L'antic llinatge d'un prohom ciutadà (21, maig, 1414)
A la molt alta e sacra majestat de nostre senyor lo rey.
Molt alt e molt excel·lent rey, príncep e poderós senyor:
Dignament creem obrar e procurar lo bé públich dementre que, per les
persones virtuoses e dignes de mèrits, envers la vostra reyal excel·lència
recorrem e, per honor de aquelles e profit, interposam nostres parts. On,
senyor molt gran, com En Jacme Marrades, conciutadà nostre, dels antichs e
notables ciutadans de aquesta ciutat —lo qual e tots los seus, axí com hòmens
molt notables, valerosos e potents per obres e sermons, han presidit e cabut,
presidexen e caben dignament e mèrita en lo regiment de aquesta ciutat, e lo
qual En Jacme és estat molt sovén official de aquella, e aquell e los seus han
feyt e fan contínuament servirs molt virtuosos e loables als senyors reys de
gloriosa memòria, predecessors vostres, e a vós, senyor, per los quals són
dignes de premis e favors—, vaja a vostra real presència, supplicam aquella,
humilment e subjecta, deny e li plàcia, per mercé, lo dit En Jacme benignament
admetre e oir, e sobre les sues supplicacions misericordialment prestar
vostres piadoses orelles e condignament provehir, e haver aquell en tal manera
per recomenat que senta nostra intercessió ésser-li fructuosa. En açò,
senyor molt just, farets servir e prestarets obsequi a nostre Senyor, e nosaltres
ho tendrem a do e singular gràcia e mercé de vostra senyoria, la persona
de la qual mantenga nostre senyor Déu en longa vida e prosperitat, e li done
victòria de tots sos enemichs. Amén.
Scrita en València, a
Senyor, qui, ab besament de vostres mans e peus, humilment se recomanen
en vostra gràcia e mercé, los jurats de la ciutat de València.
Privilegis nobiliaris i patriciat burgés (29, gener, 1422)
Als molt honrats, cars amichs, los justícia e jurats de la vila de Murvedre.
Molt honrats cars amichs:
Per exposició verbal feta a nosaltres per lo honorable mossén Bernat de
Montsoriu, germà e procurador de la honorable dona Na Yoland de Montsoriu,
muller
som informats que vosaltres volets fer pagar peyta real als hereus del dit En
Pere Suau per rahó del loch de Benivites, situat dins terme de aqueixa vila,
e, per exacció de aquella, volets proceir a execució de e en béns dels dits
hereus; de què, si axí és, no som sens maravella.
Com sapiats —e, si u volets ignorar, vos certificam— que
Suau vivint, qui, segons sabets, era notòriament hom de honor, e, per consegüent,
sos fills e successors, per privilegis de aquesta ciutat, era e són franchs
de peytar o ésser vectigalers de ço que
un privilegi per lo senyor rey ara regnant atorgat als ciutadans honrats e als
doctors, licenciats e altres qui sien estats justícies, jurats e mostaçafs de
aquesta ciutat, als quals ha donat insígnies de cavalleria encara que dins o
aprés l'any no sien decorats de cenyil militar, per lo qual ha e vol aquells
ésser equiparats en prerogatives, inmunitats e privilegis militars; de què
segueix que
títol. E per ço no
reals, ne vosaltres podets o devets aquells marchar o agreujar per la dita raó.
Sobre açò, attesa vostra amistat, la qual volem conservar, e bé tractar
vosaltres com a fills d'aquesta ciutat, havem deliberat ésser-vos scrit. Per
tal, a vosaltres pregam affectuosament que us plàcia e vullats cessar e desistir
fer semblant novitat, e haurem-ho en complacència, certificants-vos que,
fahents lo contrari, ço que no creem, no podents tolerar vexació de nostres
conciutadans, per reintegra de lurs e nostres libertats proceiríem contra vosaltres
e vostres districtuals, per tota aquella manera que podem e havem
acostumat fer, tro a plenera reintegració dels dits hereus. Bé us dehim que, si
us és plasent e volets trametre ací qualque persona de vosaltres per ço que ab
nosaltres comunique dels affers e li mostrem la justícia, que n'haurem plaer,
ab què u metats de fet en execució, cessant tota novitat. E sia vostra custòdia
l'Esperit Sant.
Scrita en València, a
Los jurats de València, a vostres plaers e honor apparellats.
Una illa deserta per a un cavaller valencià (12, juny, 1422)
decretorum doctori, domini nostri pape subdiacono et Ecclesie Valentine
diacono maiori.
Mossén molt honorable:
Vostra saviea certificam que
aquell fets per lo honorable mossén Johan de Vallterra —hú de nosaltres,
jurats— en les expedicions de Nàpols, li ha donada una illa deserta, de les
illes de Eviça, appellada Formentera, la qual, jassia que de sa natura sia
fèrtil, emperò, per quant és massa propinqua a Barberia e no y ha alcun fort
o subsidi, no y gosa habitar alcun, abans a vegades hi han cativat molts
christians qui de Eviça passaven per conrear, per sa sterilitat, e y han fets de
grans dans moros de Barberia. E lo dit mossén Johan ha en gran voler e ferm
propòsit de poblar la dita illa de christians e fer-hi una força, lo qual, per
gràcia de Déu, és molt animós e poderós a deduir-ho a execució, ço que serà
molt honorós al senyor rey e de gran laor al dit mossén Johan, e serà refugi
de molts confluints en aquella illa.
Mas, com del temps de la conquesta del realme de Mallorques ençà, en
la qual fo gran part lo archabisbe de Terragona de aquell temps, lo dit
archabisbe e sos successors han les dos parts del delme en la dita illa, e per
aquesta rahó lo dit mossén Johan no vol edificar en aquella, e, estant axí
deserta, ultra ço que la Església no
indifferentment gran dan a christians per insult de corsaris moros, per ço,
molt honorable mossén, vos pregam, ab tanta attenció de cor com podem,
que per part nostra suppliquets lo sant pare que li plàcia exhimir la dita illa e
los pobladors de aquella de tota prestació de delme, tant com toqua la part
de la Església, com ja
si per al present no
l'archabisbe qui huy viu, almenys aprés dies de aquell, o cessió de
l'archabisbat per qualsevol manera.
Per açò, mossén molt honorable, serà Déu loat, la christianitat augmentada
e, fet aquí refugi de christians, la illa darà fruyts, axí spirituals, per
edifficació de església e laudació de nom de Déu, com temporals, per cultura
de les terres hermes, jassia fructíferes e amenes. E vós ne reportarets gran
mèrit de nostre Senyor, e nosaltres ho reputarem a singular complacència e
benefici de vostra saviea, la qual fiablement rescriva a nosaltres de tot ço
que sia a vostre vot.
Scrita en València,
Los jurats de València, a vostres plaers e honor apparellats.
Faccions en lluita (18, maig, 1413)
Als molt honorables e molt savis senyors En Johan Suau e micer
Berenguer Clavell, doctor en leys, missatgers de la ciutat de València en cort
del senyor rey.
Senyors molt honorables e molt savis:
Açí, en aquesta ciutat, ha molts de àvol e perversa intenció, e qui, per
adherència, mixtura e comerci que han haüd ab los tirànnichs regiments
passats, e per mala e perversa intenció que han als affers del senyor rey e son
beavenir, van parlutan per conventícules, e a secret e a públich, sembrants
moltes zizànies, per cantons e per places, falses e mentiroses, tota hora en
detracció dels affers del dit senyor, e metents fames de esforços o reforços
del comte d'Urgell, e altres coses. Hoc e axí mateix sabem certament que
molts procuren que ara, en la elecció de Cinquagesma, hi entre de aquella
mala secta, grapada o seqüela, a fi que lur mal propòsit haja reforç e puxen
esforçar sa reprovada intenció. E a
de tals hòmens, e no
destructius han cabut e donat consell, favor e ajuda, no són revelats.
E [a] [fi] que
dels ladres detentors de aquelles, car, per molt que
punificions e castichs, no s'és pogut acabar ne portar a conclusió, ans cascú
navega a son plaer en dir e en fer —e, segons sabets per experiències de
temps passat, semblant gent, com gosa parlar, gosa exequtar—, per tolre tot
açò, havem imaginat que y seria bona una medicina, ço és, que
qui creem sia socarrat de açò, fes una provisió continent en effecte ço qui
conté en la cèdula interclusa. La qual ell proveís de fet, si donchs ell personalment
no és açí al dia de la elecció, e que romangués axí apuntada, que per
correu la trametés per son propri nom a la ciutat, presentadora la ora que
consell serà justat per fer les eleccions, a fi que cascun dels electors, en la
nominació de consellers, e aprés en la nominació de jurats, hajen redubte e
temor del senyor rey, informats de sa intenció. Per què apparria a nosaltres
que de açò dejats fer paraula al dit senyor de fet e de tastar e palpar sa
intenció, notificant-li los affers e volers de la ciutat, a fi que pus fàcil condescenga
a fer la provisió, qui serà salut dels affers e de l'assossech de la ciutat.
En altra manera, almenys no
són los tractes e ginys que s'í preparen per enfornar-s'ich, que no són de dir,
e lo regiment porà recaure en tals persones que tot n'irà a través e ruÿna. Açò
us pregam façats cautament e secreta. E sia l'Esperit Sant vostra guarda.
Scrita en València, a
Bé, axí mateix, seria e és obs tal o semblant medicina e provisió a les
viles de Algezira e de Castelló, on ha molta mala lavor. Damunt havem dit
que la provisió, si
Cinquagesma, ans de la elecció. Som de altra intenció: que, si fer-se pot, de
fet la hajats e la
Los jurats de la ciutat de València, apparellats a vostra honor.
Els àngels protectors (17, agost, 1415)
Al molt reverent e religiós frare Anthoni Quexal, professor en santa
theologia e maestre de la Mercé.
Molt reverent maestre:
Costuma bona és en aquesta ciutat, per nostres precessors lonch temps
observada, fer gran solemnitat cascun any en la capella de la Sala de la dita
ciutat, en la festa del benaventurat sent Miquel archàngel, a honor e reverència
de tots los sants àngels de paradís, e singularment d'aquell àngel, qui
ha en special custòdia e guarda la ciutat sobredita. On, nosaltres, havents la
dita costum per molt loable, volem observar e continuar aquella; e com en la
dita festa hajen acostumat preÿcar grans e solemnes maestres en santa
theologia, per tal, pregam affectuosament vostra gran saviea que a vós plàcia
en la dita festa de sent Miquel ésser ací e preÿcar en la dita capella. E serà
salut de les ànimes dels oents e honor de la solennitat damunt dita, e
singular plaer a nosaltres, als quals podets scriure de tot ço que us sia plaïble.
Pregant-vos que hajam vostra resposta. E tenga-us en sa comanda la
Santa Trinitat.
Scrita en València, a
Los jurats de València, prests a vostres plaers e honor.
Els regidors de la ciutat i els oficials del rei (30, març, 1420)
Als molt honorables e molt savis senyors los missatgers de València
trameses al senyor rey.
Molt honorables e molt savis senyors:
Certificam-vos que pochs dies ha que un catiu christià d'un perayre de
aquesta ciutat, fugint de poder de son senyor e tenint la via de Requena,
vench en mans de un appellat Turíbio, qui és guarda de mossén batle en
terme de Xiva, e ab ses maneres sabé de aquell com era fugit de son senyor
e que se
aquelles parts e li havia prestat un capuxó per desfressar-se; de què lo dit
Turíbio près lo dit pastor. E com fos en terme de Xiva e fos debat entre lo dit
Turíbio e lo procurador de Xiva sobre la presó dels dits hòmens, afferma
que concordaren que
batle per fer-ne la justícia. E axí
se deya que seria crim de collera o de plagi, procehí contra los presos e féu-los
procés de paraula e sens scrits.
E en lo dia de huy, abans de dinar, lo dit governador, com hagués fet
traure los dits presos en la plaça davant la sua cort, fon gran rumor que
governador volia açotar los dits dos hòmens. E com sabés açò lo justícia
criminal, per saber si
e al síndich que, ensemps ab ell, devallàssem al dit governador e sabéssem
la causa de la fustigació, ni si
justícia, com se digués que
síndich, ab los advocats de la ciutat e ab alguns prohòmens e ab lo dit justícia,
fom al dit governador, lo qual trobam prest per executar los açots, e
pregam lo dit governador volgués sobreseure en la execució tro a tant per
los dits advocats e per los assessors seus fos vist si
l'ordinari, com, segons se recitava lo procés aquí, de paraula, la cosa fos
duptosa. Lo qual dit governador dix que, jassia que ell hagués consell que
executàs, però, que per contemplació nostra ho prorogaria, e que tantost
trametria per lo batle e per mossén Domingo, qui eren a hoyr sermó. E nosaltres,
confiants de açò, pujam-nos-ne a la Sala per hoir missa.
E hoynts la missa, hoÿm gran remor en la plaça, e fon-nos dit que
governador, a gran importunitat e instància dels advocat e procurador fischal,
volia procehir a fustigar, tenints los hòmens nuus ab lo morro de vaques e ab
los açots. E per nosaltres fon dit al dit governador que, parlant ab sa honor,
açò bé pogra cessar tro a tant fos vist a qui
honor de la dita ciutat volgués sobreseure. Lo qual dix que no
Fon-li replicat que açò li merexia poch la ciutat e que
a sos prechs per un poch de temps. E ladonchs lo dit governador se irrità més
—"ara no se
furor.
E com nosaltres sobre açò
moviment, mas ab suavetat e ab paraules gracioses—, micer Pere de Falchs,
ab sa trompa e audàcia acostumada e ab los pits inflats, ab sos gests e comports
pomposes, desviava no fos complagut a nosaltres, dient que "mal guany
, e que
han ells a fer en aquests fets ni en areglar la governació" "ja era pudor
. Altres persones notables aquí circunstants li hoÿren
que en tot volien veure"
dir que dix:"E açò ja és abominació, que ab mig avalot vénen"
, e altres
paraules incivils e injurioses. Axí mateix, lo governador dix a públich que,
pus que l'advocat e procurador fiscal lo y consellaven, que axí
al morro de vaques: "Spatxa, executa!"
E axí
hòmens dels dessús dits li hoÿren dir: "Yo dich que si ells dien
—dient-ho
dels dits advocat e procurador fiscal—, me donen de consell e
. Lo procurador fiscal, qui dies ha merexia
penje, yo penjaré als jurats, síndich e a tots ells; e, pus que vénen bé
avolotadament, yo
ésser a la forcha, dix: "He, cap de Déu! E en tot voleu manar? Mils vos
staria que anàsseu a ordenar vostres cases!"
Aquestes e moltes altres paraules, molt honorables senyors, molt incivils,
indescents e injurioses, són estades dites en gran plaça, on havia gran
multitud de poble, e ab àvols gests e comports per los dessús dits, ab gran
furor e
justícia e ab gran benignitat, per saber lo cas del crim; de les quals coses tota
la gent se congoxà, complanyents-se de açò. E nosaltres, com no hajam pus
armes legudes, encontinent tinguem consell de cambra, on fon molta notable
gent e gran còpia de doctors, e, deduït aquí lo dit material, fon conclós en
effecte que sia scrit a vosaltres, molt honorables senyors, e que sobre açò
procehescats en la forma dejús scrita, e que, pendent aquest acte, en cas que
de vostra principal missatgeria fóssets o siats expedits, jens per ço no vingats
ne
ne tornets, proseguint aquest negoci tro a conclusió, e, per retrets de beneficis
passats al senyor rey fets, o com mils fer-se puxa, obtengam nostre obtat,
per temprar e amansir la rigor del governador, e per ço que sàpia deferir a jurats
de València, e per aterrar e punir l'ampul·losa temeritat e follia del dit micer
Pere de Falchs e del taquany de procurador fiscal, e per exempli dels qui seran
d'aquí avant.
Ço és, que com lo governador, per sa vellea, a vegades hix de les caselles, e
ço que huy ha fet, ha fet per impulsió dels dits advocat e procurador
fiscal, e per ço com és estat bon cavaller e nostre amich, sia haüda provisió
per la qual lo dit senyor ab paraules forts e punyents lo redargüescha e
l'increpe de son malparlar e de la pocha honor de nostra preheminència. E
aquesta provisió o altra lexam a càrrech, arbitre e ordinació vostra, si per
aventura alre hi veyets millor. E açò tant com toqua lo dit governador.
Quant és als dits advocat e procurador fiscal, som tots de acord que,
vulla
que havem de moltes vexacions, extorsions, roberies e insolències, e
altres damnats e execrables fets que, ab vel elevat e indeferentment, han fet
e fan per cascun dia, affligints la gent miserable, sens perdonar a linyatge ne
a edat, havem per del·liberat que una vegada surten dels officis ab supplicacions
al senyor rey.
Per què, molt honorables senyors, vos plàcia ab gran instància e virtut
treballar, fer e ginyar en tal manera sobre açò que dit és, que, pus que començat
ho havem, la ciutat haja son obtat, per interposicions de curials persones
qui us donen vejares e en altra manera, [e] que hajam nostre vot —e
enantam-vos que, venints sens obteniment de ço que dit és, vostra venguda
no serà plahibla—, per ço que
volran haver contra tals e tantes persones com són jurats e consell de València,
senten e sàpien què pot fer la ciutat de València.
Sobre ço que derrerament vos scrivim de la malvestat feta en Sarcell a
N'Arnau Font ab
les provisions de què us havem scrit, impetrets provisió del dit senyor per la
qual mane al batle que empare, arreste e detengue tots quants moros sàpia
que sien en aquest regne rescatats de Sarcell e d'Alger, car servirà a ablanir
llà als qui tenen presos nostres. E hajats en memòria de haver provisió que
tots los honrats hòmens de la ciutat hajen privilegi de cavallers e puxen tenir
e posseir castells, lochs e altres béns tenguts a feu e potestat del senyor rey.
E sia vostra custòdia l'Esperit Sant.
Scrita en València, a
spatxat lo present correu.
Los jurats de València, apparellats a vostres plaers e honor.
Diplomàcia municipal: el valor de la paraula escrita (6, febrer, 1421)
Als molt honorables e molt savis senyors los jurats del regne de Mallorques.
Molt honorables e molt savis senyors:
Vostra letra de quatre de jener prop passat, a nosaltres liurada a
del dit mes, havem reebuda, responsiva a una altra letra a vosaltres tramesa
per nosaltres sobre la restitució que demanam ésser feta dels béns e coses
que tenits de la universitat e de alcuns singulars de aquesta ciutat. E, aquella
legida e entesa, vos responem que som molt maravellats de vostres honorables
saviees e discrecions, e permetre ésser feyta e a nosaltres tramesa tal
letra. Car, si la textura de aquella és bé attesa, parlant ab vostra honor e no
prenent los fets ab còlera, hauria mester en sa narració e compaginació
mellorament, e vostre secretari se
insulsa, arrear. E creem fermament que si vosaltres, molt honorables senyors,
haguéssets vista la dita letra, no haguérets permés aquella ésser tramesa
sens dar-li mellor e pus cortés stil; mas havets explicat lo material
a vostre secretari e aquell ha
considerat, com retòrichs e oradors tots temps declinen lurs dictats e
oracions a laor e no a vituperi, per captar benivolència, haguera elegida
laor, e pròpria passió o affecció no l'hagra compel·lit a l'extrem .
E ab tot axò, senyors molt honorables, sens haver-hi hun punt de còlera,
tocarem queacom a vostra dita letra, specialment a açò que allí
vosaltres seguits nostres vestigis en proceir de fet e ab camí ubert, "si donchs
no havem privilegi de fer injustícies". Car, ab vostra honor parlant, nosaltres
no havem fet procés alcú de fet contra aquexa ciutat ne sos ciutadans, ne
havem plus o altre privilegi de fer injustícies sinó tal com vosaltres lo havets.
Bé
ciutadà, pus blanament e suau haguérem proceït. E, segons per l'altra letra
vos scrivim, lo batle general de aquest regne, per instància de part privada,
té pres l'onrat En Bernat Busquets, vostre ciutadà, qui l'ha denunciat de
certs crims e annotats sos béns, e li fa son procés jurídich, sobre
que estarà de cara en tota plaça. E sabets bé vosaltres, honorables senyors,
que
officials, e nosaltres no havem juredicció sinó certa e limitada; e, en lo cas
del dit vostre ciutadà, no havem juredicció, abans se pertany ordinàriament
al dit batle. E per ço, vosaltres, honorables senyors, ab vostra honor parlant,
devíets scriure al dit batle que us certificàs del material de la qüestió, o al dit
En Busquets que us trametés trellat de son procés o denunciació. E si, vist
aquell, vos hi semblava que y occorregués injustícia o iniquitat, devíets proceir
a remeys de dret, e no marchar aquesta universitat ne sos ciutadans, qui no
meren mal en lo mal fer del dit batle, cas que u fes.
Més avant, prenets en vostra letra una transumpció on féts tàcita invectiva
contra
e permissió del dit batle e de nosaltres, e meses còpia d'armes per
soccorre a
què
proceexca de vostra ordinació, car cosa seria de gran ammiració que vosaltres
pensàssets que tal excés cometéssem, specialment contra aquexa ciutat.
E açò, senyors molt honorables, és cosa molt luny de veritat, parlants ab
vostra honor, abans podem bé dir e averar que, sabut per vosaltres com la
dita nau era al port de Xàbea, terme de Dénia, e
secretament donam càrrech a un nostre ciutadà, appellat Berthomeu Dezputg,
qui ab un balaner anava carregar a ops d'aquesta ciutat forment a Barberia,
on per aquesta rahó hi fem muntar més gent, que tengués la via de la nau
damunt dita, ab comissió del dit batle e nostra de perseguir lo corsari e
pendre
a Eviça, on és estat perseguit per aquesta ciutat e desbaratat; e s'í han despeses
diners.
Call-se, donchs, vostre secretari de posar tals e axí indecents coses, les
quals, parlant ab vostra honor, són luny de tot pensament, quant més de
obra. E jassia, senyors molt honorables, que, a vegades, de textures de semblants
letres haja hom legit e vist que
e scàndels, emperò, ja Déu no u haja ordenat que nosaltres ho prengam en
aqueix punt, car consideram que en scriure inconvenible o improporcionable,
indigest e incivil, no y meren mal les ciutats, mas la ploma qui diffundex lo
verí o les paraules insulses. E gens, per ço, no volem oir compte final de
nostre deu e detg, ne jamés entenem finar lo compte de nostra indivídua
amistat, la qual per nostre poder clarament e neta servarem a la ungla, sens
disolució vers vostra ciutat e sos ciutadans.
Venints, donchs, al punt del comú scriure vostre e nostre, que és sobre la
restitució dels béns, coses e mercaderies, al qual vostre dit secretari s'à oblidat
respondre per vostra letra, pregam molt affectuosament vostres honorables
saviees que, per esguard e contemplació nostra e de aquesta dita ciutat,
presta a totes honors e comoditats de aquexa vostra ciutat e de vosaltres,
vullats fer tornar ab totes costes e missions les coses preses, segons per l'altra
letra vos havem scrit e requests; e farets gran justícia de vosaltres matexes,
la qual vos haurem en gran e singular complacència e cortesia. Car, en altra
manera, ja sabets, senyors molt honorables, que, per necessitat urgent de
nostre offici, ab ulls cluchs no podem passar o dissimular, sens gran càrrech
nostre e de aquesta ciutat, en no proceir per reintegra de nostra universitat e
singulars marchats, axí com vosaltres faríets per semblant cas. Pregants-vos
affectuosament e de cor que tal e tot altre acte del qual puxen sortir inconvenients
e dans, e d'aquén oys, dissidis e scàndels, desviets, axí com devets e
nosaltres confiam e desijam. E de açò hajam vostra presta e bona resposta. E
sia en vostra guarda e protecció l'Esperit Sant. Rescrivints a nosaltres de tot
ço que us sia plasent.
Scrita en València, a sis de febrer, any
Los jurats de València, apparellats a vostres plaers e honor.
El desboscament de la muntanya (15, gener, 1414)
De nós, los jurats de la ciutat de València, jutges e reintegradors dels
amprius, franquees e libertats de la ciutat de València e contribució de aquella.
Attenents que denant nosaltres és estada feta clamor per part dels molt
honrats justícia, jurats e pròmens del loch del Toro, de molts abusos,
sensguises, insolències e desaforaments que pretenen e al·leguen que per
alguns vehins nostres, en virtut de la carta de franquea que han e obtenen de
la dita ciutat, los serie e són feyts e fetes, cometén diverses dols e fraus e
salvateries en lur terme, destrovín e guastan lur bosch e carrascal, e, sots
pretensió e color que fan carbó a obs e ús de aquesta ciutat e contribució de
aquella, destrovexen lurs carrasques, tallants aquelles a la reel, en tant que
despoblen lur bosch, que solia ésser molt bell; per virtut de les quals clamors,
nosaltres, no volents tolerar que alcú sie, sots color e favor de nostres
franquees, contra justícia opprés, ans hajam volgut que
e justa, sens lesió e jactura de alcuna vila o loch e habitadors de aquelles
—e sobre açò hi sien estades ja fetes per nosaltres algunes provisions
que
de provisions per nosaltres literalment fetes, ab imposició de diverses penes—,
e per experiència hajam trobat que no y havem sufficientment provehit,
majorment a scàndel qui seguir-s'í poria; e per aquesta raó, haüd digest consell
dels advocats de la ciutat, hajam proveït e ordenat que null hom vehí de
la dita ciutat gós o presumesca, per sí ne per altre en nom seu, tallar carrasca
o altre arbre, per a obs de fer carbó o lenya, dins terme del dit loch del Toro,
ço és, dins les mellades, en alguna manera, sots pena de
mateix, gós o presumesca tallar per la dita raó, o fer tallar, carrasca o altre
arbre fora les mellades, a la calç o de tot en tot, ans haje e sie tengut d'estimar
les dites carrasques o arbres, axí que romangue la çoqua e part de les
rames almenys a un palm e mig a ensús, que puxa rebrotar e créxer, per no
despoblar lo dit loch, sots pena de
vegades lo contrari serà fet de les dites coses; de les quals penes, sia la una
part del fisch del senyor rey, la segona part del comú de la dita ciutat, e la
terça de l'acusador o guàrdia dejús scrit.
franquea no gós o presumesca vendre dret de fer lenya o carbó a alcun que
no sie nostre ciutadà e havent franquea, en pena de cent morabatins d'or,
applicadors la mitat al senyor rey e l'altra al comú de la dita ciutat.
