Pere IV ordena que es posi a disposició de Pere d'Exèrica i del seu germà
Alfons de Llúria una galera per poder fer el viatge a Mallorca. També estipula
que en altres galeres siguin transportades les seves pertinences i els vasalls que
els acompanyen.
ACA, Cancelleria (Majoricarum), 1406, fol. 9r.
En Pere per la gràcia de Déu rey d'Aragó, de València, de Sardenya, de
Còrsega, comte de Barchinona, al feel visalmirayl nostre en Jacme Scrivà, salut,
etc. Manam-vos expressament que liurets o façats liurar als nobles don Pedro,
senyor de Exèrica e don Alfonso de Lòria, son frare, una bona galea d'aquelles
que armen aquí a obs del viatge de Mallorcha, tal que sia bé per a ells. Encara
volem que en les galees o altres vexells que partiran d'aquí per anar al dit viatge
fassats levar armes, robes, viandes, companyies e totes altres coses dels dits nobles
e de ssos vassalls e dels altres qui iran ab ells en lo dit viatge. Data en Barchinona
Pere IV sol·licita al mestre de l'Orde de Montesa que li enviï els cent-mil
sous que s'ha compromès a entregar-li per a la campanya de Mallorca.
ACA, Cancelleria (Pecuniae), 1306, fol. 10r.
En Pere, etc., al honrat e religiós ffrare Pere de Thous, maestre de la
cavalleria de la casa de Sancta Maria de Muntesa, salut e dilecció. Bé sabets com
l'altre dia vos scrivim e us pregam que de continent nos tramesets los
que
qual no podem enantar, segons que és de gran necessitat lo viatge que, Déu volent,
ara farem a Mallorques. Per ço, aytant curosament com podem, vos pregam que si
jamés nos trametats cuytosament la dita quantitat, car nós farem pagar lo port. E
trametet-nos alcuna persona, en fiats a
compliment de cartes abans que reebam res dels dits diners. E en açò no haia alguna
falla, car molt gran dan nos seria e turbació dels dits affers nostres. Dada en
Barchinona a
Pere IV promulga certes disposicions respecte a les persones que han de
prendre part en la campanya de Mallorca.
ACA, Cancelleria (Majoricarum), 1406, fol. 14r.
vel eius locumtenenti, salutem et dilectionem. Dicimus et mandamus vobis firmiter
et discrete quatenus in locis assuetis infra juridictione vobis commissa constitutis
ordinatione mandata nostra que sequntur preconitzari publice visis presentibus
faciatis:
Ara oiats que fa a saber lo molt alt senyor rey a tots los caps de companyia e
altres qualssevol servents qui són acordats he han promès de anar ab lo dit senyor
[rey en lo benaventurat viatge [...]o senyor rey fa per rahó de la [exequció que fa
contra lo?] rey de Mallorques, vassall seu, e ses gents, que [...]aeltat en la qual li
són tenguts e per lo homenatge que fet li han [...] exercici d'armes guardant-se
[specialment?] que no menen ab sí homes veylls e altres no convinents e no
acostumats de osar en armes, car sia [...] raó de cascú dels dits caps de
companyes que d'ells e de serts servents e de lurs armes [...]ameses serà reebuda
mostra per dos cavallers per lo dit senyor rey a les dites coses a ordonats. Encara
fa a saber e mana lo dit senyor rey a tots los desús dits caps de companyes e a los
servens ab aquelles acordats que al
Barcelona per fer aquí mostra [davant?] los dits dos cavallers e apparellats de
recollir per anar en lo dit beneÿt visets les penes susdites, ço és, de lur feeltat e de
pagar la doble. E ara lo dit dia serà a aquells feta paga de lur sou complidament
segons que
desús dits ab aquesta pública crida per tal que alcú per ignorància no
escusar. Data Barchinonis
Arnaldus, vicecancellarius.
Pere IV escriu a l'infant Pere (i a tot un seguit de nobles) perquè estiguin
preparats per embarcar-se cap a Mallorca el dia 25 d'abril i passin a recollir el
sou d'un mes, tal com hom ha estipulat.
ACA, Cancelleria (Majoricarum), 1406, fol. 12v.
De nós en Pere per la gràcia de Déu, rey d'Aragó, etc., al alt infant en Pere,
conte de Ribagorça e de les Montanyes de Prades, molt car avoncle nostro, salut
ab creximent de bona ventura. Com nós cuytem aytant com puxam nostre passatge
per tal que al
escrit, per ço deim-vos e us pregam fermament e discreta que al dit dia siats en la
ciutat de Barcelona apparellat de recullir. E entretant trametet ací a pendre lo sou
de un mes segons la nostra ordinació, lo qual en continent vos serà liurat [ca]r ja la
maior part del sou havem p[ag]ada als richs hòmens e cavallers que deuen anar ab
nós en lo dit viatge. E les dites coses en ninguna manera no mudets car seria gran
perill a vós, com no
Barchinona a
Pere IV prega al Consell de València que doni el consentiment a la venda
feta pel rei del castell i la vila de Guadalest als comtes de Terranova, malgrat el
privilegi concedit temps enrere de no alienar propietats reials.
AMV, Manual de Consells i Stabliments, A-4, fols. 186r-v.
En lo qual Consell en Berenguer de Codinacs, scrivà de ració de casa de la
molt alta senyora dona Maria, per la gràcia de Déu reyna d'Aragó, presenta una
carta del senyor rey de creença, per accuritat de la qual creença lo dit en
Berenguer de Codinacs [d]ix [?] e proposa davant los dits jurats e Consell que lo
senyor rey, per les molts grans mesions e diverses que ha fetes e li convé a fer
contínuament, per rahó del viatge de Mallorcha e contra lo rey de Mallorcha, per
execució de justícia, per acórrer-se de diners, li à covengut a vendre çerts lochs en
Aragó e gran partida de les merinperis de Catalunya e del castell e vila de
Godalest, situat en lo regne de València, les quals vend[es] lo senyor rey ha feytes
ab cartes de gràcia, e com la venda del dit castell [e] vila de Godalest haia feyts al
comte de Terranova, lo qual no vol pagar loï[sme] si doncs la dita ciutat no dava
loch e asentiment en la dita venda, ço és, que no protestàs contra la dita venda per
rahó de un privilegi que lo senyor r[ey] havia atorgat e jurat en cort general de no
separar çerts castell e vil[es] situats dins lo dit regne [de la corona real], entre los
quals és lo dit castell e vila de Godalest. Per que de part del dit senyor rey, per la
dita creença, pregava instantment los dits jurats e Consell que donassen pasiència
n lo dit feyt com ell no
rey los faria privilegi que no fos feta alcuna lesió al dit privilegi feyt en la dita cort
general.
Pere IV mana al governador de Mallorca que prengui els testimonis que
pertoca per tal d'aclarir el cas d'un esclau de Guillem Dax (d'Acs?), de Santa
Maria del Camí, el qual fugí en arribar l'estol del Cerimoniós i fou emportat a
Barcelona, tot i que "el dit catiu no era de bona guerra".
ARM, AH 440, fol. 11r.
Al molt honrat senyor n'Arnau d'Arill, governador del regne de Mallorches,
per lo molt alt e poderós senyor en Pere per la gràcia de Déu rey d'Aragó e de
València e de Mallorches e de Serdenya e de Còrsega, comta de Barçelona, en
Pere d'Orta, tinent loc de batle en la parròchia de Santa Maria des Camí, per lo
molt alt e poderós senyor rey damuntdit, salut. Ab tota reverència e honor certific-vos,
mon senyor, que en Guillem Dax, de la dita parròchia de Santa Maria des
Camí, és estat denant mi dient que lo dichmenge que
terra a Paguera, de hora de vespres tro hora del sol post, li fugí un catiu seu, lo
qual no ha trobat, ans li han dit que alscuns homes del estol del dit senyor rey lo
se
salva sia vostre honor e per so que a vós e a tots aquells a qui
que
dejús escrits que
en Barçelona, hó en aquell loc hon lo catiu fos, a aquells a què
dit catiu no és de bona guerra e que
monsenyor, vos ho tramet clos e segeylat.
Pere IV mana a totes les autoritats del regne de Mallorca que servin els
privilegis i franqueses atorgats per Jaume
ARM, AH 440, fol. 31r.
Die et anno prefixis comparuit Rogerius Fferrarii, civis Barchinone, ac scriba
ut dixit consulii civitate eiusdem, sindicus et procurator ut dixit honorabilium
consiliariorum et consilii ipsius civitate coram nobili et prudent i viro domino
Gilaberto de Sentillis, gerente vices nobilis et circunspecti viri domini Arnaldi de
Erillo, gubernatoris general i civitate et regni Maioricarum et insularum eidem
adiacentium, et obtulit et presentavit eidem quandam patentem literam papiream
sigillatam in dorso sigillo secreto illustrissimi ac magnifici principis et domini
[domini] Petri Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et
Corsice comesque Barchinone ut prima facie apparebat, cuius litere tenor talis est:
Serdenya et de Còrsega et comte de Barchinona, al noble e amats lo governador
del regne de Mallorca e a tots altres e sengles officials nostres del dit regne e de
les illes a aquell ajdients e dels altres regnes e terres nostres presents e qui per
temps seran, saluts e dilecció. Con nós haiam atorgat e confirmat als amats e feels
nostres los consellers, prohòmens e universitat de la ciutat de Barchinona los
privilegis e franqueses a ells atorgats e atorgades per lo molt alt senyor en Jacme,
de bona memòria rey d'Aragó, tresavi nostre, segons que en la carta [...]er nós
feta ab boyla nostra de plom guarnida, dada en Barchinona
deiús scrit pus largament és contengut. Emparamor d'açò a vós e a cascun de
vosaltres dehim e manam spressament que als dits consellers, prohòmens,
ciutadans e habitadors de la dita ciutat presents e esdevenidors e a la universitat
d'aquella e als singulars seus, los dits privilegis e franqueses observets e fassats
esser observats segons lur continència e tenor. E açò en neguna manera no mudets.
Dada en Barchinona sots nostre segell secret a
Pere IV decreta les següents disposicions: a) que es duguin a terme obres al
castell de Pollença; b) que sigui satisfet el sou dels cavallers que hi romanguin,
uns 50 o 60 "dels millors"; c) que sigui retornat el material bèl·lic i se
part dels cavallers participants al setge; d) que sia nomenat un tal Villalba com a
castellà de Santueri; e) que siguin provistes quatre galeres per anar al Rosselló i
després facin serveis de custòdia de l'illa.
ARM, LR 11, fol. 26r.
gubernatore eidem domino regi misis.
En Pere per la gràcia de Déu rey d'Aragó, de València, de Mallorches, de
Sardenya e de Còrsega e comte de Barchinona, al noble e amat nostre n'Arnau
d'Erill, governador general del regne de Mallorches, salut e dilecció. Vists los
capítols per vós a nós trameses, e sobre aquells loan vostra diligència e cura, vos
signifficam quant a açò que
fer el castell de Pollença, e quant als altres capítols que toquen lo sou dels
cavallers e dels servicis que nós per altre letra nostra manam als procuradors
nostres del dit regne que d'assò que han reebut del monedatge pagades les
assignations si res hi solrà sinó d'algunes manleutes que trobaran ab alscuns
mercaders de Mallorques, faén-lus bona e secura assignació que
solidus
sou dels cavallers e dels servents que y romandran, la qual cosa, so és del romanir
dels dits cavallers, comanam a vostra diligència, e entenem que n'í haia assats de
vós conexerets, e çells qui mils se comporten ab les gents de la terra, però volem
que, entre los altres que
Monserrat, dels quals dessà no parle hom bé, e d'altres qui menys profitosos hi
vourets; semblantment ne porets trametre los cavallers qui estan pels castells qui
mester no y sien; dels arneses que demanats vos trametrem per dos uxers que y
com per levar los cavallers e los cavalls qui se
ballestes de strep e quarells e crochs.
uxers per alevar los ginys.
en Vilalba que tinga lo castell de Sentueri e sien-li ajustades
retinença, e
castell, ab la dita retinença e servents, a algun fill de cavaller apte qui sia de casa
nostra.
isla. Quant és de no reebre ne entendre induccions d'una persona contra altre, nós
tenim per dit e havem bé acordat no donar-hi fe si donchs no
informació de la nostra anada, a qui vos signifficam que
se podia fer axí per plaure a les géns de la isla com per veer aquella, la qual
sabem que és molt plasent e bona a nós, en special molt agradable, mas quant a
ara no
volent, nostres affers de Rosselló, e aprés entenem a entrar en Aragó per demanar
ajuda de nostres gents a la exequció qui
podíem passar per la isla de Mallorques plaurie
de Mallorques haver ja scrit largament de nostres affers. Dada en Barchinona a
Pere IV estipula que una part del contingent de cavalls armats que hi ha a
Mallorca se
l'illa.
ARM, LR 11, fols. 25r-v.
qui ab hac insula debent tradere.
Lo rey d'Aragó
Signifficam-vos que nós, esguardant l'estament de la isla de Mallorches, lo
qual merçè de Déu entenem que és bo, havem proveït que alguns dels hòmens a
cavall que nós hi tenim se
minvat lo nombre a alguns d'aquells qui hi deven romanir segons que en una
cèdula, la qual vos trametem dins la present, trobarets que
tots aquells qui són scrits en la dita cèdula qui no han creu romanguen aquí ab lo
nombre dels cavalls en la dita cèdula ordonat. Los altres, tots als quals és feta creu,
volem que se
cascum d'ells de part nostre, segons que nós havem ordonat, ab aqueyla millor manera
que tenir-hi puxats, dient-lus que nós nos tenim per contents del bon servey
que
que se
nostre tresorer plenerament satisfer. Quant als altres, direts que romanguen cascun
ab aquell nombre de hòmens a cavall en la dita cèdula ordonat. Dada en
Barchilona a
Forma vero sedule papiri intus dictam literam inserte talis est:
n'Arnau d'Erill
Bernat Roger d'Brill
+ Bernat Solzina Adalill
+ Johan Sanches Munyós
Pere de Clariana
Pere d'Àger
Simon Sa_Tria
+ Asbert Des_Feexà
+ Pere de Castellet
Bernat de Vernet
+ Berenguer Bosch
+ Pere Otger
Berenguer d'Areny
Guillem de Ratera
+ Guillem Loreta
+ Johan Fabre
+ Bernat de Muntsoriu
+ Ombert Torreyles
+ Miquel Sanches de Casseda
+ It[em]
Guillem de Vilalba
Item XX servents
Pardo de la Casta
Guillabert de Corbera
Miquel Mertines d' Arbe
+ Vicent Marçó
+ Climent de Vilanova
+ Vicent Des_Graus
+ Montserrat Colomer
+ Pelegrí Squerre
+ Jacme de Clariana
Guillem Galceran de Carteya
+ Barthomeu de Tous
+ Bernat d'Orta
Guillem de Lagostera
Item
Bernat Morera
Pere IV ordena al tresorer reial l'entrega de 3000 sous barcelonesos per mor
de les obres que s'han d'emprendre al castell de Pollença i la quantitat que faci
falta per pagar els cavallers i les seves retinències. Les depeses s'han de consignar
sobre els ingressos recaptats del monedatge i les rendes (censos) del
patrimoni reial; en el cas de no haver-se obtengut encara aquesta quantia, el rei
dóna permís per demanar préstecs als mercaders.
ARM, RP 26, fol. 20r.
Del thesaurer.
