[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
Una família de juristes i mercaders (12, juny, 1437)
A la sagrada magestat del molt alt senyor rey.
Molt alt e molt excel·lent senyor:
A vostra molt gran senyoria va En Lorenç Belluga, mercader, ciutadà de
aquesta ciutat, e enaprés a nostre sant pare, per obtenir e haver de sa santedat
algunes gràcies o bul·les spectatives per ops de micer Nicholau Belluga,
licenciat en decrets, frare seu, lo qual ha del·liberat e és intenció sua, segons
per experiència se mostra, servir la Ecclèsia de Déu.
E com los dits En Lorenç Belluga e micer Nicholau sien fills de aquesta
ciutat e de notables e bones gents de aquella, per los quals rahonablement
nos movem e som tenguts interposar nostres supplicacions a vostra molt
gran senyoria, per ço supplicam humilment a aquella sia de sa mercé lo dit
En Lorenç Belluga, en tot ço e quant los dits negocis per què va requerran,
haver singularment per recomanat. Açò, senyor molt poderós, haurem a singular
gràcia e mercé de vostra molt gran senyoria, la qual nostre senyor
Déu, per sa infinida clemència, conserve e augmente en prosperitat e honor
per lonch temps votivament, e li dón victòria de sos enemichs.
Scrita en València, a
Senyor, qui, besant peus e mans de vostra molt gran senyoria, a aquella
humilment se recomanen, los jurats de València.
La carrera eclesiàstica d'un hàbil diplomàtic (10, març, 1441)
Senyor molt excel·lent:
No sens gran rahó som moguts interposar nostres supplicacions envers
vostra gran senyoria en favor del noble micer Gizpert Pardo, fill del noble
mossén Pero Pardo, car, ultra los grans dons de virtuts, sciència, eloqüència
e mèrits comendables que nostre senyor Déus ha volgut dotar aquell, som
informats que, axí com a legat del sacre concílii e de papa Fèlix, lo dit noble
micer Gizpert Pardo, tramés en algunes parts d'Alamanya, servant pràtiques
virtuoses e molt destres, ab la ajuda de nostre senyor Déus, molt valentment
ha tractades e fenides paus e concòrdia entre los duchs de Bavària e altres
grans magnats, barons e ciutats que staven apparellats a guerres e a masa
grans inconvenients, discensions e scàndels, de què en tota Alamanya s'és
seguit molt gran assosech e obviat a dans irreparables. Molts altres béns
som informats se són seguits per mijà del dit noble micer Gizpert Pardo en
altres diversos affers e negocis de gran importància, dels quals, en lo dit
sacre concílii e fora de aquell, li és stat donat càrrech, ab gran renom e glòria,
principalment de vostra gran excel·lència, que lo y volch trametre, e,
aprés, de aquesta ciutat, de la qual aquell és fill, e, encara, de tota la nació
valenciana.
No és, donchs, maravella que nosaltres ab tota devoció e amor desigem
la honor e promoció del dit noble, ans arbitram que lo contrari a nosaltres
poria ésser atribuït algun tant a càrrech e desconexença. Dehim-ho per tant,
senyor molt excel·lent, que novament havem entés lo dit noble hauria
obtenguda segona sentència en lo dit sacre concílii sobre lo bisbat de Sogorb,
disponent en certa forma en favor del dit micer Gizpert. Supplicam, per ço,
vostra gran senyoria, axí homilment com podem, sia vostra merçé, axí per
los sguarts dessús dits com per sguart del dit son pare e germans —que sabem
han servit molt notablement vostra senyoria, no sens grans dans, perills e
inconvenients de lurs persones e béns, e comprenen molt en aquesta ciutat e
regne, et conexem per obra ésser molt affectats e promptes a vostre servey e
a tot beneffici e reparació de aquesta ciutat e regne—, manar e provehir que la
dita sentència derrerament obtenguda sobre lo dit bisbat sia deduhida a deguda
e presta exequció en totes coses e per totes, havent-lo per recomanat en
sa justícia e expedició de aquella per sguart de nosaltres, qui molt affectam
la bona e votiva conclusió de aquest negoci, tant e més com si lo interés fos
nostre propri, segons de vostra senyoria indubitadament speram, en tal forma
que los dits mossén Pero Pardo e fills de aquell, per aquestes nostres
supplicacions, séntan tota favor e prerogativa en ço que dit és.
E axí crehem fermament vostra senyoria ho provehirà e manarà, puix la
altercació del dit bisbat entre lo dit micer Gizpert e mossén Jacme Gerart és
finida per justícia, e no podem presumir vostra excel·lència permeta ni dón
loch al contrari, car no ho merexen los mèrits, virtuts e serveys del dit micer
Gizper[t] Pardo, de son pare e germans, dignes de molt major retribució. E
haurem-ho a singular gràcia e mercé de vostra gran senyoria, la qual nostre
senyor Déus, per sa infinita clemència, vulla longament conservar e prosperar
ab extermini de tots sos enemichs.
Scrita en València, a
Senyor, homils vassalls e servidors de vostra gran senyoria, qui
en gràcia e mercé vostra, los jurats de València.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
Els interessos del braç reial (5, juliol, 1438)
Als molt honorables e molt savis senyors En Loís Granollers e micer
Johan de Gallach, doctor en leys, missatgers de la ciutat de València.
Molt honorables e molt savis senyors:
Bé creem vos record la qüestió que
Navarra, lochtinent general, entre la vila de Murvedre de una part, affermant
que los generosos que compraran béns de realench e de pagés peyter deuen
pagar e contribuir en les peytes segons fahia aquell de qui han comprats los
dits béns de realench e la pagesia, e En Rubiols, dient-se generós, de la part
altra, affermant lo contrari. En la qual qüestió lo dit senyor lochtinent general
ha pronunciat en certa forma ab consultòria trametedora al molt alt senyor
rey.
E com ço que demana lo dit En Robiols sia molt prejudicial a la dita vila
de Murvedre e, per consegüent, a aquesta ciutat e cosa pública de aquella, e
encara a tot lo braç real —per ço com si lo dit En Rubiols obtenia, ans de molt
de temps los cavallers e gentils hòmens heretats entorn la dita vila de Murvedre
compraran la major part de les heretats, e si eren franques, la dita vila
seria destruïda, com lo restant no bastaria los càrrechs—, per què us pregam,
tan affectuosament com podem, suppliquets lo senyor rey sia de sa mercé
que la dita qüestió se vulla reservar a sí en lo punt que huy és, o declaradora
quant sa senyoria serà en aquesta ciutat, o cometre-la a qualque persona qui
sia bé affectada a guardar totes les sues preheminències e regalies e del dit
braç real. E en açò us pregam vullats treballar tan affectuosament com si la
cosa era pròpria de la dita ciutat, a fi que nosaltres ne hajam aquella honor
que devem, cor bé sabets que en les corts la dita vila no pot fer part, e la
ciutat ha a pendre los affers de aquella per propris. E si provisions algunes
per la dita rahó havets a traure, bestrets-hi. E si algunes coses podem fer per
vosaltres, nos ne podets scriure ab confiança. E haja-us la Santa Trinitat en
sa protecció.
Scrita en València, a cinch de juliol de l'any
Los jurats de València, prests a vostra honor.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
València, cap i mare (22, juny, 1437)
A la sagrada magestat del molt alt senyor rey.
Molt alt e molt excel·lent senyor:
Com entendre en lo benavenir e conservació de les ciutats e viles reyals
d'aquest regne creegam sia augmentar e conservar lo patrimoni de la vostra
real corona, nosaltres, a qui en aquest any per vostra senyoria és stat comanat
lo regiment de aquesta ciutat, essents avisats del stament de les ciutats e
viles reals del dit regne, e senyaladament de la vila d'Oriola, attés que aquesta
ciutat és cap e mare de aquell, e notificar açò a vostra senyoria sia fer servey
a aquella e lo que devem, humilment li significam com som stats certificats
que la dita vila de Oriola e pobladors de aquella, per ésser maltractats per
algunes persones, és en fort àvol punt. De què, senyor molt excel·lent, si
vostra molt gran senyoria no y proveeix e no y gira la cara, vendrà en total
destrucció e perdició, ço que serà gran tala, car la dita vila ne los pobladors
de aquella no són de aquells qui per vostra senyoria dejen ésser meses en
oblit, com sia poblada de notables persones e bones gents, e han bé e notablement
servit tots temps la casa d'Aragó e vostra molt gran senyoria en
diverses maneres, axí en guerres com altres, attenent majorment en lo loch
on sta; més encara, senyor: que aquesta ciutat ne reportaria massa gran dan
per rahon dels blats e altres victualles qui de la dita vila hi vénen e
en aquella; per què, senyor molt excel·lent, considerades totes aquestes
coses, vostra molt gran senyoria humilment supplicam sia mercé de aquella
voler-hi girar prestament la cara, e en tal forma e manera que no peresca.
Les dites coses, senyor molt poderós, per nostre descàrrech —puix ne
som avisats—, havem del·liberat scriure a vostra molt gran senyoria, e la
provisió de aquelles haurem a singular gràcia e mercé de aquella, la qual
nostre senyor Déu, per sa infinida clemència, conserve e augmente en prosperitat
e honor per lonch temps, donant-li victòria de sos enemichs.
Scrita en València, a
Senyor, qui, besant, etc.
Dos candidats a una canongia (27, maig, 1437)
Al molt reverend pare en Christ mossén Nicholau Conill, prothonotari
de nostre sant pare e arthiaca major de la Seu de València.
Molt reverend pare en Christ:
Bé creem vostra reverend paternitat sia informada com, per mort de
mossén Anthoni Sanç, han vagat alguns benificis, entre
en la Seu de aquesta ciutat, de la qual lo senyor bisbe e capítol ne han
proveït mossén Berthomeu Rovira, qui és stranger del regne, e lo sant pare
micer Johan Marromà, fill de nostre síndich. E per ço com havem privilegi,
segons vostra reverend paternitat sap, de nostre sant pare, que los naturals
de aquesta ciutat preferesquen
cové en los dits affers treballar e entendre stretament per ço que lo dit privilegi
sia observat, per beneffici, utilitat e favor dels fills de la ciutat, dels
quals vós sóts la hun. Vostra reverend paternitat, affectuosament e ab tanta
instància com podem a aquella, plàcia los dits affers voler pendre per propris,
e tots e qualsevol altres toquants la dita ciutat, axí com nosaltres faríem per
aquella en son cas e loch. E si algunes coses podem fer per vostra reverend
persona, rescriva
Scrita en València, a
A honor e beneplàcit de vostra reverent paternitat, los jurats de València.
