1 (Rel.) ~ 1400 (Mallorca) Joan Eiximeno CONTEMPLACIÓ DE LA SANTA QUARENTENA. Acabat és lo pròlech de La santa quare[n]tena, per què, tota persona qui vol fer aquella per via de conte[m]plació o de oració, deu hav[er] tres coses for[t] singulars. La p[ri]mera, que sia pura, foragitant de sí tota consideració de les coses temporals, posant-se detràs, en aq[ue]lla ora, totes quantes coses són en aquest món, imagina[n]t quanta fo la misericòrdia de n[ost]re se[n]yor Déu pujar al desert e vol[e]r star ·XL· dies e ·XL· nits sens menjar e sens beura. E contempla qua[n]ta fo copiosa la sua passió per la n[ost]ra redempció; e lavors demanar-li ha dolçor d'esp[er]it, en guisa que mils puxa contemplar les sues santes obres. En açò pot molt ajudar abstenir-se de rialles fades e de tota delectació carnal, e de me[n]jars e beures delicats, e de superfluïtats de viandes. La segona cosa és que la dita contemplació e oració sia fervent e inflamada, no pas tèbea; ço és, que tot lo cor, tota la cogitació s'escalfen en la oració, la qual sia encesa ab lo vent del Sant Sp[er]it. E per ço diu sa[n]t Bernat: "Tota oració és tèbea si no l'ancén lo flat o lo ve[n]t del Sant Sp[er]it". E diu sant Agustí que "la obra tant és pus digna en la oració, qua[n]t la ferve[n]t affecció és p[re]cede[n]t". Aquest inflamame[n]t se pot ajudar ab suspirs multiplicats ab plors procurats ab la attenta cogitació de la passió de Jh[es]uc[ri]st. La terça cosa és que la dita co[n]templació sia feta en loch amagat o secret; ço és a saber, en desert seperat, o en cambra, o en capella que sia dins casa, en hora que·l ve[n]trel sia buyt e la persona ben disposta; e tot solet, sens companyhia, car la Verge Maria sola stava en la cambra com l'àngel la saludà; e Jh[es]uc[ri]st con féu la oració a Déu lo Pare, tot solet la féu, apartat d[e]ls seus, cor gran peril seria fer-la en públich, per paor d[e] vanaglòria. E per ço interrogà un mo[n]ge a sant Bernat, dient-li: "P[er] què Jh[es]uc[ri]st dix que hom fes or[aci]ó dins la cambra tancat, co[m], en altra loch ell diga que la lum dels hòmens deu resplandir dava[n]t los alt[re]s, en guisa que sia vista, e Déu ne sia loat?" Respòs sant Bernat, dient: "Com hom aporta una petita lum, deu-la hom guardar e tancar en una lanterna per ço que aq[ue]lla no sia apagada per lo gran o poch ve[n]t; mas co[m] hom porta un gra[n] faró, ab gran vent deu-lo portar, per ço que més se ençena. Los n[ost]res pares antichs aportave[n] grans falles

de caritat e de lum de vida, per què aquells les deuen mostrar; mas nós, q[ui] portam petites lu[m]s de fort pocha e bona vida, amagar e encloure les devem secretame[n]t, p[er] por d[e]l vent de venitat". E pot molt ajudar al dit apartame[n]t pensar en sos defalliments e hu[m]iliar-se a Déu pregoname[n]t de tot so[n] cor. No és cosa que tant de bé faça a la contemplació e oració co[m] apartame[n]t en loch tancat e secret; cor estreny l'om ab sí mateix e fa-li ahunir la virtut que havia seperada de la gràcia de n[ost]re senyor Déu; per q[uè], pus que tu vols fer aq[ue]sta santa quare[n]tena, ajes fermame[n]t en ton cor les doctrines damu[n]t dites, e ves-te·n al desert damunt dit, e seguex lo teu Salvador. E en lo nom de Déu come[n]ça La quarentena en la manera que·s segueix. Comença la primera jornada de la santa quarentena, qui és lo dimecres de la cendra, en la qual jornada acostuma lo pare sant fer la estació en la esgleya de sa[n]ta Sabina, en Roma; hon se demostren ·III· capítols o ramellets p[ri]ncipals: Lo p[ri]mer, per què deus fer penitè[n]cia. Lo segon, com deus fer penitència. Lo terçer, hon se deu fer la penitència. [Capítol ·I·. Per què deu hom fer penitència] Mostre·t, à[n]i[m]a mia devota, lo primer capítol de la santa jornada, per lo seu primer nom, q[ui] és dimecres, cap de penitè[n]cia e come[n]çame[n]t del sant e gran dejuni, que tu deus fer