Ffaç-vos saber, senyors, que
que donets al governador
ffer el castell de Pollença, e tota aquella altra moneda que sia necessària a pagar lo
sou dels cavallers qui aquí romendran, e les retinences dels castells, la qual paga
podets fer de açò que havets collit del monedatge, lo qual se dech comensar a la
festa de Sant Johan propassada e deuen-se
terça de les rendes de la islla qui
si per aventura les demuntdites coses encara no eren collides, o si u eren e los
assignataris ho havien reebut, vol e mana lo senyor rey que manlevets de qualque
mercaders de Mallorque e que
se
recapte en guisa que per nengunes letres e manaments que haguéssets del senyor
rey no pagàssets res a negú sens letra exequtòria mia car d'altra guisa no us seria
pres en compte. E d'açò vos scriu lo senyor rey per prechs o per importunitat
perquè és mester que
necessitat de la islla o per lo sou dels cavallers o per retinences de castells s'í
havia res a pagar, aytals pagues podets fer menys de letra exequtòria mia. Si
negunes coses, senyors, vos plaeen féts-mos saber. Data en Barchinona a
del mes de setembre.
Pere IV ordena que no es demori l'armament de quatre galeres a Barcelona.
ACA, Cancelleria (Sigilli Secreti), 1118, fol. 108r.
Lo rey d'Aragó
Ja sabets com fo per nós ordenat que de present fossen armades
Barchinona que anassen a Mallorca. E, segons que havem entès, en lo dit
armament no
que havem de Mallorca, que de continent espeeguets de fer armar les dites galees e
dar endreta a aquelles en la forma que fo per nós ordenat. E açò per neguna manera
no mudets ne alonguets. Dada en València sots nostre, etc. [dissapte] a
dies de setembre en l'any
Pere IV nomena el cavaller Francesc de Mataró capità de les tropes
valencianes que han de participar a la segona campanya del Rosselló i el faculta
per encarregar-se
ARV, Justícia Civil, 93, s/f.
kalendas febroarii
honrat en Berenguer Des_Puig, justícia de la ciutat de València en lo civil, en Pere
Costa, vehí de la dita ciutat, et per escrit posa ço que
Comparech devant la presència del honrat en Ramon Oromir, tinent loch del
honrat en Berenguer Des_Puig, justícia de la ciutat de València en lo civil, en Pere
Costa, vehí de la dita ciutat, et presenta a aquell una letra d'en Salvador de Pallars,
conestable deiús scrit, ab lo sagell d'aquell el dors sagellada, la tenor de la qual se
segueix:
Als honrats universes e sengles officials e lochtinents de senyo[r]ia dins les
terres et senyories del molt alt senyor rey d'Aragó als quals les presents
pervendran, de mi, en Francesch de Mataró, saluts e honor a la vostra saviea. Per
tenor de les presents se[rt]ifich mi aver reebuda del dit molt alt senyor rey una carta
real la tenor de la qual és aytal:
Corsice comesque Barchinonis, de fide, legalitate et industria vestri dilecta nostri
Ffranciscii de Matarone, militis, plenarie confidentes instituimus et ordinamus et
deputamus vos ad procurandum et acordandum nomine et pro parte nostra omnes
et singulos equites a la genetia e[t] etiam omnes et singulos clientes, ballistarios et
almugaveros quos habebimus nece[sarii] de regno Valentie ad opus executionis
quam Deo duce facere proponimus contra nobilem Jacobum de Maioricis et etiam
ad eligendum et constituendum conestabulos sive [ca]ps de companyes dictorum
cientium, ballisteriorum et almugaverorum predictorum prout vobis videtur
expedire cavend[is] actenus quod dicti equites a la genetia et clientes ac ballistarii
et almugavii et etiam caps de companyes sive conestabuli sint boni et electi prout
de v[obis] conficimus et speramus. Nos enim vobis super predictis vices nostras
comitimus plenarie cum presenti. Data Valentie
domini
Pere IV ordena que sigui foragitat del regne de Mallorca el lector dels
franciscans. "lo qual és de nació estranya i a nós molt sospitós".
ARM, LR 11, fol. 52r.
De nós en Pere per la gràcia de Déu rey d'Aragó, de València, de Mallorcha,
de Serdenya e de Còrsega e comte de Barchinona, al noble e amat nostre n'Arnau
d'Erill, governador general del regne de Mallorcha, saluts e dilecció. Ja sabets com
l'altre dia vos manam que gitàssets i feésets exir de la ciutat i regne de Mallorches
alcunes persones religioses i altres a nós sospitoses, i senyaladament lo lector dels
frares menors de la dita ciutat, lo qual és de nació estranya i a nós molt sospitós.
Ara novellament havem entès que
molt nos maravelam i havem desplaer, per que volem e espressament vos manam
que en continent, vista la present, gitets i fassats exir de la dita ciutat i regne de
Mallorcha i de les ylles de Manorcha i de Eivissa lo lector desús dit, e assò en
neguna manera no mudets. Dada en València a
del ayn de nostre Senyor
Pere el Cerimoniós ordena l'expulsió immediata del regne de nou frares de
l'orde dels dominicans "com sien a nós molt sospitosos".
ARM, LR 11, fol. 44r-v.
De nós en Pere per la gracia de Déu rey d'Aragó, de València, de
Mallorques, de Sardenya, de Còrsega e comte de Barchilona, al noble e amat
nostre n'Arnau d'Erill, governador general del regne de Mallorcha, salut e dilecció.
Ja sabets com nós havem ordenat e provehït que ffrare Simon de Pont, ffrare
Jacme Despuig, ffrare Jacme Paschual, ffrare Ffrancesch Rocha, ffrare Ffeliu Ses_Eres,
ffrare Bertran Riquer, ffrare Anthoni Plasent, ffrare Antoni Vilardell i ffrare
Ramon Des_Coll, de la orde dels frares preÿcadors, fossen gitats de la ciutat e del
regne de Mallorques. Ara novellament havem entès que
alcuns d'éls són enquare en la dita ciutat, de la qual cosa molt nos meravellam e
havem gran desplaer, perquè volem e manam a vós espressament que en continent,
vista la present, gitets los frares dessú[s] dits de la ciutat e regne dessús dits, e
enquara de les isles de Manorcha e de Eivissa e aquelles en neguna manera aquí
no retingats ne romanguen com sien a nós molt sospitosos. Dada en València a
Pere IV mana el pagament de la quantitat deguda a Gilabert de Centelles
amb motiu de la paga que féu del seu peculi als soldats que eren a l'illa.
ARM, LR 11, fol. 44v.
El rey d'Aragó.
governador, e als procuradors reyals de la ciutat de Mallorqua.
Dehim-vos e us manam espressament que la quantitat deguda al noble en
Guillabert de Centelles, la qual ell presta a fer la paga de ço que romania a pagar
als soldats qui eren a Mallorques, donets e paguets al dit noble o a qui ell volrà
segons que ja per altres letres nostres vos és estat manat. E assò per res no mudets
ne alonguets. Dada en València a
senyor
El Mestre Racional de Pere IV disposa que Paulí Brondo no vagi a Barcelona
per retre comptes de la procuració reial de l'època de Jaume III fins que li
sigui manat, car el monarca canvia contínuament de lloc.
ARM, LR 11, fol. 52v.
Al noble i molt honrat senyor n'Arnau d'Erill, governador general del regne
de Malorches, de mi, en Johan Ferràndiz Munyez, doctor en leys, conseler del
senyor rey e Maestre Rational de la sua cort, salut e apperellat al vostres plaers.
Ben sènyer creu que sapiats com lo senyor rey ab letra sua mana a vós que
faéssets manament a
que deu donar de la procuració de Mayorcha que procurà alcun temps per l'alt en
Jacme de Malorcha. E ara lo dit senyor rey, per tal com parteys de València e va
en Aragó per fer les demandes, ha acordat que
com la cort no
rahó de les dites demandes, mas com lo senyor rey sia en Barchelona que ladonchs
vinga lo dit en Polí per espeegar los seus comptes desús dits, perquè, senyor,
signific-vos la dita provisió, et de part del senyor rey vos requir que vós lo dit en
Polí Brondo no destrenyats a venir dessà per la dita rahó tro que sapiats que
senyor rey sia en Barchilona. E ladonchs vol e mana lo dit senyor que vénga ab
tots los comptes segons que
de Mayorcha. Scrita en València a
Pere IV mana l'expulsió en totes les terres de la Corona d'un frare anomenat
Mata perquè és molt sospitós.
ACA, Cancelleria (Majoricarum), 1408, fol. 142r.
En Pere, etc., al noble e amat nostre n'Arnau d'Erill, governador general del
dit regne de Mallorques, salut, etc. Deym-vos e us manam expressament que en
continent, vista la present, façats ab acabament que ffrare Mata, del orde dels Carmelitas,
fill del barber qui fo del alt en Jacme de Mallorches, sens tota dilació isca
de tot lo dit regne de Mallorques e encara de tota nostra senyoria com sia, segons
que nós bé sabem, mala persona e a nós molt suspitosa. E açò no mudets per
neguna cosa. Dada en Perpinyà
Pere IV nomena Berenguer de Bolea, ciutadà de Barcelona, conestable d'un
grup de vint clients de Mallorca que es disposen a participar en la campanya del
Rosselló, entre els quals hi ha Domingo Castelló, el qual fretura d'un guiatge per
tractar-se d'un presidiari.
ARM, LR 11, fols. 66v-67r.
Die et anno predictis litere infrascripte dicto domino gubematori
fuerunt presentate per Dominicum Castilionis, cive Maioricarum.
Petrus Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice
comesque Barchinonis, nobili et dilectis gubematori regni Maioricarum ceterisque
officialibus nostris dicti regni vel eorum locatenentibus, salutem et dilectionis.
Cum Dominicus Castilionis, civis Maioricarum, de aliquibus excessibus sit delatus
nec non quibusdam personis in aliquibus quantitatibus peccunie ut asserit teneatur
sitque acordatus per cliente cum Berengarius de Bolea qui ad partes Rossilionis
nobiscum pro conestabilo debet ire. Idcirco ipso Dominico humili litera
supplicante vobis et cuilibet vestrum dicimus et mandamus quatenus vobis constito
eundem Dominicum accordatum esse pro eundo cum dicto constabilo ad partes
Rossilionis predictos guidaticum et elongamentum aliïs acordatis per nos concessa
observetis eidem Dominico et observari faciatis per tempus contentum in ipso
guidatico iuxta eius seriem et tenorem. Date Barchinonis pridie kalendas aprilis
anno domino
Als honrats savis e discrets tots e sengles officials del senyor rey e altres
quals als quals les presens pervendran, Berenguer de Bola, ciutadà de Barchinona,
constable de
son segell, la tenor de la qual és aytal:
Corsice comesque Barchinonis tenore presentis constituimus te Berengarium de
Bolea, civem Maioricarum, in conestabilem viginti clientum ex illis que nobiscum
inerint seu nos sequentur in exequtione iustitie quam facimus contra inclitum
Jacobum de Maioricarum, vassallum nostrum nobisque rebellem, sit quod tu possis
acordare sive assoldavere dicto s viginti clientes infra Cataloniam decem scilicet
ballistarios et decem cum scutis ad tale stipendium et accurimentum qualiter
dabiter aliis clientibus infra Cathaloniam acordandis. Tu vero habetis et recipiatis
stipendia et alia prerogativas et iura que per nos sunt noviter ordinata. Mandates
per presente vicariis, bajulis et aliis universis et singulis officialibus nostris vel
eorum locatenentibus infra Cathaloniam constitutis quatenus te dictum
Berengarium de Bolea in acordando seu assaldeando dictos viginti clientes non
impediant aliqualiter seu perturbent. Data Barchinonis kalendas marcii anno
domini
Salutem et apparalat al vostre servehi e honor, per la tenor de les presents vos
certiffic que en Domingo Casteyó, ciutadà de Mallorches, és acordat meu e a mi
ha vet sagrament e homenatge per seguir lo senyor e mi en lo present viatge, lo
qual, nostre senyor Déus ajudant, se deu fer en les parts de Rosselló e de Serdanya
per rahó de la exequció de justícia, la qual lo senyor rey fa contra l'alt en Jacme
de Mallorques, vassall seu, e a ell rebell, hon com lo dit senyor rey ab crida pública
aia guiats tots cells qui
comeses, exceptats tan solament que no sien baras ne traÿdors ne falsadors de moneda
ne trencadors de camins ne aien comès crim de lese magestat e aia alongats
tots ceylls qui
crestians e a juheus, so és, de crestians a un ayn aprés que sien venguts del dit
viatge. Enperamor d'assò, de part del senyor rey vos require de la nostra vos
prech, per auctoritat demuntdita, que
observar al dit Domingo Casteyó e a les fermanses per eyll donades axí com
demunt se compté.
domini
Pere IV fa diversos manaments als jurats de València per aconseguir que li
siguin donades en emprèstit certes quantitats pecuniàries, consignades sobre el
subsidi de 24800 lliures que li ha de fer el regne.
ACA, Cancelleria (Pecuniae), 1306, fol. 222r-v.
En Pere, etc., als faels nostres los jurats de la ciutat de València, salut e
gràcia. Con nós haiam a manlevar diverses quantitats de moneda a mocobell e en
altra manera a ops de la exequció de Rosselló e de Cerdanya e aquelles assegurar
ab dita taula sobre les imposicions de la dita ciutat, et no trobem per neguna manera
persones qui les dites quantitats nos vullem prestar, si en Bernat Johan,
cambiador de València, no lus en fa dita com a pla cambiador e altre no
penre. E sobre açò nós nos siam avenguts ab en Bernat de Sent Boy e en Johan
Cerveró, missatger per vós a nós trameses, en [...]ue
Bernat Johan faça dita (sic) en Ffrancesch [...]cambiador de la dita ciutat, de
totes les
administradors que facen [...]l dit en Bernat Johan e a
compradors de les dites imposicions, e en continent lo dit Ffrancesch Solanes
retorn la dita al dit en Bernat Johan d'aquella quantitat mateixa o de aytant com
vertederament roman a pagar de les imposicions damuntdites. Per ço que ell faça
les dites a aquells de les quals nós manlevàrem les quantitats de moneda
damuntdites, sens les quals dites nós en neguna manera no poríem haver les
quantitats damuntdites, e la exequció hauríets a tardar, en gran menyspreu nostre e
dampnatge de la cosa pública. Per ço a vosaltres deym e manam e la vostra feeltat
requerim que, si desijats la honor de la nostra corona, que façats complir les coses
damuntdites segons que en los capítols, los quals los dits nostres missatgers se
porten sobre les dites coses, vourets esser contengut. Con en altra manera si el dit
en Bernat Johan no fahia les dites damuntdites nós per res no
ne ajudar de les monedes de les dites imposicions, per que hauríem [a lexar] e a
prolongar la exequció damuntdita en gran dampnatge e minva de nostra corona. E
axí si desijats nostre honor donats quaços [?] e bon speegament a les dites coses e
altres en los dits capítols contengudes en manera que [...]uxen pagar los
acurriments dels servents a un mes, los quals havem acordats d'aqueix regne. Dat
a Barchinona a
Arnaldus, vicecancellarius.
Capítols de la missatgeria enviada per Pere IV al rei de França, encapçalada
per Mateu Adrià.
ACA, Cancelleria (Curiae), 1059, fols. 35r-v.
