MOLT ALTA, MOLT PODEROSA,
CHRISTIANÍSSIMA REYNA E SENYORA:
La resplandent lum de devoció que
dins vostra altesa clareja li ha descubert
que en aquest seu monestir hi havia un
devot Vita Christi,
per la il·lustre dona Elionor, àlies sor Ysabel
de Billena, reverend abadessa e mare
nostra; hí, per quant vostra reyal celsitut tota en
la amor del gran rey de paradís encesa, havia
scrit al batle general de aquest seu regne de
València li trametés trellat de aquell, hé pensat fer
accepte servey a vostra magestat, perquè més
prest a ses reyals mans pogués attényer, fer aquell
empremptar. Hý, perquè en la fonda ý plorosa vall
de làgrimes de aquest món miserable los qui ab
ales de alguna mundana laor se alçen més profundament
en lo baix centre del penós infern devallen,
e los qui per les baixes sendes de simple
humilitat acaminen més a la summitat de la ciutat
de paradís se acosten, la virtuosa e digníssima
mare abbadessa, predecessora mia, ab la lum del
seu clar enteniment mirant los perills que la mundana
laor porta, en tan baix centre de humilitat
era devallada, que no volgué scriure lo seu nom
en alguna part de aquest libre. Tement que les
sues virtuoses obres, dins los archius de humilitat
tanchades, per les iniqües mans de vana glòria no
poguessen ésser assaltades, hí resplandint en ella
les ençeses antorches de la claredat de son il·lustríssim
linatge, axí com sos reals parents havien
sembrat innumerables actes de gloriosa fama per
exaltació de la sancta fe christiana, ella, devotíssima
mare, ha volgut sembrar en lo blanch paper de
aquest libre la lavor de la sua apurada consciència,
perquè los qui
de profitosa doctrina, suplicant al gran rey Jesús
volgués ésser lo naucher ý pilot de la barcha de
son entendre, perquè segurament pogués navegar
en la gran mar de la sua benaventurada vida; hý
los raigs del clar sol de justícia, entrant per les
finestres de la sua luminosa intel·ligència, axí en
encesa caritat la scalfaren, que volgué ab afanyós
treball compondre aquest tant gran volum e libre.
E, puix ella, humil religiosa, resta loada de haver
callat lo seu nom en la composició de tant digne
libre, yo
Déu en publicar lo nom de tant singular mare, de
immortal memòria digna: sor Ysabel de Billena lo
ha fet; sor Ysabel de Billena l'à compost; sor Ysabel
de Billena ab elegant ý dolç stil l'à ordenat, no
solament per a les devotes sors ý filles de hobediència
que en la tanchada casa de aquest monestir habiten,
mas encara per a tots los qui en
aquesta breu, enugosa e transitòria vida viuen.
Yo, sereníssima e christianíssima Senyora, lo tramet
a sa altesa; en lo qual trobarà tant profundes
e altes sentències, que clarament conexerà que lo
Sperit Sanct era lo regidor del enteniment e ploma
de tant digníssima e reverent mare, qui era tant
affectada al servici de vostra celsitut; lo stat ý
vida de la qual exalce hí prospere la Sanctíssima
Trinitat. De la vostra ciutat de València, a
del mes de març, any
D.V. R. M.
Humil serventa e oradora sor Aldonça
de Montsoriu, indigna abbadessa del
monestir de la Sancta Trinitat.
AÇÍ COMENÇA HUN VITA CHRISTI
EN ROMANÇ, PERQUÈ LOS SIMPLES
E IGNORANTS PUGUEN SABER E CONTEMPLAR
LA VIDA E MORT DEL NOSTRE
REDEMPTOR E SENYOR JESÚS,
AMADOR NOSTRE, AL QUAL SIA DONADA
GLÒRIA E HONOR DE TOTES
LES OBRES NOSTRES COM A FAEDOR
E ORDENADOR DE AQUELLES.
CAPÍTOL PRIMER. COM PER HUN ÀNGEL
FON DENUNCIADA A SANCT JOHACHIM
LA MUNDÍSSIMA CONCEPCIÓ DE LA SUA
SANCTÍSSIMA FILLA.
del temps, per nostre Senyor Déu
ordenat, en lo qual sa magestat
delliberava entendre en la reparatió
e salut de natura humana, e que, per a fer aquesta
obra tan alta, era necessari sa clemència devallàs
en la terra de la captivitat, hon eren exellats los
miserables fills de Adam, e sabia molt cert que
en tota la dita terra no y havia posada decent per a
sa altesa reposar; per què li plagué manar e ordenar
que fos fabricada huna tal posada com a sa
magestat pertanyia, obrada de tan excel·lent e singular
obra, que semblant jamés no fos trobada,
en tant que los miradors hajen a dir, admirats de
la bellea de aquesta casa:
domus Dei et porta celi;
aquesta posada no és feta ni fabricada sinó per a
la magestat de nostre Senyor Déu, e nengun altre
no deu aturar en ella. E per esta sacratíssima posada
serà trobada scala a pujar en les altees del
regne de paradís, per los hòmens no conegut ni
vist. E per lo desempachament de la dita casa,
manà la majestat divina cridar hun gran príncep
angelical, lo aposentador major de la sua cort, e
dix-li: "Anau, aposentador,
los hòmens no conegut ni estimat, ans lançat e
menyspreat com a home infructuós, lo qual ha
nom Joachim, e per mi és molt amat, e reservat
per aquesta singular obra de la posada mia. E
digau-li, de part mia, que, ensemps ab la sua
sanctíssima muller Anna, fabriquen la casa mia,
en la qual per excel·lència yo vull posar la primera
pedra del fonament." E, informat largament
lo aposentador de la magnificència e bellea
de la casa que nostre Senyor manava ésser feta,
partí de aquí prestament per desempachar la sua
embaxada. E venint en la terra, no y trobà sinó
multitut de treballs e dolors no recomptables. E,
havent molta compassió de aquella cativa gent,
mirà entre ells lo mestre que cerquava, e trobà
en les aspres muntanyes, ab los pastors del seu
ganado, ab los quals se rahonava de la congoxa e
dolor sua: com axí era lançat del temple per la
sterilitat sua, en la qual ja no sperava remey; per
què delliberava finir sa vida en aquella solitut,
absent de la sua muller Anna e de tots los parents
e amichs seus. E los simples pastors ajudaven a
plànyer a son senyor la congoxa sua. E lo príncep
angelical, venint en forma humana, acostà
e, saludant a Joachim, dix-li:
quos confertis inter vos et estis tristes?"
Volent dir: "O, senyor Joachim, ¿ý quines són les
rahons tan congoxoses de què parlau, que axí és
la vostra cara trista, e dels fels pastors vostres que
la vostra dolor per pròpria prenen?" E Joachim,
ignorant que fos àngel, respòs-li dient: "O, virtuós
jove! pus veheu en lo meu gest la mia dolor
ésser inrecomptable, ¿per què voleu dar a mi
tanta pena que moltes vegades la haja ab la
pròpia lengua a recitar? Car a fe us jur, cascuna
vegada
deman-vos de mercé no vullau augmentar la dolor
mia, puix diminuir no la podeu. Si tan ansiós
sou de sentir la angústia mia,
audierunt me;
servidors meus qui són açí, car ells han hoÿt de
mi tota la causa de la dolor mia, la qual recomptar
altra vegada ja no puch." E l'àngel, volent-se
manifestar a ell, diu-li: "O, valent cavaller,
devallant de aquell trib de Judà, de la verdadera
línea real de la casa de David, no sia desmayar.
sum ad te loqui;
Senyor Déu, tramés per sa magestat a dir e comunicar
a vós les grans e altes maravelles sues,
que dellibera fer en la terra. Car vol e mana que
vós, senyor Joachim, torneu a la muller vostra
qui ab tanta dolor haveu dexada, la qual concebrà
de vós una filla de tanta excel·lència e dignitat,
eam similem ei fuisse nec post eam futuram;
car podeu ésser cert, Joachim senyor, que nenguna
persona no pot dir que ans de aquesta
senyora y haja agut semblant a sa senyoria en
tot lo universal món, ne aprés, en lo esdevenidor
temps, egual a sa mercé nenguna no
de qua factus est sol;
nostre Senyor manava ésser feta, de la qual és
fet lo sol; car nostre Senyor Déu, que és verdader
sol de justícia, naxerà de aquesta senyora
filla vostra. Eternalment la ha elegida per temple
seu; de la qual se pot dir en veritat:
templum Dei magnum et famosum, in quo malleus
et ferreum non sunt audita cum hedificaret;
car aquest és lo sagrat temple de nostre
Senyor Déu, gran e molt famós en la hedificació;
ço és: en la conceptió sua no vol sa magestat sia
hoÿt colp de martell ni de ferro, car
aquell fexuch e pesat càrrech del original peccat
en sa mercé no serà trobat, ni colp de martell
de nenguna culpa en ella no serà sentit. Car
aquesta és la imperial reyna, que no és entesa ni
compresa en nenguna ley comuna; ans
li diu nostre Senyor Déu:
omnibus hec lex constituta est;
parlant ab aquesta senyora en la sua nova concepció:
no temau, temple meu, que ab tot vós
devalleu de la natura pròpria del linatge de
Adam, no sereu compresa en la ley per lo seu
peccat constituÿda, ans sobre aquella privilegiada
per gràcia mia en singular grau.
car yo us hé elegida per palau e repòs
meu, e vull que siau l'ort dels meus delits. O,
Joachim, ¿què li pot fallir a aquesta senyora,
que nostre Senyor Déu la vulla crear delliberadament
per a mare sua? Car ensemps, ab dignitat maternal,
aconseguirà totes les excel·lències
que, fora Déu, comunicar-se poden a creatura
angèlica ni humana; car, creant aquella ànima
gloriosa, la vestirà de la sua gràcia, e l'arrearà de
tan altes e singulars joyes, que en sa senyoria
serà verificat lo parlar del Ecclesiàstich, que
diu:
dinumeravit et mensuravit;
Senyor Déu ha creat aquesta Senyora excel·lent,
segons son plaer e voler, e contentament del seu
sperit; ell l'à vista eternalment e d'ella s'és enamorat;
ell sols sab comptar les magnificències
sues, e mesurar la altea e dignitat sua.
templum est Spiritus Sancti et palacium filii
Dei, et sponsalis thalamus Patris eterni;
verdaderament aquesta Senyora és lo excel·lent
temple del Sperit Sanct, e lo palau real del fill
de Déu, e lo gran thàlem del sposalici del pare
eternal; a la qual diu nostre Senyor Déu per
boca de David:
super celos;
exalçar e magnificar sobre tota natura
angèlica. E, de continent que la gloriosa ànima
sua sia creada e unida al cors, la vol vestir e
arrear de la sua gràcia en singular grau; car
primerament posarà un excel·lent carboncle en lo
seu cap, ço és, la singular e ferma memòria de
sa senyoria, hon serà aposentat lo eternal pare,
mostrant la sua infinida potència en aquesta
primera cambra per sa magestat tan dotada. La
segona cambra, qui és lo enteniment de
aquesta Senyora, serà de tanta claredat, que en
la fosca nit de aquest món clarejarà e resplandirà,
passant en luminositat e altea de saber als
serafins e cherubins, e contemplarà pus vivament
les altees e excel·lències divinals, e sentirà més
en aquelles que nenguna pura creatura; en la
qual cambra serà aposentat lo fill de Déu omnipotent,
empremtant en aquella la saviesa divinal
sua en tan excel·lent grau, que porà dir a ella:
O, temple meu molt amat!
et intelligens in tantum ut nullus ante te similis
tui fuerit, nec post te surrecturus sit;
dir lo fill de Déu a la Senyora novament creada:
Yo us hé elegida temple per a mi, hé-us dat cor e
memòria sapientíssim e molt intel·ligent, en tanta
habundància e còpia, que algú, ans de vós, no
s'és trobat semblant, ne aprés vós se trobarà.
La terça cambra de aquesta divinal casa serà
la voluntat de aquesta senyora, tota inflamada;
e aquí s'aposentarà lo Sperit Sanct, estrenant a
ella en la primera entrada los set dons seus,
segons és scrit:
Sancti plenissime requiescunt;
esta Senyora reposaran plenament tots los dits
set dons del Sperit Sanct. En aquestes tres
sacratíssimes cambres staran e habitaran les tres
persones divines, cascuna en la sua, e totes tres
ensemps en cascuna.
sunt divisa.
perquè esta sposa sua stiga ben acompanyada
segons lo stat seu, sien triades per tot lo imperi
seu set donzelles de singular excel·lència, que
servixquen e acompanyen sa senyoria dins lo
ventre de sa mare e en tot lo temps de la sua
vida, perquè aquestes sien les primeres criades
e per sa merçé més amades. Lo nom de la primera
serà Ffe; aquesta li farà creure fermament
tot lo contengut en la ley e prophetes. La segona
haurà nom Sperança; aquesta li farà sperar ab
gran desig veure complides totes les promissions
divines. La terça haurà nom excel·lent Caritat;
aquesta la ençendrà tant en la amor de Déu e
de sos prohïsmes, que contínuament treballarà
en reconciliar nostre Senyor Déu ab natura humana.
La quarta serà nomenada sancta Humilitat;
aquesta li farà estimar e conéxer les gràcies
singulars per nostre Senyor Déu a ella
donades, e de aquelles retre-li contínues lahors e
gràcies. La quinta haurà nom ardent Devoció;
aquesta la tendrà en un inflamament contínuu e
desig insaciable de orar. La sisena serà nomenada
Misericòrdia; aquesta li farà tenir les entràmenes
ubertes a rebre los miserables e ajudar
als freturosos. La setena ha nom Pietat; aquesta
li farà haver compassió dels tribulats e ajudar-los
prest en les necessitats sues. Veus açí, Joachim
senyor, quina vol la magestat divina sia la
filla vostra. E si alguns staran admirats de la
sua gran excel·lència, sia
opus habet;
Déu eternal, per a ésser mare sua; ell la ha pintada
e devisada tal com la havia necessària ý a
ell era plaent." E Joachim, hoÿdes estes rahons,
ixqué quasi fora sí mateix, axí per grandíssima
admiratió com per singular goig; e no pogué
parlar per una gran peça. E recobrant esforç dix:
Quis ergo poterit previdere ut hedificet ei dignam
domum? Si celum et celi celorum capere
eum nom querunt: quantus ego sum ut possim
ei hedificare domum".
