Principatus Cathalonie, qui male fuerunt apposentati
meliorentur, et illis quibus adhuc non fuerunt concessa apposenta concederentur
eis, fuerunt electi et nominati pro dicta embaciata facienda:
Reverendus dominus domnus Augustinus Gallart, abbas de Gerri, reverendus Jacobus
Reig, procurator arciepiscopi Tarraconensis, reverendus Balthezar de Rajadell, canonicus
et syndicus Capituli Illerde. Exortantes dictum stamentum regale quatenus eligeret ex suo
stamento alias in numero consimiles personas pro dictis duabus embaciatis faciendis.
Et illico, per dictum stamentum regale fuit processum ad nominandum, prout de
facto elegit et nominavit, videlicet pro dicta embaciata facienda dicte regie magestati
ratione habilitatorum presentis Curie, syndicos infrascriptos videlicet:
los habilitadors]
Galcerandum Dezvalls, Barcinone, Joannem Ponsich, Vici, Ludovicum Terrena,
Perpinyani,
apposentorum sive apposientos, syndicos infrascriptos videlicet:
Michaelem Çarrovira, Barcinone, Nicholaum Frexanet, Illerde, Hieronymum Jorba,
Cervarie.
Quibus sich electis, per promotorem dicti stamenti fuerunt reportata nomina
dictorum electorum aliis stamentis.
Convocato et congregato dicto stamento, more et loco solitis, intus dictam ecclesiam.
Venit in dicto stamento regali Blan de Ribera et domnus Galcerandus de Paguera; reportantes
embaciatam stamenti militaris, dixerunt et representarunt difficultatem ad hoc quod
fieri posset de presenti enbaciatam faciendam per tria stamenta seu brachia presentis Curie,
pro habilitatoribus per regiam magestatem nominandis et eidem presentandis electis per presentem
Curiam, ex quo portarii stamentorum presentis Curie non sunt induti vestibus necessariis
pro dicta embaciata committanda que, cum sit previa, fieri debet cum omni auctoritate,
ornatu et apparatu solitis et necessariis ad honorem dictorum stamentorum, ut moris est et non
alias, non adherentes ad hoc deliberationi super predictis facte per brachium ecclesiasticum.
Venerunt inceps in dicto stamento regali reverendus dominus Augustinus Gallart,
abbas de Gerri, et reverendus Petrus Thomàs, syndicus Capituli ecclesie Gerunde,
reportantes ex parte stamenti ecclesiastici embaxiatam in et cum qua retulerunt dictum
stamentum ecclesiasticum deliberasse, ad hoc quod non impediatur progressus Curie in
embaxiata facienda dicte regie magestati pro electione habilitatorum per eam electorum,
quod speretur quod vestimenta sive cotes scericei que in presenti Curia fiunt spectentur
ut perficiantur, ex quo est certum perficientur in promptu.
Quibus quidem embaciatis predictis auditis et intellectis, decrevit dictum stamentum
regale quod refferatur ecclesiastico stamento sibi adherere dictum stamentum regale ut sperentur
perficiantur dicta indumenta sive cotes dictorum portariorum ut fiant de taffetà morat;
refferatur etiam stamento militari relata per dictum stamentum ecclesiasticum et deliberata
per presentem stamentum regale super indumentis dictorum portariorum faciendis, exortantes
dictum stamentum militare velit aliis duobus stamentis in adherere. Que fuerunt reportata
in dictis duobus stamentis per Raphaelem Vivet, syndicum Gerunde, et Joannem
Montornès, syndicum Dertuse, embaciatores electos per dictum stamentum regale.
Benedictus Monjo, notarius et syndicus ville Talarni, dixit se discentire et discensum
suum ponere omnibus et singulis actis gratis faciendis in presenti stamento, protestans
de eorum nullitate. Testes sunt Bellver, presbiter Tarrachonensis, et Onofrius Cho, virgarius
magnifici consiliarii.
Dicto die, post prandium.
Convocato et congregato stamento predicto, loco et forma predictis, venit in eodem
reverendus Michael Aymerich, abbas de Labaix, promotor stamenti ecclesiastici, et
reportavit ex parte eiusdem dictum stamentum deliberasse, ad hoc quod negotia presentis
Curie procedantur et non detineantur, convenire admodum habilitare diem
sabbati proximam et diem dominicam post prandium.
Et statim, magnificus Michael Bastida, civis Barcinone et unus ex syndicis dicte civitatis,
nomine suo proprio presentavit in dicto stamento duas in scriptis papiri scedulas,
quas in dicto stamento legi peciit et supplicavit.
Et in continenti, Joannes Montornès, syndicus Dertuse, dixit ipse stabat et perserverabat
in suo discentimento iam diebus elapsis posito, quare non consentiebat legerentur
dicte supplicationes.
Et cum pretenderetur per dictum Bastida quod ipse petebat et supplicabat cum dictis
supplicationibus justiciam sibi fieri et administrari ex quo ipse recurrebat ab opposicionibus
sibi factis per dominos deputatos ad presentem Curiam, et sic propter dictum
discentimentum non poterat sibi denegari justicia sui recursus a dictis opposicionibus.
Et dictum stamentum, desiderans in his recte et legittime procedere, decrevit per
advocatos dicti stamenti cognoscatur et videatur si dictum discentimentum amplectantur
ut eius causa non possuit legi dicte supplicationes dicti Bastida, cum quibus ut dixit
supplicatur justiciam sibi fieri et ministrari in dictis oppressionibus sibi fiunt per dictos
dominos deputatos; et ex post refferens dicti advocati in dicto stamento, ut possit in his
ea facere quod juris fuerit.
Die veneris,
Die veneris, decima tercia mensis julii, anno a nativitate Domini millesimo
quingentesimo octuagesimo quinto.
Convocato et congregato dicto brachio seu stamento regali, more et loco solitis et
assuetis, in quo interfuerunt syndici predicti stamenti.
Venit promotor stamenti militaris, refferens ex parte eiusdem cogitasse multum convenire
huich Principatui ut omni cum diligentia queratur et inveniatur liber factus ex
ordine Curie proxime elapse compilationis omnium Constitucionum et actuum
Curiarum cum suis titulis, qui missus fuit omni cum perfectione regie magestati annis
elapsis; et ad hoc fiant omnes diligencie necessarie quousque inveniatur.
Et cum Christoforus Gil de Villoro et Christoforus Castelló, syndici Dertuse, vellent
dicto stamento presentare quandam in scriptis papiri scedulam ut in actis presentis
Curie continuaretur, et per dictum stamentum affirmaretur contrarium ex quod dictus
Christoforus Castelló non erat (ut dixerunt) syndicus legittimus nec habilis ad faciendam
aliqua acta, ex quo iam a dicto stamento diebus elapsis et ex sua spontanea voluntate
fuerat repulsus a presenti stamento, prout supra videri poterit in actis huius processus,
licet cum protestationibus et salvitatibus inibi expressis; et cum per notarium
presentis processus continuaretur iam instrumentum de presentacione dicte scripture,
ad instanciam et requisicionem et protestationem dictorum Gil de Villoro et
Castelló, syndicorum predictorum, contradicentibus quasi omnes de dicto stamento,
post diversas discentiones inter eos motas, dominus presidens ac omnes alii syndici dicti
stamenti decreverunt ab eodem exire et ad regiam magestatem ire eandemque supplicare
ut in diceptationibus per dictos syndicos Dertuse motis et suscitatis providere dignaretur.
super tabula eiusdem stamenti posita erat, a qua iamdictus notarius et scriba inciperat
de presentacione eiusdem facere instrumentum, primi exiverunt a dicto stamento, et cum
voccarentur ab aliis sindicis iamdictus Christoforus Gil de Villoro ut rediret et intraret
dictum stamentum. Et per dominum presidentem et alios syndicos, ex parte eiusdem stamenti,
fuit missus dicto Christoforo Gil de Villoro, Jacobus Rondó, portarius dicti stamenti,
ut voccaret dictum Gil de Villoro, et ex parte eiusdem stamenti eidem diceret ut
veniret, rediret et intraret dictum stamentum; qui quidem Jacobus Rondó reversus et
stans in dicto stamento coram omnibus eiusdem stamenti dixit et retulit quod, ex parte
dicti stamenti, dixerat iamdicto Christoforo Gil de Villoro, syndico Dertuse, qui a dicto
stamento exiverat quod rediret et dictum stamentum intraret, qui respondendo eidem
portario sibi dixit:
portarius eum monuerat ut reverteretur et intraret dictum stamentum, et nichilominus
dictus Gil de Villoro noluit nec curavit intrare dictum stamentum; que omnia
retulit dictus portarius ut dictum est in presentia omnium syndicorum dicti stamenti, qui
decreverunt predicta omnia refferri et reportari aliis stamentis refferendo eisdem causam
eandem specifficanda quare presens stamentum non progreditur ad negotia presentis
Curie peragenda. Et sic fuerunt reportata aliis stamentis per magnificos
Nicholaum Frexanet et Andream Vilanaplana, syndicos dicti stamenti.
Fuit ex post ex parte stamenti militaris cum embaxiata deductum et relatum quod
secum auferebant scripturam in quodam papiri foleo, exortantes ut illa legeretur dicto
stamento et super eadem fieret prompta resolutio ex quo erat periculum in mora; erat
enim dicta scriptura votum et resolucio advocatorum trium stamentorum, in quo continebatur
quid peragendum erat super negotio seu opposicione pretensa fit per deputatos
Generalis Cathalonie Raphaeli d'Oms, archidiacono Tarraconensis; quaque scriptura
lecta, propter discentimentum positum in dicto stamento per syndicum Dertuse, nihil fuit
super eadem provisum et declaratum.
Deinceps autem venerunt in dicto stamento magnificus Martinus Joannes Franquesa,
de Regio Consilio Criminali, et magnificus Franciscus Puig, de Regio Consilio Civili, missi
per illustrissimum comitem de Miranda, et alios tractatores regie magestatis, deducentes
suam regiam magestatem decrevisse die presenti ad eumque devenire ecclesiam pro
nominandis habilitatoribus pro sui parte eligendis, et pro recipiendis supplicationibus per
tria stamenta presentis Curie dicta de causa presentandis quare si impedimenta aliqua
adhesent in presenti stamento, que per dicta impedirent illa tollerent ut procedi possit ad
habilitandam Curiam, que hucusque tantopere fuit dilatata.
Quibus sich deductis et relatis per dictos egregios doctores et amoto hac de causa
per magnificum Joannem Montornès, syndicum Dertuse, suo discentimento, qui expresse
dixit coram omnibus suum discentimentum non comprehendisse neque comprehendere
negotia concernentia electionem seu nominationem habilitatorum presentis Curie,
fuerunt relata predicta [per] promotorem dicti stamenti aliis stamentis.
Convocato sepedicto stamento regali, modo et forma assuetis, in quo presentes fuerunt
omnes syndici supradicti exceptis syndicis Dertuse et Armengaudo Coll, altero ex
syndicis Balagarii, Michaele Argullol, syndico Pratorum Regalium, et Antonio Ribes,
syndico
facienda regie magestati, pro electione et nominatione facienda de habilitatoribus presentis
Curie, et ut procedi possit ad presentationem supplicationum propterea faciendarum regie
magestati obstante discentimento syndicorum Dertuse, iam dictus magnificus Joannes Montornès,
primus syndicus Dertuse, dixit prout iam die presenti ante meridiem dixerat
dissentimentum suum nech consyndicorum suorum non fuisse positum ut negotia progressus
presentis stamenti et Curie impediantur, imo intensionis eorundem fuisse et esse ut presens
stamentum progredi possit ad exigendam et in sui statu ponendam presentem Curiam.
Deinceps, venit in dicto stamento promotor stamenti militaris refferens et deducens
iam dictum suum stamentum habilitasse unam horam ultra ordinarias in presenti serie
ex quo credebatur suam regiam magestatem venire ad presentem ecclesiam pro suis
habilitatoribus nominandis, advertentes dictum stamentum ut idem facere velunt; que
relata per dictum promotorem, iam dictum stamentum regale habilitavit dictam horam
pro effectu predicto.
Que fuerunt relata aliis stamentis.
Reversus postea, promotor stamenti militaris retulit Joannem Burguès et de So, unum
ex habilitatoribus per dictum stamentum electis, certis et iustis de causis ad hec animum
suum moventibus, renuntiavit dictam electionem habilitatoris in sui personam factam et
loco eiusdem fuisse electum in habilitatorem magnificum Franciscum Agulló et de Bellvehí.
Decrevit etiam dictum stamentum, adherens in hoc aliis stamentis, ut irent promotores
stamentorum ad tractatores regie magestatis, et cum eosdem conveni dum de hora
qua supplicationes presentande regie magestati pro nominandis habilitatoribus Curie
poterint presentari.
Paulo post venit in dicto stamento promotor stamenti ecclesiastici, refferens
dictum stamentum, desiderans ut presens Curia progredi possit ad negotia eiusdem
peragenda, pro eisdem tractandis et faciendis habilitas[se] dies dominicas et festivitates
que erunt de mandato ecclesie, post meridiem; alios vero dies festivitatum, que non
erunt de mandato ecclesie, habilitasse tam post meridiem quam ante, in qua habilitatione
non comprehendantur dies crastina et alia subsequens.
Promotor autem stamenti militaris intravit ex post dictum stamentum regale, refferens
iam dictum stamentum militare elegisse et nominasse pro presentatione facienda
regie magestati de supplicationibus super electione et nominatione habilitatorum:
habilitadors]
Admodum illustrem domnum Franciscum Dalmatium de Rupebertino, vicecomittem;
Franciscum Joannem de Tamarit; Gasparem de Pons; militare.
Pro embaxiata autem facienda tractatoribus, ut meliorentur aposenta voccatorum ad
presentes Curias, elegit dictum stamentum militare:
Domnum Petrum de Clariana, Joannem Cella, Hieronymum Cassador.
Fuerunt ex post missi ad domino[s] tractatores promotores stamentorum ad refferendum
eisdem ex parte trium stamentorum stabant prompti et parati ad presentandum
regie magestati supplicationes eidem presentandas pro habilitatoribus electis et eligendis
pro Curia habilitanda.
Die lune, quintadecima mensis julii, anno predicto millesimo quingentesimo octuagesimo
quinto.
Convocato et congregato stamento seu brachio re regali predicto more et
loco solitis et assuetis in qua si quidem convocatione et congregatione intervenerunt et
presentes fuerunt syndici infrascripti:
Jacobus Vila, consiliarius et presidens, Michael Bastida, Galcerandus Dezvalls,
Michael Çarrovira, sindici Barchinone.
Nicholaus Frexanet, Illerde.
Raphael Vivet, Andreas Vilaplana, Gerunde.
Ludovicus Terrena, Heronymus Baldó, Perpinyani.
Joannes Montornès, Christoforus Gil de Villoro, Dertuse.
Joannes Ponsich, Vici.
Damianus Pujol, Balagarii.
Hieronymus Jorba, Cervarie.
Antichus Sala, Minorice.
Geraldus Mascaró, Villefranche Penitensis.
Jacobus Hieronymus Ponces, Tarrage.
Salvator Rochafort, Berge.
Franciscus Arsis, Bisulduni.
Joannes Mascaró, Campirotundi.
Jacobus Rocha, Sancti Pedor.
Franciscus Oliveriis, Figueriis.
Gabriel Arrencada Canet, Turricelle de Montegrino.
Jacobus Roffí, Pals.
Franciscus Lunes y Arbos, Calidarum de Montebovino.
Benedictus Monjo, Talarni.
Joannes Cabessa, Salses.
Jacobus Puig, Granullariorum.
Michael Argullol, Pratorum Regalium.
Baldricus Rabollet, Villefranche Confluentis.
Petrus Inveni Rocha, Tuhir.
Joannes Pi, Cauquiliberi.
Joannes Amiguet, Arbusii.
Joannes Ballestar, Villenove de Cubelles.
Joannes Cucurull, del Voló.
Cum per magnificum Michaelem Bastida, unum ex syndicis Barcinone, supplicaretur
ut in dicto stamento duas supplicationes per eum iam alias dicto stamento oblate,
super certis pretensis gravaminubus sibi illatis per deputatos Generalis Cathalonie,
Christoforus Gil de Villoro, syndicus Dertuse, dicit quod ipse stabat et perseverabat in
discentimento iam alias supra posito duodecima julii currentis, ne dicte supplicationes
legerentur.
Et illico dictus Bastida dixit per me, dictum notarium et scribam, scribi et continuari
in actis presentis processus in hec verba que, cum ab eius ore preferebantur, scripta et
continuata fuerunt per me dictum et infrascriptum notarium in hec verba:
la detentió que fan los syndichs de Tortosa a les supplications que per mi són estades presentades
en aquest bras, les quals primer són estades passades per los brassos ecclesiàstich
ý militar, ý en aquelles sien estades fetes les decretations que ab elles appar, ý perquè
la tardansa és molt danyosa, perquè és en molt gran dany de la Generalitat ý de mi,
ý de altres que estan adherits ab lo procurador fiscal de dita Generalitat, protesto contra
dits syndichs, així en nom de syndichs com en nom llur propri, de tots danys, interessos ý
despeses, ý de qualsevol altres coses lícites ý permeses de protestar, per quant ells en dit
nom ham
ý així com sia cosa contra tota justícia ý rahó, supplica hà estos senyors del bras real
que sie feta la provisió had aquelles que de justícia sia;
dixit
dit mossèn Bastida de la iniúria irrogada a la ciutat de Tortosa, ý dels danys ý perjudicis
que lo de mossèn Bastida causa, en impedir de fet que dita ciutat de Tortosa no sie
desagraviada en sa pretensió de seure, essent estada primera en demanar dit desagravi,
la stima de la qual injúria ý danys se reserva en son cars ý lloch, estant sempre en lo discentiment
posat, no consentint que en prejudici de aquell se face res en contrari.
dixerunt
aquells en particular, se haje fet ni procehit de fet en acte algú contra dits syndichs
ni ciutat de Tortosa, com sie ver ý cert que tots los procehiments ý provisions fins assí fetes
se són fetes concistorialment per lo present stament jurídicament junctament procehint,
segons tenen de costum, ans bé és ver ý cert que, quant alguns debats se són seguits, són
estats procurats o moguts per part dels syndichs de dita ciutat de Tortosa voluntàriament,
de hont se ha seguit impediment o impediments en lo discurs ý progrés de la present Cort,
en dany o injúria, axí en general com en particular, dels syndichs de la ciutat de Barcelona,
dels quals proteste en son cars ý loch haver-ne recors; requerint, etc.
coses
militare cogitasse admodum convenire, pro bono publico Principatus ac Generalis eisdem,
scriberetur deputatis mitterent memorialia agravium dicto Generali factorum et
etiam ea de quibus fuerunt facte diverse embaxiate regie magestati et id quod ex eisdem
resultavit; item ut preparent et transmittant ad presentem Curiariam lo balans dicti
Generalis; item etiam copia libri Constitutionum conpilatarum iuxta deliberationem
Madritti.
Et ibidem fuit paulo post relatum et deductum dicto stamento per promotorem ecclesiasticum.
Et dictum stamentum causa discentimenti in eodem positi per syndicos Dertuse
cum non posset progredi ad negotia pertractanda que per diversos offerebantur et representabantur
in dicto stamento, syndici Dertuse amoverunt et amovere se dixerunt eorum
discentimentum quo ad effectum tantum legendi et decretandi supplicationes presentatas
per magnificum Michaelem Bastida, et peragendum aut determinandum super negotia seu
recursu archidiaconi d'Oms, et super representatis in presenti stamento per stamentum
ecclesiasticum et militare ut scribatur deputatis super deductis ac representantis per dicta
alia stamenta, presentibus testibus Jacobo Rondo, portario, et Salvatore Mir, notario.
Et in continenti, amoto dicto discentimento, ad peticionem magnifici Michaelis
Bastida, syndici civitatis Barcinone, fuerunt lecte et publicate due supplicationes oblate
per dictum Bastida, et decretate prout continetur infra in presenti processu tradende
per dictum Bastida, cui fuerunt restitute.
Et illico decrevit dictum stamentum quod scribatur deputatis ut transmittant ad presentem
Curiam dictum librum Constitucionum compilatarum, item ut preparent et transmittant
lo balans dicti Generalis, item et memoriale agravium et preiudiciorum dicto Generali illatorum
et precipue ea de quibus fuerunt transmissi nuntii ad regiam magestatem, adherens
se in his aliis stamentis; ac eisdem addendo, decrevit dictum stamentum ut dicti deputati
transmittant librum seu copiam libri voccati Ferrando Paga sub bona, fideli ac secura
custodia nec predicta aliquo modo diverti seu deperdi possit.
Fecerunt etiam relationem in dicto stamento ex post advocati eiusdem de eorum voto
circa negotium seu recursum ad presentem Curiam iuxta votum seu scripturam votuum
eiusdem continentem dicto stamento presentatum et lectum, que est tenoris huiusmodi:
per la Cort
ardiaca és agraviat ab lo manament de conferir-se a la ciutat de Barcelona, en la casa de
la Deputació, ý en cars apparega que dit ardiacha reste agraviat per dit manament sia
desagraviat per la Cort. Altrament, parent no ésser agraviat, vaje dit ardiacha hà
Barcelona hí
dit manament ha recorregut a la Cort ý per dita Cort, posant lo negoci en consulta, li és
estat admès dit recors no sia per dit manament exequutat en la pena de dos mil ducats ni
altra. Entès emperò que, ans de totes coses, dit ardiacha d'Oms preste de nou cautió ydònea
alguna de temps, no obstant lo termini de la visita fos acabat per Capítol de Cort, ans bé
dure dita cautió tot lo temps durarà la visita.
iam dictum suum stamentum militare, et quod ante omnia dictus archidiaconus
d'Oms prestet cautionem supradictam.
se dixit et decrevit iam dicto stamento militari.
Deinceps vero venit in dicto stamento regali magnificus Joannes Burguès y de So
deducens quod cum post electionem de sua persona factam per stamentum militare in
unum ex habilitatoribus dicti stamenti renunciaverat dictum officium habilitatoris, propter
aliquas altercationes in dicto stamento motas, que cum non subsisterant ut pretendebatur
miserat Barcinone ad supplicandum dominos deputatos ut sibi seu procuratori
suo fidem seu instrumentum facerant de contentis in supplicatione eisdem presentata et
in litteris dicta de causa sibi traditis et in eisdem inserta, quas quidem litteras in presenti
processu inseri peciit et supplicavit ut omnes intelligerent ut si ipse renunciaverat
renuntiacionem ipsam fecerat ut ne impediatur ambaxiata facienda per tria stamenta
sue regie magestati pro supplicationibus habilitatorum eidem presentandis, quarum quidem
litterarum tenor sequitur per hec verba:
tots ý sengles presidents, staments, congregations, concistoris, tribunals, officials, jutges
axí ecclesiàstichs com seculars, ý altres qualsevol persones a qui les presents pervindran
ý en qualsevol manera seran presentades. Salut. Per Luys Jorba, notari
de Barcelona, com hà procurador de don Joan Burguès ý de So, nos és presentada
lo die present ý devall scrit una supplicatió del tenor següent: Molt il·lustres senyors.
Don Joan Burguès ý de So, per coses convenients hà sa persona, supplica a vostres
senyories se servescan manar donar-li certifficatòria auctèntica ý fefahent com ell no
té prestada cautió alguna al concistori de vostres senyories, per rahó de arrest o altrament
tocant hà sa persona, per rahó de la visita que
casa de la Deputació, com sie així la veritat que tal caució ni obligatió no tinga presentada,
ý assò ab la promptitut que sie possible. Lo molt il·lustre offici de vostres
senyories humilment implorant.
del General devall scrits a qui per nosaltres és remesa, és provehit que sie feta ý
expedida dita certifficatòria com és supplicat. Per ço, ab tenor de les presents ý ab
consell ý parer dels dits ý devall scrits magnífichs assessors, los certifficam que,
vists ý ben regoneguts tots los processos ý actes de la visita que fem contra los
deputats ý oydors de comptes del trienni proppassat, ý contra los assessors ý altres
officials ordinaris del General, contra los quals en dita visita se ha inquirit, no
havem trobat ni trobam que dit don Joan Burguès ý de So haje prestat cautió alguna
hà nosaltres, ni hà nostre consistori, ni al General, per arresch o altrament tocant
a sa persona, per rahó de dita visita ý que tal caució o arrest no s'és hà nosaltres
ni al General obligat. En testimoni de les quals coses havem manat les presents
ésser fetes, ý en lo dors segelladors ab lo sagell major de nostre offici.
Barcelona, hà honse de juliol mil sinch_cents vuytanta_sinch. Don Pedro Boteller ý
de Oliver.
folio CCLXXXXVI. Registrata.
Oblata die decima quinta mensis julii millesimo quingentesimo octuagesimo quinto,
in villa Montissoni, intus brachium militare, per dictum nobilem Joannem Burguès
y de So. Scriba stamenti militaris, Joannes Sala, et pro eo Philippus Soler.
dictum Joannem Burguès y de So et fuit lecta in dicto stamento. Scriba stamenti eccleciastici,
Joannes Baptista Mullola, notarius.
Dicto die oblata et lecta in stamento regali. Cellers, notarius Barcinone et dicti
stamenti regalis scriba.
Et vigore provisionum de presenti factarum per tria stamenta ut scriberetur
deputatis fuerunt expedite littere sub forma sequenti:
memorials de agravis]
Los tres staments del Principat de Cathalunya convocats en les Corts Generals que
la sacra, catòlica ý real magestat de present celebre en la vila de Monçó. Al reverent,
noble ý magnífics senyors deputats del dit Principat residents en Barcelona. Salut ý
honor. Com segons lo Capítol de Cort de decet de la Cort de l'any mil sinch_cents sinquanta_ý_tres
lo balans del General haje de ésser assí al principi de la Cort, ý també per
la bona directió ý expedició dels negossis de la present Cort tingam necessitat de saber
los agravis per los quals se són fetes embaxades hà sa magestat, ý dels memorials ý
altres coses fetes donades als embaxadors tramesos hà sa magestat, ý de tots altres
agravis generals ý particulars dels quals tindreu aquí noticia, ý fets ý seguits de les últimes
Corts ensà, ý de les Constitutions ý Capítols de Cort que en les últimes Corts se
presentaren ý no foren decretades per sa magestat, ý tingam també necessitat del llibre
original de les Constitutions de Cathalunya, que segons la deliberació feta en les últimes
Corts, per les persones leshores eletes, foren recopilades, ý de tres volums o llibres
de les Constitutions de Cathalunya, ý altres tres dels Capítols de Cort del General,
stampats hú per cada stament. Per ço, ab la present, vos diem, encarregam ý manam
que ab tota la diligèntia ý prestesa sie possible, façau lo dit balans del dit General, ço és
de les Corts proppassades fins al dia present, axí del llíquit com dels deutes,
del dit Capítol, ý aquell juntament ab lo llibre intitulat Ferrando Paga, ý també còpia
de les informations ý altres llibres ý scriptures dalt mentionades, ab lo dit llibre
original de les Constitutions, lo que està fermat de mà de les sis persones a les quals
fonch feta la commissió, ab tota la diligèntia ý prestesa sia possible, per portador
segur, nos trametau, perquè vistes, sabudes ý enteses dites coses, en tot pugam donar
tal orde que sia servey de Déu ý de sa magestat, bé ý repós dels agraviats ý de la república
del dit Principat; nottificant-vos que si ab la diligèntia que lo negoci requereix ý
de vosaltres se confie, no
per al dit effecte, les quals ara no ha apparegut se deguen enviar, confiant que ab la
diligèntia ý prestesa necessària complireu lo que tant se us encarrega, puix enteneu
convé tant hà tota la república del dit Principat de Cathalunya. En testimoni de les
quals coses manam ésser feta la present, sotascrita de mà dels tres presidents ý sagellada
del major sagell de la dita Cort.
juliol any de la nativitat del Senyor mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch. El bisbe de
Barcelona. Lo vescomte de Rocabertí.
Criminali, intravit dictum stamentum et sedente ad manu dexteram dicti presidentis dixit
et reportavit:
los feya saber al dit stament com, aprés dinar, a les sis hores, sa magestat seria en la present
sglésia per a nomenar los nou habilitadors que per sa part se acostumen de nomenar
en Corts, que per ço volguessen habilitar la hora per a tant quant sa magestat estaria
en la present sglésia;
in quibus regia magestas veniet et stabit in presenti ecclesia.
Post prandium, dicto die.
Convocato iam dicto stamento, fuerunt in eodem lecti et representati fideiussores
dandi per archidiaconum de Homs, quibus lectis et nominatis decrevit dictum stamentum:
de ecclesiàstices les nomenades en dit memorial, com de altres que sien ecclesiàstices.
retulerunt:
de Homs.
concessit ei licenciam et facultatem quod durante eius absentia et occupationibus
per eum in dicto stamento deductis et sibi admodum necessariis, serviat dicto eius
officio Joannes Santgenís, sinterius, civis Barcinone, per dictum Rondó dicto stamento
presentatus et nominatus et hoc durante beneplacito eiusdem stamenti.
Die martis, sextadecima mensis julii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo
octuagesimo quinto.
Convocato et congregato dicto stamento loco et more solitis, discretus Benedictus
Monjo, syndicus ville Talarni, amovit et amovere se dixit eius discentimentum supra positum
omnibus actis gratie presentis Curie, presentibus Onoffrio Cho, virgario, et Salvatore
Mir, notario, et peciit licentiam dictus Benedictus Monjo per dictum stamentum
sibi concedi redeundi ad suam patriam de Talarn ratione infirmitatis que detinebatur,
que per dictum stamentum libere et per omnes eiusdem stamenti fuit sibi concessa.
Fuit ex post in dicto stamento presentata quedam supplicatio per magnificum
Michaelem Bastida, civem Barcinone, qua lecta una cum decretationibus per alia stamenta
in eadem facte, dictum stamentum adhesit et adherere se dixit decretationi eidem
facte per stamentum militare.
Deinceps autem,
se havie de dar als tractadors de sa magestat, de la qual se ha entès ésser-ne estat consultat
que als dits tractadors se donàs lo títol los és acostumat de donar, del·libera per
ço dit stament que hà dits senyors tractadors se
passades, qu'és "il·lustríssims senyors", puis se ha entès ésser axí la voluntat de sa
magestat.
Lo orde ý forma se tingué lo dia de air, quant se presentaren per la embaxada dels
tres braços les tres supplications hà sa magestat per la nominatió dels habilitadors.
Elegits ý nomenats foren per los tres staments los nou embaixadors, ço és, tres de
quiscun stament, que havien de presentar hà sa magestat les dites tres supplications per la
nominatió dels habilitadors, ý essent ja sa magestat dins la sagrestia de dita sglésia,
volents tots junts anar hà fer dita embaixada, hisqueren los tres del stament real,
acompanyats de son porter, ab la massa alta, anaren fins al portal és en lo pasatge qui va
de la sglésia a les claustres, hon tenen los altres staments, ahont trobaren los altres embaxadors,
e junts partiren de dit lloch per a sa magestat, que
sagrastia, ý anaren d'esta manera, ço és, de tres en tres, ço és en quiscuna filera en lo mig
un ecclesiàstic ý hà man dreta un militar ý hà mà squerra un syndich del bras real, ý en
dita forma arribaren dins lo lloch hont estava sa magestat, ý, essent allí, hà vista de sa
magestat baixaren les masses que sempre havien portades altes, e feta a l'entrant reverèntia,
en lo mig altra e estant junt a sa magestat altra, lo bisbe de Gerona, qui ere hú dels tres
ecclesiàstichs de dita embaixada, donà hà sa magestat la primera supplicatió, dient-li ab
poques paraules lo contengut en aquella, la qual prengué sa magestat ý la donà al vicicanceller
que allí ere, e responent dix sa magestat:
la donà al prothonotari, e dit prothonotari llegí un paper tenie en les mans, la decretatió
ordinària en dita supplicatió, e llegida aquella, dits embaxadors, qui se eren ja retirats
un poch atràs, tornaren-se acostar hà sa magestat, e li daren la segona supplicatió,
deduhint ab poques paraules lo contengut en ella, la qual donà sa magestat al vicicanceller
dient axí mateix:
lo qual llegí ab un paperet que tenie la decretatió ordinària, e aprés tornaren dits
embaixadors, acostant-se hà sa magestat, e dient-li lo affecte de la tercera supplicatió,
li presentaren aquella, e sa magestat digué que
vicicanceller, ý dit vicicanceller al prothonotari. E dit prothonotari llegí la decretatió de
sa magestat, que allí tenia scrita ab un paperet. E, fet lo degut acato ý reverènties, se
en la mateixa forma dits embaxadors ab les masses altes als dits staments, en los
quals refferiren lo que desús és dit.
est huiusmodi:
en les presents Corts Generals les quals vostra magestat celebra en aquesta vila de
Monçó, desijant anar avant en los actes dels dits staments, supplicam a vostra magestat
li plàcia provehir en elegir habilitadors dels dits tres staments, als quals sia donat poder,
ab los nomenadors per los dits staments, de regonèxer les procures ý syndicats per los
tres entrevenints ý entrevenidors en les dites Corts offerts ý offeridors. E no
veure, regonèxer ý examinar quals persones poden ý deuen entrevenir en les dites Corts,
segons los Usatges de Barcelona e Constitutions de Cathalunya, segons és acostumat,
los quals habilitadors, tots o la major part de aquells, pus en aquella major part ne haje
de quiscun bras dels dits staments, hajen lo dit poder. Protesten, emperò, los dits
tres staments o braços, que si algunes persones qui segons Constitutions de Cathalunya
e antichs costums no deuen entrevenir en dites Corts e fins açí són entrevinguts o per
avant entrevindran en aquelles, no
staments sen[s] alguna lesió o derogatió, e les dites persones per llur intervensió no sien
hagudes per habilitades ni admeses en aquelles, ans sien ý romanguen en aquell ésser
que eren abans que les presents Corts fossen convocades.
Sua magestas mandat hanc supplicationem inseri in processu et nominat pro parte
sua in habilitatores Hieronymum Manegat, cancellarium; Michaelem Terça et
Michaelem Joannem Quintana, regentes Cancellariam in Sacro Supremo Regio
Consilio; Michaelem Cordelles, regentem Cancellariam in Principatu Cathalonie;
Hieronymum Gassol, regium consiliarium et secretarium ordinarium; Martinum
Joannem Franquesa, fisci regii advocatum et de Consilio Criminali; et Franciscum
Puig, patrimonii regii advocatum et de Consilio Civili; ac don Ludovicum de Peguera,
de Consilio Criminali Cathalonie; et Michaelem Gort, etiam regium consiliarium et
secretarium extraordinarium.
Provisa per suam magestatem, die quinta decima mensis julii millesimo quingentesimo
octuagesimo quinto, in Curiis Montissoni. Don Michael Clemens, prothonotarius.
en les presents Corts Generals que vostra real magestat celebre en esta vila de
Monçó, puix per vostra magestat són estat nomenats habilitadors, dels dits tres
staments, nomenen ý offerexen a vostra magestat per llur part en habilitadors les personas
següents, ço és, per lo stament de la sglésia los reverendíssimo ý reverents don Joan
Terès, bisbe de Elna; don Francesch de Botaller ý de Oliver, abat de Poblet; ý mossèn
Balthesar de Rajadell, canonge ý syndich del Capítol de la seu de Leyda. Per lo stament
militar, don Phelip de Eril, baró de Eril; mossèn Juan Andreu Blan, àlias Ribera; ý
Francesch Agulló, donzells; ý per lo stament real, mossèn Rafel Vivet, ciutedà ý síndich
de la ciutat de Gerona; mossèn Antich Sala, syndich de la ciutat de Manresa, ý mossèn
Jaume Ponçes, syndich de la vila de Tàrrega.
Sua magestas mandat hanc supplicationem in processu inseri et acceptat nominationem
per Curiam factam; et nominatis tam per suam magestatem quam per dictam
Curiam seu majore parte eorum, dum tamen in dicta majori parte interveniat aliquis de
quolibet dictorum stamentorum, dat et conferat potestatem videndi et examinandi potestates
comparentium et personas ad interveniendum in huiusmodi Curiis, quibus examinatis
refferant sue magestati.
Provisa per suam magestatem, die quinta decima julii millesimo quingentesimo
octuagesimo quinto, in Curiis Montissoni. Don Michael Clemens, prothonotarius.
dels staments ý braços del Principat de Cathalunya, convocats en les presents Corts
Generals que vostra Magestat celebra en la vila de Monçó, e a ells sie donada potestat
de habilitar dits staments ý brassos. Per ço, perquè de quí avant los actes que
faran procehescan legíttimament ý ab son degut orde ý effecte, supplicam a vostra
magestat los dits tres staments que los dits habilitadors conjuntament entenguen en los
actes de la habilitatió, ecclesiàstichs presten sagrament e los setglars sagrament ý homenatge,
de haver-se en dita habilitació ý actes de aquella bé ý lealment, segons Déu ý llurs
bones consiciens
apart posats. E los qui són posats per part de vostra magestat haien ý sien tinguts de prestar
semblant jurament, segons que per los elets ý nomenats per dits tres staments serà
prestat.
Sua magestas mandat huiusmodi supplicationem in processu inseri et recipi juramentum
prefatum; et illius receptionem committit cancellario et homagii receptionem
Michaeli Terça, Cancellariam regenti, et homagii per dictum regentem Cancellariam
prestandi eidem cancellario.
Provisa per suam magestatem, die quinta decima julii millesimo quingentesimo
octuagesimo quinto, in Curiis Montissoni. Don Michael Clemens, prothonotarius.
Post meridiem, eiusdem diei decimi sexti.
Convocato dicto stamento, venit et comparuit in eodem Joannes Alio, syndicus ville
de Çarreal, qui prestitit solitum juramentum prout per alios syndicos in videlicet
et posse notarii et scribe dicti stamenti.
Venit in dicto stamento promotor stamenti militaris [et] retulit,
present los habilitadors hajen prestat lo sagrament ý homenatge en mà del regent
Terça, del Consell Supremo, no pensant-hi més; ý sie cert que lo dit sagrament ý
homenatge no s'és pres en lo orde ý forma acostumada, que és en poder del regent la
Cancellaria de Cathalunya, que per ço se
entesa dita relació, dellibera que
se torne a lloch, com dit sagrament se rebe en la forma acostumada, que és per dit
regent la Cancellaria de Cathalunya, ý així fonch refferit als altres staments per lo
promovedor.
dixit,
sa magestat estaven sperant los habilitadors del present bras gran estona havia, que ja
altra volta havien enviat al present stament anassen los habilitadors per passar avant dita
habilitatió ý no eren vinguts; que per ço los advertien que, no venint los habilitadors del
present stament, que sens ells se passarie avant en lo habilitar les Corts.
del bras militar ý real als habilitadors de sa magestat, dant-los de resposta
que dits brassos estan tractant de coses concernents dita habilitació, ý que ab prestesa
se
de sa magestat, supplicant-los que
hair fetes per sa magestat a les dites tres supplications que hair li foren presentades per
los tres brassos per la nominatió dels habilitadors.
E, tornat lo promovedor en lo bras real, refferí com los tres promovedors havien parlat
ab los dits tractadors ý dit lo que se
de la pràtiga "vostres senyories il·lustríssimes" ý particularment digueren hà dits
tractadors que, com los tres promovedors haguessen hair apuntat ý tractat ab lo comte
de Xinxón que les tres supplications se presentaren hair a sa magestat serian ab la mateixa
forma de les Corts passades, ý que sa magestat farie les mateixes decretations de les
Corts passades, ý hajen vuy vist o entès que lo homenatge dits habilitadors havien de
prestar en mà ý poder del regent la Cancellaria de Cathalunya, los havie rebuts lo regent
Terça del Consell Supremo, contra la forma dels qui en les altres Corts passades se havia
fet, segons que per lo present stament era estat deliberat que per dits promovedors se
advertís hà dits tractadors de sa magestat.
ha de dar als dits tractadors de sa magestat, desijant acertar en dar lo títol que se
e inseguir la voluntat de sa magestat, ý ans de resoldre lo dit stament sobre açò
cosa alguna, vingué en dit stament lo promotor militar ý de part de son stament dix com
dit son stament havie delliberat que als dits tractadors se donàs llur títol sols de "il·lustríssims
senyors", ý en lo discurs de la pràtiga se
ý no "vostres senyories il·lustrissimes", com havie pretès lo stament ecclesiàstich, ý que
conforme a la voluntat de sa magestat no se havie de innovar en açò cosa alguna.
Dimecres, a decet de juliol de mil sinch_cents vuytanta_sinch.
Convocat ý congregat lo stament ý bras real, en lo lloch ý forma acostumats, en la
qual convocatió ý congregatió entrevingueren ý foren presents los syndichs avall scrits:
Jaume Vila, conceller ý president, Miquel Bastida, Galceran Desvalls, Miquel
Çarrovira, de Barcelona.
Nicholau Frexanet, Francesch Algaró, de Leyda.
Rafel Vivet, Andreu Vilaplana, de Gerona.
Luis Terrena, Hieronym Boldó, de Perpinyà.
Joan Montornès, Christòfol Gil de Villoro, de Tortosa.
Joan Ponsich, de Vich.
Antich Sala, de Manresa.
Domingo Puyol, de Balaguer.
Grau Mascaró, de Vilafrancha de Panadès.
Jaume Hierònym Ponçes, de Tàrraga.
Hierònym Jorba, de Çervera.
Joan Pi, de Coplliura.
Joan Ortodó, de Puigcerdà.
Salvador Rochafort, de Berga.
Francesch Arsís, de Besalú.
Joan Navarro, de Campredon.
Jaume Rocha, de Sant Pedor.
Francesch Oliveres, de Figueres.
Gabriel Arrencada Canet, de Torroella de Mongrí.
Jaume Roffí, de Pals.
Francesch Llunes ý Arbós, de Caldes de Monbuy.
Joan Cabessa, de Salses.
Jaume Puig, de Granollers.
Miquel Argullol, de Prats del Rey.
Antoni Moliner, de Cruïlles.
Bernat Baldiri Rabollet, de Vilafrancha de Conflent.
Pere Inveni Rocha, de Tuhir.
Joan Cucurull, del Voló.
Joan Amiguet, de l'Arbós.
Joan Ballestar, de Vilanova de Cubelles.
Joan Alió, de Çarreal.
retulit,
donar als tractadors de sa magestat, que és "il·lustríssims senyors", ý en lo discurs de la
pràtiga, "vostres senyories" assoles.
amovere se dixerunt eorum discentimentum per eos supra positum, presentibus Onofrio
Cho, virgario, et Salvatore Mir, notario.
Et in dicto stamento fuit lectum memoriale fideiussorum nominatorum per archidiaconum
d'Homs in cautione per eum iam prestita sextadecima currentis, iuxta deliberationem
presentis Curie et votum advocatorum; et quod in locum Joannis Baptiste Mullola, qui noluit
firmare, subponatur Philippus Soler, notarius nominatum per dictum archidiaconum.
Et dictus archidiaconus d'Homs, dicta die decima sexta julii anno predicto, prestitit
iam dictam cautionem in posse mei, Michaelis Joannis Cellers, notarii publici
Barcinone et honorabilis Consilii dicte civitatis ac stamenti regalis presentis Curie scribe,
que est tenoris huiusmodi:
Cautio reverendi Raphaelis d'Homs, archidiaconi Tarrachonensis.
Ego, Raphael d'Homs, archidiaconus major ecclesie Tarraconensis, quia pro parte
admodum reverendi et magnificorum deputatorum Cathalonie fuit michi mandatum
quatenus ad penam bis mille librarum monete Barcinonensis me conferrem ad civitatem
Barcinone, a quo quidem mandato fuit per me appellatum ad tria brachia presentis
Curie. Et quia per advocatos trium brachiorum fuit consultum eisdem brachiis quatenus
dictus recursus admitteretur dum tamen ego prestarem prius de novo cautionem cum
fideiussoribus de solvendo quicquid et quantum fuerit per vos dictos dominos deputatos de
consilio magnificorum assessorum me obligarem infra tres, quare volens quod per dicta
tria brachia fuit decretum operis per effectum adimplere, gratis, etc., convenio et promitto
vobis dictis admodum reverendo et magnificis dominis deputatis Cathalonie licet absentibus
et notario, etc. quod totum id quod per vos dictos dominos deputatos de consilio magnificorum
vestrorum assessorum fuerit declaratum et iudicatum me solvere debere et
obnoxium fore, totum id quicquid et quantum fuerit dabo et solvam vobis termino ac modo
et forma in sententia inde ferenda continendis sine dilatione etc. missiones etc. credatur
etc. Et dono vobis in fideiussores Onofrium Ferreres, civem Barcinone; Sebastianum
Costa, notarium, et Bernardum Macip, scribas mandati; Joannem Sala, notarium
Barcinone, Gabrielem Alzina et Philippum Soler notarii cives Barcinone, et quemlibet
eorum in solidum, qui mecum et sive me ad premissa per me promissa firmiter teneantur;
ad hec nos, dicti fideiussores laudantes et acceptantes in nos onus dicte fideiussionis, convenimus
et bona fide promittimus vobis, dictis multum magnificis dominis deputatis, quod
per dictum reverendum principalem nostrum vobis desuper promissa. Et pro predictis
omnibus et singulis attendendis, tenendis, complendis et inviolabiliter observandis nos tam
principalis quam fideiussores obligamus omnia et singula bona nostra et cuiuslibet
nostrum in solidum tanquam pro debitis fiscalibus et regalibus; renuntiantes beneficio
novarum constitucionum et dividendarum ac cedendarum actionum, epistole divi Adriani
et consuetudini Barcinone loquenti de duobus vel pluribus in solidum se obligantibus et
omnes foro proprio, submittentes nos ex pacto foro vestro, dictorum dominorum deputatorum,
et foro honorabili vicarii Barcinone, et seu alterius curie ecclesiastice et secularis
cum facultate variandi et omnes omni alii juri, rationi et consuetudini premissis obviantibus;
et juramus, etc. Ceterum obligamus nos dictus principalis et fideiussores personas et
bona nostra et cuiuslibet nostrum in solidum, videlicet ego dictus principalis etiam in
ampliori forma camere apostolice et nos dicti fideiussores firmamus scripturam sub pena
tercii in libro terciorum curie dicti vicarii Barcinone. Ad quas firmandas constituimus
videlicet ego, dictus principalis, omnes scribas Curie romane et eorum quemlibet, et nos
dicti fideiussores omnes scribas curie dicti vicarii Barcinone, et quemlibet eorum in solidum.
Testes firme dicti reverendi domini Raphaelis d'Homs, archidiaconi, principalis,
Joannis Sala et Onofrii Ferrer, fideiussorum predictorum, sunt Onofrius Cho et Joannes
Vidal, virgarii dominorum conciliariorum Barcinone. Testes firme dictorum Macip, Costa
et Olzina, fideiussorum predictorum qui firmarunt dicto die in dicta ecclesia beate Marie
Montissoni, sunt Onofrius Cho, Joannes Vidal, virgarii predicti, et Salvator Mir,
junior, notarius ville Tarrege. Testes firme dicti Philippi Soler, fideiussoris predicti, qui firmavit
decima septima die predictorum mensis et anni, sunt Anthonius Mulena, ville de
Cruïlles, et Joannes Sangenís, portarius dicti brachii.
Deinceps in iam dicto stamento magnificus Joannes Cella, domicellus civis
Gerunde, presentavit in iam dicto stamento quandam in scriptis papiri supplicationis
scedulam recursum oppressionum per deputatos Generalis Cathalonie sibi factorum
et alia in se continentem, que fuit lecta in dicto stamento et decrevit quod advocati
colligant et refferant in dicto stamento, adherens in his decretationi facte per stamentum
militare; qua lecta, fuit ex post restitute dicto Cella, et que supplicatio, si per eum
fuerit restituta, debet inseri.
habilitadors]
als tractadors de sa magestat, deduhint per part dels tres brassos que com lo regent
Terça haje rebuts los homenatges dels habilitadors, així dels elegits per sa magestat
com per los elegits per los tres brassos, lo qual homenatge és cert havie de rèbrer lo
regent la Cancellaria en Cathalunya, segons que en altres Corts ha acostumat fer, ý que
fossen servits manar-ho remediar. Als quals promovedors havien respost dits tractadors
que ells tornarien resposta. Per ço, don Miquel Climent, prothonotari de sa magestat,
de part de dits tractadors vingué en dit stament, tornant resposta a la dita embaixada per
dits promovedors hà dits tractadors feta, dient que dits tractadors ho havien
comunicat ý tractat hà sa magestat, ý que sa magestat desijave en tota cosa conservar
los exemplars ý orde se havie tingut en altres Corts, ý que desijarien per ço dits tractadors
veure altres exemplars fets en lo passat, e lo que més avant tindran conferent hà
dit effecte, al qual prothonotari segueren a la mà dreta del dit president junt hà ell. E
fora fonch dit prothonotarii, lo dit stament féu delliberació que los advocats de llur bras
miren ý apunten juntament ab los altres advocats dels altros brassos los exemplars passats
ý lo que més avant trobaran convenir per a dit effecte ý que ho refferesquen al present
stament.
de canceller]
Convocato iam dicto stamento, loco et more solitis, advocati eiusdem insequendo
formam commissionis sibi facte die presenti per dictum stamentum retulerunt in eodem,
que los homenatges dels habilitadors se són sempre prestats en poder del regent la
Cancellaria de Cathalunya.
stamenti et per alios etiam promotores ferantur et represententur tractatoribus presentis
Curie processus et exempla antiqua cum quibus clare constat regentem Cancellariam
Principatus Cathalonie recepisse homagia ab habilitatoribus Curie.
Reversus ex post magnificus Michael Bastida, promotor dicti stamenti regalis,
retulit eidem,
anats als tractadors de sa magestat hí
havien deduhits al present stament, des de l'any quinse ensà, ab los quals constave
com lo dit regent la Cancelleria de Cathalunya havie rebuts los homenatges dels habilitadors
de la Cort.
quinto.
Convocato et congregato dicto stamento regali, modo et forma predictis, magnificus
dominus presidens retulit quod prothonotarius regie magestatis, ex parte tractatorum
eiusdem, dixerat sibi,
ahir los aportaren, per veure los exemplars se
rebuda per lo regent la Cancellaria de Cathalunya, dels habilitadors de la Cort.
té los dits processos aporte ý comunique aquells hà dits tractadors, sens deixar dits processos
de vista;
directe deputatis Cathalonie superius inserte et date sub chalendario decime quinte
diei currentis.
Convocato et congregato iam dicto stamento, loco et for ma solitis, precedente
proposicione domini presidentis eiusdem ut moris est, decrevit dictum stamentum et deliberavit,
en aquell, que sien per ço fetes respalleres per los banchs que no
fets transpontins per asseure, així als syndichs, com al notari del present stament.
Masdemunt, syndicus, ex parte stamenti ecclesiastici, reportantes et dicentes,
stament ecclesiàstich havie sentit los agravis fan los officials dels deputats del General
de Aragó en extorquir ý exhegir demasiats drets de les coses que de propri ús e de provisions
fan pagar als qui de Cathalunya venen a les presents Corts.
ecclesiastico,
Joannes de Tamerit, reportantes embaciatam stamenti militaris, retulerunt iam dicto
stamento regali,
hacerca de la embaxada entenien fer als aragonesos per los agravis se fan als qui aporten
robes ý vitualles a la present Cort, ý que havien deliberat en dit stament militar que
fos primer mirada la capitulació se féu en les Corts passades entre dits aragonesos
ý cathalans, perquè se entengués si ad aquella se feye agravi o accés, ý essent cosa
de importàntia se
per lo que no apparexerie bé se
et quod ante quam fiat dicta embaciata videatur et legatur dicta concordia.
Venerunt ex post duo embaciatorii stamenti ecclesiastici refferentes ex parte eiusdem,
Cort los ha menester de quiscun dia, se
havent-se de parlar ab ells per part dels tres staments, ý no "senyories" assoles, com se
ere determinat se
octuagesimo quinto.
Convocato et congregato iam dicto stamento regali, loco et more solitis, iam dictum
stamentum, adherens se in his aliis stamentis iuxta relationem eorum promotorum, decrevit,
los agravis se fan als qui trauhen ý porten robes ý provisions a la present Cort, contra forma
de la concòrdia és entre estos regnes, per a què entre ells s'í pose algun bon orde ý assiento.
iam dictum stamentum regale, adherens se in his stamento militari decrevit,
ý no per los promovedors com és estat deliberat, així per ser la primera ý per tenir entès
que altres voltes, en altres Corts, en semblant cars, és acostumat fer.
facienda, presentibus testibus proxime dictis Cho et Mir.
Et advocati dicti stamenti, insequendo formam commissionis eisdem facte per dictum
stamentum super negotio seu supplicationibus Michaelis Bastida, fecerunt de eorum
voto relationem in dicto stamento, quarum quidem supplicationum per dictum Bastida
dicto stamento oblatarum cum earum decretationibus in stamentis Curie diversis diebus
factarum unus post alteram tenor est huiusmodi:
Essent estada donada una sentèntia per los diputats del General de Cathalunya
contra Joan Setantí, sobre certa exequutió se feya en los béns de Francesch Setantí,
son pare, possehits per ell per deutes devia de arrendaments de bolles, dit Setantí
supplicà de dita sentèntia, ý la causa de supplicatió per dits deputats fou comesa,
conforme los Capítols de Cort, hà tres assessors, ý entre altres als magnífichs micer
Antoni Oliba ý micer Francesch Claris; ý per la promotió del dit micer Oliba
en doctor del Real Consell Criminal, ý no trobar-se dit micer Claris haver fermada
una supplicació en lo procés, fonch comesa dita causa en loch de dits micer Oliba ý
Claris, hà micer Joan Exerrat ý hà micer Pere Calvó, devant los quals dita causa se
hés per molt temps tractada; e havent cabut en sort hà Miquel Bastida, ciutedà de
Barcelona, venir hà assistir en la present Cort com hà hú dels syndichs de dita ciutat,
en essent part instant en dita causa, per ser una de les fermançes de dit Setantí
en dits arrendaments de bolles, no han duptat dits deputats, en gran dany de dit
Bastida ý menyspreu de la present Cort, lo dia mateix que dit Bastida partí de dita
ciutat per a venir a la present Cort, revocar la commissió de dita causa feta als dits
Exarrat ý Calvó, ý tornar hà cometra la mateixa causa als mateixos micer Oliba ý
Claris, essent contra diverses Constitutions, ý particularment contra lo Capítol ters
de les Corts de mil sinch_cents sexanta_quatre, ab lo qual està expressament disposat
que, fins a la conclusió de les primeres Corts, les quals són les que ara se celebran,
los doctors del Real Consell Criminal no puguen entrometre de fets ý causes
civils, ý de la Constitutió de l'any mil sinch_cents quaranta_ý_set, capítol trentasinch,
la qual disposa que qui és estat advocat, no puga entrevenir en la causa, la
qual Constitució, encara que parle en los doctors de la Real Audiència, està en
observansa en qualsevol altre tribunal, per la mateixa rahó. E, com no sie rahó que
la vinguda necessària de dit Bastida a les presents Corts li sie tant danyosa,
majorment vehent que s'és fet ab cauthela, aguardant que ell fos absent de dita ciutat,
ý en dit negoti s'í atravesca rompiment de Constitutions ý enterès del General,
per tractar-se de execucions de arrendaments, ý ser la part ý instàntia lo procurador
fiscal del dit General, a qui dit Bastida està adherit ý altres fermances, ý per ço
dit Bastida supplica a vostra senyoria, excel·lèntia ý mercès sien servits, atteses les
causes predites, evocar-se la dita causa a la present Cort, ý provehir de lletres citatòries
per al dit Setantí ý inhibitòries per dits diputats, o altrament provehir de oportú
remey, de manera que tant gran agravi sie reparat en tot, administrant-li compliment
de justícia; lo offici de vostra senyoria, excel·lèntia ý mercès benignament implorant;
Die quarta julii millesimo quingentesimo octuagesimo quinto, oblata in stamento
ecclesiatico Principatus Cathalonie, et fuit decretum quod super contentis in ea postea
providebitur quod iuris fuerit. Joannes Batista Mullola, notarius et brachii ecclesiastici
scriba.
Die duodecima mensis julii millesimo quingentesimo octuagesimo quinto, oblata in
stamento militari presentis Principatus Cathalonie, et fuit decretum quod super contentis
in ea postea providebitur. Scriba brachii militaris Cathalonie, Joannes Sala.
Die quinta decima julii millesimo quingentesimo octuagesimo quinto,
oblata in stamento militari presentis Principatus Cathalonie, et fuit decretum quod
super contentis in ea postea providebitur. Cellers, notarius Barcinone, et brachii
regalis scriba.
Reverendíssims, excel·lentíssim, il·lustres, nobles, molt reverents ý magnífichs senyors.
Ja ab altra ha supplicat Miquel Bastida que la causa de exequutió contra los béns
de mossèn Francesch Setantí, quòndam, la qual se aportave en lo concistori dels deputats
de Cathalunya, ý ara en causa de supplicatió fos introduhida en los presents brassos
ý fos dici[di]da per la present Cort, fos manat als senyors deputats no passen més
avant en dita causa, e per no estar los brassos enchara habilitats, no s'és pogut provehir;
ý té entés ara novament dit Bastida que ara, en sa absèntia, se insta molt dita
causa, per lo que vehent li hés forçat residir en la present Cort com hà syndich de la
ciutat de Barcelona, e com no sie cosa justa que dit Bastida patesca per respecte de sa
absèntia,
ý assessors als quals està comesa dita causa no se entrometen de aquella ni en res
en aquella provehescan,
fetes lletres opportunes ý necessàries encontinent, ý majorment essent ja introduhida
la dita causa en la present Cort ý deduex tot son dret, etc. ý en tot supplica ser-li
ministrat compliment de justícia; lo offici, etc.
Die nona julii millesimo quingentesimo octuagesimo quinto, oblata in stamento
ecclesiastico Principatus Cathalonie, fuit decretum quod postea providebitur super
supplicatis quod justum fuerit.
Et postea super predictis in dicto stamento ecclesiastico fuit decretum,
comete als advocats
Babtista Mullola, notarius.
Lecta in stamento militari, die decima julii millesimo quingentesimo octuagesimo
quinto, et fuit decretum quod videant advocati et refferant. Scriba brachii militaris
Cathalonie, Joannes Sala, notarius publicus Barcinone.
Die quinta decima julii anno millesimo quingentesimo octuagesimo quinto, lecta
in stamento regali, fuit provisum quod remittatur advocatis qui videant et refferant.
Scriba stamenti regalis, Cellers, notarius Barcinone.
Reverendíssims, excel·lentíssim, nobles, molt reverents ý magnífichs senyors.
Devant dels deputats del General de Cathalunya se aporte una causa entre
mossèn Cipió de Vallgornera, fill ý hereu de mossèn Benet de Vallgornera,
de una part, contra Miquel Bastida ý altres, de part altra, sobre lo arrendament de la
bolla de Perpinyà; ý com en dita causa se haje sobresegut molt temps, fins ara que
la part altra ha entès que dit Miquel Bastida ere partit per a venir a les presents
Corts, per lo benefici públic, com és en lo lloch ý càrrech que està de syndich de la
ciutat de Barcelona, no
vingut a notícia de dit Bastida se sie innovat hà dita causa, cominant de declarar
aquella, sabent que no y ha persona que en aquella sia instruhit, ni puga informar lo
que convé a la deffensa de dit Bastida ý altres, per tractar-se de la declaratió de la
capitulació feta entre dit Bernat de Vallgornera ý dit Bastida, ý com los qui residexen
en les presents Corts, per semblants officis públichs, no
manera perseguir ý perjudicar, supplica dit Bastida los plàcie admetre recors ý
scriure als dits deputats no innoven en dita causa cosa alguna, ý que lo procés de
aquella assí remetan, cometent aquella a la persona o personas per vostres senyories,
excel·lèntia ý mercès seran deputades, com així sia de justícia; lo que dit
Bastida ho rebrà hà singular gràtia ý mercè, les quals spere de vostra senyoria,
excel·lèntia ý mercès, ý en tot li sie fet compliment de justícia, lo offici de vostres
senyoria, excel·lèntia ý mercès humilment implorant.
Die quinta decima julii millesimo quingentesimo octuagesimo quinto, oblata per
dictum Bastida et lecta in stamento ecclesiastico, et fuit decretum quod postea suis
loco et tempore providebitur super supplicatis quod juris fuerit. Scriba stamenti
ecclesiastici, Joannes Babtista Mullola, notarius.
determinat ý provehit que se remet als advocats que facen relatió si, per ésser ell syndich
de la ciutat, és guiat o no, ý si és de justícia lo pretés per dit Bastida.
Sala et pro eo Philippus Soler.
Dicta die fuit lecta in brachio regali et ibi fuit provisum idem quod in stamento
militari. Cellers, notarius Barcinone et scriba stamenti regalis.
Post prandium.
Convocato sepedicto stamento regali, modo, loco et forma assuetis, decrevit iam dictum
stamentum adherens se in his aliis stamentis
juntament ab hú de quiscun stament vajen al secretari Gassol per a demanar-li lo llibre
de la compilació de les Constitucions fet per les persones eletes en les Corts passades ý
presentat hà sa magestat en los anys passats en Madrid, per lo que se ha entès serie restat
dit llibre en mà de dit secretari Gassol; ý ab dit micer Frexenet havien de anar lo
ardiacha Terça ý mossèn Joan Cella, elets per los altres staments.
factis et ordinatis directis deputatis Generalis Cathalonie, decrevit quod dicte littere
ordinate una cum supplicatione in eidem inserte et decretationibus in eadem factis super
negotio seu recursu ad presentem Curiam interposito per reverendum Raphaelem
d'Homs, archidiaconum majorem ecclesie Tarrachonensis, super pretensis gravaminibus
sibi illatis per dictos deputatos, quod transmittantur dicte littere prout fuerunt lecte
iam dictis dominis deputatis, quarum quidem litterarum tenor est huiusmodi:
Los tres staments del Principat de Cathalunya, congregats en les Corts Generals que
la sacra, catòlica, real magestat de present celebre en la vila de Monçó als íncolas de
sos regnes de la Corona de Aragó deçà la mar. Als reverent, nobles ý magnífics senyors
diputats del General del dit Principat de Cathalunya residents en Barcelona. Salut
ý honor. Sàpiant que a quatre del present mes de juliol, per mossèn Raphel d'Homs,
ardiacha major ý canonge de la seu de Tarragona, nos fonch donada ý presentada una
supplicació del tenor següent: Molt il·lustres senyors. Per commissió dels senyors
deputats de Cathalunya, mossèn Pere Arles ha requerit en la present vila de Monçó al
reverent mossèn Rafel de Homs, ardiacha major de la santa sglésia de Tarregona, que
hà pena de dos mil ducats lo seguís, ab pretensió de haver romput un pretès arrest per
causa que la visita que los senyors deputats estant fent als deputats passats ý hà altres
officials de la casa, etc.
currentis mensis julii usque ad sui finem.
a nós ben vistes leshores, no fou feta provisió remetent-la per aprés, en son lloch ý
temps. Ý aprés, a vuyt dels dits ý corrents mes ý any, per mossèn Joan Pau Ciurana,
regent los comptes del General del dit Principat, resident en esta Cort, rebérem vostra
lletra closa ý ab la sagell major de la casa de la Deputatió segellada, en ý ab la qual en
effecte nos donau llarga rahó del que per vosaltres és estat fet en lo negoci del dit ardiacha
d'Homs ý lo que havie passat fins aleshores, segons que en la dita lletra, la data de
la qual fonch en Barcelona lo primer dels dits mes ý any, a la quals nos refferim, llargament
se conté. La quall lletra per nós oyda, volent en açò de justícia provehir, manàrem
que los advocats de dits tres staments vessen dita lletra ý nos refferissen lo que de
justícia apparegué. Ý nós, aprés oyt lo parer dels dits advocats, delliberàrem ý provehírem
que lo dit recors, per lo dit ardiacha de Homs, del manament per vosaltres fet de
anar de aqueixa ciutat, ý hà ell en la present vila de Monçó presentat, fos admès hà
effecte, és a saber, que
ý en tal cars sie per dita Cort desagraviat; altrament aparexent a la present Cort
dit ardiacha d'Homs per lo dit manament no ésser agraviat, que en tal cars vage dit
ardiacha hà exa ciutat de Barcelona, hí
segons per vosaltres li ere estat manat; emperò, que per lo dit manament no fos
exequutat en la pena de dos mil ducats en ell apposada, attès que de dit manament
dit ardiacha havie hà nós recorregut, ý per nós posat lo negoci en consulta, ab
condició emperò que dit ardiacha, dins tres dies, prestàs idònea fidejussòria cautió de
judicato solvendo, per les coses tocants a la visita que per vosaltres se fa contra vostres
immediats predecessors, de les quals dit ardiacha se diu està inculpat, no obstant lo termini
per Capítols de Cort assignat spiràs per tot lo present mes de juliol, ans bé dure ý
sie valedora dita cautió tot lo temps que dita visita durarà. A la qual provisió ý deliberació
nostra dit ardiacha d'Homs obtemperant, la dita ý per nós provehida cautió
fidejussòria ha prestat, ý de aquella se ha rebut ý testifficat acte en poder de mossèn
Miquel Joan Cellers, notari ý scrivà del stament real del dit Principat, segons en los
actes del procés familiar del dit stament se conté. Per ço, intimant ý notifficant les coses
sobredites totes ý sengles, ab tenor de les presents vos diem ý encarregam ý manam que
de dita causa de recors per lo dit ardiacha d'Homs interposat del dit manament per
vosaltres hà ell fet en la present vila de Monçó, en manera alguna vos entrametau ni en
ella proceiscau, ans aquella ý les parts sobreditas a nós remetau, offerint-nos provehirlo
de justícia. Ý si per la decissió ý determinació de dita causa de recors tindreu necessitat
de provehir algunes scriptures ý actes que per a la bona directió de dita causa
facen, ab diligència ý prestesa possible nos enviareu aquells. En testimoni ý fe de les
quals coses havem manat fer ý despedir les presents, signades o sotascrites de mà dels
tres presidents ý sagellades del major sagell de dita Cort.
Monçó, a denou del mes de juliol any de la nativitat de Nostre Senyor mil sinch_cents
vuytanta_ý_sinch. El bisbe de Barcelona. Lo vescomte de Rocabertí. Jaume Vila, conceller.
no tinguen lo treball se té en les presents, se fes un llibre de serimònies, posant ý continuant
en aquell les serimònies que en la present Cort són estades fins açí fetes e
en lo progrés de les presents Corts e altres que aparexeran convenir, per a què en lo sdevenidor
se sàpien les serimònies se han de tenir ý servar en les Corts Generals; e que les
persones que per dit effecte seran elegides facen relatió del que quiscuna semana se
haurà posat ý assentat en dit serimonial; ý que per dit effecte lo dit stament ecclesiàstich
havie nomenat ý elegit ja lo abat Pla, encarregant hà dit stament que vulle fer lo mateix
ý anomene altre persona que ab dit abat Pla ý ab lo elegidor per lo stament militar facen
ý exercesquen dit libre de serimònies.
ecclesiastico
ý nomenat don Plegamans de Marimon.
Curiam et promotores eiusdem dominis tractatoribus per suam magestatem electis, post
diversa colloquia diversosque tractatus inter syndicos dicti stamenti sequutos fuit
decretum, per majorem partem dicti stamenti,
fos "excel·lentíssims senyors", ý en lo discurs de la pràtiga "vostres excelènties".
Die sabbati, vicesime mensis julii anno predicto a nativitate Domini millesimo quingentesimo
octuagesimo quinto.
Convocato et congregato iam dicto stamento regali, more et loco solitis, ad sonum
campane ut moris est, intus ecclesiam beate Marie dicte ville Montissoni, in qua convocatione
et congregatione presentes fuerunt syndici infrascripti:
Jacobus Vila, presidens, Michael Bastida, Galcerandus Dezvalls, Michael
Çarrovira, Barchinone.
Franciscus Algaró, Illerde.
Raphael Vivet, Andreas Vilaplana, Gerunde.
Ludovicus Terrena, Hieronymus Boldó, Perpinyani.
Joannes Ponsich, Vici.
Hieronymus Jorba, Cervarie.
Damianus Puyol, Balagarii.
Anthicus Sala, Minorice.
[Joan Ortodó], Puigcerdà.
Salvator Rochafort, Berge.
Franciscus Arsis, Bisulduni.
Joannes Navarro, Campirotundi.
Geraldus Mascaró, Villefranche Penitensis.
Benedictus Rabollet, Villefranche Confluentis.
Jacobus Hieronymus Ponçes, Tarrege.
Jacobus Rocha, Sancti Pedor.
Franciscus Oliveres, Figueres.
Gabriel Arrencada Canet, Torricelle de Montegrino.
Jacobus Roffí, Pals.
Franciscus Lunes y Arbós, Calidarum de Montebovino.
Joannes Cabessa, Salses.
Michael Argullol, Pratorum Regalium.
Antonius Molines, Cruïlles.
Petrus Inveny Rocha, Tuhir.
Joannes Pi, Cauquiliberi.
Joannes Amiguet, Arbusii.
Joannes Ballestar, Villenove de Cubelles.
Joannes Cucurull, Voló.
Joan Alió, Çarreal.
Fuit decretum et deliberatum, adherentes se in his aliis stamentis,
de les serimònies de la Cort, ý per a fer ý continuar aquell elegiren lo magnífich micer
Miquel Çarrovira, hú dels syndichs de Barcelona, per a què, juntament ab los altres elegits
per los dos staments, facen ý continuen dit llibre.
Franquesa, de Regio Consilio Criminali, ex parte ut dixit comitis de Miranda et aliorum
tractatorum regie magestatis, et retulit,
hà cobrar la resposta de l'ambaxada se
ý homenatge prestat per los habilitadors en mà ý poder de micer Terça, regent del
Consell Supremo.
quod dictum stamentum ecclesiasticum deliberavit,
se
il·lustríssimes".
post diversos tractatus tentos in dicto stamento regali, decrevit,
donar als dits tractadors sie al principi "il·lustríssims senyors", ý en lo discurs de la pràtiga,
"vostres senyories il·lustríssimes".
recuperandum responsionem embaciatis per tria stamenta eisdem facte, reversus
Michael Bastida, promotor stamenti regalis, retulit in eodem iam dicto[s] tractatores
dixisse dictis promotoribus,
staments, se li havie significat hacerca de l'homenatge havie pres lo regent micer Terça
dels habilitadors, ý que desijant dar-los contento, se havie apuntat que per lo protonotari
de sa magestat sie legida en los tres staments una scriptura, ab la qual entendrien la
voluntat de sa magestat
prothonotarius regie magestatis, et ex parte eiusdem dixit,
contento als tres staments ý que no se
fer en lo dels homenatges dels habilitadors, havie sa magestat provehit la provisió que ell
dit prothonotari ab sí portave, la qual legí en dit stament sots la forma següent:
habilitadors]
Sacra, cathòlica, real magestat.
pro revocatis homagiis prestitis per habilitatores, tam nominatos per suam magestatem
quam per tria brachia seu stamenta Principatus Cathalonie et Comitatuum
Rossilionis et Ceritanie, in posse magnifici regentis Terça, et absolvendo eosdem a dictis
homagiis quatenus opus sit, pro nunch providet et mandat quod Michael Cordelles,
regens Cancellariam in eisdem Principatu et Comittatibus, recipiat dicta homagia a
supradictis habilitatoribus et intimetur brachiis sive stamentis et continuetur in regestris
Curie.
Lata et promulgata fuit huiusmodi declaratio per sacram, catholicam et regiam
magestatem Philippi, regis domini nostri, et de eius mandato lecta per me don
Micahelem Clementem, prothonotarium et consiliarium sue magestatis, in quadam
camera regii palatii, in presenti oppido Montissoni, die videlicet veneris, que computabatur
decima nona mensis julii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo
octuagesimo quinto, mandando sua magestas presentem declarationem intimari et
in processu Curiarum inseri et continuari; presentibus pro testibus illustribus marchione
de Denia et comite de Buendía, cubiculariis sue magestatis.
Post meridiem.
Convocato et congregato iam dicto stamento, loco et forma predictis, fuit decretum
per dictum stamentum,
bé se ves ý miràs la scriptura que, de matí, lo prothonotari de sa magestat és estada legida
en los staments, per veure ý entendre si en aquella hi haurie o no alguna cosa prejudicial
als braços.
havie apparegut que la dita scriptura, lo dit prothonotari vuy de matí legida en dit stament,
stave molt bé, ý que no tenien què més mirar ni respondre en ella.
lo advertiment hà ells refferit per lo promovedor del dit stament real. Que per ço adherie
ab ell, per a què
stament, juntament ab los dels altres, miren ý refferesquen en dit stament si en la dita
scriptura hi haurie algun prejudici per la terra.
canceller havie dit als tres staments que donassen orde que
lloch hont eren los habilitadors de sa magestat, per dar principi a dita habilitació. E com
lo stament ecclesiàstic no hagués adherit encara ab los altres staments en què
la scriptura per dit prothonotari llegida en dits staments era o no prejudicial a la terra,
delliberà per ço dit stament se fes embaxada hà dit stament ecclesiàstic, encarregant-los
se volguessen adherir ab lo pensament dels altres dos staments, donant orde que dits
advocats, ab los dels altres staments, regoneguessen ý mirassen, ý aprés referissen en
dits staments si dany o prejudici algú hi haurie en dita scriptura; ý per fer dita embaxada
foren elegits: mossèn Galceran Dezvalls, syndich de Barcelona, Luys Terrena, syndich
de Perpinyà.
estave prompte per a trametre sos habilitadors al loch hont se havien de juntar los
altres, per dar principi a la habilitació.
per a fer ab lo stament real embaxada a l'ecclesiàstic per a què sos advocats, ab los
dels altres staments, mirassen ý regoneguessen si hà dita scriptura hà ells legida per dit
prothonotari ere perjudicial o no hà la terra, ý que per a fer dita embaxada havien elegits:
don Onoffre de Alentorn, senyor de Ceró; micer Joan Cella.
diumenges ni les festes manades per sancta mare Sglésia no sien per enchara habilitades,
les altres emperò festes que no són de manament deliberaren sien habilitades per a
prosseguir la present Cort en tots sos actes.
Quintana, ex parte stamenti ecclesiastici, reportarunt embaciatam respondentes
embaciate eisdem facte per alia stamenta, dicentes,
hajen trobat que en la scriptura hà ells llegida per lo prothonotari hi hagués algun prejudici
per la terra, staven promptes de trametre sos habilitadors per a què entenguessen en
habilitar la Cort.
stament militar havie determinat se respongués ý digués al canceller de sa magestat que
los tres staments desijen ý fan la diligèntia possible que
les presents Corts, com convé al servey de Déu ý de sa magestat, e benefici de la terra;
ý que per quant encara no tenien regulats los processos familiars de cada stament com
convé, suppliquen los facen donar les supplications que s'eren presentades hà sa magestat,
ab les decretations que en aquelles haurà fetes. E lo dit stament, entès lo dit pensament
refferit per dit promovedor militar, se adherí en aquell.
E lo promovedor ecclesiàstic deduhí aprés ý refferí que la resposta que par al dit stament
se porie dar al canceller se li digués que los staments estan passant avant tot
lo possible en los negossis occorren en los tres staments, ý que procuraran spedir
aquells. E poch aprés, e casi de continent, los dits staments militar ý real, per no dilatar
tant dita resposta, se adherí al parer del dit stament ecclesiàstich.
quingentesimo octuagesimo quinto.
que los advocats del present stament vejen ý regoneguen la scriptura que per dit prothonotari
és estada legida als staments, ý refferesquen si aquella és o no prejudicial a la Cort; e immeditament
vingué en dit stament embaxada del bras militar, reportada per don Plegamans de
Marimon, mossèn Agulló de Bellvehí, encarregant al dit stament real ý deduhint que, pus
tenien entesa la voluntat de sa magestat, que anant hà fer embaxada o tractar ab los tractadors
se
Delliberà encontinent lo dit stament real se respongués al militar com dit stament real
stave ý perseverave en lo que havie delliberat, adherint-se al stament ecclesiàstich hacerca
dels títols se havien de dal
senyors", ý en lo discurs de la pràtiga "vostres senyories il·lustríssimes", encarregant
molt hà dit stament militar se vulle adherir ab lo ecclesiàstich ý real; ý per a fer dita embaxada
foren elegits: mossèn Rafel Vivet, syndich de Girona; ý mossèn Luys
Terrena, de Perpinyà. Los quals, feta la dita embaxada, ho refferiren en lo dit stament real.
E desijant dit stament real, venint en aquell micer Martí Joan Franquesa, doctor del
Real Consell Criminal, donar-li son degut loch hont dega seure, delliberà dit stament se
li done lloch ý segue a la mà squerra del president.
Çeró, et Franciscus Joannes de Tamerit, reportantes embaciatam stamenti militaris,
dicentis,
devie dir ý dar-li títol de "excel·lèntia", ý als altres tractadors, hà quiscú d'ells segons llur
títol, ý que dit stament militar s'ere adherit en lo ecclesiàstich, del que admirant-se dit stament
real de la variació en la resolució dels títols se havien de dar als tractadors, per major
descans ý certitud, delliberà dit stament real que lo promovedor vage al bras ecclesiàstich
ý allí refferesca la dita embaxada del bras militar feta al real, per a què, sabuda la voluntat
de l'ecclesiàstich ser tal com dit és, se puga en lo present stament millor deliberar en lo
faedor. E tornat dit promovedor, refferí que lo stament ecclesiàstich stave ý perseverave ab
lo que havien dit al present stament real lo dissapte proppasat, hacerca dels dits títols dels
dits tractadors, ço és, que se
lo promovedor ecclesiàstich refferint ý deduhint com tenie per cert lo stament
ecclesiàstich se havia pres algun bescomte per lo stament militar, per lo que dit stament
ecclesiàstich stave ý perseverave en lo que havie delliberat en lo dels títols dels tractadors,
ço és, que se
"vostres senyories il·lustríssimes".
havie fet ab ella algun prejudici]
facte per dictum stamentum, retulerunt in eodem,
per son prothonotari llegida, com dit és, en los presents staments, esta bé ý ab aquella
no se ha fet prejudici algú hà la terra, ans molta favor, ý que així ho havien tractat ý
romasos de apuntament los advocats del present stament ý los del militar; emperò per
què si la dita provisió, per ser estada feta en la casa de sa magestat ý no en la sglésia, se
havie fet o no algun prejudici, havien apuntada per ço ý trassada una scriptura, per a què
aquella se continuàs al peu de la de sa magestat legida per dit prothonotari, la qual scriptura
per dits advocats trassada fou en dit stament legida; la qual oyda ý entesa, deliberà
steve bé ý que aquella fos comunicada al bras militar per a què ab conformitat dels dos
braços se deduescha al bras ecclesiàstich.
Convocato et congregato stamento regali, loco et more solitis, venit promotor stamenti
ecclesiastici, reportans ex parte eiusdem,
part de sa magestat, mirassen quin orde ý forma se poria tenir en què los pobres
ý gent miserable venen en les presents Corts, los quals stan ý dormen per pallisses ý
barraques malalts ý perduts de tals malalties que
qual serie bé veure lo orde ý forma se porie tenir no anassen hà mal recapte, ni patís tant
com patex la pobre gent, que se
Jacobi Gual, mercatoris dicte civitatis, obtulit et presentavit in dicto stamento quandam
in scriptis papiri supplicationis scedulam tenoris huiusmodi, in calce cuius dictum stamentum
fecit decretationem in ea contenta:
Girona]
senyors.
A notícia de Jaume Gual, mercader de la ciutat de Gerona, és novament pervingut que
en lo present mes de juliol és mort, de mort natural, Joan Ribes, mercader de dita ciutat,
regint lo offici de receptor de les entrades ý exides dels drets del General en la col·lecta de
Gerona, ý duaner ý receptor dels fraus de dita col·lecta. E com per mort de aquell de present
vaguen dits officis, ý la provisió de aquells sia hí
per ço ý altrament humilment lo dit Jaume Gual, los plàcie fer-li mercè ý gràtia de
dits officis, ý que per dit affecte sien expedides lletres ý provisions opportunes, hà effecte
que sie posat en possessió de aquells, ab los dits salaris ý emoluments acostumats, com en
semblant és de costum ý stil de la present Cort.
Die vicesima secunda julii millesimo quingentesimo octuagesimo quinto, oblata
in stamento ecclesiastico. Et fuit decretum quod fiat ut supplicatur. Scriba stamenti
ecclesiastici, Joannes Babtista Mullola, notarius.
Lecta in stamento militari, dicta die vicesima secunda mensis julii anno millesimo
quingentesimo octuagesimo quinto. Et fuit decretum quod fiat ut supplicatur. Scriba stamenti
militaris, Joannes Sala, notarius Barcinone.
quingentesimo octuagesimo quinto. Et fuit decretum quod fiat ut petitur. Scriba stamenti
regalis, Michael Joannes Cellers, notarius Barcinone.
Dictum vero stamentum regale, audita et intellecta relatione eidem facta per dictum
promotorem ecclesiasticum super receptione et conductione pauperum mendicantium
presentis Curie, deliberavit,
que se pot ý deu fer per lo reparo ý remey de tanta pobre gent com pateix vuy en la present
Cort. E per quant se ha entès que mossèn Jaume Puig, syndich de Granollers, starie
molt malalt ý molt mal aposentat, ý tindrie molt mal recapte ý patex molt, no sens
gran perill de la vida, que per ço dos syndichs del present stament deliberà tinguen particular
càrrech de procurar nou aposiento e metge qui
que les despeses, tenint dit syndich diners les pague ell mateix, ý no tenint diners
se refferesque al present stament, lo qual aprés deliberarà lo que convindrà; e que lo
mateix orde sie fet ý tingut ab los altres syndichs del present stament, si alguns se n'í
enmalaltiran, ý que dit càrrech tinguen mossèn Joan Sala, syndich de Manresa, Jaume
Hierònym Ponces, syndich de Tàrrega.
causa de la scriptura per lo prothonotari de sa magestat legida ý publicada en lo present
stament, ja dalt incertada, ý attès que lo bras militar apar que dita scriptura se ha de presentar
al prothonotari, que per so part dels dos staments militar ý real sie ab embaxada
refferit a l'ecclesiàstich, per a què vulle adherir ab ells en què la dita scriptura sie incertada,
segons que de present dellibere dit stament real, sie incertada en lo procés del stament,
ý que
aquella en son procés; ý que per a fer dita embaxada al stament ecclesiàstich vagen:
mossèn Galceran Dezvalls, syndich de Barcelona; mossèn Raffel Vivet, de Girona.
deuen entrar en lo bras real]
E per quant se pretén que en lo dit stament no y poden entrar alguns syndichs que
volen entrar ý estar en dit stament, sien elegides per ço dos persones, les quals tinguen
càrrech de fer memorial dels noms dels tals syndichs, ý aquell sie presentat als habilitadors
ý ad aquells deduhides les causes ý rahons per les quals se pretén no poden entrar
en dit stament; ý per dit effecte fonch elegit ý nomenat mossèn Francesch Algaró, syndich
de Leyda, ý mossèn Andreu Vilaplana, de Gerona.
deducens dictum stamentum se adherere cum aliis,
en lo procés del prothonotari com en lo dels t[r]es staments, la scriptura que per los
advocats ere estada ordenada en resposta e per salvetat del prejudici, si algú n'í haurie,
en la scriptura que per part de sa magestat ere estada llegida ý publicada en los tres staments
per dit prothonotari.
quod in processibus trium stamentorum continuetur et inseratur dicta et infrascripta
processu familiari et in pede seu calce supradicte scripture per eum ex parte regie
magestatis dictis stamentis publicate, de qua unam sine altera non tradat copiam. Et
facta presentatione de dicta scriptura, refferatur habilitatoribus regie magestatis quatenus
dictum stamentum erat promptum et paratum ad procedendum in habilitatione
facienda presentis Curie, cuius quidem scripture tenor est huiusmodi:
rahó dels homenatges dels habilitadors]
feta en revocar la commissió havia feta al magnífich micer Terça, regent del Consell
Supremo de Aragó, per a rèbrer los homenatges dels habilitadors seculars de la present
Cort, ý en cometre dita receptió de homenatges al magnífich micer Cordelles, regent la
Cancellaria del Principat de Cathalunya, conformant-se sa magestat en açò a la
voluntat que havie en cosa dels tres brassos ý stil antich de les Corts, desijant que los
actes de la present Cort procehescan legíttimament ý vaien avant, perquè en sdevenidor
no
hont és estada feta dita revocatió ý nova commissió, accepten aquells, ý quant menester
ý consenten ab expressa protestatió que per dites ý altres causes ab la dita provisió,
declaratió o decretatió no sie fet prejudici als dits brassos o algú de aquells, ni puga ésser
treta en conseqüèntia en lo sdevenidor, ans resten los dits brassos ý quiscú de aquells ab
lo mateix stat ý dret que estaven ans de la dita provisió o decretatió. Requerint als notaris
de quiscú dels dits staments en sos processos familiars incertar la present.
dit stament stave ý perseverave que
ý en lo progrers de la pràtiga, "vostres senyories il·lustríssimes".
quingentesimo octuagesimo quinto.
Convocato et congregato stamenti regali, loco, forma et more solitis, magnificus
Michael Bastida, promotor dicti stamenti, retulit eidem,
tres staments eren estats ab lo prothonotari de sa magestat ý li havien donada ý presentada
la scriptura ordenada per los tres braços, requerint-lo la continuàs en son procés
al peu de la scriptura que ell de part de sa magestat havia legida als tres braços, ý
que dit prothonotari la havia presa ý respost que la continuarie en son procés; ý que de
allí en fora dits promovedors eren anats al canceller ý altres habilitadors de sa magestat,
dient-los com los habilitadors dels tres staments staven promptes per a entendre en la
habilitatió fahedora de la present Cort.
in conformitate cum stamento regali, videlicet
tractadors de la Cort, com ja altres voltes havie refferit al present stament, ý que seria bé
de part dels dos fer embaxada al militar, pregant-lo se volgués adherir ab ells. E lo dit
stament real, encontinent, delliberà sie feta embaxada hà dit stament militar encarregantlos
se vullen adherir ab dits brassos en lo dels títols de dits tractadors; ý per a fer dita
embaxada foren tramesos: mossèn Galceran Dezvalls, de Barcelona; mossèn Loys
Terrena, de Perpinyà.
Onofrius de Alentorn, dominus de Çeró, et Franciscus Joannes de Tamerit, reportantes
embaciatam stamenti militaris, deducentes causas propter quas
havie resolt de dir als tractadors de sa magestat, parlant ab ells, "vostres senyories" ý no
altre títol, pregant ad aquest stament que, an açò, se volgués adherir ab ells.
Convocato et congregato iam dicto stamento, loco et forma solitis, decrevit dictum stamentum,
deduhint-los que per via de pensament aparexerie serie bé se eligissen dues persones de quiscun
stament, per a què tracten e conserten lo títol se ha de dar als tractadors de sa magestat.
lo dit stament eclesiàstich, conformant-se ab lo parer del real, havie feta electió de dos
personas, ço és, de l'abat de Gerri ý de l'ardiacha Coma, de Vich, per a què, ab altres
dos de quiscun stament, vegen ý tracten quin títol se haurà de donar als dits tractadors.
altres de què s' anomenassen dos de quiscun stament, per a què entre ells vessen ý tractassen
lo que
tractaran ý apuntaran ne facen aprés relació los elets en dit stament, los quals aprés se
porien més fàcilment resoldre; ý per dit effecte foren elegits per lo stament real: micer
Miquel Çarrovira; micer Hierònym Jorba, de Cervera.
quingentesimo octuagesimo quinto.
Convocato et congregato iam dicto stamento regali, loco et forma solitis, promotor
eiusdem retulit,
hí
qual se puguessen recullir los molts pobres malalts d'esta Corona de Aragó que de quiscun
die acuden hà la present Cort, per lo que
spital de la Cort tant ple de malalts que no caben en ells de gran part los que resten fora
d'ell malalts, ý que sa magestat ne romandrie molt servit que s'í donàs algun bon orde
ý assiento ý entesa per dit stament lo dit pensament, deliberà que se sper lo que los ecclesiàstich
ý militar deliberaran acerca del recullir los dits pobres malalts, perquè entès llur
parer, millor se puga delliberar lo fahedor per al benefici dels pobres.
los habitants en dita vila]
parte eiusdem,
en effecte que totes les persones poblants ý habitants en aquella sien hagudes ý
tingudes per desaforades; e com de dita crida porie resultar molts inconvenients, endemés
als naturals ý poblats en lo present Principat de Cathalunya, per ésser la present vila
dins dit Principat, que, per ço, lo present stament pensàs sobre los inconvenients ne
porien resultar.
Convocato et congregato iam dicto stamento regali, loco et forma solitis et
assuetis, venit in eodem promotor stamenti ecclesiastici refferens ex parte eiusdem,
havie pensat en dit stament serie bé que quiscun stament elegís dues persones, per a què
juntes tractassen lo orde ý forma se haurà de tenir en tractar ý pensar e apuntar lo que
pot ý deu fer hacerca del reculliment dels pobres malalts mendicants; ý del que tractarien
o apuntarien facen relació en los staments, si convé o no tractar-ne.
altres vegen ý tracten entre ells lo que
desaforar los poblats ý habitants en la present Cort. E del que entendran ý apuntaran ne
facen relació al present stament.
resposta al que
per tractar dels negossis del recolliment dels pobres malalts, per haver-hi discentiment
en lur bras posat hà causa de la crida s'és feta sobre dels desaforaments dels poblats ý
habitants de la present vila.
Galcerandus Dezvalls et Michael Çarrovira, syndici Barcinone, posuerunt eorum discentimentum
omnibus et singulis actis gratie fiendis in presenti stamento, protestante[s]
de eorum nullitate. Requirens notario, etc. Presentibus Onofrio Cho, virgario,
Salvatori Mir, notario Tarrage.
Iterum reversus, dictus promotor stamenti militaris retulit in dicto stamento regali
dictum stamentum militare,
ý medis se porien tenir per a obtenir remey del pretès agravi de la crida s'és feta en la
present vila dels desaforaments ý poblats en ella, ý que juntament ab dits advocats hi
entrevinguessen dos altres persones de quiscun stament, ý del que tractarien ý apuntarien
fecen relació als staments, ý que per dit effecte se era alsat lo discentiment tenien
en llur bras. E lo promovedor del stament ecclesiàstich dix que dit stament adherie ab lo
militar en lo que dit és, e lo stament real, adherint ab los dits staments, ý per exequutió
de dites coses, elegí per a tractar aquelles: mossèn Joan Montornès, de Tortosa, ý micer
Grau Mascaró, de Vilafrancha de Panadès.
Desvalls, et Michael Çarrovira, syndici Barcinone, certis ac justis de causis ad id eorum
actis gratie faciendis et peragendis in dicto stamento regali, protestantes de eorum
nullitate. Requirentes me, notarium presentis processus, dictum eorum discentimentum
continuarem in actis presentis processus; presentibus Joanne Sangenís, porterio dicti
stamenti, et Salvatore Mir, notario, pro testibus ad hec vocatis et assumptis.
Die sabbati, vicesima septima mensis julii anno predicto a nativitate Domini
millesimo quingentesimo octuagesimo quinto.
Convocato et congregato stamento regali, loco, more et forma solitis, intus iam dictam
ecclesiam beate Marie ville Montissoni, honorabilis Damianus Puyol, syndicus
civitatis Balagarii, peciit licenciam a magnificis dominis presidente et stamento regali
sibi concedi revertendi ad dictam civitatem Balagarii, pro visitanda quadam filia sua
que gravi infirmitate detinebatur. Et per dictum dominum presidentem fuit eidem libere
concessa dicta licencia.
Et in continenti, venit in dicto stamento promotor stamenti ecclesiastici, reportans ex
parte eiusdem et dicens,
ý les dos persones hà ells associades de quiscun stament, les quals havien refferit lo prejudici
se havie fet als cathalans ab la crida que en aquesta vila és estada feta, desaforant ab
aquella los poblats en esta vila; ý què
als tractadors de sa magestat, per a què
als poblats de Cathalunya habitants en la present vila, ý que aprés, si mester serà, se
façe altre de ambaxada a dita causa a sa magestat. E lo dit stament real, entesa la dita relatió
de l'ecclesiàstich ý la dels advocats ý de les altres dos personas del present stament a
ells associades, ab les quals se ha entès lo gran prejudici resulte de dita crida a tots los
poblats ý habitants de Cathalunya, e adherint-se ab lo dit stament ecclesiàstich, féu
deliberació sie feta la dita embaixada als dits tractadors de sa magestat ý, no remediantho
ells, que
altres dos staments, per occupations de mossèn Miquel Bastida, lo qual està vuy occupat,
fou nomenat en lloch de aquell mossèn Joan Montornès, síndich de Tortosa.
reportans ex parte eiusdem,
de què
que se
a què
Vilaplana, síndich de Gerona; mossèn Hierònym Jordà, síndich de Cervera.
Regio Consilio Criminali, refferens et deducens ex parte comitis de Miranda et aliorum
tractatorum regie magestatis,
molt temps dies havie acerca del títol que dits staments havien de dar hà dits tractadors,
los quals desijaven molt que en açò no
mateix stil se tingué en les Corts passades, ý que los staments passasen avant en entendre
en lo fer de les Constitutions ý Capítols de Cort que fer se havien, ý en lo reparo dels
agravis, així en comú com en particular, deduhint més avant que son lloch ahont
dit micer Franquesa se era assentat ý ara stave, que era la mà dreta del dit president, ere
son loch, en lo qual fins açí se ere acostumat de assentar.
ells havien feta llur embaxada, juntament ab los dels altres staments, als dits tractadors,
ý que lo comte de Miranda, en nom de tots los tractadors, los havie dit ý respost que la
dita crida de la qual daven quexes la havien feta los jurats de la present vila, ý que ells
dits tractadors mirarien ý entendrien en lo degut reparo de dits pretesos agravis fets ab
dita crida, per lo que són certs sa magestat desije fer tota mercè a la Cort.
littere deputatorum Generalis Cathalonie directe tribus stamentis, responsionem in
se continentes quibusdam duabus litteris eorundem stamentorum dictis deputatis missis,
que quidem littere per me notarium pre et infrascriptum presentis processus fuerunt
lecte in dicto stamento, et sunt tenoris huiusmodi:
Los tres staments de la Cort General del Principat de Cathalunya, convocada en la
vila de Monsó.
Manen vostres senyories en sa carta de quinse del corrent, rebuda aquest dia de
matí, trametam a vostres senyories ab tota la diligèntia lo balans del General, en
què sie tota la administratió de la última Cort fins ara, lo libre Ferrando Paga, memorials
dels agravis de officials reyals ý altres en aquex temps seguits, ý de les embaxades
que
decretaren, la compilació original de les Constitutions ý altres leys d'esta terra, feta per
comissió de la mateixa Cort, tres volums de Constitutions generals ý tres dels Capítols
de Cort stampats sobre coses del General. Sabent nosaltres la necessitat que té la Cort
General de les dites ý altres coses, les havem previngudes dels primers dias de nostre
trienni, ý ab més solicitut continuades en saber la vinguda de sa magestat; ý axí, per lo
qui ha portat los vestiments ý ornament de capella, trametérem a vostres senyories quatre
volums, ço és dos duplicats de agravis, tres dels registres ý dels dietaris de la
Deputatió, en los quals dels registres són totes les embaxades fetes hà sa magestat; les
Constitutions ý Capítols que en dita Cort se presentaren hí
arribaren en la Deputatió, sinó que restaren en poder dels advocats o dels notaris dels
brassos, com acostumen restar semblants scriptures no concordes ni admeses, ý en esta
casa no se ha tingut may notícia, ý així no estarà en nostra mà enviar-les, sinó en cars
que les trobem en altra part, ab la diligèntia que y fem. Tot lo més avant, emperò, que
vostres senyories demanen, se enviarà ab compliment a tres del primer, perquè finit
aquest mes, servant lo orde acostumat ý que en aquest cars convé, restarem de acordi
ab la Taula d'esta ciutat, per lo qual se entendrà millor lo que al últim del corrent allí
serà del General; ý per tot lo que llavors anirà, ý per altres coses que en lo discurs
de la Cort advertirem, entendran vostres senyories que nostra administratió ý serveys
no donen occasió de cominations, ý que ningun particular nos porta avantatge en
lo bon zel d'esta república ý de les coses del General, ý en desijar los bons effectes ý
successos de la Cort. Nostre Senyor guarde les reverendíssimes, excel·lentíssima ý
molt il·lustres persones de vostres senyories, ab lo augment ý prosperitat que desijan.
De Barcelona, a vint_ý_tres de juliol mil sinch_cents vuytanta_sinch. Don Pedro
Botaller ý de Oliver. Reverendíssims, excel·lentíssim ý molt il·lustres senyors, besen
les mans a vostres senyories, sos més certs servidors, los deputats del General del
Principat de Cathalunya residents en Barcelona.
CCCXV.
Cort General del Principat de Cathalunya congregada en la vila de Monsó.
senyories de denou del corrent, en resposta de la nostra del primer del matex, havem
vist lo que ab ella nos scriuen hacerca lo recors per lo ardiacha de Homs a vostres
senyories ý en aquexa Cort interposat, ý en ella admès. Quant a l'agravi pretès
per dit ardiacha del manament de part nostra hà ell fet de representar-se devant nosaltres
ý en nostre concistori, confiam que per vostres senyories hi serà declarat ab la
brevedat que convé al benefici del General, majorment que abans no
passar avant en los demés mèrits de la visita contra dit ardiacha, per ésser necessària
la sua deposició ý presèntia en aquest concistori, ans de la publicatió dels nous actitats,
que per sa absèntia defferim fer; trametem hà vostres senyories ab esta la certificatió
del manament que
ciutat sens licència nostra, ab la qual veuran la justícia del General ý obligatió que
de la contrafactió de dit manament resulta, ý no dexar-ho sens lo degut sentiment.
Nostre Senyor guarde les reverendíssimes, excel·lentíssima ý molt il·lustres persones
de vostres senyories ab lo augment ý properitat que desitjam. De Barcelona, a vint_ý_quantre
de juliol mil sinch_cents vuytanta_sinch. Don Pedro de Oliver ý de Boteller.
Reverendíssims, excel·lentíssim ý molt il·lustres senyors. Besen les mans a vostres
senyories, sos més certs servidors, los deputats del General del Principat de
Cathalunya residents en Barcelona.
d'Oms]
Universis et singulis attestor et fidem facio ego, Ludovicus Ruffet, auctoritate regia
notarius publicus Barcinone et scriba major Generalis Principatus Cathalonie
infrascriptus, quod in originali processu inquisicionis et visite que in concistorio dominorum
deputatorum qui sunt in currenti triennio, quod currere incepit die primo mensis
augusti anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo quarto, fit contra
deputatos et auditores computorum eorum immediatos predecessores, assessores et
alios officiales ordinarios dicti Generalis, inter alia sunt continuata sequentia.
octuagesimo quinto.
Admodum magnificus dominus Franciscus Bonet, utriusque juris doctor, civis
Barcinone, obtinens officium fisci advocatus Generalis Cathalonie medio juramento per
ipsum ad Dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia manibus suis coporaliter
tacta prestito, retulit et deposuit sequentia videlicet:
dematí a les onze ores que scrigués a l'ardiacha d'Homs que vingués a la present ciutat
de Barcelona, ý axí yo lo y scriguí hà dit ardiacha d'Homs, ý no sé lo perquè ni perquè
no lo senyor don Joan m'ó digué".
Dicta die.
Petrus Joannes Ortolà, notarius coadjutor ordinarius scribanie majoris Generalis
Cathalonie, medio juramento per ipsum prestito ad dominum Deum et eius sancta quatuor
Evangelia manibus suis corporaliter tacta, dixit et deposuit et retulit sequentia, videlicet:
que, encontinent aprés de ésser per lo magnífich micer Pere Calvó, assessor del General,
exegida ý per mi en scrits redigida ý continuada la deposició del senyor ardiacha d'Homs,
que segons ara hé vist en lo present procés se exhigí hà vint_ý_sis de abril proppassat, lo
dit magnífich micer Calvó, de part dels senyors deputats ý sua, digué al dit ardiacha en
effecte que encara se tenie més avant necessitat de sa persona ý presèntia per los matexos
ý altres negossis resultants de dita visita, ý que per so no se
que
Igitur ego, dictus Ludovicus Ruffet, notarius et scriba major, ut predictis aliena manu
scriptis in judicio et extra ab omnibus fides adhibeatur, hic me subscripsi et quo utor in
negotiis dicti Generalis apposui cum impressione sigilli majoris officii dominorum
deputatorum sig+num.
Premissis itaque lectis et publicatis in dicto stamento, promotor eiusdem dixit eidem
stamento,
Sinisterre, governador de Rosselló, que per ser official real no porie ésser habilitat;
serie per ço bé que per los tres promovedors se enviassen a cercar los nou habilitadors
dels tres brassos, per a entendre d'ells lo que passave hacerca de dita habilitatió. E
los promovedors dels altres dos braços, hun aprés altro, vingueren hà dit stament
deduhint ý referint lo mateix.
E immediatament, lo dit stament real, adherint-se ab los altres, delliberà que lo promovedor
de dit stament real anàs ab los altres promovedors hà dir als habilitadors del
present stament que vinguessen, que llurs staments los demanaven per tenir necessitat
d'ells. E vinguts dits habilitadors en dit stament, refferiren com se havie tinguda alguna
altercatió sobre de la habilitatió de dit don Guillerm de Sinisterra, governador de
Rosselló, ý que aquell no ere estat habilitat per ser absent ý per ser official real ý no tenir
licència, la qual licència ha de haver, segons ells entenen, dits habilitadors, axí del senyor
rey com de la present Cort; ý que de aquesta manera ere estada feta la dita habilitació,
de la qual dit stament ne restà prou descontent.
Convocato et congregato iam dicto stamento, more et loco ac forma solitis et assuetis.
havien enviat hà demanar los habilitadors dels braços per passar avant lur habilitació.
Lo dit stament adherint-se en açò ab los altres dos, féu deliberació que per los tres promovedors
dels tres braços se torne rahó als habilitadors del senyor rey, com hà causa del
discentiment és en lo bras militar no
dissentiment és per lo que s'entén se ha publicada una crida, de part dels jurats ý consell de
aquesta vila, desaforant ab aquella tots los poblats ý habitants en les presents Corts, la qual
se entén serie molt prejudicial hà tots los cathalans ý altres són vinguts a les presents Corts,
per moltes causes ý rahons que conté dita crida deduhir se poden. E tornat lo promovedor
de dit stament, refferí com los tres promovedors havien deduhit als dits habilitadors de sa
magestat la causa per la qual no
los havie respost serie servey hà sa magestat se passàs avant en habilitar, per dar principi hà
la Cort, ý que devien procurar que qui havie posat dit discentiment lo llevàs.
quingentesimo octuagesimo quinto.
Convocato et congregato iam dicto stamento regali, loco ac modo et forma solitis,
en dit stament lo promovedor ecclesiàstich, refferint com les guardes del General de
Aragó pretenen ý volen fer pagar dret de General de la roba que los deputats de Barcelona
envien a la present Cort ý obs de aquella, havien per ço pensat convindrie molt se tractàs
ab lo archebisbe de Çaragossa és açí en Cort, perquè ho manàs remediar. E lo dit stament
real delliberà se exequutàs la delliberatió que ja en dies passats ere estada feta per los tres
staments, de què
quexes fan los officials del General de Aragó als qui aporten ý trauhen robes ý provisions
de Cathalunya en Aragó, a la qual deliberacio adheriren los altres staments, los quals
tots elegiren sos embaxadors per fer dita embaxada, que són los següents, ço és:
Ecclesiàstics: lo reverent don Agostí Gallart, abat de Gerri; micer Onoffre Pau
Cellers, canonge e syndich de la Seu de Barcelona.
Militars: don Berenguer de Paguera; mossèn Jaume Salbà.
Stament real: mossèn Joan Montorner, syndich de Tortosa; mossèn Grau Mascaró,
syndich de Vilafrancha de Panadès.
E tornats de dita embaxada, refferiren los del bras real com havien feta aquella als
quatre braços de Aragó ý per ser-los estat refferit que mirarien ý tractarien lo fahedor
per a què no
havie en lo bras militar per la crida del desaforament ere estada feta en la present
vila, no
Dimars, hà trenta de juliol mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch.
Convocat ý congregat lo dit stament real en lo loch, modo ý forma acostumats, lo dit
stament, hà causa de dit dissentiment ere en lo bras militar no
negossis en dit stament en tot lo dia.
Dimecres, a trenta_hú ý darrer de juliol any present mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch.
Lo dit stament real se congregà en lo lloch acostumat, ý hà causa de dit discentiment
no
lo dit stament que per via de pensament se deduesque ý tracte ab los staments ecclesiàstich
ý militar que appar convindrie molt fer embaxada hà sa magestat suplicant-lo
mane fer revocar la dita crida dels desafueros publicada per los jurats de dita vila.
quingentesimo octuagesimo quinto.
fan los arrendadors del General de Aragó]
Convocat ý congregat lo dit stament real en lo lloch, modo ý forma acostumats, vingué
dins dit stament una embaxada dels quatre staments dels aragonesos, ço és dos del stament
ecclesiàstich, altres dos del stament dels nobles, e dos del stament dels cavallers o infansons,
e altres dos del stament real o de universitats de dit regne, ab dos massers, portant dues masses
grans de argent deurades, vestits de dues cotes de grana, ý entrats en dit stament se assentaren
tant dessà com dellà, a mà dreta ý squerra del president del bras real, deduhint ý refferint
ab dita embaxada resposta a la que per part dels tres brassos de Cathalunya, a vint_ý_nou
del passat, los ere estada feta, hà causa dels molts agravis feyen los arrendadors del General
de Aragó als cathalans venien a les presents Corts, deduhint en effecte lo quant desijaven los
aragonesos tenir ý mantenir tota correspondèntia ab los cathalans, ý lo quant los pesave
haguessen tinguda occasió de quexar-se dels arrendadors del General de Aragó. E que segons
los fueros del Regne ý acte de l'arrendament dels drets del dit General, estaven no quals ells
hagueren volgut per correspondre a la voluntat tenen de complaure als de Cathalunya, per a
què se continuàs tota pau ý concòrdia ere sempre estada ý és entre estos regnes, que per
millor posar ý assentar aquella havien pensat serie bé se elegissen persones de un regne
ý altre per a què poguessen apuntar ý trassar algun bon orde, concòrdia ý assiento,
per a què no
deduhint ab molt compliment que com en lo Regne de Aragó no y hagués de què pogués
smenar los danys serien estats fets als cathalans, que los particulars de llurs béns ho pagarien,
mostrant dit Regne tenir molt gran voluntat de complaure en tot lo que puga al present
Principat. E per lo magnífich president de dit bras real los fonch respost se
la bona voluntat mostraven tenir ab Cathalunya, com sempre ere estat acostumat fer per llurs
predecessors e acabats dits rahonaments se
present stament real, ere ja estada segons entengué en los staments ecclesiàstich ý militar.
Michaelem Joannes Cellers, notarium Barcinone et scribam pre et infrascriptum, fuit
lecta quedam preconitzacio inferius incerta, que his diebus proxime elapsis ex ordine et
ex parte juratorum et Consilii presentis ville Montissoni fuit publicata, cuius causa per
stamentum militare (ut supra dictum est) fuit appositum discentimentum omnibus actis
presentis Curie, et per stamenta etiam Aragonum ut intellexerunt fuerunt apposita etiam
diversa discentimenta occasione eiusdem preconitzationis, cuius tenor talis est:
Preconitzatio juratorum et Consilii ville Montissoni.
In Dei nomine. Sea a todos manifiesto que nosotros Andrés Gallent, Philippe
Serra y Miguel Avisanda, jurados de la villa de Monçón, Pedro Vallabriga, Gaspar
Ocena, Hierónymo Sienda, Hierónymo de Luna y Francisco Raymat, vezinos de la dicha
villa, etc., con el dicho poder y en nombre del dicho Consejo General y de los singulares
de aquella, fazemos y attorgamos los presentes statutos, cotos y ordinationes criminales
infrascriptos, et todas y cada unas cosas en ellos contenidas y expressada assí y
según de la forma y manera que debaxo se contiene. Et assí, attendientes quán grande
y accepto sea al servicio que se haze ha Dios en la punición y castigo de los delictos
y excessos, y quánto interesse y provecho sea de la república que los tales delictos
queden impunidos, y como muchas vezes acaesca que con guardar el orden por fuero
introduzido en los processos que se han de actitar contra los delinqüentes y criminosos,
y guardar los privilegios y libertades de presente Re[i]no, los delictos y excessos dignos
de mucha correctión y castigo queden impunidos, de la qual se sigue una pululatión
y augmento de malechores, como sea verdad que la facilitat de la venia y remissión de
los excessos sea la verdadera madre de aquellas; lo qual bien considerado, queriendo
proveher en lo passado y prevenir en lo venidero, procedemos a statuhir y ordenar y stablecir
los statutos infrascriptos y siguientes:
Primeramente, statuimos y ordenamos que contra qualesquiera persona, de qualquiera
ley, stado o condición sea, que en la dicha villa de Monçón o en los términos de
aquella, o en otros qualesquiera lugares y términos, assí sitiados dentro del presente
Reyno de Aragón como en otros qualesquiere reynos, principados, senyorías y tierras,
abrá perpetrado ho cometido, perpetrarà o cometerà los crímines y delictos
infrascriptos, o alguno d'ellos, ha saber es omicidio o omicidios voluntarios, y hacaso
acordado hurtos, robos y latrocinios, compatitiones, o abrà salteado caminos, y serán
hallados llevar públicamente o secreta scopetas, ballestas, archabussos, pistoletes o
otras semejantes armas paradas, armadas o para desarmar, por la dicha villa de
Monçón, o al circuhito de aquella, a çien passos de los muros de la dicha villa, assí de
día como de noche; et contra qualesquiera bandolero o bandoleros, delates o qualesquiera
otras personas vagamundos, ociosos y de mala vida y fama, que trobados serán
e se fallarán en la dicha villa de Monçón o dentro de los términos de aquella; e contra
aquellos que acogerán en sus casas los dichos bandoleros o delates y les empararán,
afavorecerán o darán consejo, favor y ajuda, para que estén en la dicha villa o en sus
términos; e contra aquellos que cometerán ensendios, raptos de persona libre, hurtarán
o consigo llevarán qualquiera muger por fuerça en qualquier manera, y si es para
conoscer o hazer conoscer carnalment, aunque sea voluntariamente el llevarlas, y contra
alcabuetos, alcabuetas, receptores y encubridores de hurtos; e contra aquel o aquellos
provicionalmente o ha trahición; et contra aquellos que darán o tomerán dineros para
matar, o ferir, o injuriar persona alguna, o damnificarle en sus bienes, y en
otros qualesquier delictos y crímines de qualquiera specie que sean, que dezir o scrivir
o imaginar se pueda; otrosí, contra qualquiera persona de qualquiera ley, stado o condición
que sea en los sobredichos delictos o qualquiera dellos, o abrá dado consejo
favor y ajuda en aquellos, consentirá en qualquier manera, o los tales delinqüentes o
alguno dellos encubrirá, receptará, favorecerá, o en la comissión y perpetración de
aquellos y de qualquiera dellos abrá consentido o consentirá en qualquiera manera
contra los sobredichos, y el otro y qualquiera dellos pueda y haja de esser procehido y
mandado proceher ha captión de tal persona o personas en fragancia; y pueda ser provehido
qualquiera appellidero por los dichos excessos y delictos arriba dichos y nombrados,
instante lo procurador de la dicha villa de Monçón, o en la parte de quien es o
será interesse, o de los dos conjunctamente o de partida, y esto sin administratión ne
informatión, sin cautión juratoria ni sin otra qualquiera solemnidad foral, no obstante
qualquiera forma de drecho quanto quiera privilegiada o inhibitión de aquella, evocatión
de qualquiera specie que sea, ahunque sea impetrada por vía de perroressentia, o
de otro qualquier empacho foral, a los quales beneficios, privilegios y solemnidades
forales, y otros qualesquiera que a los presentes statutos pudiessen enpachar, en los
dichos nombres expressamente renunciamos; proveyendo empero que las sententias
interlocutorias y diffinitivas, y otras qualesquiera, se hayan de fazer, proveher, pronunciar
y declarar y exequutar de et consejo, voto y parecer de las personas eletas,
abaxo nombradas, o de la mayor parte dellas. Otrosí, en dichos nombres, statuimos y
ordenamos que todos y qualesquiera officiales, que en virtut de los presentes statutos
prendieron algunos, que sean tenidos y obligados de hazer relatión al notario de la
causa dentro de tres horas de las tales captiones, ço pena de officiales delinqüentes en
su officio facientes contrafuero. Otrosí, en dichos nombres, statuhimos y ordenamos
quel dicho procurador de la dicha villa, o la parte de quien es o será interesse en qualquiera
dellos juntamente o partida, puedan dar la demanda criminal por qualquiera de
los delictos comprehendidos en el presente statuto, contra el delinqüente o delinqüentes
que serán presos, dentro tiempo de tres días contaderos del día de la captión adelante,
aunque en dicha demanda no se haga mentión del día, mes, año y lugar a donde y quando
de los dichos delictos abrán sido perpetrados, et sobre la tal demanda pueda esser
interrogado el preso o presos una y muchas vezes y quantas serán menester sea proveído
contra el tal preso o acusado inculpado de qualquiera de los dichos delictos, asta
sententia deffinitiva y exequutión de aquella, inclusive sumariamente, simple y de plano,
sin estrepitu ni figura de juhizio, con scriptura y sin ella, assí de día como de noche, assí
en día feriado como no feriado, en público o en secreto, y assí en la corte o lugar acostumbrado
de tener aquella, como en qualquier otra parte dentro en la villa de Monçón
y en sus términos; et pueda ser dada sententia deffinitiva de mutilatión de
miembro, muerte natural y otra qualquier pena corporal, destierro o de otra qualquier
género o specie que sea, contra qualquiera delinqüente y criminoso acusados e inculpados
dichos acusados et inculpados de los dichos delictos y qualquiera dellos no les aprovecha
en manera alguna, ni quanto a la captión ni ha otros qualesquiera actos, firma de
drecho, manifestación, evocatión, aunque sea de porressentia, guiatge, remissión ni
inhibitión alguna, ni en otro qualquier empacho foral; a los quales, en dicho nombre renunciamos,
proveyendo y declarando que todas las sententias assí interl[oc]utorias
como diffinitivas y otra qualquiere cosa que en virtut de los presentes statutos se pronunciare
y declare, aya de esser consejo, voto y parecer de las dichas personas electas
abaxo nombradas, o de la major parte dellas; y lo que aquellos declararen no se pueda
empachar, differir, retratar ni suspender en manera alguna por vía de appellación, ni
firma de drecho, ni otro remedio alguno, quanto quiera privilegiado. Otrosí, en dichos
nombres, statuimos y ordenamos que para acutar a los criminosos e inculpados de los
dichos delictos conprehendidos en los dichos statutos desús expressados, sea parte
legíttima el procurador de la dicha villa de Monçón, ensemble con la parte interesada
o sin ella; e quel dicho acusado de qualquiera de los dichos delictos pueda esser sacado
de qualquiera lugar, quanto quiera privilegiado et que contra los dichos acusados
de los delictos conprehendidos en los presentes statutos, y qualquiera dellos,
pueda ser procedido ha promulgatión y pronuntiatión de sententia diffinitiva, absolutoria
como condemnatoria, y imposición de qualquiera pena corporal, assí de motilación
de miembro o miembros, o de açotes, de exilio perpetuo o temporal, o de muerte natural,
o de otra qualquiera pena, quanto quiera que sea maior o menor, de qualquiera
género o specie que sea; y mandado proveher ha exequutión de aquella, con consejo,
voto y parecer de las dichas personas electas abaxo nombradas, o de la major parte
dellas, y esto por sólo fama, presumptiones o indicios, o conjecturas, o por hun solo testimonio;
en las quales presumptiones, indicios, conjecturas y provanças, qualesquier
delictos conprehendidos en los presentes statutos, ordenamos sean admitidos ha fazer
testimonio todos y qualesquier vezinos de la dicha villa de Monçón y de otros qualesquiera
lugares y partes de qualquiera ley, stado o condición sean, assí hombres como
mugeres, que las tales probanças, indicios, presumptiones y conjecturas sean arbitrarios,
conforme al voto y parecer de las dichas personas electas abaxo nombradas o de
la major parte dellas, las quales ayan de assignar y assignen a las partes litigantes los
términos y digationes de los processos, assí quanto a l'acusante como para el reo, y assí
en la demanda o anyadir ad aquella, com en la deffención y hazer sus provanças ordinarias
y necessarias, como para qualquiera otra cosa ocorriente en los dichos
processos; proveyendo que la demanda criminal pueda ser dada al preso y captionado
por virtut de los statutos comprehendidos en los presentes statutos dentro de tres días
contaderos del día de la captión adelante, y en el processo de ausencia del día que
reportará la citación y el acusado será reputado contumaz. Otrosí, en dichos nombres,
statuimos y ordenamos que si fechos o cometidos algunos de los dichos delictos conprehendidos
en los presentes statutos los delinqüentes se fueran o se absentarán de la
dicha villa y términos della, en tal modo y manera que no pueda esser procedido ha captión
parte interessada, conjunctamente o de partida, con consejo, voto y parecer de las
dichas personas eletas o de la mayor parte dellas, pueda esser mandado que dentro
cierto tiempo comparescan; y no compareciendo, se les haia de fazer processo de absentia,
y juxta serie y tenor de los presentes statutos, asta sententia deffinitiva y exequutión
de aquella, abreviando o alargando los términos justa a l'arbitrio, voto y parecer de las
dichas personas electas, o de la major parte dellas. Otrosí, attendientes que por los presentes
statutos se da nueva orden y stilo en los processos que se han de hazer contra los
delinquentes y cometientes algunos de los dichos delictos conprehendidos en los presentes
statutos, y como la larguesa y dilatión por fuero stablecida en los tales processos
sea mucho emparo y protectión de los males echores, por tanto, para quitar toda
la duda y materia de altercatión contra los presentes statutos, en dichos nombres renunciamos
a los fueros del presente Reyno de Aragón editos y ordenados sobre lo criminal;
los quales queremos haver y havemos por inciertos y expressados, assí en la forma de
proveher y pronunciar como en otra qualquier cosa, reservando empero facultat y poder
a la dicha villa de Monçón y al procurador strito de la universidad de ella de poder acusar
y hazer parte foralmente, como si los presentes statutos no fuessen echos.
Et queremos que los presentes statutos puedan ser revocados y anullados, y todo el
effecto dellos suspendido y derogado, siempre, cada y quando a los dichos jurado y
Consejo de la dicha villa de Monçón parecerá, excepto empero que en el processo y causa
inchoado o començado sta se prossiga ha devida exequutión, no obstante la tal revocatión,
para dicho negocio y caso tan solamente. Otrosí, en los dichos nombres, statuimos
y ordenamos y con tenor de los presentes statutos, cotas y ordinationes elegimos, nombramos
y deputamos en consejeros y personas electas para en todas y cada unas sententias,
assí interlocutorias como diffinitivas, que en virtut de los presentes statutos se ubieren
o abrán de pronuntiar, dicidir y determinar, ha saber es, a los muy magníficos jurados
de la dicha villa de Monçón nuebos y viejos, que oy son o por tiempo serán, ha saber
es, los jurados nuebos que usan de officio de jurados y los jurados biejos que próxima
y ultimadamente abrán dexadas las xias; de consejo de los quales, o de la major
parte dellos, se haja de pronunciar, proveher y exequutar dicha sententia o sententias,
assí interlocutorias como deffinitivas, que en virtut de los dichos y presentes statutos se
habrán de pronunciar y promulgar; proveyendo empero que en caso que las dichas personas
electas fuessen en voto y pareceres higuales en el haver de aconsejar, en el dicho
caso de paridad tenga voto el presidente en la Real Audiencia, estando en la presente villa
o, fuera, juez ordinario della, para pronunciar en dichas causas de voto higuales e paridad
de la forma que le parecerá, a la determinación de los más votos se haja de pronunciar;
ex quibus etc. Testes, Pasqual Garcia y Joan Calvo, Montissoni habitatores.
Die sabbati, tercia mensis augusti anno predicto a nativitate Domini millesimo quingentesimo
octuagesimo quinto.
havie en lo stament militar no fou procehit ni feren ninguns negossis en tot lo dia.
vingué en dit stament micer don Loys de Paguera, doctor del Real Consell Criminal del
Principat de Cathalunya, dient ý deduhint com ell venie tramès en dit stament per orde
dels tractadors de sa magestat per a dir ý notifficar-los com los jurats d'esta vila havien
ja revocada la crida que, pochs dies ha, per ells o per orde llur ere estada feta ý publicada
en la present vila, desaforant ab aquella los poblats ý habitants en dita vila, ý que,
pus a causa de la dita crida estava parada la Cort, los encarregava molt volguesen passar
avant en los negossis de la Cort.
E immediatament, vingué lo promovedor del bras militar, refferint com en lo dit stament
se ere llevat lo discentiment, pus la crida dels desafueros és estada ja revocada;
e de continent aprés, vingué lo promovedor ecclesiàstich refferint lo mateix, encarregant
per part de dit stament se passàs avant en lo negoci de la present Cort. E lo dit stament,
en totes les susdites coses, desijant molt saber la forma com ý de quina manera ere estada
feta la dita revocatió de dita crida, féu deliberatió que se envie lo promovedor del present
stament als braços ecclesiàstich ý militar, per saber la forma ý modo se ha tingut en
la revocació de dita crida, ý se
la forma de dita revocació, sien anats los habilitadors hà continuar la habilitació. E tornat
dit promovedor, refferí que en lo bras ecclesiàstich li havien respost dient
que lo que don Luys de Paguera los havie dit ý refferit, lo que ells havien fet continuar
en lo procés, ý per haver llevat los militars lur discentiment restaven saneats ab això. E
que en lo estament militar li ere estat respost que ells tractarien en lur stament lo que
per ell dit promovedor del bras real los ere estat refferit.
E poch aprés, entrà en dit stament lo magnífich mossèn Joan Setantí, donzell en Barcelona
domiciliat, deduhint ý refferint de paraula alguns pretesos agravis li són estats fets per
los deputats ý officials de la Deputatió, largament deduhits en la supplicació per ell presentada
en dit stament, la qual fonch legida per lo notari de dit stament, ý és del tenor seguent:
Molt il·lustres, reverendíssims, il·lustres ý molt reverents senyors.
Francesh de Setantí morí en lo setembre de l'any mil sinch_cents setanta ý la senyora
Hierònyma, muller sua, en virtut de la Constitutió
dot que li aportà en contemplació de matrimoni ý lo creix que li stipulà en aquell,
restà ab la tenuta de la casa ý béns de dit Francesch de Setantí, son marit, fins hà tant
que fos liquidat lo que ella hi tenia ý la haguessen realment ý de fet pagada. Ý dita
senyora morí en lo octubre de mil sinch_cents setanta_dos, ý Juan de Setantí, fill ý
hereu de dita senyora Hierònyma Setantí, en virtut de la Constitutió feta en les Corts
de l'any mil sinch_cents sexanta_quatre ý altres, succehí en la mateixa tenuta
que dita sa mare tenia en la heretat de dit son marit, per lo dot ý creix que dita sa mare
hi tenia ý càrrechs de la heretat que havia pagats, com per altres crèdits privilegiats ý
millores que dit Joan de Setantí havie fetes. Ý sens estar dita Hierònyma de Setantí,
ni dit Joan de Setantí obligats en cosa alguna al General de Cathalunya, per algunes
obligations fetes per dit Francesch de Setantí, marit ý pare respective de la dita senyora
Hierònyma de Setantí ý Juan de Setantí son fill, del qual son pare no sols ere tercer
possehidor, però encara segon successor, sense citar al ditJoan de Setantí, com
per Constitutions de Cathalunya està disposat, als dotze de agost mil sinch_cents
setanta_tres anaren los officials del General a la casa ý béns que dit Juan de Setantí,
per dits títols, possehia, ý aquells inventariaren ý realment ý de fet li veneren tres proprietats,
ý los mobles, ý finalment lo espoliaren, contrafent a les dites Constitucions
ý tota justícia. Ý açò per pura malícia dels tunch deputats ý assessors, per col·lusió
feta entre ells ý les persones ý conpanys del dit Juan de Setantí, los quals tenen la
major part dels diners de les bolles, ý açò se llançà de veure clar, pus podent exequutar
als dits porcioners ý companys que estaven obligats cors a cors hí
sens rèplica alguna, los dexaren ý anaren hà exequutar al dit Joan de Setantí, que
en res no estaven ell ni sa mare obligats al General; hí l'han exequutat en molts milanars
més del que podien, enchara que tots los béns líberament fossen estats
del dit son pare ý aquell visquera; ý en lo discurs de la dita execució se són fets al dit
Juan de Setantí innumerables agravis ý donats grans danys al General ý al dit Juan de
Setantí, ý en particular ne dirà ací un ab lo qual se entendrà quals són los altres; ý és
que, en lo principi de l'any mil sinch_cents setanta_vuyt, estant dit Juan de Setantí en
la cort, anaren los officials del General a la torra que dit Joan de Setantí leshores possehia
en lo territori de Sancta Coloma de Gramanet, ý li veneren més de vuytanta
càrregues de vi que allí tenia, ý molt forment, ordi ý civada, tot lo qual no podia en
res deure al General, pus dit Juan de Setantí ho havia conreat ý cullit ab sos diners, ý
també veneren tots los mobles que allí hi havia, que eren molts; de tot lo qual, ni
diners resultants de dites coses venudes, ni los inventaris, ni vendes en procés, ni en
l'altra part alguna no se
tingueren secrestades les proprietats, que los officials del General se
fruyts a ses cases, ý dit Juan de Setantí ý ses germanes patien fam ý molts treballs. Ý
tot açò que açí se reffereix consta en procés, ab molts testimonis; ý així perquè no
descobren tant grans maldats ý latrocinis, molts officials del General interessats en
açò, o per ells o per sos amichs, procuren ab totes ses forces e indirectes possibles a
que esta causa may se façe, ý també procuren lo mateix mossèn Miquel Bastida ý
altres que són porcioners ý conpanys ab lo pare de dit Juan de Setantí, puix
entretenen la paga de què deuen, dient que quant serà feta la causa de dit Juan de
Setantí se veurà cadahú lo que deurà ý per altra part, ab totes les cavil·lacions possibles
ý sinistres informacions ý ab tots los indirectes que
de fer la causa immortal, per a què may acabe de venir lo dia que ells haien de pagar
lo que deuen; ý consta en procés que dit Bastida ý altres són porcioners ab los actes
de les capitulacions entre los companys, ý que tenen diners de les bolles per confessió
de dit Bastida ý altres, ý firma de ses mans. Per ço ý perquè del resultant de la
declaratió de dita causa se entendrà lo molt que importe posar remey en algunes coses
del General en la forma de la justícia que se és aportada tant desigual, ý attès que dit
Juan de Setantí ha patits tants danys e interessos, per haver tants anys que li tenen
presa sa hazienda ý los danys irreparables que cada dia ne reb, en allargar-li que no
façe justícia en sa causa; ý attès que està en tèrmens que dins quinze dies pot ser concluhida,
puix lo procurador del General, que és ab qui dit Juan de Setantí litiga, ha
demanat sentèntia ý dispedició de la causa des de tres de abril mil sinch_cents vuytanta_ý_dos
ençà, que ha tres anys ý tres mesos; ý attès que, no obstant que dit mossèn
Bastida ý altres no estan admesos en la causa, sinó que als quatre de setembre mil
sinch_cents vuytanta_hú (no embargant que aquest article està remès a la deffinitiva),
han articulat ý donat los testimonis que
Oliba, micer Claris ý micer Mir, a qui està comesa la causa, han tingut cada
hú lo procés en sa casa molts mesos, ý aprés se juntaren tot un estiu, ý finalment estan
tant instruhits en la causa que dins quinze dies la poden spedir, no donant loch a
cavil·lacions de les parts; ý attès que esta és la occasió en què los agraviats han de ser
desagraviats, ý hun dels que han fet hà dit Setantí és haver allargat tant la declaratió de
sa justícia. Per ço ý altrament, dit Juan de Setantí supplica hà vostres senyories ý mercès
li façen mercè de manar als deputats que, encontinent, manen als dits assessors, ab
penes, que cadal dia se junten ý que repel·lides totes cavil·lacions ý diffugis facen justícia
ý despedescan dita causa, dins quinse dies o lo termini que a vostres senyories ý
mercès los apparega, que demés de ser a rahó tant conforme, lo dit Joan de Setantí ne
rebrà molt singular gràcia ý mercè.
causa pròpria.
stamento ecclesiastico, et fuit decretum,
la supplicació, ab les quals se
a qui està comesa esta causa, sots les penes hà ells ben vistes, que dins un mes aprés
de la presentació de dites letres la facen expedir.
Joannes Babtista Mullola, notarius.
Fuit lecta in stamento militari per me, Joannem Sala, notarium publicum
Barcinone et presentis stamenti scribam, proxime dictis die et anno. Et fuit decretum
ut in brachio seu stamento ecclesiastico fuit decretum et provisum. Scriba Joannes
Sala, notarius publicus Barcinone et stamenti militaris.
Dicta die quinta mensis augustis millesimo quingentesimo octuagesimo quinto
fuit lecta in stamento regali et ibi provisum idem quod in aliis, servatis tamen
Constitutionibus. Cellers, notarius Barcinone et dicti stamenti scriba.
part de aquell que per dar forma ý principi a la resposta han tornada los aragonesos als
tres staments, ab lo qual deduhiren se elegissen persones per a tractar la forma se porie
tenir en reparar los agravis fan les guardes del General de Aragó als cathalans ý als qui
venen a la present Cort, ý que per dar principi hà dit tracte lo stament ecclesiàstich havie
elegits: lo reverent don Anton Gallart, abat de Gerri; micer Onoffre Pau Cellers, canonge
ý síndich de la seu de Barcelona.
E lo dit stament real, per quant per part del stament militar los és stat deduhit,
adherie ab lo present stament en què
la crida dels desaforaments, ý que per absèntia del baró de Eril, hú dels habilitadors
del bras militar, ere estat anomenat surrogat don Berenguer de Peguera, al qual
no havien rebut lo sagrament ý homenatge acostumat, advertint serie bé ne advertissen
los habilitadors; deliberà per ço dit stament que los habilitadors del present bras anassen
hà continuar la habilitació, pus dita crida ere estada revocada. E per sanear-se millor lo
present bras la forma ý modo se ha tingut en fer la dita revocatió, deliberà per ço que lo
promovedor del present stament se informe ý sàpie la forma se ha tinguda en la revocatió
de dita crida, ý d'ella trague còpia, ý que en lo entretant los habilitadors passen avant.
hú dels syndichs de Barcelona, dix posave, com de fet posà, son discentiment hà que
no
a la supplicatió presentada lo dia present per mossèn Joan de Setantí, donzell en
Barcelona domiciliat, protestant de nul·litat de actes;
Genis, portarius, et Salvator Mir, notarius.
de tenir en què no
del General de Aragó als habitants de Cathalunya, ý per a què lo que tractaran ý apuntaran
ho refferesquen al present stament, foren elegits ý anomenats: mossèn Joan
Montornès, syndich de Tortosa; mossèn Grau Mascaró, syndich de Vilafrancha de
Panadès. E per lo stament militar, segons relació de son promovedor, foren elegits: don
Noffre de Alentorn, senyor de Çeró; mossèn Hierònym Sorribes.
E aprés, lo magnífich mossèn Miquel Bastida, ciutedà de Barcelona, presentà en dit
stament una supplicatió, la qual per mi, dit notari ý scrivà del stament real, fonch legida
en aquell, la qual és del tenor següent:
Reverendíssims, il·lustres ý molt magnífichs senyors.
Per part de Miquel Bastida fou presentada una supplicació a quatre de juliol
proppassat hà vostres senyories ý mercès, deduhint en effecte com los senyors
deputats del General de Cathalunya, aprés de ser partit dit Miquel Bastida de la ciutat
de Barcelona per a assistir en las presents Corts com hà syndich de la ciutat de
Barcelona, revocaren unes commissions fetes als magnífichs micer Exerrat ý micer
Calvó, en lloch dels magnífichs micer Oliba ý micer Claris, per ser lo hú promogut
en lo Real Consell Criminal, que per la Constitutió o Capítol de Cort de les
Corts de mil sinch_cents sexanta_quatre, capítol tercer, disposa que ningun
doctor del Real Consell Criminal no puga entrevenir en causes civils, ý hà micer
Claris se trobà una supplicació, firmada de sa mà, que per altra Constitutió no pot
entrevenir en dita causa, ý per so no haver-se pogut fer lo que s'és fet de tornar hà
cometre dites causes als dits magnífichs micer Oliba ý micer Claris; ý en dita supplicació
fou decretada dit dia en lo stament ecclesiàstich, a la qual se reffer, ý donà
en sa pròpria forma perquè sie legida, ý ab les decretations fetes per tots los staments
demanant fos introduhida dita causa en les presents Corts, com per lo present
original aparia que donà ý supplicà sie legida, ý ab les decretations en ella contengudes;
ý com li sia vingut a notícia que mossèn Joan de Setantí haje donada una
supplicatió lo dia present a vostres senyories ý mercès, deduhint de agravis diu li
són estats fets en la execució feta per lo General, e com los senyors deputats de
Cathalunya en la execució dels béns que foren de mossèn Francesch Setantí, son
pare, ý del discurs de aquella, ý de quexas particulars dels officials de la Deputació,
ý com per dita causa hi haje quexas particulars dels diputats de dit General hà sa
magestat fetes, ý embaxada feta hà sa magestat per dit negossi, per haver appel·lat
dit Setantí devant lo loctinent general que leshores ere ý hà son Real Consell, ý
sobre de açò haver hagut hà gastar molts diners dit General en dita embaxada, ý en
molts consells que sobre de açò ha hagut ajustar en concistori, axí de doctors
del Real Consell Civil com de altres advocats, ý se sien fets per dit Setantí
molts enantaments contra la jurisdictió de dit General, ý en gran dany ý vilipendi
de aquella; ý és cert que paguétant la persuasió de Setantí a que los béns de dit
Francesch Setantí no
no
lo senyor de Sanct Jordi, que y ere interessat, ý mossèn Miquel d'Oms, ý axí les
lliuraren, levaren de l'encant ý lo vespre abans, hisqueren desà fins per Barcelona,
desafiant a qualsevulla qui digués en dites proprietats, que fou forsat als dits senyors de
Sanct Jordi ý Miquel d'Homs, qui estaven en dita, lliurar-les; ý de què feren certa
enquesta contra dit mossen Setantí los dits senyors deputats, hí
ahont estigué alguns dies; ý perquè en dites proprietats no y havie lo que valien, mirant
los senyors deputats de aprofitar les dites proprietats, volgueren que se
valien justament, ý així dit senyor de Sanct Jordi, mossèn Miquel d'Oms ý mossèn Joan
Saurí prometeren als senyors deputats ab una supplicatió de donar-los nou mília lliures
de la casa del carrer de Moncada, ý de dues torres ý de totes les terres tingués dit quòndam
mossèn Francesch Setantí, ý franques de luïsme; ý axí foren liurades per los corredors
de dit General en lo encant públich als dits senyors de Sanct Jordi, Homs, Saurí ý
Miquel Bastida. Ý són estats deposats lo preu de dites proprietats en la Taula de la ciutat,
dites ý scrites als senyors diputats, sens solta imo líberament. Ý aprés, en lo
discurs de dita exequutió ý dels mobles, ha intentats sempre dit Setantí molts actes
prejudicials a la Generalitat, fins a voler procehir contra officials del General en casos
no permesos ý contra tota justícia, de hont fou forsat als senyors deputats fer declarar
en dita causa de executió als assessors; ý declarà lo magnífich micer Sunyer, leshores
assessor, de la qual declaració en causa de appel·lació se litigà devant los senyors diputats
per tres assessors, conforme als Capítols de Cort, ý trobaren que la appel·lació presentada
per part de Setantí està ab certa forma, ý no conforme dits Capítols, ý en les
decretacions de dites appel·lations no
feren, ý per ser contra Capítols no prevalgueren; ý com dita causa no y fossen estats cridats
ninguns dels interessats en dita sentèntia, se intimà hà alguns de les fermances, ý
axí són les fermances vuy en primera instàntia, ý aderint a la appel·lació feta per lo procurador
fiscal del General; ý sia veritat que en dita supplicatió donada per dit Setantí
calle la veritat ý diu moltes coses dels officials del General que, quant s'í metrà les
mans, se trobaran quisà al contrari del que
interès del General, tant públich ý tant important, ý de part, haien provehit se despedesca
la causa dins un mes, ý per interès suspect és ý tant que
perquè havent-hy interès de part, les provisions de les coses devall dels mèrits
de la causa no
que són stimats los mobles per estimadors posats per micer Claris, sabent-ho sols
Setantí ý no la altra part, de ont ne redunda molt gran dany al Jeneral ý a les fermanses,
ý també elegint calculador sols ab sabuda de dit Setantí; ý lo pijor de tot és que lo instar
la causa és per què lo procés per part del General no està instruhit ni en punt que
puga fer sentèntia, que no sia feta una visita en la torra de dit Setantí de Sancta Coloma,
que ab dos testimonis de mànega ha volgut provar que les millores per ell dit Setantí
fetes valien sis_centes lliures, ý és cert no
que ha rebut de diners de la bolla de Perpinyà la senyora Hierònyma Setantí ý dit
mossèn Juan Setanti; mare ý fill, més de dos mília ý sinch_centes liures, ý altres partides
ý coses que impòrtan més de sinch mília liures; ý axí la detentió que s'és feta de
dita causa no és estada sinó per culpa de dit Setantí, segons en lo procés se veurà, ha
usat de grandíssimes manyes ý cavil·lacions ý ha procurat en tot lo que ha pogut en
levar la jurisdictió als diputats ý a la present Cort, com clarament consta en lo mateix
procés, ý per altra part la causa no estigués en tèrmens de poder-se declarar, ý la precipitació
sie madrastra de la justícia per ço, dit Miquel Bastida supplique a vostres senyories
ý mercès sien servits manar fer portar lo procés en la present Cort, per què
facen regonèxer als advocats e o persones que maneran, per a què facen relatió
de les pretensions de les parts, ý del present en qu'està dit procés, ý vist aquell puguen
millor determinar lo que sia de justícia; ý entretant manar hà dits deputats no passen
avant en dita causa, majorment patint los assessors los deffectes que estan deduhits, ý
en assò dit Bastida no demane cosa nova, ans bé moltes ý diverses Corts usada, ý particularment
en les últimes Corts de mil sinch_cents sexanta_quatre en les causes de Jordi
Boffill ý altres, ý fent-se lo contrari serà denegar-li la justícia ý donar loch a contrafactió
de Constitutions ý Capítols de Cort; lo offici de vostres senyories benignament
implorant
acostume en lo decretar de les supplications, les quals se acostumen legir ý decretar primer
en lo stament ecclesiàstich, aprés en lo militar, ultimadament en lo real, féu per ço
deliberació que la dita supplicació del dit mossèn Bastida sie primer legida ý decretada
en los altros braços ecclesiàstich ý militar, o que sien amostrats altres exemplars de com
se ha costumat de decretar supplications algunes primer en lo real que en los altros braços.
E per dar rahó als altros staments que havien deduhit ý refferit per dits promovedors,
ço és lo ecclesiàstich que ningú que degués al General no pogués tenir ningú
offici o càrrech en los staments, ý lo militar que per ser cosa nova no aderien ab lo ecclesiàstich,
deliberà lo dit stament real que
ell, ý que per so anassen los promovedors als habilitadors que se
per la surrogatió de don Berenguer de Paguera.
E immediatament, lo dit stament, desijant tenir lloch cert en lo qual se puguen juntar
los advocats dels braços ý les persones seran eletes per dits negossis se
aderint en açò ab los altros braços, deliberà que sie cercat ý trobat algun loch còmmodo
dins la present yglésia e fora o prop de aquella per a dit effecte, ý que mossèn Pau
Ciurana, regent los comptes del General, ne tinga particular ànsia ý cuydado.
si convindrie o no anassen los tres promovedors als habilitadors per a dir-los com en
loch ý durant la absència del baró de Eril, hú dels habilitadors militars, era estat elegit
don Berenguer de Paguera, deliberà lo dit stament que no convenie que anassen sinó sols
lo promovedor militar. E aprés de haver-se en dit stament algun tant altercat
sobre lo deduhit en aquell per via de pensaments per lo bras ecclesiàstich de que ningú
que degués al General pogués tenir algun offici o càrrech en la present Cort, deliberà lo
dit stament que en los officis o càrrechs que en la present Cort se havien de dar o cometre
per lo Redrés tocant al General no y puguen ésser elegits ni anomenats debitors
alguns de dit General, però als altros officis de la present Cort que no toquen lo Redrés
ý exections del dit General bé ý puguen ésser admesos.
E per quant entre Jaume Roldó, fuster, de una part, ý Joan Sangenís, qui per dit Roldó
serveix dit offici de porter, de part altra, són estades mogudes entre ells alguns debats ý
altercations, aprés de diversos tractes o col·loquis tinguts per lo dit stament, féu deliberació
que lo dit offici de porter sie llevat a
dit offici dit Sangenís, durant lo beneplàcit del present stament.
E més, fonch legida en dit stament una supplicatió presentada per Marsià Pejoan, pagès
de la vila de Alòs, demanant ser-li restituïdes set dozenes de forques de ventar blat li són
estades preses per lo deputat local de Balaguer, la qual suplicatió, juntament ab les lletres
per rahó de aquella despedides, seran avall en son lloch incertades en lo present procés.
micer Nicholau Frexanet, altre dels syndichs de la ciutat de Leyda, presentà en dit
stament una supplicatió contenint en effecte que per mort de mossèn Tarrós, ciutedà de
Leyda, lo qual estave enseculat hà oydor de comptes del General, li fos donat dit loch
vagave. E per quant en dit stament hi havie discentiment, axí de syndichs de Barcelona
com dels de Tortosa, per tant los dits syndichs, hà effecte de legir ý decretar o provehir
dita supplicatió, alsaren llur discentiment, presents los dits Joan Sangenís, porter, ý
Salvador Mir, notari. E legida la dita supplicatió ab les decretacions dels altros braços,
los quals fou provehit que fos fet lo que demanave dit micer Frexanet, lo dit stament
deliberà ý provehí lo mateix que en los dits altros braços, ço és, que sie fet com és demanat;
la qual supplicació, juntament ab les letras resultants de les decretacions de dita supplicació,
seran avall incertades en lo present procés.
E immediatament, Jaume Roldó, fuster, porter del dit stament, presentà en aquell una
supplicatió, la qual fou allí legida ý és del tenor seguent:
Il·lustres, molt magnífichs ý de molta providèntia senyors.
Hà notícia de Jaume Roldó, fuster, ha pervingut estar vostres magnificències ý
mercès mal informats acerca de la pretenció que té de què li ha de ésser
restituhit lo offici de porter de aquest bras real, puix se li
de voluntat ý ab consentiment exprés de tots vostres magnificèncias ý mercès lo encomenà
han en Joan Genís, attento lo impediment ý estorb que al dit Roldó li havie
sobrevingut per la mort de sa muller; ý com ara hajan recusat ý recusen manar al dit
Joan Genís que dexàs vàcua ý expedida la possessió acomenada del dit offici de porter
que per ell té, per haver informat molt mal, fals ý contra tota veritat, dient ý
al·legant que superabundantment, en son propri ús convertia lo dit supplicant sinch
sous per cada ampolla de tinta, com sie la veritat en contrari, per quant se offereix
prompte a provar devant vostres magnificèncias ý mercès que l'ampolla li costava tot
ço ý quant ell té assentat en sos comptes, comptant a rahó de un real per cada una lliura
de tinta al principi, ý aprés, trobant que la donaven en altra a raó de setze diners
per cada lliura, se mudà a comprar-la de hont la trobave més barato, en lo que afforrà
en profit del General sinch sous per cada ampolla de tinta, ý així lo y digué al dit Joan
Genís, que quant se offerís haver de comprar tinta, que la compràs de allí hont le y
donaven més barato, ý no de la altra part; ý també per quant ha al·legat ý deduhit falsament
mil fictions ý maldats de imaginaris pactes ý contractes, com sia veritat que
entre los dos no y ha hagut tracte ni contracte algú, sinó sola la comanda que ab licència
li féu ab acte, la qual no haguera feta sinó ab lo dit exprés consentiment,
ni trobarà la adversant persona que ab veritat, mijensant jurament, tal cosa advere; ý
com no sia just que tant en notable dany de la honra del dit Roldó pretenga lo dit Joan
Genís restar-se ab la possessió de dit offici de porter, suplique per tant a vostres magnificències
ý mercès sia de son servey manar revocar e o en millor commutar la dita
declaració per vostres magnificèncias ý mercès donada, manant-li al dit Genís restituhir
ý dexar vàcua ý expedida la dita possessió del dit offici, attento que se li
hà ell fet mercè, ý per sa desgràtia ý legíttima occupació le y havia hagut de comenar
al dit Genís, ý no és de rahó que se
informacions, com axí sie conforme a dret ý justícia, lo que supplica; ý lo offici,
etc.
E legida ý entesa dita supplicació, lo dit stament féu deliberació e provisió que sie
comès als advocats de dit stament, per a què regoneguen lo contengut en dita supplicació
ý refferescan en lo present stament lo que pot ý deu fer ý provehir acerca lo contengut
en aquella, ý que hoien los advocats a les parts en lo que dir ý deduhir volran, perquè
aprés dit stament millor puga deliberar lo faedor.
Francesch Arcís, syndich de Besalú, Baldrich Rabollet, syndich de Vilafrancha de
Conflent, Martí Pallarès, syndich de Talarn, ý Joan Cocurull, syndich del Voló, posaren
quiscú d'ells lur discentiment a tots ý qualsevol actes de gràcia fahedors en lo present
stament, protestant de nul·litat de aquells, requerint al notari del dit bras ne continuàs
lo present acte, presents per testimonis Joan Sangenís, porter, ý Salvador Mir,
notari.
quinto.
Convocato et congregato iam dicto stamento, loco et forma solitis, honorabilis
Antonius Jolit, syndicus ville Perpinyani, qui iam comparuerit in dicto stamento die lune
proxime elapsa qua computabatur quinta currentis, et magnificus Gaspar Monserrat,
utriusque juris doctor, et Babtista Bordoll, civis sindici civitatis Balagarii, qui comparuerunt
die presenti in dicto stamento, missi per dictam civitatem in locum aliorum duorum
syndicorum qui ab hach Curia reversi fuerunt a dicta civitate Balagarii, legittimis
et justis causis infirmitatis videlicet et aliis, ut dixerunt, jurarunt iam dicti syndici et
eorum prestiterunt juramentum in manu et posse notarii pre et infrascripti iuxta formam
et seriem ac tenorem juramenti per alios consindicos dicti stamenti prestiti.
Et ex post, honorabilis Joannes Montornès, alter ex syndicis civitatis Dertuse, retulit
in dicto stamento,
auctèntica ý fefahent de la revocatió és estada feta dels actitats criminals o desafueros
fets ý publicats en la present vila de Monsó, ere estat ab mossèn Pedro Vallbriga,
notari ý habitant en la present vila de Monçó, en poder del qual la dita revocatió és estada
feta; ý li havie demanat còpia auctèntica de dita revocació ý que lo dit mossèn
Vallabriga, notari, li havia treta ý lliurada còpia de dita revocatió auctèntica fefahent, la
qual dit mossèn Montornès presentà al dit stament, en lo qual fonch legida ý per orde de
dit stament en sa pròpria figura és cosida per mi, dit notari scrivà, en lo present procés,
la qual és de tenor següent:
y Miguel Aviçanda, jurados de la villa de Monçón, Gaspar Orcau, Jerónymo de Luna,
Jerónymo Tiensa, Francisco Raymat y Pedro Vallabriga, vezinos de la dicha villa de
Monçón, procuradores legíttimos del Consejo general de dicha villa, constituhidos
con instrumento de poder eccho en la dicha villa de Monçón, a veinte un días del mes
de abril deste presente año mil quinientos ochenta y sinco, y por Pedro Vallabriga,
notario público infrascripto, recivido y testificado, havientes en aquel lleno ÿ bastante
poder para lo infrascripto hazer y otorgar, según que a mi, dicho Pedro
Vallabriga, notario infrascripto, por tenor del dicho instrumento legíttimamente
consta, attendido que nosotros, en virtut del dicho poder, a quinze dias del mes de
juliol próxime passado deste presente año, hizimos y otorgamos los statutos, cotos y
ordinaciones criminales contenidos y expressados en el instrumento público acerca
desto fecho, que fue fecho en la dicha villa de Monçón el dicho quinzeno día
del mes de julio próxime passado deste presente anyo mil quinientos ochenta y sinco,
y por mi, dicho Pedro Vallabriga, notario público infrascripto, la presente recivient,
testifficado. Et por quanto no consta dichos statutos, cotos y ordinationes haver scido
decretados por el senyor regente la real Cancellaría en el presente Reyno, por la
sacra, cathólica y real magestat del rey don Phelippe, nuestro senyor. Por tanto, en
los dichos nombres y con el dicho poder, en aquellas mejores vía, modo y forma que
de fuero, drecho et alias hazer lo podemos y debemos, revocamos, cassamos y anullamos,
y por revocados, cassados y anullados damos y havemos los dichos y susomencionados
se fechos, concedidos, ni otorgados fuessen; de las quales cosas y cada una della yo,
dicho e infrascripto notario, a requisición de los sobredichos, exhoneración de mi
officio, conservación del drecho de aquel de quien es o ser pueda interés en el sdevenidor,
hize y testiffiqué el presente acto e instrumento público, uno ÿ muchos y los
que menester serán. Fecho fue aquesto en la villa de Monçón, a quatro días del mes
de agosto de l'anyo contado del nascimiento de Nuestro Senyor Jesucristo de mil quinientos
ochenta sinco, et fueron ha ello presentes por testigos Juan Agullana, calcetero,
y Pierres Martí, corredores, habitantes en la dicha villa de Monçón. Sig+num
de mi, Pedro Vallabriga, habitante en la villa de Monçón e por auctoridad real por
toda la tierra y senyoría del rey nuestro senyor público notario, qui a los
sobredichos con dichos testigos presente fui et lo que de fuero screvir debía scriví et
cerré.
In Dei nomine. Sea a todos manifiesto que, llamado y ajustado el Consejo general
de los muy magníficos señores jurados, vezinos y habitadores de la villa de
Monçón, por mandamiento de los dichos y abaxo nombrados jurados, y por llamamiento
de Juan de Ribera, corredor público y jurado de la dicha villa, el qual en el
dicho Consejo ja llegado y congregado fizo fee y relación a mi, Pedro Vallabriga,
notario público, presentes los testigos infrascriptos, et de mandamiento de dichos
jurados, y por libramiento de albaranes y en la forma acostumbrada, con pregón
público haver llamado el dicho Consejo general para la hora y lugar presentes e insfracriptos,
et juntado el dicho Consejo general en la sala maior de las casas de la
dicha villa, en donde otras vezes el dicho Consejo general para hazer y otorgar semejantes
actos y cosas como las infrascriptas se es acostumbrado y acostumbra llegar
y congregar. Et assí juntado, intervenimos los siguientes: primo Andres Gallén,
Felippe Serra y Miguel Avicenda, jurados; Lorenço Bernat, Ramón Juan Germanel,
Martín Escolano, Gaspar Orcau, Joan Uguet, Jerónymo de Luna, Jerónymo Tienda,
Pasqual de Castro, Andrés Bernat, Francisco Sabater, Francisco Raymar, Baldrasar
Raymat, Pedro Çentoll, Joan Dexarra, Joan Aragüés, Jerónymo Lastanosa, Gaspar
Palazín, Phelippe Pastor, Joan de Cubialde, Pedro Raymar, Domingo
Raymar, Martín Delopico, Joan de Naba, Miguel Just, Monserrat Pallón, Andrés
Civera, Antoni Joan Clarimón, Joan Agullana, Joan Ferrandi, Joan Marçal y Pedro
Porquet, todos los sobredichos vezinos y habitadores de la dicha villa de Monçón. Et
de sí todo el dicho Consejo general, los presentes por sí y los absentes y advenidores
consejantes Consejo general de la dicha villa fazientes y representantes, attendido y
considerado lo que por los dichos senyores jurados ha scido proposado, sería bien se
diesse poder bastante a los personados que paresca al dicho Consejo general, para
todos los casos y cosas que se offresca tratar y hazer en tiempo de Cortes y durante
el tiempo de Cortes Generales que la magestat del rey nuestro senyor tiene llamadas
en la presente villa de Monçón, para el veinteno día del mes de mayo deste presente
anyo de mil quinientos ochenta synco; por tanto, todo el dicho Consejo general conforme
dar poder a los dichos senyores jurados y a micer Joan Cubelles de Ribas,
Gaspar Orcau, Martín Escolano, Jayme Despujal e Jerónymo de Luna, Jerónymo
Tienda, Francisco Raymar y Pedro Vallebriga, vezinos, consejeros de la presente
Cortes, puedan tratar, concordar, ordenar, conceder y otorgar quales quiere actos y
cosas que el dicho Consejo general podría hazer y otorgar, y para ello con sus incidentes
y dependentes, dando y attribuyéndoles todo el poder que el dicho Consejo
general tiene y puede, hiziéndolos en lo sobredicho otro Consejo general, y si
costas algunas se offreciere, mandando al clavario que pague; de las quales cosas y
cada una dellas, yo, dicho e infrascripto notario, a exoneración de mi officio y requisición
de las sobredichas y conservación del drecho de quien es o ser puede interés,
hize y testiffiqué el presente acto et instrumento público, uno ÿ muchos y los que serán
menester. Fecho fue aquesto en la villa de Monçón, a veinte un días del mes de abril
de l'anyo contado del nascimiento de Nuestro Senyor Jesucristo de mil quinientos
ochenta y sinco, et fueron ha ello presentes por testigos Juan Calbo, y Pierrez Martí,
habitantes en la villa de Monçón.
Sig+no de mi, Pedro Vallabriga, habitante en la villa de Monçón, et por auctoridad
real por toda la tierra y senyoría del rey nuestro senyor público notario, qui a lo
sobredicho con dichos testigos presente fui et lo que de fuero screvir debía screví et
cerré.
de Alòs per los tres braços, se altercà aprés entre dits estaments se affegís alguna cosa
en dites decretacions, ço és, que li fos cancel·lada la cautió havie prestada en Balaguer,
ý les despeses per ell en dita causa fetes, deliberà lo dit stament que lo dit Pejuan se contente
del que contenen les letres, ý que aquelles li sien despedides ý consedit lo contengut
en elles per via de gràtia, attesa la calitat del negoci; les quals lletres, juntament
ab la supplicació de dit Pejuan presentada, són del tenor següent:
Los tres staments del Principat de Cathalunya congregats en les Corts Generals
que la sacra, cathòlica ý real magestat de present celebre en la vila de Monçó als íncoles
de sos Regnes de la Corona de Aragó desà la mar. Al deputat local de Balaguer o
hà son loctinent. Salut ý honor. Sapiau que per en Marsià Pejuan, pagès de la vila de
Alòs, lo die present ý devall scrit nos és estada presentada una supplicació del tenor
següent: Reverendíssims, molt il·lustres, molts magnífichs ý de molta providèntia
senyors. Portant en Mathià Pejuan, pagès molt pobre, natural de la vila de Alòs, a vendre
fins en set dotzenes de forques per a ventar blat, fonch denunciat per Jaume
Torner, guarda de la col·lecta de Balaguer, devant de Jaume Queralt, deputat local de
la dita col·lecta, ý son assessor Gaspar Monserrat, dient ý pretenent que lo dit Mathià
Pejuan havie de ésser condemnat a pagar les penes contengudes en lo Capítol de Cort,
a més de perdre les dites forques, attento que no aportave albarà de guia, fundant-se
que és mercaderia; ý havent donades ses deffenses aquesta part, per lo dit assessor és
estada pronunciada una prejudicial ý gravatòria sentèntia, ab la qual condemne al dit
Marsià Pejuan a perdre la dita mercaderia de les forques ý dos_cents sous, no fent differència
entre mercaderia ý mercaderia, de la qual se appellà dins del temps de dret
permès ý en deguda forma per vostres senyories ý magnificèncias ý mercès; ý com
sia de dret, encara que se entengue baix nom de mercaderia tota cosa que
ven ý fa arbitre per a tràurer diners per via de venda o cambi. Però no s'í comprenen
baix d'estes coses mercaderia de menor calitat, ý més se dirà treball dietari per a
poder-se sustentar hun pobre home, com és en portar lenya, fems ý fusta per a fabricar
aladres, com són corves ý esterces, ni tampoch hi són compresos los cèrcols ni
vímens per adobar botes, com sie cert que may lo intent de vostres senyories, magnificència
ý mercès és estat de posar ley en cosas de tant poca importàntia ý calitat, sinó
en mercaderies ý negossis que fossen de alguna calitat. Per tant, supplica lo dit
Matheu Pejuan que sia per vostres senyories, magnificència ý mercès revocada la dita
pretesa sentèntia ý agravatòria declaració, comutant-la en millor, absolvent-lo axí de
la pena com despeses en qu'està condemnat, manant que les dites forques li sien restituhides
ý en tot justícia li sia administrat; lo offici, etc.; ý quant de dret no hagués
justícia lo que demana, supplica a vostres senyories ý magnificència ý mercès que,
tenint consideració a que lo dit supplicant és persona tant pobre que no té altre arbitre
de hont se poder sustentar, tenint compte a que és miserable persona, sia digne de
alcansar de vostres senyories, magnificència ý mercès gràtia ý absolució de la dita
pena en què és estat condemnat, ý que sie manat li sien restituïdes les dites forques,
que ab assò la rebrà de vostres senyories, magnificència ý mercès en particular benefici
ý caritat, lo que supplica de aquell millor via, modo que de dret tinga
loch, etc.
supplicació. Altissimus, etc. El doctor Amat. La qual suplicació per nós vista ý entesa,
attenent la pobresa del dit Marsià Pejuan ý la pocha importàntia de la dita mercaderia,
ý altrament per les causes ý rahons a nós ben vistes, havem manat fer ý spedir
les presents, de ý ab les quals vos diem, encarregam ý manam que, encontinent que
les presents vos seran presentades, ý en virtut de aquelles per part del dit Marsià
Pejuan sereu request, li torneu, restituiscau o tornar ý restituir li façau realment ý de
fet les dites forques, set dotzenes de forques per a ventar, li són estades preses, sens
rebre d'ell drets, salaris ni penes algunes si en aquelles havie encorregut, perquè
aquelles li són estades per nós remeses, segons que ab les presents, per las rahons
sobre dites, li remetem, ý la cautió que ha prestada li cancel·leu ý anul·leu, ý cancel·lar
ý anul·lar façau, ý aquestes coses fareu ý complireu, tota dilació, exceptió ý
escusa apart posades. E si lo contrari per vosaltres o algú de vosaltres serà fet, procehirem
contra lo inobedient, sí e segons de dret ý justícia trobarem ésser faedor. En
testimoni de les quals coses havem manat fer ý spedir les presents, sotascrites de mà
dels tres presidents ý sagellades ab lo sagell major de dita Cort. Datum en la vila de
Monçó, a set del mes de agost, any de la nativitat del Senyor de mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch.
El bisbe de Barcelona. Don Jayme de Cardona ý Rochabertí. Jaume
Vila, conceller.
Leyda]
Los tres staments del present Principat de Cathalunya congregats en les Corts
Generals de Monçó que la sacra, cathòlica, real magestat de present celebre en la vila
de Monçó als íncoles de sos Regnes de la Corona de Aragó deçà la mar. Als reverents,
nobles ý magnífichs senyors los deputats del General del dit Principat de Cathalunya
ý als oydors de comptes del dit General, ý a totes altres personas a qui
present negoci toque ý tocar puga. Salut ý honor. Sapiau que lo dia ý hora presents ý
devall scrits, per part de micer Nicolau Frexanet, en drets doctor, ciutedà de Leyda,
nos és estada presentada una supplicatió del tenor següent: Reverendíssims, molt
il·lustres, il·lustres ý molt magnífichs senyors. Per mort de mossèn Francesch Tarrós,
ciutedà de la ciutat de Leyda, lo qual estave enseculat hà oydor de comptes del bras
real per la vagueria de Leyda, se ha de fer provisió del loch de aquell; suplique humilment
micer Nicholau Frexanet, en drets doctor, ciutedà ý altres dels síndichs de la ciutat
de Leyda en la present Cort resident, a vostres senyories ý mercès los sie de mercè
atorgar li sie provehit de dit loch, attès los treballs pren ý pendrà de molt bona gana
en servey de vostres senyories ý mercès ý de tota la Cort, la qual mercè tindrà en
perpètua recordació ý memòria.
com hà justa ý rahonable, per nosaltres és estada feta provisió que fos fet axí com era
suplicat, ý així de fet enseculàrem, segons que ab la present enseculam ý enseculat
ésser volem, provehim ý manam lo dit micer Nicholau Frexanet en lo dit loch
de oydor de comptes del predit General vagant per mort del sobredit mossèn
Francesch Tarrós; per so, deduhint a vostra notícia les coses predites, ab tenor de les
presents vos diem ý manam que, observant dita inseculació ý provisió per nós com és
dit feta, encontinent, aprés que les presents vos seran presentades, sens dilació ý
exceptió alguna, scrigau ý continueu ý continuar ý scríurer façau en lo libre ý altres
lochs ahont les inseculacions de hoydors s'escriuen ý continuen lo dit micer Nicholau
Frexanet, ciutedà de Leyda, axí com dit és per nós enseculat per oydor en lloch del
dit mossèn Francesch Tarrós, a ffi ý effecte que, havent-se de fer extractió de senblant
oydors, concorregue de fet en dita extractió, axí ý en la forma que los altres en semblants
lochs posats ý enseculats concorren, tots dubtes ý difficultats cessants. En testimoni
ý fe de les quals coses havem manat fer la present, sotascrita de mà delstres
presidents ý sagellada del major sagell de dita Cort.
dias del mes de agost, entre les tres ý quatre hores aprés migjorn, del dit dia ý any de
la nativitat de Nostre Senyor mil sinch_cents vuytanta_sinch. El bisbe de Barcelona.
Don Jaume de Cardona ý Rocabertí. Jaume Vila, conceller.
de micer Nicholau Frexanet, hú dels syndichs de Leyda, lo qual fou elet en hú
dels embaxadors elegits per anar ab los dels altres staments als tractadors de sa magestat
per a què vullen millorar les posades, fou elegit ý nomenat per lo dit estament durant
sa absèntia mossèn Algaró, altre dels syndichs de Leyda.
Lo promovedor del bras militar referí en dit stament com en lo militar se havie pensat
serie bé ý convindrie molt que les mesures ý mides de Cathalunya fossen totes hunes,
per obviar als inconvenients ý danys causen la diversitat d'ellas, al qual pensament
fonch aprés respost per lo promovedor que, per ésser negoci de molta importàntia ý calitat,
ere necessari als syndichs de dit bras consultar-ne ab llurs universitats ý que, haguda
la resposta, refferirien aquella al dit stament militar.
Vingué aprés en dit stament lo promovedor del stament ecclesiàstich, refferint com
los staments dels aragonesos havien ja elegides personas per a tractar ab les elegides per
los staments de Cathalunya acerca los ascientos ý apuntaments se poran pendre en reparar
ý obviar los agravis se pretèn fan los arrendadors del General de Aragó als qui de
Cathalunya trauhen ý posen provisions de ý en Aragó, los quals noms aportà scrits en
un mig full de paper, lo qual legid en dit stament ecclesiàstich, axí los elegits per los
staments de Aragó com de Cathalunya, los contenguts en los memorials avall
scrits.
a concordar-se asserca de les entrades ý exides de les robes dels dits Regnes]
Cathalunya son las siguientes:
Por el braço de la Yglesia: el abat de Sancta Fe; el canónigo Serra. Por el braço
de los nobles: don Joan de Bardaxí; don Enrique de Pacafoix. Por el braço de los
caballeros y hidalgos: Hierónymo Ximénez Dembún, senyor de Bárboles; Gonsalbo
de Linyam. Por el braço de las universidades: Pedro de Insausti y Luis de Moros.
Per lo stament ecclesiàstich: lo senyor abat de Gerri; lo senyor canonge Cellers, syndich
del Capítol de Barcelona. Per lo stament militar: don Onofre de Alentorn,
senyor de Çeró; mossèn Hierònym Sorribes. Per lo stament real: mossèn Joan
Montornès, síndich de Tortosa; micer Mascaró, syndich de Vilafrancha de Panadès.
E fonch deliberat en dit stament, ja lo dia de ahir, que lo senyor president enviàs a
cercar a mossèn Pau Ciurana, regent los comptes de la Deputació, ý se li diga ý encarrega
que en lo distribuhir de la cera ab los syndichs ý officials del present stament, lo
que en altres Corts és estat acostumat, ý que lo dit mossèn Ciurana face relació en lo
present stament ý mostre en aquell la tariffa ý orde té en lo dar ý distribuhir la dita
cera.
tres staments als tractadors de sa magestat per a què manassen dar orde se millorassen
les posades als cridats ý convidats de Cathalunya residien en les presents Corts, per
estar molts d'ells molt mal aposentats; ý tornats, refferiren en dit stament, que estave
convocat ý congregat en lo loch ý forma acostumada, los embaxadors de aquell com
havien feta ja dita embaxada hà dits tractadors, los quals los havien respost que ells
enviarien a cercar los aposentadors ý que
los mal aposentats.
E per quant lo magnífich mossèn Miquel Bastida, ciutedà ý hú dels syndichs de
Barcelona, tornà presentar en dit stament la supplicatió que ja en dies passats havie presentada
en lo present stament ý per aquell remesa a l'ecclesiàstich, per a què allí se provehís
primer, com és pràticha ý stil de la present Cort, la qual suplicatió, legida vuy altra
volta en lo present stament, desijant se deduescha a exequutió lo negoci que ab ella se
alterque entre ell dit mossèn Bastida ý mossèn Joan Setantí, per rahó del qual negoci, a
supplicatió de dit mossèn Joan Setantí, se haja debitament provehit, ý remesa la decisió
ý declaració de aquell als magnífichs deputats, ab letres patents desús en lo present procés
incertades, lo dit stament féu deliberació ý provisió hà dita supplicatió que se estiga
al que ja se ha deliberat ý provehit per la present Cort en dit negoci ab les dites letres
que, com dit és, per rahó de aquell són estades ja despedides.
Vingué aprés en dit stament lo promovedor del stament ecclesiàstich ý portà una
minuta de letra que en dit stament ecclesiàstich se ere traçada ý minutada, per a què tots
conformes los syndichs ecclesiàstichs ý reals poguessen consultar, tots conformes, ab
llurs principals ý universitats, per a veure ý entendre si convindrie deduhir a execució lo
pensament s'és tingut en la present Cort que lo pes, mida ý mesura en Cathalunya fos
tota una ý conforme hà la de Barcelona, per moltes causes ý rahons, molt justes
ý rahonables, contengudes en dita minuta en dit stament legida, la qual és del tenor
següent:
què los pesos ý mesures sien totes conforme a les de Barcelona]
En los braços ecclesiàstich ý militar de aquesta Cort se ha tractat, ý en lo stament
real referit, que seria cosa molt útil ý necessària al bé comú de tot lo Principat de
Cathalunya ý Comtats de Rosselló ý Cerdanya que lo pes, mesura ý mida fos de una
manera, axí per evitar grandíssims fraus que
encara per levar la varietat gran que en dites coses hi ha, contra tota ley de policia de
un regne ben ordenat ý en notable prejudici dels habitants en dits Principat ý Comtats;
ý també ha aparegut als dits brassos ecclesiàstich ý militar que lo pes, mesura, ý mida
que se haurie de rebre ý abrassar deurien ésser los de la ciutat de Barcelona, com a
major ý més principal ciutat dels dits Principat ý Comtats, tant per ésser ciutat en la
qual al present hi ha major comerçi ý tracte de mercaders, així de la mateixa ciutat
com de altres que de diverses parts del món hi acudexen, com per ésser lo pes, mesura
ý mida de dita ciutat entre mercaders ý hòmens de negoci en tots los Regnes de la
Corona de Aragó ý altres deçà ý dellà la mar molt més coneguts ý usats que no són
los de les altres ciutats, viles ý lochs dels dits Principat ý Comtats, ý per lo que apar
que tots los altros pesos, mesures ý mides se reduhiran més fàcilment als de
Barcelona ý se porà ab facilitat raduhir los censos ý altres rendes, sens prejudici
als dels qui reben com dels qui paguen ab dits pes ý mesura; ý encara que
aquestes ý altres causes que hadassò los ha mogut han aparegut moltes justes ý conformes
hà rahó als convocats en lo bras real, tota via no ha aparegut deurer condecendre
a esta voluntat dels dits brassos ecclesiàstich ý militar, sens que primer los
syndichs ne consulten ab sos principals; per so, suppliquen a vostres mercès se servesquen,
ab la brevedad possible, manar-me avisar de sa voluntat en aquest particular,
per a què aquella antesa puga, juntament ab los altres síndichs de dit bras real, fer
en aquest negoci tal conclusió que sie servey de Nostre Senyor Déu ý de sa real
magestat, bé ý utilitat de la cosa pública dels dits Principat ý Comtats. Guarde Nostre
Senyor, etc.
E desijant passar avant en los negocis de la present Cort ý saber ý entendre lo contengut
en los memorials ý agravis que per los diputats de Barcelona són estats tramesos
en la present Cort, lo dit stament, aderint-se en assò als altres staments, féu deliberació
que los advocats del present stament, ab los dels altres staments, se ajunten en lo loch
se
aquells ý de quiscú de aquells relació facen en lo present stament.
octuagesimo quinto.
aquell lo magnífich mossèn Pau Ciurana, donzell, regint lo offici dels comptes de la casa
de la Deputació, aportà ý presentà en dit stament unes lletres dels diputats del General
de Cathalunya, residents en Barcelona, als tres staments de la present Cort dirigides, les
quals per mi, dit Miquel Joan Cellers, notari de Barcelona ý scrivà del present stament,
foren en aquell legides, les quals són del tenor següent:
Als reverendíssims ý molt il·lustres senyors, los tres stamentsde la Cort
General del Principat de Cathalunya convocada en la vila de Monço. Registrata.
Reverendíssims ý molt il·lustres senyors.
Ab la de vint_ý_tres del passat, en resposta de vostres senyories de quinsa del
mateix, offerírem enviar a tres del corrent lo balans del General, lo libre Ferrando
Paga, la compilació original de les Constitutions ý altres leys feta per commissió de
la última Cort, tres volums de Constitutions generals ý tres de Capítols de Cort estampats
sobre coses del General, ý lo que trobaríem de les Constitutions ý Capítols no
decretats ni admesos en la última Cort, que tot vostres senyories nos demanàvem,
ensemps ab memorials de agravis ý embaxades; dexant ara estos memorials per ésser
ja tramesos, com ab dita nostra scriguérem, tot lo més avant ab lo millor compliment
que
la còpia del Ferrando Paga de aquest nostre trienni, trametérem còpia de semblants
libres del[s] dos triennis proppassats, perquè vejen vostres senyories de quant luny
vénen los deutes que ara són, ý ab més rahó provehescan al dany que n'ha resultat;
dels quals deutes, encara que sien de tant diffícil exactió com per ells apar, usant de
la major diligèntia ý rigor que per ara nos ha paregut convenir, havem cobrat lo que
veurà en lo Ferrando Paga de aquest nostre temps, ý no levam la mà ni la
puix som certs ésser aqueixa la voluntat ý servici de tota la Cort. Advertim, emperò,
a vostres senyories, quant als deutes de Miquel Joan Junyent ý de Rovira, arrendador
de la bolla de Gerona, ý Miquel Gomar, arrendador per los germans Arles de la de
Perpinyà, trienni mil sinch_cents setanta_vuyt, ý de Bernat Gomis, arrendador de la de
Gerona, trienni mil sinch_cents vuytanta_hú, que per nostres immediats predecessors
són acommodats dits deutes en la forma que vostres senyories entendran de les còpies
que van ab esta, de les deliberations ý actes que són fets, la qual commoditat no
havem approvada ni revocada perquè, entenent-se al principi de nostre offici la convocatió
de la Cort, nos paregué dexar-ho, com ho dexam, a la disposició ý manament
de vostres senyories, ý entre tant que no sabrem sa voluntat farem executar ý vendre
en lo encant públich, ab tota diligèntia ý rigor de justícia, los béns del[s] principals ý
fermances de dits deutes, los quals béns, per aquest effecte, tenim ja inventariats ý
posats en lo encant ý en punt de dita executió, ý no la parerem sens orde de
vostres senyories. A qui també advertim que, ab les despeses del General specificades
en diverses jornades del balans, són estades fetes tres compilations de les
Constitutions ý altres leys, ý se encaminave per a quatre, com se reffereix en una carta
de dos de maig mil sinch_cents vuytanta per los diputats que lavors eren tramesa hà
sa magestat, en resposta del que
mateix se reffereix en un capítol de les instructions per nostres predecessors, a set de
desembre mil sinch_cents vuytanta_dos, fetes a mossèn Joan Pau Ciurana, sobre los
negosis perquè fou tramès hà sa magestat, les quals instructions són en los memorials
que ja aquí tenen dels agravis ý embaxades, ab còpia de la qual carta, que també va
ab esta ý ab dit de instructions, vostres senyories restaran informats de tot lo que ha
passat en aquest fet. Nostre Senyor guarde les reverendíssimes, molt il·lustres persones
de vostres senyories, ab lo augment ý pro[s]peritat que desijam. De Barcelona, a
dos de agost mil sinch_cents vuytanta_sinch. Don Pedro de Boteller ý de Oliver.
Reverendíssims ý molt il·lustres senyors. Besen la mà a vostres senyories sos més
certs servidors, los deputats del General del Principat de Cathalunya, residents en
Barcelona.
Ferrando Paga del General era vingut en mans del bras ecclesiàstich, sen[s] haver-ne
haguda inspectió alguna los altros brassos, deliberà per so dit stament que los dits libres
ý altres scriptures trameses per dits deputats, que de la manera los ha vist lo bras ecclesiàstich,
vegen aquell lo present stament ý militar, ý que aprés servarà lo orde ý forma
se haurà de tenir en vèurer ý regonèxer aquells. E poch aprés, vingué lo promovedor del
bras ecclesiàstich refferint ý deduhin[t] com lo dit balans del General ý lo dit llibre de
Ferrando Paga eren arribats en dit stament, però que aquells no eren estats huberts ni
legits cosa alguna en aquells, ý que havien deliberat fossen acomenats al mateix mossèn
Pau Ciurana, los quals eren estats remesos per los diputats. E poch aprés, los dits balans
ab los libres de Ferrando Paga foren per dit Ciurana aportats en dit stament real, lo qual
los acomenà al mateix Ciurana perquè guardàs aquells, puix ja dit stament havie vist dits
libres ý balans closos ý tancats en sa pròpria figura, com los havien vist los ecclesiàstichs.
E refferí més avant dit promovedor ecclesiàstich, per absèntia de l'abat de Poblet, hú
dels habilitadors, havia elegit dit bras ý surrogat en lo loch de aquell durant la sua absèntia
lo prior de Scala Dei. E que de part dels habilitadors ere estat deduhit en dit
stament ecclesiàstich que, per poder-se fer dita surrogatió, se havia de fer conforme lo
any vint_ý_vuyt, donant-ne suplicatió hà sa magestat. Emperò, lo dit stament ecclesiàstich,
attès que, així en les Corts de l'any sinquanta_tres com altres, no se ha servada la
dita forma, que pendrien per ço plaher que en aquest particular dit stament real volgués
pensar ý consellar lo fahedor. E lo dit stament real, desijant veure ý entendre lo que
en dit negoci se podie e deuria fer, deliberà que los advocats dels brassos miren los
exemplars se trobaran del que se ha fet en altres Corts en semblant cars ý, aquells vist ý
entesos, millor porà deliberar ý resoldre lo fahedor.
Mossèn Antich Sala, notari, syndich de Manresa e hú dels habilitadors del present
stament, dix posave, segons que de fet posà, son discentiment a tots actes faedors en lo
present stament, sens que primer no li sie dada rahó de totes les coses que en lo present
stament se tractaran durant lo temps de la habilitació, protestant de nul·litat de actes;
requerint a mi notari, etc.
Post prandium.
syndich de la vila de Sanct Pedor, dix que per quant ell està ab jurament de mirar
lo bé ý útil del General, ý per quant han dada entorxa de cera hà mossèn Ponsich, syndich
de Vich, ý altres que no n'acostumen de rebre, dix posave son discentiment a què
no sien dades més antorxes al dit Ponsich ý a altres que no n'acostumen de rebre, fins
sia vist ý deliberat per lo present stament qui són los que poden haver ý rebre dites antorxes,
ý no per altre affecte pose dit discentiment. Requerint a mi notari, etc., presents per
testimonis los propdits.
comparegué en aquell Francesch Castelló, studiant en leys, habitant en Barcelona, procurador
de mossèn Miquel Balthesar Dot, cavaller ý notari de Barcelona, segons que de
sa procura consta en poder del discret mossèn Hierònym Talavera, notari de Barcelona,
a tres del corrent mes de agost, lo qual en dit nom presentà en dit stament una supplicatió,
la qual fou legida en dit stament ý aprés decretada en la forma següent:
General]
Molt il·lustres senyors.
Miquel Balthezar Dot, scrivà major del General de Cathalunya, té introduhides en lo
concistori de la casa de la Deputatió contra Luís Rufet, sobre dit offici, dues causes, la
una de nul·litat ý l'altra de supplicació, recors e o appel·lació per dit Dot interposades, de
certa nul·la pretesa sentèntia proferida contra tot dret ý rahó, ý per respectes particulars,
ý contra lo vot ý parer dels magnífichs doctors del Real Consell qui hi foren leshores
aplicats, com és públich ý notori; e aprés de ésser estades dites causes comeses per los
tunc senyors deputats, conforme capítols de Cort, hús, stil ý pràtica de la Deputació, a
tres nous assessors, ý aprés de ser estades dites commissions approvades ý declarades,
ab consell de quatre solemnes doctors, ser estades bé ý legíttimament fetes ý haver de
sortir son degut effecte, no obstant los contraris per dit effecte leshores fets, com consta
en procés, dit Dot no ha pogut prosseguir dites causes devant los dits tres nous assessors
o a qui dites causes són estades comeses, tant perquè lo scrivà de dites causes per inductió
e subornació del dit Rufet may ha volgut donar a dit Dot, com devie ý ere obligat, les
supplications per dit Dot presentades en dites causes, ab les commissions ý decretations
en aquelles fetes, encara que los dits tunch senyors diputats, tots conformes, li manaren
en scrits ab penes liuràs encontinent a dit Dot dites supplications ab ses remissions ý
decretations, com planament consta en procés, cosa inaudita ý may feta; quant
perquè dit Ruffet, tenint la mà en los negossis del concistori, sempre ha procurat de tenir
algú o alguns propricis dels senyors del concistori perquè
no
exemple, del que dit Dot ne ha patit ý pateix molts danys ý desatents ý reste frustat de sa
justícia, differint-li la despidició de dites causes. Per so ý altrament dit Dot, prosseguint
ý continuant la justícia de dites ses causes, ý representant a vostres senyories totes les
supplications per ell fins vuy presentades en lo dit concistori de la Diputació ý totas las
cosas en aquellas contengudes, quant humilment pot, suplique hà vostres senyories sien
servits manar que dit Dot sie desagraviat de tants agravis li són estats fets, ý per so manar
als senyors deputats, qui vuy són, que en les dites causes, ab tota brevedad, ministren
compliment de justícia ý no donen loch a tants diffugis, quants dit Rufet procure ý cerca
per impedir lo líbero exersici de la justícia ý de les generalitats, ý que en tot ý per tot li
sie ministrat compliment de justícia; lo offici de vostres senyories qual convé humilment
implorant, que ultra que en açò faran vostres senyories lo que és de justícia ý se és acostumat
fer sempre en Corts Generals, de desagraviar los agraviats, dit Dot ho reputarà hà
special mercè.
Die duodecima augusti millesimo quingentesimo octuagesimo quinto, post
meridiem, lecta in stamento ecclesiastico Cathalonie. Et fuit decretum,
letres als diputats, ab inçerta de la supplicatió, manant-los que en dita causa, ab tota
brevedat, ministren a les parts justítia, servades les Constitutions.
lecta in stamento militari, fuit decretum ut in stamento ecclesiastico. Scriba
Joannes Sala, notarius stamenti militaris.
Die decima tertia predictorum mensis et anni, fuit lecta in stamento relali
ibi provisum idem quod in aliis stamentis, servatis Constitutionibus et servatis servandis
secundum qualitatem cause. Cellers, notarius Barcinone et dicti stamenti
regalis scriba.
lo present procés, a devuit del corrent.
E ans de decretar ý provehir la propdita supplicatió de dit mossèn Dot, mossèn
Antich Sala, syndich de Manresa, alsà son discentiment. E los syndichs de Tortosa votaren
ý foren presents aderiren a la propdita decretatió ý lectura de dita supplicació.
E per quant per absèntia de l'abat de Poblet, hú dels tres habilitadors del bras
ecclesiàstich, havie elegit ý surrogat dit stament ecclesiàstich lo reverent prior de Scala
Dei, e per los habilitadors de sa magestat és estat pretès se havie de fer dada primer supplicació
ý subseguida decretatió de sa magestat, ý no de la manera ho havie fet dit bras
ecclesiàstich. E com per aquell s'és pretès, deduhit ý al·legat que, no obstant que en les
Corts de l'any vint_ý_set se haja servada la susdita forma, qu'és hun sol exemplar, que
al contrari de aquell se
l'altra en les presents Corts, pochs dies ha, ab la persona de don Berenguer de Paguera,
qui fou surrogat en loch del baró de Eril, absent. E com, per hà deduhir dits dos exemplars
hà dits habilitadors, se altercà entre dits staments si convenie hi anassen de part de
tots los tres brassos o per part del stament ecclesiàstich a soles, oyts primer los advocats,
als quals és estat comès, ý aderint-se en aquells, deliberà lo dit stament real que dits
habilitadors sols s'í vage de part del bras ecclesiàstich, deduhint així dits dos darrers
exemplars, com encara dir-los expressament que en cars se hagués de dar dita supplicatió
conforme en lo dit any vint_ý_set, que sa magestat, per decretar dita supplicatió, haurie
de venir personalment dins la present sglésia; ý axí fou referit per lo promovedor al
bras ecclesiàstich, de part del qual vingué aprés lur promovedor, deduhint ý refferint
com ell ere estat ab dits habilitadors, ý deduhit en aquells lo desús dit, ý que li havien
respost com ells estaven promptes de rebre ý acceptar dit prior de Scala Dei
en surrogat habilitador del dit abat de Poblet, ý en pendre
és per molt cert que, per no dar treball hà sa magestat de venir a la sglésia per pocha cosa
ý havent-hi dits exemplars en contrari, s'eren aderits ab la voluntat de dits brassos.
Poch aprés, foren habilitades dos hores més de les originàries per sperar una embaxada
se havie de fer al dit stament per lo bras ecclesiàstich, segons refferí llur promovedor.
E poch aprés foren habilitades dos hores, vingué la dita embaxada de dos cavallers,
deduhint ý refferint com refferiren que devant los habilitadors havie comparegut mossèn
Pau Ciurana, cavaller, ab una supplicatió, deduhint ab aquella que micer Francesch Serra
ý altres enquestats ab la visita fan los diputats contra los diputats del trienni passat ý officials
de la Diputatió no fossen habilitats; ý com lo dit de dita supplicatió sia molt prejudicial
als tres brassos de la present Cort, a la qual havien de dar rahó ý supricar de dit negoci,
que per so lo present stament se vulla detenir per a vèurer ý tractar del que
fer en aquest particular. E anat se
ecclesiàstichs no han poguda habilitar la hora, ý axí fonch deliberat que los advocats, estament
ý quiscú en particular pensen ý miren qu'és lo que en dit negoci se pot ý deu fer, perquè
demà de matí ab més spay se puga vèurer ý deliberar lo fahedor.
octuagesimo quinto.
en aquell que per los habilitadors de dit bras militar los ere estat refferit que los habilitadors
de sa magestat volien ý pretenien habilitar los doctors de la Real Audièntia de
Cathalunya militars, ý com ells no havien volgut en dit negossi passar davant, ni fer cosa
alguna, sens saber la voluntat de dit llur stament; ý més los havien refferit que mossèn
Pau Ciurana, per part dels diputats, havie dada una supplicació devant los habilitadors,
demanant no sien habilitats micer Serra ý altres impedits en la visita de dit General, sens
sabuda de la present Cort, del que dit stament havie fet molt gran sentiment, ý dar orde
a llurs habilitadors que si dits habilitadors ho volien incistir se
E lo dit stament, entesa dita relatió, desliberà que tots los advocats vegen ý refferesquen
lo que
Audiència, com de la supplicatió ha dada mossèn Pau Ciurana per part dels diputats als
habilitadors pretenent no poder ser habilitats micer Serra ý altros impetits en la visita fa
dit General, ý també si los menors de catorse anys poden entrar en lo bras militar.
E més, deliberà dit stament que durant la malaltia ý absèntia de mossèn
Hierònym Ponces, syndich de Tarrega e hú dels tres habilitadors del present bras, sie
elegit ý surrogat, com de fet elegí ý surrogà, Joan Noffre Ortodó, syndich de Puigcerdà.
E per lo promovedor de dit bras fou refferit als dits altres brassos ý als habilitadors
de la present Cort.
E desijant dit stament dar principi ý deduhir hà execució los tractes tinguts ab los
brassos de Aragó sobre la forma e trassa de la concòrdia entenen fer estos dos Regnes
de Aragó ý Cathalunya, per a què no sie fet agravi ni prejudici algú als que de hun Regne
van ý venen a l'altre, ý sobre los drets de les entrades ý exides del General, endemés
essent-se ja per un Regne ý altre elegides ý nomenades persones, segons consta dalt en
lo primer procés, féu per ço deliberació que dites persones elegides per dit effecte se
ajunten, apunten ý trassen la forma de dita concòrdia, ý aquella apuntada ý trassada, ans
de resoldre
en assò al parer ý voluntat dels altros staments, dels quals se ha entès són del mateix
parer que dit és. Emperò, del que fins assí se ha exhigit o extorquit dels qui han pagat
dit dret que no desijen aquell, deliberà dit stament que per ara no se
octuagesimo quinto.
mort del magnífich mossèn Galceran Desvalls, quòndam ciutedà de Barcelona ý hú dels
síndichs de la dita ciutat de Barcelona, vingué ý comparegué en dit stament lo magnífich
mestre Hierònym Maguerola, doctor en medicina, ciutedà de dita ciutat, syndich per
aquella tramès a les presents Corts, progrés ý conclusió de aquelles, sossi ý companyó
als restants síndichs de dita ciutat residents en dites Corts, lo qual prestà lo jurament
acostumat per los altres syndichs de dit stament, lo qual li fonch legit en mà ý
poder de Miquel Joan Cellers, notari de Barcelona ý scrivà de dit stament.
E per quant en dit stament ý en los altres se havie molt altercat si mossèn Pau
Ciurana, lo qual havie presentat devant los habilitadors de la present Cort, sens sabuda
ý orde dels brassos, dos supplications, la una contra de l'ardiacha d'Oms e l'altra contra
micer Serra ý altres acusats o impetits en la causa de visita se aporta, devant los diputats
del corrent trienni, contra los diputats, hoydors de comptes e officials de dit General,
si anirie a cobrar aquelles de dits habilitadors, demanant de paraula li sien restituhides,
o si daria supplicatió en scrits, dient ý deduhint ab dita scriptura que dites dos supplications
li sien tornades, per lo que no entén prosseguir, ni demanar, ni insistir en lo contengut
en elles, per no haver tingut tal orde ni dels dits deputats, ni dels staments de la
present Cort, deliberà lo dit stament que, si en lo procés familiar del prothonotari seran
buydades dites dos supplications, que lo dit mossèn Ciurana demane li sien restituïdes
aquelles en scrits, deduhint los dits e altres motius quals millor aparexerà que convinguen.
Emperò, si les dites dos supplications no seran buydades en lo procés, que el dit
mossèn Ciurana los deman ý cobre de paraula, sens dar scriptura alguna.
E poch aprés, foren legides en dit stament les letres, trassades ý minutades
per lo prothonotari dels bras ecclesiàstich, resultants de les decretations per los tres
staments fetes a la supplicatió hà dits tres staments presentada ý per ells decretada, a
instàntia e humil supplicatió de Francesch Castelló, procurador de Miquel Balthesar
Dot, cavaller ý notari de Barcelona, en lo present procés insertada. E lo dit stament,
oydes aquelles, les quals aparegué estar bé ý en sa deguda forma, les quals seran avall
insertades, lo tenor de les quals lletres és lo següent:
mossèn Luis Rufet]
Los tres staments del Principat de Cathalunya convocats en les Corts Generals que
la sacra, cathòlica ý real magestat de present celebre en la vila de Monçó als íncolas
de sos Regnes de la Corona de Aragó deçà la mar. Als reverent, nobles ý magnífichs
senyors los diputats del General del dit Principat residents en Barcelona. Salut ý
honor. Sapiau que per mossèn Joan Castelló, en nom ý com a procurador de mossèn
Miquel Balthezar Dot, notari públich de Barcelona, nos és estada presentada una supplicatió
del tenor següent: Molt il·lustres senyors. Miquel Balthezar Dot, notari
públich de Barcelona, etc.
supplicatió, per nosaltres és estat provehit que sien despaxades letres ab incerta de la
dita supplicatió a vosaltres dirigides, manant-vos que en dites causes, ab tota brevedad,
ministreu a les parts justícia, servades les Constitutions de Cathalunya. Per ço,
intimant ý notifficant-vos la dita ý per nós en dit negoci feta provisió, ab tenor de les
presents vos diem, encarregam ý manam que, en les dites premencionades
causes ab tota la brevedat, a les dites parts justícia ý compliment de aquella ministreu
ý ministrar façau, servades les Constitutions de Cathalunya ý altres coses que
deguen servar, segons la calitat de les dites causes, perquè en ý sobre dites coses vos
cometem nostres veus ý forces ab plena potestat. En testimoni de les quals coses
havem manat fer ý spedir les presents, sotascrites de mà dels tres presidents ý sagellades
ab lo sagell major de dita Cort.
ecclesiàstich ý militar a dotze de agost ý quant al bras real a tretze del matex, any de
la nativitat del Senyor mil sinch_cents vuytanta_sinch. El bisbe de Barcelona. Lo vescomte
de Rocabertí. Jaume Vila, conceller.
E per quant lo promovedor del bras ecclesiàstich, entre altres coses, havie deduhit ý
refferit hà dit stament real que allí en son stament havien pensat que de les supplications
dades per mossèn Ciurana contra lo ardiacha d'Oms, ý altra contra micer Serra, no se
parle més ni per dit Ciurana sie deduhit altra cosa alguna devant dits habilitadors sens
sabuda ý orde d'ells tres staments, per ço lo dit stament, desijant fer tot ço que
ab les diligènties degudes, deliberà que
del prothonotari, com ja vuy de matí és estat deliberat en lo present stament, ý entès
si en dit procés estan continuades dites supplications o no, se deliberarà aprés lo fahedor;
ý axí fou referit per lo promovedor als altres brassos, per a què
al parer del present stament.
E desijant lo dit stament provehir lo que sie de rahó ý justícia en lo negoci
de mossèn Pau Riu, sobrecollidor del General, lo qual, a instàntia dels diputats, és estat
pres ý vuy està detingut en les presons de la present vila, deliberà dit stament que
ý sàpie la resolució dels altros brassos en dit negoci, hí
per los diputats contra mossèn Riu, ý que lo dit mossèn Riu sie hoyt ý hà dita
causa dada licència de pendre advocat ý procurador per a deduhir de ses quexes, perquè,
vista la quexa dels diputats ý la deffensa del dit Riu, millor puga deliberar la present Cort
ý provehir lo faedor en dit negoci.
Deliberà més avant dit stament que los actes ý scriptures trameses hà la present Cort
per los diputats sien acomenades ab inventari a mossèn Pau Ciurana, en presèntia dels
tres promovedors dels tres brassos. E per lo promovedor foren refferides dites coses en
los altros staments.
E per quant per part del bras militar, per llur promovedor, fou deduhit que
ja a dar moltes supplications, ý se
almoynes, subsidis e caritats, havien pensat serie bé dites supplications fossen remeses,
per a fer la deguda provisió en elles, a la darreria de les presents Corts, lo dit stament,
desijant correspondre en dites coses als altres, se adherí ab los dits staments, ço és, que
les dites supplications ý la provisió d'elles sien dexades per a la darreria de la present
Cort, per a què leshores se puga dèbitament provehir ço que provehir se dega, ý axí fou
referit als altres brassos.
Lo tenor de les letres trameses per los diputats a la present Cort, les quals
foren legides en lo present stament per lo scrivà de aquell, són del tenor següent:
Als reverendíssims ý molt il·lustres senyors, los tres staments de la Cort General
del Principat de Cathalunya, convocada en la vila de Monçó.
Reverendíssims ý molt il·lustres senyors.
Han-nos scrit mossèn Joan Pau Ciurana ý Pere Arles lo atreviment que Pau Riu,
que era collidor de la bolla de Barcelona, ha tingut de anar a vostres senyories ý estar
aquí públicament, en menyspreu del grave delicte que ha comès en anar-se
absentar-se per no pagar al General onse mília sis_centes noranta_sinch liures, vuyt
sous, qu'és restat deutor de sa receptió; ý també
detentió de sa persona, la qual és ab molta rahó ý com de la prudent determinatió de
vostres senyories se podie sperar per benefici del General ý satisfactió de aquest concistori,
que de la fuga de dit Riu és restat molt offès, ý axí vista encàrrech per fer lo
servey de vostres senyories, advertir-los de la molta culpa del matex Riu ý del que en
son fet ha passat, ý és que, en tant en nostre trienni lo trobàrem endarrera de dos quinsenades,
ý als sobrecullidors de levant ý ponent, mossèn Onoffre Ciurana ý Joan de
Gualbes, de més de dos anys, sens saber lo que devien per no ésser comptades les quinsenades
de dit Riu ni les terses dels sobrecullidors, ý a vuyt de octubre proppassat,
considerant la importàntia del deute de Riu ý la sua gran mora ý culpa en no
descarregar-lo en alguna cosa ý la pocha sufficièntia de ses fermances, ý que com a
hereu de son pare, arrendador ý fermansa respectivament de moltes bolles, ý altrament,
és també deutor de més de vuyt mília liures, per què son deute de collidor no pujàs
més, com estava encaminat de fer, remoguérem lo dit Riu de l'exersici de son offici ý
posàrem-hi altri, ab pensament quedels diners que tenia del General ý de algunes
proprietats que té en Panadès, encara que prou carregades de censals ý altros mals, descarregaria
son deute, al manco fins al punt que, per les fermances de sa cautió ý alguns
altres que de nou ne donàs, lo restant estigués segur hí
feta esta remotió, discorrent de senmana en senmana ý de die en die, ab diverses
offertes que per part sua nos feyen de pagar molta part del deute ý ben assegurat lo més
avant, entràrem en la quaresma, ý considerada lavors la sua durítia, en què perseverava,
lo férem posar en lo càrcer de la Deputatió, ahont stigué fins lo disapte de Rams;
ý ab offerta de micer Monfar, son advocat, de pagar-nos dit Riu mil sinch_centes liures
en la Senmana Sancta ý altres tantes aprés de Pascha ý de altres pagues en pochs
dies, qui tot en aquell temps sanct sens offeria ab moltes supplications ý submissions
de paraula, lo soltàrem de la presó al presupòsit de tornar-lo en servey de l'offici, si
hagués complit a les primeres pagues; ý entretenint-nos ell ý micer Monfar en
les bones paraules ý speransa de cobrar, han faltat a tot ý lo dit Riu se n'és anat. Per lo
que, a quinse de jun[ý] proppassat, fórem forçats, conforme Capítols de Cort ý lo que
en semblant cars és acostumat, ab sentèntia de nostre concistori declarar ésser privat
de dit offici ý provehir-ne altri; tenim notícia de ser-se
General, ý axí s'era molt bé acertat que si no
Capítol de Cort castigat, majorment que axí u suppliquen algunes fermances de
dit Riu, qui han sabut la sua captura, ý entén-se que tots los altres faran lo mateix, ý
castigant-se com merex serà no donar ànimo als altres deutors de fer semblant. Per al
qual effecte de castigar lo dit Riu, donam orde a mossèn Arles, qui és exactor del
General, de fer tota la instàntia que convinga ý li trametem còpia auctèntica de sa provisió,
ý del que en aqueix ý altre cars de exactió la Cort General li té manat, ý entretant
assí pasem avant en liurar ý vendre les proprietats de dit Riu, axí com ja li són
venuts los pochs mobles que li són trobats, ý no
contra tots està avant la execució, com tampoch no
Ciurana ý Gualbes, a la falta dels quals provehírem los dies passats, prohibint-los
les anades ý enviant dos officials d'esta casa per portar libres ý diners que
ý acabat de comptar, los havem detinguts en los càrcers de la Deputatió, ahont estan;
puis en tot havem usat dels més benignes térmens que
de vostres senyories tindram
en enviar a vostres senyories per aquest portador, Francesch Escolà, lo procés dels
agravis de la mort de March Antoni Forner, los memorials en fet ý en dret, ý altres
scriptures que en la Deputatió són trobades per los agravis de la gràcia apostòlica de
l'excusado ý pracmàtica dels cavalls, ý totes les lletres de sa magestat en resposta dels
dits ý altres principals agravis de les últimes Corts fins ara, exceptat los memorials ý
altres papers dels inquisidors, que posam a punt ý aniran per lo primer; ý perquè tots
lo que ara van són los mateixos originals que tenim en la Diputació, per no posar larch
temps ý molts gastos en copiar-los, donam orde hà mossèn Ciurana de comunicar-ho
tot ab cauthelas ý tornar-ho ací ab los demés libres ý scriptures que per ell ý en dues
anades de Pau Genovès són tramesos; suplicam a vostres senyories manen també servar
aquex orde, perquè no
lo dels inquisidors tindríem altres coses en què servir a vostres senyories, cuyas reverendíssimas
ý molt il·lustres persones Nostre Senyor guarde ab lo augment ý
pro[s]peritat que desijan. De Barcelona, a tretze de agost mil sinch_cents vuytantasinch.
Don Boteller i de Oliver. Reverendíssims ý molt il·lustres senyors. Besen les
mans a vostres senyories, més certs servidors, los diputats del General del Principat de
Cathalunya residents en Barcelona.
Die lune, decima nona mensis augusti anno millesimo quingentesimo octuagesimo
quinto.
Lo dit stament, adherint en açò al pensament tingut per ý en dit stament, refferit
per lo promovedor del bras ecclesiàstich, féu deliberació que los tres
advocats del present stament, juntament ab los dels altres tres staments, tinguen particular
càrrech de veure, comprovar, regonèxer ý mirar si lo libre de les Constitutions,
novament compilades per orde ý deliberació feta en les Corts passades, ý si aquella
starà ab la forma deguda ý qual convé, ý del que trobaran, regonexeran, miraran ý
apuntaran, facen relatió durant les presents Corts en lo present stament; ý que, en lo
entretant, se facen les diligènties possibles ý necessàries en cercar ý trobar lo original
del dit libre.
Més, aderint-se dit stament ab lo bras ecclesiàstich, segons la relatió de son promovedor,
féu deliberació lo dit stament real que sie scrit als diputats del General regraciantlos
la bona ànsia ý cuydado tenen de la exactió ý recuperatió dels deutes del General, ý
que continuen aquella, per lo que tant convé.
E quant al negoci de mossèn Pau Riu, receptor de la bolla, deliberà lo dit stament que
se li done licència e facultat al dit mossèn Rius de fer procurador ý pendre advocat,
ý que li sien allaujades les presons, pus emperò stigue segur en dita presó, ý açò se
face en tota la diligèntia possible.
mossèn Rafel Vivet, syndich de Gerona e hú dels tres habilitadors elegits per lo present
stament, e de part de tots los senyors habilitadors diguí al magnífich president e syndichs
estaven ajustats en dit stament que tots los syndichs de dit stament donassen ý posasen
llurs syndicats en mà ý poder del notari del present bras, lo qual, quant se comensarà ý
prosseguirà la habilitació fahedora dels syndichs del present bras, hi aporten dits syndichs,
ý acistesca a la dita habilitació, conforme se ha fet ja ab los altros dos braços.
E encontinent, los syndichs del dit stament del bras real lliuraren llurs syndicats a mi,
Miquel Joan Cellers, notari ý scrivà demunt dit, conforme en un memorial se
axí del nom de dites universitats com dels noms dels syndichs de aquelles, lo qual
memorial és del tenor seguent:
Memorial de tots los noms de les universitats ý syndichs de aquelles han comparegut
en les presents Corts, los quals han lliurats llurs syndicats en mà ý poder del notari
ý scrivà del dit stament, per portar ý comunicar aquelles als senyors habilitadors:
Perpinyà: mossèn Luys Terrena, burgès; Hierònym Boldó, mercader; Antoni Jolí,
notari.
Vilafrancha de Conflent: Galdrich Rabollet.
Salses: Joan Cabessa.
Figueres: Francesch Oliveres.
Berga: Salvador Rochafort.
Cruïlles: Antoni Molinés.
Coplliura: Joan Pi, Jaume Puignau.
Vilafrancha de Panadès: misser Garau Mascaró.
Argilés: Antoni Ribes.
Camprodon: Joan Navarro.
Vilanova de Cubelles: Joan Ballester.
Gerona: Rafel Vivet, Andreu Vilaplana.
Prats del Rey: Miquel Argullol.
Granollers: Jaume Puig.
Leyda: Nicholau Frexanet, Francesch Algaró.
Çarreal: Joan Alió.
Arbós: Joan Amiguet.
Talarn: Martí Pallarès.
Tuhir: Pere Inveny Rocha.
Voló: Joan Cucurull.
Santpedor: Jaume Rocha.
Barcelona: mossèn Jaume Vila, ciutedà, conceller en cap, president; mossèn
Miquel Bastida; mestre Hierònym Magarola; misser Miquel Çarrovira.
Torroella de Montgrí: mossèn Gabriel Arrencada Canet.
Pals: Jaume Roffí.
Caldes: Francesch Lunes ý Arbós.
Besalú: Francesch Arcís.
Tortosa: Joan Montornès; Christòfol Gil de Villoro ý Christòfol Castelló.
Cervera: misser Hierònym Jorba.
Vich: Joan Ponsich.
Balaguer: Gaspar Montserrat; Batista Bordoy.
E per quant per part del bras ecclesiàstich ere estat deduit convenie molt cercar nous
aposientos, són estats deputats ý assignats per hà juntar-se en aquells los advocats ý
altres persones que per los staments seran eletes, per ésser, segons dix, molt desacomodats
per hà l'effecte són hà menester.
Lo dit stament, per quant en aquell és estat deduit particularment per los matexos
advocats que los dits aposientos són prou bons ý ben acomodats, deliberà per ço que no
procur ni
ben acomodats los qui vuy tenen dits advocats.
E poch aprés, vingué lo promovedor del bras militar, reportant ý dient que en lo dit
stament militar hi havie discentiment hà tots actes fins a tant sie pres assiento ý dat orde
qual convé en lo cobrar de les dos supplications presentades per mossèn Pau Ciurana als
habilitadors, la huna contra de l'ardiacha d'Homs ý l'altra contra micer Francesch Serra
ý altres impetits en la vesita fan los diputats del present trienni contra los diputats del
trienni passat.
E immediatament, fonch presentada en dit stament per los syndichs de Barcelona una
lletra dels magnífichs concellers de dita ciutat, dirigida als tres brassos de la present
Cort, hacerca lo negoci, plet o qüestio és entre Miquel Bastida, ciutedà ý hú dels dits
syndichs, ý mossèn Joan Setantí, donzell en Barcelona domiciliat, la qual és del tenor
següent:
ý de mossèn Setantí]
Als reverendíssims, molt il·lustres, nobles, ý molt magnífichs senyor[s] dels tres
staments de les Corts celebre sa magestat als cathalans en Monçó.
Reverendíssims, molt il·lustres, nobles ý molt magnífichs senyors.
Per part del magnífich mossèn Miquel Bastida, syndich de aquesta ciutat
de Barcelona, nos és estat refferit que, aportant-se una causa entre lo procurador del
General de Cathalunya ý dit Bastida, de una part, ý mossèn Juan Setantí, de part altra,
per les causes ý rahons en lo procés de dita causa contengudes molts dies ý an[ý]s fa,
ý havent estat cerca un any que no se ha dit res en dita causa, lo dia aprés immediatament
següent que partí dit mossèn Miquel Bastida, juntament ab los altres syndichs
per aquesta ciutat constituhits, per a entrevenir en les Corts que al present són estades
convocades ý se celebren en la vila de Monçó, lo dit Setantí, pensant segons se
creu que ab la absèntia de dit Bastida no tindria persona alguna qui li face contrari ni
deduesca lo que en dit procés se ha de deduhir per a la intel·ligèntia de la justícia ý
veritat del fet, juntàdevant dits senyors deputats la expedició ý divisió de la causa;
lo que entenent nosaltres, trametérem hà dir hà dits senyors diputats fossen servits
que, en tant que duraven les dites Corts, manassen sobreceure ý no passassen avant en
la causa per no agraviar hà dit Bastida, qui no per sos negossis, sinó per la república
d'esta ciutat, era absent; ý que deprés, trobant-se ý essent anat en aquexa Cort lo dit
mossèn Juan Setantí, ab supplicació per ell donada ý presentada a vostres senyories ý
mercès, ab alguns motius o informations en ella contenguts, ha obtingut que vostres
senyories ý mercès han determinat ý prefigit termini de trenta dies als dits diputats dins
los quals haguessen de declarar en dita causa; ý com en dit negoci se tracte de
molt gran interès de dit Bastida, ý ab rahó procure en dar son descàrrech ý mostrar de
sa justícia ý bon dret, lo que és cert no u farà persona alguna sinó ell mateix, qui sab
millor lo que passà que home del món, nos és estat suplicat molt encaridament per sa
part li donàssem licència per tornar ý venir-se
mes, attesa dita urgent necessitat ý la causa tant justa que en açò té; ý desijant nosaltres
complaure hà tant justa cosa al dit Bastida ý provehir hà sa indemnitat, ho havem proposat
en Consell de la vint_i_quatrena, ab deliberació del qual fem la present, supplicant
a vostres senyories ý mercès se servesquen de considerar la gran rahó que dit Bastida
té de quexar-se ý donar quexa del que aquí s'és determinat, per so que ell no està per
sos negocis en aqueixa Cort, sinó de la present ciutat, ý que veja que, havent estat sens
dir res en la causa tant temps, ara que ell no pot respondre en ella ni deduhir de son dret
se sia mogut son adversari, ý més de que sos consíndichs, que era rahó lo deffensasen
ý ajudasen en açò, hajen també adherit en la dita prefixió de temps, per lo que ab justa
rahó demana dita licència de venir-se
si per nosaltres se li consentia, per ço que hauríem de trametre altre syndich, ý fer syndicat
nou, ý per molts altres inconvenients se porien seguir, totes les quals coses ý altres
assí considerades ý pensades, havem determinat supplicar a vostres senyories ý mercès
sien servits de què dita prefix[i]ó de temps de trenta dies comence del dia aprés
de la conclusió de les presents Corts o, si són servits se despedesca la causa que ab tanta
instàntia demana o insta dit Setantí, se face, pus aquí en Cort hi ha prou doctors a qui
se porà cometre, se assumescan aquí vostres senyories ý mercès dita causa, ý prossehesca
ý declare en ella, puis són presents lo dit Bastida ý mossèn Setantí, ý quiscú porà
deduhir ý al·legar de sos drets, ý no serà agraviar hà ningú, ni aleshores tindran quexa
los uns ni los altres, ni rahó de quexar-se, ni dit Bastida dexar los negocis per los quals
és estat tramés, ni tampoch esta ciutat, de què per indirecte li sie fet semblant agravi,
essent majorment lo que demanave conforme hà justícia; ý si bé miren lo poder dels
syndichs d'esta ciutat, aprés mort de mossèn Valls no era bastant ni ells podien fer cosa
alguna, per ço que ere a tots quatre in simul ý no in solidum. Tot açò havem volgut dir
ý notifficar a vostres senyories ý mercès, ý suplicar-los, com ab esta los suplicam, ho
manen remediar de la una o de l'altra manera, com confiam que vostres senyories ý
mercès ho entendran ý poseran lo remey que convé, pus nostra pretensió està fundada
ab justícia. E Nostre Senyor les vides ý estats de vostres senyories ý mercès conserve ý
prospere. De Barcelona, a catorze de agost mil sinch_cents vuytanta_sinch. De vostres
senyories reverendíssimas, il·lustríssimas senyories ý mercès, molt affectats, los concellers
de Barcelona.
La qual letra fonch legida en los tres staments, ço és primer en lo ecclesiàstich, aprés
en lo militar, aprés en lo real.
E poch aprés, lo promovedor del stament militar portà en dit stament un plech
de diverses actes ý scriptures per los deputats tramesos a la present Cort, les quals scriptures
foren per ells presentades ý dexades al dit stament, posant aquelles sobre de una
taula que allí era juntament ab lo memorial dels dits actes ý scriptures, lo qual refferí
havie fet lo notari del bras ecclesiàstich.
Francesch Oliver, syndich de la vila de Figueres, posà son discentiment hà tots ý sengles
actes fahedors en la present Cort, exceptat emperò en lo progrés de la habilitatió
dels braços ý dependents de aquella, ý exceptat també per a què
dos supplications presentades per mossèn Pau Ciurana als habilitadors, lo qual discentiment
vol ésser durador fins hà tant sien millorades les posades als qui estan mal aposentats
ý sie donada condecent posada als qui no
no y ha poder estar en elles, protestant de nul·litat de actes; requirens vos, notarium.
en dit stament presentades, sien tornades al dit stament militar, al qual se diga que,
per no tenir temps ara de comprovar lo inventari de dites scriptures, se
quelles, per a què aprés, ab intervensió dels altres notaris de dits estaments, sien liurades
ý acomanades hà mossèn Pau Ciurana.
E per executió de dita deliberació, per lo promovedor del dit bras real, juntament
ab Gabriel Mir, scrivent, lo dit plech de dites scriptures ý memorial de aquelles fou
tornat ý lliurat al dit stament militar, segons la relatió ne feren en dit stament.
quinto.
Francesch Oliveres, syndich de Figueres, alsà son dissentiment per tractar los negossis
avall scrits, fins a les deu hores.
Vingué en dit stament ý refferí en aquell lo promovedor militar, offerint ý deduhint
que dit stament havia pensat serie bé ý cosa molt justa se scrigués als diputats dientlos
que continuen ý facen totes les diligènties possibles en exequutar los debitors del
General, ab què emperò, primer, ab tot effecte, facen pagar als principals obligats, ý
aprés als partícips o portioners en los arrendaments ý profits de aquells, ý aprés a les
fiances, ý dels uns ý dels altres. Més, refferí que dit stament adherie a què los tres promovedors
soliciten los tractadors per a què vullen millorar les posades, ý que la licència
dada per lo dit stament hà mossèn Pau Riu, receptor de la bolla del General està
vuy pres en la present vila, que lo dit stament ho remet al procurador de dit General
ý al jutge de la causa. Més, que dit stament se adherie ab dit bras real per a
què no se hagués nova posada per juntar-se los advocats, pus era prou bona la que se
havie haguda. Més, que los tres notaris dels tres staments se ajunten quiscun vespre
per conferir ý concordar entre sí la scriptura de lurs processos. E més, serie bé anomenar
una persona de cada bras per a solicitar los advocats se ajuntassen per a tractar
los negossis de la present Cort.
Fonch aprés en dit stament real deliberat que sie donada licènsia al susdit Pau Riu de
pendre advocat ý procurador per a deduhir de sa justícia, ý que li sien alleujades les presons,
puis stiga en loch segur.
E més, deliberà dit stament que sien exequutats los debitors del General, axí principals
com porcioners ý fermanses, segons la forsa ý obligatió dels contractes, ý
no com volen ý se ha refferit per part dels militars, scrivint als deputats se
bona diligèntia tenen en la exequutió dels deutes, encarregant-los que prosseguesquen
aquella.
en dit stament de part del bras ecclesiàstich, referint ý deduhint ab aquella que los
aposientos se havien presos ý destinats per a juntar-se en aquells los advocats dels
braços és molt desacomodada, així per ser lluny, com per ser lo restant de dita
casa hostal, per lo que hi ha gran inquietut en ella, ý que se
a rahó sinquanta liures per mes; ý que junt a la present sglésia hi haurie una posada
molt acomodada per a dit negoci, ý ab molt major commoditat, ý que com aquesta altra
no convingués se
E entesa per lo dit stament dita embaxada, féu deliberació que sie feta, segons que
de present fa, commissió hà dos personas del present stament per a què vegen si convenen
o no los dits aposientos se offerexen prop la sglésia, a les quals dos persones, si dits
aposientos no aparexeran bons, puguen cercar altre aposiento prop la present sglésia
qual més convinga, ý del que veuran e trobaran ne façen relatió al present stament; ý axí
fonch refferit als altres braços.
E poch aprés, vingué en dit stament lo promovedor del bras militar, refferint com dos
del stament militar de Aragó havien feta embaxada als dits staments del militar de
Cathalunya, dant-los complida rahó, deduhint ý refferint lo orde ý forma se havie tingut
en la revocatió dels desafueros publicats pochs dies ha en la present vila, ý havien aportada
d'ella còpia de totes les scriptures se eren hà dita causa fetas; ý que parexia hà dit
stament que fos feta embaxada als dits aragonesos, agrahint-los la cortesia ý lo bon cuydado
han tingut en dar-los dites scriptures.
E immediatament, lo promovedor del present bras real refferí en dit stament
que ell, juntament ab los altres promovedors dels altres staments, eren anats als tractadors
de sa magestat per a supplicar-los fossen servits manar dar orde com se millorassen les
posades dels qui estan mal aposentats, als quals respongué lo comte de Miranda que ja
havien parlat ab lo aposentador major ý li havien molt encarregat, lo qual aprés s'és enmalaltit,
però que ells dits tractadors ho tornarien promptament hà tractar, ý que quiscun bras
fes memorial de les persones estan mal aposentadas ý de les que no tenen aposento, ý que
vists aquells se provehirà lo fahedor, per a què estiguen acomodats de aposiento.
E quant a la supplicatió en dit stament presentada per Antich Umbert, de Mongat,
demanant algun adjutori per reparar los danys li han dat los moros pochs dies ha, que li
han robada tota sa casa ý aprés li han cremada, de manera que reste destruhit del tot, ab
sa muller ý fills, deliberà lo dit stament que dita supplicatió sie decretada conforme los
altres braços, ço és, que sie enfilada ý que aprés se
E, per quant los habilitadors del present stament havien deduit ý refferit en aquell que
pretenien los habilitadors de sa magestad tocave hà tots los habilitadors limitar lo nombre
de les procures podie tenir quiscun militar en la Cort, deliberà lo dit stament que los
habilitadors de aquell diguen e deduesquen que lo llimitar lo dit nombre de les procures
toque e pertany a la Cort, ý no als dits habilitadors. E que per so los habilitadors del
present stament no s'haderesquen ab lo vot contrari dels habilitadors del rey, ý
que de açò se
del present bras.
quinto.
refferí ad aquell mossèn Miquel Bastida, promovedor de dit bras, que de part de aquell
és anat als habilitadors staven juntats en lo lloch acostumat, dins la present sglésia; ý
havie dit hà llur porter digués hà dits habilitadors com ell, dit Bastida, de part del bras
real tenie necessitat de dir-los dos paraules, ý tornat dit porter digué hà dit Bastida, promovedor,
que lo senyor canceller li havie dit que no se
ocupats. E replicant ell dit promovedor al dit porter, dient-li miràs que, com hà promovedor
del bras real ý per orde de aquell, era tramès per a dir-los lo que per orde del dit
bras los havie de dir; ý lo dit porter, lo qual se diu Riera, respongué: "jo no u hé dit
tant llarch hà dits habilitadors, sinó que
volie parlar, però tornar-hi hé a dir-los lo que vostra mercè me ha dit"; ý així anà dit
Riera, ý tornat dix: "que no y havie lloch per ara, per a par[lar]-los". Del que sentit de
dit promovedor, per haver tingut tant poch compte dits habilitadors e o senyor canceller
en no voler donar loch que ell dit promovedor tramès per dit bras real no
pogués parlar hà llurs habilitadors, per cosa convenient al dit stament, lo qual, volent
votar sobre lo que en tal cars se havie de fer, Oliveres, syndich de Figueres, lo qual
tenie posat discentiment en dit stament, levà aquell, lo qual havie posat hà tots actes. E
lo dit stament, en la hora matexa, deliberà que dites coses se
braços, advertint ý encarregant-los serie bé que los tres promovedors anassen als dits
habilitadors, deduhint-los lo agravi se pretén han fet per la susdita causa al promovedor
del dit bras real; ý així fonch reportat als altres braços. E poch aprés, vingué en lo dit
stament lo promovedor del bras militar, responent ý deduhint de part de aquell com dit
stament stave prompte ý adherie en lo que per lo present stament és estat deliberat, ý
axí stave prompte ell, dit habilitador
habilitadors, però que, per advertiment, se
més se
ssoles. E lo dit promovedor ecclesiàstich refferí poch aprés, en dit stament, que lo stament
ecclesiàstich adherie ab aquest en què anassen los tres promovedors als dits habilitadors.
Ý ans de arribar dits promovedors als dits habilitadors vingué en dit stament lo
magnífich mossèn Pere Franquesa, loctinent de prothonotari, deduhint de part dels dits
habilitadors que, per estar ells dits habilitadors ab un negoci de molta importàntia ý
qualitat al temps volie parlar ab ells dit mossèn Bastida; no se havie pogut donar loch
aleshores a que los habilitadors del bras real se moguessen de son lloch per no interrompre
dit negoci, lo qual, deduïdes hagué dites coses, se
sens fer-se-li resposta alguna. E axí, anaren los dits tres promovedors als dits habilitadors
a dar-los quexa, per lo referir, com dit és, per dit mossèn Bastida; lo qual, tornat en
dit stament, referí ad aquell que ell, juntament ab los altres tres promovedors, eren anats
ý deduït dites coses hà dits habilitadors, los quals los havien dit e referit, entre altres
coses, que essent ells com són superiors a la Cort, que no havien dat rahó per ço als inferiors,
del que sentint-se lo dit stament agraviat per pretendre és ý passa lo contrari.
Féu per ço deliberació lo dit stament que sie posat dissentiment per lo present bras
real, segons ab la present posaren aquell als actes de la habilitació ý prossequutió de
aquella, lo qual dissentiment fonch referit ý reportat per dit promovedor del bras real als
altres staments ý als dits habilitadors; ý immediatament feta dita relatió per lo dit promovedor,
vingueren en dit stament los habilitadors del bras real, referint ý deduhint les
justes causes ý rahons havien tingudes los habilitadors per no poder dexar baxar los tres
promovedors
E poch aprés, deliberà lo dit stament que per via de pensament se scrigue als deputats
que envien memorial dels officis nous se són creats des de las Corts passades del mil
sinch_cents sexanta_quatre ençà, e lo creiximoni dels salaris de les Corts passades, ý així
fonch refferit per lo promovedor als altres staments.
aquell lo promovedor del bras real com los tractadors de sa magestat lo havien enviat hà
cercar entre les onze ý dotze hores per a entendre d'ell lo que vuy de matí ha passat entre
ell, dit promovedor, e dits habilitadors, encarregant de dins ell dit promovedor del present
bras, de part de dits promovedors, que de llur part encarregave molt al present stament
llevassen lo dit dissentiment havie posat vuy dit stament. E feta dita relatió per dit
promovedor, vingué en dit stament embaxada dels braços ecclesiàstich ý militar, la qual
reportaren, ço és, per lo bras ecclesiàstich lo abat de Sanct Feliu de Guíxols ý don
Hierònym Terça, syndich del Capítol de Tortosa, e per lo bras militar, don Plegamans de
Marimon ý mossèn Francesch Salbà, exortant ý molt encarregant de llurs staments al
present bras real tingués hà bé de llevar lo dissentiment per els posat lo die present. E
que se contentassen de la satisfactió los era estada donada per lo dit loctinent de prothonotari
de part de dits habilitadors. E lo dit stament, axí per complaure als altres com
attesa la satisfactió los era estada donada per dit loctinent de prothonotari de part de dits
habilitadors, llevaren lo dit discentiment. E per a refferir dites coses en los altres brassos,
per a fer-los hà saber com se era alsat dit dissentiment, elegiren ý nomenaren: lo
magnífich mestre Hieroni Magarola, syndich de Barcelona; mossèn Andreu
Vilaplana, syndich de Gerona.
Los quals tornats, refferiren com los dits altres staments havien rebut molt gran contento
en entendre que lo present stament havie llevat dit dissentiment.
Vingué aprés ý refferí en dit stament lo promovedor del bras militar, refferint com en
dit stament los apparexeria bé e convindria se anomenàs huna persona de quiscun estament
per a fer lo memorial demanen los tractadors de les personas estan mal aposentades
que no tenen aposentos. E per dit effecte, oyda dita relatió, lo dit stament real elegí
ý nomenà hà: mossèn Hierònym Baldó, syndich de Perpinyà. E lo stament ecclesiàstich,
segons la relatió féu lo dit promovedor, elegí ý nomenà per dit effecte lo abat de Gerri.
E lo bras militar, segons relatió de llur promovedor, elegí ý nomenà per dit effecte
mossèn Miquel de Montagut ý de Vallgornera.
Refferí poch aprés ý reportà en dit stament lo promovedor del bras militar, que hà dit
stament los apareixeria serie bé se anomenassen persones per a fer los memorials de
agravis, Constitutions ý Capítols de Cort, ý açò per via de pensament, attès majorment
que ara de present no y ha molt altre que fer.
Mossèn Batista Bordoll, altre del syndichs de Balaguer, dix posave, com de fet posà,
son dissentiment hà tots actes de gràtia fahedors en lo present stament, protestant
de nul·litat de aquells.
Gabriel Mir, scriptor.
lo dit bras ecclesiàstich se adherie en què se scrigués als diputats que enviassen memorial
dels officis nous ý creiximonis dels salaris se són fets ý crescuts des de les Corts
proppassades ensà, conforme per lo present stament ho havie així deliberat. E més, refferí
que en lo dit stament ecclesiàstich havien pensat que no convenie se fes encara
nominatió de les persones han de entrevenir en fer los memorials dels agravis,
Constitutions ý Capítols de Cort, ý altres memorials de la present Cort, fins hà tant sie
publicada la habilitatió fahedora als dits staments, per no caure ab inconvenient de elegir
persones que aprés, per ventura, encara no serien estades habilitades.
quinto.
lo dit stament, attès que per lo promovedor militar, de part de dit stament, los foren
portades unes scriptures tramesas per los deputats de la present Cort, demanant
fos fet inventari de aquelles, lo dit stament féu deliberatió sie fet dit inventari de dites
scriptures ans de donar aquelles al bras ecclesiàstich, que volie veure aquelles, lo qual
inventari o memorial fonch fet en presèntia de dit stament. Lo qual deliberà més avant
que dites scriptures sien aprés acomenades hà mossèn Pau Ciurana, regent los comptes
del General, com ja estave determinat, lo qual inventari o memorial és del tenor
següent:
Inventari dels libres ý scriptures que lo promovedor del bras militar ha aportades
en lo present stament real, les quals dix que havie liurades hà dit bras lo notari del
bras ecclesiàstic, al qual les havie liurades mossèn Pau Ciurana per part dels diputats
de Cathalunya, ab una lletra emanada del concistori, dada en Barcelona, a tretze del
corrent mes de agost.
Primo, una súpplica de lletres originals que sa magestat en diversos temps havie
scrites ý enviades als deputats, dins la qual havia decet lletres, ço és, una llet[r]a de
dos de maig mil sinch_cents setanta_quatre, rebuda hà nou de juliol.
Més, altra lletra hà denou de juliol mil sinch_cents setanta_sinch, rebuda a vint_ý_set
de dit.
Més, altra lletra de vint_ý_sis de agost mil sinch_cents setanta_sinch, rebuda al primer
de octubre.
Més, altra lletra de quatre de octubre mil sinch_cents setanta_sis, rebuda hà
nou de dit.
Més, altra lletra a vint_ý_vuyt de octubre, rebuda a quatre de noembre.
Més, altra lletra de sis de desembre mil sinch_cents setanta_sinch, rebuda hà vint_ý_sis
de setembre mil sinch_cents setanta_sis.
Més, altra lletra de vint_ý_hú de dezembre mil sinch_cents setanta_sis, rebuda a set
de janer mil sinch_cents setanta-set.
Més, altra lletra de tretze de juny mil sinch_cents setanta-set, rebuda a set de agost.
Més, altra lletra de tretze de juny mil sinch_cents setanta-set, rebuda a dos de agost
de dit.
Més, altra lletra de tretze de juny mil sinch_cents setanta-set, rebuda a tretze de
juliol de dit.
Més, altra lletra de sinch de desembre mil sinch_cents setanta_vuyt, rebuda a quinsa
de dit.
Més, altra lletra de vint_ý_dos de noembre mil sinch_cents setanta_nou, rebuda a
trenta de dit.
Més, altra lletra del darrer de maig mil sinch_cents setanta_nou, rebuda a vint_ý_tres
de juliol.
Més, altra lletra de vint_ý_dos de juny mil sinch_cents setanta_ý_nou, rebuda a
vint_ý_tres de juliol.
Més, altra lletra de catorze de agost mil sinch_cents vuytanta_ý_dos, rebuda a vint_ý_quatre de agost.
Més, altra de quatre de maig mil sinch_cents vuytanta_ý_tres, rebuda a vuyt de juny.
Ítem, un llibre relligat ab cubertes de pregamí, intitulat al principi de la scriptura
lochtinentem generalem edito et publicari mandato, circha discriptionem seu
manifestationem equorum et aliorum animalium de genere seu rassa de cavallers
etc.",
demunt dit ý feneix ab les fermes de trenta_nou doctors. Lo segon cohern comence
comence "Memorial en dret, sobre los agravis resultants de alguns caps de la lletra
que sa magestat ha scrita alsdeputats, en resposta del que per part del General
li ere supplicat en la embaxada feta per los senyors micer Loys de Copons, Jaume
Salbà ý Miquel d'Oms, en lo trienni del senyor cabíscol Oliver ý son condiputats", ý
feneix ab les fermes de tretze advocats.
Ítem, un altre llibre de memorials, ab cubertes de pregamí, intitulat al principi
de memorials de chalendaris de diversos actes se són enviats per als embaxadors de la
cort romana de part dels embaxadors enviats hà sa magestat. E són dits memorials quatre
en número.
Més, altro cohern de diversos chalendaris de actes trets per Gabriel Alzina, archiver
real, de dit real archiu, continent deu pàgines de scriptura.
Més, una còpia de un privilegi del rey en Pere, dirigit al bisbe de Barcelona,
Més, altre transumpto o còpia de un privilegi del rey Alfonso,
Barcelona,
Més, altro transumpto de altro privilegi del rey en Pere,
de abril mil tres_cents setanta_tres.
Més, una resolutió de un dubte proposat en lo concistori de la Deputasió, feta per
micer Francesch Montaner, micer Quintana, micer Puig, doctors de la Real Audièntia,
hà ý Oliver, assessor de la Deputatió.
Més, una còpia de la lletra que sa magestad scriu al virey, a dos de desembre mil
sinch_cents setanta_dos.
Més, un transumpto de una lletra del rey en Pere dirigida a Pere Duran, doctor en
lleys, dada a dotze de febrer mil sinch_cents sexanta_sis
Més, altra lletra del rey en Pere, dada en Barcelona, a vuyt de les chalendes de
agost mil tres_cents trenta.
Més, altra lletra del rey en Pere, dada en València a vint_ý_hú de janer mil trescents
sinquanta_ý_tres.
Més, altra lletra del rey en Pere, dada en Monçó a vuyt de desembre mil tres_cents
setanta_sis.
Més, altra lletra del rey en Pere, dada en València a vint_ý_hú de janer mil trescents
sinquanta_ý_tres.
Més, una delliberació feta en lo concistori de la Deputació, d[at]a quatre de maig
mil quatre_cents setanta_vuyt.
Més, altra deliberació feta en dit consistori, a vint de nohembre mil sinch_cents
quaranta_ý_dos.
Més, una lletra del rey en Pere dirigida hà Francesch Morató, canonge de la
Seu de Barcelona, dada en Çaragossa, a divuyt de octubre mil tres_cents vuytanta_hú.
Més, un manament o provisio feta en Çaragossa a divuyt de octubre mil sinchcents
vuytanta_hú.
Més, una supplicatió presentada hà sa santedad, a tretze de noembre mil sinchcents
vint_ý_dos.
Més, altra supplicatió presentada hà sa santedad, a sis de mars mil sinch_cents setantatres.
Més, altra suplicatió presentada hà sa santedad, al primer de maig mil sinch_cents
setanta_tres.
Més, altra supplicatió presentada hà sa santedad, a quatre de setembre mil sinchcents
setanta_tres.
Més, un memorial
Més, una supplicatió presentada hà sa santedad.
Més, un memorial
Més, una disissió de Rota, feta a vint_ý_tres de janer mil sinch_cents sinquantanou.
Més, una còpia de l'acte original de la presentació de la lletra del cardenal de
Coma al nuncio de sa sanctedad.
Més, una lletra de privilegi de la reyna Maria,
mil sinch_cents sinquanta_hú.
Més, altre libre ab cubertas de pergamí intitulat "March Antoni Forner", lo qual
conté en sí tota la processura ý discurs fet hacerca la captura ý mort de dit March
Antoni Forner, la qual comensa:
Domini millesimo quingentesimo septuagesimo tertio, die vero decima quarta
mensis augusti",
precedentibus centum triginta novem papiri foleis forme majoris, etc".
feta de què fossen alleujades les presons de Pau Riu ý li fos donada llicència de poder
pendre advocat ý procurador, la qual fou reportada als altres brassos, cridat en dit stament
Pere Arles, hà instàntia del qual per part dels diputats ere estat pres dit Rius, digueren
hà dit Arles ý li notifficaren dita delliberatió. Lo dit Pere Arles, responent, dix
que los diputats li havien scrit ý dat orde fes pendre hà dit Riu, allà hont lo trobarie, ý
que ell no vede ni destorbe que lo dit Riu no pugue pendre advocat ni procurador, e que
si està en presó estreta o no, ell no
Micer Nicolau Frexanet, altre dels syndichs de Leyda, dix posave, com de fet posà,
son discentiment hà tots actes de gràtia fahedors en lo present stament, protestant de
nul·litat de aquells, requirint al notari.
Gabriel Mir, scriptor.
gràtia; protestant
tots actes fins a tant que sien aportats en lo present stament los vestiments que de
Barcelona han tramesos los deputats per celebrar la missa en lo present stament, no comprenent
ab lo present dissentiment los actes de la habilitació; protestant. Foren aportats
aprés dits vestiments ý llevat dit dissentiment.
vingué en dit stament embaxada del bras ecclesiàstich, la qual reportaren: mossèn
Ferrando Quintana, procurador del bisbe de Tortosa, ý lo canonge Pere Thomàs, syndich
del Capítol de Gerona, deduhint ab aquella que lo dit stament havie pensat convindria fer
embaxada per los tres braços de Cathalunya als quatre de Aragó, deduhint-los ý encarregant-los
fossen servits de voler fer lliurar als deputats de Cathalunya la persona de Pau Riu
està pres en los càrcers de la present vila hà instàntia de l'exactor de dit General, a effecte
de aportar aquell en Barcelona, ahont se puga entendre ý fer la causa de dit Riu.
E lo dit stament, desijant asertar lo que
Rius, féu deliberació que los advocats del present stament vegen ý entenguen lo
que
E per la resposta de la embaxada hà dita causa feta al present stament per lo ecclesiàstich,
foren elegits: mossèn Hierònym Baldó, de Perpinyà; Salvador Rochafort, syndich
de Berga.
quinto.
E per posar en deguda custòdia los vestiments ý altres ornaments ý adreços tramesos per
los diputats al present stament per celebrar missa en aquell, adherint en assò als altres
staments, que dits vestiments ý adreços, los quals mossèn Pau Ciurana havie ja portats
en dit stament, féu deliberació que dits vestiments ý adressos sien conduïts ý posats,
quiscun die aprés hauran servit hà la missa, en la caxa o bahul en lo stament militar, ý
que allí dormen lo porter del present stament ensemps ab lo porter del stament militar,
per a què millor se tenguen dites coses, ab la custòdia deguda.
E lo magnífich senyor mossèn Jaume Vila, president, fermà àpocha al dit mossèn Pau
Ciurana dels dits ý avall scrits ornaments, confessant aquells haver haguts ý rebuts en
presèntia de dit stament, que són los devall scrits:
Primo, dos candeleros de plata.
Ítem, un càlser ab sa patena.
Ítem, dos candeleros de plata.
Ítem, una bassina o plat per a tenir les canadelles.
Ítem, una capsa de plata per a les hòsties.
Ítem, un amit ý camís de ruans ý un sinyell.
Ítem, una stola ý maniple de domasquillo carmesí.
Ítem, una casulla de domasquillo, ab dos barres davant ý dues detrás de tela d'or, ab
les armes del General.
Ítem, un pàlit de domasquillo, ab los entorns de tela de plata, ab les armes del
General en mig.
Ítem, dos tovalles de ruans guarnides.
Ítem, una tovalla guarnida de llista de seda carmesina.
Ítem, un missal cubert de domasquillo carmesí, guarnit de or.
Ítem, una bassa de domasquillo carmesa, en la qual estan los corporals ab la ànima.
Ítem, un tafetà carmesí, guarnit de or, per a cobrir lo càlser.
Ítem, un coxinet de vellut carmesí.
Post prandium.
lo dit stament que mossèn Jaume Hierònym Ponces, syndich de Tàrrega, lo qual
demanà llicència de poder anar fins dita vila per a procurar salut de la malaltia ha tinguda,
fins a tant sie remediat de la dita sa indisposició, la qual cobrada aquella, que
s'és offert en tornar al present stament, delliberà per ço que dita llicència li sie donada,
com ab tenor de la present se li dóne aquella.
E deduhí aprés en dit stament que, attès micer Ubach ý micer Gort de
Barcelona són officials reals, ço és, lo dit micer Ubach jutge de reclams ý lo dit micer
Gort assessor del governador, que per ço serie bé se donàs orde no fossen habilitats, los
quals se entén voldrien promptament habilitar los habilitadors.
Més, deliberà lo dit stament que demà, festa del gloriós sanct Bartomeu, ý despuis
demà, a vint_ý_sinch, que serà diumenge, per millor speditió de alguns negossis, que
tenen necessitat de prompta expedició, sien tant solament habilitats los després de dinars
per a tots actes.
E immediatament, refferí ý deduhí lo promovedor del stament ecclesiàstich com dit
stament adheria al vot ý parer dels dos brassos militar ý real, de què mossèn Pau Ciurana,
que per aquella via apparrà mancho inconvenient, cobre les dos supplicacions havie donades
als habilitadors, axí contra lo ardiacha d'Homs, com contra micer Francesch Serra ý
altres enquestats en la visita [del] General, com per dits staments és estat delliberat.
E lo dit stament deliberà, adherint-se als altres, que los tres promovedors anassen
hà dits habilitadors per a deduhir ý refferir-los dites quexes té la Cort contra dits micer
Ubach ý micer Gort, per ser com dit és officials reals. E los matexos promovedors refferesquen
més avant als matexos habilitadors per a demanar-los los vullen donar les dos
supplications a ells presentades per mossèn Pau Ciurana.
E immediatament, refferí lo promovedor del bras ecclesiàstich que serie bé que, ab la
lletra se ha de fer hà deputats, los sie scrit que trametten lo llibre de vàlues, en lo qual se
creu estaran nomenats los axí principals com fermanses ý portioners; ý com açò no
aparegués bé al stament, que trameten les scriptures que més satisfaçen ý convinguen per a
saber lo nom de dits obligats. E immediatament, vingué lo promovedor del bras militar, en
lo qual refferí que dit stament adherex ab lo ecclesiàstich en què envien còpia de dites scriptures,
ý no los originals. E lo dit stament, adherint-se al parer de dits staments ecclesiàstich
ý militar en lo scriure hà dits deputats ý que trameten los originals, ajustant-hi més avant sie
feta hà dita causa una caxa ab tres tanchadures ý tres claus, dins la qual sien guardades totes
les scriptures han trameses ý trametran dits deputats hà la present Cort, ý que quiscun stament
tinga una clau. E fonch refferit en los altres braços per lo promovedor.
E poch aprés, mossèn Bastida, syndich de Barcelona, mossèn Rabollet, syndich de
Vilafrancha de Conflent, lo senyor micer Frexanet, syndich de Leyda, lo syndich de
Pals, ý lo syndich de Balaguer, ý lo syndich del Voló alsaren llurs dissentiments tenen
posat hà actes de gràtia, per a llegir ý decretar la supplicatió en dit stament presentada
per lo doctor Çabata, la qual és del tenor seguent:
Molt il·lustres, reverendíssims, il·lustres ý molt reverents senyors.
Per mort del doctor Miquel Ferrer, doctor en medicina de la ciutat de Leyda,
vague un lloch de oydor de comptes en la casa de la Deputatió del General
de Cathalunya; supplique a vostres senyories ý mercès lo doctor Mathià Çabata,
també doctor en medicina ý ciutedà de la matexa ciutat de Leyda, li facen mercè de
dit lloch ý manar-lo ensecular en lo dit lloch del dit Miquel Ferrer, que ho rebrà en
molt singular gràtia ý mercè.
Die vicesima secunda augusti millesimo quingentessimo octuagesimo secundo
lecta in stamento ecclesiastico, et etiam lecta alia consimili supplicatio per
Franciscum Algueró, notarium et syndicum Illerde oblata, et fuit decretum quod,
attento
la matexa calitat que lo defunct, per ço determinen se face lo supplicat per part de dit
Çabata, alsats los dissentiments, declarant lo supplicat per mossèn Algueró
habere. Scriba stamenti ecclesiastici, Joannes Babtista Mullola, notarius.
Die vicesima tercia predictorum mensis et anni lecta in stamento militari, fuit
provisum quod fiat ut supplicatur per dictum Sabata, attento maxime renunciacione
verbo facta predictum Algueró, notarium et syndicum Illerde. Scriba Joannes Sala,
notarius stamenti militaris.
Die vicesima tercia predictorum mensis et anni lecta in stamento regali et ibi fuit
decretum quod fiat ut supplicatur.
Die sabbati, vicesima quarta mensis augusti anno predicto millesimo quingentesimo
octuagesimo quinto.
deliberà lo dit stament, adherint en açò al militar, que attès los habilitadors no havien
tornades encara les dos supplications hà ell[s] presentades per mossèn Pau Ciurana, que
sien tornats hà solicitar. E més, delliberaren se scrigue hà diputats, conforme lo stament
ecclesiàstich, per a què trameten còpia del llibre original de les vàlues, ý no lo matex
original, ý axí fou refferit als altres braços.
Deliberà més avant que per lo bras ecclesiàstich ý real sie feta embaxada al militar
supplicant-los volguessen alsar los discentiments que en aquell estaven posats, per los
destorps daven hà la present Cort ý a la habilitació, que no podie passar avant.
E perquè la habilitació que està per acabar se pugue més prest resoldre, adherint en açò
al bras eclesiàstich, deliberà que sien habilitades les hores de les sis en amun, per a prosseguir
tant solament lo acte de la habilitació, així lo die present com los altres aprés
següents.
E per quant mossèn Rafel Vivet, altre dels habilitadors del present bras real, ha refferit
en dit stament que per lo scrúpol tenien los habilitadors en habilitar o dexar de
habilitar les persones contra les quals per los deputats són estats visitats, haurien per ço
resolt que los procuradors que tenien procura de dits enquestats que
no
habilitadors tornaran les dos supplications hà ells presentades per mossèn Pau Ciurana.
E lo dit stament, entès lo deduït per dit mossèn Viver, deliberà per ço que sie fet del
modo ha refferit lo dit mossèn Vivet.
en dit stament lo promovedor militar que en dit stament se havie pensat serie bé que los
tres promovedors solicitassen los senyors habilitadors, fent-los recordant de la habilitació
de les persones de micer Gort, assessor del governador, ý micer Ubach, jutge de reclams,
deduhint-los que són officials reals ý tinguts ý reputats per tals, ý que axí no poden ni
deuhen ésser habilitats. E lo dit stament real dexà la delliberació fahedora per a demà.
quinto.
volent donar resposta al bras militar al que hair los refferí llur promovedor hacerca de la
habilitació de micer Ubach ý micer Gort, delliberà que los tres promovedors dels tres staments
vagen als senyors habilitadors per a reduhir-los a la memòria ý dir-los com dits
micer Ubach ý micer Gort són officials reals, ý que per ço no és de rahó sien habilitats.
E immediatament, per part de la ciutat de Tarragona fonch presentada en dit stament
ý llegida en dit stament una supplicació avall scrita, la qual és del tenor següent:
en les presents Corts]
La ciutat de Tarragona, tenint les qualitats requisides per a entrevenir en lo bras
real en les convocations de Corts ý parlaments reals, com sia ciutat antiquíssima,
insigne ý populosa, cap de vegueria ý real, moltes ý diverses vegades ha entrevingut
per dos syndichs en aquelles, com per actes auctèntichs clarament consta, dels quals
se fa hostensió
Corts, emperò allò és estat incognicionalment, sens ésser estada oyda dita ciutat, drets
ni adhibida alguna cognitió de causa ý axí, expressament, sempre li és estat salvat
dret, no sols en la proprietat, però encara en la possessió, de tal manera ý ab tal
expressió de paraules que dita no admissió ningun prejudici ha causat ni pogut causar
a la dita ciutat, de les quals salvetats ý altres coses per dita ciutat fahents se
ý servir a sa magestat en lo que convinga, ý per lo bon redrès de la ciutat, ha
determinat trametre hà esta convocatió de Corts per sa magestat feta en esta vila de
Monçó, syndich ab poder sufficient per a entrevenir en aquella, del qual poder se fa
hostensió
real, conforme és justícia ý segons les altres universitats són admeses; lo offici de
vostres mercès humilment implorat.
Die vicesima sexta mensis augusti anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo
octuagesimo quinto fuit lecta in stamento regali, in quo circa contenta in dicta
supplicatione nulla fuit facta provisio.
Dicta die, post prandium.
en llur bras se havie entès que en aquest bras real, per part de la ciutat de Tarregona, se
haurie presentada una supplicatió, la qual no és estada presentada en dit bras ecclesiàstich,
com és de costum. Supplique, per ço, dit stament al present stament real que en lo
decretar aquella sie servat lo orde ý forma se acostume en les altres supplications se presenten
als braços.
quinto.
micer Monserrat, altre dels syndichs de la ciutat de Balaguer, deduhí en dit stament
com ell té molta necessitat de anar fins hà Balaguer per algunes coses concernents
lo benefici de dita ciutat; supplique per ço al present stament li sie servey de donar-li
licència uns vuyt dies per a tractar dits negossis. E lo dit stament, attès que lo supplicat
és just, li concedí dita licència.
E per quant per lo promovedor ecclesiàstich és estat refferit que, attès que per part
dels tractadors de sa magestat és estat refferit en lo stament ecclesiàstich que tenien gana
de entendre per quin respecte estaven posats los dissentiments en lo bras militar, ý que
ans de tornar-los resposta en axò havie pensat dit stament ecclesiàstich se fes embaxada
hà dits militars dels staments ecclesiàstich ý real, supplicant-los restassen servits de alsar
dits dissentiments per a què
Per so, lo dit stament real, aderint-se ab lo dit ecclesiàstich, delliberà sie feta dita embaxada
hà dits militars, ý per anar en aquella foren elegits: micer Nicholau Frexanet, syndich
de Leyda, ý Salvador Rochafort, syndich de Berga.
stament que, per què la habilitatió pugue ésser acabada com s'espere lo die present, sie
per ço habilitada la hora per a la dita habilitació fins a les vuyt hores, ý aprés
més avant, si serà necessari, totes les demés hores, fins sie acabada e publicada dita habilitació;
ý axí fou reportat als altres braços, los quals adheriren en lo matex, segons refferexen
llurs promovedors.
E més, delliberà lo dit stament, adherint-se als altres dos braços, que lo promovedor
del present stament, juntament ab los dels altres staments, tornen resposta als tractadors
de sa magestat, notificant-los les causes per les quals estan posats los dissentiments en
lo bras militar.
Publicatió de la habilitació del bras real:
Hieronymus Manegat, utriusque juris doctor et cancellarius regius, illustres domini
Michael Terça, Michael Joannes Quintana, domicellus, regentes regiam
Cancellariam in hoc Sacro Regio Consilio Aragonum, illustris Michael Cordelles,
utriusque juris doctor et regens regiam Cancellariam in presenti Principatu
Cathalonie, et magnificus Hieronymus Gassol, regius consiliarius et secretarius
ordinarius, domicellus, Martinus Joannes Franquesa, etiam domicellus, fisci regii
advocatus de Consilio Criminali, Franciscus Puig, domicellus, patrimonii regii
advocatus de Consilio Civili, nobilis don Ludovicus de Paguera, de Consilio
Criminali Cathalonie, et Michael Gort, etiam consiliarius et secretarius extraordinarius
et domicellus, habilitatores pro parte regie magestatis. Multum illustris et
reverendissimus dominus Joannes, episcopus Elnensis, frater Franciscus
Oliver et de Boteller, abbas monasterii beate Marie de Populeto, ordinis cisterciensis,
reverendus Balthezar de Rajadell, canonicus et syndicus Illerdensis, nobilis
don Philippus de Eril, de Orchau et de Anglesola, baronus de Eril, magnifici
Joannes Andreu Blan alias Riber, Franciscus Agulló, domicellus, Raphael Vivet,
civis et syndicus civitatis Gerunde, Antichus Sala, notarius et syndicus civitatis
Minorice, Jacobus Hieronymus Ponçes, notarius et syndicus ville Tarrega, habilitatores
pro parte trium stamentorum seu brachiorum dicti Principatus Cathalonie
in presenti Curia congregatorum, que per dictam sacram, catholicam, regiam
magestatem in presenti villa Montissoni de presenti celebratur, electi et nominati;
prestito prius per eos, videlicet per personas ecclesiasticas corporali juramento in
posse dicti admodum illustris et reverendi cancellarii, per laycos vero homagio in
posse eiusdem illustris domini regiam regentis in Principatu Cathalonie, juxta
seriem et tenorem cuiusdam supplicationis pro parte trium brachiorum prefate
sacre, catholice et regie magestati presente, pro exequendo onus habilitandi per
suam magestatem eisdem injunctum pluries convenissent et congregati fuissent
intus ecclesiam beate Marie dicte ville Montissoni, in solio videlicet regio ibidem
facto et parato, et diversa colloquia et tractatus frequenter habuissent super personis
don Philippus de Erili, reverendus dominus Franciscus Oliver et de Boteller, abbas
dicti monasterii beate Marie de Populeto, propter aliqua occurrentia negotia
a presenti Curia recessissent, et Jacobus Hieronymus Ponces infirmisset et
propter eius infirmitatem predicte habilitationi non possent vaccare, in quorum
quidem absentium locum fuissent surrogati videlicet in locum dicti don Philippi de
Erill, baroni de Erill, nobilis don Berengarius de Pagaria, et in locum dicti reverendi
abbatis de Populeto, frater don Andreas Capilla, prior monasterii de Scala
Dei, ordinis cartusiensis, et in locum Jacobi Hieronymi Ponces, Joannes Onoffrius
de Ortodo, syndicus ville Podii Ceritanii, per tria brachia respective surrogati fuissent
juramentumque et homagium modo et forma superius expressis ipsi surrogati
prestitissent, et in eodem loco cum aliis habilitatoribus exhisterent, omnes dicti
habilitatores tam primo nominati quam surrogati in locum aliorum habilitatorum
eorum absentia durante super dictis personis que possunt et debent predictis Curiis
interesse habilitandis vel repellendis sepissime ac diversis vicibus convenissent et
frequentes tractatus diversaque colloquia inter eos hinc inde habuissent, tandem
die vigesima septima mensis augusti anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo
octuagesimo quinto, presente magnifico Petro Franquesa, locumtenente
nobilis prothonotarii regie magestatis, et presente discreto Joanne Sala, auctoritate
regia notario publico Barcinone et brachii militaris scriba, assumpto, interveniente
in his vice, loco ac nomine meis infrascripti Michaelis Joannis Cellers, etiam
notarii Barcinone, tunch temporis infirmantis, et presentibus etiam discreto
Baptista Mullola, notario et scriba stamenti ecclesiastici, et Joanne Riera,
virgario Regie Audientie, cive Barchinone, testibus ad ista voccatis specialiter et
assumptis, dicti domini habilitatores mandarunt dicto Joanni Sala, notario predicto,
quatenus legeret et publicaret habilitationem per eos factam et de eorum iussu
et mandato legiit et publicavit; et est tenoris sequentis:
Barcelona. Primo namque, quo ad magnificos Jacobum Vila, civem et consiliarium
primum in ordine civitatis Barcinone, Michaelem Bastida, civem dicte civitatis,
et Michaelem Çarrovira, utriusque juris doctorem et civem eiusdem civitatis, alterum
ex advocatis ordinariis eiusdem civitatis, ac Hieronymum Magarola, artium et medicine
doctorem dicteque civitatis civem, syndicos dicte civitatis Barcinone, quia constat
de eorumsufficienti mandato, admittantur.
Gerona. Item, quo ad Raphaelem Vivet, civem Gerunde, et Andream Vilaplana,
syndicos civitatis Gerunde, quia constat de eorum sufficienti syndicato, admittantur.
Manresa. Item, quo ad Antichum Sala, notarium et syndicum civitatis Minorice,
quia constat de eius sufficienti mandato, admittantur.
Tàrrega. Item, quo ad Jacobum Hieronymum Ponces, syndicum ville Tarrege, quia
constat de eius sufficienti mandato, admittantur.
Tortosa. Item, quo ad Joannem Montornès, Christoforum Gil de Villoro, et
Christoforum Castelló, syndicos, procuratores et actores civitatis Dertuse, admittantur
Dertuse non est in possessione mittendi ultra duos, reservato jure in proprietate super
qua majorem sibi reservarunt deliberationem; sed quia in dicto syndicatus instrumento
deficit decretum, prefixerunt eisdem terminum viginti dierum infra quos deferant
aliud syndicatus instrumentum cum decreto, quibus elapsis si non detulerint
habeantur pro repulsis.
Leyda. Item, quo ad Nicholaum Frexanet, utriusque juris doctorem, et
Franciscum Algueró, syndicos civitatis Illerde, quia in instrumento syndicatus defecit
decretum, prefigunt dictis syndicis terminum sex dierum infra quos hostendant an
in duabus Curiis ultimo celebratis non fuerit appositum decretum in instructiosyndicatum,
quibus elapsis, si non docuerint in dictis duobus syndicatibus decretum non
fuisse appositum, habeantur pro repulsis.
Vich. Item, quo ad Joannem Ponsich, mercatorem, civem civitatis Vici, syndicum
procuratorem et actorem civitatis Vici, quia constat de eius sufficienti mandato,
admittatur.
Perpinyà. Item, quo ad Ludovicum Terrena, Hieronymum Boldó et Antonium Jolí,
syndicos ville Perpinyani, quia constat de eorum sufficienti mandato admittantur, scilicet,
Antonius Jolí non comparuerit in tempore attenta eius infirmitate, de qua per
informationem legittime constat.
Figueres. Item, quo ad Franciscum Oliveres, syndicum ville de Figueriis, quia in
instrumento syndicatus defecit decretum, prefigunt ei viginti quinque dies ad hostendendum
decretum, quibus elapsis, si non attulerit, repellatur.
Vilafrancha de Conflent. Item, quo ad Galdricum Rabollet, syndicum ville de
Vilafrancha de Confluentis, Elnensis diocesis, attento quod in instrumento
syndicatus defecit clausulam consentiendi dono seu proferre domino regi faciendis,
decreverunt quod syndicus obtineat a dictis suis principalibus syndicatum cum dicta
clausula consentiendi dicto dono infra triginta dies proximos.
Voló. Item, quo ad Joannem Cucarell, syndicum ville del Voló, Elnensis diocesis,
quia constat de eius sufficienti mandato, admittatur.
Sanpedor. Item, quo ad Jacobum Rocha, syndicum ville Sancti Petri de Auro, quia
constat de eius sufficienti mandato, admittatur.
Çarreal. Item, quo ad Joannem Alió, agricolam et syndicum ville de Regali, quia
dicta universitas habuit litteram et non comparuerit in tempore, repellatur.
Granollers. Item, quo ad Jacobum Puig, syndicum ville Granullariorum, quia
constat de eius sufficienti mandato, admittatur.
Talarn. Item, quo ad Martinum Pallarés, Benedictum Monjo, syndicos ville
Talarni, quia villa Talarni non est in possessione mittendi nisi unum syndicum, admittatur
Martinus Pallarès, quia est presens; ceterum repellatur.
Arbós. Item, quo ad Bernardum Miquel, syndicum ville de Arbucio, quia constat
de eius sufficienti mandato, admittatur.
Coplliura. Item, quo ad Joannem Pi et Jacobum Puignau, syndicos ville de
Cocholibero, quia villa de Cocholibero non est in possessione mittendi nisi unum syndicum,
syndicatu, et alter repellatur.
Salses. Item, quo ad Joannem Cabessa, mercatorem et syndicum ville de Salses,
qui comparuit, fuit conclusum, quia constat de eius sufficienti mandato, admittatur.
Cervera. Item, quo ad Hieronymum Jorba, utriusque juris doctorem, syndicum
ville Cervarie, quia constat de eius sufficienti mandato, admittatur.
Pals. Item, quo ad Jacobum Roffí, negotiatorem, et Salvatorem Romaguera, agricolam,
syndicos Castri de Pals, quia dicta villa non est in possessione mittendi nisi
unum syndicum, admittatur Jacobus Ruffí, qui comparuit in tempore et est primo
nominatus in instrumento syndicatus; alter vero repellatur.
Prats del Rey. Item, quo ad Michaelem Argullol et Simonen de Pere, syndicos ville
Pratorum Regis, quia villa Pratorum Regis non est in possessione mittendi nisi unum
syndicum, ideo admittatur dictus Michael Argullol, qui comparuit et est presens, et
alter repellatur.
Vilanova de Cubelles. Item, quo ad Joannem Ballester, syndicum castri Villenove
de Cubelles et locorum de Cubelles et de la Geltrú, Barcinone diocesis, admittatur.
Berga. Item, quo ad Salvatorem Rochafort, consiliarium primo in ordine syndicum
ville de Berga, admittatur.
Vilafrancha de Panadès. Item, quo ad Geraldum Mascaró et syndicum
Villefranche Penitentis, admittatur.
Argilés. Item, quo ad Joannem Peferrer, consiliarium syndicum ville de Argileriis,
Elnensis diocesis, quia constat de eius sufficienti mandato, admittatur.
Argilés. Item, quo ad Antonium Ribes, naturalem et populatum dicte
ville de Argileriis et syndicum eiusdem ville, repellatur.
Puigcerdà. Item, quo ad Joannem Onofrium Ortodó, syndicum ville Podii Ceritanie,
qui comparuit die octava mensis julii, quia in instrumento syndicatus deficiunt clausule
consentiendi dono et decretum, prefixerunt ei terminum triginta dierum infra quos
deferat aliud syndicus instrumentum cum clausula consentiendi dono et cum decreto,
quibus elapsis, si non docuerit, habeatur pro repulso, non obstante quod non comparuit
in tempore attento impedimento eius infirmitatis, de quo informationem prebuit.
Campredon. Item, quo ad Joannem Navarro, syndicum ville Campi Rotundi, quia
in instrumento syndicatus defecit decretum, prefigunt ei terminum viginti quinque dierum
infra quos deferat decretum, quibus elapsis habeatur pro repulso.
Balaguer. Item, quo ad Baptistam Bordoll et Gasparem Monserrat, syndicos civitatis
Balagarii, quia in instrumento syndicatus defecit decretum, prefigunt eis terminum
sex dierum ad obtinendum decretum requisitum in instrumento syndicatus, quibus
elapsis, si non attulerint, reppellantur.
Tuhir. Item, quo ad Petrum Invesium Rocha, notarium et syndicum ville de Tuhir,
Elnensis diocesis, quia constat de eius sufficienti mandato, admittatur.
Item, quo ad Antonium Molinés, vicinatus de Robiosis, termini ville Crudillorum,
diocesis Gerundensis, syndicum eiusdem ville de Crudellis, Gerundensis
diocesis, quia in instrumento syndicatus defecit clausula consentiendi
dono, prefigunt terminum viginti quinque dierum ad defferendum syndicatus instrumentum
cum dicta clausula.
Bisulduni, Gerundensis diocesis, quia in instrumento syndicatus deficiunt clausule
consentiendi dono et decretum, prefigunt terminum viginti quinque dierum ad refferendum
syndicatum cum dicta clausula consentiendi dono et cum decreto, quibus
elapsis, si non docuerit, habeatur pro repulso.
Item, quo ad Gabrielem Arrencada Canet, de Consilio ac syndicum ville
Turricelle de Montegrino, Gerundensis diocesis, quia in instrumento syndicatus deficit
decretum, prefigunt ei terminum viginti quinque dierum infra quos defferat aliud
syndicatus instrumentum cum decreto, quibus elapsis, si non docuerunt, repellatur.
Item, quo ad Franciscum Lunes et Arbós, mercatorem et syndicum ville
Calidarum de Montebovino, quia in instrumento syndicatus deficit clausula consentiendi
dono, prefigunt ei terminum viginti dierum infra quos deferat aliud syndicatus
instrumentum cum dicta clausula consentiendi dono.
Mascaró, syndich de Vilafrancha de Panadès, dix que, attès en lo llegir de la dita habilitació
ý en la scriptura de aquella no és estat posat en orde ni en son lloch, conforme és
costumat posar en les Corts, protestà per ço que en ningun temps li sie fet prejudici algú
requerint a mi, notari.
Die mercurii, vicesima octava augusti anno predicto millesimo quingentesimo
octuagesimo quinto.
ý en la qual convocatió entrevingueren los seguents:
Mossèn Miquel Bastida, president per malaltia del senyor president, Hierònym
Magarola. Barcelona.
Micer Nicolau Frexanet, mossèn Francesch Algueró. Leyda.
Mossèn Rafel Vivet, mossèn Andreu Vilaplana. Gerona.
Joan Montornès, Cristòfol Gil de Villoro. Tortosa.
Lois Terrena, Hierony Boldó, Antoni Jolí. Perpinyà.
Ponsich. Vich.
Jerony Jorba. Cervera.
Salvador Rochafort. Berga.
Galdrich Rabollet. Vilafrancha de Conflent.
Joan Amiguet, Martí Pallarès. Talarn.
Jaume Puig. Granollers.
Pere Inveni Rocha. Tuhir.
Joan Ballestés. Vilanova de Cubelles.
Joan Cabessa. Salses.
Joan Peferrer. Argilés.
Joan Pi. Coplliura.
Joan Cucurell. Voló.
Francesch Oliveres. Figueres.
Jaume Roffí. Pals.
Gabriel Arrencada Canet. Torroella de Montgrí.
Francesch Arsís. Besalú.
Micer Grau Mascaró. Vilafrancha de Panadès.
Joan Navarro. Camprodon.
Miquel Argullol. Prats del Rey.
Batista Bordoll. Balaguer.
Lo qual mossèn Batista Bordoll requirí a mi, notari de dit stament, que continuàs ý
llevàs acte de com micer Hierònym Jorba li ha usurpat ý tret de possessió de son lloch,
hont acostumave de seure com hà syndich de Balaguer, ý axí proteste que per axò no li sie
fet prejudici algú, pretenent ý demanant ésser conservat en la possessió de son lloch.
Requirint a mi, notari.
de hair ý vespre quant se féu la publicatió de la habilitatió ý molt llarga, ý vuy han remirada
aquella, ý se
se devien ajuntar los advocats de tots los braços, los quals, enteses aquelles, poguessen
allenar ý dar hà
la habilitació en lo present [stament] ý se apunte lo que apparrà convenient,
ý aprés se farà la commissió hà dits advocats, conforme ha deduït lo militar.
Joan Peferrer, syndich de la vila de Argilés, lo qual és estat habilitat en la susdita
habilitació, constituït dins dit estament, ha prestat lo sòlit jurament qual per los altres
syndichs de dit stament és estat prestat.
Vingué e refferí en dit stament lo promovedor ecclesiàstich com en dit bras se havie
delliberat que en la causa que devant los diputats se aporte entre mossèn Joan Setantí,
de una part, ý mossèn Miquel Bastida, de part altra, s'í sobresegue fins a tant que micer
Oliba, doctor del Real Consell, hú dels reladors de dita causa, lo qual sa magestat ha
tramès hà demanar a la present Cort, sie arribat assí.
E lo dit stament, entesa la dita relatió per dit promovedor feta, delliberà que los deputats
passen avant en dita causa conforme que per la present Cort se
per ara, no se
mossèn Jaume Vila, president, mossèn Miquel Bastida ý mestre Hierònym Magarola,
syndichs de Barcelona, juntament ab micer Miquel Çarrovira, per sa malaltia absent de
dit stament, posaren llur dissentiment hà tots ý qualsevol actes de la present
Cort, attès majorment que, havent la ciutat de Barcelona scrit als tres brassos fossen servits
remediar lo agravi fet hà dit mossèn Miquel Bastida, son syndich, ý havent lo bras
ecclesiàstich ja feta la determinatió susdita per son promovedor, com dit és reportada, a
la qual deliberació de dit estament ecclesiàstich lo present stament no ha volgut adherir,
com dit és, com ere de rahó ý justícia, protestant dits syndichs de Barcelona contra los
contrafahents e destorbants que dita determinatió del bras ecclesiàstich no pas avant; ý
que sie fet hà saber als altres braços. Requerint al notari, etc.
virgarius magnifici consiliarii, et Gabriel Mir, scriptor.
hà que sempre ý quant se tractarie ninguna cosa del General de Cathalunya en
lo present bras, que no y puga entrevenir ningun debitor principal o fermansa ni partícip.
Protestant de nul·litat de actes, etc.
attès que lo bras ecclesiàstich no adherit ab lo bras militar ý real sobre los pretesos agravis
que tenen dits staments són estats fets en alguns camps de la habilitació, serie per ço
bé que, per part dels dos braços, se
ab ells dos, pus són conformes, ý los agravis fets ab dita habilitació són generals ý no
particulars; lo dit stament adherint-se ab lo vot ý parer del dit stament militar,
que sie feta la embaxada.
De voluntat ý consentiment del stament real, és estat acordat que lo offici de porter
del present bras sia higualment partit, axí en los emoluments com en treballs, entre mestre
Jaume Rondó, fuster, ý mestre Joan Sangenís, sinter, tots de Barcelona, ý que quiscú
d'ells haje de servir dit offici quinse dies quiscú, los quals haien de comensar hà córrer
lo primer del mes de setembre primer vinent, ý aquells acabats, lo dit Sangenís haje de
servir altres quinse dies; ý axí consequtivament, fins sien acabades les presents Corts,
servesquen dit offici de porter los quinze dies alternative; ý que la caxa en la qual estan
los vestits del porter estigue en lo present lloch, hont se té lo bras real.
Cho et Gabriel Mir, scriptor.
present stament, que en lo present procés continuàs una scriptura, la qual ell en ses mans
apportave ý aquella havie lliurada, la qual és del tenor següent:
Il·lustres ý molt magnífichs senyors.
Per lo que los syndichs de Balaguer ý de Manresa se jacten ý esforçen que han de
inquietar ý perturbar la possessió, o quasi, que té lo syndich de Cervera de temps
immemorial fins vuy, de ý en seure primer ý més principal lloch en aquest
estament real, per les preheminènties que dita vila té ý és avantejada als pobles principals
de dits syndichs, ý per lo que cada hú se deu acontentar del qu'és seu, lo syndich
de dita vila de Cervera dissent expressament a tots actes fahents en la present
Cort fins que sie provehit que, en lo dit lloch, ý abans de dits syndichs de Balaguer ý
Manresa, ý aprés immediatament del syndich de Vich, a la mà dreta, deu ésser conservat
en sa antiga ý justa possessió, lo que funde ab les rahons ý motius següents:
1.
syndich en Corts fonch en lo assiento graduat aprés immediatament del syndich de
Vich, e en nom de Déu, título De Preheminentiis ý conclusió de Corts, foli cent vuytanta_ý_tres,
ý may és estada separada de la Corona real.
2. Ítem, per disposició feta acerca de dits assientos ý orde en les Corts que tingué
en Barcelona lo senyor rey don Ferrando segon, de immortal memòria, a deu de octubre
mil quatre_cents noranta_tres, ahont és lo matex que aprés del syndich de Vich,
immediadament, ý a la mà dreta té assiento lo syndich de Cervera.
3. Ítem, per la confirmatió de dit assiento ý orde, fet ý donat per lo emperador don
Carlos, rey de Aragó, de indelible memòria, a trenta de nohembre mil sinch_cents
denou, ý per les rahons allí refferides, la qual és registrada en lo procés familiar de
aquest bras de l'any mil sinch_cents sinquanta_ý_dos, fòleo vint_ý_dos.
4. Ítem, per la provisió feta per aquest estament en les Corts de dit any mil
sinch_cents sinquanta_ý_dos, de consentiment de dits syndichs, continuada en dit procés,
fòleo trenta-set, pàgina segona, ý abans, en dit procés, fòleo vint_ý_tres, pàgina
segona,
relatió, ý vol haver assí per repetit com si hi fos continuat de mot a mot.
5. Ítem, per lo que los pehers de dita vila tenen la jurisdictió ab lo senyor veguer
ý balle simul, ý poden judicar de causes de totes les persones militars de tota la vagueria,
en la qual se comprèn tot lo ducat de Cardona ab lo abadiat de Solsona, les més
terres del bisbe de Urgell, ý molts magnífichs ý principals barons, com en dita vegueria
hy haje domiciliats molts més cavallers ý barons que en ninguna altra vegueria, ý
més poble, exceptada Barcelona, com apar ab los processos familiars del bras militar.
6. Ítem, perquè, ab dit veguer ý balle, los pahers de dita vila tenen la jurisdictió
criminal en més de quaranta llochs de dita vegueria.
7. Ítem, per lo que per los brassos de aquesta Cort sempre fonch tinguda dita vila en
més compte que Balaguer ý Manresa, lo que
dita vila té dos llochs per a oydors de comptes reals, no tenint ni Manresa ni Balaguer
quiscun poble sinó hú, de l'any mil sinc_cents quaranta_dos ensà tant solament.
8. Ítem, per lo que Balaguer, per confiscatió, fonch unit a la Corona real, encara que
altre temps abans forsan o fos ý no fou admès en Corts fins l'any mil sinch_cents
ý denou, ý per lo que Cervera, aprés que lo Comdat de Barcelona és unit ab la Corona
real de Aragó, o per millor dir, dit Regne al dit Condat, sempre també hi és estada unida
dita vila, ý en totes les Corts ha entrevingut; ý per ço també té lloch la Constitutió nombre
cent_ý_set, que comense "Per llevar differènties" de l'any ý Corts passades de mil
sinch_cents sexanta_quatre, no obstant qualsevol qualitat que lo qui fos darrer tingués.
9. Ítem, perquè per lo rey ý Cort dita vila és graduada aprés de la vila de Perpinyà,
com hà molt principal ý populosa, e en les ciutats ý viles R. P. J.
et jure fer.",
dita Constitutió n'í diu Mieres ý Guido pape qu'és cent_ý_sis.
10. Ítem, per lo que en lo any mil sinch_cents sexanta_quatre, segons l'orde de la
lletra ý firmes de les Constitutions, mossèn Hierònym Romeu, syndich de dita vila,
fonch abans dels syndichs de Balaguer ý Manresa.
Per les quals rahons ý altres al principi de aquests Corts al·legades per part de dita
vila, et alias, està ben justifficada la causa del dissentiment per dit syndich interposat,
en lo qual entén estar ý perseverar fins que per vostres mercès, o per a qui
manen cessar les molèsties per dits syndichs al de Cervera fetes, o altrament de justícia
hi sie provehit, mantenint-lo en sa possessió, com aquexa instructió ý
orde tingué de sos principals dit syndich; lo qual requer al notari de aquest estament
que la present scriptura de dissentiment incerte ab lo procés familiar de aquest bras.
militar, reportant aquella, ço és, per lo ecclesiàstich, lo senyor ardiacha Coma, de
Vich, ý lo senyor canonge Pere Thomàs, de Girona, ý per lo bras militar, mossèn
Jaume Salbà, ý mossèn Argensola, los quals deduhexen que en dits braços ecclesiàstich
ý militar se havie entés per lo promovedor del present stament que, per los syndichs
de la ciutat de Barcelona, se haurie posat en lo present bras real algun dissentiment
hà tots actes, de manera que la Cort no porie passar avant; per ço, supplicaren
los dits braços que lo present bras se servís que, ab aquells millors medis que aparrà,
alsen lo dit dissentiment, perquè los negossis no patesquen detriment ý la Cort puga
passar avant.
E encontinent, oyda dita embaxada, los senyors syndichs de Barcelona, ço és lo senyor
president; mossèn Jaume Vila; mossèn Miquel Bastida; mestre Hierony Magarola; micer
Hierony Jorba, de Cervera, syndich de Cervera; mossèn Pere Inven Rocha, syndich de
Tuhir, tots alsaren ý suprimeren los discentiments per ells ý quiscú d'ells posats, per a esta
nit tant solament.
contenint que los deputats no passen avant en la causa entre mossèn Miquel Bastida ý
mossèn Setantí, féu delliberatió ý conclusió que, essent arribat lo senyor micer Oliba,
conforme se entén per dit mossèn Bastida que sa magestat lo ha tramès hà cercar, que
leshores que scrigue als senyors deputats conforme la intensió del senyor president, per
què la Cort puga passar avant.
octuagesimo quinto.
Refferí lo promovedor ecclesiàstich que los que tenien posats en dit bras discentiments
fossen servits de alsar aquells, per a qué los negossis de la present Cort
puguen passar avant ý fer son degut effecte, ý per a qué se puga obrir lo balans ha
tramès lo General.
E encontinent, micer Hierònym Jorba, síndich de Cervera, alsà son discentiment per
ell posat a tots actes, per tot lo present die tant solament.
presentis ville, et Gabriel Mir, scriptor.
hà tots actes.
Post prandium, dicta die.
president mossèn Jaume Vila, mossèn Miquel Bastida, mestre Hierony Magarola, syndichs
de Barcelona, alsaren ý suprimiren lo dissentiment per ells posats hà tots actes, per tot lo
present dia tant solament.
tots actes fahedors per la present Cort, exceptat emperò en lo que tocarà hacerca de l'obrir
lo llibre de balans, ý dependents ý emergents ad aquell.
que aquell estament adherie ab lo militar sobre lo negoci dels prejudicis pretenen
se són fets ab la habilitació, sinó que, assoles, los magnífichs advocats dels braços vejen
ý remiren dits prejudicis ý aprés facen relació als brassos si alguns n'í trobaran; ý també
que lo dit bras, per via de pensament, se ha resolt que elegesquen persones de tots los
tres brassos per què se puga procehir en obrir lo balans, puis saben lo quant importe per
passar avant los negocis.
E lo magnífich micer Grau Mascaró, syndich de Vilafrancha de Panadès,
alsà son discentiment per a poder-se obrir lo balans ý que los advocats puguen veure los
pretesos agravis de la habilitació, com ha refferit lo promovedor ecclesiàstich ý militar.
E immediatament, delliberà lo dit stament que
per a què
altres braços, per a què los advocats miren, vejen ý entenguen los agravis se pretén
serien estats fets ab la dita habilitació. Ý axí fou reportat als altres braços, adherint-se
més avant dit stament ab lo bras ecclesiàstich, ab lo que reportà lo present stament a
vint_ý_vuyt del corrent, axí hacerca de obrir lo dit balans, com d'escriure als diputats trametten
lo memorial dels debitors del General, principals ý fermances de quiscun trienni,
ý també dels officials pecuniaris, com més llargament en la relatió de dit promovedor
se conté; ý axí fou refferit als altres braços.
Poch aprés, vingué en dit stament lo promovedor ecclesiàstich, refferint per via de
pensament, puis los staments estaven conformes a que se obrís lo balans del General,
que fossen elegides tres persones de quiscun stament, ý que per sa part havie ja elegit:
lo reverendíssim bisbe de Elna; lo abat Puig, abat de la Real; lo canonge Masdemunt,
syndich del Capítol d'Elna, per a obrir dit balans.
E lo stament militar, segons relatió de llur promovedor, anomenà ý elegí per a
obrir dit balans: lo vescomte de Canet; don Onoffre Alentorn, senyor de Ceró; mossèn
Pere Cassador,
E lo dit stament real elegí per dit effecte de obrir lo dit balans: mossèn Ponsich, syndich
de Vich; mossèn Luys Terrena, syndich de Perpinyà; mossèn Joan Navarro, syndich
de Camprodon.
E feta dita electió, refferí en dit stament lo promovedor del bras militar que, en dit
bras, se havia pensat serie bé fer una caxa ab tres claus, les quals tinguen los presidents
de quiscun bras, per a tenir en ella lo llibre del balans ý altres scriptures se han trameses
per los deputats.
quinto.
Lo magnífich micer Hierònym Jorba llevà lo discentiment per ell posat en lo present
bras hà tots actes, attès estave de partida per a tornar-se
lo qual discentiment lleva o alse fins sie tornat de sa terra, o altri per ell tenint sufficient
poder, si per cars sa indisposició era llarga.
E immediatament, lo promovedor del bras ecclesiàstich vingué e refferí com
en dit stament són estats aportats los llibres de Ferrando Paga ý lo balans del General,
los quals havien acomenats hà mossèn Pau Ciurana, ý que per açò hi vajen les persones
per aquest bras anomenades, per a obrir lo dit balans.
E los syndichs de Barcelona llevaren llur discentiment per ells pochs dies ha posat
hà tots actes, a causa del negoci de mossèn Bastida.
E immediatament, lo dit stament, adherint-se a los altres braços, conforme hà la relació
de llurs promovedors, delliberà que les nou persones eletes per a obrir lo balans del
General se ajunten ý obren lo dit balans en lo lloch, modo ý forma qual hà ell millor serà
ben vist.
E per quant lo dit micer Jorba, syndich de Cervera, a causa de sa malaltia, demanà
llicència al present stament per anar hà dita vila de Cervera, lo dit stament donà ad aquell
la dita llicència.
E per quant per lo promovedor del bras ecclesiàstich fou refferit en dit stament que
tenia entès, dit bras ecclesiàstich, la voluntat del present stament de què se obrís lo balans
ý lo llibre Ferrando Paga, en lo lloch ý modo que hà ells, dit bras real ý militar, los seria
ben vist. E per quant dit stament ecclesiàstich té entès que, sempre en consemblant cars ý
sempre ý quant són estades trameses scriptures closes ý sagellades de la present Cort, se
són primer aportades a l'estament ecclesiàstich, donant-los la preheminèntia, de[s]cloent
aquelles tals scriptures, ý que aprés de descloses aquelles, per lo stament ecclesiàstich se
comunica als altres braços; ý axí, inseguint dita consuetut ý pràtiga, estaven determinats
inseguir aquella, ý lo Capítol de Cort sobre açò parlant, ab la qual està disposat que,
publicada la habilitatió, se haje de obrir lo balans sens enpaig ni contradictió alguna, ý que,
hubert lo dit balans, comunicaran aquell als altres braços, com és de consuetut.
E per lo stament militar serie estat pretès lo contrari, segons la relatió feta per llur promovedor
lo die present, deduhint que dit stament militar havie deliberat convindrie molt
que, ab embaxada de part dels dos braços, se deduhís al dit bras ecclesiàstich ý persuadís
no obrís lo dit balans, sinó que aquell obrís les nou persones per los tres braços hà dita
causa eletes; ý per ço, lo dit stament real, adherint-se al militar, féu deliberació sie feta la
dita embaxada al dit bras ecclesiàstich, e per a fer aquella elegiren ý nomenaren: micer
Nicholau Frexanet, syndich de Lleyda; mossèn Rafel Vivet, syndich de Girona.
Ý axí fou reportada dita embaxada per los dits dos staments al dit bras ecclesiàstich.
E per quant, poch aprés, refferí en dit stament real lo promovedor ecclesiàstich que
hà dit stament apparexerie bé que, attès la nit ja ve ja crexent ý lo dia emenguant, ý és
per ço ja gran die com arriben a l'estament, que per ço, axí per avuy com per los demés
altres dies, se habiliten les hores de les vuyt a les onse abans dinar.
Lo dit stament, aparexent-li bé lo parer o pensament del dit bras ecclesiàstich,
féu deliberació que, axí per al dia de vuy com per los demés altres dies aprés
següents, sien habilitades les hores de matí de les vuyt a les onse.
E successivament, lo promovedor del bras real apportà en dit stament unas lletras
dels diputats del General, les quals dix li foren donades en lo bras ecclesiàstich, ý aquelles
foren encontinent llegides en dit bras real, les quals són del tenor seguent:
Als reverendíssims ý molt il·lustre senyor[s] los tres estaments de la Cort General
del Principat de Cathalunya convocada en la vila de Monçó. Registrata.
Reverendíssims ý molt il·lustres senyors.
La visita contra nostres predecessors ý los officials del General, de què ja tenim
scrit a vostres senyories, comensàrem ý havem sempre continuat, conforme la
obligatió de nostre càrrech ý segons la necessitat del remey de abusos ý excessos
en què havem trobat la administratió del General, lo zel de la qual nos ha encaminat,
per a què millor se puga provehir als mals ý danys que, de molt temps ençà,
patex aquesta casa de la Deputació, ý perquè lo die present, en nostre concistori,
és determinat sien publicats nous actitats hà tots lo[s] inculpats en dita visita, sobre
los quals han de ésser interrogats; ý per aquex effecte és de molta necessitat la persona
ý presèntia del reverent ardiacha de Homs, qui lo trienni proppassat ere diputat
ecclesiàstich, ý ara és en aquexa vila de Monçó; supplicam a vostres senyories
lo manen venir assí personalment lo més prest que sie possible, que ultra lo
servey que de vostres senyories que de sa vinguda resultarà, lo General ne
rebrà gran benefici ý la visita restarà en punt de poder tenir lo fi que sie de justícia.
La resposta que de vostres senyories speran sobre alguns caps de nostres lletres
que han rebut nos té en part suspesos ý restarem fins hà saber la voluntat de
vostres senyories, cuyas reverendíssimas ý molt il·lustres personas. Nostre Senyor
guarde ab tot augment ý prosperitat. De Barcelona, a vint_ý_sis de agost mil sinchcents
vuytanta_ý_sinch. Don Pedro Oliver ý de Botaller.
Reverendíssims ý molt il·lustres senyors, besen les mans a vostres senyories sos
certs servidors, los deputats del General del Principat de Cathalunya residents en
Barcelona.
Post prandium, dicta die.
stament vingué embaxada del bras ecclesiàstich, reportant aquella: lo abat de Gerri; lo
ardiacha Tersa, de Tortosa, deduhint ý reportant que ells estaven ý perseve raven
en la delliberació per ells feta en dit stament ý ja reportada en aquest, ço és que, inseguint
la consuetut ý exemplars antichs, entre los quals ne aportaven hú al present stament, lo
qual llegirie llur notari, podien obrir lo balans del General, encarregant per ço al present
stament tinguessen a bé de adherir-se ab ells en què obrissen dit balans, conforme lo dit
exemplar és a divuit de desembre mil sinch_cents sinquanta_dos. Lo dit stament, entesa la
dita embaxada, delliberà que dites coses sien primer consultades per lo present bras al bras
real ab lo stament militar, ý més avant sie mirat lo procés familiar de les Corts mil sinchcents
sexanta_quatre, per veure ab aquell lo que en semblant cars se féu; del qual bras
ecclesiàstich reportà aprés per son promovedor com lo dit bras militar adherie ab lo bras
ecclesiàstich en què anassen ad aquells les nou persones eletes per a obrir lo dit balans. E
lo dit stament real, entesa la dita relatió ý la voluntat del dit bras militar, adherí ab aquell
en què les nou persones eletes per a obrir lo balans vagen per a obrir aquell en lo bras
ecclesiàstich, ý que aprés que dit balans serà ubert, aquell sie acomenat ý guardat en la
forma que en les altres Corts s'és acostumat fer.
E encontinent, lo magnífich micer Nicholau Frexanet, syndich de Lleyda, dix dissentie
ý posave son discentiment hà tots ý sengles actes, ý a què sie ubert lo balans del
General fins a tant stiga acordada la Cort com ý en poder de quines persona o persones
dega restar lo dit balans hubert; protestant, etc. Fonch llevat dit dissentiment.
stament habilità per ço les hores fins a les set d'esta tarda, tant solament.
E immediatament, vingué en dit bras embaxada del bras ecclesiàstich, la qual reportaren:
lo abat de Poblet ý lo ardiacha de Vich, deduhint que, enteses les difficultats se
són offertes en los braços hacerca la hubertura del balans del General, que per facilitar
aquelles se adherien ab lo present bras, ço és, que les nou persones, per los tres braços
ja hà dita causa elegides, obren lo dit balans.
E lo magnífich micer Nicholau Frexanet, syndich de Leyda, llevà son discentiment
que hà tots actes havie posat lo die present.
E successivament, lo promovedor del bras militar deduhí ý refferí, de part de dit stament,
que les nou persones eletes per los braços per a obrir lo dit balans devien anar al
bras ecclesiàstic per a obrir aquell, quant per so fos possible, attès majorment que la hora
habilitada estave ja per a tocar.
Convocat ý congregat lo stament real en lo modo acostumat. Lo dit stament, adherint
en açò al bras ecclesiàstich, feu deliberació que, attès lo impediment és en lo bras
militar acerca dels dissentiments són en aquell, en lo qual no
causa en cosa alguna, que per ço los sie feta embaxada per los dos staments ecclesiàstich
ý real significant ad aquells com dits dos staments desijaven molt saber ý entendre
la causa de dits dissentiments, ý offerir-se
per a què los negossis de la present Cort poguessen passar avant; ý per a dita embaxada
foren elets ý tramesos: mossèn Rafel Vivet, syndich de Girona; mossèn Loís Terrena,
syndich de Vich.
E per lo bras ecclesiàstich anaren hà dita enbaxada: lo ardiacha Coma, syndich de
Vich; lo canonge Masdemon, syndich del Capítol d'Elna.
E feta fonch la dita embaxada, e tornats ja de aquella, poch aprés vingué en dit stament
real lo promovedor ecclesiàstich, lo qual refferí dit son stament havie pensat que,
de part de aquell ý del real, se fes a saber al bras militar que, per ajudar-los en lo treball
que estan dels dissentiments tenen en son bras, que per remediar ý rematar aquells, si
serien contents dexar llurs pretencions ý causes de dits dissentiments en mà de
algunas persones, per ells elegidores, del bras ecclesiàstich ý real. E lo dit stament real,
aparexent-li bé lo pensament del stament ecclesiàstich, adherí per ara ab lo pensament
de aquell, al pensament que aprés se cercaran altres remeys, ý que ara, ab embaxada per
los susdits matexos embaxadors, se vage al dit stament militar refferint lo pensament
dels dos staments ecclesiàstich ý real; ý axí fou referit al bras ecclesiàstich. Los quals
dos estaments trameteren la dita embaxada, ý aquella anà al dit bras militar, per lo qual
fou respost per lo president de dit bras dient se
llur pensament e se
E poch aprés, foren tornats de dita embaxada, vingueren en lo dit estament real altra
embaxada del bras militar, la qual reportaren: don Berenguer de Paguera; mossèn Joan
Andreu Blan de Ribera, deduhint ý refferint com, dit llur stament, ha molt encarregat hà
les persones que en dit bras tenien posats dissentiments, ý molt treballat per a què volguessen
llevar aquells, per no impedir lo progrés de la Cort, atteses majorment ý considerades
les embaxades que hà dit bras són estades fetes per lo ecclesiàstich ý militar; ý
per a què lo present stament vés ý entengués més clarament les causes per les quals són
estats posats dits discentiments, venia ab ell lo notari de llur bras per a què llegís aquells,
los quals per dit notari foren allí llegits, oyts ý entesos. Als quals embaxadors
fou respost per lo president que allí
resposta.
quinto.
deduït ý refferit per lo promovedor militar dient que, per part del comte de Miranda ý
dels demés tractadors de sa magestat, trameteren hà cercar los tres promovedors dels tres
braços, als quals deduhiren com sa magestat se deservie en què no passat avant lo progrés
de les Corts a causa dels molts discentiments posats en lo bras militar, offerint-se
que, si als braços apparexie que ells fossen part per a remediar-ho, que u farien. E que
lo dit bras militar havie pensat convindrie molt se fes embaxada per los tres braços hà
dits tractadors, supplicant-los vullen posar la mà ý dar algun remey per a què se lleve
dits discentiments, o trametent hà demanar als qui han posats dits discentiments per a
què vullen alsar aquells, per a què la Cort puga passar avant. E per lo promovedor del
bras ecclesiàstich fonch per lo semblant dit ý refferit lo mateix pensament. Deliberà, per
ço, lo dit stament real, adherint-se ab los altres, que fos feta dita embaxada hà dits tractadors,
ý axí fonch reportat per lo promovedor als altres braços.
E poch aprés, lo dit stament, adherint-se en açò ab los altres braços per los promovedors,
los quals ere estat reportat que dita embaxada fos feta per los tres promovedors
dels tres braços, delliberà per ço que aquella fessen los dits tres promovedors.
Successivament aprés vingueren en dit stament: mossèn Argensola ý mossèn Rafel
Juan, reportant embaxada del stament militar, deduhint ý refferint en affecte que, com
en aquell stament, estant tractant de alguns negocis, ý alsant la veu hun poch alt mossèn
Montagut de Vallagornera, ý esforsant son vot, per a què no
los del dit estament se alsaren; ý sentint alguns crits hi acostume haver en dit stament
estant votant, se acostà e avalotà molta gent allí a la porta del stament, al qual avalot sentint,
lo governador del Regne de Aragó entrà [en] dit stament ý ha presa la persona de
dit Montagut, lo qual no sabem hont l'àn apportat; ý poch aprés és tornat dit governador
en dit stament ý demanà qui era lo senyor de Montclar, que li volie perlar; ý amostranty-lo,
ý à pres aquell ý lo ha aportat a la presó. Ý com sie cert que en dit stament militar
no se ha fet ni dit ninguna cosa per lo qu'ell[s], dits mossèn Montagut ý senyor de
Monclar se haguessen de pendre, majorment estant com estan en Cathalunya,
se havie de fer ý tractar de altra manera, ço és arrestant-los en ses cases, com és de costum
en consemblants carssos; sentint-se per so agraviat dit stament, ha pensat serie bé
se fes embaixada als senyors tractadors de sa magestat, supplicant-los ho manen remediar.
La qual embaixada entesa per lo dit stament real ý considerada la qualitat del cars
refferit ab aquella, adherint-se al pensament de dit bras militar, féu deliberació que sie
feta dita embaxada hà dits senyors tractadors, deduhint-los los dits pretesos agravis fets
hà dits militars; ý axí fou reportat per lo promovedor del dit bras real als altres braços.
E per tornar resposta als altres brassos, lo real se adherí ab ells, foren elets: mestre
Hierony Magarola, de Barcelona; mossèn Rafel Vivet, syndich de Girona.
E per a fer la embaxada per los tres brassos determinada ésser feta als tractadors de
sa magestat, per la presa feta de mossèn Montagut ý del senyor de Monclar, foren elets
ý anaren hà dita embaxada, ço és: Per lo bras ecclesiàstich: lo bisbe de Elna; lo abat de
Poblet; lo syndich del Capítol de Vich. Per lo bras militar: lo vescomte de Canet; don
Jayme de Rochabertí; mossèn Jaume Salbà. E per lo stament real: micer
Frexanet, syndich de Leyda; mossèn Ponsich, syndich de Vich; ý mossèn Luis Terrena,
syndich de Perpinyà.