Les tribulacions d'un dominicà valencià a Barcelona
(10, maig, 1440)
Molt excel·lent príncep e poderós rey e senyor:
En dies passats lo religiós frare Martí Trilles, maestre en sacra theologia,
de l'orde de frares prehicadors, per sa sufficiència, virtuts, vida e mèrits
comendables, fon promogut a provincial del dit orde en la província d'Aragó,
e axí com a provincial ha residit per algun temps, e resideix de present, en lo
monestir de la ciutat de
virtuosament e sancta. Emperò, perquè és natural de aquesta ciutat, no plau
ni poria plaure als frares cathalans, qui li han la mateixa devoció, senyaladament,
perquè no ha fet a lur guisa en una nova creació de prior del dit monestir
de
aquell en moltes maneres. E som certs que, per privar-lo de del dit offici,
han scrit a vostra senyoria, e treballen d'altra part tant com poden ab lo
maestre general del dit orde.
És, senyor molt excel·lent, cosa de gran maravella que lo pus singular
home del dit orde en sciència e virtuts que a present se trobe en aquestes
parts, per ésser natural de aquesta ciutat sia axí tractat ab molèstia e inhiquitat;
e lo pus fort: que som verdaderament informats, per relació de persones
dignes de fe, que lo dit mestre Trilles és lo pus pertinent home que
trobar de les parts deçà per a provincial, e que
axí disposta ni decent a la cosa, ans se creu indubitadament que la remoció
de aquest, si
província.
Per què supplicam vostra excel·lent senyoria, axí homilment com podem,
sia mercé vostra, si res és stat o serà scrit a vostra altesa del dit frare
Trilles, voler-ne treure la veritat e no permetre sia voluntàriament molestat e
agreujat com és, havent aquell, si vostra merçé serà —axí per sguart de nostres
supplicacions com per la bona fama, vida e conversació, e per les consideracions
dessús dites—, per recomanat, segons de vostra real senyoria
indubitadament speram. E serà cosa que reputarem a singular gràcia e mercé
de vostra senyoria, la qual nostre senyor Déus, per sa infinida clemència,
vulla prosperadament conservar e exalçar ab victòria e extermini de tots sos
enemichs, segons lo vostre cor real desija.
Scrita en València, a
Senyor, homils vassalls e servidors de vostra gran senyoria, qui
homilment en gràcia e mercé vostra, los jurats de València.
Autoritarisme monàrquic (22, gener, 1440)
Al molt honorable e savi mossènyer En Johan Marromà, síndich e missatger
nostre en cort del senyor rey.
Molt honorable e savi mossènyer:
Per altres letres vos scrivim de les congoxes e novitats massa sobergues
fetes per mossén Francesch Navarro en la plaja de aquesta ciutat ab la nau
del senyor rey de Navarra e altres, e senyaladament per mossén Jacme de
Vilaragut ab una sua galea, en les quals és necessari ésser provehit, segons
vos scrivim, si ja no u és. Aprés s'és seguit que, per augmentar nostres mals,
és ací arribat En Pere Bosolú, secretari del senyor rey, e, entre les altres
coses, ha fet demandes a les aljames de les moreries e dels juheus reals e de
la Sglésia —e jatsia que dels juheus no sia interés de la ciutat ni del regne,
emperò, per tal com les aljames dels moros de la Sglésia e reals han contribuït
e pagat en lo donatiu dels cent mília florins de les corts, lo qual encara
no han acabat de pagar— en gran prejuhí lur, car al·leguen e mostren acte de
cort jurat per lo senyor rey, trellat del qual vos trametem, que aquells són
scusats de qualsevol demandes per temps de sis any[s]. Per què stam molt
entrenyorats, e no podem bonament creure que lo dit En Pere Bosolú faça
les dites coses de ordinació del dit senyor rey, car lo dit senyor, per sa merçé,
tots temps ha volgut e vol que los furs, privilegis e actes de cort sien servats.
E que ara axí de fresch, no acabat encara de pagar lo dit donatiu de les dites
corts, segons dit és, lo dit En Bosolú faça tals coses e demane contra lo dit
acte de cort, és cosa de gran admiració, car d'ací avant, si axí passa, no
caldrà fer actes de cort, puix no s'í puxa hom reposar, ço que no podem
pensar.
pejor, de part del dit senyor rey, segons diu, ha fet pendre les persones de Alí
Chupió e Galip Ripoll, moros de la moreria de aquesta ciutat, e lurs libres, e
seqüestrar los béns, demanant-los de part del dit senyor rey vint e cinch
mília florins, e axí
les cases. E aprés, ab gran difficultat, donà les persones e lurs béns a grans
caplleutes, e de totes coses los privà, e
del senyor rey e del senyor rey de Navarra.
Aquestes coses, axí rigoroses e de mal exemple, recahen en gran e
irrep[ar]able dan, no solament dels dits moros, mas de aquesta ciutat, la qual
sabeu, per lo gran bé e interés que se
ajudar e endreçar-los en tot ço que pot honestament e bona, car favorint la
mercaderia se augmenten los drets del senyor rey e de la ciutat, e les gents se
enriquixen. E per aquesta rahó la ciutat sabeu que dóna certa ajuda a tothom
qui faça galeres, e sabeu que lo regne de València és poblat de christians e de
moros, e per los moros, qui fan gran proffit en la terra, los nobles hòmens,
cavallers e ciutadans viuen ab aquells. E ja lo senyor rey En Jacme Conqueridor
e altres reys passats, tot açò considerants, volgueren e prometeren que
aquells moros que voldrien aturar en lo regne de València, que y poguessen
líberament aturar, prenint-los en lur custòdia, protecció e salvaguarda ab
tots lurs béns, prometent-los servar çuna e ses costumes, e que no
del regne, e en totes causes civils e criminals haguessen a ésser jutgats per
lurs alcadís, segons lur çuna e lurs costumes, segons se mostra per privilegis,
trellats dels quals vos trametem. E los dits moros són aturats en lo dit
regne sots confiança dels dits guiatge e privilegis. E ara, que lo dit En Bosolú
los faça tal demanda, sens crim e sens jutgar-los segons lur çuna, seria cosa
scandalosa e venir contra los dits privilegis, los quals lo dit senyor rey, per
sa merçé, e sos predecessors, tots temps ha volgut servar, e, sots confiança
de aquelles, los dits moros han aturat e aturen en la terra;
anats amagadament o en altra manera en terra de moros, e lo regne de València
romandria mig despoblat e destroÿt, en gran dan de la cosa pública de
aquell. E veus ací un gran interés.
la moreria de València, e vehins e mercaders de València, e se poden e deuen
alegrar de totes aquelles franquees e libertats que han los vehins e mercadés
de València, e paguen e contribuexen en tot ço que paga la ciutat, car paguen
en les imposicions e paguen en ço que pertany a pagar a la ciutat en talles,
axí com fon en lo sou de la gent d'armes en temps de la guerra, en particions
de forments e en tots altres càrrechs e despeses. E crehem nosaltres, e no y
dubtam, que aquells són compresos en l'acte de cort dessús mencionat, que
no
en la part a aquesta ciutat pertanyent a pagar en lo donatiu de les dites corts,
e axí crehem que no
fa axí per crim que los dits moros haurían comés, pot-se respondre que en tal
cas deuen ésser jutgats segons lurs privilegis e segons lur çuna. E aquesta
crehem que sia la intenció del dit senyor rey, segons tots temps, per sa merçé,
és stada: que lurs privilegis e çuna los sien servats, e jutgats aquells segons
aquella.
sabeu, e aquest regne no
tràffech de mercaderia en Spanya e en Barberia e en Alexandria e altres
parts lunyadanes. E per ço com per totes parts a present fàcilment no
navegar, obstants guerres e tribulacions, [e] los christians bonament no
guosaven ni gosen anar en Barberia ni en Spanya com hi fossen maltractats
e robats, cové, donchs, que los dits moros fessen lo tràffech de la mercaderia,
car per mijà de aquells eren e són tractats los mercaders christians de
València ab tota favor e prerogativa, enaxí que sabeu que la ciutat era ja
aterrada e en punt de perir, e per aquesta via, per mijà dels dits moros, començà
grantment augmentar per causa de la mercaderia. D'ací
que s'exagüen les draperies de València, que són lo major membre e lo principal
bé de aquesta ciutat, e encara tots los altres avers; segueix-se
que molts altres fan galeres e
moltes maneres, car al món no ha altra via a poder algun tant reparar aquesta
ciutat e regne, e, si cessa, som totalment cabats.
per ço com se dehia que los dits moros se
emperò, ab licència del senyor rey. La qual cosa no crehem ni havem may
sentida, e per ço
se n'anassen ab licència del dit senyor, a nosaltres nos vendria tan mal que
pejor no poria, e molt dampnós a la ciutat. Car, ultra los béns dessús dits e
altres, que són infinits, aquests moros tots sols cascun any paguen e contribuexen
en los drets de la ciutat, entre general e imposicions, entorn cent
mília
per ço, en totes maneres e ab gran diligència, de part nostra supplicau lo dit
senyor que, per sa merçé, los dits moros romanguen en la dita ciutat e que no
ixquen del regne, ans los vulla revocar la dita licència que dada los ha, segons
se diu, car açò crehem sia servey seu e proffit e augmentació gran de
aquesta ciutat, e lo contrari destrucció evident.
E lo pus greu e congoxós que en aquesta matèria, entre les altres coses,
a nosaltres occorre, és que alguns mercaders de
han scrit als dits moros que se
de les grosses, e que s'aturen en
mercaderia en terra de moros, offerint-los, encara, que si lo dit senyor rey
volia res d'ells, que ells ho pagaran tot. De què som, per letres e en altra
manera, verídicament informats, e havem passat gran congoxa. E de bona
equitat, los de
ab nosaltres, que són total destrucció nostra, per ço com, anant-se
moros del regne a onsevulla, hauria tan gran detriment e dan la ciutat que
no
lo bé en aquesta ciutat e regne, e, per consegüent, la destrucció total nostra
staria apparellada.