Gran és lo nostre Déu ý Senyor, e molt maravellós
sobre tots los déus! ¿Qui és aquell de
tanta prudència e saber que a sa majestat
hedifique digna casa? Lo cel ni tots los cels
compendre a ell no poden. ¿Qui só yo que haja a
sa clemència a hedificar casa?" E l'àngel replicant
diu-li: "O Joachim senyor! E no us acordau
del parlar del vostre avi David, que diu:
vanum laboraverunt qui hedificant eam?
Car si lo Senyor no tenia la mà en esta fahena, debades
o en và seria vostre treballar. Car sa magestat
ha dit:
és que plau a sa clemència que aprés sa senyoria vós
siau lo obrer de aquesta casa, e reporteu
la glòria de haver hedificat lo temple de Déu
molt pus excel·lent sens comparació que Salamó;
e haureu aquesta prerogativa singular entre tots
los sancts, que sereu dit pare de la Mare de
Déu, e per aquesta causa sobre tots honrat." E,
hoynt açò, Joachim prostrà
Senyor Déu, regraciant-li les sues altes maravelles,
dient: "O saber infinit e potència sens
terme! bé és gran veritat lo que és scrit:
impossibile apud homines, hoc est possibile apud
Deum.
yo haver fills, e per aquesta causa só stat tant
vituperat e menyspreat, e ab gran vituperi del temple
lançat, com a vós, Senyor, ha plagut, és stat
possible e faedor.
sperantibus in te;
longament los qui de cor speren en vós. Bé
havia esperimentada la dolçor de la vostra clemència
lo meu avi David, com dix:
multitudinem dolorum meorum in corde meo,
consolationes tue letificaverunt animam meam;
car, segons les dolors portades ab paciència per
los tribulats, vós, Senyor, los donau les vostres
consolacions en molt major còpia, segons en mi
veig per speriència; de què, Senyor, vos reste
més obligat que tots los hòmens del món, e us
faç infinides gràcies de aquesta misericòrdia a
mi feta e a tota la casa mia."E, volent-se
l'àngel, Joachim li diu: "O, príncep gloriós!
si yo hé trobat gràcia davant vós, feu-me mercé
vullau venir al meu tabernacle, qui stà molt
prop de açí, e aquí pendreu col·lació."E l'àngel
li respon: Joachim senyor: per mi és accepta
e molt estimada la vostra caritativa volentat, he
us faç infinides gràcies del vostre convit.
cibus meus invisibilis est, et potus meus a nullo
mortali potest videri;
e lo meu beure per negú dels mortals no
pot ésser vist. Axí, senyor Joachim, no us detingau,
sinó que aneu prest a la senyora muller
vostra, qui per la absència vostra stà molt
congoxada; e yo iré primer per consolar-la e dir-li
que us ixqua a recebir. "E, despedit l'àngel,
Joachim comptà la visió als seus pastors, qui li
eren molt fels, los quals li digueren: "Senyor,
sia de vostra mercé anem prest, e sia per vós
hobeÿt lo manament de vostre Senyor Déu e del
seu àngel. "E axí meteren-se en camí e anaren
per ses jornades.
CAPÍTOL
A LA GLORIOSA ANNA LA PRIVILEGIADA
CONCEPCIÓ DE LA SUA EXCEL·LENT
FILLA, A LA QUAL POSARIA NOM MARIA.
E l'àngel soptosament fon a la posada
de Anna, la qual trobà en oració ab
molta dolor e plor, e dix-li:
misit me ad te, quem dilexisti mente
et puro corde.
infinit, e dexau lo plorar; car lo Senyor qui vós
amau de pensa e cor, me tramet a vós, dient:
gaudium vestrum nemo tollet a vobis;
tristícia vostra serà convertida en singular goig,
e lo goig vostre nengú no
certa, senyora Anna, que de vós ha dit Salamó:
car vós haveu trobada gràcia en la presència de nostre
Senyor Déu, e la vostra oració és per sa magestat
hoÿda, e dellibera donar a vós molt més que no
haveu demanat. Car vós sols demanàveu fill o
filla semblant als altres peccadors, e nostre
Senyor Déu vol que concebau huna filla tan singular,
que peccat original, venial ni mortal en
ella jamés serà trobat. Pura de tota culpa la concebreu,
e pura la criareu. E en puritat e nedea
serà tota la sua vida, car de aquesta senyora ha
dit nostre Senyor Déu, per boca de Salamó:
Vós, senyora Anna, desijau créxer lo poble vostre; aquesta
excel·lent filla vostra serà la lanterna
qui portarà lo lum divinal per salvar tot lo món
generalment; e no perirà sinó per sa culpa pròpria.
Vós haveu promés de offerir al temple, a
la servitut divina, lo que parríeu ara: siau certa,
senyora, que la vostra filla és lo verdader temple
hon lo eternal Déu ý Senyor serà vist e adorat.
E de ella serà cantat.
est;
Vós, gloriosa Anna, no demanau
filla bella corporalment, car sabíeu la bellea ésser
a vegades gran perill en les dones; e nostre
Senyor Déu la us darà tan bella, que Eva, ni
Rachel, ni Ester, ni nenguna altra, present ni
esdevenidora, a ella no serà acomparada. Car de
aquesta sola és dit:
Jherusalem;
totes les creades; e aquesta bellea serà acompanyada
de tanta puritat, que als mirants la sua fàç
dar à vera mundícia de cor e de pensa. Mana
nostre Senyor Déu li poseu nom Maria, que vol
dir il·luminada, car de la lum sua serà il·luminat
tot lo món. Aquesta serà la stela molt clara qui
guiarà tots los navegants per la mar tempestosa
de aquest món, e
nom Maria és de tanta virtut,
angeli gaudent, mundus exultat, demones
fugiunt, infernus contremiscit;
vegada que ab devoció serà nomenat, tot lo cel
se alegrarà, los àngels hauran gran goig e alegria,
lo món farà gran festa, los demonis fugiran per
gran terror, lo infern tremolarà per temor de sa
senyoria." E, hoynt Anna que lo seu desig seria
complit tan largament, e ab tanta de glòria e
exaltació de la casa sua, e que ella havia de
ésser mare de una tan excel·lent filla, la dolor
sua fon convertida en sobtós e singular goig; e,
alegrant-se de gran alegria, regraciant a nostre
Senyor Déu de les sues misericòrdies immenses,
dix:
leticiam Israel".
gràcies infinides sien fetes a la vostra clemència,
car yo era stèril, e plau a la vostra magestat que yo conceba
e pareixca aquella qui ha de ésser goig e alegria
de tot Israel." E l'àngel, despedint-se de ella, dix-li:
"Senyora Anna; cuytau a la porta daurada, car lo vostre
amat marit és molt prop." E ella, molt prest partint de la
casa sua ab desig no recomptable de veure lo seu
marit, vingué a la porta daurada; e aquí sperà lo
marit, que ja era en vista. E, plegant Joachim, fent-li
Anna reverència, abraçaren-se ab molta amor; e,
prenint-la lo marit per lo braç, tornaren a sa posada;
recomtant ab gran fervor e devotió lo hú al
altre la visió angèlica. E molt alegres e aconsolats
continuaran la sua virtuosa vida.
E per sos dies Anna sentint-se prenyada, féu
gran goig e festa; e axí passà los nou mesos, ab
desig insatiable de veure aquella sancta filla que
en lo ventre portava.
Aquesta festa gloriosa de la Concepció deu
ésser per los crestians ab gran devotió festivada;
car és estada començ de la nostra salut.
non est verus amator virginis Marie qui respuit
colere diem ejus conceptionis.
ver amador de la Verge Maria, senyora ý reyna nostra,
qui no fa molta estima e no cura
de colre lo dia de la sua sagrada Concepció.
Car sa senyoria ha mostrat, per diversos miracles,
plaure-li molt lo servir a ella fet en tal jornada.
CAPÍTOL
SACRATÍSSIMA VERGE MARIA, E DE LES
VIRTUTS TRAMESES PER NOSTRE SENYOR AL
SERVICI DE AQUELLA.
Complits los nou mesos, la gloriosa Anna
parí aquella excel·lent filla de la qual
era dit:
mostrar s'à al món aquella estela, clara
més que
tota creatura. E, com la hagueren faxadeta,
donaren-la en los braços de la sua mare. La qual,
veent aquella cara tant desijada, alegrà
inrecomptable; e, besant-la ab gran delit, dix:
gratias ago Deo meo quia te video."
dir: "O filla mia, pus bella sens comparatió que
sol ni la luna! gràties infinides faç al meu Déu ý
Senyor, com vos hé mereixcut veure e tenir en
lo meu braç." E, sabuda la nova del gloriós
part,
quia magnificavit Dominus misericordiam suam
cum illa;
parents, car conexien que nostre Senyor Déu havia
exalçada e magnificada la sua misericòrdia e gràtia
en ella, mostrant-li singular amor, donant-li
una tan excel·lent filla; de la qual li deyen tots los
que la visitaven:
et in nativitate ejus multi gaudebunt."
dir: "O, senyora Anna: gran prou vos faça la
sancta filla, la qual serà a vós singular goig
e alegria; e molts en la nativitat sua se alegraran,
fahent singular festa cascun any en semblant
jornada; car, certament, podeu ésser certa
est ei similis nata in mundo,
ne naxerà semblant a ella en tot lo universal
món."
Estant sancta Anna en sa gran festa e consolatió,
foren aquí juntes cinch donzelles, per nostre
Senyor trameses acompanyar e servir la Senyora
novament nada, ensemps ab les altres qui ja y eren
en la servitut de sa senyoria. E, feta gran reverència,
acostaren-se a besar la mà a sa alteza.
E dix la primera, Benignitat nomenada:
ad intuendum, amabilis ad contemplandum,
delectabilis ad amandum. "
"O, Senyora; quant sou bella e graciosa als ulls
qui us miren! O, quant sou amable als qui us contemplen!
e, sobretot, sou delectable als qui us
amen! E yo, Senyora, seré ab vostra senyoria,
endolcint lo vostre real ànimo fent-vos graciosa
e affable a tota creatura; que tal manament tinch
de nostre Senyor Déu, qui al servey de vostra
mercé me ha tramesa." E aprés parlà la segona,
Pobretat nomenada, e dix:
tu es vita mea, tu lumen oculorum meorum,
et tu baculum senectutis mee."
O, Senyora excel·lent! la magestat de nostre Senyor
Déu m' à tramés a vós, e yo qui y vinch de molta
bona voluntat; car fins a huy no hé trobat jamés
persona qui de bon cor ne voluntàriament m' aja
receptat, sinó vostra senyoria; perquè puch bé
dir que sou la glòria mia, e la mia vida, e lum
dels meus ulls e bastó de la mia vellea; car en
lo temps esdevenidor, com lo món se refredarà,
sols per lo exemple vostre seré sostenguda e
amada. E per ço, la mia Senyora, vos dó la fe de
may partir-me de vostra mercé en tota la vida
vostra." La terça donzella, Prudència, dix:
Volent dir: "O, ma Senyora! puix a nostre Senyor
ha plagut que yo sia en la servitut vostra, suplich
vostra senyoria me vulle conservar en la amor e
voluntat de les gents, car pochs són qui me conexen;
però tinch esperança que, per lo mijà de
la senyoria vostra, yo seré estimada, honrada e
amada." E, venint la quarta donzella, Paciència,
besà la mà a la Senyora, e dix:
conforta me; non avertas sacrum aspectum
tuum a me."
hé yo desijat venir en tan bona posada! Vós,
Senyora, sereu lo confort e ajuda mia; suplich
vostra senyoria no aparteu de mi la vostra sagrada
e graciosa presència. Car lo exercici meu ha
de ésser entre los affligits e tribulats, e defalliria
la força mia si per vostra mercé no era ajudada;
car vós, Senyora, sereu la regla e lo exemplar
dels pacients, e negú, seguint a vós, no s' apartarà
de mi en les tribulacions sues." E, acostant-se a
la Senyora la quinta donzella, Fermetat, besant la
mà a sa senyoria, dix:
et tronus meus in columpna nubis."
dir: "Yo, Senyora, fins a huy no só devallada en
la terra, ans és la habitació mia en les altees del
cel, e la cadira mia se aposenta sobre les nuus.
Car en la dita terra no y ha res ferm; tot és sotsmés
a gran mutabilitat; seguretat negú no pot
haver de son prohïsme. Vós, ma Senyora,
portareu nova pràtica en la terra, a exemple dels
qui seguir-vos volran; car sereu ferma ý constant
en totes les virtuts, e perseverareu en elles fins a
la fi, augmentant contínuament." E les dites virtuts
foren molt bé acceptades per la Senyora.
E sancta Anna sentia contínues consolacions en
la sua ànima tocant e tractant aquella excel·lent
filla. No la
com mamava, mirava-la tostemps en la cara ab
dolçor no recomptable; com la posava a dormir
en lo lit, stava ab una canella en la mà, mirant e
contemplant aquella dolçor de cara a ella tan
plaent de veure. E, complits los huytanta dies, la
gloriosa Anna anà al temple, portant la sua amada
filla al braç, per fer gràcies a nostre Senyor Déu
que la y havia donada, e per offerir los sacrificis
que la ley manava. E, venint al temple, vehent-la
lo gran sacerdot, ixqué-la a recebir ab gran goig,
car sabia lo desig grandíssim que tenia de haver
fills, car moltes vegades ab ell se
comptant-li ab moltes làgrimes la sua congoxa,
demanant-li de gràcia que
sacerdot, acostant-se a ella, dix-li: "O, Anna!