E tornats foren los embaxadors del present stament, refferiren que tots los embaxadors
susdits se són conferits als senyors de tractadors, ý per orgue del senyor bisbe
d'Elna los és estat refferit lo agravi fet hà les persones del senyor de Monclar ý de
mossèn Montagut de Vallgornera, los quals havien capturats contra totes les
Constitutions ý llibertats del present Principat de Cathalunya ý Comtats de Rosselló ý
Cerdanya; ý que hà dita causa, com la intenció de sa magestat no sie de agraviar hà
ningú, ho manen remediar ý desagraviar, ý que en lo sdevenidor no
Ý nosresmenys, los han refferit que, com en lo bras militar hi havie alguns
discentiments posats, còpia dels quals se
avant en lo progrés de les Corts, que per ço suppliquen hà ses senyories hi interposasen
ses parts, ý fessen de manera se facilitàs lo camí se puga passar avant en dites Corts; respongueren
dits tractadors que havien pres molt gran plaher del que los ere estat deduit,
ý que ells procurarien en què fossen desagraviats, ý no
alsar los dits dissentiments, per a què se pugue passar avant en lo progrés de la Cort.
en dit stament lo promovedor del bras ecclesiàstich, he deduhí com micer don Luys
de Paguera, del Real Consell Criminal, havie dit al senyor bisbe de Barcelona, de part
dels tractadors de sa magestat, que los matexos embaxadors eren estats ab ells vuy, o
altres, vagen a cobrar la resposta de aquells, ý que dit stament ecclesiàstich havie elegits
los matexos embaxadors, los quals estaven promptes per a anar a cobrar la resposta
per a què dit stament real pogués fer lo mateix. Lo qual, adherint ab dit estament
ecclesiàstich, en lloch de mossèn Ponsich, hú dels tres embaxadors, absent, elegí a
mossèn Vilaplana, syndich de Gerona, per a què, juntament ab los altres ja anomenats,
vajen a cobrar dita resposta; ý axí fou per lo promovedor del dit bras refferit als altres
braços. Ý axí, dits elets per la dita embaxada anaren junts hà dits senyors tractadors a
cobrar de aquells dita resposta; ý tornats de aquella, deduhiren ý refferiren com dits
senyors tractadors, per orgue del comte de Miranda, los havie dit que sa magestat, per
sa benignitat ý clemènsia, desijave fer mercès ad aquest Principat per llur innata fidelitat,
ý que ell darie orde per a què fossen desagraviats en lo pretès agravi fet als militars,
ý quant al segon cap, que serie bé los tres staments elegissen persones per a què
aquelles vehessen ý mirassen lo dels dissentiments posats en dit bras militar
lo que
magestat se deservex molt de la dilació de aquelles. A la qual resposta lo senyor bisbe
de Elna, en nom de tots, respongué que ja tenien entès com sa magestat sempre és estat
servit de fer mercès ad aquest Principat, ý que axí speraven que en aquest particular la
farie ab compliment.
E quant als dissentiments posats en dit bras militar, que ells consultarien lo fahedor
ab los estaments ý se
quinto.
stament llegides, ý per los tres presidents dels tres braços firmades, les lletres avall scrites
en favor de mestre Matià Çabata, doctor en medicina ý ciutedà de Lleyda, en lloch
de oydor vagant per mort de Miquel Ferrer, doctor en medicina, ciutedà de dita ciutat,
les quals lletres foren spedides en virtut de les decratations per los tres braços fetes, al
peu de la supplicatió, en aquells llegida ý dalt insertada en lo present procés, les quals
lletres són del tenor següent:
vagave]
Los tres staments del Principat de Cathalunya congregats en les Corts
Generals que la sacra, cathòlica ý real magestat de present celebre en la vila de
Monçó als íncoles de sos Regnes de la Corona de Aragó desà la mar. Al reverent,
noble ý magnífichs senyors los diputats del General de dit Principat ý als oydors de
comptes del dit General, ý hà totes altres persones a qui
tocha ý tochar puga. Salut ý honor. Sapiau que per part de Mathià Sabata, en medicina
doctor, ciutedà de Lleyda, nos és estada presentada una supplicació del tenor
següent: Molt il·lustres, etc.
com hà justa ý rahonable, per nosaltres és estada feta provisió que fos fet axí
com era supplicat, ý axí de fet inseculàrem, segons que ab la present enseculam ý
enseculat ésser volem, provehim ý manam, lo dit Mathià Çabata en lo dit lloch de
oydor de comptes del predit General vagant per mort del sobredit Miquel Ferrer, doctor
en medicina. Per ço, deduhint a vostra notícia les coses predites, ab tenor de les
presents vos diem ý manam que, observant dita inseculatió ý provisió per nós com és
dit feta, encontinent aprés que les presents vos seran presentades, sens dilatió ý
exceptió alguna, scrigau ý contineu ý continuar ý scriure façau en lo llibre ý altres
llochs ahont les inseculacions de oydors s'escriuen ý continuen, lo dit Mathià Çabata,
ciutedà de Lleyda, axí com dit és, ý per nós enseculat per oydor en loch de
dit Miquel Ferrer, a ffi ý effecte que, havent-se de fer extractió de semblants oydors,
concorregue en dita extractió axí ý en la forma que los altres enseculats, llochs posats
ý enseculats concorren, tots dubtes ý difficultats cessants. En testimoni ý fe de les
quals coses havem manat fer la present, sotascrita de mà dels tres presidents ý sagellada
del major sagell de dita Cort.
a vint_ý_dos del mes de agost, entre les vuyt ý les nou hores ans migjorn, ý
quant als braços militar ý real a vint_ý_tres del mateix mes ý any de la nativitat de
Nostre Senyor mil sinch_cents vuytanta_sinch.
E per quant per poder assentar los dissentiments en lo bras militar o la causa per la
qual són posats, ý per què la Cort puga passar avant, és estat deduit ý refferit en lo present
stament per los promovedors dels altres, serie bo se elegissen persones de cada stament,
ço és dos, ý aquells tinguessen poder ý càrrech de assentar ý compondre dits dissentiments,
deliberà per ço dit stament ý se adherí a què sien elegides dites dos persones
de quiscun estament, les quals foren elegides, ço és, per lo bras ecclesiàstich: lo abat
de Poblet ý lo canonge Rajadell, syndich del Capítol de Leyda. E per lo stament real:
mossèn Francesc Algueró, syndich de Leyda; mossèn Andreu Vilaplana, syndich
de Gerona.
E fetes dites elections, vingué hà stament real lo promotor militar, lo qual refferí ý
deduhí que, volent dit stament fer electió ý nominatió de les dos persones per a tractar
ý assentar lo dels dits dissentiments, mossèn Joan Burguès ý de So dix que, essent-hi los
dissentiments eren en dit bras, no
primer si
dites dos persones, ans bé ha posat son dissentiment a tots actes. No obstant lo qual, se
ha provehit hà electió ý nominatió per dit effecte de les dues persones per dit bras los
següents, ço es: lo Justícia de Aragó, don ý don Jayme de Cardona.
E per quant per los tractadors de sa magestat són estats tramesos a demanar los tres
promovedors dels braços, los quals hi foren tramesos et donats, refferí lo promovedor
del present stament real que, essent ell anat, juntament ab nosaltres, als dits tractadors,
que essent al lloch hont acostume de estar en la present sglésia no trobaren sinó lo comte
de Xinxón ý lo vicicanceller. E que dit comte de Xinxón los dix que
hà demanar per a què millor entenguessen lo que haïr tart per ells se
és, que la llur intensió era ý és que dos persones elegidores per quiscun stament,
ço és, dos per lo ecclesiàstich, dos per lo real e dos per lo militar, ço és una per part dels
qui han posat una manera de dissentiments, ý altra per part dels qui han posat altra manera
de dissentiments, les quals sis persones axí eletes vehessen, assentassen ý concordassen
si fer [se] porà en què sien alsats dits dissentiments posats en dit bras militar; ý si
cars serà que no se
tractadors s'í posaran ý no planyeran sos treballs, entenent endemés que sa magestat
se
ý recobrar los deutes del General dels qui deuen aquells, procurant en no arrohinar als
debitors; ý si no se
quiscun strament tres, ja ara per llavors, ý que per part de sa magestat se
tantes, per a què se diga per via de justícia en lo dels dits dissentiments. Ý que no s'í
detinguen més, perquè sa magestat se
Galceran de Cardona ý los demés dissentints alsaran los dissentiments.
E oyda ý entesa la dita relatió, lo dit stament féu deliberació que primer se vehe si
les persones elegides per tots los staments se poran concordar se alsen dits dissentiments;
ý si no ho poran fer, que leshores se elegiran tres persones per a fer lo juditium
in curia, conforme la relatió feta per dit promovedor; ý axí fou refferit per lo promovedor
als altres braços. Per part dels quals, poch aprés, vingueren llurs promovedors,
deduhiren ý refferiren de part de llurs staments que adherien ab lo parer del stament,
ab dit llur pensament.
E poch aprés, delliberà lo dit stament que la massa gran de plata servex per a companyar
les embaxades té acomenades lo president, sie posada ý guardada entre l'altra plata ý vestiments
que de Barcelona són estades trameses per a celebratió de les misses dels staments.
se donàs ý posàs algun bon orde ý assiento en poder llevar los dissentiments eren en lo
bras militar, delliberà lo dit stament real, adherint ab açò ab lo stament ecclesiàstich, que
façe embaxada per los dos staments al militar, pregant-los que quiscú dels dissentints elegís
una persona que, ensemps ab les elegides, dicidesquen los dits dissentiments, pregant ad aquells
tenen posats dits dissentiments que, per aquest effecte, los vullen alsar. E per fer dita
embaxada foren elegits ý anaren a fer aquella, ço és, per lo stament ecclesiàstich: lo ardiacha
Coma, de Vich, ý lo ardiacha Terça, syndich del Capítol de Tortosa. E per lo bras real:
mossèn Rafel Vivet, syndich de Gerona; mossèn Antich Sala, syndich de Manresa.
E poch aprés de haver feta la dita embaxada, vingué en dit bras real lo promovedor
militar, deduhint que dit son estament tenia entesa la dita embaxada los era
estada feta, ý que dit stament havie molt treballat ý sforsat ab los qui tenien posats dissentiments,
fessen nominatió se havie de fer de les dos persones per apuntar ý concertar
la pretensió del dits dissentiments; ý que no havie pogut acabar altra cosa, sinó que los
qui havien posats una manera de dissentiments havien nomenades dues persones, lo nom
de las quals no ha volgut publicar al dit stament, sinó que
notari; ý los altres qui havien posats contraris dissentiments no
sinó ab tal que aquelles persones que ells elegirien, lo dit stament les tingués per bones;
ý no aparexent axí al dit stament militar, se acabà ab ells que, si los senyors de tractadors
los ho manen, los nomenarien, ý no altrament. Ý que lo dit bras havie pensat convindrie
que
tenen feta de ajudar en assentar dits negossis.
E lo dit stament, desijant se das algun bon orde ý assiento en ditas pretensions, delliberà
adherir-se ý se adirí ab lo pensament del dit militar, ab lo qual, per lo semblant,
havie adherit ja lo stament ecclesiàstich, segons la relatió de llur promovedor; ý axí hi
anaren los tres promovedors als senyor[s] tractadors, als quals refferiren ý deduhiren les
dites altercations són en dit bras militar, supplicant-los se volguessen interposar per a
què dites pretensions se poguessen assentar hà son degut compte. Ý, tornats, refferiren
havien feta llur embaxada hà dits tractadors com los era estat acomanat. E que
lo comte de Xinxón los demanava les persones elegides què havien de fer, si havien de
tenir compte en los deutes del General ý fer pagar aquells, o per lo negoci tant solament
de fer alsar los dissentiments eren en lo bras militar. Al qual respongueren que la justícia
dels braços no era sinó per hà effecte de alsar los dissentiments del dit bras militar.
E que dit comte de Xinxón, replicant-los, dix que ells ho mirarien.
E per quant per lo promovedor del bras ecclesiàstich és estat refferit ý deduit com en son
stament ere vingut lo promovedor militar, refferint que lo seu stament havie feta ja electió
ý nominatió de les dos persones havien de entendre ab los dels altros braços en lo
alsar los dits dissentiments del dit bras militar, ço és, per la part de don Galceran de
Cardona, ab sos adherents, hà mossèn Antoni Vidal, de Vich, ý per la part de mossèn
Argensola ý sos aderents, a don Jayme de Cardona, perquè, juntament ab los dels altres
braços, puguen tractar ý apuntar se alsen los dits dissentiments per los susdits posats tant
solament, ý no per altra cosa, antes aquelles romanguen en sa plena forsa ý valor; ý que
dit stament ecclesiàstich havie entès que la una de les parts havien elegides les dites dos
personas voldrien retrocedir, que per so havie pensat dit stament ecclesiàstich se fes
embaxada al bras militar per part dels staments ecclesiàstich ý real, encarregantlos
tinguen a bé que se stigue hà dita nominatió ý se puga passar avant en lo progrés de
les presents Corts; ý que per a dita embaxada fossen elegides dos persones. E lo dit stament,
adherint-se ab lo dit stament ecclesiàstich, féu deliberació que sie feta dita embaxada
per los dits dos staments al dit stament militar; ý per a fer aquella foren elegits, ço
és, per lo stament ecclesiàstich: lo abat de Poblet ý lo canonge Rajadell, syndich del
Capítol de Leyda. E per lo stament real: mossèn Francesc Algueró, syndich de Leyda, ý
mossèn Andreu Vilaplana, syndich de Girona.
La qual embaxada no hagué aprés affecte, per quant apparegué als tres staments que
los tres promovedors anassen als senyors tractadors, fent-los hà saber la nominatió ý
electió se ha feta per tots los tres staments per a tractar ý apuntar se alsen los dissentiments
són en lo dit bras militar.
Ý poch aprés, en lo dit stament fou presentada ý llegida per part de micer
Montserrat, altre dels syndichs de Balaguer, una supplicatió del tenor següent:
vacave]
Molt il·lustres, reverendíssims, il·lustres ý molt reverents ý molt magnífichs
senyors.
Per mort de micer Falguera, de la ciutat de Balaguer, vague en la Deputatió un
loch de oydor de comptes per la dita ciutat ý vagueria de Balaguer; supplique a vostres
senyories ý mercès micer Gaspar Monserrat, doctor en drets ý altre dels syndichs
de la dita ciutat en les presents Corts, li facen mercè del dit lloch de oydor de
comptes ý manen scriure als diputats que
Falguera, com en semblants carsos és lo stil ý pràtica dels tres braços, que lo dit micer
Monserrat ho rebrà en molt particular mercè.
Die quarta mensis septembris millesimo quingentesimo octuagesimo quinto lecta
in stamento ecclesiastico, et fuit decretum quod fiat ut supplicatur, sublatis dissentimentis.
Scriba Mullola, notarius.
Dicta die quarta septembris millesimo quingentesimo octuagesimo quinto lecta in
stamento militari per me, Joannem Sala, notarium publicum Barcinone et brachii
militaris scribam assumptum, et fuit decretum quod fiat ut supplicatur, sublatis discentimentis.
Pro Cellers, Salvator Mir, notarius.
la forma seguent:
un lloch de hoïdor]
Los tres staments de la Cort General que la sacra, cathòlica, real magestat de present
celebre en la vila de Monçó als íncoles de sos Regnes de la Corona de Aragó
deçà la mar. Als reverent, nobles ý magnífichs senyors los diputats del General de
Cathalunya residents en Barcelona. Salut ý honor. Sabreu que per part de micer
Gaspar Monserrat nos és estada presentada una supplicatió del tenor següent: Molt
il·lustres, etc. inseratur. A la qual supplicatió, com a justa ý rahonable, per nosaltres
és estada feta provisió que fos fet axí com és supplicat, ý axí de fet enseculareu,
segons que ab les presents enseculam ý anseculat ésser volem, provehim ý
manam, lo dit micer Gaspar Monserrat en lo dit lloch de oydor de comptes per la dita
ciutat ý vagueria de Balaguer, per mort de micer Falguera vagant; per ço, deduhint a
vostra notícia les coses predites, ab tenor de les presents vos diem ý manam que,
observant dita enseculació per nós com dit és feta, encontinent que les presents vos
seran presentades, sens dilació ý exceptió alguna scrigau ý continueu ý continuar ý
scriure façau en lo llibre ý altres llochs ahont les inseculations de oydors se scriuen ý
continuen, a ffi ý effecte queavent-se de fer extractions de semblants hoïdors, concorrega
de fet lo dit micer Gaspar Monserrat en la dita extractió axí ý en la forma que
los altres en semblant lloch posats ý enseculats concorren, tots dubtes ý dificultats
cessants. En fe ý testimoni de les quals coses havem manat fer ý spedir les presents,
sotescrites de mà dels tres presidents ý sagellades ab lo sagell major de la dita Cort.
Datum en la vila de Monçó, a quatre del mes de setembre any de la nativitat de Nostre
Senyor mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch.
E per quant en lo dit stament, per relatió del promovedor ecclesiàstich, se entengué
com en lo bras militar havie moltes dissentions, de tal manera que
en alguns inconvenients; als quals desijants obviar, havien pensat convindrie molt
que los promovedors del stament ecclesiàstich ý real ho deduïssen [ý] [dassen]
rahó als senyors tractadors per a què ho manen remediar. Lo dit stament, adherint-se ab
lo pensament del dit stament ecclesiàstich, delliberà que los dits dos promovedors vagen
als dits senyors tractadors, per a dit effecte que dits militars no vinguen a medis; ý axí
anaren dits promovedors hà dits senyors tractadors, los quals demanaren qui eren los qui
tenien dites differènties, ý dient-los que eren los caps o principals que tenien posats los
dissentiments, ço és don Galceran de Cardona ý mossèn Argensola. E que dits tractadors
digueren leshores que ells los trametrien a demanar e procurarien de remediar-ho,
segons la relatió ne féu lo promovedor del present stament.
E per quant en lo stament militar se suscitaren noves altercations sobre lo posar ý llevar
dits dissentiments, a les quals desijant obviar, lo dit stament real, adherint-se en açò ab
lo stament ecclesiàstich, delliberà que de part dels dos staments se faça embaxada al militar,
encarregant-los tinguen a bé de dar camí ý orde de alsar llurs discentiments, per lo que
dexant-se de fer se haurie de passar en fer judicium in Curia; ý que no sie feta per dit effecte
embaxada als senyors tractadors ý hà sa magestat, com demanaven los militars.
E successivament, vingueren en dit stament real: lo reverent micer Hierony Manegat,
regent la Cancellaria de Cathalunya; don Miquel Climent, prothonotari de sa magestat;
micer Martí Joan Franquesa; micer Don Luys de Paguera, del Consell Criminal;
micer Francesch Puig, del Consell Civil; mossèn Pere Franquesa, loctinent de prothonotari.
Ý, en presèntia de tots, fonch dit ý explicat per lo dit reverent canceller que sa magestat,
usant de la clemèntia acostumada, havie aguardat alguns dies per a vèurer si
concertar ý alsar los dissentiments són en lo bras militar, a fi ý effecte la Cort pogués
passar avant; ý vist que no
vingués en lo terme de justícia, ço és, que
amonestave ý requerie al present stament que face nominatió, ab diligèntia, de persones
per a entrevenir en dit judici, certifficant-los que no se
aquell dat, deduhint-los més avant que, si en lo entretant dits militars se podien concertar,
ne rebrie contento sa magestat.
E fora foren de dit stament dits officials reals, lo dit stament delliberà se deduhís ý
refferís als altres braços per lo promovedor que lo present stament estave determinat de
nomenar les persones necessàries per a fer lo judici in curia sobre les altercations dels
militars, com ab dita embaxada és estat demanat hà dit stament.
E reportades foren dites coses als altres staments, vingué poch aprés en dit stament
real embaxada del bras militar, la qual reportà: don Noffre de Alentorn, senyor de Ceró;
ý Miquel Joan de Pons, senyor de Monclar; ý don Joan Burguès ý de Sso.
Deduhint en effecte com en llur stament era vingut lo senyor canceller ab los susdits
officials reals, deduhint lo matex que en aquest se ha deduhit ý referit, amonestant-los
fessen electió de tres persones per a fer lo judicium in curia, pus veyen no y havie altre
remey, per a què
hacerca dels debitors del General; ý que ells en dit stament ho farien per una cosa molt
grave, a què sa magestat tingués hà posar les mans en les coses del General, com fins
açí may se haje entès les hi haje posades, per ser axí de justícia, conforme està disposat
per Capítols de Cort. Ý que per ço, per part de llur stament, venien ad aquest per a suplicar-los
tinguessen a bé se fes embaxada als tractadors de sa magestat, notifficant-los
com, per part del dit bras militar no havie estat, ans bé havie adherit a la intensió dels
dits senyors tractadors, fent nominatió de persones per a tractar ý assentar dits dissentiments.
E com aprés haje refferit lo promovedor del stament ecclesiàstich que lo dit stament,
per a fer lo dit judici in curia, havie elegit ý nomenat: lo bisbe de Barcelona; lo
abat de Gerri; ý lo ardiacha Coma, de Vich. Lo dit stament real, inseguint ý adherint-se
ab lo dit stament ecclesiàstich, féu consemblant electió ý nominatió per al dit
judici in curia: lo senyor president de dit bras; micer Nicolau Frexanet, syndich de
Leyda; mossèn Luis Terrena, syndich de Perpinyà.
E, feta dita electió, vingué aprés hà dit stament embaxada del bras militar, reportant
aquella: don Plegamans de Marimon ý mossèn Joan de Tasenda.
Deduhint en effecte que, per evitar lo dit judicium in curia, mossèn Argensola, altre
dels dissentints, havia alsat ara son dissentiment, a effecte que aquest stament ý lo
ecclesiàstich vegen ý miren lo de la exactió dels deutes del General tant solament, ý no
en lo Redrés de aquell; ý de tot allò que faran los dits staments ecclesiàstich ý real, lo
dit stament militar ho tindrà hà bé.
E, per quant poch aprés refferí ý deduhí en dit stament lo promovedor ecclesiàstich
que, com ja en lo stament militar, per la part de mossèn Argensola se sien alsats los
dissentiments posats, ý no falte sinó que don Galceran de Cardona alse los seus, que
per so dit stament ecclesiàstich havie pensat ý determinat fos feta embaxada als senyors
tractadors per a què, per medi de aquells, dit don Galceran de Cardona sie pregat
alse son dissentiment; ý que per dit effecte de fer dita embaxada havien ja feta electió
de persones. Per ço, lo dit stament, adherint-se ab lo pensament del dit stament ecclesiàstich
féu deliberatió sie feta dita embaxada hà dits senyors tractadors, ý per
fer aquella foren elegits ý nomenats, ço és: Per lo stament ecclesiàstich: lo abat de
Poblet; lo canonge Rajadell, syndich del Capítol de Leyda. Ý per lo stament real:
mossèn Francesch Algueró, syndich de Leyda, ý mossèn Andreu Vilaplana, syndich
de Gerona.
Als quals, axí elets, fonch dit ý advertit haguessen una inspectió de l'alsament del
dissentiment del dit mossèn Argensola, ý se
necessàries per a dit effecte.
E tornats de dita embaxada, dits embaxadors refferiren eren entrats en dit stament
militar per a entendre ý compendre, com dit és, los dissentiments posats en dits bras,
en lo qual se
bras ý lo ecclesiàstich vehesen [ý] mirassen si tinguessen facultat per a poder declarar si
los deutors del General ý ses fermances, quant se tractarà de dit negoci, si dits deutors
entraran o no en dit stament, ý també de la forma de la exactió de aquelles; ý que dit stament
militar los digué ý respongué que aquexa era ý és la intentió dels dissentiments,
assenyaladament de don Galceran de Cardona; ý axí, ab aquest apuntament, exint de dit
stament militar, se
magestat, los quals los respongueren que havien pres plaher que lo negoci estigués tant
remediat ý estigués en aquexos terminis tant bons, ý que ells farien lo possible
per a què dit don Galceran alsàs sos dissentiments, perquè entenen que, per aquesta via,
ne seran més prest fora.
quinto.
Convocato et congregato stamento regali loco et more solitis.
del bras militar és estat refferit que dit bras tenie pensat fer embaxada als senyors
tractadors, per a informar-los llargament del que en dit bras ha passat, per lo que
entén no estan ben informats, ý que rebrien hà mercè que lo stament real ý lo ecclesiàstich,
per medi de llurs embaxadors, los hi fessen companyia ý no haguessen de anar sols,
com han determinat anar no fent-se
ab lo ecclesiàstich, delliberà que per part del present stament, juntament ab lo ecclesiàstich,
se vage ab los militars hà fer dita embaxada als dits senyors tractadors ý axí
foren elets, ço és: Per lo stament ecclesiàstich: lo abat de Sanct Feliu de Guíxols, ý lo
canonge Reix, procurador de l'archebisbe de Tarregona. E per lo stament real: mossèn
Rafel Vivet, syndich de Gerona; mossèn Antich Jolí, syndich de Perpinyà. E per lo
bras militar: don Noffre de Alentorn, senyor de Ceró; mossèn Joan Andreu
Blan, àlias Ribera, de Perpinyà.
Ý axí anà hà dits tractadors dita embaxada; del qual tornats, dits mossèn Vivet ý Jolí
refferiren com los embaxadors de dits militars, per orgue de dit don Noffre de Alentorn,
daren llur descàrrech acerca del que los havien carregats, de què no havien seguida la
forma de l'elegir les persones conforme los altres braços, ý que en lo dit bras era estat ja
elegit lo Justícia de Aragó ý don Jayme de Cardona, ý també los qui dissentien havien
elegit, ço és, don Galceran de Cardona, hà mossèn Anthoni Vidal, de Vich, ý mossèn
Hierony de Argensola, hà don Jayme de Cardona, de manera que axí, ab lo hú com ab
l'altre, se havie fet lo que
allí llegir les dites elections, per a què prenguessen aquella que volguessen. E que lo
comte de Xinxón, hú dels dits tractadors, los respongué que tenien entès que los militars,
fins assí, havien fet lo que d'ells se confiave; ý essent axí, ells dits tractadors los valdrien
en tot lo que podrien, a ffi que los dits dissentiments se llevassen; ý que serie bé que los
brassos, de altra part, entenguessen hà fer la electió de persones, perquè, no havent-hi
remey de higualar-los, se pugués fer judicium in curia.
Mossèn Francesch Algueró, altre dels syndichs de Leyda, posà son dissentiment
en tots los actes de gràtia fahedors per lo present stament, protestant de nul·litat de
actes;
curia, delliberà lo dit stament que lo promovedor del dit bras, juntament ab lo de l'ecclesiàstich,
vagen hà don Galceran de Cardona, pregant-lo per part dels dos estaments
vulla alsar son dissentiment; si per aquest medi no
en fer lo judicium in curia.
E com per lo promovedor militar sia estat deduït com lo dit estament haurie pensat, per
a més justificar-se ý perquè se entengue sa disculpa axí per los tractadors com per sa
magestat, com en dit estament havien fet totes les diligènties ý procurats los medis possibles
per a què don Galceran de Cardona alsàs son dissentiment, que
hà sa magestat, donant-li complida rahó del que passe en dit bras. E per lo promovedor
ecclesiàstich sie estat refferit lo pensament de dits militars, ý que dit stament ecclesiàstich
havie pensat que, ans de fer-se dita embaxada, se fessen ý posasen primer tots los
medis necessaris per a què dit don Galceran de Cardona alse los dits dissentiments, ý si
axò no
lo dit stament, adherint-se ab los altres, féu delliberatió que sie feta la dita embaxada hà sa
magestat, no llevant dit don Galceran de Cardona dits sos dissentiments. E més, per lo que
sa magestat ha rebudes cartes del príncep de Parma ab les quals és avisat del bon succés
ha tingut en la ciutat de Anvers en Flandres, delliberà més avant, adherint-se en açò al pensament
del bras ecclesiàstich, delliberà que sie feta embaxada a sa magestat donant-li lo
parabién del bon succés. E per fer dita embaxada foren elegits, ço és: Per lo stament ecclesiàstich:
lo bisbe de Barcelona, president; lo abat de la Real; lo canonge micer Cellers,
syndich del Capítol de Barcelona. Per lo stament militar: lo vezcomte de Rochabertí,
president; don Jayme de Cardona; mossèn Miquel Joan de Pons, senyor de Monclar. E
per lo stament real: lo president; mossèn Andreu Vilaplana, syndich de Gerona;
mossèn Luys Terrena, syndich de Perpinyà.
E feta la susdita determinatió, vingué en dit estament lo ardiacha Terça, ardiacha ý
syndich de Tortosa, e presentà en dit stament una supplicació, la qual fou llegida en dit
stament, la qual és del tenor següent:
Molt il·lustres senyors.
Per mort de ardiacha Cerveró, canonge de Tortosa, vague un lloch de diputat
ecclesiàstich; per so, supplique a vostres senyories ý mercès Hierònym Terça, ardiacha
ý canonge ý syndich de aquella sglésia, en les presents li facen mercè ensecularlo
en dit lloch, que ultra que faran vostres senyories lo qu'és de costum, lo supplicant
ne rebrà singular mercè;
Lecta in stamento ecclesiastico die quinta septembris millesimo quingentesimo
octuagesimo quinto hora decima, et fuit provisum que, attento
en la Cort com hà syndich del Capítol de Tortosa ý ajude a portar lo
diei et estus,
Mullola, notarius.
Lecta in stamento militari per me, Joannem Sala, auctoritate regia notarium
publicum Barcinone et presentis stamenti militaris scribam assumptum, dictis
die et anno, et fuit decretum quod, sublatis dissentimentis, attento quod iam
per huiusmodi brachium fuit super supplicatis in favorem alterius persone provisum,
supplicata per dictum ardiaconum non procedere.
Lecta in stamento regali dicta die quinta septembris millesimo quingentesimo
octuagesimo quinto hora decima, et fuit provisum quod, attento
residex en la Cort com hà syndich del Capítol de Tortosa ý haje de portar lo
diei et aestus,
Cellers, Salvator Mir, notarius.
stament don Plegamans de Marimon; mossèn Gaspar de Vilanova, reportant embaxada
del bras militar, deduhint de part de aquell que lo dissentiment posat per don
Galceran de Cardona sols conprén que los interessats ý deutors del General, quant se
tractarà de la exactió dels deutes deguts ad aquell, que los dits interessats no intrevinguen
ni assistesquen en los tractes se faran en dit stament; ý que com lo dit bras militar
ho haje ja dexat en mà dels estaments ecclesiàstich ý militar ý donada ad aquells
líbera facultat per a què ho assentassen ý allenassen, que per ço venien per part de llur
estament hà dar-los la present intel·ligèntia, per remoure tot dubte si algun tenien. E
lo dit stament, per millor intel·ligèntia sua e descàrrech del que se ha de fer,
delliberà se trametés embaxada al bras militar, deduhint-los sien servits donar còpia
dels dissentiments del dit don Galceran de Cardona ý de mossèn Argensola, ý los alsaments
que de aquells són estats fets, ý de la deliberació se ha feta de què dit bras no
entenie entrevenir en lo que
per millor intel·ligèntia del present estament ý per veure de què manera se són alsats
dits dissentiments, per poder millor aprés delliberar lo fahedor. E dita delliberació fou
reportada al dit bras militar, ab embaxada, per mossèn Hierony Boldó, syndich de
Perpinyà; ý mossèn Batista Bordoll, syndich de Balaguer.
E no obstant que per lo promovedor ecclesiàstich és estat refferit com dit stament
havie pensat convindrie que los promovedors del stament ecclesiàstich ý real anassen als
tractadors, encarregant-los volguessen parlar ab don Galceran de Cardona ý encarregarli
volgués alsar son dissentiment, per lo que dit stament real té pocha speransa que dit
don Galceran de Cardona ne fasse cosa alguna, delliberà que no s'í vage hà dits tractadors,
sinó que se procure se face sobre los dits dissentiments juditium in curia, ý se
dón rahó als tractadors de sa magestat, anomenant-los les persones que per lo dit judici
són estades elegides per los braços.
E de continent, mossèn Hierònym Boldó, syndich de Perpinyà, interposà son dissentiment
a què no
danyós ý prejudicial al present stament, ý se haje molt de escusar fins a tant que primer
sie feta hà dita causa embaxada als tractadors, sinó que primer los promovedors
dels dos braços ecclesiàstich ý real vagen als dits senyors tractadors hà supplicar-los
molt encaridament façen lo que haïr los fonch supplicat, ço és, que parlen ab dit don
Galceran de Cardona vulle alsar los dits dissentiments, mostrant-los in specie lo dissentiment
posat ab acte en lo bras militar ý lo memorial donat per dit don Galceran de
Cardona, lo die present, als promovedors dels dits dos brassos, per a què se advertesque
la veritat de sos pensaments ý de sos adherents, fent-los a saber la comissió feta
per dit bras militar als altres dos braços, per a què ho componguen del modo que
vullen; protestant de nul·litat de actes;
portarius, et Salvator Mir, notarius.
quinto.
en dit stament si
assoles, deduhint-li com, hà causa dels molts dissentiments posats en lo bras
militar, no
que no sie feta la dita embaxada, sinó que
està delliberat.
Micer Grau Mascaró, syndich de Vilafrancha de Panadès, posà son discentiment hà
tots actes que tocaran interès del General, que no
actes essent-hi presents ninguns dels deutors de dit General o qui hi tinguen ningun
interés; protestant de nul·litat de actes.
Salvator Mir, notarius.
E poch aprés, vingué en lo dit stament embaxada del bras militar, la qual reportaren:
don Noffre de Alentorn, senyor de Çeró; mossèn Joan Andreu, àlias Ribera, dient ý
deduhint que lo dit stament militar feye molta maravella que, per lo present stament ý
lo ecclesiàstich, se haje ja fet electió ý nominatió de les tres personas per a fer judici in
curia per los dissentiments són en lo dit bras militar, sens haver ad aquell tornada resposta
a la embaxada que, en lo present, és estada feta per don Plegamans de Marimon
ý, la qual en effecte contenie que mossèn Hierònym de Argensola havie alsat son dissentiment
ý, aquell alsat, se havie feta nova determinatió, la qual, per altra embaxada, se
havie fet a saber al present stament per don Noffre de Alentorn, mossèn Miquel
de Pons, senyor de Monclar, ý mossèn Joan Burguès ý de So, contenint en effecte que
los qui pretenien ser debitors del General eren en dit bras no entrevenir-hi ni incistir-hi
més en donar forma a la exactió dels dits deutes, ans són contents se done la forma per
los braços ecclesiàstich ý real, ý que totes les lletres que apparexerà spedir acerca de la
dita exactió lo dit bras militar les fermarie, sens pretendre tenir-hi vot algú; ý essent axí,
dit bras militar havie feta molta maravella, com dits braços ecclesiàstich ý real havien
feta ja dita determinatió ý electió de persones per fer lo dit judicium in curia, fins a tant
vehessen si
molt divertissen e desviassen a què no
ý prejudicial costume ser als staments, pus que hà ells dits staments ecclesiàstich ý
real estave comès llargament.
E explicada la dita embaxada, lo dit stament delliberà se offerís en acceptar ý pendre
lo càrrech ý treballs que offerir se poran en aquest particular per correspondre en tota
cosa als dits militars, ab què emperò, abans de posar cosa alguna ab executió, sie certifficat
lo present stament per lo notari de dit bras militar que en dit stament no y ha impediment
algú; ý que açò sie reportat ab embaxada al dit stament militar, per a la qual foren
elegits ý anaren: mossèn Andreu Vilaplana, syndich de Gerona; mossèn Antich
Sala, syndich de Manresa.
Vilaplana ý mossèn Sala de la susdita embaxada, refferiren haver feta aquella hà dit stament
militar, ý que lo senyor vezcomte de Rochabertí, qui presidie en aquell, los havie
respost que en lo scrúpol tenien que, per no haver alsat don Galceran de Cardona los dissentiments,
perquè poguessen passar avant en compendre ý assentar la forma sobre la
exactió dels deutes del General ere cosa tocant a punt de dret, que serie bé que los advocats
de aquell bras ý de aquest se
per dit don Galceran de Cardona; e oyda dita relatió, deliberà dit stament que aquella fos
reportada al bras ecclesiàstich, al qual fou reportada per lo promovedor.
Flandres]
E aprés de haver-se molt altercat entre los dits staments, per medi de llurs promovedors,
sobre de la forma se podia ý devia tenir en fer la embaxada hà sa magestat per a
donar-hi lo parabién del bon succés de les coses de Flandres, com ja està delliberat se li
fes embaxada, lo dit stament, conformant-se en açò ab los altres, delliberà que los elets
per la dita embaxada, dalt nomenats, ab les masses altes, vagen hà cavall hà fer
dita embaxada hà sa magestat, la qual fou feta entre les sinch ý les sis hores aprés migdia,
que ere la hora assignada, que
promovedors. E tornats dits embaxadors de fer la dita embaxada, refferiren al present
bras com ells, ensemps ab los embaxadors dels staments ecclesiàstich ý militar, han exequutada
la dita embaxada los és estada comesa, ý han dit hà sa magestat, per orgue del
reverendíssim bisbe de Barcelona, president del bras ecclesiàstich, com ells, per part ý
nom de tots los tres staments de Cathalunya, besaven les mans hà sa magestat ý daven
lo parabién del pròsper succés de la reductió de Anvers, ý de la occasió que de aquell
se offeria per a reduhir lo demés de l'estat de Flandres, de sa real casa. A la qual embaxada
sa magestat, de peus, ab un semblant alegre, mostrant gran contentament, respongué
que
Cathalunya tenien de aquest succés, coneixent en açò e en totes altres coses la fidelitat
del dit Principat ý que, sempre se offerís occasió, se offerie hà fer-los tota mercè.
quingentesimo octuagesimo quinto.
lo promovedor del bras militar, refferint ý deduhint que aquell bras, estant e incistint ab
lo que ja altres vegades ha supplicat al present stament, se fes embaxada hà sa
magestat donant-li entera notícia del que ha passat en dit stament militar hacerca dels dissentiments
en aquell posats, ý també la commissió té feta dit estament militar al present
estament real ý al stament ecclesiàstich, per a què dits dissentiments ý també lo que tocha
hà la exactió dels deutes del General ho componguessen ý donassen la forma hà ells ben
vista; ý per a donar dit descàrrech havien determinat, per via de pensament, fer embaxada
hà sa magestat per a fer-li hà saber dites coses, encarregant ý supplicant hà dit bras
real se vullen an açò adherir al dit militar; lo qual refferí també que havie nomenat ý
elegit per a fer lo judicium in curia sobre dits dissentiments en cars que se hagués de
fer: lo vescomte de Rochabertí; mossèn Joan Andreu Blan, àlias Ribera; mossèn Gaspar
de Pons.
E lo dit stament real, oyt ý entès lo refferit per dit promovedor del bras militar, delliberà
que no sie feta la dita embaxada demanada per los dits militars, sinó que
avant hà fer lo judicium in curia, per lo que serie donar gran pesadumbre ý molèstia ab
dita embaxada hà sa magestat, ý que axí sie reportat als altres braços ý als tractadors de
sa magestat.
E per quant per lo promovedor de l'estament ecclesiàstich és estat deduhit com lo
promovedor del dit bras militar havie deduhit en dit stament ecclesiàstich lo mateix que
ha deduit al present stament real, com desús és dit. E que lo dit stament ecclesiàstich
havie delliberat que, ans de fer embaxada alguna hà sa magestat, que lo dit bras
militar mostràs ab scriptura lo que se havie de dir ý deduir ab dita embaxada a sa magestat,
perquè vist aquella la dita embaxada se puga millor fer ý deduhir; delliberà per ço lo
dit stament, adherint-se al vot ý parer del dit estament eclesiàstich, que
hà sa magestat, ab què aquella se face encontinent, attès que ja la matexa cosa s'és
deliberada moltes vegades.
E per quant hà molt que dure no
Cort per lo impediment dels dissentiments té posats en lo bras militar don Galceran
de Cardona ý altres, ý aprés de haver cercat diversos medis ý remeys, ningú n'í ha hagut
de sufficent per a poder-li fer alçar lo dissentiment ý passar avant en lo progrés de la
Cort, de manera que los syndichs del present estament estan açí infructuosament gastant
los béns de llurs universitats; per ço, per via de pensament delliberà lo dit estament
se face embaxada hà sa magestat notifficant-li en effecte lo susdit impediment a causa
dels dits dissentiments, supplicant hà sa magestat que, attès no
avant en lo progrés de la Cort, sie de son real servey ý clemènsia manar-hi provehir de
algun remey opportú, o altrament se servesque sa magestat de manar-los dar
licència per tornar-se
per a demanar hora per a fer dita embaxada, dient-los lo effecte d'ella; e fou reportat per
lo promovedor als altres brassos.
per lo stament militar, la qual reportaren: don Berenguer de Paguera; mossèn
Andreu Blan de Ribera, deduhint dit stament se adherie ab lo present stament en què
fes dita embaxada hà sa magestat, notifficant-li les causes ý respectes per les quals la
Cort, de tants dies ençà, està parada. E per a fer aquella, deliberà dit stament real sien
elegides dos personas, les quals ab embaxada vajen als senyors tractadors per a haver la
hora per a anar hà sa magestat, los quals deduesquen hà dits senyors tractadors lo affecte
ha de contenir la embaxada, conforme vuy s'és deliberat; ý per a fer aquella foren elegits:
Nicholau Frexanet; mossèn Francesc Algueró, syndich de Leyda.
E poch aprés, refferí en dit stament real lo promovedor del bras ecclesiàstich,
deduhint ý refferint que lo dit stament, vist lo memorial han portat en dit bras los
embaixadors del dit bras militar, havien delliberat, per via de pensament, no
embaxada se havie delliberat fer hà sa magestat; ý que havien pensat que per
part del dit estament ecclesiàstich ý real se face embaxada als senyors de tractadós,
dient-los la justifficatió ha feta lo bras militar, ý lo que per part dels altres braços s'és
fet en procurar que los dissentiments de dit bras militar fossen alsats, ý per a pregar
hà ses senyories sien servits vèurer ý entrendre si
dits dissentiments; ý no trobant-se forma ý remey per a llevar aquells, que s'anomenen
persones per part de sa magestat per a fer dit judici, que ja la present Cort les
té anomenades.
E successivament, fonch en dit estament presentada ý llegida la avall scrita supplicatió,
la qual és del tenor següent:
Dimecres, a quatre del present, és mort Barthomeu Salvador, de la vila de Ascó,
lo qual en dita vila tenie càrrech del General, lo qual offici val quiscun any vuyt o deu
lliures; supplique a vostres senyories ý mercès Joan Abencòmeg, natural de la dita
vila, sien servits fer-li gràtia de dit offici, que
senyories ý mercès;
Lecta in stamento ecclesiastico die septima septembris millesimo quingentesimo
octuagesimo quinto, et fuit decretum quod fiat ut supplicatur, sublatis dissentimentis;
et in continenti fuerunt sublata pro huiusmodi effectu tantum. Mullola, notarius.
Dictis die et anno, lecta in stamento militari per me, Joannem Sala, auctoritate
regia notarium publicum Barcinone et presentis stamenti scribam, et fuit decretum
quod fiat ut supplicatur, sublatis dissentimentis, et fiant littere opportune.
Dicta die lecta in stamento regali, et fuit decretum quod fiat ut supplicatur, sublatis
dissentimentis; et in continenti fuerunt sublata pro huiusmodi effectu tantum. Pro
Cellers, scriptor, Mir, notarius.
octubre.
quinto.
micer Miquel Çarrovira, hú dels syndichs de la ciutat de Barcelona, per absèntia
del magnífich senyor conceller de dita ciutat president, e per malaltia de mossèn Miquel
Bastida. Delliberà lo dit stament, adherint-se ab açò ab los altres, que les persones eletes
per a obrir lo balans en dit stament fos feta la relatió, la qual portaren en scrits los
elets per dit stament, la qual fou en aquell legida, del thenor següent:
Relatió feta per lo il·lustríssimo ý reverendíssimo senyor bisbe de Vich, lo senyor
micer Steve Puig, abat de la Real, ý lo senyor Honoffre Masdemunt, canonge
de la Seu de Elna; lo molt il·lustre senyor don Pedro Galceran de Pinós ý de
Fonollet, vezcomte de Illa ý de Canet, ý lo senyor don Onoffre de Alentorn, senyor
de Ceró, ý lo senyor Pere Cassador, cavaller; Luys Terrena, burgès ý sindich de
Perpinyà, ý Joan Ponsich, mercader ý syndich de Vich, ý Joan Navarro, notari ý
syndich de Campredon, elegits per los tres estaments de les Corts per a obrir lo
balans de la Generalitat de Cathalunya, clos a tres de agost del present any mil
sinch_cents vuytanta_ý_sinch per los deputats del General de Cathalunya ý enviats
als dits estaments.
Vàlua del General de Cathalunya, axí de entrades ý exides com de bolles arrendades
ý no arrendades, fraus, avaries de la règia Cort ý fogatges, de les últimes Corts
de l'any mil sinch_cents sexanta_quatre en vint_ý_un any, segons apar llargament en
lo llibre del balans, fòleo dotze, tres qüentos dos_centes cinquanta_tres mília vuytcentes
vuytanta lliures, onse sous ý deu diners:
lliures,
Repartint-ho, vindria per any cent sinquanta_quatre mília nou_centes quarantasis
lliures, tretze sous ý deu diners, ý malla, perhò se ha de advertir que y
entren los fogatges imposats en les últimes Corts de l'any mil sinch_cents sexanta_ý_quantre,
com dit és en la precedent partida: cent sinquantamilia, nou_centes quaranta_sis lliures,
tretze sous ý deu diners, ý malla.
Ha pagat lo General en vint ý dos anys, apar llargament en cartes vuytanta_una,
dos qüentos vuyt_centes noranta mil sinch_centes vuytanta_ý_nou lliures, quinse sous
ý deu diners:
És la resta ý és lo residuum del General, per dits vint_ý_dos anys, apar en cartes
tretze, tres_centes sexanta_tres mil dos_centes noranta lliures, setze sous:
mil
Repartint-les per any, seria lo residuum cada any, apar en cartes tretze, setze milia
sinch_centes tretze lliures, catorze sous ý quatre ý un quart:
Despeses extraordinàries en los dits vint_ý_dos anys, apar en cartes vuytanta_ý_una,
set_centes trenta-set mília cent ý trenta lliures, onse sous ý dos diners:
Les dites despeses estan continuades en cartes quinse, divuyt, vint_ý_una, vint_ý_quantre,
vint_ý_set, trenta, trenta_tres, trenta_sis, trenta_nou, quaranta_dos, quaranta_sinch,
quaranta_vuyt, sinquanta_ý_una, sinquanta_quatre, sinquanta-set, sexanta,
sexanta_tres, sexanta_sis, sexanta_nou, setanta_dos, setanta_sinch, setanta_vuyt, ý se
ha de advertir en dites cartes que les partides que tenen una virgoleta sobre les
lliures no són compreses en la quantitat sobredita, perquè són pensions de censals,
salaris, luycions ý greuges, com apar en les cartes següents, aprés de les demunt dites
cartes.
Fent nota que, en lo balans de les Corts de mil sinch_cents quaranta-set, foren les
despeses extraordinàries de onse anys ý dos mesos, compreses obres del palau del
loctinent general, ý despeses de les Corts de mil sinch_cents quaranta_ý_dos, quaranta_vuyt
mília vuyt_centes quaranta_nou lliures, vuyt sous, ý tres diners, dich:
mil
Salari de quiscun diputat, apar en cartes vuytanta_quatre, mil noranta_sinch lliures:
Salari de quiscun oydor de comptes, en cartes vuytanta_quatre, vuyt_centes setanta_vuyt lliures, dos sous:
Fent nota que en lo balans de les Corts de mil sinch_cents quaranta-set tenia de
salari quiscun diputat tres_centes ý una lliura, dos sous ý sis diners, dich:
Ý salari de quiscun hoidor de comptes, cent sexanta_sinch lliures, dich:
lliures.
Munten los salaris de diputats ý hoydors de comptes ý officials de la casa de la
Deputatió, ý de les cases de la bolla ý del General de Barcelona, ý dos sobrecullidors
ý portalers, apar en cartes vuytanta_quatre, vuytanta_sinch, vuytanta_sis, quinse mília
set_centes quaranta_sis lliures, un sou:
Més, per atxes, candeles, guants ý strenes, apar en cartes noranta-set, tres mil noucentes
sexanta_dues lliures, catorze sous ý vuyt diners:
lliures,
És la suma quiscun any, denou mília set_centes ý vuyt lliures, quinse sous ý vuyt
diners:
Fent nota que, en lo balans de les Corts de mil sinch_cents quaranta-set, muntaren
tots los dits salaris ý estrenes quatre mil nou_centes noranta_dues lliures ý vuyt sous,
dich:
mília set_centes setze lliures, set sous ý vuyt quiscun any, dich:
lliures,
Salaris del[s] cullidors de llevant ý ponent, diputats locals, assessors ý advocats
fiscals ý notaris de diputats locals de tota Cathalunya, apar en cartes noranta_vuyt,
quatre mil tres_centes sinquanta_una lliura, quatre sous, ý vuyt, dich:
lliures,
Salaris al governador ý Consell Civil ý Criminal, ý altres officials de la règia Cort,
nou mília sis_centes ý sis lliures, dich:
Pensions de censals fa cada any lo General, apar en cartes vuytanta_tres, trentados
mília vuyt_centes sexanta_dos lliures, vuyt sous ý un quart de diner, dich:
mil
És lo preu ý proprietat de dits censals set_centes setanta_vuyt mília set_centes
noranta_sis lliures, catorze sous ý quatre ý un quart, ý apar en dites cartes, dich:
Taula de la ciutat de acordi tirat a tres de agost mil sinch_cents vuytanta_sinch,
dos_centes quaranta_sinch mília nou_centes trenta-set lliures, un sou, onse diners,
apar en cartes cent ý vuyt, dich:
Deutes del General, apar largament en cartes cent_ý_set: sinch_centes quaranta-set
mília cent_ý_denou lliures, vuyt sous ý vuyt diners, dich:
lliures,
En lo balans de les Corts de mil sinch_cents quaranta_ý_set muntaven los deutes
setanta_un mília sis_centes lliures, set diners, ý malla, dich:
sous,
Fent nota que, en lo dit balans, en cartes dotze, és la vàlua de les generalitats del primer
any del present trienni, ço és del primer de juliol mil sinch_cents vuytanta_ý_quatre,
fins a la fi de juny del present any mil sinch cents vuytanta_sinch, la qual vàlua no stà
sumada en dit balans per quant los arrendadors de dites bolles se retenen tres terces ý
aquelles no les paguen fins a la fi del trienni; ý fins al dia de tres de agost, que se clogué
dit balans, ý no ere cayguda sinó una terça, ý axí se posa la mateixa nota contenguda en
dit balans, la qual vàlua monta cent ý vint_ý_vuyt mil nou_centes noranta_dos lliures, vuyt
sous ý dos diners, dich:
E llegit ý oyt lo dit balans, vingué en dit stament: mossèn Andreu Blan àlias Riber;
mossèn Hierònym Juan; mossèn Luys Cornet, reportant ambaxada del bras militar,
deduint en effecte ab aquells, encohotant ý molt encarregant lo quant importe mirar primer
molt, ý tenir gran mirament ý cuydado, en no donar occasió a què se anomenen persones
per part de sa magestat per a fer lo judicium in curia per lo dissentiment dels militars,
per quant ab privilegi particular concedit a la casa de la Deputatió o deputats
per lo rey en Martí, se abdique lo senyor rey tota la potestat de conèxer en res en lo
que tocha a la Generalitat, dependents ý emergents de aquells; deduhint més avant que,
sempre se haje de venir al dit judici, que
quiscun stament, no dient-ne res als officials ý ministres de sa magestat; ý per major
informatió de dites coses, per lo dit micer Cornet, advocat de dit bras militar, fonch llegit
lo dit privilegi del rey en Martí. E poch aprés, lo dit estament ecclesiàstich ý militar
deliberà que los advocats miren lo que conté lo dit privilegi del rey en Martí, ý del que
veuran ý entendran de aquell ne facen relatió en lo present stament. E més, deliberaren
que, per part del bras ecclesiàstich ý real, sie feta embaxada al militar, pregant-los de dit
stament que, los huns ý los altres, dexen tots los debats ý differènties tenen als dits
braços ecclesiàstich ý real, per a què aquells puguen conèxer ý declarar sobre los debats
tenen en dit estament, sens reservació alguna, axí de la exactió dels deutes del General
com del Redrés de aquell, ý altres qualssevol debats tinguen entre ells, per causa dels
dissentiments en dit bras posats. E per a fer dita embaxada hà dit bras militar foren elegits:
micer Nicholau Frexanet, de Leyda; mossèn Rafel Vivet, de Gerona; micer Grau
Mascaró, de Vilafrancha de Panadès.
E feta la dita deliberatió, vingueren ý entraren en lo dit estament: lo canceller micer
Hierònym Manegat; don Miquel Climent, prothonotari de sa magestat; micer
Martí Joan Franquesa, doctor del Real Consell Criminal; micer Francesch Puig, doctor
del Real Concell Civil; micer don Loís de Paguera, del dit Concell Criminal; mossèn
Pere Franquesa, loctinent de prothonotari, reportant ambaxada, per part de sa magestat,
explicant ý deduhint en aquella que, com per molts dies se hagués sperat que en los dissentiments
posats en lo bras militar se donàs orde se llevassen ý conponguessen, ý com
aprés de tants dies no s'í haje pres ningun assiento; ý desijant rematar dit negoci, venien
per a dir, monestar ý requirir al present bras, per a què elegís ý nomenàs personas per a
fer sobredits dissentiments lo judicium in curia, segons que ja altra volta, per part de sa
magestat, los havien dit, monestat ý requerit elegissen persones per a fer dit judici, per
lo que sa magestat desijave en gran manera se prosseguís en lo progrés de les Corts. E
per dit micer Çarrovira, president, fonch respost que assí se tindrie compte ý mirament
en fer promptament lo que
Convocato stamento regali modo et forma solitis et assuetis.
militar és estat deduhit que en lo stament ecclesiàstich se havie posat dissentiment
ab motiu que no volien que micer Cornet, advocat del stament militar, entrevingués
ab los altres advocats per a mirar lo privilegi del rey en Martí, com estave deliberat,
donant-los per sospitosos
contengudes, demanant que hà dita causa se fes embaxada al dit stament, supplicant-lo
vullen alsar dit dissentiment, per a què
ja delliberat. Lo dit stament real, adherint-se ab lo militar, féu deliberació que sie feta
dita embaxada al dit stament eclesiàstich, la qual fou feta, ý per aquella foren elets, ço
és, per lo stament militar: don Plegamans de Marimon; mossèn Joan Burguès ý de Sso.
Per lo stament real: mossèn Hierònym Boldó, syndich de Perpinyà; ý mossèn Batista
Bordoll, syndich de Balaguer.
E feta dita deliberatió ý electió, vingueren en dit stament: lo ardiacha Coma, syndich
del Capítol de Vich; ý lo ardiacha Terça, de Tortosa, reportant embaxada del stament
ecclesiàstich, deduint ab aquella que hà dit stament havie apparegut que los advocats
dels staments se juntassen promptament per mirar lo susdit privilegi del rey en Martí, ý
que de aquell, promptament, procurassen de fer relatió per a veure ý entendre si ab
aquell està disposat o no que les coses tocants a la Generalitat les han de fer assoles los
brassos, ý no ab intervensió de sa magestat; ý que
relatió per a què la Cort puga passar avant, que tant temps ha que està parada.
E per lo promovedor del stament ecclesiàstich fonch aprés deduhit ý refferit
com lo promovedor de l'archebisbe de Tarragona ý lo syndich del Capítol de dita ciutat
han posat en dit stament dissentiment hà tots actes.
quinto.
Miquel Çarrovira, lo dit micer Çarrovira ý micer Frexanet, advocats del dit bras. Per
execució de la deliberació lo dia de aïr feta de què mirassen ý vehessen lo privilegi del
rey en Martí en dit bras exhibit ý legit per orde del stament militar, ab lo qual se pretenie
per dit stament militar que lo senyor rey se abdique la facultat de conèxer en coses
tocants a la exactió dels deutes del General ni Redrès de aquell, sobre del qual, tots els
braços conformes, foren de parer que los advocats de tots brassos se juntassen per a
mirar ý refferir sobre sí dit privilegi abrassava lo pretès per dits militars; ý axí, hà dita
causa se eren juntats ells dits advocats, juntament ab los altres dels brassos, ý discutit ý
mirat dit privilegi
que lo deduït per dit militar, ni lo contengut de dit privilegi, no se estén ni abrassa
al per ells deduhit. E feta dita relatió, poch aprés, entraren en dit stament: lo abat de
Gerri; ý lo canonge micer Onoffre Pau Cellers, syndich del Capítol de Barcelona,
reportant embaxada del bras ecclesiàstich, deduhint com aïr, a causa del privilegi
exhibit per lo bras militar concedit per lo rey en Martí, de bona memòria, en virtut del
qual, per part de dit bras militar, se pretenie que, en les causes tocants a la exactió dels
deutes del General ý Redrès de aquell, com altres hà dit General tocants, no s'í podie
inmiscuir lo senyor rey, sinó tant solament de aquelles ne són conexedors los brassos. Ý
hà dita causa, ab deliberació precedent de tots los tres braços, se féu ajust dels advocats
de aquells, donant ad aquells facultat per a què mirassen ý revessen lo dit privilegi ý fessen
relatió quiscú dels advocats hà sos brassos; ý com en dit estament ecclesiàstich, oyda
la relatió de micer Onoffre Pau Cellers, altre dels advocats de dit stament, feta ý sobre
de aquella feta resolutió que dit privilegi no se estén ni abraçe lo pretès per dit militar,
majorment que lo deduït per aquell és suprema regalia de sa magestat, la qual no se ha
de entendre en ninguna manera que sa magestat la apparte de sí; ý per què no apparega
que la Cort està detinguda en un fil de aranya, endemés en coses tant frívoles ý de ninguna
efficàtia ý en lo dit cars tant poch concernents, ý que ja per part de sa magestat los
brassos són estats interpol·lats per a dos vegades per a què
si s'esperave la tercera; que per ço, lo dit estament ecclesiàstich havie pensat que
avant en lo judici ý, hà dita causa, que
dits dissentiments; hont no, que
effecte, estan nomenades les persones per part dels braços per a fer aquell. Ý per a fer
dita embaxada, lo dit stament ecclesiàstich havie elegit los predits: lo abat de Gerri ý
micer Cellers.
Ý lo dit stament real, explicada fou dita embaxada, adherí al pensament de l'ecclesiàstich,
ý hà dita causa féu deliberació ý conclusió que, per fer dita embaxada, anassen:
micer Nicholau Frexanet, de Leyda; Francesch Arsís, syndich de Besalú.
E poch aprés, per lo dit stament real fonch concedida licència a mossèn Martí
Pallarès, syndich de la vila de Talarn, per a poder-se conferir hà sa casa, attès té noves
que sa muller està molt mala.
E volent dit stament respondre a la embaxada hà ells feta per lo bras militar, ab la qual
se reportà ý deduhí que, en estos dies passats, s'ere determinat per los dos estaments se fes
embaxada hà sa magestat donant-li rahó com, hà causa dels dissentiments posat en dit bras
militar, no podie passar avant la Cort, perquè entengue sa magestat no reste per ganes los
estaments se passe avant en lo progrés de les Corts, ý reduhint hà la memòria dit bras militar
la deliberatió de dita embaxada, havie pensat dit estament que, ans no
lo judicium in curia, se façe ý se exequute primer dita embaxada. Deliberà per ço lo dit
estament real que
que lo present estament desije ý voldrie molt se fes la embaxada hà sa magestat demanada
per dit estament militar; emperò, per lo que en ella se veu en molts inconvenients, per
causa dels quals se porie enfadar sa magestat, que per ara no
digue als dits militars en resolució que lo present bras real està determinat en no detenirse
ni pedre més temps en açò, attès majorment se a resolt en lo present estament no
dita embaxada, perquè ab ella no se hagués de fer quexes de ningun particular. E per reportar
dita embaxada al bras militar, foren elegits: mossèn Hierònym Boldó, syndich de
Perpinyà; mossèn Arrencada Canet, syndich de Torrella de Mongrí.
La qual deliberació ý electió per lo promovedor fou reportada al bras ecclesiàstich, la
qual, poch aprés, per son promovedor refferí ý deduhí que lo dit stament se adherie en lo
present bras en què no
que, per part de dits staments ecclesiàstich ý real, se face embaxada als tractadors de sa
magestat, deduhint ý explicant-los tots los impediments posats en dit bras militar, per a què
sien servits posar-s'í lo remey convenient; ý que els embaxadors del present estament ý
del bras ecclesiàstich se
in curia,
promptes los noms dels dits braços. E per a fer dita embaxada foren elegits, ço és,
per los stament ecclesiàstich: don Andreu Capilla, prior de Scala Dei; ý lo canonge
Masdemon, syndich de Elna. E per lo dit estament real: mossèn Andreu Vilaplana, syndich
de Girona; mossèn Jaume Puig, syndich de Granollers.
E tornats de dita embaxada, refferiren com havien explicada aquella ý donat los
noms dels elets per al judicium in curia als dits senyors tractadors, los quals havien respost
prenien plaer de la llur conformitat, ý que ells darien orde en què lo progrés de les
Corts passassen avant.
Çarrovira, com dit és. Vingueren en lo present stament: don Plegamans de Marimon;
mossèn Vila, de Vich, reportant embaxada del bras militar, refferint com dit bras havie
feta molt gran maravella ý sentiment de la embaxada havien feta lo dia present als senyors
tractadors de sa magestat lo present bras real ý ecclesiàstich, sens dar-ne rahó alguna
ý sens tenir mirament a la conformitat ý correspondèntia que se acostume de tenir en
los brassos los uns als altres, ý més que més ab lo present bras, lo qual sempre ha conformat
ab lo dit militar; ý així dit bras no havie pogut dexar de fer-los saber lo sentiment
qual en dit bras hà dita causa se ha tingut.
E per quant per lo promovedor del stament ecclesiàstich fou refferit la quexa
tenien los militars dels estaments per la embaxada havien feta hà dits tractadors, ý que dit
stament ecclesiàstich havie deliberat ý pensat que, per part de dit estament ý del real, se
diga als militars que la embaxada per ells feta vuy hà dits senyors tractadors, abans era estada
per a fer llurs negossis de dits militars que no en dany llur; e que lo dit stament ecclesiàstich,
per fer la dita embaxada als militars, havien elegit: don Capilla, prior de Scala Dei;
ý lo canonge micer Reig, syndich de l'archabisba de Tarragona. Per ço, lo dit stament real,
adherint-se ab lo dit ecclesiàstich, féu deliberatió se façe la dita embaxada als dits militars,
ý per a fer aquella foren elegits: mossèn Hieronym Boldó, syndich de Perpinyà; mossèn
Pere Inveni Rocha, syndich de Tuïr. Los quals feren ý exequutaren la dita embaxada.
Dimecres, a honse de setembre mil sinch cents vuytanta_ý_sinch.
Convocat ý ajustat lo estament real en la forma acostumada, en lo qual presidí
mossèn Rafel Vivet, syndich de Gerona, per electió ý malaltia del conceller ý president,
ý per absèntia de mestre Magarola, ý per malaltia de mossèn Miquel Bastida ý de micer
Çarrovira, ý per absèntia dels syndichs de Leyda, absents de la present vila. Refferí en
dit stament lo promovedor de aquell que los senyors tractadors de sa magestat
havien enviat hà demanar los tres promovedors dels braços, als quals havien dit que sa
magestat havie deliberat de trobar-se en la present sglésia aquest després dinar, al punt
de les tres hores, per a parlar ab los braços de Cathalunya; ý que, per lo comte de
Xinxón, los era estat dit que los braços elegissen persones per a què, com sa magestat
sie açí en la present sglésia, que
la nominatió se face hà saber los noms dels elegits. E lo matex deduhiren ý refferiren
poch aprés en dit stament los promovedors dels altres braços, deduhint com havien deliberat
fer la nominatió ý electió de les persones que havien de anar hà parlar ab sa magestat,
ý que havien elegit, ço és, de l'estament ecclesiàstich: lo bisbe de Barcelona; lo abat
de Poblet; lo ardiacha Coma, syndich del Capítol de Vich. E lo stament militar: lo vezcomte
de Rochabertí; don Guerau de Alentorn, senyor de Ceró; ý mossèn Jaume Çalbà.
E lo dit stament real: lo president mossèn Vivet; mossèn Ponsich, syndich de Vich;
mossèn Terrena, de Perpinyà.
Fonch aprés en dit stament deduït ý refferit per lo promotor ecclesiàstich com lo dit
stament havie elegides ý nomenades les sis persones per a fer les Constitucions ý
Capítols de Cort ý memorials de agravis, les quals són les següents:
Lo bisbe de Elna; micer Reig, procurador de l'archebisbe de Tarregona; lo abat de
Gerri; lo abat Paulo Pla; lo ardiacha Coma, syndich del Capítol de Vich; lo canonge
Thomàs, syndich del Capítol de Gerona.
Rafel Vivet, syndich de Gerona, per absèntia ý malaltia, com dit és, dels dits syndichs
de Barcelona ý Leyda. Lo dit stament, adherint-se ab lo bras ecclesiàstich, que les hores
per als negossis de la present Cort sien habilitades quiscun die no feriat, ço és, de matí
de vuyt als onze, ý després dinar de les tres a les sis, lo que altra volta ja estave així delliberat,
habilitaren més avant tots los dies ý hores, tant quant sa magestat estarà en la present
sglésia; e fou reportada dita deliberatió als altres braços per lo promovedor de dit
estament.
E en virtut de les decretations per los tres braços fetes a la supplicatió presentada per
part de Juan Abencòmeig, del lloch de Ascó, en lo present procés incertada, foren provehides
ý espedides les lletres del tenor següent:
Los tres staments del Principat de Cathalunya congregats en les Corts generals
que la sacra, cathòlica, real magestat de present celebra en la vila de Monçó.
A l'honrat Joan Abencòmeig, del lloch de Ascó. Salut ý honor. Com hà nostra notícia
sia pervingut que lo offici de tauler del lloch de Ascó de present vague per mort
de Barthomeu Salvador, del dit lloch, últim possessor del dit offici, ý siam estats supplicats
per mossèn Gaspar de Perves, òlim de Vilanova, donzell, en nom ý per part
vostra, que de dit offici, axí com és dit vagant, vos provehissen; per ço ý altrament,
admesa dita supplicació ý confiant de vostra legalitat ý indústria ý probitat, lo dit offici
de tauler ý cullidor del dit lloch de Ascó, en lo modo sobre dit vagant, a vós dit
Joan Abencòmeg conferim, provehim ý donam, ý de aquell, ab tots sos drets, pertinènties,
prerrogatives, càrrechs, guanys, salaris ý altres qualssevol emoluments, axí
ý per la forma que lo quòndam Barthomeu Salvador, predecessor vostre, tenie, rebia
ý possehia, ý semblants officis se acostumen ý poden donar ý provehir; volem emperò
ý manam que, abans que prengau possessió del dit offici ý aquell regiau ý administreu,
presteu lo jurament sòlit en mans ý poder dels reverendíssims, nobles, magnífichs
deputats del General de Cathalunya, en Barcelona residents, ý cautió ydònea a
llur coneguda, ý totes les altres coses que sobre açò sien necessàries fassau, axí ý
segons que per vostres predecessors en dit offici és acostumat fer per Capítols de Cort
disposat, e ab la present nostra provisió diem ý manam als dits reverendíssims, nobles
ý magnífichs deputats ý encara al deputat local de la col·lecta ý vegueria de la
ciutat de Tortosa, ý hà totes ý altres qualsevol altres personas a qui
quals lo present negossi toque ý tocar puga, que encontinent que la present nostra provisió
los serà presentada, ý per vós dits jurament ý cautió seran prestats, posen ý
meten, ý posar ý metre facen en real, actual, corporal possessió del dit offici ý de tots
los drets, pertinènties ý prerogatives de aquell, ý del salari ý emoluments de dit offici
vos paguen ý responguen ý pagar ý respondre façen, així ý segons han acostumat
fer ab dit vostre predecessor ý per Capítols de Cort tenen obligatió. En testimoni ý fe
de les quals coses manam ésser feta la present, sotascrita de mà dels tres presidents,
sagellada del sagell major de dita cort. Datum en la vila de Monçó, a set de setembre
mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch. El bisbe de Barcelona. Lo vezcomte de Rochabertí.
Rafel Vivet, president.
E tochades les tres hores ý prop de les quatre, vingué en la present sglésia sa magestat
ý se
micer Martí Joan Franquesa ý micer Francesch Puig, doctors del Real Consell, de part
de sa magestat, deduint que les persones havie elegides dit bras, juntament ab los dels
altres braços, fossen ý anassen a sa magestat que
les persones ja hà dita causa eletes hà sa magestat, lo qual estave dins dita sagrestia, a la
qual embaxada anaren ab masses altes; ý essent dins dita sagrestia ý fet lo degut acato
ý reverèntia acostumat fer hà sa magestat, los dix sa magestat que enviarie als
estaments lo comte de Miranda ý los altres tractadors, los quals los dirien algunes coses
concernents son real servey, ý manerie se legís una scriptura contindrie en sí alguns
caps, segons que ab aquella més clarament entendrie, ý que se li farie servey de fer lo
contengut en dita scriptura ab la brevedat possible. Ý lo bisbe de Barcelona li havie respost
en effecte que tots los qui allí eren presents refferirien als braços lo que sa magestat
los mane, ý que besaven les reals mans de sa magestat per la merçè los feye de ferlos
entendre sa real voluntat, segons que axí fonch refferit en dit stament per los que per
part de aquell anaren hà dita embaxada. E feta aquella, vingué en dit stament micer
Martí Joan Franquesa, del Concell Criminal, deduhint hà dit stament com, promptament,
per part de sa magestat, vindrie al present stament la embaxada los havie significat sa
magestat per a què se sperassen dins dit stament, lo qual, per lo que dita embaxada serie
ja hora tarda com se farie, habilità hà dita causa la hora lo die present, tant quant dits
tractadors estarien en la present sglésia. E per quant dit stament fou advertit que en lo
fer de dita embaxada no se li fes algun prejudici, en ser aquella primer als valencians
que no als estaments de Cathalunya, se deduhí ý amostrà al dit micer Franquesa lo exemplar
de què sa magestat provehí en les Corts passades, en consemblant embaxada se féu
als tres Regnes, als quals demanà jurassen lo sereníssim príncep don Carles per procurador,
ab lo qual sa magestat fou servit conservar la preheminèntia té lo Principat
de Cathalònia al Regne de València, en confirmatió ý de la sentèntia o declaratió del rey
en Pere, en consemblant cars fet a les parts presents, incertada en lo procés de dites Corts
proppassades, a la jornada de vint_ý_vuyt de desembre de dit any mil sinch cents sexanta_quatre
ja al temps que sa magestat envià hà cercar les persones dels tres Regnes per a dir-los lo
que dit és desús, tingué e servà aquest orde, ço és que primer envià hà demanar ý anaren
los dels braços del Regne de Aragó, ý aprés envià hà demanar ý anaren los tres
braços de Cathalunya, ý tornats foren los de Cathalunya hà sos staments, envià hà demanar
los dels braços del Regne de Valencia, del que, sentint-se molt los valentians que sa
magestat hagués primer enviat hà demanar los estaments de Cathalunya que los del
Regne de Valèntia, ho sentiren molt, ý en tant gran manera que no volgueren anar a sa
magestat, scusant-se segons se entengué, ý dient que la hora no estave habilitada, o altra
scusa, ý axí se
hà sa magestat. E fora fou sa magestat de dita sglésia, ý aprés de ésser estats lo dit
comte de Miranda ý los altres tractadors ý officials de sa magestat avall scrits dels brassos
de Aragó, ý en lo ecclesiàstich ý militar de Cathalunya, vingueren ý entraren en lo
dit stament real los de la embaxada de sa magestat trametie hà estos Regnes, la qual
feren ý reportaren:
Lo comte de Miranda; lo vicicanceller, micer Frigola; lo comte de Xinxón; lo canceller
de Cathalunya, micer Manegat; lo regent Çapena; lo regent Campí; lo regent Terça; lo
regent Quintana; don Miquel Climent, prothonotari; micer Martí Joan Franquesa; micer
Francesch Puig; micer don Loís de Paguera; lo secretari mossèn Hierony Gassol.
Los quals, per orgue del dit comte de Miranda, fou dit ý refferit en suma ý en effecte
lo contengut en una scriptura que, per part de sa magestat, dit son prothonotari legirie
ý publicarie en lo present stament, al qual encarregà molt que, ab tota la brevedat
possible, volguessen condecendre a la voluntat e intentió de sa magestat. A la qual
embaxada fou respost per lo president de dit stament que allí se tractarie lo que
ý devie fer per al servey de sa magestat. Lo tenor de la qual scriptura, immediadament
legida ý publicada per dit prothonotari, és del tenor següent:
sereníssim príncep]
Viendo su magestat lo que ha que se comensaron estas Cortes y que
asta agora no se ha puesto mano en las cosas graves, no porque sienta estar aquí,
negocios importantes y útiles, os ruega y encarga mucho que, pues lo que más
importa y principalment ha traydo a su magestat ha estas Cortes es tratar de lo
que conviene al bien público destos Reynos y ha su buena governatión y administratión
de la justicia, de que pende mucha parte de vuestra quietut y reposo,
penséys y tratéys de lo que para esto podrá ser más a propósito, desnudándoos
de toda passión y affición particular y attendiendo sólo al bien público con
mucho zelo y cuydado, y que assí sólo acordéys para mandarlo proveher, pues
con ninguna otra cosa puede recebir mayor servicio que el que en esto le
havéys ; y siendo de las más principales el juramento del príncipe, que Dios
guarde, holgará su magestat que le digáys, pues no menos os tocha también a
vosotros, quándo os pareçe que será mejor jurarlo, si agora o en otro tiempo; y
en todo spera que os avréys de vuestra parte como es razón y se deve, y os encarga
que tratéys de todo esto con mucha brevedat y en ella le respondáys a ello,
que no duda que será correspondiendo al mucho amor que tiene su magestat ha
estos sus Reynos.
octuagesimo quinto.
presidí lo magnífich micer Nicolau Frexanet, syndich de Leyda, per absèntia ý malaltia
de tots los syndichs de Barcelona, dels quals no n'í havie ningú en dit stament. Fou deliberat
que, ab embaxada, se deduís als altres braços que serie bé se tornàs resposta a la
embaxada feta lo die de ayr per sa magestat, deduhint que los syndichs tenen necessitat
de consultar lo fahedor ab llurs principals; ý per a fer dita embaxada foren elegits ý tramesos:
mossèn Francesch Algueró, syndich de Leyda; mossèn Cristòfol Gil de Villoro,
syndich de Tortosa.
Aprés de la qual embaxada, vingué en dit estament embaxada del bras ecclesiàstich,
la qual reportaren lo abat de Gerri; lo ardiacha d'Homs, syndich del Capítol de
Tarregona; lo ardiacha Terça, syndich del Capítol de Tortosa, deduhint ý refferint que lo
llur stament havie delliberat que los syndichs dels Capítols ý priors dels prelats consultassen
ab tota brevedad ab llurs principals e
per a què los trametessen syndicats per a jurar lo dit sereníssim príncep; ý axí fan
compte de fer dita consulta ab tota brevedad. E feta dita embaxada, delliberà lo dit estament
que torn resposta als tractadors o hà sa magestat, deduhint com los syndichs del
present estament no tenen poder de fer lo que demana sa magestat de què juren
lo sereníssim príncep; que per ço, ab tota brevedad, consultaran ab llurs principals ý,
rebuda la consulta de llurs principals, se
dita embaxada als dits tractadors foren elegits ý anaren ad aquella los susdits: mossèn
Algueró, de Lleyda; ý mossen Christòfol Gil de Villoro, de Tortosa
fer los memorials dels agravis]
E per quant per lo stament ecclesiàstich eren stades elegides sis persones per a entendre
e fer los Capítols ý Actes de Cort e Constitutions ý los memorials dels agravis, conforme
se féu en les Corts passades, ý haje entès lo dit estament real los inconvenients ne
resultaren en dites Corts, de cometre a unes matexes persones lo fet de les Constitutions
ý Capítols de Cort e los memorials dels agravis; ý entenent que les altres Corts abans se
ascostumaven d'elegir, ço és, sis persones per a fer les Constitutions ý Actes de Cort, e
per fer lo memorial dels agravis per a presentar hà sa magestat tres persones a part, deliberà
per ço lo dit stament que, per a la bona directió dels negossis de la present Cort,
sien primer elegides per dit stament les tres persones per a fer los memorials de dits
agravis, ý aprés les sis per a fer les Constitutions; ý que sie reportat als altres braços,
amostrant-los dits exemplars de les Corts abans de les proppassades. E reportades foren
dites coses als altres brassos, vingué en dit stament lo promovedor militar, deduint que
dit bras era de parer se elegissen primer tres persones per a fer memorials dels
agravis, que les altres se elegirien aprés, quan apparexerie a la Cort. E lo promovedor
ecclesiàstich deduhí ý refferí que lo dit estament se adherie ab lo pensament havie tingut
lo bras real, ço és, que se elegissen tres persones per a fer los memorials dels agravis,
les quals elegirie promptament, ý que les altres sis, les quals havien ja elegides, tinguessen
càrrech de fer les Constitutions ý Capítols de Cort. E per executió de la dita deliberatió
per lo present estament feta, lo present stament elegí ý nomenà per a fer los dits
memorials dels agravis los avall scrits: mossèn Andreu Vilaplana, syndich de Girona;
mossèn Batista Bordoll, syndich de Balaguer; mossèn Galdrich Robollet, de Vilafrancha
de Conflent E per lo stament militar, segons la relatió de llur promovedor, foren elegits:
don Jayme de Cardona, don Berenguer de Paguera, mossèn Pere Cassador. E per lo estament
ecclesiàstich, segons la relatió de llur promovedor: lo reverendíssim senyor bisbe
de Vich, lo abat de Poblet, ý lo canonge misser Cellers, syndich del Capítol de
Barcelona.
E successivament, per part dels tres notaris ý dels tres porters dels tres estaments
fonch en dit stament presentada, ý en aquell llegida ý decretada, una supplicatió
del tenor següent:
se
Molt il·lustres, reverendíssims, il·lustres, molt reverents ý molt magnífichs senyors.
Són grans ý excessius los gastos que açí, en la present Cort, los notaris ý porters
dels tres estaments de la present Cort del Principat de Cathalunya han patits ý patexen,
axí en lo que toque a les coses necessàries per al viure, com en lo que tocha en
pagar aposientos per ells ý per llurs criats ý scrivents, que necessariàment han de
entrevenir ý sustentar per a que lla
regulada com és rahó; los quals gastos, que tant necessaris són, no
del salari que fins havuy se
sinch sous, los notaris ý los porters set lliures ý sous. E jatsia que ab altra temps
ab aquex salari se sien passats, però la concorrèntia del temps apetex creximoni de
salaris, car de altra manera haurien gastar llur propri patrimoni en servey dels brassos,
lo que no par conforme a rahó, que los officials que tant de bona gana ý voluntat
vénen a servir los braços, dexant ses cases ý scrivanies ý negoci particular ý, privant-se
dels contrahents ý utilitats que aquells en llurs scrivanies reporten, paguen
los treballs que ells per la pública utilitat patexen; per hont, per part dels dits notaris
ý porters, se supplique a vostres senyories ý mercès se servesquen manar créxer
lo salari que fins ací s'és acostumat donar, a ffi ý effecte que ells puguen
viure hà honra de la present Cort ý sua; que en tots los dits supplicants ho rebran hà
singular gràtia ý mercè.
estament ecclesiàstich; per les causes en dita supplicatió contengudes, dit estament
delliberà que a cada hú dels notaris se done per son salari, de pecúnies del General, a
rahó de catorze reals per cada dia, ý hà cadahú dels porters, a rahó de sis reals per
cada dia, pagadors dits salaris per terces, segons lo estil de la Cort, comensant a córrer
dits salaris del dia de la propositió de les presents Corts, alsats primer los dissentiments
són en lo present bras, segons que, encontinent, hà effecte de la present deliberatió
foren alsats.
Gerunde in dictis Curiis, rescripto manu propria.
Lecta in stamento militari per Jacobum Tristany, scriptorem, die undecima mensis
septembris anno predicto. Et fuit decretum idem quod in brachio ecclesiastico,
sublatis dissentimentis, que in continenti, etiam ad effectum predictum, fuerunt sublata.
De premissis fidem facio ego, don Franciscus Dalmatius, vicecomes de
Rupebertino.
Lecta in stamento regali per Salvatorem Mir, notarium, die duodecima predictorum
mensis et anni. Et fuit decretum idem quod in brachio ecclesiastico, sublatis
dissentimentis, que in continenti ad dictum effectum fuerunt sublata. De premissis
fidem facio ego, Nicholaus Frexanet, syndicus Illerde et nunch presidens.
dirigides a deputats, les quals són incertades avall, en lo present procés.
E aprés de llegida ý decretada la dita supplicatió, deliberà lo dit stament se procehís
hà electió de les sis persones per a ordenar ý trassar les Constitutions ý Capítols de Cort,
per execució de la qual deliberació foren elegits:
Micer Miquel Çarrovira, syndich de Barcelona; mossèn Francesch Algueró, syndich
de Leyda; mossèn Joan Montornès, syndich de Tortosa; mossèn Hierònym Boldó, syndich
de Perpinyà; micer Gaspar Monserrat, syndich de Balaguer; micer Grau Mascaró,
syndich de Vilafrancha de Panaders.
Als quals elets lo dit estament donà poder ý facultat de ordenar, traçar ý minutar les
Constitutions ý Capítols de Cort se havien de presentar hà sa magestat, ab necessitat
expressa de refferir ans de totes coses al present stament lo que hauran trassat, apuntat
ý ordenat.
E per lo promovedor militar fonch refferit com, per al susdit effecte, lo dit
estament havie elegits: lo vezcomte de Canet; don Noffre de Alentorn; don Plegamans
de Marimon; mossèn Jaume Çalbà; mossèn Andreu Blan, àlias Ribera; micer Joan Cella
ý de Taffurer.
E per quant se entengué en dit stament que los valencians feyen algunes diligènties
ab los senyors tractadors, pretenent mostrar ý provar que lo Regne de Valèntia havie de
tenir precedèntia al Principat de Cathalunya, delliberà per ço lo dit stament, adherint-se
en açò ab los altres estaments, que los advocats dels braços se ajunten, miren ý vegen la
sentèntia dalt mentionada feta per lo rey en Pere, en la qual declara en contradictori judici
ý les parts presents que lo Principat de Cathalunya precehís ý havie de precehir al
Regne de Valèntia, ý lo exemplar que
l'any mil sinch_cents sexanta_ý_quatre, ý altres coses necessàries per a mostrar la precedèntia
té Cathalunya al dit Regne de Valèntia, per poder millor ý sobre ferm informar
dits senyors tractadors. E fonch reportat per lo promovedor als altres brassos.
E feta dita deliberació, vingué en dit estament lo promovedor del bras ecclesiàstich
hà reportar com hà dit estament havie pensat se devie respondre a la embaxada als
tres brassos feta per los tractadors de sa magestat, responent als dos caps de la scriptura
per part de sa magestat hà dits braços presentada ý llegida, ço és, lo hú de què la Cort
pas avant en lo progrés de sos actes, e l'altro com desijaven condecendre en la voluntat de
sa magestat en lo jurar lo sereníssim príncep. Però, com en dit stament ecclesiàstich hi haje
alguns syndichs de Capítols ý procuradors de alguns prelats, ab tot tinguessen la matexa
gana que los altros, emperò aparexie se havie de donar rahó de consemblant alegria a llurs
principals, ý que, ab la diligèntia possible, se procurarà de haver la consulta.
octuagesimo quinto.
micer Nicholau Frexanet, syndich de Leyda, per absèntia ý malaltia dels dits syndichs
de Barcelona. Deliberà que sie reportat als altres brassos, dient-los com aquest
bras està prompte per a tornar la resposta als tractadors de sa magestat hacerca de la
scriptura en los staments llegida per part de sa magestat dimecres proppassat, hacerca lo
jurament demana se façe de la persona del sereníssim príncep; ý que la resposta sie lo
que ja en los dits brassos està apuntat, ço és, speren la consulta de llur principals.
E immediatament, lo promovedor del stament ecclesiàstich refferí ý reportà com
dit stament havie pensat serie bé que los tres notaris dels staments feçen una minuta de
la procura és menester per a jurar lo sereníssim príncep, axí per als syndichs dels
Capítols ý procuradors de prelats del stament ecclesiàstich, com per als syndichs del
stament real, com dels militars, si aquella volran ý aquella minutada, se llegí als braços;
ý que apparexent bé la aporten al prothonotari, per veure si apparexerà estiga bé per què
no
ecclesiàstich, deliberà que sie feta la dita minuta per los dits notaris. E per quant
per lo dit promovedor ecclesiàstich fou refferit que, per llevar lo inconvenient se porie
causar tornant la resposta als tractadors de sa magestat, per los tres brassos juntament,
deduhint de part de quiscun bras lo que cada hú d'ells haurie determinat, havie pensat
dit stament ecclesiàstich se fes ý ordenàs una scriptura de part dels tres brassos que estiga
ordenada a contento de tots ý aquella refferida per lo embaxador ecclesiàstich, ço és,
de costum en semblants embaxades. E lo dit stament real, entesa dita relatió, delliberà
se ordene la dita scriptura, la qual vista per lo present stament determinarà lo fahedor.
Frexanet, per absèntia ý malaltia dels dits syndichs de Barcelona. Per quant los
aposientos són estats fins assí llogats per a juntar-se los advocats, les persones eletes
per a fer los memorials dels agravis ý Constitutions, no és còmmodo per a l'effecte lo
havien pres, per moltes causes ý rahons en dit stament deduïdes, per les quals se ha dat
orde se cercàs en altra part, ý se haje pogut trobar commoditat alguna si no és en lo
monastir de la Santíssima Trinitat, en lo qual hi ha algunes instànties vàcues, reservades
per al bisbe de Urgell, qu'és absent, ý lo provincial de dit monastir; en lo entretant,
s'és offert dar les claus de dites instànties. Lo dit stament, adherint-se en açò ab lo pensament
ý parer de l'ecclesiàstich ý militar, féu deliberació que sien presos ý acceptats
los dits aposientos per al dit effecte, la qual deliberatió fou reportada per lo promovedor
als tres braços.
E més, féu deliberació, inseguint lo parer del bras militar, que sie scrit als deputats
que envien tots los memorials dels agravis fets per les embaxades trameses a sa magestat
ý lo que més avant tinguen per a informatió dels agravis deduïts ab ses embaxades,
ý particularment los qui
ells los inquisidors. E fonch reportat als altres estaments, dels quals se entengué aprés,
per medi de llurs promovedors, eren de parer se fessen dites lletres, dient ab paraules
generals, sens anomenar los inquisidors; ý que ab dites lletres se afige que los dits deputats
envien nòmina de tots los inseculats, axí hà deputats com hà oydors, ý que envien
còpia dels capítols se lligen al temps se fa alguna inseculació; ab lo pensament
dels quals adherí lo dit stament real, affegint-hi, emperò, més avant que, vagant algun
offici o inseculatió durant les presents Corts, tinguen a bé los dits deputats de insecular
ý provehir de dits officis ý inseculations los qui residexen en la present Cort, tant en lo
stament ecclesiàstich, com lo militar ý real.
Foren spedides lletres ý són avall, en lo present procés, aprés de trenta de octubre.
Mossèn Galdrich Rabollet, syndich de Vilafrancha de Conflent, dix dissentie a la
despedició de les dites lletres fahedores si en elles no s'í continue expressament que los
deputats tinguen ob[ligació] de prefferir a la provisió dels officis que vagaren los qui
residexen en la present Cort. Protestant.
Salvator Mir, notarius.
fahedores per los deputats, adherie ab los altres braços, que scrigués ensaculassen
los qui residien en la present Cort, scrivint-los als deputats que precisament ho
façen, ý no que se
aparia bé, per quant ab lo Redrès fahedor sobre del General, segons la relatió feta per dit
promovedor. Lo present stament delliberà que se scriga als deputats exortant ý encarregant-los,
com ja està delliberat, tinguen a bé de insecular ý provehir les inseculations ý
officis vagaran als syndichs ý als qui residexen en les presents Corts; ý axí fou reportat
als altres braços per lo promovedor.
Mossèn Batista Bordoll, syndich de Balaguer, demanà licèntia al dit estament de anar
a la ciutat de Balaguer hà causa de alguns negossis importants que allí tenie, la
qual licèntia li fonch atorgada.
Mossèn Joan Navarro, syndich de Camprodon, posà son dissentiment hà tots actes
fins a tant que los syndichs del present stament, que sens determinatió de aquell han rebut
antorxes en los mesos de juliol ý agost, que no són necessaris, restituesquen aquelles o
verament les paguen, o que sia delliberat que
n'hauran rebut en estos mesos de l'ivern que venen, en los quals seran necessàries per a
anar de nits. Protestant. Fou llevat dit dissentiment e delliberat se dasen dites antorxes.
per presentar aquella als tractadors de sa magestat en resposta de la que dits tractadors,
ab embaxada per part de sa magestat, presentaren als brassos cerca del jurament del sereníssim
príncep, delliberà lo dit estament que sie feta embaxada als dits senyors tractadors
per part dels tres staments, tornant resposta a la susdita embaxada, ý ad aquells presentada
ý donada la scriptura per dits braços ordenada ý apuntada, la qual és del tenor següent:
magestat ab la qual demanave jurassen lo sereníssim príncep]
Los tres braços de Cathalunya, havent entès per vostres senyories la voluntat de sa
magestat, axí en lo que tocha al bon progrés de les Corts, com en lo jurament
del sereníssim príncep, responen que besen humilment les mans hà sa magestat per la
bona memòria té del bé de aquest son Principat ý, quant al primer cap, que per part sua
han posat ý posen tots los medis hà ells possibles per llevar tots los destorps que s'offerexen,
com som certs ho ha entès sa magestat per medi de vostres senyories, ý en lo per
venir ab tota diligèntia procuraran lo progrés de les Corts no sia destorbat, desijant
sumàriament lo bon ý breu succés. Quant al jurament del sereníssim príncep, tots los
brassos, per la innata fidelitat ý amor que sempre sos passats han tingut als predecessors
reys de gloriosa memòria, ý vuy los presents tenen a la magestat del rey nostre senyor,
desijaven en gran manera poder donar precisa resposta, conforme al ànimo de cada hú
dels que vuy se troben en los brassos. Però, com en lo bras ecclesiàstich hi haje alguns
ab poder dels prelats absents ý dels capítols de les sglésies cathedrals, ý tots los del bras
real entrevinguen ab poders de les ciutats ý universitats reals, als quals per ser la cosa
de tanta importàntia ý contento, tenen obligatió de donar rahó, ý no poden tornar la resposta
al present fins la tinguen de sos principals. Speren, emperò, la tindran tal que serà
al servey de Nostre Senyor ý de sa magestat, bé ý utilitat de aquest son Principat.
E per a presentar dita scriptura e per a la deliberació susdita, mossèn Joan Navarro ý
los altres tenints dissentiments, alsaren aquells.
Joan Cabessa, syndich de Salses, demanà licència al dit estament per a poder anar
fins hà Salses per aportar lo syndicat hà menester per a poder jurar lo sereníssim príncep,
la qual lisèntia li fou atorgada per lo dit stament.
octuagesimo quinto.
entrevingueren e hi foren presents:
Micer Nicholau Frexanet, president per absèntia ý malaltia de tots los syndichs de
Barcelona.
Francesch Algueró, syndich de Leyda.
Rafel Vivet, mossèn Andreu Vilaplana, Gerona.
Loís Terrena, Hierony Boldó, Antoni Jolí, Perpinyà.
Joan Montornès, Cristòfol Gil de Villoro, Tortosa.
Joan Ponsich, Vich.
Galdrich Rabollet, Vilafrancha de Conflent.
Antich Sala, Manresa.
Jaume Puig, Granollers.
Joan Navarro, Camprodon.
Micer Grau Mascaró, Vilafrancha de Panaders.
Francesch Arsís, Besalú.
Francesch Oliveres, Figueres.
Pere Inveni Rocha, Tuhir.
Gabriel Arrencada Canet, Torroella de Mongrí.
Joan Cucurull, Voló.
Joan Pi, Coplliura.
Jaume Roffí, Pals.
Miquel Argullol, Prats del Rey.
Joan Ballester, Vilanova de Cubelles ý de la Geltrú.
Joan Peferrer, Argilés.
Joan Amiguet, Arbós.
E per quant per lo promovedor del bras militar és estada aportada una scriptura contenint
ab sí lo vot ý parer del dit bras militar hacerca lo fahedor del llibre de la recopilatió
de les Constitutions, la qual scriptura fonch llegida en dit stament:
Perquè no és rahó que una obra tant necessària per al present Principat de
Cathalunya ý en dos Corts, ço és, de l'any mil sinch_cents sinquanta_ý_tres, mil sinchcents
sexanta_quatra, ab tant sancta intentió, determinaren de fer imprimida la recopilatió
de les Constitutions de Cathalunya, qu'és lo effecte per lo qual s'és manada
fer; com és cert se dexaria de fer si per los tres estaments no
de les que de vint anys hà esta part, que fonch acabada dita obra, se són fetes, encara
que se han fetes algunes ab prou gastos de la Generalitat, segons que tot, particularment
per los libres dels dietaris de la casa de la Deputació, clarament se pot veure.
Per tant, és de parer lo vezcomte de Rochabertí que, ab embaxada ý supplications o
altrament, de la millor manera ý forma que hà tots los tres estaments apparrà, se suplique
hà sa magestat sie servit donar lloch ý orde que dit llibre de recopilatió
de Constitutions se puga trobar; lo qu'és vingut hà ses reals mans fermat de totes
les sis persones eletes per sa magestat ý per tots los tres brassos, o verament comprovar
lo últim que vuy resta en poder dels diputats ý, feta dita comprobatió, se
facen dos volums; lo hú per a què resto en son real archiu ý l'altro en lo archiu de la
Depotació ý, axí, aprés se imprimesca dita nova recopilació, segons sèrie ý tenor de
dits dos exemplars entre sí comprovats ý han dits dos archius recondidors, posant en
quiscú de aquells son decret ý real auctoritat, com convé en una obra de tanta
importàntia que concerneix totes les lleys del dit Principat de Cathalunya ý també per
fi ý effecte que si per ventura per algun sinistre succés no
de volums, per no trobar-se lo dit qui fonch enviat hà sa magestat fermat per totes
les persones eletes; supplique hà sa magestat que fos servit, com dit és, fer nova commissió
de tres persones, les quals, ab altres tres nomenadores per los tres estaments,
revegen durant la present Cort la dita recopilatió que vuy resta en poder dels tres estaments
ab les altres de les recopilations de les Constitutions faedores ab sos convenients
títols, com convé, ý feta dita revista se proseguescha l'orde dalt donat. E llegida
dita scriptura, vingué en dit estament lo promovedor del bras ecclesiàstich refferint
com dit son estament adherie al contengut en la sobredita scriptura o vot del
militar. Per tant, lo present estament real, adherint al sobredits militar ý
ecclesiàstich, féu deliberació ý conclusió que sie fet conforme ha pensat lo dit militar.
Ý per fer dita embaxada ý lo demés alt dit, foren anomenats, ço és, per lo estament
ecclesiàstich: lo abat Pla, lo canonge micer Onoffre Pau Cellers, syndich del
capítol de Barcelona.
Per lo militar: mossèn Joan Cella ý de Taffurer, don Bernat de Guimerà, senyor de
Ciutadella
Per lo stament real: micer Nicholau Frexanet, de Leyda, micer Grau Mascaró, de
Vilafrancha de Panaders.
per lo jurament del sereníssim príncep]
E per a presentar als tractadors de sa magestat la scriptura trassada en resposta de la
que sa magestat trameté hà dits braços per los senyors tractadors, la qual resposta és dalt
inçertada a tretze del corrent, foren elegides les persones avall scrites per los tres staments,
ço és, per lo estament ecclesiàstich: lo bisbe de Barcelona, lo abat de Poblet, lo
ardiacha Coma de Vich.
Per lo militar: lo vezcomte de Rochabertí, lo senyor de Ceró, mossèn Jaume
Salbà.
Per lo stament real: micer Nicholau Frexanet, de Leyda, president, mossèn
Loys Terrena, syndich de Perpinyà, mossèn Joan Ponsich, de Perpinyà, síndich .
E tornats de dita embaxada los del dit estament real, refferiren com havien feta la susdita
embaxada ý presentada la susdita scriptura, la qual fonch allí llegida als senyors
tractadors per lo notari del stament ecclesiàstich qui apportave aquella; a la qual embaxada
respongué lo senyor comte de Miranda, altre dels dits senyors tractadors, ý digué
que sa magestat estava satisfet del bon ànimo ý serveys de aquest Principat ý Comtats ý
que ells ab sa magestat intercediran per dit Principat ý Comtats en continuar de fer
merçè corresponent al bon ànimo ý zel tenen, offerint-se dits tractadors en tot lo que
convingués servir ad aquest Principat ý Comtats.
octuagesimo quinto.
qual presidí dit micer Frexanet per les causes ý respectes susdites, Miquel Argullol, syndich
de la vila dels Prats del Rey, Francesch Oliveres, syndich de Figueres, lo dia de ayr
demanaren licèntia al dit estament de poder anar a ses cases, attès tenen malaltes ý molt
males, ço és, lo dit Argullol una filla sua, ý dit Oliveres sa muller; la qual licència per
dit estament los fonch concedida, exortant-los ý encarregant molt que vullen
[tornar] tant prest com possible sie.
E per a tenir més prompta expeditió los syndichs en haver los syndicats, dels quals
tenen necessitat per a jurar lo sereníssim príncep, fonch en dit estament legida la minuta
hà dita causa trassada per los tres notaris dels staments.
Mossèn Antich Sala, notari de Manresa ý síndich de aquella, presentà al notari del
present stament una scriptura, la qual requirí se continuàs en lo present procés, continent
en sí dissentiment, la qual és del tenor següent:
Com una de les més importants coses que
del General, visitant aquell ý reformant-lo, per ço, dissent hà tots ý sengles actes de la
present Cort, axí que no
que toquen al Redrès del General, nomenant personas per lo semblant Redrès.
Altrament, protesta de nul·litat de tot lo que contra de dita forma se farà ý que sie
notifficat als altres braços,
Rondó, portarii dicti stamenti.
alsà son dissentiment. E immediadament, lo stament delliberà que sien anomenades persones
per al Redrès del General, ý deduhit ý reportat dit llur pensament als altres staments,
encarregant-los lo quant convindrie se fes dita electió ý com a dita causa
se ha posat dissentiment fins dita electió sie feta a tots actes Ý axí fou reportat per lo
promovedor als altres staments.
E successivament aprés, lo promovedor militar refferí que per [haver]-hi alguns
impediments que se han de resoldre, no
nominatió per al dit Redrès del General, però que resolts sien aquells, procuraran de
entendre en fer dita electió.
E per quant de moltes Corts a esta part se ha sempre acostumat donar cera als syndichs
del present estament, ço és, a tots candeles ý adalguns antorxes, per lo que los qui
no reben antorxes, appar hajen tingut alguna occassió de quexar-se, com axí se done
antorxes als uns ý no als altres, desijant per ço dit stament servar ý tenir tota ygualtat
entre tots los syndichs del present stament, féu per ço deliberatió que als syndichs que
no se ha acostumat fins assí de donar antorxes, los ne sien donades de assí al devant,
ultra de les dites candeles, ço és, una antorxa quiscun, més hà quiscú dels syndichs del
present estament, mentres que aquells faran residèntia en la present Cort ý no altrament.
E responent lo stament ecclesiàstich al pensament del bras real en lo elegir persones
per lo Redrès del General, reportà llur promovedor que lo dit stament ecclesiàstich
haguera ja elegides persones per al dit Redrès, per correspondre al pensament del present
bras, si no per los destorps hi ha en lo stament militar per los dissentiments són en
aquell, ý també per los que són en lo dit estament ecclesiàstich.
qual presidí lo dit micer Frexanet per los respectes susdits, féu deliberació que s'escriga
als deputats que, durant lo temps de les presents Corts, no enseculen ni donen offici
algú de dit General, ans bé dites inseculations ý officis se haien de donar als qui servexen
a la present Cort, conforme la deliberació sobre açò feta per lo stament ecclesiàstich,
ab lo qual adherí lo present estament. La qual deliberació fou refferida per lo promovedor
als altres braços.
quingentesimo octuagesimo quinto.
en lo qual presidí dit micer Frexanet per malaltia ý absèntia dels syndichs de
Barcelona, vingué en dit stament lo promovedor ecclesiàstich refferint que, en dit stament,
se havie refferit com los alecayos ý patges aragonesos ý valentians s'eren amotinats
contra los alecayos ý patges cathalans, no obstant los tròpien anant ab sos amos, ý
encara que fins assí no se haje entès que hà dita causa no se haje rebut dany algú totavia,
per lo que
haurie pensat dit stament convindrie que los promovedors dels tres brassos anassen als
senyors tractadors de sa magestat per a què ho manen remediar. Al qual pensament
se aderí lo dit estament real ý, deliberat, fou reportat a l'estament militar, deduhint
ad aquell més avant com, per lo dit promovedor ecclesiàstich, los era estat refferit havien
rebudes unes lletres dels diputats, juntament ab dos llibres; lo hú dels quals ere en dit
bras militar ý que, per ço, fossen servits de comunicar-los dites lletres ý llibre, per lo que
dit stament real ho pogués veure ý llegir. E poch aprés, tornat fou lo promovedor del present
estament del dit bras militar hont era estat tramés per a reportar dita deliberatió,
aportà de aquell unes lletres dels diputats ý dos llibres per ells tramesos a la present cort,
les quals lletres foren en dit stament llegides ý són del tenor següent:
Reverendíssims ý molt il·lustres senyors.
Com nosaltres hajam tingut ý tingam grandíssima gana de complir a la obligatió
més principal de nostre offici ý satisfer a la voluntat que sabem tenen vostres senyories
de passar avant la execució contra los debitors del General, de manera que en tot lo que
sie possible reste satisfet, havem procurat de continuar aquella, algunes vegades mostrant
rigor ý altres molta dolsura, sols per veure si de aquesta manera porem arribar a
l'intent que desijàvem, de modo que tots se donassen pressa en descarregar-se. Ý per
so, no hajam volgut usar de execució rigurosa de captura de persones, sinó és estat en
les persones ý casos que
de nostra consiènsia. Havem emperò trobat que han resultat de aquesta manera de tracte
dos inconvenients molt grans: lo primer que fent-se la execució en los béns dels
debitors, alguns procuren que ningú diga a les proprietats que se encanten ý, quant açò
no
coses sues ni offerir preu a l'encant públich; lo segon que, decernida la execusió,
vénen molts opposants, com són les mullers ý olte los béns ý has de sobreseure en la
execució ý altres, com són germans, se opposen per vincles, ý també creadors diversos,
ý axí van differint-se les executions ý fan-se litigiosos los béns ý ab molta difficultat
se pot passar avant; ý quant semblants negossis prenen, com havem vist ý trobat,
que resten tant atràs que seguint-se aprés la mort dels principals, lo General, o per descuyt
o difficultat de prosseguir-se les causes, patex molt. Ý encara que en lo primer cap
se pogués donar remey, que seria fer dir al procurador del General a les proprietats que
se encanten ý per lo just preu fer-se-les judicar, tota via per ser cosa que s'és poch praticada
ý que carrega major administratió en haver-les aprés de veure ý cobrar los preus
en què
per ara, pendre aqueix medi fins a saber si vostres senyories apparrà açò o altre cosa.
Lo dit segon inconvenient té pochs remeys, sinó és arribat a la execució personal
dels debitors ý capturar-los, perquè, en aquex cars, ells mateixos procuren que
resten totes les oppositions ý fan compte de sos patrimonis com millor poden. Ý axí,
per aquest respecte, nos ha apparegut, ý també per donar color a la dita executió, usar
assí de aquest últim remey contra algunes persones, encara que per ventura poguessen
pagar fàcilment, perquè los que poden tenir alguna difficultat se desenganyen ý, no
fent-ho ells, se ha de seguir la matexa forma. Però, perquè en aquexa vila vuy residexen
molts cavallers, personas principals, los quals resten debitors al dit General en les
fermances que vostres senyories veuran, ý fent-se execució en sos béns, no
qui
fer resolutió particular del que se havie de fer, pus no
nosaltres volguéssem, poguéssem procehir per més facilitar la exactió o captura de les
persones. Ý axí ha apparegut representar estes coses a vostres senyories per nostre
descàrrech, certifficant-los que en lo que porem fer hà respecte dels béns no pararem ni
dexarem de continuar contra tots la execució, ý en lo demés se farà lo que vostres senyories
ordenaran; perquè axò entenem que serà lo més acertat, ý tant més quant major
serà la clarícia dels deutors ý de les quantitats que
per ço, enviam a vostres senyories un memorial llarch de tots los principals partícips,
fermançes de arrendaments de bolles ý officials pecuniaris; ya ab altra tenim avisat a
vostres senyories com los processos de la dita visita se van legint, ý no poden passar
avant a la conclusió de ninguna de les causes que vostres senyories no manen al dit
ardiacha d'Homs que vinga, ý axí u tornam hà supplicar. Nostre Senyor les
molt il·lustres persones de vostres senyories guarde ab lo augment ý prosperitat que
desíjan. De Barcelona, a deu de setembre mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch. Don Pedro
Oliver ý de Boteller. Reverendíssims ý molt il·lustres senyors. Besan la mà a vostres
senyories sos molts certs servidors los deputats del General del Principat de
Cathalunya residents en Barcelona.
Aprés de haver firmada aquesta, rebérem lo matex dia de vostres senyories, de sis
del corrent, ab què
avant les executions dels deutes; rebran vostres senyories lo que per ara va ab
aquest portador ý lo més avant se farà ab diligèntia per enviar en ésser acabat, ý sperant
entretant la resposta d'esta, no
aquí ben vistes nostres diligènties ý satisfem a la obligatió de nostre càrrech ý voluntat
de vostres senyories. Don Pedro de Botaller ý d'Oliver.
folio
acabar de llegir aquell, per no tenir spay ý tenir altres occupations, foren tornats dita lletra
ý llibre al stament ecclesiàstich, qui havie enviat a cercar aquells.
mestre Hierony Magarola, syndich de Barcelona, per quant per los elegits per lo present
stament per a fer les Constitutions ý memorials dels agravis fonch deduït que per
faltar micer Gaspar Monserrat ý mossèn Batista Bordoll, syndichs de Balaguer, elegits,
ço és, dit micer Monserrat per a fer les Constitutions ý dit Bordoll per als memorials dels
agravis, absents de la present vila, importarie molt en lloch de aquells ý durant llur
absèntia surrogar altres. Per ço, lo dit stament,
feta als dits micer Monserrat ý Bordoll, elegí ý nomenà, ço és, en lloch del dit
micer Monserrat; mossèn Antich Sala, syndich de Manresa, ý per lo dit Bordoll, mossèn
Joan Ponsich, syndich de Vich, ab la matexa facultat ý poder havie donada dit stament
als dits micer Monserrat ý mossèn Bordoll, ab necessitat emperò de refferir.
Reportà aprés en dit stament lo promovedor ecclesiàstich, refferint que son estament
havie elegit ý anomenat per a entendre en lo Redrès del General: lo bisbe de Vich; micer
Puig, abat de La Real; lo canonge Masdemon.
E lo dit estament real, adherint-se ab lo dit ecclesiàstich en fer dita electió, féu nominatió
ý electió de altres tres persones per a fer ý entendre en lo Redrès de dit General, ý
són les següents: mossèn Rafel Vivet, Gerona; ý Andreu Vilaplana, Gerona,
renuncià aprés ý fou elegit micer Francesch Çaragossa; mossèn Loís Terrena, syndich
de Perpinyà.
Als quals lo dit stament donà facultat ý poder de entendre, apuntar ý trassar lo fahedor
hacerca del que més convinga per lo Redrès de dit General, ab necessitat emperò de
refferir en dit estament tot lo que apuntat ý trassat hauran.
Mossèn Joan Navarro, syndich de Camprodon, posà son dissentiment a tots actes fins
a tant sie vist si los dits dos syndichs de Girona poden o no entrevenir los dos, per ser
syndichs de una matexa ciutat, en lo Redrès del dit General; protestant de nul·litat de
actes, etc. Requirens, etc. Fonch llevat aprés a sinch de octubre.
Santgenís, portarius, et Salvator Mir, notarius.
lo dit estament ecclesiàstich hi havie molts dissentiments en lo bras militar destorben lo
progrés de la Cort, convindrie per ço molt que, per part dels dos estaments, ecclesiàstich
ý real, se
forma com poder-se llevar aquells.
octuagesimo quinto.
Magarola, mossèn Joan Navarro, syndich de Camprodon, presentà ý lliurà, al notari avall
scrit, una scriptura contenint en sí dissentiment, la qual és del tenor següent:
Com per Joan Navarro, notari ý syndich de la Vila de Camprodon, dissapte proppassat,
sie estat posat dissentiment hà tots actes fahedors en la present Cort per les
causes ý rahons en aquell contengudes, al qual se reffer; e com lo present estament ab
intervensió sols de la quarta part dels syndichs de aquell, no obstant dit dissentiment,
lo die de ayr haje prossehit, en absèntia de dit syndich de Camprodon, en alguns actes,
ý specialment hà electió de algunes persones per alguns officis, ý particularment dels
dos syndichs de Gerona, per al Redrès del General de Cathalunya. A la qual electió,
dit syndich, encontinent vingué hà sa notícia, dissentí per les causes en aquell posades.
Per ço, et àlias, dit syndich de Camprodon, estant ý perseverant en lo dissentiment
per ell posat en primer lloch, ý en quant menester sia aquell, ý lo segon aprés per ell
posat de nou confirmant, protesta de nul·litat de tots los procehiments fets ý fahedors
en lo present estament en absèntia sua ý fora de son consentiment, obstant lo dit dissentiment,
requerint ne sie llevat acte, etc. Llevà aprés dit dissentiment, he u lexà en
mà del stament a sinch de octubre.
Mir, notarius.
no havie encara feta nominatió de personas per a entendre en lo Redrès del General,
serie per ço bé enviar a dir hà dit bras les vullen anomenar ý elegir, ý que altrament
se
remey opportú; lo dit stament real, adherí ab dit estament ecclesiàstich en que se [di]ga
als dits militars vullen elegir personas per al dit Redrès del General, no emperò se
que se
adverteix als dits militars; e axí fou reportat als altres estaments. E responent hà dit pensament,
lo stament militar envià hà dir hà dit stament, per son promovedor, com dit estament
militar tenia entès lo que per part dels staments ecclesiàstich ý real los era estat
deduït: que anomenassen personas per al dit Redrès del General, lo que dit bras desije en
gran manera. Però, per haver-hi dissentiment en aquell, ý particularment per don Galceran
de Cardona, ab lo qual està expressat que no fossen passats quinse dies no
electió de personas per al dit Redrès del General, no han pogut, per ço, elegir aquelles, ý
axí convindrie molt que los dos brassos, ecclesiàstich ý real, cercassen los remeys, si
alguns ne tindran, perquè
Magarola, vingué en dit stament mossèn Francesch Algaró, altre dels syndichs de
Leyda ý hú de les devuyt personas eletes per a fer les Constitutions ý capítols de Cort,
ý aportà una scriptura o pensament tingut per les divuyt persones eletes per a fer les
Constitutions per a què en lo present bras estant-li bé volgués adherir ab lo contengut
en ella, la qual scriptura és del tenor següent:
Les divuyt persones eletes per a ordenar les Constitutions han delliberat que
deduesque ý reporte als braços que
que sien servits tractar ab sa magestat que la recopilatió de les Constitucions se
féu per lo capítol de Cort firmada per les persones nomenades per sa magestat, la qual
està en poder de la Cort, sie de son real servey que, revista per tres persones nomenadores
per los braços, se imprimesquen, ajustant a les Constitutions ja fetes les fahedores
en la present Cort.
E lo dit stament, entès lo pensament de les divuyt persones contengut en dita scriptura
ý adherint ab aquella, féu deliberació que
magestat. E per dit effecte mossèn Joan Navarro, syndich de Camprodon, alsà son dissentiment
té posat hà tots actes.
E poch aprés vingueren en dit stament los dos promovedors dels dos brassos, lo hú aprés
l'altre, reportant com llurs estaments se adherien al pensament tingut per les dites divuit persones
ý ab dita scriptura reportat als braços, ý que
per a la qual foren elets, ço és, per lo stament ecclesiàstich lo ardiacha d'Homs, syndich
del Capítol de Tarregona, lo ardiacha Terça, syndich del Capítol de Tortosa;
per lo militar don Joan Ycart ý Onoffre de Comelles; per lo real mossèn Loys Terrena,
syndich de Perpinyà, mossèn Joan Navarro, syndich de Camprodon.
E tornats de dita embaxada, refferiren los dos del present estament com havien feta
la embaxada desobre contenguda, ý ab aquella portaren lo llibre de la compilatió de les
Constitutions ý una carta de sa magestat scrigué hà diputats per dit affecte, los quals senyors
tractadors per orgue del senyor comte de Miranda dix e respongué: ly dexassen allí
lo llibre de la conpilatió de les Constitutions ý la carta de sa magestat ý que, vist aquell,
tornarien resposta.
E successivament, foren en dit stament llegides ý spedides unes lletres patents per
orde dels tres braços, spedides per als deputats, les quals són del tenor següent:
Reverents, nobles ý magnífichs senyors. Ab la darrer del passat tenim scrit lo que fins
ad aquella hora se offerí, ý entre altres coses enviàrem hà demanar se
scriptures per al bon progrés de les Corts eren necessàries. Ara se offereix avisar que, a
més de les dites scriptures, convenen ý són de molta importàntia per a nostra intel·ligèntia
ý bona directió de les Corts, los memorials, axí en fet com en dret, que se són fets per
los negossis que a la Generalitat se són offerts de les últimes Corts fins avuy, axí sobre
de la captura dels diputats, per lo negoci dels reverents inquisidors, com per altres
negosis, sobre los quals se són fetes embaxades hà sa magestat; també hun memorial dels
noms de les persones de tots estaments que estan enseculades a diputats ý oydors de aquexa
casa de la Deputatió ý còpia dels capítols que s'acostumen llegir quant se fa inseculació
de algun lloch vagant ý hú dels llibres vulgarment dits dels Quatre Senyals que tenen
los deputats. Per ço, vos diem ý encarregam que ab tota diligèntia ý pretesa, com teniu
del bon costum, nos envieu totes les dites scriptures ý altres que
ý facen per a coses de la Cort, per a què, en son cars ý lloch, nos pugam valer
de aquelles en lo que convinga al bé, utilitat, redrès ý govern de la terra ý de aquexa casa,
que de assò, ý advertir-nos lo que se us offerirà de importàntia se dega tractar ý remediar
en les presents Corts, ne rebrem particular contento. En Monçó, ý setembre, a divuyt mil
sinch_cents vuytanta_ý_sinch. El bisbe de Barcelona. El vizcomte de Canet ý de Illa.
Nicholau Frexanet, syndich de Leyda, president. Los tres staments del Principat de
Cathalunya, congregats en les Corts Generals que la real magestat de present celebra en
la vila de Monçó, a la honor vostra apparellats.
E de continent, mossèn Joan Onoffre de Ortodó, syndich de Puigcerdà, dix no consentie
ans bé expressament dissentia a la expeditió de les demunt dites lletres,
volent que aquelles no vagen fins a tant se exequute la deliberació per lo present estament
feta, contenint, en effecte, que los deputats no puguen ensecular ni donar ningun
offici durant la present Cort; protestant de nul·litat de actes, etc. Alsà aprés dit dissentiment.
qui en aquell tenien dissentiments los alsaren, e delliberà dit estament se fermassen ý
spedissen les susdites lletres per a dits deputats.
octuagesimo quinto.
Frexanet, altre dels syndichs de Leyda, per absèntia ý malaltia de tots los syndichs de
Barcelona, vingué en lo dit stament lo magnífich micer Martí Joan Franquesa, doctor del
Real Consell Criminal ý advocat fiscal, reportant, de part dels tractadors de sa magestat,
ý deduhint en effecte que, ultra de les còpies se són fetes de la minuta de la procura s'és
feta per a jurar lo sereníssim príncep a tots los syndichs que les han volgudes ý demanades,
desijant dits senyors tractadors la brevedad de les presents Corts, se offerien
que si algun syndich ne volie alguna còpia que vagen hà ell, dit micer Franquesa,
que ell la
la brevedat possible, deduhint que ab la brevedat possible trametten aquella que sa
magestat ne restarie servit.
Frexanet per les causes susdites, lo dit estament féu deliberació que sie sols comès a
micer Frexanet lo compilar de les Constitutions per lo present bras real, lo qual juntament
ab hú de quiscú dels altres dos braços, que seran tres entre tots, tinguen càrrech de
entendre en lo compilar de les Constitutions com estave ja deliberat, no obstant que leshores
fossen elegits dos de quiscun stament.
octuagesimo quinto.
Frexanet per malaltia ý absèntia de tots los syndichs de Barcelona, refferí en dit stament
e reportà lo promovedor ecclesiàstich que en dit estament se haurie pensat convindrie
molt s'escrigués als deputats façen prompta execució en persones ý béns, axí con
tra dels principals, com contra les fermances ý debitors del General, servat l'orde de
dret, ý que los deputats no solten ningú de la presó sens que sie pagat lo que deuran o
sens tenir orde dels braços; ý lo procurador fiscal del General digue en les proprietats
que
comparent dits debitors assí o donant ser, o per part d'ells no
de tota aquella commoditat ý benignitat que
receptor de la bolla del General, han pensat convindrie que son offici se vena ý lo preu
entre en utilitat del General ý que per ço sien fetes lletres, notifficant al dit estament real
que en dit estament ecclesiàstich hi ha sobre la dispidició de les lletres dissentiments ý
altres impediments, los quals deduhí ý specifficà en dit estament ý, entès per dit estament
real lo pensament de l'ecclesiàstich, se adherí ý conformà ab aquell conforme
desús és deduhit, ý axí fou reportat als altres braços per lo promovedor, ý per dit effecte
foren alsats los dissentiments.
quingentesimo octuagesimo quinto.
dit micer Frexanet per malaltia ý absèntia de tots los syndichs de Barcelona, vingué
lo promovedor del stament militar refferint com lo dit estament, desijant que passe avant
la present Cort ý no impedesque lo progrés de aquella hà causa del[s] dissentiments són
en dit bras militar, havie elegits ý anomenats lo vezcomte de Rochabertí ý lo vezcomte
de Roda, Justícia de Aragó, per a què vessen ý tractassen ab los qui tenien dits dissentiments
si haurie modo ý forma llevasen aquells. E com, aprés de haver-hi molt treballat,
no havien pogut acabar ninguna cosa, ans bé de nou hi ha dissentiment hà tots actes
posat per micer Enrich Serra, hú dels impetits ab la vesita fan los deputats contra los
deputats del trienni passat, ý al contrari de aquell n'í han posats altres; que per ço lo present
estament vés ý miràs si ab los processos antichs, o altrament, se trobarien l'orde ý
forma se ha de tenir per a llevar dits dissentiments, ý que en açò los vullen ajudar. E feta
dita relatió, vingué lo promotor de l'estament ecclesiàstich refferint com dit estament,
entès lo susdit relat per dit promovedor militar en lo stament ecclesiàstich, havie delliberat
de no entendre en ninguna cosa fins que primer sien elegides persones per a entendre
en lo Redrès del General. E lo dit stament real, adherint-se al pensament de l'ecclesiàstich
en què s'elegissen primer persones per al dit Redrès del General ý que
feta dita electió entendrà dit estament real en lo a ell refferit ý deduhit per lo promovedor
militar.
Serra]
per les causes susdites, vingué en dit estament micer Francesch Ubach, doctor en leys,
ciutadà de Barcelona, tramès a les presents Corts per los deputats del General del present
Principat ab dos lletres, per dits deputats dirigides e trameses als tres estaments de
les presents Corts ý en crehensa del dit micer Ubach, les quals foren llegides en dit estament
e són avall incertades; en virtut de les quals deduhí ý explicà en suma la causa de
sa vinguda, ço és, que per haver donat micer Francesch Serra en la causa de visita se
opporte davant dits deputats, en la qual dit micer Francesch Serra està impetit, uns articles
per a la provansa dels quals és necessari exhigir la deposició de alguns testimonis
per ell produïts, los quals de present se troben en la present Cort, ý com per la difficultat
hi ha de poder compel·lir dits testimonis de venir a la deposició, per a exhigir-los
la deposició ý per lo perill hi ha en trametre letres subsidiàries adalguna persona de les
que residexen en la present Cort, per a exhigir la deposició de dits testimonis, que haguts
primer molts tractes sobre dit negoci en la casa de la Deputatió, així ab los magnífichs
doctors del Real Consell com també de altres persones doctes ý expertes ý dels
assessors de dita casa, han trobat per més expert ý spedient que hú dels dits assessors fos
tramés a la present vila de Monçó per a rèbrer ý exhigir la deposició dels dits testimonis
que dit micer Serra açí volrà proveir ý exigir ý ministrar; ý axí hà dita causa dits
deputats li havíem manat vingués en aquesta vila, endemés que de justícia entenien no
podia reffusar en la receptió de dits testimonis, pus de aquella dependex la major ý més
principal part de la deffensa del dit micer Serra, entenent en açò dits magnífichs doctors
del Real Consell ý assessors entrevenints en dita causa de visita ý dits deputats satisfer
a la obligatió de llur offici. E més, explicà dit micer Ubach la crehença de l'altra lletra
de dits deputats, deduhint en effecte lo perill se offereix en portar a la present Cort, com
se entèn volen aportar, lo procés original de la visita de la casa de Nostra Senyora de
Monserrat per a què aquell sia lliurat al reverendíssim bisbe de Leyda, visitador de dita
sancta casa, per a continuar la visita comensada per son predecesor don Benito de
Tocho, bisbe de Lleyda; que, per ço, havien pensat dits deputats convindrie fer embaxada
hà sa magestat o altrament fer lo que millor apparexerie als tres braços per a què dit
procés no fos aportat a la present vila, per lo perill se offerie en portar assí dit procés.
Emperò que, pus segons que en aquest punt ha entès dit procés serie ja arribat en la present
Cort, apar cessave la causa de procurar lo remey per a què no vingués. E entesa per
dit estament la crehensa explicada per dit micer Ubach, e fonch respost per lo
president de dit bras que allí se tractarie lo que més convenient apparrie hacerca lo
deduhit per dit micer Ubach. Les quals lletres, una pres altra, són del tenor següent:
Letres dels senyors deputats apportades per micer Francesch Ubach en crehensa sua
als tres staments de Cathalunya.
Als reverendíssims ý molt il·lustres senyors, los tres staments de la Cort General
del Principat de Cathalunya convocada en la vila de Monçó.
Reverendíssims ý molt il·lustres senyors.
Aprés de haver publicades les deffenses dos vegades a micer Francesch Serra,
assessor del General, ço és, a vint_ý_quatre de juliol proppassat ý sis del corrent mes
de setembre, ý assignat a relació per a fer ý despedir sa causa, ha ajustat a la deffensa
ab diversos articulats demanant ab aquelles ésser-li porrogat lo terme de deffensa,
ý ultimadament ab diverses supplications ha deduhit que tenia molts testimonis per a
ministrar en sa deffensa, los quals residien en aquexa vila de Monçó occupats en les
Corts Generals que de present en ella se celébran, ý axí occupats en cosa per la qual
no podien ser compel·lits de exir de la dita vila per venir per al dit effecte a la present
ciutat; sobre la qual pretenció havem juntats en nostre concistori los magnífichs
doctors del Real Consell qui són assí dels aplicats en dita visita, los quals, juntament
ab los assessors qui vuy són del General, han tractat diverses vegades sobre
dit article, ý al últim han resolt hí
convenir ý ser necessari que micer Francesch Ubach, altre dels assessors ý particularment
creat per als negocis de la visita per ser en ella plenament instruït, ý se conferís
promptament en exa vila a effecte de examinar los testimonis per part de dit
micer Serra en dites supplications designats ý designadors, perquè dit Serra no puga
quexar-se de no ser estat plenament oyt ý deffensat, ý perquè sens intermedis ni diffugis
se puga donar ab brevedat fi ý conclusió en dit negoci ý per altres causes devant
nosaltres per dits magnífichs doctors deduïdes; les quals ý tot lo demés que se ha fet
en dita visita apparent a vostres senyories refferirà dit micer Ubach a qui maneran
vostres senyories donar fe ý crehensa. Nostre Senyor les reverendíssimes ý molt
il·lustres persones de vostres senyories guarde ab lo augment ý prosperitat que desíjan.
De Barcelona, a divuit de setembre mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch. Don Pedro
Botaller ý de Oliver. Reverendíssims ý molt il·lustres senyors, besen les mans a vostres
senyories, molt certs servidors, los diputats del General del Principat de
Cathalunya residents en Barcelona.
del Principat de Cathalunya convocada en la vila de Monçó.
Reverendíssims ý molt il·lustres senyors.
Per part dels concellers de la present ciutat nos han dit com, per orde de sa magestat,
se portà lo procés de la visita dels monjos del monastir de Nostra Senyora [de]
Monserrat, fet per lo quòndam bisbe de Leyda, en aquexa vila de Monçó, lo que appar
gran inconvenient que, venint ara lo bisbe de Leyda, vesitador elegit en lloch del deffunct,
ý havent-se de instruir dita visita ab dit procés, lo se
desviar-se, lo que serie no sols gran dany de dita visita, però havent-hi fet part en ella
los concellers ý los diputats passats ý nosaltres havent-ho continuat per los grans abusos
se feyen en aquella sancta casa ý per los grans fraus se cometien en gran dany del
General, seria molt gran inconvenient se perdés dit procés; representant estes coses a
vostres senyories per a què, si seran servits, ý del modo que a vostres senyories
apparrà, fer-ho a saber hà sa magestat, púgan fer lo que en dit negoci convinga. Lo
magnífich micer Francesch Ubach, altre dels assessors de aquesta casa, informarà a
vostres senyories més llargament, al qual maneran donar fe ý crèdit. Nostre
Senyor les reverendíssimes ý molt il·lustres persones de vostres senyories guarde ab
lo augment ý prosperitat que desíjan. De Barcelona, a denou de setembre mil sinchcents
vuytanta_ý_sinch. Don Pedro Oliver ý de Botaller. Reverendíssims ý molt il·lustres
senyors, besen la mà a vostres senyories sos més certs servidors, los deputats del
General de Cathalunya residents en Barcelona.
Die mercurii, vicesima quinta mensis septembris anno predicto millesimo quingentesimo
octuagesimo quinto.
micer Frexanet per malaltia ý absèntia de tots los syndichs de Barcelona.
Lo susdit micer Nicholau Frexanet posà son dissentiment hà tots actes de gràtia, protestant
de nul·litat; de aquells requerint, etc.
Salvador Mir, notarius.
lo canonge micer Reig, procurador de l'archebisbe de Tarragona, lo canonge
Masdemon, syndich de[l] Capítol d'Elna, reportant com sien ja passats los quinse dies
per los quals se alsaren los dissentiments del bras militar ý, dins aquells ni aprés, no se sie
pres ningun apuntament en la exactió ni Redrès del General, ans bé, de nou se han tornats
a portar nous dissentiments, de manera que no
ni exactió de sos deutes, en molt gran dany de tota la generalitat. E com posar assiento en
les coses de dit General sie cert importe més que no fer les Constitutions ý memorials de
agravis, havien per ço pensat que no
fins fossen elegides les persones per al Redrès de dit General ý per a dit effecte se fes
embaxada, axí hà dits militars per a què vullen alsar dits dissentiments, com als tractadors
de sa magestat per a què per llur part vehessen si porien fer llevar aquells ý no podent-los
fer llevar, se passàs avant al judici in curia ý que lo present estament real volgués per sa
part condecendre ý aderir-se ab lo pensament de dit ecclesiàstich.
E lo dit estament real, entesa la dita embaxada, adherí ab dit estament d'esta manera,
ço és, que primer per los dos braços sie feta embaxada al stament militar, deduhintlos
que vuy per tot lo present dia vullen alsar los dits dissentiments ý vullen elegir persones
per lo Redrès del General, lo que, si no faran, que leshores sie feta embaxada als
tractadors de sa magestat per a què proveesque de justícia lo fahedor. E per a
reportar dita deliberació al stament ecclesiàstich ab embaxada, foren elegits ý tramesos
micer Gaspar Monserrat, syndich de Balaguer, mossèn Inveni Rocha, syndich de Tuhir.
E per a dit effecte, los qui tenien posats dissentiments en dit bras alsaren aquells.
E tornats foren de dita embaxada, vingué poch aprés lo promovedor del stament
ecclesiàstich, lo qual reportà com dit stament se adherie ab lo parer de dit stament real
ý que, per a fer la embaxada havien apuntada al stament militar, dit estament ecclesiàstich
havie elegit lo canonge Reix, procurador de l'arcabisbe de Tarragona, lo canonge
Masdemunt, syndich del Capitol d'Elna.
E lo dit stament real elegí los sobredits: micer Gaspar Monserrat, mossèn Inveni Rocha.
Frexanet per les causes susdites, ço és, per malaltia de tots los syndichs de Barcelona
absent a dita causa de dit stament, vingué embaxada en dit stament, tramesa per lo stament
militar, la qual reportaren: don Plegamans de Marimon, mossèn Hierònim de
Argensola, mossèn Antoni Vila de Vich, reportant ý deduhint en aquella com de
matí havien entesa la embaxada se
encarregant-los volguessen llevar llurs dissentiments per a què
Cort; ý que ells, dits militars, havien molt treballat ý havien fetes moltes diligènties ý
estaven fent aquelles per a què dits dissentiments cessasen, emperò que, la preficció los
han feta per tot lo die present los appar termini molt apretat.
asserca la exactió dels deutes del General]
Ý que ells en la exactió dels deutes del General ja se
aquella comesa ý de nou la cometien als dits dos estaments per a què ho assentassen com
millor los apparagués, ý que per a fer capítols del General que ja les sis persones eletes
per a fer les Constitucions impliciter tindrien facultat de fer los capítols del General, ý
que axí se havie molt de mirar a que no
inconvenients que de ordinari porten ab sí.
octuagesimo quinto.
dit micer Frexanet per absèntia ý malaltia de tots los syndichs de Barcelona, lo dit
stament, adherint-se en açò ab lo pensament del bras ecclesiàstich, segons la relació per
llur promovedor feta, delliberà que sie tramés al braç militar deduhint-li que, attès la
Cort està parada a causa dels dissentiments són en aquell bras ý com, segons
tenen entès, no s'espera remey se alsen tant prest, sien per so servits que de part dels tres
braços ab conformitat vagen als senyors tractadors, supplicant-los sien servits provehirhi
per los remeys de justícia, e que no aparexent bé axí als dits militars, que leshores per
part dels staments ecclesiàstich ý real serà tramès als dits senyors tractadors. E per a
reportar dites coses, ab embaxada al dit bras militar, foren elegits los ja dits canonge
Reig, procurador de l'archabisbe de Tarragona ý lo canonge de Masdemon. E per lo dit
stament real los ja dits: micer Gaspar Monserrat, mossèn Inveni Rocha.
E desijant dit stament tota conformitat entre los tres braços ý advertint-se en açò, axí
ab lo estament ecclesiàstich com ab lo militar, de part dels quals los és estat deduhït llur
pensament ý voluntat, delliberà dit stament real se fes embaxada als senyors tractadors
de sa magestat, supplicant-los, de part dels tres staments, vullen ajudar ad aquells per
veure la forma ý modo se porie tenir per a què los qui tenen posats dissentiments en lo
bras militar llevassen aquells ý que hà dits tractadors no se
de fer juditium in curia, les quals coses foren ab embaxada reportadas per lo estament
ecclesiàstich ý real al stament militar, ý foren tramesos per a fer dita embaxada, ço és,
per lo stament ecclesiàstich; lo procurador de l'abat de Santes Creus; lo canonge
Reix, procurador de l'archebisbe de Tarregona; lo canonge Masdemont, syndich del
Capítol d'Elna. Per lo bras real: micer Gaspar Monserrat, de Balaguer; micer Grau
Mascaró, de Vilafranca de Panaders; mossèn Pere Inveni Rocha, de Tuhir.
micer Frexanet per les causes susdites. E per quant, hacerca del que se havia de dir ý refferir
hà dits tractadors ab la embaxada que per los tres brassos stava determinat se
per a què volguessen ajudar ý veure com se porien llevar los dissentiments eren en dit
bras militar, resultaren aprés algunes difficultats entre los dits braços, ý per los ecclesiàstichs
ý militars foren trassades ý minutades per quiscú dels dits braços una scriptura
contenint lo effecte del que se havie de dir en dita embaxada, les quals scriptures foren
en dit bras real legides, ý són del tenor següent, ço és, la del bras ecclesiàstich ab aquesta
forma:
Los tres braços de Cathalunya fan a saber a vostres senyories com per sa part se
són fetes totes les diligènties que han pogut hà effecte que los dissentiments que són
en los dits braços que impedexen lo progrés de les Corts se alsen, ý que ja no saben
ni tenen més que fer. Ý per so suppliquen a vostres senyories sien servits en veure ý
procurar remey convenient perque dits dissentiments sien alsats hí
avant en lo progrés de les Corts, com convé al servey de Déu ý de sa magestat ý
benefici de la terra.
La scriptura feta per lo bras militar:
Los tres braços de Cathalunya fan hà saber a vostres senyories com per sa part
se són fetes totes les diligènties que han pogut ý fan, a effecte que los dissentiments
que són en los dits brassos que impedexen lo progrés de les Corts se alsen, ý s'és
vist per experiènsia que lo temps que no han estat impedits per dits dissentiments,
han fet tot lo que convé per a la bona despedició de la present Cort, conforme los
exemplars dignes de observansa de totes les altres Corts passades han acostumades
de fer; de tal manera que ben considerat, si no són particulars de negossis que no
poden donar gran storb al progrés de dites, no stan impedits per altres, en aquest
endemig, que les persones eletes per a les coses necessàries, per a fi ý effecte que
les presents Corts són estades convocades, de fer lo que se
qual exirà tot lo que convé per a la bona despedició de les presents Corts, a ffi ý
effecte que los agravis generals ý particulars que
Cathalunya sien remediats ý lo dit Principat mantengut ab pau ý quietut per medi
de les bones Constitutions ý capítols de Cort ý observansa de aquelles; ý que axí
suppliquen a vostres senyories sien servits de entendre les sobredites coses ý donarnos
camí per a què los impediments posats per algunes particulars persones en lo
que trobar puguen, sien alsats ý remoguts.
E per quant sobre de dites dos scriptures ý sobre de qual d'elles havie de
ésser ý servir per a fer dita embaxada, ý sobre de algunes paraules que en aquelles
apparexie se podien llevar o affegir, ý també sobre lo que havien de dir los embaxadors
del bras ecclesiàstich, ý si aprés de primer parlat lo ecclesiàstich conforme son
intent ý scriptura, si lo militar aprés parlarie ý dirie son intent conforme la scriptura
o si aprés de haver parlat lo dit ecclesiàstich dirie expressament o no que lo més
avant de dita embaxada reffererie lo embaxador del bras militar, o si dirie lo dit
ecclesiàstich aprés de haver parlat que per lo bras militar se
altra cosa per part de son bras militar a ssoles se sia molt entre dits braços altercat ý
fetes entre ells diverses embaxades ý reportades de altra part moltes coses per llurs
promovedors; finalment, no podent-se concordar, fonch delliberat ý resolt que per lo
estament ecclesiàstich ý real a ssoles fos feta la dita embaxada hà dits tractadors de
paraula, conforme lo intent e lo contengut en dita scriptura ordenada per dit bras
ecclesiàstich, e lo dit bras militar fes per sa part a ssoles embaxada. Les quals embaxades
foren fetes, com dit és, hà dits tractadors. En la qual embaxada foren tramesos,
ço és, per lo stament ecclesiàstich lo procurador de l'abat de Santes Creus, lo
canonge Reig, procurador de l'archabisbe de Tarragona ý lo canonge Masdemont,
syndich del Capítol de Elna. E per lo stament real micer Gaspar Monserrat, syndich
de Balaguer; micer Garau Mascaró de Vilafrancha de Panadès; mossèn Pere Inveni
Rocha, de Tuhir.
La qual embaxada fou feta a vint_ý_vuyt del dit mes ý any; axí que en dos dies,
ço és, a vint_ý_set e vint_ý_vuyt de dit mes, en dit stament real no se entengué ni tractà altra
cosa, sinó en les altercacions de dita scriptura ý forma de dita embaxada, sinó foren los
dissentiments avall scrits que a vint_ý_vuyt de dit aprés dinar posaren los següents:
Micer Gaspar Monserrat, syndich de Balaguer, posà son dissentiment hà tots actes de
gràtia fahedors en lo present estament, protestant de nul·litat de aquells.
Jacobus Rondó, portarius, et Salvator Mir, notarius.
avall scrita en dit stament llegida, acerca de la inseculació del lloch de diputat demane
mossèn Guillerm de Yvorra, carlà de Corbins, ý a la spedició ý concessió del contengut
en aquella. E a tots altres actes de gràtia, protestant de nul·litat de aquells. Testes predicti.
La qual supplicatió ý les decretacions fetes en aquella són del tenor següent:
per a deputat]
Il·lustríssims, reverendíssims, molt il·lustres, molt reverents ý molt magnífichs
senyors.
Per mort de mossèn Sancliment de Prunera, senyor de Sarrocha, vague hun lloch
de diputat en la vagueria de Balaguer; supplique, per ço, mossèn Hieroni de Olivo a
vostres senyories ý mercès sien servits ensecular la persona de mossèn
Guillerm de Hyvorra, carlà de Corbins ý per quant lo dit mossèn Guillerm de Hyvorra
està inseculat en lloch de oydor per la vegueria de Leyda ý promovent-se lo dit
mossèn Guillerm de Hyvorra hà diputat vagarà aquell, se supplique a vostres senyories
ý mercès inseculen en lo dit lloch de hoydor la persona de mossèn Francesch de
Gilabert ý Pou que, ultra serà la electió assertada per ser persones en les quals concorren
totes les qualitats requisides per capítol de Cort, ho tindran hà particular
mercè,
Die vicesima octava septembris millesimo quingentesimo octuagesimo quinto,
lecta in stamento ecclesiasticho et fuit decretum quod fiat ut supplicatur, sublatis dissentimentis.
Scriba stamenti ecclesiastici, Joannes Baptista Mullola, notarius.
Dictis die et anno fuit lecta in stamento militari et fuit provisum quod fiat ut
supplicatur, sublatis dissentimentis. Scriba stamenti militaris, Joannes Sala, notarius.
Dictis die et anno fuit lecta in stamento regali et ibi fuit provisum idem quod in
aliis stamentis, sublatis tamen dissentimentis. Cellers, notarius Barcinone et scriba
regalis stamenti.
Die lune, tricesima et ultima mensis septembris anno predicto millesimo
quingentesimo octuagesimo quinto.
micer Frexanet, per absèntia ý malaltia de tots los syndichs de Barcelona, comparegué
en dit stament lo ardiacha Hierònym Terça, canonge ý ardiacha de la seu de Tortosa, ý
presentà hà dit stament una supplicatió del tenor següent:
Molt il·lustres ý reverendíssims, il·lustres ý molt reverents, excel·lentíssim, molt
il·lustres, il·lustres ý molt magnífichs senyors.
Per mort de ardiacha Nicholau Cerveró, canonge de la sancta sglésia de Tortosa,
vaga hun lloch de diputat ecclesiàstich en lo General de Cathalunya; per tant, supplique
a vostres senyories, excel·lència ý mercès lo ardiacha Hierònym Terça, canonge
de la dita sglésia, per lo que servex en les presents Corts de syndich de aquella, los
plàcie fer-li la merçè, com pochs dies fa se li féu, de provehir-li dita vagant, puis que
en aquella conjunctura no tingué lloch la dita provisió per no ser mort leshores dit
Cerveró, que ultra que lo dit supplicant ho rebrà hà singular mercè ý gràcia de vostras
senyorias, excel·lència ý mercès faran lo que tenen ben acostumat de affavorir
ý prefferir als qui residexen ý servexen en la present Cort,
Altissimus etc.
Die tricesima septembris millesimo quingentesimo octuagesimo quinto lecta in
stamento ecclesiàstico et fuit decretum quod fiat ut supplicatur, sublatis dissentimentis.
Scriba stamenti ecclesiàstici, [Joannes] Baptista Mullola, notarius.
Die lune tricesima septembris millesimo quingentesimo octuagesimo quinto lecta
in stamento regali et ibi fuit provisum quod fiat ut supplicatur, sublatis tamen dissentimentis.
Cellers, notarius Barcinone et dicti stamenti scriba.
Dicta die fuerunt sublata dissentimenta pro huius modi effectu.
de Tamerit fonch en dit stament presentada ý llegida una supplicatió ý aprés decretada,
la qual és del tenor següent:
Reverendíssims, excel·lentíssim, il·lustres, molt reverents ý molt magnífichs senyors.
Per mort de Antoni Vilademor vaga un lloch de diputat per la vagueria de
Barcelona; supplique per ço Hierònym de Argensola a vostra excel·lència, senyories
ý mercès sien servits manar-lo ensecular en dit lloch, attès que residex ý ha residit de
principi en la present Cort; ý en lloch de hoydor qui vagarà inseculant hà dit
Argensola, supplique Joan Francesch de Tamerit sien servits ensecular hà Ugo de
Tamerit, son fill, que los dits supplicants ho rebran hà singular gràcia ý mercè,
etc. Altissimus, etc.
Die vicesima quinta septembris millesimo quingentesimo octuagesimo quinto, fuit
lecta in stamento ecclesiàstico et fuit decretum:
demana de ésser enseculat hà diputat en lloch de mossèn Antoni Vilademor, alsats los
dissentiments; quant al lloch de hoydor occupe dit Argensola se reserven hà major
deliberació.
Dictis die et anno lecta in stamento militari, fuit provisum quod fieret prout fuit
supplicatum tam pro parte dicto Argensola quam dicti Tamerit, sublatis dissentimentis.
Scriba stamenti militaris, Joannes Sala, notarius Barcinone.
Die tricesima mensis septembris millesimo quingentesimo octuagesimo quinto
lecta in stamento regali, et fuit provisum idem quod in stamento militari, sublatis dissentimentis.
Cellers, notarius Barcinone et dicti stamenti scriba.
Dicta die fuerunt sublata dissentimenta pro huiusmodi effectu.
Hierònyma de Junyent ý de Rovira, que fou muller de mossèn Miquel Joan de Junyent
ý de Rovira, la qual és del tenor següent:
Reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres, molt reverents ý molt magnífichs
senyors.
Miquel Joan de Junyent ý de Rovira, quòndam, ciutedà de Barcelona, arrendà la
Bolla de Gerona lo trienni que comensà córrer lo primer de juliol de l'any mil sinchcents
setanta_vuyt, per preu de vint_ý_hun mília tres_centes_ý_deu lliures quiscun any;
en lo qual arrendament foren partícips Hierònym Serapio de Sorribes, donzell, en
dos mília liures; don Plegamans de Marimon, en dos mília liures; don Francesch
de Marimon, en dos mília liures; don Joan de Eril, en mil ý quatre_centes liures;
don Galceran Mecha, en mil ý dos_centes liures; Pere Ferrer, mercader, en sinch_centes
lliures; Luis Falgueda, en tres-mil ý vuyt_centes lliures, ý lo dit Junyent en los restants
set-mil vuy_centes ý una lliura, a compliment de dites vint_ý_una mil tres_centes
ý una liura, com apar per capitulació en les dites parts feta ý fermada en poder
de Monserrat Móra, notari de Barcelona, sots diversos chalendaris, lo primer dels
quals és a de mil sinch_cents setanta_vuyt. E com per les esterelitats de les anyades
ningú compràs sinó lo més necessari ý allò a ssoles que no podia excusar, ý
també per haver excedit dit preu més de dotze mília liures per tot lo trienni a tots los
altres arrendaments que abans s'eren fets de dita bolla ý en més de deu mília lliures
dels quals aprés se són fets, se perderen en lo dit arrendament denou mil set_centes
vuytanta_tres liures, tretze sous ý quatre, per lo que, relevades les despeses ý salaris
de la administració, sols ne han entrat en mans de dit arrendador ý partícips XXXXIIII
mil
dit principal ý partí[ci]ps Perot Rial, mercader de Barcelona; ý axí per poder reparar
en alguna manera una pèrdua tant excessiva com són les dites denou mil setcentes
vuytanta_tres liures, tretze sous ý quatre, ab alguns smerços ý altres negossis
los és estat allargat la paga de dit preu; de manera que, sols fins per tot lo mes de juny
de mil sinch_cents vuytanta_quatre, havien girades en Taula de la ciutat de Barcelona
divuyt mil dos_centes noranta liures tant solament ý restaven per girar quaranta tres
mil sis_centes ý tretze liures, en descàrrech de les quals los deputats del trienni proppassat,
ab llur deliberació feta a sis de mars mil sinch_cents vuytanta_quatre, feren
apprehensió de un esmers de set mil sinch_centes vint_ý_una lliura, quinse sous, que
dit Junyent havie fet sobre los syndichs de la baronia de Verges arrendant hà dits síndichs
ensemps ab lo dit Luís Salgueda ý Joan Cella ý de Tafurer, donzell en Girona
domiciliat, los redelmes de dita baronia per temps de vuyt anys; ý també feren apprehensió
de mil vuy_centes sexanta_dues liures, setze sous ý dos que dit Junyent tenia
en lo banch de Rovirola, ý de aquellas tres mil quaranta_vuyt liures que dit mossèn
Joan Cella restave deutor per les causes ý rahons contengudes ab una sentèntia
arbitral testifficada en poder de Pere Fitor, notari de Barcelona, a vint_ý_tres de
juliol mil sinch_cents vuytanta_ý_tres; de manera que, rellevades dites quantitats, de
les quals per dits deputats és estada feta apprehensió, que prenen suma de dotse
mília quatre_centes trenta_dos lliures, onse sous ý dos restave, leshores dita bolla
endarrerida de trenta_tres mília cent vuytanta lliures, vuyt sous ý deu, les quals repartides
entre dits principal ý partícips, segons que cada hú d'ells ha rebut de la distributió
s'és feta del procehit de dit arrendament ý lo que li tocha a sou ý hà lliura de la
pèrdua, venia per cada hú d'ells lo següent, ço és, per don Plegamans de Marimon mil
vuytanta lliures, nou sous ý sis per lo rebut ý per la sua part de la pèrdua dos mil
sinch centes vint_ý_quatre liures ý dotze sous, que tot pren suma de trenta_sis mília
sis_centes ý tres liures, tres sous ý sis.
Per don Francesch de Marimon mil sis_centes trenta_quatre liures, tres sous del
rebut ý per la pèrdua mil nou_centes quaranta_dues liures, que tot pren suma de tres
mil sinch_centes noranta_sis liures tres sous.
Per don Joan de Eril set_centes vuytanta_vuyt liures, divuyt del rebut ý per la pèrdua
mil tres_centes sinquanta_nou liures ý vuyt sous, que tot pren suma de dos mília
cent i quaranta_vuyt lliures sis sous.
Per la viuda, muller del quòndam don Galceran Mecha, del rebut quatrecentes
ý sis liures, set sous, de la pèrdua mil cent sexanta_ý_sinch liures ý quatre sous,
que tot pren suma de mil sinch centes setanta_ý_dues lliures ý un sou.
Per Hierònym Sorribes, del rebut sinch_centes setanta_vuyt lliures, sinch sous ý de
la pèrdua mil nou centes quaranta dues liures, un sou, que tot pren suma de dos mília
sinch_centes vint liures ý sinch sous.
Per Luis Salgueda, del rebut tres mília sis_centes trenta_ý_una liura, sinch sous ý
quatre, ý de la pèrdua tres mília sis_centes vuytanta_nou liures ý setze sous, que tot
pren suma de set mília tres_centes vint_ý_una liures un sou ý quatre.
Pere Ferrer, del rebut sinquanta liures ý de la pèrdua quatre_centes vuytanta_sinch
liures deu sous, que tot pren suma de sinch_centes trenta_sinch liures, deu sous.
Per dit Junyent, del rebut sinch mília dos_centes ý sis lliures, decet sous ý vuyt ý
de la pèrdua set mília sinch_centes setanta_ý_tres lliures, setze sous, que tot pren suma
de dotze mília set_centes vuytanta liures tretze sous ý vuyt.
Les quals quantitats ý portions, entenent los diputats del trienni proppassat que
convenia més per la indemnitat del General que de nou se assegurassen, encara que
se differís per algun temps la cobransa de aquelles, que si ab rigor se exegien, per
estar lo dit principal ý partícips ab dita pèrdua ý altrament arruhinats ý destruhits, perquè
se era vist ab moltes experiènties en lo matex concistori que semblants
exequutions rigoroses són estades sempre danyoses a la generalitat ý que de
ninguna d'elles és restat íntegrament satisfet lo General, per les moltes despeses que
fan ý les oppositions de acreadors, axí dotals com altres ý de fideicomissaris que sempre
se offerexen. Amb madur consell, no sols dels assessors ordinaris de la casa de la
Deputatió, mas encara de alguns doctors cèlebres de la Real Audiència que en dit
negoci foren aplicats ý consultats, procuraren que lo dit principal ý partícips per la
portió que los tochava los fessen algunes consignations de algunes proprietats ý de
aquelles los lliurassen la possessió fins a la íntegra satisfactió de llurs deutes, a ffi ý
effecte que quiscun any, sens despeses algunes, lo General rebés les rendes de dites
proprietats consignades ý per aquexa via tingués segures les pagues; com de fet quiscú
de dits principal ý partícips, excepto lo dit don Plegamans de Marimon, segons la
portió que li competia, ha feta dita consignatió ý lliurada la possessió de les proprietats
consignades ý de aquelles, axí los diputats passats com los presents, ne han
rebudes ja les pagues caygudes ý altres quantitats notables en descàrrech de dit deute.
E per quant la dita concòrdia encara que sie en evident utilitat del General ý en benefici
de pobres, viudes ý pubills, com són les mullers ý fills del dits Miquel Joan de
Junyent, quòndam, principal, ý de dit don Galceran Mecha, quòndam, participi de
necessitat de confirmatió dels tres estaments de les presents Corts, perquè, no obstant
aquella, los diputats del trienni corrent per la lletra que han rebuda dels presents staments
fan execució rigurosa contra de dits principal ý partícips ý llurs fermances. Per
ço ý altrament, dona Hierònyma de Junyent ý de Eril, muller dexada de dit Miquel
Joan de Junyent ý de Rovira, humilment supplica a vostres senyories ý mercès
sien servits, apiedant-se de sa pobresa ý de sos fills, llohar, aprovar ý confirmar la dita
concòrdia entre dits diputats ý dit son marit ý sos partícips en dita bolla feta si e
segons en aquella està contengut, o altrament manar donar algun assento en dit deute
que ses pobres facultats púgan supportar, de manera que li reste commoditat de poder
alimentar ý col·locar tres fills ý quatre filles que té ý entretant, puis sempre estarà
prompte de fer lo concert que volran, fer mercè manar que en Barcelona sobreseguen
los diputats la execució que
restarà Nostre Senyor Déu servit, la dita supplicant ho reputarà hà singular mercè;
licet, etc. Altissimus, etc.
Die vicesima quinta septembris millesimo quingentesimo octuagesimo quinto
oblata in stamento ecclesiastico et fuit decretum
sobre lo contengut en dita supplicatió, se face commissió hà persones del present bras
qui vegen lo supplicat, hoien ý entenguen la part ý pensen lo que
per los braços ý tot ho refferesquen; ý fonch comès dit negoci a les matexes persones
per aquest bras per lo Redrès del General, que són lo reverendísim de Vich, lo senyor
abat de La Real ý lo syndich d'Elna.
Baptista Mullola, notarius.
lo qual provehí que sie remesa dita supplicatió a les persones elegides per a
entendre en la exacció dels deutes deguts hà dit General ab necessitat de refferir
en lo dit stament, ý que en lo entretant no pare ni sia impedida la exacció dels
dits ý altres deutes deguts hà dit General, ans bé sie passat avant en dita execució.
dissentiments estaven posats en dit bras.
micer Fraxenet per les causes susdites, per mossèn Joan Pau Ciurana, donzell en
Barcelona domiciliat, regint los comptes de la casa del General del present Principat,
presentà en dit stament una supplicatió del tenor següent:
deputat no obstant sie ofitial del General]
Reverendíssims, molt il·lustres, il·lustres ý magnífichs senyors.
Entre los altres capítols fets sobre la enseculatió fahedora en los officis de la casa
de la Depputatió del Principat de Cathalunya, s'és trobat un capítol lo qual dispose
que los officials de dita casa, qui tenen la statió en aquella, no puguen concórrer hà
deputat o hoydor. E com Joan Pau Ciurana, donzell, haja obtingut de la Cort General
de Cathalunya, celebrada en la present vila de Monçó en lo any mil sinchcents
quaranta_dos, ésser adjunt en lo dit offici del regent los comptes del General
del dit Principat de Cathalunya a mossèn Miquel Ciurana, pare seu, regent los dits
comptes, en virtut de la qual admissió lo dit Joan Pau Ciurana molts anys fa ý vuy
en dia regés ý apporte lo exersici de dit offici molt bé, juntament ab lo dit pare seu.
Per ço, lo dit Joan Pau Ciurana, per la molta confiansa que té de vostres senyories ý
mercès, que hauran sguart als treballs e indústria que ha sostinguts per lo dit temps
exercint lo dit offici, supplique humilment a vostres senyories ý mercès los plàcia
atorgar-li de gràcia special, no obstant dit capítol de Cort, puga concórrer en dits
officis de diputat o oydor en lo lloch que
avant fahedores de dits deputats o oydors; e ultra que vostres senyories ý mercès
faran lo que bé tenen acostumat, enchara lo dit supplicant ho reputarà hà singular
gràtia ý mercè,
Die decima septima septembris millesimo quingentesimo octuagesimo quinto
lecta in stamento ecclesiàstico et fuit decretum quod fiat ut supplicatur, sublatis dissentimentis,
que in continenti fuerunt sublata pro huiusmodi effectu.
Die tricesima mensis septembris millesimo quingentesimo octuagesimo quinto
lecta in stamento regali et fuit decretum quod fiat ut supplicatur, sublatis tamen
dissentimentis, que fuerunt sublata pro huiusmodi effectu.
present procés, aprés de trenta de octubre.
quinto.
Frexanet per malaltia ý absèntia de tots los syndichs de Barcelona, ý en presèntia de dit
stament foren spedides o fermades les cautheles dels salaris dels notaris ý porters dels
tres brassos, les quals, són del tenor següent:
Los tres staments del Principat de Cathalunya de la Cort General que la sacra,
cathòlica, real magestat de present celebra en la vila de Monçó als íncolas de sos
regnes de la Corona de Aragó deçà la mar. Als reverents, nobles ý magnífichs senyors
deputats del General del dit Principat de Cathalunya residents en Barcelona.
Salut ý honor. Com nosaltres hajam deliberat que de pecúnies de dit General sien
donades ý pagades hà Joan Batista Mullola, resident en Tarregona, del bras ecclesiàstich,
scrivà ý notari públich, a Joan Sala del bras militar ý hà Miquel Joan
Cellers del bras real de la dita Cort, scrivans ý notaris públichs de Barcelona, és hà
saber, a quiscú d'ells, dos_centes sinquanta_ý_sis lliures ý quatre sous, moneda barcelonesa,
per salari de dos terces de llur offici de scrivans de dits braços, la primera
de les quals terces ha comensat a vint_ý_vuyt del mes de juny ý ha finit a vint_ý_set
del mes de setembre proppassat ý la segona ha comensat a vint_ý_vuyt
de dit mes de setembre ý finirà a vint_ý_sis del mes de decembre propvenidor, a
rahó de catorze reals per cada dia, conforme hà la delliberació per los dits braços
hà deu del dit mes de setembre feta. Per ço, ab la present vos diem ý manam que,
de les pecúnies de dit General, doneu ý pagueu realment ý de fet a quiscú dels dits
tres scrivans la dita quantitat de dos_centes sinquanta_sis lliures ý quatre sous ý
cobreu d'ells àpocha de rebuda. E no
comptes que, posant vosaltres en compte les dites quantitats ensemps ab les àpoques
de rebuda de aquelles, vos admaten en compte de legíttimes dates, tots dubtes
ý difficultats cessants. En testimoni de les quals coses manam per vostra cauthela
ésser feta la present scriptura de mà dels tres presidents en dita Cort ý sagellada ab
major sagell de aquella. Datum en la vila de Monçó, al primer del mes de octubre
any de la nativitat de Nostre Senyor mil sinch_cents vuytanta_sinch. El Bisbe de
Barcelona. El duque y marqués. Nicholau Frexanet, syndich de Leyda, president.
Los tres staments, etc,
del bras ecclesiàstich, hà Juan Pau Bugatell del bras militar ý hà Jaume Rondó ý Joan
Sangenís del bras real de dita Cort, porters ý als dits brassos servints, és hà saber, als
dits Luís Martí, a Juan Pau Bugatell, hà cadascú d'ells, cent_ý_nou lliures ý setze sous,
moneda barcelonesa, ý als dits Jaume Rondó ý Juan Sangenís entre ells dos
consemblants, cent_ý_nou lliures, setze sous de la matexa moneda, per salari de llur
offici de porters de dits tres brassos; la primera de les quals terces, ha comensat a vint_ý_vuyt
del mes de juny ý ha finit a vint_ý_set de setembre proppassat, ý la segona ha
comensat a vint_ý_vuyt del mes de setembre ý finirà a vint_ý_set del mes de dezembre
primer vinent, a rahó de sis reals per cadal dia, conforme a la deliberatió per los dits
braços a deu dies del mes de setembre feta. Per ço, ab la present vos diem ý manam
que, de les pecúnies del dit General, doneu ý pagueu realment ý de fet hà quiscú dels
dits Luys Martí ý Juan Pau Bugatell, porters, la quantitat de cent_ý_nou lliures setze
sous, ý als dits Jaume Rondó ý Juan Sangenís, entre los dos consemblants cent_ý_nou
liures, setze sous ý cobreu d'ells àpocha de rebuda. E no
manam, als hoydors de vostres comptes que, posant vosaltres en compte les dites
quantitats ensemps ab les àpoches de rebuda, aquelles vos admeten en compte de
legíttimes dates, tots dubtes ý difficultats cessants. En testimoni de les quals coses
manam per vostra cauthela ésser feta la present sotascrita de mà dels tres presidents
en dita Cort ý sagellada del major sagell de aquella. Datum en la vila de Monsó, al
primer del mes de octubre, any de la nativitat del Senyor mil sinch_cents vuytantasinch.
El Bisbe de Barcelona. El duque y marqués. Nicholau Frexanet, syndich de
Leyda ý president.
Espedides dites cautheles, encontinent mossèn Joan Navarro, syndich de Camprodon,
presentà en dit stament una supplicatió del thenor següent:
notari de dita vila]
Reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres ý molt magnífichs senyors.
Axí per disposició de dret comú com municipal, està disposat que pare ý fill no
puguen entrevenir tots plegats ý ésser jutge ý notari en una matexa causa. E com en
la vila de Camprodon sie per avuy ý molts anys ha notari ý scrivà del diputat local
de dita vila mossèn Joan Francolí, notari de dita vila, ý semblantment sie assessor
de dit diputat mossèn Bernat Francolí, notari de la matexa vila, son fill, lo qual ha
sinch o sis anys que fou provehit de dit offici, del que se han seguits molts inconvenients
ý en lo sdevenidor porien seguir. Per ço et àlias, lo syndich de dita vila de
Camprodon, supplique a vostra excel·lència, senyories ý mercès sien servits manar
remoure del dit offici lo hú o l'altra dels dits pare ý fill, ý si apparexerà al fill, per
haver manco que possehex dit offici;
Die tricesima septembris, anno predicto, lecta in stamento ecclesiasticho et die
prima octobris fuit decretum quod videant advocati et refferant. Scriba stamenti
ecclesiastici, Joannes Baptista Mullola, notarius.
Die prima octobris anno predicto, lecta in stamento militari et fuit decretum idem
quod in brachio ecclesiastico, sublatis dissentimentis. Scriba Joannes Sala, notarius
et scriba stamenti militaris.
Die prima mensis octobris fuit lecta in stamento regali et ibidem fuit provisum
idem quod in stamento ecclesiasticho, videlicet quod videant advocati et refferant.
Cellers, notarius Barcinone et stamenti regalis scriba.
Die quinta octobris millesimo quingentensimo octuagesimo quinto in stamento
ecclesiàstico, audita relatione advocatis dicti stamenti super contentis in preinserta
supplicatione, providet quod citetur dictus Bernardus Francolí, notarius ville de
Campredon, regens officium assessoris deputati localis dicte ville, quatenus infra
decem per se vel suum procuratorem compareat ad contradicendum cur supplicata
stamenti ecclesiastici Barcinone.
Die septima predicti mensis octobris, anno predicto, audita per brachium militare
relatione magnifici advocati presentis brachii, fuit provisum idem quod in stamento
ecclesiastico. Scriba stamenti militaris, Joannes Sala, notarius publicus Barcinone.
Die octava mensis octobris, anno predicto, audita relatione advocatorum, fuit
provisum in stamento regali idem quod in dicto stamento ecclesiastico. Cellers, notarius
Barcinone et dicti stamenti scriba.
Die mercurii, secunda mensis octobris anno predicto a nativitate Domini
millesimo quingentesimo octuagesimo quinto.
per absèntia ý malaltia dels syndichs de Barcelona.
Mossèn Joan Rochafort, syndich de la vila de Berga, posà son dissentiment hà totes
coses de gràtia ý hà la spedició de aquelles, protestant de nul·litat de actes, requerint, etc.
ý a la despidició de aquelles fins a tant sien spedides les lletres que dies ha se delliberà
sien fetes als deputats del General, per a què dels lochs vaguerien axí de enseculacions
com de officis durant les presents Corts proveesquen los qui residexen en elles.
predicti.
la qual fou allí llegida ý aprés decretada, que és del tenor següent:
deputat per a noble]
Molt il·lustres senyors.
Don Plegamans de Marimon, persona que acistex ý ajuda als negossis de les presents
Corts, supplique a vostres senyories ý mercès que, apparexent que en sa persona
concorren les qualitats requisites per a ser enseculat a diputat del General
de Cathalunya, sien servits manar als deputats en Barcelona residents que, en lo primer
lloch de noble que vaguerà, inseculen ý posen al dit don Plegamans, que, ultra
que és cosa s'és fet algunes vegades en les Corts passades, ho reputarà en molt gran
mercè; e
Lecta in stamento ecclesiastico die decima tertia septembris millesimo quingentesimo
octuagesimo quinto et die decima sexta dicti mensis et anni, fuit decretum:
durant les presents Corts ý, per ço, sien fetes lletres, llevats los dissentiments.
octuagesimo quinto et fuit decretum quod sublatis dissentimentis, fiat ut supplicatur.
Joannes Sala, notarius et dicti stamenti [scriba].
Die secunda mensis octobris millesimo quingentesimo octuagesimo quinto lecta
in stamento regali et fuit decretum quod fiat ut supplicatur, sublatis dissentimentis.
Cellers, notarius Barcinone et dicti stamenti scriba.
procés lo die present.
E aprés de llegida ý decretada la dita supplicatió, lo dit estament féu delliberatió
ý conclusió que al porter de dit stament real, per lo que ha de dormir dins los
àmbits de la sglésia major ahont se tenen dites Corts per a guardar la plata, massa ý ornaments
del prevere diu la missa en dit estament, que sie, per ço, fet un llit ab dos matalassos
ý ab tot son forniment, conforme que per los altres estaments està ja deliberat sie
fet llit per a llurs porters.
Delliberà més avant lo dit estament que mossèn Pau Ciurana, regent los comptes de
la casa de la Deputació, pague lo lloguer de les cases se són llogades a obs de poder-s'í
congregar los elets per a fer les constitucions ý memorials de agravis, ý los advocats de
la casa, ço és, a Monserrat Parra, per lo lloguer de la casa que per dit effecte ja abans se
here llogada per una mesada que finí a quatre de setembre, sinquanta lliures. Més
trenta_dues lliures, setze sous per una mesada del lloguer de altra casa que per dit effecte
són estades llogades devant dita sglésia per quant les de dit Parra no convenien per lo
effecte eren estades llogades. E més, que per dit mossèn Ciurana sien pagades les obres
seran estades fetes ý se hauran de fer necessàriament en dites cases.
Domini habilitatores presentis Curie, tam electi per sacra, catolica et regiam
magestatem nobili domno Ludovico de Paguera de Regio Consilio Criminali
absente, quam electi pro tria stamenta presentis Curie, excepto nobili domino
Berengario de Paguera absente, quorum nomina in prima habilitatione facta de
dicto stamento latius continentur, convocati et congregati in loco solii regie magestatis
intus ecclesiam beate Marie ville Montissoni, presente et ad nech vocato me,
Michaele Joanne Cellers, notario publico Barcinone et scriba majore consilii et
domus dicte civitatis et stamenti regalis dictarum Curiarum etiam scribe, processerunt
ad habilitacionem infrascriptam faciendam in hunch qui sequitur modum:
Primo, quo ad personas Petri Ferreres, civis et Francisci Çaragossa, utriusque
juris doctor, sindicorum civitatis Barcinone noviter missorum per dictam civitatem ad
presentes Curias, quia constat de eorum legittimo mandato, admittantur.
Quod ad personam Joannis Vallbona, syndici ville Cervarie, quia in eius syndicatu
deficit clausula consentiendi dono faciendo regie magestati, prefixerunt sibi terminum
decem dierum infra quos aliud deferat mandatum cum dicta clausula, quibus
elapsis repelletur et interim admittatur.
lo seure]
ý comparegueren en dit estament los magnífichs mossèn Pere Ferreres, ciutedà
de Barcelona, ý micer Francesch Çaragossa, doctor en quiscun dret, ciutedà de dita
ciutat, syndichs novament tramesos per la dita ciutat de Barcelona a la celebratió
de les presents Corts, ý assentaren-se, ço és, lo dit mossèn Pere Ferreres en lo lloch
hont acostume de seure lo president de dit bras, en lo qual ell, dit mossèn Ferreres, com
hà més antich dels syndics de Barcelona, havie de presidir; ý lo dit micer Francesch
Çaragossa, com hà segon syndich de Barcelona per ésser los altres de la dita ciutat
absents ý malalts, se assentà aprés del syndich primer de Gerona ý abans del primer syndich
de Tortosa, ahont lo segon syndich de Barcelona se acostume de assentar. E encontinent,
mossèn Joan Montornès, syndich de Tortosa, dix ý protestà que, per seure dit
micer Çaragossa en dit lloch hont s'és asentat, no li sie fet prejudici algú hà ell dit
mossèn Montornès ni hà sa universitat per lo que pretén ý entén seure ahont lo dit micer
Çaragossa s'ere assentat, ans bé, sos drets ý pretencions de la dita ciutat de Tortosa, sien
ý romanguen en son bon dret, força ý valor, conforme que ja ab compliment ho té protestat
al principi de la present Cort, ý que no puga ésser tret en conseqüèntia.
E immediadament, dit mossèn Pere Ferreres ý micer Francesc Çaragossa prestaren
lo jurament acostumat prestar per los altres syndichs del present estament en mà ý poder
de mi, Miquel Joan Cellers, notari de Barcelona ý scrivà de dit bras real.
E successivament, per quant per les persones eletes per a fer ý trassar les Constitucions
de Cathalunya fonch refferit que, entre elles, se haurie pensat ý molt tractat serie
bé se llevassen tots los pedrenyals de tot en tot de Cathalunya, Comtats de Rosselló ý
Cerdanya, sense exceptió de persona alguna de qualsevol estament o qualitat que sie, ý
cercar e dar orde ý forma com la terra no romangue desermada prohibint-se los dits
pedrenyals, per a què lo present estament fes la resolutió sobre dit pensament qual millor
apparrie convingués, ans de representar-ho a sa magestat, per a què sia servit decretar lo
capítol que
pensament allí refferit, ans de resoldre sobre d'ell cosa alguna, delliberà sien primer consultats
llurs principals ý que, en lo entretant, les divuyt persones per la Cort elegides per
trassar les Constitutions minuten ý trassen la forma del capítol de la prohibició de dits
pedrenyals, ý, aquell ordenat, lo representen ý consulten ab los braços, ans de fer embaxada
hà sa magestat ý als senyors tractadors.
Comparagué ý vingué aprés en dit stament mossèn Joan Vallbona, syndich de la vila
de Cervera, ý prestà lo jurament acostumat prestar per los syndichs del dit estament
en poder de mi, Miquel Joan Cellers, notari de Barcelona ý scrivà de dit stament.
E prestat hagué dit jurament, encontinent protestà ý requirí a mi, dit notari ý scrivà,
continuàs acte com ell, dit syndich de Cervera, pretén que son lloch hont ha de seure és
ans dels syndichs de Balaguer ý Manresa, conforme ja en altres Corts ha acostumat de
seure, estant ý perseverant en lo matex protestat ja ý requerit per micer Hierònym Jorba,
syndich de dita vila, en les presents Corts ý per sa malaltia absent, segons que en los actes
del present procés està continuat, al qual se reffer; ý dix pose son dissentiment hà tots
actes fins a tant que per justícia sie vist ý declarat lo lloch li competex, protestant de
nul·litat etc. E encontinent, lo magnífich micer Gaspar Monserrat, altre dels syndichs de
la ciutat de Balaguer, responent, dix que, de temps immemorial ensà, en totes les Corts
Generals és estat son lloch aprés del syndich de Vich, ý axí bé ans del syndich de Cervera
ý Manresa ý en aquexa possessió ha estat ý està, ý que fa molt gran admiratió del syndich
de la vila de Çervera de sa nova pretensió ý de sa pocha memòria sabent que per
Constitutió general està donada forma com han de seure en congregatió de Corts
Generals, ço és, que primer són graduades en primer lloch les ciutats ý aprés les viles, ý
axí bé, essent ciutat, Balaguer està en degut lloch, en lo qual pretén ser conservat.
E en virtut de les decretacions fetes al peu de la suplicatió als tres estaments, presentada
per part de mossèn Guillerm de Yvorra, carlà de Corbins, ý de mossèn Francesch
Gilabert ý Pou, per lo lloch de diputat vagant per mort del senyor de Çarrocha, e en virtut
de les altres decretations feta a la supplicació en dits estaments, presentada per
mossèn Hierony de Argensola ý de mossèn Francesch Joan de Tamerit, donzells, dalt en
lo present procés ja insertades, foren fetes ý spedides les lletres patents davall scrites, lo
tenor de les quals, una aprés de altra, és lo següent:
ý de mossèn Francesch Gilabert ý Pou ý Argensola ý mossèn Tamerit a deputat ý
a ohidor]
Los tres staments, etc. Als reverents, nobles ý magnífichs senyors los diputats del
General del Principat ý als oyidors de comptes del dit General ý hà totes altres persones
a qui
que per part de mossèn de Yvorra, carlà de Corbins, ý de mossèn Francesch Gilabert
ý Pou, nos és estada presentada una supplicatió del thenor següent
prout est supra.
feta provisió que fos fet axí com era supplicat, ý axí de fet enseculàrem segons que
ab la present enseculam ý enseculats ésser volem, provehim ý manam, ço és, lo dit
mossèn Guillerm de Yvorra en lo dit lloch de diputat militar del General per la vagueria
de Balaguer, per mort del dit mossèn Sancliment de Prunera vagant, ý lo dit
mossèn Gilabert ý Pou en lo lloch de oydor militar per la vagueria de Leyda
que occupave lo dit mossèn Guillerm de Yvorra, novament anseculat en diputat. Per
ço, deduhint a vostra notícia les coses predites, ab thenor de les presents vos diem ý
manam que, observant dita anseculació ý provisió per nós com és dit feta encontinent,
aprés que les presents vos seran presentades, sens dilació ý exceptió alguna scrigau ý
continueu ý continuar ý scriure façau en lo llibre ý altres llochs ahont les anseculacions
dels diputats ý oydors s'escriuen ý continuen, ço és, lo dit mossèn Guillerm d'
Yvorra en lo lloch de diputat militar del General per la vagueria de Balaguer, vagant
per mort del dit mossèn Francesch de Gilabert ý Pou, ý en lloch de oydor militar per
la vagueria de Lleyda que occupave lo dit mossèn Guillerm de Yvorra novament
anseculat en diputat, a ffi ý effecte que havent-se de fer extractions de semblants diputats
ý oydors concorreguen de fet en dites extractions respectivament axí ý en la forma
que los altres en semblants llochs posats ý enseculats concorren, tots dubtes ý difficultats
cesants. En fe ý testimoni de les quals coses havem manar
sotascrites de mà dels tres presidents ý sagellades ab lo sagell major de dita Cort.
Datum en la vila de Monçó, a vint_ý_vuyt del mes de setembre mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch.
El bisbe de Barcelona.
lloch de deputat que vaguerà per noble]
En virtut de les decretations fetes per los tres staments a la supplicatió hà ells presentada
per don Plegamans de Marimon, supplicant ab aquella ésser anseculat en lo primer
lloch que vaguerà de deputat noble dalt en lo present procés incertada, lo
die present foren spedides les lletres avall insertades per als deputats del thenor següent:
Los tres staments del Principat de Cathalunya congregats en les Corts Generals
que la sacra, catòlica ý real magestat de present çelebre en la vila de Monçó als
íncolas de sos regnes de la Corona de Aragó deçà la mar. Als reverents nobles ý
magnífichs senyors los deputats del General del dit Principat ý als oydors de comptes
del dit General que vuy són ý per temps seran ý a totes altres persones a qui
pertany, lo present negoci tocha ý tocar puga. Salut ý honor. Sapiau que per lo noble
don Plegamans de Marimon nos és estada presentada una supplicatió del thenor
següent: inseratur prout supra. A la qual supplicatió com hà justa ý rahonable per
nosaltres és estada feta provisió que fos fet axí com era supplicat, majorment essent
cosa justa fer semblants porrogatives e gràcies als entrevenints en dites Corts ý treballants
en aquelles. Per ço, inseguint la dita desliberació ý decretatió per los dits
tres braços feta, ab thenor de les presents vos diem ý manam que en lo lloch primer
lloch de diputat noble del dit Principat de Cathalunya que vaguerà durant les presents
Corts, al dit noble don Plegamans de Marimon realment ý de fet, sens dilació
ý exceptió alguna, anseculeu ý en matrícula de semblants anseculacions scrigau ý
continueu ý continuar ý ansecular façau, axí per la forma que en semblants anseculacions
se acostume, a ffi ý affecte que havent-se de fer extractió de semblants diputats
concorregue de fet en dita extractió, axí ý en la forma que los altres en semblants
llochs posats e anseculats concorren, tots duptes, dilations, exceptions
ý consultes cessants, no [o]bstant qualsevol capítols o altres ordinations de dit
General lo contrari disposants, a les quals, per affecte tant solament derogam. En
testimoni de les quals coses manam ésser fetes les presents sotascrites de mà dels
tres presidents ý sagellades ab lo sagell major de dita Cort. Datum en Monçó, quant
al bras ecclesiàstich a setze del mes de setembre, quant al bras militar al primer de
octubre, ý quant al bras real lo segon del dit mes de octubre, any de la nativitat del
Senyor mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch. El bisbe de Barcelona.
octuagesimo quinto.
mossèn Pere Ferreres, syndich de Barcelona, vingué en dit stament lo promovedor del
bras ecclesiàstich, lo qual refferí ý reportà com en aquell stament per part de la senyora
dona Hierònyma Junyent ý de Rovira se havia presentada segona supplicatió demanant
ab aquella la acomodassen en les pagues del que deu al General lo quòndam son marit,
ý que dit stament ecclesiàstich ho havie remès ý comès a les persones elegides per lo
Redrès del General.
Pere Cassador, cavaller en Barcelona populat, en nom ý per part del comte de Bondia
demanà licència de paraula al stament per a poder tràurer de Cathalunya, les quals
tramètia a Gènova, mil ý tres_cents ducats sens pagat dret algú, deduint que los
altres braços li havien dada ja dita licència ý feta la dita gràtia. E lo dit stament, desijant
saber ý entendre si dar dita licèntia és contra capítol de Cort o no, ý, també, per hanar
dit senyor comte a Gènova, si
per ço primer hí
les dites diligènties sie donada la dita licèntia, ý entès aprés com per los altres estaments
era estada concedida ý atorgada hà dit senyor comte la dita licèntia de extraure de
Cathalunya los dits mil ý tres_cents ducats, que per ço sia donada, com de present la
donen hà dit senyor comte de Bondia, dita licència per a extraure dita quantitat. Ý per
dit effecte, los qui tenien posat dissentiment alsaren aquell. En virtut de la qual delliberatió
ý per los altres dos estaments feta, foren spedides lletres patents avall scrites, les
quals són del tenor següent:
Los tres staments del Principat de Cathalunya de la Cort General que la sacra,
catòlica ý real magestat de present celebra en la vila de Monçó als íncoles de sos regnes
de la Corona de Aragó deçà la mar. Hà tots ý qualsevol officials del General en
Barcelona, Leyda, Tarregona ý altres qualsevol parts ý llochs de dit Principat ý
Comtats de Rosselló ý Cerdanya, de qualsevol nom sien residents ý hà quiscú de
vosaltres, ab tenor de la present vos diem ý manam que dexeu passar ý trèurer
dels dits Principat ý Comtats a l'il·lustre comte de Buendia o a qui son poder
tindrà, de aquesta vegada tant solament, mil ý tres_cents ducats, los quals envie a
Gènova ab los diners de sa magestat, perquè per los presents braços al dit comte de
Buendia, a petició per sa part feta, li són estats donats per propri ús dits mil ý trescents
ducats, ý no façau lo contrari, tota dilatió ý exceptió cessants. En testimoni de
les quals coses havem manat fer ý expedir les presents sotascrites de mà dels tres presidents
ý sagellades del sagell de aquella. Datum en la vila de Monçó, a tres de octubre
mil sinch_cents vuytanta_synch. El bisbe de Barcelona.
Ferreres.
Divendres, a quatre de octubre mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch.
Convocat ý congregat lo stament real en la forma acostumada, aprés dinar per haver
fet feriat lo dematí en honor del gloriós pare sanct Francesch, fonch en dit stament presentada
ý legida una supplicatió per part del gran mestre de Malta, la qual és del tenor
següent:
religió sens pagar dret al General]
Reverendíssims ý molt il·lustres senyors.
A totes vostres senyories ý mercès són notoris los contínuos perills, treballs ý gastos
que la religió dels cavallers de l' àbit de Sanct Joan patex per la conservatió
de nostra fe cathòlica ý debel·latió dels turcs ý moros enemichs de aquella
ý de nosaltres ý que, per sustentació de dita religió, offerint-se cada hora ultra los
ordinaris gastos tants de extraordinaris ý essent aquella tant pobre, té necessitat de
valer-se de diverses parts ý províncies per sa sustentació, entre les quals particularment
acostume de remediar-se ý subvenir-se de certes rendes del regne de Castella ý
Leó, les quals acostumen ser, de uns anys ab altres, de vint_ý_sinch o trenta mília liures
poch més o menys ý algunes joyes de or ý plata, les quals per a portar a la isla de
Malta tenen lo més segur ý acommodat pas per lo present Principat de Cathalunya,
axí perquè s'escusen los grans perills que les galeres ý altres vaxells patexen anant a
la costa de Castella, en la qual no y ha ports acommodats per a deffensar-se de les
borrasques de la mar ý conflictes dels moros enemichs que acostumen sovinejar aquelles,
quant també perquè des de la ciutat de Barcelona, estant los dits diners ý joyes
segurs en la taula de la ciutat, se procura fàcilment sens perill enviar aquells per cambis
ý remeses de mercaders catalans, los quals tenen negossis ý commercis en Palerm,
en lo que també lo present Principat reb gran commoditat, perquè molt a tart sinó en
la forma sobredita hixen los diners de Cathalunya. Per ço ý altrament, tenint sperimentat
la dita religió quanta mercè hacostume sempre en semblants ý majors coses
fer aquest Principat, per part de aquella ý del gran mestre ý convent de dita
religió, humilment supplique a vostra senyoria ý mercès fra Hugo de Copons sien servits
manar-los concedir ý atorgar que puguen líberament apportar en lo present
Principat, ý specia[l]ment en la ciutat de Barcelona, tots los diners que trauran de
Castella o altra part fora del Principat, ý que aquelles aprés puguen tràurer ý enviar
fora del dit Principat sens pagar dret algú al General ab les condicions ý pactes a vostres
senyories ý mercès ben vistes per a llevar tot gènero de presumptió de frau, lo
que ultra serà gran benefici ý adjutori per a dita religió ý en gran deffensa de la christiandat,
dit gran mestre ý convent ý lo dit fra Ugo de Copons, en particular, ho reputarà
hà molt singular gràtia ý mercè,
ecclesiàstich, ý hà tres de octubre de dit any fonch provehit que
que
sie fet, ab tal emperò que quiscuna vegada que portarà diners de Castella ý plata de
la religió de Sanct Joan en la ciutat de Barcelona haien de manifestar als diputats la
moneda ý plata que portaran; ý al temps que la voldran tràurer també la haien a manifestar
als dits deputats, ý tant a l'entrar com al tràurer de dita moneda ý plata, haien
de jurar de oyr sentèntia de excomunicatió lo recebidor o altres si hi haurà que
tíngan càrrech per lo gran mestre ý thesorer de la dita religió portada de Castella o de
altra part fora del Principat de Cathalunya, ý que no porten ni traguen més de la que
hauran denunciada, ý que dita moneda ý plata no n'í ha de altra persona sinó solament
del thesorer de la dita religió, tot dol ý frau cessants.
Joannes Baptista Mullola, notarius.
lo matex que per lo bras ecclesiàstich és estat provehit, llevats o alsats primerament
los dissentiments.
et stamenti predicti militaris.
fahedora ad aquella per a altra die segons que leshores millor apparrà que convinga.
Fonch aprés legida la dita supplicatió ý decretada a
Dissabte, a sinch de octubre mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch.
Convocat ý congregat lo stament real en lo lloch ý forma acostumats, desijant dit stament
dar modo ý forma com se pogués entendre en la exactió dels deutes deguts
al General, ab aquella expedició qual la qualitat ý quantitat dels deutes requerexen, ý
tenint per cert que deputant ý elegint persones per a què entenguen en la sola exactió de
dits deutes, ý en l'orde se porà tenir en la executió de aquells se facilitarà en gran manera
la dita exactió. Deliberà per ço lo dit stament que per a la sola exactió dels dits deutes
sien elegides, per lo present stament, tres personas apart ý separades de les altres que
han de entendre ab lo Redrès del General, ý que per la dita exactió ý assento e forma
d'ella no sie impedit lo dit Redrès fahedor del General, per a què tots, axí los huns com
altres, puguen passar avant ab electió de differents persones, les quals hagen necessàriament
de refferir en lo present stament tot lo que hauran trassat ý apuntat, sens poder
resoldre cosa alguna. La qual deliberatió fou reportada als altres brassos per lo promovedor
del present stament. E, responent aprés lo stament militar al que com dit és los fou
reportat per lo promovedor del stament real, digué ý reportà lo promovedor de llur stament
dient que en lo que toque a la exactió dels deutes del General que ja lo dit stament
militar ho té tot comès als dos brassos ecclesiàstich ý real, ý axí no té res que dir ni fer
dit stament militar en lo que toca hà dita exactió. E quant en lo de la electió de altres tres
persones per al Redrès del General, que per haver dissentiment en dit bras no
passar avant en cosa alguna.
Joan Onofre Hortodó, syndich de Puigcerdà, dix dissentie a que no
les lletres deliberades fer per la executió dels deutors del General si no van juntes
les lletres de les inseculacions ý provisions dels officis vagaran durant la present
Cort, com ja està deliberat que sien fetes ý spedides.
dicti stamenti, et discretus Salvator Mir, notarius.
de les lletres de don Plegamans de Marimon ý en favor sua minutades, protestant
de nul·litat de aquelles.
posats dissentiment lo abat de Poblet a la expedició de les lletres fetes per a la exacció
dels deutes del General, delliberà lo dit stament que sie feta embaxada al stament ecclesiàstich,
reportant ab aquella que vullen dar orde sie llevat lo dissentiment posat per lo
dit abat de Poblet posat a la expedició de les lletres susdites ý se
no llevant-se dit dissentiment, se anirà ab embaxada als tractadors notifficant-los la persona
que impedex la expedició de les lletres concernents la exactió dels deutes deguts
hà dit General. Ý si per dits senyors tractadors no y serà dat remey, que
per lo matex effecte hà sa magestat deduhint-li lo mateix; ý per a reportar dita
embaxada foren elegits: mossèn Andreu Vilaplana, syndich de Gerona, Joan Amiguès,
syndich de l'Arbós.
En resposta de la qual embaxada vingueren aprés en dit stament reportant embaxada
del bras ecclesiàstich lo ardiacha d'Oms, syndich del Capítol de Tarregona, lo canonge
micer Cellers, syndich del Capítol de Barcelona, deduhint ý reportant com la causa per
la qual lo senyor abat de Poblet havie posat son dissentiment no era per impedir la exactió
dels deutors del General, sinó per lo que havien entès que los diputats en la exactió
dels deutes del General no servaven ygualtat, executant a uns dexaven los altres, ý que
stave prompte de llevar aquell. E més, refferyren que com en dit stament se eren tinguts
molts pensaments ý se
quals és cert que tots junts los staments no
les persones en açò deputades trassen ý ordenen los capítols seran necessaris, ý aquells
fets ý concordats se puga donar orde prompte per a la cobrança dels deutes de dit
General, segons ab compliment deduhiren, refferint-se a una scriptura per ells dits embaxadors
aportada en dit stament per lo notari del stament ecclesiàstich ý per aquell llegida,
la qual és del tenor següent:
Lo stament ecclesiàstich, considerant de quant gran importàntia és la exactió dels
molts deutes del General ý que fins al dia de vuy no se ha pogut donar per los brasos
ecclesiàstich ý real forma certa ý convenient per a dita exactió, per ço delliberaren
que les persones eletes per lo present bras per a ordenar la forma se ha de tenir
en la dita exactió, que són: lo reverendíssim bisbe de Vich, lo abat de la Real, lo syndich
del Capítol d'Elna, juntament ab les persones nomenades o anomenadores per lo
bras real, ordenen ý fassen alguns capítols generals per la forma se pot ý deu tenir de
prompte en la dita exactió, ý que per estos dos brassos ecclesiàstich ý real, als quals
per lo bras militar estan comesos lo poder ý facultat de donar dita forma a dita exactió,
se nomenen persona o personas, les quals vagen a la dita ciutat de Barcelona ý
juntament ab los diputats ý oïdors del General entenguen la dita exactió dels dits deutes
conforme a les instructions ý capítols predits, per a què axí se puga alcansar lo fi
tant desijat en aquest particular.
Mossèn Onofre Ortodó, syndich de Puigcerdà, llevà son dissentiment havie posat a
la spedició de les lletres per als deputats per la exactió dels deutes del General.
Foren aprés en dit stament llegides les dites lletres eren estades ordenades per als
deputats de part dels tres staments per a què
General ý acerca lo fahedor de l'offici de Pau Riu; ý aquelles llegides ý enteses, delliberà
dit stament que
vistes les dites lletres ý per lo que aquelles són molt justificades, apar a dit stament que
dites lletres anassen com estan ordenades; e més, se deduesque hà dit stament, responent
hà llur pensament assí reportat per llur promovedor, que en lo de les persones
diuen se enviassen a Barcelona per a entend[r]e juntament ab los deputats en la exactió
dels deutes del General, que per ara apar ad aquest stament que no convé, endemés
per lo que és cert ne porien los deputats restar afrontats; ý axí fou reportat al dit stament
ecclesiàstich.
E per quant sobre de la electió feta per lo present stament alguns dies hà de tres persones
per a entendre en lo Redrès del General, entre los quals foren elets los dos syndichs
de Gerona, ço és, mossèn Rafel Vivet ý mossèn Andreu Vilaplana, ý feta ja la dita
electió mossèn Joan Navarro, syndich de Camprodon, posà son dissentiment, pretenent
dita electió no ser estada feta com fer se havie ý axí no haver lloch per lo que per hun
sol càrrech o negosi no se acostumave de elegir dos syndichs de una matexa universitat,
ý que quant dita electió se féu havie molt pochs syndichs en dit stament, ý que per ço
dita electió ere nul·la ý se
elegides dies hà per a obrir lo balans, endemés que lo stament ecclesiàstich ho havie axí
fet, ý que fent aprés lo dit stament la susdita electió havie feta ere stat voler agraviar als
elegits per lo present stament per obrir lo dit balans, com dit és; ý hà dita causa havie ell
posat lo dissentiment tenie en lo present bras per a què
per les causes susdites ere estada ben feta o no. E al contrari de les susdites
rahons ý causes com dit és deduhides per lo dit syndich de Camprodon, mossèn Vivet ý
mossèn Vilaplana, syndichs de Gerona, digueren ý deduhiren que la dita electió feta de
llurs persones per al dit càrrech del Redrès del General ere stada bé ý legíttimament feta,
per quant no estave prohibit que, havent-se de fer electió de moltes persones, no poguessen
ésser elegides dues de una matexa universitat, ý que quant dita electió se féu havie
molt gran número de syndichs ý lo compliment necessari per a fer dita electió ý altres
negossis que leshores se feren, segons que complidament podien dir los matexos syndichs
que allí eren; ý que si n'í faltaven alguns, que és cosa ordinària que per molts syndichs
hi hage en dit stament sempre n'í falten alguns, ý que per faltar leshores alguns
syndichs en dit stament qui per ventura hà ell dit mossèn Navarro hagueren stat bé, que
no per axò se pot dir no y fos lo compliment necessari, endemés que dita electió se féu
a hora ordinària en la qual se feyen los altres negossis de dit stament, en la qual tenien
tots los syndichs obligatió de trobar-se en dit stament, quant més que ell dit mossèn
Vilaplana moltes ý diverses voltes ha públicament dit en presèntia del present stament
que ell no volie dit càrrech ý que suplicave, com supplica, que li fos admesa la renunciació,
la qual lo president de dit stament may li volgué admetre, ý que ara de nou renuntiave
com de fet renúntia dit càrrech, supplicant hà dit stament que en son lloch ne volguessen
elegir altre. E axí, oydes per dit stament ý enteses dites altercations ý
desijant rematar aquelles, encarregà molt als dits syndichs de Gerona ý Camprodon que
llurs pretencions lexassen en mà del stament que sobre d'elles darie lo assiento qual més
convinga, ý axí ho feren dits syndichs que lexaren en mà ý poder de dit stament. Ý de
continent, dit mossèn Navarro llevà son discentiment que, a causa de dites pretencions
ý fins fossen decidides aquelles, havie posat; ý aprés, dits syndichs de Gerona com de
Camprodon hisqueren fora de dit stament, lo qual per llevar tota manera de qüestió ý
attesa la renunciació per dit mossèn Vilaplana líberament feta axí lo die present com ja
altres dies abans, féu deliberatió que en lloch del dit mossèn Vilaplana sie elegit, com de
fet lo dit stament elegí, a micer Francesch Çeragossa, syndich de Barcelona, ý de nou
confirmà ý elegí los altres dos que ja abans havie elegits per a dit càrrech, ço és, a
mossèn Rafel Vivet ý a mossèn Luís Terrena; ý axí són ara los tres elets per a entendre
en lo Redrès del General los dits micer Francesch Çaragossa, syndich de Barcelona;
mossèn Rafel Vivet, syndich de Gerona; mossèn Luís Terrena, syndich de Perpinyà. Als
quals lo dit stament dóne la matexa facultat havie ja donada als tres ja abans elegits, com
dit és, per a minutar ý trassar lo Redrès del General juntament ab los altres elegits per
los altres estaments, ab necessitat emperò de refferir tot lo que apuntaran ý trasseran en
lo present stament, sens poder cloure ni resoldre cosa alguna.
Fonch aprés per mossèn Gil de Villoro, altre dels syndichs de Tortosa, en nom
ý per part de mossèn Joan Montornès, també syndich de Tortosa, demanada licència per
a anar-se
la qual licència li fonch donada de continent per lo dit stament.
Dilluns, a set de octubre mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch.
Convocat ý congregat lo stament real en lo lloch ý forma acostumat, en la qual congregatió
foren ý entrevingueren los següents:
Mossèn Pere Ferreres, president, micer Francesch Çaragossa, syndichs de Barcelona.
Micer Nicholau Frexanet, syndich de Leyda.
Rafel Vivet, Andreu Vilaplana, Gerona.
Joan Ponsich, Vich.
Jaume Rofí, Pals.
Joan Pi, Coplliura.
Francesch Oliveres, Figueres.
Joan Peferrer, Argilés.
Jaume Rocha, Sanpedor.
Joan Cucurull, Voló.
Jaume Puig, Granollers.
Joan Navarro, Camprodon.
Joan Vallbona, Cervera.
Gabriel Arrencada, Torroella de Mongrí.
Micer Gaspar Monserrat, Balaguer.
Onofre Ortodó, Puigcerdà.
Joan Rochafort, Berga.
Galderich Rabollet, Vilafrancha de Conflent.
Pere Inveni Rocha, Tuhir.
Anthoni Molinè, Cruïlles.
Inseguint lo dit stament la forma de la deliberatió feta a sinch del corrent, que s'elegissen
tres persones de quiscun stament per a la exactió dels deutes del General, provehint
a fer dita electió, elegiren ý anomenaren per a dit càrrech ab la sola facultat de
dita deliberatió: Andreu Vilaplana, syndich de Gerona; Joan Ponsich, syndich de Vich;
Joan Navarro, syndich de Camprodon; per la exactió dels deutes del General.
E per reportar al bras ecclesiàstich la deliberatió que disapte proppassat se deliberà
li fos reportada, lo dit stament real elegí per a reportar aquella: Anthoni Jolí, síndich de
Perpinyà; Onofre Ortodó, syndich de Vich.
Fonch aprés en dit stament legida una supplicatió, en aquell ja alguns dies ha presentada
per mossèn Francesch Joan de Tamerit debitor de dit General, la qual és del
tenor següent:
temps per a la paga de son deute]
Molt il·lustres ý reverendíssims, molt il·lustres excel·lentíssim, molt il·lustres ý
molt magnífics senyors.
Francesch Joan de Tamerit en lo any mil sinch_cents vuytanta_ý_hú arrendà la bolla
de la ciutat ý collllecta de Tarregona per preu de tretze mília ý set liures per cada
hun any, confiant que en aquell any, segons mostrave, serie fèrtil ý les dos següents
serien semblants en aquell, ý que per la molta spera ý cortesia que los deputats feyen ab
los debitós, encara que offerís com offerí major preu al General del que may s'ere arrendada
dita bolla ý perdés ab lo dret de la sera alguna cosa, conpensarie la pèrdua ý guanyerie
ab lo dit arrendament podent detenir-se algun temps los diners ý valer-se de aquells
com ho havien fet los altres; tot lo qual, com vostra excel·lència, senyories ý mercès han
vist ý poden veure, li és rexit al revés, perquè fou Nostre Senyor servit que ni en lo primer
any fonch abundant com senyalave ý los altres dos foren tant stèrils que en lo Camp
de Tarregona ni en les altres parts de Cathalunya, ni los pobres ni los richs gastaven en
vestir ý cada hú passave en lo mancho que podie ý, per ço, en lo dit trienni valgué tant
poch lo dret de la cera de dita bolla que, com és notori a tots ý fàcilment se pot veure ab
lo llibre del receptor de dita bolla, lo qual ha apportat ý vuy encara té mossèn Phelip
Monserrat, notari de la dita ciutat per dit de Tamerit, del verdader preu de aquella en lo
discurs del trienni de dit arrendament més de catorze [mil] set_centes ý tantes lliures, lo
que és fàcil també de conèxer per estar vuy la dita bolla arrendada en onze mília cent ý
vint_ý_una lliura, a mancho preu del que la tenie dit de Tamerit en lo trienni proppassat, ý
saber-se com se sab que perden molt los arrendadors qui vuy són; ý per altra part
los diputats de aquell trienni, no tenint compte hà dita pèrdua ý la ganàntia gran que lo
General feya ab dit arrendament, havent-hi molts debitors de bolles que havie més de
vint anys que
Cort ý de justícia se havien primer de exhigir, dexant de exhigir aquells exhigiren tant de
dit Tamerit que per avuy ha descarregat de dit arrendament ý pagat al General més de
catorse_mília liures; per les quals coses ý altrament desijant pagar íntegrament dit arrendament
ý rellevar de gastos e inquietuts a ses fermances ý scusar la rigor ý despeses de la
execució, vehent lo poch que ha tret de dita bolla ý que de açò encara li
grans quantitats diversos taulers ý particulars, de alguns dels quals se haurà de cobrar ab
gran difficultat ý spera ý de altres no cobrarà res per ésser-se alsats ý haver dexades ses
cases, lo qual perill ý pèrdua ý altres gastos de salaris de taulers ý receptors haurie sostingut
lo General si no hagués fet dit arrendament; ý vehent que lo restant és entrat en
son poder, com dit és, ha descarregat del preu de son arrendament ý part ha gastat en
algunes necessitats precises de sa casa per complir ab sa obligatió, offerint de fer al present
tot quant puga, enchara que sàpie valer-se de sos deutés ý amichs. Quant humilment
pot supplica a vostra excel·lència, senyories ý mercès que, haguda consideratió a les
coses sobredites, sien servits manar e acomodar les pagues de dit son deute en
algun temps moderat de manera que, cobran[t] lo General íntegrament son deute, no
haien de restar destroïts los fills ý ell ni ses fermances que, ultra de fer vostra excel·lència,
senyories ý mercès en açò lo que deuen per la indemnitat del General ý conforme té
acostumat fer en semblants casos ý de menor consideratió la Cort General, dit Tamerit
ho reputarà en particular benefici ý mercè de tots vostra excel·lència, senyories ý mercès
ý de cada hú en particular;
Die vicesima quinta septembris millesimo quingentesimo octuagesimo quinto
oblata et lecta in stamento ecclesiàstico et fuit decretum
sobre lo contengut en dita supplicatió se face comissió hà personas del bras qui
vegen la supplicatió, hoien ý entenguen la part ý pensen lo que
los braços ý tot ho refferesquen ý fonch comès dit negoci a les matexes persones eletes
per aquest bras per lo Redrès del General, que són lo reverendíssim de Vich, lo
senyor abat de la Real, ý lo syndich del Capítol de Elna.
Joannes Baptista Mullola, notarius.
real, lo qual provehí que sie remesa dita supplicatió a les persones elegides per a
entendre en la exactió dels deutes deguts hà dit General, ab necessitat de refferir en
lo dit stament; ý que en lo entretant no pare ni sie impedida la executió dels
dits ý altres deutes deguts hà dit General, ans bé sien passat avant en dita execució.
de la nul·litat de aquells fins a tant sie vist ý declarat per justícia si la dita vila de
Sanctpedor ha de haver lloch per a deputat o oydor real attès és vila molt antiga ý és
ballia expressa per sí ý carrer de Barcelona ý vila molt antiga tornada a la corona real,
de la qual és estada separada per tres voltas.
Barcinone, et Salvator Mir, notarius Tarregae.
Post prandium.
de la vila ý Cervera, alsà son dissentiment té posat a tots actes per spay de sis dies primer
immediadament vinents, passats los quals dit son dissentiment sie e romanga en sa
primera força ý valor.
Delliberà aprés dit estament que los promovedors dels tres braços vagen als senyors
tractadors per a recordar-los sien servits en voler entendre ý procurar que los qui tenen
posats dissentiments en lo bras militar vullen llevar aquells, per a què
avant en los negossis de la present Cort. E feta ý reportada dita delliberació als altres
braço[s], adheriren ab lo real, segons ho reportaren he u digueren llurs promovedors;
ý axí anaren tots los tres promovedors junts hà dits senyors tractadors, als quals
los digueren ho tenien hà memòria e s'í feyen les diligènties necessàries.
E en virtut de les decretations per los tres braços feta a la supplicatió hà ells presentada
per don Plegamans de Marimon, ý en lo present procés dalt incertada, foren
spedides les lletres necessàries del tenor següent, les quals foren en dit stament llegides:
noble quant vagarà]
Los tres staments, etc. Als reverendíssim, nobles ý magnífichs senyors los deputats
del General del dit Principat ý als hoydors de comptes del dit Principat qui vuy
són ý per temps seran, ý hà totes altres persones qui
toque ý tocar puga. Salut ý honor. Sàpiau que per lo noble don Plegamans de
Marimon nos és estada presentada una supplicatió del tenor següent, etc. Inseratur
prout est supra. A la qual supplicatió com hà justa ý rahonable per nosaltres és estada
feta provisió que fos fet axí com era supplicat, majorment essent cosa justa fer-se
semblants perrogatives ý gràties als entrevenints en aquelles. Per ço, inseguint la dita
desliberació ý decretatió per los dits tres brassos feta, ab tenor de les presents vos
diem ý manam que, en lo primer lloch de diputat noble de dit Principat de Cathalunya
que vaguerà durant les presents Corts, al dit noble don Plegamans de
Marimon, realment ý de fet sens dilació ý exceptió alguna, inseculeu ý en la matrícula
de semblants inseculats scrigau ý continueu ý continuar ý scriure façau, axí e per
la forma que los altres en semblants llochs posats e inseculats concorren, tots dubtes,
dilations, excusations ý consultes cessants, no obstant qualsevol capítols o ordinations
de dit General lo contrari disposants a les quals per aquest affecte tant solament
derogam. En testimoni ý fe de les quals coses manam ésser fetes les presents sotascrites
de mà dels tres presidents, sagellades ab lo sagell major de dita Cort. Datum en
Monçó, quant al bras ecclesiàstich a setze del mes de setembre, quant al bras militar
al primer de octubre, ý quant al bras real lo segon die del mes de octubre, any de la
nativitat de Nostre Senyor mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch. El Bisbe de Barcelona.
quinto.
Convocat ý ajustat lo stament real en la forma acostumada, Joan Onofre Ortodó,
syndich de Puicerdà, posà son dissentiment a que no
lletres ni causes de gràtia que primer no sien spedides ý trameses les lletres ja
minutades per als diputats per a què, vagant algun offici o lloch de anseculatió, proveesquen
aquells en cap de les persones que estan ý residexen en la present cort, com en
aquelles se conté, protestant de nul·litat de actes. Protestant, etc.
magnificus Phedericus Cornet, civis et utriusque juris doctor Barcinone, et Salvator
Mir, notarius.
fou en dit estament presentada, ý per aquell aprés decretada, una supplicatió per la anseculació
de diputat ý hoydor vagant, la qual és del tenor següent:
ý altre de oïdor vagaven]
Molt il·lustres ý reverendíssims, excel·lentíssim ý molt il·lustres ý molt magnífichs
senyors.
Estos dies proppassats vostres excel·lència ý senyories ý mercès feren mercè de provehir
lo lloch de diputat que, segons se digué, vagave per mort del senyor de Çarrocha
hà Guillerm de Yvorra, ý lo lloch de oydor que obtenie dit Yvorra hà Francisco Gilabert
ý aprés se ha novament entès que dit senyor de Çarrocha no és mort fins hà dijous proppassat.
Supplique per ço ý altrament, Hierony de Olivo per part de dits Yvorra ý Gilabert
a vostres excel·lència ý senyories ý mercès sien servits manar confirmar les dites inseculatió
ý en quant menester sie de nou fer dita inseculació per que tinga affecte la mercè
que vostres excel·lència, senyories ý mercès feren als sobredits en los matexos llochs per
que ara se supplica;
Die octava octobris millesimo quingentesimo octuagesimo quinto lecta in stamento
ecclesiàstico et fuit decretum quod fiat ut supplicatur, sublatis dissentimentis.
Scriba stamenti ecclesiastici, Mullola notarius.
Dictis die et anno fuit lecta in stamento militari et fuit provisum quod fiat ut supplicatur,
sublatis dissentimentis. Scriba stamenti militaris, Joannes Sala notarius
Barcinone et dicti stamenti.
Lecta in stamento regali et ibi fuit provisum quod fiat ut supplicatur, sublatis
tamen dissentimentis. Cellers, notarius Barcinone et dicti stamenti scriba.
staments, als advocats la provisió que
presentada per mossèn Joan Navarro, syndich de Campredon, per a què hi provehissen
en aquella en lo que fóra de justícia, ý oyda la relatió de micer Nicholau
Frexanet, advocat de dit bras, lo qual refferí ý deduhí se havien de fer lletres citatòries
per a mossèn Bernat Francolí de Campredon, anomenat en dita supplicatió, per a què,
oyt aquell, se pogués millor provehir per justícia acerca lo que demane dit mossèn Joan
Navarro ab dita supplicatió; lo dit stament, adherint-se en açò ab los altres staments,
delliberà e provehí sien fetes ý spedides les lletres citatòries per al dit Francolí, les quals
són del tenor següent:
Joan Navarro, síndich de dita vila]
Los tres staments de la Cort General que la sacra, catòlica, real magestat
de present celebre en la vila de Monçó als íncolas de sos regnes de la Corona de
Aragó deçà la mar. Al honorable mossèn Bernat Francolí, notari de la vila de
Campredon, regint lo offici de assessor del diputat local del General en la dita vila
ý col·lecta. Salut ý honor. Sabreu que [per] mossèn Joan Navarro, syndich de la universitat
de dita vila en les presents Corts, nos és estada presentada una supplicatió
del tenor següent: Reverendíssims, excel·lentensím, molt il·lustre ý molt magnífichs
senyors axí per disposició, etc.
als advocats de dits tres staments que vehessen ý hoyssen la dita supplicació
ý refferissen lo que fos de justícia. Ý hoyda per nós la relatió dels advocats ý volent
en dit negoci bé ý degudament provehir ý a les parts com som obligats justítia
ministrar, havem provehit ý manat que vós, dit Bernat Francolí, fosseu citat a contradir
perquè les coses supplicades no
fetes lletres citatòries en la forma acostumada. Per tant, inseguint lo tenor de dita
nostra delliberació, ab tenor de les presents vos diem, citam ý manam que, dins deu
dies aprés de la presentació de les presents a vós fahedora en avant comptadors,
comparegau devant nós ý en los staments de les presents Corts personalment o per
vostre legítim procurador hà contradir perquè lo supplicat per part del dit syndich
no dega ésser fet per nosaltres, ý altrament a dir, al·legar ý provar tot lo que dir
al·legar ý provar voldreu, ý lo present negossi proseguir fins a sentèntia ý declaratió
ý total executió de aquella; altrament, passat dit termini lo qual a vós per adaçò
precisa ý peremptòriament vos assignam, procehirem ý manarem proce hir
en dit negoci segons serà de dret ý de justítia, vostra absèntia en res no obstant més
contumàcia exhigint. Datum en la vila de Monçó, quant al bras ecclesiàstich a sinch
de setembre, quant al bras militar a set, ý quant al bras real a vuyt de dit mes, any
de la nativitat de Nostre Senyor, mil sinch_cents vuytanta_sinch. El bisbe de Barcelona.
E per quant se proposà ý deduhí en dit stament per lo senyor president si convindrie
o no que hà les persones elegides per a entendre en lo Redrès del General se donarie
plena facultat de ordenar ý redreçar aquell sens necessitat alguna de refferir lo que ordenat
ý trassat havien als staments, per a més prompta expedició dels negossis del Redrès
de dit General e altres de la present Cort, lo dit stament, considerant los molt inconvenients
que de dita commissió ne porien resultar, axí al dit General com a les universitats
ý particulars, deliberà per ço que los elets per al dit Redrès del General no puguen resoldre
cosa ninguna del que apuntaran ý trassaran, ans bé ho refferesquen tot al present
estament, lo qual aprés ne resoldrà e delliberarà lo que millor li apparexerà convenir per
lo bé del dit General. Ý axí fou reportat als altres braços.
E successivament, lo dit estament, per impediment de la malaltia de mossèn Miquel
Bastida, promovedor del present estament, ý de mossèn Joan Montornès, syndich de
Tortosa, qui en lloch de dit mossèn Miquel Bastida fou surrogat en promovedor,
surrogà ý elegí en lloch dels susdits, per promovedor del present estament, al magnífich
micer Francesch Çaragossa, syndich de Barcelona.
E poch aprés entrà en dit estament mossèn Martí Pallarès, syndich de Talarn, lo qual
venie de dita vila, a la qual alguns dies ha ere anat de licèntia del present estament. E
poch aprés de ésser-se assentat posà son dissentiment hà tots actes de gràtia ý a la spedició
de aquells. Protestant, etc.
Salvator Mir.
Protestant, etc.
virtut de la deliberació dies ha per los tres staments feta, ý dalt en lo present procés contenguda,
per lo lloguer de les cases en les quals se acostumen de ajustar los advocats ý
persones elegides per a fer los Capítols ý Constitutions ý altres, les quals lletres o cauthela
són del tenor següent:
lo
Los tres staments de Cathalunya, etc. Hà mossèn Joan Pau Ciurana, donzell,
regent los comptes del General del dit Principat, resident en la present vila de Monçó.
Salut ý honor. Com nosaltres hajam delliberat que de pecúnies del dit General,
per vós en nom de aquell, sien donades ý pagades hà mossèn Monserrat Parra, causídich
ciutedà de Barcelona, resident en la present Cort, per lo lloguer de una mesada
de certs aposientos que en la casa que ell de present possehex en la present vila se llogaren
per a estar les persones eletes per a ordenar ý conpondre los memorials ý també
per a juntar-se los advocats, sinquanta lliures moneda. Ý també a mossèn Miquel
Grètia, rector de Promissa, ý hà Guillerm de Comptes Celler, senyor de les cases que
per avuy les persones eletes per als memorials de les constitutions ý agravis se junten
los són estades llogades, a rahó de trenta_dues liures setze sous per mesada, que
comensà a setze del mes de setembre proppassat. Per ço, ab la present vos diem ý
manam ý encarregam que de pecúnies del dit General doneu ý pagueu al sobredit
Monserrat Parra les dites sinquanta lliures, ý als dits mossèn Miquel Grètia ý
Guillerm de Comptes, entre los dos, cada mes trenta_dos lliures setze sous, tot lo
temps que dita casa estarà per orde dels braços llogada; ý no
obres que són necessàries en la dita casa per a poder-se juntar en ella dites persones,
portant compte particular de tot lo que gastareu, ý cobrareu àpochas de rebudes. Dient
ý manant al reverendíssim, nobles ý magnífichs deputats ý oydors de comptes del dit
General que, passant vós les sobredites quantitats, les vos admeten en compte de legítima
data. En testimoni ý fe de les quals coses havem manat fer ý expedir les presents
sotascrites de mà dels tres presidents de dita Cort ý sagellades ab lo sagell
menor de aquella. Datum en la vila de Monçó, al primer de octubre, any de la nativitat
del Senyor mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch. El bisbe de Barcelona.
marqués.
E quant al compte en dit consell presentat per Jaume Rondó, fuster, de la feyna que
de son offici ha feta hà obs del present estament, com són banchs, taula, caixes ý los tres
pontins per a seure en dits banchs, lo dit estament féu deliberatió que lo dit compte sie
vist ý examinat per mossèn Arrencada, syndich de Torroella de Mongrí, ý Francesch
Oliveres, syndich de Figueres, ý que sens resoldre cosa alguna ab dit Rondó ho refferesquen
en lo present estament.
E per lo que poch ha té entès lo present estament que sa magestat estarie ab alguna
indisposició, desijant dit estament saber de la salut de sa magestat, féu delliberació
que sien elegides tres persones, ço és, una de quiscun stament, per a què juntes per
part dels tres braços vagen a visitar, saber ý entendre, dues voltes quiscun dia, de la
indisposició ý mala gana de sa magestat he u refferesquen en lo present estament. E
que entretant los tres promovedors anassen als tractadors de sa magestat per saber ý
entendre la hora se porie anar a visitar a sa magestat; e tornat lo promovedor de dit
bras real, refferí que dits tractadors havien dit que ells sabrien ab sa magestat de com
restarie servit se fes en visitar-lo, ý que ells regraciaven als tres estaments lo bon cuydado
tenien als tres staments de la salut de sa magestat. E per lo dit estament, per anar
a vesitar sa magestat, ý per los altres estaments foren elegits, ço és, per lo estament
ecclesiàstich, lo prior de Cartoxa; per lo militar, don Joan Ycart; per lo real,
mossèn Luys Terrena, syndich de Perpinyà.
E aprés, per part de mossèn Christòfol Gil de Villoro, altre dels syndichs de Tortosa,
fou demanada licèntia de anar-se
donada per lo dit estament.
Dimecres, nou de octubre mil sinch cents vuytanta_ý_sinch.
Convocat ý congregat lo stament real en lo lloch ý forma acostumat, referí en aquell
mossèn Luís Terrena, syndich de Perpinyà, que ell, juntament ab los altres elets per a
visitar a sa magestat, eren anats lo die de ahir a palàtio, ý allí los és estat refferit per lo
comte de Bondia com sa magestat estave molt remediat de la febra que esta nit havie tinguda;
ý que, segons relatió dels metges, stave ja quasi quiti ý de prou bona gana, ý que
poch havie se li havie donat un servicial ý se tenie speransa serie prest remediada la sua
mala gana, ý que ell dirie a sa magestat que los brassos de Cathalunya temen de sa
magestat ý de sa salut. E refferí més avant que avuy de matí eren tornats los predits a
palàtio ý allí parlat ab lo marquès de Dènia de la cambra de sa magestat, lo qual los dix
estave ja millor sa magestat ý que de les onze hores de la nit passada estave sa
magestat sens febre ý que havie dormit molt bé, ý que aquí matex dit marquès ho féu a
saber a sa magestat la ànsia ý bon cuydado tenien los brassos de sa salut ý que sa magestat
havie respost hà dit marquès los agrahíe la bona ànsia ý cuydado que de sa salut
tenien.
E per quant se entengué per relatió dels promovedors dels altres staments com
havien elegit, ço és, lo dit stament ecclesiàstich lo abat de Poblet ý lo militar al vescomte
de Rochabertí, per a procurar quiscú d'ells en llur stament llevassen los dissentiments
que allí tenien, ý encarregat al present stament que si algun dissentiment
hi havie que
de Cervera, qui tenie dissentiment a tots actes, llevà aquell e
sis dies primer vinents, delliberà per ço lo dit stament que
com en aquest no y havie ara ningun dissentiment que perturbàs ni detingués lo
progrés de la Cort, ý axí anà lo promovedor a fer-ho a saber als altres brassos; e lo
dit mossèn Joan Vallbona, syndich de Cervera, alsà son dissentiment tenie a tots actes
per spay de sis dies, passats los quals dit son dissentiment torne en son punct ý lloch
estave abans que alsàs aquell.
refferí mossèn Luis Terrena, syndich de Perpinyà, com ell, juntament ab los
altres elets per a visitar a sa magestat en la sua indisposició, que eren anats a palàtio
per a visitar a sa magestat ý que allí havien parlat ab lo marquès de Dènia de la
cambra de sa magestat, lo qual los dix que u sabrie ý entendrie en la hora matexa de sa
magestat ý li farie a saber la ànsia ý cuydado tenien los tres brassos de la salut de sa
magestat; ý tornat dit marquès los dix que sa magestat, mercès al Senyor, estave sens
febre hí
E feta la dita relatió ý en virtut de les decretations ý deliberations per lo present stament
fetes en la suplicatió ad aquell presentada per mossèn Joan Navarro, syndich de
Campredon, al primer ý a vuyt del corrent, foren fermades per lo president del bras real
les lletres a supplicatió de dit syndich spedides ý dalt insertades en lo present procés.
Dijous, a deu de octubre mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch.
Ajustat ý congregat lo stament real en lo lloch ý forma acostumats, refferí en presèntia
de aquell mossèn Luís Terrena, síndich de Perpinyà, com ell, juntament ab los altres
elets per anar a vesitar a sa magestat per a saber de sa salut ý que allí en son pàlatio vuy
a les vuyt hores havien parlat ab don Cristòfol Mora, president dels consells de Portugal,
lo qual, entès lo perquè venien, se
tornat de fora los dix com a les dotze hores de la nit passada li havie tornada la febra ý
no tanta com la primera, que vuy entre les sis ý les set hores lo havien sagnat ý
tretes set o vuyt onces de sanch, ý que sa magestat los agrahie lo bon cuydado tenien los
brassos de Cathalunya de sa salut. E feta dita relatió, vingué en dit stament lo promovedor
del stament ecclesiàstich reportant de part de aquell una scriptura, la qual legí ý lexà
en dit stament real del tenor següent:
Lo stament ecclesiàstich, tenint entès per lo pare don prior de Scala Dei, nomenat
per aquest affecte per la indisposició de sa magestat, que persevere ý no sens gran
sentiment del present bras, considerant lo molt que importe per tota la cristiandat ý en
special hà estos regnes tenir sa magestat salut, per ço delliberen per via de pensament
que de part dels brassos del present Principat se face a saber a sa real magestat, per
medi dels tractadors anant una o més persones a sa magestat, com estos brassos estan
prests ý aparellats de fer tot lo que sie de son real servey sols sa magestat tinga salut,
qu'és de major importàntia que quantes coses se poden tractar en las presents Corts,
ý que sie notifficat als altres brassos.
E feta dita relatió per dit promovedor ý legida la dita scriptura del bras ecclesiàstich,
foren en dit estament legides unes lletres dels deputats del General de Cathalunya als
tres brassos de les presents Corts dirigides, les quals són del thenor següent:
Als reverendíssims, excel·lentíssim ý molt il·lustres senyors los tres staments
de la Cort general del Principat de Cathalunya convocada en la vila de Monçó.
A les moltes scriptures que vostres senyories ab ses cartes de deu ý tretze del passat
nos manen enviar ý per orde dels commissaris dels agravis són demanades, férem posar
mà encontinent, ý les que d'elles fins són fetes enviam per aquest portador, Pau
Genovès, que són: en hun plech, onze crides reals generals ý particulars de diverses
prohibitions ý assenyaladament dels cavalls, una de les quals és ab incerta de pracmàtiga
de sa magestat, dues precmàtiques ý una conclusió de la Règia Audièntia sobre que
no
Bulla del Papa Climent setè del jurament de l'inquisidor Loazes, devuyt còpies de
requestes de una presentació de Breu ý altra supplicatió, memorials, lletres de sa magestat
ý vots de diversos doctors sobre fets resultants de la contentió dels inquisidors; e
altre plech: trenta requestas presentades hà officials reals sobre agravis del General ý
contrafactió de Constitutions, compreses dues supplications presentades al loctinent
general; en altre plech: tres còpies de lletres, provisions ý actes ý un memorial sobre la
convocatió de l'Usatge Princeps Namque ý de una crida de observansa del privilegi
militar; ý en altre plech: còpia dels enseculats en diputats ý oydors de tots staments ý
dels capítols que
officis, vells ý nous salaris ý augments de aquells, ý còpia de les ordinations de
la casa de la Deputatió fetes per commissió de la Cort general l'any mil sinch_cents_ý_vint;
ý juntament ab axò un llibre de Capítols de Cort que
que
emperò les strenes, atxes, candeles, gramalles ý altres avaries són ja llargament
designades en lo balans, ý també los salaris de officis fora Barcelona que no són en lo
capbreu de aquesta casa. En lo que tocha a la exactió del que
execució contra dels debitors, se fa la diligèntia qual convé, ý seria molt major ý més
certa si vostres senyories fossen servits de tornar resposta ý pendre apuntament ab les
difficultats que ab altra llargament deduexen, ý com aquelles vagen sempre augmentant
stam ja aguardant per a poder ab major seguretat ý prestesa continuar la dita exactió, ý
axí per nostre descàrrech ho recordam ý supplicam a vostres senyories, cuyas reverendíssimas,
excel·lentíssima ý molt il·lustres personas Nostre Senyor guarde ab tot augment
ý prosperitat. De Barcelona, a sinch de octubre mil sinch_cents vuytanta_sinch.
Don Pedro Oliver ý de Botaller. Reverendíssims, excel·lentíssim ý molt il·lustres senyors.
Besen la mà a vostres senyories sos més certs servidors los deputats del
General de Cathalunya residents en Barcelona.
Post prandium.
que sie reportat als altres braços lo quant lo present stament sentia ý ha sentit la
indisposició de sa magestat, ý com sie cert que la malaltia ý salut venen de la mà del
Senyor segons li és servey, que per so sien fetes orations, professons ý almoynes, servint
a Déu a dita causa als diputats per a què ho facen, specificant-los emperò per la present
Cort quines ý quals se deuen fer per llevar los inconvenients ý excessos que ab dit
motiu se porien fer; ý que ans de res se
per a què s'entenga lo bon sel ý ànsia tenen les presents Corts de la salut de sa magestat
ý quant affectadament desijen aquella. E poch aprés, lo promovedor del stament militar
reportant de part de aquell una scriptura, la qual fou en dit stament legida, del tenor
següent:
Lo stament militar, responent al stament ecclesiàstich per via de pensament diu
que lo present bras sent molt la indisposició de sa magestat, ý entén bé quant importe
per a tota la cristiandat ý estos regnes la vida ý salut de sa magestat, ý que concistex
la salut de aquella en la voluntat del Senyor, ý que se occorrega hà ella ý
a la sereníssima Reyna dels Àngels ab devotions contínues ý ab pregàries a totes parts
conveniens, ý que
ordenarà, axí en devotions com en charitats, ý que en açò no
tant importe com dalt dit és.
E entesos per lo present stament real los parers dels altres staments reportats per dits
llurs promovedors ab les dites dos llurs scriptures, en lo present procés incertades, ý
desijant per sa part fer lo que deu en fer pregàries al senyor per la salut de sa magestat,
féu delliberació que sien fets ý despatxos dos pelegrins a despeses del General, lo hú
per a Nostra Senyora de Monserrat ý altre per al monastir de Cartoxa, per a supplicar al
Senyor per la salut de sa magestat, ý que quiscun syndich del present estament scriga a
sa universitat que vullen fer fer a dita causa devotions, orations ý pregàries e tres professons,
supplicant tots per la salut de sa magestat, ý oratió contínua, encarregant als
reverents pares de Cartoxa ý de Monserrat vullen ab ses devotions, orations ý pregàries
suplicar al Senyor per la salut de sa magestat. Ý que sie reportat als senyors tractadors
per a què se entenga si serà axí la voluntat de sa magestat ý reportat als altres brassos.
Ý axí fou reportat als altres brassos per lo promovedor del present stament.
E immediadament, mossèn Luís Terrena, syndich de Perpinyà, refferí al dit stament
com ell, juntament ab los altres elets per los altres staments per anar a visitar sa
magestat durant la sua indisposició, ja hora baxa aquest després dinar entre les quatre ý
les sinch, són anats a palàtio ý allí han demanat de marquès de Dènia de la salut de sa
magestat, lo qual los ha respost ý dit que de les onse hores ans de mig die ensà estava
quiti ý que leshores stave tractant ab alguns cavallers; del que dit stament se
molt hí
sobre de la forma se haurie de tenir en fer fer les pregàries per la salut de sa magestat
sens primer saber sa voluntat, se féu per ço delliberació que los promovedors dels tres
brassos vagen als senyors tractadors per a què sabessen lo de com restarie sa magestat
servit se fessen dites pregàries, ý axí anaren dits promovedors; los quals tornats, refferí
lo dit bras real com dits senyors tractadors los agrahien lo compte que tenien los brassos
de la salut de sa magestat, a la qual ho dirien he u refferirien, ý que pus sa magestat
se trobave millor serie bé que les orations se fessen ý pregàries, ý que aquelles no fossen
axí públiques sinó secretes en les sglésies ý monestirs que aquelles se ferien.
Fonch llegit aprés en dit stament hun memorial presentat per mossèn Francesch Joan
de Tamerit, lo qual és incertat baix en lo present procés aprés de trenta del corrent.
millesimo quingentesimo octuagesimo quinto.
Luís Terrena, syndich de Perpinyà, com vuy en aquest matí és anat ell, juntament ab los
altres elets per anar a visitar a sa magestat durant la sua indisposició ý mala gana, a palàtio,
ý allí los ha dit ý refferit don Cristòfol de Súnyega com sa magestat, mercès al
Senyor, starie quiti, sens febre ý que havie ben dormit esta nit passada, de la qual relatió
se alegrà molt dit stament, regraciant al Senyor la mercè feye a tots en dar salut a sa
magestat.
Foren aprés en dit stament legides unes lletres que los deputats scriuen als tres staments,
deduint ab aquelles les moltes scriptures ý actes envien a la present Cort per orde
de aquella qui les havie enviades a demanar, les quals lletres són del tenor següent:
Als reverendíssims, excel·lentíssim ý molt il·lustres senyors, los tres staments de
la Cort General de Cathalunya convocada en la vila de Monçó.
A les moltes scriptures que vostres senyories de devuyt, tretze del passat nos
manen enviar ý per orde dels comissaris, etc.
currentis, qua die fuerunt presentate et etiam lecte in dicto stamento, ideo non inseruntur
hic.
síndich de aquell malalt, fos vesitat de part del present stament per a saber com se trobe
ý per a vèurer si li falta ý ha menester res, per a què entesa la necessitat del tal malalt
pogués ser remediat en lo menester. Per ço, per execusió de aquella delliberaren que per
tot lo corrent mes de octubre mossèn Viver, syndich de Gerona, ý mossèn Rebollet, syndich
de Vilafrancha de Conflent, tíngan special càrrech de vesitar los dits malalts una
vegada quiscun die, ý assenyaladament ara als syndichs de Tortosa, los quals se ha entès
que junts los dos estan malalts.
E aprés, lo promovedor del bras militar aportà en dit stament unes scriptures ab
dos plechs o pliques ý un llibre de pergamí ab cubertes vermelles que
Senyals, enviades per los deputats del General a la present Cort, conforme scriuen ab les
lletres per ells trameses ý en lo present procés ja incertades a deu del corrent, dient ý
advertint dit promovedor que lo present bras volgués aquelles fer aportar als elegits per
als agravis qui havían menester aquelles, les quals scriptures, ý sens desplegar aquelles,
trameté dit stament a dites persones eletes per mossèn Galderich Rebollet, hú de dits
elets juntament ab lo porter del present bras qui li a aportave aquelles, lo memorial
de les quals està llargament continuat segons se ha entès per lo scrivà del stament
ecclesiàstich.
E aderint lo dit stament real ab la voluntat de l'ecclesiàstich, delliberà que sie sobresegut
de assí a dilluns primer vinent per tot lo die en la spedició de les lletres que són
estades minutades ý trassades per part dels tres staments dirigides als deputats sobre la
exactió dels deutes del General, per lo que en lo entretant se ha entès se pendrie algun
bon assiento ý apuntament en la exactió dels deutes deguts a dit General.
mossèn Luís Terrena, syndich de Perpinyà, com ell juntament ab los altres elets per anar
a visitar a sa magestat eren estats a palatio ý allí havien parlat ab lo comte de Bondia,
dient-los la causa de llur vinguda, als quals dit comte dix com sa magestat, mercès al
Señor, stave quiti ý sens febre ý molt ben dinat hí
havia refescat de algunes confitures per no haver de sopar, ý que sa magestat li havie
dit que
millesimo quingentesimo octuagesimo quinto.
dit stament com lo stament militar havie elegits ý anomenats per a entendre en trassar ý
minutar lo Redrés del General, ab necessitat, emperò, de refferir en lo dit bras conforme
los altres brassos ý adherint-se en aquells, lo vescomte de Canet, don Noffre de
Alentorn, mossèn Pere Cassador, militars per al Redrés del General.
Refferí aprés en dit stament mossèn Luís Terrena com ell ab los altres elets eren anats a
palàtio per a saber de la salut de sa magestat, ý que allí havien parlat ab lo marquès de Dènia,
lo qual los dix com ahir entre les sis ý set hores de la tarda vingué fret ý febre a sa magestat,
la qual li ha durat fins a les dues hores de matí qu'és restat quiti, ý ara de present, merçès al
Senyor, stave sens febre ý quiti, ý que en la matinada li han donat axerops ý que aprés de presos
aquells havie dormit molt bé, ý que dit marquès ho havie fet a saber hà sa magestat la dita
visita ý que sa magestat li havie respost regraciave als braços lo bon recort tenien de sa salut.
altres braços, delliberà que lo promovedor del present stament, juntament ab los
dels altres, vagen a solicitar ý recordar als senyors tractadors per a què manen donar resolutió
en lo fahedor per a què lo llibre de la compilatió de les Constitutions se pose en son
degut orde per a què
havien parlat ab dits senyors tractadors, los quals los havien respost que fins ara
no se
emperò que ells procurarien de dar-hi orde al que fer se convenie promptament. Refferí
aprés en dit stament mossèn Luís Terrena, syndich de Perpinyà, com ell, juntament ab los
altres elets per los braços per anar a visitar a sa magestat, eren stats a palàcio ý allí havien
parlat ab lo marquès de Dènia dient-li la causa de llur anada, lo qual se
fer-ho a saber a sa magestat ý tornat axir los dix com sa magestat, mercès al Senyor, stave
quiti ý sens febre, tractant ý conversant ab alguns cavallers ý de molt bona gana.
E fonch en dit stament presentada una supplicatió per lo reverent mossèn Hierònym
Terça, ardiacha ý canonge de la seu de Tortosa, demanant se scriga hà diputats per a què
envien assí en Cort los procehiments fets en la enseculació han feta a deputat per la mort
ý en lloch de l'ardiacha Jordà de dita seu de Tortosa. La qual supplicatió ý les lletres spedides
en virtut de les decretations fetes per los tres braços al peu de la dita supplicatió,
són del tenor següent:
certs procehiments]
Molt il·lustres ý reverendíssim, excel·lentíssim, molt il·lustres ý molt reverents
ý molt magnífichs senyors.
Essent-se dit ý publicat per la present vila que lo reverent mossèn Nicholau
Serveró, ardiacha ý canonge de la seu de Tortosa, era mort ý per consegüent vagave
un lloch de diputat ecclesiàstich, fonch feta gràtia de aquell per vostres senyories,
excel·lència ý mercès al reverent mossèn Hierònym Terça, ardiacha ý canonge de la
matexa yglésia, ý foren despedides lletres en la forma deguda per als diputats del present
Principat de Cathalunya, notifficant-los dita gràtia ý manant-los posasen ý scriguessen
hà dit ardiacha Terça en lo llibre ý lloch ahont dit ardiacha Cerveró stave scrit
e inseculat; ý aprés se tingué nova certa com dit Cerveró no era mort encara ý a cap
de pochs dies morí ý seguida dita mort fonch confirmada la dita gràtia al dit ardiacha
Terça, ý foren despedides altres lletres per al matex affecte dirigides als dits deputats,
als quals no han volgut obeir ni de aquelles han fet més cas que si no fossen fetes; ans
bé, havent entès lo ànimo de la Cort ab les primeres lletres ý tement no vinguessen
les segones en confirmatió de la primera gràtia com era justa cosa ý tenint-la ells per
tal ý ferma, precipitaren la dita enseculatió, enseculant en dit lloch al reverent mossèn
Jaume Miró, vuy oydor ecclesiàstich, ý en lo lloch de aquell lo canonge civil de la
matexa seu, die feriat ý no jurídich, com se veurà en lo acte de la matexa inseculació,
en lo qual no
aportà, com són la prolatió de la sentèntia de execució, lo jurament ý prestatió de
homenatges, los quals actes de necessitat per la validitat de aquells se han de fer en
dia jurídich ý no feriat; ý axí bé se féu dita enseculatió ans de declaratió dels duptes
posats per lo scrivà major de dit concistori, ans bé per advertir-los de la voluntat de
la Cort a ells notòria ab dites lletres lo volgueren encarcerar; ý també que
absèntia del diputat militar ý dins los tres dies aprés de sa absèntia dins los quals lo
oydor militar, conforme al capítol de Cort, no té les vices del diputat sinó en cars molt
necessari ý no en ningun acte voluntari. Los quals defectes ý nul·litats són estats ý stades
representades hà dits diputats ab una supplicatió concistorialment, la qual no han
volguda provehir ni acceptar en dit concistori
acte de dita presentatió perquè no pogués constar en prompte de llur renitència ý
denegatió de justícia ý de s'absèntia ý desacato. Supplica, per tant, lo dit Ardiacha
Terça a vostres senyories, excel·lència ý mercès, sien servits, per les coses deduïdes
en la present supplicatió, se mane hà dits deputats que encontinent tramètan los procehiments
fets en dita inseculació ab los chalendaris de aquells ab penes opportunes
ý necessàries, prefigint termini per a tràurer ý trametre aquells, ý constant com constarà
de dites nul·litats manar borrar lo nom posat en lo lloch del dit ardiacha Cerveró
ý en lo mateix posar dit ardiacha Terça com axí sia de rahó ý de justícia ý conservatió
de la auctoritat de la Cort, la qual pot ý sol fer semblants gràties no sols
dels llochs que vaguen però dels que vagueran durant lo Cort, ý axí ho supplica dit
ardiacha Terça.
Die duodecima octobris millesimo quingentesimo octuagesimo quinto lecta in
stamento ecclesiàstico et fuit decretum quod scribatur deputatis cum insertione presentis
supplicationis quod intra sex tradant parti clausa et sigillata acta et procedimenta
per ipsos facta ut petitur, quibus visis providebitur ut iuris fuerit. Scriba stamenti
ecclesiastici, Mullola, notarius.
Dicta die fuit lecta in stamento militari et fuit decretum et provisum idem quod in stamento
ecclesiàstico. Scriba stamenti militaris, Joannes Sala, notarius publicus Barcinone.
Dicta die in stamento regali fuit lecta et ibi decretum et provisum idem quod in dicto
stamento ecclesiàstico. Cellers, notarius Barcinone et dictum stamenti scriba.
reverent, nobles ý magnífichs senyors los diputats del General de Cathalunya residints en
Barcelona. Salut ý honor. Sabreu que per part de mossèn Hierònym Terça, ardiacha ý
canonge de la seu de Tortosa, lo dia present ý devall scrit nos és estada presentada una
supplicatió del tenor següent inseratur. A la qual supplicatió per nós vista, volent sobre
aquella de justícia provehir, havem manat fer ý expedir les presents, de ý ab les
quals vos diem, encarregam ý manam que, dins sis dies aprés de la presentatió ý notificatió
de les presents a vosaltres fahedora, doneu ý lliureu, e o donar ý lliurar façau en pública
ý auctèntica forma al dit ardiacha Terça o a son procurador tots ý sengles actes ý procehiments
per vosaltres en aquex concistori fets, sobre la provisió e o enseculatió del dit
lloch de diputat ecclesiàstich vagant per mort del dit ardiacha Cerveró, juntament ab los
chalendaris ý dies se són fets dits procehiments, per a què vists aquells púgan en dit negoci
provehir lo que sie de justícia; ý no façau lo contrari, tota dilatió, exceptió, diffugis ý
consultes cessants. En testimoni de les quals coses havem manat fer ý expedir les presents
sotascrites de mà dels tres presidents ý sagellades del sagell major de dita Cort. Datum en
Monçó, a dotze del mes de octubre mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch. El Bisbe de
Barcelona. Don Jayme de Cardona ý de Rocha_bertí. Pere Ferreres.
Dilluns, a catorze de octubre mil sinch_cents vuytanta_sinch.
Convocat ý ajustat lo stament real en lo lloch ý forma acostumats, referí en aquell
mossèn Luís Terrena que ell, juntament ab los altres elets per a visitar a sa magestat, eren
estats a palàtio ý allí havien parlat ab don Alonso de Súnyega ý de Cardona, dient-li [la]
causa de llur vinguda, lo qual en la hora matexa anà a dir-ho a sa magestat, ý tornat los
dix com sa magestat, mercès al Senyor, stave quiti sens febre, ý que la nit passada ne
tingué a la tarda ý molt pocha.
Fonch aprés en dit stament presentada una supplicatió per micer Nicholau
Frexanet, síndich de Leyda, demanant ab aquella ésser-li dat ý atorgat lo lloch de diputat
vagave per mort del metge Nogués de Leyda, lo qual fonch dat; ý en lloch de oydor tenie
dit micer Frexanet, provehí dit stament en oydor de comptes a mossèn Francesch Algueró,
notari, altre síndich de Leyda, lo qual mossèn Algueró, aprés de haver dit stament fetas dites
provisions, ço és, de diputat en favor de dit micer Frexanet ý de oydor de dit mossèn
Algueró. Lo dit mossèn Algueró poch aprés dix en dit stament com ell agrahie al stament
la mercè li havien feta en anomenar-lo per a dit lloch de oydor, ý que era content que en
lloch seu lo dit stament provehís ý anomenàs a mossèn Miquel Oliver, ciutedà de Leyda, ý
axí aprés lo dit stament anomenà en lloch del dit mossèn Algueró lo dit mossèn Oliver. E
per quant poch aprés se sabé ý entengué que lo dit mestre Noguers, metge, no ere mort, no
pogué per ço haver lloch la nominatió ý provisió feta del dit micer Frexanet en diputat ý dit
mossèn Oliver en oydor, ý per ço no foren spedides lletres algunes per a deputats ni la dita
supplicatió fou insertada en lo present procés, pus no fou de ningun effecte.
Vingué aprés en dit stament micer Francesch Ubach, assessor de la casa de la
Deputació, lo qual pochs dies ha que fou tramès a la present Cort per los deputats per a
rebre uns testimonis que micer Francesch Serra havie exhibits en sa defensa en la causa de
visita fan los dits deputats contra los passats ý officials de la Deputació, deduhint com a
dita causa juntament ab lo notari de la dita visita eren estats tramesos a la present
Cort ý en arribar assí havie ja dada rahó a dita Cort de la causa de sa vinguda ý intimat a
micer Enrich Serra, germà ý procurador del dit micer Francesch Serra, present assí en Cort,
per a què exhibís los testimonis que en dita defensa havie exhibits ý dit que eren en la present
Cort ý que per tot lo temps a ell prefigit per a rebre aquells no u havie assí exhibit
alguns; ý que perque la present Cort sabés ý entengués les diligènties que per sa part ell
assí havie fetes ý los deputats per la sua en trametre-los ý que si no s'eren rebuts testimonis
alguns dels que assí dit micer Serra havie exhibits ý dit que volie rebre, que la culpa
no era sinó del mateix micer Serra, ý que per ço ne donave rahó a la present Cort, supplicant
a dit stament, com ja havie supplicat als altres, fossen servits manar respondre a dits
deputats a les que en sa crehensa d'ells havie assí aportades ý donades als tres brassos; als
quals complidament informà de la pocha rahó ni justítia tenie dit micer Serra de voler evocar
la dita causa de visita a la present Cort, deduhint molt copiosament ab quanta maduresa
ý ab quant bon concell havien dits deputats procehit an lo progrés de la dita visita, en la
qual no havien encara declarat; ý axí tenie mancho ocasió ni causa dit micer Serra de poder
recórrer a la present Cort, a la qual supplicà que, pus en dita causa de visita dits deputats
feyen lo que tocave a llur descàrrech ý feyen justícia, que fossen per ço servits no voler
admetre dita causa pus ja de sí ý de justícia no ere evocable, deduint quant descansats
podien estar la Cort que dits deputats farien justícia en dita causa e visita; supplicant fessen
resposta a las lletras que de dits deputats aportà, la qual fou feta ý spedida poch aprés.
E per quant en dit stament és estada exhibida una scriptura contenint en efecte
en aquella que com entenga la present Cort dar orde ý forma que sien prohibits tota
manera de pedrenyals sens poder-ne aportar ninguna persona, axí ecclesiàstica com
secular ý de qualsevol preheminèntia ý condició, sens poder-se
com és arma proditòria e inútil per a guerra, segons que per la present Cort serà ordenat
ý apuntat; ý com sie cert que prohibint-se dits pedrenyals restarie la terra desermada, la
qual a causa de ser vehina de França ahont ha molts ý lluterans ý star d'altra part ab
marina porie estant axí desarmada trobar-se ab algun treball ý perill, que per so desijarien
saber la present Cort la forma que sa magestat serie servit se tingués en que la terra
no restàs desermada prohibint-se dits pedrenyals. Per ço, lo dit stament, adherint-se ab
lo parer dels altres brassos, féu deliberació que la dita scriptura o supplicatió sie presentada
a sa magestat per a dit effecte. Votant-se en dit stament si la dita supplicatió se
presentarie o no a sa magestat, mossèn Galderich Rebollet, syndich de Vilafranca de
Conflent, ý mossèn Pere Inveni Rocha, syndich de Tuhir, dissentiren a la presentatió de
dita supplicatió fins a tant tíngan la resposta de sos principals de la consulta que ab ells
tenen feta, per quant ab exprés orde ý deliberatió del present stament ne han consultat
los syndich ab llurs universitats de les quals ells dits Rebollets ý Rocha no tenen encara
resposta, protestant de nul·litat de actes, requerint al notari de dit stament que continuàs
al peu de dita deliberatió en lo present procés. E inmediadament, Anthoni Molinès,
syndich de Cruïlles, posà son dissentiment, dient no consent que presente dita
suplicatió ni que
testimonis Jaume Rondó, fuster, ý Joan Sangenís, porters de dit stament. E aprés, a quinse
de dit mes, lo dit Galderich Rebollet llevà lo dit son dissentiment. E a setze de dit lo
dit mossèn Pere Inveni Rocha llevà lo dit son dissentiment.
Post meridiem.
En virtut de les provisions e decretations fetes per los tres estaments a la supplicatió
presentada per mossèn Guillerm de Yvorra ý Francesch Gilabert, suplicants ser-los
donat un lloch de deputat al dit Yvorra ý lo de oydor al dit Gilabert, ja scrit de dalt en lo
present procés, a vuyt del corrent foren spedides [les] lletres, les quals són del tenor
següent:
oïdor]
Los tres staments, etc. Als reverendíssimo, nobles ý magnífichs senyors los deputats
del General del dit Principat ý als oydors de comptes del dit General ý hà totes
altres persones a qui
Sapiau que per part de mossèn Guillem de Yvorra, carlà de Corbins, ý de mossèn
Francesch Gilabert ý Pou nos és estada presentada una supplicatió del tenor següent
inseratur prout est supra. A la qual supplicació com hà justa ý rahonable per nosaltres
és estada feta provisió que fos fet axí com era supplicat, ý axí de fet enseculàrem
segons que ab la present enseculam ý enseculats ésser volem, provehim ý manam, ço
és, lo dit mossèn Guillerm de Yvorra en lo lloch de diputat militar del General per la
vagueria de Balaguer per mort del dit mossèn Sancliment de Prunera vagant, ý
lo dit mossèn Francesch Gilabert ý Pou en lloch de oydor militar per la vagueria de
Leyda que occupave lo dit mossèn Guillerm de Yvorra novament enseculat en diputat.
Per ço, deduhint a vostra notícia les coses predites, ab tenor de les presents, vos diem
ý manam que, observant dita enseculatió ý provisió per nós com és dit feta, encontinent
aprés que les presents vos seran presentades, sens dilatió ý exceptió alguna, scrigau
ý continueu ý continuar ý escriure façau en lo llibre ý altres llochs ahont les inseculations
de diputats ý oydors se scriuen ý continuen, ço és, lo dit mossèn Guillerm de
Yvorra en lo dit lloch de diputat militar del General per la vagueria de Balaguer vagant
per mort del dit mossèn Sancliment de Prunera, ý lo dit mossèn Francesch Gilabert ý
Pou en lloch de oydor militar per la vagueria de Leyda que occupave lo dit mossèn
Guillerm de Yvorra novament anseculat en diputat, a ffi ý effecte que havent de fer
extractions semblants de diputats ý hoydors concorreguen de fet en dites extractions
respectivament, axí ý en la forma que los altres en semblants llochs posats ý enseculats
concorren, tots dubtes ý difficultats cessants. En fe ý testimoni de les quals coses
havem manat fer ý expedir les presents sotascrites de mà dels tres presidents ý sagellades
ab lo sagell major de la Cort. Datum en la vila de Monçó, a vuyt del mes de octubre,
any de la nativitat de Nostre Senyor mil sinch_cents vuytanta_sinch. El Bisbe de
Barcelona.
Refferí aprés en dit stament mossèn Luís Torrent, syndich de Perpinyà, com
ell, juntament ab los altres elets per a visitar a sa magestat, eren anats a son palàtio ý allí
havien parlat ab lo comte de Bondia dient-li la causa de llur venguda, com era per a saber
de part dels tres braços de Cathalunya de la salut de sa magestat, ý entès per dit comte se
tornà dins per a fer-ho a saber a sa magestat ý tornat dix com sa magestat, mercès al Senyor,
estave quiti sens febre, emperò que ans de dinar se ere trobat de mala gana un poch, ý que
sa magestat los regraciave la bona ànsia tenien dits braços de Cathalunya de sa salut.
Fonch aprés per dit stament delliberat que
vuy s'és legida en lo present estament, per saber de sa magestat com serà de son real servey
que reste la terra armada llevant-se ý prohibint-se los pedrenyals.
Dimars, a quinse de octubre mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch.
En presèntia del stament real ajustat ý congregat en la forma acostumada, refferí
mossèn Anthoni Jolí per Luys Terrena, syndichs de Perpinyà, com ell, dit mossèn
Anthoni Jolí, juntament ab los altres elets per a visitar a sa magestat, eren anats a
palàtio ý allí havien parlat ab lo comte de Bondia, dient-li venien tramesos per los tres
staments de Cathalunya per a visitar hà sa magestat ý saber de sa indisposició ý
salut, lo qual se
los dix com sa magestat li havie dit agrahie als braços de Cathalunya la bona ànsia ý
contínuo cuydado tenien de sa salut ý que esta nit passada, encara que no fos la nit
en què li havie de venir la febra, ha tinguda febra ý que la gota li ha assenyalat en la mà
ý que axò serie la causa de la febre d'esta nit passada ý que aquest matí lo han tornat
a sagnar; del que, entesa per dit stament dita relatió, ne sentí molt gran pena per entendre
que la mala gana de sa magestat perseverave ý pijorave, suplicant ab molta
fervor tots als Senyor fos servit voler per sa infinida bondat ý misericòrdia tornar la
salut a sa magestat ý donar-li molts llarchs ý felicíssims anys de vida per al seu sanct
servey.
E per quant acerca de les pregàries ý devotions que los brassos havien delliberat se
fessen al Senyor per a suplicar-lo per la vida ý salut de sa magestat, ço és, acerca de la
forma ý en quines ciutats, viles ý llochs, monastirs ý sglésies se farien aquelles, ço és,
si en Barcelona ý en los monastirs circunvehins de aquella a soles, conforme a les lletres
que a dita causa eren ja stades trassades ý minutades per los altres staments, se
farien les dites pregàries ý devotions per a la salut de sa magestat; o si se farien axí en
Barcelona ý monastirs circunvehints ad aquella ý en tots los altres monastirs de les
altres universitats de Cathalunya que tenien llurs syndichs en las presents Corts, com
havie delliberat diverses voltes lo present stament; o si se farien altres més
devotions axí en la present vila, ço és, sglésies ý monastirs de aquella, e si
caritat o almoyna higualment axí als monastirs de Barcelona com als de les altres universitats
ý hospitals se fos molt altercat, ý per alguns dies ý a dita causa fetes ý trameses
de uns brassos als altres diverses ambaxades ý llurs promovedors altercant tots a fi
de un sanct ý bon intent, desijant tots assertar en lo que
de tenir en fer fer dites pregàries ý devotes orations per la salut de sa magestat, que tant
importe per a la conservatió ý augment de la cristiandat; finalment desijant abreviar dit
stament per a què dites devotions ý pregàries se facen promptament per lo que tant
importe a la salut de sa magestat, delliberà per ço lo dit stament, adherint-se en açò ab
los altres, que les lletres fetes o minutades per part dels tres brassos per als deputats, ab
les quals se
despatxades ý ab diligèntia trameses de la manera que estan ordenades, habilitant
emperò aquelles en lo que ara passa del die foren ordenades ensà acerca lo de la salut
de sa magestat, ý que dites coses sien reportades als altres braços ab ambaxada, per a la
qual foren elets ý anaran a fer aquella mossèn Andreu Vilaplana, syndich de Gerona, ý
mossèn Gabriel Arrencada, syndich de Torroella.
Les quals lletres desús mentionades per dits staments hà dits deputats trameses per a
què facen fer dites pregàries per la salut de sa magestat són del tenor següent:
Als reverent, noble ý magnífichs senyors.
La magestat del rey nostre senyor és estat estos dies ab alguna indisposició
de quatre o sinch terçanes sensilles que ha tingut, per les quals lo sagnaren una
vegada, ý esta nit passada essent dia extraordinari de la cessió s'és trobat més fatigat
que los altres dies ý ab una pocha de febre, per la qual vuy dematí lo han tornat hà
sagnar; ý nosaltres sentint com és rahó la sua indisposició ý desijant procurar per tots
los medis possibles la sua salut, inseguint lo bon costum de aquest Principat, recorrent
al principal remediador que és nostre senyor Déu, havem pensat per aquest effecte se
facen pregàries ý altres obres pies ý devocions per alcansar del Senyor misericòrdia
ý clemèntia envers nosaltres. Per ço, notifficant-vos dites coses, vos diem, encarregam
ý manam que encontinent, rebuda la present, procureu de fer fer ý donar orde se
façen per les sglésies ý monastirs de religiosos ý de monges de aquexa ciutat ý circumvehins
d'ella pregàries ý orations particulars ý devotions acostumades, per a què
sa divina magestat sie per sa infinita misericòrdia servit restituir al rey nostre senyor
la salut ý donar-li molts llarchs anys de vida hà glòria sua, com a tota la cristiandat ý
en particular aquestos regnes han menester. Ý del que fareu nos avisareu ab diligèntia,
que la mateixa tindrem de avisar-vos del que en aquest particular se offerirà. En
Monçó, ý octubre a quinse any mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch. Los tres staments
del Principat de Cathalunya congregats en les Corts generals que la real magestat de
present celebre en la present vila de Monçó, a vostre honor aparellats. El
bisbe de Barcelona. Lo vescomte de Rochabertí. Pere Ferreres.
E per estar micer Francesch Çaragossa molt occupat en entendre ab los altres elets en
assentar ý apuntar los capítols del Redrés del General, ý a dita causa no poder occupar-se
en servir lo offici de promovedor per al qual fou elegit pochs dies ha, per malaltia ý absèntia
de mossèn Miquel Bastida, syndich de Barcelona, ý aprés per malaltia de mossèn
Montornès, syndich de Tortosa, fou elegit ý anomenat en promovedor de dit bras, durant
lo impediment ý occupations del dit micer Francesch Çaragossa, mossèn Anthoni Jolí, hú
dels syndichs de Perpinyà, lo qual de continent fou tramès al bras ecclesiàstich per a solicitar
la expeditió de les lletres que, ja dies ha, són estades trassades ý legides en brassos
per als diputats per a què passen avant en la exactió dels deutes deguts als General.
Vingué poch aprés en dit stament Francesch Antich, pretès delator del dit General, lo
qual presentà en dit stament una supplicatió, la qual fou en aquell legida ý decretada del
tenor següent:
Il·lustríssim, molt il·lustre, Il·lustríssims, molt reverents ý molt magnífichs senyors.
En lo mes de juliol de l'any mil sinch_cents setanta_quatre per los qui aleshores
eren diputats lo ardiacha Cerveró ý sos condiputats, fonch promulgada una sentèntia
en favor del procurador del General ý contra Francesch Antich, ab la qual sentèntia
se prengué motiu ý attendèntia de un pretès càlcul fet per Dalmau Ros ý Luys
Bertró, mercaders elegits per dits deputats, en lo qual càlcul ý discurs de aquell se
prengué en fet ý per consegüent en dret determinat bescompte ý error salva pace, lo
que donà precisa occasió al dit Francesch Antich condemnant, com evident agraviat,
appel·lar ý supplicar als dits senyors deputats conforme a capítols de Cort, hús ý stil
de la casa de la Diputatió ý concistori, com de fet appel·là dins lo temps degut ý per
dret statuyt; ý per lo que recusaven pendre semblants actes de appel·latió fonch forsat
al dit Francesch Antich emprar-se de mossèn Boffill, notari públich de
Barcelona, que, request per dit Antich, llevàs ý testifficàs dit acte de appellatió a vint_ý_sis
del mes de juliol del dit any mil sinch_cents setanta_ý_quatre; quo facto, dits
deputats pretenent que dita sentèntia no podia appel·lar ni supplicar, al·legant ý pretenent
que era cars criminal ý al que conforme a la qualitat de aquell no podia dit
Antich appel·lar, ni supplicar, ni altrament recórrer, anchara que contra expressa disposició
de dit capítol de Cort, ý particularment contra expressa disposició del capítol
quart de les Corts de l'any mil sinch_cents quaranta-set, prengueren al dit Boffil, notari,
la aprísia ý la matexa scriptura de la dita appel·latió, lo que ha dat causa que fins
avuy dit Francesch Antich no ha pugut, ý per altres impediments seus notoris, deduir
ni prosseguir la present causa de supplicatió e o appellatió, aguardant sempre esta
occasió de Corts per a poder recórrer de coses semblants li són estades fetes, ý patir
dit Antich en presó molt temps no sent debitor al General de ninguna cosa, sots color
que era deutor del General, del qual ne donarà molt bon descàrrech. Ý confiant
que vostres senyories ý mercès com hà persones zeloses de la justícia ý que no
és llur ànimo que los que són estats agraviats resten sens la deguda satisfactió, supplica,
per so, a vostres senyories ý mercès quant humilment pot dit Francesch Antich
que maneu scriure als diputats del General de Cathalunya una carta ab incerta de la
present supplicatió, encarregant-los que restitueschan hà dit Francesch Antich lo dit
acte de appel·latió perquè cobrant dit Francesch Antich sos actes puga prosseguir ý
passar avant sa pretenció devant vostres senyories ý mercès ý admetre-li de nou la
present appel·latió ý recors, perque entenguen los agravis són estats fets al dit Antich
ab dita sentèntia. Ý per adassò supplica ý demana a vostres senyories ý mercès los sia
servey guiar ý assegurar hà dit Francesch Antich per a [què] puga anar en Barcelona
hà cobrar sos actes ý scriptures, ý tornar assí en Monçó hà deduhir clarament hà vostres
senyories ý mercès de sa justícia perque millor pugan manar en tot que li sia
ministrat compliment de justícia.
stamento ecclesiàsticho et fuit decretum quod committatur advocatis qui supplicata
recognoscant, audiant, videant et refferant. Scriba stamenti ecclesiastici, Mullola,
notarius.
Dicta die fuit lecta in stamento militari et fuit decretum quod committatur idem
quod in brachio ecclesiastico, sublatis prius dissentimentis. Scriba stamenti militaris,
Joannes Sala, notarius publicus Barcinone.
Dicta die fuit etiam lecta in stamento regali et ibi decretum idem quod in aliis stamentis.
Cellers, notarius Barcinone et dicti stamenti scriba.
Post meridiem.
Anthoni Jolí, hú dels syndichs de Perpinyà per occupatió de mossèn Luís Terrena, son
consíndich, com ell juntament ab los altres elets per los brassos per a anar a vesitar quiscun
die dos voltes a sa magestat eren anats a palàtio per a saber ý entendre de la salut de
sa magestat, ý allí havien parlat ab lo comte de Bondia dient-li la causa de llur vinguda,
ý que
dit senyor comte los dix havie fet saber hà sa magestat llur contínuo cuydado tenien de
visitar sa magestat, ý que li havie dit los digués regraciave als brassos la bona memòria
ý ànsia tenien de sa salut ý que se sentie afadigat de la febre passada ý sagnia de vuy ý
que tenia confiansa de milloria per los senyals del variar de la febre.
E feta dita relatió, per quant en dit stament se havie entès que volent molts posar
empares al sagell de la Cancellaria se dilatave molt ý recusave lo reverent canceller
posar aquelles, ý que aprés de posades no obstant dites empares se despatxaven los privilegis
o confirmations a les quals eren stades posades, no sens gran dany ý
desatent dels qui havien posades aquelles; delliberà per ço lo dit stament que ab embaxada
dels tres brassos sie fet a saber als senyors del Consell Supremo o als tractadors de
sa magestat per a què ho manen remediar, ý lo mateix sie reportat ab embaxada a los
altres braços, ý per a fer aquella foren elegits ý anaren: mossen Miquel Çarrovina, syndich
de Barcelona, Onofre Ortodó, syndich de Puigcerdà.
E adherint lo present stament ab los altres, féu deliberatió que los tres promovedors
vagen als senyors tractadors per a fer-los a saber los dissentiments se són posats en lo
bras militar, per a què per llur part vullen procurar medis que
Mossèn Rafel Vivet, syndich de Gerona, posà son dissentiment a tots actes de gràtia
ý a la spedició de aquells, protestant de nul·litat de quiscú d'ells, requerint al notari del
present procés que
ville Cervarie, et Franciscus Oliveres, fusterius ville de Figueres.
Die mercurii, decima sexta mensis octobris millesimo quingentesimo octuagesimo
quinto.
millor saber ý entendre lo que
per les empares se fan al sagell, que, no obstant aquelles, se despede[sque]n aquelles
a les quals és feta empara, ý aderint en açò ab los altres estaments segons la relatió feta
per llurs promovedors, deliberà lo dit stament que los advocats dels brassos vegen ý miren
e relació facen del que
los brassos millor púgan delliberar lo que poden ý deuen fer en que
a reportar dites coses ab embaxada als altres brassos foren elegits per a reportar aquell: mossen
Antoni Jolí, syndich de Perpinyà, Joan Vilabona, syndich de Cervera.
E lo dit mossèn Vilabona, syndich de Cervera, axí per a fer dita embaxada com per a
fer tots altres actes en lo present stament, per tot lo die alsà son dissentiment que té posat
a tots actes, passat lo qual die sie ý romangue dit son dissentiment en sa forsa ý valor.
E en resposta de les lletres que de diputats aportà als brassos micer Francesch Ubach,
assessor del General, foren despedides les lletres que ell demanà ésser-li fetes ý expedides
a catorze del corrent, les quals són del tenor següent:
Ubach, llur assesor]
Als reverent, nobles ý magnífichs senyors los diputats del General de Cathalunya
residents en Barcelona.
Reverent, nobles ý magnífichs senyors. Per micer Francesch Ubach rebérem dos
lletres vostres, la una per lo negoci del procés de la visita de Nostra Senyora
de Monserrat ý l'altra de crehensa per al dit micer Ubach en lo negoci de micer
Francesch Serra, lo qual la explicà en aquestos brassos ý és estat oyt en lo que ha volgut
dir, acerca del qual en son lloch ý temps se provehirà lo que apparexerà ý se
darà avís. També rebérem aprés altra lletra vostra de sinch del corrent per mossèn
Joan Pau Ciurana, regent los comptes del General, juntament ab lo llibre vulgarment
dit dels Quatre Senyals ý dos plechs de altres scriptures en dita lletra mentionades, les
quals són arribades ab molt bon punt, per la que se entèn ara molt de veres en los
negossis per a la bona directió dels quals se us enviaren hà demanar, agrahin-vos la
bona solicitut haveu tingut en dit negoci. Confiam la matexa tindreu en totes les coses
que de assí se us ordenaran si en particular nos podeu advertir algunes coses de
importàntia, axí en lo que toque al bé comú de tot lo present Principat en matèria de
fer constitutions ý capítols de Cort per a la bona administratió de la justícia ý conservatió
de la pau, com del Redrès de aquexa casa ý del General ne rebrem particular
contento ho façau. En Monçó, ý octubre a setze mil sinch_cents vuytanta_ý_ sinch. El
Bisbe de Barcelona.
Principat de Cathalunya convocats en les Corts generals que la reial magestat de present
celebre en la vila de Monçó hà vostra honor apparellats.
Refferí en dit stament mossèn Luís Terrena, syndich de Perpinyà, com ell juntament
ab los altres elets eren estats a palàtio ý allí havien demanat del comte de Bondia
ý li havien parlat ý demanat de la salut de sa magestat, lo qual los respòs que ell ho
sabrie ý entendrie de sa magestat, ý axí se
altre vegada, los dix com sa magestat los agrahie lo bon recort tenien los braços de
Cathalunya de sa salut, ý que esta nit proppassada ha dormit fins a les dues hores que
despertà ý aprés se tornà a dormir un poch fins a la hora que prengué uns axerops ý que
aprés lo havien segnat tercera volta ý que ha estat sempre ý vuy està ab una poqueta de
febra, encara que poca, ý que la complectió de sa magestat pren fàcilment ý suffre les
sagnies ý acostume de trobar-se bé ab elles.
E feta dita relatió ý volent correspondre al que de part del bras militar los havie reportat
llur promovedor acerca del dissentiment allí posat per la causa avall scrita, delliberà lo
dit stament que los advocats dels tres brassos vegen si micer Josef Ferrer, advocat dels
pobres dels càrsers comuns de Barcelona, anomenat en lo bras militar per advocat de dit
bras, és official real o no, ý si per rahó de dit offici pot o no ser advocat de dit bras, per a
què, entès llur parer, los qui han posat llur dissentiment tíngan ocasió de llevar aquell com
se ha entès que faran, entesa la relatió ý vot dels dits advocats. Ý feta la dita delliberació,
fou aquella per lo promovedor reportada als altres brassos.
promovedor del bras militar, que los tres promovedors dels tres brassos vagen als
senyors tractadors refferint-los les diligènties ý devotions que per los tres brassos
eren estades deliberades ser fetes per la salut de sa magestat, scrivint a dita causa
com desús consta en lo present procés als deputats del General per a què facen fer
orations ý pregàries per la salut de sa magestat, ý que los bisbes, abats ý capitulars ý
los syndichs del bras real ne havien scrit quiscú d'ells a llurs sglésies ý universitats,
ý si serà la voluntat de sa magestat que se
de fer totes aquelles que sa magestat serà servit que
ý reportada aprés als altres brassos, anaren los tres promovedors junts als dits
senyors tractadors a reportar-los dites deliberations ý, tornats foren, refferí lo promovedor
del bras real com, aprés de haver reportades dites coses los tres promovedors,
que los dits senyors tractadors los respongueren ý digueren com sa magestat des
de la segnia tercera que avuy se li havie feta s'és trobat molt millor ý de molt millor
gana, ý que en fer noves pregàries no ere mester innovar cosa alguna fins tinguen
altre orde de dits tractadors. E poch aprés de feta la dita relatió per dit promovedor,
vingué en dit stament don Gerònym Corella, comte de Costentayna, de part dels
dits senyors tractadors, dient ý refferint que, pus sa magestat, merçès al
Senyor, se trobe ab milloria ý que sa indispositió segons que humanament se pot
compendre no era ab perill, que per ço scriguéssem los tres brassos als deputats per
a què continuen lurs orations fent gràcies al Senyor per la mercè de la milloria de la
salut de sa magestat, pus dites orations ý gràcies que farien no fossen públiques. E
acabat hagué son rahonament dit senyor compte de Contestanya, referí mossèn
Antoni Jolí, síndich de Perpinyà, com ell juntament ab los altres elets eren anats visitar
a sa magestat ý que essent en palàcio los hisqué a parlar don Alonso de Çúnyaga
ý de Cardona, al qual feren a saber la causa de lur vinguda, com de part dels tres brassos
de Cathalunya eren tramesos per a saber de la salut de sa magestat, als quals
respòs dit don Alonso que ell ho faria a saber a sa magestat hí
axí ý anà en la hora matexa, ý tornat los dix com sa magestat li havie dit los agrahie
la bona ància ý cuydado que de sa salut tenien los tres brassos de Cathalunya, ý que
mercès a Déu des de la sagnia de dematí ensà se trobave ab molta millor gana ý ja
casi sens ninguna o molt pocha febra, del que tot lo stament se alegrà molt, regraciant
tots al Senyor la mercè de la milloria de la salut de sa magestat.
Referí aprés lo promovedor militar com lo dit stament, en lloch ý per mort de mossèn
Agulló de Bellvehí, hú dels tres abilitadors del bras militar, havien elegit ý anomenat
micer Joan Cella ý de Tafurer.
Desliberà més avant lo dit stament que sie pagat lo compte de mestre Jaume Rondó,
fuster, lo qual puje sinquanta_ý_tres lliures dotze sous, per feyna per ell feta a obs del
present stament, lo qual compte és stat vist ý examinat per dos persones per lo present
stament elegides, ultra de les quals sien donats ý pagats dotze sous al fuster qu'és stat
applicat per dites dos persones a l'examinatió del dit compte, les quals quantitats sien
pagades per mossèn Ciurana, regent los comptes de la Diputació, ý constant de la rebuda
li sien preses en compte de legítima data
octuagesimo quinto.
alsà son dissentiment per tot lo dia present, lo qual té posat a tots actes.
E encontinent, lo dit stament desliberà que sia supplicat lo reverent canseller, juntament
ab los altres abilitadors, se vullen ajuntar per a fer nova habilitació a causa
dels molts que resten enchara per a habilitar. Ý que vulla més avant manar resoldre
que
saber d'ell si se acontentaran de les fermes dels qui ja han fermat lo dit llibre per part de
sa magestat o si faran nova nominatió de persones, per lo que tant importe imprimir-se
dit llibre, adherint-se en açò al pensament del bras militar reportat per llur promovedor.
E fou reportat aprés per lo promovedor del bras real als altres brassos.
E successivament, fou mogut pensament en dit stament que convindria molt cercar
forma ý modo com se poguessen extinguir totes les lleudes de Cathalunya, Rosselló ý
Cerdanya que no sien pròpries de les universitats per elles comprades o altrament
acquirides, per los grans agravis que en elles se fan a tots los poblats de les universitats
de Cathalunya; ý que ab embaxada sie reportat als altres braços ý axí fou tramesa
aquella.
Deliberà més avant lo dit stament que a Bernabè Gavara, resident en la present Cort,
li sien pagades tretze lliures moneda barcelonesa, per certes obres havie fetes en una de
les cases que stan llogades per a obs de les persones que estan juntades per a fer los
memorials de les Constitutions ý agravis, de les quals sien fetes ý spedides les cautheles
necessàries. Ý axí foren despedides aquelles del tenor ý forma següent:
los Capítols ý Constitutions]
Los tres staments del Principat de Cathalunya, etc. A mossèn Joan Pau Ciurana,
regent los comptes del General del dit Principat, resident en la dita vila de
Monçó. Salut ý honor. Com nosaltres hajam delliberat que de les pecúnies de dit
General o per vós en nom de aquell sien donades ý pagades a Bernabè Gavara, resident
en la present vila, tretze lliures moneda barcelonesa, per certes obres havie fetes
en una de les cases que estan llogades per a obs de les persones que estan juntades
per als memorials de les Constitutions ý agravis ý Redrès del General, la qual tenien
abans llogada; per ço, ab tenor de les presents, vos diem, manam ý encarregam que
de pecúnies del General doneu ý pagueu al sobredit Bernabè de Gavara les dites tretze
lliures, dient ý manant als reverendíssim, nobles ý magnífichs deputats ý hoydors
de comptes del dit General que, pagant vós la sobredita quantitat, la us admeten en
compte de legíttima data. En testimoni ý fe de les quals coses havem manat fer ý
expedir les presents sotascrites de mà dels tres presidents ý sagellades ab lo sagell
menor de dit Cort. Datum en la vila de Monçó, quant al bras ecclesiàstich a deu, quant
al bras militar a dotze, ý quant al bras real a decet del mes de octubre, any mil sinchcents
vuytanta_ý_sinch. El Bisbe de Barcelona. Lo vescomte de Rochabertí. Pere
Ferreres.
Refferí immedia[ta]ment mossèn Luís Terrena, syndich de Perpinyà, com ell juntament
ab los elets per los altres braços eren anats hà visitar hà sa magestat ý allí havien
parlat ab lo marquès de Dènia, dient-li la causa de sa vinguda; lo qual los dix que esta
nit passada sa magestat és passat sens febre ý ha ben reposat ý que aquest matí havie
combregat ý ara axí matex, mercès al Senyor, està sens febre, del que dit stament prengué
gran pler ý alegria, regratiant tots al Senyor la mercè.
mossèn Antoni Jolí, syndich de Perpinyà, que ell, per absèntia de mossèn Loys Terrena,
son consyndich, juntament ab los altres elets per visitar sa magestat, eren estats a palàtio
ý allí parlat ab lo marquès de Dènia dient-los la causa de sa vinguda, lo qual los dix
que entrarie hà fer-ho hà saber hà sa magestat; ý tornat fora, los havie refferit que al punt
de les tres d'esta tarda havie vingut hà sa magestat un poch de fret, encara que poch, que
denotava la febre li havie de venir, emperò que encara no se li era determinada, ý que sa
magestat regratiave als tres braços lo contínuo cuydado tenien de sa salut.
syndich de Vilafrancha de Panadès, Joan Ponsich, syndich de Vich, Joan Amiguet, de la
vila de l'Arbós, posaren llur dissentiment hà tots actes de gràtia ý despidició de aquells.
Protestant, etc.
ville de Figueriis.
Enrich Serra, doctor en leys ciutedà de Barcelona, a setze del corrent, deduhint ab aquella
molts pretesos agravis serien estats fets hà son germà, micer Francesch Serra,
per los deputats del General, en la causa de la visita se aporte contra d'ell, demanant
ésser desagraviat ý dita causa ab lo procés de aquella ésser evocada a la present Cort,
segons en la dita supplicatió llargament se conté, a la qual se fa relatió. Al peu de la qual
lo dit estament real féu la decretació següent:
ibi provisum
dit micer Francesch Serra, ý si feta la provisió o declaratió de dita causa voldrà
recórrer, que leshores se
E feta dita decretatió, mossèn Luys Terrena, syndich de Perpinyà, refferí en dit stament
que, juntament ab los altres elets per anar a visitar hà sa magestat, anaren lo die de
ayr hà palàtio per a saber de sa salut, ý ho digueren hà Don Alonso de Còrdova ý de
Cardona lo qual, entrat ý tornat dins, ho dix hà sa magestat ý aprés refferí com, mercès
al Senyor, sa magestat estave quiti ý que lo die present havien parlat ab lo marquès de
Dènia, lo qual aprés de haver fet saber hà sa magestat los dix que, llahors al Senyor, sa
magestat estave axí matex quiti ý sens febre, que tal relatió tenien dels metges del die
de aïr ý vuy, del que se alegrà molt dit estament. Les altres emperò relations fahedoras
de la salut de sa magestat seran continuades en lo cohern o
per lo que dites relations se fan quiscun dia de paraula dos voltes al dit stament, lo
qual resta dita relatió satisfet ý content . Endemés, que dites relations apar no
facen per a la directió ni affers dels negossis del present estament. Plàcie al Senyor que
les relations se faran de sa magestat ý de sa salut sien tals quals lo present stament desija,
que és lo Senyor vulla donar molts anys de vida ý salut hà sa real magestat, li vulla
conservar lo sereníssim príncep ý infantes per molts llarchs ý felicíssims anys, a llahor
ý glòria del seu sanctíssim nom, augment ý prosperitat de nostra santa fe cathòlica ý pau
universal en tota la cristiandat.
dit estament llegits los agravis apuntats ý trassats per les persones eletes acercha ý per
los agravis fets per los inquisidors hà diversos particulars ý universitats de Cathalunya,
e més los agravis fets per diversos loctinents generals al General de Cathalunya, e més,
se llegiren los dos memorials apuntats ý trassats fahents per la forma e orde se porie tenir
en la cobrança dels deutes dels arrendaments de dit General. Abans de les quals coses ý
quiscuna d'elles lo die present fetes, mossèn Joan Vallbona, syndich de Cervera, alsà
primer son dissentiment té posat hà tots actes per tot lo die present.
Die lune, vicesima prima octobris anno predicto millesimo quingentesimo octuagesimo
quinto.
Convocat ý congregat lo stament real en la forma acostumada, Joan
Vallbona, syndich de Cervera, per tot lo die present alsà son dissentiment tenie posat hà
tots actes.
E llevat dit dissentiment, fonch en dit estament llegida la supplicatió apuntada ý
ordenada per les divuyt persones eletes per a ordenar les constitutions, per a presentar
aquelles hà sa magestat, contenint en effecte ý supplicant sie servit voler entendre ý
mirar quin orde se porà tenir en què reste la terra armada, delliberant-se per los staments
que sien llevats ý prohibits tota manera de pedrenyals, axí curts com llarchs,
sens poder-ne aportar ningun gènero de personas. La qual supplicatió és del tenor
següent:
la terra armada]
Sacra, catòlica, real magestat.
Los tres staments del Principat de Cathalunya, considerant los grans danys que,
axí en lo dit Principat com en los Comtats de Rosselló ý Cerdanya, han causat los
archabussos, pedrenyals ý specialment los petits, vulgarment nomenats pistolets, ý
que ja per vostra magestat són estats reprovats ý en altres regnes com hà arma proditòria,
falsa ý no utilosa per a la guerra, maligna e indigna de nom de arma, foragitada
ý reprovada ab molt graves penes, com la qualitat d'ella mereix, imposades contra
los qui
per camins o fora d'ell, anant o estant en qualsevol altra manera en qualsevol ciutat,
vila o lloch ý contra los qui
los menestrals qui los tals archabussos pedrenyals fabricaran o adobaran en
públich o en secret, han delliberat supplicar a vostra magestat que també en
lo present Principat de Cathalunya, Comtats de Rosselló ý Cerdanya sien del tot
prohibits ý extirpats ab gravíssimes penes, com en son cars ý lloch a vostra magestat
entenen explicar. Ý són certs que vostra magestat los farà mercè d'estatuhir-ho per via
de constitutió. Però per quant lo dit Principat ý Comtats de una part ý per terra tenen
enemichs heretges ý de altra part, que és de la marina, estar continuament armats contra
los turchs ý moros enemichs de nostra sancta fe cathòlica ý de vostra magestat.
Perquè llevant des de ara sens més los dits archabussos pedrenyals porie restar la terra
desermada ý de manera que en un cars de necessitat no porien resistir als enemichs,
suppliquen humilment a vostra magestat los faça mercè de manar veure ý considerar
lo modo que en açò se dega tenir ý guardar, com convé al servey de Déu, de vostra
magestat ý al bé ý defensió de dits Principat ý Comtats. Perquè manant vostra magestat
advertir als tres braços del què en açò li serà servey, se puga ordenar, inseguint la
voluntat de vostra magestat, lo capítol com convé, ý aquell se presente a vostra
magestat ý se provehesque per via de constitutió o capítol de Cort hà tants mals com
vists los passats se speren si per vostra magestat ab lohatió ý approvatió dels dits tres
braços no y és provehit.
E per presentar la susdita supplicatió als senyors tractadors de sa magestat, lo dit
stament elegí ý nomenà a mossèn Hierònym Boldó, syndich de Perpinyà, per a què
juntament ab los altres elets per los altres brassos presentassen aquella, la qual presentaren
als dit senyors tractadors, los quals respongueren ho tractarien ab sa
magestat, lo qual tenien per cert plaurie molt se llevassen dits pedrenyals, comendant
molt dits tractadors als brassos de tant bon pensament.
que los promovedors dels tres brassos vagen als tractadors de sa magestat supplicant-los
sien servits manar dar orde al reverent canceller ý altres habilitadors se ajunten per a fer
habilitació de les persones resten habilitar, adherint-se en açò ab lo pensament dels altres
estaments; lo qual promovedor tornat, refferí que ells hi donarien promptament per a
què, si demà era possible, se fes.
Delliberà més avant dit estament que
diligènties se sien fetes fins assí per lo stament real ab los del Consell Supremo per
a què fossen servits tenir compte en no despedir ningunes coses en les quals per lo canseller
de Cathalunya fos posada empara, may fins assí se ha donat orde algú, ans bé, no
obstant dites empares, se són spedides moltes coses en molt gran dany dels qui han fet
posar aquelles ý que, per ço, per part dels tres brassos sie tramés hà dir-ho als senyors
tractadors de sa magestat ho manen remediar, per lo que segons relatió dels advocats
tenen entés se fa en açò molt gran agravi.
quingentesimo octuagesimo quinto.
presentada per micer Francesch Puig, doctor del Real Consell Civil, òlim assessor del
portantveus de general governador de Cathalunya, una supplicatió del thenor següent:
et littere resultantes ex dicta supplicatione]
Molt il·lustres ý reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres ý molt magnífichs
senyors.
A quinse de desembre mil sinch cents setanta_ý_dos fonch per sa magestat provehit
micer Francesch Puig per lo càrrech de assessor ordinari del portantveus de
general governador en lo present Principat de Cathalunya, ý dit offici regí fins a set de
mars mil sinch_cents setanta_nou, que fonch provehit per hú dels doctors de la Real
Audièntia Civil, ý vuy està servint dit offici. Ý axí que té servit lo dit càrrech de assessor
ordinari del dit portantveus de general governador per temps de sis anys ý tres
mesos, en lo qual temps estave dit Principat oprès de moltes quadrilles de bandolers ý
facinerosos hòmens ý, per so, ere forsat al dit governador anar continuament per la terra,
en la companyia del qual és anat sempre dit assessor, com és notori a vostres senyories,
excel·lència ý mercès; ý ab son consell ý acistèntia se són preterides les quadrilles
que leshores regnaven, com és la quadrilla de Camadall, Cascavell, Rabassa,
Vesiana ý pubill Vallmanya ý altres. Ý en tots los dits sis anys ý tres mesos no ha residit
en sa casa ab diverses voltes quatre mesos. Per les quals causes ý anades, ultra dels
treballs ý perills de sa persona, que són estats molts ý assenyaladament quant dit governador
en lo lloch de Tragó tingué encontre ab lo ballet de Corriols ý sa quadrilla, té perdut
en dit temps en son studi, sent com ere advocat de les més principals persones ý universitats
de Cathalunya, molta quantitat de moneda, la qual, si no fossen estades dites
absènties que per rahó de dit offici feya tant llargues, haurie guanyada, com també és
notori a vostres senyories, excel·lència ý mercès; ý ultra de dita pèrdua, son studi restave
desparrochiat, per quant los cliéntulos que tenie, ý los altres que haurien acudit en
son studi si en aquell hagués feta personal residèntia, prenien altre advocat ý dexaven
de servir-se d'ell. Ý com acostumen vostra senyoria, excel·lència ý mercès no dexen
sens deguda satisfactió als qui per lo bé públich ý per la bona administratió de la justítia
treballen ý empleen sos serveys, com en semblant cars ja altra volta vostres senyories,
excel·lència ý mercès ho tenen fet, senyaladament en les Corts de l'any mil sinchcents
sexanta_ý_quatre en la persona del quòndam micer Sorts, lo qual tingué per temps
de tres anys lo mateix càrrech ý offici de assessor. Per tant, confiant dit micer Puig que
vostra senyories, excel·lència ý mercès feran ab ell lo que ab dit micer Sorts se li a fet,
pus en sa persona provehexan lo[s] serveys dalt mensionats, los quals li han donat
ànimo de supplicar a vostres senyories, excel·lència ý mercès sien servits fer-li
deguda satisfactió de dits treballs, absènties ý perills, puis tenen plena notícia axí de dits
serveys com que lo dit offici de assessor no reb salari algú, ans en servey de aquell té
gastat de son patrimoni, que ademés que vostres senyories, excel·lència ý mercès faran
lo que solen ý bé tenen acostumat, dit micer Puig ho tindrà a molt senyalada mercè.
licet, etc. Altissimus, etc. Puig, in causa propria.
que, considerat los molts treballs que dit micer Puig ha presos en dit offici de assessor
del governador ý lo molt effecte que féu en les exides que
provehexen que sien donades de pecúnies del General hà dit micer Puig, per lo salari
de sis anys que ha servit dit offici, tres_centes lliures moneda barcelonesa, a rahó
de sinquanta lliures per any ý per tot lo dit temps que com és dit ha servit dit offici,
per gràtia particular que se li fa, no obstant que lo capítol de cort hagués spirat ý ab
què en sdevenidor no sie fet prejudici als capítols de cort ý constitutions lo contrari
disposants; ý per ço sien fetes lletres necessàries, alsats los dissentiments.
ecclesiastici, Mullola, notarius.
Dictis die et anno lecta in stamento militari, fuit decretum idem quod in stamento
ecclesiastico, sublatis tamen dissentimentis. Scriba stamenti militaris,
Joannes Sala, notarius publicus Barcinone.
Lecta in stamento regali vicesima tertia dictorum mensis et anni et ibi provisum
certifficatòria com lo dit micer Puig és anat ab lo dit governador fora la ciutat de
Barcelona per tot lo temps que dit governador era anat fora de dita ciutat, se
aprés la rahó que se
scriba.
Die vicesima quarta octobris millesimo quingentesimo octuagesimo quinta,
stament real, oyda la relatió dels advocats, los quals feren relatió axí del contengut en
dit Capítol de Cort com de la notòria informatió, en la qual consta dit micer Puig ésser
anat ab lo dit governador fora de la ciutat de Barcelona per lo temps dit governador
és estat fora de dita ciutat, per ço provehí ý decretà dit stament real lo mateix que han
provehit ý decretat los dits staments ecclesiàstich ý militar, llevats emperò los dissentiments.
dit stament presentada una supplicatió ý en virtut de les decretations en aquella fetes
foren aprés spedides lletres, les quals supplicatió ý lletres són del tenor següent:
sobre aquella]
Reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres senyors.
Los dies passats, per orde dels tres brassos de la present Cort se manà als
diputats de Cathalunya que dins trenta dies declarassen la causa de Joan de Setantí, lo
qual en aquella occasió no se pogué executar per estar fora de Barcelona micer
Francesch Claris, altre dels assessors a qui la dita causa estave comesa. Ý com pochs
dies aprés de ser tornat en Barcelona sia mort dit Claris ý los dos altres assessors de dita
causa, que són micer Anthoni Oliba ý micer Jaume Mir, estígan tan instruïts en la causa
que dins molts pochs dies la poden haver declarada ý sien persones de tanta rectitut ý
doctrina que se
entès que de atràs ja tenen escrits apuntaments fets per los dits tres doctors dels caps
més importants del procés, ý havent-se de anomenar nou jutge en lloch de dit Claris
seria may acabar perquè ab dos anys que tardaria a estar al cap del negosi lo nou jutge
seria molt fàcil morir-se hú dels tres ý de aquesta manera serie progrés ad infinitum.
Ý com axí se façe en la Real Audièntia que quant hú se mor o és sospitós, los qui resten
fan la causa, per ço ý per tot lo sobredit, ý perquè dit Setantí puga alcansar justícia
abans que las presents Corts se acàpien, perquè passada aquesta occasió non té speransa,
perquè de la resolució de dita causa redundarà gran utilitat per al bon redrès de la
bona administratió de la justícia del General, per so supplica a vostres senyories,
excel·lència ý mercès que, attès las ditas cosas ý la equitat de aquelles, li facen mercè
de manar als diputats de Cathalunya que la dita causa sentencien ý declaren ab los dos
dits micer Oliba ý micer Mir ab la forma donada ab altra. Per quant, a més de
ser axí de gran equitat ý sie fer gran servey a nostre Senyor en manar despachar la justícia
hà qui tant ha que patex, lo dit Setantí ho rebrà a molt particular mercè.
etc. Altissimus, etc.
stamento ecclesiastico et die vicesima prima dictus mensis et anni fuit decretum
sie scrit als diputats ab inserta de la supplicatió, manant-los que facen continuar ý
prosseguir la dita causa ab los dos assessors o doctors, que resten totes dilations,
exceptions ý escuses cessants, ý per so sien fetes lletres acostumades.
ecclesiastici, Joannes Baptista Mullola, notarius.
Lecta in stamento militari die vigesima prima mensis octobris anno predicto et
fuit decretum idem quod in stamento ecclesiastico. Scriba stamenti militaris, Joannes
Sala, notarius publicus Barcinone.
Lecta in stamento regali vicesima tertia mensis et anni predictorum, fuit provisum
idem quod in dictis aliis stamentis. Cellers, notarius Barcinone, dicti stamenti scriba.
generals que la sacra, catòlica, real magestat de present celebre en la vila de Monsó
als íncoles de sos regnes de la Corona de Aragó deçà la mar. Als reverent,
nobles ý magnífichs senyors los diputats del General del dit Principat residents en
Barcelona. Salut ý honor. Sapiau que per mossèn Joan de Setantí nos és estada presentada
una supplicatió del tenor següent: Reverendíssims, excel·lentíssim, etc. inseratur.
A la qual supplicatió per nosaltres és estada feta provisió que se us manàs que
façau continuar ý prosseguir la dita causa en la preinserta supplicatió mentionada ab
los dos assessors o doctors que resten, ý que per so fossen expedides lletres necessàries.
Per tant, notifficant-vos dita nostra provisió, ab tenor de les presents vos diem,
encarregam ý manam que sempre ý quant per part de dit Joan de Setantí en virtut de
les presents fereu requests, la dita ý premensionada causa entre ell ý altres en aquex
concistori penjant, continueu, prosseguiau ý termeneu ý continuar, prosseguir ý terminar
façau ab los dos assessors o doctors que réstan tant solament, totes dilations,
exceptions ý scuses cessants. En testimoni ý fe de les quals coses havem manat ý fer
expedir las presents sotascrites de mà dels tres presidents ý sagellades del sagell
major de dita Cort. Datum en la vila de Monçó, als vint_ý_tres del mes de octubre any
de la nativitat del Senyor mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch. El bisbe de Barcelona. Lo
vescomte de Rochabertí. Pere Ferreres.
Joan Andreu, syndich de Salses, novament vingut ý arribat en dit stament per absèntia
ý malaltia de Joan Cabessa, syndich de la dita vila de Salses, prestà lo jurament prestar
acostumat per los altres syndichs del dit stament en mà ý poder de Miquel
Joan Cellers, scrivà del present bras real.
E mossèn Joan Vallbona, syndich de Cervera, alsà son dissentiment per tot lo die present,
axí per los desús scrits com per los altres se faran lo dia present.
Fonch més avant en dit stament presentada una supplicatió per mossèn Joan Batista
Mullola, notari de Tarregona ý scrivà del stament ecclesiàstich en las presents Corts, la
qual fonch aprés decretada per los tres staments, ý en virtut de dites decretations spedides
les lletres avall scrites.
Molt il·lustres, reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres ý molt magnífichs
senyors.
Joan Batista Mullola, notari resident en Tarregona, scrivà del bras ecclesiàstich,
ha entès que mossèn Damià Gili, notari de la ciutat de Tarregona, lo qual obté lo offici
de scrivà del diputat local de dita ciutat, està molt mal ý en gran perill de sa vida.
Ý perquè dit Mullola té conegut la merced que vostres senyories, excel·lència ý
mercès li han feta hà ell ý la que acostume fer hà tots los que de tant bona gana com
ell se empleen en servey de la present Cort, encara que no sab de cert que dit Gili sie
mort, ha pres ànimo de supplicar, com ab la present supplique a vostres senyories,
excel·lència ý mercès, sien servits, en cars de vaccatió de dit offici per mort del dit
Gili, ý ara per leshores, provehir ý conferir aquell en sa persona, que demés
que de les moltes obligations que fins vuy té, restarà contínuament obligat ý està a
vostres senyories, excel·lència ý mercès.
Lecta in stamento ecclesiàstico die vicesima tertia octobris millesimo quingentesimo
octuagesimo quinto, fuit decretum
lo offici de scrivà de la deputació local de Tarregona, per causes ben vistes. Ardiacha
Terça.
in stamento ecclesiastico, sublatis tamen dissentimentis. Scriba stamenti militaris,
Joannes Sala, notarius publicus Barcinone.
Lecta in stamento regali et ibi fuit provisum idem quod in stamento ecclesiastico,
sublatis tamen dissentimentis. Cellers, notarius Barcinone et dicti stamenti scriba.
Reverent, nobles ý magnífichs senyors. Nosaltres havem entès que Damià Gili,
notari ý scrivà del diputat local de la ciutat ý col·lecta de Tarregona, està mal o és
mort. Per ço, per certes causes ý rahons hà nós ben vistes, havem delliberat fer-vos
les presents de ý ab les quals vos diem, encarregam ý manam que, seguintse
vaccatió del dit offici, aquell no doneu ni provehiscau hà persona alguna, perquè
nosaltres offerint-se vaccatió lo entenem provehir, decernint irrito ý nul·le lo que en
contrari de açò serà fet, totes dilations, exceptions ý consultes cessants. En la vila de
Monçó, a vint_ý_tres de octubre mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch. El Bisbe de
Barcelona. Lo vezcomte de Rochabertí. Pere Ferreres.
Molts il·lustres, reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres ý molt magnífichs
senyors.