Item, moltes altres particularitats e interesses de la dita ciutat e dels singulars
de aquella concorren en ço que dit és, senyaladament: aquests moros,
per les grans comandes e affers que tenen e menegen, manifestament sostenen
tot lo offici de la perayria, de la qual viu la terça part de la gent de
aquesta ciutat, no solament perayres e tintorers e altres molts menestrals,
mes molta altra gent, que n'han de grans soccorriments e ajudes. E finalment,
lo interés en aquesta part és tan gran, ultra lo de la mercaderia, que
no
les altres, ha fet fer una crida per la ciutat, trellat de la qual vos trametem, la
qual és expressament contra fur e justícia per ço com mana que dins
jorns tothom vinga a capbrevar e mostrar los títols, e, passats aquells, mana
als emphiteotes que no responguen als censalers. Açò és privar-los de possessió
sens coneguda, e pensau que cascú que deu ha plaer de no pagar ab
pocha scusa. E molts cessen e no volen pagar, de què trobareu congoxes
mortals, primerament en l'almoyna d'En Conesa, que sta en punt de cesar,
ab la qual sabeu viu molta notable gent, hoc encara l'almoyna de les Òrfenes,
hoc encara la casa dels Ignoscents, hoc encara los espitals e moltes
altres almoynes, confraries e coses pies. Ha-y altra congoxa que no menys
agreuja la gent: car, jatsia que en temps del rey En Johan fos feta amortizació
general, e altra amortizació general en temps del rey En Martí, e moltes
altres particulars, emperò, lo dit En Pere Bosolú, no obstant mostren les
dites amortizacions, los fa pagar certa cosa a un scrivà seu, a manera de
novell victigal, perquè se
pus fort: que vol fer scriure los censals menuts a fi que, com se perda algun
censal, los ecclesiàstichs prenguen títol per a poder convenir los lechs e los
descendents de aquells per causa de la dita capbrevació.
E jatsia proceesca de gran justícia que los béns ecclesiàstichs sien
mortizats, emperò, deu-se fer servant les pràtiques antigues, ço és, particularment
de cascun beneffici o de ço que era transportat en la Església de tot
ço que los testadors manaven o lexaven en usos piadosos, almoynes,
benefficis, misses, anniversaris, espitals e altres coses, segons que per los
testadors era ordenat. De tot allò se pagava dret de amortizació, e axí
entregament lo senyor rey havia son dret, e no
generals e vexacions; mas lo comissari que havia poder del senyor rey, prenia
particularment un dia la Seu, altre dia una parròquia e altre dia los spitals,
e axí, de un en altre, discorria tot lo regne, e lo senyor rey sabia tots los
benefficis del regne, almoynes, spitals, etc., e vehia les amortizacions de
cascuns, e, si no n'hi havia, lo senyor rey s'ó podia pendre o
dret de amortizació, axí com a sa senyoria plahia. E aquesta era la manera
per la qual lo senyor rey havia tots sos drets, e no per tal forma axí stranya e
congoxosa. Car lo nom o vocable de capbrevar no és usitat en aquest regne,
ni
que vós podeu considerar. E crehem bé que lo menor proffit en aquesta part
sia del senyor rey.
Congoxa
pràtiques del dit En Besolú e de la dita crida, car evidentment en tot e per tot
són processos fischals e fischalies les quals sabem que lo senyor rey, per sa
mercé, no ha permeses, ans li són stades tots temps odioses per molts sguarts.
E per aquesta consideració e moltes altres, ha axí guanyat lo cor e la voluntat
de sos vassalls que, com ha volgut demanar subvencions a son poble, ab
gran plaer e volentat l'àn servit e serviran ab persones e béns. E si no hauran
ab què, axí com se apparella per occassió de aquest home, no serà possible
puxen fer ço que voldrien.
Plàcia-us tot ço que dit és, e tots altres interesses e rahons que us
occorreran en cascuna de les dites coses, e lo stament en què, per nostres
peccats, és huy la ciutat per causa de armades, mortaldats e altres infortunis,
voler-los per menut explicar e donar a entendre al dit senyor rey, car confiam
de la sua clemència que, quan veurà en açò tants e tals interessos, en los
quals sta tot lo universal bé de aquesta ciutat e regne, hi voldrà attendre per
son interés e no voldrà abandonar aquesta ciutat e regne, los quals nunqua
han sabut ni porían contradir a res que la sua senyoria tro ací haja volgut de
aquells ordenar, supplicant-lo, per sa mercé, mane cessar de continent lo dit
En Bosolú de tals novitats e actes axí scandalosos e perillosos, los quals no
podem creure que la sua senyoria haja manat ni ordenat exequtar e tractar ab
la rigor ni en la manera molt stranya e crua que lo dit En Bosolú los meneja.
Sobre açò, una e moltes vegades vos plàcia, ab solicitut e gran diligència, bé
informar e supplicar lo dit senyor tro hajau obtengut provisió votiva e saludable
remey en tot ço que dit és, lo qual nos remetreu de continent ab correu
volant. En altra manera —ço que no podem creure, ni menys pensar—, [si] lo
dit senyor, per nostres peccats, perseverava en voler fer exequtar e axí maltractar
sos vassalls e los dits moros, contra sos privilegis e actes de cort, puix
li hajau notifficat los dits interesses e la destrucció evident de aquesta ciutat
e regne, féu per manera que ara ni per avant a nosaltres ni a vos, puix llà us
trobats, no puga ésser res atribuÿt a càrrech de nostra fidelitat, ans ne
romangam scusats. Avisant la sua senyoria que nosaltres, sobre aquestes
coses e altres, e perquè lo bé públich de aquesta ciutat e regne pereix totalment
per pocha administració de justícia e en altres moltes maneres, havem
deliberat trametre de present a la sua senyoria certa embaxada, no sens grans
e insuportables dans, càrrechs e despeses nostres, per informar-la particularment
de tot ço que dit és, per nostre descàrrech, confiants, quan sa senyoria
serà de tot a ple informada, conexerà que aquesta ciutat, que ha tant amada,
ha mester altre comport e reparació, e que En Bosolú no meneja aquests
affers punt a servey seu, e menys a beneffici de la cosa pública de aquesta
ciutat e regne. E de tot ço que fet e obtengut haureu, vos pregam nos avisets
de continent ab correu volant; e per res no y haja falla, car en açò
rep[ar]ació o total destrucció de aquesta ciutat e, encara, de tot lo regne. E
sia vostra curosa guarda la Santa Trinitat.
Scrita en València, a
Senyor mil quatre_cents_quaranta.
Al dit senyor rey scrivim curt, denotant a sa senyoria, generalment e
succinta, los dits mals e congoxes, ab creença a vós acomanada, servan manera
e opportunitat que hi à la letra, que va ab la present.
Los jurats de València, a vostra honor app[ar]ellat[s].
Llunyania del rei (30, octubre, 1442)
Senyor molt excel·lent e molt poderós:
De pochs dies ençà havem rebudes de vostra senyoria dues letres, la una
de la gloriosa victòria e presó de la vostra ciutat de Nàpols e Castell de
Capuana, ab no poch renom e fama per tot lo món de vostra altesa, l'altra
contenent com aprés, haüda per vostra senyoria la ciutat de Ysèrnia, los
castells e terres de l'abbadiat de Sent Vicent e molts altres castells circumvehins,
e tenint camp a Carpenone, havia encontrat lo duch N'Anthoni Caldola
e altres de sa companyia, ab llur gent de cavall e de peu en gran nombre,
e, donant-los fort e dura batalla, los havia desconfits e presos quasi tots,
e, entre los altres, lo dit duch Anthoni Caldola.
De tanta prosperitat, ab tanta e tal victòria, honor e glòria com nostre
senyor Déus, per sa infinita clemència, ha volgut donar e demostrar a vostra
senyoria, li havem retut moltes laors e gràcies, e fetes diverses luminàries,
alegries e processons per aquesta vostra ciutat, supplicants tota hora la sua
divinal majestat vulla preservar vostre real stat e persona de tot sinistre, ab
presta e votiva conclusió de aquexa vostra gran ampresa, per forma que
prestament, axí com sab desijam e havem molt necessari, puxa retornar [e]
visitar aquests vostres regnes e terres de les parts deçà. E mentretant, senyor
molt excel·lent, suplicam molt homilment vostra gran senyoria vulla per
mercé vostra avisar-nos ab lo correu portador de la present, e, aprés, contínuament
e sovint, per nostra consolació, de tot lo sucçés en la dita vostra
empresa, car gran e molt gran és lo contínuu desig nostre de saber-ne sovint
noves e ardit. E haurem-ho a singular gràcia e mercé de vostra magníffica
senyoria, la qual nostre senyor Déus, per bondat sua, vulla prosperadament
dirigir en tots sos actes, a servey seu, glòria e exaltació de vostra real corona.
Scrita en València, a
Senyor, homils vassalls e servidors, etc., los jurats de València.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
Incident en la festa del Corpus (12, agost, 1438)
Als molt honorables e molt savis senyors En Loís Granollers e micer
Johan de Gallach, doctor en leys, missatgers de la ciutat de València.
Molt honorables e molt savis senyors:
Bé creem sàpien vostres honorables savieses com, ans que partíssets de
aquesta ciutat, era fama que lo bisbe era stat citat al concili de Basilea, e axí
ho dix en lo sermó que féu lo jorn de Rams, e en un altre sermó enaprés, dins
la Seu. Ha hom vist que lo viatge s'és mudat al senyor rey, e en sa partida res
a nosaltres, ne en comú ne en particular, no
veure los affers per què va, e per vosaltres creem no s'ignoren.
Més avant, senyors molt honorables, sabets bé com cascun any aquesta
ciutat, per reverència del sagrat cors de Jesuchrist, ha acostumat en la sua
festa fer solemne e devota processó, les despeses de la qual paga la dita
ciutat, en la qual festa és pràtica e costuma anticada que, ans que lo cors de
Jesuchrist hisca de la Seu, lo bisbe se fa metre una cadira davant l'altar, e los
jurats de la dita ciutat, en banchs que fan metre dins la capella, se seen ells e
les altres persones de bé per aquells amprades a la dita festa, en manera que
axí lo bisbe com tots los altres miren los entrameses de la dita festa. E lo dit
bisbe en la festa prop passada ha servat tal pràtica: que, quant los entramesos
volgueren passar davant la capella o altar major, lo dit bisbe, sens dir res a
nosaltres, se levà de la dita cadira que stava davant lo dit altar e féu mudar la
dita cadira a la porta de la capella, e aprés féu metre altra cadira per al bisbe
de confermar, e assigueren-se sens fer menció de nosaltres, ans [fom] postposats
nosaltres e totes les altres gents per nosaltres amprades e demanades,
que res de la dita festa e entrameses no veem ne miram, de què fom massa
congoxats; emperò, per no torbar la festa, no volguem fer menció del dit cas.
