(Test.)
1518 (Mallorca)
Antoni Nadal, notari
TESTAMENT DE JACME MERCER, CIUTADÀ DE MALLORQUES
Die
En nom de nostro Senyor Jesux[ri]st ý de la sua gloriossa e intemerada mare
ý de tota la cort celestial sia. Considerant yo, Jac[me] Marcer, ciutedà de Malorques,
quanta sia la fregilitat humana e la hora d[e] la mort qua[n]t sia incerta e
quants cassos acustuma[n] da saguir als hòmens, que moltes voltes no tene[n]
temps ni disposició de fer testament e dispondre d[e]ls béns temporals q[ue] N[ost]re
Senyor Déu los ha dats, e sovint se seguex, que volén esperar de fer testament
en lo temps d[e] la malaltia, p[er] perturbació d[e] la mort ý los accidents d[e]
la malaltia l'ome no té aquela integritat de mente que és master, e p[er] ço, reputant
esser cossa de prudent en sanitat ordonar son testament ý dispondre de
ses cosses, p[er] què aprés la mort entre les p[er]sones conjuntes no
qüestio[n]s, stant en ma bona sanitat de cors ý d'entenime[n]t he intregritat de
pensa, fas e ordon aq[ue]st meu testament e última voluntat en lo modo sagüent:
E primerame[n]t acoman la ànima mia a nostro Senyor Déu Jusux[ri]st,
qui p[er] la salut d[e] l'humanal linatge volgué davallar d[e]l cel en la terra ý vestir
de n[ost]ra carn humana ý pendra mort ý passió en lo arbre d[e] la S[an]ta Creu,
supplicant aq[ue]lla bondat ý magestat sua vulla aver misiricòrdia de mos peccats
ý dafaliments, ý en la hora d[e] la mia mort e qua[n]t aurà de judicar la ànima
mia no vulla mirar mas culpas a bé que sien grans sinó la grandíssima misiricòrdia
sua, protestant q[ue] en la sua s[anc]ta fa catòlicha vulla sempre viura ý morir
ý morir e confessant los articles d[e] la dita s[anc]ta fe cathòlica, ý crehent
fermame[n]t en aq[ue]lls [...]om p[er] S[an]ta Mara sglèsia romana és cregut ý predicat,
e elegesch [la] sapultura al meu cors en la sglèsia de Sent Fransesc d[e] la
prese[n]t ciutat en lo vas de mos predessesors Marcers.
Elegesch executedors ý marmesors de aq[ue]sta mia voluntat, sens detriment
ý dan de lurs béns, mas germanes ý mosson B[er]n[a]t Marcer, nabot meu ý ma
muler, e vull q[ue] la mia sapultura sia feta a coneguda de dits mermasors, so és
si
ho lex a coneguda d'ells.
E
lo dret parrochiall: sinch so[us].
Ítem, lex a l'aspitall general p[er] amor de Déu:
massells: deu s[ous].
Ítem, lex als frares de Sent Fransesch e als frares dell Carma, so és, a tot lo
covent: sinch s[ous], e a cascu[n]s q[ue] preguen a Déu p[er] la ànima mia.
Ítem, lex a les moges de Sent Jerònim: tretza ll[iures].
Ítem, lex p[er] la ànima mia que
an els mermasors e a mo[n] areu que les fassen dir lo dia que
axí matex que
Ítem, prelex a la s[enyo]ra Alianor, mull[e]r mia caríssima, na Juane, borda
nade en ma case, e si avia hinfants de vuy avant, p[er] lo semblant los hi lex na
Juane e sos hinfants a totes ses voluntats.
Ítem, p[re]lex a la dita s[enyo]ra Alianor, mull[e]r mia, na Catelina, asclave mia
de de nessió de moros e son fill en P[er]e, bort nat en ma casse, a totes ses voluntats.
