[...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] Hec est memoria que facit scribere P. de Canet de quibus [...] de ipsas suas cosas que perdé in Valle Molli. In primis manà domina Guillema en la sua malautia que retés hom ad P. de Canet lo caval e les armes que él í perdé, e manà que li retés hom ·CLXXXVIII· sòlidos que él li havia prestatz, esters les altres manleutes que él li avia fetes. E·n assò dix Nicholau, capelà de Castro Veteri, ab domina Guillelma quinia cantitat metria hom al caval e a les armes, et ela respòs: "lo caval bo era, però que·n lo li aurien retut si no·n era pagat; metéss-o él en ver". E respòs-li Nicholau: "Madona, què diretz en les altres coses que perdé P. de Canet, que él preà més que·l caval ne les armes?". Et ela respòs: "Si jo viu, on seré assads aurà, e si jo muria, sé que posar se·n àn ab él de tot, que·l seu feit sabut és". E manà Nicholau ab Benedictum capellanum que ó escrisqués, et Benedictus dix qe iria ad domina Guillelma si ó volia. E quan fo davant ela manà-li que escrischés, et Beneet capelà de val d'Aureix mostrà-ó a P. de Canet al peu de la graa del palau, a la rocha on tuit seen davant molt hom; ea con ó avia

escrit per manament de domina Guillelma et P. de Canet anà a Na Blancha de Saportela que ela vengués oir aqueles paraules per amor de Déu, et [...]ue les li provás si obs í era; et ela anà-í e demanà a Nicholau si avia madona dites aqueles paraules, et él dix-li que oc. Aquesta remembransa à feita P. de Canet per so que hom no li ó puscha negar.