E gràcies infinides sien fetes a nostre Senyor
Déu, qui axí us ha volgut aconsolar e complir
vostre bon desig. Ara us dich que
deprecacio justi assidua;
speriència certa que val molt la oració contínua de
la persona justa. Vós en la congoxa vostra haveu
lexat tots altres remeys e sols haveu recorregut a
aquell qui ajudar-vos podia, ço és nostre Senyor
Déu, suplicant-lo ab fervent e contínua oració
donàs remey en vostra dolor; e sa magestat ha
-us tan ben hoÿda, e aconsolada e contentada la
voluntat vostra, que us ha donat una tan excel·lent
filla, que
cem filii;
aquesta filla, que deu fills. Exemple gran lexareu
en lo món als tribulats, que tot lo seu refugi sia
en oració, si volen haver presta ý complida consolació."
E Anna, molt alegra de les paraules
del dit sacerdot, dins lo seu cor contínuament
feya gràcies a nostre Senyor Déu de la mercé
a ella feta. E axí rahonant anaren davant l' altar;
e aquí Anna offerí sa offerta ab molta devoció; e,
acabat lo sacrifici, segons era per la ley manat, la
gloriosa Anna, despedida del sacerdot, tornà a la
casa sua. E posà la sua dolça filleta en lo breç perquè
reposàs e dormís un poquet. E ella stava-li
davant, agenollada, besant-li los peuets e manetes
ab goig no recomptable. E la humilíssima Senyora,
no podent comportar que la sua mare li fes tals
servirs, ab tot no parlàs, mostrava en la sua careta
no li plahyien semblants coses. E la virtuosa mare,
que en res no pensava més sinó en complaure
aquella excel·lent filla, conexent la voluntat sua,
posà fi en lo seu propri plaer per contentar a ella;
e d' aquí avant no li besava peus ni mans, sinó solament
la boqueta, frontet e galtetes, ab grandíssima amor
e reverència, car sabia qui era; car molt
més l' amava per les multíssimes virtuts sues, que
per ésser-li filla.
CAPÍTOL
DE VIRTUTS EN QUÈ LA SENYORA SE
OCCUPAVA EN LA TENDRA EDAT DEL SEU
MAMAR, E DEL INESTIMABLE GOIG DE
SANCTA ANNA.
E ja aquesta gloriosa Verge en aquella tan
pocha edat tenia la vida axí ordenada,
que era una gran admiració a qui la
mirava: car certs dies de la setmana no
mamava sinó una vegada, sabent que la penitència
e dejuni eren vida de la ànima, segons és scrit
dient:
via justorum, refectio bonorum.
penitència és salut de la ànima, restauració e conservació
de les virtuts, camí real dels justs, refectió e confort de
tot bé; e per ço la nostra Senyora
la ha presa e amada en lo començ de la vida sua,
per donar exemple als servents seus que seguissen
la via sua, si pervenir volran al repòs seu. Occupava
la dita Senyora en contínua oració, car
sovint la trobava la sua mare ab les mans plegades,
los ulls levats al cel, mostrant en lo seu gest
in Domino delectabatur, et angelica fruebatur
dulcedine,
Senyor, e asaboria e sentia la dolçor divina, qui és
repòs e delit dels sancts àngels. En les hores de
matí e de vespre se exercitava sa senyoria en la
pus alta contemplació, seguint lo consell del seu
devot avi David, que diu:
fletus, et ad matutinum leticia;
e contemplava les misèries e
dolors de natura humana, e com era cayguda de
aquella altea de gràcia e posada en ira del seu
creador, e quants mals e dans, axí corporals com
spirituals, havia encorregut per aquesta causa.
E açò turmentava tant la sua piadosa ànima, que
habundava en tanta afluència de làgremes que lo
seu cor e cap fonia, tot demanant misericòrdia a
nostre Senyor Déu, que li plagués remeyar e guarir
aquella cruel dolor e malaltia enfectionada, devallant de
Adam e comprenent tots los fills seus;
la pudor de la qual infectió havia tancades les
portes de paradýs, e no s' i trobava en la terra qui
obrir-la
la sua clemència no ajudava en esta fahena.
Car sens la potència e saviesa sua, res profitós a
la salut dels hòmens no
caritativa pregària stava la Senyora la major part
de la nit, ab contínues làgrimes secretes e molt
amagades, havent ferma fe de obtenir lo que
demanava; e açò li feya convertir les sues làgrimes
en grandíssim delit e dolçor de la divinal bonea.
E axí, venint la matinada, trametia lo seu sperit en
aquells delits de parahís; e aquí contemplava les
excel·lències divinals, e sentia tanta altea de secrets
e immensitat de delits, que era forçada de dir:
faciam apud te pascha."
Déu e Senyor! Vós m' aveu convidat en aquesta
sala del vostre palau, arreada de la vostra divinal
presència qui glorifica e alegra a tots los
mirants e contemplants en vós; e aquí, Senyor,
voleu que yo faça paschua ab vós, comunicant-me
los vostres delits e dolors, dels quals,
Senyor, partir yo no volria sols un moment."
E, pensant que aquell loch de tant sobiran delit
era tancat e clos per lo peccat de Adam, habundava
en infinides làgrimes, suplicant la clemència
divina donàs fi en aquest exili de Adam e dels fills
seus, e
aquesta petició continuà la Senyora, fins mereixqué
obtenir lo que demanava. Per què podem dir
que nostre Senyor Déu la ha feta nàxer en lo món
per ésser advocada de natura humana e refugi en
totes les necessitats sues, a la qual cascú dels tribulats pot dir ab
gran confiança:
tua, gratiam desideratam michi prestare".
Volent dir: "O, Senyora! tanta és la
potència de la misericòrdia vostra, que podeu
donar a mi la gràcia que desige, car de vostra
merçé nengú que fe haja no parteix fatigat."
E com més crexia la Senyora, molt més augmentava
lo goig de la sua sanctíssima mare Anna,
adelitant-se infinidament en mirar-la e contemplar-la.
E com començà sa senyoria anar, prenia-la
per les manetes, e ajudava-li ab tanta amor e reverència,
que li paria que en tocar-la e mirar-la
rebia nova gràcia cascuna vegada; e sentia tan
gran delit en servir-la, que lo reposar li era pena;
e per ço tostemps pensava què li poria fer. E com
començà a parlar la dita Senyora, Anna fon
recomplida de singular goig; e, volent fer part al
seu marit Joachim, cridà
dir: "Veniu, senyor Joachim, e hoyreu les rahonetes
de la vostra amada filla, e viurà la vostra
ànima ab la consolació inestimable que pendreu
hoyint la paraula sua." E Joachim, venint ab
singular goig hoynt que la senyora filla sua lo
nomenava pare ab aquella veu angèlica, ixqué
quasi de sí mateix per alegria inestimable, e corregué-la
abraçar; e, alçant-la en alt, deya:
fontem suavitatis accedens, non modicum suavitatis
inde reportat?"
senyora e filla! ¿Ý qui és que se acoste a vós,
qui sou font de suavitat e dolçor, que no reporte
delit singular en la ànima sua, segons yo ara
sent en hoyr-vos e veure-us e tenir-vos en los meus
braços? Vós sou la alegria de la mia casa, repòs
de la mia vellea. Ara partiré en pau de aquesta
mortal vida, puys tan gloriós nom reportaré de
ésser pare de una tan excel·lent filla." E com la
lexava lo pare, prenia-la la mare; e axí s' alegraven
los dos ab aquella benaventurada filla. O, bé
són dignes de molta veneració lo pare e mare que
tal joya han al món produÿda! E podem dir,
lohant e magnificant la nostra Senyora:
sint pater et mater qui te genuerunt; quorum
memoria permanebit in eternum."
dir: "O, Senyora! ý quant és lo món obligat a
beneyr ý lohar lo pare vostre e mare qui us han
engenrat, la memòria dels quals immortal restarà en
totes les generacions presents e esdevenidores!"
CAPÍTOL
PORTAREN LA SUA EXCEL·LENT FILLA AL
TEMPLE, E DE LES VIRTUTS QUE
ACOMPANYAREN SA SENYORIA.
Complits los tres anys, Anna levà la let a
la sua excel·lent filla. E, vehent la maturitat sua e
honestíssim gest, conegué
no era digna cosa tal senyora stigués en
casa sua, ne pratiquàs ab les gents del món, que
res no estimen familiar los sia, segons és scrit:
molta familiaritat engenra menyspreu. E, recordant-se
la dita Anna del vot que havia fet ans que la
concebés, delliberà offerir-la al temple a nostre
Senyor Déu, e que ensemps ab les altres donzelles
fos aquí separada e apartada de la pràtica e vista
de les gents, e sols occupada en lo servici divinal.
E de açò Anna parlà ab lo seu marit, dient-li
com, en lo temps de la sua gran congoixa e
persecució, ella havia votat que, si nostre Senyor
Déu li donava fill o filla, que aquell donaria al
servici seu; e que nostre Senyor, per sa clemència,
los havia donat aquella angelical filla, la
qual sens haver-ho votat li paria que la habitació
sua no devia ésser sinó en la casa de Déu; per
què li paria que tantost la y devien portar, "car, ab
tot la edat sua sia tan poca, la discreció sua
e prudència és en sobiran grau." E Joachim,
hoynt lo rahonament de sa muller, e conexent era
rahó se posàs en obra, començà a plorar agrament,
pensant que havia apartar de la sua vista aquella
filla que ell tan carament amava e era tota la
alegria de la vida sua. E Anna, que
pogué tenir que lo cor seu no rompés en moltíssimes
làgrimes. E axí stigueren gran peça, que la hú
al altre no
vehent-los en aquell piadós plor, e sabent
la causa per què axí eren affligits, dix-los:
dir: "Senyor pare, e vós, senyora mare: no us
congoxeu, car aquesta és la voluntat de nostre
Senyor Déu, que yo vaja hí
per donar exemple als esdevenidors qui perfetament
volran Déu servir, que de necessitat
coneguen que s' han a separar e voluntàriament
apartar de les coses pus cares que en aquesta
present vida tendran." E Joachim e Anna, certificats
de la volentat divina per boca de la sua
sancta filla, cessaren de plorar e donaren orde
de fer la sua piadosa offerta. E, volent exir de casa
los dos portant per les manetes la sua gloriosa
filla, foren aquí quatre donzelles per nostre
Senyor Déu trameses per acompanyar sa senyoria.
E les dos primeres, qui havien nom Virginitat e
Desig_de_Solitut, prengueren la Senyora per lo
braç. E parlà-li Virginitat dient: "O, Senyora
Verge! consagrada vós sou huy, constituïda capitana
e guiadora de totes aquelles que en vera
puritat e virginitat volran servir nostre Senyor
Déu. E per ço mana sa magestat que mostreu a
les dexebles vostres aquesta liçó:
consorcium hominum, et non concursare per alienas
edes, nec demorari in plateis;
necessari a les dites vèrgens fugir a tota familiaritat
de hòmens, e no voler molt praticar per
cases estranyes, ne ésser grans visitadores, ne
aturar molt en los lochs hon comunament multitut
de gent se ajusta. Per ço, Senyora, vós qui
sou lo exemplar de virtuts, vos cloureu huy dins
lo temple, e aquí, stant en solitut, pendreu tanta
amor ab mi, que fareu vot solemne de may perdre
la mia companyia."E l' altra donzella, qui
era nomenada Amor_de_Solitut, dix a sa senyoria:
O, ma Senyora! a nostre Senyor plau que yo sia
la companyia vostra en lo temple, car sab sa
magestat que qui ama solitut és molt dispost
a rebre los seus dons e gràcies; e com sa clemència
dellibere comunicar a vostra mercé
majors secrets e misteris que jamés a pura creatura
haja comunicats, per què dic a vostra
senyoria:
patris tui;
no solament ésser apartats corporalment de les
coses mundanes, ans han mester del tot oblidar
la generació sua e la casa del propri pare.
E per ço vostra senyoria, qui va
justicie,
tan tendra edat la companyia tan amada de la
virtuosa mare e pare vostres. E ¿què
mercé se
rex speciem tuam.
axí apartada de les gents, enamorar-s'à de la
vostra bellea, e pendrà-us per sposa. Axí, senyora, mirau
si fareu bon cambi de lexar lo pare e
mare mortals, per haver lo rey de vida per
spòs." E les altres dos donzelles, qui havien
nom Dolçor_de_Contemplació, e l'altra Diligència_Virtuosa,
besaren la mà a la Senyora ab molta
reverència e amor; e dix-li Dolçor_de_Contemplació:
"Excel·lent Senyora: nostre Senyor Déu mana
que us porten al temple,
orare;
en oració haveu a occupar tota la vida vostra; e
en la dita oració suplich vostra senyoria no
vullau companyia nenguna, ans vos deman de
merçé que
clauso hostio ora patrem tuum,
volreu orar, que vostra altesa se retragua en la
pus secreta cel·leta que trobareu en lo temple, e
aquí, tancada la porta, orareu al pare vostre celestial,
qui sol ab vós sola les sues amors e dolçors vol
comunicar." E l'altra donzella, nomenada
Diligència_Virtuosa, dix a sa merçé: "O, ma
Senyora! sia certa vostra senyoria
orare qui non cessat bene operari;
de orar qui no cessa de bé obrar. Açò dic, la
mia Senyora, perquè ma germana sols vos ha
parlat de oració, e aqueix és son offici; e yo,
Senyora, tinch a entendre en tot lo exercici de
les virtuts. E la vida de vostra senyoria no solament
ha de ésser entesa en contemplar, ans
encara en les altres obres virtuoses, qui en són
cars no són de menys mèrit que la oració. E lo
legir de vostra merçé, e la faena de mans, e les
altres obres, tot és una pura oració qui puja dret
al cel,
Senyora rebé les dites donzelles ab molt plaer,
mostrant ésser-li molt accepte lo rahonament de
cascuna de elles. E axí
dos primeres, e les altres dos portant la Senyora
per lo braç, seguint-la les altres criades sues qui
d'ella jamés se partien. E Joachim e Anna, admirats
de la glòria e bella companyia de la sua sancta filla,
aturaren-se un poch detràs, e anaven-li de
prop ab molta reverència. E, venint al temple,
foren aquí en la entrada, hon havia una bella scala
de pedra per hon pujaven a les altees del temple.