Per mort de Damià Gili, notari de Tarregona, vague lo offici d'escrivà del diputat
local de la ciutat ý col·lecta de Tarregona. Supplique per so humilment hà vostres senyories,
excel·lència ý mercès Joan Batista Mullola, notari, scrivà del stament ecclesiàstich
de la present Cort, sien servits fer-li provisió del dit offici en la forma acostumada;
ý puis ja dimars proppassat donà altra supplicatió ý fonch presentada sols en
lo stament ecclesiàstich per a què li fecen gràtia de dit offici; ý perquè no se sabie de
cert la mort del dit Gili foren servits vostres senyories, excel·lència ý mercès hayr
dimars manar scríurer als diputats que no provehissen dit offici en cars de vaccatió
perquè vostres senyories, excel·lència ý mercès se volien provehir, ý lo intent fonch
voler fer gràtia de aquell al dit Mullola en cars que vagàs. Per ço supplique que, haguda
consideració qu'és official ý ministre de la Cort ý servex ab molta voluntat aquella,
li sie feta gràtia special que dita provisió ý gràtia li sie haguda ý li corregue del
dia de la mort de dit Gili, puis la voluntat de vostres senyories, excel·lència ý mercès
fonch fer-li dita mercè si la mort del dit Gili se hagués de cert sabut, que de
açò lo dit supplicant ne rebrà particular mercè de vostres senyories ý mercès.
licet, etc. Altissimus, etc.
Lecta in stamento ecclesiastico die vicesima quarta octobris millesimo quingentesimo
octuagesimo quinto, providet quod fiat ut supplicatur in omnibus, sublatis dissentimentis,
et currat gratia a die obitus. Archidiaconus Terça.
Dictis die et anno fuit lecta in stamento militari et fuit provisum idem quod in stamento
ecclesiastico, sublatis dissentimentis. Scriba stamenti militaris, Joannes Sala,
notarius publicus Barcinone.
Dictis die et anno fuit lecta in stamento regali et ibi provisum idem quod in stamento
ecclesiastico et militari, sublatis tamen dissentimentis. Cellers, notarius
Barcinone et dicti stamenti scriba.
scrivà del stament ecclesiàstich de la present Cort. Salut ý honor. Per quant ab altre
nostra de vint_ý_tres del present scriguérem als diputats del General de Cathalunya residents
en Barcelona que, seguint-se vaccatió de l'offici que mossèn Damià Gili de
Tarregona tenie de scrivà del diputat local de dita ciutat ý col·lecta, lo qual entenguérem
stave molt mal o era mort, no donassen ni provehissen aquell hà persona alguna,
que nosaltres offerint-se vaccatió del dit offici enteníem provehir-lo, decernint irrito ý
nul·le lo que en contrari serie fet, essent com fonch nostra intèntia en cars de
vaccatió del dit offici donar ý provehir-lo hà vos dit Joan Batista Mullola, segons que
leshores lo us haguérem ja provehit ý donat si de cert la mort del dit Gili se fos sabuda.
Ý com de present siam certificats que dit offici vague per mort del dit mossèn Damià
Gili, ý siam estats supplicats per vós que dit offici axí vagant vos fos per nosaltres conferit
ý provehit, per tant, considerant los molts ý bons serveys que de vós té rebuts la
present Cort en lo dit offici de scrivà del dit bras ecclesiàstich ý que aquells continuau,
ý confiant de vostra legalitat, probitat ý indústria, conferim ý provehim lo dit offici de
scrivà del dit deputat local de la ciutat ý col·lecta de Tarregona a vós dit Juan Batista
Mullola, notari, ý volem de gràtia special, vostres serveys attesos, que dita provisió del
dit offici vos sie haguda per feta hí us sia valedora del dia de la mort del dit Gili com si
realment dit dia vos fos estada feta ab tots sos drets ý pertinènties, prerogatives, guanys,
salaris ý altres qualssevol emoluments, axí ý per la forma que dit Damià Gili predecessor
vostre tenia, rebia ý possehia. Volem emperò ý manam que, abans que prengau possessió
del dit offici, per vós o vostre legíttim procurador hajau a prestar jurament sòlit
en mans ý poder dels reverents nobles ý magnífichs deputats del General de
Cathalunya en Barcelona residents, ý fer totes altres coses que sobre açò sien necessàries
fer, axí ý segons que per vostres predecessors és acostumat fer ý per capítol de Cort
és disposat. Ý ab la present nostra provisió diem ý manam hà dits reverendíssim, nobles
ý magnífichs deputats ý encara al diputat local de la col·lecta de Tarregona ý hà totes ý
qualsevol altres persones a qui
encontinent la present nostra provisió los serà presentada ý per vós o vostre legíttim procurador
dit jurament serà prestat, vos posen ý meten ý posar ý metre façen en real, corporal
ý actual possessió del dit offici ý de tots los drets ý pertinènties de aquell, ý del
salari ý emoluments del dit offici vos paguen ý responguen ý pagar ý respondre facen
axí ý segons han acostumat fer hà vostres predecessors tota dilació ý exceptió cessants;
irritant, revocant ý anul·lant qualssevol altres provisions haguessen fetes de dit offici ý
altres qualssevol procehiments e impediments de la present nostra provisió. En fe ý testimoni
de les quals coses havem manat fer ý expedir les presents, sotascrites de mà dels
tres presidents ý sagellades del sagell major de dita Cort. Datum en la vila de Monçó, a
vint_ý_quatre del mes de octubre any de la nativitat de nostre Senyor mil sinc_cents vuytanta_ý_sinch. El bisbe de Barcelona. Lo vezcomte de Rochabertí. Pere Ferreres.
Mossèn Andreu Vilaplana, altre dels syndichs de la ciutat de Gerona, dix posave son
dissentiment hà tots actes de gràtia ý despedició de aquells, protestant de nul·litat
de aquells.
Post prandium.
inseguint lo del militar ý ecclesiàstich, que los tres promovedors vagen hà solicitar los
senyors tractadors de sa magestat per a què manen donar orde sie feta la habilitació resta
hà fer de moltes persones, axí del stament militar com real. E més, que les lletres que ja
dies ha foren ordenades ý trassades dirigides per los tres brassos als deputats, contenint
en effecte que, vagant alguns llochs, axí de diputats com oydors ý officis de dit General,
sien preferits ý aquells se haien de provehir als qui residexen en los staments de la present
Cort, moderant aquelles paraules de dites lletres que allà hont diu "manant" diga
"exortant hà dits deputats". E més, que los memorials ja trassats per les persones eletes
per los agravis que
aquells, los vullen votar ý resoldre per a més spedició dels molts negossis resten. E més,
que los qui són estats elegits per a ordenar les constitutions ý capítols de Cort, sien solicitats
a que
coses delliberades reportar als dits tractadors ab embaxada dels tres brassos .
E per quant se entengué en dit stament que per alguns s'esforçave hà dar entendre
hà molts dels staments de la present Cort, ý particularment a les divuyt persones eletes
per a fer les constitucions ý capítols de Cort, que convindria molt fer cert número de
gent de armes ý soldats per a anar a perseguir los lladres ý bandolers serien en
Cathalunya. E considerant lo dit stament lo grandíssim dany causarien dites gents o
oppressions insuportables a tots los poblats de Cathalunya los grans gastos ý despeses
que en la paga de aquells és cert suportarie lo General, als quals danys tant manifests,
públichs ý notoris desijant obviar, dit stament pensà ý delliberà que en manera alguna
de dites coses solament no s'í pensàs, tractàs ý scrigués cosa alguna. E per major exequusió
de llur bon pensament delliberà que sie reportat embaxada als altres brassos,
deduhint-los com ha apparegut hà dit estament que en manera alguna se ha de tractar
ni pensar, fer ni trassar capítol algú en scriptura alguna que tracte ni parle de fer soldats
ni gent de armes algunes en Cathalunya, per molt se vulla colorar servirien per a
perseguir los lladres, per a obviar als tants grans danys ý gastos que com dit és ne resultarien
axí al General com hà tots los poblats ý habitants en Cathalunya. E per a reportar
dita embaxada foren elegits: micer Nicholau Frexanet, syndich de Leyda;
Gabriel Arrencada Canet de Torroella de Mongrí.
octuagesimo quinto.
Barcelona presentat en dit stament uns memorials ý llegits en aquell, los quals refferiren
ésser-los stats tramesos per los magnífichs concellers ý Concell de la Vint_ý_quatrena
de la ciutat de Barcelona, contenint en effecte lo quant convindria armar galeres per
a deffensar la costa de Cathalunya, perseguir ý foragitar los molts cossaris que de Alger,
Bogia, Bona ý Saroxell ý altres parts de la Àffrica tenen opprimides les costes de
Cathalunya ý circunvehines ad aquella. Los quals memorials, oyts ý entesos per lo dit
stament, féu delliberació que los dits syndichs de Barcelona, que han reportats aquells,
los presenten ý deduesquen als altres brassos per a què sobre d'ells vegen ý pensen lo
que millor los apparexerà ý que aprés, sabut llur pensament ý intent, lo present estament
determinarà lo que millor los apparexerà convenir per lo bé universal de tota
Cathalunya, hagut emperò primer consulta o resposta de les universitats.
supplicatió per mestre Vicenç Castelló, doctor en medicina, ciutadà de
Barcelona, contenint en effecte e demanant ser habilitat en cathalà per ésser nat
ell en la isla de Malta, la qual supplicatió fou en dit stament llegida ý per aquell decretada,
ý és del tenor següent:
Barcinone]
Il·lustríssims, reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres, il·lustres, molt reverents
ý molt magnífichs senyors.
Jaume Castelló, chirurgià, natural que fonch ý habitant de la ciutat de Barcelona ý
fonch casat en la dita ciutat, per rahó de son offici de chirurgià se transferí en la islla de
Malta ab sa muller, fills ý família, ý allí en dita islla casà una filla anomenada Lucrètia,
legítima ý de legíttim matrimoni procreada, la qual en la mateixa islla de Malta casà ab
Francesch Caccilepre, scrivà del thesor de la religió de Sanct Joan en la dita islla de
Malta, del qual matrimoni entre altres fills és estat procreat mestre Vicenç Castelló, vuy
doctor en medicina ý habitant en la dita ciutat de Barcelona ab sa muller ý família, la
qual és natural de la dita ciutat de Barcelona, filla de mestre Hierònym Masnovell,
quòndam, chirurgià ý natural de Barcelona. Lo qual mestre Vicenç Castelló per sos
pares ý avi fou tramès en la dita ciutat de Barcelona de edat de sis o set anys poch més
o mancho; ý axí, per no haver conegut altre pare ni mare sinó los Castellons, ço és, lo
germà de son avi, mestre Miquel Castelló, boter, ý sos fills, ço és, mossèn Miquel
Castelló, prevere ý beneficiat en la Seu de Barcelona, ý a mossèn Macià Castelló, quòndam,
notari real ý syndich que fou de la dita ciutat, ý hà son oncle jermà de sa mare,
mestre Francesch Castelló, quòndam, doctor en medicina, qui l'ha criat, no ha pres
lo nom de son pare sinó de Castellons per sa mare. Ý axí, des de minyó en la
dita ciutat ý per los studis lo han sempre anomenat Vicens Castelló perquè tostemps ha
estat entre ells ý no és tornat may ni ha habitat en la dita isla de Malta, ans ha habitat
en la dita ciutat de Barcelona ý en ella s'és fet doctor. Ý ha setze anys complits ý prop
de decet que com hà doctor en dita ciutat de Barcelona practica ý visita, ý per nou anys
ý set mesos contínuos ha servit ý visitat lo Hospital General de aquella ý legit medicina
públicament en lo Studi General de dita ciutat de Barcelona, per spay de sinch anys
és agregat en lo col·legi dels doctors en medicina de la dita Universitat de Barcelona. Ý
per quant dit mestre Vicens Castelló, com hà persona que sos avis ý antecessors són
estats naturals ý habitants de la dita ciutat, desijaria que, no obstant que sia nat en la dita
islla de Malta, fos per los brassos de la present Cort general vuy convocada en la present
vila de Monçó, habilitat, tingut ý reputat per verdader cathalà ý descendent de cathalans
ý admès en les honors ý beneficis del present Principat. Ý com de dites coses ha
constat als magnífichs consellers ý Vint_ý_quatrena de la dita ciutat de Barcelona, de la
qual és més particular interés per ser habitant de aquella ý per dita rahó haien donat son
consentiment ý scrit als syndichs de aquella. Per ço ý altrament, lo dit mestre Vicens
Castelló supplica a vostres il·lustríssimes ý reverendíssimes senyories, excel·lència,
senyories ý mercès sien servits de prestar son consentiment ý voluntat en què dit mestre
Vicenç Castelló sie habilitat per cathalà ý natural del present Principat, ý
voler affavorir les persones que tornen a sa naturalesa ý habitació de sos passats, com
ho ha fet ý fa dit micer Castelló, ý per ço manar despedir ý fer los actes de semblants
negossis fer acostumats, que ell ho tindrà hà molt particular merçè rebuda de la mà de
vostres il·lustríssimes, reverendíssimes senyories, excel·lència, senyories ý mercès; lo
offici, etc.
Die vicesima tertia octobris millesimo quingentesimo octuagesimo quinto lecta in
stamento ecclesiastico, fuit decretum quod fiat ut supplicatur, sublatis tamen dissentimentis;
fuerunt sublata dissentimenta. Scriba stamenti ecclesiastici, Mullola, notarius.
Dictis die et anno lecta in stamento militari et fuit decretum quod fiat ut supplicatur,
sublatis tamen dissentimentis, que ad hunch effectum fuerunt sublata. Scriba
stamenti militaris, Joannes Sala, notarius publicus Barcinone.
Die vicesima quarta predictorum mensis et anni lecta in stamento regali et ibidem
provisum et decretum quod fiat ut supplicatur, sublatis tamen dissentimentis; fuerunt
sublata dissentimenta. Cellers, notarius Barcinone et dicti stamenti scriba.
Andreu Vilaplana, syndichs de Gerona, no consentiren, ans expressament dissentiren, hà
que no sie concedida hà dit mestre Castelló la naturalitat o habilitació de cathalà
com supplica ý demane sens tenir primer, ells dits Vivet ý Vilaplana, expressa licència
ý orde de sa universitat. Protestant de nul·litat de actes.
portarius, et Salvator Mir, notarius.
los empares se fan e han de fer per lo canceller de Cathalunya al sagell de la Règia Cort,
per lo que hà dites empares se pretén per los del Consell Supremo no haver de obehir, e
o que dites empares se haurien de fer per lo vicicanceller, lo que és molt gran dany ý
contra tot orde ý forma fins assí sempre observada. Delliberà per ço lo dit stament que
sie feta per los tres staments embaxada per a què ho manen remediar. E sien més avant
supplicats sien servits manar dar orde se façe habilitació de molts que resten enchara per
habilitar en la present Cort. E anaren per dita embaxada, ço és, per lo stament ecclesiàstich:
lo canonge Rajadell, syndich del Capítol de Leyda, lo ardiacha Terça, syndich
del Capítol de Tortosa. Per lo stament militar: don Ramon de Vilanova, mossèn Joan
Ramon de Calders. Per lo stament real: Andreu Vilaplana de Gerona, Joan Vallbona de
Cervera.
quingentesimo octuagesimo quinto.
Vallbona, syndich de Cervera, lo qual té posat dissentiment hà tots actes, dix que ell alsave
dit son dissentiment per tot lo die present.
E mossèn Antich Sala, syndich de Manresa, posà son dissentiment a que no
ni provehesca suplicatió alguna de coses de gràtia, protestant de nul·litat de actes;
requirint al notari, etc.
Mir, notarius.
juntament ab les altres persones eletes per a visitar hà sa magestat, eren estats hà palàtio
ý allí parlat ab lo comte de Bondia, lo qual, aprés de haver fet a saber hà sa magestat
la causa de llur venguda, tornà e
tota la nit molt bo ý que havie molt ben dormit, ý ara està axí mateix bo ý quiti ý sens
febre, ý havie leshores dinat poch abans de les deu hores ý de bona gana, hí
salut; del que prengué grandíssim plaer dit stament de antendre de la bona salut de sa
magestat, regratiant tots al Senyor una assenyalada mercè rebuda de la sua liberaríssima
mà.
E poch aprés, fou habilitat per dit stament lo diumenge primer vinent ý lo
dilluns aprés, festa dels gloriosos apòstols sanct Simon ý Judas, aprés dinar tant solament,
a causa dels negossis que per aquells dies se offerexen.
Mossèn Francesch Algueró, syndich de Leyda, posà son dissentiment a que no
ni
unes, conforme a les de Barcelona, fins a tant tinga resposta de sa universitat, ab la qual
dix ne ha consultat, protestant de nul·litat de actes; requerint al notari, etc.
Joannes Sangenis, portarius dicti stamenti, et discretus Salvator Mir, notarius.
Post meridiem.
ecclesiàstich, lo qual reportà que lo dit stament havie pensat que per lo jurament del
sereníssim príncep convindrie se fessen aquelles demostrations de alegries quals requer
una festa de tanta alegria, assenyalant-se los tres staments ý los de aquells en particular
ý los qui servexen dits staments. E, entesa per dit stament la relatió de dit promovedor,
se aderí ab lo pensament de aquell ý delliberà que per lo jurament del dit sereníssim
príncep se facen aquelles demostracions de alegries quals convenen per una tant
gran festa, ý en particular que los qui servexen los staments de la present Cort sien abillats
o vestits a despeses del General per major demonstratió de tant gran festa
ý alegria. La qual delliberatió fou reportada per lo promovedor del dit bras als altres
estaments.
Fonch immediadament aprés en dit stament presentada una supplicatió per lo ardiacha
Terça de la ciutat de Tortosa ý aquella legida en dit stament, la qual decretà aprés
aquella conforme als altres brassos, co és, que sie remesa als advocats per a què vegen
ý refferesquen aprés lo contengut en aquella al dit stament. La qual supplicació ý les
decretacions en aquella fetes per los dits tres staments és del tenor següent ý avall scrit:
Molt il·lustres, reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres, il·lustres ý molt
magnífichs senyors.
Ja ab altra supplicatió presentada a vostres senyories, excel·lència ý mercès, se ha
deduhit per lo ardiacha Terça los agravis ý nul·litats fets ý fetes per los diputats del
General de Catalunya sobre anseculatió feta de la persona del dita ardiacha en lo lloch
de diputat ecclesiàstich que vagave per mort de l'ardiacha Cerveró, del qual vostra
senyoria, excel·lència ý mercès li han feta mercè. Ý per a què conste més clarament
de les predites nul·litats ý agravis ý desacato que dits deputats han usat a les provisions
de vostres senyories, excel·lència ý mercès, les quals aprés de haver tinguda
explícita notícia d'elles no han volgut obehir, ans bé ab modos exquisits, no usats ý
repugnants a capítols de Cort, usos ý observanses de aquells, han tentat ý de fet han
posat en executió de ansecular en lo dit lloch al canonge Mateu Miró, oydor ecclesiàstich,
ý en son lloch de oydor altre canonge de la Seu de Tortosa. Lo dit
ardiacha Tersa fa fe ý real presentatió a vostres senyories, excel·lència ý mercès dels
actes següents:
Primo, del capítol de Cort per lo qual està disposat que en absèntia de ningun
deputat o oydor del mateix bras no succehesca en lloch del deputat absent fins passats
tres dies, ý que dins los dits tres dies no
cosa alguna en la Diputació; lo qual capítol de Cort està en viril observàntia ý axí
declarat ab vot ý parer dels assessors de la dita casa ý de molts altres solemnes doctors,
per los dits deputats convocats; de les quals declarations també se fa fe ý real
exhibició.
Ítem, dels procehiments fets per los dits deputats acerca dita inseculatió aprés de
ésser-los estada notifficada la provisió ý mercè que vostres senyories, excel·lència ý
mercès feren al dit ardiacha Terça, manant als dits deputats lo anseculassen en lo dit
lloch, ý tenint explícita ý certa notícia de la absèntia del diputat militar ý que era feta
ab ànima de tornar dins tres dies en Barcelona; ý havent-los proposat lo scrivà major
de la Deputació, ans que procehissen hà fer la dita anseculació de la persona del dit
canonge Miró, lo dupte ab affirmar-los que essent absent dit deputat militar que no
podien procehir a fer anseculació fins que no fossen passats tres dies; ý havent-los dit
en lo concistori lo oïdor militar, quant volien fer dita anseculació, que ell no estave
allí com hà deputat militar sinó com hà oydor, per ésser absent lo dit deputat ý no
ésser leshores encara passats dits tres dies de sa absèntia, ý més que per ésser aquell
dia diumenge ý lo dilluns fonch feriat ý no jurídich tampoch podien ý devien fer dita
anseculació, com aquella no
de excomunicatió, los quals actes no
certs casos specialment disposats per capítols de Cort, dels quals no era lo corrent ý
és tal la pràticha ý observansa de aquells. Ý no obstant tot lo susdit, ni haver entesa
la mente ý voluntat de vostras senyorias, excel·lència ý mercès, que era fer mercè al
dit ardiacha Terça del dit lloch en tot cas de vaccatió de aquell per les causes ý rahons
expressades en la dita provisió per vostras senyorias, excel·lència ý mercès manada
despachar, no duptaren dits deputats fer enseculatió contra directo a la de vostres senyories,
excel·lència ý mercès tant nul·lament ý contra dispositió de capítols de Cort
com està referit; ý perquè essent axí que és esta feta dita enseculatió en dia feriat ý no
sperats tres dies de la absèntia del deputat militar ý contra la orde ý dispositió de capítol
de Cort, dita enseculatió per dits deputats feta de la persona del dit Miró és nul·la
ý de niguna efficàtia ni valor. Resta que la enseculatió ý provisió per vostres senyories,
excel·lència ý mercès feta de la persona del dit ardiacha Terça és primera en
temps ý en dret, ý devia com a tal ésser executada ý obeïda per los dits deputats. Per
ço ý altrement, supplicha a vostres senyories, excel·lència ý mercès lo dit ardiacha
Terça los sia de mercè manar declarar tots los procehiments fets per dits deputats
acerca dita enseculatió ý la matexa enseculatió per ells feta de la persona del dit
Mateu Miró ésser nul·la ý nul·lament fets ý contra dispositió de molts ý diversos capítols
de Cort ý contra la expressa dispositió, mente e intentió de vostres senyories,
excel·lència ý mercès, que fonch de voler fer mercè al dit ardiacha Terça del dit lloch
de deputat en tot cars de vaccatió, ý manar als dits diputats que, no obstant lo deduhit
per ells en la lletra que a vostres senyories, excel·lència ý mercès han feta en resposta
del que ultimadament los era estat manat, posen en executió la provisió de vostres
senyories, excel·lència ý mercès feta en favor del dit ardiacha Terça, com axí procehescha
de justícia. La qual supplicha ésser-li ministrada ab tot compliment, com de
vostres senyories, excel·lència ý mercès ho spera ý confie.
Lecta in stamento ecclesiasticho die
advocatis qui videant et referant. Scriba stamenti ecclesiàstici, Mullola notarius.
Dicti die et anno lecta in stamento militari et fuit decretum quod remitatur
advocatis qui videant et referant. Scriba stamenti militaris, Joannes Sala, notarius
publicus Barcinone.
Dicta die et anno fuit lecta in stamento regali et fuit decretum idem quod in aliis
stamentis. Cellers, notarius publicus Barcinone et dicti stamenti scriba.
Die
desliberà que sia citat mossèn Mateu Miró ý ab incerta de la supplicatió per a què
dins deu dies comparega al contradir perquè lo supplicat fer no
ecclesiastici, Mullola notarius.
Dictis die et anno fuit lecta in stamento militari et fuit provisum idem quod in stamento
ecclesiàstic
Die
idem quod in aliis stamentis. Cellers, notarius publicus Barcinone et dicti stamenti
scriba.
les lletres dirigides als diputats del tenor següent:
oïdor de comptes]
Letres.
Los tres staments del, etc. Al reverent mossèn Mateu [Miró], canonge de la Seu
de Tortosa, de present oïdor ecclesiàstich del General de Cathalunya resident en
Barcelona. Salut ý honor. Sabreu que per lo reverent mossèn Hierònim Terça, ardiacha
ý canonge de la dita seu de Tortosa, nos és stada presentada una supplicatió del tenor
següent: inseratur [prout est supra in precedenti foleo]. A la qual supplicatió per nós
fonch feta provisió que fos comès als advocats dels dits tres staments, los quals vessen
la dita supplicatió ý los actes per dit ardiacha Terça exhibits ý refferits, lo que fos de justícia;
ý oïda per nós la relatió dels dits advocats ý volent en dit negoci bé ý degudament
provehir ý a les parts com som obligats ministrar justícia, havent provehit ý manat que
vós, dit mossèn Mateu Miró, fósseu citat a contradir perquè les coses supplicades per
part de dit ardiacha Terça per nós fer no
en la forma acostumada. Per tant, inseguint lo tenor de la dita nostra provisió, ab
tenor de les presents vos diem, citam ý manam que dins deu dies aprés de la presentació
de les presents fahedora en havant comptador, per vós o per vostre legítim procurador
comparegau devant nós en los staments de les presents Corts a contradir perquè lo
supplicat per part de dit ardiacha Terça per nós no dega ésser fet, ý altrament a proseguir
ý vèurer proseguir lo dit negoci fins a sentèntia o declaratió deffinitiva ý total executió
de aquella; altrament, passat dit termini lo qual a vós per adassò precisa ý
peremptòriement vos assignam, procehirem ý manarem procehir en dit negoci fins a
deguda declaratió ý total executió de aquella, segons serà de dret ý justícia, vostra
absèntia en res no obstant, mas contumàcia exhigint. Datum en la vila de Monçó, quant
als brassos ecclesiàstich ý militar a
E per executió de la delliberatió per los tres staments feta ja molts dies ha, contenint
en effecte algun lloch de inseculatió o algun offici de dit General que inseculen ý provehesquen
de aquells als qui residexen ý servexen los staments de les presents Corts,
foren spedides per a dits deputats les lletres del thenor següent:
als residents en Cort]
Als reverents nobles ý magnífichs senyors los diputats del General de Cathalunya
residents en Barcelona.
Reverents, nobles ý magnífichs senyors. Assí se ha considerat los molts ý grans
treballs que les persones que residexen hí
deffensió, bé ý utilitat de tota la terra ý ha apparegut cosa justa que per la mateixa
rahó gozen també de les honres ý profits del General ý sien preferides a les altres qui
semblants treballs no tenen. Per ço, vos diem ý encarregam que, succehint-se vaccatió
de alguns lloch o llochs axí de diputat com de oydors ý officis qualsevol de aquexa
casa de la Diputació ý de fora d'ella, en cars que la present Cort no
tingau consideració ab les dites persones que residexen en esta Cort ý assistexen en
ella, tenint compte de provehir dits llochs ý officis en persones de les mateixes yglésies,
ciutats o viles de hont vagueran, com és de rahó. E perquè tingau notícia de les
persones que assí residexen, se us envie ab la present un memorial de aquelles
firmat dels tres presidents ý sagellat ab lo sagell menor de la present Cort. En la
vila de Monçó, a vint_ý_tres de octubre any mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch. Los tres
staments del Principat de Cathalunya congregats en les Corts generals que la sacra,
catòlica, real magestat de present celebra en la vila de Monçó, a la vostra honor apparellats.
El bisbe de Barcelona. Lo vescomte de Rochabertí. Pere Ferreres.
Los noms de les persones qui acistexen en les presents Corts, los quals entenem
no estan anseculats hà diputats, són los següents: bras ecclesiàstich: lo molt reverent
Agostí Gallart, abat de Gerri; lo molt reverent don Francesch Oliver ý de Boteller,
abat de Poblet; lo molt reverent Paulo Pla, abat de Sanct Pere de Gallicants; lo reverent
micer Jaume Reig, canonge de Tarregona, procurador del reverendíssim senyor
archabisbe de Tarregona; lo reverent don Andrez Capilla, prior de Scala Dei; lo
molt reverent Agostí Argensola, prior de Cathalunya, lo qual és reputat present per
assistir-hi fra Hugo de Copons, procurador seu; lo reverent micer Onofre Pau Cellers,
canonge ý syndich de Barcelona; lo reverent mossèn Balthesar de Rajadell, canonge
ý síndich de Leyda; lo reverent mossèn Gerony Terça, ardiacha, canonge ý
syndich de Tortosa; lo reverent Jaume Coma, ardiacha, canonge ý syndich de Vich;
lo reverent mossèn Pere Thomàs, canonge ý síndich de Gerona; lo reverent Onofre
Masdemunt, canonge ý síndich de Vich; lo reverent mossèn Rafel Gomis, ardiacha,
canonge ý síndich de Urgell; lo molt reverent fra Gerony Contijoch, abat de Sanctes
Creus, lo qual és reputat present per acistir-hi son procurador habilitat.
Los noms de les persones qui acistexen en les presents Corts, los quals entenem no
estan anseculats hà diputats, són los següents: bras real: micer Francesch Çaragossa,
syndich de Barcelona; micer Nicholau Frexanet, Francesch Algaró de Leyda, Rafel
Vivet, Andreu Vilaplana de Girona; Luís Terrena, Baldo, Anthoni Jolí, de Perpinyà;
Joan Montornès, Cristòfol Gil de Villoro; Joan Ponsich, de Vich; Vallbona, de
Cervera; micer Monserrat, Batista Bordoll, de Balaguer; Antich Sala, de Manresa;
Hierònym Poncés, de Tàrrega; micer Garau Mascaró, de Vilafrancha de Panaders;
Galderich Rabollet, de Vilafrancha de Conflent; Joan Ortodó, de Puigcerdà; Joan
Navarro, de Camprodon; Jaume Puig, de Granollers; Francesch Arcís, de Besalú; Joan
Peferrer, de Argilés; Jaume Pi, de Coplliura; Joan Cucurull, de Alvoló; Gabriel
Arrencada Canet, de Torroella de Mongrí; Pere Inveni Rocha, de Tuhir; Joan Amiguet,
de l'Arbós, Argullol, dels Prats del Rey; Martí Pallarès, de Talarn; Jaume
Rofí, de Pals; Francesch Oliveres, de Figueres; Pere Mas, de Berga; Antoni Molines.
E a causa dels dos llochs vagaven, als quals se havie de insecular en los dos llochs
vagaven ý restaven per insecular, ço és, lo hú de la vagueria de Tortosa ý altre lloch de
la vagueria de Leyda, foren en aquells provehits per insecular los anomenats en les lletres
avall scrites per dit stament dirigides hà deputats, les quals són del tenor següent:
Als reverents nobles ý magnífichs senyors los diputats del General de Cathalunya
residents en Barcelona.
Reverent, nobles ý magnífichs senyors. Assí teníem entès que per la vagueria de
Tortosa vague un loch de diputat militar per mort de mossèn Pere Cardona de Batea,
ý altre per la vagueria de Leyda per mort de mossèn Batista Moliner, senyor de la
Granadella; ý perquè nosaltres entenem ý és nostra voluntat provehir ý fer gràcia de
dits llochs hà personas residints en las presents Corts, per ço vos diem, encarregam ý
manam que dits dos llochs de diputats, axí com és dit vagants, no
anseculeu, ni provehir ni ansecular façau, perquè nosaltres des d'ara volem dits dos
llochs sien haguts per provehits, decernint per irrito ý nul·le lo que contrari de açò
serà fet. En Monçó, quant als brassos ecclesiàstich ý militar a vint_ý_dos, ý
quant al bras real a vint_ý_tres de octubre, mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch. Los tres
staments del Principat de Cathalunya congregats en les Corts generals que la sacra,
catòlica, real magestat de present celebre en la vila de Monçó, a la vostra honor apparellats.
El bisbe de Barcelona. El bescomte de Rochabertí. Pere Ferreres.
E per lo que se havien dades quexes que, no obstant les empares fetes per lo canceller
de Cathalunya al sagell per a què no
de aquells contra de la forma ý stil que sempre en altres Corts era estat servat, foren hà
dita causa tramesos los promovedors dels tres brassos als senyors tractadors per a dirlos
manassen dar orde ý assiento en lo de les dites empares del sagell per a què aquelles
se fessen per lo dit canceller de Cathalunya ý fossen tingudes ý observades com ere de
ús ý stil en les Corts passades. E tornats dits promovedors, refferiren que dits senyors
tractadors los digueren que ells ho manarien véurer en los registres passats, per a què se
seguís ý servàs la forma fins assí servada, ý que en lo entretant darien orde no
alguns privilegis en los quals hagués empara.
Domini millesimo quigentesimo octuagesimo quinto.
ja hora bona, vingué ý entrà en dit stament real, aprés de ser stats en los altres staments:
lo comte de Miranda, companyat de les persones avall scrites, les quals entraren ý anaven
ab ell, ço és, lo canceller micer Manegat, lo reverent micer Cordellés, micer Martí
Joan Franquesa, del Concell Criminal; micer Francesch Puig, del Concell Civil; micer
don Luís de Paguera, del Concell Criminal; micer Çabater, del Consell Criminal;
mossèn Pedro Franquesa, loctinent de prothonotari.
E entrats foren en dit stament, deduhí ý refferí dit comte de Miranda de part de sa
magestat al dit stament, dient que havie ja quatre mesos residie sa magestat en la present
vila de Monçó, en la celebratió de les Corts celebra en dita vila als tres regnes de la
Corona de Aragó, ý com en dit temps hage estat malalt de febres terçanes, de les quals
mercès a Déu havie cobrada salut, emperò és romàs flach de la malaltia, per lo que per
los metges ere estat aconsellat mudàs de ayre ý se hisqués de aquesta vila, per lo que li
han significat ý aconsellat que axí convenie per a sa salut; ý no obstant axò, desijant
sa magestat veure la conclusió de les dites Corts en la present vila ý veure en aquelles
redressar lo que més convinga al servey de Déu ý bé universal d'estos sos regnes,
preferint lo bé de aquells a sa pròpria salut, havie delliberat no anar-se
a véurer dites Corts closes, les quals starà sperant ý aguardant en la present vila de assí
al primer del mes de decembre propvinent, dins lo qual temps encarregave molt al dit bras
que per sa part se donàs tota la pressa possible per a poder acabar ý clòurer les dites Corts.
Al que, acabat hagué son rahonament, fou respost per lo magnífich mossèn Pere
Ferreres, president, que lo dit bras per sa part se donaria tota la pressa possible. E fora
fou de dit stament la dita embaxada, mossèn Joan Navarro, syndich de Camprodon, lo
qual tenie dissentiment en coses de gràtia, alsà aquell per a la despidició de les lletres
avall scrites ý a vint_ý_quatre del corrent spedides en favor de micer Francesch Puig,
doctor del Real Consell, al qual per los tres brassos és estat delliberat li sien pagades de
diners del General tres_centes lliures, segons les decretations per dits staments fetes en
la supplicatió per ell presentada ý en lo present procés dalt incertada, les quals lletres
són del thenor següent:
Los tres staments del Principat de Cathalunya congregats en les Corts generals
que la sacra, cathòlica ý real magestat de present celebre en la vila de Monçó als íncolas
de sos regnes de la Corona de Ara[gó] deçà la mar. Als reverent, nobles
ý magnífichs senyors los deputats del General del dit Principat de Cathalunya residents
en Barcelona. Salut ý honor. Sabreu que per lo molt magnífich micer Francesch
Puig, doctor en drets de la Real Audiència Civil del dit Principat, nos és estada presentada
una supplicatió del thenor següent inseratur. A la qual supplicatió com hà
justa ý rahonable per nós és estada feta provisió que, considerats los molts treballs
que dit micer Puig ha presos en dit offici de assessor del governador ý lo molt affecte
que féu en les exides que
pecúnies del General hà dit micer Puig per lo salari de sis anys que ha servit dit offici,
tres_centes lliures moneda barcelonesa, a rahó sinquanta lliures per any, ý per tot
lo dit temps que, com és dit, ha servit dit offici per gràcia particular que se li fa, no
obstant que lo capítol de Cort hagués spirat ý ab que en sdevenidor no sie fet perjudici
als capítols de Cort ý constitutions lo contrari disposants; ý per so sien fetes les
lletres acostumades. Per tant, deduhint a vostra notícia totes les coses predites, ab thenor
de les presents vos diem, encarregam ý manam que de les pecúnies del General
doneu ý pagueu realment ý de fet al dit micer Francesch Puig, per les causes predites,
les sobredites tres_centes lliures moneda barcelonesa, tota dilació ý exceptió cessants;
dient ý manant als hoydors de vostres comptes que posant vosaltres en compte
la dita quantitat ý restituint la present ab àpocha de rebuda, aquella vos admeten
en compte de legíttima data, tota dilació cessant. En testimoni de les quals
coses havem manat fer ý despedir les presents sotascrites de mà dels tres presidents
ý sagellades ab lo sagell major de la Cort. Datum en la vila de Monçó, quant als brassos
ecclesiàstich ý militar a vint_ý_hú, ý quant al bras real a vint_ý_quatre de octubre,
mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch. El bisbe de Barcelona.
Ferreres.
E aprés de haver-se llegida en dit stament una supplicatió donada per part de tots los
advocats dels tres staments, demanant ésser-los feta condigna satisfacció dels molts treballs
han supportat ý supporten en los negossis e directió de la present Cort, ý mentres
que
hà que no
que entenie que en la conclusió de les Corts, conforme serien estats llurs treballs, serien
de aquells condignament remunerats.
E aprés, mossèn Francesch Algueró, syndich de Leyda, posà son dissentiment hà que
no
General, sinó que sie scrit ý manat hà diputats que ab tota rigor exequuten los debitors
del dit General rigurosament. Protestant de nul·litat de actes. Requirint, etc.
Jacobus Rondó et Salvator Mir.
Miranda lo die present, delliberà que sie tornada la dita embaxada de part de sa
magestat feta, dient ab aquella com los tres brassos staven determinats en no llevar-na
habilitar demà diumenge ý dilluns de matí, festa de sanct Simon ý Judes, al després
dinar. E dita resposta feren los tractadors de dits brassos, lo[s] quals tornats foren, referí
lo del bras real com lo comte de Miranda los regratiave la bona diligèntia ý que axí
confiave ý sperave ho havien de fer per saber lo quant importe al servey de sa magestat
ý que ells dirien hà sa magestat la diligèntia tenen los brassos en la dispidició dels negossis
de la Cort.
Delliberà aprés lo dit estament vage lo promovedor al bras ecclesiàstich per saber
d'ell ý entendre la resposta del què han pensat en lo de l'acordi dels debitors del General,
encarregant-los molt que se
deputats contenint en effecte passen avant la exactió contra los debitors, al qual promovedor
fou respost per lo senyor bisbe, president del dit bras ecclesiàstich, segons la religidor
del matex promovedor que, per certes occupations havie en dit bras, no
pogut acabar de llegir, però que esta nit lo llegirien.
Vingué aprés en dit stament lo promovedor militar, reportant com en dit stament eren
estats llegits diversos agravis ý se
en dit stament, encarregant ad aquell los volguessen llegir ý fer pasar en bell per a presentar-los
aprés a sa magestat per poder obtenir d'ells lo degut reparo
Delliberà aprés dit stament que la supplicatió presentada als tres brassos per
lo ardiacha Terça de Tortosa, conforme los altres brassos, sie decretada conforme
aquells, la qual delliberació feren lo die avall scrit.
octuagesimo quinto, post prandium
qual no obstant fos feriat habilitaren per a negossis de dita Cort, delliberà lo dit stament
que los promovedors dels tres brassos vagen a les persones eletes per a fer les constitutions
ý capítols de Cort, deduhint-los que per lo comte de Miranda, per part de sa
magestat, ere estat reportat en dits staments se donassen dites persones eletes més pressa
en fer ý acabar dits capítols ý constitutions, ý axí anaren dits promovedors ab conformitat
dels altres brassos.
Memorial presentat per mossèn Francesch Joan de Tamerit del dèbit deu al General
per la bolla de Tarregona ý de la forma porie pagar aquell;
Molt il·lustre ý reverendíssim, molt reverents ý molt magnífichs senyors.
Francesch Juan de Tamerit diu que lo trienni proppassat, que comensà en l'any mil
sinch_cents vuytanta_ý_hú, arrendà la bolla de la ciutat de Tarregona per preu
de trenta_nou mília vint_ý_una lliura, dich: 39.021 lliures.
Del sobredit preu ha pagat al General fins hà tres de agost proppasat, en diverses
partides, dotze mília quatre_centes noranta_tres lliures, divuyt sous ý onze, dich: 12.493">
lliures 18 sous.
Des de dit dia de tres de agost, compresos los deu dies per la correctió del nou
calendari, ha pagat al General mil tres_centes sexanta_sis lliures ý sis sous, dich: 1.367">
lliures 6 sous.
Reste devent per rahó de dita bolla, si ja no se ha pagat en Barcelona altres coses
per les persones que allí tenen commissió ý salvat dret de compte, vint_ý_sinch mília
cent sexanta_ý_una lliura quinse sous ý hú, dich: 25.161 lliures 15 sous 1.
De la sobredita quantitat que ha de pagar dit Tamerit, ha dexat de rebre més de
tres mília lliures, las quals li deuen alguns tenallers ý col·lectors que se li són alçats
ý hauran-se de cobrar ab llarch temps ý molta spera, dich: 3.000 lliures.
Ítem, ha dexat de rebre catorse mília set_centes ý tantes lliures que ha perdut del
preu de l'arrendament, dich: 14.700 lliures.
Per ço ý per la pèrdua que ha fet en los diners són entrats en son poder, desijant
íntegrament pagar ý satisfer son deute ý rellevar de danys a ses fermanses, diu ý offereix
que pagarà de present, ço és, per tot lo mes de noembre propvinent tres mília liures,
dich 3.000 lliures ý del dit mes de noembre a un any, venent algunes coses de sa
casa, pagarà les restants dos mília cent sexanta_una lliura, quinse sous ý hú,
o la quantitat que faltarà fins en vint mília lliures; ý que per pagar les dites vint mília
lliures retirant-se ab lo manco que pot en sa casa ý valent-se de sos parents ý amichs,
consignarà mil lliures cada any al General de bones ý segures rendes e pagarà aquelles
com vostres senyories ý molts determinaran, ý que assò és tot quan ell pot fer de
sa casa. Francesch Joan de Tamerit.
lo stament ecclesiàstich ý fonch delliberat que, per quant dins pochs dies podrie ser se
done forma general per la exactió dels deutes del General de Cathalunya, que per so apar
fer concert particular ab ningun debitor fins a tant se vege la forma general que
Dit dia fonch llegida en lo stament real, lo qual se adherí ab la dita decretatio feta
per lo stament ecclesiàstich.
s'eren quexats molts dels syndichs són en aquell com serien fetes hà instàntia de dits
syndichs algunes empares al sagell per provisió del molt reverent canceller de
Cathalunya, ý no obstant aquelles se despedien moltes coses a les quals estave posada dita
empara, per lo que, o altrament, dit canceller recusave de fer dites empares, pus aquelles no
servien a res, no sens molt gran dany dels qui posaven dites empares; al qual desijant obviar,
lo dit stament delliberà sien solicitats los senyors tractadors del remey seran servits donar ý
portar-hi, com ja altres voltes ne sien estats solicitats ý molt encarregats per los tres brassos.
Ý axí anaren dits promovedors hà dits tractadors, los quals tornats, refferí lo del bras
real havien respost los dits tractadors per orgue del comte de Miranda que ells havien enviat
fora de la vila per a cercar per dit effecte algunes scriptures ý exemplars, per lo que desijaven
se servàs lo acostumat hà fer acerca de dites empares; ý que vingudes sien dites scriptures,
dins breu temps s'í darie orde en dit negoci ý que, en lo entretant, per no fer prejudici
adalgú, havien donat orde que no se despedissen ý sagellassen privilegis alguns; ý que
d'altra part lo comte de Xinxón los havie dit que de sa part diguessen als brassos los encarregave
molt se dassen pressa en despedir los negossis de la Cort, per lo que sa magestat
entenie licentiar la Cort ý partir-se d'ella lo primer de dezembre propvinent.
E adherint dit stament ab los altres, delliberà sie habilitada la hora fins a les set per a veure
ý entendre la forma se tingué en les altres Corts per a presentar los agravis hà sa magestat.
Comparegué dit dia en dit stament mossèn Jaume Hierònym Ponces, syndich
de Tàrrega, lo qual a causa de sa malaltia ab llicència del present estament se
hà Tàrrega.
Delliberà aprés lo dit bras que los agravis, axí generals com particulars, sien ans de
totes coses presentats hà sa magestat per a obtenir d'ells los degut reparo, ý que per a
pensar aquells sien elegides tres persones de quiscun estament, inseguint en açò los
exemplars de les Corts de l'any mil sinch_cents sinquanta_tres; ý que ab la supplicatió
que la dita causa se farà, sie supplicat hà sa magestat que en lo regonèxer ý provehir dits
agravis no y entrevinguen doctors del Real Consell, per lo que contra d'ells hi ha molts
agravis ý quexes; ý que per lo promovedor sie reportat als altres brassos lo dit pensament,
lo qual anà e reportà aquell als dits brassos.
E per quant en dit stament Riera, porter del senyor canceller, de part del comte de
Miranda, tractador en les presents Corts de sa magestat, segons dix e refferí que per a
demà ý per los altres dies durarie la habilitació restave hà fer, provehissen los staments
als habilitadors de veles ý atxes. E com en dit stament se tingué entès ere cosa nova lo
que demanave dit Riera ý se creye serie pensament seu, endemés que volent dit senyor
comte de Miranda dites llums, és cert no haguera enviat hà demanar aquelles hà dits staments
per lo dit Riera. Però lo dit stament, adherint-se ab los altres, segons la relatió dels
promovedors havien feta, que en aquest particular no
mostraven exemplars que dita Cort hagués provehits dits habilitadors de dites llums.
Refferiren aprés en dit stament los promovedors ecclesiàstich ý militar, quiscú per sí,
dient adherien dits estaments al bras real de que se fes embaxada a sa magestat per a presentar-li
los agravis serien estats ordenats, ý hà dita causa se fes electió de persones per
a presentar dits agravis, ý que se advertís ý apuntàs que, en la supplicatió se donarie hà
sa magestat, se digués expressament que per estar sa magestat malalt ý haver tingudes
febres de manera que no pot venir a la sglésia com és de costum ý stil de la Cort, que
per so se li presenten en sa casa dits agravis; ý que los advocats ordenen la dita scriptura,
advertint que en particular se diga axí de la dita malaltia, com que en sdevenidor no
puga tràurer en conseqüèntia.
vingué en dit stament lo promovedor del bras ecclesiàstich deduhint ý reportant
com lo dit stament del bras ecclesiàstich havie pensat que los memorials dels agravis
presentats hà les persones eletes, per ells apuntats ý trassat, estant aquells a punt, fossen
presentats hà sa magestat; ý que en lo entretant fossen legides en los brassos les
Constitutions ý capítols de Cort se són trassades ý ordenades, perquè ab major facilitat
se poguessen llegir ý apuntar e concordar per los brassos.
E més, reportà ý deduhí dit promovedor que
capítols de Cort per a què quiscun stament en un mateix temps puga llegir ý apuntar aquelles.
E més, que lo present bras vulla fer electió per a presentar los agravis ja apuntats hà
sa magestat e que
agravis hà sa magestat.
E més, refferí e reportà dit promovedor que lo dit stament ecclesiàstich havie pensat
serie bé que les persones eletes per a ordenar ý trassar les constitutions, que quiscun matí
fossen ý vinguessen en los staments per a acistir, entrevenir ý votar en los negossis se
tractaran en aquells; e que als després dinars se poran ajuntar dites persones eletes per a
continuar ý acabar les constitutions resten apuntar ý trassar.
E més, refferí que lo dit stament ecclesiàstich havie elegit per a presentar los dits
agravis hà sa magestat lo bisbe de Vich, lo abat de Poblet, lo canonge Cellers, syndich
del Capítol de Barcelona.
E per quant fou refferit en dit stament que lo stament militar havie ja elegit personas per
a presentar dits agravis hà sa magestat, ço és, don Jayme de Cardona, Berenguer de Paguera,
Pere Cassador, deliberà per ço que, ans de presentar-se dits agravis hà sa magestat,
se façe primer ý ordene una supplicatió ý protesta per a presentar aquella ab los agravis a sa
magestat, contenint en effecte que dita presentació de dits agravis se havie de fer no en lo
palàcio de sa magestat sinó dins la present sglésia, en la qual stava present ý ajuntada la Cort,
segons que fins açí sempre s'és acostumat fer; però que a causa de la malaltia que sa magestat
ha tinguda ý de present té, de la qual esta molt fadigat ý de tal manera que no pot exir de
son real palàcio per a venir a la present yglésia, per a què en lo sdevenidor no puga ésser tret
en conseqüèntia ý feta la dita supplicatió ý protesta, se presenten los dits agravis hà sa magestat
en son real palàcio. E per a presentar dits agravis hà sa magestat, lo dit stament elegí ý
nomenà: Andreu Vilaplana, syndich de Gerona; Joan Ponsich, syndich de Vich; Galderich
Rabollet; syndich de Vilafrancha de Conflent. Lo qual Galderich Rabollet dix que ell disentia
a que
fins a tant que ab los altres sien assentats uns agravis que per part sua se han de assentar
ý posar ab lo memorial dels altres agravis.
E mossèn Cristòfol Gil de Villoro, hú dels syndichs de Tortosa qui per indisposició
ý malaltia sua havie demanada llicència per a ell ý per a son consyndich mossèn
Montornès de anar-se
E mossèn Jaume Hierònym Ponces, notari ý syndich de Tàrrega, posà son dissentiment
hà tots actes fahedors durador fins a tant se sie tornat a votar la supplicatió donada
per lo magnífich micer Serra, com sie cosa de justícia que de agravis fets com encara
a futuro gravamine se puga recòrrer a superior; e com sie interés de la cosa pública,
pretén ésser irrogat interés en aquella, que fins a tant sie desagraviat dit micer Serra sie
continuat son dissentiment. Protestant de nul·litat de actes.
E mossèn Gabriel Arrencada Canet, syndich de Torroella de Mongrí, posà contrari
dissentiment. És aprés de trenta de octubre .
Fonch aprés en dit stament delliberat se fes ý trassàs la supplicatió se havie de presentar
per part dels tres brassos per los embaxadors elets a sa magestat ab los agravis e
memorials de dits agravis fets per presentar aquells hà sa magestat en son real palàcio,
en la qual supplicació se proteste per part de la Cort que com dits agravis se haguessen
de presentar hà sa magestat dins la sglésiahont stava la Cort ajuntada ý no en son real
palàcio, però hà causa de la malaltia per la qual sa magestat no podie exir de casa se
representaven per so dits agravis en son real palàcio; la qual supplicació e protestació,
feta que sia ý trassada per los advocats dels brassos, sie aquella continuada açí en lo present
procés; ý és del tenor següent:
Sacra, catòlica, real magestat.
Considerant los poblats en lo Principat de Cathalunya ý Comtats de Rosselló ý
Cerdanya, com hà obedientíssims ý fidelíssims vassalls de vostra magestat, los grans
beneficis ý mercès que han rebut de la presèntia de vostra magestat ý en aquest seus
Principat ý Comtats ý, per contrari, los molts agravis, danys ý prejudicis que en absèntia
de vostra magestat, majorment essent estada tant llarga, han rebut ý reben cadal dia per
alguns dels loctinents generals de vostra magestat, doctors de son Real Consell ý
Audiència ý altres officials ý ministres, en violació dels Usatges de Barcelona,
Constitutions de Cathalunya, capítols ý actes de Cort, privilegis, usos ý costums dels dits
Principat ý Comtats. Ab molt justes rahons ý causes per lo gran amor que tenen a vostra
magestat han desijat sa real presèntia ý supplicat, ab diverses cartes ý embaxades, fos vostra
magestat servit fer-nos mercè de visitar aquestos sos Principat ý Comtats, no sols per
fer-nos mercè, les quals speram molt certes com de tant potentíssim, cathòlich, benigne ý
clementíssim príncep, rey ý senyor nostre tenim experimentat, més encara per posar orde
en la administratió de la justícia ý reduhir los abusos ý excessos fets a son degut stat ý orde
perquè de sí al devant no
tant pes ý consideratió que quant fossen fets a persones estranyes hagueren confiadament
recorregut a vostra magestat prometent-se tot emparo ý deffensa com de príncep
tant cristià ý tant zelós de la justícia ý rectitut. Ý encara que la presentació dels presents ý
altres memorials de agravis se hage de fer a vostra magestat dins de la yglésia de santa
Maria de la present vila de Monsó, ahont és lo lloch per vostra magestat assignat per a
celebrar les Corts, les quals vostra magestat nos fa mercè de tenir ý celebrar hà estos sos
Principat de Cathalunya ý Comtats de Rosselló ý Cerdanya ý no en altra part fora de aquella,
emperò per la malaltia de vostra magestat e indisposició de tersanes per les quals és
estat necessari haver de segnar a vostra magestat tres vegades ý donar-li purga ý fer-se
altres remeys ý moltes pregàries ý orations públiques a nostre Senyor Déu, axí en la present
vila de Monçó com en tot lo present Principat ý Comtats, perquè fos servit per sa
misericòrdia restituir a vostra magestat la perfeta salut; ý axí per ésser molt manifest ý
notori lo impediment de la malaltia que de present té vostra magestat, per la qual és impedit
poder-se trobar en dita yglésia perquè en aquella se pogués fer a vostra magestat dita
presentatió per quant si ab aquest fret anave vostra magestat personalment en ella serie
posar en perill la salut ý vida de vostra magestat, que tant importa per al servey de Déu,
bé, repòs ý quietut de la cristiandat ý de sos regnes ý stats ý specialment de aquests sos
Principat ý Comtats. Per ço, los tres brassos de les dites Corts, perquè
a la expedició ý conclusió de aquelles, ab expressa emperò protestatió que lo present
acte ý coses en aquell contengudes no puga en sdevenidor ésser tret en conseqüèntia
ý exemplar, ni per aquell los sie fet ni engendrat prejudici algú, ni púgan ésser obligats,
constrets ni forsats fer semblants presentations de memorials a vostra magestat ni hà sos
successors en estes o altres Corts sinó estant personalment en lo lloch assignat per a tenir
ý celebrar aquelles, ý ab altres salvetats ý protestations necessàries ý opportunes, de llur
pròpria ý mera voluntat ý per les causes demunt dites ý no altrament, perquè en lo sobredit
puga vostra magestat més complidament provehir ý manar reparar, resarsir ý reparar,
los danys ý agravis fets hà tot lo present Principat de Cathalunya ý Comtats de Rosselló
ý Cerdanya ý als particulars poblats en aquells, presenten a vostra magestat per ara aquest
memorial de alguns dels dits agravis, en la conexensa, examinatió ý declaratió dels quals
quant humilment pot suppliquen a vostra magestat los tres brassos del present Principat
de Cathalunya ý Comtats de Rosselló ý Cerdanya sia de son real servey procehir, sens
acistèntia ni intervensió de les persones per qui ý ab consell dels quals són stats fets, ý en
tot ý per tot administrar-los compliment de justícia per observansa de les generals
Constitutions ý leys del dit Principat ý Comtats, les quals és estat vostra magestat servit
per sa benignitat ý clemèntia jurar ý manar que per tots sien inviolablement observades.
Los quals agravis són llargament incertats a la fi del present procés familiar
del present bras real.
Hierònym Ponces, syndich de Tàrrega, mossèn Joan Vallbona, syndich de Cervera, alsaren
los llurs discentiments tenen posats a effecte de poder delliberar les coses devall scrites.
E immediadament foren en dit stament legits los dos capítols, lo hú dels agravis de
la pragmàticha de la fortalesa de Perpinyà e l'altra de la pragmàticha dels cavalls, les
quals delliberà dit stament que
a sa magestat.
E successivament, deliberà dit stament que los tres promovedors dels tres brassos
vajen als senyors tractadors de sa magestat per saber d'ells si serie servit sa magestat se
continuassen les pregàries la present Cort fa fer en Barcelona ý en altres parts per la salut
de sa magestat o si se farien gràcies o
salut de sa magestat és ja bona, haderint-se en açò dit stament als altres brassos, los quals
ho han axí delliberat segons la relació de dits promovedors refferida en lo present stament.
E tornats aprés dits promovedors, refferí lo del bras real en dit stament que los dits
senyors tractadors los havien respost serie bé se scrigués als qui se havie scrit
fessen pregàries per a la salut de sa magestat que, puis mercès al Senyor sa magestat
havie cobrat salut, se fessen per ço oracions e gràties ý
de sa magestat, regraciant tots al Senyor la mercè que hà tots nos té feta.
E per quant dins pochs dies se havie de prestar lo jurament del sereníssim príncep
don Phelip, fill de la magestat de nòstron rey ý señor, per millor demonstratió del regosijo
ý alegria té tota la Cort ý spera tenir lo dia de dit jurament, Francesch Oliveres, syndich
de la vila de Figueres, presentà en dit stament hà dita causa una supplicatió, la qual
fou en dit stament llegida del thenor següent:
Il·lustres ý molt magnífichs senyors.
Com lo jurament del sereníssim príncep, fill de la magestat del rey don Phelip,
senyor nostre, aprés dels dichosos anys del rey nostre senyor legíttim successor, rey
ý senyor nostre, sie de tanta importàntia, regosijo, goig ý alegria per al Principat de
Cathalunya ý Comtats de Rosselló ý Serdanya que cosa alguna que al present dits
Principat ý Comtats succehir pogués; per al qual ý semblants actes los habitants ý regnícoles
de dits Principat ý Comtats han acostumat fer ý han fetes grandíssimes alegries
ab actes interiors ý demostracions exteriors, donant-se los huns als altres lo
perabé del felicíssim succés, vestint-se sumptuosament, fent alimàries, balls
ý altres exercisis demostradors del contento que en particular ý general tots tenen,
donant los cavallers libreas ý lo General ý ciutats vestits ý habillaments als officials
ý ministres ý enchara molts donatius ý presents; ý com al present la matexa ý major
rahó milite que may sie stada per haver-se per part de la magestat del rey nostre senyor
als brassos de la Cort general de Cathalunya demanat lo dit jurament, ý celebrantse
les Corts per sa magestat en la present vila de Monçó ab gran contento de tot lo
dit Principat ý Comtats, sperant per haver sa benignitat ý clemèntia reparo dels
agravis ý leys ý constitutions convenients al bon govern ý administració de dits
Principat ý Comtat; ý sa magestat, per gràtia de nostre Senyor Déu, trobar-se millor
de les males ganes los dies passats ha tingudas, les quals havien causat gran dolor ý
tristícia en los ànimos de sos fidelíssims vassals; per lo qual ý altres coses sobre lo
present particular se porien dir, és necessari que los vassals de sa magestat ý en special
los del Principat ý Comtats ja dits, mostrant sa innata fidelitat per al dia del dit
jurament, fent les degudes demonstracions ý entre altres coses, vagen molt ben abillats,
mostrant en la roba exterior la interior goig ý alegria de un tant solemne acte;
per lo qual, ab molt gran ý madur consell ý sanct pensament, los il·lustríssims, reverendíssims,
il·lustres ý molt reverents persones del stament ý bras ecclesiàstich,
zelants la honra dels dits Principat ý Comtats, han molt ben advertit als brassos
militar ý real dels dits Principat en que delliberassen si
de regosijar dita festa ý vestir-se sumptuosament, tatxada alguna cosa honesta
pagadora per lo General de Cathalunya, al qual pensament lo bras real ha adherit,
recusant lo bras militar havent deliberat se fet lo que se féu en lo jurament prestat
a la real magestat del rey nostre senyor com hà príncep ý senyor nostre; la qual rahó
ý resposta en lo present cars no milite com llavors lo General de Cathalunya estigués
exaguat ý molt pobre de diners, per ço que per a pagar lo donatiu offert hà sa magestat
cesàrea, rey ý senyor nostre, se hagueren de manllevar censals ý encara imposar
fogatges als habitants en dits Principat ý Comtats; la qual causa per al present cesse,
com gràtia de nostre Senyor vage lo General molt avansat, encara que tinga molta part
de sos dèbits e pecúnies en poder de diversos arrendadors de bollas ý altres que han
administrat pecúnies de dit General. Per so ý altrament, se supplique a vostres mercès
sien servits delliberar sie feta embaxada, en conformitat del bras ecclesiàstich, al bras
militar consenta en que a quiscú dels habilitats ý vuy presents en la celebratió de dites
Corts sie donada alguna quantitat competent per ajuda de costa per effecte de fer-se
abillaments per a dita jornada, com axí convinga a la honra de dits Principat ý
Comtats ý habitants en aquell, del que si no voldran rebre los del militar o per estar
ja habilitats o per fundar-hi onra o per mirar per conservació de las generalitats,
estarà en llur mà dexar-ho.
E legida ý entesa la dita supplicatió per dit Francesch Oliveres com dit és presentada,
lo dit stament féu delliberatió que per lo promovedor del dit bras fos deduhit ý reportat
al bras ecclesiàstich lo contengut en dita supplicatió, per a què sobre de aquella dit
stament ecclesiàstich fes la deliberació qual millor li apparagués ý millor li convingués.
E feta dita delliberació, immediadament per Francesch Antich, negotiant, ciutedà de
Barcelona, fonch en dit stament presentada ý en aquell llegida una supplicatió avall
insertada juntament ab las lletras de part de la present Cort spedides per als diputats en
virtut de les decretations per los tres brassos al peu de aquella fetes, la qual supplicació
ý lletres, una aprés altra, són del thenor següent:
Il·lustríssims, excel·lentíssim, molts il·lustres, il·lustres, molt reverents ý magnífichs
senyors.
Francesch Antich supplicà los dies passats a vostra excel·lència ý mercès lo fosse
servey manar-li concedir guiatge per sa persona per a poder anar en Barcelona hà
traurer uns actes de appellatió de sa causa, conforme ab aquella supplicatió està
deduhit largament; ý com haurà entès que los advocats dels brassos haurien feta relatió
que fos scrit hà diputats que trametessen dits actes açí perquè vists aquells li
poguessen administrar justícia; ý com lo dit Francesch Antich és pobre ý la absèntia
causarà que ningú faria ni farà lo degut en cobrar dits actes, ni tanpoch estan
al cap del que conté de sa justícia ý lo discurs del temps seria llarch per poder-se fer
tot lo que convé per sa justícia ý lo progrés de les Corts se va abreujant de manera
que serie fer no res. Per ço, lo dit Francesch Antich, desijant exir de tots sos treballs
ý, si res reste debitor, cercar forma de poder pagar ý estar quiet en sa casa, supplica
humilment a vostres senyories, excel·lència ý mercès que s'escriga una carta als diputats
ab inserta de les dues supplications, dient-los que facen donar hà dit Francesch
Antich los actes de dita appellatió que prengueren de mossèn Boffill, notari de
Barcelona, ý essent al contrari, que no constàs de dita appellatió que dit guiatge fos
spirat ý que dits deputats procehescan ab dit Antich de justícia, cometent-li sa causa
a nous assessors conforme a capítols de Cort; entenent dit Antich supplicar de totes
estes coses a vostres senyories, excel·lència ý mercès a effecte de fer lo que deu ý, en
cars que en res sie debitor al General, pagar. Lo offici, etc.
etc.
stamento ecclesiastico et fuit decretum quod fiant littere guidatici dicto Antich per
tempus quindecim dierum pro effectu in supplicatione contento. Scriba stamenti
ecclesiastici, Joannes Baptista Mullola.
Dictis die et anno lecta in stamento militari et fuit provisum quod fiant littere guidatici
dicto Antich per tempus quindecim dierum pro effectu de quo supplicatur.
Scriba stamenti militaris, Joannes Sala, notarius publicus Barcinone
Dictis die et anno fuit lecta in stamento regali et ibi provisum prout in aliis stamentis.
General de Cathalunya residents en Barcelona. Salut e honor. Sabreu que per
Francesch Antich, ciutedà de Barcelona, nos és estada presentada una supplicatió del
thenor següent: inseratur. A la qual supplicatió per nosaltres és estada feta provisió
que fos guiat lo dit Antich per temps de quinse dies, per lo effecte en la supplicatió
contengut; per ço, notifficant-vos la dita nostra provisió, ab tenor de les presents vos
diem ý manam que, observant ý fent observar lo dit guiatge, fassau donar ý lliurar al
dit Antich lo acte de la appellació en la preinserta supplicatió contengut, a ffi ý effecte
que aquell puga mostrar sempre ý quant sie mester; e no façau lo contrari, tota dilatió
ý exceptió cessants. En fe ý testimoni de les quals coses havem manat fer ý despedir
les presents sotascritas de mà dels tres presidents ý sagellades ab lo sagell major
de la dita Cort. Datum en Monçó, als vint_ý_nou de octubre any de la nativitat de nostre
Senyor Déu Hiesucrist mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch. El bisbe de Barcelona. El
bescomte de Rocabertí. Pere Ferreres.
E volent-se en dit stament llegir dos supplications en dit stament presentades per lo
reverent micer Onofre Pau Cellers, canonge ý syndich del Capítol de la seu de
Barcelona, encontinent micer Garau Mascaró, syndich de Vilafrancha de Panaders, posà
dissentiment a que no sien llegides dites dues supplications ni altres fins a tant que sien
llegides les constitutions ý los agravis se són apuntades ý ordenats per presenta[r] hà sa
magestat ý se haje haguda rahó de aquells.
E tractant-se en dit stament del dia ý hora se haurien de presentar hà sa magestat los
agravis serien estats ordenats ý apuntats, delliberà dit stament que fins a demà no
demane la ora hà sa magestat per presentar-li dits agravis.
E per quant los negossis de la present Cort eren molts ý crexien de quiscun dia, per
millor despedició de aquells delliberà dit stament que sie habilitada la hora per fer ý
espedir negossis de la present Cort axí esta nit com de vuy enllà fins a les set de la
tarda.
Pere Inveni Rocha, syndich de Tuhir, dix posave son dissentiment a que no
ninguns agravis hà sa magestat que no vaje també ab ells lo agravi de la pragmàtica
de la fortalesa de Perpinyà.
quingentesimo octuagesimo quinto.
Joan Vallbona, syndich de la vila de Cervera, ý Jaume Hierònym Ponces, síndich
de la vila de Tàrrega, los quals tenien posats dissentiments hà tots actes, alsaren
aquells per tot lo die present.
E immediadament, per quant ja en dies passats havie deslliberat lo dit stament se
scrigués hà diputats que, vagant alguns llochs per ansecular hà deputats ý oydors ý
alguns officis per a provehir, anseculassen ý provehissen als que són ý residexen en les
presents Corts, les quals lletres foren spedides a vint_ý_tres del corrent e són insertades
ja en lo present procés a vint_ý_sinch del mateix, les quals fins açí no eren estades trameses
hà dits diputats, desijant dit stament vajen ý se presenten dites lletres hà dits deputats,
féu per ço deliberació dit stament que dites lletres vajen e se presenten promptament
hà dits deputats.
E per haver delliberat la present Cort se scrigués hà dits deputats fessen fer gràties al
Senyor per la mercè tant gran té hà tots feta en haver dada salut hà la magestat de nòstron
rey ý senyor, foren hà dita causa spedides lletres hà dits deputats per part dels tres
brassos del thenor següent:
magestat]
Als reverents nobles ý magnífichs senyors los deputats del General de Cathalunya
residents en Barcelona.
Reverent, nobles ý magnífichs senyors. Estos dies passats, ab un correu de cavall
vos havisàrem de la indisposició que la magestat del rey nostre senyor haleshores
tenie, encarregant-vos procuràsseu se fessen pregàries ý oracions per les iglésies ý
monastirs de aquexa ciutat ý circunvehints d'ella; ý encara que no hajam tingut havís
vostre del que acerca de açò haveu fet, per ço confiam que haureu tingut en
aquest particular lo cuydado que la importàntia del negoci requereix. Offereix-se ara
donar-vos avís com nostre Senyor, per sa infinita misericòrdia, és estat servit restituir
la salut hà sa magestat, de manera que està deslliure del tot de les cessions que abans
tenie, ý perquè no és rahó olvidar-se de un tan gran benefici de la divina mà rebut,
nos ha apparegut que ab la mateixa correspondèntia se deuen fer públicament gràcies
a la magestat divina de aquesta tan gran misericòrdia que, ab tota la cristiandad ý en
particular ab estos regnes, ha usat, ý pregar-lo sie servit donar llarchs ý felicíssims
anys de vida a sa real magestat, a glòria sua per a bé de tota la cristiandat. Per ço, vos
diem ý encarregam que, ab la mateixa diligèntia, procureu se facen dites gràcies ý
cumplau les dites coses com de vosaltres se confie ý en tot lo que de assí se us ordene
teniu bé acostumat fer. En Monçó ý octubre, als trenta de mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch.
Los tres staments del Principat de Cathalunya congregats en les Corts
generals que la sacra, catòlica, real magestat de present celebre en la vila de Monçó,
a la vostra honor apparellats. El bisbe de Barcelona. Lo bescomte de Rochabertí. Pere
Ferreres.
E per quant ja per part del present stament és estat reportat al bras ecclesiàstich,
deduhint apparexeria hà dit bras real se deguessen fer algunes abillaments e
demostrations de alegries, segons que per Francesch Oliveres, syndich de Figueres, és
estat supplicat ab sa supplicatió per ell hà dit stament presentada ý en lo present procés
ja inçertada, vingué per ço hà dita causa lo promovedor del bras ecclesiàstich al dit bras
real, reportant ad aquell com dit bras ecclesiàstich se adherie ab lo pensament de dit bras
real en que per lo jurament del sereníssim príncep se fessen demonstrations de alegries
ý abillaments per als qui servexen ý residexen en la present Cort, ý que dit llur pensament
devie ser reportat ab embaxada al bras militar; ý que per fer aquella, dit stament
ecclesiàstich havie elegit: lo reverent pare don Capilla, prior de Cartoxa; lo ardiacha
d'Oms de Tarregona.
E immediadament, dit stament real adherí ab lo dit bras ecclesiàstich a que
embaxada al bras militar; ý per fer aquella alegí micer Monserrat, syndich de Balaguer;
mossèn Galderich Rebollet, syndich de Vilafrancha de Conflent.
E poch aprés, responent hà dita embaxada lo stament militar, per sa part foren tramesos
e vingueren hà dit stament real, don Plegamans de Marimon, mossèn Argensola
de las Pallargas, reportant embaxada de dit bras militar ý resposta a la susdita hà ell feta,
com dit és, deduhint com dit bras militar desije molt entendre dels altres brassos
ý que
ý de què manera ho entenen, per a què millor se puga resolre dit stament en lo que
fer en los dits regosijos ý abillaments.
Poch aprés vingué en dit stament lo promovedor del dit bras militar, reportant que
aparexia hà dit stament se fes embaxada per los tres brassos als habilitadors, los quals
vuy se han de ajuntar, per a deduhir-los alsguns agravis se pretén serien per ells estats
fets hà la primera habilitació, ý que sia per ço bé que los advocats dels brassos se juntassen
ý fecen un memorial de dits agravis, lo qual ab dita embaxada se pugués presentar
als dits habilitadors.
E desijant dit stament quina manera de regosijos entenie lo bras ecclesiàstich se devien
fer per lo jurament del sereníssim príncep, trameté per ço son promovedor al bras ecclesiàstich,
deduhint-los desijave molt lo present stament saber ý entendre d'ell quina ne qual
manera de regosijos entenien se fessen per lo dit stament, certifficant-los com lo dit stament
real ho entenie de la manera ho demane lo syndich de Figueres ab la supplicatió per ell en
dit bras presentada, la qual per dit promovedor sie portada al dit bras ecclesiàstich.
E volent correspondre el dit stament a la propdita embaxada hà ell feta per lo bras
militar per los agravis serien estats fets, com dit és, per los habilitadors, féu delliberació
dit stament que los advocats dels brassos facen primer lo memorial que de dits
agravis se ha de presentar, ý fet aquell lo refferesquen al present stament.
Successivament micer Gaspar Monserrat, altre dels syndichs de Balaguer, presentà
en dit stament una supplicatió del thenor següent:
Il·lustríssims, reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres ý molt magnífichs
senyors.
Per mort de micer Joan Maluquer, en drets doctor, ciutedà de la ciutat de Balaguer,
fonch provehit micer Gaspar Monserrat, de la matexa ciutat, en assessor ordinari del
deputat local de la col·lecta ý ciutat de Balaguer, ý dit offici ha servit ý servex sens
haver rebut salari algú; ý com los demés assessors tenen ý rèban salari del General,
per ço, a vostres senyories, excel·lència ý mercès supplique sien provists constituir-li
salari sí ý segons los assessors de les altres ciutats ý col·lectes reben; ý no
supplica sien servits, del temps ha servit que són tres anys sens salari, li facen gràcia
ý mercè manar-li donar aquell ab alguna remuneració justa sos treballs, los quals són
estats molts; ý en açò ne rebrà singular gràcia ý mercè.
mes de octubre mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch, fonch determinat que sien donades
de pecúnies del General al dit micer Monserrat, per lo que ha servit fins assí, trenta
lliures en lo demés de la assignatió de salari. Aprés delliberarà lo que convindrà,
alsats los dissentiments.
Mullola, notarius.
que per lo bras ecclesiàstich és estat provehit llevats los dissentiments.
militaris, Joannes Sala, notarius publicus Barcinone.
los altres staments, llevats emperò los dissentiments.
dicti stamenti scriba.
del thenor següent:
Los tres staments del Principat de Cathalunya congregats en les Corts generals
que la sacra, cathòlica, real magestat de present celebre en la vila de Monçó als íncolas
de sos regnes de la Corona de Aragó deçà la mar. Als reverent, noble ý magnífichs
senyors los diputats del General del dit Principat de Cathalunya residents en
Barcelona. Salut ý honor. Sabreu que per micer Gaspar Monserrat de la ciutat de
Balaguer nos és estada presentada una supplicatió del thenor següent: inseratur. Hà
la qual supplicatió per nós és estada feta provisió que sien donades al dit micer
Monserrat de pecúnies del General, per lo que ha servit fins assí lo dit offici
de assessor del diputat local de la ciutat ý col·lecta de Balaguer, trenta lliures moneda
barcelonesa, ý que en lo demés de la asignació de salari al dit assessor aprés se
delliberaria lo que convindrie; per tant, deduhint a vostra notícia les coses predites,
ab thenor de les presents vos diem, encarregam ý manam que de les pecúnies del
General doneu ý pagueu realment ý de fet al dit micer Gaspar Monserrat dites trenta
lliuras per les causes sobredites, tota dilació ý exceptió cessants; dient ý manant als
oydors de vostres comptes que, posant vosaltres en compte la dita quantitat ý restituhint
la present ab àpocha de rebut, aquellas vos admeta en compte de legíttima data,
tota dilació cessant. En testimoni de les quals coses havem manat fer ý despedir les
presents sotascrites de mà dels tres presidents ý sagellades ab lo sagell major de la
Cort. Datum en la vila de Monçó, quant als brassos ecclesiàstich ý militar a vint_ý_
nou, ý quant al bras real a trenta del mes de octubre, any de la nativitat del Senyor mil
sinch_cents vuytanta_ý_sinch.
Hierònym Boldó, syndich de Perpinyà, lo qual fou hú dels elegits per entendre en la
forma e modo se haurie de tenir en la prohibició dels pedrenyals, està detingut de tal
malaltia que no pot en ninguna manera entendre en lo dit negoci li és estat comès, per
ço, en lloch de dit mossèn Boldó ý durant sa malaltia, lo dit stament elegí en son
lloch ý per al matex effecte a mossèn Francesch Algaró, syndich de Leyda.
E immediadament, lo dit stament, desijant dar algun orde ý assiento als regosijos ý
abillaments si alsguns se
a la supplicatió presentada per Francesch Oliveres, syndich de Figueres, dalt en
lo present procés incertada, féu delliberació que los promovedors del present bras ý de
l'ecclesiàstich vajen al bras militar ý allí aporten la dita supplicatió presentada per dit
syndich de Figueres, com dit és, per a què vejen millor ý entenguen lo que ab aquella se
supplique, per a què facen ý resolguen los dits regosijos ý festes, si algunes se
de fer, per lo jurament del dit sereníssim príncep.
E volent-se comensar a llegir en dit stament una supplicatió presentada per lo magnífich
micer don Luís de Paguera, doctor del Real Consell Criminal, contenint en effecte
se li fes alguna remuneració dels treballs per ell presos en compondre uns llibres ý fer
estampar aquells molt conferents per al bé de la Generalitat, encontinent, mossèn Joan
Navarro, syndich de la vila de Camprodon, posà son dissentiment a què no
supplicatió. E micer Garau Mascaró, syndich de Vilafrancha de Panaders, llevà son discentiment
tenie posat hà tots actes de gràtia.
Delliberà aprés lo dit stament que los promovedors dels brassos soliciten los senyors
tractadors supplicant-los vullen dar orde ý assiento en què
per part del senyor canceller al sagell, com ja diverses voltes se
E per quant per lo promovedor del bras ecclesiàstich fou reportat al bras real tindrie
bé son stament que per lo jurament del dit sereníssim príncep quiscun bras face
aquelles demonstracions de alegries que a quiscun de dits brassos apparexerà, per ço, lo
dit stament delliberà que sie respost al dit bras ecclesiàstich com lo present bras real se
aderex ad aquell ý axí fou reportat per lo promovedor de dit bras real al bras ecclesiàstich.
E successivament, vingué lo promovedor del bras militar e refferí en lo bras real com
allí havien pensat serie bé se presenten hà sa magestat los tres agravis pretesos fets a la
Cort per sa magestat en les declarations per sa magestat fetes en les Corts passades assoles
per sa magestat sens la terra; e axí mateix se presenten als tractadors o habilitadors
los pretesos agravis fets per dits habilitadors en la habilitació han feta en la present Cort.
E lo dit stament real, oyt sobre dit pensament la relatió dels advocats del present stament
que sobre açò són estats consultats, delliberà aderir-se al pensament de dits militars
ý que, per ço, sien presentats los dits tres agravis ab los altres hà sa magestat e o hà
dits senyors tractadors.
Seguexen-se diverses supplications, lletres ý altres actes ý coses se havien de assentar
ja abans hà ses jornades en lo present procés, però per no haver-se pogudes haver ni
assentar a la jornada en lo present procés, són per ço ara assí continuades ans de entrar
en la jornada de trenta_hú de octubre.
Gabriel Arrencada, syndich de la vila de Torroella de Mongrí, attès que per micer
Enrich Serra, procurador de micer Francesch Serra, son jermà, fou presentada
al present stament alguns dies ha, ý aquella decretada segons apparegué hà dit stament
se podie ý devie decretar, segons en aquella se conté, la qual serà assentada ý continuada
avall en lo present procés. Ý entenent dit Arrencada que de nou altra volta s'entenie
en fer, proposar ý votar dita supplicatió, per tant, dit Arrencada, a vint_ý_nou del corrent
mes de octubre, posà hà dita causa son dissentiment, lo qual portà scrit ý continuat en
un full de paper, ý aquell donà ý lliurà al notari de dit stament per què
en lo present procés, lo qual dissentiment és del tenor següent:
Per quant per lo present bras és estada decretada conforma justícia la supplicatió
presentada per micer Enrich Serra com hà procurador de son jermà micer Francesch
Serra, ý proposat lo fahedor en ella per lo il·lustre senyor president, en la qual decretatió
és estat fet conforme lo fet en las Corts passades en no enmetre recors algú de
la visita que lashoras se feya, remetent-ho als diputats que fecen justícia, los quals
tenen lo poder bastant ý dels diputats de vuy no s'ha de tenir menys certitut que aministraran
justícia que dels altres; ý lo perquè principalment són tramesos los syndichs
per las universitats és lo principal intent és per mirar per lo tocant a dites universitats
ý bé universal de tot lo Principat ý Comtats de Rosselló ý Cerdanya ý no per entendre
per a semblants processos ý causes, majorment no havent-se seguida declaratió
sinó estar en defensa, de hont clarament se recol·leges que tot lo pretés per dits Serrés
és sols per allargar ý posar terra al mitx perquè no
clarament ab la relatió s'és feta per lo magnífich micer Francesch Ubach en lo
present ý altres estaments, lo qual Ubach és estat en la present vila per a rebre los testimonis
que per dit Serra era estat deduhit ý demanat ab supplications als diputats per
dar compliment hà sa defensa; ý ans de partir dit Ubach de Barcelona, fou intimat a
micer Francesch Serra com lo dit Ubach venia per lo suplicat en la present vila ý arribat
en ella és estat intimat a micer Henrich Serra com hà procurador de son jermà, per
part del qual no han donats ni aministrats ninguns testimonis, lo qual és notori; ý axí
se n'és tornat dit Ubach sens fer effecte ningú, per lo qual se veu clarament és tot diffugi
lo fet per dit Serra; ý admetent semblants recors és cert tots los altres encastats
de la visita que són molts, ferien lo mateix ý no se
quals serie menester durar las Corts un any per fer ditas causes. Si
haver procehit los diputats en dit negossi ý altres de la visita madurament ý a consell
de doctors graves, axí de la Real Audiència com de altras, lo qual en consemblants cassos
és estat fet en la Diputació ý noremenys, no sia cosa nova de ferir los brassos en
decretacions de supplications ý pretencions de justícia; ý per tant, expressament dissent
hà que no
per part de micer Francesch Serra com hà cosa ja resolta; requerint hà vos, notari,
yo Gabriel Arrencada, syndich de la vila de Torroella de Mongrí, aquest meu dissentiment
incerteu en lo procés de las presents Corts, a ffi ý affecte que més
líberament se paçe avant en lo tocant a llegir dels memorials dels agravis ý constitutions
ý Redrès del General ý assiento dels dèbits, en lo qual consisteix la conservatió del present
Principat ý Comtats de Rosselló ý Cerdanya ý és fer lo servey de Déu ý de sa
magestat ý bé comú, per lo qual són convocats ý ajustats en las presents Corts.
E posat son dit dissentiment per dit Arrencada, en l'ora matexa Joan Cucurull, syndich
del Voló, ý Francesch Oliveres, syndich de Figueres, aderiren ý posaren consemblant
discentiment, qual lo té posat dit Arrencada, syndich de Torroella.
E per deliberatió feta a tretze de setembre proppassat, continuada dalt en lo present
procés, foren despedides als diputats del General les lletres avall scrites, les feyen a continuar
en lo present procés hà la dita jornada. E per no ser continuada en aquella, són per
ço assí insertades, que són del tenor següent:
Als reverents, nobles ý magnífics senyors los diputats del General de Cathalunya
residints en Barcelona.
Reverent, nobles ý magnífichs senyors. Ab altra del darrer del passat tenim scrit
lo que fins had aquella hora se offerie, ý entre altres coses enviàrem a demanar se
enviaren certes scriptures que per al bon progrés de les presents Corts eren necessàries.
Ara se offerex avisar que, a més de les dites scriptures, convenen ý són
de molta importàntia per a nostra intel·ligèntia ý bona directió de les Corts, los memorials,
així en fet com en dret, que se són fets en los negossis que a la Generalitat se
són offerts de les últimes Corts fins avuy, així sobre la captura dels diputats per lo
negoci dels reverents inquisidors, com per altres negossis sobre los quals se són fetes
embaxades hà sa magestat; ý també de un memorial dels noms de les persones de tots
staments que estan enseculades a diputats ý hoïdors en aquexa casa de la Diputació ý
còpia dels capítols que s'acostumen llegir quant se fa anseculació de algun lloch
vagant, ý hú dels llibres vulgarment dit dels Quatre Senyals que tenen los diputats.
Per ço, vos diem ý encarregam que, ab tota diligèntia ý prestesa (com teniu de bon
costum), nos envieu totes les dites scriptures ý altres que us apparexerà concernesquen
ý facen per a coses de la Cort, per a què en son cars ý lloch nos pugam valer de
aquelles en lo que convinga al bé, utilitat, govern ý redrès de la terra ý de aquexa casa,
que de açò ý de advertir-nos lo que se us offerirà de importàntia se degue tractar ý
remediar en les presents Corts ne rebrem particular contento. En Monçó, ý setembre
a tretze de mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch. Los tres staments del Principat de
Cathalunya congregats en les Corts Generals que la real magestat de present celebre
en la Vila de Monçó, a la vostra honor apparellats. El bisbe de Barcelona. Lo
vescomte de Canet ý de Illa. Nicholau Frexanet, syndich de Leyda, president.
E per la supplicatió presentada per mossèn Joan Pau Ciurana, donzell, a trenta de
setembre proppassat, en virtut de les decretations en aquella fetes per los tres brassos, ja
incertada dalt a la jornada de trenta de setembre, foren spedides les lletres patents devall
scrites dirigides hà diputats, del thenor següent:
Los tres staments del Principat de Cathalunya congregats en les Corts generals que
la sacra, cathòlica ý real magestat de present celebre en la vila de Monçó als íncolas de
sos regnes de la Corona de Aragó deçà la mar. Als reverent, nobles ý magnífichs senyors
los diputats del General de Cathalunya residints en Barcelona presents ý sdevenidors ý a
totes altres persones a les quals lo present negoçi toca e pertanga ý tocar ý pertànyer
puga. Salut e honor. Sapiau que lo dia present ý devall scrit per lo magnífich mossèn Joan
Pau Ciurana, cavaller e regent los comptes del dit General, nos és estada presentada una
supplicatió del thenor següent: Reverendíssimos, molt il·lustres, il·lustres ý magnífichs
senyors. Entre los altres, etc.
aprés de ésser-nos estada presentada, com a justa ý molt rahonable fonch per nosaltres
feta provisió que fos fet com era supplicat. Per tant, deduhint a vostra notícia
les coses predites ý per effecte de nostra provisió, ab thenor de les presents vos diem
ý manam que, no obstant lo dit capítol en la sobredita supplicació mensionat en cars que
pogués obstar al dit Joan Pau Ciurana, tostemps ý quant per vosaltres, axí los qui ara són
diputats del dit General com los qui per temps seran, se faça extractió de diputats o
oydors de comptes de dit General, dit Joan Pau Ciurana permetau concórrer ý aquell de
fet concórrer façau hà dits officis de diputats o hoydors, ço és, en lo lloch que
anseculat axí e per la forma que los altres en dits officis anseculats concorren ý concórrer
poden. En testimoni de les quals coses havem manat fer ý despedir les presents sotascrites
de mà dels tres presidents ý sagellades ab lo sagell major de la Cort. Datum en la
vila de Monçó, quant al bras ecclesiàstich a decet ý quant al bras real a trenta del mes de
setembre, quant emperò al bras militar a denou de octubre, any de la nativitat de nostre
Senyor mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch.
Resposta fan los tres brassos hà dos lletres havien rebudes dels diputats residents en
Barcelona.
Als reverent, nobles ý magnífichs senyors los diputats del General de Cathalunya
residents en Barcelona.
Reverent, nobles ý magnífichs senyors. Per mossèn Joan Pau Ciurana,
regent los comptes del General resident en esta Cort, tenim rebudes dos lletres vostres:
la una a onze del passat de dos del matex, ý l'altra a decet de tretze del dit mes;
ý juntament ab la primera rebérem lo llibre que diuen és lo original de la recopilació
de les Constitutions de Cathalunya feta per decret de la Cort de l'any mil sinch_cents
sexanta_quatre, lo balans del General clos ý sagellat; tres llibres de deutes de totes les
bolles, de entrades ý exides del General dels triennis de mil sinch_cents setanta_vuyt,
vuytanta_hú ý vuytanta_quatre, vulgarment dits Ferrando Paga; capítols no decretats
ni admesos en la última Cort; consentiment de fermances de Joan Gómiz; deliberatió
de diputats ý obligatió de la vídua Gómiz ý altres a qui per diputats és estada comesa
la administratió dels béns de Bernat ý Francesch Gómiz. També ab la última lletra
havem rebut les scriptures ý libres que ab ella nos enviàreu; agrahim-vos la bona
diligèntia que en remetre
Ý perquè, per a la bona directió de les presents Corts ý per a entendre en lo Redrès
de aquexa casa de la Deputació, tenim necessitat de saber los noms dels principals
fermances ý partícips dels arrendaments de totes les bolles ý les quantitats degudes
fins al corrent trienni ý los dèbits dels officials pecúniaris, per so, vos diem ý encarregam
que, ab tota la diligèntia possible, nos envieu memorial dels noms dels dits
principals dels dits arrendaments de bolles, continuant lo preu de l'arrendament
de cada bolla, lo que
del tal arrendament; ý més, inviareu memorial de tots los dèbits dels officials
pecuniaris servant la matexa forma, ço és, continuant en cada hú d'ells la quantitat
que deuen les fermances que tenen donades, axí en lo intròhit de sos officis com aprés
en millorament que hauran fet, ý memorials dels porcioners de dits arrendaments de
bolles, segons que aquí millor ne tindreu notícia; ý no
informació de tots los officis que se són instituïts, salaris, remunerations, satisfactions
de treballs ý estrenes que són augmentades en aquexa casa del General ý fora d'ella
per los diputats de les últimes Corts fins al dia present, perquè, enteses dites coses,
pugam ordenar lo que més convinga al servey de nostre senyor Déu ý de sa magestat
ý benefici de la terra. Havem pres en compte lo bon cuydado ý solicitut que haveu
tingut ý teniu en la exactió de les moltes sumes de diners que a la Generalitat se
deuen; encarregam ý pregam-vos continueu les executions ab tota diligèntia ý solicitut,
sens exceptió de persones, ý nos haviseu de les quantitats que seran entrades en
lo General del dia que cloguéreu lo balans fins al dia que fareu la resposta de la present
(la qual vos encarregam sie ab tota promptitut), que de assò ý de remétrer-nos ab
la matexa diligèntia les sobredites scriptures ne rebrem molta contentió. De Monçó,
ý setembre any mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch. Los tres staments del
Principat de Cathalunya congregats en les Corts generals que la real magestat de present
celebre en la vila de Monçó, a la vostra honor aparellats. El bisbe de Barcelona.
Lo vezcomte de Rochabertí. Hierònym Magarola, president.
Supplica Jaume Gual, mercader de Girona, ésser-li donat lo offici de credenser de la
bolla de ploms de dita ciutat, vagant per mort de Antich Arquer.
Reverendíssimos, excel·lentíssim, molt il·lustres, molt reverents, il·lustres ý molt
magnífichs senyors.
Per mort de Antich Arquer vague en la ciutat de Gerona lo offici de credenser del
dret de la bolla de plom ý cera de dita ciutat, lo qual no té ninguna servitut ni salari,
sinó en temps que no aparagués als staments de les Corts generals que se haguessen
de deixar de arrendar las bollas; supplica per so a vostres excel·lència, senyories ý
mercès Jaume Gual, mercader de dita ciutat, sien servits manar-lo provehir de dit offici,
que lo dit supplicant ho rebrà hà singular mercè.
Die quarta octobris millesimo quingentesimo octuagesimo quinto lecta in stamento
ecclesiastico et fuit decretum quod fiat ut supplicatur, sublatis tamen
dissentimentis. Scriba stamenti ecclesiastici, Mullola notarius.
Dictis die et anno fuit lecta in stamento militaris et fuit provisum idem quod in stamento
ecclesiastico, sublatis discentimentis. Scriba stamenti militaris, Joannes Sala
notarius publicus Barcinone.
stamentis, sublatis tamen dissentimentis. Cellers, notarius Barcinone et dicti stamenti
scriba.
en favor del dit Jaume Gual, les quals són del thenor següent:
Los tres staments del Principat de Cathalunya congregats en les Corts generals
que la sacra, catòlica, real magestat de present celebre en la vila de Monçó als íncolas
de sos regnes de la Corona de Aragó deçà la mar. Al honrat Jaume Gual, mercader
de la ciutat de Gerona. Salut ý honor. Com a nostra notícia sie pervingut que lo
offici de credencer del dret de la bolla de plom ý cera de dita ciutat de present vague
per mort de Antich Arquer de la dita ciutat, últim possessor del dit offici, siam stats
suplicats per mossèn Juan Cella ý Tafurer, en nom ý per part vostra, que de dit offici
axí com és dit vagant vos provehissen. Per ço ý altrament, admesa dita supplicatió
e confiant de vostra legalitat, indústria ý probitat, lo dit offici de cre[de]ncer
de dret de la bolla de plom ý cera de la dita ciutat de Gerona en lo modo sobredit
vagant a vós dit Jaume Gual, conferim, provehim, donam ý de aquell ab tots sos drets
pertinènties, prerogatives, càrrechs, guanys, salaris ý altres qualssevol emoluments,
axí ý per la forma que lo quòndam Antich Arquer, predecessor vostre, tenia, rebia ý
possehia ý semblants officis se acostumen ý poden donar ý provehir; volem emperò
ý manam, abans que prengau possessió del dit offici ý aquell regiau ý administreu,
presteu lo jurament sòlit en mans ý poder dels reverent, nobles ý magnífichs deputats
del General de Cathalunya en Barcelona residents ý cautió ydònea a llur coneguda ý
totes les altres coses que sobre assò són necessàries fer-se, axí ý segons que per vostres
predecessors en dit offici és acostumat fer ý per capítol de Cort és disposat; e ab
la present nostra provisió diem ý manam als dits reverents, nobles ý magnífichs deputats
ý encara al deputat local de la col·lecta ý vagueria de la ciutat de Gerona ý hà totes
ý qualssevol altres persones a qui
puga que, encontinent, la present nostra provisió los serà presentada ý per vós dit
jurament ý cautió seran prestats, vos posen ý meten ý posar ý metra facen en real corporal
ý actual possessió del dit offici ý de tots los drets, pertinènties ý prerogatives
de aquell, ý del salari ý emoluments de dit offici vos paguen ý responguen o
pagar ý respondre facen, axí ý segons han acostumat fer ab dit vostre predecessor ý
per capítols de Cort tenen obligatió. En testimoni de les quals coses foren fetes les
presents sotascrites de mà dels tres presidents ý sagellades ab lo sagell major de dita
Cort. Datum en Monçó, a quatre del mes de octubre any de la nativitat del Senyor mil
sinch_cents vuytanta_ý_sinch. El bisbe de Barcelona. El duque y marqués. Pere
Ferreres.
Dijous, a trenta_hú de octubre mil sinch_cents vuytanta ý sinch.
Convocat ý congregat lo stament real de dites Corts en lo lloch ý forma acostumats
dins la sglésia parrochial de sancta Maria de la vila de Monçó, féu deliberació que sie
reportat al bras ecclesiàstich, deduhint-li convindrie molt presentar hà sa magestat los
agravis són apuntats ý ordenats, axí de lo de la Inquisició ý Capitania General ý los fets
al General ý lo del scusado ý lo de les p[r]agmàtiques ý los que resulten de les últimes
Corts, com los altres són presentats a les persones eletes ý per elles apuntats. A la qual
delliberació fou aprés respost per lo bras ecclesiàstich per medi de son promovedor,
deduhint los apparexeria hà dits ecclesiàstichs que les dites nou persones eletes per
apuntar los dits agravis, juntament ab los advocats dels tres brassos, se hajunten
per mirar ý regonèxer los dits agravis los seran estats presentats ý per ells apuntats.
E lo dit stament real delliberà immediadament adherir-se, com de fet se adherí, al dit
pensament, ý axí fou reportat per lo promovedor al dit bras ecclesiàstich.
Vingué immediadament aprés en dit stament don Miquel Climent, prothonotari de sa
magestat, deduhint ý digué per part de sa magestat que rebrie contento sa magestat que
don Simon Frigola, vicicanceller de sa magestat, fos habilitat en cathalà per concórrer
en ell les calitats requisides, advertint al present bras que, quant més prest se faria dita
habilitatió, ho tindrie he u rebrie sa magestat hà major servey ý contento.
E successivament, lo honorable mossèn Hierònim Ponces, syndich de la vila de
Tàrrega, dix que, attento que no voler decretar en lo present bras una supplicatió de
micer Francesch Serra presentada ý conformar-se ab los brassos ecclesiàstich ý militar
és cosa contra justícia, axí perquè a ningú se li pot denegar lo no hoir-la com també perquè
conformar-se ab los altres brassos és cosa molt rahonable ý justa, ý també perquè és
contra la auctoritat ý potestat del present bras que essent ell superior com és
no haje de escoltar als que hà ell seguexen, conforme han fet en los altres brassos, ecclesiàstich
ý militar; ý per ço discent a tots ý sengles actes de la present Cort ý progrés de
aquella, axí de gràtia com de justícia, fins a tant que en lo present bras se tinga la mateixa
conformitat en lo decretar la dita supplicatió que han tingut lo ecclesiàstich ý militar
ý fer tot lo que serà de justícia; e requereix sie acentat en lo present procés. E posat fou
dit dissentiment, delliberà dit stament que lo promovedor de dit bras real vaje als altres
brassos ý allí los represente ý face a saber los dissentiments són estats posats en lo present
stament hà tots actes per lo dit mossèn Hierònim Ponces, syndich de Tàrrega, ý
també lo de mossèn Vallbona, syndich de Cervera; ý axí foren reportats dits discentiments
als altres brassos.
E poch aprés, lo dit mossèn Hierònym Ponces, syndich de Tàrrega, ý lo dit mossèn
Vallbona, syndich de Cervera, alçaren dits discentiments hà effecte de les ca[u]ses devall
scrites e, alçats dits dissentiments, refferí lo promovedor del stament ecclesiàstich com lo
dit stament, per condecendre hà la voluntat de sa magestat, la qual los havie significat ý
deduhit son prothonotari, havien habilitat en cathalà la persona de don Simon Frigola, vicicanceller
de sa magestat, en la forma, modo ý manera que ere estat habilitat don
Bernat de Bolea, vicicanceller de sa magestat en les Corts propassades.
Refferí més avant dit promovedor ecclesiàstich que per lo syndich de Manresa los
ere estada presentada una suplicatió contenint en effecte que fos suplicat hà sa magestat
sie de son real servey manar provehir les habadies vagants, per obviar als danys és cert
patexen dits monastirs en no tenir abat; que per condecendre ý adherir-se dit bras ecclesiàstich
hà tant justa demanda, havie delliberat se fes una supplicatió per dit effecte hà
sa magestat ý que per presentar aquella ab anbaxada havien elegits per a fer aquella: lo
bisbe d'Elna, lo abat de Baix ý lo ardiacha Terça. La qual supplicatió per dit syndich de
Manresa hà dit bras ecclesiàstich presentada ý legida, és del thenor següent:
Il·lustríssims, reverendíssims, molt reverents, excel·lentíssim, molt il·lustres,
il·lustres ý molt magnífichs senyors.
No
danys se seguexen ý causen, axí generalment als religiosos com particularment en los
patrimonis ý rendes dels monastirs que vagan en Cathaluya, per no haver prelats qui
aquells defensen ý en la religió ý observansa no y ha qui tinga lo timó de la obediència,
ni qui aquella face observar ý manera debitament provehir-hi; e com de tot açò
redunda dany notable a tot lo Principat de Cathalunya perquè en totes les més comarcas
de aquella hi ha un monastir dels que vagan, los quals donen molt llustre als llochs
ý a tots los més habitants en aquella comarca. E com se creu que representant-se hà sa
magestat los danys e inconvenients redunden a tot lo Principat de Cathalunya ý lo quant
importe que sien provehits ý mantenguts dits monastirs ý altrament, se servirà manarlos
provehir ý, provehits, manar-los visitar, que pus los conferirà ý presentarà in titulum
ý non in commendam, ab la visita se reformarà tot pus ý si haurà qui farà observar la
visita, lo que, si
provehit. Per ço ý altrament, par convindrie ý serie molt convenient per via de pensament
se proposàs en los presents brassos ý axí bé en aquells se determinàs se fes ambaxada
solemna hà sa magestat, representant-li lo predit ý la conveniència e importàntia
del quant importa se servís manar presentar ý fer nominatió de personas per obtenir
aquells, suplicant-lo ho tinga axí per bé; ý lo predit fet, mane visitar-los per reformatió
de aquells, perquè convé a la cosa pública que si en aquest mitg temps se li han fets alsguns
abussos e fetes introduccions contràries a la religió, se tornen a lloch ý se encaminen
al servey de Déu omnipotent ý visquen conforme a la institutió de dits monastirs
ý religió de aquells respectivament, ý se farà una importàntia molt gran, que lo pio
propòsit dels instituydors no seria frustrat ý se subvindria per ventura a la total
conservació de dits monastirs, que tant importa per al servey de Déu omnipotent, com
ho demana ý supplique Antich Sala, syndich de la ciutat de Manresa, per lo que veu la
necessitat de semblant és en aquell monastir de sanct Benet de Bages, creu hi és axí concorre
en los altres monastirs lo matex.
Post meridiem, dicto die.
sglésia parrochial de sancta Maria, Francesch Andreu, com a syndich de la vila de
Salses, presentà en dit stament la supplicatió avall scrita, la qual fou decretada com al
peu de aquella se conté, la qual és del thenor següent:
Il·lustríssims, reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres, reverents, il·lustres
ý molt magnífichs senyors.
Per mort de Joan Cabeça vaga al present lo offici de cullidor de la taula del
General de la vila de Salses ý com al present estiga assí en la present Cort Francesch
Andreu com a syndich de aqueixa vila ý entrevinga en los tractes de la present Cort,
com hà altre que és dels syndichs reals, supplica per tant lo dit Francesch Andreu a
vostres senyories, excel·lència ý mercès sien servits fer-li mercè de la dita
col·lectoria del General de aquella vila, que ab açò la rebrà de vostres senyories,
excel·lència ý mercès en particular en benefici ý mercè, etc.
Die tricesima prima octobris millesimo quingentesimo octuagesimo quinto, post
meridiem, lecta in stamento ecclesiastico et fuit decretum quod fiat ut supplicatur,
sublatis tamen dissentimentis. Scriba stamenti ecclesiastici, Joannes Baptista Mullola,
notarius.
Dictis die et anno lecta in stamento militari et fuit decretum quod fiat ut supplicatur,
sublatis tamen dissentimentis. Scriba stamenti militaris, Joannes Sala, notarius
publicus Barcinone.
Dictis die et anno fuit lecta in stamento regali et ibi provisum idem quod in aliis
stamentis, sublatis tamen discentimentis. Cellers, notarius Barcinone et dicti stamenti
scriba.
les quals són del thenor següent:
Los tres staments del Principat de Cathalunya, etc. Al honrat Francesch Andreu
de la vila de Salses. Salut ý honor. Com a nostra notícia sia pervingut que lo
offici de cullidor de la taula del General de la dita vila de Salses de present vague per
mort de Joan Cabessa de dita vila, últim possessor de dit offici, e siam estats supplicats
per vós que de dit offici axí com és dit vagant vos provehíssem; per ço ý altrament,
admesa dita supplicatió e confiant de vostra legalitat, indústria ý probitat, lo dit
offici de cullidor de la taula del General de la dita vila de Salses, en lo modo sobredit
vagant, a vós dit Francesch Andreu conferim, provehim ý donam ý de aquella ab
tots sos drets, pertinènties, prorogatives, càrrechs, guanys, salaris ý altres qualsevol
emoluments, axí per la forma que lo dit quòndam mossèn Joan Cabessa, predecessor
vostre tenia, rebia ý possehia ý semblants officis se acostumen ý poden donar ý provehir;
volem emperò ý manam que abans que prengau possessió del dit offici ý que
aquell regiau ý administreu, per ésser lo jurament sòlit en mans ý poder dels reverent
nobles ý magnífichs de diputats del General de Cathalunya en Barcelona residents,
ý cautió ydònea a llur coneguda ý totes les altres coses que sobre assò sien
necessàries faceu, axí ý segons que per vostres predecessors en dit offici és acostumat
fer ý per capítols de Cort és disposat; e ab la present vostra provisió diem ý
manam als dits reverents nobles ý magnífichs deputats ý encara al deputat local de la
vila ý col·lecta de Perpinyà ý a tots ý qualsevol altres persones a qui
qui lo present negoci toque ý tocar puga, que encontinent la present vostra provisió
los serà presentada ý per vós dit jurament ý cautió seran prestats, vos posen ý meten
ý posar ý metra facen en real corporal ý actual possessió del dit offici ý de
tots los drets, pertinènties ý prorogatives de aquell, ý del salari ý emoluments de dit
offici vos paguen ý responguen ý pagar ý respondre facen, axí ý segons han acostumat
fer ab dit vostre predecessor ý per capítols de Cort tenen obligatió. En testimoni
ý fe, etc. Datum en la vila de Monçó, a trenta_hú de octubre, mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch.
E per quant lo dit stament entenie votar e habilitar la persona de don Simon Frigola,
vicicanceller de sa magestat, en cathalà e fer altres habilitations, los syndichs de la ciutat
de Barcelona posaren llur dissentiment a què no
de persona alguna en català, fins a tant tinguen resposta ý lo beneplàcit de sos principals,
protestant en lo entretant de nul·litat de actes. E poch aprés refferí en dit stament
lo promovedor del bras militar com lo dit stament militar havie habilitat en català la persona
tant solament del dit don Simon Frigola, vicicanceller de sa magestat.
E successivament, deslliberà dit stament real que los tres agravis fets en les Corts
proppassades ab les provisions o declarations fetes per sa magestat a soles ý lo de
mossèn Pere Cassador per la ciutat de Barcelona, los quals són estats llegits ací en lo
present stament, sien presentats ab les altres hà sa magestat per obtenir d'ells lo degut
reparo. La qual delliberació e pensament fou reportat per lo promovedor del dit bras
al bras militar; lo promovedor del qual, responent hà dit pensament, dix ý refferí
que dit stament militar s'ederie ab lo pensament del present bras que
hà sa magestat axí los dits tres agravis fets en les Corts proppassades com los dats
ý presentats per la ciutat de Barcelona per los agravis fets mossèn Pere Cassador, ý
que hà dita causa per part dels dos staments se fes embaxada al stament ecclesiàstich
per a què se volgués aderir ab ells; e lo dit stament real, haderint-se ab lo militar,
delliberà se fes la dita embaxada al bras ecclesiàstich, ý per fer aquella foren elegits:
micer Miquel Çarrovira, syndich de Barcelona, mossèn Pere Inveni Rocha, syndich
de Tuhir. E per lo bras militar foren elegits: lo bescomte de Rochabertí ý don Joan
Burguès.
E feta dita embaxada al bras ecclesiàstich, lo qual responent ad aquella trameteren e
vingueren hà dit bras real: lo reverendíssim bisbe de Vich, lo ardiacha d'Homs, reportant
ab sa embaxada que lo dit bras ecclesiàstich, responent hà dita embaxada feta lo dia
present, per llevar tota manera de alterchatió entre dits brassos, adherint-se ab ells, havie
delliberat que axí los dits tres agravis fets per sa magestat en les Corts proppassades com
los de mossèn Pere Cassador e vajen ý sien presentats junts hà sa magestat ab los
altres agravis.
E com los negossis ý affers de la present Cort carregassen ý cresquessen de quiscun
dia, desijant dit stament entendre en la despedició de aquells sens perdre punt, deslliberà
per so que sien habilitades totes les festes ý diumenges als després dinars, exceptat emperò
lo dia e festa de que serà demà de Tots Sancts per la honor de tant gran festa. E poch aprés,
considerant la multitut dels molts negossis ý affers de la present Cort ý desijant la prompta
despedició de aquells, féu delliberatió que, no obstant la susdita deslliberació, que lo dia
de demà festa de Tots Sancts sie habilitat lo després dinar de les quatre fins a les set; e que
sie fet a saber als tractadors de sa magestat la dita habilitació per a què sien servits dar orde
se hajunten los habilitadors per fer ý continuar la habilitació susdita. E axí fou reportat per
lo promovedor als dits senyors tractadors ý als altres brassos.
E durant la malaltia ý absèntia de mossèn Montornès, syndich de Tortosa, elegit juntament
ab micer Garau Mascaró, syndich de Vilafrancha de Panaders, per apuntar ý trassar
la concòrdia se
ý exides del General, elegiren mossèn Francesch Algaró, syndich de Leyda.
E per lo que entre los tres staments se havie algun tant altercat acerca la forma e
paraules del preludi dels capítols dels agravis de l'escusado, e per quant acerca
dites coses estaven concordes lo bras militar ý real, desijant que lo bras ecclesiàstich se
aderesque ab ells, delliberà per so dit stament real que sie feta embaxada per part dels
dits dos brassos ecclesiàstich, pregant-lo se vulle aderir ab ells. E per fer dita embaxada,
foren elegits ý feren aquella per lo bras militar: don Plegamans de Marimon, micer
Joan Cella ý de Taffurer. E per lo stament real: micer Nicholau Frexanet, syndich de
Leyda, mossèn Joan Navarro, syndich de Camprodon.
Reportà aprés al present stament lo promovedor del bras militar que dit stament
havie pensat serie bé que les persones són estades elegides per trassar ý ordenar les constitutions
tinguessen particular càrrech de ordenar ý apuntar los capítols se haurien de fer
per a la repulsió de tots los pedrenyals, axí curts com llarchs, perquè trassats dits capítols
se refferesquen al present stament ý als altres.
octuagesimo quinto. Post meridiem.
sancta Maria de la vila de Monçó en la forma acostumada, vingué lo promovedor
del bras ecclesiàstich reportant que en dit stament havien llegits los memorials apuntats
sobre la exactió dels deutes del General, ý que sobre de aquells havien fet alguns
advertiments, conforme veurien en lo marge ab un memorial portave a part, per a què
sobre de aquells lo dit stament real pensàs lo que li aparexeria ý per a què se volgués
haderir ab lo dit bras ecclesiàstich.
E poch aprés vingueren en dit stament, tramesos per lo bras ecclesiàstich, lo abat de
Gerri, micer Reix, procurador de l'archebisbe de Tarregona, reportant embaxada de part
de dit bras, deduhint e encarregant al dit bras real se volgués haderir ab los dits ecclesiàstichs
en los apuntaments per ells fets acerca los agravis del scusado; ý no aparexent-los
bé que per millor conformitat dels tres brassos anassen dits agravis hes presentassen
hà sa magestat sens prohemi algú ý que axí se llevarien tots los debats, scrúpols
ý altercations entre los brassos.
Mossèn Jaume Hierònym Ponces, syndich de Tàrrega, ý Joan Vallbona, syndich de
Cervera, los quals tenen posats discentiments hà tots actes, alçaren aquells per avuy tot
lo dia.
E desijant lo dit stament veure e saber lo que podia e devia fer acerca dita embaxada
per dit bras ecclesiàstich al present bras real tramesa, delliberà que, lo promovedor
del dit bras, sie tramès al bras militar per a reportar-los lo deduhït hà dita embaxada
per lo bras ecclesiàstich hacerca del prohemi del scusado e delmes, deduhint-los
que aquest bras tindrie ganas de saber en açò llur parer per a què, entès aquell, se puga
millor determinar en lo que més convinga.
E a causa del molt negoci occorrien ý crexien de cada hora, per millor despedició de
aquells, lo dit stament habilita la hora per entendre ý despedir dits negossis fins a les
vuyt hores d'esta tarda, conforme que axí ho han ja fet en los altres brassos.
E per quant se havia aportada ý [a]puntada per lo senyor president del present bras
certa scriptura faent per la exactió dels deutes del General, lo dit stament féu delliberació
que dita nova scriptura no
General, ans bé la ja feta ý apuntada se veje ý sobre d'ella se dellibere lo que convé.
Delliberà aprés lo dit stament que sie demanat per part dels brassos als tractadors la
hora per a poder presentar los agravis que per part dels tres brassos se entenen presentar
hà sa magestat, haderint-se en açò al bras militar que haja delliberat lo mateix;
emperò, que lo agravi del scusado lo militar lo aporte a part ý presente per sa part a ssoles
hà sa magestat, aprés que per los tres brassos li seran estats presentats.
E mossèn Francesch Algueró, altre dels syndichs de Leyda, posà son dissentiment a
que no
occupat per negossis de aquell.
E immediadament, refferí lo promovedor del present bras que ell, juntament ab los
altres promovedors, eren anats hals habilitadors per a informar-los dels agravis fets en la
habilitació tenen feta de la present Cort ý que allí havien dexat los advocats que informaven.
E poch aprés, tornà micer Nicholau Frexanet, hú dels syndichs de Leyda e advocat de
dit bras, e féu en aquell llarga ý còpia relació del que havie deduhit ý al·legat hals habilitadors
hacerca dels agravis fets en la llur habilitació feta dels staments de dita Cort.
E successivament, aderint-se dit bras real ab lo militar, féu delliberació que junts dits dos
staments trameten embaxada al bras ecclesiàstich, encarregant-los se vullen aderir ab los
dits dos brassos per a què ab conformitat se presenten los agravis hà sa magestat; que quant
en lo agravi del scusado, que aprés de haver feta embaxada hà sa magestat ý presentats dits
agravis, que lo militar a part en son nom ý del stament real, dón ý presenta dits agravis del
scusado hà sa magestat, encarregant hà dit bras ecclesiàstich se vulle aderir hà que dita presentació
de agravis sie feta ab la susdita forma. E per a deduhir dites coses ab embaxada hà
dit bras ecclesiàstich, foren elegits per a reportar aquella, ço és, per lo stament real: mossèn
Andreu Vilaplana, syndich de Gerona; mossèn Joan Vallbona, syndich de Cervera.
E per lo bras militar: don Joan de Ycart, mossèn Hierònym Sorribes.
Mossèn Onofre de Ortodó, syndich de Puigcercà, dix no consent, ans spressament
discent, a que
sie fet lo Redrès del General, bé emperò se puga tractar sobredita exactió pus emperò
aquella no
E responent lo bras ecclesiàstich hà la susdita embaxada hà ell feta per los dits brassos
militar ý real, vingueren en dit stament don prior de Scala Dei, fra Andrés Capilla,
ý micer Reix de Tarregona, refferint ý deduhint per part de dit stament los molt inconvenients
trobe en presentar los agravis de l'escusado ab lo preludi o prohemi trassat ý
apuntat, per lo que ab lo dit prohemi, diuen ý deduexen dits militars ý reals que los delmes
en Cathalunya són profans, contra de moltes ý expreses doctrines que proven ý
deduhexen que los delmes són de jure divino ÿ no profans com se dedueix, ý que, per
so, hà dit bras ecclesiàstich no li apar que vajen dits agravis ne sien presentats hà sa
magestat ab dit preludi, però que anant llisos o ab lo preludi fet ý trassat per dit ecclesiàstich
serie content dit bras se presentàs lo dit agravi del scusado.
Fonch aprés habilitada la hora fins hà les nou d'esta nit per a tractar ý fer los negossis
de la present Cort.
quingentesimo octuagesimo quinto.
sancta Maria de la vila de Monçó en la forma acostumada, mossèn Joan Vallbona, syndich
de Cervera, dix que ell per avuy tot lo die, per a demà ý dilluns primer vinents per
tot lo dia, alçava son dissentiment que tenia posat hà tots actes, passat los quals sie ý
stiga dit son dissentiment en sa força ý valor.
E mossèn Jaume Hierònym Ponces, syndich de Tàrrega, dix que per avuy tot lo dia
alçave son discentiment que tenia posat hà tots actes; e més dix que, attès que en
Cathalunya ningun privilegi tenim millor que lo que està disposat per Constitutions de
Cathalunya que los officis ý beneficis sien conferits ý donats hà cathalans ý no hà estrangers,
ý attès que, per la gràtia de Déu, en Cathalunya hi ha abundàntia de personas àbils,
sufficients per a tots officis ý administratió de ciutats ý viles, per ço ý altrament, Jaume
Hierònym Ponces, syndich de la vila de Tàrrega, dissent ý pose discentiment a que mestre
Castelló, doctor en medicina, sie habilitat per cathalà ni admès ni habilitat per a officis
ý beneficis ý altres prerogatives tocants als catalans, com ell sie estranger; lo
qual dissentiment, com dit és, donà ý lliurà dit mossèn Ponces al notari ý scrivà del present
procés scrit en un tros de paper per a què aquell continuàs en lo present procés.
Vingué aprés ý refferí en lo dit stament lo promovedor del bras militar que ell juntament
ab lo promovedor del present bras real, eren anats ab conformitat al bras ecclesiàstich
ý allí encarregat molt fossen servits que los capítols de agravis de l'escusado,
juntament ab los altres són estats ja presentats als elets elegits per los staments per a
recopilar dits agravis, se presentassen hà sa magestat, conforme estave ordenat ý apuntat
per los dos brassos militar ý real; ý que dits ecclesiàstichs responent, los digueren que
si lo preludi dels agravis de l'escusado no
apuntat, que no eren de parer que aquells donassen ni
hà sa magestat; que havie pensat per so dit stament militar que los altres agravis se
presentassen hà sa magestat tots junts, ý que per quant lo bras ecclesiàstich, ço és, los
qui per sa part ab la embaxada se havie de fer per los tres brassos hà sa magestat, haurie
parlat ý no dient res dels agravis de l'escusado, que leshores lo militar dels de dita
embaxada digués hà sa magestat que d'altra part se li presenten hà sa magestat de part
dels bras[sos] militar ý real los dits agravis de l'escusado de la forma ý manera
que per dits dos brassos, militar ý real, estaven apuntats ý ordenats; ý que axí se digués
ý das primer rahó als tractadors de sa magestat. Refferí més avant dit promovedor del
bras militar com per medi de don Hierònym Corella, comte de Costestayna, se havie
procurat que los dits agravis de l'escusado, ý de la manera que per los brassos militar ý
real són estats apuntats, sien presentats hà sa magestat per los dits dos staments militar
ý real a soles, ans o aprés de la presentatió faedora hà sa magestat dels dits altres agravis,
los quals, acceptat lo de l'escusado, sien per part dels tres brassos presentats hà sa
magestat ab conformitat. E entesa per lo dit stament real la dita relatió feta e reportada
per lo dit promovedor del bras militar ý volent condecendre ab lo predit stament militar,
delliberà lo dit bras real que tots los agravis presentats hà les persones eletes ý assí llegits,
exceptats los de l'escusado, sien presentats per part dels tres brassos hà sa magestat;
e més que los advocats acàpien de apuntar ý posar en son degut orde la suplicatió ý
scriptura se ha de fer per presentar hà sa magestat ab los agravis, los quals se li havien
de presentar en la present sglésia de sancta Maria en la qual esta totà la Cort ajuntada;
però hà causa de sa maleltia, per ser de tal calitat que no pot exir de son real
palàcio, se haurà per so de presentar en aquell per a què, feta ý acabada ý hoïda dita supplicatió
e scriptura, se puguen presentar dits agravis hà sa magestat. Ý feta dita scriptura
o supplicatió se face relatió al present stament, la qual sie incertada com està delliberat
dalt, a vint_ý_nou del mes de octubre proppassat, en lo present procés, a la qual jornada
és ja insertada segons allí se porà veure, a la qual se fa relació. E fou reportada dita
delliberació als altres brassos.
E poch aprés, dit stament, adherint-se ab lo bras militar, per part del qual és estat
reportat hal present stament que allí havien pensat ý delliberat se demanàs ora hà sa
magestat per presentar los agravis, delliberà per ço dit stament real se deman ora per presentar,
com dit és, dits agravis hà sa magestat. E feta dita delliberació, reportà inmediadament
lo promovedor del bras ecclesiàstich que la scriptura o protesta faedor se ha de
presentar hà sa magestat, per causa de sa malaltia per la qual no pot venir en la present
yglésia, sie minutada, aportada ý llegida en los brassos ý aquella posada ý continuada al
principi o preludi dels agravis; los quals agravis apparexeria al dit bras ecclesiàstich que
fossen buydats en los processos familiars de quiscun bras per a què al menester se
poguessen trobar. E successivament, lo promovedor del bras militar reportà que dit bras
se aderia ab lo dit bras ecclesiàstich en que lo dit preludi o protesta se posàs al principi
dels dits agravis se havien de presentar hà sa magestat; e lo dit stament real,
entès lo pensament ý parer dels altros brassos e aderint-se en aquells, féu delliberació
que la dita supplicatió e protesta sie scrita ý continuada al principi de tots los agravis se
han de presentar hà sa magestat, e que los promovedors del bras militar ý real vajen al
bras ecclesiàstich per a dir-los resolguen la dita scriptura o protesta; ý que hà dita causa
ý per millor poder despedir molts altres negossis se han de despedir, sie habilitada una
ora més d'esta tarda, la qual delliberà dit stament sie habilitada.
E immediadament, per los poblats en la Vall de Aran fou presentada en dit stament
una supplicatió, supplicant ab aquella ser-los consedides algunes gràcies per les causes
ý rahons en aquella contengudes; de les quals, per no tenir-ne dit stament plena notícia,
féu per so delliberació que sie primer rebuda informació del contengut en dita supplicatió
ý que, rebuda aquella, aprés se farà la deguda provisió ý decretatió hà dita supplicatió,
llevats emperò los dissentiments que les hores se trobaran posats.
Successivament, lo reverend micer Honofre Pau Cellers, doctor en quiscun dret,
canonge de la Seu de Barcelona e syndich del Capítol de dita Seu, presentà en dit stament
les dues supplications avall scrites, les quals per lo scrivà del dit stament real
foren llegides ý per aquell decretades, les quals dos supplications, una aprés
l'altra, juntament ab les decretations per lo dit ý altros brassos fetes, són del thenor
següent:
Molt il·lustres, reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres, il·lustres ý magnífichs
senyors.
En l'any mil sinch_cents setanta_ý_vuyt, essent diputats lo reverendíssim don
Benito de Tocho, bisbe de Gerona, lo bescomte d'Evol, Bolet de Perpinyà ý oydors
de comptes, mossèn Joan Vila, canonge de la Seu de Barcelona, micer Onofre
Cerveró de Leyda ý micer Monserrat Monfar, ciutedà de Barcelona, havent obtinguda
lo reverent Capítol de Barcelona una reformació de una gràcia concedida per la
bona memòria del Papa Gregori tretze als diputats ý oïdors ecclesiàstichs, de poder
rebre les destribucions diürnes ý nocturnes de llurs sglésies, per lo que dita gràtia
quant ab que tocave a la sglésia de Barcelona era surreptícia, declarà Sa Sanctedat que
sa mente no era compendre los capitulars de la Seu de Barcelona sinó los de les altres
sglésies, com consta ab dita reforma; per hont, volent lo Capítol de Barcelona posar
en executió la dit reforma, acertant-se com dit és en aquell temps lo susdit canonge
Vila ésser oydor de comptes, pretenguen en virtut de la primera predita surreptícia
gràtia ý féu forces de haver totes les distributions; ý estant en esta controvèrsia los
dits deputats ý oydors, aprés de molts debats feren laudamentum curie ab alguns
canonges parti[culars] que per orde de dit Capítol solicitaven dit negossi; ý no
contents de açò, la vegília de la translatió de sancta Eulària, patrona de la ciutat de
Barcelona, a les onze ores de la nit luïren a la dita sglésia de Barcelona ý a diverses
administrations de aquella més de dotze mília lliures, no havent lluït en aquell dia ni
altres següents com se acostuma sinó tant solament a dita pobre sglésia per més agraviar-la,
com fos estat equitat ý rahó fer dita luició general com se acostume ý axí no
fóra ella tant agraviada, puis de dita luició li n'haguera cabuda mancho part, majorment
havent-hi altres censals més antichs ý de particulars per los quals se havie de
comensar ans de tocar als de les sglésies, si per la emulatió predita no haguessen volguda
fer venjansa. Ý lo dia de sancta Eulària, fent-se lo offici major solemnament en
dita sglésia com se acostume, stant allí grandíssim concurs del poble, enviaren dits
deputats ý oïdors sos porters ý ministres en dita sglésia a intimar dites luïcions als
canonges qui tenien dites administrations per lo qual hagueren dits canonges de dexar
los officis divinals, del que se causà allí gran alteratió ý admiratió del pobla; de la qual
luyció ne ha resultat, ý fins vuy resulta, molt notable dany a la sglésia que passa de
dos mília ducats, axí per haver tinguts morts dits diners passats de dos anys sens
poder-los esmersar, com també que ara havent-los esmersats se són haguts d'esmersar
a vint_ý_sinch mília per mil, stant abans smersats a vint mília per mil, ý aquella se
és haguda d'esmersar en part molt mancho segura del que era; ý de altra part
ne ha resultat molt gran dany al General perquè, no obstant la justítia del dit Capítol
era molt clara, enviaren a Roma ab molt gran gasto del General prenent scusa de
aquesta controvèrsia, a mossèn Joan Ferrer, senyor de Claravalls, lo que podien fer ab
molt mancho despeses ab un simple procurador dels qui residexen en Roma; de
manera que per dita anada del dit Ferrer se gastaren més de sis mília lliures per discurs
de tres anys que en Roma entretingueren al dit Ferrer, que allí ab dita scusa ere
anat per negossiar los negossis propris. Supplica per ço lo syndich del dit reverent
Capítol sien vostres senyories, excel·lència ý mercès manar pagar, satisfer ý reintegrar
los predits danys ý desatents a la dita sglésia del comú del dit General o almenys,
quant axí no aparega, dels béns dels diputats ý oïdors qui leshores eren, qui aquells
contra dita rahó ý equitat causaren hà la dita pobre sglésia; ý en tot ésser-li ministrat
compliment de justícia.
ecclesiàstich ý fonch delliberat que, en quant en dita supplicatió se pretén
interès contra lo General, se provehí que no proceheix lo supplicat; e quant emperò se
tracte contra personas nomenades en dita supplicatió, particularment per rahó de agravis
pretén són fets per ells sots noms dels officis, provehexen que sien fetes lletres ab
incerta de la supplicatió comentent als diputats que ells facen justícia sobre dites coses
supplicades, cridats ý citats los que se han de citar si la conexensa de dit negossi hà ells
tocha.
Lo mateix dia fonch llegida en lo present stament militar e fonch provehit
lo mateix que per lo bras ecclesiàstich és estat provehit.
Joannes Sala, notarius publicus Barcinone.
real ý allí provehit que no proveheix de dret ni justícia lo contengut en dita supplicatió.
Molt il·lustres, reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres, il·lustres ý magnífichs
senyors.
En lo trienni passat, los diputats ý oïdors que lesores eren del General de
Cathalunya, de sa pròpria auctoritat ý sens coneguda de dret, prengueren de una casa
que és del Capítol de Barcelona una androna ý carreró que tenia exida des de la dita
casa que stà al costat de la Deputació, al carrer corrible de la font de Sanct Honorat
de la ciutat de Barcelona; ý fabricant sobredita androna, clogueren ý tancaren aquella,
del que ha resultat ý resulta molt gran dany a la dita casa ý per consegüent al dit
Capítol per lo que per dita obra és estada llevada la llum ý claror de moltes instànties
de la dita casa, la qual prenia per dit carreró, com també tapant dit carreró se privà la
entrada ý exida de dita casa per la qual se rebia molt gran utilitat ý comoditat en aquella,
com encara perquè quant plou entre molta aygua en dita casa, la qual li
causa molt gran dany. E més per quant los diputats ý oïdors han comensada dita obra
ý per continuar aquella han enderrocades totes les cases qu'estan a les spalles de unes
altres cases capitulars qu'estan allí juntes an aquelles, estan en molt gran perill de
enderrocar-se ý hi entre molta aygua en temps de pluja en dites cases capitulars, per
les quals coses la una de aquelles stà desabitada ý en la altra ningú hi gosa estar; per
les quals coses lo dit Capítol resta agraviat ý damnificat en passats de mil ducats, dels
quals, per molt que
nunca ne ha pogut dit Capítol haver esmena ni satisfactió alguna. Per ço et alias, supplica
lo syndich del dit Capítol de Barcelona sien vostres senyories, excel·lència ý
mercès servits manar pagar, satisfer ý reintegrar los predits danys ý carreró a la dita
sglésia ý Capítol de Barcelona, donats ý causats per dits deputats ý oïdors per rahó de
la dita obra, ý en tot ésser-li administrat compliment de justícia.
Altissimus, etc.
stament ecclesiàstich ý fonch deslliberat que
la supplicatió per a què sobre les coses supplicades dins sis mesos citen los qui hauran
de citar ý facen justícia.
ý lo mateix que per lo bras ecclesiàstich esta provehit.
Sala notarius publicus Barcinone.
real ý allí provehit lo mateix que en los altres brassos.
Barcinone et dicti stamenti scriba.
Los tres staments del Principat de Cathalunya congregats en les Corts generals
que la sacra, catòlica, real magestat de present celebra en la vila de Monçó
als ínçolas de sos regnes de la Corona de Aragó deçà la mar. Als reverent nobles
ý magnífichs senyors los deputats del General de Cathalunya residents en
Barcelona. Salut e honor. Sabreu com per lo reverent micer Onofre Pau Cellers,
canonge ý syndich del Capítol de Barcelona, en les presents Corts nos és estada
presentada una supplicatió del thenor següent:
Molt il·lustres, reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres, il·lustres ý molt
magnífichs senyors.
En lo trienni passat, los diputats ý oïdors que leshores eren del General de
Cathalunya, de sa pròpria auctoritat ý sens coneguda de dret, prengueren de una casa
que és del Capítol de Barcelona una androna ý carreró que tenia exida des de la dita
casa que està al costat de la Diputació, al carrer corrible de la font de Sanct Honorat
de la ciutat de Barcelona; ý fabricant sobredita androna, clogueren ý tancaren
aquella, del que ha resultat ý resulta molt gran dany a la dita casa ý per consegüent
al dit Capítol per lo que ab dita obra és estada llevada la lum ý claror de moltes
instànties de dita casa, la qual prenia per dit carreró, com també, tapant dit carreró,
se privà la entrada ý exida de dita casa per la qual se rebia molt gran utilitat ý commoditat
en aquella, com encara perquè quant plou entra molta aygua en dita casa, la
qual li causa molt gran dany. E més, per quant los deputats ý oïdors han comensada
dita obra ý per continuar aquella han enderrocades totes les cases qu'estan a les spalles
de dues altres cases capitulars qu'estan allí juntes en aquelles, estan en molt gran
perill de enderrocar-se ý hi entra molta aygua en temps de pluja en dites cases capitulars,
per les quals coses la una de aquelles està desabitada ý en la altra ningú hi gosa
estar; per les quals coses lo dit Capítol resta agraviat ý damnificat en passats de mil
ducats, dels quals, per molt que
ý present, nunca ne han pogut dit Capítol haver esmena ni satisfactió alguna. Per ço
et alias, supplica lo syndich del dit Capítol de Barcelona sien vostres senyories,
excel·lència ý mercès servits manar pagar, satisfer ý reintegrar los predits danys ý
carreró a la dita sglésia ý Capítol de Barcelona, donats ý causats per dits deputats ý
oïdors per rahó de la dita obra, ý en tot ésser-li administrat compliment de
justícia. A la qual supplicatió és estada per nós feta provisió, citats los que se
hauran de citar, fesseu dins sis mesos a les parts justícia; ý per so, sien fetes les lletres
necessàries. Per tant, notifficant-vos la dita provisió, al tenor de les presents vos
diem, cometen
a vosaltres fahedora sobre les coses supplicades, citats los que se hauran de
citar, compliment de justícia faceu, com de vosaltres se confie ý no façau lo contrari,
tota dilatió ý exceptió cessants. En testimoni de les quals coses, etc. Datum en la vila
de Monsó, quant al bras ecclesiàstich ý militar a vint_ý_vuyt de octubre ý quant al bras
real a dos de noembre, any de mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch. El bisbe de
Barcelona.
Mossèn Jaume Puig, syndich de la vila de Granollers, posà son dissentiment hà tots
actes de gràtia, protestant de nul·litat de aquells, requerint ser continuat en lo present
procés. E immediadament, fonch en dit stament llegida la supplicatió ab la protesta
ordenada per presentar a sa magestat ab los agravis se li havien de presentar per obtenir
de aquells lo degut reparo, ab lo qual se protestà expressament que, per presentar-se
dits agravis hà sa magestat en son real palàtio, no sie fet prejudici a la present Cort, per
lo que aquells se havien de presentar com és de pràtica ý costum dins la present
sglésia ahont està la Cort juntada, però hà causa de la malaltia de sa magestat, per
la qual no li és possible exir de son real palàtio, se li presenten dins de aquell; la qual
suplicació serà ascentada a la jornada de vint_ý_nou de octubre proppassat, per lo que
ja leshores se deslliberà fos allí assentada, al thenor de la qual supplicatió ý protesta se
fa relatió com en aquella se conté en oyda ý entesa aquella. Desijant deduhir hà executió
lo contengut en ella, féu delliberatió que per los promovedors dels brassos sie demanada
ora als senyors tractadors de sa magestat per poder presentar los agravis ab enbaxada,
a la qual, vajen les mateixes persones eletes, foren elegides per a recopilar ý assentar
dits agravis. Los noms dels quals són los següents, ço és, per lo stament del bras
ecclesiàstich: lo bisbe de Vich, lo abat de Poblet, lo canonge Cellers de Barcelona. E
per lo bras militar: don Jayme de Cardona, don Berenguer de Paguera, mossèn Pere
Cassador. E per lo bras real: mossèn Andreu Vilaplana, syndich de Gerona; mossèn
Joan Ponsich, syndich de Vich; mossèn Galderich Rebollet; syndich de Vilafrancha
de Conflent.
E per execució de la susdita delliberació, anaren los dits tres promovedors dels tres
brassos als dits senyors tractadors, als quals reportaren dita deliberatió; e tornats, refferiren
los havien respost dits senyors tractadors que ells darien orde en saber promptament
de sa magestat la ora serie servit sa magestat se li fes dita embaxada, ý sabuda
aquella ho farien saber he
octuagesimo quinto. Post meridiem.
don García de Mendoça, tramès als brassos per dits senyors tractadors de sa magestat,
refferint com per a les sinch ores d'esta tarda sa magestat staria a punt en son real palàcio
per a poder-se-li presentar allí los agravis que per los tres brassos se li havien de presentar;
emperò, que quant als altres agravis de l'escusado que per los dos brassos militar ý
real se havien de presentar hà sa magestat, se
nit o per altra ora. E en l'ora matexa delliberà dit stament real que a la ora assignada se face
dita embaxada ý ab aquella presentar los agravis hà sa magestat, a la qual embaxada
vajen embaxadors a cavall ab los porters dels tres brassos ab les masses altas.
E feta dita deliberació, anaren dits embaxadors juntament ab los dels altros brassos
hà fer, com de fet feren, dita embaxada hà sa magestat; e tornats foren dits embaxadors
de dita embaxada, refferiren los del bras real hà dit stament com dita embaxada per los
embaxadors elets dels tres brassos era estada feta hà sa magestat ý presentats los agravis,
los quals donà en mans de sa magestat lo reverendíssim bisbe de Vich, lo qual parlà
en nom de tota la Cort en dita embaxada, dient en effecte hà sa magestat com ells, dits
embaxadors en nom ý per part de dita Cort, se
terra, suplicant hà sa magestat de son real servey manar-los llegir en presèntia de sa
magestat ý desgraviar los agraviats; ý que sa magestat de sa mà pròpria prengué los
papers o coherns de dits agravis, offerint-se mirar ý hoir aquells, mostrant rebre contento
de que los brassos se dassen pressa ý que continuassen aquella, per lo que ell tenia
determinat anar-se
que la terra fos desagraviada conforme serie de justícia.
E per lo que, ans de presentar-se dits agravis hà sa magestat, fonch advertit e pensat
en dit bras serie bé se cobrassen los originals dels agravis se presentarien hà sa magestat,
o còpia de aquells, per a posar-los en los processos familiars de les presents Corts
per a què al menester se trobas sen, pensà e deliberà lo dit stament que
orde que lo matex original de dits agravis o còpia de aquells fossen donats ý lliurats hà
micer Miquel Joan Cellers, notari ý scrivà del present bras, per a què
cosís en lo present procés familiar; ý lo mateix procuraria fecen los altres notaris dels
altres staments, per a què al menester ab facilitat se puguen trobar dits agravis.
E ans de fer dita embaxada hà sa magestat, delliberà dit stament que los promovedors
dels brassos vajen a prevenir lo comte de Xinxón, deduhint-li que, fent-se dita
embaxada hà sa magestat, anirien los embaxadors ab les masses altes fins ésser en vista
de sa magestat, ý que leshores se abaxarien dites massas, com és acostumat, per a què
dit senyor comte de Xinxón procure ý encamine ý no permeta sie en res prejudicat a les
prerogatives e serimònies del present Principat.
Delliberà aprés lo dit stament que sie feta altra embaxada hà dits senyors tractadors
soplicant-los sien servits manar dar orde que los habilitadors de la Cort se ajunten e acàpien
de fer la habilitació reste a fer; e més, se referesca als altres brassos que hà dit bras
real aparexeria que ab dita embaxada se suplicàs a dits senyors tractadors fossen servits
se das orde se tinguessen les empares que al sagell se fan per orde del senyor canceller,
per lo que no obstant aquelles se pretén no haver d'estar hà dites empares, del que ne
porien resultar molts inconvenients.
Reportà aprés en dit stament lo promovedor del bras ecclesiàstich ý refferí que, si fins
açí los habilitadors no se ajuntaven, que la culpa no era dels habilitadors del senyor rey
sinó dels de la matexa terra. Havien pensat, per ço, en dit stament ecclesiàstich que si per
demà no se ajuntaven dits habilitadors, que leshores se poria fer la susdita embaxada hà
dits senyors tractadors, no obstant la qual relació dit stament real se aderí ab lo parer del
stament militar en que
altros staments, lo qual tornat dix li havie dit lo president del bras militar que, pus de açí
a demà se darà remey, que se ajunten dits habilitadors com tenen refferit per part del bras
ecclesiàstich ý que, per ço, dit bras militar se era aderit ab dit bras ecclesiàstich, però que
ells en lo dit bras militar ho tornarien a mirar e tornarien resposta al dit bras real.
E poch aprés tornà lo promovedor del bras ecclesiàstich refferint com dit stament
ecclesiàstich se adherie ab los dits dos altros staments en què
dits senyors tractadors a causa se donàs orde en que se ajuntassen dits habilitadors ý en
què
E per fer dita embaxada foren elegits, ço és, per lo stament ecclesiàstich: lo canonge
Masdemont, lo abat de la Real. E per lo stament militar: don Plegamans de
Marimon, mossèn Hierònym de Argensola. E per lo stament real: mossèn Luís Terrena,
syndich de Perpinyà; micer Garau Mascaró, syndich de Vilafrancha de Panaders.
Los quals junts, axí elets, foren tramesos e anaren a fer dita embaxada, de la qual tornats
refferiren los del bras real com dits senyors tratadors los havien dit ý refferit darien
orde se fes ý acabàs la dita habilitatió. E quant a lo de les empares del senyor canceller,
que staven sperant certs papers havien tramesos hà demanar ý que, rebuts haguessen
aquells, se provehirà lo que serà de rahó ý de justícia.
Successivament delliberà dit stament que los tres promovedors dels tres brassos
vajen als elets per a recupilar los agravis, encarregant-los se donen pressa ý també perquè
se entenga en cercar los memorials de agravis se són desviats o presos entre dels
altros eren estats ja presentats als dits senyors elets.
E més, vaje embaxada als aragonesos, supplicant-los vullen dar llicència a la Seu de
Tortosa de poder tràurer del Regne de Aragó synch_centes càrregues de forment, adherint-se
en açò als altres staments que havien ja deslliberat lo matex. E per fer dita embaxada
hà dits aragonesos foren elegits: lo abat de Gerri, lo canonge Thomàs de
Girona, per lo bras ecclesiàstich. Don Francesch de Aril ý mossèn Joan Ramon de Caldes,
per lo stament militar. Mossèn Francesch Algaró, syndich de Leyda; Joan Navarro, síndich
de Camprodon, per lo bras real.
E feta dita embaxada, fonch en dit stament presentada una supplicatió per part de
mossèn Guillem de Yvorra supplicant que mossèn Andreu Botella, senyor de Benavent,
ser inseculat hà diputat ý mossèn Hierònym de Vilanova, la qual supplicatió fou provehida
ý decretada per los tres brassos del thenor ý forma següent:
Il·lustríssims, reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres, il·lustres, molt reverents
ý molt magnífichs senyors.
Per mort de mossèn Joan Batista Moliner ý de mossèn Pere Cardona de Batea
vaguen dos llochs de diputats, la hú de la vagueria de Leyda ý l'altre de la vagueria
de Tortosa; ý per dits llochs fonch manat per vostra senyoria, excel·lència ý mercès a
vint_ý_dos de octubre proppasat s'escrigués a deputats, manant-los no anseculassen
dits llochs, entenent la present Cort ansecular aquells. Mossèn Gaspar de Perves
ý de Vilanova obtingué per vostra senyoria, excel·lència ý mercès la una d'estas
dos anseculations, la qual per nova certa ha tingut lloch ý reste anseculat per la
vagueria de Tortosa; reste a ensecular la de la vagueria de Leyda. Mossèn Guillerm
de Ivorra supplique a vostra senyoria, excel·lència ý mercès sien servits dit lloch
donar a mossèn Andreu Botella, senyor de Benavent; ý per ser dit Andreu Botella
inseculat a oydor per la mateixa vagueria, son lloch fer mercè d'ell a mossèn
Hierònym de Vilanova, qui és de la mateixa vagueria de Leyda; que en tot los dits
supplicants ne rebran de vostres senyories, excel·lència ý mercès molt particular
mercè. Altissimus, etc.
A tres del mes de noembre mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch fonch llegida en lo
stament ecclesiàstich ý fonch deslliberat que, essent axí que lo dit mossèn Gaspar de
Perves sie anseculat en lo lloch de Tortosa, que sie fet lo supplicat, alsats emperò los
dissentiments.
Dictis die et anno fuit lecta in stamento militari et fuit decretum idem quod in stamento
ecclesiastico, sublatis tamen dissentimentis. Scriba stamenti militaris, Joannes
Sala, notarius publicus Barcinone.
Die quinta mensis novembris anno predicto fuit lecta in stamento regali et ibi provisum
idem quod in aliis stamentis, sublatis tamen discentis. Scriba Cellers, notarius
Barchinone et dicti stamenti scriba.
Vigore quarum quidem decretationum fuerunt expedite littere sub forme sequenti:
General del dit Principat ý als oydors de comptes del dit General ý a totes altres persones
a qui
per part dels magnífichs mossèn Andreu Botella, donzell, senyor de Benavent, de la
vagueria de Leyda, ý de mossèn Hierònym de Vilanova, també donzell de Vilanova de
Mayà, sotsvegueria de Pallars, nos és estada presentada una supplicatió del thenor
següent: Il·lustríssims, reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres, il·lustres, molt
reverents ý molt magnífichs senyors. Per mort de mossèn Joan Batista Moliner, etc.
inseratur. A la qual supplicatió, com a justa ý rahonable per nosaltres és estada feta
provisió que, essent axí que mossèn Gaspar de Perves, òlim de Vilanova, en dita supplicatió
nomenat, sie estat per vosaltres inseculat en lo lloch de deputat militar que
vague per mort de mossèn Pere Cardona de Batea, vegaria de Tortosa, que en tal cars,
en lo dit lloch de diputat de la vagueria de Leyda vagant per mort del dit mossèn
Batista Moliner, senyor de la Granadella, fos anseculat lo dit mossèn Andreu Botella,
senyor de Benavent; ý en lloch de oïdor militar que dit mossèn Andreu Botella
occupe, fos inseculat lo dit mossèn Hierònym de Vilanova; ý així de fet ab la condició
sobredita enseculàrem, segons que ab la present enseculam ý enseculats ésser
volem, provehim ý manam, ço és, lo dit mossèn Andreu Botella en dit lloch de diputat
militar per la vagueria de Leyda, vagant per mort del dit mossèn Baptista Moliner,
ý lo dit mossèn Hierònym Vilanova en lloch de oydor militar que obtenien lo dit
mossèn Andreu Botella novament anseculat en deputat. Per ço, deduhint a vostra notícia
les coses predites, ab tenor de les presents vos diem ý manam que, observant dita
anseculació ý provisió per nós com dit és feta, encontinent aprés que les presents vos
seran presentades, sens dilatió ý exceptió alguna, scrigau ý continueu ý continuar ý
scriure façau en lo llibre ý altres llochs ahont les inseculations de diputats ý oïdors se
scriuen ý continuen, ço és, lo dit mossèn Andreu Botella en lo dit lloch de diputat militar
per la vagueria de Leyda, vagant per mort del dit mossèn Batista Moliner, ý lo dit
mossèn Hierònym de Vilanova en lloch de oydor militar que occupave lo dit mossèn
Andreu Botella novament anseculat en deputat, a ffi ý effecte que, havent-se de fer
extractions de semblants diputats ý oïdors, concorreguen de fet en dites extractions respectivament,
axí ý en la forma que los altres en semblants llochs posats ý enseculats
concorren, tots dubtes ý difficultats cessants. En fe ý testimoni de les quals
coses manam ésser fetes ý espedides les presents, sagellades ab lo sagell major de la
dita Cort ý sotascrites de mà dels tres presidents. Datum en la vila de Monsó, quant als
brassos ecclesiàstich ý militar a tres, quant al bras real a sinch del mes de noembre, any
de la nativitat de nostre Senyor mil sinc_cents vuytanta_ý_sinch.
octuagesimo quinto.
dins la sglésia parrochial de sancta Maria de la vila de Monçó, vingué en dit stament lo
promovedor del bras militar refferint com lo dit bras havie delliberat que, per lo regosijo
se ha de fer en la present vila lo dia del jurament del sereníssim príncep, sien donats
ý pagats a quiscun bras mil ducats distribuhidors per quiscú de dits tres brassos en lo que
millor los aparexerà se haien de distribuhir, llevats emperò los discentiments.
Vingué aprés en dit stament lo promovedor del bras militar, refferint e reportant que
lo dit bras militar se adherie ab lo pensament del bras ecclesiàstich de que se supplicàs
hà sa magestat fos de son real servey manar donar orde se provehissen les abadies
vagants per los molts anys patexen aquelles, axí en los religiosos com en les rendes,
per no haver-hi en aquelles abats.
E successivament, delliberà dit stament real que
de fer en lo cap de la exactió per lo Redrès del General, sens emperò dar-hi conclusió
alguna, ans bé la puga variar ý mudar en tot lo que voldran los brassos ecclesiàstich ý
real qui tenen de açò particular càrrech. E mossèn Francesch Algueró, syndich de Leyda,
e mossèn Joan Navarro, syndich de Camprodon, alsaren sos dissentiments tenien posats
a l'asiento de dita exactió a effecte sie ascentada ý acabada com assentar ý acabar se deu.
E volent respondre lo dit stament real al què per lo promovedor del bras militar los
és estat reportat que en quiscú dels tres brassos fossen repartits mil ducats per lo regosijo
faedor en lo jurament del sereníssim príncep, delliberà lo dit stament real que lo promovedor
de dit bras vaje al bras ecclesiàstich supplicant-los sien servits que, attès lo[s]
mil ducats assenyalats per lo dit bras militar als altres brassos per dit regosijo és pocha
la quantitat, sien per ço servits que lo promovedor de llur bras ecclesiàstich ý lo del bras
real vajen junts al dit bras militar supplicant-lo que, attès lo molt número és en quiscú
dels dits tres brassos, vullen allergar la mà, crèxer ý affegir alguna cosa més als dits mil
ducats, per lo que apar molt rahonable se facen molts regosijos per lo jurament
del dit sereníssim príncep, com convé per la honra de tanta festa ý axí a l'un bras com a
l'altre.
E responent, més avant, dit stament real al pensament en dit stament reportat lo dia
present per lo promovedor del dit bras militar acerca de la embaxada se havie de fer a
sa magestat acerca de las abadias vagants, delliberà dit stament real, aderint-se en assò
ab los dits dos altres brassos, que sie feta embaxada a sa magestat, supplicant-lo sie de
son real servey manar dar orde se provehissen les abadies vagants, conforme que per los
altros brassos s'és ja presentat ý deslliberat. E per a fer dita embaxada, lo dit stament
real elegí e nomenà: micer Nicholau Frexanet, syndich de Leyda; mossèn Andreu
Vilaplana, syndich de Gerona; micer Andreu Mascaró, syndich de Vilafrancha de
Panaders. Los quals, juntament ab los dels altros brassos, vajen a fer dita embaxada.
E poch aprés, lo promovedor del stament ecclesiàstich reportà en dit bras real que per
mossèn Galceran Cahors, donzell, en nom ý per part de la ciutat de Barcelona, era stat
deduhit en dit bras ecclesiàstich ý aquell supplicat volgués dit stament, juntament ab los
altros, supplicar a sa magestat fos de son real servey intersidir ab Sa Santedat per a què
lo monastir de Nostra Senyora de Monserrat, juntament ab los altros són en la Corona
de Aragó, se fes d'ells junts província separada e a part de la de Castella, per
moltes causes ý rahons en dit bras deduhides; per lo que havie aparegut al dit bras
ecclesiàstich se fes un memorial a part de les moltes causes ý rahons per les quals
convenia dit monastir de Nostra Senyora de Monserrat fos separat de la subjectió e província
de Castella ý que
en la Corona de Aragó; ý que per apuntar ý aprés presentar dit memorial hà sa magestat,
dit stament ecclesiàstich havie elegit lo abat de Gerri. E entès per lo dit stament real
lo pensament del dit bras ecclesiàstich ab la relatió feta per lo dit son promovedor, féu
deliberació que, axí per a apuntar ý trassar dit memorial hà sa magestat, sie elegit
segons que de continent elegiren a micer Nicolau Frexanet, syndich de Leyda. E feta
dita delliberació, casi encontinent reportà ý refferí en dit stament lo promovedor del dit
bras militar, deduhint que lo dit bras se aderie a que se elegís una persona de quiscun
stament per a fer ý apuntar un memorial, deduhint en aquell les moltes ý molt justes
causes ý rahons per les quals convenie separar lo monastir de Nostra Senyora de
Monserrat de la obedièntia dels de Castella ý fer provínsia a part dels de la Corona de
Aragó. Ý que hà dita causa lo dit bras militar havie elegit a mossèn Galceran Cahors,
donzell en Barcelona domiciliat, per lo qual fou presentat ý aportat en dit stament
un memorial dels molts danys ý enconvenients que, axí en lo temporal com en lo
spiritual, pateix dit monastir de Nostra Senyora de Monserrat per estar subordinat e
subjecte a la congregatió del monastir de Valladolid en Castella. Lo qual memorial és
del thenor següent:
Danys que
a la congregatió de Castella.
Danys temporals:
Primerament, lo molt que
Castella ý de Castella assí, ý axí, anant ý venint, a folgar-se com a veure que, segons
diuen ells, venen a les Índies per a carregar de libres, estoigs ý vidres ý altres coses.
Los grans gastos de general, visitadors ý assistents quant venen a visitar o fer electió,
perquè los porten per les granges ab molt gasto, hí
per exir ab sos intents ý pretensions ý encara los vesten molt bé de drap fi a ells ý
a ssos mossos ý se
Los gastos de l'abat ý procurador en haver de anar cada trienni al Capítol general
a Valladolit ab una azèmila carregada de cera, estoigs ý vidres ý altres coses per a
donar al general ý altres persones, ý acompanyant a l'abat un monge procurador
ý un donat a cavall ý mossos de peu, que tot és molt gran gasto.
Reb aquesta casa molt gran dany en fondes en Castella, tantes almoynes com per
allà se fan a Nostre Senyora de Monserrat qu'és molt poch lo que aporten açí,
havent-hi quaranta mília piles, segons apar en los llibres dels comptes; ý com són de
Castella los que ho administren, la major part se deu restar per allà entre parents ý
amichs ý algunes persones de la orde, la qual fóra millor vingués tot hà esta casa per
a sustentar tants religiosos de la Corona de Castella, que són la major part del convent.
Per ser estats de noranta_ý_sinch anys a esta part sempre abats de la Corona de
Castella, sinó foran dos, un valentià ý altre cathalà, ý també los majorsdoms de la
mateixa manera, may han volgut admetre que a tota la almoyna ý diner entràs de principi
en quatre depositaris ý de mà de aquells als mayordoms per a gastar ab compte
molt stret que haguessen de donar a dits depositaris, ý perquè no
poden rebre ý dar los majordoms als aplegadors ý seglars lo que se
diners com de altres presentalles incertes que en casa venen.
Lo molt que
vuytanta lliures cada any a cada hú; ý després de haver studiat, los més, que són de
Castella, se resten per allà predicadors ý a la vellesa tornen a Monserrat a que
los servesquen; ý fent-se agravi a esta casa en llevar-li certa renda de un prèstamo de
Villequera que vuy gose Sant Vicent de Salamanca, la qual poria servir per a subventió
de un col·legial ý no pagaria tant per lo sustento de dos o tres col·legials.
Lo que gasta en traure dispensas de Castella per novicis d'esta casa a costa de la
mateixa casa, podent en ella triar entre any molt hàbils persones que de diverses
nacions per allà passen ý demanen lo àbit ý no
Dany és per als vassalls no ésser governats per los de la Corona de Aragó, perquè
no serien defensats los que merexen càstich ni causarien morts ý bàndols com los hi
ha vuy en dia per haver-hi exceptió de persones ý falta de justícia.
Puix tota la renda de Monserrat ý almoynes són vots, suor ý sanch de pobres, se
haurie de mirar molt com se gasta en servey de Déu ý almoyna dels matexos pobres,
ý en lo vestir ý menjar del convent que fos ab higualtat, ý no que a huns los sobre ý
a altres los falta, ni que als passatgers, parents ý amichs dels religiosos castellans que
passen a Roma o Itàlia se
També és dany per a la casa que com envien a viure mongios predicadors a Castella
hí
Ý en Roma envien coses costosas per a presentar a cardenals los pares predicadors
de la orde, no fent per aquesta casa negossis, sinó molt pochs ý al cap de
mil anys, ý aquest treball és lo molt repagat.
Tots estos mals ý altres molts se lleven apartant Monserrat de Castella ý fent sa
congregatió de observants en aquesta Corona de Aragó. Ý seria grandíssim bé, axí
spiritual com temporal, per a les cases claustrals de nostre pare sanct Benet que fossen
reformades algunes, perquè estan vuy en dia molt arruhinades per estar subjecta
a comenador, la qual reformació desijen alguns claustrals ý ho digueren al bisbe de
Leyda, que stigue en lo cel, ý serà açò edificatió de tot lo regne ý pesar dels lluterans,
bé ý augment de la cristiandat, ý ab aquest medi cessaran los scàndols ý revolucions
d'esta casa. Ý de aquesta distinctió de congregatió de sanct Benet tenim exemple en
Portugal que és congregatió per sí, ý d'esta divisió de congregatió se lleven molts
inconvenients de discentions ý pocha pau ý unió que y ha entre diverses nacions, com
se veu a l'hull en esta casa, pus és arribada en tant mísero ý lamentable stat, ý per
haver governat ab sobergueries los de la Corona de Castella sense poder ésser oyts los
naturals, demanant justícia ý remey en açò a sos generals ý visitadors de la congregatió
de Valladolid, lo qual tot és estat causa de demanar esta ciutat de Barcelona a
vostra magestat per via de visitador apostòlich, vént que stà empenyada en més de
trenta mil ducats, ý que així en lo spiritual com en lo temporal se assolava. Ý en Itàlia
aytambé tres àbits differents que cada hú és congregatió de per sí.
Són los danys spirituals:
Primo, les inquietuts ý desasoci[e]gos dels religiosos d'esta Corona de Aragó
molts grans, causats per los molts agravis, notables injustícies que
de Castella, així en les visites com fora d'ellas, segons darà testimoni de açò lo procés.
La por ý recel contínuo en que viuen los naturals d'esta corona, veent ab quanta
facilitat se atrevexen los que són de Castella a desonrar-los ý afrontar-los ý desterrar-los
de casa de sa profeció ý pàtria natural, enviant-los a viure a terres molt
apartades ý remotes, ahont també viuen ab ànsia ý cuydado de tornar a sa casa ý
mare, ý no troben remey per a fer-ho.
Que no
sien més amats ý honrats de son superior, ý açí lo que és més negociant ý manco recollit,
perquè temen los abats que no done quexa d'ells al general o visitadors de lo que
li aparexerà, aqueix és més volgut ý és un segon abat.
La ambició gran que molts d'ells tenen en voler dominar als de la Corona de Aragó
no
càrrech, procuren en desterrar-los o privar-los per coses que
ý posen-los noms de heresiarcas, de ambiciosos, ý alguns d'ells lo són per nom ý fets.
Lo dany de les ànimes dels què són de Castella en avorrir ý perseguir als d'esta
terra, ý libertad ý licèntia que tenen de pecar ý offendre a Déu ý al pròxim, spanta ý
escandelisa al poble que ho sap ý veu, ý atrevexen-se en açò per tenir lo pare alcalde,
ý que ningú no
escàndols en Monserrat ab perill de les ànimes.
Espanta lo argull ý imperi ab que dominen, sens guardar Constitutió que
a sa voluntat ý, com si los naturals no tinguessen enteniment, no
de moltes coses que fóra millor per la casa no fer-les, ý així de tres parts dels monjos
del consell, la una solament és de naturals.
La pena interior que tenen los de la Corona vént que no són poderosos per a posar
remey en tantes offenses de danys, ý algunes públiques ý escandeloses, ý si las publiquen
hó
offèn la vida monàstica, de sos pecats mortals los fan venials ý dels nostres venials
los fan mortals. Aquesta exceptió de persones és molt danyosa per a prelats ý súbdits,
ý més creuen la mentida que
ý així ningú se atreveix a parlar coses que importen a la vida monàstica.
La alteració ý escàndol de tota la terra que sab ý entén la mala vida de alsguns religiosos
que són de Castella, los quals se atrevexen a pecar contra Déu ab confiansa que
no y haien de haver càstich per a ells, és cosa que spanta, posant la lengua ab los concellers
ý cavallers de Barcelona ab poch acato, dient que merexen ésser conquistats, ý
que abans nos donaríem a lluterans que a castellans, sent aquest regne cristianíssim ý
fidelíssim hà sa magestat. De la qual cosa és vingut lo poble a alterar-se ý murmurar
contra los tals ý per ventura de axò és vinguda la revolta, escàndol ý foragitar
de alsguns inquiets ý destruhidors dels béns de Monserrat, la qual han sentit molt
los religiosos naturals; mas, com diu Cristo, convé algunes voltes que
scàndols per no haver servada justícia, però trist de aquell perquè ve.
Fas gran injustícia en donar lo àbit, perquè hy ha en lo convent les dos parts de la
Corona de Castella havent de ésser més los naturals de bona rahó, pus la major part
de la almoyna se trau d'esta Corona, ý venen molt bones habilitats ý de bon linatge a
pendre l'àbit ý no
La pèrdua de la devoció dels fahels que, vént la pocha religió de alsguns ý lo
mal tractament que
de fer les almoynes acostumades, ý així diuen los passatgers que si
govern que
la casa dels molts censals que deu.
Lo dany que reben les ànimes dels monjos que van ý venen de Castella, ara sie per a
viure allà o folgar-se, perquè, com los més d'ells sien gent jove, corren molt perill anant
tant llarch camí ý per molts hostals ahont se offerexen mil occasions, ý no és possible
dexar de perdre molt la religió, fet ý criat en la clausura, com lo peix fora de l'aygua, ni
tanpoch se edifiquen de açò los seglars, particularment havent fet vot de clausura.
Lo perjuy ý frau que
religiosos se
privats de les misses, oracions ý altres penitènties que en sa casa farien.
Ha-y també peril speritual en los confessors que són castellans ý francesos, que
no
no en castellà, pus és més necessària la lengua cathelana ý stam en Cathelunya, ý
d'esta manera no
natural.
E per quant pochs dies ha que per part del bras militar, per son promovedor fou
reportat al dit bras real ý ecclesiàstich que en quiscú dels dits tres brassos fossen repartits
mil ducats per a les alegries ý regogissos fahedors per los dels dits brassos per lo
jurament del sereníssim príncep, e com la dita quantitat sia pocha, segons són molts en
quiscun bras ab los quals se han de distribuir, desliberà per ço dit stament se fasse embaxada
al dit bras militar, deduhint ab aquella que lo bras real, aderint ý acceptant de dit
bras militar lo lur parer ý pensament dels dits mil ducats per a quiscú dels dits tres staments
com dit és, se li encarrega molt volguessen aderir fos repartida major summa dels
dits mil ducats entre los altres brassos per lo dit jurament del dit sereníssim príncep, e
fou axí reportat al dit bras militar.
Dicto die post meridiem.
Convocat lo dit stament real en lo lloch ý forma acostumats, per quant en dit stament
se deduy e féu quexa que los agravis presentats per los syndichs de Barcelona contra de
micer Martí Joan Franquesa, doctor del Real Consell Criminal, a les persones eletes per
a recompilar los agravis se han de presentar a sa magestat, se serie perdut lo memorial
de dits agravis sens saber com ý en mans de qui s'és perdut; e per quant lo dit memorial
s'és perdut e la còpia de l'original dits syndichs de Barcelona tenen rebut de la
Vint_ý_quatrena de Barcelona, ý lo dit original sia romàs en poder de Miquel Joan
Cellers, notari de Barcelona ý secretari dels dits syndichs ý scrivà del present bras, del
qual original se porà traure altra còpia per a dar a dites persones eletes per a compilar
dits agravis. E com alguns no hagen duptat en pensar ý dir que lo dit original seria lo
mateix que per dits syndichs serie stat presentat a les persones eletes per a recopilar dits
agravis, ý que per medi de alguns syndichs vehent que en dit stament se féu centiment
de què se fos desviat o perdut lo dit memorial dels agravis de micer Franquesa, seria per
ço a dita causa tornar dit memorial en mà ý poder de dit Cellers; del que sentint-se
particular los síndichs de Barcelona en lo stament real desliberà per lur descàrrech que
lo promovedor del dit bras real, junctament ab dit Cellers, notari, vaien als staments
ecclesiàstich ý militar per a què ad aquells referescha dit Cellers com lo original dels
agravis, tramès per la ciutat de Barcelona contra dit micer Franquesa, és sempre stat ý
romàs en poder de dit Cellers, lo qual original ha sempre ell guardat ý té en sa mà ý
poder, per a què se desenganyen dits dos brassos que lo que s'és perdut o desviat és la
còpia del dit original, la qual fou donada e presentada a les persones eletes per a recompilar
los agravis ý la qual segons se ha entès s'és perduda o desviada; ý que en sa pròpria
figura fos aportat ý amostrat dit original al[s] dits brassos. Per executió de la qual
desliberatió, anaren los promovedors de dit bras real ý lo dit Miquel Joan Cellers, ý allí
en dits brassos deduïren lo contengut en dita desliberatió e
occularment lo dit original ý aquell legí en dit stament militar per a què tots sabessen ý
entenguessen que si serà perduda dita còpia no serà perdut lo original; lo qual memorial
de agravis serà presentat ý continuat entre los altres agravis se han de presentar
a sa magestat, per ço no
a la fi.
E successivament, lo il·lustre don Hierònim Corellla, compte de Contestanya, reportà
en dit stament, de part de sa magestat a palàcio, per a presentar-li los agravis que lo
dia de aïr se li digué li volien presentar los brassos militar ý real; ý oït lo reportat per dit
don Hierònim Corella pert part de sa magestat, desliberà lo dit stament real que los tres
embaxadors del present bras, que axí ab los altres dels altres brassos anaren ab embaxada
per a presentar a sa magestat los agravis, vagen ara altra volta ab los tres del bras militar
ab embaxada per a presentar a sa magestat los agravis fets per rahó e causa del scusado,
los quals agravis són stats ordenats ý apuntats per les persones electes ý per los
brassos elegits en aquells. Ý axí anà la dita embaxada a sa magestat en son real palàcio
a cavall ab sos massers devant. Ý essent dits embaxadors ab sa real magestat li presentaren
los memorials dels dits agravis del scusado, e de paraula lo supplicaren fos de son
real servey fer-se legir ý oïr dits agravis ý manar-los remediar, com de sa real magestat
s'esperave. E sa magestat rebé de sa mà los memorials dels dits agravis ý, rebuts aquells,
respongué ý dix aquestas o senblants paraules
lo qual entendido, mandaré haser justicia,
e u relataren los dits tres embaxadors del bras real en lo dit estament. Los quals agravis
són incertats a la fi del present procés.
E per lo que estos dies passats se havie pensat ý tractat, ab los tres brassos, quant convindrie
supplicar a sa magestat fos de son real servey manar dar orde se provehesquen
les abadies vagants en lo present Principat, fonch a dita causa trassada ý minutada
la supplicatió que per dit effecte se havie de presentar a sa magestat, ý aquella legida
en dit estament, la qual és del tenor següent:
Sacra, catòlica, real magestat.
Vént los poblats en lo present Principat de Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý
Serdanya lo evidentíssim ý contínuo dany que ha resultat ý resulta de la vaccatió dels
monestirs de la religió, axí de sant Benet com [de] sant Agustí, situats en dit Principat
ý Comptats, moltes voltes per part dels presidents de dits monestirs ý deputats de
Cathalunya és stat representat a vostra magestat fos servit manar provehir aquells, lo
que fins avuy no s'és obtengut, ý per lo que
monestirs ý abadies porie causar no menors danys dels que en temps passats per dita
vaccatió se són vists, suppliquen a vostra magestat los tres brassos de Cathalunya ý
Comptats de Rosselló ý Serdanya sie de son real servey manar provehir dites abadies
de vida, exemple ý doctrina, quals de la mà de vostra magestat se confie, que ultra
que redundarà en servey de Déu, benefici de dites cases ý de dits Principat ý Comptats,
serà cosa digna de vostra magestat ý dits brassos o rebran a singular gràcia ý mercè.
E legida fou dita supplicatió, inmediadament vingueren en dit estament mossèn
Francesch Algueró, síndich de Leyda, mossèn Joan Navarro, síndich de Camprodon,
elets lo dia de aïr per lo present estament per a tractar ab los brassos de Aragó, per a què
dexassen traure de dit regne quiscun any, per obs de la sglésia de Tortosa, sis_centes
càrregues de blat franques de drets. Referiren en dit estament com ells, juntament
ab los elets per los altres brassos de Catahalunya, eren anats a comunicar ý tractar
dita lur comissió ab los brassos de Aragó, los presidents dels quals brassos de Aragó los
havien respost ho entendrien ý procurarien la manera de com porien condecendre al
demanat per part de la dita sglésia de Tortosa.
E successivament, vingueren en dit estament lo ardiacha Coma de Vich, síndich del
Capítol de Vich, lo procurador del monestir de Santes Creus, reportant embaxada de part
del bras ecclesiàstich, deduhint ab aquella que com la exactió dels deutes del General sie
matèria molt important, com tots saben ý veuen, ý com lo temps per a resoldre aquella
sia tant breu, suppliquen per ço a dit bras real fos servit dar conclusió en aquella. E inmediadament
lo dit estament, desijant resoldre lo fahedor en dita exactió, començà e proseguí
a votar los dits capítols ja trassats ý minutats per les persones eletes per facilitar a la
exactió dels deutes de dit General. E acabats foren de votar dits capítols, que són catorse,
lo hú haprés de l'altre, deliberà dit estament que ab embaxada se fes als altres staments, ab
la qual embaxada fossen aportats la resolutió de dits vots ý parers juntament ab los matexos
memorials de la dita exactió. Per fer dita embaxada foren elegits mossèn Christòfol
Gil de Villoro, síndich de Tortosa; mossèn Pere Rocha, síndich de Sant Pedor.
mossèn Jaume Hierònim Ponses, síndich de Tàrrega, mossèn Jaume Vallbona,
síndich de Cervera, alsaren per vuy lur dissentiment té posat quiscú d'ells a tots
actes.
E per quant lo present bras real és stat solicitat per part del bras ecclesiàstich per a
què ab conformitat sie scrit als diputats per a què igualment, ý sens exceptió de persones,
fassen executió en los béns de mossèn Miquel Joan de Junent ý de Rovira, debitor
del General, ý axí los seus partícips ygualment.
E poch aprés fonch en dit estament presentada e legida una supplicatió en favor de
mossèn Andreu Botella, senyor de Benavent, ý de mossèn Hierònim de Vilanova demanant
dos llochs: la hú de diputat, l'altro de oïdor; la qual supplicatió és del tenor següent:
Il·lustríssims, reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres, il·lustres, molt reverents
ý molt magnífichs senyors.
Per mort de mossèn Joan Batista Moliner ý de mossèn Pere Cardona de Batea
vaguen dos llochs de diputats, lo hú de la vegaria de Leyda ý l'altre de la vegaria de
Tortosa; ý per dits llochs fonch manat per vostra senyoria, excel·lència ý mercès a
vint_ý_dos de octubre proppassat s'escrigués a diputats manant-los no inseculassen
en dits llochs, entenent la present Cort insecular aquells. Mossèn Gaspar de Perves
ý de Vilanova obtingué per vostra senyoria, excel·lència ý mercès la una d'estes
dos inseculations, la qual per nova certa ha tingut lloch ý resta inseculat per la vegaria
de Tortosa. Reste insecular la dita vegaria de Leyda; mossèn Guillem de Ivorra
suplicha a vostres senyories, excel·lència ý mercès sien servits dit lloch donar a
mossèn Andreu Botella, senyor de Benavent, ý per ser dit mossèn Andreu Botella
inseculat a oïdor per la matexa vegeria, son lloch fer mercè d'ella mossèn Hierònim
de Vilanova qu'és de la matexa vegaria de Leyda; que en tot los dits supplicants
ne rebran de vostra senyoria, excel·lència ý mercè molt particular mercè.
Die tercia mensis novembris millesimo quingentesimo octuagesimo quinto,
legida en lo stament ecclesiàstich ý fou desliberat que, essent axí que lo dit mossèn
Gaspar de Perves sie inseculat en lo lloch de Tortosa, que sia fet lo supplicat, alsats
emperò los dissentiments.
ecclesiastico, sublatis tamen dissentimentis. Scriba stamenti militaris, Joannes
Sala, notarius publicus Barcinone.
Die quinta mensis novembris anno predicto fuit lecta in stamento regali et ibi provisum,
idem quod in dictis aliis stamentis sublatis tamen dissentimentis. Cellers,
notarius publicus Barcinone et dicti stamenti scriba.
Dicto die, post prandium.
dit stament veure assentat ý posat en degut orde lo que fer ý assentar se deu ý saber l'orde
se ha de tenir en lo de les empares se fan al sagell per lo canseller, desliberà que
als brassos eccesiàstich ý militar per a què tots junts envien als senyors tractadors
de sa magestat per a supplicar-los sien servits manar dar orde se entenga ý despedescha
lo fahedor en lo de les dites empares del canseller, com ja diverses voltes los és
stat supplicat. E més, se envie a les persones elegides per a què donen orde que promptament
se acàpien los agravis resten al despedir, per poder presentar aquells ab tota
diligèntia a sa magestat, e que y anassen los promovedors de dits brassos. E axí fou
reportat per lo promovedor del dit bras real als altres brassos.
E responent a dit pensament, lo bras ecclesiàstich envià a dir per son promovedor
que
lo que lo senyor compte de Miranda los havie dit, dos dies ha, que dins tres dies rebria unes
scriptures, que speraven que leshores se darie orde en lo de les dites empares. E més, que
se aderie dit bras ecclesiàstich a que se sol·licitassen los elets per als agravis per a què despatxassen
ab tota diligèntia aquells. E reportades foren dites coses per lo promovedor del
bras ecclesiàstich, vingué inmediadament lo promovedor del bras militar, deduhint ý referint
com acerca de dites coses lo dit bras militar se aderie ab lo ecclesiàstich.
Fonch aprés en dit estament presentada una supplicatió per lo discret mossèn Joan
Batista Mullola, notari de Tarragona, acerca de l'offici d'escrivà de diputat local de
Tarragona, en lo qual provehí dit estament lo mateix que ja per los altres brassos és
estat provehit ý decretat, la qual supplicatió és del tenor següent:
Molt il·lustres, reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres, il·lustres, molt
reverents ý molt magnífichs senyors.
Lo offici d'escrivà del diputat local de la ciutat ý col·lecta de Tarragona
vagà a vint_ý_dos del mes de octubre proppassat per mort de mossèn Damià Gili,
notari de dita ciutat. A
ý scrivà del stament eccesiàstich de les presents Corts, per no saber assí de cert la
mort del dit Gili se serviren vostres senyories, excel·lència ý mercès manar scriure als
deputats no provehissen dit offici en cars que vaccàs, perquè la Cort lo entenie provehir
reservant-se assí dita provisió ý decernint irrito ý nul·le lo que en contrari serie
fet. Aprés, a vint_ý_quatre del mateix, sabent-se de cert la mort del dit Gili, se féu mercè
del dit offici al dit Mullola; ý attesos los serveys feya a tota la Cort, li feren special gràcia
que dita provisió li fos haguda per feta del dia de la mort del dit Gili. Ý a
mateix los senyors deputats de Cathalunya, no tenint segons se pot creure notícia de la
dita provisió, provehiren dit offici en persona de mossèn Agustí Riber, notari de la matexa
ciutat, ý li manaren donar possessió de aquell; ý encara, que los dits senyors deputats,
en rebre la primera letra de la Cort, vént que dit offici estave reservat ý volent obeir
al manament de vostres senyories, excel·lència ý mercès, scrigueren ý manaren (segons
se diu) al deputat local de la dita ciutat ý col·lecta de Tarragona prengués a sa mà les
letres de la provisió del dit offici ells hav[i]en feta al dit Riber ý no li dexàs pendre possessió
de aquell ý, encare la hagués presa, no li dexàs usar dit offici; ý se tingué per cosa
certa que, rebuda aprés la letra ý provisió del dit offici al dit Mullola feta, hauran en tot
obtemperat al manament de vostres senyories, excel·lència ý mercès ý li hauran fet
donar real ý actual possessió del dit offici, com és rahó ý sia cosa en dret ben expedida
[que] la provisió per dits deputats feta és nul·la ý de ningun valor, axí per ésser-se feta
un dia aprés que la present Cort provehí dit offici en persona del dit Mullola
com per les altres causes ý rahons de sobre deduïdes; però perquè se entén que dit Riber,
no obstant les sobredites coses, pretén ésser estat legítimament provehit ý altrament fer
e intemptar alguns procehiments prejudicials ý contraris a la provisió per vostres senyories,
excel·lència ý mercès al dit Mullola feta. Per ço, dit Mullola, desijant liviar-se
de qualsevols molèsties, inquietuts ý vexacions que acerca de assò dit Riber li volgués
fer ý causar, supplique humilment a vostres senyories, excel·lència ý mercès manen
declarar dit Agustí Riber, en virtut de dita pretesa, nul·la e indèbita provisió a ell feta,
no tenir ni haver may tingut ni competir-li dret algú al dit offici, ý per consegüent dita
sa pretesa provissió, encara que alguna ne tinga o hage tingut, ésser nul·la ý de ninguna
forsa ý valor, imposant-li perpètuo silenci al dit offici, ý axí bé manen declarar la provisió
que vostres senyories, excel·lència ý mercès al dit Mullola feta ésser dèbita ý jurídicament
feta, ý en virtut de aquella haver-se-li de donar real ý actual possessió del dit
offici, ý encars que li sia ja estada donada, haver de ésser conservat ý mantingut passíficament
en aquella. E perquè en dites coses bé ý degudament se procehesca, sia citat
lo dit Agustí Riber perquè dins un breu termini a ell prefigidor comparega a dir, al·legar
ý provar tot lo que vulla ý altrament a contradir, perquè les coses supplicades fer no
dègan, ab cominació que
fetes letres ab incerta de la present supplicatió, axí fer ý declarar-se, supplicha lo dit
Joan Batista Mullola ý en tot ésser-li ministrat compliment de justícia lo noble offici de
vostra senyoria, excel·lència ý mercè en quant menester sia humilment implorant.
Joan Baptista Mullola en causa pròpria.
decretum quod fiant letere citatorie petite cum incertione supplicationis quatenus
debeant et ad dicendum et allegandum quidquid, etc. Honophrius Masdamun, sindicus
Elnensis.
Dicto die et anno lecta in stamento militari et fuit decretum idem quod in stamento
ecclesiasticho. Scriba stamenti militaris, Joannes Sala, notarius publicus
Barcinone.
Dictis die et anno lecta in stamento regali et ibi provisum idem quod in aliis stamentis
fuit provisum et decretum. Cellers, notarius publicus Barcinone et dicti stamenti
regalis scriba.
5 novembris, etc. In processu militari]
Litere citetorie emanate ex dictis provisionibus.
que la sacra, catòlica, real magestat de present celebra en la vila de Monsó als íncoles
de sos regnes de la Corona de Aragó deçà la mar. Al honorable mossèn Agustí
Riber, notari de la ciutat de Tarragona. Salut ý honor. Sabreu que per Joan Batista
Mullola, notari habitant en dita ciutat de Tarragona ý scrivà de l'estament ecclesiàstich
en les presents Corts, nos és stada presentada una supplicatió del tenor
següent: Molt il·lustres, reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres, molt reverents
ý molt magnífichs senyors. Lo offici de scrivà, inseratur. A la qual supplicatió
per nós fonch feta provisió que vós, dit mossèn Agustí Riber, fósseu citat per a
dir, al·legar ý provar lo que voldreu en ý sobre les dites coses, ý contradir per a què
lo supplicat per dit Joan Baptista Mullola no dega per nós fet; ý per ço fossen
fetes letres citatòries en la forma acostumada. Per tant, inseguint lo tenor
de la dita nostra provisió, ab tenor de les presents, vos diem ý citam que, dins sis
dies aprés de la presentació de les presents a vós fahedora en havant comptadors,
per vós o vostre legítim procurador, ab ple poder, comparegau devant nós en la present
vila de Monsó ý en los dits tres staments a contradir per a què lo supplicat per
dit Joan Baptista Mullola per nós fer no
provar tot lo que voldreu en ý sobre les dites coses, ý a proseguir ý véurer prosseguir
la dita causa ý negoci fins a sentèntia diffinitiva ý total executió de aquella.
Altrament, passat dit termini, lo qual a vós precisa ý peremptòriament vos assignam,
procehirem contra vós en ý sobre les dites coses ý en dit negoci, segons serà
de dret ý justícia, vostra absèntia en res no obstant mas contumàcia exhigint.
Datum en la vila de Monsó, a sinch del mes de noembre, any de la nativitat de
Nostre Senyor mil sinch[_cents] vuytanta_ý_sinch. El Bisbe de Barcelona. Lo vescompte
de Rocabertí. Pere Ferreres.
E perquè era la ora ja tarda ý entenia dit estament se haurien a despedir alguns negocis,
desliberà per ço dit estament que per millor despidició de aquells sie abilitada la hora
fins a les vuyt hores d'esta tarda.
Onofre Ortodó, síndich de Puigcerdà, ajustant al dissentiment té ja posat a què no
conclusió en la exactió del General fins a tant que sie servit lo Redrès, com sie cosa de
gràcia, ara de nou dissent a totes les coses de gràcia se poden dissentir en aquest
bras, protestant de nul·litat de actes, requerint dit son dissentiment ésser continuat en lo
present procés.
E mossèn Joan Vallbona, síndich de Cervera, ý mossèn Jaume Hierònim Ponses, síndich
de Tàrrega, alsaren per avuy tot lo dia lurs dissentiments tenen posats .
Lo promovedor del bras militar vingué en dit estament real e aportà en aquell una
scriptura o supplicatió per a sa magestat, contenint en effecte sie de son real servey
manar dar orde com la casa ý monestir de Nostra Senyora de Monserrat fos separada de
la congregació de Valedolit en Castella, ý aquella havie aparegut als brassos ecclesiàstich
ý militar. Però que al dit stament militar havie aparegut més havant que del contengut
en dita supplicatió se
degut remey e reparo de dit monestir de Monserrat, ý ajustar més havant ab dita
Constitució que los diputats tinguessen facultat de gastar a dita causa lo que convindria,
axí en Roma com en altra part, per a deduir a effecte la separatió de dita casa e monestir
de Monserrat. Ý de aquella ab altres de la Corona de Aragó fos feta província a part.
La qual supplicatió e memorial fou legida en dit estament. E entès per lo dit estament
real la dita supplicatió ý lo reportat per lo dit promovedor del dit bras militar hacerca del
pensament tingut per aquell, féu desliberatió que
la dita supplicatió ý aquella se presente a sa magestat, hí
Constitució, ý que sabuda la decretació que sa magestat havia feta en dita supplicatió,
que leshores se done poder ý facultat als dits deputats de gastar lo que convindrà
per la separatió de dit monestir de la congregatió de Valladolit. E dita desliberatió ý pensament
fou reportat per lo promovedor de dit bras als altres brassos, al qual pensament
se aderí aprés lo stament militar, segons que axí o reportà son promovedor, la qual supplicatió
serà incertada avall en lo present procés.
Fonch aprés en dit estament reportada embaxada per part del bras ecclesiàstich, la
qual reportaren: lo abat de Gerri, lo sacristà Pons, síndich del Capítol de Urgell; deduint
en effecte que, com ja los valentians stiguen a punt per a demà, segons se ha entès, per
a jurar lo sereníssim princep, ý los aragonesos se entén estan resolts per a fer aprés lo
mateix, ý que, pus los qui speraven en dit estament lurs recaptes ý poders tenen ja rebuts
aquells, havie pensat per ço dit estament ecclesiàstich e li aparexeria que, per a dar tot
contento a sa magestat, los brassos de Cathalunya fessen lo mateix. E feta dita embaxada,
fonch respost ad aquella que allí
dit estament, vingué inmediadament an aquell lo promovedor del bras militar, reportant
que dit bras, per millor saber lo fahedor per lo jurament del sereníssim príncep, havie
pensat convindrie molt elegir ý anomenar algunes persones, les quals vessen ý mirassen
los exemplars antichs en consemblant cars. E vists ý apunctats aquells, apuncten lo fahedor
e aprés relatió fassen als brassos. E lo dit estament real, desijant hacertar en fer lo
que convé per al dit jurament, desliberà que
present bras ý aquelles trameses als altres per a referir lo que dit estament havie pensat.
Que per ara no
jurament del sereníssim príncep, ý que done
alegries fahedores per los brassos per dit jurament per lo que entén dit estament assenyalar-se
en una jornada tant assenyalada e de tanta importància, attès majorment la
conformitat en assò dels altres brassos ý per lo que lo del jurament del dit sereníssim
príncep no està encara a punt lo dit estament real. E foren tramesos per dit effecte: micer
Frexanet de Leyda ý mossèn Amiguet de l'Arbós.
E a instàntia de Martí Pallarès, síndich de la vila de Talarn, fonch presentat hà dit
estament un memorial contenint agravis fets a dita vila contra lo magnífich micer
Franquesa del Real Consell Criminal; e hoït aquell, desliberà dit estament, a instàntia de
dit síndich, que dit agravi sie representat als altres brassos ý aprés reportat e lexat en
poder de les persones eletes per a compilar los agravis per a què aquell, junctament ab
los altres, sie presentat a sa magestat. E fou axí reportat per lo promovedor als altres
brassos.
E per quant la hora era ja tarda ý entenie dit bras tractar ý resoldre alguns negocis, considerant
lo dit estament que quiscun die haurien de fer lo mateix, aderint-se en assò ab los
altres brassos, los quals ja han desliberat lo mateix, féu per ço desliberatió dit bras que per
tot lo corrent mes de noembre als deprés dinars sie abilitada la hora per a entendre ý resoldre
negocis de la present Cort fins a les vuyt hores de la tarda de quiscum dia.
Vallbona, syndich de Cervera, ý mossèn Jaume Geroni Ponces de Berga, alsaren per
avuy tot lo dia lurs dissentiments tenen posats a tots actes. E successivament, vingué en
dit estament embaxa[da] tramesa per lo stament ecclesiàstich, supplicant ab aquella al
dit bras real vulla decretar ý passar la supplicatió que en dies passats se presentà als brassos
per part del Gran Mestra de Malta acerca de poder traure les monedes de la religió
del present Principat, la decretació de la qual lo present estament ja en dies passats ho
dexà a major desliberatió. E lo dit estament real e o lo senyor president de aquell, en
nom de dit bras, se offerí de fer legir ý decretar dita supplicatió en havent-y lloch.
Reportà aprés lo promovedor del bras militar deduhint que en dit estament y havie
dissentiment a tots actes posat per mossèn Pere Cassador, lo qual sols havie alsat per al
dia de aïr ý que, per ço, ne daven rahó al present stament
E successivament, lo dit bras real desliberà se fes resposta als altres brassos, los quals
havien fet a saber lo dissentiment que a tots actes tenien en lo bras militar, dient-los
que dit bras real se adereix ab ells a que
actes són en lo dit bras militar, e se
que a tots actes tenen posats en lo dit bras real lo síndich de Cervera ý Tàrrega.
E axí fou reportada inmediadament dita desliberatió a dits altres brassos per lo promovedor
de dit bras real.
E per quant molts dels syndichs se quexaven en gran manera de que no se
despedien ninguns privilegis del que demanaven per part de lurs universitats, per molt
que de quiscun dia ho supplicassen e sol·licitassen lo senyor canseller e los senyors
regents, als quals estave remès, desliberà per ço lo dit stament que ab embaxada sien
supplicats los senyors tractadors de sa magestat perquè vullen dar orde se despedesquen
los dits privilegis demanen los dits syndichs e que dita embaxada se fasse sols de part
del present bras. E per fer aquella foren elegits ý anomenats ý tramesos micer Nicholau
Frexanet, syndich de Leyda ý Martí Joan Pallarès, síndich de Talarn. Los quals, tornats
foren de la dita embaxada, referiren havien splicat aquella als dits senyors tractadors, ý
que lo senyor compte de Miranda se
los privilegis e gràcies de les universitats.
E volent aprés lo dit estament decretar la supplicatió a dit stament presentada en dies
passats per part del Gran Mestre de Malta, ja en lo present procés dalt incertada, la decretació
de la qual se dexà a altra major desliberatió; per ço, ara lo dit estament, entesa la dita
supplicatió ý les decretacions ja en aquella fetes per los brassos ecclesiàstich ý militar, ab
las quals se
forma ý conditions en dites decretacions contengudes, per ço, lo dit estament real desliberà
dita supplicatió sie decretada conforme lo bras ecclesiàstich l'à decretada, la qual
emperò gràcia ý concessió sia duradora fins a la conclusió de les primeres Corts
tant solament, llevats emperò los dissentiments. E Galderich Rabollet, síndich de
Vilafrancha de Conflent, dix que estave ý persavarave ab son dissentiment tenia posat a
totes coses de gràcia. E aprés, dit Rebollet llevà dit son dissentiment E en virtut de les
dites decretacions dels tres brassos se despediren les letres ý provisions necessàries en
favor de dita religió de Sant Joan. E aquelles seran incertades avall en lo present procés.
D'advocats.
Fonch aprés en dit stament presentada una supplicatió per part dels advocats dels
brassos de la present Cort, contenint en effecte ésser-los crescut lur salari, attesa la
poquedat de aquell ý los molts gastos ý treballs suporten en servir la present Cort. E
legida fou la dita supplicatió ý presos ja alguns vots sobre del creximoni de dit salari,
mossèn Jaume Rocha, síndich de Sant Pedor, dix que ell estave ý perseverave en
son dissentiment deposat a totes coses de gràcia. E inmediadament Pere Inveni
Rocha, syndich de Tuïr, dix dissentie a que
advocats, protestant de nul·litat de actes. E mossèn Arcís, syndich de Besalú, dix
posave son dissentiment hà totes coses de gràcia, protestant de nul·litat de aquells,
requerint dit son dissentiment ésser continuat en lo present procés. E per ço, la dita
supplicatió no fou decretada ni assí buydada, emperò quant aquella serà decretada
serà buydada avall en lo present procés, ý a causa de dits disentiments no s'és assí
buydada ni incertada.
Vallbona, síndich de Cervera, ý Jaume Hierònim Ponces, síndich de Tàrrega,
alsaren lurs dissentiments tenen posats a totes actes per tot lo dia present.
E inmediadament, los syndichs de la ciutat de Tortosa presentaren en dit stament una
supplicatió, la qual fou legida en aquell ý aprés decretada, la qual supplicatió, juntament
ab les decretations dels dits brassos, és del tenor següent:
Il·lustríssims ý reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres, molt reverents,
il·lustres ý molt magnífichs senyors.
Lo invictíssim compte de Barcelona, Ramon Berenguer, en la carta de la població
que concedí a la ciutat ý ciutedans de Tortosa, any mil cent quaranta_nou,
decembris,
lenyers, tingué a bé, dar ý concedir aquells als dits ciutedans ý ciutat, tant per a poder
bastir cases com encare per a poder fer vaxells marítims ý altres coses a sos usos ben
vistes, com més largament se conté en la dita carta de població de la qual ne fa presentatió.
Ý de aquella facultat usaren, com vuy usen ab son arbitre los dits ciutedans, molts
anys fins en temps del sereníssim rey en Jaume primer de aquest nom, lo qual, vehent
que de dits usos de lenyes usaven mal, destruhint ý cremant lo dit bosch, lenyes ý lenyams
ý considerant de quant profit era la conservatió de aquell, ab son real privilegi, lo
dit sereníssim rey, ab expressa voluntat dels pròmens de la dita ciutat de Tortosa, statuhí
ý ordenà que ninguna persona ni tampoch lo dit sereníssim rey ne sos successors
puguessen tallar ni fer tallar lenya ni lenyams en lo dit port sinó ab aquell orde ý forma
que lo balle ý pròmens de la dita ciutat de Tortosa ý posarien per stabliments ý ordinacions
per ells fahedores, com més largament en dit privilegi real se conté, la
data del qual és en la ciutat de Barcelona, a
Los quals stabliments ý ordinations se són ab effecte guardades, ý com estos anys
passats los deputats de Cathalunya que leshores eren, haguessen donat orde a mossèn
Jaume Fortuny de Xerta per a què
de dita preparatió de lenya se fes molt gran tala ý excés sens tenir compte a les dites
ordinacions ý stabliments, en perjuy dels privilegis concedits ad aquella ciutat, ý sia
obligada la present Cort ý los deputats del present Principat a procurar la conservatió
dels privilegis concedits a les universitats ý particularment del present Principat. Per
consegüent, no és de rahó que prejudiquen los dits deputats ni tampoch vostra senyoria,
excel·lència ý mercès a les dites Constitucions ý privilegis reals, ni que donen lloch de
què ab apellido de la Deputació ne traguen persones particulars lenyes per fer-ne mercaderia
ý per consegüent deffraudar los drets de aquella ciutat. Supplicha per tant a vostra
senyoria, excel·lència ý mercès Christòfol Gil de Villoro, síndich de la dita ciutat de
Tortosa, sien servits donar carta o provisió de manament a pena de privació de sos officis
o altra pena arbitral, aplicadora la meytat a l'official qui
meytat aplicadora a la dita ciutat, contra los deputats que vuy són e per temps seran,
o altrament fent-ne Capítol de Cort per a què en lo pervenir ninguna persona ni official
del General del present Principat ni encara los matexos deputats bosquen, tallen ni fassen
en nom seu bosquar ni tallar lenya de aquell port si no és guardada la forma de les
dites ordinacions ý stabliments de la dita ciutat, que a més que és cosa que tant importa
ab benefici públich la rabrà aquella ciutat de vostra senyoria, excel·lència ý
mercès en particular gràcia ý mercè, etc.
Die
quod commitatur advocatis, qui videant et referant. Scriba stamenti ecclesiastici,
Mullola, notarius.
Die
comitatur advocatis, qui videant et referant. Scriba stamenti militaris, Joannes Sala,
notarius publicus Barcinone.
Dicto die lecta in stamento regali et fuit provisum idem quod in aliis stamentis.
Cellers, notarius Barcinone et dicti stamenti scriba.
a totes coses de gràcia, exceptat emperò a la abilitació fahedora en ý per a cathalà de la
persona del senyor micer Frigola, vicicanseller de sa magestat, protestant de nul·litat de
actes, requerint dit son dissentiment ésser continuat en lo present procés.
Micer Garau Mascaró, syndich de Vilafrancha de Panaders, dix possave son dissentiment
a totes coses de gràcia, protestant de aquells, requerint dit son dissentiment ésser
continuat en lo present procés.
E successivament vingué en dit estament real lo ardiacha Coma de Vich, síndich del
Capítol, micer Onofre Pau Cellers, síndich del Capítol de Barcelona, reportant embaxada
de part del stament ecclesiàstich deduhint ab aquella que, com de quiscun dia
ý novament se presenten molts ý diversos agravis fets a diversos per no tenir prefigit termini
cert dins lo qual se hagen de presentar, per lo que se destorbe lo progrés de la Cort,
havien per ço pensat serie bé prefigir algun termini als qui voldran dar ý presentar més
agravis, dins lo qual haguessen de presentar aquells necessàriament. Lo dit stament, aderint-se
a dit pensament, féu desliberatió que sie donat ý prefigit temps precís per ací
a dilluns qui ve, que comptarem a onse del quorrent. E per reportar dita desliberatió ab
embaxada als altres brassos lo dit estament elegí ý anomenà a mossèn Andreu Vilaplana,
síndich de Gerona; mossèn Arrencada, síndich de Torroella de Mongrí.
E feta dita electió, al temps estaven per a partir, vingué embaxada del bras militar
deduhint en effecte lo que havie reportat lo bras ecclesiàstich ab la propdita embaxada,
encarregant al dit bras real se prefegissen dos o tres dies per als qui voldrien presentar
nous agravis, per lo que la tardansa o dilació de presentar dits agravis impadeix en alguna
manera lo progrés de dites Corts.
E reportades foren dites embaxades, volent provehir al que per los porters dels brassos
és stat supplicat se
que ja a quiscú de dits porters se
altra de domàs morat, desliberà per ço que quiscú de dits porters los sien forrades les
dites cotes de domàs de vayeta morada per a què no senten fret ý que quiscun dia hagen
de aportar dites cotes.
E per quant per molts dies se havie altercat entre los brassos lo que
ý gastar per quiscú dels brassos en fer regosijos ý demostracions ý regosijos per
lo dia del jurament del sereníssim príncep, ý se haja ja pensat ý desliberat entre los brassos
que entre quiscú de dits brassos fossen distribuhits mil ducats, sobre la qual quantitat
se havie aprés algun tant altercat seria pocha dita quantitat per haver-se de distribuir
entre tants com són en quiscú de dits brassos; totavia, desijant dit estament real se fasse
aquella demostració de alegries que fer se puga per lo dit jurament, desliberà, per ço, que
sien acceptats dits mil ducats repartidors a dita causa entre tots los de quiscú de dits
brassos. E per reportar dit pensament e desliberatió als altres brassos foren elegits micer
Monserrat, síndich de Balaguer; Jaume Hierònim Ponses, síndich de Tàrrega.
per lur promovedor los era estat reportat convindrie molt enviar a supplicar als senyors
tractadors per a què fossen servits manar dar orde se acàpien de abilitar los qui resten
abilitar en les presents Corts ý que a dita causa se ajunten ý non leven la mà, lo dit
stament real, aderint-se ab lo pensament del dit bras militar, féu desliberatió que los promovedors
dels brassos vagen hà dits senyors tractadors per a dit effecte.
E per quant, per part de l'il·lustre reverendíssim senyor don Joan Terés, bisbe d'Elna,
fou en dit estament real presentada una supplicatió contenint, en effecte, fos abilitat en
cathalà Martí Lopis, subdiacha habitant en Gerona, natural del Regne de Aragó,
e volent-se legir la dita supplicatió per poder aprés votar aquella, micer Garau Mascaró,
síndich de Vilafrancha de Panadès, posà son dissentiment a que no
cosa alguna de la dita abilitació, protestant de nul·litat de aquella.
Reportà aprés lo promovedor del bras militar que dit bras militar, fins sien acabats
de presentar tots los agravis resten per a presentar, los quals se han de presentar fins ý
per tot lo dia de dilluns primer vinent, no sien votades per los brassos les Contitucions.
E més, que lo dit bras militar aderie ab lo pensament del dit bras real en que les cotes
dels porters dels brassos tenen de seda los sien forrades de bayeta morada. E per ésser
demà la dedicatió de la sglésia e feriat, que per ser lo negoci de la present Cort, desliberà
dit stament sie abilitat lo dia de demà per a fer negocis en la present Cort, aderintse
en assò ab lo pensament del bras militar que havie ja desliberat ý referit lo mateix.
E successivament, reportà en dit stament lo promovedor del bras ecclesiàstich que,
per no ser abilitat per cathalà lo protonotari de sa magestat de la Corona de Aragó, serien
per ventura nul·les los actes per ell fets en les presents corts; havien per ço pensat en dit
bras ecclesiàstich se
aquest particular fer ý desliberar lo que més convinga, desliberà per ço se esper lo que
en assò desliberarà lo bras militar.
E poc aprés, vingué en dit estament embaxada del bras ecclesiàstich, la qual
reportaren lo abat de Gerri ý lo ardiacha d'Oms de Tarragona, deduhint que per demostració
de les alegries sent la present Cort per lo jurament se ha de prestar al sereníssim
príncep, havien pensat que per demostració de aquelles convindrie gastar per la present
Cort fins en set mília lliures, ço és dos mília lliures per lo stament ecclesiàstich, tres
mília lliures per lo militar ý dos mília per lo bras real, les quals quantitats se despenguessen
ý distribuissen en bolíssies ý coses públiques, quals millors aparegués convinguessen
a la honra de la present Cort. E entesa dita embaxada, e fora foren de dit estament
dits embaxadors, desliberà dit estament que
del present bras al dit bras ecclesiàstich ý se
deduhit los brassos acerca de les jucunditats ý bullícies hahedores per la present Cort
per lo jurament del sereníssim príncep, se han mogudes moltes altercations entre los
militars per lo que los negocis de la present Cort no passen avant; haviem per ço pensat
serie bé que per part dels dos brassos, ecclesiàstich ý real, se anàs al militar dientlos
que aparexerie hà dits dos brassos que, perquè los negocis de la present Cort puguen
passar avant, no
del jurament del sereníssim príncep. E per a fer dita embaxada lo dit bras real elegí ý
trameté mossèn Andreu Vilaplana, síndich de Gerona; Joan Navarro, síndich de
Camprodó.
E lo promovedor del present bras deduhí en aquell que, per haver-se dades
moltes còpies de diverses Constitucions hà diverses persones ý diverses parts, del que
se ha seguit e se porie seguir molts inconvenients a les decretacions en aquelles fahedores,
que serie per ço bé no se
que per son descàrrech ho deduhex en dit stament.
E successivament, mossèn Cerafí Pau Barthomeu, síndich de Tarragona, aportà e
presentà en dit estament una supplicatió del tenor següent:
Il·lustres ý molts magnífichs senyors.
Notori és a vostres mercès la molèstia que de pochs anys a esta part dóna la ciutat
de Barcelona a moltes ciutats ý viles reals del present Principat, ý en particular a
la ciutat de Gerona ý vila de Perpinyà, Granollers, Torroella de Mongrí, ciutats de
Tarragona ý Tortosa, fent represàlia en los béns ý personas dels habitants en dites ciutats
ý viles ab certs pretesos privilegis de enfranquiment de leudes, pontatges, pes real
ý altres drets reals; prenent ab occasió de dits sos pretesos privilegis ésser franchs de
pagar les impositions imposades en cada huna de les dites ciutats ý viles respectivament,
no tenint compte a què les demunt dites ciutats ý viles tenen semblants privilegis
ý algunes majors, tenint aquells merescuts per sos notables serveys ý innata fidelitat,
ý a la possessió antiquíssima que cada huna de les dites ciutats ha tingut ý té respectivament
de exhigir semblants imposicions de ciutedans de Barcelona ý de altres
qualsevol persones. Com, per dita rahó, si no
inconvenient, com serie cessar lo commerci fent-se represàlies de una part a l'altra,
com de poch temps a esta part és fet, ý també podrien per dita rahó venir
a rixa, debat ý scàndol entre sí, suppliquen, per tant, a vostra mercè les dites ciutats ý
viles reals tinguen per bé que, per part de aquest bras, se fasse nominació de persones
qui ab embaxada encontinent suppliquen a sa magestat mane provehir de convenient
remey, conforme més largament se supplicha a sa magestat ab la supplicatió o
memorial del qual se fa ostenció, lo qual sia lliurat a les persones que lo bras anomenarà
per a fer dita embaxada.
encontinent, micer Francesch Çaragossa ý micer Miquel Çarrovira, síndichs de la ciutat
de Barcelona, digueren, deduhiren ý pretengueren que no
la supplicatió presentada per lo dit síndich de Tarragona, per quant lo contengut en ella
és contra sentències reals dades per la Real Audièntia, ý que del contengut en ella
penya plet en dita Real Audièntia, la qual és conexedora dels mèrits ý pretencions del
contengut en la dita supplicatió, la qual no consentien sie presentada per part del present
bras, ý que lo qui ha presentada aquella no té potestat de presentar semblant scriptura
ý ells, dits síndichs de Barcelona, no tenen potestat de respondre. E per quant, no
obstant dits contraris fets per los dits síndichs de Barcelona, los altres síndichs del dit
bras comensaren e procehiren a votar sobredita supplicatió, e mentres que votaven
sobre aquella vingué ý entrà en dit stament mossèn Pere Ferreres, hú dels síndichs
de dita ciutat de Barcelona, lo qual leshores se trobave fora de dit estament, ý
entrat fou en aquell, ý entès sobre de què votave dit bras, dix posave son dissentiment
a tots ý sengles actes fahedors en lo present stament ý no consent que en ninguna manera
se vote dita supplicatió, protestant de nul·litat de actes, requerint sie continuat dit son
dissentiment. Fou aprés llevat dit dissentiment per lo que no
dita supplicatió.
Die sabbati, nona mensis novembris anno a nativitate Domini
Convocat ý congregat lo dit stament real en lo lloch ý forma acostumats vingué en
dit stament lo promovedor militar, referint que en dit bras y havie dissentiment a tots
actes posat sols a effecte se entenga en la exactió dels deutes del General per poder
cobrar lo que se li deu per a què són menester molts diners, axí per lo servey de sa
magestat, com fàbrica de galeres ý torres, lo qual dissentiment fou allí aportat ý legit per
lo scrivà del dit bras militar qui vingué ab dit promovedor.
E successivament, Joan Cucurull, síndich del Voló, dix posave son dissentiment a
què no
dels deutes del General ý Redrès de aquell, exceptat emperò de la abilitació fahedora
de la persona del senyor vicicanceller, protestant de nul·litat de actes.
E successivament mossèn Joan Onofre de Ortodó, síndich de la vila de
Puigcerdà, constituït personalment dins dit estament, donà ý lliurà a mi, Miquel Joan
Cellers, notari de Barcelona ý scrivà del present estament, un memorial que allí aportave
ý tenia en ses mans, en lo qual dix eren molts deutes del General que són fàssils de
cobrar ý exhigir per a què en son lloch ý temps se puga mostrar ý de aquells haver la
deguda rahó, qual haver-se deu per ser la summa molt gran quantitat, lo qual memorial
requerí a mi, dit notari ý scrivà, lo guardàs per a què, en son lloch ý temps ý quant
menester sie, se
cosit, assí en lo present procés, lo tenor del qual memorial o compte és segons se
seguex :
Reste que
[...]
En aquest compte ý memorial no
necessitat de fer executió en persones ý béns, perquè los deutors són mercaders ý
hòmens de negoci ý que tenen los deutes en mercaderies ý diners, que per
poch que
concòrdia perquè no seria sinó donar-los licèntia que dintre lo temps de la concòrdia
puguessen negociar ý guanyar ab los diners del General, lo que la Cort no és just permeta,
ni
Prenen summa tots los dalt dit partits cent tres mília sinch_centes noranta_ý_set
lliures, dich:
Fonch aprés de presentat dit compte o memorial de deutors del General per lo dit
syndich de Puigcerdà reportat en dit stament per lo promovedor del bras ecclesiàstich
que lo dit bras havie elegit per a presentar la scriptura se havie de fer per lo jurament del
sereníssim príncep: lo abat de Gerri, lo síndich del Capítol de Urgell, lo syndich del
Capítol de Barcelona micer Cellers. Encarregant a dit bras real que, per sa part, volgués
fer lo mateix per dit effecte.
Post meridiem, dicto die.
Ajustat en lo lloch ý forma acostumats lo dit stament real, Joan Cucurull, síndich del
Voló, levà son dissentiment que vuy de matí havie posat a què no
cosa sinó de la exactió dels deutes del General. E mossèn Joan Vallbona, síndich
de Cervera, ý mossèn Jaume Hierònim Ponces, síndich de Tàrrega, alsaren lurs dissentiments
tenen posats a tots actes per a tractar ý desliberar acerca de les coses avall
scrites.
E per quant en dit bras és stat reportat per los promovedors dels altres brassos
havien aquells ja feta electió de persones per apuntar la scriptura ý forma se haurà
de presentar ý tenir en lo jurament del sereníssim príncep, lo dit stament, aderint-se ab
los altres, los quals havien elegit, ço és, un advocat e dos altres de quiscun bras, féu per
ço electió ý nominació de altres tres, ço és, de micer Nicholau Frexanet, síndich de
Leyda, com a advocat és de dit bras, mossèn Andreu Vilaplana, síndich de Gerona,
mossèn Galderich Rabollet, síndich de Vilafranca de Conflent. Axí que són los dits nou
elets per a presentar la scriptura se haurà de presentar per lo jurament del sereníssim
príncep, los següents, ab necessitat emperò de referir. Per lo bras ecclesiàstich: lo abat
de Gerri, lo syndich del Capítol de Urgell, micer Onofre Pau Cellers, canonge e síndich
del Capítol de la Seu de Barcelona, com advocat de dit bras ecclesiàstich. Per lo bras
militar: don Plegamans de Marimon, mossèn Honofre de Argensola, senyor de les
Pallargues; micer Luys Cornet advocat de dit bras militar. Per lo bras real: mossèn
Andreu Vilaplana síndich de Gerona, Galderich Rabollet síndich de Vilafrancha de
Conflent, micer Nicholau Frexanet advocat de dit bras real.
Successivament, per lo reverent ardiacha Terça de Tortosa fonch en dit estament
presentada una supplicatió ý aquella decretada per lo dit ý altres staments del tenor
e forma següent ý avall scrita:
Molt il·lustres, reverendíssims, excel·lentíssim, il·lustres, molt reverents ý molt
magnífichs senyors.
Essent per vostres senyories, excel·lència reverència ý mercès, manat citar lo
canonge Mateu Miró, oïdor de comptes de Cathalunya, per a què dins deu dies comparagués
per sí o per son legítim procurador devant de vostra senyoria, excel·lència ý
mercès, per respondre a les pretencions deduïdes per aquesta part del reverent ardiacha
Terça; ý com les letres citatòries sien estades personalment a dit canonge Miró
presentades, com del dorso de aquelles, les quals exhibeix
a dit canonge Miró prefigit, sie passat. Per ço ý altrament, reportant dites letres,
supplicha dit ardiacha Terça a vostra senyoria, excel·lència reverendíssima ý mercès,
attès les Corts se van cloent, sien servits en manar promptament se declare en dita
causa, acusant a dit canonge Miró la contumàcia, supplicant sobre de totes ý sengles
coses de aquesta part deduïdes ý per havant deduïdores compliment de justícia esserli
administrat; lo offici que, etc. Altissimus, etc. Gallego.
fuit decretum quod remitatur advocatis, qui videant et referant. Scriba stamenti ecclesiastici,
Mullola, notarius.
Dictis die et anno fuit lecta in stamento militari et fuit decretum idem quod
in stamento ecclesiasticho. Scriba stamenti militaris, Joannes Sala, notarius Barcinone.
Dictis die et anno fuit lecta in stamento regali in quod fuit provisum idem quo in
aliis stamentis. Cellers, notarius Barcinone et dicti stamenti regalis scriba.
lo promovedor del stament militar, de part del qual reportà havie pensat dit estament
serie bé se elegissen algunes Constitucions, les més principals de les ja apuntades ý trassades,
ý se votassen per los brassos per a què promptament se puguen presentar aquelles
a sa magestat. E entès per lo dit estament lo pensament del bras militar, féu desliberatió
que lo present stament real vol veure primer totes les Constitucions apuntades ý
trassades, ý axí com se venen, votar aquell arreu.
E per los promovedors del bras ecclesiàstich ý militar, fonch reportat per part de dits
brassos havien pensat serie bé que, per part de tots los brassos, se fes embaxada a sa
magestat, supplicant-lo fos de son servey se donàs orde fossen provehides les abadies
vaguen en lo present Principat de Cathelunya, Comptats de Rosselló ý Serdanya, per
lo que molt patèxan en no tenir prelat ý haver molt temps que moltes d'elles stan vagant;
ý axí mateix, se supplicàs a sa magestat per a què fos de son real servey manar provehir
ý fer donar orde qual convé per obviar als molts danys ha patits ý pateix quiscun dia lo
monestir de Nostra Senyora de Monserrat, segons largament se porà deduhir ab les supplications
que a dita causa seran trassades e aprés presentades a sa magestat. E lo dit stament,
aderint-se al pensament dels altres brassos per los dits lurs promovedors reportats,
com dit és, per lo que de dita embaxada s'espere redundar molt gran benefici e utilitat,
axí a les dites abadies vagants com al dit monestir de Monserrat, féu per ço desliberatió
que, per dit effecte, per part dels tres brassos sia feta dita embaxada a sa magestat. E per
lo promovedor fou reportat als altres brassos.
E inmediadament, mossèn Joan Vallbona, síndich de Cervera, dix que, inseguint ell
l'orde li ha donat sa magestat de que, mentres que lo síndich de Balaguer seurie en lo lloch
hont pretén seure lo síndich de Cervera, posa son dissentiment a tots actes de la present
Cort, ý aquell tinga posat fins dit síndich de Balaguer se lleve de dit lloch; ý que pus, micer
Monserrat, syndich de Balaguer, serie tornat a seure en dit lloch, en lo qual pretén seure lo
de Cervera, que per ço ell tornave a posar dit son dissentiment a tots actes de la present
Cort, protestant de nul·litat de aquells, requerint-vos continueu entre los altres actes del
present stament real. E poch aprés se
de Cervera levà dit son dissentiment tenia posat a tots actes com dit és.
Habilitació.
magestatem domini nostri regis quod electi per tria brachia eiusdem Curiae convocati
et congregati pro infrascripta et aliis abilitacionibus faciendis intus videlicet domos
sitas ante ecclesiam beate Marie dicte ville, in qua persone electe pro constitucionibus
minutandis et tractandis infrascriptam fecerunt habilitationem prout sequitur:
Primo, quo ad syndicos civitatis Illerde de quibus in prima habilitacione fuit iniunctum
quod fidem facerent et hostenderent an in syndicatuum instrumentis in ultimis duarum
Curiis firmatis per dictam civitatem Illerde ad comparendum in Curiis intervenit
decretum vicarii et nisi hostenderent quod repellerentur, attento quod docuerunt sindicos
dicte civitatis intervenisse in duabus ultimis curiis cum suis syndicatibus sine decreto
fuit liberatum, quod admittantur.
Et quod personam Iacobi Puignau, syndici ville de Copliura, quia in prima
habilitacione fuit iam debite provisum, fuit deliberatum quod non obstantibus deductis
et allegatis in supplicatione per eum oblata, repellatur.
Die dominica, decima mensis novembris anno a nativitate Domini
post meridiem.
mossèn Jaume Hierònim Ponces, syndich de Tàrrega, ý mossèn Joan Vallbona, síndich
de Cervera, alsaren lurs dissentiments tenien posats a tots actes per tot lo dia
present.
Mossèn Andreu Vilaplana, altre dels syndichs de Gerona, dix no consentie a que
vote ni resolgue ningun negoci en lo present stament que ell no y estiga present per lo
què dit estament me ha donat càrrech, per rahó del qual està occupat, protestant, fentse
al contrari de nul·litat de actes, requerint ser continuat en lo present procés.
E per lo que s'evie entès que en lo stament militar mossèn Pere Cassador tenia posat
son dissentiment a tots actes, desijant dar orde se leve aquell, lo dit estament féu desliberatió
vagen los tres promovedors dels tres brassos als senyors tractadors de sa magestat,
supplicant-los vullen procurar se leve lo dit dissentiment. E inmediadament tornà
aprés a desliberar lo dit estament, aderint-se en assò ab lo dit bras militar, que s'és per
primer la relatió de les persones ja a dita causa eletes.
E successivament, desliberà dit estament vage lo promovedor de aquell als altres
brassos dient-los que lo present bras, per via de pensament, havie pensat convindrie se
enviàs als tractadors de sa magestat
de sa magestat]
scriptura fahedora per lo jurament del sereníssim príncep les scriptures que a dita causa
tindran necessitat de veure, ý axí anà e u reportà dit promovedor als altres brassos.
Comparegué inmediadament ý vingué en dit stament Antich Sabater ý Cassanya, síndich
de la vila de Caldes, lo qual per dita sa universitat fonch tramès a les presents Corts,
per absèntia per ser se
prestà lo jurament acostumat prestar per los altres síndichs de dit estament en mà ý poder
del notari ý scrivà.
E Miquel Argullol, síndich de la vila dels Prats Rey, lo qual en dies passats se
de la present Cort ab licèntia del present bras a causa de sa maleltia, tornà ý comparegué
en lo dit bras per a continuar los actes de la present Cort.
Mossèn Antoni Jolí, hú dels syndichs de la vila de Perpinyà, posà son dissentiment
a tots actes de gràcia, protestant de nul·litat de actes, requerint dit son dissentiment
ser continuat en lo present procés.
E los síndichs de la ciutat de Barcelona posaren lur dissentiment a tots actes de gràcia,
protestant de nul·litat de aquells, requerint dit lur dissentiment ésser continuat en lo
present procés.
mossèn Joan Vallbona, mossèn Jaume Hierònim Ponses síndich de Tàrrega, per avuy
tot lo dia alsaren lurs dissentiments tenen posats a tots actes, e lo syndich del Voló, lo qual tenie
posat altre dissentiment a nou del corrent, llevà aquell, exceptat emperò per a coses de gràcia.
Referiren poch aprés en presèntia de dit estament molts dels síndichs que allí eren,
com lo reverent canseller los havie dit e fet a saber com se havie ja dat ý assentat orde
que lo dit reverent canseller havie de fer ý continuar les empares al sagell de sa magestat,
com és stat supplicat, ý no lo vicicanseller com per alguns és stat pretès; ý que de fet
ý en execució del que dit reverent canseller los havie dit, molts dels dits síndichs havien
posades empares per diversos negocis al dit sagell, les quals empares havie provehit
lo dit reverent canseller. E que per memòria e testimoni del que se ha fet ý assentat en
lo de dites empares desliberà dit estament se continue ý assente en lo present procés.
E a causa dels agravis fets ý que fan lo[s] reverents pares inquisidors, per obtenir de
aquells lo degut reparo, e qual convé de sa magestat, per orde dels tres brassos fonch minutada
ý trassada una supplicatió per a presentar aquella a sa magestat, demanant ý supplicant
lo degut reparo de dits agravis, la qual supplicatió fou en dit estament legida; ý oïda aquella,
desliberà lo dit estament que dita supplicatió, juntament ab la que s'és feta ý minutada
per los negocis del monestir de Nostra Senyora de Monserrat ý ab l'altra feta per rahó de
les abadies vagants, sien presentades a sa magestat per obtenir de sa real mà lo degut remey
e reparo qual s'espera de sa real benignitat ý clemèntia. Lo tenor de la qual supplicatió
per lo reparo dels agravis dels dits reverents pares inquisidors és del tenor següent:
Sacra, catòlica, real, magestat.
Los pobblats en lo present Principat de Cathalunya, Comptats de Rosseló ý Serdanya
ý la Cort General representant aquells, no ignoren que los inquisidors de la herèticha pravedat
com a jutges apostòlichs no tíngan ni pugan exercir plenament sa jurisdictió en les
coses de fe ý tocants per dispositió de dret al Sant Offici de ells, ý assò en tots los vassals
de vostra magestat de qualsevol conditió ý stat que sien, ý ni tantpoch ignoren ni se
agravien que los dits inquisidors per a l'exercissi del seu Sant Offici, ultra dels officials
ý ministres necessaris, no puguen fer ý tenir familiars per tot lo Principat de Cathalunya,
Comptats de Rosselló ý Serdanya en número moderat, ni tantpoch ignoren ni se agravien
que los dits inquisidors tíngan ý deffensen per privilegiats los tals familiars ý los fassen
de son for, en tant com estan en acte o executió o ministeri de negocis que sien del Sant
Offici ý per coses tocants a l'exercissi ý ministeri. Los agravis que prenen los dits
Principat ý Comptats ý suppliquen a vostra magestat mane remediar són los següents, als
quals se reduexen tots los que a vostra magestat stan representats ab los memorials que
a vostra magestat que per la dita cort li són estats donats:
Lo primer és que no podent-los priviligiar ni fer de son for sinó del modo sobredit,
los deffensen de fet com a exemps en tot ý per tot de la jurisdictió real de vostra
magestat ý dels barons en civil ý criminal.
Lo segon és que han fets ý fan tants familiars ý en número tant excessiu ý de persones
de tals qualitats que manifestament se veu ésser no pertinents per al dit ministeri
de les coses del Sant Offici sinó per exhimir-se de la jurisdictió de vostra
magestat ý dels barons, ý en prejudici dels altres vassalls de vostra magestat.
La terça és que, essent ells jutges apostòlichs ab la jurisdictió encara que pleníssima
però limitada en dits negocis propris del dit Sant Offici, occorrent duptes sobre
la conexensa de delictes comuns ý fets civils entre persones laiques, vassals de vostra
magestat, essen lo hú de ells familiar, se volen occupar la jurisdictió de vostra magestat
en voler conèxer si tocha a ells la conexensa o als officials de vostra magestat.
Ý venint al primer agravi, supplicha la dita Cort a vostra magestat que mane considerar
que, de més de cent ý dos_cents anys ençà lo[s] predecessors de vostra magestat
reys de Aragó ý Comptes de Barcelona, ab Constitucions de Corts Generals ý ab
grans serveys personals ý peccúnies, los quals vostra magestat ha jurades, han
promès als dits poblats que no serien convinguts ni judicialment molestats en civil ni
criminal sinó devant de sos ordinaris en número cert ý determinat, abdicant-se la
facultat de poder-ne fer ni anomenar altres de qualsevol nom que fossen, ý per ninguna
causa quantsevulla urgent ý incogitada; ý per les causes d'appel·lacions ý recorsos
o que per les regalies reals pogués traure ý evocar de les corts dels ordinaris ý
barons, axí civils com criminals, no
dins Cathalunya en sa Audièntia Real ý particularment en la fundatió de cert número
de doctors en aquella se abdicaren la facultat de conèxer ni judicar causes civils ni
criminals dels poblats en lo dit Principat sinó ab consell e intervenció de ells. Donant
per axò lo dit Principat, ultra dels dits grans serveys, los salaris als doctors del dit
Consell o Audièntia Real, sols per assegurar-se que vostra magestat ni sos
predecessors ý successors puguessen, sinó per ministres dels dits ordinaris ý doctors
de consell cathalans ý no per ninguns altres, conèxer ni determinar lurs causes ý
negocis civils ý criminals, ý perquè en sdevenidor no
dita libertat tant justa, si per ventura per vostra magestat o sos predecessors o successors,
per importunitat o altrament, se feyen alguns actes contraris. Provehiren
també los predecessors de vostra magestat, ab consentiment de dites Corts Generals
ý vostra magestat per sa clemèntia ha jurat, que, per ningun contrari, us fos poguda
ésser derogada la dita libertat, ans qualsevol actes en contrari per qualsevol temps
continuats fossen haguts per abusos, la qual provisió ý declaratió, que sien tinguts per
abusos, stà repetida ý jurada en totes les conclusions de les Corts que vostra magestat
ý sos predecessors han celebrades. De hont resta molt clar ésser agravi lo sobredit,
per ço que fent dits actes dits inquisidors entre familiars vassalls de vostra magestat
o poblats en lo present Principat ý Comptats de Rosselló ý Serdanya en causes
civils ý criminals comunes o profanes, ý no tocants a l'interés del fisch ý offici de la
Inquisitió, contravenen clarament en quant les volen tirar a son for a la disposició de
les dites Generals Constitucions, ý se occupen de fet la iurisdictió dels dits officials
ordinaris de vostra magestat ý dels barons ý en sos casos de la Real Audièntia, com
és dit, ab gran prejudici ý dany dels dits poblats. Lo qual agravi és propri greuge de
Cort, ý pot vostra magestat a soles reparar aquell en la present Cort per sí, hó remetent-ho
al judici dels jutges de greuges, sens ésser necessària alguna interventió ni
consentiment de l'inquisidor General. Perquè no tractant-se, com és dit, de agravis
o prejudicis que los inquisidors de aquest Principat hajen fets per sa jurisdictió
mera apostòlicha, que
en los dits negocis de fe en los quals no pretèn la Cort General alguns agravis
sinó sols ab los dits fets ý negocis profans ý entre vassalls laychs de vostra magestat;
los quals, ara sien fets sens alguna jurisdictió, ara sien fets ab concessió de aquella,
feta per vostra magestat o sos predecessors aprés de les dites Constitucions, és cosa
averiguada que tocha a vostra magestat a soles conèxer ý declarar, per sí o per sos jutges
de greuges de vostra magestat ý de la Cort, com no
Constitucions en prejudici dels dits poblats, ý fets per persones que no poden pretendre
haver-ho fet com a officials apostòlichs sinó com a officials usants de la jurisdictió
de vostra magestat. Ý axí, com a cosa tocant a vostra magestat a soles remediar
ý reparar, en diverses Gorts Generals de aquest Principat se ha supplicat a vostra
magestat.
Ý venint al segon agravi, vehent ý considerant-se en les Corts Generals per la
magestat de l'emperador don Carles ý aprés per vostra magestat celebrades, que
los dits inquisidors no solament excedexen en lo que dalt està dit però també en lo
número dels familiars, anant crexent ý augmentant de cadal dia lo número de
aquells, ý axí per medi de les persones de aquells, tirant a son for altres vassalls
de vostra magestat no familiars, ý tants més quants se feya major lo número dels
familiars, han representat en diverses Corts aquest agravi. Suppliquen a vostra
magestat manàs reduhir a cert número los familiars ý que fossen assenyalats hó
scrits en parts públiques perque fossen coneguts, ý los altres poblats fossen certificats
de no contractar ab ells si no volien o starien més remirats en offendre
En lo qual, encara que per la felice memòria de l'emperador ý per vostra
magestat se sien fetes algunes provisions, són stades tals que no han levat los dits
inconvenients, ans lo número de familiars ý danys dels altres poblats ha augmentat
tant que per ventura no seria errar affirmar a vostra magestat que per un centenar
de familiars que hi hagués en Cathalunya, hara quaranta o sinquanta anys fa,
se
lo que mancho pensen és servir al Sant Offici, sinó per exhimir-se de la jurisdictió
dels officials de vostra magestat ý del lochtinent de vostra magestat, General ý
Audiència Real ý dels barons ý perquè són obligats civilment a molts o criminalment
a les corts. Ý de açò ý hà notòria ý general quexa en lo present Principat, com
se mostra ab lo que se entén que tots los síndichs de les universitats reals ý encara
los síndichs de les sglésies catredals aporten particulars instructions de supplicar-ho
a vostra magestat ý molts de ells ab lo degut acato de vostra magestat posar
dissentiments fins a ésser remediat, attès que en tantes Corts Generals no se ha
provehit com convenia, ý perquè lo dit agravi se és tant scampat ý fet intollerable
que no
Ý venint al terser, no podent pretendre los inquisidors tenir alguna jurisdictió o
conexensa o executió personal o real fora dels negocis sobredits de fe en les persones
dels familiars ni de altres laichs, sinó sí ý en quant fossen impetits en actes ý
exercissi de coses tocants al dit Sant Offici en coses de fe si no és per concessió de
jurisdictió temporal que vostra magestat hó sos predecessors los haguessen
atorgada és cosa molt sabuda que tocaria a vostra magestat o son loctinent general
ý Audièntia Real conèxer ý determinar dites coses ý no als inquisidors, és a
saber, si tal jurisdictió lo[s] és concedida o no ý si és poguda conèxer o no, com sia
cosa no menys sabuda que per molts que
donar la conexensa ni abdicar-se de la persona real ab la qual tot temps està major, ý
axí ho praticha vostra magestat ý sos consells en tots los regnes ý senyories, ý particularment
en lo present Principat ab tots ý qualsevol tribunals quant se vulla preminents.
Ý axí, anyadint als agravis ja a vostra magestat presentats contra dels dits
inquisidors ý declarant aquells, suppliquen a vostra magestat a dita Cort General tant
humilment com pot, mane vostra magestat provehir sobredits agravis ý los tinga per
scusats si incistexen ab esta supplicatió ab més efficatió que no en les Corts passades,
com molt gran part de la Cort o tinga axí ab special instructió de sos principals.
dit estament presentada una supplicatió demanant ab aquella remuneratió de lurs treballs,
la qual fou legida ý decretada, lo tenor de la qual és lo següent:
Il·lustríssims ý reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres, il·lustres, nobles,
molt reverents ý molt magnífichs senyors.
Molt bé han vist vostres senyories, excel·lència ý mercès la contínua diligèntia ý
gran cuydado ab que han servit ý servexen en aquesta Cort e a tots los tres brassos los
tres ajudants dels notaris ý scrivants dels dits staments, axí de dia com de nit,
axí en general com en cada hú en particular, en lo que als sobredits li
ý més hagueren fet si
se sien mantenguts en servey de la Cort ab molts gastos, ý en special los que són
estats malalts com ho ha estat algú de ells ý molt en peril de la vida, ý hage acostumat
sempre la Cort als sobredits remunerar-los semblants treballs, suppliquen per ço
los dits tres ajudants a vostra senyories, excel·lència ý mercès sien servits, inseguint
los vestigis dels passats, que haguda consideratió dels treballs ý gastos han sostengut,
los quals són estats molts, ý les liberalíssimes mans de vostres senyories, excel·lència
ý mercès sien servits manar-los donar alguna remuneratió, que, a més que
que és de costum, los supplicants ne rebran singular benefici, gràcia ý mercè.
licet, etc. Altissimus, etc.
que sien donats ý pagats a cada hú dels dits tres scrivents vint_ý_sinch ducats moneda
barcelonesa, segons les últimes Corts los foren assignats, alsats emperò los dissentiments
ý per ad açò sien fetes letres necessàries. Foren alsats tots los dissentiments.
Die
et fuit decretum idem quod in stamento ecclesiasticho, sublatis tamen dissentimentis.
Scriba stamenti militaris, Ioannes Sala, notarius publicus Barcinone.
Dicto die fuit lecta in stamento regali et ibi provisum et decretum idem
quod in aliis stamentis, sublatis tamen dissentimentis. Cellers, notarius Barcinone et
dicti stamenti scriba.
Litere emanate ex dictis decretationibus.
catòlica, real magestat de present celebra en la vila de Monsó als íncoles de sos regnes
de la Corona de Aragó deçà la mar. Als reverent, nobles ý magnífichs senyors los
deputats del General del dit Principat de Cathalunya residents en Barcelona. Salut ý
honor. Com nosaltres hajam desliberat que de peccúnies del General sien donades ý
pagades als tres scrivents ajudants als notaris de quiscun bras, ço és, a Miquel Mensa,
scrivent ajudant del bras ecclesiàstich, Jaume Tristany, scrivent ajudant del bras militar,
ý a mossèn Salvador Mir, notari ajudant del bras real, a quiscú dels dits tres
scrivents, vint_ý_sinch ducats, moneda barcelonesa, conforme a la desliberatió per
nosaltres feta; per ço, ab la present vos diem ý manam que de les pecúnies del dit
General doneu ý pagueu realment ý de fet a quiscú dels dits tres ajudants la dita quantitat
de vint_ý_sinch ducats, moneda barcelonesa, e cobrau de ells àpocha de rebuda,
e no
[compte] les dites quantitats, ensemps ab àpocha de rebuda, aquelles vos admeten
en compte de legítimes dates, tots duptes ý difficultats cessants. En testimoni de les
quals coses manam per vostra cauthela ésser feta la present, sotascrita de mà dels tres
presidents de dita Cort ý sagellada del major sagell de aquella. Datum en la vila de
Monsó, quant al bras ecclesiàstich a nou, quant al bras militar ý real a onse del mes
de noembre, any de la nativitat de Nostre Senyor mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch.
El bisbe de Barcelona. El duque y marqués. Pere Ferreres.
E inmediadament, fonch en dit estament presentada una supplicatió per part del reverent
mossèn Mateu Miró. És la següent:
Molt il·lustres, reverendíssims, molts il·lustres ý molt reverents, il·lustres senyors.
Sens causa saltim justa ha volgut ý vol lo molt reverent senyor Hierònim Terça,
ardiacha de Culla ý canonge de Tortosa, moure ý aportar plet contra del molt reverent
senyor Mateu Miró, canonge de dita sglésia, qui per avuy en lo càrrech de oïdor
supporta los treballs de la Deputació de Cathelunya en Barcelona, pretenent dit
canonge Miró no estar ben inseculat en deputat ecclesiàstich per mort del quòndam
ardiacha Cerveró, ans bé haver de ésser dit Terça inseculat adlegant per adaçò algunes
causes ý rahons no subsistents en fet ni en dret contra Capítols de Cort, ús, stil,
consuetut inmemorial ý pràticha de la casa de la Deputació, lo que amostrarà a vostres
senyories, excel·lència ý mercès molt clarament. Emperò, perquè ab rectitut se
puga administrar justícia, ý no és rahó ans bé contra tota justícia que en esta causa
hagen de votar e entrevenir los parents ý persones coniunctes de dit senyor Terça té
en los brassos, per ço lo legítim procurador de dit Miró, produhint sa potestat
inseratur, petens sibi intimas fieri,
que en la prosecusió ý dicisió de dit negoci no y entrevinguen los molt reverent
senyor Steve Puig, abat de la Real, per ésser oncle maternal de dit Terça, ni lo
magnífich Enrich Terça, donsell, per ésser cosí ý parent molt acostat del dit senyor
Terça, del que se offereix si mester serà donar plena informatió; ý que quant se tracte
de aquest negoci hagen de exir dels brasos, com axí sia de justícia, ý que feta dita
informatió li sia comunicat a l'advocat de baix scrit lo procés ý actes
exhibitis. Que licet, etc. Altissimus, etc. Astor.
decretum quod comitatur advocatis qui per totam diem crastinam super suspicionibus
allegatis audiant, videant et referant; fuit intimatum dicto archidiachano Terça.
Scriba stamenti ecclesiastici, Mullola, notarius.
Die lune
idem quod in stamento ecclesiasticho. Scriba stamenti militaris, Ioannes Sala, notarius
publicus Barcinone.
Dicto die fuit lecta in stamento regali et ibi provisum idem quod in aliis stamentis.
Cellers, notarius publicus Barcinone et dicti stamenti scriba.
Manresa, presentà en dit estament altra supplicatió demanant ab aquella que, com a
notari ý scrivà és del General en la col·lecta de Manresa, ser satisfet de sos treballs presos
en lo exercissi de dit son offici, la qual supplicatió, junctament ab les decretacions
en aquella fetes, és del tenor següent:
Il·lustríssims, reverendíssims, molt reverents, excel·lent, molt il·lustres ý molt
magnífichs senyors.
Ha vint_ý_sinch anys que Antich Sala, notari ciutedà de Manresa, fonch criat en
notari ý scrivà del General de la col·lecta de Manresa, e tot aquest temps ha estat sens
salari algú fins sinch anys ha que assignaren a ell ý a molts altres notaris ý scrivans
de diverses col·lectes deu lliures de salari ordinari; e com en lo mig temps dit Sala no
té rebut ningun diner de dit General, ni per salari ni per via de remuneracions, com
haja subits molts treballs en lo dit temps que servia sens salari, perquè li donaren dos
libres, en la hú dels quals tenia ý té a continuar les sentències ý en lo altre les
denunciacions dels fraus, ý axí en aquell mig temps merexia també lo salari
com ara, puix lo mateix treball que ara pren aprés de la assignació del dit salari. Axí,
demana ý supplicha dit Sala los plàcia a vostra excel·lència, senyoria ý mercès manarme
donar consemblant salari qual li tenen consignat per lo dit temps o bé se servesquen,
o per via de remuneracions o altrament, satisfer-lo, pus és molt cert no ha faltat
en fer lo que convé ý ha convingut al bé ý profit del dit General ni faltarà, ý ademés
que serà cosa molt rahonable dit Sala ho reputarà a singular gràcia ý mercè.
A set de noembre
desliberat que de peccúnies del General sien donades al dit mossèn Sala per los respectes
en dita supplicació contenguts sinquanta ducats, alsats emperò los dissentiments.
Die octava mensis novembris anno predicto fuit lecta in estamento militari et fuit
decretum de peccuniis dicti Generalis dentur dicto Anticho Sala causis et rationibus
in preinserta supplicatione contentis quinquaginta ducati, sublatis tamen dissentimentis.
Scriba stamenti militaris, Ioannes Sala, notarius publicus Barcinone.
Die undecima mensis et anni predictorum fuit lecta in stamento regali et ibi provisum
idem quod in aliis stamentis, sublatis tamen dissentimentis. Cellers, notarius
publicus Barcinone et dicti stamenti scriba.
Los tres staments, etc. Als reverent, nobles ý magnífichs senyors los
deputats del General de Cathalunya residents en Barcelona. Salut ý honor. Sabreu
que per mossèn Antich Sala, notari de la ciutat de Manresa, nos és stada presentada
una supplicatió del tenor següent, inseratur. A la qual supplicatió per nosaltres
és stada feta provisió que sien donats al dit mossèn Antich Sala de peccúnies del
General, per les causes ý rahons en dita supplicatió contengudes, sinquanta ducats,
moneda barcelonesa. Per tant, deduhint a vostra notícia les coses predites, ab tenor
de les presents vos diem, encarregam ý manam que, de les peccúnies del General,
doneu ý pagueu realment ý de fet al dit mossèn Antich Sala dits sinquanta ducats
per les causes sobredites, tota dilació ý exceptió cessants; dient ý manant als oïdors
de vostres comptes que posant vosaltres en compte la dita quantitat, restituhint la
present ab àpocha de rebuda, aquella vos admeten en compte de legítima data, tota
dilació cessant. En testimoni, etc. Datum en la vila de Monsó, quant al bras ecclesiàstich
a set, quant al bras militar a vuyt, quant al bras real a onsa del mes de noembre,
any de la nativitat de Nostre Senyor de
E al temps, se votave en dit stament una supplicatió presentada alguns dies havie ja
per lo magnífich Don Luys de Paguera, doctor del Real Consell Criminal, demanant
remuneratió dels treballs ý danys per ell presos e suportats en compondre dos libres, lo
hú de coses e matèries feudals e infiteoticals e altres de dicesions criminals, fetes en lo
Real Consell, mossèn Bordoy, syndich de Balaguer, dix que no y consent, ans expressament
ý dissent, a que
supplicatió ý les altres coses de gràcia ab scrutini secret.
E per quant molts dels syndichs de dit stament se quexaven no se
alguns privilegis supplicaven a sa magestat, la expiditió dels quals estava ja
comesa als senyors regents, desliberà per ço dit stament que micer Monserrat, síndich
de Balaguer, ý mossèn Jaume Hierònim Ponces, síndich de Tàrrega, per part del present
bras vagen a supplicar los senyors tractadors sien servits en dar orde se despatxen dits
privilegis demanen dits syndichs. E tornats dits micer Monserrat ý mossèn Ponces de
dita embaxada, referiren que dits senyors tractadors ho entendrien ý darien orde se despatxassen
dits privilegis.
E com per part dels advocats dels tres brassos sie stada presentada alguns dies ha una
supplicatió demanant ab aquella que, attesos los molts gastos ý treballs suporten en servir
la present Cort, los sie crescut lur salari en alguna quantitat moderada, lo tenor de la
qual, juntament ab les decretacions en aquella fetes, és del tenor següent:
Molt il·lustres ý reverendíssims, excel·lentíssim, il·lustres ý molt magnífichs senyors.
En lo discurs de larch temps qu'és des de les últimes Corts a les presents ha passat,
és tant crescut lo gasto en la present vila, que tots vostra excel·lència, senyories
ý mercès veuen ý per speriència entenen que les tretse lliures de salari que se acostumaven
de donar en altres Corts a cada hú dels advocats dels brassos cada mes com a
salari competent no sols no u és en aquest sinó que apenes baste per a pagar lo loguer
de casa; ý pus la voluntat ý diligèntia ab que los advocats dels tres brassos de la present
Cort se són empleats ý desijen occupar-se en [servei] de vostra senyoria,
excel·lència ý mercès ý benefici de la terra és tant coneguda, suppliquen a vostra
excel·lència, senyoria ý mercès sien servits augmentar-[li] ý créxer lur salari en
alguna quantitat moderada, la qual quantitat [encara que] no sia condigna satisfactió
de sos treballs almenys baste per a l'ordinari gasto de sa casa ý per poder-se tractar
com convé a honra de la present Cort ý sua, pus no és cosa justa que dexant ab tanta
voluntat lo regalo de ses cases ý ganàncies de sos studis hagen de consumir ses
assiendas en servey de vostra excel·lència, senyoria ý mercès, a qui stimaran la sobredita
smena en singular benefici ý mercè.
Die
et fuit decretum
de la present Cort tenen ý suporten en ella, desliberen que a cada hú dels dos
advocats, que cadahu sol ý acostuma tenir, se donen ý paguen de peccúnies del
General per son salari a rahó de vint reals per cadal dia, pagadors per terces anticipades
segons los salaris dels altres officials se acostumen pagar, comensant de córrer del
dia de la proposició de les presents Corts; ý si en algun bras ý haurà més de dos advocats,
los que sien no puguen haver sinó salari de dos, repartint-los-se entre ells, segons
és de costum; ý per assò sien fetes les cautheles necessàries, alsats emperò los dissentiments.
Die
huiusmodi supplicatione, fuit decretum idem quod fuit provisum in stamento ecclesiasticho,
sublatis tamen dissentimentis et non alias. Scriba stamenti militaris,
Ioannes Sala, notarius publicus Barcinone.
A
sien donades trenta lliures cada mes
entenent-ho que les
de quiscun stament, entenent que si en un stament n'í ha més de dos que
les
regalis scriba.
Ý en virtut de les desliberations fetes per los tres brassos de la Cort, foren spedides
les letres en favor de la Religió de Sant Joan, ý són del tenor següent:
Letres de la Religió de Sant Joan.
Los tres staments del Principat de Cathalunya congregats en els Corts Generals
que la sacra, catòlica, real magestat de present celebre en la vila de Monsó als íncoles
de sos regnes de la Corona de Aragó deçà la mar. Als reverent, nobles ý magnífichs
senyors los deputats del General del dit Principat de Cathalunya residents en
Barcelona. Salut ý honor. Sapiau que per fra Ugo de Copons, comanador de Sant Joan
de Hierusalem, en nom ý per part del Gran Mestre ý convent de la dita Religió de Sant
Joan, nos és stada presentada una supplicatió del tenor següent: Reverendíssims, molt
il·lustres senyors. A tots vostra senyoria ý mercès són notòries,
est descripta.
ý molt rahonables, per nosaltres és stada feta la provisió següent, ço és, que
fasse com és supplicat, ab tal emperò conditió que quiscuna vegada que aportaran
diners ý plata de Castella per a la Religió de Sant Joan en la ciutat de Barcelona,
hagen de manifestar a vosaltres dits deputats la moneda ý plata que portaran,
ý al temps que la voldran traure també la hagen de denunciar a vosaltres; ý tant
a l'entrar com al traure de dita moneda ý plata haien de jurar ý hoir sentència de
excomunicatió lo recibidor de dita Religió, o altres si haurà que tinga càrrech per
lo dit Gran Mestre ý convent, que tota la dita moneda ý plata és del comú thesor de
dita Religió portada de Castella o de altra part fora del dit Principat de Cathalunya,
ý que no u porten ni trauen més de la que hauran denunciada; ý que de dita moneda
ý plata no n'í ha de altre persona sinó tant solament del thesor de dita Religió,
tot dol ý frau cessants; ý que tot lo predit sia durador fins a les primeres Corts tant
solament. Per tant, deduhint-vos a vostra notícia totes les coses predites, ab tenor
de la present vos diem, encarregam ý manam que fassau ý compliau totes les coses
sobre dites, axí ý per la forma que desús és contengut, fins a les primeres Corts tant
solament, tota exceptió cessants ý no obstant qualsevol Capítols de Cort lo contrari
disposants, los quals per lo effecte predit tant solament derogam ý derogat ésser
volem ý provehim. En testimoni ý fe de les quals coses havem manat fer ý expedir
les presents, sotescrites de mà dels tres presidents ý sagellades ab lo sagell major
de dita Cort. Datum en la vila de Monsó, quant al bras ecclesiàstich ý militar als
tres de octubre ý quant al bras real a set de noembre, any de la nativitat de Nostre
Senyor de mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch. El bisbe de Barcelona.
staments feta, anà embaxada a sa magestat de part dels tres brassos per a presentar
a sa magestat les supplications devall scrites, fahents la una per les abadies vaccants
ý l'altra per los negocis del monestir de Nostra Senyora de Monserrat, en la qual
embaxada foren tramesos tres per quiscun stament. E per lo stament real anaren a dita
embaxada: Francesch Algueró, síndich de Leyda; Antoni Jolí, síndich de Perpinyà; Joan
Navarro, síndich de Camprodó.
E tornats de dita embaxada, a la qual anaren a cavall a palàcio de sa magestat, referiren
los dits tres embaxadors com ells, junctament ab los altres elets per la dita embaxada
havien feta aquella ý presentat a sa magestat dites supplications; e que sa magestat
los respongué ý dix que ell hi manaria provehir com millor convindria al servey de
Déu ý de aquest Principat, ý que ell manaria veure dits memorials o supplicacions, lo
tenor de les quals, lo hú aprés de l'altre, és lo següent:
Sacra, catòlica, real magestat.
Vehent los poblats en lo Principat de Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý
Serdanya lo eminentíssim ý contínuo dany que ha resultat ý resulta de la vaccatió dels
monestirs de les religions, axí de Sant Benet com de Sant Agustí, situats en lo dit
Principat ý Comptats, moltes voltes, per part dels presidents de dits monestirs ý deputats
de Cathalunya, és stat representat a vostra magestat fos servit manar provehir
aquells, lo que fins vuy no s'és obtingut; ý per lo que
de dits monestirs ý abadies porie causar no menors danys dels que en temps passats
per dita vaccatió se són vists, suppliquen a vostra magestat los tres brassos
de Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý Serdanya, sia de son real servey manar
provehir dites abadies en persones de vida, exemple ý doctrina quals de mà de vostra
magestat se confie; lo que, a més que redundarà en servey de Déu, benefici de dites
cases ý de dits Principat ý Comptats, serà cosa digna de vostra magestat, ý dits brassos
ho rebran a singular gràcia ý mercè.
Sacra, catòlica, reial magestat.
Ab molt gran acort los reys de Aragó de gloriosa memòria, predecessors de vostra
magestat, ab loatió, approbatió ý consentiment de la Cort, statuhiren ý ordenaren
que les prelatures, abadies ý beneficis ecclesiàstichs de les sglésies seculars ý regulars
del Principat de Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý Serdanya sien conferits ý
provehits en persones naturals de dits Principat ý Comptats, perquè ab lo natural amor
ý affectió tenen ý perícia de les coses de dit Principat ý Comptats, la administració ý
govern va com deu, lo que en moltes Corts per vostra magestat és stat provehit. Ý per
no ésser stades observades dites Constitucions ý exeqüit lo contengut en aquelles, se
són vists molts e innumerables danys, principalment en lo sanctuari del monestir
de Nostra Senyora de Monserrat, en lo qual de molt temps ensà los abats, priors ý
altres administradors de dita casa són estats de nació castellans, menyspreats los cathalans
ý naturals de aquest Principat ý Comptats, en consolació dels quals ý adiuttori
de la ferventíssima devoció de aquells, los comptes de Barcelona, de ditxosa
memòria, instituhidors ý fundadors de dit monestir, ab molts gastos ý despeses han
eregit aquell. De hont se són seguits tants e innumerables danys axí en lo spiritual
com temporal, com diverses voltes és stat representat a vostra magestat per
los deputats de Cathelunya ý consellers de Barcelona, ab certa confiansa que per vostra
magestat serie manat posar lo degut remey, ý per aquella experièntia ha mostrat
que la societat ý comuna habitació dels monios ý frares cathalans ý altres de la
Corona de Aragó ab lo monios ý frares de la congregació de Valladolit no solament
no ha tingut conformitat ý unió, mes encara d'ella són stades sucitades diverses qüestions,
per veure los cathalans que lo monios ý frares del regne de Castella ý de dita
congregatió han tingut occupat lo govern de dita casa indegudament ý mal, dispensant
les caritats ý altres havers de dita casa; ni tampoch dita conformitat ý unió s'espera
si dita habitació de castellans ý cathalans se continue. Per tant, los tres brassos
de Cathalunya, quant humilment poden, suppliquen a vostra magestat sia de son real
servey, per a perpètuo remey, intercedir ab Sa Sanctedat que
de dita casa ý monestir de Nostra Senyora de Monserrat ab los demés monestirs del
mateix orde que són abjunts a dit monestir, los quals són de sufficient nombre per a
erigir dita província, conforme la disposició del sagrat Consili Tridentí, ý separar
aquella de la congregació de Valladolit. Ý a més que serà col·locar aquella casa en
perpètua pau ý tranquilitat ý assegurar lo servey de Déu ý particularment la devoció
de aquella, los dits tres brassos ý tot lo Principat ý Comptats o rebran a singular gràcia
ý mercè.
Són tants los agravis, mals ý dans ý mal tractes que han causat ý fet los frares de
la província de Castella en aquella sancta casa ý sanctuari de Nostra Senyora
de Monserrat, tant celebrat per tota la Europa ý posat per la misericòrdia de Déu
enmig de Cathalunya ý sostengut de les almoynes ý caritats de aquest Principat ý
Corona de Aragó, ahont per la misericòrdia de Déu per mèrits de Nostra Senyora gloriosícima
Nostre Senyor fa en ella tants miraccles ý misericòrdies, que perquè no
perdés la devoció de dit sanctuari ý no se arruinàs dita casa ý
a dits agravis ý danys, foren forsats los consellers de Barcelona ý Consell de
Cent jurats ab los deputats de representar dits danys a sa magestat, per a què fos
servit posar lo degut remey perpètuo ý reparo convenient ý segur. Ý axí ara, com hú
dels mayors danys ý que té major necessitat de remey ý assiento, se representa ara de
nou lo sobre dit per los tres brassos de aquest Principat a vostra magestat, pus és en
tanta honra ý servey de Déu ý la conservació de dit monestir ý scusar que no
en ells majors scàndols, per medi de sa magestat ab Sa Sanctedat un remey
perpètuo, efficàs ý durabble que és separar aquest monestir de la congregació de
Valledolit ý fer la província per sí separada ý distincta, pus ningun altre remey seria
sinó per a major dany, tornant en los matexos inconvenients que ha estat ý vuy està.
Ý perquè vostra magestat sàpia en part lo que passa, se adverteix a vostra magestat lo
següent:
Primo, que aquesta sancta casa may fou subjecta a Castella sinó al monestir de
Ripoll, ý encara vuy regoneix aquesta superioritat ab alguna cosa dóna cada any a dit
monestir de Ripoll.
En temps del rey don Ferrando ý de la reyna dona Isabel, sent tant cristians
ý desijant la reformació de totes les religions, reformaren dit monestir de claustrals
que era a frares reformats, ý per no haver frares reformats en Cathalunya ni en
la Corona de Aragó los feren venir de la congregació de Valledolid; ý si haguessen
advertit los nostres lo que los frares benets en Portugal han fet, no
inconvenients se són seguits.
Los sereníssims reys de Aragó de gloriosa memòria ý nostros antichs cathalans
tingueren sempre molt gran mirament que strangers no governassen los monestirs de
aquest Principat de Cathalunya perquè, essent estranys, los falta lo amor ý affectió ý
notícia que
Constitució féu lo rey don Alonso quart, que és la última sots títol "Dels bisbes, prelats,
clergues", que la lectura de ella és de notar en aquest propòsit. La qual per no
ésser-se observada ha causat en dit monestir molts grans inconvenients ý danys, perquè
apoderant-se los frares de la província de Castella ha vuytanta anys o més de dit
monestir, tenint tirenisada aquella casa del govern ý administració de aquella, no han
may volgut servar igualtat ab nostros naturals. Han causat, com és dit, molts grans
danys ý molt gran roïna ý fets molts agravis a dits nostros naturals, posant en condició
de perdre les caritats e almoynes, vehent los qui donen dites almoynes mal administrada
dita casa ý sos fills maltractats per stranys, ý vehent que en vuytanta anys
may y ha hagut sinó un abat cathalà ý altro valentià ý lo mateix dels majordoms.
Ý pensant posar aquest Principat en les Corts de mil sinch_cents quaranta_ý_set
algun remey en fer Constitució que ningú pugués ésser abat de dit monestir que no
hagués pres lo àbit en dita casa, de levors ensà han presos molt pochs de aquesta
Corona, no volen admetre fills de cavallers, ni de persones honrades, ni hòmens doctes
ni que sien per a govern; no
ells que no són per a res, ý si
a Castella, ý sempre són dos voltes més que nostres naturals. Ý per tenir frares molts
de llur província, los fan venir de Castella a cost ý despesa del monestir, ý altres que
venen o van a Itàlia los persuadexen prengan lo àbit; ý con molts o fan de importunats
ý no per devoció, rehixen inquiets ý ambiciosos.
Si prenen alguns nostros naturals per dar a la terra alguna rahó en lo noviciat, los
fan tants maltractes que forsadament han de dexar lo àbit, fent lo contrari ab sos naturals,
ý axí alguns generals han advertit als abats que no prenguessen cathalans de
aquesta Corona sinó pochs ý hòmens baxos ý per a poch, ý permet Déu que als matexos
que prenen dels nostres ab aqueix intent fer-los Déu molt grans religiosos, doctes
ý per a molt ý per a qualsevol càrrech en dita religió.
Ý tot açò fan ý procuren per no perdre lo ceptre ý mando de dita casa, o com ells
diuen, per no perdre les Índies, per ser sempre abats ý majordoms. Entre los quals ý
pochs de altros que han tingut dits càrrechs ý saben com se poden valer del
diner se partexen entre ells, ý axí com tenen molts diners los és fàssil tenir de sa mà
los visitadors qui venen, les quals visites són sols les més voltes per privar de vot
actiu ý passiu als nostres que són benemèrits ý temen no
posen en lista per a concórrer en dit càrrech sinó als que ells volen, com s'és vist han
fet ara ab aquesta visita darrera ab fra Francesch Torrelles ý altres, ý dissimulen les
culpes de sos naturals castigant àsperament als nostres naturals de coses leves ý sens
culpa.
En lo depòsit dels diners no y ha orde ý als donats que porten los diners de les plegues
no
abats, los diuen "què us va a vosaltres" ý axí se aturen lo que volen, donant exemple
als donats que fassen lo mateix.
Ab una informació se prengué alguns anys ha per los deputats, consta haver tret
de dit monestir ý portats en Castella més de xexanta mília ducats; ara de nou los deputats
qui vuy són han presa informació de haver-ne tretes algunes càrregas, ý axí
que alguns abats ý majordoms han fet maiorasgos en Castella de les almoynes de dita
casa.
De les almoynes ý acaptes de Castella, que són alguns milanars cada any, ne ve
casi no res a Monserrat.
Dos o tres_cents ducats té Monserrat de renda, que algú los dexà en Castella, han
donat ý applicat a un monestir de Castella, manant que no
sots pena de excomunicatió.
Fra Sabastià de Ansines, essent majordom, tingué sens licèntia ni
saber-ho son abat dotse o tretsa mília lliures en la montanya, ý en altres parts se són
trobats amagats molts diners, que tot senyala mala administració.
Ý ara poch ha s'és trobat un forat que passa de la cambra de l'abat al depòsit del
diner, fet ab molt gran malícia ý cauthela, ab dos portes en dit forat que no
conèxer ni advertir, per hont entraven en dit depòsit sempre que volien, tenint dit depòsit
una porta principal ab tres claus per cerimònia, lo que és stat posar lo sagell a tot lo
que se és dit hí
Tenint la casa sexanta mília ducats de renda ý almoynes cada any, los pelegrins són
rohinment hospedats ý ab pocha caritat tractats ý los frares ý monios poch regalats, ý
los qui van allà, cavallers ý altres d'esta Corona, són mal provehits ý si són de lur província
se fa molt differentment. Està vuy dita casa empenyada en més de trenta o quaranta
mília lliures, que tot és senyal del frau fan ý de la mala administració tenen.
Los monios del consell de dita casa sempre són la major part castellans ý axí fan
tot lo que volen, aderint ab lo abat ý majordoms, ý los nostros naturals no tenen sinó
officis de treballs ý obediències; ý axí provehexen llarch a dits frares castellans essent
malalts ý anant camí ý en lurs seldes, fent-ho molt stretament ab los nostres. Ultra lo
que frauden en los diners trauhen de Cathalunya, donen ý gasten moltes coses ab
scàndol de dita casa ý descrèdit de dita Religió.
Dites coses posades en aquest memorial ý altres stan provades en lo procés ý se
provaran més particularment ab la visita que
coses ý altres se remediarien ab la visita del bisbe de Leyda, don Benito de
Tocho, la qual no són comeses per hont, per no haver feta justícia en dita visita de privar
lo abat ý majordom durant la dita visita, ý altrament per tenir, segons ell deya, les
mans ligades per a poder-la fer, de què se és seguit lo dany, inconvenients ý scàndols
que
se té speransa la visita se farà bé ý com convé al servey de Déu, ý de ella resultarà ý
veurà lo dany y ha en aquella casa ý sanctuari, ý perticularment se poran castigar los
culpables. Ý attès lo susdit, suppliquen a vostra magestat sia de son real ànimo per sa
benignitat ý clemèntia los tres brassos de aquest Principat, de intercedir ab Sa
Sanctedat que fassa província aquesta casa de Nostra Senyora de Monserrat ab les
que a ella estan junctes ý unides, pus en lo Consili de Trento se ordenà que en la terra
o província ahont ý haurà sinch monestirs o més se puga fer província separada ý distincta;
ý feta dita separació se té sperança se augmentarà dit número ý serà posar en
dita casa un remey perpètuo, segur, efficàs ý durabble. Ý tot altre remey seria de ningun
effecte, ý causa de tornar en los matexos inconvenients, segons los ànimos dels
uns ý dels altres stan irritats ý la terra lastimada; ý ab aquest medi se levaran totes les
occasions ý motius que porien portar aquesta casa en semblant o pijor stat del que ha
stat, ý ab aquest se exclouen les largues discentions ý pretencions que y ha hagut en
dita casa després los castellans entren en ella. Ý pus los de aquest Principat ý Corona
de Aragó no van en Castella a molestar ni inquietar lurs cases, par just ý rahonable
que gosen nostres naturals d'esta casa en pau com a casa pròpria sua ý en sa
pròpria terra ý sustentada, com està dit, de pròpries almoynes de sos naturals, que no
faltaran religiosos d'esta Corona que la regiran axí en lo spiritual com en lo temporal
tam bé com qualsevol d'ells, com s'és vist en los pochs prelats d'esta Corona ý l'àn
governada, ý haguera haguts molts si
ý serà una sancta separació, com fou la de Jacop ý Laban. Ý suppliquen també
a vostra magestat mane fer venir a fra Torrellas ý a fra Xanxes, portuguès, que stan
vuy desterrats en Castella injustament, perquè sien desagraviats ý perquè pugan ésser
presos en testimonis en la visita. Ý tenen dits brassos en molt particular agravi lo que
scrigueren fra Sabastià Ansines ý fray Gusmán ý fray Frías de què
heretges ý francesos ý que vostra magestat nos havia de conquistar.
Confiam que sent vostra magestat príncep ý rey tant cristià ý arrimat a rahó ý justícia
ý pare ý senyor de tots los de aquest Principat ý Corona, en cosa tant justa nos
farà vostra magestat esta mercè que, ultra que serà posar aquella santa casa en quietut
ý servey de Déu ý de vostra magestat, serà scusar en què no
un tant gran sanctuari ý scusar que no
que
Les causes ý motius que y ha hagut més particulars per a què convé dita ceparatió
ý los danys que
a part se presenten a vostra magestat.
Danys que
a la congregatió de Castella.
Danys temporals.
Primerament, lo molt que
Castella ý de Castella assí, axí anant ý venint a folgar-se com a viure, que, segons diuen
ells, venen a les Índies per a carregar-se de libres, estoig[s] ý vidres e altres coses.
Los grans gastos de general, visitadors ý assistens quant venen a visitar o fer electió
perquè los porten per les granges ab molt gasto hí
exir ab sos intents ý pretencions, ý encara los visten molt bé de drap fi a ells ý a sos
mossos ý se
Los gastos de l'abat ý procurador en haver de anar cada trienni al capítol general
a Valladolid ab una assèmila carregada de cera, stoigs ý vidres ý altres coses per a
donar al general ý altres persones, ý acompanyant a l'abat un monge procurador ý un
donat a cavall ý mossos de peu, que tot és molt gasto.
Rep aquesta casa gran dany en fondre
se fan a Nostra Senyora de Monserrat, que és molt poch lo que aporten, assí haventhi
quaranta mília piles, segons apar en los libres dels comptes; ý com són de Castella
los que ho administren, la major part se deu restar per allà entre parents ý amichs ý
algunes persones de la orde, lo qual fóra millor vingués tot a esta casa per a
sustentar tants religiosos de la Corona de Castella, que són la major part del convent.
Per ser estats de noranta_ý_sinch anys a esta part sempre abats de la Corona de
Castella, sinó foren dos, un valentià ý altre cathalà ý també los majordoms de la matexa
manera, may han volgut admetre que tota la almoyna ý diners entràs de principi en
quatre depositaris ý, de mà de aquells, als majordoms, per a gastar ab compte molt
stret que haguessen de donar a dits depositaris. Ý perquè no
rebre ý dar los majordoms dels plegadors ý seglars lo que se
com de altres presentalles incertes que en casa venen.
Lo molt que
lliures cada any a cada hú, ý aprés de haver studiat, los més que són de Castella se
resten per allà predicadors, ý a la velesa tornen a Monserrat a què los servesquen. Ý
fen-se agravi a esta casa en levar-li certa renda de un prèstamo de Villequera, que vuy
gosa d'ell Sant Vicens de Salamanca, la qual podrie servir per a sustento de un
col·legial, ý no pagaria tant per lo sustento de dos o tres col·legials.
Los que
la matexa casa, podent en ella triar, entre any, molt àbils persones que de diverses
nacions per ella passen ý demanen lo àbit ý no
ésser governats per los de la Corona de Aragó perquè no serien deffensats los que
merexen càstich, ni causarien morts ý bàndols com los y ha vuy en dia per
haver-hi exceptió de persones ý falta de justícia.
Puix tota la renda de Monserrat ý almoynes són vots, suor ý sanch de pobres se
hauria de mirar molt com se gasta en servey de Déu ý almoyna dels matexos pobres
ý en lo vestir ý menjar del convent que fos ab igualtat, ý no que a uns los sobre ý altres
los falte, ni que als passatgers, parents ý amichs dels religiosos castellans que passen
a Roma o Itàlia se
També és dany per la casa que com envien a viure monios predicadors a Castella
ý
Ý en Roma envien coses costoses per a presentar a cardenals los pares predicadors
de la Orde, no fent per aquesta casa negoci, sinó molt poch ý al cap de mil anys,
ý aquest treball és molt repagat.
Tots estos mals ý altres molts, se leven apartant a Monserrat de Castella ý fent Sa
Sanctedat congregació de observants en aquesta Corona de Aragó; ý seria grandíssim
bé, axí spiritual com temporal, per a les cases claustrals de nostre pare Sant
Benet, que fossen reformades algunes, perquè estan vuy en dia molt arruhinades per
estar subjectas a comanadors, la qual reformació desigen alguns claustrals ý ho
digueren al bisbe de Leyda, que stigue en lo cel, ý serà assò edificatió de tot lo regne
ý pesar dels luterans, bé ý augment de la cristiandat, ý ab aquest medi cessaran los
scàndols ý revolucions d'esta casa, ý de aquesta distinctió de congregació
per sí ý d'esta divisió de congregació se leven molts inconvenients de dicentions de
pocha pau ý unió que y ha entre diverses nacions, com se veu a l'ull en esta casa,
pus és arribada en tant mísero ý lamentable stat ý per haver governat ab sobergaries
los de la Corona de Castella, sens poder ser oïts los naturals demanant justícia ý
remey en assò a sos generals ý visitadors de la congregació de Valadolit. Lo qual tot
és stat causa de manar la ciutat de Barcelona a vostra magestat remey per via de visitador
apostòlich, vént que està empenyada en més de trenta mil ducats ý que axí en
lo spiritual com en lo temporal se assolava, ý en Itàlia ay també hàbits differents que
cada hú és congregatió de per sí.
Són los danys spirituals:
Primo, les inquietuts ý desasociegos dels religiosos d'esta Corona de Aragó molts
grans, causats per los molts agravis ý notables injustícies que
Castella, axí en les visites com fora d'elles, segons darà testimoni de assò lo procés.
La por ý recel contínuo en què viuen los naturals d'esta Corona, vént ab quanta
facilitat se atrevexen los que són de Castella a desonrar-los ý affrontar-los ý desterrarlos
de casa, de sa professió ý pàtria natural, enviar-los a viure a terres molt apartades
ý remotes, ahont també viuen ab ància ý cuydado de tornar a sa casa ý mare ý no troben
remey per a fer-ho.
Que no
ý honrat de son superior, ý assí lo que és més negociant ý manco recollit, perquè
temen los abats que no done quexa de ells al general o visitadors del que li
aparexerà, aqueix és més volgut ý son segon abat.
La ambició gran que molts d'ells tenen en voler dominar als de la Corona de
Aragó no
càrrech, procuren en desterrar-los o privar-los per coses que
privats, ý posen los noms de heresiarques, de ambiciosos, ý alguns d'ells o són per
noms ý fets.
Lo dany de les ànimes dels que són de Castella en avorrir ý perseguir als d'esta
terra ý liberta[t] ý licèntia que tenen de peccar ý offendre a Déu ý al pròxim spanta ý
scandelisa al poble que ho sap ý veu; ý atrevexen-se en assò per tenir lo pare alcalde
ý que ningú no
Monserrat, ab peril de les ànimes.
Espante lo argull ý imperi ab què dominen, sens guardar Constitució que
a sa voluntat. Ý com si los naturals no tinguessen enteniment, no
de moltes coses que fóra millor per a la casa no fer-les, ý axí de tres parts dels monios
del consell la una solament és de naturals.
La pena interior que tenen los d'esta Corona vént que no són poderosos per a
posar remey en tantes offenses de Déu ý algunes públiques ý scandaloses ý si les
publiquen los castiguen ý persiguen, com y ha molts exemplars; ý si algun castellà
offèn la vida monàstica, de sos peccats mortals los fan venials ý dels nostres
venials los fan mortals; ý aquesta exceptió de persones és molt danyosa per
a prelats ý súbdits; ý més creuen la mentida que
dels de la Corona, ý axí ningú se atreveix parlar coses que importen a la vida
monàsticha.
La alteració ý scàndol de tota la terra, que sab ý entén la mala vida de alguns religiosos
que són de Castella, los quals se atrevexen a peccar contra Déu, ab confiansa
que no y haja de haver càstich per a ells, és cosa que spanta; posant la lengua en los
consellers cavallers de Barcelona ab poch acato, dient que merexem ésser conquistats
ý que abans nos donaríem a luterans que a castellans, sen aquest regne cristianíssim
ý fidelíssim a sa magestad, de la qual cosa és vingut lo poble a alterar-se ý murmurar
contra los tals. Ý per ventura de axò és vinguda la revolta, escàndol ý foragitar adalguns
inquiets ý destruïdors dels béns de Montserrat, lo qual han sentit molt los religiosos
naturals; mes com diu Christo, convé algunes voltes que
per no haver exercida justícia, però trist de aquell per qui ve.
Fa
Corona de Castella havent de ser més los naturals de bona rahó, pus la major part de
la almoyna se trau d'esta Corona, ý vénen molt bones habilitats ý de bon linatge a
pendre lo àbit ý no
La pèrdua de la devoció dels faels que, vént la pocha religió de alguns ý lo mal
tractament que
les almoynes acostumades. Ý axí diuen los passatgers que si
tinguessen los cathalans, restaria doblada almoyna, ý axí se desempenyaria la casa
dels molts censals que deu.
Lo dany que reben les ànimes dels monios que van ý venen de Castella, ara sia
per a viure allà o folgar-se, perquè com los més de ells sien gent mossa, corren molt
perill anant tant llarch camí per molts hostals, ahont se offerexen mil occasions ý no
és possible de dexar de perdre molt la religió, fet ý criat en la clausura com lo peix
fora de la aygua, ni tant poch se edifiquen de assò los seglars, particularment havent
fet vot de clausura.
Lo prejuhí ý frau que
religiosos se
de les misses, oracions ý altres penitències que en sa casa farien.
Ay també peril speritual en los confessors, que són castellans ý fer-los confessar
cathalans ý francesos que no
cathalà en Monserrat ý no en castellà, pus és més necessària la lengua cathalana ý
estam en Cathalunya ý d'esta manera no
quant parlen nostra lengua natural.
vingué en dit stament lo promovedor del bras ecclesiàstich, referint que aquell
bras ha feta desliberació que dos persones del stament miren en los processos auctèntichs
quins salaris se han rebuts per los ministres de la Cort, promovedors, habilitadors
ý altres officis, e que per dit effecte havien elegit ý anomenat: lo prior de Scala
Dei, lo ardiacha Terça.
E inmediadament, vingué en dit stament del bras real: lo abat de Poblet, lo ardiacha
Oms, lo canonge Reyadell, síndich del Capítol de Leyda. E reportaren en aquell embaxada,
deduhint en effecte lo quant convenia ab tota la prestesa del món fer embaxada a
sa magestat, offerint-li lo jurament del sereníssim príncep.
E successivament, mossèn Jaume Hierònim Ponces, notari, aportà e presentà en dit
stament una supplicatió del tenor següent:
Molt il·lustres ý reverendíssimos, excel·lent, molt il·lustres, molt reverents,
molt il·lustres ý molt magnífichs senyors.
En lo any mil sinch_cents sinquanta_ý_sinch, al deset dies del mes de noembre,
fonch anomenat ý creat mossèn Jaume Hierònim Ponces, notari públich, per los il·lustres
ý molt reverents senyors leshores deputats generals del Principat de Cathalunya
en scrivà de la deputació local de la vila ý col·lecta de Tàrrega, lo qual càrrech d'escrivà
ab tota legalitat té regit ý administrat ý al present regeix. E com de quatre o
sinch anys a esta part li hagen consistorialment, los dits senyors deputats, constituhit
salari sols de deu lliures per any ý hage servit-se [e]n aquell la dita scrivania lo restant
del temps, que són vint_ý_sinch anys, sumint molts treballs ý gastos. Per ço, confiant
de la clemèntia ý benignitat de vostres senyories, excel·lència ý mercès, humilment
supplique los sia de gràcia ý mercè manar-li donar en remuneració lo que més
accepte los serà, en recompensa de tants treballs que té sumits, ultra dels gastos
que ha suportats per descàrrech de son offici; que de tot lo que serà per vostres
senyories, excel·lència ý mercè constituït ý manat donar, dit supplicant ho tindrà en
gràcia ý mercè specials.
del dit fonch deliberat que sien donats al dit mossèn Ponces, per les causes en la supplicatió
contengudes, sinquanta ducats, moneda barcelonesa, alsats emperò los dissentiments,
los quals foren alsats excepto lo dissentiment del síndich de Leyda.
Die undecima predictorum mensis et anni fuit lecta in stamento militari et fuit
decretum idem quod in brachio ecclesiasticho, sublatis tamen dissentimentis. Scriba
stamenti militaris, Ioannes Sala, notarius publicus Barcinone.
Die martis, duodecima predictorum mensis et anni fuit lecta in stamento regali et
ibi provisum idem quod in aliis stamentis, sublatis tamen dissentimentis. Cellers,
notarius publicus Barcinone et dicti stamenti regalis scriba.
scrites, que són del tenor següent:
Los tres staments del Principat de Cathalunya congregats en les Corts Generals
que la sacra, catòlica, real magestat de present celebra en la vila de Monsó als íncoles
de sos regnes de la Corona de Aragó deçà la mar. Als reverent, nobles
ý magnífichs senyors los deputats del General de Cathalunya residents en
Barcelona. Salut ý honor. Sabreu que per mossèn Jaume Hierònim Ponces, notari
públich, habitant en la vila de Tàrrega, nos és stada presentada una supplicatió en
lo any mil sinch_cents, etc.
per nós és stada feta provisió que sien donats al dit mossèn Jaume Hierònim
Ponces, de peccúnies del General, per les causes ý rahons en dita supplicatió contengudes,
sinquanta ducats moneda Barcelonesa; per tant, deduhint a vostra notícia
les coses predites, ab tenor de les presents vos diem, encarregam ý manam que, de
les peccúnies del General, doneu ý pagueu realment ý de fet al dit mossèn Jaume
Hierònim Ponces dits sinquanta ducats per les causes sobredites, tota dilatió ý
exceptió cessants; dient ý manant als oïdors de vostres comptes que, posant vosaltres
en compte la dita quantitat ý restituhint la present ab àpocha de rebuda, aquella
vos admeten en compte de legítima data. En testimoni de les quals coses havem
manat ésser-vos fets ý spedides les presents, sotescrites de mà del tres presidents ý
sagellades ab lo sagell major de la Cort. Datum en la vila de Monsó, quant als brassos
ecclesiàstich ý militar a honse, quant al bras real a dotse del mes de noembre
Tornà aprés lo promovedor militar referint tenien entès que a sa magestat no li estave
mal s'í posàs lo de la unió de Nàpols ý Sicília ý lo mateix digué lo compte de
Contestanya.
E aprés vingué lo senyor de Ceró, lo senyor de Monclar ý mossèn Argensola,
reportant embaxada del stament militar, deduhint que en aquell bras eren vinguts los
embaxadors ecclesiàstichs, referint-los la gana tenien de jurar lo sereníssim príncep,
exortant-los quant danyosa era la tardansa de dar lo contento a sa magestat pendria en
jurar lo dit sereníssim príncep. Ý dit stament militar aderint ab lo mateix, ab què la scriptura
s'és feta per prestar lo dit jurament allí hont diu "unió dels regnes" s'í ajuste
"Nàpols ý Sicília".
Més, que per lo promovedor se diga al bras militar desijaria molt aquest stament
saber d'ells per hont se funden acerca de la unió de Nàpols ý Sicília ý desijerien se pose
ab lo jurament del sereníssim príncep per lo que aquest bras entèn aderir ab ells en
aquest particular.
Més, dit bras féu desliberatió ý conclusió que sie jurat per los tres brassos lo sereníssim
príncep ý que en la forma del jurament, allà ahont sa magestat promet no separar
los Regnes de Mallorcha ý altres de la Corona de Aragó, sien posades les paraules
de no alienar ni separar de la Corona de Aragó lo Realme de les Dos Sicílies, so és,
Nàpols ý Sicília.
sglésia de sancta Maria, per a reportar la dita embaxada foren anomenats los següents:
micer Frexanet, mossèn Andreu Vilaplana, mossèn Ponces. Anaren los demunt
elets per a dita embaxada a fer aquellas als altres brassos, en virtut de la deliberatió lo dia
present feta lo dematí. E tornats, oferiren que dits staments mirarien lo fahedor.
E fonch reportada embaxada del bras ecclesiàstich com dit bras havia anomenat per
a fer la embaxada a sa magestat per lo jurament del sereníssim príncep, que són los
següents: lo bisbe de Barcelona, lo abat de Gerri, lo ardiacha Oms. Referí lo promotor
del bras militar que lo bras havie elegit: lo excel·lentíssim Duch de Cardona, don
Plegamans de Marimon, don Nofre Argensola, per fer la embaxada a sa magestat per a
fer-li a saber stave prompte la Cort de jurar lo sereníssim príncep.
Desliberà lo dit bras que vage lo promotor als advocats apunten los agravis ý que en lo
agravidat per lo síndich de Vilafrancha de Conflent, en lo qual se li han borrats alguns
noms, que attès que dit agravi és de síndich del bras real, que per ço se anomenen los noms
borrats del dit agravi, per lo que per calificar lo agravi té necessitat lo síndich de dita vila.
Vingué aprés lo promotor ecclesiàstich sol·licitant la nominació dels embaxadors per
a sa magestat.
Los promovedors ecclesiàstich ý militar referiren que lurs staments havien abilitada
la hora fins a les nou
Lo present bras, ab consentiment dels altres brassos per a la embaxada se ha de fer a
sa magestat per lo jurament del cereníssim príncep, elegí ý anomenà: lo senyor
president, mossèn Vivet, micer Mascaró.
Lo promotor del bras militar reportà que tingués a bé lo stament real de abilitar la
hora fins a les nou.
E lo present bras desliberà que s'habilite la hora fins a les nou. Mossèn Navarro, síndich,
digué que no s'habilite la hora, pus no tenen res que fer.
féu determinació que, aderint als altres brassos, ecclesiàstich ý militar, se vage als
tractadors per a demanar hora per a sa magestat ý per fer la embaxada per lo jurament
del sereníssim príncep.
Que vuy, per tot lo dia, sien comunicats los actes de micer Terça al procurador del
canonge Miró en presèntia del notari.
Lo bras real, aderint ab lo ecclesiàstich ý militar, ha feta desliberatió ý determinació
que los tres promovedors dels tres brassos se conferesquen als senyors tractadors, fentlos
entendre lo dissentiment posat en dit bras militar per micer Enrich Cerra, posat a tots
actes, per no haver-lo habilitat ni provehit, sí ni no, ý que per ço ses senyories ý manen
provehir de còngruo remey. Lo promotor del present bras, lo qual, junctament ab los
altres, és anat per lo effecte demunt dit als senyors tractadors, los quals per orgue del
senyor compte de Xinxón han respost ells ho remediarien, ý que en lo entretant no
paràs la embaxada fahedora a sa magestat per lo jurament del sereníssim príncep,
attès que la desliberatió ja stave feta ý conclosa ans de posar dit dissentiment.
Abilitació tercera del present bras:
millesimo quingentesimo octuagesimo quinto, presente et ad hec voccato me, Michaele
Ioanne Cellers, auctoritate regia notario publico Barcinone ac scriba stamenti regali
Cathalonie infrascripto, et presentibus etiam Ioanne Santgenís et Salvatore Mir, notariis,
testibus ad ista voccatis specialiter et assumptis, admodum il·lustris et reverendus dominus
Hieronymus Manegat, utriusque iuris doctor, cansellarius regius, il·lustres domini
Michael Terça, utriusque iuris doctor, civis honeratus Barcinone, Michael Ioannes
Quintana, domicellus ac utriusque iuris doctor, regens Regiam Cancellariam in Sacro
Supremo Regio Consilio Aragonum, Michael Cordelles utriusque iuris doctor et civis
honeratus Barcinone, regens Regiam Cansellariam in presenti Principatu Cathalonie et
Comitatibus Rossillionis et Ceritanie, Martinus Ioannes Franquesa, domicellus utriusque
iuris doctor ac fi[s]ci regii advocatus de Consilio Criminali Cathalonie, Franciscus
Puig, etiam domicellus fici regii advocatus patrimonialis et de Consilio Civili
Cathalonie, nobilis Ludovicus de Pagaria, utriusque iuris doctor et de Consilio Civili
Cathalonie, habilitatores pro parte regie magestatis una cum illustribus Hieronimo
Gassol, domicello regio consiliario et secretario ordinario, et Michaele Gort, etiam
domicello et de Regio Consilio et secretario etiam ordinario nominati; reverendus dominus
Baltesar Rayadell, canonicus ecclesie Illerde, nobilis Berangarius de Paguera,
surrogatis in locum et propter absentiam nobilis Phelippi, baronis de Erill, habilitatoribus
una cum infrascriptis habilitatoribus militaribus per brachium militarem
nominati, magnifici Ioannes Andreu alias Blan Riber, Franciscus Agulló, domicelli,
Rafel Vivet, civis et syndicus civitatis Gerunde, et Antichus Sala, notarius et syndicus
civitatis Minorise, et Jacobus Hieronimus Ponses, notarius et syndicus ville Tarrege,
habilitatores pro parte trium stamentorum seu brachiorum presentis Principatus
Cathalonie in presenti Curia congregatorum que per dictam sacram, catolicam, regalem
magestatem in presenti villa Montissoni celebratur una cum multum il·lustri et reverendissimo
don Joanne Terès, episcopo Elne, reverendisimo domino Francisco Oliver et de
Botaller, abbate monesterii Beate Marie Populeto, absentibus, electi et nominati personaliterque
co[n]stituti intus ecclesiam Beate Marie presentis ville Montissoni, in solio
regio ibidem facto et parato, exequendo onus habilitandi per suam magestatem eis
iniunctum, processerunt ad habilitandum personas infrascriptas, mandantes mihi, dicto
notario et scribe, quatenus dictam habilitacionem sic ut prefertur factam et per me, pre
et infrascriptum notarium, de eorum iussu et mandato in scriptis redactam, legerem et
publicarem; ego vero dictus notarius et scriba et dictorum brachiorum iussu et mandato
dictam habilitacionem legi et publicavi huiusmodi sub tenore:
Quo ad personam Francisci Andreu, syndici ville de Salses, qui per obitum Ioannis
Cabessa, syndici dicte ville, comparuit pro interessendo in presentibus Curiis, admitattur.
Quo ad personam Antici Sabater y Cassat, syndici Calidarum de Monte Bovino,
qui comparuit in locum talis Arbós alias Lunes, etiam sindyci eiusdem universitatis
qui propter infirmitatem recessit a presentibus Curiis, admitatur.
Quo ad personam Ioannis Navarro, syndici ville Campi Rotundi, cui in
prima habilitacione fuit iniunctum quod infra viginti quinque dies deferret decretum
quod in eius syndicatu defficiebat, sin minus quod elapso dicto termino repelleretur,
attento detulit dictum decretum, admitatur.
quibus in prima habilitacione fuit iniunctum quod infra sex dies defferrent decretum
quod in eorum syndica[t]u defficiebat, sin minus quod lapso dicto termino repellerentur,
attento detulerunt dictum decretum, admitantur.
Quo ad personam Galderici Rebollet, syndici Villefranche Conflentis, cui in
prima habilitacione fuit iniunctum quod obtinerent a suis principalibus syndicatum
cum clausula consentiendi dono infra triginta dies, attento detulit syndicatum cum
dicta clausula consentiendi dicto dono, admitatur.
Quo ad personam Francisci Oliveres, syn[d]ici ville de Figueres, cui etiam in
prima habilitacione fuit iniuctum quod obtineret decretum quod in eius syndicatu difficiebat
infra viginti quinque dies, alioquin repelleretur, attento detulit aliud instrumentum
syndicatus cum dicta clausula consenciendi dono, admitatur.
Quo ad personam Ioannis Montornès et Christofori Gil de Villoro, syndicorum
civitatis Dertuse, quibus in dicta prima habilitacione fuit iniunctum quod infra viginti
dies defferrent syndicatus instrumentum cum decreto, quibus elapsis habeantur
pro repulsis, attento detulerunt dictum decretum, admitantur.
Quo ad mandata Ioannis Peferrer et Antonii Ribas, syndicorum ville de
Argilés, quorum alter videlicet Ioannes Peferrer comparuit et fuit admissus et alter repulsus
in prima habilitacione, fuit decretum quod dictus Peferrer continuet tractus Curiarum
usque ad illarum conclusionem, non obstante revocatione dicti Ioannis Peferrer per dictum
Ribes facta, et dictus Ribes assistat receptioni iuramenti et prestet dictum iuramentum
nomine dicte universitatis serenissimi Phelippi, principis et domini nostri.
Quo ad personam Petri de Ferreres, civis, Francisci Caragossa, utriusque iuris
doctor, syndicorum civitatis Barcinone noviter missorum per dictam civitatem ad presentes
Curias, quia constat de eorum legitimo mandato, admittantur.
Quod ad personam Ioannis Valbona, syndici ville Cervarie, quia in eius syndicatu
defficit clausula consentiendi dono faciendo regie magestate, prefixerunt sibi terminum
decem dierum infra quos aliud defferent mandatum cum dicta clausula, quibus
elapsis si non docuerit repellatur et interini admitatur.
Quo ad personas Nicholai Frexanet et Francisci Algueró, syndicorum Illerde,
quibus fuerat iniunctum docerent in duabus ultimis Curiis in eorum syndicatibus non
intervenisse decretum et quia docuerunt in ultimis duabus Curiis in eorum syndicatibus
non intervenisse decretum, provident quod admitantur.
Dicto die post prandium.
magestat embaxada per part dels tres brassos per a dir-li ý referir-li com staven promptes
dits brassos per jurar lo sereníssim príncep lo dia ý hora que a sa magestat
tat seria servey, ý en la qual embaxada anaren les persones per los tres brassos elegides,
en la qual anaren a cavall; ý tornats de dita embaxada digueren ý referiren los del bras
real com ells, ab los altres elegits per los tres brassos, havien feta dita embaxada a sa
magestat, la qual responent lo[s] dix estas o semblants paraules:
a los tres stamentos por todo lo que de su parte me haveys referido, y tengo bien entendido
el amor y fidelidad con que sus predecessores y ellos han servido siempre a los
reyes passados y a mi, y en todo lo que se ha offrecido, que es conforme a la voluntad
y amor que jo les tengo. Y en lo demás que me haveys dicho, jo mandaré a los tractadores
que les hagan a saber a los stamentos el lugar, día y hora que se habrá de haser
el juramento del príncipe, y de mi parte los referireys recibiré servicio que, con diligentia,
procuren la brevedad de los negocios que allá tratan.
vila en lloch ý per mort de mossèn Salvador Rochafort, síndich òlim de dita vila, diffunct
en la present Cort, lo qual mossèn Pere Mas jurà en mà ý poder de Miquel Joan
Cellers, notari de Barcelona ý scrivà del dit bras, en la forma lo tenen prestat los altres
síndichs de dit bras.
Volent lo dit stament votar los Capítols de Cort ý les Constitucions ordenades ý trassades
per les persones eletes per la present Cort, aprés de haver comensat de legir aquelles,
en la hora matexa, los magnífichs mossèn Pere Ferreres, micer Francesch
Çaragossa ý Miquel Çarrovira, síndichs de Barcelona, posaren lur dissentiment a que
no
de lur universitat, ab la qual han consultat ý speren la resposta de moment
en moment. E inmediadament, micer Nicholau Frexanet ý mossèn Francesch Algueró,
síndichs de Leyda, per quant la principal part ý causa de la convocatió de les Corts té
respecte a l'assentar les coses del Principat de Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý
Serdanya per la bona administració de la justícia, com per diverses Constitucions està
disposat, ý axí lo principal medi per al sobredit, Constitucions, Capítols ý Actes de Cort
ý altres leys generals, les quals sa magestat per sa benignitat ý clemèntia se ha imposat
ley a ssí mateix de fer ab consentiment, loatió ý aprovació de la present Cort o de la
major part de aquella; ý com per lo senyor president ý los consíndichs de la ciutat de
Barcelona sia stat posat dissentiment a que les Constitucions ordenades, ab orde de tots
los tres brassos, no sien legides, apuntades ý votades en ý per lo present stament, com los
brassos ecclesiàstich ý militar han procehit en legir, apuntar ý votar aquelles, com axí sia
estat referit per los dits promovedors dels dits dos brassos, ý los apunctaments de aquells
aportats ý legits en lo present bras en poder del scrivà de aquell, ý sia stat dit en aquest
bras per lo compte de Miranda, en nom ý per part de sa magestat, que sa magestat entenie
partir-se de la present vila de Monsó lo primer del mes de desembre pròxim venidor,
ý córrega vuy lo tretsé dia del mes de noembre, axí que resta poch temps fins al dia que
sa magestat ha assignat per a licentiar la Cort, en legir, apunctar ý votar les constitucions,
les quals són en nombre dos_centes o pus ý per dit effecte sie mester molt temps, per ço
ý altrament, dits síndichs ab lo acato que
de la ciutat de Barcelona, alsat lur dissentiment, proceheschan ý consentan
sien legides, apunctades ý votades les dites Constitucions, pus lo present bras stà
aparellat per al sobredit. Requerint al notari.
de Gerona, aderint a dita protesta per los dits síndichs de Leyda feta, diu que no
consent se tracte ni
ab effecte no sien legides, apuntades ý votades les Constitucions, Actes ý Capítols
de Cort, attès a la brevetat del temps contenguda ab dita requesta, ans expressament ý
dissenten, requerint a major cauthela que lo promovedor del present bras ne sien fets
sabedors los senyors tractadors ý los altres brassos, a fi ý effecte resten servits de provehir
de degut remey; requerint, etc.
del dit bras aportassen ý referissen dites coses als altres brassos ý als senyors tractadors,
per a què sapien ý entengan lo que en dit stament passa acerca dels dits dissentiments e
impediments, per los quals no
per a què ý possen ý serquen remey qual millor convinga per a la bona spidició ý directió
dels negocis de la present Cort.
Mossèn Ponces, syndich de Tàrrega, posà son dissentiment a tots actes fins a tant fos
legida ý votada per lo present stament la supplicatió ad aquel presentada per
micer don Luys de Paguera. Fonch reportat als altres brassos ý legit ad aquell per Miquel
Joan Cellers, notari. Lo mateix dia, dit mossèn Ponses alsà son dissentiment per a demà
per tot lo dia.
Mossèn Valbona alçà per a demà per tot lo dia.
Lo compte de Xinxón, canseller, regent Cordelles, protonotari, don Hierònim
Corella, micer Franquesa, micer Puig, Micer Oliba, don Luys de Paguera, reportaren
embaxada de sa magestat, responent a la que vuy li era stada feta, de què sa magestat
restave servit que lo jurament han de prestar los brassos al sereníssim príncep sia per a
demà a les dues hores aprés migdia.
Referí lo promotor ecclesiàstich com lo dit stament havie pensat que per procurar se
levassen los dissentiments, axí los que són en lo militar com en lo real, se fes embaxada
al bras militar per a què volguessen alsar aquells, ý que per fer dita embaxada havien
elegit: lo abat Puig, lo canonge Masdemunt. E lo dit stament real per a fer dita embaxada
elegiren: mossèn Terrena, micer Rebollet. E fonch reportada dita embaxada.
Lo promotor militar referí, aprés, com los dissentiments a tots actes eren en dit stament
staven alsats, a effecte tant solament de jurar lo sereníssim príncep.
Lo abat Puig, lo canonge Masdemunt, don Plegamans de Marimon, Galseran Cahors,
reportaren embaxada, exortant lo present bras que volgués alsar ý levar los dissentiments
havien entès eren en aquest bras, per a què la Cort pugués passar avant en lo progrés
d'elles en tants negocis resten per a fer en un temps tant breu com reste.
príncep]
Referí lo promotor ecclesiàstich com havien elegits per a presentar a sa magestat la
scriptura o protesta ordenada per los brassos que lo dia de demà se havia de dar per lo
jurament del sereníssim príncep, ý que havien habilitada la hora fins a les nou, són los
següents: lo bisbe de Barcelona, lo abat de Gerri, lo ardiacha Oms.
Més, que
algú ni dissentiment per a què impedescha lo jurament del sereníssim príncep.
Lo dit bras real elegí ý anomenà per a presentar dita scriptura o protesta a sa magestat,
junctament ab los elets per los altres brassos: el senyor president, mossèn Vivet,
micer Mascaró.
Fou reportat en lo present bras que per a tornar resposta als tractadors a la
embaxada per ells feta, dient-los com los brassos staven promptes de jurar lo sereníssim
príncep per a demà a la hora assenyalada, los quals són los següents: lo prior de Scala
Dei, lo canonge Cellers de Barcelona. Militars: don Berenguer de Paguera, Joan de
Altariba. E lo present stament real elegí inmediadament per a tornar dita resposta als dits
tractadors los següents: [ ] .
Referí aprés lo promovedor militar aquell bras havie elegit per a presentar la scriptura
del jurament del sereníssim príncep: lo duch de Cardona, don Jayme de Cardona ý
de Rocabertí, mossèn Miquel Joan Pons, senyor de Monclar.
Dijous, a
Convocat ý congregat lo stament real en la present vila de Monsó en lo lloch ý forma
acostumats. Mossèn Joan Valbona, síndich de la vila de Cervera, alsà son dissentiment
per avuy per tot lo dia, attès que la qüestió és entre la vila de Cervera ý Balaguer està en
mà de sa magestat ý la hú ý l'altre privats de son lloch hont pretenen seure. E lo magnífich
micer Gaspar Monserrat dix que és stat en possessió de son lloch ý que entèén
conservar la possessió ý no divertir-se de son lloch.