E com semblants fets bonament trobar no
qui de açò haje singular càrrech e custòdia, per tal, per actoritat de nostre
offici e volents proveir a tota indempnitat, confiants de lealtat de vós, En
Jacme Ferrández, vehí del dit loch del Toro, qui en nostre poder havets jurat
e prestat sagrament que us hi haurets en aquests affers bé e lealment, vos
constituïm custòdia e guàrdia nostre, al qual donam plen poder de guardar
ab diligència lo dit terme o bosch, e aquell tenir sots regla de les ordinacions
damunt dites, e que puxats penyorar en béns, e, si béns no hauran, metre en
presó tots e qualssevol vehins, e altres en nom de aquells, fahents contra
forma de les damunt dites ordinacions, e per exacció de les dites penes. Axí,
emperò, que, fetes penyores o capcions de persones, aquelles retengats, no
procehint més avant ne a pus greu acte o altre qualsevol, ans, a càrrech dels
dits contrafaents, aquelles dites penyores e o persones remetats e siats tengut
[remetre], dins
penes. E per ço que ab major virtut e eficàcia façats les dites coses, pregam,
requerim e exortam, tots e qualssevol officials del dit loch del Toro, que en
fer les dites coses vos donen esforç, consell e favor, si e quant requests ne
seran.
Defensa d'una vila reial (25, febrer, 1417)
Als molt honorables e molt savis senyors los justícia, jurats, pròmens e
consell de la ciutat de Xàtiva.
Molt honorables e molt savis senyors:
Creem que havets hoÿt dir —si no, certificam-vos— com lo senyor rey de
present regnant, no havent en sa memòria —segons nostra creença, per multiplicació
de grans affers— lo jurament per aquell prestat en les corts per lo
senyor rey En Ferrando, de loable recordació, pare del dit senyor, indites als
valencians, de no alienar o separar de la corona reyal certes ciutats e viles
contengudes en lo privilegi del senyor rey En Pere, de loable memòria, besavi
del dit senyor ara regnant, sots intimació e fulminació de certes penes
corporals e altres en lo dit privilegi contengudes, ha donada la vila de Líria,
ab tots sos tèrmens e pertinències, a l'adelentat de Castella, lo qual se diu que
ve, ab provisions del dit senyor de la dita sua donació, de haver la possessió
de la dita vila. E
senyor rey frare, sots títol de governador ve a aquesta ciutat, e en companyia
sua lo dit adelentat per haver la dita possessió.
Sobre açò, senyors molt honorables, en lo dia present són venguts alguns
missatgers e síndich de la dita vila en la Sala de la dita ciutat, on se
celebrava gran e solenne consell, intimants e denunciants aquí la dita donació,
e exortants nosaltres e lo dit consell que en aquest cas, per deffensió del
dit privilegi e per les penes allí apposades, los donàssem consell, favor e
ajuda, com ells virilment entenen contradir a la dita alienació e a la demanadora
possessió, com açò redundàs en notori prejuhí de la real corona e de la
dita vila, e de aquesta e aqueixa ciutat e de totes les altres viles reyals del
regne de València, e y anàs la feeltat nostra. E lo dit consell, mostrant gran
desplaer de tal cas, considerant que la dita vila de Líria és contenguda en lo
dit privilegi e, per consegüent, és inalienable e inseparable de la corona reyal,
e és afixa a la dita corona
del dit privilegi, aquesta ciutat e aquexa e totes les viles reyals del dit regne
són tengudes donar consell, favor e ajuda a la deffensió de la dita vila en
aquest cas; e considera[n]t que, en deffensió dels furs e privilegis, una ciutat
e vila reyal pot ajudar a altres, segons pensa d'altre privilegi; haüt madur e
digest consell, ha deliberat que sia feta ajuda a la dita vila en lo dit acte e cas,
axí de dret com de fet, e axí ab gents d'armes com ab hosts e per tota altra
leguda permesa manera, a fi que
Hoc, no_res_menys, ha deliberat que a aquexa ciutat, qui és hun dels
principals e notables membres de aquest regne, e a totes les viles reyals de
aquell, sia feta exortació del cas present.
On, senyors molt honorables, com açò toque la nostra innada naturalea e
fealtat en conservar lo patrimoni reyal, e senyaladament lo contengut en lo
dit privilegi, vostres honorables saviees per les presents exortam, solicitam
e instam en quant podem, que a la dita vila de Líria en lo dit present cas
vullats donar consell, favor e ajuda, en tal manera que
altra persona incapax, no aconseguexca son obtat, ne altres se ingeresquen a
haver semblants vanes donacions, en turbació e dan dels dits patrimoni reyal
e privilegi de les dites ciutats e viles reyals. En açò, senyors molt honorables,
retrets vostra valor acostumada e deute a justícia, e us ho grahirem més
que dir no
que plaent vos sia.
Scrita en València, a
Los jurats de València, apparellats a vostres plaers e honor.
Contra la creació d'un bisbat a Xàtiva (2, juliol, 1418)
A la molt alta magestat de nostre senyor lo rey.
Molt excel·lent rey, príncep e poderós senyor:
Entés havem que la ciutat de Xàtiva insistex ab gran porfídia en haver
títol de bisbe, e continua infestar cascun novell pare sant en aquesta fumosa
demanda, jassia per cascuns los sia donada repulsa, tenints a il·lusió lur vana
petició. E és rahó, car vullen que lur esgleyola, qui
curats o vicaris, sia sublimada en bisbat per sola ambició vana, no advertints
si
memòria, conqueridor de aquesta ciutat e regne, dotà aquesta Seu e bisbat,
lo qual és huy una singular dignitat en vostra senyoria, a la qual seria gran
peccat fer cisura o divisió, ultra que és interés gran de aquesta ciutat. Havem
sabut, senyor molt alt, que per la dita ciutat de Xàtiva se deuen prestament
dirigir missatgers al legat apostolical, que és en aquexes parts, per insistir en
lur indurat propòsit e persuadir al dit legat sobre aquest material. E com no
solament la consecució, mas encara la prosecució del dit material, sia a aquesta
comunicat molt execrable e desplaent, per molts dans que a aquella s'esperen
si lur exasperat vot venia a fi, sobre aquesta raó, senyor molt excel·lent,
trametem a vostra senyoria micer Johan Monyós, doctor en decrets, artiacha
de Taraçona e canonge de València, bé informat de nostra intenció, al qual
sia mercé vostra benignament admetre e a aquell donar vostres reyals orelles
exorables, e en tal manera que, ab laor de vostra senyoria, prestament
expedit, puxa referre coses plasents e votives a nosaltres. E conserve nostre
senyor Déu vostra real persona en longa vida e prosperitat, e li dón victòria
de sos enemichs. Amén.
Scrita en València, a dos de juliol, en l'any de la nativitat de nostre Senyor
Senyor, qui, ab besament de vostres mans e peus, se comanen en vostra
gràcia e mercé, los jurats de València.
Necessitats i privilegis d'una gran urbs (1, octubre, 1421)
Als molt honrats, cars amichs, los justícia, jurats e pròmens de la vila de
Cullera.
Molt honrats cars amichs:
A
letra nostra a vosaltres tramesa, per les clamors fetes per En Ramon Çalom
e En Miquel Soriano de la execució que
no porten a vendre a vostra vila lo peix que pesquen en les mars e porten ací
a vendre, e havem vistes les rahons e pregàries allí preteses e al·legades. A
què us responem que bé devets saber que les mars són del senyor rey e
comunes a tots sos súbdits, qui hi poden pescar franchament, e són via comuna
e liberta a cascun, en tant que
pescar on se vullen e lur pesqueria vendre on los plau.
E los dits pescadors pescants en les dites mars han facultat liura de portar
lur pesqueria on se vullen, majorment a aquesta ciutat, la qual, per quant
és ciutat maestra, ha singular prerogativa a les altres ciutats e viles reyals del
regne de València. E tals coses són leerívols e permeses fer a aquella per la
gran provisió de la multitud del poble que, per gràcia de Déu, hi conflueix,
que no són leegudes a altres ciutats e viles reyals del dit regne, car la sarcina
e ponderositat dels affers, comoditats e honorificències del dit regne comunament
recau a les spatles de la dita ciutat, e per ço li són comportades
rahonablement ses pertinències, d'on sorteix conclusió que tots comerciants
a ús e provisió de aquesta dita ciutat e per aliments de aquella, són e deuen
ésser favorits e tractats com a nostres ciutadans. E axí és dels dits clamaters,
que ara pesquen lurs pexes en les mars del terme de aquesta ciutat, ara en les
que pretenets vostres. No és [legut] per ço, fer ne dar differència o difficultat
que no puxen ací, sens pena de qualsevol [de] vostres statuds, portar lurs
pexos, com tals statuds no pusquen parar prejuhí a nostres libertats, car lo
contrari seria per
Per què us pregam que d'aquest material no vullats subintrar litigi ab
nosaltres ne fer-lo
ne opprimir vostres dits pescadors, ne fer-los pagar hun diner, ne dispendiar
per aquesta raó, mas aquells favorir e bé tractar, certificants-vos que, fahents
lo contrari, assajarem de usar de nostres remeys justiciables e acostumats fer
contra perturbants nostres libertats e vexants los qui ací porten viures e refrescaments,
e de vostres vehins farem reintegra covinent e qual se merex. E
on per provisió de vostra vila vullats proveir, som prests sobre açò donar
loch e tal tall com rahó requirà. E sia vostre protector l'Esperit Sant.
Scrita en València lo primer dia d'octubre.
Los jurats de València, apparellats a vostra honor.
La "nostra nació" i les altres (27, novembre, 1414)
in sancta teologia professori, domini nostri pape elemosinario.
Molt honorable e molt savi sènyer:
Entés havem que
frare Johan Roïç de Corella, de l'orde de preÿcadors, qui és bisbe de Vila
d'Esgleyes de Cerdenya, de la administració que exerceix en aquesta Seu
dels òrdens e confirmacions en loch del senyor bisbe de València, e trametre-n'í
hun altre de aquexos bisbes de altra nació. De què som molt maravellats
que
nació, majorment natius de la ciutat, e
axí differre ne ha notícia de les gents ne dels staments. E hajats en cert,
mossén, que aquest frare Johan Roïç ha administrat axí loablement e valerosa
ço a què és tengut, que
e plaer molt gran que
e per ço, de aquest material li scrivim, supplicant-lo que, per sa mercé, no
remoga. E com en açò creegam vostra intercessió molt ésser bona, per ço, us
pregam, axí affectuosament com podem, que, donant al dit sant pare la sua
letra sobre açò, vos plàcia de part nostra interposar en tal manera vostres parts
que nostra supplicació aconseguescha son obtat; e serà cosa de què molt vos
serem obligats. E sia vostra custòdia l'Esperit Sant. Rescrivint-nos de tot ço
que a vós sia plasent.
Scrita en València, a
Los jurats de València, a vostra honor apparellats.
El rectorat de l'Estudi General de Lleida (14, gener, 1421)
A la molt alta e molt excel·lent senyora, la senyora reyna.
Senyora molt excel·lent:
Per moltes letres en temps passat havem supplicat al senyor rey, e scrit
als officials ministrants la justícia e altres del consell del dit senyor, sobre la
observança del privilegi per lo dit senyor atorgat, a postulació e humil
supplicació dels tres estaments del regne de València en lo parlament general
per lo dit senyor celebrat en aquesta ciutat als valencians, en honorificència
e decorament de aquest dit regne, per lo qual és ordenat que d'allí avant, en
lo dia o terme que
any, sia elet hun any aragonés, altre valencià e lo terç cathalà, e axí
perpetualment. Més avant, que cascun any en lo dia statuït sien elets tres de
aquest regne, dels nou consellers qui s'acostumen elegir, qui assisten en
consell al dit rector, enaxí que cascun any e perpetualment hi haja e deja
haver tres consellers de aquest regne, segons appar per tenor del dit privilegi.
E lo senyor rey, per gran instància de nostres supplicacions, ha dirigides
moltes provisions al dit Studi e a diverses officials, executòries del dit privilegi.
E segons, senyora molt justa, havem entés, los qui presidexen en lo dit
Studi no curen, ans menyspreen obeir lo dit privilegi e provisions executòries
de aquell, e sobre açò la part dels doctors e studians de aquest regne allí residents
han tramés a vostra gran magnificència, per obtenir tals provisions que
dit privilegi haja consecució de son effecte, micer Pere Pasqual, doctor en leys,
nostre originari ciutadà.
On, senyora molt virtuosa, com açò redunde en gran decorament e
honorificència de aquesta ciutat e regne, e no sapiam veure que de nostra
nació dejen ésser repulses de tal benefici, pus confluexen en aquell axí en
gran habundància, e, per ventura, major que d'altres parts, e fer lo contrari
parria fos secció de vostres naturals e sotsmeses, supplicam per ço humilment
vostra gran clemència, sia vostra mercé, sobre la execució del dit privilegi,
ministrar prompta justícia, en tal manera que aquesta dita ciutat e
regne hajen son just optat, e les provisions del dit senyor sien obeïdes. Açò,
senyora molt alta, jassia proceesca de mera justícia e equitat, emperò, sí u
tendrem a singular gràcia e mercé de vostra senyoria, la qual conserve e
augmente nostre Senyor a vostre vot.
Scrita en València, a
Senyora, qui ab besament, etc.
Intrigues en la cort (25, setembre, 1421)
Als molt honorables e molt savis senyors los missatgers del General del
regne de València en cort del senyor rey.
Molt honorables e molt savis senyors:
Jassia moltes vegades hajam scrit al senyor rey en favor de l'honorable
micer Pere Ram, son prothonotari, e hajam tota hora creegut que
per contemplació de aquesta ciutat e regne, condescendria en favorir
al dit micer Pere Ram e que scriuria a la senyora reyna que aquell usàs de
son offici de prothonotari, segons la ordinació lexada en la sua partença,
emperò, és-se seguit que, de pochs dies a
prothonotari, En Ramon Cescomes; de què, ultra la minva del dit micer Pere
Ram, se
per sos servirs, no mereix açò.
O! Quina sperança poden haver los valencians de ésser promoguts per
confiança de servirs, si
preceint demèrit o causa justa, són axí palanquejats e sostreyts de lurs officis?
Açò, senyors, nos ve de giny de cathalans, que may vetlen ne studien en àls
sinó en procurar-nos minves e desonors e lançar-nos de tots officis e
benefficis. Cové que en açò, senyors, se faça instància e retrets al dit senyor,
per molt que retrets no sien curials.
De açò scrivim assats congoxosament al dit senyor —però ab paraules
assats placables, axí com és raó, sinó en quant descobren nostres rahonables
congoxes e pascions—, e axí mateix n'escrivim al secretari En Francisco
d'Arinyo. On, senyors, a vostres honorables saviees affectuosament pregam
que, ab opportunitat o importunitat, segons diu lo apòstol, vullats supplicar
e instar e solicitar lo dit senyor que, per sa mercé, mane tornar açò a degut
stament, proveint que
ordenat, e que en açò mostrets vostra diligència e solicitud, mostrants en
obra, gests e sermó que u havem e havets a cor. E farets benefici a aquest
regne, e haurem-ho en singular grat de vostres honorables saviees. E conserve-us
en sa protecció e guarda nostre Senyor.
Scrita en València,
Los jurats de València, apparellats a vostres plaers e honor.
Catalans i valencians (4, octubre, 1421)
Al molt reverend pare en Christ e senyor, lo senyor bisbe de Vich.
Senyor molt reverend:
Premesa deguda recomendació. Bé creem que siats informat com aquests
senyors de cathalans, en quant poden, s'esforcen e contínuament entenen en
portar a fi que nostres valencians no sien reputats, ne de aquells feta menció
alcuna, en haver officis e benefficis, e no solament en Cathalunya, ans encara
en les Illes, e menys en casa del senyor rey. Ne creen que altra condició de
gents ne deja haver sinó ells, e no solament en les parts damunt dites, abans
encara en Aragó e en regne de València. E sobre açò ampren les veles e
insistexen per lur poder.
E ara novament havem sabut que entenen en submoure al noble mossén
Olfo de Pròxida de la governació de Mallorques per fer-ne proveir alcun
cathalà anelant al dit offici, sots color e pretensió que
és heretat en Cathalunya, ço que sí és. E jassia que nosaltres ab gran raó
confiem que
sí
cathalans en aquest punt de les corts, e sobre açò scrivim al dit senyor, segons
porets veure clarament per la cèdula ací inclusa.
On, molt reverend senyor, com açò toque honorificència de aquesta ciutat
e regne, e, per consegüent, [de] vós, qui sóts valencià, e aquesta ciutat
haja vós en singular reffugi e ajudador, per tal, a vostra molt reverend paternitat
affectuosament pregam que de aquest material façats paraula al dit senyor
rey, e y interposets en tal manera vostres parts que
nosaltres per aquell, hajam nostre optat. Açò, senyor, haurem en singular
complacència de vostra reverend paternitat, la qual nostre Senyor prospere e
conserve en sa gràcia e en pau.
Scrita en València, a
Senyor, qui a vós se recomanen, los jurats de València.
La sentència de Casp (30, juny, 1412)
Al molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor nostre, lo senyor
don Ferrando, per la gràcia de Déu rey d'Aragó, de València, de Mallorques,
de Cerdenya, de Còrcega, e comte de
Molt alt e molt excel·lent príncep e victoriós senyor:
A la vostra reyal magnificència, ab transcendent e visceral gotg e profunda
alegria notificam que huy, aclarint lo jorn, havem reebuda una letra de
les nou persones qui són en lo castell de Casp, la qual fon dada en lo dit
castell a
nosaltres que ells han declarat e publicat, en plenera concòrdia e per justícia,
que vós, senyor, sóts nostre ver rey, príncep e senyor. E açò, senyor, han
mostrat, manifestat e publicat en la Seu d'aquesta vostra ciutat, certificats
per letra de les dites nou persones, lo reverend bisbe de la dita ciutat e
l'onorable En Johan Scrivà, donzell, regent l'offici de la governació d'aquesta
vostra ciutat e regne, e lo noble mossén Olfo de Pròxida, governador d'Oriola,
presidents en lo general parlament d'aquest vostre regne de València, en
presència o audiència de tot lo general parlament e gran multitud de poble
aquí, per sobirana jocunditat, present e assistent. E feta la dita publicació,
encontinent, per lo dit reverend bisbe e per gran multitud de preveres que
aquí eren presents e assistents, fon cantat, altes veus e ab gran devoció, aquell
ymne angèlich
Enaprés, senyor, tots nosaltres e tot lo poble d'aquesta vostra ciutat, ab
major gotg que explicar no poríem a vostra reyal senyoria, acceptam e havem,
tenim e regonexem vós, senyor, per nostre ver rey, príncep e senyor, e
per tal vos tenim, volem e demanam ab sobiran plaer, superlativa affecció e
ab sobres gran desig de vostra vista e presència corporal, majorment considerades
les molt altes e loables virtuts de les quals la santa divinitat ha dotat
cos e cor de vostra molt gran excel·lència, e per les quals, ajudant la gràcia
del Sperit Sant, esperam confiantment e creem fermament ésser sàviament
regits, benignament tractats, justament senyorejats e legudament prosperats,
axí plàcia a la divinal e a la vostra reyal senyories. Amén.
E fetes, senyor, aquelles pus humils, devotes e majors gràcies que poguem
a la santa divinitat, de tanta e tan singularíssima e magníffica gràcia que
ha feta, encontinent, molt excel·lent senyor, aconsolats e alegres cordialment
de tan benaventurades novelles, alçam la vostra reyal bandera ab gran
doblament de campanes, esclafits de trompes, trompetes e sons de tota altra
manera d'esturments, e havem fets, e encara no cessam fer grans dances e
balls, ab la dita bandera alta per tota la ciutat, ab aquelles majors alegries de cor
e de cos que havem pogut e podem.
E per tal, senyor, que nostre senyor Déu, per la sua infinida clemència e
pietat, conserve vostra reyal persona en longa vida, bona sanitat e munificent
prosperitat, havem ordenat de fer en lo dia de demà gran e solemnial
offici del Sperit Sant en la dita Seu; e lo dissapte següent, solemne processó
a la humil Verge, nostra dona Santa Maria de Gràcia, per vostra singular
devoció, senyor, que vós havets a aquella, ab totes aquelles més insígnies e
ornaments que porem, per fer e retre specials e magnífiques laors e gràcies a
la sobirana altea de la potència divinal, de la inefable misericòrdia que
feta piadosament.
E com, senyor, la vostra corporal presència, per diverses rahons que
exprimir ací no cal, sia molt necessària en aquesta vostra ciutat, per ço,
supplicam humilment, demanam cordialment e requirim justament a la vostra
reyal magnificència que sia vostra mercé, agradablement sens enutg,
volenterosament sens rebutg, e prestament sens tarda, venir a reebre e posseir
ab la gràcia de Déu aquests regnes e terres, e la senyoria e regiment
d'aquells e de tants e tals vassalls, denant tots altres del món dotats de vera
leyaltat, affectuosos de vostra complacència e desijosos a vostre servii.
Encara, senyor, supplicam humilment a vostra gran altea que, per
tranquil·le repòs d'aquesta vostra ciutat, plàcia e sia mercé vostra fer special
comissió al dit En Johan Scrivà del regiment de la dita governació, per ço
que per ell el nom de vostra gran senyoria sia mils temut, tro a tant que
aquella hi haja degudament provehit.
Més avant, senyor molt virtuós, supplicam vostra reyal senyoria que sia
mercé d'aquella sobreseure en la provisió dels officials d'aquesta ciutat e
regne tro a tant que los nostres missatgers sien a la vostra reyal presència,
los quals prestament entenem elegir e trametre a aquella, e d'aquí avant
man, senyor, vostra reyal magnifficència a nosaltres, humils vassalls d'aquella,
tot ço que sia sa mercé. E haurem-ho, senyor, a special e notable e primitiva
gràcia de vostra reyal senyoria, la qual, en bona e longa sanitat e vida e
altres prosperitats, nostre senyor Déu, per sa mercé, mantenga e exalçe e li
dó victòria de tots sos enemichs.
Scrita en València lo derrer dia de juny, en l'any de la nativitat de nostre
Senyor mil
Senyor, vostres humils vassalls e affectuosos servidors, qui, besan la
terra denant vostres peus, se comanen en vostra gràcia e mercé, los justícies,
jurats e pròmens de la vostra ciutat de València.
Les noces del Primogènit (30, maig, 1415)
Als molt honorables e molt savis senyors los consellers de la ciutat de
Molt honorables e molt savis senyors:
Lo senyor rey ha del·liberat que
son matrimoni ab la infanta dona Maria, filla del rey de Castella, lo novén
dia de juny propvinent, e, per la solempnitat e solempnizació del dit matrimoni,
ha amprat aquesta ciutat que li faça tres palis: hú per al dit senyor,
altre per al dit príncep e altre per a la dita infanta. E jatsia hajam encercats
los actes del temps passat per ésser instruïts e certificats si aquesta ciutat
havia acostumat en semblant cas fer e donar tants palis, emperò, no havem
trobat que tal o semblant festa o cerimònia sia estada en aquesta dita ciutat.
E per ço car no volríem donar matèria o forma de pràtica nova —car, com
sabets, aquests senyors d'un palm se
bé o mal a les lasses de ciutats, tots temps carreguen e prenen fonament de
pràtiques—, e sapiam que vosaltres aquí vos sóts vists en casos semblants
assats sovén, per ço, pregam molt affectuosament vostres grans saviees e
honorables circumspeccions vos plàcia per lo present correu, lo qual deu
ésser aquí dins dos jorns e mig expedit, a nosaltres certificar encontinent
com ne en quina forma vostres predecessors en cas semblant se són haüts,
car nosaltres ne entenem seguir vostres vestigis sobre açò e àls que toque la
dita festa e cerimònia. E sia, molt honorables e molt savis senyors, l'Esperit
Sant vostra custòdia. Rescrivints a nosaltres de tot ço que sia honor e plaer
vostre e d'aquexa ciutat.
Scrita en València, a
Los jurats de la ciutat de València, apparellats a vostres plaers e honor.
La salut del sobirà (27, març, 1416)
A la molt alta e sacra magestat de nostre senyor lo rey.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós rey e senyor:
Per una letra de la senyora reyna havem sabuda la greu e dura repressió
que era esdevenguda a la vostra reyal persona de sos accidents, e, per la
gravitat d'aquells, los metges terrenals opinaven certament poqua duració
de vida al vostre reyal cos. E, oïda per nosaltres tan dolorosa crida, les nostres
entràmenes foren torbades e les junctures dels nostres ossos per poch
no
de prorompre en soptoses làgremes de angústia tan dolorosa, que hagués
oïda tan terrible veu que axí, repentinament, speràs la corporal absència de
son natural rey e senyor? Creem que no nengú.