Aquesta és la informació liurada per lo senyor rey d'Aragó a
Matheu Adrià, scrivà seu, per rahó de la missatgeria per lo dit senyor
rey comanada al dit Matheu al rey de Ffrança.
Primerament, aprés deguda e acostumada salutació, diga al dit rey de Ffrança
que
en altra manera, ha entès que en la guerra o dessensió que era entre
Ffrança, d'una part, e
se són dades per cascuna de les parts treves a
spera entre ells bona pau, a Déu acceptable e a tota cristiandat profitosa, de la qual
cosa ha haüt gran plaer e ha per la bona amor que s'és entre ells; per moltes guises
ha e haurà tots temps gran plaer del bon estament del dit rey de Ffrança e de sa
corona e de la honor, tranquilitat e prosperitat d'aquella, la qual desija saber ab
affecció de cor. E d'açò li farà gran plaer lo dit rey de Ffraça totes vegades qu'él
no faça cert per ses letres.
senyor rey d'Aragó, sinó el cas que
e per cert que ja
socors, favor ni aiuda contra
Mallorques, en ço que té per lo dit rey de Ffrança, ans havia inhibit e vedat a gran
re de gents d'armes de son realme qui volien venir en aiuda al dit rey de
Mallorques, que no y vinguessen, los quals per aquesta rahó se són estats, lo dit
senyor rey d'Aragó lo li agraeix molt, e ja abans de les letres havie semblant manera
començada rebel·lió, fa ara violent rebel·lió contra son senyor rey d'Aragó.
Ffrança, als quals sien liurades les letres que dels affers damuntdits seran
impetrades presentadores per ells als senescals e altres officials segons la
informació que
manera que ells los puxa presentar altra vegada quan se
tramesa als altres reys.
senyor rey tot ço que porà espiar el comdat de Ffoix, e en Tholosa si alcuns richs
hòmens de la Lengua d'Och e altres s'apparellen de ffer socors al dit rey de
Mallorques e qui són aquells e ab quanta companya cascú.
sa terra, ço és, de la Lengua d'Och, poden fer valença al dit rey de Mallorques
que
Ffrança: que
salva la sua altra, sia feta contra la dita covinença de la qual se
dita declaració feta no hagra e encara contra ço que li tramès a dir axí per los dits
missatgers com encara per ses letres. Per qual pregam que axí per la dita
covinença com encara per los bons deutes que són entre ells que deia la dita
declaració revocar e manar als dits barons que neguna valença no facen al rey de
Mallorques damuntdit.
Pere IV mana la transferència de
Mallorca ultra les
Rosselló. També ordena que li sigui remesa la quantia dels béns confiscats.
ARM, RP 26, fol. 47v.
Lo rey d'Aragó.
Ffem-vos saber que havem reebuda una letra del governador nostre del regne
de Mallorques, scrita a
com lo dit governador e vosaltres havets compliment a les
venudes ab carta de gràcia, la qual cosa a nós plau molt, per que a vosaltres dehim
e manam espressament que en continent façats que en tot cas sia feta venda de
altres
donats tota cura de manera que la moneda puxam haver ivaçosament sens tot
dupte, per tal que, Déus volent, lo dia per nós donat a partir de Barchinona per
anar en Rosselló no ajam a alongar per fretura de la dita moneda. E en çò nos
farets molt notable servey. Volem encara que
de diners que ajats rahebudes de les vendes dels béns dels reebells del dit en
Jacme de Mallorca. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a
en l'any
Pere IV ordena a les autoritats de Lleida que emetin violaris per poder
satisfèr la part que ha estat assignada a la ciutat per contribuir al finançament de
la campanya del Rosselló.
ACA, Cancelleria (Venditionum) 991, fols. 31r-32r.
En Pere per la gràcia de Déu rey d'Aragó, etc., als amats e feels nostres los
paers e prohòmens de Leyda, salut e dilecció. Segons que creem bé sabets en qual
manera los [sín]dichs de les universitats de les ciutats e viles de Catalunya
constituïts en nostra presència nos han feta concessió e proferta de
barchinoneses en ajuda dels grans càrrechs e messions que
convé de fer e de sostruir incessatment en moltes e diverses maneres per raó de la
exequció de justícia que havem feta e entenem a fer e continuar, Déu volent, contra
l'alt En Jacme de Mallorques e les terres e gents a ell adherents en sa rebel·lió.
En la qual proferta nos és estat atorgat e covengut per lo general que nós pugam
cercar manera per la qual a adés de present haiam la dita quantitat. E que sobre
açò faran les universitats aquelles seguretats e obligacions que vós volrech e que
seran necessàries, de les quals
Barchinona
les altres ciutats e viles de Catalunya, de les quals
promissió per lo dit general a nós feta deuen esser pagades
any aprés següent. E per ço que les dites universitats ab menys de fany e de
càrrech puguen collir e levar les dites quantitats, és estada per nós atorgada
imposició a les dites universitats per los dits
posats en tan gran necessitat, nos puguam socórrer e ajudar segons que dit és de
les dites quantitats a proseguir e continuar la dita exequció, la qual cosa no
fer si de la dita quantitat no
hauria a romanir, ço que Déus no vulla, ne d'altra manera a nós la dita proferta no
profiteria res. Per ço, nós havem ordonat e acordat que les dites universitats facen
la seguretat de les manleutes que havem a pendre per manera de vendes de violari
ab carta de gràcia aytant com puguen les pagues dels dits
cascuna universitat aytant com li pertany de pagar en la proferta desús dita. On
com açò sia cosa fort cuytada e de gran neccesitat e la qual negun lagui ne neguna
triga per res no soffer, ans és de necessitat que mantinent les dites vendes se
complesquen per obra, per ço com és fort breu lo temps lo qual nós havem
assignat a nostres cavallers e companyes d'esser en la ciutat de Gerona per continuar
la dita exequció, e lo qual per res nós no entenem a mudar ne a perlongar en
negun cas. Per ço fermament e espressa vos dehim e us manam e encara ab aquella
maior affecció e instància que podem curosament vos preguam que si amats e
volets la honor de la nostra corona, la qual en aquest cas si axí no
sofferria gran minva e gran desonor. E si per nul temps nos entenets a plaure e servir
com aquest sia lo maior servey que el món nos podets fer e lo qual nos serà
més acor que negun altre, vós, en continent, ajustats consell per aquesta raó e
aquell ajustat fermets mantinent cartes e obligacions e totes altres seguretats qui
covinguen de fer a acabament de les vendes dels dits violaris que a vós pertany de
fer segons la forma e manera que los vostres síndichs, qui ací són en nostra cort,
vos tremetem per escrit ensemps ab lo notari qui les dites cartes e obligacions farà.
E en açò per neguna res no metats neguna escusació ne neguna triga d'un dia ne
de una ora, car d'altre guisa no seria sinó tolre a nós les terres de Rosselló e de
Cerdanya, les quals terres vós, faents la dita exequció, aplicareu, Déu volent, a la
nostra corona. E ja no metats negun dupte en fer les seguretats per la dita manera,
car a nós no y va neguna pèrdua ni negun interès, segons que los vostres síndichs
saben bé e us deuen per ses letres certifficar clarament. Per ço, com lo dit violari
sa contpendrà, es pagarà de les terçes que a nós haurets a donar de les dites
imposicions. E axí mateix lo dit violari se reembrà per cascuna terça axí que dins
vosaltres no se
proferta, no se
Barchinona
Pere el Cerimoniós ordena la tramesa urgent del peculi obtengut per la
procuració reial de Mallorca mitjançant la transferència de rendes del patrimoni
regi i dels béns confiscats als legitimistes per tal de continuar la campanya del
Rosselló.
ARM, LR 11, fols. 74v-75v.
En Pere per la gràcia de Déu rey d'Aragó, de València, de Mallorques, de
Sardenya e de Còrsega e comte de Barchinona, al noble e amat nostre n'Arnau
d'Erill, governador del nostre regne de Mallorques, salut e dilecció. Sapiats que
per nostra letra scrivim als procuradors de les nostres rendes del dit regne sots la
forma següent:
En Pere per la gràcia de Déu rey d'Aragó, als feels nostres en Bernat Sa_Morera
e en Bertran Roig, procuradors de les nostres rendes del regne de Mallorca,
salut e gràcia. Sapiats que
moneda que
continuam contra l'alt En Jacme de Mallorches e les terres de Roseyló e de
Cerdanya, perquè espresament vos dehim e us manam que vós, dit en Bernat Ça_Morera,
si venir hic podets ab les dites galees o per en Jacme de Bosquet o
n'Arnau Des_Ledó o alguna altre bona persona a la qual o puixats fiar, nos aportets
o trametats tota aquella e com major quantitat puixats de moneda axí de les vendes
les quals devets haver fetes de les
saber que havíets ja venudes pres de
vendes de les rendes nostres del dit regne, les quals havem manat per vós esser
fetes generalment a un any, com encara de les vendes que havets fetes dels béns
dels hòmens de Rosseylló a nós inobediens, les quals vendas nos haveu
confermades e encara de totes altres coses que puixats per manera que per les dites
galeas nos trametats una bona quantitat de moneda. E açò, en continent, sens tota
triga, en tal manera que al pus leny, Déus volent, les dites galees sien tornades a
Barchinona ab recapta de la dita moneda lo
qual dia nós havem assignat a vós nostres companyes qui ab nós deuen anar en lo
dit viatge e aquell per res no volem ne porien alongar e, en continent, haüt recapte
de la dita moneda partirem, car àls no esperam, ans totes altres coses necessàries al
dit viatge són ja espeegades, axí que no estam sinó solament per la dita moneda e
del dit
per falta de la dita moneda havien ha estar o esperant aquella a laguiar quanta
messió perduda nos encarragarien. E si per ventura tota la moneda que
de les vendes e altres coses damuntdites de present no
trametats-nos-en aytanta com puixats e procurat lo romanent per manera que ho
haiam al pus tost que porets. E les dites galees façen la via de Barchinona, per ço
que si nós érem d'ací partits liurem la dita moneda al nostre tresorer, qui romandrà
en Barchinona per fer e complir les pagues.
us manam e curosament vos pregam que si jamés nos desijats servir, com aquest
sia servihi qui a nós és més acor que nengú altre, donets bon e espeegat acabament
a les coses dessusdites per manera que sens fayla per les dues galees nós ajam
recapta de la dita moneda o de la major partida d'aquella. Dada en Barchinona a
vicecancellarius.
Pere IV ordena la venda de les mercaderies confiscades a Mallorca a dos
mercaders de Perpinyà, ja que malgrat la seva al·legació en el sentit que anaren a
l'illa per fer-se vassalls de Pere IV, no pogueren demostrar res en aquest sentit.
ARM, RP 26, fols. 52v-53r.
Del pebra dels hòmens de Roselló
En Pere per la gràcia de Déu rey d'Aragó, de València, de Mallorques, de
Serdenya e de Còrçega e compte de Barçelona, als feels nostres en Bertran Rog, en
Bernat Ça_Morera, procuradós de les nostres rendes del regne de Mallorques, salut
e gràcia. Vostres letres havem resebudes en les quals nos havets fet a ssaber que
havets reebudes de
arribats aquí,
algunes altres robes, de les quals coses segons que féts ssaber duptats fer execució
per ço com alleguen e àn alleguat que venien aquí per ffer-se vassals nostres, per
que nós, haüda deliberació sobre les dites coses, attenents que ço que afermen no
està en veritat, ans són a nós de dret e justament comfiscades les coses
damuntdites, havem acordat e volem e a vós deym e manam que, en continent,
venats los
merchaders haüts reebudes e el preu d'aqueles ensemps ab les altres monedes
que
nostre tresorer en Barçelona totes aqueles quantitats de moneda que
procurades. Dat a Barçelona a
Amaldus, vicecancellarius. Rex Petrus.
Pere IV, davant la imminència de la segona ofensiva contra el Rosselló,
sol·licita del governador de Mallorca que li sigui enviat tot el peculi obtengut
mitjançant la transferència de censos del Reial Patrimoni.
ARM, LR 11, fols. 80r-v.
En Pere per la gràcia de Déu rey d'Aragó, de València, de Mallorques, de
Serdenya e de Còrsega e comte de Barchinona, al noble e amat nostre n'Arnau
d'Erill, governador del regne de Mallorches, salut e dilecció. Ja sabets e havets
entès per moltes e diverses letres e per missatges per nós a vós trameses com nós
tota vegada havem fet compte de la moneda que esperàvem d'aquí de
libres de Barchinoneses a obs de la execució de Rosseylló. E sobre assò vos
havem fets moltes e espresses manaments que a les dites
manera de vendes o de manleutes féssets compliment com nós d'altra guisa no
poguéssem evantar a fer la dita execució. E com encara no
menys. Per ço, espressament vos dehim e us manam que, si volets que nós fassam
ne compliscam la dita exequció, vós, ensemps ab en Bertran Roig, procurador
nostre, procurets e tractets per manera de vendes ab carta de gràcia o de manleutes
o per altra manera que nós aiam ivaçosament compliment a les dites
E açò en neguna manera no mudets ne triguets, per ço com nós ja tenim
nostre camí devés Gerona per entrar en Rosseylló e si aquexa moneda no havíem
no
mester que
que la dita exequció no ajam a lexar. Dada en Barchinona a
d'abril del any de nostre senyor
Pere IV mana al veguer de Girona que permeti a l'abat d'Amer elegir els 50
homes que ha d'enviar a la campanya del Rosselló.
ACA, Cancelleria (Sigilli Secreti), 1118, fol. 12Or.
De nós en Pere per la gràcia de Déu rey d'Aragó, de València, de Malorcha,
de Cerdenya e de Còrsega e comte de Barchinona, al amat nostre en Dalmau de
Totzó, vager de Gerona e de Besaldú, o a son lochtinent, salut e dilecció. Manam-vos
espressament que jaquiscats al abat d'Amer
monastir a ops de son servey, aquells que ell volrà elegir, axí que aquells no
forçets de anar en lo viatge de Rosseylló com açò al dit abat haian atorgat
graciosament. Dada en Ffigueres sots nostre segell secret a
l'any de nostre senyor
Pere IV ordena l'emissió de més censos per aconseguir el numerari suficient
per dur a terme la campanya del Rosselló.
ARM, RP 26, fol. 62r.
Lo rey d'Aragó.
A nós per rahó d'aquesta execució cové fer moltes mesions sens les quals no
poríem haver nostre enteniment, donchs no devem plànyer de vendre rendes,
specialment ab carta de gràcia, e per guanyar los comptats de Rosselló e de
Serdanya. Per so a vosaltres manam que venats a compliment de les
lliures a cavalers e clergues e mercadés e altres persones de les nostres rendes ab
carte de gràcia, segons que la primera quantitat s'és venuda, la qual entenem eser
de les dites
de nostra mà en Figueres a
Pere IV sol·licita que siguin enviats per via marítima tota casta de queviures
al Rosselló.
ACA, Cancelleria (Sigilli Secreti), 1118, fol. 133v.
Lo rey d'Aragó.
Manam-vos que de continent, com pus cuytosament puxats, ab galees e
barches e altres qualssevol vexells qui
farina e totes altres viandes a ops de les hosts a la plaia d'Argilés, per tal que si les
naus no podien tantost aconsaguir les hosts no puxen haver fretura. Dada en les
hosts prop Elna sots nostre, etc., diious a
senyor
Pere IV dóna certes instruccions al capità de Canet referent a com ha
d'actuar una vegada que té en poder seu el lloc de Villalonga.
ACA, Cancelleria (Sigilli Secreti), 1118, fol l30v.