Dit dia de dijous, que comptàvem a quatorse del present ý corrent mes de noembre,
vinguda la hora per sa magestat assignada per lo jurament del sereníssim príncep don
Phelip, fill legítim ý natural del sereníssim ý cathòlich don Phelip, rey ý senyor nostre
vuy benaventuradament regnant, los tres brassos del present Principat de Cathalunya,
convenguts ý congregats en la present sglésia, stant quiscun bras en son stament, és a
saber, lo bras ecclesiàstich a la mà dreta ý lo bras militar a la mà squerra, lo hú devant
lo altre, ý lo bras real més baix del bras ecclesiàstich devant lo bras militar, presidint en
aquells, ço és, en lo bras ecclesiàstich lo reverendíssim bisbe de Barcelona ý en lo bras
militar lo excel·lentíssim duc de Cardona ý al real lo magnífich mossèn Pere Ferreres,
ciutedà de Barcelona, altre dels síndichs de Barcelona, vingué la magestat del rey don
Phelip, senyor nostre, ý la altesa del sereníssim don Phelip, príncep ý senyor nostre,
anant a la mà squerra de sa magestat ab les insígnies reals que sa magestat en senblants
actes acostuma de aportar, és a saber, ab los massers portants les quatre masses ab los
quatre reys de armes ý ab lo stoch desambaynat, lo qual aportave lo il·lustríssimo senyor
compte de Sàstego, camarlench de sa magestat; ý entrant que entraren en la porta
de la sagrestia de dita sglésia se
ab tapiceria, docer ý altres ornaments per a les reals persones de sa magestat ý del sereníssim
príncep, en lo qual sa magestat se assentà, prenent la spasa nua en la mà de baix
de la axella ý posant-se aquella entre les cames, ý lo sereníssim príncep se assentà ab
una cadira a la mà squerra de sa magestat, ý encontinent fou posada una Veracreu
sobre un docer. Fet que fonch assò, encontinent lo il·lustríssimo ý reverendíssim
bisbe de Barcelona ý lo excel·lentíssim duc de Cardona ý mossèn Pere Ferreres ab una
filera, lo molt reverent abat de Gerri, don Jayme de Cardona ý de Rocabertí ý mossèn
Rafel Vivet, síndich de Gerona, en altra, ý lo reverent mossèn Rafel d'Oms, ardiacha
major de Tarragona, mossèn Miquel Joan de Pons ý micer Garau Mascaró, síndich de
Vilafrancha, ab la tercela
al sòlio, fet lo acato degut a les persones reals que allí staven, se posaren davant sa
magestat en forma de mitja luna; ý estant d'esta forma, lo dit reverendíssim bisbe de
Barcelona donà en mans de sa magestat tres papers, contenint en sí: la hú d'ells la offerta
que fan los brassos de Cathalunya a sa magestat de jurar lo sereníssimo don Phelip,
príncep ý senyor nostre; la forma del jurament que presten los brassos; lo tercer conté,
en effecte, lo jurament que prestà sa magestat com a pare ý legítim administrador del
sereníssim príncep don Phelip, senyor nostre. E donats que hagué lo dit reverendíssim
bisbe de Barcelona a sa magestat los dits tres papers, les dites nou persones per dit effecte
eletes faheren lo acatament degut a sa magestat ý al sereníssimo príncep, senyor nostre,
ý se
Ý fet tot lo susdit, sa magestat donà al protonotari los dits papers manant-li los legís, los
quals, ab lo acato degut, los prengué de la real mà de sa magestat ý ab lo cap descubert
legí un paper de aquells que conté en sí la scriptura que
Sacra, catòlica, real magestat.
La Cort General del Principat de Cathalunya que per vostra magestat de
present celebra en la vila de Monsó ý los tres brassos de aquella, vista la scriptura a
ells presentada per lo compte de Miranda en nom ý per part de vostra magestat, ý legida
per lo protonotari, contenint entre altres coses que los dits tres brassos responguessen
a vostra magestat quant aparexeria seria millor jurar lo sereníssim príncep
don Phelip en primogènit ý príncep nostre, leshores o en altre temps; aguda plena desliberatió
sobre lo predit, considerant lo occorrèntia del temps present ý la indespositió
de vostra magestat, per la molta amor que tenen al dit sereníssim príncep, havent
ja respost de paraula a vostra magestat que aparexeria als dits tres brassos millor ý
més convenient, al benefici del present Principat, jurar-lo hara de present que differir-ho
en altre temps; ý entesa aprés la voluntat de vostra magestat, ab la qual, conforme
la dels dits tres brassos, diuen que, attès vostra magestat és stat jurat en rey ý
senyor nostre, ý que prestar lo jurament al primogènit és acte voluntari ý mer graciós
del dit Principat, lo qual no ha acostumat prestar dit jurament en los casos occorrents,
ni prestar lo jurament de fidelitat a sos prínceps, reys ý senyors sinó dins la ciutat de
Barcelona, com axí sia disposat per privilegi del sereníssim rey en Pere de inmortal
recort, datum en Barcelona, a quinse de les calendes de noembre de l'any mil trescents
trenta_ý_nou, al qual per lo present jurament no entenen en manera alguna derogar,
emperò per aquesta volta tant solament, ab expressa protestació ý no sens ella,
que lo present acte no puga ésser tret en conseqüèntia en manera alguna en lo sdevenidor,
nidor, ans per aquest vostra magestat confirma, loe ý aprove ý de nou atorga lo dit privilegi.
Ý per les dites rahons ý altres, salva en dites coses la fidelitat prestada
a vostra magestat, ý prestat que sia primer personalment lo jurament prestar acostumat
per sa altesa e o per vostra magestat, com a part ý legítim administrador de
aquell per ésser menor de catorse anys major emperò de set, ço és la franquesa del
Bovatge ý les Unions dels regnes de la Corona de Aragó, Usatges de Barcelona,
Constitucions, Actes ý Capítols de Cort del dit Principat, privilegis, libertats, franqueses,
gràcies ý mercès fetes ý fahedores, axí en comú com en particular, pràtiques,
usos, costums ý totes coses que vostra magestat ý los predecessors seus en lo jurament
prestat en la benaventurada successió lur del dit Principat han jurades, ý per lo
semblant haja jurada la Constitució feta per lo cathòlich rey don Ferrando, besavi de
vostra magestat, en la tercer[a] Cort de Barcelona sobre la alienació de les dos_centes
vint mília liures de què fonch fet servey al dit cathòlich rey don Ferrando en la
segona Cort de Barcelona, offerexen de sa mera liberalitat ý graciosament lo jurament
ý fidelitat, dins la present vila de Monsó, al dit sereníssim príncep don Phelip per
príncep ý primogènit en los Comptats de Barcelona, Rosselló ý Serdanya ý altres regnes
ý senyories de la Corona de Aragó, durant la larga ý benaventurada vida de vostra
magestat, en compte de Barcelona, Rosselló ý Serdanya, rey ý successor de tots
los regnes, terres ý senyories de vostra magestat; salvats, emperò, a la dita Cort ý als
brassos de aquella ý a tots los singulars del dit Principat ý Comptats ý quiscú de
aquells los Usatges de Barcelona, Constitucions Generals, Actes ý Capítols de Cort
del dit Principat ý Comptats privilegis, libertats, gràcies ý mercès fetes ý
fahedores ý franqueses en comú ý en particular a tots usos, pràtiques ý costums e
qualsevol altres drets, als quals no sie per lo present derogat. E protesta la dita Cort e
los tres brassos de aquella expressament que lo dit acte de la prestació del dit jurament,
prestador per lo dit príncep ý poblats en aquella en comú o en particular, no
puga ésser tret en alguna manera o forma a conseqüència en lo sdevenidor, ans lo dit
Principat romangue en tot cas ab tot son plen dret ý libertat, segons ere ans del dit
acte. E encara protesten e
essent lo dit sereníssim príncep de edat de catorse anys e ans de usar de jurisdictió
alguna, sia tingut de prestar lo dit jurament personalment dins la ciutat de Barcelona
e per semblant per conservació del dit privilegi. Ý altrament protestant la dita Cort
ý tres brassos de aquella que lo dit sereníssim príncep don Phelip, ans ni aprés de
ésser pervingut a la dita edat de catorse anys, per sí ni interposada persona no puga
exercir jurisdictió alguna en lo dit Principat de Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý
Serdanya fins a tant haja personalment prestat dins la ciutat de Barcelona semblant
jurament, del qual en la present vila de Monsó vostra magestat, per ell ý en son nom
ý com a pare ý legítim administrador de aquell, presta, ý segons forma, sèrie ý tenor
qu'és acostumat prestar-se dit jurament per los reys ý comptes de Barcelona en lo
intròit de son regiment ý nova successió. E promet, en sa fe ý paraula real, vostra
magestat fer anar lo dit sereníssim príncep ý primogènit seu lo més prest que còm
modament
porà a la dita ciutat de Barcelona per prestar lo predit jurament, per consolació
dels pobblats en Cathalunya. E recusant lo dit sereníssim príncep,
venint a la dita edat, fer ý prestar lo dit jurament, com dit és, lo present jurament ý
actes de aquell sien haguts per no fets. E supplicha la dita Cort e los tres brassos de
aquella a vostra magestat li plàcia en dit nom ý altrament acceptar ý confirmar les
dites protestacions e admetre ý consentir aquelles per observansa de les Constitucions
de Cathalunya, privilegis ý altres drets de la terra, a salvetat de la dita Cort e Principat
e pobblats en aquel. Ý que la present offerta sie incertada en lo procés comú de la dita
Cort.
jurament que havia de prestar sa magestat, lo qual és del tenor següent:
La sacra, catòlica, real magestat de don Phelip, rey de Castella, de Aragó, de Leó,
de Portugal, etc, compte de Barcelona, de Rosselló ý Serdanya, etc. Com a pare ý
legítim administrador del sereníssim don Phelip, príncep ý primogènit en los Regnes
de Aragó ý Principat de Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý Serdanya, jura per
Nostre Senyor Déu ý la creu + de Jesucrist ý los sants quatre Evangelis, ab les sues
mans corporalment tocats, que darà obra ab acabament que lo dit sereníssim príncep,
venint a edat de catorse anys, tindrà ý observarà ý farà tenir ý observar als prelats,
religiosos, clergues, magnats, barons, richs hòmens, nobles, cavallers, hòmens de
paratge ý a les ciutats, viles ý llochs del Principat de Cathalunya ý Comptats de
Rosselló ý Serdanya e als ciutedans, burgesos ý abitadors de les dites ciutats, viles ý
llochs ý a les universitats de aquelles ý a tot lo dit Principat ý Comptats, la carta de
la venda del Bovatge, herbatge, terratge, e tots los Usatges de Barcelona,
Constitucions, Statuts, Capítols, Ordinacions ý Actes de les Corts Generals de
Cathalunya; e més, totes les libertats, privilegis, gràcies ý mercès fetes ý fahedores,
usos e costums axí generals com specialment atorgades ý atorgats; e més, la Unió dels
Regnes de Aragó ý Valèntia ý Comptats de Barcelona, Regnes de Sardenya, Malorques
e islas ad aquelles adiacents ý dels Comptats de Rosselló ý Serdanya ý de
Conflent ý Valespir ý Vescomptats de Orladesi ý Carladesi ý la unió dels Regnes de
Nàpols ý Sicília ab los dits Regnes ý Corona de Aragó; e més, la Constitució feta en
la Cort celebrada per lo rey don Ferrando segon en lo monestir de frares menors de
Barcelona en l'any 1503, sobre la luyció del censal de preu de dos_centes ý vint mília
lliures ý de pentió annual de onsa mília liures moneda barcelonesa, del qual fou fet
servey al dit senyor rey don Ferrando per la Cort General per ell celebrada en lo
monestir de santa Anna de la dita ciutat en l'any 1493; e més, la confirmació de totes
les Constitucions de Cathalunya, axí les del rey en Jaume com dels altres reys; e més,
que ans de exercir algun acte de jurisdictió per sí o per interposada persona en lo
Principat de Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý Serdanya prestarà dins la ciutat de
Barcelona consemblant jurament del que en la present vila de Monsó sa magestat en
dits noms per sa altesa presta ý totes les altres coses que en semblant jurament se deu
ý és acostumat jurar; e més, darà obra ab acabament que venint lo dit sereníssim príncep
a edat de catorse anys, farà ý prestarà en la dita ciutat lo dit ý consemblant jurament.
Del qual jurament ý confirmació mana sa magestat ésser-ne fet carta pública
una ý moltes pus largament ordenadores, segons és acostumat; ý senyaladament en lo
jurament ý confirmatió fets per lo sereníssim rey don Joan, liuradors a la present Cort
ý tres brassos de aquella ý als deputats del General de Cathalunya ý als altres,
dels quals serà interès ý les voldran.
E legida dita scriptura, sa magestat se alsà de peus ý, descubert lo cap, se abaxà del
sòlit ý agenollat devant la Veracreu, que en dit lloch ab un dosser posada stava, prestà
lo dit jurament, lo qual rebé lo seu protonotari don Miguel Climent agenollat. E prestat
lo dit jurament, sa magestat se alsà ý se
de la matexa manera que de primer stava. Ý tant quant sa magestat stigué agenollat ý
prestà lo dit jurament fins se
senyor nostre, stigué de peus, descubert lo cap. Ý assentat que fou sa magestat aprés del
jurament, lo dit protonotari de sa magestat, per manament de aquella, legí lo tercer
paper, lo qual contenia la forma del jurament que los tres brassos de Cathalunya havien
de prestar, lo qual és del tenor següent:
Haguda entre nosaltres desliberació, per nós e nostres successors juram per Déu
sobre la creu de Nostre Senyor Jesucrist ý los sants quatre Evangelis devant nosaltres
posats, e per nosaltres e quiscú de nosaltres manual ý corporalment tocats, a vós, lo
sereníssim senyor don Phelip, primogènit de Castella ý de Aragó, de Leó, etc, e per vostra
altesa a la sacra, catòlica, real magestat, pare ý legítim administrador vostre, per
príncep ý primogènit en lo Comptat de Barcelona e altres regnes ý senyories de la
Corona de Aragó, durant la larga ý benaventurada vida de la dita sacra, catòlica, real
magestat, e en compte de Barcelona, Rosselló ý Serdanya, rey ý successor de tots los
regnes, terra ý senyories de la cathòlica ý real magestat, aprés de sos llarchs ý beneventurats
dies; ý que nós haurem ý tindrem, havem ý tenim en príncep ý primogènit en
lo Comptat de Barcelona e altres terres ý senyories del realme ý Corona de
Aragó, e en compte de Barcelona, rey ý senyor natural nostre, ab tal emperò pacte [e]
condició que lo present acte de jurament no puga ésser tret en alguna forma o manera a
conseqüèntia en lo sdevenidor, ans lo dit Principat romangue en tot cas en lo devenidor
ab tot son plen dret ý libertat, segons ere ans del dit acte de jurament; e que per lo present
jurament no sia fet prejudici ni derogació al privilegi del rey en Pere ters, contenint
que senblant jurament se hage de prestar dins la ciutat de Barcelona, lo qual privilegi
fonch dat en Barcelona, a quinsa de les calendes de noembre de l'any del mil tres_cents
trenta_ý_nou; ý encara ab pacte que dit cereníssim príncep, per sí ni per interposada persona,
no puga exercir jurisdictió alguna en Cathalunya fins haja personalment prestat
dins la ciutat de Barcelona semblant jurament del que de present vostra magestat en son
nom ha prestat. E recusant lo prestar lo present jurament, sia hagut per no prestat, e
encara ab totes les altres salvetats, pactes, protestacions ý condicions contenguts ý contengudes
en la supplicatió de la offerta del dit jurament a la predita cathòlica ý real
magestat poch abans prestada e en lo procés de la present Cort incertada, la qual, de mot
a mot, volem sia haguda per repetida e per lo protonotari en lo present acte de jurament
de la primera línea fins a la derrera incertada.
La qual scriptura legida, procehiren los tres staments en prestar lo dit jurament en la
forma que
il·lustríssimo ý reverendíssimo don Joan Dimas Loris, Bisbe de Barcelona, president en
lo bras, ý ab lo cap descubert se
sereníssim príncep, senyor nostre, staven; ý puiat que fonch, essent en lo primer
replà, se inclinà fent la reverèntia condecent ab lo genoll fins en terra, ý levant-se procehint
avant féu consemblant reverèntia a la Veracreu de Jesucrist, nostre Déu ý senyor
que allí estave; ý alsat altra volta, se agenollà junt lo dosser hont la dita Veracreu stave
posada, a la mà dreta desobre, jurà tot lo que per lo protonotari fou legit, segons desús
està continuat ý scrit; lo qual jurament prengué al dit il·lustríssimo ý reverendíssimo bisbe
de Barcelona ý a tots los demés que
que fou dit il·lustríssim ý reverendíssim bisbe de Barcelona del jurament predit, tornant
atràs, tornant a fer una altra reverèntia a sa magestat ý alsat de aquella, giràs al sereníssim
príncep ý féu en aquell un altra inclinació ý reverèntia, ý anà a la volta de sa altesa ý
se agenollà devant aquell ý li besà la mà, ý alsàs ý tornà atràs ý tornà a fer a sa altesa altra
inclinació o reverèntia, ý va-se
aquelles se inclinà ý féu altra reverèntia ý puias-se
grahó se agenollà ý besà la mà a sa magestat, ý devallant-se sens girar la cara a sa magestat,
sent en lo primer replà que
altra reverèntia a sa magestat; ý tornant-se se girà al sereníssim príncep ý se inclinà fentli
reverèntia, ý quant fou devant la Veracreu se inclinà ý féu altra reverèntia, ý abans de
devallar les grades se girà a sa magestat per despedida, se inclinà ab lo genoll fin en terra
del modo ý en lo mateix lloch que havia feta la primera inclinació e reverèntia. E aprés,
consecutivament, anaren lo reverendíssim bisbe de Gerona, de Vich ý de Elna, ý aprés los
abats ý capitulars per orde a prestar lo dit jurament ý a besar les mans a sa magestat
ý al sereníssimo príncep; ý acabat que hagueren de prestar lo dit jurament les persones
del bras ecclesiàstich, anaren los militars; ý primerament se alsà lo excel·lentíssim
don Jaume Ferrando Ramon Folch òlim de Còrdova, duch de Cardona ý marquès de
Comares, que en lo dit bras presidie, ý prestà lo dit jurament; ý aprés de ell les persones
del bras militar que allí presents staven puiaren en la forma ja dita ý prestaren lo dit jurament
ý besaren la mà a sa magestat ý a sa altesa; e acabat que hagueren de prestar lo dit
jurament les persones del bras militar, anaren les persones del bras real, e primerament se
alsà lo magnífich mossèn Pere Ferreres, ciutedà honrat de Barcelona ý síndich de aquella
ý president en lo dit bras real, ý en la forma ja dita anà ý prestà lo dit jurament, ý aprés
de ell les persones del present bras real que allí presents staven juraren ý prestaren lo dit
jurament ý besaren la mà a sa magestat ý a sa altesa.
Lo present bras real, aprés que fonch tornat del dit jurament del sereníssim príncep, ajustat
ý congregat dins de sa instància en lo lloch ý forma acostumats, féu desliberatió ý conclusió
que
són en aquest bras per los quals la Cort no pot passar avant, ý assò se fasse ab embaxada,
per a la qual a fer lo dit stament o bras real féu electió ý nominació de les persones
infrascrites ý següents: mossèn Christòfol Gil de Villoro, mossèn Joan de Cucurull.
E lo dit mossèn Joan Cucurull, síndich del Voló, levà son dissentiment que
tenia posat a tots actes fins fos fet lo Redrès ý exactió del General de Cathalunya.
Los syndichs de Leyda, per los respectes en la scriptura donada per part de sa magestat
al present bras sobre lo jurament del sereníssim príncep ý per lo que desijen servir ý
obeir a sa magestat com a fidelíssims vassalls, consenten que lo dit cereníssim príncep
sia jurat segons en la resposta del present bras se conté, exceptat que no consenten que
per lo present bras e Cort sia demanat ý supplicat a sa magestat, conforme lo privilegi
pretès per la ciutat de Barcelona, com sa magestat ý los sereníssims prínceps successoris
seus tingan facultat de jurar ý pendre general jurament de tot lo present Principat en
la ciutat de Leyda, segons se troben exemplars de reys predecessors de sa magestat de
gloriosa memòria, los quals en dret de dita ciutat de Leyda volen resten il·lesos, requerint
ésser continuat en lo procés ý ésser fet acte.
ý congregatió foren presents: Pere Ferreres, mossèn Jolí, micer Çaragossa, micer
Monserrat, Miquel Çarrovira, mossèn Bordoll, micer Frexanet, mossèn Vilaró, mossèn
Algueró, Antich Sala, mossèn Vives, micer Mascaró, mossèn Vilaplana, mossèn Arrencada,
mossèn Terrena, mossèn Arcís Besolí, mossèn Ortodó, Pere Mas Berga,
mossèn Ponses, mossèn Currell, mossèn Argullol, Antich Sabater, Caldes, mossèn
Navarro, Antoni Molinés, mossèn Inveni Rocha, Joan Pi, Jaume Rofí, mossèn Puig,
Marti Pallarès, Jaume Rocha, Francesch Oliveres, Joan Amiguet.
Los quals síndichs axí convocats ý congregats, Hierònim Ponces, síndich de Tàrrega,
alsà son dissentiment per al votar totes les Constitucions.
Fou legit lo dissentiment posat per micer Cerra en lo bras militar, lo qual reportà lo
promovedor militar, ý al contrari ne posà altre don Jayme de Pinós. Ý per dit dissentiment
desliberà lo bras vagen los promovedors als tractadors.
Vingué don Hierònim Corella de part dels tractadors, encarregant que donen pressa
ý vinguen prest al stament.
En aquest dia se comensaren a votar les Constitucions que los elets havien apuntades.
La present Cort abilità les hores de les tres a les vuyt aprés dinar ý de les vuyt a les
onse de matí.
a tots actes per la supplicatió de don Luys de Paguera reservats a tots actes de gràcia.
Galderich Rabollet, syndich de Vilafranca de Conflent, diu que per quant per part ý
per orde de sa universitat ha donat un agravi a les persones eletes per lo bras per a apunctar
agravis ý aquell no li és stat admès ab la forma que en aquell bras és stat
desliberat, seguint lo stil ý orde servat en los demés agravis, en los quals són stades
anomenades persones molt graves ý principals com són los loctinents generals, doctors
del Real Consell ý altres, specificats los noms dels quals, ans bé en lo bras militar sien
estats borrats los noms de les persones expressades en dit agravi, per ço ý altrament, no
consent que
donar a sa magestat, los quals són estats fets per officials reals ni qualsevol altre acte, si
no és tant solament en lo votar de les Constitucions; protestant de nul·litat de actes ý de
qualsevol altres coses a ell en dit nom lícites ý permeses de protestar. Requerint, etc.
Tenor de les letres trameses per los deputats a la present Cort, les quals foren legides
en lo present stament per lo scrivà de aquell, les quals són del tenor següent:
Als reverendíssims, excel·lentíssim ý molt il·lustres senyors, los tres staments de
la Cort General del Principat de Cathalunya en la vila de Monsó.
Reverendíssims, excel·lentíssim ý molt il·lustres senyors.
Axí com acudírem a supplicar a Nostre senyor Déu per la salut de sa magestat,
axí també per haver-la-y Nostre Senyor tornada li són stades fetes gràcies en totes
les sglésies, com vostres senyories en dos cartes sobre una cosa ý altra nos tenen
scrit ý esta casa acostuma de fer en semblant cas de part de tot lo Principat. A les
nou persones del Redrès del General trametem lo que per letra de mossèn Joan Pau
Ciurana nos han últimament demanat, emperò a vostres senyories diem
que en jener de
foren pagades per lo General trenta mília sinch_centes sinquanta_ý_set lliures
dotsa sous ý sinch a sa magestat, a compliment del servey de la última Cort, no obstant
que fossen stades pagades o recompensades ab sa magestat o ab la ciutat de
Barcelona, com se diu largament en la còpia de dites provisions ý actes d'elles resultants,
que ab esta trametem. Ý també trametem a vostres senyories llarch memorial
de tots los diners ý altres coses donades de propri ús a sa magestat, del dia que trobam
en la Deputació memòria d'estos propris usos, que fóu en janer de 1559 fins ara,
sobre los quals propris usos, havent-se
ni
tractes que
sa original forma van també ab esta. Nostre Senyor sia servit que en tot se provehescha
com convé al seu sant servey ý al benefici del Gen[er]al, ý les reverendíssimes,
excel·lentíssima ý molt il·lustres persones de vostres senyories guarde ab tot
augment ý prosperitat. Datum en Barcelona, a
Pedro Botaller ý de Oliver. Reverendíssims ý excel·lentíssim ý molt il·lustres senyors.
Besen les mans a vostres senyories sos més certs servidors, los deputats del
General del Principat de Cathalunya residents en Barcelona.
Lo tenor de la altra letra es lo següent:
Als il·lustríssims ý excel·lentíssim ý molt il·lustres senyors, los tres staments de la
Cort General del Principat de Cathalunya convocada en la vila de Monsó.
Il·lustríssims, excel·lentíssim ý molt il·lustres senyors.
En ser-nos presentades les letres del guiatge que vostres senyories són stats servits
fer a Francesch Antich, lo havem oït líberament ý ben sercat lo acte de la
appel·lació que en dites letres demana, no s'és trobat per ésser rebut en poder de
mossèn Barthomeu Boffill, notari de Barcelona, ý no en la Deputació. Ý perquè
aquest consistori no permet que senblants actes de appel·lació ni requestes sobre
coses del General se presenten, sinó supplications ý quexes en poder del scrivà major
ý no de altres notaris particulars, se té per cert que los deputats de aquell temps, presa
dita appel·lació de poder de dit Boffil, la abol·liren, com se acostuma de fer en semblants
casos, per conservar aquesta perrogativa ý auctoritat que sempre se ha entès
convenie al benefici del General. Nostre Senyor les reverendíssimes ý excel·lentíssima
ý molt il·lustres persones de vostres senyories guarde ab tot augment ý prosperitat.
De Barcelona, a
Reverendíssims, excel·lentíssim ý molt il·lustres senyors. Besen les mans a vostres
senyories sos més certs cervidors los deputats del general del Principat de Cathalunya
residents en Barcelona.
Joan Vallbona, syndich de Cervera, dix que, attès ý considerat que la precedèntia del
seure és entre Cervera ý Balaguer stave dexada en mà de sa magestat, ab què entretant
lo síndich de Balaguer lexàs lo lloch conforme ell dit Vallbona lo té lexat,
en què no s'í segués lo hú ni l'altre que pretenien; ý com veia ell hara que lo síndich de
Balaguer se és assentat en lo lloch que li té occupat, per ço torne son dissentiment a tots
actes, fins a tant sia declarat per sa magestat hahont ha de seure quiscú de ells dits síndichs,
o que dits syndichs de Balaguer se leven de allí hont seuen fins a tant sia declarat
per sa magestat com està dit; protestant de nul·litat de actes. Requerint, etc. Dit dia
dit Vallbona alsà dit dissentiment per avuy tot lo dia.
E encontinent, lo magnífich Micer Gaspar Monserrat, altre dels síndichs de la ciutat
de Balaguer, dix que nunca los síndichs de Balaguer se són divertits de la possessió
tenen de seure en lo lloch per avuy seuen, ý entenen conservar aquella.
Francesch Oliveres, síndich de Figueres, dix que, attès digueren als trompetas de sa
magestat dins lo present stament que no volien bolíssia alguna en lo jurament de sa magestat
ý com, no obstant açò, demanen ara dits músichs ser pagats, ý dada supplicatió a dita
causa, dissent per ço que no sia donat ý pagat cosa alguna a dits músichs, pus com dit és se
digué per lo present stament no volien que sonassen, ni que
Protestant, etc.
Jaume Puig, síndich de Granollés, Antoni Molinés, síndich de Cruïlles, Antich
Cassanyes, síndich de Caldes, aderexen al dit dissentiment.
Mossèn Antich Sala dix posà son dissentiment a què no s'aporte ningun agravi a sa
magestat que no y sien tots los que són ja donats per les universitats o lurs syndichs.
Protestant.
Mossèn Ponces alsà son dissentiment posat per tot lo dia present.
Lo stament real manà a Miquel Joan Cellers que lexàs lo procés original de les Corts
de sinquanta_ý_tres al porter per a aportar als senyors regents de Aragó.
Desliberà lo stament real que sien comunicats los dos processos originals de les
Corts dels anys mil sinch_cents sexanta_ý_tres, mil sinch_cents sinquanta_ý_dos, [mil
sinc_cents] trenta_ý_set al senyor regent Tersa del Consell Supremo, per la qüestió que
és entre Balaguer ý Cervera sobre los asientos en lo bras.
Mossèn Rafel Vivet, síndich de Gerona, dix posave son dissentiment a tots ý qualsevol
creximonis de salaris fahedors a qualsevol persones e a qualsevol Constitucions o
Capítols de Cort fahedors en les presents Corts, fins a tant tinga consulta. Protestant, etc.
mossèn Joan Batista Mullola del tenor següent:
Molt il·lustres, reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres, il·lustres, molt
reverents ý molt magnífichs senyors.
Joan Batista Mullola, provehit per vostres senyories, excel·lència ý mercès de
l'offici de scrivà del deputat local de Tarragona, reporta les letres citatòries per los
tres brassos de la present Cort emanades contra mossèn Agustí Riber, notari de dita
ciutat, que se assereix provehit de dit offici per los deputats del General de
Cathalunya, fent fe de la executió de aquelles ab acte en lo dors continuat, ý acusa la
contumàcia al dit Riber legítimament citat ý no comparexent, supplicant en sa contumàcia
ésser passat avant en lo present negoci. Ý attesa la qualitat de la
causa ý la brevedat del temps per als negocis per a les presents Corts assignat, sia provehit
en dit negoci sumàriament, reproduint la supplicatió per ell a sinch del present
donada, ý la sua provisió per vostres senyories, excel·lència ý mercès a ell feta
en poder de qualsevol dels altres scrivans dels staments.
Ý perquè conste la provisió per vostres senyories, excel·lència ý mercès al dit
Mullola feta ésser interior a la pretesa provisió feta per los dits deputats al dit Riber
ý altrament de sa intentió, per ço, humilment supplicha dit Mullola sia declarat dita
sa provisió ésser justa ý jurídicament feta, ý per consegüent la asserta provisió feta
per dits deputats al dit Riber ésser nul·la i de ningun effecte, ý altrament sí ý segons
en la prementionada supplicatió se conté, ý se servesquen provehir que les intimes
que en aquest negoci se hauran de fer les execute qualsevol dels porters dels tres brassos
de la present Cort, ý en tot ésser-li ministrada justícia. Lo offici de vostres senyories,
excel·lència ý mercès, humilment implorant.
Oblata
admissa etc.; procedatur sumarie, attenta qualitate cause, assignando alteri parti
tres dies ad dicendum, allegandum et probandum quicquid etc. quibus elapsis comitatur
advocatis qui videant et referant et intime fiende fiant per quemcumque ex portariis
stamentorum in valuis curie Beate Marie Montissioni. De iis fidem facio ego,
Petrus Tomàs, canonicus et syndicus Gerundensis Capitulis.
Oblata dit die et anno in stamento militari et fuit provisum idem
quod in brachio ecclesiasticho. Scriba stamenti militaris, Ioannes Sala, notarius.
Oblata dictis die et anno in stamento regali et fuit provisum idem quod in aliis stamentis.
Cellers, notarius publicus Barcinone et scriba dicti stamenti.
lo reverent ardiacha Terça, encara que mossèn Mateu Miró, canonge de la sglésia de
Tortosa ý lo trienni corrent oïdor de comptes del General del present Principat de
Cathalunya, confiat de la clara justícia dels actes fets en lo consistori dels molt il·lustres
deputats de dit General, acerca de la inseculació feta en lo lloch de deputat ecclesiàstich
vagant per mort del quòndam ardiacha Cerveró, en persona del dit mossèn
Miró, poria scusar la deffensa de aquella, endemés essent lo negoci en mà de vostres
senyories, tant remirats en cosa de justícia; emperò, per comprimir ý satisfer a la opinió
de l'ardiacha Terça, ha determinat, deduhint de sa justícia, provar molt clarament
les pretencions de dit ardiacha Terça en fet ni en dret no tenir subsistència, ý axí
menys procehir de justícia. Per los quals ý altres effectes a ell convenients, ab les
acostumades protestacions, no obligant-se a suplèrfua prova, posa los articles
següents:
observat per observansa de diversos Capítols de Cort que, celebrant-se Corts en lo
present Principat, lo exercisi ý jurisdictió del consistori de la Deputació,
axí en les coses de justícia com també en les coses de gràcia, no cesse, ans bé continua
en ý per la forma ordinària sens ser impedits per los brassos de la Cort, pus no
y ha capítol algú que suspenga en tal cas la jurisdictió dels dits deputats ý d'esta
manera és stat observat sempre de dit temps ençà, ý és ver.
de més enlà, és stat praticat que en les coses de gràcia ý altres que estan en mà de la
Cort provehir-les, los deputats han concorregut ab la Cort General d'esta manera: que
tostemps que ha vagat algun offici o algun lloch de les persones enseculades a deputats
o oïdors de comptes, ý en un mateix temps o per un mateix offici o enseculació
són stades fetes diverses provisions o enseculacions, la una per la Cort ý l'altra per
los deputats, à acostumat de prevaler ý ésser preferida aquella qu'és stada primer feta;
ý tal és stada sempre la pràticha, inconcusament observada de dit temps ensà ý molt
abans, ý és ver.
concordament per lo consistori dels molt il·lustres deputats a vint_ý_nou de setembre
passat, ý la enseculatió feta de la persona del dit mossèn Hierònim Terça fou feta per
la Cort a trenta del mateix mes de setembre ý acabada lo primer de octubre passat; ý
per ço és primera ý ha de prevaler la enseculació feta de la persona del dit mossèn
Mateu Miró, ý és ver.
que, per observansa dels Capítols de Cort, han acostumat de oir los
deputats ý oïdors de comptes, ans de fer alguna inseculació o provisió de alguns officis,
són stades de jurisdictió voluntària extrajudicials ý no fets en forma de judici,
ý és ver.
[
ý juraments extrajudicials se poden proferir, prestar ý subir en dies feriats qualssevulla
que sien, ý és ver ý de dret notori.
[
pràticha de la Deputació, se és acostumat de fer diverses enseculacions ý provisions
de officis, precehint lo dit jurament ý sentència de excomunicatió, en dies de diumenge
ý de altres dies feriats, essent festes manades per sancta mare Sglésia, ý algunes
d'elles se són fetes en festes anyals; ý açò inseguint lo ús antich de la dita
Deputació ý confirmant-se ab la disposició de dret comú, ý és ver.
ý de més enlà, és stat praticat que, anant-se
Barcelona o altra ciutat, vila o lloch ahont lo consistori de la Deputació residís, lo
exercissi de la Deputació no cessa, ni ell se sobraseu per algun temps ni moment, ans
los deputats que romanen ab los oïdors fan Consistori, ý continuen tot lo exercissi de
la Deputació en totes les coses ý actes, axí de justícia com de gràcia, sens sperar tres
dies ni algun temps ý axí se és praticat ý se pratique en la Deputació de temps ensà ý
de més enllà, fent enseculacions ý administrant ý provehint en tot ý per tot
axí com si lo dit deputat no fos absent, ý és ver, públich ý notori.
mes encara axí està disposat
lo libre vulgarment dit de Quatre Senyals, ý és ver.
consistori, ans és present en la tal ciutat, vila o lloch, ý sols és absent del consistori,
ý per maleltia o altrament està impedit de no poder venir en lo consistori, leshores ý
en aquest cas tant solament, és acostumat que durant los tres dies lo scrivà major
acostuma de consultar ab lo tal deputat, absent tant solament del consistori ý no de la
ciutat, vila o lloch hon resideix lo consistori, los negocis importants del General ý
consistori, ý axí se praticha ý és stat praticat en lo consistori de la Deputació de
de la Deputació que, essent absent algun deputat de la ciutat o lloch ahont se
té lo consistori, en la matexa hora lo consistori ab lo oïdor de comptes de aquell bras
que lo deputat és absent de la ciutat o lloch ahont se té lo consistori, continua ý fa tots
los actes ý negocis ý exercissis de la Deputació, sens sperar tres dies ni un moment;
ý asò és perquè lo exercissi de la Deputació no pot ni ha acostumat de parar un punt,
ni un moment per la absèntia de un diputat, puix reste lo oïdor de aquell bras, com
altrament també seguiria notable dany ý perjuhí a la cosa pública ý administració
del General, ý és ver.
succehescha lo oïdor del seu bras en son lloch, se és observat de dit temps de cent
anys ý de més enllà en respecte de rebre lo oïdor del mateix bras al deputat absent lo
demés de salari que tenen los deputats, ý és ver.
la part altra se pretén, que lo oïdor no succehescha en lo lloch del deputat absent del seu
bras sinó passats tres dies,
dies pot prossehir ý fer qualsevol acte ý negoci ý val com si lo deputat fos present, com
stiga axí per Capítol de Cort disposat, ý per lo acte
de mars 1571 està generalment declarat que los actes fets per los oïdors
tots los deputats són vàlidos, ý per dita consuetut dalt al·legada aprovat, axí que no és
bona com no succeheix lo oïdor fins passats tres dies, ergo interim no poden fer ningun
negoci és conseqüèntia contra Capítol de Cort, ús, stil ý consuetut de la casa de la
Deputació ý dita declaratió a vint_ý_hú de mars feta, ý és ver.
[
per què lo al·lega la part altra, ý tracta de negoci de justícia ý de jurisdictió contentiosa,
ý assí tractam de negoci de gràcia ý jurisdictió voluntària; ý ha-y també diversitat
de rahó perquè tracta de fer nominació de jutge o assessor per a causa de supplicatió,
la qual nominatió tocha tant solament als deputats, ý de aquella n'estan privats los
oïdors per lo Capítol quart de les Corts de l'any mil sinch_cents quaranta_ý_set; emperò
assí som en cas de enseculatió que los Capítols de Cort volen se fassan per deputats ý
oïdors simul, ý per ço són indiferents ý molt diversos tèrmens, ý és ver.
part altra, que la voluntat de vostres senyories fos en virtut de la provisió a sinch de
setembre reservar dit lloch per al dit Terça, ni que fos la voluntat de vostres senyories
ensecular al dit Terça en tot cas de vaccatió, perquè ni tal consta ni pot constar, ans
bé, per lo tenor de les primeres letres, clarament consta que
ý demana dit lloch vagant per mort de l'ardiacha Cerveró, ý com a vagant per mort ý
no altrament li fou feta la gràcia; ý axí dit Terça en la segona supplicatió, ab les letres
de trenta de setembre, diu, confessa ý supplicha que, puix la primera supplicatió ý
gràcia no havie tingut affecte, com aleshores fou viu dit Cerveró, que de nou se li
atorgue, ý axí se li concedeix de nou sens confirmació ni retificatió de la primera, ans
bé la presuposen ý done per nul·la com en dits actes exhibits n_o. 677
als quals sens approbació de aquells se ha relatió, ý és ver.
[
quant mossèn Rufet posà duptes ý dix que lo oïdor militar no entrave en lloch del deputat
sinó passats tres dies, lo oïdor militar respongué ý digué ý requerí al dit Rufet que continuàs,
que ell no stave com a deputat sinó com a oïdor ý en dit nom de oïdor
militar representava lo bras militar votaria en dita inseculatió, ý axí ho dix ý ho requerí
dit oïdor devant de tots los nous testimonis, ý és ver.
[
Los quals articcles advera migensant jurament de calúmnia, donant ý supplicant li
sian admesos. E perquè totes o la major part dels testimonis que entén ministrar són en
Barcelona ý altres parts de Cathalunya, demana ý supplicha li sia donada competent dilació
per a provar, ý letres necessàries compulsòries li sien consedides, dirigides universis
et singulis, etc, cometent ad aquells la receptió dels testimonis ý lo jurament ab clàusula
de haver tots ý qualsevol actes que per esta part se designarien dels registres de la
Deputació, ý en tot demana compliment de justícia.
córrega sinó del dia que lo notari haurà expedit la plica ý letres. Altissimus, etc. Actor.
fuit decretum quod commitatur advocatis, qui videant et referant.
de Setentí, del tenor següent:
Molt il·lustres, reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres e il·lustres senyors.
Com aquesta sia la occasió en la qual los agrav[i]ats han de sperar remey de sos
agravis, ý de la matexa manera que és just que sa magestat desagraviès a
sos vassalls ý an aquells refassa los danys e iniúries que sos officials los han fets, axí,
per consegüent, ab la matexa raho és just que vostres senyories, excel·lència ý mercès
desagravien ý refassen los danys, iniúries ý treballs que sos ministres ý officials injustament
han causats a Joan de Setantí, per excessos hagen comesos contra privilegis,
Constitucions, Capítols de Cort ý contra justícia; ý com sien tals ý tant grans los agravis,
danys e iniúries causats a dit Cetantí per los deputats, assessors ý alguns officials
del Ge[ne]ral dels triennis, dels quals los deputats que vuy són no tenen poder per a
posar-hi les mans sens exprés orde dels brassos, per ser coses fetes abans dels trienni
propassat, del qual ells són jutges ý no u són dels altres més atràs, los quals agravis
són, ultra dels causats, en la iníqua ý mala executió contra ell feta, ý axí dedueix dit
Setantí dits agravis sens perjudici de les causes civils principals ý de supplicatió, las
quals aportà contra lo procurador del General de Cathalunya en Barcelona residents;
ý com de la major part dels agravis, danys e iniúries que assí se deduhexen se done
quexa en la visita que feren los deputats del trienni que comensà en l'any 1575, ý
en justificatió de aquells donà diversos testimonis e justa summament se li féu justícia
fent-li satisfactió de dits danys ý agravis, lo qual may pogué obtenir ni tampoch
que en dit negoci s'í fes declaratió alguna, pus los assessors de qui se quexave
feyen la visita. Per ço, dit Cetantí dedueix assí, de nou, part de dits agravis ý
altres que aprés li són stats fets, que seran los que así se seguexen, que en los demés
per scusar prolexitat se
deduïts; per alguns dels quals agravis, vist que no podia alcansar justícia de aquells,
dit Cetantí ha interposades diverses appel·lacions
Corts Generals, en les quals és la occasió que los agraviats desijan per a tenir
remey ý reparo de aquells.
Primerament, los deputats ý assessors del trienni que comensà en l'any de 1573">
agraviaren, dammificaren e iniuriaren a Joan de Setantí contra Constitucions ý tota
justícia, pus sens prova ni judici algú urgent ni considerabble ý sens instància de part,
que és contra lo privilegi militar que dits deputats tenen obligació de fer guardar ý
deffensar, feren pendre ý encarserar a dit Setantí; ý per dita occasió, encara que inmune
de tota culpa, estigué detengut per presons prop de un any, patint grans danys, iniúries,
interessos e incommoditats en sa persona ý béns.
Ý per més danyar ý damnificar a dit Setantí ý perquè no se descobrís qui tenia la
culpa del que a ell lo inculpaven, havent demanat lo procurador del General als deputats,
ab supplicatió, que manassen fer crides offerint diners a qui descobriria lo delicte
per lo qual tenien pres a dit Setantí, no u volgueren dits deputats provehir, sent axí
de costum, perquè no se descobrís qui havia fet dit delicte ý per conseqüent fossen
forsats de liberar a dit Setantí, contra del qual si constara de alguna cosa no tenia per
a què fer tal demanda lo procurador del Gen[er]al.
Ý continuant lo ànimo de injuriar ý danyar a dit Setantí, lo encarceraren en una
molt mala presó ahont posan los malfactors, ý axí com a tal li posaren
junctament ab ell una guarda que no
de foch tant mal encesa dintre de dita presó que la dita guarda ý dit Setantí, per occasió
de dita copa de foch, vingueren a punt de morir; ý obrint lo sendemà de matí a la
punta del dia la dita presó Melxior Rovira, scarceller ý porter del deputats, li digué
dit Cetantí que de sa part digués als senyors deputats que
manassen venir un metge, lo que a ells lo aparegués, per a què li donàs algun remey.
Ý havent-ho dit dit Roura, porter, als deputats no se
presó fins tocades dotsa hores de passat migdia, que si Nostre Senyor per sa misericòrdia
no se apiadara de dit Setantí, permetent que dita malícia de mal se expel·lís
per altra part, fóra mort sens remey ni confessió, com en molts semblants cassos se
ha sdevingut.
Ý perseverant dits deputats en dits agravis, lo mateix dia que prengueren a dit
Cetantí li enviaren a demanar la clau de hahont tenia totes ses scriptures ý actes, la
qual encontinent donà; ý ab ella anaren los officials del General per manament de dits
deputats a sa casa ý li prengueren ý se
ý memorials en dret ý fet de la causa que contra lo procurador del General aportava
ý vuy aporta dit Cetantí, sens pendre inventari de aquelles, lo qual és contra tot dret
ý justícia ý més stant en presó; ý tenint-li dits actes ab los quals consistia la deffensa
de sa causa que contra ell aportava, passaren avant en fer provisions ý procehiments
en dita causa, tenint-li detinguts dits actes, que eren les armes ab què se havia de deffensar;
ý vént dit Cetantí aquest tant notable agravi ý oppressió que se li
feya, envià dos cavallers a dits deputats ab procura per a firmar àpocha dels actes ý
scriptures que
dits actes, dient que ells aportaven procura per a fermar àpocha dels actes ý scriptures
que
carga cerrada que rebian tots los papers ý actes que eren estats trets de casa de dit
Cetantí per colocar lo agravi li havien fet en aportar-se
axí, vist assò per dit Cetantí ý que per aquesta occasió ý més estant ell en presó per
falta dels actes se li perdia la causa, fou forsat de fermar àpocha a carga cerrada que
rebia tots los actes ý scriptures que li havien tretas de sa casa, ý hagué de pendre los
que li volgueren tornar, ý assò fou per exir de tal opressió ý que sa causa no se li
acabàs del tot de perdre.
Ý consta molt clar lo ànimo deliberat que dits deputats ý acessors tenien de danyar
ý llevar a dit Cetantí la deffensa de sa causa ab lo sobre dit capítol ý lo que ara se
segueix, pus procehiran criminalment contra Steve Vergés ý Thomàs Boera, procuradors
de dit Cetantí, ý encarcerant al dit Vergés hí
en la Deputació al dit Boera per haver respectivament fetes diligèncias de dret permeses
en la causa de dit Cetantí, com foren presentar als deputats supplicacions molt
decents, ab les quals supplichava dels agravis que li feyen perquè no passassen en
cosa judicada, ý també per haver presentades algunes requestes a persones
que no heren officials de la casa de la Deputació, com axí convingués a sa justícia;
ý a Miquel Boera, notari de Barcelona, ý a un criat seu perquè prengueren los
actes de dites requestes, com axí stiguessen obligats per rahó de son offici, los arrestaren
en sa casa i
la deposició en sa casa ý
hí
dits actes, essent-ne estats requets per los procuradors de dit Cetantí ý de les
sobredites supplications, las quals no volgueren los deputats decretar ni provehir. Ý
dels originals dels actes de dites requestes que lavaren a sobredit notari ne feren
enquesta criminal al dit Cetantí. Ý també exhigiren la depositió com a reho al magnífich
micer Guardiola, advocat que era leshores de dit Cetantí, per haver fetes ý fermades
les dites supplications. Ý finalment, feren tantes molèsties als procuradors,
advocats ý notaris que feyen los actes de dit Cetantí ý negocis, que
deffensa, pus per tants maltractes ni trobave qui li fos procurador, ni notari que volgués
stipular los actes en negocis tocants a la Deputació, com axí lo
desenganyat los sobredits procuradors ý notari ý altres de ditas professions. Ý passant
lo sobredit, stant lo dit Setantí en presó com stave, poden considerar vostres senyories,
excel·lència ý mercès los danys, molèstias ý gastos que li resultarien, que vingué
a tal strem que no tenint a qui enviar per a pendre còpia de les provisions que contra
ell feyen los deputats, sinó tant solament un patge que tenia, li feyen pagar de les
còpias del trellat encontinent sis voltes més del que valia, fent-lo entretenir molt perquè
les provisions passassen en cosa judicada, ý finalment li donaren totes
les molèstias ý danys que li fonch possible, ý més dels que assí poria dir ni encarir.
Ý com en lo trienni que comensà en lo any de mil sinch_cents setanta_ý_sinch los
deputats feren crida per la visita, com és de costum, dit Cetantí donà quexa en dita
visita contra los deputats, assessors ý alguns officials del trienni passat per los
sobredits ý molts altres agravis, que per scusar prolexitat no
als capítols que devant dits deputats donà; ý havent justificat aquells ab testimonis
ý per molt que dit Cetantí instà a dits deputats, no volgueren declarar en dit negoci ý
ab gran treball de les parts se féu la offensa, puix se feya ab los matexos assessors de
qui se donava la quexa, ý per ço no se passà avant contra dits deputats ý assessors del
precedent trienni, denegant fer justícia a dit Cetantí de dits agravis, declarant-se que
en dit trienni, que comensà en lo any mil sinch_cents setanta_ý_sinch, no entén donar
quexa del deputat ecclesiàstich.
Ý a més dels sobredits agravis [que] [dit] [Settantí] deduí en dita visita se li són
fets los següents, ço és, que lo trienni que comensà en lo trienni de mil sinch_cents
setanta_ý_sinch, perseverant dit Cetantí a instar lo mateix que havia instat en lo precedent
trienni ý en dita visita o havia deduhit per aggravi, so és, que li fossen donats
nous assessors per observansa del Capítol quart de les Corts de mil sinch_cents quaranta_ý_set, interposant de nou supplicatió de les provisions agravatòries que en lo
precedent trienni eren stades fetes, les quals no li havien volgut cometre; ý
demanant que aquelles fossen comeses per observansa del dit Capítol de Cort, algunes
persones interessades ý que fins en aquella hora havien estorbat que no ves la justícia
de dit Cetantí, procuraren se fermàs dupte si se havien de cometre o no les dites
supplications, sens ser cosa duptable; ý los dits deputats, per dit effecte, junctaren una
volta tres doctors del Real Consell ý aprés sis, los quals tostemps resolgueren que en
les causes de supplications per dit Cetantí interposades tenían obligació de cometre
aquelles a nous assessors per observansa del dit Capítol de Cort; ý no obstant assò ý
que tostemps dits deputats digueren a dit Cetantí que no
dirien ý determinarien, no volgueren cometre dites causes de supplicatió a nous
assessors com stava determinat per dits tres doctors, fent-li córrer carrera vana ab treballs
ý gastos, del qual li resultaren grans danys ý interessos, axí en allergar-li tant la
causa com per los que en dit negoci va patir.
Ý axí també en dit trienni de 1575 fonch molt agraviat dit Cetantí per quant estave
tant inmune del cas per lo qual los deputats lo tenien capturat que, havent-li fet la
cort real enquesta sobre dit negoci, no y trobaren mèrits per a publicar-la; ý no tant
solament no la y publicaren, però li scancel·laren la manleuta que en la cort real tenia
prestada ý per consegüent fonch absolt; ý los dits deputats ý assessors del trienni mil
sinch_cents setanta_ý_dos, per la effectió que en dit negoci tenien, diffamaren a dit
Cetantí dient públicament que en lo procés que ells havien fet en la Deputació estava
provat lo delicte, ý se té entès que lo mateix scrigueren a sa magestat; ý per
ço, dit Cetantí no volgué axir a manleuta, sinó que li fessen la causa en la Deputació
perquè en tots los tribunals constàs de la veritat; ý axí los dits deputats del trienni que
comensà en lo any 1572, lo derrer dia que hisqueren li publicharen la enquesta, ý los
deputats que entraren en lo any mil sinch_cents setanta_ý_sinch per a fer la causa de
dit Cetantí cridaren tres doctors del Real Consel Criminal, los quals, junctament ab
los assessors de la casa que eren sos enemichs, votassen sa causa; ý axí la votaren ý
la major part dels sinch doctors que entrevingueren en dita causa foren de parer que
absolguessen ý liberassen dit Cetantí; ý dits deputats, perquè no constàs clarament de
la justícia de dit Cetantí ý per consegüent de la affectió que los deputats, sos predecessors,
havien tinguda en dit negoci ý que no constàs quant injustament havien diffamat
a dit Cetantí, no volgueren seguir lo vot dels més sinó que, ab lo parer dels
mancho, tragueren de la presó a dit Cetantí a manleuta, contra parer dels més, los
quals li donaven sentència absolutòria, del qual tant notori agravi ý mal exemplar, a
més del dany que dit Cetantí ne rebé, li fou gran prejudici, iniúria ý desautoritat que
no constàs de la veritat tant clara com ella haguera aparegut ab sentència absolutòria.
Ý també en lo dit trienni que comensà en lo any 1575 agraviaren dits deputats al
dit Cetantí per quant ab diverses supplications deduhí ý al·legà causas de suspitas
molt justas contra lo canseller Montaner, micer Sala, micer Sabater, qui per
son negoci eren stats cridats en la Deputació; ý dits deputats no volgueren admetre
aquelles ni cometre la conexensa de dites suspites a doctors no suspectes, ans bé les
cometeren als assessors, qui eren de hont prenien fonament ditas sospitas.
Ý com en la Deputació restave lo assessor que li havia fets los dits agravis,
també continuaren aquells en lo trienni que comensà en lo any 1578, per quant dit
Cetantí tornà a presentar supplications demanant que les causas de supplications per
ell interposades, les quals no li havien volgudes cometre en los triennis precedents,
les cometessen a nous assessors per observansa del Capítol quart de la Cort de l'any
1547. Ý continuar a destorbar aquesta justícia les persones interessades, perquè no
se ves las coses que tenian mal fetes, la entretingueren fins a
assessors per observansa del dit Capítol de Cort; la qual supplicatió ý comissió en
ella feta per dits deputats en lo trellat de dit Cetantí lo tingué tot lo scrivà major ý
no u volgué donar al dit Cetantí, no obstant que li fou dit moltes voltes per los deputats,
ý assò fou per respecte que dit notari major tenia una causa consemblant ý
axí, per la fluxedat ý respectes del tunch diputats, com per deffensar al dit Rufet, lo
assessor que havia fetes las provisions de què dit Cetantí supplicava, ý no
les faltes que en ellas y havia per les dites coses, li fonch detenguda la causa de supplicatió
des de nou de octubre 1574, que dit Cetantí comensà a supplicar, fins a
de noembre MDLXXX, que
una pretesa sentència que
ý en tot aquest temps may parà, dit Cetantí, de sol·licitar la dita causa ý comissió de
dites causes de supplicatió, fent moltes diligènties ab los deputats, los quals, no obstant
que manaren a dit scrivà major que tornàs a dit Cetantí son trelat ab sa supplicatió
ý comissió en aquella feta, no y posaven ses forses, ab la qual obmissió, dilatió
ý detenció, dit Cetantí ha rebuts grans danys e iniúries ý patits grans treballs.
Ý entre altres molts notables danys que són estats causats a dit Cetantí en allergar-li
tant la comissió de sa causa, ý contra disposició de Capítol de Cort dalt mencionat,
són estats molt notables haver-li estorbat ab aquesta detenció lo no poder passar
havant lo servey de sa magestat en aquest temps, com ho tenia acostumat ý del
qual sperava gran utilitat; ý també que en aquell temps que
rahó ý justícia puguera fer altres negocis ý coses que li importaven molt, tot lo qual
no pugué fer per dites rahons.
Tots los sobredits agravis, danys e iniúries que contra justícia, privilegis,
Constitucions ý Capítols de Cort a dit Cetantí són estats causats per los dits deputats
ý altres officials desobre mencionats, ý alguns d'ells fets a instància del procurador
del General, los quals tots són ministres ý officials de vostres senyories, excel·lència
ý mercès, lo stima dit Cetantí en sis mília ducats.
Los quals agravis, danys e iniúries ý treballs, dedueix dit Cetantí en lo millor
modo que pot ý deu, supplicant vostres senyories, excel·lència ý mercè sien
servits advertir-los ý considerar-los, ý los molts he notables que per dites occasions
ha patits e suportats, que són tants que no
excel·lència ý mercès los és notori; ý per ço sien servits provehir ý manar que los dits
danys e iniúries, despeses ý treballs, sien refets, pagats ý satisfets a dit Joan de
Setantí, pus aquells se són seguits per excessos de sos officials, com axí ho fassa sa
magestat per sa clemèntia gran ý benignitat. Ý per més justificatió de dites coses,
exhibeix ý produeix dit Cetantí lo procés de la visita que
que comensà en lo any
donats ý lo procés original fet en dita casa de la Deputació contra dit Cetantí, ý los
actes que per dit Cetantí seran designats ý los testimonis que sobredits capítols seran
donats per a més justificatió ý clarítia de dits agravis; supplicant dit Cetantí quant pot
a vostres senyories, excel·lència ý mercès ben vist los serà, manant-los que dins un
termini competent desagravien a dit Cetantí dels danys, iniúries ý treballs que ha
patit, ý que en tot li sia administrat compliment de justícia,
licet, etc. Altissimus, etc.
Determinà lo dit bras que sia feta embaxada, fent a saber com mossèn Robollet ha
supprimit son dissentiment lo dia de aïr per ell posat, ý a dit effecte anomenaren: mossèn
Joan Ponsich, mossèn Ortodó.
Més, determinà que lo promotor del present bras se conferesque a l'ecclesiàstich, referint-los
com aquest bras se adereix ab aquell per a què
vullen alsar lo dissentiment que en lo bras militar s'és posat per los pedrenyals. E per
[fer] la embaxada anomenaren: micer Frexanet, mossèn Jaume Rocha.
Fonch habilitada la hora fins a les deu hores.
promotor militar que com en dit stament ý hage diversos dissentiments a tots actes per
los quals se pretén poden impedir lo votar de les Constitucions ý altres que no poden
impedir, fou per ço comès als advocats dels brassos per a què, vists los processos antichs
ý exemplars en semblant cas, o apuncten ý ho referesquen.
Micer Garau Mascaró, syndich de Vilafranca de Panadès, diu que pose son dissentiment
en lo modo referit per lo promotor militar, ý diu que los dissentiments posats per
lo bras militar se tracte per via dels advocats, com sia contra tota forma de la Cort, sinó
ab lo modo ý manera que la Cort té acostumat; protestant de nul·litat de actes.
Micer Garau Mascaró, syndich de Vilafrancha de Panadès, diu que per quant la dita
vila ý universitat de Vilafranca de Panadès, per les causes ý rahons largament deduïdes
en una supplicatió presentada per micer Garau Mascaró, syndich de dita vila, al
bras ecclesiàstich, inseguint l'orde acostumat ý dirigida a tots los tres brassos molts
dies ha, largament apar la justa causa ý rahó té de demanar ý supplicar a tots
los tres brassos sien servits de concedir-li alguns llochs de diputats ý oïdors en la casa
de la Deputació de Cathalunya, ý encara fins lo dia de avuy no sols no és estada provehida
per dit bras bras ecclesiàstich, mes encara ni legida ni feta menció alguna de
aquella, de hahont per no voler legir ni provehir aquella manifestament apar la voluntat
de dit bras de denegar ý no voler concedir lo que tant justament en aquella és demanat
ý supplicat; ý noresmanco apar la manifesta injustícia ý gravedat de dita universitat,
ý per consegüent restar agravada en ésser denegat lo que altres que no són de
major qualitat, auctoritat ý ser que dita vila, com són la vila de Cervera, Besalú,
Torroella de Mongrí, Puigcerdà, Manresa ý Balaguer ý moltes altres. Per ço, jo dit
Garau Mascaró, syndich de dita vila ý universitat, pose mon dissentiment a tots ý sengles
actes fahedors en la present Cort ý en lo progrés de aquella fins a tant dita vila, ý
specialment lo stament de burgesos, sia desagraviada ý reintegrada de l'injust ý gran
agravi fins assí fet ý per denegació de dita justícia se li spere fer, com axí hagen de fer
ý posar en dit nom dissentiment, pus m'és manat per dita vila ý universitat, segons
conste en lo acte de mes instructions, capítol primer,
Santgenís et Mir.
Mès, determinà lo dit bras que vage lo promovedor als altres brassos a dar-los-ne
rahó ý dant-y remey o no dits brassos, ý que lo mateix promovedor ne done rahó als
tractadors.
Micer Garau Mascaró, syndich de Vilafranca, dix alsave son dissentiment
fins a tant que sien votades ý legides les Constitucions.
E votants en dit bras la infrascrita Constitució, foren en aquella posats los dissentiments
abaix scrits.
Com sia prohibit per Constitucions que no
ý també se haien vists los danys que en lo Principat de Cathalunya ý Comptats de
Rosselló ý Serdanya se han seguit per afforar lo lloctinent general ý Real Consell los forments,
olis ý altres provisions, ý se són fets molts agravis als pobblats en los dits
Principat ý Comptats per moltes prohibicions fetes per los loctinents generals ý Consell
Criminal, prohibint ab lurs elictes ý crides lo commerci en Cathalunya, en tant que si
algun particular per a provisió de sa casa volia comprar forments era obligat pendre
albarà o bolleta, havent de pagar certa cosa al notari que les despatxava, introduhint en
assò un vectigal, lo que per moltes Constitucions és en lo dit Principat ý Comptats prohibit.
Per ço, per levar dits abusos, supplicha la present Cort a vostra magestat li plàcia ab
lur approbació ý consentiment, statuhir ý ordenar que lo commerci de comprar ý vendre
forments, olis ý altres vitualles en los dits Principat ý Comptats no puga ésser levat,
an[s] puga dels dits Comptats de Rosselló ý Serdanya a totes les parts de Cathalunya, e
per la matexa rahó del dit Principat a tots los Comptats sobredits sie lícit lo traure forments,
vins, olis ý altres vitualles, ý lo dit commerci no puga ésser levat sinó en temps
de carestia, en tal cas ni per lo lloctinent general ý Real Consell, ni per lo portantveus
de general governador o altre official no puga ésser donada licèntia de tràurer
dites vitualles del dit Principat ý Comptats ab qualsevol causa ni color. Ý per levar tot
dupte, se declare que carestia se entenga quant lo forment va a quaranta sous la quartera
a la plassa de Barcelona comunament, ý lo oli a tres sous lo cortó, ý lo vi vermell a
sinquanta sous la càrrega; ý ningú per comprar dites vitualles sia obligat a pendrer bolleta
o albarà ni haver licèntia alguna, ý no
de les dites vitualles per sa casa ni en res puga ésser molestat. Però que lo present
Capítol no se entenga ésser donada licèntia per poder agabellar los forments o altres
qualsevol gènero de vitualles, ans contra los tals agabelladors se puga procehir conforme
les Constitucions, Capítols ý Actes de Cort ý per totes les penes contra ells statuhides,
les quals en tot ý per tot resten en sa forsa ý valor.
Nofre Ortodó, syndich de Puigcerdà, no consent en la Constitució, sinó ab salvetat
del privilegi a la dita vila atorgat.
Ý mossèn Lluys Terrena ý Antoni Jolí no consenten en la dita Constitució per convenir
axí al servey de sa magestat, bé ý quietut de la present terra de frontera dels dits
Comptats, ý haver stats sempre provehits ý sens prejudici de sos privilegis.
Que demà, per ésser la dedicatió de la seu ý la cadira de Sant Pere, sia abilitat, referí
lo promovedor ecclesiàstich. Desliberà lo dit bras que sie abilitat.
Lo canonge Thomàs ý lo canonge Reyadell reportaren embaxada de l'ecclesiàstich
demanant los fos donada còpia dels Capítols que y ha plaset per a què se puguen posar
en bell, attesa la brev[ed]ad del temps ý açò dels Capítols seran concordats.
E més, determinà lo dit bras que
causes ý rahons per les quals s'és posat ý alsat lo dissentiment de micer Mascaró, ý per
a fer dita embaxada nomenaren: a mossèn Algueró, mossèn Arrencada.
Micer Mascaró alsà son dissentiment a què
magestat ý fer embaxades a dita causa necessàries.
Referí lo promovedor que los tractadors assignen jornada als brassos per a presentar
los agravis a sa magestat demà després dinar a les quatre hores.
Lo abat de Gerri, micer Reig, don Phederich Bosch, mossèn Pol, reportaren embaxada
com los advocats, als quals stave remès mirassen lo negoci del canonge Terça ý
Miró, fessen relatió, no obstant se
ý abat Puig los dissentiments tenen posats a la supplicatió dels salaris dels advocats.
Die lune,
Convocat ý congregat lo stament real, fou procehit que vingue lo promovedor militar,
deduhint de part del stament militar per via de pensament que seria bé que los capítols
tracten de creximonis de salaris, axí de doctors de l[a] Real Audièntia, governador
ý altres, no
magestat feta als altres Capítols, los quals apar seria bé que a part se presentassen a sa
magestat perquè, vistes les dites decretacions, leshores se porà millor desliberar
lo fahedor en los dits capítols del creximoni dels dits salaris.
Joan Spinosa, porter del Consell Supremo, referí en dit stament que aportave una
provisió feta per lo Consell Supremo sobre la precedèntia del seure, fou legida les parts
presents, ý la han tinguda per intimada ý de continent fou tornada en presèntia de les
parts al dit porter.
Referí lo promotor ecclesiàstich que dit bras havia desliberat que les devuit persones
de les Constitucions miren ý apunten lo Capítol de la Observansa per lo militar en dit
bras aportat, per a què lo vessen ý apuncten ý miren lo més necessari.
Vingué lo promotor militar referint que dit bras no era de parer que lo Capítol de la
Observansa, per ésser cosa de tanta qualitat, de tornar-lo a les devuyt persones, com hà
desliberat lo bras ecclesiàstich, sens que primer dit bras militar lo ves ý legís primer ý
apunctàs primer lo que li apparrà haver-hi de apunctar.
Tornats foren los embaxadors eren anats a sa magestat per a presentar-li los agravis,
referiren los del bras real que lo senyor bisbe de Vich havie presentats dits agravis dientli
com se li donaven dits agravis, que eren les relíquies del que pretenia lo present
Principat ý Comptats, ý sa magestat prenent-los de ses mans respongué que ell ho manaria
legir ý desagravaria als agraviats, com merexían tants bons vassalls. Los quals agravis,
axí presentats, estan continuats a la fi del present procés.
Més, determinà lo dit bras que lo dit Capítol de la Observansa lo vegen, miren ý
apuncten les devuyt persones com millor los aparexerà haver d'estar; ý fet ý apunctat,
ho tornen a referir al present stament per a què, vists dits apunctaments, lo present
bras pugue determinar lo que millor convinga.
Fou legida la supplicatió donada per lo síndich de Tortosa, lo qual requerí lo stament
que aquella fos votada per lo stament sobre lo contengut en aquella, la qual és del
tenor següent:
Molt il·lustres, reverendíssims, excel·lentíssim, il·lustres, molt reverents ý molt
magnífichs senyors.
Lo agravi ý perjuy que fan lo primer síndich de la Vila de Perpinyà ý lo segon síndich
de Barcelona a la ciutat de Tortosa de voler precehir en lo assiento ý actes de Cort
en lo bras real al síndich primer de dita ciutat de Tortosa és molt gran ý notabilíssim, ý
per ço, Christòfol Gil de Villoro, síndich de dita ciutat de Tortosa, supplicha a vostra senyoria
sien servits manar declarar ý provehir sobre dit agravi dona[n]t al primer syndich
de dita ciutat de Tortosa son degut assiento, ans del primer síndich de Perpinyà ý del
segon syndich de Barcelona, com axí sia de justícia ý consta per los processos ý actes de
Cort. Suppliquen sien servits anomenar ý elegir persones, les quals ab les persones anomenadores
per sa magestat decidesquen ý declaren dita qüestió; representant dit syndich
a vostres senyories que té orde de dita ciutat de procehir per via de dissentiment a tots
actes fins que dita qüestió sia determinada.
La qual supplicatió axí legida ý presentada, fou desliberat per lo dit bras que sia servat
lo stil de la Cort, que primer sia decretada la dita supplicatió per los altres brassos ý
vistes les altres decretacions faran lo que serà de justícia.
Micer Onofre Pau Cellers síndich del Capítol de Barcelona, lo senyor canonge
Reyadell, síndich del Capítol de Leyda, don Gispert de Guimerà, mossèn Antoni Vila
ý de Çavasona, reportaren embaxada del bras ecclesiàstich ý militar que com dits brassos
stigan sens què fer per haver ja votades les Constitucions ý que per ço lo present bras
sie servit en donar les decretacions fetes en les Constitucions votades per a què les pugan
combinar, attès la brevedat del temps, no obstant que en altres Corts se speràs que tots
los altras brassos les haguessen votades.
Vingueren los promovedors dels brassos ecclesiàstich ý militar per a què sobre la
supplicatió donada per lo syndich de Tortosa, sobre la precedèntia del seure entre lo syndich
de Perpinyà ý segon de Barcelona ý dit syndich de Tortosa, se
de sa magestat perquè lo donen assente
Lo present bras, aderint als altres brassos ecclesiàstich ý militar sobre lo negoci de
Nostra Senyora de Monserrat, determinaren se fes la embaxada als brassos de Aragó, ý
lo demés contengut en lo reportat per dits brassos. Ý per lo susdit anomenaren a: mossèn
Ponsich, mossèn Rabollet.
Micer Mascaró alsà son dissentiment per esta nit tant solament.
Determinà lo present bras que, attesa la brevedat del temps, se trague còpia de les
decretacions fetes per lo present bras ý de aquelles se
present bras als altres brassos, per a què se puguen combinar dites Constitucions ab les
fetes per los altres brassos ý s'í vage ab embaxada. Ý per fer aquella anomenaren:
mossèn Algueró, mossèn Rocha de Sant Pedor.
Més, determinà lo dit bras que sia feta electió de tres persones per a què miren ý
apuncten ý trassen si era bé fer galeres, conforme lo memorial donat per los síndichs de
Barcelona ý referesquen en lo present bras. Ý procehint a dita electió ý nominatió, foren
anomenats los següents: micer Çarrovira, mossèn Jolís, mossèn Arrencada.
Determinà més havant lo dit bras que sia feta embaxada al bras ecclesiàstich en conformitat
del bras militar per a què se servesquen decretar la supplicatió donada per
mossèn Joan de Cetantí, conforme los altres brassos militar ý real. Ý per dit effecte elegiren
a: mossèn Francesch Algueró ý a mossèn Rocha de Sant Pedor.
Vingue[ren] en lo dit bras los infrascrits tractadors per part de sa magestat: lo senyor
compte de Xinxón, lo reverent Terça, lo reverent Quintana, micer Cordelles, don
Hierònim Corella, don Luys de Paguera, lo secretari Gort, referint, per orgue del senyor
compte de Xinxón, com sa magestat agrehie molt al present bras la diligèntia tenen en
despatxar los negocis de la present Cort ý rebrà particular servey continuen aquella, perquè
sa magestat entén partir-se lo dia assignat, que serà al dos del primer; axí, li
havie manat a ell ý als demés tractadors que asistesquen en la present sglésia de dia ý de
nit ý tant quant sia menester per la bona directió ý spedició del progrés de la present Cort.
Referí lo promotor ecclesiàstich que aquell bras havie pensat que seria bé se elegisen
jutges de greuges, per causa de la brevedat del temps resta per a clòurer les Corts,
segons lo referit per lo compte de Xinxón, e que seria bé se fes embaxada a sa magestat
per a què anomenàs los de sa part.
Ý també que dit bras ecclesiàstich havie assignat al porter que ha servit los elegits
per les Constitucions ý altres a rahó sis rals per dia.
Embaxadors per als brassos de Aragó per lo negoci de Nostra Senyora de Monserrat: lo
molt reverent senyor Agostí Gallart, abat de Gerri, lo senyor ardiacha Terça, don
Berenguer de Paguera, mossèn Galseran Cahors, mossèn Ponsich, mossèn Rabollet.
Tornats foren los dits embaxadors elegits per a anar als brassos de Aragó per lo
negoci de Monserrat, los del bras real referiren com s'eren conferits als quatre brassos
del Regne de Aragó, ý allí per orgue del senyor abat de Gerri los era stat referit que,
attès importave molt a la bona conservació, pau ý tranquilitat de la casa ý monestir de
Nostra Senyora de Monserrat se deseparàs ý desunís dit monestir ab lo de Valladolit,
se servisen de acompanyar-los a sa magestat per a supplicar-lo intercedís per dit monestir
ab Sa Santedat per a concedir dita deseparatió. Ý més havant los fou deduït
que, per lo molt gasto té dita casa de grans ý moltes voltes en Cathalunya no
commoditat, que, per ço, los plagués de donar licèntia a dit monestir ý casa de poder
traure quiscun any si serà mester, dos mília cafissos de blat ý altres tants de ordi; ý més
de axò, que
pagar entrada ni exida ni altre dret algú. Ý los presidents, quiscú en son bras, han respost
que ells tenen molta gana de correspondre a la supplicatió, que ho tractarien ý tornarien
resposta.
Dimars, a
Convocat ý congregat lo stament real en lo lloch ý forma acostumat, referí lo promotor
militar que, a causa de les moltes occupacions tenen ara los notaris dels brassos
per les quals no poden entendre en lo combinar de les Constitucions com ere acostumat
en altres Corts, que per ço fossen elegides altres persones.
Referí lo promotor ecclesiàstich com don prior de Cartoxa ý lo ardiacha Terça eren
estats elegits per a fer embaxada als valentians, per a què ells per lur part volguessen supplicar
a sa magestat la ceparació de la casa de Monserrat de la província de Castella.
E lo dit bras, atteses les moltes occupations que al present tenen los notaris dels brassos,
féu electió ý nominació per a combinar les Constitucions junctament amb les persones
per los altres brassos elegides de la persona de: mossèn Francesch Algueró, syndich
de Leyda.
Més, lo dit bras elegí ý anomenà per mirar ý apunctar les supplications de les
remunerations ab referiment fahedor als brassos: micer Monserrat, mossèn Ponces.
Més, lo dit bras, per la embaxada fahedora als valentians per lo negoci de Nostra
Senyora de Monserrat, elegí ý anomenà los matexos anaren aïr a fer embaxada als aragonesos
per dit negoci de la separatió del monestir de Nostra Senyora de Monserrat de
la província de Castella.
Referí lo promotor militar que, ultra les persones elegides per a combinar les descordàncies,
se
brassos ý sabut de ells la causa de lurs duptes ý addicions per a què aprés se
fer relatió als brassos per millor spedició de la Cort.
Lo bras real se aderí ab lo parer del bras militar que sia elegida una altra persona de
quiscun bras per a dit effecte.
Referí lo promotor ecclesiàstich com en dit bras foren anomenats per a combinar les
discordàncies són entre los brassos en los capítols votats ý referint aquells duptes als
brassos: .
Lo promotor militar referí aprés havien anomenat per a referir les descordàncies ý la
causa d'elles als brassos: mossèn Joan Cella.
E lo present bras real elegí ý anomenà per a lo effecte ja dit de combinar les
Constitucions ý referir en lo present bras les descordàncies: micer Miquel Çarrovire.
Lo canonge Reig, lo canonge Tomàs, reportaren embaxada que, fent lo stament
ecclesiàstich reflecció sobre la supplicatió de mossèn Centantí, ab la qual donà quexas
contra los deputats ý officials dels triennis passats, los quals són stats ja visitats, contra
dels quals podia en la visita dar quexas, que per ço, ý per levar molts inconvenients, han
desliberat que del contengut en dita supplicatió no se
Micer Mascaró levà ý alsà son dissentiment, axí lo de tots actes com lo de gràcia per
avuy ý per a demà tot lo dia.
Dicto die, post meridiem.
Lo present stament real, ajustat ý congregat en lo lloch ý forma acostumat, féu desliberatió
ý conclusió que, attesa ý considerada la qualitat de la persona de don Simon
Frigola, vicicanseller de sa magestat, que sia habilitat en cathalà sa persona sola.
E inmediadament, per [part de] mossèn Blay Berga, donsel natural de la vila de
Morella, Regne de València, fonch en dit stament presentada ý legida una supplicatió ý
aprés decretada, la qual és del tenor següent:
Molt il·lustres ý reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres ý il·lustre ý molt
magnífichs senyors.
Blay de Berga, donsell, natural de la vila de Morella, Regne de Valèntia, per ser
com és fill [de català] domiciliat de la ciutat de Tortosa, vint anys ha, poch més
o mancha, casat ab dona cathalana ý tenir béns ý assienda en lo present Principat,
de la qual pot viure honradament qualsevol cathalà, per les quals coses
se té més per cathalà que no per valentià, ý per tenir molt particular affectió com
sempre ha tingut a la nació cathalana, lo que ha mostrat molt bé perquè tenint en lo
regne de Valèntia molt bona asienda, molt millor ý de més vàlua que no la té en
Cathalunya, ha fet electió per a sa abitació, domicili ý residència de dita ciutat de
Tortosa obblidant-se de sa pàtria natural. Per les quals coses, desijant molt dit
Blay de Berga ésser habilitat per cathalà, supplicha per tant a vostra senyoria,
excel·lència ý mercès sien servits manar-lo abilitar ý donar-li naturalesa de cathalà
perquè puga gosar de tots los privilegis ý beneficis que gosan los cathalans; ý ultra
que en assò faran vostra senyoria, excel·lència ý mercès lo que bé tenen acostumat
ab les persones qui tenen la affectió que ell té a la nació cathalana, dit Berga los ho
reputarà hà particular gràcia ý mercè, ý de dita mercè tindrà la memòria que convé
ý per a servir a vostra senyoria, excel·lència ý mercès en lo que manarà emplear.
Lecta in stamento ecclesiasticho Principatus Cathalonie die tricesima mensis
octobris millesimo quingentesimo octuagesimo quinto et fuit decretum quod fiat ut
supplicatur, sublatis dissentimentis. Scriba stamenti ecclesiastici, Ioannes Baptista
Mullola, notarius.
Die prima mensis novembris anno a nativitate domini millesimo quingentesimo
octuagesimo quinto lecta in stamento militari et fuit decretum quod fiat ut supplicatur,
sublatis tamen dissentimentis. Scriba stamenti militaris, Ioannes Sala, notarius
publicus Barcinone.
Die decima nona novembris fuit lecta in stamento regali et ibi fuit provisum
idem quod in aliis stamentis, sublatis tamen dissentimentis. Cellers, notarius
publicus Barcinone et dicti stamenti scriba.
mossèn Pere Puigvert de Gravalosa, la qual és del tenor següent:
Molt il·lustres, molt reverents, excel·lentíssim, il·lustres ý molt magnífichs senyors.
Per mort de mossèn Anton de Çacosta, donsel en la vegaria de Agramunt domiciliat,
vague un lloch de deputat o oïdor militar; supplique per ço Pere Puigvert de
Gravalosa, lo qual és nadiu de dita vegaria ý té proprietats ý domicili en aquella, sien
vostres senyories, excel·lència ý mercès, attès que és present en Cort ý segueix aquella,
servits insecular-lo en dit lloch que vague, etc.
Die decima novembris millesimo quingentesimo octuagesimo quinto, hora sexta
post meridiem, lecta in stamento ecclesiasticho et fuit decretum quod verificatis prius
qualitates per Capitula Curie requisitis, ex nunc senceatur inseculatus dictus
Gravalosa, sublatis tamen dissentimentis. Scriba stamenti ecclesiastici, Mullola,
notarius.
Dictis die et anno lecta in stamento militari et fuit decretum idem quod in stamento
ecclesiasticho, sublatis tamen disentimentis. Scriba stamenti militaris, Sala,
notarius.
Die decima nona mensis novembris millesimo quingentesimo octuagesimo
quinto lecta in stamento regali, in quo fuit provisum idem quod in aliis stamentis,
sublatis tamen dissentimentis. Cellers, notarius publicus Barcinone et dicti stamenti
scriba.
mossèn Hierònim Joan, donsell, la qual és del tenor següent:
Molt il·lustres, reverendíssims, excel·lentíssim, il·lustres ý molt magnífichs senyors.
En la vegaria de Gerona vaga un lloch de deputat militar per mort de mossèn
Joseph Miró, quòndam donsell en la ciutat de Gerona domiciliat; per ço, Hierònim
Joan, donsell en la dita vegaria domiciliat, supplicha a vostra senyoria, excel·lència ý
mercès li fassen mercè de insecular-lo en lo lloch de aquell, attès ha residit en la present
Cort del principi ensà, ý lo dit supplicant ne rebrà molt particular mercè.
licet, etc.
Die decima novembris millesimo quingentesimo octuagesimo quinto lecta in stamento
ecclesiastico et fuit decretum quod fiat ut supplicatur, sublatis tamen disentimentis.
Scriba stamenti ecclesiastici, Mullola, notarius.
Die undecima predictorum mensis et anni fuit lecta in stamento militari et fuit
provisum idem quod in stamento ecclesiasticho, sublatis tamen dissentimentis. Scriba
stamenti militaris, Ioannes Sala, notarius publicus Barcinone.
Die decima nona mensis novembris millesimo quingentesimo octuagesimo quinto
fuit lecta in stamento regali, in quo fuit provisum idem quod in aliis stamentis,
sublatis tamen dissentimentis. Cellers, notarius Barcinone et dicti stamenti
scriba.
en la forma següent:
Los tres staments del Principat de Cathalunya congregats en les Corts Generals
que
del General del dit Principat ý als oïdors de comptes del dit General ý a totes [altres]
persones a qui
Sapiau que los dies passats ý devall scrits per part de mossèn Hierònim Joan, donsell
en la vegaria de Gerona domiciliat, nos és stada presentada una supplicació del tenor
següent: Molt il·lustres, reverendíssims, excel·lentíssim, il·lustres ý molt magnífichs
senyors. En la vegaria de Gerona vaga un lloch de deputat militar per mort de mossèn
Joseph Miró, quòndam donsell en la ciutat de Gerona domiciliat; per ço, Hierònim
Joan, donsell domiciliat en la dita vegaria, supplicha [a] vostra senyoria, excel·lència
ý mercès li fassen mercè de insecular-lo en lloch de aquell, attès ha residit en la present
Cort del principi ensà, ý lo dit supplicant ne rebrà molt particular mercè.
liceat, etc.
provisió que fos fet axí com era supplicat; enseculàrem, segons que ab la present inseculam
ý enseculat ésser volem, provehim ý manam, lo dit mossèn Hierònim Joan en
lo dit lloch de diputat militar del predit General, vagant per mort del sobredit mossèn
Joseph Miró, quòndam donsell en dita vegaria domiciliat. Per ço, deduhint a
vostra notícia les coses predites, ab tenor de les presents vos diem ý manam que,
observant dita inseculació ý provisió per nós com és dit feta, encontinent aprés que
les presents vos seran presentades, sens dilació, exceptió alguna, scrigau ý continueu
ý continuar ý scriure fassau en lo llibre ý altres llochs hahont les inseculacions de
diputats s'escriuen [ý continueu] lo dit mossèn Hieronim Joan, donsell en la dita
vegaria de Gerona domiciliat, axí com dit és per nós inseculat per deputat militar en
lloch del dit mossèn Joseph Miró, a fi ý effecte que havent-se de fer extractió de semblants
deputats militars concorrega de fet en dita extractió, axí ý en la forma que los
altres en semblants llochs posats ý enseculats concorren, tots duptes ý difficultats cessants.
En testimoni de les quals coses manam ésser fetes les presents sotescrites de
mà dels tres presidents ý sagellades ab lo sagell major de la dita Cort. Datum en la
vila de Monsó, quant al bras ecclesiàstich als deu, quant a bras militar a l'onse, quant
al bras real, a denou del mes de noembre
duque y marqués. Pere Ferreres.
E inmediadament, fonch en dit bras legida una supplicació en aquell presentada
per part de mossèn Gaspar de Pons, senyor de Monclar, la qual és del tenor
següent:
Molt il·lustres ý molt reverents, excel·lentíssim, reverents, il·lustres ý molt magnífichs
senyors.
Per mort de March Antoni de Vergós, donsell en la vegaria de Vich domiciliat,
vague un lloch en la Deputació de deputat militar. Per ço, Gaspar de Pons de
Monclar, donsell en dita vegaria domiciliat, supplicha a vostra senyoria, excel·lència
ý mercès li fassen mercè de manar-lo insecular en lloch de aquell, attès ell ý los seus
han sempre residit en la present Cort en servey de aquella; que lo dit supplicant ne
rebrà molt particular mercè.
Die decima novembris millesimo quingentesimo octuagesimo quinto, hora sexta
post meridiem, lecta in stamento ecclesiasticho et fuit decretum quod ex nunc censeatur
inseculatus dictus Gaspar de Pons et fiat ut supplicatur per ipsum quia presens est
in curia, sublatis tamen dissentimentis. Scriba stamenti ecclesiastici, Mullola, notarius.
Dicto die lecta in stamento militari et fuit decretum ut in stamento ecclesiasticho,
sublatis tamen dissentimentis. Scriba stamenti militaris, Ioannes Sala, notarius publicus
Barcinone.
Die decima nona mensis novembris anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo
octuagesimo quinto lecta predicta supplicatione in stamento regali et fuit
decretum idem quod in brachio ecclesiasticho, sublatis tamen dissentimentis. Scriba
stamenti regalis, Cellers, notarius publicus Barcinone.
mossèn Joan Navarro, en la qual lo dit bras féu determinació que sia decretada primer
per los altres brassos com és de still, ý vistes les decretacions que faran los altres brassos
farà lo que serà de justícia.
Lo dit bras féu desliberació ý conclusió que sia comunicat al vescompte de
Canet lo Redrès del General, ab cauthela ab tal que no sia destorp del General, ço és,
que sempre
ý militar.
Més, fonch presentada en lo dit bras real altra supplicatió per part de Francesch
Antich ý en aquell legida, la qual és del tenor següent:
Il·lustríssims, excel·lentíssimo, molt il·lustres, il·lustres senyors.
Per vostra excel·lència, senyories ý mercès fonch provehit a vint_ý_nou de octubre
proppassat guiar ý assegurar la persona de Francesch Antich perquè dins quinsa
dies anàs a Barcelona a sercar los actes de appelació que en lo trienni de l'ardiacha
Cerveró ý sos condeputats interposada per rahó de una condemnació feta a dit
Francesch Antich indegudament; ý com lo termini que per vostra excel·lència, senyories
ý mercès és stat a dit Antich donat era tant breu temps, no era stat possible
haver pogut acabar de provar del tot sa intenció; se à presa en Barcelona una informació
devant los senyors deputats faent per a sa justícia, la qual exhibeix, que l'ànimo
de vostres senyories, excel·lència ý mercès restaran assaneats. Supplicha, per ço,
lo dit Francesch Antich que la dita informació per dits deputats presa sia vista ý li sia
feta mercè de què s'escriga una carta als dits senyors deputats per a què, vist que dit
Francesch Antich al punt que fou condemnat appel·là de dita centència ý ab aquella
li fou reservat dret, segons en dita sentència apar largament, que sempre que provàs
en contrari se li fes bo lo que sia vist de justícia ý que li sian donats tres nous assessors,
conforme al Capítol de Cort quart de les Corts de l'any de mil sinchcents
quaranta_ý_set, ý puga anar guiat ý asegurat en Barcelona a proseguir sa causa,
offerint-se en pagar tot allò que serà vist ésser debitor a Joan Xanxo; ý perquè la dilació
li és molt danyosa, supplicha a vostres excel·lència ý mercès li fassen la mercè.
Lo offici.
fuit oblata in stamento ecclesiasticho, quod comitatur advocatis qui videant et referant.
Scriba stamenti ecclesiastici. Mullola, notarius.
Dictis die et anno fuit lecta in stamento militari et fuit decretum et provisum idem
quod in stamento ecclesiasticho. Scriba stamenti militaris, Ioannes Sala, notarius
publicus Barcinone.
Die decima nona mensis novembris millesimo quingentesimo octuagesimo quinto
lecta in stamento regali et ibi provisum idem quod in aliis stamentis. Cellers, notarius
Barcinone et dicti stamenti scriba.
que lo dia present ý poch ha per part de sa universitat té presentada, dissent a
tots actes fahedors en la present Cort fins a tant per lo present stament ý per los altres
staments sia provehit en dita supplicació lo que demane de justícia, o altrament sia vist
ý declarat lo que demane per part de la universitat no ésser just, protestant de nul·litat
de actes ý que sia llevat acte.
fent-los a saber lo dit dissentiment posat per dit Navarro. E inmediadament, foren
elegits per a fer dita embaxada: mossèn Vilaplana, mossèn Mas.
E dit dia lo dit Navarro alsà son dissentiment per tot lo dia present.
E inmediadament, en lo dit stament ý bras real fou legida una supplicació ad aquel
presentada per part de l'abat ý convent de Nostra Senyora de Benifaçà, la qual és del
tenor següent:
Il·lustríssimo ý reverendíssimo ý molt reverents senyors, excel·lentíssim senyor,
il·lustres ý molt magnífichs senyors.
Lo syndich de l'abat ý convent ý monestir de Nostra Senyora de Benifaçà diu que
molta part de les terres del dit monestir stan dins lo Principat de Cathalunya, ý axí per
a sustentació de aquella casa los és forsat haver-se de provehir dels fruyts que cullen
en les dites terres, trahent aquells del dit Principat ý portant-los a dit monestir que està
dins lo Regne de València, en lo qual cas la extractió, segons determinacions de justícia,
los és lícita ý permesa; ý per la matexa rahó, lo reverendíssimo bisbe de Tortosa
ý altres dignitats que cullen fruyts ý tenen rendes ecclesiàstiques temporals en lo
Regne de València, de temps inmemorial ensà han acostumat traure dits fruyts ý rendes
líberament del Regne de València a la ciutat de Tortosa sens manifestar ni pagar
dret algú a la Generalitat del dit Regne, com és notori. Supplicha, per ço, lo dit síndich
de Benifaçà a vostra senyoria, il·lustres, sian servits que sia feta ordinació
que lo dit monestir puxa traure los fruyts ý rendes que cull ý té en lo Principat de
Cathalunya per al dit monestir, que està en lo regne de València, líberament ý sens
pagar drets alguns al General de Cathalunya.
Ítem, per quant lo dit monestir se proveheix ordinàriament de peix ý altres provisions
ý manteniments necessaris de la ciutat de Tortosa, que està del dit monestir
sis leguas, ý com los qui fan los despatxos del General no vullen despatxar fins que
ja són tocades les nou hores, segueix-se que partint tart lo traginer del monestir,
majorment en ivern, no pot arribar a temps ý algunes vegades se ha seguit per lo mal
camí ý crescuda de les aygues perdre
a vostra senyoria il·lustrísima sien servits se fasse ordinació que lo dit traginer
puxe traure dites provisions de peix ý altres manteniments del Principat de
Cathelunya sens sperar que se hage de fer lo dit despaig per lo General, puix en lo
mateix dia dins una hora aprés que los del General comensaran a despatxar comparega
devant de aquells alguna persona, per part del dit monestir, que manifeste ý
pague los drets del General.
Ítem, per quant lo dit monestir té pinars ý boschs dins lo Regne de Valèntia en los
quals se talla molta fusta grossa, ý aquella se carrega a la mar per embarcar-la dins lo
mateix Regne de Valèntia ý, de pas, algunes vegades se posa dins lo Principat de
Cathalunya per ésser millor camí ý, continuant aquell, se torna dins lo Regne de
Valèntia, supplicha, per ço, lo dit sindich san vostra senyoria il·lustríssima servit se
fassa ordinació que la dita fusta del dit monestir, de pas, puxa entrar ý exir del Principat
de Cathalunya al Regne de València, en lo qual se talla, sens pagar dret algú
al General de Cathalunya ý sens haver-la de manifestar.
A onsa de novembre
desliberà quant al cap primer que sia fet com se supplicha; quant al segon
que los taulers del General hagen a donar al treginer ordinari de Benifassà
dins en lurs cases lo albarà del General; quant al tercer cap, que
és demanat, ý que sia comès a les persones eletes per al Redrès del General per a
què se
Mullola, notarius.
A
segons està en lo bras ecclesiàstich provehit.
notarius publicus Barcinone.
Die decima nona mensis novembris anno domini
regali, in qua fuit provisum idem quod in aliis stamentis. Cellers, notarius publicus
Barcinone et dicti stamenti scriba.
Barcelona digueren que ells no consentien ans expressament dissentien a què no
avant a la lectura de dits Capítols fins a tant tingan consulta de lur universitat, la qual
speran de dia en dia ý de punt en punt.
E inmediadament fou en dit stament presentada una supplicació de part dels scrivans
que han scrits los Capítols ý Constitucions, la qual legida és del tenor següent:
Molt il·lustres, reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustre, il·lustres, nobles,
molt reverents ý magnífichs senyors.
Los scrivents han scrit les Constitucions ý agravis de la present Cort ý [lo]
Redrès del General ab tanta diligència com a tots és notori, suppliquen a vostras senyorias,
excel·lència ý mercès sia de son servey ý manar que la dita scriptura los sia
pagada, conforme aparexerà que és just en coses semblants, ab la liberalitat que sempre
acostuman usar los tres brassos ab persones de sa qualitat, que tots la reputaran a
particular mercè.
deslibera ý comet a mossèn Joan Pau Ciurana, regent los comptes, que pague ý satisfasse
als scrivents que han scrit les Constitucions, agravis, Redrès ý altres coses en
servey de la Cort lo que los advocats ý notaris dels brassos tatxaran.
ecclesiastici, Mullola, notarius.
Die decima nona novembris anno predicto lecta in stamento militari et fuit decretum
ut in stamento ecclesiasticho. Scriba stamenti militaris, Ioannes Sala, notarius
publicus Barcinone.
Die decima nona novembris anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo
octuagesimo quinto lecta in stamento regali et fuit provisum idem quod in aliis stamentis.
Scriba stamenti regalis, Cellers, notarius publicus Barcinone.
seus, tenen posat dissentiment a què no
votar les Constitucions sens haver rebuda [consulta] dels senyors consellers
ý Vint_ý_quatrena de dita ciutat, dels quals de punt en punt spere, ý ara lo stament real
entén ý vol continuar lo legir dels Capítols resten a votar, dels quals encara no tenen resposta;
que, per ço, no consent que aquells se ligen ý voten si no és ab conditió que, arribada
dita consulta, se hagen de legir los advertiments ý apunctaments de dita consulta
en presència del present stament, ý tornar a votar altra volta los Capítols resten, per a
què leshores puga lo stament líberament votar sobre dels Capítols que resten, ý que en
lo entretant no entén votar sobredits Capítols per lo descàrrech seu ý de son offici; la
qual scriptura fou legida en presèntia de tot lo stament.
Dimecres, a
Convocat ý congregat lo stament real en la present vila de Monsó, en les Corts
Generals que la sacra, catòlica, real magestat del rey nostre senyor celebra a sos regnes
de Aragó deçà la mar, en lo lloch ý forma acostumats.
Referí lo promotor militar havie dissentiment en lo bras militar a tots actes posat per
micer Enrich Cerra ý que, per so, serie bé que los tres promovedors anassen als tractadors
per a fer-los a saber dit dissentiment.
Desliberà, per ço, dit stament vagen los promovedors a dits tractadors per a fer-los a
saber dit dissentiment.
Més, que vage lo dit promovedor del present bras al bras militar, encarregant-los
molt que
Més, féu determinació lo present bras que
dos staments ecclesiàstich ý real, per a què vullen levar lo dissentiment y ha en aquell
bras a tots actes per a què
Referí lo promovedor ecclesiàstich que ere estat elegit per sercar remey com
se podie levar lo dissentiment del bras militar micer Ferrando Quintana.
Féu desliberatió que altra volta se fasse embaxada per lo present bras al bras militar,
per los altres dos staments, encarregant-los vullen donar orde se leven los dissentiments
són en aquell; no volent-lo levar, se
se fasse iudicium in curia.
Lo senyor canseller micer Manegat, lo regent Tersa, lo regent Quintana, lo regent
Cordelles, lo protonotari, micer Martí Joan Franquesa, micer don Lluys de Paguera, reportaren
embaxada de part dels tractadors a sa magestat deduhint en effecte que, com sa magestat
stiga determinat, per a dos del qui ve, partir-se de aquesta vila en la qual ha stat tant, per
lo qual ha entès dins dit temps se podien cloure ý spedir les Corts, desijant per sos designes,
que molt li importen, partir-se d'esta vila, ý entenent que al temps se ha de cloure la
Cort se són posats dissentiments diversos, impedint lo progrés de la Cort e impedint los
actes de justícia de aquella, que, per ço, desijant sa magestat rematar ý fer lo que deu de justícia,
fent iudicium in curia, venint, per ço, ells desús nomenats per a dir-los que sa magestat
los prefigès temps de una hora per a què eligescan persones per a fer iudicium in curia
dins dues hores aprés, se entén fer aquell ý que, per ço, habilitassen la hora fins a les deu o
onse hores, dins lo qual temps se fassa dit judici sobre dit[s] dissentiments.
Lo dit bras féu desliberatió ý conclusió que se habilite la hora fins a les onse,
ý que los advocats se juncten per a veure ý entendre lo fahedor acerca del deduhit per
los senyors regents ab dita embaxada.
Mossèn Hierònim Ponces, syndich de Tàrrega, levà tots los dissentiments tenia
posats a tots actes, exceptats emperò actes de gràcia.
Mossèn Jaume Puig, syndich de Granollers, levà sos dissentiments tinga posats a tots
actes, exceptats los de gràcia.
Joan Reurel, síndich del Voló, levà sos dissentiments tinga posats a tots actes, exceptats
los de gràcia.
Joan Honofre Ortodó, syndich de Puigcerdà, levà tots sos dissentiments.
Francesch Oliveres, syndich de Figueres, dix ý féu lo mateix.
Antoni Çabater ý Castanyà, síndich de Caldes, féu lo mateix.
Antoni Molinés, syndich de Cruïlles, féu lo mateix.
Lo ardiacha Coma de Vich, micer Ferrando Quintana syndich de Urgell, Montegut
de Vallgornera, don Gispert de Guimerà, reportaren embaxada que, decretant aquest bras
la supplicació presentada per micer Enrich Cerra, aderint-se als altres brassos, se levaria
lo dissentiment posat [per] dit micer Enrich Cerra a tots actes ý axí se podria obviar
a l'iudicium in curia que s'entén fer, com tots tenen entès.
Lo bisbe de Vich, lo abat de Gerri, lo ardiacha de Gerona; referí lo promovedor
ecclesiàstich com los susdits eren estats elegits per a fer ý declarar lo susdit ý altres judicis
se hauran de fer sobre qualsevol[s] dissentiments durant les presents Corts.
Mossèn Pere Ferreres, micer Francesch Çaragossa, micer Miquel Çarrovira, syndichs de
Barcelona digueren que per quant tenen orde de sos principals de no consentir que
sien votades les Constitucions en aquest bras de les quals dits syndichs [no] tenen resposta
de la consulta han fet ab sos principals, com tenen obligació, fins aquella sia vinguda,
no consenten sien aquelles legides. Fou respost per lo bras que, encara que no tinga obligatió
lo bras d'esperar dita consulta ý que, per ço, no
Constitucions, emperò offereix que, vinguda que sia la resposta de dita consulta, triarà de
ella lo que
resposta lo que
fou votada ý acceptada per los dits syndichs de Barcelona ý per lo dit bras
Lo dit bras féu desliberació que
micer Cerra, dient com per tenir mossèn Arrencada, síndich de Torroella, posa dissentiment
a que no
Navarro tenen lur dissentiment a causa que no
a la supplicació per ells donada, ab la qual demanen certs llochs de deputats ý
oïdors. Per a la qual embaxada a fer foren tramesos: mossèn Francesch Algueró, mossèn
Ortodó.
Mossèn Joan Navarro, syndich de Camprodon, dix que requer que lo promovedor del
present bras junctament ab lo scrivà sien intimat ý notificat als brassos ecclesiàstich ý
militar, ý legit son dissentiment per ell posat lo dia proppassat, junctament ab la supplicació
per ell donada.
Mossèn Joan Navarro, micer Mascaró, alsaren lurs dissentiments per tota esta
nit tenen a tots actes.
Mossèn Luys Terrena ý mossèn Antoni Jolí, syndichs de Perpinyà, digueren dissentien
a què no
cosa mera de gràcia, si ja no és per lo que lo Studi de Perpinyà concorren les matexes
qualitats que concorren en la Universitat de Leyda ý té los matexos privilegis de
Universitat de Leyda, ý si ja ab dita Constitució no
Studi General de Perpinyà fins en mil ducats; protestant de nul·litat, posant lur dissentiment
a què no
Tornaren poch aprés en dit stament la embaxada del dit senyor canseller ý regents de
part de sa magestat, dient venien al present stament ý als altres per a fer-los la segona
monició per a què los brassos elegisen persones per a fer lo iudicium in curia sobre los
dissentiments eren en los brassos, ý tornarien tantost per a fer la tercera monició per a
què anomenen persones per a fer lo dit iudicium, certificant-los que en no fer-se per los
staments la nominació per ells fahedora se procehiria en fer no
a soles, sens la terra ý esta nit matexa.
Lo dit stament, entès lo parer dels advocats, procehí a electió de les persones avall
scrites per a l'iudicium in curia, los quals són los següents: micer Frexanet, micer
Çarrovira, micer Monserrat. La qual nominatió fou referida als altres brassos per son
promovedor.
Mossèn Joan Navarro, syndich de Camprodon, dix levave, segons que ab la present
levà, son dissentiment que ell tenia posat a tots actes.
Micer Mascaró, syndich de Vilafranca de Panadès, levave son dissentiment
que tenia posat a tots ý sengles actes.
E legits foren dits dissentiments del present bras real, foren aquells notificats en la
hora mateixa als senyors tractadors ý als altres brassos ab embaxada, per a la qual foren
elegits ý tramesos: mossèn Algueró, syndich de Leyda, mossèn Pere Inveni Rocha de
Tuïr. Los quals tornats, referiren havien mostrat, axí los tractadors com los altres brassos,
tenir molt contento.
E més, per a encarregar ý pregar al bras militar volguessen procurar se levàs lo dissentiment
és en dit bras, juctament ab los del bras ecclesiàstich, foren elegits: mossèn
Luys Terrena, mossèn Ortodó de Puigcerdà.
Vingué aprés lo abat de la Real, lo canonge Masdemunt, per a fer gràcies al stament
real del bon cuydado havien tingut en procurar se levassen los dissentiments són posats
en lo bras militar, los quals inmediadament se
Micer Nicholau Frexanet, syndich de Leyda, dix, responent al dissentiment posat
lo dia present per lo syndich de Perpinyà sobre lo Studi de Leyda ý Universitat de
aquella ý de l'asert Studi com se diu de Perpinyà, parlant ab lo degut acato és frívol,
injust ý nul·le, ý en lo contengut en lo present Capítol se demane cosa que sia de
gràcia al qual se puga contradir, ans bé depenia de la liberalíssima mà de sa magestat,
ý contradir a la presentació del dit Capítol és notòriament contra justícia; per tant, no
consent en lo deduhit per dits syndichs de Perpinyà, ab referiment de gràcia de tot lo
present stament de la mercè han feta a la dita Universitat de Leyda.
syndici de Perpiniani dixerunt
per ells deduïdes subsistexen, requerint sia continuat en lo procés familiar del present
stament.
Lo canonge Reig de Tarragona, lo ardiacha Terça de Tortosa; referí lo promovedor
ecclesiàstich eren stats elegits per a fer embaxada als senyors tractadors, com los dissentiments
dels brassos eran tots fora, de manera que la Cort estava desambargada ý
podia líberament passar avant.
E per lo stament militar, per dit effecte, foren elegits: don Phederich Despalau, Joan
de Yvorra.
E per lo present bras real, per fer la sobredita embaxada, junctament ab los elets per
los altres brassos, foren elegits ý anomenats: mossèn Algueró, mossèn Nofre Ortodó.
E votant-se en dit bras o stament la Constitució parlant de pes ý mesura que per tota
Cathalunya [ý Comptats] de Rosselló ý Sardanya fos com és lo pes ý mesura de
Barcelona, digueren los síndichs de Perpinyà que no y consenten, ans bé ý dissenten ý
posen son dissentiment, com sia cosa mera de gràcia.
Los síndichs de Leyda no y consenten.
Lo syndich de Copliura no y consent.
Lo syndich de Tuïr ý dissent.
Lo syndich de Salses ý dissent.
Lo syndich de Vilafrancha de Conflent no y consent, ans ý dissent.
Lo present bras féu desliberatió que les persones eletes per apunctar les
Constitucions ý discordàncies fassen posar en bell, per a poder presentar a sa magestat,
los Capítols que fins ara stan ja concordes los brassos ý axí com anirant concordant-se,
per major spedició de la Cort.
Dijous, a vint_ý_hú de noembre
Convocat ý congregat lo stament real en la vila de Monsó en lo lloch ý forma acostumats,
feren deliberatió que, per quant sobre lo capítol de la Observansa les devuyt
persones no
stament, pus no y entrevingue ningú dels ja elegits per dites constitucions per a
trassar la dita constitució ý forma d'ella. E procehint a electió de les dites persones,
foren elegits ý anomenats los següents: micer Frexanet, mossèn Viver, mossèn
Arrencada.
Elets per al capítol de la Observansa.
Referiren los advocats que havien entre ells tractat lo negoci del canonge Miró ý de
l'ardiacha Terça ý que tres heren de parer se haguessen de donar sinch dies ý altres deu
al dit canonge Miró per provar sos articcles, ý que lo stament ne fes lo que millor ý apparria.
Referí
per a apunctar ý tractar los capítols de la Observança: lo bisbe de Gerona, lo senyor abat
de la Real, lo senyor canonge Masdamunt
També fou referit en lo present bras com lo bras militar havie elegit ý anomenat per
a trassar la constitució de la Observança: lo vescomte de Rocabertí, don Bernat de
Boxadós, lo senyor de Monclar.
Los senyors syndichs de Gerona tenen posat dissentiment a tot creximoni de salari ý
axí no
Bordoll, syndich de Balaguer, ý mossèn Joan Rocha, syndich de Sant Pedor.
Lo present stament desliberà que les persones eletes per a mirar les remuneracions ý
altres salaris se acostumen de dar en los processos antichs [que] tingan facultat ý poder
de referir en lo present stament lo quant aparexerà haver de donar a quiscú dels supplicants
conforme los treballs havien presos, ab tal que lo present bras tingue facultat de
levar ý ajustar allò que aparexerà ésser poch o supèrfuo o haver-se de donar més.
les matexes persones [eletes] per a apuntar les constitucions ý discordàncies dels capítols
tingan carrech de anar per los brassos serà me[ne]ster anar per a concordar les differències
dels capítols.
Més, desliberà lo dit bras que sien elegides dues persones perquè, junctament ab
altres dos de quiscun bras, sol·liciten de quiscun dia, de matí ý després dinar, los tractadors
de sa magestat [per a què sien servits recordar a sa magestat] vullen provehir en
los agravis li són estats presentats, aderint en assò als altres brassos. E procehint a la
electió de les dites persones, foren elegits los següents: mossèn Terrena, mossèn Ortodó.
E inmediadament, fou en dit stament o bras real presentada una supplicació per part
dels tudors de don Joan Batista Terré ý de Miquel Baltesar Dot, scrivà major de la cort
del veguer de Barcelona, la qual és del tenor següent:
Molt il·lustres, reverendíssims, excel·lentíssim, il·lustres, molt reverents ý molt
magnífichs senyors.
Per voler fer uns deposadors junt ý contíguos als càrcers reals comuns de la
ciutat de Barcelona, los tunch senyós deputats en lo trienni de l'ardiacha Cerveró ý
mossèn Enrich Agullana ý sos condeputats compraren ý pagaren bé algunes cases situades
en la plassa del Rey de la ciutat de Barcelona, contígües a la cort del senyor veguer
de Barcelona ý als arxius de aquella ý aprés aquelles totes foren enderrocades; ý enderrocant-les,
se enderroca[ren] també los dits arxius de la dita cort real del senyor veguer
de Barcelona tenia sobre la entrada de la dita cort, ab dos finestres que axien al carrer
que passa devant dita cort, vulgarment dit de la devallada de la dita cort, en los quals
arxius staven recondits tots los libres, actes ý scriptures públiques de dita cort, en los
quals estan compresos molta part del patrimoni del[s] poblats, axí en la dita ciutat de
Barcelona com en tot lo Principat de Cathalunya, per ser la dita cort ordinari de la dita
ciutat de Barcelona ý ser dita ciutat pàtria comuna per tots los poblats en dit Principat.
Los quals libres ý scriptures fonch forsat traure de dits archius ý aquells posar ý
col·locar per leshores en un rachó de la mateixa cort, ahont stan molt dolentament ý ab
gran occasió de robar-se, com de fet ne han robat algunes, ý part recondits en unes
instàncies de una casa particular que està prop la dita cort, per no tenir dita cort lloch
altre algú per recondir ý tenir dits libres ý scriptures sinó dits arxius, ab confiansa certa
que
dits deposadors tornarien a posar los dits archius ab los parestatges ý ab lo portal per lo
qual de dita cort se entrave a dits arxius ý en la forma ý manera que abans staven dits
arxius, per poder tornar-hi ý col·locar-hi dits libres ý scriptures en aquells com abans
staven recondides, per conservació dels patrimonis dels dits poblats en dita ciutat
ý Principat. E com haja [ja] alguns anys que dita obra de dits deposadors sia ja
acabada, e per part axí del senyor útil de la scrivania de la dita cort com del scrivà major
de aquella se haja instat, sol·licitat ý supplicat moltes ý diverses vegades, supplicat als
senyors deputats del General de Cathalunya que tornassen dits arxius ab los parestatges
ý portal ý ab lo modo ý forma que staven abans, per a poder-hi tornar, col·locar ý recondir
dits libres ý scriptures, los quals vuy estan ab molt mal recapte ý perdició ý en risch
de pèrdrer-se
diverses vegades han dit offerit o farien, del que ne ha redundat ý de quiscun dia redunda
ý per havant ne pot redundar molt notables danys a la cosa pública ý a tots los particulars
de aquella per no estar en son degut lloch dits actes ý scriptures. Per ço ý altrament,
tant los tudors de don Joan Batista Terré, pubill, vuy senyor útil de la scrivania de
la dita cort, quant encara Miquel Baltesar Dot, scrivà major de aquella, quant humilment
poden suppliquen a vostra senyoria, excel·lència ý mercè sien servits manar als
senyors deputats que vuy són que de peccúnies del General tornen a posar los dits arxius
de la dita cort ab sos parestatges ý ab lo dit portal que entra de dita cort als dits arxius
ý ab la forma ý manera que abans staven, ý restituesquen les claus de dits arxius que
vuy tenen dits senyors deputats, o per ells lo portaler de dits deposadors, conforme la
offerta que dits tunch deputats feren com es rahó ý justícia, perquè dits libres ý scriptures
que vuy estan a total ruïna ý perdició se pugan tornar, recondir ý col·locar en aquells
ab son degut orde, com abans staven, que serà fer molt poch gasto ý servirà per lo fi que
són stats fets ja de molts centenars de anys, encara que ara no servexen sinó per coses
inútils e infructuoses, com és fer-hi estar algunes vegades algunes persones que
tenen libertat de anar per totes les presons, lo que no
soffrir per bé de la cosa pública ý dels poblats en aquella; que ultra del que en assò
farien lo que és de tanta rahó ý justícia, dits supplicants o rebran a singular mercè.
Die
comitatur deputatis Generalis Cathalonie, qui lochum assignent pro custodiendis
scripturis, prout juris et rationis fuerit. Et fiant litere cum in[s]ertione supplicationis.
Scriba stamenti ecclessiastici, Joannnes Baptista Mullola, notarius.
Dictis die et anno fuit lecta in stamento militari et fuit provisum idem quod in stamento
ecclesiasticho. Scriba dicti stamenti, Joannes Sala, notarius publicus Barchinone.
Die
idem quod in aliis stamentis. Cellers, notarius publicus Barchinone et dicti stamenti
regalis scriba.
Vigore quarumquidem provisionum fuerunt spedite litere sub forma sequenti:
la sacra, catòlica, real magestat de present celebra en la vila de Monsó als íncoles de
sos regnes de la Corona de Aragó deçà la mar. Als reverent, nobles ý magnífichs senyors
los deputats del General de Cathalunya residents en Barcelona. Salut ý honor.
Sabreu que per part dels tudors de don Joan Batista Terré ý de mossèn
Baltesar Dot nos és stada presentada una supplicació del tenor següent: Molt il·lustres,
reverendíssims, excel·lentíssim, il·lustres, molt reverents ý molt magnífichs
senyors. Per voler fer uns deposadors junt ý contíguos als càrsers reals comuns de la
ciutat de Barcelona, los tunch senyors deputats en lo trienni de l'ardiacha Cerveró ý
mossèn Enrich Agullana ý sos condeputats compraren ý pagaren bé algunes cases
situades en la plassa del Rey de la ciutat de Barcelona contígües a la cort del senyor
veguer de Barcelona ý als arxius de aquella ý aprés aquelles totes foren enderrocades;
ý enderrocant-les, se enderrocaren també los dits arxius de la dita cort real del
senyor veguer de Barcelona tenia sobra la entrada de la dita cort, ab dos finestres que
axia al carrer que passa devant dita cort, vulgarment dit de la devallada de la cort, en
los quals arxius estaven recondits los libres, actes ý scriptures públiques de dita cort,
en los quals stan compresos molta part dels patrimonis dels poblats axí en la dita ciutat
de Barcelona com en tot lo Principat de Cathalunya, ý ser la dita cort ordinari de
la dita ciutat de Barcelona ý ser dita ciutat pàtria comuna per tots los pobblats en dit
Principat. Los quals libres ý scriptures fonch forsat traure de dits arxius ý aquells
posar ý col·locar per leshores en un rachó de la matexa cort, hahont stan molt dolentament
ab gran occasió de robar-ne, com de fet ne han robat alguns, ý part recondits
en unes instàncies de una casa particular que està prop la dita cort, per no tenir dita
cort lloch altro algú per recondir ý tenir dits libres ý scriptures sinó dits archius, ab
confiansa certa que tenia com dits tunc deputats prometeren ý offeriren que acabada
la dita obra de dits deposadors tornarien a posar los dits archius ab los parestatges ý
ab lo portal per lo qual de dita cort se entrave en dits arxius ý en la forma ý
manera que abans staven dits arxius, per poder tornar-hi ý col·locar-hi dits libres ý
scriptures en aquells com abans staven recondides, per conservació dels patrimonis
dels dits poblats en dita ciutat ý Principat. E com haja ja alguns anys que dita obra
de dits deposadors sia ja acabada e per part axí del senyor útil de la scrivania de la
dita cort com del scrivà major de aquella se haja instat, sol·licitat ý supplicat moltes
ý diverses vegades als senyors deputats del General de Cathalunya que tornassen dits
arxius ab los parestatges ý portal ý ab lo modo ý forma que stave abans per a poderhi
tornar, col·locar ý recondir dits libres ý scriptures, los quals vuy estan a molt mal
recapte ý perdició ý en risch de pèrdrer-se
pogut obtenir, encara que moltes ý diverses vegades han dit ý offert ho farien, del
que ne ha redundat ý de quiscun dia redunda ý per avant ne pot redundar molt notable
dany a la cosa públicha ý a tots los particulars de aquella per no star en son degut
lloch dits actes ý scriptures. Per ço ý altrament, tant los tudors de don Joan Batista
Terré, pubill, vuy senyor útil de la scrivania de dita cort, quant encara Miquel
Baltasar Dot, scrivà major de aquella, quant humilment poden suppliquen a vostra
senyoria, excel·lència ý mercè sien servits manar als senyors deputats que vuy són
que de peccúnies del General tornen a posar los dits arxius de la dita cort ab sos
parestatges ý ab lo dit portal que entra de dita cort a dits arxius ý ab la forma ý manera
que abans staven, ý restituesquen les claus de dits arxius que vuy tenen dits senyors
deputats, o per ells lo portaler de dits deposadors, conforme la offerta
que dits tunch deputats feren ý com és rahó ý justícia, perquè dits libres ý scriptures
que vuy estan a total ruïna ý perdició se pugue tornar, recondir ý col·locar en aquells
ab son degut orde, com abans estaven, que serà fet ab molt poch gasto ý servirà per
lo fi que són stats fets ja de molts centenars de anys, encara que ara no servexen sinó
per coses inútils o infructuoses com és fer-hi estar algunes vegades alguns presoners
que tenen libertat de anar per totes les presons, lo que no
manera alguna suffrir per bé de la cosa públicha ý dels poblats de aquella; que ultra
del que en assò faran lo que és de tanta rahó ý justícia, dits supplicants o reputeran
a special mercè. Altissimus, etc. A la qual supplicatió per nosaltres és stada feta provisió
que sie comès a vosaltres que
justícia per a custodir les scriptures en dita supplicatió mencionades ý per ço sie fetes
les letres oportunes. Per tant, intimant ý notificant-vos la dita nostra provisió, ab
tenor de les presents vos diem, cometem ý manam que assigne[u] e o assignar fassau
lloch competent per a tenir ý recondir los processos ý scriptures en la supplicació
mencionades, segons serà de rahó ý justícia, ý no fassau lo contrari, tota dilació
cessants. En testimoni de les quals coses havem manat fer ý expedir les presents
sotascrites de mà dels tres presidents ý sagellades de major sagell de la dita Cort.
Datum en la vila de Monsó, quant als brassos ecclesiàstich ý militar a onse, quant al
bras real a vint_ý_hú de novembre mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch. El bisbe de
Barcelona. El duque y marqués. Pere Ferreres.
E més, legida la sobredita supplicació, lo dit bras en dit lloch ý forma ajustat determinà
que sien elegides dos persones per a què en nom ý per part de aquest bras
suppliquen a sa magestat que consellers alguns, pahers, procuradors, cònsols de qualsevols
viles, llochs reals del present Principat no puga ésser pres durant lo càrrech de
lur conselleria ni tres dies aprés per ningun cars ni causa alguna, axí civil com criminal,
ni per qualsevol crim, causa ni rahó alguna; ý que los dits elets tingan càrrech de
aquella ý legir-la en lo present stament, lo qual aprés darà l'orde e forma de la embaxada;
e axí foren elets: mossèn Antich Sala de Manresa, mossèn Christòfol Gil de
Villoro de Tortosa.
La qual supplicatió poch aprés fonch ordenada, ý és del tenor següent:
Sacra, catòlica, real magestat.
Ja que los consellers, jurats, pahers, procuradors, cònsols de les ciutats viles ý
llochs del present Principat tenen obligació de tractar tots los negocis que concorren
a bé ý útil del poble que governen, ý moltes voltes se offerexen haver de tractar de
dar quexa de officials de vostra magestat, los quals moltes voltes més per veniar-se
que per fer lur càrrech perseguexen los tals ministradors, ý per què ab milor ànimo
ý descans pugan servir a vostra magestat ý fer lur dever ab quietut, per part del bras
real del Principat de Cathalunya se supplicha a vostra magestat de gràcia ý mercè
special concedir a dit bras real que tots los consellers, jurats, pahers, procuradors,
cònsols de les ciutats, viles ý llochs reals del Principat hahont los tals porten insígnies
consulars, no pugan ésser presos ni capturats per ningun official de vostra
magestat ni altres per ninguns casos, si no serà per crim de lesa magestat, heretgia,
crim de fabricació de falsa moneda, ni per deutes alguns ni altrament, a bé que de
qualsevol crim cometesen durant dit termini de l'any de regiment se
pendre informació per a què aprés de finit lo càrrech sian dignament castigats, que
tot se reputarà a singular gràcia ý mercè. Lo real offici de vostra magestat implorant.
Elegí lo stament real a mossèn Rafel Vivet, síndich de Gerona, per a què ab un
altre de quiscun stament vegen ý miren si seran sinch o deu dies los que han de dar
al canonge Miró per a provar los articles per ell donats contra lo ardiacha Terça, attès
que los advocats als quals stave comès són stats en paritat sobre lo nombre de dits
dies.
Referí lo promotor militar com lo dit stament havie elegit per anar a visitar ý sol·licitar
quiscun dia los tractadors de sa magestat per la resposta dels greuges, junctament ab
los altres dels altres brassos: don Joan de Queralt, mossèn Maüll de Lleyda.
E poch aprés, anaren los anomenats per a la dita embaxada als tractadors staven en
la segrastia de la sglésia.
E tornats de la dita embaxada, referiren com dits tractadors los havien dit ý respost
que ells procurarien ab sa magestat provehís en los agravis a ell presentats ý tornarien
ells resposta als brassos.
Desliberà lo dit e present stament, aderint ab lo bras militar, que
senyors tractadors lo dissentiment que a tots actes té posat mossèn Joan Cetantí, per a
què vullen dar orde com aquell sie levat per a què la Cort pugue passar avant; ý axí anà
lo promovedor del present bras.
Lo reverendíssim senyor don Joan Batista Cardona, bisbe de Vich, per lo bras
ecclesiàstich, don Phederich Desbosch ý de Sant Vicens, per lo bras militar, ý
mossèn Rafel Vivet, síndich de Gerona, per lo bras real, elets per les coses avall scrites,
havent oït los sis advocats dels brassos en lo vot ý parer d'ells sobre la admissió dels
articcles donats per part del canonge Miró en la causa de l'ardiacha Terça, los quals sis
advocats són stats en paritat, ço és, los tres que se li concedissen deu dies al dit canonge
Miró per a provar dits articcles ý los altres tres que se li donassen sinch dies, oïdes
les rahons per los dits advocats deduhides, resolgueren ý foren de parer dites tres persones
per los tres brassos nomenades, tots conformes et nemine discrepante, que attès que
per part del dit canonge Miró se poden fer sufficientment les proves en la present vila
de Monsó ý per aquest effecte basten prou sinch dies de temps, per ço se aderexen al vot
ý parer dels advocats que han determinat que fossen sols concedits sinch dies al dit
canonge Miró per a provar sos articcles.
Joannes, episcopus Vicensis, don Phederich Desbosch, Rafel Vivet intimau a
micer Astor, procurador del canonge Mateu Miró, que les tres persones per los tres
staments del Principat de Cathalunya sobre lo dicidir lo articcle de la admissió dels
articcles per sa part donats en la causa que
canonge Miró, se són aderits al vot dels advocats que són stats de parer que li sien
donats sols sinch dies per a provar dits articcles en la present vila de Monsó.
stamenti ecclesiastici, Ioannes Baptista Mullola, notarius; scriba stamenti militaris,
Ioannes Sala, notarius publicus Barcinone; Cellers, notarius publicus Barcinone et
scriba stamenti regalis.
capítol de la Observansa, en particular que les persones elegirà lo rey sien tres
ý sis las de la terra.
Lo present bras determinà que
servits intercedir ab sa magestat per a què no
de les que demanen los aratés de les marques en molt gran prejudici dels poblats
en Cathalunya, attès majorment que ja en la Règia Audièntia pengen diversos plets
sobredita marcha; ý axí fou reportat per lo promovedor als altres brassos.
lo dit stament que vagen los promovedors als tractadors per a fer-los a saber los dissentiments
són en lo bras militar posat a tots actes per mossèn Ferran de Torroella de Fluvià
ý altre per mossèn Joan Cetantí, per a què per lur part vullen procurar se leven dits dos
dissentiments, aderint en açò al parer dels altres staments; ý axí anaren als dits tractadors
los tres promovedors.
E inmediadament, en dit bras o stament real axí congregat ý ajustat, fou presentada
una supplicació per part de Francesch Vidal, paller ciutadà de Barcelona, la qual llegida
és del tenor següent:
Molt il·lustres, reverendíssims, excel·lent, nobles ý molt magnífichs senyors.
Francesch Vidal, payer ciutedà de Barcelona, ha servit quatre mesos ý vuy també
serveix a vostres senyories, excel·lència ý mercès en tenir custòdia en tancar ý obrir ý
netejar la casa en què ajunten les persones per fer les constitucions, memorials ý Redrès,
anant ý venint ý servint les persones ý altres coses que allí eren menester, matinejant
molt ý vellant fins a mitia nit; ý finalment ha fet tot lo que allí li han manat ý ho ha fet
ab molta diligèntia ý treballs ý legalitat, com de assò són molt bons testimonis
ý ne poran fer relatió les persones que allí se ajunctaven ý ajuncten; ý com lo qui bé serveix
és molta rahó sia pagat de sos treballs, per ço ý altrament, dit Vidal supplicha a
vostres senyories, excel·lència ý mercès sien servits manar-lo pagar dels dits sos treballs
per a què puga pagar lo que servint a vostres senyories, excel·lència ý mercès à gastat
ý desp[r]ès ý puga dar sustento a sa muller ý fills ý família, la qual cosa ultra del que
vostres senyories, excel·lència ý mercès faran lo que bé tenen acostumat, dit supplicant
ho reputarà a special gràcia ý mercè.
A
del General sia donat ý pagat al dit Francesch Vidal per lo que ha servit de porter
a les devuyt persones de les constitucions ý a les persones del Redrès del General
ý a les dels agravis, a rahó de sis reals per cadal dia, comptador del dia que
de juntar les persones eletes per a les constitucions en la casa devant Sancta
Maria, ý per ço sia feta la cauthela necessària.
notarius.
Lecta in stamento militari die
in stamento ecclesiasticho. Scriba stamenti militaris, Ioannes Sala, notarius publicus
Barchinone.
Die vicesima secunda mensis novembris
provisum idem quod in stamento ecclesiasticho. Cellers, notarius publicus Barchinone
et dicti stamenti regalis scriba.
en la forma següent:
Los tres staments del Principat de Cathalunya congregats en les Corts Generals
que la sacra, catòlica, real magestat celebra en la vila de Monsó als íncoles de sos regnes
de la Corona de Aragó deçà la mar. Al magnífich mossèn Joan Pau Ciurana,
regent los comptes del General del Principat de Cathalunya. Salut ý honor. Com
nosaltres hajam desliberat que de peccúnies del General sia donat ý pagat a Francesch
Vidal, paller de la ciutat de Barcelona, que ha servit de porter en la casa hahont són
stades ý stan juntades les persones per a apunctar les constitucions, obrir lo balans ý
Redrès del General ý apunctar los memorials dels agravis ý altres comissaris de la
Cort, per los molts treballs que en servey de la Cort ý [de] dites persones ha pres, a
rahó de sis reals per cadal dia des del dia que dites persones se començaren de junctar,
que fonch a setse de setembre proppassat, fins al dia de la conclusió de les presents
Corts. Per ço, volem, diem ý manam que pagueu ý satisfassau al dit Francesch
Vidal de peccúnies del General dit salari a ell assignat, a la dita rahó de sis reals per
dia comptador del dia de setse de setembre proppassat fins al dia de la conclusió de
les presents Corts. Dient ý manant als molt reverent, nobles ý magnífichs deputats ý
oïdors de comptes del dit General que, pagant vós la sobredita quantitat, la us admetan
en compte de legítima data. En testimoni de les quals coses etc. sagellades ab lo
sagell major de la dita Cort. Datum en la vila de Monsó, quant al bras ecclesiàstich
hà devuyt, quant al bras real a vint_ý_dos, quant al militar a vint_ý_tres de noembre,
any de mil sinch_cents vuytant_ý_sinch.
Lo present bras real feu desliberatió ý conclusió que sia abilitada la hora fins a les deu.
Micer Monserrat, altre dels syndichs de Balaguer, dix posave son dissentiment a creximoni
dels salaris, al capítol
Audièntia quant stan malalts o impedits de maleltia o constitució de salari nou. Lo síndich
de Camprodó adereix en lo mateix.
Dissapte, a
Convocat ý congregat lo stament real en la forma acostumada.
Joan Rofí, syndich de la vila de Pals, no consent ans posa expressament son dissentiment
en lo que posar lo pot sobredita constitució, que la constitució o capítol fet
acerca de la prohibició del pescar ab sardinals o lo contengut en ella és stat ja votat,
diffinit ý resolt ab plena desliberatió del present bras, com consta en lo procés de
aquell, que los pescadors pugan e
avant com fins avuy han acostumat pescar; ý requer a vós, notari del present bras, ne
leveu acte, protestant de nul·litat de actes si lo contrari se farà
Mir, notarius.
Lo senyor micer Garau Mascaró, syndich de Vilafrancha de Panadès, pose son dissentiment
a tots ý sengles actes consernents interès ý Redrès del General ý casa de la
Deputació del present Principat de Cathalunya tant solament ý altres coses dependents
ý emergents de aquell, fins a tant sia feta justícia ab lo modo ý remey condecents del que
pretén ý ja largament ha deduhit en supplicatió; ý altrament ý sia inseculada sa universitat
en los llochs de la Deputació tenen occupats les ciutats, viles ý llochs reals;
protestant, etc.
Alsà altra volta per a vint_ý_sis de dit, tot lo dia.
Mossèn Galderich Rabollet, syndich de Vilafrancha de Conflent, adereix al propdit
dissentiment per les matexes causes ý rahons en ell contengudes, pretenent lo mateix
agravi que dalt és dit per sa universitat, ajustant que tampoc no consent se vote ni
de la forma se ha de apunctar per la exactió dels deutes del General fins que se li haja
administrat compliment de justícia; protestant, etc.
Alsat fins a mig dia de vint_ý_sis de dit.
Mossèn Rafel Vivet ý mossèn Andreu Vilaplana, síndichs de Gerona, posen son dissentiment
a tots actes, axí en votar constitucions com altres qualsevol, inseguint en açò
l'orde a ells donat per sa universitat, protestant de nul·litat de actes.
Santgenís et Mir.
vage als tractadors a fer-los a saber lo disentiment dels syndichs de Gerona a tots actes
ý supplicar-los, attesa la brevetat del temps, manen donar orde oportú ý axí mateix fassen
acabar los dos dissentiments posats per los síndichs de Vilafrancha de Panadès ý
Vilafrancha de Conflent. E tornats, referiren com los tractadors se offerien promptes en
fer ses parts ý remeys per a què se leven dits dissentiments. Lo present stament feu desliberatió
que
present bras ý que digan que la intentió dels syndichs de Gerona és que
despedesquen les letres fetes per la exactió del General ý que se tracte se done
orde que la exactió se fasse rigurosament, nomenant persones per dit effecte.
Mossèn Sala, syndich de Manresa, [dix] que no se
Lo [senyor] bisbe de Gerona, lo canonge Coma de Vich, lo senyor de Monfalchó, lo
carlà de Corbins, referiren volgués aquest bras dar orde com se levassen dits dissentiments.
Lo present bras real elegí ý anomenà per a fer a saber als altres brassos los dissentiments
posats per los síndichs de Gerona: micer Frexanet, síndich de Leyda; mossèn
Ponses, syndich de Tàrrega; lo senyor canseller, lo senyor regent Terça, lo senyor regent
Quintana, lo senyor regent Cordelles, micer Martí Joan Franquesa, micer don Luys de
Paguera, micer Oliba, micer Puig, lo loctinent de protonotari.
Reportaren embaxada de part de sa magestat, significant lo quant sa magestat [sentia]
los impediments se daven al bon progrers de la cort ý a la despidició d'ella ab los
dissentiments posats per los syndichs de Gerona. Entenie per ço sa magestat proseguir
a declarar ý a fer lo iudicium in curia ý que per ço de part de sa magestat los deyan
al dit stament que dins la hora habilitada en aquest matí, encara que gran dia,
fessen electió de persones per al dit iudicium, que aprés dinar, a la hora se han de junctar
los brassos, vindran a fer altra monitió per a què nomenen; ý aprés, feta la tercera
monitió ý no nomenant persones per al dit judici, procehirà sa magestat a soles a fer
aquell, axí bé los dits dissentiments de Gerona com sobre los altres que poguessen impedir
lo progrés de la Cort ý coses de justícia.
Micer Nicholau Frexanet, mossèn Ponces, foren elegits per a tornar resposta al bras
ecclesiàstich, deduhint-los lo bescompte se prenie en pretendre que los capítols de la
exactió apunctats fossen ja passats per cosa feta, com tal no se haja passat lo present bras
sinó sols tractat.
Rafel Vivet ý Andreu Vilaplana, syndichs de la ciutat de Gerona, inseguint l'orde a
ells donat per dita universitat ý per les causes ý rahons ab lur letra de vint del corrent
contengudes, rebuda en est punt que són les deu ans de migdia per correu exprés, dissenten
a tots ý sengles actes de la present Cort fins a tant que los debitors del General
sian compel·lits ab effecte en persona ý béns en pagar lo que deuen al dit General, com
no entenguen en donar lloch ni aderir a la minuta de la capitulació ja ordenada per dit
effecte.
bras militar, referiren la alegria ý contento té aquell bras per lo medi se ha tingut en què
los syndichs de Gerona alsen son dissentiment per lo gran torp dava a la Cort.
Mossèn Rafel Vivet ý mossèn Andreu Vilaplana, syndichs de Gerona, alsaren ý
suprimiren lo dissentiment per ells posat lo dia de aïr a tots actes.
Desliberà lo present bras que sia scrit a Gerona de part de aquest bras scusant
a sos síndichs de haver alsat lo disentiment hà tots actes per orde de ells posat, lo qual
han fet per estar la Cort en lo punt en que està per a cloure, per servey de sa magestat ý
benefici de la terra, a pregàries dels tractadors de sa magestat ý del present bras, ý que
tot lo bras entén en assentar lo que convé al bon redrès de la terra, axí del Redrès del
General com en la exactió dels deutes de aquell. E per reportar lo predit als altres brassos
foren elegits ý nomenats: micer Frexanet, mossèn Arrencada.
En virtut de la qual desliberatió foren spedides les letres en la forma següent:
Molt magnífichs ý de molta providèntia senyors, los jurats ý adiunts de la Cort de
la ciutat de Gerona.
Molt magnífichs ý de molta providèntia senyors.
Stant los staments de la present Cort concordant les constitucions són stades
apunctades ý trassades per lo bé ý redrès de la terra ab la prestesa ý diligència possible,
qual la brevedat del temps la demana, reberen los síndichs de aquexa ciutat
residexen a la celebratió de les presents Corts orde de vostra mercè de no consentir
ý aderir a concòrdia ni tracte algú ab los debitors del General, ans bé instassen
la executió de dits deutes, posant per dit effecte dissentiment a tots actes per a què
la exactió de dits deutes se fes ab aquella diligèntia qual convé per a què dit General
sie pagat del que degut li és; lo qual dissentiment posaren en la hora matexa dits
síndichs a tots actes, per lo qual parà en la hora matexa lo progrés de dita
Cort, en molt gran dany ý prejudici de aquella ý de tots los poblats ý habitants en
lo present Principat ý Comptats. Per lo que, volent passar avant sa magestat ý fer
sobre dit dissentiment judici in curia, ý havent ja feta nominació de persones per a
fer lo dit judici, foren instats los brassos fessen, com de fet feren, nominació de persones;
ý fetes ja les nominacions per al dit judici, del qual s'esperave aquell notable
dany ý perjudici que ordinàriament ab sí solen aportar, stant com stave ja determinat
sa magestat spiràs la present Cort sens effecte algú, del que desijant obviar
dits síndichs, entenent lo servey se
present bras ne són stats advertits ý molt encarregat levassen aquell, lo han llevat
axí a dita causa com per lo que veien que dit bras real stave molt posat en fer ý
assentar la dita exactió com millor aparexerà [que] convinga a la cobransa de dits
deutes e indemnitat del dit General, restant aquell quant a la concòrdia ý apunctament
de dita exactió en sa força ý valor; ý axí poran vostres mercès restar descansats
que en aquest particular ý en lo que més havant ha convingut per la bona directió
dels negocis de la present Cort, dits lurs syndichs han fet ý fan lo que millor ha
convingut ý convé, axí per la bona directió de la dita exactió com del benefici universal
de les presents Corts. E sie Nostre Senyor en contínua guarda de vostres
mercès. De Monsó, a
Al honor de vostres mercès promptes, lo stament real de les Corts se celebren en la
vila de Monsó.
E inmediadament foren en dit stament presentades dos supplicacions, la una
per part de Joan Batista Mullola, notari, altra per mossèn Agustí Riber e o son procurador,
les quals són del tenor següent:
Molt il·lustres, reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres, il·lustres, molt
reverents ý molt magnífichs senyors.
A instància de mossèn Joan Batista Mullola, notari de la ciutat de Tarragona, és
stat citat Agustí Riber, notari de la matexa ciutat, per a què comparagués dins sis dies
devant vostres senyories, excel·lència ý mercès per respondre a una petició per part
de dit Mullola presentada, ý com sia la veritat que lo offici de notari de diputat local
de Tarragona sia provehit al dit Riber per los senyors deputats de Cathalunya, ans que
ells per vostra senyoria, excel·lència ý mercès tinguessen altre orde, ý de dit offici li
fonch conferida possessió, per rahó de la qual dit Riber té ésser preferit a dit Mullola,
jatsia en la data fos igual, lo que expressament se nega, ý com de les dites coses ne
penya ja plet devant dits senyors deputats, hont se comensa lo judici allí se ha de acabar,
per ço ý altrament supplicha dit Riber a vostres senyories, excel·lència ý mercès
no ésser més molestat, sinó que la present causa sia remesa a dits senyors deputats
devant dels quals és intentada, ahont les parts pugan deduir de son dret ý en tot ésser-los
ministrat compliment de justícia. Lo offici, etc.
Oblata decima octava novembris
fuit provisum quod qui comparet faciat fidem tam de suo mandato quam de provisionis
sui principalis per totam diem crastinam et interim dicat quidquid allegare voluerit
et advocati videant et referant. In lochum notarii, Petrus Thomàs, canonici et syndici
Gerunde.
Die vicesima tertia mensis novembris, anno a nativitate Domini millesimo
quingentesimo octuagesimo quinto et fuit provisum idem quod in stamento ecclesiasticho.
Scriba stamenti militaris, Ioannes Sala, notarius Barchinone.
Dicto die lecta in stamento regali et ibi fuit provisum idem quod in aliis stamentis.
Cellers, notarius publicus Barchinone et dicti stamenti regalis scriba.
Vigore quarumquidem provisionum fuit spedita intima sub forma sequenti:
mossèn Agustí Riber, que los tres brassos del Principat de Cathalunya convocats en
les presents Corts a la supplicatió per ell donada en la causa que aporta entre Joan
Batista Mullola, notari, ý dit Riber han provehit que ell, dit mossèn Guàrdia en dit
nom, per tot lo dia de demà exhibesque la provisió a son principal feta per los senyors
deputats de l'offici de scrivà del diputat local de la col·lecta de Tarragona ý,
entretant, diga ý al·lege lo que voldrà, cometent als advocats que vegen, oien ý referesquen
les coses supplicades.
Universis et singulis attestor fidemque facio ego Martinus Ioannes Carmona, auctoritate
regia notarius pubblicus, civis Barchinone infrascriptus, quod instrumento apud
me in villa Montissioni, diocesis Illerdensis, recepto et testificato die nona mensis
novembris anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo quinto, discretus
ordinavit procuratorem suum certum, etc. ita quod, etc. discretum Gabrielem Guardia,
notarium civem Barchinone, presentem, ad videlicet pro dicto constituente et
eius nomine agendum, ducendum, tractandum, procurandum, prosequendum, fineque
debito terminandum omnes et quascumque causas motas et movendas, activas et passivas,
principalesque et appellatorias inter dictum constituentem agentem vel deffendentem,
ex una, et alias quascunque personas, partibus ex altera, quibuscunque rationibus
sive causis Et pro iis coram quibuscunque dominis, officialibus, iudicibus et personis tam
ecclesiasticis quam secularibus et in eorum curiis et audienciis et consistoriis et coram
brachiis Curie generalis Montissoni et alibi ubi expediat comparendum, etc. Et ad omnes
littes largo modo cum solito eorum cursu et potestatibus expressis iurandi de calumnia
cauciones quascunque prestandi et substituendi. Et demum, etc. promisit iudicio cisti,
etc. habere ratum, etc. prout predicta in dicto procurationis instrumento in quo fuerunt
testes honarabilis Gaspar Massaguer, chirurgus, civis Barchinone, et Ioannes Rayadell,
parator pannorum lane ville Aqualate, latius sunt contenta. Ut igitur premissis propria
manu scriptis fides indubia in judicio et extra plene adibeatur, ego dictus notarius hic me
subscribo et meum solitum artis notarie appono signum.
Et nichilominus, dictus Guardia, dicto nomine, faciendo fidem de per eum productis,
obtulit et inseri petiit infrascripta instrumenta.
Acta et instrumenta per dictum Guardia exhibita:
Hoc est transumtum bene et fideliter Tarracone sumptum a quibusdam literis papireis
provisionis officii notarii sive scribe diputacionis localis collecte Tarracone, cum
signo de registrata et magno sigillo domus Deputationis Cathalonie et aliis
debitis solemnitatibus expeditis, non viciatis, non cansellatis nec in aliqua ipsarum
parte suspectis sed omni prorsus vicio et suspicione carentibus, tenoris seguentis:
Joan de Queralt, en Barcelona populat, Magí Pelegrí, ciutedà de Barcelona, doctor en
drets, deputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barcelona; Mateu
Miró, canonge de dita seu; Galseran Ferrer, donsell en Barcelona domiciliat; ý Matià
Torres, ciutedà de Leyda, oïdors de comptes del dit General, confiant plenament de la
legalitat, [habilitat], indústria ý diligèntia de vós, mossèn Agustí Riber, notari de la
ciutat de Tarragona, ab tenor de la present, a beneplàcit nostre ý dels deputats successors
nostres, vos provehim de l'offici ý scrivà ý notari del diputat ý diputació local de
la ciutat de Tarragona ý col·lecta de aquella ab lo salari, emoluments, perrogatives ý
preheminències, gràcies, privilegis ý drets a dit offici pertanyents, lo qual de present
vaga per mort de Damià Gili, últim possessor de dit offici; volent que durant dit
beneplàcit siau scrivà del diputat ý diputació local de dita ciutat ý col·lecta de Tarragona
ý rebau los dits salaris ý emoluments a la dita scrivania pertanyents ý sostingau los treballs
ý càrrechs que sou obligat per servey del General, segons per los predecessors vostres
en dit offici es acostumat; e vós, e no altre notari o scrivà, siau tingut ý obligat fer
tots los actes ý scriptures a dit offici pertanyents. Axí mateix, a vós sia lícit ý permès
aportar armes, hi us alegreu de la franquesa de pontatges, barcatges e barres segons que
per Capítols de Cort, privilegis ý provisions reals a tots ý sengles officials ý
ministres del dit General és atorgat, lícit ý permès. Perquè nosaltres, en ý sobre
les dites coses totes ý sengles, ab los incidents, dependents ý emergents de aquelles vos
cometem ý donam nostres forses, veus ý poder bastants. E requerim a tots ý sengles
officials axí ecclesiàstichs, reals com de barons com altres en virtut de la obligació
que
magnífich deputat local de la dita ciutat ý col·lecta de Tarragona qui ara és ý per temps
serà ý a tots ý sengles altres officials ý ministres del dit General diem ý manam que
aprés que vós, dit mossèn Agustí Riber, hajau en poder del deputat local de Tarragona
acceptat lo dit offici, jurat ý prestat lo sagrament ý homenatge acostumat prestar de bé
ý lealment haver-vos en lo regiment ý exercissi de aquell ý haureu també jurat, segons
forma del Capítol quart de les Corts de l'any mil sinch_cents trenta_ý_tres, que per la
provisió de aquest offici vós no haveu donat o pagat cosa alguna o feta promesa de
donar o pagar a algú o alguns de nosaltres o altri per nosaltres, com en dit Capítol de
Cort més largament se conté, ý no abans, vos hagen, reputen ý tingan en ý per scrivà ý
notari del dit deputat ý deputació local de Tarragona. E tots los actes, processos ý altres
scriptures en aquella pertanyents fassen ý fassen fer en vostre poder ý no d'en altres
notaris; e axí mateix, que us fassen liurar totes les informations, enquestes, processos,
libres ý altres actes ý scriptures de dita deputació local que seran en poder de dit Damià
Gili ý altres qualsevol notaris predecessors vostres o de qualsevol successors de aquells.
E que us dexen alegrar ý usar de les dites licènties de aportar armes ý franqueses de pontatges,
barcatges e barres com dalt és dit. En testimoni de les quals coses havem
manat la present ésser-vos feta, sagellada en lo dors ab lo sagell major de nostre offici.
Datum en Barcelona, a vint_ý_sinch de octubre any de la nativitat de Nostre Senyor mil
sinch_cents vuytanta_ý_sinch. Don Pedro Botaller ý de Oliver.
secundo, ffolio LXVIIII. Si+gnum Antonii Ioannis Ventallols, auctoritatibus apostolicha
atque regia notario publico, civis Tarracone ac de numero collegii notariorum dicte
civitatis, testis. Si+gnum Monserrati Moriscot, auctoritatibus apostolicha et regia notario
publico, civis Tarracone, huic transumpto testis. Sig+num meum, Francisci Rufes,
apostolicha atque regia auctoritatibus notario publico, civis Tarracone et de collegio
notariorum publicorum dicte civitatis, qui hoc translatum a suo originali fideliter suptum
et cum eodem veridice comprobatum ac duobus notariis testificatum, ut supra
patet, manu propria scripsit et requisitus clausit die secunda mensis novembris, anno a
nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo quinto.
Instrumentum sacramenti et homagii per dictum Riber Tarracone sumptum.
Noverint universi quod anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo
quinto, die vero sabbati, vicesima sex[t]a mensis octobris intitulata, presente et ad
hec voccato me, Francisco Rufet, apostolicha atque regia auctoritatibus notario publico
ac de collegio notariorum civitatis Tarracone, infrascripto, et presentibus etiam discreto
Onofrio Vantallols, scrip[t]ore Tarracone, et Jacobo Rosselló, corderio civi
Tarracone, pro testibus ad hec voccatis specialiter et assumptis, coram illustri domino
Campi et collecte Tarracone, in domibus sue proprie habitacionis quas fovet in vico dicto
de Sanctes Creus personaliter reperto et existens, constitutus personaliter discretus
Agustinus Riber, apostolicha regiaque auctoritatibus notario publico ac etiam de numero
collegii notariorum eiusdem civitatis Tarracone, noviter provisus per multum illustres
dominos deputatos Cathalonie de officio notarii sive scribe dicte collecte diputacionis
localis dicte civitatis Tarracone, prout in literis dicte provisionis inferius calendatis et
designatis latius continetur, tenens premanibus dictas literas provisionis dicti officii in
forma solita cum signo de registrata et sigillo magno domus Deputacionis Cathalonie in
earum dorso sigillatas et aliis debitis solemnitatibus expeditas latius videri potest,
acceptando primitus dictum officium, easdem literas originales provisionis predicte
obtulit et presentavit eidem illustri domino deputato locali seu per me, dictum et infrascriptum
notarium, presentari fecit et requisivit, offerens se promptum dictum Riber jurare
et sacramentum et homagium prestare in posse dicti domini deputati localis sic et
prout in predictis literis dicti officii traditur in mandatis. Et statim, dictus dominus deputatus
localis, receptis per prius dictis literis provisionis dicti officii cum illis quibus decet
reverencia et honore et illis visis et lectis, obtulit se juramentum et homagium a dicto
Riber, iis presente, accipere nomine predicto. Et in continenti, ad alios actos non divertendo,
in presentia mei dicti notarii et testibus predictorum, dictus discretus Agustinus
Riber prestitit sacramentum et homagium ore et manibus comendatum in posse dicti
domini deputatis localis et iuravit in posse eiusdem per Dominum Deum et eius
sancta Quatuor Evangelia manibus suis corporaliter tacta quod bene et legaliter se
habebit in regimine et exercisio dicti officii et quod pro literis provisionis dicti officii nihil
dedit neque solvit, sic et prout in capitulo Curiarum millesimi quingentesimi trigesimi
tercii lacius continetur et in dictis literis provisionis enarratur; quo juramento per dictum
Riber superius prestito, dictus dominus deputatus localis mandavit heredibus
Damiani Gili, quondam notarium, antea dictum officium obtinentis, quatenus tradent et
realiter liberent dicto Riber omnes scripturas sive processus et alia ad dictum officium
spectantia sic et prout in predesignatis literis provisionis latius continetur. De quibus
omnibus et singulis supradictis publicum petierunt fieri et confici instrumentum per me,
dictum et infrascriptum notarium, in signum possessionis dicti officii. Que fuerunt acta
Tarracone, sub anno, die et locho predictis, presente me, dicto et infrascripto notario et
presentibus etiam testibus supradictis ad premissa voccatis specialiter et assumptis, ut
superius continetur. Corderio, cive Tarracone. Ita approbo ego dictus et infrascriptus
notarius manu propria. Sig+num Francisci Rufes, apostolicha atque regia auctoritatibus
notario publicus civis Tarracone et de collegio notariorum publicorum dicte civitatis,
qui predictis una cum prenominatis testibus presens interfuit eaque per alium scribere
fecit, rogatusque et requisitus clausit.
Molt il·lustres, reverendíssims, excel·lentíssimo, molt il·lustres, il·lustres, nobles,
molt reverents ý molt magnífics senyors.
Puig la altra part de mossèn Agusti Riber dins lo temps a ell prefigit no
ha curat de provar cosa alguna sobre la pretesa nul·la provisió a ell per los senyors
deputats del General de Cathalunya feta de l'offici de scrivà de diputat local de la ciutat
ý col·lecta de Tarragona ý consta plenament la provisió per vostra senyoria,
excel·lència ý mercès a Joan Batista Mullola, notari ý scrivà del stament ecclesiàstich
de la present Cort, ésser-se feta primer ý altrament de son bon dret ý justícia. Per ço,
dit Joan Batista Mullola, encara que la present causa se tracte summària, exhibeix la
provisió a ell feta en poder de qualsevol dels notaris scrivans dels brassos ý un acte
de requesta ab la qual estan incertades unes letres dels senyors deputats en executió
de altres per vostres senyories, excel·lència ý mercès a ells trameses sobre aquest
negoci, supplicha a major cauthela sia assignat a deguda provisió ý sia fet ý provehit
segons en les altres suplicacions per ell donades se conté, ý en tot ésser-li ministrat
compliment de justícia. Lo offici noble de vostres senyories, excel·lència ý mercès en
quant menester sia humilment implorant.
Oblata vicesima novembris
quod assignant ad diem crastinam cum continuacione dierum et interim audiant
advocati, videant et referant et consuantur exhibita et intimetur. Honofrius
Masdamunt, syndicus Capituli Elnensis.
Vicesima tercia novembris millesimo quingentesimo octuagesimo quinto oblata et
lecta in stamento militari et fuit decretum idem quod in stamento ecclesiasticho.
Scriba stamenti militaris, Ioannes Sala.
Die vicesima tercia mensis et anni predictorum lecta in stamento regali et ibi fuit
provisum idem quod in aliis stamentis. Cellers, notarius Barcinone et dicti
stamenti regalis scriba.
mossèn Agustí Riber, que los tres brassos del present Principat de Cathalunya, convocats
en les presents Corts de Monsó, en la causa que devant ells se aporta entre mossèn
Joan Batista Mullola, notari, ý dit Riber han assignat a deguda provisió per a demà ab
continuació de dies ý entretant per a informar, cometent als advocats que vegen, oien
ý referesquen lo dit negoci.
Barchinone. Cellers, notarius Barcinone et dicti stamenti regalis scriba.
Fuit intimatum dicto die dicto Guardia per Ludovicum Martí, portarium stamenti
ecclesiastici, personaliter prout retulit et fidem fecit.
Exhibita per dictum Mullola:
In Dei nomine. Noverint universi quod anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo
octuagesimo quinto, die vero duodecima mensis novembris intitulata, presente
et in iis voccato atque rogato me, Francisco Raverter, auctoritate regia notario
publico cive Tarracone ac de collegio notariorum publicorum dicte civitatis infrascripto,
et presentibus etiam magnifico Bartholomeo Busquets, in medecina doctore,
et Philipo Babot, agricultore, civibus Tarracone, pro testibus ad premissa voccatis,
rogatis, specialiter assumptis, constitutus personaliter magnificus dominus
Franciscus de Bas, domicellus Tarracone populatus, deputatus localis presentis civitatis
et collecte Tarracone, coram et ante presentiam honorabilis Agustini Riber,
notarii civis Tarracone, in vicco maiori personaliter reperto et adinvento,
eidem obtulit et presentavit ac per me, dictum et infrascriptum notarium, presentari
dominis deputatis presentis Principatus Cathalonie Barcinone residentibus
quas premanibus habebat, non viciatas, non cansellatas nec in aliqua earum parte
suspectas sed omni prorsus vicio et suspicione carentes; quarum quidem literarum
tenor sub iis sequitur verbis, et primo, in dorso earum literarum erat subscriptio
sequens:
col·lecta de Tarragona.
corrent provehírem a mossèn Agustí Riber, notari, de l'offici de scrivà de aquexa
deputació local que vagave per mort de mossèn Damià Gili; ý aprés de ésser-li expedida
la provisió, havem rebuda letra de vint_ý_tres del mateix dels tres staments de la
Cort General convocada en Monsó, ab què
de vaccació perquè la Cort se l'ha reservat i
nul·le tot lo que per nosaltres en contrari fos fet. Per ço ý per la obligació que tenim
de obeir los manaments de la Cort, nostre principal ý superior, vos diem ý manam que
encontinent de part nostra prengau al dit Agustí Riber la provisió que té del dit offici
ý la
no li haureu donada ý per ell no és presa, no la y doneu ni la prenga; si emperò ja
la tindrà, no la continue, sinó que pare ý cesse lo exercissi de dit offici ý vós de ell
més no us serviau sens altre orde ý manament de dits tres staments, als quals dit Riber
porà accórrer si de nostre manament se tindrà per agraviat. Datum en
Barcelona, a set de octubre mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch. Don Pedro Botaller ý de
Oliver. Los deputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barcelona.
dictum Riber lectis, illico dictus magnificus Franciscus de Bas, deputatus predictus,
vigore dictarum literarum mandavit dicto Riber quatenus provisionem sibi dicto
Riber factam per dictos admodum illustres deputatos Principatus Cathalonie de officio
notarii et scribe Deputacionis presentis civitatis et collecte Tarracone sibi traderet
et liberaret. Et dictum officium nullatenus exerceret nec de eodem se intromiteret,
imo dictam provisionem sibi traderet et alias dictis literis pareret, obediret et obtemperaret.
Cui quidem dictus Agustinus Riber verbo respondendo et satisfaciendo predictis
dixit:
aquella reverèntia ý honor que
Monsó ý devant los brassos dels tres staments convocats en les Corts Generals sa
magestat celebra en la dita vila de Monsó ahont és stat citat per part de mossèn Batista
Mullola, notari ý scrivà del bras ecclesiàstich de Cathalunya, als nou del present mes
segons li apar, ý allí ha introduïda causa sobre dit offici de notari ý scrivà, ý dita causa
esta penyant ý que tosttemps que dita causa serà finida ý declarada se offereix a fer
tot allò que serà de justícia ý de dret declarar.
deputatus localis predictus, respondendo eidem Riber dixit et mandavit eidem quatenus,
sub pena centum ducatorum monete Barcinone a bonis ipsius irremissibiliter
exhigendorum in casu contrafactionis, traderet sibi et liberaret dictam provisionem
dicti officii notarii et scribe dicte collecte sibi facte; qui quidem Riber respondendo
dixit:
deputats de Cathalunya se ha dexada en Monsó per lo effecte de passar avant dita
causa dalt mencionada, ý que per ço no pot obtemperar a dit manament a ell fet. E per
quant en les letres a ell de present presentades no diu que li pose pena alguna, per ço
no consent a dita pena a ell per dit magnífich deputat local imposada, ans dissentint
en aquella entén continuar ý passar avant dita possessió per ell presa de dit offici
ý scrivà, exercint aquell fins a tant que tindrà manament en contrari dels tres brassos
de les Corts Generals se celebren en Monsó, ahont dita causa penya.
et singulis sic actis, dictis, gestis et secutis, illico dictus magnificus dominus
deputatus localis predictus ac etiam dictus Riber petierunt fieri et confici unum et
plura publicum et publicha instrumentum et instrumenta per me dictum et infrascriptum
notarium. Que fuerunt acta Tarracone, sub anno, die menseque ac loco predictis,
presente et in iis voccato atque rogato me, dicto et infrascripto notario, et presentibus
etiam testibus supradictis ad premissa voccatis, rogatis et specialiter
assumptis, prout superius continetur. Si+gnum Francisci Reverter, auctoritate regia
notarii publici Tarracone ac de collegio notariorum publicorum dicte civitatis, qui
premissis omnibus una cum prenominatis testibus presens interfuit, ideo hic se subscripsit
et requisitus in fidem et testimonium premissorum.
Universis et singulis attestor et fidem facio ego Ludovicus Rufet, auctoritate regia
notarius publicus Barcinone et scriba maior Generalis Cathalonie infrascriptus, quod
in libro desliberationum dominorum deputatorum dicti Generalis que sunt in
currenti triennio qui currere incepit prima die augusti, anno a nativitate Domini millesimo
quingentesimo octuagesimo quarto, inter alia sunt continuata sequentia:
deputats del General de Cathalunya ab interventió dels molt reverents ý magnífichs
oïdors de comptes ý ab consell de los dits senyors deputats ý los dits molt reverent ý
magnífichs oïdors de comptes, vagant de present lo offici de scrivà ý notari del deputat
ý deputació local de la ciutat de Tarragona ý col·lecta de aquella per mort de
Damià Gili, últim possessor de dit offici, confiant de la legalitat, abilitat ý diligèntia
de mossèn Agustí Riber, notari de dita ciutat de Tarragona, absent, lo provehexen del
dit offici ab lo salari, emoluments, perrogatives, gràcies ý drets de aquell; lo qual
Agustí Riber abans de exercir hage en poder del deputat local de Tarragona acceptar
lo dit offici, jurar ý prestar sagrament ý homenatge acostumat prestar de bé ý lealment
haver-se en lo regiment ý exercissi de dit offici ý jurar també conforme lo Capítol
quart de les Corts de l'any MDXXXIII, manant ésser-li expedida la provisió que serà
en registre.
aliena manu scriptis in iudicio et extra ab omnibus fides adibeatur hic me subscripsi
et quo utor in negociis dicti Generalis apposui die
sig+num.
Die dominica, vicesima quarta mensis novembris
Referí lo promotor ecclesiàstich com lo dit stament havie elegit per jutge de greuges:
lo senyor ardiacha d'Oms; lo canonge Cellers, syndich de Barcelona; micer
Ferrando Quintana, procurador del bisbe de Urgell.
Lo promovedor militar referí que lo dit stament havie elegit per jutge de greuges: don
Barenguer de Paguera, Jaume Salbà, Gismundo Ortís.
Més, referí que havien habilitada la hora per aquest mes de les tres fins a les deu.
E inmediadament, en dit stament fou presentada una supplicatió per part de micer
Perpinyà, la qual és del tenor següent:
Molt il·lustres, reverendíssims, molt il·lustres, il·lustres, molt reverents ý molt
magnífichs senyors.
En lo any mil sinch_cents setanta_ý_dos, los deputats que leshores heren fou
conferit lo offici de ajudant de scrivà major de la Deputació de Barcelona a micer
Carles de Perpinyà, leshores clergue ý vuy canonge de Gerona, qui serví aquell per
algun temps; ý aprés, los deputats de l'any mil sinch_cents setanta_ý_tres privaren
dit Perpinyà de dit offici nul·lament, saltem injustament, per les causes ý rahons
del procés ý actes de dita causa resultants ý signanter per no haver admesos los
articcles presentà dit Perpinyà per deffensa, ý per ésser estat dit offici conferit per
persones tenien legítim poder de conferir aquell, de la qual sentència appel·là dit
Perpinyà dins lo temps concedit per appel·lar en les pròximes sdevenidores Corts.
Per ço, recorrent a vostres senyories, excel·lència ý mercès lo procurador de dit
Perpinyà, fent fe de son mandato
inserantur seu consuantur, introduhint la dita appel·lació del millor modo ý manera
que pot ý deu, supplicha ésser dit ý declarat bé appel·lat ý mal sentenciat, ý com
en dita appel·lació és demanat, ý la present causa de appel·lació ésser comesa a
tres doctors no suspectes cum decisione et executione ý bo ý breu compliment de
justícia ésser-li ministrat.
Lecta in stamento ecclesiasticho die decima sexta mensis novembris
et fuit decretum quod comitatur advocatis, qui audiant et referant. Scriba stamenti
ecclesiastici, Mullola, notarius.
Oblata et lecta in stamento militari die vicesima tertia mensis novembris anno
predicto et fuit provisum quod comitatur advocatis, qui audiant et referant. Scriba
stamenti militaris, Joannes Sala, notarius publicus Barcinone.
Oblata et lecta in stamento regali die vicesima quarta mensis novembris anno a
nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo quinto et fuit provisum idem
quod in aliis stamentis quod comitatur advocatis, qui audiant et referant. Cellers,
notarius publicus Barcinone et scriba dicti stamenti.
de quiscun stament, les quals apuncten l'ordre ý forma se haurà de tenir e la quantitat
se haurà de pagar als qui mataran o pendran ladres de pas, incendiaris
ý acessinos ý lo que apunctaran o referesquen. E inmediadament, per referir dita
desliberatió als altres brassos foren elegits ý anomenats: mossèn Ponsich, mossèn
Rabollet.
Referí lo promovedor ecclesiàstich que lo dit bras aderís ab lo dit pensament del bras
real ý que per trassar ý ordenar aquell havien elegit: lo senyor abat de Poblet, lo canonge
Reyadell.
E lo dit bras real, procehint a la dita electió, feu nominació de: mossèn Ponsich,
mossèn Rabollet.
E més, referiren en dit bras com lo bras militar havia feta electió ý nominació de don
Berenguer de Paguera, mossèn Galceran Oluya, don Capilla, lo canonge Coma de Vich,
don Berenguer de Paguera, mossèn Oluya.
Reportaren embaxada de part del bras ecclesiàstich ý militar per persuadir al dit
bras real lo quant convenie aderir-se en fer ý passar lo capítol s'és ordenat ý trassat que
parle de pagar lo delme en garba, que és en número .
Lo present stament real, aderint-se ab los altres, habilitaren lo dia de demà, festa
de santa Catherina, per tot lo dia.
Lo present stament del bras real feu desliberatió que
la manera que quiscun acostuma de pagar, ço és, los qui
en garba, los qui
Constitució. La qual desliberatió fou referida als altres brassos ý aquella reportada per:
micer Monserrat, mossèn Puig.
E inmediadament fou en aquell presentada una supplicació per Francesch Arcís,
mijà, de Besalú, la qual és del tenor següent:
Molt il·lustres, reverendíssims, molt il·lustres, molt reverents, nobles, il·lustres ý
molt magnífichs senyors.
Francesch Arcís, mijà, de la vila de Besalú, diu que per mort de Antich Pallarès
vacca un lloch de oïdor de comptes de la Deputació per la dita vila ý lo offici de les
entrades ý exides. Per tant, dit Francesch Arcís humilment supplicha a vostres senyories,
excel·lència ý mercès que, attès és persona àbil ý sufficient ý de molta confiansa
per a dit lloch ý offici, sien servits de fer-li mercè de proverhir-lo de aquells,
que ultra que poden estar descansats que darà bon compte ý rahó de sí, o rebrà per
molt senyalada mercè.
lecta in stamento ecclesiasticho, fuit decretum quod fiat ut supplicatur, sublatis tamen
dissentimentis. Scriba stamenti ecclesiastici, Ioannes Baptista Mullola, notarius.
provisum idem quod in stamento ecclesiasticho, sublatis tamen dissentimentis. Scriba
stamenti militaris, Ioannes Sala, notarius publicus Barcinone.
Dicto die lecta in stamento regali, in quo fuit provisum idem quod in aliis stamentis.
Cellers, notarius publicus Barchinone et dicti stamenti scriba.
Litere expedite vigore dictarum provisionum:
la sacra, cathòlica, real magestat celebra en la vila de Monsó als íncoles de sos regnes
de la Corona de Aragó deçà la mar. Als reverent, nobles ý magnífichs senyors los deputats
del General del dit Principat ý a l'oïdors de comptes del dit General ý a totes altres
persones a qui
que lo dia ý hora presents ý deval scrits, per part de Francesch Arcís, mijà, és stada
presentada una supplicatió del tenor següent: Molt il·lustres, reverendíssims, excel·lent,
molt il·lustres, molt reverents, nobles, il·lustres ý molt magnífichs senyors. Francesch
Arcís, mijà, de la vila de Besalú, diu que per mort de Antich Pallarès vacca un lloch de
oïdor de comptes en la Deputació per la dita vila ý lo offici de les entrades ý exides. Per
tant, dit Francesch Arcís humilment supplicha a vostres senyories, excel·lència ý
mercès que, attès que és persona àbil ý sufficient ý de molta confiansa per a dit lloch ý
offici, sien servits fer-li mercè de provehir-lo de aquells, que ultra que poden estar descansats
que darà bon compte ý rahó de sí, o rebrà per molt senyalada mercè. A
la qual supplicació [co]m a justa ý rahonable per nosaltres és estada feta provisió que fos
fet axí com era supplicat ý axí de fet inseculàrem, segons que ab la present enseculam
ý enseculat ésser volem, lo dit mossèn Francesch Arcís, mijà, en lo dit lloch de oïdor de
comptes del predit General, vaccant per mort del sobra dit Antich Pallarès. Per ço,
deduint a vostra notícia les coses predites, ab tenor de les presents vos diem ý manam
que, observant dita inseculatió ý provisió per nós com és dit feta, encontinent, aprés que
les presents vos seran presentades, sens dilatió ý exceptió alguna, scrigau ý continueu ý
continuar ý scríurer fassau en lo libre ý altres llochs ahont les inseculacions de oïdors
s'escriuen i
és per nós inseculat per oïdor en lo lloch de dit Arcís Pallarès, a fi ý effecte que
havent-se de fer extractió de semblants oïdors concorrega de fet en dita extractió, axí en
la forma que los altres en semblants llochs posats ý inseculats concorren, tots duptes ý
difficultats cessants; ý no
Francesch Arcís, mijà, lo dit offici de receptor de les entrades ý exides del General de
dita vila de Besalú, en lo modo sobre dit vagant, al dit Francesch Arcís, mijà, conferim,
provehim ý donam ab tots los drets, pertinències, perrogatives, càrrechs, guanys, salaris
ý altres qualsevol emoluments, axí ý per la forma que lo quòndam Antich Pallarès,
predecessor seu, tenia, rebia ý possehia ý semblants officis se acostumen ý poden donar
ý provehir; volem emperò ý manam que, abans que prenga possessió de dit offici ý
aquell riga ý administre, preste lo jurament sòlit en mans ý poder dels reverents, nobles
ý magnífichs deputats del General de Cathalunya en Barcelona residents ý cautió
idònea a lur coneguda ý totes les altres coses que sobre assò sien necessàries fer, axí
ý segons que per los predecessors en dit offici és acostumat fer ý per Capítol de Cort és
disposat. E ab la present nostra provisió diem ý manam als reverent, nobles ý magnífichs
deputats ý encara al deputat local ý a totes ý qualsevol altres persones a qui
pertanga ý als qui lo present negoci toque ý tocar pugue que, encontinent la present nostra
provisió los serà presentada ý per dit Arcís jurament ý cautió seran prestats, lo posen
ý meten ý posar ý metre fassen en real, corporal ý actual possessió del dit offici ý de
tots los drets, pertinències ý perrogatives de aquell ý del salari ý emoluments de dit offici
li paguen ý responguen ý pagar ý respondre fassen, axí ý segons han acostumat fer
ab dit son predecessor ý per Capítols de Cort tenen obligació. En testimoni de les quals
coses, etc. Datum en la vila de Monsó, quan al bras ecclesiàstich a
brassos militar ý real al
duque y marqués.
Diu Antich Sala, syndich de la universitat de Manresa, que attès és molt cert que
les devuyt persones eletes per lo memorial de les constitucions desliberaren ý feren
conclusió que la primera cosa de quatre Constitucions o Capítols de Cort que se
havien de fer entre los altres era lo de la Observansa de les Constitucions, a fi que se
pugués presentar a sa magestat [pues és molt cert que la magestat] del rey nostre
senyor tant cristianíssim, no consent les Constitucions sinó a fi que se serven per sos
ministres ý és de sa mente real que de la matexa manera que vol ý se serveix
que los súbdits sien conforme en aquelles castigats, també se serveix que per los executors
ý ministres de sa magestat sien servades. E com, no obstant lo predit, se veia
que no
supplicar a sa magestat la forma de la Observansa, que poch importaria fer
constitutions ý leys si los executors no las serven, del que s'entén molt bé sa magestat
no se
se fan ý
entenga la pocha observansa ý ha haguda del que sa magestat s'és servit ordenar ý
concedir, a bé que ab los agravis donats se ha entès alguna cosa, dissent a tots los
actes de la present Cort fins a tant dita forma de Observansa de Constitucions sie feta
ý trassada en lo modo per los brassos determinada per les devuyt persones trassada, ý
fins per dit effecte altra volta se sien convocades les devuyt persones per a adaptar-la
ý redigir-la en deguda forma ý se puga presentar a sa magestat com a més important
ý més principal, per la convenièntia de la terra ý bé públich ý descàrrech de la magestat
del rey ý senyor nostre.
de unes altres per dit stament trameses ý foren legides en dit stament, ab les quals
venien uns actes tramesos, les quals letres ý actes són baix incertades.
Per quant Joan Montornès, primer syndich de la ciutat de Tortosa, moltes vegades ab
scrits ý de paraula ha demanat e instat fos declarada la qüestió ý causa que y ha
entre ell, de una part, ý lo síndich primer de Perpinyà ý lo segon syndich de Barcelona,
de part altra, sobre lo assiento en lo present bras real, ý may és estat fet ni han volgut
anomenar les persones per a fer dita declaratió, en gran agravi de dita ciutat. Per ço, inseguint
l'orde que per dita ciutat se li donà, posa dissentiment a tots ý sengles negocis de
gràcia, ý a tots actes ý negocis particulars de justícia, exceptat en lo servey se ha de fer
ý offerir a sa magestat; no consentint que ninguns de aquells se fassen, ni en aquells se
procehescha, fins a tant dita causa ý qüestió sia declarada; protestant que
actes de la present Cort, si per a dita qüestió no
anomenar ý no s'í declara diffinitivament, absolent o condemnant; requerint se
acte per vós, notari ý scrivà del present stament ý bras, ésser-ne rebut ý continuat en lo
procés de dit stament.
assaber los dissentiments posats per los syndichs de Tortosa ý Manresa.
Més, que per a levar lo dissentiment del syndich de Manresa, que vagen los tres promovedors
per a fer-ho assaber a les devuyt persones stan congregades, per a què de
prompte ordenen dita Constitució de la Observansa.
Més, determinà lo present bras que les persones elegides per a la fàbrica de les galeres,
ab lo senyor don Joan de Cardona, tracten ý consulten dit negoci; ý entre tots trassen
ý miren la forma se porà tenir axí en fabricar aquelles com mantenir-les, ý
lo demés a dit negoci necessari, aderint, en assò, al parer dels altres brassos.
Ý també que
Reportà lo promovedor militar embaxada que, inseguint la deliberatió ja feta per los tres
brassos, que s'elegís una persona per a fer la Crònicha d'Espanya per una persona àbil.
Reportà lo promovedor militar embaxada que, inseguint la deliberació ja feta per los
tres brassos, que s'elegís una persona per a fer la Crònica d'Espanya, ý per dit effecte
havien elegit la persona del doctor Sanctamaria de Barcelona.
Lo abat de la Real, Pons syndich del Capítol de Urgell, don Bernat de Pinós, mossèn
Agullana, reportaren embaxada pregant, ý molt encarregant al present bras, per a què
vulle donar orde sien levats los dissentiments posats en aquell.
present bras o stament real publicat lo vot dels advocats dels brassos sobre lo negoci de
Francesch Antich, lo qual negoci en dies passats los era stat comès, lo qual vot ý parer
és del tenor següent:
Vot dels advocats.
En lo negoci de Francesch Antich, als advocats ha aparegut que per al·legar dit
Antich ésser perdudes les diligències que ell havie fetes aprés de la sentència per
culpa dels deputats, que deu ésser instaurada la causa ý restituhit lo negoci al
temps de la prolatió de la sentència que contra ell fonch feta; de tal manera que se li
concedescha al dit Antich deu dies, los quals li corregan del dia de la conclusió de les
presents Corts, per a poder supplicar ý appel·lar de la sentència o caps de aquella que
li apareguen gravatoris, sí ý segons és lícit ý permès de justícia ý per Capítols de Cort,
ús, stil de la Deputació ý no altrament ni en més. Cellers. Frexanet. Cornet.
Ferdinandus Quintana. Junyent.
Lo dit stament o bras real féu desliberatió que fosen spedides les letres en la forma
següent ý baix contengudes, dient als senyors deputats que fassen justícia.
Letres.
Los tres staments del Principat de Cathalunya, congregats en les Corts Generals
que la sacra, catòlica, real magestat de present celebra en la vila de Monsó als íncoles
de sos regnes de la Corona de Aragó deçà la mar. Als reverent, nobles ý magnífichs
senyors los deputats del General de Cathalunya residents en Barcelona. Salut ý honor.
Sabreu que per part de mestre Francesch Antich, calseter, ciutedà de Barcelona, nos és
stada presentada una supplicatió del tenor següent: Il·lustríssims, excel·lentíssimo,
molt il·lustres e il·lustres senyors. Per vostra senyoria, excel·lència ý mercès fonch provehit,
a vint ý nou de octubre proppassat, que guiant ý assegurant la persona de
Francesch Antich per a què dins quinsa dies anàs en Barcelona a sercar los actes de
appelació, que en lo trienni de l'ardiacha Cerveró ý sos condeputats interposada per
rahó de una condemnació feta, que a dit Francesch Antich indegudament; ý com lo termini
que per vostra senyoria, excel·lència ý mercès és stat donat a dit Antich era tant
breu temps, no és stat possibble haver pogut acabar de provar del tot sa intenció,
se apresà en Barcelona una informació devant los senyors deputats fahent per
a sa justícia, la qual exhibeix ho han deposat devant los senyors deputats en Barcelona
que l'ànimo de vostra senyoria, excel·lència ý mercès ne restarà assaneat. Supplica, per
ço, lo dit Francesch Antich que la dita informació per dits deputats presa sia vista ý li
sia feta mercè de què se scriga una carta als dits senyors deputats per a què, vist que
dit Francesch Antich al punt que fou condemnat appel·là de dita sentència ý ab aquella
li fou reservat dret, segons en dita sentència apar largament, que, sempre que
provàs en contrari, se li fes lo que sia vist de sa justícia, ý que li sien donats tres nous
assessors en Barcelona a proseguir sa causa, offerint-se en pagar tot allò que serà vist
ésser debitor a Joan Xanxo. Ý perquè la dilació li és molt danyosa, supplicha a vostres
[senyories], excel·lència ý mercès, li fassen la mercè. Lo offici, etc.
Altissimus etc.
stada feta provisió que us fossen fetes les presents, cometent-vos que, sobre les presents
coses supplicades, fassau a les parts justícia. Per ço, notificant-vos les coses
sobre dites, ab tenor de les presents vos diem, cometem ý manam que, rebudes les presents
sobre les coses per dit Francesch Antich en la preincerta supplicatió supplicades,
a les parts fassau compliment de justícia, com de vosaltres s'espere. En testimoni de
les quals coses havem manat fer ý expedir les presents sotescrites de mà dels tres presidents
ý sagellades ab lo sagell major de dita Cort. Datum en la vila de Monsó, quant
al bras ecclesiàstich, a
real a]
E inmediadament, desliberà lo dit bras o stament, aderint-se ab los altres, que los tres
promovedors anassen als senyors tractadors supplicant-los que sien servits intercedir ab
los senyors regents per a què vullen donar ý spedir les supplicacions, privilegis
ý gràcies demanen a sa magestat; ý tornats, referí lo promovedor del present bras que,
responent dits senyors tractadors, digueren que ja u havien fet altres voltes.
Mossèn Montornès, syndich de Tortosa, presentà en dit stament una scriptura, lo
qual requerí que per lo notari fos continuada en lo present procés, la qual és del tenor
següent:
A notícia de Joan Montornès, syndich primer de la ciutat de Tortosa, à pervingut
que [per] sa magestat e o son Consell Supremo seria stat provehit que la pretenció
que té lo dit syndich primer de dita ciutat contra lo syndich primer de la vila de
Perpinyà ý lo síndich segon de la ciutat de Barcelona, acerca de haver-los de precehir
ý haver de tenir lo dit síndich primer de Tortosa lo tercer lloch, aprés del president
ý syndich primer de Barcelona, d'esta manera que en primer lloch sega lo syndich
primer de la ciutat de Leyda, ý en segon lloch lo syndich primer de Gerona, ý
en tercer lloch, inmeditament aprés del syndich de Gerona à-í de votar, anar ý precehir
lo dit primer syndich de Tortosa als demés syndichs de les ciutats ý viles reals,
conforme està deduhit ý al·legat moltes ý diverses vegades en aquest bras real, axí
de paraula com en scrits; ý en particular, ara últimament, ab una petició devant sa
magestat, a la qual se li ha respost que li sia salvat dret tant en petitori com en possessori,
ý que sia declarat en la Real Audiència en dita causa dins tres mesos, axí en
lo cap del possessori com del petitori, ý com, per estar tant al cap ý per concloure
la present Cort, no
tractes púbblichs de la present Cort. Per tant, lo dit Joan Montornès en dit nom, sens
prejudici de sa pretenció ý ab expressa protestació que no se li puga traure
en conseqüència ni exemple, ni tampoch li puga ésser de ningun inconvenient, axí
per sa pretenció de aquella ciutat en lo petitori ý possessori, se assenta en lo lloch
hont se troba, ý leva lo dit dissentiment; requerint al notari que leve acte públich, ý a
vostra mercè me
Barcelona dirigides als tres brassos, les quals foren dates a quatre del corrent, ý són del
tenor següent:
Molt il·lustres ý reverents, excel·lent, nobles ý magnífichs senyors. Essent lo principal
sustento ý augment de tots los poblats del Principat de Cathalunya, ý en special
de la ciutat de Barcelona, lo negoci ultramarí, tant per la summa de draps que en
tot lo Principat se fabriquen ý
mercaderies, com encara de més de assò los molts vexells que en esta costa se fabriquaven
ab los quals los pobblats, navegant per a diverses parts, se entretenien ý enriquien,
ý lo art marítim, tant necessari ý antiquíssim, se conservava en dit Principat; que
venint-se la hú ý l'altre aniquilar, com al present ja casi ho està, per les contínues preses
de vexells ab les mercaderies que los moros corsaris de anys ensà de cadal dia han
fet ý fan dels pobblats de dit Principat, ý en special dels mercaders de dita ciutat de
Barcelona, que casi se pot dir ser del tot acabats tant principals negocis ý commercis,
com de inmemorabble temps en dita ciutat ý Principat se feyen ý commersaven,
ab los quals se sustentava ý augmentava lo dit Principat ý ciutat de Barcelona ab evident
utilitat, prosperitat ý reputació per lo món. Ý demés de assò, se trobaven ab molta
abundància naus ý altres vexells cathalans en les més parts de les navegacions notòries,
ý stava Cathalunya provehida de gent marítima molt pràtichs ý hàbils per
a qualsevol navegacions ý effectes ý, en special, per a galeres ý per a tot lo ministeri
d'elles, que per al servey ý augment de la bona memòria dels reys predecessors de sa
magestat ý bé comú és stat [tot] de molt importància ý grans effectes, ý ho seria axí
mateix al present si en assò se donàs remey, ý redundaria en notori augment ý prosperitat
del dit Principat. Ý la causa de haver ja tot aquest bé cessat és la pocha deffensa
ý resistència que als moros cossaris se ha pogut fer, ý si assò no té remey serà de cadal
dia empobriment de tots los pobblats de dit Principat; pus, cessant lo negoci universal,
cessaran les fàbriques de la draperia ý de fer vexells ý navegacions, que és tot principal
ab què aquest Principat s'és sustentat ý sustenta; pus les pèrdues dels vexells ý
mercaderies han fet ý fan retirar del tot a tots los tractants ý gent marítima; ý, discorrent
sens remey en assò, restarà Cathalunya província pobre, ý en special los drets de
les generalitats se reduhiran a gran menyscap, ý molts altres danys que assí no
dels quals ý de les utilitats, si seran vostres il·lustres senyorias, excel·lència ý mercès
servits, informarà lo donador d'esta, qui serà mossèn Joseph Rovirola, cònsol de present
d'esta Lotia, al qual seran servits de donar fe ý crehensa. Per tot lo qual, supplican
a vostres il·lustríssimas senyorias, excel·lència ý mercès los cònsols ý consell de
la dita Lotia, quant a nosaltres és possibble, nos fassen mercè supplicar ý procurar ab
sa magestat del rey de tals danys ý perdició de aquest bé universal, per a què, entre los
demés danys, los supplicats tingan reparo ý, ab ells, passen havant los beneficis que de
assò al servey de Déu ý de sa magestat ý bé comú de tot aquest Principat ý
ciutat ne recrexeran, que són molts ý de molta consideració ý de gran importància. Lo
qual remey ý bon assiento Nostre Senyor Déu encamin per a major servey, ý guarde a
vostres il·lustríssimas senyorias, excel·lència, senyoria ý mercès per a son servey. De
Barcelona, a quatre de noembre, mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch. De vostres reverendíssimes
senyorias, excel·lència, senyoria i mercès, affectats servidors. Los cònsols
ý consell de la Lotia de Barcelona.
E inmediadament fonch en dit stament presentada la infrascrita scriptura per los síndichs
abaix scrits, ý és del tenor següent:
Los syndichs de Barcelona ý Perpinyà, responent a la dita scriptura del syndich de
Tortosa, presentaren una scriptura quiscú d'ells, ço és, la dels syndichs de Barcelona ý de
Tortosa, una aprés de l'altra, són del tenor següent. A la pretesa deductió o requesta per
part de mossèn Joan Montornès, com a pretès syndich de la ciutat de Tortosa, en lo present
bras real presentada o deduïda, comensant "A notícia de Joan Montornès" ý acabant
"me
Çarrovira, syndichs de la ciutat de Barcelona, diuen ý responen que lo syndich segon de
la ciutat de Barcelona, axí com a tenint-ne dret axí en la propietat com en la possessió que
realment té ý regeix, ý ha sempre precehit al syndich de la ciutat de Tortosa, tant en lo
seure com en lo votar en lo bras real de les Corts Generals se són celebrades per los reys
passats de bona memòria, com encara en les presents Corts que per sa magestat en la present
vila de Monsó se celebren, ý de dita precedència ja n'í ha hagudes declaracions,
ý sempre han continuada ý continuen de present dita possessió en la qual estan ý
perseveren, com axí pretengan ésser de justícia; requerint a vós, notari, que en los actes
de dita Cort sia continuada la present resposta, ab la designació de la precedència del vot
ý assiento del dit syndich segon de la ciutat de Barcelona als predits syndichs de la ciutat
de Tortosa. Requerint a vós, notari.
a la pretesa deductió ý requesta donada ý presentada per Joan Montornès, syndich
primer de la ciutat de Tortosa, comensant "A notícia" ý acabe "me
etc." diuen ý responen que, hagudes per repetides les respostes en altres requestes per
part de dits syndichs feta, en effecte, deduhint que ells estan com sempre han stat en
son lloch, tant en lo seure com en lo votar, aprés del syndich de la ciutat de Gerona, que
és en lo quart lloch ý vot, ý açò de molts anys en aquesta part que no y ha memòria de
hòmens en contrari, ý axí continuen sa possessió ý perseveren en aquella, com consta
largament per provisions ý declaracions en los processos de les Corts, celebrades en les
Corts de Monsó com en altres parts; protestant en totes les coses per dit Montornès
deduhides en dit nom; requerint que la present resposta sia incertada al peu de dita
requesta per vós notari, ý que de dita requesta sens la present resposta no
acte.
En aquest dia se comensà a votar los capítols del General ý Redrès de aquels.
Lo prior de Cartoxa, lo ardiacha Coma de Vich, don Jayme Mijavila, reportaren
embaxada per a què lo present bras [se] vulle aderir ab los altres acerca que los delmes
se paguen en garba, conforme la Constitució se n'ha trassada ý apuntada.
Micer Garau Mascaró, syndich de Vilafrancha de Panadès, diu ý protesta que, attès
una, dues ý tres voltes per lo present bras real, unànimes ý conformes, se ha votada aquella
Constitució, exposant que
dita repulció, se replicha per lo bras ecclesiàstich ý militar se fasse ý plàcia dita
Constitució, quasi innuint que
ý placet del bras real, protesta, jatsia se fasse lo contrari, no sia fet prejudici a
dita sa universitat en lo que té de costum ý forma de pagar dits delmes; requerint al notari
del present bras que assò continue en lo seu procés familiar del present stament.
Referí lo promovedor ecclesiàstich que aquell bras havie elegit ý anomenat per a
comprovar les Constitucions se havien de presentar a sa magestat lo procurador del
bisbe de Urgell.
Desliberà aprés lo present bras o stament que
ecclesiàstich ý militar, responent a la lur, deduhint-los com en aquest bras se és ja votada
diverses voltes acerca la forma del delmar, ý que, pus ja axí està per dit stament votat
ý desliberat, no podien aderir al que ab dita lur embaxada deman; e axí, per fer
dita embaxada foren elegits ý anomenats micer Frexanet, mossèn Navarro.
Reportà lo promovedor militar que, axí com lo bras ecclesiàstich havie pensat fos
elegida una persona per la comprobació de la scriptura de les Constitucions, que al bras
militar aparexie fossen dues, les quals, juntament ab les persones ja eletes per a concordar
les discordàncies, entrevinguessen ý assistissen al comprobar de dita scriptura.
Desliberà lo present bras que, per a comprovar les Constitucions se han de presentar
a sa magestat, que sien elegides dos persones les quals comproven aquelles en presèntia
ý assistència dels dos ja elegits per a concordar les differències dels capítols votats per
los brassos. E procehint a dita electió ý nominació, foren elegits ý anomenats micer
Mascaró, mossèn Sala.
Anà lo promovedor del present bras als altres brassos a fer-los a saber los dissentiments
tenien posats los syndichs de Vilafranca de Panadès ý Conflent.
Vingué aprés embaxada dels altres brassos pregant al present stament volgués dar
orde se levàs lo dit dissentiment dels altres dos syndichs de Vilafranca de Panadès ý
Conflent.
E fetes per dit stament degudes diligències per a què dits syndichs alsen lur dissentiment,
ý no aprofitant ab ells cosa alguna, desliberà que
dits altres brassos, dient-los com per molt se hage traballat no havien pogut acabar se
levassen dits dissentiments. Ý per a respondre a la dita embaxada anaren mossèn
Algueró, mossèn Arrencada.
Vingueren los promovedors dels altres brassos reportant que altres staments aparexia
se dega instar lo iudicium in curia sobre los dissentiments, ý que lo present bras se volgués
aderir ab ells per a què junts demanen dit judici.
Desliberà lo stament real que
staven alsats fins de matí, que no
Joan Navarro, syndich de la vila de Camprodó, no consent que sie alsat salari ningú
de diputat ni oïdor, ans bé se stiga a la tatxa primera se féu en lo temps que se assentà
la casa de la Diputació, e o a la última vegada que per la Cort General ý per los tres brassos
de aquella se és alsat, constituït ý creat, com lo negoci de alsar salaris sia mera de
gràcia ý toque a la Cort ý als brassos de aquella ý a quiscú de cada bras en particular. Ý
si més serà alsat dit salari o salaris hi pose son dissentiment; requerint ne sie levat acte
ý continuat en lo present procés per lo scrivà de aquell, perquè in futurum se
haver rahó si lo contrari se feya. Ý lo mateix dissentiment pose hà tots ý sengles creximonis
de tots salaris de officis de la casa de la Diputació.
Joan Navarro diu que si les
nombre tres, foren tatxades per la Cort General, adereix al pensament, ý si no foren tatxades,
com diu que antigament se donaven, ý pose dissentiment.
Reportà embaxada don Luys de Paguera de part dels senyors tractadors de sa magestat,
com demà, aprés dinar, a les dues hores, serà en la present sglésia sa magestat; advertint-los
que serà sa magestat servit se li presenten demà mateix les Constitucions ý la
nominació dels jutges de greuges.
Mossèn Sala, syndich de Manresa, posà son dissentiment a què no
los capítols del Redrès del General que ell no y sia present, attès que, per negocis
de la Cort acerca de la comprobació de les Corts, vague ý està fora del bras; fonch
alsat a vint_ý_sis del dit per relatió del porter.
Lo present stament féu deliberació [ý conclusió] que sie elegida per lo present
stament una persona, la qual, juntament ab les altres elegidores o elegides per los altres
brassos, tíngan facultat de pensar entre sí ý anomenar alguna o moltes notable persona,
qual millor aparega que convinga, per a fer una crònica general de les coses de
Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý Serdanya. La qual crònica desliberà lo present stament
que sie feta, e pensada la dita persona que per dit effecte més convinga, referesquen
aquella en lo present bras, pus sien cathalanes.
Andreu Vilaplana, syndich de Gerona, entenent que de part dels senyors tractadors se
ha deduhit en lo present bras que demà, a les dues hores, sa magestat vindrà en la sglèsia,
ý que tinguessen aparellades totes les Constitucions a effecte de decretar aquelles; e com
ne resten algunes per a legir ý votar en lo present bras, les quals són ja legides ý votades
en lo bras ecclesiàstich ý militar, ý a bé que, una ý moltes voltes, dit Vilaplana haja supplicat
al senyor president manàs aquelles fer legir, a effecte de decretar aquelles ý se
puguen presentar a sa magestat juntament ab les altres, no u ha pogut obtenir. Per ço,
no consent que
Mossèn Ponses, syndich de Tàrrega, dix que, com la electió dels jutges de greuges
se sie feta en la forma deguda, ab sièntia ý passièntia del senyor president ý la electió
feta en la forma deguda; per ço, dissent a qualsevol nominació fahedora de altres dels
anomenats ý elets en jutges de greuges per lo present bras, ý, fent-s'í altra electió,
dissent a tots actes.
Micer Frexanet, syndich de Leyda, dix dissent a tot ý qualsevol augment que
de salari assignador o que
Navarro dix que adereix al propdit dissentiment fet o posat per micer Frexan[e]t.
E aprés de votats dits jutges de greuges, de consentiment de tot lo bras ý ab exprés
consentiment de mossèn Ponses foren elegits ý anomenats lo senyor president, mossèn
Pere Ferreres, mossèn Batista Bordoll, mossèn Antoni Jolí, jutges de greuges.
Andreu Vilaplana, oïda la Constitució que prohibeix la pesca en la costa de mar ab
sardinals, ý oïdes les decretacions dels brassos ecclesiàstich ý militar ab què repel·lexen
del tot dita pesca se fa ab dits serdinals, ý oït lo vot del senyor president qui també adereix
als dits dos brassos, ý essent tant danyosa ý perniciosa com és a tot lo dit Principat,
li plau la dita Constitució.
E inmediadament, fou en dit stament presentada ý en aquell legida una supplicació
per part de mossèn Antoni Jolí, Luys Terrena ý Hierònim Boldó, syndichs de Perpinyà,
la qual és del tenor següent:
Molt il·lustres, excel·lentíssim, molt il·lustres, molt reverents, il·lustres ý molt
magnífichs senyors.
Per mort de micer Pere Ayllà, quòndam, doctor en drets, natural de la vila de
Perpinyà, vaga un lloch de deputat en la vegaria de Perpinyà; ý com segons la determinació
feta en conformitat per los tres brassos de Cathalunya, dit lloch spectaria
als syndichs de Perpinyà, suppliquen per tant a vostra excel·lència ý mercès
Luys Terrena, Hierònim Boldó ý Antoni Jolís, syndichs de Perpinyà, residents en les
presents Corts, sien servits de fer-los la mercè ý de provehir ý manar ensecular, en dit
lloch de dit micer Pere Ayllà, mossèn Joan Coronat, ý en lloch de oïdor en lo qual està
vuy inseculat lo dit Joan Coronat, ensecular al dit Antoni Jolí, en los quals concorren
les qualitats requisides. Ý ultra del que serà fer lo que bé vostra excel·lència ý mercès
tenen acostumat, los dits syndichs o reputaran a singular gràcia ý mercè, etc.
Die vicesima quinta novembris
decretum quod in locum deputati vaccantis inseculetur dictus Antonius Jolís, sublatis
tamen dissentimentis. Scriba stamenti ecclesiastici, Mullola, notarius
Die vicessima quinta mensis novembris
fuit decretum quod in locum deputati vaccantis inseculetur dictus Antonius Jolís,
sublatis tamen dissentimentis. Scriba stamenti militaris. Joannes Sala, notarius
publicus Barchinone.
Dictis die et anno fuit lecta in stamento regali et ibi provisum quod in locum dicti
deputati vaccanti inseculetur dictus Antonius Jolí, sublatis tamen dissentimentis.
Cellers, notarius publicus Barchinone.
Litere.
que la sacra, catòlica, real magestat de present celebra en la vila de Monsó als
íncoles de sos regnes de la Corona de Aragó deçà la mar. Al reverent, nobles ý
magnífichs senyors los deputats del General de Cathalunya ý als oïdors de
Comptes del dit General ý a totes les altres persones a qui
negoci toque ý tocar pugue. Salut ý honor. Sabreu que lo dia present ý devall scrit
per mossèn Luys Terrena, Hierònim Boldó ý Antoni Jolí, syndichs de la vila de
Perpinyà, a nós és stada presentada una supplicació, la qual és del tenor següent:
Molt il·lustres ý reverendíssim[s], excel·lentíssim, molt il·lustres, molt reverents,
il·lustres ý molt magnífichs senyors. Per mort de micer Pere Ayllà, doctor en drets,
natural de la vila de Perpinyà, [vaga un lloch de deputat en la vegaria de
Perpinyà]; ý com segons la determinació feta en conformitat per los tres brassos
de Cathalunya, dit lloch spectaria als syndichs de Perpinyà, suppliquen per tant a
vostra excel·lència ý mercès Lluys Terrena, Hierònim Boldó ý Antoni Jolís, syndichs
de Perpinyà, residents en les presents Corts, sien servits de fer-los la mercè
ý de provehir ý manar insecular, en loch de dit micer Pere Ayllà, mossèn Joan
Coronat, ý en lloch de oïdor en lo qual està vuy inseculat lo dit Joan Coronat, insecular
lo dit Antoni Jolís, en los quals concorren les qualitats requisides. Ý ultra del
que serà fer lo que bé vostra excel·lència ý mercès tenen acostumat, los dits syndichs
o reputaran a singular gràcia ý mercè, etc. Altissimus, etc. A la qual supplicació,
com a justa ý rahonable, per nosaltres és estada feta provisió que lo dit
mossèn Antoni Jolí fos inseculat en lo dit lloch de deputat, ý axí de fet enseculàrem
segons que ab la present enseculam ý inseculat ésser volem, provehim ý
manam lo dit mossèn Antoni Jolí en lo dit lloch de deputat real del predit General,
vagant per mort del sobre dit micer Pere Ayllà, quòndam, doctor en drets
de la vila de Perpinyà. Per ço, deduint a vostra notícia les coses predites, ab tenor
de les presents vos diem ý manam que, observant dita inseculació ý provisió per
nós, com és dit feta, encontinent aprés que les presents vos seran presentades, sens
dilació ý excepció alguna scrigau ý continueu ý continuar ý scríurer fassau en lo
libre ý altres llochs hahont los inseculats de deputats reals s'escriuen ý
lo dit mossèn Antoni Jolí, axí com dit és per nós inseculat per deputat real per dita
vila de Perpinyà en lloch de dit micer Pere Ayllà, a fi ý effecte que, havent-se de
fer extractió de semblants deputats reals, concorrega de fet en dita extractió, axí en
la forma que los altres en semblants llochs posats ý inseculats concorren, tots duptes
ý difficultats cessants. En testimoni de les quals coses havem manat ý fer ý
expedir les presents sotescrites de mà dels tres presidents ý sagellades ab lo sagell
major de la dita Cort. Datum en la vila de Monsó, a
de la nativitat de Nostre Senyor
marqués.
Convocat ý congregat lo bras real en lo lloch ý forma acostumat, fon en aquell presentada
una supplicació per part dels pescadors de Tortosa, la qual és del tenor següent:
Molt il·lustres, reverents, excel·lentíssim, molt il·lustres ý molt magnífichs senyors.
Los pescadors de la ciutat de Tortosa ý los demés pobblats en lo present
Principat de Cathalunya, líberament ý sens contradictió alguna, han acostumat
ý acostumen vendre lo peix que prenen en la ribera del mar del present
Principat, sens ésser obligats [de] [anar] a denunciar dita venda, sinó aquell qui
compra dit peix per a traure
opposades en los Capítols de Cort. Lo que de poch temps ensà, sens causa alguna,
han oppresos los pescadors de dita ciutat de Tortosa que, venent lo peix que prenen
a la ribera de la mar, àn-ne d'anar a la taula més prop a denunciar la venda han feta,
ý dita taula per lo més prop és luny de dites pesqueres dos leguas, que entre anar ý
tornar son quatre, ý reben notable dany per haver de dexar les pesqueres.
Suppliquen, per ço, a vostra excel·lència ý mercès, los plàcia manar no sien més
molestats. E la dita gràcia reputaran los dits pescadors en molt particular mercè.
desliberat que, essent axí com se supplicha, sie fet lo supplicat.
Mullola, notarius.
comès als depputats de Cathalunya, los quals en nom de la present Cort provehesquen
en les coses supplicades, segons los aparexerà ésser de justícia.
Joannes Sala, notarius publicus Barchinone.
A
ad maiorem desliberationem. Cellers, notarius publicus Barchinone et scriba stamenti
regalis.
per part dels frares de Sant Benet, la qual és del tenor següent:
Molt il·lustres, reverents, excel·lentíssim, il·lustres, molt reverents ý molt magnífics
senyors.
En lo Redrès del General de Cathalunya, qui al present se tracte ý se entén fer, està
apuntat un capítol molt prejudicial ý ab gran agravi dels religiosos de l'orde de Sant
Benet ý altres ordes, ab lo qual disponen que no puguen ésser inseculats en lo llochs
de deputats ni oïdors de comptes, sinó tant solament aquells qui tindran lloch en les
Corts ý en les Províncies. Ý com dit capítol sia en derogació del Capítol de Corts tingudes
en Barcelona per la perpètua memòria de la magestat del rey cathòlich don
Ferrando, segons en aquell està disposat, tant sancta ý consideradament fet, ý ab tant
gran perjudici dels sobredits religiosos. Lo qual tenint effecte, resten exclusos de
poder ésser inseculats en dits llochs dels quals n'estan en possessió antiquíssima, per
quant en Cort ý Províncies no y solen admetre sinó cert número de regulars que tingan
dignitats o títols ý estos sens tenir lloch en Corts ni Províncies. Per tant, se supplicha
a vostra excel·lència ý mercès sien servits de no admetre ni consentir se passe
un capítol tant prejudicial com aquest, que, estant en aquest lloch per a desagraviar
als qui estan agraviats, no han de permetre se fasse agravi a ningú, com se té per molt
cert se tindrà compte en lo que serà de justícia.
A
se desliberà que s'estiga al capítol ordenat per les persones del Redrès del
General.
Lecta in stamento militari et fuit decretum quod iam fuit debite provisum
in capitulis reformacionis generalis Cathalonie. Scriba stamenti militaris, Joannes
Sala, notarius.
Lecta in stamento regali
fasse agravi a ningú ý no sia ningú spoliat sens ésser oït.
dicti stamenti regalis scriba.
dit bras havie feta electió ý nominació de les persones avall scrites per a presentar los
agravis a sa magestat ý per a presentar la supplicació dels jutges de greuges, los quals
són los següents: lo reverent bisbe de Vich, lo abat de Pobblet, lo canonge Cellers, per
a presentar los agravis. Lo reverent bisbe de Gerona, lo abat de la Real, lo ardiacha de
Oms, per a presentar les supplicacions dels jutges de greuges.
E lo dit bras real procehí en fer electió de les persones del mateix stament per a presentar
los agravis a sa magestat e per a presentar les supplicacions dels jutges de greuges
e presentar les Constitucions, les quals són les següents: mossèn Vilaplana, mossèn
Ponsich, mossèn Rabollet, per a presentar los agravis. Micer Frexanet, mossèn Gill,
mossèn Ortodó, per presentar les supplicacions dels jutges de greuges. Micer
Çaragossa, mossèn Montornès, mossèn Algueró, mossèn Sala, mossèn Boldó, micer
Mascaró, per a presentar les Constitucions.
Reportà embaxada lo promovedor militar que per a presentar les Constitucions a sa
magestat aquell bras havie anomenat les sis persones foren anomenades per a dites
Constitucions, ý per lo impediment del vescompte de Canet havien anomenat don
Jayme de Cardona. Per a presentar los jutges de greuges havien anomenat: lo bescompte
de Rocabertí, don Joan de Queralt, mossèn Jaume [Joan] Maüll. E per a presentar
los agravis han ordenat que sien don Jayme de Cardona, mossèn Jaume Salbà,
mossèn Pere Cassador.
Més, referí que lo bras militar, per a fer la combinació dels capítols del Redrès del
General, havie elegit ý anomenat mossèn Joan Cella ý de Tafurer, mossèn Miquel Amat.
Lo present bras real determinà que los qui presentarien dits agravis que resten a presentar
suppliquen a sa magestat sie servit manar-los desagraviar, com fins assí no haja
desagraviat a ningú.
La supplicatió que los qui han de presentar a sa magestat la nominació dels jutges de
greuges és del tenor següent:
Sacra, catòlica, real magestat,
Com la provició dels greuges provenints axí per deutes deguts per vostra magestat
o predecessors de aquella, demandes, revocations de privilegis, com alias, e o
administradors de sa justícia de aquells breument fahedora, en gran servey de Déu ý
descàrrech de la ànima ý consiència de vostra magestat, consolació, repós ý benefici
de sos vassalls ý súbdits; per ço, senyor, los tres staments o brassos del present
Principat de Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya, per vostra magestat en
la Cort General en la present vila de Monsó convocats ý congregats, suppliquen a
vostra magestat que sia de mersè sua, de present, deputar ý nomenar, per la part de
aquella, en reparadors ý provehidors ý determinadors de greuges donats ý donadors
en la present Cort, axí per deutes com altres demandes, per revocations de provisions
ý privilegis et alias, algunes persones. La dita Cort anomenarà altres per quiscun bras
de aquella, de bona fama, scièntia ý consièntia, tement Déu, cathalans, als quals plàcia
vostra magestat donar ý atorgar ab consentiment de la dita Cort ple, bastant, absolut
ý irrevocable poder de conèxer ý determinar, diffinir ý executar, simplament ý de
pla, la sola veritat del fet attesa, totes ý sengles gràcies fets per vostra magestat e per
sos predecessors de la gloriosa memòria, e per los loctinents generals e loctinents de
aquells, governadors generals e portantsveus de aquells, e per altres officials de vostra
magestat e per lurs loctinents en qualsevol nom fets ý creats al dit Principat de
Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý Serdanya; deutes, demandes per revocations de
privilegis o provisions com alias o qualsevol bras, stament o universitat de singulars
del dit Principat, en qualsevol manera donats e donades en la present Cort o devant
los dits provehidors de greuges, deutes, demandes o revocations de privilegis o provisions
et alias dins lo terme o tèrmens que a dar dits greuges o demandes seran
assignats; e de tots los mèrits ý duptes devallants en qualsev[o]l manera dels
dits greuges, mèrits ý duptes de aquells, dependents ý emergents; e deutes, demandes
e revocacions de privilegis o provisions et alias. Los quals provehidors fassen ý
hagen fer e administrar sobre los dits greuges, deutes, demandes e revocacions de privilegis
e provisions et alias, mèrits e duptes de aquells dependents ý emergents, incidents,
annexos ý connexos, ensemps o departidament als preposants los dits greuges,
deutes, demandes e revocacions de privilegis o provisions, justícia spatxada, servant
los Usatges de Barcelona, Constitucions Generals ý Capítols de Cort de Cathalunya
e altres leys del dit Principat ý Comptats de Rosselló ý Serdanya. Prometent vostra
magestat per pacte special que la dita comissió ý poder no revocarà, empatxarà,
impugnarà ý contravindrà, ni revocarà, empatxarà, dilatar ni contravenir permetrà per
algun official de vostra magestat, ni per altra qualsevol persona, directament o indirecta,
ni per altra qualsevol via o manera en algun effecte o fet, tocant lo dit poder,
conexensa, dicisió, determinació o executió dels dits greuges, deutes o demandes,
revocacions de privilegis o provisions, ans aquells sia tingut donar o fer donar tot en
dies o aviament per spatxament o decisió dels dits fets de la dita justícia. E que los
provehidors e determinadors predits hagen prestar, ço és, los llaichs sagrament ý
homenatge, e tots oir sentèntia de excomunicació de procehir ý declarar en los dits
affers ab tota diligèntia, segons dret, justícia ý bona equitat ý rahó, Usatges, Constitucions,
Actes ý Capítols de Cort, usos ý costums, tinguts ý servats en lo diffinir ý
determinar dels dits deutes, demandes, revocacions de privilegis o provisions, en
lo pus breu temps o spay que poran, sumàriament ý de pla, durant la present Cort, ans
que aquella sia finida e closa, e dins deu mesos comptadors del dia de la conclusió
de les presents Corts en avant, tot amor [ý temor], odi ý rancor, profit ý speransa
de aquell o de altra qualsevol, desordenada affectió ý voluntat a part posats.
Entès, emperò, que dits provehidors de greuges no pugan cometre ni delegar les sobre
dites causes a alguna persona, ans per ells matexos sien tinguts ý obligats finir ý
determinar les dites causes. E los dits reparadors de greuges que se trobaran en
Barcelona pugan fornir lo procés fent les provisions necessàries fins a la sentència
diffinitiva exclusive, ý los qui seran absents sien tinguts ý obligats de venir ý residir
a la ciutat de Barcelona o allà ahont lo canseller voldrà havent pesta en la dita ciutat
de Barcelona, lo que Déu no vulla, dins set mesos comptadors del dia de la conclusió
de les presents Corts, perquè, dins lo temps restant, residen ý fassen residència en la
dita ciutat o lloch hont lo canseller voldrà en lo dit cas de pesta en la dita ciutat de
Barcelona, ý entengan en la expidició de la justícia de dites causes. E si cas serà que
dits reparadors de greuges o algú de aquells dins los dits set mesos no venia o venien
ý no residien en la dita ciutat de Barcelona, o los sobredits, si aquell o aquells seran
dels nomenats per vostra magestat, lo canseller, vicicanseller o regent la Cansellaria
sien haguts de elegir ý anomenar altre o altres en lloch de aquell o aquells absents. E
si seran nomenats per los dits tres staments o brassos, los deputats del present
Principat fassen ý sien tinguts fer electió ý nominació en lloch de aquell o aquells qui
absents seran. E los dits reparadors de greuges sien tinguts ý obligats en sentenciar,
finir ý determinar les sobre dites coses dins los tres últims mesos, sots pena de perdre
ipso jure lo salari. Ultra que sien tinguts ý obligats de prestar sagrament ý homenatge
ý oir sentència de excomunicació segons dalt és dit. E lo canseller, vicicanseller o
regent la Cansellaria hage assignar lloch hahont los dits provehidors de greuges seran
tinguts de ajuntar-se cada dia, una vegada de matí e altra deprés dinar, per oir
les parts, sentenciar ý diffinir dites causes. E per ço, los provehidors de greuges ecclesiàstich
prestaran sagrament, los laychs sagrament ý homenatge. E més, plàcia vostra
magestat ordenar ý manar que qualsevol qui serà loctinent general ý portantveus de
general governador et alias, canseller, vicicanseller ý en son cas regent la Cansellaria,
per bon spatxament dels dits greuges, presten sagrament que de continent que
trameses provisions, letres e sentències emanades e promulgades per los dits provehidors,
aquelles hagen encontinent executar sens dilació, exceptió alguna. E semblant
jurament hagen fer ý prestar los protonotaris, loctinents, regents, secretaris si n'í
haurà, scrivans de manament ý altres, tant com a quiscú per càrrech de son offici pertany
liurar totes ý sengles provisions e actes prop mencionats, franchs de tot dret de
registre e de sagell. Manant, axí mateix, vostra magestat, ara per lavors, a tots officials
ordinaris ý altres qualsevol presents ý sdevenidors, als quals la execusió de les sentències
de dits greuges ý demandes se pertany o serà comesa, que aquelles hagen de fer ý
fassen promptament, tota exceptió ý scusa cessants, segons per los jutges o provehidors
de greuges, deutes o demandes serà declarat, servant-ó a la ungla, com Acte de Cort ý
Juy en Cort donat per jutges elets per la Cort. E per lo semblant, que dits jutges e executors
hagen ý sien tinguts executar les sentències donades per los provehidors de greuges
de les Corts passades en tot lo que no seran executades, ý los qui han obtingut dites
sentències ý no hauran rebut ni seran stats satisfets que no sien tinguts ý obligats donar
demandes, ni demanar ni fer procés en lo que restaran a cobrar devant los provehidors
de greuges ara elegidors, ans dites sentències ja donades sien portades a execució.
E los qui han obtengut dites sentències sien admesos en lo compartiment fahedor
de aquella quantitat que als agraviats o donants demandes ý altres en la present Cort
serà reservada ý consignada; sien satisfets ý pagats axí com si ara de nou obtenien
sentències, sols al jutge executor o als qui faran dit compartiment fassen fe ý exhibitió
de les sentències ý del que resten a cobrar. E la dita Cort anomena per sa part los
següents, ço és, per lo stament ecclesiàstich, lo reverent micer Ferrando Quintana, doctor
en drets, procurador del bisbe de Urgell; mossèn Rafel Oms, ardiacha major, canonge
ý syndich del Capítol de Tarragona; micer Onofre Pau Cellers, en drets doctor,
canonge ý síndich del Capítol de Barcelona. Per lo bras militar, don Berenguer de
Paguera, mossèn Jaume Salbà ý mossèn Gismundo Ortís, donsells. E per lo bras real,
mossèn Pere Ferreres, syndich de la ciutat de Barcelona; mossèn Antoni Jolís, syndich
de la vila de Perpinyà; mossèn Joan Batista Bordoll, syndich de la ciutat de Balaguer.
Ý per quant la nominació de jutges ý provehidors de greuges no és stada feta per part
de la present Cort fins a la fi de aquella ý està ja per a finir, supplichan a vostra magestat
los tres brassos de la present Cort sia vostra magestat servit que los qui donaran greuges
pugan dar ý presentar aquells fins trenta dies no feriats aprés de la conclusió de les
presents Corts, ý, donant-se dins dits trenta dies, vàlegan tant com si fossen presentats
durant la present Cort.
a presentar a sa magestat per a la nominació dels jutges de greuges als senyors tractadors
que vullen veure aquella ý aquella sia aportada per lo promovedor.
Fou legit lo vot ý parer dels advocats dels brassos dat en favor de mossèn Joan
Batista Mullola, lo qual és del tenor següent:
Declaratió de la insiculatió:
Los advocats de la present Cort tots conformes, vists los actes ý oïdes les parts en
la causa que
una part, contra Agustí Riber, de part altra, sobre lo offici d'escrivà de deputat local
de la ciutat ý collecta de Tarragona, referexen que, attento a vint_ý_tres de octubre
proppassat la present Cort, tenint notícia de la maleltia de Damià Gili, últim possessor
del dit offici, se reservà la provisió fahedora de aquell, abdicant als deputats del
General de Cathalunya en Barcelona residents; ý aprés, a vint_ý_quatre del dit mes,
entenent que ere ja mort dit Gili, féu la dita Cort provisió de dit offici a Batista
Mullola, ab expressa provisió que la gràcia li corregués del dia de la mort del dit Gili.
Ý attento que la provisió feta per los dits deputats a dit Agustí Riber fonch a vint_ý_sinch
de dit mes de octubre, ý axí un dia aprés de la dita gràcia ý provisió feta per la
Cort a dit Mullola. Ý altrament, són de vot ý parer que la dita provisió de la Cort
feta a dit Mullola és vàlida ý ha de tenir effecte ý valor, ý que la dita provisió per dits
deputats a dit Riber, aprés de la provisió de la present Cort, és nul·la e invàlida ý no
té ni ha pogut tenir effecte ni valor, ý que per consegüent lo dit Riber ha de ésser tret
ý levat de la possessió de dit offici, si alguna ne tenia o havia presa, ý lo dit Mullola
ha de ésser posat en real ý act[u]al possessió de dit offici, en cas que no la tinga; ý
tenint-la ja presa, ha de ésser conservat ý mantengut en aquella, no obstant la litis pendencia
al·legada per dit Riber devant dels deputats, de la qual no consta, ans
del contrari, per la letra despedida per dits deputats a vint_ý_set de octubre, la qual
fonch dirigida ý presentada al deputat local de Tarragona, ý en cas que de aquella
constàs, no se
Cort, no han pogut ni poden conèxer de les gràcies ý provisions fetes per la Cort. Ý
que per lo effecte sobre dit sien spedides letres ý altres provisions necessàries ý oportunes.
Miquel Çarrovira. Ferdinandus Quintana. Cornet. Cellers. Frexanet. Junyent.
Lo qual vot entès per lo present stament real, féu desliberació que sie fet conforme
per dits advocats és stat aconsellat, ý per dit effecte sien spedides les letres necessàries
en favor de mossèn Mullola, elegit per la present Cort en notari del deputat local de
Tarragona, les quals letres ý provisions són del tenor següent:
Letres e o provisió.
Los tres staments del Principat de Cathalunya congregats en les Corts Generals
que la sacra, catòlica, real magestat celebra en la vila de Monsó als íncoles de sos regnes
de Aragó deçà la mar. Als reverent, nobles ý magnífichs senyors los deputats del
General del Principat de Cathalunya, residents en Barcelona, ý al deputat local de la
ciutat ý col·lecta de Tarragona ý altres qualsevol officials del General a qui lo present
negoci toque ý tocar pugue ý qualsevol de vosaltres. Salut ý honor. Sabreu que en la
causa ý lite que devant nós s'és portada per ý entre Joan Batista Mullola, notari ý
scrivà del stament ecclesiàstich en les presents Corts, de part una, ý Agustí Riber,
notari de la ciutat de Tarragona, de part altra, de ý sobre lo offici de scrivà del deputat
local de la ciutat ý col·lecta de Tarragona lo dia present ý devall scrit, oïda la relatió
dels advocats de la dita Cort, havem pronunciat ý declarat en la forma
següent: Attento que a vint_ý_tres de octubre proppassat la present Cort, tenint notícia
de la maleltia de Damià Gili, últim possessor de l'offici de scrivà del deputat local
de la ciutat ý col·lecta de Tarragona, se reservà la provisió fahedora de aquell, abdicant
als deputats del General de Cathalunya en Barcelona residents; ý aprés, a vint_ý_quantre
del dit mes, entenent que ere ja mort dit Gili, féu la dita Cort provisió de dit
offici a Batista Mullola, ab expressa provisió que la gràcia li corregués del dia de la
mort del dit Gili. Ý attento que la provisió feta per los dits deputats a dit Agustí Riber
fonch a
per la Cort a dit Mullola. Per ço ý altrament, desliberen, pronuncien ý declaren que la
dita provisió de Cort feta a dit Mullola és vàlida ý ha de tenir effecte ý valor, ý que la
dita provisió feta per dits deputats a dit Riber aprés de la provisió de la present Cort,
és nul·la e invàlida ý no té ni ha pogut tenir effecte ni valor, ý que per consegüent lo
dit Riber ha de ésser tret ý levat de la possessió de dit offici, si alguna tenia ho havia
presa, ý lo dit Mullola ha de ésser posat en real ý actual possessió del dit offici, en cas
que no la tinga; ý tenint-la ja presa, ha de ésser conservat ý mantingut en aquella, no
obstant la litis pendencia al·legada per dit Riber devant dels deputats, de la qual no
consta, ans del contrari, per la letra despedida per dits deputats a vint_ý_set de octubre,
la qual fonch dirigida ý presentada al deputat local de Tarragona, ý en cas que de aquella
constàs, no se
inferiós a la Cort, no han pogut ni poden conèxer de les gràcies ý provisions fetes per
la Cort. Ý que per lo effecte sobre dit sien despedides letres ý altres provisions necessàries
ý oportunes. Aprés de la qual provisió foren per dit Joan Batista Mullola supplicats
que, en execució de aquella, li manassen fer ý expedir les presents. Ý perquè poch
aprofitaria fer provisions si aquelles no tinguessen deguda execució, per ço, deduint a
vostra notícia les coses sobre dites, ab tenor de les presents vos diem, encarregam ý
manam que, encontinent rebudes les presents ý sempre ý quant per dit Joan Batista
Mullola o per son legítim procurador sereu requests, doneu ý liureu e o donar ý liurar
fassau real ý actual possessió del dit offici d'escrivà del deputat local de Tarragona, del
qual com està dit per la present Cort és stat legítimament provehit; ý com a tal lo tingau,
tracteu ý reputeu, tractar ý reputar fassau sí ý segons en les letres de la gràcia a
ell feta per la present Cort se conté; ý, en cas que dita possessió li sia stada donada o
per ell presa, en aquello lo mantingau ý conserveu ý mantenir ý conservar fassau,
tota dilació cessant. Ý no
les presents amonestam ý manam, al dit Agustí Riber que, sots pena de tres_cents
ducats de sos béns exhigidors als cofres del General applicadors ý de altres penes a
nostre arbitre imposadores, del dit offici, exercissi, dependents ý emergents de aquell,
directa o indirectament no se
dit offici impedesque, perturbe ni moleste, ans qualsevol libres, processos ý altres
scriptures ý lo segell de la dita deputació local ý altres coses al dit offici consernents
ý tocants que en son poder tinga, restituesca, done ý liure al dit Mullola, legítimament
provehit de aquell. Altrament, fahent lo contrari, contra ell ý sos béns a declaració
ý execució de dites penes procehirem sí ý segons serà de justícia, tota dilació,
exceptió ý consulta cessants. En testimoni de les quals coses havem manat fer ý expedir
les presents, signades ý sotascrites de mà dels tres presidents ý sagellades del sagell
major de la dita Cort. Datum en la vila de Monsó, a vint_ý_sis del mes de octubre, any
de la nativitat de Nostre Senyor mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch. El bisbe de
Barcelona.
Sa magestat vingué en la sglésia de santa Maria de la present vila de Monsó ý allí tingué
lo sólio als valentians en la forma que tenir-lo acostuma altres voltes ý tingut que
hagué dit sólio se n'entrà en la sagrestia de dita sglésia; ý essent en aquella, per part
dels tres brassos de Catalunya foren presentats a sa magestat per les persones eletes,
primerament los elets per a presentar los agravis restaven a presentar, los quals anaren
ab ses masses altes. E tornats foren de dita embaxada, los del present bras referiren ý
digueren en lo present bras que havien aquells presentats a sa magestat. E aprés, anaren
los elets per los brassos per a presentar, com de fet presentaren a sa magestat, la supplicació
de la nominació dels jutges de greuges. Los quals tornats referiren ý digueren
los del present bras que sa magestat havie feta nominació dels jutges de greuges per sa
part al peu de la supplicació que per ells li era presentada, la qual nominació ý
decretació és del tenor següent:
Plau a sa magestat ý accepta la nominació feta per la Cort de provehidors de greuges.
Ý per sa part, anomene lo canseller, micer Hierònim Manegat, micer Miquel
Tersa, micer Miquel Joan Quintana, regents la Cansellaria del Consell Supremo;
micer Miquel Cordelles, regent la Cansellaria en Cathalunya; don Enrich de Cardona,
portantveus de general governador en Cathalunya; micer Martí Joan Franquesa, advocat
fiscal patrimonial; micer don Luys de Paguera, de Consell de sa magestat; Miquel
Gort, secretari de sa magestat. Als quals, juntament ab los que la Cort ha donats, done
ple, bastant, absolut e irrevocabble poder de conèxer, determinar, diffinir ý executar,
simplament ý de pla, la sola veritat del fet attesa ý considerada, tots ý sengles greuges
de revocations de provisions ý privilegis e o administració de la justícia e altres
qualsevol greuges donats ý donadors, ý encara de deutes ý demandes donadores, ý
tots los mèrits ý duptes ab incidents e dependents ý emergents dins lo temps de la present
Cort, segons en les proppassades Corts per sa magestat celebrades en la vila de
Monsó ý acabades en Barcelona ý altres fonch per sa magestat donat ý és acostumat
donar. Los quals greuges, revocations de privilegis e o administracions de justícia ý
altres deutes ý demandes donats ý donades, donadors ý donadores, los dits provehidors
de grueges hagen ý sien tinguts per sí matexos tenir facultat de cometre, ni delegar
a ningú, declarar, decidir ý determinar, ans que la present Cort sia finida ý closa,
o dins deu mesos aprés inmediadament següents comptadors del dia de la conclusió
de la present Cort en havant. E que los dits provehidors de greuges hagen ý sien tinguts
jurar de oir sentència de excomunicació en la forma acostumada. E que lo canseller
o vicicanseller o regent la Cansellaria de sa magestat puga subrogar en lloch
dels absents, impedits o suspitosos dels nomenats per par de sa magestat, e los deputats
del Principat de Cathalunya en lloch dels anomenats per part dels staments
de la dita Cort absents, impedits e suspitosos, e, com dalt és dit, altres persones
àbils ý sufficients, tenint les qualitats requisides, axí que tanta veu, potestat tinguen
los nomenats ý nomenadors per part dels dits staments e per lo contrari, encara
que no fossen iguals en nombre, per servar igualtat. E los qui seran absents sien tinguts
ý obligats venir dins set mesos comptadors del dia de la conclusió de la present
Cort a la ciutat de Barcelona, ý en aquella residir lo restant temps dels dits deu mesos
o allà hont lo canseller, vicicanseller o regent la Cansellaria, en son cas, voldran,
havent just impediment en dita ciutat de Barcelona. Dins los quals set mesos, dits provehidors
de greuges qui
impediment en Barcelona, pugan instruir los processos; ý en cas passats los dits set
mesos, si alguns ne restaran per instrohir, si les parts voldran, pus emperò ý reste
temps per poder veure, regonèxer ý sentenciar dits processos, ý en los dits tres mesos
darrés los provehidors de greuges entengan en la expidició de les dites causes; entès,
emperò, que en cas de just impediment, com dit és, en Barcelona se hage de elegir ý
anomenar per a la residència, cognició ý expidició desús dites aquella ciutat, vila o
lloch hont serà o se celebrarà la Real Audièntia per lo lloctinent general o, en absèntia
de aquell, hahont lo portantveus de general governador serà o tindrà audièntia. E
lo que serà declarat per dits provehidors de greuges sie executat ab tot effecte e sens
impediment algú; volents que les declarations per ells fetes hagen tanta forsa ý valor
com les sentències ý declarations donades per los provehidors de greuges en les últimes
Corts per nós celebrades en la vila de Monsó ý acabades en la ciutat
de Barcelona ý en altres Corts elegits ý assignats han tingut. E plau a sa magestat que
totes les sentències ý provisions ý executorials ý qualsevol altres actes se han de
expedir per la rahó desús dita se expedesquen ý sien expedides franques de sagell.
Prometent sa magestat que la dita comissió o poder sa magestat no revocarà, empatxerà
ni revocarà ý empatxar, impugnar o contravenir permetrà per algun official ni per
altra qualsevol, directament o indirecta; manant ab la present a tots ý sengles officials
de sa magestat que les declarations, provisions ý executions de ý per los dits provehidors
de greuges donadores e fahedores, hagen ý sien tinguts fer expressament,
tota exceptió ý scusa cessants, segons que per los dits provehidors de greuges serà
declarat. E plau a sa magestat que los greuges se puguen presentar dins quinsa dies
no feriats aprés de la conclusió de les presents Corts, los quals vàlegan com si fossen
estats presentats durant la present Cort.
magestatem die vicesima sexta novembris
Franquesa, protonotarius
magestat les Constitucions per los brassos ordenades, los quals tornats referiren ý digueren
los del present bras [real] que sa magestat los havie respost que ell les faria mirar ý decretar,
com veurien en lo peu de aquelles. Los quals agravis ý Constitucions axí presentats a
sa magestat stan descrits ý continuats largament a la fi del present procés [familiar]
Vingué aprés en lo stament una solemne embaxada del Regne de Valèntia ab ses tres
masses altes, reportant aquella tres persones de quiscun stament del Regne de Valèntia,
deduhint ý reportant resposta al que en los dies passats, per part dels tres brassos,
fou significat als staments del dit Regne de Valèntia, que per sa part volguessen
supplicar a sa magestat fos de son real servey voler intercedir ab Sa Santedat perquè
volgués separar lo monestir de Nostra Senyora de Monserrat de la província de Castella
ý obedièntia de Valladolit, ý fer província a part de dit monestir ý altres són en lo present
Principat. Dient dits valentians que, per lo que tenen entès, dit monestir de
Monserrat ara estava en visita, que fàcilment sa magestat, ý ab justa causa, poria dir ý
respondre que, acabada dita visita, poria millor veure ý entendre lo que més convindrie
per lo bé ý govern de aquella sancta casa; ý que a dita causa los havie aparegut a dits
brassos de València sperar la conclusió de dita visita. Acabada la qual, se offerie dit
Regne, per sa part, fer tot lo que en aquest particular poran ý deuran per lo bé de dita
casa ý per lo que molt en totes coses desijen correspondre com sempre ab la voluntat
del present Principat; offerint-se ab molta liberalitat ý ab gran compliment fer lo que
convinga per a dit effecte. Lo que per lo senyor president de dit bras real, en nom de
tot lo stament, los fonch molt regraciat de la bona voluntat offerien ý mostraven tenir
a les coses conexien convenir al dit monestir per complaure en tota cosa al present
Principat.
Dimecres, a
Convocat ý congregat lo present stament real en lo lloch ý forma acostumats. E
inmediadament fonch en dit stament presentada una supplicasió per part de Joan
Navarro, síndich de Camprodon, la qual és del tenor següent:
Reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres, il·lustres ý molt magnífichs senyors.
Joan Navarro, syndich de la vila de Camprodon, reporte les letres citatòries
per los tres brassos de la present Cort emanades contra lo discret mossèn Bernat
Francolí, notari de la dita vila, regint lo offici de assessor del deputat local del
General de la dita vila ý col·lecta, fent fe de l'acta de la presentació de aquelles ab
acte auctèntich, e acusa contumàcia al dit mossèn Bernat Francolí, legítimament
citat ý no comparent; supplicant en sa contumàcia ésser passat avant en lo present
negoci ý, attesa la qualitat de la causa ý la brevedat del temps per al negocis de les
presents Corts assignat, sie procehit en dit negoci sumàriament, reproduhint la supplicació
per ell, a sinch del mes de octubre propassat, donada ý la provisió en ella
per vostra excel·lència ý mercès feta. Humilment, per ço, dit syndich supplicha a
vostra excel·lència ý mercès sie declarat conforme a Constitucions de Cathalunya
ý altrament, sí ý segons en la calendada supplicació se conté; ý se servesquen provehir
que les intimes que en aquest negoci se hauran de fer les executen qualsevol
dels porters dels tres brassos de la present Cort ý en tot ésser-li administrat justícia.
Lo noble offici de vostra excel·lència ý mercès humilment implorant.
etc. Altissimus, etc.
Die vicesima sexta mensis novembris millesimo quingentesimo octuagesimo quinto,
lecta in stamento ecclesiasticho et fuit decretum quod comitatur advocatis qui
audiant, videant et referant. Scriba stamenti ecclesiastici, Mullola notarius.
Oblata et lecta in stamento militari et fuit decretum idem quod in stamento ecclesiasticho.
Scriba stamenti militaris, Joannes Sala, notarius publicus Barcinone.
Die vicesima septima mensis novembris millesimo quingentesimo octuagesimo
quinto, lecta in stamento regalis et ibi fuit provisum idem quod in aliis stamentis.
Cellers, notarius Barcinone et dicti stamenti regalis scriba.
dit capítol dels ladres, entenent-s'í en aquell ladres de pas, saltejadors de camins, incendiaris
ý robos de sglésies, ý que sie donat per quiscú que serà pres cent lliures, ý si serà
cap de quadrilla dos_centes, ý si
Corts, ý que en ninguna manera pugan ésser composats los tals pres o presos.
Micer Frexanet dissent en què lo General hage de enfranquir ninguna part dels preus
dels arcabussos, per los molts inconvenients que en la divisió se porien seguir, salvo que
los gastos se faran en los repartiments per trametre los arcabussos a les universitats sia
a costa del General ý que en lo preu dels arcabussos no sie comprès lo gasto que per a
fer fer aquells haurà posat lo General, ans bé que lo General pague dits gastos en carregar
los arcabussos.
Joan Navarro no consent al dit capítol nombre sinquanta_quatre de salari de assessors,
fins a tant hagen alsats los salaris sufficientment als deputats locals, assessors ý
scrivans de deputats locals dels quals puguen còmmodament viure.
Mossèn Rocha posà lo mateix dissentiment.
Mossèn Algueró dissent al capítol en nombre setanta_ý_sinch.
Lo síndich de Tortosa posà lo mateix dissentiment.
Vingué lo promovedor del bras militar, referint com per part dels tractadors era estat
deduhit desijarien veure exemplars del modo, orde ý forma tinguts en altres
Corts en reparar per sa magestat los agravis, per lo que, segons diuen, desijen que ni per
sa magestat ni per la Cort sie en assò innovat cosa alguna; ý que dit stament ho ha comès
als advocats axí del dit bras com dels altres brassos, ab voluntat ý orde de ells; ý com
en lo sercar ý mirar dits processos ý exemplars digan los advocats tenen necessitat de
què se
dits advocats se deran la diligèntia possible en sercar aquells.
Lo present stament determinà que sie respost als senyors tractadors ý supplicar-los
sien servits de donar orde sien desagraviats los agraviats primer ý ans de respondre a les
Constitucions, per lo que dits agravis se són donats primer ý són molts dits agravis ý los
qui demanen ý suppliquem aquells.
Fou habilitada la hora fins a les onse.
E per execució de la dita desliberatió fou feta embaxada als senyors tractadors ý per
dues persones de cada bras, en la qual anaven lo abat de Gerri, lo ardiacha Terça, don
Joan de Queralt, mossèn Terrena, mossèn Ortodó.
E tornada dita resposta de la embaxada, referiren dits senyors tractadors havien respost
que ells mirarien lo que se haurie de fer ý tornarien resposta de continent.
Dissent Jaume Hierònim Ponces, syndich de la vila de Tàrrega, que no
ni donar salari als officials del General, axí vells com nous, sinó aquell que per Capítols
de Cort està disposat, salvo als deputats ý oïdors de comptes.
E inmediadament fou en dit stament presentada una supplicació per part dels mercaders
de lanes del Regne de Aragó ý en lo present bras legida, la qual és del tenor següent:
Los mercaderes de lanas del presente Reyno de Aragón disen que por quanto de
cadal dia se les siguen grandíssimos incombenientes, pérdidas y danyos en el embarcar
las lanas en el Principado de Cathalunya por no ser los dretchos iguales, siendo
un mesmo reyno, y por las grandes pérdidas de los duenyos de los baxelles que cadal
dia los pierden, axí de fortuna en la playa de la Ampolla como por ser presos de turcos,
por lo qual nadie quiere benir a embar[car] ditxas lanas, y ansí les es forsado
embarcarlas por otra parte a donde les piden tresdobblado del dretcho del General.
Y si vuestra senyoría y mercé no hasen mercet a los supplicantes de haser el dretcho
igual como las que se ambarchan por el río, como consta por aucto destablicimento
etcho en el anyo
Valencia, aunque les vendrá a remano. Y pues en este reyno son todos los dretchos
iguales para los mercaderes deste reyno, supplichan humilmente lo sean en ésse de
la mesma manera; que, a más que a los supplicantes se les hará mutcha mercet, es
cosa muy justa. Y en lo que en estas Cortes y en este Reyno por parte de los supplicantes
se pudiere servir al ditcho Principado y a vuestra senyoría, excelencia y
mercé, lo haran como siempre han acostumbrado.
fonch determinat que
del General, ho trassen ý referesquen.
notarius.
A
com per lo ecclesiàstich.
A
idem quod in aliis stamentis. Cellers, notarius Barcinone et dicti stamenti regalis
scriba.
canonge Terça contra del senyor canonge Miró ý en dit stament legida, la qual és del
tenor següent:
Molt il·lustres, reverendíssims, excel·lentísim, molt il·lustres, il·lustres ý molt
magnífichs senyors.
Ja ab altra supplicatió presentada a vostres senyories, excel·lència ý mercès se ha
deduhit per lo ardiacha Terça los agravis ý nul·litats fets ý fetes per los deputats del
General de Cathalunya sobre la inseculació de la persona del dit ardiacha en loch de
deputat ecclesiàstich que vagave per mort de l'ardiacha Cerveró, del qual vostres senyories,
excel·lència ý mercès li havien feta mercè. Ý per a què conste clarament de les
predites nul·litats, agravis ý desacato que dits deputats han usat a les provisions de vostres
senyories, excel·lència ý mercès, los quals haprés de haver tinguda explíssita notícia
de elles no han volgut obeir, ans bé, ab modos exquisits no usats ý repugnants a
Capítols de Cort, usos ý observanses de aquells, han temptat ý de fet han posat en executió
de insecular en lo dit lloch al canonge Mateu Miró, oïdor ecclesiàstich, ý en son
lloch de oïdor altre canonge de la seu de Tortosa. Lo dit ardiacha Terça fa fe ý real presentació
a vostres senyories, excel·lència ý mercès dels actes següents: primo del
Capítol de Cort per lo qual està disposat que en absèntia de ningun deputat lo oïdor del
mateix bras no succeheix en son lloch del deputat absent fins passats tres
dies, ý que dins los dits tres dies no
en la Deputació. Lo qual Capítol de Cort està en viril observansa ý axí declarat ab
vot ý parer dels assessors de la dita casa ý de molts altres solemnes doctors per los dits
deputats convocats, de les quals declarations també se fa fe ý real exhibitió. Ítem, dels
procehiments fets per los dits deputats acerca de la inseculació, aprés de ésser-los stada
notificada la provisió ý mercé que vostres senyories excel·lència ý mercès feren al dit
ardiacha Terça, manant als deputats lo inseculassen en lo dit lloch, ý tenint explícita ý
certa notícia de la absèntia del deputat militar qui era fora ab ànimo de tornar dins tres
dies en Barcelona. Ý havent-los proposat lo scrivà major de la Deputació, ans que procehissen
a fer la dita inseculació de la persona del dit canonge Miró, lo dupte ab affirmar-los
que, essent absent dit deputat militar, no podien procehir a fer la inseculació de
la persona del dit canonge Miró fins fossen passats dits tres dies, ý havent-los dit en lo
consistori lo oïdor militar, quant volien fer dita inseculació, que ell no stava allí com a
deputat militar sinó com a oïdor, per ésser absent lo dit deputat ý no ésser leshores encara
passats dits tres dies de sa absència. Ý més, que per ésser aquell dia diumenge ý lo
dilluns següent feriat ý no jurídich tampoch podien ni devien fer dita inseculació, com
aquella no
[quals] actes no
disposats per Capítols de Cort dels quals no era lo corrent, ý és tal la pràticha ý observansa
de aquells. Ý no obstant lo susdit ni haver entesa la mente ý voluntat de
vostres senyories, excel·lència ý mercès, que era fer mercè al dit ardiacha Terça del dit
lloch en tot cas de vaccació de aquell, per les causes ý rahons expressades en dita provisió
per vostres senyories, excel·lència ý mercès manada expedir, no duptaren dit[s]
deputats fer inseculació contrària de directo a la de vostres senyories, excel·lència ý
mercès, tant nul·lament ý contra disposició de Capítols de Cort com està referit. Ý perquè
essent axí que és estada feta dita inseculació en dia feriat ý no sperats los tres dies
de la absèntia del deputat militar ý contra lo orde ý disposició de Capítols de Cort, dita
inseculació per dits deputats feta de la persona del dit Miró és nul·la ý de ninguna
efficàcia ni valor. Resta que la inseculació ý provisió per vostres senyories, excel·lència
ý mercès feta de la persona del dit ardiacha Tersa és primera en temps ý en dret, ý devia
com a tal ésser executada ý obeïda per los dits deputats. Per ço ý altrament, supplica a
vostres senyories, excel·lència ý mercès dit ardiacha Terça los sia de mercè manar
declarar tots los procehiments fets per dits deputats acerca dita inseculació ý la matexa
inseculació per ells feta de la persona del dit Mateu Miró ésser nul·les ý nul·lament fets,
ý contra disposició de molts ý diversos Capítols de Cort, ý contra la expressa disposició,
mente e intenció de vostres senyories, excel·lència ý mercès, que fonch de voler fer
mercè al dit ardiacha Terça del dit lloch de deputat en tot cas de vaccació, ý manar als
dits deputats que, no obstant lo deduhit per ells en la lletra que a vostres senyories,
excel·lència ý mercès han feta en resposta del que ultimadament los era estat manat,
posen en execució la provisió de vostres senyories, excel·lència ý mercès feta en favor
del dit ardiacha Terça, com axí procehescha de justícia; la qual supplicha ésser-li administrada
ab tot compliment, com de vostres senyories, excel·lència ý mercès s'espera ý
confia.
et fuit decretum quod videant advocati et videant supplicacionem et acta
exhibita et referant quod iuris fuerit. Scriba stamenti ecclesiastici, Joannes Baptista
Mullola, notarius
Oblata dicto die in stamento militari et fuit decretum idem quod in stamento
ecclesiasticho. Scriba stamenti militaris, Joannes Sala, notarius publicus Barcinone.
Die
quod in aliis stamentis. Cellers, notarius publicus Barcinone et scriba stamenti regalis
fetes als Capítols o Constitucions que són stades presentades, conforme staven continuades
en uns fulls de paper aportats en lo present stament, dient que, si ninguna cosa
sobre elles occorrie, acudissen als senyors tractadors de sa magestat. Les quales decretacions
estan incertades a la fi del present procés.
presentada una supplicació de part de Francesch Antich, la qual és del tenor següent:
Il·lustríssims, excel·lentíssim ý molt il·lustres senyors.
Francesch Antich supplicha humilment a vostres senyories, excel·lència ý
mercès los sia servey ý manar prefigir temps als deputats de Catalunya per a què en
breu li sia despedida sa causa ý li sia administrat compliment de justícia, ý
açò per temps de dos mesos; ý per dit effecte sien servits manar-lo guiar ý assegurar
per a què puga prosseguir sa justícia per lo temps que durarà la spedició de sa
causa dins Barcelona ý per totes aquelles parts del Principat de Cathalunya, que
demés que serà fer-ne servey a Déu ý apiedar-se de sos treballs, ne rebrà molt special
gràcia ý mercè. Lo offici, etc.
in causa propria.
Die
quod comitatur advocatis qui audiant et referant. Scriba stamenti ecclesiastici,
Mullola, notarius
Die
idem quod in stamento ecclesiastico. Scriba stamenti militaris, Joannes Sala, notarius
publicus Barcinone.
Die
idem quod in aliis stamentis. Cellers, notarius publicus Barcinone et dicti stamenti
regalis scriva.
ni decretades algunes supplicacions fins a tant que les supplicacions que per aquest
bras se són presentades sien legides, altrament disssent a tots actes.
Lo abat de Gerri, lo canonge Masdamunt, reportaren embaxada que, com aprés de
haver presos molts ý diversos treballs en assentar los capítols del Redrès del General per
lo que molt convé redressar aquell ý com per obviar a tant bona obra qual és lo
dit Redrès ý sia vingut a la present Cort talis Ribot de Palmarola, rational de la
Deputació, ab molt gran dany ý perjudici de la present Cort, posant diversos dissentiments,
que per ço havien pensat serie bé se manàs al dit Ribot que dins tres hores vage
a servir son offici personalment a pena de privació de son offici, les quals passades sia
hagut per privat de dit son offici ý en lloch de ell ne sie provehit altre.
E lo dit stament real aderí ab lo pensament del bras ecclesiàstich. E per a tornar dita
resposta elegiren ý anomenaren mossèn Algueró, mossèn Sala.
Fou habilitada la hora fins a les dotse ans de migdia.
Anà embaxada al bras ecclesiàstich deduhint convindria molt deduhir a execució que
sia manat a mossèn Ribot de Palmarola que dins tres hores buyde la present Cort ý se
vage a Barcelona a servir son offici.
A la qual embaxada fou respost que aderie dit bras ecclesiàstich ab altra embaxada
reportada per los susdits ecclesiàstichs ý axí anaren de part de ells dits dos staments a
fer dita embaxada al bras militar.
E inmedidament fou en dit stament o bras real presentada una supplicació per part de
Martí Lopis, aragonès, ý en aquell legida, la qual és del tenor següent:
Molt il·lustres ý reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres, il·lustres ý molt
magnífichs senyors.
Martí Lopis, constituït en sacres ordes de sotdiachonat, habitant en la ciutat de
Gerona, és natural del Regne Aragó, ý de mynió s'és criat ý ha viscut en
lo present Principat de Cathalunya, ý desija passar los dies que li resten de vida ý servint
al Senyor ab stament sacerdotal ý continuar sa residència ý habitació en dit
Principat. Ý per quant, conforme Constitucions del dit Principat, no poden obtenir
beneficis en ells sinó los naturals, supplicha per tant a vostres senyories, excel·lència
ý mercès, lo molt il·lustre ý reverentíssim senyor don Joan Terès, bisbe de Elna, sien
servits, usant de la benignitat ý clemèntia acostumen, de abilitar lo dit Martí Lopis a
fi ý effecte pugue obtenir beneficis en lo present Principat ý Comptats de Rosselló ý
Serdanya, acceptades prelatures ý dignitats, que en assò rebra dit senyor bisbe de Elna
molt particular mercè, etc.
Die quinta novembris
quod fiat ut supplicatur, sublatis tamen dissentimentis. Scriba stamenti ecclesiastici,
Joannes Baptista Mullola, notarius.
Die octava predictorum mensis et anni fuit lecta in stamento militari et fuit provisum
quod fiat ut supplicatur, sublatis tamen dissentimentis. Scriba stamenti militaris,
Joannes Sala, notarius publicus Barcinone.
Die
provisum quod fiat ut supplicatur per dictum Martinum Lopis tantum, sublatis
tamen dissentimentis. Cellers, notarius publicus Barcinone et dicti stamenti
regalis scriba.
Dicto die, post prandium.
Plegamans de Marimon reportà embaxada del bras militar, referint com lo dissentiment
posat per Ribot de Palmarola és stat solament a coses de gràcia ý a dita causa
no destorba lo progrés de la Cort, però que dit bras militar supplique al present ý ecclesiàstich
se servesquen de no incistir més en los procehiments contra dit Ribot vuy de
matí fets.
Desliberà lo present bras que lo desliberat contra mossèn Ribot de Palmarola vuy de
matí per los bras eccclesiàstich ý real acerca que dins tres hores buydàs la Cort, que
passe avant, per lo que se entén que sa persona fa falta en Barcelona per servir son offici
té en la Deputació, a més que té impedida la Cort per dissentiment per ell posat en lo
bras militar.
Lo present bras feu desliberació ý conclusió que se aguarde quina resposta farà en
açò lo bras ecclesiàstich.
E inmedidament foren en dit stament legides unes letres que de Gerona trameteren
los jurats al present bras, les quals són del tenor següent:
Il·lustres senyors.
A la de vostres mercès de
Si nostra ventura fos stada que nostros syndichs haguessen fet lur dever, com
tenien obligació ý staven del principi de les Corts ý ab moltes ý contínues letres nostres
ý instructions, com vostres mercès veuran ab los actes auctèntichs van ab la present
abvertits, no hagueren hagut tant tart en hora tant impertinent de posar lur dissentiment;
ý axí, ni sa magestat haguera tingut causa de restar-ne deservit, ni vostres
mercès sentit lo treball de remedihar-ho. Però, puix s'és seguit axí, no y ha més que
dir, sinó que, encontinent rebérem una carta de sa magestat significant-nos
restave servit dit dissentiment se alsàs, scriguèrem a dits syndichs donant-los orde lo
alsassassen
ý vostres mercès tindran vull en què los deutes del General se cobren, pus no
convé menys al servey de Nostre Senyor Déu ý de sa magestat que al benefici universal
de tot lo present Principat, lo qual entre los altres a vostres mercès està acomanat.
E per lo que
com veuran ab un memorial a part tramés a dits nostres syndichs, consernent no sols
lo bé de aquesta ciutat, però encara de tot lo present Principat e per tota la terra e,
senyaladament, que no
vostres mercès no consenten ni donen lloch en què se cresquen salaris, com a dits nostres
syndichs estave prohibit, e no y donen lloch. Supplicam a vostres mercès sien servits
de affavorir en los altres negocis occorreran a esta ciutat, ajudar, com speram
faran ý faríem també nosaltres, en cosa convingués al benefici ý servey de vostres
mercès, los quals Nostre Senyor guarde ý conserve com de[s]ijen. De Gerona, a
Gerona ý adiunts a ells assosiats per los negocis de les Corts.
Les actes, emperò, en dites letres mentionats són del tenor següent:
Sagismundus Solà, notarius publicus Gerunde propter absentiam honorabili et discreti
Andree Vilaplana, etiam notarii publici et scribe magnificorum juratorum et consilii
generalis dicte civitatis, quod inter cetera capitula in instrumento ordinacionum penes
dictum connotarium meum per magnificos juratos et adiunctos in negociis Curiarum
novissime per sacram, catolicam, regiam magestatem domini Philippi regis et
domini nostri convocatarum syndicis per dictos dominos juratos et consilium generale
dicte civitatis ad dictas Curias destinatis, electis et constitutis in eorum expeditione,
inhitarum et factarum die decima octava junii millesimo quingentesimo octuagesimo
quinto, fuit et est incertum quodam capitulum, tenoris sequentis:
tracte en dita Cort és concorde fer Constitucions e Ordinacions, Capítols e Actes de Cort
axí per reformació de la justícia de monedes o valor de aquelles, armades, donatius de
la casa de la Deputació o de la cosa púbblica del dit Principat de Cathalunya, ni créxer
salaris alguns, ni de nou passar officis reals ni altres, exceptada la declaratió avall scrita
o altres qualsevol coses tocants lo stat universal o particular del dit Principat, ans de
clòurer ni consentir tàcitament o expressa en los dits actes o algú de aquells, ne hagen
consultar los dits jurats i abjunts, ab exprés consentiment o voluntat lur ý no altrament
ho hagen de fer o consentir, ans ý hagen e sien tinguts dissentir ý hi dissenten ab tot
effecte ý per aquell modo ý forma que los dissentiments qu'es són fets e
Generals fer-se acostumen ý deuen, tant de dret com de consuetut; ý no y puguen consentir,
sinó que y hagen acistir per dissentir ý perseverar en lur dissentiment ý no altrament,
sens expressa voluntat, consentiment e desliberatió dels dits magnifichs jurats o
abjunts o de la major part de aquells, exceptats salaris e remunerations e axceptades les
remunerations de persones qui se acostumen fer per tractar los actes de semblants Corts.
Ítem, que los dits, etc.
prestita ac testes in dicto instrumento latius sunt contenta. In quorum
fidem et testimonium premissorum ego idem Solà, notarius, hic me subscripsi et meum
solitum actis notarie apposui sig+num
Universis et singulis huiusmodi seriem inspecturis fidem facio ego, Sagismundus
Solà, notarius publicus Gerunde propter absentiam honorabili Andree Vilaplana,
etiam notarii publici et scribe magnificorum juratorum et consilii generalis dicte
civitatis, quod inter cetera capitula in quibusdam literis missivis per magnificum
Rafaelem Vivet et honorabilem Andream Vilaplana, syndicos pro dicta civitate et consilio
generali in dicta villa Montissoni residentes, a dicta villa ad dictos magnificos
dominos juratos et adiunctos Curiarum quas de presenti sacra, catolica et regia
magestas domini nostri regis celebrat transmissis, datis in dicta villa Montissoni, die
quartis septembris millesimo quingentesimo octuagesimo quinto, fuit et est incertum
quoddam capitulum tenoris sequentis:
La Cort està parada sinch o sis dies per alguns dissentiments ha en lo bras militar
cansats de la maquina porten los deutors del General, que en aquell bras són la major
part. Ý són-s'í cercats tots los medis possibles per poder donar un bon assiento en
aquest negoci per part dels dos brassos, fent diverses embaxades en lo dit bras militar
ý als tractadors per a què en aquest negoci se donàs algun convenient remey ý no
se impedís lo progrés de la Cort. Ý no fent ningun effecte ab ells les paraules ý rahons
en aquest particular se deduhiren, vuy ultimadament sa magestat ha enviat als tres
brassos lo canseller e lo regent la Cansellaria en Cathalunya ý lo protonotari de sa
magestat ý micer Franquesa ý micer Puig ý micer don Luys de Paguera ý lo llochtinent
de protonotari, que allí, per part de sa magestat, han representat la benignitat ý
clemèntia tenia desig sa magestat de usar ab aquest Principat, aguardant en totes les
coses ý occasions tots los medis possibles antes que en los negocis posàs la mà. Entès
que estaven destetuhits de tots remeys, exortaren ý amonestaren als dits brassos
que la intenció de sa magestat era de fer nominació de nou persones, ço és, de
quiscun bras, ý sa magestat ne faria altres nou perquè se pogués fer lo judicium in
curia, conforme Constitucions de Cathalunya. Ý a cap de poch se
lo promovedor del bras ecclesiàstich fou referit en lo stament real que ells ja tenien
feta electió de les tres persones per aquell bras, ço és, del bisbe de Barcelona, de l'abat
de Gerri ý del syndich del Capítol de Vich. Ý per ser més de les dotse hores se ha
dexat en lo present bras de fer la nominació per lo deprés dinar. Del que més havant
passarà avisarem. Sols entenem que estos deutes del General nos tenen donat gran treball
a estes Corts ý per dit respecte tenen ser molt més largues del que serien.
directis fuit et est quoddam capitulum huiusmodi tenoris:
serà esta resposta. Quant al que tocha als debitors del General, tenim per cert que
lo millor remey serie que los debitors que
lo que faria acabar millor o més fàcilment si no fossen estats admesos en los staments.
En lo que
als senyors deputats fassen lo mateix dels que són en Barcelona ý en estes
parts, perquè arrestant-los, com ells fan, que soles no és fer res. Ý axí, us encarregam
ý fassau part e instància en què dites captures se fassen en totes maneres, per lo que
apar convé molt al benefici de tota la terra. Ý del que en assò fareu nos dareu sempre
avís.
transmissis, datis Gerunde, die vicesimo secundo predicti mensis et anni, fuit et
est quoddam capitulum huiusmodi tenoris:
descuydeu de fer instància ý part a què los debitors del General sien ab tot effecte capturats
ý executats en persones ý béns, a fi se puga cobrar lo que per ells és degut a dit
General, com ab altra acusada vos tenim scrit.
transmissis, datis Montissoni, decima nona predictorum mensis et anni, fuit et est
incertum quoddam capitulum tenoris sequentis:
tres persones per lo Redrès del General, ço ès, lo bisbe de Vich, lo síndich del
Capítol d'Elna ý lo abat de Pobblet. Ý en lo real altres tres, ço és, nosaltres dos ý
mossèn Terrena, syndich de Perpinyà. En lo militar encara no han nomenat ni y ha
speransa axí prest, attesos los dissentiments ý embarassos que apar fugen a la tela;
alguns dels syndichs del stament real volen posar dissentiment no
alguna que no
aquest Principat.
syndicis directis, datis Gerunde, vicesimo quinto eiusdem mensis et anni, fuit et est
incertum quoddam capitulum huiusmodi tenoris:
los staments ecclesiàstich ý real en lo negoci del General, ý crehem també que lo militar,
per ésser ells los més interessats, nunca acabaran de elegir, ni cosa que sàpia a
pagar los starà bé. Nostre parer és que aderiau ab los dissentiments que per los altres
síndichs sobre assò seran posats, hó
ab dos altres per via de mossèn Gamis, notari de Barcelona, per no haver trobat
assí portador, vos tenim scrit, per ser negoci important e nostre parer molt just ý
rahonable.
datis Gerunde, die duodecima octobris dicti anni, fuit et est incertum quoddam capitulum
tenoris sequentis:
del General, en fer ý procurar se pach ý per çò fer rígida execució tant en persona
com en béns.
adiunctis transmissis, datis Montissoni, die undecima octobris, fuit et est quoddam
capitulum huiusmodi tenoris:
encaridament als deputats fassen la executió, s'és ja feta ý, a causa que dits deputats
han referit no
los staments ecclesiàstich ý real, als quals està comès per lo bras militar lo negoci de
la exactió, ý diga lo procurador del General, ý a la expidició de dites letres ý posà dissentiment
lo abat de Pobblet, dient que de aquexa manera may se cobraria tanta
summa de diners, sinó que fassen unes instructions per a acomodar dits debitoris ab
dos persones de quiscun bras, per ser sobrastants als deputats per a què
execució, conforme les instructions que ordenaren, à aparegut al dit bras real no
haver-hi necessitat de electió de persones fins a tant que se veia ab experiència los
deputats [no] [fan] lo que los brassos [los] manen, ý que les instructions, que
apar molt bé se fassen, ý que entretant vagen dites letres ab brevedat. Ý axí vuy
dilluns, se
certs vostres mercès que acerca de aqueix particular ý en tot lo més havant se farà lo
que convinga.
transmissis, data Gerunde, vicesimo octobris, est quoddam capitulum tenoris sequentis:
per lo que apar venen guiats molt bé; emperò dels que no són aquí, encara que
citats, nos par se deuria procurar ab les diligències necessàries en capturar-los ý fer
rígida execució en béns ý persona. Ý no
és danyosa. Ý lo abat de Pobblet prenga paciència ab son dissentiment. Nostra intenció
és que no
adiunctis transmissis, datis Montissoni, die vicesimo secundo eorundem mensis et
anni, fuit et est quoddam capitulum tenoris sequentis:
mercès com molts dies fa lo bras militar elegí les tres persones per lo Redrès, ý són
lo senyor vescompte de Canet, lo senyor de Ceró ý mossèn Pere Cassador; ý se
junten de quiscun dia ab los altres. Ý axí mateix, los elets per donar assiento en lo
dels debitors han ordenat ja los capítols; ab tot, no
dels quals se
syndicis transmissis die tricesimo primo et ultimo dicti mensis octobris, fuit et est
quoddam capitulum tenoris sequentis:
Torrent rebérem a vint_ý_nou del corrent, ý per ser lo present portador home
propi ý per no detenir-lo que està en lo hostal, no havem tingut temps de fer-vos resposta,
salvo que en lo que
en lo que moltes vegades vos tenim scrit, que no consentísseu en cosa alguna
que primer los debitós del General primer no haguessen pagat ý satisfet tot lo que
deuen, ans expressament ý poseu vostre dissentiment; ý no pagant ni haver-hi altros,
fassau en aquells instància ý part, com vos tenim scrit, per lo que convé al bé de tot
lo present Principat, per lo que si ara no pagan, no y ha speransa may se pach.
juratos et adiunctos dictis syndicis transmissis, fuit et est quoddam capitulum
tenoris sequentis:
per correu real remès al senyor veguer, ab què encaridament nos scriviu vos enviem
lo syndicat per a jurar a sa altesa; lo qual a bé que dimecres a la mitja nit per home
propri, vehent no
enviades, havem desliberat enviar-vos-ne altre per lo mateix donador de la present,
ab còpia de la letra que per dit home propri vos trametíem. Ý stam molt maravellats
de com no
que ab tantes nostres letres vos tenim scrit ý ordenat, perquè no
tocàs ninguna cosa en dir que no
General, a cosa més important de totes. Scriviu-nos de cadal dia de dissentiments
posau de pocha importància. No sabem perquè, si és perquè no u vullau fer com teniu
obligació. Deuríeu-nos-ho escriure ý donar dita letra per altra via ý no forsarnos,
com estam determinats, de enviar aquí home que en scrits vos ho requeresque ho
fassau, puix ab instructions ý contínuas letras no u podem acabar, donant-nos lo callar
per resposta e les letres per perdudes.
ego idem Solà, notarius, hic me subscripsi et meum solitum artis notarie apposui
si+gnum.
de mossèn Ribot no
sentit.
Reportà embaxada lo abat de Gerri, lo canonge Masdemunt, que lo dit stament ecclesiàstich
havie pensat que per aquest bras real se ves ý miràs lo que
dit Ribot, que lo dit stament ecclesiàstich e los dits embaxadors en nom de aquell staven
promptes per anar ab los del bras real al bras militar per a millor procehir contra dit
Palmarola.
E inmediadament, lo dit stament real, responent a dita embaxada, féu electió de
micer Miquel Çarrovira, mossèn Hierònim Ponses per tornar resposta al dit bras ecclesiàstich,
com lo present stament stave prompte per anar ab los de dit bras ecclesiàstich
al stament militar per a procehir contra del dit Ribot com millor procehir se porie contra
del dit Ribot. Ý tornats que foren, referiren com ells, junctament ab los dits dos
embaxadors del bras ecclesiàstich, eren anats junts al bras militar ý allí havien explicat
lo quant dits dos brassos sentien lo procehiment del dit mossèn Ribot per ésser aquell
official de l[a] Deputació.
Lo promovedor militar referí que lo dit stament havie pensat convindrie molt se trametés
embaxada als senyors tractadors, supplicant-los vullen dar orde com los agravis presentats
sien reparats, car, no donant-s'í orde, serien forsats los brassos anar a supplicar a sa
magestat sie de son real servey mane provehir que sien desagraviats los qui han agraviats.
Elegí lo dit stament per a combinar les Constitucions o discordàncies dels capítols
del Redrès del General junctament ab los altres, ab referiment, micer Çaragossa, micer
Monserrat.
Reportà lo promovedor militar que serie bé se fes embaxada a sa magestat, supplicant-lo
sie de son real servey manar decretar ý en millor commutar les decretacions per
sa magestat fetes adalguns capítols molt importants al bé universal de la terra, los quals
ab supplicació dels tres brassos li seran designats; al que, aderint-se lo stament real, desliberà
dit stament se fes la dita embaxada.
E tornats de dita embaxada, los embaxadors referiren com los senyors tractadors los
havien dit que los agravis particulars aquells de qui eren los sol·licitaven, que axí
aquells com tots los altres entenie sa magestat remediar-los tots ý que no entenien en altra
cosa; que aquexa era la causa per la qual no se havie respost als agravis; certificant-los
que sa magestat desijave molt desagraviar-los com merexien com a bons ý leals vassalls.
Lo present stament desliberà que sie elegida una persona del present stament per a
què, junctament ab los advocats, veien ý apuncten ab los elets per los altres staments
quines ni quals Constitucions seran les que tenen necessitat que sa magestat sie
servit en millor commutar la decretació ja a nit feta, aderint-se en assò ab los altres staments.
Ý per dit effecte elegiren a mossèn Algueró. Per lo bras militar, mossèn Cella.
Per lo bras ecclesiàstich, micer Reig.
Sobre los salaris dels officials del General.
Desliberà lo present bras que los officials vells sien pagats de sos salaris de la manera
que vuy los reben, abdicant lo poder als deputats de poder créxer aquells, ý que sie remirat
de nou lo dit capítol per dues persones de quiscun stament, ço és, una de les que han entrevingut
ý altra que de nou ý sia creada, als quals sie donat poder de col·legir ý referir ab una;
que dels salaris dels assessors ý advocat fiscal, attès no tindran los treballs que tenien, los
sie levat a quiscú de lur salari
los vells micer Çaragossa ý per nou mossèn Algueró. Los officials emperò nous que los qui
tenen aquells reban de lur vida lur salari, aprés emperò mort lur sien extints.
Vingué lo promovedor militar referint que, entesa la resposta que per los senyors
tractadors és stada feta lo dia present de què mirassen los brassos de quins agravis restaven
agraviats, los quals no se hagués desagraviat, per lo que sa magestat los desijave
desagraviar ý per quant dit stament ni ha vist ni entès estigués ningú desagraviat,
hav[i]en pensat convindrie molt tornar-los fer a saber als senyors tractadors, com no
sab[i]en de quins agravis fer nou memorial, per lo que tots aquells staven ja contenguts
ab los memorials se
fossen servits mirassen l'orde ý forma se poria tenir, com tots los qui havien dats aquells
fossen desagraviats.
Lo dit stament desliberà que per a combinar lo Redrès sien elegits micer Çaragossa,
mossèn Algueró.
E inmediadament fou en dit stament presentada una supplicació per part de Roch
Vilar ý Martí Lopis, la qual legida és del tenor següent:
Molt il·lustres ý reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres, il·lustres ý molt
magnífichs senyors.
Roch Vilar, criat del molt il·lustre ý reverendíssim senyor don Joan Terès, bisbe
de Elna, ý Martí Lopis, constituhit en lo sagrat orde de sotdiachonat, habitant en
Gerona, són naturals del Regne de Aragó ý de mynyons se són criats ý han viscut en
lo present Principat de Cathalunya, ý desijen passar los dies que
servir lo Senyor ab stament sacerdotal ý continuar sa residència ý habitació en dit
Principat; ý per quant conforme Constitucions del dit Principat no poden obtenir
beneficis en ell sinó los naturals, supplicca a vostres senyories, excel·lència ý mercès
lo dit molt il·lustre ý reverendíssim senyor bisbe de Elna, sien servits usar de la benignitat
ý clemèntia acostumen de habilitar los dits Roch Vilar ý Martí Lopis, a fi ý effecte
pugan obtenir beneficis en lo present Principat ý Comptats de Rosselló ý Serdanya,
exceptades prelatures ý dignitats, que en assò rebrà dit senyor bisbe de Elna particular
mercè.
Die quinta novembris millesimo quingentesimo octuagesimo quinto, lecta
in stamento ecclesiasticho et fuit decretum quod fiat ut supplicatur, subblatis tamen
dissentimentis. Scriba stamenti ecclesiastici, Joannes Baptista Mullola, notarius.
Die octava predictorum mensis et anni fuit lecta in stamento militari et fuit
provisum quod fiat ut supplicatur, sublatis tamen dissentimentis, que fuerunt
sublata per personam Martini Lopis. Scriba stamenti militaris, Joannes Sala,
notarius publicus Barcinone.
Die
quod fiat ut supplicatur per dictum Martinum Lopis tantum, sublatis tamen dissentimentis.
Fuerunt sublata dissentimenta. Cellers, notarius publicus Barcinone et
dicti stamenti regalis scriba.
Los tres staments del Principat de Cathalunya congregats en les Corts Generals
que la sacra, catòlica, real magestat de present celebra en la vila de Monsó als íncoles
de sos regnes de la Corona de Aragó desà la mar. A mossèn Martí Lopis, sotdiacha,
habitant en Gerona. Salut. Attenent ý considerant que per part vostra ý de
mossèn Roch Vilar nos és stada presentada una supplicació del tenor següent: Molt
il·lustres, reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres, il·lustres ý molt magnífichs
senyors. Roch Vilar, criat del molt il·lustre ý reverendíssim senyor don Joan
Terès, bisbe de Elna, ý Martí Lopis, constituhit en lo sagrat orde de sotdiacha,
habitant en Gerona, són naturals del Regne de Aragó ý de minyons se són criats ý
han viscut en lo present Principat de Cathalunya, ý desigen passar los dies
que
residència ý habitació en dit Principat; ý no poden obtenir beneficis en ell sinó los
naturals, supplicca a vostres senyories, excel·lència ý mercès lo dit molt il·lustre ý
reverendíssim senyor bisbe de Elna, sien servits, usant de la benignitat ý clemèntia
acostumen, de abilitar los dits Roch Vilar ý Martí Lopis a fi ý effecte pugan beneficis
obtenir en lo present Principat ý Comptats de Rosselló ý Serdanya, exceptades
prelatures ý dignitats, que en tot assò rebrà dit senyor bisbe de Elna molt particular
mercè.
respectes en aquella contenguts ý altrament, a vós dit mossèn Martí Lopis subdiacha,
habitant en Gerona, ab tenor de la present abilitam per cathalà per los effectes
tant solament en la supplicació contenguts, en tal manera que pugau obtenir beneficis
en lo Principat de Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý Serdanya, exceptades
prelatures ý dignitats, de la matexa manera com si fosseu cathalà. En testimoni, etc.
ut in aliis. Datum
militar a vuyt, al bras real a viny_ý_vuyt del mes de noembre any de la nativitat de
Nostre Senyor
Çaragossa.
Divendres, a
Convocat ý congregat lo stament real en lo lloch ý forma acostumats. Lo abat de
Gerri, lo canonge Rejadell reportaren embaxada de què
a causa del dissentiment de mossèn Ribot de Palmarola, en lo bras militar no
passe avant en lo votar lo capítol ordenat sobre la expulció dels ladres de Cathalunya, ý
de la paga dels que pendran aquells; ý també, a causa de altre dissentiment tenia lo ardiacha
Coma de Vich a tots actes, no
Lo present stament féu desliberació ý conclusió que sien elegides dos persones del
present stament per a què, junctament ab les dels altres brassos, combinen, apuncten ý
concorden les Constitucions resten a concordar entre los brassos perquè aquelles apuntades
referesquen lo que apuntat auran en lo present stament, ab què no
del capítol del delmar en garba. E axí elegiren mossèn Andreu Vilaplana, Antich Sala.
Joan Rofí, syndich de Pals, dix posave son dissentiment a què dites persones eletes
no puguen tractar ni res apunctar dels serdinals de pescar, attès que ja lo dit capítol
dels serdinals és stat repel·lit per lo present bras.
Reportà lo promovedor ecclesiàstich com lo dit stament havie elegit lo prior de Cartoxa
ý lo canonge Reyadell per a què, junctament ab les persones dels altres brassos, tinguen
càrrech de mirar, vèurer ý apunctar los capítols ý apunctaments, axí de l'any vint com los
fets ý apuntats en lo any
aquells, se pugue supplicar a sa magestat vulle en millor commutar la decretació dels capítols
tols de la Inquisició; ý també tingan a bé de mirar ý legir la capitulació o apunctament han
apunctats del bras ecclesiàstich en lo present stament sobre la exactió dels deutes
del General a effecte que aquella se puga votar ý resoldre per los brassos.
Desliberà lo present bras que sie referit ab embaxada als tractadors acerca del dissentiment
posat per lo ardiacha Coma de Vich, per a què se done orde se leve aquell.
E de altra part, sie enviat al bras militar per a què se entenga, com millor se pugue,
passar avant ý prossehir contra mossèn Ribot per lo dissentiment té posat, attès majorment
és stat ja amonestat per part del bras ecclesiàstich ý militar anàs a residir en
Barcelona, a servir son offici, lo qual és ja passat; ý se procehescha contra de ell en lo
que fer se deu com a official és de la Deputació e inobedient dels manaments de la
present Cort.
Mossèn Pere Inveni Rocha posà son dissentiment a què no
Constitucions se han de presentar a sa magestat, fins a tant que sie feta nova comisió
per a revocar les pragmàtiques de Perpinyà, ni
ni fer Redrès ni en lo de la exactió fins a tant sia fet lo capítol de la pragmàticha de
Perpinyà.
E inmediadadament fou en dit stament presentada ý en aquell legida una supplicació
de part de Miquel Andreu, receptor ý tauler de Leyda, la qual és del tenor següent:
Molt il·lustres, reverendíssims, molt reverents, excel·lentíssim, il·lustres ý molt
magnífichs senyors.
Los treballs que sostenen lo receptor, taulers, cullidors dels drets del General ý
guardes ordinàries de la ciutat ý col·lecta de Leyda no són menors que los que sustenten
los mateixos officials de la ciutat de Tortosa, ans bé majors per lo àmbi[t] de dita
col·lecta ý lo freqüent pas ý trànsit de dita ciutat de Leyda. Per tant, Miquel
Andreu, receptor, ý Pere Santandreu ý Mateu Pallier, taulers ý cullidors dels dits drets
en dita ciutat ý col·lecta de Leyda, suppliquen a vostres senyories, excel·lència ý mercès
li
de la col·lecta de Tortosa tenen; ý a més que serà en assò fer lo de justícia, dits
supplicants o tindran a singular gràcia ý mercè.
Die
decretum
referesquen les coses supplicades.
Mullola, notarius.
Die jovis, vicesima octava predictorum mensis et anni lecta in stamento militari
et fuit provisum idem quod in stamento ecclesiasticho. Scriba stamenti militaris, Sala,
notarius.
idem quod in aliis stamentis, sublatis tamen dissentimentis. Cellers, notarius publicus
Barcinone et dicti stamenti regalis scriba.
resta és tant breu ý lo que resta fer és molt, supplique dit bras al present bras sien
servits de fer legir, votar ý resoldre lo apuntament fet sobre los debitors del General ý,
votat ý resolt aqueix, combinen lo Redrès.
Lo present stament desliberà que sie abilitada la festa de demà ý diumenge per tot lo
dia.
Micer Mascaró dix pose son dissentiment a tota inseculació nova d'estaments
nous .
Abilitació.
Domini millesimo quingentesimo octuagesimo quinto, presente et ad hoc voccato
me, Michaele Joanne Cellers, auctoritate regia notario publico Barcinone ac stamenti
regalis Cathalonie infrascripto, et presentibus etiam honorabili Joanne
Baptista Mullola et Joanne Sala, notariis pro testibus ad ista voccatis specialiter
et assumptis, admodum il·lustres et reverendus dominus Hieronimus Manegat,
utriusque iuris doctor, cansellarius regius; il·lustris dominus Michael Terça,
utriusque iuris doctor, civis honoratus Barcinone, regens regiam Cansellariam in
Sacro Supremo Regio Consilio Aragonum; Michael Cordelles, utriusque iuris doctor,
civis honoratus Barcinone, regens regiam Cansellariam Cathalonie et
Comitatibus Rossilionis et Ceritanie; Martinus Joannes Franquesa, domicellus,
utriusque iuris doctor ac fici regii advocatus, de Consilio Criminali Cathalonie;
Franciscus Puig, etiam domicellus, ficii regii advocatus patrimonialis et de
Consilio Criminali; et nobilis dominus Ludovicus a Pagaria, utriusque iuris
doctor, et de Consilio Civili Cathalonie, habilitatores pro parte regie magestatis
electi et nominati, una cum aliis habilitatoribus per dictam regiam magestatem
electis, ab hoc actu absentibus multum il·lustres et reverendus don Joannes
Terès, episcopus Elnensis; reverendus dominus Baltesar de Reyadell, canonicus et
sindicus ecclesie Illerde; nobilis Barangarius a Pagaria; magnificus Joannes
Andreas Blan alias Blan Riber; Joannes Cella, domicelli; Raphael Viuet, civis et
syndicus civitatis Gerunde; Antichus Sala, notarius et syndicus civitatis Minorise;
et Jacobus Hieronimus Ponses, notarius et syndicus ville Tarrage, habilitatores
pro parte trium stamentorum sive brachiorum presentis Principatus Cathalonie in
in presenti villa Montissoni celebrantur, electi et nominati, una cum aliis
habilitatoribus per dicta tria brachia electi et nominati ab hoc actu absentibus
personaliterque constituti intus ecclesiam beate Marie presentis ville Montissoni,
in solio regio ibidem lacto et parato, exequendo onus habilitandi per suam magestatem
eis iniunctum, processesunt ad habilitandum personas infrascriptas, mandantes
mihi dicto notario et scriba quatenus dictam habilitacionem sic ut prefertur
factam et per me pre et infrascriptum notarium de eorum iussu et mandato in
scriptis redagtam legerem et publicarem; ego vero dictus notarius et scriba, de
jusu et mandato predictorum dominorum habilitatorum, dictam habilitacionem
legi et publicavi huiusmodi sub tenore:
Quo ad personam Petri Mas, notarii et sindici ville de Berga, qui comparuit in
locum et per mortem Salvatoris Rocafort, syndici dicte ville, qui fuerat admissus in
prima habilitacione stamenti regalis, admitatur.
Quo ad syndicos civitatis Tarracone qui supplicarunt admiti in presentibus
Curiis, fuit decretum quod remitatur ad maiorem desliberationem et interim non
admitantur.
Quo ad personam Hieronimi Cerra, primi syndici ville de Mataró, noviter missi
ad presentes Curias in vim novi regii privilegii quod datum fuit in presenti villa
Montissoni, decima sexta currentis mensis novembris, quod admitatur.
Juramentum syndici ville de Mataró.
de ben aconsellar en los negocis de la present Cort ab la matexa forma han prestat
los altres syndichs del present bras, lo qual prestà en mà ý poder de Miquel Joan Cellers,
notari ý scrivà de dit bras, en presèntia del dit stament.
Mossèn Ponsich pose son dissentiment a què no
del General que no y entren ab lo partit los faran los qui tenen arrendades les bolles del
trienni corrent, com sia cosa de gràcia.
Determinà lo present bras que la pena del desterro dels qui aportaran padrenyals que
sien militars deu anys, ý si trancaran lo desterro que sien vint anys.
Lo syndich de Cruïles dix que consent que los pistolets sien levats, però no consent
que los llarchs sien levats que no sien també repel·lits en Aragó.
Lo syndich del Voló adereix al propdit dissentiment.
Lo syndich de Argilés adereix a dit dissentiment.
Lo sy[ndich] de Torroella dix adereix al sobre dit dissentiment.
E inmediadament, en dit stament fou presentada ý legida una supplicació per part de
mossèn Antich Sala, notari, la qual és del tenor següent ý avall scrit:
Molt il·lustres, reverendíssims, il·lustres, reverents, excel·lentíssim, molt il·lustres,
il·lustres ý molt magnífichs senyors.
Per mort de Bernat Roviralta, de la ciutat de Manresa, vaga un lloch de oïdor de
dita ciutat. Supplicha Antich Sala, syndich de dita ciutat residint en les presents Corts,
inseguint lo desliberat per vostres senyories, excel·lència ý mercès, sien servits
manar-lo insecular en lo dit lloch, ý de letres ý provisions necessàries ésser provehit.
Lo offici de vostres senyories, excel·lència ý mercès humilment implorant.
etc. Altissimus etc.
Die
quod fiat ut supplicatur, sublatis tamen dissentimentis. Scriba stamenti ecclesiastici,
Mullola, notarius.
Oblata in stamento militari et fuit decretum quod fiat ut supplicatur, sublatis
tamen dissentimentis. Fuerunt sublata. Scriba stamenti militaris, Joannes Sala, notarius.
Dicto die, lecta in stamento regali et ibi provisum quod fiat ut supplicatur, sublatis
tamen dissentimentis. Cellers, notarius Barcinone et dicti stamenti regalis scriba.
militar ý real dalt fetes, foren spedides letres en la forma següent:
Letres
Los tres staments del Principat de Cathalunya congregats en les Corts Generals
que la sacra, catòlica, real magestat celebra en la vila de Monsó als íncoles de
sos regnes de la Corona de Aragó deçà la mar. Als reverents, nobles ý magnífichs senyors
los deputats del General del Principat de Cathalunya ý als oïdors de comptes del
dit General ý a totes altres persones a qui
pugue. Salut ý honor. Sabreu que lo dia present ý avall scrit per mossèn Antich Sala,
notari, ciutadà de Manresa ý síndich de la matexa ciutat en les presents Corts, nos és
estada presentada una supplicació del tenor següent: Molt il·lustres, reverendíssims,
il·lustres, reverents, excel·lentíssim, molt il·lustres, il·lustres ý molt magnífichs senyors.
Per mort de Bernat Roviralta de la ciutat de Manresa, vaga lo lloch de oïdor de
dita ciutat. Supplicha Antich Sala, syndich de dita ciutat residint en les presents Corts,
inseguint lo desliberat per vostres senyories, excel·lència ý mercès, sien servits
manar-lo insecular en lo dit lloch, ý de letres ý provisions necessàries ésser provehit.
Lo offici de vostres senyories, excel·lència ý mercès humilment imploran.
etc. Altissimus, etc.
stada feta provisió que fos fet axí com era supplicat. Ý axí de fet inseculàrem, segons
que ab la present inseculam ý inseculat ésser volem, provehim ý manam, lo dit
mossèn Antich Sala en lo dit lloch de oïdor de comptes del predit General vaccant per
mort del sobre dit mossèn Joseph Roviralta, quòndam, per la dita ciutat de Manresa.
Per ço, deduhint a vostra notícia les coses predites, ab tenor de les presents vos diem
ý manam que, observant dita inseculació ý provisió per nós com és dit feta, encontinent
aprés que les presents vos seran presentades, sens dilació ý exceptió alguna, scrigau
ý continueu ý continuar ý scríurer fassau en lo libre ý altres llochs hahont les inseculacions
de oïdors se [scriuen ý se] continuen, continueu lo dit mossèn
Antich Sala, axí com dit és per nós inseculat per oïdor real per dita ciutat de Manresa
en lloch de dit mossèn Bernat Roviralta, a fi ý effecte que havent-se de fer extractió
de semblants oïdors reals concorrega de fet en dita extractió ý en la forma que los
altres en semblants llochs posats ý enseculats concorren, tots duptes ý difficultats cessants.
En testimoni de les quals coses havem manat fer ý expedir les presents sotascrites
de mà dels tres presidents ý sagellades ab lo sagell major de dita Cort. Datum
en la vila de Monsó, a vint_ý_nou de noembre
duque y marqués. Francesch Çaragossa.
Lo abat de Gerri, lo ardiacha Terça, reportaren embaxada del bras ecclesiàstich encarregant-los
se vullen donar presa ý orde com acabar [de assentar] lo acte de la exactió
ý lo assiento de les galeres, attesa majorment la brevedat del temps que reste per a
acabar-se la conclusió de les Corts.
Lo promovedor del bras militar referí que, estant votant en lo bras militar lo memorial
de les remuneracions era estat fet, apunctat ý trassat per les sis persones per los tres
brassos elegides ý combinant aquell ab los memorials ý exemplars de altres Corts,
mossèn Daviu de Perpinyà ý té posat dissentiment per a què no se
sien resolts los altres negocis de la present Cort, axí de les Constitucions com Redrès del
General ý altres consernents lo bé de la Generalitat; ý que acabats de assentar aquells se
tractarà de les dites remuneracions. Poch aprés reportà com lo dit dissentiment era estat
levat.
Lo abat de Gerri, lo ardiacha Terça, reportaren embaxada del bras ecclesiàstich
deduhint en effecte havien pensat que [es] fes embaxada als tractadors que fossen
servits de voler entendre en lo modo ý forma se havien de tenir en què fossen desagraviats
per sa magestat los agravis fets, axí en comú com en particular, a sa magestat
presentats, per a què aprés se
dient-los-ho.
Lo promotor militar vingué aprés referint se enviàs embaxada per part dels brassos
als tractadors replicant a les decretacions per sa magestat fetes, per a què aquelles vulle
en millor commutar; ý lo mateix vullen fer en lo reparar los agravis, de les quals coses
se entén se provehirà et daran orde dits tractadors que se remediaran promptament.
Determinà lo present bras que
dón orde en reparar los agravis a sa magestat presentats axí en comú com en general,
aderint-se en assò al bras ecclesiàstich; ý per dita embaxada foren elegits los següents:
micer Çarrovira, Hierònim Çerra Arnau.
Lo abad de Gerri, lo ardiacha Terça, don Berenguer de Paguera, reportaren embaxada
deduhint que no obstant [diverses] altres voltes per part del bras ecclesiàstich ý
militar sie estat deduhit ab diverses embaxades per lus promovedors, deduhint se volgués
aquest bras aderir ab lo vot ý parer dels altres brassos en lo capítol del delmar
en garba, per lo que aquell tant convé al benefici de les conciènties de cada qual ý
principalment al servey de Déu.
Fonch habilitada la hora fins a les onse.
Francesch Oliveres, syndich de Figueres, dix que, attès que lo susdit s'és votat per
tres vegades, no consent per ço que
precisa necessitat de tenir-ne consulta de sa universitat.
Lo mateix lo syndich de Argilés.
Lo syndich de Pals dix que no consent, ans expressament dissent, a què no
més proposar lo votar lo capítol del delmar en garba, attès que ja diverses voltes s'és
votat ý no ha plagut al bras fins a tant tinga consulta de sa universitat; protestant de
nul·litat de actes.
Mossèn Luys Terrena ý Antoni Jolís, syndichs de la vila de Perpinyà, attès que dos
vegades se ha tractat ý votat sobre lo delmar en garba, se delmàs ý pagàs com se acostuma
ý s'és acostumat de pagar. Com a cas són tornats a tractar, posan lurs dissentiments
a tots actes per a què no se
Jaume Rofí, syndich de Pals; Joan Pi, syndich de Copliura; Francesch Andreu, syndich
de Salses, aderiren ý de nou posaren lur dissentiment conforme lo susdit posat per
los syndichs de Perpinyà.
E en dit stament foren legides unes letres ab uns actes vinguts dels deputats del
General de Cathalunya, les quals són del tenor següent:
Als reverendíssims, excelentíssim, molt il·lustres senyors los tres staments de la
Cort real del Principat de Cathalunya convocada en la vila de Monsó.
Reverendíssims, excel·lentíssim ý molt il·lustres senyors.
Per la notícia que tenim de la qüestió que
de notari ý scrivà del deputat local de Tarragona, que los dies passats vagà per mort
de Damià Gili, certificham a vostres senyories que, quant rebérem la de vostra senyoria
sobre la reservació del dit offici, encara que haguéssem provehit mossèn Agustí
Riber, notari, per haver sabut la mort de dit Gili, escriguérem encontinent al deputat
local per impedir-li la possessió, conforme nostra carta de què va còpia introclusa ab
la present. Aprés nos fou presentada la provisió per vostres senyories del mateix offici
feta a mossèn Joan Baptista Mullola, notari, al peu de la qual ý en la scrivania
major de la casa és continuada la acceptació, jurament ý sagrament ý homenatge de
son procurador. Per part, emperò, del dit Riber nos fou presentada los dies passats una
supplicació ý aïr, per ell mateix, una altra sobre los agravis [que] pretén ésser-li fets
en aquest negoci; ý dexant nosaltres de decretar-les ý fer-hi provisió alguna, li havem
dit de paraula que acudís aquí ahont vostres senyories li manarien fer justícia, ý causa
alguna no és introduïda ni altra cosa de dit negoci se ha fet en aquest consistori.
Nostre Senyor les reverendísimes, excel·lentíssima ý molt il·lustres persones de vostres
senyories guarde ab tot augment ý prospere. De Barcelona a
mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch. Don Pedro Botaller ý de Oliver. Reverendíssims,
excel·lentísim ý molt il·lustres senyors. Besen les mans a vostres senyories
sos més certs servidors, los deputats del General de Principat de Cathalunya, residents
en Barcelona.
La letra de la qual se fa menció és la següent:
Còpia.
Al molt magnífich mossèn Francesh de Bas, deputat local en la ciutat ý col·lecta de
Tarragona. Molt magnífich. A
de l'offici de scrivà de aquexa deputació local, que vagave per mort de mossèn
Damià Gili; ý aprés de ésser-li expedida la provisió, havem rebuda letra dels tres stament
de la Cort General convocada en Monsó ab què
en cas de vaccació, perquè la Cort se l'ha reservat i
per nul·le tot lo que per nosaltres fos fet en contrari. Per ço, ý per la obligació que tenim
de obeir los manaments de la Cort, nostre principal ý superior, vos diem ý manam que
encontinent, de part nostra, prengau al dit Riber la provisió que té de dit offici ý la
trametau per segur portador, no entenent que sia home propri; ý si possessió no li haureu
donat o per ell no s'és presa, no la y doneu ni la prenga; si emperò ja la tindrà, no la
continue sinó que pare ý cesse lo exercissi de dit offici. Ý vós d'ell més no us serviau
sens altre orde ý manament de dits tres staments al quals dit Riber porà occórrer si de
nostre manament se tindrà per agraviat. Datum en Barcelona, a
de Cathalunya, residents en Barcelona.
Rufet, scribe maioris generalis Cathalonie.
Die sabbati, tricesima et ultima mensis novembris, anno a nativitate Domini
Joan Andreu, syndich de Salses, posa son dissentiment a què no
supplicacions ningunes consernents coses de gràcia, protestant de nul·litat de actes.
Despí de Gerona ý en aquell legida. És del tenor següent:
Reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres, molt reverents, il·lustres ý molt
magnífichs senyors.
Per mort de Antich Arquer vaguen en la ciutat de Gerona, entre altres, los officis
del manifest ý albaraner del dret de la bolla de plom ý cera de la dita ciutat, los quals
no tenen ningun salari ni servitut alguna, sinó en temps que no aparegués als staments
de les Corts Generals que se haguessen dexar de arrendar les bolles. Supplicha, per
ço, a vostres senyories, excel·lència ý mercès Miquel Despí, de la dita ciutat, sien servits
manar-lo provehir de dit offici; que lo dit supplicant o rebrà a singular gràcia ý
mercè.
quod fiat ut supplicatur, sublatis tamen dissentimentis. Fuerunt sublata. Scriba stamenti
ecclesiastici, Mullola, notarius.
Die vicesima tercia predictorum mensis et anni in stamento militari et fuit decretum
idem quod in stamento ecclesiasticho, sublatis tamen dissentimentis. Scriba stamenti
militari, Joannes Sala, notarius.
Die tricesima mensis novembris
decretum quod fiat ut supplicatur, sublatis tamen dissentimentis. Cellers, notarius
Barcinone et dicti stamenti scriva.
Los tres staments del Principat de Cathalunya congregats en les Corts Generals
que la sacra, catòlica, real magestat celebra en la vila de Monsó als íncoles de sos
regnes de la Corona de Aragó deçà la mar. Al honorable en Miquel Despí de
Gerona. Salut ý honor. Com a nostra notícia sia pervengut que los officis del manifest
ý albaraner del dret de la bolla de plom ý cera de dita ciutat vague per mort de
Antich Arquer de dita ciutat, últim possessor de dits officis, siam estats supplicats
per vós dit Miquel Despí que dits officis, axí com és dit vaccants, vos provehíssem.
Per ço ý altrament, admesa dita supplicació ý confiant de vostra legalitat, indústria
ý probitat, los dits officis de manifest ý albaraner de dits drets de bolla de
plom ý cera de dita ciutat de Gerona, en lo modo sobre dit vaccant, a vós dit Miquel
Despí conferim, provehim, donam aquell ab tots sos drets, pertinències, perrogatives,
càrrechs, guanys, salaris ý altres qualsevol emoluments, axí ý per la forma
que lo quòndam Antich Arquer, predecesor vostre, tenia, rebia ý possehia ý
semblants officis se acostumen ý poden donar ý provehir. Volem, emperò ý
ma[na]m abans que prengau possessió dels dits offcis ý aquells regiau ý administreu,
presteu lo jurament sòlit en mà ý poder dels reverents, nobles ý magnífichs
deputats del General de Cathalunya, en Barcelona residents, ý caució idònea a lur
coneguda, ý totes les altres coses que sobre açò són necessàries fer-se, axí ý segons
que per vostres predecessors en dits officis és acostumat fer ý per Capítols de Cort
és disposat. E ab la present nostra provisió diem ý manam als dits reverents, nobles
ý magnífichs deputats, ý encara al deputat local de la col·lecta ý vegaria
de la ciutat de Gerona ý a totes ý qualsevol altres persones a qui
lo present negoci toque ý tocar pugue, que, encontinent la present nostra provisió
los serà presentada ý per vós dit jurament ý caució seran prestats, vos posen ý
meten ý posar ý metre fassen en real, actual ý corporal possessió del dit offici ý de
tots los drets, pertinències ý prerrogatives de aquells, ý del salari ý emoluments de
dits officis vos paguen ý responguen o pagar ý respondre fassen, axí ý segons han
acostumat ab dit vostre predecessor ý per Capítols de Corts tenen obligació. En
testimoni de les quals coses havem manat ésser expedit les presents sotescrites de
mà dels tres presidents ý sagellades ab lo sagel major de dita Cort. Datum en
Monsó, quant al bras ecclesiàstich a quinse; quan al bras militar a vint_ý_tres;
quant al bras real a trenta de noembre, any mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch. El
bisbe de Barcelona.
Micer Gaspart de Monserrat, syndich de Balaguer, pose son dissentiment a què no
prepose ni tracte cosa alguna acerca de la Constitució del delmar en garba, attès que ja
dit capítol s'és votat dos o tres voltes per lo present bras ý per aquell repel·lit; ý més, lo
posa en tots actes de gràcia, exceptats emperò lo servey fahedor a sa magestat.
E inmediadament fonch en dit stament legida una supplicació en aquel presentada
per part de les universitats avall scrites, la qual és del tenor següent:
Molt il·lustres, reverendíssims, excel·lentíssim, il·lustres ý molt magnífichs senyors.