On, senyor molt excel·lent, com, haüda la dita greu novella, ensemps ab
lo reverent bisbe d'aquesta ciutat haguéssem ordenat e faéssem fer, axí per
parròquies com per monestirs com per molts altres lochs devots e per persones
molt devotes, oracions per obtenir del Metge Sobirà salut a la vostra
reyal e molt excel·lent persona; e, perseverants en les dites santes oracions,
mas congoxants dolorosament en nostres ànimes e dolents-nos excessivament
de ço que dit és, en lo dia present, molt victuriós rey e senyor, havem
vista e lesta una letra de curials de vostra senyoria en què
vostre reyal cos, obrant la gràcia del Celestial e Eternal Metge, ha reebut
gran benefici de convalescència e és totalment aquesta vegada liberat del
perill en què era —sia beneÿta e loada la clemència e pietat d'Aquell qui
percut e sana, e nafra e dóna medecina salutable—, donchs, exulten-se los
nostres coratges, e los cossos exulten-se, car de tan duptós accident nostre
rey e senyor és deliurat; exulten-se, encara, la cosa pública d'aquesta vostra
ciutat, de la qual és magnífich rey e molt clar, e de la reassumpció de la salut
d'aquell, per devotes processons e oracions, referesquen laors e gràcies al
seu Creador.
E per la dita bona nova, senyor, havem ordenat que demà per lo matí se
faça una general e solenne processó a nostra dona Santa Maria de Gràcia,
que li plàcia impetrar ab lo seu car fill, Jesuchrist, perfecció de salut a la
vostra reyal persona, la qual nostre senyor Déu, per la sua gran clemència,
conserve en plenitut de sanitat e la faça longament viure e regnar ab victòria
de sos enemichs. Amén.
Scrita en València, a
Senyor
Senyor, qui, ab besament de vostres mans e peus, humillment se recomanen
en vostra gràcia e mercé, los jurats de la ciutat de València.
El rei es diverteix (14, juliol, 1417)
A l'honrat N'Anthoni Garí, carnicer, a Çuecha:
Sènyer N'Anthoni Garí:
Al senyor rey és plaent que digmenge primervinent li sia feta festa de
córrer bous, e no y podem contradir, car los seus prechs nos són manament[s],
per què
vós hajats aquí thoros abtes a tal festa, per ço, us pregam affectuosament
que
e
temps nos recordarà; e no y metats falla ne tarda. Car ço que hauríets a fer per
força, féts-ho de bon grat e serà-us grahit. E sia Déu ab vós.
Scrita en València, a
Los jurats de València, qui us saluden.
Itàliques il·lusions (13, octubre, 1423)
A la molt alta majestat del senyor rey.
Molt excel·lent e molt poderós rey e senyor:
Sabut havem, ab gran plaer, goig e alegria, los actes victoriosos per vostra
invicta majestat fets e excercits en aquexes partides, singularment com,
aterrada la proditòria facció de molts, ha vostra senyoria subjugada tota la
ciutat de Nàpols fins al Castell de Capuana inclusivament, on molta gent
d'armes pèrfidament se era contra vostra majestat recullida. ¡Quina e quanta
és estada aquesta valerosa invasió per vós, senyor, e vostres vassalls feta, e
contra aquell vexell de infeeltat e sedició, Sforça, qui ab tan gran multitud
de malfatans se era mès dins la dita ciutat de Nàpols! E contra lo no menys
ingrat que infel poble de aquella, qui, precedents dampnats tractats e conspirant
ab lo dit Sforça contra la vostra sacra majestat, de lur perditíssima facció
no sabent ne talayant, se n'havien ab rebel·lió presa e occupada la dita
ciutat e féts-se forts en molts lochs de aquella en tal manera que, segons
humanal juhí, se mostrava impossible poder-hi ésser en alguna manera sobrats.
Irruí, emperò, tan asprament en ells, tots e tants —en lur multitud e
potència e artificiosos propugnacles e guarnions més que segurament confiats—,
la victoriosa virtut de la vostra molt gran senyoria; desplegaren lurs
coratges e forces vostres naturals e vassalls, acostumats tots temps vençre, e
tan durament invahiren aquella perditíssima gent que
de loch en loch los forts en què havien confiat ésser segurs, e exir fogints
de la dita ciutat com bestiar sens pastor. D'on perderen aquella, la qual, per
lur nephària rebel·lió, crehien haver per a tots temps guanyada.
O, actes gloriosos e fets dignes de perpetual renom! Nunqua posqué
Ytàlia percebre, ne u hagra pas creegut jamés, que tanta fos la virtut, la
strenuïtat e les forces de la reyal casa d'Aragó. Ha-u, emperò, vist, e cové-li
no solament creure, mas toquar e palpar ab les mans. Ha-u sentit a son dan
aquella gent, qui de sedicions rebel·les ha acostumat tenir les penses constipades,
nel testimoni del dit Esforça; e si altres vegades sovent se flixe, segons
fama, de la veritat, és estat de [no] pocha laor a la vostra senyoria molt
gran e dels dits vostres amats e feels vassalls. Car, interrogat com en tanta
multitud de gents d'armes que havia —e ab aquells, en ajuda, lo poble de
Nàpols—, col·locats dins la dita ciutat en grans e inexpugnables fortalees, era
estat axí a força gitat de la ciutat, respòs e dix que no eren pas hòmens, no,
mas diables, los quals lo n'havien gitat. Testimoni, lo de l'enemich, en semblant
cas verdader e de gran efficàcia.
És enaprés subseguida la presó per vós, senyor, feta de la ylla de Yscla,
cosa, senyor molt excel·lent, incredible a tot lo món. E no maravella? ¿Qual
seny d'om creuria una vila e un castell en tan alta roqua situats, vallejats de
la mar pregona, enfortits, ultra ço que natura li dóna grans e inaccessibles
roques per murs, encara, per murs e torres ab gran artifici, a ésser pus forts,
segons militar doctrina construïts, poder ésser presos per alguna força, art o
enginy de hòmens? Nunqua Ytàlia ho creeguera. Ha-u vist, e no sens molt
gran admiració. Cové-li creure-u.
Totes les dites coses pervengudes, senyor molt excel·lent, en sabuderia
de nosaltres, tant goig, consolació, alegria e jubilació han portats en nostres
penses e affeccions, que no u poríem, com ho volguéssem, per scriptura
recitar. Mas havem fetes e fahem al nostre Senyor, creador del cel e de la
terra, e a nostra dona santa Maria, moltes e grans laors e gràcies de tals e
tantes e tan insignes victòries que
e a la vostra reyal casa d'Aragó. E a vós, senyor molt poderós, supplicam
humilment e de cor que sia de vostra mercé voler attendre e considerar —axí
com som certs la innada saviea, providència e perspicacitat de ingeni, de les
quals nostre senyor Déu, per sa gràcia e inmensitat de bonea, ha volgut il·lustrar,
decorar e ornar, entre tots los reys, prínceps e senyors del món, vostra
preeleta e reyal persona— que vostra senyoria, ab los seus feels e animosos
vassalls, és en Ytàlia, és en Nàpols, on, mostrant-ho clarament experiència,
en passat se usà, e axí és acostumat usar, de arts e obres perverses, les quals
no admet pensa de bona fe, ni se
regió, [que] ha en los vehinats més jutges que advocats, e ja fossen jutges
justs a correpció, e no inichs a perdició e extermini. Vulla, encara, attendre
que tots los que
paraules bones e los feyts trists. Sia, encara, de sa mercé voler considerar e
attendre que la roda de la fortuna és en contínua mutabilitat, e que si huy se
mostra dia seré, demà s'espera núvol e tèrbol. E finalment, li plàcia attendre
e considerar que la sua pròpria ferma, segura, stable, jocunda e deguda seÿlla
és en sos regnes e terres, en los quals sens alguna sospita pot viure gloriosament
e virtuosa, al regiment e deffensió dels quals és donat per nostre senyor
Déu, per lo qual regnen los reys e los prínceps han administració de la
justícia.
Per tots, donchs, los dits esguarts, senyor molt excel·lent, e altres molts,
los quals a present obmetem per no enujar de prolixitat la vostra sacra majestat,
supplicam vostra senyoria molt gran que sia de vostra mercé consolar
aquests vostres regnes e terres per la vostra reyal presència, per tots nosaltres
més que desijada, sperada, affectada, reverida e amada. No
senyor molt excel·lent, vostra molt gran senyoria, afalagada, segons pensam
—no volem dir decebuda—, per ytàliques il·lusions, qui ab gran ardor tots
temps havem vostra sacra e reyal persona en contínua e amable memòria
dels nostres coratges. ¿Desdenyarà, donchs, senyor molt virtuós, vostra gran
clemència e amor perfeta —que som certs havets a nosaltres, vostres feels e
vassalls, e tenits per aquella empremptats cascun de nosaltres dins les vostres
sagrades entràmenes— correspondre a les nostres devoció, amor, affecció
e desig per la vostra reyal presència? Ni u creem, senyor, ni u creuríem per
res que sia. Àls, donchs, senyor molt excel·lent, no resta sinó que rompats en
un colp e tallets les cordes de totes les il·lusions ytàliques, subtilment e no
sens gran astúcia cordellades, e no sperets, senyor, a desligar-les, car nuus
cechs tenen e insolubles, los quals jamés no veuríets acabats de desligar.
Mester és, senyor molt excel·lent, si volets attendre a la honor de la
vostra reyal corona d'Aragó, si volets vostra sacra persona guardar de insidioses
machinacions e perills, si desijats vostres virtuosos, feels e leals vassalls,
qui ab vós són e us han tan loablement servit, reduir sans e salvus a
lurs cases —ço que deu ésser una de les pus principals cures vostres—, si
amats vostres regnes e terres deçà, qui ab tan reverencial amor, desijants,
sedejen vostra reyal presència e per aquella ésser defesos de tantes menaces
que
de justícia e dretura, obs és, senyor molt poderós, necessari e profitós,
que, ab connivència lexats, almenys a temps, los fets de Nàpols, convertescats
als vostres regnes deçà vostra sacra e contínua memòria a queafer. És necessària
presencial vista de vós, senyor molt excel·lent, a vostres regnes deçà,
e de vostres regnes e terres a vós, senyor. Venits, donchs, senyor molt poderós.
Venits. No vullats tardar. Rompets aqueix cel napoletà. Exits-ne. Irrigats
nostres flamejants affeccions e desigs per vostra reyal presència, tant e
tant per vostres regnes e terres tan longament sperada.
E perquè vostra senyoria molt gran veja e conega quanta és la ardor
que
que, en virtut de una letra de la senyora reyna primerament, e, aprés, de una
altra letra de la vostra molt gran senyoria als dels staments ecclesiàstich,
militar e de ciutats e viles reyals d'aquest regne particularment presentades,
los dels dits staments han en concòrdia deliberat respondre e, si a la dita
senyora reyna axí plaurà, metre en obra que
València e lo principat de Cathalunya sien en qualque un loch ajusts, o en
molts propinques, on se tracte, axí de missatgeria a vostra sacra magestat
fahedora per reduir-la en sos regnes deçà, com de la deffensió dels dits regnes
e principat, com, encara, de moltes coses toquants e concernents los
serveys de la vostra molt gran senyoria e benificis dels dits regnes e
principat.
E per ço, senyor molt alt, com sovén relació de molts sol variar en substància,
quantitat o qualitat la veritat de les coses gestes, detrahén dels béns e
afegín als mals, significam a la vostra senyoria molt excel·lent que en la nit
següent del dimecres prop passat, que hom comptava sis del mes present,
entre la mijanit e la una següent hora, fon sentit e vist foch que cremava alt
en la cuberta de la Sala de les cases del consell d'aquesta ciutat, lo qual, e
per la hora que era e per vent que y sobrevench, no pòch ésser apagat fins
que hac cremada la cuberta en tant quant era la dita gran Sala. Però, foren
stalviades del dit incendi la cambra del consell secret e la cambra de la
scrivania e los archius e totes les altres parts de les dites cases, exceptada
solament la cuberta de la dita gran Sala, la qual se cremà tota. E com fossen
buydades, per temor del dit foch, la cambra de la dita scrivania e los archius
dels originals dels furs e privilegis molts e de molts encartaments e libres
que y havia, són hic estats —per gràcia de Déu, qui
que fort pochs creem que se n'hic seran perduts, e per ço ho diem axí, car no
u havem poscut encara tot regonéxer. Havem-nos dolgut, senyor molt poderós,
en la hora del dit sinistre cas, però confiam en la misericòrdia de Déu,
que
En fi, senyor molt excel·lent, com per los debats e contrasts que són stats
e són entre lo reverend bisbe nostre e nosaltres sobre les col·lacions que ha
fets e fa dels benificis d'aquest bisbat —singularment de la Seu, que són
grassos— en persones stranyes d'aquesta ciutat e regne, denegant-los als nadius
de aquells, micer Gauderich de Soler, sobre una canongia d'aquesta
Seu sobre la qual són estats començats los dits debats e contrasts, ha en la
cort romana, ab certes paccions no assats honestes, impetrades certes provisions;
les quals, portades ací, axí per observació del decret e provisió per
vós, senyor, fets, continents effectualment que algú no gós o presumesca
presentar letres o provisions apostolicals ne usar de aquelles fins que y sia
per vostra molt gran senyoria provehit, com per nostre interés, són estades a
nostra instància emparades. E per ço com fàcilment per part del dit micer
Gauderich poria surreptíciament exir alguna provisió de la cort de vós, senyor,
contrària en les dites coses e als drets de vós, senyor, e als nostres,
supplicam vostra senyoria molt gran que sia de sa mercé manar que provisió
alguna tocant les dites coses e
sia proveïda o spatxada, e si a
vostra mercé remetre-ho tot ací al governador d'aquest regne, qui és dels
mèrits de les dites coses plenament informat, manant-li que y faça deguda e
spatxada justícia. Nostre senyor Déu, per sa potència infinida, exalce poderosament
vostra majestat sacra a laor sua e a glòria e honor de vostra reyal
corona d'Aragó, e pròsperament, en votiva sanitat, per molts anys e bons
conservada, li dón triumphable victòria de sos enemichs.
Scrita en València, a
Senyor, qui, besants, etc.
Elogi d'un jurista (30, juny, 1419)
A la molt alta majestat de nostre senyor lo rey.
Molt excel·lent senyor:
Digna cosa extimam, e a rahó convenible, per nostres conciutadans, e
senyaladament per aquells als quals lurs virtuts donen prerogativa singular,
vers vostra senyoria interposar nostres parts. On, senyor, com micer Alfonso
de Borja, doctor en cascun dret, originari de aquest regne, lo qual nostre
Senyor ha insignit e dotat de singular do de sciència e de preclares virtuts, e
al qual, e als parents e amichs de aquell, natura generosa ha donat exordi, e
als quals, per molts singulars beneficis, servirs e honors per aquells en temps
passats prestats e fetes a la dita ciutat, aquella és obligada en molt, supplicam
per ço, molt humilment, vostra dita senyoria que, tractant benignament e
favorable lo dit micer Alfonso, hajats aquell en lo si de vostra munificència
real e memòria specialment recomanat, en tal manera que, nostra intercessió
mijançant, senta los scrits de nostres supplicacions en lo conspecte de vostra
real celsitud a ell aprofitar. Açò, senyor molt alt, tendrem en singular gràcia
e mercé de vostra senyoria, la qual nostre senyor Déu prosperant augmente
en longa vida, donant-li victòria de sos enemichs.
Scrita en València, a
Senyor, qui, ab besament, etc.
L'or i la seca (7, març, 1413)
Al molt honrat En Francesch Ferrer, mestre de la secca de la ciutat de
València, en cort del senyor rey.
Molt honrat sènyer:
Grans clamors havem de vostra absència, majorment axí longa com per
occasió de aquella la secca no bat ne obra or, d'on ne sortexen inconvenients
e dans molt grans a la ciutat e singulars de aquella, qui no poden lavorar de
lurs comercis e contractes, ans se adormen. E lo qu'és pijor, car los havents
or, no podens açí fer lurs fets de aquell, han a cor a altres parts per lavorar e
contractar de l'or, e
fer aquells pagaments e dites e cessions o trastejaments que requer mercaderia.
E sobre açò scrivim als nostres missatgers que, si us retets difícil o afanyós
de venir, ne facen instància al senyor rey. On, vos pregam que, per los
esguards dessús dits, lexats tots affers privats e attenent als públichs d'aquesta
ciutat, de la qual sóts ciutadà e li sóts obligat per dret, vullats venir per
exercir vostre offici en la secca; e serà cosa que, ultra lo que
deute, ne farets plaer a nosaltres. E sia ab vós l'Esperit Sant.
Scrita en València, a
Los jurats de la ciutat de València, a vostra honor.
Un rellotge públic (22, abril, 1419)
Als molt honrats, cars amichs, los justícia, jurats e pròmens de Cabanes.
Honrats cars amichs:
Nosaltres trametem En Luís Amorós, fuster, en aquexes parts de vostre
terme per tallar carrasquetes a ops de una truja que havem fer al gran seny
poch dies ha fet per relotge de aquesta ciutat. On, honrats senyors,
recomanants-vos lo dit Luís, vos pregam que, en ço que mester haurà per lo
dit negoci, li donets favor, ajuda e prompta expedició. E sia vostra custòdia
l'Esperit Sant. Rescrivints-nos de ço que us sia plasent.
Scrita en València, a
Los jurats de València, a vostra honor prests.
El recinte urbà: antigues i noves muralles (9, desembre,1424)
Al molt reverend comanador e als molt honrats los justícies, jurats e
altres officials de la vila d'Alcanyiç, als quals les presents pervendran e les
coses dejús scrites se pertanguen. De nós, los jurats de la ciutat de València,
jutges ordinaris e reintegradors en los fets de les franquees, libertats e amprius
que la ciutat de València, ab los lochs de la general contribució de aquella, e
los habitadors en aquella e aquells han e
prosperitat.
Per exposició ab clamors feta denant nosaltres per En Matheu Claramunt
e En Bernat Guimerà, blanquers, ciutadans, vehins e habitadors de aquesta
ciutat, havem entés que, jassia ells, axí com a ciutadans, vehins e habitadors
sobredits, sien e hajen acostumat ésser franchs de tots e sengles peatges,
passatges e altres drets e vectigals acostumats cullir o que
vila de Alcanyiç, emperò, que de algun poch temps ençà los cullitors del
dret del peatge en la dita vila d'Alcanyiç, volent curiosament encerquar via
per e ab la qual de fet exegissen e levassen contra los furs, privilegis, libertats
e franquees, e contra antiga observança de aquells —per los quals los dits En
Matheu Claramunt e En Bernat Guimerà, e tots los altres ciutadans, vehins e
habitadors de la dita ciutat e de tots e sengles lochs del terme e contribució
de aquella són estats e són franchs e quitis de tots e sengles peatges, portatges
e passatges e altres drets e vectigals que
d'Alcanyiç e en altres ciutats e viles—, han attemptat inquirir e demanar al
dit En Bernat Guimerà si ell, per bé que sia vehí e habitador de la dita ciutat,
ha e té sa habitació dins los murs antichs e que en temps que la dita ciutat era
habitada e poblada dels infels serrahins eren en la dita ciutat, o fora de aquells,
dins los murs que depuys que la dita ciutat fon conquesta per lo sant rey En
Jacme de mà e poder dels dits infels serrahins qui la detenien.
E molt temps ha ja passat, la dita ciutat de València és estada e és, per
gràcia de Déu, murada e circuïda, volents los dits cullidors del peatge, segons
par, en la exacció del dit dret del peatge fer differència de e entre los
ciutadans de la dita ciutat qui habiten dins los límits qui eren circuïts per los
murs qui hic eren en temps de serrahins, los quals per molt gran part són
dirruïts, de e entre los murs que aprés, en temps dels christians, hi són stats
fets, ço que seria e és cosa ridiculosa e contra les paraules, sentència e intenció
dels dits privilegis e libertats, e cosa de gran admiració. Car cert és e
indubitat que
han ésser enteses a aquella, per bé que sia crescuda e mellorada, e no solament
a la dita ciutat, mas als suburbis de aquella, car part són de la dita
ciutat. Mas ja és pus clar, car los dits privilegis, en los quals són scrites e
contengudes les dites franquees e libertats, expressament dien e declaren
que les dites franquees e libertats són stades atorgades a tots e sengles ciutadans,
vehins e habitadors de la dita ciutat de València e del terme de aquella,
en los lochs que generalment contribuexen ab aquella, axí que cerquar fer
tal differència seria e és expressament contrariar a les dites franquees e
libertats que
han.
E car creem ésser certs que les dites coses sien stades attemptades fora
la sabuderia de vosaltres, qui semblants objurgacions no permetríets, a la
noblea de vós, mossén lo comanador, e a les honrades saviees de vosaltres,
honorables justícies, jurats e altres officials sobredits, en deute de justícia
requirim e de la nostra vos pregam que, esquivan e prohibín tals insolències
ésser d'ací avant fetes en o contra los ciutadans, vehins e habitadors de la
dita ciutat de València o dels lochs del terme e general contribució de aquella,
observets e observar façats als dits En Matheu Claramunt e En Bernat
Guimerà, axí com a vertaders ciutadans, vehins e habitadors de la dita ciutat,
lur franquea e libertat, preservan-los de totes e sengles exaccions del dit
dret de peatge e de tot altre vectigal del qual són e han acostumat ésser
franchs, car, ultra ço que
grat. E on axí fer no u volguéssets o fos fet lo contrari, nosaltres hauríem,
greu que
dels privilegis, libertats e franquees que
habitadors de la dita ciutat de València e dels lochs de la contribució de
aquella han e
En Bernat Guimerà, ciutadans, vehins e habitadors de aquesta ciutat. E per
vosaltres, molt noble mossén lo comanador e honrats justícies, jurats e altres
officials, e honor vostra, nos offerim fer e complir totes coses a vosaltres
plaents, justícia mijançant.
Oficis i carrers: la partida dels blanquers (8, novembre, 1418)
Al molt honorable e molt savi En Pere Çabata, menor de dies.
Molt honorable e molt savi sènyer:
En lo consell qui
gran clamor per los blanquers, com lurs alberchs e tota aquella partida era en
gran perill, [per] quant lurs inmundícies e aygües pluvials, e los altres discorriments
de lurs adoberies, no podien decorre en lo vall, les inmundícies del
qual sobrepugen en altitud gran, vedants lo discurs en tant que han cessat fer
lurs exercicis en lur offici, en dan lur molt gran. Sobre la qual clamor, e
veent lo consell ésser rahonable, és stat proveït que en tot cas siats congoxat,
vós e vostres companyons obrers, tro a protestar e pendre tots remeys de
conclusió que y sien obs, perquè, una vegada e de fet, sens divertir a altres
obres donants empatg, lo escurament e denejament del dit vall se faça. E
com per vostra absència en açò no
afers lexats, vos plàcia venir, en manera que tantost sia entés en ço que
dessús, certificants-vos que, vós no volent o no podent venir, stimulats per
la congoxosa clamor, hauríem cercar tot partit que la dita obra se faça de fet.
E sia vostre protector l'Esperit Sant.
Scrita en València, a
Los jurats de València, apparellats a vostra honor.
El nombre de corredors (10, gener, 1419)
A la molt alta majestat de nostre senyor lo rey.
Senyor molt excel·lent:
Per lo senyor rey En Martí, de memòria gloriosa, proavoncle vostre, fon
feyt fur en les corts celebrades per aquell en la ciutat de València als valencians,
e per vós, senyor, confermat en les corts que proïsmament havets
celebrades en la dita ciutat a supplicació dels tres braços del regne de València,
per lo qual és statuït que no sien admeses ne reebuts en la ciutat e ravals
de València, entre hòmens e fembres, ultra nombre de doents corredors, e
aquells hajen ésser reebuts per lo justícia en lo civil en lo principi de la
administració del seu offici ab e de consell dels jurats de la dita ciutat, e no
sens aquells, e ab e sots certes qualitats en lo dit fur nou contengudes.
On, senyor molt alt, com lo dit justícia ab consell de nosaltres haja proceït
a recepció dels dits corredors tro a nombre de doents, segons pensa del dit
fur, e encara hi resten moltes persones abtes e ydònees al dit offici als quals
ha convengut dar repulsa, entre les quals n'í ha moltes que no han altra
manera o sufragi de sostenir lur vida ne fer-ne sos obs, ne a lurs mullers e
criatures, sens lo dit offici, ans los covendrà mendicar o fer qualque malbarat,
de les quals és feta clamor molt gran, si donchs per vostra senyoria no y
és proveït; e per aquesta raó nosaltres e lo consell e pròmens de aquesta
ciutat hajam tengut en bo que a vós, senyor, sia supplicat de aquest material
a fi que y proveexcats de remey condecent, majorment car ja abans de la
edició del dit fur, per disposició del fur del molt alt senyor rey En Jacme, de
santa recordació, conqueridor de aquest regne, havien ésser reebuts en lo dit
offici qualssevol ciutadans que u volguessen ésser; per ço, a vostra molt
gran excel·lència humilment supplicam sia vostra mercé, ab prachmàtica
sancció e provisió reyal, sanccir e proveir que, ultra lo nombre dels
corredors, lo dit justícia qui ara és e per temps serà, ab e [de] consell dels
jurats de la dita ciutat, e no sens aquells, puxa reebre e admetre tro a nombre
de
nou, servant en la recepció de aquells totes les qualitats e coses en lo dit fur
nou contengudes. Per açò, senyor molt virtuós, serà satisfet a molta miserable
persona, farets gran almoyna e caritat, e a nosaltres singular gràcia e
mercé. E mantenga nostre senyor Déu vostra reyal majestat en longa vida e
prosperitat, e li dón victòria de tots sos enemichs. Amén.