Axí que per totes aquestes coses veu hom que lo dit bisbe, vulla
juredicció ecclesiàstica com en tots e qualsevol actes que ha fets e fa, se
mostra fer part contra los qui ab voluntat del molt alt senyor rey regexen e
tenen lo regiment de la dita ciutat.
Enaprés, senyors molt honorables, s'és seguit un tal cas: que la vila de
Castelló, de consell e ab consentiment de algunes persones, per haver-ne
algun rèspice, súbitament ha tancat les portes, que no y pot entrar ne y lexen
entrar alguna persona si no presta primer jurament que no porta letres algunes
executòries de censals, enaxí que ells han proposat de no pagar en alguna
manera los censals, ço qui redunda en gran dan d'aquest regne e, per
aventura, total destrucció de aquell, com moltes altres universitats, si en açò
lo senyor rey no y proveeix, faran altre tal. Lo senyor rey de Navarra n'és
stat per nosaltres supplicat diverses vegades; no sabem què y provehirà.
senyor rey de Navarra, lochtinent general, atorgada, sobre les execucions
dels censals e violaris e cartes de deute ab responsió de interés, de la qual
provisió volríem provisió del senyor rey, ab la qual provehís e manàs que la
dita provisió fos servada sots certes e grans penes, e encara pena de privació
de offici. Per què us pregam, tan affectuosament com podem, a vosaltres
plàcia totes les dites coses explicar al dit senyor com li trametam letra de
creença, a vosaltres acomanada e a sa senyoria explicadora, e pendre-u ab
aquell sforç que los dits affers merexen e de vosaltres confiam. Remetent
açò a vostres honorables savieses, suppliqueu lo dit senyor hi proveescha
segons de sa mercé serà. E tinga-us la Santa Trinitat en sa protecció.
Scrita en València, a
Los jurats de València, prests a vostra honor.
L'obtenció del capel (6, juliol, 1444)
Al molt reverent pare en Christ lo senyor Alfonso, per la divinal providència
bisbe e cardenal de València.
Molt reverent senyor:
Una letra de vostra reverent paternitat havem reebuda, scrita en Nàpols
a
rey, som stats avisats de la promoció dignament feta per nostre sant pare, per
mijà e intercessió del dit senyor, en vostra molt reverent persona a tanta e tal
dignitat com és cardenal, majorment ab tanta honor e prerogativa com per lo
dit senyor rey, per mercé sua, nos és stat scrit, e romanint-vos ab tota integritat
aquest vostre bisbat. De què havem fetes e farem contínues gràcies a
nostre senyor Déus, conexent tota hora per la dita promoció, attesa la forma
d'aquella, nostre sant pare e lo dit senyor rey haver volgut singularment
retribuir, amar e honrar vostra reverent paternitat e aquesta ciutat en moltes
maneres. E no és a nosaltres e a
que duymés, aprés lo dit senyor rey, tingam un tal special e segur reffugi
com és vostra reverent paternitat en tots los affers que
avant en cort romana. Plàcia a la divinal clemència vos deix fer obres tals
que sien a Ell acceptables, a honor e servey del dit senyor rey e salvació de
la vostra ànima.
E jatsia, senyor molt reverent, tota hora tro ací hajam tractats, tenguts e
reputats tots vostres affers ab tota honor e prerogativa, ara, emperò, per complaure
la volentat del dit senyor rey e per sguart de la dita vostra digna promoció,
som contents e
favorir vostra reverent paternitat e lo dit vostre bisbat e totes vostres coses e
preheminències ab singular reverència, amor e devoció, tant com a nosaltres
al món serà possible, per forma que speram en nostre senyor Déus vostra
reverent paternitat ne restarà ben contenta, comanants e recomanants a aquella
devotament aquesta ciutat e tots los affers d'aquella, segons bé e loablement
ha acostumat e nosaltres speram ab singular confiança. E si coses algunes,
senyor molt reverent, porem fer de les parts deçà per vostra reverent paternitat,
haurem a gràcia nos ne vullau avisar, offerints-nos prests complir aquelles.
Nostre senyor Déus, per sa clemència, vulla conservar longament vostra
reverent paternitat a servey seu e exaltació de sancta mare Sgleya.
Scrita en València, a
De vostra reverent paternitat molt devots servidors, los jurats de València.
L'almodí,
Al molt honorable mossènyer e car amich mossén Luch Roures, rector
de Sent Lorenç, de la ciutat de València, en Basilea.
Molt honorable mossènyer e car amich:
Dues vostres letres havem reebudes avisant-nos de la manera per vós
servada ab lo sacre concili, en nom de nosaltres, sobre la absolució per nosaltres
demanada de la pena de vet e interdit per causa de la mort d'En Miquel
Gómiz, notari de aquesta ciutat, e com, aprés moltes coses, havíets
obtenguda la dita absolució per deu florins. La qual cosa molt vos agrahim,
e confiau que, en totes coses concernents honor e benavenir vostre, nosaltres
ho haurem, en son cas e loch, bé a memòria. Avisam-vos, emperò, que,
aprés vostra partida, fon pres En Loís Gili, fill d'En Bernat Gili, notari de
aquesta ciutat, inculpat que havia furtat forment en l'almodí de la dita ciutat
e entrava en aquell, hores captades, per algunes partides dels alberchs que
stan prop lo dit almodí, e axí fon e és stat provat e adverat, e per lo dit En
Loís Gili
Per què, attés que lo dit almodí és casa pròpria del senyor rey, hedifficada
a ús e servey públich per sustentació de humana natura e, per consegüent, és
—car, en altra manera, moltes gents qui vituallen la dita ciutat se retraurían
de portar viures e forments a aquella, e d'aquens se seguirían fàcilment dans
e inconvenients irreparables—, per lo consell general de la dita ciutat, no
contrastant que lo dit En Loís Gili pretengués ésser coronat —trobat, emperò,
en àbit laÿcal— e lo official del bisbe ho hagués repetit e demanat e hagués
aprés posat entredit en la dita ciutat, fon condempnat e sentenciat a mort, e
axí fon exequtat, car fon penjat davant la casa del dit almodí, per affear
aquella e donar exemple als altres, axí com és necessari.
Veritat és que, certs dies aprés, lo dit official tolgué e sobresegué lo dit
vet e entredit ab reincidència de
scrivim de present al dit sacre concili ab creença a vós acomanada. Pregam-vos
affectuosament que, ab gran diligència, per contemplació de nosaltres
vullau treballar en obtenir del sacre concili absolució de la dita pena de vet e
entredit per causa de la dita mort del dit En Luís Gili, semblant que havets
fet del dit En Miquel Gómiz, e per aquelles matexes persones, ço és justícia,
jurats, consell, advocats, assessor, consellers e altres, car sab Déus no
ha inclinat punt de voluntat, mas ha
perquè en altra manera no seria possible pogués viure lo poble de la dita
ciutat. Confiam tant en vostra astúcia e diligència acostumada que
n'obtendrets nostre obtat, del qual vos pregam nos vullau de continent avisar
perquè us puxam provehir de peccúnies necessàries. E si entretant coses
algunes nosaltres podem fer per vós e honor vostra, scriviu-nos-hen ab gran
confiança. E sia vostra guarda la Santa Trinitat.
Scrita en València, a
Los jurats de València, a vostra honor apparellats.
La llotja dels mercaders (12, maig, 1440)
A la sagrada real majestat.
Senyor molt excel·lent:
Desijans en totes maneres favorir, tant com en nosaltres és, la mercaderia,
per mijà de la qual e no per altra via, aprés la presència e venguda de
vostra real persona de les parts deçà, speram alguna reparació en aquesta
vostra ciutat e regne, havíem devisat que la lotja de mercaders que huy és en
la dita ciutat —en la qual, per sa poquea e per lo tràffech de pesos e taules que
huy hi són, abvides los mercaders hi poden aturar sinó ab enuig, e d'aquén
se desvien molts contractes e affers— fos algun tant examplada e decorada en
aquesta forma: que, si vostra mercé serà, lo vostre pes real e taules del peatge
que huy són en la dita lotja fossen mudats al mercat, a les spatles de la
sglésia de Sent Johan, e allí, a càrrech de la dita ciutat, sia fet e obrat un bell
porxe e staci per als dits pes e taules; e de tot lo pati de la dita lotja, líberament,
sens impediment algú, sia feta una covinent lotja circuhida de rexes, que
serà spayosa e algun tant delitosa als mercaders e negociejants, en tal manera
que hauran plaer de revenir e aturar en aquella, e serà occassió de tal
opportunitat e avinentesa a aquells, que crehem se
e affers entre les gents, molts més, sens comparació, que no huy fan.
Lo cost de ço que dit és, senyor molt excel·lent, serà fort poch a la dita
ciutat en aquesta forma, car a huna part de la dita lotja se porà donar covinent
loch a tenir cort de Consolat sens que no darà empaig algú, ans donarà embelliment
a la dita lotja, e la ciutat porà vendre un alberch que té huy per al
dit Consolat, no assats pertinent per a la cosa. E del preu de aquell crehem se
faran totes les despeses necessàries per tot ço que dit és, axí per obra del dit
porxe com per circuhir de rexes e altres obres necessàries per ornament de la
dita lotja.
D'altra part, senyor molt excel·lent, lo consell general de la dita ciutat,
perquè lo carrer o passatge que huy és davant la dita lotja és molt stret,
impertinent e congoxós a les gents, ha ja provehit que dos alberchs que són
davant la dita lotja sien comprats per la dita ciutat e derrocats, e lo pati de
aquells servesca a fer plaça o pati covinent davant la dita lotja, en lo qual
poran ésser edifficades certes taules per collir los drets e imposicions de la
dita ciutat e altres, que daran molt major utilitat a la dita ciutat que no serà lo
cost dels dits dos alberchs, en certa forma, ja devisada, que seria supèrfluu
ací recitar-la. Tot açò, senyor, redunda en decoració e honor de la dita ciutat,
favor e utilitat gran de la mercaderia e dels béns e drets que de aquella
proceexen. Però, senyor, no pot haver aquella execució que la cosa requir si
per vostra senyoria no és dada licència e facultat de poder mudar los dits pes
e taules en la manera que dita havem. Sia vostra mercé, per tant beneffici de
la cosa pública e augmentació de vostres drets e regalies, considerat tot ço
que dit és, voler atorgar la dita licència e facultat. E haurem-ho a singular
gràcia e merçé de vostra gran senyoria, la qual nostre senyor Déus, per sa
infinita clemència, vulla longament conservar e prosperar ab total victòria e
extermini de tots sos enemichs.