La ciutat de Barcelona, tant voluntàriament quant contra justícia, de alguns anys
a esta part ha pretès que sos ciutedans són franchs ý no tenen obligació de pagar ningunes
imposicions que les ciutats ý viles del present Principat per a lur sustento
se imposen. Ý axí, quant en Perpinyà, Tarragona, Tortosa, Vich, Manresa, Balaguer,
Granollers, Torroella de Mongriu, Figueres, Puigcerdà ý altres ciutats ý viles
de Cathalunya han fet pagar a dits ciutedans de Barcelona les degudes per ells imposicions
en dites ciutats, viles ý llochs, han declarat marcha contra los pobblats en dites
ciutats, viles ý llochs; de hont se han seguits molts inconvenients ý danys ý poden
sucehir scàndols ý cessar lo commerci. Ý com per dita causa ý haja plets en la
Audièntia de Barcelona, ý los doctors de dita Audièntia, essent com són ciutedans de
Barcelona, tracten en fet ý causa pròpria, per tractar de eximir a ells ý a sos fills de
pagar dites imposicions; ý com sia reprovat de dret que algú sia jutge en causa pròpria,
ý per ço dits magnífichs doctors ý Real Audièntia de Barcelona per esta causa
sien suspectes ý no degan votar ni sentenciar en dits plets ý causes. Per tant, los syndichs
de dites ciutats, viles ý llochs a vostres senyories, excel·lència, ý mercès, attesa
dita rahó ý causa, tingan per bé ý los plàcia statuhir ý ordenar e per via de
Constitució o altrament supplicar a sa magestat sia de son real servey de assumir dita
causa encauses que entre dites ciutats de Barcelona de una ý les ciutats, viles ý
llochs de part altra sobre les imposicions se aporten en dita Audièntia de Barcelona,
ý aquelles determine ab lo Sacro Consell Supremo o cometa-les adalgun prelat de
Cathalunya com serie lo arcabisbe de Tarragona, attès que dits magnífichs doctors de
la Real Audièntia Civil de Barcelona són suspectes en aquestes causes.
etc. Altissimus, etc.
Lecta in stamento ecclesiasticho
comitatur advocatis qui videant et referent. Scriba stamenti ecclesiastici, Mullola,
notarius.
Oblata et lecta in stamento militari et fuit decretum idem quod in brachio ecclesiasticho.
Scriba stamenti militaris, Joannes Sala, notarius publicus Barcinone.
de Barcelona, dix no consent que lija ni
com sia contra sentències ý provisions reals ý decrets de execució ý executorials trets ý
intimats; per hont notificha lo susdit a tots ý sengles instants, perquè no puguen ignorància
al·legar, ý en particular als syndichs de Tortosa, qui ignorància al·legar no puguen,
com en lo procés ý causa que vuy a supplicació d'els penge en la Real Audiència sien
incertats e incertades dites sentències ý executorials, per hont los contrafahents ý contravenints
incidexen en les penes imposades per les Constitucions de Cathalunya contra
aquells que venen ý contrafan a judici de Cort; ý axí, requereix en dit nom a vós, scrivà,
continueu la present e incerteu en lo procés corrent lo susdit, protestant contra tots ý
qualsevol lo contrari instaran ý demanaran.
quod aliis. Cellers, notarius publicus Barcinone et dicti stamenti regalis scriba.
que se stiga al votat ý determinat en lo present bras acerca de dita Constitució, ço és, que
donen dos_centes lliures al cap de quadrilla ý cent als altres ý morts la meytat mancho.
Pobblet, lo ardiacha Terça, lo canonge Reyadell, reportaren embaxada del bras ecclesiàstich
replicant ab aquella lo quant convé per lo bé universal de la terra dar-se tota
la presa possible en la spedició de les Corts, per ésser com és lo temps tant breu ý, en particular,
volguessen assentar ý posar en son degut orde la exactió dels deutes del General.
Determinà lo present bras que ab embaxada del present bras se conferesque al bras
ecclesiàstich ý militar que aquest bras havie pensat serie bé se donassen les rèpliques
a sa magestat per a què se servís mudar les decretacions en millor, ý també per a supplicar-lo
se servís porrogar la Cort per alguns dies, per a què los negocis de la present
Cort puguen tenir algun fi.
Vingueren en lo present bras don Berenguer de Paguera, mossèn Pons, micer Luys
Cornet, reportant embaxada que, com axí sobre lo capítol de la Inquisició ý altres se sien
apunctats ab los advertiments convindrie molt replicar a la decretació sobre lo dit capítol
feta per sa magestat, que per ço se junctassen tres persones de cada bras per a apunctar
ý ordenar lo que sa magestat se haurie de supplicar; ý per dit effecte per los tres
brassos ý per dit effecte eren estats elegits los susdits. E per los ecclesiàstichs don
Capilla, lo canonge Reiadell, lo canonge Cellers. E lo present bras féu electió ý nominació
de micer Frexanet, micer Çarrovira, mossèn Sala. E reportaren lo susdit ab embaxada
mossèn Algueró, mossèn Ortodó.
E inmediadament fou en dit stament presentada una supplicació per part de
Melxior Ferrer, apotecari, ý Gaspar Ferrer, doctor en medecina, la qual fou legida ý és
del tenor següent:
Molt il·lustres, reverendíssims, excel·lent, il·lustres, reverents, nobles ý molt magnífichs
senyors.
Melxior Ferrer, apotecari, ý Gaspar Ferrer, doctor en medecina, germans, ciutadans
de Barcelona, naturals de la vila de Benicarló, fills de mare cathalana, nada ý
natural de la vila de Uldecona, fa més de trenta anys que estan casats, tenen mullers
cathalanes ý fills ý habiten en la ciutat de Barcelona. Ý com desigen gaudir dels privilegis
ý libertats de Cathalunya ý naturalitat de aquella, suppliquen per ço sien servits
vostres senyories, excel·lència ý mercès fer-los mercè de voler-los donar naturalesa
de cathalans ý admetre
magnanimitat que vostres senyories, excel·lència ý mercès han acostumat de tractar
als altres que assò han supplicat, dits Ferrer o reputan a special gràcia ý mercè.
liceat etc Altissimus, etc.
Die
decretum quod fiat ut supplicatur, sublatis tamen dissentimentis. Fuerunt omnia
sublata. Scriba stamenti ecclesiastici, Mullola, notarius.
Dictis die et anno fuit lecta in stamento militari et fuit decretum idem quod in stamento
ecclesiasticho, sublatis tamen dissentimentis, que fuerunt ad hunc effectum
sublata ad peticionem Michaelis de Montagut y de Vallgornera. Scriba dicti stamenti
militaris, Joannes Sala, notarius publicus Barcinone.
Die tricesima mensis et anni predictorum fuit lecta in stamento regali et
ibi provisum idem quod in aliis stamentis, sublatis tamen dissentimentis. Cellers,
notarius Barcinone et dicti stamenti scriba.
Los tres staments del Principat de Catalunya congregats en les Corts Generals que
la sacra, catòlica, real magestat de present celebra en la vila de Monsó als íncoles de
sos regnes de la Corona de Aragó deçà la mar. Als magnífichs ý honorables mossèn
Gaspar Ferrer, doctor en medecina, ý mossèn Melxior Ferrer, apotecari, habitants en
Barcelona. Salut ý honor. Atenent ý considerant que per part vostra nos és stada presentada
una supplicació del tenor següent: Il·lustres, reverents, excel·lent, il·lustres,
reverents, nobles ý molt magnífichs senyors. Melxior Ferrer, apotecari, ý Gaspar
Ferrer, doctor en medecina, germans, ciutadans de Barcelona, naturals de la vila de
Benicarló, fills de mare cathalana, nada ý natural de la vila de Uldecona, fa més de
trenta anys que estan casats, tenen mullers cathalanes ý fills ý habiten en la ciutat de
Barcelona. Ý com desigen gaudir dels privilegis ý libertats de Cathalunya ý naturalitat
de aquella, suppliquen per ço sien vostres senyories, excel·lència ý mercès servits
fer-los mercè de voler-los donar naturalesa de cathalans ý admetre
ultra del que serà tractar-los ab aquella magnanimitat que vostres senyories,
excel·lència ý mercès han acostumat de tractar als altres que assò han supplicat, dits
Ferrers ho reputaran a special gràcia ý mercè.
inclinats a vostra supplicació per los respectes en aquella contenguts ý altrament, a
vosaltres dits Gaspar Ferrer ý Melxior Ferrer, germans, ab tenor de la present habilitam
per cathalans, en tal manera que us alegreu ý alegrar ý gosar pugau de totes coses
que cathalans se alegren ý gosen, com si fósseu cathalans, ý que en tots officis
ý perrogatives ý altres coses pugau concórrer com los altres cathalans. En testimoni
de les quals coses havem manat fer ý expedir les presents sotascrites de mà dels tres
presidents, sagellades ab lo sagell major de dita Cort. Datum en la vila de Monsó,
quant al bras ecclesiàstich ý militar a vint_ý_nou; quant al bras real a
any mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch. El bisbe de Barcelona. El duque y marqués.
Francesch Çaragossa.
E inmediadament fou en dit stament legida una supplicació en aquell presentada per
part de mestre Francesch Paloma, la qual és del tenor següent:
Molt il·lustres, reverendíssims, excel·lent, il·lustres ý molt magnífichs senyors
Mestre Francesch Paloma, natural del regne de Aragó, chirurgià, ciutedà de
Barcelona, diu que ha més de trenta anys que té botiga parada en la ciutat predita de
Barcelona, casat ab fills ý filles, sens haver may dexat de continuar dita sa art en dita
ciutat ý, tenint allí son domicili, desige ésser affillat ý del número dels cathalans.
Supplicha per tant humilment a vostres senyories, excel·lència ý mercès, sien servits,
usant de la sòlita benignitat ý clemèntia de vostra senyoria excel·lència ý mercès,
tenir per bé de abrasar-lo ý affillar-lo per natural cathalà ý col·locar-lo en lo número
ý cetui dels cathalans com ab altres s'és acostumat fer; que en açò rebrà de vostres
senyories, excel·lència ý mercès molt particular gràcia ý mercè. Lo offici de vostres
senyories excel·lència ý mercès humilment implorant.
Die
quod fiat ut supplicatur, sublatis tamen dissentimentis. Scriba stamenti ecclesiastici,
Mullola, notarius.
Dicto die
provisum quod fiat ut supplicatur, sublatis tamen dissentimentis. Scriba stamenti militaris,
Joannes Sala, notarius publicus Barcinone.
Die
stamento regali in quo fuit provisum idem quod in aliis stamentis, sublatis tamen dissentimentis.
Cellers, notarius Barcinone et dicti stamenti regalis scriba.
Los tres brassos del Principat de Cathalunya congregats en les Corts Generals que
la sacra, catòlica, real magestat celebra en la vila de Monsó als íncoles de sos regnes de
la Corona de Aragó deçà la mar. Al honrat en Francesch Paloma, habitant en Barcelona.
Salut ý honor. Atenent ý considerant que per part vostra nos és stada presentada una
supplicació del tenor següent: Molt il·lustres, reverendíssims, excel·lentíssim, il·lustres
ý molt magnífichs senyors. Mestre Francesch Paloma, natural del regne de Aragó, chirurgià,
ciutedà de Barcelona, diu que ha més de trenta anys que té botiga parada en la
ciutat predita de Barcelona, casat ab fills ý filles, sens may haver dexat de continuar dita
sa art en dita ciutat ý, tenint allí son domicili, desije ésser affillat ý del número ý cetui
dels cathalans. Supplicha per tant humilment a vostres senyories, excel·lència ý mercès,
sien servits, usant de la sòlita benignitat ý clemèntia de vostres senyories, excel·lència
ý mercès, [tenir] per bé de abrasar-lo ý affillar-lo per natural cathalà ý col·locar-lo en lo
número ý cetui dels cathalans com ab altres s'és acostumat fer; que en açò rebrà de vostres
senyories, excel·lència ý mercès molt particular gràcia ý mercè. Lo offici de vostres
senyories, excel·lència ý mercès humilment implorant.
ý altrament, a vós dit Francesch Paloma, ab tenor de la present habilitam per cathalà, ý
en tal manera que us alegreu ý alegrar ý gosar pugau de totes coses que cathalans naturals
se alegren ý gosen, com si fósseu natural cathalà, ý que en tots officis, honors,
perrogatives ý altres coses pugau concórrer com los altres cathalans naturals. En testimoni
de les quals coses havem manat fer ý expedir les presents sotescrites de mà dels
tres presidents ý sagellades ab lo sagell major de dita ciutat. Datum en la vila de
Monsó, quant al bras ecclesiàstich ý militar a
noembre any mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch. El bisbe de Barcelona. El duque y marqués.
Francesch Çaragosa.
E inmediadament, fou en dit stament presentada una supplicació per part de Macià
Scrivà, passamaner, la qual és del tenor següent:
Il·lustríssims, reverendíssims, excel·lentíssim, il·lustres, molt reverents ý magnífichs
senyors.
Macià Scrivà, passamaner, natural de la ciutat de València, ha trenta_ý_quatre anys
que resideix en la ciutat de Barcelona, hahont ha vint_ý_sinch anys que és casat, ab
fills naturals de dita ciutat ý té en ella casa pròpia ý quatre fills. Ha desijat ý desige
molt ésser habilitat per natural cathalà. Per tant, supplicha a vostres senyories,
excel·lència ý mercès sien servits prestar son consentiment que dit Macià Scrivà sia
habilitat, de què rebrà molt singular mercè, puix ab altres se ha feta semblant mercè.
Die vicesima septima novembris milesimo quingentesimo octuagesimo quinto,
lecta in stamento ecclesiastico et fuit decretum quod fiat ut supplicatur,
sublatis tamen dissentimentis. Scriba stamenti ecclesiastici, Mullola, notarius.
Die vicesima nona novembris, lecta in stamento militari et fuit provisum idem
quod in stamento ecclesiasticho, sublatis tamen dissentimentis; et fuerunt sublata ad
hunc effectum. Scriba dicti stamenti militaris, Joannes Sala, notarius publicus
Barcinone.
Die
idem quod in aliis stamentis, sublatis tamen dissentimentis. Cellers, notarius
Barcinone et dicti stamenti regalis scriba.
següent:
Los tres staments del Principat de Cathalunya congregats en les Corts Generals
que la sacra, catòlica, real magestat de present celebra en la vila de Monsó als íncoles
de sos regnes de la Corona de Aragó. Al honrat en Macià Scrivà, passamaner,
habitant en Barcelona. Salut ý honor. Atenent ý considerant que per part vostra nos
és stada presentada una supplicació del tenor següent: Il·lustríssims, reverendíssims,
excel·lentíssim, molt reverents ý magnífichs senyors. Macià Scrivà, passamaner,
natural de la ciutat de València, ha trenta_ý_quatre anys que resideix en la ciutat de
Barcelona, hahont ha vint_ý_sinch anys que és casat, ab fills naturals de dita ciutat ý
té en ella casa pròpia ý quatre fills. Ha desijat ý desija molt ésser habilitat per natural
cathalà. Per tant, supplicha a vostres senyories, excel·lència ý mercès sien servits
prestar son consentiment que dit Macià Scrivà sia habilitat, del que rebrà molt singular
mercè, puix ab altres se ha feta semblant mercè.
ý altrament, a vós Macià Scrivà, ab tenor de la present habilitam per cathalà en tal
manera que us alegrau ý alegrar ý gosar pugau de totes coses que cathalans naturals
se alegren ý gosen, com si fósseu natural cathalà, ý que en tots officis, honors, perrogatives
ý altres coses pugau concórrer com los altres cathalans naturals. En testimoni
de les quals coses havem manat fer ý expedir sotescrits de mà dels tres presidents
ý sagellades ab lo sagel major de la dita Cort. Datum en la vila de Monsó, quant al
bras ecclesiàstich a
de noembre
Çaragossa.
E inmediadament, fou en dit stament presentada una supplicació per part de Antíogo
Fillol, la qual fou legida ý és del tenor següent:
Il·lustríssims, reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres, reverents ý magnífichs
senyors.
Antíogo Fillol, mercader, natural de la ciutat de Càller, del regne de Sardenya, ha
setsa anys que ab ànimo ý intenció particular de viure, habitar ý repatriar-se en la ciutat
de Barcelona dexà sa terra natural, ý no sols en ella ha tingut ý té tot lo dit temps
casa parada, però encara ha nou anys que és casat ab filla de mossèn Jaume Ferrer de
Busquets de dita ciutat de Barcelona ý està affillat de quatre fills ý sempre ha exercit
ý exercceix son art de mercader a tot benefici e utilitat comuna de dita ciutat. Ý perquè
ha desijat sempre ý desije ésser habilitat per natural cathalà, ajudant-y les raons
sobredites ý particularment lo ésser, com à dit, natural de la dita ciutat de Càller, los
naturals de la qual són sanch ý natural progènia del present Principat de
Cathalunya, per la felice conquista que de dit regne feren, ý hahont los cathalans en
ser ý habitar en dita ciutat de Càller són haguts per naturals de aquella, ý sens habilitació
ninguna los admeten en tots los officis ý beneficis, com és notori. Supplicha
humilment dit Fillol a vostres senyories, excel·lència ý mercès sien servits voler-lo
habilitar per cathalà ab tot effecte, que demés que ab ell se farà lo que ab altres, ell
ho rebrà a singular mercè ý gràcia com esta Cort té acostumat.
Altissimus, etc.
Die
quod fiat ut supplicatur, sublatis tamen dissentimentis. Scriba stamenti ecclesiastici,
Mullola, notarius.
Die
idem quod in stamento ecclesiasticho, sublatis tamen dissentimentis; et fuerunt
sublata. Scriba stamenti militaris, Joannes Sala, notarius publicus Barcinone.
Die
idem quod in aliis stamentis, sublatis tamen dissentimentis. Cellers, notarius
Barcinone et dicti stamenti scriba.
Los tres staments del Principat de Cathalunya congregats en les Corts Generals
que la sacra, catòlica, real magestat de present celebra en la vila de Monsó als ínco
les de sos regnes de la Corona de Aragó deçà la mar. A mossèn Antíogo
Fillol, mercader, habitant en Barcelona. Salut ý honor. Atenent ý considerant que per
part vostra nos és estada presentada una supplicació del tenor següent: Il·lustríssims,
reverendíssims, molt il·lustres, reverents ý magnífichs senyors. Antíogo Fillol, mercader,
natural de la ciutat de Càller, regne de Serdenya, ha setse anys que ab ànimo e
intenció particular de viure ý habitar ý repatriar-se en la ciutat de Barcelona dexà sa
terra natural, ý no sols en ella ha tingut ý té tot lo dit temps casa parada, però encara
ha nou anys que és casat ab filla de mossèn Jaume Ferrer de Busquets de la dita ciutat
de Barcelona ý està afillat de quatre fills ý sempre ha exercit son art de mercader
a tot benefici ý utilitat comuna de dita ciutat. Ý perquè ha desijat sempre ý desija
ésser habilitat per natural cathalà, ajudant-li les rahons sobre dites ý particularment lo
ésser, com ha dit, natural de la dita ciutat de Càller, los poblat[s] de la qual són sanch
ý natural progènia del present Principat de Cathalunya per la felice conquista que en
dit regne feren, ý hahont los cathalans en ser ý habitar en dita ciutat de Càller són
haguts per naturals de aquella, ý sens habilitació ninguna los admeten en tots los officis
ý beneficis, com és notori. Supplicha humilment dit Fillol a vostres senyories,
excel·lència ý mercès sien servits voler-lo habilitar per cathalà ab tot effecte, que ademés
que ab ell se farà lo que ab altres, ell ho rebrà a singular mercè ý gràcia com esta
Cort té acostumat.
per los respectes en aquella contenguts ý altrament, a vós dit mossèn Antíogo
Fillol, ab tenor de la present habilitam per cathalà en tal manera que us alegreu ý alegrar
ý gosar pugau de totes coses que cathalans naturals se alegren ý gosen, com si
fósseu natural cathalà, ý que en tots officis, honors, perrogatives ý altres
coses pugau concórrer com los altres cathalans naturals. En testimoni de les quals
coses manam ésser feta la present sotascrita de mà dels tres presidents sagellades ab
lo sagel major de la dita Cort. Datum en la vila de Monsó, quant al bras ecclesiàstich
a vint_ý_set; quant al bras militar a
noembre
Fonch habilitada la hora fins a les dotse [hores]
Mossèn Rocha dissent a què no sien presentades les rèpliques als tractadors fins a
tant ab aquelles vage la Constitució feta contra les pragmàtiques de les fortaleses de
Perpinyà.
Referí lo promovedor ecclesiàstich que per a presentar les rèpliques a sa magestat
eren stats elegits lo bisbe d'Elna, lo abat de Gerri, lo ardiacha Terça.
Lo promotor militar referí que per dit effecte eren stats elegits don Nofre de
Alentorn, mossèn Blan Riber, mossèn Cella ý de Tafurer.
Lo present bras determinà que los advocats miren ý apunten la forma se ha de tenir
en presentar les rèpliques a sa magestat per no trobar-se present en la sglésia ý star de
mala gana, ý que ho referesquen.
Lo present bras, aderint-se al bras ecclesiàstich ý militar, és de parer que los promovedors
aporten les rèpliques als senyors tractadors, les quals rèpliques són incertades a
la fi del present procés junt a les Constitucions.
sglésia de Santa Maria en la vila de Monsó.
Anà a sa magestat la embaxada ab la qual se supplicha fos de son real servey manar
remediar ý en millor commutar les decretacions per sa magestat fetes als Capítols e
Constitucions a sa magestat presentats, per lo que molt importa al benefici universal de
tota esta terra ý de sa magestat s'espere ý confie. E més avant, per quant ab la pressa, ab
los molts negocis de la Cort, restaven a presentar a sa magestat algunes Constitucions,
que per ço aportaven aquelles a sa magestat, per a què fos de son real servey manar
decretar aquelles per lo que molt convenien al bé universal de tota la terra, les quals
Constitucions són incertades a la fi del present procés.
Capítol
Desliberà lo present bras que sia repel·lit lo dit capítol en quant diu que no
passar o renunciar los officis de uns a altres.
Lo promovedor del bras ecclesiàstich referí que quant als officis del General nous ý
vells, adereix ab los bras militar.
Micer Frexanet, syndich de Leyda, dissent a què los salaris augmentats per los
deputats sens orde de la Cort als officials que són en les ciutats ý col·lectes dels drets
del General fora la ciutat ý col·lecta de Leyda, sinó que los officis de Leyda tingan lo
mateix salari que los semblants officials tenen, exceptat en la ciutat de Barcelona; protestant,
etc.
sglésia de Santa Maria de Monsó.
Mossèn Ponses, syndich de Tàrrega, dix que dissent que no sia legides ninguna supplicació,
que les que fins así se són donades no sien decretades; ý que, fent-se al contrari,
pose son dissentiment a tots actes.
Vingué embaxada del bras ecclesiàstich ý militar reportant que lo present bras vulle
ab ells aderir en los capítols estan differents, per la brevetat del temps.
E per quant fou fet dupte ý pensament si en los capítols fets per lo Redrès del General
tenen aquells necessitat de decretar-los sa magestat, attès que diversament se trobe en
diverses Corts, ý la Cort per millor intel·ligèntia del que
advocats dels brassos per a què ho vehessen e miren ý relació fassen als brassos.
Los quals advocats, aprés de diversos ajusts entre ells fets, [referiren] que no obstant
que en algunes Corts se tròpien los capítols del Redrès del General decretats per sa
magestat, que axò serie estat acte voluntari de la Cort ý no per necessitat alguna n'í tingués,
per lo que en coses del General en tenie sa magestat tolta la conexensa, com més
complidament conste en lo privilegi del rey en Martí datum en Belasguart en l'any
drets del general com altres.
Vingué aprés embaxada del bras ecclesiàstich, la qual aportaren lo abat de
Poblet, lo canonge Reyadell, deduhint com, no obstant lo desliberat dels advocats,
havien de pensar ý crèurer que, no sens causa, los predecessors des de l'any trenta
ensà havien sempre decretats dits capítols sa magestat, ý que per ço per moltes causes
ý rahons per ells deduhides se havien aderit a què dits capítols se decretassen
per sa magestat.
Desliberà lo present bras o stament real que adereix en lo dels salaris dels officials
del General al parer del bras militar ý que de aquesta desliberació dels brassos se
Capítol de Cort.
Més, desliberà que los Capítols de Cort sobre lo Redrès del General fets sien presentats
a sa magestat per a què vulle decretar aquells.
Mossèn Jolís dix és del mateix parer, ab què no sían sinó per via de decretació dels
capítols a la fi de tots ells en comú ý no en particular.
Mossèn Sala dix que tots los capítols que la Cort pot ordenar que toquen a ordinació
del General, pus la Cort los pot ordenar, no sien presentats per a decretar a sa magestat.
Los altres, emperò, que y ha imposició de penes ý execució de elles, que sien presentats
a sa magestat.
Lo protonotari de sa magestat presentà al dit stament les segones decretacions fetes
als Capítols de Cort ý Constitucions a la rèplica feta per los tres brassos, les quals decretacions
són a la fi del present procés.
Lo present stament desliberà que sien elegides dos persones per a què ab altres dues
dels altres staments tinguen plen poder ý facultat de ygualar ý concordar les differències
resten a concordar entre los brassos sobre los capítols ý Redrès del General, ý procehint
a dita electió foren elegits los següents: micer Monserrat, mossèn Sala.
Micer Gaspar Monserrat de Balaguer, Sala de Manresa, Rebollet de Vilafrancha
posen dissentiment a què no
Reportà lo promovedor del bras militar que per a concordar les decretacions
del Redrès del General lo dit bras havie elegit ý nomenat mossèn Pol, Federich Bosch.
Més, reportà lo promovedor del bras ecclesiàstich ý referí com lo dit bras per lo dit
effecte havie elegit ý anomenat lo abat de la Real, lo canonge Reyadell.
Lo present stament, aderint al vot ý parer del bras ecclesiàstich, desliberà que los
advocats dels brassos miren les decretacions fetes per sa magestat en la rèplica de les
Constitucions hí u referesquen als brassos.
Lo promovedor militar referí en dit stament [que] havien pensat que, com lo cas tant
orrendo de March Antoni Fornés subseguit ý fet per lo llochtinent general don Ferrando
de Toledo sia, com és stat, tant assenyalat ý notable ý prejudicial a tota Cathalunya, lo
reparo del qual se deu en tota manera procurar. E com no obstant que la part sia ja,
segons se ha entès, plenament satisfeta, però la terra ne resta encara molt prejudicada, la
qual té necessitat de reparo, ý també que per la ànima del dit Fornés se fundàs alguna
capellania. Referien per ço lur pensament al present bras per a què, per millor assiento,
se elegisen dos persones ý un advocat de quiscun bras per a veure ý apuntar lo que en
dit negoci se haurà de fer.
Lo present stament, oïda la dita embaxada, desliberà que sien elegides dues persones
del present stament, les quals ab los advocats vegen ý remiren dit pensament del militar
ý de aquell relatió fassen.
La hora fonch habilitada fins a les dotse.
Galderich Rabollet, syndich de Vilafrancha, dissent a què los arrendadors de les
bolles del trienni corrent no sien compresos en la capitulació apunctada de la exactió
dels deutes del General, ni se
ab los dits arrendaments.
Referí lo promovedor militar que, aprés de haver tingut tracte ý pensament en dit
bras si en los capítols fets per al nou Redrès del General ere necessari o no la decretació
de sa magestat, havien pensat que
o protesta condecent per salvetat de la Cort.
Lo present stament desliberà que als officials peccuniaris debitors no
temps algú, attès majorment que en lo bras militar y ha a dita causa dissentiment.
Micer Gaspar Monserrat, syndich de Balaguer, dix no és de parer se dón temps algú
als officials peccuniaris per lo que repugna a sa consiència.
Joan Peferrer, syndich de Argilés, dix que dissent que
debitori del General, axí officials peccuniaris com altres.
Mossèn Ortodó, syndich de Puigcerdà, dix que tenia posat son dissentiment a què
no
però ara, moderant son dissentiment, se adereix a què
arrendadors del corrent trienni ý als altres conforme los capítols de la exactió, salvat
emperò los officials peccuniaris del General.
La supplicació presentada per les fermances de Pau Riu, desliberà lo present bras que
sie remesa a les persones de la execució per a què referesquen ý conforme la han decretada
los altres brassos, sublatis dissentimentis.
Mossèn Ortodó ý dissent.
Lo syndich de Argilés ý dissent.
Lo present stament féu desliberació ý conclusió que los officials peccuniaris
que vuy deuen al General sien obligats a pagar, e si cas serà [n']ý hagués algú que no
tingués què pagar ý donàs fermances de manera que lo deute no stigués segur, que
paguen de comptants la maytat ý de la altra restant meytat los puguen los deputats dar
temps dos anys, assegurant lo que restaran debitors ab idòneas fermances; ý fetes dites
seguretats, pugan los deputats traure
puga fer ab Pau Riu ý ses fermanses.
Més, determinà lo present bras que als arrendadors corrents los sia donat un any de
temps, ultra les tres terces.
Mossèn Rabollet està ý persevera en son dissentiment.
Lo syndich de Argilés està en lo mateix dissentiment.
Mossèn Francesch Algueró dix que si no
del General, que dissent a la exactió dels deutes del General; protestant de nul·litat
de actes.
E mossèn Joan Ponsich diu que no
lo han provehit conforme los Capítols de Cort ý abans se fossen comensades les Corts.
E inmediadament fou en dit stament legida una supplicació en aquell presentada per
part de don Christòfol Frigola, la qual és del tenor següent:
Molt il·lustres ý reverendíssims, excel·lentissím, molt il·lustres ý molt magnífichs
senyors.
Lo doctor don Simon Frigola, vicicanseller en lo Supremo Consell de Aragó, supplicha
a vostres senyories, excel·lència ý mercès, sien servits habilitar-li per natural
del Principat de Cathalunya a la persona de don Christòfol, fill seu, que en assò rebrà
de vostres senyories, excel·lència ý mercè molt particular mercè.
Altissimus, etc.
Die prima decembris
Principatus Cathalonie, fuit decretum quod fiat ut supplicatur, sublatis tamen dissentimentis.
Scriba stamenti ecclesiastici, Mullola, notarius.
Dictis die et anno lecta in stamento militari et fuit provisum quod fiat ut supplicatur,
sublatis tamen dissentimentis. Scriba stamenti militaris, Sala, notarius.
Dictis die et anno fuit lecta in stamento regali et ibi provisum idem quod in aliis
stamentis, sublatis tamen dissentimentis. Cellers, notarius publicus Barcinone et dicti
stamenti regalis scriba.
E inmediadament fonch en dit stament presentada una supplicació per part de don
Luys de Paguera, la qual legida és del tenor següent:
Molt il·lustres ý reverendíssims, excel·lentissím, molt il·lustres ý molt magnífichs
senyors
Don Luys de Paguera, doctor del Real Consell, diu ý representa a vostres senyories,
excel·lència ý mercès com ab sos treballs ý vigiles ha composts dos libres, lo hú
sobre lo capítol ters del rey en Pere ters en la Cort de Cervera, ab lo qual ha donat
gran clarícia en les matèries feudals ý emphiteoticals, segons los drets de la pàtria
cathalana ý los drets dominicals pertanyents a senyors directes ý alodials, com són
luysmes, fadigues, gratificacions de les causes per les quals se pot ý deu procehir a
emparar los feus reals ab les formes que en dita matèria se han de practicar
ý servar, com més largament en dit volum se veu ý amostra; ý l'altre, de dicissions
criminals sobre conclusions fetes en lo Real Consell. Ý com dit don Luys haja fets
imprimir los dits libres a sos propris gastos ý treballs, que prenen summa de més de
sinch_centes lliures, ý aquelles hagen redundades ý redunden en bé ý utilitat pública
de la pàtria cathalana, supplicha a vostres senyories, excel·lència ý mercès [sien] [servits]
de manar-li fer per via de gràcia ý mercè alguna remuneració de dits gastos ý
treballs, com bé vostres senyories, excel·lència ý mercès tenen acostumat de fer ab
altres qui en coses tocants al bé púbblich se emplehen. Ý encara que se pugués dir
que lo privilegi incertat en lo principi del dits libres li podrien ser satisfactió de sos
gastos ý treballs, com en utilitat sua se prohibescha a qualsevol persona de qualsevol
grau o condició sia que per temps de deu anys no puga imprimir los dits libres dins
lo present Principat sinó ell tant solament, entenent el dit don Luys que assò no li és
profit ni utilitat sinó que és stat fet per inseguir l'orde ý principis que molts altres
libres aporten, dende ara dit don Luys renuncia al dit privilegi quant a la dita prohibició
ý se acontenta que, no obstant aquell, puguen qualsevol persones, de qualsevol,
grau, stat ý condició sien, imprimir ý vendre los dits libres dins dit Principat, ý per
assò se offereix fer qualsevol actes ý cautheles que a vostres senyories, excel·lència
ý mercès millors apparran.
A trenta de octubre, mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch, legida en lo stament ecclesiàstich
ý fonch determinat que de peccúnies del General sien donades al dit don Luys
de Paguera, per los respectes en dita supplicació contenguts, dos_cents ducats moneda
barcelonesa, alsats emperò los dissentiments.
Mullola, notarius.
lo bras ecclesiàstich, levats primer los dissentiments.
Joannes Sala, notarius publicus Barcinone.
Die prima decembris
quod in aliis stamentis, sublatis tamen dissentimentis. Cellers, notarius publicus
Barcinone et dicti stamenti regali scriba.
Fonch habilitada la hora fins a les tres hores.
Determinà lo present bras que fassa embaxada per aquest bras als altres per a què ab
embaxada se vaie als tractadors per a què vullen en millor commutar la decretació feta
al capítol parle de les obres de la fortalesa de Perpinyà.
E inmediadament fou en dit stament presentada una supplicació per part de l'ardiacha
Terça ý en dit stament legida, qual és del tenor següent:
Molt il·lustres ý reverendíssims, excel·lentissím, molt il·lustres ý molt magnífichs
senyors.
Lo ardiacha Terça diu que, vist lo temps que sa magestat ha assenyalat per a partir-se
de la present vila és tant breu, com vostres senyories, excel·lència ý mercès
veuhen, ý que la causa que aporta devant vostres senyories, excel·lència ý mercès no
pot acabar en les presents Corts per ésser los magnífichs advocats occupats
en coses ý negocis de les presents Corts; per tant, supplicha a vostres senyories,
excel·lència ý mercès sien servits que dita causa se cometés a dos doctors de la Real
Audiència, los qui a vostres senyories, excel·lència ý mercès seran ben vists, ý que
se
de vostres senyories, excel·lència ý mercès molt particular mercè.
Altissimus, etc.
decretum quod intra unam horam partes nominent suspectos doctores de Regio
Consilio Cathalonie si quos habent quo termino elapso providebitur. Scriba stamenti
ecclesiastici, Mullola, notarius.
Lecta in stamento militari dictis die et anno et fuit provisum idem quod in ecclesiasticho.
Scriba stamenti militaris, Joannes Sala, notarius publicus Barcinone.
Dicto die lecta in stamento regali et fuit provisum idem quod in aliis stamentis,
sublatis tamen dissentimentis. Cellers, notarius publicus Barcinone et dicti stamenti
regalis scriba
Castro, chirurgià, la qual és del tenor següent:
Molt il·lustres, reverendíssims, molt reverents, excel·lentissím, molt il·lustres ý
molt magnífichs senyors.
Joseph Castro, chirurgià, habitant en Barcelona, supplicha a vostres senyories,
excel·lència ý mercès que, haguda consideració de què és natural de la Corona de
Aragó ý nat en Valèntia ý sos passats són estats cathalans ý ell ha trenta_ý_sis anys
que resideix en Barcelona, ahont arribà minyó de edat de deu anys ý aprengué lo
offici de barber, del qual és examinat ý té botiga setse anys fa, ý és casat ab
dona natural ý filla de cathalà, tant de pare com de mare, nada en la ciutat de
Barcelona, de la qual té dos fills ý una filla, ý que ja dit Joseph Castro té béns
inmobbles en la dita ciutat de Barcelona, sien servits admetre lo dit Joseph Castro en
natural cathalà ý dar-li naturalitat; demane que en tot ý per tot sie tingut ý reputat per
cathalà ý gose dels privilegis ý perrogatives que los demés cathalans nats en
Cathalunya tenen ý gosen ý tenir ý gosar han acostumat tant com si lo dit Joseph
Castro fos nat en Cathalunya, que ell los ho tindrà a singular gràcia ý mercè.
etc. Altissimus, etc.
quod fiat ut supplicatur, sublatis tamen dissentimentis. Scriba stamenti ecclesiastici,
Mullola, notarius.
Dictis die et anno fuit lecta in stamento militari et fuit provisum idem quod in stamento
ecclesiasticho, sublatis tamen dissentimentis, que fuerunt sublata ad hunc
effectum. Scriba dicti stamenti militaris, Joannes Sala, notarius publicus Barcinone.
Die prima decembris
idem quod in aliis stamentis, sublatis tamen dissentimentis. Cellers, notarius
Barcinone et dicti stamenti scriba.
Los tres staments del Principat de Cathalunya congregats en les Corts
Generals que la sacra, catòlica, real magestat de present celebra en la vila de Monsó
als íncoles de sos regnes de la Corona de Aragó deçà la mar. Al honrat mestre Joseph
Castro, chirurgià, habitant en Barcelona. Salut ý honor. Attenent ý considerant que
per part vostra nos és stada presentada una supplicació del tenor següent: Molt il·lustres,
reverendíssims, molt reverents, excel·lentíssim, molt il·lustres ý molt magnífichs
senyors. Joseph Castro, chirurgià, habitant en Barcelona, supplicha a vostres senyories,
excel·lència ý mercès que, haguda consideració de què és natural de la Corona
de Aragó ý nat en Valèntia ý sos passats són estats cathalans ý ell ha trenta_ý_sis anys
que resideix en Barcelona, ahont arribà minyó de edat de deu anys ý aprengué lo offici
de barber, del qual és examinat ý té botiga setse anys fa, ý és casat ab dona natural
ý filla de cathalà, tant de pare com de mare, nada en la ciutat de Barcelona, de la qual
té dos fills ý una filla, ý que dit Joseph Castro té béns inmobles en la dita ciutat de
Barcelona, sien servits admetre lo dit Joseph Castro en natural cathalà ý dar-li naturalitat,
de manera que en tot ý per tot sie tingut ý reputat per cathalà ý gose dels privilegis
ý perrogatives que los demés cathalans nats en Cathalunya tenen ý gosen ý
tenir ý gosar han acostumat tant com si lo dit Joseph Castro fos nat en Cathalunya,
que ell los ho tindrà a singular gràcia ý mercè.
inclinats a vostra supplicació per los respectes en aquella contenguts ý altrament, a
vós dit Josep Castro, ab tenor de la present habilitam per cathalà en tal manera que us
alegreu ý alegrar ý gosar pugau de totes coses que cathalans naturals se alegren ý
gosen, com si fósseu natural cathalà, ý que en tots officis, honors ý perrogatives ý
altres coses pugau concórrer com los altres cathalans naturals. En testimoni de les
quals coses manam ésser feta la present sotascrita de mà dels tres presidents sagellada
ab lo sagell major de dita Cort. Datum en la vila de Monsó, quant als brassos
ecclesiastich ý militar a
any de la nativitat de Nostre Senyor
duque y marqués.
Lo compte de Miranda, don Diego de Mendosa, vingueren en lo present bras reportant
per part de sa magestat que los brassos procurassen en donar-se tota la presa posibble
en rematar los negocis de la present Cort, perquè demà de matí sa magestat pugués
tenir lo sòlio ý cloure les Corts, per quant en haver dinat se
estarà per un dia, dins lo qual sperarà allí ý tindrà allí lo dit sòlio. Ý passat dit dia ý no
havent-se resolt los negocis de la present Cort, se
ço la present Cort procuràs en cloure tot sos negocis.
455">
E inmediadament vingué lo promotor eclesiàstich dient ý relatant lo deduït per lo dit
compte de Miranda, e que lo dit bras, per a supplicar als tractadors vullen comutar la
decretació per la pragmàticha de Perpinyà, havien elegit ý anomenat lo abat de la Real,
lo ardiacha Terca.
E lo present bras per dit effecte també elegí ý anomenà mossèn Algueró, mossèn
Ortodó.
Reportà lo promodor militar que lo dit bras havie anomenat per dit effecte don
Phededich Bosch, mossèn Argensola de les Pallargues.
Tornats los embaxadors de la propdita embaxada, referiren los del present
bras com los tractadors los havien respost que, acerca de la decretació del capítol o
Constitució de les pragmàtiques de Perpinyà, havien decretada aquella lo que aparexia
ésser més convenient; però, attès lo contengut en lo que per part dels brassos los era estat
deduhit, emperò, que ells ho consultarien ab sa magestat ý veurien com millor se porie
assentar ý decretar dita Constitució. E per quant per part dels senyors tractadors són estats
tramesos a sercar los promovedors dels tres brassos, lo del present bras tornat referí com,
essent allí lo senyor compte de Miranda, los ha dit ab certitut serie la partida de sa magestat
demà, que anirie a dormir a Binefa hahont se detindrie fins dimecres; ý si apparrie bé
als brassos acabar assí les Constitucions en Monsó hahont restarie lo Consell ý dimecres
se porie tenir lo sòlio en Bineffa, ý hahont no, si apparrie bé als brassos sa magestat tindrie
lo sòlio en Serós, ý ahont no en Tortosa, per ço los brassos tractassen ý responguessen
de la intenció ý en lo entretant se podrie ordenar la porrogació fahedora.
en la qual congregació entrevingueren ý foren presents los següents: los tres síndichs de
Barcelona, los dos síndichs de Gerona, los síndichs de Leyda, los dos syndichs de
Perpinyà, un síndich de Tortosa, mossèn Vilaró; lo síndich de Caldes, lo syndich de
l'Arbós, lo syndich de Tàrrega, mossèn Ortodó, lo syndich del Prat del Rey, lo syndich
de Tuhir, lo syndich de Vilafranca de Panadés, lo syndich de Besalú, lo syndich de
Copliure, lo syndich de Salses, lo syndich de Argilés, lo syndich de Vilafranca de Conflent,
lo syndich del Voló, lo syndich de Granollés, mossèn Navarro.
Lo present bras, aderint-se als brassos ecclesiàstich ý militar, desliberà fossen elegides
dos persones per a què, junctament ab los advocats de quiscun stament, tíngan
càrrech de apuntar vèurer lo que
magestat per a Binefa per a concloure allí les Corts ý tenir lo sòlio, ý del que
apunctaran ý tractaran fassen relació al present bras. Ý per dit effecte, havia elegit lo
bras ecclesiàstich lo abat de Gerri, lo canonge Reig. Per lo bras militar, lo senyor de
Ceró, lo senyor de Monclar. Lo present stament elegí ý anomenà mossèn Vivet, mossèn
Montornès.
Lo prior de Cartoxa, lo canonge Pons, syndich de Urgell, reportaren embaxada del
bras ecclesiàstich que dit bras havie pensat serie bé habilitar la persona del sereníssim
príncep per [a poder] tenir Corts.
Lo present stament desliberà que se elegesquen dues persones, les quals vagen a la
instància ahont stan convocats los advocats de tots los brassos ý altres doctors, ý que
deduesquen lo que assí ab embaxada de part del bras ecclesiàstich és stat deduhit sobre
la habilitació del sereníssim príncep per a què se resolguen lo que aparrà se dega fer cum
posse referendi ý, abans, lo promovedor o reporte als altres brassos per via de pensament.
E fou en dit stament presentada una supplicació per part de Miquel Baltesar Dot,
cavaller ý scrivà del General de Cathalunya, la qual legida és del tenor següent:
Molt il·lustres ý reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres ý molt magnífichs
senyors.
Miquel Baltesar Dot, cavaller ý scrivà del General de Cathalunya en lo trienni de
l'any MDLXXII,
ý causes digué de nul·litat ý se apel·là de una injusta sentència contra d'ell proferida
als deputats novament sdevenidors e hó a les primeres Corts Generals celebradores
en lo present Principat e hó en aquell o aquells al qual o als quals fos lícit ý permès;
ý com per alguns respectes particulars, jatsia que dit Dot ha contínuament instat la
procecució de dites causes, no haja pogut obtenir ab effecte que aquelles fossen
comeses a jutges competents fins a tant que per vostres senyories, excel·lència ý
mercès és stat manat als deputats de Cathalunya que en dites causes administrassen
justícia, del que reste ab molt gran obligació ý agrahiment. Per ço ý altrament, desijant
veure lo fi ý èxhit de aquelles, representant, deduhint ý produhint tots los actes ý
procehiments fins ara fets ý en quant menester sia comparent devant vostres senyories,
excel·lència ý mercès, sens prejudici ni derogació de les dites causes ja comensades,
per més prest ý major expedició de aquelles, supplicha sien servits provehir
ý manar als deputats que les dites causes manen determinar ý despedir dins algun
breu ý competent termini, conforme a iustícia, fins a sentència deffinitiva ý execució
de aquella, resecats qualsevol impediments ab compliment de justícia; ý dit Dot o
tindrà a particular benefici ý mercè.
Die
que sia scrit als deputats que en la present causa fassen justícia lo més prest que
pugan, servades les Constitucions.
Dictis die et anno millesimo quingentesimo octuagesimo quinto, lecta in
stamento militari et fuit decretum idem quod in stamento ecclesiasticho. Scriba stamenti
militaris, Joannes Sala, notarius publicus Barcinone.
Die secunda mensis decembris
provisum idem quod in aliis stamentis. Cellers, notarius Barcinone et dicti stamenti
regalis scriba.
forma següent:
Los tres staments del Principat de Cathalunya convocats en les Corts Generals que
la sacra, catòlica, real magestat de present celebra en la vila de Monsó als íncoles de
sos regnes de la Corona de Aragó deçà la mar. Als reverent, nobles ý magnífichs senyors
los deputats del General de Cathalunya, residents en Barcelona. Salut ý honor.
Sabreu que per part de mossèn Miquel Baltesar Dot nos és stada presentada una supplicació
del tenor següent: Molt il·lustres, reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres
ý molt magnífichs senyors. Miquel Baltesar Dot, cavaller ý scrivà del General de
Cathalunya en lo trienni de l'any MDLXXII,
ý molt justes rahons ý causes digué de nul·litat ý se apel·là de una injusta sentència
contra d'el proferida als deputats novament sdevenidors e o a les primeres Corts
Generals celebradores en lo present Principat e o en aquell o aquells al qual o als
quals fos lícit ý permès; ý com per alguns respectes particulars, jatsia que dit Dot ha
contínuament instat la procecució de dites causes, no haja pogut obtenir ab effecte
[aquelles] fossen comeses a jutges competents fins a tant que per vostres senyories,
excel·lència ý mercès és stat manat als deputats de Cathalunya que en dites causes
administrassen justícia, del que resta ab molt gran obligació ý agrahiment. Per
ço ý altrament, desijant veure lo fi ý èxhit de aquelles, representant, deduhint ý produhint
tots los actes ý procehiments fins ara fets ý en quant menester sia comparent
devant de vostres senyories, excel·lència ý mercès, sens prejudici ni derogació de les
dites causes, manen determinar ý despedir dins algun breu ý competent termini, conforme
a justícia, fins a sentència diffinitiva ý execució de aquella, resecats qualsevol
impediments ab compliment de justícia; que dit Dot o tindrà a particular benefici ý
mercè.
provisió que se us scrigués que fassau ý ministreu a les parts justícia lo més prest que
pugau, servades les Constitucions. Per ço, ab tenor de les presents vos diem, cometem
ý manam que lo més prest que pugau, servades les Constitucions, a les parts compliment
de justícia fassau en la premencionada causa, com de vosaltres se confia. En
testimoni, etc. Datum en la vila de Monsó, quant als brassos ecclesiàstich ý militar a
vint_ý_nou de noembre ý quant al bras real a dos de desembre, any de la nativitat de
Nostre Senyor
Ferreres.
Vingué lo compte de Xinxón referint als brassos com sa magestat, al punt del migdia,
tenia sa intenció per anar-se
de jorn per a guardar-se de la serena, a causa de la sua indisposició ý per recel de
la salut del sereníssim príncep, ý que de passada se
present sglésia hahont si los brassos tenien scriptures algunes a punt per a presentar
aquelles ý que per ço, en lo entretant, se dassen pressa per a fer lo que resta per a dit
effecte; certificant-los que allí staria vuy ý demà que serà dimars ý que per
ço en lo entretant se procuràs despedir lo que se havia de fer. Certificant-los que de
Binefa assí no tornarà en ninguna manera, ans bé passarà son camí avant com té
determinat.
Andreu Vilaplana, aderint al dissentiment posat per Joan Peferrer en quant tocha al
dit offici de Pau Rius, expressament dissent que no se haja rahó ninguna del dit offici de
mossèn Rius com aquell ell no obtinga, sinó que de aquell stiga privat, conforme és justícia,
per dits deputats; ý en prejudici del que vuy lo obté no
sens que primer no sia citat, com sia jurídicament privat conforme Capítols de Cort.
Reportà lo promovedor ecclesiàstich que seria bé que la capitulació apunctada entre
la present Cort ý los debitors del General se decretàs per sa magestat. De què fou respost
per lo present bras per medi de son promovedor, com per a fer la dita exactió ni
altres coses tocants a exactió no s'ha de entremetre lo senyor rey ni aquella se deu
decretar per aquell.
E poch aprés, tornà dit promovedor dient com lo stament ecclesiàstich aderie ab dit
stament real del que no
de decret.
Mossèn Algueró alsave ý leve son dissentiment té posat a la exactió, pus no se encarregue
a la terra fogatges ni lo General censals ý que en lo capítol parlant dels officials
peccuniaris ý entre també mossèn Rius.
E inmediadament fou en dit bras real legida la capitulació entre los debitors del
General ý la present Cort.
Consert de la exactió de les bolles
Los dos brassos ecclesiàstich ý real del Principat de Cathalunya congregats en les
Corts Generals que de present celebra sa magestat del rey nostre senyor en la present
vila de Monsó, tenint plen poder ý comissió del bras militar del dit Principat, que axí
mateix està congregat en les dites presents Corts, sobre la exactió dels deutes del
General ý forma que acerca de aquella se haurà de ordenar, com de dita comissió
consta tant per la desliberació feta en dit bras militar a sinch del mes de setembre
proppassat, com per altra desliberatió en dit bras feta a onse del mes de octubre proppassat
ab la qual, confirmant ý ratificant la propdita comisió, se diu que per quant se
podria duptar si dita comisió primera seria deffectuosa, que per ço sens prejudici de
dita comisió donave ý consedie dit bras militar als dits dos brassos ecclesiàstich ý real
sobredita exactió ý commoditat de dits deutes tant larch ý bastant poder quant llarch
ý bastant ordenaria lo excel·lentíssim senyor compte de Miranda ab scriptura o altrament,
loant ý approvant de aquella hora en havant tota aquella facultat que dit senyor
compte de Miranda en nom del dit bras militar voldria donar als dits dos brassos, com
si de mot a mot la dita facultat stiguera incertada en la dita segona comisió ý desliberatió
feta per lo dit bras militar. Vistes les dites comissions ý desliberations ý la
declaratió de sa voluntat feta per lo dit senyor compte de Miranda ý la facultat que en
dita última desliberatió ha donada als dits dos brassos de poder ordenar sobre dites
coses, les quals dos comissions ý poder als dits brassos donat per dit senyor compte
de Miranda són del tenor següent:
quam sacra, catolica et regia magestas serenissimi domini Philippi regis et
domini nostri de presenti celebrat in presenti villa Montissoni inter alios incolis et
Principatus, apud me Ioannem Sala, auctoritatibus apostolicha atque regia notarium
publicum Barcinone infrascriptum et dicti brachii militaris scribam, assumptum ad
calendarium quinta diei mensis septembris anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo
octuagesimo quinto, fuit continuata et scripta quedam deliberatio per
modum et formam embaxiate ordinata cuius tenor talis est:
de parer, per via de pensament, que
ecclesiàstich ý real com mossèn Hierònim de Argensola havia alsat lo dissentiment a
pregàries de molts cavallers del present bras, ý que, lo dissentiment alsat, se havie feta
nova determinació per via de pensament, lo que ja vuy los havie fet a saber per don
Nofre de Alentorn, mossèn Miquel Joan de Pons ý mossèn Joan Burguès ý de So, ço
és, que los qui pretenen ser devitors del General en aquest bras no entenen ni han
entès ni han incistit més en donar forma a la exactió, ans són contents se done la
forma per los dos brassos ecclesiàstich ý real, car totes les letres ý decrets que
acerca de dita exactió ordenar, lo present bras les fermarà sens pretendre vot
algú. Ý per fer dita embaxada anomenaren a dons Plegamans de Marimon ý a mossèn
Joan de Resende.
notarius publicus Barchinone et stamenti militaris scriba assumptus, hec et alia propria
scribens manu.
la sobredita scriptura o desliberatió ab embaxada al bras ecclesiàstich de dita
Cort, apar en lo procés familiar del dit stament ecclesiàstich.
Ioannes Baptista Mullola, [notarius] et dicti stamenti ecclesiastici scriba, in procesu
familiari actorum Curie Generalis que de presenti celebratur per sacram, catolicam
et regiam magestatem in presenti villa Montessoni inter alios incolis et habitatoribus
presentis Principatus Cathalonie, ad calendarium undecimi diei mensis octobris
anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo quinto, actitato
in stamenti militari Cathalonie, fuit continuata quedam desliberatio sub forma
sequenti:
bras és stada donada als brassos ecclesiàstich ý real sobre la exactió dels deutes del
General. E no
per ço lo present bras sens perjudici de dita comisió dóna [ý] consedeix als dit dos
brassos ecclesiàstich ý real sobredita exactió ý commoditat de dits deutes tant larch ý
bastant poder quant llarch ý bastant ordenerà lo senyor compte de Miranda ab scriptura
o altrament, per quant tota aquella facultat que dit senyor compte de Miranda en
nom del present bras voldrà donar als dits dos brassos, lo present bras ara per leshores
ho loe ý aprove com si de mot a mot stigués incertada en la present desliberatió.
veraciter et ad verbum auscultata, colacionata et comprobata per me, Ioannem Sala
auctoritate regia notarium publicum Barcinone et stamenti militaris scribam. Et ut
eidem copie, tanquam eius originali in iudicio et extra fides plenaria ab omnibus
impendatur, ego idem Ioannes Salla, notarius memoratus, hic me subscribo et meum
solitum artis notarie appono sig+num, ad instantiam excelentisimi comitis de
de l'avaneza, visconde de la vall Duernia, senyor de las Casas de Avalaneda y
Vassán, etc., digo por la presente cédula que en virtud de la comissión y facultad que
el brasso militar de Cathalunya, que está congregado en las Cortes que de presente
celebra su magestat a los reynos de la Corona de Aragón en la presente villa de
Monsón, me ha dado sobre el assiento que se havía de aser para la exactión y
cobransa de las deudas y deudores del General del Principado de Cathalunya, de la
qual comisión parese por un aucto de desliberatión por el ditcho brasso etcha a l'onse
del mes de octubre del más cerca passado, declarando mi parecer y volundat es
que los ditchos brassos ecclesiásticho y real del ditcho Principado, que de presente
están congregados en las ditchas Cortes, tengan poder bastante y complido la forma
que a ellos en conformidad les pareciere conveniente para la ditcha exactión y
cobransa, ansí para dar forma para ella como a dar los plasos y lo demás que a ellos
fuere bien visto; como con la presente les doy el ditcho poder en quanto por virtut de
la ditcha desliberación última y comissión a mi dada puedo dar. Y es mi voluntad,
para maior utilidad de todo, que desta mi desliberatión y poder que doy se haga
scriptura pública en poder del scrivano del ditcho braso ecclesiásticho con incerta
de las ditchas comissiones y desliberaciones. En Monsón, a dies y nueve de novembre
mil quinentos otchenta sincho anyos. El conde de Miranda.
conformitat se guarde sobredita exactió l'orde ý forma següent:
L'orde ý consert que apar se podrie fer ab los arrendadors de les bolles del
General de Cathalunya dels tres triennis proppassats que han finit lo any mil sinchcents
vuytanta_ý_quatre:
E primerament, per quant los arrendadors de les bolles dels tres triennis proppassats
per sos arrendaments resten molt enderreriats en molts grans quantitats degudes
al General, ý
és conforme a tota equitat ý rahó que sien acomodats en les pagues ý no se
rigurosa execució com altrament se podrie ý deurie fer; ý per provehir a la indemnitat
del General, haguda consideració que les quantitats que
los béns de molts dels deutors se creu no bastaran a pagar-les si de present se
íntegra execució de tot lo que deuen, ý accomodant-los ab temps se confie podran
complir ab tot lo que són obligats, majorment que se entén que molts dels dits deutors
tenen los béns vinclats ý no liberos ý alguns dels obligats a deutes anteriors, ý
per estes ý altres rahons par se poden acomodar de la manera següent:
Que per pagar ý satisfer los arrendadors dels sobre ý propdits tres triennis les
quantitats que per rahó dels dits arrendaments constarà resten a déurer, hagudes les
consideracions desús dites, se
principals, partícips ý fermances pagassen tot lo que deuen; ý perquè no és rahó que
tots los deutors se done igualment termini, per a què als més antichs se n'han de donar
menys ý als més nous més, aparexeria que fossen accomodats en la forma avall scrita.
[
triennis, lo qual comensà lo primer del mes de juliol mil sinch_cents setanta_ý_sinch
ý finí lo derrer de juny mil sinch_cents setanta_ý_vuyt, pagasen la meytat de tot lo que
deuen, ý la altra meytat pagasen dins sinch anys en tres iguals pagues. Ý los del segon
trienni, que comensà lo primer de juliol de mil sinch_cents setanta_ý_vuyt ý finí lo
derrer de juny de mil sinch_cents vuytanta_ý_hú, pagassen de present un ters de tot lo
deute, ý los altres dos tersos dins de set anys en quatre iguals pagues. Ý los deutors
del últim trienni, que comensà lo primer de juliol de mil sinch_cents vuytanta_ý_hú ý
finí lo derrer de juny de mil sinch_cents vuytanta_ý_quatre, pagassen de present un
quart de tot lo deute, ý los altres tres quarts dins de nou anys en sinch yguals pagues.
Ý les fermances dels dits arrendadors se
per cada termini; de aquesta manera los més antichs deutors pagaran de present més
quantitat ý per a pagar lo que restassen devent tindrien menys temps que los deutors
més nous, lo que és prou conforme a rahó, perquè los deutors antichs se han aprofitat
més de temps dels dinés del General que los deutors nous, ý axí no és just que los
nous sien tant ben acomodats com los altres.
[
aquelles en sa forsa ý valor; ý ab condició que axí principals com fermanses ý partícips
que voldran gosar dels dits terminis respective hagen de donar primerament, ý
ans de totes coses, fermanses leals ý abonades bones ý sufficients, cada hú d'ells per
sí, per les quantitats que deuran, a contento ý satisfactió dels tres brassos de la Cort
ý, aquella acabada, a contento dels deputats ý oïdors; ý en cas que alguns
d'ells no les trobassen, pugan posar en poder ý mans dels deputats ý oïdors béns
desambarasats ý líberos de qualsevol obligacions, la proprietat ý preu dels quals
hagen de valer un ters més de lo que deuran; ý açò a contento de la Cort e o dels deputats
ý hoïdors de comptes, ý que los deputats ý oïdors hagen de pendre possessió de
ells ý no
ab què no sien, com dit és, a l'amo d'ells ni a tals persones que versemblant més
pugués venir la utilitat de l'arrendament al senyor de dites proprietats. Ý lo que resultarà
dels dits arrendaments lo retingan los dits deputats per la paga de son deute. Ý
passats los terminis que los deutors tindran, si no pagaran, se venguen encontinent les
dites proprietats o béns que axí hauran pagat ý entregat en poder dels deputats ý hoïdors
per a fer la íntegra satisfactió de tota la quantitat deguda.
dits deputats ý hoïdors rendes de béns, encara que sien vinclades, com sien de valor;
que dins dels terminis de aquell consert pugan los dits deputats ý oïdors ser íntegrament
satisfets del que muntaran les dites rendes ý restant facultat als dits deputats, en cars que
morissen los dits deutors ý sos béns de les rendes dels quals se haguessen integrat, de
passar a les persones de què stiguessen obligades, ý fer execució en ells ý en altres béns
que poguessen trobar de dit deutor, havent-se primer obligats aquells a qui ve lo vincle.
fermanses, ha de servir per a què durant aquell puga ésser fet execució contra los principals
ý partícips, ý dites fermanses tingan facultat de assitir a la dita execució, instant
ý solicitant-la, ý encara manifestant-la si saben béns líberos ý desambarasats en
què se puga fer; ý havent passat lo mig any, feta o no feta la dita execució, se puga
fer ý
haurà alguns que no voldran o no podran venir en ell, ni se sap quals seran los que
voldran gosar del benefici que se
per aquesta incertitut, majorment que podrien entretant clòurer-se les Corts ý
no haver-se donat en assò lo assento que convé; perquè més prets se vinga a la conclusió
ý no se alargue per ventura ab cauthela, apar que fos prefigit temps de un mes,
comp[t]ador del dia que per los brassos serà fermat lo dit consert e o publicat per
los deputats ý hoïdors de comptes en la ciutat de Barcelona, dins lo qual puguen
entrar los debitors de dits arrendaments volran entrar en aquest consert; lo qual termini
passat ý en lo entretant, si als brassos aparexerà, se scriga als deputats ý oïdors
de comptes que ara són, que continuen la execució ab tota rigor en persona ý béns
dels dits deutors del General que no hauran entrat en lo consert ý també als altres deutors
peccuniaris, sens fer differència alguna de persones. Ab tal que, venint aprés
algun deutor principal, partícip o fermansa ý digués que voldrien gosar del consert
sobre dit, havent effectuat primerament ab tota realitat ý veritat lo que desobre
està dit, axí en haver pagat lo que havie de pagar conforme ad aquest consert com
en haver donat fianses o posat béns en mans dels deputats ý hoïdors de comptes, com
està dit, a tota conexensa dels deputats ý oïdors, cesse contra del tal la execució ý se
continue contra los demés.
apar se assignàs als dits deputats ý oïdors temps de sis mesos, comptadors
del dia que per los brasos serà firmat dit consert e o publicat en Barcelona, dins los
quals hagen de fer dita execució rigurosa en persones ý béns a tots los deutors del
General que no hauran entrat en lo dit consert ý també a tots los deutors peccuniaris;
ý dins dels dits sis mesos declarar les causes de execució, si algunes de aquelles ne
sucitaran, és a saber, essent los diners de la dita execució en la Taula de la ciutat per
compte dels deputats o que ab sentència se haja de declarar per los assessors conformes
la execució ésser legítimament feta o stant los tals debitors encarserats en los
càrsers de la casa de la Deputació. Los quals sis mesos passats, no
de ninguna terça als dits deputats ni hoïdors, fins a tant que la execució sie feta íntegrament
ý declarades les dites causes com dalt és dit; ý encara que en assò seran
negligents los dits deputats ý oïdors, a més de perdre los salaris, resten inhàbils de allí
havant per a tenir officis alguns de la Deputació ý General de Cathalunya, ý que no
puguen ésser habilitats sinó en Corts Generals de consentiment dels brassos; ý que lo
procurador fiscal del General, per rahó de son offici ý sots pena de privació de aquell,
hage de instar devant dels visitadors de diputats si n'í haurà, ý si no devant
dels deputats que deprés succehiran, estes penes ý la restitució dels salaris si aquells
hauran rebuts, ý la cognició de dites causes si staran legítimament fetes; ý lo mateix
puga fer qualsevol particular de Cathalunya com a actió popular, ý als qui instaran les
penes se
quant no hauran pagat íntegrament tot lo que deurà, no puga concórrer ni ésser diputat
ni oïdor de comptes, com ja stà statuhit ý ordenat per Capítols de Cort, ni puga
tampoch ésser habilitat, ni tenir altre offici algú en lo General de Cathalunya ý casa
de la Deputació si haurà faltat en algú dels terminis de aquest consert, fins a tant que
haja pagat lo que haurà faltat de pagar del dit termini.
quals se han de vendre, principals ý de respecte no
qui les vulle comprar, se dón orde que los deputats per lo procurador fiscal
del General, al temps de encantar-les, puga dir en elles ý comprar-les en tal cas per lo
General.
ý bons dies ha presos ý detenguts en los càrsers de la Casa de la Deputació ý
també mossèn Pau Riu, cullidor de la casa del General de Barcelona, stave detengut
en los càrsers de la present vila de Monsó per bones quantitats que deuen al General
ý se entenga lur seguretat seria molt tènua, apparria per ço que los dits sobrecullidors
ý cullidor pagassen de present la meytat de tot lo que deuen al dit General, ý la
restant meytat los fos prefigit temps de dos anys, del dia de la firma del susdit consert
en avant comptadors, ab dos iguals pagues; ab condició emperò que
hagen de nou assegurar ab fermanses de la manera que en lo dit consert se diu, a
coneguda de dits deputats ý hoïdors; ý assò fet, hagen de ésser relaxats ý se
done plena facultat de poder vendre lurs officis, pus lo preu entre en descàrrech de
lur deute.
que fossen ans dels tres triennis passats ni los altres officials peccuniaris, si ja no fossen
alguns la seguretat dels quals fos tènua ý lo deute de ells perilós de perdre
coneguda de los deputats ý oïdors ý de la major part d'ells; en lo qual cas, si per los
tals debitors serà donada seguretat, com dalt se diu, pugan los deputats ý oïdors prefigir
los temps de un any o dos ý no més havant, segons la qualitat del deute.
consert seran caygudes, que los deputats ý oïdors que leshores se trobaran no pugan
rebre lo salari de la primera terça que inmediadament los caurà ni de les altres terces
que després cauran, fins a tant que los dits deputats ý hoïdors hagen feta la execució
rigurosa als tals debitors, com dalt se diu de les paga o pagues caygudes; ý a més de
assò, incorreguen en les altres penes de ser inàbils dalt contengudes.
seran no puguen ni els sia lícit interpretar ni corregir en alguna manera los capítols
del susdit consert ni algú dells, sinó que se haja de estar en tot ý per tot [a] la letra de
aquell; ý si tal faran, los dits assessors sien privats de lur salari
assò sien privats de lurs officis; los quals ipso facto vaguen ý se hagen de provehir
per los deputats ý hoïdors en persona de altri. Ý si cars serà que los dits assessors
seran negligents en despedir les causes ý provisions ý tot lo que convindrà a la
exactió de la susdita execució ý coses en aquella contengudes, ipso facto incorregan
en dita privació de salaris ý officis, com dalt és dit. Ý en la matexa pena de privació
de salaris ý officis incorreguen lo regent los comptes de dita Casa de la
Deputació, si pagarà ninguna terça o terças als tals deputats ý oïdors de comptes ý
assessors, que primer no li conste per certificatòria del rational haver-se complit al
peu de la letra lo contengut en aquest capítol, los dits deputats ý oïdors ý assessors
haver complit en tot lo contengut en dit consert; ý en les matexes penes incorrega lo
racional si farà la certificatòria no havent-se complit tot lo predit.
ý hoïdors de comptes en Barcelona per a què allí lo publiquen ab crida púbblica
per a què sia a tots notori, ý púgan los qui voldran gosar dels terminis sobredits ý del
benefici se
per lo cap de les vegaries ý col·lectes de dit Principat ý Comptats de Rosselló ý
Serdanya.
quinto, fuerunt facta, concessa, firmata, laudata et approbada preincerta capitula in
stamento ecclesiasticho Principatus Cathalonie convocato in Curiis Generalibus
que de presenti celebrantur per sacram, catolicam et regiam magestatem Philippi,
domini nostri regis, incholis et habitatoribus dicti Principatus, presente me, Ioanne
Baptista Mullola, notario et stamenti ecclesiastici predicti scriba, et presentibus pro
testibus honorabilibus Ludovico Martí, portario stamenti ecclesiastici, et
Nicholao Mensa, scriptore, testibus ad ista vocatis.
Dicto die lune, secunda predicti mensis decembris anno predicto, fuit lecta, facta,
concessa, firmata, laudata et approvata preincerta capitula in stamento regali
Principatus Cathalonie convocato in Curiis Generalibus que de presenti celebrantur
per sacram, catolicam et regiam magestatem Philippi, domini nostri regis, incolis et
habitatoribus dicti Principatus, presente me, Michaele Ioanne Cellers, auctoritate
regia notario publico Barcinone et honorabili consilii dicte civitatis ac stamenti regalis
predicti scriba, et presentibus pro testibus honorabilibus Iacobo Rondó, fusterio
civitatis Barcinone et portario dicti stamenti regalis, et discreto Salvatore Mir, notario
ville Tarrage, testibus ad premissa voccatis et assumptis.
la exactió dels deutes del General, ý particularment un capítol que tracte dels officials
peccuniaris, diu no consent se tracte de l'offici de Pau Riu, ans expresament ý dissent,
com aquell no obtinga dit Riu, ans stiga provehit molt ha per los deputats de Cathalunya
en cap de altre ý aquel posseheix pacíficament, sens que primer lo qui obté dit offici sia
cridat ý procehit ab tèrmens de justícia, conforme los Capítols de Cort, com no sia just
ningú sia spoliat sens coneguda de dret, com la potestat donada per lo bras militar als
dos brassos ecclesiàstich ý real no sia estat vist compendre dit offici, sinó sols acomodar
ý tractar dels debitors del dit General. Totes les altres, emperò, coses en dita capitulació
contengudes estiguen ý resten en sa forsa ý valor.
Desliberà lo present stament real que la persona del protonotari per los actes tant
solament de la present Cort fets ý fahedors durant les presents Corts sie habilitat, segons
que ab la present lo abiliten, per obviar a tota manera de nul·litat de actes que
en ninguna manera se pogués pretendre.
E lo dit Vilaplana, com no entenga consentir en què sia comprès ab dita capitulació
lo offici tenia Pau Riu, per haver-hi poch à dissentit, legint-se dita capitulació en lo present
stament, ans a la ferma de aquella, requerí a mi notari avall scrit, scrivà del present
bras, la continue ý transcrigue dit dissentiment en la dita capitulació, a fi se pugue haver
de aquell rahó qual de justícia se deu haver.
Micer Montserrat dix que no consent ans expressament dissent que los officials peccuniaris
no sien compresos en la capitulació, protestant de nulitat de actes.
Lo compte de Miranda, lo canseller micer Manegat, lo regent Terça, regent Quintana,
regent Cordelles, lo protonotari, micer Franquesa, micer Puig, micer don Luys de
Paguera, vingueren en lo present bras reportant embaxada ab la qual legí lo protonotari
de sa magestat una scriptura de la porrogació de la present Cort per a Binefa, la qual és
del tenor següent:
Porrogació ad villam Binefe.
Sa magestat, per convenir molt a la salut de sa real persona ý del seraníssim príncep
exir de aquesta vila de Monsó, ý per altres causes urgents que molt importen al
bé púbblich ý que l'obliguen a no poder-se detenir més, per a què les coses que se són
apunctades en aquestes Corts Generals, per a benefici de aquest Principat de
Cathalunya ý Comp[t]ats de Rosselló ý Serdanya ý dels naturals de aquells, ý perquè
està ja la Cort per a cloure
porrogar ý mudar la present Cort de Cathalunya de aquesta manera, ço és, que
en aquesta villa ý en la sglésia de sancta Maria, en lo lloch fins assí destinat, se continue
lo junctat, tractat ý apunctat demanar ý respondre totes les coses que apparrà
haver-se de tractar, demanar ý respondre; e que per la conclusió ý tenir lo sòlio de
aquestes Corts ý licentiar aquelles se porrogue ý mude per al lloch de Binefa, al qual
sa magestat vuy determina partir, anar ý star per al dimecres primer vinent, que comptarem
a quatre del present mes de desembre del present any de mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch, si no serà feriat al dia aprés inmediadament següent no feriat. E si convindrà
allí porrogar ý continuar la present Cort, segons que
per al mateix lloch de Binefa en la matexa forma per altre lloch de Cathalunya,
ab tal que tinga les qualitats que conforme les Constitucions de Cathalunya ha de
tenir. Ý és servit que tots los actes que
magestat en Binefa, sien tant vàlidos com si sa magestat stiguera en la present vila de
Monsó. E la conclusió, sòlio ý tots los altres actes que
ý tingan nom de ésser-se fets en aquesta vila de Monsó, perquè Binefa és aldea, territori
ý de la matexa jurisdictió de aquella. Ý és servit sa magestat que no
aquest acte en conseqüèntia per ninguns altres en lo sdevenidor, ý no
als Usatges de Barcelona, Constitucions de Cathalunya, Capítols ý Actes de Cort, privilegis
generals ý particulars, usos ý costums ý altres drets de dit Principat ý
Comptats, tenint per cert que los tres brassos de Cathalunya o tindran a bé.
E inmediadament fou en dit bras presentada una supplicació per part de micer Joan Pons
Cescases, la qual legida és del tenor següent:
Il·lustríssims ý reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres, il·lustres ý molt
magnífichs senyors.
Per micer Joan Pons Cescases, essent en la vila de Monsó al primer dia del mes de
desembre de l'any mil sinch_cents sexanta_ý_tres, fonch presentada una supplicació
del tenor següent: Molt il·lustres, etc. Mossèn Joan Cescases, quòndam, cavaller, tingué
ý serví per temps de vint_ý_sinch anys complits lo offici de sobrecullidor de les
entrades ý axides del General de la part de levant ý aquel regí ý administrà ab tota la
legalitat ý bondat que altra persona alguna lo hagués pogut regir, de tal manera que ni
en vida sua ni aprés sa mort se ha proposada una mínima quexa contra ell. Succehí
que en lo mes de agost de l'any mil sinch_cents sinquanta_ý_quatre, anant servint dit
[son] offici ý recullint los diners del General, essent en la vila de Puigcerdà, se
enmaleltí de quartanes ý baxat que fou ab molt grandíssim treball ý excessius gastos
en la ciutat de Barcelona, en la qual feya sa residència, malaveià, cahent, levant fins
al primer dia del mes de abril de l'any mil sinch_cents sinquanta_ý_sinch, lo qual dia
passà de la present vida a la perdurable. En lo mig del temps de sa maleltia anà en persona
dues voltes en consistori ý també féu presentar diverses supplicacions als senyors
deputats que leshores eren, supplicant-los que, tenint sguart al temps que ell servia
dit offici ý a la legalitat ab què l'havia servit ý a ses poches facultats, fossen servits
de admetre-li la renunciació de dit offici, la qual entenia fer en mà ý poder de dits
deputats, per a què de ell provehissen son fill Joan Pons Cescases, he per millor poder-ho
affectuar hi féu intercedir algunes notables persones les quals ab molta instància
solicitaren dit negoci. E no obstant que procehís de justícia lo que dit Cescases
los supplichava, no o pogué obtenir, ans bé, com dit és, morí dit Cescases, lo dit offici
vaga per sa mort; ý com sia axí que los senyors deputats per Capítols de Cort sien
obligats de admetre les renunciacions dels officis que los officials entenen fer ý
provehir la persona que lo tal official renunciant nomene, ab tal emperò que sia àbil
lo anomenat ý no sia dins lo mateix trienni que fos stat provehit lo renunciant, fou
molt prejudicat lo dit Joan Cescases, quòndam, ý dit Joan Pons Sescases, son fill, en
no voler-li admetre dita renunciació. Per tant, tenint molta confiansa que essent jurídica
dita sa pretenció serà per vostres senyories ý mercès manat ministrar compliment
de justícia, quant humilment pot supplicha a vostres senyories ý mercès sien servits
citar primer lo procurador fiscal de la Generalitat, vuy present en Cort, a tots ý sengles
actes de la present causa fins a sentència diffinitiva ý execució de aquella inclusive,
condemnant aquell en haver de donar ý pagar al [dit] supplicant de peccúnia
del General la vera ý justa valor del dit offici, ensemps ab lo salari de aquell comptador
les despeses. E per dit effecte, manar vostres senyoresa ý mercès cometre la present
causa als il·lustres ý magnífichs advocats dels brassos ho staments qui ab tota promptitat
a les parts compliment de justícia administren. E en quant aparegués a vostres
senyories ý mercès que les moltes occupacions de la present Cort ho altrament la present
causa no
mercès servits manar per ses instil·lades letres scriure als deputats de Cathalunya que,
hoïdes ý ben enteses les pretencions de les parts ý applicats alguns magnífichs doctors
del Real Consel per la dicisió del negoci, ab tota promptitut administren al dit
supplicant tot compliment de justícia.
propria. E com fos axí que, ab tot que fos ý sia cosa de justícia lo que per dit Cescases
se supplichava, no pogué obtenir en lo bras o stament real que se decretàs del modo ý
forma se era decretada en los brassos ecclesiàstich ý militar, ço és, que fos remesa als
deputats Generals de Cathalunya per a què administrassen justícia al dit Cescases, sí
e segons ab dita supplicació ý decretacions poran vostres senyories ý mercès manar
veure, de la qual originalment se
la maleltia gran li sobrevingué en lo temps se continuaren dites Corts, no pogué en
elles continuar de instar se reparàs la decretació en lo stament real feta a dita supplicació
ý sia stat sa magestat servit de fer esta convocació de Corts, dit micer Cescases
e o son legítim procurador, comparent altra volta devant vostres senyories ý mercès,
quant humilment pot los supplicha lo sia de mercè, pus ab los actes de la informació
rebuda de manament dels deputats de Cathalunya ab provisió de lur assessor ja a onse
del mes de octubre de l'any mil sinch_cents sexanta_ý_tres ý de la dita supplicació per
ell presentada al primer de desembre del dit any, los quals exhibeix
pretenció sols consisteix en vèurer si és de justícia lo per ell supplicat, manar-lo desagraviar
de dit agravi li feren los tunch deputats ý manar-lo satisfer axí en lo preu del
dit offici ý emoluments de aquell manar-li ministrar tot compliment de justícia.
liceat, etc. Altissimus, etc. Franciscus Cescases.
Die
quod supplicata remitantur deputatis Generalis Cathalonie, qui citatis et
auditis partibus et aliis quorum intersit, maturo concilio, iusticiam faciant. Et pro
inde spediantur litere necessarie. Scriba stamenti ecclesiastici, Mullola, notarius.
Dictis die et anno fuit lecta in stamento militari et fuit decretum idem quod in stamento
ecclesiasticho, sublatis tamen dissentimentis, que ad hunc effectum et alias
fuerunt sublata. Scriba stamenti militaris, Ioannes Sala, notarius publicus Barcinone.
Die lune secunda decembris
supplicata non procedere. Cellers, notarius publicus Barcinone et dicti stamenti
regalis scriba.
havie elegit ý anomenat los següents: don Joan de Cardona, don Bernat de Boxadors,
mossèn Jaume Salbà.
Lo present stament o bras real féu electió ý nomenació dels infrascrits per a presentar
a sa magestat los memorials se han de presentar: mossèn Pere Ferreres, mossèn
Vivet, mossèn Terrena.
Mossèn Ponses dissent a que no
no sia oït.
Lo present stament féu desliberatió ý conclusió que se ajuncten les persones ja eletes
per part de Cathalunya ab les eletes en lo Regne de Aragó per a fer la concòrdia que
en los dits dos regnes se era tractada.
Referí lo promotor ecclesiàstich com en dit stament se havie pensat, tractant del
donatiu fahedor hà sa magestat, que se li porien donar sinch_centes mília lliures, ço és,
les tres_centes mília de comptants ý les restants dos_centes mília dins lo temps
que millor se puguessen acomodar, moguts axí per estar lo General ab commoditat de
poder-les pagar com per haver vint_ý_set anys que no se ha tingut Corts, ý considerats
los molt gastos que sa magestat ha suportats axí en lo casament de la sereníssima infanta
ab lo duch de Saboya com portant lo sereníssim príncep e infanta en lo que ha suportats
molts gastos ý despeses, attès majorment que per pagar dit donatiu no se han de
manlevar censals ni imposar fogatges.
Lo present stament o bras real féu desliberació ý conclusió que se oien los apuntaments
ý vots de tots los altres brassos del que han fet sobre les remuneracions, caritats
ý altres, ý aquells oïts ý entesos faran la desliberació que ben vista li serà.
Més, féu desliberatió que vaie una persona de aquest stament ý un advocat, junctament
ab les altres elegiran los altres brassos, als tractadors que han enviat a demanar aquells per
oir ý entendre lo que occorre acerca de alguns agravis dels quals se demanave reintregració
de aquells; ý axí foren elegits per dit stament ý per a dit effecte micer Frexanet, syndich de
Leyda, mossèn Joan Ponsich, síndich de Vich, als quals dit stament dóna plen poder ý facultat
de oir, entendre ý referir lo que allí se apunctaria ab dits senyors tractadors.
Més, determinà que tres persones elegidores per lo present stament vegen los memorials
apunctats sobre les remuneracions de treballs, caritats ý obres pies, los quals tingan
facultat de apunctar, retrinxar, decidir ý determinar, al dir dels quals se haja d'estar ab
vot dicisiu. E procehint a dita electió, foren elegits los següents: mossèn Ferreres,
mossèn Terrena, mossèn Algueró.
Referí lo promotor militar com en dit stament se havia pensat seria bé que la present
Cort elegís sis persones de cada bras per a què, junctament ab los senyors deputats ý
oïdors ý lo senyor don Joan de Cardona, tingan facultat de ordenar, concordar ý en
degut orde posar lo assiento necessari per a tenir, fer ý mantenir galeres per a deffensa
de la costa de Cathalunya ý mar de aquella, ab la comisió tant larga ý necessaria qual
[l]a present Cort la té.
Vingué en dit stament lo promotor ecclesiàstich referint que lo dit bras, aderint-se al
vot ý parer del militar sobre de la fàbrica de les quinse galeres ý manteniment de aquelles,
ha feta electió ý nominació dels infrascrits: reverendíssim bisbe de Barcelona,
micer Ferrando Quintana, procurador del reverendíssim de Urgell, lo abat de Labaix, lo
comanador Copons, lo ardiacha Oms, lo canonge Cellers.
E inmediadament fou en dit stament presentada una supplicació per part de Joan de
Mena, la qual legida és del tenor següent:
Ilustrísimos y reverendísimos, excel·lentíssim, molt il·lustres, il·lustres ý molt
magnífichs senyors.
Joan de Mena, natural de Broix del regne de Toledo, vassal de sa magestat, ha vuyt
anys que està en lo present Principat de Cathalunya ý ha set que és casat ab una filla de
un cavaller de Barcelona, que
Barcelona ý té fills nats en dita ciutat; ý puix Nostre Senyor és stat servit de aportar-lo
en esta terra que per ell és estada gran mercè, desija continuar sa habitació en ella; supplicha
per ço a vostres senyories, excel·lència ý mercès [sien] [servits] abilitar-lo
a effecte que, no obstant que no sia nat en lo present Principat, puga en totes coses ésser
tractat com si fóra natural d'ell. Que de assò rebrà la que confia de mà de vostres senyories,
excel·lència ý mercès.
Die
quod fiat ut supplicatur, sublatis tamen dissentimentis. Scriba stamenti ecclesiastici,
Mullola, notarius.
Dicto die lecta in stamento militari et fuit provisum quod fiat ut supplicatur, sublatis
tamen dissentimentis. Scriba stamenti militaris, Ioannes Sala, notarius publicus
Barcinone.
Die secunda decembris eiusdem anni, lecta in stamento regali et ibi provisum
idem quod in aliis stamentis, sublatis tamen disentimentis. Celles, notarius publicus
Barcinone et dicti stamenti regalis scriba.
Vigore quarum quidem decretacionum fuerunt spedite litere sub forma sequenti:
la sacra, catòlica, real magestat de present celebra en la vila de Monsó als íncoles de sos
regnes de la Corona de Aragó deçà la mar. A mossèn Joan de Mena resident en
Barcelona. Salut ý honor. Attenent ý considerant que per part vostra nos és stada presentada
una supplicació del tenor següent: Ilustrísimos y reverendísimos, excel·lentíssim,
il·lustres, il·lustres ý molt magnífichs senyors. Joan de Mena, natural de Broix del
regne de Toledo, vassal de sa magestat, ha vuyt hanys que està en lo present Principat
de Cathalunya ý ha set que és casat ab una filla de un cavaller de Barcelona, que
nomena Santjust ý de Guixar, ý està vuy en la ciutat de Barcelona ý té fills nats
en dita ciutat; ý puix Nostre Senyor és stat servit de aportar-lo en esta terra, que per ell
és stada gran mercè, desija continuar sa habitació en ella; supplicha per ço a vostres senyories,
excel·lència ý mercès sien servits habilitar-lo a effecte que, no obstant que no sia
nat en lo present Principat, puga en totes coses ésser tractat com si fora natural d'ell.
Que en assò rebrà lo que confia de mà de vostres senyories, excel·lència ý mercès.
liceat, etc.
ý altrament a vós dit Joan de Mena, ab tenor de la present vos habilitam per cathalà, en
tal manera que us alegrau ý alegrar ý gosar pugau de totes coses que cathalans naturals
se alegren ý gosen, com si fósseu natural cathalà; ý que en tots officis, honors ý perrogatives
ý altres coses pugau com los altres naturals cathalans. En testimoni de les quals
coses havem manat fer ý spedir les presents sotascrites de mà dels tres presidents ý
sagellades ab lo sagell major de la dita Cort. Datum en la vila de Monsó, quant als brassos
ecclesiàstich ý militar a trenta de noembre ý quant al bras real a dos de desembre,
any de la nativitat de Nostre Senyor
Joan Navarro, syndich de Camprodó, no consent a què
cosa de gràcia. E fonch alsat lo present dissentiment.
La protestació feta per la Cort sobre la porrogació que sa magestat féu de les Corts
per a Binefa és del tenor següent:
Sacra, catòlica, real magestat.
Los tres staments de les presents Corts que vostra magestat de present als cathalans
de la present vila de Monsó, vista la sèdula per part de vostra magestat
lo dia present als dits tres staments legida, en la qual vostra magestat, per causes
urgents com en la dita cèdula dedueix, porroga les dites Corts per a Binefa, terme ý
aldea de Monsó, per a quatre del present mes de desembre, ý tenint recort les causes
per les quals vostra magestat fa dita porrogació en lo modo ý forma en aquella contengut
són molt justes, per les quals és justa cosa prestar son consentiment a la dita
porrogació, ab lo qual consentiment és servit vostra magestat fer dita porrogació,
inseguint lo que los [sereníssims] reys de gloriosa memòria predecessors de vostra
magestat en semblants actes han acostumat. Per ço, com a fidelíssims vassalls de vostra
magestat, consenten a la dita porrogació, ab expressa emperò protestació que tots
los actes que
sien tant vàlidos com si vostra magestat stiguera dins la present vila e la conclusió,
sòlio ý tots los altres actes que
fets dins aquesta vila de Monsó, perquè Binefa és aldea ý territori ý de la matexa
jurisdictió de aquella, ý que no
altres en lo sdevenidor ý no
Constitucions de Cathalunya, Capítols ý Actes de Cort, privilegis generals ý particulars,
usos ý costums ý altres drets del dit Principat ý Comptats. Supplicant a vostra
magestat sia servit manar a son protonotari que lo present consentiment ý salvetats
continue en lo procés de dites Corts.
féu desliberació que sia supplicat als tractadors per a què vullen supplicar a sa magestat
vulle en millor commutar la decretació del capítol de la Observansa, aderint ab los brassos
ecclesiàstich ý militar sobre lo capítol de la dita Observansa ý la del capítol
la del rey.
Lo present bras, aderint a l'ecclesiàstich ý militar, desliberà que
als tractadors per a què vullen millor milorar les decretacions de la rèplica feta ý també
sobre de les pragmàtiques de Perpinyà; ý per al dit effecte eren estats anomenats, ço és,
per lo bras ecclesiàstich, lo abat de Poblet, lo canonge Reyadell, micer Cellers, com
advocat. Per lo militar, don Nofre de Alentorn, mossèn Federich Pol, micer Cornet. E lo
present bras féu electió ý nominació de mossèn Vivet, mossèn Terrena, micer Frexanet,
com advocat.
E inmedidament fou en dit stament presentada una supplicació per part dels de la Vall
de Andorra, la qual legida és del tenor següent:
Il·lustríssims, excel·lentíssim, molt il·lustres senyors.
Les Valls de Andorra són situades dins los àmbits del Comptat de Serdanya, entre
dit Comptat de Serdanya ý bescomptat de Castellbò, contígües a sol yxent ab dit
Comptat de Serdanya, a ponent ab dit bescomptat de Castellbò ý a tremuntana
ab lo comptat de Foix ý a mig jorn ab lo territori de la ciutat de Urgell, e totes les
aygües de dites Valls de Andorra vessen en Spanya ý entren lo riu de Segre. Los habitants
en dites Valls són tots pagesos que viuen de sos conreus ý bestiars grossos ý
menuts que crien per la commoditat de les montanyes ý moltes erbes que y ha en dites
Valls; yvernen los ganados ý cabanes de bestiars en los plans de Urgell ý estiven en
dites montanyes de dites Valls de Andorra. Són del bisbat de Urgell ý en tot lo spiritual
del reverent bisbe de Urgell ý del districte de la Sancta Inquisició de Cathalunya
poch temps ha, per auctoritat apostòlicha. En la jurisdictió temporal són vassalls de
dos senyors, ço és, del bisbe de Urgell ý del compte de Foix, los quals per concòrdia
entre ells feta de molt temps ha concorden en una jutge ý notari, la electió dels quals
se fa alternatis vicibus per dits senyors. Té quiscú de dits senyors en dites Valls un
balle ý un veguer los quals poden usar de prevenció en la captura, emperò en sentencia[
r] ý judicar han de seguir pro indiviso lo vot ý sentència de dit jutge hà portar los
presos a la presó de la cort comuna o única de dites Valls. De les sentències de dit
jutge, en lo cars que de dret se pot appel·lar, se recorre al vicari general del bisbe de
Urgell ý de aquells a l'arcabisbe de Tarragona. Dels emoluments de la jurisdictió
secular se donen tres parts al compte de Foix ý una al bisbe de Urgell. Té més havant
lo dit bisbe de Urgell quístia en dites Valls, lo un any ell, l'altre any següent lo compte
de Foix, e axí alternatim dits consenyors reben la quístia en dites Valls. Jatsia que
la de dit bisbe és tatxada en dos_centes trenta_ý_dues lliures cada any que li tocha de
exhigir-la e la de dit compte és de gràcia, per hont algun any exhigeix sinch
centes lliures barceloneses, altres anys sis_centes o més, segons se pot concordar
ab dits vassalls ý vol usar ab ells de gràcia. Lo delmes ý premícies són de la
sglésia de Urgell, car lo bisbe de Urgell, lo ardiacha de Andorra, dignitat molt principal
en dita sglésia de Urgell, la Mensa Capitular reb dits delmes e les premícies de
les cures de ànimes que són viccaris perpètuos, com les parrochials sien annexes ý
unides a la mensa episcopal. Tots los fruyts axí de bestiars com de altres coses que en
dites Valls se crien se emplehen ý consumen en Cathalunya ý en benefici dels pobblats
en aquella. Té lo compte de Foix les dites Valls in feudum de la yglésia ý bisbe
de Urgell. Estan los pobblats en dites Valls en tranquilitat, en tal manera que ni poden
pendre les armes en servey del bisbe de Urgell contra lo compte de Foix, ni en servey
del compte de Foix contra lo bisbe de Urgell, e per dita rahó sempre viuen en pau e
encara que entre la magestat del rey de Spanya ý sa magestat del rey de Fransa ý hage
guerra, ni
són tots sien pagesos dividits en sis parròchies situades en dites Valls, la una de les
quals fereix a fra Miquel en vista de Pimorent ý del Quer Coronat dins la vall de
Querol ý ralla de Spanya; l'altra al port de Siquer per hont també s'entra al comptat
de Foix. Tenen los dits àmbits en dites Valls tota franquesa, exceptats los càrrechs
demunt dits, car no paguen luysmes, ni foriscapis, ni altres drets dominicals, ni tales,
ni imposicions, ni bolla, ni general, e de les mercaderies e altres coses que trauen de
Fransa e meten en dites Valls són franchs de gabel·la. Demanen per ço e suppliquen
a la Cort General de Cathalunya e tres brassos de aquella que, atteses les
coses demunt dites e altres que deduir se porien, los plàcia enfranquir los pobblats en
dites Valls e o de entrada ý axida de Cathalunya, que vuy paguen per les coses tant
solament que trauran o metran (per lur ops e ús e no per lo que trauen e meten) per
mercaderia. Volent que tota vegada que algun pobblat en dites Valls serà trobat en
frau, ço és, que en la denunciació haurà feta als taulers de Cathalunya no haurà denunciada
la veritat, caygua en pena de perdre la roba; e les dites Valls se obliguen en
pagar la dita pena. E la dita gràcia ý affranquament ho reputaran los pobblats en dites
Valls a molt particular mercè ý serà obligar-los a continuar la bona correspondència
que han tingut sempre ab la ciutat de Urgell ý altres pobblats de Cathalunya. E la Cort
General de Cathalunya farà en assò justícia, conservant o restituhint als pobblats en
dites Valls en la franquesa e inmunitat que tenien en temps del rey en Joan, rey de
Aragó, com apar a una carta púbblica de l'any mil tres_cents noranta, la qual exhibeix
per a què de aquella se haja rahó. E dita franquitat han perduda dits andorrans o deixada
de guardar per ésser lo poder dels officials del General molt gran ý los pobblats
en dites Valls de Andorra pobres ý de pocha resistència ý no avesats a plets ni qüestions.
A
que, per los respectes en dita supplicació contenguts, sia donat propri ús als
habitants en dites Valls de Andorra lo que hauran de menester per menyar ý beure per
ells, trahent-ho de Cathalunya ý aportant-ho a la dita Vall, ab què ho hagen de manifestar
en la primera taula; ý sie assò durador fins a les primeres Corts ý que
per ço sien fetes les letres necessàries.
ecclesiàstich.
Die tercia mensis decembris
idem quod in aliis stamentis. Cellers, notarius Barcinone.
Vigore quarum quidem decretacionum fuerunt spedite infrascripte litere sub forma
sequenti:
que la sacra, catòlica, real magestat de present celebra en la vila de Monsó als íncoles
de sos regnes de la Corona de Aragó deçà la mar. Als reverent nobles ý magnífichs
senyors los deputats del General de Cathalunya, residents en Barcelona ý qualsevol
altres officials del General en lo present Principat de Cathalunya ý qualsevol de
vosaltres. Salut ý honor. Sabreu que per part dels habitants en la Vall de Andorra nos
473">
és stada presentada una supplicació del tenor següent: Reverendíssims, excel·lentíssim,
molt il·lustres senyors. Les Valls de Andorra són situades en los àmbits del
Comptat de Cerdanya, entre dit Comptat de Cerdanya ý Vescomptat de Castellbò,
contígües a sol ygent ab dit Comptat de Cerdanya, a ponent ab dit Vescomptat de
Castellbò, e a tramuntana ab lo Comptat de Foix ý a mig jorn ab lo territori
de la ciutat de Urgell, e totes les aygües de dites Valls de Andorra vessen en Spanya
ý entren en lo riu de Segre. Los habitants en dites Valls són tots pagesos que viuen de
sos conreus ý bestiars ý grossos ý menuts que crien per la commoditat de les montanyes
ý moltes erbes que y ha en dites Valls; yvernen los ganados ý cabanes de
bestiars en los plans de Urgell [ý stiuen en dites montanyes de dites Valls de Andorra.
Són del bisbat de Urgell] ý en tot lo spiritual del reverent bisbe de Urgell ý del districte
de la Sancta Inquisició de Cathalunya poch temps ha, per auctoritat apostòlicha.
En la jurisdictió temporal són vassalls de dos senyors, ço és, del bisbe de Urgell ý del
compte de Foix, los quals per concòrdia entre ells feta de molt temps ha concorden
en un jutge ý notari, la electió dels quals se fa alternis vissibus per dits senyors. Té
quiscú de dits senyors en dites Valls un balle ý un veguer los quals poden usar de prevenció
en capturar, emperò en sentenciar ý judicar han de seguir pro indiviso lo vot ý
sentència de dit jutge hà portar los presos a la presó e cort comuna e única de dites
Valls. De les sentències de dit jutge, en los casos que de dret se pot appel·lar, se recorre
al viccari general del bisbe de Urgell ý de aquells a l'arcabisbe de Tarragona. Dels
emoluments de la jurisdictió secular se donen tres parts al compte de Foix ý una al
bisbe de Urgell. Té més havant lo dit bisbe de Urgell quístia en dites Valls lo un any
e l'altre any següent lo compte de Foix, e axí alternatim dits consenyors reben
la quístia de dites Valls. Jatsia que la de dit bisbe és tatxada en dos_centes trenta_ý_dues
lliures cada any que li tocha de exhigir-la e la de dit compte és de gràcia, per
hont algun any exhigex sinch_centes lliures barceloneses ý altres anys sis_centes o
més, segons se pot concordar ab dits vassalls ý vol usar ab ells de gràcia. Les dècimes
ý premícies són de la sglésia de Urgell, car lo bisbe de Urgell, lo ardiacha de
Andorra, dignitat molt principal en la dita sglésia de Urgell, la Mensa Capitular reben
dits delmes ý les premícies los curats de ànimes que són viccaris perpètuos, com les
parrochials sien annexes ý unides a la mensa episcopal. Tots los fruyts axí de bestiars
com de altres coses que en dites Valls se crien se emplehen ý consumen en
Cathalunya ý en benefici dels pobblats en aquella. Té lo dit compte de Foix les dites
Valls in feudum per la sglésia ý bisbe de Urgell. Estan los pobblats en dites Valls en
tranquilitat, de tal manera que ni poden pendre les armes en servey del bisbe de Urgell
contra lo compte de Foix ni en servey del compte de Foix contra lo bisbe de Urgell,
e per dita rahó sempre viuen en pau; encara que entre la magestat del rey de Spanya
ý la magestat del rey de Fransa ý hage guerra, no
ni fortalesa ni casa de gentil home, com tots sien pagesos dividits en sis parròchies
situades en dites Valls, la una de les quals fereix a fra Miquel a vista de ponent ý de
l'avet Coronat dins de la vall de Carol ý de la de Spanya; l'altra al port de
Siquet per hont també se entre al comptat de Foix. Tenen los habitant en dites Valls
tota franquesa, exceptats los càrrechs demunt dits, car no paguen luysmes, ni foriscapis,
ni altres drets dominicals, ni talles, ni imposicions, ni bolla, ni general, e de les
mercaderies e altres coses que trauen de Fransa e meten en dites Valls són franchs de
gabel·la. Demanen per ço ý suppliquen a la Cort General de Cathalunya e tres brassos
de aquella que, atteses les coses demunt dites e altres que deduhir se porien, los plàcia
affranquir los pobblats en dites Valls e o de entrada ý axida de Cathalunya, que vuy
paguen per les coses tant solament que trauen o meten per lur ops e ús e no per lo que
trauen e meten per mercaderia. Volent que tota vegada que algun pobblat en dites Valls
serà trobat en frau, ço és, que en la denunciació haurà feta als taulers de Cathalunya no
haurà denunciada la veritat, caygua en pena de perdre la roba; e les dites Valls se obliguen
en pagar dita pena. E la dita gràcia ý franquiment reputaran los pobblats en dita
Vall en molt particular mercè e serà obligar-los a continuar la bona correspondència
que han tingut sempre ab la ciutat de Urgell e altres pobblats de Cathalunya. E la Cort
General de Cathalunya farà en assò justícia, conservant o restituhint als pobblats en
dites Valls en la franquesa [e] inmunitat que tenien en temps del rey en Joan de Aragó,
com apar en una carta púbblica de l'any mil tres_cents noranta, la qual exhibeix per a
què de aquella se haja rahó. E dita franquesa han perduda dits andorrans o dexat de
guardar per ésser lo poder dels officials del General de Cathalunya molt gran e los pobblats
en dites Valls de Andorra pobres ý de pocha resistència ý no avesats a
plets ni qüestions. A la qual supplicatió, per nós fou feta provisió que sie donat als
dits habitants en dita Vals de Andorra per propri ús lo que hauran de menester per menyar
ý beure per a ells trahent-ho de Cathalunya ý aportant-ho a la dita Vall, ab què ho
hagen de manifestar en la primera taula ý sia assò durador fins a les primeres Corts.
Per ço, intimant ý notificant-vos la sobredita provisió ý desliberatió, ab tenor de la present
vos diem, encarregam ý manam que, sempre ý quant los dits habitants en les Valls
de Andorra voldran traure de aquest Principat alguna cosa per a son manteniment de
coses de menyar ý bèurer per a aportar en dites Valls, los dixeu passar sens pagar dret
algú, donant-los albarà de guia per a què per lo camí no fossen impedits ni empatxats
ý vagen ab la matexa seguretat com si pagassen lo dit dret, totes dilacions, exceptions
ý consultes cessants. En testimoni de les quals coses havem manat fer ý spedir les presents
sotescrites de mà dels tres presidents ý sagellades ab lo sagell major de dita Cort.
Datum en Monsó, quant al bras ecclesiàstich a
noembre, quant al bras real a tres de desembre, any de la nativitat de Nostre Senyor
E inmediadament fou en dit stament presentada una supplicació per Cristòfol de
Vallderama, la qual en dit stament legida és del tenor següent:
Molt il·lustres, reverendíssims, [excel·lentíssim] molt il·lustres ý molt magnífichs
senyors.
Cristòfol de Vallderama, fill de Joan de Vallderama e de dona Isabel de Pollanso,
naturals de la ciutat de Frías en los regnes de Castella, arcabisbat de Burgos, hijo
dalgo com consta per provansa que de assò té rebuda, ab la deguda solemnitat ý
auctèntica forma diu que ha trenta_ý_quatre anys que resideix en la vila de Perpinyà,
ý que en consideració de tant contínua ý larga residèntia haver comprat, per la affectió
ý amor que té a aquella vila ý terra, algun suficient patrimoni ý procurat de casarse
en ella ab la senyora Isabel Gastó ý de Serras, filla de Joachim Gastó de Serras,
[donzell] ý haver-se determinat per esta occasió de perpetuar-se, viure ý morir en
dita vila, conforme la affectió ý amor que y aporta ý conèxer la general voluntat
que tots li tenen; desijant ésser affillat ý ésser tingut per natural de aquest Principat,
supplicha quant humilment pot a vostres il·lustríssimes, reverendíssimes senyories,
excel·lència ý mercès sien servits admétrer en lo número dels affilats a qui és dada
naturalitat; ý conexent la vila ý consell de Perpinyà quant benemèrit ý sufficient és se
li fassa dita mercè, ab ses instructions han ordenat als síndichs de Perpinyà suppliquen
de lur part als tres staments sien servits fer-li la mercè; ý axí u supplique en son
nom a vostres senyories excel·lència ý mercè sien servits fer-li esta mercè com se sol
fer ý s'és fet ab altres, la qual reputaran per pròpria, ý dit Vallderama o reputarà a singular
gràcia ý mercè sia admès en dita affiliació ý naturalitat, etc.
Die
decretum quod fiat ut supplicatur, sublatis tamen dissentimentis. Scriba stamenti
ecclesiastici, Mullola, notarius
Oblata et lecta in stamento militari die
idem quod in stamento ecclesiasticho, sublatis tamen dissentimentis. Scriba
stamenti militaris, Ioannes Sala, notarius publicus Barcinone.
Die
idem quod in aliis stamentis, sublatis tamen dissentimentis. Cellers, notarius
Barcinone et dicti stamenti regalis scriba.
Vigore quarum quidem decretacionum fuerunt spedite litere sub forma sequenti:
que la sacra, catòlica, real magestat de present celebra en la vila de Monsó als íncoles
de sos regnes de la Corona de Aragó deçà la mar. Al honrat ý magnífich mossèn
Christòfol Vallderama, habitant en Perpinyà. Salut ý honor. Attent ý considerant
que per part vostra nos és stada presentada una supplicació del tenor següent: Molt
il·lustres, reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres ý molt magnífichs senyors.
Christòfol Vallderama, fill de Joan Vallderama e de dona Isabel de Pollanso, natural
de la ciutat de Frías en los regnes de Castella ý arcabisbat de Burgos, hijo
dalgo com consta per provansa que de assò té rebuda, ab la deguda solemnitat ý
auctèntica forma diu que ha trenta_ý_quatre anys que resideix en la vila de Perpinyà,
ý que en consideratió de tant contínua ý larga residèntia haver comprat, per la affectió
ý amor que té a aquella vila ý terra, algun sufficient patrimoni ý procurat de casarse
en ella ab la senyora Isabel Gastó ý de Serras, filla de Joachim Gastó ý de Serras,
donsell, ý haver-se determinat per esta occasió de perpetuar-se, víurer ý morir en dita
vila, conforme a la affectió ý amor que y ha presa ý conèxer la gen[er]al voluntat que
tots li tenen; desijant ésser affillat ý ésser tingut per natural de aquest Principat, supplicha
quant humilment pot a vostres il·lustríssimes, reverendíssimes senyories,
excel·lència ý mercès sien servits de admetre en lo número dels affillats ý a qui és
dada naturalitat; ý conexent la vila ý consell de Perpinyà quant benemèrit ý sufficient
és se li fassa dita mercè, ab ses instructions han ordenat als síndichs de Perpinyà suppliquen
de lur part als tres staments sien servits fer-li la mercè; ý axí u suppliquen en
son nom a vostres senyories il·lustres ý reverendíssims, excel·lència ý mercès sien
servits fer-li esta mercè com se sol fer ý s'és fet ab altres, la qual reputaran per pròpria,
ý dit Vallderama reputarà a singular gràcia ý mercè sia admès en dita affiliació
ý naturalitat, etc. Altissimus. Per ço, inclinats a vostra supplicació per los respectes en
aquella contenguts ý altrament a vós dit Cristòfoll Vallderama, ab tenor de la present
habilitam per cathalà, en tal manera que us alegreu ý alegrar ý gosar pugau de totes
coses que cathalans naturals se alegren ý gosen, com si fosseu natural cathalà,
ý que en tots officis, honors ý perrogatives ý altres coses pugau concórrer com los
altres naturals cathalans. En testimoni de les quals coses havem manat fer ý spedir les
presents sotescrites de mà dels tres presidents ý sagellades ab lo sagell major de la
dita Cort. Datum en la vila de Monsó, quant al bras ecclesiàstich a setse, quant al bras
militar a
bisbe de Barcelona.
Lo present stament habilita la hora fins a les dotsa.
Més, fou en dit stament presentada una supplicació per part de micer Francesch Gort,
la qual legida és del tenor següent:
Molt il·lustres ý reverendíssims, molt il·lustres ý molt magnífichs senyors.
Micer Francesch Gort ha que serveix lo càrrech ý offici de regent la assessoria
del portantveus de general governador, sens salari ordinari algú, des de vint_ý_nou
del mes de desembre de l'any mil sinch_cents vuytanta_ý_tres fins al present, en lo
qual temps en totes les occasions se han offertes és anat ab dit governador per tot lo
Principat, ara en una vegaria, ara en altra, sí ý segons per diverses Constitucions ý
Capítols de Cort està disposat ý ordenat. Ý en dit temps ha procurat tant quant li és
stat possible de fer ý ministrar compliment de justícia a les parts, despedint diverses
causes civils ý fent castigar gran número de bandolers ý ladres de pas ý altres delinqüents
ý facinerosos, que tenien inquietada ý infamada tota la terra, com és
púbblich ý notori. Ý dexant a part que en dites anades ha posat sa persona en molts
grans perills ý anant com anave peregrinant ý castigant tants vellacos ý mal hòmens,
ha de altra part patit molts notables danys en sa casa ý studi en tots los cliéntulos, hó
la major part de aquells saltim los més utilosos, se li
sercat d'altres advocats, que és de molta consideratió. Ý com acostumen per loabble
consuetut vostres senyories excel·lència ý mercès [no] dexar sens deguda satisfactió,
com és just, als qui per lo bé púbblich ý per la bona administració de la justícia
treballen ý emplehen sos serveys, com en semblant cas vostres senyories excel·lència
ý mercès en les Corts de l'any
Luys Sorts ý ara en estas, en la persona del magnífich micer Puig, qui han servit dit
offici, ho han fet. Per ço ý altrament, com dites remuneració ý satisfactió acostumen
vostres senyories, excel·lència ý mercès de fer per la servitut de dit offici, que és
sens salari ordinari algú, ý per los danys que ha patit ý pateix, per ell en què han
passat ses persones per la bona expedició de la justícia ý directió de aquella, les
quals qualitats concorren en la persona de aquesta part de micer Francesch Gort.
Supplicha per ço ý altrament, a vostres senyories, excel·lència ý mercès sien servits
fer-li deguda satisfactió dels dits treballs ý danys ha patit en sa casa ab los tres anys
ha que serveix dit offici com és notori; que, ultra que accudiran vostres senyories,
excel·lència ý mercès ý faran lo que tenen de loable consuetut, lo dit micer Gort ho
rebrà en particular gràcia ý mercè, ý li donarà ànimo ab què ab la matexa
sol·licitut ý diligèntia continue dits serveys ý servescha dit offici.
Altissimus, etc.
A
Principat de Cathalunya. fonch determinat que li sia pagat al dit micer Gort conforme
al temps ha servit ý al respecte se ha donat al magnífich micer Puig ý a don Luys
de Paguera, alsats emperò los dissentiments.
notarius.
lo mateix que per lo bras ecclesiàstich, alsats primerament los dissentiments.
Die martis tercia mensis decembris
provisum idem quod in aliis stamentis, sublatis tamen dissentimentis. Cellers, notarius
publicus Barcinone et dicti stamenti scriba.
Vigore quarum quidem provisionum et decretacionum fuerunt spedite litere sub
forma sequenti:
celebra en la vila de Monsó als íncoles de sos regnes de la Corona de Aragó deçà
la mar. Als reverent, nobles ý magnífichs senyors los deputats del General de
Cathalunya residents en Barcelona. Salut ý honor. Sabreu que per part de micer
Francesch Gort nos és stada presentada una supplicació del tenor següent:
Molt il·lustres ý reverendíssims, molt il·lustres ý molt magnífichs senyors. Micer
Francesch Gort ha que serveix lo offici de regent la assessoria del portantveus de
general governador, sens salari ordinari algú, des de vint_ý_nou del mes de desembre
de l'any mil sinch_cents vuytanta_ý_tres fins al present, en lo qual temps en totes les
occasions se han offertes és anat ab lo dit governador per tot lo Principat, ara en una
vegaria, ara en altra, sí ý segons per diverses Constitucions ý Capítols de Cort està
disposat ý ordenat. Ý en dit temps ha procurat tant quant li és stat possible de fer ý
ministrar compliment de justícia a les parts, despedint diverses causes civils ý fent
castigar gran número de bandolers ý ladres de pas ý altres delinqüents ý facinerosos,
que tenien inquietada ý infamada tota la terra, com és púbblich ý notori. Ý dexant a
part que en dites anades ha posat sa persona en molts grans perills, anant com anave
perseguint ý castigant tants vellacos ý mal hòmens, ha de altra part patit molt notables
danys en sa casa ý studi en tots los cliéntulos, hó la major part de aquells saltim
los més utilosos, se li
molta consideratió. Ý com acostumen per loabble consuetut vostres senyories,
excel·lència ý mercès no dexar sens deguda satisfactió, com és just, als qui per lo bé
púbblich ý per la bona administració de la justícia treballen ý emplehen sos serveys,
com en semblant cas ý a vostres senyories, excel·lència ý mercès en les Corts de l'any
mil sinch_cents sexanta_ý_quatre en persona del quòndam micer Luys Sorts ý ara en
estes en la persona del magnífich micer Puig, qui han servit dit offici, o hagen
fet. Per ço ý altrament, com dita remuneració ý satisfactió acostumen vostres senyories,
excel·lència ý mercès de fer per la servitut de dit offici, que és sens salari ordinari
algú, ý per los danys que ha patit ý pateix ý peril en què han posat ses persones
per la bona expedició de la justícia ý directió de aquella, les quals qualitats concorren
en la persona de aquesta part de dit micer Francesch Gort. Supplicha per ço ý altrament,
a vostres senyories, excel·lència ý mercès sien servits fer-li deguda satisfactió
dels dits treballs ý danys ha patit en sa casa ab los tres anys ha que serveix dit offici
com és notori; que, ultra que accudiran vostres senyories excel·lència ý mercès ý
faran lo que tenen de loable costum, lo dit micer Gort ho rebrà a particular gràcia
ý mercè, ý li donarà ànimo ab què ab la matexa sol·licitut ý diligèntia continue dits
serveys ý servescha dit offici.
nosaltres és stada feta provisió que fos pagat al dit micer Gort conforme al temps ha
servit ý al respecte se ha donat al magnífich micer Puig ý a don Luys de Paguera, ý
per ço fossen spedides les letres oportunes. Per tant, inseguint la dita provisió,
ab tenor de la present vos diem ý manam que, rebudes les presents, doneu ý pagueu
al dit micer Francesch Gort per lo temps que ha servit dit offici de assessor de governador,
conforme al temps que ha servit ý al respecte se ha donat als magnífichs
micer Puig ý a don Luys de Paguera, com en altres cautheles a vós remeses ý als dits
micer Puig ý don Luys de Paguera liurades se conté, ý cobrau àpocha de rebuda, dient
ý manant als oïdors de vostres comptes que ab la present ý ab àpocha del dit micer
Gort vos prenguen en compte de legítima data lo que pagareu. En testimoni de les
quals coses hevem manat fer ý spedir les presents sotescrites de mà dels tres presidents
ý sagellades ab lo sagell major de dita Cort. Datum en la vila de Monsó, quant
al bras ecclesiàstich a vint ý quant al bras militar a vint_ý_tres de noembre, quant al
bras real a tres de desembre, any
Joan Pi, syndich de Copliura, posà son dissentiment a tots actes fins a tant sia levada
una empara feta per talis Ferran de Perpinyà als privilegis té en registres ý sagell dels
privilegis se consedexen a la vila de Copliura.
Lo syndich de Copliura alsà son dissentiment fins a les deu hores de aquesta tarda.
Fou en dit stament presentada una supplicació per mossèn Joan Navarro ý aquella
legida és del tenor següent:
Reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres, il·lustres ý molt magnífichs
senyors.
Per relatió del senyor don Joan de Queralt, deputat del General de Cathalunya, present
en Cort, se ha entès lo discret mossèn Bernat Francholí de la vila de Camprodon,
en poder dels deputats lo offici de assessor; per ço, Joan Navarro, notari ý síndich de
dita vila, quant humilment pot supplicha a vostres senyories, excel·lència ý mercès
que, haguda consideració que des del principi de la present Cort ha residit ý resideix ý
ajuda a aportar los treballs de aquella, ý lo determinat per vostres senyories, excel·lència
ý mercès, que sempre ý quant vagàs algun offici en alguna universitat fos provehit
en persona dels síndichs de la present Cort, sien servits fer-li mercè de provehir-lo de
dit offici, la qual cosa dit Joan Navarro rebrà a special gràcia ý mercè de vostres senyories,
excel·lència ý mercès.
Die
quod fiat ut supplicatur, sublatis tamen dissentimentis si ita est. Mullola, notarius et
scriba stamenti ecclesiastici.
Die
fiat ut supplicatur, sublatis tamen dissentimentis. Scriba stamenti militaris, Ioannes
Sala, notarius publicus Barcinone.
Die lune, tercia decembris
idem quod in aliis stamentis, sublatis tamen dissentimentis. Cellers, notarius
Barcinone et dicti stamenti regalis scriba.
tractadors per a supplicar ý replicar que sa magestat volgués en millor commutar la decretació
del capítol parlant de les obres de Perpinyà, ý que havien respost que ells no sabien
ja més què fer en dit capítol per lo que en aquell se havia fet lo que s'era pogut fer.
Lo present stament habilità totes les hores del dia ý de la nit per tot vuy ý per tot demà.
desliberatió ý conclusió que per quant lo dissentiment posat per lo síndich de Copliura
ha notorio constat que les causes per ell en dit dissentiment deduhides no tenen respecte
a coses tocants a la present Cort; que dit dissentiment no obstant, se passa avant en lo
progrés de la present Cort, attesa la brevedat del temps.
Referí lo promotor ecclesiàstich que lo dit bras, per a tractar ab los tractadors sobre
de les concertacions ý agravis, havie elegit ý anomenat als següents: lo abat de Gerri, lo
canonge Reiadel, micer Cellers per advocat.
E lo present bras per al dit effecte elegí ý anomenà mossèn Vivet, mossèn Sala,
micer Frexanet per advocat.
E lo dit mossèn Vilaplana diu no entén haver dissentit a la dita concòrdia dels dits
debitors sinó sols en lo que tocha a l'offici de Pau Riu, com largament ab los dissentiments
per ell lo dia proppassat largament està contengut; ý axí, estant ý perseverant en
aquells, torna altra volta a requerir al dit mossèn Cellers a que les incerte ý transcriga
en la dita concòrdia, com axí sia de justícia; protestant contra de ell de totes les coses
lícites.
Mossèn Algueró dix que és de parer del senyor president que
està demanada, sens lo dit dissentiment de mossèn Vilaplana e, com lo dit dissentiment
sia posat contra cosa votada ý fermada per la major part de la Cort, aparent ésser utilosa
a tot lo present Principat per ésser feta per seguretat dels crèdits del General ý per
consegüent contra lo debitor Pau Riu ý ésser utilós tenir respecte a la dita universitat
ý no ésser danyós a la ciutat de Gerona ni singulars de aquella. Per ço, ab la
deguda honor parlant, sí ý en quant li és lícit ý permès, protesta contra dita ciutat ý
mossèn Vilaplana, syndich de aquella, de tots los danys que a la Cort poden resultar de
la firma de la dita concòrdia sens lo dit additament, del qual dissentiment lo dit mossèn
Vilaplana no té orde de la sua universitat posar-lo ý de tot lo lícit en lo present cas de
protestar; requerint al notari que en los actes del present procés continue la present
scriptura.
Lo present stament desliberà que u miren los senyors advocats de aquest bras ý si
pot fer que
sens lo dit dissentiment.
Diu mossèn Sala que no té què votar en assò, perquè tracten de liurar acte auctèntich
del Redrès de la exactió, en lo qual no ha entrevingut ni l'à vista stant fora del bras per
negocis de la Cort ý, tenint ja dissentiment posat a totes coses de gràcia en tant quant
tocha a coses de gràcia la dita concòrdia, no entén que tal acte se puga donar ni auctenticar
que no la hage vista ni oïda, perquè tal cosa ý pot haver que stimarà més que des
de hara se execute tot que no que
Habilità lo dit stament lo dia de demà, festa de la gloriosa sancta Bàrbara.
Vingué en dit stament lo ardiacha Terça reportant que lo bras ecclesiàstich havie
mirat lo memorial fet acerca de les remuneracions ý obres pies, ý per quant trobaven
alguns dissentiments en ell, que per ço lo present bras elegís una persona de les elegides,
lo qual tingués poder decisiu per a poder-lo concordar; ý que lo dit bras havie elegit
a don Capilla.
Lo present stament aderint-se al predit féu desliberació que sie fet ý per dit effecte
elegiren a mossèn Terrena.
Referí lo promotor del present stament, lo qual era anat junctament ab los altres promovedors
dels altres brassos, eren anats junctament ab les persones elegides als tractadors
de sa magestat per a pregar-los volguessen millorar les decretacions a les rèpliques
donades a dits tractadors; ý axí dits senyors tractadors digueren que, quant a la revocació
de la pragmàticha de les obres de Perpinyà, sa magestat era content revocar aquelles,
con tal que los brassos de diners del General donassen una notable summa, la
qual se haja de convertir en obres de dites fortaleses de Perpinyà, ultra del servey se li
ha de fer; ý també quant a la pragmàticha dels cavalls, que axí mateix serà content sa
magestat de revocar-la, pus se fassa Constitució en la qual se prohibís ý
assiento a què los cavalls no fossen trets de aquest Principat ý Comptats ý tot temps que
aparegués bé als brassos que
Determinà lo present bras que les persones elegides per la embaxada per lo susdit effecte
tinguen facultat de trassar, apuntar ý resolre la revocatió de la pragmàticha dels cavalls
ab vot decisiu; quant emperò a la revocatió de la pragmàticha de les obres de Perpinyà, que
per quant la terra està molt agraviada per haver pagades moltes summes indegudament,
segons se pretén, que sa magestat sia servit fer justícia ý revocar aquella.
Vingué lo promotor militar, refferint que vist lo que havien offert los tractadors de
revocar les dos pragmàtiques de Perpinyà ý dels cavalls ab les condicions dalt expressades,
que dit bras havie pensat serie bé se acceptàs lo hú ý l'altre, axi bé per desraigar
la dita pragmàticha de Perpinyà ý Roses, perquè se entén encara se ha de fer en dites
fortalesas moltes obres, com de la Constitutió fahedora per los cavalls, la qual està trassada.
Lo abbad de la Real, lo procurador de Santes Creus, don Pedro Clariana,
mossèn Yvorra, carlà de la Guàrdia, vingueren en lo present bras reportant embaxada
que, com se entenga que aquest bras entén recobrar de sa magestat lo que los syndichs
de algunes universitats han pagat per la pragmàticha de Perpinyà, ý com ja en las Corts
passades se
sa magestat no
mateix ý sa magestat tenir ganes de revocar dita pragmàticha, que seria bé que se desistís
en dita demanda, pus se entén que sa magestat dexarà una competent summa del servey
per ve[u]re lo que serà de justícia.
La present féu determinatió que, attès que les universitats entenen repetir lo que
han pagat, com pretenguen haver-ho pagat indegudament ý per ço hagen donats los agravis
quals han presentats a sa magestat en lo de revocar la pragmàticha que encara dura,
és content lo present estament de aderir-se als brassos ecclesiàstich ý militar, los quals
han reportat que speren de la benignitat de sa magestat revocar dita pragmàticha ý deixar
alguna summa competent per a pagar lo degut.
Vingué lo prothonotari de sa magestat dient com sa magestat havie decretat tots los
capítols del Redrès del General li eren estats presentats. A cada hú dels quals capítols se
havie decretat "Plau a sa magestat", conforme està continuat en la pòlissa que de dita
decretatió era estada aportada en dit stament:
Decretations al Redrès del General. En cada hú dels capítols del Redrès se ha decretat:
"Plau a sa magestat".
Determinà lo present bras que lo compte de mestre Rondó, fuster, que vist ý examinat
per mestre Oliveres ý mossèn Arrencada sie pagat.
Més, foren elegits perquè ab los altres elegits per los altres estaments tinguen facultat
de apuntar la concòrdia se entén fer fer ý apuntar ab los aragonesos, los quals són los
següents: mossèn Algueró, mossèn Gili.
Relatió dels advocats sobre lo consert de les bolles.
Los magnífichs micer Çarrovira ý micer Fregenet, usant de la commissió a ells feta
lo die present per lo present estament, refferiren que, junctament ab lo magnífich micer
Cornet, advocat del bras militar, per major cauthela per ells en assò consultat ý applicat
ý tots conformes, havien resolt ý desliberat que lo dit mossèn Cellers, notari ý scrivà del
present estament, no tenia obligatió ni devia posar lo acte o capitulació feta per los staments
ab los debitors del General lo dissentiment o protesta de aquell feta per mossèn
Andreu Vilaplana, syndich de Gerona, ans bé dit dissentiment o acte de protesta havie
de posar ý continuar en lo procés familiar del present estament, ý axí en la còpia liurarà
de dita capitulatió no haver de posar ni haver de fer mentió alguna dels dits o altres dissentiments
o protestes. E per orde del present estament fou scrita la present scriptura per
mà de mi, Joan Navarro, notari ý syndich de la vila de Camprodon, vuy a tres de decembre
Refferí lo promovedor militar que lo dit stament, sublatis dissentimentis, havie
nomenat mossèn Agulló per a què, junctament ab lo prior de Scala Dei ý mossèn
Terrena de Perpinyà, elegit per lo bras real, tinguen plena facultat per a resoldre ý determinar
lo que millor los aparexerà fahedor en lo de les remunerations ý satisfactions fahedores
als officials de la present Cort ý altres que han treballat en servir aquella ý caritats
ý almoynes, sens emperò necessitat alguna de refferir en dit stament, pus emperò la dita
tacha no s'excedís lo que lo dit stament real havie ja votat en quiscun partit.
Lo abbad de Gerri, lo canonge Reyadell, reportaren embaixada del bras ecclesiàstich
deduhint que, pus ja se havien fet en lo dels negocis de les presents Corts tot lo que
humanament se ha pogut fer, axí en suplicar a la decretatió dels capítols com altres ý
no
Cort acabàs de clòurer, per a què pogués tenir lo sòlio ý
Corts.
Lo present stament o bras real, per a concordar ý lo assentar los Capítols ý
Constitutions, ço és, la dels cavalls, les pragmàtiques de les obres de Perpinyà ý Roses,
la Constitutió de la visita, lo de las causas de les universitats, elegiren a micer Frexenet
ý mossèn Vilaplana per a què, junctament ab los elegits per los altres estaments, puguen
apuntar ý concordar aquells.
Mossèn Blan Ribera ý mossèn Pere Cassador vingueren en lo present bras reportant
embaixada del militar, refferint que lo dit stament havia feta larga discutió sobre
las remunerations ý obres pies ý charitats ý axí havien desliberat que dites remunerations
se fessen conforme a un memorial per dit bras fet, ý axí pregaren ad aquest se volguessen
adherir ab dit bras. Ý per quant, vista la decretatió feta al capítol de Observansa, la
qual no apar bé, per ço, que dit bras pensàs l'orde se porie tenir.
Mossèn Andreu Vilaplana posà son dissentiment a totes remunerations de qualsevol
spècie que sien, com sie tot cosa de gràtia.
Mossèn Rebollet adhereix al mateix.
Lo abbad de Gerri, lo canonge Rejadell, vingueren en lo present bras reportant
embaixada de l'ecclesiàstich ý refferiren que, attenent dit bras que com les Corts se van
resolent, havien pensat que serie bé donar a sa magestat per servey vuyt_centes mília
lliures, ço és, tres_centes mília en diners comptants, dos_centes mília en pagues ý trescentes
mília que haguessen de servir en obres públiques per lo present Principat.
Vingué lo promotor militar refferint que com lo capítol de la Observansa se sia tornat
als senyors tractadors perquè volguessen decretar
no l'hagen volgut decretar],
magestat, que per ço dit bras havie pensat que
posta a sa magestat per a què se servescha en manar decretar aquell.
E poch aprés vingué lo promotor ecclesiàstich refferint lo susdit ý que dit bras no era
de parer se fes dita embaixada a sa magestat perquè no seria hoyda, sinó que
dits tractadors, supplicant-los lo vullen consultar ab sa magestat per a què sie
decretat dit capítol de la Observansa.
E lo present bras se adhereix ab lo bras ecclesiàstich.
Don Pedro Clariana ý mossèn Joseph de Bellafilla vingueren en dit estament reportant
embaixada del militar, refferint que aquell bras pregave molt ad aquell se volguessen
adherir a què se fes embaixada a sa magestat per a supplicar-lo se servesque en
manar decretar lo capítol de la Observansa, attès que porie aproffitar ý no danyar.
Habilità lo present bras la hora fins a les set hores de matí.
Lo present bras habilità la hora, adherint ab los altres, de les set a les vuyt de matí ý
de les vuyt fins a les onze del present die de dimecres a quatre de decembre.
en la sglésia de sancta Maria de Monsó. Fonch immediadament presentada una
supplicatió per part de mossèn Guillem Genovart de Mallorcha, la qual legida és del
tenor següent:
Reverents, excel·lents, il·lustres ý magnífichs senyors.
Guillem Genovart, natural de la ciutat de Mallorcha, aprés de haver estat molts
anys en Sicília, ha més de vint_ý_dos anys que se n'és vingut a residir en la ciutat de
Barcelona, parant-hi casa ý casant-s'í, prenent per muller una filla de mossèn Joan
Pasqual de les Alies, mercader, matriculat de Barcelona, ý aprés comprant-s'í casa en
la qual ha molts anys [que] [ý] [habita]; supplica a vostra excel·lència, senyories
ý mercès los sie de mercè habilitar-lo per cathalà, que desije per tal ésser tingut
en gran manera, fahent-li vostres excel·lència senyoria ý mercès aquesta assenyalada
gràtia.
Die
supplicatur, sublatis tamen dissentimentis. Scriba stamenti ecclesiastici, Mullola,
notarius.
Dictis die et anno lecta in stamento militari et fuit decretum quod fiat ut supplicatur,
sublatis tamen dissentimentis. Scriba stamenti militari, Ioannes Sala, notarius
publicus Barcinone.
Die quarta decembris
fiat ut supplicatur, sublatis tamen dissentimentis. Cellers, notarius Barcinone et scriba
stamenti regalis.
son dissentiment a tots actes de gràtia.
Mossèn Antich Sala, síndich de Manresa, dix posave son dissentiment a tots ý qualsevol
actes de gràtia ý speditió de lletres de gràtia, protestant de nul·litat de actes, requerint
al notari ho continue en lo [present] procés.
Vingué en dit stament don Joan de Queralt, mossèn Blan Riber ý micer Federich
Cornet reportant embaxada per part del bras militar, en ý ab la qual referiren ý deduhiren
com per part dels senyors tractadors de sa magestat ere estat tramès a dit
bras militar que
senyors tractadors volien ý entenien tractar ý consertar lo que fer se poria acerca dels
agravis dels quals se demanave reparo ý tractar dits elets ab dits senyors tractadors sobre
del reparo dels agravis. Digueren dits senyors tractadors de part de sa magestat, com sa
magestat, aprés de haver ja provehit ý concordat ab molts particulars agraviats, havie
més avant provehit sa magestat ý reparar los agravis continuats en un full de paper de
part de sa magestat los havie dat ý conforme en aquell plenament se conté. Lo qual
memorial ý reparo dels agravis fou per dits reportants dita embaxada presentat ý legit,
segons digueren, en lo dit stament militar ý axí lo reportaren en lo present stament real,
en lo qual fou legit ý és del tenor següent:
Resposta de agravis
Sa magestat, encara que no ha acostumat de respondre als agravis per scrits, per
fer mercè als brassos respon als agravis per ell[s] presentats lo següent:
En lo de la Inquisitió, ja està provehit ab les respostes als capítols de la Inquisitió.
En lo de la Capitania General, està provehit ab una Constitutió que està decretada
en lo universal; ý en lo particular provehir-se ha ab los jutges de greuges.
En lo de March Forner, lo interès de la part està concordat lo universal; pus no
paregué bé la Constitutió que s'era ordenada, se remediarà per los jutges de greuges,
reservant dret al syndich del General de la ciutat de Barcelona ý de la vila de
Perpinyà.
sa magestat manarà reveure lo procès en Barcelona dins tres mesos, aprés que estiga
assentada la Audièntia, ý trobant que se ha fet algun agravi contra los drets, auctoritat
ý jurisdictió dels deputats ho manarà provehir ý remediar, com convingue per conservatió
ý augment del General, lo qual sa magestat molt desije; ý en lo dels propris
usos, vista la obligatió complirà ab ella.
Quant a la infàmia que
Pere Cassador ab la exequutió que
la infàmia, perquè se entengué que dit Cassador no tenia culpa alguna; ý en lo
que se pretén contra altres, sa magestat manarà provehir segons contra d'ells se deu
de justítia.
Quant a la pragmàticha dels cavalls, pus està ja feta Constitutió que proveheix
contra los que
sia haguda per no feta.
Quant al scusado, ja se
part de sa magestat que de aquella restaran satisfets en lo universal. E quant als particulars,
ja
Quant als greuges de les ciutats, viles ý lochs ý altres particulars, perquè los negocis
tenen necessitat de proves ý exhibitions de actes ý processos, sa magestat mane
que
ý miren per lo descàrrech de la concièntia de sa magestat.
Ý adverteix sa magestat que si alguns accessos constarà haver comesos
sos officials, manen provehir aquells conforme a justítia, procurant de donar tota
satisfactió ý contento ad aquest Principat ý Comptats per quietut ý sosiego dels
poblats en aquells.
Quant a les pragmàtiques de la contributió de obres de Perpinyà ý Roses, sa
magestat, tenint consideratió a la fidelitat dels poblats en lo Principat de Cathalunya
ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya ý per lo servey que entén que ab tant prompte
voluntat mostren voler-lo fer, és content de sobreseure les dites pragmàtiques fins a
la conclusió de les primeres Corts.
Desliberà lo stament real que s'adhereix que les quatre mília lliures al Hospital se
distribuesquen les dos mília lliures entre altres monastirs ý llochs pios, emperò lo dels
mil ducats que quiscun any se donen al Hospital, que aquells li sien pagats quiscun any
per lo General, conforme que ja per los altres brassos està desliberat ý provehit fins a les
primeres Corts; ý lo ecclesiàstich ý militar adheriren ab lo real.
E per quant ja los altres dos staments estaven resolts ý havien desliberat que a sa
magestat fossen donades per donatiu gratiós d'estes Corts sinch_centes mília lliures, ý
reportada dita desliberatió per part dels dits brassos al bras real ý volent dit bras tractar,
votar ý resoldre del dit donatiu ý adherir-se ab los altres dos brassos, en la hora mateixa
en nom ý per part de la ciutat de Barcelona micer Francesch Çaragossa, mossèn Pere
Ferreres ý micer Miquel Çarrovira, syndichs de la ciutat de Barcelona, que en nom ý per
part de aquella són en les presents Corts, protestaren, digueren ý requeriren que,
attès que per los promovedors dels brassos ecclesiàstich ý militar és estat instat ý solicitat
aquest bras de què tractàs del donatiu se ha de fer a sa magestat en estes Corts, per
quant dits syndichs no tenen orde ni resposta a la consulta tenen feta ab sos principals,
no consenten, però ans expressament dissenten, a que
acerca del dit donatiu fins a tant tinguen orde ý commissió de llur universitat, protestant
de nul·litat de actes; requerint, etc.
E inmedidadament, desliberà lo dit stament que sien donades per donatiu gratiós a sa
magestat sinch_centes mília lliures dels béns del General, ço és, tres_centes mília lliures
de comptants, en les quals sie comprés lo maridatge de la sereníssima dona Catherina,
filla del nostre rey ý senyor, muller del sereníssim duch de Saboya, ý les altres dos_centes
mil sien ý servesquen, ço és, cent mil per pagar los greuges ý les restants cent mil
per a obres ý fàbriques de las fortalesas de les marines e costa de Cathalunya, Comptats
de Rosselló ý Cerdanya, pagadores, ço és, les dos_centes mília de present ý les altres
cent mília dins sis mesos comptadors del dia de la conclusió de las Corts ý les cent mília
lliures per als greuges dins un any, ý les altres cent mília lliures per la fortificatió ý fàbrica
de les dites fortiffications de la costa de Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý
Cerdanya dins dos anys, ab aquelles condicions, pactes ý salvetats ordinàries. De les
quals sie feta ý ordenada la scriptura necessària en la forma acostumada ý protestations
sòlites.
Més, que per pagar dit donatiu no sien manllevats ni encarregats censals
sobre lo General ni imposats fogatges.
E los dits syndichs de Barcelona digueren ý protestaren que ells estaven ý perseveraven
ab lo dit llur dissentiment per ells posat, com dit és.
Les quals coses per lo promovedor de dit bras foren reportades als altres brassos.
Més, determinà lo present bras que mossèn Algueró ý mossèn Sala sien elegits per
dit stament per a què tinguen particular càrrech de sercar ý trobar les Constitutions ý
alguns capítols del Redrès del General ý altres scriptures van volants, les quals necessi
te molt se cobren ý posen ý assenten ab les altres ý posades en son lloc per la importància
de aquelles. Ý més, tinguen càrrech de mirar ý assentar ý traure en bell lo deute se
pretén deu la ciutat al General de Cathalunya de les tretze mília sinc_centes sinquanta_ý_set
lliures tretza sous ý sinch per resta de fogatges de l'any
Mossèn Francesch A[l]gueró, syndich de Leyda, consent que de les quatre mília lliures
consignades al Hospital de Barcelona ne sien llevades les dos mil ý repartides entre
hospitals ý monastirs; emperò, que no [es] toque al consignat per les persones eletes per
lo bras militar, altrament discent en tot lo sòlit ý aquest particular.
E inmedidament fonch en dit stament presentada una supplicatió per mossèn Tamarit,
per part del rector de sanct Jaume de Barcelona, la qual legida és del tenor següent:
Molt il·lustres ý reverents, molt il·lustres excel·lentíssim, molt il·lustres ý molt
magnífichs senyors.
Los deputats predecessors de aquestos, regoneixent a la sglésia parrochial
de sanct Jaume de la ciutat de Barcelona que en la casa de la Deputació, que és de aquella
parròchia ý és feta de diverses cases de la mateixa parròchia per lo General comprades
ý a n'aquella applicades, ý assenyaladament de les cases que foren de mossèn
Benet Ferran, del canonge Vilar, de la senyora Hierònyma Vilana ý de Monrodon, de
pochs anys ensà comprades, ý de les tres cases a la fi del trienni proppassat comprà de
la senyora dona Hierònyma de Cabrera; ý regonaxent també que totes aquestes cases
eren de molta qualitat ý habitades de persones ý parrochians que daven molta utilitat al
rector de dita sglésia, la qual ha costat molts anys, axí que de justítia lo General tenia
obligatió de satisfer a dit rector la falta de dits drets de parrochiatge, desliberaren a consell
de sos assessors que, per aquells ý per lo de altres cases que resten a comprar a la
part de sanct Jaume, fossen donades quiscun any sinch lliures al dit rector en lo mes de
juliol, ý fou aquella tatxa molt limitada segons la qualitat ý importàntia de dites cases;
ý volgueren ab dita deliberatió que li fossen assentades ab lo capbreu dels càrrechs del
mes de juliol, perquè quiscun any se reben del General ý no
conserven ý sempre se veya la dita regoneixensa ý satisfactió del General. Ý quant dit
rector ha volgut fer assentar lo dit càrrech ý valer-se de la dita deliberatió, alguns officials
de la Deputatió li han impedit, pretenent que los senyors deputats no podien carregar
censal, prenent en açò gran error ý equivocant los tèrmens dels negocis de la
Deputatió, perquè aqueix càrrech no és censal ý no té que fer en res en spècia ý naturalesa
de censal, sinó que és un càrrech de la Deputatió justament imposat per
satisfer la obligatió de dits drets de parrochiatge, axí com se imposen ý se servien en los
capbreus de la Deputatió los censos que
dites cases ý altres comprades per lo General en diverses parts de Cathalunya ý les
pagues dels salaris ý altres càrrechs ordinaris del General, ý està molt bé al General que
aqueix càrrech rest a la Deputatió per effecte tant just ý sent com és posat. Exhibint per
lo dit rector de dita sglésia la dita deliberatió
mercès lo manen exequutar ý servar, ý en exequutió d'ella manen assentar lo dit càrrech
ý pagar les sinch lliures que en dit mes de juliol se havien de pagar, ý aprés quiscun any
en dit terme; ý en tot ministrar-li compliment de justítia. Lo offici de vostres senyories
ý mercès implorant.
la dita rectoria de sanct Jaume per los respectes en la supplicatió contengudes, desliberen
que per los deputats del General de Cathalunya sien deposades en la Taula de
la ciutat de Barcelona, dites ý scrites al dit rector, cent lliures moneda barcelonesa, les
quals no puguen ésser tretes sinó per smerç fahedor a for de censal mort a obs ý utilitat
del dit rector ý de sos successors en dita rectoria, ý aquesta quantitat se li consigne
per almoyne ý caritat; manant que en los libres de la Deputatió la desliberatió
feta per los deputats a
lliures cada un any al dit rector sie cancel·lada ý per açò sien fetes lletres necessàries.
ý fonch provehit lo mateix que s'és provehit en lo bras ecclesiàstich.
militaris, Ioannes Sala.
Die quarta mensis decembris
fuit provisum idem quod in aliis stamentis. Cellers, notarius Barcinone et dicti stamenti
regalis scriba.
les pagues del servey de sa magestat, si algunes differènties y havie, sie anomenada
una persona, adherint-se en assò al bras ecclesiàstich, lo qual ja ha anomenat lo
abbat de la Real; e axí fou elegit mossèn Vivet.
Referí lo promotor militar que per lo dit effecte dit bras havia elegit ý anomenat don
Jayme de Pinós.
Mossèn Vivet posà son dissentiment a tot creiximoni de salari.
Antich Sabater posà lo mateix dissentiment.
Lo senyor abbat Aymerich, abbat de Labaix, promovedor del bras ecclesiàstich, refferí
en lo dit stament com de part dels quatre brassos de Aragó li ere estat dit ý refferit
com los dits quatre brassos havien fermada la capitulatió entre los aragonesos ý cathalans,
apuntada conforme a la passada feta entre los dits dos regnes en lo any
en lo modo ý forma en aquella contenguts, la qual festa
dels quatre notaris dels dits quatre brassos.
Concòrdia feta entre los quatre brassos de Ar[a]gó de una part ý los tres staments
del Principat de Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya de l'altre, sobre les
coses del propri ús ý de l'orde ý forma que s'ha de tenir ý guardar per los ministres
del General, axí de Aragó com de dit Principat ý Comptats, per a despatchar los
caminants ý tractants, sobre los quals són estats tractats ý concordats los capítols
infrascrits ý següents:
[
qualsevol estat ý conditió que sien, puguen entrar ý tràurer en ý del dit Principat de
Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya qualsevol cavalls, rossins, matxos,
mules ý altres qualsevol cavalcadures, jurant que sien sues ý que se han servit d'ellas
ý que les entren ý trauen per a son propri ús ý servey, sens pagar dret algú al
General.
Aragó puguen entrar ý traure en ý del dit Principat de Cathalunya ý Comptats de
Rosselló ý Cerdanya qualsevol gossos, axí de mostra com de cassa, ý qualsevol falcons
ý altres ocells de cassa, pus juren són propris seus ý que se hajen servit d'ells ý
que
dret algú del General.
[
puguen entrar ý tràurer en ý del dit Principat ý Comptats sens pagar dret algú del
General qualsevol vasos de or ý de plata, joyes, llibres ý vestits, tapiceria ý guadamacils,
armes ý altres qualsevol coses de ús ý servey de casa, sens pagar dret algú de
general pus juren són seus propris ý que se han servit d'elles ý que les entren o
trahuen per a son propri ús ý servei ý no per a vendre ni donar].
puguen entrar ý tràurer en ý del dit Principat de Cathalunya ý Comptats per a son propri
ús ý provisió, sens pagar dret algú de General, qualsevol coses de manteniment
que en breu dies se puguen menjar o beure.
puguen entrar ý tràurer en ý del dit Principat de Cathalunya ý Comptats per a son propri
ús ý provisió, sens pagar dret algú de General, qualsevol coses de manteniment
que en breu dies se puguen menjar o beure.
puguen entrar ý traure en ý del dit Principat ý Comptats, sens pagar dret algú del
General, la moneda de or que volran hauran menestar fins al lloch ahont van, haguda
consideratió a la qualitat de la persona que traurà la dita moneda ý la gent que aporte
a sa despesa ý del temps que haurà de menester fins al lloch hahont va, a conexensa
dels ministres del General de la ciutat, vila o lloch ahont manifestaran la dita moneda.
Ý si del que se
Barcelona als deputats, ý si fora d'ella al jutge local de lla vila o lloch hahont tal
moneda se manifestarà. Ý que de tota la altra moneda de or que trauran hajen de pagar
ý paguen a sis dinés per lliure, ý que de la moneda de plata que trauran de Cathalunya
a Aragó no se
altres nassions lo paguen.
trahuen en ý del dit Principat ý Comptats les sobre dites coses, de propri ús se serve
ý guarde en sos criats, factors o traginers, portant poder special dels senyors
de les dites coses per a què puguen jurar que lo que entren o trauen és propri ý per a
propri ús de las personas tals de qui portarà special poder.
que se li fàssia agravi per los ministres del General axí en la tatxa com en lo que
pretendrà ser frau, té recors, si serà en la ciutat de Barcelona als deputats, ý si serà
fora en qualsevol altra ciutat, vila o lloch del dit Principat al jutge ordinari de la ciutat,
vila o lloch del dit Principat ahont lo tal agravi pretendrà se li fa, lo qual per ley
del Principat és jutge local; ý del que lo tal jutge local determinarà no
recors algú sinó que la valor de la mercaderia que se estime ý tatxe o que haurà caygut
en frau excedesca a valor de mil sous, en lo qual té recors als deputats del
Principat tant solament; ý del que los dits deputats pronuntiaran ý declararan axí en
la primera instàntia com en grau de appel·latió no
jutge ni official axí ecclesiàstich com secular.
Referí lo promotor militar que aquell bras, per hà presentar a sa magestat la
supplicatió de la offerta del donatiu, havie anomenat: lo reverendíssim bisbe de
Barcelona, lo bisbe de Elna, lo abbat de Labaix, lo abbat de la Real, lo ardiacha Oms.
E lo present bras, procehint a fer la mateixa electió, féu nominatió dels següents:
micer Francesch Çaragossa, micer Frexanet, mossèn Vivet, mossèn Ponsich de Vich,
mossèn Terrera
E lo promotor militar refferí los que per dit effecte serien anomenats, que són los
següents: lo duch de Cardona, lo bescomte de Canet, don Jayme de Cardona, don Bernat
de Boxadors, mossèn Miquel Joan de Pons, mossén Joan Burguès ý de So.
Desliberà lo dit stament, adherint-se als altres staments, que per a demà a les dotze
hores, que és la hora assenyalada per los tractadors de sa magestat, vajen tots los del present
stament a Binefa, hahont sa magestat tindrà lo sòlio ý lliurarà la Cort, pus los altres
staments, quiscú per sí, la hora assignada serien tots en dit lloch de Binefa per
al dit sólio. E los dits syndichs de Barcelona protestaren que estaven ý perseveraven ab
llur dissentiment per ells posat sobre lo donatiu.
Vingué aprés lo prothonotari de sa magestat, lo qual per part dels tractadors de sa
magestat aportà la resposta feta als agravis a sa magestat presentats ab una scriptura, la
qual fou legida ý publicada en lo dit bras, la qual és del tenor següent:
Sa magestat, encara que no ha acostumat de respondre als agravis per scrits, per
fer mercè als brassos respon als agravis per ells presentats lo següent:
En lo de la Inquisitió, ja està provehit ab les respostes als capítols de la Inquisitió.
En lo de la Capitania General, està provehit ab una Constitutió que està decretada
en lo universal; ý en lo particular provehir-se ha ab los jutges de greuges.
En lo de March Forner, lo interès de la part està concordat lo universal; pus no
parega bé la Constitutió que s'era ordenada, se remediarà per los jutges de greuges,
reservant dret al syndich del General de la ciutat de Barcelona ý vila de Perpinyà.
En lo dels agravis del General ý presa dels deputats, se diu que sa magestat
manarà reveure lo procés en Barcelona dins tres mesos, aprés que estigue assentada
la Audièntia, ý trobant que se ha fet algun agravi contra los drets, auctoritat ý jurisdictió
dels deputats ho manarà provehir ý remediar, com convingue per conservatió ý
augment del General, lo qual sa magestat molt desije; ý en lo dels propris usos, vista
la obligatió complirà ab ella.
Quant a la infàmia que
presa de Pere Cassador ab la exequutió que
purgada la infàmia, perquè se entenguè que Cassador no tenia culpa alguna; ý en lo
que se pretén contra altres, sa magestat manarà provehir segons contra d'ells se deu
de justítia.
Quant a la pragmàticha dels cavalls, pus està ja feta Constitutió que proveheix
contra los que
sia haguda per no feta.
Quant al scusado, ja se
part de sa magestat que de aquella restaran satisfets en lo universal. E quant als particulars,
ja
Quant als greuges de les ciutats, viles ý lochs ý altres particulars, perquè los negocis
tenen necessitat de proves ý exhibitions de actes ý processos, sa magestat mane
que
miren per lo descàrrech de la consièntia de sa magestat.
Ý adverteix sa magestat que si alguns excessos constarà haver comesos sos officials,
manarà provehir en aquells conforme a justítia, procurant de donar tota satisfactió ý
contento ad aquest Principat ý Comptats per quietut ý sossiego dels poblats en aquell.
Quant a les pragmàtiques de la contributió de les obres de Perpinyà ý Roses, sa
magestat, tenint consideratió a la fidelitat dels poblats en lo Principat de Cathalunya
ý Comtats de Rosselló ý Cerdanya ý per lo servey que entén que ab tant
prompta voluntat mostren voler-li fer, és content de sobreseure les dites pragmàtiques
fins a la conclusió de les primeres Corts.
Aderint-se lo dit bras ab los altres, féu deliberatió que, stampades sien les
Constitutions compilades ý les noves de aquesta Cort, ne sien donades ý lliurades gratis
un volum complit a quiscun syndich dels que resideixen ý són entrats en les presents
Corts ý a mossèn Cellers, notari, ý a Salvador Mir, scrivent del dit stament, àn servit
a les presents Corts.
E no
per part del rector de sanct Jaume de Barcelona, foren spedides lletres en la forma següent:
Los tres staments del Principat de Cathalunya congregats en les Corts Generals
que la sacra, catòlica, real magestat de present celebre en la vila de Monçó als íncolas
de sos regnes de la Corona de Aragó desà la mar. Als reverents, nobles ý magnífichs
senyors los deputats del General de Cathalunya residents en Barcelona, Salut ý
honor. Sabreu que per part del reverent rector de la sglésia parrochial de sanct Jaume
de la ciutat [de Barcelona] nos és estada presentada una supplicatió del tenor
següent: Molt il·lustres ý reverents, molt il·lustres, excel·lentíssims, molt il·lustres ý
molt magnífichs senyors. Los deputats predecessors de aquestos, regonexent a la
sglésia parrochial de sanct Jaume de la ciutat de Barcelona que en la casa de la
Deputatió, que és de aquella parròchia ý és feta de diverses cases de la mateixa
parròchia per lo General comprades ý a n'aquella applicades, ý assenyaladament las
cases que foren de mossèn Benet Ferran, del canonge Vilar, de la senyora Hierònyma
Vilana ý de Monrodon, de pochs anys ensà comprades, ý de les tres cases a
la fi del trienni proppassat comprades de la senyora Hierònyma de Cabrera; ý regonexent
també que totes aqueixes cases eren de molta qualitat ý habitades de persones
ý parrochians que daven molt útil al rector de dita sglésia, lo qual ha cessat molts anys
ha, ý que de justítia lo General tenia obligatió de satisfer a dit rector la falta de dits
drets de parrochiatge, desliberaren a consell de sos assessors que per aquells ý per lo
de altres cases que resten a comprar a la part de sanct Jaume fossen donades quiscun
any sinch lliures al dit rector en lo mes de juliol, ý fou aquella tatxa molt limitada
segons la qualitat e importàntia de dites cases; ý volgueren ab dita deliberatió que li
fossen assentades ab lo capbreu dels càrrechs del mes de juliol, perquè quiscun any
se reban del General ý no
la dita regonexensa ý satisfactió del General. Ý quant dit rector ha volgut fer assentar
lo dit càrrech ý valer-se de la dita deliberatió, alguns officials de la Deputatió le y
han impedit, pretenent que los senyors deputats no poden carregar censal, prenent en
assò gran error ý equivocant los tèrmens dels negocis de la Deputatió, perquè aqueix
càrrech no és censal ni té que fer en res en spècia ý naturalesa de censal, sinó que és
un càrrech en la Diputatió justament imposat per satisfer la obligatió de dits drets de
parrochiatge, axí com se imposen ý se scriuen ý continuen en los capbreus de la
Deputatió los censos que
comprades per lo General en diverses parts de Cathalunya ý les pagues dels
salaris ý altres càrrechs ordinaris del General, ý està molt bé al General que aqueix
càrrech rest en la Deputatió per effecte tant just ý sent com és posat. Exhibint per lo
reverent rector de la dita sglésia la dita deliberatió
ý mercès lo manen exequutar ý servar, ý en exequutió d'ella manen assentar lo
dit càrrech ý pagar les sinch liures que en dit mes de juliol se li havien de pagar, ý
aprés quiscun any en dit terme; ý en tot ministrar-li compliment de justítia. Lo offici
de vostres senyories ý mercès implorant.
per nós fonch feta provisió que, attesa la pobresa de dita rectoria de sanct
Jaume, per los respectes en la supplicatió contenguts, per vosaltres dits deputats sien
deposades en la Taula de la ciutat de Barcelona cent lliures moneda barcelonesa dites
ý scrites al dit rector, les quals no puguen ésser tretes sinó per smerç faedor a for de
censal mort a obs ý utilitat del dit rector ý de sos successors en dita rectoria, ý aquesta
quantitat se li assigne per almoyna ý caritat; manant que en los llibres de la
Deputatió sie cancel·lada la desliberatió feta per los deputats a
so fossen fetes les lletres necessàries. Per ço, intimant ý notifficant-vos la dita per nós
feta deliberatió, vos diem ý manam que totes les coses sobre dites, rebudes les presents,
compliau ý exequuteu ý complir ý exequutar fassau, tota dilatió, exceptió ý
excusa cessant. En testimoni de les quals coses havem manat fer ý expedir les presents
sotascrites de mà dels tres presidents, sagellades ab lo sagell major de
la dita Cort. Datum en la vila de Monsó, quant als brassos ecclesiàstich ý militar a
vint_ý_sis de nohembre ý quant al bras real a quatre de decembre
E inmedidament fou en dit stament presentada una supplicatió per part de Joan Clos,
sastre, habitant en Barcelona, la qual legida és del tenor següent:
Il·lustríssims, reverendíssim, excel·lentíssim, molt il·lustres ý magnífichs.
Joan Clos, sastre, habitant en la ciutat de Barcelona, natural de la vila de
Benavarri del Regne de Aragó, ha quoranta anys hó més que habite en la dita ciutat
de Barcelona, exercint la dita art de sastre ab molt bona opinió ý fama, ý és casat ab
dona natural de la dita ciutat, de casa ý gent honrada, ý té fills legíttims ý té casa pròpria
en lo carrer dels Cambis de la dita ciutat, ý tot lo temps que ha habitat ha mantengut
ý estat tingut ý reputat per home honrat, ý és digne de ésser habilitat ý agregat
entre lo nombre de cathalà; ý axí supplique a vostres senyories ý mercès li fassen gràtia
de habilitar ý admetre
a singular gràtia ý mercè.
Die tertia decembris
quod fiat ut supplicatur, sublatis tamen dissentimentis. Scriba stamenti ecclesiastici,
Mullola, notarius.
Dictis die et anno
quod fiat ut supplicatur, sublatis tamen dissentimentis. Scriba stamenti militaris,
Ioannes Sala, notarius.
Die quarto mensis decembris
idem quod in aliis stamentis. Cellers, notarius Barcinone et dicti stamenti regalis
scriba.
Vigore quarum quidem provisionum fuerunt expedite littere sub forma sequenti:
Los tres staments del Principat de Cathalunya congregats en les Corts Generals
que la sacra, cathòlica, real magestat del rey nostre señor de present celebra als íncoles
de sos regnes de la Corona de Aragó desà la mar. Al honrat Joan Clos, sastre,
habitant en Barcelona, natural de la vila de Benevarri. Attenent ý considerant que per
part vostre nos és estada presentada una supplicatió del tenor següent: Il·lustríssims,
reverendíssim, excel·lentíssim, molt il·lustres ý magnífichs. Joan Clos, sastre, habitant
en la ciutat de Barcelona, natural de la vila de Benavarri del Regne de Aragó,
ha quoranta anys hó més que habite en la dita ciutat de Barcelona, exercint la dita
art de sastre ab molt bona oppinió ý fama, ý és casat ab dona natural de la dita ciutat,
de casa ý gent honrada, ý té fills legíttims ý casa pròpria en lo carrer dels Cambis
de la dita ciutat, ý tot lo temps que ha habitat a mantengut ý és estat tingut ý reputat
per home honrat, per hont és digne de ésser habilitat ý agregat entre lo nombre de
cathalà; ý axí supplica a vostres senyories ý mercès li fassen gràtia de habilitar-lo
ý admetre
singular gràtia ý mercè.
per los respectes en aquella contenguts ý altrament, a vós dit Joan Clos ab
tenor de la present habilitam per cathalà, en tal manera que us alegreu ý alegrar ý
gosar pugau de totes coses que cathalans naturals se alegren ý gosen, com si fosseu
natural cathalà, ý que en tots officis, honors, perrogatives ý altres coses pugau concórrer
com los altres cathalans naturals. En testimoni de les quals coses havem
manat fer ý expedir les presents sotascrites de mà dels tres presidents ý sagellades
ab lo sagell major de la dita Cort. Datum en la vila de Monsó, quant als brassos
ecclesiàstich ý militar a tres, quant al bras real a quatre del mes de decembre
Fou legit ý publicat lo memorial de les remunerations per la dita Cort donades a moltes
ý diverses persones axí officials, syndichs, pies causes, sglésies ý monastirs. Lo qual
fou fermat per les persones eletes a les quals fou comès la resolutió del que a quiscú se
havia de pagar sens necessitat de refferir. Lo qual memorial és del tenor següent:
Memorial de remunerations, salaris de officis ý charitats done
iglésies devall scrites ý següents:
Primo, a quiscú dels promovedors, ultra de son salari antich, a ell pagador
per dos terços encara que no sien complides, cent sinquanta lliures.
Ítem, a quiscun dels notaris, ultra del ja tatxat per ses dietes per la present Cort a
rahó quatorze reals per quiscun dia, cent lliures.
Ítem, als jòvens ajudants de dits notaris, a quiscú, vint lliures.
Ítem, als advocats, ultra del salari antich pagat per dues terces per mes a quiscú,
se
Ítem, als portés dels brassos, a quiscú, ultra del salari per la present Cort tatxat,
vint lliures.
Ítem, als habilitadors, ultra de son salari antich, a quiscú sinquanta lliures.
Ítem, als capellans dels brassos, ultra la charitat de les mises, a rahó dos reals per
misa, vint lliures.
Ítem, a la sglésia de sancta Maria de Monsó, tot lo hornament de dir misa, vestiments
ý plata del bras real ab pacte que no u puguen vendre, fonre, ni alienar ni applicar
a altres usos.
Ítem, al vicari de la sglésia de Sancta Maria de Monsó, deu lliures.
Ítem, a quiscú dels syndichs del bras real que no han tingut officis que tinguessen
salari, per ajuda de costa dels aposentos, acceptats los de Barcelona, vint_ý_sinch
lliures.
Ítem, a l'abat Pla, que ha entrevingut en apuntar las Constitutions, cent lliures.
lliures.
Ítem, a quiscú dels altres de les Constitutions, pus no hayen tingut altre offici ni
rebut altre salari de la present Cort, a quiscú sinquanta lliures.
Ítem, als qui han fet lo Reders ý ubert lo balans del General, no havent tingut
altre offici, tingués salari trenta lliures.
Ítem, als qui han feta la exactió no havent tingut altre offici, trenta lliures.
lliures.
Ítem, als qui han entrevingut en los agravis, pus no reben de altre offici, vint_ý_sinch
lliures.
Ítem, a mestre Vidal, porter de la casa de las Constitutions, ultra son salari, quinze
lliures.
Ítem, a Jaques de Tolosa per ensendre los brassers.
Ítem, a quiscú dels qui porten les atxes dels promovedors, sinch lliures.
Ítem, als de la guarda spanyola de sa magestat, entre tots quatre_centes lliures.
Ítem, a Joan Riera, porter dels senyors concellers, deu lliures.
Ítem, als porters de la cadena del sereníssim príncep, entre tots sinquanta lliures.
lliures.
Ítem, als portés de la cadena de sa magestat sinquanta lliures.
Ítem, als oxers del sereníssim príncep, entre tots sinquanta lliures.
Ítem, als porters del Consell Supremo, a tots quatre, cent lliures.
Ítem, als porters de la sala del príncep, entre tots sinquanta lliures.
Ítem, als quatre reys de armes, entre tots sinquanta lliures.
Ítem, als quatre massers de sa magestat, a tots sinquanta lliures.
Ítem, a Montegut de Vallgornera, per lo que ha entrevingut en la taxa de les cases,
trenta lliures.
Ítem, a totes les trompetes de sa magestat sinquanta lliures.
Ítem, als portés de la capella, entre tots vint_ý_sinch lliures.
Ítem, als porters de la cambra de sa magestat, entre tots sexanta lliures.
Ítem, als porters de la sala de sa magestat, entre tots sinquanta lliures.
Ítem, als taxadors de las casas, so és, als officials del regent Marzilla, sinquanta
lliures.
Ítem, als combinadors de les Constitutions, pus no hayen tingut altre salari, a quiscú
vint_ý_sinch lliures.
Ítem, a mossèn Joan Pau Ciurana per lo offici de cerer, vint_ý_sinch lliures.
lliures.
Obres Pies.
Primo, a la sglésia de Sanct Steve de Monsó, quinza lliures.
Ítem, a la sglésia de sanct Joan de la mateixa vila, quinze lliures.
Ítem, al Hospital General de sancta Creu de Barcelona, dos mília lliures de present
ý mil ý dos_centes lliures cada any, ý sia durador fins a les primeres Corts.
lliures.
Ítem, a l'hospital de Misericòrdia de Barcelona, cent lliures.
Ítem, als pobres infants òrfens de Barcelona, cent lliures.
Ítem, a la obra ý casa del sanct Crucifici de Balaguer, sinquanta lliures.
Ítem, a les monjes de sancta Elisabet de Barcelona, quoranta lliures.
Ítem, a les monjes de sancta Clara de Tortosa, hospital ý monestir de dita ciutat, a
coneguda dels procuradors de dita ciutat de Tortosa, cent lliures.
Ítem, a les monjes dels Àngels de Barcelona, quoranta lliures.
Ítem, a les monjes de las Magdalenas de Barcelona, quoranta lliures.
Ítem, a l'hospital, monges de sancta Clara ý altres monastirs de la vila de
Perpinyà, a coneguda dels cònsols de la dita vila, dos_centes ý deu lliures.
Ítem, als monestirs ý hospitals, axí de monges com altres, de la ciutat de Gerona,
a coneguda dels jurats, cent noranta lliures.
Ítem, a l'hospital dels òrfens del Sanct Sperit de Leyda, a coneguda dels
pahers, cent_ý_setanta lliures.
Ítem, a les monjes de sanct Francesch ý sanct Hierònim de Leyda, a quiscun
monastir vint lliures, que abdós són quoranta.
Ítem, a l'hospital de Tarragona, quoranta lliures.
Ítem, als pares de Ballem de Barcelona, sinquanta lliures.
Ítem, al monastir de sanct Francesch de Barcelona, cent lliures.
Ítem, a l'hospital ý monestir de Berga, a coneguda dels cònsols, vint lliures.
Ítem, a l'hospital ý altres monastirs de la vila de Servera, a coneguda dels pahers,
sexanta lliures.
Ítem, a l'hospital ý monastir de sanct Francesch de Vilafrancha de Penadès, a
coneguda dels jurats, trenta lliures.
Ítem, a l'hospital ý monastir de Jesús de Balaguer, a coneguda dels pahers, vint
lliures.
Ítem, al monastir de Jesús de Leyda, vint lliures.
Ítem, a l'hospital ý altres sglésies de la vila de Coplliura, a coneguda dels cònsols,
vint lliures.
Ítem, a l'hospital ý sglésia de la ciutat de Vich, a coneguda dels consellers, noranta
lliures.
Ítem, a l'hospital ý sglésia de Manresa, a coneguda dels consellers, setanta_ý_sinch lliures.
Ítem, a l'hospital ý monastirs de Vilafrancha de Conflent, a coneguda dels cònsols,
vint lliures.
Ítem, a l'hospital ý monastir de Puigcerdà, a coneguda dels cònsols, trenta lliures.
Ítem, a l'hospital ý monastir de Granollés, a coneguda dels cònsols, vint lliures.
lliures.
Ítem, a l'hospital ý monastirs de la vila de Tèrrega, a coneguda dels pahers, trenta
lliures.
Ítem, a tots los hospitals ý monastirs, iglésies que tenen los syndichs en las presents
Corts los quals demunt no són specificats, a coneguda dels consellers, pahers,
jurats ý regidors de les universitats, a coneguda a quiscuna de dites universitats, deu
lliures, que per tot són deset, que són cent setanta lliures.
Ítem, a l'hospital de la present vila de Monsó ý monastirs, a coneguda dels jurats,
trenta lliures.
Ítem, a Antich Ambert ý Joan Riera de Tiana ý a fra Miquel Lebrés, que són estats
catius, ab tots vint lliures.
Ítem, al monastir de les Hierònimes de Barcelona, vint lliures.
Ítem, al monestir de Montesion de Barcelona, vint lliures.
Ítem, al monastir del Sepulcre de Hierusalem, quoranta lliures.
Ítem, al monastir de sancta Madrona de Monjuhich de Barcelona, vint lliures.
Ítem, a l'hospital de Tremp, quinze lliures.
Ítem, a les Repenedides de Barcelona, deu lliures.
Ítem, al monastir de sanct Francesch de Paula de Barcelona, deu lliures.
Frater Andreas Capilla, prior de Scala Dei, comissari per lo bras ecclesiàstich.
Miquel de Agulló, commisari per lo bras militar. Luys Terrena, commissari per lo
bras real.
Cathalonie factorum, expedite fuerunt littere seu cartella pro salaria officialium presentis
Curie ac etiam remunerationum per dicta tria brachia seu stamenta dicti
Principatus officialibus dicte Curie ac etiam officialibus sive ministris sue regie magestatis
factis, que sunt tenoris sequentis:
que la sacra, catòlica, real magestat de present celebre en la vila de Monsó als íncoles
de sos regnes de la Corona de Aragó desà la mar. Als reverents, nobles ý magnífichs
senyors los deputats del General del dit Principat residents en Barcelona. Salut ý
honor. Com nosaltres hajam deliberat que de les pecúnies del General sien donades ý
pagades al reverent don Miguel Aymerich, abbat de Lavaix, del stament ecclesiàstich;
a mossèn Hierònim Olivo, donzell de la vila de Tàrrega, del bras militar; a
mossèn Miquel Bastida, ciutedà de Barcelona, ý a mossèn Joan Montornès, ciutedà de
Tortosa, ý a mossèn Antoni Jolí, notari de la vila de Perpinyà, del bras real de la dita
Cort, promovedors, tres_cents florins de or a rahó de setze sous ý sis dinés per quiscun
florí. És a saber, a quiscú dels dits don Miquel Aymerich ý mossèn Hierònim Olivo
cent florins de or de la dita valor, valents quiscun sentenar vuytanta_dues lliures deu
sous; ý als dits mossèn Miquel Bastida, per trenta_sinch dies, devuyt lliures dos sous;
a mossèn Joan Montornès, per sexanta_dos dies, trenta_quatre lliures ý dos sous, ý a
mossèn Antoni Jolí, per sinquanta_tres dies, trenta lliures sis sous, per lo temps que
cada hú d'ells ha servit, per salari de dues terces de llur offici de promovedors, la una
de les quals ha comensat córrer a vint_ý_vuyt del mes de juny proppassat ý ha finit a
vint_ý_set de setembre; ý l'altra ha comensat a vint_ý_vuyt del dit mes de setembre ý
finirà a vint_ý_set del present mes de decembre. Per ço, ab la present vos diem ý
manam que, de les dites pecúnies del dit General, doneu ý pagueu realment ý de fet als
dits promovedors les quantitats, ensemps ab àpoques de rebut, aquelles vos admeten
en compte de legíttima data, tots dubtes ý difficultats cessants. En testimoni de les
quals coses havem manat fer ý expedir les presents sotascrites de mà dels tres
presidents ý sagellades ab lo sagell major de dita Cort. Datum en la vila de Monsó, a
quatre del mes de decembre, any de la nativitat del Senyor mil sinch_cents vuytantasinch.
El bisbe de Barcelona.
huiusmodi:
que la sacra, catòlica, real magestat de present celebre en la vila de Monsó als íncoles
de sos regnes desà la mar. Als reverents, nobles ý magnífichs senyors los deputats
del General del dit Principat. Salut ý honor. Com nosaltres hajam deliberat que de les
pecúnies del dit General sien donades ý pagades als reverents micer Onofre Pau
Cellers, micer Joan Puigvert ý micer Ferrando Quintana, del bras ecclesiàstich; micer
Federich Cornet ý micer Llorens Junyent, del bras militar; micer Miquel Çarrovira de
Barcelona, micer Hierònym Jorba de Cervera ý micer Nicholau Frexanet de Leyda,
del bras real de la dita Cort, advocats, sis_cents florins de or a rahó de setze sous ý sis
dinés per quiscun florí. És a saber, al dit micer Onofre Pau Cellers, cent florins de or
valents vuytanta_dues lliures deu sous de salari de dos terces; ý al dit micer Joan
Puigvert ý micer Ferrando Quintana, entre los dos semblants vuytanta_dues lliures
deu sous, divididores entre ells d'esta manera, ço és, al dit micer Puigvert per
la mitat de una terça ha servit dit offici de advocat vint_ý_una lliura sinch sous, ý les
restants sexanta_una lliura sinch sous a dit micer Quintana, a compliment de les dites
vuytanta_dues lliures deu sous per lo restant temps de les dues terces que ha servit dit
offici de advocat del dit bras ecclesiàstich; ý als dits micer Federich Cornet, micer
Llorens Junyent, a cada hú d'ells cent florins de or a la dita valor valents o, per la
valor de aquells, vuytanta_dues lliures deu sous, per lo mateix salari de dos terces; ý
als dits micer Miquel Çarrovira, micer Hierònym Jorba ý micer Nicholau Frexenet,
entre tots tres, dos_cents florins de or o, per la valor de aquells, cent sexanta_sinch
lliures entre ells divididores d'esta manera, ço és, al dit micer Jorba vint_ý_set lliures
deu sous, per lo que li toque per lo que ha servit dit offici en la primera terça; ý als
dits micer Çarrovira ý micer Frexenet les restants cent trenta-set lliures nou sous, per
lo que li toque de les dos terces que han servit dit offici, la una de les quals comensà
a córrer a vint_ý_vuyt de juny ý fins a vint_ý_set de setembre proppassat, la segona
terça comensà a vint_ý_vuyt del dit mes de setembre ý finirà a vint_ý_vuyt del present
mes de decembre. Per ço, ab la present vos diem ý manam que de les pecúnies
del General, etc.
Los tres staments del Principat, etc. Als reverents ý magnífichs deputats
del General del dit Principat de Cathalunya residents en Barcelona. Salut ý honor. Com
nosaltres hajam deliberat que a les persones devall scrites, que són estades elegides en
habilitadors dels dits staments ý han treballat ý encara al present treballen en habilitar
aquells, sien donades ý pagades de pecúnies del dit General, ço és, a quiscú d'ells trenta
florins corrents valents setze lliures deu sous barcelonesos. Primo, al reverent micer
Hierònim Manegat, canceller; a micer Miquel Terça, a micer Miquel Joan Quintana,
regents la Cancellaria del Consell Supremo de sa magestat; a micer Miquel Cordelles,
regent la Real Cancellaria en lo dit Principat de Cathalunya; a mossèn Hierònym
Gassol, conceller ý secre[t]ari ordinari de sa magestat; a micer Martí Joan Franquesa,
micer Francesch Puig ý a micer don Luys de Paguera, doctors en quiscun dret; a
mossèn Miquel Gort, secretari extraordinari de sa magestat, per part de aquella
habi[li]tadors de dits staments elegits ý nomenats; ítem, al reverendíssim don Joan
Terès, bisbe de Elna; al molt reverent don Francesch Oliver ý de Boteller, abbat de
Poblet; al reverent mossèn Balthesar Rajadell, canonge de Leyda, habi[li]tadors elegits
ý nomenats per part del stament ecclesiàstich; don Berenguer de Paguera, mossèn Joan
Andreu Blan àlies Ribera ý mossèn Pau Cella ý de Tafurer, habilitadors elets ý anomenats
per lo bras militar; a mossèn Rafel Vivet, syndich de Gerona, a mossèn Antich
Sala, syndich de la ciutat de Manresa ý a mossèn Jaume Hierònym Ponces, notari ý
síndich de Tàrraga, elets ý anomenats habilitadors del bras real de la dita Cort, o dels
dits tres staments de aquella, ço és, a quiscú d'ells les dites setze lliures deu
sous. Per ço, diem ý manam-vos que de les pecúnies del dit General doneu ý pagau a
quiscú dels dits habi[li]tadors la dita quantitat de setze lliures deu sous. E no
diem ý manam als hoydós, etc.
El bisbe de Barcelona.
ý porters]
Los tres staments, etc. Als reverents, nobles ý magnífichs senyors los deputats del
General de Cathalunya residents en Barcelona. Salut ý honor. Com nosaltres hajam
deliberat que de pecúnies del dit General sien donades ý pagades a les persones devall
scrites, ço és, al reverent don Miquel de Aymerich, abbat de Lavaix, del stament
ecclesiàstich; a mossèn Hierònym Olivo, donzell, de la vila de Tàrrega, del stament
militar; a mossèn Miquel Bastida, ciutedà de Barcelona, a mossèn Joan Montornès,
ciutedà de Tortosa, ý a mossèn Antoni Jolí, notari de la vila de Perpinyà, del bras real
de la dita Cort, promovedors, quatre_centes sinquanta lliures moneda barcelonesa, ço
és, als dits don Miquel Aymerich ý mossèn Hierònym Olivo a cada hú d'ells cent sinquanta
lliures, ý als dits mossèn Bastida, Montornès ý Jolí entre tots tres semblants
cent sinquanta lliures de la matexa moneda; ý també hajam manat donar a micer
Onofre Pau Cellers, advocat del stament ecclesiàstich, cent sinquanta lliures; a micer
Joan Puigvert, que ha servit un mes ý mig de advocat al dit stament ecclesiàstich, quoranta_sinch
lliures; a micer Ferrando Quintana, del mateix stament ecclesiàstich,
advocat que ha servit lo restant temps, cent ý sinch lliures de la mateixa
moneda; a micer Federich Cornet ý micer Llorens Junyent del stament militar ý a
micer Miquel Çarrovira ý micer Nicholau Frexanet del stament real, a cada hú d'ells
cent sinquanta lliures moneda barcelonesa. Ý per lo semblant, hajam manat donar a
Joan Baptista Mullola, notari, habitant en Tarragona, scrivà del stament ecclesiàstich,
a Joan Sala del stament militar ý a Miquel Cellers del stament real, notaris públichs
de Barcelona, a cada hú dels dits tres notaris ý scrivans cent lliures de la mateixa
moneda. Ý axí bé hajam manat donar ý pagar a Nicholau Mensa del stament ecclesiàstich,
a Jaume Tristany del bras militar ý a Salvador Mir del stament real, scrivents
ý ajudants dels notaris, a cada hú d'ells vint lliures de la dita moneda. Ý no
hajam manat donar ý pagar a Luys Martí del stament ecclesiàstich, a Pau Bugatell del
stament militar ý a Jaume Rondó ý Joan Sengenís del stament real, de dita Cort portés,
ço és, a cada hú dels dits Luys Martí ý Pau Bugatell vint lliures, ý als dits Jaume
Rondó ý Joan Sengenís entre los dos consemblants vint lliures de la mateixa moneda,
per remuneratió ý satisfactió de molts ý diversos treballs que cada hú respectivament
en son offici ha presos, patits ý supportats ý pren, pateix ý supporta en servey
de la present Cort, a més de sos salaris. Per ço, ab tenor de les presents vos diem ý
manam que de les dites pecúnies del dit General doneu ý pagueu realment ý de fet als
sobredits les quantitats sobre dites en lo modo predit respectivament ý cobrau d'ells
àpoques de rebuda. No
mutatis mutandis, etc. usque ad finem.
duque y marqués.
Los tres staments, etc.
los deputats del General de Cathalunya residents en Barcelona. Salut ý honor. Com
nosaltres hajam desliberat que de les pecúnies del General sien donades ý pagades a
les persones devall scrites per remuneratió ý satisfactió de molts treballs en la habilitatió
de les persones que en la present Cort han entrevingut, ço és, al molt reverent
micer Hierònym Manegat, canceller; a micer Miquel Terça, a micer Miquel
Quintana, regents la Cancellaria del Consell Supremo de la Corona de Aragó; micer
Miquel Cordelles, regent la Cancellaria del present Principat de Cathalunya; a
mossèn Hierònym Gassol, secretari ordinari; a micer Martí Joan Franquesa, advocat
fiscal del Consell Criminal; a micer Francesch Puig, advocat patrimonial del Consell
Civil; al noble micer don Luys de Paguera, del Consell Criminal; mossèn Miquel
Gort, donzell, secretari extraordinari, habilitadors per part de sa magestat nomenats,
a més del salari ordinari, a cada hú d'ells sinquanta lliures moneda barcelonesa; al
reverendíssim don Joan Terès, bisbe de Elna, sinquanta lliures; a fra don Francesch
Oliver ý de Boteller, abbat de Poblet, sinquanta lliures ý a mossèn Balthesar de
Rajadell, canonge ý syndich de la Seu de Leyda per lo bras ecclesiàstich, sinquanta
lliures; al noble don Berenguer de Paguera, sinquanta lliures; a mossèn Joan Blan
Ribera, sinquanta lliures; a micer Joan Cella Tafurer ý a mossèn Francesch
Agulló, senyor de Bellvehí, o a sos hereus, als dos juncts sinquanta lliures, per lo bras
militar; a mossèn Rafel Vivet, ciutedà de Gerona, sinquanta lliures; a mossèn Antich
Sala, ciutedà de Manresa, sinquanta lliures; a mossèn Jaume Hierònym Ponces, notari
de la vila de Tàrraga, sinquanta lliures, habilitadors per part dels tres staments anomenats.
Ý també hajen delliberat donar a les persones devall scrites, en remuneratió
ý satisfactió de molts ý diversos treballs han presos ý sostenguts en apuntar ý ordenar
los Capítols de les Constitutions fetes per la bona administratió de la justítia,
ço és, al reverent Agostí Gallart, abbat de Gerri, sinquanta lliures; a micer Paulo Pla,
abbat de Gallicant, cent lliures; a micer Jaume Reig, procurador de l'il·lustríssim ý
reverendíssim senyor archabisba de Tarragona, sinquanta lliures; a mossèn Jaume
Coma, ardiacha ý canonge de Vich, sinquanta lliures; a mossèn Pere Thomàs, canonge
de Gerona, sinquanta lliures; al vescomte de Canet, a don Onofre de Alentorn, a
don Plegamans de Marimon, a mossèn Jaume Salbà, a micer Joan Cella Tafurer, donzells,
a cada hú d'ells sinquanta lliures; a micer Miquel Çarrovira de Barcelona, a
mossèn Francesch Algueró de Leyda, a mossèn Hierònym Boldó de Perpinyà, a
micer Garau Mascaró de Vilafrancha de Penadès, per lo bras real, a cada hú d'ells
sinquanta lliures moneda barcelonesa. Ý axí bé hajam delliberat donar a les persones
devall scrites que han entrevingut en obrir lo balans, donar forma a la exactió ý en lo
ordenar ý apuntar los Capítols del Redrès del General, per remuneratió ý
satisfactió dels mols treballs que han supportat en dita sa commissió, ço és, al reverendíssim
don Joan Baptista Cardona, bisbe de Vich, al reverent micer Steve Puig,
abbat de la Real, mossèn Onofre Masdamont, canonge de Elna, per lo bras ecclesiàstich;
a mossèn Pere Cassador per lo bras militar; a micer Francesch Çaragossa de
Barcelona, a mossèn Luys Terrena de Perpinyà, a mossèn Joan Navarro de
Camprodon, per lo bras real, a cada hú d'ells trenta lliures moneda barcelonesa. Ý
axí bé havem delliberat que de pecúnies del dit General sien donades ý pagades a les
persones que han treballat en ordenar ý apuntar los memorials dels agravis, axí generals
com particulars, per remuneratió ý satisfactió de sos treballs, ço és, a don Jayme
de Cardona per lo bras militar; a mossèn Andreu Vilaplana de Gerona ý a mossèn
Joan Ponsich de Vich ý a mossèn Galderich Robollet, syndich de Vilafrancha de
Conflent, a cada hú d'ells vint_ý_sinch lliures moneda barcelonesa; a mossèn Miquel
Amat, per entrevenir en la combinatió ý concordàntia dels capítols de les
Constitutions, vint_ý_sinch lliures; al vicari de la sglésia de sancta Maria de Monçó
deu lliures; a mossèn Montegut de Vallgornera, per los treballs ha presos en fer retatxar
les cases, trenta lliures; a mossèn Joan Pau Ciurana, per lo offici de repartidor de
la cera, vint_ý_sinch lliures; a mestre Francesch Vidal, porter de la casa hahont se
junctaven les persones eletes per a les Constitutions, agravis ý Redrès, quinze lliures;
a Jaques Tholosa, per los treballs ha presos en ensendre los brasers, deu lliures; a
Joan Riera, porter del senyor conseller, deu lliures; a Pere Carles Çamarra,
criat del promovedor ecclesiàstich, a Monserrat Riu, criat del promovedor militar, a
Joan Anton Blanquer, criat del promovedor real, per los treballs han presos en portar
les atxes als dits promovedors ý embaxadors, a cada hú d'ells sinch lliures. Per ço,
ab tenor de les presents, vos diem ý manam que de pecúnies del dit General doneu ý
pagueu a les sobre dites persones les quantitats sobrescrites respectivament en lo
modo predit, ý cobreu àpocha de rebud: no
usque ad finem.
Los tres staments del Principat de Cathalunya congregats en les Corts Generals
que la sacra, catòlica, real magestat de present celebre en la vila de Monçó als íncoles
de sos regnes de la Corona de Aragó deçà la mar. Als reverents, nobles ý magnífichs
senyors los deputats de Catalunya residents en Barcelona. Salut ý honor.
Com nosaltres hajam delliberat que de les pecúnies del General sien donades ý
pagades als syndichs de les universitats devall scrits per ajuda de costa ý remuneratió
del que han gastat per les persones que se han hagut de llogar en la present
vila de Monsó, assistint en les dites Corts que de present se celebren, ý no han tingut
officis per rahó dels quals hajen rebut salari o remuneratió, ço és, a mossèn
Crhistòfol Gil de Viloro, syndich de Tortosa, vint_ý_sinch lliures, dich
a mossèn Gabriel Arranchada, caver, syndich de Torroella de Mongrí, vint_ý_sinch
lliures; a Francesch Olives, syndich de Figueres, vint_ý_sinch lliures;
a mossèn Pere Inveni Rocha, syndich de Tuhir, vint_ý_sinch lliures; a mossèn
Baptista Bordoll, syndich de Balaguer, vint_ý_sinch lliures; a mossèn Gaspar
Monserrat, syndich de Balaguer, vint_ý_sinch lliures; a mossèn Jaume Roffí, syndich
de Pals, vint_ý_sinch lliures; a mossèn Hierònym Serra Arnau, syndich de
Mataró, vint_ý_sinch lliures; a mossèn Antoni Molinés, syndich de Cruylles, vint_ý_sinch
lliures; a Francesch Artís, syndich de Besalú; a Jaume Pi, syndich de
Coplliura, vint_ý_sinch lliures; a Joan Cucurell, syndich del Voló, vint_ý_sinch lliures;
a Joan Piferrer, syndich de Argilés, vint_ý_sinch lliures; a Jaume Puig, syndich
de Granollés, vint_ý_sinch lliures; a Francesch Andreu, syndich de Salses, vint_ý_sinch
lliures; a Martí Pallarès, syndich de Talarn, vint_ý_sinch lliures; a Joan
Ballester, syndich de Vilanova de Cubelles, vint_ý_sinch lliures; a Joan Amiguer,
syndich de l'Arbós, vint_ý_sinch lliures; a Antic Sabater Cassanyes, syndich de
Caldes de Monbuy, vint_ý_sinch lliures; a Pere Mas, syndich de Berga, vint_ý_sinch
lliures; a Joan Vallbona, syndich de Servera, vint_ý_sinch lliures; a Miquel Argullol,
syndich de Prats del Rey, vint_ý_sinch lliures; a Onofre Ortadó, syndich de
Puigcerdà, vint_ý_sinch lliures. Per ço, ab thenor de les presents vos diem ý manam
que de les pecúnies del dit General doneu ý pagueu a les dites persones, respectivament
a cada hú d'ells per les rahons sobre dites, la dita quantitat de vint_ý_sinch
lliures ý cobrau àpocha de rebut; dient ý manant als oydors de vostres comptes que
pagant vosaltres les dites quantitats aquelles vos prengau en compte de legíttima
data, cobrant les presents ý àpocha de rebuda. En testimoni, etc.
Datum
Senyor mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch. El bisbe de Barcelona.
laborum
sequentis:
Los tres staments, etc.
los deputats del General residents en Barcelona. Salut ý honor. Sapiau que nosaltres, considerant
los treballs que la guarda spanyola de sa magestat ha sostenguts, ab molta voluntat
ý diligèntia, en custòdia dels dits staments ý preservatió de molts scàndols ý danys
que en aquells o a les persones que en dits staments ý a llurs familiars entrevenien en la
present vila de Monçó, havem delliberat que, per satisfactió de les coses predites, de
pecúnies del dit General sien donades ý pagades a la dita guarda spanyola, o per ella a
Francisco Cortés de Velasco, sargento de la dita guarda spanyola, quatre_centes lliures
moneda barcelonesa per ells
vos diem ý manam que de les pecúnies del dit General doneu ý pageu realment ý
de fet a la dita guarda spanyola, e per ella al dit Francisco Cortés de Velasco, sargento,
les dites quatre_centes lliures, tots dubtes ý difficultats cessants; dient ý
manant als hoydors de vostres comptes que, posant vosaltres en compte dita quantitat,
aquella vos admeten en compte de legíttima data, mostrant hó exhibint vosaltres àpocha
de rebut. Volem, emperò, que la present paga ý cauthela en algun temps no se puga traure
a conseqüèntia de semblant paga. En testimoni, etc. Datum en la vila de Monçó, a quatre
del mes de decembre any de la nativitat del Senyor mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch.
El bisbe de Barcelona.
huiusmodi:
los deputats del General de Cathalunya residents en Barcelona. Salut ý honor. Sapiau
que nosaltres, considerant los treballs que los porters del Consell Supremo de sa
magestat han sostengut ý ab molta voluntat ý diligèntia en servey de la Cort en la present
vila de Monçó, havem delliberat que per satisfactió de les coses predites de
pecúnies del dit General sien donades ý pagades a Francisco Manuel, Damián de
Bolea, Joan de Spinosa ý Miguel López, porters del dit Consell Supremo, cent lliures
moneda barcelonesa, ço és, a quiscú d'ells vint_ý_sinch; ý als porters de la cadena
del sereníssim príncep, entre tots per remuneratió sinquanta lliures; als porters de
la cadena de sa magestat, a tots per remuneratió consemblants sinquanta lliures; als
oxers del príncep, a tots sinquanta lliures; als porters de la sala del príncep,
a tots sinquanta lliures; als quatre reys de armes de sa magestat, sinquanta lliures;
als quatre macers de sa magestat, a tots sinquanta lliures, als officials del reverent
Marzilla, retatxadors de les cases, sinquanta lliures; a les trompetes de sa magestat,
a tots sinquanta lliures; als porters de la capella de sa magestat, a tots vint_ý_sinch
lliures; als porters de la cambra de sa magestat, a tots sexanta lliures; als porters de
la sala de sa magestat, a tots sinquanta lliures. Per ço, ab tenor de les presents vos
diem ý manam que de les pecúnies del dit General doneu ý pagueu realment ý de fet
als sobredits en la forma ý manera damunt dita les sobredites quantitats respective,
tots dubtes ý difficultats cessants. Dient ý manant, etc.
la vila de Monçó, a quatre del mes de decembre any de la nativitat del Senyor mil
sinch cents vuytanta_ý_sinch. El bisbe de Barcelona.
Çaragossa.
pro optimo et felice progressu presentis Curie est thenoris huiusmodi:
Als reverents, nobles ý magnífichs senyors los deputats del General de Cathalunya residents
en Barcelona. Salut ý honor. Com nosaltres hajam desliberat que de pecúnies del
General sien donades ý pagades a fra Sabestià Ardilles de Santes Creus, per la charitat
de vint_ý_dues misses que celebrà per lo stament ecclesiàstich, quatre lliures ý
vuyt sous; ý a mossèn Raphel Mosset, per cent trenta_vuyt misses que axí bé ha celebrat
per dit stament ecclesiàstich, vint_ý_set lliures dotze sous; ý a mossèn Pere Berga,
per la caritat de cent sexanta misses que ha celebrat per lo bras militar, trenta_dos lliures
de la mateixa moneda; ý a mossèn Joan Bellver, per la caritat de cent sexanta misses
que ha celebrat per los bras real, trenta_dos lliures de la mateixa moneda. Ý no
los hajam manat per remuneratió, ço és, al dit fra Ardilles per lo temps que ha
celebrat dites misses tres lliures, ý al dit mossèn Mosset lo restant fins en compliment
de vint lliures, ý als dits mossèn Pere Berga ý mossèn Joan Bellver a cada hú d'ells consemblant
vint lliures. Per ço, ab tenor dels presents vos diem ý manam que de les pecúnies
del General doneu ý pagueu realment ý de fet les sobredites quantitats a cada hú
d'ells per les rahons sobre dites respectivament manades donar, ý cobrareu àpocha de
rebudes; dient ý manant, etc.
mes de decembre any de la nativitat del Senyor mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch. El
bisbe de Barcelona.
sub forma sequenti:
los deputats del General de Cathalunya residents en Barcelona. Salut ý honor. Com
nosaltres hajam delliberat que de pecúnies del General sien donades a les persones
ý llochs pios devall scrits les quantitats infrascritas, ço és, primo, a la sglésia de
sanct Steve de Monçó, quinze lliures. Ítem, a la sglésia de sanct Joan de la mateixa vila,
quinze lliures. Ítem, al Hospital General de sancta Creu de Barcelona, dos mília lliures
de present ý mil ý dos_centes lliures cada any, ý sie durador fins a les primeres Corts.
Ítem, al spital de Misericòrdia de Barcelona, cent lliures. Ítem, als pobres infants òrfens
de Barcelona, cent lliures. Ítem, a la obra ý casa del sanct Crucifici de Balaguer, sinquanta
lliures. Ítem, a les monjes de sancta Elisabet de Barcelona, quoranta lliures.
Ítem, a les monjes de sancta Clara de Tortosa, a l'hospital ý monastirs de dita ciutat, a
coneguda dels procuradors de dita ciutat de Tortosa, cent lliures. Ítem, a les monjes dels
Àngels de Barcelona, quoranta lliures. Ítem, a les monjes de les Magdalenas de
Barcelona, quoranta lliures. Ítem, a l'hospital, monjes de sancta Clara ý altres monastirs
de la vila de Perpinyà, a coneguda dels cònsols de dita vila, dos_centes ý deu lliures.
Ítem, als monastirs ý hospitals axí de monjes com altres de la ciutat de Gerona, a
coneguda dels jurats, cent ý noranta lliures. Ítem, a l'hospital dels ò[r]ffens del Sanct
Sperit de Leyda, a coneguda dels pahers, cent setanta lliures. Ítem, a les monjes de sanct
Francesch ý sanct Hylari de Leyda, a quiscun monastir, vint lliures, que abdós són quoranta
lliures. Ítem, a l'hospital de Tarragona, quoranta lliures. Ítem, als pares de Bellem
de Barcelona, sinquanta lliures. Ítem, al monastir de sanct Francesch de Barcelona, cent
lliures. Ítem, a l'hospital ý monastir de Berga, a coneguda dels cònsols, vint lliures.
Ítem, a l'hospital ý altres monastirs de la vila de Cervera, a coneguda dels pahers,
sexanta lliures. Ítem, a l'hospital ý monastir de sanct Francesch de Vilafrancha de
Penadès, a coneguda dels jurats, trenta lliures. Ítem, a l'hospital ý monastirs de Jesús de
Balaguer, a coneguda dels pahers, vint lliures. Ítem, al monastir de Jesús de Leyda, vint
lliures. Ítem, a l'hospital ý altres sglésies de la vila de Coplliura, a coneguda dels cònsols,
vint lliuras. Ítem, a l'hospital ý sglésies de la ciutat de Vich, a coneguda dels consellers,
noranta lliures. Ítem, a l'hospital ý sglésies de Manresa, a coneguda dels consellers,
setanta_sinch lliures. Ítem, a l'hospital ý monastir de Vilafrancha de Conflent, a
coneguda dels cònsols, vint lliures. Ítem, a l'hospital ý monastirs de Puigcerdà, a coneguda
dels cònsols, trenta lliures. Ítem, a l'hospital ý monastir de Granollers, a coneguda
dels consellers, vint lliures. Ítem, a l'hospital ý altres monastirs de la vila de Tàrrega,
a coneguda dels pahers, trenta lliures. Ítem, a tots los hospitals ý monastirs ý sglésies
qui tenen los syndichs en les presents Corts, los quals damunt no són specificats, a coneguda
dels consellers, pahers, jurats ý regidors de les universitats, a quiscuna de dites
universitats, deu lliures; que ab tots són de ser, que són cent setanta lliures. Ítem, a
l'hospital de la present vila de Monçó ý monastir, a coneguda dels jurats, trenta lliures.
Ítem, a Antich Ambert ý Joan Riera de Tiana ý fra Miquel Llebrés, que són estats catius,
ab tots vint lliures. Ítem, al monastir de les Hierònymes de Barcelona, vint lliures. Ítem,
al monastir de Montission de Barcelona, vint lliures. Ítem, al monastir del Sanct
Sepulcre de Hierusalem, quoranta lliures. Ítem, al monastir de sancta Madrona de
Monjuhich de Barcelona, vint lliures. Ítem, a l'hospital de Tremp, quinze lliures. Ítem,
a les Repenedides de Barcelona, deu lliures. Ítem, al monastir de sanct Francesch de
Paula de Barcelona, deu lliures. Per ço, ab tenor de les presents vos diem ý manam que
de pecúnies del General doneu ý pagueu a les dites persones ý llochs pios predits les
sobre dites quantitats respectivament, ý cobrau àpocha de rebut; dient ý manant als hoydors
de vostres comptes que, pagant vosaltres dites quantitats, aquelles vos admetten en
compte de legíttima datta, cobrant les presents. En testimoni de les quals coses havem
manat fer ý expedir les presents sotascrites de mà dels tres presidents ý sagellades ab lo
segell major de dita Cort. Datum en la vila de Monçó, a quatre del mes de decembre
any de la nativitat del Senyor mil sinch_cents vuytanta_ý_sinch. El bisbe de Barcelona.
Lo vescomte de Rochabertí. Francesch Çaragossa.
Segueixen algunes lletres ý provisions que feyen a insertar desobre ý posen-se assí encara
que no sie son propri lloch, les quals foren provehides per los tres brassos ý expedides.
Los tres staments del Principat de Cathalunya congregats en les Corts Generals
que la sacra, catòlica, real magestat de present celebre en la vila de Monçó als íncoles
de sos regnes de la Corona de Aragó deçà la mar. Als reverents, nobles ý magnífichs
senyors los deputats del General de Catalunya residents en Barcelona.
Salut ý honor. Sabreu que per mossèn Andreu Vilaplana, notari de la ciutat de
Gerona, nos és estada presentada una supplicació del tenor següent: Molt il·lustres,
reverendíssims, molt reverents, excel·lentíssim, molt il·lustres ý molt magnífichs
senyors. En lo any mil sinch_cents setanta_hú fonch provehit Andreu Vilaplana,
notari públich de Gerona, de l'offici de scrivà del deputat local de la dita ciutat ý
col·lecta, sens salari algú; ý aprés, en lo any mil sinch_cents setanta_quatre li foren
assignades per son salari ordinari vint lliures. Considerats los treballs ý càrrechs de
dit offici, e com dit Vilaplana haja sustentats molts treballs en los dits tres anys que
ha servit lo dit offici sens salari algú, ý mereixia se li assignàs dit salari en dit temps,
com aprés se li és assignat; per ço, supplique dit Vilaplana plàsia a vostra excel·lència,
senyories ý mercès manar-li donar ý pagar consenblant salari de dites vint lliures
per any per los dits tres anys ha servit dit offici sens salari algú, ý assò per via
de remuneratió o satisfactió de treballs o altrament com millor a vostres senyories,
excel·lència ý mercès serà ben vist, pus és molt cert no ha faltat en fer lo que convé
ý ha convengut al benefici ý profit del General; ý ademés que serà cosa justa ý rahonable,
dit Vilaplana ho reputarà a singular gràtia ý mercè.
etc.
Andreu Vilaplana de pecúnies del General, per les causes ý rahons en dita supplicatió
contengudes, vint lliures moneda barcelonesa. Per tant, deduhint a vostra notítia
les coses predites, ab tenor de les presents vos diem, encarregam ý manam
que de les pecúnies del General doneu ý pagueu realment ý de fet al dit mossèn
Andreu Vilaplana dites vint lliures per les coses sobre dites, tota dilatió ý exceptió
cessants; dient ý manant als hoydors de vostres comptes que, posant vosaltres en
compte la dita quantitat ý restituhit la present ab àpocha de rebut, aquella vos admete
en compte de legíttima datta, tota dilatió cessant. En testimoni de les quals coses
havem manat fer ý expedir les presents sotascrites de mà dels tres presidents, sagellades
ab lo sagell major de dita Cort. Datum en la vila de Monçó, a onze del mes de
nohembre, any de la nativitat de Nostre Señor mil sinch cents vuytanta sinch. El
bisbe de Barcelona.
Los tres staments del Principat de Cathalunya congregats en les Corts
Generals que la sacra, catòlica, real magestat de present celebra en la vila de
Monçó als íncoles de sos regnes de la Corona de Aragó desà la mar. Als reverents,
nobles ý magnífichs senyors los deputats del General de Catalunya residents en
Barcelona. Salut ý honor. Sabreu que per part del reverent mossèn Hierònym Terça,
ardiacha ý canonge de la seu de Tortosa, nos és estada presentada una supplicatió
del tenor següent: Molt il·lustres ý reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres ý
molt magnífichs senyors. Lo ardiacha Terça diu que, vist lo temps que sa magestat
ha assenyalat per a partir-se de la present vila és tant breu, com vostres senyories,
excel·lència ý mercès veuen, ý que la causa que porta devant vostres senyories,
excel·lència ý mercès no
advocats occupats en coses ý negocis de las presents Corts; per tant, supplica
a vostres senyories, excel·lència ý mercès sien servits que dita causa se
cometés a dos doctors de la Real Audièntia, los qui a vostres senyories, excel·lència
ý mercès seran ben vists, ý que se
dita causa, que en assò rebrà de vostres senyories, excel·lència ý mercès
molt particular mercè.
propria. A la qual supplicatió per nosaltres és estada feta provisió que, per les causes
en la supplicatió contengudes, la dita causa que devant nós se aporte ý penja
indecisa entre los dits ardiacha Terça ý canonge Miró sobre la inseculatió feta per
nós del lloch de deputat ecclesiàstich vagant per mort de l'ardiacha Cerveró, comètien
segons que ab la present cometen als magnífichs micer Joseph Mur ý micer
Gaspar Rovira, en drets doctors, ciutedans de Barcelona, donant-los ple poder ý
facultat en dita causa ý tots ý sengles actes de aquella, servades les coses se han de
servar, procehir fins a sentèntia diffinitiva ý total exequutió de aquella, ý aquella
finir ý terminar dins dos mesos aprés de la presentatió de les presents a ells fahedora,
ý per assò sien fetes les lletres necessàries. Per ço, notifficant-vos les coses
sobre dites, ab tenor de les presents vos diem, cometem ý manam que de nostra part
notiffiqueu, segons que ab les presents notifficam, als dits micer Joseph Mur ý micer
Gaspar Rovira la dita ý per nós a ells feta commissió de dita causa. En testimoni de
les quals coses havem manat fer ý expedir les presents sotascrites de mà dels tres
presidents ý sagellades ab lo sagell major de dita Cort. Datum en la vila de Monçó,
al primer del mes de decembre any de la nativitat de Nostre Senyor mil sinch_cents
vuytanta_sinch. El bisbe de Barcelona. El duque y marqués. Francesch Çaragossa.
Los tres staments del Principat de Cathalunya congregats en les Corts Generals
que la sacra, catòlica, real magestat de present celebre en la vila de Monçó als íncoles
de sos regnes de la Corona de Aragó deçá la mar. A don Christòfol Frigola, fill
legíttim ý natural del molt il·lustre senyor don Simó Frigola, vicecanceller en lo
Supremo Consell de Aragó. Salut ý honor. Attenent ý considerant que per part vostra
nos és estada presentada una supplicatió del tenor següent: Molt il·lustres ý reverendíssims,
excel·lentíssim, molt il·lustres, il·lustres ý molt magnífichs senyors. Lo doctor
don Simó Frigola, vicecanceller en lo Supremo Consell de Aragó, supplica a vostres
senyories, excel·lència ý mercès sien servits habilitar-li per natural del Principat
de Cathalunya a la persona de don Christòfol Frigola, fill seu, que en assò rebrà de
vostres senyories, excel·lència ý mercès molt particular mercè.
Altissimus, etc.
continguts ý altrament, a vós dit don Christòfol Frigola ab tenor de la present
habilitam per cathalà, en tal manera que us alegreu ý alegrar ý gosar pugau de totes
coses que cathalans naturals se alegren ý gosen com si fosseu natural cathalà, ý que
en tots officis, honors, perrogatives ý altres coses pugau concórrer com los altres
naturals cathalans. En testimoni de les quals coses havem manat fer ý expedir les presents
sotascrites de mà dels tres presidents ý sagellades ab lo sagell major de dita
Cort. Datum en la vila de Monçó, al primer de decembre any de la nativitat del Senyor
mil sinch_cents vuytanta_sinch. El bisbe de Barcelona.
Los tres staments del Principat de Cathalunya congregats en les Corts Generals
que la sacra, catòlica, real magestat de present celebre en la vila de Monçó als íncoles
de los regnes de la Corona de Aragó deçá la mar. Als reverents, nobles ý magnífichs
senyors los deputats del General del dit Principat de Cathalunya residents
en Barcelona. Salut ý honor. Sabreu que per lo molt magnífich don Luys de
Paguera, doctor en drets ý de la Real Audièntia Criminal del dit Principat, nos és
estada presentada una supplicatió del tenor següent. Molt il·lustres ý reverendíssims,
excel·lentíssim, molt il·lustres ý molt magnífichs senyors. Don Luys de
Paguera, doctor del Real Consell Criminal, representa a vostres senyories,
excel·lència ý mercès que, per promotió feta de la persona del magnífich senyor
micer Francesch Puig, leshores assessor del portantveus del general governador de
Cathalunya, en lo lloch de hú dels doctors del Real Consell Civil, que fou en lo mes
de març de 1579, fonch provehit en dit càrrech de assessor de dit portantveus de
general governador, ý serví dit don Luys lo dit càrrech des de dit mes de març de
mil sinch_cents setanta_nou fins a la vigília del Corpus de l'any 1581, que prengué
possessió del càrrech que vuy té de hú dels doctors del Real Consell, en lo qual fou
promogut lo primer de maig de dit any mil sinch_cents vuytanta_hú, en manera que
serví en dit càrrech de assessor per temps de dos anys ý poch més de dos mesos,
dins lo qual temps patí molts treballs ý gastos de sa casa ý particularment quant li
manaren anar ý estar en la vila de Camprodon des de Nadal a Carnestoltes, estant
totes les montanyes de aquelles partides plenes ý cubertes de neu, patint-hi
molt fret ý altres necessitats ý treballs; ý també seguint moltes terres del present
Principat en persecutió de mala gent ab lo dit portantveus de general governador, lo
qual també lo féu residir en la ciutat de Gerona per temps de sis mesos contínuos ý
axí bé absent de sa casa, ab molt gran dany ý detriment de sa casa ý destructió de
son studi ý littigants, ý en la ciutat de Barcelona tingué passats tres mesos la ordinària
per ésser-se
fer moltes promenies ý axí bé moltes justíties ý molts altres serveys en lo dit
càrrech que serien llarchs de comptar. Ý com de semblants serveys vostres senyories,
excel·lència ý mercès tinguen acostumat de fer-ne remuneratió, supplica dit
don Luys de Paguera a vostres senyories, excel·lència ý mercès sien servits, per via
de gràtia ý mercè, remunerar-li dits serveys, com tots hajan redundat en benefici
públich; la qual remuneratió sie en satisfactió de sos gastos ý treballs ý als altres
done ànimo de emplear-se de bona gana en semblants serveys. A la qual supplicatió
com a justa ý rahonable, per nós és estada feta provisió que de pecúnies del
General sien donats ý pagats al dit don Luys de Paguera, per les causes ý rahons en
dita supplicatió contengudes, dos_cents ducats moneda barcelonesa ý per ço sien
fetes les lletres acostumades. Per tant, deduhint a vostra notítia totes les coses predites,
ab tenor de les presents vos diem, encarregam ý manam que de les pecúnies
del General doneu ý pagueu, realment ý de fet, al dit don Luys de Paguera per les
causes predites los sobredits dos_cents ducats moneda barcelonesa, tota
dilatió ý exceptió cessants; dient ý manant als hoydors de vostres comptes
que, posant vosaltres en compte la dita quantitat ý restituhint la present ab àpocha
de rebut, aquella vos admeten en compte de legíttima data, tota dilatió cessant. En
testimoni de les quals coses manam ésser fetes ý expedides les presents sotascrites
de mà dels tres presidents ý sagellades ab lo sagell major de dita Cort. Datum en la
vila de Monçó quant als brassos ecclesiàstich ý militar a trenta de octubre, quant al
bras real al primer de decembre any de la nativitat del senyor mil sinch_cents vuytanta_sinch.
El bisbe de Barcelona.
Dijous, a sinch de desembre
Convocat lo stament real en lo loch ý forma acostumat, entès lo parer dels altres estaments
aserca las cosas avall scrites, ý tractant allí se serien crescudes cent lliures a quiscú
dels doctors de la Real Audièntia, digueren los síndichs de Barcelona que ells no consenten,
ans expressament ý dissenten, per no tenir tal poder ni orde de llurs universitats,
si ya dins un mes dits sos principals no y consentien; ý no consentint-hi, que
dit dissentiment stiga en sa forsa ý valor.
Los síndichs de Leyda adereix. Gerona en lo mateix. Perpinyà. Vich. Voló. Salces.
Vilanova de Cubells. Pals Figueres. Talern. Copliura. Caldes. Cruïlles.
Sala, que
Més, determinà lo dit bras que sien repartides per sa magestat, ab las persones del
memorial a sa coneguda, vuyt mília lliures proporcionadament.
E immediadament fou en dit stament presentada ý en aquell legida una supplicatió
per part de Mateo Vaques, sacretari de sa magestat, la qual és del tenor
seguent:
Molt il·lustres, reverendíssims, excel·lentíssim, molt il·lustres ý molt magnífichs
senyors.
Mateu Baques Delegua, natural de la isla de Còrsega, de la Corona de Aragó,
per la affectió gran que té a la nació cathalana, supplica a voses senyoria, excel·lèntia
ý mercès sien servits fer-lo natural cathalà, perquè sie admès ý tingut en totes les
coses com ho són los del Principat de Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý
Cerdanya, que u tindrà a molt particular mercè, etc.
Die quinta dezembris millessimo quingentessimo octuagessimo quinto lecta in
stamento ecclesiastico et fuit decretum quod fiat ut supplicatur. Scriba stamenti ecclesiastici,
Mullola, notarius.
Dicto die et anno millessimo quingentessimo octuagessimo quinto lecta
in stamento militari et fuit decretum quod fiat ut supplicatur. Scriba stamenti militari,
Ioannes Sala, notarius publicus.
Die quinta mensis desembris anno Domini millessimo quingentessimo octuagessimo
quinto lecta in stamento regali et fuit provisum quod fiat ut supplicatur, sublatis
tamen discentimentis. Cellers, notarius Barcinone.
Tingué sa magestat en dit loch de Binefa, dins la sglésia de sanct Pere de dit loch, de
sòlio, ý allí foren presentades, per las personas eletes per los brassos, a sa magestat les
Constitutions, Capítols de Cort ý los Capítols del General.
Més, la supplicatió de la offerta del donatiu de les sinch_centes mília lliures.
Ý legida dita supplicatió del donatiu per lo protonotari de sa magestat en lo sòlio en
presèntia de tota la Cort allí iunta, puyaren al sòlio los síndichs de Barcelona, discentiren
al dit donatiu ý donaren a sa magestat lo discentiment ab una supplicatió, qu'és conforme
lo que
la qual sa magestat manà incertar en lo procés per son protonotari allí present; e fet ý
posat lo dit discentiment, se
mateix loch de hont s'eren alsats per anar a posar ý presentar lo dit discentiment a sa
magestat.
sibi presentatis factarum, gravaminum per tria brachia regie magestati presentatorum
et locumtenenti generalis Cathalonie, de quorum omnium mentionate supra fuit
et habetur mentio est huiusmodi et sequitur sub his verbis, videlicet, Constitutiones
Cathalonie [primo loco presentate] in precedenti foleo; decretationes facte per regiam
magestatem dictis constitutionibus foleo sexcentum quadraginto sex; tenor vero replicationum
factarum per tria brachia foleo sex centum quinquaginta tres; tenor vero constitutionum
secundo loco presentatarum foleo sex centum quinquaginta septem; decretationes
foleo sex centum sexaginta tres; tenor vero replicationum et acceptatorum proxime
insertis et decretationibus secundo loco factarum foleo sex centum sexaginta sex;
tenor vero aliquorum capitulorum sue magestati seu dominis tractantibus in papiro
volanti in diversis vicibus foleo sex centum sexaginta septem; tenor vero gravaminum
foleo sexcentum sexaginta novem; tenor vero del Reders del General foleo
octingentum triginta uno; de quibus omnibus supradictis in dictis foliis et in uno quoque
eorum plena fit et habetur mencio prout in dicto et uno quoque eorum continetur foliis.
Constitucionis Cathalonie
ý ordenar que la Constitució feta per vostra magestat en les Corts de l'any mil sinchcents
sinquanta_tres, capítol vint_ý_nou comensant "Com lo ordinari col·lador", la qual
fonch fins a la conclusió de les presents Corts porrogada en les proppassades de l'any
mil sinch_cents sexanta_quatre, sie porrogada ý confirmada fins a la conclusió de les primeres
Corts; ý lo Capítol de Cort tres de les últimes Corts que comence "Ítem, per quant
molts lladres" sie porrogat fins a la conclusió de les primeres Corts; ý la Constitució de
l'any mil sinch_cents quoranta-set, capítol sinquanta_vuyt, començant "Ítem, com per la
negligència", la qual havent spirat fonch innovada ý porrogada fins a la conclusió de les
presents Corts, sie perpetuada ý se haje de guardar per a tots temps; ý lo Capítol de Cort
deu de les Corts proppassades que comense "Ítem, com alguns", la qual fonch
concedit per a sis anys tant solament, sie innovada ý perpetuat per lo molt bé que del
contengut en lo dit Capítol se spere, tant en servey de vostra magestat com en utilitat ý
defensa de aquest Principat ý Comtats de Rosselló ý Cerdanya.
2. Declarant la Constitució feta per vostra magestat en les Corts celebrades en lo any
mil sinch_cents sinquanta_tres, capítol trenta_hú, que comense "Com sie ordenat", supplican
los tres braços a vostra magestat li plàcia, ab llur consentiment ý approbació, statuir ý
ordenar que, tantost que sie demanada per lo fisch de la cort ecclesiàstica la inspecció del
clergue conjugat pres, ja leshores se entenga començar lo procés de la repetitió del tal clergue
conjugat; de manera que, de allí avant, no
lo jutge secular, ans, si procehirà, tot lo procés se annul·le ý, procehint algun acte prejudicial
contra dit pres, sia lo dit jutge secular punit ý castigat com a contrafahent a Constitutió
ý, ultra de assò, sia tingut als danys de la part; ý lo mateix se entenga en cas que lo incarcerat
al·legue lo privilegi clerical o immunitat de la iglésia, com en tal cas se haje primer
de conéxer si la excepció per lo incarcerat al·legada és verdadera o no.
3. Per quant la Constitutió de la reyna dona Maria en la Cort de Barcelona, capítol
denou, comensant "Molts inexperts", encara que molt justa, per abús no
sens saber ni entendre cosa de monederia o seca se fan officials de la seca o de
la cort dels alcaldes, sols per eximir-se de la jurisdictió ordinària o de barons ý que de
ells no
ý consentiment de la present Cort, statuir ý ordenar que los dits officials de la seca o dels
alcaldes, axí en lo Principat de Catalunya com en los Comptats de Rosselló ý Cerdanya,
no se alegren de llurs privilegis sinó en quant faran lo exercisci de son offici ý en lo que
hà dit offici toca ý no altrament, ans en tot lo restant sien de for ý jurisdictió dels ordinaris
ý barons, com si no fossen dels alcaldes ý officials de la seca.
4. E per quant los qui exercesxen officis reals o de les ciutats ý altres universitats reals
en lo Principat de Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya deuen ésser appartats
de tota sospita ý màcula de llinatge, supliquen los tres braços a vostra magestat li plàcia,
ab consentiment ý approbació de la present Cort, statuir ý ordenar que ningú que devalle
de llinatge de jueus, de part de pare o de part de mare, pugue tenir offici real algú.
5. Ítem, per quant és necessari per la salut corporal provehir a les bones medicines, suppliquen
los tres braços a vostra magestat li plàcia concedir a tots los concellers, paers,
jurats, cònsols, procuradors ý altres administradors de les ciutats, viles ý altres universitats,
axí del Principat de Cathalunya com dels Comtats de Rosselló ý Cerdanya, que
puguen elegir una vegada lo any dos metges experts ý un apothecari que a ells apparrà, los
quals regonegan juntament ab dits administradors de les ciutats, viles ý altres universitats,
si
aygues ý altres coses de medicines, ý tinguen facultat de llançar les que
dolentes, no obstant qualsevol privilegis a dits apotecaris ý a llur col·legis concedits.
6. Ítem, supplica la dita Cort a vostra magestat li plàcia confirmar lo Capítol de Cort
que comense "Ítem, excel·lentíssim senyor, com la Religió", concedit als tres staments
del present Principat per lo invictíssim emperador ý rey nostre senyor de inmortal
memòria, pare de vostra magestat, en les primeres Corts de Barcelona, celebrades en lo
any mil sinch_cents ý vint, ý lo altre Capítol de Cort setè començant "Si les lleys ab tot
effecte de les Corts" per lo mateix emperador en lo any mil sinch_cents quoranta_dos en
la present vila celebrades, sobre les comandes de l'orde de Sanct Joan que estan situades
dins lo present Principat de Catalunya, ý manar que dits Capítols de Cort sien guardats
a la lletra com en aquells se conté, sots la pena imposada contra aquells qui contrafaran
a Constitutió, Capítol o Acte de Cort; ý que qualsevol persona particular, encara
que no sie comanador, pugue instar lo contengut en aquest capítol, així ab los deputats
com en altra qualsevol part que convingue.
7. Declarant los Usatges de Barcelona ý Constitutions de Catalunya, specialment la
Constitutió del rey en Pere terçer en la Cort de Çervera, capítol terçer, comensant
"Ítem, per ço que sobre lo lluïsme ý altres lleys de la terra sobre assò disposants",
se supplique a vostra magestat per los tres braços de la present Cort li plàcia provehir ý
manar que empares reals no sien posades en lo present Principat de Cathalunya ý
Comtats de Rosselló ý Cerdanya per lo senyor directe del feu, per occasió de alguns
foriscapis o altres drets deguts, que primer no preceesca requesta als vassalls demanantlos
lo que per dit senyor del feu és pretés ésser-li degut, a effecte que complint ab lo
deute lo vassall no se li pugue donar més molèstia.
8. Ítem, per llavar los danys que
Audièntia les causes, la conexensa ý administratió de les quals toquen als concellers,
paers, jurats, cònsols, procuradors ý altres administradors de les ciutats, viles o altres
universitats reals, ý com per Constitutió feta per vostra magestat en les Corts celebrades
en la present vila de Monçó en l'any mil sinch_cents quoranta-set, capítol segon,
sie donat arbitre al lloctinent general ý Real Consell de evocar les dites causes a la Règia
Audièntia, ý del dit arbitre resulta que totes les causes sobredites se evoquen ý les ciutats,
viles ý altres universitats resten molt damnificades ý aggravades en les despeses,
per hont moltes voltes deixen de entendre en dites causes ý no curen de les administrations
com deurien fer segons llur offici; per ço, suppliquen los tres braços a vostra
magestat li plàcia, ab consentiment ý approbació de la dita Cort, statuir ý ordenar que
les causes sobre administrations de officis de les ciutats, viles o llochs reals,
com són de botigues de forment ý obres o causes de obreries, vehedors, sobreposats, clavaris,
mostasafs, cònsols de mar ý administradors de les places, ý de extractions ý
elections de altres officis per dites universitats reals comanats, ý de confraries ý banchs
així dins les ciutats ý viles com de sèquies, bracals ý hortes, en ninguna manera puguen
ésser evocades a la Real Audiència ni a la Cort dels portantsveus de Governador en lo
Principat de Catalunya, Comtats de Rosselló ý Cerdanya ni deputats locals, inquisidors
o altres qualsevol per qualsevol privilegi o altra exceptió se puguen entremetre en qualsevol
instàntia; ý si seran evocades per qualsevol qualitat, no obstant qualsevol inhibitions,
puguen passar avant aquells a qui toque la conexensa de les tals causes, revocant
lo dit capítol segon de l'any mil sinch_cents quoranta-set, en quant sobre la evocació de
les dites causes o dexave a arbitre del dit lloctinent general.
9. Perquè de l'arbitre reservat al llochtinent general en concedir que
se ha seguit molt gran abús ab molt gran dany dels poblats en la ciutat de Barcelona,
mayorment de menestrals ý gent pobre que
Cort a vostra magestat li plàcia totalment llevar dites llistes, de manera que en ningun
modo de assí avant no sien concedides ni permeses en lo present Principat de Catalunya
ý Comtats de Rosselló ý Cerdanya, ni lo lloctinent general de vostra magestat puga concedir
aquelles sinó en les que
10. Ítem, plàcia a vostra magestat, ab lloació ý approvació de la present Cort, statuir
ý ordenar que si en causes que
Catalunya ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya se esdevendrà appel·lar de algun intermedi
o interlocutòria abans de la sentència deffinitiva, se hajen les tals appel·lacions
interposar al mateix jutge ordinari, mudant lo assessor, lo qual en tal cas se haje de assignar
no suspecte a les parts ý aquell decidesca lo article de dit intermedi; ý si és confirmada
la interlocutòria no se
ordinari nomene altre assessor qui confirme la una o altra sentència ab los matexos actes
dins vint dies, ý del que declararà no
lo jutge primitiu haje a passar avant en la expedició del negoci principal.
11. Com sie molt gran inconvenient que los llochtinents generals de vostra magestat
puguen votar en causes civils ni criminals no havent paritat de vots entre los doctors del
Real Consell, supplica la present Cort a vostra magestat li plàcia statuir ý ordenar, ab
llur approbació ý consentiment, que dits llochtinents generals no puguen votar en causa
alguna civil ni criminal, sinó en cas que y hagués paritat de vots entre los doctors de dit
Real Consell, de tal manera que ab son vot no pugue fer peritat, ans se haja de fer la conclusió
segons lo vot de la major part dels doctors del dit Real Consell, revocant quant
en assò qualsevol Constitució que lo contrari disposàs.
12. Ítem, plàcia a vostra magestat, ab consentiment ý approbació de la present Cort,
statuir, ordenar ý manar que, havent algun encarcerat al·legat excepció de mala captura o
de guiatge en lo procés, tal excepció se haja de declarar per los doctors del Real Consell
dins quinze dies contadors del dia que la excepció serà opposada, passat lo qual termini,
lo qual sie precís ý peremptori, si no serà declarat sobredita excepció, se entenga la declaració
ésser feta en favor del reo, ý que assò haja també lloch en los officials ordinaris.
13. Ítem, com no obstant los capítols concedits al stament ecclesiàstich per lo catòlich
rey don Ferrando segon en les Corts de Monçó en lo any mil sinch_cents ý deu, confirmats
per Constitució feta per la cesàrea magestat de l'emperador, vòstron pare ý senyor,
de immortal memòria, en les Corts de l'any mil sinch_cents trenta_quatre, capítol
primer, ý per lo Capítol de Cort onze de l'any mil sinch_cents quoranta_dos, los
ecclesiàstichs constituïts en sacres òrdens o beneficiats o religiosos són encarcerats per
procés de regalia per los jutges reals sens precehir asistència o requesta del jutge ecclesiàstich,
ý encara a les dites ecclesiàstiques persones porten a les presons comunes ý no
en alguna casa honesta, com dits Capítols ý Constitucions manen, ý a les voltes los detenen
més de les vint_ý_quatre hores posades en dits capítols; per ço, suppliquen a vostra
magestat los dits tres braços li plàcia, ab lo consentiment ý approbació de la
present Cort, statuir ý ordenar que de assí avant se lleven dits abusos, ý los dits ecclesiàstichs
sien portats ab tota decènsia com se convé a les sacres òrdens ý estament ecclesiàstich,
ý que no puguen ésser portats a les presons comunes sinó en alguna casa particular
honesta, com en dits Capítols ý Constitutió és contengut. Ý per quant una de les
exceptions posades en dits Capítols de l'any mil sinch_cents ý deu, en la qual no és
necessari que lo jutge real demane asistència al jutge ecclesiàstich essent fugitiu lo procesat
ý la Cort real fa fonament que tantost que és impetit de delicte ý regaliat és sospitós
de fuga, per ço, supplica la present Cort a vostra magestat, ab dit consentiment ý
approbació, statuir que tantost que un ecclesiàstich se posarà en mà ý poder del jutge
ecclesiàstich, offerint-se a totes les coses contengudes en dit capítol, no pugue aquell tal
ésser capturat per lo jutge real, ans lo haja de pendre de poder del jutge ecclesiàstich per
exigir-li la deposició en alguna casa honesta ý no en presons comunes, ý aprés lo haja
de tornar a son jutge ecclesiàstich per què
14. Ítem, declarant lo Capítol de Cort devuyt que comense "E perquè moltes voltes"
de les Corts celebrades en lo any mil sinch_cents trenta_quatre, supplica la present Cort
a vostra magestat que, ab lur approbació ý consentiment, sie servit statuir ý ordenar que
tots temps que per lo Real Consell o en la visita de la presó serà provehit que
sie tret algú de la presó, fos simplement o ab manlleuta o ab qualsevol altra manera de
obligació o sie ya llegit lo procés o no ý en qualsevol punt estigue la causa, la tal provisió
inmediadament se haja allí mateix de posar en scrits per lo scrivà de manament qui
serà semmaner, encara que no sie allí present lo llochtinent general; ý en la hora matexa
lo dit scrivà de manament haja de fer lo albarà ý aquell haje de ser expedit per lo dit
llochtinent general tantost que li sie aportat ý en son cas lo portantveus de governador;
ý si lo dit llochtinent general o en son cas lo portantveus de governador differie la expedició
de dit albarà, passats tres dies los dits doctors del Real Consell no puguen entendre
en ningun acte, ans tots plegats hajen de parar en llur exercissi fins a tant que lo pres
sie lliurat de dita presó ý la provisió sie passada a degut effecte, sots pena de perdre lo
salari de un any quiscú de dits doctors qui lo contrari farà, ý en tal cas los deputats se
hajen de tenir dit salari, sots pena de perdre tots una terça del seu propri salari.
15. Ítem, per declaració de la Constitució del sereníssim ý catòlich rey don Ferrando
segon en les Corts de l'any mil sinch_cents ý tres, capítol onze, començant "Com instigant",
la qual per altras Constitutions és modificada ý senyaladament per la Constitutió
de la reyna dona Germana en les Corts de l'any mil sinch_cents ý dotze, capítol
setse que comense "Com experiència haja mostrat", plàcia a vostra magestat, ab lloació
ý approvació de la present Cort, statuir ý ordenar que si algú haurà comès algun delicte
per lo qual hagués lloch la disposició de dita Constitució, si aquell tal serà pres ans que
fos publicat en virtut de dita Constitutió pugue al·legar qualsevol excepció de mala captura
o altra, la qual altrament no se li admetria.
16. Perquè los qui cometen delictes atroces ý perturben la república sien punits com
és rehó ý no tinguen sperança de facilitat de vènia ab confiansa de composar-se, ý com
al dia de vuy sie molt gran necessitat extirpar totalment los malfactors de Catalunya ý
Comptats de Rosselló ý Cerdanya, supliquen a vostra magestat los dits tres braços que,
ab llur approbació ý consentiment de la present Cort, que lladres, trencadors de camins,
incendiaris, assí de cases com de pallers ý altres proprietats, matadors de bestiar, així
gros com menut, acessins ý los qui tallen ý destrueixen maliciosament vinyes ý arbres
en ninguna manera puguen ésser composats, ans hajen de ésser castigats conforme a
lleys de la terra ý en deffecte de elles del dret comú. Ý que la present Constitutió sie
duradora fins a les primeres Corts.
17. Ítem, com per Constitucions de Catalunya sien prohibits edictes ý crides generals,
e també sie cert que los barons, així ecclesiàstichs com seculars, tenints
jurisdictió, poden en son destricte fer crides e proybicions ab penes tant corporals com
pecuniàries, segons la calitat dels delictes per los excessos que
e de poch ensà per los llochtinents generals de vostra magestat e son Real Consell
sien manades fer algunes crides generals ab les quals són estades imposades penes als
poblats en los Principat de Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya, així prohibint
armes com posant preus en vitualles en los hostals ý altrament, en cas de contrafacció
formant regalies, evocant les causes al Real Consell ý applicant les penes als còffrens
reals, lo que és ab gran prejudici de les jurisdictions així dels ordinaris com dels barons
ý en prejudici de les Constitucions disposants que les causes de les vegueries sien tractades
dins les vegueries ý de les ballies dins les ballies; per ço, suppliquen a vostra magestat
los tres braços de la present Cort li plàcia statuir ý ordenar, ab llur approbació ý consentiment,
que dits edictes ý crides generals ý penals, ab los quals se fassen semblants
regalies ý se abdique la jurisdictió a dits barons ý officials ordinaris, no sien fets; ý en cas
que aparegués a vostra magestat o a son llochtinent general o a son Real Consell fossen
necessàries algunes prohibicions ý crides en los casos per Constitutions ý altres lleys de
Catalunya permesas, haja de fer publicar aquelles en lo cap de les vegueries per
los veguers no essent allí present lo lloctinent general ý se hajen de requerir los barons
en ses baronies que fassen semblants prohibicions ý crides, ý que les penes dins cada
vegueria hajan de ser applicades als dits veguers ý de les baronies als barons, ý per respecte
de dites prohibicions ý crides no sien evocades les causes a la Real Audiència sinó
en remitènsia o fatiga de justícia de dits ordinaris e barons ý en vegueries o baronies
dels renitents tant solament, revocades totes crides e prohibicions fetes en contrari, e salvats
los privilegis sobre açò a les ciutats, viles o altres universitats attorgats.
8. Ítem, encara que lo Usatge "Auctoritate et rogatu" lo segon sie per los doctors pràctichs
ý per lo stil comú declarat, attenta la mente ý intenció de dit Usatge que a persona que
és en poder de la Cort no
ý disputa, supliquen a vostra magestat los tres braços de la present Cort li plàcia
declarar ý posar per Constitutió o Capítol de Cort que a persona presa no
curie, ý si contra algú que no serà encarcerat serà fet, comparent aquell tal devant
lo lochtinent general o davant lo jutge perquè puga posar-lo en presó, no haja loch lo laudamentum
curie, ni puga ésser en res executat, tota altra interpretació levada.
19. Per obviar als abusos que se fan de quiscun dia per lo capità general de vostra
magestat o sos lochtinents qui prenent alguns, encara que no per coses tocants a jurisdictió
de capità general, així per ésser provincials com per ésser clergues, quant se fa repitició
de les persones de aquells per la cort ecclesiàstica o se ha fermat de dret en lo Real
Consell no pot haver-se exhibició dels presos, ans estant ab aquestes contencions los fan
aportar, ara per mar ara per terra, en fortalezes ý allà ahont los apar, de manera que no pot
saber-se de ells, ý passant avant contra dits presos
dany com és torturar-los ý mort com se és vist ab altres; per ço, se supplica a vostra
magestat per los tres braços de la present Cort que, ab lloació ý aprovació de aquells, sie
servit statuyr ý ordenar que tota hora que per dit capità general o llochtinent seu serà pres
algú qui per alguna de les dites causes pretendrà no ésser de jurisdictió sua repetint-se per
la cort ecclesiàstica perquè aquell tal pres fos clergue simple thonsurat o clergue conjugat
que pretenga gaudir de privilegi clerical, dins vint_ý_quatre hores haje de posar aquell en
lo càrcer comú de aquella ciutat o vila en la qual se dirà té pres, de manera que de aquell
se pugue fer inspectió ý se pugue ab ell tenir comunicatió; ý si serà constituït en sacres
òrdens o beneficiat, encontinent lo haja de posar en mà ý poder del jutge ecclesiàstich de
la ciutat, vila o lloch ahont lo tindrà pres; ý si essent llech se pretendrà que aquell és provincial
o per altra causa no súbdit a dit capità general, fermant de dret al llochtinent general
ý Real Consell o al portantveus de general governador de Catalunya e o dels
Comptats de Rosselló ý Cerdanya o altre jutge ordinari, se li haja de admetre la ferma de
dret ý no puga ésser impedida per lo llochtinent de vostra magestat, ý dins tres dies aprés
que serà intimat al dit capità general o a son llochtinent haja de posar aquell en càrcer
comú de la manera demunt dita, ý en dit càrcer stiga fins a tant que lo official ecclesiàstich
en son cars haje declarat si aquell tal pres ha de gaudir de privilegi clerical o no, o fins
a tant lo Real Consell o aquell en poder del qual serà fermat de dret haje declarat si lo cas
és tocant a la Capitania General o no, ý entretant en lo un cas ni en lo altre no puguen dit
capità general o son llochtinent attentar ni innovar cosa alguna ý procehir acte algú contra
lo pres; ý si dins dites vint_ý_quatre hores dit capità general no farà exhibició del dit pres,
com damunt és dit, que en tal cas haje de cessar-se en lo exercisci del Consell Real fins a
tant lo pres sie posat en dites presons comunes, ý que dita declaratió se haje de fer dins
quinze dies precisos ý peremptoris per los dits doctors del Real Consell o portantveus de
general governador o jutges ordinaris respectivament, sots pena als doctors de aquells qui
contra fessen de privació de sos salaris per temps de un any per a cada hú que contra farà;
ý en declarar-se en favor de dit official ecclesiàstich lo tal pres gaudir de privilegi clerical
haje de ésser lliurat a la cort ecclesiàstica, ý declarant-se que no és cas de capità general
aquell llech lo qual serà pres reste en conexensa del llochtinent general ý Real
Consell o altre jutge ordinari com damunt és dit.
20. Ítem, per quant vostra magestat, ab lloació ý approbació dels tres braços, en les
Corts proppassades de l'any mil sinc_cents sexanta_quatre, en lo Capítol de Cort segon
que comence "E per quant és més justa rahó", statuí ý ordenà que si algú serà tret dels
càrcers o de qualsevol altre detenció a manlleuta, ara sie a raquesta de dies, ara sie ab
reincidència o de qualsevol altra manera, encara que en la provisió ý sie la clàusula
donec aliter sit provisum
com de les fermances no dure ni se entenga durar sinó per dos anys tant solament,
ý que aquell capítol fos durador fins a la conclusió de les primeres Corts; per
ço, suplique la present Cort a vostra magestat li plàcia perpetuar-lo per a què per tots
temps sie la dispositió de dit Capítol de Cort duradora, així emperò que les dites manlleutes
no duren sinó per un any ý un dia ý passat lo dit any ý dia sien extinctes ý
annul·lades; ý per quant, conforme a dret ý a justícia, si algú serà lliurat a manlleuta
ý donades fermances per algun cas, si aprés de nou comet algun altre delicte, la obligació
ý manlleuta per ell ý ses fermances feta no
de la tal manlleuta comès, suppliquen a vostra magestat los tres braços li plàcia statuyr
ý ordenar que, en tal cas, si lo qui haurà prestat la manlleuta o ses fermances
seran requerits, que lo delinqüent se represente o sie representat juxta forma
de la obligació per ell ý ses fermances feta, no puguen caure en la pena a la qual se
són obligats sens que primer sie guiat per lo nou cas per ell comès, a fi ý effecte que
la presentació se haje de entendre ésser feta tant solament per lo cas per lo qual fonch
la manlleuta prestada, la qual no pugue ésser renovada, ý representant-se no se puga
conèxer d'ell nou delicte, no obstant qualsevol ús o verdaderament abús sobre assò
fins al present fet; ý que los manlleutats no puguen en lo acte de la manlleuta renunciar
al benefici de la present Constitutió, ý en cas que renunciassen la tal renunciatió
no vàlega ý sia nul·la.
21. Més, suppliquen a vostra magestat los tres braços que, atès los grans abusos que
los qui tenen hostal fan en lo present Principat ý Comptats, li plàcia a vostra magestat,
ab llur lloació ý approbació, statuir ý manar que tots los officials ordinaris així de les
terres reals com de barons o aquells que per privilegi o altrament toca hajen de tatxar ý
tatxen la palla ý civada ý vituales de qualsevol calitat que sien, llits ý servey dels hostals;
ý sie specialment prohibit que en los dits hostals no
altres coses per a menjar, sens que sie com dit és tot tatxat, ý la tatxa que faran se pose
en scrits ab una taula que estigue en la entrada de qualsevol hostal en lloch públich, de
manera que qualsevol que vingue a posar en ell puga llegir les dites tatxes; ý qualsevol
hostaler que a ella contrafarà exhigint més del que en la taula serà contengut caygue
cada volta en pena de deu lliures, applicadores a l'ordinari qui farà la execució,
sens poder dispensar en dita pena en tot ni en part; ý la dita taula de les tatxes se haje de
renovar ý fer de tres en tres mesos, segons la occurrència del temps, salvats los privilegis
de les universitats, usos ý costums de aquells.
22. Considerat lo grandíssim ý irreparable dany que ha vingut en lo present Principat
de Cathalunya ý Comtats de Rosselló ý Cerdanya per causa del joch que de alguns anys
a esta part ab molt gran dissolució, no sens gran culpa ý ab mal exemple de alguns a qui
tocave prohibir semblants excessos, se és usat, ý sie notori que moltes cases, així de
cavallers com de altres, ne resten destruhides ý arrohinades; ý encara que ja per lo rey
don Ferrando primer en la Cort de Barcelona, capítol tercer, que comense "Per tal que
mal ý ocassió de mal", sie prohibit generalment lo joch de daus de qualsevol manera,
sots pena que qui a dit joch de daus jugarà encorregue en pena de cinch_cents sous per
quiscuna vegada, de la qual la terça part sie applicada al senyor de la ciutat, vila, lloch
o castell en què s'í jugarà ý l'altra part a l'acusador ý l'altra tercera part a l'hobra dels
murs o valls de la dita ciutat, vila, castell o lloch ahont se jugarà; ý en cas que lo que
haurà jugat no pugue pagar los sinc_cents sous, estigue pres per trenta dies contínuos en
los càrcers comuns, en les quals penes per algú no pugue ésser dispensat. Però per la dita
Constitució no és plenament provehit a tants mals com al present ý de alguns
anys a esta part lo joch, com dit és, ha causat en los dit Principat ý Comptats, ý de la
permissió de joch de daus ý de cartes se segueixen blasfèmies, perjurs, bregues, qüestions
ý molts altres intol·lerables danys. Per ço, humilment suppliquen los tres braços a
vostra magestat li plàcia, ab llur consentiment de la present Cort, innovant la dita
Constitució ý confirmant ý també ajustant a ella, de nou statuir ý ordenar que en tot
temps de l'any, encara que sie de la vigília de Nadal fins a la Epifania, no sie lícit a persona
alguna, de qualsevol estat o condició que sie, jugar en alguna manera ni en qualsevol
joch que sie de daus, ans sie totalment lo dit joch de daus perpètuament prohibit ý
reprovat en los dits Principat ý Comptats; ý qualsevol que si tròpie jugant o se sàpie que
haje jugat a daus públicament o secreta en qualsevol lloch, ultra les penes posades en la
dita Constitutió, les quals ý les següents ipso facto incorreguen tots los que a dit joch
jugaran, lo qui haurà guanyat perda tots los diners que guanyat haja ý lo qui haurà perdut
pague altres tants diners com perdut haurà, applicadors la tercera part a l'acusador ý
la altra tercera part a l'official ordinari de la ciutat, vila o lloch ahont serà comès lo delicte
ý la altra tercera part a l'hospital si en aquell lloch n'í haurà ý si no y haurà hospital
comú als cònsols, paers, jurats o procuradors de la tal ciutat, vila o lloch, los quals la
hajen de distribuir entre pobres de la matexa ciutat, vila o lloch, ý que la tercera part dels
dits sinch_cents sous, que juxta forma de la dita Constitució era applicada per les
obres dels murs ý valls, se entenga també de assí al davant haver-se de applicar
als dits spitals ý pobres; les quals penes sien totalment irremissibles, així emperò que en
la present prohibició no entengue ésser comprès lo joch de taules en ninguna manera. Ý
també suppliquen los dits tres staments a vostra magestat que entre lo joch de cartes ý
nayps sie perpètuament prohibit lo joch de la cartilla o carta girada ý lo de la gresca ý
lo de la dobladilla o comutí, sots las matexes penes així irremissiblement exhigidores, ý
que a ningun joch encara que no sie prohibit pugue persona alguna de qualsevol stament,
grau o condició que sia jugar sinó ab diners comptants ý no a fiar, ý sia perpètuament
prohibit tenir libre de qualsevol joch encara que no sie dels prohibits, ni jugar
ab senyals de paper o tantos ý altres de qualsevol manera; ý si algú jugarà a fiar, tot lo
que se haurà perdut en lo joch sie applicat com demunt és dit en lo joch de daus ý per
lo que haurà guanyat no pugue ésser en manera alguna exhigit, encara que per lo qui
haurà perdut haja fet obligació de pagar-ó ab scriptura de terç ý ab jurament ý qualsevol
altra spècie de obligació, ans lo acte de debitori fet per qualsevol notari sobre assò
o albarà privat no fassa fe alguna en juy ni fora de juy, ý en cas que lo qui haurà perdut
de fet pague voluntàriament la tal cantitat sie obligat a pagar-ne altra tanta, applicadora
com damunt és dit, ý lo qui contra ell haurà guanyat se haja de fer per lo
jutge ordinari prompta ý rígida execució per la cantitat que guanyat haurà. Ý per
quant, encara que per altra Constitució del mateix rey don Ferrando primer en la matexa
Cort de Barcelona, capítol quatorze, que comence "Per obviar a tota manera", sie
stauit que si algun official real o de primogènit governador general o portantveus de
aquell, en Catalunya o Comptats de Rosselló ý Cerdanya, sostindrà o permetrà taffureria
en la ciutat, vila, castell o lloch hont tindrà regiment de son offici o exercirà qualsevol
offici real, sia privat de l'offici ý no
ciutat, vila o lloch ý pague per pena, als cofres reals applicadora, sinquanta lliures barceloneses.
Però, per quant se és vist per experiència que per alguns officials preheminents
de vostra magestat en lo dit Principat ý Comptats és estat mantengut lo joch,
en grandíssim dany ý perdició de moltes persones, ý molts dels officials ordinaris no
sols donen llicènsia de jugar ý tenir tafuraria, de tal manera que sostenen moltes causes
que ja comunament se diuhen de vici, en gran deservey ý offensa de Déu omnipotent
ý scàndol, dany, ruyna ý perdició dels poblats axí de persones casades com solteres,
ý alguns dels dits officials ordinaris arrenden lo joch ý prenen diners, no sols dels
que juguen però moltes voltes de aquells qui en ses cases tenen lo joch, supplícan a vostra
magestat los dits tres braços sie servit statuir ý ordenar que lo official que farà algunes
coses de les sobre dites caygue en les penes de la dita Constitució ý contra
ell no pugue ésser en manera alguna per lo llochtinent general de vostra magestat
dispensat ni remès a la pena, ans sien rigurosament ý sens alguna remissió les dites
penes contra d'ell executades, restant en sa força ý valor totes les altres penes, axí per
Constitucions com per ordinaris de les ciutats, viles ý llochs contra los jugadors ý
tafurers statuïdes, ultra de les penes en lo present capítol contingudes; ý feta la present
Constitució, dins un mes aprés de finides les present Corts sie publicada en tots los caps
de les vegueries del present Principat ý Comptats de Rosselló ý Cerdenya perquè ningú
del contengut en ella pugue ignorància al·legar.
23. Ítem, com los hostals en Catalunya sien sols per a receptar ý acullir los passatgés
ý caminants ý la experiència haja mostrat que alguns hostalers, abusant del fi per a què
són instituïts ý diputats, fan aquelles cases cases de vicis que recullen persones vicioses
ý goloses dades a tota glotoneria ý vici, que dexades ses mullers, fills ý família estan
en dits hostals dos ý tres dies sens tornar a ses cases, menjant ý bevent ý gastant-se allí
lo que tenen ý no tenen, sens curar-se de dits sos fills ý família, ý allí se exerciten en
dites glotoneries jugant, fent ý concertant altres delictes; ý lo que pijor és, que allí spien
ý tenen compte ab lo passatjer ý caminant per poder-lo robar ý destroçar, així dins dit
hostal com encara en camins reals, ý finalment són caus de lladres, vallacos ý viciosos
ý receptors de furts ý altres maleficis; per ço, supplica la present Cort a vostra
magestat, per evitar semblants maleficis ý que de aquí al davant no
ordenar, ab lloació ý approbació de la present Cort, que dits hostalers no puguen acullir
semblants persones vicioses, ni dar-los a menjar ni beure per via directa o indirecta, ni
a ninguna altra persona que habite ni stigue en la ciutat, vila o lloch ahont seran dits hostals
ni mija llegua a l'entorn de dit hostal, sots pena de vint_ý_sinch lliures per quiscuna
vegada al dit hostaler ý al tal viciós de estar a la presó per trenta dies, la qual pena sie
irremissible executada per lo ordinari ý jutge de aquell lloch ý applicada al dit ordinari
o a qui per privilegi o altrament en les ciutats, viles ý llochs en les quals semblants
excessos se cometran se acostumen de applicar.
24. Ítem, com sia cosa molt justa ý per la bona administració de la justícia expedient
que los officials ordinaris reals tinguen en la ciutat o vila ahont residiran lloch dedicat ý
cómmodo ahont les penyores que dit official pendrà o executarà, per rahó de son offici,
puguen estar segures ý que aquelles se troben sempre que la execució o venda d'elles se
haurà de fer, com per experiència sia vist que per falta de dites persones ý lloch moltes
de dites penyores se perden ý encara que sien acomanades a algú qui lo official dedique
o a les voltes romanen en poder del missatgé per no haver-ne de donar compte, o si lo
han de dar no han donat seguretat per a restituir les dites penyores, ý axí se
vénen a perdre, en gran dany del pobre executat, en menyspreu de dit official; per ço,
supplica la present Cort a vostra magestat li plàcia statuir ý ordenar, ab lloació ý approbació
de la present Cort, que en tots los caps de vegueria, ciutats, viles reals, ahont no y
haje persona ja deputada per assò ý haja una persona que tinga semblant càrrech de
guardar les penyores ý sie obligat a tenir un llibre ahont continue dites penyores, nomenant
de qui seran ý a instància de qui, ý també qui serà lo official que lo execute, ab bona
seguretat, nomenadora per los paers, cònsols o jurats de las ciutats, viles o llochs, ý se
li done lo salari acostumat de rebre la guarda delles penyores de la ciutat de Barcelona,
ý que en assò sien compresos los verguers de la Real Audiència ý porters de altres tribunals,
ý en lo vendre de dites penyores haje de entrevenir lo notari de la cort que farà
la execució [ý que los tals depositaris hajen de donar idònees fermances] .
25. Conciderant que per impedir tant solament ý allargar la execució de les sentènties
dels jutges ordinaris, la part condempnada procura de introduhir en la Real
Audiència la causa de appel·lació per ell interposada, encara que sie de poch valor lo
interès ý entenga que no té justícia alguna, confiat que ab la moltitut dels negocis de què
estan carregat[s] los doctors de dita Real Audiència farà sa causa immortal; ý ab tot que,
per obviar a dita cavil·lació, en los Capítols de Cort de deset ý de devuyt de les
Corts per vostra magestat últimament celebrades sie estat statuït ý ordenat que les sentències
dels ordinaris en causes menors de deu lliures de capital en primera instància ý de
vint lliures en la segona puguen per dits ordinaris ésser executades, no obstant qualsevol
appel·latió de dites sentències interposada ý en dita Real Audièntia introduhida, emperò
com se sie vist per experiència que així lo appel·lant com lo appel·lat, en causes menors
de cent lliures que per appel·lació són introduhides en la Real Audièntia, sostenen majors
despeses que no val lo interès de què
executades llurs sentències fins en dita summa de cent lliures; supplica per ço la present
Cort a vostra magestat li plàcia, ab lloació ý approbació de la present Cort, statuir ý
ordenar que les sentències dels jutges ordinaris que seran estades donades per algun doctor
graduat en drets civil o canonichal, o ab vot ý parer en scrits de aquell, sien executades,
no obstant qualsevol appel·lació en dita Real Audièntia introduhida, prestada emperò
primer caució per lo appel·lat ab la matexa forma ý manera que se acostuma de prestar
per obtenir les execucions de les sentències que
present Constitució sie duradora fins a la conclusió de les primeres Corts.
26. Com en les causes menors de deu lliures se offerexcan majors despeses a les parts
que no val lo interès principal que
Real Audiència entreduïdes, encara que no
e inhibitòries ý reportar los actes primitius, supplica per ço la present Cort a vostra
magestat li plàcia statuir ý ordenar, ab lloació ý approvació de la present Cort, que les
causes de appel·lació interposada de les sentències dels ordinaris de menor valor de cent
lliures no puguen en la Real Audiència ni de governació alguna ésser evocades, ans
hajen aquelles ý puguen tant solament ésser introduhides devant lo jutge de appells si
n'í haurà ý si no n'í haurà davant lo mateix ordinari, mudant de assessor; ý essent la
sentència del jutge dels appells confirmatòria de la primera no se
e si serà revocatòria en tot o en part de la primera, lo mateix ordinari puga nomenar un
jutge qui
regent la Cancelleria que, de assí avant, no admeten evocació de causes de appel·lació
que no
que la sentència de la qual se és interposada és sobre interès major de dites deu lliures.
27. Ajustant al Capítol de Cort denou, començant "Com en lo exercisci", de les últimes
Corts per vostra magestat celebrades en la present vila de Monçó, parlant del grau
que han de tenir los jutges ý advocats de les corts dels ordinaris, suplica la present Cort
a vostra magestat que, ab llur approbació ý consentiment, li plàcia estatuir ý ordenar que
lo grau de bachiller en dit capítol mencionat haja de ésser de universitat approvada,
en la qual se lliga de ordinari lo dret civil ý canònich ý sens dispensatió alguna,
ý que lo jutge que serà tant solament bachiler no puga fer declaració ni sentència alguna
en causes criminals en les quals se puga procehir a tortura o altra pena corporal, que
no sia ab vot ý parer de dos doctors en drets o de un doctor ý un bachiller approbat que
haja praticat al manco quatre anys cumplits.
28. Per reffrenar la deshordenada cobdícia dels scrivans, los quals no han dubtat ni
dubten exhigir de les parts ignorants més salaris de llurs scriptures judicials del que
estan tatxades per Constitutions de Cathalunya, contra la expressa disposició de la
Constitució feta per lo sereníssim rey don Ferrando segon en la primera Cort de
Barcelona, capítol sinquanta, supplica la present Cort a vostra magestat que, ab llur
approvació ý consentiment, li plàcia statuir ý ordenar que en quiscuna scrivania de les
corts ordinàries del present Principat ý Comptats ý en la casa de la ciutat o vila, en lloch
que públicament se puga veure ý llegir, sie posada a despeses del senyor de la scrivania
una taula de tots los salaris, axí de lletres requisitòries vulgarment dites de fadigues com
de altres scriptures judicials de causes majors ý menors, que conforme a Constitucions de
Cathalunya tenen obligació de pagar les parts llittigants, com ja per vostra magestat fonch
provehit en les Corts de l'any mil sinch_cents sinquanta_tres, Capítol de Cort deset; ý que
los concellers, cònsols, paers ý procuradors de qualsevol ciutat, vila o lloch sien
obligats dins un mes aprés de la conclusió de les presents Corts fer instància que les coses
contengudes en lo present capítol se cumplen, ý que lo scrivà qui rebrà de les parts més
salari del que en dites taules estarà continuat caygue en pena de vint_ý_sinch lliures per
cascuna vegada, applicadora la meytat a l'acusador ý la altra meytat al veguer o balle a
qui se haurà recors; ý lo senyor de la scrivania qui, instat per dits consellers, jurats ý cònsols,
recusarà de fer dites taules, caygue en pena de cent lliures, applicadores la meytat a
l'official executant ý l'altra meytat a l'espital de aquella ciutat o vila.
29. Per rellevar los poblats del present Principat de moltes despeses que
haver-se de continuar les obligacions de scriptura de terç en la cort del veguer de
Barcelona, a la qual està concedit lo privilegi de dita scriptura de terç, supplica la present
Cort a vostra magestat que li plàcia statuyr ý ordenar que, axí com per vostra magestat
fonch concedit lo dit privilegi de scriptura de terç a la cort de Rosselló ý Vallspir ab lo capítol
vint_ý_sinch de les Corts per vostra magestat celebrades últimament en la present vila
de Monçó, tingue també lloch aquell Capítol de Cort ý se estenga en totes les vegueries
del present Principat ý Comptats, ý que la scriptura de ters que serà registrada en quiscuna
de les vegueries del present Principat ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya tinga
la matexa força ý valor, ý per virtut de aquella se pugue fer per tots los veguers tan rigurosa
ý prompta execució com se poria fer per lo veguer de Barcelona si estava continuada
en dita cort de Barcelona; entès emperò que en les vegueries o altres corts dels ordinaris
hont se acostuma de executar la pena de ters no
real per lliura, ý hahont no se acostuma de executar o se executa manco sie servada la consuetut,
ý que de la pena de terç la part no
30. Declarant lo capítol vint_ý_vuyt de les Corts per vostra magestat últimament celebrades
en la present vila de Monçó, començant "Per quant en lo present Principat de
Cathalunya", ab lo qual se prohibeix la pesca de les truytes en lo temps de la fressa ý en
aquella ajustant, supplica la present Cort a vostra magestat que, ab llur consentiment ý
approbació, li plàcia statuir ý ordenar que lo dit temps dels fressos en dit capítol mençionat
se entenga del primer dia de dezembre fins al dia de Carnestoltes, ý que en ningun
temps no
no puga detenir truyta de menor pes de tres onzes; ý que la pena arbitrària en dit capítol
posada llevant dit arbitre sie de deu liures per quiscuna vegada que serà contra fet al dit
ý present capítol ý los arreus perduts, applicadora la meytat a l'official executant
ý l'altra meytat a l'acusador, ý si l'official procehirà de son mer offici sie tota a ell
applicada.
31. Com per no ésser-se deduhides en execució les disposicions de la Constitutió de
l'any mil sinch_cents quoranta_dos, capítol tercer, ý del Capítol de Cort tercer de les Corts
per vostra magestat celebrades en la present vila de Monçó de l'any mil sinch_cents quoranta_set,
disposants que de les conclusions fetes en la Real Audiència fossen fetes decisions
ý aquelles quiscun trienni estampades a despeses del General, se ha donat occasió de
cavil·lacions als advocats, innovant per ço la dita Constitutió ý Capítol; supplica la present
Cort a vostra magestat que, ab llur consentiment ý approvació, li plàcia statuir ý ordenar
que, per execussió de les coses en dita Constitutió ý Capítol contengudes, dins un mes
aprés de la conclusió de les presents Corts sie per vostra magestat nomenat un doctor de
la Real Audiència de la experiència ý perícia que convé recopilar les conclusions dels
negocis ý dubtes més disputats en dret en dita Real Audiència que fins assí se són fetes,
fent de aquelles decisions comprovades ab drets ý doctrines, las quals dins tres anys haja
de lliurar als diputats per a què puguen ésser imprimides com en dita Constitutió ý Capítol
respective està disposat, ab satisfactió condecent segons seran los treballs.
2. Com les commissions fetes en lo cap de la vegueria per examinar los qui
volen ésser notaris sien estades de molt gran dany al Principat ý infàmia als notaris ý art
de notaria, per a ésser fetes dites commissions a persones electes per la part ý algunes
vegades affectades; per ço se supplica a vostra magestat sia de son real servey, ab lloació
ý approvació de la present Cort, statuyr ý ordenar que los notaris de assí avant se crearan
hajen de ser examinats per lo Col·legi dels Notaris de la ciutat o vilahont Col·legi
ý haurà, hont lo qui voldrà ésser notari serà domiciliat; lo qual Col·legi, fet lo dit examen,
hajen de fer-ne fe a la Real Cancelleria per a què li puga ésser expedit lo privilegi.
Et si no hi haurà Col·legi, haje de ésser examinat per lo canceller, vicecanceller o
regent la Cancelleria ab intervenció de dos scrivans de manament ý dos notaris de
Barcelona, si la Règia Audiència serà en Barcelona, ý si no de aquella ciutat o vilahont
la Real Audièntia se trobarà; ý que lo tal examinat haje de mostrar que haje praticat en
casa de notari públich almenys per temps de quatre anys, salvats los privilegis concedits
a les ciutats, viles ý universitats que requerexen major temps; ý los notaris que
de altra manera no tinguen auctoritat de vostra magestat ni als actes de aquells se done
fe alguna; ý que ab la present no s'í comprengan los notaris ja creats de deu anys atràs,
los quals sien tinguts per examinats e que los que se voldran examinar sien obligats los
col·legis de admetre
demanat lo examen ý fer la relació de aquell.
33. Ítem, com los terratinents ahont se fan los arrossos sien per ordinari malsans
per rahó de les aygües represes ý infectes ab les quals se crien ý fan, causant gran ý
diverses malalties als circunveïns ý moltes vegades la mort si de aquella aygua per desgràcia
se beu, per lo qual en moltes parts del present Principat està prohibit; ý com en lo rech
ý discurs de les dos sèquies de la ciutat de Lleyda de poch temps ensà en los tèrmens precedents
per los quals la aygua discorre ý ve a dita ciutat se hajen fet molts arrossos, tornant
la aygua en algunes parts en dita cèquia ý bracals ý en altras parts en lo riu de Segre,
de hont beuen los poblats de dita ciutat, per lo qual se ha causat diverses malalties així en
la dita ciutat com en tots los llochs circumvehins; per ço se supplica a vostra magestat, ab
lloació ý approbació de la present Cort, sie servit manar ý prohibir lo fer dits arrossos en
lo irríguo de dites cèquies, a pena de ser perduts dits arrossos ý de sinquanta lliures, applicadores
per la un ters al veguer o altres officials així reals com de barons qui faran la execussió,
per lo altre [a] [l']acusador ý la altra a la conservació de dites cèquies.
34. Ajustant a la Constitutió del rey don Ferrando segon que comence "Per provehir",
capítol sinquanta-set de les Corts de Monçó de l'any mil sinch_cents ý deu, plàcia
a vostra magestat, ab lloació ý approbació de la present Cort, statuir ý ordenar
que de assí avant dita Constitució haje també lloch en fills qui tenen pare ý estan
sota potestat de aquell, encara que sien majors de vint_ý_sinch anys, ý que ningunes
scriptures públiques ni privades que
fassen fe en juy ni fora juí, sospenent en assò la auctoritat dels notaris com ab dita
Constitutió està provehit, no obstant que lo contracte sie firmat fora Cathalunya, com la
execussió se fassa dins Catalunya.
35. Ítem, se supplica a vostra magestat que, atès que per Constitutió, capítol vint_ý_quantre
de les Constitutions de l'any mil sinch_cents sinquanta_tres, està disposat que ningun
batlle o llochtinent de aquell, jutges ý scrivans de alguna cort puguen ésser familiars
del Sanct Offici ni officials de aquell ý altres officials que tenen obligació de purgar
taula ý en aquella ajustant, li plàcia statuir ý ordenar que los veguers, consellers,
paers, jurats, cònsols de la Llotja, jutges de appells, administradors de les places, mostesaff,
credencers ý receptors de pecúnies, procuradors ý hòmens del concell ý finalment
aquells a qui tocarà la admissió del tal balle o official real, ni tampoch algun offici de
administratió de ciutats, viles ý llochs, no
ministre del Sanct Offici, sots pena de dos_cents ducats applicadors als coffres reals de
vostra magestat; ý que los tals officials no puguen admetre en assessor o jutge ý scrivà
semblant familiar o official del Sanct Offici sots pena de la Constitutió de Observança,
restant lo predit ý mensionat Capítol en tota sa força ý valor.
6. Per quant se poden fer molts abusos ý cometre falcedats en la receptió dels actes
que
de son substitut tots los actes que dit substitut haurà pres en nom seu, encara que del
negoci que s'és contractat no
substitut la còpia de l'acte que en nom seu assereix haver rebut; supplica per ço la present
Cort a vostra magestat que, ab llur consentiment ý approbació, li plàcia statuir ý
ordenar que ningú com a substitut de notari pugue pendre en nom de aquell ningun acte,
si ja no estarà en la mateixa casa del notari ý tindrà tal sufficièntia ý experiència
que son amo li puga cometre los negocis de sa notaria, o no tindrà expressa ý particular
comissió del notari per qui pendrà lo acte, de manera que lo poder sie sols per a rebre
les fermes dels absents ý no per altre respecte, sots pena de nul·litat de tals actes dels
quals no se
37. Per llevar lo abús gran que
profans davant lo jutge ý official ecclesiàstich per exhigir son pretès deute sens calitat
alguna que pugue tribuyr jurisdictió a dit official ecclesiàstich, confiant que per coses
e interessos majorment de poca importànsia estimarà més lo reo convingut
voluntàriament porrogàs la dita jurisdictió ecclesiàstica que no fermar de dret davant
son ordinari, per la qual hagués de fer expedir lletres ý fermar contenció ab electió de
àrbitres ý proseguir aquella davant lo canceller, ý per dit effecte sostenir més despeses
del que munta moltes voltes lo interès principal de què se li ha feta demanda; supplica
la present Cort a vostra magestat que, ab llur consentiment ý approbació, li plàcia statuyr
ý ordenar que si ningun llaych citarà altre llaych davant lo jutge ecclesiàstich e official
o altrament traurà munitoris de solvendo de dita cort ecclesiàsticha per deute mer
civil ý profà sens clàusula de renunciatió de propri for ý summissió de qualsevol altre,
encara que sie ecclesiàstich, o per observança de jurament en algun contracte possat o
altra calitat que li puga tribuyr jurisdictió, subcumbint aprés en la causa de contenció, en
cas lo reo haja fermat de dret davant son ordinari, o que hagués opposada declinatòria
de for davant lo mateix official e jutge ecclesiàstich, perda lo dit actor llaych lo deute o
altre interès ý dret que pretendrà, ý sie condemnat en totes les despeses que lo reo haurà
sustingudes per ésser estat nul·lament convingut.
38. Car sovint se esdevé que, aprés de ésser-se feta extractió de alguna persona en
algun offici públich de alguna ciutat, vila o lloch del present Principat de
Cathaluña e Comtats de Rosselló ý Cerdaña, per ésser deutor de aquella universitat li fan
punt ý ne trauen un altre, de hont se segueixen entre los vehins ý poblats en aquella universitat
grans passions ý rancors de ànimo per pretendre lo extret que li han fet agravi
en traure
Comptats tota unió ý pau ý concòrdia ý obviar a dites ranchors ý passions de ànimos que
de dites segones extractions resulten, suplica la present Cort a vostra magestat que, ab
llur consentiment, li plàcia statuir ý ordenar que ningun deutor de alguna universitat de
qualsevol summa o canti[tat] sie e o clavari en nom de dita universitat pugue concórre[r]
en los officis de aquella que vuyt dies abans de la extractió no haje pagat íntegrament lo
deute realment ý de fet; e si dins dit termini no haurà feta fe ab partida de taula, àpocha
o albarà del clavari o altre receptor de dita universitat, com ha cumplidament pagat son
deute, haje de ésser extret de la bossa per què no pugue concórrer aquella vagada, salvats
los privilegis de les ciutats, viles ý llochs sobre assò disposants.
39. Com per Constitutió feta en la present vila en l'any mil sinch_cents sinquanta_tres,
capítol vinyt_ý_sis, que comensa "Per llevar lo abús", fos prohibit ab molt justa
causa lo matar ý tallar annyells ni anyelles en carniceries públiques que no tinguessin un
any; ý encara que aquella Constitutió fos temporal, fonch porrogada en les últimes Corts
per vostra magestat celebrades fins a estas; vist ý conciderat quant utilosa és als poblats de
aquest Principat, suplican los tres braços a vostra magestat li plàcia perpetuar la dita
Constitutió ý, ajustant aquella, que qualsevol que farà lo contrari caygue ipso facto en pena
de tres_centes lliures per cada vegada, la qual sie irremissible ý executadora per lo ordinari
de la ciutat, vila o lloch ý que los concellers, paers, cònsols, jurats o procuradors de la tal
ciutat, vila o lloch ajen de instar al dit ordinari que la execute. Ý lo mateix pugue instar qualsevol
particular persona. Ý en tal cas haje lo acusador lo terç de la pena ý les altres dos parts
sien aplicades al dit ordinari. Ý en cas que de son offici la execute, sie tota a ell applicada.
40. Ajustant a la Constitutió feta per vostra magestat en les últimes Corts de l'any mil
sinch_cents sexanta_quatre en la ciutat de Barcelona celebrades, capítol trenta-set que
comence "E com per Constitutió", plàcia a vostra magestat, ab lloació ý approbació de la
present Cort, statuyr ý ordenar que, quant lo relador de una causa farà paraula en la Real
Audiència, lo scrivà de manament la haje de continuar dins la Real Audiència encontinent
que lo dit relador ne haje feta la paraula ý posar en lo llibre que per la dita
Constitutió és obligat continuar-les. Ý que la sobredita Constitutió ab aquest additament
sie perpetuada.
41. E per quant, tenint algú de qualsevol grau estat o condició que sie detingut en
les presons comunes, o sie de la ciutat de Barcelona o altra ciutat, vila o lloch del
Principat de Cathalunya, Comtats de Rosselló ý Cerdanya, ha de ésser custodit ý
guardat per lo carceller o per altres que serà ben vist al llochtinent general de vostra
magestat o altres jutges de baix de les jurisdictio[ns] del qual lo tal pres està ý a
son càrrech, ý quant paregue que se li hajen de posar guardes és contra tota rahó ý
justícia que se li posen a l'encarçerat a despeses sues, com de algun temps a esta part
és stat abusat, ab molt gran agravi dels tals encarcerats; per ço, humilment suppliquen
a vostra magestat los tres braços li plàcia, ab llur consentiment ý approbació, statuir
ý ordenar que, de assí avant, si apparrà al dit llochtinent general ý son Real Consell
o al portantveus de governador o a qualsevol jutge ordinari o baró, ademés del canceller
o altres guardes ordinàries, posar altres guardes al pres ý detingut en los càrcers
comuns de alguna ciutat, vila o lloch del present Principat de Cathalunya ý
Comptats de Rosselló ý Cerdanya o en altre lloch al tal jutge ben vist, no pugue ésser
forçat lo tal pres a pagar cosa alguna a les dites guardes, ni sobre la guarda
de sa persona haja de pagar sinó lo que al carçeller per son dret li toque, revocats en
assò tots abusos fins assí fets.
42. Com per Constitutió de l'any mil sinch_cents trenta-set, capítol dotze que comença
"Per llevar los grans abusos", sie statuït ý ordenat que si los officials ordinaris, sien barons
o altres, ans de ésser formada regalia hauran feta fer pau o treva, de la qual conste per acte
auctèntich, als que hauran renyit o feta entre ells qüestió, ningun alguatzir o comissari de
la regalia no se entrametra de la dita pau o treva, puix per la que los officials hauran posada
estiguen les parts en seguretat; ý no obstant la dita Constitutió, se són vists molts majors
abusos en lo present Principat ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya; ý lo que pijor és, que
quant per lo llochtinent general ý Real Consell o regent la tesoreria és enviat algun alguatzir
o comissari real ab poder de pendre unes treves o pau, per extorquir més dinés per la
ferma de les tals treves ý p[a]us les fan fermar a tots los de un llinatge per molts que sien
ý a les voltes a altres persones, encara que ninguns de aquells hajen entrevingut en la rixa
o qüestió ý per molt lluny que en grau de parentela o affinitat sien; suppliquen a vostra
magestat los tres braços que, ab llur approbació ý lloació, sie statuït ý ordenat que no
puguen compel·lir a fermar treves o pau los parents de aquells que han fet rixa o qüestió,
sinó los que són fins en lo grau segon de consanguinitat, comptant lo dit grau
segons disposició del dret canònich, ý que les despeses que se hauran fet per lo fermar
dites treves les hajen de pagar los principals que hauran feta la brega o seran causa que se
hajen de fermar. Ý que la dita Constitutió de l'any mil sinch_cents trenta-set ab major cautela
sie confirmada ý haje son degut effecte, revocant los abusos sobre assò fets en lo
Concell Criminal ab pretensió
43. E més, plàcia a vostra magestat, ab lloació ý approbació dels dits tres braços, statuir
ý ordenar que, havent algun ordinari, o sie real o de baró, preses algunes treves, si
algú dels qui hauran fermat aquelles les haurà trencades, la pena en dites treves posada
ý stipulada haja de ésser executada per lo ordinari en poder del qual seran estades fermades,
ý no sie enviat alguatzir o comissari per lo llochtinent general o Real Concell o
regent la thesoreria per executar dites penes.
44. Com la Constitutió feta per vostra magestat en les últimes Corts en Barcelona
celebrades, capítol onze, començant "Encara que per Constitutió", confirmatòria de altra
feta per vostra magestat en les Corts celebrades en la present vila de Monçó en lo any
mil sinch_cents quoranta-set, capítol deu, no sie estada guardada per los doctors del
Consell Criminal, ans han molt abusat en lo statuït en ella, dexant examinar los
testimonis en les causes criminals així en offensa com en la deffensa per sols los notaris,
ý no interrogant-los lo mateix relador com per dites Constitutions està disposat,
menysprehant les penes en la dita Constitutió contengudes; per ço suppliquen a vostra
magestat los tres braços, ab lloació ý approbació de la present Cort, que ajustant a les
penes en dita Constitutió posades, en las quals,
jutge o relador com lo notari que se atrevirà a pendre semblants disposicions als testimonis
encorreguen, statuir ý ordenar que així lo jutge o relador com lo notari ý cada hú
d'ells contra fahent a dites Constitutions encorrega en pena de sinquanta lliures barceloneses
pagadores al Hospital General de Sancta Creu de la ciutat de Barcelona, ý que
la execussió de dita pena pugue ésser feta per qualsevol dels jutges ordinaris de la dita
ciutat, a instàntia ý requesta dels síndichs de la matexa ciutat.
45. E per quant se és fet en fins avuy un grandíssim abús ý gran agravi dels presos
inculpats de algun delicte, que quant se porta algun testimoni per testifficar en offensa del
tal pretès delinqüent, així en lo tracte com en lo modo del deposar, se li mostran moltes
carícies ý se li fan molts bons tractes, ý als qui lo reo porte en testimonis per sa deffensa
los atemorisan ý moltes voltes als dits testimonis de deffensa los fan deposar en la presó,
ý a les vegades los detenen en ella per temorisar-los, de hont clarament se lleva la deffensa
del reo, contra tot dret divinal ý natural ý positiu. Per ço, supplican los tres
braços a vostra magestat, ab lloació ý approbació de la present Cort, li plàcia statuir ý ordenar
que semblants abusos ý estorcions no
tot ý per tot tractats com los de offensa, llevada tota ocasió de temorisar-los ý maltractarlos;
e que, ministrant-se algun testimoni en offensa, no puga ésser interrogat per lo jutge
que no haja primer prestat lo jurament, e lo que aprés de haver prestat lo jurament deposarà
se haja de continuar tot lo que lo testimoni dirà tant en deffensa com en offensa; e lo
jutge qui contrafarà sie sospès de son offici per un any, e si és del Real Consell los diputats
no li puguen pagar lo salari.
46. Com per Constitutió feta en l'any mil sinch cents ý vint, capítol nou, començant
"Més avant, statuïm ý ordenam", sie disposat que si algú serà pres per deute civil ý serà
pobre, lo creedor o creedors a instància del qual o dels quals serà en les presons detengut
sien tinguts ý obligats pagar-li los aliments, ço és, a gentil home o a militar per quiscun dia
dotze diners ý als altres vuyt diners; ý se veje per experiència lo que de leshores ensà lo
preu de les vitualles à augmentat de manera que allò no baste ni pot bastar per als aliments
del pres; per ço supplican los tres braços a vostra magestat li plàcia statuir ý ordenar, ab
llur approbació ý consentiment [de la present Cort], que en los casos contenguts en la
dita Constitutió lo crehedor haje de donar per alliments al pobre pres per cada dia
si serà militar un real ý si no serà militar ni se pot alegrar de privilegi militar li haje de
donar per son aliment quiscun dia devuyt diners; ý si cessarà de donar-los-hi per dos dies,
lo tal pres sie relaxat de la presó ý posat en sa llibertat per lo jutge de manament del qual
estarà pres o, per absència de aquell, per lo ordinari de la ciutat, vila e o lloch ahont estarà
lo pres recomanat, sens ésser admès lo creedor a purgació de mora ý sens altra dilació alguna,
a sola relació del scarceller mitjançant jurament per lo jutge rebuda per mans del qual
se hajan de donar los diners al pres per sos aliments; e que lo scarceller no puga pretendre
haver ni retenir-se res del que donat li serà per la despesa en nom de scarcellatge ni
altrament, com lo scarcellatge no sia degut fins que lo pres ysca de la presó.
47. Encara que per disposició del dret divinal sie permès als pobres que puguen
entrar en los camps ý proprietats agenes per aprofitar-se de les spigues dels splets que
són caygudes en terra, però ha vinguda a créixer en tanta manera la cobdícia de ells que
ab appellido d'espigolar roban lo ageno, prenent no sols les spigues caygudes en terra,
mes encara de les garbes ý mudalons a garberas, en molt gran dany dels poblats en lo
present Principat ý Comtats ý perdició de llurs ànimes; desijant, per ço, a tan gran abús
que sobre lo dit spigolar se fa, majorment en los Comptats de Rosselló ý Cerdaña, provehir
ý a altres parts del present Principat que són prop de algunes poblacions
populoses, supplica per ço la present Cort a vostra magestat que, ab llur consentiment ý
approbació, li plàcia statuir ý ordenar que ningú puga spigolar ni posar bestiar de ninguna
spècie en proprietat de altri fins que les garbes sien fora del camp, encara que tingan
llicènsia del senyor, sots pena de tres lliures barceloneses per quiscuna vegada que
serà contra fet; ý si no tindrà què pagar haja de estar deu dies en la presó. Ý en la
matexa pena encorreguen los qui posaran bestiar de qualsevol spècie que no sien passats
tres dies, comptadors del dia que hauran tret les garbes en olivars, vinyes ý sembrats,
que los fruyts no
de sa pròpria auctoritat pendre
mateix haje de posar en poder de l'ordinari fins li sia pagada dita pena; ultra de la qual
haja també de pagar lo senyor del bestiar lo dany que haurà donat, segons per los prohòmens
serà estimat, salvats los privilegis a les ciutats, viles ý llochs concedits.
48. Per quant per la Constitutió feta en lo any mil sinch_cents quoranta_dos, capítol
tretze, començant "Per ésser lo crimen fals molt detestable", és imposada pena contra
los testimonis falços que testifficaran així en causes civils com criminals ý així també
en offensa com en deffensa ý contra los qui tals testimonis falços sientment
daran; suplica a vostra magestat la present Cort que, ab llur approbació ý consentiment,
li plàcia statuir ý ordenar que les penes posades en dita Constitutió se extenguen
també als sobornadors ý mediadors dels tals testimonis falços, encara que no sien alguna
de les parts llittigants ni produhins los dits falsos testimonis .
49. Per quant per la Constitutió del rey catòlich rey don Ferrando segon de immortal
memòria feta en la primera Cort de Barcelona per ell celebrada, capítol onze, comensant
"Revocant", posada en lo títol "Dels drets del fisch ý de les sues regalies", fonch
statuït ý ordenat que, haguts per revocats qualsevol edictes reals generals per ell ý per lo
sereníssim rey don Joan, pare seu, fets, per al davant los tals edictes generals no
fossen possats en Cathalunya sinó havent-hi guerra, que sia tal que haje lloch lo Usatge
"Princeps namque" ý que no pugue durar lo edicte sobre dit sinó tant quant durarà la
guerra predicta en lo dit Principat, o en convocació de Cors, o durant les dites Corts, e
si aquelles seran porrogades per més de dos mesos, passats aquells cesse lo dit edicte. Ý
en violació de la sobredita Constitutió ý de les altres, per les quals és dada forma com
se han de fer lleys generals per la administració de justícia del dit Principat ý Comptats
de Rosselló ý Cerdanya ý per lo bon govern de aquells, los llochtinents generals que són
estats de vostra magestat, fora dels casos exceptuats en la dita Constitutió, han fets ý
manats publicar diversos edictes generals per tot lo dit Principat ý vegueries de aquell,
ab adictió de penes corporals ý pecuniàries per la observança de dits edictes generals ý
han fets diversos processos ý exhigides grans composicions ý fetes altres condempnacions
ý llevades les causes als ordinaris així reals com de barons, en gran dany ý ruyna
dels vassalls de vostra magestat; suplica, per ço, la Cort General a vostra magestat que,
confirmant en quant sie necessari la dita Constitutió del catòlich rey don Ferrando
segon, mane cessar, revocar ý annul·lar los dits edictes generals fins assí publicats en
lo dit Principat per orde del Consell Real, en violació ý derogació de la dita Constitutió,
ý que de assí al devant, per a què sien subllevats los vassalls de vostra magestat de
inquietuts ý molèsties, semblants edictes generals no
50. Com la experiència haja mostrat que per no tenir les rieres, rechs, agulles, madrals,
clamors ý altres trahents los exauchs ý motas que convé, se han causat grandíssims danys
en alguns poblats del present Principat de Cathaluña ý Comtats de Rosselló ý Cerdanya,
així en la salut corporal com per estar dites aygues represes, mortes e infectes, com encara
per dexar-se de conrrear moltes terres ý de les que se conrreen negar-se les més anyades
los fruyts de aquelles, de manera que ab unes com altres se deixen de cullir los fruyts
que
estarien les aygues infectes com estan ý si allà ahont per ventura no y són fets se fassen
los necessaris. Lo qual dany no sols és prejudicial als terratinents, mes encara als senyors
dels delmes ý altres aggressors e als curats ý altres ecclesiàstichs que reben les primícies;
més encara, a tots los poblats en dit Principat ý Comtats, los quals ab molta commoditat
se porien provehir dels manteniments de llur cases si los dits inconvenients no obstaven.
Per ço, desijant provehir a tants notables danys que de dites negligències ý altrament resulten,
suplica la present Cort a vostra magestat que, ab llur consentiment ý approbació, li plàcia
statuir ý ordenar los següents capítols de la present Cort.
51. Primerament, que dins un any immediadament comptador aprés de la conclusió
de les present Corts los cònsols, jurats, procuradors, paers o prohòmens de quiscuna
ciutat, vila o parròchia del dit Principat [ý] Comptats que tinga necessitat de semblants
exauchs, instats per qualsevol particular tenint interès en la parròchia ahont seran
instats, hajen ý sien tinguts ý obligats convocar llur consell ý en aquell fer electió de
sinch persones hàbils ý expertes en coses de exauchs, concorrent en dita electió la major
part de dit consell, per què los dits elegits regoneguen ý miren en llur parròchia totes les
rieres, rechs, madrals ý altres trahents ý camins públichs, com ý de quina manera estan
ý los deffectes que tenen, ý en quina part és més convenient que se
manera que les aygues puguen millor córrer per què les terres resten exaguades ý lo
comersi ab los bons camins més facilitat. Les quals sinch persones per dits effectes elegides
dins un mes aprés que seran elegides, com dit és, sien obligades de acabar ab tot
effecte llur visura ý refferir en scrits, en poder del notari per los cònsols de dita ciutat,
vila o parròquia elegidor, lo que entre ells concordament serà estat determinat aserca los
sobredits exauchs ý reparo de camins, precehint primerament jurament per ells prestador
en mà ý poder de l'ordinari o a qui se expectarà, que allò que han refferit és lo que
millor ý més convenient los ha paregut, en descàrrech de llurs conciències, servey de
Nostre Senyor Déu ý benefici públich dels poblats ý tenint interès en les terres
de dita parròquia, ý que en les baronies se fassa ab orde dels barons.
52. Ítem, que, feta dita relació ý continuada en scrits per lo notari elegit per dit effecte,
sien obligats los jurats o prohòmens de aquella parròquia, ensems los expers ý ab
intervenció de dit notari, posar en una taba o albarà [o] en moltes tot lo contengut en dita
relació, ý encantar públicament per tres diumenges o dies de festa contínuos en la mateixa
vila ý en la més vehina ý propinca de aquella parròchia, ý per manco voldrà empendra
de fer fer la fahena que serà necessària per fer dits exauchs ý reparos de camins, conforme
estarà declarat ab la taba o albarà devallant de la dita relació per dits expers feta,
dexant a la discreció ý voluntat de dits prohòmens si
una taba o albarà o moltes, ý lliurar aquelles en aquell o aquells que
manco o voldran empendre, tenint ull ý concideració que primerament se fasse lo més
necessari quant no
expers. Ý aprés, lo any vinent, lo que restarà que no serà fet, ý que les pagues sien
acomodades de manera que sempre vàlegue més la faena que serà estada feta que no les
pagues que hauran rebudes fins sie acabada del tot, conforme la taba o albarà.
53. E per quant per fer dits exauchs ý reparos de camins serà menester molts
diners, los quals no
a rahó de vint mília per mil, per ço, suplica la present Cort a vostra magestat que, ab llur
approbació ý consentiment, li plàcia statuir ý ordenar que, feta en quiscuna parròquia la
taba o albarà ý donats a preu fet los dits exauchs ý reparos de camins públichs a qui per
manco o voldrà fer e o fer fer, puguen los prohòmens, jurats o cònsols de quiscuna
parròchia manllevar a censal mort o en censals hú o molts, com millor los apparrà, sobre
llur universitat ý singulars de aquella la cantitat que hauran promesa pagar per lo dit preu
fet o preus fets; volent, expressament, que en la venda de dit censal o censals sien obligats
tots los poblats ý terratinents en dita parròquia in solidum, encara que sols o hajen fermat
la major part dels habitants del consell de aquella parròchia, los cònsols, jurats o prohòmens
de la qual per dit effecte fan la venda sobredita de censal o censals com si expressament
ne haguessen tots firmat sindicat. Lo qual preu del qual censal o censals haje de
ser deposat en la taula de la ciutat més propinca ý en deffecte de aquella en poder dels cònsols
o jurats, ý de allí no sien extrets sinó per la paga de dits preus fets ý no altrament. Los
sindicats emperò se hajen de fer ab decret de l'official ordinari així real com de baró.
54. E com no sia rahó que les dites universitats, les quals per fer dits exauchs
ý motes de rieres ý reparos de camins se hauran encarregats hú o molts censals, estiguen
perpètuament obligats en la proprietat ý pensions de aquells; per ço, suplica la present
Cort a vostra magestat que, ab llur consentiment ý approbació, li plàcia statuir ý ordenar
que los cònsols, jurats [o] prohòmens de quiscuna parròchia ab la major part del consell,
per luyció d'els o lluycions dels censal o censals que per dit effecte se hauran encarregats,
ý per la paga de llurs pensions, salaris de actes ý altres despeses de dietes pagadors,
puguen imposar sobre los fruyts de dita parròquia qui
scituades dins aquella parròchia, encara que sien de ecclesiàstichs, religiosos, militars ý
altres qualsevol gènero de persones, tants vintens o quarentens com apparrà als dits cònsols,
jurats, prohòmens ab la major part de llur consell sien necessàries per la lluyció del
preu ý pensions dels censals hauran manllevats ý pagades altres despeses que per dit
effecte hauran sostingudes. En descàrrech dels quals vintens o quarentens quiscú de dits
terratinents se puga retenir en son poder la vintena part o quarentena, respective, ab
voluntat de son senyor ý jutge ordinari de la dècima, primícia, tasca o altres agressos que
tindrà obligació de pagar a qualsevol gènero de persones ecclesiàstiques o seculars, militars
o plebeyes, com sie major lo benefici o utilitat rebran en llurs rendes per causa dels
dits exauchs que no lo vintè o quarentè que se
rendes, ý que contra los militars se fassa la execussió per sos ordinaris.
55. Ítem, per quant ý haurà en quiscuna parròquia algunes terres que per ventura lo senyor
dexarà de conrrear aprés de ésser fets dits exauchs, axí per no contrebuir en los vintens
o quarentens que per la fàbrica dels exauchs o reparos de camins seran estats imposats com
altrament, ý no és rahó que rebent-ne lo mateix benefici dexen de contribuir en les despeses
que per dit effecte seran fetes; per ço, suplica la present Cort a vostra magestat que, ab
llur consentiment ý approbació, li plàcia statuir ý ordenar que los jurats, cònsols ý prohòmens
de quiscuna parròquia ahont seran fets dits exauchs ý reparos de camins puguen e los
sie lícit ý permès tatxar per vessana o jornal de terra lo que muntarà per jornal o vessana de
les terres que durant los vintens o quarentens no
parròchia, ço és, de les terres que pendran exauchs de aquelles rieres o rechs o trahents, a
coneguda dels prohòmens ý expers, los quals puguen tatxar així les terres de ecclesiàstichs,
militars com la de los plebeos, ý que
56. Ítem, plàcia a vostra magestat ab la matexa approbació statuir ý ordenar, per
mayor tuyció e indemnitat dels obligats en los censals que
los dits exauchs ý reparos de camins, que los vintens o quarentens que s'imposaran
sobre los fruyts de les terres que
exauchs, ý també la talla que
sien arrendats quiscun any en públich encant al més donant lo segon diumenge
aprés de Pàsqua de Resurrectió, ý que los preus dels arrendaments hajen de ésser deposats
en la taula de la més propinca ciutat o vila, dits ý scrits al síndich o clavari per la tal
parròquia elegidor, a solta del notari qui haurà rebut lo acte del censal. La qual solta haje
ý pugue tant solament fer lo dit notari per pagar les pensions dels censals que per rahó
de dits exauchs ý reparos de camins seran manllevats ý lluició de aquells, ý per satisfactió
ý esmena de les dites ý altres gastos seran estats fets per dit effecte, a coneguda
de dit notari, síndich o clavari.
57. Ítem, plàcia a vostra magestat ab la mateixa approbació statuir ý ordenar que
sempre ý quant per les persones expertes per dit effecte elegides serà feta relació en la
forma demunt dita que qualsevol rech, madral o trahent tindrà millor exauch per altra
part del que té per allí ahont acostuma de anar, sie lícit ý permès sens contradictió alguna
fer de nou aquell per altra part, ý passar per qualsevol terres així de ecclesiàstichs
com de militars o plebeos, satisfets primer los danys que en patiran, a coneguda
de dos persones elegidores una per los jurats o prohòmens de la parròchia ahont se
farà dit rech ý la altra per lo possessor de dita terra; ý en cas de discòrdia sia tercer entre
ells lo jutge ordinari de la vila o parròchia de hont serà la tal persona en la possessió del
qual se voldrà fer de nou dit rech, madral o altre trahent.
58. Ítem, com poch aprofitaria haver fets una volta los dits exauchs, mottes de rieres
ý reparos de camins si aprés no havien d'ésser perpètuament conservats ý mantinguts, per
ço, suplica la present Cort a vostra magestat que, ab llur approbació ý consentiment, li
plàcia statuir ý ordenar que, immediadament aprés que seran estats acabats de fer ý rebuts
per los cònsols e hó prohòmens los dits exauchs, motes de rieres ý reparos de camins, se
done la conservació de aquells a qui per manco o voldrà empendre de mantenir del modo
estaran en aquelles hores, encantant per tres diumenges o festes corrents immediadament
següents lo dit preu fet quiscun any, ý lo preu que
lliura del que vindrà per jornal de totes les terres de dita parròchia ý aquells tallar, així les
conrreades com les hermes, ý lo dit tall hajen de fer los cònsols ý expers per a què, stos
elegits, ý hajen de pagar tots los que tindran terres en la dita parròchia, com està
dit especificadament en altres capítols.
59. Ítem, seguint-se debat ý qüestió en la visura o visures que los dits expers faran en
les rieres o rechs en los tèrmens comencen o acaben les dites rieres, rechs o madrals per no
haver senyal de terme en aquelles pars ahont se faran dites visures, en tal cas los dits expers
sien tinguts en fer intimar als cònsols de aquella parròchia se hajen de trobar en lo lloch
ahont voldran fer dita visura; ý en cas no
de les quals serà lo interès, hajen de elegir tres hòmens del consell de quiscuna parròchia,
los quals puguen decidir lo terme fins ahont acaba ý comença; ý en cas que no
concordar, los dits sis hòmens ý lo jutge de quiscuna parròchia hajen de ésser jutges de llurs
pretensions e que las pars sien obligades en lloar lo que per aquell serà estat declarat; ý si
serà jutge de las dos parròquies hú sol dels dos parròquies aquell tal ho pugue decidir.
60. Ítem, los cònsols quiscun any sien obligats en fer visurar per los experts de totes
les rieres, rechs ý camins hauran donats a conservar ý fer relació si defecte algú ý trobaran
e fer conservar aquelles així com estan obligats, conforme al capítol de la conservació,
ý assò sots pena de privació de llurs officis.
61. Ítem, que per mort o impediment de algú o alguns dels dits expers, los
mateixos cònsols ab la mateixa forma foren elegits ne puguen elegir altres en lloch dels
qui faltaran.
62. Com sien notoris los danys reben los poblats en lo present Principat per recusar
los officials ordinaris, així reals com de barons, de exiguir les lletres subsidiàries emanades
de altres corts ý dels jutges emphite[o]ticaris, suplica la present Cort a vostra
magestat que, ab llur consentiment ý approbació, li plàcia statuir ý ordenar que qualsevol
official ordinari, així de les corts reals com de barons, sien obligats a deduhir a execució
les provisions executives emanades ý fetes per los dits jutge[s] emphiteoticaris o
de qualsevol altres ordinaris, axí reals com de barons.
63. Ajustant ý declarant lo Capítol de Cort vint_ý_hú de les Corts per vostra magestat
celebrades en la ciutat de Barcelona en l'any mil sinch_cents sexanta_quatre, sobre
les lletres de fadigues dirigides de unes corts a altres, suplica la present a vostra magestat
que, ab llur consentiment ý approbació, li plàcia statuir ý ordenar que dites lletres de
fadiga de una cort a altra no
en lo qual ý haja renunciació de propri for ý submissió de qualsevol altre; e si contra
lo tenor del present capítol seran fetes, no sien admeses.
64. Com sia fora de tota rahó ý justícia que per ésser los jutges ignorans les pars sien
vexades en més despeses ý salaris del que per Constitucions està disposat, ý se sie vist
per experiència ý moltes voltes alguns jutges, així de corts reals com de barons, sens
ésser-ne requerits per alguna de les parts, per descàrrechs de llurs conciències ý per supplir
a llur ignorància, no volen provehir o sentenciar en algunes causes sens vot ý parer
de algun jurista, ý fan pagar lo salari dels votants a les parts, ultra del que a ell li competeix;
desijant provehint a semblants abusos, suplica la present Cort a vostra magestat
que, ab llur consentiment ý approbació, li plàcia statuir ý ordenar que los jutges qui voldran
fer votar los processos de les causes que devant d'ells se aporten, si de tal vot no
seran request per alguna de les pars, hajen de pagar los dits vots del salari que
per la decisió de la tal causa, sens poder-ne rebre ninguna cosa de les pars.
65. Ajustant a la Constitutió del sereníssim rey en Jaume segon, de gloriosa memòria,
en la tercera Cort de Barcelona, capítol quart, comença[n]t "Ítem, ordenam de consell",
parlant de la surrogació de algun jutge de taula, suplica la present Cort a vostra
magestat que, ab llur consentiment ý approbació, li plàcia statuir ý ordenar que, si algú
serà surrogat [en lloch dels jutges de taula hage de servir lo offici ab lo mateix salari del
jutge de taula en lloch del qual serà surrogat] sens poder ésser exigit nou salari
ni altra qualsevol cosa se puga rebre per la tal surrogació de alguna de les pars, encara
que se digue que voluntàriament lo hi vulla donar.
66. Ajustant a la Constitució del sereníssim rey Alfonso tercer en la Cort de
Monblanch, capítol onse, començant "Ítem, per tal", lo qual dispon que tots aquells qui
en algun lloch de offici de assessoria han usat dels dits officis, sots nom de conseller o
en altra manera, no sien rebuts entrò que hajen tinguda taula ý aquella ampliant ý
declarant; suplica la present Cort a vostra magestat, ab llur consentiment ý approbació,
li plàcia statuyr ý ordenar que en lo dit capítol sien compresos los jutges ordinaris; ý que
en les judicatures ordinàries ni assessories, encara que sien de la governació, no puguen
ésser surrogats [fins que hajen purgada taula ý per sentència sien absolts, sots les penes
en dita Constitució contengudes] .