Scrita en València, a
Senyor, qui, ab besament de vostres mans e peus, se recomanen en vostra
gràcia e mercé, los jurats de València.
Cors i tràfic marítim (30, octubre, 1416)
A la molt alta magestat de nostre senyor lo rey.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós rey e senyor:
A la vostra reyal excel·lència humilment notificam que a
present mes, dos naus carregades per mercaders d'aquesta ciutat eren en lo
port de la vostra vila d'Alacant, les quals havien aquí carregat de fruytes e
altres mercaderies, e, estants ja a punt de partir, en la hora de vespres,
sobrevench una nau armada de bizcahins e combaté les dites dos naus, e
aquelles ha preses, e morts alguns de les naus sobredites, e nafrats molts, e
han levat d'aquelles sis bales d'alazfor e tres bales de comí e més de
quintars de figa. E no contents d'açò, senyor, se
e la gent e les mercaderies que en aquelles són romases.
Lo capità, senyor, de la dita nau de bizcahins ha nom Pero Sánxez de
Ferrera, de Sentander, e lo patró ha nom Oxoa, de Brirbau. E interrogats per
los mercaders que eren en les sobredites naus los dits capità e patró per què
combatien e robaven les naus de vostres sotsmeses, senyor, respongueren
que ho fahien per marcha, ço és, per diners que lo molt alt senyor rey pare
vostre, d'alta recordació, devia a gentils hòmens de Castella. Si aquestes
coses, senyor, deuen ésser sostengudes, veja-ho vostra reyal senyoria, car
tots vostres sotsmeses creen haver bona pau ab los vassalls del rey de Castella;
e si en fe són decebuts, no estan ells bé; e si lo contrari sabien, irien proveïts
segons que
On, senyor molt excel·lent, com les dites coses sien de mal exemple e
importables, e de les quals se porien seguir irreparables mals, escàndels e
perills entre los dits sotsmeses vostres e del dit rey de Castella si no y era
occorregut per vós, senyor, per tal, humilment supplicam vostra reyal magnificència
que sia mercé d'aquella scriure d'açò a l'alt rey de Castella, e no_res_menys
dar orde e manera que los dits mercaders vassalls vostres, axí
sens tota raó damnificats, sien reintegrats. En açò, senyor molt virtuós, farets
gràcia e mercé als dits mercaders, e nosaltres ho haurem a singular gràcia de
vostra reyal senyoria, la qual nostre senyor Déu, per sa mercé, mantenga e
exalce en sanitat e longa vida, e li dón victòria de tots sos enemichs. Amén.
Scrita en València, a
Senyor
Senyor, qui, ab besament de vostres peus e mans, humilment se recomanen
en vostra gràcia e mercé, los jurats de la ciutat de València.
Lloança dels mercaders (23, febrer, 1419)
Al molt noble e de gran saviesa don Ferrando Roïç Cabeça de Vacca,
sots_almirall de Castella.
Mossén molt noble e de gran saviesa:
Per los parents e amichs dels honrats En Guerau de Benviure, d'En Bernat
Lorenç, d'En Pere Martí e de N'Andreu Conill, conciutadans nostres,
som stats informats com vós tenits aquells en presó per ço car vos haurien
donat entenent que serien sacadors de forment, per què serien encorreguts
en grans penes; e per ço, per los dits parents e amichs de aquells som stats
pregats n'escrivam a vostra noblea.
On, mossén molt noble, com los dits presos sien natius e fills de honrats
ciutadans de aquesta ciutat, a la qual han feyt grans servirs e honors, e per
ço
los covenga divertir en diverses parts del món, e rahonablement,
per lo bé que los mercaders universalment fan en les partides on confluexen,
aquells dejen ésser bé tractats, favorits e protegits, car lur art los ho dóna
com lur comerciar e negociejar done aviament als avers e mercaderies, de
què roman gran utilitat a les partides on tresquen; e per aquesta raó nosaltres
acostumam ací molt favorir e contractar tots mercaders estranys, e specialment
de aquexes parts, qui havem com a propris conciutadans, axí bé e mils que
que són originaris e ciutadans nostres, en tant que moltes vegades los
perdonam alcuns fets que de lur natura merexerien punició; e com los damunt
dits no sien en tal cas que meresquen punició, e, en cas que en alcuna
cosa haguessen faltat, no és obs axí asprament e estreta sien congoxats e
punits, mas comportats —specialment vers vostres parts, que havien per quasi
pròpria pàtria—, majorment pus dan alcú no
vostra noblea e gran saviesa pregam affectuosament e de cor que, per intercessió
nostra e de nostres prechs, qui per vostra honor faríem tot quant a vós
fos plasent, e per los esguards e consideracions damunt dites, vos plàcia
delliurar de la presó los damunt dits e aquells favorablement e benigna tractar
e protegir. E encara que en alcuna cosa fossen vists haver faltat, allò
vullats per nostra amor perdonar e remetre, e en tal manera donar bona expedició
e delliurança a aquells, que, ab gran laor vostra, senten fruyt de
nostra intercessió. En açò, mossén molt noble, retrets deute a bona amistat,
fer-n'ets servir a Déu, e mostrarets gran gentilea, [e] nosaltres ho tendrem a
singular plaer de vostra noblea, per la qual serem obligats a totes coses que
redunden en vostra honor.
Scrita en València, a
Los jurats de València, apparellats a vostra honor.
Els negocis i la política (31, març, 1421)
A la molt alta e molt excel·lent senyora, la senyora reyna.
Senyora molt excel·lent:
Sabut havem com, a instància del procurador fiscal de vostra cort, és
estada detenguda e emparada en Tortosa una nau que exia de la plaja de
aquesta ciutat carregada de lanes e altres coses per mercaders de aquesta
ciutat, tenint sa via a Levant, pretenent lo dit fisch que
nau anava a Jènova, e per ço ésser confiscada, e que vós, senyora, hauríets
manat pendre lo patró e altres de la dita nau, e manada rebre emprisa o
enquesta si les coses de la dita nau se desempatxaven per a Jènova. De què,
senyora molt alta, som molt congoxats, car nostra oppinió és, per alcuns
indicis, sentiments e demostracions que
mou, e és causa impulsiva, iniquitat de alcuns qui han livor e enveja com
aquesta ciutat prospera de dia en dia de bo en mellor, car s'í exerceix huy
més mercaderia que en tota vostra senyoria; e per ço car han vist per experiència
que la dita ciutat, qui ama de totes ses forces e potències al senyor rey
e a vós, senyora, ha servit bé e ab gran ardor al dit senyor, e serveix e servirà
per tota sa possibilitat. E assajen ab maneres colorades malmesclar ab vós,
senyora, la dita ciutat, sots pretensió que tots sos mercaders sotsvenen a
Jènova, imposants a la dita ciutat e als dits mercaders taca e màcula de infidelitat,
la qual n'és axí neta com l'or apurat.
E podets, senyora molt alta, considerar que los officials en cap e altres
de aquesta ciutat e regne, e nosaltres, som persones tements e amants Déu e
vostra senyoria, zelants vostra honor e servants nostra innada fidelitat, tenints
esment ab gran attenció a la honor e decència reyal, e que no permetríem tals
coses per les quals nostra fidelitat e honor fos denigrada. E siats certa, senyora
molt alta, que ací no
officials, axí per la exacció dels drets com per altres maneres de necessitat,
no
dits officials que, si mercader alcú feya lo que no deu a sguard del dit senyor
rey e vostre, que no
vós, senyora. E per ço, senyora molt gran, congoxam, e rahonablement, que,
sots color de honestat, taquen aquesta ciutat e nostres mercaders per portar
aquella e aquells a ruïna, e aterrar e anichilar la mercaderia, per la qual se
sosté e satisfà a sos importables càrrechs.
E per avís vostre, senyora molt virtuosa, vos certificam que, per les tribulacions
que són en totes les parts del món, la mercaderia és molt atenuada
e tornada a no res, e s'í lavora fort poch a esguard de ço que solia, majorment
attés que nostre senyor Déu visita de mortaldats aquestes parts, per les
quals, e per la carestia dels viures e per lo poch trahull dels comercis, se són
affeblits e attenuats tots los affers. E sabets bé, senyora molt excel·lent, que,
si per necessitat se ha soccorre e sotsvenir al dit senyor rey, e si aquelles
poques mercaderies que s'í trastejen, per èmuls detractors se ginyen aterrar
e destrouir, poch se porà entendre e satisfer al benefici del dit senyor e als
càrrechs ordinaris a què la dita ciutat és tenguda.
On, senyora molt alta, a vostra gran excel·lència supplicam humilment
que sia vostra mercé diligentment veure e considerar si semblant procés o
vexació redunda en benefici del dit senyor rey e vostre, e de la cosa pública
de aquesta ciutat e regne, per les causes e rahons damunt dites, e provehir-hi
en tal manera que Déu ne sia loat e al dit senyor rey e vós, senyora, puxa éser
servit, e lo benifici públich augmentat o sostengut. Sobre aquestes coses e
altres, senyora molt alta, trametem a vostra senyoria En Pero Pérez, scrivà
de ració de la casa del dit senyor, informat de nostra intenció, supplicants a
vós humilment sia vostra mercé aquell benignament reebre e exaudir, e en
ço de què supplicarà vostra senyoria provehir, e donar fe e creença a tot ço
que sobre
senyora molt justa, tendrem a gran e singular gràcia e mercé de vostra gran
senyoria, la qual nostre senyor Déu exalce e prospere votivament.
Scrita en València, a
Senyora, qui, ab besament de vostres mans e peus, etc.
La lletra de canvi (27, agost, 1421)
Al molt honorable, car amich, En Berthomeu de Simó, mercader, ciutadà de
Florença, en
Molt honorable car amich:
Per l'onorable micer Guillem d'Alpicat som estats certificats com vós, en
virtut d'una letra per nosaltres a vós tramesa e per aquell a vós liurada,
vos sóts offert fer letra de cambi de doentes onces a
a
offerints a vós tot ço que per vostra honor puscam fer. E, segons per lo dit
micer Guillem som certificats, aquell ab sos companyons missatgers han
anar de bot a Nàpols, on és lo senyor rey, de què la letra del cambi, si liurada
n'avets alcuna al dit micer Guillem, poria aprofitar poch o no res. E, per ço,
és necessari que hajam de vós segona e terça letres del dit cambi complidor
al dit En Johan Bondia o a
ací trametam als damunt dits per persona certa que s'ich partrà prestament.
Per tal, honorable e car amich, a vós pregam affectuosament que us plàcia,
vista la present, fer les dites letres e aquelles liurar al correu portador de la
present, lo qual per aquesta raó trametem a vós, e ha manament encontinent
tornar ab les dites letres de cambi. D'açò, honorable e car amich, nos farets
singular plaer, lo qual no liurarem a oblivió. E sia vostra custòdia l'Esperit
Sant. Rescrivint-nos de ço que plasent vos sia.
Scrita en València, a
Los jurats de València, a vostra honor.
El rerepaís castellano
Als molt honorables e savis senyors los judeç e alcaldes e altres qualssevol
officials de la ciutat de Terol.
Molt honorables e savis senyors:
Per En Jacme Ferrer, mercader, conciutadà nostre, és stat denant nosaltres
proposat que, poch temps ha passat, ell trametia per certs moros traginers
de la Vall d'Uxó tres càrregues de pastell, mija càrrega de gala e mija
càrrega de saqueria al loch de Torralba de los Frares, e los dits moros haurien
posat les dites quatre càrregues a Hoxos Negros, e que per retorn haurien
carregades en lo dit loch de Torralba quatre càrregues de lana. E passants per
la ciutat de Terol, per En Johan Fexes, qui
d'aqueix regne, segons diu, li és stada feta empara de les dites quatre càrregues
de lana e de les bèsties, pretenent, segons aquest aferma, que
Jacme Ferrer havia voler e intenció de trametre lo dit pastell en Castella sens
pagar dret del General, ço que aquest nega expressament. E que, per occasió
de la dita empara, li destenits la lana e bèsties, en gran dan e prejuhí seu, e
per ço, recorrent a nosaltres, nos ha requests que sobre açò deguéssem a
vosaltres scriure.
Per què, senyors molt honorables, pregam vostres molt honorables savieses,
e de cor, que al dit nostre ciutadà façats bon acolliment e tractets
decentment, fahent-li delliurar les dites bèsties e mercaderies ab les messions,
car, parlant ab deguda honor vostra e de la part, lo dit En Jacme Ferrer
o part d'aquella nega o no atorga volgués metre la mercaderia en Castella; e
on ho volgués, pus lo voler no vench en acte o perfecció, no deu o mereix
perdre sa mercaderia o béns, car nengú, per dret e bona raó, per afecte no és
punit si no y met efecte. E en açò retrets deute a justícia, conservarets bona
e antiga amistat, la qual, per gràcia de Déu, tots temps s'és servada entre
aquesta ciutat e aquexa, e tendrem-vos-ho a plaer singular. E si algunes coses
per vosaltres podem fer, confiantment nos ne rescrivits.
Scrita en València lo primer dia de setembre, any mil
Los jurats de València, a vostra honor apparellats.
Blat d'Aragó per a la ciutat de València (20, febrer, 1416)
Als molt honorables e molt savis senyors los jurats de la ciutat de Terol.
Molt honorables e molt savis senyors:
Per part d'alcuns mercaders d'aquesta ciutat qui compren blats en aquexa
ciutat e altres parts d'aqueix regne e
ciutat, són estats fets a nosaltres diverses e molts clams de les guardes del
General d'Aragó qui estan per los deputats del dit regne en lo loch de les
Barraques dels Jaqueses, dients que per les dites guardes los són fetes grans
vexacions. Car, encara que porten lurs albarans del dit General com han
pagat en aquexa ciutat on hauran carregat o en altres parts del dit regne, per
vexar aquells los fan decarregar les rècoes e
ab mesura —segons afermen los dits nostres mercaders— que no és approvada
per lo majordom d'aqueixa ciutat; e si la mesura no és bona, jamés no
trobarien les càrregues dretes, per què
e donar fermances per aquelles.
E perquè vostra saviea sia d'açò mils informada, nos han dit que dos
macips d'En Pere Cabanes, mercader d'aquesta ciutat, havien carregat en la
dita vostra ciutat e, pagats lurs drets, venien lur camí, e, com foren a les dites
Barraques, les guardes los feren descarregar la rècoa e
que portaven, e trobaren en aquell dos o tres barcelles de més. E
ladonchs, los dits macips dixeren que no
carregat en Terol e mesurat ab la mesura d'aquí. E veents açò los dits macips,
la hun d'aquells correch al loch d'Alventosa e portà la mesura del loch
qui és approvada del vostre majordom, e tornaren a mesurar lo dit blat e
trobaren que la mesura de les guardes dessús dites era falsa. E tenints-se per
confuses d'açò, les dites guardes encontinent trameteren la lur mala mesura
a la propdita ciutat.
D'aquestes coses no solament se
mas encara los d'Aragó qui devallen ab lurs blats e
De semblants vexacions, donchs, senyors molt honorables, si les dites coses
deuen ésser sufertes ne passar ab los ulls cluchs, veja-ho vostra saviea. Per
què us pregam, axí affectuosament com podem, que, per conservació de la
amistat que entre aquexa ciutat e aquesta per tots temps és estada, façats e
procurets en totes maneres les dites vexacions tornen a loch e d'ací avant
no
esquivar. E en açò farets ço que devets e de vostra saviea e bona amistat
molt confiam, e nosaltres ho haurem a singular plaer d'aquella, la qual nos
pot confiantment rescriure de tot ço que sia son plaer.
Scrita en València, a
Los jurats de València, apparellats a vostres plaers e honor.
Comercialització de la seda granadina (8, març, 1417)
Als molt honorables e molt savis senyors los missatgers de la ciutat de
València en cort del senyor rey.
Molt honorables e molt savis senyors:
Segons havem sabut, entre lo rey de Granada e En Johan Martorell e En
Galceran de Xarch, per sí e per alguns altres mercaders d'aquesta ciutat, s'és
fet cert contracte de totes les çedes del realme de Granada, que no puxen
ésser comprades sinó per mans dels dits mercaders. Per finament del qual
contracte, per part dels dits mercaders fon obtenguda del senyor rey una
letra dirigida al rey de Granada pregant-lo que, havent per recomanats los
dits mercaders, los acullís e tractàs favorablement en lo dit contracte clos ab
aquells. La qual letra per los dits mercaders és estada presentada, segons
dien, al dit rey de Granada, e lo contracte és vengut a perfecció entre aquells,
e afermen los dits mercaders per rahó del dit contracte venir gran profit e
utilitat a aquesta ciutat e regne per la entrada e exida dels comercis, ultra la
honor que
sabut, sens falta hi foren prevenguts —axí com han agabellats los çucres e
altres coses, e ara se
E en lo dia present havem haüt, per relació dels dits mercaders, que
senyor rey, a inducció de quisvulla, ha tramesa letra a
Luís Granollés, a
per la qual los mana en pena de mil florins que la dita letra del dit rey
de Granada no la presenten a aquell ne se n'alegren, pretenent que
seria damnós a sos sotsmeses. La qual cosa no sabem ne podem veure que
més sia dampnós havent-ho nostres mercaders que havent-ho altra gent
stranya. E com açò sia gran interés al bé e honor de la dita ciutat e dels dits
mercaders, qui són notables persones, per tal, vostres honorables saviees
affectuosament pregam que façats gran instància e interposets vostres parts
ab lo senyor rey li plàcia, per sa mercé, revocar la dita última letra e manar a
tots sos officials que
com ja no sia en mà dels dits mercaders revocar la presentació de la dita letra
al dit rey de Granada ja feta, e obtengats aquelles provisions que y sien abtes
e necessàries, e aquelles nos trametats tantost per correu. E sia vostra custòdia
l'Esperit Sant. Scrivint-nos de tot ço que us sia plaent.
Scrita en València, a
Los jurats de València, apparellats a vostres plaers e honor.
El gra de Sicília (14, octubre, 1421)
A la molt alta majestat de nostre senyor lo rey.
Molt excel·lent senyor:
A vostra reyal magnificència per diverses letres havem scrit e supplicat
que, per vostra mercé, vos retats liberal e bé munífich en atorgar licència a
nostres mercaders volents carregar forments en Sicília per provisió de aquesta
ciutat, e creem, senyor molt alt, que ab major voler proveirets a nostres
supplicacions que per nosaltres no serà supplicat. Però, senyor, car, per ventura,
per alcunes raons vostra senyoria se poria escusar en permetre tal
licència, significam a aquella humilment que no és de memòria dels huy
vivents que tantes seccades, per falta de pluges e per sterilitat, sien estades
en aquest regne de València, en tant, senyor, que moltes partides ha en aquell
que envides han aygua a ús de beure, e no s'í ha[n] collits esplets alcuns,
abans cové que de parts lunyadanes procurem provisió de forments. E sobre
açò, sab-ho Déu, som molt esmayats, angustiats e bé tribulats, si nostre senyor
Déu ab instrument de vós, senyor, no
senyoria que de Castella no
fatigada. Solament nos resta de Sicília, e de aquí, ab ajuda de vós, senyor,
speram sufragi.
On, senyor molt excel·lent, com sobre açò hajam conduïts e dreçats a la
dita illa de Sicília alcuns navilis per provisió de forment a aquesta ciutat, e
entre
factor nostre, e En Pere Garcia, patró de nau, qui és conduït per nostres mercaders
per la dita rahó, supplicam que sia mercé vostra girar los ulls de vostra
clemència vers aquesta ciutat en donar-li licència de traure forment. E siats
cert, senyor molt virtuós, que si de aquí no havem soccors de forment, restam
en gran perplex e angústia. Açò, senyor molt alt, haurem en singular suffragi,
do e gràcia de vostra reyal persona, la qual nostre senyor Déu vulla conservar
e prosperar longament e votiva, e li done victòria de tots sos enemichs.
Scrita en València, a
Senyor, qui, ab besament, etc..
Mercaderies de Flandes (15, abril, 1423)
Al molt honorable e molt savi cavaller mossén Johan Bertran de Reyta,
a Vizcaya.
Mossén molt honorable e molt savi:
Nosaltres som estats informats per alguns mercaders d'aquesta ciutat,
que factors lurs qui tenen en Flandes havien carregades certes robes, dejús
designades, en una nau que exia de Flandres, la qual patronejava Lope López
de Seraus, viscahí, al qual, segons ell afferma, eren estades fetes algunes
novitats per los flamenchs, e ell, volent-se entegrar de les dites coses, hac
ymaginació que les robes que portava eren de flamenchs e que d'aquelles se
poria reintegrar, e, per ço, féu la via de Gomaya, e aquí ha descarregades les
dites robes, les quals, segons se diu, ha meses en poder vostre, mossén; e lo
dit patró podia pensar que, puys cathalans li havien comanades les dites
robes, que no eren de flamenchs. Emperò, vostra saviea sab que entre vosaltres
e nosaltres ha bona amistat e no y ha causa neguna de represàlies, e [si]
los flamenchs han fets alguns desplaers al dit patró, no
mercaders, car semblant poríem fer ací nosaltres a vostres navilis, qui fort
sovén arriben en aquestes parts ab ferre e altres mercaderies, als quals són
fets plaers e honors.
On, mossén molt honorable, com les robes e mercaderies dessús mencionades,
les quals venien en la dita nau, sien aquestes: primerament, una bala
de coxins e traversés de fluxell, e, dins la dita bala, un carratellet en què ha
dos arnesos de rocins; la qual bala carregà a la Esclusa, port de Bruges, En
Pere Dezputg, e ve consignada en València a Moreto de Dovino, e la dita
bala és senyalada d'aquesta senyal:
carretells de fulles de lautó, e un carratell de baynots, e un carretell de graelles
de ferre, e un barril petit de agulleria, e un barril poch de canalobres de
lautó, e un barril de salmó salat, e un barril de formatges, e quatre barrils de
terra de sullar jupons. Totes les dites robes foren carregades a la Esclusa per
En Pere Anglés e consignades ací a
que appar en lo dors:
E més avant, una caxa en què ha una ymatga, consignat a
d'aquesta marqua:
E com certament les dites mercaderies sien de mercaders d'aquesta ciutat,
segons podets veure en ço que dit és, per tal, vos pregam affectuosament
que a vós plàcia, per contemplació nostra e d'aquesta ciutat, manar tornar e
restituir les dites mercaderies als dits nostres mercaders, les quals, si us plaurà,
farets donar e deliurar a
dita nau. En açò, mossén molt honorable, farets justícia e egualtat, e serà
conservació de bona amistat, e nosaltres ho tendrem a singular plaer de vostra
saviea, la qual pot a nosaltres scriure fiablement de tot ço que sia son
plaer. E tenga-us en sa comanda la Santa Trinitat.
Scrita en València, a
Los jurats de València, a vostres plaers e honor apparellats.
Potència econòmica dels venecians (4, gener, 1416)
A la molt alta e sacra magestat de nostre senyor lo rey.
Molt alt e molt excel·lent rey, príncep e poderós senyor:
Per vostres gloriosos predecessors, reys e senyors nostres de digna recordació,
són estats en lur protecció real e salvaguarda mesos e costituïts los
mercaders de nacions stranyes qui, ab lur permissió, mercantilment han conversat
e usat dins los regnes, terres e dicions lurs, e açò per grans e evidens
raons, almenys per dos: una, per gran magnificència e noblea de cor dels
dits senyors; segona, per quant per lur conversació no solament les dretures
e regalies de la corona reyal ne són augmentades, ans encara, e
avers han pus uberta entrada e exida, e vostres sotsmeses ne reeben emoluments
e profits molt grans. E per aquestes rahons comunament aquells són
stats bé tractats e molt favorits, e, per vicissitut, aquells són en lurs pàtries
obligats bé tractar e favorir vostres sotsmeses. De açò, senyor, resulta que
quant aytals estrangers se senten, a lur parer, vexats o desfavorits o maltractats,
comunament vénen als rectors de les ciutats on conversen, explicants e
posants lurs quereles, a fi que aquells dits rectors de lurs oppressions prenguen
parts en scriure
sublevats de lurs greuges e injustes extorsions; e axí
senyoria e terres.
On, senyor molt excel·lent, ab gran solicitut, alcuns venecians mercaders
són estats a nosaltres, explicants com alcuns vostres officials agreugen
aquells en dos maneres contra justícia: una, en fer-los pagar leudes per passatge
de lurs galees e navilis; altra, en comunicar en los
que
ab licència vostra comoren e mercadejen en vostra senyoria. De la primera
affermen ésser-los fet tort, car dien —e creem, senyor, que axí sia, e se
leugerament e fàcil haver informació— que lurs galees e navilis, traversants
vostres mars, no toquen per mars leudàries, ço és, per aquelles on o de les
quals se pot e deu exhigir leuda, ans traversen molt foranes. De la segona,
per semblant, car ab veritat, senyor, jassia los venecians sien dits e sien
italians, emperò, senyor, [no] [són] citramarins, e lo privilegi enclou italians
citramarins tant solament. E aquest vocable, citramarins, ja y fon apposat
magistralment e digesta en favor de aquells per excloure
del dit privilegi, e ab gran raó; e
molt gloriosos fets per vostres benaventurats predecessors en les mars, hi fo
prestat sufragi e feta valença per venecians, e servada per ells inconcussament
amistat fort antiga. E per ço que dit és, senyor molt gran, semblaria,
salva tots temps humil subjecció vostra, als dits venecians ésser feyt tort en
los dits dos caps.