Ítem, prelex a la dita senyora Alianor, mull[e]r mia, totes les joyes ý cadena
d'or ý totes les robes axí de seda e de drap ý de lane a totes ses voluntats. Axí
matex li p[re]lex tote la robe q[ue] serà en casse de li a totes ses voluntats.
Ítem, prelex a la dita mull[e]r mia vuyt ll[iures] sensalls q[ue] mis[er] Jo[an] Andreu
me fa cascu[n] any a
a
Ítem, prelex a la dita mull[e]r mia les pensions o interressors de aq[ue]lles
cent ll[iures] que la s[enyo]ra ma sogra ma avia de donar hun any aprés que aurira
p[re]sa missa a totes ses voluntats.
Ítem, lex a cade nebot meu, so és, fills de mo[n] germà ý de ma germane,
ll[iures] o huna gremale ab son capiró, si
no les
Ítem, lex a mos[on] F[r]a[ncesc] Albertí, mo[n] cunyat, huna gramale ab son capiró,
si emp[er]ò los dits mermesors d[e]slibera[n] fer portar doll.
E pegades ý satisffetas totes las ditas cossas ý qualsevulla altres deutas, injúrias
e torts q[ue] aparrà yo esser tingut pagats ý satisfets en tots los altres béns
eus mobles e inmobles, drets ý accions, fas e instituesch co[m] hareu univ[er]sall
mia la senyora Alianor, caríssima muler, e quant que quant la dita mull[e]r ý hareva
mia morrà, substituesch an equella e a mi hareu instituesch en Gabriell
Marcer, nabot meu, fill dell magnífich mosson B[er]n[a]t Marcer, germà meu,
q[uòndam], a totes ses voluntats, ab aq[ue]sta emp[er]ò exp[re]ssa condissió, q[ue] lo
dit Gabriell age de pendra p[er] mull[e]r ý cassar-sa ab una d[e] l[e]s files d[e]ll magnífich
mosson Arnau Burguet, aq[ue]lla q[ue] serà alegida p[er] la dita ma mull[e]r, ý ab
aq[ue]ll dot que serà p[er] ella tatxat ý arbitrat, axí emp[er]ò q[ue] no puga arbitrar
mancho de mill liuras en sensals o de comtans, ý si mancho arbitrava ý p[er]
aq[ue]sta causa lo dit Gabriell recussava de fer ý seguir lo dit matrimoni, en tal
cas vull ý man q[ue] no res me[ny]s lo p[rese]nt vincle e substitució age loch aprés
mort d[e] la dita ma mull[e]r en lo dit Gabriell, si emp[er]ò la dita ma mull[e]r tatxava
ý arbitrava les ditas mill liuras o més ý designava una d[e] las ditas filas, ý lo
dit Gabriel p[er] qualsevulla causa o raó no volia fer dit matrimoni o ver lo dit
Gabriel morrà abans da saguir-sa lo dit matrimoni, o saguint-sa e vanint en
afecta morrà en vida d[e] la dita mull[e]r sens infants, lo q[ue] Déu no p[er]meta en
qualsevulla de aquestos cassos, vull, disponch ý ordon q[ue] la dita mull[e]r mia
age de dexar los dits béns meus a algú o alguns de mos nabots, aq[ue]ll o aq[ue]lls
q[ue] ella p[er] son beneplàcit e voluntat en son testame[n]t o altre disposició alegirà
en aq[ue]llas porcions ý parts que ella volrà ý ordonerà, e des d'ara aq[ue]ll o
aq[ue]lls q[ue] p[er] ella seran alegits los substituesch a ella e a mi hareu instituesch.
Cassant, revocant ý anullant qualsevulla altre testament, última voluntat e
disposició p[er] mi abans feta en poder de qualsevoll notari, com aq[ue]sta sia la
última ý darrera voluntat mia, la qual vull que vàlega en via de testament o codissill,
o de aq[ue]lla milor via ý modo que de dret vàlega. Fonch p[er] mi, Jaume
Marcer, yscrit de mà pròpia en la ciutat de Malorques.