E aquí la Senyora se girà per pendre comiat de
son pare e de sa mare; e, besant-los les mans ab
molta amor, se despedí d'ells. Los quals ab grans
làgrimes la besaren donant-li largament cascú la
sua benedictió, offerint-la ab molta devoció a nostre
Senyor Déu, comanant-la-y carament.
CAPÍTOL
AL TEMPLE PER LA SCALA DELS
GRAONS, INDUÿDA PER LES VIRTUTS,
DIX LOS
GRADUM,
REDEMPCIÓ DE NATURA HUMANA.
E volent la Senyora pujar la scala, acostà
a sa altesa la principal de ses donzelles,
Caritat nomenada, e ficant lo genoll
dix-li a la orella: "Senyora, recort-se
vostra mercé en aquest pujament de pregar estretament
per natura humana; car vós sou la
sua intercessora, e per ço tots los hòmens vos
dien ab lo genoll per terra:
car vostra senyoria és la sperança e alegria de
tots." E sa altesa, inflamada en la amor de natura
humana, pensant la sua miserable captivitat,
sentí en sí tanta compassió e dolor prenint aquella
fahena per pròpria, delliberà de cridar e demanar
a nostre Senyor Déu aquesta gràcia: que li plagués
haver mercé de natura humana; e no cessar
de aquesta demanda fins plagués a sa clemència
atorgar-la-y. E, pujant lo primer scaló, dix ab un
gran sospir de cor: "
clamavi et exaudivit me.
Senyor ý Déu eternal! la mia ànima és tribulada
e turmentada per compassió de natura humana;
que la veig axí cayguda e perduda, e posada en
ira vostra, e axí desfavorida, que totes les bèsties
la persegueixen e no li guarden nenguna
honor. Lo cors propri li és rebelle, no volent
hobeyr al sperit ne regir-se per rahó, ans li diu
cada dia en la cara ab gran vituperi:
que pecaveris, per ipsa torqueris;
desobediència pecca l'ome, e per desobediència és
perseguit e turmentat. Hajau-li, Senyor, misericòrdia;
hoÿu la mia clamor; exaudiu la mia
demanda." E, pujant sa senyoria lo segon scaló,
la noble donzella Fe li fon a les spatles dient li:
"Senyora: no us canseu, que vós obtendreu lo
que demanau." E sa mercé, alçant los ulls al cel
ab gran confiança, dix:
montes, unde veniet auxilium mihi ".
dir: "O, majestat incomprehensible! los meus
ulls són dreçats e fermats en aquella gran muntanya del
consistori vostre divinal; car de aquí
té a devallar lo adjutori que yo demane, lo qual
és, Senyor, la medul·la del cedre qui eternalment
per vós és engenrat, e dins lo si vostre té la sua
raÿl fermada; aquest és lo vostre unigènit fill,
qui per salvar lo humanal linatge ha a devallar
en terra sens partir la raÿl sua del si vostre, e,
mesclant-se ab natura humana, per sa immensa
caritat se farà passible e mortal; e la scorça de
aquest cedre gloriós, ço és la humanitat asumpta
del fill vostre, serà tan batuda e turmentada
fins lance tota la medul·la que dins té amagada,
ço és la sua impreciable e divinal sanch. Aquesta
sola medicina basta a guarir l'ome; aquesta és
stada desijada e demanada del començament
del món ençà: plàcia a la vostra clemència prestament
donar-la, e a mi atorgar-la, pus a vós ha
plagut donar-me aquest offici de la procura de
natura humana." E volent sa altesa pujar lo
tercer scaló, acostà
donzella molt alegra, qui havia nom Sperança, e dix
a sa mercé: "O, ma Senyora! siau certa que per
la intercessió vostra l'ome bandejat recobrarà
paraís." E sa senyoria molt alegra pleguà les
mans, e dix:
michi: in domum Domini ibimus".
O, Senyor! e quanta alegria redunda en la mia
ànima hoynt e legint lo que los prophetes han
dit e scrit de part de vostra magestat, certificant
-nos que lo exili e bandeig dels fills de Adam
algun temps haurà fi, e seran rebuts en la casa
vostra celestial; e aquí habitaran en la vostra
gloriosa companyia, e reposaran de totes les
dolors e angústies sues, car en la terra no y ha
loch nengú de repòs per al home; tots los vents
de aquella li són contraris; entre enemichs stà
e habita. E si alguna vegada los dits miserables
fills de Adam, oblidant-se del loch hon són e de
la sua infelicitat e miserable cayguda, se volen
levar en supèrbia, lo vent de mutabilitat los ve
al encontre e
los lança en la vall de aterrament, plena de
desonors e vituperis e minves contínues, en
manera que jamés alça lo cap en tota la vida
sua. E si vol cercar repòs, treballs e dolors,
malalties e infinits turments són ab ell contínuament.
E si alguna veguada se vol donar a delits
e plaers, angústies e tristícies e pèrdues lo circuïxen
de tota part, en tant que de pura força
té a dir:
suplich, Senyor, la clemència vostra haja pietat
de aquests miserables, axí aterrats e perseguits,
e vulla prestament delliurar-los e portar-los en
la heretat promesa." E pujant la Senyora lo
quart scaló, cuytà una de les sues amades donzelles,
Pietat nomenada, e dix-li a la orella: "Continuau,
Senyora, per merçé les vostres preguàries,
car sol Déu és lo qui pot remeyar les
dolors de natura humana." E la Senyora, moguda de
molta compassió, levà los ulls en alt e
dix:
celis. "
vós qui habitau en lo cel, e aquí haveu posat la
vostra real cadira, plàcia-us inclinar los vostres
piadosos ulls e mirar en la terra, e veureu los
hòmens per vós creats, los quals, per lo peccat
del seu pare, són stats venuts e cativats en poder
de aquell gran tirà cruel lo diable, qui no
sinó en la mort e destructió dels hòmens; e
nengú no
aquest inich, sinó vós qui sou potència e bonea
infinida. Hajau pietat, Senyor, de aquesta captiva gent,
car sols en vós speren, recordant-se
de la promesa que a ells haveu feta parlant-los
per Ysaÿes, qui diu:
terre humiliabo,
vós, per vostra piadosa clemència, vos fareu
capità dels fills de Adam e
dels seus enemichs. E ells, trobant-se
sots la vostra bandera, no hauran temor de res.
E vós, Senyor, ab lo braç de la vostra potència
aterrareu e humiliareu los diables, que tan gloriosos
se troben huy sobre la terra. O, Senyor,
cuytau lo temps! no pereixqua aquesta mesquina
gent en tan dura captivitat." E volent sa
altesa pujar lo quint scaló, acostà
cortesa donzella Pobretat nomenada, e dix a sa
senyoria: "O, ma Senyora! que besar vos vull la
mà per la gran solicitut que teniu de aquestos
pobres e miserables fills de Adam, qui de sí ni
per sí res no poden ni valen; ajudau-los, senyora,
car açí guanyareu totes les obres de misericòrdia."
E la Senyora, pensant lo despoderament de natura
humana, e quant poch podia
fer si per Déu no era ajudada, dix:
Dominus erat in nobis dicat nunc Israel, nisi
quia Dominus erat in nobis".
Senyor! tan manifest és a tots los que han seny
e rahó que si l'ome per vós no és ajudat e sostengut
pereix la força e virtut sua, e los enemichs
seus lo vençen e lançen per terra sens neguna
resistència, e a cascuna temptació que los miserables
fills de Adam tenen ne senten, són axí
espantats e aterrats que sens nengun contrast
se lançen tantost en mans dels seus perseguidors
e temptadors; per què us suplich, Senyor,
que us prenga pietat de tanta misèria e flaquea,
e socorreu aquesta gent, e no pereixquen axí les
creatures vostres."
CAPÍTOL
MARAVELLÓS PUJAMENT DE LA SENYORA
DIENT LOS ALTRES
LA REDEMPCIÓ HUMANA.
E la Senyora pujant lo sisén scaló, la sua
donzella molt esforçada, Fermetat nomenada,
fon aquí e dix-li: "Senyora:
pus tan accepte sou a nostre Senyor
Déu, que impetrau tot lo que voleu, treballau
sens çessar en reduhir prest l'ome en gràcia e
amistat de son creador, e axí cobrarà força
e virtut; car l'ome, desfavorit e aterrat per son
Senyor, de tots és desestimat e menyspreat."
E la Senyora, vehent que tota la força e virtut del
home venia de Déu, e que sens ell era no
ab gran fervor de cor:
sicut mons Syon non commovebit in eternum qui
habitat in Jherusalem. "
dolç e clement! comunicau les vostres amors als
hòmens, car si una vegada ells vos coneixen e
amen, posaran tota la sua confiança en vós,
e seguir-s'à que lo que ara és tan flach e miserable,
serà lavors axí ferm e inexpugnable, que
nengun combat per fort que sia no
puix ell ab la amor vostra sia fermat.
E aquell que fins açí és stat vençut per lo diable,
ara serà vencedor e aterrador dels diables.
O, Senyor! ý faça
vostra magestat e natura humana, car infinits
béns se
lo setén scaló, fon aquí Misericòrdia, e ab una gran
familiaritat e amor près la mà de sa altesa, e besant
aquella dix-li: "O, ma Senyora! vós sou
mundi;
lo sol de justícia en la terra, e il·luminarà
car tots los hòmens venints en aquest món seran
per ell il·luminats, si la sua lum volran pendre e
acceptar. E serà apartada de ells la dura captivitat
en què huy són, posant-los per sa clemència
en franca libertat." E la Senyora, molt alegra de
les rahons de la sua donzella, dix ab una gran
alegria de cara, mirant al cel:
Dominus captivitatem Syon facti sumus sicut
consolati."
és la ànima mia aconsolada e alegra, recordant-me
de les vostres infinides misericòrdies, per
les quals só molt certa vostra clemència haurà
merçé dels fills de Adam, e retornareu atràs la
miserable captivitat sua. E açò, Senyor, volia dir
Ose propheta quant li fon revelat que vostra
magestat se mesclaria ab los hòmens e
de la sua lurea, prenint e ajustant a vós la carn
humana. E mirant-vos en sperit ab la dita vestidura
humana, dix-vos ab gran confiança:
in sanguine testamenti extraxisti eos de
lacu ubi non erat aqua,
ab la sanch vostra, qui serà començ e fonament
del novell testament, vós delliurareu e traureu
los catius qui stan empresonats en aquella cija o
lach fosch e tenebrós dels lims, hon són ara los
nostres pares. Aquí, Senyor, no y ha gens de aquella
aygua dulcíssima de la vostra gràcia, ans la sedegen
e la demanen ab fam insaciable, cridant a
vós nit e dia dient:
dona nobis pluviam super faciem terre ut discat
populus tuus quia tu es dominus Deus noster;
volent dir: O, Senyor, rey eternal, Déu verdader
del nostre pare Abraam! plàcia-us donar-nos
sobre la terra aquella pluja tan desijada de la
gràcia e amor vostra; e vós, Senyor, devallau
ensemps ab aquella; e veja-us, Senyor, lo vostre
poble e conega-us per son Déu ý Senyor.