E jassia, senyor molt poderós, creegam vós siats bé informat dels profits
e utilitats que per la conversació de aquesta nació de venecians provenen a
vostra senyoria e dretures e a vostres sotsmesos, emperò, encara
per informar-vos-ne pus ubertament, scriure
senyor, com sab mils vostra senyoria, són potents en actes mercantívols.
Aquests gran res trahen e trastegen de vostra senyoria la major part o colp de
lanes, no solament que
regnes, passants per vostra senyoria. Aquests, senyor, habunden les seques
vostres de quant argent se bat, e altres avers e mercaderies sí
més que ells? De tot açò, senyor, si vostres peatges, regalies e dretures ne
valen més, ¿qui y dubta? Més avant, senyor, aquests, com sab mils vostra
senyoria, són molt poderosos per tot levant, on han de grans batlies e senyories.
Quant vostres sotsmeses trastegen per aquelles mars, si
aquells bona companyia e acolliment, ben podets haver prompta informació.
Tota hora, de gran temps a
stats obsequiosos en honor, servey e visceral amor de la vostra reyal corona.
Totes aquestes coses, senyor molt excel·lent, havem volgut ací estendre
per informació de la veritat e per ço que vostra senyoria sia moguda a deferir
a aquells rahona[ble]ment e conservar ab la vostra reyal casa en vera amistat
obsequiosa. On, senyor molt virtuós, supplicam humilment vostra gran senyoria
sia de sa mercé en les coses e greuges per aquells asserts en tal manera
condescendre e proveir que de vostra senyoria aquells se tenguen per
contents e sien relevats de tota injusta exacció e extorsió per nostra intercessió,
e ab gran cor e fervor continuen e melloren lur bon voler, affecció e
servirs a vostra corona reyal e sotsmesos de aquella. En açò, senyor, jassia hi
haurets justiciablement proveït, emperò, sí u tendrem a molt gran e singular
gràcia e mercé de vostra excel·lència, a la qual nostre Senyor totpoderós
vulla donar salut e vida molt longa ab tota prosperitat.
Scrita en València, a
Senyor, qui, ab besament de vostres mans e peus, se recomanen en vostra
gràcia e mercé, los jurats de València.
L'elecció del cònsol dels catalans a Gènova
(5, juny, 1416)
Als molt honorables e molt savis senyors los consellers de la ciutat de
Molt honorables e molt savis senyors:
Sabut havem de tot cert que aquell reprovat e mal hom Pere Rey, jenovés,
qui per los cathalans era cònsol en Jènova, per sos demèrits e malvestats és
privat de l'offici de consolat, per què cové ésser elegit cònsol, la elecció del
qual ve a aqueixa ciutat. E com en lo dit offici recayga interés assats gran de
aquesta per esguard de sos mercaders, en los quals, per gràcia de Déu,
habunda, jatsia a vosaltres vénga lo càrrech de la elecció de la persona segons
dit és, per ço, senyors molt honorables e molt savis, vostres circumspeccions
exortam e pregam, affectuosament e de cor, que en la elecció e
nominació de la persona del dit cònsol vullats e us plàcia ab gran solicitud
veure e attendre en tal manera que sia provehit al dit offici degudament. Ja
podets pensar, senyors molt honorables, quant va en la persona constituïdora
al dit offici, a esguard, en special, que
nació s'àn jutjar per aquella, e en terres estranyes, de lurs contractes e
comercis, e quant deu hom preponderar en investigar persona inclinada en
rahonablement favorir a la dita nostra nació, majorment entre jenovesos,
qui, per actes passats, no són gayre ardents en amor e dilecció nostra.
E com en aquesta ciutat residexca mercantívolment hun appellat Thomàs
Italià, lo qual ha prop de
actes mercantívols en la senyoria del senyor rey, e specialment en
bona fama, vida e conversació, e de estament bo e covinent entre los seus, e
qui, en los temps que ha vagat en Jènova, ha haüd càrrech singular de protegir
e defensar e, ab gran laor e cor, mantenir nostra nació allí, conversant
virilment e potent, en tant que dignament sóts e som tenguts aquell proseguir
de condignes obres e recompensacions; e per ço hajam considerat que, si
Thomàs venia en sort de ésser cònsol, seria benefici molt gran de vostres
e nostres mercaders, car sens falta, per sa promenia e affecció singular que
ha a la dita nostra nació, hauria per recomanats vostres e nostres mercaders
favorablement e expedita en lur justícia, com per la antiga residència e conversació
feta en aquestes vostres e nostres parts sia feyt quaix indivíduu
íncola e antich pecculiar vostre e nostre, e tots sos majors comercis redunden
en nostres partides; per ço, som moguts a vosaltres de aquell fer special
recomendació.
On, vostres circumspeccions e honorables saviees molt affectuosament
pregam que us plàcia e vullats, per nostra special intercessió e per lo general
benefici dessús dit, davant tots altres preferir en lo dit offici e metre lo dit
Thomàs Italià. Per açò, senyors molt honorables, ultra lo comú profit que
se
qual reputarem a plaer molt singular. E en son cas, de semblants e majors
coses serem molt promptes fer per vostres pregàries e intercessions. E sia,
senyors molt honorables, vostra custòdia l'Esperit Sant. Rescrivints a nosaltres
de tot ço que sia honor de aquexa ciutat e plaer vostre.
Scrita en València, a
Los jurats de València, a vostres plaers e honor apparellats.
Garanties de seguretat (29, gener, 1423)
A la molt alta e molt excel·lent senyora, la senyora reyna.
Molt excel·lent senyora:
Aquesta ciutat e aquest regne, strets en lurs tèrmens e pertinències, e
situats en partida naturalment, segons hom veu, desijosa de les aygües del
cel, de les quals molt sovín ha e sosté fortuna, han —ço és, los habitants en
aquells— haver soccors de les terres irrigues, les quals, axí per la gran ardor
del sol, qui molt aquelles e les altres exuga, com per les aygües regants
aquelles, les quals naturalment les amagrexen, serien fetes stèrils e de pochs
fruyts si no fossen los grans e soberchs treballs e enginys dels hòmens
culturants aquelles. E axí, la natura és subvenguda per los treballs e arts dels
hòmens.
Mas nostre senyor Déu —qui, per sa providència infinida, ha format axí
aquest món que ço que a part alguna de aquell defall per natura, Ell ho
suppleix e compensa per altra via—, ha, entre les altres sues gràcies, axí ordenat
e dispost que aquesta ciutat és feta port e aviament dels avers que de
levant vénen a ponent en Spanya, e d'aquells que d'Espanya van a levant
e a les altres part[s] del món, e, per ço, en aquella ha haüt e ha comunament
gran còpia de mercaders de diverses parts del món, los quals, per los grans
comercis que y fan, donen grans profits principalment als drets e rendes del
molt senyor rey, enaprés als drets de la dita ciutat e de tot lo regne, e generalment
porten utilitats grans als habitadors e singulars de aquells. E en tant,
molt alta senyora, són estats vists, sentits e coneguts los dits profits e utilitats
per lo star e aturar los mercaders strangers en aquesta ciutat —los quals hi
han trets e trahen los molts avers que ací
partides d'Espanya, e n'í porten de altres parts, necessaris e profitoses als de
ponent, a què no darien recapte los mercaders nostrats—, que algunes vegades
és estat vist que si, per qualque occasió, los dits mercaders strangers hic
són exits o s'han abstengut de fer mercaderies, tantost aquesta ciutat e lo
regne han sostenguts grans detriments e menyscaptes. E per ço, axí los
officials del dit senyor rey e los altres d'aquest regne se són tota hora studiats
en favorir los dits mercaders strangers per los grans profits e utilitats que y
han vists e coneguts.
E, senyora molt excel·lent, com sab molt bé vostra senyoria, lo dit senyor
rey, constituït no ha molts temps passats en fets a ell assats àrduus axí
deçà com dellà mar, ha moltes vegades a aquesta ciutat e regne demanats
soccorriments e ajudes, e han-les-hi tan liberalment e ab tan gran voler e
affecció e tantes vegades fetes, que
d'aquest gran temps. Aquests tan grans càrrechs, molt alta senyora, ab los
drets imposats per allò en aquesta ciutat e en lo regne, los quals anvides hi
basten, se han a sostenir e portar, en los quals siats certa, senyora molt excel·lent,
contribuexen e paguen per gran part los mercaders strangers que y són, e
molts altres per causa de aquells hi arriben, per los grans comercis que aquells
hi fan. E si, per desastre, aquells no y eren, dats per destruÿts aquesta ciutat e
aquest regne, qui, per los serveys e soccorsos fets tan exhundantment al dit
senyor rey, han mesos e
E ara, senyora molt excel·lent, és vengut ací micer Johan Navarro ab
comissió de vós, senyora, e, sots títol e color de pendre e occupar béns de
jenovesos enemichs del senyor rey, ha fets alguns procehiments contra dues
cases que y ha de gran temps ençà de jenovesos —los quals hi són ab guiatges
e seguretats del senyor rey, axí com ne ha en Jènova dels nostres mercaders
guiats e segurs en la fe de lurs guiatges— e contra molts florentins, lombarts
e altres mercaders strangers, hoc encara contra alguns mercaders de aquesta
ciutat. De què aquells e los altres mercaders són estats e són somoguts e
sospesos e abstenguts dels comercis acostumats fer, d'on tantost los dits
drets, axí del senyor rey com los de la ciutat e del regne, han sentit grans
minves en lurs reebudes acostumades. E de fet, per allò alguns dels arrendadors
dels dits drets ne han fets ja protests.
E com, senyora molt excel·lent, per la dita comissió, axí general com és,
lo dit micer Johan Navarro en lo exercici, excehint los tèrmens de aquella,
s'estena a molts casos expressament contra furs statuints que, absent lo senyor
rey, los justícies de la ciutat e viles del regne de València coneguen de
tots los fets fiscals e pròpries del dit senyor e altres coses, [e] és encara molt
damnosa als dits drets del senyor rey e als d'aquesta ciutat e del regne, e
encara noïble molt als habitadors en aquells, segons dit havem, humilment
supplicam a la vostra senyoria molt gran que sia de sa mercé revocar la dita
comissió. E si a vós, molt excel·lent senyora, és o serà plaent que
jenovesos, guiats e assegurats per lo dit senyor rey, no y aturen, revocats lurs
guiatges e seguretats donades per lo dit senyor rey, car d'altrament seria
carregós a la honor de la reyal corona d'Aragó, la qual inconcussament ha
acostumat servar sos guiatges e fe donada, ne ha jamés volgut que
sostenguda disputa. Proveesca-y vostra senyoria, manant-ho, segons disposició
dels dits furs, als ordinaris d'aquesta ciutat, qui u faran, pus a vós,
senyora, plàcia de bon grat. E hajats, molt excel·lent senyora, per cert que
altre tal serà fet als mercaders vassalls vostres qui són en Jènova ab guiatges
segons és dit, com ací és o serà fet a aquests dos jenovesos.
D'altrament, senyora molt alta, los procehiments que
la dita comissió, contra los drets del dit senyor rey e contra aquest regne e a
lur dan serien e són planament per ço que dit havem. E, senyora molt virtuosa,
en açò ni en àls, si serà de vostra mercé, no
deguns qui a vostra senyoria res sinistre de aquesta ciutat e regne, o dels
habitants en aquells, [pusquen] sussurrar, car les obres, qui, segons la doctrina
de Jesús, donen clara conexença dels coratges, fan de nosaltres, d'aquest
regne, contínuu e clar testimoni vers la vostra senyoria. E si a vós, senyora
molt excel·lent, appar o dóna vejares que res no ben fet sia en algú d'aquest
regne, vós, per vostra mercé —e no altri qui enginyosament s'í vulla metre—,
o ab consell lexat per lo senyor rey a vostra senyoria en los fets d'aquest
regne, lo argüits, increpats e corregits, car a gran gràcia vos ho haurem aquesta
via. E corresponguen, per vostra mercé, la dignació e gràcia vostres a la
fervent affecció que havem haüda contínuament, e no la havem gens lexada
a servir per tot nostre poder al molt alt senyor rey e a vós, senyora molt
excel·lent, los quals, pròsperament conservats en votiva sanitat per molts
anys e bons, exalce gloriosament nostre senyor Deu, complits de vostres
bons desigs.
Scrita en València, a
Senyora, qui, besant vostres mans, etc.
Fam i carestia en la terra (20, juliol, 1413)
Al molt reverend senyor lo mestre de Muntesa e de Sent Jordi.
Senyor molt reverend:
Vostra letra, dada en Çaragoça de Sicília a
e, aquella lesta, havem haüd molt singular plaer de ço que per aquella
scrivits del bon stament e pacífich e vera obediència de la dita illa. Loat ne
sia lo nom de Jesuchrist, de tan singular gràcia que
açò
senyor Déu és ab aquell, car veem clarament que totes coses li succeexen al
vot prosperadament. E fem-vos moltes míl·lia gràcies com a vós no s'oblida
scriure
vostre ministre e ajuda.
Senyor, creem siats assabentat, per letres e en altra manera, com, exhigents
nostres peccats, havem penúria de forment per les grans seccades e sterilitats
que dos anys ha passats són stades en tot Aragó e [en] aquest regne e en
Cathalunya, hoc encara en tota Castella, on han més penúria, que és cosa
inaudita en nostre temps. Per occasió de la qual seccada e sterilitat ha fam en
Castella e en Aragó, e en aquest regne carestia. E per ço com en l'any passat,
per gràcia de Déu, havem haüda menys fretura que les circumstàncies, abocà
tanta de gent, specialment de Castella, que ja no s'í troben cases on
se meten. E per totes les coses damunt dites nos creix congoxa, e és obs fer
gran provisió de forments, percaçar de totes aquelles partides on haver-ne
puxam, e senyaladament de aquexa illa, d'on, per gràcia de Déu, n'acostumam
haver e accorre
nostre senyor Déu gràcia singular, confiants majorment car en lo vostre partiment
de açí proferís ab gran liberalitat que
forment a nostres necessitats.
On, senyor, vostra gran reverència, ab tanta ardor de cor com podem,
pregam que, per reverència de nostre senyor Déu e per servir del dit senyor
rey e honor e profit e bé avenir de aquesta ciutat, havent compassió de aquella,
vos plàcia endreçar nostres mercaders qui carregaran en la dita illa forment
per portar aquells açí. E com hajam sospita que alcuns mercaders,
nostres e d'altres parts, van aquí a carregar forments per portar a altres regions
estranyes e no sotsmeses al dit senyor rey, e, ço qu'és pejor, a infels, per
gola de més guany o quest, no tenints-se per contents que ací guanyen assats
e massa e
ço, senyor, vos pregam que, de qualsevol mercaders que [vagen] [aquí] en
nom de fer portar a aquesta ciutat forment, manets provehir ésser reebuda
seguretat e promissió de fer portar e descarregar açí lo dit forment; e açò us
tendrem a gràcia singular. E si alcunes coses, senyor, açí, per vós e per hòmens
vostres e altres, a vostre sguard podem fer, fiablement nos n'escrivits. E sia
ab vós tots temps la gràcia divinal.
Scrita en València, a
Los jurats de la ciutat de València, qui
Sequera (20, agost, 1413)
A la molt alta majestat de nostre senyor lo rey.
Molt alt e molt excel·lent rey, príncep e poderós senyor:
Per la seccada que és estada e dura de present, molt gran en totes aquestes
parts, s'és seguit que lo riu de Guadalaviar, qui passa per aquesta ciutat,
és axí minve que de memòria d'òmens no fo vist semblant. E per ço cor ha
gran temps que no ha plogut, per nostres peccats, cascuns havents heretats a
la ribera del dit riu fan tot son poder de furtar, attenuar e allanguir les aygües
de aquell, en tant que, com és en nostres confínies, ve axí affeblit e minve
que no solament no
ans —lo que és pus fort— ne a molre nostres blats; ans cové, per necessitat, los
vehins e habitadors de la dita ciutat, a gran dispendi e inextimables despeses
e extorsions, anar molre a altres parts molt luny, d'on sostenim grans
congoxes, pregants nostre senyor Déu que
És-se seguit, senyor, que com fóssem estats certificats per nostres cequiers
e guardes de la aygua, e en altra manera, que en los lochs de Vilamarxant,
qui és de mossén Pere de Moncada, de Beniguazir e de la Pobla, qui són de
l'egregi don Frederic, e de Riba_roja, qui és de mossén Sanxo Roïç, tots
situats en la ribera del dit riu, contra forma de fur antich e privilegis e provisions
reals —per los quals, en certa manera e dies, nos és donada tota l'aygua
entegrament del dit riu— teni[e]n en tal manera closos e tanquats lurs açuts e
almenares, regants ab gran superfluïtat e en manera no deguda lurs splets e
terres e possessions, lançants a perdre la dita aygua, que no
ne fluir sinó fort pocha per lo dit riu; e com ho trobàssem axí en veritat de fet,
e per occasió d'açò sortís gran brugit e rumor en lo poble, no podents
molre blats a lur vida, ne podents regar lurs splets, axí com arroços, dacces
e paniços, dels quals n'í ha gran habundància en la orta, per gràcia de Déu,
qui corren gran perill de perir de set; jatsia per tenor de nostres furs, privilegis
e libertats, de fet posquéssem proceir a procés de part, deffenents nostra
possessió e libertats, emperò, per tolre foment de mals e preparatoris a matèria
d'escàndels, especialment per reverència de vós, senyor, per sguard del
temps occorrent, requerim al governador que ell o son lochtinent, ensemps
ab dos de nosaltres, conjurats, e ab nostre síndich, anàssem personalment als
açuts dels dits lochs e que
nostres dies leguts.
E axí fo fet, car dos de nosaltres, jurats, ensemps ab En Johan Scrivà,
lochtinent de governador, e ab lo dit síndich, personalment constituïts en
aquelles partides, lo dit lochtinent tramés dos porters als açuts e almenares
de cascun dels dits lochs, los quals levaren les posts de les dites almenares a
fi que l'aygua dilabís e discorregués per lo dit riu, pus era nostra, e feren
manaments penals, al dit noble mossén Pere de Moncada e als procuradors,
justícies e jurats e cequiés dels dits lochs de Beniguazir e de la Pobla e de
Riba_roja, que no tocassen en les dites almenares ne les tanquassen ne
donassen impediment alcú que tota l'aygua no discorregués al dit riu pus era
tanda de la dita ciutat. Los quals, menyspreants los manaments del dit
lochtinent e axí com inobedients, irreverentment tanquaren les dites almenares
e prengueren l'aygua del dit riu; e com fossen tornades obrir e dupplicats
manaments per los dits porters, per semblant foren ubertes; e açò
aytantes les tanquarien, exceptat los de Riba_roja, que obeïren. De
què
altre procés, atteses los gests, comports e paraules dels damunt dits, e
senyaladament car lo dit mossén Pere era ab certa gent de cavall a l'aygua
cominant deffendre tro a la mort les dites coses, per tolre occasió covench-los-ne
tornar a la ciutat.
De açò, senyor, s'és seguit que per nosaltres fon justat solemne consell,
en lo qual, ultra lo consell format, hi foren demanats e presents moltes notables
cavallers, gentils hòmens, ciutadans, doctors e de altres facultats, e concordantment
fon conclòs que la ciutat, en deffensió de furs, privilegis e
libertats de aquella, podia fer procés de part per sa reintegració —e axí s'és,
per actes públichs trobat[s], acostumat en dies passats—, e ab gents d'armes
repel·lir la força, violènçia e injúria. E axí
peu e de cavall per proceir a reintegració de nostres drets per sostenir vostra
ciutat, la qual sens allò no ha permanència, ans la covendria derrenclir. E
sabut que
maneres, lo justícia criminal, per nostra tuïció e requesta, près aquell en
persona ab lo noble N'Anthoni Castellet, qui
Vilamarxant e que foren a la dita inobediència, los quals en lo dia de huy,
digmenge, a
absoluta lo debat de la dita aygua e contrast, e de les messions fetes, en
poder de nosaltres e del dit consell. E axí mateix ho ha fet mossén Johan de
Sentfeliu, actor del dit don Frederich, prometents ab sagrament e homenatge
star al dit e voler de nosaltres e del dit consell, qui en açò, mijançant la
gràcia e ajuda divinal, posarem e darem tal fi e conclusió que nostre Senyor
ne serà loat e vostra senyoria servida. Totes aquestes coses, senyor molt
virtuós, havem volgudes, axí com són passades en veritat e apparen per actes
reebuts, per nostre scrivà scriure, e de aquelles certificar vostra gran
senyoria a fi que en contrari aquella no fos edificada.
Enaprés, senyor, per letres que havem haüdes d'alcuns vostres curials
som stats certificats dels procehiments que
tot ço que y és occorregut tro a digmenge, a
haüd gran consolació e plaer. E seria
ne fóssem sens mijà certificats, a fi que posquéssem mostrar vostres letres e
comunicar en moltes parts. Per ço, supplicam humilment vostra gran senyoria
que li deny e plàcia, per merçé, certificar-nos per vostra letra de vostres
prosperats, si plaurà a Déu, procehiments, pregants nostre senyor Déu que
us hi assista de consell, favor e ajuda, axí com desija vostra excel·lent persona,
la qual conserve nostre senyor Déu en larga vida e prosperitat, e li done
triumph de tots sos enemichs. Amén.
Scrita en València, a
Senyor, qui, ab besament de vostres mans e peus, se comanen en vostra
gràcia e mercé, los jurats e consell de la ciutat de València.
La pluja: de l'escassetat a l'excés (11, gener, 1424)
Als molt venerables e de íntegra religió los prior e covent del monestir
de Portaceli, de l'orde de Cartoxa.
Nostre senyor Déu totpoderós, los juhís del qual són inperscrutables,
per bé que les sues pietat, misericòrdia e clemència sien molt grans, emperò,
provocat molt sovent per tanta multitut de peccats e iniquitats de l'humanal
linatge, poneix, jassia tots temps menys del degut, nostres culpes e faltes en
diverses maneres axí com li plau. E, si volem investigar les causes, falim del
tot en nostres intencions, car los ulls de les nostres penses a contemplar los
actes de la divinal saviea, són pus effuscats que
al sol.
Havets vist, molt religioses frares, servidors elets de Déu e nostres cars
amichs, com nostre senyor Déu, qui de molt gran temps ençà ha nostres
peccats e delictes punits e castigats, entre les altres plagues e batiments, per
sequetats e fretures de pluges celestials, ara en aquests dies —pensam que,
pus per aquelles no
multiplicats e afegits peccats a peccats— ha
manera de punició. Axí com a senyor e pare misericordiós qui, com nos
degués tolre e delir de la fàç de la terra, nos muda la spècie e manera de
medicina ab la qual siam guarits de les plagues e infirmitats nostres —les
quals nos portarien prestament a la eternal mort si de aquelles no
ab alguna puncció o ardor de cauteri, los quals sentim molt tendrament—,
à
duració quanta no han vist o sentit los que huy viuen, dels quals, a nostres
vejares, són donats grans dans a les gents en diverses maneres longues de
recitar. E entre les altres poblacions, sent-les ab congoxa aquesta ciutat, la
qual —pus a Ell, qui és nostre Déu e senyor e factor, plau— diu e ab humilitat
confessa que de tot sia Ell loat, benehit e glorificat.
E car són moltes e infinides les sues misericòrdies, e sabem certament
que Ell no és axí com lo hom que menace, ni axí com a fill de hom que
s'enflam a ira, humiliants nostres ànimes e en los sperits humiliats e contrits
diem, plorants a nostre senyor Déu, que, segons la sua voluntat, axí faça a
nosaltres la sua misericòrdia. E car sabem e som certs que, per la multitud
dels nostres peccats, nostres oracions e pregàries no merexen haver exaudició,
a vosaltres, servents de Déu, qui sóts en la sua sort appellats, a vosaltres,
qui, desemparades les mundials e fal·laces occupacions e inèpcies, sóts fets
psalteris e cítares sonants, sons e cants de melodia plaents a Déu e fugants
les demoníaques tempestats, a vosaltres, per lo[s] qual[s] Déu totpoderós és
ab coratges purs e nèdeus loat e glorificat nit e dia, pregam, exortam e
obsecram que ab vostres devotes, humils e gratífiques oracions preguets,
orets e suppliquets a la magestat divina, al nostre benigne salvador e redemptor
Jesuchrist, al Sperit Sant, donador de gràcies, que no vulla guardar,
considerar o attendre nostres peccats o deffalliments, que són molts e grans,
mas vulla fer en nosaltres misericòrdia, clemència e pietat, donan-nos la sua
general gràcia, e, specialment a present, serenetat de temps, a laor e glòria
de la Santa Trinitat.
E per ço car nos és mester advocat proprici d'açò mateix, vos plàcia fer
specials e devotes oracions e pregàries a nostra dona santa Maria, advocada
singular dels peccadors, a fi que, sustentats convinentment per la divinal
gràcia e misericòrdia en les temporals necessitats, e refocil·lats per aquelles,
mils puscam entendre e
benedicció, laor e glòria a nostre senyor Déu, qui viu e regna eternalment
per tots los segles dels segles.
Scrita en València, a
Altra semblant ne fon feta als molt venerables e de íntegra religió los
guardià e covent del monestir del Sant Sperit, de l'orde dels frares menors.
Pregàries al cel (18, desembre, 1424)
Als molt honorables e de íntegra religió los prior e monges del monastir
de Portaceli.
Nostre senyor Déu totpoderós, per bé que, si
peccats molts massa punir, merexeríem molt pus durs e pus greus flagells,
vol-nos, emperò, com a pare propíciu e misericordiós, donar algunes
affliccions perquè, regonexents en allò e lo seu gran poder e nostres culpables
faltes, nos reduescam a Ell, lexades les multituds de les nostres iniquitats.