Lo rey d'Aragó.
Reebuda vostra letra per la qual havem entès que vós tenits a mà vostra lo loc
de Vilalonga, et que nós vos trametéssem
peu, als hòmens del qual loc en Jacme de Mallorcha havia manat que li
trametessen
los hòmens e fembres e infans del dit loch façats venir en continent al loc de
Canet, per manera que
vós retenits ab vós lo loch dessusdit. Quant és de la companya de cavall e de peu
que demanats, vos fem saber que no la us poríem a adés transmetre. E manam a
vós que si altres tractaments vos seran moguts per alscuns, que aquells nos façats
saber tantost, ans que en altra manera hi enantets. Si emperò alcun loc porets
barrejar a vostre salve, que ho façats. Manam a vós no res menys que
a Argilers tot aquell navili ab totes aquelles viandes que puxats. Dada en les hosts
prop del loc d'Argilers a
Fuit missa capitaneo Caneti.
Pere IV, un cop començada la segona fase de la campanya del Rosselló,
sol·licita de bell nou que li sigui enviat tot el peculi obtengut a Mallorca
mitjançant la transferència de rendes reials.
ARM, LR 11, fol. 86v-87r.
Pridie nonas junii anno domini
Lo rey d'Aragó
Sapiats que nós escrivim per altra letra nostra a
nostre, e encara li trametem carta de procuració ab què puxa fer vendes tro a
quantitat contenguda en la procuració dessusdita e que d'ací a nós trametrà tota
aquella moneda que puxa haver en qualsevol manera ab la qual nós puxam complir
la execució dessusdita, ans sens fayla, si aquella no havem angoiosament e a gran
nostra confusió, ço que Déu no vuyla, haurem a cessar de la execució. Per ço,
volem he us manam espressament que ensemps ab lo dit Bertran, procurador, e ab
sobirana diligència vetlets que nós puxam haver moneda tota aquella que [haver]
puxats. E en assò no aia fayla axí com pus carament designar la honor nostra, e
entenats que tota la present exequció va en haver la dita moneda, en axí que porets
dir que entre vós e el dit Bertran nos haurets dat Rosseyló. Data en lo setge de
Argilers a
Suprascripto vero dicte littere que sigillo majora sigillata erat talis est:
e amat nostre n'Arnau d'Arill, governador general del regne de Mallorques.
comesque Barchinonis, nobili et dilecto nostro Arnaldo de Erillo, gubernatori
generali regni Maioricarum, salutem et dilectionem. Ecce quod mitimus vobis duas
galeas nostris cum quibus peccunia per vos et procuratorem nostro dicti regni
congregata apud Barchinonam nostro thesaurario fessissem [?] mitatur pro
solutione fienda magnanibus nobilibus et aliis vobiscum existentibus in partibus
Rossilionis pro mensem videlicet junii proxime instanti que debet fieri in principio
eiusdem mensis. Quare vobis mandamus quatenus sint honorem corone nostre
carum habetis faciatis cum effectum quod dicta peccunia, ilico indubie et absque
cum mora prefato nostro thesaurario transmitatur. Et hoc nullatenus ditTeratis. Data
Barchinonis
Pere IV promet observar tots els privilegis de la vila de Clairà si es ret.
ACA, Cancelleria (Sigilli Secreti), 1118, fol. 138v.
Nós En Pere, etc. Per la present atorgam e prometem als hòmens e
Universitat del loc de Clayrà que si
de feeltat e altres coses a què
franqueses e lurs privilegis. E encara los tractarem graciosament e favorablement
segons que
partir de Rosselló ans que fos acabada la execució de justícia que y fem, nós
lexarem al dit loc tal establida que seran bé defeses de tota persona que mal o dan
los volgués fer. E a maior fermetat juram les dites coses tenir e observar. En
testimoni de la qual cosa manam fer la present, segellada ab nostre segell secret.
Dada en lo setge d'Argilers a
domine.
Pere IV ordena l'empresonament de Francesc Aznar, col·lector del subsidi de
les viles de Calataiud, el qual no havia entregat la quantia dins el termini
establert.
ACA, Cancelleria (Subsidiorum), 1502, fol. 75v.
En Pere, etc., al feel porter nostre en Miquel Péreç de Çuera, salut e gràcia.
Com en Francisco Aznar, scrivà de les demandes de Calataiud, no haia fet
compliment als
fo enguany atorgada per la vila e aldeas de Calataiud en ajuda de les messions per
nós faedores en la exequció de Rosselló, ans romanguen encara a pagar de la dita
primera paga
havem aquí tramès, aytanpoch vós hi haiats fet fer compliment, la qual cosa vos
torna a gran blasme e a gran càrrech e par que per corrupció o per altra àval manera
la dita quantitat romanga a pagar, com tots los altres collidors de les demandes
d'Aragó haien aportat a la nostra cort
devien. Per ço, a vós deim e manam, fermement e espressa e sots pena de la ira e
indignació nostra, que en continent, vista la present, prenats lo dit Ffrancisco
Aznar si compliment no us ha fet a la dita quantitat e pres e ben guardat lo menets
a Barchinona, al nostre tresorer reebedor punició e càstich de la gran colpa en què
és e de la gran falta e destorb que ha donat e done als affers de la exequció. E açò
per res no mudets. En altra manera siats cert que nós vos farem caure del libre e
us privarem de la nostra gràcia e mercè, e res no menys vos en puniríem forment
en persona, car veem que vós e el dit Ffrancisco Aznar vos dolets poch de la
nostra necessitat e fretura. Dada en lo nostre loch d'Argilers e segellada ab nostre
segell commú, lo qual és a Barchinona, a
nostre senyor
Pere IV notifica al procurador reial la immediata arribada de dues galeres
per portar-se
de rendes, i que és de peremptòria necessitat per continuar i finir la campanya del
Rosselló.
ARM, RP 26, fols. 67r-v.
Per la moneda.
En Pere, per la gràcia de Déu rey d'Aragó, de València e de Mallorques, de
Serdenya e de Còrsega e compte de Barchinona, al feel nostre en Bertran Rog,
procurador general de les rendes e drets nostres del regne de Mallorques, salut e
gràcia. D'altres vegades vos havem significada la gran necesitat de moneda que
havem per la exsecució que fem. E verament que som bé pagats de so que vós hi
havets treballat tro ara, car pensam que tot vostre poder hi féts. E com la necesitat
e la cuyta nos ferç per los afers de la dita execució, que mercè de Déu tenim en
bon estament, trametem-vos dues galeres ab en Pere Muntanyó, de casa nostra, per
la moneda qu'us devets de present trametre, per qu'us manam espresament que
manés, vista la present, nos trametats per lo dit Pere de Muntanyó tota quanta moneda
al món prets de manera que covenga la holra que vós feyts en aquests afers.
E no us fasats aquí lagiar ni tardar les galeres. Dada en la vila nostra de Argilers
sots nostre sagel secret a
vicecancellarius.
Pere IV ordena la confiscació de tots els béns de Pere de Cardona, "com sia
stat e sia contínuament en servey d'En Jacme de Mallorcha ".
ARM, RP 26, fol. 71r.
Doc. cit. L. LUTERAS: Arta en el siglo XIV., pàg. 377.
De occupar los béns d'en Pere de Cardona.
De nós en Pere per la gràcia de Déu rey d'Aragó, etc., als faels seus los
procuradors de les rendes e drets del regne de Mallorqua, salut e gràcia. Manam-vos
espressament que en continent, vista la present, reebats e occupets per part
nostra a vostra mà tots e sengles béns d'en Pere de Cardona, mobles e seents, no
contrestant neguna concessió a ell feyta com sie stat e sia contínuament en servey
d'En Jacme de Mallorcha, a nós rebel·le contra nós. Et les dites coses en neguna
manera no mudets. Dada en la vila nostra de Argilers sots nostre segell secret a
dies de juny del any de nostre senyor
vicecancellarius. Rex Petrus.
Pere IV comunica l'arribada dels trabucs de Mallorca al sege de Cotlliure,
així com el retorn cap a l'illa de les dues naus que els hi transportaren.
ARM, RP 26, fol. 69v.
Lo rey d'Aragó.
Responem a la letra que
trabuchs de Mallorca ab
arribaren ab los dits trabuchs al estol e setge nostre que tenim en Copliure digous
a
disapte a
[dit] die de disapte en l'any de nostre senyor
vicecancellarius.
Pere IV prega al seu conseller Ferrer de Vilafranca que li enviï els deu mil
servents que ha posat a la seva disposició.
ACA, Cancelleria (Sigilli Secreti), 1118, fol. 156v.
Lo rey d'Aragó.
Havem entesa per l'amat conseller nostre en Fferrer de Vilafranca, per nós a
vós tramès ab letra de creença, la resposta a nós per vós feta sobre
servents que
és a nós molt agradable e us ho grahïm molt. Emperò per tal com los dits servents
són a nós necessaris pus [...]ue no
podem vos pregam que si per null temps nos entenets a fer servey e honor, que
dits servents nos trametats en manera que per dissapte tot dia
luny sien ab nós en lo setge de Cobliure. E pensats vós quant vos haurem que
grair. Dada en lo setge de Cobliure sots, etc. a
de
Pere el Cerimoniós mana al tresorer reial que posposi la venda del bovatge
de Tarragona i del lloc de Luna i intenti aconseguir un préstec de l'arquebisbe de
Saragossa, car la campanya del Rosselló va per bon camí i aviat serà conclosa.
ACA, Cancelleria (Sigilli Secreti), 1118, fol. 158v.
Lo rey d'Aragó.
Havem reebudes vostres letres continents, entre els altres coses, lo fet de les
vendes del bovatge de Terragona e del loch de Luna, les quals bé enteses
responem-vos e us manam que en tota manera treballets e tractets e metats vostra
punya que haiam lo préstech del archebisbe de Saragoça. E si
neguna manera no enantets en fer la venda de Luna ne del bovatge en negun cas.
E si no
juliol, car d'açí lavors vos n'aurem scrit. E en est demig comptat e regonexet si us
basta ço que havets o esperats de cert que ychí puxan acurar tro per tot agost, car
mercè de Déu, los affers són en tan bon estament que lavors fets hic haurem
nostres affers, que ja presem ir a l'espaa [?], lo barri dels preÿcadors de Cobliure e
la torre que és de sobre. E fet compte que la vila és nostra que ja
E axí, si a Déu plau, en breu serà tot espatxat e no
en desexir-nos de nostres patrimonis [e] [d'][açò] [
en lo setge de Cobliure sots, etc., dimarts a
Fuit missa comiti Terrenovi et thesaurario.
Pere IV atorga un guiatge de quatre dies a Pere Ramon de Codalet i a tots
els cavallers i soldats de l'exèrcit de Jaume III que són a Cotlliure.
ACA, Cancelleria (Sigilli Secreti), 1118, fol. 158r.
Nós, En Pere, etc. Per la present guiam e asseguram vós, en Pere Ramon de
Codalet, e tots los soldats, companyies estranyes de cavall e de peu qui són en la
vila de Cobliure ab tota lur companyia e cavalls, arneses e robes. E volem que
aquest guiatge dur
tots e sengles officials e sotsmeses nostres que
observar. Dada en lo setge de Cobliure sots etc., a
Pere IV reprèn el tresorer reial perquè no li ha enviat el sou que pertoca a
les tropes que són al Rosselló.
ACA, Cancelleria (Sigilli Secreti), 1118, fols. 158r-v.
Lo rey d'Aragó.
Moltes vegades vos havem scrit de la congoxa en què som per la paga dels
cavallers e dels altres soldats que
lexar-ó tot. E axí cuytats-nos de trametre la paga primera. E meravellam-nos que
d'aquesta paga, que és encara en lo començament, nos façats soferir esta congoxa.
E d'altra part nos scrivits que havets compliment tro a Nadal. E sabets bé que a
nós no
escrivats als altres. Car nós [...]eure fahem saber devem la veritat dels affers e
segons ço que de veritat sapiam proseguirem en los affers. Dada en lo setge de
Cobliure sots, etc. a
vicecancellarius.
Pere IV absol els habitants de Cotlliure pel suport que donaren a Jaume III i
dóna seguretats que no seran objecte de cap represàlia.
ACC, 2-J-16/1, fols. 67r-v.
Nós En Pere per la gràcia de Déu, rey d'Aragon, de València, de Mayllorcha,
de Serdenya, de Còrsegua e comte de Barchinone, volens vosaltres promès e
Universitat de la vila de Cochliure e
obediència per vosaltres a nós feta dementre contra vosaltres fàsiem fer execucion
de justícia per rahon de rebel·lion en la qual contra nós l'alt En Jacme de
Maylorche folament per vera de gràcia e favor proseguir ab la present carta nostra
no revocablement per tostemps duradora, defenim e remetem graciosament a
vosaltres tots e sengles crims e excesses tam ben generalment com especialment
per vosaltres comeses e fets per auctoritat pròpria hó de manament del dit alt En
Jacme de Mayllorcha hó en qualque altra manera encara tocans la nostra reyal
magestat hó qualque altra persona.
Encara atorgam a vosaltres que no puscats esser destrets per nós hó nostres
officials a satisfer a qualsevol persones alscuns dampnatges per vosaltres a ells
donats hó fets per occasion de la dita exequció ne per les dites coses hó altres totes
damont espressades, pusque esser feta enquesta, peticion o demande per nós hó
nostres successors hó alscuns officials reyals contra vosaltres hó los vostres, ans
siats d'aquí quitis e per tostemps absolts e los béns vostres mobles e no mobles
que havets en la dita vila e sos termes e en qualque loch a vosaltres e als vostres
salves romanguen e quitis axí quant aquels possehíets ans que venguéssem en
Rosseyllon per fer exequcion contra l'alt En Jacme de Maylorche e que vosaltres e
les muyllers e
dita vila per les rahons e occasions damont espressades hó en persones hó béns de
paraule hó de fet esser agreviats, molestats hó en qualque manera convenguts.
Manants al procurador general e a son lochtinent e encara als veguers, baytlles e
altres officials nostres e dels nostres per temps successors presents e esdevenidors
que les dites coses totes tenguen fermament e observen e no y contravenguen ne
alcun contravenir-hi lexen per alcuna rahon. En testimoni de la qual cosa la present
carta nostra a vós havem menada fer ab lo segell de la nostra magestat appendici
roborada. Data en lo castell nostre de Cochliure a
Pere el Cerimoniós absol els habitants de Cotlliure de la fidelitat que
prometeren a Jaume III i els promet que no permetrà que sofresquin cap damnatge
per part de l'ex
ACC, 2-J-16/1, fol. 68r.
De nós En Pere per la gràcia de Déu rey d' Aragon, de València, de
Maylorcha, de Serdenya e de Còrsegue e comte de Barchinona e de Rosseyllon,
pensants que vosaltres, prohomes e Universitat de la vila de Cochliure, a nós totes
coses havets servades, les quals segons les covinençes entre los nostres
predecessors del alt En Jacme de Maylorcha fetes entrò ara érets tenguts de observar
ne d'assò vosaltres en altra manera han retrets les coses dejús contengudes.