Scrita en València, a
Senyor, humils vassalls e servidors de vostra gran senyoria, qui
humilment en gràcia e mercé vostra, los jurats de València.
Una casa per als "entramesos" del Corpus (14, maig, 1441)
Al molt honorable mossènyer e de gran saviesa mossén Johan Olzina,
secretari del senyor rey.
Molt honorable mossènyer e molt savi:
Nosaltres scrivim al senyor rey sobre certa obra que la ciutat ha començada
e vol acabar entre mur vell e nou, dins la ciutat, al portal dels Serrans,
per conservar los entrameses de la festa del
cascun any grans despeses. Segons que en la letra del dit senyor rey porets
veure, és-nos-hi fet impediment per lo lochtinent de governador, a instància
de alguns singulars dients que no y pot haver casa cuberta en lo dit loch,
supplicants lo dit senyor sia de sa merçé que, no obstant qualsevol furs e
privilegis en contrari fets, los quals nostres advocats dien no comprenen la
ciutat en cas de neccessitat, mane al dit governador e a qualsevol altres
officials no perturben la dita obra. Pregam-vos que us plàcia obtenir-nos-ne
provisió, la qual donarets a micer Johan Marromà, si us plaurà, qui per la
dita ciutat vos ne sol·licitarà e la
protecció.
Scrita en València, a
Los jurats de València, etc.
Impopularitat dels juristes (3, juliol, 1438)
A la sagrada majestat del molt alt senyor rey.
Senyor molt excel·lent:
Sobre la ordinació de vostra senyoria contenent la reformació de juristes
e notaris en aquest regne, han conferit ab nostres precessors lo bisbe de
Leyda e mossén Guillem de Vich, missatgers de vostra excel·lència. Finalment,
vista la gran utilitat que per lo atorgat aconsegueix la cosa pública,
aquesta ciutat, com obedient a tots los beneplàcits de son rey e senyor, ha
molt líberament acceptat una tanta reformació e benefici públich. E la cosa
per lo rey de Navarra, a qui vostra majestat, per los actes credencials dels
dits missatgers, sobre açò havia dat càrrech, entrevenints vostres vicecanceller,
batle general de aquest regne e mossén Matheu Pujades, és stada publicada.
Tot aquest poble fa infinides gràcies a vostra serenitat, com per açò sien
fora dels egipcians, e, reduïts en terra de promissió, cessarà aquella part de
dominatura que los juristes, per causa de les comissions, vendicaven en vostre
poble, solució de salaris e altres inmoderades exaccions, exahaurints la
substància indegudament de vostres ovelles. En tant, senyor, havia prevalgut
entr'ells la oppinió d'En Bàrtol e Baldo, que axí lo seny de les leys imperials
com municipals havien del tot pervertit, e tant la audiència havia crescut en
ells que, no haüda distrucció de persones, no curaven sinó dilatar los affers.
Quantes són les tribulicions, que han mès en la cort general derrerament
finada, experiència ho ha mostrat e a vostra senyoria és assats notori, e axí
no y curam insistir. Solament, senyor, no
ells han la regna solta fretureja de tota justícia. Axí sobre la observància de
la dita reformació com sobre altres coses necessàries a la utilitat pública en
sguard dels dits juristes e notaris, són informats largament de nostra intenció
nostres missatgers e En Pere de Besalú, vostre secretari, qui en la reformació
del públich prosegueix affecció gran. Supplicam a vostra senyoria los
vulla pacientment oir e creure de tot ço que sobre les dites reformacions li
explicaran, e als dits nostres missatgers, axí en totes les dites coses com en
les altres per les quals són trameses. E exalce nostre senyor Déu vostra reyal
corona ab victòria e prosperitat, benaventuradament, per lonch temps.
Scrita en València, a tres de juliol de l'any mil
Senyor, qui, besant, etc.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
Comerç i usura (28, març, 1441)
Senyor molt excel·lent:
A vint dies del prop passat mes de febrer, per causa de les grans vexacions
e extorsions immoderades que
ciutat contra vostres vassalls per lo bisbe de Leyda, jutge appostolical a
enquerir contra usures, o per mossén Martí de Vera, subdelegat seu, en manera
molt desonesta, sentints la dita ciutat molt desviats del tot tota natura de
negociació e mercaderia, scrivim a vostra senyoria per dupplicades letres,
supplicant-vos [sia] mercé vostra voler attendre a la maniffesta perdició de
vostra ciutat, que
sobre tanta e tal persequció segons fos plasent a vostra altesa. E no obstant
aprés la dita letra e abans, ab tanta instància com nos és stat possible, hajam
treballat e tengudes maneres per fer cessar tants de mals e dans, lo dit bisbe,
emperò, e subdelegat seu, axí com a ignorants furs e privilegis de aquesta
ciutat, e demostrants molt pocha devoció al bé públich de aquella, ans volent-la
del tot desviar, ab un malvat notari, convers e stranger, home astut, de
pocha consciència, han tenguda tal pràticha: que al principi començaren
denunciar alguns de usures, però ensajaven mesclar-hi compres e vendes a
temps. E tantost, per la gran remor que d'açò
nosaltres algunes vegades parlam e
subdelegat seu, pregants e requerints-los que contra los verdaderament usurers
e hadollers e qui abusaven de la mercaderia procehissen per justícia per
extirpar tals peccats en la terra; contra, emperò, los mercaders qui realment
contractaven, encara que comprassen o venessen a cert temps e ab alguna
subremesa de preu, cessassen e no
atterrar tota matèria de negociació en la dita ciutat, per ço com en aquella, ni
en totes les altres parts del món, huy, segons la pràtica de lonch temps ençà
introduÿda e permesa, no era ni és possible poder-se mercadejar en altra
manera.
E és veritat que d'ells tota hora cobram tal resposta que fom assats contents
de la intenció que demostraven haver en ço que dit és, no contrastant
que tots dies sentíem novitats e masa grans congoxes. Aquesta art, senyor,
han servada, e axí
tro que a lur volentat han composat e fet reembre tot lo regne, o la
major part de aquell, fora la present ciutat, en tant excessa e inmoderada
manera que crehem hi romandrà senyal per a tots temps. E aprés, quant han
vist que és hora, no contrastant les bones paraules e offertes que
donades, han començat fer enquesta secreta e general contra molts ciutadans
e mercaders de la dita ciutat en aquesta manera: que, pretenent totes
compres e vendes fetes a temps, e encara censals e violaris, ésser usuraris,
tenían una caxa plena de denunciacions ordenades, totes de un tenor, e no
curaven qui era logrer o usurer, mas qui tenia dinés. E tantost lo denunciaven
e criminaven, tenint testimonis fets a lur guisa e qui dehien e han testifficat
tot ço que ells volien, axí contra lo just com lo peccador, e los més de aquests
són stats mercaders e menestrals, hòmens de bona vida e abonats, fahents-los
citar per places e per lotja públicament, en tant que ja los més no gosaven
anar per ciutat, tement almenys ésser denigrats e tenguts per usurers, sens
culpa o càrrech algú, ans se anaven latitant. E alguns, no vehent remey ni a
qui recórrer, se han composats; altres han comparegut davant lo dit subdelegat
e ministres de aquell, congoxants-se de tals novitats, als quals, per migà
del dit notari convers e altres hòmens scelerats que ells hi han tengut per
tractadors composadors ab damnada pràtica, és stat respost que no
congoxassen de res, car bé sabían que alguns de aquells qui comprarían eren
bons hòmens e de bona fama, e vivían bé, e no y havia qui
curaven de lurs persones, qui eren bones, mas que havían guerra ab lurs
dinés, e axí, que no curassen de discutir ni prosseguir les dites denunciacions,
sinó que en nom de Déu se compossassen e servissen de alguna cosa a vostra
senyoria, car al principi o a la fi, per grat o per força, ho haurían axí a fer.
Vulla pensar vostra senyoria si tals pràtiques en vostra ciutat han donat
terrors e si molts han cessat de negociejar, hoc e molts han buydat la dita
ciutat, que se
D'altra part, senyor, tota natura de mercaderia ha cessat e cessa huy en aquesta
vostra ciutat e regne en tant soberga manera que, ultra lo bé universal que de
aquella proceex, lo qual cessa per aquesta rahó, vostres drets e regalies, e
encara les imposicions de aquesta ciutat e del General del dit regne, són en
molt strany abatiment, e no sens causa, car si la mercaderia és desviada o
maltractada, tot l'àls és acabat e perdut en aquest regne, segons experiència
ha mostrat e mostra assats maniffestament.
Les pràtiques que en tals enquestes se acostumaven e deuen servar, senyor,
són aquestes: que contra algú no era enquerit sens instància de part, a
la qual era primerament satisffet, e, aprés, per lo jutge era dada penitència
corporal contra lo qui havia delinquit, e no
senyor, és stat tot lo contrari, car sens instància de part han feta enquesta
general contra molts; e si han haüd instància de part, no han curat de l'interés
de aquella, mas solament han fet composar lo denunciat, metent-se en la
bosa tot lo proffit, fahent-li certa forma de remissió damnada e donant-li
licència públicament que d'allí avant, puix se era composat, logrejàs e fes
tota sa volentat. Axí que les dites enquestes, senyor, no són fetes a fi de
extirpar usures, corregir o punir aquelles, mes a fi solament de moltes immoderades
extorsions e vexacions contra vostres vassalls, desviant e atterrant
la terra en moltes maneres.