67. Ajustant al Capítol de Cort setze de les Corts per vostra magestat celebrades en
la present vila de Monçó lo any mil sinch_cents quoranta-set, començant "Ítem, per
quant", que parla de l'examen dels procuradors, suplica la present Cort a vostra magestat
que, ab llur consentiment ý approbació, li plàcia statuir ý ordenar que lo dit capítol
sia extès en los procuradors qui voldran procurar en les cors dels ordinaris, ý que llur
examen se haje de fer per lo jutge ordinari de aquella cort.
68. Ítem, per la Constitutió del sereníssim rey don Ferrando segon, de gloriosa
memòria, en la tercera Cort de Barcelona celebrada lo any mil sinch_cents ý tres,
capítol trenta_tres, estiga disposat que ningú puga ésser més en presó sinó crim fregant
o ab provisió de jutge; emperò, com per alguns officials se sie la dita Constitutió abusada,
supplica la present Cort a vostra magestat que, ab llur consentiment ý approbació, li
plàcia statuir ý ordenar que l'official que possarà alguns en presons que no l'haje pres
crim fregant o ab provisió de jutge en scrits, com en dita Constitutió està disposat, caygue
en pena de privació de son offici.
69. Com en les botigues dels apothecaris ý revenedors ý altres arriben moltes voltes
scriptures ý processos en pública forma redigits ý no tinguen compte en la falta que
poden fer als qui tenen interès en aquells, suplica la present Cort a vostra magestat que,
ab llur consentiment ý approbació, li plàcia statuir ý ordenar que ninguna persona de
qualsevol gènero de art mecànica que sie, gose ni presumesca rompre alguns processos
ni scriptures en pública forme redigits sens llicènsia dels officials ordinaris de la ciutat,
vila o lloch ahont habiten, sots pena de deu lliures per quiscuna vegada que contra faran.
70. Ý perquè sovint se esdevé que les part llittigants, per impedir algú dels doctors
de la Real Audiència que no puguen votar en ses causes, procuren que son fill, gendre
o nebot fassa alguna ordinata en lo procés; suplica per ço la present Cort a vostra magestat,
per obviar a semblants cautheles, que ab llur approbació ý consentiment li
plàcia statuir ý ordenar que si algun fil, gendre, nebot o cunyat ý altres que per
Constitució impedien de algun doctor de la Real Audiència serà pres per advocat de ninguna
causa ja introduhida en dita Real Audiència, no pugue la part qui l'haurà pres per
advocat recusar lo pare, sogre ý oncle o cunyat ý altres que per Constitutió poden ser
impedits, ni donar aquell per suspecte, si la part contra qui haurà ordenat lo advocat no
hi farà contrari.
71. Desijant provehir a la comoditat dels llittigants, los quals per fer soltar alguns
diners los són estats deposats en la Taula de Barcelona o en alguna altra, a solta del jutge
o relador de alguna causa, mort lo dit jutge o relador, ha de saber ý probar qui són llurs
hereus ý citar ý fer condemnar aquells per què fassen dites soltes; suplica la present Cort
a vostra magestat que, ab llur consentiment ý approbació li plàcia statuir ý ordenar que
si alguns diners seran estats deposats en la dita Taula de Barcelona o alguna altra taula
o banch de qualsevol altra ciutat, vila o lloch del present Principat ý Comtats, a solta de
algun jutge o relador de alguna causa o per lo jutge dels reclams, no se entenga ésser
commesa dita solta al dit relador o jutge per sa pròpria persona sinó per lo offici que
exerceix, de manera que lo poder de fer dita solta reste per mort sua aprés mort sua per
lo jutge o relador a qui serà estada comesa la causa, en lloch de aquell qui haurà
de fer la solta serà estat surrogat.
72. Encara que per diverses Constitucions, asenyaladament per lo capítol vint_ý_quatre
de les Corts per vostra magestat celebrades en la present vila de Monçó lo any mil
sinch_cents sinquanta_tres, se haje bastantment provehit sobre la expulsió dels bomians,
abdicant també als officials la facultat de poder guiar aquells ni de poder-los donar
llicènsia de anar per lo present Principat ý Comtats, no
que los dits bomians, ab motiu que ja tenen casa parada en alguna ciutat, vila o
lloch del present Principat, obtenen llicènsies dels officials reals per anar negoçiant per
lo present Principat ý Comtats ý vendre ý baratar llurs bestiars; ý ab dites licènsies van
divagant, com de abans, ab llurs mullers, fills ý família per tot lo dit Principat, cometent
molts robos ý altres vicis ý delictes enormes, que ni se pot saber si serven los preceptes
de la Sancta Mare Iglésia, així en oyr missa los diumenges ý festes ni si confessen en la
Pàsqua. Per tant, suplica la present Cort a vostra magestat que, ab llur consentiment ý
approbació, li plàcia statuyr ý ordenar que ningú de dits bomians o altres que tenen nom
de bomians, encara que tinguen son assiento en alguna ciutat, vila o lloch del present
Principat, no puguen anar per ell ý los Comptats ab companyia de llurs mullers, germanes,
fills ý família; ý si per llurs negocis voldran anar per algunes fires ý aplechs, vajen
sols los hòmens ý hajen de dexar llur família ý mullers en la ciutat, vila o lloch
ahont estaran repatriats, altrament sien incidits en les penes en dit capítol contingudes;
ý que lo llochtinent general de vostra magestat ý portantveus de governador ni altres
officials així reals com de barons no puguen guiar ni dissimular aquells, sots les penes
contra los violadors de les Constitutions ý altres lleys de la pàtria statuydes ý ordenades.
73. Com per los molts laudamens de cort que de alguns anys ensà se són fets, sien
destruydes moltes universitats del present Principat ý Comtats ý particulars de aquelles,
per ésser-se interpretats los Usatges de Barcelona, en virtut dels quals se pot procehir de
tant rigurosa execussió, més rigurosament del que abans se eren praticats, ý entesos per
a què de aquí avant no pugue ésser dubtat en quins casos té lloch lo dit lloament de cort
ý per quines resistències; supliquen la present Cort a vostra magestat, ab llur consentiment
ý approbació, li plàcia statuir ý ordenar que no
per resistències fetes contra algun official real preheminent, ço és, portantveus de general
governador, vaguers, balles, sotsveguers, alguasils ordinaris ý no altres de menor
calitat; ý en cas que fos la resistència tant vàlida que hagués impedida la execussió que
algú de dits officials entenia fer ý offerint-se algú de dits casos, se haja de fer feta primerament
relació del delicte ý conclusió en lo Real Consell.
74. Com sempre sia estada odiosa ý perniciosa a la repúbblica tota manera
de agabellaments no sols dels manteniments corporals sinó també de tot gènero de
mercaderies, ý se sia vist per experiència que, venint alguna mercaderia forastera en
lo present Principat, no falta qui encontinent la compra tota per poder-la tornar a vendre
per més preu, de manera que si algú no vol comprar per provisió de sa casa no
u pot fer; suplica la present Cort a vostra magestat que, ab llur consentiment ý approbació,
estatuir ý ordenar si algú comprarà alguna sort de mercaderia forastera dins lo
present Principat ý Comtats de Rosselló ý Cerdenya, que no fos ya vinguda per son
compte, sia tingut ý obligat, dins tres dies naturals del dia ý hora que la haurà comprada,
vendre per lo mateix preu a qui
solament.
75. Ítem, per quant se veu que, quant vostra magestat fa mercè al Principat de
Cathalunya, Comtats de Rosselló ý Cerdaña de tenir les Corts Generals en la present vila
de Monçó, per deixar de fer lo offici de aposentadors los de la Corona de Aragó ý apposentant
lo apposentador mayor de Castella ý los altres apposentadors de aquella Corona,
qui no tenen notícia de la qualitat de les persones d'estos regnes, los aporten mal ý sobre
açò té vostra magestat contínua importunació, ý són causa de molts desentiments
en los braços ý altres inconvenients; suplica la present Cort a vostra magestat que,
ab llur consentiment ý approbació, sie servit ý ordenar que en totes convocations de
Corts que per als aragonesos, cathalans ý valencians vostra magestat ý sos successors
aprés de llarchs ý felices dies de vostra magestat, se convocarà en la present vila o altres
stats, los qui apposentaran ý tindran càrech de apposentar sien tres, és a saber, un català
ý altre aragonès ý altre valencià residins en dita Corona de Aragó, ý aquestos tres o la
mayor part de ells hajen de fer ý donar los aposentos a les persones cridades ý convocades
per a entrevenir en les tals Corts, ý no
persones estrangeres dels dits regnes, ý açò aia lloch tant en la present vila de Monçó
com en altres parts.
76. Ítem, per quant lo aturmentar aprés que lo criminós és condemnat a mort per descubrir
culpes de altres apar que sie posar en grandíssim perill la ànima del tal condemnat,
per ço, supplican los tres braços a vostra magestat que sols puguen ser turmentats
aprés de ésser condemnats a mort los saltejadors de camins ý altres lladres incendicaris,
falcificadors de moneda ý assecins, ý si alguns delinqüents aprés de ser condemnats a
mort seran turmentats, no puguen ésser interrogats in capite sociorum sinó per
aquells delictes per los quals seran condemnats, ni a llur deposició no
alguna en juy ni fora juy; ý lo jutge que el farà turmentar caygue ipso facto en la pena
imposada contra los qui contra fan a Constitucions ý altres lleys de la terra.
77. Per quant en lo present Principat de Cathalunya, Comptats de Roselló ý Cerdanya
y ha moltes cases solitàries ý altres llochs de molt pochs veyns, que los habitants allí
estan subjectes a molts mals tractes de lladres de pas ý altres delats, vulgarment dits bandolers,
que si no fan lo que los dits facinerosos hòmens volen, no sols a les voltes los
maltracten, però los matan ý roben quant tenen, com de molts se és vist; ý no conciderant
lo perill en què stan ý no poden resistir als dits mals factors, ans són forçats suffrir
que mengen ço del seu, de alguns temps a esta part se és inventat que contra estos que
tenen llurs cases soles o habiten en llochs petits ý de pocha poblatió se proceís com a
factors de criminosos, regaliats, publicats per foragitats de pau ý de treva ý de altra
manera criminalment a instància del procurador fiscal, ý
comunes de la ciutat de Barcelona ý
ab aquestos procehiment[s] se han tret molts diners per a la thesoreria general, lo que és
cert és contra la sancta intentió de vostra magestat ý en gran dany de molta pobre
gent. Per ço, supliquen los tres brassos a vostra magestat li plàcia, ab llur consentiment
ý approbació, statuir ý ordenar que no
per procés de fauctoria o altrament per haver acullit en sa casa o donat a menjar a bandolers
o saltejadors de camins ý altres facinarosos ý essent la tal casa sola ý appartada
de altres o en lloch de manco de vint cases, si ja no constàs plenament que en altres coses
fossen estats fauctors dels dits criminosos, revocant tots abusos per los officials de vostra
magestat acerca de assò fets; ý si lo contrari se farà, no sols lo jutge caygue en les
penes imposades contra los contra fahents a Constitucions de Catalunya, per ço sie obligat
a reffer los danys ý despeses que patirà aquell contra qui serà procehit.
78. Ítem, per quant se deuen los abusos grans se fan en formar regalies, ý specialment
essent alguns presos per los ordinaris o barons, procurant-ho a les voltes lo mateix
encarcerat o parents de aquells se
o baró no
son procés, lo que no sols és en gran prejudici dels ordinaris ý barons, però encara ne ve
grandíssim dany a tota la terra perquè de aquí resulta que los ordinaris o barons, vist los
lleven los presos per la regalia, no fan les diligències farien en pendre ý punir als delinqüents;
supplican los tres staments a vostra magestat li plàcia, ab llur approbació
ý consentiment, li plàcia statuir ý ordenar que no
primerament no conste del cars ý cors del delictes per lo qual se ha de formar la regalia;
ý constant, no se puga provehir sinó ab vot ý parer del vicicanceller ý en son cars regent
la Cancellaria. Ý que a persona presa per lo ordinari no se li puga fer regalia ni tampoch
puguen ésser fetes evocacions de causes criminals en general, ý d'esta manera seran llevats
los molts abusos fins avuy fets sols per a extorquir dinés, ni tampoch se puga fer
regalia contra persona presa per lo ordinari.
79. Jatsia per la Constitutió del sereníssim rey don Jaume segon de gloriosa memòria,
en la tercera Cort de Barcelona, capítol quart, estigue disposat que per quiscun trienni
en la festa de Carnestoltes fossen elegits per jutges de taula un militar, un ciutadà o
burgès ý un savi en dret, emperò, com de molts anys ensà per les moltes occupasions de
vostra magestat sien differides les nominations de dits jutges de taula per molts mesos ý
algunes voltes per alguns anys, en molt gran dany ý prejudici dels agraviats per los officials
ordinaris qui són obligats a tenir taula; suplica per ço la present Cort a vostra
magestat que, ab llur consentiment ý approbació, li plàcia statuir ý ordenar que los jurats
ý consell de quiscun capítol de vegaria ahont són acostumats de nomenar jutges de taula,
pugan quiscun trienni un mes abans de Carnestoltes fer nominatió de nou persones,
ço és, de tres militars, tres ciutadans o burgesos ý tres savis en dret, ý fetes dites
tres ternes hage de presentar aquelles dins vuyt dies a vostra magestat ý sos successors
en lo present Principat ý Comtats ý en absèntia llur al llochtinent general o portantveus
de general governador en dits Principat ý Comptats, los quals dins altres vuyt dies aprés
que
de quiscuna d'ells per jutges de taula dels officials que hauran regit lo trienni passat, per
a què los dits jutges de taula puguen comensar de exercir llurs officis ý fer les crides
acostumades lo mateix dia de Carnestoltes, les quals crides no sols no sien obligats de
fer-les en lo cap de les vegueries sinó que també les hagen de fer en lo cap de les sotsvegueries,
salvats los privilegis a les ciutats, viles ý llochs atorgats.
80. Com per lo Sacre ý General Consili de Trento sie statuit ý manat a tots los jutges
ecclesiàstichs de qualsevol dignitat que se abstinguen de posar censures ecclesiàstiques
en les causes civils pertanyents a son for, donant orde que en dites causes, quant los serà
vist ésser convenient, procehescan contra qualsevol persones, encara que sien layques,
per via de multas pecuniàries, applicadores a llochs pios o per captió de penyores o per
compulsió personal fahedora per llurs ministres o de altra jurisdictió o per altres remeys
de dret; si emperò la tal execussió real o personal no
o contumaces o lo jutge llaych competent també seria contumàs, leshores, ý no
abans, puguen procehir per censures. E com per lo dit decret se sie reformat lo
stil de la Cúria Romana, de la qual tots los jutges ordinaris ecclesiàstichs com inferiors
a ella deuen pendre exemplar, procehint contra los contumaces o inobedients als manaments
o provisions judicials primer per execusió de béns o de persona ý en subsidi
és assaber, quant no
execució, de manera que no
fins que conste que per execussió real o personal no
superior ecclesiàstich; ý de altra part, lo Consili Provincial de Tarragona, celebrat inmedidadament
aprés del de Trento, hage acceptat lo dit decret ý limitades les excomunications
en molts casos posades per constitutions provincials antigues. Per tant, suppliquen
los tres brassos a vostra magestat, provehint a la necessària observança del dit decret, ý
per què de aquella los prelats no
temporals, que, ab llur approbació ý consentiment, sie statuit ý ordenat que tots los
officials seculars reals ý de barons hagen, com són obligats, essen[t] requets, de fer execussió
de les sentències en causes pecuniàries ý altres civils que per los dits jutges ecclesiàstichs
en causes de son for se decernirà contra qualsevol seglar persones ý de les provisions
executives contra los béns ý persones contra dels quals condempnats súbdits ý
districtuals del jutge secular request, servant lo orde de dret fins a tant que los manaments,
provisions ý sentències del dit jutge ecclesiàstich requerint sien obehides ý les
parts satisfetes, pus que quant se instarà la execussió de la sentència sia la part
instant present per sí o per son procurador, ý que pague les despeses; ý si la execussió
sobredita no se porà fer, lo dit jutge seglar haja d'ésser ecclesiàstich relació de l'impediment
perquè no s'és poguda fer, ý los dits jutges ecclesiàstichs restar en sa libertat
de procehir per censures o altrament contra les parts contumaces o condemnades fins a
invocar lo auxili del bras secular, los quals brassos seculars dits officials temporals
hagen de executar com és de justícia.
81. Com sia prohibit per Constitutions que no
ý també se hajen vists los danys que en los Principats de Cathalunya ý Comtats de
Rosselló ý Cerdanya se han seguit per aforar lo llochtinent general ý Real Consell los
forments, olis ý altres provisions, ý se són fets molts agravis als poblats en los dits
Principat ý Comtats per moltes prohibicions fetes per lo lloctinent general ý Consell
Criminal, prohibint ab llurs edictes ý crides de comersi en Cathalunya, en tant que si
algun particular per a provisió de sa casa volie comprar forment era obligat pendre
albarà o bolletí havent de pagar certa cosa al notari que
nou vectigal, lo que per moltes Constitucions és en lo dit Principat ý Comptats prohibit;
per ço, per llevar dits abusos, suplica la present Cort a vostra magestat li plàcia,
ab llur approbació ý consentiment, statuir ý ordenar que lo comerci de comprar ý vendre
forments, olis, vins ý altres vitualles en los dits Principat ý Comtats de Rosselló ý
Cerdenya a totes les parts de Cathalunya e per la mateixa rahó del dit Principat a tots los
Comtats sobredits sie llícit lo traure formens, vins, olis ý altres vitualles, ý lo dit
comersi no pugue ésser llevat sinó en temps de carestia; en tal cars ni per lo lloctinent
general ý Real Consell ni per lo portantveus de general governador o altre official no
pugue ésser donada llicència de traure dites vitualles del dit Principat ý Comptats ab
qualsevol causa ni color. Ý per llevar tot dubte, se declare que carestia se entenga quant
lo forment va [a] quaranta sous la cortera a la plaça de Barcelona comunament ý lo
oli a tres sous lo cortó ý lo vi vermell a sinquanta sous la càrrega; ý ningú per comprar
dites vitualles sie obligat a pendre bolleta o albarà ni haver llicènsia alguna, ý no
procehir a captura contra lo qui
pugue ésser molestat. Però per lo contengut en lo present capítol no se entengue ésser
donada llicènsia de poder agabellar los forments o altre qualsevol gènero de vitualles,
ans contra los quals agabelladors se pugue procehir conforme les Constitucions,
Capítols ý Actes de Cort ý per totes les penes contra ell[s] statuhides, les quals
en tot ý per tot restan en sa força ý valor.
82. Per provehir als inconvenients ý danys que han resultat ý se són vists per rahó
dels depòsits se són fets en poder dels notaris o cort de la Ballia General, dels alcaldes
de la cort del veguer ý balle ý jutge dels reclams de la ciutat de Barcelona, perquè se
dilaten les causes als qui entenen cobrar dits depòsits, ý per offuscar aquelles se procuren
ý admeten moltes cavil·lacions, essent causes sumàries, per poder-se rettenir dites
pecúnies deposades, així abans de ser les provisions, com aprés de ésser fetes, ý per
mudar-se los notaris, jutge ý altres persones del[s] qui han pres dits depòsits ý altrament
succeheixen nous plets; suplica la present Cort a vostra magestat li plàcia, ab llur consentiment
ý approbació, statuir ý ordenar que de assí avant los dits depòsits de qualsevol
qualitat de causes sien de coranta sous en amont, se hagen a fer en la Taula de dita
ciutat de Barcelona, dita Taula de depòsits, ý que los que fins assí són altrament fets dins
tres mesos primer vinents se hage de deposar per les persones susdites o cort en poder
de les quals estan en dita Taula, sots pena de ésser executats per les quantitats deposades
ý altra tant, applicadora la meytat al Hospital General de Barcelona ý l'altra meytat
a l'official qui farà la execussió, ý fora la ciutat de Barcelona en los llochs que
ý haurà taulas, lloch cert de servar depòsits sien allí fets dits depòsits; ý si no y haurà
taula o lloch de depòsits, sia nomenat per los jurats persona que tinga dit càrrech, prestant
idònea cautió a coneguda de dits jurats.
83. Per reprimir lo abús gran que
real de Comptats de Rosselló ý Cerdanya ý llurs lloctinents en dits officis en crear més
guàrdies de ports ý lleudes ý altres ministres dels que són menester per la bona administraçió
de dits officis, entenent que los més se procuren semblants càrrechs sols per
exemir-se de les jurisdictions dels ordinaris, confiats que per aquesta via ab més facilitat
restarian llurs delictes impunits ý la exactió de llurs deutes civils més diffícil, supplica
per ço la present Cort a vostra magestat que, ab llur consentiment ý approbació, li
plàcia statuir ý ordenar que tots los officials ý altres ministres de dita Ballia General de
Cathalunya ý Procuració Real de Rosselló ý Cerdanya ý de llurs llochtinents, així en
civil com en criminal, sien de for ý jurisdictió dels ordinaris, exceptat dels delictes
comesos en llurs officis, no obstant qualsevol ús o costum fins assí observat ý privilegis
en contrari disposants.
84. Com los tèrmens fatals de les causes de appel·lació sien estatuhits en favor de
l'appel·lant per a què dins aquells pugue deduhir de sa justícia ý provar lo que
en la primera instància no havia pogut, supplica la present Cort a vostra magestat que,
ab llur consentiment ý approbació, li plàcia statuir ý ordenar que lo dit terme fatal no
pugue ésser llimitat ni restret ni se pugue sentenciar en la causa sinó ab voluntat de la
part appel·lant, encara que fos instat per la part appel·lada, ý que no sien passades de tres
parts les dos del dit terme fatal.
85. Com per commoditat dels llitigants y haya en la vila de Perpinyà lloch destinat
per a tenir lo Consell de la Governació dels Comtats de Rosselló ý Cerdeña, lo qual
se diu la Audiència del general governador, supplica la present Cort a vostra magestat li
plàcia statuir ý ordenar que lo portantveus de general governador en dits Comptats no
pugue tenir lo consell de les causes ý negocis que
com criminals, sinó en dit lloch nomenat Audiència, ja per dit effecte destinat, ni los
altres ordinaris sinó en llurs corts, salvat en cas de malaltia ý no altrament, sots les penes
contra los violadors de les Constitutions estatuhides ý ordenades.
Comissaris
86 Per quant se veu notòriament los grandíssims abusos ý excessos que cometen los
comissaris que lo lochtinent de vostra magestat creà per anar per lo present
Principat ý Comtats a inquirir ý capturar ý fer altres actes contra alguns pretesos delinqüents,
que moltes voltes los matexos comissaris per ésser inquiets, pobres ý de baxa
conditió són causa de molts mals ý fan sobrades extorcions, com és cosa notòria que en
nenguna manera se pot dissimular. Ý tots los vassalls de vostra magestat entengan la
christianíssima ý sanctíssima intentió de vostra magestat ésser que sien regits, tractats ý
governats ab tota justícia ý sens que se
Suppliquen, quant humilment poden, los tres braços a vostra magestat que, ab llur
approbació ý consentiment, li plàcia statuir ý ordenar que los dits comissaris hagen de
ésser militars o de llinatge militar, verament ý no per fictió; és a ssaber: que puguen
entrar en lo bras militar en les Corts Generals que per vostra magestat se celebren ý
solen celebrar; que no pugue ésser creat cavaller per llochtinent general de vostra
magestat o altre tenint per açò potestat, sols per aquest effecte de poder-lo fer comissari,
com assò sie en frau de les Constitucions sobre açò disposants ý en vilipendi de l'offici
que exerciten. Ý que sie duradora fins a la conclusió de les primeres Corts.
87. Ítem, que en tot lo Principat de Cathalunya, Comtats de Rosselló ý Cerdanya, no
puguen ésser creats o fets més de dotse comissaris, ultra dels dits alguatzis ordinaris ý
altres dos extraordinaris, com lo excessiu número de ells sie causa de moltes
extorcions ý grandíssims abusos. Ý que als dits dotze comissaris no
comissió general per a pendre qualsevol que trobaran culpables, sinó que hage de ésser
particular nomenat les persones entre les quals se dona comissió al dit comissari pot procehir
ý capturar; ý si lo contrari here fet enquesta que pendrà ý la captura sie nul·la ý de
ningun effecte. Ý que la present Constitutió sie duradora fins a la conclusió de
les primeres Corts tant solament.
88. Ítem, per quant se és vist que, essent alguns dels dits comissaris ignorants ý altres
mal inclinats, se cometen, per ells ý los notaris que van ab llur companyia, alguns excessos
molt grans ý extorcions ý falsedats en lo rebre dels testimonis contra los qui inquireixen
ý los reben, supplican los tres brassos a vostra magestat sia de son real servey, ab
llur llohatió ý approbatió, statuhir ý ordenar que los tals testimonis o enquesta no
puguen rebre en alguna ciutat o vila ahont ý haja assessor o jutge ordinari, sinó en
presèntia del dit assessor o jutge ordinari. Ý que la present Constitutió sie duradora fins
a la conclusió de les primeres Corts.
89. Ítem, per quant de poch temps a esta part se és inventat que los comissaris van
per tota Cathalunya ab bastó llarch, com acostumen a portar los veguers ý altres officials
ordinaris ý extraordinaris, supplican a vostra magestat los dits tres brassos li plàcia,
ab llur consentiment ý approbació, statuhir ý ordenar que los dits comissaris no
puguen portar semblant bastó llarch, com la multiplicatió de officials bastoners sie notòriament
per Constitutions prohibida en Cathalunya ý Comtats de Rosselló ý Cerdanya.
Que sie duradora fins a la conclusió de les primeres Corts.
90. Ý també, perquè se fa altre abús que los dits alguatzirs ordinaris ý extraordinaris
serveixen son offici per substitut, supplican los tres braços a vostra magestat que, ab llur
consentiment ý approbació, li plàcia statuhir ý ordenar que de assí al devant, llevats dits
abusos, ells mateixos lo hajen de exercir son offici personalment ý no per substitut. Ý
que sie la present constitució duradora fins a la conclusió de les primeres Corts.
Creatió de tres salas ý jutges de cort
91. Considerant que en la Real Audièntia de Cathalunya y havie moltes causes civils
ý que, per censar-se los doctors de ella que estaven impedits en les causes criminals ý
per ço no podien espedir tant prest com convenie les dites causes ý per altres respectes
leshores ben vists, ab approbatió ý consentiment dels tres brassos, per vostra magestat
en les Corts proppassades en lo any mil sinch_cents sexanta_quatre, en Barcelona celebrades,
fonch creat ý elegit novament un Consell Criminal en la forma ý ý
manera contengudes en les Constitutions terceres ý altres següents de les dites Corts. Ý
per quant la experiència ha mostrat que la dita creatió ý erectió de Concell Real Criminal
no sols no ha fet fruyt algú per la expediçió de les causes civils, mes encara és estada
causa de molts inconvenients en los dits Principat ý Comptats seguits, com per molts
agravis ab memorial a vostra magestat presentats se és vist. Per ço, supplica la present
Cort a vostra magestat li plàcia, ab llur approbació ý consentiment, llevar ý extinguir del
tot lo dit Real Consell Criminal ý provehir així a la expeditió de les causes civils ý a la
infàmia que Cathalunya peteix de dir-se que en la Real Audièntia són immortals, com
tanbé al bon orde ý progrés de les causes criminals, statuhir ý ordenar ab llur approbatió
ý consentiment, que se cree ý eregesca, ultra de les dos sales que per avuy són instituhides
per la expedició de les causes civils que se tracten en la Real Audièntia, una altra
ý Terçera Sala, en la qual ý sien per vostra magestat posats sis dels vuyt doctors que vuy
són del Consell Criminal; ý en ella haja de precehir lo més antich ý los dos que restaran
ab altre que vostra magestat nomenerà ý deputarà, de manera que sien tres, resten per
jutges de cort, com abans de la erectió del Consell Criminal eren dos jutges de cort, ý ab
la mateixa jurisdictió ý exercissi que per les Constitutions, Capítols ý Actes de Cort ý
altrament los here concedida ý exercitaven; los quals tres jutges de cort entenguen en fer
los processos criminals com he segons és ja dit abans acostumaven. Ý que la
present Constitutió sia duradora fins a la conclusió de les primeres Corts.
92. Ítem, per quant és justa cosa que a tots los sobredits doctors los sie assignat salari
competent, plàcia a vostra magestat, ab lloació ý approbatió de la present Cort, statuhir
ý ordenar que a cada hú dels sis doctors que vostra magestat serà servit nomenar ý
posar en la dita Tercera Sala que de nou se heregirà, sien donats ý pagats, per ses terces
acostumades, per los deputats de pecúnies de les generalitats, tres_centes lliures per any,
com solen rebre cada hú dels doctors de les dos sales ja eregides; ý tanbé reben de les
parts littigants los salaris per Constitutions ja tatxats, com acostumen de rebre los dotze
doctors de les dos sales ja eregides, los quals salaris, juntament ab les dos altres sales,
hajen de dividir per terçes entre tots los devuyt doctors de les tres sales, ý a cada hú dels
tres jutges de cort sien assignades sinch_centes lliures de salari per any, com al present
acostumen de rebre cada hú dels doctors del Real Consell Criminal, també rebedores per
ses terces com és acostumat. E que sie duradora fins a la conclusió de les primeres Corts.
93. Per quant per Constitutions de Cathalunya ý Capítols de Cort està ordenat que
tots los officials, així ab jurisdictió com sens ella ý així de la cort de vostra magestat com
de la Provínsia ý los de isles de Mallorca, Menorca ý Yvissa, hajen de ésser
naturals de Cathalunya ý Comtats de Rosselló ý Cerdanya ý prohibesca particularment
que lo protonotari de Aragó ý son llochtinent, secretaris ý scrivans de manament
que no seran naturals, no puguen fer ninguns de[s]pachs tocants a dits Principat ý
Comptats ý Isles sobredites; ý
en violació de dites Constitutions ý Capítols de Cort, despachen diversos negocis
que per consegüent vénen a ésser nul·les ý de ninguna valor. Per ço, supplica a vostra
magestat la present Cort que, ab llur llohació ý approbació, li plàcia statuir ý ordenar
que, per llevar dits inconvenients que per rahó de dita nul·litat se podien seguir ý per la
observança d'ellas, sie servit manar que dites Constitutions ý Capítols de Cort se
guarden inviolablament, no obstant qualsevol abús; ý que los officials reals que vuy són
ý per temps seran sian obligats a prestar jurament de què no contravindran a dites
Constitutions ý Capítols de Cort, ni consentiran que sie contravingut a elles.
94. Com en les provisions dels officis de cançeller, vicicanceller ý regent la
Cancelleria ý altres doctors de la Real Audièntia se haja per vostra magestat de alguns
anys a esta part mudada la forma de principi ý erectió de officis servar acostumada,
en molt notable dany dels poblats del present Principat ý Comptats, per haver-los volgut
atemoritzar alguns llocthinents de vostra magestat, amenassant aquells de
privar-los de llurs officis si no votaven les causes així civils com criminals, ý altrament
no
llur consentiment ý approbació, li plàcia statuir ý ordenar que dits officis hajen d'ésser
provehits de aquí avant per vostra magestat ý de sos successors com de primer se proveyen
ý no ab la clàusula durante mera et libera voluntate com al present són provehits;
ý que, ab la present Constitutió, sien compresos los doctors del Real Consell qui vuy són
ý los assessors dels governadors.
Orde judiciari per a la breu despedició de les causes.
95. Encara que per les Constitutions fetes per lo cathòlich rey don Ferrando segon
en lo any mil quatre_cents norante_tres en les Corts del monestir de Santa Anna de
la ciutat de Barcelona ý per moltes altres fetes, sie donada forma per la evocació ý
expediçió de les causes que
magestat en les Corts de l'any mil sinch_cents sexanta_quatre en lo Capítol de Cort
catorse que comensa "Com encara per moltes Constitutions" sie donat orde sert en lo
evocar de dites causes; per ço, per lo que la diversitat del temps ha mostrat ésser
necessària mayor ý més clara provisió, per ço, ajustant al dit Capítol de Cort ý a totes
altres Constitutions fins assí fetes, supplican los tres braços a vostra magestat li plàcia
statuir ý ordenar que la supplicació que la part que instarà evocació de causa a
la Real Audièntia havia de presentar sie en scrits ý tan clara ý specificada
que ab ella se narre lo fet ý pretenció de dita part, per manera que lo canceller, vicecanceller
ý en son cas lo regent la Cancellaria que havia decretar la dita supplicació ý
la part contra qui se donarà puguen entendre clarament què és lo que se demane ý per
quina causa ý rahó, ý de la matexa supplicació se puga entendre de hont se pretén lo
dret de l'evocant, a ffi ý effecte que lo dit canceller, vicecanceller ý, en son cars,
regent la Cancellaria, pugue millor deliberar què decretació havia de fer a la tal supplicatió;
ý que lo scrivà qui espedirà les lletres citatòries haje de incertar paraula per
paraula la dita supplicació, a ffi ý effecte que la part citada pugue delliberar si li cumple
més pledejar o cedir.
96. Ý considerat lo gran número de causes que avuy estan pendents en la Real
Audièntia, perquè millor ý més fàcilment se puguen com és rahó expedir, suppliquen
humilment los dits braços a vostra magestat que, ab llur approbatió ý consentiment, li
plàçia statuhir ý ordenar que les causes menors de sinch_centes lliures no puguen en
la primera instància ab qualsevol qualitat de pobresa, pupil·laritat, religió o viduytat
que esta Constitució sie duradora fins a la conclusió de les primeres Corts esdevenidores.
97. Ý per facilitar la intel·ligència dels negocis civils que
Audiènçia, ý per a què la una part ý l'altre més punctualment puga saber las pretensions
de son adversari ý deduhir lo que convindrà a llur justícia, ý los jutges no sols
ab la inspectió dels processos, mes encara ab la concòrdia del fet que moltes voltes resultarà
de llurs memorials, puguen ab més çertitut ý puresa declarar lo que serà de justícia,
supplica la present Cort a vostra magestat que, ab llur consentiment ý appobació, li plàcia
statuhir ý ordenar que així lo actor com lo reo en totes les causes civils hajen de fer
llur memorial en fet del contengut ý provat en lo procés, ý lliurar aquell al relador de la
causa dins quinze dies aprés que per dit relador
requests; ý aprés, lo dia ý hora que per dit relador los serà assignat, hajen les dites parts
acudir en casa de dits reladors ab llurs advocats per fer combinatió de un memorial ý
altre, per provar si ab la interveniènçia del relador poran en tot o en part concordar; ý
del que ja dels dits memorials en fet ý aprés ab la interveniència del relador restarà entre
les parts concordat sobre lo fet ý probat en procés sie per lo notari de la causa fet un
memorial a part encontinent, en presèntia del relador ý de les parts ý llurs advocats, ý
fermat de mà de dits advocats, lo qual memorial, ayxí originalment fermat per dits advocats,
sie cosit en lo original procés; ý dels articles que no seran poguts concordar se
faça un altre memorial, per a què de aquells caps en què seran tant solament discordes
se pugue proposar lo dupte en la Audièntia, ý en ella llegir ý appuntar les proves
que seran en lo procés sobre aquell article de què se haurà fet dupte ý discordat entre les
parts; ý feta en la Real Audièntia resolutió de dits duptes en fet, hajen de nottificar aquella
a les parts per a què, certificats de la veritat de tot lo fet resultant del procés, puguen
los advocats de les parts fer los memorials en dret sobre los duptes que resulteran de dit
fet, per los quals sie donat a quiscuna de les parts vint dies precisos ý peremptoris, passats
los quals, haja lo relador feta la decisió de aquella causa a soles en sa casa si li serà
comesa a decidendum o ab conclusió en la Real Audiència; si serà de les majors, dins
trenta dies aprés immediadament següents, sens poder porrogar dit termini sinó en cars
de absèntia o malaltia, sots les penes en lo Capítol de la Observança contengudes.
98. Ítem, supplican a vostra magestat los dits tres braços que, ab lloació ý approbació
sua, sia statuït ý ordenat que les sentènties de jutges ordinaris en la primera instància
tinguen exequtió fins a la summa de cent lliures, prestada emperò per lo qui en favor
seu les haurà obtingudes primer idònea cautió; en les causes emperò majors de cent lliures
no tinguen exequtió fins a tant seran passades en cosa judicada.
99. Com sia prohibit que causes de capbravatió o emphiteoticàries no puguen
ésser evocades les tornen a la Real Audièntia, ý encara que quant són evocades les tornen
al jutge de la capbrevatió, emperò tarden en la Real Audièntia de metre-les per llarch
temps; supplica la present Cort a vostra magestat li plàcia statuhir ý ordenar, ab llur
approbatió ý consentiment, que dites causes no puguen ésser evocades a qualsevol qualitat
a la Real Audièntia ; ý essent per inadvertèntia o altrament evocada alguna causa
a la Real Audièntia, ý essent-se opposat aprés per exceptió, impedint litis ingressum, que
és causa de capbrevatió o altra emphitioticària, haje lo relador dins quinse dies hà declarar
ý provehir sobredita exceptió ab condempnatió de despeses contra la part que
decaurà; ý si de la dita provisió se supplicarà, la part supplicant tingue altres quinze dies
dins los quals lo jutge de la causa de supplicació haje aquella despedir; ý si, dins dit termini
preffigit, així al primer relador com al de la causa de supplicació, algú d'ells dexarà
de declarar, se entengue ésser llevada la inhibitió ý la causa ésser remesa al jutge de la
capbrevatió, ý lo notari de la causa sia obligat de donar una certifficatòria a la part, com
dins dit termini no se ha fet provisió en la tal causa, sots pena de privació de son offici
per temps de un any.
100. Més avant, los dits tres estaments supplican a vostra magestat que en lo modo
de procehir en lo progrés ý expedició de les causes, des del principi d'elles ý lletres
citatòries e inhibitòries fins a la sentència diffinitiva ý executió d'ella inclusive,
tots los jutges ordinaris de totes les corts reals del present Principat ý Comptats hajen de
aguardar lo rittu ý orde judiciari ý estil de la Règia Audiència, ý com per consegüent
hajen, aprés de passar tots los tèrmens probatoris ý instructoris del procés, fer provisió
que sia tingut per denunciat, lo que importe ésser declarat que és conclús en la causa ý
està en punt de poder-se en ella donar sentència diffinitiva, ý no sie just que estant la
causa en tal punt se lleva la diffinició al jutge ordinari qui és instruït dels mèrits d'ella.
Per ço, plàcia a vostra magestat, ab lloació ý approbació dels dits tres braços, statuir ý
ordenar que, aprés de la provisió feta per lo tal jutge ordinari que lo procés sia tingut per
denunciat, no pugue aquella causa ésser evocada a la Real Audiència, ý si de fet se
evocàs ý les lletres citatòries ý inhibitòries se presentassen a la part ý al jutge ordinari,
en tal cas puga lo dit ordinari procehir a donar ý publicar la sentèntia diffinitiva no obstant
la dita citatió e inhibiçió ý sens incórrer ell ni la part citada en vici algú de attentats
o altres nul·litats.
101. Més avant, supliquen a vostra magestat li plàcia, ab llur consentiment ý approbació,
statuhir ý ordenar que en les causes de quatre_centes lliures o majors que
en la Ballia General de Cathalunya o Procuració Real dels Comtats de Rosselló ý
Cerdanya, quant se haurà de donar en aquelles sentència diffinitiva tant solament,
puguen ésser compel·lits dits balle general, procurador real ý sos accessors a ferne
paraula en la Real Audiència de Cathalunya; ý que, seguint la determinació de aquella
ý no altrament, puguen donar dites sentències diffinitives, declarant que en les causes
semblants que
paraula fer-se enviant còpia auctèntica del procés al canceller o regent la Real
Cançelleria de Cathalunya, a despeses de totes les dos parts, per a què lo integren al doctor
de la Real Audièntia que
de Rosselló ý Cerdanya per a fer dita paraula, perquè no és just que les parts sien vexades
ab tantes despeses com són estades fins assí, confirmant, en quant menester sia,
declarant del modo sobredit la Constitutió feta en l'any mil sinch_cents quoranta-set,
Capítol sinquanta_hú.
102. Ítem, suppliquen los tres braços a vostra magestat que, ab llur approbatió ý
consentiment, li plàcia statuhir ý ordenar que, quant a instància de algun tercer oposantse
en causa que
demanant o asistent o scloent algú dels llittigants, no
alguna que conegués en la persona del tal opposant, evocar a la Real Audièntia,
revocant quant en dita evocació lo Capítol trenta_quatre de l'any mil sinch_cents quoranta_set.
103. Més avant, supplican los tres braços [de la present Cort] a vostra
magestat que, ab llur lloació ý approbació, li plàcia statuir ý ordenar que la demanda en
les causes que
o ab scèdula, sens emperò derogació del que està disposat en lo Capítol tercer
de les Corts de l'any mil sinch_cens quoranta_set.
104. Ítem, plàcia a vostra magestat que, ab lloació ý approbació de la present Cort,
statuir ý ordenar que la reconvenció se dega fer en scrits ab supplicatió o scèdula, la resposta
emperò a dita reconvenció no
actor ab los articles que donarà pugue respondre a dita reconvenció; ý que tots estos
actes hajen de estar en lo mateix procés de la causa principal.
105. Més avant, suppliquen los dits tres estaments a vostra magestat que, ab llur
approbació ý consentiment, li plàcia statuir ý ordenar que sien servades les sobredites
Constitucions de Santa Anna, specialment lo Capítol deset, disposant que passats los terminis
provatoris sien aguts los testimonis per publicats ipso facto sens demanar-ho
a la part ni provehir-ho lo jutge.
106. Ítem, suppliquen a vostra magestat li plàcia, ab llur approbació ý consentiment,
statuir ý ordenar que si durant lo plet morran alguns dels llittigants o procurador de
aquells, haje, ab supplicatió en scrits, de manar-se que sie citat la persona que
serà llegítima per a continuar la causa; e lo jutge haje de provehir-ho en scrits e així la
supplicatió e provisió, lletres citatòries ý execussió de elles se incerten en lo procés principal
com a part substantial de aquell.
107. Ítem, plàcia a vostra magestat, ab lloació ý approvació de la present Cort, statuhir
ý ordenar que ninguna producta general de actes e instruments o processos sia
admesa, ans haja d'ésser special, indivídua, molt clara ý certa; ý si serà produhit algun
procés, lo qui
effecte per lo qual lo exhibeix, perquè la part contra qui serà feta dita producta dels actes
o part de procés ý lo jutge que ha de mirar aquell sia cert de la intentió o causa ý per
quin effecte aquells ha produhit, ý no sie obligat lo jutge a mirar sinó allò sols que de
dit procés serà designat; e si per ventura serà trobat que hajan designat alguna part de
procés ab inpertinèntia, lo advocat que dita producta ý designació en tot o en part impertinentment
haurà aconsellada ý feta sie ponit en pena de deu ducats applicadors a la part
contra qui serà feta la tal productió; e si no
la producta.
108. Més avant, los tres staments de la present Cort supplican a vostra magestat li
plàcia, ab llur lloació ý approbació, statuir ý ordenar que los processos originals, així de
causes civils com criminals, de assí avant sien fets en forma de full complit ý
no en quart de full; ý en quiscuna pàgina haja de haver ý sien scritas trenta líneas, ý en
quiscuna línea vuyt dictions o paraules, ý per quiscuna fulla contenint dues pàgines així
cumplidament scrites ý tenint les línees ý dictions sobredites, sia donat al notari ý scrivà
per son salari un real ý de la còpia devuyt diners per fulla, tenint també les mateixes línees
ý dictions; ý si no y era lo compliment, perda lo notari lo salari de aquella fulla, ý açò
haja lloch tant en los notaris del Real Consell com en los notaris de totes les corts reals
dels ordinaris.
109. Ítem, suppliquen a vostra magestat los dits tres braços que, ab lloatió ý approvació
sua, sia statuït ý ordenat que la denunciatió del procés se fassa ab provisió ý de la
manera que fins assí se és acostumat de fer, sens emperò concessió de l'algun temps, és
a ssaber, de les causes fins en quatre_centes lliures com a menors ý de les altres com a
majors.
110. Com per la poca observança del que aserca de l'orde com se han despedir ý
declarar les causes de la Real Audiència està disposat per les Constitutions del rey don
Ferrando segon en la segona Cort de Barcelona, Capítol denou, ý de vostra magestat
en les Corts en la present vila de Monçó celebrades l'any mil sinch_cents quoranta-set,
Capítol sisè, se hajen causat molts danys e dispendis a les parts llittigants, majorment
a les que són pobres [ý destituides de tota favor humana, per ser ja vinguts a tèrmens
que sens ella no
supplica, per ço, la present Cort a vostra magestat que, ab llur consentiment ý approvació,
li plàcia statuir ý ordenar que, si per les parts serà deposat lo salari, lo
relador, en la expedició de les causes li seran comeses, haja de seguir lo orde que ab
dites Constitutions està disposat, sens altra instància ý diligència, ý aquell no pugue
dit relador interrompre per ninguna causa o rahó, sots les penes contengudes en la
Constitutió vulgarment dita de la Observança ý altres contra los violadors de les
Constitutions statuhides ý ordenades; entès emperò que, si per falta de instàntia de
alguna de les parts la sentèntia se dexarà de publicar, se pugue dividir lo salari de
aquella causa com si la sentència fos publicada, puix emperò sie scrita en lo procés ý
lliurada al canceller, vicecanceller o, en son cas, al regent la Cancelleria, feta fe per
algú de dits presidents en lo mateix albarà del salari que no està per lo relador de ser
publicada, per a què, ab dita certificatòria del president, los deputats pugan saber que
lo salari de dita causa entra en divisió ý compartiment; ý feta dita certificatió al peu
de la pòliça del salari per alguns dels presidents, sie tornat lo procés al relador per a
què tinga custòdia de la sentència fins que a instància de alguna de les parts sia publicada.
111. E jatsia per la Constitutió del sereníssim rey ý emperador don Carlos, de gloriosa
memòria, pare de vostra magestat, en les Corts celebrades en la present vila de
Monçó lo any mil sinch_cents quoranta_dos, Capítol devuyt, començant "Per què los llittigants"
estiga disposat que totes les causes denunciades, ab lo orde ý forma en
dita Constitutió expremits, fossen continuades en un libre lo qual estiga en casa del
protonotari o son lloctinent, ý aquell sens salari algú fos communicat a tots los qui
veure, perquè los llittigants puguessen saber en quin horde ý quant se han de fer
llurs causes; emperò, com ab la dita forma de llibre tant solament no resten les parts ab
sufficientment notícia en quin lloch estan llurs causes ý si encara tenen necessitat de
informar de llur justícia ý donar los memorials de llurs pretensions, ý per causa de dita
ignorància solicitan la despidició de llurs causes abans de hora, consumint llur temps ý
patrimoni per los tals ý altrament fora llurs cases, anant molts anys derrera los jutges;
per obviar a tants notables danys ý dispendis de les parts, supplica la present Cort a vostra
magestat que, ab llur consentiment ý approbació, li plàcia statuir ý ordenar que,
encontinent aprés de la celebratió de les presents Corts, totes les causes denunciades ý
que
de continuar en un llibre, ý des de la sala del vicecanceller, ý en son cars regent
la Cancelleria, se hajen per lo mateix orde de llur antiquitat de continuar en altre llibre,
ý aquells hajen de ser posats en les mateixes instàncies ahont los dits presidents tindran
llurs audiències per a què sien manifestes a tots los llittigants; ý en dits llibres, de mà
pròpria o de dits presidents o en presènçia sua, de llur manament, se haja encontinent de
borrar lo nom de la causa que, per son torn, serà per sentència definitiva declarada,
o ab concòrdia de les parts ý altrament per renunciatió de alguna d'elles renunciada;
ý en la tercera sala que vostra magestat, a supplicatió de la Cort, scia servit erigir
estiga també semblant llibre en poder del més antich doctor de dita sala.
112. Més avant, suppliquen los tres estaments de la present Cort a vostra magestat
que, ab llur consentiment, sia statuït ý ordenat que la assignació a sentència se demane
en scrits una volta tant solament ý aquella sie continuada en lo procés, ý se proveexca
ab continuació de dies perquè no se hajen de demanar ni provehir altres assignacions.
113. Ítem, plàcia a vostra magestat, ab lloació ý approvació de la present Cort, statuir
ý ordenar que en les causes de appel·lacions que se interposaran de sentències diffinitives,
lo appel·lant en la causa de primera appel·lació justiffique aquella, assí per
testimonis com per instruments ý actes ý tot altre gènero de proves reporte lo procés
ý actes primittius; ço és, en les causes que seran fins en tres_centes lliures dins tres
mesos ý en les causes majors de tres_centes lliures dins sis mesos, comptadors del dia
que serà estada interposada la dita appel·laçió; los quals terminis passats, no pugue lo
appel·lant produhir ni provar alguna cosa e sien dits terminis de tres ý sis mesos respectivement
communs a totes parts; e si aprés, la part appel·lada voldrà deduhir o provar
alguna cosa contra lo que serà estat deduhit ý provat per lo appel·lant, en
les causes fins a tres_centes lliures tinga dos mesos ý en las causas majors de tres_centes
lliures tingue quatre mesos; e si dita part appel·lada haurà deduhit o provat alguna
cosa, dits dos ý quatre mesos respectivament sien també comuns ý precisos [al]
appel·lant los quals terminis respectivament passats en les causes fins en tres_centes
lliures dins de un mes ý en les causes majors de tres_centes lliures dins dos mesos
immediadament següents, lo appel·lant sie obligat fer les degudes diligències per a
què lo procés sie denunciat ý la causa comesa, si de sa calitat serà tal que se haje de
cometre ý per a què la sentència se pugue donar; altrament, la appel·lació sie deserta
e los dits temps sien contínuos, precisos ý peremptoris, remoguts ý revocats los
fatals ý altres terminis per altres Constitucions de Cathalunya fins assí disposats en
dites causes.
114. E més, supplica la dita Cort a vostra magestat que, ab llur aprobació ý consentiment,
sie statuït ý ordenat que los altercats que occorreran en les causes de
appel·lacions sien decidits en lo modo ý forma exprimits en los altercats de la primera
instància, e semblantment no sien admeses supplications ni scèdules sinó de la mateixa
manera que en les causes de la primera instància.
115. Ítem, se supplica a vostra magestat que, ab lloació ý approbació de dits
tres staments, sie statuït ý ordenat que en la prosecussió ý dicisió de les causes de supplicació
interposades de sentències diffinitives sien servats los terminis prefigits en les
causes de appel·lacions de sentències diffinitives.
116. Ý per quant ab les Constitutions de les Corts de l'any mil sinch_cents trenta_quatre,
Capítol vuyt, ý ab altre de l'any mil sinch_cents quoranta-set, Capítol quoranta_sis,
està statuït que lo orde vulgarment nomenat de littibus abreviandis fet en les Corts de
Santa Anna sie observat no sols en la Real Audiència Civil ý en les corts dels portantveus
de General governador en lo Principal de Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý
Cerdanya, mes encara les corts dels altres ordinaris reals que tinguen jutges ordinaris
acessors o assidents presents en les ciutats ý llochs reals; per ço, supplica la present Cort
a vostra magestat que, ab llur approbació, li plàcia statuir ý manar que sie ordenat ara lo
mateix ab lo orde judiciari que per Constitucions serà en les presents Corts ordenat,
revocant qualsevol Constitucions en quant contrariassen ni alguna cosa differissen ab lo
que lo present orde judiciari serà statuït.
117. Ý per evitar a les parts de despeses ý que los doctors de la Real Audiència de
vostra magestat no se occupen en causes de poca importància, suppliquen los tres braços
a vostra magestat li plàcia statuir ý ordenar que les causes menors de sinquanta
lliures no puguen ésser evocades a la Real Audiència en virtut de la clàusula de renunciatió
de propri for ý submissió a qualsevol altre, ý lo privilegi de scriptura de terts concedit
a la ciutat ý cort del veguer de Barcelona sie estès a totes les altres corts de veguers
del Principat de Cathalunya ý Comtats de Rosselló ý Cerdanya, així com si especialment
fos concedit a quiscuna de les dites vegueries.
118. Més avant, suppliquen los tres braços a vostra magestat que, ab llur consentiment
ý approbació, sie statuït ý ordenat que, en les lletres citatòries que emanaran de la
Real Audiència ý dels jutges ordinaris del present Principat de Cathalunya ý Comptats
de Rosselló ý Cerdanya sien posats los terminis ý clàusules que per Constitucions de
Cathalunya fins assí fetes està disposat se possen; ý que a proporcionadament, segons se
disposa en estes Corts, se hajen de posar en les dites lletres citatòries clàusules sobre les
causes majors de sinch_centes lliures, com que no sien de administracions de ciutats
ý viles o de censals o de violaris.
119. E per quant la experiència del passat ha mostrat que la multiplicatió de supplications
ý scèdules que los advocats fan en scrits en casos no necessaris, ý los altercats
voluntaris fins assí són estats molt gran part de fer grans processos, ý així defferir
la declaració de les causes; per ço, per abreviar los plets ý facilitar la expedició de
les causes ý també per rellevar a les parts de les despeses voluntàries que
los notaris, supplica la present Cort a vostra magestat que, ab llur lloació ý approbació,
li plàcia statuhir ý ordenar que les supplications ý scèdules en scrits, si no en los casos
exceptats que aprés se diran, no se admetan de ací avant les causes civils que se aportaran
en la Real Audièntia, ans tot lo que se offerirà en aquell judici, ara sien altercats o
altre qualsevol incident o emergent per les parts, se haja deduhir de paraula ý no en
scrits, ý també per lo jutge sien decidits verbalment; e si, per error o altrament, supplications
o scèdules o altres deductions de les parts seran rebudes en scrits o provehides,
no
aquelles pagar alguna cosa al notari; ý assò proceesca ý se haja de servar també en los
processos ý causes de segones ý terceres instàncies.
120. E per quant la dita Cort confie que vostra magestat recequerà lo excessiu número
dels notaris que scriuen en la sala, assignant a cada hú dels doctors de la dita Real
Audiència tres o quatre notaris qui scriguen los processos que respectivement davant
cada hú d'ells se ventillaran; ý que los dits notaris les hores que los dits doctors
de la Real Audièntia tindran ubert son studi ý daran a les parts audiència en ses cases,
assistiran tots los dits notaris ý cada hú de ells ab lo doctor a qui serà assignat per notari,
lo que se entén serà de grandíssima utilitat per a la breu expedició de les causes.
Suppliquen los tres braços a vostra magestat que, ab llur probació ý consentiment, li plàcia
statuir ý ordenar que los dits notaris, a les hores sobredites, hajen de acistir personalment
en les cases de dits doctors, ý cada hú dels dits notaris haja de tenir ý aportar
un llibre e o registre o dietari, en lo qual se hajen de continuar tots los incidents ý provisions
verbals que en dites causes se faran; ý la part que voldrà deduhir alguna cosa de
paraula fassa citar primer a la part altra, o a son procurador, en scrits ab preffixió de dia
ý hora, la qual citació haja de expedir lo notari sens sperar de tenir especial commissió
ni manament del jutge o relador de la causa. E citada dita part contrària lo die ý hora
assignat, essent aquella present o ab contumàcia absent, la part que haurà obtinguda dita
citació deduesca de paraula tot lo que voldrà, e lo jutge o relador, ohides les parts e o
sos advocats verbalment, provehesca lo que serà just, e si hi tindrà dubte, feta paraula a
la Real Audiència o sens ella, aprés farà dita provisió verbalment, dita provisió per lo
notari de la causa se haja de continuar en lo dit llibre o registre, ý dita provisió
tant solament aprés haja de continuar en lo procés si alguna de les parts o demanarà,
renunçiant la Constitutió de l'any mil sinch_cents quoranta-set, Capítol quart, en quant
en la procecussió ý desició dels altercats dóna altra forma de la contenguda en lo present
Capítol, entenent que en dit verbal no
o incident o dependent de aquell; ý que sie la present Constitució duradora fins a la
conclusió de les primeres Corts.
121. Ítem, suppliquen los tres staments de la present Cort a vostra magestat que, ab
approbació ý consentiment llur, li plàcia statuir ý ordenar que les excepcions declinatòries
per impedir lo ingrés o progrés de la causa se hajan a deduhir ý oposar ab supplicació
articulada si menester serà e, si lo fet no requerrà articles, deduescan-se ý opposen-se
dites exceptions ab supplicatió o scèdula sola; ý per a provar córreguen trenta dies
precisos ý peremptoris sens altra provisió, los quals sien communs a la una part ý a l'altre,
dins dels quals trenta dies pugue lo reo respondre ab una sola supplicació o scèdula
ý, si menester serà, articulada; ý lo notari sens altra commissió puga rebre los testimonis
ý donar lletres compulsòries, si menester seran; e sobre dites exceptions no se admetan
altres supplications ni scèdules, e de la provisió que
pugue supplicar sinó a la mateixa sala, encara que dita provisió fos estada feta
ab paraula en aquella mateixa sala; e de la declaraçió que
o sie confirmatòria o revocatòria de la primera provisió, no se
supplicar ni en virtut de la restitució in integrum; ý la part que haurà opposades dites
excepcions haja també de deposar lo salari dins los dits trenta dies, altrament sien agudes
per no opposades; declarant ý llimitant en tot lo sobre dit lo Capítol segon de les
Corts de l'any mil sinch_cents quoranta-set ý totes les altres fins assí fetes disposants
sobre lo orde de proposar, proseguir ý decidir dites exceptions dilatòries; ý a la part evocada
ý citada, opposant dites excepcions, si subcumbirà en elles, haja corregut tots los
temps donats per Constitucions, revocant quant en açò lo Capítol tretzè de l'any mil quatre _cents
quoranta_tres.
122. Ý per quant los sobredits ý altres altercats que les parts, per impedir lo progrés de
la causa principal, mouen, són lo major impediment que se offereix per a què les causes
en la Real Audiència duren per tant llarch temps, perquè fins assí se és guardat que durant
los dits altercats ý fins que aquelles sien espedits, no corran los temps preffigits per a la
expedició de la causa principal; supplican los tres braços a vostra magestat que, per llevar
tants grans abusos, li plàcia, ab llur approbació ý consentiment, estatuir ý ordenar que, conforme
a dret ý justícia, los temps prefegits per les Constitutions, Capítols ý Actes
de Corts per lo progrés de les causes principals, així probatoris com instructoris ý qualsevol
altres, sien fins a la sentència diffinitiva ý execussió de aquella inclusive, córreguen
contra la part que subcunbirà ý contra ella sobre los dits altercats serà provehit ý declarat,
així en la primera provisió com en la causa de supplicació si de aquella haurà supplicat;
revocant en assò qualsevol Constitutió o altra lley de la terra lo contrari disposant, que
sobre les exceptions posades en lo propprecedent article, ý altres qualsevol altercats, lo
relador haje de declarar dins lo temps a ell prefigit per la Constitutió per vostra magestat
feta en lo any mil sinch_cents quoranta-set, Capítol quart, que comence "Ítem, statuhim ý
ordenam, ab lloació ý approbació de la present Cort, que si causes algunes". Ý que la present
Constituçió sie duradora fins a la conclusió de les primeres corts.
123. Més avant, plàcia a vostra magestat, ab lloació ý approbació dels presents
braços, statuhir ý ordenar que los terminis certs, precisos ý peremptoris conforme a les
Constitucions fetes en les Corts de Santa Anna ý altres Constitucions de Cathalunya disposants
sobre lo orde judiciari, donats així a l'actor com al reo, així per donar la demanda
ý per la reconvenció articular ý provar sobre los mèrits de la causa principal, com per
objectar ý corroborar los dirs ý persones dels testimonis ý produhir actes ý
scriptures, així públiques com privades ý per qualsevol altre gènero de proves, e instruhir
lo procés, córreguen ý resten en sa força les dites Constitucions, de tal manera que
en res aquelles no sien derogades; e que los dits terminis per dites Constitucions prefigits
en les causes plenàries córrega, ipso jure et facto, sens provisió ni ministeri de
jutge; ý que lo notari de la causa sie obliga[t] a pendre qualsevol interrogatoris que per
la part contra qui seran donats los articles li seran donats, los quals se hajan a donar en
scrits dins lo temps que per Contitucions està disposat; ý passat lo termini per a dar los
interrogatoris, sie obligat en expedir ý donar a les parts lletres compulsòries ý pliques en
la forma ordinària, ab inclusió dels articles e interrogatoris sobre los quals han de ésser
examinats los testimonis, [seguint la forma que la part que ha donats los interrogatoris
ha demanat en ella sobre lo interrogat los testimonis], abans o aprés de ésser interrogats
sobre los articles; ý si request serà, ab clàusula de rebre respostes personals ý per a
poder traure actes sens ministeri ni provisió del jutge com dalt és dit.
124. E per major declaració del pròxim precedent Capítol, li plàcia a vostra magestat,
ab lloació ý approbació de la present Cort, statuir ý ordenar que la provisió que lo
relador de la causa o jutge farà als articles que per cada una de les parts se donaran,
per llevar la impertinència de ells o ésser infamatoris o iniuriosos o altrament
no
ad tertiam, a fi que la part contrària, de paraula ý no en scrit, lo pugue advertir
si
admetent los fasse solament també de paraula provisió currant tempora Constitutionum,
sens donar mà ni moltes dilacions; ý donant la part contrària interrogatoris, sien posats
en la plica per lo notari sens poder-se comunicar a la part contra qui se donaran fins que
sien aguts per publicats los testimonis.
125. En les causes emperò sumàries, com són de aliments, possessòries e comandes
e de forasters e altres que de sa naturalesa requereixen summària cognició, e per
prompta probació són líquides en les causes executives, en les quals per les dites
Constitucions de Santa Anna, Capítol vint_ý_quatre ý altres, és estat ordenat que se
hajen breument expedir, no observades les dilacions de les causes plenàries, deixant
assò a arbitre del consell o de aquell que serà jutge de la causa. Per ço, supplica la present
Cort a vostra magestat que, ab lloació ý approbació llur, sia statuït ý ordenat que,
llevat dit arbitre, sien preffigits a les parts dos mesos per als temps probatoris ab testimonis,
e altres dos per instruhir ab actes ý altre qualsevol gènero de proves, ý que
sie llevat tot arbitre al relador tant en lo abreviar com en allargar los terminis, e sien
los dits terminis així precisos ý peremptoris e córreguen sens ministeri ni provisió
de jutge, sí e segons està statuït ý disposat en les causes plenàries, havent per
corregida dita Constitutió ý altres qualsevol Constitutions fins assí fetes quant a dit
arbitre. Ý que la present Constitutió sie duradora fins a la conclusió de les primeres
Corts.
126. E per quant poch valdrie prefigir los tèrmens a les parts, si passats aquells no
prefigís al jutge o relador dins lo qual haja de sentenciar en les dites causes summàries;
per ço ý altrament, suppliquen dits tres braços a vostra magestat que, ab llur consentiment
ý approbaçió, li plàcia statuir ý ordenar que, passats los dits terminis a les parts
preffigits, haje dins quinse dies precisos ý peremptoris a declarar ý sentenciar en les
dites causes, sots pena de perdre una terça de son salari ordinari, la qual sie adquirida ý
applicada al mateix General qui la hauria de pagar.
127. Ítem, plàcia a vostra magestat statuir ý ordenar, ab la dita lloació ý approbació,
que los articles, tant de l'actor com del reo, se hajen de donar en scrits; lo notari emperò
de la causa no pugue rebre dits articles, sinó que juntament se li donen tots los actes e
instruments dels quals se farà mençió en dits ar[ti]cles, ni se admeten articles en los
quals se fes producta de actes en general, ans solament se admeten les productes de actes
en què se aspecificaran certa, clara ý specialment los actes e instruments que
ý lo effecte per lo qual se produhirà cada acte e instrument; ni tampoch
se admeten articles ab los quals en general se diga que la cosa de què se tracte competeix
a l'articulant o altri per sos justs ý llegíttims títols, ans en spècie et in individuo
clarament haja de exprimir lo títol, causa ý rahó particular ý per quins actes, contractes
e o successió pretén competir-li ditas cosas; però per lo sobredit en lo present Capítol no
se entenga que en lo discurs de la causa no
successions ý altres qualsevol scriptures que les parts voldran produhir, ans los sia lícit
fins a la denunciatió del procés produhir los actes que voldran, ý hajen de ésser admesos
per observança de les Constitutions ý estil de la Règia Audiència que tot lo procés
és hagut per demanda. Ý que la present Constitutió sie duradora fins a la conclusió de
les primeres Corts.
128. E més avant, sie statuït ý ordenat que los articles per objectar, corroborar les
persones o deposicions dels testimonis respectivament se hajen de donar en scrits ý
hajen de ésser admesos per provisió del jutge també en scrits, com damunt és dit en los
articles de la causa principal; ý per a provar aquells córreguen
provisió de jutge lo temps disposat per les Constitucions; ý llevar lo arbitre donat al
jutge per la Constitució feta en Santa Anna, Capítol deset, per a donar major termini,
salvo en les causes en les quals apparegués que ab la solemnitat de la Constitució alguna
part tingués necessitat de dilació ultramarina, lo qual se entén així quant al temps
probatori dels articles de la causa principal com sobre objectes ý abonos per instruhir
lo procés. Ý que la present Constitutió sia duradora fins a la conclusió de les primeres
Corts.
129. Ítem, plàcia a vostra magestat, ab lloació ý approbació dels dits tres braços,
statuir ý ordenar que los altercats o articles incidents que
de spolis, aliments, attentats e o falcedats se puguen proposar ab supplicació o scèdula
en scrits ý de aquells se fassa procés separat del principal, en lo qual, aserca de admetre
supplications o scèdules, se observe lo que dalt és dit en lo procés de la causa principal;
ý durant los altercats sobre los aliments, attentats e o falcedat no retarde ni impedesca
lo procés de la causa principal, lo temps de la qual córreguen ý se passe avant en cada
procés, exceptat si lo altercat se movie sobre espoli com és moguda ja la llitte, perquè
leshores durant lo altercant sobre dit spoli no córreguen los temps ni la part que haurà
spoliat sie oyda, sinó que primer se provehesca sobre dit spoli; ý en los predits quatre
altercats lo procés se haja de instruir per tot gènero de proves dins dos mesos precisos ý
peremptoris; en los altres emperò qualsevol altercats córreguen los temps probatoris e
instructoris de la causa principal en prejudici de aquella part que subcumbirà en dits
altercats, no obstant altres qualsevol Constitucions en contrari quant en assò disposants.
Ý que la present Constitutió sie duradora fins a la conclusió de les primeres
Corts.
130. Més avant, plàcia a vostra magestat, ab lloació ý approbació dels tres braços,
statuir que la restitutió in integrum que per les persones a qui competeix de dret incidentment
en lo progrés de alguna causa se deduhirà, se haja de demanar ab supplicació
en scrits; ý per justifficatió de aquella es puguen fer ý donar articles també en scrits, ab
que córreguen les dilacions en aquest cars com en los altres incidents sobredits. Ý que
la present Constitutió sie duradora fins a la conclusió de les primeres Corts.
131. Ítem, ab lloació ý approbació dels tres braços, se supplique a vostra magestat
que se estatuesque ý ordene que, quant en cas llícit se supplicarà declaració feta sobre
altercats verbalment deduhits e la provisió serà feta, no feta paraula en la Audiència, dita
supplicatió se haja de interposar per a la matexa sala; ý si la provisió sobredits altercats
serà feta ab paraula en la Real Audiència, de aquella se pugue supplicar in forma a l'altra
sala; ý de la declaració que
ara sie revocatòria o confirmatòria de la primera provisió, en ninguna manera se
pugue supplicar ni demanar restitució in integrum, ý la causa de supplicatió axí interposada
se tracte també verbalment. Ý que sie duradora la present Constitutió fins a la
conclusió de les primeres Corts.
132. E més, plàcia a vostra magestat statuir ý ordenar que los actes e instruments
e altres scriptures privades que per les parts se exhibiran en la forma dita en lo precedent
Capítol ý no altrament, sien insertades o cosides en lo procés, d'esta manera que per
major facilitat del jutge ý també de les parts tots los actes produhits per lo actor, encara que
sien per diversos temps, se posen consecutivament a part ý no estiguen mixturats en lo procés
judiçiari; ý lo mateix se fassa dels del reo, perquè així se entendran millor los drets de
les parts; sols los poders dels procuradors se hajen de insertar en lo procés per substanciar
aquell. Ý que sia duradora la present constitució fins a la Conclusió de les primeres Corts.
133. Ítem, plàcia supplica la present Cort a vostra magestat que, ab llur approbació
ý consentiment, li plàcia statuir ý ordenar que, aprés del temps per les Constitutions
fetes en les Corts de Santa Anna ý altres Constitutions de Cathalunya donat ý prefegit
per instruhir lo procés, córreguen a les parts dos mesos per a provar ý haver per provat
contra los actes e instruments produhits ý corroborats respectivement dins lo temps per
instruhir ; los quals dos mesos passats, los testimonis, si alguns ne seran donats, tingue
la part contrària un mes per objectar ý provar lo que li convé contra lo acte o actes
novament produhits; ý passat aquest temps,
provisió de jutge, sien aguts per publicats ý lo procés conforme les Constitucions de
Cathalunya sie agut per denunciat, de tal manera que, feta ý scrita de mà pròpia del relador
la denunciatió del procés, no sien admeses ningunes supplications, scèdules ni altres
noves productes ni encara que
inadvertència semblants supplications, scèdules o productes se admetessen, no sien
comptades entre les fulles del procés ni pagades ab notari ni de aquelles se puga haver
rahó alguna com lo dit temps de dos mesos se done ultra del que estave ordenat per
Constitutions de Cathalunya; entès emperò que als qui de dret competeix ý per part sua
se pot demanar la restitució en integrum se
se
de un any donat a arbitre del jutge per la Constitució de l'any mil quatre_cents norantatres,
Capítol devuyt, que comence "Ítem, que publicats los testimonis als dits mesos precisos",
com ja lo dit arbitre del jutge fonch restret per vostra magestat en les Corts en la
present vila celebrades en lo any mil sinch_cents quoranta-set, Capítol sinch. Ý que la
present Constitutió sie duradora fins a la conclusió de les primeres Corts.
134. Ítem, plàcia a vostra magestat, ab lloació ý approbació de la present Cort, statuir
ý ordenar que lo tercer opposant a la llitte, en qualsevol part del procés ý en
qualsevol stat ý punt en que està la causa, se entengue venir a ella en lo stat ý tèrmens
en què la causa està, de manera que si en aquell en què ell ve a la causa les parts que
entre si principalment llittiguen poder fer proves algunes e conforme a les presents
Constitucions, també lo tercer opposant les pugue fer per part sua; altrament tant poch
ell no les pugue fer ý se li haja de imputar a llur tardança, no llevant-li emperò que no
pugue provehir a sa justícia e en altre juhí, com de dret li és permès.
135. Més avant, suppliquen los tres braços a vostra magestat que, ab llur approbació,
li plàcia statuir ý ordenar que la communicatió del procés, aprés de ésser denunciant ý
no abans, se pugue demanar per les parts o per llurs advocats verbalment, ý lo jutge o
relador la haja de donar segons és lo procés ý conforme al temps de la Constitució, lo
qual no
advocats de la part a qui serà concedida dita comunicatió sien molts; ý en cas que lo
advocat, essent sol, morís o se
tractarà la causa ý la part hagués de pendre nou advocat, ý no en altra manera, se haje
de donar altra comunicatió conforme a la primera. Ý que la present constitutió sie duradora
fins a la conclusió de les primeres Corts.
136. Ítem, suppliquen los dits tres braços a vostra magestat li plàcia, ab llur consentiment,
statuir ý ordenar que, feta la provisió de la denunciatió del procés, no sien admeses
supplications, scèdules ni productes de actes, instruments, sinó la sola scèdula en scrits
ab la qual se demane ésser assignat la sentència, sinó en cas que per ésser vingut de nou a
notíçia de alguna de les parts ab lo jurament acostumat del qui
no pugue ésser admesa la tal producta, encara que la part jure que novament sien vinguts a
sa notíçia lo acte o actes ý altres scriptures que voldrà produhir, sinó una volta sola ý no
més, encara que
li porà ésser concedida quant ho demanarà, sie ab scriptura en la qual clarament haja
de individuar ý nomanar lo que lo acte o actes que entén produhir contenen, a fi ý effecte
que lo jutge pugue entendre si fan a la decisió de la causa; ý si se narrarà que los tals acte
o actes estan en poder de altri ý se demane temps per a traure
donar en manera alguna dilació de més de dos mesos precisos ý peremptoris; ý si aprés se
veurà que lo acte o actes que
la part produhint en pena de vint_ý_sinch ducats applicadors als pobres de l'hospital. Ý
que la present Constitutió sie duradora fins a la conclusió de les primeres Corts.
137. En los casos en los quals per Constitutions de Cathalunya està disposat
que les parts puguen demanar los dubtes resultants del procés ý audició de advocats en
la Real Audiència o fora d'ella, suppliquen los tres braços a vostra magestat sie statuït
ý ordenat que sie demanat ab supplicatió o scèdula, ý lo relador sie obligat a donar-los
ý assignar die per oyr los advocats en presèntia de les parts, ý los dubtes sien posats en
lo procés, ajustant en açò a les Constitucions, la una de l'any mil sinch_cents quorantados,
Capítol dos, ý la altra de les Corts de l'any mil sinch_cents quoranta-set, Capítol
deu.
138. Ítem, supplica la present Cort a vostra magestat li plàcia statuir ý ordenar, ab
llur consentiment, que cada hú dels doctors de la Real Audiència en les causes de
appel·lacions dels ordinaris pugue a soles, ý sens conclusió feta en dita Real Audiència,
conèxer, diffinir ý sentenciar, no excedint les dites causes summa o valor de quatre_centes
lliures; ý que en les decretations ý commissions que
introductió de la causa per lo canceller, vicecanceller ý en son cas regent la Cancelleria,
haja de decretar en la següent firma audiat, colligat et super intermediis debite provideat
et si non est maior quadringentarum librarum decidet, perquè ab aqueixa decretació
se entengue que no y ha necessitat de fer-se
tot sol, sens fer conclusió en la Real Audiència, pot decidir tal causa; emperò
totes les altres causes que seran majors de quatre_centes lliures sien deçidides ab conclusió
en la Real Audiènçia, a sola relació del relador sens haver de assignar un relador,
revocades en assò les Constitucions fins assí fetes que disposaven que les causes de
sinch_centes lliures o majors se hagués de assignar en relador. Ý que la present
Constitutió sie duradora fins a la conclusió de les presents Corts.
139. E més, supplica la present Cort a vostra magestat li plàcia, ab llur approbació,
statuir ý ordenar que en los casos en los quals és lícit a les parts supplicar contrari imperi
o in forma a la altra sala, si lo hú dels llittigants supplicarà contrari imperi ý lo altre
en forma, encara que de diversos caps o capítols, sie obligada la part altra que haurà supplicat
contrari imperi adherir a la supplicació in forma per la altra part interposada
dexant la supplicació contrari imperi; ý se pugue en la causa de supplicatió in forma fer-se
noves proves ý productes, ab tal emperò que
manera que poguera en la causa de contrari imperi; ý assò mateix sie observat en dos o
molts littis consortes, alguns dels quals volguessen los uns supplicar contrari imperi ý
los altres in forma; ý lo mateix sie observat quant se supplicarà de provisions interlocutòries,
les quals se faran aprés de la sentència.
140. Ítem, supplica la dita Cort a vostra magestat que, ab llur approbatió, sie
statuït ý ordenat que no sien admesos appel·lacions sinó de sentències diffinitives o de provisió
que tingue força de diffinitives ý lo gravamen de la qual provisió no
per la appel·lació forsan interposadora de la sentència diffinitiva profferidora en dita
causa; ý perquè
haurà appel·lat, lo tenor de aquella sie incertat en lo instrument de la appel·lació, que la
part que haurà appel·lat per instrument públich haja de fer fe de la dita provisió interlocutòria.
Ý que sia la present Constitució duradora fins a la conclusió de les primeres Corts.
141. Ý si
en son cas regent la Cancelleria apparrà decretar providenda in Regia Audiencia, sia obligada
la part que supplicarà instar dins tres [dies] útils, comtadors del dia de la decretació,
la commissió o repulsió de dita causa; altrament, sie aguda la dita supplicació per
no interposada ý la provisió sie passada en cosa judicada; si emperò se supplicarà de la
sentència diffinitiva ý en la decretació per los demunt dits serà decretat providenda in
Regia Audiencia, sie obligat lo supplicant dins deu dies fer diligència, entenent que sien
tingudes per fetes les diligències si en la supplicació serà continuada la oblata per lo
scrivà de manament, ý lo president haja de fer la decretació dins tres dies aprés
que serà presentada en la Real Audiència ý en son cas davant lo hú dels presidents. Ý que
la present Constitutió sie duradora fins a la conclusió de les primeres Corts.
142. Ítem, per rellevar a les parts condemnades de excessives dispeses en les executions
que contra elles se faran, supplica la dita Cort a vostra magestat li plàcia, ab llur
approbació ý consentiment, statuir ý ordenar que per ningunes occasions de sentències
diffinitives o interlocutòries de la Real Audiència no
notaris, porters o altres officials de Barcelona en fora per fer les tals execuçions si no fos
per cantitat o valor que passàs de mil lliures, ans totes les lletres executorials en causes
menors de mil lliures se hajen a dirigir als ordinaris reals o de barons qui hajen de fer
la execussió conforme al tenor de elles; ý si los dits ordinaris eran negligents en fer-las,
puguen ésser punits a arbitre del lloctinent general o en son cas del portantveus del general
governador.
143. E per quant per la Constitutió del catòlich rey don Ferrando segon, feta en la
segona Cort de Barcelona, en lo any mil sinch_cents ý tres, Capítol deu, ý per altra
Constitutió de l'any mil sinch_cents quoranta_dos, Capítol vint_ý_set que comense "Per
major solemnisació", los dits feriats per les festes de la nativitat de Nostre
Senyor Jesucrist no comencen fins al dia mateix de Nadal, de manera que los qui de l'un
cap o l'altre del present Principat ý Comptats de Rosselló ý Çerdanya que
Barçelona per prosseguir los plets que tenen en la Real Audiència, si esperan tots los
dies jurídichs, són forçats passar les festes fora sa casa, suppliquen los tres braços a vostra
magestat li plàcia, ab llur consentiment ý approbació, statuir ý ordenar que lo darrer
dia jurídich de la Audiència Real ý altres tribunals ans de les festes de Nadal sie la vigília
de Sant Thomàs apòstol, ý des de aquell dia exclusive comencen los dies feriats fins
a la festa de la Epifania inclusive.
Observança
144. La causa major ý més principal per la qual diverses molèsties se són donades a vostra
real magestat ab embaxadas ý altrament ý se són fets ý causats grans gastos ý despeses
al General del present Principat és haver vist en lo present Principat ésser-se moltes voltes
contrafet als Usatges de Barcelona, Constitucions ý Capítols de Cort del present Principat;
ý així mateix, per scusar dites contrafactions, se és vist moltes voltes fer sinistres e injustes
interpretacions de dites Constitucions, privilegis ý altres drets de Cathalunya contra la
mente, sèrie ý tenor de las mateixas lleys de la terra per los doctors de la Real
Audiència ý Consell Real; ý assò se és vist així i moltes voltes perquè los matexos qui consellaven
lo que
ý per dit effecte interpretaven, ý hajen interpretat, les dites Constitucions ý altres lleys de la
terra en ý per la forma a ells ben vista, ab gran dany del present Principat, pretenent que la
interpretació en lo cas occorrent tocave a ells; ý assò contra disposició dels Capítols vulgarment
dits de la Observança, dels sereníssims reys don Juan ý don Farrando, de immortal
memòria, en lo títol de Observar Constitucions, ý apartant-se de la dispositió ý forma
donada per les Constitucions del rey don Jaume segon en la segona Cort de Barcelona,
Capítol trenta_hú ý en la Cort de Gerona, Capítol sinquanta, en lo títol "De interpretació de
Constitucions". Ý és cert que, reparades ý assentades estas dos cosas ab lo assento que
convé a la bona administració de la justícia ý al repòs ý tranquilitat de Cathalunya, cessaran
dites embaxades ý altres diligències ý inquietuts causades ý fins assí donades a vostra
magestat, ab despeses ý dany del General. Per ço ý altrament per observança ý exequçió de
les dites Constitucions ý per declaraçió ý interpretació de aquelles, plàcia a vostra magestat,
ab lloació ý approbació de la present Cort, estatuhir ý ordenar que, sempre ý quant en
lo present Principat de Cathalunya ý Comtats de Rosselló ý Cerdanya per algú o
algunes persones se pretendrà que algun official real, no subjecta a taula, o doctor del Real
Consell de vostra magestat haurà dexat de fer, ý en son cas fet ý provehit o attentat, alguna
cosa o coses contra los Usatges de Barcelona, Constitutions Generals de Cathalunya,
Capítols o Actes de Cort, usos ý costums, privilegis ý altres immunitats del present
Principat de Cathalunya, Comptats de Rosselló ý Cerdanya, en tal cas o casos, si lo tal official
o officials reals o doctor o doctors del Real Consell, requets en scrits per dos voltes, ab
injúria e o notificatió particular de l'Usatge, Constitutió, Capítol, Acte de Cort o altre lley
de la terra a què se pretendrà ab lo tal acte o provisió o omissió ser contrafet, per la part que
pretendrà interès e o per lo síndich del General de Cathalunya, lo qual tinga obligació de fer
tal requesta, sempre que per la part en scrits o de paraula serà request, sots les penes de sinquanta
ducats los quals se li executen en son salari, no revocaran o hauran revocat, cumpliran
o hauran cumplit los tals procehiments, actes, provisions e o commissions així fets ý
fetas en violació de les tals Constitucions e altres lleys de la terra, dins tres dies precisos ý
peremptoris comptadors del dia de la segona requesta, en tal cas, a petició, supplicació o
requisició de la part que pretendrà la tal contrafactió de Constitutió ý altra lley ý
lleys de la terra e o del dit síndich del General, sia del real servey de vostra magestat, essent
en lo present Principat de Cathalunya, Comptats de Rosselló ý Cerdanya o, en absència sua,
sie obligat lo llochtinent general de vostra magestat, fer nominatió de tres persones, les
quals no puguen ser dels qui han fet ni aconsellat la tal contrafactió e o omissió de
Constitució ý lleys de la terra ni suspectes; ý per semblant, los diputats del General de
Cathalunya tingan obligació de ajuntar les persones dels tres estaments ecclesiàstichs, militar
ý real en la casa de la Deputatió en lloch ý forma acostumats, ý per aquelles, a més vots,
se haja de fer nominatió ý electió de dos persones de cada estament, ço és, dos ecclesiàstichs,
dos militars ý dos reals, als quals en cas de recusatió de acceptar tal càrrech se
fer força, ab penes de privatió de officis en la casa ý general de la Deputatió de Cathalunya,
si ja acàs no fos tant justa la recusatió que paregués als dits tres braços tenir lloch; los quals,
juntament ab los nomenats per part de vostra magestat e o son llochtinent general, jurant ý
oynt primer sentènçia de excomunicatió de bé ý degudament postposat tot odi, amor ý rancor,
declarar per via de scrutini, votant ý favejant de manera que no se puga entendre lo vot
particular de algú de aquells, si lo tal acte, provisió e o omissió del qual o de la qual
se haurà fet queixa sia contra alguna de les Constitutions de Cathalunya o altra lley de la
terra designada o designades en dit protest o requesta als tals officials o official real e o jutge
o jutges, conseller o consellers de vostra magestat, presentada dins termini de vint dies precisos
ý peremptoris, contadors del dia de la tal nominació feta per los dits tres braços; ý si
acàs dins dit termini de vint dies precisos ý peremptoris no serà declarada per dites nou persones
la tal Constitució o lley de la terra, s'entenga, passats aquells, ser declarada en favor
de la part instant
serà declarat lo tal acte, provisió e o omissió ésser fet o feta contra alguna o algunes de
les dites lleys de la terra, al tal jutge, official real, conseller de vostra magestat notificada o
notifficades, en tal cas o casos les persones que aprés de ésser-los notificada la tal
Constitució o Constitucions o altres lley o lleys de la terra no haurà volgut revocar ni aurà
revocat e o complit semblants procehiments he o omissions fets ý fetes en violació de la tal
Constitutió o Constitucions, lley o lleys de la terra, ans haurà volgut percistir en aquell, en
tal cas o casos sien incidits
o jutges, conseller o consellers o vostra magestat ab les penes contengudes en lo
Capítol vulgarment dit de la Observança, ajustant en aquell [que] lo qui serà inhabilitat
per haver contrafet a dita Constitutió o Constitutions, lley o lleys de la terra, no pugue ésser
tornat a habilitar per vostra magestat, sinó en Corts Generals ý ab consentiment ý approbació
de la Cort General.
Offici de la santa Inquisitió
145. Encara que ab sanctíssim ý christianíssim rey don Farrando segon, besavi de
vostra magestat, ab induls ý privilegis apostòlichs haja posat la Santa Inquisitió en los
regnes de Espanya contra la herètica ý apostàtica pravitat, de la qual, com a tots és notori,
han exhigit grandíssims effectes per lo augment de la santa fe cathòlica; ý al principi,
així lo inquisidor general com los altres inquisidors posats en districtes separats,
tinguessen sa jurisdictió llimitada en les coses tant solament de la fe ý conforme està disposat
per lo dret canònich; ý és cert que en estos regnes de Aragó, ý specialment en lo
Principat de Cathalunya ý Comtats de Rosselló ý Cerdanya, no se
jurisdictió temporal, majorment en prejudici de les Constitutions de Cathalunya,
Capítols ý Actes de Cort, privilegis, usos, costums ý altres lleys de la terra, ý per consegüent
no se poguessen entrametre active ni passive de causes civils ni criminals,
sinó solament com dit és de les coses tocants a la fe, que és lo propri llur offici, no
entenent en los dits Principat ý Comtats lo que importave al servey de Déu, conservació
ý augment de la religió cathòlica christiana que lo dit offici de la Santa
Inquisitió fos auctoritsat ý respectat per tots, en les Corts celebrades per la reyna dona
Germana en esta vila de Montçó en lo any mil sinch_cents ý dotze se contentaren de fer
ab lo inquisidor general qui leshores here certa Concòrdia, per la qual fonch en cers
casos augmentada la jurisdictió als inquisidors que per temps serien en los dits Principat
ý Comptats; la qual Concòrdia per capítols separats fonch decretada aprés en les Corts
que lo emperador don Carlos, pare de vostra magestat, de immortal memòria, celebrà en
la ciutat de Barcelona en lo any mil sinch_cents ý vint, ý confirmada per lo inquisidor
general que leshores era ý entrevenint en tot la auctoritat ý consentiment del dit emperador
ý rey don Carlos de gloriosa memòria. Ý tota aquella Concòrdia ý capítols de ella
foren confirmats per Leo decimo, de felice recordació. Ý la dita Concòrdia és molt cert
ý de dret indubitat que tingué ý té força de contracte ý tots los inquisidors que són estats
aprés de aquella heren obligats a guardar-la, perquè per lo effecte de ella fonch assignat
per los tres braços al dit Sant Offici de la Inquisiçió de la ciutat de Barcelona ý son districte
un censal sobre les pecúnies ý drets de les generalitats de sis_centes lliures de
renda per quiscun any, les quals sempre ha rebut ý de present reb lo receptor del dit Sant
Offici; ý don Ferrando de Lloases, que morí arquebisbe de València, al temps que entrà
en lo exercisci de son offici de inquisidor jurà de observar tots los dits capítols, com conforme
al capítol de dita Concòrdia trenta_ý_set ý següents fins al capítol quoranta
inclusive són tots los inquisidors obligats jurar; ý com, en grandíssim prejudici dels
poblats en los dits Principat ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya, hajen dexat los inquisidors
que aprés són estats de jurar la observança de dita Concòrdia, ý que lo pijor és se
hajen ocupat molta major jurisdictió de la que en manera alguna poden tenir en los dits
Principat ý Comtats, ý los poblats en ells resten en grandíssima manera agraviats dels
procehiments fets per los dits inquisidors, com ab memorial de dits agravis se és a
vostra magestat notificat; ý encara que los dits inquisidors sien jutges ecclesiàstichs,
occupant-se com dit és la jurisdictió real de vostra magestat ý dels barons ý per antiquíssima
regalia, des del temps que los dits Principat ý Comtats foren trets de poder de
moros, toque a vostra magestat ý a son real offici conèxer dels agravis ý excessos de
jurisdictió que los jutges ecclesiàstichs, delegats encara que sien per universitat de causes,
fan, ý així són citats in banco regio per a dit effecte. Per ço, suppliquen humilment
los tres braços a vostra magestat que, provehint als abusos ý agravis que los dits inquisidors
fan, primerament, ab llur approbació ý consentiment, li plàcia statuir ý ordenar
que los dits capítols de la Concòrdia fets ý jurats en lo any mil sinch_cents ý vint ý per
Papa Leó dezè sobredit confirmats, sien guardats per los dits inquisidors a la lletra, com
en quiscuna dels dits capítols està disposat.
146. Ítem, plàcia a vostra magestat, ab la matexa lloació ý aprobació, statuyr
ý ordenar que, venint algun inquisidor nou en la ciutat de Barcelona, ý també los que
vuy són, hajen de jurar la observança dels dits capítols de la Concòrdia cum iuxta forma
de ells són obligats; ý que lo receptor del Sant Offici o qualsevol altre official de ell a
qui toque rebre lo dit censal de sis_centes lliures a ell assignat sobre les pecúnies ý dret
del General, haje de portar als diputats lo acte del jurament sobredit prestador per los
dits inquisidors; ý fins que conste als diputats del jurament per instrument auctèntich, lo
que haje de deixar lo receptor o altre offici al sobredit en poder dels deputats, no se li
puguen pagar les pensions del sobredit censal.
147. Ítem, que lo llochtinent general de vostra magestat, lo canceller, vicecanceller,
ý, en son cas, lo regent la Cancelleria, en cas que los dits inquisidors excedesquen
la jurisdictió que tenen ý se ocupen la de vostra magestat o de algun baró, fermant
de dret lo qui pretendrà ésser agraviat en poder del dit llochtinent general o de
portantveus de general governador, sien obligats de admetre la tal ferma de dret ý
manar citar als dits inquisidors que compareguen in banco regio; ý si serà vist que
excedeixen sa jurisdictió ý agravien los vassalls de vostra magestat o del tal baró,
hajen de manar revocar llurs procehiments sots les penes, forma ý manera que per
suprema regalia de vostra magestat ý deffensió de sa real jurisdictió se acostuma de
fer ab los altres delegats apostòlichs, encara que sien conservadors o jutges ad universitatem
causarum.
148. Ítem, que los dits inquisidors no puguen en tot lo Principat de Cathalunya,
Comtats de Rosselló ý Cerdanya concedir familiatura ni pendre per familiars sinó sinquanta
en número, dividits entre les ciutats, viles ý llochs dels dits Principat ý Comptats,
com ja per los dits tres braços fonch supplicat a vostra magestat en les Corts de .
149. Ítem, que ninguns dels dits familiars puguen ésser capellans ni de estament
ecclesiàstich, encara que los reben en nom de comissaris del Sant Offici, com sie així
que los qui procuren estos càrrechs ý nom de comissaris o familiars de l'offici de la
Santa Inquisitió se veje, per experiència, que són tots o la major part de ells inquiets ý
de mala vida ý fama, ý sols per exemir-se de la jurisdictió de son prelat ordinari ý perquè
no sien per ells castigats de sos delictes ý culpes ab favor, ý moltes voltes ab presents,
los inquisidors los fan familiars o comissaris; ý en cas que per algun negoci urgent
cumple al Sant Offici donar commissió a algun ecclesiàstich o pendre per familiar, hajen
de pendre informació del bisbe o altre prelat, son ordinari, ý de son consentiment acceptar-lo,
ý no altrament.
150. Ítem, que los familiars que seran officials de art mecànica o mercantívol, si
delinquiran en coses de fraus comesos en sos officis ý obres o en pesos, mesures o
altres coses fora de les concernents a la fe cathòlica, hajen de sortir ý sortiscan lo for
ý jurisdictió de son jutge ordinari seglar, ý no pugue ésser inibit per censures
o altrament impedit lo tal jutge ordinari per los inquisidors de exercir líberament
sa jurisdictió ý fer justícia contra lo tal familiar, com en estos casos no
als inquisidors jurisdictió sinó per dissimulació ý permissió de vostra magestat
ý sos reals ministres, lo qual en Cathalunya, en prejudici de les Constitutions ý altres
lleys de la terra per vostra magestat jurades, no
151. Ítem, plàcia a vostra magestat statuir ý ordenar que los familiars del Sant
Offici sien obligats de anar a sometents ý per son torn ý orde a les guardes de la marina
ý altres parts de les ciutats, viles ý llochs ahont serà ordenat que
com en altres poblats solen anar a fer dita guarda per ses tandes, ý no
de la dita guarda per ésser familiars del Sant Offici; ý que no puguen portar armes
algunes prohibides als altres poblats en Cathalunya, ans hajen en les dites armes seguir
lo orde posat per vostra magestat o sos llochstinents generals ý altres officials reals a
qui toque.
152. Ítem, que
aquell, no puguen impedir als jutges reals o altres ordinaris, seculars o ecclesiàstichs, la
presecussió ý execussió de la jus[tí]cia per dir que los tals delinqüents han comès delictes
o fet cosa que la conexensa pertany a ells, ans, en tal cas, havent prevengut la justícia
secular o ecclesiàstich[a] en la conexensa de la causa, deixen al tal jutge fer
justícia, reservada als dits inquisidors lo dret de poder, aprés, procehir e punir los tals
delinqüents per los crímens ý delictes la conexensa dels quals pertany a ells; ý en cars
que los inquisidors hajen previngut en pendre al delinqüent, havent conegut del delicte
ý no essent cas de haver-lo de relaxar al bras secular, hajen de lliurar lo tal pres al jutge
secular o ecclesiàstich, son ordinari, si seran requests per ell que
castigar dels altres delictes que haurà comès.
153. Ítem, que los dits inquisidors no
Comptats de Rosselló ý Cerdanya de algun familiar del Sant Offici que serà inculpat de
agabellador de forment, civada ý altres vitualles; ni tanpoch en temps de pesta en la
entrada de la ciutat, vila o lloch ahont se guardaran puguen donar llicència als tals familiars
que entren o posen roba en la tal ciutat, vila o lloch, ni menys en la paga de les
impositions ý altres drets, ni en los bans o penes imposades per los consellers, pahers,
cònsols, jurats, procuradors o altres administradors de les dites ciutats, viles o llochs o
altres ordinaris; ans en tot ý per tot sien los dits familiars subjectes als jutges ordinaris
ý administradors de les tals ciutats, viles o llochs ý hajen de guardar les ordinacions
sobre açò fetes com los altres poblats allí són obligats guardar; ý contra los dits familiars
se pugue per los jutges ordinaris o altres a qui toquen procehir ý puguen ésser executats
sens intervenció ni llicènsia dels dits inquisidors, als quals tota jurisdictió
en estos casos los sie llevada; ý lo mateix se entengue en lo repartiment de aygües,
guardes del terme, tales de heretats o deveses, vinyes ý en totes coses que toquen a l'offici
de mostasaff ý pulicia de les ciutats, viles ý llochs, manament de fer netes cèquies,
camins, coses de carniceries ý pescateries ý altres semblants, ans la conexensa ý execussió
de estos ý altres casos pertangue, en tot ý per tot, als officials de les dites ciutats,
viles ý llochs ahont los tals familiars habitaran; ý també, si algun mercader se abatrà,
encara que alguns familiars del Sant Offici resten crehedors, no puguen los dits inquisidors
pendre los béns del tal abatud o fallit a ses mans, ni entrendre en la causa de graduació
dels creedors, ans hajen de dexar ý dexen la líbera conexensa al jutge seglar ordinari
o, en son cas, a la Real Audiència, ý allí se haje de conèxer del pretès crèdit dels
familiars del Sant Offici com dels altres creadors; ý que, en açò ý en tot lo més avant
qu'és necessari, per a provehir als abusos fets per los dits inquisidors, puix de dret ý justícia
se pot per vostra magestat provehir, plàcia a vostra magestat manar que se observe
lo supplicat per los tres braços a vostra magestat, ý los dits inquisidors se hajen de contentar
de la jurisdictió que verdaderament los compateix, sens eccedir en ella.
154. Ítem, plàcia a vostra magestat, ab lloació ý approbació de la present Cort, statuir
ý ordenar que, per los presents Capítols, no sie feta derogació alguna als dits
Capítols ý Concòrdia en lo any mil sinch_cents ý dotze ý mil sinch_cents ý vint, ab auctoritat
ý consentiment de l'emperador don Carlos, rey ý senyor nostre de immortal
memòria, pare de vostra magestat, entre los tres braços ý lo inquisidor general que leshores
here feta ý per auctoritat apostòlica confirmada, ans en tot ý per tot, haje de restar
ý reste en sa força ý valor, llevats tots los abusos contra ella fets per los dits inquisidors,
com sien estats fets no de dret ni justícia sinó de fet.
Jutge del Breu.
155. Encara que molt justes ý llegítimes causes pies ý sanctes concideracions
mogueren a l'emperador don Carlos, rey ý senyor nostre de immortal memòria, pare
de vostra magestat, a impetrar ý obtenir de diversos summos pontífices, de felice
recordació, diversos breus e commissions apostòliques al bisbe de Gerona que per
temps fos derigides, per a ffí ý effecte de fer castigar los delictes ý crims atroces e
henormes que algunes persones ecclesiàstiques, poch tament a Déu ý a sos superiors,
cometien en lo present Principat de Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya.
Però, perquè conste clarament que per la misericòrdia de Nostre Senyor, ja des de la
publicatió dels decrets ý cànons del Sant Conçili de Trento ensà, tant per residir tots
los prelats de ordinari en ses iglésies ý districtes ý vellar ab la deguda solicitut
sobre lo bé ý salut de sos súbdits, com també per ésser revocades totes les exceptions
que de la jurisdictió de sos prelats a molts particulars de clergues seculars heren
concedides, no sols àn cessat ý cessen les causes per les quals foren concedides commissions
apostòliques, mes encara aquelles han redundat ý redunden cada dia en
manifests prejudicis, agravis ý danys, no sols de les jurisdictions dels prelats de dits
Principat ý Comtats, tant seculars com regulars, mes encara de totes les persones
ecclesiàstiques de aquells. Per ço, suppliquen a vostra magestat los tres braços de les
presents Corts que, ab llur approbatió ý consentiment, sie de son real servey provehir
que, perquè de vuy avant lo dit bisbe de Gerona, jutge delegat apostòlich dels dits
breus o sos subdelegats, no excedesquen los llímits de sa pròpria jurisdictió, prejudicant
ý danyant a la dels reals de dita província, ni fassen los agravis, sobres e maltractes
intollerables que ells e sos ministres ý officials han a diverses persones de dita
província fets, lo poder e modo de procehir de aquells sien remediats, restrets ý lliurats
en la forma ý manera següent:
156. Primo, que attès que lo dit bisbe de Gerona que vuy és o per temps serà comissari
és estat per Sa Sanctitat nomenat ý creat per punir ý castigar tant solament los dits
crims e delictes enormes ý atroces, en falta ý negligència dels jutges e prelats ordinaris
de les persones ecclesiàstiques que los tals delictes hauran comès, com del tenor
ý sèrie dels dits breus apar, que per ço dit comissari apostòlich o sos subdelegats, inseguint
la voluntat de Sa Sanctetat ý la força ý llími[t]s de son poder, no atravesca ni presuma
fer procehiments contra alguna persona ecclesiàstica que primer no preceescan ý
concorreguen dos coses juntes: la primera és que requeresca per scrits al superior del tal
delinqüent que dintre trenta dies castigue aquell, certificant-lo que si dit superior o ordinari
serà en assò negligent e descuydat, passat dit termini, en virtut de sa comissió
apostòlica, procehirà a castigar-lo.
157. Ítem, que declare primer ab sa sentència interlocutòria ý ab la maduresa ý mirament
que la calitat del negoci requereix, que aquells delictes ý crims dels quals se té
informació contra la tal persona ecclesiàstica són enormes e attroces, com sie de cert ý
clar que en vie de dret ý justícia los procehiments altrament per dit jutge apostòlich fets
sien, per falta de poder ý jurisdictió, nul·les ý agravatoris, e que per aquells reste dit
jutge ý comissari en conciència obligat a reffer ý esmenar a la part contra la qual ha procehit
tots los danys ý gastos que li ha voluntariament donats ý la injúria qui la ha feta, a
més de què com a persona privada ý que proceeix de fet ý no de dret se li poria, sens
encórrer pena alguna, resistir tant per los ordinaris, la jurisdictió dels quals ocupe ý usurpa,
com també per los particulars contra los quals proceheix.
158. Més avant, plàcia a vostra magestat, ab lloació ý approbació dels dits
tres braços, statuir ý ordenar que per lo acato ý reverència als sagrats ordes deguts, lo dit
jutge apostòlich, refformant ý remediant los abusos que fins avuy se són fets, ý considerant
que la presó se dóna en custòdia dels presos ý no en pena, sie provehit ý manat
que les tals persones ecclesiàstiques capturades sien posades ý guardades en les presons
dels prelats ordinaris ý no gens en presons de officials seculars, les quals les de més
vegades són humides, fosques ý pudents ý malsanes ý en elles se acostumen de posar
lladres, homicides ý altres delinqüents facinerosos ý de semblant calitat; e que en aquells
no se
fer; e que per lo semblant la guarda ý custòdia de aquells se acomane e deixe a les persones
deputades per los ordinaris [ecclesiàstichs] ý no a persones seculars.
159. E no
negligència dels jutges ordinaris ý no altrament, com dalt és dit, que per ço, sempre ý
quant algun prelat haurà prevengut la captura de algun delinqüent súbdit seu, que en tal
cas lo dit jutge apostòlich no pugue fer procehiments ni vexacions al tal prelat ordinari
del dit delinqüent a fi ý effecte de extraure aquell del poder ý càrcer del dit ordinari ý
portar-lo a ses presons, ans lo dit jutge ordinari pugue provehir líberament ý castigar-lo
o absoldre com li apparrà ésser de justícia.
160. Mes, plàcia a vostra magestat, ab lloació ý approbació dels dits tres braços, statuir
ý manar que, perquè és desconcert molt gran ý contra tot termini de dret que podent una
persona conèxer de una causa, en virtut de sa pròpria ý peculiar jurisdictió, vulla conèxer
de aquella en virtut de la jurisdictió que altri li ha comesa ý emprestada, ý com sie stat de
mente dels dits summos pontífices donar jurisdictió a qui no la tenia ý no al que ja la tenia
ordinària ý, per consegüent, no tenia necessitat de la delegada, qui per ço sie provehit que
lo dit jutge apostòlich, havent de conèixer de crim o delicte de algun súbdit seu, conega de
aquell com a propri ordinari del dit delinqüent ý no com a jutge delegat.
161. Ítem, que sempre ý quant que lo dit comissari apostòlich voldrà subdelegar ses
vices a altri, que, per no fer nul·litats, les subdelegue a persona que tinga les calitats que
en los dits subdelegats són de dret requerides, ý que dit jutge apostòlich no pugue subdelegar
sinó un jutge en la ciutat de Barcelona, ni fer los excessos ý sobres que fins avuy
se són fets en fer composiçions pecuniàries, no sols de delictes graves ý enormes,
[mes] encara que de delictes de poca importància ý lleves ý no tocants a sa comissió
ý jurisdictió.
162. Més avant, per quant per lo Sacre Concili de Trento, en la catorsena
cessió, en lo decret de reformació, capítol vuyt, que comença
és estatuït ý ordenat que los qui tenen semblants breus a ells comesos hajen de procehir
contra los ecclesiàstichs delinqüents ab intervençió del bisbe del qual és súbdit lo tal
delinqüent si residirà en la sua sglésia o de la persona per lo dit bisbe deputadora; altrament
lo procés ý tot lo que se seguirà sie de tot nul·le. Plàcia a vostra magestat, ab consentiment
ý approbació dels dits tres braços, statuir ý ordenar que lo dit decret del Sant
Consili sia a la lletra observat.
Moneda.
163. Atenint als grans abusos que de alguns anys a esta part en lo present Principat
de Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya se ha provehit aserca del traure
moneda blancha de aquell, tant per terra com per mar, tant ab licèntia com sens ella, del
que ha resultat ý resulta haver restat, ý de contínuo restar, dits Principat ý Comptats ab
gran penúria ý falta de aquelles ý per havant porie restar ý venir en gran dany de tots
los poblats en aquells, supplica, per ço, la present Cort a vostra magestat li plàcia statuyr
ý ordenar, ab llur approbatió ý consentiment, que puguen ý hagen los deputats de
Cathalunya batre en la seca de Barcelona vui mília lliures de les pecúnies del
General cada [a]ny en reals, [mig] reals o testons, ý aquelles puguen traure dits
deputats de la Taula de Barcelona e per a dit effecte, no obstant altre ordinatió
o ús en contrari, attento que dita moneda cathalana no sente la cobdícia que de la
demés, les quals vint mília lliures tinguen obligació de tornar en la Taula al compte que
d'abans staven.
164. Attès ý considerat lo gran dany que causa als poblats del present Principat de
Cathalunya ý Comtats de Rosselló ý Cerdanya lo dret dit de les marques ý que, per esta
ý altres causes, fonch ya provehit ý ordenat per Constitutió en lo any mil sinch_cents
quoranta-set, Capítol setanta hú, que la causa que vuy se porta en la Real Audiència
entre los pretesos crehedors del dit dret de les marques, de una part, ý los cònsols ý síndich
de la Llotja de la Mar de la ciutat de Barcelona ý altres interessats, de part altra, fos
acabada dins lo termini en dita Constitutió prefigit; ý en lo Capítol nou de les
Constitutions últimament celebrades en la present vila de Monçó en lo any mil sinchcents
sexanta_quatre fos statuït que la causa de supplicació ý totes les altres causes annexes
a dita causa de les marques, així per la una part com per l'altra mogudes, fossen
expedides dins tres anys; ý com aprés de la provisió o sentència en dita causa feta se sie
de nou introduhida altra causa de lliquidació ý execussió de dita sentència, supplica la
present Cort a vostra magestat que, ab llur approbació ý consentiment, li plàcia
statuir ý ordenar que la dita causa de lliquidació ý execussió, ý totes les causes de aquelles
dependents, hagen del tot ésser despedides sots les penes als contrafahents a
Constitucions imposades, dins dos anys contadors del dia que
de la Real Audiència.
Studi de Leyda
165. Notòria cosa és a vostra magestat, ý no sols a tots los tres regnes de la Corona
de Aragó ý altres subjectes a vostra magestat, però per tota la christiandat, lo gran fruyt
que ha fet per lo passat la Universitat General del Studi de la ciutat de Lleyda, instituhida
ab molts privilegis ý perrogatives per lo invictíssim rey don Jaume primer, dit lo
Conquistador, de immortal memòria, ý que de aquella Universitat són exits molts principals
doctors dels quals vostra magestat ý tots sos predecessors de gloriosa memòria se
són servits per al regiment ý administració de justícia de sos regnes ý stats; ý conforme
a la varietat del temps és molt clar que la dita Universitat al die de vuy té molt poca
renda per als salaris condecents dels cathedràtichs ý altres ministres de ella, lo que tanbé
és causa que en los studiants falte lo bon regiment que serie menester. Per ço, los tres
braços humilment suppliquen a vostra magestat si[a] servit que en les provisions que se
faran quant vaguen los arquebisbats de Tarragona, Çaragossa ý València se
impose sobre los fruyts de aquells, per la Sede Apostòlica ý ab auctoritat de aquella, ý
tanbé sobre los altres bisbats de la matexa Corona que parexerà poder-se portar quant
vagaran, ý al present sobre lo de Tortosa que vague, ý tanbé per unió de beneficis ecclesiàstichs,
fins a la summa ý quantitat de sis mília lliures barceloneses per cada [a]ny,
ultra de la poca renda que vuy té que no arribe a mil ý quatre_cent ducats. Ý en la dita
Universitat General ý Studi se puguen assignar los salaris que convé per a què persones
cèlebres allí lligen en totes facultats ý ciènçies ý stigue ordenada ab virtuosa policia ý
deguda quietut de totes les persones que llegiran ý estudiaran ý residiran en dit Studi,
attès majorment que per vostra magestat està prohibit que no
de França ý altres fora de Espanya, de les quals en estos temps no
confiança que en altros passats se tenia; ý així és molt cert que en dit Studi de Lleyda
concorren ý acuden a studiar de tots los regnes de dita Corona de Aragó ý Isles adiacens,
ý al servey de Déu ý de vostra magestat convé que la dita Universitat sie augmentada en
lletres ý bons costums.
166. E per quant la experiència ha mostrat que per no haver-y hagut fins assí persona
ab bastant poder ý plena auctoritat per a corregir, castigar ý tenir ab la deguda
diciplina escolàstica als studiants ý altres persones del dit General Studi de Lleyda,
ha hagut en aquell deshordes de armes ý altres inconvenients, ý és en gran manera necessari
que per verdader remey de assò en lo sdevenidor se nomene ý constituesque jutge
competent, ab tota jurisdictió civil ý criminal ecclesiàstica ý real sobre la Universitat de
dit General Studi ý singulars persones de aquella. Per ço, suppliquen los tres braços a
vostra magestat que, ab llur approbació ý lloació, li plàcia, revocant totes ý qualsevol
coses ý orde fins assí differents o en contrari observats, de assí avant se erigesque un
offici ý dignitat que
personalment en la ciutat de Lleyda ý perpètuament privative a tots altres jutges, així
ecclesiàstichs com seculars, sie superior ý jutie competent ý tingue tota jurisdictió civil
ý criminal, mer ý mitx imperi, sobre tots los cathedràtichs ý studiants ý ministres de dit
Studi ý famílies de aquell; ý que vostra magestat, ab la sobredita probació ý lloació de
la present Cort, li done tota la jurisdictió real ordinària ý pleníssima sobre dites persones
en lo que a sa real jurisdictió toca ý pertany, e intercedesca ab Sa Sanctedat per a
què, en nom de la dignitat, ab delegaçió apostòlica ad universitatem causarum ý tanbé
pleníssima a supplicació de vostra magestat impetradora concesdesca tota jurisdictió
ecclesiàstica a dit maestre de scuela per a dit effecte, així que en la persona de
aquell concorreguen les jurisdictions ý auctoritats apostòlica ý real convenients, ab
facultat de què dit maestre de scuela per excercisci de sa jurisdictió pugue tenir alguatsir,
portant insígnia per a capturar o arrestar ý fer en los doctors ý studiants ý llur família
tots los actes que alguazils reals ordinaris solen exercir ý presons, notaris, nuncis ý
altra família
acistència de ningun altre official ecclesiàstich ni secular sinó quant ell la demanarà, ý
en tal cas que la demane sien obligats a donar-la-y per execució del que per ell serà provehit.
167. Ítem, plàcia a vostra magestat, ab lloació ý approbació de la present Cort, statuir
ý ordenar que lo dit alguatzir, no obstant la Constitutió de la reyna dona Maria ý
altres Constitutions sobre la multitut dels officials ý insígnies de aquells disposants,
pugue portar bastó llarch del modo ý manera com lo porten los veguers ý sotsveguers
ý altres officials reals ordinaris del present Principat ý Comptats, ý hage de ésser home
de honor ý tenir les calitats que conforme a la Constitutió del cathòlich rey don
Ferrando segon en la segona Cort de Barcelona, Capítol sexanta_hú, que comence
"Statuïm ý ordenam los sotsveguers han de tenir"; ý que lo dit offici de alguatzir sie a
beneplàcit del dit maestre scuela, ý lo dit alguatzir puga capturar no sols en crim fragant
però en tot altre cas, com qualsevol jutge ordinari, als dits studiants ý als
qui se alegren de privilegis de studiants, tant solament ab què lo dit alguatzir no pugue
entrar en casa de algú dels poblats de la dita ciutat de Lleyda per perseguir ý pendre
algun studiant sinó ab acistència del veguer o sotsveguer de la matexa ciutat ý no de
altra manera; e si serà casa de canonge o de alguna dignitat de la sglésia cathedral o
altres ecclesiàstichs, haja de ser ab la acistència de l'ordinari ecclesiàstich, com és
acostumat; dexant totes les altres coses que toquen al bon govern de la dita Universitat
ý als col·legis dels doctors d'ella a conexensa de vostra magestat, que són certs los tres
braços manarà vostra magestat advertir ý ordenar-ho tot com convé al bon govern ý
augment de aquell Studi.
Pes ý mesura
168. Per llevar los molts ý notables inconvenients que resulten de haver-hi diversitat de
pesos, mides ý mesures en les ciutats, viles ý llochs del Principat de Cathalunya ý
Comptats de Rosselló ý Cerdanya, per ço ý altrament, puix és tota una matexa província
ý se governa per un mateix llochtinent general de vostra magestat ý ab les mateixes lleys,
supplica humilment la present Cort a vostra magestat que, ab llur lloaçió ý approbació, li
plàcia statuir ý ordenar ab Constitutió perpètua que en part alguna de dits Principat ý
Comptats no
approbada en la ciutat de Barcelona, ans bé, aguts per revocats tots ý qualsevol privilegis,
usos ý costums en contrari fins assí observats en tots los dits Principat ý Comptats,
en lo sdevenidor totes les ciutats, viles ý llochs, castells ý tèrmens, hajen de tenir ý usar ý
praticar en tot ý per tot los mateixos pes, mida ý mesura que té, use ý pratique la ciutat de
Barcelona ý no altre; ý que per a fer la reductió del pes, mida ý mesura de totes les altres
parts de dit Principat ý Comtats al pes, mida ý mesura de Barcelona, així en reduhir los
censos de forment, ordi ý altres grans ý tanbé lo vi, oli ý altres qualsevol coses concernents
a pes, mida ý mesura a la mesura, mida ý pes de Barcelona, sien nomenades en cada cap
de vegueria tres persones hàbils ý sufficients, ço és, una de cada bras, per vostra magestat
ý per la Cort, o en son cas, aprés de la conclusió de les presents Corts, dins dos mesos per
lo llochtinent general ý diputats de Cathalunya; ý que la observança de la present
Constitutió, així en terres reals com de barons, comence dos mesos aprés que serà feta ý
publicada dita reducció ý no abans. No entenent, per ço, prejudicar a consellers, cònsols,
pahers, jurats, mostasafs o altres officials, així reals com de barons, als quals toca affinar
los pesos ý mesures ý castigar los fraus dels falços pesos, mides ý mesures, ans reste llur
jurisdictió en sa força ý valor com la tenien abans de la present Constitutió.
Sentènçies arbitrals.
169. Per quant és inconvenient que les sentències arbitrals emologades per les
parts o passades en cosa judicada no tinguen tant prompta execusió com les altres de les
quals se ha appel·lat o recorregut, les quals per observança de la Constitutió del rey don
Ferrando segon en la primera Cort de Barcelona, Capítol primer, se han de possar en
débita execussió, com en la dita Constitutió és disposat; per tant, ajustant a la dita
Constitutió del rey dit catòlich ý postposada tota de la judiciària ý declaració en forma de
diffinitiva ý tots los altres tèrmens donats a les causes sumàries ý denunciatió de procés ý
tot altre stil fins assí observat en la Real Audiència, suppliquen los tres braços a vostra
magestat que, ab llur lloació ý approbació, li plàcia statuir ý ordenar que, demanant-se en
la Real Audiència o devant qualsevol jutge ordinari dels presents Principat ý Comtats
execució de la sentència arbitral per àrbitres o arbitradors o amigables componedors,
donada ý passada en cosa judicada o per les parts emologada la dita execussió, se hage de
provehir per lo jutge, citada la part condempnada en scrits, ab prefficció de terme de trenta
dies, per a opposar ý provar solament aquelles exceptions que per la dita Constitutió
del rey catòlich ý altres Constitutions se poden opposar contra les sentències judicials
passades en cosa judicada; ý dins los dits trenta dies, los quals sien comuns a les parts,
puguen dir, provar ý al·legar tot lo que vullen, ý passat aquell termini, sens altra solemnitat,
lo dit jutge dins altres trenta dies precisos ý peremptoris haje de provehir
sobredita execució ý també en scrits lo que sie de justícia.
Testimonis sobre articles
170. Com per Constitutió de dret comú, lo jutge sie obligat a resecar ý llevar lo abús
que
civils donats les parts produexen, lo qual, així per les calúmnies de les parts com tanbé
per los interessos ý affections dels notaris, moltes voltes en excessiu número se produexen,
de manera que són majors les pliques de testimonis supèrflues que tot lo procés, de
hont no sols ve tot lo dany a les parts però gran destorp per als jutges, que és causa de
differir la expedició de les causes; per tant, ab lloació ý approbació dels tres braços, plàcia
a vostra magestat statuir ý ordenar que ninguna de les parts, tant de l'actor com del
reo ý altres llittigants en dita causa, pugue produhir sobre cada article més de sis testimonis;
ý que açò se entengue tant en los articles çernents la causa principal ý los mèrits
de aquella, com tanbé en los articles objectatoris ý altres qualsevol que
progrés de qualsevol causa.
Archius de processos
171. Per conservació dels processos civils ý criminals ý benefici públich, supplica
la present Cort a vostra magestat que, ab llur approvació ý consentiment, li plàcia statuir
ý manar que
de Cathalunya en la casa real són obrades; ý que vostra magestat sie servit nomenar
un scrivà de manament en archiver que no tingue salari ordinari ý sols rebe lo salari que
tatxarà lo canceller o regent la Cancelleria per lo traball de les cerques per cada procés que
serà instat per alguna persona que haje de sercar, ý aquell haje de jurar en poder del dit
canceller o vicicanceller ý en son cas regent la Cancelleria de bé ý lealment fer sens exceptió
de persona alguna son offici; ý que en una part del dit archiu [pose] [lo] [dit] [archiver]
tots los processos civils de causes finides ý que per havant se finiran ý en altre los processos
de les causes criminals, col·legint ý replegant tots los que estan en la sala gran dels
scrivans ý en cases particulars ý altres qualsevol parts o llochs, ý redegint aquells en inventari
ab designaçió dels noms ý cognoms de les parts ý jutges; ý que així los scrivans de
manament com los altres substituts tinguen obligació de donar ý lliurar los processos que
en poder de quiscú de ells seran finits al dit archiver, sots pena de deu lliures per cada vegada,
dins un mes aprés que serà finida la causa; ý per lo que en archiver, sercar, ordenar
ý fer inventari ý índex de dits processos ab los cognoms o noms de casa per les parts ý
orde de alphabet, ara en lo principi ý haurà molt traball, sie vostra magestat servit,
ab la sobredita lloació ý approbació, statuir ý ordenar que se done tant solament per esta
volta de salari al dit archiver cent lliures ý a un altre que li ajude sinquanta lliures; ý que
los processos originals que seran trobats del concistori de la Ballia General sien restituïts
a ti concistori com per aquells hi haje ja archiu a part; ý que de assí al davant, evocantse
causes principals o de appel·lació de dit concistori de la Ballia General a la Audiència
Real, no puguen ésser constrets los notaris en donar los originals, sinó còpies auctèntiques,
com així sie ja ordenat per Constitutions ab los ordinaris fora de Barcelona.
Governació.
172. Per quant los mateixos doctors de la Real Audiència ý ab la mateixa solemnitat
determinen, ordenen ý fan les sentències en la Governaçió de Cathalunya quant aquella
va vice regia, per no ésser vostra magestat ni son llochtinent general en Cathalunya; per
ço, suppliquen a vostra magestat los tres braços de la present Cort li plàcia, ab llur consentiment,
ordenar ý disposar que en los mateixos casos ý del mateix modo ý forma que
les provisions ý sentències que
Cathalunya ý per los doctors de aquella tenen execussió quant en aquest Principat és
present vostra magestat o son llochtinent general, tinguen tanbé execuçió dites
sentències quant dita Real Audiència seguirà al governador o portantveus de general
governador de Cathalunya, vice regia, per absèntia de vostra magestat ý de son llochtinent
general.
Abatuts ý fallits
173. Per quant la experiència ha mostrat que los mercaders ý botiguers que se abaten
per evadir les penes de la Constitutió del rey don Ferrando segon en la segona Cort
de Barcelona, Capítol sinquanta_tres, ý de altres Constitutions, quant determinen dexar
de pagar a sos crehedors ý abatre
sos llibres ý béns, ý ab altres contemplacions dexen de pagar a dits sos creedors; per
ço, per llevar semblants cautheles ý malícies de dits mercaders ý botiguers, supplica la
present Cort a vostra magestat li plàcia, ab llur lloació ý approbació, statuir ý disposar
que dits mercaders ý botiguers encara que no latiten, totora ý quant per spay de sis mesos
hauran dexat de pagar sos creedors, sien haguts ja per abatuts, fallits ý com a infames,
ý que en ninguna manera puguen ésser habilitats ni dispensats per a concórrer a officis
de la Deputació, casa de la Ciutat ý Llotja de la ciutat de Barcelona ý altres officis de
les altres ciutats ý viles ý llochs de tot lo present Principat ý Comtats, ý sien aguts per
privats de la matrícula dels mercadés ý de totes les bosses ý llochs ahont sien
enseculats; ý la dita pena sie irremissible, exceptat cas fortuït o altre just impediment
approvat per lo Real Consell, en lo qual cas pugue ésser declarat no ésser incidit en les
penes del present Capítol. Ý que la present Constitutió sie duradora fins a la conclusió
de les primeres corts.
Legítimes
174. Ítem, los tres braços de la present Cort, zelant la conservació de les causes principals,
supplican a vostra magestat que, ab llur lloació ý approbació, li plàçia statuir ý
ordenar que la llegítima per a tots los fills ý filles, encara que sien en major número de
quatre, no sie sinó la quarta part dels béns del deffunt de la successió de qual se tractarà
en respecte de les llegíttimes, ý que assò sie servat en tot lo Principat de Cathalunya ý
Comptats de Rosselló ý Cerdanya, encara que fins assí sols per privilegi o lley local se
servàs solament en Barcelona; ý que assò haje lloch tant en la llegíttima dels decendents
com dels ascendents, revocant qualsevol lley o consuetut ý observança en contrari fins
assí en qualsevol part de dits Principat ý Comptats age aguda ý observada. Declarant que
aquesta disposició, fora de Barcelona, sols comprenga los casos esdevenidors ý que estiga
en obció de l'hereu pagar-la ab diner stimada la valor dels béns del deffunt o a proprietat
inmoble; ý quant sobre la proprietat que
que sie a arbitre del jutge.
Dels qui succeeixen en los béns de la mare.
175. Per quant apar gran inquietut que, tenint una persona germans o germanes o
altres parents de part de mare fins a quart grau, segons orde dret romà, ý havent aprés
adquirits qualsevol béns per successió de mare, que aprés, morint la tal persona ans de
venir a pubertat, ab substitució pupil·lar feta per lo pare, los béns ý heretat de la mare
per virtut de substitució pupil·lar haguessen de anar a altres fills o parents del mateix
pare ý no de la mare o altres parents de part de la dita mare; per ço, supplica la present
Cort a vostra magestat que, ab llur approbació, li plàcia statuir ý ordenar que en dit cars
los béns de la mare hajen de tornar a germans o germanes o altres parents fins al quart
grau, com està dit, de part de mare si
dita substitució pupil·lar ý no en altres persones, declarant ý ampliant la Constitutió feta
per lo rey en Pere tercer en les Corts de Monçó, Capítol primer, comensant "Los impúbers".
Del canceller ý regent.
176. Per quant, anant la Governació de Cathalunya vice regia, lo canceller ý
regent la Real Cancellaria de Cathalunya tenen les matexes obligacions de gastos ý estan
promptes en servir, com verament serveixen, en tot lo que se offereix consultar-los per
lo benefici públich, ý dit canceller en la declaració de las Constitucions de jurisdictió
entre les corts ecclesiàstica ý secular; plàcia a vostra magestat, ab la lloació ý approbació
sobredita, statuir ý ordenar que als dit canceller, regent la Cancelleria que vuy són
los córreguen ý se
regia, com se
ý en nom seu proceheix la Real Audiència.
177. Perquè lo regent la thesoreria és negligent moltes voltes en enviar per los que
són condemnats a galera en les ciutats, viles ý llochs del present Principat de Cathalunya
ý Comtats de Rosselló ý Cerdanya, ý pateixen de moltes maneres en les presons, supplican
los tres braços a vostra magestat li plàcia, ab llur consentiment, statuir ý manar
que los ordinaris de les sobredites ciutats, viles ý llochs ahont ý haurà presos que sien ja
condemnats a galera a servir al rem a vostra magestat per algun temps que, tantost que
seran stats condemnats, hajen de aportar als tal pres o presos a la ciutat de Barcelona ý
posar allí en mà ý poder del regent la thesoreria; ý lo que despendran se
en compte per lo mestre racional o son lloctinent; ý si los dits ordinaris seran
en açò negligents, passats tres dies, requerits que sien per los cònsols, concellers, paers,
jurats o procuradors, puguen ésser convenguts davant los jutges de taula ý hajen de
pagar de sos propis béns les despeses dobles que los dits cònsols, cancellers, paers,
jurats e procuradors hauran sostingudes en allimentar als tals condemnats ý fer-los aportar
a llurs costes a la ciutat de Barcelona.
178. Per quant no és rahó que los qui han pagada la pena de llurs delictes, conforme
a les sentències contra ells promulgades, sien agraviats en majors ý altres contra de ells
no profferides, ý se veje de cada dia que quant algú, per sos demèrits, és condempnat a
servir de remer per cert temps en les galeres de vostra magestat o altres, és detengut en
aquelles per molt temps aprés de ésser passat lo contengut en la sentènçia contra ell promulgada,
lo que és molt gran dany del dit condempnat ý contra tota rahó ý justícia. Per
ço, supplica la dita Cort a vostra magestat sie servit statuir ý ordenar son conçentiment
ý approvació que qualsevol que sie estat condempnat en los presents Principat de
Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya, per qualsevol jutges e officials tant
ecclesiàstichs com seculars ý tant reals com de barons, a servir en dites galeres per remar
o altrament, per alguns anys ý no per tota sa vida, ý haurà cumplit lo temps de
la condempnació contenguda en la sentència contra ell promulgada, encontinent que dit
temps serà passat, sie tret de dites galeres ý no sie més detingut en aquelles; ý si lo contrari
serà fet, deguen qualsevol veguers, balles, alguasils ý altres officials de vostra
magestat axí major com menors, instats per part del dit condempnat o de algun parent o
amich de aquell, requerir al capità de la galera en la qual serà detengut o al General o
als ministre o ministres ý officials de dites galeres que, dins dotze ores, traguen ý posen
en terra, líbero ý segur, al tal condemnat qui haurà cumplit son temps; ý si dins dites
dotze hores no o hauran fet, degan dits veguers, balles ý altres officials, per repusàbia,
pendre dos o quants moros forçats de totes les galeres porà, ý si açò no aprofitava,
puguen dels de l'official o ministres de dites galeres, ý aquells retinguen presos ý custodits
fins a tant que lo dit condemnat que haurà cumplit son temps sie tret en terra ý restituït
a sa prístina libertat; ý que los deputats del General de Cathalunya, instats o
requests per qualsevol persona, hajen a requerir se cumple lo contengut en la present
Constitutió cada volta que se occorrerà cas, a despeses emperò de la part instant; ý que
tots los dits officials de vossa magestat ý de barons sien obligats obeyr a dites requestes,
ordinacions ý manaments de dits deputats del mateix modo ý manera ý sots les obligacions
ý penes que són obligats en fer ý executar los manaments, ordinacions
ý requestes de dits deputats en les coses tocants [a la] exacció dels drets del general.
179. Ítem, perquè no és rahó que los dits condemnats a galera temporalment sien més
agraviats ý se sàpie de quant comença a córrer lo temps de la sua condemnació, supplica
la dita Cort li plàcia a vostra magestat, de son consentiment ý lloació, statuir ý ordenar
que lo temps del dit condempnat a galera temporalment comens a córrer aprés de
quinze dies que contra de ell serà profferida la dita sentència, atès que estant ja condemnat
ý detingut per aquest deffecte, ý no està per ell de servir, és just lo dit temps li
córrega.
180. Per quant entre los altres agravis dels quals los dits tres braços tenen notícia
comesos per los officials reals de vostra magestat, specialment per lo Consell Criminal,
és un molt gran ý contra tota disposició de dret, així divinal que prohibeix que lo pare
no sie castigat del delicte del fill, com tanbé per lo dret positiu, ço és, que havent comès
algun crim per lo qual se proveïx contra d'ell laudamentum curie o se pretén haver lo
tal fill incidit en alguna pena pecuniària, se és feta contra llur pare execució de les tals
penes per lo dret de llegíttima que lo fill delinqüent porie tenir, com sie així que lo fill,
vivint lo pare, no tinga legítima en sos béns ni pugue demanar aquella ý per consegüent
lo fisch no
Per ço, supplica a vostra magestat los tres braços sie servit statuir ý ordenar, ab
llur approvació ý consentiment, que llevat tots los dits abusos no
o la mare, fer execució per delicte algú del fill, ni per altra qualsevol ocasió o causa civil
ni criminal, en los béns del pare o de la mare ab títol ni ocasió de la llegíttima del fill; ý
si algun jutge provehirà la tal execució, incidesca en les penes posades per als qui contrafan
a Constitutions o altres lleys de la terra.
181. Per quant, encara que per dispositió de dret, sie prohibit a les persones privades
fer congregations ni actes en nom comú de tals congregations sens llicèntia ý auctoritat
del superior qui la pot donar, ý les congregations altrament fetes sien conventícules ý
col·legis il·lícits, ý encara que algunes congregations o confraries per sos privilegis sien
tingudes per col·legis aprovats, ý se puguen ensemps junctar ý fer los actes tocants a
son col·legi ý congregació; però per la matexa rahó per lo dret considerada los sie
prohibit juntar-se moltes congregacions o confraries junctes, o persones per elles o en
nom de elles destinades, sens llicèntia ý auctoritat de son superior. Per ço, suppliquen a
vostra magestat los tres braços que, ab llur consentiment ý approbació, li plàcia statuir
ý ordenar que los dits col·legis aprovats o confraries, directament ni indirecta coniunctament
ni divisa, ni per interposades particulars persones o nuncis, no puguen
entre sí tractar, conferir ni determinar cosa alguna de qualsevol spècie de negocis que
sien, ni notaris alguns puguen rebre ni fer actes de coses resultants de les tals congregations
ý determinacions per molts col·legis o confraries junctament o separada sobre los
matexos negocis fetes, sots pena de privatió de sos officis, la qual ipso facto encórreguen
irremissiblement ý també de exili perpètuo dels presents Principat ý Comptats de
Rosselló ý Cerdanya; en la qual pena de desterro o major o menor, segons la qualitat de
l'excés a àrbitre del judicant, encorreguen los majorals o aquells qui hauran junctat los
dits col·legis o confraries junctes o persones particulars de elles que seran deputats a
tractar entre sí ý convenir dels negocis que se hauran tractat per les dites congregacions
o confraries, encara que separadament; no entenent, per ço, llevar la facultat a cada
col·legi o confraria dada per vostra magestat o per altres superiors dels dits col·legis o
confraries de tractar ý determinar les coses respectivament pertanyents a llurs particulars,
col·legis, officis o arts, segons per sos privilegis o llicènties lo és o serà permès, ý
no més avant.
182. E més, supplica la present Cort a vostra magestat li plàcia, ab llur approbació
ý consentiment, statuyr ý ordenar que lo prior que diuhen del veguer en la ciutat de
Barcelona, lo qual és assessor del veguer ý jutge ordinari en la cort del dit veguer ý
també assessor del balle de la dita ciutat, los quals solen ésser elegits ý nomenats
per a l'exercisci de dits officis respectivament per lo veguer ý balle, ý que los
conçellers de la dita ciutat, hagen de ésser doctors de universitat approvada ý tenir per
lo menys quatre anys de pràtica, havent advocat quatre anys complits en la matexa
ciutat de Barcelona; ý lo hú dels dos concellers de prior que se solen elegir ý les mateixes
persones hagen també de haver praticat quatre anys ý lo altre pugue ésser més nou
en la pràtica, a voluntat dels dits veguer ý consellers; ý los quatre consellers del
mateix prior que
ço és, dos dels antichs que hagen praticat quatre anys ý altres dos dels nous, ý d'esta
manera per son torn ne hagen de passar tots los advocats que resideixen en la dita ciutat
de Barcelona.
183. Ý per quant, encara que per los Capítols vulgarment dits del rey en Martí ý
altres Constitutions ý lleys de la terra, sia statuït ý ordenat que les provisions reals en lo
que concerneixen justítia no hagen de ser signades de mà de vostra magestat, sinó que
hajen de ser passades ý expedides per Cancelleria ab ferma del canceller, vicecanceller
ý, en son cas, regent la Cancelleria; però a les voltes los llochtinents de vostra magestat
ab simple lletra sua, vulgarment dita lletra de cambra fermada de sa mà, àn enviat algun
doctor del Real Consell o altres officials sens altres lletres o provisions reals per
Cancellèria, com dit és, expedides, ý ab aquelles simples lletres se són fets molts agravis
als poblats en lo present Principat ý Comptats, no obstant que los actes en virtut de
semblants lletres de cambra fetes fossen nul·les e invàlides. Suppliquen los dits braços
a vostra magestat que, tenint semblants actes per nul·los ý fets contra Constitucions ý
per abús molt gran, li plàcia statuir ý ordenar que, de assí avant, semblants lletres de
cambra ý totes altres lletres ý provisions no sien, en coses conçernents a justítia ý negocis
tant criminals com civils, expedides; ý quant algun lloctinent general de vostra
magestat o portantveus de general governador les fes, no sien obeydes per algun official
real o baró o altre qualsevol jutge ni persona privada; ý lo doctor del Real Consell o
qualsevol altre official real que usarà de dites lletres camerals concernents a justíçia caygue
en les penes posades als que contrafan a Constitutions ý altres lleys del present
Principat ý Comptats.
184. Ítem, com los cridats per vostra magestat o per son lloctinent general o altres
officials reals, encara que ab simples lletres missives, sien tinguts per guiats com los és
manat en semblants lletres, ý presentant-se devant vostra magestat o son lloctinent general
de qui han enviat les tals lletres no deuen ésser molestats per qualsevol pretès crim
o crims que lo dit cridat se pretenga haver comès; ý se sia vist per lo passat que
algun lloctinent general de vostra magestat, havent sentèntia, alguns cavallers vinguessen
devant ell per coses que cumplien al servey de vostra magestat, obeynt com li here
scrit ý comparent ab bona fe com a vassall obedient de vostra magestat, lo féu pendre ý
posar en presó; ý encara que al·legàs guiatge a ell concedit per la dita lletra, essent
mayorment també fermada per lo regent la Cancelleria, may pogué obtenir del Real
Consell Criminal que
inconvenients ý danys. Per ço, suppliquen los tres braços a vostra magestat que, ab llur
approbació ý consentiment, li plàcia statuhir ý ordenar que, succehint semblant cas, sie
tingut per guiat de qualsevol crim o excés que se pretenga haver comès aquell a qui se
scriurà semblant lletra, encara que no sie expedida per Cancelleria sinó ab sola ferma de
vostra magestat o de son lloctinent general; ý si havent comparegut serà posat en presó
o altrament detingut, al·legant lo dit guiatge, dins tres dies havent feta fe de la lletra haje
de ser per lo Real Consell relaxat ý posat en sa libertat cumplida; ý si lo contrari serà fet,
cayguen en les penes posades contra aquells qui contrafan a Constitutions ý altres lleys
de Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý Çerdanya.
185. Ítem, supplica la dita Cort a vostra magestat li plàcia statuir ý ordenar, attesa la
gran utilitat donen ý ne resulta al present Principat de les sèquies de Lleyda,
Puigcerdà ý Tuïr, que los qui tenen ús de regar de dites sèquies, tatxant lo ull, portelló,
albelló per ont la aygua discorre per al ús de ses possessions sens frau algú, lo que
si no faran, incorrègan los contrafahents per la primera vegada en pena de trenta sous ý
per la sagona en pena de tres lliures ý per la terçera de sinch lliures, applicadores per lo
un terç a l'official exequtant, per lo altre a l'acusador ý per los altres a la administratió
de dites sèquies, prohibint no
dels que antigament eren ý vuy són; e los qui tenen obligació de scombrar aquelles, a
son temps les scombren ý netejen fins a son degut llivell, lo que, si no faran, los administradors
o governadors ý senyors de dites sèquies, a despeses dels qui u tenen de obligatió,
les puguen fer scombrar.
186. Ítem, per quant lo offici de cònsol de mar de la ciutat de Gerona és de tal condició
que los qui han tingut aquell no poden obtenir altre offici en dita ciutat fins a tant
hajen purgat taula, ý perquè no
que és en gran dany de dita ciutat ý detriment dels commersants ý altres habitadors ý
poblats en dita ciutat; per tant, supplica la dita Cort a vostra magestat que, ab llur approbació
ý consentiment, li plàcia statuir ý ordenar que los qui fins avuy seran estats ý per
havant seran extrets en cònsol de mar de la dita ciutat de Gerona pugan obtenir qualsevol
altre offici de jurisdictió ý altres de dita ciutat, encara que no hagen purgada
taula, puix lo qui serà estat cònsol ý voldrà concórrer en algú de dits officis no serà
impedit ni contra ell sia donada demanda alguna, revocant en assò en quant sie necessari
qualsevol Constitutió lo contrari disposant.
187. Per lo que ab la experiència se és vist los danys que han resultat a la santa casa
de Nostra Senyora de Montserrat per haver-la mal governada persones fora de la Corona
de Aragó, així en la administratió spiritual com temporal, rendes, almònyes ý diners de
aquella, ý la poca igualtat han usada ab los naturals de aquesta Corona, de hont se són
seguits molts inconvenients e inquietuts; desijant provehir a un tant gran dany ý posar
en aquella santa casa un remey segur ý durable ý que los religiosos de aquella casa visquen
en pau ý quietut de llurs consciènties, servint a Déu com tenen obligaçió, ý perquè
la devoció ý veneraçió de aquella santa casa no
supplica la present Cort a vostra magestat sia de son real servey intercedir ab
Sa Sanctedat sie servit desunir ý separar dita casa ý sanctuari de Nostra Senyora de
Montserrat de la provínçia o congregació de Valladolit ý fer-la provínçia de per sí separada
de qualsevol altra província de Sant Benet en aquesta Corona de Aragó, pus y ha
cases annexes a la dita casa de Nostra Senyora de Montserrat ab número sufficient,
dexant lo govern ý administració de dita casa als religiosos de aquesta Corona,
pus no faltaran religiosos de aquesta Corona benemèrits ý ab las parts que convé per
a governar-la ab servey de Nostra Senyora ý en conservació ý augment de aquella santa
casa, ý perquè los religiosos, per rahó de Capítols ni altrament, no hajen de anar tant
llarch camins per hostals fora les cases de llur orde; ý serà en general ý en comú molt
gran contento de aquest Principat ý Regne ý en quietut ý repòs dels religiosos de dita
casa ý sanctuari ý de tots los devots d'esta Corona, de las almonyas ý caritats de les
quals se sustenten, ý serà cosa digna cristiandat ý benignitat de vostra magestat.
188. Més avant, plàcia a vostra magestat, ab la sobredita lloació ý approbació de la
present Cort, statuir ý ordenar ý manar que los Usatges de Barcelona, Constitutions de
Cathalunya, Actes ý Capítols de Cort, privilegis de les iglésies e de les ecclesiàstiques
persones e de barons, militars ý de ciutats, viles ý llochs del Principat de Cathalunya,
usos, pràtiques ý costums, sien inviolablament observats; ý que per qualsevol ús o verdaderament
abús per vostra magestat o son lloctinent general ý portantveus del general
governador ý altres qualsevol officials que sien fets, praticats o en lo temps sdevenidor
se faran o praticaran contra dits Usatges, Constitutions de Cathalunya, Capítols ý Actes
de Cort, privilegis predits, pràtiques, usos ý costums no sie prejudicat o derogat
als dits Usatges de Barcelona, Constitutions de Cathalunya, Capítols ý Actes de Cort,
privilegis, usos, pràtiques ý costums, encara que tals usos o verdaderament abusos fossen
per tant temps observats que no fos memòria en contrari; mes, reprovant tals usos o
verdaderament abusos e havent aquells per nul·les e invàlits, així com en la present
Constitutió, supplica a vostra magestat la present Cort sie servit haver, voler, ordenar ý
manar que dits Usatges, Constitutions, Capítols ý Actes de Cort, privilegis, usos e costums
sien perpètuament observats.
relatum per nobilem protonotarium et per sacram, catholicam et regiam magestatem
primo loco factarum et ad dictum brachium regale delatarum die vigesima septima
mensis novembris anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo
quinto, talis est:
1.
supplica; ý lo Capítol de Cort tercer de les últimes Corts sie porrogat com se supplica;
ý la Constitutió de l'any quoranta-set, Capítol sinquanta vuyt, sie perpetuada com se
supplica; ý lo Capítol de Cort segon de l'any quoranta-set sia porrogat fins a la conclusió
de les primeres Corts; lo Capítol desè de les Corts de sexanta_quatre sia
porrogat fins a la conclusió de les primeres Corts.
2. Plàcia sa magestat que assò se observe en la contentió de jurisdictió ý no en la
contentió de imunitat, stante emperò lo pres repetidor detengut en los càrcers reals ý no
altrament; ý que aprés de dita inspectió, dins un dia natural hajen d'ésser presentades les
lletres de repetitió de la cort ecclesiàstica, altrament la cort secular passat dit dia puga
passar avant sos procehiments.
3. Plau a sa magestat.
4. Sa magestat ha tingut molt compte, i
sang límpia; ý per llevar escàndols no par fer-ne Constitutió.
5. Plau a sa magestat que cada [a]ny se hajen de visitar totes les botigues de especiers
per los consellers, cònsols, pahers, procuradors ý jurats de les ciutats, viles ý llochs
del Principat de Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya ý a despeses de les universitats,
ab interventió del prothofísich de sa magestat, ý per sa absènçia ab intervenció
de un metge ý apothecari anomenador per dit prothomèdic; ý si request dit prothomèdich
per una vegada, per qualsevol universitat, dins un dia natural differirà partir
per a fer dita visita o nomenar metge o apothecari que hi açistesquen, per ell puguen
dites universitats e o los consellers o jurats, balles nomenar-los, puix no
de la matexa universitat; e que en la ciutat o vila en la qual se trobarà dit protomèdich,
tenint salut, haja de fer dita visita personalment.
6. Plau a sa magestat en quan li toca.
7. No apar.
8.
9. Plau a sa magestat.
10. Plau a sa magestat.
11. Sa magestat és servit no
12. Plau a sa magestat que lo relador haja a declarar dins quoranta dies lo que serà
de justítia sobre la exceptió de guiatje o mala captura opposada; ý que si passats los quoranta
dies no havie declarat, perda lo salari de l'offici de tots los dies que tardarà més a
declarar, ý se entenga en les causes criminals ý no civils.
13. Plau a sa magestat.
14. Plau a sa magestat que
trenta_quatre que comença "E que moltes voltes".
15. Plau a sa magestat, exceptats los lladres, bandolers, assassinos, incendiaris, sacrílegos
ý homicides voluntaris.
16. Plau a sa magestat.
17. Sa magestat és servit que quant se faran edictes ý crides generals, segons se és acostumat,
en tal cas la evocatió de les causes de execusió de dites crides ý edictes generals
sol se fassa contra los ordinaris reals ý barons que
la execussió de dits edictes e o crides ý no contra los altres, exceptades les causes de vitualles
e altres que de sa naturalesa són concistorials.
8. Plau a sa magestat que tota hora que alguna persona serà presó, no puga fer laudamentum
curie en sos béns; ý que si essent fet dit laudamentum curie contra alguna
persona, aquella se presentarà dins la presó ý serà scrita en los llibres dels presos, cesse
en tot la execussió el dit laudamentum curie contra los béns del qui serà posat en las
càrçers reals de sa magestat o de son llochtinent general.
19. Sa magestat és servit que
mil sinch_cents quoranta-set fins a la conclusió de les primeres Corts, ý si lo pres serà
ecclesiàstich se serve lo acostumat.
20. Sa magestat és servit que
sexanta_quatre sie porrogat fins a la conclusió de les primeres Corts.
21. Plau a sa magestat, ab què en la tatcha entrevinguen ab lo ordinari los
concellers, cònsols, paers, procuradors e jurats de les universitats respectivament.
22. Plau a sa magestat; averteixe que
23. Plau a sa magestat.
24. Plau a sa magestat; ý que lo depositari sia de vida ý nomenador per sa magestat.
25. Plau a sa magestat en les causes que seran fins a sinquanta liures tant solament ý
no en les mayors.
26. Plau a sa magestat, ab què en la decretatió se diga per lo lloctinent de sa magestat
o regent la Cancelleria
decem librarum, etc.
27. Plau a sa magestat.
28. Plau a sa magestat.
29. Plau a sa magestat
30. Plau a sa magestat.
31. Plau a sa magestat que
32. Plau a sa magestat per a lo sdevenidor.
33. Plau a sa magestat que a una llegua més amunt de Leyda, a la part de Alguayre,
no
34. Plau a sa magestat.
35. Plau a sa magestat.
36. Plau a sa magestat.
37. Plau a sa magestat, moderant la pena, que no sie de tot lo deute sinó en cars que
lo deute no excedís deu lliures; ý en cars que excedís, sia la pena sols deu lliures.
38. Plau a sa magestat.
39. Plau a sa magestat.
40. Plau a sa magestat que
41. Sa magestat manarà tenir lo compte que
encarregant als llochtinent general ý altres officials reals que escusen aserca de assò tots
abusos o agravis.
42. Plau a sa magestat, si ja lo official real no tenia altre orde en scrits del relador o
jutge en la causa.
43. Plau a sa magestat, no essent la causa evocada al Real Consell o feta regalia ans
del rompiment de les treves.
44. Plau a sa magestat que
serie ý tenor de aquelles, llevats tots abusos.
45. Sa magestat és servit que lo Real Consell ý doctors de aquell ý altres jutges se
hajen en lo examen dels testimonis ab lo mirament que convé a fer-se justítia, sens
agravi de les parts ý revocats tots abusos.
46. Plau a sa magestat.
47. Plau a sa magestat.
48. Plau a sa magestat.
49 No apar que s'admeta per lo que convé a la administratió de la justítia.
50. Plau a sa magestat.
51. Plau a sa magestat, ab què intervingue lo balle general o loctinent en aquella estatió.
52.
53.
54. Plau a sa magestat.
55. Plau a sa magestat.
56. Plau a sa magestat.
57. Plau a sa magestat.
58. Plau a sa magestat.
59. Plau a sa magestat, ab què lo que tocque a les aygües intervingue lo balle general
o lloctinent en aquella estatió.
60.
61. Plau a sa magestat.
62. Plau a sa magestat.
63. Plau a sa magestat.
64. Plau a sa magestat.
65. Plau a sa magestat.
66. Plau a sa magestat ab los subjectes a purgar taula, ab tal que y haja jutges de taula
ý hajen publicada aquella.
67. Plau a sa magestat.
68. Plau que
69. Plau a sa magestat.
70. Plau a sa magestat.
71. Plau a sa magestat.
72. Plau a sa magestat.
73. Plau a sa magestat que no
per Usatjes de Barcelona permesos.
74. Plau a sa magestat que dure fins a la conclusió de les primeres Corts.
75. Sa magestat ho manarà provehir com més convinga al bon aposento dels convocats
a Corts.
76. Plau a sa magestat que les tortures
casos ý delictes exceptats de dret.
77. Plau a sa magestat que per haver donat a menjar a bandolers ningú no sia pres
sens provisió del jutge feta en scrits, ý que essent a la presó sí
dins lo mateix temps que se ha de publicar en les enquestes ordinaris.
78. Sa magestat manerà advertir a son loctinent general que en lo fer de les regalies
tinga molt mirament, llevats tots abusos.
79. Plau a sa magestat, ab què la terna la presenten al lloctinent general per a què lo
lloctinent general de aquells o de altres prenga lo que li aparexerà per a inviar la terna a
sa magestat.
80. Plau a sa magestat.
81. Plau a sa magestat que cada hú per a provisió de sa casa ý família puga comprar
les vitualles que haurà menester sens altra llicèntia ni albarà, ý que contra los agaballedors
se procehesca ab lo rigor que de justítia haja lloch.
82. Plau a sa magestat.
83. Sa magestat manarà que no
84. Plau a sa magestat.
85. Plau a sa magestat que
decentment, a conexensa de sa magestat o de son loctinent general.
86. Sa magestat ý manarà provehir com més convinga a la bona administratió de la
justítia.
87.
88. Sa magestat manarà que les informacions se reban per persones ydònees ý sufficients.
89. Plau a sa magestat.
90. Plau a sa magestat que los alguatzils no puguen substituir, sinó que, en absència
o impediment de aquells, son lloctinent general puga nomenar altres, com ha acostumat.
91. Sa magestat, attès que en les Corts de sexanta_quatre, per les rahons contengudes
en los Capítols de les dites Corts, aparegué convenir la erectió del Consell Criminal ý
aquell perpètuament separar del Civil; ý per la experiençia se és vist que per dita separatió
en la Audièntia Civil se han despedides moltes més causes que ans se despedien,
com se és vist per lo balans de deu o vint anys abans ab los de aprés de aquella, no obstant
que
moltes més causes que
abans se podia fer; no és de parer ni apar convenient a la bona administratió de la justítia
revocar la dita Constitutió de erectió ý separació perpètua dels dits Consells; emperò
per lo inconvenient que
major ganància ý per lo que molts d'ells, aprés que són pràtichs, són provehits per al
Consell Civil, serie més convenient que allí s'envallisen, que no
quant són més necessaris en los officis. Sa magestat, per a obviar dit inconvenient que
poria seguir, serà servit de attorgar ý consentir que, de ací avant, no
dels doctors del Consell Criminal dels qui en sdevenidor seran promoguts al dit Conçell
Criminal per al Consell Civil, si no fos per a offici de regent o altre mayor; puga emperó
e li sia lícit dels del Civil passar en lo Criminal, ab tal emperò que lo salari dels del
Criminal sia ygual o mayor del salari ý guanyables ordinaris del Consell Civil, per ser
just que los que auran servit en coses de tanta importància com se tracten en la Audièntia
Criminal[no] sien agraviats ab menor salari ý advocats que molt aprés entraran en lo
Consell los sien preferits.
92. Plau a sa magestat que fassen tres sales del Civil ý sie de sinch doctors en cada
sala, ý per a dit effecte de nou se cree un lloch de doctor per al Civil de modo que sien
tretze doctors ý ab lo canceller ý regent la Cancelleria sien quinze, los quals repartisquen
en dites tres sales, en la una de les quals precidesca lo canceller, en la altra lo regent la
Cancelleria ý en la tercera lo més antich doctor de aquella, ý al doctor que de nou se
ajustarà al Civil se done lo mateix salari que als altres doctors; ý no
lo Consell Criminal com està dit.
93. Plau a sa magestat que
94. Sa magestat és servit que
95. Plau a sa magestat.
96. Plau a sa magestat que les causes menors de tres_centes lliures, per calitat
de pobresa, pupil·lar edat, viduïtat ý religió, no puguen ésser evocades a la Real
Audiència.
97. Plau a sa magestat en les causes ý als temps que apparrà al relador de la causa o
a la Audièntia Real.
98. Plau a sa magestat fins a cantitat de sinquanta lliures, no més.
99. Plau a sa magestat que ninguna causa feudal ni emphiteoticària de capbrevatió
en la primera instàntia se puga evocar a la Real Audièntia per calitat de pobresa, viduïtat
o popil·lar edat, de qualsevol quantitat que sia, ab tal que, si dins tres llegües del
lloch ahont serà la cosa que
puga ésser assessor o jutge, se haja de cometra la causa a ell ý no a persona que no sia
graduada.
100. Plau a sa magestat que los ordinaris denunçien los processos per a mostrar que
se ha conclòs en aquells en les causes de primera instància ý que, feta dita denuntiatió,
no
101. Plau a sa magestat.
102. Plau a sa magestat.
103. Plau a sa magestat.
104. Plau a sa magestat.
105. Plau a sa magestat.
106. Plau a sa magestat.
107. Plau a sa magestat.
108. Plau a sa magestat.
109. Plau a sa magestat.
110. Plau a sa magestat que
reservat arbitre al lloctinent general ý als presidents, precehint alguna justa causa; à
advertir que
per ço" exclusive.
111. Plau a sa magestat servar lo qu'és dit en lo Capítol precedent.
112. Plau a sa magestat.
113. Plau a sa magestat.
114. Plau a sa magestat.
115. Plau a sa magestat.
116. Plau a sa magestat.
117. Plau a sa magestat.
118. Plau a sa magesat ab què sie sols fins a tres_centes lliures.
119. Plau a sa magestat; ý que lo mateix se serve en los processos de liquidacions
majors, deliberaçions ý execucions.
120. Plau a sa magestat; ý que la reservaçió ý compartiment dels notaris se fassa
segons serà ordenat per los presidents.
121. Plau a sa magestat.
122. Plau a sa magestat.
123. Plau a sa magestat.
124. Plau a sa magestat.
125. Plau a sa magestat.
126. Sa magestat mana que
puga, de manera que
127. Plau a sa magestat.
128. Plau a sa magestat.
129. Plau a sa magestat.
130. Plau a sa magestat.
131. Plau a sa magestat.
132. Plau a sa magestat.
133. Plau a sa magestat.
133. Plau a sa magestat.
134. Plau a sa magestat.
135. Plau a sa magestat.
136. Plau a sa magestat, entenent tot lo sobredit en les parts solament a les quals és
lícit supplicar de la sentèntia diffinitiva profferida.
137. Plau a sa magestat.
138. Plau a sa magestat; ý que lo mateix sie en els causes de primera instàntia.
139. Plau a sa magestat.
140. Plau a sa magestat.
141. Plau a sa magestat.
142. Plau a sa magestat que
Capítol vint_ý_hú, ý que la dispositió de aquella se estenga fins a dos_centes lliures tant
solament.
143. Plau a sa magestat.
144. Plau a sa magestat que
segon en la primera Cort de Barcelona començant "Poc valdria" col·locat en lo títol "De
observar Constitutions".
145, 146, 147, 148, 149, 150, 151, 152, 153, 154. Quant als excessos personals que
pretén haver fet los inquisidors, sa magestat pren a son càrrech de acabar ab lo inquisidor
general que envie persona convenient per a verificar-los, ý constant de aquells, se fasse
cumpliment de justítia. També sa magestat offereix que procurarà ab lo inquisidor general
que la Concòrdia de l'any mil sinch_cents sexanta_vuyt se guarda per part dels inquisidors,
fent-se lo mateix per la de los naturals de Cathalunya . Ý que sobre la differència
ý difficultat que y ha agut ý ha en traure
coneximent de la causa o causes en què no
se remediarà donant-se orde com les constitutions se guarden ý los dos inquisidors conserven
lo que
que ab major brevetat se execute lo que està dit, hoc ý encara se remedien altres coses que
parexerà advertir, voldrà la present Cort senyalar persones que vajen a Madrid a tractar ab
lo inquisidor general del que en açò toca, sa magestat serà servit que las nomene ý ajudarà
ab molt bona voluntat a què
Nostre Senyor, conservació de la jurisdictió real ý bé universal de Cathalunya ý dels naturals
d'ella, com ho mereixen tan bons ý leals vassalls, de la prudènçia ý bon enteniment
dels quals confia sa magestat que entendran se
bravetat de la partida se pot fer. Ý perquè per a més assegurar la observança de la dita
Concòrdia ý del demés que
Constitutió, lo qual no
lo inquisidor general, sa magestat és content que, si a la Cort apar he aquest apuntament,
nomenen ý deputen personas que representen la dita Cort ý qui porà en aquest fet, ý no
altre ningú, tinguen la matexa facultat que vuy té la present Cort; ý en tal cas sa magestat
senyalarà persona que represent la sua real persona, juntament ab la dita Cort, puga
aprobar ý passar per Constitutió la dita Concòrdia ý lo demés que com està dit se assentarà
ý concertarà en respecte del que toca a la Inquisitió, per quant per a ninguna altra cosa
han de tenir poder ni facultat; ý aquest exemplar no
en ningun temps per a tractar de coses semblants.
155. No ha menester decretació perqu'és prohemi.
156. Plau a sa magestat en quant li toca ý que sien servats los breus apostòlichs.
157. Plau a sa magestat en quant li toca ý és disposat per los breus apostòlichs.
158. Plau a sa magestat en quant li toca ý que, per llevar tots inconvenients, que los
presos per dit Breu estiguen en una instànçia que ha despeses del General de Cathalunya
se fasse en los càrçers comuns de Barcelona.
159. Plau a sa magestat en quant li toca que
apostòlichs.
160. Sa magestat ho encarregarà al bisbe de Gerona.
161. Sa magestat en quant li toca és servit que
tenor dels breus ý dret li serà permès ý no més.
162. Plau a sa magestat en quant li toca que
que d'ells se ha tinguda.
163. Plau a sa magestat que lo guany que resultarà se partesca en tres parts, les dos
per al Hospital General de Barcelona ý la altra terçera part per a monestirs de monjas de
la matexa ciutat.
164. Plau a sa magestat.
165. Sa magestat, offerint-se les vacations de les iglésies ý beneficis, tindrà
molt particular memòria del que se li supplica.
166. Plau a sa magestat reservar-se la nominatió fahedora de dit offici per a sí.
167. Plau a sa magestat, exceptat en crim fregant, que en tal cars sens açistèntia puga
entrar en qualsevol casa.
168. Plau a sa magestat.
169. Plau a sa magestat.
170. Plau a sa magestat fins a deu testimonis.
171. Plau a sa magestat; ý que la nominatió del dit archiver la fassa sa magestat.
172. Plau a sa magestat, exceptat que durant la vida de don Pedro ý don Enrich de
Cardona en dita governació no puguen tractar ni descidir-se les causes del duch de
Cardona ni de la duquessa de Cardona.
173. Plau a sa magestat.
174. Plau a sa magestat.
175. Plau a sa magestat.
176. Plau a sa magestat.
177. Plau a sa magestat.
178. Plau a sa magestat que en los cassos contenguts en lo dit Capítol acudan al lloctinent
general, lo qual haja de fer executar lo dit Capítol.
179. Plau a sa magestat.
180. Plau a sa magestat; ý que
la exceptió per lo pare no s'és declarat tal.
181. Plau a sa magestat.
182. Plau a sa magestat.
183. Plau a sa magestat que les Constitutions de Cathalunya ý los dits Capítols del
rey don Martí sian guardats, llevats tots abusos.
184. Plau a sa magestat que, si algú ab carta del lloctinent general vindrà ahont
serà lo dit loctinent general, sia guiat fins a tant que ell haja demanada llicèntia o lo
lloctinent general le-y haurà donada ab còngruo temps per a anar-se
185. Plau a sa magestat.
186. Plau a sa magestat.
187. Sa magestat intercedirà ab Sa Sanctedat per a què sobre assò proveheixca lo que
més convinga al bé de aquesta santa casa.
188. Plau a sa magestat, revocats tots abusos.
brachia per modum supplicationis factarum ad chalendarum trigesima diei mensis
novembris millesimi quingentesimi octuagesimi quinti est huiusmodi seriei:
Los tres brassos de la present Cort General del Principat de Cathalunya ý Comptats de
Rosselló ý Cerdanya, havent vist les decretations per vostra magestat fetes als Capítols per
ells a vostra magestat presentats, besen les reals mans de vostra magestat per la mercè los
ha fet en elles, ý particularment accepten les decretations per vostra magestat fetes als
Capítols 1, 3, 6, 9, 10, 13, 16, 18, 22, 23, 26, 27, 28, 29, 30, 32, 34, 35, 36, 38, 39, 44, 46,
47, 48, 50, 53, 54, 55, 56, 57, 58, 61, 62, 63, 64, 65, 67, 69, 70, 71, 72, 74, 80, 82,
84, 85, 89, 93, 95, 96, 98, 100, 101, 102, 103, 104, 105, 106, 107, 108, 109, 112, 113, 114,
115, 116, 117, 118, 119, 120, 121, 122, 123, 124, 125, 127, 128, 129, 130, 131, 132, 133,
134, 135, 136, 137, 138, 139, 140, 141, 143, 164, 165, 166, 168, 169, 170, 171, 172, 173,
174, 175, 176, 177, 179, 180, 181, 182, 185, 186, 187, 188.
Ý perquè ab la brevedad del temps ý moltes occupations de vostra magestat, se ha entès
que alguns dels Capítols més important per la bona administratió de la justítia, bé ý tranquilitat
dels dits Principat ý Comptats, no han pogut ser advertits per vostra magestat, com convenie
a son real servey ý benefici dels poblats en aquells, ans per haver vostra magestat comès
les decretations de dits Capítols no són estades fetes com de la Real Audièntia ý benignitat de
vostra magestat se spera. Per ço ý altrament, quant humilment ý encaridament poden, suppliquen
a vostra magestat sia de son real servey manar que sien habilitades, refformades ý
millorades les decretations fetes en los Capítols infrascrips ja presentats, ço és, en la del
Capítol 2, perquè altrament, ab la distinctió de la decretatió feta ý prefixió de temps de un dia
natural, se restreny molt la libertat ecclesiàstica ý no és provehit als inconvenients ý prejudicis
que se han seguit. E la del sinquè, perquè ab tants requisits se aumentarien los gastos a les
universitats, que són pobres, ý així cessaria lo effecte del supplicat. Ý en lo Capítol vuytè,
que no és estat decretat, per lo benefici de les universitats se supplique sia vostra magestat
servit manar-lo decretar com se supplica. E la de l'onzè, perquè en coses de justítia
no apar just que los que no són doctors tinguen vot ni fassen número, no havent-hi paritat. E
la del dotzè, perquè lo termini donat al jutge és molt llarch ý en gran detriment del pres ý la
pena del jutge és molt poca. E la del quatorzè, puix lo que
Capítol devuyt de l'any mil sinch_cents trenta_quatre. Ý en la del quinzè, sia vostra magestat
servit manar llevar aquelles paraules "bandolers ý homicides voluntaris". Ý la del denou,
perquè és just ý ab ell se provehirà molts agravis ý abusos que són estats fets en la Capitania
General. Ý la del vint, perquè és conforme a equitat ý justítia. Ý en la del vint_ý_quatre, sia
vostra magestat servit ajustar que los tals depositaris hajen de donar ydònees fermançes ab
obligatió de persona ý béns, ý que la Constitutió se entenga tant solament en les ciutats, viles
ý llochs reals. E la del vint_ý_sinch, perquè és obviar a les appel·lations cavil·loses. E la del
trenta_hú, perquè és exequtió de les Constitutions en aquell mensionades ý convé a la divisió
de les causes dels ordinaris.
33. E la del trenta_tres, plàcia a vostra magestat millorar que almenys tres llegües
més amunt de Leyda a la part de Alguayre ý una llegua a l'altra part de Segre no
puguen fer arrossos.
40. E la del quoranta, per llevar molts inconvenients.
E la del quoranta_hú, per ser axí com se demana de justítia.
42. E la del quoranta_dos, per llevar abusos, los quals no
43. E la del quoranta_tres, per ser cosa justa.
45. E la del quoranta_sinch, per los abusos que
com ab los de deffensa.
51. E la de sinquanta_hú, sia vostra magestat servit ajustar que la intervenció del balle
general o son lloctinent sia tant solament en llochs reals, ý que en aquells no puga
pendre dieta.
52, 59, 60. E la de sinquanta_dos, sinquanta_nou ý sexanta se supplica lo mateix que
en la precedent.
66. En la de sexanta_sis, suppliquen a vostra magestat sia servit manar llevar aquelles
paraules "ab tal que y haja jutges de taula ý hajen publicada aquella", per lo que la
tardança de provehir los jutges de taula podria causar dany.
68. En la de sexanta_vuyt, sia vostra magestat servit concedir la pena, puix apar justa
la Constitutió.
73. E la del setanta_tres, perquè és declaratòria dels Usatges ý molt convenient que
ý haja ley certa en semblants lloaments de cort.
76. E la de setanta_sis, per llevar extorçions ý per la salut de les ànimes axí dels reos
com dels jutges.
77. E la de setanta-set, per la difficultat que tenen dites cases de resistir.
78. E la del 78, perquè és cosa injusta fer procehiments contra algú sinó constant de
delictes de aquell.
79. E la de setanta_nou, suppliquen a vostra magestat sia servit manar llevar aquelles
paraules "o de altres", perquè altrament seria cosa inútil fer terna.
83. E la de vuytanta_tres, per llevar contentions.
86. E la del vuytanta_sis, perquè serà millor administrada la justítia quant
millor seran los officials.
87. E la del vuytanta-set, perquè appar sufficient número.
88. E la del vuytanta_vuyt, per lo molt que convé sien persones aprovades les que han
de rebre la tal informació.
90. E la del noranta, perquè ja restarà sufficient número.
91. E la del noranta_hú, perquè de la nova creatió ý separatió que
Criminal han redundad molts danys en lo present Principat, dels quals en part vostra
magestat és estat informat ab los memorials dels aggravis presentats; ý també perquè,
essent com és la separatió del Consell Criminal temporal ý duradora tant solament fins
a la conclusió de les presents Corts, no concedint-se per vostra magestat la forma de
la expeditió ý commissions de les causes civils ý criminals, com està supplicat, restaria
gran confusió en los negocis ý administratió de la justítia, majorment que ab altra
Constitutió, que ara de nou se presenta a vostra magestat, se supplique per la forma que
se ha de tenir en la decisió de les causes criminals.
92. E en la noranta_dos, per les rahons en lo sobredit Capítol refferides.
94. E la del noranta_quatre, perquè lo vot del jutge sia líbero.
97. E la del noranta-set, perquè convé molt per la breu expedició de les causes.
110. E la del cent_ý_deu, perquè importe per la expeditió de les causes de pobres, ý
perquè la present Constitutió és execuçió de les altres en les quals faltave la pena.
111. E la del cent_ý_onse, per les mateixes rahons que són dites en lo precedent.
126. E la del cent vint_ý_sis, perquè tinguen breu ý cert termini en lo de les
causes.
142. E la del cent quoranta_dos, per llevar de gastos als poblats en lo present Principat,
mayorment que lo supplicat en la present Constitutió ha obtengut la vila de Perpinyà per
les mateixes rahons ý majors apar se ha de concedir a tot lo present Principat.
144. E la del cent quoranta_quatre, perquè de aquesta redunda la observança de les
Constitutions, les quals, si no són servades, no pot ser ben governat lo present Principat,
ni los poblats en aquell poden viure ab pau ý quietut
145, 146, 147, 148, 149, 150, 151, 152, 153, 154, Inquisitió.
E quant als Capítols cent sinquanta_sinc, cent sinquanta_sis, cent sinquanta-set, cent
sinquanta_nou, cent sexanta, cent sexanta_hú, cent sexanta_dos, puix a vostra magestat li
han paregut ésser just los dits Capítols, suppliquen sie servit intercedir ab Sa Sanctedat
perquè vulle concedir ý approvar aquells.
158. E la del cent sinquanta_vuyt, sia vostra magestat servit concedir com se ha supplicat,
e intercedir ab Sa Sanctedad perquè vulle aprovar ý confirmar-lo.
Quant a la decretatió dels Capítols cent quoranta_sinch fins a la del Capítol cent
sinquanta_sinch exclusive, en lo que vostra magestat nos fa merced pèndrer a son càrrech
de acabar ab lo inquisidor general que envie persona convenient per a fer justítia sobre los
agravis personals, suppliquen a vostra magestat sie servit que, al més dins quatre mesos
aprés de la conclusió de les presents Corts, se façe nominatió de la dita persona ý aquella
comense dins dels mateixos la dita visita contra los inquisidors ý sos ministres, ý aprés
publicatió ý executió de aquella dins vuyt mesos immediadament següents en la ciutat de
Barcelona; ý en quant vostra magestat nos fa merced de offerir que procurarà ab lo inquisidor
general que la mentionada Concòrdia e o provisió de l'any mil sinch_cents sexantavuyt
se guarde per part dels inquisidors, fent-se lo mateix per los naturals de Cathalunya,
offereixen los tres braços de dita Cort acceptar, com de present accepten, dita provisió, ab
tal emperò, que en lo Capítol primer que parle del número dels familiars se digue que en
los llochs de quatre_cents fochs puguen los inquisidors crear fins a quatre familiars tant
solament, ý en los que seran de menys de quatre_cents fochs fins en dos_cents dos tant
solament, ý en los altres que són de menys de dos_cents entre tots no
de quoranta en tot lo Principat de Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý Çerdanya repartidós
entre tots los llochs que seran menors de dos_cents fochs, com apparrà als dits inquisidors;
ý que no puguen ésser familiars ni commissaris del Sanct Offici rectors ni
altres tenints cura de ànimes ni religiosos súbdits, exceptat més avant lo Capítol quorantasis
que comense "Ítem, per excusar de dita provisió", lo qual tracte de la manera ý forma
que ha de tenir la declaratió de contentió de jurisdictió, en lloch del qual suppliquen a vostra
magestat sie servit nomenar de present persona en lo present Principat per a declarar
las causas de contentió en cas de discòrdia entre lo inquisidor més antich, de una, ý lo
regent la Cancelleria o altres officials, de part altra; lo qual terçer en la declaratió ý procehiments
de les causes de contentió haje de procehir en la manera, forma ý termini que
proceheix lo canceller en les causes de contentió de jurisdictió, de tal manera que passat
lo termini de trenta dies, si no serà feta declaratió, sie vist ésser declarat en favor del jutge
secular hó ordinari ecclesiàstich; ý feta la dita nominatió, donant vostra magestat obra ab
effecte que lo dit inquisidor que l'accepte ý fasse guardar los presents Capítols que ara se
suppliquen, se scusarà la nominatió de persones, pus restarà Constitutió ý Concòrdia feta,
la qual sie traduïda en nostra llengua vulgar ý en forma de Constitutió.
167. E la del cent sexanta-set, perquè no
de Leyda.
178. E la del cent setanta_vuyt, per quant lo lloctinent general no
totes les parts hahont convindrà.
183. E la del cent vuytanta_tres, per ser cosa molt justa ý de què se han seguit
grans agravis, per no estar així tan clarament ordenat.
184. E a la del cent vuytanta_quatre, sia vostra magestat servit manar llevar de les
paraules "fins a la fi".
E més, suppliquen los dits tres braços sie vostra magestat servit manar borrar del
qüern de les Constitutions a vostra magestat presentades lo Capítol quart comensant "E
perquè", ý lo Capítol deset "Ítem, com per Constitutions", ý lo Capítol vint_ý_hú "Més,
suppliquen", ý lo Capítol trenta-set "Per llevar lo abús", ý lo Capítol quoranta_nou "Per
quant", ý lo Capítol vuytanta_hú, "Com sie prohibit" ý lo Capítol cent sexanta_tres
"Attenent".
189 .
ý en votar les causes criminals se guarde aquest orde: que de dos en dos mesos,
dos de cada sala, comensant del més antich, per son torn, cada dia jurídich de les dos
hores fins a les sinch passat migjorn, de sant Miquel de setembre fins al primer die de
maig, ý de les tres hores fins a les sis del primer de maig fins al dit die de sant
Miquel, se hagen de juntar en lloch que per lo llochtinent general de vostra magestat los
serà deputat ab los dits tres jutges de cort, ý hoyr de ells la relació dels processos ý altres
coses concernents a les causes criminals. Ý tots nou, ab lo regent la Cançelleria, donen
son vot ý parer com los apparrà ésser de justítia, a fi ý effecte que les dites causes criminals,
ab madur consell ý breu expedició, com convé al servey de Déu ý bona administraçió
de la justítia, sien despatchades, servant en tot ý per tot lo disposat per Usatjes
de Barçelona, Constitutions de Cathalunya, Capítols ý Actes de Cort ý altres lleys de la
terra. E si algun doctor de aquells a qui tocarà lo torn serà suspecte a la part ý altrament
impedit, sie en lloch de aquell aplicat una altra de la mateixa sala, ço és, aquell a qui
tocarà lo torn següent, de manera que sempre lo dit número dels votants sie cumplit. E
que sie duradora fins a la conclusió de les primeres Corts.
190. Per quant experiènçia evidentment haje mostrat que per descuyt o negligència
dels scrivans de manament, és a ssaber, per no acistir ells ý tenir les mans com són obligats
en los negocis judiciaris, los notaris reals, sos substituts, donen moltes voltes mala
expedició ý fan mals tractes a les parts ý negociants que tenen negocis en llur poder,
extorquint de aquells salaris immoderats; o de la matexa manera és molt cert ý notori que
los notaris que com hà substituts de dits scrivans de manament van fora per executions
de sentènties reals, lletres de reclam ý altres provisions reals, fan també moltes extorçions
ý vexations a les pobres parts executades, anant moltes vegades dits notaris ý
altres ministres que van per effecte de dites executions sens llicèntia, com tenen obligació,
aportant-se
ans bé exint ordinàriament de cada una d'elles íntegrament totes les dietes com
si anaven per un sol negoçi; ý volent les parts donar queixa dels excessos, extorcions los
són estades fetes per anar dits notaris latitant, no poden haver justítia ni rahó de ells ni
dels scrivans de manament davant del canceller ni regent la Cancelleria, ý de cançades
les parts àn de deixar de proseguir sa justítia. Per tant, per obviar a tant grans danys, fraus
ý excessos, supplica la present Cort a vostra magestat sie de son real servey, ab lloació ý
approbació de la present Cort, que, remoguts dits abusos, de assí al devant los scrivans
de manament hajen aportar dites causes en nom seu propri ý ells fer lo exercisci personalment,
així en les causes civils com criminals, ý en totes instànties ý exposicions de
reclams ý altres negoçis se evocaran a la Real Audièntia, sens comanar dites causes a dits
notaris substituts; e en cas que les acomanen, dits scrivans de manament sien tinguts ý
obligats de tots los danys, extorcions ý altres interessos pecuniaris que dits substituts hauran
causat e donat a les parts, ý pagar-ho promptament ab declaratió, la qual haje de fer
lo canceller o regent la Cancellaria; e la matexa forma se tinga ab los notaris scriuen les
causes criminals en los salaris demasiadament e indeguda exhigits.
191. Ítem, per obviar als abusos que fins assí se són fets i
capitans generals contra lo líbero comerci, en concedir certes llicènties per poder navegar
lo ferro de les costes de Cathalunya ý en altres regnes de vostra magestat, ý per rahó
de dites llicènties, lo qui té los segells de vostra magestat en Cathalunya ha innovat de
fer pagar un nou vectigal de quatre diners per lliura, conforme al valor de les mercaderies,
o prestar cautió, contravenint directament a les Constitutions de Cathalunya, en
molt gran dany dels poblats en dits Principat ý Comptats, nevagar ý extraure aquell per
als regnes de Nàpols, Siçília ý altres de la Corona de Aragó sens impediment dels lloctinents
ý capitans generals o de altra qualsevol jutges, cort o persona, salvo que haje de
damanar llicèntia al balle general de Cathalunya o procurador real dels comptats de
Rosselló ý Cerdanya ý en dita Ballia ý Procuratió Real respectivament prestar cautió
com han acostumat.
192. Com, per no ésser-se obtengut lo beneplàçit de vostra magestat, no sie imprimida
la Recupilatió de les Constitutions de Cathalunya, la qual fonch ab tot effecte acabada
per les persones elegidors per vostra magestat ý per los tres estaments del present
Principat, inseguint la dispositió del Capítol de Cort vint_ý_quatre de les Corts per vostra
magestat celebrades en la ciutat de Barcelona l'any mil sinch_cents sexanta_quatre,
ans per ésser-se perduda segons se entén la còpia que per los diputats del present
Principat fonch tramesa a vostra magestat fermada de totes les sis persones eletes, ý
també perquè ab la nova inquisitió se puguen insertar les Constitutions ý
Capítols de Cort que en la present Cort serà vostra magestat servit, ab loatió ý aprobatió
de aquella, statuir ý ordenar, que revera ý en quant menester sia de nou se fasse la dita
Recopilatió de Constitutions sí ý segons ab dit Capítol de Cort ý ab Constitutió feta per
vostra magestat l'any mil sinch_cents sinquanta_tres, Capítol segon, està disposat. Supplica
la present Cort a vostra magestat que per executió de dita Constitutió ý Capítol de Cort sie
de son real servey, ab decretatió de la present Cort, fer nominatió de tres persones, les quals
juntament ab les persones de micer Honofre Pau Çellers, en drets doctor, canonge ý síndich
de la Seu de Barcelona, per lo bras ecclesiàstich, micer Joan Cella per lo bras militar
ý micer Nicholau Frexanet per lo bras real nomenades, fassen la dita Recopilatió col·locant
aquelles sots còngruos títols, ý resecant les supérflues ý corregides, segons que ab dita
Constitutió ý Capítols de Cort està disposat. E no
de la present Cort, statuir ý ordenar que, feta dita Recopilatió ý lliurada de aquella una
còpia al lloctinent general de vostra magestat ý altra als deputats de Cathalunya fermades
de mà pròpria de les persones eletes per a què resten perpètuament recòndides en los
Archius Reals ý de la Deputatió, puguen los diputats del present Principat fer imprimir dita
nova recopilatió sens altra consulta de vostra magestat.
Prohibitió de pedranyals.
193. Considerant los grandíssims danys que en lo Principat de Cathalunya ý
Comptats de Rosselló ý Cerdanya han causat los archabussos pedrenyals ý specialment
los petits, vulgarment dits pistolets; ý que ja per vostra magestat són estats no sols prohibits,
però encara reprobats ý en altes regnes com a arma proditòria, falsa ý no utilosa per
a la guerra, maligna e indigna de nom de arma foragitats ý ab grandíssimes penes prohibits,
com la calitat de arma tant proditòria mereix. Volent los tres estaments de les presents
Corts provehir a tants omicidis, proditoris ý altres grandíssims desastres que per lo
ús dels pedrenyals se són seguits ý porien majors seguir-se, supliquen humilment a vostra
magestat que, ab llur approbació ý consentiment, sie servit declarar lo ús de tots los
arcabussos pedrenyals, ésser a tota persona de qualsevol grau o condiçió ý stament que
sie prohibit com a arma reprobada, proditòria, ynútil per a la guerra ý falsa, de tal manera
que ningú en lo present Principat, de qualsevol estament, grau o condició que sie ý
qualsevol exempció o privilegi pretengue, ni pretendre pugue, encara que sie comissari
o altre official real o de la Santa Inquisició o familiar de aquell Sant Offici o de la
Capitania General, del General ý diputats de Cathalunya o dels alcaldes ý seca o de la
Santa Crusada o qualsevol altre que pretenga, per privilegis o altre dret qualsevol, poder
portar armes prohibides ý reprovades, puga portar-lo ni tenir-lo en sa casa, ab scièntia ý
pacièntia sua ni en altre lloch algú públich o secret, sots les penes següents, co és, a les
persones militars o que gosen de privilegi militar sots pena de deu anys de desterro
en Itàlia o en alguna isla anomenadora per sa magestat ý si acàs rompia lo tal militar
o qui gosarà de privilegi militar, li sie augmentada ý doblada la dita pena de dit desterro
altres deu anys; ý si serà plebeo natural dels regnes de vossa magestat, a pena de
deu anys de galera; ý si serà estranger, ço és, françès o gascó, a pena de mort natural.
Les quals penes en ninguna de dites persones se puga commutar, composar ni remetre
per lo lloctinent general de vossa magestat o per lo portantveus de general governador
ni per altras officials reals ni de barons per a qui
en lo següent Capítol contenguda. La qual Constitutió sie duradora fins la conclusió
de les primeres Corts.
194. E per quant los pedrenyals curts ý que lo canyó de ells no té tres palms, per la
deffensió de la terra són del tot inútils ý com és dit és arma tant proditòria ý mala que en
ninguna manera se deu lo ús dels dits pedrenyals curts suffrir ni allargar, suplicquen los
tres braços a vossa magestat, ab llur lloaçió ý approbació, li plàcia statuhir ý ordenar que,
dins un mes aprés de la conclusió de les presents Corts, se hage la prohibitió ý reprobació
dels dits archabussos pedrenyals curts ab veu de pública crida en totes les ciutats ý
viles que són cap de vegueria publicar ý significar, ab tot lo contengut en lo pròxim precedent
Capítol ý en aquest ý los altres que seguexen ý parlen dels dits pedrenyals, donant
sols temps de dos mesos a tots los qui tenen archabuz pedrenyal curt ý manco de llargària
lo canó de ell de tres palms, que, com dit és, passats los dits dos mesos sots
les matexes penes en los presents Capítols contengudes, no puguen portar ni tenir com en
lo Capítol precedent és dit, de tal manera que, passat lo dit termini, ipso facto encorrègan
en ditas penas los qui
com la intentió de la present Cort sie que ningun vestigi dels dits pedrenyals curts pugue
restar en los dits Principat ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya.
195. Ý perquè lo gran número dels pedrenyals qui al present y ha en Cathalunya ý
són de tres palms o més de llargària, fins que los poblats en los dits Principat ý Comptats
se puguen provehir de archabussos de metxa llarchs de quatre palms ý mitx, com convé
a la deffensió dels dits Principat ý Comptats de l'incurs dels enemichs; supplícan los dits
tres braços a vossa magestat sie statuhit ý ordenat, ab llur consentiment ý approbatió,
que los qui tenen los dits pedrenyals que lo canyó de ells és llarch de tres palms o més
los puguen retenir sens encórrer en pena alguna temps de dos anys, comptadors del dia
de la conclusió de les presents Corts, ý durant los dits dos anys se puguen provehir, com
dalt és dit, de archabussos de metxa; ý passats los dits dos anys, portant-los o tenint-los
en sa casa en la forma que dalt en los altres Capítols està dit o altre lloch públich o secret
encorrègan en las ditas penas, com en lo precedent Capítol és ja dit.
196. Ítem, perquè ninguna escusa de ignorància pugue haver en los qui tindran
los dits archabussos pedrenyals de tres palms o més llarchs, ý per més reduhir-los a la
memòria que en tota manera los han de deixar ý que sien dins los dits dos anys tots
abol·lits, plàcia a vossa magestat statuhir ý ordenar que, un mes abans que los dits dos
anys se acaben, lo lloctinent general de vossa magestat en la ciutat de Barcelona ý en
son cas lo portantveus de general governador, ý en tots los altres caps de vegueries los
veguers, hajen de fer publicar una crida notificant a tothom generalment de qualsevol
grau, estament o condició que sie que, dins un mes, se cumplen los dos anys de poder
retenir los dits archabussos pedrenyals llarchs; passat lo qual mes, serà procehit contra
los qui
los precedents ý següents Capítols.
197. Ítem, plàcia a vossa magestat statuyr ý ordenar, ab lloació ý approbació dels dits
tres brassos, que qualsevol mestre que, aprés de la publicatió de la dita crida, farà pedrenyals
curts o llarchs de nou canó o caixa o pany ý clau per algun archabuz pedrenyal curt,
encorrega en la pena sobredita de deu anys de galera, com dalt és dit, per als naturals dels
regnes de vossa magestat ý si seran estrangers, ço és, francesos o gascons, de mort natural;
ý lo qui adobarà dits canons, caixes o panys per a dits archabussos pedrenyals curts
encorrega en pena de ésser posat en galera ý servir al rem a vossa magestat per temps de
sis anys; ý la matexa pena de deu anys de galera ý de mort natural respective, com
dalt és dit, encorreguen los mestres qui, passats los dits dos anys, fabricaran de nou pany,
canó, caxa o clau per a qualsevol archabuz pedrenyal de qualsevol llargària; ý respectivament
també los qui adobaran caxa, canó o pany per als dits archabussos pedrenyals llarchs,
passats los dits dos anys, encorreguen en pena de sis anys de galera.
198. Ý més, plàcia a vostra magestat, ab lloació ý approbació de la present Cort, statuhir
ý ordenar que si algun mestre veurà o sabrà que li aporten adobar archabuz pedrenyal
reprobat, caixa o pany o canó, tantost que la reprobació pugue tenir executió, és a
ssaber, que sie passat lo temps dos mesos per als curts ý de dos anys per als de tres palms
o més, haje de detenir-se envers si lo tal archabuz pedrenyal reprobat o lo canó, caixa o
pany ý portar ý manifestar-lo en la ciutat de Barcelona a l'advocat fiscal de vossa magestat
ý en altra ciutat, vila ý lloch de dits Principat ý Comptats a l'official ordinari o de
baró, sots pena de galera per a sinch anys.
199. Ý per quant aprofitaria poch que vossa magestat, ab lloació ý approbació dels
dits tres brassos, fessen estes tant sanctes ý justes ordinacions ý prohibicions, fetes per
al bé ý quietut de aquest Principat ý Comptats, si los jutges ý officials ordinaris fossen
negligents en execussió de elles, plàcia a vostra magestat statuhir ý ordenar que si los
officials, axí reals com de barons, seran negligents en executar la reprobació dels
dits archabussos pedrenyals ý les penes sobredites, incidesquen en pena de desterro del
present Principat ý Comptats per a tres anys ý de ésser privats de tots officis, axí reals
com del General ý de ciutats ý viles del present Principat de Cathalunya ý Comptats de
Rosselló ý Cerdanya, en la qual encorreguen ipso facto ý no
alguna remesa.
200. Són estats tants los excessos de mals, robos, assessinaments ý altres enormes
casos se són fets ý perpetrats per los lladres aquadrillats ý no aquadrillats en lo present
Principat de Cathalunya, Comptats de Rosselló ý Cerdanya, sens may haver-se pogut
donar orde sufficient a la total expulsió de aquells, per molt que
ecclesiàstiques per virtut del motu propri dit dels bandolers, presumir-se per virtut
de aquell moltes persones porien ésser caygudes en moltes censures, en perill de ses
consciènties, cosa tant convenient ý necessària al servey de Déu ý de vossa magestat, al
bé ý utilitat pública del dit Principat ý Comptats, que, moguts de dits excessos ý la queatió
de ànimes ý del molt dany que los dits lladres causen als drets de la Generalitat de
Cathalunya, supplicquen los tres brassos de la present Cort a vossa magestat sia de son
real servey intersidir ab Sa Sanctedat per a què, ab effecte, sie revocat dit motu propri ý
que, ab llur consentiment ý approbació, li plàcia statuhir ý ordenar, ab lloació ý approbació
de la present Cort, que lo advocat fiscal ý procuradors fiscals de vossa magestat
en lo present Principat de Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya sien obligats,
al manco de quatre en quatre mesos, fer relatió per ells, o per terçera persona o
auctèntica persona, en lo concistori dels deputats de Cathalunya ab un memorial auctèntich,
ý que per ell conste dels lladres que en Cathalunya se troben en aquella hora, ý
plenària informació dels lladronicis per ells comesos ý junctament del nom ý cognom de
cada hú d'ells, per a què constant de cada hú de aquells delictes, nom ý cognom hajen,
segons la calitat de aquells, manar fer crides públicques, ab les quals se fasse talla de les
persones dels tals lladres, donant per cada hú de aquells que no seran cap de quadrilla,
presos ý vius aportats en los càrcers reals de la ciutat de Barcelona, lo que aparexerà als
diputats fins a cent lliures; ý si acàs lo dit lladre o lladres en la forma demunt dita pres
o presos ý viu o vius aportats en los càrcers de Barcelona fos o fossen cap de quadrilla,
que per aquells se donen de les pecúnies del General fins a dos_centes lliures; ý si cas
serà que los dits lladres seran morts ý no aportats en Barcelona vius sinó lo cap de
aquells, si aquell tal cap vindrà ab les proves necessàries del jutge ordinari en lo territori
del qual lo tal serà mort, o altre bastant ý real prova en cas lo tal mort fora lo dit
Principat ý Comptats, se done per lo tal cap de pecúnies del dit General si serà de lladre
cap de quadrilla fins en cent lliures ý si acàs no u serà, se donen fins en sinquanta lliures.
Ý per a més corroborar la dita determinatió de Corts ý per a què ab més prestesa surtesca
lo fi ý effecte desijat, supplica la present Cort a vossa magestat sia de son real servey
statuyr ý ordenar que si acàs serà que algun lladre matave o prengués altre lladre,
constant ab plena prova la tal captura o mort, que lo tal lladre qui l'altre haurà
pres o mort, a més del premi dalt destinat, sia perdonat de tots los delictes que lo tal
haurà comès des del dia serà estat cridat per enemich de sa magestat ý processat de regalia
per crim de llatroçini algú o de mort feta anant aquadrillat junctament ab altres lladres;
dels altres emperò cassos o delatures que abans de dits delictes haurà comesos no
se entenga perdonat ni remès de aquells, ý si haurà instàntia per part formada de tercera
persona, per llevar totes danyoses cautheles, ab tal que lo lladre omicidi de l'altre lladre
no fos cap de quadrilla, com en tal cas la voluntat de sa magestat no sia perdonar-li
ningun delicte. Ý que la present Constitutió sie duradora fins a la conclusió de les primeres
Corts.
201. Ítem, plàcia a vossa magestat que les pracmàtiques que per la contributió de la
fortificatió de les obres de Perpinyà ý Roses per vossa magestat despedides, les quals
són en notable dany ý perjudici dels present Principat ý Comptats de Rosselló ý
Cerdanya, sien revocades.
202. Per quant lo crim nefando de sodomia és enormíssim davant Déu ý tots los fels
christians, per breu particular impetrat per lo emperador don Carlos de immortal memòria,
pare de vossa magestat, està comesa la conexensa ý càstich d'ell en los regnes de la
Corona de Aragó als inquisidors de la herètica ý apostàtica pravitat, acumulative emperò
ab los jutges ordinaris als qui de ells en la causa prenen; plàcia a vossa magestat, ab lloació
ý approbatió dels tres brassos, statuyr ý ordenar que, prevenint en la conexensa, los
dits inquisidors ý lo proçés per los dits inquisidors contra algun pres per ells per
lo dit crim, axí en deffensa com en offensa, ab interventió de un doctor del Real Consell,
ý provehint en dit cas com se proceheix en altres casos ordinaris, fora del crim de heretgia,
ab publicatió del nom ý cognom dels testimonis, ý donant-se sentèntia contra lo tal
criminós ab vot ý parer decisiu de aquell doctor ý tres altres del dit Real Consell que
vossa magestat nomenarà en consultors del Sant Offici, per la qual se hage de fer relaxació
al bras secular, sie la tal sentèntia executada sens haver-se de fer nou procés ni rescensir
los testimonis, perquè lo tal criminós sie punit ý castigat segons sos mèrits; ý no
se fasse lo que vuy los inquisidors fan, que los reos de tan enorme crim condemnen a
galera tant solament per no haver de fer la rela[xa]ció al bras secular, de hont se segueixen
molts inconvenients que per la vilesa ý enormitat del crim no
estamento fuit relatum, secundo loco factarum et in dicto brachio delatarum ad chalendarium
prime diei mensis decembris eiusdem anni millesimi quingentesimi octuagesimi
quinti, sich se habet:
2. Que lo temps assenyalat de un die sien tres dies.
5. Que los conçellers, pahers o jurats puguen anomenar un metge ý un apothecari, los
quals, ab lo prothomèdich o son substitut, puguen fer lo contengut en lo Capítol ý en la
decretatió.
8. No y ha què mudar.
11. No y ha què mudar.
12. No y ha què mudar, sinó que com en la primera decretatió deya quaranta dies, [en
aquesta] diga trenta dies.
14. No y ha què mudar.
15. Lleve
"homicides acordats ý apensats".
19. Que
mudar en lo demés.
20. Plau a sa magestat que si per nou delicte se executarà manlleuta, primer se fassa
la executió en los béns del principal si
si ja que en lo acte les fermances no fossen obligats de representar-lo per delictes
passats ý sdevenidors.
24. Ajusta-s'í que los tals depositaris hajen de donar idònees fermançes ab obligatió de
persona ý béns, ý que esta Constitutió se entenga tant solament de les ciutats ý viles reals.
25. Allargue
31. No y ha què mudar.
33. Digue
40. No y ha què mudar.
43. No y ha què mudar.
45. No y ha què mudar.
51. Ajuste-s'í que sie tant solament en los llochs reals ý que no pugue guanyar sinó
una dieta de estada.
52. Ja està provehit en lo precedent.
66. No y ha què mudar.
68. Ajuste-s'í ab tal que se entengue havent passat sis mesos sens tenir jutges de taula.
69. No y ha què mudar.
73. No y ha què mudar.
76. No y ha què mudar.
78. No y ha què mudar.
79. No y ha què mudar.
83. No y ha què mudar.
86. No y ha què mudar.
87. No y ha què mudar.
88. No y ha què mudar.
90. No y ha què mudar.
91. Ja està decretat.
92. Ja està.
94. No y ha què mudar.
97. No y ha què mudar.
110. Plau a sa magestat, revocant tots abusos, reservant a arbitre a la real persona sola
ý no de son lloctinent general de manar expedir les causes que li parran més convenir .
126. No y ha què mudar.
142. No y ha què mudar.
144. No y ha què mudar, però sa magestat serà servit que
visita fet en lo any quoranta-set en fins a la conclusió de les primeres Corts.
145 fins en 155 exclusive. Sa magestat procurarà ab tota instàntia ab lo inquisidor
general tingue cumplit effecte lo que
o declarations que
també en lo que toca a nominatió de terçer haguera folgat sa magestat de poder pendre
resolutió assí, per parer-li bé lo que sobra assò se li adverteix ý supplica, ý assí s'offereix
de tractar-ho ab lo inquisidor general tant prest com sa real persona arribarà a
Madrit, ý que farà que en lo sobredit se done als naturals de aquest Principat ý Comptats
la satisfactió que merexen tan bons ý fels vassals; ý torna sa magestat a dir que, si per a
solicitar, advertir ý informar de tot lo sobre dit, ý que en la executió no y haja dilació,
voldrà lo Principat enviar una o dos persones a despeses del General, ne rebrà
sa magestat servey, perquè no
súbdits ý vassalls, ni se
donen a entendre; ý tot assò se diu ajustant ý no llevant a la primera decretatió.
155 fins en 167 exclusive. És del breu apostòlich, no y ha què mudar.
67. No y ha què mudar.
178. No y ha què mudar.
183. No y ha què mudar.
184. À
general de son propri motiu haver donada llicèntia ni haver-la-y donada lo lloctinent
general se
guiatge sinó lo temps que còmmodament haurà menester per a tornar a sa casa".
4. Que
17. Que
21. Que
37. Que
49. Que
81. Que
163. Que
Constitutió criminal.
91. Sa magestat, encara que hera sa voluntat que per la bona administratió de la justítia
convenia que restàs lo Consell Criminal ab la forma que fins assí de les Corts de
l'any sexanta_quatre ensà se havie servat, ab la adició que en la decretació feta en lo present
Capítol se havie ordenat, emperò per lo molt que se li ha supplicat per los
tres brassos de què se lleve lo Consell Criminal, desijant sa magestat donar-los contento,
serà servit que sia llavat dit Consell Criminal ý que per major despidició de les causes,
axí civils com criminals, se erigesca una tercera sala en la qual sien posats sis doctors,
ý que en dita tercera sala se tracten tant solament les causes çivils de la tercera
instàntia; ý que per les causes criminals se crehen ý nomenen tres jutges de cort, los
quals fassen tots los processos ý instruescan aquells; ý per a votar-los ý decidir-los, los
dits tres jutges de cort se junten ab los doctors de la tercera sala ý ab aquells refacen ý
despedescan totes les causes criminals, ý que en dita tercera sala presidesca lo regent
quant se tractaran les causes criminals, junctament ab lo advocat fiscal, lo qual puga
ésser hú dels sis ý en sa absèntia o impediment lo més antich; ý quant se tractaran les
causes de la terçera instàntia haje de presidir lo més antich, ý que los dits tres jutges
de cort hajen de anar tots lo després dinar en los dias jurídichs a la presó ý allí estar tres
hores, és a ssaber, del primer de maig fins al derrer de setembre, de les tres fins a les sis,
ý del primer de octubre fins al derrer de abril de les dos fins a les sinch, a effecte de exhigir
las depositions ý instruhir processos ý lo demés que convindrà; ý que lo consell se
haje de tenir per les causes criminals al dematí, e a les hores que
que un dia part altre, los doctors de dita terçera sala, los després dinar [hagen d'anar] en
casa del lloctinent general tres hores, ço és, las matexas que se ha dit dels tres jutges de
cort que han de estar en la presó; ý ultra de axò, hajen de tenir uberts los studis les hores
que
després dinar, que no hagen de ubrir sinó de la una a les dos ý lo dematí, com los demés
doctors de les altres sales. Ý sa magestat nomenarà per a dita tercera sala los
qui
los del Criminal que seran assumpts per a la dita tercera sala o per les altres retinguen la
ancianitat ý les parrogatives que vuy tenen; ý la matexa ançianitat ý parrogativa retinguen
los del Criminal que vuy són si restaran per jutges de cort. Vol emperò sa magestat
que, en cas que algú o alguns de dits tres jutges de cort fossen impedits o absents del
lloch hont se celebrarà la Real Audièntia, en lloch de aquell o aquells hajen de fer son
exercisci lo més nou o més nous de dita tercera sala, los quals no
entretant las causas civils de la dita tercera sala. E més, vol sa magestat que quant se
seguirà dubte si alguna causa serà civil o criminal se guarde lo Capítol de les Corts de
l'any sexanta_quatre. E més, vol sa magestat que los doctors de dita tercera sala sien
yguals ab lo salari ab los doctors de les altres dos sales, donant-se
Cathalunya tot lo que montarà les terçes dels salaris ordinaris ý guanyables dels doctors
de les dues altres sales del civil, fent-los-ne en cada terça particular compte. Ý més, que
tot lo statuhit per diverses Constitutions, axí en lo poder ý auctoritat, cas de absèntia ý
de impediment per lo qual se
estos doctors de la tercera sala e qui sia constituyt] per altros jutges de cort un competent
salari pagadors per lo General de Cathalunya. E més, serà servit sa magestat sia
augmentat lo salari al canceller, regent la Cancelleria ý doctors de la Real Audièntia. Ý
que la present Constitutió, quant a la erectió nova de dita tercera sala ý forma de dicidir
las causas criminals ý civils de tercera instàntia, sia duradora fins a la conclusió
de les primeres Corts.
Decretations a les Constitutions últimes.
190. Que quant als salaris, se guarden les Constitutions, llevats tots abusos, ý los contrafahents
sien castigats.
191. Que
192. Plau a sa magestat; ý dins de un mes sa magestat nomenarà les tres persones per
sa part ý, en falta de alguns dels nomenats per la Cort, los diputats de Cathalunya puguen
nomenar altres, ý lo mateix sa magestat en respecte dels nomenats per sa part.
193. Plau a sa magestat.
194. Plau a sa magestat.
195. Plau a sa magestat, reservant-se que passats dits dos anys puga provehir lo que
convindrà al bé de la terra.
196. Plau a sa magestat.
197. Plau a sa magestat.
198. Plau a sa magestat.
199. Plau a sa magestat.
200. Plau a sa magestat.
201. Sa magestat manarà que se
202. Sobre el pecado nefando, plau a sa magestat.
factarum per tria brachia Cathalonie per modum supplicationis factarum ad chalendarium
tertie diei mensis decembris eiusdem anni millesimi quingentesimi octuagesimi
quinti est huiusmodi:
Sacra, catòlica, real magestat.
Los tres braços de la Cort General del present Principat de Cathalunya ý Comptats de
Rosselló ý Cerdanya besen a vossa magestat ses reals mans per les mercès los ha fet en provehir
ý decretar las Constitutions per dits tres braços a vossa magestat presentades, ý particularment
accepta les decretations fetes sobre les rèpliques dels Capítols 5, 12, 15, 24, 25,
43, 51, 52, 68, ý la del sexanta_nou que hera jactat exceptada, 77, 91, 92 ab la extractió del
Consell Criminal ý erectió de la Tercera Sala ab igual salari dels doctors de aquella ab les
altres dos salas, ý als jutges de cort que
hú, com fins avuy han tingut los doctors del Real Consell Criminal tant solament; ý no sia
crescut als altres en dita decretatió mentionats. Ý les de 47, 110, 111, 126, 142, ý les del 146">
fins 154 inclusive. Ý anomenar-se han persones per a solicitar tant solament la que vossa
magestat nos ha fet mercè de offerir, que acabarà ab lo inquisidor general. Ý 190, 192, 193,
194, 195, 196, 197, 198, 199, 200, 201. Ý perquè som çerts vossa magestat nos ha de fer
merçè com té acostumat, humilment suppliquen a vostra magestat sia de son real servey
manar reveure, millorar ý abilitar les decretations dels capítols 19, 20, 73, 76, 78, 86, 87,
94, ý també manar sien borrats los capítols 2, 8, 11, 14, 31, 33, 40, 45, 66, 79, 83, 88, 90,
183, 191, lo que tindran a particular mercè de vossa magestat.
Decretationes insuper tertio loco per dictam Sacram, Catolicam, Regiam
Magestatem, prout in dicto stamento fuit relatum, facte et in dicto brachio sportate
sunt que secuntur:
1. Que lo capítol de la visita de l'any quoranta-set sia innovat ý durador fins a la conclusió
de les primeres Corts, ý que lo temps sia sis mesos per a la offensa ý sis per a la
deffensa; ý en lo que toca a la nominatió de dit visitador, la farà sa magestat dins dos
mesos com se li supplica.
2. Plau a sa magestat per obligacions ý deutes esdevenidors ý que sien exceptats deutes
reals ý fiscals, deutes del General de Cathalunya ý de administratió de qualsevol universitats.
Decretations a la rèplica.
19. No y ha què mudar.
20. No y ha què mudar.
73. Plau a sa magestat que contra persona presa en los càrcers reals no
laudamentum curie, e si aprés d'ésser fet laudamentum curie contra persona no presa,
aquella se posarà e farà scriure en los càrcers reals del lloch ahont residirà, lo Real
Consell cesse en tot la execusió del dit laudamentum curie contra los béns de aquell que
serà posat en la presó, e que ningun laudamentum curie se pugue fer sinó legit lo procés
en consell e feta conclusió en aquell.
76. No y ha què mudar.
78. No y ha què mudar.
86. No y ha què mudar.
87. No y ha què mudar
89. No y ha què mudar
91. Plau a sa magestat concedir la extinctió del Consell Criminal ý electió de la tercera
sala ý nominatió dels tres jutges de cort, ab què lo salari de cada hú dels doctors de
la dita terçera sala nova sia tant quant muntarà lo salari ý guanyables de cada hú dels
doctors de les dues sales antigues cada [a]ny; ý que de assò les fassa compte ý pagament
de diners del General de Cathalunya cada terça, sens que los doctors de les dos sales
antigues tinguen que fer part de sos guanyables als de la tercera sala nova.
94. No y ha què mudar.
volanti in diversis vicibus presentatorum et per suam magestatem decretatorum, ut in
dicto stamento regali relatum fuit, una cum dictis decretationibus in fine cuiuslibet capituli
scriptis talis est:
203.
ý ordenar que les causes de extractions de officis ý de administrations de aquelles
de les ciutats, viles o llochs reals, com són de botigues de forments ý obrers, vehedors,
mostasafs, clavaris o altres officis per dites universitats comunicats ý de confraries, ý
altres qualsevol tocants a la conexensa ý administratió dels concellers, pahers, procuradors,
cònsols, jurats, de dites ciutats, viles, o llochs ý també de impositions no
puguen, per calitat de pobresa, viduytat o miserabilitat, de qualsevol quantitat o summa
que sien, evocar en la primera instància a la Real Audièntia, revocat lo Capítol segon de
les Corts de l'any mil sinch_cents quoranta-set, en quant sobre la evocatió de dites causes
dexave arbitre del llochtinent general ý del Real Consell
204. Per llevar contentions, supplica a vossa magestat la present Cort que, ab llur
approbatió ý consentiment, li plàcia statuhir ý ordenar que les fermes de dret o recorsos,
que s'interposaran per los provincials dels procehiments fets per capitans generals o sos
ministres ý officials al llochtinent general ý Real Audièntia, sien admeses o admesos
quant a l'altercat de la jurisdictió, la qual se haje de declarar haver lloch o no dita ferma
de dret o recors per tres doctors, hú de cada sala, lo més antich ý ab lo canceller si serà
causa civil ý ab lo vicicanceller ý en son cas regent la Cancelleria si serà causa criminal,
lo qual article de jurisdictió hajen de declarar los sobredits dins deu dies aprés de
instrohit, e si serà dins la vegueria ahont serà la Real Audièntia dins dis dies, ý si serà
fora la vegueria dins vint dies precisos ý peremptoris; ý que lo capità general ý sos
ministres ý officials, presentades les lletres o cartells citatoris e inhibitoris, hajen de
parar encontinent la executió de aquell en les causes civils no havien de causar algun
dany molt notable. Ý que la present constitutió sie duradora fins a la conclusió de les
primeres Corts
205. Per obviar als abusos ý danys que de traure cavalls dels present Principat ý
Comptats de Rosselló ý Cerdanya han redundat, supplica a vossa magestat la present
Cort que, ab llur approbació ý consentiment, limitant la Constitutió del rey en Jaume
segon en la segona Cort de Barcelona, Capítol deu, li plàcia statuhir ý ordenar
que ninguna persona, de qualsevol grau o condició que sia, no puga traure de dits
Principat ý Comptats, per a passar en lo Regne de França, ningun cavall de mida de
set palms o més, on si algú o alguns seran trobats passar cavalls de tal mida en França
dins del spay de una llegua de la ralla perdan lo tal o tals cavalls, los quals sien del
qui l'haurà pres dins dita llegua; ý per tal delicte sien perpètuament deportats en una
illa nomenadora per vossa magestat o son lloctinent general, sens sperança de ésser
composats, ý en la matexa [pena] incorreguen aquells contra los quals serà plenament
probat que hauran tret ý passat en dit Regne algun cavall de la dita mida. Ý que
la present Constitutió sie duradora tant solament fins a la conclusió de les primeres
Corts .
206. Ítem, plàcia a vossa magestat, ab lloació ý approbatió de la present Cort, innovar
los Capítols de Cort primer de l'any mil sinch_cents quoranta-set, que comensa "Per
la justítia regnen los reys", e
per la Constitutió feta per vossa magestat en les últimes Corts en la ciutat de
Barcelona, mil sinch_cents sexanta_quatre celebrades, Capítol segon, que comense
"Ítem, com en la Cort general"; ý que lo temps de quatre mesos prefigit en lo dit Capítol
per a rebre testimonis ý altres proves ý informacions sobre les acusations, si donades
seran [o denuntiations donades seran], sie allergat a temps de sis mesos ý que lo visitador
per vossa magestat nomenador hage de proseguir en la visita fins a sentèntia diffinitiva
inclusive, dins lo present Principat o en lloch ahont lo lloctinent general de vossa
magestat o, en absèntia sua, lo portantveus de general governador se trobarà, ab
vot ý parer decisihu de quatre doctors per lo dit visitador eligidors, los quals sien dels
tres Regnes de Aragó; ý lo dit loctinent de vossa magestat haje, en son nom, prefigir les
sentènties ab vot dels dits visitadors ý quatre doctors; en tot lo demés sie guardada la
forma en dit Capítol de Cort contengudas, ý que vossa magestat nomene lo dit visitador
dins dos mesos aprés de la conclusió de les presents Corts. Ý que assò sie durador fins
a la conclusió de les primeres Corts .
Considerant los poblats en lo present Principat de Cathalunya ý Comptats de
Rosselló ý Cerdanya com hà obedientíssims ý fidelíssims vassalls de vossa magestat
aquest seus Principat ý Comptats, ý per contrari los molt agravis, danys ý prejudicis
que en absèntia de vossa magestat (mayorment essent estada tant llarga) han rebut
ý rebian cada dia per alguns dels llochtinents generals de vossa magestat, doctors de son
Real Consell ý Audiència ý altres officials ý ministres, en violatió dels Usatges de
Barcelona, Constitutions de Cathalunya, Capítols ý Actes de Cort, privilegis, usos ý costums
dels dits Principat ý Comptats; ab molt justes rahons ý causes, per lo gran amor
que tenen a vossa magestat, han desigat sa real presèntia ý supplicat, ab diverses cartes
ý embaxades, fos vossa magestat servit fer-nos mercè de visitar aquest seus Principat ý
Comptats, no sols per fer-nos mercès, les quals speram molt certes com de tant potentíssim,
cathòlich, benigne ý clementíssim príncep, rey ý senyor nostre tenim experimentat,
mes encara per posar orde en la administratió de la justítia ý reduhir los abusos
ý excessos fets a son degut stat ý orde, perquè de assí al devant no
agravis ni prejudicis, los quals són tants ý de tant pes ý consideració que, quant fossen
fets a persones estranyes, hagueren confiadament recorregut a vossa magestat, prometent-se
tot amparo ý deffensa com de príncep tant christianíssim ý tant zelós de la
justí[ci]a ý rectitud; ý encara que la presentatió dels presents ý altres memorials de agravis
se haja de fer a vossa magestat dins de la iglésia de Santa Maria de la present vila de
Monsó, ahont és lo lloch per vossa magestat assignat per a celebrar les Corts, les quals
vossa magestat nos fa mercè de tenir ý celebrar a estos sos Principat ý Comptats de
Rosselló ý Cerdanya ý no en altra part fora de aquella. Emperò, per la malaltia de vossa
magestat e indispositió de tarçanes per les quals és estat necessari desagnar a
vossa magestat tres vegades ý donar-li purga ý fer-se altres remeys, ý moltes pregàries
ý oracions públiques a Nostre senyor Déu, axí en la present vila de Monçó com en tot
lo present Principat ý Comptats, perquè fos servit per sa misericòrdia restituhir a vossa
magestat la prefecta salut; ý axí per ésser molt manifest ý notori lo impediment de malaltia
que de present té vossa magestat, per la qual és impedit poder-se trobar en dita iglésia
perquè en ella se pogués fer a vossa magestat dita presentatió, per quant si ab aquest
fret anava vossa magestat personalment en ella seria posar en perill la salut ý vida de
vossa magestat, que tant importa per al servey de Déu, bé, repòs ý quietut de la cristiandat
ý de sos regnes ý stats ý specialment de aquests sos Principat ý Comptats. Per
ço, los tres braços de les dites Corts, perquè
de aquelles, ab expressa emperò protestatió que lo present acte ý coses en aquell
contengudes no pugan en esdevenidor ésser trets en conseqüèntia ý exemplar, ni per
aquell los sia fet ni engendrat prejudici algú, ni pugan ésser obligats, constrets ni forçats
fer semblants presentations de memorials a vossa magestat ni a sos successors en estes
o altres Corts, si no és tant personalment en lo lloch assignat per a tenir ý çelebrar
aquells, ý ab altres salvetats ý protestacions necessàries ý oportunes de llur pròpria ý
mera voluntat, ý per les causes demunt dites ý no altrament perquè en lo sobre dit puga
vossa magestat més cumplidament provehir ý manar reparar ý resarçir ý restituhir los
danys ý agravis fets a tot lo present Principat de Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý
Cerdanya ý als particulars poblats en aquells, presenten a vossa magestat, per ara, aquest
memorial de alguns de dits agravis en la conexensa, examinaçió ý declaració
dels quals, quant humilment poden, suppliquen a vossa magestat los tres braços del present
Principat de Cathalunya ý Comtats de Rosselló ý Cerdanya sia de son real servey
procehir, sens acistèntia ne interventió de les persones per qui ý ab consell dels quals són
estats fets, ý en tot ý per tot administrar-los cumpliment de justítia per observança de les
Generals Contitutions ý lleys del dit Principat ý Comptats, les quals és estat vossa
magestat servit, per sa benignitat ý clemència jurar ý manar que per tots sien inviolablament
observades.
Agravis fets per inquisidors ý officials de la Inquisitió.
Encara que los inquisidors apostòlichs contra la herètica ý apostàtica pravitat des de
son principi tinguessen sa jurisdictió limitada en les coses tant solament de la fe, ý no
puguessen entremetre
en lo present Principat de Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya quant
importava al servey de Déu ý benefici de la terra que lo dit offici de la Santa Inquisitió
fos auctoritzat ý respectat per tots, en les Corts celebrades en la present vila de Monçó
en l'any mil sinch_cents ý dotze ý mil sinch_cents ý vint se acontentaren los dits
Principat ý Comptats de consentir que als dits inquisidors los fos concedida major jurisdictió,
ab certa Concòrdia feta ab auctoritat de l'inquisidor general qui leshores hera, lo
qual fonch aprés ab auctoritat apostòlica per la sanctedat del papa Leo decimo confirmada,
ý aprés per los inquisidors del present Principat, assenyaladament per lo
inquisidor Lloazes, promesa ý jurada servar. E no obstant que la dita Concòrdia és molt
rahonable ý feta ab molt gran acord ý consideració, los inquisidors que de aprés són
estats, per acquirir-se major jurisdictió ý usurpar a vossa magestat ý altres officials
ecclesiàstichs ý de barons la sua, han recusat de prestar lo dit jurament que en lo intròyt
de son offici, conforme a dita Concòrdia, tenien obligatió prestar, ý han fets molts ý
diversos actes gravatoris, no sols a la dita Concòrdia sinó també a moltes Constitutions,
Capítols ý Actes de Cort ý altres privilegis del present Principat en coses que ni directa
ni indirectament toquen a la fe, assenyaladament, essent com són tant importants al servey
de vossa magestat, benefici ý conservatió de tot aquest Principat, los drets ý exactió
del General, per la qual són estats servits los predecessors de vossa magestat concedir
tota la jurisdictió per dites coses ý dependents ý emergents de aquelles privative,
abdicant de sí ý de sos officials tot son poder, com se veu per diversos Privilegis,
Constitutions, Capítols ý Actes de Cort referits ý confirmats per lo cathòlich rey don
Ferrando segon en les Corts de Barcelona any mil sinch_cents ý deu, Capítol sis, comensant
"Los tres staments o braços"; ý per altres també per vossa magestat confirmats en
les Corts de Monçó de l'any mil sinch_cents quoranta-set, Capítol set, comensant "Per
los Capítols ý Actes de Cort", essent estats los predecessors de vossa magestat de gloriosa
memòria per sa benignitat ý clemència servits de contribuir en dit dret, com està
disposat per lo rey Ferrando primer en la Cort de Barcelona, Capítol quart, comensant
"Ítem, senyor", sots dit títol "De vectigals", confirmada per lo rey Joan segon en la Cort
de Monçó, Capítol quinze, comensa[n]t "Ítem, senyor molt excel·lent", sots títol "De
revocatió del destrenyament de Tortosa", ý per altres molts privilegis ý Capítols;
lo que és estat també ab auctoritat apostòlica concedit ý confirmat per Papa Climent
setè, comprenent en aquell totes les persones ecclesiàstiques, exceptades tant solament
la persona de Sa Sanctedat; com tanbé per moltes Constitutions Generals confirmades
per lo rey Ferrando segon en la Cort de Barcelona, any mil quatre_cents vuytanta hú,
Capítol quoranta_quatre, comensant "Declarat", no
no han dubtat dits inquisidors pretendre que ells ý sos officials ý familiars estaven
exemps de la solutió ý prestació de dits drets.
Ý volent posar en executió sa pretensió, Guillem Terrena, nunti del Sant Offici en
la vila de Perpinyà, recusà pagar lo dit dret al General de certa quantitat de estany ý
altres coses havia portades de França; lo que sabent dits deputats, volent ab los
remeys de justícia que acostumen compel·lir aquell a la prestatió ý solutió de dits
drets, per los inquisidors qui leshores heren ý sos officials los foren fets tals ý tants
destorps quals ý quant vossa magestat diverses voltes és estat informat, impedint que
no exigissen sos drets ý capturant als officials del General ý als officials reals qui
donaven acistèntia, consell ý ajuda als deputats, ý promulgant censures contra los
deputats estant per dit effecte exercint son offici, ý volent attentar de arrestar aquells
ý fen altres agravis ý prejudicis dels quals se han causat grans danys, despeses ý gastos
a la Generalitat ý a tot lo present Principat. Continuant dites pretensions, portant
un alguazil de dit Sant Offici uns presonés per mar, entrant per lo portal de
Barcelona, no volgueren manifestar ni pagar lo dret del General de les coses que portaven
per rahó de les quals se devia, ans tirant de les spases feren vàlida resistèntia
als officials qui per la exactió del General estaven en dit portal, ý lo que pijor
és, me[s]clant-se ab dit alguazil Francesch Suro, qui no hera familiar ý aportave certes
coses que devian dret al General, los dits officials de la Inquisitió destorbaren que
los de la Deputatió no exhigissen dit dret. Passant certa roba del bisbe de Cartagena
per lo present Principat, la qual devia dret al General, per exemir-se de pagar aquell
feren dits inquisidors que mossèn Antoni Joan Argemir, prevere familiar del Sant
Offici, ab vara alta acompanyàs la dita roba, ý enviant los deputats sos offiçials per
a cobrar los drets que heren deguts al General, volent en la vila de Martorell executar
la comissió dels deputats, los fonch feta per dit Argemir molt gran resistèntia, de
què se seguí notable scàndol ý desllustre a dits tribunals.
Procehint lo deputat local de Perpinyà a executió contra un tauler del General per
çerts deutes del General, dits inquisidors, ab ocasió de què una pessa de terra del dit tauler
estava obligada a un familiar del Sant Offiçi, impediren ab excomunications ý altres
procehiments la dita executió, en notable torp dels deutes del General. Fent los diputats
de Cathalunya contra sos officials visita, la qual, conforme al Capítol quinze comensant
"Perquè los Capítols" de les Corts de mil sinch_cents quoranta_dos, tenen obligació de
fer per descàrrech de son offici en lo principi del trienni, foren impedits per los inquisidors
de proseguir aquella contra alguns officials de la Deputatió, los quals heren familiars
del Sant Offici, pretenent que dits deputats no podien procehir contra familiars
encara que haguessen delinquit en son offici, en molt gran dany dels drets ý
jurisdictió del General.
Més avant, feren ý publicaren certes crides dits inquisidors de les quals se seguiren
molt grans danys ý torps als drets del General ý molts altres inconvenients, en dany ý
perjudici de aquell, assenyaladament perquè fou causa dita crida que los diputats no
pogueren exhigir los deutes dels colidors, estant en perill de perdre
pèrdrer en moltes quantitats.
Ítem, los inquisidors no sols se han usurpat la jurisdictió dels deputats sinó també la de
vossa magestat ý dels officials ecclesiàstichs ý de barons, evocant totes les causes active et
passive, axí en civil com en criminal, a son concistori, de què ha redundat molt gran agravi
ý prejudici als poblats en lo present Principat ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya, per ço
que no sols és contra dispositió de dret comú, per lo qual està disposat que lo actor ha de
seguir lo for del reo, ý contra la Constitutió del rey Pere segon en la Cort de Barcelona,
Capítol quinze, comensant "Ítem, que ninguns hòmens", sots títol "De jurisdictió de tots jutges",
ý contra usos, pràtiques ý stils del present Principat, mas és també contra diverses
Constitutions, assenyaladament del rey Pere segon en la Cort de Barcelona, Capítol dotze,
ý de la reyna Maria, Capítol primer, comensant "Volents", ý del rey Jaume segon en la tercera
Cort de Barcelona, Capítol vuyt, comensant "Ítem, ordenam", sots títol "De jurisdictió
de tots jutges", ý contra altres Capítols ý Actes de Cort per los quals està disposat que los
officials reals, veguers, balles o altres ordinaris han de conèxer de les causes civils ý criminals
de sa ballia o vegueria, ý los ecclesiàstichs de les de sos súbdits ý inferiors, ý los barons
de las de sa baronia, conforme a la Constitutió del rey Pere segon en la Cort de Barcelona,
Capítol tres, comensant "Statuhim enaxí", sots títol "Que officials no entren en jurisdictió
de altri", ý contra altres Constitutions. Ý per llevar los inquisidors la dita conexensa
en coses que no toquen a la fe, no sols no són estats vossa magestat ý dits ecclesiàstichs
ý barons privats dels emoluments de dita jurisdictió resultants, mas han seguit també molts
grans inconvenients en lo present Principat ý notable dany a la auctoritat ý jurisdictió de
vossa magestat ý dels dits ecclesiàstichs ý barons, assenyaladament perquè los dits inquisidors
per dit respecte han fet un gran ý excessiu número de commissaris ecclesiàstichs ý
familiars seculars del Sant Offici, molta part dels quals són persones molt reboltoses,
inquietes ý desonestes, de què se han seguits molt grans scàndols ý divisions ý avalots per
no poder los ordinaris, axí ecclesiàstichs com seculars, castigar, reffrenar ni reprimir llurs
desordres, ans bé, volent conèxer dits ordinaris de les causes civils o criminals de aquells,
són estats impedits per dits inquisidors ý evocades les causes a son concistori.
En confirmatió de tot lo sobredit, se han seguit en lo Capítol de la Seu de Urgell que,
essent comissari del Sanct Offici micer Barthomeu Moles ý notari mossèn Pere Cases ý
receptor micer Sebastià Moles, canonges de dita iglésia, quant per lo cabíscol o altre president
del cor se
lo cor, canten antíphones, versos, lliçons o altres coses concernents a la celebratió dels
officis divinals, dits canonges per ser de la Inquisitió recusen de fer-ho, al·legant que són
exempts, ý en cas de punitió han recorregut als inquisidors de Barcelona, dels quals no
se ha pogut haver la rahó; ý lo mateix fan quant per los negocis particulars concernents
a la auctoritat del Capítol ý Mensa Capitular se
segueix que per lo poch número de canonges ý ha en dita iglésia no
per los canonges, conforme a la costum antiga, ni pot ser guardat lo bon orde
ý costum antich ni les constitutions de dita iglésia, ab gran dany de aquella ý notable
scàndol de tot lo poble.
E més avant, se és seguit que, havent de pagar Joan de Ronis ý Segura, mercader de
la ciutat de Barcelona, a cert familiar, un cambi ý, no essent encara vingut, n'í caygué
lo temps de la paga, manaren los inquisidors a dit Ronis que pagàs dit cambi encontinent
al familiar ans de eixir del palàcio; ý per temor no l'encarcerassen, hagué de complir
dit manament, ab molt gran dany ý prejudici seu ý de la jurisdictió de vossa magestat
ý violació, no sols de les dites Constitutions, mes encara contra dret comú ý equitat
natural, per les quals les convençions han d'ésser servades ý, ans de temps, ningú pot
ésser compel·lit pagar son deute.
Ý no sols dits inquisidors conexen los negocis de sos familiars, però encara essent
mort los familiars, per ço essent extincta llur pretesa jurisdictió, evoquen les causes que
tenent agent o deffenent les viudes de aquells en la Real Audièntia ý altres tribunals,
com se féu en la causa de la viuda Canyelles, agent de una part, contra Hierònym
Canyelles de Barcelona, deffenent de part altra; la qual, aprés de introduhida en la cort
del veguer per dita viuda ý per ella evocada a la Real Audièntia ý comesa al magnífich
micer Riusech, aprés dita viuda, per fugir a la justítia, fermà de dret davant dits inquisidors
ý evocà la dita causa en son concistori.
Ý lo mateix feren en la causa de la viuda donya Cathalina Camallonga contra son fill,
la qual, sent estada introduhida en la Real Audièntia, fonch evocada a la Inquisitió.
També dits inquisidors evocquen les causes per ferma de terceres persones no familiars,
los quals pretenen algun interès en la causa, fermen de dret en la Inquisitió ý aporten
tota la causa dels no familiars davant ells, contra les dites Constitutions ý
assenyaladament contra la Constitutió trenta_quatre comensant "Ítem, com moltes vegades"
de les Corts de l'any mil sinch_cents quoranta-set, com se seguí en la matexa viuda
Canyelles, la qual, firmant de dret davant los inquisidors, evocà certa causa que
en la Real Audièntia entre Francesch Cavaller, no familiar, de una part, contra altres
que tampoch no heren familiars.
Ý axí mateix, instant ý fent executió en la Real Audièntia diversos acrehedors no
familiars contra la persona ý béns de Antoni Font, botiguer de teles, lo qual havia romput
ferma de dret Gaspar Càrcer, familiar del Sanct Offici, per cert pretès crèdit davant
los inquisidors, los quals pretengueren impedir les dites executions; ý encara que recorrent
per part dels altres acrehedors al Consell Supremo de la Inquisitió en Castella
obtingueren que no fossen impedides dites executions, sustingueren emperò molts grans
despeses ý gastos, los quals no
present Principat a demanar justítia, lo que és contra la Constitutió del rey Ferrando
segon en la primera Cort de Barcelona, Capítol terç, comensant "Clarificant", sots títol
"De jurisdictió de tots jutges", per la qual ý altres és disposat que los poblats en lo present
Principat no han de ésser trets per coses de justítia del present Principat sinó que
ha de ésser administrada justítia dins aquell, tant en les coses de primera instància com
en las de appel·lació, conforme a la Constitutió de rey Pere segon en la Cort de
Barcelona, Capítol onze, comensant "Ítem, que totes les causes que sien" ý en lo Capítol
dotze comensant "Ítem, que les causes", sots títol "De jurisdictió de tots jutges".
Ítem, portant-se una causa en la Real Audièntia contra lo ardiacha major de Gerona,
en nom de dita dignitat, per rahó de una manutenènçia real que tenia en dit ardiaconat,
ý fent Carles Çagarriga, ardiaca de Benasch, com hà delegat apostòlich, çerts procehiments
contra aquell, usant lo lloctinent general de vossa magestat de una de les més principals
regalies que vossa magestat té en aquest son Principat, que és manar requerir als
dits delegats revocquen lo que
compareguen en la Règia Audièntia per informar aquella, conforme a la pracmàtica del
rey en Martí dada en Barcelona a denou de març mil quatra_cents_ý_nou, dit Çagarriga,
per fugir lo judici de la Real Audièntia, com a familiar del Sanct Offici fermà de dret
davant los inquisidors, los quals asumiren aquella inhibint al dit lloctinent general ý Real
Audièntia, no tenint compte que la monició li here estada feta com hà delegat apostòlich
ý no com a familiar.
Ý lo que pijor és, que volent los officials de vossa magestat castigar alguns notaris ý
altres officials reals que han delinquit en son offici, recorrent aquells als inquisidors, són
eximits ý rellevats de la tal pena o càstich, ý vossa magestat privat de la conexensa de tal
delicte, per rahó del qual toca a vossa magestat ý no altre official, conforme a la Constitutió
del rey Pere segon en la Cort de Barcelona, Capítol denou, comensant "Ítem, otorgam",
sots títol "De officis de inquisidors de taula", ý del rey Jaume segon en la segona Cort de
Barcelona, Capítol quatorze, comensant "Ítem, que degú", sots títol "De les coses prohibides
als clergues". Com se seguí assenyaladament ab tal Colomer, notari, familiar del
Sant Offici, lo qual per certs delictes que havia comesos en son offici fonch condempnat
en certes penes per micer Hierònym Sunyer, doctor leshores de la Real Audièntia;
ý per ser familiar del Sanct Offici, dit Colomer fermà de dret davant los inquisidors, los
quals li admeteren aquella, ý axí evadí la dita pena de manera que la part instant no pogué
may conseguir justítia, ý lo que pijor és, que no podent ésser familiar dit Colomer per ser
scrivà, conforme la Constitutió vint_ý_sinch, comensant "Més encara" de les Corts de l'any
mil sinch_cents sinquanta_tres, fonch admès per dits inquisidors.
Ý per contrari, dits inquisidors conexen, condamnen ý castiguen los officials de
vossa magestat, sots color que aquells han fet algun acte de son offici contra familiar del
Sant Offici, essent en los casos que no
Assenyaladament alguns anys fa condempnaren Pere Texidor, sotsveguer de la ciutat
de Gerona, en certa quantitat de dinés ý detingueren aquell arrestat molt temps en la
ciutat de Barcelona per haver llevat lo pedrenyal a tal, pretès familiar del Sanct Offici,
lo qual aportava públicament en la plaça de tal lloch contra les crides reals, per les quals
estava prohibit que en semblants llochs ningú gosàs portar pedrenyals.
Ý axí mateix, en lo any mil sinch_cents vuytanta_dos, tenint avís Perot Còdol, lloctinent
de veguer de Puigçcerdà, de alguns lladres que robaven al Coll de Jou ý se
en França les persones per a composar-los, hisqué ab tretze o catorze soldats dels
qui vossa magestat paga en la terra de Cerdanya, ý anant en dita persecutió hisqueren
del lloch de Bellver trenta o quoranta lladres de pas, entre los quals hera Martí Bosch de
la vila de Puigcerdà, los quals ab gran crit de "mort, a mort, muyra lo veguer" acometeren
al dit lloctinent ý li nafraren molt mal un soldat, per lo que fonch forçat retirar-se
dit loctinent de veguer a la vila de Puigcerdà, hahont féu procés a tots los sobredits
bandolers ý al dit Martí Bosch, lo qual tres dies aprés, passejant-se per dita vila de
Puigcerdà ab un pedrenyal curt a la sinta, fonch pres ý capturat per dit llochtinent de
veguer ý, portant-lo a la presó, al·legà que hera familiar del Sant Offici ý li féu ostensió
de un paper que deya ésser lo títol de sa familiatura; ý perquè la gent se avalotava ý dit
sotsveguer desijava provehir conforme hera de justítia, remetré aquell a son assessor per
a què la ves ý aconsellàs lo que se hauria de fer de justítia, ý encontinent que lo dit assessor
digué que hera familiar, tragué aquest de la presó hahont lo havia tingut cerca dos
hores ý no més ý lliurà aquell en mà del comissari del Sant Offici de Puigcerdà, lo qual
lo aportà a Barcelona ahont fonch condemnat dit Bosch en tres_çentes lliures ý un any
de desterro de dita vila de Puigcerdà; ý no obstant que constàs de dit delicte ý excés,
manaren dits inquisidors capturar al dit Perot Còdol, lo qual tingueren pres dotze dies ý
aprés tragueren arestat per Barcelona a pena de sinch_cents ducats, ý axí lo han tingut
més de dos anys, ý al cap de aquells lo han pres de sagrament ý homanatge ab lo qual
encara vuy està detingut, per lo que en sa absèntia és restada destruhida sa casa ý se li
ha causat dany de més de dos_mília ý sinch_cents ducats.
Ítem, en lo any proppassat, los inquisidors, vehent que Joan Andreu, porter real, portava
la vara llarga, que és insígnia ordinària dels porters reals en Cathalunya, enviaren a
sercar aquell ý li llevaren la dita insígnia, en molt gran vilipendi ý emulatió de vossa
magestat ý de sa real jurisdictió ý de sos vassalls.
Ý per lo semblant, havent fermades treves en poder de la règia cort, Jaume,
Robí, Vinyoles ý altres, de una part, ý Sans, Managat, Pasqual ý altres de la vila de
Puigcerdà, de part altra, a pena de mil ducats aplicadors als còffrens reals de sa magestat,
conforme al stil de la règia cort; ý seguint-se aprés que les dites treves foren rompudes
per una de les dites parts, que no hera familiar, executant lo governador de
Rosselló les dites treves, los inquisidors pretengueren que la executió ý conexensa de
aquelles sols tocava a ells, per ésser mesclat en les treves tal Managat, que hera familiar,
ý axí executaren sinch mil ducats, ço és, mil per quiscuna de les parts contrafents,
entenent que si heren deu de una part podien executar deu mil ducats, ý que cada hú de
aquells estava obligat per sí ý per los altres, contra notòries dispositions de dret, de què,
ultra lo sobredit agravi, se ha seguit que la règia cort no pugue executar les penes a ell
stipulades ý lo General és estat privat de les avaries de dita quantitat, les quals, conforme
a la Constitutió sisena comensant "Ítem, statuhim", feta en les últimes Corts per
vossa magestat celebrades en lo any mil sinch_cents sexanta_quatre, toquen al General.
Ý los inquisidors han procehit contra les persones ý béns de dits Robins ý altres no familiars,
los quals tant solament són de for ý jurisdictió de vossa magestat, ab molt gran
dany de aquells ý de son patrimoni ý escàndol de la terra.
Ítem, pretenen dits inquisidors posar-se en les administracions de les ciutats, viles ý
llochs e impedir que sos familiars no paguen impositions ý altres càrrechs de aquelles,
tocant la conexensa ý administratió de dites causes tant solament als consellers, pahers,
jurats ý altres administradors de les ciutats, viles o llochs, conforme a diversos privilegis
reals en aquelles concedits ý per diverses Constitutions està disposat; assenyaladament
per la del rey Joan segon en la Cort de Monçó, Capítol vint_ý_nou, comensant
"Ítem, senyor" sots títol "De revocatió del destrenyament de Tortosa", ý del rey
Ferrando segon, any mil sinch_cents ý deu, Capítol comensant "Com los reys de Aragó",
ý per lo emperador don Carlos, de gloriosa memòria, en les Corts de l'any mil sinchcents
trenta_quatre, Capítol vint_ý_dos, comensant "Per Constitutions", ý de l'any mil
sinch_cents trenta-set, Capítol vint_ý_tres, comensant "Ítem, per quant", les quals foren
per vossa magestat confirmades en les Corts de l'any mil sinch_cents quoranta-set,
Capítol sexanta_dos, comensant "Com la experièntia".
Particularment essent extret en la vila de Perpinyà per cònsol hú qui hera debitor a
la casa de la vila ý familiar del Sant Offici, lo qual, conforme a les ordinacions ý reals
privilegis de dita vila, [per ser debitor no podia concórrer; no obstant aquella, manaren
los inquisidors ab censures admetre aquell a cònsol de dita vila] sens pagar lo que
devia ni haver hoyt a dita vila. Ý per lo semblant, administrant mal son offici, alguns
cònsols, clavaris, mostasafs, jurats ý altres que entren en la administratió de les ciutats,
viles o llochs reals ý de barons no poden ésser punits ni castigats conforme [a les ordinacions
de les tals ciutats, viles o llochs ni per los jutges ordinaris, conforme] a
Constitutions, ans bé són impedits per dits inquisidors, los quals de aquesta manera
conexen en conseqüèntia de dites administrations ý impositions, ab molt gran dany de
les ciutats, viles o llochs ý notòria violació de dites Constitutions.
E no
de la horta de la vila de Perpinyà, portant una causa en lo concistori de dits sobreposats
per algunes qüestions de termes entre Francesch Guitart ý micer Raphel Alzina a
instàntia de dit Guitart, familiar del Sant Offici, fonch manat per lo comissari de la
Inquisitió de dita vila, a pena de excomunicatió, dits sobreposats no s'entremetessen
de aquella.
Ý lo matex féu en una causa entre Antoni Riu, familiar del Sant Offici, ý tal March
de Vilallonga, manant a dits sobreposats restituïssen les penyores que havien preses al
dit Riu. Ý lo matex manament feren a dits sobreposats en altra causa que entre dits
Francesch Guitart, familiar, se aportava contra Jaume Marrufet, pagès de Vilallonga.
Ý lo que pijor és, que dits inquisidors no sols conexen de dites causes no tocant a ells
la conexensa, mes en lo procehir de aquelles no han servat ni serven les Constitutions
Generals, Capítols ý Actes de Cort, privilegis, usos ý costums del present Principat, tant
en lo ritu ý terminis de les causes quant en lo resto ý divisió de aquelles, en [lo] que
són molt agraviats los poblats del present Principat.
Assenyaladament, són molt agraviats los senyors de algunes cases quant en aquelles,
per lloguer o relloguer, entre algun familiar del Sant Offici, perquè volent, aprés de acabat
lo lloguer, expel·lir aquell dins lo terme de la pracmàtica del rey Joan primer, data
en Barcelona, a quinze de octubre de mil sinch_cents vuytanta-set, la qual està approbada
ý confirmada en lo Capítol vint_ý_nou comensant "Com per pracmàtica real" de les
Corts proppassades de l'any mil sinch_cents sexanta_quatre, no serven aquelles, ans proceheixen
a son gust, en notable dany dels senyors de dites cases.
En les causes feudals, en les quals, conforme a la Constitutió del rey Pere segon en
la Cort de Barcelona, Capítol sinquanta-set, comensant "Ítem, que en totes causes", ý
del rey en Jaume segon en la segona Cort de Barcelona, Capítol setze, comensant
"Ítem, ordenam", sots títol "De feus ý apostats", ý en les emphiteoticals, conforme
a la Constitutió del rey en Jaume segon en la primera Cort de Barcelona, Capítol
trenta, comensant "Ítem, que ningun home", sots títol "De jurisdictió de tots jutges", ý
al privilegi de la ciutat de Barcelona vulgarment dit "Recognoverunt proceres", ý altres
Constitutions, los senyors directes poden conèxer ý donar jutges ý fer capbrevar a sos
feodataris ý emphiteotes per rahó dels censos ý altres drets dominicals, també dits inquisidors
impedexen la dita conexensa si los feudataris o emphiteotes són familiars del Sant
Offici, en molt gran prejudici de aquells ý violatió de dites Constitutions.
Ý entre altres coses, tenint privilegi la ciutat de Barcelona, lo qual està continuat en
dit privilegi vulgarment dit de "Recognoverunt proceres", que no pagant los emphiteotes
íntegrament los censos poden llurs senyors directes de sa pròpria auctoritat llevar les
portes de les cases emphiteoticals fins sien íntegrament pagats de aquells, dits inquisidors,
no obstant aquell, impedexen la executió de dit privilegi quant lo senyor útil de la
tal casa és familiar.
E més avant, essent conforme al dit privilegi o per clares dispositions de dret concedir
que lo senyor de alguna casa pot de sa pròpia auctoritat, per lo lloguer de son conductor,
executar los béns aportats per aquell en sa casa, no
són familiars, dits inquisidors impedeixen los tals senyors que no puguen usar de dit son
privilegi.
Ý axí mateix, essent les causes de les iglésies ý premicials mere ecclesiàstiques, haventse
de tractar davant dels bisbes o sos officials, conforme a dispositions de dret, impedeixen
dits inquisidors, quant són contra alguns familiars, que no coneguen de dites causes.
Ítem, encara que la executió de la scriptura de ters continuada en la vegueria
de Barcelona sia tant privilegiada ý no admeta sinó sola exceptió de paga, de la qual ha
de constar per carta pública conforme al privilegi de l'infant don Alfonso, datum en
Barcelona, a quatre de les calendes de maig, any mil tres_cents ý vint, declarat per la
reyna Maria en la Cort de Barcelona, Capítol setze, comensant "A la conditió femenil",
sots títol "De actions ý obligations", ý ampliat per vossa magestat en les últimes Corts,
capítol de Cort vint_ý_sinch, comensant "Ítem, per quant és vist"; no
inquisidors, en violatió de dit privilegi ý gran dany dels acrehedors, admeten moltes
exceptions frívoles, impedint ý retardant la executió de aquelles.
Ítem, impedexen dits inquisidors que los officials ordinaris ý senyors dels tèrmens ý
castells no poden executar los bans, penes, talles hó impositions que tenen imposats contra
familiars del Sant Offici encara que sien sos vassalls, contra dispositió de la
Constitutió del rey Alfonso segon en la Cort de Monçó, Capítol vint_ý_sis, comensant
"Ítem, ordenam", ý del rey Jaume segon en la primera Cort de Barcelona, Capítol trenta_sinch,
comensant "Ítem, que si hòmens", sots títol "En quin lloch deu ésser convengut",
ý de la Constitutió trenta_tres de les Corts de l'any mil sinch_cents quoranta_dos,
perpetuadas per vossa magestat en lo Capítol primer de les Corts de l'any mil sinchcents
sinquanta_tres.
Segons que se ha seguit en la vila de Alcarràs, que havent-se imposat un dret de
quint per los jurats, consell ý universitat de dita vila per a pagar ý descarregar los mals
de aquella, Francisco Llobera, natural de la vila de la Almúnia del Regne de Aragó,
terratinent en la vila de Alcarràs, familiar del Sanct Offici, nunca ha volgut
pagar dita impositió; ý lo que és pijor, que havent fet manament lo senyor de dit lloch
de Alcarràs a tots los habitants ý terratinents de dit terme ý specialment a dit Francisco
Llobera ý havent posat, lo aplegador de dit quint, senyal en los fruyts de dit Llobera,
com se acostuma en senyal de empara perquè no sien trets sens pagar los quints ý
altres drets, no
llevà temeràriament de sa pròpria auctoritat dit senyal ý se
pagar lo dit quint, lo que causà molt gran scàndol en dit terme ý fou molt gran atreviment
ý dany de la dita universitat de Alcarràs ý vilipendi dels manaments fets per dit
senyor de Alcarràs, lo que és contra la Constitutió del rey Alfonso segon en la cort de
Monçó, Capítol dotze, comensant "Ítem, ordenam", ý del Capítol quoranta_sis del rey
en Pere segon en la Cort de Barcelona, comensant "Ítem, que los terratinents", posades
sots lo títol "De obres públiques e o drets de castells", per les quals està disposat
que los terratinents són obligats de contribuyr en quísties e altres exactions imposades
per lo senyor ý poble de hont tenen ses terres.
Ítem, essent com són les causes mercantívols tan privilegiades ý affavorides per
diverses Constitutions ý la conexensa de aquelles per diversos privilegis per vossa
magestat ý sos predecessors atorgats de la Llotja de Mar de la ciutat de Barcelona ý
altres parts, en cas que per alguna calitat se evocque en la Audièntia o altre qualsevol
tribunal, se han de tractar summariament ý de pla ý conforme a les ordinacions del
Consolat de la Llotja ý al ús ý stil de aquella, conforme les Contitutions del rey Ferrando
segon en la primera Cort de Barcelona, Capítol comensant "Ítem, com per tràurer", sots
títol "Quant lo príncep entre pubills he viudes", ý en les Corts de l'any mil
sinch_cents ý deu, Capítol deset, comensant "Ítem, statuhim ý ordenam que com causes
algunes", ý en les Corts de l'any mil sinch_cents ý dotze, Capítol tretze, comensant
"Havent a cor"; no
de dit Consolat, tracten aprés aquelles ab tant different stil ý ab termini tant llarchs
que los acrehedors per la mayor part venen a perdre sos deutes o la cobransa de aquells
se differeix tant que patexen molts interessos.
De què assenyaladament se és seguit que, demanant Pau Puig Janer a Hierònym
Llucià ý Joan Fontanilles, familiars, davant los inquisidors, certa quantitat, la qual los
havia donada a cambi per a Castella ý heren tornades les lletres protestades, dits inquisidors
ni feren verificar les lletres ni decerniren la executió prompta com se acostuma,
sinó que la han tractada ab tanta dilació que entre tant se és absentat dit Hierònym Llucià
ý està vuy dit Puigjaner en notable perill de perdrer lo deute; ý lo mateix se és seguit en
altre cambi que Damià Puigjaner havia de cobrar de dits Llucià ý Fontanilles.
Ý també se seguí que, al temps dit Llucià anava latitant molts acrehedors, ý entre
altres mestre Ros, sabater, supplicaren als inquisidors que dit Llucià fos pres ý capturat,
attento que essent passats los tèrmens de las solutions no pagava a ningú, los quals no u
volgueren provehir, ans respongueren que cada hú demanàs lo que pretenia que, encara
que dit Llucià fos vist en algunes parts de Barcelona, no
inquisidors, de què per dexar de fer justítia dits inquisidors se seguí que dit mestre Ros
morí de anuix, ý molts dels acrehedors ab gran dany han hagut de consertar sos
deutes, lo que no haurien fet si se hagués administrat justícia.
Ý per lo semblant, havent Martín Pérez, pretès familiar del Sant Offici, comensada
certa causa en lo Consolat de la Llotja de Barcelona contra Nicholau Grosset, vént que
en dit tribunal havían de fer justítia perquè ell, examinat los comptes, restava debitor,
evocquà la causa en la Inquisitió ý per los inquisidors fou admesa, no obstant que lo dit
Grosset al·legà la littis pendentia del Consolat.
E també, haurà quatre o sinch anys que lo procurador del pabordre de Manresa, senyor
del terme de Aguilar, trobà que Monserrat Selva, del dit terme, familiar del Sant
Offici, tenia unes masures falses, per las quals dit Paborde e o son germà Jaume
Casanova, procurador de aquell, li feren enquesta en poder de Antich Sala, notari de la
dita ciutat de Manresa; ý com lo rector de dit lloch, comissari del Sanct Offici, amicíssim
del dit Selva, entengués que no podia dexar de castigar aquell per rahó de les dites
mesures falces, manà, en nom del Sanct Offici, a dits paborde ý a son procurador dexassen
al dit Selva ý no se entremetessen de aquell; ý perquè dit delicte hera ý és de la jurisdictió
del paborde, prengué dit Selva ý
vossa magestat per conéxer de semblants causes, ý aquell tingué allí en una cambra per
a conéxer de aquell, digué que ell entenia que los senyors inquisidors no tindrían pesar
que ell conegués del dit delicte ý que ell ne daria rahó als senyors inquisidors; ý axí,
anant dit paborde a Barcelona per dar rahó del predit als dits inquisidors, trobà ya que,
per part del dit familiar, se havia dat avís als dits inquisidors, los quals encontinent feren
pendre al dit paborde ý posar en presó ý enviaren a Manresa a pendre al dit
Jaume Casanova ý Antich Sala, notari, pretenent que dit Sala havia dat lo consell per a
què dit paborde o son procurador prengués al dit Selva, als quals Jaume Casanova ý
Antich Sala, segons que de fet los prengueren, ý ab molt gran ignomínia ý ab manilles
o sposes a les mans, davant tot lo poble, los tragueren en mig del dia de Manresa, com
si fossen los majors heretges del món, no obstant se offerían en donar fermances per tantes
quantitats com volrían, ý aquells presos aportaren per mig de les poblacions que trobaren
per lo camí, ý finalment los posaren en los càrçers del Sant Offici ý los tingueren
aprés arestats per Barcelona, respective per tretze o catorze mesos, ý a la fi los condemnaren
en pagar cent ducats per cada hú ý les despeses personals ý processals; de la qual
captura ha redundat grandíssima infàmia als dits pabordre ý a son germà ý al dit Antich
Sala, ý molt major al dit Sala, qui, tenint fills ý filles per a casar ý entenent la gent que
ab tanta ignonímia lo portaven pres ab manilles, se han donat entenent que hera pres per
coses de fe, com per cosa de tan poca importància com la per què
assegurar d'ell ab fermances o altrament, ý axí pot ésser molt gran destorp de poder
col·locar a sos fills, ultra de haver-li donat gasto de més de sinch_cents ducats.
Ítem, impedexen que los officials real ý de barons no puguen conéxer de delictes ni
dèbits fets ans de la familiatura contra dispositions claras de dret ý del Capítol de Cort
vint comensant "Ítem, supplica" de l'any mil sinch_cents sinquanta_tres, de què se ha
seguit que, havent capturat lo procurador del Capítol de Urgell a tal Ribó, del lloch de
Bassella, perquè mesurava ab certes mesures falces, ý essent estat composat ab consell
de assessor de dit procurador, aprés de dita compositió, dit Ribó procurà, ý en
effecte obtingué, fer-se familiar del Sanct Offici ý, per so, és estat impedit lo dit Capítol
de cobrar la dita compositió.
Ý no sols conexen de les causes de sos familiars civils ý criminals sinó també ab
color ý pretensió que los qui no són familiars han delinquit contra algun familiar o contra
alguna persona, béns, família o parents de aquell, encara que sien per coses molt lleugeres
ý de poca importància, procehexen, capturen ý conexen de llurs causes, ab molt
gran infàmia de les persones que no són familiars ý molt gran desauctoritat de son offici,
lo qual, si Nostre Senyor per sa benignitat ý per vossa magestat no remedien semblant
desordres, vindrà a ser tingut en manco ý no ésser tant respectat com vuy és per
los poblats; assenyaladament per les grans condempnations personals ý pecuniàries que
fan en dites causes als poblats del present Principat, de què se segueix que, restant los
presos destruïts en effecte per dites condempnations en causes poques ý que no són de
fe, se
Ferrando segon en la primera Cort de Barcelona, Capítol deu, comensant "Statuhim ý
ordenam", sots títol "Dels béns dels condempnats", lo que se és seguit ab moltíssims que
seria cosa prolixa de refferir.
Ý assenyaladament, estos dies proppassats, per haver tingut rixa Raphel Oliver ab un
familiar del Sant Offici, lo detingueren molts dies en presó, ý aprés lo han condempnat
en desterro per un any ý en vint_ý_sinch ducats, en gran escàndol del poble; e pochs dies
fa que, en emulatió de la jurisdictió de vossa magestat, se seguí que anant lo superbo
Carolà, home molt facinerós ý enemich de vossa magestat, ab dos altres consemblants
des de la vall de Querol a la plana de Urgell, estant recollit dit Querolà en lo
bescomptat de Castellbò, en una casa que
Tragó, governador del bescomptat de Castellbò, ý tenint aquells presos en lo castell de
la vila de Ciutat ahon són les presons de dit bescomptat, micer Barthomeu Moles, comissari
del Sanct Offici en la Seu de Urgell, que és amich ý de parcialitat de dit Querolà,
per affevorir aquell ý eximir-lo de la justítia, envià encontinent a Joseph Boquet, pretès
comissari del Sant Offici, lo qual manà a dit governador, a pena de excomunicatió
mayor ý mil scuts, que soltàs dits presos, aserint que
Offici; ý responent dit governador a consell de micer Canyelles, son assessor, que donàs
en scrits dit manament ý recusant aquell de donar-lo, appel·là de dit manament als inquisidors
de Barcelona o en aquells que de dret li fos lícit ý permès ý per a proseguir dita
appel·lació anà a Barcelona ý, donant rahó al Compte de Miranda de la dita captura ý
del que se havia fet, li manà que encontinent fes soltar los presos ý se
tenia avís que en la frontera de França y havia gent que ell daria rahó als inquisidors, lo
que dit Tragó posà en executió com li hera estat ordenat; de la qual appel·latió, irritat
micer Moles perquè no podia soltar ý llibertar los presos, féu fer una crida encontinent
en la ciutat de Urgell que, a pena de la vida, totes les persones de catorze anys en amunt
ab ses armes ý los mestres de cases ab sos pichs ý martells anassen ab ell per a derrocar
lo castell ý fortalesa de vossa magestat de la vila de Ciutat; lo que conté molts grans
agravis ý exorbitàncies contra lleys no sols humanes per les quals, tant de dret
canònich quant per Constitutions de Cathalunya, està permesa la apel·lació ý disposat
que penjant aquella no
divines ý canòniques per les quals està prohibit a les persones ecclesiàstiques imposar
ni executar penes de la vida ni de effusió de sanch. Ý encara que, per ser lo dit castell
fortalesa molt fort, no pogué tenir efecte son mal intent, no
se emprà ý valgué ý acompanyà de molts lladres públichs, bandolers, excomunicats ý
enemichs de vossa magestat, cosa molt indecent ý scandalosa a l'offici de la Santa
Inquisitió.
De què se seguí també altra agravi que, per haver dit miçer Canyelles aconsellat ý
ordenat al dit governador de dits bescomtats la dita appel·latió, fonch çitat personalment
per los inquisidors de Barcelona, ahont stigué arrestat un any ý mig, ý aprés fonch condempnat
en cent ducats per als càrrechs extraordinaris del Sant Offici ý en trenta per los
gastos del procés ý que de certs anys no puga atansar a la Seu de Urgell, contra la
Constitutió de Jaume segon en la Cort de Barcelona, Capítol segon, comensant "Ítem,
que tot veguer", confirmada per la matexa en la terçera Cort de Barcelona, Capítol quart,
"Ítem, ordenam de consell", sots títol, "De offici de inquisidors de taula", per les quals
està disposat que los assessors han de ésser punits ý castigats dels delictes comesos en
son offici per los inquisidors de taula en cas que hàjan delinquit en son offici; ý perquè,
essent çitat dit micer Canyelles per los dits inquisidors, micer Pasqual de la Seu de
Urgell digué en alguna part que si fos de micer Canyelles fermaria de dret davant son
ordinari, sols per assò fonch citat per los inquisidors en Barcelona personalment, ahont
aprés de ésser detingut molts mesos, per aquells fonch condempnat en pagar
cent ducats per als gastos extraordinaris del Sanct Offici, ý trenta per als gastos del procés,
contra moltes Contitutions de Cathalunya per las quals està disposat que la ferma
de dret se pot ý deu fer davant lo ordinari sens incórrer en algunes penes, asenyaladament
per la Constitutió del rey Pere segon en la Cort de Barcelona, Capítol quaranta_hú,
"Ítem, que si ningú", sots títol "De jurisdictió de tots jutges", ý per lo Usatge
homines"
"De orde que deu ésser observat en juy".
Ý penjant la appel·lació per dit governador interposada, los inquisidors de Barcelona,
per no haver volgut dit governador soltar los dits presos quant dit Boquet o manà, enviaren
a inventariar ý véndrer ý executar los béns de aquell per los mil ducats de penes que dit
comissari Boquet li havia posades, ý públicament per les trones lo publicaren excomunicat.
Ý aprés citaren personalment dits inquisidors ab edictes públichs a dit governador,
lo qual, encontinent que tingué notícia de la dita citatió, comparagué ý se representà
davant dits inquisidors, per los quals fonch pres ý capturat ý vuy està detingut en les
presons secretes del Sant Offici, tractant sa causa com si fos de fe, ab molt gran detriment
de sa honor ý stimatió ý scàndol de tot lo poble, per lo que en Cathalunya més
que en altres parts se té per tan gran nota ser estat pres per la Inquisitió, encara que no
sia per cosas de fe, que impedeix matrimoni ý irrogue perpètua infàmia a tot lo llinatge.
Ý per a més agraviar aquell, dits inquisidors, tenint ja pres a dit governador en los
càrcers, no sols passaren avant la executió contra sos béns, però encara feren
molts mesos publicar-lo per les iglésies fins que l'hagueren agravat ý regravat com si
fos contumàs, contra notòries dispositions de dret canònich ý en gran scàndol del
poble.
Ý de aquí resulta altre agravi no menor, que, essent pres per lo Sanct Offici en la vila
de Talarn Ferrando Bardaxí, lo qual hera estat loctinent de dit governador en lo dit castell
de Ciutat, ý tenint avís de dita presa dit micer Barthomeu Moles, comissari del Sanct
Offici, abaxà de la Seu de Urgell en dita vila per a péndrer aquell a sa mà; ý portava en
sa companyia a Barbafina, lo gascó de Archs, Çaragüelo ý molts altres de sa quadrilla,
que heren més de trenta lladres públichs, matadors, saltajadós de camins, enemichs de
vossa magestat; los quals, anant un tros avant de dit comissari, robaren per lo camí real
qui va de Talarn a Sant Romà a uns hòmens que passaven per lo camí, ý quexant-se
encontinent aquells a dit micer Berthomeu Moles, comissari del Sanct Offici, del robo
que
pacièntia ý no
Ý arribant en lo lloch de Sanct Romà, qu'és de pochques cases, del qual se diu senyor
don Bernat de Guimerà, situat casi al peu del bosch de Comiols, en lo qual bosch
contínuament acostumen de trestejar molts lladres, bandolers ý mals hòmens ý fer
molts robos, homicidis ý delictes, vehent los del dit lloch de Sanct Romà la dita gent
armada ý virolada, pensant que venien a robar com acostumen, per deffensar-se de
aquells tancaren los portals del lloch; ý arribant en aquell, los lladres digueren que
obrissen al Sant Offiçi, ý conexent los del lloch que heren lladres ý enemichs de
alguns del lloch, tement que ab aqueix appellido no volguessen fer algun
malefici com acostumen, no volgueren obrir als dits lladres, fins a tant que, arribant
dit micer Moles ab la vara alta, conexent que here familiar del Sant Offici, encontinent
obriren les portes ý, essent entrats, los dits lladres feren mols grans vexacions ý
agravis als poblats en dit lloch de Sanct Romà, maltractant-los de paraules ý de obres,
fent-se donar a menjar ý beure sens voler pagar ninguna cosa, ab scièntia ý pacièntia
de dit comssari miçer Moles contra diverses Constitutions, assenyaladament de la
reyna Maria en la Cort de Barcelona, Capítol quinze, comensant "A les posades" ý
altres situades sots títol "De posades", ý per la Constitutió quinze, comensant "Ítem,
per obviar" de les Corts per vossa magestat celebrades, any mil sinch_cents sinquanta_tres en la present vila i per les quals està disposat que, lo qui per alguns officials
seran aposentats en algun lloch, hajen de pagar la posada ý vitualles; ý lo que pijor és,
que per no obrir als lladres, com dit és, encontinent quant nomenaren lo Sant Offici,
citaren los inquisidors de Barcelona personalment a sis o set persones del dit lloch, ý
aprés de haver-los detingut presos en dita ciutat molts dies, foren condempnats en
pagar certa quantitat de diners per als gastos extraordinaris, de què restaren casi destruhits
ý arruhinats, sens tenir culpa alguna ni haver delinquit contra lo Sanct Offici.
Ý és també de notar que no sols los inquisidors excedeixen en fer gran número de
comissaris ý familiars, sinó que també los matexos comissaris crehen altres comissaris
contra dispositions clares de dret, per les quals està prohibit que lo delegat no pot
subdelegar; de què també se segueix que los tals subdelegats, com no són fets ab la
solempnitat deguda ý acostumada sinó de fet ý per particulars respectes, són
hòmens mals ý scandalosos, ý ab nom del Sanct Offici, cometen molts ý diversos
maleficis, com se feren en aquest any passat que, havent lo dit miçer Moles, comissari
del Sant Offici, subdelegat comissari del dit Sanct Offici a tal Planissoles, rector de
Malmercat, lo qual com a home de bàndol ý apassionat per sos particulars interessos,
vént-se comissari del Sanct Offici, ab appellido de aquell, volgué matar a la persona
del sastre de Castellbò, lo qual estava en casa de mossèn Castells de Tartareu; ý per
dit effecte féu gran ampra de molts lladres ý bandolers, ý passant per un lloch que
diu Sant[a] Linya, abadiat de les Avellanes, portant la vara de la Inquisitió, robaren
algunes coses ý en la nit se partiren per anar a la casa de dit mossèn Castells; ý essent
cerca de aquella, restant dit Planissoles atràs, féu pèndrer la vara a Joan Det, lladre
públich, lo qual ab altres en nom del Sant Offici féu obrir la casa del dit Castell, ý dins
de aquella mataren ý robaren lo dit sastre de Castellbò, ý feren altres excessos ý mals
tractes contra dit mossèn Castells ý los de sa casa.
Aprés del qual delicte, havent donat avís lo balle de Sant[a] Linya al balle general
del dit abadiat de les Avellanes dels lladres que ab dit official del Sant Offici heren passats
per allí, ý sabent la dita mort que havien feta en casa de dit Castells, anaren tras dits
bandolers ý prengueren aquells, als quals féu dit balle general son procés ý per tèrmens
de justítia condemnà a mort; ý estant axí condempnat, lo comissari del Sant Offici de la
ciutat de Balaguer, per poder deslliurar dits lladres de poder de la justítia, ab censures ý
penes impedí que no se executàs dita sentènçia.
Ý estant informat del sobredit, lo compte de Miranda, llochtinent de vossa magestat,
provehí encontinent que anàs, com de fet anà, un official real per açistir a dit
balle general que pogués fer justítia dels dits presos; ý en la Inquisitió se provehí que
anàs un comissari per a pendre les depositions que heren necessàries, lo qual, essent allí,
se
mesos; ý aprés foren llibertats per dits inquisidors, salvo que retingueren al dit Joan Det,
qui aportava la vara del Sant Offici ý qui matà al dit sastre de Castellbò, lo que causà ý
ha causat gran admiració ý scàndol que hòmens tant facinerosos ý ja condemnats a mort
sien estats llibertats per dits inquisidors, los quals, si no trobaven culpa contra de aquells
per lo Sant Offici, tenien obligatió de restituhir-los en màns dels officials de qui
havien tret, perque fossen per los altres delictes castigats, ý no devien usurpar-se la jurisdictió
de aquells en tan gran scàndol de tot lo present Principat.
Estant un pagès treballant en lo terme de Gerp, li pegà de coltellades un altre de dit
lloch ý lo germà del delinqüent, que here familiar del Sant Offici, per evitar que son
germà no fos punit ý castigat, anà a Barcelona ý fermà de dret en poder dels inquisidors,
en virtut de la qual ferma fonch citat personalment dit nafrat ý, ab les nafres encara no
curades, hagué de anar a Barcelona, ahont per ser pobre se entretingué de almoynes; ý
prefigint-li los inquisidors cert temps perquè provàs lo que pretenia, no pogué per sa
pobresa proseguir la causa ý, per ço, pus lo ordinari de Gerp estava inhibit, lo delicte és
restat impunit ý la terra scandelizada.
Ítem, dits inquisidors, en molt gran prejudici de la jurisdictió de vossa magestat ý
notable prejudici dels present Principat ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya,
envien comissaris per la terra ý fan posar en manifets los blats ý altres vitualles, com
se féu en les baronies del vescompte de Canet ý altres parts de Cathalunya, contra moltes
Constitutions del present Principat, assenyaladament del rey en Jaume segon en la
segona Cort de Barcelona, capítol deu, comensant "Ítem, que
títol "De vectigals", ý del rey en Pere tercer ý de la reyna Maria sots títol ""De la revocatió
del destrenyament de Tortoza", ý altres per les quals està prohibit semblants manifestacions
e impediments del líbero commersi. Quant algun bandoler, ladre o altra persona
fa dany a algun familiar castiguen en persona ý béns a les persones en casa dels
quals lo tal delinqüent ha menjat ý s'és recollit, encara que sie estat per força, ý assenyaladament
se és vist ab Martinot, alies lo Malfrare, que havent mort, segons deyen, a
un familiar ý essent lladre tant poderós que entrave en les cases que li apparexia sens
poder-li fer resistèntia, no
ý altres penes una gran part de Cathalunya, de que molts restaren destruyts sens tenir
culpa.
Ítem, los inquisidors se entremeten, prenen, executen ý castiguen los que aporten
cavalls, pólvora, archabussos ý altres armes en França, en molt gran agravi de la jurisdictió
de vossa magestat ý prejudici de la terra, per quant, no essent declarada França
per sismàtica, ni venent-se los dits cavalls a heretges o enemichs de la santa fe cathòlica,
no toca la punitió ni conexensa de dits delictes a dits inquisidors sinó a vossa magestat,
lo que és en notable prejudici del present Principat.
Ítem, quant dits inquisidors van fent la visita acostumen en algunes ciutats, viles o
llochs, fer molt grans agravis, novedats ý prejudicis en coses no tocants a la fe.
Assenyaladament, en la vila de Montblanch feren crida general prohibint ab certes
penes que ningú no pogués portar armes, lo que és contra diverses Constitutions
prohibints que no
per lo Capítol quatorze comensant "Ítem, volem" del rey en Pere segon sots títol
"De lleys, constitutions", ý per lo rey don Ferrando segon en la primera Cort de
Barcelona, Capítol onze "Revocant ý havent per revocats", sots títol "De dret de fisch";
ý també perquè los inquisidors no poden fer crides ab que se prohibesca generalment als
poblats de Cathalunya lo portar armes.
Ý en dita vila feren altra crida ab la qual manaven que, per rahó de certes differències
havie entre Simon Mediona ý altres, de una part, ý en tal Sarraler ý altres, de
part altra, haguessen tots de firmar compromís en poder de l'inquisidor, sots pena de
excomunicatió ý altres, lo que és en prejudici de la llibertat que cada qual té en
Cathalunya sobre lo contractar llíberament, iuxta la dispositió de diverses Constitutions
del present Principat de Cathalunya.
Ý havent-se seguit que, anant la gent sens armes per dita vila de Monblanch,
Francesch Puig, enemich de Pere Ferrer, li matà un fill, ý tocant la conexensa a vossa
magestat ý a sos officials, majorment no essent algú de aquells familiar, conforme al
Usatge
del Ferrando segon en la Cort de Barcelona, Capítol onze, ý altres Constitutions
declaradores de aquella, se usurpen aquella dits inquisidors volent conèixer de dit cas.
Ý per rahó de dita mort, tenint suspita dits inquisidors que dit Francesch Puig lo
havia fet matar, feren inventeriar ý péndrer tots los béns de aquells ý posaren a la presó
Vidal Andreu, tal Rocha, tal Gebellí, la muller de Janot Puig ý molts altres, los
quals o la major han executats ý venuts sos béns, cosa molt rigurosa ý de dolent exemple
ý contra diverses Constitutions de Cathalunya, specialment contra lo Capítol deu,
comensant "Statuhim ý ordenam" del rey Ferrando segon en la primera Cort de Barcelona,
sots títol "Dels béns dels condempnats", ab les quals és prohibit poder inventeriar
e fer aprehensió de béns per qualsevol delicte essent pres lo delinqüent.
Ítem, se ha seguit últimament que lo quòndam inquisidor don Anthonio de Toledo,
anant per Cathalunya per a fer la visita, manava als jurats, pahers ý altres administradors
de les ciutats, viles ý llochs ahont passava que l'acompanyassen ab les insígnies ý aucritat
que acostumen de rebre a vossa magestat, cosa molt insòlita ý no acostumada, ý
axí mateix que li donassen posada, llits, llenyes ý altres manteniments per ell ý tota sa
família ý cavalcadures sens pagar ninguna cosa, assenyaladament en la vila de Çervera,
Tàrrega, Vilafrancha de Panadès ý altres parts, cosa molt gravatòria ý contra diverses
constitutions feta com dalt està deduhit.
Ý perquè, havent manat dit inquisidor don Anthonio lo sobredit en la ciutat de
Tarragona ý ser cosa nova, digueren los cònsols que ells o tractarien en son Consell, los
digué molt males paraules, tractant-los de mals christians ý manà tinguessen Consell ý que
redigissen en scrits ý specificassen los vots de cada hú de consell, perquè ell volia veurer
ý enténdrer, quins heren los qui havien votat li fossen donades provisions ý vitualles ý
quins no, lo que és contra diversos privilegis atorgats a dites universitats ý contra
moltes Constitutions ab les quals està disposat que universitats, en lo aplegar ý tenir
Consell, serven la forma acostumada, ý assenyaladament per lo Capítol dotze, comensant
"Com sia afirmat" del rey Alfonso quart en la Cort de Barcelona, sots títol "De censals";
ý voler saber ý entendre en particular lo vot de cada hú és llevar la llibertat del Consell ý
opprimir aquell, contra la Constitutió del rey en Martí en la Cort de Barcelona, Capítol
segon, comensant "Ítem, senyor, que
Ý en la dita vila de Vilafrancha de Panadès perquè en un Consell particular digué
micer Mascaró que here rahó juntar més persones per a determinar de dar a dit inquisidor
les dites vitualles que demanave per ser nou impòsit, dit inquisidor, don Anthonio
de Toledo, lo tractà de males paraules a dit miçer Mascaró, ý féu posar aquell en la presó
ahont stigué un dia.
E més avant, en lo any mil sinch_cents setanta_tres, dits inquisidors, per una pretesa
mort de tal Duch de Monblanch, familiar del Sant Offici, prengueren mestre Hierònym
Picayre, doctor en medicina de la vila de Monblanch, lo qual aprés de ésser estat en la
presó del Sanct Offici ab cadena al coll ý sposes en les mans per temps de més de dos
anys, havent-lo dexat per la presó dits inquisidors ab fermances de mil lliures, dit
Picayre, trobant la porta de la presó uberta, se
de Barcelona, de la qual fonch tret per los ministres de dits inquisidors dins vint_ý_quatre
hores ý molt manco aprés que se
set anys, ý no obstant que estigués pres ý per dits inquisidors fos estat recuperat, executaren
contra d'ell ý ses fermançes les dites penes de mil lliures en les quals
hera estat manllevat, lo que fonch fet en notori agravi ý perjudici de dit Picayre ý contra
lo ús ý stil de la Real Audièntia ý altres tribunals del present Principat inconcussament
observat; en los quals may se és vist que aprés de haver recuperada ý presa la persona
que hera fugida dels càrcers o arrests, se fes ý continuàs executió alguna en los béns
de aquell, ans bé tenint la persona sobreseguen la tal executió de stil antiquíssim lo qual
és agut per lley en Cathalunya, contra la qual, ý altres usos ý costums antichs, privilegis,
Constitutions, Capítols ý Actes de Corts del present Principat ý Comtats de Rosselló
ý Cerdanya han attentat ý attenten dits inquisidors, ultra les sobredites, tantes coses en
dany ý prejudici dels particulars ý de sa auctoritat de son offici ý de la jurisdictió de
vossa magestat, que per escusar prolixitat ý cansàncio a vossa magestat se dexen de refferir
ab la present.
Suppliquen, per ço, los tres braços de la present Cort a vossa magestat que, responent
a sa real clemèntia ý cristiandat, sia servit manar restaurar ý reparar los sobredits
danys ý agravis tan grans com molts sens culpa han petit, ý per lo per venir manar confirmar
ý servar los Capítols ý Constitutions ja bé sanctament ordenades ý statuhides en
altres Corts Generals de Cathalunya, ý aprés confirmades per la santa Sede Apostòlica
a petitió ý ab favor dels predecessors de vossa magestat, ý dar forma en què ab tot effecte
sien observades.
Agravis fets per officials reals de vossa magestat als drets ý officials del General.
Entenent los sereníssims reys de Aragó de immortal memòria, predecessors de vossa
magestat, que lo poble del Principat de Cathalunya, Comptats de Rosselló ý
Cerdanya, no obstant que fos líbero ý franch, com a tots és molt notori, sens tenir obligatió
de pagar ninguns drets, exactions, ne impositions, foren contents de llur spontànea
ý mera voluntat imposar, sobre sí ý les coses necesàries per conservació de sa vida, certs
drets pagadors de llurs béns, los quals són los del General; ý que aquells en son temps,
essent exhigits ab treball e indústria dels matexos poblats, servexen per la constitutió
ý benefiçi del present Principat, ý encara a son temps ý quant ben vist los és, ne fan servey
a vossa magestat; los aparegue convenir a son servey de dits sereníssims reys donar
molts ý molt grans privilegis, exempcions ý jurisdictió llarga als deputats per la exactió
de dits drets, de manera que, ab mayor facilitat sens perturbació, temor, ni inquietut,
poguessen exercir son offici, ordenant expressament ý manant que tots los fets ý negocis
de la Generalitat, o de aquella expressament de qualsevol manera devallants ab tots
sos incidents, dependents ý emergents, ne hajen de conéxer, inquirir ý judicar los diputats
de Cathalunya, als quals tant solament com hà procuradors de la Cort General és
concedida líbera ý absoluta potestat de declarar tots ý qualsevols dubtes, questions ý
contractes que
privative, com està disposat ý concedit per diverses Constitutions, privilegis, Capítols
ý Actes de Cort; assenyalament per lo Capítol de Cort del rey en Pere terç en la Cort de
Monçó de l'any mil tres_cents setanta_sis, comensant "E per cessar fraus", ý per provisió
del mateix, la qual fou donada en Tortosa a vint_ý_vuyt de janer de l'any mil trescents
setanta_hú, comensant, "En Pere, per la gràcia de Déu", dirigida al governador de
Rosselló ý altres officials, ý ab altra provisió del mateix rey, dada en Barcelona
a dotze de setembre, any mil tres_cents setanta, comensant
a Dalmau de Mur, cavaller, canceller real, ý ab lo Capítol de Cort del mateix rey
Pere terç en la Cort de Monçó, any mil tres_cents setanta_sis, comensant "Ítem, que vós,
senyor, o lo senyor duch", ý ab altra provisió del mateix, dada en Barcelona a vint_ý_dos
de nohembre any mil tres_cents setanta_sis, comensant "En Pere, per la gràcia de Déu"
dirigida a la cort ý veguer de Lleyda, ý ab provisió del rey en Joan, dada en Monçó a
vint_ý_nou de maig, mil tres_cents vuytanta_nou, comensant,
declaratió de l'infant en Martí, dada en Barcelona a vint de juny any mil tres_cents
noranta_hú, comensant "Nos, infants Martinus", ý ab altra provisió del mateix, dada en
la casa del Bellsguart, territori de Barcelona, a tres de maig, mil quatre_cents ý deu, abdicant
de sí ý sos successors entre altres coses, per sa benignitat ý clemença, tota potestat
ý jurisdictió que a ells o a sos officials pogués tocar, de tal manera que de la conexensa,
judici o declaració, no
puguessen entremetre
mero offici o instàntia, ni petitió de part fer enquesta ni proçés de coses algunes fetes o
ministrades per dits deputats, ni de delictes perpetrats per occasió de dita Generalitat,
com està disposat en lo Capítol de Cort del rey Pere terç, en la cort de Barcelona, any
mil tres_cents sexanta_sinch, comensant "Ítem, que lo senyor rey e la dita senyora reyna
juren", ý en la provisió del mateix, dada en Çervera a devuyt de dezembre mil tres_cents
sinquanta_nou, comensant
en la Cort de Monçó, any mil tres_cents setanta_sis, comensant "Ítem, que vós, senyor,
ne lo senyor duch", ý ab altre Capítol del mateix rey en la matexa Cort, comensant
"Ítem, que vós e lo senyor duch o algun official o commissari vostre", ý ab la provisió
del rey en Joan, dada en Monçó a vint_ý_dos de juny, any mil tres_cents vuytantanou,
comensant
deset de setembre, mil tres_cents vuytanta_nou, comensant
al governador de Cathalunya ý altres officials. Ans bé, dits reys, de immortal
memòria, per sa benignitat foren servits constituyr-se mers executors de les requestes
dels diputats del dit General de Cathalunya, com apar a provisió del rey Pere terç, dada
en Perpinyà, a vint_ý_set de juny mil tres_cents sexanta_dos, comensant
gratia"
requisitió e instàntia de dits deputats, sens sperar altre manament de sa magestat ni consell
de algun jutge o assessor, tenen de executar ý complir lo que per dits deputats seran
requests, ý de assò presten ý prestar deuen sagrament ý homenatge, com està disposat
per lo Capítol de Cort del matex rey Pere tercer en la Cort de Tortoza, any mil tres_cents
sexanta_sinch, comensant "Ítem, que tots officials", ý ab altra provisió del mateix, dada
en Cervera a devuyt de setembre, any mil tres_cents sinquanta_nou, comensant "En Pere,
per la gràcia de Déu", dirigida a Berenguer de Apília, portantveus de governador en
Cathaluña, ý ab provisió del mateix, dada en Barcelona a quinze de febrer, mil tres_cents
sexanta_nou, comensant "En Pere, per la gràcia de Déu", dirigida als veguers, balles ý
altres officials del present Principat de Cathalunya, ý ab lo Capítol de Cort del dit rey
Pere tercer, any mil tres_cents sexanta_nou, comensant "Ítem, que tots ý sengles officials",
ý ab provisió del rey Pere tercer, dada en lo monestir de Poblet a dotze
de dezembre, any mil tres_cents setanta, comensant "En Pere, per la gràcia de Déu", dirigida
als prelats ý richs hòmens de Cathalunya. Lo que vossa magestat, per sa benignitat
ý clemènsia, benígnament com a cosa convenient, justa ý necessària a la conservació del
present Principat ý servey de vossa magestat considerant, fonch servit confirmar, approbar
ý jurar en lo introyt del felice regiment de vossa magestat en lo present Principat de
Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya.
Totes les quals coses no obstant, no dubtaren lo lloctinent [general] de vossa
magestat en lo present Principat, que leshores here lo duch de Francavila, ý los doctors
del Real Consell Criminal fer procés contra los diputats ý oïdors de Cathalunya, en virtut
del qual procehiren a capturar, ý de fet capturaren, a denou de juliol, any mil sinch_cents
sexanta_nou, los diputats ý oïdors del General de Cathalunya, axí ecclesiàstichs
com seculars, cosa may vista ni oyda atentar; ý per més agraviar aquells e injuriar ý
damnificar tot lo present Principat, per orde del dit llochtinent general ý Real Consell
anaren a la casa de la Deputatió Onofre de Ferreres ý Perot Salavardenya, alguatzís reals
ordinaris, ý estant los deputats ý oïdors en son concistori trectant coses de la Generalitat,
entraren en dit concistori ý manaren que dits deputats ý oïdors seculars seguissen al dit
Perot Salavardenya ý lo deputat ý oïdor ecclesiàtich al dit Onofre de Ferreres; ý demanant
dits deputats que fessen fe de la pretesa commissió per execució de la qual feyen
dit manament, mostraren una provisió feta per micer Miquel Quintana, doctor del Real
Consell Criminal, ab la qual, inseguint la conclusió feta en dit consell, havia provehit
capiatur contra aquells; ý vista dita provisió, encara que, conforme als dits ý
altres Capítols ý reals provisions ý privilegis haguessen pogut procehir a captura ý altres
penes contra dits aguazils, com a perturbadós e impedints lo líbero exercisci de la exactió
dels drets del General ý de llur jurisdictió.
Totavia, per llevar occasió de scàndol, lo qual dits aguazils aparexian que procuraven,
dits deputats, com a fidelíssims vassalls de vossa magestat, o dexaren de fer, nottificant
los dits Capítols ý privilegis ý les bulles apostòliques per confirmació de aquells
concedides, requerint no attentassen cosa alguna en prejudici de aquells. A les quals
coses no sols no volgueren obtemperar però, offerints dits deputats ý oïdors de anar
promptament al dit lloctinent general per a donar-li rahó qual convenia en descàrech de
son offici, no donaren lloch se pogués fer.
Ý vehent los dits deputats ý oïdors la obstinació de dits aguazils, se alsaren de les
cadires volent seguir aquells, ý anant davant de ells los porters ab masses altes com acostumen,
per no poder anar los diputats juncts sens elles, conforme a la provisió del sereníssim
rey Alfonso quart dada en Càpua a sis de juny mil quatracents trenta_sis, dits
alguatzirs ab gran violència llevaren les masses als dits portés, ý axí dits deputats, fets
molts actes ý protestacions, seguiren dits alguatzirs, ý foren aportats los llaychs en los
càrcers comuns de dita ciutat de Barcelona ý los ecclesiàstichs en casa del dit llochtinent
general, ahont foren interrogats per los doctors del Consell Criminal ý compel·lits en
prestar sagrament ý homenatge, a pena del qual ý de mil lliures dits ecclesiàstichs foren
arestats ý los llaychs detinguts ý encarcerats per spay de dos dies, en molt gran dany ý
prejudici del General ý notable scàndol de tot lo present Principat.
Ý aprés de ésser estats trets dits deputats ý oïdors dels dits càrcers ý essent extinct lo
offici de aquells, sens altra nova rahó ni causa sinó sols a effecte de continuar los primers
agravis ý captura, a dos de agost de dit any, dit lloctinent general ý Real Consell
Criminal feren captura ý encarceraren les persones de Francesch de Calders, Miquel
Oms, Hierònym Cortit ý Miquel Ferrer, los quals, abans com a diputats ý oidós respective,
eren estats encarcerats, ý a micer Francesch Sans assessor qui here stat també del
General, ahont stigueren presos per molts mesos ab gran gasto ý dany del General ý
admiratió del present Principat.
Ítem, havent trobat ý pres en frau en la vila de Móra una guarda del General certes
càrregues de oli, lo qual, exint de la col·lecta de Tortoza, passava al Regne de Aragó sens
pagar los drets al General, stant dit oli ý lo traginer ý adzemblas encomanat per dita
guarda del General al balle de dita vila de Móra, no dubtà un official real tràurer lo dit
traginer ý adzemblas de mà ý poder del dit balle ý portar aquells en la ciutat de
Barcelona, ahont fou venut dit oli ý lo General privat per lo impediment de dit official
ý Real Consell Criminal de rébrer sos drets.
Ý havent, per ço, los dits deputats manat citar lo balle de Móra personalment en son
conçistori, no comparegué allí sinó davant lo Real Consell, ab molt gran vilipendi de la
jurisdictió dels deputats, los quals, contra los sobredits privilegis, foren per dit Real Consell
torbats e impedits de exerçir son offici ý exhigir son dret, en notable dany del General.
Ítem, en lo any mil sinch_cents setanta_quatre, havent pres los dits deputats
a Joan ý Federich de Setantí, germans, per coses graves tocants als drets ý auctoritat del
General, ço és, perquè estant executant los dits deputats certs béns de Francesch de
Setantí, son pare, per rahó del que devia al General, foren posats per los cantons públichs
de Barcelona uns cartells en nom de Carlos Setantí desafiant los qui comprarien dits
béns, per impedir, segons se entenia, la dita executió; ý sabent dita captura, lo llochtinent
general de vossa magestat, qui leshores here lo prior don Hernando de Toledo, los
envià a dir a dits deputats que ell havia entès dita captura, ý que si tenien aquells per castigar
los fessen lo que tocava a son offici, però si here per relaxar-los, los feya a ssaber
que
respongueren dits deputats que ells procehirien contra dits Setantís conforme a Capítols
de Cort ý justítia ý que, reintegrat lo General, lliurarien al dit lloctinent ý Real Consell
dits Setantís per a què poguessen procehir contra de ells conforme a justítica. Ý estant
en lo dit tracte, lo die següent entraren en la casa de la Deputatió Onofre de Farreres ý
Pere Salavardenya, alguazirs ordinaris de vossa magestat, ý digueren en lo concistori als
deputats de part de dit lloctinent general que
dels dits Setantís, per quant estaven processats de regalia; ý no obstant que dits
deputats respongueren ý digueren que encontinent ells haguessen fet lo que tocava a son
càrrech ý jurisdictió ý lo General fos reintegrat, se offeriren lliurar ý donar aquells als
dits loctinent general ý Real Consell, conforme havian offert los dits alguazirs ab ànimo
de damnificar o injuriar al General; estant dits Setantís deposant en la casa de la
Deputatió, de fet ý en contradictió dels dits deputats, prengueren dits Setantís ý los se
aportaren fora de la Deputatió, contra privilegis reals, Constitutions Generals, Capítols
ý Actes de Cort de sobrementionats, en evident storp e impediment de la jurisdictió dels
deputats ý de la líbera exactió dels drets del General.
Ítem, en lo any mil sinch_cents setanta_sis, per micer Miquel Quintana, doctor del
Real Consell Criminal, fonch manat a Luis Ruffet, scrivà major del General, donàs al
procurador fiscal de la règia cort algunes desliberacions fetes per los deputats en lo concistori
de la Deputatió; ý responent dit Rufet no les podie donar sens llicèntia de dits
deputats, dit micer Quintana exhigí jurament del dit Ruffet en forma de reho, ý féu contra
de aquell manaments penals en nom del dit prior don Hernando, lloctinent general de
vossa magestat, que lliuràs dites deliberacions ý responent al sobredit manament dit
scrivà major que no podia donar aquells, per ço que no estava en poder [seu] sinó dels
deputats, lo dit lloctinent general, per Onofre de Ferreres, alguatzir real, en companyia
de Sabastià Costa ý Miquel Amat, scrivans de manament, envià a manar a dits deputats
que les dites desliberacions que Luís Ruffet deya heren en son poder les restituïssen
encontinent a dit Ruffet, perquè ne pogués donar còpia al dit procurador fiscal de la règia
cort, ab comminatió que altrament procehiria contra d'ells. Ý perquè, ultra dels sobredits
agravis tant gravatoris al General ý contraris a la jurisdictió ý líbero exercisci dels
deputats, dit prior don Hernando, lloctinent de vossa magestat, en presèntia de molts
cavallers ý persones principals, havie dites moltes paraules scusades ý ab dolent terme
ý fetes moltes amanasses contra los dits deputats de que tot lo poble estava scandalizat,
los dits deputats, tenint ull a la quietut de aquest Principat ý llevar scàndols ý
avalots, los quals ab los procehiments de dit lloctinent general se podia recelar haver de
succehir, procuraren desviar aquells, donant les dites desliberacions, confiant que en
aquest lloch vossa magestat per sa benignitat ý clemència manarà revocar dits procehiments
ý reintegrar en sa auctoritat ý jurisdictió al General.
Ítem, essent com és tant necessari per executió dels drets del General tenir los deputats
ý ministres ý officials de aquells auctoritat ý forces per la exactió ý altres actes tocant a
l'exercisci dels dits drets del General, en particular per obviar a molts ý diversos fraus que
cada hora se cometen, foren servits ab diverses provisions reals ý Capítols de Cort los sereníssims
reys de immortal memòria, predecessors de vossa magestat, provehir, statuhir,
ordenar ý concedir que los ministres ý officials del dit General puguen aportar de dia ý de
nits qualsevol maneres de armes, volent expressament que aquells no sien compresos en
ningunes prohibitions ni en ningunes revocations de llicènties de portar armes, segons està
declarat per los reys don Joan en sa provisió dada en Perpinyà, a tretze de març, mil trescents
noranta_sis, ý en lo privilegi ý confirmació del cathòlich rey don Ferrando segon,
datum en la vila de Madrid a vint_ý_sis de febrer, any mil quatre_cents noranta_sinch; no
obstant les quals, don Hierònym Mecha, essent veguer de Barcelona, prengué un pedrenyal
a Anthoni Fradera, guarda del General, anant aquell exerçint son offici, lo qual
veguer, encara que fos requerit, no
reals de desarmar a guardes ý officials del General, en gran impediment ý torp de la
dita exactió ý evident violació dels dits privilegis reals, Capítols de Cort ý Constitutions
Generals per les quals són estats confirmats.
Ítem, en nohembre de l'any mil sinch_cents setanta-set, havent inquirit los deputats
de un frau de mil ý quatre_centes lliures que heren estades tretes ý enbarcades en la vila
de Palamós sens pagar lo dret del General ni fer-ne denunciatió ni pendre albarà de guia,
se entengué que Garcia de Velasco, que havia comès dit frau, per evadir de la pena encomanà
la dita quantitat al prior don Hernando, lloctinent general de vossa magestat; lo
qual, encara que moltes voltes fou pregat ý request per dits deputats que deposàs ý restituhís
dita quantitat perque fes de aquella deguda conexensa, conforme per dits ý altres
Capítols de Cort tenien obligació, no u volgué fer, ans respongué que primer volia veure
si ere frau; ý replicant los dits deputats que conforme a Capítols de Cort no podian conéxer
del frau que no fos deposada la quantitat en la Taula de la ciutat dita ý scrita als
receptors dels fraus del General, ý que pus la conexensa de dites coses tant solament
tocava als deputats conforme a dits privilegis, segons los quals, com dit és, com a mero
executor tenia obligació lo dit llochtinent de acistir a les provisions dels deputats ý executor
aquelles que, per ço, per observança de son jurament, lo requerien fes acistèntia a
la execució de una provisió per dits deputats feta, lo que dit lloctinent recusà fer remetent
la resposta al regent la Cancelleria, la qual dilació ý consulta, conforme a dits privilegis,
no devia aguardar. Ý encara que dits deputats, en execusió de sa jurisdictió ý per
cobrança de dit dret, podien provehir contra dit llochtinent general, ý per excusar contentions
ý contiendes, a consell de les persones dels tres staments, enviaren una embaixada
solemne al dit lloctinent general representant-li los dits privilegis ý Capítols de Cort
ý recordant-li la obligatió que conforme aquells tenia, supplicant-lo fos servit, per observança
de aquells ý del jurament que ell havia prestat, de deposar en dita taula de la ciutat
la dita quantitat; al que respongué dit lloctinent que estava ý perseverava en sa primera
resposta, que no hera frau ý que en tot cars, per haver-hi posat ell primer les mans, com
a capità general podia conéxer de aquells; de la qual resposta redundà altre mayor agravi
al General, per quant ni capità general ni altre official pot impedir, perturbar ni minuir
la dita jurisdictió, ans ygualment tots tenen la matexa obligació que vossa magestat ý sos
predecessors, com dit és, per sa benignitat ý clemència són estats servits deposar-se; dels
quals agravis ý procehiments, havent dat quexa a vossa magestat los deputats de
Cathalunya, los fonch respost ab carta scrita en Sanct Llorens del Real, la dada del qual
és a tretze de juny, any mil sinch_cents setanta-set, que no tenia lloch la dita quexa perquè
hera notori que en dit cars no y havia frau, ni lo y pogué haver, ni se devie drets, ý
que la provisió feta per dit lloctinent remetent lo negoci al regent perque administràs justítia
fou feta com convenia. Per la qual carta, parlant ab lo acato ý reverència que
a vossa magestat és degut, és estat causat molt gran agravi ý prejudici a la jurisdictió ý
drets del General, per ço que, com desobre està llargament refferit, vossa magestat ý sos
predecessors reys de Aragó de immortal memòria per sa benignitat ý clemència són estats
servits de abdicar-se tota la conexensa ý declaratió de semblants negocis ý dependents ý
emergents de aquells ý concedir-la als dits deputats, fent-se en dites coses de la
Generalitat sens rèplica ni consulta mere executor de les provisions de aquells; ý per ço,
de les dites coses ha redundat no sols agravi a la dita jurisdictió dels deputats, mes encara
molt gran dany a la Generalitat per no haver pogut cobrar lo dit frau.