Emparamor d'assò que d'assò d'on merexets haver e obtenir gràcia de nós a
vosaltres no
nostres convenim a vosaltres e als vostres successors que si nuyl temps per l'alt En
Jacme de Mayllorcha, o
d'omenatges e de segraments hó altres obligacions per vosaltres fets e prestats ab
cartes públiches al dit alt En Jacme de Mayllorche contra vosaltres o
los béns vostres e dels vostres, question quant que quant serà moguda hó alcuna
peticion hó demanda nós e
en tot defendrem e deffendra siam astrets en corts ecclesiàstiches e seglars e ab
nós lo càrrech del plet de tot en tot pendrem axí que per les dites rahons hó
alscunes d'aqueles no lexeren vosaltres o
qualque altra per son nom hó d'altres pendre dampnatge hó greuge alcun per les
rahons damontdites. Manants a tots e sengles successors nostres en los dits regnes
e terres e als officials nostres e lurs presents e esdevenidors que la convention e
promission aquesta tenguen e observen e no contravenguen per alcuna rahon. En
testimoni de la qual cosa la present carta nostra a vosaltres havem manade esser
feta ab lo segell de la nostra magestat en aquela pendent roborada. Data en lo
castell nostre de Cochliure a
Pere el Cerimoniós confirma els privilegis, usos i costums de la vila de
Cotlliure i hi estableix la vigència dels Usatges de Barcelona.
ACC, 2-J-16/1, fols. 68r-v.
De nós En Pere per la gràcia de Déu, rey d'Aragon, de València, de
Maylorche, de Serdenya e de Còrsegue e comte de Barchinona e de Rosseyllon
[...]upplication a nós feta per part de la universitat e prohomes del castell e vila
de Cochliure, los quals reputam de favors ben volens prosseguidors, axí quant de
la nostra senyoria fervens amadors e nostres sotsmeses naturals ab lo present
privilegi nostre aprovam, ratifficam e confirmam a vosaltres, dits prohòmens, tots
los privilegis, franqueses e libertats que havets axí quant mils d'aqueles havets
usat. Establins no res menys e vosaltres atorgans que d'aquí avant per tostemps en
la dita vila los Usatges de Barchinona e les Constitucions Generals de Cathalunya
sien observades e observar, manants per aquest matex privilege nostre a tots e
sengles officials e sotsmeses nostres, que aquestes aprovacion, ratifficacion e
confirmacion fermes haien e observen e no contravenguen per alcuna rahon e
vosaltres, dits prohòmens, en la dita vila ara hó per temps estants segons les
constitucions e usatges damontdits pertractin favorablement e contra aquells
vosaltres hó alcun de vosaltres no agrevien en alcuna manera. En testimoni de la
qual cosa la present carta nostra a vosaltres havem menada fer ab lo segell de la
nostra magestat en aquella pendent roborata. Data en lo castell nostre de Cochliure
a
Pere IV decreta l'anul·lació dels deutes que tenien alguns habitants de
Cotlliure respecte a fidels de Jaume III, allonga en dos anys els dèbits deguts als
jueus i estipula que no hi seran demanades més prestacions econòmiques.
ACC, 2-J-16/1, fol. 68v.
Nós En Pere per la gràcia de Déu rey d'Aragon, de València, de Mallorcha,
de Serdenya e de Còrsegue e comte de Barchinona e de Rosseyllon, que als humils
obedièntia, profit e als rebel·les metèria e rahon sia donade de no rebel·lar d'aquí
avant a nós en remission e esmena dels dampnatges per vosaltres, Universitat e
homes de Cochliure deiús escrits, soferts per rahon de la exequcion la qual fem
contra l'alt En Jacme de Maylorche deiús escrit, ab la present carta nostra a
vosaltres, prohomes e Universitat del castell e vila de Cochliure e als singulars de
vosaltres qui havets fet a nós homenatge e sagrament de faeltat, axí quant a senyor
vostre natural, e havets complides aqueles coses les quals a nós fer deurets segons
les convencions entra los predecessors nostres, d'una part, e
En Jacme de Mayllorcha e
donam, atorguam e graciosament remetem e relexam totes e sengles quantitats de
moneda per vosaltres hó alcun de vosaltres degudes en qualque manera a qualsque
persones en los lochs a nós vuyll rebel·les estans e al dit Jacme ara e dressans qui
a nós obesir entre ara no han volgut axí si les dites quantitats axí com vostres
pròpies d'aquí avant a vostres utilitats apliquets ne en altra manera d'aqueles siats
tenguts a nós, al fisch del qual són estades e són guanyades per rahon de la dita
rebel·lion, per ço car aquells dampnificar podem segons los Usatghes de
Barchinona imposans a les dites persones e a nós silenci perpetual.
Encara més, vosaltres e quascun de vosaltres de penes e usures cessans de
pagua de tots deutes que devets a juheus e a qualsque altres persones d'açí a
anys de la dada de la present d'aquí avant contínuament comptadors axí que enfra
Manans per la present a tots e sengles officials e sotsmeses nostres e altres
qualsque persones deputades o deputadores a demanar e a reebre per nós les dites
quantitats de moneda que de vosaltres agen-les, hó part d'aquelas, no demanam ne
jamés a vosaltres hó alcun de vosaltres hó los béns vostres en alcuna manera
destrenguen ne forçen e no res menys, lo dit alongament a vosaltres observen e observar
fassen per lo dit temps entès testimoni, de la qual cosa la present carta
nostra havem manada fer a vosaltres ab lo segell pendent de la nostra magestat
roborada. Dada en lo castell nostre de Cochliure a
de
Pere IV ordena diverses qüestions referides a la remesa del peculi obtengut
mitjançant la transferència de censos del Reial Patrimoni.
ARM, LR 11, fols. 88v-89r.
En Pere per la gràcia de Déu rey d'Aragó, de València, de Mallorca, de
Serdenya e de Còrsega e comte de Barchinona, al noble e amat nostre n'Arnau
d'Arill, governador de Mallorca, salut e dilecció. Havem reebuda vostra letra
sobre
fer compte que a adés puxam haver pus com n'ajats haüda tota aquella que exir-ne
pot. E com ne volets trametre en Bertran Roig, la qual bé entesa loan molt vostra
bona diligència, vos fem saber que no és enteniment nostre que d'açí avant
trametam aquí per moneda car bé creem que vos n'avets treta tota aquella que
haver-se
bastant, car en Bernat Sa_Morera no se
n'Andriol d'Alexandria qui deu ja esser aquí. Quant és al dit en Bertran Roig, nós
l'avem per escusat a adés de la sua venguda car prou nos serveix aquí mentre
diligentment e curosa regesca son offici, specialment que
ne sia absent e no y entena quant ara. Dada en lo setge d'Argilers sots nostre
sagell secret a
Pere IV escriu als consellers i prohoms de Barcelona per agrair-los l'ajut
que li donen i informar-los de com avança la campanya del Rosselló.
ACA, Cancelleria (Sigilli Secreti), 1118, fol. 165r.
Lo rey d'Aragó.
Nós havem vista vostra letra e altre que
Terranova, e verament veén la gran favor que havets a nostre servey e a nostra honor,
havem-vos molt que grair e som molt pagats de vosaltres e donats-nos gran
raó qu'us diam tots temps coralment amar. Ja us scrivim d'açò per altra letra
nostra. Nós, gràcies a Déu, som en molt bon estament de nostra execució, car ja
tenim molts locs notables en Rosselló. E dijous proppassat partim de Cobliure
aprés dinar e venguem al castell de Ça_Rocha, qui és fort bell e molt forts, e vuy
s'és retut a nós lo barri tinent del castell, e demà se retrà la força pus alta de la
Çelòquia que té en Pagà de Mallorcha. Divendres proppassat hic partí l'infant En
Jacme per emparar-se dels locs de Tuïr e de Millars. E nós havem missatgers e
ardits de molts altres locs que
Perpenyà. Ffinalment, Déus beneÿt sia ell, nos endreça e pus vosaltres nos havets
tan ferm cor d'ajudar, tota la terra és nostra e dins fort breus dies. Dada en lo setge
de Ça_Rocha sots, etc. a
Pere IV comana a Pere d'Exèrica que si Jaume III es ret, li doni seguretats
de no ser represaliat.
ACA, Cancelleria (Sigilli Secreti), 1118, fols. 170v-171r.
En Pere, etc., al noble e amat nostre don Pedro, senyor de Xèrica, salut, etc.
Com vós, a instància e requisició del alt En Jacme de Mallorca, haiats moguts a
nós alscuns tractaments als quals ja us havem respost de paraula. Per ço, per tenor
de la present atorgam a vós e donam plen poder que si lo dit alt En Jacme de
Mallorcha se met en nostre poder soltament e
lochs e terres dels comtats de Rosselló e de Serdanya e quals que altres adjaents a
aquells dintre Cathalunya per vigor de la exequció per nós començada, vós, en
loch nostre e per nós, puxats atorgar al dit alt En Jacme de Mallorcha salvament
de vida e de membres e de tota presó. E sobre lo dit salvament de vida e de
membres e de presó fer e prometre totes aquelles seguretats que a vós ben vistes
seran faedores. Prometens a vós en nostra bona fe real totes les coses damuntdites
e sengles attendre e complir. E a major cautela açò juram per los sants
evangelis de Déu. Dada en la ciutat d'Elna, sots, etc. diluns a
l'any de
Pere IV comana a Pere d'Exèrica que advertesqui Jaume III sobre certs
incompliments d'allò que havien pactat.
ACA, Cancelleria (Sigilli Secreti), 1118, fol. 176v.
Lo rey d'Aragó.
Don Pedro, bé sabets l'alt En Jacme de Mallorcha que
promès. E axí matex sabets bé tro a esta hora en qual manera s'és haüt e com s'és
apparellyat de complir les coses que deu attendre. Et per tal que sapiats
l'enteniment que ha en los affers, fem-vos cert que en Johan de So ab companya
de Conflent és novellament vengut al loch de [...] ha barreiat. E los del castell
de Bellaguarda han morts
part són tramesos en la vila de Perpenyà moltes e diverses malvades persones que
meten sedició e divisió e sospita entre les gents e menacen que encara
que nós solament tenim açò que
lexarem tot. Axí matex un capellà del dit En Jacme de Mallorcha ha tramesa a
frare Michel Agost, qui ha predicat parlan de nostre, dret una letra de menaces
qu'us trametem dins la present per tal que la veiats. Totes estes coses e moltes
altres fort males són leu d'entendre e de veer d'on ixen e con van e no y som de
res enganats. Perquè us manam espressament que digats al dit En Jacme de
Mallorcha que de continent no
aytals maneres, car greu nos serà si descortesia s'í ha a fer, mas fet lo cert que
sinó aquestes obres ivaçosament nos espatxa de ço que
enprès, nós provehirem a nostra honor e a segur[e]tat e bon estament de la terra
axí com se pertany. Dada en lo nostre castell de Perpenyà sots nostre segell secret
a
Fuit missa nobili Petro, domino
Pere IV dóna un ultimàtum a certs nobles rossellonesos que no li han fet
homenatge.
ACA, Cancelleria (Sigilli Secreti), 1118, fol. 190v.
En Pere, etc., als nobles e amats nostres Johan de So, vescomte d'Évol, Pere
Ramon de Codalet, Bernat Roger de Vilanova, Dalmau Des_Voló, Ramon
Vilarnau, Monet Juyà, A. de Lordat, Ramon de Pallarols, Guillem Des_Voló, A. de
Perapertusa, Roger de Rehonach, Pere Sent Martí, Richelm de Vernet, Ffrancesch
de Lupià, Bernat Guillem de [...]Pere de Móra, Ffrancesch d'Olms, salut, etc.
Jassia que ab altres letres vos haiam espressament manat [...]avant nós en lo
nostre castell de Perpenyà per fer-nos homenatge e sagrament de feeltat [...]
que
havets curat complir [tal] manament, per que altra vegada vos deim e espressament
vos manam que demà per tot dia siats [da]vant nós en lo dit castell nostre per fer e
complir les coses dessusdites. E
que dit és, e d'altre guisa segons justícia. Dada en lo nostre castell de Perpenyà
sots, etc. dimecres a
vicecancellarius.
Pere IV requereix els rossellonesos Bernat de Ribesaltes, Arnau de Llupià,
Hug i Huguet d'Alenyà i Julià i Huguet Esteve per fer-li homenatge en un termini
de quatre dies si no volen que hom els confisqui els béns.
ACA, Cancelleria (Sigilli Secreti), 1122, fol. 13v.
En Pere per la gràcia de Déu, etc., als amats nostres Bernat de Rivesaltes,
Arnau de Lupià, Huguet d'Alanyà, Huc d'Alanyà et en Julià et Hugue Steve, salut
e dilecció. A vós e a quascun de vosaltres dehim e manam que dins
comptadors del dia de la presentació de la present comparegats devant nós
apparellats de fer-nos homenatge e sagrament de feeltat e altres coses a què sóts,
an és axí com a comte e senyor de Rosselló e de Sardània e de les terres de
Conflent, de Vallispir e de Coliure tenguts. En altra manera volem que
espeeguets la terra, part qu'us pendrem tots vostres béns axí com a confiscats al
fisch nostre. Dada en lo castell nostre de Perpenyà sots nostre, etc., dimecres a
dies del mes d'agost del any de nostre senyor
vicecancellarius.
Pere IV dóna la seva aprovació a certes mesures adoptades pel governador
del Rosselló i li fa saber que Jaume III ha enviat cartes secretes als comtats, des
de Sant Cugat.
ACA, Cancelleria (Curiae), 1059, fol. 14Or.
En Pere, etc., al noble e amat nostre en Guillem de Bellera, governador general
dels comtats de Rosselló e de Serdanya, salut, etc. Havem reebuda vostra letra
sobre
vostra letra nomenades, a les quals havets manat que no romanguen d'ellà los
monts, la qual letra bé entesa loam molt la diligència vostra e d'en Jacme Des_Far,
assessor vostre, car molt bé hi havets provehït e plau-nos molt e
aprovam. E fem-vos saber que si alcú per esta raó n'és davant vós per dar contrast
al dit manament vostre que
us fem saber que de Sent Cugat, on és l'alt En Jacme de Mallorca, ha partides
Rosselló e de Cerdanya, per qu'us manam que, si fer-se pot, per nulla manera que
haiats los dits correus ab les dites letres e que sien preses. E que tingats espies e
guardes e metats tota vostra punya si
que vaien a exes parts de part del dit En Jacme de Mallorcha o de ses companyes
[...]araules o de sedició o d'escàndel. E vetlats sobre lo bon regiment e segur
de la terra aytant com puxats. Dada en Barchinona sots nostre segell acustumat,
per tal com los segells nous no eren fets, a
Pere IV dóna certes disposicions per tal que el castell de Perpinyà no pugui
esser objecte de rebel·lió.
ACp., Cancelleria (Curiae), 1059, fol. 140v.
En Pere per la gràcia de Déu rey d'Aragó, etc., al noble e amat nostre en
Guillem de Bellera, governador de Rosselló e de Cerdanya, salut e dilecció. Com
nós haiam ordenat que
per ço a vós manam que tots los cavallers e altres qui són aquí ab vós en nostre
sou habiten en lo dit castell o dins la barbacana d'aquell e que contínuament aturen
dins lo castell les dues parts de tota la dita companya, con los altres haien a
deveylar e anar per la vila de Perpenyà e açò per tal que per avalot o rebel·lió lo
dit castell no
los procuradors nostres deuen reebre d'en Guillem Delà, de cassa nostra, lo qual
aquí trametem, e les ballestes del balester de Tortosa, sien per vós meses e
compartides entre lo dit castell de Perpinyà e los altres castells e lochs nostres de
Rosselló, de Comflent e de Cerdanya, per tal que sien mellor guardats e deffesses.