De què, senyor molt excel·lent, vehents nosaltres coses axí insòlites,
reprovades e donants causa de total destrucció a aquesta vostra ciutat e regne,
havem passat mortals congoxes e havem recorregut moltes vegades a la
senyora reyna, supplicant-la fos mercé sua voler-hi degudament remediar,
la qual és veritat que y ha demostrat tota hora bona e santa intenció; però,
perquè vehia e li era dat entendre que ço que procehia de ço que dit és se
havia a convertir en e per servey vostre, la dita senyora, ni encara nosaltres,
no y havem fet ço que volguérem e devíem e tals affers requerían. A la final,
emperò, considerants e vehents a ull la maniffesta destrucció de la dita ciutat
per causa de ço que dit és —majorment que d'ací a pochs dies devem vendre
les imposicions e drets de aquesta ciutat, e si en tals congoxes no era ab
temps remediat se siguiria dan irreparable als dits drets e imposicions, e en
aquells no trobaríem compradors, ans foren per a tots temps en molt gran
abatiment, car ja los compradors que huy són de les imposicions de aquesta
ciutat e del General diverses vegades han protestat, e tots dies continuen
contra nosaltres e los diputats, per la gran pèrdua e diminució seguida en
aquells de tres o quatre meses ençà—, nos strenguem ab la dita senyora reyna
fos sa mercé donar algun remey en ço que dit és, o permetre nosaltres
poguéssem usar de deguts remeys a evitar e empatxar tants grans dans e
inconvenients. E en conclusió, aprés de moltes coses, la dita senyora reyna,
per sa mercé, nos ha ubert aquesta via: que nosaltres prestàssem, axí con de
fet havem prestat a vostra senyoria,
farà a vostra senyoria en les primeres corts o parlament general que
en aquest regne, e la dita senyora faria cessar tota natura de enquestes
e processos en frau de usures, fahent cancel·lar e abolir aquells en certa
forma concordada, trellat de la qual trametem a mossén Johan Olzina, vostre
secretari, e a micer Johan Marromà, consellers vostres.
És veritat que la dita senyora reyna se ha aturat que açò entén haver
fermat si plaurà a vostra senyoria, e
continent nos restituirà los dits
en les dites enquestes tro que haja cobrat resposta de vostra senyoria, la
qual, senyor molt excel·lent, confiam e speram fermament, per mercé sua,
que no voldrà axí abandonar e jaquir perir aquesta vostra ciutat, ni crehem la
tinga en tal stima. La perdició de la qual, senyor, sta apparellada —e home al
món no dón a entendre lo contrari a vostra excel·lència— si ara vós, senyor,
no y provehits per deguts remeys sobre ço que dit és, almenys en la forma
concordada ab la dita senyora reyna.
Nosaltres, senyor, qui regim aquesta vostra ciutat tant com a vostra senyoria
plaurà, per nostra fidelitat e descàrrech havem deliberat notifficar-vos
totes les dites coses, avisants-vos, senyor, que si per vostra mercé no és
provehit a fer cessar axaquies, fischalies et tals pràtiques com de poch temps
ençà se són introduïdes en aquesta vostra ciutat, e vostra senyoria no y gira
en altra manera la cara, no és possible que prestament no sia del tot deserta
e accabada, e, de necessitat, la dita ciutat, ja carregada e endeutada, no ho
porà més avant supportar. Veritat és, senyor, que nosaltres bé som contents e
hauríem a gràcia que los verdaders usurers e hadollers fossen bé punits e
castigats —mas que, sots color de aquells, no
los justs— segons la pràtica tro huy servada e demostrada. E tot aço ha
procurat e procura en gran culpa dels ministres, car no crehem ni és de presumir
que tal sia stada la intenció del sacre concili, e molt menys la vostra,
ni
ab qualsevol sobremesa, puixen ésser atribuïdes a natura alguna de usura
sinó per aquells qui han desig insaciable. E si ab tal càrrech o dubte la mercaderia
se havia de menejar, no és possible que molt prestament no sia del
tot destroÿda e acabada. Vostra senyoria d'aquí avant haja
ordén e man tot ço que plasent li sia. La qual nostre senyor Déus, per sa
infinita clemència, vulla prosperadament conservar e reduyr en aquestes parts
per traure
havem de necessari.
Scrita en València, a
Senyor, homils, etc., los jurats, etc.
Rebel·lió a bord (9, març, 1443)
Senyor molt excel·lent:
En lo mes de dehembre de l'any
d'En Pere Alfonso, gallego, per Polo Cortés, mercader lombart, en la qual
aquell carregà en aquesta ciutat certes robes per a les parts de Túniç, e En
Bernat Blasco, mercader, ciutadà de la dita ciutat, hi carregà vint draps de la
terra en dues bales, e mija peça per ambolles, e
per obs de portar aquelles en Càller. E, partida la dita nau de la dita platja per
fer son viatge, quant fon vers les mars de Mallorques, par que los mariners e
servicials de aquella, rebel·lants-se prodicionalment e malvada contra lo patró,
naucher e conduhidor, e, rompent la fe e omenatge per ells prestat, lançaren
aquells per força en hun squifet de la dita nau e feren la via de Bugia ab la
dita nau, hon exaguaren e veneren los dits draps e tot l'àls a mercaders venecians
que allí trobaren ab dos galeres, a molt menys for que no valien. E
d'allí la dita nau partí, e per fortuna de temps arribà al cap d'Oristany, ahon
tots los dits ladres, ab la peccúnia procehida dels dits draps e de les altres
coses, serien stats presos per lo marqués d'Oristany, lo qual, haüda d'aquells
tota la dita peccúnia, los jaquí anar a llur volentat.
E jatsia lo dit En Bernat Blasquo, com a ciutadà d'aquesta ciutat, vassall
vostre, haja feyt pregar e demanar al dit marqués la dita quantitat de les dites
sues robes, pretenent que, no obstant ço que dit és, la devia e deu cobrar
d'ell —e no és rahó ni justícia que, per lo furt e malícia dels dits ladres, la sua
cosa deja valer menys ni ésser feta de pegor condició—, aquell, emperò, ha
recusat e differit tro ací fer de sí lo degut, ans, contra tota equitat, se reté tot
ço que dit és, e en no poch dan e prejuhí del dit mercader, vassall de vostra
senyoria, lo qual, attés lo dit cas, si al dit marqués plahia, no deguera ésser
tractat en tal manera ni ab tant pocha humanitat. Suplicam, per ço, vostra
gran senyoria, molt humilment, sia mercé vostra voler scriure e manar al dit
marqués restituhischa de continent la dita quantitat al dit En Bernat Blasquo
o procurador seu, segons vol rahó e justícia, e, ultra açò, provehir e manar al
visrey de Cerdenya, o a aquells officials vostres a qui pertanga, que, per
deguts e prests remeys, complesquen e forcen lo dit marqués e béns seus a
restituhir entregament al dit En Bernat Blasquo la quantitat de les dites sues
robes. E finalment suplicam vostra senyoria sia mercé vostra manar e
provehir, per sguard de nosaltres, en ço que dit és, per tal forma que lo dit En
Bernat Blasquo cobre ço que d'él sia, e senta aquestes nostres suplicacions
ésser-li fructuoses, segons de vostra clemència indubitadament speram. E
serà cosa que reputarem a molt singular gràcia e mercé de vostra senyoria, la
qual nostre senyor Déus, per bondat sua, vulla prosperadament conservar e
guardar de tot sinistre.
Scrita en València, a
Senyor, humils vassals e servidors de vostra gran senyoria, qui
en gràcia e mercé vostra, los jurats de València.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
Mars perilloses (23, agost, 1440)
Al molt alt e magníffich príncep don Juçeff, infant e senyor d'Almeria,
lo fill de l'infant Azmet.
Molt alt e magníffich príncep:
Ab gran congoxa, enuig e desplaer havem entés los grans clamors que
per En Johan Berenguer, mercader, ciutadà de aquesta ciutat, nos són stades
fetes de vós, dient que ell, ab una nau sua carregada de draps e mercaderies,
peccúnies, or e argent, en lo mes de juliol prop passat stava surt en la plaja o
port de vostra ciutat d'Almeria, en fe e confiança del guiatge e assegurament
per vós donat a aquell de tot dan e perill axí de jenoveses com de
vassalls vostres. Sobrevenint allí dos naus de jenoveses e fent continent per
acostar-se e pendre la dita sua nau, vós par hauríeu provehit e manat que
acostassen aquella a terra, car vós la asseguràveu axí dels dits jenovesos
com de qualsevol altres, e de fet la acostaren del tot a terra. E açò no ob[s]tant,
les dites naus de jenovesos se acostaren, combatent stretament la dita nau a
fi de haver aquella, e llavors lo dit En Johan Berenguer demanà a vós socors
e ajuda de gent vostra.
E jatsia vós, ab bona volentat, demostrant voler servar e guardar lo dit
guiatge e segurament donat al dit En Johan Berenguer, provehísseu e
trametésseu certa gent vostra per ajudar e socórrer aquell e la dita sua nau, a
giny, emperò, e tracte de un malvat jenovés qui llavors habitava en la dita
vostra ciutat —lo qual hauria feta relació e dit de part vostra lo contrari a la
dita vostra gent, ço és, que ajudassen als dits jenoveses e no a ell—, los dits
vostres vassalls, axí com devien deffendre la dita nau, ajudaren a combatre
aquella en favor dels dits jenovesos. E axí, la dita nau, en fe vostra, és stada
presa e occupada en gran menyspreu e prejuhí de la dita vostra seguretat, la
qual cosa no crehem haja plagut ni plàcia a vós, car vostra fama e predicament
no és tal per lo món.
E com a tot príncep no deja ésser res pus car que servar la fe promesa, ni
de res, per moltes consideracions, se deja tant sentir, vostra noblea e
magnifficència pregam axí affectuosament com podem, e demanam de special
do, que sobre tals affers, axí perniciosos e de mal exemple, vullau de continent
per tal forma e per tals remeys provehir, que vostra fe primerament sia
reintegrada e ne romanga il·lesa. E aprés, la dita nau o la valor de aquella,
ensemps ab les robes, mercaderies, peccúnies, or, argent e béns que en aquella
eren, ab tots los dans, interesses e messions, sien restituïts de continent e
reintegrats complidament al dit En Johan Berenguer, faent e manant fer tal
punició e execució de aquells qui axí
guiatge e assegurament, que a ells sia pena e castich, e a altres terror e exemple.
En açò, vostra noblea e acostumada bondat farà lo degut e demostrarà
voler augmentar lo gran renom e fama que en tals coses per tot lo món té
guanyada, e nosaltres ho reputarem a do e a gràcia molt acceptable. En altra
manera, no podents fallir al dit nostre convehí e ciutadà, nos convendrà ajudar
aquell en son dret e justícia per tots los remeys a nosaltres possibles. E si
coses algunes vos són plasents que nosaltres lícitament puxam fer per vós e
coses vostres, plàcia-us avisar-nos-hen, car nosaltres les complirem, per amor
vostra, de bona volentat.
Scrita en València, a
A tots vostres beneplàcits apparellats, los jurats de la ciutat de València,
qui a vós se recomanen.
La por al contagi: fugen els poderosos (2, juliol, 1439)
Als molt honorables e molt savis senyors lo consell, alcaldes, cavallers,
scuders, regidors e bons hòmens de la vila de Requena.