Ítem, havent entès los diputats de Cathalunya que tal Arrufat, del lloch de Cistella,
col·lector dels drets de les Entrades ý Exides del General de la vila de Figueres, tenia
ancunys falços de altres taules ý plomava ab ploms falços, prenent ý rebent los drets del
General; ý volent procehir contra aquell conforme és dit que poden ý han acostumat, foren
impedits per Joan de Biure, lloctinent de capità general del castell de Roses, lo qual, ab
appellido que dit Arrufat here soldat, prengué aquell a sa mà ý recusà lliurar-lo a dits deputats,
pretenent que, encara que dit Arrufat hagués comesos dits fraus ý delictes contra lo
dret del General, essent soldat stipendiari no tocaria la conexensa ý punitió de aquell a dits
deputats, lo que no sols és contra la jurisdictió dels deputats, com dit és, ý contra la observança
antiga, mas és també contra moltes altres Constitutions en los agravis de la
Capitania General al·legades, per les quals no li és lícit a la Capitania conéxer dels delictes
comuns de sos stipendiats; ý no obstant que, per lo ús ý costum antiquíssim e
immemorial, tenint força de lley ý privilegi, los officials ý ministres del General són estats
sempre immunes ý exempts de no tenir soldats aposentats en ses cases per lo torp e impediment
notable que
Biure innovà de voler posar soldats en casa de Bernat Bonell, col·lidor dels drets del
General en la dita vila de Roses, de la qual novedat, havent-ne donat quexa al lloctinent
general de vossa magestat, qui leshores here lo duch de Francavila, ý a vossa magestat, no
han pogut obtenir remey a la sobredita novedat ý perjudici.
En lo any mil sinch_cents setanta_sis, Pedro Rodríguez de les Vadilles, loctinent de
capità general en la vila de Perpinyà, féu posar alguns soldats en la frontera de França,
los quals regonexien les persones que passaven de Cathalunya en França; ý trobant algunes
quantitats de monedes, prengueren ý retingueren aquelles vers sí, com si fossen
guardes del General, lo que entenent lo diputat local del General de dita vila, demanà ý
requerí al dit Pedro Rodríguez fes posar en son poder dits diners perquè entenia ý volia
procehir en son offici contra aquells qui
del General; lo que no volgué fer dit Pedro Rodriguez ans féu tornar dits diners a dits
passatgers, cometent per dits actes evident torp a la exactió dels drets del General ý prejudici
a la jurisdictió dels deputats.
És també gravatòria ý prejudicial als drets ý jurisdictió del General la carta que vossa
magestat manà spedir en la present vila de Monçó a tres de janer, mil sinch_cents
sexanta_quatre, ab la qual, en effecte, a pena de dos mil florins ý altres, vossa magestat
manave als deputats ý altres officials del General dexassen passar sens exhigir dret algú
les joyes ý altres coses que vossa magestat, segons dirà, enviava ab Gregorio de
Guineya, son cavallerís, a l'emperador ý rey don Ferrando, per ço que vossa magestat,
com dit és, per sa benignitat se és servit de obligar-se a pagar dit dret ý llevar-se la llibertat
de entremetre
Ítem, havent lo diputat local de Lleyda fets alguns procehiments contra un correu de
peu que havia feta resistèntia hà unes guardes del General, per ço que, exhigint dit
correu del Regne ý aportant algunes coses a Castella del prior don Hernando, les quals
devien dret al General, ý per no haver-lo pagat heren caygudes en frau, lo volgueren
dites guardes regonèxer; ý volent ab alguns procehiments de fet lo veguer de la dita ciutat
de Leyda destorbar lo exhercisci ý procehiments del dit deputat local ý scusar ý deffensar
de dit frau en que hera interrogat dit correu, fonch forçat dit deputat local, per
conservació dels drets ý jurisdictió del General, fer alguns procehiments de justícia contra
lo dit veguer ý son assessor ý dos notaris, com de tot se donà llarga rahó a vossa
magestat per los diputats de Cathalunya, per los quals dit llochtinent féu molts procehiments
gravatoris contra los dits deputats, cominant pendre ý capturar aquells ab molt
gran dany, perjudici ý desauctoritat de la jurisdictió ý drets del General.
Ítem, com per Capítol vint_ý_sis de les Corts mil quatre_cents vuytanta_hú, sia imposat
dret per lo General de un sou de exida de la moneda ý billó que exirà de Cathalunya,
ý per los reys predecessors de vossa magestat, de immortal memòria, per sa
benignitat ý mayor servey de sa real corona sien estats servits imposar-se ley, ab la qual
està disposat que la magestat del rey ý sos fills paguen los drets del General de les monedes
que trauhen ý de totes altres coses que entren ý hixen de Cathalunya, com està disposat
en la Constitutió del rey don Ferrando primer en la Cort de Barcelona, Capítol
quart, sots títol "De vectigals" comensant "Ítem, senyor [supplica", confirmada per
Constitutió del rey don Joan segon en la Cort de Monsó, Capítol onsè comensant "Ítem
senyor] molt excel·lent", ý per diversos Capítols ý Actes de Cort; ý que axí vossa
magestat ý sos predecessors de gloriosa memòria han pagat sempre dits drets, exceptat la
moneda que és exida de pròpria provisió de vossa magestat, perquè aquella han sempre
donada de propri ús ab tanta llarguesa com vossa magestat és estat servit manar-los scriure
ab ses reals lletres; ý tanbé des de l'any mil sinch_cents sinquanta_sinch se ha donat a
vossa magestat ý a la bona memòria de l'emperador don Carlos, son pare, les coses
necessàries per a guerra ý galeres que són estades demanades, ab llimitació ý justificatió
de donar compte a la Cort General ý de satisfer ý pagar lo que aprés, ab la exida de dites
coses, s'í vendria o donaria en paga de diners, segons més llargament se diu en lo memorial
que per part de vossa magestat s'és donat als deputats qui llavós heren; ý per ço, los
deputats qui aprés són estats, han continuat de donar de propri ús a vossa magestat
les dites coses, ab la forma de dit memorial. Ý perquè en las Corts de l'any mil sinchcents
sexanta_quatre, no
del General, no se hagué rahó dels propris usos de dites coses de guerra ý galeres ý
de examinar lo que here estat venut ý donat en part de diners ý lo que se hera gastat ý
consumit en servey de vossa magestat. Però com aprés de dites Corts haja molt
augmentat lo número de la moneda que hix de aquesta terra per propris ús de vossa
magestat ý se haja diverses vegades entès que molts mercaders ý altres estrangers ý naturals
de aquestos regnes han fet ý fan de assò arbitre ý mercaderia per sa utilitat pròpria,
sots nom de ús propri de vossa magestat, ý per aquest effecte ab sinistres informacions
han obtengut ý obtenen lletres de vossa magestat dirigides als deputats, per a què liberament
ý sens pagar algun dret dexen passar moneda ý altres coses, de hont ha resultat ý
resulta dany notable als drets del General, com se haja vist ý trobat per experiència que
de alguns anys ensà no ha valgut alguna cosa lo dret de exida de les monedes. Supplícan,
per ço, a vossa magestat quant humilment poden los tres braços del Principat de
Cathalunya en la present Cort congregats, sia de son real servey provehir de manera que
los procehiments ý actes o provisions per vossa magestat ý sos officials fets ý attentats,
en perjudici dels drets ý jurisdictió per vossa magestat ý sos predecessors donada ý concedida
als deputats del General del present Principat de Cathalunya, sien cassats, revocats
ý anul·lats, de manera que lo General sia reintegrat ý que la moneda ý coses de guerra
o galeres se donaran de propri ús a vossa magestat sien verament de vossa magestat,
ý sien llevats los abusos ý fraus que en son nom de vossa magestat són estats fets.
Agravis fets per officials de la Capitania general.
Per diverses Constitutions de Cathalunya situades sots títol "Que los officials en
Cathalunya sien catalans", ý assenyaladament per la Constitutió de la reyna
Maria en la Cort de Barcelona, Capítol trenta, comensant "Per provehir a la indempnitat",
ý del rey Ferrando segon en la primera Cort de Barcelona, Capítol denou, comensant
"Per quant en diverses constitutions", ý per lo Capítol tretze, comensant "Ítem, statuhim
ý ordenam" de les Corts de l'any mil sinch_cents_ý_vint, ý per lo Capítol de Cort
desetè, comensant "E com per la Constitutió de les Corts" de l'any mil sinch_cents trenta_quatre,
està disposat que tots los officials indistinctament ý axí també los de la
Capitania General, hajen de ésser naturals del present Principat de Cathalunya ý
Comptats de Rosselló ý Cerdanya. Totes les quals ý altres no obstants de alguns anys a
esta part són estats molt prejudicials los poblats del present Principat per haver-se fet
nominatió ý electió per vossa magestat en lo càrrech ý officis de capità general en lo present
Principat ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya, ý lloctinent de capità general en la
vila de Perpinyà, ý altres officials ý ministres seus en las aderessanas de Barcelona ý
altres parts del present Principat, de persones estrangeres.
Ý lo que més és de advertir, que havent acostumat per llarch temps lo dit offici de
capità general de provehir-se per sí ý no donar-se al mateix lloctinent general de vossa
magestat en lo present Principat, conforme tanpoc per observança de les Constitutions
Generals de Cathalunya, ý particularment del Capítol tretze, comensant "Ítem, que algun
home", sots títol "Que los officials no sien continuats ý que un home no tinga sinó un
offici en quiscun lloch", ý per altres Constitutions ý molt justes rahons ý causes no li pot
ésser provehit; noresmeys, de poch temps ensà, per vossa magestat són estats
provehits los dits officis de lloctinent general ý de capità general a una matexa persona.
De què, ultra los predits, se han seguit molt grans agravis ý notables prejudicis a tot lo
present Principat ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya, dels quals no poden dexar sens
molt gran sentiment ý llàstima quexar-nos a vosa magestat.
Per quant alguns dels dits estrangers, no tenint lo degut compte en observar los Usatges
de Barçelona, Constitutions de Cathalunya ý altres lleys de la terra ab les quals se manté ý
conserva lo present Principat, essent capitans generals ý officials de dita Capitania, per a
fer més a son pler no han servat, com tenien ells obligació, axí com los demés officials
reals, de observar ý guardar les dites Constitutions, com està disposat per la Constitutió del
rey en Jaume segon en la segona Cort de Barcelona, Capítol trenta_vuyt, comensant "En
tots los capítols", ý en lo Capítol vint_ý_nou, comensant "Encara statuhim ý volem", ý per
lo rey Ferrando primer en la Cort de Barcelona, Capítol onze, comensant "Ítem, que vós
senyor", ý del rey Joan segon en la Cort de Monçó, Capítol sinquanta_tres, comensant
"Ítem, senyor com la potíssima" cituades sots títol "De observar Constitutions", lo que particularment
està comprobat en les conclusions de les Corts dels anys mil sinch_cents quoranta_dos,
mil sinch_cents quoranta-set, mil sinch_cents sinquanta_tres ý mil sinch_cents
sexanta_quatre ý en altras moltes Constitutions, Capítols ý Actes de Cort, les quals no sols
dits capitans no les han guardades, ans ab boca plena se són preciats de dir que no volien
seguir ni guardar ninguna Constitutió, privilegi ni lley de la terra; ý posant ab effecte lo que
deyen de paraula, han procehit contra moltes persones, no sols de les stipendiades
per la Capitania General, en les quals en certs casos limitats conforme a Constitutions de
Cathalunya, assenyaladament en la de l'any mil sinch_cents trenta_quatre, Capítol segon,
comensant "Ítem, statuhim ý ordenam ab lloació ý approbatió", ý per lo Capítol de Cort
segon, comensant "Ítem, confirmant ý declarant" de les Corts de any mil sinch_cents quoranta-set,
poden exercir son offici, sinó també contra los provincials tant ecclesiàstichs com
seculars, dels quals en ninguna manera pot ni deu dit capità conèxer.
Ý principalment, en lo mes de agost, mil sinch_cents setanta_tres, se seguí en la
vila de Perpinyà un cas may hoyt, molt exorbitant ý orrendo a tot lo present Principat
ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya, ço és, que, estant March Forner, donzell domiciliat
en los Comptats de Rosselló, provincial ý no soldat ni stipendiat ý per consegüent
no subjecta a la jurisdictió del capità general, ans com a tal ý en quant laych de fet ý
jurisdictió dels officials ordinaris de dit Comptat, en sa casa, la qual tenia en son lloch
de Òpol del dit Comptat, arribà allí a hora captada de la nit Pedro Rodrígues de les
Varilles ab dos_cents soldats ý asetiaren al dit March Forner en la dita casa; ý estant
axí asetiat, dit Pedro Rodrígues envià a dir a dit Forner que
què dit Forner respongué que estava promte a obeyr a sa magestat ý manà obrir encontinent
les portes, ý essent entrat dit Pedro Rodríguez ab tota sa gent, no obstant que dit
Forner los digués ý deduhís hera beneficiat ý com a tal lo trobassen ab tonsura ý àbit
clerical, dit Pedro Rodrígues lo féu pendre ý aportar pres ý lligat en lo castell
de Salces ý acomanà aquell a Carles de Lupià, que here loctinent de castellà del dit
castell; ý essent arribats en dit castell lo nunci ý fiscal del bisbe de Elna per a demanar
ý repatir lo dit Forner com a persona ecclesiàstica, fent fe de la tonsura ý col·lació del
benefici de aquell, no sols no le y donaren, ans bé detingueren e impediren al nunci ý
fiscal que no poguessen proseguir son offici, posant-li un soldat de guarda, del què
redundà molt gran violació de la llibertat ý jurisdictió ecclesiàstica; ý per més incistir
en sa intenció, encontinent féu que Joan Ortís, sargento mayor del dit castell, de nació
castellana, com a pretès comissari del Breu Apostòlich, digué al dit Forner que
[per] pres per lo Breu [Apostòlich] ; ý poch aprés, entrant dit Pedro
Rodrígues en la cambra hahont estava pres dit Forner, li digué que havia de morir, que
no
ý volgueren dir, sinó que encontinent, sens fer-li procés ni donar, ni aguardar deffenses
i, per més aumentar lo dolor a dit Forner ý per més agraviar aquell ý tot lo present
Principat ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya, no trobant-se allí botxí, manaren, a
pena de la vida, a un criat del mateix Forner que allí hera que donàs un garrot al dit
son amo, lo qual criat ab molt gran llàstima ý llàgrimes per temor de perdre la vida,
segons les amanasses que li feyen aquell mateix dia donà lo dit garrot a dit March
Forner, son amo, de manera que restà aquell mort, ab molt gran scàndol, admiratió ý
sentiment, no sols de la dita vila de Perpinyà sinó també de tot lo present Principat.
Per ço que, en lo sobredit cas, se transgrediren ý violaren moltes Constitutions, ý specialment
lo Usatge comensant
namque",
en la Cort de Perpinyà, Capítol quatorze, comensant "Confirmants", ý la
Constitutió del rey en Pere terç en la Cort de Cervera, Capítol primer, comensant
"Primerament", ý altres sots títol "De penes corporals ý pecuniàries", per les quals és
estat disposat que ningú per ser judicat sinó per directum, ab llegíttima cognitió de
causa ý donades deffenses; ý se contraféu també al privilegi del dit rey en Pere tercer
concedit a l'estament militar, dat en Barcelona a nou de maig mil tres_cents vuytanta,
ab què està provehit que ningun cavaller ni home de paratje en algun temps pot ésser
per conscièntia condempnat sinó ab conexensa de jutge competent ý donades deffenses
per dret atorgades encara que hagués mort son senyor o lo primogènit de aquell o
li fos traydor, ço és, que ab sos enemichs li ocupassen de fet sos regnes o algun lloch
de aquells. Majorment que, per ésser cavaller com hera lo dit March Forner, no
podia contra ell procehir sens instàntia de part, com està disposat per lo privilegi del
rey en Pere tercer atorgat en Corts Generals a l'estament militar, dat en Barcelona a
denou de maig mil tres_cents vuytanta, confirmat per lo rey Ferrando segon en la primera
Cort de Barcelona, a vuyt de octubre mil quatra_cents vuytanta_hú, ý per lo
mateix rey Farrando en les Corts de Monçó en lo any mil sinch_cents ý deu, capítol
comensant "Lo estament militar". Endemés, tenint notítia dit don Ferrando de Toledo
ý lo dit Pedro Rodrígues que dit March Forner era clergue beneficiat ý, per ço, ab lo
tracte de sa persona se havia de guardar la disposiçió dels privilegis concedits al stament
ecclesiàstich, assenyaladament lo privilegi del rey Ferrando segon, datum en
Barcelona a vuyt de octubre mil quatra_cents vuytanta_hú, comensant
"Insuper cum aliquando", ý lo privilegi concedit al stament ecclesiàstich, dat en
Monçó a dos de setembre mil sinch_cents ý deu, comensant "Encara supplica a
vossa excel·lència", ý moltes altres canòniques dispositions per les quals està disposat
ý prohibit, sots molt graves penes als llaychs, que no
persones ecclesiàstiques, majorment que, en tot cas, està sempre permesa ab reos e
inculptats la deffensa, la qual en ninguna manera li pot ni deu ésser denegada.
Del qual excés per ésser tant grave ý de tanta importàntia, ab lo qual restaven violades
no sols les Constitutions del present Principat sinó també les lleys divines ý humanes,
no tenint reparo se veja com a cosa clara que ningun ecclesiàstich ni secular tenia
segura sa hazienda ni vida, tenint avís los deputats de Cathalunya, determinaren ab consell
de les persones dels tres staments enviar solempne embaxada al dit prior don
Ferrando, lloctinent que leshores here de vossa magestat, supplicant-li fos servit de
remediar tal ordes ý desorde ý no donar lloch que officials seus ni per son orde fessen
tan grans agravis; a la qual embaxada respongué dit lloctinent que ell havia manat executar
la dita mort de la manera sobredita perquè lo dit Forner havia fet molts delictes ý
particularment hera estat traydor a sa magestat.
Del que sentint-se novament, amb mes justa rahó ý causa, agraviats dits embaxadors,
per part de tot lo present Principat replicaren que, essent traydor, lleys havia en la terra
conforme les quals se havia de procehir ab major rigor ý exemplar, sens violatió de
Constitutions, Usatjes ý Privilegis; ý que, sense ésser provat dit cas ni dit Forner deffençat,
hera fet molt gran agravi a tot lo present Principat ý Comptats de
Rosselló ý Cerdanya imposar trayció a ningú dels poblats en aquells, com està disposat
per lo Usatje "Si algú en Cort", ý per altres Constitutions sots títol "De reptats de bausia
ý de trayció", com se deuen excusar quant més a un cavaller, tenint tots tan provada
sa intentió davant vossa magestat ý sos predecessors de immortal memòria que, en lo
que té respecte a la fidelitat, són estats sempre molt constants, posant en totes occasions
sa vida ý hazienda en deffensió de aquella.
A la qual rèplica, per mostrar dit lloctinent general lo ànimo que tenia de damnificar
ý injuriar tot lo present Principat, tornà dir que lo mateix faria en semblant cosa ý en
totes les de guerra, tant quant estaria en lo present Principat, encara que fos cavaller,
burgès o ciutadà ý encara que no fos stipendiat.
Per lo qual, no sols se han fets agravis a tot lo present Principat ý a la ciutat de
Barcelona en les coses sobredites ý altres moltes, per les quals ha sostengut molt grans
ý excessius gastos ab diverses embaxades a vossa magestat fetes ý altres procehiments,
sinó que també se
gran injúria ý danys, més en particular a Margarida, Àngela, Hierònyma, germanes de
dit March Forner, les quals ý la dita vila de Perpinyà, ciutat de Barcelona ý tot lo present
Principat, quant humilment poden, suppliquen a vossa magestat sie servit manar
restituhir los [dits] danys ý reparar los dits agravis, reintegrant tot lo present Principat
ý dita vila de Perpinyà; ý que contra dits Prior don Hernando ý Pedro Rodrígues o, per
mort del dit Rodrígues, contra los qui tenen dret o causa de ell ý contra los altres
culpables com hà officials qui de fet ý sens conexensa de causa indegudament han procehit,
sots color de son offici, en fer morir ý matar al dit Forner, se procehesca ab les
penes que en semblant cas de justítia se deu procehir.
Segueixen-se també molt grans absurdos ý notables inconvenients ý prejudicis als
poblats en lo present Principat ý violació, com dit és, a les Constitutions de Cathalunya
desobre al·legades, en tenir junctament una matexa persona los dits dos officis de capità
general ý lloctinent general de vossa magestat.
Ý no
sinó tant solament en les persones ý casos a ells permesos de dret comú, segons que està
disposat per les Constitutions de Cathalunya desobre al·legades, essent de dret cosa averiguada
ý certa que en temps de pau, com ara de llarch temps ensà és, ý no havent-hi,
com no y ha, exèrcit format en lo present Principat, lo capità general no pot exercir ninguna
jurisdictió en los provincials, ni tampoch en los stipendiaris ý soldats per delictes
comuns, sinó tant solament en los stipendiats per los delictes militars, com està disposat
per dret comú ý confirmat per Constitutions de Cathalunya.
Ý si dit capità general volie procehir o judicar o havent ja procehit o judicat contra
persones ý en casos a ell no lícits ý permesos, se acostumava, segons se pot de dret ý per
Constitutions del present Principat, fermar de dret de tals procehiments o appel·lar respective
al lloctinent general, segons és estat moltes voltes declarat ab madur consell ý
desliberació de la Règia Audièntia, ý axí obtenir reparo dels tals procehiments ý agravis,
inhibint lo lloctinent general al dit capità general en los casos no li heren de
dret permesa judicar, o revocant per appel·latió les sentènties o declaracions injustes per
aquell profferides, los quals remeys, per estar vuy dits dos officis juncts en una persona
matexa, no consentint dit loctinent general se provehesquen, se han seguit grans e irreparables
danys ý agravis en lo present Principat.
Assenyaladament, se quexa tot lo present Principat ý en particular la ciutat de
Barcelona per quant de poch temps ensà los capitans generals han attentat ý pretès que
en lo lloch de les atteressanes de Barcelona poden exhiguir qualsevol sentèntia, com si
aquell fos més territori de la Capitania General que les altres parts; ý ab aquest error,
essent tant apartats ý remot lloch ý tenint les portes tancades perquè no se
ni se
dels quals és que, tenint lo Prior don Hernando de Toledo los officis de llochtinent ý de
capità general junctament de vossa magestat, manà penjar un home en les atteressanes,
lo qual encara que hera soldat stipendiat no havia comès delictes militars sinó comuns;
ý per ço, conforme a dites Constitutions, no podia ésser judicat ni castigat per lo capità
general ni sos ministres sinó per los officials ordinaris de dita ciutat.
Lo segon fonch consemblant al predit ý cometé lo duch de Terranova, tenint axí
mateix los dits dos officis de llochtinent ý de capità general de vossa magestat, fent penjar
en dites atteressanes a un soldat, lo qual fonch notori agravi, no sols per les rahons
sobredites, sinó també perquè los pretesos delictes que havia comès heren estats
ans de ésser soldat, en lo qual cas és cosa de dret molt despedida que la conexensa tocque
al jutge de la jurisdictió del qual resta offesa en lo temps del delicte ý no al capità
general ni a sos officials.
Ý lo tercer fou que, prete[ne]nt lo dit prior don Ferrando que Maria Garcia, habitant
en dita ciutat de Barcelona, dona casada, provincial ý en ninguna manera subjecta a la
jurisdictió del capità general, havia robat algun cànem de la dita ateressana, com a capità
general li féu fer enquesta per los officials de dita Capitania, ý féu condemnar ý sententiar
aquella a ser açotada per la dita ateressana ý de fet executà aquella, en molt gran
injúria ý dany no sols de la dita rea ý de la dita ciutat de Barcelona sinó encara de tot lo
present Principat.
Ítem, se quexa la dita ciutat de Barcelona que, no obstant sia disposat de dret comú
ý aprovat per Constitutions de Cathalunya que los officials reals ordinaris han de conèxer
dels delictes comuns comesos per los stipendiats ý de les causes ý negocis civils de
aquells, no
consenten que quant algun soldat stipendiat delinqueix contra algun provincial o tenen
alguna causa civil deffenent, los officials reals ordinaris coneguen de llurs delictes ý
causes, en molt gran dany ý prejudici de la part instant ý offesa o demanant, que no pot
ser smenada ni reintegrada o satisfeta respective del dany que ha rebut o del que pretén
ésser-li degut.
Ítem, essent lo loctinent ý capità general en lo present Principat lo prior don
Ferrando de Toledo, manà com a capità general anar alguns comissaris a la vila de San
Boy ý al Spitalet ý altres parts, manant als pagesos que, a ses costes ý despeses, aportasen
la fusta de vossa magestat per a les galeres en les ateressanes de Barcelona; ý als qui
no tenien bèsties per a treginar dita fusta los manaven que comprassen o ajudassen ý
contribuïssen en lo cost de aquelles, cosa mol gravatòria als poblats en lo present
Principat, als quals, conforme a les Constitutions de Cathalunya, no se
nous impòsits, contribucions ni vectigals, com està disposat en lo títol "De vectigals" ý
en lo Capítol vint_ý_quatre, comensant "Ítem, senyor molt al[t]" del rey don Joan segon
en la Cort de Monçó sots títol "De capitans ý alcayts" ý al Capítol de Cort de l'any mil
sinch_cents ý vint, comensant "Ítem, a vostra cathòlica magestat", ý al capítol segon dels
Capítols del General de l'any mil sinch_cents quoranta-set, comensant "Ítem, com per
Constitutions de Cathalunya", ý per lo Capítol quinze, comensant "Ítem, per obviar" de
les Corts de l'any mil sinch_cents sinquanta_tres, ý lo Capítol vint_ý_vuyt, comensant
"Per quant nous vectigals" de les matexes Corts de l'any mil sinch_cents sinquanta_tres.
Ý perquè los pagesos de la dita vila de Sant Boy, vehent una cosa tant nova e insòlita
ý que dit comissari procehie ab manaments penals volent executar aquells, li demanaren
la commissió ý amostrant-los aquell una scèdula breu, despedida per lo secretari
Martín Gonçáles Gante ý no ab firma de canceller ni regent la Cancelleria ni ab
la forma deguda, conforme a Constitutions, se retiraren dits pagesos de obeirla, segons
que tampoch no tenien obligació de obeir, com està disposat per lo rey Martí en la Cort
de Barcelona, Capítol primer, comensant "Primerament, senyor", sots títol "De canceller",
ý per lo rey Ferrando segon en la segona Cort de Barcelona, Capítol quart, comensant
"Ítem, senyor", ý Capítol quoranta_tres, comensant "Més, estatuhim ý ordenam",
sots títol "De officis de Camarlench", ý lo dit comissari, per ço, los manà anar a
Barcelona presos.
Ý essent aquells en dita ciutat, junctament ab los procuradors de la jurisdictió de dita
vila de Sanct Boy, fermaren de dret en la forma acostumada en la Real Audièntia ý
davant dits prior don Ferrando de Toledo, com a llochtinent general de vossa magestat,
sobre la qual ferma de dret, per més que fos solicitada la declaratió de la admissió o
repulsió de aquella, may pogueren obtenir declaració dels doctors de la Real Audièntia,
per ço que, encara que fos de justítia, se entengué no sols que dit prior don Herrando ho
impedie sinó també que, informant de dites coses sinistrament a vossa magestat, obtingué
dit prior don Hernando una carta per als doctors de la Real Audièntia despedida per
la Cancelleria en lo Supremo Consell de Aragó, la qual és del thenor següent:
Magníficos y amados consejeros nuestros. Por carta de nuestro lugarteniente
general havemos entendido el impedimento que se le ha puesto hay, pretendiendo que
como a capitán general no le toca mandar se den carros para la fábrica de
las galeras sinó a nuestro lugarteniente; y que ha querido executar sobre ello a los
desobedientes, han ocorrido los interessados junctamente con los deputados a essa
nuestra Audientia Real y firmada en ella de dretxo, por la qual, y no havellos vosotros
reppellido luego la ditcha forma, como devíades de hazer en cosa tan clara y de tanta
importancia, se ha differido y differe la obra de dichas galeras y dado ánimo a que
otros intenten lo mesmo, de lo qual havemos tenido el sentimiento que es de rasón.
Porque estando en possessión nuestra Capitania General en semejantes cosas de
tomar los carros que han sido menester para conduzir la madera necessaria a la ditcha
fábrica y compeller a los duenyos dellas que las den al precio acostumbrado,
como también puede hazer y está en possessión de todo lo demás dependente de la
guerra, con castigo de los desobedientes; y no devíades dudar ni dar lugar aquesta
nuestra antiga possessión se impidiesse ni perturbasse en ninguna ocasión, y principalmente
en la que agora occorre, dende por la presteza de echar essas galeras en la
mar por lo qual el enemigo da en hazer lo mesmo, se atraviessa en gran deservicio de
Dios y beneficio de nuestra religión christiana, que esto solo havia de bastar para que
ninguna cosa fuesse parte de poderlo estorvar o defferir; y assí hos desimos y mandamos
que, en recibiendo éstas, sin otra réplica ni consulta, quitéys qualquier impedimento
que estuviere puesto en la ditcha essecussión hecha por mandado de nuestro
capitán general, teniendo mucha cuenta en esto y en lo demás contra las cosas
de aquell tribunal, para ajudallas y affavorecellas con todo lo que se offreciere, pues
veis qué nos importa; y mayormente en estos tiempos, advertiéndohos que haziendo lo
contrario, allende que lo que succediere será a vuestro cargo, en ninguna manera
havemos de dar lugar a esto, y de lo que habéis cumplido en esta parte nos lo avisaréys.
Datum en el Pardo, a otcho de março mil y quinientos setenta y tres.
Yo, el Rey
Vidit Comes, generalis Thesaurius. Vidit Sentís, regents. Vidit Campí, regents.
admissió de la dita ferma de dret, sinó que també contra equitat ý lley natural ý altres
Constitutions de Cathalunya per les quals és concedit als jutges molt llarga ý llíbera
facultat de declarar ý judicar lo que entén ésser de justítia, ý prohibit que per vossa
magestat no sien fets semblants lletres en retardaçió de la justítia ni contra les generals
Constituçions, com està disposat per la Constitutió de rey Martí en la Cort de
Barcelona, Capítol segon, comensant "Ítem, senyor, que
de canceller", ý per la Constitutió de l'any vint, Capítol quinze, comensant "Ítem,
per quant", ý en títol "Si contra dret o utilitat pública"; mayorment que, penjant la
conexensa de dit article de admissió de firma de dret, dit capità general, per a més agraviar
los dits poblats de Sant Boy ý de altres parts, envià a inventariar ý executar los
béns de aquells, ý de fet féu capturar los jurats de la dita vila de Sant Boy ý
aportar presos en los càrçers comuns de la ciutat de Barcelona, ahont estigueren molts
dies, ý finalment lo hú d'ells, inficionat dels mals que havia en ditas càrcers, hisqué
malalt ý en pochs dies morí.
Ítem, fa queixa la dita ciutat de Barcelona que, per ço que essent estat inculpat
Gabriell de Bellvehí, mercader de la dita ciutat, en lo any mil sinch_cents sinquantavuyt,
que havia tingut en temps de guerra algun comers en lo regne de França ý essentne
estat remès per la cort real ý per la general remissió per vossa magestat feta de bans
ý penes en les Corts proppassades, no
executaren a Raphel Coll de Puigçerdà ý altres fermances de dit Bellvehí, contrafent no
sols al Capítol de Cort "De remessió de bans ý penes" de les dites Corts proppassades,
sinó també a moltes altres per les quals està ordenat que de cosa judicada ý una volta
absolta no
Ítem, se quexa la ciutat de Barcelona per ço que, tenint Pau Campana, Joan Privat,
Gabriel Ferrer ý Joan Pere Coromines, mercaders de la ciutat de Barcelona, una nau de la
qual here capità Miquel Oliver, fonch embargada per lo duch de Terranova, com a capità
general de Cathalunya, per anar aportar provisions a la isla Tercera, ý per dit duch de
Terranova foren donades sinch_centes lliures al capità de la dita nau per ajuda de les provisions
en part dels nòlits de dit viatge; ý estant en la platja de Barcelona, se mogué tal
borrascha que fonch forçat córrer a Mallorcha la dita nau, ý en lo viatje perdé la
barca ý tingué molts altres danys notables, e no
de nohembre fins en lo mes de març leshores propvinents, aprés que hagueren llevada la
empara a la dita nau, no sols no li pagaren los danys ý despeses que havia fet en lo temps
que havia stat emparada, mes encara, per més agravar-lo, per manament de dit capità general,
fonch posat a la presó lo dit capità de la nau, de la qual no
que hagués restituhides les dites sinch_centes lliures, les quals, com dit és, en part de nòlits
ý provisions li heren estades donades, en molt gran prejudici, no sols de les dites
Constitutions sinó també de la Constitutió feta en les Corts per vossa magestat celebrades
en la present vila de Monçó en lo any mil sinch_cents sinquanta_tres, Capítol quinze,
comensant "Ítem, per obviar", ý moltes altres per les quals està disposat que los capitans
de guerra han de pagar ý satisfer condignament les provisions que prenen ý altres danys
que donen als provincials; ý del Capítol vint_ý_tres, comensant "Ítem, ordenam" del rey
Alfonso segon en la Cort de Monsó, ý del Capítol vint_ý_quatre, comensant "Ítem, que
algun hom" del rey Jaume segon en la primera Cort de Barcelona, ý del mateix en la Cort
segona, Capítol sinquè, comensant "Ítem, statuhim que lo Capítol", scituades sots títol "De
actions ý obligations", per los quals està disposat que ningú per deute çivil pot ésser capturat,
ni vossa magestat, pretenent alguna cosa de algun particular poblat en lo present
Principat, pot, parlant ab lo degut acato, de fer pendre
demanda ý legittima citatió ý conexensa de tal causa, com està desobre referit, ý pagat primer
lo preu de aquelles, com està disposat per la Constitutió del rey Alfonso segon
en la Cort de Barcelona, Capítol trenta_quatre, comensant "Ítem, com nós, senyor, nos
emperò pagants ý retents lo preu" sots "Donations".
Ítem, fa queixa la dita ciutat per ço que, estant aquestos anys la dita nau carregada
de llanes per a Gènova en l'Ampolla ý essent ambargada per orde ý manament de conde
de Miranda com a capità general de vossa magestat, aprés de haver aguardat molt temps
lo càrrech que li havien de donar en Tarragona, lo capità de la dita nau, desesperat de la
gran tardança, pèrdua ý gastos, determinà de anar-se
per lo qual fet del capità de la nau lo dit comte de Miranda, encontinent, com a capità
general ý per provisió de sos pretesos assessors de la dita Capitania, manà que dits Pau
Campana, Joan Privat, Gabriel Ferrer ý Joan Pere Coromines fossen presos ý capturats
ý sos béns inventeriats, lo que fonch posat en executió; ý per los grans danys ý perills
que patien en la presó los fonch forçat composar-se, ab molt gran violatió de les sobredites
Constitutions ý altres lleys per les quals està disposat que per lo delicte de una persona
no deu ésser punit ni castigat altra ninguna.
Ítem, se quexa dita ciutat perquè, havent Francesch Palau, mercader de aquella, comprat
en los anys passats certas ànchores ý antenes del mayordom de la dressana, les quals
ànchores tornà ý les entenes pagà al dit mayordom alguns anys aprés, se li ha fet demanda
de dites coses per lo fisch de la Capitania General davant de certs pretesos assessors
de la dita Capitania, dels quals procehiments, per ser provincial, fermà de dret
davant lo lloctinent general ý Real Audièntia ý may pogué obtenir que la dita ferma de
dret se admetés, ans bé, no obstant aquella, passaren avant la dita causa en la Capitania
General fins a condempnació de dit Palau.
Ý lo que pijor és, que la dita sentèntia se és proferida pochs dies ha per lo portantveus
de general governador de Cathalunya com hà lloctinent de capità general, lo qual,
en dit nom, proveheix en altres coses, lo que la dita ciutat té a molt gran agravi.
Ítem, la vila de Perpinyà se queixa, per ço, que, volent conéxer Anthoni Çaptà, cònsol
de mar, de la causa de un artiller que s'ere obligat per coses mercantívols en forma
de mercader ý, per ço, conforme als reals privilegis ý Constitutions de Cathalunya tocava
la conexensa al dit cònsol, lo qual tenint per seguretat de juy pres al dit artiller, Pedro
Rodrígues de les Varilles, lloctinent de capità general, en violatió de dites Constitutions
ý en molt gran scàndol ý avalot de dita vila ý de tots los circunvehins, envià quoranta o
sinquanta soldats a la torra de dit Çaptà en la qual estava un arrendador que
Auter, al qual ab violèntia li feren obrir les portes de dita torre ý essent dins se apoderaren
de aquella ý li feren inventari de tots los béns ý li gastaren, prengueren ý menjaren
totes les provisions que tenie, donant-li molt gran ý notable dany; ý sabent que les dites
provisions no heren de dit Çaptà, digueren públicament dits soldats ý amanassaren que
si fossen estades sues o hagueren tot acabat de gastar; ý no obstant que per part dels
deputats de Cathalunya, havent-se donada quexa a vossa magestat, haje respost
que acudissen al prior don Hernando, que ell o faria remediar; essent estat moltes voltes
solicitat, no ha volgut may desagraviar a la dit vila ý particulars, los quals, per ço, supplica
a vossa magestat mane provehir sobre dites coses de remey oportú perquè lo dit
dany sie refet ý los culpables castigats.
Ítem, se quexa la dita vila de dit Pedro de Rodrígues, lo qual, com a capità general, no
dubtà de fer pendre de sa pròpria auctoritat en dita vila la persona de Bernat Herman causídich
de aquella, ý fer-lo aportar en lo castell major, ahont lo tingué pres alguns dies, fentlo
tenir lo coll dins de un cep, cosa may vista ni hoyda en lo present Principat ý Comptats.
És estat tanbé molt agraviat tot lo present Principat per unes crides que dit Pedro
Rodrígues de les Varilles féu publicar en la vila de Perpinyà, manant generalment, axí
als provincials com altres, ab impositió de penes, que ninguna persona de qualsevol grau
o condició gosàs entrar en dita vila de Perpinyà ab pedrenyal carregat, armat de roda o
ab archabús de metxa, ý per executió de aquella, féu alguns actes gravatoris prejudicials
als provincials; ý encara que donant quexa los deputats de les dites coses a vossa magestat,
li fonch respost que, no [era] agravi no
és molt gran per les rahons sobredites; ý perquè és ver ý cert que semblant potestat de
fer crides ý executar penes en los provincials, ni de drets comuns per Constitutions de
Cathalunya se trobe ésser concedida.
Essent lo duch de Alcalà capità general ý lloctinent de vossa magestat en lo
present Principat ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya, cometé a Pere Cassador, cavaller
en Barcelona domiciliat, que rebés los diners se li lliurarien ý pagàs de aquells lo que li
manaria per fàbriques de galeres; ý aprés don Garcia de Toledo, successor en lo dit
càrrech de loctinent ý capità general, li cometé també pagàs en Perpinyà ý obrés, sens
emperò ésser-li espedida provisió ni privilegi algú per vossa magestat ni per los dits lloctinents
generals de títol de pagadors; ý havent donat dit Cassador bo ý lleal compte de
tot lo rebut ý pagat a les persones per vossa magestat per aquest effecte deputades, dels
quals té bestant diffinitió ý liberatió, molts anys aprés, ço és, en lo de mil ý sinch_cents
setanta_quatre, per lo Concell de Guerra de Castella fonch enviat en lo present Principat
Francisco de Salablanca, de nació castellana, per visitador dels officials de la Capitania
General, ý entre altres féu enquesta al dit Cassador no per fets ni delictes que contra sa
persona pretengués, sinó ab appellido que dos criats seus los havien comesos havent
aquells fet molt bé son offici, segons plenament constarà quant sia menester; ý ab molt
gran rigor, dit visitador, mogut per los enemichs de dit Cassador per via secreta, com si
fos cas de inquisitió, sens publicar la enquesta ni dar còpia de ella ni de les depositions
ý noms dels testimonis qui en offensa havien testificat, sens admetre a dit Pere Cassador
a deffensa alguna, no sols contra les dispositions de les Constitutions de Cathalunya ý
altres dalt al·legades, sinó també contra dret divinal ý positiu, procehí en dita visita; lo
procés de la qual se
cosa a dit Pere Cassador, fins que per lletra simple de vossa magestat de denou
de dezembre mil sinch_cents setanta_nou, refferendada per Joan Dalgado, secretari del
Consell de Guerra, per lo governador don Pedro de Cardona com a pretès lloctinent de
capità general a quatre de janer mil sinch_cents vuytanta, a petitió de don Luís de
Paguera com a pretès advocat fiscal de la dita Capitania General, fonch decernit secrest
en los béns del dit Cassador per quinza mília ducats; lo que, segons se entén, fonch fet
a instància ý per orde del prior don Hernando de Toledo, pensant ab axò acabar de destruhir
ý annichilar al dit Pere Cassador, lo qual en dit temps estava en los càrcers reals
de Barcelona tancat en una torra ý privat de poder parlar ni veure a ningú, per orde del
mateix don Hernando; ý diu la dita lletra de vossa magestat que se posàs dit seqüestre
per lo que seria sententiat en dita visita, la qual se estava vehent, ý per executió de dita
provisió li foren inventeriats béns mobles e immobles que valen més de vint_ý_sinch
mília ducats, no sens gran dany ý detriment de sa hazienda, reputatió ý honra. Ý encara
que dit Cassador aya solicitat molt se llevàs lo dit secreste, no y ha pogut may obtenir,
de les quals coses no sols a ell li
aquest Principat, per les notòries injustíties ý violations de Constitutions que de aquelles
han resultat, assenyaladament per haver fet dit visitador castellà, havent de ésser com
desobre està dit los officials de la Capitania naturals del present Principat, ý per haver
posat en lo present Principat aqueix nou official, ço és, de visitador de dita Capitania
General, contra la prohibitió dels officials nous en lo present Principat, la qual,
essent tant universal, comprenen specialment lo tribunal de dita Capitania General, com
se col·ligeix per totes les Constitutions sots títol "De observar Constitutions", ý per les
conclusions de les Corts dels anys mil sinch_cents quoranta dos, quoranta-set, sinquanta_tres ý mil sinch_cents sexanta_quatre, ý assenyaladament en les de mil sinch_cents
quoranta_dos, en les quals estan provehits los dits dos officis de llochtinent general ý
capità general no en una matexa persona sinó en dos differents ý separades, expressament
lo capità ý Capitania General està comprès en la observança de dites Constitutions.
Ý és també altre agravi perquè la dita causa fonch treta del present Principat ý judicada
en lo regne de Castella, contra la Constitutió comensant "Clarificant" ý moltes altres
notòries ý ja al·legades, quant més que, essent persona provincial dit Cassador ý no
havent tingut may títol de pagador de dita Capitania, no podria conéxer de aquell, com
dit és, lo llochtinent de capità general ni sos officials; ans bé, pretenent lo fisch alguna
cosa contra ell, lo havia de convenir devant lo veguer de Barcelona, que és son jutge
ordinari, ý comensarà querella, conforme al privilegi vulgarment dit "Recognoverunt
proceres" ý procehir civilment ý no criminalment pus que, per pretès delicte d'institor
no podia ésser posat secreste que primer no fos feta declaratió, conforme és de justítia ý
segons està disposat per la Constitutió sinquanta, comensant "Més, estatuhim" de les
Corts de l'any mil sinch_cents quoranta_dos ý de les Constitucions sinquanta_dos ý sinquanta_tres que comensen "Ítem, statuhim" de les Corts de l'any mil sinch_cents quoranta-set,
mayorment essent prohibit en Cathalunya comensar les causes per la
execussió, ni despullar ningú sens llegíttima conexensa de causa, com està disposat per
la Constitutió del rey Pere segon en la Cort de Barcelona, Capítol vint_ý_quatre, comensant
"Ítem, que nós", sots títol "De violèntia ý restitutió de despullat"; ý és tant major
agravi lo sobredit quant se veu clarament que fonch fet ab orde de pervertir contra lley
natural ý positiva, ço és, denegades deffenses ý sens ésser oyda ni citada la part. Per
observança de les quals constitutions, dit Pere Cassador ý los tres braços de la present
Cort, supplicquen a vossa magestat sien cassats, revocats ý annul·lats los dits procehiments
ý reintegrat dit Cassador dels danys ý perjudicis que li són estats fets.
Tots los quals procehiments, no sols se justifiquen ésser gravatoris ý prejudicials al
present Principat ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya, per ser contrari a les Constitutions
desobre al·legades, sinó també perquè són contraris a les declarations ý sentènties profferides
per los jutges de greuges de les Corts de l'any mil sinch_cents sinquanta_tres, per
los quals fonch declarat procehir lo greuge donat per lo síndich de la ciutat de Barcelona
ý procurador del General de Cathalunya contra la Capitania General.
E jatsia que, havent instada dits syndichs ý procuradors la execusió de aquella en la
Real Audièntia, a effecte que per executió de dita sentèntia fos llevat lo tribunal de la
dita Capitania en temps de pau ý no havent-hi exèrçit en lo present Principat, ý sia estat
axí provehit a relatió de micer Miralles, quòndam doctor de la dita Real Audièntia, aprés
emperò de aquella aparegué al procurador fiscal patrimonial intentar judici de
nul·litat contra la dita provisió, per ço que en lo procés de la executió de dita sentèntia
no fonch citat ell, tenint dit procurador fiscal obligatió de aderir-se a la demanda feta per
dits síndichs ý procurador, per observança de Constitutions ý altres lleys de la terra, pus
bastave haver intimat lo judici de dita executió en dita sentèntia al procurador fiscal de
dita Capitania General, contra lo qual principalment hera estada profferida. Ý no obstant
que la dita pretesa nul·litat de justítia no subsistís, fonch declarada per dita Real
Audièntia, a relatió de miçer Montaner, dita provisió del dit micer Miralles nul·la per
deffecte de citatió de dit procurador fiscal patrimonial, restant dita sentèntia per dits jutges
de greuges profferida en sa força ý valor. Ý havent aprés instada dits síndichs ý procurador
en las Corts proppassades la executió de dita sentèntia, fonch remès als jutges
de greuges en dita Cort nomenats; ý no havent dits síndich ý procurador advertit que,
conforme a Constitutions, los jutges de greuges no tenen ni poden tenir executió, ans bé
les sentènties per aquells profferides se han de executar per orde ý decret de dita Real
Audièntia o del portantveus de general governador anant vice regia, comparegué davant
dits jutges de greuges instant la dita executió, per los quals fonch advertit ab la declaratió
per ell feta que no heren jutges de la dita executió, ni sobre aquella podien provehir
cosa alguna, ans fou remesa la dita execussió a la dita Real Audièntia; e instant davant
aquella los dits síndichs ý procurador la executió de dita sentèntia, conforme here estat
declarat ý provehit per dit micer Miralles, fonch feta provisió últimament a relació
de micer Anthoni Negrell, doctor de la Real Audièntia, que dita sentèntia de jutges
de greuges no
iuxta sèrie ý tenor de aquella.
Ý encara que la sèrie ý tenor de dita sentèntia realment comprèn que dit tribunal de
la Capitania General en temps de pau ý que no y ha exèrsit de vossa magestat en lo present
Principat de Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya és del tot extinct ý abolit,
com és estat ja provehït per dita Real Audièntia a relació de dit micer Miralles, totavia
perquè la execussió de dita sentèntia no sia mes differida, com ho és estat fins assí
en molt gran dany ý prejudici de tots los provincials, perquè no han cessat ni cessen los
ministres de dita Capitania General fer sempre agravis ý perjudicis als provincials ý
exercir jurisdictió ý tenir format tribunal, en notable derogatió ý prejudici de la dita
sentèntia.
Suppliquen, per ço ý altrament, los tres brassos ý los dits síndichs de la ciutat de
Barcelona ý vila de Perpinyà, sia vossa magestat servit, per observança dels Usatjes ý
Constitutions de Cathalunya ý Capítols de Cort, manar cassar, revocar, anul·lar ý abol·lir
tots los sobredits ý altres procehiments en prejudici de las dites Constitutions ý privilegis
del present Principat fets; ý que los officials de dita capitania, que de fet ý sens conexensa
de causa en los casos a ells de dret prohibit han attentat fer alguns delictes ý
exceshos, sien, com a persones privades, condignament punits ý castigats ý los particulars
ý tot lo present Principat reintegrats dels danys que per dits procehiments los són
estats donats ý, per total reparo dels dits agravis ý executió de dita sentèntia, provehir
ý manar que ab effecte dit tribunal sie llevat, confirmant la dita provisió feta per
dit micer Miralles en la dita Real Audièntia conforme la sèrie ý tenor de aquella, de
manera que los agravis de dita Capitania no sien mes continuats ý en lo modo de procehir
en aquella reste algun bon assiento.
Agravis resultants de les declarations fetes en les últimes corts de l'any 1564.
En les últimes Corts que vossa magestat celebrà en la present vila, havent diceptió ý
contienda en lo bras real del present Principat de Cathalunya entre los syndichs de la ciutat
de Barcelona, de una part, contra los síndichs de la ciutat de Tortosa, de part altra,
sobre los ascientos ý llochs que a ells ý a cada hú d'ells respective se li sguardave per
vossa magestat, sens interventió de la Cort ni de algú dels braços
supremi, regii Consilii,
fonch feta certa provisió sobre la orde de dits assientos, la qual dit die fonch intimada al
dit bras real.
Ítem, en les matexes Corts, estant en paritat de vots los habi[li]tadors per vossa
magestat, nomenats de una part, ý per altra los nomenats per los tres braços, sobre admetre
o reppel·lir dels tractes ý actes de dita Cort als officials reals, a nou de octubre de dit
any fonch per vossa magestat feta altra provisió o declaració sens intervenció de la Cort
ni de alguna persona de dits brassos ab la qual, adherint als vots dels habilitadors per
vossa magestat nomenats, declarave los dits officials reals haver de ser admesos,
la qual declaratió dit die fonch per lo protonotari de vossa magestat intimada als
tres braços de dita Cort.
Ítem, per ocasió de certs discentiments posats als actes de dita Cort per los syndichs
de Perpinyà ý Puigcerdà respective, fonch feta per vossa magestat, sens interventió de
la Cort ni de alguna persona dels braços de aquella, certa declaratió en la ciutat de
Barcelona, ahont heren estades porrogades dites Corts, a vint_ý_dos de febrer any mil
sinch_cents sexanta_quatre, declarant sobre dits descentiments, la qual fonch dit dia intimada
ý notificada als braços. De les quals declaracions resulten molts notoris agravis ý
prejudicis al present Principat ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya ý violatió de les constitutions
generals [de aquells ý al stil, ús ý costum antic en les Corts Generals] inconcussament
observat.
Conforme a les quals, assenyaladament per la Constitutió del rey Pere segon en la
Cort de Barcelona, Capítol vint_ý_tres, "Ítem, que una vegada l'any", ý del rey en Jaume
segon en la sinquena Cort de Barcelona, Capítol trenta_quatre, "Ítem, com nós hajen
manada", ý en la Cort de Leyda, Capítol segon, "Statuhim encara", sots títol "De celebrar
Corts", les coses que en la Cort tenen necessitat de declaració se han de decidir ý
declarar per vossa magestat ý la Cort juntament; ý axí se és sempre usat ý praticat per
vossa magestat ý sos predecessors de immortal memòria, los quals, tenint consideració
a les sobredites coses, ja que la General Cort legíttimament convocada representa un cos
místich del qual vossa magestat és lo cap ý los tres braços són los membres, foren servits
sempre semblants ý altres declarations de la Cort fer-les no a soles ni ab altre consell
o interventió sinó junctament ab la Cort; ý axí consta per molts ý diversos
exemplars antichs ý moderns.
Ý estant per vossa magestat destinat ý lloch dedicat de les Corts en la iglésia de
Nostra Señora de Monçó, en lo mateix lloch ahont ara se celebren, se havien de fer
dites declarations de aquelles resultants, conforme a dites Constitutions, ús ý stil antich
en les Corts passades ý per vossa magestat en altres provisions de manco concideraçió
observat, lo qual, conforme a la Constitutió del rey Jaume segon en la segona Cort de
Barcelona, Capítol trenta_quatre, ý altres sots títol "De celebrar Corts" ha de ésser
guardat ý té força de lley. Quant més que la dita declaratió per vossa magestat a nou
de octubre feta, fonch sense citar ni hoyr les parts, ans volent lo almirant de Nàpols,
leshores president del braç militar, fer certa protestació a effecte que ans de la publicatió
de dita declaratió fos dit bras hoyt ý vossa magestat informat, foren ell ý los
habi[li]tadors de dit bras presos ý arrestats per orde de vossa magestat sens altra conexensa
de causa, lo que, conforme a moltes Constitucions desobre al·legades havia de
procehir, ý sens instàntia de part, la qual era necessària contra semblants persones militars,
conforme al privilegi per lo rey Pere tercer concedit a denou de maig mil trescents
vuytanta, lo qual és estat confirmat per lo rey Ferrando segon en la primera Cort
de Barcelona ý per vossa magestat entre los altres privilegis generals ý particulars promeses
ý jurat servar.
Ý ultra los sobredits, de la dita última declaració resulten altres agravis, los quals
foren a vossa magestat en les dites últimes Corts deduhits ý per ço fonch lo effecte de
dita provisió, sens perjudici de les parts, suspès.
Tots los quals suppliquen a vossa magestat los tres braços de la present Cort
quant humilment poden sie de son real servey manar reparar ý reduhir al sobredit orde
ý costum antich conforme el qual, segons les dites constitutions ý per observança de
aquelles, deuen ésser restituits ý tornats.
Agravis resultants de les Reals Pracmàtiques.
Encara que, segons per generals Constitutions ý altres lleys del present Principat de
Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya, tots los poblats en dits Principat ý
Comptats sien franchs ý lliberts de qualsevol exactió, impositió o contributió, ý estiga
particularment disposat que nous vectigals no poden ser imposats, com consta clarament
per les Constitutions del rey Pere segon en la Cort de Barcelona, Capítol setè, comensant
"Atorgam", confirmat per lo rey Jaume segon en la segona Cort de Barcelona,
Capítol deu, comensant "Ítem, que
confirmats per vossa magestat en los Capítols quinze ý vint_ý_vuyt de les Corts
de l'any mil sinch_cents sinquanta_tres.
E axí mateix sia per dites Generals Constitutions disposat que, qualsevol provisió
feta contra Usatjes de Barcelona, Constitutions o altres lleys de Cathalunya, és de ninguna
força ý valor, conforme a la Constitutió de la reyna Maria en la Cort de Barcelona,
Capítol devuyt, comensant "Jatsia", sots títol "De la revocatió dels destruhiments de
Tortosa", e del rey Jaume segon en la segona Cort de Barcelona, capítol setze, comensant
"Ítem, que nós" ý en la tercera Cort de Barcelona, Capítol quatorze, comensant
"Ítem, ordenam ý prometem", e del rey Alfonso segon en la Cort de Monçó,
Capítol setè, comensant "Ítem, ordenam ý statuhim" sots títol "Si contra dret e utilitat
pública".
E semblantment sia disposat que ningunes lleys, statuts, crides, edictes ý prachmàtiques
generals poden ésser fetes ni ordenades per vossa magestat ni per sos llochtinents generals,
com tant solament vossa magestat ý sos predecessors de immortal memòria fossen ý hajen
d'ésser semblants coses de ordinatió ý consentiment de la Cort General o de la mayor
part de aquella, com està expressament disposat per la Constitutió del rey Pere segon en la
Cort de Barcelona, Capítol quatorze, sots títols "De lleys, Usatjes ý Constitutions", del rey
Jaume segon en la Cort de Barcelona, Capítol trenta_hú, en la fi, ý en les Corts de Gerona,
capítol deu, sots títol "De interpretatió de Constitutions", ý en la primera Cort de Barcelona,
Capítol catorze, comensant "Ítem, que nós", ý en la Cort de Lleyda, Capítol vint, comensant
"Statuhim encara ý ordenam", per lo rey Pere tercer en la Cort de Perpinyà, Capítol
trenta, comensant "Part assò" sots títol "De celebrar Corts", lo que specialment se comprova
per la Constitutió del rey Ferrando segon en la primera Cort de Barcelona, Capítol onze,
comensant "Revocant", en la qual specialment foren revocats qualsevol edictes per ell o per
lo rey don Joan, son predecessor, fets sens aprobatió de la Cort, ý statuhit ý ordenat que en
dos casos tant solament, ço és, en cas de convocatió de gent de guerra conforme al Usatje
"Princeps namque" o en cas de convocatió de Corts, durador per temps de dos mesos; ý
ultra los dits dos casos, ningun statut, edicte o general ordinatió, ni pratmàtica pot tenir en
lo present Principat ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya força ni valor, lo que fàcilment
se veu ab moltes Constitutions, assenyaladament del rey Pere terç en la Cort de
Perpinyà, Capítol trenta_ý_set, sots títol "De fe e auctoritat de Corts", ý en la Constitutió sinquanta_quantre
de les Corts de l'any mil sinch_cents quoranta-set ý en les últimes Corts per
vossa magestat celebrades, Capítol vint_ý_nou, en les quals, ý molts altres, entenent ý considerant
de quant poca força ý valor eren en lo present Principat les prachmàtiques fetes per
los reys predecessors de vossa magestat sens approbatió ý consentiment de la Cort, apparegué,
per a què fossen observades ý guardades ý tinguessen effecte ý valor, se approbaren
semblants pracmàtiques per la Cort general hí
Totes les quals coses no obstant, en molt gran dany ý prejudici de tot lo present
Principat ý notòria violatió de les dites ý altres Constitutions, fonch feta ý publicada una
pracmàtica per vossa magestat, la data de la qual és en la vila de Madrid a devuyt de
octubre mil sinch_cents setanta_tres, ab la qual vossa magestat manave que les ciutats,
viles ý llochs del present Principat ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya, per temps de tres
anys, contribuïssen ý pagassen certes cantitats per a reparatió ý muralles ý fortalesa de
la vila de Perpinyà; en virtut de la qual ý per executió de aquella foren spedides lletres
ý officials de la Real Audièntia, los quals anaven executant les ciutats, viles ý llochs del
present Principat ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya; ý no obstant que per les dites ciutats,
viles ý llochs, arribant allí los dits officials per fer dita executió, se
deffectes de dita pracmàtica, ý les causes per les quals, conforme a Constitutions,
no podien ésser executades, no
Ý per ço, se queixa la ciutat de Leyda que per dita rahó los dits officials en diverses
voltes li executaren mil sis_centes sexanta_ý_sis lliures, salvo dret de compte, lo que és
contra les sobredites ý altres Constitutions, privilegis ý exemptions, de què per dita rahó
l'àn executada en vuyt_centes lliures, salvo dret de compte. Ý la matexa quexa fan les ciutats
de Balaguer, Manresa, la vila de Cervera, [la vila de Tàrraga], la vila de Vilafranca
de Panadès, la de Basalú, la vila de Figueres, la vila de Coplliure, la vila de Torrella de
Mongrí, la vila del Voló, la vila de l'Arbós, la vila de Cruylles, la vila de Salçes, la vila de
Argelés, la vila de Camprodon, la vila de Vilafranca de Conflent, la vila de Berga, les quals
ý cada una d'elles és estada executada en moltes quantitats, ý ha sostengut grans danys per
la contribució de dita obra ý executió en virtut de dita pracmàtica, a ells ý cada hú d'ells
respective feta, de les quals a part se donarà memorial a vossa magestat.
Ý no
sotsvegueria de Vallespir ý en special la vila de Vilafranca de Conflent, de una altra
pracmàtica per vossa magestat feta ý publicada en la ciutat de Toledo, a onze dies del
mes de setembre de l'any mil sinch_cents sexanta, ab la qual se manava pagar als dits
poblats certa quantitat per cada casa, a effecte de la edificatió ý reparatió de les mullares
ý fortalezes de la vila de Perpinyà.
Ý lo que augmenta molt més lo agravi, que per executió de dita pracmàtica per orde
del lloctinent ý capità general de la dita vila de Perpinyà són anats ý van diversos officials
de dita capitania, los quals comunament se diuen comissaris de les obres,
guanyant excessives dietes ý fent molt grans despeses ý appressions, posant-se en los
camins reals ý prenen les bèsties de la pobra gent de alguns llochs de dites vegueries que
porten provisions, ab molt gran dany ý scàndol de tots los dits Comptats de Rosselló ý
Cerdanya ý de tot lo present Principat; ý ab aquesta manera ý forma insòlita han exhigit
des de dit any mil sinch_cents sexanta, ý molts següents, a rahó de dos sous per casa, ý
vuy a rahó un sou, executant de les viles ý llochs de dites vegueries ý sotsvegueries molt
grans summes ý quantitats, les quals se donaran a vossa magestat a part; de manera que
per dita immoderada exactió resta destruhida tota aquella terrra. Ý no sols se ha contrafet
a les dites Constitutions sinó també a moltes altres ja al·legades, per les quals està
prohibit que ninguns officials de la Capitania General no poden conéxer ni entremetre
de coses ý de fets de provincials, ans bé totes les coses de justítica com dit és se han de
despedir per la Real Cancelleria e per los jutges ordinaris de les ciutats, viles ý llochs.
Ítem, se quexa tot lo present Principat ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya, en particular
la ciutat de Barcelona, per certa crida ý edicte general, lo qual lo prior don
Hernando, lloctinent general de vossa magestat, manà publicar; ý ab ella en effecte se
manava que tots los que tindrien cavalls o rossins fossen obligats a manifestar ý registrar
aquells, sots pena de perdre
De la qual, aprés de algun temps, casi al mateix tenor fonch feta pracmàtica per vossa
magestat, la qual, ý la dita crida general, no sols per les rahons sobredites són
invalides, sinó que també perquè per diverses dispositions, assenyaladament per lo Usatje
"Los cristians", sots títol "Quines coses se poden véndrer", ý per la Constitutió del rey
Jaume segon en la Cort de Barcelona, capítol deu, comensant "Ítem, que
títols "De vectigals", és concedit als poblats en lo present Principat que cada hú puga
comprar ý véndrer ý tràurer del present Principat qualsevol cosa, exceptat que ningú traga
cavalls de aquesta terra per mercaderia. La qual exceptió specialment confirma que per
altres effectes, exceptat de mercaderia, puguen llíberament portar ý véndrer cavalls en lo
present Principat ý Comtats de Rosselló ý Cerdanya; ý és també contra la Constitutió del
rey Pere terç en la Cort de Perpinyà, Capítol trenta_hú, comensant "Com segons les
Constitutions", ý en la segona Cort de Barcelona, Capítol vint_ý_vuyt, comensant
"Statuhim encara", ý del rey Jaume segon comensant "Ordenam que quiscun xich hom",
sots títol "De vectigals", confirmades, ý la Constitutió de la reyna Maria, Capítol devuyt,
comensant "Jatsia per Constitutions" sots títol "De revocatió del destrenyament de
Tortosa", ý contra moltes altres Constitutions prohibints los destrenyaments.
Ý en quant ab dites crida ý pracmàtica se imposa obligatió de portar albarà de guies contra
la llibertat de Cathalunya, approvada per la Constitutió de l'any mil sinch_cents quoranta_tres, capítol quinze, en aquelles paraules llíberament, ý és també contra los privilegis
militars per los quals està disposat que ninguna pena los pot ésser posada sinó en los casos
de constitutió de Pau ý Treva, conforme a la Constitutió del rey Alfonso segon en la Cort
de Monçó, Capítol vint_ý_vuyt, comensant "Ítem, ordenam" sots títol "De penes".
De les quals coses, resulta també altre no menor agravi fet a la ciutat de
Gerona, la qual per executió de una pracmàtica per les obres de Roses molts anys ha
concedida, no volent la dita ciutat contribuyr en dites obres per les sobredites rahons ý
perquè, conforme a molts ý diverses privilegis a dita ciutat per los reys de Aragó de gloriosa
memòria concedits ý per vossa magestat de nou confirmats ý concedits, és franca
ý llíbera de tota contributió ý exactió; no
ý capturats per Bernadí Vilar ý altres officials de la Capitania General ý aportats en
les presons del castell de Roses, ahont stigueren presos molt temps, ab gran dany ý gastos
de dita ciutat; ý noresmanco, proseguiren dits officials en executar per dita contributió
a molts habitants en dita ciutat, en notable violatió no sols de les dites Constitutions
sinó també dels privilegis de dita ciutat.
Per les quals coses, suppliquen los tres braços de la present Cort a vossa magestat sia
servit, per sa benignitat, manar revocar ý abolir les dites pracmàtiques, crides ý edictes
sens aprobatió ý consentiment de la present Cort fets; ý no
ciutats, viles ý llochs ý als particulars de aquells lo que en virtut de dites pracmàtiques
indèbitament los és estat exhigit, per observança de les Generals Constitutions del present
Principat ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya.
Agravis fets per los lloctinents generals ý altres officials de vossa magestat.
La ciutat de Barcelona fa particular quexa a vossa magestat per ço que lo prior don
Hernando de Toledo essent lloctinent general de vossa magestat en lo present
Principat de Cathalunya ý resident en la ciutat de Barcelona, en los anys mil sinch_cents
setanta_ý_tres ý mil sinch_cents setanta_ý_quatre ý en lo següent féu ý fermà sinch assientos
ý contractes ab Francesch Cassador, cavaller, ý Damià Puigjaner, mercader, ciutedans
de Barcelona, de quantitat entre tots de noranta ý set mil vuyt_cents sexanta_ý_set lliures,
sis sous, dich noranta ý set mil vuyt_centes sexanta_ý_set lliures, sis sous, moneda de
Barcelona, ab certs pactes ý obligations ab les quals dit prior prometé pagar dins certs terminis
dites quantitats de diners ý los interessos a dits Cassador ý Puigjaner, obligants en
special sa persona ý béns ab scriptura de terç per dit prior fermada en la cort del regent la
vegueria de dita ciutat; ý encara que vingué lo temps de la paga, diverses vegades fou
interpel·lat dit prior per dits Cassador ý Puigjaner, ý en scrits ý de paraula, que
resta dels açientos ý los interessos, que a la fi del mes de abril de l'any mil sinch_cents
setanta_sis prenia tot summa de cent ý tres mília vuyt_centes sinquanta_ý_sis lliures,
devuyt sous ý sinch, diem cent ý tres mília vuyt_centes sinquanta_ý_sis lliures, devuyt
sous ý sinch. No tant solament recusà pagar lo que devia, però encara retenent envers sí
molta part del dit deute, ab manifestes extorsions compel·lí a dit Puigjaner que fes ý
fermàs certa concòrdia de la manera que volgué ý li estigué bé a dit prior, ab gran dany de
dit Puigjaner; lo qual, forçat de dites extorsions, per no morir en la presó volgué més
dexar-se pérdrer molta part del què li tocava de la resta de dits assientos; ý perquè Pere
Cassador fonch tramès a vossa magestat per embaxador de dita ciutat per agravis fets per
dit prior a dita ciutat, ý entre ells fou aquest de no pagar a dit Cassador ý
Puigjaner, no volgué concertar-se ab dit Cassador per atemorizar que ningú gosàs acceptar
tal càrrech, en gran perjudici de dita ciutat; ý per esta sola rahó quant altra no n'í
hagués, se hauria fet gran agravi a dita ciutat, sinó que continuà las oppressions ý malstractes
que abans tenia comensat, tenint-lo en estreta presó ý procehint contra ell criminalment
fins a condemnar-lo ab sentèntia donada per lo mateix prior en sa favor ý en sa
causa pròpria, sens dexar-li parlar a procurador ý advocat, contra tot dret diví ý humà; de
hont ha resultat agravi manifest ý molt gran, no sols particular a dit Cassador, mes encara
públich ý comú a la ciutat de Barcelona ý a tots los poblats en ella ý violations dels
Usatjes de Barcelona, Constitutions Generals de Cathalunya ý altres lleys ý privilegis de
dita ciutat, ý senyaladament dels privilegis de la obligatió de la scriptura de terç concedits
particularment ý confirmats ab auctoritat apostòlica, segons los quals tots los obligats ab
dita scriptura de terç, fermada en dita cort del regent la vegueria de Barcelona, han de
pagar promptament lo pactat ý convingut en los contractes; ý ninguna exceptió los pot ser
admesa si no és de real paga, de la qual ha de constar ab acte. Ý si axí no paguen, se ha de
fer contra les persones ý béns rigurosa ý prompta executió, capturant ý posant en presó
les persones ý executant los béns fins a la íntegra ý real paga de tot lo deute, ý axí se devia
ý podia procehir contra dit prior don Ferrando, no obstant fos virey ý religiós de l'orde de
Sant Joan, per observança de dits privilegis de la ciutat de Barcelona, confirmats, com dit
és, ab auctoritat apostòlica, los quals privilegis foren per dit prior girats al revés, perquè
essent ell lo deutor ý obligat féu capturar ý posar en presó a dit Cassador, que hera
lo crehedor, fins a fer-lo morir en los càrcers ý causar-li intol·lerables danys, ab gran ruhina
de sa casa ý fills; ý ab tot que de aquest agravi, entre altres ý a la dita ciutat de
Barcelona, tenint-lo ý reputant per públich de tota la ciutat, donà quexa particular a vossa
magestat ab la embaxada feta en octubre de mil sinch_cents setanta_sis, com dit és, però
no és ni fonch estat fins ara remediat, ans restà un exemplar molt perniciós a la bona
administratió de la justítia ý molt danyós ý contrari al bé públich de la ciutat ý de tot lo
Principat, ço és, que los vireys ý lloctinents generals no tant solament pretenguen no
pagar lo que dehuen ý no ser obligats a la fe ý jurament del que contracten ab los ciutadans
de Barcelona ý altres poblats de Cathalunya, ni ésser obligats a la observança dels
privilegis de la scriptura de terç, però que, ultra de tot assò, pretenguen també que aprés
de haver-se sustentat ý acomodat ab los diners ý haziendes dels sotsmesos a sa jurisdictió,
ý aprés de haver ab ells contractat, jurat ý fermat dites obligations, ha de estar en sa mà ý
libertat desfer-les ý anichilar-las ý fer-se jutges de sa causa ý interés propri, ý fer partir
als crehedors ab qui han contractat en béns ý en persona los agravis ý obpressions que per
dita ocasió dit Francesch Cassador ha patit, són tants ý tan grans qu'és orror dir-los. Les
quals coses perquè no
públich de la ciutat que s'í done orde qual convé per al sdevenidor, de manera que no
pugue per havant succehir altre cas semblant, ý que a l'hereu de dit Francesch Cassador
sien també satisfets ý esmenats tots los danys ab íntegra ý complida satisfactió,
reduhint lo fet a sa deguda forma, segons la sèrie ý thenor de dits contractes ý a la virtut ý
força de la obligatió de scriptura de terç ý altres en ells posades ý contengudes.
Ítem, del sobredit agravi vingué a resultar altre mayor, inventant per sos designes que
Pere Cassador ý dit Francesch Cassador, germans, havien tractat ý machinat voler matar
o fer matar a dit prior don Ferrando ý a mossèn Martí Joan Franquesa, doctor del Real
Consell Criminal ý advocat fiscal. Per la qual occasió se féu procés contra dits
Cassadors ý foren posats en presons molt estret ý ab moltes guardes de officials reals ý
alabarders. Lo que havien vist ý entès los consellers de Barcelona, convocaren Consell
de Cent a devuyt de maig mil sinch_cents setanta_nou, que fonch dos dies aprés de la
captura de dits Cassadós, ý ab deliberació de dit Consell, estant aquell convocat, tenint
ý reputant aquest negoci per públich, anaren los sinch consellers ab pròmens ab embaxada
a dir prior don Ferrando ý li refferiren de part de la ciutat lo sentiment que tenien
del que havien entès ý se héran publicat de dit cas; sobre lo qual supplicaren manàs fer
totes les diligències posibles perque
punits ý castigats, ý que per aquest effecte fossen detinguts ý posats en segur los que
havien testificat en la informació o enquesta, offerint-li fer instàntia per part de la ciutat
ý tot lo que més convengués. Ý feta dita embaxada per deliberatió del mateix Consell
de Cent, tenint ý reputant per negoçi de molt gran importància aquest, se tramaté un
embaxador a vossa magestat per la matexa rahó ý effecte, no obstant que per
altres negocis tinguessin ja embaxador en Cort; ý fonch feta crida pública per la ciutat
de Barcelona, prometent dita ciutat dos mília liures a qui descubrís la veritat ý daria
prova concloent de dit cas, axí en offensa com en deffensa. Ý encara que ya en lo principi
del procés ý en los discurs d'el se entenga notòriament que tot hera gran falcedat ý
maldat ý que Utrolis, Pertusa ý tots los altres heren testimonis falços, no per ço, se dexà
de procehir ý passar avant contra dits Cassadors, dexant en llibertat a dits Utrolis, Rius
ý altres testimonis falços, no obstant que sempre la ciutat continuà de supplicar ý fer
instàntia de paraula ý en scrits que los predits fossen detinguts perque la veritat millor
se pogués descubrir ý entendre; però no se
cap de un any morí en la presó, no havent may pogut obtenir que li fos publicada la
enquesta, havent-ho moltes vegades instat ý demanat, no sols ell, més encara dita ciutat.
Ý dit Pere Cassador, al cap de trenta mesos que estigué pres, hagué de al·legar la immunitat
de la iglésia de hont lo havien tret ý d'esta manera hagué de exir de la presó, no
havent pogut may obtenir, abans ni aprés de la mort de son germà, li fos publicada la
enquesta, havent-ho instat ý demanat moltes vegades, no sols ell, més encara dita ciutat;
ý passaren més de vint_ý_sis mesos aprés de la captura, abans que se li publicàs que
fonch contra tota justítia ý contra les Constitutions. Ý instà dita ciutat que fossen guiades
algunes persones per a testificar en dita causa ý se fora sabuda la veritat; no solament
no ho volgueren provehir, mes encara, instant Pere Cassador que li fos publicada
la enquesta, se féu provisió ab conclusió del Real Consell que fos tret de presó arrestat
en una casa, ab fermança de dos mília lliures, que volia dir que no se
més, la qual provisió no volgué acceptar dit, ý stigueren aprés tretze mesos a publicar
dita enquesta, ý no fou part dita ciutat ni perque
tenia dita ciutat en Çaragossa ý altres parts, ab les quals se fóra sabuda la veritat
plenament; ý lo que pijor és, que féu dos conclusions lo Real Consell que, en deffensa
de dit Pere Cassador, no
Hernando de Toledo ý de micer Puig ý de micer Osset, doctors del Real Consell, ý de
Sebastià Costa, secretari del dit prior, que no fou manco de llevar la defensa a dit
Cassador ý privar a dita ciutat de sa pretensió, la qual és estada que
Ý tanbé en la contentió de la immunitat de la iglésia davant lo canceller no li foren
admesos los articles sobre los mèrits de la causa, ab los quals se fóra també descuberta
la falcedat ý inventors d'ella, lo que ha desijat molt dita ciutat de Barcelona ý ha despès
molts ducats ý ha tingut moltes intel·ligències per dit effecte. Ý trameté embaxador al
comte de Aytona, virey de Cathalunya, que llavós hera en Puigcerdà, per mostrar-li los
descàrrechs havien fet Miquel Utrolis, Miquel Portusa, Pere Aymar, Hierònym Ferrer,
Pere Vilardaga ý Fray Salas, ý los originals lletras que lo prior ý son secretari havien al
dit Utrolis per a Milà hahont lo enviava per a traure
que lo prior havia feta a dit Utrolis ý la lletra original que lo prior havia feta en recomendatió
del comissari Barthomeu Mas ý memorial del què lo comanador don Diego de
Anaya sabia en esta maldat, ý per supplicar se donàs guiatje als dits Utrolis ý Pertusa,
que heren testimonis falços ý havien testificat en la dita enquesta, ý a don Diego
de Anaya, Barthomeu Mas, Hierònym Salas, Joan Rovira, Pere Mulet, Pere Aymar, los
quals no havien may testificat ý sabien tota esta maldat ý falcedat. Ý de justítia no
podia negar, atès mayorment la calitat de la causa ý may fou part dita ciutat per acabar
res ý se
tinga per molt gran agravi públich ý de tota la ciutat que aquest negoci sia axí restat, per
la pública infàmia que ciutadans de Barçelona ý dins la matexa ciutat haguessen de
intentar tractar ni pensar de matar lo lloctinent general de son rey ý senyor, ý és molta
rahó ý justítia que axí com aquesta infàmia se és publicada per lo món, axí també los
auctors ý altres que han cabut ý consentit en la inventió ý trassa d'esta falcedat ý malvestat,
tan prejudicial a la auctoritat de vossa magestat ý a la honrra ý fidelitat innata de
dita ciutat de Barcelona ý de tot lo Principat de Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý
Cerdanya, sien punits ý castigats de manera que, ab la pena de aquells, se acabe de
borrar dita infàmia ý sie exemplar en lo sdevenidor que ningú se atrevesca a inventar
semblants maldats.
Suppliquen per ço a vossa magestat la dita ciutat de Barcelona ý los tres braços de la
present Cort sia de son real servey, per remey ý reparo de aquest públich agravi, manar
entendre particularment qui són estats los culpables ý que sien aquells ab gran rigor
punits ý castigats, perque de aquesta manera la prístina estimatió ý bon nom de la dita
ciutat ý de tot lo present Principat ý Comptats sia conservat ý dit Cassador reintegrat
dels danys e injúria que li són estats fets, ý sia exemplar en lo esdevenidor que
ningú se atrevesca a inventar semblants maldats, traycions ý falsedats.
Agravis de la ciutat de Lleyda.
Ítem, se quexa la ciutat de Lleyda per ço que, essent disposat per Constitutions de
Cathalunya ý altres lleys del dit Principat que alguatzirs reals, porters ý altres qualsevol
no puguen pèndrer, demanar ni haver adzembles de algú per força per qualsevol afers,
com és disposat per Constitutió del rey Joan segon en la Cort de Monçó, Capítol trentahu,
"Ítem, senyor"; no
del lloctinent general don Carlos de Aragó, duch de Terranova, en lo any mil sinch_cents
vuytanta_hú compel·liren als habitadors ý poblats en la ciutat de Leyda ab sos càrrechs
a portar los forments per ells comprats de un lloch en altre; ý lo que pijor fonch, en lo
temps del sementer, quant los pagesos qui són la sustentantió del Principat se occupen,
en gran danyatge de aquells ý de la cosa pública, héran distrets ý forçats a portar dits
forments, tatxant lo preu a soles molt menos del que hera degut, lo que és no sols dany
ý agravi de dits habitadors ý poblats de Leyda més encara del dit Principat ý Comptats.
Ítem, encara que per Constitutions ý altres lleys del present Principat sia statuhit ý
ordenat que alguna lletra, carta, o rescrit no sia despedida si no és signada de mà del
vicecanceller o regent la Cancelleria, com o disposa la Constitutió del rey Martí en la
Cort de Barcelona, Capítol quart "Ítem, senyor, que vostre", ý del rey Ferrando segon
en la segona Cort de Barcelona, Capítol quoranta_tres "Més, statuhim ý ordenam",
que inquisitions generals no puguen ésser fetes en Cathalunya, com ho disposa la
Constitutió del rey en Pere terç en la quarta Cort de Barcelona, Capítol "Ítem, com en
molts e diversos llochs".
No
mes de febrer mil sinch_cents vuytanta_dos manà a micer Damià Osset, aleshores doctor
del Real Consell Criminal, inquirir generalment contra molts poblats de Leyda escorcollant-los
llur viures de la primera edat fins llavors, en virtut de una pretesa commissió
per dit lloctinent a dit micer Osset tramesa de la vila de Bellpuig, signada tant solament
de mà de dit llochtinent general e no de mà del canceller, vicecanceller o del regent la
Cancelleria.
Les quals enquestes obraren que foren capturats molts e diversos ciutadans de
Lleyda, consellers de dita ciutat, sens culpa alguna, per ço que aconsellaren a dita ciutat
no
ý miçer Osset; dels quals procehiments nul·lament fets són estats seguits molts agravis
a dita ciutat de Lleyda ý violatió de les Constitutions.
Ý perquè puix clarament consta de dits procehiments indegudament fets, se adverteix
que capturats dits ciutadans en virtut de dita comissió nul·la ý obligats sots sos graves
penas de representar-se en les presons de Barcelona, arribats en dita ciutat, en breu
termini foren llicenciats en lo mes de febrer per a tornar-se
per tot lo mes de agost ab confidèntia que, puix dits capturats heren consellers, afectuarían
la firma ý consentiment de la unió segons lo gust de dit lloctinent general ý micer
Osset; com entre tant se offerís fer extractió de pahers, consellers ý altres officis
de dita ciutat de Lleyda, se dubtàs los manlleutats si serien hàbils encara que capturats
tant injustament, scrigué una carta lo dit duch de Terranova dient que si firmaven la
unió que ell pretenia ý desijava los dits manlleutats fossen hàbils per a dits officis, com
apar ab carta pròpria de dit duch ý llochtinent general.
Considerant dits ciutadans la llibertat ý franqueza del Principat de Cathalunya ý que
firmar dita unió és acte voluntari ý que firmar aquella per indirectes ý violentment no és
servey de vossa magestat ni benefici de sos vassalls ni de la cosa pública, incistiren en
aconsellar-lo que abans de dita captura ab madur consell e integritat havien aconsellat.
Finit lo termini de dita manlleuta, ço és, en lo mes de agost, encontinent se representaren
en Barcelona les persones manlleutades, ço és, Hierònym de Castro, donzell,
Gaspar Gomar, ciutadà, Francesch Pastor, en drets doctor, Francesch Algueró, Jaume
Albós, Joseph Ortiga, Francesch Pi, Phelip Saura, als quals aprés de llarga detentió, fins
en dezembre no
ý poch aprés, vehent quant injustament foren presos los sobredits, fonch provehit fossen
donats a manlleuta a requesta de dies, a pena de vint_ý_sinch lliures, lo que argüeix la
manifesta innocèntia dels sobredits.
Part assò, los agravis manifets fets a dits ciutadans de Leyda tenen també violatió de
altres Constitutions, car quant culpa alguna aguessen tingut, lo que no
ésser castigats devant ý per llur ordinari, com les causes axí també criminals no deguen
ésser tretes de la vegueria, com és disposat per Constitutions de la reyna Maria
Capítol segon, comensant "Volents les Constitutions", ý del rey Pere segon, Capítol
dotze. Ý perquè los militars, com són Hierònym de Castro ý Miquel Pelegrí, no pogueren
ésser capturats sens instàntia de part, per privilegi special atorgat a l'estament militar
de Cathalunya, no
De hont se segueix que de la nul·litat de dita captura se segueix nul·litat dels procehiments
fets contra dit Miquel Pelegrí, donzell de dita ciutat, contra
virtut de dita manifesta nul·la commissió de dit micer Osset, fou feta provisió ý executió
de captura en dit mes de febrer mil sinch_cents vuytanta_dos; ý arribat dit privilegi
en Barcelona ý havent-se representat devant lo lloctinent general, lo duch de Terranova,
ý donada ampla facultat a dit Pelegrí per dit lloctinent de paraula, perque líberament se
tornàs a sa casa, per lo que fou cancel·lada la manlleuta.
Aprés, en lo mes de setembre fou executat dit Pelegri en sis_centes lliures ý pagà
moltes despeses, per lo que ha patit molts danys; per ço ý altrament, se supplica a vossa
magestat mane punir als contrafahents a dites Constitutions ý que tals ý tants agravis han
causat, ý manar desagraviar als agraviats.
Axí bé foren notablament agraviats molts cavallers de dita ciutat de Lleyda en dit
temps per micer Osset ý lloctinent general, que ab lletres del lloctinent firmades en
blanch trameses a dit micer Osset complí los blanch de aquelles; ý dirigint-les a qui bé
li paragué, ab elles notificava a quiscú d'ells a qui heren dirigides dites lletres se conferissen
en la ciutat de Barcelona per coses consernent lo servey de vossa magestat,
que a boca se
Despès, Joan Batista Moliner, Hierònym Desvalls, Hierònym Azam, Phelip Riquer,
Joseph Castro, Lluís Desvalls, Jaume Maüll, home de més de vuytanta anys, Onofre
Serveró, de més de setanta, los quals essent arribats en Barcelona manà lo dit llochtinent
encontinent se
haje donat tant desatent ý gastos a tantes persones honrades, lo que repute a particular
agravi a la dita ciutat de Leyda ý tot lo present Principat.
Ý com per les generals Constitutions del present Principat, assenyaladament per la
Constitutió del rey en Jaume segon en la primera Cort de Barcelona, Capítol trenta_dos
comensant "Ítem, que tota mala feta" ý per la Constitutió del rey Ferrando primer en la
Cort de Barcelona, Capítol quatorze, comensant "Confirmats" sots títol "De dan donat
e que sie esmenat", ý per altres Constitutions situades sots títol "De reparatió de greuges",
sie estatuhit ý ordenat que los danys ý agravis donats ý causats per officials reals
ý altres deuhen ésser esmenats ý satisfets. Per ço ý altrament, quant humilment poden
supplicquen a vossa magestat los tres braços de les presents Corts del Principat de
Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya, sie de son real servey provehir ý manar
que los dits danys ý agravis sien esmenats ý satisfets ý reintegrat tot lo present Principat
ý Comptats ý poblats en aquells, ab compliment de justítia.
Agravis fets a les persones ý llibertats ecclesiàstiques.
Sacra, Catòlica, Real Magestat.
Tant com les coses spirituals ý dedicades al servey de déu són més aventejades a les
profanes ý temporals, tanta major és la obligatió de deffensar aquelles ý procurar sien
tractades ab descèntia ý no
magestat com a tant cathòlich ý cristianíssim rey ý sos predecessors de immortal memòria
han sempre procurat observar, no sols ajudant en augmentar la religió cristiana subjugant
molts pobles a la obedièntia de sancta mare Iglésia ý monestirs, sinó també concedint,
mes encara edificant, moltes iglésies ý a elles, ja edificades, ý a les persones
ecclesiàstiques ý ministres de aquelles, molts ý diversos privilegis, libertats ý exemptions,
per a què no sols no fossen molestades, opprimides ni agraviades, més encara fossen
affevorides ý deffensades per los officials de vossa magestat ý altres de qualsevol
opressions ý agravis los volguessen fer, posant aquelles sots la protectió ý emparo de
vossa magestat.
És-se seguit per las calamnitats del temps que dels ministres ý officials de vossa
magestat ý altres persones de les quals tenia de exir la protectió ý deffensa de dites persones
ecclesiàstiques, són exides ý
quant algun dels dits officials ý ministres de vossa magestat no han dubtat ni dubten de
cada dia, ab molt pocha ocasió ý sens tenir respecte a l'orde sacerdotal, sercant
diverses ý exquisides manyes e indirectes, de enclòurer ý fer recollir per forsa alguns
ecclesiàstichs en algunes cases ý altres llochs ý de tenir aquells presos fins a tant se són
composats en algunes summes ý quantitats de diners, menessant-los que si no
ab ells los portaran presos en los càrçers seculars, ahont per no ésser-se composats
ne han aportats molts per coses de molt poca importància ab molt gran innomínia ý
deshonra de l'estament ecclesiàtich, essent com és cosa molt spedida en dret que los
officials seculars no tenen jurisdictió alguna en los ecclesiàstichs, encara que sien malfactors,
he hó ab [en] algun profà ý deshonest alguna persona ecclesiàsticha, tenen obligació
de remetre aquella, ab molta decèntia, a son jutge ecclesiàstich conforme està disposat
en los sagrats cànons ý està també molt llarga ý clarament contengut en lo capítol
primer de la vulgada concòrdia feta ý fermada en la sereníssima reyna dona Eleonor ab
lo cardenal de Comenge, llegat de la Sancta Sede Apostòlica, ý en los Capítols de Cort
atorgats per privilegi a l'estament eclesiàstich per lo rey don Ferrando, besavi de vossa
magestat, en la present vila de Monçó, a dos de setembre de l'any mil sinch_cents ý deu.
E semblantment, alguns dels dits officials de vossa magestat no sols han fets dits
excessos contra les persones ecclesiàsticques ý sens llicèntia de llurs jutges, mes també
han fets molts agravis dels matexos officials ý ministres de les corts ecclesiàstiques
als quals han moltes vegades maltractat de paraules ý de obres, mans violentes
sobre de aquells, assenyaladament lo quòndam Luís Valls, veguer de la ciutat de Vich,
lo qual, com mossèn Ramon Victor, prevere, procurador fiscal de la cort ecclesiàstica
del bisbe de Vich, li presentàs unes lletres emanades de la cort ecclesiàstica, no sols maltractà
de paraules al dit procurador fiscal, mes encara ab lo bastó e insígnia de veguer
que portave li pagà de bastonades ý lo y trancà de sobre del cap, en mig del dia, devant
molta gent.
Axí mateix, estant mossèn Jaume Rodó, prevere procurador fiscal de la cort ecclesiàstica
de Panadès, bisbat de Barcelona, parlant ab Pau Raphel, llaurador, balle de dita
vila, no sols lo dit balle maltractà ý injurià ab paraules deshonestes al dit procurador fiscal,
mes encara en presèntia de tot lo poble ý molt gran scàndol lo prengué ý ab ajuda
dels altres ministres seus rossegant ý per força lo posà dins la presó secular de dita vila,
metent-li los peus dins de un cep de fusta ahont lo tingué pres per molt temps, ab molta
infàmia ý deshonrra de aquell ý de tot l'orde sacerdotal clerical.
Molts altres semblants agravis ý oppressions fetes per los officials de vossa magestat
als eclesiàstichs se porien assí deduhir, que per no donar molèstia a vossa magestat
se callen. Sols per resolutió de aquest cap se adverteix a vossa magestat que, com dits
officials de vossa magestat, per haver fetes dites ý altres oppressions a la jurisdicitó ý
persones ecclesiàstichques, sien incidits sens altra declaratió ni provisió en diverses censures
ý penes contra los quals ý semblants oppressors de les iglésies ý persones ecclesiàstiques
imposades ý promulgades, axí per la bulla vulgarment dita "In cena
Domini" cànon "Siquis suadente diabolo", com encara per las Constitutions dels
sagrats Consilis de Tarragona "De invasoribus" ý altres canònicques constitutions; ý
specialment hagen incorregut en la excomunicatió que se
accepten en lo ingrés de sos officis de observar ý guardar las llibertats, immunitats ý privilegis
de ditas iglesias ý persones ecclesiàstichques, conforme al Capítol vint_ý_dos del
rey Ferrando segon en la primera Cort de Barcelona comensant "Poch valdria", sots títol
"De observar Constitutions". Ý per la observança ý publicatió de dites penes ý censures
se sien fets los deguts ý jurídichs ý sòlits procehiments contra dels dits officials de vossa
magestat, los bisbes ý llurs officials ý ministres impedits per lo Real Consell de Cathalunya
de vossa magestat ab diverses preteses fermes de dret per dits officials de vossa
magestat fetes en dit Real Consell, pretenent que dits officials, officiant ý exercint son
offici, encara que hagen fets los dits ý altres semblants agravis a les persones ecclesiàsticques,
no són excomunicats ni pot ésser contra ells procehit en la cort ecclesiàsticha a
la publicatió ý executió de ditas excomunications ý censures; ý ab aquexa pretensió se
van gloriant del mal que contra la iglésia ý persones ecclesiàstichques, libertats e immunitats
de aquelles han fets, en gran dany ý prejudici de les consciènties, ý no
obtenir absolutió de dites excomunications ý censures ni fer condigna penitèntia ni satisfactió
de llurs delictes, prenent per cuberta de sos deshòrdens e interpretant en sentiment
no vertader la dita Concòrdia de la sereníssima reyna dona Eleonor ab lo cardenal de
Comenge, interpretant aquelles paraules "e ans lo senyor rey punirà los contrafahents
privative a la iglèsia ý no comulativament", en tant que han pretès que, en cas
que algun official de vossa magestat fes algun agravi a alguna iglésia o persona ecclesiàstica,
no encorrerie en censures algunes ý que la puniçió del tal official de vossa
magestat tocaria sols a vossa magestat ý a sos ministres, privative als bisbes ý a la cort
ecclesiàstica, no advertint que dita Concòrdia en lo lloch ahont són dites paraules parle
en cars molt divers ý different del predit.
Quant més que per molt que dits officials seculars delinquint contra los ecclesiàstichs,
com dit és, fermen de dret davant del Real Consell de vossa magestat ý de qualsevol
altre jutge secular, ý per molt que los ministres de vossa magestat punissen ni castigassen
aquells corporal o pecuniàriament per rahó de dits agravis fets a les persones
ecclesiàstichques, lo que fins assí encara may se és fet ni tals càstichs en cort alguna se
trobaran, no per so dexarien de ésser excomunicats ý llurs ànimes ésser lligades de les
dites excomunications ý altres censures, de les quals ningun jutge secular de qualsevol
qualitat que sie se pot entremetre, sinó que dits excomunicats han de obtenir del jutge
ecclesiàstich; ý per a merèxer aquella tenen de fer la submissió ý obediència degudes a
santa mare Iglésia ý per ella als jutges ecclesiàstichs ý en manera alguna per dita ferma
de dret ni altrament pot ésser impedit lo procés ý procehiments que contra de ells se fan
e o són fets en virtut de dites Constitucions de Tarragona ý altres canònicques dispositions
ni los officials de vossa magestat se poden ni deuen entremétrer de la justítia o
injustítia de dits processos o procehiments, ni forsar ý compel·lir en ninguna manera al
jutge ecclesiàstich revochque dits procehiments ý processos ni per dita occasió
se pot procehir per los officials de vossa magestat a occupatió de temporalitats de dits
jutges ecclesiàstichs, segons que per la dita Concòrdia ý dits Capítols de Cort, per privilegis
atorgats a l'estament ecclesiàstich per lo dit rey don Ferrando segon, ý ab la
Sentència sobre de assò donada per lo rey don Joan segon, està més llargament contengut,
en los quals se declara que la conexensa ý revocatió de dits processos, fets en virtut
de dites sagrades Constitutions de Tarragona, contra los invasors, damnificadors ý
injuriadors e o oppressors de las iglésias ý personas ecclesiàstiches no pertany a vossa
magestat ni a sos officials.
No són de menor consideratió los agravis que los doctors del Real Consell de vossa
magestat ý altres officials ý ministres fan a les dites persones ecclesiàsticques, sots color
del Breu Apostòlich, a petitió de vossa magestat ý de sos predecessors de gloriosa
memòria, impetrats contra les persones ecclesiàstichques cometent delictes atroces. Ý
per quant essent com és lo dit Breu a jutge ecclesiàstich ý essent tribunal ecclesiàstich
lo manco que en la executió de dit Breu Apostòlich se fa en servir-se de persones
ecclesiàstichques, perquè lo assessor, advocat fiscal, consultors, notaris, procuradors fiscals,
comissaris, núntios ý finalment tots los ministres de dit Breu Apostòlich són persones
laycas ý seculars; ý també las presons ahont són posats dits ecclesiàstichs són presons
de seculars ý tenen presos aquells entre los lladres ý facinerosos ý llaychs, ab gran
deshonra e improperi de l'estat ecclesiàstich, majorment que en la ciutat de Gerona ý
Barcelona, ahont dit jutge del Breu ý son delegat residexen, ý a presons ecclesiàsticques
convenients e decents ahont poden dits ecclesiàstichs ésser detinguts ý guardats,
sens la dita infàmia ý mixtura de personas seculars.
Semblantment, és de molta consideratió lo agravi que per dits ministres del Breu
Apostòlich se fa a la jurisdictió ordinària dels bisbes, que havent Sa Sanctedat concedit
dit Breu Apostòlich, ab pretexta de pretesa negligèntia dels ordinaris ecclesiàstichs,
no
delinqüents com té obligació conforme al tenor ý dispositió del dit Breu ý del dret comú,
ans bé, no essent lo jutge ordinari negligent, ans bé, havent previnguda la jurisdictió,
fent enquesta contra los delinqüents ý prenent ý capturant aquells, han pretès dit jutge
del Breu ý sos ministres péndrer ý llevar de les màns ý càrcers dels ordinaris ecclesiàstichs
als qui dits ordinaris per alguns delictes havien enquestats ý fets péndrer ý encarcerar.
E lo que pijor és, que essent-se concedit lo dit Breu ab occasió que los ordinaris no
tenen condigna pena per a castigar los ecclesiàstichs cometents delictes atroces, se és
vist, ý se veu cada dia, que lo dit jutge de dit Breu per qualsevol delictes mínims ý sens
procehir declaratió formiter feta si los dits delictes dels quals les persones ecclesiàstiques
són impetides són atroces o no, prenen o capturen aquells ý los tenen presos ý
arrestats per molt temps, ý aprés los composen ab diverses summes ý quantitats de
diners, ý als que no composen tenen perpètuament afermancats, donant aquells a requesta
de dies; ý en assò són de pijor condició los ecclesiàstichs que los seculars, perquè les
manlleutes dels seculars són duradores sols per dos anys ý les donades al dit jutge del
Breu són perpètuas, en lo que és fet molt gran agravi, axí als dits ecclesiàstichs com
també als llurs bisbes ý altres jutges ordinaris ecclesiàstichs, perquè essent lo
pretés delicte composable ab diners, no
del qual no tingue lo ordinari ecclesiàstich pena condigna per a castigar-los.
Per lo semblant se fa altres agravis a dits ecclesiàstichs per lo dit jutge del Breu
Apostòlich que, com s'esdevingue moltes voltes que alguns maliciosos entenguen en
inquietar als ecclesiàstichs, procuren per totes vies ý maneres dit jutge del Breu los pose
la mà demunt; ý no havent-hi demèrits, culpes ni qualitats per la qual dit jutge pugue
provehir captura o altrament conèxer de aquells, procuren se fassen, segons que
denuntiations calumpnioses de pretesos delictes atroces, que los tals ecclesiàstichs no
sols no han comesos, mes encara ni pensats; ý rebent informaçió de alguns testimonis
qui deposen haver hoyt ý no de certa scièntia, sens altra descutió de la veritat ni declaratió
si lo dit delicte és atròs o no, fan péndrer als dits ecclesiàstichs ý
temps en presons ý arrests sens culpa alguna, ý aprés lo han de aviar per no trobar demèrits
per a castigar-los.
Ý axí mateix, se fa altra abús per dit jutge del Breu ý sos ministres que, fent-se
denuntiatió ý enquesta contra de algun ecclesiàstich, acumulen contra de aquells moltes
diverses delatures, axí de crims atroces com de altres que no u són, com se ve al votar
del procés se troba moltes vegades lo tal ecclesiàstich ésser inmune dels crims atroces
emperò carregat ý culpable dels altres delictes no atroces, contra de ell denuntiats; ý per
rahó de aquell deté lo dit procés ý composa e o dóna a manlleuta, com li apar. La qual
cosa en manera alguna se pot fer, com en tal cars de delictes no atroces no tingue
dit jutge jurisdictió alguna ab los ecclesiàstichs, ý per consegüent no puguen per
rahó ý occasió de aquells en manera alguna inquirir péndrer, detenir ý castigar als
ecclesiàstichs. E per més agraviar a les persones ecclesiàstichques, moltes vegades lo dit
jutge del Breu, a contemplació de la part instant, subdelega persones apassionades ý
malèvolas ý desanemigas dels ecclesiàstichs contra de qui se fa lo procés, de tal manera
que lo dit Breu Apostòlich serveix més per a venjar les passions, ranchors ý malas
voluntats de alguns particulars contra dits ecclesiàstichs que no per a fer justítia ý castigar
los delinqüents.
Altre ý molt gran agravi fan los doctors del Real Consell Criminal de vossa magestat
als dits ecclesiàstichs que, prenent ý posant aquells los officials reals, com dalt és
dit, en los càrcers reals de vossa magestat ý anant lo procurador fiscal de la cort ecclesiàsticha
per a repetir aquells, conforme és de dret ý estil de la cort ecclesiàstica, detenent
de noves al dit procurador fiscal ý estant ajuntat dit Real Consell Criminal de
vossa magestat, sens ésser entre ells lo dit jutge del Breu Apostòlich ý sens fer aquell
provisió alguna per a retenir dit pres en los dits càrcers de vossa magestat, envien un
porter o altre llur ministre o nunçi al scarçeller de dits càrçers, dient ý manant-li que al
dit ecclesiàstich lo retingue per lo jutge de dit Breu. Ý aprés, per burlar ý fer scarn de
la jurisdictió ecclesiàsticha o altrament, fa dit Real Consell provisió que dit ecclesiàstich
sie lliurat a son ordinari; ý anant lo dit procurador fiscal al dits càrcers per a repetir
al dit ecclesiàstich ab dita provisió del Real Consell, troba ja lo dit empaix que los
matexos doctors del dit Real Consell en nom del dit jutge del Breu Apostòlich
han posat per a què dit ecclesiàstich no sie lliurat he restituhit a son ordinari ecclesiàstich,
lo que redunda en gran dany, menyspreu ý teç de la jurisdictió dels ordinaris ecclesiàstichs.
Ítem, com en lo sagrat Consili de Trento, cessió quatorze "De reformaçió", Capítol
set, comensant
haje de procehir en dites causes dels ecclesiàstichs juntament ab lo ordinari ecclesiàstich,
ý fins assí no se sie observat ý assò sie estat molt gran part que los predits ý altres
semblants agravis se sien fets contra los ecclesiàstichs, los quals se foren obviats si lo
dit ordinari hagués açistit en dites causes, segons que en lo dit sagrat Consili de Trento
està disposat; ý com de tots los predits agravis a les persones ecclesiàsticques fets se senten
molt agraviats no solament lo dit stament ecclesiàstich mes encara los estaments
militar ý real, ni sols per ésser aquells fills, germans, oncles, nebots ý altres parents llurs,
sinó més principalment per ser fets a les iglésies ý persones ecclesiàstiques per sa honra
ý llibertat dels quals sempre són estats intents.
Per ço, supplicquen los dits tres staments de la present Cort sie vossa magestat servit
manar reparar dits agravis, danys ý prejudicis e intersedir ab Sa Sanctedat no donar
lloch ni permétrer que lo dit jutge del Breu Apostòlich procehesca sens interventió de
dit ordinari ecclesiàstich; e altrament provehir ý manar que de assí al devant dits ý semblants
agravis no sien fets als ecclesiàstichs e jurisdictió ecclesiàstica ordinària per officials
de vossa magestat.
Per los veguers, balles ý altres jutges ordinaris de vossa magestat se fa de
cada dia altre notable agravi a las personas ecclesiàsticas que, sots color de rébrer testimonis
interrogatoris sobre coses que de directo tocquen a la honrra, vida, fama ý auctoritat de
dites persones ecclesiàsticques, ý provehexen se ministren testimonis sobre de aquells,
obscurant la fama, honra ý reputatió de dits ecclesiàstichs, permetent se traga còpia
auctèntica de les depositions de dits testimonis, de les quals coses se segueixen infàmies
per als ecclesiàstichs ý altres molts inconvenients, menyspresant en dit cars les censures
ý excomunications contra de ells per la bulla vulgarment dita "In sena Domini", en tal
cas promulgades ý posades.
Molt grans són los danys e inconvenients que reb aquest Principat de Cathalunya,
Comptats de Rosselló ý Cerdanya de la nominaçió ý provisió de les dignitats ý altres
beneficis ecclesiàstichs ý les inquietuts que donen als monestirs, ara sien les prelatures,
administrations temporals o perpètues o sien de abats, priors, guardians, ministres, presidents,
provincials, rectors, prebosters o altres qualsevol manera de presidents de qualsevol
monestirs, que fan en persones estrangeres ý fora del present Principat ý Comptats,
contra lo ús que se observa en totes les altres nacions, ahont no volen admetre en semblants
càrrechs e dignitats ningun català. Per lo qual, en moltes Corts, assenyaladament
en les celebrades per lo rey Alfonso quart en lo monestir de Sanct Culgat, comensant
"Com per los nostres predecessors" sots títol "De bisbes, prelats, clergues", ý per la
magestat de l'emperador Carlos quint, nostre senyor de gloriosa memòria, en les Corts
de l'any mil sinch_cents trenta_quatre, Capítol setze, comensant "Com sie cosa
desigual", ý en les de l'any mil sinch_cents trenta-set, Capítol deset, comensant
"Primerament, com per experièntia", ý en les de l'any mil sinch_cents quoranta_dos,
Capítol de Cort devuyt, comensant "Per observança del Capítol de Cort", ý en les per
vossa magestat celebrades en l'any mil sinch_cents quoranta_dos, Capítol de Cort vint_ý_quatre, comensant "Ítem, per quant", ý en lo any mil sinch_cents sinquanta_tres,
Capítol vint_ý_vuyt, és estat supplicat ý provehit respective que dites dignitats, prelatures,
officis, administrations, pensions ecclesiàsticques ý altres beneficis ý officis ecclesiàstichs
del present Principat ý Comptats fossen donats ý conferits a cathalans vertaderament
ý sens fictió, naturals del present Principat ý Comptats. Sie per vossa magestat e
sos predecessors promès, ab tot effecte, procurarien ab Sa Sanctedat dites prelatures,
dignitats, officis, beneficis ý pensions fossen donats ý conferits a cathalans ý no a persones
estranyes, ý en tant quant vossa magestat serie possible no permetria se fes lo contrari.
No
Constitutions ý Capítols de Cort està per vossa magestat provehit, ans bé se veu que en
Cathalunya, Comptats de Rosselló ý Cerdanya, moltes persones estranyes obtenen algunes
dignitats, officis, beneficis ý administrations ecclesiàsticques, ý per rahó de aquelles
són estats donats executorials ý manutenènties respective per los cancellers ý regent la
Cancelleria de vossa magestat en lo present Principat, per lo qual se són seguits molts
scàndols e inconvenients molt notoris ý molt gran dany a las iglésias ý monestirs del present
Principat ý Comptats ý inquietuts dels ecclesiàstichs ý religiosos habitants en
aquell. Ý com sie cosa pública ý notòria que los cathalans en ninguna part de
Castella ý altres regnes ý senyories de vossa magestat no són admesos a tenir semblants
ni altres dignitats, officis, beneficis, pensions ni rendes ecclesiàstiques, ans bé del tot ne
són exclosos.
Suppliquen, per ço, los tres brassos de las presents Corts sie vossa magestat servit
manar revocar dites manutenènties ý executorials ý procurar ab Sa Sanctedat ý altrament
com més convingue provehir que en Cathalunya ningun estranger pugue tenir dites dignitats,
officis, beneficis e administrations e pensions ecclesiàstiques, segons que en lo
regne de Castella està provehit ý concedit ý se observa molt estretament; ý d'esta manera,
los cathalans, qui en fidelitat ý servici de vossa magestat no deuen res a qualsevol
nació del món, seran mantenguts ab las rendes ý beneficis que los predecessors de vossa
magestat ý altres cathòlics cristians han fundat per sustentatió de aquells.
E com estigue disposat per lo Capítol final de les Corts de l'any mil sinc_cents sinquanta_tres que, penjant la contentió de la jurisdictió entre les corts eccleiàstica ý secular
ý aprés de ésser spedida la primera lletra de contentió, pugue innovar ni passar avant
per alguna de les dites corts fins a tant la causa de dita contentió sie descedida ý declarada,
ni res
ý als del for ý jurisdictió de aquella, no dexa ni ha dexat de fortificar ni inquirir contra
dels presos que han pogut recórrer ý se són posats sots protectió de la cort ecclesiàstica,
en gran violació de dita ý altres Constitutions sobre assò disposants, segons que se és
seguit poch fa, que havent lo canonge Delpàs de Elna fermat de dret en la cort
ecclesiàstica del bisbe de Elna per rahó de alguns procehiments que micer Martí Joan
Franqueza, advocat fiscal de vossa magestat, instave contra de aquell, ý aprés de ésserse
despedides de contentió de la dita cort ecclesiàstica ý presentadas al Real Consell,
instà dit micer Franqueza ý de fet envià a Perpinyà ý altres parts a péndrer informació
contra de ell, lo que fou en manifesta violatió de la dita conctitutió, del qual fet ne resta
dita cort ecclesiàstica molt agraviada.
E semblantment agravi, fonch fet a la cort ecclesiàstica de Urgell que, havent en ella
fermat de dret don Pedro de Lluna ý Miquel Rocabruna ý altres, per los procehiments
que contra de ells se feyen en lo Real Consell Criminal de vossa magestat per la mort de
Jaume Maureig, del lloch de Spot; ý aprés de ésser spedides de la dita cort ecclesiàstica
de Urgell les lletres de ferma de dret ý contentió ý presentades aquelles a dit Real
Consell, no
dita contentió, manà ý provehí se anàs a fer visura segons que de fet se féu en lo lloch
ahont fonch feta dita mort ý aquella fonch produhida en lo procés de la dita contentió,
de la qual se hagué rahó com si fos feta ab provisió del canceller de vossa magestat; lo
que fonch en violatió de la dita contentió ý prejudici molt gran de la cort ecclesiàstica.
Altre ý molt gran perjudici se fa a la cort ecclesiàstica per la dita Audièntia Real que,
havent-se despedides dites lletres de ferma de dret ý contentió de jurisdictió e o al·legatió
de immunitat ecclesiàstica en favor de algun pres e o capturat, nunca, o molt tart, ý
a força de requestes i altres procehiments, la cort secular de la Règia Audièntia ý altres
officials de vossa magestat, oblidats del que tenen obligatió, no volen respòndrer
ab lletres e com se acostuma a la dita cort ecclesiàstica, ans bé differexen la dita resposta,
oprimint ý fent patir en lo entretant los dits presos molt temps en los càrçers; ý
per aquest respecte ý per no haver de patir tant de temps ab tant dany de sa persona, casa,
família ý béns, se composen ab la règia cort de vossa magestat segons que se és seguit
en lo any mil sinch_cents vuytanta_dos ab Antoni Vila ý de Sanasona, donzell de la
ciutat de Vich, gaudint de privilegi clerical, lo qual, essent estat impetit de un pretès
aviament e o scapament de un pres de màns de un pretès official secular, ý aprés de
haver-se despedides primeres ý segones lletres de contentió ý presentades aquelles al dit
Real Consell, estant pres dit Vila en dit temps en los càrcers episcopals de Vich per occasió
del dit pretès delicte, nunca jamés pogué, ni ha pogut, obtenir respongués la dita cort
secular del Real Consell les dites lletres de contentió ý se fermàs aquella; ans bé en violatió
de la dita contentió procehí dita cort secular a fer laudamentum curie contra dit Vila
per quantitat de dos o tres mil ducats, per la qual cosa, vehent dit Vila que no y havia
remeys de obtenir justítia ý de fermar-se dita contentió ý que ell ý sa casa, béns ý família
anave a total royna, fonch forçat composar-se ab la cort de vossa magestat; per la qual
compositió pagà micer Martí Joan Franqueza, leshores regent la thesoreria de vossa
magestat, quatra_centes vuytanta lliures, lo que redundà en violatió de dita ý altres
Constitutions ý a gran oppressió de la llibertat ecclesiàstica. Supplícan, per ço, los dits
tres braços sie vossa magestat servit manar revocar dits procehiments contra la cort ý llibertat
ecclesiàstica fets ý manat pagar ý satisfer als dits agraviats los danys ý
damnatges que per la occasió de les coses dites han patit ý suportat.
Los comissaris de la Bula de la Santa Crusada, per no tenir lo compte ý mirament
degut en enviar a la predicatió de la dita santa bulla personas de bona vida ý fama, reputatió
ý doctrina ý aprovades per lo ordinari, són causa se fassen molts agravis en nom de
la Santa Crusada als poblats del present Principat de Cathalunya, Comptats de Rosselló
ý Cerdanya. Per quant, amostrant més cobdíçia que zel de la salvació de les ànimes,
quant publicquen la dita bulla en alguna parròchia manen a tothom, sots pena de excomunicatió
major, que acistesquen al sermó ý, per quant en moltes parròchias de
Cathalunya són les cases lluny de la sglèsia ý moltes persones, com són pastors,
vaguers, traginers, traballadors ý altres semblants persones, no poden acudir a dit
sermó, publicquen dits predicadors de bulles e fan observar les dites excomunications ý
censures contra de aquells; ý per concedir-los la absolutió, aprés de molts prechs, condampnen
als dits llochs ý parròchias los paguen los gastos que han fets, ý ab estos ý
altres semblants indirectes se fan pagar les despeses ý gastos fan ý han fets, causant en
assò ý procurant molts scàndols; segons se ha succehït en la Pobleta de Bellvehí, abadiat
de Gerri, ý vervessoria de Toralla que un pradicador de bulles dexà excomunicats
tots los del poble, e per molt que lo balle de dit lloch ý altres lo pregàs ý procuràs los
absolgués, nuncha o volgué fer, de hont se seguiren molts inconvenients ý scàndols;
los quals scàndols, ý molts altres que serie llarch de comptar-se, càusan per la
ignomínia ý mal exemple ý profanitat dels dits predicadors ý altres que van ab sa companyia,
los quals en lloch de induhir a la gent simple i altres a la devotió de dites bulles
e indulgències en ellas contengudes, són causa los perden la devoció, los quals abusos
cessarien si dits comissaris tindran millor compte en enviar personas quals se deu a la
dita predicatió, la qual cosa està en mans de vossa magestat remediar o fer-ho remediar
ab molta facilitat.
Supplícan per ço ý altrament, los tres braços de la present Cort sie vossa magestat
servit manar, en los sobredits excessos, provehir de remey aportú ab satisfactió dels
danys donats per officials de vossa magestat, revocant ý cassant los procehiments fets
contra la llibertat ecclesiàstica, conforme és de justícia.
De la Cort, perquè no provehexen officis en persones que no són naturals.
Ítem, se quexan los dits Principat ý Comptats que essent disposat per Constitutions
de Cathalunya, assenyaladament per la del rey en Joan segon en la cort de Monçó,
Capítol sinquanta_dos, ý del rey Ferrando segon en la primera Cort de Barcelona,
Capítol dotze, situada sots lo títol "Que tots los officials en Cathalunya ý en Mallorca
sien cathalans", ý per la Constitutió de l'emperador don Carlos, nostre senyor de felice
recordació, en la primera Cort de Monçó, Capítol tretze, ý per lo mateix en les Corts
celebrades en la vila de Monsó en l'any mil sinch_cents trenta_quatre, Capítol deset
Que protonotari ý lloctinent de protonotari, secretaris, scrivans de manament e
qualsevol altres officials, tant de jurisdictió com sens ella tenir-ne, pugue merèxer algú
de dits officis tant en lo dit Principat ý Comptats, com també en les iglésies de
Mallorca, Manorca, Yvissa, si no heren naturals en lo dit Principat ý Comptats de
Rosselló ý Cerdanya, verdederament, sens fictió, ab expressa prohibitió que altres sinó
los dits naturals, tant en la cort de vossa magestat com també fora d'ella; e que los actes
fets per dit prothonotari, loctinent de protonotari, secretaris, scrivans de manament o
altres officials sien tinguts ý aguts per nul·les ý de ninguna força ý valor. Ý com en
temps passat, ý de present, en violatió de les dites Constitutions, se haja fet provisió de
molts dels dits ý altres officis o personas estrangeres ý no naturals del present Principat
ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya, molts dels quals encara vuy obtenen ý exercexen
los dits officis ab gran dany, agravi ý prejudici de tot lo present Principat ý dels poblats
en aquell, perquè apar cosa molt gravatòria havent-hi personas en lo present Principat ý
dels poblatsen aquell benemèrites per hà semblants càrrechs que hagen de venir a
regir dits officis ý governar-nos los estranys, ý és cosa molt desigual que, no tenint los
castellans semblants o altres officis en altres regnes, los de aquells ne tinguen ý regesquen
en aquestos.
Supplícan per ço a vossa magestat los tres braços de la present Cort sie de son real
servey manar provehir que los officis que vuy tenen los strangers los sien llevats ý
aquells conferits a persones naturals del present Principat ý Comtats, ý manar
provehir ý ordenar, per observança de les dites Constitutions, que de assí al devant los
dits ý semblants, officis tots fraus cessant, sien regits ý conferits per naturals del dit
Principat ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya.
De la Cort, contra lo prior don Hernando per la convocatió que féu en virtut de
l'Usatge "Princeps namque".
Ítem, se quexa lo present Principat per ço, que, essent lo prior don Hernando, lloctinent
general de vossa magestat, manà expedir lletres de convocatió de persones ab
armes ý cavalls ý altres aparells de guerra en virtut de l'Usatge que comensa "Princeps
namque", les quals lletres se donaren a molts cavallers ý altres del present Principat, lo
que no podia fer dit lloctinent, axí per no offerir-se cas algú en dit temps dels compresos
en dit Usatge, com encara per no tocar a dit lloctinent general semblant convocatió,
lo qual tant solament és regalia de vossa magestat no comunicable a ningun lloctinent;
ý com del sobre dit agravi se hage donat quexa a vossa magestat per part dels diputats
de Cathalunya ý no sie estat fins ara degudament provehit. Supplícan, per ço, los tres
braços de la present Cort del Principat de Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý
Cerdanya a vossa magestat sie de son real servey manar que dits procehiments, com a
nul·les ý en cars no llícit ni permès fets, sien revocats ý dites lletres de convocatió llevades
ý borrades del Registre, perquè en ningun temps aparegue ésser feta tal novedat
en derogatió de la jurisdictió de vossa magestat ý prejudici de aquest seu Principat ý de
les Generals Constitutions de aquell.
Ítem, se quexa lo present Principat que essent cosa antiga ý molt usada en ell
que, havent quexes en lo present Principat de alguns lloctinents o officials de vossa
magestat, per reparo de aquells se acostume recórrer ab embaxades ý altrament a vossa
magestat; la qual llibertat, ús ý costum com tots los altres del present Principat, conforme
a la Constitutió del rey Pere segon en la Cort de Barcelona, Capítol segon, comensant
"Com a la real excel·lència se pertanya" sots títol "De privilegis e immunitats han
d'ésser guardats ý custodits", ý estant més particularment ordenat per lo Usatge vulgarment
dit "Auctoritate et rogatu" que tots los habitants en lo present Principat són guiats
ý assegurats, tant quant estan en anar, negociar ý tractar ab vossa magestat fins que són
tornats en ses cases, ý particularment concedit per moltes Constitutions, situades sots
títol "De vectigals", que qualsevol home puga francha ý líberament anar per lo present
Principat sens empatx ni contradictió de vossa magestat o de sos officials. No
en violatió de aquelles ý notable prejudici del present Principat, ý en particular de la vila
de Perpinyà ý de la ciutat de Barcelona, anant Jaume Delpàs, burgès de la vila de
Perpinyà, tramès per dita vila a vossa magestat per a representar-li alguns agravis ý
danys que los lloctinents de capità general feyen a dita vila, essent en lo camí cerca de
la vila de Igolada fonch pres per Joan Mas, alguatzir real extraordinari, per orde del prior
don Hernando, leshores lloctinent general per vossa magestat en lo present Principat, ý
aportat en los càrcers reals de la ciutat de Barcelona; ý no obstant que per dit Jaume
Delpàs fonch notificat ab actes la causa de son viatge, lo detingueren alguns dies
pres en los dits càrcers fins a tant que a dit prior don Hernando li aparegué, de què resulta
altre no menor agravi que, volent lo syndich de Perpinyà que residie en Barcelona presentar
una supplicatió al dit lloctinent general, deduhint les causes per les quals no
podie fer dita captura ý los danys ý prejudicis que de aquella resultaven, no volgué dit
lloctinent donar lloch se li fes la dita presentatió, lo que fonch fet contra la Constitutió
de l'any mil sinch_cents quoranta_dos, Capítol quatorze, per lo qual està disposat que no
puguen ser impedits los habitants en lo present Principat de presentar supplications ý
altres scriptures al lloctinent general, canceller, vicecanceller, regent la Cancelleria ý
altres doctors del Real Consell, ans qualsevol scrivans de manament request per la part
té obligació de fer dita presentatió.
Supplícan per ço ý altrament, les dites ciutats de Barcelona, vila de Perpinyà ý los
tres braços de la present Cort del Principat de Cathalunya sie vossa magestat servit
manar revocar com a nul·les los dits procehiments, ab reintegratió dels danys donats per
observança de les Generals Constitutions.
La excel·lentíssima duquessa de Cardona, per la causa de la vila de Agramunt.
Ítem, se quexa la duquessa de Cardona ý de Sogorb, per quant en lo mes de juny de
l'any mil sinch_cents setanta_sinch, essent mort lo duch de Cardona ý de Sogorb, don
Francisco Ramon Folch, òlim de Aragó, senyor de la vila de Agramunt, bisbat
ý vegueria de Urgell, contra lo qual se aportave plet continuat de llarguíssim ý molt
antich temps, que
pretenien ésser indegudament despullats de dita vila, ý se aportava contra lo infant don
Enrich de Aragó ý de Sicília, per lo qual féu part lo fisch real ý contra lo duch de
Cardona que en dit plet se aposà ý també contra la universitat de dita vila que se opposaren
en dita causa; ý essent-se ajustats tots los drets de dit infant ý duch en la persona
de dit duch de Sogorb, com és dit deffunch en lloch de citar los de dita universitat a la
ducquessa de Cardona, dona Joana Folch ý de Cardona, germana de dit duch don
Francisco ý successora universal ý llegíttima en los dits estats ý senyora de dita vila ad
continuandam causam; ý en lloch de obeyr-la ý tenir-la per senyora litte pendente,
havent los procuradors de aquella pres possessió de la manera que pogueren ý de dret
lícita, se alçaren violentment ab armes ý llansaren de dita vila lo balle de dita duquessa
ý tancaren les portes, ab invasió de la jurisdictió de la vila, fent officials nous ý prenent
les rendes ý fruyts, ý maltractant, naffrant ý ferint les persones dels que en dita vila
reprovaven tals procehiments, encara que heren pochs; però sots color de assò, fent entre
si seditions, no sols rebel·lant contra dita sa senyora però encara offenent la auctoritat
real de vossa magestat devant del qual se portava lo plet ý litte sobredita, attentant ab la
més mala ý scandalosa manera que ésser pot contra dita litte, cometent grandíssims
delictes, despullant violentment a dita duquessa de sa possessió, jurisdictió ý
rendes; los quals delictes, violències ý spoli han volgut encobrir ý colorar ab dir que u
feyen en benefici de vossa magestat ý de son Real Patrimoni, volent per esta via reduhirse
a la Real Corona de vossa magestat; ý per aquest effecte, junctament ab lo procurador
fiscal, feren litte ý plet nou, ý dit procurador fiscal en loch de continuar la part que
feya en la causa ý procés primer en favor del dit infant, ara en favor de dita duquessa
que té dits drets de dit infant, son avi, ha volgut auctoritzar los delictes ý crims de dits
hòmens de Agramunt ab sa asistèntia ý fent part ab ells; ý havent contínuament dita
duquessa instat ý demanat que se li donàs açistèntia de officials reals per a plenament
haver ý retenir ý quietament ý pacífica conservar ý continuar sa possessió de dita vila ý
terme ý jurisdictió ý rendes d'ella, així ý de la manera que la tenia dit duch don
Francisco, son immedi[a]t predecessor, han passats deu anys sens poder-ho may obtenir;
ý los hòmens de dita vila, ab scàndol perniciós ý detestable exemple per als demés
pobles, són estats ý estan vuy com a senyora líbera sens regonèxer superior ni ésser
regits ni governats per officials de dita duquessa ni per altres, ý crehen balles ý altres
officis ý tenen judici ý diuhen que regexen per aquell senyor a qui pertany, cosa may
vista en Cathalunya ni hoyda de memòria dels passats.
De hont no sols resta dita duquessa manifestament agraviada per dits sos vassalls,
però encara per los officials reals de vossa magestat, que han consentit que estigués
tant de temps despullada de sa possessió ý han rebut molt benignament a dits
hòmens en lloch de castigar sos atreviments, ý los ministres de la cort real, procurador
ý advocat fiscal los han affevorits ý deffensats ý deduhit en juy les injustes preteses de
aquells.
Les quals coses són estades en evident violatió de molts Usatjes ý Constitutions,
Capítols ý Actes de Cort del present Principat, senyaladament de l'Usatge que comensa
"Qui violentment" en lo títol "De violèntia ý restitutió de despullats", ý lo Capítol de
Cort de la reyna dona Maria que comensa "Ítem, senyor, com sia notori" qu'és lo final
de dit títol, ý la Constitutió "Ítem, que nós" del rey don Pere segon, ý altres que estan
debaix del dit títol "De violència ý restitució de despullats", ý de les que parlen de l'orde
judiciari, al qual convé no attentar ab tan mala manera com los hòmens de Agramunt
han attentat, penjant lo plet antich, lo qual també originalment hera possessori, intentant
per los Alberts, ý més en quant dit procurador fiscal ý hòmens de Agramunt han esforçat
ý volgut que
la acistèntia per a pacíficament possehir ý lo spoli ý invasió tant temps continuada ý los
malignes attentats, com sia sert que al degut orde de justítia convé que, mort algú dels
llittigants, lo hereu o succesor dels drets ý coses que aquell tenia sia cridat ý estiga en lo
mateix punt ý estat que estava lo deffunct; ý que ningú fassa violències ý invasions ni
occupations de coses agenes ý que ningú gose, pendent lo plet, innovar ni attentar
de fet cosa alguna en prejudiçi de aquell ý desacato del jutge; lo qual orde ý procehir
de justítia està tot alterat, tenint lo present Principat, lleys ý Constitutions per les
quals vossa magestat ý sos gloriosos predecessors reys de Aragó per sa benignitat ý
clemènçia són estats servits, ý per satisfer al deute de la real dignitat manar que en tots
plets ý causes se procehís per orde de justítia, ý que no
a ella, com en lo Usatge qui comensa "Altre notable" en lo títol de "Dret de fisch ý
de les [s]ues regalies", ý en la Constitutió del rey Pere tercer en la Cort de Çervera,
Capítol primer, qui comensa "Primerament" en lo títol "De penes", lo que en aquest
negoci no se és fet. Los quals agravis toquen a tot lo present Principat de Cathalunya per
la deffensa ý observació de las lleys de la terra ý Constitutions violades per los officials
de vossa magestat ý manifesta denegatió de justítia, com per lo scàndol ý maligno exemple
de veure alçat un poble en Cathalunya en forma de senyoria ý comunitat sens que
se
està reprimir semblant excessos ý amotinaments, ý que haja durat passats deu anys ý que
estiga vuy en lo mateix punt ý estament, donant ocasió a altres pobles que la han presa
de llevar-se ý rebel·lar contra sos senyors. Ý podria aquest dany stendre
inreparables si
Principat, insten ý supplicquen a vossa magestat, per ser agravi comun ý que necessita
tant de remey ý reparo, sia vossa magestat servit per sa benignitat ý clemència desagraviar
a dita duquessa per lo particular ý a tot lo present Principat per lo universal
agravi rebut en lo sobredit, ans de clòurer les presents Corts.
La excel·lentíssima duquessa per la causa de Empúries.
Noresmanco, resta dita duquessa de Cardona agraviada per quant, a quatre del mes
de juny mil sinch_cents setanta_sinch, en lo qual die, al peu de una supplicatió presentada
per lo procurador patrimonial de vossa magestat, sens precehir citatió alguna ni per
consegüent conexensa de causa, fonch feta provisió per micer Cordelles, del Consell de
vossa magestat en lo present Principat, feta paraula en lo dit Consell que per leshores ý
finalment fos provehit ý sens prejudici dels drets de les parts, fos manat a dita duquessa
ý a qualsevol altres tenint interès ý als procuradors de aquells, que de sa pròpria auctoritat
ni altrament no prenguessen ni attentassen pendre la possessió del Comptat de
Empúries ni de viles o llochs de aquell, ý que axi bé fos manat als vassals de dit Comptat
que no prestassen los homenatges de fidelitat ni obedièntia alguna en senyal de possessió
als sobredits, ý que dita duquessa ý lo procurador fiscal dins trenta dies fessen fe
dels títols per los quals procehí pretenien en dit Comptat, ý que per dites coses fossen
expedides lletres ý commissions opportunes.
Aprés de la qual provisió, a tretze del mes de juny, per part del dit procurador fiscal
fonch presentada en dita Real Audièntia altra supplicatió, contenint en effecte
que en dit Comptat de Empúries se posàs seqüestre ab motiu ý pretentió que no y havia
en dit Comptat officials que administrassen justítia, ý que entre los poblats en aquell se
speraven gran rixes ý scàndols, de què fonch rebuda certa informació de sinch testimonis,
tots naturals ý habitants en dit Comptat, que heren ý són part en dita causa. Ý no
obstant se contradigué per part de la duquessa, deduhint ab supplications ý articles que
no podia haver lloch lo dit pretès seqüestre ý que no subçestien les predites causes en
contrari preteses, no foren dits articles admesos, essent com heren pertinentíssims, ans
bé, sens haver de aquells ninguna rahó, a setze de dit mes de juny fonch provehit que,
per leshores ý fins altrament, se provehís ý sens perjudici del dret de les parts, tant en lo
petitori com en lo possessori, la jurisdictió, fruyts ý rendes de dit Comptat de Empúries
se posassen sots real seqüestre.
La qual provisió de continent fou executada realment, ý exclamant sempre en contrari
los procuradors de dita duquessa ý deduhint, entre altres coses, que ya per ells en
dit nom la possessió de dit Comptat legíttimament hera estada presa a tretze de dit mes
de juny, ý axí abans de la introductió de la dita causa, ý que dita duquessa no podia ni
devia de sa possessió despullada, attès majorment que hera absent de aquestos regnes ý
que no here estada llegíttimament sitada ni hoyda ni subsistí en causes algunes per rahó
de les quals dit seqüestre pogués imposar-se.
Les quals deductions ý altres semblants al mateix propòsit per dita duquessa moltes
voltes ý diverses vegades són estades en lo procés de dita causa reppel·lides ý continuades
en tot lo temps de passats deu anys que, de leshores fins al dia present, han discorregut,
supplicant sempre dit seqüestre ser remogut, ý que a dita duquessa líberament
fos lícit ý permès retenir, conservar ý continuar la possessió de dit Comptat que
sos predecessors de temps, passats cents anys pacíficament, han obtengut; ý encara contínuament
protestant que sols per ara en la predita causa se pot ý deu conèxer, provehir
ý declarar sobre la revocatió de dit pretès seqüestre ý sobre lo mèrit del possessori per
part de dita duquessa sumàriament, intentant ý fins al present proseguit; ý que totes ý
qualsevol pretensions contràries, en quant concernexen ý tenen respecte als mèrits de la
proprietat ý petitori, se han de reservar ý remétrer a son plenari judici de dita proprietat,
conforme a les notòries ý vulgars dispositions axí de dret comú com també de les generals
ý altres lleys de aquest Principat. Ý per quant ab contínua solicitut e instàntia, en tot
lo discurs de més de dits deu anys, no sols no ha pogut may obtenir dita duquessa la
revocatió de dit pretès seqüestre, del qual tan solament com dit és se pot tractar ý conèxer,
ans bé dit procurador fiscal ý los síndichs de dit Comptat han pretès ý pretenen ab
gran esforçs obtenir que en dit possessori, lo qual de sa calitat ý naturalesa és molt privilegiat,
ý summària no sia feta provisió sinó juntament ab la plenària causa de la proprietat
ý petitori que encara no és comensada, ni pot tenir principi sinó aprés d'ésser finit
ý declarat dit possessori, ý és molt averiguat que axí dita pretensió, com encara dit pretès
seqüestre ab tots los actes per rahó de aquells fets en la dita causa, són notòriament contra
molts Usatges, Constitutions Generals, Capítols ý Actes de Cort, usos ý costums ý
altres lleys del Principat, ý senyaladament contra lo Usatge comensant
namque",
en Pere terçer en la Cort de Cervera, Capítol primer, comensant "Primerament, confirmant",
sots títol "De penes", ý la Constitutió del rey Alfonso quart, en la Cort de
Barcelona, Capítol tercer, comensant "Confirmants, lloants ý approvants", sots títol "De
aquells qui acullen ý sostenen los criminosos"; ý contra moltes altres semblants
Constitutions per les quals molt sanctament és provehit ý disposat que lo senyor rey ý
tots sos officials en lo present Principat són tenguts en tots actes ý provisions de justítia
provehir ý judicar
lo Usatge "Qui violentment" ý les quatre Constitutions aprés següents del rey en Pere
segon en la Cort de Barcelona, sots lo títol "De violència ý restitutió dels despullats", ab
les quals ý altres molts providaments, és disposat que ningú pot ni deu ésser de sa possessió
despullat ni en aquella prejudicat per lo senyor rey ni per officials seus ni per altra
qualsevol persona sinó en la forma sobredita, ço és, precehint deguda çitatió ý conexensa
de causa ý donat primer per son jutge diffinitiva sentèntia; e contra lo Usatge
"Plet sia manat" ý les Constitutions del cathòlic rey don Ferrando segon, fetes en la
segona Cort de Barcelona, Capítol dotze, comensant "Ítem, statuhim ý ordenam que sis
dies aprés" ý altres set Capítols següents sots lo títol "De dilacions", ý contra moltes
altres consemblants Constitutions abans ý aprés en diverses Corts fetes, a les quals és
ordenada forma ý precís orde com se ha de procehir en la Real Audièntia ý en
totes ý qualsevol causes ý processos sempre ý quant se ha de conèxer, sententiar ý declarar
diffinitivament sobre los mèrits de la proprietat ý petitori, comensant en la citatió que
en les persones militars ha de contenir termini de vint_ý_sis dies ý prosseguint per los
altres specialment donats ý assignats per a donar la demanda, reconvenir o posar exceptió
ý dilatòries ý declarar aquelles, articular ý provar per testimonis, objectar ý corroborar
los testimonis, produhir actes, denunciar lo procés, votar ý publicar la sentèntia; ý
contra la Constitutió del mateix rey cathòlich en dita Cort, Capítol catorze, comensant
"Ítem més, statuhim ý ordenam que no obstant", sots lo dit títol "De dilations", ab lo
qual és feta expressa distinctió entre les causes plenàries de proprietat ý petitori ý les
causes possessòries ý altres que de sa naturaleza requerexen summària informació o
cognició, volent ý disposant que en dites causes plenàries ahont se tracta de la proprietat
ý domini, se haja de servar inviolablament lo orde ý forma de procehir ab les dilacions
ý terminis dalt refferits, però que en les causes possessòries sie procehit summàriament
ý sien breument despedides, no observades dites dilations; e contra la
Constitutió del rey Pere segon en la Cort de Barcelona, Capítol vint_ý_quatre, comensant
"Ítem, que nós e officials nostres", sots títol "De violència ý restitutió de despullats", en
la qual, aprés de la general dispositió ý regla dalt refferida, ço és, que ningú sens conexensa
de causa pot ni deu ésser de sa possessió despullat, com diuen les paraules
següents: "E si alguns contra la dita forma ne havem despullats, sien restituhits
íntegrament, salvat lo dret de la proprietat". Ý tal és estat sempre lo ús ý costum, stil ý
pràtica inconcussament observada en aquest Principat, axí en dita Real Audièntia com
en tots los altres tribunals de justítia, ço és, de conèxer, provehir ý declarar primerament
sobre lo possessori, remetent ý salvant los drets de la proprietat per a son judici ý causa
del petitori; los quals usos, costums ý stil en lo dit Principat tenen força ý virtut de
Constitutions ý de la matexa manera deuen ésser servats ý guardats, segons és disposat
per les Constitutions del rey en Joan segon ý del rey don Ferrando segon de immortal
memòria, posades sots lo títol "De observar Constitutions", ý en les Corts de l'any mil
sinch_cents ý deu, Capítol setze ý de l'emperador don Carlos de immortal memòria en
les Corts de mil sinch_cents ý vint, Capítol vint, ab moltes altres semblants.
De la qual observança en los actes de totes les Corts generals han sempre protestat los
tres braços ý majorment que lo sobredit ús ý costum és conforme a totes les causes notòries,
dispositions divines ý humanes, canòniques i civils, segons les quals en aquest
Principat, en deffecte de dits usos ý costums ý Constitutions ý altres pròpries lleys, se ha
de judicar ý administrar justítia conforme als Capítols del rey en Martí fets en Barcelona,
Capítol segon, sots títol de offici de canceller, ahont més avant se proveheix ý disposa
expressament que los officials ý ministres de justítia en lo exercissi ý administratió de
aquella no poden ésser empatxats ni perturbats generalment o particular per la
magestat del senyor rey o per sa part, per via de dilació, sobrecehiments, prechs, menasses,
ni per qualsevol altra via de empatxament; ý si lo contrari hera fet, que no sia per dits
officials servat, sots lo sagrament ý jurament ý homenatge per ells prestats.
Més avant, lo sobredit seqüestre ý altres procehiments en dita causa fets, en quants
per aquells a dita duquessa és estada impedida, perturbada ý llevada la possessió del dit
comptat de Empúries són manifestament contra los Actes de Cort que foren fets en les
Corts Generals celebrades en Barcelona per dit cathòlich rey don Ferrando segon en lo
any mil sinch_cents vuytanta_hú, per les quals consta clarament que dita, com a neta ý
primogènita que vuy és de l'infant don Enrich de Aragó ý de Sicília segon de aquest
nom, ha de ésser conservada, deffensada ý mantenguda en la possessió de dit Comptat;
la qual possessió per Anthoni Llombart, leshores scrivà mayor del General, ab special
poder ý syndicat, ab decret, manament ý orde de dita Cort General ý en virtut de lletres
executòries dels brassos de dita Cort, fonch realment lliurada al predit infant don Enrich
ý a sos descendents llegíttims ý naturals ý en nom de aquells apresa, segons consta en
los actes en dit procés produhits, de les quals coses, per part dels diputats de Cathalunya,
se és supplicat a vossa magestat diverses vegades fos de son real servey, per observança
de les dites ý altres lleys de la pàtria a dits effectes conferents ý applicables per tots los
medis, vies ý formes, les quals per virtut de dites Constitutions dits deputats són tinguts
ý obligats a ffi ý efecte que dits Usatges, Constitutions, Capítols ý Actes de cort,
usos ý costums ý altres semblants lleys sien inviolablament observades ý los agravis en
dita causa fets ý comminats fer contra dita duquessa sien degudament remediats.
Noresmanco, resta dita duquessa agraviada per quant lo procurador fiscal patrimonial
de vossa magestat ý los hòmens del Comptat de Empúries produhiren ý exhibiren
en lo procés de la causa del compta de Empúries una lletra de vossa magestat dirigida al
lloctinent general, al canceller ý doctors de la Real Audièntia de vossa magestat de
aquest Principat, la data de la qual és en Lisboa, a vint_ý_quatre del mes de setembre de
l'any mil sinch_cents vuytanta_dos, ý de la real mà de vossa magestat firmada, la qual és
del tenor següent:
y amados consejeros nuestros. Siendo la causa del Condado de Empuries, que
nuestro regio fisco trahe con el ducque y ducquessa de Cardona, de tanta consideración
como sabéys, y conveniente que una ves se determine y alcanse su justítia quien
la tuviere con brevedad, havemos acordado que, pues las Constitutiones y leyes desse
nuestro Principado no prohiben que lo petitorio de dicha causa no se pueda despatxar
junctamente con lo possessorio y entrambas causas se determinen en un mismo
tiempo, y assí os encargamos y mandamos expressamente que sin tener cuenta con lo
que asta aquí se hos ha scrito aserca d'este negoçio, sententié[i]s en lo petitorio,
junctamente con lo possessorio, y entrambas causas se determinen en un
mismo tiempo y no se dará lugar a lo contrario; y si acaso, lo que no crehemos,
huviere contradictión sobre ello, antes que se venga a hazer declaraçión alguna nos
lo avisaréys particularmente y sobre ello aguardaréys nuestra respuesta, y conforme
a esto advertiréys a nuestro patrimonial que haga su officio, como también se lo scrivimos
mil y quinientos ochenta y dos. Yo El Rey.
Campí, regens. Vidit Sapena, regens. Vidit Terça, regens. Gassol, secretarius.
importunació de la part impetrada, per quant essent vossa magestat en dita ciutat de
Lisboa del Regne de Portugal ý axí absent de aquest Principat de Cathalunya, digué ý
manà ab dita lletra a dits loctinent general ý doctors de la Real Audièntia que, junctament,
declarassen les dues causes del petitori ý possessori del Comptat de Empúries, ab
exprés motiu, declaratió ý attendènçia en dita real lletra feta que assò no és contra
Constitutions ni lleys de aquest Principat ý que no
declaració ý manament, en quant és estat fet per vossa magestat sens citatió de la part ý
sens alguna conexensa de causa, en negoçi concernent justítia ý interès de part a part,
pendent en la Audiençia de vossa magestat en aquest Principat de vossa magestat a
pretès dita ducquessa no ha procehit de la real voluntat de vossa magestat per obstar-hi
molts Usatges, Constitutions ý lleys del present Principat, ý encara per ésser
molt çert que conforme a les Constitutions, usos, costums ý altres drets de aquest
Principat en dit procés del Comptat de Empúries, salva la real clemència de vossa
magestat, no
proçés ni causa, sinó solament en lo possessori; ý en quant dita declaració, provisió ý
manament és estat fet per vossa magestat absent de aquest Principat, se ha contrafet a
moltes Constitutions, ý assenyaladament a la Constitutió del rey Pere segon en la Cort
de Barcelona, capítol onze, comensant "Que totes les causes", sots lo títol "De jurisdictió
de tots jutges", confirmada per lo rey en Jaume segon en la tercera cort de Barcelona,
capítol vuytè, comensant "Ítem, ordenam", ý per la Constitutió del cathòlich rey don
Ferrando segon en la primera Cort de Barcelona, Capítol tercer, comensant "Clarificant"
sots lo mateix títol, ý en quant mana més avant dita real lletra a dit lloctinent general,
canceller ý doctors de la Real Audièntia que havent-hi contradictió, ans de fer declaració
alguna en dit procés del Comptat de Empúries, avisen a vossa magestat molt particularment
ý aguarden la real resposta de vossa magestat, pretén dita ducquesha, essent
aquest manament, parlant sempre, com és dit, ab la humilitat ý acato que pertany, contra
los capítols del rey en Martí posats sots los títols "De offici de canceller ý offici de
camarlench" ý lo Capítol sinquanta_tres del rey don Joan segon en la cort de Monçó,
comensant "Ítem senyor", sots lo títol "De observar constitutions" ý la Constitutió
del catòlich rey don Ferrando segon en la primera Cort de Barcelona, Capítol
vint ý dotze, que comensa "Poch valdria fer lleys" sots lo mateix títol, ý contra la
Constitutió del rey Alfonso segon en la Cort de Monsó, Capítol setze, comensant "Ítem,
ordenam, statuhim que alguna lletra" sots lo títol "Si contra dret e utilitat pública" e
les altres sinch Constitutions aprés següents en lo mateix títol, ý finalment contra la
intentió de totes les Constitutions posades en lo títol de diversos rescrits ý allongaments
ý de moltes altres, ab les quals és també declarada la real voluntat de vossa magestat.
Dels quals agravis supplicquen a vossa magestat los tres brassos de la present cort
del Principat de Cathalunya, Comptats de Rosselló ý Cerdanya sia de son real servey
manar-la reintegrar degudament, ý que a dita duquessa líberament sia lícit ý permès retenir,
conservar ý continuar la possessió de dit Comptat, la qual sos predecessors de temps
de passats cent anys pacíficament han obtengut; manant vossa magestat alçar lo dit
pretès seqüestre, com a dita duquessa no pot ni deu ésser de sa possessió despullada, ý
en tots los demés agravis, tant per los officials de vossa magestat fets, com també dels
syndichs de dit Comptat, fer-li compliment de justítia ans de la conclusió de les presents
corts.
Ítem, se quexa lo present Principat ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya que essent
per Constitutions de Cathalunya disposat que vossa magestat o sos lloctinents no despedesquen
o signen alguna carta, rescrit, lletra, albarà o qualsevol altra scriptura, de que
se seguís o procehir pogués conexensa alguna o execusió alguna que concernesca
ý toque o tocar pugue interès de part deduhible en juy, ans bé les tals cartes rescrites
o albarans han d'ésser signats per lo canceller, vicecanceller o, en son cas, per lo
regent la Cancelleria, com senyaladament està disposat per los Capítols de Cort del rey
en Martí, sots lo títol "De canceller", per los quals és imposada pena, no sols a l'impetrant
les tals lletres, mes encara als obedients lo tenor de aquelles, los quals Capítols són
estats confirmats per la Constitutió del rey cathòlich don Ferrando segon, vulgarment
dita "De la observança"; ý no obstant que per altres Constitutions sia disposat que commissaris
alguns no poden executar commissions algunes si no seran fetes conforme les
dites Constitutions ý altres posades en lo títol "Que novells officials no sien posats en lo
lloch ahont no són acostumats posar", e sots lo títol "De jutges delegats e de commissaris".
En contraventió de les quals Constitutions no duptà Luis Amat, commissari de
vossa magestat, per orde simple del duch de Terranova essent lloctinent de vossa magestat
en lo present Principat, anar en la baronia de Gelida, situada en la vegueria de
Vilafrancha de Panadès, ý sens tenir commissió alguna llegíttimament ý conforme a
dites Constitutions de Cathalunya espedida, sens precehir informació o provisió de jutge
contra aquell qual havia de precehir, segons està disposat per la Constitutió del rey
Alfonso terçer en la Cort de Monblanch, títol "De offici de porters", ý sens tenir llicèntia
del canceller, vicecanceller ni regent la Cancelleria, la qual era necessària conforme
la Constitutió del rey Ferrando segon en la Cort de Barcelona, capítol vint_ý_sinch,
any mil sinch_cents sinquanta_ý_tres, prengué ý capturà la persona de Francesch
de Salbà ý de Vallsecha, senyor de dita baronia de Gelida, juntament ab dona Maria de
Perepertús ý Erill, portar aquell pres en los càrçers reals de la ciutat de Barcelona.
La qual captura no sols és estada feta contra les dites Constitutions ý en evidén violatió
de aquelles, però també contra lo privilegi concedit als militars, per lo qual los està
disposat que ningú pugue ésser pres sense instàntia de part, ý contra moltes altres
Constitutions per les quals és disposat que les causes de les vegaries ý de les ballies, axí
civils com criminals, se han de tractar, conèxer ý determinar dins la vegueria ý ballia; ý
per ço, no havent-hi procés de regalia, com no lo y havia contra dit Salbà, no podia ésser
tret de dita vegueria de Vilafrancha, ý lo que pijor fou, que en dita captura dit comissari
desarmà a ell ý a sos criats prenent-li les armes ý cavall, les quals may se li són tornades
com si fossen confiscades, ý dit Luis Amat se les ha tengudes en son poder ý se
les deté fins al dia de vuy contra moltes Constitutions ý senyaladament contra les de Pau
ý Treva. Dels quals agravis moltes ý diverses vegades, tant de part dels diputats de
Cathalunya com també per part del dit Salbà, fou supplicat al dit duch de Terranova,
lloctinent per vossa magestat en dit Principat ý Comptats, fos servit cassar ý revocar la
dita captura de dit Francesch Salbà com a nul·lament fa ý en cas per dites Constitutions
prohibit ý aquell restituhit en sa primera libertat, supplicant-lo també fos servit
servar ý fer servar dites Constitutions ý altres lleys de aquest Principat.
Les quals en dita captura foren transgradides ý violades, ý tractant-se de la dita captura
en lo Consell Criminal ý parexent als doctors de aquell que los procehiments contra
dit Salbà fets heren nul·les ý que no y havia rahó ni causa per poder-lo deternir pres
ni conèxer de aquell criminalment, perquè, estant en la presó dit Salbà, li eren estades
fetes algunes empares per occasió de alguns deutes civils, vént que hera mal pres, remeteren
aquell al Consell Civil ahont fonch comesa la dita causa a micer Miquel Joan
Quintana, doctor leshores del Consell Civil ý vuy regent lo Supremo de Aragó; ý per
aquell, no obstant que fou declarat ésser estat nul·lament feta dita captura, fonch provehit
que, per rahó de dites empares, fos retengut en los càrçers, ý per a més agraviarlo,
essent declarada la captura nul·la, condemnà al dit Salbà en totes les despeses fetes
en dita causa. De la qual declaratió ý procehiments ha resultat molt notòria violació de
Usatges de Barcelona ý Constitutions de dit Principat, assenyaladament perquè, conforme
a les situades, sots títol "De violènçies ý restitutió de despullats", essent estat
nul·lament ý de fet pres ý privat de sa llibertat, havia d'ésser, ans de totes coses, restituhit
en aquella ý punits ý castigats los que de fet ý com a persones privades havien procehit
en tan gran ignonímia contra la persona de dit Salbà, condempnant-los també en
los danys ý injúria ý despeses, en les quals no pogué ésser condempnat tenint
tant justa ý llegíttima causa com tenia de deffensar sa llibertat.
Ý perquè dels sobredits procehiments nul·los ý gravatoris, estant dit Salbà estretament
pres en los càrçers reals de la ciutat de Barçelona, se li seguí la mort, ab molt gran
ignomínia sua ý de sos fills ý deutes, de què han resultat en aquells molts altres prejudicis
ý agravis; per ço, suppliquen a vossa magestat los tres brassos del present Principat
de Cathalunya sia de son real servey manar inquerir contra los culpables en dita captura
ý mort ý reintegrar dels danys e injúria als que resten de dits procehiments tan offesos
ý agraviats, conforme és de justítia ý se spera de la rectitut de vossa magestat per
observança de les Generals Constitutions del dit Principat ý Comptats.
De la ciutat de Barcelona contra lo magnífic micer Franqueza.
Entre los agravis de qui
majors ý més principals ý que més té alterada tota Cathalunya, lo agravi que la ciutat de
Barcelona ý tot lo Principat ha rebut en que micer Martí Joan Franqueza tingués tres
officis reals ý de jurisdictió, ço és, doctor del Real Consell Criminal, advocat fiscal ý
regent la Thesoreria de Cathalunya; perquè, encara que per Constitutions de Cathalunya
sia lícit que lo advocat fiscal [sia ý puga ésser del nombre del Consell Real però
és prohibit per les matexes constitucions que lo advocat fiscal] puga tenir altre offici
incompetible, com és estat tenir offici de regent la Thesoreria, del qual agravi ý de les
Constitutions per les quals assò hera prohibit fonch certificat vossa magestat per lletra
dels deputats de Cathalunya enviada per Luis Bertró, correu de la Deputatió, lo qual
agravi no sols no fonch remediat per vossa magestat però ni de dita lletra se ha rebut resposta;
ý per ço, exercint aquell dits officis, són estat tants los perjudicis que han resultat
a la ciutat de Barcelona ý a tot lo Principat de Cathalunya, que haver-los de specificar
serie un procés infinit. Lo que per ara se pot dir és que ab dits càrrechs ha tengut subpeditat
no sols tot lo present Principat però encara lo mateix Consell Real en tant que
ningú li ha pogut resistir ni fer contrari ý de qui ha resultat que ha fetes tantes extorsions
a tot lo dit Principat ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya ý ha vingut en tant excés, que
ha bastat a esmerçar censals a obs ý utilitat de la Thesoreria, procurant que vossa magestat
li fes mercè dels fruyts o pensions de dits censals de sa vida, fent tot assò de sanch ý
diners de pobres. Particularment ha tingut ànimo que, venent-se en lo encant públich per
execussió de crehedors una torra ý heretat de mossèn Barutell, tingué modo que dit
Barutell li venés calla callando ý sens sabuda dels crehedors la dita torra, prometent-li
que ell pagarie los crehedors ý rellevarie indempne al dit Barutell; ý després que ha tinguda
la possessió, ha fet parar lo encant ý la execussió que de dita torra se feya, dient
que ell la havia comprada ý que pagaria del preu a tots los qui pretenien tenir crèdits
sobre aquella ý aprés no li han volgut ni vol pagar, ý si ha pagats alguns, és estat
composant molts d'ells ý fent-los remetre part dels deutes; altres que no han volgut
adherir ni consertar ab ell han tingut ý tenen a bé de no demanar, vehent que no y ha justícia
contra d'ell.
E més, que tenint en la dita torra uns fadrins de mestres de cases ý fusters qui treballaven
ý obraven en dita torra, ab appellido que li robaven rayms de les vinyes posà un
guàrdia criat seu anomenat tal Vila, perquè guardàs los rayms; ý aprés, per orde de sa
muller, anaren dos fadrins de nit per a guaytar si dit guàrdia feya bona guarda ý lo dit
Vila, ans que arribassen en dita vinya ý prou apartat d'ella, tirà ab arcabús a l'hú de dits
dos hòmens, que hera un fadrí de mestres de cases, ý lo ferí de tal manera que de dit tir
morí dins dos dies, ý a l'altre fadrí donà de bastonades, ý com hera estranger, ningú curà
d'ell, ý encara que se ha entès que alguns amichs del mort donaren rahó ý quexa a dit
micer Franqueza, ý més de que
Franqueza mostrà sentir-se
lo faria ben castigar; ý després estigué dit homicida alguns dies amagat en casa de tal,
que és un pagès vehí de dita torre, per orde de dita sa muller; ý no molts dies aprés, com
no y hagués instància ni persones que demanassen dita mort, lo tornà en sa casa ý vuy
pacíficament està en ella, cosa de la qual tothom qui de assò té notícia resta escandalitzat
ý és digne de gran advertència ý punitió exemplar ý creu-se que sols de dit cas no se
ha fet enquesta.
Ý a més de assò, com ell, dit micer Franquesa, may haja tingut ànimo sinó
de haver diners per fas vel nefas per enriquir la thesoreria, ý pus aprés restava lo útil per
a ell tenint un certs comissaris ý scrivans de sa pròpria condissió ý ab qui ell repartia
algunes coses, tenint-los en gran compte, fent morir de fam a molts altres hòmens de bé
qui per ell ni per altra volien fer sinó lo que devien, ha procurat de trametre dits commissaris
ý officials a ell adherents en diverses parts de Cathalunya. Ý en diversos temps,
ab motiu de inquirir si alguns contrafeyen a edictes reals ý ells, com a destres en tal exercissi,
han fetes informacions ý per qualsevol poquedat feyen que moltes persones compareguessen
en Barcelona davant dit micer Franqueza a terminis prefigits ý, si no acudien
dia adiat, los prenien ý posaven en presó ý si comparien no
fossen en los càrcers; ý per redemir estes vexacions se composaven sols isquessen de
presó encara que sens culpa, ý si algú, estant pres, tractava de composar-se ab dit micer
Franqueza com a regent la Thesoreria, ell demanava excessiva composició, en tant que
lo pres, o per no tenir o per considerar que no havia fet cosa per la qual hagués de composar-se
ab tant excés, deya que no volia sinó que
Franqueza de altre peu ý, com advocat fiscal, deya que encara no hera la hora se fes la
causa, perquè ell entenia fortificar més la enquesta per part del fisch ý may pus se
Ý per est indirecte venien los presos a composar-se ý fer lo que ell volia o morirse
en la presó, lo que no
Real Consell Criminal, com dit és, no gosaven dir ni contradir a res que dit micer
Franqueza volia ni deya.
També ha fet altra gran agravi als poblats de Cathalunya, que si algun fill de
familiar comet algun delicte o trenca alguna manlleuta o incideix en alguna pena a la
règia cort, ha fet executar ý executa los béns dels pares, dient que
llegíttima que los fills tenen en los béns dels pares, fent execussió fins a la quantitat que
a ell aparexia que podia ser ý pujar la llegíttima, lo qual és cert que no
aprés mort dels pares. Ý assò és cosa may hoyda ni pensada entre cristians ý menys en
aquest Principat.
Ítem, ha fet altre agravi en la frontera de Perpinyà, ço és, en una vila que
Rocha se seguí en les onze hores de la nit cridar "via fos a lladres" ý lo balle ý altres
se llevaren, ý hagué sis pagesos, cada hú de sa casa, venint cansats de traballar, se
posaren en lo llit ý no sentiren res ý, per lo que
heren exits en lo "via fos", micer Franqueza los féu venir en Barcelona ý los féu deposar;
ý ells testificaren que no sentiren res del "via fos" ý, en havent deposat davant de
micer Franqueza, en la hora matexa, los féu posar a la presó ý estigueren tres mesos,
ý dix-los que, si volien exir, havien de pagar sinquanta ducats cada hú; ý després, vist
que los sis hòmens patien a la presó de fam, los tragué a manlleuta per Barcelona ý
estigueren tres mesos per ciutat, per hont, vist que micer Franqueza no
anar a manco de sinquanta ducats cada hú, tenint vist que ells patien, ý llurs mullers
e infants tingueren per bé vendre bestiar que tenien per lleurar ý fer sinquanta scuts
cada hú, que foren tres_cents ducats per tots. Per hont, perquè dormien ý estaven cansats,
los ha condemnats micer Franqueza ab dita quantitat.
E més, en dies passats un commissari anà a Sabadell per certs negocis ý de ventura
trobàs en lo camí un home que havia tirat ab pedrenyal en dies passats a un altre ý
havia
que héran pobra gent, digueren "salva
ne donà rahó a micer Franqueza ý féu-los venir micer Franqueza davant ell ý
féu-los dir, "qui sou vosaltres ?". Cada hú dix; "yo só tal" ý que digueren tal dia, quant
alcansaven tal home "salva
ha tingut deu mesos a la presó que patien de fam ý de set ý llurs mullers ý sos infants,
ý no tenien de què pagar la compositió que demanava micer Franqueza, que hera de
l'hú sexanta lliures, de l'altre sinquanta lliures ý de l'altra quoranta lliures, ý estigueren
deu mesos no podent pagar; leshores los féu dir miçer Franqueza que
any de temps ý que donassen una fermança cada hú, ý axí los pobres sercaren cada hú
una fermansa per exir de la presó ý leshores lo micer Franqueza dix "assò és home que
trau diners de allà ahont no n'í ha". Ý per ço, per la honra de la ciutat de Barcelona, és
necessitat suspendre aquest home que no tinga ningun offici ni domini en Cathalunya
de justíçia.
Més, en dies passats se seguí a la volta de Pallars ab una parròchia de vint_ý_sinch o
trenta cases que y havie un pobre home sabater ý vingué-li un home perquè li vengués
un parell de sabates ý axí lo sabater les y vené ý les y calsà ý lo home se
botiga del sabater estava un altre home ý, com aquell de les sebates se
anat, li digué al sabater "vós conexeu aqueix home ?", "no, cert ni sé qui s'és", ý lo home
li repongué "ell és un bandoler que ha seguit ab mossèn tal" ý lo sabater respongué "yo
no sé qui és, pur ell me ha pagat". Vingué a orella de micer Francqueza ý féu-lo venir
en Barcelona ý féu-lo posar a la presó ý à
ducats ý li ha fet vendra tota la botiga, ý lo pobre home ab sos infants anava patint ý
demanant per amor de Déu.
Supplica, per ço ý altrament, a vossa magestat sia servit en ý per la forma ý per les
persones ordenades en la Constitutió de rey en Jaume segon en la segona cort de
Barcelona, capítol trenta_hú, ý en la cort de Gerona, capítol deu, que sien anomenades
les persones en dites Constitutions designades per a declarar ý interpretar les dites
Constitutions, compendre lo cas susdit ý per consegüent lo dit micer Franqueza haver
contrafet a dites Constitutions ý ésser fet inhàbil de tenir ý regir algun offici de jurisdictió
en Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya; ordenat de assí al devant per
obervança de dites Constitutions que les compositions fetes per dit micer Franqueza ý
los processos de aquell sien examinades per una persona de quiscun bras nomenadora ý
en los processos que trobaran no haver-hi culpa dels composats, sinó ser esta pura extorsió
perquè no haguessen de entrar en presó, manar sien restituhides junctament ab los
danys ý despeses als composats causades, restituhidores dels béns de dita Thesoreria si
n'í haurà ý si no dels de dit micer Franqueza.
De la ciutat de Barcelona contra lo excel·lentíssim Duch de Terranova.
Ítem, se quexa la dita ciutat que, tenint los consellers de aquella de temps
immemorial lo càrrech de la administratió del morbo sens empatx ni contradictió de
algú, ans bé lo dit exercissi ý administratió los fou confirmat ý ampliat per lo sereníssim
rey don Ferrando ab poder exprés de crear officials bastoners per dit exercissi, com
consta ab son real privilegi dat en la present vila de Monçó a deset de juliol mil sinchcents
ý deu segons tant per a perseverar la dita ciutat en temps de salut com per a ben
governar aquella en temps de infectió ý malalties, ha sostingut ý sosté la dita ciutat molt
grans gastos ý despeses; les quals coses, no obstant essent lochtinent general en lo present
Principat per vossa magestat lo duch de Terranova ý essent arribada en la plaja de
la dita ciutat una nau de Sicília ý demanat pràtica als consellers per aquells ý la vuytena
del morbo de dita ciutat, fonch determinat, perquè venia de parts infectes, purgàs
primer per sexanta dies al Cap de la Murta, qu'és lloch lluny de dita ciutat, posant guardes
a dita nau conforme en semblants casos tenen acostumat; ý pochs dies aprés, dit lloctinent
general donà lloch que la dita nau purgàs la roba ý gent que portava prop la Torre
de Llobregat, ý no obstant que per part de dita ciutat se envià a supplicar dit lloctinent
general fos servit, per observansa de dit privilegi ý costum antiga e immemorial, no
entremetre
entrassen robes infectes de dita nau en dita ciutat, en notable perill de aquella ý de tot lo
present Principat.
Ítem, se quexa la dita ciutat per ço que, essent, conforme a moltes Constitutions
desobre al·legades, líbero lo comers als cathalans ý estiga prohibit posar nou vectigals,
no
Principat, ý també que los ciutadans de dita ciutat, volent-se provehir com acostumen de
vitualles necessàries per a llur provisió per via de mar o altrament, dit lloctinent los ho impedia,
no volent-los donar llicèntia de carregar ý aportar aquelles sinó prestada primer cautió,
per la qual llicèntia ý cautió se
nou vectigal contra los sobredits Constitutions. Ítem, se quexa la dita ciutat que, essent lloctinent
de vossa magestat lo prior don Hernando de Toledo, manà pèndrer ý capturar la persona
de micer Joseph Ferrer, per ço que, essent prior de la cort del veguer, havia provehit,
conforme és de justítia, que uns testimonis ministres per part del procurador de la iglésia
parrochial de Sant Just de la dita ciutat
informar a sa Sanctedat ý a vossa magestat dels agravis heren estats fets a dita iglésia lo dia
que tragueren de aquella a dit Pere Cassador; ý perquè dit micer Ferrer, per temor de la
infectió dels càrçers de dita ciutat, entenent que
ab veu de pública crida per a què comparegués devant dit lloctinent ý comparexent aquell
ý essent en la presó, li fonch donada gran reprensió ab comminatió que tornant-s'í altra
volta se procehiria ab major rigor. Lo que reputa dita ciutat a molt gran agravi voler prohibir
a l'ordinari no fassa justícia ni reba testimonis
una cosa molt usada, la qual si
los delictes ý excessos de sos officials, ý a molts tant solament la deffensa.
Ítem, per la matexa rahó ý causa se quexa la dita ciutat de Barcelona per quant,
instant lo síndich de aquella davant lo veguer se rebés informació de alguns excessos
fets per lo regent la Cancelleria que leshores hera ý altres persones, lo dia que los consellers
de dita ciutat ab lo visitador del monestir de Nostra Senyora de la Mercè entraren
en dit monestir, misser Hierònym Planes, leshores doctor del Real Consell Criminal,
per que no se entenguessen los excessos ý mals tractes per dit regent la Cancelleria ý
altres officials reals fets, prengué de fet la dita informació original de mà del notari o
scrivà qui aquella rabia, ý per molt que per part de dita ciutat li sie estada demanada may
la ha volguda restituhir.
Ítem, per la matexa rahó ý causa se quexa la dita ciutat per so que en lo any passat,
instant Vidal de Blanes, donzell, se rebés informació en la cort del veguer de dita ciutat
de algunes coses que ell entenia provar per a poder aprés dar rahó a vossa magestat ý
fortificar sa justítia, fonch per ço per orde del Real Consell Criminal provehit ý manat
capturar dit Vidal de Blanes ý Miquel Balthesar Dot, scrivà de la cort del veguer, per
haver decretada la supplicació, conforme té obligació per son offici; ý axí mateix fonch
capturada la persona de misser Francesch Sescases, al qual dita supplicatió hera estada
commesa, per haver provehit que
persona de misser Garau, lo qual com advocat havia firmat dita supplicació; ý axí mateix
fonch llevada del dit scrivà la original informació, ý lo que pijor és, que
alguns dels testimonis que havien deposat, essent cavallers principals ý havent fet lo que
tenien obligatió per descàrrech de son ordinari, no
redundà molt gran oppressió ý llevar del tot que no
ý representar los agravis que per sos officials ý ministres són fets als poblats de dita
ciutat ý altres del dit Principat ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya.
Ítem, se quexa la dita ciutat que, essent loctinent general del present Principat lo prior
don Hernando de Toledo, manà capturar la persona de misser Pere Ayllà, persona de
molta edat, detenint aquell molts dies pres en los càrcers reals de la ciutat de Barcelona,
en la instàntia vulgarment dita la gonguera, per haver patrocinat ý advocat los frares del
monestir de Nostra Senyora de la Merçè, manant-li aprés que no
arrestat en sa casa, dels quals procehiments ha redundat ý redunda molt gran
dany, no sols a la república, sinó també a la llibertat ecclesiàstica, per impedir ab aquells
la deffensa a dits frares.
Ítem, se quexa per ço que, havent tingut de temps immemorial los consellers de
dita ciutat les claus dels portals de aquella, les quals també ý la custòdia de ella per
vossa magestat los és estada encomanada, ý procurant ab tota diligència tenir cuydado
de aquells ý de la guarda de dita ciutat, àn entés que estava ubert un portal en la
muralla devés la marina, ý que per allí particularment eren entrades algunes robes
qu'es pretenien ser infectes de pestilència, les quals com a tals no permetien dits consellers
entrassen en dita ciutat, que per dit portal ubert se havien fets molts
altres danys ý perjudicis en aquella; de les quals coses prenent informació, se entengué
que, essent loctinent general de vossa magestat en lo present Principat don García
de Toledo, algú dels consellers qui leshores hera de dita ciutat, sens sabuda ni consentiment
dels altres ni del Consell de aquella, li dexà la clau del dit portal perque més
commodament per allí pogués exir a cassa; ý per ço, demanant la dita clau los consellers
de dita ciutat al prior don Hernando, essent lloctinent de vossa magestat, respongué
que havia consultat ab vossa magestat de qui aguardava resposta, ý entretant se
anà ý dexà la dita clau al portantveus del general governador de Cathalunya, del que
a fet molt gran admiració ý sentiment la dita ciutat, perquè no és rahó que la confiansa
que vossa magestat ý sos predecessors de immortal memòria han tingut sempre dels
dits consellers haja pretès minuir ý llevar ningun lloctinent de vossa magestat, majorment
no merexent manco los qui vuy habiten en la dita ciutat per lo gran amor ý
prompte ànim que tenen de servir a vossa magestat que los qui en temps passat són
estats, supplícan per ço a vossa magestat sia de son real servey manar restituhir a la
dita ciutat ý als consellers de aquella la clau del dit portal, per què de aquesta manera
sia obviat als dits inconvenients ý perills.
Ítem, se quexa la dita ciutat que no tenint facultat, com no la tenen, los doctors del
Real Consell Civil ý Criminal de fer algunes ordinacions, edictes o lleys universals,
majorment en coses de confraries, sinó tant solament de fer ý administrar justítia, servades
les Constitutions, ý tocant la ordinatió de les confraries ý col·legis de dita ciutat
als consellers ý Consell de aquella per molts ý diversos privilegis reals; no
dits doctors han fetes diverses ordinations ý desliberacions entre ells, en diminutió
ý derogatió de les llibertats de la dita ciutat, ý entre altres per haver ordenat que
no admetessen sèdules o supplications de doctors alguns que fossen graduats en cánones
o en lleys per la Universitat del Studi General de la dita ciutat, lo que no sols és
estat contra lo privilegi del rey don Alfonso a dita ciutat concedit ý ab la bulla del papa
Nicholau confirmat, sinó també contra les Constitutions del present Principat situades
sots títol "De violència ý restitutió de despullats", per les quals està ordenat que ningú
sia de fet ý sens conexensa de causa privat ý despullat de les coses que posseheix o casi,
ý per ço, estant en possessió la dita Universitat que los doctors en cánones o en lleys
per aquella graduats heren admesos en les Audiènties Reals ý altres tribunals, com
també són admesos los doctors en medeçina, theologia ý arts de dita Universitat, no
podia dit Real Consell ý Audièntia privar als doctors en lleys ý cánones de dita
Universitat de la possessió o casi en què estavan de ésser admesos, sinó ab la forma ý
manera en dites Constitutions ordenada; ý també feren ordinations entre los notaris,
procuradors ý scrivans de la sala real fent venir les causes a distret, posant formes
noves e insòlites, totes les quals coses supplica la dita ciutat sien restituïdes a son degut
ý antich orde ý costum.
Ítem, se quexa la dita ciutat que, essent per diversos privilegis disposat que los qui
aporten vitualles en la dita ciutat sien guiats ý contra aquells no
ni procehir civil ni criminalment, ý essent per altres privilegis concedit a la dita ciutat
que los qui habiten hó
delinquit en altra qualsevol part, no poden ésser trets de aquella per sentèntia fahedora
en altra part fora dita ciutat, segons que axí se és sempre dit privilegi ý costum antich
observat; ý no
altres respectes particulars, essent pres en dita ciutat Joan Doniel, de Torroella de Fluvià,
comptat de Empúries, lo qual hera entrat ab vitualles en dita ciutat, havent al·legat dit
guiatje de vitualles, contra forma de dits privilegis lo tragueren sens fer procés ni declaratió
alguna, donant lloch ý orde com dit Joan Doniel no obstant dit guiatje fos tret de
les dites presons ý de la dita ciutat, enviant aquell a Empúries per què allí fos sententiat,
en molt gran violatió ý perjudici dels dits privilegis ý ciutat de Barcelona.
Ítem, se quexa la dita ciutat per ço que, tocant la conexensa de les causes, qüestions
ý debats que són entre les confraries dels menestrals ý artistes de dita ciutat als
consellers de aquella, conforme a molts privilegis reals a dita ciutat consedits, en violatió
de aquells ý notable dany de la dita ciutat los doctors de la Real Audièntia se han
evocades moltes causes de confraries ý tretes del poder ý conexensa de dits consellers,
de què se ha seguit moltes despeses a dita ciutat deffensant dits privilegis, ý als poblats
en aquella, per haver pagat moltes despeses ý haver-se
en dita Real Audièntia, totes les quals coses supplica dita ciutat sien revocades per
observança de dit privilegi ý per la quietut ý bon govern de dita ciutat.
Ítem, se quexa la dita ciutat que, essent per diversos privilegis concedit ý disposat
que los prohòmens judicquen en Barcelona en lo criminal, ý axí lo governador,
veguer ý batlle no poden ni han acostumat de condempnar ni judicar alguns sense juy de
prohòmens, ý per consegüent sia cosa clara ý certa, segons aquells, que dit privilegi
comprèn també lo judici de la absolutió com lo de la condempnatió, no
ý prejudici de aquell, lo portantveus de general governador de Cathalunya, residint en
dita ciutat, fa votar alguns presos a son assessor ý consell en dita ciutat, ý aprés trau
aquells fora de Barcelona ý
territori de Barcelona a executar la sentèntia; ý altres que té presos en la sua torra, que
és dins la vegueria, fa votar dins Barcelona a son assessor ý consell, ý aprés fora de
aquella executa la sentèntia a son plaher, en molt gran prejudici dels dits privilegis.
Ítem, per la matexa rahó se quexa la dita ciutat del dit governador, lo qual pretén tenir
ý de fet té ý fa visita a la presó sens interventió dels consellers de dita ciutat ý dels advocats
de aquella, la qual interventió, per observança de dit privilegi, és necessària, axí
com també se fa quant governa lo veguer, pus és cosa clara que lo governador no té més
jurisdictió en Barcelona en les causes criminals de la que té ý excerceix lo veguer en
absèntia de aquell, majorment que en dites visites se donen alguns bandetxs voluntaris
a lladres ý vagabundos, lo que en sa manera és pena ý condempnatió, ý per ço no pot ser
feta sens dita interventió.
Ítem, se quexa la dita ciutat de moltes remissions ý absolutions que han fetes ý fan
lo dit governador, balle ý veguer que vuy són ý los passats, de persones capturades en
los càrcers de dita ciutat, per quant tals remissions, essent e important absolutió,
necessàriament presupòsan judicatura ý conexensa de causa, la qual en les causes criminals
com dit és, per observança de dits privilegis, se ha de fer ab interventió de dits
consellers ý prohòmens.
Ítem, se quexa per ço que, havent-se fet un acte de fe en la dita ciutat de Barcelona,
en lo qual se relaxà un heretge al bras secular, president leshores dit governador, féu fer
vot ý conclusió en lo mateix catafal de l'acte a son assessor ý consell que allí tenia, que
lo dit heretge fos scanyat ý aprés cremat, la qual conclusió ý vot, encara que sia en
necessària conseqüènçia de la condemnació de l'heretge, no
del dit privilegi, per lo qual lo governador ab son assessor ý consell, sens interventió
dels consellers ý pròmens de la dita ciutat, no pot fer ninguna condempnació; ý volentse-li
sobre assò per los syndichs de la dita ciutat presentar requestes a dit governador, a
effecte que sens dita interventió no passàs avant, no sols no volgué parar, més encara féu
grans obstacles a la presentatió de dita requesta a ell feta per lo scrivà major de la casa
de dita ciutat, pretenent no se li podia presentar sinó per son scrivà, ý semblant contradictió
fa encara sempre que se li vol presentar alguna scriptura; ý com la Constitutió de
l'any mil sinch_cents quoranta_dos, Capítol quatorze, que obliga als scrivans de manaments
ý altres tribunals que, requets, hagen de presentar qualsevol requestes, axí
al lloctinent general, doctors del Real Consell, governador ý altres qualsevol officials,
no prohibirà ni escloga que altres qualsevol notaris o scrivans no puguen també fer semblant
presentatió, resulta clar lo agravi que dit governador fa, no sols a la dita ciutat, sinó
també als notaris de aquella.
De la vila de Perpinyà.
Ítem, se quexa la vila de Perpinyà que, essent lloctinent general en lo present
Principat de Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý Çerdanya lo prior don Hernando de
Toledo, en violatió dels privilegis concedits a las universitats reals de Cathalunya envià
hú dels doctors del Real Consell Criminal ab una lletra de fe ý crehensa dirigida als cònsols
de dita vila de Perpinyà, ý essent allí, dit doctor féu molts ý diversos manaments
penals, ý moltes ý diverses provisions contra dita universitat ý contra lo regiment de
aquella, fent fer moltes captures molt gravatòries, a orde insòlit ý contra lo ús ý estil de
Cathalunya, assenyaladament contra la dispositió de la Constitutió de l'any mil sinchcents
quoranta-set, Capítol quoranta_vuyt, ý contra altres Constitutions del rey Ferrando
segon, comensant "Si per nós", ý altre comensant "Encara provehim", sots títol "De
Audièntia ý Consell Real", ab les quals està disposat que en causes criminals de universitat
han de entrevenir ý votar almenys sis doctors del Real Consell, ultra del vicecançeller
o regent, ý foren també fets en violatió de moltes altres Constitutions, ab les
quals està donada forma en lo fer ý diputar commissaris ý altres officials, la
qual, en dit cas, no fonch observada.
Ítem, se quexa la dita vila perquè, essent ordenat per lo rey en Pere, ab sa real provisió
dada en la ciutat de Lleyda, a vint_ý_dos de febrer any mil tres_cents setanta_sinch,
que el portantveus de governador en los Comptats de Rosselló ý Cerdanya no pot tenir
alguazil, ý essent-se axí usat ý praticat de llarch temps, don Guillem de Sinisterra,
governador qui vuy és de Rosselló, contra les Constitutions situades sots títol "Que
novells officials no sien atorgats", no ha duptat tenir contínuament en Perpinyà, dins de
sa casa, dos comissaris reals, dels quals se és servit ý serveix contínuament en sa casa
de criats, ý per fer capturas de hòmens de Perpinyà, ý de persones del Comptat de
Rosselló, exempts de sa jurisdictió ý sotsmesos a la jurisdictió del veguer de Rosselló,
de què se han seguits grans confusions e injustítias, exhigint salaris ý dietas de alguazils
de la règia cort, com si ab comissió special partissen de Barcelona destinats per tal negocis,
contravenint notòriament dits comissaris a la Constitutió del rey Ferrando que
comensa "Tollint dit abús", ý al Capítol del rey Pere tercer comensant "Ítem, com los
aguazils", ý a la Constitutió de la reyna Maria comensant "La superfluytat", col·locades
en lo títol "De alguazils ý de llurs salaris", ý altres moltes Constitutions ý reals privilegis
de Perpinyà, ab los quals los és prohibit a dits comissaris usar de jurisdictió; supplica
per ço la dita vila que los dits accessos sien punits ý les persones damnificades satisfetes,
ý per al sdevenidor sia posat orde no
Ítem, se quexa la dita vila que, essent per Capítols de Cort ý reals privilegis
prou notoris disposat que los jurats, pahers o cònsols de les universitats de
Cathalunya ý Comtats de Rosselló ý Cerdanya ý los syndichs de aquelles, en temps
que fan son exercissi per deffensió de dites universitats, no puguen ser presos, encarcerats
ni arrestats, noresmanco lo dit governador no duptà en los anys passats pendre
ý traure de la casa de sa pròpria habitatió a Antoni Trinyach, leshores cònsol en cap
de la vila de Perpinyà, ý ab la gramalla vestida ý ab les insígnies consulars lo aportà
pres en los càrcers reals de dita vila, en les quals lo detingué per spay de alguns dies,
ý de allí lo feren aportar a Barcelona, ahont axí bé lo detingueren pres per spay de
alguns mesos, en molt gran dany ý manifest agravi de dita vila, la qual, per ço, supplica
a vossa magestat sia servit manar reintegrar la dita vila de semblants procehiments
ab restitutió dels danys donats.
Ítem, se quexa la dita vila que, essent cosa justa ý conforme a Constitutions que
cada official exercesca tant solament sa jurisdictió ý no se entremeta de la de l'altre,
ý per so los presonés de la cort dels veguers ajen de estar a dispositió de dita cort, ý
los presonés de la cort del balle a la dispositió del dit balle, ý los presonés del concistori
dels cònsols a la de aquells, ý lo scarceller de les presons comunes de dita vila sia
per ço de for ý jurisdictió de cada hú de dits officials, en respecte dels presonés que li
són encomanats per aquells. No
Rosselló, en violació de la Constitutió de l'any mil sinch_cents sinquanta_quatre
Capítol novè, contra la mente de la Constitutió de l'any mil sinch_cents ý deu, Capítol
44, ý del Capítol segon de les Corts de l'any mil sinch_cents ý vint, de son propri
motiu, sens precehir consell ni provisió alguna de son assessor, a fetes relaxar algunes
persones dels dits càrcers ý altres ne ha fet retenir en aquells, contra voluntat ý sens
orde dels officials ý corts per qui estaven presos, compel·lint ý forsant al scarceller ab
emanasses ý terrors, ý algunes voltes procehint de fet contra aquell, per què tragués
los dits presos en vilipendi ý dany dels ordinaris ý de la jurisdictió de aquells; supplica
per ço sia vossa magestat servit provehir que dits procehiments sien revocats, ý que
lo dit governador sia per aquells punit ý castigat com a violador de Constitutions,
segons per aquelles està provehït.
Ítem, se quexa la dita vila de Perpinyà que, essent disposat per molts privilegis reals
a dita vila concedits, ý assenyaladament per lo rey en Pere, datum en Çaragossa a sinch
de febrer mil tres_cents sinquanta-set, ý del mateix dat en València a tres de juliol mil
tres_cents sexanta_nou, ý altre en Sogorb,
quadragesimo octavo,
altre en Barcelona al darrer de maig mil quatra_cents ý deu, que los sobreposats de la
horta de la vila de Perpinyà són jutges creats per vossa magestat ab total jurisdictió ý
executió privative als altres officials de qualsevol talles ý mals donats en les possessions,
camps, vinyes, semblants
del Comptat de Rosselló ý terra de Vallespir, encara que fos en terra de prelats
o barons, los quals privilegis són estats en viril observància; noresmanco, don Luís de
Lupià, procurador real en los Comtats de Rosselló ý Cerdanya, no duptà, de provisió
segons se diu de misser Jaume Puigmijà, voler de facto conèxer de una causa de penyorament,
fet per dits sobreposats de la orta, de una capa de pastor de un mosso de Dionís
Simon, del lloch de Bonpàs, per certa mal feta ý dany donat en lo terme del vegariu scituat
en Rosselló, inhibint de fet als dits sobreposats.
Ítem, se quexa la dita vila del dit procurador real per ço que, volent conèxer dits
sobreposats de la horta de una causa entre Joseph Traginer, burgès, de una part, contra
Jaume Orelles, per rahó de una agulla, per la qual se reguen certes pesses de terra scituades
en los termens circumvehins, la coneixensa de les quals coses, conforme a dits
privilegis, tocquen a dits sobreposats; ý no
dit procurador real, a instàntia de dit Jaume Orelles, lloctinent de procurador real, a la
obligació del qual més particularment toca servar ý fer servar los dits ý altres privilegis
reals; supplica per ço la dita vila de Perpinyà ý tot lo present Principat ý Comptats de
Rosselló ý Cerdanya a vossa magestat mane que los dits procehiments sien revocats ý
abollits, de manera que no puguen ser trets en conseqüènçia, ý que los danys donats sien
reintegrats conforme és de justícia.
Ítem, se quexa la ciutat de Tortosa per ço que, essent concedit, statuhit ý ordenat per
diversos privilegis ý sentènçias reals, ý assenyaladament per la sentèntia arbitral
vulgarment dita de misser Garau de Palou, lo qual per diversos reys predecessors
de vossa magestat és estada confirmada ý per vossa magestat entre altres privilegis,
libertats, usos ý costums en lo introyt del felice regiment de aquestos Regnes jurada,
que ningun official real, encara que fos governador o la persona real de vossa magestat
estant en dita ciutat (parlant ab lo degut acato), entremetre
civil com criminal, exceptat alguns casos expressats en dita sentèntia arbitral, sinó que
tant solament té en aquelles la presèntia ý acistèntia ý lo mateix lloch que en dites causes
ý judicatura té lo veguer de la dita ciutat de Tortosa; no obstant dits privilegis, trobant-se
pochs anys fa don Enrich de Cardona, portantveus de general governador en lo
present Principat de Cathalunya, en la dita ciutat de Tortosa, se entremeté ab tot effecte
ý evocà a sa cort totes les causes que penjàvan davant los ordinaris, axí del civil com
del criminal, ý que conegué de moltes causes axí civils com de criminals que estant
ell en dita ciutat se principiaren, portant moltes de aquelles a sentèntia deffinitiva ý real
executió.
Ý semblant agravi féu a dita ciutat lo governador don Pedro de Cardona, en l'any mil
sinch_cents setanta_quatre, en lo mes de juliol, que passant per dita ciutat, tenint pres lo
veguer ý pahers de Tortosa un home que
en lo terme de Tortosa, dit don Pedro de Cardona, a hora cauta, sens sabuda dels
pahers, anà a les presons comunes ý tragué lo dit pres ý lliurà aquell en la mateixa
ciutat als officials de la vila de Ulldecona, lo que redundà en gran prejudici dels privilegis
ý jurisdictió de dita ciutat, ý encara de la de vossa magestat, per haver donat dit
pres a officials de barons; supplica per ço la dita ciutat los dits procehiments sien cassats,
revocats ý abollits, segons que també en consemblant cas per lo rey don Ferrando,
de alta recordatió, foren revocats ý abollits altres consemblants procehiments fets en dita
ciutat per un governador de Cathalunya.
Ítem, se quexa la dita ciutat de misser Martí Joan Franquesa, advocat fiscal ý tresorer
ý doctor del Real Consell Criminal, per lo laudamentum curie declarat ý executat contra
mossèn Thedorico ý Thimoteo Cadeners, lo qual se declarà per haver pagat una cultellada
aquells a Miquel Àngel Spinosa, estant pres dita Spinosa en poder del veguer ý sotsveguer
de dita ciutat, per lo qual delicte, per privilegis de dita ciutat, no
en los béns de dits Cadeners, majorment no tenint presas las personas de aquells, com
sie entre altres costums scrits de Tortosa expressament disposat que per ningun delicte lo
ciutadà de Tortosa no pot perdre res de sos avers, sinó en crims de lesa magestat, en lo primer
capítol, ý en tal casos la tal confiscació se ha de fer per los ciutadans de Tortosa, ý vossa
magestat sols té lo quint de semblants confiscacions, majorment que en virtut de ningun
Usatge de Barcelona, sinó és dels continuats en los costums scrits de Tortosa, no
contra habitants de dita ciutat, segons és estat declarat per lo rey en Jaume, de
gloriosa memòria, a dos de les chalendes de maig, mil dos_cents vint_ý_vuit.
Ítem, se quexa la dita ciutat de misser Miquel Quintana, doctor del Real Consell
Criminal, per què tenint dita ciutat fundada la jurisdictió, com dit és, se féu per lo veguer
ý pahers de dita ciutat enquesta ý procés contra Paher ý Jaume Andilla, germans, a
instànçia de Anthoni Miró; ý recorrent dits Andilles al Real Consell Criminal, fonch
comesa la dita causa de recors a dit misser Miquel Quintana, lo qual declarà dits
Andilles haver mal recorregut ý la causa haver-se de restituhir a dits officials de Tortosa;
aprés de la qual declaració ý restitució, a relació del dit misser Quintana, se evocà la dita
causa sens ninguna qualitat saltim justa, del que, sentint-se agraviada la dita ciutat, envià
tres síndichs per hà deffensar la dita causa en Barcelona, los quals no pogueren alcansar
justítia, ans fonch compel·lida la dita ciutat ab manaments ý communications del dit
Real Consell donar los dits Andilles, com ab effecte los donaren ab algunas protestations,
a effecte de haver reparo de tan gran agravi de mà de vossa magestat.
Ítem, per les matexes rahons ý causes se quexa la matexa ciutat del Consell Real
Criminal per moltes e infinites regalies que, en virtut dels Usatges de Barcelona o per
haver contravengut a crides reals, tant ordinàries com altres de vitualles, àn formades ý
fetes contra moltíssims ciutadans de Tortosa, per les quals regalies han enviat molts
commissaris ý presos dits regaliats, portant-los a Barcelona; ý assenyaladament se quexa
de miçer Martí Joan Franquesa per moltes compositions injustes que ha fet contra dits
ciutadans, en notable dany ý prejudicis de les dites llibertats ý privilegis, les
quals per ser tantes se déxan assí de specificar, pus dels matexos processos e informacions
contra dits ciutadans de Tortosa fets resultaran clarament los dits agravis, injustes
e immoderades compositions; supplica per ço la dita ciutat que los dits procehiments
sien revocats ý restituhides ý esmenades les dites injustes compositions fetes contra los
poblats en dita ciutat en violació dels costums scrits ý privilegis de aquells ý de altres
lleys del present Principat.
Ítem, se quexa la dita ciutat del dit advocat ý procurador fiscal ý jutges del Real
Consell Criminal per ço que, havent testificat fals Pau Rocamora, natural de Tortosa, en
poder de don Luís de Paguera, contra Melchior de Garossa, sotsveguer de dita ciutat, ý
Miquel Blanch, en la qual testificatió advéran haver conegut a dit Garossa la nit que
mataren a tal Massot en Tortosa, essent molt cert ý averiguat que dit Garossa aquella nit
ý moltes altres, ans ý aprés, estava en la ciutat de València detingut de malaltia corporal,
aprés de la qual testificatió, tornant en sí dit Rochamora ý considerant lo que se
havia carregat sa conscièntia, per descarregar aquella anà devant lo reverendíssim bisbe
de Tortosa, lo qual absolgué donant-li penitèntia pública; ý aprés, per obtenir absolutió
féu descàrrech públich de son testimoni fals en presèntia del veguer ý pahers de dita ciutat,
los quals, aprés, vént la voluntària penitèntia ý descàrrechs del dit Rocamora, remeteren
aquell
remissió lo dit advocat fiscal ne féu gran sentiment per los respectes a ells ben vists, ý
ab tota la calor del món féu capturar a misser Pau Çervera, assessor assumpt de
la Paheria de Tortosa, mossèn Miquel Martí, notari, ý mestre Balthesar Salines, pahers
de dita ciutat de Tortosa; féu dit advocat fiscal fer la dita causa, comdemnant al dit misser
Çervera a sinch anys de desterro del Principat de Cathalunya, ý als pahers per tres
anys de privació de officis reals ý de la dita ciutat, ý al veguer dexaren immune, dexant
de procehir contra d'ell; la qual sentèntia, per ser molt injusta ý contra los costums scrits
ý privilegis de dita ciutat, a causat molts grans danys ý agravis a la dita ciutat, no sols
per què los dits pahers foren castigats per cosa a ells llícita ý permesa, sinó també per
què no y ha lley, Usatge ni Constitutió que done pena a jutge algú fent semblants actes,
quant més que en cas los dits actes fossen millors, per la mateixa rahó no podían ésser
dits pahers punits ni sindicats de justítia, majorment que conforme la sentèntia arbitral
del dit misser Garau de Palou, sempre ý quant los pahers de Tortosa se entremeten de
regalies de vossa magestat, de les quals conforme a dita sentèntia no poden conèxer ni
pot tampoch conèxer o procehir ni inquirir criminalment contra los dits pahers, sinó que
primerament [fossen] certificats que malament procehissen en dites causes ý ells incistissen
en conèxer-ne, lo que no fonch fet en lo dit cas, ý per ço restà molt damnificada
la dita ciutat.
Ítem, se quexa la dita ciutat que los doctors del Real Consell Criminal, per privar als
pahers de Tortosa de la jurisdictió que tenen ý per altres respectes ý causes, en molt gran
dany de tot lo present Principat ý particularment de la dita ciutat, de pochs anys a esta
part han fetas una manera de procehiments, que diuhen evocatas causas, en
moltes parts de Cathalunya ý particularment en la dita ciutat de Tortosa; ý lo que més és
de sentir, que acomanen lo inquirir ý capturar sobre les dites evocations a uns simples
commissaris, los quals comunament són hòmens vils ý de mals costums, ý per ço, en lo
modo de procehir han fet ý fan dos mil agravis ý absurdos ý moltas secretas compositions,
ý assenyaladament un commissari que
Tortosa, ab una evocata causa que diuhen de les usures, de la qual és jutge misser
Francesch Fort, ý una altra evocata causa dels pedrenyals, de la qual és jutge misser
Joan Sabater, lo qual commissari, sots color de ditas evocatas causas, a fets molts agravis
ý prejudicis, dels quals se donarà particular informació, ý ab aquest indirecte trauhen
les causes dels ordinaris, lo que en general ni en particular no pot ser fet en dita ciutat.
Ítem, essent per diversos privilegis concedit a la ciutat de Tortosa, ý altrament per
Capítol de Cort, que de coses de impositions no sien tinguts donar compte ni rahó a
vossa magestat, ni altre qualsevol jutge, ni de aquell se puga entremetre algú, sinó ab
petició de la matexa ciutat, no
de Cathalunya, ý misser Francesch Fort, doctor del Real Consell, essent en dita
ciutat de Tortosa, presumiren fer ý de fet feren visita als rèddits ý emoluments procehits
de les impositions de la dita ciutat, de què ha resultat molt gran desautoritat, danys ý
agravi a la dita ciutat ý contrafactió als dits costums ý privilegis.
Ítem, se quexa la dita ciutat que, estant en possessió quieta ý pacífica de exhigir
dites impositions de qualsevol persona que compren, venen ý contracten en dita ciutat
ý sos termes, ý assenyaladament dels ciutadans de Barcelona, per reals privilegis a
dita ciutat concedits, pochs mesos ha que, per ocasió de unes marques que se heren
declarades entre la ciutat de Barcelona ý Tortosa, fonch declarat per misser Miquel
Ferrer, doctor de la Audièntia Civil, que durant la llite que hera entre ciutadans de
Tortosa ý de Barcelona no se exhigissen drets ni impositió alguna dels ciutadans de
Barcelona allí contractants, la qual declaratió fou aprés confirmada per misser Francesch
Sans, doctor de la Real Audièntia, ý ab elles en effecte fou despullada la dita ciutat de
la antiquíssima possessió que tenia de rebre ditas impositions sens declarar lo article
principal de la causa; ý perquè, essent jutges los del Real Consell no se spera despidició
en dita causa per ésser ells jutges in causa propria, supplica la dita ciutat a vossa magestat
mana restituhir-los en sa possessió prístina com abans stava, prefigint un termini breu
dins del qual se haja de despedir ý terminar dita causa.
Ítem, se quexa la dita ciutat per ço que, de poch temps ensà, ço és, des que el prior
don Hernando de Toledo fonch lloctinent ý capità general del present Principat, féu ý
creà un lloctinent de capità general en la dita ciutat de Tortosa, lo qual és estat sempre
ý ha tingut audiència ý cort formada en dita ciutat, creant nous officials contra diverses
Constitutions ý contra los costums ý privilegis de dita ciutat, lo qual lloctinent per
ésser estat sempre, com encara vuy és, lo comanador de Ulldecona, que té algunes
differències ab la dita ciutat de Tortosa, ha fets molts grans prejudicis als habitants
de aquella; ý en particular se seguí que, havent los pahers de Tortosa judicats a presó a
tal Conill per delictes per ell perpetrats, lo dit Conill fou creat per procurador fiscal de
la Capitania General per lo dit comanador de Ulldecona, ý havent executat lo veguer la
dita provisió de captura feta per dits pahers en la persona de dit Conill, fent-ne quexa lo
dit comanador de Ulldecona al capità general, qui leshores hera lo compte de Aytona,
fonch sindicat lo dit veguer per dit respecte, ý hagué de anar pres ý capturat a la vila de
Perpinyà, ahont leshores residia dit lloctinent. Supplica per ço la dita ciutat ý tot lo present
Principat a vossa magestat sia de son real servey manar llevar lo dit nou tribunal de
la dita ciutat ý reduhint la administratió de la justítia en dita vila a son degut orde ý costum
antich, ab restitutió ý danys donats com és de justítia.
De la vila de Coplliure.
Ítem, la universitat de la vila de Coplliure se quexa a vossa magestat és estada ý està
molt opprimida ý vexada molts anys ha per los alcaydes ý capitans de les fortalezes ý
castells dels ports de dita vila ý per sos lloctinents ý officials, de tal manera que ab les
sobergaries ý maltractes de aquells estan privats de ses llibertats que tenen per sos particulars
privilegis, ý ab violatió de ells ý de les Constitutions del present Principat ý
Comptats, segons que en particular se mostra en les coses següents:
Primerament, essent disposat que los officials de balles reals de Cathalunya
sien triennals ý no sien concedits ni tinguts per tots temps, ni a vida o a violari, ý que
hagen de tenir taula, ý assegurada-la ab fermances en lo intròyt de sos officis, los alcaydes
ý capitans de ditas fortalesas tenen usurpat en sa casa ý família de Oms los officis
de balle ý capdeguayta de dita vila de Coplliure, succehint pares a fills sens haver may
assegurada taula ni tinguda aquella, en manifesta violació ý rompiment de les
Constitutions següents, ço és a ssaber, de la Constitutió del rey don Jaume segon en la
segona Cort de Barcelona, Capítol tercer; de la Constitutió del rey don Alfonso tercer en
la Cort de Monblanch, Capítol catorze, ý de la Constitutió del rey don Ferrando primer
en la Cort de Barcelona, Capítol nou, que són en lo títol "Que
atorgats a tots temps ne a violari"; ý de la Constitutió del rey don Jaume segon en dita
Cort, Capítol tretze, que és lo primer del títol "Que
hom no tingue sinó un offici de jurisdictió"; ý de la Constitutió del rey Alfonso terçer
en la Cort de Monblanch, Capítol deset, "Ítem statuhim ý ordenam", en lo títol "De
veguers".
Ý per esta via, anant sempre assistint los soldats de les fortalezes als dits alcaydes,
han fetes ý fan moltes forces ý temors als poblats en dita vila, los quals espantats ý atemoritzats
de aquest poder no gosen moure ni quexar-se, tement majors danys.
De hont dits alcaydes se són poderats de les preminències reals de sa magestat, al
qual sols toca crear officials ordinaris en ses terres, ý dits alcaydes ý capitans
àn usurpat de crear ý fer balles en dita vila, lo que fer no poden, ans en cas que ells
puguen ésser balles, lo que no poden per ésser contra Constitutions, com consta desobre
notades, perquè tenen altre offici de capitans de guerra ý no poden ésser junctament
cap de guaytes ni
lo offici de balle ý fer residència ý ells matexos jurar ý assegurar taula ý fer lo que
altres balles acostumen; ý cumplint ells en sa persona ý fets balles, podrien leshores
fer sotsballe ý no crear balle com ara usurpen; ý lo que pijor és, fassen ý fan que sos
officials de guerra, sens poder o procura, han volgut fer semblants provisions ý, demanant-se
per los cònsols la potestat, no la han volguda mostrar, sinó compellir als de
dita vila ý universitat de acceptar tals pretesos balles, segons esdevingué en lo any mil
sinch_cents setanta-set en la creatió pretesa de balle de Coplliura que
de Joan Ramona, lo qual, sens ésser nomenat per persona que tingués llegíttim
poder, se ingerí en dit offici, contradient ý protestant en contrari los cònsols de dita
vila; ý per fer-los mayors extorsions, ab certes informacions feren processar de regalia
a mossèn Jaume Puignau, cònsol segon, ý estigué pres sens tenir culpa alguna, ý
detingut en presons ý arrests ý manlleutes de reincidèntia des del mes de setembre mil
sinch_cents setanta-set fins en lo mes de janer mil sinch_cents setanta_nou, ý
assò perquè los cònsols se deya havien offerit en la sglésia en la missa del dia de
Sincogesima, primer que lo dit Ramona, assert balle, lo que molt justament feren, axí
per no haver guardat ell la consuetut, ni ésser estades approvades les fermances per
bones, com perquè en la iglésia ý llochs públichs no y pot haver dos officials reals que
procesquen los cònsols, majorment de un mateix offici, ý axí lo capità del castell dit
dia offèn primer, lo que segons ells pretenen és balle, ý axí no podien dos balles procehir
als cònsols, com dos officials de un mateix offici no puguen exercir en un
lloch per la Constitutió del rey Pere tercer ý Jaume segon, en lo títol "De offici de
veguers".
Ítem, tenint lo noble don Anton d'Oms, quòndam, cert dret dit del maneig del peix,
que
lo passat se haguessen fetes certes capitulacions ý concòrdies per a dit temps duradores,
les quals havien expirat; ý essent-se mogudas qüestió entre dit don Anton ý los pescadors
sobre dit dret, dit don Anton ý son procurador ý lo procurador fiscal patrimonial los
citassen a dits pescadors davant lo procurador real del rey; ý portant-se aquest plet civilment,
com era ý és la causa merament civil, la qual se comensà a set del mes de abril
mil sinch_cents setanta_vuyt, ý aprés a vint_ý_sinch de setembre de dit any, contra tot
orde de dret ý Constitutions de Cathalunya, se formà procés de regalia contra los pescadors
de Coplliura, ý féu commissió a Pere Marsilla, commissari real, lo qual en virtut de
la clàusula de la provisió de capturar ý pendre los que trobaria culpables anà a
dita vila de Coplliura, acompanyat del capità de les fortaleses ý dels soldats; ý trobant
que casi tots los poblats en dita vila, que per la major part heren pescadors, tenien la
qüestió del dret del maneig ab dit don Anton, ne prengué una multitut ý féu fugir los
demés, que conforme a un memorial del procés heren més de dos_centes persones, ý féu
moltíssimes manlleutes, a uns per a Barcelona e altres per a quant fossen requets, ý
extorquí molts diners ý salaris indeguts, fent-se pagar les dietes als que prenia, biolantse
don Enrich de Semmanat, capità de dits castells, que tot assò instava dels pobres
poblats de dita vila, ý a uns guiava ý altres desguiava, posant tota la terra en confusió ý
en perill de ser sequejada de enemichs per ésser desamparada dels habitants, donant-los
grandíssims danys, ý no sols als particulars, però a la universitat, que s'hagué de posar
a la deffensa de coses tan malfetes, informant-ne a l'excel·lentíssim loctinent general de
sa magestat ý de son Real Consell, hon aprés de molts treballs dels dits pobres hòmens
declararen la causa ésser merament civil ý haver-se de remetre al jutge civil, a denou de
janer mil sinch_cents vuytanta_hú. De hont resulta ésser violada la Constitutió del rey
don Ferrando en les Corts de l'any mil sinch_cents ý tres, que comensen "Ítem, statuhim",
Capítol quart, perquè a un comissari no se li pot cometre que prenga ý capture
a son arbitre los que trobarà culpables, que esta conexensa és del jutge ý no gens de una
persona layca com lo commissari.
E més, és violada la Constitutió de les Corts proppassades de l'any mil sinchcents
sexanta_quatre, Capítol terçer, que comensa "Com per la bona", diposant que de
les coses civils no s'entremeta lo Consell Criminal, e més en los excessos de cobrar lo
commissari ses dietes dels que capturaria ý salaris indeguts és contra la Constitutió del
rey don Joan, lloctinent del rey don Alonso quart, que comensa, "Com sia molt
deviant a rahó", en lo títol "De salaris", confirmada per lo rey don Ferrando segon en la
segona Cort de Barcelona, Capítol sinquanta_nou, en lo títol "De alguatzirs".
Tercerament, està agraviada dita universitat per lo que dits capitans de fortalezes fan
per quant conforme als privilegis que pretenen, los quals com a concedits contra forma
de les generals Constitutions deuen ésser revocats, dits capitans que
castell són balles ý no podrie fer altre balle, sinó ells quant són presents haurien de usar
dit offici; ý ells usen de poch temps ensà que en les festes solempnes com a balles proceheixen
als cònsols, ý més volen ý fan que sos llochtinents també los procehesquen en
seure, offerir ý en les professons en les esglésies ý fora d'elles en los llochs públichs,
que fonch la causa perquè tant temps, sens culpa com se ha dit en lo primer capítol, és
estat pres ý desatentat Jaume Puignau, cònsol de dita vila, violant-se per assò les
Constitutions que en lo principi són designades, les quals, quant los cònsols les volen
deffensar, tenent molt certa la persecussió ý treballs que dits alcaydes li procuren ý fan.
Supplica per ço ý altrament la dita vila de Coplliura ý tot lo present Principat que tots
los sobredits procehiments ý maltractes fets per officials de vossa magestat, en
violatió de les generals Constitutions ý privilegis, usos ý costums de dita vila, sien revocats
ab satisfactió dels danys donats.
De la vila de Vilafranca de Conflent.
Ítem, se quexa la vila de Vilafranca de Conflent que, estant en consuetut de llarch e
immemorial temps ensà de tenir les claus dels portals ý la custòdia de dita vila, les quals
per los predecessors de vossa magestat, reys de Aragó de immortal memòria, tenint experimentada
la fidelitat ý cuydado que los habitants en dita vila havían tingut ý tenían en las
cosas del servey de dits reys ý custòdia de dita vila, lo que per vossa magestat, entenent
lo mateix ý la vigilància ý gastos que los poblats de dita vila sustenien per aguardar ý custodir
aquella, és estat servit aprovar ý conservar de tal manera que no s'és vist en ningun
temps que, ni per lloctinent general per vossa magestat en los presents Principat de
Rosselló ý Cerdanya, ni per governador algú de Rosselló, ni altres officials reals majors
ni menors, ni per capitans alguns de guerra, se haje presumit pendre les claus dels portins
de dita vila de poder dels cònsols de aquella, fins que pochs anys fa don Guillem de
Sinisterra, governador de Rosselló, trobant-se en dita vila ab misser Francesch Fort, doctor
del Real Consell Criminal, per a inquirir de la mort de l'alguatzir Ferreres, estant les
portes tancades de dita vila ý la gent de aquella posada en guarda ý sentinella per temor
de algun insult, per quant entenien que alguns bandolers estaven en los contorns
de aquella, exint una nit lo governador a parlar ab alguna gent fora dita vila en raval, quant
tornà per los respectes que li aparegué, essent tornat dins dita vila ý estant tancant ja lo
portal, digué dit governador al portaler que li donàs les claus de la porta, que a ell se
esguardava tenir-les, ý responent aquell que no podia donar-les sinó en mans dels cònsols
per qui li eren estades encomanades, ý haver-les donades en mans del cònsol en cap
que allí era present, dit governador per ço tractà mal de paraules al dit portaler ý volentlo
per ço portar a la presó; ý aprés dexà
donàs, ý volent aquell deduhir algunes rahons, no donà lloch que
còlera ý violènçia li arrebatà les claus de les mans, tractant-lo també de males paraules
com al portaler, ý aprés encomanà ditas claus a un criat seu, posant més confiansa en
aquell que en los cònsols de dita vila, del que restà molt damnificada e injuriada. Supplica
per ço a vossa magestat sie servit per sa benignitat manar provehir sobre dites coses de
manera que no reste memòria de tan gran excés, ans aquell sia reprimit ý castigat, ý la dita
vila restituhida en sa primera possessió ý confiansa que vossa magestat ý los predecessors
han sempre tingut de aquella.
Ítem, se quexa dita vila que, essent-se diçernida execussió per lo veguer de aquella
contra tal Dutart àlies Polla Guardi, farrer de la Farga de l'anch, en la baronia ý
vall de Mosset, a instàntia de mossèn Antoni Espasa, beneficiat, ý anant per fer dita
executió un porter en companyia de vuyt hòmens ab ses armes, que l'acompanyaven
per deffensar-lo de la mala gent que leshores trestejava en aquella terra, tornant a fer
dita executió, ý havent de passar davant lo castell de Mosset, en guarda del qual per
orde del Real Consell estava la
real, ab dos_cents soldats, los quals perquè no se alterassen apparegué als dits vuyt
hòmens enviar lo dit porter per a què los notificàs qui eren ý la provisió de dit veguer;
ý arribant al castell dit porter, encontinent lo prengueren ý capturaren ý, tocant alarma,
corregueren tras los vuyt hòmens per spay de més de miga llegua ab grans tirs de escopetades,
ý vént lo capità ý commissari que los sobredits éran ja en cobro los feren tornar
sobre sa paraula, ý essent tornats los prengueren ý capturaren ý aportaren presos en
lo dit castell de Mosset, ý desarmaren aquells, ý posaren en presons molt stretes, fentlos
moltas vexacions ý mals tractes; ý no obstant que lo dit veguer fes sos procehiments
per a traure dits presos, conforme està ordenat per Constitutions de Cathalunya, no volgueren
may traure
hòmens de ses cases, pacífichs ý quiets, donà dit veguer rahó dels dits procehiments al
capità general, encara que per ser provincials no u devia, ý aquell manà al dit capità
Savallos que soltàs los dits presos, lo qual manament no volgué dit capità obeir de
molts mesos, ý a la fi, essent molt maltractats en la presó, foren trets de dits
càrcers per orde del governador de Rosselló, restant-se emperò lo dit capità ý commissari
ab les armes de aquell, las quals no han volgut may restituhir, encara que per lo
Real Consell Criminal de vossa magestat los sie estat manat. Suppliquen per ço la dita
vila ý los tres brassos de la present Cort mane vossa magestat restituhir les dites armes
ý los gastos, danys e injúria a ells donats ab condigna punició del dit capità ý commissari
ý altres culpables.
De la vila de Figueres.
Ítem, se quexa la vila de Figueres que, essent doctor del Real Consell Criminal lo
quòndam misser Damià Osset, sens causa ni occasió alguna, provehí ý féu capturar totes
les persones del Consell ordinari de la universitat de Figueres, ý pendre lo balle, contra
les Constitutions del rey Ferrando segon, any mil sinch_cents ý tres, Capítol quart ý
quint, ý altres per les quals està disposat que sens culpa no dega ser pres algú ý posat en
presó, los quals jurats ý balle estigueren tres mesos en la presó, en lo qual ne morí hú,
ab molt gran scàndol de tot aquell poble, perquè ultra del dit dany patí grandíssims gastos
la dita vila, ý aquella ý la ballia estigueren sens regiment ni administratió de la justítia
alguna en tot lo dit temps.
Ítem, se quexa la dita vila de Figueres que lo dit misser Osset compel·lí ý forçà al balle
de dita vila que, ab los caps de casa de aquella ý tota la ballia ab ses armes, anassen
a Conflent, caminant moltes jornades, ahont stigueren més de un mes, ab grans danys
ý perills de llurs persones ý béns, perquè anant, estant ý tornant sempre despengueren de
sos propris béns, contra la Constitutió del rey Pere en la Cort de Barcelona, Capítol trenta_hú, comensant "Ítem, que si", ý del rey Jaume segon en la primera Cort de Barcelona,
Capítol denou, comensant "Ítem, que nós", situades sots títol "Que el senyor rey fassa la
despesa", per les quals ý altres és disposat que los poblats en Cathalunya no sien destrets
anar en algun lloch, majorment a despeses pròpries, o dels habitants en Cathalunya.
Ítem, se quexa la dita vila que, en l'any mil sinch_cents setanta_dos, a instància del
procurador fiscal, [foren capturats] ý encarcerats Joan Gay ý Joan Pujol ý Narçís Fita,
cònsols de dita universitat, ab pretensió frívola que los dits havien llevat la preminènçia
en la iglésia ý professons al jutge de Figueres, ý jatsia que no pugueren provar ninguna
cosa, estigueren emperò molt gran temps en les presons de Barcelona, ahont morí pres
lo dit Joan Gay ý los altres dos aprés de alguns dies foren trets ab manlleuta, en la qual
llarga captura, ultra dels perills grans de sa vida que incorregueren, sostingueren també
molt grans gastos ý despeses. Supplicquen per ço ý altrament la dita universitat ý lo present
Principat que los culpables en dits accessos sien dèbitament punits ý castigats, ý
tant la dita universitat com los particulars de aquella sien integrats ý satisfets dels danys
que
De la vila de Puigcerdà.
Ítem, se quexa la vila de Puigcerdà que, essent-los concedit privilegi per lo rey en
Pere de felice recordatió, dat en la vila de Cervera a onze de setembre, any mil tres_cents
setanta_quatre, que no
essent loctinent general per vossa magestat en lo present Principat ý per altres lloctinents,
són estades donades llicènties a la ciutat de Vich, vila de Perpinyà ý altres de traure
blat de la dita terra de Cerdanya, en molt gran dany dels poblats de aquella ý manifesta
violació del dit privilegi, per observança del qual supplica a vossa magestat la dita
vila mane degudament provehir en dits accessos.
De les comandes de Ascó, Vilalba ý altres.
Ítem, se quexen les comandes de Ascó, Vilalba, Orta, viles de Gandesa, Batea,
Ginestar ý totes les altres viles de la ballia de Miravet ý Castallania de Emposta de un
notabilíssim agravi que als poblats en dites Castallania de Amposta ý comandes fou fet
per la Real Audièntia de Cathalunya, a relació del magnífich miçer Pere Llobregat, per
ço que conforme a real privilegis a ells atorgats, assenyaladament per lo sereníssim rey
en Jaume de gloriosa memòria, ý per vossa real magestat confirmats en la vila de
Monçó, a sis de setembre de l'any mil sinch_cents quoranta-set, són franchs ý no tenen
obligació de pagar ni contribuyr en peyta per fàbrica ni fortificatió alguna de
fortaleses algunes, com en dits privilegis més llargament se conté; emperò per dita
Audièntia ý jutges de vossa real magestat foren condempnats ý forçats los poblats ý
habitants en dites comandes, viles ý castellania, pagar moltes summes ý contribuyr en
la fàbrica de les fortalezes que per orde de vossa magestat se havían ý ha de fer en lo
Albet, Alfanchs de Tortosa ý port de Salou, per lo qual fou provehida execussió en los
béns de aquells ý compel·lits a pagar de una part cent sexanta_dos lliures sis sous ý vuyt,
ý de altra part noranta-set lliures moneda barcelonesa, en gran violació ý perjuy dels dits
reals privilegis, los quals, si bé ab acte los foren presentats, no volgueren servar aquells;
supplícan per ço a vossa magestat los mane desagraviar, revocant dita provisió e o provisions
per dita occasió fetes ý restituhir les dites quantitats que per dit effecte han pagat.
De la vila de Mataró.
Ítem, se quexa la vila de Mataró contra lo portantveus de general governador de
Cathalunya que, anant com vuy va dit portantveus via ordinària, per ser com és vossa
magestat dins lo dit Principat, no ha dubtat de enviar lletres de reclam executives des de la
ciutat de Barcelona a dita vila de Mataró contra les persones ý béns de Antoni Joan Mas ý
Miquel Sala de dita vila, no podent dit governador enviar-les sinó requisitòries, com axí ab
tots los ordinaris de Cathalunya per les Constitutions generals està ordenat, contrafent
dit portantveus de governador no sols a les dites Constitutions, sinó també al privilegi
real per lo sereníssim rey don Ferrando de gloriosa memòria als jurats ý pròmens de dita
vila de Mataró concedit a trenta_hú de juliol mil quatra_cents vuytanta, per lo qual disposat
que dit portantveus no puga exercir jurisdictió alguna en dita vila; ý lo que pijor és, que
havent-lo supplicat per part del syndich de dita vila que volgués revocar les dites commissions
ý lletres de reclam executives, appel·lant altrament ý dient de nul·litat de aquells a
vossa magestat ý a son Real Consell, no sols no ha volgut revocar los dits procehiments,
ans bé, agraviant dita vila, los donà apòstols reffutatoris; ý los matexos agravis ha causats
dit governador a moltes viles ý llochs de barons ý altres del present Principat, enviant officials
reals per executar en dites viles los habitants d'ellas, lo que és major agravi per ser,
com dit és, per les generals Constitutions disposat que officials en lloch de barons no poden
executar sinó és ab requisitòries, fent acistèntia lo senyor del dit lloch o vila o sos officials,
ý de fet los ha executats com se darà dels dits agravis bastant informaçió.
Ítem, dóna quexa la dita vila de Mataró de dit portantveus de dit general governador
per quant, havent fet lo balle de dita vila una enquesta contra Joan Riera, revenador de dita
vila, per alguns delictes per ells perpetrats, ý recorrent lo dit Riera al dit portantveus de
general governador, sens estar pres ni haver-li fets agravis ninguns, lo dit portantveus, no
obstant que proceya via ordinària ý que residia en la ciutat de Barcelona ý axia
fora de dita ballia de Mataró, admeté lo dit recors, ý lligant les mans al dit balle perquè no
pogués procehir a captura la persona de dit Riera, li envià a demanar la enquesta que contra
ell havia feta ab lletres de nichil innovando, contrafent a les generals Constitutions ý
privilegis reals, los quals lo syndich de dita vila residint en les presents Corts supplica a
vossa magestat que sían declarats dits procehiments nul·los ý dita vila desagraviada, ý que
li sia feta justa esmena de dits agravis per observança de les generals Constitutions del present
Principat de Cathalunya ý privilegis reals concedits a dita vila de Mataró.
De Pere Font, com a syndich del lloch de Forès.
Ítem, se quexa Pere Font, com a syndich del lloch de Forès ý habitants en la Conca
de Barberà, de miçer Martí Joan Franqueza, advocat fiscal ý doctor del Real Consell
Criminal de vossa magestat, regent la Real Thesoreria en lo present Principat, que obtenint
dits officis, jatsia que per Constitutions de Cathalunya sia prohibida la confiscació
de béns als habitants en aquella, sinó en certs casos de lesa magestat divina ý humana,
ý sia axí mateix concedit lo llíbero comersi, no
indirectes e immoderades compositions, ha destruyt tot lo present Principat ý Comptats
de Rosselló ý Cerdanya, confiscant-se en effecte ab dites immoderades compositions los
béns dels poblats de aquell; assenyaladament, tenint los de la dita Conca, que
són moltes viles ý llochs, deu o dotze mília lliures ab les quals negociaven ý mantenien
ses cases ý famílies, dit misser Franqueza ab moltes compositions ý extorçions no ha
parat fins a tràurer totes les dotza mília lliures, restant destruhits los poblats de aquella,
de tal manera que són estats compel·lits dexar ses cases ý hazienda; ý perquè totes les
dites compositions són estades fetes sens causa ni culpa alguna, com constarà ab los processos
de aquells, supplica dit síndich ab dits noms sia vossa magestat servit manar
veure los processos de les dites compositions, ý trobant com realment constarà que són
estades fetes ab pura violènçia ý extorsió, sia de son real servey manar que
les dites quantitats, ý lo dit misser Franquesa condempnat en les penes statuhides
contra los violadors de Constitutions ý privat de son offici, perquè en dany tan notable
dels vassalls de vossa magestat no se atrevesca ningú fer semblants excessos.
Essent expressament disposat per Constitutió feta per lo rey Alfonso segon en la Cort
de Monçó, Capítol tretze, comensant "Ítem, ordenam ý statuhim", situada sots títol "De les
Santes Iglésies", que ningun official real ni altra persona no gós trencar sglésia alguna, ne
traure violentment de ella cosa alguna, ý que los consellers, pahers ý cònsols de les ciutats
tinguen poder e lliçèntia del rey de emparar ý deffensar ý contrastar a tota persona qui contravindrà,
sens incòrrer pena civil ni criminal; no
Moncortés dins la iglésia parrochial de la vila de Talarn, a vint_ý_tres del mes de
agost mil sinch_cents vuytanta_quatre, Adam Conill, pretés commissari real, acompanyat
de altres ab pedrenyals curts ý altres armes, lo invadiren ý encarant dits pedrenyals als cappellans
que heren en la iglésia, violentment lo volgueren traure, com de fet aprés lo tragueren
de la dita sglésia ab grandíssims crits ý avalots; ý com Benet Monjo ý los altres
cònsols de dita vila, sentint lo gran avalot, acudiren a la dita sglésia ý entretingueren que
no traguessen al dit Joan Fava de la sglésia, sens fer altre dany, violènçia, ni resistència al
dit Adam Conill ni altres que ab ell heren, encara que per ser dit Adam home tant vil e
infame, ý no havent mostrat la sua commissió tothom lo tenia per persona enviada, ans
com dit és, lo dit commissari ý los que ab ell anaven tragueren al dit Joan Fava de la dita
sglésia violentment ý arrossegant-lo; ý no
leshores regent la Thesoreria de vossa magestat ý son advocat fiscal ý doctor del Real
Consell Criminal, no treballava sinó sols per enrequir la Thesoreria, procurà e instà ab relatió
del dit Adam que se
qual foren composats en vuyt_centes lliures barceloneses, ultra de les quals los feren tantes
despeses, enviant a dita vila commissaris ý notaris, que la dita pobre vila a hagut de
pagar entre tot mil ý sinch_centes lliures o més, fent-los molt grans agravis ý sobergueries;
ý de una se poden entendre totes, que, sense tenir rixa ni qüestió los de dit lloch ab persona
alguna, los féu formar a tots treves per les quals pagaren sinquanta_ý_sinch lliures a
Joan Monserrat Mas, sens trobar-se que per altra part ninguna persona haja fermat
treva, per ço que no tenien qüestió ab ningú; ab les quals coses, ý altres moltas que
de refferir, consta clarament los agravis, excessos ý tiranyes que dit misser Franqueza ha
fet en ruyna ý destructió de tot lo present Principat; ý encara que vossa magestat fos millor
informat dels sobredits agravis, lo syndich de dita vila de Talarn ha molt instat ý requerit
en scrits se li donàs còpia auctèntica de dit procés, no la ha poguda obtenir perquè dit misser
Franqueza o ha impedit.
E jatsia que ell, vehent les coses indegudes que feya, ha procurat moltes coses de les
sobredites firmar-les per tots los doctors del Real Consell Criminal, per scusar-se ab
vossa magestat ab la firma ý parer de aquells. E emperò és cosa certa, ý de la qual vossa
magestat pot ser fàcilment informat, que los dits doctors del Real Consell Criminal no
gosaven fer altra cosa de lo que ell volia per obtenir los dits officis ý tenir son sogre
regent del Consell Supremo de Aragó ý altres en lo dit Consell, per respecte dels quals
no li gosavan contradir; supplica per ço a vossa magestat lo dit syndich ý tot lo Principat
sia de son real servey manar reprimir ý castigar los dits excessos ab reintegració dels
danys donats a dita universitat conforme és de justícia.
De la vila de Sant Pedor.
Ítem, se quexa la vila de Sant Pedor del dit misser Martí Joan Franquesa per quant,
havent aportat un pres en dita vila Pau Albertí, commissari real vulgarment dit commissari
de les resistències, lo qual, sent allí, tractà mal de paraules ý de obres per
lleugeres ocasions a un cònsol de dita vila, encara que per dit excés era digne de punició
lo dit commissari, emperò, per no mòurer ruydo, los dits cònsols procuraren de apassiguar-ho,
ý no curaren de donar-ne més quexa, per temor de la qual, fingint dit Albertí
que los consellers ý lo fill del balle de dita vila li havian fet resistència ý volgut llevar
lo dit pres, dit misser Franqueza los féu laudamentum curie a tots; lo qual entès per la
dita vila, enviaren dos syndichs a Barcelona per a informar de la veritat, ý no
oyr fins que fossen tots en presó, per redemir la qual vexació la dita vila ý singulars
de aquella se hagueren de composar en cent ducats, ultra de més de altres tants que
feren de gastos; supplican per ço a vossa magestat los syndichs de dita vila sia de son
real servey manar restituhir les dites quantitats a la dita vila, ab satisfactió dels danys
donats.
De la vila de Vilafranca de Panadès.
Ítem, se quexa la vila de Vilafranca de Panadès per ço que, essent estada adjudicada
la jurisdictió çivil ple de la vila de Sant Pere de Riudebilles a vossa magestat,
ab sentèntia profferida per lo quòndam misser Esteve Riusech, doctor del Reial
Consell, ý havent lo veguer de dita vila de Vilafranca eregit un costell en dita vila de
Sant Pere de Riudebilles, per executar certa sentèntia que en dit terme havia profferida
lo compte de Aytona, essent llochtinent per vossa magestat del present Principat,
ab una carta missiva sens signatura de canceller [ni] regent la Cancelleria,
manà a dit veguer que enderrocàs lo dit castell
a les Constitutions del rey Martí desobre allegades, fos de ninguna força o valor
per faltar en ella la dita signatura, no
enderrocà lo dit costell; ý perquè los jurats de la dita vila de Vilafranca de Panadès,
ab intent de conservar lo patrimoni de vossa magestat, com per reals privilegis los és
lícit ý permés, tornaren a eregir ý alsar lo dit costell, foren processats ý estigueren presos
molt temps en la ciutat de Barcelona, per la captura dels quals la dita universitat
sustingué molts grans danys, agravis ý despeses. Supplica per ço a vossa magestat, sia
de son real servey manar desagraviar la dita universitat, ab restitutió dels danys ý despeses
que per dita causa ha sostenguts.
Ítem, se quexa la ciutat de Vich que, essent aquella de vossa magestat ý unida a la
Real Corona, de poch temps ensà don Francesch de Moncada, compte de Aytona, presumeix
anomenar-se públicament compte de Osona; ý perquè en sdevenidor no causàs
algun perjudici a la Real Corona de vossa magestat, ý als poblats de aquella, per ço que
algun temps part de la dita ciutat fonch dels Moncadas, per ço ý altrament, supplica a
vossa magestat sia de son real servey manar provehir ý ordenar que de assí al devant lo
dit compte de Aytona no se anomene més compte de Osona.
Ítem, se quexa la fidelíssima vila de Perpinyà per ço que en principi de l'any mil
sinch_cents setanta-set la dita vila envià per embaxador a Àngel Tort, burgès,
per a donar quexas a vossa magestat de molts agravis ý oppressions que los feya lo prior
don Hernando de Toledo ý Pedro Rodrígues de las Varillas, son lloctinent de capità
general de aquella frontera; ý lo dit prior, per impedir dites embaxades ý atemoritzar als
que fossen elegits per ellas, de manera que ningú acceptàs tal càrrech, scrigué a vossa
magestat a vint_ý_quatre de febrer mil sinch_cents setanta-set, ý a vuyt de mars ý quatorze
de abril següents, que vossa magestat fes posar en presó lo dit Àngel Tort, ab motiu
que lo dit Tort sabia un tractat se tenia de matar lo alcayde de Salses ý alçar-se ab la fortaleza,
ý de assó envià a vossa magestat una informació, presa en Perpinyà per lo dit
lloctinent de capità general, a setze de febrer de dit any mil sinch_cents setanta-set; incistí
lo dit prior molt en què vossa magestat lo remetès, ý per dites lletres ý instància del
prior fonch posat en presó per lo Consell de Guerra, ý no content de axò, per privar al
dit Tort de deffensa ý fer mayor agravi a la dita vila de Perpinyà ý de exir ab son intent,
scrigué una lletra a la dita vila de Perpinyà, despatxada per Cancelleria a vint_ý_hú de
juny de dit any mil sinch_cents setanta-set, dient ý manant que no enviassen embaxador
a sa magestat per deffensar lo dit Àngel Tort, perquè la captura feta de sa persona és per
delictes per ell com a persona particular comesos, ý no per rahó de dita embaxada; e
fonch forçat que la dita vila enviàs dos embaxadors per a fer la dita deffensa, sabent molt
cert la bondat del dit Tort, ý que ni tenia culpa ni causa lo prior per sercar-li indirectes,
sinó per la rahó demunt dita de atemoritzar la vila ý los qui fossen elegits per a tals
càrrechs; ý lo dit Tort donà ses deffensas, ý aprés de haver posats molts treballs
ý desatents, obtingué sentèntia absolutòria a vint_ý_nou de janer mil sinch_cents setanta_vuyt. Supplícan per ço a vossa magestat la dita vila de Perpinyà ý los tres braços de
la present Cort sia de son real servey, per reparo de aquest públich agravi, manar desagraviar
la dita vila de Perpinyà ý castigar los culpables.
Dels tres braços per la presa de Sayol.
Ítem, se quexa lo present Principat que, essent lloctinent general per vossa magestat
en ell lo prior don Hernando de Toledo, manà péndrer ý capturar, com de fet fou presa
ý capturada, la persona de Garau de Sayol, donzell en Barcelona domiciliat, sens haver
fet delicte algú, ni tenir instància contra ell, ans bé perquè havia fet ý feya una obra
meritòria qual era acaptar per los frares de la Merçè, que patien summa necessitat; lo
qual excés fou no solament contra los privilegis militars, sinó també en violatió dels
Usatges de Barcelona, Constitutions de Cathalunya ý contra la llibertat ecclesiàstica, del
qual fet per so restà escandelitzada la ciutat de Barcelona ý tot lo present Principat.
Del prior de Cathalunya.
Ítem, se quexa lo prior de Cathalunya de l'orde de Sant Joan de Hierusalem en son
nom ý de tota la dita Religió, que estant en quieta ý pacífica possessió de un
molí scituat en lo areny de la ciutat de Lleyda, en la parròchia de la Magdalena,
havent-se de fer en dita ciutat per orde de vossa magestat alguns salitres, aparexent al
prior don Hernando de Toledo, leshores lloctinent general per vossa magestat en lo
present Principat, que lo dit molí, per lo lloch ahont estave, here a propòsit ý convenient
per tenir spays ý altres commoditats per la fàbrica de dits salitres, en l'any mil
sinch_çents setanta_vuyt scrigué, en nom de vossa magestat, junctament ab una carta
que per dit effecte tenia de crehensa, al mestra de dita Religió, pregant-lo li volgués
donar dits molins ý offerint-li donar equivalent recompensa; ý aprés de haver scrita
dita carta, sens aguardar altra resposta, de fet prengué lo dit molí per a ús de vossa
magestat en les coses sobredites, privant ý spoliant al dit prior ý Religió de Sant Joan
de la possessió de dit molí ý fruyts de aquell; supplica per ço, sie vossa magestat servit
manar restituhir a la dita Religió lo dit molí, junctament ab los fruyts ý emoluments
de aquell rebuts, ý que rebre
e o, essent commoditat per a vossa magestat servir-se de dit molí ý pati de aquell,
manar donar a la dita Religió ý mensa prioral equivalent renda ý compensatió dels
danys e interessos en altra part, conforme de la rectitut ý cristiandat de vossa magestat
se té çerta confiansa.
De don Garau de Alantorn.
Ítem, se quexa don Garau de Alantorn que, sens culpa alguna, per algunes llongues
rahons ý preteses causes resultants de la pretesa gràtia del Scusado, fonch pres
ý capturat per Honofre de Ferreres, alguazil de vossa magestat en lo present Principat,
sens precehir provisió de jutges, la qual conforme a la Constitutió del rey Alfonso tercer,
comensant "Ítem, per tal", sots títol "De porters", havie de precehir, ý sens altra
manament, sinó ab una sola pòliça firmada de mà del prior don Hernando, leshores lloctinent
general de vossa magestat en lo present Principat, sens firma de canceller, vicecançeller,
ni regent la Cançelleria, les quals, o alguna d'elles, per ser de effecte lo manament,
ý havie de ésser contenguda conforme les Constitutions del rey Martí en la Cort
de Barcelona, Capítol comensant "Primerament", sots títol "De offici de canceller", ý en
la Constitutió comensant "Ítem, senyor", sots títol "De camarlench". Ý pres ý capturat
en la manera sobredita, stigué molts mesos en los càrcers reals de la ciutat de Barcelona,
de hont ysqué ab manlleuta ý fermança de mil lliures; ý encara que la nul·litat de la dita
captura, per las rahons sobre dites ý altres, fos nul·la ý per consegüent fos de poca
importàntia la dita manlleuta, majorment que aquella ja estava extincta o almenys suspesa,
per lo que públicament, de part de vossa magestat, lo dit prior don Hernando de
Toledo refferí ý digué als deputats de Cathalunya ý a moltes altres persones, ço és, que
les coses del dit Scusado estiguessen suspeses, no
sobre dites coses, fonch request per alguna pretesa nova causa que
ell absent, se féu execcussió, instant lo procurador fiscal de vossa magestat per orde del
Real Consell Criminal, contra les fianças ý béns de dit don Garau per la dita
manlleuta de mil lliures. Supplica per ço ý altrament dit don Garau ý los tres braços de
la present Cort, sie de son real servey manar restituhir-li la dita quantitat junctament ab
los danys donats.
De Joan Francesc Calders, senyor de Segur.
Ítem, se quexa Joan Francesc de Caldes, senyor que
Miquel Quintana, doctor del Real Consell Criminal, per ço que havent fet alguns delictes
ý excessos dignes de punició exemplar Antoni Soteres àlies lo Ballaster de Sant
Martí en la baronia de Segur, ý per so essent-se absentat de dita baronia per a poder fer
instàntia, sabent dit Calders que havia de passar per la baronia de Martorell, procurà
territori del governador de aquella, ab lo qual prengué ý capturà dit Ballester; ý pres,
se
conforme devie ý podie, axí perquè los delictes heren fets en sa jurisdictió, quant perquè
lo delinqüent here vassall de aquell, fonch impedit per dit misser Quintana ý alguns
doctors del Real Consell Criminal, los quals per respecte del quòndam misser Osset, de
qui dit Ballester here parent ý gran amich, jatsia que, injusta e inícament, declarà que
dit Ballester here estat mal pres, per so que no constant que hagués delinquit en lo
terme de Martorell, encara que request per altra baró, pretengueren que no podie ser
capturat, ni, essent pres, lliurat a altre baró, lo que és contra la jurisdictió dels
barons ý altres ordinaris, los quals ý cadahu d'ells en son territori, no sols pot
exercir jurisdictió, però comètrer-la també a altri, segons que axí se és sempre usat de
temps immemorial en lo present Principat de Cathalunya ý Comptats de Rosselló ý
Cerdanya, tant en terra de barons ý en sa jurisdictió, com en les vegaries, ý per los lloctinent
generals ý altres officials de vossa magestat, perquè altrament serie impossible
fer-se justítia, ni péndrer, ni castigar ningun delinqüent; les quals rahons ab dit Ballester
havien de procehir, tant més quant here cosa pública ý notòria en lo present Principat
que here lladre ý recullie furts ý bandolers, ý here guia ý cubertora de tota gent vallaca,
com també als dits doctors del Real Consell los ho aparegué quant, aprés de la dita
declaratió, li fermaren regalia, encara que per lo mateix respecte de parentiu ý amistat
no la proseguiren sinó com a mal pres, per les sobre dites preteses rahons lo soltaren ý
llibertaren de dits càrcers, havent causat, per dits respectes e injustícia, molts grans
danys, treballs ý gastos al dit Calders ý a son fill Ramon Joan de Calders. Ý com de les
dites coses per ser criminals no se hage pogut haver rahó fins ara, supplícan a vossa
magestat los dits Caldessos ý los tres brassos de la present Cort, en quant la dita declaratió
ý procehiments són en perjudici de la dita jurisdictió de dits barons, sie de son real
servey manar-los cassar ý revocar, de manera que no puguen ésser trets en conseqüèntia,
ý restituyr ý esmenar los danys donats ý despeses per dita causa fetes, conforme és
de justícia.
De Pere Pau Bolet, cavaller de Barcelona.
Ítem, se quexa Pere Pau Bolet, cavaller ciutadà de Barcelona que la règia
cort lo bandejà del Principat de Cathalunya, Comptats de Rosselló ý Cerdanya, ý estigué
absent de sa casa més de dos anys, no per més de què here anat a Tamarit de Llitera,
del Regne de Aragó, sabent que Miquel Utrolis volie descarregar sa conscièntia ý retractar
una falsa testificatió per ell feta contra Pere ý Francesch Cassadors, oncles seus, lo
que fou molt gran agravi; ý axí supplícan a vossa magestat los tres brassos del present
Principat de Cathalunya, Comptats de Rosselló ý Cerdanya, sie vossa magestat servit
manar-lo desagraviar, ab restitutió ý esmena dels danys que per dita causa li són estats
causats.
Ítem, se quexa dit Bolet que, essent franch ý líbero lo commers en lo present
Principat ý Comptats de Rosselló ý Cerdanya per diverses Constitutions, ý per aquexes
matexes sie lícit ý permés a cadahu per a son ús ý altrament portar sos béns de una part
o altre, no
magestat traure forments ý altres provisions que de sa cullita té ý reb en los Comptats
de Rosselló ý portar aquells per provisió de sa casa en la ciutat de Barcelona, ans bé
demanant licèntia per a tràurer ý portar aquells en la ciutat de Barcelona, respective li és
estada denegada, de que se li ha causat gran dany, perquè tenint blat propri ne havie de
comprar a molt gran preu.
Ítem, se quexa que essent extret en la casa de la ciutat de Barcelona a l'offici de cònsol
de Gènova, enviant allí son procurador, li fonch fet impediment per Francisco Duart
perquè no
observança dels privilegis a la ciutat de Barcelona concedits, sie de son real servey
manar que no li sie fet impediment, ans bé puga llíberament exercir dit offici,
conforme en semblant cas fonch per vossa magestat provehit en les Corts de l'any mil
sinch_cents quoranta-set.
De Joan de Roset, donzell.
Ítem, se quexa Joan de Roset, donzell en la vegueria de Puigçerdà domiciliat, que
essent lloctinent general per vossa magestat en lo present Principat de Cathalunya ý
Comptats de Rosselló ý Cerdanya, ý governador dels dits Comptats don Carlos d'Oms,
manà derrocar-li una casa ý torra, sens voler aguardar ni hoyr rahons, ni precehir alguna
conexensa de causa, ab pretesa que dit Roset havie dat a menjar alguna volta en sa
casa a Riembau; per lo que, encara que fos veritat, no podie dit Rosset ésser punit ý castigat
per tenir lletra de factoria de aquells, ý també perquè semblants penes són prohibides
per Constitutions de Cathalunya. Supplica per ço dit Rosset ý los tres braços de la
present Cort, sie vossa magestat servit manar provehir sobre dit agravi, ab condigna
satisfactió dels danys donats.
De don Phelip, baró de Erill.
Ítem, se quexa don Phelip, baró de Erill, que essent scapat Joan Polla de mans de
son procurador, lo qual lo havie pres per molts delictes ý excessos que havie comès en
companyia de bandolers ý altres facinerosos hòmens, miçer Puigvert, com a assessor
de la Capitania General, féu despedir unes lletres dirigides al dit baró de Erill o a son
procurador, ab los quals manave restituïssen al dit Joan Polla un rossí ý que no se
entremetessen més de sa persona, lo que és molt notable agravi, per lo que lo capità
general ni sos officials no poden en Cathalunya conèxer delictes comuns ni
per aquells impedir als barons lo exercissi de sa jurisdictió, ni és rahó que fossen semblants
nous officials, dels quals no se segueixen sinó agravis ý perjudicis ý donar ocasió
de delinquir.
De misser Pere Balle, de la vila de Perpinyà.
Ítem, se quexa misser Pere Balle de la vila de Perpinyà de la persecutió ý executió
feta contra sa persona ý béns per orde ý provisió ý manament de don Ferrando de
Toledo, leshores lloctinent general per vossa magestat en lo Principat de Cathalunya,
ab motiu ý per ocasió ý causa que dit misser Pere Batlle advocave o aconsellave al
bisbe de Elna en los procehiments que feya ý féu per son offici pastoral contra sa persona
de dit don Ferrando, per rahó dels procehiments que aquell féu o donà orde se
fessen contra la persona de March Antoni Forner, clergue, los quals procehiments
feya ý féu dit bisbe de Elna ab consell de misser Pere Balle; e jatsie fos llícit a dit
bisbe de Elna tenir ý elegir son advocat ý assessor, e no
Pere Balle, doctor en drets, de advocar ý consellar en dit cars al dit bisbe. E per
esta occasió ý causa no
ni capturar, ni dit lloctinent general, directe ni indirecte, podie impedir lo exercisci
ý procehiments de dita cort ecclesiàstica; no
Toledo procura, ý manà se fes ab gran violèntia la captura de la persona de dit misser
Balle, detenint aquell en les presons de la vila de Perpinyà, ý aprés en la
ciutat de Barcelona. E seguint son intent, per rahó de una manlleuta que dit misser
Pere Balle donà ý prestà de mil ý quoranta lliures per exir dels càrcers en què estave
detengut, per lo que sa vida perillava, executà ý féu executar aquell per dita pena ý
quantitat, la qual realment pagà dit misser Balle, per no posar sa vida en perill; ý
no
que dit don Ferrando ha de ésser condempnat, com hà contrafahent als Usatges de
Barcelona ý Constitutions de Cathalunya, en les penes en aquells contengudes, ý per
lo semblant en restituhir dites mil quaronta lliures, danys, despeses, com ab los presents
se supplica a vossa magestat, per reintegratió dels agravis fets ý dats per dit don
Ferrando de Toledo, leshores lloctinent de vossa magestat al dit misser Pere Balle.
De Joan Andreu Ferrer, senyor de Botarell.
Ítem, se quexa Joan Andreu Ferrer, senyor del lloch ý terme de Botarell, que estant
ell ý sos antipassats en pacífica possessió ý per més de quatre_cents anys de tenir forn en
lo dit lloch, no duptaren los de aquell lo any proppassat, a quatre de dezembre, de nit, ab
gent armada, edificar un forn nou dins de una casa; ý com fos dit forn enderrocat per dit
senyor com de dret podie, per no poder algú fer en dit lloch forn sens llicèntia del dit senyor
de dit lloch, ý hagués fetes presentar lletres de la Real Audièntia de nichil innovando,
ý no obstant les dites lletres, uns vassalls de dit senyor procuraren una regalia, la qual
obtingueren ab motius falsos, essent relador d'ella lo magnífich misser Antoni
Oliba, ý en virtut de aquella, donaren commissió a tal Palau, commissari, en companyia
de tal Codina, notari, ý estant dit official ý notari allí ý donant açistèntia, tornaren altra
volta a fer lo forn de nou en lo mateix lloch ahont vuy en die està, ab gran dany ý vilipendi
de dit senyor; ý per agraviar-lo més li prengueren son balle ý lloctinent de aquell ý altres
personas vassalls ý amichs de dit senyor, per causa de haver aparellat de menjar en ses
cases per a dit senyor, ý també per haver-li fet altres serveys particulars, com si haguessen
affevorit algun saltejador de camins o enemich de vossa magestat; ý essent com és dit
Ferrer agraviat per officials de vossa magestat, per haver donat lloch dit commissari ý
notari per tornar a edificar lo dit forn, atentant ý innovant ý despullant a dit senyor de sa
antiquíssima possessió, ý donar lloch a que los vassalls se usurpen les rendes de dit senyor,
supplica a vossa magestat lo mane reintegrar degudament de dits agravis, manan[t]
enderrocar lo forn per dits vassalls attentativament ab acistèntia de dit official ý notari fet,
ý en tots los agravis fets per dits officials reals, fent-li acompliment de justítia.
Dels militars de la ciutat de Bal[a]guer.
Ítem, donen quexa los militars de la ciutat de Barcelona que, sent com és privilegi
de la dita ciutat disposat que lo paher en cap, ni altre dels pahers de dita ciutat de
Balaguer, puguen aportar lo bastó en absèntia del veguer de dita ciutat, no
no han dubtat los pahers que són estats en dita ciutat de alguns anys a esta part,
en absèntia del veguer ý en contrafactió de dits privilegis de dita ciutat, portar lo bastó lo
paher en cap o altre de dits pahers, lo que redunda gran agravi als dits militars, ý majorment
havent-se los dits usurpat que los militars no puguen entrar en lo Consell, ni tanpoch
que puguen ser enseculats en les bosses de les quals se fa la extractió de dits pahers.
Ítem, donen quexa los dits militars de la ciutat de Balaguer que, essent per
Constitutions de Cathalunya disposat que algun official real en lo intròyt de son offici
hage, en lo principi e ingrés de aquell, prestar ydònea cautió, per los agravis que dits
officials poden fer en lo progrés de son offici, ý també que hajen de purgar taula aprés
de haver acabat lo exercisci de l'offici, en contrafactió de dites Constitutions és estat fet
per los officials creats en la ciutat de Balaguer, los quals, ab la sperança de no purgar
taula per no haver donades llegíttimes fermances, han fets molts agravis als dits militars
de dita ciutat, los quals supplícan a vossa magestat, per observança de les Constitutions
Generals, manar sien degudament reintegrats, ý provehir que per al devant no fassen
semblants agravis als militars de dita ciutat.
De don Alonso Mecha.
Ítem, se quexa don Alonso Mecha, senyor de Monfalcó, que sent per orde de la Real
Audièntia enviat misser Joan Pons Sescases, leshores doctor del Real Consell Criminal,
per tota la terra de aquest Principat per a fer traure lo blat als qui per ses necessitats
tenien replegat, ý distribuyr-lo ab les persones que ben vist los fos, manà a
Francesch Felices, veguer de la vegueria de Agramunt, que, a pena de sinch_cents ducats,
donàs ý lliuràs don Gaspar Meca, pare del dit don Alonso, certa summa de blats als syndichs
de la vila de Tarrassa; del qual manament, ven-se agraviat dit don Gaspar, recusà
de donar dits blats, ý per no càurer en alguna pena, encontinent anà a la vila de Servera,
ahont here dit misser Sescases ý
que per lo veguer de Agramunt li here estat fet; per los quals requeriments no sols
no remedià lo fet, ans bé, per a més agraviar al dit don Alonso, passà avant fent que dit
Felices, veguer, tornàs a Monfalcó ý anàs a les sitges ahont dit don Gaspar Meca tenia los
blats, ý de dites citges tragués cent migeres de blat, les quals lliurà a dits syndichs de
Tarrassa, lo qual fou pagat a rahó de tretze sous ý quatre lo çester, anant lo blat per aquelles
places en aquella temporada a més de trenta sous lo çester; ý no acontentant-se de l'agravi
sobre dit, li féu pagar les despeses ý dietes al dit veguer, notari ý altres, ý no content
dit Sescases del fet contínuament en agraviar al dit don Gaspar, li segrestà la major
part del blat ý ordi que tenia, fent-li manament ab molts grans penes que no venés dit blat
ni ordi sens llicèntia del lloctinent general de vossa magestat; ý vént-se dit don Gaspar
Meca tant apretat de no poder-se valer de sos blats ý ordis, fonch-li forçat anar a
Barcelona, com de fet ý anà, ý allí fonch forçat, ab lo lloctinent general de vossa
magestat, que leshores hera lo duch de Franchavila, composar-se per poder obtenir alsàs
lo secrest ý per a poder-se valer de sos blats ý rendes, en cent mitgeres de blat; la qual
compositió feta, li fonch donada llicèntia pogués vendre dit don Gaspar lo demés blat que
li restava, dels quals agravis dit don Alonso Meca, com a fill ý hereu de dit don Gaspar,
supplica a vossa magestat lo mane íntegrament desagraviar dels dits agravis, resarcint los
danys causats a dit don Gaspar son pare per los officials reals de vossa magestat.
De Pere Joan Miravet, de Lleyda.
Ítem, se quexa Pere Joan Miravet, ciutadà de Lleyda, a vossa magestat, de Batista
Bordoll, lo qual, essent balle de la ciutat ý terme de Balaguer, en lo any mil sinch_cents
vuytanta_tres no dubtà, contra forma de les Generals Constitutions de Cathalunya, de
fer de fet una declaratió de sometent sens precehir ninguna informació, no podent-la fer
per ser regalia ý tocar la declaratió al veguer cum voto procerum; ý cas que la hagués
poguda fer, lo que expressament se nega, se havia de fer in Curia ý procehint informació
ý ab consells dels pròmens de la dita ciutat, ý aprés de feta se havia de posar lo
sò del sometent en la ciutat, ý a la executió portar la sobrevista real e insígnia, denotant
semblants declarations ý executions, lo que no curà, ans bé, amotinant, acompanyat de
molta gent ab armes, no curà de servar les Constitutions sinó ab gran crit, sens entrevenir
los pròmens ni informació se posà a cridar ab grans crits "via fora sometent", ý
tot sol féu dita declaratió, ý la féu continuar, si de leshores ensà no s'és offuscada;
ý ab aquestos crits, sens procehir altres solemnitats requisides, ab violència rompé
les portes de la iglésia del monestir de Jesús de dita ciutat, ý regonegué la iglésia ý
monestir violentment, ý com hagué regonegut, se
declaratió feta per persona qui per a fer-la no tenia poder ý surreptítiament fos estada
llegíttimament feta, lo que se denegue, en ser tornat dins ciutat here ja spirada com la
declaratió del sometent, cautament ý de nit, sens tornar a posar lo sò a la ciutat, invadí
segonament dita sglésia ý monestir, rompent portes ý acompanyat de molta gent armada
ý de uns que
innomínia ý forsa, violant lo dit monestir ý les llibertats ecclesiàsticas ý Constitutions
Generals de Cathalunya, de traure de la sacristia de dit monestir a Pere Joan Miravet,
ciutedà de Leyda, al qual posà en estreta presó; ý no obstant que fos repetit contínuament,
sempre que li presentaven lletres per repititió de la persona de dit Miravet, lo
strenyia de presó, posant-lo en grillons ý ferros. Ý per ser dit Miravet persona de flaca
complectió ý vént-lo tant protervo al dit Bordoll, tement no
fou constret metu carçeris ý de vexations que de fet cadal dia se li augmentaven, de
composar-se en vint lliures, les quals rebé dit Bordoll, ý més de altres tantes en lo procurador
fiscal de dit Balle, notari ý assessor, aprés de haver-lo tingut més de quinze dies
innominiosament pres; en lo que no sols ha agraviat a dit Miravet, però a tot lo orde
clerical, ý encara ha violat las Constitutions de Cathalunya ý llibertats ecclesiàsticas
per totes ý sengles coses sobre dites, ý procehiments ý agravis fets. Atès que,
en dita ciutat de Balaguer, ha més de trenta anys que los officials reals no purguen taula,
lo dit Miravet, ab aquella via ý modo e forma que de dret ý altrament li és llícit ý permés,
a vossa magestat humilment supplica sie servit manar-lo desagraviar e íntegrament
satisfer en la injúria ý danys e despeses ha patit, fent instàntia ý part formada contra dit
Bordoll.
Ramon de Blanes, per la captura de Vidal de Blanes, son pare, ý altres.
Ítem, se quexa Ramon de Blanes de tal Carreres, aguazil real extraordinari, que sens
provisió de jutge algú, contra forma de les Generals Constitutions, a deset de octubre
de l'any mil sinch_cents vuytanta_quatre prengué ý capturà la persona del quòndam
Vidal de Blanes, son pare, ý aquell aportà en los càrcers comuns de la ciutat de
Barcelona, en los quals patí molt grans danys ý desatents; ý majorment, que se entengué
fonch feta dita captura per occasió de haver instat dit Vidal de Blanes, en la cort
del veguer de la ciutat de Barcelona, se rebessen certs testimonis
sobre uns interrogatoris que li havie presentats, a effecte de fundar millor sa intentió
en una causa que aportave Enrich de Blanes, son fill, en la cort ecclesiàstica de la
metropolitana de Tarragona, contra miçer Raphel Sans sobre lo priorat de Sentelles; ý
no sols prengueren a dit Vidal de Blanes, mes també prengueren a l'advocat qui fermà
los interrogatoris, ý al notari qui decretà aquells ý cometé que la provisió fahedora
fosa de consell de un doctor, ý axí mateix al doctor que com a jutge provehí se
rebessen testimonis, ý finalment als testimonis qui, compel·lits per son jurament ý jutge
ordinari, havien deposat la veritat; ý perquè del tot se pogués offuscar la justítia al dit
Blanes, procurà ab sinistres informacions misser Francesch Sans, essent com és doctor
del Real Consell, ý tenint son oncle misser Managat cançeller, no sols que a dit Blanes
ý en gran dany ý dereputatió de aquell se li capturàs la persona ý la dels sobredits, sinó
també que la original informació fos presa ý llevada del notari de dita cort del veguer,
com de fet fonch executor; de manera que request tal Pastor, notari que fou en poder
de qui
Constitutions ý privilegis del present Principat, per les quals és disposat que ningú
pugue ésser pres sens precehir informació ý provisió de jutges, ý que ningun militar sie
capturat sens instàntia de part, ý és concedit als jutges, advocats ý testimonis fer cadahu
llíberament son offici, sens incurs ni temor de pena alguna; ý per so, advertint ara miçer
Miquel Quintana, doctor del Real Consell Criminal, lo absurdo ý agravi gran que
havien fet, perquè vossa magestat no pogués ser informat dels dits procehiments no ha
donat lloch se donàs còpia del procés de dit quòndam Vidal de Blanes al dit Ramon de
Blanes son fill, ans bé, request en scrits, o ha sempre differit. Per ço ý altrament,
Ramon de Blanes ý de Centelles, fill ý hereu de dit Vidal de Blanes, sentint-se agraviat
dels procehiments sobredits, supplica a vossa magestat sia de son real servey manar
esmenar ý satisfer-li los dits danys ý agravis, ý que contra los qui han fets ý
causats aquells sie procehit, com a contra violadors de Constitutions, sí ý segons és
de justítia.
Barnat de Boxadors, per lo secreste de la jurisdictió del lloch de Alfarràs.
Ítem, se quexa Bernat de Boxadors ý Dusay que, essent com és senyor ý possessor
del lloch, terme ý jurisdictió de Alfarràs, haurà serca de dos anys, per ocasió de inquietar-lo,
li fonch mogut plet sobre dit lloch, terme ý jurisdictió per lo procurador fiscal ý
patrimonial de vossa magestat; ý poch aprés, ab color que segons deyen se havie mort
en dit terme un home, enviaren a çitar a dit Bernat de Boxadors per orde de don Luis de
Paguera, doctor del Real Consell Criminal. Ý encontinent que dit Boxadors sabé lo
havien citat, comparegué ý se representà davant lo compte de Miranda, lloctinent de
vossa magestat en lo present Principat ý davant dit jutge, per lo qual fonch arrestat ab
algunes penes en Barcelona; ý essent com és dit Boxadors home que may en sa vida a
portat armes, ni pensat ni consentit en fer dany en algú, aprés de haver-li dat grans danys
ý desatents, en haver-lo tingut molts mesos arrestat, lo dexà ab manlleuta que se
a sa casa, ý entretant, contra tota rahó ý justítia, li posaren secrest a la jurisdictió de dit
lloch, lo qual encara està vuy posat en gran dany de sa hazienda, stimaçió e notòria violació
de les Constitutions de Cathalunya, majorment essent-se fet per lo Consell
Criminal, essent negoci mere civil. Supplica per ço, mane vossa magestat revocar
los procehiments fets contra ell, ý restituhir-li los danys donats, reintegrant-lo en la
possessió, de la qual ab dit indirecta està vuy casi privat.
La excel·lentíssima duquessa de Cardona, per los procehiments que
de Cambrils.
Ítem, se quexa la duquessa de Cardona que, havent pres ella per sos llegíttims procuradors
la possessió de la baronia ý vila de Cambrils, de la diòcesi ý camp de
Tarragona, los vassalls de la vila sobredita posats en armes llansaren, ignominiosament,
ab sò de campana amotinats, als officials de dita ducquessa ý feren violències ý sedicions,
homicidis, descomadiments ý infinites injúries a diverses persones, rebel·lant
manifestament, ý en lloch de ajudar ý acistir a dita duquessa per a castigar uns excessos
tant scandalosos, los officials ý ministres de vossa magestat ý sa Real Audièntia li posaren
seqüestre en dita vila ý baronia, ý lo tingueren posat per molt temps fins que en la
altra sala se declarà haver de ésser llevat, de hont se mostrà que fonch molt voluntària
la impositió de aquell, per la qual se li han causats danys molt grans ý notables, posanthi
secrestador real, lo qual se reté tot lo procehit de sa administratió, sens haver may volgut
donar comptes ni restituhir lo que sobrava.
E més que, havent possehit dita ducquessa ý sos predecessors dita vila ý baronia ab justíssim,
perpètuo, irressible títol, per més de vuytanta anys, se ha donat lloch a que
los hòmens de aquella hagen intentat plet de luyció, contra la Constitutió del senyor rey
don Ferrando segon en la primera Cort de Barcelona, Capítol quatorze, comensant "Si algú
haurà possehit" ý, lo que és més fort, que havent-se donat lo
predecessors de dita duquessa, ý essent-se obligat lo sereníssim rey don Ferrando segon
per la evictió de aquella, del qual restaren molts béns llíberos obligats per ella, lo procurador
patrimonial, que té obligació de açistir en dita causa per part de dita ducquessa, fa
part ab dits hòmens de Cambrils, ý los officials de vossa magestat induexen ý soliçiten als
dits hòmens a llitigar per força, ý
medis injusts los destruexen, ý fan-los comprar sensals, ý exercitant jurisdictió, ý donant
forma al regiment de dita vila, de hont resulten violades, a més de la dita Constitutió del
rey don Ferrando segon, lo Usatge "Qui violentment", ý les Constitutions següents del títol
"De violènçia ý restitutió de despeses", ý les confirmations que vossa magestat per sa
clemèntia ha fet en les Corts que ha celebrades a sos fidelíssims vassalls de aquest
Principat de Cathalunya, ý han acostumat de fer ý ab jurament corroborar los gloriosos
reys predecessors de vossa magestat los privilegis, gràtias ý concessions particulars ý
generals. Per hont, los tres estaments de la General Cort de dit Principat supplicquen a
vossa magestat sie servit manar ý provehir que a dita ducquessa sien reparats ý refets los
danys de dit secreste, ý que lo procurador fiscal patrimonial de vossa magestat acistesca a
ella en dit plet, ý no fassa part ab dits vassalls, perquè ella resta de sa part ý dita Cort, de
l'universal dany de no observar-se les Constitutions, usos ý costums, ý gràties ý
privilegis, desagraviada.
Supplicquen, per ço ý altrament, los sobredits particulars ý los tres braços de les presents
Corts, sie de son real servey manar, cassar ý revocar tots los sobredits procehiments
fets en prejudici ý contra los Usatges de Barcelona, Constitutions de Cathalunya,
Capítols ý Actes de Cort, privilegis, usos ý costums del present Principat, reintegrant ý
satisfent a les persones agraviades ý daminificades, ab condigna punició dels culpables,
conforme és de justítia ý per les Generals Constitutions, per observança de aquelles, està
ordenat ý estatuhit.
Sacra, catòlica, real, magestat. Damià Puigjaner, mercader ciutedà de Barcelona, fa
particular queixa a vostra magestat del prior don Hernando de Toledo, del temps que fou
lloctinent general de Cathalunya, ý també de alguns doctors del Real Consell Criminal de
Cathalunya, per quant havent fermat ab lo dit prior en los anys 1574 ý 1575, ell ý
Francesch Cassador, sinc assentos, per los quals li donaren ý pagaren en la ciutat de
Barcelona nominata set mília vuyt_centes sexanta-set lliures, sis sous, moneda de
Barcelona, los quals per compte de dit prior havien de pendre a cambi, ab pacte que si los
interessos excedissen de dotze per cent lo any, fos a càrrech ý dany dels dits Cassador ý
Puigjaner, ý si éran mancho, fos en utilitat ý profit del dit prior, axí que no fos obligat de
pagar sinó lo que dits cambis patirien de interès fins a dotze per cent lo any ý no més, ý
obligàs lo prior de pagar principal ý interès a fi de nohembre 1575. Ý en dit temps, passà
los comptes lo dit prior dels primers quatre assientos ý pagà los interessos ý 3">
mil 846 lliures, 3 de dita moneda de Barcelona de la sort principal, segons llargament apar
ab deu partides per dit prior girades a 29 de dit mes de nohembre 1575 en lo banch de dit
Damià Puigjaner, ab las quals atorgue ý confessa restar deutor de sort principal, per rahó
de dits quatre assientos, 89 mil 021 lliures, 5 sous, 9 de dita moneda de Barcelona; ý en
poder de notari fermà lo dit prior acte de resolutió de comptes a 7 de janer 1576, ab lo qual
acte també confessà haver passats los dits comptes de bon acordi ý los interessos havien
patit dits cambis, ý lo que ell, de dits interessos ý per rahó de dits quatre assientos, restave
deutor a fi de nohembre 1575, dites 89 mil 021 lliures, 5 sous, 9 de sort principal, los
quals ý los interessos d'ellas prompté pagar conforme als dits quatre assientos; ý lo
mateix dia en poder del mateix notari, fermà àpocha de 6 mil 000 lliures rebudes per ell
per lo quint ý últim assiento fermat a deset de setembre 1575, ý vehent dit Cassador ý
Puigjaner que havia passat ja deu mesos que era cayguda la paga ý no
d'embiar a vostra magestat ý presentar-li memorials, los quals se presentaren ý per
vostra magestat foren remesos al Supremo Consell d'Aragó, als quals féu resposta lo dit
prior; ý per lo dit Supremo Consell fou feta provisió que constave del deute, ý que podien
dits Cassador ý Puigjaner en virtut dels dits contractes fer-lo posar en presó ý exequutarli
los béns que tenia en Cathalunya, ý ab subsidiàries los que se li trobassen en Castella ý
qualsevol altres parts, ý havia d'estar en presó fins a tant que hagués pagat principal ý interessos
ý despeses; ý també fou declarat, ab dita provisió, que podien fer-lo scomunicar,
ý posar scedulons per los llochs públichs de Barcelona, ý cessarà lo exercici dels
Consells Reals. Seguís, també, que lo dit prior procurà de fer concert ab Damià Puigjaner,
per rahó de la part ý portió tenia dit Puigjaner ab dits sinch assientos, ý pareixen-li que se
contentaria, se obligà de pagar-li 41 mil 600 lliures, segons llargament apar ab la capitulatió
en poder de Balthesar Puigjaner, notari de Barcelona, a 19 de janer 1577, lo qual acte
ý concòrdia lo dit Damià Puigjaner no volgué fermar, per quant no li pagave tot lo que li
devia ý li ere obligat per rahó de dits sinch assientos. E aprés, se seguí que lo dit prior,
tenint notícia de la dita provisió feta en lo Supremo Consell d'Aragó, ý desenganyat del
vicicanceller que havia de pagar o consertar-se ab la part, ý que altrament no podia deixar
d'embiar a vostra magestat lo billet ab la dita provisió, fermà concòrdia ab Francesch
Cassador ý Damià Puigjaner, per medi del dit Supremo Consell d'Aragó, a 24 d'abril
1577, lo qual prometé pagar 70 mil lliures de present, ý la resta dins de un any ab interès
de 12 per 100 lo any, per rahó del lucro cessante, lo qual corregués fins a tant que realment
hagués pagat; ý que las pretentions del prior se vessen ý determinassen per tres doctors
nomenadors per vostra magestat, ý que, si dins lo temps a ells prefigit no declarassen, ho
hagués a declarar lo Supremo Consell d'Aragó, no obstant que de paraula prometeren sos
agents en cort que
se feye per donar rahó a vostra magestat. Ý passat lo temps de la paga axí com los devia
pagar, los mogué plet en Barcelona devant los jutges commissaris, ý se féu lo procés
ý no
embiaren procurador en la cort per introduhir ý finir la dita causa, ý dona[r] supplications
en lo Supremo Consell d'Aragó. Ý lo prior trobant-se en cort, pareixent-li que vehent-se
la causa devant jutges desapassionats no tenia bon negoci, procurà, ab parer de misser
Francesc Puig del Real Consell de Cathalunya, que obtingués commissió del Supremo
Consell d'Aragó per la sala del canceller de Cathalunya, a la qual commissió, per lo dit
procurador de Cassador ý Puigjaner, se contradigué, per ésser contra moltes Constitutions
de Cathalunya; però, no obstant dita contradictió, li fonch concedida ý fonch presentada a
la dita sala del canceller de Cathalunya, ý com era contra Constitutions, no fonch admesa.
E aprés, se seguí que lo dit prior, tenint de sa mà ý voluntat tot lo Consell Criminal sinó
hú, entroduhí causa en dit Consell Criminal, opposà que los contractes desobre mentionats
eren usuraris, ý per les provisions que dit prior se feye, féu posar en la presó de Barcelona
al dit Damià Puigjaner, ab intent que, ab aquest medi, lo feria venir al concert que dit prior
desijarie; ý per so, posà en la més aspera presó de totes de la ciutat, que fou en la torre gonguera,
en la qual no acostumen de tenir sinó hòmens facinerosos ý per casos attrossos, procurant,
ab aquest medi ý altres que lo dit prior tingué, que lo dit Puigjaner rompés ý faltàs
de son crèdit, ab pensament que, si dit Puigjaner faltava, tindria lo dit prior aparell de no
pagar lo que devia al dit Puigjaner. E com dit Puigjaner tingués banch, tingué dit
prior pensament que los crehedors de dit Puigjaner se amotinarían, que estant en la presó
tant estret com lo tenia, sens poder pendre billets seus, ab aquestes vexations ý mals tractes,
pensà dit prior exir ab son intent. E també, se pot dir que tenia pensament de fer morir
en presó a dit Puigjaner, com sia ver que estave molt execós ý mal, que ab pocha occasió
se havia de morir, ý lo mateix que féu ab dit Puigjaner, féu també ab Francesch Cassador;
los quals, vehent tan gran tirania ý que del civil los feye criminal, ý que havent-se de tractar
la causa en lo Supremo Consell d'Aragó, conforme a la capitulatió fermada en Madrid
a 24 d'abril 1577, ab interventió del dit Supremo Consell, la aportave devant de sí mateix
ý el dit Real Consell Criminal, en lo qual li eren tots sinó hú advocats, ý molts d'ells eren
estats provehits en dit Consell ab son medi ý relatió. Ý misser Puig, ja des del primer
memorial se donà a vostra magestat, ý aprés, en la causa devant los commissaris de vostra
magestat, era estat sempre advocat del prior, ý havia ordenat totes les supplications ý
articles; ý tot lo que més se havia fet en dita causa presentaren memorial a vostra magestat,
deduhint los agravis ý vexations los feye lo prior en dita causa, ý que no era just que
fos jutge ý part, ý supplicant a vostra magestat fos servit de assumir esta causa en lo
Supremo Consell d'Aragó; ý vostra magestat, sens demanar-ho dits Cassador ý Puigjaner,
manà despatxar exemptió en favor de dits Cassador ý Puigjaner, ý Pere Cassador,
exhimint-los de la jurisdictió del prior ý del Real Consell Criminal, ý nomena
a misser Miquel Cordelles ý a misser Francesch Sala, doctors de la Real Audièntia
Civil, com apar ab dos cèdulas de vostra magestat despatxades a 5 de decembre
1578, les quals foren presentades al dit prior; ý lo fruyt que feren fonch que, estant dits
Cassador ý Puigjaner en la casa nova feta per los diputats, que és bon aposiento, ý essent
sobre les fèries de Nadal, que se acostumen de traure los presos a manlleuta per honra de
las festas, los féu traure de dita casa ý posar a la gonguera, ahont passaren totes les fèries,
ý aprés, instant ý supplicant que
ab 2 mil lliures de manlleuta, prestada cautió de judicato soluendo, lo que era contra
tota rahó ý justítia que lo crehedor hagués de prestar cautió a son debitor, com ho era
també que lo debitor, obligat en persona ý béns ab scriptura de terç, fes posar en presó a
sos crehedors, hahont los tingué molts mesos. Ý no obstant que la dita causa se havia de
veure ý determinar en lo Supremo Consell d'Aragó en virtut de la dita capitulatió fermada
en Madrid a 24 d'abril 1577, ý no obstant la dita exemptió de vostra magestat, prosseguia
dit prior la dita causa criminalment en lo dit Real Consell Criminal devant de sí
mateix ý que tots los del dit Consell Criminal, sinó hú, li eren advocats, ý feye los procehiments
ý provisió de la manera los volia lo prior. Ý que, essent los dits Cassador ý
Puigjaner hòmens vells de més de 60 anys, los tenia en estreta presó, tractant-se de negoci
que no y podia haver pena corporal, ý que aprés ab concòrdia feta a gust del prior pagà
al dit Puigjaner 6 mil 500 lliures, ý en dita presó tingué molts mesos al dit Puigjaner. E
quant li aparegué per estar malalt, lo tragué arrestat en sa casa, ý estant allí alguns
dies volgué lo dit prior que lo dit Puigjaner se acontentàs ab ell, lo qual ab molta molèstia
de sos parents ý amichs, estant malalt ý no sens perill perquè no hagués de tornar en
presó ý passar los treballs que havia passat, ý per no morir en presó, se acontentà, com
ha forçat, de deixar les differènties sues ý les del prior en poder de misser Francesch Puig,
doctor del Real Consell Criminal; lo qual volgué que, ans de totes coses, que lo dit
Puigjaner li fes una pòlissa fermada de sa mà, que estaria a tot lo que dit misser Puig judicaria
tant en lo for interior com en lo exterior. Volent lo dit Puigjaner clarítia del prior per
a què hagués de estar al que dit Puig judicaria, li fou respost que una persona il·lustre com
lo prior no havia de fer scriptura, sinó que havia de estar a la sua sola ý simpla paraula,
e que si dit Puigjaner no se acontentave de estar a la paraula del prior que tornassen en la
presó. E per temor de morir, se acontentà de estar a la paraula del dit prior, per lo judici
que dit Puig faria, lo qual determinà sobre dit fet que lo prior pagàs al dit Puigjaner a rahó
vuyt per cent lo any del temps havia tingut dinés del dit Puigjaner, los rèdditos dels quals
dinés a dita rahó pujaren deu mília lliures o cerca, de les quals dit Puigjaner, per no poder
fer altre, se acontentà li fossen pagades. E lo dit prior, fent mala fe ý faltant a sa paraula,
no volgué pagar les dites deu mília lliures, ans bé, digué que dit Puigjaner se havia d'acontentar
de sis mília ý sinch_centes lliures, e altrament, que
assò, dit Puigjaner, per por de morir, se acontentà de les dites sis mília ý sinchcentes
lliures ý envià a dir al prior que las hi pagàs, lo qual prior no las volgué pagar,
ans bé respongué que volia dos anys ý mig de temps per a pagar les dites sis mília ý sinchcentes
lliures. E a la fi, lo dit Puigjaner, com hà forçat per temor de morir ý per lo molt que
son crèdit ne valia mancho d'estar en presó, se acontentà de las ditas sis mília ý sinchcentes
lliures a pagar dins dos anys ý mig, lo qual Puigjaner ne féu llevar acte,
auctenticis personis
de no perdre la vida ý per lo molt que son crèdit ne valia mancho, la qual extortió, vexatió,
tirania ý violèntia féu lo dit prior, llevant-li més de deu mília lliures. Ý per a la adveriguatió
d'assò, basta veure la dita capitulatió fermada per lo dit prior, a 19 de janer
1577, en poder de Balthesar Puigjaner, notari de Barcelona, la qual no volgué fermar dit
Puigjaner perquè li llevava més de 3 mil lliures, ý veure la dita capitulatió última fermada
a 22 d'abril 1579 de 6 mil 500 lliures, que y ha differèntia de la una a l'altra 5 mil
600 lliures; axí que a 19 de janer 1577, conforme a la dita capitulatió, devia lo dit prior
a dit Puigjaner dotze mília cent lliures, feta la capitulatió ý lo compte a son plaher ý los
interessos conforme a la capitulatió de Madrid, comptant del dit dia de denou de janer
1577 fins al dit dia de 22 d'abril 1579 serien 3 mil 232 lliures, que, junctades ab les dites
12 mil 100 lliures, serien 15 mil 367 lliures; ý de estas, volgué pagar ab la dita capitulatió
de 22 d'abril 1579 6 mil 500 lliures, ý encara volgué dos anys ý mig de
temps. Axí que de la una capitulatió a l'altre ý ha de differèntia 8 mil 867 lliures ý més,
ý són los interessos de 22 d'abril 1579 fins que ha pagat, ý realment li ha llevat més de
12 mil lliures, sense lo que li llevava ab la dita capitulatió primera de janer 1579, que
són més de 3 mil lliures. Axí que lo dit prior ha llevat al dit Puigjaner més de 15 mil lliures
ý li ha donat molts grans danys, per haver-lo tingut en presó molts mesos contra tota
rahó ý justícia, ý encara que consta clarament ab lo dit acte fermat per lo dit prior a 7 de
janer 1576 del que realment havia de pagar al dit Puigjaner, però, perquè no sie menester
molt discurs per a veure clarament la justícia del dit Puigjaner, exhibeix ý produeix
los dits dos actes de capitulations fermats, la hú de nou de janer 1577 per lo prior, ý lo
segon fermat per lo prior ý dit Puigjaner a 22 d'abril 1579, ý lo acte fermat per lo dit
Puigjaner com per redemir sa vaxatió se consertava ab lo prior. Ý com estos agravis,
oppressions ý vexations sien dignes d'exemplar càstich, per ésser los primers que en
Cathalunya se són fets per lo virrey ý Real Consell Criminal.
Supplica, per ço, a vostra magestat lo dit Damià Puigjaner ý los tres brassos de la present
Cort, sia de son real servey, per remey ý reparo d'aquest públich agravi, manar
entendre particularment qui són estats los culpables, ý que aquells sien punits ý castigats
ab gran rigor, conforme a la atrocitat del cars; ý que lo dit Damià Puigjaner sia pagat del
que lo dit prior conforme als dits sinch assientos li és debitor, ý sia reintegrat dels danys e
injúries li són estats fets, ý sie exemplar en lo sdevenidor, perquè ningun virrey ni
doctor del Real Consell se atravèschan a semblants coses.
Ý per quant dit mossèn Damià Puigjaner té per suspectes a misser Miquel Terça, a misser
Miquel Joan Quintana, regents en lo Supremo Consell d'Aragó, ý a misser Martí Joan
Franquesa del Real Consell Criminal de Cathalunya ý advocat fiscal, ý a misser don
Luys de Paguera, del dit Consell, ý misser Francesch Puig, de la Real Audièntia Civil de
Cathalunya, cunyat del dit regent Terça ý oncle de la muller de dit misser Franquesa, per
les causes que
Supplícan també a vostra magestat sia de son real servey manar que los dits no intrevinguen
en los negocis ý fets del dit Damià Puigjaner.
Agravis de Pere Cassador, ab sis memorials.
Primer memorial: de la persecutió feta per lo prior don Hernando de Toledo, lloctinent
general, ý per alguns doctors del Real Consell Criminal contra Pere ý Francesch Cassadors,
germans, la qual durà des del principi de nohembre 1576 fins a 13 de nohembre 1581.
Segon memorial: dels agravis fets per lo dit prior ý doctors del Real Consell Criminal
contra los dits per rahó de la causa dels contractes.
Tercer memorial: dels agravis fets per lo Supremo Consell d'Aragó a dits Pere ý
Francesch Cassadors.
Quart memorial: dels agravis fets a Pere Cassador per rahó de la visita feta per
Francesch de Salablancha.
Quint memorial: de l'agravi fet al quòndam Francesch Cassador per sa magestat
per rahó d'uns breviaris.
Sisè memorial: del deute del quòndam don Agostín de Gualbes.
Pere Cassador, cavaller en Barcelona populat, en nom propri ý com hà hareu del
quòndam Francesch Cassador, son germà, se queixa a vostra magestat del prior don
Hernando de Toledo, virrey que fou de Cathalunya, ý del Real Consell Criminal, que en
emulatió de la embaxada que dit Pere Cassador féu a vostra magestat, en principi d'octubre
1576, per la ciutat de Barcelona, per agravis fets per lo dit prior a dita ciutat, sabent lo prior
que fonch estret dit Cassador per embaxador per lo Consell de Cent jurats de la bossa de
conseller en cap, ý aprés de la extractió fonch votat per scrutini per lo dit Consell si anirie
o no; ý sabent també, que dit Cassador fonch pregat ý casi forçat de acceptar dit càrrech, ý
en dita embaxada no fou més del que li fonch donat en les instructions, les quals li envià
la ciutat aprés de sa partida, ý las rebé essent ja arribat en Madrid, per hahont partí a 4 d'octubre
1576, ý las instructions se feren a 11 del dit mes d'octubre, ý ja en lo dit mes de
nohembre següent lo dit prior féu fer una enquesta a Francesch Cassador ý
presó hahon estigué denou mesos, poch més o mancho, la qual enquesta dos mesos abans
era estada repel·lida per lo dit Real Consell. Ý no solament lo féu patir en presó per dit
temps, però li causà notabilíssims danys. Essent dita causa merament civil ý introduhida en
lo Consolat de Mar de la dita ciutat de Barcelona, per la part instant ý alguns dels
qui tenían interès en dit negoci, se apartaren de dita causa criminal ý fermaren compromís
ab dit Cassador, ý se donà sentèntia en favor de dit Cassador, absolent-lo de dita demanda,
ý fonch emologada per las parts; axí que, no solament no era ni podie ésser causa criminal,
però ni en lo civil tenien justítia los que feren instàntia en lo criminal; ý per redimir
tanta vexatió fonc forçat dit Cassador de consertar-se ab la part, ý com fer del civil criminal
no solament sia injustícia, però se fassa contra les Constitutions, privilegis generals ý
particulars, ý altres drets de Cathalunya, supplica a vostra magestat lo dit Pere Cassador, en
dit nom, lo mane desagraviar ý castigar los culpables.
Ítem, se queixe lo dit Pere Cassador del dit don Hernando de Toledo, llavors virrey
de Cathalunya, ý del Real Consell Criminal, que, per lo mateix respecte, dins pochs dies
aprés que fonch tornat de la cort de dita embaxada, féu fer una enquesta a Pere
Cassador, ý tenint-ne notítia, fonch forçat de deixar sa casa ý retirar-se en un monastir;
ý lo mateix dia, foren officials en sa casa ý en la de Francesch Cassador, son germà,
per a portar-se
d'agost 1577 fins a setze de maig 1579, que
que volien matar a ell ý a misser Franquesa; en la qual enquesta, se feren grans agravis
a dits Pere ý Francesch Cassador. Supplique a vostra magestad, lo mane desagraviar
ý castigar los culpables.
Ítem, se queixa lo dit Pere Cassador que per una causa que lo dit virrey féu moure
voluntàriament ý sens causa en lo Consell Criminal a Pere Rovirola, al qual
causà molts danys, ý essent exit de presó dit Rovirola a manlleuta de mil lliures ý ferenli
fermança Monserrat Casamijana ý Pere Cassador, ý per no tornar en presó, vehent tant
gran oppressió, fonch forçat, per redimir vexatió, consertar-se ab la part a la qual no era
en res obligat, ý no
ý hagueren cancel·lada; ý aprés seguí
las fermances ý pagaren dites mil lliures, de les quals ne pagà dit Pere Cassador 500">
lliures, les quals demane li sien restituhides, attès que no feren requerides les fermances
per lo mateix cars que havían feta la obligatió, ý attès que dits Cassador ý
Casamijana no entengueren obligar-se per dit Pere Rovirola, sinó per aquella causa tant
solament, com sia axí de justícia.
Ítem, se queixa lo dit Pere Cassador, en nom seu propri ý com hà hereu del dit son
germà, del dit prior don Hernando, llavors virrey, ý Real Consell, que per a complir lo
prior sa paraula que
Pere Cassador y Francesch Cassadó";
ý sens que la part pogués fer-hi contrari, llevant-los per esta via la deffensa contra son
dret, inventà, ab ajuda ý medi de alguns del Real Consell ý d'altres, que dits Cassadors
volien matar a ell ý a misser Franquesa, advocat fiscal ý del dit Real Consell, ý per fer-los
assessinos, que donave quatre mil lliures per matar lo virrey, ý dos mília lliures per
matar a misser Franquesa; ý ab un sol testimoni, lo més infame ý vil se pogués trobar en
Barcelona ý tal (que Alonso de Armassa, camerer del prior ý algú del Real
Consell coneixien sa muller ab sabuda ý consentiment del marit) tragueren de la iglésia
a Pere Cassador, que Francesch Cassador ja
contractes ý no fou menester posar-lo-y ni estrènyer-lo més; ý fonch la captura ab grandíssim
avalot ý demostratió, que no y faltà official de Barcelona, fins al governador de
Cathalunya ý son fill; ý no fou dit Pere Cassador dins la presó, que se publicà una crida
per part de la règia cort offerint dos mília lliures a qui descubriria dit cars; ý dit
Cassador, estant encara dins la mateixa iglésia de Sanct Just, donà al governador una lletra
que lo die abans de matí li havien dada en sa casa, sens peu, avisant-lo del que un
testimoni havia testificat, ý que fugís ý no refiàs de la sglésia, sinó que isqués de
Cathalunya; ý volgué dit Cassador que entenguessen no era volgut fugir, ý dita lletra
feren posar en procés ý feren grans diligènties. Ý tingueren molts dies en la presó una
vella dona de servey de dit Cassador que s'í pensà morir, no per més de que havia presa
la lletra, essent molt cert que ningú sinó lo mateix testimoni fals o lo relador de la causa
que ere misser Puig o lo seu notari la podia haver feta, ý ab ells se havia de fer la diligèntia
ý no ab la dona qui prengué la lletra en casa de dit Cassador, ni ab lo mosso a qui dita
dona donà la lletra per portar-la a Pere Cassador; ý ja que
no
tregueren de presó, en la qual morí lo dit mosso; ý és-se averiguat que lo mateix testimoni
fals la féu scriure a un nebot seu per orde del prior ý la féu donar, perquè
haguera volgut lo prior que Pere Cassador fos fugit, ý axí ho cregué; ý per a son intent
here molt a propòsit, perquè haguera feta la causa dels contractes en absèntia de dit
Cassador a tots son plaher, ý haguera fetas grans vexations a Francesch Cassador, el qual
tenia a la presó; ý en la presó los tingueren ab guardas de sis porters ý un alguazir a despeses
de dits Cassadors ý de sis alabardés a despeses de vostra magestat, ý foren pagats
dits alabardés de una compositió, ý sempre los tingueren separats; ý havent scrit vostra
magestat los levassen las guardes i
prior ý Consell, ans bé los posaren a Pere Cassador en una torra novament obrada, que
entrar en ella era entrar en un forn de cals, ý essent en lo yvern no consentí lo virrey ý
Real Consell ý posàs astores ni tapiceria, ý cregueren no y havia de viure un mes per ser
obra nova, ý a Francesch Cassador posaren en la gonguera; ý aqueix fruyt tragueren de
la lletra de vostra magestat, ý no consentiren los portassen a menjar de ses cases, sinó
que
veure tan gran passió, no
millor del dormir, los entraven les guardes a regonèixer, ý feren moltes stranyesas may
usades en la presó ab los majors facinorosos; perquè és lo ús ý pràtiga de la presó que
no tenen los presos sols, sinó abans de pendre
los deixen estar en companyia de altres ý parlar ý scriure líberament a qui volen;
però, aqueixa regla comuna, tingué exceptió ab dits Cassadors, axí estant lo prior en
Cathalunya com aprés d'ésser en Castella, perquè esta causa de Cassador se degue reservar
per assí lo prior, pus se vehe que lo governador ý lo compte de Aytona, qui succehí
en virrey, deixaren fer a misser Puig lo que lo prior li scrivia, com conste ab ses lletres
per al dit misser Puig; ý estant per a partir, mudà de carceller ý posà-y a Sentinya, verguer
del canceller, ý tantost lo
tant apretats com ell volia, ý posà en son lloch a Joan Mas, gran amich de misser Puig,
lo qual los tingué més apretats del que estaven lo primer dia de la captura, per contentar
lo prior, lo qual pretenia fer-los acabar la vida allí ab malts tractes. Regoneixian-los
sovint llurs persones ý instàntias hahont estaven ý los llits, per veure si trobarían alguns
billets, ý no solament [cruciaven] a ells, però a tots los presos a causa d'ells, perquè dits
Cassadors ý los que
pessa que en la presó ý ha de algun recreo a causa de la vista que té, ý aqueixa servia
per a les guardes de dits Cassadors, ý foren tants ý tan excessius ý duraren tant los mals
tractes que acabaren la vida a Francesch Cassador; ý estant malalt ý essent públich que
los dos testimonis falsos s'eren ja retractats, se feren diligènties per part de dits
Cassadors perquè
duchats, ý no
com un màrtir, hú dels bons ý pacífichs cavallers de Cathalunya, que no
en Barbaria, ý ha permés Déu que restàs per miracle Pera Cassador per a demanar justítia
de tants ý tant grans agravis ý oppressions. En Barcelona ý en tota Cathalunya, ý
fora d'ella, se tingué del primer dia per gran fa[l]cedat ý per inventió ý màchina del
prior, ý paragué molt mal que ab un sol testimoni, tan vil ý infame, ý tant conegut per
lo Real Consell ý per tots los de Barcelona, se hagués procehit a captura de dos cavallers,
en cars que tocava a la auctoritat de vostra magestat; ý resultave infàmia a tota
Cathalunya, com clarament se mostrà ab lo sentiment ne feren la ciutat de Barcelona lo
dilluns a 18 de maig 1579, que fonch dos dies aprés de la captura de Pere Cassador;
junctà Consell de Cent, com acostuma en negocis graves, lo qual féu deliberatió que los
consellés ab pròmens anassen al virrey de part de aquell Consell que representa la ciutat,
supplicant-lo fos servit que en aquest negoci se entengués ab tota aquella solicitut ý
cuydado que la qualitat del negoci requiria, fahent totes les diligènties possibles, ý fer
instàntia ý lo que més avant convingués per part de la ciutat, perquè los culpables, si
alguns se
que los qui havien testificat ja en la informatió que de dit cars se era rebuda estiguessen
en segur, de manera que, sempre que fos menester, se poguessen trobar ý castigar si
foren estats delinqüents; e que se embiàs a vostra magestat a la posta, ab tota diligèntia,
una persona d'auctoritat ý confiansa, la qual per part de la dita ciutat donà complida
rahó a vostra magestat del que passave, perquè entengués lo descàrrech ý l'empresa
de dita ciutat en dit negoci. E més, que fos feta una crida prometent en aquella dos
mília lliures ad aquell que descubriria la veritat ý daria prova conclohent de dit cars, axí
en offensa com en deffensa, per a què la ciutat restàs immune ý descarregada de la infàmia
de dit cars; la embaxada se féu al virrey ý se féu extracció de mossèn Miquel
Bastida per embaxador a vostra magestat ý la crida se publicà l'endemà a 19 del dit mes
de maig.
Lo mateix dia, los diputats de Cathalunya junctaren 18 persones dels tres staments ý
tots tractaren madurament sobre la dita pretesa machinatió ab la forma següent, ab tant
gran sentiment ý demostratió de pesar com se deu ý
de sa magestat; entengueren que, encara que
pretesa machinatió, no
del que serca aquella havia passat, ý encara que per desgràtia fos vera, no
de solicitar ý procurar lo càstich de delicte tan impensat; e axí les dites persones,
havent quiscuna d'elles votat ý dit son parer, parlant, emperò, los qui són ecclesiàstichs
ab la protestació que de dret los és permesa, per no incidir en irregularitat, aconsellaren
a ses senyories que en aquesta mateixa hora, que ere cerca las dotze de migdia, anassen
ab solemnitat embaxada a l'excel·lentíssimo senyor lloctinent general, ý per part del
General, que representa tot lo Principat, referissen a sa excel·lèntia lo gran pesar que tot
lo Principat té ý lo sentiment que fa del que ab dita crida és publicat, ý que se haja tingut
occasió, per mínima e indirecta que sie, de haver-se de fer dita crida, ý
supplicassen a sa excel·lèntia sie servit manar entendre molt bé la veritat de tant perniciosa
machinatió, per a què sia castigada, ý manar tenir en segur ý molt ben guardats los
testimonis qui han testificat e informat a sa excel·lèntia ý a la règia cort de dit cars, per
la crehensa que
seran, fossen molt condignament castigats de tant mala infàmia que a tota aquesta terra
han imposada, ý per tot fessen llargues offertes a sa excel·lèntia de valer ý servir per part
del General ý del Principat a sa excel·lèntia ý son Real Consell en tot lo que per llurs
officis de diputats fos possible. Estas són les mateixes paraules del Dietari de la
Diputatió.
La embaxada se féu lo mateix dia, cerca la una hora aprés migdia, ý diu lo Dietari
que sa excel·lèntia, responent a dita embaxada, ab demostratió de tenir gran contento de
les offertes ý compliment dels senyors diputats, digué, en effecte, a ses senyories que
per lo respecte de sa persona, la qual moltes vegades havia posat en perill per servey de
sa magestat, sinó per trobar-se en lo càrrech de lloctinent general ý representar la persona
de sa magestat, per ésser estat instrument per la qual se havia atrevit, lo que ha
donat occasió de la crida ý de posar lo Principat en aquest sentiment; ý que agrahia les
offertes, ý si los senyors diputats volien saber algunes particularitats del que en dit cars
se havia trobat, encar que fossen molt públiques ý notòries, les manaria donar a ses senyories.