Veus, reverents pares, qui sóts appellats en la sort de Déu, veus que,
aprés dues anyades estèrils e freturoses de blats, les quals ara passades nos
tramés —no és qui deja dubtar— nostre senyor Déu per nostres peccats, ara,
en lo començ de la tercera anyada, en la qual speràvem que les gents sembrarien
e que la fertilitat de aquesta anyada recompensaria la flaquea de les
altres passades, lo cel nos és fet de metall e no dóna aquelles aygües pluvials
que solen e són necessàries defluir en la terra en lo temps opportú. Perexen
los sementers e les erbes se sequen, e —que breu ó digam!— totes aquelles
fecunditats que solen ministrar les pluvials aygües irrigants la terra deffallen.
No gosam, axí com no podem ab veritat dir que àls sia la causa —o, pus
ver, occasió— sinó que les nostres iniquitats són crescudes e la multiplicació
dels nostres peccats és feta abominable, sens comport, denant la majestat
del nostre Creador. En tanta, donchs, angústia posats, que ab veritat nos
cové dir que les nostres ànimes són fetes axí com a terra sens aygua en
l'esguard de Déu, àls no
seguints de aquell amich de Déu, rey e propheta David, digam ab ell:
"En les tribulacions nostres clamarem a Déu misericòrdia e Ell exaudirà
Mas, per tal com la multitud dels immundes actes mundials,
nostres pregàries".
en los quals som occupats, han fet e fan embarch que nostres oracions
e pregàries no passen e plaguen a la piadosa miseració de nostre senyor Déu,
accorrem a vosaltres, servidors de Déu, a vosaltres, qui, lexades les il·lecebres
d'aquest món —les coses que donen occasió a eslenegar en peccats e culpes,
de les quals són plenes totes les places del món—, vos sóts appartats e lunyats
de aquell e, renunciat a totes les sues pompes, vos ne sóts pujats a la altitud
del mont per contemplació divina, pregants-vos per Déu, qui viu e regna, e
per caritat, que a vosaltres plàcia en tanta calamitat e angústia, axí en les
laors dels acostumats officis divinals com per vostres specials e votives oracions,
pregar ab devoció nostre senyor Déu que convertesca en mellor nosaltres
e tot lo seu poble christià, e leve de nosaltres la sua ira, entena en la
nostra ajuda, e prestament nos vulla sublevar e guardar-nos ab los ulls de la
sua clemència e pietat; man obrir los caractes del cel e les núvols, que
ministren pluja temprada irrigant la terra e ros del cel qui la refresque, a fi
que, sustentats en los temporals aliments, loem, benescam e glorifiquem la
sua majestat divina, qui és nostre Déu sant, Déu fort, Déu inmortal, Déu just
e Déu plen de totes miseracions, confiants en la sua misericòrdia, qui
per lo psalmista dada seguretat que, si l'invocam en lo dia de la tribulació,
Ell nos delliurarà. E nosaltres honorificarem a Ell, qui viu e regna eternalment,
sens fi, per tots los segles dels segles.
Scrita en València, a
Los jurats de València, etc.
Altra semblant ne fon feta als molt honorables e de íntegra religió los
prior e monges del monastir de Vall de Jesuchrist.
Altra, als molt honorables e de íntegra religió los guardià e frares del
Sant Sperit.
Consols espirituals (27, juny, 1414)
theologia magistro, domini nostri pape elemosinario.
Vista la plena indulgència per lo sant pare, per vostre treball e giny —del
qual vos regraciam molt, specialment per quant per sol vostre motiu e sens
nostra requesta vos ha plagut prevenir— tramesa, nos hi à insurgit un dubte
per aquelles paraules que són allí apposades,
vestrum et omnium terrigen[ar]um et habitantium in dictis civitatibus, villis,
castris, locis quibuscunque dicte Valentine diocesis ubi morbus epidemie
sevire dicitur de presenti duxerit eligendum, etc.,
que us trametem de la bolla, en la present interclús. Ço és, que la dita plena
indulgència comprenga o s'estena en altres lochs o partides del bisbat on en
lo temps de la data de la dita bolla no havia epidèmia e enaprés hi és estada,
ne si axí mateix comprén qualssevol morints de altre mal.
E per tolre aquest dubte havem per bo d'escriure-us que suppliquets lo
sant pare que, pus nos fa tanta gràcia, la
que de la dita indulgència se alegren tots e qualssevol morints per qualsevol
mort dins lo dit temps e en qualsevol loch del bisbat. Si al sant pare era
plahible estendre-la per tot lo regne, tendríem-ho a singular gràcia e mercé
sua, e a singular complacència de vós. Però, mossén molt honorable, vos
pregam que la
cert que gran consolació e remey és on semblant plaga lavora. E si en alcunes
coses podem a vós complaure, fiablement ne rescrivits.
Scrita en València, a
Los jurats de València, apparellats a vostra honor.
L'alçament del comte d'Urgell (25, maig, 1413)
A la molt alta majestat de nostre senyor lo rey.
Molt alt e molt excel·lent rey, príncep e poderós senyor:
Entenents ab gran solicitud, axí com som tenguts, en lo servey de la
vostra senyoria e en lo bon assosech de aquesta ciutat e regne, e escarmentats
dels sinistres passats, majorment per moltes fames que circumvolen,
contínuamen[t] tenim orelles pàtules a rumors, e havem qui
dels parlars e gests de les gents, castigan e punín aquells de qui
elicir ésser dampnosos o nocius al pacífich repòs de la dita ciutat,
tenints encara per algunes parts hòmens de bona fama e vertaders per ésser
assabentats de l'estament del dit regne.
On, senyor molt virtuós, com per relació de hun bon hom qui per lo
regent la governació e per nosaltres era tramés en aquelles parts, singularment
siam assabentats que
hoc encara del loch e Foya de Bunyol, que són de l'egregi comte d'Urgell,
situats a molló de Castella, prop Requena, segons aquells li han dit, han
exprés manament del dit comte, a ells fet secretament, que meten tots lurs
viures e altres béns mobles dins les forces, retengut escaridament ço que han
ops a ús cotidià en lurs alberchs; més avant, senyor, havem en cert que
comte vol manlevar sobre la dita Foya tro en deu mília
procuradors treballen en haver la peccúnia e preu de aquells per diverses
parts, e han amprat mossén Vidal de Vilanova que, en paga prorata del preu
per lo qual ha comprat la dita Foya de Bunyol, preste al dit comte tro a
tot lo preu; per ço, senyor, lo dit regent la governació e nosaltres, comunicants
entre nosaltres aquests affers, som de acord d'escriure a vostra senyoria,
a la qual humilment les dites coses notificam a fi que per aquella y sia
proveït segons sa mercé ordenarà. E nostre senyor Déu omnipotent conserve
vostra gran magnificència en longa vida e prosperitat, e li done victòria de
tots sos enemichs. Amén.
Scrita en València, a
Senyor, qui, ab besament de vostres mans e peus, humilment se recomanen
en vostra gràcia e mercé, los jurats de València.
Material bèl
A l'honrat N'Arnau Cardona, mariner, a Bunyol.
Sènyer N'Arnau:
La ciutat, com sabets, tramet aquí alcunes artelleries necessàries al combatiment
del castell de Bunyol. E com sia obs que y sia deputada persona
alcuna que prenga a càrrech e administre les dites artelleries, e de present
trametam aquí quatre bombardes, quatre ganxets, dos cercles de fer pedres
de bombardes, quatre caxons de pòlvora, sis caxons on ha tres millers de
viratons, dos talles de dos ulls guarnides de matall, un cap pla de cànem, dos
estandarts,
dos peus de porch, dos axes, pichs, dos lanternes, cinch maderes e hun penó
de quarter que fon liurat açí a vós, per ço, us pregam affectuosament que les
coses damunt dites, e altres que trameses seran a vós per nosaltres, vullats
administrar e governar a fi que sien conservades o, almenys, ab diligència
administrades, e grahir-vos-ho ém molt. E sia vostra guarda l'Esperit Sant.
Scrita en València, a
Los jurats de València.
El cost econòmic d'una ruptura amb Gènova
(31, desembre, 1416)
A la molt alta majestat de nostre senyor lo rey.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós rey e senyor:
De la vostra reyal senyoria reebem una letra lo primer dia d'octubre,
dada en
senyor, notificàvets a nosaltres los grans dans que Pere Rey, jenovés, havia
donats e fets a cathalans, pendent la treva que era entre vós, senyor, e lo
duch e comú de Jènova, e com enaprés los dits duch e comú havien trameses
missatgers a vostra reyal presència per demanar prorogació de la treva damunt
dita. E aquells no volents dar loch a satisfacció e reintegració dels dits
dans, ab gran e madur consell vós, senyor, los havíets denegada la dita
prorogació e enteníets proveir a satisfacció de vostra reyal honor e a reintegració
dels dits dans, segons en la dita letra és largament contengut.
E jassia, senyor, que haguéssem reputat a singular gràcia que de les coses
enaprés seguides en los dits afers fóssem estats avisats per part de vostra
reyal excel·lència, emperò, depuys no n'havem res sabut sinó en tant com
per alguns mercaders de la vostra ciutat de
alguns mercaders d'aquesta ciutat, avisants-los com vós, senyor, havíets romput
ab los dits missatgers de Jènova e donat a aquells comiat. E d'açò som
estats no poch maravellats per tal com hagrem haüda sobirana consolació
que per vostra letra, senyor, fóssem estats certificats dels dits affers. Car
jassia, senyor, que la pau e la guerra de tots vostres regnes e terres sia en sol
voler de vostra reyal majestat, emperò, vostres alts predecessors, de gloriosa
memòria, acostumaven en tals actes consultar les maestres ciutats de lurs
regnes, e specialment aquesta vostra ciutat, a la qual tals actes toquen gran
interés per ço car en aquella se fan huy tantes e més mercaderies que en
alguna ciutat de la vostra senyoria.
On, senyor molt excel·lent, dolents-nos visceralment dels grans inconvenients
e irreparables dans que
dolents-nos, encara, de la poqua menció que d'aquesta ciutat és estada
feta en los dits actes, si axí són passats com dit és, supplicam per ço vostra
reyal excel·lència que sia mercé d'aquella certificar-nos ab letra sua si los
dits actes són passats en la forma dessús recitada, o en quina manera, a fi
que, certificats per vós, senyor, puscam avisar d'aquells nostres conciutadans
e mercaders, e fer en lur favor totes aquelles provisions que
necessàries e condecents. E hauríem-ho, senyor, a singular do e gràcia
de la vostra reyal magnificència, la qual nostre senyor Déu, per sa gran clemència
e pietat, mantenga e exalce en longa sanitat e vida, e li dón victòria
de tots sos enemichs. Amén.
Scrita en València, a
Senyor
Senyor, qui, ab besament de vostres peus e mans, humilment se recomanen
en vostra gràcia e mercé, los jurats de València.
Un musulmà il·luminat (18, setembre, 1423)
Al molt noble e molt estrènuu cavaller mossén Rodrigo de Luna, comanador
de Monçó.
Molt noble mossén e singular amich nostre:
Lo vostre salutar propòsit que, per experiència, moltes vegades havets
mostrat a invasió dels enemichs de la fe christiana, lo fervent zel que, a
indempnitat dels feels christians e a reprenssió dels infels aquella brutal e
inmunda mafomètica secta colents, és estat ubertament en vós conegut, e lo
cor e cos generosos que ab loable ardiment, no dubtan qualsevol perills,
havets posats e mesos valerosament en los dits actes, nos han mogut e mouen
a covidar, requerre e amprar vostra gran noblea a açò que davall direm.
Bé creem, mossén molt noble, que haurets sabut com aquell dampnat
moro qui entre ells lo sant moro se fa nomenar, ha en lo regne de Granada
—ab il·lusions sofístiques, ypocresies e ab sup[er]sticiosos engans, e
mal grat del rey de Granada— escomoguts de alguns temps ençà molts e
diversos moros del dit regne a armar contra christians. E començant a una,
aprés dues e tres galiotes, ha crescut en tant, que és pervengut a armar set o
huyt fustes de rems, ço és, una galea e una galiota de
galiotes e lenys menors, ab les quals és anat en la illa de Iviça, e, irruín en les
salines ab cinch_cents o
de
la sal, e aprés, forçats los habitants en la dita illa a metre
en la vila, és anat ab la dita gent de moros per tota la illa robant e destruint
totes les alqueries e masades que y eren, e fets diverses dans, sens algun
contrast o resistència, que no y ha trobats, dient públicament que no se n'exiria
fins que tot ho hagués dissipat. E d'aquí, on estech per alguns dies, partín,
se
mars de les quals près tres barques carregades de forment, e aprés isqué en la
orta de Alaquant, la qual ha correguda a tot son plaer, fahent-hi tant dan com
ha poscut. E axí, creem que se
presa de les dites coses audàcia, tornarà tantost en aquesta costa o a les illes
de Mallorques o Manorqua per continuar son mal propòsit.
E com vejam les dites coses tornar en tant dan, mas encara en major
opprobri e menyspreu de tants christians —qui no soff[r]iren aytals injúries,
no, mas anar a les parts marítimes dels moros e vedar-los lo navegar e
pendre
dolem-nos en tant que no u poríem de paraula o per scrits explicar. E per ço,
jassia que altres àrduus fets rahonablement nos retrasquessen de aquests
pensaments, emperò, congoxats de tals injúries com dit és, havem del·liberat
una gran part de nostres coratges girar a entendre en provisió a les dites
coses fahedora. E per ço com, segons dit havem, pensants que
ventats per lo dit cas que axí
l'ivern entre, tornaran per dampnejar, segons han començat, havem acordat,
al pus prest e pus havinent que fer-se pusca, proveir en haver tantes fustes de
rems que pusquen dar la proa e combatre les dites fustes de moros. E entretant,
certificar-nos de continent dels dits moros si mostren voler tornar, hoc
encara de lur acord —lo qual pensam que sabrem, axí com sabem, jassia tard,
lo lur acord de anar a Iviça ans que fos—, a fi que, quant siam certs que volen
venir e on, les dites fustes de christians sien apparellades per exir-los a l'encontre
o anar là on sàpien que sien los dits moros.
E com hajam pensat e ben vist que una de les pus dispostes persones que
per als dits actes se mostre sots vós, mossén molt noble, en lo qual, per
esquivar lagoteria, lexam dir les moltes virtuts que en vós concorren —mas
no podem, axí com no devem, callar que
loablement fets en semblants coses donen a vós singular renom, e a nosaltres
forcen de covidar-vos e amprar a aquest acte tan honorable e tan meritori—,
pregam-vos, donchs, mossén molt noble e nostre singular amich, que a
vós plàcia vós e vostra galea, e altres fustes de rems si més ne havets, aquí
apercebir e apparellar, car nosaltres farem altre tal de les fustes de rems que
ací són e seran. E, encara, ne procurarem d'altres parts tant com porem, en
les quals muntar, e
ciutadans e altres persones d'aquesta ciutat e regne, dels quals havem bon
sentiment que y pujaran de bon grat en lo dit cas. E axí porà leujerament lo
dit sant perro ésser per vós delliurat del fat e foll vot que
no cessar de ses fatuïtats fins que ab vós se sia vist en armes. És, emperò, ver
que aquest negoci volem nosaltres, en lo començ e fins al cas, tan secretament
com porem menejar, a fi que no pusqua venir en sabuderia dels dits
moros.
Més avant, vos pregam, mossén molt noble, que us plàcia consellar-nos
en les dites coses e
de la present, retenint-ho vers vós, si us plaurà, en secret, fins que obs sia,
car intenció és nostra comunicar-ne ab vós sovén fins a real conclusió de les
dites coses, les quals pròsperament endrece nostre senyor Déu. E rescrivits-nos,
mossén molt noble, de tot ço que plaent vos sia.
Scrita en València, a
Los jurats de València, a vostres plaers e honor apparellats.
La repressió (4, febrer, 1417)
Al molt honorable e molt savi En Johan Rotlan, lochtinent de governador
dellà lo riu de Xúquer.
Molt honorable e savi sènyer:
Entés havem que los moros del loch de Cotes se són agabellats e adeenats,
e açò tot savi entenent poria entendre e conéxer que no
zel, e denota causa, per ventura, d'avalotament contra llur senyor, de què
farien contra la feeltat d'aquell; e no_res_menys poria ésser causa d'algun
mal moviment o empreniment entre sí, lo qual poria sortir en altres parts del
regne.
On, com açò sia cosa de mal exemple, e de la qual se merexeria metre-y
la mà e fer d'aquén gran punició e castich, per tal, vos pregam, aytan affectuosament
com podem, que ha vós plàcia haver informació verídica de ço que
dit és, e metre-ho en tal assossech que sia servii del senyor rey e bé d'aquexa
terra, car los moros deuen ésser estretament refrenats de lur audàcia cervicosa.
E en açò farets ço que
singular plaer de vostra saviea, la qual pot a nosaltres escriure de tot ço que
sia son plaer. E tenga-us en sa comanda la Santa Trinitat.
Scrita en València, a
Los jurats de València, apparellats a vostres plaers e honor.
Brega a la plaça de les Corts (12, octubre, 1412)
A la molt alta majestat de nostre senyor lo rey.
Molt excel·lent e poderós rey e senyor:
Bé
no bé fetes per nostres conciutadans, en tant que, si no fos càrrech de nostra
naturalea e feeltat, e la occasió, qui
de aquesta ciutat —la qual per guerres civils e intestines va fluctuant tro anegar,
ço que per nostre poder volríem o desijam lunyar—, volenterosament nos
estaríem d'escriure a vostra senyoria ço que
Veritat és, senyor, que dijous prop passat, a
matí, sabut per nosaltres que micer Francesch Blanch e micer Pere de Falchs,
missatgers de aquesta ciutat a vós, senyor, trameses, devien entrar en aquella,
ampram alcunes notables persones, axí gentils hòmens com ciutadans
honrats, qui ensemps ab nosaltres, segons costum, hixquessen reebre los
dits missatgers. E, entre los altres, hi fon En Johan Suau, nostre conciutadà,
hom de estament honrat e antich linatge, qui ensemps ab altres estech cavalcant
sobre una mula, esperant alcuns altres al dit acte demanats en la plaça
de les Corts e davant la Sala del consell de la dita ciutat, on acostuma tots
jorns ésser molta gent de bé. E com per causa de una execució, la qual fa lo
dit En Johan Suau en la cort de la governació contra lo noble En Ramon
Castellà, fill del noble En Francesch Castellà, deffunt, per rahó de certa quantitat
de moneda o censal que
quantitats, fossen paraules entre lo dit En Ramon e En Johan, lo qual dit
Ramon par no prengués bé en paciència la dita execució, ans, partit de la
dita plaça de les Corts e a fort poch tornat ab alcuna gent armada de diverses
armes descubertes e apalés en la dita plaça, e, atrobat aquí lo dit En Johan
Suau, qui per la rahó damunt dita sperava nosaltres, arremí aquell de brega,
dient-li alcunes paraules descorteses e indecents, arranquants ell e aquells
qui ab ell eren les espases. E crehem de tot cert que, si no fos estada interposició
de alcuns hòmens de bé qui
hagra ontat lo dit En Johan Suau, no apercebint ne talayant-se de açò, com les
paraules precedents haüdes entre aquells no fossen tals que tant s'í meresqués.
E com en aquest acte fos aquí, en la plaça, mossén Johan de Castellví,
justícia en lo criminal, e manàs pendre lo dit En Ramon Castellà, e saigs
teng[u]essen aquell pres, se descabollí ab violència de aquells e s'absentà. E
jassia per los surrogat del regent la governació e justícia qui dessús, e per
nosaltres, hi sien estades fetes aquelles provisions que
a una vegada haver lo dit En Ramon, qui d'açò
per haver-lo a mans de vostra senyoria, fahents tanquar les portes de la ciutat
e altres remeys justs e rahonables, emperò, senyor, com aquell se fos de
fet exit de la ciutat e absentat, no s'és pogut fer, segons de aquestes coses
creem que
trametre, los dits surrogat de governador e justícia, per aquells reebuda dels
qui en açò foren presents, vehents e oents.
On, senyor molt just, com lo attentament de semblant acte —ultra ço que
de sa natura no és bo que alcun hom honrat sens deseximents vulla altri
dampnificar, que és contra forma de furs, majorment per demanar sa justícia
davant vostres officials— sia e és molt nociu e contrariant a l'acte molt virtuós
e de digna laor per vós, senyor, fet sobre la treva de les bandositats de
aquest regne, qui és benefici molt singular al repòs de aquell, e preparatiu o
recidiu a prestar major o altra tanta pestilent causa de nova bandositat e
menyspreu de vostres officials reals; més avant, car és exemple que null
hom gose demanar sa justícia, si per demanar aquella hom n'à reportar la
mort o dan, ço que és importable e de mala digestió, e en terra de comunes o
de tirants no
senyor!; com de tots aquests mals siam assats sadolls, per nostres peccats, e
desigem, e no sens rahó, açò deja ésser evitat per vostra senyoria, la qual
supplicam humilment e subjecta vulla e denye sobre açò en tal manera
provehir que tot foment de nova occasió ne sia extirpat, e vostres officials
sien temuts e honrats, e cascun puxa sa justícia sens lesió obtenir e haver de
son major. En açò, senyor molt virtuós, farets gran benefici a la dita ciutat e
regne, qui u tendran a singular gràcia e mercé de vostra senyoria, la qual
conserve nostre senyor Déu en prosperitat longament e li dón victòria de sos
enemichs. Amén.
Scrita en València, a
Senyor, vostres humils vassalls, qui, ab besaments de vostres mans e
peus, se recomanen en vostra gràcia e mercé, los jurats de València.
Pena capital per a un homicida (19, maig, 1419)
A la molt alta majestat de nostre senyor lo rey.
Senyor molt excel·lent:
Certificam vostra senyoria que de Nadal ençà són estades perpetrades e
fetes en aquesta ciutat bé
mala per mals hòmens; de les quals —no per culpa nostra, mas per ço com los
qui han feytes aquelles, en la major part no són poguts ésser preses, ans són
fuyts—, hoc encara de molts altres crims no s'és feta justícia corporal, jassia
contra aquells dels quals són stats feyts clams los sien stats feyts processes e
condempnats en absència.
Ultra açò, senyor, dessús recitat, s'és seguit que
setmana de la Quaresma prop passada se féu un homey acordadament prop
la lonja dels mercaders de aquesta ciutat, hora de vespres, per quatre o cinch,
entre los quals era un appellat Ferrando d'Ayora, acordadament, de un scuder
appellat Johanico de Taraçona. Dels quals foren preses per lo justícia en lo
criminal de aquesta ciutat dos, ço és, lo dit Ferrando d'Ayora e Ferrando
d'Eredia, e en la spasa del dit Ferrando d'Ayora havia algunes gotes de sanch,
e lo broquer de aquell era sullat de sanch. Contra los quals fon proposada
denunciació per part privada, e aprés lexat-ho a offici de vostre fisch, lo qual
ha continuat lo dit procés e produïts testimonis, e los denunciats han proposades
ses defensions e produïts testimonis, e són stats bé hoÿts.
E jassia que lo dit Ferrando d'Ayora, per sa confessió e deffenses, atorgàs
ésser stat en la dita brega, però, que y seria stat per departir, e que la sanch
que tenia en la spasa e broquer era per ço com lo mort caygué e li donà ab lo
cap, en lo qual era nafrat, sobre lo dit broquer; e lo dit procés se tollí, que
jamés per lo dit delat no fon al·legat que ell fos acordat, jassia lo dit procés
tres vegades sia stat referit en consell, entrò a dissabte, que
de matg, en lo qual dia fon recorregut al governador, dient que
era acordat; e com tro a dimecres, que
no pogués ésser mostrat, lo governador manà al justícia que, no contrastant
lo dit recors, que
dia nosaltres haguéssem appellat consell per respondre a algunes creences
que per vostre batle general nos eren stades explicades de part vostra, lo
vostre procurador fiscal instà que del dit feyt se fes relació. E tot lo consell,
atés los mals que
totes coses se fes relació del dit feyt per ço que justícia fos feyta.
E com per indicis apparents e conjectures evidents fos vist que
Ferrando devia ésser suposat a tortura, aquell fon fort laugerament turmentat e
atorgà que ell ab los altres havien deliberat que, si ells encontraven lo
dit Johanico de Taraçona, que l'invahissen, e que com encontraren lo dit
Johanico, que sos companyons arrencaren les spases contra ell dit Johanico,
e lo dit Ferrando axí mateix, e li lançà un colp ab la spasa lo qual li donà en
lo broquer, e que hú de sos companyons li donà hun colp al cap, del qual
caygué e aprés morí. De què, senyor molt alt, lo justícia, ab lo consell de la
ciutat, vists los mèrits del procés, donà sentència contra lo dit Ferrando que
fos penjat, com axí, senyor, ho disponen nostres furs: que quant molts són a
fer una mort acordadament, encara que s'í morrà del colp de l'hú, que aquells
qui són stats en aytal mort deuen morir.