penitè[n]cia dels teus peccats en aquest temps asignat per venir a la gran pasqua e companyhia del teu amat Jh[e]s[ús]. No y pots en altra man[er]a aconseguir; car, axí com lo navegant, en temps de gra[n] fortu[n]a, rompuda la nau en peçes, no ha remey de scapar la sua vida ni sperança de venir a port desijat si donchs no pren alguna taula o fust per la qual puxa venir a port salvador, tot per semblant lo teu amat Jh[e]s[ús], veent la nau de gràcia que havies rebuda en lo babtisme o per altres actes meritoris dins la mar d'aquesta vida p[er]illosa trencada e perduda p[er] la fortuna e gran culpa tua per lo peccat mortal q[ue] per tot l'any no cesses de comet[re], mogut de sobirana mis[er]icòrdia, per los mèrits de la sua santa passió ha·t p[r]ocurada una taula aprés del naufraig, q[ui] és dita penitència, en la qual, si mil vegades e infinides, si possibles són, tre[n]cava la nau e aquesta taula vertaderament abraçaves, mil vegades e infinides al port de salut ve[n]dries, e tots temps a major grà[cia] e amor del teu amat Jh[e]s[ús] que d'abans no eres. O, donchs, à[n]i[m]a mia mis[er]able, si tant has perdut en la fortuna del teu peccat per tot l'any, car axí has perdut Déu e tu matexa, ton prohisme, lo cel e la terra, e tots los mèrits e virtuts, e tot quant havies bé obrat, e ara pots recobrar lo p[er]dut e encara més ¿per q[uè] no·t mous a pendre la taula d[e] penitència en temps ordenat, per scapar de la fortuna de da[m]pnació q[ui] t'és app[ar]ellada,

e per fugir a les ma[n]s dels cossaris infernals q[ui] desigen la tua mort nit e dia? E no u metes en oblit, à[n]i[m]a mia desviada, car, per la divinal ordonació "tot bé [és] remunerat e tot mal reb punició". Donchs, à[n]i[m]a mia, necessari és que de tots los teus peccats faces penitència, o en la prese[n]t vida, o en la següent. Elegeix, donchs, si no est fora de seny, qual t'és millor de f[er]: o penitència a cert temps, o penitència p[er]petual; o fer penitència volu[n]tària, o fer penitència forçada; o fer penitència fructuosa e a Déu plasent, o fer penitència infructuosa, axí co[m] los da[m]pnats, malehint e blastoma[n]t. Però vage·t lo cor que una d'aq[ue]stas has a fer, pus la nau s'és trancada per la tua colpa. E, per lo peccat mortal q[ue] has comès, lo teu amat Jh[e]s[ús], veent lo teu peril en q[uè] est caygut, mogut de mis[er]icòrdia, jatsia que no u meresq[ue]sses, dóna·t prim[er]ame[n]t la taula de penitència, la qual te presente per lo seu car amich sant Johan Babtista qui, en lo p[ri]mer sermó q[ue] féu en lo desert, près p[er] thema: Penitenciam agite: apropinquabit regnum celorum, Mathei ·III·: "ffets penitè[n]cia, e acostar-s'à a vós lo regne celestial". E, encara, per despertar la tua necligència, ell mateix, en lo primer sermó de sant Matheu, ·IIII· capitulo , p[re]ycà d'aquell matex thema, dient: Penitenciam agite: apropinquabit regnum celorum ; e lo primer regidor de la Sglésia, sant Pere, en lo p[ri]mer s[er]mó près lo dit thema, Actuum ·II·: Penitenciam agite . E, açò segui[n]t, santa mare Esgleya hac posat temps e ordonat, qui come[n]ça lo jorn present, de fer penitè[n]cia, en lo qual ella come[n]ça, en persona de tu, a dir lo sal[m]s de penitè[n]cia, aquells continuant; e fa per diverses parts del món come[n]çar sollenna penitè[n]cia per alguns defallime[n]ts qui en públich la marexe[n]. P[er] què clarament pots veure com t'és necessari, ni p[er] què deus fer penitència. E p[er] ço, à[n]i[m]a mia, agenollar-t'às e ab sobirana devoció diràs los ·VII· psalms penetencials, cridant e plorant, ab gran contricció, dava[n]t n[ost]re senyor Déu que Ell, per la sua santa pietat, te vulla haver misericòrdia; e q[ue] no guart los teus peccats mas que t'haja mercè. E per ço com tu est peccador e no deus esser exausit, co[n]voque-y tots los sants e santes de peradís que preguen p[er] tu, dient la letania devotame[n]t.