Lo mateix dia, enviaren los diputats llur assessor al Real Consell una supplicatió,
offerint lo mateix que de paraula havien dit al virrey, ý més los dix que los diputats
tenien pensament de fer una crida offerint premi a qui descubriria la veritat de dit
fet; ý lo regent Vilana, de part de tot lo Consell ý en presèntia de tot lo Consell, respongué
al dit assessor ab molts agrahiments, ý que quant a la crida, que ho tractarien entre
ells ý que lo endemà tornàs allí, o fos en casa de misser Ferreró per la resposta; e lo
mateix dia tornà la resposta a diputats lo assessor, ý determinaren se ordenàs ý publicàs
una crida, prometent donar quatre mília lliures a qui descubrís lo dit cars, sols no fos lo
principal, prometent donar també la mateixa quantitat a qualsevol persona que, ab veritat,
primer descobriria ý donaria plenas ý legíttimas provas de que dita accusatió ý denuntiatió
és falsament inventada, ý que los testimonis fins avuy en la règia cort acerca dit cars
ministrats ý per avant ministradors ha deposat fals contra veritat. E a 20 de dit mes de
maig, per manament de dits deputats, anà Pera Joan Ortolà, ajudant ordinari de la scrivania
major, a mostrar al Real Consell Criminal la dita crida, ý li fou dit que la deixàs ý que
digués a diputats embiassen a les dues hores lo assessor, que tenien que tractar ab ell
sobre dit negoci, ý axí lo y embiaren; ý lo regent Vilana, en presèntia de tot lo Consell, li
havia dit que la última part de dita crida en la qual se offeria prima als que donarien plenas
ý legíttimes proves en cars fos falsa la denuntiatió ý accusatió contra los qui pretenien
ésser culpables, ý axí mateix, per als qui donarien plenas provas que los testimonis
axí ministrats com ministradós en la règia cort no havien dit veritat, havia paregut
al Real Consell se
que los diputats no feyen bé en prometre premi en tal cars, ý que no podia igualar la
deffensa ab la deffensa
que dit assessor los respongué que los deputats no entenien fer offensa ni deffensa a
ningú, puis no tocave a llur jurisdictió en dit cars castigar los culpables; ý que tenien sols
respecte a que
sa magestat ý fidelitat dels poblats en aquest Principat, los parie que estave molt bé axí,
pus per axò no
ý ab molta certitut, la veritat del què havia passat en dit negoci; ý axí, après
d'haver tractat ý parlat molt, li tornà a dir dit regent que los deputats no fessen publicar
dita crida, sinó que llevassen lo que ans li havia dit, ý dit assessor tornà resposta als diputats,
los quals, perquè no se impedís ab contentions son bon intent, determinaren que dita
crida se ordenàs, prometent les quatre mília lliures a qui ab veritat denuntiaria, descubriria
ý donaria plenas ý legíttimas provas a la règia cort de la veritat de dit fet, conforme se
contenia en la deliberatió feta dit dia en llur consistori. E diputats, encontinent, manaren
a llur assessor que tornàs ab dita crida, novament ordenada, al Real Consell. E tornat que
fou, refferí a diputats com havia mostrat dita crida novament ordenada al regent
Vilana ý Real Consell, los quals, aprés d'haver tractat entre ells, lo havien fet tornar entrar
allà hont estaven junctats, ý que lo dit regent Vilana, de part del Consell, li havia dit què
era lo que los diputats havien delliberat en la deliberatió que estave quotada dita crida, al
que respongué dit assessor que de donar un mateix premi, axí als qui descubririen los culpables
com als qui descubrien ésser falsa dita accusatió; ý que dit regent Vilana li digué
que de la mateixa manera los offenían las ditas paraules, perquè tothom volria saber què
contenia la dita deliberatió, pus en la crida se feye mentió d'ella; al que li respongué dit
assessor que los diputats havien determinat allò, ý que tenia per cert que en la mateixa
hora, en ser ell tornat en consistori, la manarien publicar; al que respongué dit regent, que
no tocave a la jurisdictió de diputats fer dita crida, ý que li respongué dit assessor, que era
veritat que a la jurisdictió de diputats no tocave entremetre
per ell, però perquè per ésser un cas raro, ý hahont se travessave la auctoritat de sa magestat
ý bon renom de tant fahels vassals com són los de aquest Principat, havien acordat d'ajudar
a que se entengués la veritat ab aquest medi, com en altres coses de gran importàntia
era acostumat fer, ý que fessen a saber als senyors diputats lo que volrían acerca dit
negoci. E los diputats, hoyda dita relatió, acordaren se sobresegués en la publicatió de dita
crida, e axí, lo dit assessor refferí a diputats que lo regent Vilana ý Consell Criminal l'avían
enviat a demanar ý, essent en lo Consell, li havien dit digués a diputats i
que fessen lisament dita crida, sens posar cosa alguna de dita deliberatió, sinó dir
que darían dit premi als qui descubririan la veritat de dit fet; ý que aprés de moltes rèpliques
ý respostes los havia dit dit assessor que recelava no fos més danyós a la auctoritat
del Real Consell que se entengués públicament, com se entenie, que fos contrari que
diputats no podien fer dita crida, ni tocave a sa jurisdictió, pus no la feyen de la manera
que volia dit Real Consell; ý lo que pijor era, que
feye perquè volia no
ý que dit regent li havia respost, atrevessant-se també algun del Real Consell, que llur
determinatió era que dita crida no
volien, e dits diputats, per no entrar en contentions, deixaren de fer dita crida. E tot lo
que se ha dit de la ciutat de Barcelona ý de diputats té ab actes auctèntichs dit Cassador.
De que esta falcedat sie estada inventió ý trassa del prior consta per les coses
següents:
Primo, perquè al temps de la captura de Pere Cassador havia més de dos anys ý mig
que lo prior entenia ý procurave de vexar ý molestar a dits Cassadors per medi del Real
Consell Criminal, ab les causes de misser Puigventós ý Granollachs, ý de Raphel
Aymerich, que tot era màchina del prior, ý també ab la dels contractes sua pròpria, ab
las quals los dava notables danys ý desatents.
2_o. Per moltes menasses havia fetes diverses voltes en presèntia ý absèntia del Real
Consell Criminal, dient
honra, y que tenía per una bestia al que no se vengava".
3_o.
muller d'Utrolis, testimoni fals, ý axí fou fàcil de conduhir-lo al que volgués lo prior, ý
entengué tothom que no se havían de fiar dels Cassadors.
4_o. Que lo dit Utrolis ere home infame ý vil, desreputat, belitre ý no per a effecte ningú.
5_o. Que essent supplicat ab molta instàntia per los concellers de la ciutat de Barcelona
ý per los diputats, com consta per llurs deliberations, que fes posar en presó los testimonis,
perquè millor se pogués saber la veritat, no ho volgué fer.
6_o. Que no permeté que los diputats fessen publicar la crida de quatre mil lliures per
descobrir esta falcedat, ý axí se digué públicament en Barcelona que no volia saber la
veritat, que si la volguera saber, no solament no ho haguera destorbat, però haguera procurat;
ý no
Concell d'Aragó que convenia que no
7_o. Que, estant de partida per a la cort, se li donaren supplications per part de la ciutat
de Barcelona, ý altres també per part de Cassadors, que fes posar en presó a Miquel Utrolis
ý Pedro Ruys, fins que la causa de Cassadors fos feta, offerint de pagar la despesa a dits
testimonis, ý no ho permeté; ý axí, lo Real Consell féu provisió a dites supplications supplicata
lo mateix effecte, ý no y bastà res, constant clarament per lo mateix procés de llur falcedat,
ý lo intent del prior ý del regent ý Real Consell ere solament de criciar a Cassadors
perquè acabassen la vida en presó, perquè no
8_o. Que de la manera testificà Miquel Utrolis, devia lo prior fer-lo penjar promptament,
perquè estave provat lo cars, pus que
prior quant al dit Utrolis, pus ell ho atorgava, ý no havia promés res la règia cort a dit
Utrolis perquè descubrís lo cas, havent-ne tingut notítia la règia cort no per ell, sinó per
alguns a qui lo dit Utrolis ho havia publicat, que Utrolis ho dix a Barthomeu Mas ý lo
dit Mas a Jaume Joan Franquesa, ý dit Franquesa al regent Terça ý dit Terça al prior, axí
que no tenia que fer més lo prior que de fer posar en presó a Utrolis ý, exhigida la
depositió, penjar-lo.
9_o. Per lo gran avalot ý frateria que de aquest cars féu lo prior, axí en la captura de
Pere Cassador com en tot lo demés, fent guardar son palàtio de nits, no solament per los
alabardés que són de la guarda de sa persona, però per los soldats de la dressana, essent
públich en Barcelona, que los més després, exia de nits sol ab Ormassa, son camerer,
sens altra companya, ý tornave en casa passada mija nit.
10. Que lo prior, abans de sa partida per a Castella, féu remissió a fra Aguazil de
l'orde de Sanct Domingo, condempnat per lo Breu a galera, ý féu-li dita remissió no per
més de que havia entrevingut en esta trassa ý falcedat, com consta ab los descàrrechs.
11. Que se
falç, ý
12. Tantost, lo seguí Miquel Utrolis, lo qual anà a la cort perquè lo prior li donàs
dinés ý donàs orde com Miquel Pertusa, cosí de dit Utrolis, que també era testimoni falç,
fos tret de la presó, per la promesa a ell feta per part del prior perquè testificàs
contra Cassador.
13. Féu donar dinés en cort a Utrolis ý l'entretingué allí, ý a Barthomeu Mas, qui
havia descubert lo cars del regent Terça, ý féu que donaren supplicatió a sa magestat
contra Cassadors ý contra la ciutat de Barcelona, ý és indubitat no ho hagueren atrevit
si no tingueren tant bon costat, ý feye-u fer lo prior per llevar la fama pública d'esta falcedat,
ý perquè en aquell temps era en cort lo embaxador de la ciutat de Barcelona tramés
per aquest cars.
14. Ninguna obligatió tenia lo prior a Utrolis per a fer-li la despesa, ni donar-li res,
pus ell no li havia descubert lo cars, com dit és.
15. Determinà d'embiar-lo a Milà per traure
no
fora curat; que lo dit Cassador en deffensa ha donat 57 testimonis ý no s'és curat més d'ells
ni pense restar-los en obligatió, pus que deyen la veritat, a la qual tothom és obligat ý forçat.
16. Per la testificatió ý descàrrech de Francesch Sibilla, en presèntia del regent ý
Consell Real, aprés d'ésser-li intimada la sentèntia de mort ý ésser tormentat, lo qual diu
en sa testificatió que Miquel Pertusa havia testificat falsament perquè lo prior li havia
promés libertat, ço és, traure
prior ý Sabestià Costa, son secretari; ý que pus que la consièntia no
altres, no
per son advocat, ab gran negotiatió que en açò féu lo regent ý Real Consell, com
conste per las moltas testifications prengueren, abans de pendra la del dit Sibilla, ab gran
avalot, com feyen totes les coses d'esta causa, ý de la testificatió de Sebilla no
res, fins que se publicà enquesta a Pere Cassador, que no
no affluxaren de presons a Pere Cassador, però l'estrengueren més ý feren que dit Sebilla
no nomenàs a misser Puig, ni a misser Osset, per ésser doctors del Real Consell, haventlos
nomenats los dies abans estant dins la gonguera, com consta provat en procés.
17. Que lo dit Cassador, ab los 57 testimonis ha donat en sa deffensa, té provat plenament
la falcedat de dits testimonis, ý quasi los demés parlen de Miquel Utrolis ý
Miquel Pertusa [ý] Pedro Ruiz.
8. Pere Cassador en sa vida havia parlat a Miquel Utrolis, ý diu dit Utrolis, en los
acaraments, que li havia parlat dos voltes, la una en la plassa del rey, quant li digué que
matàs lo virrey ý a misser Franquesa, ý l'altra aprés en la iglésia de Sanct Just, ý està
provat en procés ésser falcedat; bé veren a Utrolis en la sglésia devant la iglésia, però
veren que no puià alt en lo cor de dita iglésia hahont estava Pere Cassador, ý ell ho
deposà perquè lo y havien dit los trassedors d'esta falcedat, ý ell no atreví de fer-ho,
ý dix-los ý deposà que ho havia fet.
19. Miquel Utrolis volgué parlar en cort en lo mes de març 1580 ab lo ardiacha
Copons, inquisidor de Sivilla, ý li descobrí la falcedat ý los trassadors inventors d'ella,
ý lo dit ardiacha Copons li dix que la y donàs en scrits, perquè u pugués embiar en
Barcelona, ý axí ho féu scriure ha un minyó, ý ho fermà de sa mà, ý ho aportà al
dit Copons; ý en companya de dit Copons estava lo baró de la Llacuna, ý los dos lo exortaren
molt a que miràs lo que deye, ý ell estigué ý perseverà ý comptà totes les particularitats,
ý determinaren vingués a Tamarit de Litera a fer son descàrrech devant la justítia
de Tamarit, ý axí ho féu; ý, ab dit descàrrech, diu moltes particularitats, com llargament
apar per ell, que fonch fermat a 2 d'abril 1580; ý lliurà dit Utrolis còpia del memorial,
que ell ý Barthomeu Mas presentaren a sa magestat, lo qual, diu, ordenà un regent
del Supremo Consell d'Aragó, ý l'[e]scrigué lo secretari del prior; ý que Barthomeu Mas
no volia que lo y nomenassen en dit memorial, ý lo regent ho volgué, dient que axí convenia,
ý també lliurà la original remissió ý perdó li havia donat lo prior, ab ferma de misser
Puig com hà advocat fiscal, ý una lletra del prior per a Milà per a què son tinent li
donàs una plassa d'home d'armes de la companya del prior ý de official, quant vaccàs,
per ser més accomodat ý aventatjat, ý donà també altra lletra del secretari del prior, en
recordatió del dit Utrolis, ý aprés del que més li recordà féu altre descàrrech en
Barcelona, en lo monastir de Jesús, a 16 de dit mes de maig, ý aprés altre, que fou lo tercer,
a 11 de juliol de dit any en Llissà de Vall.
20_o. Miquel Partusa, que és lo altre testimoni falç, era cosí d'Utrolis, ý deffensavenlo
don Federich de Cabrera ý Salbà Vallsecha, los quals eren grans amichs del prior, ý
era pública ý notòria en Barcelona la amistat de Partusa ab dits don Federich ý Salbà, ý
dels dits ab lo prior, ý axò bastara per no emprar-se Cassador de Pertusa contra lo prior;
ý fugí de la presó de Barcelona, ý essent fugit publicà sa falcedat, ý anà en la vila de
Casp del Regne d'Aragó, ý en poder de la justítia féu son descàrrech, ý descobrí
la falcedat ý inventors d'ella, aprés d'ésser molt exortat que digués la veritat, com
llargament apar per acte fermat a 20 de juliol de dit any, que Cassador no tenia necessitat
sinó de sercar la veritat, com la sercà ý trobà, ý lo inquisidor Copons no haguera
entrevingut en cosa fea.
1_o. Que Pera Aymar féu son descàrrech ý testificatió en la dita vila de Casp a 15">
d'octubre de dit any 1580, en poder de la dita justítia de Casp, ab la qual també diu moltes
particularitats de la falcedat de dit Utrolis ý Pertusa, ý que testificà fals per lo prior,
lo que comprove lo que se ha dit de las amistats del prior ab don Federich ý Salbà, ý dels
dits ab Partusa.
22_o. Pera Vilardaga féu son descàrrech ab scriptura de sa mà pròpria scrita devant dos
testimonis, los quals se sotascrigueren en dita scriptura en Barcelona, a 7 d'abril 1580,
ý féu lo mateix ab scriptura pública.
23_o. Hierònym Ferrer féu son descàrrech ab scriptura de sa mà pròpria scrita devant
dos testimonis, los quals se sotascrigueren en dita scriptura en Barcelona dit dia, a 7 d'abril
1580, ý féu lo mateix ab scriptura pública.
24_o. Jaume Duran féu també son descàrrech ab scriptura pública, ý don Diego
d'Anaya donà memorial del que ell sabia, ý lo mateix féu Barthomeu Mas; ý ab tots los
dits descàrrechs consta que lo prior entrevingué en dita falcedat, ý que tots los altres que
ý entrevingueren eren persones ho feyen per son servey ý per dar-li contento.
25_o. Comprove
trobades en casa de misser Francesch Puig, aprés de sa mort, ab les quals se descobre
la camarada ý lo gran cuydado tingué lo prior d'esta causa ý de sos testimonis falsos,
26_o.
causa dels contractes, fent junctar lo Real Consell dos voltes cada dia, sense exceptar les
festes, ý no parà fins que
conspiratió; axí que se veu clarament que, no solament lo mogué a fer esta trassa la venjansa,
però lo interès també de dita causa, per a poder-la fer a son plaher, sense contraris
de la part, los quals no pogueren fer, estant tancats ý privats de poder parlar ni scriure,
axí que se encontraren supèrbia ab avarítia.
27_o. Que la vila de Perpinyà, en lo any 1577, embià a la cort per ambaxador a Àngel
Tort, burgués d'aquella vila, per a donar queixas a vostra magestat d'agravis fets per lo
prior ý per son tinent Pedro Rodrígues de las Varillas; ý lo prior, sense tenir pendènties
ningunes ab lo dit Tort, scrigué a vostra magestat que lo dit Tort sabia un tracte, que
volien matar a l'alcayde de Salsas ý alsar-se ab la fortalesa ý que no
que
la ý remetés, ý embià a vostra magestat una informatió presa contra dit Tort, lo qual fou
posat en presó en cort ý donà ses deffenses, ý lo Consell de Guerra ý Rodrigo Álvariz
d'Arce, del Consell de vostra magestat, a 29 de janer 1578, donaren sentèntia, la qual
diu,
contra ell puesta por el dicho fiscal, y declararon que por este processo
no resulta culpa contra él, y le dieron licentia y alçaron la carcelería que le está puesta
para que libremente se pueda hir a donde quiziere, y assí lo pronuntiaron y mandaron,
según que de todo consta y paresce en el processo que sobre ello se hizo contra el
dicho Ángel Tort a que me reffiero, en el qual queda cosida la dicha sententia.
effecte, fou lo intent del prior perseguir lo dit Àngel Tort, sols per atemoritzar los de
Perpinyà a que ningú emprengués tal càrrech, ý scrigué a Perpinyà als cònsols ab lletra
passada per Cancellaria a 21 de juny 1577, manant-los que no embiassen a la cort per
deffensar a Àngel Tort, attès que estava pres per delictes per ell com hà persona particular
commesos, ý no per rahó de dita embaxada; ý lo mateix ha volgut fer a Pere
Cassador, per la mateixa causa ý rahó d'ésser anat a la cort per embaxador de la ciutat
de Barcelona, ý fou en lo mateix temps; ý qui ha feta la una cosa ha feta la altra, ý és
cas molt a propòsit
mali.
28_o.
anys, ý no havien de comensar de fer oradures en tal edat.
29_o. Intents a augmentar son patrimoni ý casa.
30_o. No haver causa per a intentar tant grave delicte.
31_o. Ser contrària a sa utilitat, perquè, matant lo prior, perdien lo deute que era son
patrimoni, ý tenien provat en lo procés, devant los commissaris, que morint lo prior
tenien perdut son deute, sens poder-ne cobrar un real, per estar molt endeutat ý ésser tots
los deutes primers en temps ý millor en dret.
32_o. Los que estan en presó un sol cuydado tenen, que és fugir de la presó ý
no de fer matar ni fer altro delicte; ý Francesch Cassador estava en la presó en lo temps
de que parla Utrolis, ý no per delictes, ni per cosa que se li pogués donar pena corporal,
que se tractave de dinés ý, en effecte, era causa civil.
33_o. Secret tant grave no se havia de fiar al carceller ý ha un presoner, majorment que
no faltaven als dits Cassadors de qui poder fiar ab major seguretat.
34_o. Que per semblant delictes no solen offerir sis mília lliures, ý Utrolis en sa vida
tingué seus deu ducats.
35_o. Era impossible que Utrolis pogués matar al prior ý ha misser Franquesa.
36_o. Pertusa era lladre ý públich saltador de camins, Pedro Ruiz truà, vellacho ý
home perdut, ý ningú d'ells conexia a Pere Cassador, sinó Utrolis en lo temps fou carceller
ý estave Francesch Cassador en la presó, hahont lo vingué a conèixer, ý per dita
coneixensa li prestà trenta lliures, de que li fermà contracte ab scriptura de terç, las quals
ab gran instàntia li feye demanar ý les volia cobrar, lo que també llevava sospita, perquè
és molt cert que, si secret tant grave hagués entre ells, no las hi haguera demanades, ni
quant las hi prestà li n'haguera fet fermar contracte ab scriptura de terç.
37_o. En lo temps diu Utrolis li parlà Pere Cassador en la plassa del rey, no havia quinze
dies s'era retirat en lo monastir del Carme, per fugir de las mans del prior, ý no se
havia d'acostar a la presó hahont de ordinari sol haver sempre aguazils ý altres officials
ý no és verisimil que negoci de tanta qualitat lo tratàs en la plassa ý d'enpeus,
ý ha un home a qui may havie parlat; ý la règia cort provà, ab testimonis a 16 d'agost
1577 a instàntia de Raphel Aymerich, que dit Pere Cassador s'era retirat de sa casa, ý
se
38_o. Utrolis en la primera depositió no fa mentió sinó d'ell ý no parle de ningú, ý
devant de testimonis se llestimà de no tenir conteste, ý aprés, en altre depositió, fa mentió
de Miquel Pertusa.
39_o. En la primera depositió diu haver recusat lo mandato, ý en la segona haver offert
de temptar a Miquel Pertusa, son cosí, que ho exequutàs.
40_o. Miquel Pertusa quant hoy la crida féu la règia cort, lo mateix dia de la captura
de Pere Cassador, dix, devant molts, que Utrolis era gran tacany ý que per dinés diria
qualsevol maldat, ý que
Consell ho sabé de la muller del carceller que, cridada per lo real Concell, ho dix in
pleno consilio.
41. Miquel Pertusa en los acaraments no conegué a Francesch Cassador, ý ho veren
clarament tres doctors del Real Consell qui
42. Diu Pertusa que Salbà li vingué a parlar cridat per ell, ý Salbà diu que no fou cridat.
43_o. Del que diu Pertusa de la juncta de sos advocats, fou molts mesos aprés, ý trobaren
s'í doctors del Real Consell.
44. Que ningú dels qui testificaren falsament en esta causa, per facinorosos ý gravíssims
criminosos que fossen, són estats condempnats a pena alguna de sos delictes,
abans ni aprés de la partida de dit prior.
45_o. Que ere públich ý notori se dexave de publicar la enquesta a Pere ý
Francesch Cassadors, ý aprés mort de Francesch Cassador, a Pere Cassador, per fer plaher
al prior, com consta ab lletra del prior per a misser Puig; ý axí feren morir a
Francesch Cassador en presó, ý Pere Castelló estigué en ella 30 mesos, ý ne hagué
d'exir per la immunitat de la sglésia, que altrament no tenia remey d'exir-ne.
46_o. Que en temps se féu la provisió de traure de la iglésia a Pere Cassador, se refferí
en Consell un fet semblant en temps del marquès d'Aguilar, ý se ajunctà la Real
Audièntia ý feren conclusió que ab un sol testimoni no
que tocave a la auctoritat de vostra magestat ý fidelitat de Cathalunya, ý era lo testimoni
altre qualitat de home que Utrolis, però no aprofità res, perquè lo prior no tingué ull
sinó a complir son apetit ý lo Consell a complaure
47_o. Lo prior, abans de sa partida, volgué traure de presó a Miquel Pertusa ab cent
lliures de manlleuta, la qual havien de fer persones que no podien pagar cent sous; ý,
essent avisada la viuda Aymerich del Pont, a qui havia mort son marit, entrà en Consell
cridant ý avalotant lo Consell, ý axí no pogué traure
48_o. Fets los acaraments de Utrolis a[b] Pere Cassador, constant de la falcedat de dit
Utrolis, fou detingut en la presó sens provisió en scrits; però, sens donar fermances,
tenia tota la presó ý obra nova per càrcel, ý abaxave a la plassa ý exie de nits, ý abans
de partir-se lo prior, lo féu traure a la presó, també sens provisió en scrits ni donar fermances,
cosa insòlita, ý també ho és que la Thesoreria li donave cada dia quatre reals
per a menjar.
49_o. Essent lo prior en Castella fora del càrrech, ý essent virrey de Cathalunya
lo compte d'Aytona, procurà que no
tractà ni se féu res en ella, tirant ý tenint intent a que acabàs la vida en la presó ý no s'averiguàs
esta falcedat; consta del dit orde ab lletres del prior dirigides a misser
Francesch Puig, doctor del Real Consell criminal, trobades en sa casa aprés de sa mort.
50. Que lo prior procurà que sa magestat, ab lletra de negociació, scrigués al comte
d'Aytona, llavors virrey de Cathalunya, un capítol del thenor següent:
que se ha publicado la enquesta a Pedro Cassador, advertiréys a los de esse
Consejo que no se trate del prior don Hernando, attento la qualidad de su persona y el
cargo que por nos ha tenido en esse Principado".
51.
segona presidint lo duch de Terranova, que en las deffensas de Pere Cassador no
del prior don Hernando de Toledo, ni de son secretari Sabestià Costa, ni de misser
Francesch Puig ý misser Damià Osset, doctors del Real Consell Criminal ý jutges en
ditas causas, que no era mancho de llevar la deffensa a dit Pere Cassador.
52. És indubitat que misser Copons, forçat per sa honra ý consièntia, no pogué escusar
de dir a Utrolis que digués la veritat ý fes son descàrrech, ý que si u haguera pogut
scusar, ho haguera fet, perquè lo dit Utrolis anomenave persones principals ý alguns
amichs del dit misser Copons.
53. Vehent lo prior ý altres favoridors d'esta falcedat, que Utrolis no solament no era
anat a Milà, com ells havían trassat, però s'era retractat, ý que la falcedat estava ja publicada,
axí en cort com en Cathalunya, ý que dit Utrolis havia fet son descàrrech en
Tamarit de Litera, devant la justítia de Tamarit, ý en lo monastir de Jesús de la ciutat de
Barcelona; los quals havían vist misser Franquesa ý altres del Real Consell, estant en
Puigcerdà lo comte d'Aytona, llavors virrey de Cathalunya, que los ho comunicà, perquè
la ciutat de Barcelona per Miquel Bastida, son embaxador, embià aqueix ý altres descàrrechs,
supplicant los manàs veura ý concedir guiatge al dit Utrolis ý altres sis testimonis,
perquè fossen examinats en poder de la règia cort, perquè ab ells se fora descuberta del tot
esta falcedat; ý feren determinatió en cort de fer posar en presó al dit Utrolis
de terra viventium,
Francesch Puig, feta en Madrid a 24 de juliol 1580, en la qual scriu un capítol del tenor
següent: "Jo hé tractat llargament ab lo senyor regent Terça ý ab lo secretari Gassol sobre
lo negoci de Cassador ý Utrolis, ý han-me mostrat la original supplicació que dit Utrolis ý
Barthomeu Mas, de ses mans, donaren a sa magestat; còpia de la qual envie lo regent Terça
al senyor misser Franquesa, ý se spantarà del que veurà, ý desvergonyment ara d'aquexos
vellachos, estan tots estos senyors molt bé en lo negoci; han-me dit com ja han enviada lletra
a sa magestat per al comte, per a què fes diligènties en pendre lo dit Utrolis, que és conforme
lo meu parer sempre és estat; també li envie la lletra d'en Pertusa que de la presó
scrigué a don Federich de Cabrera, per a sí li aparrà se pose en procés, ho fassen, etc." Axí,
que la determinatió de fer posar en presó a Utrolis se féu primer en la cort ý aprés en
Barcelona per la camarada del prior, ý foren publicades crides per la règia cort, prometent
a qui
ý, axí, fou capturat; ý al temps de la captura, dix públicament que ell patia per un príncep
que estave a son plaher, però que més de sis de Barcelona se
qui
d'una hora ý aprés, quant obrí, parlà molt differentment; ý lo dit Mas ere molt del prior, ý
gran amich de misser Puig, ý per ço li donaren aqueix càrrech, ý era home bastant per a
qualsevol trassa, ý lo qui, per orde del prior essent fora del càrrech, fonch carceller de Pere
ý Francesch Cassador, ý li féu molts agravis ý vexations; lo dit Mas prengué a Utrolis i
portà en Barcelona, ý no
54. És indubitat que misser Francesch Puig, ý los altros qui havien entrevingut en la
trassa ý inventió d'esta falcedat, ý tots los del Real Consell, excepto misser Miquel
Quintana, qui tant havían afavorit ý ajudat el prior en sustentar esta falcedat, tenint d'ella
plena notítia, ý particularment misser Franquesa, no solament per respecte del prior,
mes també per respecte del regent Terça, son sogre, del qual havia parlat molt Utrolis en
sos descàrrechs per ell fets en Tamarit de Litera ý en lo monastir de Jesús, que tenien en
llur poder haver-los trobat en las calses de dit Utrolis, trassen les depositions féu Utrolis
aprés de sa captura, fent-li moltes promeses per exir a[b] llur intent.
55_o. És molt cert que dit Utrolis, havent deposat falçament la primera volta no estant
pres, havia de fer lo mateix aprés estant en presó, ý tenint-ho concertat ab ell, ý prosseguiren
ab gran avalot com ab tots los procehiments falcedat havían fet; perquè,
essen lo ús ý costum ý stil de la règia cort d'exhigir las depositions dels presos dins
la presó, a Utrolis aportaren de la presó en casa del comte de Aytona, llavors virrey de
Cathalunya, hahont estava junctat tot lo Consell Criminal, ý en presèntia de dit virrey ý
Consell li fonch exhigida la depositió ý, exhigida, lo tornaren en presó i
cambra dels gentils homes, com si fóra home de bé.
56. Al dit Utrolis donave lo thesorer, de dinés de la Thesoreria, tres reals cadal dia
per la despesa, cosa may vista en la presó; perquè, si lo pres no té béns per a sa despesa,
lo posen en la almoyna; ý perquè lo thesorer alguns dies aprés recusava de pagar, féu
lo Consell que lo carceller donàs a dit Utrolis lo abadiat de dita cambra dels gentils
homes, que li valie més de quatre reals cada dia, ý li feren tots los regalos ý carítias se
poden fer a un pres, de què se féu gran nota en Barcelona que a Cassador haguessen tractat
tant mal, ý a Utrolis tant bé, ý que, en haver deposat, parlà líberament a qui volgué,
lo que no
57_o. Estigué en presó Utrolis més de vint mesos, des de 25 de juliol 1580 fins a sis
d'abril 1582, essen de rahó ý de justítia que dins tres dias l'aguessen sententiat a mort,
pus constave en procés ésser testimoni falç en negoci tant grave, perquè havia deposat
tres voltes differentment: la primera contra Cassador, la segona contra lo prior ý altres,
la tercera contra Cassadors; però no gosave lo Consell fer la causa, tement que al supplici
no parlàs, ý fonch menester que Pere Cassador hagués lletras de sa magestat, ab las
quals manà precisament al virrey ý Consell que se despatxàs dita causa ý lo procés
estava fet, ý no y havia què sperar; com tampoch no y foren fets los acaraments
d'Utrolis ab Cassadors en lo mes de maig 1579, per a penjar-lo pochs dies aprés de la
captura de Cassador.
58_o. Per part del prior se feren grans diligènties per a pendre Utrolis, vehent no y
havia altra remey, perquè s'era retractat ý públicament deye tot lo que havia passat, de
manera que prengueren assò per spedient.
59_o. Perseguiren molt los del Real Consell a Francesch Agul[l]ana de Caldes, a Joan
Francesch de Copons, senyor de la Manresana, a Pere Pau Bolet, a Gaspar Riera, a Pau
Franquet ý a Pere Aymar, no per més d'haver entrevingut en lo descàrrech féu en
Tamarit de Litera Miquel Utrolis, ý en lo que féu Miquel Pertusa en la vila de Casp, ý
estigueren bandejats de Cathalunya ý patiren grans danys.
Foren tants ý tan excessius los agravis fets per lo prior a dits Pere ý Francesch
Cassador que seria cosa molt prolixa haver-los d'escriure, basta que duraren los de
Francesch Cassador des del mes de nohembre 1576 fins al primer de maig 1580, que
acabà la vida en los càrcels dins la gonguera, ý a Pere Cassador, des de 15 de agost 1577,
que
canceller fou tret dels càrcels per la immunitat de la iglésia; de manera que lo títol ý dignitat
de lloctinent general de vostra magestat que l'obligave a donar eximpli de retitut,
se convertí en dany dels dits Cassadors per estar debaix de son govern.
A
sua esta falcedat; resta ara a deduhir que lo Real Consell Criminal tingué plena notítia
de esta falcedat al temps que féu la provisió de traure de la iglésia a Pere Cassador, per
tot lo que està dit ab aquest memorial, que quasi tot quadre ý són verisímils e indicis
indubitats, per los quals acostuma dit Real Consell condempnar a mort, ý axí se dexarà
de repetir lo que està dit, pus casi tot convé al Real Consell com al prior, ý se pot adaptar
ý atribuhir a ell, ý axí se dirà breument la queixa se té de dit Real Consell.
Entengué clarament lo Real Consell, quant declarà lo sometent per traure
a Pere Cassador, que Utrolis era testimoni falç, perquè ningú millor que ells lo coneixían,
per ésser estat commissari ý haver fetes moltas maldats, ý ésser estat carceller, ý
no
estaven a la presó, preses en la presó, ý feye altres vellaqueries, ý mareixia gran càstich;
però tenie un amich en lo Consell que li valgué i
Al temps se féu dita provisió de traure de la iglésia a Pere Cassador, havia trenta
mesos que lo pr[i]or, per medi de dit Real Consell, perseguie als dits Cassadors ab tres
causes criminals, ý part d'ells eren advocats del prior, ý tots entrevenien com hà jutges
en dites causes; ý los qui no eren advocats ho sabien, entenien ý veyen tot lo que passave,
ý hoyren diverses voltes, en Consell ý fora del Consell, que lo dit prior estave indignat
contra dits Cassadors, ý determinat d'arrohinar ý anichilar ý llevar-los los béns, la
vida ý honra; ý sabien, també, que temptà moltes coses per a traure de la iglésia
a Pere Cassador, ý los del Real Consell li digueren que no podie, axí que, per aqueixes
ý per tot lo que està dalt dit, saberen ý entengueren clarament que la depositió
d'Utrolis era falsa, ý que era màchina del prior, perquè, altrament, hagueren penjat, perquè
essent carceller no hagués divulgat dit cars, ab 22 mesos; ý pareixia cosa de burla
la depositió de dit Utrolis, perquè diu que Pere Cassador estant en la plassa del rey li
envià un criat a la presó perquè li abaxàs a parlar, ý que, estant los dos en la plassa, li
dix que li fes plaher de matar al virrey [ý] a misser Franquesa, ý que li donaria quatre
mil lliures per matar lo virrey ý dos mil lliures per matar a misser Franquesa, ý que ell
respongué que no u volia fer, que no era matador d'hòmens, ý que dit Pere Cassador se
anà ab esta resposta. Aquest és lo fonament de tota aquesta màchina ý ab esta depositió
se declarà lo sometent, ý, ab gran avalot ý estruendo, tragueren de la iglésia de Sant Just
a Pere Cassador, que pareixia que fos un judici final, ý tota la ciutat de Barcelona se
albarotà ý alterà d'entendre un cas tan orrendo, perquè en la mateixa hora que
de la iglésia se publicà la crida per part de la règia cort, offerint dos mília lliures a
qui descobriria lo cas de voler matar lo virrey ý a misser Franquesa; ý com sabia tot lo
món la persecutió del prior ý sa condició ý les manasses havia fetas ý la qualitat ý condició
de Pere Cassador ý Francesch Cassador, fins als minyons cregueren que era inventió
del prior; ý la ciutat junctà Consell de Cent com està dit, ý féu publicar crida offerint
dos mília lliures a qui donaria prova de dit cars, axí en offensa com en defensa;
ý és indubitat que, si lo virrey ý lo Real Consell haguessen tinguda notítia que la crida
de la ciutat fes mentió de la deffensa, no hagueren consentit que fos publicada, ý encara
que semblants crides no acostume de fer mentió de la deffensa, paregué al Consell de
Cent que la fes, perquè cregué lo que tothom creye, que era inventió del prior; però, com
los concellers no digueren res més al prior en llur embaxada de que lo Consell de Cent
havia feta deliberatió de fer crida pública, offerint dos mília lliures, cregué que seria en
la forma acostumada, però se veu clarament ab la dels deputats que no consentí lo prior
ý lo Real Consell se publicàs de la manera estava la crida de la ciutat, tenint gana que
publicàs llisament, sens tractar res de la deffensa, ý no abastà que lo assessor de diputats
digué[s] al Real Consell que parie molt mal entengués la gent feyen contrari a la
publicatió de dita crida, ý se entengué ý cregué que no volien saber la veritat, ý temeren
que ab la crida de diputats se descubriria.
No solament al temps de la captura de Pere Cassador entengueren la falcedat los del
Real Consell, però vint dies aprés los constà per lo procés de dita falcedat, per moltes
causes estan ja deduhides, ço és, del debitori de les 30 lliures d'Utrolis ý de la solícita
exactió d'elles, avisat Pere Cassador ab lletra no volgué fugir, que lo dit avís no podie
exir sinó dels que entrevenien en la enquesta, ý que Utrolis en la primera depositió no
parlà de ningú, ý devant de molts se queixava de no tenir conteste, ý en altra despositió
nomene a Miquel Pertusa, ý en la primera diu haver recusat lo mandato, ý en la segona
diu haver offert de temptar a Miquel Pertusa que u exequutàs ý que u temptàs;
ý que Pertusa dix volie saber en què estava sa deffensa, cosa de burla, perquè és molt
cert que no dich
no fóra tingut a res, no podia perdre d'acceptar lo càrrech per exir de presó ý anar-se
hahont volgués, ý deixar aprés de fer-ho ý pendre alguns dinés; ý las testifications de
Utrolis ý de Pertusa ý de Pedro Ruiz pareixían una faula, ý Utrolis, en los acaraments ab
Pere Cassador, dix que may li havia parlat Pere Cassador sinó dos voltes: la primera a
la plassa del rey ý la segona en lo cor alt de Sanct Just; axí que la primera volta que li
parlà fonch dir-li que matàs lo virrey ý a misser Franquesa, ý Partusa en los acaraments
no conegué a Francesch Cassador, perquè may lo havia vist; però quant més entenien los
del Concell la falcedat, tant més los tenien apretats, per lo respecte està dit de contentar
ý complaure lo prior, ý perquè la falcedat no
No obstà ninguna diligèntia de la ciutat de Barcelona, ni dels diputats, ni dels parents
de Cassador a que posassen en presó a Miquel Utrolis ý Pedro Ruiz, tantost com fonch
tingut lo Consell de Cent, lo qual féu deliberatió que se insistís molt en axò; ý eren
hòmens que per la despesa ý hagueren estat volonter si tingueren la veritat per sí, perquè
eren pobres ý ab quatre reals cada hú cadal dia hagueren fet bona xera, ý no hagueren
perdut res en estar en presó; ý abans de la partida del prior, se tornà a fer gran
diligèntia per part de la ciutat ý de dits Cassadors per lo mateix, ý no aprofità, ý a les
supplications se donaren en scrits, se féu provisió
se donaren requestes al regent ý Real Consell ab inserta de una supplicació ab dita provisió;
però tampoch aprofità ý deye lo regent Vilana, quant li presentaren dites
requestes, que és açò matèria de Corts; Déu sab què serà vui ý esta sola rahó és bastentíssima
contra lo Consell Criminal.
Veu lo Consell que lo prior se
ý que
Mas, ý fonch públich que anaven per a traure dinés del prior, ý perquè donàs orde en
traure de presó a Miquel Pertusa; ý veren, també, lo cuydado gran que se tenia per part
del prior en regalar ý cariciar al dit Pertusa, essent de justítia que l'haguessen penjat
encontinent que haguera deposat que li havían tractat de matar al prior ý a misser
Franquesa, pus que ell ho atorgave ý sens axò ho mereixia; ý com tots los testimonis falsos
eren gent baixa, publicaven algunes coses.
Veu també lo Real Consell que lo prior féu remissió a Utrolis, ý a fra Aguazil havie
entrevingut en la falcedat.
Misser Puig s'era fet relador de esta causa, ý prengué la depositió d'Utrolis ý d'altres
testimonis, ý atreví de voler pendre la depositió a Francesch Cassador, lo qual li dix que
devia tenir empatx de pendre semblant càrrech, ý misser Puig d'affrontat se
Consell, lo qual cometé la causa a misser Osset ý, conforme a la depositió ý descàrrech de
Francesch Sibilla, d'Utrolis ý d'Aymar ý d'altres, los dos sabien en esta falcedat; ý encara
que misser Osset fonch relador aprés ý misser don Luys de Paguera era lo advocat, los
dos dependien de misser Puig ý ell ordenava als dos ý ere lo principal d'esta camarada.
La ciutat de Barcelona tenie set testimonis ab los quals descubria plenament
esta falcedat, ý donaren supplicació en Consell perquè fossen guiats, per a testificar
devant lo Real Consell; ý entre ells ý ere Utrolis ý Pertusa, que eren los testimonis
falsos, ý lo comenador don Diego d'Anaya, Pera Aymar ý altros que no havien testificat
en dita causa, ý donà supplicació al Consell, ý no
la sòlita provisió
Puigcerdà al virrey, que ere lo compte d'Aytona, ab los descàrrechs havían fermats
Utrolis ý altres, supplicant lo mateix; ý no
dits descàrrechs a misser Franquesa, lo qual ý misser Puig ý don Luys de Paguera
tenien d'estos negocis càrrech del prior, com conste per lletres del dit prior ý de misser
Franquesa; ý en aqueix temps era ja negoci que tocave tant a ells com al prior, per
estar descuberta la falcedat ab los dits descàrrechs ý ab lo que públicament dejen los
que havien fets ý altres que sabían; ý lo comte féu de resposta que lo prior lo tenia per
suspitós ý que ell no se
scriu lo prior a misser Puig, que procuràs de allergar fins que vingués lo virrey; ý no
era perquè fos suspitós lo comte, sinó a fi ý intent d'allergar, perquè morís Pere
Cassador en presó ý no se
procurà se donàs sentèntia, pensant que ab ella se acabave ý que no se
però a permès Déu que se
desagraviarà.
Baldiri Vergés havia confessat denou morts ý molts robos ý maldats, ý perquè lo
feren deposar contra Cassadors no
publicàs los invento[r]s de sa falsa depositió com ja comensava, morí d'una bascha en
la presó estant sa ý bo, ý fonch opinió fonch admetzinat.
Per lo dit, se veu clarament que tot lo Consell tenia notítia de esta falcedat, los uns
per haver-hi entrevingut en la trassa, ý los altros per entendra-la per las causes ý verisímils
ý indicis indubitats estan dits; ý no obstant axò, no solament procehiren a captura
de dits Cassadors, no tenint respecte a la auctoritat de vostra magestat ý infàmia de tot
aquest Principat de Cathalunya ý Comtats de Rosselló ý Cerdanya, mes encara los feren
tants agravis com pogueren, ý aquestos duraren fins que hagueren mort a Francesch
Cassador, ý la iglésia los llevà de les mans a Pere Cassador, perquè la captura de Pere
Cassador se féu ab grandíssim struendo ý avalot, podent-se fer ab un aguazil, que prou
sabían no havia de fer resistèntia ni fugir; posaren-los de guardes sis portés ý un aguazil,
a despeses de dits Cassadors, ý set alabardés, no acostumant-se quant se determina
de posar guardas de posar més de un porter per guarda de vista; no consentiren que lo
portassen a menjar de llurs cases, publicant que lo Consell tenie por que de llurs cases
no
menjar, estigueren malalts algunes voltes ý no
la causa dels contractes velo levato, com se dedueix ab altre memorial, ý no y hagué
remey de parlar ab advocats ni procurador; ý foren tant excessius los mals tractes, que
dins un any bastaren a matar a Francesch Cassador ý no y hagué remey de traure
de la gonguera; ý quant més se descubria la falcedat, més creixien ý multiplicaven
los agravis; ý no aprofità a res la partida del prior, perquè deixà en Barcelona ministres
que feyen sa voluntat, ý lo duch de Terranova, tenint-se per impossibilitat en aquest
negoci, envià a dir a Pere Cassador ý li dix ell mateix que fes repetir per la iglésia, ý així
ho hagué de fer, pus no li volien pendre les deffenses, ni se scrivie tot lo que deyen los
testimonis.
Solicitaren molt Pere ý Francesch Cassador que se
pogué may obtenir, lo que fonch causa de la mort de Francesch Cassador; ý aprés de sa
mort, continuà Pere Cassador de paraula ý ab supplications ý ab requestas, ý també ho
solicità molt la ciutat de Barcelona, de paraula ý en scrits per lo interés públich, ý no
pogué obtenir fins que foren passats vint_ý_sis mesos, axí que los
als militars foren mesos, ý encara fou menester que vostra magestat ab sa real lletra, ho
manàs precisament; a 22 de juny 1580, fonc presentada supplicació per part de Pere
Cassador, sens demanar altra cosa més de que li publicassen la enquesta, ý fou provehit
com se segueix:
in aliqua domo presentis civitatis ad penam duarum mille librarum;
Cassador acceptar-la, sinó que
Barcelona per lo interés públich; ý després, per a molestar-lo, lo tornà en dintre de la
torra nova, ý per anar per la presó li feyen dar 15 lliures de fiansas, ý
presó després de la dita provisió any ý mig ab gran stratura, no per a més de que
deixàs la deffensa ý isqués a manlleuta, perquè la dita provisió feta a 22 de juny 1581">
era casi absolutòria, perquè en Cathalunya no
cosa bastaven 2 mil lliures de fiansas, havien de bastar per estar a la presó.
La viuda Cassadora donà supplicatió en Consell dient que, Pere Rodrígues de las
Verillas ý misser Puig ý misser Osset, del Real Consell, ý Sabestià Costa, secretari del
prior, havien entrevingut en concertar esta falcedat, ý que feye instàntia ý part fermada
contra ells, ý que
provisió lo Consell supplicata non procedere, ý féu esta provisió quant se instà la captura
dels Cassadors, tenint lo exemplar del marquès d'Aguilar ý sent notòria falcedat
coneguda per tots, ý més per los del Real Consell.
Aprés de publicada la enquesta, la qual se publicà a 20 de juliol 1581, que fou més
de dos anys ý dos mesos després de la captura, cosa cruel ý contra les Constitucions de
Cathalunya ý tot dret, en sis mesos no pogué pendre Pere Cassador més de tres testimonis,
ý misser Osset posà lo hú d'ells en la presó hahont lo tingué molts dies, no per més
de atamoritzar los que havían de testificar.
De la prestesa conspiratió se inventà, aprés, altra maldat que digueren corruptió, ý per
ella tingueren a la presó deu mesos a Miquel Mongay, notari de Barcelona, ý fora de
ses cases ab procés de regalia ý bandajats al senyor de la Manresana ý a Francesch
Agullana ý de Calders ý a Pere Pau Bolet ý altres, sens culpa; ý feren provisió de captura
contra tots ý contra lo secretari Viladamor ý Miquel Salvador Riera, los quals
estaven en cort, ý contra Ramon Vaya, notari de Tamarit, ý tornaren a Pere Cassador
en la torra nova molt apretat, ý axò isqué que després que publicà que Utrolis, Aymar,
Pertusa ý altres havien retrocedit de ses primeres depositions, ý que carregaven e inculpaven
a alguns del Consell, estant lo dit Cassador en dit temps debaix de l'aguazil Mas,
sens poder parlar ab ningú, ý ab major stretor que may havien estat, que en Barberia no
són tant mal tractats los christians; ý enviaren a misser Planes a Tamarit per a cerca[r]
alguna cavil·latió en lo descàrrech d'Utrolis, lo qual féu interrogations prou impertinents
al notari de Tamarit que havia pres lo dit descàrrech, ý no trobà lo que sercava.
Posaren a la presó a Pau Franquet, criat de Pere Cassador, no per més de haver acompanyat
a Pere Pau Bolet a Tamarit de Litera ý, de esta captura, resultà perdre la vida, com
la perdé contra tota rahó ý justítia en la presó. També posaren en la presó madó Riquera,
que era una dona vella criada del dit Cassador, ý la tingueren a la presó molts dies, no
per més de que prengué la lletra portaren en casa de dit Cassador lo die abans de sa captura,
ab lo qual lo avisaven d'esta trayció ý maldat, essent trassa dels mateixos jutges, ý
no dexaren de fer tot quant saberen inventar.
Per no traure de la presó per a las festas de Nadal a Pere Cassador ý a Miquel
Mongay, notari, que no podie deixar de fer-se, inventaren una nova maranya, prenent la
testificatió de tres presos als quals prometeren libertat per açò; ý descubrí
maldat per un billet de Miquel Oller per a misser Puigventós, que vingué a mans de Pere
Cassador ý lo envià al virrey ý regent Vilana; ý veu clarament lo Consell la maldat, tota
via restaren dits Cassador ý Mongay en la presó, ý ninguna cosa se féu contra misser
Puigventós ý contra los testimonis falços, encara que se instà molt, perquè en dita
maranya entrevenien alguns del Real Consell com fou públich ý notori; feren-se dos
conclusions en lo Real Consell, la una sent virrey lo comte d'Aytona, ý l'altra sent virrey
lo duch de Terranova, los quals deyen que, en lo pendre de las deffensas de Cassadors
no se scrigués res del que diguessen los testimonis del prior don Hernando, de misser
Puig ý de misser Osset, doctors del Real Consell, ý de Sebastià Costa, secretari del prior,
lo que no era mancho de llevar del tot la deffensa a Cassador, essent los culpats lo prior
ý los altres ý de qui havien de testificar los testimonis si no testificaven de ells.
Envià lo Real Consell al castell de la Manresana un commissari per a regonèixer las
scripturas se trobassen en dit castell, tant grans eran ses diligènties ý manyas, ý trobaren
dos cartes, la una de Pere Cassador per al senyor de la Manresana ý la resposta d'ella; ý
no las posaren en procés, perquè en dites cartes trobaven que dits Cassadors ý senyor de
la Manresana no feyen diligènties sinó per a descubrir la veritat, encarregant molt lo dit
Cassador que no volia sinó la veritat; ý resultà de dites cartes que, per llevar que Jaume
Duran, pres en los càrcers reals inculpat de una mort, no testificàs en deffensa de
Cassador, perquè sabia tota la veritat d'Utrolis ý de Pertusa, lo que entengueren
alguns del Consell per les dites cartes, li persuadiren ý feren testificar en offensa lo que
volgueren, ab certas promesas que per rahó de sos delictes lo desterrarien ý després se
li faria remissió, com se féu; ý estaven los del Consell vigilantíssims en llevar la deffensa
a dit Cassador, ý que la veritat no
A Miquel Mongay, notari de Barcelona, condempnaren a desterro a una isla que
nomenàs vostra magestat, ý se entengué que alguns votaren que
ý delicte que li imputaren fou que de Barcelona ere vingut a Tamarit de Litera, per a fer
testimoni, com lo féu devant de la justítia de Tamarit, que coneixia a Miquel Utrolis, per
a que lo notari de Tamarit prengués lo dit ý testificatió d'Utrolis, en la qual testificatió
ý descàrrech, descubria sa falcedat ý la vellaqueria que contra los dits Cassadors havie
testificat; que si assò ere delicte ý merexia pena alguna lo dit Mongay, diga-ho quisvulla,
ý axí u declarà vostra magestat, perquè, consultat ab vostra magestat per lo virrey,
manà que li fos alsat lo desterro ý restituhida la honra, ý axí se li féu acte de manera lo
volgué, ý fou tret de la presó líberament, ý pochs mesos aprés morí del mal tractament
de la presó; ý tota la malítia dels del Real Consell contra lo dit Mongay fou perquè lo
dit Miquel Utrolis en sa depositió ý descàrrech fa mentió del prior don Hernando, de
misser Puig, de misser Osset, doctors del Real Consell, ý de Sabestià Costa, secretari del
prior, ý de esta injustítia ý agravi manifest deuen de ser castigats los del dit Real Consell,
ý és rahó que vostra magestat mane satisfer a la viuda del dit Miquel Mongay los agravis
ha rebuts, ý purament lo arruynaren ý asolaren la azienda, salut ý la vida.
A Miquel Utrolis penjaren per testimoni falç, ý hague-y algun vot que
ý los inventors, trassadors ý favoridors d'esta màchina ý falçedat procuraren ab molt
grans diligènties que acabàs lo dit Utrolis ab falcedat, persuadint-li ab sos medis que fes
un descàrrech, retractant totas las depositions per ell fetas ý desculpant a tots los qui
havie inculpat, ý carregant tota la culpa a ssí mateix a soles, persuadint-li que, per ésser
lo prior ý los del Consell persones públiques, havia de redundar gran infàmia a la justítia,
ý que podia desculpar a tots ab bona consièntia; ý axí, a 6 d'abril 1582, se li ordenà
un descàrrech, lo qual li fonch donat en scrits, ý la y feren scriure ý fermar tot de sa mà
pròpria, ý se posà en procés; ý que sie axí la veritat que fonch persuadit Utrolis a fer dit
descàrrech, ý que fou màchina ý trassa, ý que lo dit descàrrech conté falcedat se veu clarament
per les rahons infrascrites,
Primo, perquè està molt bé ordenat ý ab gran brevedat que no s'í podia affegir ni llevar
paraula, ý qui l'à ordenat era home de molta primor ý artifici.
2. Passà lo dit descàrrech per tot lo procés, ý ningú que no estigués molt al cap de dit
procés l'à pogut ordenar de la manera està.
3. No ésser verisímil que Utrolis de sí mateix inventàs ý atrevís tan gran malvestat.
4. No tenia pendènties ab Cassadors, ni may havia parlat ab Pere Cassador, ni ab
Francesch Cassador, sinó lo temps fonch carceller, que li parlà Francesch Cassador per
estar en presó en aquell temps, ý li prestà 30 lliures per fer-li plaher.
5_o. En lo segon capítol del dit descàrrech diu: "ý axí los actes fermats en
Tamarit de Litera ý en Jesús, són estats falsos", ý no diu res del tercer ý derrer descàrrech
per ell fermat en Llissà Jusà 15 dies abans de sa depositió, aprés de sa captura, del
qual derrer descàrrech se havie de recordar millor que dels dos primers, fermats lo primer
a 2 d'abril, ý lo segon a 18 de maig, ý lo derrer fou a 11 de juliol de dit any; ý de
no fer-ne mentió en sa depositió fonch la causa que los qui ordenaren lo descàrrech de
sis de abril 1582 no tingueren notícia del dit terçer descàrrech de 11 de juliol 1580, que,
si la tingueren, és indubitat ne hagueren feta mentió; ý tingueren notítia dels dos altres
primers descàrrechs, perquè
en procés, ý esta sola rahó és bastantíssima per a veure clarament que lo dit
descàrrech de 6 d'abril 1582 és fabricada inventió ý màchina dels mateixos qui ordiren
ý fabricaren la falcedat de esta pretesa conspiratió, pensant que, ab aquell descàrrech,
levaven la fama pública ý oppinió se tenia de esta traïció, falcedat ý maldat inventada
contra dits Cassadors, ý dels inventors ý favoridors d'ella.
6_o. No ésser verisímil que, havent tres anys que durava esta màchina ý trayció, ý
havent fetes moltes ý grans diligènties en sustentar-la, ý guardar no
en Barcelona, però en cort de vostra magestat, com apar ab las lletras se són trobades
en casa de micer Francesc Puig, aprés de sa mort, ý havent tingut en presó a
Utrolis més de 20 mesos se haguessen de descuydar de aquest derrer pas, perquè si
Utrolis portant-lo al supplici hagués publicat la veritat, com la havia dita ab los
tres descàrrechs fets per ell en Tamarit de Litera, ý en lo monastir de Jesús de Barcelona,
ý en Llissà Jusà, ý de paraula havia dit públicament a moltes persones, en moltes parts
restaven los inventors ý fautors d'esta falcedat ab gran innomínia ý infàmia; ý axí és
indubitat feren sforç en aderir a Utrolis a fer dit descàrrech, ý aquell ordenaren de la
manera los estave bé, ý no saberen dissimular l'art, perquè lo mateix descàrrech mostrà
clarament no haver-ho fet, ni pogut fer, ni sabut fer Utrolis, que era un home grosser; ý
de la ordinata ý frases del dit descàrrech se comprèn lo ordenà misser Francesch Puig,
lo qual en matèria d'ordenar tenia particular habilitat, ý li tocave més aquest negoci.
7_o. No ésser verisímil se descuydassen de aquest descàrrech, havent fet grans diligènties
ab Francesch Sibilla, perquè anant al supplici no descubrís esta falcedat, ý, aprés
d'ésser condempnat a mort ý turmentat, lo detingueren en presó alguns dies fins que lo
aderiren a que callàs, ý que li pendrien la depositió ý descàrrech en scrits, ý que en dita
depositió callà los noms de misser Francesch Puig ý de misser Damià Osset, ý
pus no pogueren fer més que anomenàs lo prior ý a son secretari Sabestià
Costa, com consta ab lo descàrrech; ý feren moltes diligènties per a publicar que Pere
Cassador havia persuadit a dit Francesch Sibilla, lo que públicament havia dit del prior
ý de dit misser Puig ý misser Osset ý Costa; ý és molt cert que als dits inventors los
importava molt més procurar que no parlàs Utrolis al supplici, que Francesch Sibilla,
perquè lo dit Utrolis era lo principal testimoni fals de esta enquesta ý pretesa conspiratió,
ý tingueren prou temps per consertar que fes dit descàrrech
8_o. Las depositions que
ý continue lo notari del procés, lo que no
d'Utrolis, que la scrigué ell de sa mà pròpria; ý encara que és breu, no la scrigué ab sis
hores, perquè era tan ruin scrivà que era manester dir-li las lletras ab que havia d'escriure
son nom, ý scrivia ab gran pausa ý una lletra aprés d'altre com qui config.
9_o. Totas las depositions fetes per Utrolis en poder de la règia cort són falses ý fabricades
per los inventós d'esta falcedat, los quals se trobaven en Barcelona, ý ordenaren
lo dit últim descàrrech per tapar la bocha a la gent ý descarregar al prior ý a misser Puig,
ý a misser Damià Osset ý Sabestià Costa ý altres, als quals havia carregat en los tres
descàrrechs fets en Tamarit de Litera, ý en lo monastir de Jesús ý en Llissà Jusà.
10. De la falcedat del dit últim descàrrech de sis d'abril 1582, en quant descarregà lo
prior ý misser Puig ý misser Osset ý Costa ý altres de la camarada, apar clarament ab
los descàrrechs fets per Miquel Pertusa, cosí del dit Utrolis, també testimoni falç, ý de
Pera Aymar, de Hierònym Ferrer, de Pere Vilardaga, de fra Hierònym Salas, ý de Jaume
Duran, ý per las relations del comenador don Diego d'Anaya ý de Barthomeu Mas, ý per
lo descàrrech ý depositió de Francesch Sibilla, presa en presèntia de tot lo Real Consell,
abans del supplici ý per las depositions de 57 testimonis presos en deffensa de Pere
Cassador, ab los quals descàrrechs ý depositions estan comprobats los tres descàrrechs
fets per Utrolis en Tamarit de Litera ý en lo monastir de Jesús ý en Llissà Jusà.
11. Comprova
Francesch Puig, aprés de sa mort.
12_o. Misser Francesch Puig qui ere lo principal d'esta camarada, segons li scriu
misser Martí Joan Franquesa ab lletra s'és trobada en casa de dit misser Puig, aprés de sa
mort, anà al monastir de Ballem, aprés d'ésser donada la sentèntia de mort contra Utrolis,
per a pendre-li confessor, ý prengué un gran amich seu; ý qui duptara qui l'informara
de la lletra que sa magestat havia scrit al compte d'Aytona, virrey de Cathalunya, que en
las deffensas de Pere Cassador nos
per lo Real Consell en temps de dit comte d'Aytona, ý aprés del duch de Terranova, que
en ditas deffenses no
ý que convenia a la auctoritat de la justítia se abolís esta infàmia.
13. Que se comprove la falcedat del dit descàrrech de 6 d'abril 1582, ab las mateixas
depositions fetes en poder de la règia cort per Utrolis, Pertusa ý Ruís, de les quals
se col·legeix clarament la falcedat.
14. Miquel Pertusa, testimoni falç, cusí d'Utrolis, deposà de cosa diu era seguida 21">
[mesos] més atràs, ý essent gran amich de don Federich de Cabrera ý Francesch Salbà
de Valleschà, grans amichs del prior, no és verisímil haguera tant tardat de descobrir-ó;
majorment que, ab axò, fóra exit de presó, en la qual havia anys estava ab evident ý
notori perill de sa vida, ý no y havia causa per a què no descubrís ý publicàs lo que li
ere estat dit.
15. No bastaren les diligènties feren los consellers de la ciutat de Barcelona ý los
diputats de Cathalunya ý los parents de Pere ý Francesch Cassador, de fer posar en presó
a Miquel Utrolis ý a Pedro Ruiz; ý en ésser-se retractat Utrolis en Tamarit de
Litera, se tingué Consell en la cort per los amichs del prior de fer-lo pendre, com consta
ab lletra de misser don Luys de Paguera per a misser Puig, trobades en casa del dit
Puig aprés de sa mort, ý hagueren lletres de sa magestat per al virrey de Cathalunya, ý
los del Real Consell de Cathalunya feren grans diligènties ý cridas públicas, ý no pararen
fins que fou pres ý li hagueren exhigida la depositió, conforme sa intentió ý voluntat,
ý aprés lo dexaren estar en presó molt regalat més de 20 mesos; ý fonch menester
que Pere Cassador hagués lletras de vostra magestat, manant precisament al virrey de
Cathalunya que
hagueren feta.
16_o. A Pedro Ruiz, testimoni falç que és en Madrid, no se és retractat, no li han dit
res ni l'àn perseguit aprés d'ésser sententiat a mort lo dit Utrolis, lo que tocave al prior
ý a sa camarada, pus los constava clarament de la falcedat.
17. E axí, és indubitat que dit últim descàrrech ý depositió de Miquel Utrolis, fet a 6">
d'abril 1583, en quant descarregà al prior ý a misser Puig ý a misser Osset ý altres de sa
camarada, és falç, ý que totas las depositions fetes abans per dit Utrolis en poder de la
règia cort són falces, ý tot fonch inventió ý màchina dels dits.
Tots los procehiments fets en esta causa, des del mes de decembre 1579 avant, són
contra la exemptió de vostra magestat concedida
quals entengué vostra magestat quant la concedí ý ho ha mostrat clarament la sperièntia;
ý pus que lo prior ý Real Consell Criminal, en desacato de dita real exemptió,
provehiren en esta causa ý en la dels contractes ab tan gran tirania ý injustítia, justa
cosa és que sa magestat los castigue sens tenir respecte sinó a la justítia; ý
prou devia bastar al prior ý al Real Consell ý se devían contentar de haver vexat a Pere
ý Francesch Cassador, ab les causes criminals de misser Puigventós ý Granollachs, ý
ab la de Raphel Aymerich, ý ab la sua pròpria dels contractes, ý no inventar ý trassar
esta falcedat, com si no tinguessen superior; y havia més de dos anys ý mig durava la
persequutió, abans de la nova inventió ý trassa de la falcedat, sens poder trobar algun
remey ab vostra magestat, havent tingut sempre en cort un agent qui moltes voltes
informà a vostra magestat ý li donà memorials deduhint dits agravis; ý aprés de la captura
de Pere Cassador ý embiaren dos parents per la posta a Gaspar Dusay, cunyat del
dit Pere Cassador, lo qual informà a vostra magestat d'esta falcedat ý agravis ý li donà
memorial; ý aprés, vehent los dits parents de Pere ý Francesch Cassador que los dits
agravis ý oppressions anaven creixent de cadal dia, embiaren a vostra magestat lo
canonje Rejadell ý Gabriel Cassador, los quals parlaren també ab vostra magestat, ý li
donaren memorials dels dits agravis ý vexations, ý no fonch possible obtenir de vostra
magestat algun remey; ý fonch la causa que lo prior embià a la cort a misser
Franquesa, jutge de la causa dels contractes, perquè devant vostra magestat ý son
Supremo Consell d'Aragó li fos advocat en la mateixa causa, ý impedís que no isqués
dita causa del dit Real Consell de Cathalunya, parexent-li al prior que tota sa justificatió
estava ab axò, ý que si
se havia de veure, no li fóra anat bé; ý quant lo dit misser Franquesa hagué persuadit
al Supremo Consell d'Aragó la pretentió del prior, se
procurà lo prior que lo regent Terça, qui
molt en dita causa dels contractes, anàs en cort ý li fos jutge, ý axí ý anà; ý los
memorials se presentaven a vostra magestat per part de dits Cassadors los remetia vostra
magestat al Supremo Consell d'Aragó, ý allí se cometien al regent Terça, lo qual
provehia a gust del prior, de manera que tenia en sa mà lo prior no solament lo Consell
de Cathalunya, però lo Supremo Consell d'Aragó, ý tenia persuadit los del Consell de
Cathalunya que vostra magestat no feye sinó lo que ell volia, ý ho dix públicament als
consellers de Barcelona la última volta tornà de cort, tractant-los mal de paraules, perquè
s'eren queixats d'ell a vostra magestat, ý estigueren casi determinats de embiar a
donar-ne queixes a vostra magestat, sinó que no faltà qui per part del prior ý posà destorb;
ý per estos respectes feyen los del Consell lo que ell volia, ý lo prior havia posat
a molts d'ells en dit Real Consell, ý eren factura sua, ý tots esperaven mercès de vostra
magestat per son medi ý relatió, ý la inventió d'esta falcedat alterà no solament la
ciutat de Barcelona, però tot aquest Principat ý Comtats, ý feren moltes ý grans
diligènties la dita ciutat ý los dits diputats de Cathalunya ý despengueren molts dinés,
les quals eren totes quantre Pere ý Francesch Cassador si haguessen tinguda culpa. Ý
és molta rahó ý justícia que, axí com esta infàmia s'és publicada per lo món, axí també
los inventós ý altres que han cabut, sabut ý consentit en la inventió ý trassa de esta falcedat
ý maldat, tan prejudicial a la auctoritat de vostra magestat ý a la innata fidelitat
de dita ciutat ý de tot lo Principat ý Comtats, sien punits ý castigats, de manera que ab
la pena d'aquells se acabe de borrar dita infàmia, ý sie exemplar en lo sdevenidor que
ningú se attravescha d'inventar semblants maldats. Perquè durà esta persecutió
contra dits Cassadors sinch anys, des del principi de nohembre 1576 fins a 13 de
nohembre 1581 que isqué Pera Cassador de la presó, en lo qual temps lo prior ý lo
Real Consell los feren totes les oppressions, vexations ý agravis pogueren ý saberen
inventar.
Declare dit Pere Cassador que tot lo contengut en aquest memorial contra lo prior
don Hernando de Toledo ý los del Real Consell Criminal de Cathalunya, entén haver-ho
dit ab lo ac[a]to ý respecte que
de demanar justícia de sos agravis a vostra magestat, devant del qual en cosas de
justítia no y ha exceptió de persones, ý poden les parts ý
tot lo que a son dret los convé.
També declare que parlant del Real Consell Criminal, entén exceptar-ne a misser
Miquel Quintana, doctor més antich del dit Consell, lo qual no consentí en estos agravis.
Supplícan per ço a vostra magestat lo dit Pere Cassador en dits noms, ý los tres
brassos de la present Cort, sie de son real servey, per reparo de aquest públich agravi,
manar entendre particularment qui són estats los culpables, ý que aquells sien punits
ý castigats conforme la atrocitat del cars, perquè d'aquesta manera la prístina extimatió
ý bon nom de la ciutat de Barcelona ý de tot lo present Principat ý Comtats sie conservada,
ý sia dit Cassador satisfet ý reintegrat dels danys, despeses e injúria que li són
estats fets ý causats, ý sie exemplar en lo sdevenidor, perquè ningú se attrevescha a
inventar semblants trahitions, falcedats ý maldats; ý per a dit effecte mane vostra
magestat despatxar les commissions necessàries, com més llargament se
deduhirà en lo segon memorial que aprés de aquest se segueix sobre las causes dels
contractes, sia exida aquesta ý las altras abans de misser Puigventós ý Granollachs, ý
de Raphel Aymerich ý los jutges qui han entrevingut en estas, les quals se introduhiren
per a vexar ý agraviar a dits Cassadors ý per a fer la causa dels contractes a
voluntat del prior.
E per quant lo dit Pere Cassador té per suspectes al regent Terça ý a tots los del Real
Consell Criminal qui entrevingueren en les dites causes criminals, exceptat misser
Miquel Quintana, ý té també per suspecte a misser don Luys de Paguera, de dit Consell,
qui fonch advocat del prior ý entrevingué en altres coses, com està dit en lo present
memorial, ý té també per suspecte a misser Francesch Puig, de la Real Audièntia Civil
de Cathalunya, per ésser cunyat del dit regent Terça ý oncle de la muller del dit misser
Franquesa, per les causes deduhides ab aquest, ý ab los dos memorials de agravis fets a
dits Cassadors, que seran aprés d'aquest ý junctament ab ell se presenten, supplícan
també a vostra magestat sie de son real servey manar que los dits no entrevinguen en los
negocis ý fets tocants a dit Pere Cassador.
Segon. Ítem, se queixa lo dit Pere Cassador en dits noms que lo prior don
Hernando, en emulatió de la embaxada que dit Cassador féu per la ciutat de Barcelona
a vostra magestat, ý per a temoritzar la dita ciutat a que ningú acceptàs semblant
càrrech contra ell, com està deduhit en lo principi del primer memorial ý per son propri
interès, introduhí, en nom seu, una causa criminal per rahó de alguns assientos ý
contractes que lo dit prior havia fets a Francesch Cassador ý Damià Puigjaner, essent
obligat, ab scriptura de terç continuada en la cort del veguer de Barcelona, de
pagar abans de poder ser hoyt; en la qual causa, lo dit prior, ý lo Real Consell
Criminal, féu moltes ý molt grans vexations, oppressions ý agravis a dits Francesch
Cassador ý Damià Puigjaner, per rahó dels quals acudiren a vostra magestat supplicant-lo
fos de son real servey asumir la dita causa en son Supremo Consell d'Aragó,
com axí fos de justítia, per ésser estat axí concordat ý pactat entre dites parts ab la
capitulatió per ells fermada en Madrid a 24 de abril 1577, en poder de Pedro de
Velasco, notari; ý vostra magestat, cansat ja de hoyr tantes queixas, fou servit manar
despatxar exemptió, no solament en favor de dits Francesch Cassador ý Damià
Puigjaner, mas encara de Pere Cassador, lo qual no estava nomenat en dits assientos,
ni en los memorials presentats a vostra magestat, ni per part de dits Francesch
Cassador ý Damià Puigjaner a vostra magestat dita exemptió; ý axí, se entengué que
vostra magestat estava molt al cap d'estos agravis, concedint dita exemptió, a la qual
los exhimia totalment als tres ý a llurs mullers ý fills ý béns de la jurisdictió del dit
prior, i
ý criminals, ý que lo prior quant a ells dits Cassadors ý Puigjaner, fos hagut per persona
privada; ý diu la exemptió
resulta que, en haver presentada, no solament no volgué traure de la presó a dits
Cassadors ý Puigjaner per a las festas de Nadal, ans bé, trahent-los de la obra nova
hahont estaven, los mudaren a la gonguera, hahont passaren totes les festes de Nadal,
ab evident perill de ses vides, ý no sens desacato de vostra magestat, prosseguint criminalment
dita causa, ab pretentió que los contractes eren usuraris contra lo
pactat en la dita capitulatió de Madrid; estant penjant dita causa devant lo Consell
Supremo, devent lo prior conformar-se ab la exemptió de vostra magestat, axí per lo
respecte que a sos reals manaments se deu, com per ser contra tota rahó que lo virrey
en son propri negoci no obehesca lo manament ý orde de vostra magestat, ý digués
que vostra magestat no podie donar dita exemptió, ý també ser fora de tot horde de
justítia que lo súbdit haje de pladejar ab lo virrey devant lo mateix virrey; ý posàs lo
prior a impugnar la dita real exemptió ajudant-se del Real Consell Criminal, ý prossehí
en la causa, sens respecte d'ella, en notori desacato de vostra magestat ý agravi
gran de dits Cassadors ý Puigjaner; ý fonch major lo agravi, que tenint avís lo prior
que d'assò se havia donat rahó a vostra magestat per dits Cassadors ý Puigjaner, supplicant-lo
se servís de assumir a son Consell Supremo d'Aragó esta causa, ý tenint por
lo prior que llevant-se-la de las mans ý vehent-se per jutges liberts ý desapassionats
havia de restar convensut ý culpat de tants agravis que
fúria se donàs la sentèntia, sens aguardar moltes ý molts importants scriptures que per
compulses ý subsidiàrias provehides per lo mateix Consell se havían de aportar de
Madrid, de Sevilla, de Portugal, de Roma, de Nàpols, de Lió, de París, d'Anvers, de
Palerm, de Messina ý d'altres parts, per a provar la usansa de semblants contractes;
las quals scriptures ý proves no podien deixar d'aguardar abans de donar la sentèntia,
pus havien concedid las compulses ý subsidiàries, majorment que, de la dilatió de la
causa, ningun dany rebia lo prior, sent ell lo deutor; ý havent-se presentat articles a 5">
ý a 6 de juliol per part de dits Cassadors, se publicà la sentèntia a 11 del dit
mes, ý un aguazil tragué de la presó ý portà dit Francesch Cassador en la sala real de
la ciutat de Barcelona, hahont li publicà la sentèntia lo regent, com si fóra un lladre,
ab gran innomínia ý afront del dit Cassador ý de sos parents, perquè hi accudí tota
Barcelona com hà cosa may vista ni hoyda; ý abans de dita sentèntia, ab presons ý
altres oppresions, forçà lo prior a Damià Puigjaner, lo qual estave en lo llit ab febra,
manant-lo portar a la presó o que concertàs ab ell, parexent-li que li convenia llevarse
aqueix contrari; ý axí lo dit Puigjaner se hagué de concertar per redemir la vida, ý
se fermà la concòrdia entre ells en poder de notari, atorgant lo prior deure-li sis mil ý
sinch_centes lliures; ý, fermada la dita capitulatió, encontinent, com a virrey li féu
remissió de les penes en que pretenia ésser caygut per las cridas fetas per lo mateix
prior, ý per a la persecutió contra dit Puigjaner. Ý és bé que vostra magestat sàpia que
lo dit prior, en lo mes de janer 1577, havia volgut que lo dit Puigjaner se concertàs ab
ell ý li remetés part d'aqueix deute, ý donàs tanta presa en assò, que féu ordenar la
capitulatió ý la fermà en poder de notari, ý ab ella consta que li donave dotze mília ý
cent lliures, ý lo dit Puigjaner no volgué pendre en dit mes de janer 1577, 12 mil
100 lliures, ý contentà
aprés, de pendre en pagas sis mília ý sinch_centes lliures, que no
axí que girà los contractes al revés, que féu posar en presó a dit Puigjaner, ý li féu
pagar interés dels dinés que ell devia a dit Puigjaner, ý parexent-li gran interés 120 per
100 l'any, ne féu pagar ell a dit Puigjaner més de 40 per cent lo any, ý no de
dinés que Puigjaner li degués, sinó de dinés que ell devie a Puigjaner; ý de dita oppressió
ý tirania féu continuar dos actes lo dit Puigjaner, en poder de Balthesar Dot, notari
de Barcelona, a d'abril 1579, com més llargament apar ab la supplicació o memorial
d'agravis ha presentat dit Puigjaner en la present Cort; ý de dites dos capitulations
consta ab actes públichs, ý és indubitat que lo prior llevà al dit Puigjaner més de deu
mília lliures ab dita oppressió, en les quals de justícia li és obligat, ý dit Puigjaner
abans de fermar dita capitulatió féu llevar actes d'esta tan gran oppressió ý tirania,
com dit és.
També lo Consell Criminal, per opprimir a Francesch Cassador ý contentar al prior,
féu mudar altra volta a dit Francesch Cassador, a 9 d'abril 1579, a la gonguera, lo qual
en la visita general de la Pàschua de Resurrectió donà supplications per que
de la presó, com és cosa acostumada, lo que no podien de justícia dexar de fer, majorment
que, en cars que los contractes no fossen lícits, no podien encòrrer en pena alguna
corporal, ni de justítia havien d'estar en càrcer; per[ò] lo Consell descobrí més sa intentió
ab una captiosa provisió ab que diu isqués de la presó ab fermança de dos mília lliures,
prestada també altra cautió de iudicato solvendo, sent notori que semblant cautió,
majorment en causes criminals, és insòlita, ý que lo dit Cassador no la podia ni devia dar
sinó ab notable desllustre, dany ý agravi de son dret ý justícia; ý que havent ja fet lo
Consell a 4 de febrer de dit any altra semblant provisió, havia respost Cassador a 20 del
mateix mes, ab supplicatió, que no era justa cosa demanar lo deutor cautió a son
crehador, però que la donaria prestant lo prior la mateixa cautió, lo que no volgué fer, ý
restar Cassador en la presó; ý per a més vexar ý forçar-lo per a què ho fes, no solament
no
en las fèrias de Nadal ý las de Pàsqua; procehint de la mateixa manera, havia provehit
lo prior per a fer la concòrdia, ý igualà ab Puigjaner; ý per aquesta injustítia, a 15">
del dit mes de abril 1579, se presentà requesta al regent Vilana, lo qual respongué lo
següent, que per conclusió ý deliberatió feta per lo Real Consell dissapte pus proppassat,
com en aquella se conté a la qual se reffer, és estat provehit lo que ha aparegut a dit
Real Consell haver-se de provehir de justícia en la causa que lo fisch ý part instant apòrtan
contra dit Francesch Cassador, ý que no fóra necessari haver feta dit Real Consell
dita provisió; ý si dit Francesch Cassador, demanant dilations fora del regne, ý demanant
comunications de proves ý compulses per actes, ý donant quiscun dia testimonis,
no hagués impedit fins avuy la expedició de la causa, havent molt temps que publicades
les deffenses en son procés està assignat a relatió, ý no podia dir més la mateixa part que
era lo prior, ý la mateixa requesta se presentà a tots los doctors del criminal, lo mateix
dia de 14 d'abril, ý misser Osset, relador de la causa, féu la mateixa resposta; ý axí se
veu clarament son apassionat ý mal procehit hà gust ý voluntat del prior, en causa
de tanta importàntia ý qualitat, perquè no
de cent mília scuts, però tractave
e a 18 del mes de abril presentà Cassador altra requesta al dit regent, donant satifacció
a la dita resposta que dit regent ý misser Osset havían fet, però restà en la gonguera
las fèrias de Pàsqua, ý com hi era restat en las fèrias de Nadal, pus no volgué fer
lo que lo prior volia ý lo Consell havia provehit, ý dita provisió de prestar cautió de iudicato
solvendo fonch molt malitiosa ý enverinada ý contra justícia.
Ý per més opprimir als dits Cassadors ý fer la dita causa de contractes a son gust, féu
traure de la iglésia de Sanct Just a Pere Cassador, ý a ell ý a Francesc Cassador féu posar
en estretíssimes presons molt apretats, per lo cas, may hoyt, que inventassen que dits
Cassadors volien matar al prior ý a misser Franquesa, lo que fou trassa ý inventió per a
fer la dita causa dels contractes
donar la sentèntia ý liquidar los comptes, sense poder informar als jutges ni fer altres
diligènties; ý essent los mèrits de dita causa merament civils ý de tanta importàntia se
tractà ab tèrmens tant breus, precisos ý peremptoris, com si fóra causa de deu ducats, ab
intentió de pretendre, per esta via, haver llevat al dit Francesch Cassador lo remey ordinari
de poder-se deffensar ý supplicar de la sentèntia, lo que en qualsevol causa de poch
momento ý quantitat és degut ý permès, seguint lo Consell ý parer de misser Franquesa,
lo qual li scrigué des de Madrid ho fes, axí com conste ab ses lletres per al dit prior.
La dita sentèntia, per los procehiments sobredits ý altres contra dit Cassador fets, és
contrària a la exemptió de vostra magestat
lleva al dit prior ý al regent ý Consell Criminal tota la jurisdictió ý
poder de conèixer de las personas ý béns dels dits Cassadors ab decret de nul·litat ý
altres penes; ý en causa del prior, per ser virrey, no pogué ésser contra Constitució la
exemptió, perquè las Constitutions són fetes per a negoci dels provincials ý no per a
negocis dels virreys contra
havien deixar de pagar sos deutes ý complir lo que prometien ý se obligaven per contractes
als provincials, ni may tal se ha seguit en Cathalunya, ni
que parle de tal.
És també molt averiguat que la jurisdictió de conèixer ý declarar si un contracte és
usurari quant és plet de dret toca al jutge ecclesiàstich ab prohibitió general, per lo jutge
ecclesiàstich que és son for competent, sie declarat ser usurari, ý ninguna ley, edicte ni
Constitució seglar pot ordenar ý declarar que contractes alguns sien tinguts ý reputats per
usuraris, sinó aquells que per dispositió de dret canònich són haguts ý declarats per tals,
lo que conste no haver procehit en dita causa per los del Consell, que donaren lo vot en
la contentió foren los mateixos que donaren la sentèntia criminal ý ab parer dels quals se
havia introduhit dita causa, ý no se havia d'esperar d'ells que votassen contra lo que havían
aconsellat al prior; ý és de notar que los dits contractes en sa spècie ý forma no estan
prohibits per crida alguna ni altra ley de Cathalunya, que solament prohibeix la crida que
no
contravingut a la crida ý caygut en las penas d'ella, de necessitat se havia de declarar
per lo jutge ecclesiàstich ser lo contracte usurari, com sempre se ha observat ý declarat
per lo canceller, que la conexensa si lo contracte és usuari o no pertany al jutge
ecclesiàstich ý assò és clar de dret, ý solament en la causa contra Cassador ý Puigjaner
en favor del prior se ha remés tot al jutge seglar, que és notori agravi.
Manà lo prior al Consell que, dexats tots los altres negocis, no se occupassen sinó en
despatxar dita causa, ý que per aquest effecte se junctàs cada dia dues voltes sense
exceptió de dies feriats, com si no y haguera altres negocis, llevant al dit Cassador les
deffensas per tot dret degudes, que no bastà ninguna diligèntia ni supplicatió del dit
Cassador per poder obtenir li fos concedit lo temps que forçosament havia menester per
a dar ses deffenses; per tot lo discurs d'aquesta causa se ha prosseguit ab una velocitat
molt nova ý extraordinària, de manera que, havent publicats nous actitats sis dies abans
de votar la causa, ab un sol dia de deffensa ý aquell feriat, ý estant dits Cassadors tancats
sen[s] poder parlar a advocats ni procurador se votà la causa,
És gran lo agravi que resultà de la primera part de la dita sentèntia, en quant diu ý
declara haver incorregut Cassador en la pena de l'edicte ý crida per lo mateix prior
feta, condempnant-lo per axò en pagar dos mília lliures de pena; perquè és cert que los
dits assientos se feren públicament ý en poder de notari públich, ý que lo dit Cassador
té destruyda ý arrohinada sa casa ý crèdit, ý llevat los béns a sos propris fills per servir
ab ells al dit prior, ý que ab estos dinés ha sustentat lo prior son estat ý casa, ý pagat
los deutes ý cambis de què patia grans interessos, ý dat a cambi en Barcelona
part de dits dinés ab interès de 29 1/2 per cent per a firas de Medina del Campo, com
està provat en procés, ý haver guanyat ý aprofitat en més de sexanta mil ducats, guardant
sos blats en fins que puiassen al preu de la tatxa, de manera que, en satisfactione
ý paga d'estos serveys, diu la sentèntia que Cassador ha comès delicte ý que és contracte
contra la dita crida per lo mateix prior feta ý que per axò ha de pagar dos mília
lliures de pena, no obstant que, dels mateixos contractes ý dels effectes d'ells ý de tot
lo procés, clarament consta no haver lo dit Cassador comés frau ni engany sinó contra
sí mateix en servey, utilitat ý profit del prior; ý és cosa molt clara que hahont no y
ha hagut frau no y pot haver delicte ni pena, ý al dit Cassador se li deu encara gran
quantitat, com conste per lo compte serà a la fi d'est memorial; ý hà Damià Puigjaner
féu lo prior remissió de dita pena aquí mateix, que
lo Real Consell a la qualitat de les parts, que lo hú era virrey ý l'altre súbdit,
ý que, pregat ý instat per lo virrey, havia deixat Cassador los dinés per a socòrrer a las
necessitats del virrey, en la forma contenguda en las capitulations per las parts fermades
ý jurades, ý també devia tenir consideratió que, podent Cassador fer exequutió
passat lo temps de la paga contra la persona ý béns del prior en virtut dels contractes
guarentisgrats ý excomunicar-lo, ab que cessara lo exercici de la Real Audièntia ý
Consell criminal, ý podent vendre també los blats, ho deixà de fer, per no desgustar
a vostra magestat per prechs de dit prior per no vendre dits blats a preus baixos, al
que fóra forçat lo prior no tenint dinés de que poder pagar, lo que redunda en dany de
dit Cassador ý profit gran del prior; devia també considerar la diffícil conventió
del prior, per la qualitat ý reverèntia de sa persona, ý lo perill gran en què estava
posat lo dit Cassador en deixar tan gran summa de dinés al prior, lo qual era religiós
ý sens patrimoni ni béns stables, ý la recambra que tenia en Barcelona ý en altres
parts estava obligada a altres acrehedors anteriors, ý la tenia lo prior en son poder, com
és estat provat en procés; ý devia també considerar que dits contractes eren fets ab lo
superior, ý que la equitat, la qual en los reals consells se a precípuament de considerar
ý seguir, vol que ningú de contracte fet ab lo príncep ý superior reba dany; ý també
lo mateix superior, que havia fet publicar les crides ý podia fer remissió de les penes,
quant n'í hagués, havia fermat ý jurat dits contractes ý promès servar indempne de tots
danys a dit Cassador; ý que, en via de dret, la sola scièntia ý tol·leràntia del superior
escusa, quant més havien d'escusar los mateixos contractes, que són sinch, ý lo passar
de compte, ý la partida de 17 de nohembre de 1576, ý la scriptura fermà en 17 de
dit mes, ý las partidas lliurades per lo prior a 29 de nohembre 1575, ý la diffinitió de
compte per ell fermat ý jurat a 7 de janer 1576, ý las dos consignations fermades per
ell a 29 de nohembre 1575 ý hà 7 de janer 1576, que són tretze contractes, ab los quals
aprovà lo prior tretze voltes dits assientos ý contractes ý la capitulatió de Madrid; ý
qualsevol d'estes considerations era bastantíssima, quant més totes junctes, ý quant
altre no hi hagués, bastava haver fet remissió a Damià Puigjaner, company ý
soci del dit Cassador en los dits contractes, quant més tractant d'un cavaller a qui
havien tractat tant mal de presons que, quant culpa tingués per rahó de dits contractes,
que no la tenia, havia de bastar
És notable agravi haver condempnat al dit Cassador en restituhir al prior a pendre en
paga de la sort principal tot lo per ell rebut, axí en nom de interés com de altra manera,
ultra la dita sort principal, en virtut de dits assientos ý contractes, essent com són lícits
ý justament fets, ý sent los dits interessos justament deguts ý rebuts per lo dit Cassador,
tant per rahó del dany emergent com del lucro cessant, expressament en los dits contractes
ý en la capitulatió de Madrid stipulat; ý essent com són resolutions ý conclusions
tant comunes ý clares ý indubitades de tots los doctors, theòlechs ý canonistes, encara
que cessassen los dits contractes ý força d'ells; ý no sols en aquest cars, que en los contractes
no y ha ni pot haver vici d'usuras ni d'altres il·lícits tractes, més encara, quant
són los contractes usuraris, perquè no menys, llevat lo excessiu, se han de pagar, ý en
son cars retenir, los just interés de lucro cessant per la comuna regla ý dispositió del dret,
que, en aquesta matèria, lo útil no és viciat per lo inútil; ý axí, en ninguna rahó cap que
se haje servit lo prior dels dinés de dit Cassador, acostumat a negociar ý emplear sos
dinés a cambis ý negocis, com ho confessà ý atorgà lo prior en tots los assientos ý en
altres actes ý en la capitulatió de Madrid, ý que vulla no ser obligat a pagar ningun interés
d'una tan gran summa ý quantitat, com era de vuytanta_sis mília sinch_centes
vint_ý_dos lliures, de la qual se scriu per més de sinch anys, havent promès
pagar, ý realment pagat al dit Cassador, per lo interés del dany emergent ý lucro cessant
no més de a rrahó de 12 per 100 l'any, havent corregut en aquell temps majors interessos,
com és públich ý notori, ý lo mateix prior ho confessà en las partidas lliurà en 28">
de nohembre 1575 ý en lo acte de diffinitió de compte fermà a set de janer 1576; ý
havent lo prior, com hà virrey, ab vot ý parer de misser Cordelles, leshores doctor de la
Real Audièntia ý vuy regent de Cathalunya, en una causa condempnat al duch de
Medina de Riosecho, vuy almirant de Castella, a pagar interés a rahó de més de 23 per
cent lo any al comte d'Aytona, per rahó de 3 mil 298 lliures 6 sous, prengué a cambi,
per temps de sinch anys, per compte de dit duch de Medina en lo mateix temps que
Cassador ý Puigjaner contractaren ab lo dit prior, en la qual sentèntia fou condempnat
lo dit duch de Medina en pagar 3 mil 856 lliures 14 sous per lo interés dels cambis, per
les dites 3 mil 893 lliures 6 sous, com consta per la sentèntia publicada a 29 d'octubre
1575; ý també fou condempnat en pagar als Jalpins interès a rahó de deu per cent l'any,
per rahó del lucro cessante de 954 lliures que, com hà fiadors hó fiansas, havia pagat, la
qual sola sentèntia és bastantíssima per a condempnar al prior, perquè declarà en los dos
casos contenguts en los assientos de Cassador ý Puigjaner, és a saber del lucro cessante
ý del [d]any emergente, ý no podia trobar ni fer-se ley més certa en favor de dits
Cassador ý Puigjaner, ni més al cars ni propòsit, perquè li donà lo mateix prior com a
virrey, ý ab parer de doctor de la Real Audièntia, ý fou emologada per les dues parts, ý
lo duch pagà los dits interessos, com apar per la deffinitió de comptes entre los
dits duch ý compte fermada; ý era just
Consell ho considerarà, perquè la lley ha de ésser igual per a tots, però al prior li aparegué
justícia que lo duch de Medina pagàs més de 23 per 100 l'any, ý que ell hagués de
pagar 12 per 100 li aparegué després injustícia, ý sens comparatió era major la utilitat ý
profit que és dels contractes li resultà al dit prior, guanyant a més de 50 per 100 ab los
dinés de dit Cassador.
Consta per lo procés que dit Cassador, junctament ab Damià Puigjaner prengueren
realment a cambi, en virtut de dits assientos, molts dinés, no dels mateixos, sinó de terceres
persones per compte del dit prior, ý que en una sola fira patiren a 13 per cent, ý
que també prengué en particular cambis cada hú de ells, ý pagaren ý patiren realment
los interessos, dels quals interessos ninguna mentió se fa en dita sentèntia; vehent lo
gran dany ý agravi del dit Cassador, lo qual si poguera valer-se de sos dinés propris, que
li tenia lo prior, està clar no haguera petit los dits interessos; ý tenia obligatió lo prior de
pagar arribat lo plaso, lo qual arribà a la fi de nohembre 1575, en lo qual temps devia de
sort principal 95 mil 021 lliures 5 sous 9 diners; ý també fou agraviat en dita sentèntia,
que al dit prior se donaren tots los dinés dintre la ciutat de Barcelona, ý ell pagà les 60">
mil lliures en Madrid, que importe lo interés més 3 mil lliures, ý Damià Puigjaner en sa
depositió offerí dar en Madrid 63 mil lliures, a qui li donàs en Barcelona 60 mil lliures;
ý fou també agraviat en llevar-li lo interés de las 25 mil 510 lliures, 5 sous, 8 diners, li
havia de pagar a la fi de nohembre 1573, ý las pagà a 20 d'abril següent de 1574; ý a 21">
de nohembre del mateix any pagà lo dit prior a Josep Rovirola 765 lliures 2">
sou en lo banch de Damià Puigjaner, ý diu la partida se las donà de sa pròpria voluntat,
per la bona obra que li ha fets en aguardar un cambi de la fi de nohembre de l'any passat
fins lo die present, que és lo mateix cars sens differir en ninguna cosa ý al dit
Rovirola no li posà demanda de dites 765 lliures 1 sou, ni del dit contracte féu ab
Francesch Cassador ý Joseph Rovirola, que és de consideratió, perquè no obsta ni pot
obstar lo motiu que prenen per llevar dit interès de la extravagant de Pio quint, perquè
és cert que no entengué Francesch Cassador differir la paga del dit cambi, antes bé, féu
lo que pogué per ésser pagat, ý lo prior no volgué pagar fins lo dit dia de 20 d'abril 1574,
ý la dita extravagant proceheix quant la dilatió de la paga és contra voluntat del creador,
ý causada per no voler pagar al deutor, com sia aquest cars molt different; ý dita extravagant,
en lo cars que parla, és exorbitant ý contra lo dret comú, ý no sent publicada ni
admesa en la ciutat de Barcelona fins al mes de setembre 1578, que lo mateix prior per
son intent procurà se publicàs, no podia compendre los tractes ý contractes ja fets en lo
any 1573, ý axí, justament havia Cassador rebut lo just interés de dita quantitat per lo
prior retinguda, ý, per acabar-se, deixen de dir altres particularitats de dita sentèntia en
que és estat agraviat lo dit Cassador.
À
aprés d'esser-se
exequutió ab un rigor may vist ni usat, inventariant sos béns ý dant tèrmens precisos
per a vendre
enterament la dita quantitat, no essent acostumat ni usat exequutar-se pena, sinó
tant solament la tercera part tocant als còfrens reals; ý lo dit prior manà se
donàs la tercera part a Alonso d'Ormassa, son camerer, com accusador del delicte, ý
l'altra tercera part volia per a ell per a destribuhir-la en lo que li aparegués, cosa que
scandalizà molt a tota Cathalunya, ý ab molta rahó; ý no podent acabar la dita exequutió
abans de sa partida de Cathalunya, ha sempre instat que se acabàs, ý és estat part
que vostra magestat no féu gràtia de dita pena, perquè estava lo prior en Lisbona ab
vostra magestat ý de allí encaminà la exequutió ý lo demés, axí en Barcelona com ab
vostra magestat; ý de las diligèntias del prior consta per cartes de son camarer Ormassa
per a misser Francesch Puig, ý malítia ý passió tant descuberta may se ha vist ni hoyt,
particularment que des del dia que posaren a la presó als dits Cassadors, ý després de
la dita sentèntia, may lo prior ha permès ni consentit, sent ja fora de Cathalunya ý de
càrrech de virrey, que parlassen ni tractassen ab persona alguna, ni poguessen scriure
ni rebre cartes, ni entendre en sos negocis, ni fermar procura per a poder cobrar de sos
deutors lo que li devían, ni traure dels banchs ni de la taula de la ciutat de Barcelona
ninguns diners, de tal manera ý ab tant estrem, que sas mullés ni parents no sabien si
eren morts hó vius, encaminant-ho tot a que ja que lo cas los apposaven de voler matar
lo prior no
manera que és dit, com de paraula ho havia publicat, dient que son poder serie poch
hó
scuts, poden-ho fàcilment scusar en pendre fermances, les quals offeriren per
200 mil ducats, ý no consentí que de ses cases los donassen de menjar sinó
que
mirassen per ses vides ý salut, que per a Cathalunya és estada una cosa nova ý nunca
vista ni hoyda ý molt scandalosa.
Per tenir lo prior advocat en lo Consell Supremo de Aragó, no tenint-lo ja menester
en Barcelona pus estava ja donada la sentèntia, en la qual li ajudà molt, féu ab sos medis
que lo regent Terça tornàs en cort, com ho féu, ý
prior ý dels Cassadors, fins a tant que lo canonge Rajadell, de part de Cassadors, li digué
que deixàs de entrevenir en dits negocis perquè d'altra manera tenia orde de donar queixas
a vostra magestat; ý encara que ho recusà molt, a la fi se contentava de no ser relador
ab que pogués votar, ý desanganyat de una cosa ý altre per lo dit canonje Rajadell,
se contentà d'exir-ne, perquè no
fet; ý dient-li lo canonge Rejadell que no podie votar en estos negocis, perquè se tractave
de misser Franquesa, son gendra, li scapà de la boca, "jo ja ho diguí que no posassen
en axò a misser Franquesa", nota verbum, ý digué també després que podia votar perquè
los Cassadors nagaven haver volgut matar a misser Franquesa, tant cega la passió.
Envià també lo prior a la cort per a que li servís de procurador ý advocat en esta
causa a gastos de vostra magestat, a misser Martí Joan Franquesa, advocat fiscal ý del
Real Consell Criminal de Cathalunya ý jutge en dita causa, lo qual no entengué ni fou
enviat per altres negocis sinó per estos, encara que lo motiu serie altre; ý lo dit misser
Franquesa fou també advocat del prior en Barcelona en aquestos negocis com apar per
una carta que lo prior, estant en Madrid, scrigué a misser Francesch Puig en la
qual, sobre estos negocis, li scriu lo següent, "vostra mercè ab misser Franquesa ý don
Luys faran les diligènties que judicaran convenir", de manera que estaven bé encaminats
los negocis de dits Pere ý Francesch Cassador que misser Puig ý misser Franquesa
fossen los jutges ý advocats ý procuradors; ý per cartes del dit misser Franquesa dirigides
al prior, ý per billets ý memorials del dit misser Franquesa, que són en poder de esta
part, los quals ha comprats d'un taverner, que comprà en lo encant de Barcelona alguns
papers se veneren després de la mor de misser Puig, i
que és bon títol, apar clarament que lo dit misser Franquesa no fou enviat ni estava en
cort sinó per estos negocis, ni entenia sinó en ells; ý també consta que lo regent Terça,
estant en Barcelona lo mateix temps, aconsellava ý ere advocat del prior en estos negocis,
ý fou gran part en què
tenia menester en Barcelona, féu que vostra magestat lo cridà[s] a la cort, de manera que
no
Cathalunya, però volgué també tenir al Consell Supremo d'Aragó; ý axí scriu lo dit
misser Franquesa a 28 d'abril 1579, de Madrid al prior, lo següent: "lo comte de Xinxón
me ha dit que lo regent Terça li ha scrit en açò, ý que és estada de molt fruyt sa carta, ý
tota via me apar que vostra excel·lèntia li scrigue en los negocis perquè aquí ell és lo qui
més los senyoreja, per faltar-los vicicanceller, ý pot vostra excellèntia agrahir-li la bona
voluntat que jo li hé vist en tot lo que aquí hé tractat, ý demanar-li que la continue en lo
prevenir, ý açò dich perquè lo rey té allà la consulta molts dies ha ý, com no respon,
podria ser que fos menester més refactió ý, entretant, lo més acertat fóra que lo
Consell declaràs en la causa de Cassador, pus saben que tot son intent és procurar algun
destorb per a què no
axò se acaba tot ý no
per recel de que
però sóc amich de acostar-me al més segur ý veix que, fins que aqueix negoci
se remate ab la sentèntia, sempre aquí los agents de Cassadors aniran queixant-se
ý sa pena gruny[i]nt, encara que lo tinch molt més blan del que solia estar"; ý encara que
en dits papers no té Pere Cassador sinó dos cartes de misser Franquesa per al prior ý una
per misser Puig, és cert que
misser Puig ý misser Franquesa éran advocats del prior, lo que de las cartas del prior don
Hernando, ý de misser Franquesa, ý de misser don Luys de Paguera, ý del secretari
Hierònym Gonsales, ý del camarer del prior, ý de Viladamor, ý de Sebastià Costa per
al dit misser Francesch Puig se col·ligeix que lo prior havia promès una abbadia al dit
misser Puig per a ell, ý algun bon benefici per a son fill, dels que vostra magestat levaria
al qui provehís abbadia, ý que entretant enviàs son fill a Alcalá o a Salamancha per
a studiar, que lo prior li pagaria los studis; de manera que la recompensa que devia lo
prior era de beneficis ecclesiàstichs per la justícia li venia misser Puig; axí que tots
daven lo que no era seu, ý tots a costa de dit Cassador; ý en las scripturas de dit misser
Puig s'és trobada la minuta de la capitulatió del últim concert fermà lo prior a Damià
[Puig]janer, ab molts ý molt llargues additions de mà pròpria de misser Puig, ý
altres molts papers tocants a la dita causa, ý consta per ells clarament ser son advocat; ý
en los anys se tractaren estos negocis en altre ningú entengué lo dit misser Puig, ý no era
sol, que tots los del Consell lo ajudaren, sinó misser Miquel Quintana, de manera que
dexaven los negocis de son càrrech per ésser advocat[s] del prior, ý fóra mancho mal si
no fóran també jutges; ý lo prior partí de Barcelona a 7 de nohembre 1579, ý des de 8">
de decembre fins en 22 de febrer 1580, estan en mans de Cassador set lletres que scrigué
lo prior a misser Puig des de Madrid sobre estos negocis, en resposta de quatorze
cartes havia rebut de misser Puig, que era molt gran diligèntia del prior ý major de misser
Puig, ý de qui se pot traure què feyen estant lo prior en Barcelona, ý no
advocats que fessen esta diligèntia, ý del negoci que tracten dites cartes era jutge lo
mateix misser Puig, ý, en lo principi de la causa de la pretesa conspiratió per a encaminar-la
millor a l'intent del prior, per ser gran official, lo feren relador, ý prengué lo dit
misser Puig la depositió d'Utrolis ý altres testimonis, ý féu la provisió de la captura de
Pere Cassador; ý pot-se axí mateix creure que a misser Franquesa ý a tots los altres
del Consell Criminal havia promès lo prior, ý és públich ý notori que particularment
havia offerit al regent Vilana la adjunctió del càrrech de vicicanceller, ý los més d'ells
eren estats provehits en sos càrrechs en temps del prior, ý per son medi ý relatió, ý
speràvan tots llargues mercès per son medi, ý las tenia offerides, ý tot açò és públich ý
notori en Barcelona.
Damià Puigjaner donà sospitas contra los doctors del Consell Criminal, a 7 de
nohembre 1578, ý declarà lo Concell que misser Puig ý misser Ferreró no entrevinguessen
en dita causa; ý sent advocats del prior, públicament ja en la causa devant
los tres commissaris, abans d'ella, des del primer memorial, se presentà a vostra magestat
en lo mes d'octubre 1576 ordenaven les respostes, entrevenien, ý votaven en esta
que
cosa de molt inichs jutges ý de mal exemplar, que no havien d'aguardar que
sospites, essent ells advocats en dita causa, ý ordenant en ella com advocats; ý havent
ordenat en dita causa quant se tractà civilment devant los jutges commissaris, ý després
de dades dites sospites de Puigjaner, encara que no votaven, atravessaven, informaven ý
feyen los memorials en dret ý totes les demés diligènties podían fer los advocats, estantlos
prohibit per Constitutions de Cathalunya lo advocar, que don Luys de Paguera no
tenia sinó lo nom, ý tots, sinó misser Quintana, eren de una mateixa voluntat ý feyen un
mateix offici de jutges ý advocats, ý misser Miquel Joan Quintana, vuy regent en lo
Consell Supremo d'Aragó, en prengué molt la part del prior, essent jutge, ý fou lo qui
més passió amostrà en estes causes.
Per les scriptures de misser Puig conste que misser don Luys de Paguera donà lo
Consell al prior que tragués de Spanya a Utrolis, testimoni falç contra Pere ý Francesch
Cassador en la causa de conspiratió ý que per axò és estat penjat, ý lo enviàs a Milà; ý
determinà lo prior se fes, ý li donaren cartas lo prior ý son secretari per a Milà, ý dinés
ab que pogués anar, ý Utrolis deixà d'anar pensant lo enviaven a Milà per a
fer-lo matar si lo dit Utrolis hagués testifficat la veritat de què tenia lo prior ý misser don
Luys de Paguera per a enviar-lo a Milà, ý Utrolis de no anar allí; ý dites cartes estan en
poder de Cassador, que les donà Utrolis quant féu lo descàrrech en Tamarit de Litera, ý
ab ella donà lo original remissió despatxada per Cancelleria que lo prior féu a Utrolis,
ab ferma de misser Puig, ý còpia de la supplicació o memorial presentà Utrolis a vostra
magestat per orde del dit prior ý del regent Terça.
Donaren-se al Consell moltes supplications de paraula ý en scrits per que los advocats
poguessen parlar ab Pere Cassador, lo qual estava més al cap d'esta causa ý dels
comptes d'ella, ý may se pogué alcansar ab motiu de la causa de la pretesa conspiratió,
de manera que
voluntat ý gust del prior; ý alguna vegada de importunats digué lo Consell que los advocats
parlassen ab Francesch Cassador a certa hora senyalada ý quant venien per a parlar
li deye lo alguazil Ferreres que estave en guarda d'ells, que no tenia orde del prior, ý axí
se
contra tot dret diví ý humà, que no
Donàs supplicació a 27 de juliol 1579 per part de Francesch Cassador, deduhint los
agravis de la sentèntia, la qual supplicació no volgué lo Consell decretar ni provehir, ni
que
de posar en la presó los advocats, ý ho hagueren fet sinó per ser ecclesiàstichs; ý per a
què constàs de la dita supplicatió ý de las injustícias ý agravis que li feyen lo
prior ý los del Consell se donaren requestes particulars per part de dit Cassador a tots
los del Consell, ab inserta de dita supplicatió, ý axí féu lo que pogué per conservatió de
son dret.
Lo mateix se féu després de la partida del prior en una supplicació presentada a 28">
de nohembre del mateix any 1579, la qual fou decretada
Consilio per admodum illustrem dominum gubernatorem 29 novembris 1579
se decretà
gubernatorem ex deliberatione Regii Consilii insequendo conclusionem in Consilio factam
die 11 presentis et currentis mensis die 15 decembris 1579;
decembre se presentà als del Real Consell per part del dit Cassador requesta, ý sempre
lo Consell volgué [fer] la part del prior, ý tancar la porta al Cassador. Però
consilium contra dominum,
procehir, ý han vingut les Corts per a reparar los agravis, en las quals se pot ý deu
haver rahó de la dita sentèntia, perquè la queixa principal de Cassador ý lo que donà per
principal agravi és la dita sentèntia.
Finalment, fou fet agravi al dit Cassador, perquè axí en via de dret com de consuetut
ý stil inconcussament observat, quant algú està impetit de molts delictes, encara que
resultants de diversos ý separats casos ý de diverses spècies, acostumen tots en una
sentèntia ý no en moltes declarar-se; ý encara que fos instruït lo procés sobre un crim que
no faltàs sinó sola sentèntia, que en Cathalunya se diu "assignat a relació", se pot parar
fins que la causa sobre l'altre delicte se pugue també declarar, tractant-se majorment
totes les causes devant lo mateix jutge, com en est cars, que hà instàntia del procurador
fiscal de la règia cort fou revocada la commissió feta a misser Puig del crim lese
magestatis, del qual últimament fou impetit dit Cassador, ý fou comesa esta causa a misser
Damià Osset, antich relador de las altras causas contra lo mateix Cassador, ý en la preventió
consta que era acusat d'altres crims per lo dit procurador fiscal; ý en la demanda
se fa exhibitió de altres enquestes, attès també que la pena de l'últim crim
in primo capite absorbebat et absorbere debebat omnes alias penas minores,
procés de regalia se
aquesta manera no
senyaladament que las causas criminals se farían immortals, si sobre cada delicte no
provats se poguessen de tenir en presó lo reos, o a instàntia del procurador fiscal, o a petitió
de la part, aguardant altres proves o sentènties criminals sobre altres crims moltes voltes
absolutòries, lo que en Cathalunya fins avuy no s'és vist; per les quals ý per moltes
altres causes que
criminal sobre los dits contractes fins a tant que la causa sobre lo crim
primo capite
se pogués també diffinitivament aut alias despatxar; ý encara que havia manat vostra
magestat al prior ý Consell que no publicassen provisió en la causa dels contractes sense
consultar-le-ý, se féu tot lo contrari, ý lo mateix dia que partí lo prior se publicà
la provisió de la liquidatió ý se instà la exequutió de 2 mil lliures, de manera que la dita
carta de vostra magestat no aprofità a Cassador, sinó que fou contra ell, com s'és dit en
lo memorial dels agravis de la causa de la pretesa conspiratió.
Quant féu vostra magestat lo decret manà ý provehí que sos acreadors, contenguts en
lo decret, no fossen molestats ni exequutats per les persones a qui ells devían, ý assò
durà fins a tant que vostra magestat los pagà, ý també los féu altre commoditat molt gran
que pagassen sos acrehadors, ab los mateixos juros que vostra magestat los pagava; tot
lo contrari féu lo prior, perquè seria tots los indirectes ý totas las vias ý maneras que ell
ý los més del Real Consell pogueren inventar, per a vexar, molestar ý anichilar a Pere ý
Francesch Cassador ý a Damià Puigjaner; ý durà la persecutió de Damià Puigjaner fins
que féu lo concert ý igualà ab lo prior, de manera que veu clarament la intentió del prior
ý de alguns del Consell, ý per no affetigar ab més llarga scriptura a vostra magestat se
deixen de dir moltes coses, però de les dites se pot inferir les demés
disce omnes.
lo prior ab la presó, però que estigués en la pijor presó, ý Cassador ý Puigjaner.
Dos_cents mil ducats de fermances per a què los deixàs arrestats en sas casas no volgué,
de què tenia por havían de fugir ý pagar la manlleuta que perdera lo prior, pus quant se
féu lo concert després ab Puigjaner, dexant-se perdra lo dit Puigjaner més de 10 mil lliures,
li pagà lo prior 6 mil 500 lliures, ý lo deute de Francesch Cassador era molt més; ý
quant per part de Cassador ý Puigjaner se presentaven requestes al regent ý
Consell, deien per burla que és assò matèria de Corts, Déu sab qui serà viu. Devien pensar
que algun dia las hi hauria, ý no s'havien de burlar d'ellas com se búrlan de la visita,
que no ha servit de res, per esta causa com és públich ý notori en Cathalunya, perquè
lo prior se atravessa en ella en Barcelona, ý en la cort hahont lo regent Terça fou relador
d'ella; ý per a puiar al superlatiu grau, inventaren que los Cassadors volien matar al
prior ý a misser Franquesa, sens tenir consideratió que en açò se atrevassave la auctoritat
de vostra magestat ý la fidelitat del Principat de Cathalunya. No estan costumats los
cathalans a semblants tiranias, ý per axò han de ésser exemplarment castigat[s]
cedat in penam aliis vero in exemplum
cobrant enterament lo que li és degut de principal ý interés, costas, danys ý injúries,
conforme als contractes fermats per lo prior don Hernando de Toledo, ý cobrant també
les 2 mil lliures de la pena que per lo thesorer foren exequutades, ý las costas ý interessos
d'ellas, ý sie relevat indempne conforme als contractes.
En resolutió, lo agravi de dits Cassadors resulta principalment de la dita pretesa
sentèntia que notòriament és injusta ý contra dret per les causes següents: perquè es contra
la exemptió de vostra magestat; que los pretesos jutges eren advocats de la part; que
lo prior ha fet ý ordenà la sentèntia a son gust en sa causa pròpria; que
cause cognitione, ý axí contra les Constitutions de Cathalunya, Capítols ý Actes de Cort,
Usatges de Barcelona, privilegis generals ý particulars; per tenir tancats en la presó als
dits Cassadors prohibits de parlar ab procurador ni advocats; que sent causa civil la feren
criminal per a fer-la a gust del prior ý per llevar la supplicatió; ý és indubitat
que las exceptions de dol ý corruptió contra los jutges may se exclouen ni
per ninguna ley, com està dit més llargament en aquest ý altre memorial de la pretesa
conspiratió; ý és indubitat que quant lo Real Consell féu la provisió de traure de la
iglésia a Pere Cassador entengué clarament que era inventió, falcedat ý maldat, ý que
féu la provisió per dar contento al prior, ý per poder declarar en esta causa sense hoyr a
dits Cassadors, com ho féu.
Declare dit Pere Cassador que tot lo contengut en aquest memorial contra lo prior
don Hernando de Toledo ý los del Real Consell Criminal de Cathalunya ho ha dit ý entén
ab lo acato ý respecte que
de demanar justícia de sos agravis a vostra magestat, devant del qual en cosas de justícia
no y ha exceptió de persones, ý poden les parts ý
lo que a son dret convé.
Supplica, per so, a vostra magestat lo dit Pere Cassador en los dits noms ý los tres
brassos de la present Cort, sia de son real servey, per reparo d'aquests agravis, manar
que, no obstant la dita iníqua sentèntia contra lo dit Francesh Cassador per lo mateix
prior ý Consell Criminal nul·lament donada, se veyen, coneguen ý declaren de nou los
mèrits de la dita causa dels contractes ý assientos fets entre lo dit prior ý Francesch
Cassador ý Damià Puigjaner, ministrant en ella compliment de justícia, com si la dita
sentèntia no fóra donada; ý que esta causa, ab tots los incidents, emergents ý deppendents,
mane vostra magestat cometre a la sala del regent la Cancelleria de la Audièntia
Real de Cathalunya, ample ý bastant poder ý per la via, modo ý forma més convenients;
ý que dins sis mesos las parts hajen d'instruhir lo procés, comptadors del dia de
la introductió de la causa, ý que, dins altres sis mesos aprés següents, la dita sala haje de
donar la sentèntia.
Axí mateix, mane també vostra magestat nomenar, donar ý assignar jutges legíttims
ý competents, los quals per via criminal ý civil procehèscan ý hajen de procehir per justítia
contra lo prior ý contra alguns doctors qui llavors eren del Consell Criminal de
Cathalunya, per les culpes en què han encorregut notades en aquest ý primer memorial
de agravis precedent ý que en son lloch, més particularment, se deduhirà; ý per los agravis
ý grans danys que han fet ý causat al dit Pere Cassador ý Francesch Cassador, en ses
persones ý aziendas, ab prefixió de son termini, per a què dintre d'ell se haje de pronuntiar
ý declarar en dites causes, axí criminals com civils, per sentèntia diffinitiva; ý lo
mateix se supplica se fasse contra misser Miquel Terça, regent en lo Supremo Consell
d'Aragó; ý que hà dit Pere Cassador sie donada còpia de totes les conclusions ý facto
verbo fetas en las causas contengudes en estos dos memorials d'agravis, ço [és] en la
dita causa dels contractes ý en la de la pretesa conspiratió, ý en la de misser Puigventós
ý Granollachs, ý en la de Raphael Aymarich, a fi que dit Pere Cassador pugue dir ý
al·legar lo que li convindrà a sa justícia contra los dits doctor ý prior, ý al reparo de dits
sos agravis; axí que sien punits ý castigats ý dit Cassador reintegrat dels danys ý injúria,
ý sia pagat del que conforme als dits assientos ý a la capitulatió de Madrid li és
degut; que no havie de venir lo prior a contractar en Cathalunya ab sos súbdits, ý de llurs
dinés donar a cambi ý pagar los deutes devia en altres províntias, de que patia grans interessos,
ý guardar sos blats fins al temps que
de Castella, de què li redundà de profit ý utilitat més de sinquanta mil ducats, ý no és
just ni rahonable ho fes ab dinés ý dany de dits Cassadors.
Reste exemplar en lo sdevenidor que ningun virrey ý Consell Real se atrevèschan a
semblants coses, car lo dit Pere Cassador ý la present Cort en quant sie menester, consent
ý aprove ab la present las commissions sobredites per vostra magestat fahedores, si
ý en quant fossen contràries a les Constitucions, Capítols ý Actes de Cort, privilegis
generals ý particulars de aquest Principat, supplicant a vostra magestat que dites causes
no passen sens declaratió, per lo que convé al benefici públich, encara que la part de dit
Pere Cassador no la instàs.
E per quant lo dit Pere Cassador té per suspecte al regent Terça ý tots los del Real
Consell Criminal qui entrevingueren en las ditas causas criminals, excepto misser
Miquel Quintana, ý té també per suspecte a misser don Luis de Paguera de[l] [dit] Consell,
que fou advocat del prior ý entrevingué en altres coses, com està dit en lo present memorial,
ý té també per suspecte a misser Francesch Puig, de la Real Audièntia Civil de
Cathalunya, per ésser cunyat del dit regent Terça ý oncle de la muller del dit misser
Franquesa, per les causes deduhides ab aquest, ý ab lo primer memorial d'agravis fets a
dits Cassadors, ý ab lo tercer ý següent memorial que junctament ab aquest se presenten,
supplícan també a vostra magestat, sie de son real servey manar que los dits no
entrevinguen en los negocis ý fets tocants a dit Pere Cassador.
Compte del prior don Hernando de Toledo, del que deu al devall hereu de Francesch
Cassador.
Lo prior don Hernando de Toledo deu a Francesch Cassador ý Damià
Puigjaner, a 27 de maig 1576, 103 mil 856 lliures, 18 sous, 5, com llargament se diu al
principi d'aquest memorial, de les quals toquen ý pertanyen a Francesch Cassador, per
sa part ý portió, 60 mil 065 lliures, 11 diners, ý las demés tòcan a dit Puigjaner: 60 mil
065 lliures, sous, 11.
Més, deu per los interessos de dos firas de Lió, que la última fou a pagaments en
Barcelona, a 26 de janer 1577, de què se donà lo compte al dit prior, 5 mil 756 lliures,
12 sous, 5: 5 mil 756 lliures 12 sous 5.
[Suma:] 65 mil 821 lliures, 13 sous, 4.
Ha pagat lo prior, en virtut de la capitulatió fermada en Madrid a 24 d'abril 1577, 71">
mil lliures, ço és, 60 mil lliures en Madrid ý les 10 mil lliures en Barcelona, ý d'estes
toquen ý pertanyen a Francesch Cassador 40 mil 497 lliures, 14 sous, les quals se descàrgan
a dit prior: 40 mil 497 lliures 14 sous.
És la resta: 25 mil 323 lliures, 19 sous, 4.
Més, deu per lo interés de les dites 40 mil 497 lliures, 14 sous, que
12 per cen[t] lo any, conforme a la dita capitulatió de Madrid, des de 26 de janer 1578">
fins lo dia que
que montà 1 mil 689 lliures, 10 sous, de les quals toquen ý pertanyen a Francesch
Cassador, per sa portió, 973 lliures, 7 sous, 2: 973 lliures 7 sous 2.
Més, deu los interessos de las ditas 25 mil 323 lliures, 19 sous, 4 diners, a la dita rahó
de 12 per cent l'any per rahó del lucro cessant ý dany emergent, conforme a la dita capitulatió
de Madrid, des de 26 de janer 1577 fins la íntegra ý real solutió, ý fent-se lo
compte fins a 26 de janer 1586, són 9 anys, ý lo que tardarà a pagar ultra lo
dit temps, venen a càr[r]ech del prior, que monten los dits danys 27 mil 349 lliures, 18">
sous, 6: 27 mil 349 lliures, 18 sous, 6.
[Suma:] 53 mil, 643 lliures, 5 sous.
Més, deu que ha de dar scèdula de sacha dels Regnes de Castella per a Cathalunya,
per la part ý portió tocant a Francesch Cassador, de 24 mil 682 lliures, 4 sous havia de
dar a Cassador ý Puigjaner, a compliment de 60 mil lliures, per las 60 mil lliures reberen
en Madrid ý en Toledo en virtut de la capitulatió fermada en Madrid a 24 d'abril
1577, la qual scèdula de sacha havia de dar dins un mes.
Més, ha de pagar tots los gastos fets per dits Cassadors en la presó ý en Madrid sobre
las dos causes, contractes ý pretesa conspiratió.
Més, los danys que per rahó de sa captura han patit en sos béns, que són de molta
importàntia.
Més, la injúria se li és feta per rahó de les dites causes.
Tercer. Ítem, se queixa Pere Cassador, cavaller en Barcelona populat, en nom propri
ý com hereu del quòndam Francesch Cassador, que en lo mes de decembre 1576,
havent-se presentats memorials a vostra magestat per part de Francesch Cassador ý
Damià Puigjaner, ý respost a ells per part del prior, féu provisió lo Supremo Consell
d'Aragó ý se despatxà lo billet per a vostra magestat, ý may lo volgué enviar, encara que
fou solicitat moltes voltes per part de dit Cassador ý Puigjaner.
Després de arribat a la cort lo vicicanceller, que havia estat absent d'ella molts
mesos, se li féu relatió d'aquest negoci per lo Consell ý se li mostrà la provisió ý el billet,
ý tampoch lo volgué enviar a vostra magestat, sinó que scrigué al prior, enviant-li còpia
del dit billet; ý no responent a contento del vicicanceller, scrigué segona vegada que
pagàs o se igolàs ab la part, altrament, no podia deixar d'enviar lo billet a vostra magestat;
ý de la resposta del prior resultà la capitulatió se fermà en Madrid a 24 de abril 1577,
ab interventió del Supremo Consell, la qual no hagueren fermat Cassador ý Puigjaner si
tingueren notítia del contengut en la dita provisió; ý era just que lo Consell servara igualdat
en açò, publicant-la també a dits Cassadors ý Puigjaner, o que enviar lo billet a vostra
magestat, ý si u fera se hagueren scusats los inconvenients que
hagueren fermat la dita cappitulatió Cassador ý Puigjaner.
Lo prior comensà causa en Barcelona devant los jutges commissaris, en la qual no
donà sentèntia; ý passats los quatre mesos la causa fou devoluta al dit Consell Supremo
en virtut de la dita capitulatió, ý per part de Cassador ý Puigjaner se presentaren tres supplications
per a què manàs portar lo procés, ý
foren decretades ý comesas al regent Sapena, el qual no féu provisió en ellas, havent-se
fermada la dita capitulatió per medi del dit Supremo Consell, ý no volgué assumir la dita
causa per contentar al prior, lo qual leshores se trobava en Madrid; ý tingué medis per
açò, com apar per cartes del prior per misser Puig, en les quals clarament ho diu, ý fou
notori agravi ý d'ell resultà a Cassador tot lo dany.
Arribà a notítia del procurador de Cassador ý Puigjaner que lo prior procurava
commissió de vostra magestat per a la sala del canceller de Cathalunya, ý donà supplicatió,
al·legant les causes ý Constitutions perquè no
commissió; ý no obstant açò, sent cosa molt clara que era contra moltes Constitutions
de Cathalunya, la concedí, ý fou també notori agravi ý la dita commissió no fou admesa
en la Real Audièntia per ser contra clares Constitutions de Cathalunya.
Avent-se despatxada la exemptió ý no essent obehida per lo prior, se donaren memorials
a vostra magestat, donant-li compte d'açò, supplicant-lo que la dita causa se tractàs en lo dit
Supremo Consell conforme al capitulat en Madrid, ab interventió del dit Consell, ý que,
havent concedit la exemptió
Cassador ý Puigjaner, ni deixar-los en mà d'un tirà. Ý no
Cathalunya en favor dels virreys ý contra los provintials, per a poder impugnar la exemptió.
Presentaren-se infinits memorials a vostra magestat per part de dits Cassadors ý
Puigjaner, sobre los molts ý molt grans agravis los feye lo prior ý los de Consell
Criminal en la causa dels contractes ý en la causa de la pretesa conspiratió, ý que, particularment,
que manàs al prior ý al Consell posassen a la presó a Utrolis ý Ruís per a
què isqués a llum esta veritat; ý quant Utrolis ý Ruys estaven en la cort se supplicà lo
mateix en cort, ý may volgué provehir de remey.
Estant en Barcelona, lo regent Terça ajudà al prior en la causa dels contractes, informant
ý persuadint als del Consell Criminal de Cathalunya ý scrivint al comte de Xinxón,
com apar per cartes de misser Franquesa, son gendre, per al prior; ý pogué molt ab ell,
per causa de la visita se feye leshores, ý, estant en la cort, ordenà lo memorial
que Miquel Utrolis ý Berthomeu Mas presentaren a vostra magestat, demanant merçè
per rahó de son dit ý depositió contra Cassadors; ý lo secretari del prior lo scrivia de
manera que era jutge ý advocat.
Lo Supremo Consell no devia suffrir que misser Franquesa anàs a la cort per advocat
del prior a gastos de vostra magestat, majorment que lo salari dels del Real Consell
ho paga lo General de Cathalunya, ý està prohibit de poder advocar, ý no li pagà lo salari
per anar a la cort.
Lo mateix se diu de misser Osset, lo qual portave ab sí lo prior a Madrid per estos
negocis, ab los processos de la causa dels contractes ý de la pretesa conspiratió, ý féu
molts memorials, informà lo Supremo Consell, que poguera fer més un advocat del
prior, ý tot ho suffria lo Consell Supremo.
De tots los memorials presentats a vostra magestat per part de dits Cassadors ý
Puigjaner, que foren més de sexanta, tenia aquí mateix lo prior la còpia, lo que no
podia ni devia fer, sabent clarament la passió ý mal procehir del prior ý dels del Real
Consell de Cathalunya, ý que no servia sinó per a indignar-los més, per a opprimir ý
vexar més a dits Cassadors, ý temorizar a l'agent tenien a la cort a que no gosàs dar més
memorials; ý assò no u podia fer sinó algú del Consell, o lo secretari, ý dels que
per part del prior ninguna notítia tenien Cassador ý Puigjaner, ý alguns se han trobat
entre los papers de misser Puig; ý devia
dar còpia a l'agent de Cassador dels que presentà lo prior.
Presentaren-se memorials sobre la remissió de la pena de las dos mília lliures, ý no
pogué haver la gràtia ni que paràs la exequutió, sent cosa tant justa com se ha dit en
segon memorial.
Francesch Cassador ý Damià Puigjaner enviaren a la cort a Miquel Salvador
Riera en lo mes de janer 1579 ý, després de concertat Damià Puigjaner ab lo prior, estigué
allí lo dit Riera més de tres anys per estos negocis de Pere ý Francesch Cassadors, donant
memorials a vostra magestat, ý solicitant ý informant al Supremo Consell; ý després de la
captura de Pere Cassador, enviaren sos parents a la cort a Gaspar Duzay, cunyat del dit
Pere Cassador, ý després al canonge Rajadell ý Gabriel Cassador, ý tots informaren a vostra
magestat ý al Supremo Consell ý feren tot lo possible, sens poder traure algun remey,
ni que manassen traure de la gonguera ý de la torra nova ab fiansas a dits Cassadors, perquè
lo prior ho tenia tot de sa mà, sent en cort relador lo regent Terça ý advocat ý procurador
misser Franquesa, son gendre; de manera que no ha perdonat lo dit Pere Cassador a
gastos, ni s
acabar la vida en la cort tras estos negocis, sens poder traure algun remey.
Que la ciutat de Barcelona, encara que tenia embaxador en la cort per agravis feye
lo prior, envià embaxador per aquest negoci de la conspiratió, ý supplicà a vostra magestat
ý a son Consell Supremo d'Aragó, particularment, que los testimonis estiguessen a
bon recapte; ý lo embaxador dels diputats de Cathalunya insten lo mateix ý que poguessen
publicar la crida de les quatre mília lliures, ý no
a estos negocis, com se ha vist clarament en tot lo discurs d'ells.
Vostra magestat scrigué al comte d'Aytona, virrey de Cathalunya, un capítol del
tenor següent, ab carta de negocis;
Cassador; advertiréys a los desse Conseyo que no se trate del prior don
Hernando, attento la qualidad de su persona y el cargo que per nós ha tenido en esse
Principado";
en cosas de justítia no y ha d'haver exceptió de persones, ý en tant té Pere Cassador sa
vida ý honra com lo prior la sua, quant més que se atravessava en assò la honra ý fidelitat
de tota Cathalunya, ý la auctoritat de vostra magestat; ý axí ho ha entès tot lo Regne
ý ha gastat molts dinés, que no gastara si fóra negoci de particular.
Vostra magestat ha remunerat ý fet mercè a tots los qui han fet agravi als dits
Cassadors, és a saber, a misser Miquel Joan Quintana, lo qual fou lo caporal en estas
causas del càrrech de la Real Audièntia de Cathalunya ý de advocat fiscal patrimonial
ý després de regent del Supremo Consell d'Aragó; a misser Francesch Sans, a
misser Hierònym Planes, a misser Francesch Puig ý a misser Damià Osset ý a misser
Puig, cunyat del regent Terça ý advocat fiscal patrimonial, ý a misser don Luys de
Paguera, advocat del prior, descàrrech del Real Consell Criminal, ý a misser
Franquesa de dos_centes lliures de renda de vida ý de la Thesoreria de Cathalunya, ý
després, en recompensa d'ella, de dos_cents ducats de vida; al fill de Mas, lo offici
d'aguazil per mort de son pare; a Mur, scrivà del procés de conspiratió, lo offici de
scrivà de ratió; ý diuen en Cathalunya que Cassador ha fet molts hòmens en ella ý
persuadeixen-se tots ser obra del prior, lo qual, després de la sentèntia en la causa
dels contractes, no s'és descuydat, ni ara ho està, d'aquest negoci, com consta per sas
cartas, ý té en Monçó al regent Terça ý al regent Quintana ý misser Franquesa ý misser
don Luys de Paguera.
Aprés, per part dels dits Cassadors des de 26 de setembre 1576 se ha donada
notítia a vostra magestat ý a son Supremo Consell d'Aragó d'estos agravis, opprehessions
ý tiranias, presentats molts memorials, ý informat a vostra magestat ý al
Supremo Consell, ý fetes totes les diligènties possibles en procurar ý solicitar lo remey,
ý ha tingut vostra magestat ý lo dit Consell entera notítia d'ells; ý ho diu clarament la
exemptió despatxada en lo mes de decembre 1578, los quals memorials estan en poder
del secretari Gassol, ý no u remedia; està obligat vostra magestat en pagar lo deute del
prior, és a ssaber, principal, interessos ý despeses, danys ý injúria, ý restituhir les dos
mília lliures de pena, ab les despeses fetas en la execució ý en castigar al prior ý als mals
jutges, de manera que lo dit Cassador sie desagraviat.
Lo prior féu consignatió a Francesch Cassador ý Damià Puigjaner de quinze mília
lliures sobre la Thesoreria general d'Aragó en poder de Miquel Bohera, notari de
Barcelona, a 29 de nohembre 1573, la qual fou intimada per lo procurador del dit prior
al comte de Xinchón, ý fou acceptada per lo dit compte com apar per scriptura pública
en poder de Cristóval Riannón, notari públich de Madrid, a 23 de juliol 1574; ý lo dit
comte està obligat a la solutió ý paga de les dites quinze mília lliures; ý perquè se té
entès que vostra magestat ha manat lliurar al prior, sobre lo servey de Cathalunya d'estes
Corts de Monçó, deset mília cent trenta_ý_sinch ducats, sis sous, ý hú serà bé no
paguen, perquè tinga vostra magestat de hont valer-se en part del que tindrà de pagar per
lo dit prior, per rahó dels agravis d'estos memorials.
Declare dit Pere Cassador que tot lo contengut en aquest memorial entén haver dit
ab lo acato ý respecte que
agravis a vostra magestat, devant del qual en coses de justícia no hi ha exceptió
de persones ý poden les parts ý
convé.
Supplica per ço a vostra magestat lo dit Pere Cassador ý los tres brassos de la present
Cort sie de son real servey manar desagraviar al dit Pere Cassador, e axí mateix
mane també vostra magestat nomenar, donar ý assignar jutges legíttims ý competents,
los quals, per via criminal ý civil, procehèscan ý hajen de procehir per justícia
contra lo reverent Terça ý altres per les culpes en què han encorregut, notades en
aquest ý en los dos precedents memorials d'agravis ý que en son lloch més particularment
se deduhiran, ý per los agravis ý grans danys que han fet ý causat als dits
Pere Cassador ý Francesch Cassador ý en ses persones ý aziendas, ab prefixió de cert
termini per a què dintre d'ell se haja de pronuntiar ý declarar en dites causes, axí criminals
com civils, per sentèntia diffinitiva; ý que a dit Pere Cassador sie donada
còpia de totes les provisions fetes en dit Supremo Consell en los memorials presentats
per dits Cassadors ý Puigjaner ý per lo prior, a ffi que dit Pere Cassador pugue
dir ý al·legar lo que li convindrà a sa justícia contra los dits ý ab raparo de dits sos
agravis.
Ý per quant lo dit Pere Cassador té per suspectes a misser Miquel Terça, ý a misser
Miquel Joan Quintana, regents en lo Supremo Consell d'Aragó, ý a misser Martí Joan
Franquesa, del Real Consell Criminal de Cathalunya ý advocat fiscal, ý a misser don
Luys de Paguera, del dit Consell, ý a misser Francesch Puig de la Real Audièntia Civil
de Cathalunya, cunyat del dit regent Terça ý oncle de la muller del dit misser Franquesa,
ý a tots los qui han entrevingut en les dites dos causes dels contractes ý de la
pretesa conspiratió, per les causes deduhides ab dos memorials d'agravis fets a dit
Cassador que, junctament ab aquest, se presenten, suppliquen també a vostra magestat
sie de son real servey manar que los dits no entrevinguen en los negocis ý fets tocants a
dit Pere Cassador.
regis catholici, chalendis martii MDXVI: Gravissimum mihi onus incumbit pro rex illustrissime
virique preclarissimi atque ita grave, etc.
Iustitie autem memoratissimum illud exemplum quod nunc occurrit non duxi preter
eundem degente in Sicilia pro rege Gaspare specto eius pater olim Ferdinandum in
Castella regnum induxerat mulieres due vidue Gasparem ipsum repetundarum apud
regem accusarunt quamobrem rex iustissimus, causa cognita, Gasparem reum non
modo magistratu abduavit sed carcere etiam mulctavit idque omne quod iniuste expilaverat
in Sicilia probe siculis iussit restitui.
Valerio Maximo, libro sexto de justitia capitulo 5, collegio tribunorum.
Magnam laudem et illud collegium tribunorum tulit quod, cum unum ex eis l. cottafiducia
sacro sancte potestatis creditoribus suis satisfacere nollet, decrevit ut si
neque solveret pecuniam neque daret cum quo sponso fieret appellantibus si creditoribus
auxilio futurum inquum ratum maiestatem publicam private perfidie obtentui
esse, ita quod cotam in tribunatu quasi in aliquo sacrario latentem tribunitia inde iusticia
extraxit.
duch de Alcalá lloctinent ý capità general de vostra magestat en lo present Principat de
Cathalunya ý Comtats de Rosselló ý Cerdanya, a la fi de l'any 1583 cometé a Pere
Cassador, cavaller català ý ciutedà de la ciutat de Barcelona, que pagàs en Barcelona lo
que ell li manaria per fàbrica de galeras ý altres coses del servey de vostra magestat, ý
rebés los dinés que, per aquest effecte, li farían lliurar com ho feye Guillem Guirzes; ý
aprés, don Garcia de Toledo, successor en lo dit càrrech de lloctinent general, li cometé
també pagàs en Perpinyà los soldats ý obres, sens emperò ésser-li spedida provisió ni
privilegi algú, ni per vostra magestat, ni per los dits lloctinents generals, de títol de pagador
de la dita Capitania General, ni may tal títol ha tingut, ý ha donat bo ý leal compte
de tot lo rebut ý pagat a les persones per vostra magestat per aquest effecte deputades,
dels quals té bastant diffinitió ý liberatió; no
lo dit càrrech, ço és en lo any 1574, fonch enviat per lo Consell de Guerra de
Castella Francisco de Salablancha, de natió castellana, tenint son continu domicili en
Castella, per visitador dels officials de la Capitania General, lo qual féu enquesta a dit
Cassador, no per fets ni delictes que contra sa persona pretengués, sinó contra dos criats
seus, per voler donar molèstia ý vexar a dit Cassador, no perquè dits dos criats haguessen
delinquit ni fraudat a vostra magestat, com se provarà plenament sempre que menester
sia; ý de fet ý no de dret, ni conforme tèrmens de justícia, mogut per los enemichs de
dit Cassador, per via secreta ý més rigorosa que si fos cas de inquisitió, sens publicar la
enquesta ni dar còpia d'ella, ni de las depositions dels testimonis que en offensa havien
testificat, ý no admettent al dit Pere Cassador a deguda deffensa, ý no sols contra
la dispositió de les Constitutions del present Principat però contra tot dret divinal ý
positiu, procehí en dita pretesa visita contra los officials de la Capitania General de
Cathalunya ý Comtats de Rosselló ý Cerdanya, ý se
los processos ý ninguna cosa aprés han intimada a dit Cassador; fins que per lletra de
vostra magestat, a 19 de decembre 1579, refferendada per Joan Dalgado, secretari del
Consell de Guerra, lo governador don Pedro de Cardona, com a pretès de lloctinent de
capità general, a 4 de janer 1580, a petitió de misser don Luys de Peguera com a pretès
advocat fiscal de la dita Capitania General, fonc decernit secreste en los béns del dit
Cassador per quinze mil ducats; ý diu la dita lletra de vostra magestat que se estava
vehent la dita visita, ý que lo dit secreste se posàs per lo que seria sententiat en dita visita,
e axí que no estava donada la sentèntia encara ý se manà posar seqüestre, que fonch
notori agravi fet per lo Consell de Guerra de Castella en provehir dita lletra ý per lo
Consell de la Capitania General en fer dita provisió de seqüest, lo que fer no
justícia; ý per exequutió de dita provisió li foren seqüestrats, ý enventariats béns mobles
e immobles, que valen més de vint_ý_sinch mil ducats, no sens gran dany ý detriment de
sa reputatió ý honra, com consta per lo procés ý actes sobre assò fets; ý estava en aquell
temps en los càrcers reals tancat dins una torra nova, privat de poder parlar ni veure a
ningú, per orde del prior don Hernando de Toledo donat, essent en Castella ý fora del
càrrech de virrey; ý no
pensant ab ell acabar d'arruhinar ý anichilar dit Cassador, perquè a ningú dels visitats,
essent molts, se féu semblants procehiments, ý rebent alguns d'ells salari de vostra
magestat, que se
no
aprés de donada ho han fet, solament se féu contra de dit Cassador ý contra dos criats
seus, los quals manà vostra magestat també llavors, abans d'ésser donada la sentèntia,
fossen portats presos en Madrid, ý fins vuy encara estan seqüestrats los béns de dit Pere
Cassador, ý haurà un any que vostra magestat envià en Barcelona lo comptedor Torres
per a solicitar la exequtió de las sentèntias donades en Castella, en la pretesa visita contra
tots los visitats.
Ý estigué en Barcelona, per dit effecte, més de tres mesos, ý aprés se
Castella per no poder-se exequutar dites sentènties conforme Constitutions de
Cathalunya; però, havent solicitat dit Cassador se llevàs lo seqüestra, no ho ha pogut
obtenir, que és notori agravi perquè haurà tantost sis anys que
avalot ý moltes despeses que ha pagat dit Cassador, ý és de gran consideratió que lo dit
Salablancha se
ý a dit Cassador ni a sos criats ni altres visitats se ha may intimat res; ý al mancho havia
de intimar a sentèntia, la qual pretesa visita és directament contrària a infinites
Constitucions de Cathalunya, Capítols ý Actes de Cort, Usatges, privilegis, leys del present
Principat, per moltes causes ý rahons.
E primerament, és molt expedit que, per haver en algun temps administrat dit Pere
Cassador lo offici de pagador en aquest Principat ý Comptats, ý per ésser estat aprés
satisfet de sos treballs ý serveys, no per ço ha renuntiat tàcitament ni expressa
als beneficis que per ésser cavaller natural cathalà, ciutedà de Barcelona, ý altrament, li
competeixen ý competir deuen, conforme al privilegi de dita ciutat de Barcelona ý a les
Generals Constitutions, Usatges, Capítols de Cort, privilegis ý altres leys de dit
Principat, los quals, com no fassen distinctió de persones, se han d'entendre, observar ý
guardar indistinctament, ý són leys comunes ý generals per a tots los poblats en dit
Principat; ý per ésser axí molt cert, se ha introduhit d'algun temps ensà que los provehits
de dit offici ý altres semblants donen fermances en Castella, ý vol lo Consell de Guerra
que les tals fermances sien naturals ý residents en Castella, ý que tinguen allí sos béns;
ý axí las donà lo pagador Anton Enrique, que fou provehit del dit offici ý obtingut títol
ý privilegi d'aquell, ý per donar-las estigué més de tres anys aprés d'ésser despatxat lo
privilegi, tan gran és la difficultat de donar les fermances en estos càrrechs, lo que no ha
fet de Pere Cassador, de hont se mostrà que fa molt al cas no haver tingut dit Cassador
sinó la sola administratió de dit offici, sens títol ni provisió de vostra magestat, ni de son
lloctinent general, ý per consegüent, no és estat may subjecte al tribunal de la Capitania
General.
Secundo. No fonch procehit contra Pere Cassador, ciutedà de Barcelona, de la manera
que se devia procehir, perquè dit Cassador és ciutedà de Barcelona ý havia de ésser
convengut devant lo veguer de Barcelona, ý se havia de comensar
instantiam fisci procuratoris,
de Barcelona, lo qual està en viril observansa.
Tertio. Que essent la causa contra Pere Cassador civil, procehí lo dit Salablancha criminalment,
no donant-li demanda, perquè lo dit Cassador, per fets de sos justs tors, no
pogué ésser convengut criminalment sinó civilment,
ý ningú negarà que lo tribunal de la Capitania General no
comú
Quarto.
és universal, ý comprèn specialment lo tribunal de la Capitania General, com se prove
per moltes Constitutions sota títol d'"Observar Constitutions"
regis Iacobi in 2 Curiis Barcinone, incipit
29 eiusdem regis Iacobi, folio eodem, incipit
11 Ferdinandi
dit primogènit", et in capitulo 53 Ioannis 2 in Curiis Montissoni, folio 28, incipit "Ítem,
senyor",
de totes les Corts ý més specialment ab les últimes dels anys 1542, 1547, 1553,
1564, ý és de consideratió que en dites conclusions anomena expressament lo capità
general ý, en temps que no estave dit càrrech en persona de lloctinent general, que fonch
abans de las Corts de 1542, parla generalment de totes corts ý justíties; ý no importe res
que lo tal nou official sie nomenat visitador o commissari o d'altre qualsevol nom, perquè
tot és indistinctament prohibit per moltes Constitucions en lo títol "Que novells officials
no sien posats en lloch hont no són acostumats posar", foli 88, ý senyaladament
d'Alfons 4 en la Cort de Sanct Cugat, que comensa "Ítem, per tolre vexations".
Ý no per tenir la Capitania General tribunal format se segueix que
visitador o commissari ý per a inquirir contra los officials de dita Capitania General, perquè
ab major rahó se havia açò de permetre ab los officials de la lloctinència general, lo
que és molt al contrari; ý per ço, si abans dels Capítols de Cort de la visita dels officials
no obligats a tenir taula fos estat per vostra magestat tramès o nomenat algú, encara que
natural català ý domiciliat en Cathalunya, ab poder ý commissió de visitar dits officials,
clara cosa és que, com official nou, no fóra admès ý que tots los actes per ell fets serien
nul·les; com no fou admès lo bisbe Llohases, que fonch tramés a Barcelona per lo
emperador don Carles 5, de felice recordatió, ý se
fonch necessari fer-se Capítol de Cort per poder-se fer dita visita; ý és molt de notar la
força gran que dites Constitutions han volgut posar en la dita prohibitió d'officials nous,
no volent que d'aquella sie exceptat ningun cas, encara que d'urgent necessitat, ab tot
que, en lo cas present, ninguna necessitat es pot considerar, com lo vertader ý propri
visitador dels officials de la Capitania General sie lo lloctinent general ý alter nos de
vostra magestat, o lo mateix capità general; ý en conformitat d'axò fou scrit a 30 de
juliol 1567 una lletra per los dos Consells Reals de Cathalunya al príncep de Mélito,
lloctinent general de vostra magestat, que llavors se trobava en Perpinyà, la qual és en
dit procés del secreste; ý no importaria que se pretengués haver-se fet semblant visitas
en Cathalunya, perquè segons volen dites Constitutions hauria d'ésser assò al temps del
rey en Pere 3 o abans, lo que no és, altrament són abusos contra Constitucions ý per ço
de ninguna valor, quant més, que és indubitat que la primera visita que may
en Cathalunya s
de Salablancha, ý no se
ý advocat fiscal de dita Capitania General, ý axí clarament fonch official novell lo
dit Francisco de Salablancha.
Quinto. Per lo semblant, no té difficultat que los officials de la Capitania General
són compresos en las Constitucions universalment ý sense distinctió, disposants que
tots los officials en Cathalunya han d'ésser naturals cathalans, sense fer exceptió sinó
tant solament del lloctinent general; ý encara, alguna de dites Constitutions parlen
specialment dels officials de guerra ý proceheixen a major evidèntia ý rahó en los
officials exercint jurisdictió, com se pretén haver-la exercida dit Francisco de
Salablancha; ý los dits officials no sols han de ésser naturals, però han de tenir son
domicili en Cathalunya, ý axí fou dit Salablancha inàbil per a tenir ningun offici de
jurisdictió, axí que tots los actes per ells fets, com per persona privada ý sens poder
ni jurisdictió alguna, foren ý són estats nul·les ý de ninguna efficàtia, força ý valor,
com està clarament ordenat per la Constitutió de les Corts de l'any 1520, Capítol 14">
que comensa, "Ítem, statuïm", foli 108, ý per la Constitució del rey Alfonso 3 en la
Cort de Monblanch, Capítol 20, que comensa "Ítem, a supplicatió", foli 41, en lo títol
"Que tots los officials en Cathalunya ý en Mallorques sien cathalans", ý contra la
Constitució del rey en Pere 3, en la Cort de Barcelona, Capítol 11, que comensa,
"Confirmant", foli 41, ý contra la Constitució del rey en Ferrando 2, en la primera
Cort de Barcelona, Capítol 12, que comensa, "Aprobans", foli 43, ý contra lo Capítol
de Cort del rey en Martí, Capítol 1, que comensa, "Primerament", foli 44, ý
contra lo Capítol 17 de les Corts de 1534, que comensa, "E com", foli 237; ý en
aquest Principat no y ha Usatge, Constitució ni ley alguna que aprove dita pretesa
exeptió, per hont és cert no
ygualment en qualsevol casos de supremas regalias, encara que sien més propris ý
affixes a la persona real que no són les cosas de guerra; ý com se han dit en lo procedent
capítol, si alguna vegada se ha tol·lerat lo contrari, són abusos que no
traure en conseqüèntia, majorment en contradictori judici, hahont no se ha de tenir
compte sinó que les Constitucions ý leys d'aquest Principat jurades per vostra magestat
sien guardades inviolablement; ý de pochs anys ensà són introduhits en
Cathalunya estrangers en officis de la Capitania General, perquè en temps del dit
emperador Carlos quint ý hagué en Barcelona fàbrica de moltes galeras ý moltes
altres coses, ý administrations del servey de vostra magestat; ý lo thesorer Puig tingué
lo càrrech de pagar, ý tots los officials eren cathalans, ý aprés entrà per pagador
Guillem Guirzes, ý aprés lo dit Pere Cassador ý tots eren cathalans, ý aprés Antón
Enrique, que era aragonès, ý si se li hagués fet contrari no u podia ésser; però no s'és
may vist en Cathalunya que official estranger exercir jurisdictió, ý lo dit Salablancha
és estat lo primer, ý
estrangers, perquè és indubitat que si fóra natural no haguera fet procehiments tant
bàrbaros.
Sexto. Se ha de fer mèritament gran admiratió del que
negoci s'és pogut traure ý judicar fora del present Principat de Cathalunya, ý per ser cosa
de guerra ý axí regalia de vostra magestat, ý per ésser causa d'officials a respecte
de sos officis; de manera que per lo fonament que pren d'estes preteses exceptions
se presupposa ý no pot negar la regla en contrari, perquè no y ha cosa més clara, ni ab
major sforç assegurada, usada ý deffensada en aquest Principat, com és no poder exir
d'ell ningun negoci de justítia per ninguna regalia de pau ni de guerra, ni per altra qualsevol
via directa ni indirecta, com està disposat per la Constitució del rey en Pere 2 en
las Corts de Barcelona, Capítol 12, que comensa, "Ítem, que totes les causes", en lo títol
"De jurisdictió de tots jutges e de for competent", foli 86, ý ab la Constitució del mateix
rey, Capítol 12, que comensa, "Ítem, que les causes", folio eodem, ý ab la Constitució
del rey en Jaume segon en la 3 Cort de Barcelona, Capítol 8, foli 82, que comensa,
"Ítem, ordenam", ý ab la Constitució de la reyna Maria, Capítol 2, que comensa,
"Volents", ý ab la Constitució d'Alfons en la Cort de Barcelona, comensant, "Les causes
de pobills", en lo títol "De l'Audièntia, etc." foli 9; en la qual regla, per dispositió
expressa de la Constitució "Clarificant" són també compreses expressament les causes
patrimonials; ý finalment, és regla que no té exceptió, sinó és una sola declarada en dita
Constitució, ço és, de les causes entre officials reals per rahó de sos officis, la vertadera
intel·ligèntia de les quals paraules no és sinó exceptar tant solament les causes hahont
és qüestió entre officials reals sobre la proprietat e possessió d'alguna offici real, ý no
quant, altrament, se ha de procehir civil hó criminalment contra algun official real, inculpat
de excessos o delictes comesos en son offici, perquè aquest és cas indubitat de la
regla ý no de dita exceptió, limitada ý restreta a dits tèrmens: que
o possessió d'oficial real, com resulta clarament de les paraules de dita
Constitutió "Clarificant" ý de la Constitució de l'any 1534, Capítol 20, ý de la pràticha
comuna ý sempre rebuda en aquest Principat. Perquè, d'altra manera, si dites
Constitucions se poguessen allergrar ý entendre, com en contrari se pretén, no y havia
per a què fer ý ordenar los capítols de la visita que, en les Corts de l'any 1510, Capítol
60, ý de l'any 1512, Capítol 9, ý de l'any 1547, Capítol 1, ý últimament en les Corts de
l'any 1564, són estats fets ý ordenats contra los officials reals no obligats a tenir taula
allí anomenats, ab dispensa particular que en aquell cars special se puguen judicar fora
Cathalunya les causes de dits officials; la qual exceptió ý despensa confirma la regla en
tots los altres casos ý causes en dits Capítols de Corts no compreses, encara que sien
contra officials reals. Ý és aquesta intel·ligèntia tant necessària en aquest Principat quant
seria la contrària de grandíssim inconvenient ý dany per la bona ý recta administratió de
la justícia, ý colligeix-se clarament ab lo Capítol de la dita visita de l'any 1510, Capítol
60, verso, e jatsia en les dites Constitutions, etc., hahont diu que contra los officials reals
no tinguts a tenir taula no y havia sinó lo remey de la Constitució de la Observansa, ý
és de gran consideratió que may se sia vist que causes d'officials reals se sien prosseguides
ý declarades fora de Cathalunya; ý axí la consuetud és clara interpretació de la
dita Constitució "Clarificant", ý no solament és provehit ab Constitutions que totes les
causes se hajen de tractar ý decidir dins Cathalunya, però està disposat lo mateix de dret
comú. Ý si los emperadors statuyren axò per les provínties a ells subjectes, molt
més justa és la dispositió de las Constitucions de Cathalunya, com lo present Principat
no sia subjecte a rey ningú, sinó que és Regne ý domini que solament regoneix al comte
de Barcelona. Axí que les causes de la Capitania General no poden exir de Cathalunya,
perquè resultaria gran absurdo que lo capità general tingués major potestat que lo rey, ý
està declarat en la Constitució feta en lo Consell d'Aragó Supremo ó tendré sine egan
me sciente
Cathalonie et eius iurisdictione"
Audièntia de Cathalunya, a 10 de juny 1553, unanimiter, en la qual entrevingueren tots,
que foren 13 doctors; la qual conclusió se donà al marquès d'Aguilar, llavors lloctinent
ý capità general de Cathalunya, per enviar-la a vostra magestat; ý, perquè aprés scrigué
vostra magestat al canceller ý regent la Cancelleria demanant major discussió sobre lo
dit article, se li envià més llarga conclusió, les quals estan insertades en lo dit procés del
sequestra.
Septimo. Quant a la forma del procehir servada per dit Salablancha en dit procés,
consten los abusos ý absurdos grans per ell comesos en sa pretesa visita, principalment
en la denegatió de legíttimes deffenses, de les quals és la més principal part la íntegra ý
perfeta publicatió de la offensa ý dels testimonis d'ella, que no
sinó ab violatió notòria de totes les leys divines ý humanes, ý en special de les pròpries
de aquest Principat; ý per consegüent, ab vici de manifesta nul·litat, de la qual sempre
ha protestat dit Pere Cassador, ý de tot lo demés, per conservatió de sos drets, podia ý
devia protestar, contradient a dits procehiments com hà nul·les ý fets per persona privada.
Ý quant a la dita forma de procehir, sens orde de dret ý sens publicatió de
testimonis, se contravingué a l'Usatge de Barcelona que comensa, "Ningú presumescha",
foli 152, ý altre Usatge que comensa, "Altre noble", foli 175, ý altra Constitució
del rey don Jaume 2 en les Corts de Barcelona, Capítol 25, que comensa, "Ítem, que
algun hom", foli 170, ý al privilegi del rey en Pere 3 que comensa
foli 273, ý altre privilegi del mateix rey que comensa
contra altre privilegi del rey don Ferrando 2, que comensa
Octavo. De les violènties ý forçes fetes per dit Salablancha contra los testimonis, ý
de altres excessos de son procehir, consta plenament per depositions de molts testimonis
dignes de fee, segons la qualitat del fet, perquè semblants actes no
altres testimonis sinó occultament ý ab grans cauthelas; ý per ço fan prova bastant los
mateixos testimonis, majorment quant lo número d'ells, com ab lo present cars, supple
lo pretès deffecte de les persones, ý concorrent també per al mateix effecte altres persones,
proves ý evidènties, los quals testimonis presos sobre los dits excessos ý violènties
són 47, ço és, 19 presos en Rosas, 22 presos en Perpinyà ý 6 presos en Barcelona, ý tots
en presèntia d'assessor de la Capitania General, ý no n'í ha sinó 6 que sien estats
posats en presó per Francisco de Salablancha. Axí que n'í resten 41 que no són estats
empresonats ý maltractats de dit visitador, ý no tenen ab sí los objectes de ésser-li enemichs
ý tenir-li odi ý mala voluntat, ni los 6 testimonis deixan de donar plena fe per
ésser estats posats en presó, constant com conste de la violèntia del dit Salablancha, ý
en terra de bàrbaros ý de sitas no
lo procés de dita visita consta de las protestacions fetes per dit Cassador, ý per so se
donà notítia a vostra magestat, ý a càrrech ý obligatió de l'advocat fiscal toca no
d'exequutar los excessos ý delictes per dit Salablancha comesos en dita visita, ans bé
donar plena notítia d'ells a vostra magestat, perquè semblants delictes ý excessos no resten
impunits ý sie exemplar d'altres, ý la voluntat ý christianíssim ànimo de vostra
magestat fer mercès a qui lealment l'à servit, com l'à servit dit Cassador, ý no és suffrir
que ab tals medis los lleven la honra ý haziendas.
Nono. És fora del cas, sinó molt a propòsit, lo que dit Cassador ab molts actes claríssimament
ha mostrat ý provat, ço és, que lo supremo tribunal del lloctinent general ý
alter nos de vostra magestat ý de la Audièntia ý Consell Real d'aquest Principat és superior
a la Capitania General, ý que per consegüent les causes de dita Capitania General
per appellació se poden introduhir ý conèixer devant dit lloctinent general ý Real
Audièntia, perquè, altrament, seria cosa monstruosa voler introduhir dos caps igualment
supremos en un mateix regne; ý axí se ha usat ý pratichat inconcussament sempre que
les parts han volgut, ý en judici contradictori diverses vegades és estat declarat en la
forma que
Ý, si de poch temps ensà, han appel·lat alguns devant lo mateix capità general és estat
per contentar-se d'assò les parts, ý per no voler-se appel·lar a dit lloctinent general; però
d'aquest pretès ús nou ý modern, clara cosa és que ningun prejudici se ha causat ni pogut
causar a la dita suprema potestat, tant solament pertanyent ý affixa a la persona ý offici
del lloctinent general ý alter nos de vostra magestat; ý si açò proceheix quant los dos
officis del llochtinent ý del capità general resideixen en dos differents persones, com
se concedeix en contrari, notòries són les regles de dret per les quals és i à d'ésser
lo mateix estant dits officis en una mateixa persona, la qual en respecte de cada hú
de dits officis representa different persona, attès, majorment, que com hà lloctinent
general té la adherèntia de la Audièntia ý Consell Real, ý com hà capità general té altre
different Consell de sos assessors; lo que no sols no és inconvenient ni absurdo, ans o
seria lo contrari, ço és, que un mateix offici de capità general hagués de tenir en
Cathalunya més llarga ý més suprema jurisdictió en poder d'una persona que en poder
d'altra, com sie molt cert que la qualitat de la jurisdictió no proceheix de la persona sinó
de l'offici; ý axí se ha vist poch temps ha en aquest Principat que lo llochtinent general
ere també mestre rational, però, no per ço, per ser llochtinent general, fonch alterada ni
feta major ni més suprema la jurisdictió pertanyent al dit offici de mestre rational, perquè
en semblants casos com dit és per expresses dispositions de dret ha de conservar ý
retenir cada offici la mateixa qualitat de jurisdictió que li competeix, com si estigués en
differents persones, ý d'ésser-se axí salvat, com està
Audientie Cathalonie per Michaellem Ferrer, unum ex doctoribus dicte Regie Audientie
repilogatarum in tertia parte,
de la Capitania General a la Real Audièntia. Ý quant no estiguera axí disposat per
Constitucions de Cathalunya, com ho està, bastarían la auctoritat de les tres conclusions
demunt dites, fetes la una en lo Supremo Consell d'Aragó, ý l'altra en la Real Audièntia
de Cathalunya, ý la última per lo canceller Sorribes ý regent Montaner; ab tanta discussió
com se ha de creure de dos Consells tant supremos ý negoci tant grave consultat
ý demanat per vostra magestat, ý lo que resol del tot aquesta difficultat ý l'altra,
que lo tribunal de la Capitania General ha de guardar les Constitutions de Cathalunya ý
altres drets de la pàtria, és la sentèntia donada per tota la Real Audièntia a 23 de agost
1555, la qual està insertada en dit procés, axí que
E lo dit Cassador ha produhit en lo dit procés dites tres conclusions ý sentèntia, no
sens fonament, ni per a intent de sforçar que del tribunal del capità general van ý poden
anar les causes per appel·latió a la Audièntia real, perquè no som en aqueix cars, però
ho ha produhit per a provar que las causas de la Capitania General són compresos en les
Constitucions de Cathalunya universalment ý sense distinctió disposants, ý que per
aqueixa rahó, si eren compresos hó no, fonch per vostra magestat ý per son lloctinent
general demanat lo vot ý parer dels dits dos reals Consells, lo qual
in Cathalonia certus est in administratione iustitie et prescriptus ordo et inter alia hoc
precipuum, ut iudicium faceret princeps per directum, id est, causa cognita, vocatis et
auditis partibus, cum ordine et forma appellationum, in Cathalonia et non extra, et quod
nova non exigerentur tribunalia et reliqua quam formam sua clementia catholici princeps
iusticie zelatores in eorum novo ingressu iure iurando solemniter profitentur; et
quod cause Cathalonie in omnibus instantiis sive presente sive absente domino rege in
Cathalonia sunt cognoscende, tractande et terminande; et quod usos quos abusus vocamus,
qui contra Constitutiones essent, non confirmarentur, etiam ex immemorabili usu
potius abusu hinch dicimus et vulgare quod contra Constituciones non potest allegari
usus aut usus consuetudo; omnes enim nihilque magis in eorum regiis literis et
rescriptis commemoratur precipitur et iniungitur quam dictorum iurium et ordinis
observantia qua lege omnes scringuntur impertinens enim esset lege qua princeps ligare
voluit aliquem missum solutum esse et sic desciditur forma predicta prout [est]
inviolabilis; et hanc provintiam propriis et peculiaribus legibus et moribus institutam
fuisse nullumque in ea esse aut esse posse magistratum qui legibus patriis non sit subscriptus;
hec sunt verba dictarum conclusionum ad nostrum finem pertinentia.
conclusions ý sentèntia està declarada la pretentió de dit Cassador; ý lo mateix, ja en lo
any 1525, feta molt gran discussió, fonch declarat en lo dit Supremo Consell d'Aragó,
de la qual provisió resultà una lletra, passada per Cancellaria, scrigué lo dit emperador
Carlos quint a Guillem de Rocandolf, capità general de Cathalunya ý Comtats de
Rosselló ý Cerdanya, data en Toledo, a 8 d'octubre 1525, produhida en dit procés.
Decimo. Que en la sentèntia real a relatió de misser Antoni Nagrell, doctor del Real
Consell, proferida entre lo procurador fiscal de la Capitania General, d'una part, ý los
syndichs de la ciutat de Barcelona ý de la Generalitat de Cathalunya, de part altra, ab la
qual, littigant sobre poder tenir tribunal lo capità general en Cathalunya, fonch declarat
que, attès que lo capità general ja en temps del rey en Pere terç tenie tribunal, la contradictió
dels dits syndichs, en quant pretenien que tenir tribunal lo capità general era
expressament contravenir a les Constitucions prohibints que no sien posats ni creats en
Cathalunya novells officials, que no era comprès lo tribunal de capità general, de manera
que no fos estat lo capità general en possessió o quasi de tenir lo tribunal en
lo temps del rey en Pere terç, obstant-li dites Constitucions, fóra estat prohibit de poderne
tenir ý axí, lo permès de poder tenir tribunal ab lo fonament fundat ab la sentèntia
que
entre les parts; ý particularment entre dit Pere Cassador, en nom del qual, com hà hú dels
singulars de dita ciutat de Barcelona ý Generalitat de Cathalunya, se portave dita causa,
ý és proferida dita sentèntia, li ha attribuit ý adquirit dret ý axí, no pot lo procurador fiscal
de la Capitania General contravenir en aquella, ans bé, de necessitat ha de confessar
lo capità general en lo rittu ý recto ésser obligat a la observansa de les Constitutions,
perquè no pot reprovar lo que ha approvat majorment cents de dita probatió adquirit dret
al tercer, sens la voluntat ý consentiment del qual no pot obrar cosa alguna la dita reprobatió;
ý axí és cert que nous officials en Cathalunya, specialment exercint jurisdictió,
han de ésser naturals catalans ý domiciliats en Cathalunya.
Salablancha ý a tots los actes de sa visita, contradiuen clarament a les Constitucions ý
Capítols de Cort que estan baix del títol "De observar Constitucions", axí per official
real com de la senyora reyna, foli 29, ço és, del rey don Alonso 2 en la Cort de Monçó,
Capítol 33, incipit "Ítem, ordenam", foli 29; ý contra la Constitució del rey don Jaume
primer en la Cort de Barcelona incipit "Encara statuïm", foli 28; ý contra la Constitució
d'Alfonso 2, en la Cort de Monçó, Capítol 15, incipit "Ítem, ordenam ý statuhim", foli
28; ý contra la Constitució de Jaume 2 en la Cort de Barcelona, Capítol 38, incipit
"En tots los Capítols", foli 29; ý contra altra Constitutió del mateix en la Cort
de Gerona, Capítol 12, incipit "Ítem, encara", foli 29; ý contra altra Constitutió del
mateix Capítol, foli 39, incipit "Encara statuïm ý volem"; ý contra lo Capítol de Cort de
don Ferrando primer en la Cort de Barcelona, Capítol 11, incipit "Que vós, senyor, ý lo
dit primogènit", foli 29; ý contra la Constitució de la reyna dona Maria, Capítol 27, foli
30, incipit "Lo fruyt de les leys", ý contra lo Capítol de Cort de don Joan 2 en la Cort
de Monçó, Capítol 53, foli 30, incipit "Ítem, senyor, com la potíssima", ý contra la
Constitució de don Ferrando 2 en la primera Cort de Barcelona, Capítol 18, incipit
"Desijant", foli 31; ý contra altra Constitució del mateix Capítol 22, foli 31, incipit
"Poch valdria"; ý contra la Constitució del rey Ferrando primer en la Cort de Barcelona,
Capítol 17, foli 34, incipit "Per tal que les leys", en lo títol "De splanar Constitucions ý
col·locar-las sots còngruus títols"; ý contra lo Capítol de Cort del mateix rey, Capítol 9,
incipit "Ítem, senyor, com los Usatges"; ý contra la Constitució del rey Ferrando 2 en la
2 Cort de Barcelona Capítol 67, incipit "Més avant, statuïm", foli 35; ý contra la
Constitució de les Corts de l'any 1503 incipit "Més avant, statuïm ý ordenam"; ý contra
la Constitució de les Corts de l'any 1520, Capítol 20, incipit "Més avant, statuïm
e ordenam".
Duodecima. Segueix-se, per consegüent, del sobre dit, que lo pretès seqüestre en los
béns de dit Pere Cassador és estat nul·lament posat. Primo, per què, essent com és nul·la
ý de ninguna efficàtia força ý valor dit pretès procés de visita, lo mateix vici de nul·litat
resulte en tots los actes que de dit procés han resultat, ý, en virtut ý en conseqüèntia d'aquell,
són estats fets. Secundo, per ésser feta segon[s] se assereix la provisió de dit pretès
seqüestra fora lo present Principat, ço és, en los Regnes de Castella ý, axí, contra
Constitucions ý leys d'aquest Principat. Tertio, per no haver precehit legíttimament
citatió de la part ý conexensa de causa, conforma a dispositió de dret comú.
Quarto, per ésser lo dit seqüestre, de directo, contrari a la Constitutió del rey en Pere 2">
en la Cort de Barcelona, Capítol 24, que comensa "Ítem, que nós", foli 44, ý contra la
Constitució 50 de les Corts de 1542, que comensa "Més, statuhim", foli 173, ý contra
les dos Constitucions de les Corts de l'any 1547, Capítol 52, 53, que comènsan "Ítem,
statuhim", foli 204. Quinto, per ésser feta dita pretesa provisió en judici no competent.
Sexto, perquè semblants seqüestres són regularment prohibits, ý no y ha legíttima rahó
ni causa per la qual en lo present cars se pugue permetre. Septimo, perquè dit Pere
Cassador no deu res ni en cosa alguna és obligat per la administratió de dit offici de
pagador, segons consta en dit procés, ni ha procehit contracte algú ni delicte de dit
Cassador, per rahó del qual competescha ni competir pugue al fisch, dret ni actió contra
sa persona ý béns, com en son cars ý lloch, ý sempre que en judici competent li serà
demanat, com estarà evidentíssimament; ý per ço, és gran agravi haver-lo, sens causa ni
rahó, vexat ý molestat; ý pochs dies aprés de ésser provehit dit seqüestre, rebé lo compte
d'Aytona, llavors lloctinent ý capità general de Cathalunya ý comptats, una lletra de
vostra magestat, ab orde que posàs en presó a Pau Desclapés, per culpas resultants de la
dita visita feta per dit Salablancha, lo qual dit Desclapés algun temps havia pagat ý havia
tingut lo càrrech de pagar per dit Cassador en la present ciutat de Barcelona, en la dressana,
ý lo dit llochtinent general lo féu portar en Barcelona, des de Malgrat hahont té sa
casa, però hont fonch hoyt per lo dit lloctinent general ý per lo regent Vilana, pretenent
dit Pau Desclapés que las manlleutes tenia donades a dit Salablancha, per exir de presó,
eren extinctes, ý la manlleuta per dit Desclapés prestada era spirada, per haver
passat dos anys, ý que tots los procehiments fets per dit Salablancha eren nul·les, per
ésser nou official ý per no ésser natural ý domiciliat en Cathalunya; ý no
en Cathalunya provisió feta en Castella; ý fonch consultat ab lo Real Consell ý
no se trobà forma per a exequutar lo orde de vostra magestat, sinó que
mateix se fóra fet ab dit Cassador en lo del seqüestre, si lo governador hagués consultat
la lletra ab lo Real Consell, perquè és cert haguera volgut hoyr a dit Cassador, però ho
consultà ab los assessors de la Capitania General, los quals, ab una supplicatió del procurador
fiscal sens intimar-la a dit Cassador, feren la provisió ý exequutaren aquella; ý
és molt different la actió, perquè contra de Pau Desclapés és criminal, ý contra dit
Cassador és civil, perquè se pretén és obligat dit Cassador de pagar lo que pretén haver
fraudat lo dit Desclapés, sens sabuda ni consentiment de dit Cassador; ý si la manlleuta
de dos mil ducats prestà dit Desclapés per exir de la presó se tingué per extincta ý finida
per lo Real Consell, fou per estar axí disposat en la Constitució, axí que, les causes
de la Capitania General són compreses ab les Constitucions ý leys de la terra ý aquest
sol exemplar bastaria per a llevar lo seqüestra; ý és cosa estranya que vinguen en
Barcelona dos lletras de vostra magestat, la una contra dit Cassador per lo seqüestre, ý
se exequutà, ý l'altra contra Pau Desclapés, ý no
dos lletres són per rahó de la visita de Salablancha.
Lo dit Salablancha féu posar en presó a Pau Desclapés, institor de dit Cassador, per
a fer-li dir lo que volia, ý allí lo tingué molt temps, ý aprés lo tragué ab dos mil
duchats de fermances; ý, com està dit, fonch provehit en Castella, molts anys aprés que
fos portat pres en Cort, lo que no
Cathalunya, ý lo dit Pau Desclapés féu bé ý lealment son offici, com mostrarà clarament
sempre que sia menester, ý està en sa casa aparellat per a donar rahó de sí mateix, ý
per a demanar justícia de las vexations ý agravis li ha fet lo dit Salablancha.
A Joan Aragonès, també institor de dit Cassador, lo féu venir enmig de l'ivern de
Càller, hahont està casat ý té son continu domicili, ý pogué scusar la vinguda, perquè la
ciutat de Càller té los mateixos privilegis que té la ciutat de Barcelona, que los ciutadans
de Càller non tenentur alibi littigare; ý per ésser negoci d'honra volgué deixar sa casa,
ab molt gran desatent ý dany; però ninguna consideratió tingué ab axò dit Salablancha,
ans bé lo detingué en Barcelona ý, a cap de sis anys, lo manaren exir de sa casa altra
vegada ý anar a la cort; ý aprés de haver-lo detingut allí molts mesos, lo condenpnaren
en 200 ducats ý se
ab la vida, perquè fos càstich ab ell ý exemplar als altres, ý, havent-lo tingut pres en
la cort ý aprés tret de presó, està molt clar que no poden demanar res a dit Pere Cassador
per pretentió de delicte del dit Joan Aragonès, e axí se veu claríssimament lo modo del
procehir de dita pretesa visita, ý que ha carregat sobre lo dit Pere Cassador ý sos criats.
En dita pretesa visita se ha donat sentèntia sen[s] haver publicada la enquesta contra
mossèn Andreu de Biure, senyor de Sant Jordi quòndam, ý l'àn condempnat en 957 mil
731 ducats, moneda de Castella, don Anton Domps, en 1 quento, 168 mil, 286 ducats;
mossèn Àngel Francesch Domènech, de Perpinyà, 682 mil 945 ducats; mossèn
Raphel de Robles en 1 quento 243 mil 119 ducats; mossèn Hierònym Guinart, de
Puigcerdà, en 122 mil 866 ducats; Joan Coll, de Roses, 18 mil 750 ducats; Joan Carles,
caputxer de Barcelona, en 487 mil 500 ducats; Martí, candaler de seu, en 226 mil ducats;
mossèn Joan de Biure, en 893 mil 895 ducats; Raphel Borlenga, de Barcelona, en 1">
quento 242 mil ducats; ý estos són los cathalans, los quals estan condemnats en més de
18 mil 750 ducats; ý estos són, ultra del que estan condempnat dit Pere Cassador per los
dits Joan Aragonès ý Pau Desclapés, sos criats, ý ultra del que estan condempnats altres
strangers; ý contra tots ha procehit dit Salablancha en dita pretesa visita de la manera
que contra dit Cassador; ý contra de ningú dels dits se ha fet procehiment algú, aprés de
la partida de dit Salablancha de Barcelona per a Castella, ni abans de la sentèntia ni
aprés, ni
maravella que ningú d'ells se queixe, ni done agravi a la present Cort.
Tant és major lo agravi fet a dit Pere Cassador, lo qual està privat de la possessió de
molta part de sos béns sis anys haurà en lo mes de janer pròxim, ý ell ý sos criats han
patit notables danys, per rahó de dita pretesa visita ý seqüestra contra Constitucions de
Cathalunya, Capítols ý Actes de Cort, Usatges de Barcelona ý altres leys de la terra ý
usos, costums ý privilegis generals ý particulars de la ciutat de Barcelona, ý dret diví,
canònich ý comú. Ý axí, demane que per reparo de dit agravi sie revocat ý llevat lo dit
seqüestre, ý declarat la dita pretesa visita ésser nul·la com hà feta contra Constitucions,
Capítols ý Actes de Cort, privilegis, Usatges ý altres leys generals ý particulars.
La mateixa queixa fa lo dit Pere Cassador com hà procurador de mossèn Joan
de Biure ý de Caramany, donzell en Sanct Pere Pescador domiciliat, segons consta de la
procura en poder de mossèn Jaume d'Encontra, notari públich de Barcelona, a 7 de juny
proppassat, per lo que toca a l'interés ý agravi del dit Joan de Biure per los procehiments
fets en dita pretesa visita contra lo dit Joan de Biure. Supplica, per ço, a vostra magestat
lo dit Pere Cassador en nom pro[p]ri ý com hà procurador del dit Joan de Biure, ý los
tres brassos de la present Cort, sie de son real servey, per remey ý reparo d'aquest
públich agravi, manar provehir com està supplicat, perquè lo dit Pere Cassador ý lo dit
Joan de Biure sien desagraviats ý reintegrats dels danys, ý sie llevat lo seqüestra; ý la
dita pretesa visita sie declarada nul·la, com ho és, ý las Constitucions de Cathalunya,
Capítols ý Actes de Cort, Usatges, privilegis generals ý particulars sien observats inviolablement.
Sacra, catòlica, real magestat.
Joan Francesch de Copons fa particular queixa a vostra magestat que, en temps estava
pres ý detingut en la presó de Barcelona Pere Cassador, per lo que contra ell havien
deposat falsament Miquel Utrolis ý Miquel Pertusa, per haver dit Copons procurat que
dit Pertusa descobrís la falcedat, pensant en açò fer molt gran servey a Déu ý a vostra
magestat ý a tota Cathalunya, fonch regaliat ý cridat públicament ad fines banni, per
provisió feta per lo Real Consell Criminal, ý li fonch tramès un commissari al castell de
la Manresana de dit Copons per a què li regonegués aquell; ý no obstant que entre ses
scriptures trobà ý se
sa innocèntia ý bon intent, ý tant, que no volgué lo fisch de vostra magestat cosir ni
insertar aquelles en lo procés de la offensa, ans bé se
deffensa, en lloch de parar ý sobreseure en lo que contra ell havien intentat, per
més agraviar-lo, lo bandejaren ab pública crida, com si fos home facinerós, de tot lo
Principat de Cathalunya, per lo que hagué d'estar més de dos anys fora de sa casa absentat,
patint per dit effecte molts grans danys ý gastos sens culpa alguna, lo qual deixà de
presentar-se per lo que en la causa contra dit Pere Cassador se procehia ab tant gran rigor
que fonch aconsellat de no presentar-se, perquè no li
plets importants en la Audièntia Civil de vostra magestat, a causa de dit bandeix ý
de dita sa absèntia, per passar-li los temps probatoris ý no poder axí dins aquells provar
sa intentió, fou condempnat en més de tres mília lliures, ab sentèntia donada per lo magnífich
misser Miquel Ferrer, doctor de dita Audièntia Civil; ý més han agraviat los
ministres de vostra magestat al dit Copons, havent-li enviat dos hó tres voltes officials
per a exequutar a sos vassalls de la Manresa[na] ý altres llochs seus, per lo de les muralles
de Perpinyà. Ý com en dites coses lo hajen molt agraviat ý donats molts desatents ý
gastos, suppliquen, per so, dit Copons ý los tres brassos de la present Cort a vostra
magestat mane desgraviar a dit Copons, com en semblant cars té vostra magestat per sa
real clemèntia acostumat.
Pere Cassador, en nom propri ý com hereu del quòndam Francesch Cassador, son
germà, fa particular queixa a vostra magestat, que, com hà succehint a don Agostí de
Gualbes quòndam per sos certs ý legíttims títols, li són degudes, axí per sentèntias de
greuges de las últimas Corts de l'any 1564, com altrament, quatre mília vuyt_centes vint_ý_set
lliures quatorze sous ý vuyt, moneda barcelonesa, segons apar ý conste ab dos
sentènties de greuges ý ab altres actes ý scriptures, los quals exhibeix ý produeix, sí ý
en quant per sí fan, ý no altrament.
Supplica a vostra magestat lo dit Pere Cassador en dits noms ý los tres brassos de la
present Cort, sie de son real servey manar desagraviar al dit Pere Cassador, manant-li
pagar la dita quantitat dels dinés del servey de les presents Corts.
Pere Cassador, com hà hereu del quòndam Francesch Cassador, son germà, fa particular
queixa a vostra magestat, per ço que, a 13 del mes de agost 1573, per manament ý
orde del virrey del Regne de Valèntia, foren presos, de casa de Ximèn Periz Ruís de
Liori en la ciutat de Valèntia, dos caixes del dit quòndam Francesch Cassador, dins les
quals hi havia cent vuytanta_tres breviaris nous stampats en Vanètia, part d'ells enquadernats
ý part sens enquadernar, protestant lo dit Ximèn Periz Ruís de Liori, que no li
fos causat perjuy algú en sos drets, en la valor ý preu de dits breviaris. Ý al primer d'octubre
de dit any misser Vicent Vidal, doctor del Real Consell de Valèntia ý jutge de la
règia cort, manà al dit Ximèn Periz Ruís de Liori que dins vint dies trametés a la cort de
vostra magestat los dits breviaris, ý a 22 del dit mes d'octubre, Damià Rioloba, alguzil
extraordinari de vostra magestat, confessà tenir en son poder los dits breviaris per a portar
a la cort de vostra magestat, segons llargament apar per acte en poder de Gaspar
Tristan, notari altre dels scrivans del Real Consell en les causes criminals ý rebedor de
dits actes, los quals actes exhibeix ý produeix lo dit Pere Cassador, sí ý en quant per sí
fan, ý no altrament; ý com los dits breviaris sien propris del dit quòndam Francesch
Cassador ý comprats de sos dinés en Venètia, ý fets portar a son risch ý perill, ý no sien
en res obligats a vostra magestat, ý sie notori agravi perdre-li dits breviaris, los quals
haguera venuts dotze anys ha ý tindria sos dinés; supplica, per ço, a vostra magestat lo
dit Pere Cassador ý los tres brassos de la present Cort, sie de son real servey
manar desagraviar al dit Pere Cassador, fent-li pagar los dits breviaris ý los danys que
per dita rahó lo són estats donats.
Presentats a sa magestat per los dos brassos militar ý real.
Sacra, catòlica, real magestat.
Cosa és molt notòria ý sabuda, no sols en lo present Principat ý Comtats de Rosselló
ý Cerdanya, sinó també en molts altres regnes ý nations stranyes, que los cavallés, magnats,
barons, persones generoses ý altres del present Principat de Cathalunya, Comtats de
Rosselló ý Cerdanya, de molt llarch ý antiquíssim temps, ab lo valor ý indústria de ses
persones, posant aquelles en grans perills ý gastant no sols la azienda, sinó també scampant
la pròpria sanch, reduhiren lo present Principat, estant en poder de moros e infels,
a la religió christiana ý sots obedièntia de nostra sancta mare Església, com per molts ý
diversos historiadors ý per los sereníssims reys de immortal memòria, predecessors de
vostra magestat, ab diversos privilegis ý altres actes és estat commemorat ý refferit. De
hont, com a persones que ab preu tant equivalent qual era ý és los béns ý sanch perduda,
havien acquirit ý comprat lo present Principat restant senyors d'aquell, legítimament han
sempre tinguts rebuts ý possehits los fruyts d'aquells, ý ne han dotat no sols a moltes
iglésies, monastirs ý obres pies, sinó també a sos successors, los quals, de més de vuytcents
anys ensà, han possehit ý posseheixen aquells com hà propri patrimoni.
Avent concedit a sos vassalls ý altres persones seculars algunes parts de les terres per
ell, com dit és, acquisides, ab diversos títols de stabliments, vendes ý altres contractes
han pogut retenir-se que
parts del present Principat sie la setena, novena, dotzena o altre major o menor part,
emperò, perquè més comunament és la dezena a semblansa dels delmes ecclesiàstichs,
són dits ý anomenats, comunament, per tot los del present Principat, delmes.
Aquestes dècimes, que vuy són possehides per laychs com a cosas no spirituals sinó
patrimonials ý profanes, són estades transferides per diversos títols de successions ý
contractes d'uns a altres, de manera que may se ha vist ni entès que los summos pontífices
ni jutges alguns ecclesiàstichs, per via de justícia ni de gràtia, se empatxassen ni
entrametessen d'aquelles; ans bé, tots los plets, qüestions ý controvèrtias que sobre
aquelles han occorregut se són conegudes ý decidides per los jutges ý corts seculars, ý
axí moltes ý diverses vegades per los reys d'Aragó ý comtes de Barcelona, de gloriosa
memòria, és estat provehit, declarat ý manat observar; ý pretenent alguna volta lo jutge
ecclesiàstich conèixer de dites dècimes, és estat declarat per lo canceller d'aquest
Principat, lo qual és jutge competent de les contentions de jurisdictió entre jutges ecclesiàstichs
ý seculars, que la conexensa de dites dècimes, com a cosa mere laycas ý profanes,
tocava als jutges ý cort secular.
Ý com, per lo felice ý tranquille estat del poble ý religió christiana, sien distinctes
ý separades les jurisdictions ecclesiàstiques ý seculars, de tal manera, que ni Sa
Sanctedat en les coses seculars ni patrimonials, ni vostra magestat en les spirituals se
poden ni acostumen d'entremetre, com per moltes dispositions canòniques ý
Constitutions e statuts del present Principat està provehit ý donat forma, per obviar als
procehiments que per la cort ecclesiàstica o secular en jurisdictió o coses d'altre se
volguessen attentar, com està particularment ordenat per la concordinat
diverses pragmàtiques reals, particularment del rey Martí, data en Barcelona a 28 de
març 1409, ý del rey Ferrando dada en Barcelona a 20 de juny 1413, ý altres diverses
Constitutions del rey Ferrando 2 ý de l'emperador don Carlos, senyor nostre de gloriosa
recordatió.
Per ço ý per moltes altres rahons ý causes ab diverses lletres ý embaxades a vostra
magestat ý a Sa Sanctedat representadas, se ha fet gran sentiment ý queixa per part del
present Principat ý Comtats de Rosselló ý Cerdanya, no sols de la concessió per Sa
Sanctedad de papa Pio quint, de recordatió felice, feta a vostra magestat d'una casa decimal
de cada parròchia, que vulgarment se és dita lo Scusado, sinó també que vostra
magestat haja volgut acceptar ni exequutar aquella, tenint tant certa notícia que los militars,
barons, persones generoses ý altres del present Principat, per haver gastat ells ý
llurs predecessors les vides, béns ý pròpries rendes, no sols en conservatió del present
Principat ý corona real de vostra magestat ý sos predecessors, sinó també en conquistar
ý acquirir-ne altres de nou, són restats ab tant poques facultats ý rendes. Ý essent aquelles
per la major part ab les dites dècimes per ells possehides que, exequutant-se la
dita pretesa gràtia ý prenent vostra magestat una casa decimal de cada parròchia, a penes
los restaria per sustento de sa vida ý col·locatió de sos fills, ans restarien del tot destruïts
ý arrohinats.
Ý lo que, entre les altres coses, ha causat gran admiratió és que, estant provehit per
dispositions canòniques ý Constitucions de Cathalunya de la manera que Sa Sanctedat
ý vostra magestat respective, pretenent alguna cosa patrimonial ý profana, la han
de demanar ý haver citada primer, ý oyda la part, ab terminis de justítia no
la exequutió de la dita pretesa gràtia, se haja procehit, per los pretesos commissaris
apostòlichs en lo present Principat, en voler pendre, segons que de fet ha pres, la casa
decimal de cada parròchia que
de les dites dècimes, despullant-los, sens alguna conexensa de causa, ab violèntia
ý ab comminatió de censures ý penes, de la possessió immemorial d'aquelles.
Ý per quant molts cavallers ý altres persones layques del present Principat, vehent
los monitoris, comminatió ý promulgatió de censures que de fet ý sens ninguna jurisdictió
se comminaven fer ý promulgaven per los pretesos commissaris del dit Breu
apostòlich del Scusado, digueren de nul·litat d'aquells ý appel·laren a Sa Sanctedat, conforme
per clares dispositions de dret és lícit ý permès; ý entretant recusaren, com sempre
han recusat, de pagar ni donar dit delme. Los officials ý ministres del dit Scusado,
no obstant dites appel·lations, se
may resistit los laychs com, quiçà (si no per lo acato ý respecte que a les coses de Sa
Sanctedad ý de vostra magestat se ha tingut sempre, ý té, en lo present Principat), com
ha procehiments de fet, se havia pogut resistir. Ý, no obstant que los tals appel·lats, conforme
a molt certes dispositions canòniques, aprés d'interposada legíttimament aquelles,
ý dites causes de nul·litat per estar lo effecte de la excomunicatió suspés penjant la causa
de dites appel·latió ý nul·litat, stiguessen tutos ý segurs en sa conscièntia, segons que
per molts theòlechs ý canonistes de molta auctoritat ý scièntia, de aquestos ý altres regnes,
fonch determinat ý aconsellat; no
fent diversos officials nous, jatsia fos contra moltes Constitucions, los quals, anant
ab vares llargues e insígnia com la de la Inquisitió per lo present Principat ý Comtats,
perseguint molts cavallers ý altres persones per la terra per capturar aquells, ý trobantlos
per alguns camins reals, ab molt gran scàndol ý avalot corrien tras ells, alçant la terra
ab crits de via fora sometent contra aquells, lo que no se acostuma ni
ni cridar, sinó contra personas facinerosas ý grans delats ý delinqüents, conforme la
Constitució del rey Jaume 2 en la primera Cort de Barcelona, Capítol 20, comensant
"Ítem, que officials nostres", ý altres col·locades sots títol "D'aquells qui acullen ý sostenen
los criminosos". Ý feren, també, altres procehiments ab assistèntia d'officials
reals, la qual assistèntia se provehí en la Real Audièntia del present Principat de
Cathalunya en cars de dret ý per Constitucions no lícit ý permés, per quant essent los
procehiments de dits pretesos commissaris nul·los, ý havent-se de aquells dit de nul·litat
ý appel·lat, no se havia de donar assistèntia de official real, ni atorgar bras secular,
essent, majorment, prohibit en lo present Principat ý Comtats en semblants Breus
apostòlichs donar dita assistèntia per lo privilegi de la reyna Maria, datum en lo monastir
de Sancta Anna de la ciutat de Barcelona a set de setembre 1451; quant més, que conforme
a la Constitució de l'any 1547, Capítol 32, ans de concedir la dita assistèntia ý
bras secular, se havían de citar les parts ý donar-los quinze dies per a dir ý al·legar lo
que volguessen; tot lo qual se dexà de fer, prenent, de fet, moltes dècimes de
cavallers ý altres persones layques, compel·lint també de pagar delme a les persones que
may ne havían pagat, ni tenen obligatió de pagar-ne.
Ý no sols prengueren aquells, però ab alguns motius no subsistents, assenyaladament
ab pretentió frívola que havien persistit més de un any en la pretesa exequutió per dits
pretesos commissaris promulgada, prosseguiren a exequutar los béns de dits cavallés per
les preteses penes a ells imposades, inventariant los béns ý aportant-se
coses de ses cases, ý procehint també a captura de llurs persones, ab molt gran dany
d'ells ý derreputatió de ses persones ý patrimonis, ý de tot lo present Principat.
Ý assenyaladament, procehiren en inventariar ý exequutar los béns de don Jayme de
Cardona ý de Rochabertí, al qual li prengueren molta roba ý tapiceria de molta valor ý
estima ý altres coses, la major part de les quals veneren en lo encant públich ý altra part
encara vuy se retenen. Ý no sols se acontentaren de haver fets dits agravis, mes encara,
ab la assistèntia d'Onofre de Ferreras, alguazil real, capturaren la persona del dit don
Jayme de Cardona, lo qual, sens haver fet algun delicte ni excés, fonch detingut en los
càrcers reals de la ciutat de Barcelona per temps de més de dos anys, en los quals may
li fou presa depositió ninguna, ni dit perquè estave pres, causant-li danys molt notables,
no sols per la azienda que se li gastà ý malmeté estant ell pres, per los de sa persona, la
qual tingué ab molts treballs ý llargues malaltias, causades per lo lloch infecte han hont
esta[v]e pres ý detingut, sinó també per molts altres grans agravis ý perjudicis, en evident
dany de son patrimoni, que per alguns officials ý del Consell de vostra
magestat, estant ell pres ý encarcerat, li foren fets, los quals, per ésser tants ý tant grans,
que occuparían llarga scriptura, ell refferirà a vostra magestat a part, ý per ço se dexen
d'exprimir ab esta.
Ítem, de la mateixa manera ý per los mateixos respectes ý causes, prosseguiren a
inventariar ý pèndrer, com de fet inventariaren ý prengueren, molts delmes de importàntia,
ý la persona de dona Isabet de Sammanat d'Alentorn, viuda relicta del quòndam don
Jayme de Semmanat la qual prengueren en lo castell de Semmanat, ý, presa, aportaren
en los càrcers reals de la ciutat de Barcelona ab tant rigor que, tenint en aquelles hores
sa única filla molt mala ý en notable perill de sa vida, per més que pregàs la dexassen
ab fianses de qualsevol quantitat, promettent de representar-se en Barcelona, remediat
lo mal de dita sa filla, ý parexent als officials que ere cosa justa, consultant-ho ab los
doctors del Consell ý commissaris de dita gràtia, no u volgueren may consentir, ans la
aportaren presa en los càrcers reals de Barcelona, hahont estigué presa alguns dies, ý,
aprés, la deixaren ab reincidèntia ý arrest ab molt gran dany de sa persona ý azienda, ý
de sa auctoritat ý estimatió.
Ítem, prengueren la persona de dona Raphela d'Oms ý de Cardona, muller relicta
del quòndam don Carlos d'Oms, governador que fonch per vostra magestat dels
Comtats de Rosselló ý Cerdanya, ý, presa per lo aguazil Salaverdenya en la ciutat de
Vich, fonch portada en los càrcers reals de la ciutat de Barcelona, hahont, en
mig del dia, la apearen ý posaren en molt gran dany ý detriment de sa persona, estimatió
ý azienda.
Ítem, prengueren ý capturaren la persona de don Garau Alentorn, la qual tingueren
molts mesos pres en los càrcers reals de la dita ciutat de Barcelona ý aprés, ab manlleuta
de mil lliures, del que li ha redundats molt grans danys ý prejudicis.
Ý també prengueren molts delmes de dona marquesa de Salbà ý Despalau, ý de
Joan Ponsich de la ciutat de Vich, ý de molts altres cavallers ý persones principals ý
altres del present Principat de Cathalunya ý Comtats de Rosselló ý Cerdanya, dels quals
a part se donarà memorial a vostra magestat per a què sien reintegrats ý satisfets del
dany que han rebut, ab revocació dels procehiments per occasió de dita gràtia de l'excusado
per diversos officials de vostra magestat fets, com de la christiandat ý rectitut de
vostra magestat, confiam.
Car, ultra los dits agravis de la pretesa gràtia ý exequutió d'aquells en lo present
Principat contra las dècimas possehides per persones layques, ne resulten altres majors,
en notòria violatió de les Constitucions, privilegis ý altres leys de Cathalunya, assenyaladament
perquè, essent com dit és los dits delmes patrimonials ý profans, ý per consegüent
propri patrimoni de persones layques, seria contra la Constitució del rey en Jauma
2 en la primera Cort de Barcelona Capítol 14, sots títol "De les coses prohibides als clergues",
per la qual, en effecte, és prohibit que en lo present Principat ningun clergue, en
coses patrimonials ý profanas, pugue ésser jutge contra laychs; lo que és també prohibit
ab diverses pragmàtiques ý provisions reals, algunes de les quals, particularment,
parlen de censos ý de dècimes possehides per laychs, conforme a la pragmàticha
del rey en Pere terç, dada en Barcelona a 28 de setembre 1567
dada en Valèntia, a 20 de març 1407, del rey don Ferrando primer data en Barcelona a
6 de janer 1413.
Ítem, per quant, essent los ús ý consuetut tant antiga e immemorial en lo present
Principat que los dits negocis han acostumat sempre tractar-se en los judicis ý tribunals
seculars ý no per jutges ni commissaris apostòlichs, ne resulta altra no menor en violatió
de Constitucions, per les quals està ordenat que usos ý costums en lo present
Principat sien guardats ý observats com hà leys ý Constitutions, ý a la Constitució del
rey en Pere segon, en la Cort de Barcelona, Capítol primer, sots títol "De privilegis,
immunitats ý guiatges", lo que en respecte de militars està specialment confirmat per lo
cathòlich rey don Ferrando segon, en la primera Cort de Barcelona, comensant "Senyor,
plàcia a vostra real altesa".
Ý, quant als que tenen ý posseheixen dites dècimes, ab títol de concessió a ells feta
ý a sos passats per los predecessors reys de immortal memòria, per via de contractes
ý vendes fetes mijensant preu equivalent en diners o serveys, resulta notòria violatió
de moltes Constitucions, ý entre altres de les situades sots títol "Si contra dret ý utilitat
de la cosa pública serà alguna cosa impetrada", ab les quals està disposat que privilegis,
lletres o cartes reals sobre qualsevol negoci atorgades sien inviolablement
observades, e que, sens conexensa, en prejudici d'altres no sien revocades ni derogades;
majorment que, com dit és, entre los laychs poblats en lo present Principat, per
diverses Constitucions en altres parts al·legades, està statuhit de la manera que
han ésser conegudes les causes ý han de judicar los jutges, ço és, per directum, cada
veguer ý balla en sa vegaria ý ballia o en la Real Audièntia de vostra magestat, segons
les qualitats dels negocis; ý està també disposat que semblants causes se hajen de decidir
ý terminar dins Cathalunya, ý no en altres regnes, ý per ço no poden ser los jutges
ý officials de dites causes sinó cathalans; totes les quals leys, Constitutions ý bons
costums, tenint effecte la dita pretesa gràtia, restaren violades, com ja u resten, també
ab los procehiments fins vuy fets; pus que, ultra lo sobredit, se veu que los exequtors
ý commissaris de dita gràtia no són naturals del present Principat ý Comtats de
Rosselló ý Cerdanya, ni resideixen en lo present Principat, ans en lo Regne de
Castella, ý per ço los poblats en lo present Principat pretenent algun agravi de dits
officials, en molt gran dany del present Principat ý violatió de les Constitucions, haurien
d'anar allí a demanar-lo, ab molt gran desatent de ses persones ý danys de sos
patrimonis.
Per les quals coses ý moltes altres que se se
poden suppliquen a vostra magestat los brassos militar ý real de la present Cort del
Principat de Cathalunya ý Comtats de Rosselló ý Cerdanya sia de son real servey, per sa
benignitat, rectitut ý clemèntia, manar cassar, revocar ý abolir los procehiments per officials
de vostra magestat contra Constitucions de Cathalunya fets ý attentats, ý restituhir
a dits cavallers ý altres persones layques dels dits Principat ý Comtats los fruyts ý dècimes
que per dits officials reals, sots color de dita pretesa gràtia del Scusado, los són
estats presos ý fets; ý no donar lloch que, d'assí al devant, ningun Breu apostòlich, ni
altre pretentió ecclesiàstica contra seculars, se pose en exequutió en lo present
Principat ý Comtats de Rosselló ý Cerdanya, sinó ab la forma ý manera que per dispositions
canòniques ý Constitucions de Cathalunya està ordenat ý statuhit.
Altissimus, etc.
Com la experièntia mostra haver ý deure
maneres, conforme a la concurrèntia del temps, de manera que, jatsesia que la administratió
del General de Cathalunya se sia governada ý servada, fins vuy, ab lo modo ý
forma ý segons que ab los Capítols ý Actes de Cort ý diverses ordinations se conté; però
com, crexent la malítia dels hòmens, té de crèixer la solicitut en evitar scàndols ý subvenir
al que, per la malítia dels hòmens, se a obviat a las observansas; ý axí, se ha acordat
per los tres brassos de Cathalunya, convocats en las Corts que la sacra, catòlica, real
magestat celebre en la present vila de Monçó, fer lo Redrès del General, ý redreçar lo
que convé, ý assentar lo que estarà prevertit, ý del que se havia abusat per diversos
Capítols ý ordinations, en ý ab la forma següent:
Forma d'arrendar les bolles.
Primerament, per donar forma convenient als arrendaments fahedors de les
bolles ý altres drets del General, statueix ý ordena la present Cort que los deputats, que
ara són ý per temps seran, hajen ý sien tinguts lo primer dia jurídich del mes de janer
del últim any de son trienni ý, consequutivament aprés, cada dia no feriat fins al primer
dia del mes de març, anar a la Lonja de la ciutat de Barcelona per a fer encantar
ý lliurar al més donant los arrendaments de dites bolles ý altres emoluments del
General, servada la forma acostumada per Capítols de Cort prefigida; dins del qual
temps dalt mentionat, los arrendaments de dites bolles ý rendes dègan ésser effectuats,
volent que lo scrivà major del General ý casa de la Deputatió, per sí o interposada persona,
no pugue lliurar a algú dels arrendadors la possessió de ninguna bolla ni de altres
drets del General arrendats, que primer lo memorial de les fermances del tal arredament
no sia vist, aprovat ý firmat en consistori per tots los tres deputats ý, en absèntia
del consistori de algú d'aquells, de mà de l'oydor de son bras; ý fins a tant que totes
les fermances donades en memorial ý aprovades hajen firmat, que per dit effecte sie
fet un llibre, guardat ý recondit en la Deputatió, en lo qual lo scrivà major dega continuar
los noms, agnoms ý cognoms de dites fermances, la approvatió ý ferma de
dits deputats; ý si contra lo tenor del present capítol serà fet per dit scrivà o altri per
ell, incidesca lo tal en pena de privatió de son offici ý de pagar tot lo dany que, per
falta de alguna ferma o no ésser approvada alguna fermança, ne podria redundar al
General; si ja no aparrà, a las devuyt persones nomenadores, com baix se
declararà, ý als deputats, ésser convenient no arrendar-se, perquè lo número dels deutors
no crescha ý altrament, car se deixa a llur arbitre conforme a la concurrèntia del
temps.
Salari de deputats ý oydors.
Ítem, com los diputats ý hoydors de comptes, sens provisió de la Cort, de algun
temps ensà haàjan augmentat llurs salaris, provehint ésser donades tres lliures cada dia
a cascun deputat ý dos lliures ý vuyt sous a cascun oydor, per remoure tot dupte que
porie tenir si dits salaris podien, axí, per dits deputats e oydors ésser augmentats hó no;
statueix ý ordena la dita Cort, attesa la qualitat de dits càrrechs ý la concurrèntia del
temps, que a cascun deputat sien assignats per son salari tres ducats per cascun dia, ý a
quiscun dels oydors, tres lliures; abdicada tota facultat a dits deputats ý hoydors, que vuy
són ý per temps seran, de augmentar los sobredits o altres salaris, sinó axí com per la
Cort serà ordenat; ý en cars que, contra la forma del present Capítol ý ordenatió de la
present Cort, lo dits deputats o oydors augmentaran salaris alguns, los tals axí contrafahents
sien tinguts ý obligats en pagar ý restituhir-ho de sos béns propris. E que scrivà
algú no puga rebre ni testificar semblant acte.
Estrenes ý averies llevades.
Ítem, per obviar als grans abusos ý remediar los excessos que fins assí són
estats fets en la casa de la Deputatió, en donar ý augmentar les estrenes, aches,
col·lations ý altres averies se són donades, axí a deputats ý oydors ý officials de la
Deputatió com altres que en dita casa no tenen offici algú; statueix ý ordena la dita Cort
que, del dia de la conclusió de la present Cort en avant, no sien donades estrenes algunes
ningun dia de l'any, candelas, aches, sera, gramalles, col·lations, archimeses, paper,
fil, plomes, guans, tisores, tinters, ganivets, ni en la manera sobredita ni ab dinés, axí a
dits deputats ý oydors, com a altre qualsevol official de la casa de la Deputatió, com fora
de aquella, ara sien dins Barcelona com fora de aquella, ara tinguen officis asalariats, ara
no. Ans bé, de tot en tot, totes les predites ý altres qualsevol averies sien llevades, abdicant
qualsevol potestat als deputats ý oydors, qui ara són ý per temps seran, de poder
donar aquelles ý sobre d'elles poder ordenar, sots pena de privatió de sos officis ý amissió
de llurs salaris ý altres penes ab altres Capítols aposades. Entès, emperò, que romangue
facultat als dits deputats ý hoydors que, quiscun any, puguen repartir sis_centes lliures,
axí entre dits deputats ý oydors com entre tots los officials de la casa de la deputatió
ý fora d'aquella, a sou ý a lliura, ab la forma ý proportió que
mil sinch_cents quoranta_dos.
Luytions de censals.
Ajustant al Capítol vint_ý_vuyt de la Cort celebrada en lo any mil sinch_cents ý vint
sobre la forma de luyr los censals del General, la present Cort statueix ý ordena
que, en cars de luytió fahedora dels censals del General, iuxta la forma d'altres
Capítols sobre assò disposants, se fasse luytió dels censals més antichs, sens exceptió
alguna de persones; entenent, emperò, que los censals de mancho for sien primerament
luyts, ý entre ells los més antichs, ý aprés los de major for, encara que sien més antichs;
ý si a la present ordinatió serà contrafet, los tals axí contrafahents sien punits ab la pena
imposada als contrafahents a les ordinations de la present ý altres Corts, ab que, emperò,
los de l'hospital de Sancta Creu de Barcelona sien los derrers que
Forma de les enseculations de deputats ý hoydors, com ý en què temps se han de fer.
Per obviar als grans abusos que fins assí són estats seguits en les ensaculations dels
llochs de deputats ý hoydors, ý en sdevenidor se fassen les enseculations quals convenen
de persones benemèrites ý dignes de tals càrrechs; statueix ý ordena la present Cort
que los deputats ý hoydors, per a les enseculations en sdevenidor fahedores, sien tinguts
ý obligats cada [a]ny de son trienni una vegada, ço és, a quinze del mes de maig de
aquell any ý lo últim any de son trienni a quinze del més de juliol, convocar ý congregar
en la casa de la Deputatió totes les persones que poran dels tres staments, que per en
aquella hora se trobaran dins la ciutat de Barcelona, manifestant-los, ab veu de pública
crida publicadora per los llochs acostumats de la dita ciutat un dia abans de dita convocatió,
que, per al dia següent a les set hores de matí, vullen deixar-se trobar en
la casa de la Deputació les persones dels dits tres staments que en semblants congregacions
àn acostumat assistir; a les quals persones axí congregades, los sie legit lo present
Capítol ý encontinent dègan procehir a fer nominatió de nou persones de les que allí se
trobaran presents, ço és, tres de cascun stament; les quals, prestat primer per elles sagrament
ý homenatge ý hoyda sentèntia d'excomunicatió que bé ý lealment se hauran en
llur exercici, se retraguen dins de una instàntia de la casa de la Deputació, separada del
consistori ý lloch en lo qual se ajunctaran los deputats ý hoydors, sens poder en res ni
per res tractar ni conferir ab ells. Tots los quals axí junctats com està dit, volent procehir
los deputats ý oydors a enseculatió ý feta entre ells nominatió de persona que volent sie
inseculada, notifiquen los dits deputats e oydors a les dites nou persones, per un promovedor,
lo nom de la tal persona que, per a tal enseculatió, hauran nomenat, a fi ý
effecte que les dites nou persones determinen ý voten ab scrutini, present lo scrivà major
de dita casa, si en la tal persona per dits deputats ý oydors nomenada, concorren les calitats
ý condicions que per al tal càrrech se requereixen; ý aparent axí a dites nou persones
que la tal persona per a dita ensaculatió nomenada és hàbil, sie enseculada, ý apareixent
lo contrari, sie repel·lida, ý los dits deputats ý oydors dègan fer nominatió de
altri; ý si per cars los deputats ý oydors no concordassen en la nominatió de persona per
a dita enseculatió, de tal manera que cascú dels deputats ý oydors nomenàs different
persona, lavors, les dites nou personas, ab la forma sobredita ý scrutini, dègan
nomenar una persona d'aquellas tres que los deputats hauran nomenat. La qual forma,
vol ý ordena la dita Cort sie servada en la enseculatió de tots los llochs fahedora, fins a
tant sia acabada la enseculatió de tots los llochs se trobaran vagants, en la hora que dits
deputats ý oydors ý persones eletes se hauran congregat per a fer dita enseculatió; ý ans
d'haver acabat aquella, no sie lícit ý permès a dits deputats ý oydors ni dites nou persones
eletes congregar-se de dits llochs per a dites congregations, com dalt és dit, destinats.
Ý per major seguretat de tot lo sobre dit, vol ý ordena la dita Cort que, haprovades
en la manera sobredita les persones per a dita enseculatió nomenades, se fasse la enseculatió
en presèntia de les dites nou persones, les quals, axí bé, puguen servir de testimonis
de l'acte de dita enseculatió, declarant, per irrites ý nul·les, totes e qualsevol enseculations
contra la forma sobredita fetes. Axí bé, statueix ý ordena la present Cort que,
havent-se de fer extractió de deputat ý oydor o d'altre de ells per mort de diputat o oydor,
ans de fer dita extracció se enseculen los llochs vagants tant solament en la bossa de la
qual se haurà de fer dita extractió ý no de las vagants en altres bosses, a ffi ý effecte que
los tals ensaculats, cessant tot impediment per Capítols de la Cort ordenat, puguen concórrer
en dita extracció fahedora.
Diligènties fahedoras per los deputats ab les universitats reals per a ensecular.
Ítem, perquè millor puguen ésser sabudes les Constitutions de les persones que
deuen ésser enseculades de las veguerias ý col·lectes del Principat de Cathalunya ý
Comtats de Rosselló ý Cerdanya, que són fora de la ciutat de Barcelona, ý, axí, les enseculations
se fassen dels ciutadans, burgesos, matriculats ý altres que a la auctoritat ý utilitat
de dits càrrechs convinguen. Statueix ý ordena la present Cort que los deputats, un
mes abans de les enseculations fahedores, conforme en lo precedent Capítol està disposat,
dègan ý sien tinguts scríurer, consistorialment, als pahers, jurats, concellers ý procuradors
de les ciutats, viles ý llochs en los quals vagaran llochs de deputats ý oydors,
a ffi que dits pahers, jurats ý altres puguen fer memorial dels ciutedans ý burgesos honrats,
notaris ý altres persones qui acostumen ésser insiculades a la Deputatió qui en dites
ciutats, viles hó llochs habiten, en los quals concorren les qualitats ý condicions per a
dits officis necessàries. Los quals memorials per dites ciutats, viles ý llochs tramesos
sien tinguts los diputats lliurar a les nou persones que per a les enseculations fahedores
seran nomenades, iuxta sèrie ý tenor del precedent Capítol, a ffi ý effecte sie fet examen
si les dites persones en dits memorials contengudes poden ésser nomenades per a dita
enseculatió fahedora o no; ý sie servat lo mateix en les enseculations fahedores dels
llochs de les iglésies cathedrals, en cars que dels Capítols d'aquelles ý haja llochs
vagants; ý, vagant lloch de religiosos, sien enseculats abats ý priors, camere[r]s
ý altres que acostumen tenir títol en la Deputatió ý tíngan acostumat d'ésser insiculats;
e que los deputats sien obligats, en la nominatió de dits abbats ý priors, fer fer ý occular
inspecció de les bulles d'aquell qui serà nomenat per a dita enseculatió, ý si lo nomenat
serà comenador de l'orde de Sant Joan sia feta fee de la preceptorie o comanda de
aquell. Quant, emperò, en lo que tocha a la enseculatió dels canonges, tenint los deputats
ý oydors nòmina de tots los canonges que seran en lo Capítol al temps que se haurà
de fer la enseculatió, anomenen per lo lloch vagant o llochs vagants, iuxta Déu ý ses
consiènties, lo canonge o canonges que
nou persones, dites nou persones, conforme diu lo dit Capítol ý per scrutini, lohen o
reproven la dita nominació; ý, en cars que la reproven, puguen dits deputats ý oydors
fer altra o altres nominations, fins a tant dites nou persones hajen aprovat alguna o algunes
de dites persones. Ý que lo lloch o llochs que se hauran d'ensecular, ý en la enseculatió
de algun dels llochs volants de diputats, se haje fer nominatió per los deputats ý
oydors de canonge o canonges de quiscuna yglésia cathedral o Capítol, exceptat d'aquella
iglésia hahont ý haurà ja canonge enseculat per lloch volant, de la qual no se haja
fer en tal cars nominatió; ý feta dita nominatió, aquells sien portats a les nou persones,
per a què veyen en la forma predita si lo tal o tals anomenats seran hàbils, o no,
per ser enseculats en lo dit lloch volant, com dalt està dit; ý, feta dita habilitatió per les
dites nou persones, dels qui per tal habilitatió seran aprovats ý trobats hàbils, aquells
se hàjan de posar en albarans o rodolins, ý lo qui serà extret en lo modo predit sie inseculat
en lo tal lloch volant, com dalt està dit; ý si lo primer o primers anomenats per dits
deputats no seran trobats hàbils per dites nou persones, puguen dits deputats procehir ý
fer altres nominatió o nominations, fins a tant per les dites nou persones sien trobades
persona o personas hàbils de dits Capítols per fer dita enseculatió. Altrament, si contra
la forma del present Capítol algú serà inseculat, declara la present Cort dita enseculatió
per irrita ý nul·le, ý lo tal inseculat sia privat, ý son lloch provehit a altre. Declara,
també, la dita Cort per inhàbils ý que en temps algú no puguen ésser inseculats per sí
hó interposada persona, [aquells que] hauran donat, offert, o promès cosa alguna a diputats,
oydors, mullers, fills o altre qualsevol persona per ells.
Forma com se han de fer gastos extraordinaris importants.
Per excusar molts gastos que en coses de importàntia se poran offerir al General ý
aquells no sien fets desordenadament, vol ý ordena la present Cort que, offerint-se cars
de fer embaxades a sa magestat per part dels deputats, per coses concernents lo bé ý utilitat
del present Principat ý Comtats, ý axí haver de gastar de les pecúnies del
General per deffensa de la Generalitat, drets ý libertats de la terra, per casos d'alegria
de vinguda de príncep, per coronatió o noces, demonstracions de dols, compres ý obres
voluntàries o en altres coses graves ý de importàntia, los deputats qui leshores seran
sien tinguts ý obligats, offerint-se algú dels sobredits casos o altre de importàntia concernents
lo bé, utilitat ý conservatió dels drets ý auctoritat del General ý altres drets ý
libertats de la terra, per lo qual se offeresca gastar de les pecúnies del General, junctar
en la casa de la Deputatió totes les persones que dels tres staments se trobaran, de les
quals sien elets devuyt, sis de cada stament, per a que, entés lo cas se serà offerit, los
deputats ý oydors ab les dites devuyt persones determinen lo fahedor, axí en lo que
tocarà a la nominatió d'embaxadors, com encara a gastar de les pecúnies del General;
ab que les dites devuyt persones, eletes per lo effecte en dit Capítol contengut, oyan
sentèntia d'excomunicatió de bé ý lealment se haver ý aconsellar en aquell negoci ý cas
occorrent, tota amor, temor ý altre respecte posposats; ý lo que per dits deputats ý
oydors ý dites devuyt persones, o la major part de tots los sobredits, serà provat ý ordenat
sie deduhit a effecte, atorgant-los en lo sobredit tota facultat qual convé. Vol també
la dita Cort ý ordena que quant serà offerit lo cas per lo qual dites devuyt persones sien
nomenades, com dalt és dit, aquelles assistesquen ý aconsellen als deputats ý oydors
ab vot decisiu, fins a tant dit cars per lo qual serà feta dita nominatió ý deliberatió
de gastar sie conclòs ý determinat, entenent, emperò, que la facultat als deputats ý
hoydors ý a les dites devuyt persones per lo cas occorrent atorgada sie finida encontinent
dit negoci sie finit; de tal manera que, offerint-se semblant cars per lo qual aparega
haver d'ésser feta nominatió de dites devuyt persones, los deputats ý oydors dègan
convocar novament les persones dels dits tres staments ý d'aquelles fer nominatió de
devuyt, com dalt està dit; no entenent, emperò, la dita Cort sie prohibit que en la
nominatió de dites devuyt persones per lo següent cars no puguen ésser nomenades les
mateixes o algunes de les devuyt persones que per altre consemblant cars eren estades
ja nomenades; ý a dites devuyt persones, per sos treballs, no se
remuneratió alguna.
Que en los llochs dels ecclesiàstichs no sien enseculats sinó los que verament són
tals.
Per lo que és rahó que los qui no són verdaderament ecclesiàstichs o religiosos no
occupen los llochs de qui vertaderament ho són, ý se sia vist per la experièntia que
alguns estan enseculats com hà ecclesiàstichs, ý com a tals concorren en les extraccions
de deputats ý oydors de comptes, ý aprés, alguns de ells, dexant los beneficis per
los quals són enseculats, se casen ý són ý viuen com hà laychs, ý també alguns són
estats enseculats en dits officis, sots pretextu d'algunes dignitats o beneficis,
los quals no obtenen o, aprés d'obtenguts, renuntien aquells ý resten enseculats, o són
tals les predites preteses dignitats ý beneficis que no tenen lloch, o no acostumen ni
deuen ésser enseculats, de les quals coses se segueixen grans inconvenients. Per ço,
statueix ý ordena la dita Cort que ningun ecclesiàstic, ço és, los seculars ý comendataris,
puguen ésser enseculats a diputats o oydors de comptes que no sien constituhits,
al mancho, en orde de subdiachonat, ý los religiosos que no sien, al mancho, professos
de sa religió; ý que axí los uns ý los altres hagen a ésser cathalans, sens dispensionats
en Cathalunya, o de pare o avi cathalans, ý hajen abans d'ésser enseculats fer
fee ý hostensió de són títol, és a ssaber, de les bulles o col·latió ý possessió, ý com
posseheix la dignitat o benefici per lo qual tenen ser enseculats. E més, que proven,
ab auctèntichs ý jurídiques proves, com los abadiats, priorats o altres beneficis predits
se
la primera enseculatió feta en la casa de la Deputatió; ý si cars serà que algú dels dits
enseculats dexarà de possehir la dignitat, títol o benefici per lo qual és estat enseculat,
sia aquell tal, eo ipso ý sens altra declaratió, hagut per desenseculat, ý en son lloch
hajen los deputats ý oydors de comptes ensecular altre hàbil, ydòneo ý sufficient de la
mateixa qualitat.
Forma de donar remunerations.
No obstant lo Capítol vintè de les Corts mil sinch_cents sinquanta_tres, en lo qual se
dispon de les remunerations, per haver-se seguit grans abusos en notable dispendi de la
Generalitat, en cas se trobàs camins per a fer-se moltes més vegades que no
inventant nous vocables ý nous motius per remunerations ý satisfactions de treballs; per
tant, dita Cort ordena ý statueix que, de assí al devant, no
ni satisfacció de treballs, ni cosa ninguna, de més dels salaris ordinaris, baix ningun
pretextu ni spècie de treballs, sots pena de suspenció d'officis, ipso facto ý, baix la
mateixa pena, lo scrivà major no pugue scriure ni rebre acte; ý si acàs succehís alguna
obra, tant àrdua ý de tanta utilitat ý profit al General que meresqués algun premi ý regonexensa
de gratificatió, que puguen donar remuneratió per qualsevol servey que hajen
fet sent de importàntia, ab que se haja de fer ajustant primer los staments, los quals elegesquen
devuyt persones, los quals, encontinent ý en la mateixa hora, ajunctats ab los
deputats ý oydors, judiquen si dita obra mereix gratificatió ý la quantitat d'ella, ý prestat
primer jurament ý homenatge; ý, si serà tal que merescha premi, se done dels dinés
que s'assenyalaran dels gastos extraordinaris.
Luytió dels censals.
Ítem, per evitar un gran inconvenient que
censals, que, per poder cobrar los preus de dits censals los quals han de rebre, los són
demanats tots los títols estan continuats en los capbreus del General, ý se sdevé de cadal
dia que, quant los censals són antichs, per haver-hi molts títols ý no tenir-los qui ha de
rebre dit censal per haver-los perduts, quant per no trobar los notaris ý scriptures d'aquells
ý altrament, passa molts mesos ý anys, no pot recuperar lo dit preu de dit censal.
Per ço, per obviar dits danys, en lo prevenir statueix ý ordena la present Cort que, tostemps
ý quant lo General manllevarà censals, o bé los que vuy són manllevats se alienaran
o mudaran de mà, ara sien per títol lucratiu o onors, lo qui té càrrech del capbreu
ý per avant tindrà se
en cars de luytió de dits censals, se
capbreu ý dels actes que donats li hauran, d'assí al devant, dels fins assí, pus, per ventura,
lo qui té lo càrrech dels dits capbreus, pus no y tenia obligatió, no y mirà tant quant
fos menester; ý axí, lo creador no sia obligat sinó de fermar diffinitió ý, aquella fermada,
rebre la quantitat que serà luyda.
Forma com se han de posar los surrogats dels officis ý en quin temps.
Ítem, per obviar als abusos que
axí per occasió de malelties com per absènties, fent pagar dos salaris al General,
que a cetero sie provehit ý ordenat que, havent-hi algun official malalt, aquell haje de
posar un surrogat de la mateixa condició ý qualitat requerida lo dit offici, a coneguda
dels deputats ý oydors; ý al dit surrogat lo General sie obligat a dar-li lo salari, qual lo
done al dit malalt durant la malaltia de dit official. Ý si dit official dexave d'anomenar
official en cars de malaltia, que en tal cars los deputats ý oydors ý puguen posar altra
persona de la mateixa condició; entenent assò no haja lloch ab aquells qui per sos negocis
se abstindran de regir los dits officis, car aquells no puguen rebre sinó un salari, lo
qual, sempre que no done persona conforme, los dits deputats n'í puguen posar ý surrogar
durant la absèntia del tal official absent, ý consignar-li o tot hó part del salari, segons
trobaran la commoditat del qui tal offici servirà; ý si se seguirà que per afers de la
Generalitat los deputats haguessen d'enviar algun official fora de la ciutat, que lo tal
official haje de deixar en dit offici una persona ydònea ý sufficient, com està dit en lo
present Capítol, a costes ý despeses sues, pus ja lo General li haja de pagar lo que gastarà
ý lo que haurà d'haver per ses dietes ý salaris condecent, ý que, enaprés, no li sie
lícit ni permés demanar remuneratió alguna, ni satisfacció de treballs per rahó de dita
anada.
De les misses se celebren en la Deputació.
Ítem, com sia consuetut antiquíssima ý molt loable en la casa de la Deputatió que,
quiscun dia no feriat, per les religions de certs monastirs de la ciutat de
Barcelona són celebrades dues misses en la capella de la Deputatió, que dites misses
sien distribuides ý dividides per totes les religions ý més necessitades, per mesades o
altrament, a coneguda dels deputats, ý que, per quiscuna missa, sia donat per charitat dos
reals ý se hajen de pagar tant solament les misses que realment se diran en dita casa ý
no altres que
també de dir ý celebrar hahont ordenaran los dits senyors deputats, pus en los dits dies
feriats no poden anar en dita casa de la Deputatió, ý que dites misses se paguen per
masades o per terces, com a dits deputats apareixerà que
Capítol de la visita.
E per donar forma a que la visita dels deputats ý oydors ý assessors ý officials del
General sien visitats com convé, de consentiment de la present Cort, que lo die primer
jurídich, aprés del jurament dels nous deputats, hajen de junctar les persones dels tres
staments que
hajen fer nominatió de devuyt persones, sis de cada stament; ý elegides dites devuyt persones,
posades en redolí ý per los deputats, sien tretes tres persones, una de cada stament,
al càrrech dels quals vingue ý tinguen a fer lo procés de la visita; ý dos nous assessors
ý un notari, per aquell ý aquells elegidors, instruèscan ý decidèscan los processos,
lo hú dels quals assessor haja de tenir per advocat fiscal, ý hajen de fer sentèntia
condempnatòria o absolutòria, entès, emperò, ý declarat, que lo present Capítol no comprengue
la visita corrent. Les quals tres persones, dins spay de sis mesos, hajen de fer
los dits processos de la visita, tant contra los deputats ý oydors quant contra tots los officials
del General, axí dels de Barcelona com contra los qui seran fora de Barcelona,
ý, dins tres mesos aprés, hajen de declarar ý sententiar en tots los dits processos les
devuyt persones per scrutini, junctament ab lo assessor per dit effecte assumit, lo qual
assessor, feta relatió dels processos, no tinga vot decisiu sinó consultiu; ý finida dita visita,
sien donades per estrenes, ço és, a quiscuna de les persones que faran lo procés, sinquanta
lliures, ý a l'assessor ý notari cent ducats a cada hú, ý a les restants quinze persones
de les devuyt sien donades, per aguants, cent reals, ço és, deu lliures.
Salaris de doctors que seran cridats a la Deputatió per los deputats.
E més, statuïm ý ordenam que per quant se offereix demanar en la casa de la
Deputatió doctors de la Real Audièntia e o del Consell Criminal, ý altres voltes altres
doctors advocats per affers ý negocis del General, que per llurs dietes los sie pagat a rahó
vint sous per dieta, ý als doctors ý advocats a la mateixa rahó de vint sous; e si seran cridats
per negocis de parts, los sie pagat lo mateix per les parts. E que, per via de remuneració
ni satisfacció ni altrament per qualsevol causa o rahó, no puguen los
deputats donar-los ninguna cosa més.
E més, per posar en degut orde la scriptura del rational ý del regent los comptes, statuïm
ý ordenam, ý abolim ý llevam del tot, lo llibre blau aporte lo ajudant de rational; ý
la còpia del llibre de vàlues ý de fogatges ý de servey de les Corts aporte lo regent los
comptes, presentats en consistori ý passats aprés per los oydors de comptes ý rational,
la qual còpia fa lo ajudant de rational, car tots los dits llibres, comptes ý àpoques, volem
ý ordenam no se aporten ni fassen de la fi d'aquest any avant.
E provehim ý ordenam que, cada principi de mes, aprés que lo regent los comptes
haurà tirat de acordi la resta de la taula de la ciutat del mes precedent, hajen de comprovar
lo rational, regent los comptes ý ajudant de rational d'esta manera: que lo rational
tinga lo llibre comú ý lo regent los comptes, lo llibre de vàlues ý lo ajudant de rational
lo llibre de dites, vulgarment dit de la Creu, lo qual estiga refferit ab los llibres de
vàlues ý comú, posant les cartes en los dits dos llibres de vàlues ý comú, axí que estiguen
refferits la hú ab l'altre.
E que lo ajudant del regent los comptes qui té los capbreus, axí com feye vera en les
àpoches tretes en pregamí, ho fasse en lo llibre de notes. E que, al passar los
comptes del trienni precedent, tinga lo rational lo llibre comú, en lo qual estan continuades
les rebudes ý dates de dit trienni, ý lo oydor de comptes lo llibre de les àpoches
ý los llibres dels originals comptes se presenten en consistori ý lo ajudant comú los capbreus.
E que lo rational comunique al regent los comptes, sempre que volrà, lo llibre de
vàlues ý qualsevol altres llibres ý scripturas tinga en son offici, et viceversa los regents
los comptes comunique al rational lo llibre comú ý altres qualsevol llibres ý scriptures
tinga en son offici.
E que, al principi del trienni, que
sie fet, comproven lo rational ý lo regent los comptes lo dit llibre d'esta manera: que lo
rational prengue lo llibre vell del trienni precedent ý comprove totes les restes del dit llibre
ý fassa vera a cada compte, ý, aprés, prengue lo llibre de vàlues nou ý lo rational vell
del trienni precedent ý comproven dites restes de un llibre a l'altra; ý aquest orde se haja
de guardar ý servar perpètuament.
Capítol que ningun stranger pugue ésser guarda del General ni mosqueta.
Són tantes les maldats que las guardes extraordinàries, dites mosquetes, fan en los
fraus que troben, que no
part d'ells, ý no prenen moltes voltes la commissió, sinó per poder portar
pedrenyals ý poder-se exhimir de alguns càrrechs ý servituts personals, d'ont se
segueixen cadal dia molt grans scàndols. Per ço, ordena la dita Cort que, d'esta hora en
avant, totes les guardes extraordinàries del General que són estades provehides per
deputats, que totes elles sien, d'esta hora en avant, per extinctes ý revocades de sos officis,
ý que tampoch los deputats no puguen provehir ni confirmar ninguna de dites guardes
que aquell tal sia estranger, encara que sie casat en Cathalunya; ý si cars serà que
per ningun d'ells se haurà procurat ninguna provisió de guarda, que aquell tal per descuyt
los deputats la haguessen provehida o la dita guarda l'agués procurada dient que no
és stranger ý fos provat al contrari, vol ý ordena la dita Cort que aquella tal provisió sie
de ninguna forsa ý valor, tant com si no fos estat provehit, ý aquell tal no
valer ni gaudir de dita commissió, ans bé, los deputats sien obligats de inquirir contra
aquell tal ý castigar-lo a arbitre llur, ý que no se
número de per cada vegueria o col·lecta, com en altre Capítol de la present Cort està
ordenat.
De les guardes del General de terres de barons.
També ordena la dita Cort ý los dits tres brassos que, de esta hora en avant,
ningun vassall de ningun baró puga ésser guarda ordinària del General ni mosqueta sens
primer tenir licèntia en scrits del senyor, ý si tal provisió de guarda li serà estada concedida
per deputats sens portar licèntia del senyor, que aquella sie de ninguna força ý valor,
ý de dita provisió en res no se
Forma com se han de donar a fer les obres del General ý Deputatió, ý en quina manera.
Per lo que se ha vist que ha gastat la Generalitat dinés ab obres, ý voluntàriament se
pagaven moltes dietes a sobrestants, ý les cobdícies dels mestres per poder guanyar
molts jornals de jòvens prenien aprenents ý mossos a mesades que no eren de l'art ý
allergaven les obres tant quant volien per a poder pasturar de diners del General. Per ço,
statueix ý ordena la dita Cort que, d'esta hora en avant, si obres ningunes se hauran de
fer al General, se hajen de donar a preu fet, si seran de importàntia, al que per mancho
ý millor la farà ; ý si de altra manera las feyen fer, los deputats ho hajen de restituhir
al General de béns propris, si ja no seran de pocha importàntia, com són les obres que
no excedeixen la summa de cent lliures, car aqueixes se puguen fer ab la sola solempnitat
que fins vuy s'és servada, ý per lo semblant fent fenya de fuster ni manyà o altres
officis mecànichs.
Forma com se han de continuar les deliberations fetes per lo scrivà major.
Per lo que moltes voltes malitiosos han volgut increpar als scrivans majors del
General que, ab les deliberations que
estar continuades de different manera que la intentió dels deputats, ý per llevar tota sospita
ý perquè les coses de les deliberations dels deputats estiguen més clarificades, vol
ý mana la dita Cort al scrivà major del General, a pena de privatió de son offici, que lo
llibre de les deliberations estigue sempre dins lo consistori dels deputats, tancat ab un
armari, ý que quant los deputats hauran deliberada una cosa ý ell la haurà presa ab un
paper per allergar-la, que estiga a la voluntat dels deputats ý que, públicament devant de
tots, la torne a legir ans de continuar-la en lo llibre ý la tindrà ja ordenada, que aleshores
los deputats li traguen lo dit llibre de desliberations per continuar aquelles allí en
consistori en llur presèntia; la qual deliberatió haja de ser fermada de mà de las personas
que tal han desliberat, perquè en lo llibre se pugue vèurer sempre la veritat ý no
puguen ser admeses scuses, ni donada culpa al notari. Ý que aprés sie tornat a tancar lo
dit llibre ý, finit que serà, lo dit llibre de desliberations sie recondit en un lloch designat
per archiu de la Deputatió, hont ordinàriament estave lo rational de la casa de la
Deputatió ý allí hajen d'estar recondits tots los llibres de les deliberations, ý los deputats
los hajen de tenir baix de clau, ý no altrament se puguen continuar les deliberations
de consistori.
Forma com se han de visitar les botigues de draps ý altres, per lo frau se poria fer al
General.
Per lo que convé a la bona administratió del General ý per evitar que los botiguers
de draps ý sedes ý de teles ý calsatés no fassen fraus, ni en res se puguen fraudar los
drets del General, statueix ý ordena la dita Cort que los deputats, d'aquesta hora en
avant, de temps en temps, quant millor aparrà per a poder-los pendre, hà hores descuydades,
fassen fer una visita general o moltes cada [a]ny, ý tantes quantes als deputats
aparrà convenir; ý de fora de Barcelona, se fassen ý hajen de fer ab assistèntia del deputat
local a tots los botigués de draps ý de sedes, ý botigués de teles ý calcetés ý vellutés,
ý per tots aquells que porien sospitar que en llurs cases porien tenir coses caygudes en
frau, ý assò per sos ministres ý officials; ý si apparrà als deputats que aquella, per ser
moltes les botigues ý ab un instant no s'í porie donar lo remey, que
a una o moltes botigues se deixa a bona llur determinatió, sols se fasse sens scàndol ý
hà hores descuydadas; ý tot allò que
conforme per Capítols de Cort; volent la dita Cort que, aquesta tal visita, sien
obligats los deputats de fer-ne forçadament dues cada [a]ny ý en diversos temps.
Forma quin orde se ha de tenir al Portal de Mar perquè los passatgers sien despatxats
en dies de festa quant y ha galeras.
Perquè moltes voltes quan hi ha galeras ý los passatgers aportaran coses de pocha
importàntia, ý per no anar a despatchar al General pagan lo dret a la guarda del portal, ý
encara que aquell o scriu ab un memorial, ý en cars que y haja algun temps tenguda caxeta
al portal ý alguna volta se poria descuydar de assentar-ho, és molt més convenient que
tots acuden al General per a despatxar, si res tindran que dega dret. Per ço, mana la dita
Cort al dit portaler o guarda del dit portal de ma[r] que, d'esta hora en avant, a pena de
privatió de son offici, no prenga ningun diner de cosa ninguna que dega dret al General,
sinó que allí se haja d'anar a despachar, ý que no pugue tenir caxeta tampoch per passar
dits dinés, sinó que cobre penyora fins a tant li hàjan portat albarà del General, ý
aquells haja de guardar enfilats, ý en cars que y haurà embarchatió de galeras dia de festa,
se tingue en tal dia ubert lo General per a major commoditat dels passatgers.
Forma dels assessors de la Deputatió, què han de fer ý de què se han d'entremetre.
Com ja per Capítols de Cort està disposat que los assessors del General no
poden entrevenir en coses ningunes del General, sinó tant solament ab aquellas que se
serà estat comès per justítia, ý a per aconcellar als deputats en coses de justícia en tot
allò que convindrà aconsellar-los, entenent que sien en bé ý útil del General; ý com se
veu per sperièntia que han volgut usurpar més d'allò que
concedit, ý lo haver ells d'entrevenir a tots los negocis del General ý, entre altres, en lo
haver de gastar; ý s'és vist ab moltes coses que deputats han agut a consentir ab moltes
coses per causa llur ý de sos interessos molt de mala manera, ý, també, que de moltes
maneres se procuraven algunes satisfactions de traballs, ý la hú dels dits assessors firmava
la deliberatió ab intentió que per a ell ý hauria altra cosa equivalent, de manera
que tot era interessos propris; ý lo General de moltes maneres ne ha patit, ý per llevar
inconvenients, ja que ningú gose per ninguna via presumir que en res se torsa la administratió
de la justícia, entenent la Cort que de esta hora en avant, axí en lo que tocha a
la administració de la justícia, com en lo que al General convindrà gastar; ý lo que deputats
poden gastar és lo llur ànimo ý intent que sia de la manera que per capítols de la present
Cort està disposat, ý no altrament. Determina ý mana la present Cort que, d'esta
hora en avant, los assessors del General sien tinguts ý obligats de residir en lo
consistori de la Deputatió dos dies de la semmana, conforme ja està disposat per
Capítols de Cort, lo dimars ý lo divendres ý altres dies, ý sempre que los diputats los
enviaran a cridar per a fer causes ý dar relatió d'aquelles als deputats ý per a les que de
nou los cometran, que no puguen entremetre
mera justícia, ý també en consellar en sols matèria de justítia; ý que, en lo que tocarà en
la exactió dels deutes del General, en res no se
hauran de gastar, perquè, com ja està dit, la intentió de la Cort és que deputats no puguen
gastar, d'esta hora en avant, en res sinó tant solament ab allò que conforme a Capítols
de la present Cort los serà concedit ý no altrament, com més llargament està disposat ab
lo Capítol quinze de les presents Corts. Ý si lo contrari serà fet, sien cayguts en les penes
per dit Capítol a ell imposades.
De les guardes del General.
Ítem, que quant fins assí se ha fet un gran abús en lo número de les guardes del
General, com se veya de cadal dia que moltes persones, per exhimir-se de la jurisdictió
de sos ordinaris, se fan guardes del General, ý sots dita color se fan mil insolènties; ý
per obviar als dits inconvenients, se statueix ý ordena que lo número de dites guardes
per los deputats ý hoydors, sis mesos aprés de la conclusió de la present Cort,
sia reduhit a cert número ý que dites guardes no puguen fer ningun scorcoll sens
assistèntia del balle o official ordinari; ý que aquells, en les coses que no tocaran a les
generalitats, sien obligats subir juhí devant sos ordinaris ý seguir aquells, ý tenir altres
officis sempre serà manat.
Officis de deputats locals no
Ítem, per llevar abusos que d'alguns anys en aquesta part se són fets per alguns ecclesiàtichs,
de voler obtenir deputations locals ý altres officis, que, d'aquí al devant, ningun
ecclesiàstich pugue ésser provehit en offici de deputat local ni en altres officis del
General, fora de deputat ý oydor com revera dits officis sien officis los dègan obtenir
seculars ý no ecclesiàstichs.
Acerca de officials reals ý officials del Sanct Offici.
Ítem, que ningun official real ni official de Sanct Offici no pugue ésser deputat ni
oydor, ni obtenir offici en lo General ý Deputatió.
Miges llanes no paguen bolla.
Ítem, com se veya a la sperièntia que les mijes llanes sie vestit de pobra gent, que sie
provehit ý ordenat que, del dia de la conclusió de les presents Corts en avant, per les
mijes llanes que
mercaderia, paguen semblant dret qual se paga ý acostuma de pagar de semblant dret, ý
que hajen d'ésser remirades per lo official del General per los fraus se porien
fer si y feyen mixtures algunes en frau del General, ý que y sia posat lo plom; ý assò
comense a córrer finit lo present trienni.
Acerca de notaris ý porters.
Ítem, per llevar los abusos se són fets fins assí per los notaris de la Deputatió en fer
pagar als pledejants excessius salaris, molt majors dels que
Règia Audièntia. Per ço, sia statuhit ý ordenat que los notaris de la Deputatió ý porters,
per fer les intimes ý altres exercicis, no puguen exhigir més salaris que se exhigiran per
los notaris ý porters de la Real Audièntia, sots pena de privatió de sos officis ý salari
sempre que lo contrari serà fet.
Que sien llevats los surrogats dels officis.
E per levar los abusos se són fets axí en la casa de la Deputatió com fora de la casa,
que molts officis són servits per surrogats, lo que se és previngut, entre altres respectes,
per ésser provehits los dits officis en persones que no són abtes ni sufficients ý no condecents
per dit offici; ý que per so, sia provehit ý ordenat que tots ý qualsevol officials
de la Deputatió o del General, axí dins Barcelona com fora Barcelona, hajen de servir
personalment sos officis, salvat en temps de malaltia o justa absèntia, obtinguda
licèntia per los deputats; ý sempre que
officials, que lo dit offici sie provehit ab lo modo ý forma que ab los Capítols de la present
Cort està disposat; ý dexant-ho de fer, los deputats incorreguen en privatió de sos
officis ý de sos salaris, ý se
Que deputats no puguen interpretar ningun Capítol de Cort, ý, si y haurà algun dubte,
qui ho haurà de fer.
Més avant, volent la dita Cort que totes les coses que per la bona administratió de la
justítia ý bé ý utilitat del General se conserven ý sien conservades ý servades conforme
la intentió de la Cort, vol ý statueix ý ordena que deputats, per via directe ni indirecta,
per nenguna causa ni rahó, no puguen interpretar ni interpreten ningun Capítol de Cort,
per sí ni per assessor ordinaris, ni fora de la casa,
Civil ni Criminal, axí en los Capítols que toquen a la exactió dels drets del General, com
en tots los demés Capítols tocants al despendre dinés del General, ý en los que tóchan a
justícia ý altrament, entenent ý volent la Cort que tots se hajen de servar de la manera
que jau ý a la lletra, ý no altrament; ý assò, a pena que los tals deputats sien haguts per
inhàbils ý desenseculats, ý de haver de pagar de béns propris, ý per tant, tostemps ý
quant ý haurà algun debat o occorrerà algun debat o dubte sobre la interpretatió de algun
Capítol, que, en tal cars, per los deputats ý oydors sien ajustats ý convocats tots
los brassos ab crida general; ý ajustats ý convocats dits brassos, a més veus per quiscun
stament, hagen d'ésser elegides sis persones per scrutini que sien devuyt persones; les
quals devuyt persones per dits brassos elegides, sens cridar-hi ninguna altra persona ni
pendre altre parer, se hajen de ajuntar encontinent en una instàntia de dita Deputatió ý,
donant la interpretatió, o la major part dels devuyt, al Capítol sobre lo qual se tindrà
dubte; a la declaratió de les quals devuyt persones se haja d'estar, tota exceptió remoguda.
Enseculations en la Deputatió de fills ý néts de la vila de Perpinyà.
Ítem, statueix ý ordena la present Cort en favor dels fills ý néts de burgesos matriculats
de la vila de Perpinyà que, tostemps ý quant vagaran per mort de sos pares ý avis
alguns llochs de deputats ý oydors de dita vila de Perpinyà, ý que, en lloch ý per mort
de aquells, puguen ser inseculats los dits fills ý néts d'aquells per línea masculina, hàbils
ý sufficients; axí com està concedit als ciutedans de Gerona, ab lo Capítol devuyt de les
Corts de l'any mil sinch_cents quoranta_dos.
Enseculatió de sinc mercaders a oydors de Consell de la vila de Perpinyà.
Ítem, suppliquen los mateixos síndichs de la vila de Perpinyà que en los llochs d'oydors
tenen los burgesos de Perpinyà, ço és, en los sinch prenen llochs que vagaran
en la Deputatió, sien acullits per avant sinch mercaders de la mateixa vila, los quals
sien estats cònsols terços o quarts, o que de present ho sien en dita vila de Perpinyà,
segons està disposat en lo Capítol denou de les Corts de l'any mil sinch_cents quorantados,
conforme està concedit a la ciutat de Gerona.
Que les bolles de terra de barons sien applicades a les ciutats ý viles reals.
Ítem, per quant lo dit General reb molt gran detriment en lo arrendar les bolles que
tenen lo cap de la col·lecta, ý officials ý ministres d'aquelles, en algunes viles ý llochs
de barons, com se veya la experièntia que los dits barons ý senyors las tenen arrendades
a mancho de llur ver valor, perquè ningú al temps que s'arrenden no y vol dir lo que y
dirien, per no tenir competènties ab los dits barons ý senyors; ý per dit respecte, com
està dit, tenen aquelles arrendades a molt baix preu, en molt evident dany ý pèrdua del
dit General ý drets d'aquell. Per ço, se statueix ý ordena que, finit lo present trienni, que
totes les dites bolles que estan en dites viles ý llochs de barons sien applicades ý unides
a les taules del dit General de les ciutats ý viles reals, ço és, la de la vila d'Arbecha a la
bolla de la ciutat de Leyda, ý la de Cardona a la ciutat de Manresa, ý la de Sancta
Coloma de Queralt a la vila de Cervera, ý la de la Torredenbarra a la ciutat de Tarragona,
ý los demés del present Principat, segons als diputats ý oydors de comptes del
General aparexerà, segons la distàntia dels llochs; ab tal, emperò, que los arrendadors de
dites bolles hajen ý sien tinguts ý obligats en tenir una taula en les predites viles ý llochs
de barons, hont era lo cap de ditas bollas, per haver-les llevades d'allí, ý tinguen commoditat
de bollar com se fa en altres parts.
Que deputats no puguen pagar cosa ninguna, sinó per dita de taula de la ciutat.
Per les moltes confusions que lo compte de correu ý de menut causa en la Deputatió,
ý moltes voltes se
en ell contra Capítol de Cort ý altrament, ý deputats fer deliberatió que aquell tal compte
fos pagat sens ser passat per lo rational, ý pagar-se de dit compte de correu ý de
menut, tot contra Capítol de Cort, ý per molts altres respectes que
lo que convé al bé ý útil del General, ý que no
ý ordena la dita Cort que, de esta hora en avant, los deputats no puguen despendre dinés
ninguns del General, ni sia pagat cosa ninguna a ninguna persona, que per ninguna via
haja de cobrar res del General que no sia per dita de taula de la ciutat, si no serà alguna
partida fins en vint lliures; ý que, d'esta hora en avant, no se haja de portar en la
Deputatió altre sort de comptes, sinó tant solament lo de la taula de la ciutat, ý que tots
los comptes que
primer, examinat per los tres oydors ý per lo rational de la casa de la Deputatió, ý no
altrament; ý si comptes ninguns se hauran de pagar a mestres de cases, hó menobres o
fuster, que fos cosa que s'hagués de tenir compte ab los jornals d'aquells, tals que lo
regent los comptes haje de continuar ab un llibret; si obres nengunas se faran en la
Deputatió, de les persones que trabellaran ab les dites obres, ý quant se haurà de pagar
ningun compte a ninguns mestres de cases o fusters, haja d'estar firmat ý aprovat per lo
dit regent los comptes qui haurà portat lo compte dels jornals, ý aprés sia vist ý examinat
per los tres oydors de comptes ý rational; ý d'aqueixa manera sien passats ý pagats
los comptes, ý no altrament. Ý si cars serà, que ab diligèntia, se haurà de despedir
promptament algun correu, o los deputats volran trametre promptament alguna persona,
que serà menester de prompte dinés de comptants per haver de dar a les dites persones,
que, per en assò tant solament, haja de tenir lo regent los comptes en son poder cent lliures,
per a quant se offerirà una cosa d'aqueixes dos coses, ý no altrament, per poder-ho
pagar. Ý que lo regent los comptes sie obligat, en la hora mateixa, de donar lo compte
en constistori d'allò que haurà pagat, ý que aquell tal compte sia remés als oydors ý
rational, que passen dit compte, ý axí sie passat; ý que en lo rational sie fet debitor lo
regent los comptes d'aquelles cent lliures que per los deputats li seran estades
girades, ý aprés, quant donarà lo compte del que haurà pagat ý lo dit compte serà passat,
li sie fet bo a l'encontra de son compte, ý no altrament.
Dels qui trauen monedas del Regne sens pagar lo dret al General.
Per lo que veu, clarament, lo gran excés que los mercaders fan en traure monedas
del Regne de Cathalunya, per aportar aquelles en França o en Itàlia, ý aquellas trauen
per mercaderia, sens pagar lo dret al General, valent-se ý ajudant-se de propri ús donat
a persones no conegudes, procurant de haver aquelles de deputats, ab motius falços. Per
ço, ordena la dita Cort que, d'aquesta hora en avant, los deputats ni oydors de comptes
no puguen donar ningun propri ús de més quantitat de cent ducats, que lo dit propri ús
stiga firmat tant solament de mà d'un deputat o oydor, ý que sia molt certifficat que
aquell tal no
hó mariners o hòmens de barchas, que aquell tal propri ús sia de ninguna força ni valor,
ý aquella moneda sia cayguda en frau; ý si ningun altre propri ús se haurà de donar a
ninguna persona principal o cavaller de major quantitat, que aquell tal propri ús haje
d'estar firmat de mà d'un deputat o oydor, ý no altrament; ý que sie manat, com de present
li mane la dita Cort a l'albaraner del General, a pena de privatió de son offici,
que no done lo colp ni scriga ningun propri ús, que no estiga firmat de dits deputats,
que sia de major quantitat de cent ducats.
Ítem, los dits tres brassos statueixen ý ordenen que, de aquesta hora en avant, ninguna
persona, de qualsevol grau o conditió sie, no gose ni presumescha de traure ninguna
quantitat de monedas de or ni de plata del Regne de Cathalunya, axí per mar com
per terra, sens aquelles haver-les manifestades ý pagat lo dret al General, sots pena de
pèrdrer aquelles com a cosa cayguda en frau, com ja està disposat per Capítols de Cort.
E si cars serà que, d'esta hora en avant, ninguna de les dites persones, per sí o per terceres
persones, traurà o farà tràurer ningunes de les dites quantitats de monedes per a
ninguna de les dites parts, sens haver manifestades aquelles ni haver pagat lo dret al
General ý si, dins sis mesos tant solament ý no més avant, seran acusades al General per
acusador, per aquell tal seran donades bastants proves als deputats, de manera que la
veritat se sàpia o la quantitat o part de la moneda que serà estada treta del Regne, de
manera que lo ànimo dels judicants reste saneat, axí que la tal accusatió, passats dits sis
mesos, cesse ý, passats aquells, no se
que, aquell tal qui haurà treta la dita quantitat de moneda, sie condempnat en tanta quantitat
com li serà estat provat com a cosa cayguda en frau, ý com si se fos trobada crimine
fragante, ý que a l'acusador sie donada la quarta part, conforme als altres
fraus condempnats per los deputats; ý que, si se sdevindrà tràurer la dita moneda ab barcha
o altre vexell ý lo barcher scientment ho consentirà en lo frau, embarchant les dites
monedas clandestinament sens haver pagat lo dret de dos ý mig per cent, sie desembarchada
ý cayguda en pena de deu lliures, ultra la pèrdua de la moneda; ý mana la dita
Cort que de aquella tal moneda los deputats no puguen fer gràtia alguna de la part que
tocarà al General, deduhint lo dret del General que vuy se acostume de pagar per tretas
de monedas, sia reduhit com se redueix a rahó dos sous ý mig per cent.
Capítol com se han de cobrar les terces de l'arrendaments de les bolles del trienni
corrent ý de les bolles que per avant se arrendaran.
Més avant, ordena ý mana la dita Cort a l'exactor del General, a pena de suspensió
de son offici ý de perdre la terça de son salari, que si los arrendadors de les bolles del
trienni corrent ý de les que per avant se arrendaran, dins vint dias aprés que la terça de
dits arrendaments serà finida, ý no haurà girat a la taula de la ciutat tot allò que per rahó
de dites terces seran obligats, sens restar-hi ròssechs ningú, que encontinent, passats
vint dies, pose en execució tots aquells que hauran dexat de pagar. Ý assò, ab tot effecte
ý força, com convé per dites exequutions, sens posar-s'í en res exceptió ni dilatió
ninguna, fins a tant que lo General sie íntegrament pagat. Ý si per cars li fos
manat per deputats paràs dites exequutions, que aquelles no las pugue parar sens exprés
manament en scrits, ý no altrament; manant ý ordenant la dita Cort als dits deputats que
en res no consenten ni manen parar dites exequutions, sots pena de perdra la terça de
llur salari de deputat que immediadament los serà a paga, ý per ningun temps la puguen
rebre, ý de pagar de béns propris al General tot lo dany que lo General ne rebés per dita
rahó.
Capítol dels sobrecollidors de les entrades ý exides del General.
E perque los sobrecollidors de les entrades ý exides del General no puguen, d'esta
hora en avant, poder-se retenir envers si ningunes de les pecúnies de llur receptió, ans
aquelles per aquelles hajen de posar a la Taula de la ciutat, conforme són obligats, vol ý
ordena la dita Cort que los dits sobrecullidors hajen de anar a la llur sobrecol·lecte quatre
vegades lo any, ý que no puguen anar sens portar-se
de mà dels tres deputats o de l'oydor que
absent d'aquell consistori; ý, dos dies aprés que serà tornat, se haje de presentar en consistori
ý fer hostensió als deputats de tots los llibres ý dinés que haurà aportats, ý que,
deixant d'aportar ningun llibre ni dinés de ninguna taula, haja de notifficar-ho encontinent,
per a què los deputats, en la hora mateixa, hajen de trametre un porter en aquell
tal, a cost ý despeses sues; ý si haurà dexat de portar-les per culpa sua, en tal cars s'í haje
de trametre a cost ý despeses de dit sobrecollidor; ý que lo dit sobrecollidor sie
tengut ý obligat encontinent, passats vuyt dies ans de posar-se de comptar, d'haver girat
en la Taula de la ciutat tots los dinés que hauran portats, ý aprés comptar, ý assò a pena
de suspensió de son offici ý de perdre lo salari d'aquella anyada, ý que per ningun temps
la puguen rebre; ý, dins los dos mesos, hajen d'haver comptat, ans de tornar a la sobrecol
encontinent, lo hajen d'exequutar los deputats ý hoydors, a ell ý a ses fermances, sens
poder en res parar dita exequutió.
Capítol del receptor de les taules de la col·lecta de la bolla de Barcelona ý dels fraus.
Ý, pus lo offici del receptor de les taules de la col·lecta de la bolla de Barcelona té la
servitut consemblant a la servitut dels sobrecollidors, ordena la dita Cort que lo dit
receptor haje de servar tot allò que, ab lo precedent Capítol, està disposat als sobrecullidors
de les entrades ý exides, sots les mateixes penes en dit Capítol contengudes; ý si
no haurà comptats los fraus dels sis mesos immediadament passats, no pugue rebra la
terça de son salari, ni deputats la y puguen deixar rebre per ningun temps.
Capítol del receptor de la taula de la bolla de Barcelona, de las entrades ý exides del
General.
Axí com, fins assí, los dos receptors de la bolla de la taula de Barcelona ý lo receptor
de las entrades ý exides de la taula de Barcelona no pagaven les vàlues de
llurs quinzenades, fins a tant que aquelles fossen comprovades ý ells carregats al
General; vol ý ordena la dita Cort, per que no puguen los dits receptors servir-se de ninguns
dinés del General, que, d'esta hora en avant, los credencers dels draps ý sedes de
la bolla de Barcelona, ý axí mateix, lo de les entrades ý exides del General, a pena de
suspensió de sos officis ý de perdre la terça de llur salari, que cada dia, ans de tancar la
bolla ý lo General, hajen de comprovar ab los receptors les quantitats tant solament dels
dinés que en aquella jornada hauran despatchat ý bollat, ý aquelles assenten ab un qüern,
a ffi que, finida que sie la quinzanada, se sàpia la vàlua d'aquelles. Ý per enassò, mana
la dita Cort als dits receptors, a pena de suspensió de sos officis, que, dos dies aprés que
la quinzenada serà finida, hajen d'haver girat a la Taula de la ciutat tot allò que hauran
valgut, ý si passats los dits dos dies no hauran pagat, hajen los deputats de posar altri per
ells en sos llochs fins an tant hajen pagat, a cost ý despeses llurs, ý pèrdan la terça de
llur salari irremissible.
Capítol del receptor de les averies de les compositions que fa la règia cort ý del
receptor dels salaris dels doctors del Consell.
Lo receptor de les averies de les compositions que fa la règia cort ý lo receptor dels
salaris dels doctors de la Real Audièntia de quoaranta sous en avall, sien tenguts
ý obligats, quinze dies aprés que la terça serà finida, de girar en la Taula de la ciutat
tot allò que valia la dita terça a bon compte ans que aquelles sien comprovades;
volent la dita Cort que per res no puguen detenir los dinés del General. Ý axí mateix, se
mana a l'exactor del General que, encontinent que la terça serà finida, del receptor dels
salaris haja de saber lo que dita terça haurà valgut ý, comprovada que la haja, lo
debitor en lo Ferrando paga, axí com li és estat ordenat per deputats; pus lo dit compte
no pot ésser en llibre de vàluas, per causa que aquelles partides en la taula de la ciutat
se giren en compte de salaris, ý assò perquè puguen veure los deputats lo que dit receptor
deurà; ý si, dins los dits quinze dies, no hauran girada la vàlua de dita terça, hàjan de
provehir los deputats o altry per ells, ý pèrdan la terça de llurs salaris irremissible.
Capítol de la exactió que han de fer los deputats.
Havent posada forma la dita Cort ab la cobransa de les terçes dels arrendaments de
les bolles del trienni corrent, ý les que per avant se arrendaran, ý, per lo semblant, a tots
los officials qui reben pecúnies del General; declarant més avant ab lo present Capítol
la dita Cort com, d'esta hora en avant, que ningú puga enderrerir-se ý venir a
deure al General molt; volent que tot allò que en los precedents Capítols està disposat
del segon fins al present, sens en aquells los deputats en res los puguen derogar, ans bé,
se hajen de servar a la lletra, ý que aquells fassen servar, sens exceptió ni interpretatió
ninguna. Vol ý mana la dita Cort al rational de la casa de la Deputatió, qui aporte lo llibre
de vàlues hont estan assentats tots los comptes, a pena de privatió de son offici, que
si los deputats no hauran servat ý fet servar tot lo contengut en dits Capítols que, al rebre
de la terça los deputats de son salari del primer juny, no despedesca la certificatòria de
dita terça, sots la dita pena ý de pagar-ho de béns propris al General. Ý axí mateix, se
mane, ab les mateixes penes, al scrivà major ý regent los comptes ý al scrivà de les àpoques
que no posen les àpoques en forma dels deputats, ni aquelles despedesquen, ni fassen
deliberatió, ni aquelles posen en albarà, ni los assessors del General puguen fer-hi
provisió; ans bé, vol la dita Cort que, si al contrari serà fet, que los deputats pèrdan lo
llur salari d'un any ý sien fets inhàbills de sos officis ý desansaculats.
Capítol sobre les exequutions que s'hauran de fer fora Barcelona.
Per lo que moltes voltes no està en mà dels deputats fer lo que són obligats en la
cobransa de les pecúnies del General, per los molts abusos que y ha que los porters
fan fora de Barcelona, volent posar remey a que dites exequutions se fassen promptament
ý no y puga ningú posar dilatió ninguna; vol ý ordena la dita Cort que, sempre
que los deputats hauran determinat ý manat al scrivà major del General que despedescha
ninguna comissió a ningun porter per fer ninguna exequutió fora de Barcelona, que
lo scrivà major del General, a pena de perdre la terça de llur salari, encontinent lo dia
mateix que li serà estat manat, haja d'haver donada dita commissió; ý axí mateix, se
mane al qui té càrrech de registrar aquelles que, encontinent, aquella despedescha sots
les mateixes penes, ý als porters a qui les tals commissions seran estades fetes, a pena
de perdre ý restituhir tot allò que hauran rebut en aquella anyada ý d'estar tranta dies a
la presó, que en dita exequutió no
los està ordenat, ý que hajen de fer les exequutions ab la forma que convé, ý no com han
fins assí, que no feyen sinó que presentar-se ý no passaven avant dites exequutions; ý
que no puguen exigir sinó una dieta cadal dia ý aquella la hàjan de provar aquells tals
que ells hauran posats en exequutió, ý no fassen pagar més de allò que a ells los pertany;
ý que lo exactor del General haja de tenir compte ab un qüern dels porters que
seran anats fora; ý si faran al contrari del que
castigar als deputats.
Que lo dret de mig de més tint sie extinct.
Ítem, per quant lo dret de plom de més tint, de sí, és poca cosa ý de pocha importàntia,
lo qual dret no
devant, que lo predit dret sie llevat per lo venir, del dia de la conclusió de les presents Corts
en avant, per la mateixa rahó que ninguna roba feta, mudant de tint, no haje de pagar cosa
alguna, si bé se haja entès que fraudulosament alguns arrendadors ne hajen exhigit dret.
Deutors del General ý fermances quant poden concórrer.
Ítem, que qualsevol deutor del General, axí principal com partícip, no pugue concórrer
a deputat o oydor que no haja pagat vuyt dies abans de la extractió lo que deurà al General,
ço és, dels deutes ý pagues seran caygudes fins dita jornada; entès, emperò, que si aprés que
serà deputat o oydor caurà lo predit deure o paga alguna, que en tal cars lo salari o terçes
que li cauran per rahó de son offici lo haja de tenir lo General en descàrrech de son deute.
Dins quant temps han d'ésser despedits los qui donen comptes.
E per quant per lo rational de la Deputatió ý oydors de comptes, per no voler
despedir les persones qui aporten dits comptes, són detinguts per molts dies, ab gran
dany ý detriment d'aquells, que, per tant, sie provehit ý ordenat que, presentat qualsevol
compte per qualsevol persona, haja d'ésser despedit dins tres dies aprés de la presentatió
de aquell si ja no y havia algun dubte; ý si als dubtes del predit compte s'í havia
satisfet per lo qui lo haurà donat, que dintre tres dies haje de ésser la tal persona despedida
per los deputats o oydors; altrament, passats los dits tres dias, tot lo temps que
estarà sia a compte del rational ý oydors, ý
salaris dels rationals ý oydors.
Los deputats no puguen empatchar les terces dels officials ordinaris.
Per quant s'és vist moltes voltes que, no podent rebre los deputats ý oydors de comptes
llurs terçes de llurs salaris, per no haver fetes les diligènties degudes conforme a
Capítols de Cort, prohibeixen ý no donen lloch a que los officials reben llurs terces, los
quals en res no són culpables. Per ço, ordena la dita Cort que, d'assí enllà, los deputats
ý oydors no puguen empatchar ni fer detenir les dites terces de llurs salaris als dits officials,
ans bé, aquellas rèban sens empatx ni contradictió alguna.
Qui deu al General no pugue ésser fermansa, ni pugue tenir arrendaments.
Ítem, per provehir a la indempnitat del General, ordena la dita Cort que los deputats
ý oydors de comptes no puguen lliurar arrendaments ni pendre per fermances a alguns
que deguen al General ý que la paga sie ja cayguda, o sien fermances per altres coses,
fins a tant que llurs deutes ý obligations sien extinctes.
Que los deputats no puguen deixar la tapisseria, plata ni altres coses.
Ítem, per provehir als danys que per avant se porían seguir en lo prestar ý deixar los
deputats ý oydors la tapissaria ý plata ý altres qualsevol coses de la casa de la Deputatió,
ordena la dita Cort que, de esta hora en avant, los deputats ni oydors no puguen ni
lícit ni permès de prestar ni traure de la casa de la Deputatió ningunes de dites coses; ý
que lo regent los comptes, qui té càrrech ý comanda, aquelles no pugue en ninguna
manera deixar als dits deputats ni oydors, ni altres qualsevol persones, ni li pugue ésser
manat per dits deputats ni oydors, sinó serà a la seu de Barcelona, so pena de perdre una
terça de son salari qui tal farà.
Que lo número de les guardes del General sie reduhit a cert número.
Ítem, per los grans abusos que fins assí se són fets en fer excessiu número
de les guardes del General, lo que sots dita color fan moltes insolènties, ý, per ço, statueixen
ý ordenen los dits tres brassos que lo número de dits guardes sia a cert número;
ý, perquè madurament sobre lo número de les guardes sie provehit lo que més convindrà,
que les devuyt persones que per los tres staments seran elegides quiscun trienni per visitar
los deputats, oydors ý altres officials del General, que sie per aquelles devuyt persones
feta la nominatió del número de les guardes del General de Cathalunya, ý que més
d'aquell número no y pugue haver, provehint que, per mort del número ý del lloch de
les guardes seran anomenades, ý sien posades ý anomenades altres persones, sols no
pas dit número ý que sien cathalans ý no sien estrangers.
Salari d'assessor quant anirà fora ciutat.
Ítem, per quant se ha vist a la experièntia que, no havent-hi taxats salaris per als
assessors quant yxen de Barcelona per afers del General, que sie statuhit ý ordenat que,
tostemps ý quant convindrà al General haver d'enviar algun assessor per coses que convinga
al General, los sie tatxat per salari quiscun dia tres ducats per salari ý per la despesa,
tant solament ab que haja de deixar un doctor condecent per servir son offici, com
està disposat ab los altres officials.
Com se han de cometre les causes de supplicatió.
Ítem, com se veyen a la experièntia que les causes de supplicatió que
per los diputats, quant se supplica de alguna provisió o sentèntia, se cometen moltes
vegades a doctors, los quals a les parts los estan bé, que, per ço, sie statuhit ý ordenat
que, sempre ý quant se supplicarà per alguna part d'alguna provisió o sentèntia, ý la
propdita causa de supplicatió se haurà de cometre a tres doctors, que sien anomenats sis
per los deputats, los quals se han de metre ab albarans en consistori, presents les parts,
en un barret, ý se
dits doctors no puguen ésser officials reals, Capitania General, ni d'altres tribunals reals,
ni del Sanct Offici.
En quina moneda se han de pagar los drets del General en Perpinyà ý Conflent.
Ítem, per la quietut ý repòs dels pobrats
que sia statuhit ý ordenat per la present Cort, a supplicatió dels syndichs de la vila de
Perpinyà, que lo Capítol 10 de les Corts de l'any mil sinch_cents quoranta-set, lo qual
dóna forma en quina moneda se han de pagar los drets del General, que lo predit Capítol
sia
ý que sia durador fins a les primeres Corts.
Ahont ha de posar lo col·lector o receptor de la vila de Perpinyà les monedes
de la Generalitat.
Ítem, la dita Cort statueix ý ordena que los col·lectors o receptor dels drets de la
Generalitat dels Comptats de Rosselló ý Conflent sie compel·lit, de aquí al devant, que
haja de posar a la Taula comuna ý assegurada totes les pecúnies que procehiran de la
dita col·lecta de dit Comptat de Rosselló ý Cerdanya, ý no en altra part, a compte de
deputats o receptor; ý quant demanen los diners, sie en plata, a pena de privatió de son
salari, per temps d'un any.
Sobre de resechar alguns emoluments excessius se fa pagar lo scrivà major de la
Deputatió ý altres officials de dita casa.
Ítem, per quant se ha donada queixa a la present Cort que lo notari major de la casa
de la Deputació reb alguns emoluments de les despeditions dels privilegis ý offici ý
altres actes, los quals emoluments no li serien deguts per Capítols de Cort, sinó per
haver-ho introduhit los mateixos notaris. E, per donar forma que dits emoluments no
sien indebitament exhigits, que sia statuhit ý ordenat que, un mes aprés de la conclusió
de les presents Corts, los deputats que vuy són hajen de ajunctar los brassos dels tres
staments, com ab altres Capítols en la present Cort està disposat, ý dits tres brassos
juncts hajen d'elegir devuyt persones, sis de cada stament, les quals devuyt persones
hajen de mirar tots los emoluments que lo notari major reb ý se fa pagar de tots
los actes ý privilegis ý lletres, exequutions ý altres qualsevol actes, los quals puguen llevar
absolutament, ý resecar lo que
sia entès de tots los altres officials del General, axí dins Barcelona com fora de
Barcelona, los quals per rahó de son offici reben emoluments, ý a la declaratió ý determinatió
del que les predites devuyt persones ne faran se haja d'estar, tota exceptió remoguda,
aserca de la exactió de dits emoluments; encarregant-ho a llurs consiènties, com
si fóra fet en la present Cort, per la potestat que ab lo[s] present[s] Capítols se
la qual deliberatió haje d'ésser continuada ý scrita en son lloch condecent, ý, aprés, ab
una taula en lloch públich de la Deputació per a què tots la puguen veure ý legir ý los
visitadors tinguen particular cuydado de visitar.
Capítol sobre les executions fora Barcelona.
Ítem, que les exequtions que se offeriran haver-se de fer contra los debitors del
General fora de la ciutat de Barcelona sia feta
deputat local de aquella col·lecta hont la dita exequtió se haurà de fer, ý que haja de pendre
lo notari ý ministres de aquella Deputatió local los que haurà menester per dites exequtions
ý no
compartir entre tots aquells que haurà mesos en executió, ý no altrament, a pena de restituhir-ho
doblat al General ý estar trenta dies a la presó, ý per lo semblant si gens se
detindrà més dels deu dies per los mobles ý trenta per los immobles ý ser revocat de
guarda si
Que officis de deputats locals se hagen de provehir en persones aprovades ý hàbils.
Ítem, que les provisions dels officis de deputats locals se hagen de provehir ab
los dits officis persones honrrades ý de qualitat ý que sàpien legir ý scríurer, ý que en les
ciutats o viles que s'í trobaran inseculats, al punt que se hauran de provehir los tals officis
que n'í haja inseculats de deu en amunt hagen a tràurer a sort hú de aquells que a les
hores se trobaran enseculats per a deputat local, ý en les parts que no s'í trobaran enseculats
fins a dit nombre se hàjan de provehir com està dit ý hagen de provehir hòmens
honrrats de aquella vila de bon nom ý de bona fama.
Forma com han de venir los comtes de les Deputations locals forànees.
Ítem, per quant s'és vist per experièntia que molts comtes de Deputations locals no
venen ab la forma deguda, conforme a Capítols de Cort, uns per no venir dins lo temps ý
altres que los deputats locals o llurs assessors hauran feta gràcia de la pena del frau, o per
altres coses, ý los dits comptes se dexen deposar al rational de la Deputatió, ý aprés los
deputats fan delliberatió que lo salari del deputat local sia pagat, dient que és estada culpa
de l'assessor, per ço, ordena la dita Cort que d'esta hora en havant en los dits comptes ý
haurà tals difficultats que lo racional no
de aquells tals comptes, ans bé, perda lo deputat local allò que ell haurà consentit
fer que fos contra Capítol de Cort, ý no altrament, si no serà firmat per assessor; ý
si serà fermat per dit assessor, ý axí per culpa de l'assessor, que u haja de pagar lo assessor,
ý que aquell compte sie passat ý rematat encontinent, fent debitor aquell tal, que
tindrà de restituhir allò al General; que, encontinent, s'í haja de trametre un porter per fer
la exequutió, ý lo assessor sia privat de son offici ý provehit altri per ell.
Que les calces de stam ý gorres no paguen d'entrada més de quatre dinés per lliura.
Ítem, per lo que
d'entrada en Cathalunya deu sous per lliura de dret, ý los qui ne aporten procuren
defraudar lo dret ý haver aquelles de propri ús, ý lo General ne reb molt pocha utilitat,
ý los poblats haurien ab molta commoditat moltes de dites coses si lo dret no fos tant
gran, ý per mercaderia ne aportarien moltes en Cathalunya, de manera que lo General ne
hauria més útil ý los poblats també. Per ço, mane la dita Cort que tot allò que serà necessari
per abillaments d'home ý de dona, que fins assí ha pagat deu sous per lliura d'entrada
en Cathalunya pague tant solament a rahó de quatre diners per lliura, com les altres
mercaderies.
Que deputats no puguen crear officis, augmentar salaris ý fer creiximonis axí a ells
com encara a official ningú, se specta a la Cort General.
Ítem, per quant notòriament s'és vist ý se veu lo gran ý notable dany que lo General
ha rebut d'alguns anys a esta part, per haver fet los deputats ý oydors, ab consell de sos
assessors, lo que no sols estave expressament permès per Capítols de Cort en crear officis
nous, augmentar salaris, fer creiximonis, axí a llurs officis quant als officials que a
ells tocha; aparegue, e per resechar tant notable dany, ordenen ý declaren los tres brassos
de la present Cort, ab voluntat de vostra magestat, los deputats de
Cathalunya no tenir ni haver tingut poder algú de crear officis, fer salaris, augmentarlos,
fer creximonis a ssí mateixos ni a officials alguns, en qualsevol manera alguna, com
revera se entenga spectar dit negoci a la Cort general; ý si lo contrari temeràriament serà
attemptat d'assí avant, a més que sia tingut per ninguna efficàtia ý valor, los deputats,
assessors, notari ý tots los officials que en tal hauran cabut encontinent sien tinguts per
inhàbils de sos officis, perpètuament, ý a restitució dels salaris hauran rebuts; ý que, ab
la primera visita per la present Cort ordenada, sien, los qui contrafaran al present
Capítol, per los visitadors condempnats en les penes en lo present Capítol contingudes.
Ítem, declara ý ordena la present Cort, per més clarificatió del deduhit ab lo precedent
Capítol, que no sien tinguts per officials del General, axí dintre Barcelona com fora
Barcelona ý per tota Cathalunya ý a Comptats de Rosselló ý Cerdanya, sinó tant solament
los qui devall lo present Capítol seran anomenats ý designats; ý més que no puguen
rebre altre salari de que a quiscú, tant a deputats com hà oydors ý altres officials los serà
tatxat; ý si lo contrari era presumit fer, incórreguen los deputats ý altres officials en les
penes en los precedents Capítols contengudes.
Ítem, per quant està disposat per Capítol de Cort que en les deliberations que
los deputats fan en consistori de la Deputatió ý hajen d'entrevenir la major part, en què
n'í ha d'haver hú de cada bras, ý com sempre, sinó de poch ensà, s'és pratichat que aquella
major part se entenia que havien d'ésser quatre. Per ço, perquè no
en la declaració de dit Capítol, vol la dita Cort que, d'esta hora en avant, aquella
major part se entenga que han d'ésser quatre ý ab que d'aquell n'í haje hú de cada
bras, sens poder posar-hi interpretació ninguna.
Quantes han de ésser les guardes del General dites mosquetes.
Ítem, per los molts abusos que se han seguits per les guardes extraordinàrias dites
mosquetas del General, perquè no se
trobarà ésser convenient al General; ordena la present Cort que los deputats no puguen
provehir en cada col·lecta més avant de sis, ultra los ordinaris, salvo que la bolla ý
col·lecta de Gerona és gran, ý la de Perpinyà, Vilafranca de Conflent, Puigcerdà, Tremp
ý Pallàs, ý la Seu d'Urgell, Leyda ý Tortosa, que són col·lectes fronteres de França, que
en cada una d'aquestes col·lectes n'í puguen provehir fins en nombre de vuyt guardes,
ý no més, ý axí mateix ab las de Barcelona; ý, perquè se haja de servar, se mane
al scrivà major del General que no puga despedir ninguna commissió a ninguna d'estas
guardas sinó fins a dit nombre, ý que
que se li provarà en contrari, de perdre una terça de son salari irremissible, ý que
ne hajen d'acusar en visita.
Ítem, que al passar dels comptes que donarà lo qui fa los ploms del General per lo
rational, a pena de restituhir-ho doblat al General de béns propris, no
tant solament a la valor per quintar de allò que trobarà que en aquell temps se serà venut
lo plom en Barcelona ý serà estat despatxat al pes del rey, ý no altrament, en què, per la
fàbrica de dits ploms, li haja de fer pagar per les guardes a rahó quatre lliures per quintar,
ço és, per diminució del plom ý per tots gastos ý despeses per la fàbrica de dits
ploms, ý per los camacurts a rahó tres lliures per quintar per la dita rahó ý no altrament;
ý sempre se haja de servar la susdita forma, ý los diputats no li
deliberatió.
Ítem, que sempre que als deputats seran presentades ningunes supplications ý en
aquelles aparrà no haver-les de decretar per justícia ni provehir-les, que sien tenguts los
deputats de donar satisfactió a la part, ab la mateixa supplicació, les causes perquè se
deixa de decretar ni provehir, ý assò per obviar a que la part no
de justícia; altrament, se consent a la part que d'allò ne pugue llevar acte ý que
notari ý scrivà de la Deputació sie obligat a pendre
la part dins dos dies, so pena de la privatió de son offici; ý, en cars de recusatió de dit
scrivà, pugue dita part fer-ne llevar acte de dita recusatió a qualsevol notari fora de la
casa, per a què conste ý fasse fer per a la privatió de l'offici del scrivà ý per agravi ý,
llevat dit acte, pugue recórrer en visita contra d'aquells tals deputats o oydors o assessors;
ý axí mateix, si causes d'apel·lations seran, que per lo Capítol 4 de les Corts de
1547 se deguen cometre a tres nous assessors; ý si en aquellas ý serà posat algun dupte,
que en tal cars los deputats, dins deu dies aprés que la part haurà supplicat, hajen de anomenar
tres nous assessors, perquè veyen ý declaren dins deu dies si aquell tal pot supplicar
o no; ý podent supplicar, que los deputats, dins tres dies aprés, hajen d'haver
comesa aquella causa a tres nous assessors, conforme en dit Capítol de les presents Corts
està disposat, ý no als mateixos assessors de la casa de la Deputació.
Ítem, per lo que s'és vist que en los Capítols de Cort, de poch ensà, en los màrgens
d'aquells sien trobades algunes postil·les, cotant moltes deliberations ý declarations
fetes per deputats ý doctors del Real Consell, ý aquelles no són estades rebudes ni aprovades
per ningú; per tant, la dita Cort de nou proveheix ý ordena que totes aquelles deliberations
ý declarations que
sien hagudes per revocades, ý d'aquelles no se
puguen tràurer en conseqüèntia, de esta hora en avant.
Que lo dret dels çafrans sie arrendat.
Com fins assí han sempre acostumat los deputats ý oydors de trametre cada any dues
guardes del General a collir lo dret dels safrans que
primer acostumaven d'anar dels mateixos officials del General, ý lo dit dret se veu per
experièntia que, ans d'anar en augment, va en diminutió ý los gastos són més grans al
present que may són estats, ý les dietes se han de pagar grans als qui van a cullir dit dret;
ý veu-se que, moltes voltes, per les provisions dels tals officis, axí los deputats com les
persones que se procuraven dits officis, moltes voltes se
de dinés, que pagaven a deputats o a terceres persones, de manera que se
molts grans inconvenients, ý moltes voltes se ha suspitat que no
dret. Per llevar tota manera de suspita, per lo que
ordena la dita Cort que, cada any, los deputats hajen de fer encantar en la Llotja de
Barcelona, en lo temps que encantaran los arrendaments de les bolles, ço és, de tres en
tres anys, los dits drets dels çafrans que
al més donant de la mateixa manera que lliuraran les bolles, ý que aquell tal
arrendador haja de ben assegurar lo dit dret per lo dit preu que l'haurà llevat a l'encant,
ab molt bones fermances, ý que sien obligats en pagar al General de tres en tres mesos,
conforme les bolles del General; ý que, encontinent finit que serà lo primer any de dit
arrendament, haja haver pagada la una terça vint dies aprés que serà finit lo dit primer
any, ý aprés, de tres en tres mesos, la vàlua de cada terça vint dies aprés que serà finida;
sots les mateixas penas que en lo Capítol segon de les presents Corts està disposat als
arrendadors de les bolles, ý les mateixes penes als deputats ý, axí mateix, al scrivà major
del General, regent los comptes ý rational.
Forma d'enseculations.
Ítem, per obviar als fraus se fan en les enseculations, quant se enseculen a deputats ý
oydors, per ésser aquells enseculats ý tenir domicili en alguna ciutat, vila o lloch de alguna
vegueria; que los tals qui volguessen ésser enseculats, que no puguen ésser admesos
que no hagen legíttimament provat tenir propri domicili en la vila o lloch o en la vegueria
per hont seran enseculats; altrament, dita enseculatió sie de ninguna efficàtia ý valor, ý lo
tal lloch pugue ésser donat a altre persona que tindrà les qualitats requisidas.
Que los officials del General puguen concórrer en la Deputatió.
Ítem, per quant està statuhit ý provehit que los officials de la Deputatió que són enseculats
a deputats o oydors no poguessen concórrer, sinó tant solament los qui tenen los
officis baix en la Deputatió ý no los qui són [d]alt; que, d'aquí al devant, com no y haja
causa ni rahó de diversitat per a què no hajen de concórrer los uns ý deixar de concórrer
los altres, que tots puguen concórrer los que seran enseculats en deputats ý oydors, sens
exceptió alguna; entès, emperò, que lo official del General que serà exit a deputat ý
oydor, en lo seu offici haje d'ésser provehida una persona ydònea ý sufficient, segons la
qualitat de l'offici, a coneguda dels deputats ý de les devuyt persones, ab lo mateix salari
durant lo trienni, ý que, en ninguna manera, se hàjan de pagar dos salaris.
Quin dret han de pagar les sedes sense obrar.
E perquè se veu a la experièntia que vuy en lo Principat de Cathalunya se obren
velluts, setins, domascos ý altres sedes, tan ben obrades com en Valèntia ý en altres
parts; ý se veu que
per altres regnes; que sia provehit ý ordenat que, de la conclusió de les presents Corts
en avant, no
de General deu sous per lliura del cost de dita seda.
Que renuntiations en los officis del General no sien admesos.
Ítem, per a què en lo prevenir no
en fer patrimoni dels officis del General; ordena la present Cort que los officials de
la casa de la Deputatió, General ý bolla, ý altres dins la ciutat de Barcelona que vuy
obtenen los officis antichs, puguen renuntiar dits llurs officis ý desexir-se, axí per via
d'alienations, com altrament, de dits llurs officis en persones hàbils ý sufficients, ab
consentiment ý voluntat dels deputats ý oydors; ý los successors en dits officis
antichs o puguen fer semblantment ý de la mateixa manera que los que vuy los tenen;
ý assò fins a tant que algú o alguns de dits officis antichs vagaran per mort dels sobredits
officials que dits officis antichs per avant obtindran; los quals officis que axí per
mort dels dits officials seran dits officis provehits per deputats, los dits tals officials
provehits no puguen, en ningun temps, desexir-se ni fer partit de dits officis que seran
estats provehits, sinó que hajen d'acabar ý consumir sa vida ab dit offici que
obtindrà; ni als deputats ni oydors no
de dits officis en favor de altra persona particular; ans, renuntiant aquell, puguen los
deputats provehir lo dit offici com si vagàs per mort, de manera que per ninguna
forma se entengue haver concert entre los deputats ý oydors ý lo qui tal
renuntiatió farà; sots pena de privatió de son offici ý d'haver de restituhir tot lo salari
que rebut hauran fins en aquella hora; sinó que s'entenga dits officis, en lo dit cars,
de vacatió per mort, ser de la mateixa manera com los officis que s'extrahuen per
enseculations.
Ítem més, ordena la present Cort que los velluters sien tinguts ý obligats en posar en
manifest tots los velluts ý tafatans ý altra sort de roba que posaran en taler, ý lo tir de
dites pesses, ý de qui són; ý que una guarda haja de anar ordinàriament per tots los telers,
regoneixent aquells; ý si ningun se n'haurà deixat de posar en manifest, aquella sie cayguda
en frau.
Ítem més, ordena la Cort que lo estimador del General no pugue estimar ningunes
robes ni sedes que no sia en presèntia del credenser ý de dues guardes de la bolla.
Ítem més, ordena la present Cort que, sempre que vagaran per mort dues guardes del
General ý de la bolla, aquelles se hajen d'extinguir ý restar tant solament deu guardes
de dotze que vuy n'í ha.
Ítem més, ordena la dita Cort que, de esta hora en avant, les guardes del General ni
de la bolla no puguen anar a cauquillar en ninguna casa per ningun passatger, si no fos
alguna persona principal ý que per deputat los sie manat, ý no altrament.
Ítem més, ordena la present Cort que tots los fraus que seran presos dins la
ciutat de Barcelona o en sa col·lecta, sien posats en mà del receptor de dits fraus, ý per
en axò sie feta una caxeta en la casa de la bolla, per recondir aquelles en lo lloch destinat
per dit effecte, si ja aquells no fossen de molta summa, ý que aquells fossen deposats
per lo dit receptor en la taula de la ciutat en compte seu, en compte de fraus.
Ítem, per lo que s'és vist que cada any los strangers, en les octaves de Nostra Senyora
d'agost ý de setembre, passen molts d'ells en França ý se ajusten a Nostra Senyora de
Monserrat ý deixen de manifestar al General los diners que aporten, per no arribar en
Barcelona ý no poder passar tots juncts en altres taules a despatxar; per ço, ordena la
present Cort que los deputats sien obligats en trametre cada [a]ny un official de la casa
de la Deputatió per a la festa de Nostra Senyora d'agost fins a Nostra Senyora de setembre,
per a tenir allí taula de despatxaments, per a què los dits estrangers puguen allí
manifestar ý despatxar los dinés que volran passar en França ab salari, de lliures, sou
quotidià.
Ítem més, ordena la dita Cort que, d'esta hora en avant, los deputats locals no puguen
donar ni fer gràtia ninguna dels fraus que seran condempnats, ni puguen fer gràtia ninguna
de la pena de dits fraus; ý les robes o mercaderies, que seran per ells venudes
de dits fraus no les puguen lliurar a mancho preu de la valor d'aquelles, conforme
en aquella part que seran venudes se valran; ý que per lo notari de dita Deputatió local,
en los comptes, ne sie feta expressa mentió, a pena de pagar-ho de béns propris ý que
sie retingut de llurs salaris.
Ítem, per quant en la casa del General de la taula de Barcelona, en temps passat,
solien pesar les mercaderies de pes, ý en la dita casa y havia per dit effecte un canastró,
ý de poc ensà no
hora en avant, sie tornat en ús lo dit canastró ab la mateixa forma de temps passat, ý
les tals mercaderies, ans de ser despachades, sien pasades com de abans.
Ítem, per los molts inconvenients que, de poch ensà, se són seguits en la dita casa del
General en lo modo del despachar les robes ý mercaderies; ordena ý mana la present
Cort que, de esta hora en avant, les guardes del General no puguen fer ningun desampax
de ningunes robes ý mercaderies, sens que sien presents los receptors ý credensers
de dit General; ý, axí com les dites guardes ho posaven en un qüern, ho haja de scríurer
lo credenser en lo llibre, ý ells no u puguen assentar en ningun llibre altre, sinó ab lo que
se scriu en tots los desempatx se fan al General.
Ítem, statueix ý ordena la present Cort, per lo que convé a la bona administració
de les cases de la bolla ý del General, que les sis guardes de la bolla ý les sis del
General sien tinguts ý obligats, d'esta hora en avant, de fer la servitut igualment, ço és,
los de la bolla hajen de servir axí a la Bolla com al General, ý los del General axí al
General com a la Bolla; ý açò, per semmanas, se hajen de mudar de la una part a l'altra,
ý tots fassen una mateixa servitut, igualment, sens posar-hi exceptió alguna.
Ítem, perquè estes coses se serven ab la deguda forma, ordena la dita Cort que lo deffenedor
del General haje d'assistir, ordinàriament, en les dos cases de la bolla ý del
General, totes les hores que los deputats resideixen en consistori, a effecte que puga
manar a les dites guardes facen dita servitut, ý ells los compartesca la servitut ygualment;
ý tinga compte que los officials fassen assistèntia en dites coses les hores ordinàries
ý, si ningú faltarà, per ell sia apunctat ý perda lo salari doblat d'aquell dia que serà
estat absent.
Per lo monastir de Benifaçà del Regne de Valèntia.
Ítem, com lo monastir de nostra Senyora de Benifaçà, Orde de Cistello, del Regne de
Valèntia, tingue moltes terres del dit monastir dins lo Principat de Cathalunya, per sustentació
dels religiosos de dit monastir és forçat aportar-se
ses terres del Principat de Cathalunya per al dit monastir; de consentiment dels
tres brassos, los plau statuhir ý ordenar que, de la conclusió de les presents Corts en
avant, puguen los religiosos del dit monastir traure los fruyts se culliran de les terres del
dit monastir en lo Principat de Cathalunya líberament, sens pagar dret al General; ý que
la fusta que
per portar-la a la mar per embarchar-la pugue líberament dit monastir poder-la passar per
dit Principat de Cathalunya, per poder-la embarchar en lo dit Regne de Valèntia, sens
pagar dret de General. E per quant, en la provisió del peix se aporte al dit monastir de
Benifaçà de la ciutat de Tortosa, reb gran dany dit monastir, en detenir-se lo traginer de
dit monastir fins que la taula del General és uberta, que los taulers del General,
llurs cases, a qualsevol hora, hajen de donar lo desempatx ý albarà, pagant lo dret com
és acostumat.
Dels salaris se han de pagar als notaris ý scrivans dels braços per los processos originals
ý còpies.
Com per la Constitució feta en lo any 1510, Capítol 15, ý per Capítol de Cort 37 de
les Corts 1520, ý per Capítol de Cort 13 de les Corts de 1553 sie disposat sobre los processos
originals de les Corts ý còpia d'aquells, ý sie provehit que a cada scrivà de cada
bras, per la còpia del dit procés, los sia donat vint lliures; ý se sia vist, per experièntia,
que per tenir lo salari cert, poria ser que alguns dels scrivans passats són estats negligents
en continuar extensament les coses ý actes dels braços, del que no poch
dany ha redundat ý redunda a tota la Cort; ý se veya los processos de dites Corts, los uns
ésser grans ý altres de pocha scriptura; ý no és rahó que també sia satisfet lo qui poch
treballa com lo qui és estat diligent ý curiós en dita scriptura. Per ço, la present Cort statueix
ý ordena que los dits originals processos ý còpias d'aquells sien pagats als notaris
de dita Cort conforme està, per Constitució de la present Cort, statuhit ý ordenat sobre
lo salari dels processos originals de les causes que fan los notaris reals ý en lo modo de
scríurer aquells, hagut respecte ý consideratió a les líneas ý dictions que cada pàgina ha
de tenir per dita Constitució, hí
per dits scrivans dels tres brassos de la present Cort portada; la qual, per los deputats
de Cathalunya, se
se
Capítols de Cort.
Ítem, ordena la dita Cort que, de esta hora en avant, tots los taulers de les entrades ý
exides del General de Cathalunya, de llevant ý de ponent, hàjan de rebre tots a rahó de
dos sous per lliura per llurs salaris de tot allò que exhigiran de dits drets; entenent que
los sobrecullidors no
taulers de llurs col·lectas hauran cobrat, com han, fins assí, en algunes taules, sinó tant
solament d'allò que ells hauran fet de llurs receptions; ý no puguen rebre altra
cosa per salaris ý missions, sinó los dits dos sous per lliura, no obstant de que abans en
algunes taules rebien salari cert; exceptades, emperò, la de Perpinyà, Gerona, Mataró,
Tarragona, Tortosa, Leyda, Tremp i Pallàs, Seu d'Urgell, Puigcerdà; ço és, que totes
estes taules resten los receptors ý credencés ab salaris certs, de la manera que per lo
Capítol fet en las presents Corts de las reductions dels salaris los serà tatxat.
Ítem, per quant en la taula de Mataró, de poch ensà, los francesos fan gran commerç
en la plaja de dita vila, ý s'í trafègan moltes sorts de mercaderies, ý s'í fan moltíssims
fraus, de hont se
dany que la taula de Barcelona ne reb per estar tant cerca de la ciutat. Per ço, mane la
dita Cort que lo receptor ý credenser de las entrades ý exides de dita taula sien obligats,
d'esta hora en havant, d'aportar un llibre de manifest, hont sien obligats de continuar en
dit llibre totes les robes ý mercaderies que en dita platja se descarregaren; ý que los
patrons o capitans de ningun vexell que donarà fondo en dita platja, a pena de que sien
caygudes en frau totes les robes que aportaran, que, ans de decarregar en terra cosa ninguna,
hajen de manifestar als dits taulers totes les robes ý mercaderies que volran descarregar,
ý firmar-se en lo dit llibre del manifest, de llur mà al peu, del que los dits taulers
sien cayguts, en pena de sinquanta lliures, donant-ne la mitat a l'acusador,
ý de ser privats ipso facto de sos officis.
Ítem, que los dits receptor ý credenser de las entrades ý exides de dita vila de Mataró,
d'esta hora en avant, no hàjan de rebre lo salari, a rahó de tres sous ý a dos sous per lliura,
com d'abans, sinó que cada hú d'ells reba de salari cada any sinquanta lliures, pagades
per terces ý no més.
Ítem més, ordena la dita Cort que, de esta hora en avant, los receptors ý credensers
de les entrades ý exides de totes les taules foranes de Cathalunya, a pena de sinquanta
lliures ý que sien donades la mitat a l'acusador ý de privatió de sos officis, que continuats
que hauran en sos llibres ningun desempatx de robes o mercaderies, al peu de dit
desempatx en son llibre hajen de fer ý firmar aquell tal que haurà despatchat de sa mà,
dient, "jo, tal, hé pagat de dret de totes les susdites coses, tanta quantitat", dient lo que
haurà pagat; ý axí sia fet ab tots los qui despacharan, ý si no sabrà de scríurer ho haja de
scriurer altro de voluntat sua.
Ítem més, ordena la dita Cort a tots los sobredits taulers, sots pena de sinquanta
lliures ý que
que d'esta hora en avant no gosen ni presumèschan pendre dinés ninguns de ningun
partit de desempatx, que primer no estiga continuat en son llibre, ab la atràs dita
forma; ý aquells no scriguen ab altre llibre a part, ni ab borrador, ni ab paper,
sinó en son llibre; ý provant-se per ningun temps que hàjan de fet al contrari, sían cayguts
ab les mateixes penes; ý lo mateix hajen de servar los receptors ý credensers del
dret de la bolla de las taulas foranes de la col·lecta de la taula de Barcelona, sots las
mateixas penas.
Ítem més, ordena la dita Cort que, de esta hora en avant, als receptors ý credensers
de las taulas de Mataró ý Granollers ý de Sant Saloni, que reben lo dret de la bolla per
la col·lecta de la taula de Barcelona, no puguen rebre lo salari a rahó de dos sous per
lluyr, com de abans, sinó que cascú d'ells hajen de salari cada [a]ny vint_ý_sinch lliures
per dita receptió, ultra de les que reben de las entrades ý exides del General.
Ítem, per obviar als abusos que fins avuy se són fets en lo General ý per los deputats
ý oydors d'aquell, fent molts officis, assignations de salaris ý altres coses que de sí porten
inconvenients, per quant poria venir a tal excés, si se continuava, que la mitat de la
Generalitat se convertiria en salaris, lo que serà bé ý cosa convenient obviar ý subvenir;
per ço ý altrament, statuhiren ý ordenaren los tres braços de la present Cort que los officis
mechànichs ý tots los officis nous creats fora de Corts, axí los dits mechànichs com
altres, sien tant solament duradors ý duren tant quant los que
ab lo mateix salari, modo ý forma que vuy estan; morint, emperò, aquells qui vuy los
tenen, sien los dits officis supprimits ý extincts.