Molt honorables e molt savis senyors:
Nostre senyor Déu, per nostres peccats, visita aquesta ciutat e regne de
mortalitats, les quals hi són assats poderoses, en tant que moltes notables
persones e altres de aquesta ciutat, per fugir a la ira divinal, cascun jorn se
n'ixen fora de aquella en aquelles parts que Déu los administre. E com entre
aquests, lo honorable En Miquel Granollers, conjurat nostre, ab los honorables
En Luís Granollers e En Vicent Granollers, conciutadans nostres, frares
seus, ab alguns honorables cavallers e ciutadans de aquesta ciutat, hajen
del·liberat de anar a aqueixa vila per apartar-se de tanta tribulació, vos pregam
tan affectuosament com podem, com a bons amichs, que, per sguard de Déu
e per benefici de caritat e per contemplació e amor nostra e de aquesta ciutat,
apparellats a totes coses que cumplen a vostra honor e plaer, vos plàcia, ells
e tots aquells qui per causa llur aquí divertiran e iran ab totes lurs famílies,
coses e béns, reebre e acceptar graciosament e benigna, e ells, ab totes les
dites lurs famílies, coses e béns, traure e exir de la dita vila tota hora e quant
los plaurà sens algun empatg o empediment, que no
persona, dirigints e adreçants aquells en totes aquelles coses que hajen mester
e
e de vostres honorables savieses nosaltres molt confiam. Açò, senyors molt
honorables, ultra lo deute de caritat, lo qual hi fareu, nosaltres ho haurem a
singular e complacència de vostres honorables savieses, per les quals som
prests fer semblants coses e majors tota hora que
Sant Sperit ab vosaltres. Rescrivints-nos tot ço que plasent vos sia.
Scrita en València, a dos de juliol de l'any de la nativitat de nostre Senyor
Los jurats de la ciutat de València, a vostres plaers e honors apparellats.
[...]
[...]
[...]
Desfeta naval (30, agost, 1435)
Al molt honorable e molt savi cavaller mossén Matheu Pujades.
Molt honorable e molt savi mossènyer:
Bé creem degau sentir la dolorosa nova, que la senyora reyna ha sabut
per letra scrita de mà pròpria del senyor infant don Pedro, com a cinch dies
del present mes les naus on eren pujats lo senyor rey e lo rey de Navarra e
l'infant don Enrich hagueren conflicte ab les naus dels jenoveses, de què la
dolorosa exida és que les naus dels dits jenoveses han preses les naus del dit
senyor rey e de sos frares, e se n'han menats preses lo dit senyor rey e lo dit
rey de Navarra e infant don Enrich; de què la dita senyora e tota sa casa, e
nosaltres ab tota la ciutat, n'estam ab gran congoxa e dolor, e no sens causa.
Per què us pregam que a vós plàcia tenir esment en açò, e si res podeu
sentir dels dits senyors ne dels altres persones e morts, que
certificar ab vostres letres. E axí matex vos pregam que us vullau informar e
scriure
quina provisió fan en açò, a fi que nosaltres ne hajam qualque avisament en
ço que devem fer, acomanants-vos sobre açò la diligència que de vós confiam.
E sia lo Sant Sperit ab vós.
Scrita en València, a
Los jurats, etc.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
Sospites de quintacolumnisme (5, maig, 1425)
Als honrats los justícia e jurats de la vila de Cullera, de nós, los jurats de
la ciutat de València. Saluts e honor.
Certificam-vos que nova havem haüda, assats certa, que
ha fetes fer, e allò mateix continua, moltes galees en diverses parts del seu
regne, ab les quals en aquest stiu entén a fer grossa armada. E que
a suggestió de diverses renegats e moros naturals d'aquest regne qui ell ha,
entén la dita armada dreçar vers aquesta costa, e que menacen aqueixa vila
de Cullera, la Font del Perelló, e Calp, e altres lochs. E per ço, vos avisam de
les dites coses a fi que siats apercebits en tal manera que, mijançant la divinal
ajuda, no
vehins, a fi que de loch en loch ne sien avisats tots los de la costa.
Data en València, a cinch de maig, any
Semblant letra de la propdita, e sots lo dit kalendari, fon feta als jurats de
la vila de Murvedre.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
El poeta Jaume Roig, desafiat (31, maig, 1441)
Senyora molt excel·lent:
Veritat és que vostra senyoria, per sa acostumada clemència, stant en
aquesta ciutat, loablement e virtuosa constituí aquella e tot lo regne per moltes
vies en pau e tranquilitat, e axí havem viscut, per gràcia de nostre senyor
Déus, tro ací. Ara, emperò, havem sentit que mossén Johan Tolsà, lo pare,
qui
—almenys justa— e molt voluntàriament, ha tramés una letra de menaçes e
deseximents a maestre Jacme Roig, lo jove, lo qual, contra son àbit e religió
e pràtica de viure, assats bona e honesta, ha de anar armat, recelant-se de les
dites menaces e deseximents.
Nosaltres, senyora molt excel·lent, havem volgut sentir la causa per la
qual s'és axí mogut lo dit mossén Johan contra lo dit maestre Jacme Roig, e
és que una bona dona de aquesta ciutat en son testament lexava cert argent
seu a la muller del dit maestre Jacme Roig, germana de N'Anthoni Roig,
mercader de aquesta ciutat. Enaprés, la dita dona par que ab altre testament
lexava lo dit argent a la muller del dit mossén Johan Tolsà e a la dita muller
del dit maestre Jacme Roig. Aprés, emperò, la dita dona, revocant la dita
lexa ab un codicil, lexà tot lo dit argent seu a la dita muller del dit maestre
Jacme Roig a soles, e axí és morta. E per aquesta rahó lo dit mossén Johan
par hauria concebut iniquitat contra lo dit maestre Jacme Roig, pretenent
que a giny e tracte seu la dita dona ho hauria axí dispost, la qual cosa no és
versemblant, car lo dit maestre Jacme no és de tal condició.
E ella on ho hagués axí procurat, no
Johan ab terrors e manaçes vulla haver son obtat del dit maestre Jacme.
Sentim, senyora molt excel·lent, que si en tot ço que dit és vostra excel·lència
no proveex per deguts e prests remeys ab lo dit mossén Johan Tolsà, o en
altra manera, que fàcilment stan apparellats engendrar-se inconvenients per
la dita rahó en aquest regne. Havem-ho volgut notifficar a vostra senyoria
per nostre descàrrech, a la qual homilment supplicam vulla, per sa mercé,
haver per recomanat lo dit maestre Jacme e tots aquells qui desijen
pacífficament viure, e manar al dit mossén Johan que cesse de tota novitat e
debat contra aquell, e, en altra manera, voler-hi provehir segons lo cas requer,
a fi que los majors no presumesquen opprimir e maltractar los menors, car
seria cosa de mal exemple. E haurem-ho a singular gràcia e mercé de vostra
senyoria, la qual nostre senyor Déus, per sa infinita clemència, vulla prosperadament
conse[r]var, segons lo vostre cor real desija.
Scrita en València lo derrer dia de maig de l'any
Senyora, homils, etc.
Lladre famós (26, febrer, 1425)
Als molt honorables, universes e sengles governadors, batles, justícies,
merinos, jurats e altres qualsevol en lo regne de Aragó constituïts, e als
lochtinents de aquells. De nós, los justícia e jurats de la ciutat de València.
Saluts, ab votiva prosperitat.
Certificam vostres honorables saviees que en poder de mi, justícia en lo
criminal de la dita ciutat, és stat pres un hom de edat de
anys, lo qual té un colp no molt gran de coltellada, que li pren de la orella
esquerra vers la cara, lo qual se nomena Johan de Calatayú, e diu que és estat
moro, e que estant moro havia nom Lope, e que és fill de un moro del loch
de Vila[fe]lig appellat Lope, e que ha prop de deu anys que
ciutat de Calatayú e foren sos padrins los honorables mossén Blascho
Ferrández de Heredia e En Luís Ballester. Diu més, que aquell colp que té en
la cara, entorn sis anys ha, un hom çabater qui està en Calatayú, appellat
Gostín.
Aquest Johan de Calatayú s'és atrobat tenir en son poder diverses coses,
les quals són stades en aquesta ciutat furtades a diverses persones qui aquelles
portaven en les mànegues e les han regonegudes ésser sues, als quals
foren tallades, ubertes, e d'aquelles tretes les coses trobades en poder de
aquest Johan. E descobre
Johan seria difamat en Aragó per gran e famós ladre, e que hauria mort un
hom e robat aquell entre Calamocha e Carinyena. E per ço com volríem
d'aquest, en lo qual tantes coses de furt sospitoses havem trobades, fer deguda
justícia, a vosaltres, molt honorables senyors, e a cascun de vosaltres
en deute de justícia requerim, e de nostra part affectuosament pregam, que
aquells de vosaltres qui del dit Johan hajen haüda notícia, o sàpien res criminós
de aquell, nos certifiquets largament, en tal manera que y pusca ésser
haüda plenera fe. Car, ultra lo mèrit gran que
ajuda a la justícia, pròpria regalia sua, nosaltres vos ho haurem e reputarem
a singular plaer e gran grat, certificants-vos que en semblants e majors coses
nosaltres faríem de bon grat per cascun de vosaltres tot quant fer pusca nostra
possibilitat.
Dada en València, a
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
El rescat d'un captiu (25, maig, 1441)
Als molt honorables e savis senyors los judez, alcaldes e regidors de la
ciutat de Terol.
Molt honorables e savis senyors:
En Pere Alfonso, juponer, ciutadà de aquesta ciutat, és exit de captivitat
de la vila d'Alger, terra d'infels, a rescat de
aquesta ciutat en la forma acostumada li haja feta certa ajuda en lo dit rescat,
però, encara li
facultats, com sia home pobre.
E perquè havem entés que de una marmessoria de una bona dona de
aquexa ciutat, deffuncta, hauria en poder de l'honrat En Pere Navarro, notari,
certa quantitat tro en suma de
voluntat de la dita deffuncta, se deuen convertir en reempció de catius
christians de poder de infells, vos pregam affectuosament, e en deute de
caritat, vos plàcia procurar e servar manera, per servey de nostre senyor
Déus e per contemplació nostra, ab lo dit En Pere Navarro e en altra manera,
que los dits
rescat, havent-lo sobre açò per recomanat, segons de vosaltres fermament
confiam. E, ultra que serà obra de caritat gran, e ben esmerçats en ço que dit
és, vos ho hagrayrem tant com dir-se pot. E si coses algunes vos seran plasents
nosaltres puxam fer per vostra honor, scrivit[s]-les-nos ab gran confiança.