O, Creador de tota creatura! plàcia-us inclinar
les vostres piadoses orelles al crit de aquesta
gent cativa, e delliurau-los per mercé, de tanta
dolor." E volent la Senyora muntar lo huytén
scaló, fon aquí la sua amada donzella, Prudència
nomenada, e dix a sa senyoria: "excel·lent
Senyora: ja sab vostra altesa que, com nostre
senyor Déu creant l'ome, li donà aquella insigne
casa de paraýs terrenal, per posada a ell e a tots
sos fills, e lo dit Adam, no content de aquesta
bella posada, volgué
magestat divina havia hedificada sols per a ssí
mateix, ço és la sciència e saber seu divinal, en
la qual casa no vol que nenguna creatura y entre,
e per aquesta gran presumpció e deslealtat mereixqué
Adam perdre la casa pròpria e tota sa
heretat per a ell e a tots sos fills, e jamés de
lavors ençà aquest home s'à pogut hedificar casa
ni loch nengú hon pogués star segur ni reposat,
ans ha vixcut en la terra de les bèsties, tribulat
contínuament; per ell e sos fills nuncha se són
millorats de res, ans se stan en la dita terra pobres
e freturosos de la gràcia divina; e, morint
Adam, la millor cortesia que ha pogut haver és
stada que l'àn mès en casa fosca, e aquí
huy, ab los millors de sos fills, cridant e suplicant
a vostra merçé vulla pregar la clemència divina
per ells, que
havent molta compassió del desaventurat cars de
Adam, alçà los ulls al cel, e dix:
hedificaverit domum, in vanum laboraverunt qui
hedificant eam ".
e piadós! si vós no hedificau casa per a Adam
e als seus fills, en và seria tot lo seu treball. La
casa, Senyor, que Adam desija e demana ja és
fabricada.
en aquella alta Jherusalem celestial volria ell star
e habitar, e com açò ell atényer no pot per sos
propris treballs, és posat en gran angústia e tribulació;
car al dit Adam és stat dit e ell ho té
per veritat infallible,
nisi qui de celo descendit;
lo cel, fins vós, clement Senyor, siau devallat, e
prengau e ajusteu a vós la carn humana, e aquella
unida a la magestat vostra, la munteu e la façau seure
E lavors, Senyor, feta aquesta unió, l'ome haurà
salconduit de entrar, e mercadejar, e habitar en
lo regne vostre, per los mèrits infinits de la magnificència
vostra.
infirmitas;
ni pot la mortal infirmitat humana. O, Senyor!
que aquesta reparació humana ab la sanch vostra
pròpria se té a fer; car dit m'és stat:
renatus fuerit ex aqua et Spiritu Sancto non
potest introire in regnum Dei;
l'ome, caygut per peccat, havia de renàxer altra
vegada per lavament de aygua consagrada per
virtut del Sanct Sperit. O, Senyor! que de tal aygua
no se
ni se
vostre cors obrat per lo Sanct Sperit serà la viva
font qui per cinch grifons lançarà aquella aygua
de vida, ço és la vostra preciosa sanch, a guarir
e renovellar l'ome malalt e de vós apartat. O, senyor
clement! sia de vostra mercé cuytar lo
temps; e obriu les portes de la casa vostra, e
dau licència als hòmens de entrar en aquella;
puix per a poseir-la los haveu creats." E volent
sa senyoria muntar lo novén scaló, acostà
mercé una loçana donzella, Benignitat nomenada,
e dix a sa altesa: "O, excel·lent Senyora, ý quant
me só alegrada de aquesta pau que començau a
menejar! Car certament, Senyora, si l'ome era en
gràcia e amor de son creador, obriria los ulls, e
conexeria e veuria los infinits mals que ha encorreguts
per sa desobediència, e tembria de offendre nostre
Senyor Déu, e ab gran diligència
servaria los seus manaments. Car temor sancta
és començ de tota virtut, car Salamó diu:
Domini principium sapientie,
que aquell qui verdaderament tem Déu té en sí
lo principi e la fi de vera saviesa." E la Senyora,
hoynt açò, plegà les mans e dix:
timent Dominum, qui ambulant in veiis ejus."
Volent dir: "O, Senyor! ý benaventurats seran
tots aquells qui atenyeran la temor vostra, car
aquells iran per les carreres vostres imitant les
vostres petjades, leixant e avorrint totes coses
per amor vostra, als quals vós, magnànim Senyor, direu:
estis me, centuplum acciepietis et vitam eternam
possidebitis,
amor vostra leixaran les coses terrenals, que per
la liberalitat vostra seran a cent doblaries satisfets e
infinitament contentats dels seus treballs
e finalment posseiran la vida eterna. O, Senyor,
clement! ý mostrau-vos prestament als hòmens;
comunicau-los les amors e dolçors vostres, perquè
us servixquen de tot lo lur cor e en hobeyr
vostra magestat sia tot lo seu delit; acoman-los-vos,
Senyor, car sens vós no poden atényer la
beatitut desijada." E muntant la Senyora lo
dehén scaló, acostà
donzella, Paciència nomenada, e, besant la mà
a sa altesa, mirà-la en la cara e dix: "O, refugi
dels peccadors! no us canseu de pregar e demanar merçé
per ells a nostre Senyor Déu, car
infinits són los mals que han encorregut del
començ del món ençà. Car, peccant los primers
pares, lançaren los fills en molta dolor, e lo que
és pijor, que res del seu treball no
cobrar la heretat desijada, ans ab molta dolor
dien, trobant-se cansats e fatigats:
vias difficiles, viam Domini ignoravimus,
car passejant per la mortal vida han soffert
e soffiren infinits mals, e van per vies molt diffícils,
e lo camí real de paraýs jamés l'àn trobat.
E per so, ab los genolls ficats en terra, los dits
peccadors fills de Adam supliquen vostra senyoria dient:
tua salus et vita consistunt;
Il·lumninau-nos, Senyora, vós qui sou stela e lum
de aquesta mar tenebrosa hon nosaltres navegam,
car en la mà vostra stà la salut e vida nostra.
E per vós e per la intercessió vostra havem
haver lo redemptor de natura humana, qui ab
los seus propis mèrits satisfarà la nostra culpa."
E sa senyoria, moguda de molta compassió, dix:
nunc Israel.
les grans e inestimables dolors que natura humana soffir,
de la sua joventut ençà nengú no les
pot guarir sinó vós. E açò serà, Senyor, quant
ajustareu ab vós natura humana, e pendreu
voluntàriament en la humanitat vostra totes les
penalitats que segueixen la humana natura,
exceptat peccat e ignorància. E manareu a les
dites penalitats que us turmenten he us afligisquen
per pagar e satisfer les culpes de natura humana;
les quals penalitats, hobeynt lo manament vostre,
vos procuraran tantes penes e dolors, que
jamés haureu repòs tant com aturareu en esta
mortal vida. O, Senyor! que vós poreu bé dir:
car sobre les vostres espalles glorioses descarregaran
los peccadors les sues culpes, e vós,
clement Senyor, passareu la pena a ells deguda,
segons testifica Ysaÿes, parlant en persona de
tota natura humana, dient:
portavit,
sentir en vostra real persona dolors infinides,
per satisfer per tots los peccats comesos per los
hòmens, del començ del món fins a la fi. E en
altra manera guarir no poden, segons diu lo
mateix Ysaÿes, parlant en persona de tots, dient:
ejus sanati sumus;
que als hòmens són justament deguts per los
peccats propris, vós, misericordiós Senyor,
los pendreu en la humanitat vostra, qui serà sens
nenguna culpa; e axí serà feta pau entre vostra
magestat e natura humana, car soles les vostres
nafres e blavures basten a guarir les
cruels malalties sues. Axí, Senyor, sia de vostra merçé fer-vos
malalt, per donar vida als tribulats fills de
Adam.
CAPÍTOL
LOS
DARRERS
GRADUM,
E muntant la Senyora lo onzén scaló, fon
davant ella la sua amada donzella Humilitat; e, ficant lo
genoll, dix a sa altesa: "O, ma Senyora! escoltau ý
hoyreu los dolorosos crits de aquells qui a vós
reclamen e dien:
gementes et flentes in hac lacrimarum
valle;
aquesta vall de làgrimes, ab plors e ab gemechs
suspiren e demanen lo adjutori vostre. Socorreu-los,
Senyora, car aquell Senyor qui s'és irat contra los
hòmens per sa supèrbia e desconexença
que en ells ha trobat, se adelita e reposa en lo
lit de humilitat, lo qual dins lo vostre benigne
cor li haveu preparat. Car de vostra mercé és
dit:
aquarum cujus non deficient aque;
humilitat vostra sou davant nostre Senyor Déu
axí com un delitós ort habundosament regat de
aquella aygua de la gràcia divinal qui fa florir e
verdejar les obres vostres. E sou, Senyora, axí
com una font gloriosa de misericòrdia aygua,
en la qual jamés defalliran aygües de piadoses
obres. E com aquesta fahena de reconciliar Déu
ab natura humana sia pus alta e pus singular
que obrar se puga, vol nostre Senyor Déu que
vostra merçé sia la tractadora e menejadora de
aquestes paus. Axí, Senyora, ab gran esforç ajudau
e redreçau aquells qui cayguts per peccat,
levar no
infatigablement demanen." E, hoynt açò la
Senyora, moguda de molta compassió, dix:
exaudi vocem meam."
immensa! los miserables catius, fills de Adam,
cayguts en la profunda vall de peccats, de allí
criden e demanen a vós, Senyor, e dien:
ad redimendum nos in brachio excelso;
dir que plàcia a la vostra alta potència devallar a
rembre los peccadors ab lo vostre poder celestial;
car res terrenal no basta a traure a ells de
dolor e pena. O, clement Senyor! obriu les orelles
vostres, e exaudiu la clamor de aquesta tribulada gent,
car nengun remey sens vós haver
no poden. Del tresor infinit de la vostra misericòrdia,
Senyor, té a venir la copiosa redempció
que ells desigen e han mester. No tardeu, Senyor
magnífich, de dar a aquests catius lo que demanen,
car yo no cessaré de suplicar la magestat
vostra de aquesta fahena fins a fi la haja portada."
E, muntant la Senyora lo dotzén scaló, fon
aquí una gentil donzella, Devoció nomenada, e,
besant la mà a sa senyoria, dix: "O, ma Senyora!
si vós no
és huy tant encarnada en lo món, que
nengú no
defalliments; e ab tals persones, Senyora, yo no
puch aturar, car la primera cosa que yo demane
a les persones que volen haver familiaritat ab mi,
és que coneguen Déu ý sí mateixes; e com açò
no trobe, yo ature molt poch ab elles. Per què
suplich vostra senyoria vulla treballar que devalle
del cel aquell spill sens màcula, e, mirant en
ell los hòmens, conexeran la sua pròpria misèria
e la gran altea divina; e, haguda aquesta verdadera
lum, amaran lo sobiran bé, qui és nostre
Senyor Déu, e avorriran tota supèrbia, com
aquella qui és principal causa del decayiment
dels àngels e dels hòmens, segons és scrit dient:
ipsa superbia Adam de paradiso repulit;
la supèrbia ha lançat los àngels de la glòria celestial,
e la mateixa supèrbia ha fet perdre a
Adam la heretat de paraýs. Per què vós, excel·lent
Senyora, qui sou doctoressa de la gent,
mostrau-los lo camí de humilitat perquè anant
per aquell troben lo que per supèrbia han perdut."
E, hoynt açò la Senyora, dolent-se molt de
la çeguedat humana, dix:
cor meus, neque elati sunt occuli mei."
Volent dir: "O, saviesa sens terme! ja sab vostra
clemència que natura humana és malalta e çega,
e no sab ne pot dir res accepte a la vostra magestat;
per què yo, Senyor, com a procuradora
de aquella, vull rahonar a vós la sua causa; car,
ab tot ella se trobe huy tan ignorant de la sua
infelicitat, que
res, venint, Senyor, la vostra magestat en terra e
comunicant als hòmens la vostra amor e gràcia,
seran axí mudats e apartats dels apetits de
supèrbia, e coneixeran la vanitat humana quant
és de poca fermetat; per què los servents vostres,
vehent ésser no
de cor e de boca: Senyor! lo meu cor, il·luminat
per vós, no troba rahó dins mi ne fora mi de
exalçament, ans de molta humiliació; ne los,
meus ulls no són licenciats de mirar vanitat nenguna
ne apetir exaltació, car totes les coses de
aquest món me són vanitat e afflictió de sperit,
segons testifica Salamó dient:
et omnia vanitas et afflictio spiritus."
O, Senyor! que aquesta coneixença e molts
altres benificis aconseguirà lo home per la vostra
venguda, car la vostra divinal gràcia
cor subito illustrat et immutat, abnegat homo
repente quod erat et exhibet repente quod non
erat;
la vostra potència e clemència, car il·luminareu e
mudareu sobtosament lo cor humà, e fareu que
l'ome abnegarà e leixarà prestament ço que amar
solia, e pendrà e abraçarà ab gran plaer lo que
avorrir solia. O, clement Senyor! faça
aquesta concòrdia; no pereixquen axí los
hòmens freturosos de la vostra gràcia." E, volent
muntar sa senyoria lo trezén scaló, acostà
altesa una de ses amades donzelles, Diligència
virtuosa nomenada, e dix a sa mercé: "O, ma
Senyora, filla de David! mirau lo poble vostre en
quanta desolació és posat, que no té rey devallant
de la línea real de la casa de David; per
tirans és regit e senyorejat. Vós, Senyora, haveu
a redreçar aquesta casa del vostre pare David,
com a hereva verdadera de aquell." E, hoynt la
Senyora aquesta rahó, fon moguda tota la sanch
sua; e, alçant los ulls al cel, dix:
David et omnis mansuetudinis ejus."
Volent dir: "O, misericordiós Senyor! ý plàcia a
la vostra clemència recordar-se de aquell servent
vostre tan amat, David rey, lo qual era mansuet e
benigne de cor; e reparau, Senyor, la casa sua,
segons li haveu promés quant li digués:
ventris tui ponam super sedem tuam.
O, Senyor! que açò encara no és complit, car ab
tot, aprés la mort de David, Salamó e molts d'altres
hagen seyt en la cadira sua e regnat aprés
ell, nengú emperò, Senyor, no és stat tan potent
que haja pujat sobre la sua cadira; car qui
sobre la cadira de David siurà, en lo cel regnara.
E aquest, Senyor, no pot ésser altri sinó vós
mateix, qui sou lo gran monarcha e rey general
del cel e de la terra, reparador encara no solament
de la casa de David, ans encara de tot lo
món universal. O, veritat infalible! compliu lo
que haveu promés; mostrau-vos als ulls dels
hòmens en forma de home, per reparar l'ome;
car los pares nostres, fiant de la vostra paraula,
ab ferma fe canten e dien:
homo de domo David sedere in throno;
dir, certificant la gent que vós venreu, he us
mostrareu al món Déu e home verdader, exireu
de la casa de David, quant a la humanitat vostra,
e siureu en lo tro de misericòrdia, mostrant la
vostra clemència ý dolçor largament als hòmens.