És veritat, senyor, que com fos recorregut altra vegada al governador, lo
dit governador, com no mostrassen guiatge algú, remeté la dita execució al
dit justícia, lo qual, volent executar la sentència, feta fer la cerca del sentenciat
per la ciutat, per los carrers acostumats de la dita ciutat, e estant ja prop
lo portal dels Serrans, fahents son camí vers les forques de Carraxet, lo dit
justícia fon impedit ab grans manaments penals per lo dit governador, e per
instància del dit visalmirall, que cessàs en la execució. De què lo dit justícia
tramés a demanar consell a nosaltres què faria, e per nosaltres li fon consellat
que ell obehís al governador e tornàs l'om en la presó, e axí u féu, que
l'om tornà en la presó. E aprés, dijous, a
paraula fon request lo dit governador que no turbàs la justícia e lexàs fer la
execució; lo qual dix que y volia hoyr lo dit visalmirall e altres qui pretenien
lo dit delat ésser guiat. E sobre açò, algunes vegades lo dit governador ha
hoÿts los advocats de la ciutat e de la part del dit delat, e los advocats fiscals,
e lo dit visalmirall. E specialment en lo dia de dimarts prop passat, lo dit
governador e lo batle general, aplegats gran còpia de solemnes juristes e
disputada la qüestió molt solemnament, e finalment exigits vots, tots los
juristes, exceptats dos, són stats de vot que, per quant lo dit delat, e encara
que fos acordat, ha comés lo crim comú e enorme, e lo procés és fet per lo
justícia sens declinació de for, que
senyor molt alt, que aquesta sia la justícia e tal és lo vot de tots los juristes,
e lo dit governador sia request declare aquella, emperò, ab vostra humil
subjecció e reverència parlant, turbant a l'ordinari, no u ha volgut fer, dient
que
On, senyor molt alt, com açò sia contra expresses furs, privilegis e bona
rahó, e gran lesió e turbació de la juredicció del dit justícia, e prejuhí d'aquesta
ciutat, supplicam per ço vostra gran excel·lència li plàcia manar al dit governador
que no perturbe ne done algun embarch o turbació al dit justícia en fer
la execució que deu. E en açò, senyor, retrets deute a justícia, a la qual sóts
obligat, e posarets aquesta ciutat en repòs e assossech, e nosaltres ho haurem
en singular gràcia e mercé de vós, senyor, la persona del qual nostre senyor
Déu exalce e prospere votivament, e li done victòria de tots sos enemichs.
Amén.
Scrita en València, a
Senyor
Senyor, qui, ab besament de vostres mans e peus, se comanen en vostra
gràcia e mercé, los jurats de València.
Un pastor maltractat (15, octubre, 1422)
Al molt honorable e savi sènyer En Jacme Serra, donzell.
Molt honorable sènyer:
Referit nos és estat per En Pere Polo, vehí de Alginet, qui és de terme e
general contribució de aquesta, dient que com En Gil, pastor, ab cert bestiar
lanar del dit En Pere Polo, dissabte prop passat pasturàs les erbes en terme
de Maçaceli, segons li és permés per furs, privilegis, franquees e libertats
d'aquesta ciutat, vós, venint congoxosament vers lo dit pastor, li hauríets
dites alcunes paraules injurioses, prorumpint desonries e contumèlies contra
aquell, e a la perfí cominant-li paraules de menaces, e
no
ab la lança que ell mateix aportava. E com per lo dit pastor fos respost que
no estava bé a gentil hom menaçar a un pastor e que no
vós, partit del dit pastor, ab gran fellonia —lo dit pastor lunyat bon troç de
aquí on era per fugir—, a furor, a fort poch instant retorna[t]s ab un macip
vostre ab una lança, e vós ab una ballesta, e, aproismat al dit pastor, qui tenia
sa via, li hauríets dit: "Aturats, En treÿdor, que yo us daré vostre merecido!"
,
mostrant àvol gest e comport ab les armes per irruir contra aquell. De què li
covench, per pahor de vostres menaces e comports, derrenclir lo dit bestiar e
fugir de vostre encontre per levar-se de occasió.
De què, si axí és, som molt maravellats de vós, car, axí com habitador de
aquesta ciutat devíets deffendre e favorir nostre ciutadà, l'ajats desonrat e
volgut offendre. Açò no
perpugnar la pàtria. No curants a present d'altre procehiment, mas volents
deferir a primers motius que no són en hom, vos pregam, exortam e dehim
que, retrahent-vos d'aquí avant fer semblants coses, molt inpròpries a vostre
stament, satisfaçats al dit clamater tots dans, destorps e menyscaptes que li
haurà covengut sostenir, axí per propris treballs [e] dan del pastor com del
dit bestiar, convenints-vos rahonablement ab aquell en tal manera que
clamater per la dita raó no covenga a nosaltres recórrer altra vegada,
certificants-vos que en altra manera serà ascrit a vostra colpa.
Scrita en València, a
Los jurats de València, a vostres plaers e honor apparellats.
La trista vida d'un comte exiliat (20, agost, 1412)
Als molt honorables e molt savis senyors lo consell, cavallers, escuders,
officials e bons hòmens de la vila de Requena.
Molt honorables e savis senyors:
Vers aquexes vostres parts deu anar lo espectable baró don Paulo, comte
de Velàxia, de l'Imperi de Grècia, lo qual per lo malvat e infel Amorat Baqui
Turch és estat desbostat de son comdat, e li té presos son pare, mare e fills,
d'on lo dit trist de comte viu ab amargosa e trista vida, anant mendicant
per lo món e cerquant suffragi per als rescats dels damunt dits, segons de aquestes
coses som informats per autèntiques persones e actes. E per aquesta raó,
per reverència de nostre Senyor e socors del dit rescat, per lo consell de
aquesta ciutat e per singulars persones de aquella li és fet suffragi; e ha
pregat que, informants vosaltres de son infortuni, vos dejam escriure e pregar.
On, vostres honorables savieses e bones amistats pregam affectuosament
que, fahent bon acolliment al dit comte, li percaçets e façats aquells sucorsos
e subvencions que vostra caritat ordenarà, a fi que
gent notable puxa haver lo dit rescat e passar sa miserable vida e infortuni. E
retrets-ne serví a Déu, lo qual vos conserve en la sua gràcia. E vostres honorables
saviees rescriven-nos de ço que
Scrita en València, a
A vostra honor apparellats, los jurats de la ciutat de València.
Criptojudaisme (13, març, 1413)
Als molt honorables e molt savis senyors En Johan Suau e micer
Berenguer Clavell, doctor en leys, missatgers de la ciutat de València en cort
del senyor rey.
Senyors molt honorables:
Lo senyor bisbe en lo dia present ha volgut parlar ab lo lochtinent de
governador e batle general e ab nosaltres sobre
és, que ha trobat, per informacions verídiques de hòmens de auctoritat, que
per los conversos o christians novells qui solien ésser juheus se són fetes e
fan les malvestats, abhominacions et heretgies següents:
Primerament, que quant lurs criatures, aprés la naxença, prenen babtisme,
tantost com són venguts de la ecclèsia de Déu, reebut lo sant babtisme, ab
ayga bé calda los laven, e rahen ab ganivet lo front e altres parts on se imprimeix
ab lo sant crisma lo senyal de la vera creu, qui és caràcte[r] indelible de
nostra christianitat.
no són petits e sens memòria, e ab tot axò fan semblant del babtisme, volents
e esforçants delir lo dit caràcter indelible.
extremauncció.
Més avant, e pus fort, que occultament circuncidixen lurs infans mascles.
Encara més, que tenen ciminteri expars, e en la sepultura e en los dissaptes
serven cerimònies judayques e judaÿzen, e altres coses nephàries e dampnades,
les quals, si axí és, con creem, són bastants a portar aquesta ciutat e
nosaltres tots a perdició.
Sobre açò, haüds molts rahonaments, som venguts en aquesta conclusió:
que
corroboració de son procés, ne vol consultar lo sant pare, e ha
que y pensem e ymaginem quines provisions s'í poran fer a extirpar tals
actes nepharis abans que, per tolerància, provoquen nostre senyor Déu a ira
contra nosaltres. [E] [nosaltres], dits lochtinent de governador e batle e jurats,
som romases de concòrdia que per açò scrivam al senyor rey, e per ço havem
acordat de fer letra de creença al dit senyor specialment de aquest fet, trellat
de la qual vos trametem interclusa ab la present.
On, vos pregam affectuosament que, si entenets que la dita letra de creença
hi sia obs, la presentets; o si entenets hi baste la primera, en virtut de
aquella lo suppliquets que en aquests fets, axí greus e dampnats e de importable
tolerància e digestió, vulla per mercé proveir. E parria a tots nosaltres
que
de metre-hi mans, axí en punir e castigar —en tant com toque o pertanga
conexença seglar— com en fer gràcia, e [ab] soberga instància ésser per lur
jutge competent corripuïts e castigats, obtenints d'açò tals provisions que
tan endiablats fets no romanguen impunits. E és obs que en la comissió o
comissions sia contengut que
dels dits christians novells que no cohabiten justats, ans sien dispergits per
la ciutat entre los christians de natura, a fi que, per la conversació que faran
entre aquells [e] imitació de nostres vestigis e vida, perden la fi[n]eça e
sabor judayca. E en açò us pregam vullats prestar aquella diligència que
confiam. E sia l'Esperit Sant vostra guarda.
Scrita en València, a
Los jurats de la ciutat de València, apparellats a vostra honor.
El zel proselitista d'un neòfit (12, octubre, 1413)
Al molt honorable e molt savi mossén Francesch d'Aranda, donat de
Portaceli.
Mossén molt honorable:
Nosaltres scrivim a nostre senyor lo papa en favor de hú appellat Vicent
Ferrer, qui, tirat per les santes preÿcacions del reverend sembrador de la
doctrina evangelical de nostre senyor Jesuchrist, poch temps ha passat, visitat
per lo Sant Sperit, se convertí de la dampnada secta de Mahomat, en la
qual per natura era criat, a la santa fe cathòlica, pres lo sant babtisme; en lo
qual en tant ha volgut la gràcia divinal obrar e infundir raigs de claritat, que
és fet molt bon e devot christià, e axí religat e instruït en los articles de la fe,
que és en dir cosa miraculosa, attés que axí és de rescent fet christià; e no és
de maravellar, pus l'Esperit Sant hi ha volgut inspirar.
E com aquest dit neòphit haja fervent e visceral amor e voler en preÿcar
la doctrina christiana entre los moros, specialment de aquest regne, creent
que per les sues preÿcacions, induccions e persuacions convertrà a la fe
santa molts moros encegats en la dita secta, e sobre açò haja obs licència e
auctoritat de nostre senyor lo papa, e de aquesta raó al dit senyor per letra
nostra scrivim supplicant, per tal, vostra saviea, bondat e amistat, molt honorable
mossén, affectuosament pregam vos plàcia en la presentació de la
dita letra, ensemps ab mossén d'Oscha e ab mossén Andreu Bertran e ab
Pere Comuel, als quals del fet present scrivim, ésser a la presentació de la
dita letra, e, segons aquella —trellat de la qual a vostra saviea trametem ab la
present interclús—, lo dit senyor supplicar en tal manera que, vostre auxili e
intercessió mi[j]ançant, lo dit senyor condescendesca a les coses supplicades
proveir. De açò, mossén, farets servir a nostre senyor Déu, a nosaltres gran
complacència, e al dit Vicent gran benifet; e nosaltres vos ne serem obligats.
E nostre senyor Déu vos conserve en sa gràcia e en pau.
Scrita en València, a
Los jurats de la ciutat de València, apparellats a vostra honor.
domino Andree Bertrandi, in sacra pagina professori eximio, domini nostri
pape elemosinario.
Item,
domino Petro de Comollis, domini nostri pape subdiacono.
El rebuig de les monges (27, abril, 1416)
Als molt noble, honorables e molt savis senyors los missatgers de la
ciutat de València en cort del senyor rey.
Molt noble e honorables senyors:
Per part de la reverent abbadessa del monestir de la Çaydia de aquesta
ciutat, nos és estat explicat com lo molt alt senyor rey ha manat a aquella
que reeba e dó l'àbit del dit monestir a una dona, germana d'En Jordiet, lo
qual se diu que és de la sua cambra, dient en la dita explicació que açò hauria
proveït lo dit senyor ignorant e no informat com les dones qui són admeses
en monges del dit monestir són donzelles de gran estat, ço és, filles de nobles
hòmens, cavallers e de notables ciutadans —e, segons nosaltres sabíem,
lo dit Jordiet e germana de aquell eren fills de hun moro catiu qui aprés fon
christià e libert, hoc e axí mateix la dita dona que és diffamada de son cors—,
concloent, en effecte, la dita abbadessa que aquella, e totes les monges conventuals
del dit monestir, venien acordades de desemparar aquell ans de
soferir que tal persona fos admesa en lur covent.
E nosaltres, veents e sabents les coses dessús explicades ésser axí en
veritat, per ço, vostres noble e honorables saviees affectuosament pregam
que, com açò sia destrucció total del dit monestir, lo qual és molt gran e
singular interés de aquesta ciutat, vos plàcia —declarant les dites coses, si
necessari serà, al dit senyor rey— supplicar aquell que sia sa mercé revocar lo
dit manament e qualsevol provisió feta per la dita rahó. E si alcunes coses
vos són plaents, rescrivits-nos-hen confiablement. E tenga-us en sa comanda
l'Esperit Sant.
Scrita en València, a
Los jurats de València, apparellats a vostres plaers e honor.
Deutes falsos (1, juny, 1419)
A la molt alta majestat de nostre senyor lo rey.
Senyor molt excel·lent:
De alcun temps a
per certs pretesos títols e contractes de son avi, appellat Abram Lectoix, se
feyen moltes execucions contra molts habitadors e ciutadans de València e
altres habitants dins son terme, e s'exhigien e extorquien moltes quantitats
de peccúnies. E com de aquestes execucions e exaccions se fessen vàries
clamors per diverses parts de la dita ciutat, specialment per los vexats e
executats —majorment car les més o quasi totes les dites execucions devallaven
de contractes e cartes preteses fermades per persones mortes, e lurs successors
no havien deffenses de aquelles, ne lurs antecessors los havien dit o
declarats tals deutes, ne s'atrevien àls dir sinó parar l'asquena a pagar o
composar—, nosaltres, hoÿdes les dites clamors, qui ja massa estenien lurs
faldes e comprenien a molts, appellats los majorals de la art dels notaris de
la dita ciutat, qui axí mateix de la dita clamor eren infestats, e considerants
que per fur del senyor rey En Martí, proavoncle vostre, d'alta recordació,
scrit sots rúbrica "Quals poden accusar", lo capítol únich, és ordenat que
justícia en criminal de la dita ciutat puxa en sa juredicció per mer offici, ab
o sens instància de procurador fiscal o part privada, fer inquisició contra
qualssevol persones fahents o fer fahents carta o cartes o altres qualssevol
scriptures falses, les quals
auttèntiques, si, emperò, per los jurats de la dita ciutat o major part de aquells,
e per los majorals dels notaris de aquella, primerament e ans, e no en altra
manera, seran dits, declarats e nomenats al dit justícia ésser culpables e
diffamades de les dites coses o alcuna de aquelles; e sabents que ja alcuns de
vostres officials, a instància de part, havien meses mans en haver los
prothocolls e libres dels notaris qui havien spatxades les cartes en virtut de
les quals se feyen tals execucions, e havien atrobats aquells sospitosos,
volguem metre mans en saber la veritat dels affers per satisfer a les dites
clamors.
E, fets venir davant nosaltres lo dit En Gilabert de Moncada e los notaris
qui
comunicat en los dits affers ab lurs scriptures, e hoÿts aquells e examinat lo
negoci segons pensa del dit fur e és acostumat fer en semblants actes, havem
atrobat per veritat que molts e en gran nombre dels contractes obligatoris en
virtut dels quals lo dit Gilabert, convers, ha executat e instava execucions e
infestava les gents succeints als morts, són sospitosos de fals. E per ço, havem
dit, declarat e nomenat al dit justícia ésser colpables e diffamats los
següents: En Berthomeu de la Mata, En Berthomeu del Mas, En Ramon del
Mas, notaris, En Pere Vicent, scrivent del dit Berthomeu del Mas, e lo dit
Gilabert. E lo dit justícia ha pres tots los sobredits, exceptat lo dit Berthomeu
de la Mata, qui per la dita raó, havent-ne sentiment, s'és absentat, a fi que
dit justícia, per mer offici, proceexca contra aquells, e per lur castich e exemple
d'altres los punesca, ultra la publicació de lurs béns, que
fisch.
On, senyor molt virtuós, com hajam sabut que, per alcuns parents e amichs
dels dits inculpats e diffamats, seria scrit a molts magnats e altres notables
persones de vostra cort per obtenir de vostra senyoria guiatge o remissió, e
los dits crims sien tals que no merexen tal benefici, com totes les facultats de
les gents pengen sots la fe de notaris, e que ells se atrevesquen dispondre
falsament dels béns de les gents, aquelles no sabents —e fàcilment poria redundar
en frau de vostres drets—, és cosa detestable, importable e molt enorme,
e mereix gran castich, majorment car creem que en virtut de les dites
cartes són extorquits e robats de les gents més de
exhigir infinides quantitats, e y ha moltes persones quasi desfetes; e, com
sab vostra senyoria, a tan preclara art e feel de notaria, per la qual tots los
actes e negocis de les gents són disposts, affeats, regits e governats, deuen
ésser apposades persones pol·lents de veritat, lealtat e virtuts, qui en l'escrini
de lur pensa comprenguen los feyts en què caben, e de aquells peribuesquen
testimoni de veritat, esquivats e remoguts com erba mortífera inconstants,
reprovats e desviats dels límits de la veritat; supplicam, per ço, molt humilment
vostra senyoria, demanants-vos, per gràcia e mercé singular, que a
axí diffamats e inculpats de tals reprovats actes vostra senyoria no vulla
condescendre, per molt que de prechs e supplicacions sia infestada, en fer-los
guiatge o perdó alcú, ans, si a vós serà fet recors, vos plàcia remetre lur
fet e procés al dit justícia en criminal, qui y faça justícia speegada. En açò,
senyor molt gran, retrets deute a justícia, a la qual sóts obligat, e per aquella
regits, e sóts per Déu preposat en rey e senyor nostre, e farets benefici molt
gran a la cosa pública de aquesta ciutat. E mantenga nostre senyor Déu vostra
excel·lent persona en longa vida e prosperitat, e li dón victòria de sos
enemichs.
Scrita en València lo primer dia de juny, any
Senyor, qui, ab besament de vostres mans e peus, se comanen en vostra
gràcia e mercé, los jurats de València.
Una família de cristians nous (24, març, 1422)
Als molt honorables e savis senyors los lochtinents de justícia, jurats,
pròmens e consell de la vila de Murvedre.
Molt honorables e molt savis senyors:
Com, per gràcia del Sant Sperit, En Francesch Suau, qui estant en la
ebràyca cecitat havia nom Jaffudà Legem, ab sa muller e
a la santa fe cathòlica per assumpció del sant babtisme, e per aquesta raó,
per caritat visceral, la christiana religió los deu avançar, favorir e procurar
totes comoditats e honors ab què
christianitat, ha
matèria, per tal, molt honorables e savis senyors, a vostres saviees e
bones amistats pregam affectuosament e de cor que, per reverència de nostre
senyor Déu e contemplació e amor nostra, vullats e us plàcia donar tot
loch e manera que
corders e de ovelles mares e fills; per ço, senyors molt honorables, creem
que farets servir a Déu, e nosaltres ho haurem en singular grat. E sia vostre
protector l'Esperit Sant. Rescrivints a nosaltres de tot ço que us sia plasent.
Scrita en València, a
Los jurats de la [ciutat] [de] València, a vostres plaers e honor apparellats.
Escola d'àrab per a predicadors (9, abril, 1423)
A la molt alta majestat de nostre senyor lo rey.
Molt alt e molt excel·lent príncep, e victoriós rey e senyor:
A la vostra reyal magnificència creem vénga a memòria com lo molt
excel·lent senyor, lo senyor rey En Ferrando, pare vostre, de gloriosa recordació,
volgué que en aquesta ciutat se tengués estudi de aràbich, en lo qual
hòmens religiosos, abtes e devots, zelants la exaltació de la santa fe cathòlica,
poguessen studiar e apendre per tal que preÿcassen la santa fe als moros,
convencent-los per lurs tests e originals reprovats. E com aquest sant propòsit
enaprés fos estat a vostra reyal senyoria notificat, plagué a aquella scriure
al sant pare e al col·legi dels cardenals, per la qual raó lo dit sant pare, plaentment
e graciosa, atorgà a vós, senyor, e a la dita ciutat, bul·la que lo dit
studi se pogués tenir en aquella; e axí s'és continuat d'aquell temps a ençà
en lo monestir dels frares menors de la ciutat sobredita.
On, senyor molt excel·lent, com los dits religiosos, e aquells qui han zel
a la sancta fe cathòlica, sien hòmens pobres e simples, e per lur pobrea e
simplicitat no
per tal, sia mercé de vós, senyor, supplicar lo dit sant pare que li plagués
manar fer en la ciutat damunt dita hun col·legi dels béns de santa mare
Ecclèsia, e assignar-hi tal renda, on e de la qual poguessen viure e sustentar-se
los dits religiosos e devotes persones havents zel a preÿcar la dita santa fe
cathòlica, hoc encara tots aquells qui novellament vendrien e
a la dita fe cathòlica. Car sovent s'esdevé que aquells qui
vénen en malalties o en altres necessitats, per les quals, puys no han qui
ministre lurs obs, tornen-se
en gran perill de les ànimes dels dits novells christians e opprobri de
la ecclesiàstica libertat. E, si en lo dit col·legi podien ésser hospitalats e
subvenguts en lurs necessitats, cessaria lo dit perill; e no_res_menys, puys
ells e los dits religiosos poguessen aquí ésser sustentats, serien tots jorns
preÿcats e informats plenerament en la dita santa fe cathòlica, axí de paraula
com de obra, en tal forma que ells ne porien instruir a altres. Açò, senyor,
redundaria en gran honor e glòria de Jesuchrist, e en augmentació e exalçament
de la dita santa fe cathòlica, e nosaltres ho haurem a singular gràcia e
mercé de vostra reyal senyoria, la qual nostre senyor Déu, per la sua inefable
clemència e pietat, mantenga e exalce e li dón victòria de tots sos
enemichs. Amén.
Scrita en València, a
Senyor, qui, besants vostres peus e mans, se comanen en vostra gràcia e
mercé, los jurats de València.
Un clergue pervers (26, setembre, 1416)
A la molt alta magestat de nostre senyor lo rey.
Molt alt e molt excel·lent príncep e poderós rey e senyor:
A vostra reyal magnificència humilment notificam que en aquest bisbat
ha hun prevere appellat Pere Alcoç, hom fort sediciós, tumultuós e molt
escandalós, en tant, senyor, que ab sos mals tractes ha mès la vostra vila de
Penàguila, e altres lochs d'aquelles partides, a perill de total desolació, sembrant-hi
zizànies, bandos e altres diverses escàndels, dels quals se són seguides
nafres, e se n'esperaven enseguir morts si no y haguéssem proveït, Déu
mijançant; més avant, encara, senyor, que usa de art de nigromància e invoca
diables, segons pública fama, lo qual se diu que li és estat provat. Lo
dit prevere, senyor, fogí de la presó del sant pare, qui
greument punir per ses perverses e males obres: ha donada causa a separació
de molts matrimonis e a altres diverses mals que serien enutg ací d'escriure.
Nosaltres, senyor, veents los tants mals que aquest fahia e que no
romanguessen sens condigna punició, havem instat que lo dit prevere fos
pres, e de fet és estat pres per l'alguatzir del governador d'aquest regne, e
per aquell remés al reverent bisbe d'aquesta ciutat, en poder del qual de
present està pres. E havem haüt sentiment que lo dit bisbe o sos officials, a
pregàries d'alguns, soltaran lo dit prevere impunit, de què
escàndels e perills. On, molt excel·lent senyor, humilment supplicam vostra
reyal senyoria que sia mercé d'aquella manar per ses letres al dit reverent
bisbe que lo dit prevere no permeta exir de la presó sens greu punició, segons
sos demèrits, per castich seu e exemple d'altres. Per açò, senyor, serà
dat effecte a justícia, per què poran los dits mals cessar e tolre matèria de
majors, e nosaltres ho tendrem a singular gràcia e mercé de vostra reyal
excel·lència, la qual nostre senyor Déu mantenga e exalce en sanitat e longa
vida, e li dó victòria de tots sos enemichs. Amén.
Scrita en València, a
Senyor, qui, ab besament, etc.
Cristians en terres d'infidels (20, setembre, 1412)
A la molt alta majestat de nostre senyor lo rey.
Molt excel·lent príncep e poderós rey e senyor:
Fama volant ha portat a nostres orelles que a vostra reyal magnificència
tramet lo rey de Granada gran missatgeria, la causa per què és a nosaltres
incerta. Emperò, senyor, voldríem e desigam cordialment que alguns catius
christians fossen delliurats per causa d'aquella, com sia obra molt meritòria,
procehint del nostre beneÿt salvador Jesuchrist, qui, per reembre aquells qui
eren posats en carçre, volch pendre carn humana e s'offerí voluntàriament al
supplici de la santa creu.
Donchs, senyor molt excel·lent, com a vostra gran senyoria sia manifest
e clar què dura e cruel cosa és christians sostenir jou de servitut, majorment
en poder de infeels, e vostra reyal penssa contínuament stia girada envers
les obres divinals, majorment en la obra de catius a reembre, per tal, humilment
supplicam vostra reyal celsitud que sia merçé d'aquella haver en los
secrets de vostra reyal memòria la delliurança d'En Jacme de Romaní e
d'En Pere Marrades, fill de mossén Pere Marrades, e d'En Garcia Sánchez,
Michalet e Terrible, servidors del dit mossén Pere, qui ensemps ab aquell
foren preses per servir de vostra senyoria. E en açò, senyor, complirets una
de les santes obres de misericòrdia, e nosaltres ho tendrem a special e senyalada
gràcia de la vostra molt excel·lent persona, la qual nostre senyor Déu,
per sa mercé, mantenga e exalçe en longa e bona sanitat e vida e altres prosperitats,
e li dón victòria de tots sos enemichs. Amén.