E en açò donats bona diligència e cura [així?] com se pertayn. E nós per altra [...]
a als dits procuradors que tot açò que en fornir nostres castells e lochs
pageríem, segons que vós per part nostra lus manets, e volem que tots los castells
reconegats e com los segells nous no havíem fets fer, la present ab lo segell nostre
antich manam sagellar. Dada en Barchinona a
Pere IV ordena la destitució dels frares Pere Arnau de Peirestortes i Guillem
d'Oms, destacats jaumistes, dels seus càrrecs.
ACA, Cancelleria (Curiae), 1059, fol. 142r.
Aquests són los capítols donats per part del senyor rey a memòria d'en
Gispert d'Abellà, lo qual tramet lo senyor rey al honrat e religiós maestre
del orde del Espital, sobre los affers de frare Guillen de Guimerà.
Primerament com lo senyor rey per bon dret e exequció de justícia tenga a sa
mà e posseesca lo comdat e les terres de Rosselló, e en aquesta execució feta per
lo senyor rey ab les osts de sos regnes sien venguts contra lo dit senyor rey e les
sues gents, ffrare Pere d'Arnau de Perestortes e ffrare Guillem d'Oms, e haguessen
stablits e fornits los castells del Espital qui són en los dits comdats e terres contra
lo dit senyor rey. Perquè lo senyor rey en nulla manera no poria sofferir que
aquells acurassen o romanguessen en aquella terra com per les rahons evidents
damuntdites e altres sien a ell molt sospitoses e porien tractar molt de mal e de
dan al dit senyor rey e a les sues gents, maiorment con haie de forts castells de
què poria venir gran dampnatge a tota la terra, et que les comanadories que ells
tenen sien donades al dit ffrare Guillem de Guimerà sots les respons que les dites
batlies són acustumades de fer.
ffrare Guillem de Guimerà sots la ressensió que la dita batlia és acostumada de fer.
[...]i plàcia proveyr al dit ffrare Guillem de la batlia de Barberà a
responsia de
Pere IV mana que els béns confiscats a Berenguer Fana, al Rosselló, siguin
destinats a satisfer els 5000 sous anuals que el monarca ha otorgat al monestir
de Poblet per a la seva sepultura.
ACA, Cancelleria (Sigilli Secreti), 1122, fol. 62r.
Lo rey d'Aragó.
Com segons una letra a vós tramesa aiam entès que
Fana a la nostra cort confiscats valen quantitat de
per ço us manam expressament que aquels conservets et per vigor de alcuna
concessió per nós feta a alscunes persones de béns confiscats no entenen que los
damuntdits hi sean compreses, car nós havem ordenat que aquels sean donats e
assignats al monastir. Et, si per ventura los damundits béns la dicta quantia de
sous no velien, volem que dels altres béns a la nostra cort confiscats prenats
e retingats en vós a compliment dels dits
monestir; a açò no mudets per alcuna manera. Dada en Barchinona sots nostre
segell secret a
Fuit missa procuratoribus regibus Rossilionis.
Pere IV comunica al governador del Rosselló que Jaume III no ha acceptat
les condicions que li havien estat imposades i ha sortit del Principat, per la qual
cosa l'alerta sobre qualsevol incidència que se
ACA, Cancelleria (Sigilli Secreti), 1122, fol. 63v.
Per lo rey d'Aragó.
Ffem-vos saber que
que fon dimecres, per sos missatgers que ell en ninguna manera no entén a
acceptar l'esguart, gràcies e misericòrdies que nós havíem profert e haüt a ell, e
axí entesem a partir d'esta terra. Per que us dehim e us manam espressament que
en bona guarda dells castells e lochs de Rossellyó e de Cerdanya e de les altres
terres [haiats], axí com de vós confiam, e façats haver tal diligència que, ço que
Déus no vulla, escàndol ni dampnatge a nostra honor no se
manera. E si per aventura lo dit En Jacme era trobat en los dits comtats e
terres fets del co que ja d'altres vegades vos havem manat per nostres letres. Dada
en Barchinona sots nostres segell secret a
damuntdit.
Pere IV dóna instruccions al governador de Mallorca per actuar contra els
jaumistes que es troben a l'illa i també per fer-ho en el cas que Jaume III hi
recali.
ARM, LR 11, fols. 115r-v.
En Pere per la gràcia de Déu rey d'Aragó, de València, de Mallorques, de
Serdenya e de Còrsega e comte de Barcelona, de Rosselló e de Serdenya, al noble
e amat nostre n'Arnau d' Arill, governador del regne de Mallorques, saluts e
dilecció. Duas letres vostres havem ara novellament reebudes, per la una de las
quals nos havets signifficat la manera que havets tenguda en revelar ço que nós,
per altres letres, vos havem manat de fer secretament sobra la guarda de les ylles
e de la ciutat, ço que havets fet saber la previssió que entenets a fer sobre
d'algunes persones d'aquí qui
tot ço que en les dites letres se contenia, lohan molt la vostra bona diligència e
causa que havets haüda e continuats d'aver axí en los affers de la dita guarda con
en los altres qui són a honor de la nostra corona a bon estament de la ylla. E ja
sia que nós aguéssem manat de tenir secret aquellas coses, no
que
la provisió que havets feta de les dues galeas e dels
o escàndol que
aquí per qualque manera. E sobre assò volem e manam a vós ferment e de certa
sciència que si ell o altre per ell portaven aquí letres de part nostra, las quals se
duguessen o aparaguessen scrites de nostra pròpia mà, que fossen en molt o en
poch en favor del dit En Jacme de Mallorques o dels aherens a ell, que res no
creeguéssets ni
de ço que entenets a ordonar dels sospitosos, plau a nós que
vostra provisió, la qual tenim per bona. Emperò si altres ardits hi havia crescuts,
dels quals fos presumpció que aquells ffossen en colpa, volem e manam que aquels
preséssets e preses a nós ab bones guardes los nos remaséssets en continent. E axí
mateix volem e manam que si depuys que vostres letres havem haüdes s'í ha
crescut nagú ardit o d'aquiavant s'í crexarà, que mantinent nos ho fassats saber
sens tota triga, la deliberació que havem haüda sobre l'esguart del dit En Jacme
de Mallorques ja vos havem certifficat per altres letres nostres clarament. Data en
Barcelona sots nostre segell acustumat, con los altres sagells encara no haguéssem
fets, ffet a
Pere IV ordena al governador de Mallorca que reforci la vigilància de l'illa
amb motiu de la invasió de Puigcerdà per part de Jaume III.
ARM, AH (LC) 5, foI. 190r.
de Moraria et Bertrando Rubei, procuratoribus regiis regni Maioricarum,
salutem et dilectionis. Affectum noveritis nos a domino rege literas recepisse suo
sigilo secreto sigillatas in dorso tenoris et continentie subsequentis:
Lo rey d'Aragó. Ffem-vos saber que huy, que és diumenge a
noembre, a hora de prim son, hagrem letra dels prohòmens de Berga en què
fahien saber que
ab lo dit loch, per qu'us menam que fassats bé e diligentment guardar e fornir tots
los castells e totes les forces a tots los altres lochs de la terra e los ports, e
escrivits-ne en continent als governadors de Ivissa e de Menorcha. Nós, emperò,
en continent, Déus volent, gran matí demà irem al dit loc sometén ab totes les
gents de nostra terra per cobrar lo dit loch. Scrita en Barchiona el dit dia de
digmenge.
Pere IV mana a les autoritats d'Osona, Vic, Camprodon i Ripoll que
fornesquin bé els castells de queviures car ell i les tropes han de passar-hi camí
de Puigcerdà, on s'ha sublevat Jaume III.
ACA, Cancelleria (Curiae), 1059, fol. 162v.
En Pere per la gràcia de Déu rey d'Aragó, etc., als amats e feels nostres lo
veguer d'Osona e de Vich e al batle de Vich e sotsveguers de Campredon e de
Ripoll o a lurs locstinents, salut, etc. Com nós ara de present partiscam de
Barchinona per anar ves les parts de Puycerdà per fer execució contra lo dit loch
de Puycerdà, en lo qual loch En Jacme de Mallorques s'és recollit e aquell ha pres
a sa mà, e entenam a passar per aquexes partides ab grans companyes d'òmens a
cavall e de peu. Per ço a vós e a cascun de vos deim e manam que façats fornir
aqueys lochs de pa e de vi e d'altres viandes en guissa que nós e nostres
companyes n'í trobem bastament. E açò féts fer manament, per ço com nós susara
de present cavalcam ensenvem [?] de camí a les dites parts perquè seria gran culpa
e negligència vostra si no trobàvem en los dits lochs prou viandes. Dada en
Barchinona a
Pere IV ordena diverses condemnes a mort de jaumistes que havien pres part
en els fets de Puigcerdà.
ACA, Cancelleria (Sigilli Secreti), 1122, fols. 67r-v.
Lo rey d'Aragó.
Ffem-vos saber que havem reebuda vostra letra responsiva a dues letres
nostres a vós trameses, a les quals bé entesos vos responem que creem e som certs
que vós havets donat aquell recapte que
del alt En Jacme de Mallorques. Quant a les justícies que vós havets fetes de
hòmens de la vila de Puygcerdà e dels
dit En Jacme, qui foren a la mort d'en Costa e romangueren aquí aprés que los
portals foren tancats al dit En Jacme, loam molt la vostra diligència e constància
e som molt pagats dels vostres enantaments. Quant als altres que tenits preses,
enantat-hi ab consell d'en Jacme Des_Far e dels altres savis que us havem trameses
vigo[ro]sament tota vegada segons justícia. E ja
En Jacme de Mallorca, però sabien o saber devien que la vila de Puygcerdà era
nostra e que ell la havia esvaïda e presa, ne devien entrar en aquella en aturar ab
ell. Quant als
en lo dit en Costa, morí un, hagen feyt gran crim e consentit, e dada obra que
perdéssem la vila de Puygcerdà. Volem e manam que vista la present sien
escapçats en la plaça. E semblantment volem que sien escapçats n'Arnau de
Pallarols e n'Uguet d'Alanyà. E açò no laguiets si a nós volets complaure. Ja ab
altra letra vos havíem manat açò matex. E puis fer vostra inquisitió diligentment
e sàviament. Dada en lo nostre castell de Perpenyà sots nostre segell secret, a
dies de deembre en l'any de nostre senyor
vicecancellarius.
Pere IV mana que el cos de Ramon Dòrria, jaumista de Puigcerdà, executat,
sigui despenjat per donar-li cristiana sepultura.
ACA, Cancelleria (Sigilli Secreti), 1122, fol. 68v.
Lo rey d'Aragó.
A humil supplicació d'alcuns familiars e domèstichs nostres, vos dehim e us
manam espressament que, en continent, façats despenjar en Ramon de Dòrria, ça
enrera de Puygcerdà, lo qual per vós és estat penjat, e façats liurar lo cors d'aquell
als amichs seus, los quals lo puxen liurar a ecclesiàstica sepultura. E açò no
mudets.
Pere IV ordena que cert nombre de persones inculpades pels fets de
Puigcerdà siguin posades en llibertat sota fiança de mil morabatins.
ACA, Cancelleria (Sigilli Secreti), 1122, fol. 68v.
De nós En Pere, etc., al amat nostre lo veguer de Conflent o a son lochtinent,
salut e dilecció. Manam-vos espressament que en continent, vista la present,
deliurets o deliurar façats de la presó Bort de Sent Johan; Pericó, escuder d'en
Uguet d'Illa, Pere Botén, Pere Coma, Bernat Saurí, Pere Puygsech, Thomàs
Bertran e Matheu Bach, los quals són preses en poder vostres. E tots los dessús
nomenats donets o façats donar sots manleuta de
forma, lo qual vos trametem dins la present. E açò no mudets. Donada en lo nostre
castell de Perpenyà sots nostre, etc., a
senyor
Pere IV recomana moderació al governador del Rosselló en el procesos i
sentències que fa contra els jaumistes.
ACA, Cancelleria (Sigilli Secreti), 1123, fol. 56r.
Lo rey d'Aragó.
Havem reebuda vostra letra et aquella entesa plenerament. Vos fem saber
que
que deiats pendre
caplevar, car bona és la justícia moderada. Et volem que d'aquí avant no enantets
a condempnació de mort sens que no nos ó fassats primerament saber ne prengats
indiferentment les gents, sinó aquelles de qui haurets plenerament informació que
són en colpa, axí emperò que no
en les inquisitions e emparas de béns de tots aquels que vos serà veiares e segons
que
signada vos tramesésem dir que us e mi [?] vinguéssets, aquella revocam. Et
manam-vos expressament que romangats et fassats vostres enantaments segons
veiares vos seran, exceptat procés de mort segons damunt és dit. Et si per vigor
de la dita letra et no la regoneguen ab deliberatió segons que
és al feyt d'aquels dos que
que s'í covenrrà. Data en lo castel de Perpenyà sots nostre segell secret a
de deembre en l'ayn
Pere IV mana que es faci tot el possible per redimir la quantitat de 3000
florins d'or que va prendre en prèstec a Perpinyà i els consignà sobre les rendes
reials de Mallorca.
ARM, RP 26, fol. 128r.
Lo rey d'Aragó.
Del cambi dels
cambi a Perpinyà.
Com nós per alguns afers nessecaris a la honor de la nostra corona aiam de
gran necessitat
Perpeignà, per manera de cambi pagador a Mallorcha et nós en neguna manera
deffallir no pugam a la paga del dit cambi en Mallorcha fahedora com assò aiam
en nostre fe reyal promès e jurat. Enperò nós, avents de vosaltres sobre assò singular
fiansa, molt afectuosament volem e manam que si lo dit cambi de les nostres
rendes et exides de present pagar no porets, que vosaltres ab vostres amichs
tractets e procurets ab acabament que
manera que
d'aquesta quantitat tant solament vosaltres, emperò, porets fer a aquells que lo dit
cambi pagaran totes aquelles cauteles, seguretats e fermetats sobre les nostres
rendes que conexerets esser faedores, car per altra nostra letra d'açò a vosaltres
donam plen poder sabents que de dar compliment al dit negoci farets a nós
asseignalat servey. Escrita de nostra mà em Perpegnà a
Pere IV ordena que siguin amortitzats els 3000 florins d'or que li havien
deixat diverses persones de Perpinyà, "per alguns affers fort grans e molt
necessaris ".
ARM, LR 11, fols. 137v-138r.
En Pere per la gràcia de Déu rey d'Aragó, de València, de Mallorches, de
Serdenya e de Còrsega e comte de Barchinona, de Rosseló e de Cerdaya, al noble
e amats nostres n'Arnau d'Erill, governador de Mallorches, e n'Arnau Des_Torrens,
assessor seu, saluts e dilecció. Ffem-vos saber que nós scrivim als
procuradors reyals de Mallorches per altra letra nostra, la tenor de la qual és aytal:
En Pere per la gràcia de Déu rey d'Aragó, etc., als faels nostres en Bertran
Royg e en Bernat Sa_Morera, procuradors nostres en lo regne de Mallorches, salut
e gràcia. Con nós, per alguns affers fort grans e molt necessaris a la honor de la
nostra corona, haiam de gran necessitat
tresorer ha preses en Perpinyà per manera de cambi pagadors a Mallorches e nós
en neguna manera defallir no puscam a la pagua del dit cambi en Mallorches
faedora, com açò haiam en nostra bona fe reyal promès e jurat. Emperamor d'açò
a vós espressament dehim e manam que
aquella manera que
tota triga e escusa volents e per les presens a vós plen poder cometens que per
paga faedora del dit cambi ab tot escreis, moltiplicaments, cambis o barates que
a fer s'agen per complir, lo dit cambi puscats nostres rendes, exides e proveniment
qualsque quals obligar o consignar a tots altres qualsevol contractes fer ab
qualsevol persones, per que lo dit cambi ab tots escreyx multiplicaments costàs
o baratés sia satisfet e pagat e tots aquells qui per occassió d'aquell cambi pagador
ab nós contractes o convinenses qualsque quals faran pusquen d'aquelles nostres
rendes, exides e proveniments paga e satisfacció conseguir e haver. E nós, per
vigor d'aquesta, donam en manaments al maestre racional de la nostra cort, e a
qualsevol altre de vós oÿdor, compte que tota la quantitat que per occasió del dit
cambi e de les coses d'ell dependents a pagar s'aurà, reeben e sien tenguts a vós
de reebre en compte.