Açò és, Senyor, lo que yo deman, e de açò,
Senyor, vos suplique de part de tota natura
humana." E, muntant la Senyora lo quatorzén
scaló, acostà
donzella, Dolçor_de_Contemplació nomenada, e,
besant la mà de sa merçé, dix: "O, ma Senyora
excel·lent, ý quant me só adelitada en vostra contínua
pregària e devota supplicació! Fe tinch que
vós vençreu lo invencible, e portareu a fi lo que
demanau, e yo veuré lo que desije, ço és la concòrdia
dels àngels ab los hòmens, e que seran
tots ajustats en la pàtria celestial. E aquí habitaran
ab delits infinits, comunicant-se los uns ab
los altres ab singular amor e dolçor, glorificant
aquell Senyor que
Senyora hoynt açò, lo sperit seu se alegrà de
singular goig; e, plegant les mans, alçà los ulls al cel
e dix:
habitare fratres in unum."
infinida! quant serà bona cosa e de gran
alegria veure aquella germandat de sperits angelicals
e humans star e habitar en lo regne vostre
ab tanta pau e concòrdia, glorificant la clemència
vostra, que axí
infinits mèrits vostres. O, Senyor! que les noranta_e_nou
ovelles ja les teniu vós en la alta muntanya del cel;
la una soleta, que va exerrada e
fugitiva per la vall de misèria de aquesta mortal
vida, nengú no la pot tornar al ramat si vós
mateix no devallau per ella, e, posant-la als vostres
muscles, la retorneu en la gràcia e amor
vostra, ajustant-la ab les que ja teniu, e serà lo
nombre perfet de les cent ovelles. Car de vostra
clemència serà dit:
in terra;
reintegrar perfectament lo nombre de les ovelles
en lo cel, sou vengut a cercar l'ome perdut en la
terra, peregrinant en aquella fins lo hajau cobrat.
O, magnànim Senyor! pus ho haveu a fer, feu-ho
prest; car açò desija e demana natura angèlica
e humana del començ del món ençà. E yo,
Senyor, vos ne soplique carament, com advocada de tots.
Plàcia-us donar a mi lo que demane,
puix sab vostra infinida saviesa que jamés yo no
cessaré de ma demanda, fins la haja obtenguda."
E, muntant la Senyora lo quinzén e derrer scaló,
la sua molt amada donzella Virginitat, qui li
anava molt prop, ficà lo genoll davant sa senyoria
e dix: "O, ma Senyora! gràcies infinides faç a
nostre Senyor Déu, com vos ha portada en la sua
casa; car ací us desijava yo tenir; aquest és,
Senyora, lo loch propri de les vèrgens a la servitut
divina consagrades, perquè aquí, apartades
de tot brogit e turbatió, entenguen en lohar e
beneyr nostre Senyor Déu, segons és dit:
virgo cogitat que Domini sunt ut sint sancta
corpore et spiritu;
apartada de la solicitut del món, tostemps pensa
en les coses que són al servir de nostre Senyor
Déu, e com porà ésser sancta e venir en stament
de perfectió axí de cors com de ànima." E la
Senyora, pensant que virginitat e totes les altres
virtuts havien a pendre sa vera perfectió e fonament
virtuós en la persona del redemptor de
humana natura, desijosa de veure
nunc benedicte Dominum omnes servi Domini."
complida e la concòrdia fermada entre los servents
vostres e totes les virtuts, quant vós,
Senyor devallareu en terra he us mostrareu a
aquells qui us desijen e famegen; e lavors los
servents vostres, de cor e de boca daran a vós
lahors e benedictions, a vós plaents e acceptes.
O, Senyor! ý sia de vostra mercé no tardeu, car
infinit és lo desig que tinch de veure la vostra
cara; e puch dir ab lo psalmista:
meum: exquisivit te facies mea, faciem tuam,
Domine, requiram;
meu cor e les mies entràmenes, dient a la magestat vostra
que sols a vós cerca la mia ànima;
a vós demana; la vostra cara és aquella que yo
cerque e famege. E açò demana tota natura
humana: plàcia-us hoyir lo crit dolorós de
aquella."
CAPÍTOL
PUJAMENT DE LA SENYORA PER LO SOBIRAN
SACERDOT, FON PER ELL BENEÿDA
E MOLT REVERIDA, E COMANADA A LA
SANCTA MATRONA ANNA, PROPHETISSA;
E DEL EXCEL·LENT ORDE DE VIDA QUE
TINGUÉ STANT EN LO TEMPLE.
E havent la Senyora acabat de pujar la
scala, fon davant lo gran sacerdot, qui
la sperava al cap de la dita scala, ab
molts d'altres sacerdots. Los quals, vist
lo maravellós pujament de la Senyora en tant poca
edat,
timore, dicentes: "Quia vidimus mirabilia hodie."
Car gran admiració caygué sobre tots, e foren
plens de grandíssima temor, e digueren: "Huy
havem vist gran e asenyalada maravella en
aquesta Senyora." E lo sacerdot, aprés que la
hagué beneÿda solemnament, segons lo costum judaych,
pres-la ab molta reverència, e mès-la dins
hon staven les donzelles qui aturaven en lo temple,
les quals eren regides per una sancta matrona
qui havia nom Anna, filla de Phanuel, la qual
enviudà jove, e, desijosa de ben servir Déu, clogué
dins lo temple, e aquí stava en contínues
oracions e dejunis, servint nostre Senyor Déu; a la
qual era donat do de prophetia en singular grau.
A aquesta fon acomanada la gloriosa verge, per
servir-la e criar-la. La qual, coneixent en lo seu
sperit que aquesta seria senyora e reyna de totes
les vèrgens e religioses esdevenidores, amava
aquella de singular amor, e servia-la ab gran delit.
E, coneixent la grandíssima sanctedat sua, e que
ja en aquella tendra edat usava de perfeta discreció,
asignà-li una cel·leta molt apartada hon sa
senyoria pogués orar secretament. E, portant-la
allí, dix a sa mercé: "Ma filla! aquest serà lo
retret dels vostres secrets; açí stareu en solitut,
orant contínuament al pare celestial qui tala us
ha creada per delit e glòria sua. Que com pus
sola stareu de companyia humana, pus acompanyada
sereu de consolacions divines e visitacions angelicals."
E, restant sa senyoria sola,
partida la virtuosa Anna, sa merçé tancà la porta,
e, agenollant-se davant una finestra qui mirava al
cel, e dix ab moltes làgrimes e singular devoció:
Dominus autem assumpsit me.
"Lo meu pare e mare m'àn leixat e són partits de
mi, e lo Senyor gloriós m'à près en los seus braços
e m'à fet muntar a sentir e asaborir los grans
secrets seus. Per què ja de açí avant no vull
amor ne companyia de pare, ne de mare, ans
cridaré e diré en fervor de amor al meu Senyor:
michi cor tene: mentem rege, intellectum dirige,
animum suspende;"
sou lo meu pare, e lo meu consolador, e la dolçor
de la mia ànima: a vós, Senyor, offir lo meu
cor, que siau sols posseyidor de aquell e regidor
e governador de la mia pensa, endreçador del
meu enteniment, elevació e delit de la mia
ànima." E aquests rahonaments e molts d' altres
havia la Senyora ab lo seu creador, occupant la
sua vida contínuament en obres virtuoses. La qual
partia en esta manera: car ella se levava a mija nit,
segons lo consell de David qui diu:
surgebam ad confitendum tibi."
hora ella elevava lo seu sperit en la glòria de
paraýs; e aquí sentia consolacions tantes, que no
basta lengua a recomptar-les. E en aquesta contemplació
de la glòria e excel·lència divina stava
fins al alba. E de aquí fins a hora de tèrcia se
occupava en les oracions vocals, qui per lo gran
sacerdot eren ordenades a dir a les donzelles qui
eren en lo temple. E de tèrcia fins a nona feya
fahena de mans, ab les altres donzelles, inflamant-les
en la amor divina dient-los que fossen molt
fervents en orar e lohar nostre Senyor Déu, e que
guardassen de perdre temps e de molt parlar,
car açò apartava molt la ànima de vera devoció.
Totes aquelles donzelles la amaven tant, que jamés
se volgueren partir d'ella, e no li deyen sinó "la
nostra reyna". E sa senyoria aturava molt poch
ab elles, car la solitut li era molt cara. E, venint la
hora de nona, tornava
e aquí orava e legia les Sanctes Scriptures, fins
que l'àngel li portava vianda per a dinar, a ella tramesa
per nostre Senyor Déu, la qual ella menjava
ab grandíssima devoció. E, aprés son dinar, feya
gràcies a nostre Senyor Déu dels grans e asenyalats
benificis que contínuament li feya. E suplicava-li hagués
pietat dels pobres e freturosos, e inspiràs als richs que
ajudassen en ses necessitats.
E aprés tornava a la fahena ab les altres donzelles,
fins a hora de vespres. E, venint la dita hora
de vespres, tornava a la sua cel·leta, e aquí stava
en contemplació fins a la nit; e aprés posava
dormir. E en aquesta vida continuà la Senyora lo
temps que fon en lo temple. E aquí, inspirada e
inflamada per nostre Senyor, féu vot de virginitat.
E en açò instruÿa moltes altres donzelles. Era exemple
e regla de totes virtuts: com degú la saludava,
ella responia
fos lohat nostre Senyor Déu, lo qual ella amava, e
desijava contínuament per ella e per tota creatura
fos lohat e magnificat. E deya contínuament dins
lo seu ferventíssim cor:
in omni tempore, semper laus ejus in ore meo."
Volent dir: "Yo beneyré lo meu Senyor tostemps,
e la sua lahor no
CAPÍTOL
LA SENYORA SPOSADA AB LO
SANCT PROHOM JOSEPH; E COM VINGUÉ
EN NAZARET HON ERA LA SUA MARE
SANCTA ANNA; E DE LA STREMA POBREA
SUA.
Com la excel·lent Senyora fos pervenguda
a la edat que acostumaven traure les
vèrgens del temple e col·locar-les en
matremoni, fon un dia amonestada,
ensemps ab les altres donzelles, per lo gran sacerdot,
dient-los que lo temps era vengut que elles
devien tornar a les posades de sos pares per fermar
matremoni. E les altres donzelles foren prestes de
hobeyr al manament del gran sacerdot.
Sola la verge gloriosa, ab molta vergonya e maturitat
dient que a ella no era possible exir del temple per dos
rahons: La primera, car son pare e
mare, moguts de molta devoció la havien promesa
al servir de nostre Senyor Déu per tot lo temps
de la sua vida; e que per ço la havien offerta de
edat de tres anys al dit temple; e que ella, trobant-se
de edat, li playia molt lo que sos parents havien
promés, e volia perseverar en lo servici e lahor
divina tot lo temps de la sua vida. La segona rahó
era que ella, des que era en lo temple, coneixent
la virtut de virginitat quant era accepta a nostre
Senyor Déu, havia fet vot de servar aquella tota la
vida sua; e, puix ho havia promés, ella delliberava
tenir son vot, e no entendre en res que de matremoni
fos, ne escampar lo seu enteniment en
pensament nengú temporal; sols volia occupar lo
seu cors e ànima en lo servir de nostre Senyor
Déu. E lo gran sacerdot, hoynt la rahó de la gloriosa verge,
fon posat en tanta admiració que de
una gran peça no pogué dir res. E aprés, tornant a
cobrar esforç, dix a la Senyora: "O, verge excel·lent! ja sabeu
in posteris adoratur, sicut semper fuit apud
filios Israel.
multiplicació de fills, e en largues generacions és
adorat e conegut; e açò és stat tostemps lohat e
aprovat davant los fills de Israel." Respòs la
Senyora dient: "Veritat és, reverent pare, lo que
vós dieu de ley comuna; emperò vostra reverència
no ignora que nostre Senyor Déu no haja
privilegiat moltes de les leys comunes,
Abel iustum, nulluss fuit iustus;
Abel just, la Scriptura no posa nengun altre just
primer que ell, e aquest fon verge e pur, per
què
virginitate primo colitur et adoratur;
Senyor Déu en castedat e virginitat fon primerament
servit, honrat e adorat. Axí mateix
havem exemple del gran propheta Elies, del qual
se diu:
eum in paradisum, cujus carnem virginem
custodivit;
la carn mortal, per nostre Senyor Déu fon levat
en paraýs terrenal, e aquí conservat sens mort;
e aquesta gràcia aconseguí per ço que la sua carn
havia conservada en virginitat e puritat. E yo,
hoynt e legint aquestes coses, des que só açí en
lo temple, inspirada per la clemència divina hé
fet lo dit vot, ab propòsit ferm, dins lo meu cor,
reverent senyor, deman-vos de gràcia de açí avant
no
vehent la gran constància de la Senyora, no volgué
més replicar; ans li dix: "Donzella: tornau a
la vostra cel·la, e aquí pregau la divina magestat
que
inaudita e de gran importància lo vot que vós
haveu fet, e yo dellibere proceyr en açò ab gran
consell e maturitat."E la Senyora, ab los ulls
baxos e molta vergonya, féu reverència al sobiran
sacerdot e saludà a tots los altres; e partí
aquí e tanquà
congoxat de la gran difficultat que en
aquesta fahena veya, ajustà consell de tots los
doctors e hòmens discrets que en Jherusalem se trobaven,
e dix-los:
auribus percipite verba oris mei.
"Plàcia-us, senyors fills de Israel, star atents a les
paraules mies; car cosa us vull dir de gran novitat
e molta admiració. Car vostres reverències
saben que, des que aquest present temple és
hedificat, són açí criades moltes donzelles, filles
de reys, e de prophetes, e de grans sacerdots e
de molts altres; e, venint a edat de matremoni,
prenien sos marits e seguien les ordinations de
sos majors.
ordo inuentus est: que Deo se spopondit
virginem permanere;
un novell orde per sola aquella excel·lent donzella Maria,
filla de Joachim, la qual se és promesa
a nostre Senyor Déu servar-li virginitat per
tostemps. De què yo stich en gran agonia, car
recort-me del que David diu:
domino Deo vestro;
ha votat guarde bé què farà, car necessari li és
donar e servar a nostre Senyor Déu lo que ha
promés. E si yo conselle a aquesta virtuosa verge
que serve lo que ha votat, tem-me no vinga contra
la ley qui mana lo poble de Déu sia multiplicat.