Scrita en València, a
senyor
Senyor, los jurats de la ciutat de València, qui, besants vostres peus e
mans, se comanen en vostra gràcia e mercé.
Descripció d'un esclau (28, juny, 1423)
Als molt honrats, savis e discrets, universes e sengles officials o loch de
senyoria tinents, o a lurs lochtinents, als quals la present pervendrà o presentada
serà. De nós, los jurats de la ciutat de València. Saluts e honor.
La saviea de cascun de vosaltres certificam que lo Dijous Sant ara prop
passat, que era comptat primer del mes d'abril, fogí un catiu a l'honrat En
Jacme Perfeta, conciutadà nostre, lo qual catiu és de edat de
nom Jacomet e és moliner. És hom de mija talla e ben format, e, com se
n'anà, vestia un gonell burell de la terra e un jupó vert. E és cert e notori, e
appar per informació verídica que n'havem feta rebre, que lo dit catiu és
propri del dit En Jacme Perfeta e comprat de sos propris diners.
Per tal, affectuosament vos pregam que, si lo dit catiu és en poder o serà
atrobat dins la juredicció de vosaltres o de qualsevol de vosaltres, que aquell
liurets o liurar façats al dit En Jacme Perfeta o a qui ell voldrà. E en açò
farets justícia e egualtat, e al dit En Jacme Perfeta gran bé, e nosaltres ho
tendrem a singular plaer de vostra saviea, la qual nos pot scriure confiantment
de tot ço que plaent vos sia.
Dada en València, a
Reclusió de dones en la casa de les Repenedides
(27, juliol, 1423)
Als molt honorables, universes e sengles officials e loch de senyoria
tinents, als quals les presents pervendran e lo negoci dejús scrit pertanga. De
nós, los jurats de la ciutat de València. Saluts e honor.
Certificants vostres saviees com en lo dia de dissabte, en la nit, que hom
comptava
les Repenedides de aquesta ciutat, de la qual se
dins aquella eren estades meses en custòdia, ço és, una appellada Isabel,
l'altra Vicenta e l'altra Margalida. E com sia interés gran de aquesta ciutat
que les dones en la dita casa meses sien en aquella sots feel custòdia conservades,
e si fugitivament o en altra manera, sens licència nostra, se
aquella, que y sien reduïdes, per tal, les saviees de cascuns de vosaltres
requirim en deute de justícia, e de la nostra pregam, que aquell o aquells de
vosaltres en jurisdicció dels quals les dites dones o alguna de aquelles seran
trobades, prenats; e, preses, les nos remetats per N'Anthoni Vidal, administrador
de la dita casa, lo qual per aquesta rahó hi trametem. Certificants-vos
que les dites coses nós tendrem a plaer gran, per les quals nos reputarem
obligats a fer per vosaltres semblants coses e majors.
Un ermità normand (1, octubre, 1415)
Als molt honorables e molt savis senyors los jurats e pròmens de la
ciutat de Calatayú.
Molt honorables e molt savis senyors:
En aquesta ciutat és arribat de les parts de Normandia hun hermità appellat
frare Isambert Drulin, portador de la present, lo qual manualment ha construït
dins lo terme de la dita ciutat hun monestir appellat de la Vall de Jesús,
on convenen altres hermitans e preguen aquí Déu contínuament per lo bon
estament del regne e de lurs benfeytors; és hom de molt bona vida e conversació,
e és expert en moltes bones coses, per nosaltres experimentades en
affers necessaris a aquesta ciutat. E ara, mogut de major devoció e per ço
que mils puxa profitar en la santa scriptura e entendre aquella, ha del·liberat
de anar a aquexa ciutat per causa d'estudiar. Per tal, vostra gran saviea e
bona amistat affectuosament pregam que, per contemplació nostra, vos plàcia
lo dit frare Isambert haver en special recomendació, en tal forma que conega
les nostres pregàries ésser estades a ell molt fructuoses. En açò, senyors,
farets servii a Déu, e nosaltres ho tendrem a gran plaer de vostra saviea, lo
qual molt vos grahirem. E si per vosaltres podem fer semblants coses o altres
que us sien plaents, scrivits-nos-hen fiablement. E tenga-us en sa comanda
la Santa Trinitat.
Scrita en València lo primer dia d'octubre.
Los jurats de València, apparellats a vostres plaers e honor.
L'hospital dels Beguins, casa de penitents (23, octubre, 1423)
Al molt reverent pare en Christ don Ot, bisbe de Tortosa.
Molt reverend pare en Christ:
En aquesta ciutat ha, de lonch temps ençà, una casa a manera de cenobi
appellada l'espital dels Beguins, en la qual, regida immediadament per los
jurats de aquesta ciutat, són exercides moltes obres de misericòrdia, e singularment
officiosa hospitalitat de hòmens vivints en estat de penitència e
volents de cor attènyer sanctimònia en lur vida. En la qual, encara, per antiquada
consuetud loablement observada, los officials e regidors, ab moltes
notables persones de aquesta ciutat, en lo dia del Dijous de la Cena, comemorants
aquella santíssima e extrema cena que
féu ab los seus sagrats Apòstols, comemorants, encara, aquells molt alts
misteris del lavament dels peus als dits seus Apòstols, lo salvífich sermó
que
entre sí e als pobres, caritativa pietança e refecció; e donen obra e manera
que en la següent nit moltes bones persones qui, volents ab lur creu seguir lo
dit nostre Redemptor, convenints en la dita casa, e d'aquí en gran multitud
exints, fan en aquella nit diciplinable penitència, anants axí per les ecclésies
e monastirs de la dita ciutat.
E per les dites coses e altres moltes obres de pietat que
en la dita casa, havents-la en grans devoció e affecció, los jurats de la
dita ciutat han procurat e procuren haver-hi e tenir qualque bona e devota
persona qui presidesca e administre la dita casa, persones e coses de aquella.
E per ço, los precessors en nostres officis, ja molts anys són passats, desijants
trobar e haver una semblant persona, aprés que de moltes ne hagueren feta
investigació, elegiren lo discret N'Anthoni Mercador, prevere, qui ja ladonchs
vivia en estat heremítich, lo qual de lavors ençà, degudament e loable, ha
contínuament tenguda e regida la administració de la dita casa, de què nosaltres
som e vivim ben contents.
Mas és vengut a nosaltres ara lo dit N'Anthoni Mercador e ha
com ell obtinga en la ecclèsia de Castelló de la Plana un simple benifici
instituït per la honrada N'Anthoneta Mercador, tia sua, lo qual ha fet e fa
deservir per ydòneu substituït, e de manament de vostra molt reverent paternitat
sia estat manat e publicat, segons diu, en la dita ecclèsia de Castelló,
que tots e cascuns havents e obtinents dins la vostra diòcesi benificis
ecclesiàstichs degen e sien tenguts dins cert temps servir aquells en persones
pròpries, sots pena de privació de aquells, e, per ço, ell vulla, axí com en
virtut del dit vostre manament li és forçat per justícia, anar personalment a la
dita vila de Castelló per servir lo dit benifici; ha
la dita sua anada nos plàcia ésser contents e que aquella ell faça ab nostra
bona gràcia.
E com, molt reverend pare, nosaltres affectem que
Mercador, lo qual nos ha fet car e affectat la sua comendable administració,
de tant de temps ençà per aquell exercida en la dita casa, la qual pecculiarment
havem en singular devoció, stia e vague personalment al present e d'aquí
avant, en esdevenidor, en lo govern e administració de la dita casa, en què
sab e coneix molt bé vostra molt reverend paternitat que pot més aprofitar
—en sí, per obres virtuoses, e
que no faria per sola personal deservício del dit simple benifici, a la vostra
molt reverent paternitat supplicam e pregam, affectuosament e de cor, que,
per contemplació de nosaltres e de aquesta ciutat, la qual segurament confia
haver vós, per vostra gran dignitat, en proprici pare, e, per vostra molt generosa
nativitat, com a vostra natural pàtria, en visceral fill, li plàcia donar e
atorgar licència e facultat al dit N'Anthoni Mercador que pusca lícitament e
inpuna lo dit benefici que obté per ydòneu substituït deservir, no contrastants
lo dit vostre e altres manaments, constitucions o edictes. Car en açò,
molt reverent pare, no
dit havem, e nosaltres haurem-ho a gràcia singular de vostra molt reverent
paternitat, la qual, prosperada en sos bons desigs, conserve nostre senyor
Déu en votiva sanitat per molts anys e bons.
Scrita en València, a
Los jurats de València, a vostres plaers e honor apparellats.
El fill absent (20, setembre, 1413)
Al molt honorable e molt savi mossén Pere Comuel, canonge de la Seu
de València, sotsdiacha de nostre senyor lo papa.
Mossén molt honorable e molt savi:
Quant alcuns fills d'aquesta ciutat o adherents a aquella recorren a nosaltres
per alcuns fets a aquells necessaris en cort romana, de certa sciència
endreçam a vós nostres prechs, axí com a singular fill de la dita ciutat qui no
pot a sa bona mare fallir ne a sos bons frares dir de no.
On, mossén molt honorable, certificam vostra saviea que lo síndich de
la ciutat dessús dita ha un parent assats propinqüe en les galees del sant pare
appellat Berenguer Matoses, e la mare d'aquell no cessa escampar làgremes
per l'absència de son fill, e, segons és costum de dones, ranyinar son marit
que li torn aquell a casa. E lo pare, no podent tolerar la contínua tristia de la
mare, de present va aquí per escapolar lo dit Berenguer, fill seu.
Per tal, molt affectuosament vos pregam que, per contemplació nostra e
del dit nostre síndich, qui d'açò
ab mossén Rodrigo de Luna, capità de les dites galees, que vulla e li plàcia
escapolar lo dit Berenguer Matoses. E per ço, lo portador de la present, qui
és pare del dit Berenguer, va aquí per menar-lo-se
aquell sia tengut, en cas que fos tengut a res. De açò, mossén, nos farets gran
e assenyalat plaer, creents que ho complirets per obra. E si alcunes coses
podem fer vostra honor concernents, escrivits-nos-hen fiablement. E tenga-us
en sa comanda la Santa Trinitat.
Scrita en València, a
Los jurats de la ciutat de València, apparellats a vostra honor.
La priora de les Magdalenes, "deessa d'amor" (22, febrer, 1414)
Bertrandi, in sacra teologia professori, domini nostri pape elemosinario,
amico nostro carissimo.
Sinó que
scrits, e desijam que, de allí on deu, hi sia tramesa salutable medicina
a resecar aquells, ab vergonya us scrivim del material dejús scrit.
Mossén, sapiats per tot cert que en lo covent de les monges de Santa
Maria Magdalena, situat dins aquesta ciutat, d'un temps a
món més se acosta a la fi, se fan a ubert les enormitats e desonestats següents:
car frares del covent de preÿcadors e alcuns lechs, e no de aquells
qui mils saben fer l'offici, e la edat ha major impetuositat e stímol de carn,
sots color e pretensió de confessions e pensar monges malaltes —de aquella,
emperò, furiosa e ràbida malaltia de cremor natural—, entren, habiten e dormen
dins lo dit covent, vetlants e observants les monges en lurs malalties e
insaciable apetit carnal. Quines oracions, quines vigílies e quines obres virtuoses
s'ic poden o deuen tractar, vostra circumspecció ho considere.
Lo dit monastir és en açò devengut, que continuadament les portes són
patents a tots volents entrar; no y ha artament de via ne difficultat de temps,
dia ne hora:
dura, mas més de present, que s'í té foch a
appellada sor Peyrona Malet, de bon paratge e antich, honesta e de bones
costumes e virtuts, dona anciana e qui per gran temps és estada prioressa,
corripuís les monges de aquestes desonestats e nepharis actes perniciosos e
exemplars de tot mal, aquelles, conjurades contra la dita prioressa, no tements
los amonestaments, ans viltenents e desonrants aquella, han tant ginyat
e fet ab un novell provincial de preÿcadors ab falses persuasions e maneres
dels frares del dit covent, qui han la capitania en aquella casa, que ha
remoguda indecentment e inmèrita la dita sor Peyrona Malet, e mesa en
prioressa una altra, qui mils merexeria en aquell temps ésser deessa de amors,
per ço que dón causa e loch a lurs flagitaciosos e dampnats actes, e l'altra
beneÿta de vella ha arraconada, vituperada e mesa a laments e merors.
Què us direm? De ço que dampnadament se fa en aquella casa e
verídicament informats, vergonya
per lurs grans enormitats e legees. Solament per vostra informació e avís
vos testificam, per verídica relació e informació de persones dignes de fe,
que
dolor!—
Nosaltres, per tolre matèria d'escàndels, que y sentim si no s'í proveeix,
havem volgut parlar ab lo provincial de aquests affers, lo qual ho té a trufes,
circunduhit o enganat per sos confrares. Resta
pare, qui en açò vulla degudament provehir e secreta en via de haver informació
precedent, e, aprés, en fer provisió tal, que semblants reprovats actes
sien tolts, e sia donat exemple als altres monestirs, qui no són quitis e exparts
de tot de alcunes desonestats. Sobre açò havem tengut en bé que
vós, mossén, del qual fem compte singular, e al [qual] axí precípuament
volem secretejar aquests fets, e no ab altre, e que façam letra de creença al
sant pare, explicadora per vós en nom nostre, segons forma de aquesta letra,
car, scrivints al sant pare particularment dels dits actes, haurien venir a
sabuderia de altres, e per aquesta manera la cosa solament redundarà en lo
sant pare e vós, o almenys serà mils mesa en silenci.
On, pregam molt vostra saviea que us plàcia, per honor de aquesta ciutat
e amor nostra, e per benefici de tals actes, e que hajats mèrits de nostre
Senyor, de la salut que se
e en tal manera interposar vostres parts, que, mijançant vostre auxili e treball,
tants mals se convertexquen en virtuts, e scàndels sien remoguts. A
Déu ne farets servey, e a aquesta ciutat e a nosaltres gran honor e plaer, als
quals fiablement porets rescriure de tot ço que plasent vos sia. Sobre los
expedients que
los quals dins la present vos trametem inclusos; plàcia-us veure-y bé, e millorar
lo que us parega, ab què se
tals o semblants capítols e ordinacions havem trobats ésser stades fetes ça
enrere, urgent necessitat de consemblants cassos e actes, per provincials
passats, qui par que haguessen millor, pus sana e pus honesta intenció als
dits affers que a present no s'ha. E sia vostra custòdia e protecció l'Esperit
Sant.
Scrita en València, a
Los jurats de la ciutat de València, apparellats a vostra honor.
Les monges de Sant Julià (5, setembre, 1414)
Al molt honorable e de gran circumspecció mossén Pere Comuel, canonge
de la Seu de València, sotsdiacha de nostre sant pare.
Molt honorable e molt savi mossén:
Lo senyor bisbe de València, instat per nosaltres visitar, castigar e punir
los sotsmesos a la sua jur[e]dicció cometents peccats públichs e notoris que
irreverentment e inverecunda se cometen en aquesta ciutat, com vagàs per
visitació de les monges de Sent Julià, construït fora
atrobàs aquí algunes jóvens e poques donants-se en àvols comercis e
infeccionants les altres, e veés, per verídica investigació precedent, donar
causa a l'acte vil la inabilitat de una que
constituïda en edat decrèpita, no havent sentiment de la infàmia del dit
monastir, publicat per viltat de alcunes e poques —les quals, com sien jóvens,
han treyt a sa favor e oblectacions la dita insentible e indiscreta pretesa prioressa,
desfavorint e agitant les bones e honestes—, de consell de sos advocats
e de nosaltres, qui hi som estats a l'acte, per honestat del dit monestir e
bon exemplar dels altres, e majorment per tolre molts inconvenients e perills,
ha remoguda santament e bé la dita prioressa, e, de comun voler de les
bones e honestes e les demés, preferida una, bona christiana, de bona e honesta
vida, qui repararà la fama del dit monestir.
E com per alguns mals hòmens lechs de aquesta ciutat qui tro a huy han
fet spluga e niu de vicis e peccats, públicament e notòria, en lo dit monestir,
en nom de les àvols indeceplinades hajen interposades appel·lacions la dita
remoció al sant pare, denegades per lo dit senyor bisbe, car, vehén-se destituïts
de lurs dampnats plaers e comercis il·lícits, sforçants-se circunduhir la
causa per appel·lacions, en manera que lur dampnat desig se cumpla, segons
per vostra honorable saviea porà ésser vist per procés, supplicam, per ço,
vostra circumspecció interposar sobre açò vostres parts al sant pare, al qual
n'escrivim, en tal manera que la honor del dit senyor bisbe e la pública
honestat de la ciutat, e encara la privada del dit monestir, sia guardada. E en
açò, molt honorable mossén, farets a Déu servey e comun bé, e a nosaltres gran
plaer, e
saviea, la qual lo Rey del Cel conserve e augmente en gràcia e virtut. Amén.
Scrita en València, a
Los jurats de València, apparellats a vostres plaers e honor.
Pecadora repenedida (27, maig, 1416)
Ponç, in sagra pagina professori, ordinis predicatorum in Aragonia priori
provinciali.
Entés havem que vós, per vostres letres, havets manat a la honorable
prioressa del monestir de les Magdalenes d'aquesta ciutat que reeba en aquell
una fembra appellada Tecla, la qual és estada dona errada e gran temps amiga
d'un noble hom d'aquesta ciutat. E d'açò no som poch maravellats que
vós, qui portats lo càrrech de tan gran regiment, hajats manada fer tal letra
—plagués a Déu que fos romasa en la ploma e jamés no fos vista ne oïda— que
tan scelerada fembra sia accollida en tal monestir, on les filles e donzelles
vèrgens dels notables ciutadans d'aquesta ciutat, e d'altres habitadors d'aquella,
són a Déu consagrades e servexen aquell en molta humilitat e honestat; e
d'altres no se n'hi acostumen pendre ne reebre, majorment en lo present temps,
que la dita prioressa té lo dit monestir ben clos e regit molt honestament.
Donchs, considere vostra sàvia religió si los parents e amichs de tals
donzelles darien paciència que tal e tan deshonesta dona fos reebuda en lo
dit monestir. E sobre açò són recorreguts a nosaltres que y vullau proveir,
car en altra manera d'açò
de traure
dita prio[re]ssa—, no volents dar loch a tanta ignomínia, car sol dir lo vulgar
parlar que una enfeccionada moltes n'enfecciona; specialment, si
una vegada a dar paciència que fembres desonestes hi fossen accollides,
tantes hi voldrien entrar que no y cabrien, e
gran estat, almenys per hun cap: que lurs parents no les hi metrien, ans ne
traurien les que y són, e açò seria cosa de mal exemple e total desolació del
dit monestir, pregants-nos ab gran instància que y volguéssem proveir.
On, molt reverent maestre, com nosaltres, per lo càrrech que tenim del
regiment de la ciutat sobredita, siam tenguts e dejam obviar a tots sinistres
que
per tots aquells remeys salutables que atrobaríem —e de fet ho farem per
benavenir de la cosa pública de la dita ciutat e benavenir del dit monestir, si
per vostra sàvia religió no y és proveït—, per tal, affectuosament pregam
vostra honesta religió que us plàcia, per contemplació d'aquesta ciutat e
nostra, revocar totes e qualsevol letres que per la dita raó sien estades fetes e
per vós trameses, e manar a la dita prioressa que en neguna manera tal dona
no acculla ne reeba en lo dit monestir. En açò, molt reverent maestre, farets
vostra honestat e gran bé al damunt dit monestir, e nosaltres ho haurem a
singular plaer de vostra sàvia religió, la qual pot a nosaltres confiantment
scriure de tot ço que li sia plaïble. E tenga-us en sa comanda la Santa Trinitat.
Scrita en València, a
Los jurats de la ciutat de València, apparellats a vostres plaers e honor.
Expulsió de prostitutes (30, juliol, 1421)
A la molt alta e molt excel·lent senyora, la senyora reyna.
Senyora molt excel·lent:
Mostrada m'és estada una letra per vostra senyoria tramesa al governador
de aquest regne de València, per la qual me par que vós, senyora, seríets
estada informada per un plomaller appellat En Frou, de aquesta ciutat, que
yo treballaria en fer gitar aquell de ses cases, e altres coses; e de açò, senyora
molt alta, m'à scrit vostre confessor donant-me
senyora, per ço que la veritat de açò no sia amagada, abans siats informada
de aquella e de la vida de aquest bon hom, pus que ell s'ó cerqua, certifich a
vostra reyal excel·lència que los governador e batle e los jurats de aquesta
ciutat, infestats o amonestats per quasi tots los qui preÿquen la paraula de
Déu per les esglésies que, com per peccats públichs e notoris semblants
pestilències, que a present per nostres peccats hi corren, solen venir, que y
volguéssem metre mans; e com specialment hi regne peccat de carnalitat
públicament e notòria, que u corregíssem.
Per què, senyora, mos companyons jurats e tot lo consell acordam cert e
jurídich procés per extirpar tals peccats. E, reebuda primerament informació
verídica per lo justícia criminal, presents alcuns dels advocats de la ciutat e
de mos companyons e mi, atrobam moltes desonestats e malvestats públiques
e notòries de àvols e scelerades dones qui, vel elevat, venen lur cors en
la ciutat ultra lo loch públich e permés, e foren-ne corregides e lançades
alcunes de la dita ciutat. E moltes altres, qui sentiren açò, pervengueren al
cas e són-se absentades, de les quals hagrem feta punició. E entre les altres,
senyora molt virtuosa, hi és la muller d'aquest En Frou, de la qual havem
vera e massa patent informació que no solament és, ab vostra reverència
parlant, putana pública e notòria, sens abstinença alcuna, abans encara té sa
casa uberta e alcavoteria, e s'í fan desonestats e actes reprovats e importables.
De què, si
fon artera e absentà
E ab tot axò, senyora, aprés s'és sabut més, car hun frare preÿcador,
appellat frare Morell, la té per amiga públicament en casa de son pare del dit
frare, en la orta de aquesta ciutat, on lo dit frare despén son temps; e, ço que
és pijor, que axí dels altres peccats com d'aquest frare havem informació
que
molt alta, és la causa impulsiva per què lo dit En Frou desemparà ses
cases, e no aquelles a ell; ne a Déu plàcia, senyora, que yo vulla ses cases,
car no les hé ops, ne jamés tal cosa imagine. E per ço, senyora molt virtuosa,
e per ma scusació, scriu a vostra senyoria de aquests affers, supplicant a vós
humilment no vullats creure de mi sinistra informació. E nostre senyor Déu
exalce e prospere longament e votiva vostra reyal excel·lència.
Scrita en València, a
Senyora, qui, ab besament de vostres mans e peus, me recoman en vostra
gràcia e mercé, Johan Valleriola, jurat de València.
Un cas de seducció (16, juny, 1422)
A la molt alta e molt excel·lent senyora, la senyora reyna.
Senyora molt excel·lent:
A vostra reyal magnificència humilment notificam com pochs dies són
passats que N'Àlvero de Santafímia, mercader de aquesta ciutat, per actes
de son offici li convengués anar a Feç, lexà Na Damiata, sa muller, ab quatre
fil[l]s comuns en son alberch o habitació, la qual tro en aquells dies no sab
hom haja feta alcuna falta o màcula a sa honestat. E, segons informació per
nosaltres haüda, persuadida per hun mal hom appellat Ferran Pérez de
Monterde, perayre, comorant en la dita ciutat, induhida d'esperit diabolical,
dissipada e robada la casa de son marit, sens lexar-hi alcuna cosa, se n'és
anada ab lo dit Ferran Pérez, lexats los fills inhumanament e contra offici de
pietat.
E com poch aprés, vengut son marit, fes clams de l'asportament de la
dita muller e dels béns davant los governador e batle general de regne de
València; e, donada seguretat primerament en lur poder que no maltractaria
ne faria mal ne dan a la dita Na Damiata, sa muller, perdonant-li lo cas, los
dits officials per lur letra scriviren als officials de la ciutat de Sancta Maria
d'Albarrazí, on pretenia ésser públicament los dits Ferran Pérez e Na Damiata,
que a lurs mans haguessen aquells, e ab segura guarda los trametessen, a fi
que, reconciliada la dita Na Damiata, al dit marit seu segurament del dit
Ferran Pérez se fes la justícia que
actes fets davant aquells se mostre que ells haurien ab diligència encercats
los dits malfaytors, emperò, segons se diu per lo dit N'Àlvero de Santafímia,
allò seria estada ficció, com pretena que
la dita ciutat d'Albarrazí, d'on és natural lo dit Ferran Pérez, e que
investigació o cerca que
malfeytors.
On, senyora molt excel·lent, com semblants actes nepharis e reservats
no dejen passar sens condigna punició, per exemple de altres qui a semblants
o pus malvats fets se porien empènyer, supplicam, per ço, humilment
vostra senyoria que sia mercé vostra [fer] sobre
dreçadores als officials d'Albarrazí o a altres de qui parega a vostra
senyoria, per les quals los dits officials hajen sentiment e conexença que
vós, senyora molt alta, havets a cor aquest fet, e que una vegada los dits
malfeytors vénguen a mà dels dits vostres officials de aquesta ciutat, on s'és
comés lo delicte, a fi que de aquell se faça la punició que
exemplar a tuyt. Açò, senyora molt virtuosa, haurem en singular gràcia e
mercé de vostra senyoria, la qual nostre senyor Déu exalce e prospere
votivament.
Scrita en València, a
Senyora, qui, ab besament de vostres mans e peus, se comanen en vostra
gràcia e mercé, los jurats de València.