Perquè con a nós sia de gran necessitat que
a vós dehim e manam que en tot cas fassats ab los dits procuradors que al dit
cambi doneu acabament, e per res en assò no metem neguna falta, car gran
dampnatge seria nostre, maiorment com allò haiam promès e jurat de fer complir
e seguir, e en açò haiats tota aquella diligència que
Dada en Perpenyà a
Arnaldus, vicecancellarius.
Pere IV notifica a Arnau d'Erill, governador de Mallorca, que Paulí Brondo,
súbdit expulsat del regne, va escriure a Jaume III amb consentiment i autorització
reial, però deixa en les seves mans la qüestió del retorn de l'esmentat Brondo a
l'illa.
ARM, LR 11, fol. l38v.
De nós En Pere per la gràcia de Déu rey d'Aragó, de València, de Mallorcha,
de Cerdenya e de Còrcegua e comte de Barcelona, de Rosselló e de Cerdanya, al
noble e amat nostre n'Arnau d'Erill, governador general del regne de Mallorcha,
saluts e dilecció. Significam-vos que
nós e ha feyta escusació de les acusacions que devant nós li eren estades feytes.
E nós, enteses bé les coses que devant nós ha proposades, certifficam-vos que la
letra que
ab consentiment e volentat del noble e amat conseller nostre en Pere de Fenollet,
vescomte d'Illa, el qual ho fahia de nostre consentiment. Emperò nós al dit en Polí
Brondo no havem a adés donada licència de tornar aquí tro vós nos haiats rescrit
e respost a aquesta letra; per que volem e espressament vos manam que en
continent, vista la present, nos rescrivats la condició del dit en Polí e us consellets
si tenits per bé ne
profitosament. E axí mateys los altres de part sua qui per vós ne són estats gitats.
E assò no mudets ni laiguiets. Donada en Perpinyà sots nostre segell secret a
Pere IV atorga un guiatge a favor de Violant de Vilaragut per poder transitar
per totes les terres de la Corona excepte pel Rosselló, lloc on només pot estar de
passada.
ACA., Cancelleria (Sigilli Secreti), 1123, fols. 69r-v.
Nós En Pere, etc. Per tenor de la present guiam e asseguram vós, noble na
Violant de Vilaragut, filla del noble en Berenguer de Vilaragut, en axí que puscats
venir, star, exir e tornar per totes nostres regnes [e terres] deçà_mar a vostra
voluntat et ab vostres companyes e ab tot ço del vostre salvament e segura. Salvam
emperò e retenim que en los comdats de Rosselló e de Cerdanya no puxats star
ne aturar sinó
en aprés puxats anar, esser, estar e tomar e exir en tots los regnes e
nostres e senyoria daçà_mar salvament e segura, segons que dit és. Axí, emperò,
qu'us haiats esser presentada a nós d'açí a les octaves de Pascho de la Resurecció
de nostre Senyor primervinent, e si no us fèyets que
valla. Manants per la present a tots e universes officiales e sotsmeses nostres
presens e esdevenidors que
tenguen ffermement e observen e façen observar e no y contravenguen per alguna
rahó. En testimoni de la qual cosa la present manam fer ab nostre segell secret
segellada. Donada en Perpinyà a
Pere IV comana al batle de Cotlliure que faci indagacions sobre certes cartes
que té en poder seu Joan Reolf, el qual manté contactes amb Jaume III i partidaris
seus de Mallorca.
ACA, Cancelleria (Sigilli Secreti), 1123, fol. 69v.
Rey d'Aragó.
Sapiats que havem entès certament per persones dignes de fe que un fadrí de
dien Johan Reolf e és de [...]lo qual [hom] porta letres de Mallorca a Avinyó e
de Avinyó a Mallorqua. E
s'endreçava a
Mallorqua. Lo dit Johan Reolf ha un germà clerga en la seu de Mallorca a qui
diem Guillem Reolf. E per tal con lo dit Johan Reolf e encara lo dit fadrí se
recolliren en Copliura, deim-vos e us manam expressament que, en continent, on
pus secretament puxats, vós cerquets e façats cerquar e tenÍr a prop en Copliure
lo dit Johan. E en altra manera, axÍ com a vós mils parrà, provehescats que
Johan les dites letres e qualsque altres letres e scriptures que trobarets esser
sospitoses prenats e
scriptures dessusdites no
Perpenyà sots nostre segell secret [a
Ffou tramesa a
Capítols atorgats a Felip de Boïl i als seus assessors per dur a terme la
reformació del regne de Mallorca.
ACA, Cancelleria (Majoricarum), 1408, fols. 161r-v.
Aquests són los capítols que deuen portar a Mallorca los honrats en Phelip
de Boÿl, refformador de Mallorchas, e en Pere de Ciutadilla e en Jaspert de
Tragurà, assessors seus:
Primerament com a hoïda del senyor rey sia pervangut que la ciutat de Mallorca
sia en àvol estament per rahó d'alcuns desgrats qui són entre molts dels bons
hòmens de la dita ciutat e per amor d'açò tramet lo dit senyor rey los dits en
Phelip de Boÿl per refformador del dit regne et en Pere de Ciutadilla e en Jaspert
de Tragurà per assessors seus per refformar e per metre la terra en bon estament.
discret n'Arnau Des_Torrent, assessor seu, en aquests desgrats fassén part, donant
gran favor als uns e molt deffavorejant los altres, per ço vol lo dit senyor rey que
sobre aquestes coses en especial sia enquest per lo refformador a sos assessors.
seu se acosten e se aprivaden a aquells qui al temps que la execució se
lo senyor rey en lo regne de Mallorca foren contraris de tot lur poder a la justícia
del senyor rey e aquells han meses en officis e en lurs conseylls e de la ciutat, e
a consel d'aquells se regexen e los altres qui foren en aquell temps ajudadors de
la justícia del senyor rey són per ells adarrorats e gitats de consells e d'officis e
no affollats [?] quax a neguns affers, per la qual cosa se
la terra e és perill e de totes [aquestes] coses se
refformador e assessors.
procurador reyal, axí mateix haien cura los dits refformador e assessors que se
enformen [...]lb />
manera desusdita d'anquerir contra tots altres officials del senyor [rei] en lo regne
de Mallorca e d'Ivissa e haien poder de suspedre los officials e de comenar durant
la inquisició los officis a altres perssones segons que a ells serà mils vist faedor.
encare contra qualssevol altres persones de què
per la forma desusdita.
qualsevol altres de qualsevol estament e condició sien qui a ells pereguen
indevotes et suspitoses.
aministrarà a refformar lo dit regne e les illes a bé e a profit comú.
cancellarii.
Pere IV mana que sigui restituït el valor de l'habitatge enderrocat en el qual
vivia Pere de Fraga i que era propietat d'Arnau Amat.
ARM, LR lI, fol. 208r.
Al honrat en Phelipp de Boÿl, governador del regne de Mallorca, de part d'en
Jacme Roig, conseller e tresorer del senyor rey, com lo dit senyor rey ab letra sua
que fon feta stant vós refformador del dit regne e la qual fon dada Barchinona
l'altre dia per alcuns excesses per ell comeses fon penjat en la ciutat de Mallorques
hagués logat, d'en Arnau Amat, ciutadà de la dita ciutat, unes cases en les quals
lo dit Pere de Fraga stava a loguer en lo temps que fou condempnat a penjar, e
vós, no esguardant com les dites cases eren del dit Arnau Amat, abans creent que
fossen del dit Pere de Fraga, haguéssets les dites cases destruir e enderrocar, que
si trobaríets que les dites cases sien axí, façats les dites cases tornar en continent
per lo procurador reyal del dit regne al estament en què solien esser. E no res
menys façats satisfer al dit Arnau Amat, lo dampnatge que per la dita raó ha
sostengut o que
Arnau Amat, en tal manera faent que ell no haia per la dita raó davant lo dit
senyor retornar segons que en la dita letra se conté, per ço de part del dit senyor
rey vos dich e us man e de la mia vos prech que
per lo dit senyor ab la dita letra observets e complescats segons que en aquella se
conté. Scrit en València a
Pere IV mana al procurador reial de Mallorca que faci entrega de l'antiga
cavalleria de Pere de Puigdorfila, rebel condemnat a mort, a Bertran de Fenollet,
a qui n'ha feta donació.
ACA, Cancelleria (Majoricarum), 1411, fol. 152v.
iurium Maioricarum, salutem, etc. Cum. nobili et dilecto domestico nostro
Bertrando de Fonoyleto donationem fecerimus de quadam cavalleria nostra vocata
Des Mas_Nou et de Banyols, in insula Maioricarum situata, que fuit Petri de
Puigdorfila, quondam, propter enormia crimina per eum contra nos comissa ad
amputationem capitis condempnati, cum omnibus suis iuribus et pertinentiis
universis sub certis conditionibus et oneribus ad que eundem nobilem quod
cavalleria huiusmodi volumus subjacere prout in carta nostra sigillo nostre
magestatis munita. Data Ilerde
videbitis contineri. Idcirco vobis dicimus, comittimus et mandamus quatenus in
continenti visis presentibus predictum nobilem autquem voluerit loci sui de dicta
cavalleria et omnibus suis pertinentiis a iuribus in possessionem pacificam
inducatis, iuxta donationis predicte seriem et tenorem. Data Ilerde pridie idus
octobris anno predicto. Hugone, cancellarii. Rex Petrus.
Pere el Cerimoniós, en resposta a una missiva que li enviaren els jurats de
Mallorca respecte a la qüestió dels béns confiscats als legitimistes, els notifica que
es troben mal informats pel que fa a la situació plantejada, però que ell actuarà
conforme a dret.
ACA, Cancelleria (Majoricarum), 1411, fols. 166r-v.
Lo rey d'Aragó.
Vista havem vostra letra en què largament recitats la demanda feyta en la
nostra cort per los prior e
trameses per tot lo regne de Mallorques qui demanaven que
condempnats per crim de lesa maiestat a mà de la nostra cort occupats, fossen
retuts als hereus d'aquels, la qual demanda dehits que fo per vós comesa en
València a declaració e juhí de
moltes altres que dehits sotseguides sobre la constitució demuntdita en la dita
vostra letra són largament contengudes, les quals totes coses bé enteses vos
responem que molt nos maravellem de la narració que en la dita letra féts del
negoci damuntdit e de la intenció vostra, car tan dehits que
ajustats al nostre consell per ço que
ensemps ab aquells deliberassen e per manera de col·lació haguessen la [ver]itat
del feyt e jassia que als dits
en la letra [vostr]a demuntdita, però a tots los altres savis era semblant lo contrari
axí com sabets que en presència [del] alt infant en Pere, comte de Ribagorça e de
les Muntanyes de Prades, car oncle nostre, al qual açò nos havien comès en
Barchinona per molts e diverses excel·lents savis e clergues en theologia, era stat
determenat a tots los savis del nostre consell axí mateix ho havien [de]termenat
tres vegades e res d'açò vosaltres en la dita vostra letra no recitats, ans ho callats,
perquè axí com bé sabets nós no som tenguts de seguir ço que
lo contrari, e com dehits que per los missatgers vostres [...] vós scrit, nós,
stans en lo monastir de Poblet, que tan solament fossen exceptats nós e la regna
e nostres fills e que negun altra exceptió no y hagués, responem-vos e us
certifficam que nós e
exceptions que ara derrer són posades e contengudes en la carta, la qual vos havem
atorgada, se deguessen en aquella contenir, e si per mal entendre o per ignorància
és estada als missatgers vostres d'açò feyta relació, nós açò no sabem, mas saben
bé que aquesta és la veritat. E en los dits affers entenem a fer special gràcia a tot
lo regne de Mallorques, volents-nos haver favorablement vos aquell pus que
vosaltres no
Data a Leyda
cancellarii.
Pere el Cerimoniós convoca els comtes i altres dignitats per fer front a la
invasió del Rosselló que du a terme Jaume III.
ACA, Cancelleria (Sigilli Secreti), 1127, fol. 38r
En Pere, etc., al alt infant en Pere, comte de Ribagorça e de les Muntanyes
de Prades, avoncle nostre molt car [...]ab compliment de bon amor ffem-vos
sa[ber] que havem cert ardit que
stranyas són entrats en la terra de Rosselló e són en aquella per esvahí e occupar
aquella, per que amonestam e us dehim e us manam, per auctoritat del usatge qui
comença
del vostre comdat qui edat e poder aien de portar armes acostats de continent [a]
la dita terra de Rosselló per defendre aquella e per contrastar als dampnatges
e
dita terra. E en açò no aia nenguna falla ne triga, en altra manera imputar sia a vós
e encorrenets la pena del dit usatge. Dada en Vilafranca de Penedès sots nostre
segell secret a
Pere IV fa saber que el dia abans Jaume III havia abandonat tots els llocs
del Rosselló ocupats anteriorment.
ACA, Cancelleria (Sigilli Secreti), 1127, fol. 75v.
En Pere, etc.
Als nobles e amats barons, cavallers, veguers, batles e a tots altres offi[cials]
[e] sots[m]eses nostres axí d'osts com altres vinents de manament nostre en
defensió del comtat nostre de Rosselló, salut e dilecció. Ffem-vos saber [que] l'alt
En Jacme de Montpesler, lo qual era entrat ab géns stranyes de cavall e de peu en
lo dit comtat e havia pres lo loch de Vilafranca de Conflent e alscuns altres lochs
del dit comtat, ir, que fou divendres, no gosam sperar la nostra venguda,
desemperats los dits lochs, los quals havem a nostra mà recobrats, per aquestes
muntanyes e forts se
Per que us dehim e us manam que en continent, vista la present, [...] nostres
lochs ab la gràcia de Déu. Data en lo monestir de Sant Michel de Cuxà, sots nostre
segell secret a
Pere IV rep noves d'un espia seu sobre les gestions fetes per un clergue,
juntament amb Pere Moneda, a Mallorca per tal d'aconseguir dos
d'armes. Així mateix és informat dels preparatius que fa Jaume III a Montpeller.
ARM, LR 12, fols. 131r-v.
Die et anno prefixis littera quidam regia clausa et sigillata secreto regio in
dorso sigillata fuit tradita per venerabili Arnaldo de Lupiano, domicellum,
locumtenente honorabilis gubernatoris et est eius suprascripto:
Al amat conseller nostre en Felip de Boÿl, governador del regne de Mallorca.
Lo rey d'Aragó.