E recort-me que Ysaÿes ha dit:
concipiet.
nostre Senyor volrà fer alguna gran maravella en
aquesta sancta verge, la vida de la qual és de
tanta perfectió e singularitat, que jamés s'és tro
bada a ella semblant. Per què us deman, senyors
me vullau consellar lo que dech fer." E, aprés
que cascú hagué respost sa intenció, la concòrdia
de tots fon que esta fahena era més del cel
que de la terra, e que per hòmens terrenals no
podia ésser sufficientment consellat, sinó que
paria devien recórrer a nostre Senyor Déu, per
dejuni e oració, suplichant la clemència sua volgués
revelar lo seu beneplàcit al sobiran sacerdot,
perquè aquell proceýs en aquesta obra segons la
voluntat de la magestat sua. E, hagut lo consell,
fon de continent posat en obra. E, passats tres
dies, nostre Senyor revelà que fossen ajustats tots
los dotze trips de Israel, e que lançassen sorts de
qual trip seria lo tan digne que hagués la Senyora
per sposa, e fos custodi de la virginitat sua.
E, lançades les dites sorts, caygué la sort sobre lo
real trip de Judà. E lavors manà nostre Senyor
que lo cendemà fossen ajustats tots los de aquell
trip qui
verga en la mà; e axí fon fet. Entre los altres que y
vengueren fon lo gloriós patriarcha Joseph, de
edat de sexanta anys, no per desig de muller ans,
per sola hobediència, car ell havia fins aquí servada
virginitat, e delliberava continuar en aquella
fins a la fi de sa vida; e de açò havia fet special
vot. Lo qual stava aquí, ab sa verga en la mà,
davant l'altar, ab los altres jóvens, més empeguit
que preat. E, venint lo gran sacerdot, près la verga
de la mà de cascú de ells, e entrà dins la
sanctorum,
Senyor, offerint-li sacrifici, suplicant la magestat
sua volgués declarar aquesta fahena per manifest
miracle. E nostre Senyor manà al dit sacerdot que
prengués les vergues que havia posat sobre l'altar,
e que ixqués defora, e públicament davant tot lo
poble, fes venir los de qui eren les vergues e tornàs
a cascú la sua; e aquell en la mà del qual floriria
la verga, e aparria una coloma al cap de
aquella, aquell era lo que sa magestat havia elegit
en spòs e custodi de Maria, verge sanctíssima.
E lo sacerdot complí prestament lo manament
de nostre Senyor Déu, e tornà les dites vergues; e
nenguna no florí sinó sols la de Joseph, sobre la
qual aparegué la coloma, segons nostre Senyor
havia promés. E, vista per tots, se
e tots restaren molt aconsolats del miracle tan
evident, e loharen e magnificaren nostre Senyor
Déu de les obres sues. E tantost delliberaren fer
les sposalles de la Senyora, la qual stava dins la
sua cambra, orant e pregant nostre Senyor Déu li
fes servar lo que promés havia, dient a sa clemència:
et virginitatem meam tibi comendo."
dir: "O, Senyor meu! a vós offir tota la affectió e
desig del meu cor, qui és de servir a vós, e la
virginitat mia a vós, Senyor, la coman, que siau
sols poseÿdor de aquella." E stant la Senyora
en aquesta fervent oració, foren davant sa senyoria
dos donzelles per nostre Senyor Déu trameses,
lo nom de les quals era Hobediència e Fortalea.
E dix Hobediència a sa altesa: "Senyora excel·lent:
a nostre Senyor plau siau sposada, fent-vos
segura la virginitat vostra restarà tostemps sancera."
Aprés li dix l'altra donzella, Fortalea
nomenada: "Ma Senyora: la magestat de nostre
Senyor Déu vol que ixchau del temple, e siau
casada, he us manifesteu al món vivint en vostra
casa, hon passareu molta pobrea e altres treballs.
E per ço nos tramet açí sa clemència, que siam
tostemps en la companyia e servir de vostra
merçé, esforçant-vos a ésser constant e ferma en
totes les virtuts, car exemplar general haveu a
ésser de tots los staments. Açí stant en lo temple haveu
donat lum a les donzelles vèrgens;
ara, Senyora, dareu regla de sanctedat a les
maridades e a tots los vivints en lo món."
E sa senyoria, hoynt açò, fon contenta de hobeyr
a nostre Senyor Déu, e consentir en lo matrimoni,
puix a sa magestat playia. E com lo gran sacerdot
hagués asignada la hora per a fer les dites sposalles,
e la gent fos aplegada, ell mateix anà a la
cambra de la Senyora, portant ab sí aquella matrona virtuosa
qui tenia cura de les donzelles. E los
dos li comptaren lo miracle que
nostre Senyor havia mostrat clarament volia ella
fos sposada ab un virtuós vell de sexanta anys,
parent seu molt acostat, que havia nom Joseph.
E la Senyora, qui ja de açò era largament informada
per nostre Senyor Déu, e asegurada de no perdre la
virginitat que tan carament amava, respòs
ab molta maturitat e vergonya, que puix a nostre
Senyor axí playia, e a ells dos que tenia per pare e
mare, que ella era contenta del dit matremoni.
E lavors, hoynt açò lo sacerdot, se
hon la gent stava, e dix-los que tantost seria aquí
la Senyora sposada: que
reverent matrona Anna féu vestir a la Senyora les
millors robes que tenia; ab tot fossen pobrelletes,
eren honestíssimes e molt netes; e estés-li los
cabells sobre les spatles, que li donaven tanta
bellea e ornament,
bene coopertus Salamon in omni gloria sua;
nunqua fon tan ben abillat Salamó en tota la glòria
sua, com aquesta Senyora ab la sua natural bellea
e composició virtuosa. E, axí arreada sa altesa e
molt ben acompanyada, portant aquella virtuosa
Anna al costat e moltes donzelles que la seguien,
vingué allà hon la sperava tota la gent ab lo sposat
Joseph. E tots, admirats de la sua bellea, loharen
nostre Senyor Déu que tal l'avia creada. E lo gran
sacerdot féu les dites sposalles ab gran solemnitat,
segons costum dels juheus. E, acabada aquesta
fahena, ab molta consolació e alegria, tots molt
hedificats de la honestat de la senyora sposada,
prengueren comiat e tornaren a ses posades.
E Joseph partí per a Natzaret per aparellar la
pobreta casa sua. E portà letres del gran sacerdot
per a la gloriosa Anna, mare de la Senyora, car lo
pare seu Joachim ja era mort; dient en les dites
letres com la virtuosa filla sua era sposada ab lo
portador de la present, e que de açò no la havia
avisada ans del sposar, perquè nostre Senyor Déu
havia mostrat tan asenyalat miracle que fóra stat
careguós sperar consell humà de nenguna creatura,
puix sa magestat manifestava ésser aquesta la
voluntat sua. E la virtuosa Anna, legides les letres,
fon molt aconsolada del que de la sua amada filla
li era dit, car de tan sancta filla ella no sperava hoyr
sinó miracles e maravelles; e festejà
molt lo virtuós gendre, e anà ab ell a casa sua per
posar-la en orde per la venguda de la sua excel·lent
filla. E la Senyora, aprés la partida de Joseph,
aturà tres dies en lo temple, per pendre comiat de
aquella venerable matrona Anna, qui ab tanta
amor la havia criada, e restava tan desolada de la
sua absència; e de les altres donzelles, qui cuydaven
morir havent-se a separar de tan dolça companyia.
E, passats los tres dies, la Senyora partí
molt ben acompanyada; e, anant a Natzaret, des
cavalcà en casa de la senyora sa mare; la qual
hagué infinit goig de veure una tal filla. E la
Senyora ab molta reverència besà-li la mà, e aprés
en la boca; e sigueren-se un poch, e comptà-li la
Senyora tot l'orde del seu sposalici, e com era certificada
per nostre Senyor Déu de la sanctedat de
Joseph; e que abduy havien fet vot de virginitat, e
aquella servarien contínuament en lo seu matremoni.
E Anna, escoltant les rahons de la sua filla,
contínuament plorava per habundància de goig,
no fartant-se de mirar-la. E comptà-li la mort del
seu pare Joachim; e com aprés ella havia près dos
marits per inspiració divina; e que havia agut dos
filles, a les quals havia posat nom Maria a cascuna
per amor d'ella; e que la una encara stava en casa
de la dida, e l'altra no era en casa. E Joseph, sentint
que la Senyora sa sposada era venguda, anà
prest a la posada de la senyora sa sogra; e aquí
parlaren molt los tres de tota sanctedat. E les donzelles
que havien acompanyat la Senyora prengueren comiat
de sa merçé, e de Anna e de Joseph, e
ab grans làgrimes e enyorament partiren de aquí,
e tornaren al temple. E Anna acompanyà la senyora
sa filla a casa de Joseph, la qual stava molt
neta e sols de pobrea arreada. Havia-y dos cambretes:
en la millor stava un litet per a la Senyora,
ab poca roba; e en l'altra un altre per a Joseph,
molt pobrellet. E la cortesa senyora no volgué en
nenguna manera la millor cambra, ans elegí per
a sí la pus chica e més pobra, com amadora de
tota virtut. E la senyora sa mare, dexant-la en casa,
tornà a la sua; e recordant-se de la pobrea que
havia vist en casa de la sua filla, tramés-li un parell
de flaçades e algunes ayines de casa; e la Senyora
ho prengué, més per amor de Joseph que de sí
mateixa, e féu moltes gràcies a la senyora sa mare.
E axí la Senyora e Joseph staven en sa caseta,
vivint ab molta caritat e puritat, guanyant la vida
ab lo treball de ses mans. E la Senyora ferventíssima,
stant tota la nit e la major part del dia tancada dins la sua
cambreta, orant e filant, demanava
ab contínues pregàries e làgrimes la redempció de
natura humana.
CAPÍTOL
SUA MULLER EVA, INSPIRATS PER LA DIVINAL
CLEMÈNCIA, SUPLICAREN AQUELLA PER LUR
DELLIURACIÓ ENSEMPS AB
TOTS LOS PARES DEL LIM.
Essent ja la Senyora excel·lent de la edat
disposta per al misteri que la saviesa
divina la havia creada, sa magestat volgué
entendre e mirar sobre la misèria e
captivitat de Adam e de la generació sua; de què
li devem fer infinides gràcies, segons diu David:
car aquell qui és beatitut eterna deu ésser lohat e
magnificat, e infinidament regraciat, perquè li ha
plagut entendre ab efficàcia sobre la pobrea extrema e
captivitat dolorosa del home per ell creat.
E, volent-lo retornar a ssí, inspirà sa clemència lo
pare Adam, que regonegués agudament quants
dans havia encorreguts per lo seu peccat. E, sentint-se
axí tocat lo venerable pare Adam, recordà
que ja eren passats cinch_mília anys de la sua
creació, e que, per sa pròpria culpa, ell e los fills
seus staven de aquell temps ençà en tan dura captivitat,
acompanyats de tantes dolors e misèries, e
que tan larch temps havia que durava la dita pena
a ell justament donada per la desobediència sua.
Per què Adam e los que ab ell eren tingueren
consell dins los lims hon se trobaven. E dix lo
pare Adam als fills seus:
quia conturbant me cogitationes mee, et non
est hic locus quietus".
molt amats! ý què farem? Car les cogitacions e
pensaments meus me donen molta dolor e turbació,
com me recort haver perduda la heretat
de paraýs per lo peccat meu, e
ensemps ab vosaltres, en aquest loch de tenebres,
hon no y ha consolació nenguna ne repòs."
E, hoÿda la rahó de Adam per los fills seus,
travessats de molta dolor per la gran desaventura
e pèrdua sua, com tan poch los havia durat lo stat
tan preminent de innocència en què nostre Senyor
Déu los havia creat, no pogueren respondre al
pare seu, sinó que romperen en gran e dolorós
plor. E la mare Eva, que véu lo seu marit e fills en
tanta dolor e pena, atendrien-se les entràmenes
de aquella, com a mare piadosa, e dix: "O, Adam
senyor! aquesta dolor mia és principalment, car
yo hé lançat a vós ý als fills meus en tanta dolor
e pena, e en cascú de vosaltres yo só turmentada.
Si a nostre Senyor plahïa, yo volria passar la
pena per tots, puix só causa del peccat; e vós,
senyor Adam, e los fills meus, fósseu deliures de
captivitat, e cobràsseu la heretat vostra, qui per
la errada mia haveu perduda. Lo Senyor m'à
creada pus amable per natura, e molt pus piadosa
que al home, perquè yo pus vivament senta
la dolor dels fills meus. E per ço, Adam senyor,
puix vós per lo mal consell meu fes aquella tan
gran erra de desobeyr nostre Senyor Déu e
trencar lo manament seu, plàcia-us ara per mercé
escoltar la dolorosa paraula mia, qui contínuament
pense e fabrique en la reparació vostra e
mia e dels fills meus.
et recuperabis sanitatem;
vostra plaurà hoyr lo consell meu, yo hé ferma
fe vós recobrareu salut a tota la natura vostra."
E Adam, sabent que era scrit
oriebatur, inde vita resurgeret,
lo consell de sa virtuosa muller; ans li dix:
"Digau, Eva, lo que us parrà bo; car tota cosa
faré per recobrar la amistat e gràcia del meu
creador, lo qual m'à avorrit e lançat per la
desobediència mia." E lavors Eva, ab molta
amor, dix:
penitentiam te adducit?".
meu Adam; ¿ignora la discreció vostra com,
aprés lo vostre peccat, la benignitat del Senyor,
creador nostre, vos tirà a penitència? E, com
sab la mercé vostra, penitència vera deu ésser
acompanyada ab sperança de vènia. Donchs,
senyor, puix la penitència haveu feta tan largament,
confiar deveu la misericòrdia divina no us
serà negada. Acorda-us, senyor, de aquell dormir
tan dolç que vós, senyor, fes stant en lo stat de
ignocència, en lo qual, segons la merçé vostra
moltes vegades m'à recitat, vos fon revelat que
nostre Senyor Déu vostra carn pendria, e que
faria home. E siau cert que, ab tot per lo nostre
peccat açò sia differit, la clemència sua farà lo
que promés vos havia, car sa magestat ha dit:
preteribunt;
sua paraula restarà ferma; e per la iniquitat nostra
no cessarà la misericòrdia sua de manifestar-se
als hòmens. E a mi, Senyor, acorda que aquell
dia dolorós que fom lançats de la heretat nostra,
qui
irat contra la serpent qui a mi havia decebut, dix
a ella:
diable, qui, prenint forma de serpent me havia
enganat, que per dona li seria trencat lo cap.