E tinga-us en sa contínua guarda la Santa Trinitat.
Scrita en València, a
Los jurats de València, a vostra honor apparellats.
Un llibert (5, setembre, 1441)
Los jurats de la ciutat de València, al justícia del loch del Grau de la
Mar o a son lochtinent.
Justícia:
Per rahó del stabliment fet per lo consell de aquesta ciutat que sclaus no
poguessen bastaxejar, era impedit del dit bastaxejar Vicent Junquera, sclau
qui era d'En Bernat Junquera,
dia nos és stada mostrada una carta, reebuda per lo honorable e discret
En Matheu Stheve, notari, com la honorable madona Caterina, muller
Junquera e tornat al primer stat. No_res_menys, per mils ésser contents, havem
fet reebre jurament, per nostre scrivà, de la dita dona, que lo emfranquiment
no és stat fet ab ficció alguna, per què us dehim lo lexets bastaxejar
e fer sos fets sens impediment algú.
Scrita en València, a
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
Els problemes d'un hospital urbà (28, agost, 1441)
Als molt honorables e savis senyors los jurats de la vila d'Algezira.
Molt honorables e savis senyors:
Qualsque quinze o dihuyt jorns pot haver que en aquesta ciutat fon menada
una dona apellada Na Cubells, d'Algemezí, terme d'aquexa vila, e
lançada en l'espital vulgarment nomenat de la Reyna, de la dita ciutat, per
l'espitaler del qual nos és stat notifficat. E com los spitals de la dita ciutat
hagen assats càrrech dels pobres de aquella que no n'han mester d'estrangers
—majorment que som informats no és pobra, ans ha béns, los quals li
tenen algunes persones del dit loch d'Algemezí—, e és major rahó vosaltres
la sostingats en vostre spital que no nosaltres, per tal, vos pregam que encontinent
trametats per la dita dona e la us ne menets. En altra manera, si no
u fahíets, nos covendrà trametre-la-us a vostres despeses de fet. E sia la
Santa Trinitat en vostra protecció.
Scrita en València, a
Los jurats de València, a vostra honor apparellats.
El Pare dels Òrfens i la mendicitat infantil
(19, juny, 1443)
Als molt honorables e molt savis senyors los consellers de la ciutat de
Molt honorables e molt savis senyors:
Qualsque quinze dies ha, poch més o me[n]ys, en aquesta ciutat és stada
atrobada acaptant una fadrina apellada Johaneta, de edat de huyt anys, poch
més o me[n]ys, la qual se diu haurie ací menada una dona apellada Na Marió,
de aquexa ciutat, qui era venguda veure una sa thia e, quant és stada ací, ha-la
trobada morta, e, per ço com no havia de què
dita Johaneta acaptar, e axí mateix per deu reals que havia a donar a una
dona que la guaria de la tinya que tenia. E acaptant axí, sens licència alguna,
sens albarà dels acostumats donar ací als que acapten, és stada presa e manada
pendre per nosaltres e comanada al Pare dels Òrfens, e del Pare dels
Òrfens fon comanada en una altra casa —com, per rahó de la tinya, negú no la
volgués tenir- a fi que la dita Johaneta no
E la dita Na Marió sabent açò, és venguda a nosaltres, dient que la dita
Johaneta ella la havia menada en aquesta ciutat és sa neboda, filla de son
germà, per què
dubtants-nos del contrari, havem del·liberat, puix sabem és de aquexa ciutat,
comanar-la a
de vosaltres, honorables senyors. E axí és stat fet, e u ha promés, e s'í és ab
carta obligat e, encara, prestat sagrament, e que d'ací a Sent Miquel primervinent
nos portarà resposta e certifficació de vosaltres, honorables senyors,
com la haja mesa en poder vostre, en pena de
Plàcia-us trametre
haurets. E si algunes coses podem fer per vostra honor, som prests. E sia la
Santa Trinitat en vostra protecció.
Scrita en València, a
Los jurats de València, a vostra honor apparellats.
Franciscanisme (5, març, 1445)
Al molt reverent senyor, pare en Christ, lo senyor cardenal de santa mare
Sgleya, bisbe de València.
Molt reverent senyor:
En vostre bisbat, prop de la ciutat de València, a tres legües, ha un monestir
molt vell e devot de l'orde de mossén Sent Francesch, sots invocació
del Sant Sperit, [que] hedifficà la senyora reyna dona Maria, muller que
fonch del senyor rey don Martí, de alta recordació, lo qual crehem vostra
senyoria sàpia bé. En lo qual, per la gràcia de Déu, han viscut e viuen de
present frares de honesta e bona vida, los més naturals de aquesta ciutat e
regne, e fan lo offici bé e devotament e ab bon orde, e lur manera de viure se
diu és ordenada segons la regla e constitucions de lur orde. Diu-se, emperò,
senyor, que, per tant que los frares del dit monastir, segons se afferma, no
haurien seguit la vida e regla dels altres frares qui
aquells, moguts de alguna enveja, sots zel de santedat, segons se diu, haurien
tramés aquí per informar lo sant pare del dit monastir e frares, posant-los
alguns crims e diffamacions, e crehem hauran recorregut a vós, senyor, a fi
que treballeu ab lo dit sant pare que los privilegis del dit monastir sien revocats
e los frares, que en aquell han vixcut per
e expel·lits de aquell, e lo dit monastir sia donat e posat en lur regiment.
La qual cosa, senyor, si
e offensa a la ànima de la dita senyora fundadora del dit monastir, de la qual
no ha romàs altra memòria sinó lo dit monastir, lo qual hedifficà ab tanta
devoció e ab tals consellés com eren papa Benet, home de tanta sciència e
consciència, e lo reverent patriarcha mestre Francesch Eximénez, no de menys
sciència e santedat, e mestre Berthomeu Borraç, frares del dit orde, e altres.
Al qual monastir lo dit papa donà certs privilegis saludables, sots los quals
s'és mantengut en bona e regular observança fins a la present jornada.
Nosaltres, senyor, havents bona devoció, e no sens causa, al dit monastir,
passam de ço que dit és algun entrenyor. Supplicam, per ço, vostra reverent
paternitat no vulla donar orella a sinistres informacions, mas que vós siau
mantenidor del dit monastir, del qual és conservador, per lo sant pare papa
Martí Quint, lo vostre official; e, axí mateix, siau mantenidor e conservador
de la santa volentat e intenció de la dita senyora fundadora de aquell,
supplicant lo sant pare que los dits privilegis —los quals foren confermats per
papa Martí, predecessor seu— vulla conservar, e no_res_menys hi vulla donar
novell privilegi, ço és, que en lo dit monastir se puixa legir la santa sciència
theologal, per ço com lo loch és molt dispost, luny de tota distracció temporal
e mundanal. Açò serà gran aumentació de sciència e devoció en lo dit
orde e en lo vostre bisbat.
Per tal, senyor, com ací
alguns crims e diffamacions, és necessari vós, senyor, procureu ab lo
sant pare vulla donar loch que los dits frares tutament puixen respondre e
satisfer al que
pena que meresquen, si provat los serà; e si no, que sien punits los diffamadors,
com axí procehesca de justícia. Açò, senyor, serà cosa de què crehem fareu
honor a nostre senyor Déu, e a nosaltres e a aquesta ciutat gràcia special. En
altra manera, senyor, ja no cal que les gents lexen en testaments, ni en lur
vida donen res a les sgleyes ni als monestirs, si aprés la mort axí fàcilment
són per lo sant pare mudades lurs devocions e últimes voluntats -ço que no
crehem- d'ací avant. Senyor molt reverent, si algunes coses porem fer de les
parts deçà per vostra reverent paternitat, haurem a gràcia nos ne vullau avisar,
offerints-nos prests complir aquelles ab bona voluntat. Nostre senyor
Déus, per sa clemència, vulla conservar longament vostra reverent paternitat
a servey seu e exaltació de santa mare Sgleya.
Scrita en València, a cinc dies de març de l'any
De vostra reverent paternitat molt devots servidors, los jurats de
València.
La tutela d'una òrfena (22, setembre, 1449)
Al molt honorable e molt savi lo justícia de la vila d'Algezira.
Molt honorable e savi sènyer:
En dies passats fonch criada en aquesta ciutat, en lo spital appellat de la
Reyna, del qual nosaltres som protectors, regidors e administradors, una
infanta appellada Caterina, la qual enaprés, per certs bons sguarts, e
senyaladament perquè aquella se demostrava algun tant dement, fonch comanada
per los llavors jurats de aquesta ciutat a
vila, lo qual, en certa manera, ab contracte reebut per En Pere Navarro,
notari, vehí de la mateixa vila, a
obligà per ell e sos hereus sostenir la dita Caterina de menjar e beure, vestir
e calçar, e donar-li tots sos obs de la vida de aquella; e axí
dementres ha viscut.
Ara, emperò, que lo dit En Folch Fenoll seria passat d'aquesta vida en
l'altra, se diu que En Bernat Català, del loch de Cugullada, s'esforça fer
certa demanda de la dita fadrina contra En Miquel Folch Fenoll e En
Berenguer Gilabert, hereus del dit En Folch Fenoll, los quals se dien parents
e conjunctes persones de la dita Caterina. E ultra que per rahó de la dita
obligació feta per lo dit En Folch Fenoll, aquells, com a hereus de aquell,
serían tenguts e obligats sostenir e mantenir la dita fadrina de tota sa vida, se
són offerts davants nosaltres, ells e cascun d'ells per sí e per lo tot, fer de nou
semblant obligació de la que féu lo dit En Folch Fenoll en sguart de la dita
fadrina, segons dit és, la qual cosa nos par acceptable.
Pregam-vos, per ço, affectuosament vos plàcia, per deute de caritat, fer
reebre la dita obligació dels dits hereus e de cascun d'ells per sí e per lo tot,
e, aprés, liurar-los la dita Caterina, no obstant la dita demanda e altercació
moguda per lo dit En Bernat Català, la qual no
equitat, havent-vos en açò segons lo cas requer e de vostra saviesa confiam,
e per tal forma que a nosaltres no convinga provehir-hi per altres remeys.
Rescrivint-nos fiablement de tot ço que vullau façam per vostra honor. E
tinga-us en sa guarda la Santa Trinitat.
Scrita en València, a
Los jurats de València, a vostra honor apparellats.