Ffem-vos saber que per unes letres, de les quals vos tremetem translat dins
aquesta, avem haüdes alcunes novelles segons que en lo dit translat les veníets
esser contengudes, per que volem e us deim e us manam que, no contrestant la
licència a vós dada de venir a nós ne
en la illa de Mallorques, e entenats ab diligència segons que bé ho avets acustumat
en segura, fel e bona guarda del regne a vós comenat, en tal manera que
esser loat de diligència. Data en Barchinona sots nostre segell secret a
anats del mes de desembre en l'any de nostre senyor
[Tenor vero] transsumpta littera in dicta littera regia inclusam sequitur in hiis
verbis.
Mon car e mon redeptable senyor: sàpia la vostra rial providència que
digmenge a
lo comte e ab madona la comtessa de Foix en lo loch de San Gaunses, qui és a
mig camí de Foix e de Bearn, e aquí hac gran re de nobles; géns, entre les altres,
foren-hi mossèn Arnau d'Espanya e mossèn Bertran, son frare, e compten-me
cascun a ssa part que mossèn Jacme fàsia a màs de géns, segons que
no
lor demane co sabien ells e ells me respongueren que no
Jacme de què
un clerch de mossèn Jacme era vengut a la illa ab Pere Moneda e disia que volia
io deman-los si trobave la companya: dixeren que no
pensàvem que bé lo trobaria pus que bé pagave. Plàcia-us, mon sènyer, que tot
hom no
que proveescha la rial providència virilment axí co ha acustumat, e mande a mi
ço que vol que yo fassa, yo monseyor me
noves e de continent fer-vos-ech saber aquell dia matex vénguen
mossèn de Foix qui partiren de Avinyó e jo deman-los de noves e digueren-me que
Montpesler se disia que
per hon anar més que desien que
aver de genoveses. Déus per sa mercè sia guarda de nós e de la vostra honor ara
a tots temps humilment aytant com pusch en vostra gràcia me recomano Data a
Sant Gaunses dilús a
al governador de Rosselló a pregar que us tramesés aquestes.
Pere el Cerimoniós escriu al governador de Mallorca per certes qüestions
referents a les 20.000 lliures que s'havia compromès a donar-li la ciutat de
Mallorca.
ACA, Cancelleria (Majoricarum), 1413, fol. 8v.
Lo rey d'Aragó.
Fem-vos saber que sobre
ciutat de Mallorques nos promeseren e
comanada creència per certs capítols als nobles e amats consellers en Galceran de
Belpuch, majordom, en Lop de Gurrea, cambrer, e en Matheu Mercer, algutzir e
visalmirall nostres, e a
exposadora als jurats e prohòmens de Mallorcha, per que [volem e] manam e
affectuosament vos pregam que, ab totes aquelles induccions e bones maneres que
porets, donets obra e [...]ensems ab los desusdits, que nós puxan haver les dites
se deven comenar farets a nós mil [?] asenyalat serv[e]i e us havíem molt que
grahir. Dada en València a
Fuit missa Gilaberto de Corbaria, gubematori Maioricarum.
Resposta de Pere IV a diverses qüestions que li havia plantejat el governador
de Mallorca sobre els preparatius que feia Jaume III.
ACA, Cancelleria (Majoricarum), 1413, fol. 54v.
Lo rey d'Aragó.
Fem-vos saber que havem reebuda vostra letra per la qual nos havets
significat que havets entès, per les espies que teníets en Gènoa, que de Mònech
són exides novellament per dampnificar les nostres terres galees e de Niça
e lo patró és appel·lat Baqueto.
mercaders qui són [a] Gènoa que s'í armen
novelles se contenien en la dita vostra letra. E que aquexa terra se apparella al mils
que pot per esperar affers, los quals totes coses plenerament enteses plau com nos
féts saber tot ço que d'aquests affers podets saber e sobre açò e les provisions que
féts a bona guarda de la terra, loant vostra diligència. Sol·licitan-vos e pregan que
la diligència, cura e ànsia vullats haver sobre aquests affers axí com de nós
fermament confiam. E certificam-vos que nós, per donar socors a la illa e regne
de Mallorques, tenim apparellats
ballesters, los quals trametrem aquí en continent que cert ardit haiam que
de Muntpesler vulla venir a la dita illa. E res no menys. Encara si a vós covenia
de passar-hi personalment, entenem a fortificar la dita, illa en tal guisa que ab la
ajuda de nostre senyor Déu, qui proseguex lo nostre dret e la nostra justícia, la dita
illa e los habitants en aquella seran preservats de tota lesió e offensa. Quant a açò
que
ja per altres letres nos havets escrit e nós a vós rescrit, volem e manam que
seguiscats e observets ço que sobre aquells officis vos havem fet saber, ne a vós
ne a vostre offici és alguna minva, si vós alguns dels officis de la dita illa donar
o comanar a persones sufficients, jassia que vós haiats comissió nostra que
puxats esmanar, per la qual comissió no és tolt a nós poder que no
comanar. Dada en València a
Examinavit Rogerius.
Predicta litera fuit missa Gilaberto de Cintillis, gubematori Maioricarum.
Pere IV atorga poder als procuradors reials de Mallorca per manllevar
diners i alienar rendes de la Corona per satisfer la paga dels cavallers que havien
d'anar a l'illa per a la seva defensa.
ACA, Cancelleria (Sigilli Secreti), 1132, fol. 57v.
Lo rey d'Aragó.
Havem reebuda vostra letra continent que aquells hòmens a cavall que
trametre enteníem en socors del regne de Mallorques quitàssem de ça per algun
gran temps com vosaltres no haguéssets diners ni
[?] [...]e què poguéssets fer alguna paga. Encara nos demanàvets que loàssem
et confermàssem tots vendes per vosaltres fetes et fahedores per traure moneda per
part nostra, per que vos significam que
havíem de trametre havem mudat en altre manera pus segura, honorable et
profitosa lo nostre acord a deffensió et guarda del dit regne. Emperò havem tramès
poder bastant al governador et al un de vosaltres que per tractar et haver moneda
puxats manlevar et fer venditions en nom nostre. Et ja d'aquesta raó les nostres
cartes devets haver haüdes. Dada en València sots nostre segell secret a
setembre en l'any de nostre Senyor
Als amats consellers nostres Francesc Des_Portell et Jacme Negre,
procuradors reals en lo regne nostre de Mallorques.
Pere el Cerimoniós respon als jurats de Mallorca sobre certes qüestions
referides a Jaume III que aquests li havien exposat.
ACA, Cancelleria (Majoricarum), 1413, fol. 86v.
Lo rey d'Aragó.
Vostra letra havem reebuda, la qual entesa som pagats per tal con, segons que
bé havets acostumat, mostrats vostre bon voler e gran naturalea e feeltat que havets
envers nós e nostra reyal corona, segons que
per vosaltres fetes per les parròquies de la illa sobre lo falsament de nostres
segells, lo qual, segons que
responem que són stades sàvies et discretes e molt profitoses a nós e a totes les
gents de la illa, però ja d'altres vegades en la entrada darrera que
féu en Puigcerdà e en molts d'altres et diverses lochs ha acostumat de fer
semblants actes, per que havem molt per agredable com als seus frèvols
pensaments e obres reprehensibles sabets obviar.
Quant és d'açò que
donada per lo senescal de Proença e menescal d'Avinyó, vos certificam que nós
hi havem provehït en tal manera, nostre senyor Déus mijançant, que la lur fa[v]or
li profitarà poch.
Quant és del fet del dit En Jacme creem que serà alcú, mas no tan gram però
com vós, ne vós no
missatgés no
leyaltat appravada pregam e requerim affectuosament que per honor nostra e ben
de vosaltres vullats vel·lar sobre los dits affers en tal manera que escàndel negú
en la dicta illa esdevenir no se
provisions segons que havets acostumat fer en aquests affers e en tots altres en
manera que per nostre Senyor Déus e per nós pugats esser de diligència
conlaudats. Dada en València lo
Pere IV mana a l'almirall Pere de Montcada que es dirigesqui cap a Mallorca,
amb Riambau de Corbera, ja que Jaume III es disposa a envair l'illa.
ACA, Cancelleria (Sigilli Secreti), 1132, fol. 67r.
Lo rey d'Aragó
Almirall, ja us havem fet saber com havem [...]J]acme de Montpesler
ab gent de cavall e de peu que ha asoldejada s'és recollit per anar ab son estol
contra Mallorques o l[a] ylla de Serdenya. Ara havem-ne haver novell cert ardit
que ab
per que us manam espressament que, de continent, vos espatxets e que ab les
galees de la guarda e ab les altres ensemps ab l'amat nostre en Riambau de
Corbera, governador de Serdenya, tingats e façats la via ab lo nom de Déu de
Mallorques, e aprés de Serdenya o là on sabrets que l'estol del dit En Jacme sia.
E açò no laguiets per res si la honor nostra amats ne desijats. Data en lo loch de
Ulldecona sots nostre segell secret [a]
Al noble e amat conseller e almirall nostre en Pere de Muncada.
Pere el Cerimoniós comunica a Pere d'Exèrica que totes les naus que
s'armaven a Barcelona i a València havien partit, o es disposaven a fer-ho, cap
a Mallorca, per la qual cosa li mana que faci entrega de veles i de tota casta
d'armament per fornir les predites naus.
ACA, Cancelleria (Pecuniarum), 1064, fols. 39r-v.
Lo rey d'Aragó.
Don Pedro, fem-vos saber que l'altre die fo per nós acordat que si l'alt En
Jacme de Muntpesler venia a Mallorcha tot hom muntàs en algunes galees que
havem fetes adobar en la platja de València oltra
del dit En Jacme, quar oltre aquestes galees qui partiran d'ací de València n'avem
armades. E ara havem entès de cert per letres del governador e dels jurats de
Mallorcha ab son estol, que són
ha
ivaçosament no
aquell qui amats e desigats la honor de la nostra corona, que us plàcia de continent
e sens tota triga fer liurar a
rahó, totes quantes veles e exàrties de galees tingats d'aquelles qui foren del grau
de València, qui a mans vostres e de vostres cavallers vénguen, ladonchs com los
valencians foren per nós desconfits a la palissada e encara totes quantes armes
puxats axí com en cuyrases, capells de ferre, viratons e paveses e guargeres, car
sens açò, e specialment les veles, res poríem espeegar les dites galees que fem
adobar ivaçosament, com sia cosa qui en breu temps haver no
manera e seria gran escàndell e perill a nós e a nostres regnes si remey iverçós no
s'í donava. E d'açò nos façats servey molt assenyalat, lo qual vos grayrem molt.
E no res menys entenem a satisffer a vós d'açò que les dites veles, armes e
exàrcies valran o seran estimades a tota vostra volentat. Scrita en València a
dies del mes de octubre
Predicta litera fuit directa Petro, domino de Xerica.
Pere IV recrimina el castellà de Xàtiva per la poca diligència que posa en
la custòdia de Jaume IV.
ACA, Cancelleria (Sigilli Secreti), 1134, fol. 92v.
En Pere per la gràcia de Déu rey d'Aragó, etc. Al amat conseller nostre en
Pere de Villanova, alcayt del castell nostre de Exàtiva, salut, etc. Entès havem per
relació d'alcunes persones dignes de fe que vós, no guardan quant va a nós e a la
cosa nostra pública, en la guarda del dit castell e de la persona del molt noble En
Jacme, fill del alt En Jacme de Montpesler, ça amrere, nebot nostre, vos aparellats
d'anar al perdó de Roma, de la qual cosa molt nos maravellam, per que us deim
e us manam espressament que per res del món de les partides del dit castell no us
lunyets, ans en la guarda del dit castel e del dit En Jacme entenats diligentment
e bé axí com de vós confiam e vós sperats de nós gràcia e mercè. E açò per res
no mudets, sabén que, si
Dada en Montblach sots nostre segell secret a
nostre senyor
Pere IV mana que l'esposa del difunt Jaume III es pugui moure amb tota
llibertat allà on es troba empresonada.
ACA, Cancelleria (Sigilli Secreti), 1134, fol. 115r.
En Pere, etc., al amat conseller nostre en Garcia de Lòriç, cavaller, regent
l'offici de la procuració del regne de València o a son lochtinent e encara a tot
altre qualsevol tinet guarda la molt noble na Violant, muller que fo del alt En
Jacme de Montpesler, ça enrera, salut, etc. Con nós haiam ordenat que la dita na
Violant de dies puga anar o estar per tot l'alberch là on se voldrà de la torre de
Calla, per ço volem e us manam que la dita na Violant per lo dit alberch de dies
lexets anar e estar segons que damunt és dit, guardant, emperò, bé e sàviament que
del dit alberch anar ne fugir no
estia bé guardada segons que per nós és estat ordonat. Dada en Barchinona sots
nostre segell secret a
Pere IV absol Violant de Vilaragut de qualsevol qüestió que es pogués moure
contra ella i permet que la seva filla Esclarmonda se
ACA, Cancelleria (Sigilli Secreti), 1134, fol. 134v.
Lo rey d'Aragó.
Dona Violant, fem-vos saber que nós, entès per relació d'alcunes persones,
que vós havíets dubte que nós per alcuna rahó volíem proceir contra vós. Per tenor
de la present, a gran supplicació a instància del noble e amat conseller nostre en
Ponç de Santa Pau, havem perdonada e perdonam tota colpa e tota ofensa per la
qualsevol rahó poguésem proceyr contra vós, remetents e relaxants a vós tota
acció, qüestió, petició e demanda e tota pena civil e criminal la qual contra vós
poguessen proposar o moure o a vós infligir o imposar per qualsevol rahó o manera,
notificans a vós que com nós haver haüda clara certificació que la molt noble
n'Esclarmonda, filla del alt En Jacme de Montpesler e vostra, sia partida d'aquesta
terra segons la forma d'una altra nostra letra, la qual a vós trametem ab la present,
nós lexarem [...]à on volrets e per alcuna rahó no us [...]t en [G]erona
sots nostre segell secret a
A la molt noble Violant de Vilaragut, muller del alt En Jacme de Montpesler,
ça enrera.
Pere IV comana a l'alcait del castell de Xàtiva que sigui més estricte en el
tracte que dóna a Jaume IV.
ACA, Cancelleria (Sigilli Secreti), 1134, fol. 200v.
Lo rey d'Aragó.
Bé creem que us membre quantes vegades axí com aquel qui açò havem molt
acor vos avem escrit que guardets e façats ben guardar lo molt noble En Jacme,
fil que fon del alt En Jacme de Monpesler, nabot nostre. On com aiam entès que
per aventura d'alcunes de les guardes qui han concebuda alcuna amor e alcuna
favor ab él no donen a la guarda del dit En Jacme aquella diligència que
Et, segons l'eximpli antich, qui
de qui molt confiam, aiam a vós comanat lo dit En Jacme tenidor en lo nostre
castel de Xàtiva, lo qual és la pus notable força que sia en la nostra senyoria,
pensa axí com confiam de vós que en aquel sia per vós mils guardat que en altre
part de nostre senyoria. Per ço us deim e us manam expressament que, en guarda
diligent del dit En Jacme, vós aiats ab tan gran saviesa e providència que per falsa
guarda alcuna o en altre manera lo dit En Jacme de nostra mà no puga escapar e
pensa[t]s quant vos hi va. Car per cert si
vula, tot vendria sobre vostre cap. E seríens fort greu sens faylla. Data en Perpinyà
sots nostre segell secret a
Al amat conseller nostre en Pere de Villanova, alcayt del castel de Xàtiva.