Açò no ignore yo que de mi no
car yo, per ma desaventura, no hé trencat lo
cap al diable, ans ell ha vençut a mi e lançat tota
la generació mia en la captivitat dolorosa que
ara som. E per ço havem a creure que altra dona
té a venir, que serà causa e principi de la reparació
nostra, e trencarà lo cap al diable, levant-li
la tirànnica potestat e senyoria que té sobre
nosaltres. E de aquesta senyora e filla nostra
foren a mi revelades grans coses en lo començ
de les mies dolors; e tota la mia vida la hé
reclamada e desijada, e no la hé mereixcuda veure
en los dies meus. E ara só certa, segons la relació
que a vós, senyor, e a mi és stada feta, que
en la terra de Judea és nada una donzella de
tanta excel·lència, que ja
ella:
sequentem;
que lo món és creat, ab tot que en la generació
nostra haja agut moltes virtuoses dones, no y ha
agut jamés semblant a aquesta en excel·lència e
virtuts. La qual só molt certa és stada preservada
per la potència divina de aquella ley comuna que
fon imposada per lo nostre peccat,
gemens David: Ego in iniquitatibus conceptus
sum, et in peccatis mater mea in utero me aluit.
Car totes les gràcies e prerogatives que són stades partides
en totes les creatures angèliques
e humanes, en ella sola són trobades justades.
E si yo, en la mia creació, fuy neta de tacha original,
quant més deveu creure, senyor Adam,
que és stada neta en pus singular grau aquesta
filla e senyora nostra, de la qual diu David:
no ha fet nostre Senyor Déu tanta singularitat de
gràcies a nenguna nació passada, present ni
esdevenidora, com a aquesta sola senyora.
E per ço, en la nativitat sua, han cantat los àngels
en presència sua:
annunciavit in universo mundo;
presència sua, tot lo món serà alegrat. E dien
que la dita senyora se és criada en lo temple de
Déu, e és stada tant amada ý reverida per los
habitadors del dit temple, que tots,
dicentes,
est talis mulier super terram;
tal dona com aquesta jamés naixqué sobre la
terra. E ja, senyor Adam, és aquesta donzella de
edat de matremoni, car, segons lo compte que
yo tinch, ja passa los dotze anys: ara
que és hora de cridar e demanar al nostre creador e
senyor misericòrdia e perdó. Car, si a sa
magestat plaurà haver-nos mercé, e humiliar-se
tant que
ém aquesta excel·lent senyora e filla nostra; si
plaurà a sa clemència pendre-la per sposa, puix
sa magestat la ha tant dignificada e de singulars
dons dotada, que dóna atreviment a nosaltres de
pensar en aquest matremoni; ab tot no haja nenguna
comparació del creador a la creatura, sa
clemència egualarà aquests estrems, per mijà de
aquesta senyora, en tant que l'ome peccador
gosarà acostar-se a la magestat del seu creador."
E Adam, havent bé atentament escoltat tot lo
rahonament de sa discreta muller, fon tan alegre
que dix: "O Eva! hoÿt lo que dit m'aveu de
aquesta Senyora,
cera liquescens in medio ventris mei".
Volent dir: "Lo cor meu, per extrem goig, és axí
regalat com cera calenta dins les entràmenes
mies; car crech, certament, ara és vengut lo
temps en lo qual la clemència divina remediarà
les dolors mies, per mijà de aquesta Senyora,
sanctíssima filla nostra." E, agenollant-se lo pare
Adam en terra, ab grandíssima fervor e devoció
començà a reclamar la clemència divina, dient:
hominem quem de limo formasti"
"O rey e príncep de tota creatura! en vostra sola
clemència és lo desig e sperança mia e de tots
los fills meus. A vós, Senyor, demanam que us
plàcia devallar e salvar lo miserable home, que
del lim de la terra haveu format. Vós, Senyor,
sabeu quanta és la misèria humana: hajau pietat
de la errada mia, car sens vós, ajudador meu,
no
confidit anima mea".
que la dolor de tots los seus fills molt tendrament
sentia, ab fervor no recomptable començà a cridar
un crit molt piadós, dient:
me mundare".
mia! la dolor e dan dels fills meus, pròpria pena
mia és." E, prostrant-se en terra, deya:
salva nos quia perimus".
"O, Senyor, qui sou pietat immensa! salvau-nos,
que del tot perim sens lo auxili e multíssima
clemència e adjutori vostre." E aprés deya:
infinida! cuytau la venguda vostra, car
ja defallen los fills meus per longa sperança.
et ostende nobis lucem miserationum tuarum.
O, Senyor! ý hajau merçé de la longa dolor mia!
delliure, la vostra clemència, aquests fills de tan
dura captivitat! mirau, Senyor, sobre nosaltres,
e mostrau-nos la lum resplandent de les infinides
misericòrdies vostres." E, levant-se la amable
mare, girà
e no cesseu; nomenau-vos fills meus, perquè la
piadosa dolor de la mare vostra pus fàcilment
moga la clemència divina a haver merçé de
vosaltres. Yo, trista mare, qui us devia guardar,
per tendrea de amor, de tot dan e perill, vos hé
lançats en tanta dolor e misèries; yo qui us devia
conservar la heretat vostra, vos hé procurat captivitat
trista e penosa; e ara, fills, ajudar no us
puch; recorreu ab gran fiança a aquell qui ajudar-vos pot,
lo qual ha dit:
E los atribulats fills, hoÿda la amonestació de la senyora
mare sua, començaren a reclamar e cridar la misericòrdia
divina, dient: "O clement e piadós Senyor! veus açí los exellats
fills de Eva, qui, per manament de vostra magestat,
són stats bandejats del regne vostre per lo
peccat dels primers parents; quantes penes e
angústies havem soffert en la dolorosa peregrinació
nostra, no basta lengua humana a esplicar
la menor part; ara, ab dolor e gemechs, suplicam
la merçé vostra vulla donar fi al exili nostre.
de nobis; inclina, Deus meus, aurem tuam et
audi. Aperi occulos tuos e vide tribulationem
car sens vós perim; ajudau-nos, creador nostre,
car de vostra magestat és dit:
eorum que fecisti;
coses que fetes haveu. E per ço, Senyor, no
pereixca la obra de les vostres mans per la iniquitat nostra;
treballats som, sens repòs; e
podem dir:
perditionis, et ambulavimus vias difficiles;
viam autem Domini ignoramus.
cansats e lassats som en la via miserable de
aquest món hon y ha infinits laços de perdició!
Anam per vies diffícils: la via vostra, Senyor,
ignoram. E per ço suplicam la pietat vostra, dient
cascú per sí:
michi et semitas tuas edoce me;
O, Senyor! il·luminau-nos; que vejam e conegam
lo camí dels vostres manaments e les estretes
vies de perfectió, perquè prestament pugam
venir a vós ý atényer la gràcia vostra tan desijada."
E aquests miserables fills de Adam,
vehent-se en tanta necessitat, començaren a reclamar
en ajuda sua los ciutadans de paraýs, qui
són los sancts àngels, dient a ells:
principes qui statis in domo Domini, in atriis
domus Dei nostri,
que li plàcia haver pietat de nosaltres, e que
done fi al exili nostre; e pugam pervenir al loch
hon vosaltres sou, car les ànimes nostres han set
insaciable de veure lo nostre creador, qui és
vida ý amor nostra." E, continuant aquestos
crits,
aquell crit tan piadós per la ciutat de paraýs; e los
ciutadans de aquella, moguts de gran caritat, desijosos de la
reparació humana, levaren-se de les
cadires e vingueren tots justats davant lo trono de
la alta magestat divina,
throni, in facies suas et benedixerunt viventem
in secula seculorum.
gran reverència, digueren: "O potència infinida!,
"Sia de vostre divina clemència atorgar a aquests
miserables fills de Adam la petició sua, e que
ixquen de aquella dura captivitat, e vinguen a
lohar la magestat vostra e a possehir estes cadires qui stan
buydes per lo caÿment de aquells
superbos àngels, qui a la justa ordinació de vostra
clemència no sotsmeteren la voluntat sua."
E lo misericordiós Senyor, responent als àngels,
dix que acceptava la petició sua, e que prestament
ell trametria un príncep en la terra de aquests
catius per veure de què
ne si tenen res per a pagar lo rescat.
CAPÍTOL
HOYNT LOS CRITS DELS PARES, TRAMETÉ
SANCT MIQUEL EN LA TERRA; LO QUAL,
DEVALLANT ALS LIMS, DENUNCIÀ A ADAM
LES GRANS MISÈRIES DELS HABITANTS
EN LO MÓN, E LES MOLTES EXCEL·LÈNCIES
DE LA VERGE MARIA, PER LA QUAL
OBTENDRIEN LA REDEMPCIÓ QUE DEMANAVEN.
E lavors sa magestat manà cridar lo seu
lochtinent general lo príncep sent Miquel; lo qual venint, ficà lo genoll
davant sa clemència, stant prest de
obeyr lo que manat li seria. E lo Senyor li dix:
eorum, sed veni mittam te ad eos."
Volent dir: "O Miquel! la dolorosa clamor dels
fills de Adam és venguda en la presència mia;
hé vist la gran aflictió que passen; só mogut
haver pietat de ells. Per què hé delliberat de
trametre-vos a ells perquè vejau què fan ne què
han mester." E sent Miquel, molt content de la
comissió que donada li era per la magestat divina,
partí molt prest per executar lo que manat li era;
car era molt affectat a natura humana, e desijava
la reparació de aquella. E, devallant lo gloriós
príncep Miquel, mirà e regonegué tota la terra.
E aprés vingué als lims, hon era lo antich e venerable
pare, e dix a ell: "O Adam!
semper sit!"
Miquel, lançà un gran sospir e dix:
quale michi gaudium erit, que in tenebris sedeo
et lumen non video."
Miquel! ý quin goig pot ésser a mi, ne quina
alegria porà pendre loch en mi, car en tenebres
stich, e la lum del cel no veig!" E respòs sent
Miquel: "O Adam! no sia desmayar:
stote, videbitis auxilium Domini super vos;
car la magestat divina me tramet per sentir les
dolors vostres, e veure de què us clamau, ne
què demanau. E yo, devallant del cel, ans sia vengut a vós,
hé regonegut la terra e los fills vostres
habitadors de aquella: he la hé vista tota corrumpuda,
plena de iniquitats; tots dies pijora; no y
ha ley ni veritat;
humani intenta est ad malum omni tempore,
car les cogitacions e pensaments dels fills vostres, que
en lo món viuen, totes són girades a
mal; nengú no ama son prohïsme de verdader
cor; les coses males e noïbles desigen, e les
bones avorreixen. No és maravella, Adam, si us
és dolorós veure vostres fills en tanta misèria,
car dich-vos que en la terra no y ha loch que no
sia ple de infinits perills. Bé la havia devisada
aquell excel·lent home, qui havia lo saber angèlich,
lo qual dix:
latronum, periculis ex genere, periculis
ex gentibus, periculis in civitate, periculis
in solitudine, periculis in mari, periculis in
falsis fratribus, in labore et erumpna, in vigiliis
multis, in fame et siti, in jejuniis multis, in
frigore et nuditate."
"O príncep Miquel! tots aquests dans ha encorregut
lo món per la desobediència mia: plàcia-us
espondre
perills, ne què signifiquen." E sent Miquel respòs:
"Adam: só molt content de dir-vos lo que demanau.
En los perills dels flums són aquells qui en
la present vida són en grans e contínues occupacions,
sens jamés haver repòs; e nenguna bona
inspiració en ells no pot aturar, ans corren
tostemps, sens may reposar, e axí vénen a la
mort no sabent donar nenguna rahó de la vida
sua. Los qui són en perills de ladres són los qui
viuen negligentment en la present vida; car, per
sa fluxea e poca virtut, donen atreviment de
furtar a qui robar-los vulla; e lo diable se
los bons prepòsits ý desigs virtuosos, no leixant-los
jamés posar res en obra; lo cors propri li
furta les consolacions spirituals, volent entendre
tostemps en sos plaers; lo dormir e reposar li
furta lo temps; e axí, robat per aquestos ladres,
ve nuu e despullat a la mort. Los qui són en los
perills de la generació sua són aquells qui segueixen
los apetits sensuals, e volen posar per
obra tots los mals desigs e apetits a què natura
los inclina, no havent nengun fre en la sensualitat sua.
Los qui són en los perills de multitut de
gents són los presumptuosos, que crehen ésser
sufficients a totes coses, e contínuament jutgen
e roseguen les obres dels altres; e lo cor de
aquests axí presumptuós, stà contínuament ple
de pensaments infructuosos e de diverses maneres,
axí com lo mercat stà ple de diversitat de
gents. Los qui són en los perills de la ciutat són
aquells qui tenen la sua ànima desordenada; car
aquesta ciutat ha fundat nostre Senyor Déu per
posada sua, e los ciutadans de aquesta ciutat,
són Enteniment, Memòria e Voluntat, e lo governador
de ella és la Rahó; e si aquests no
la voluntat del Senyor, servant les
sues leys e manaments, e entre sí són discordants
e breguegen tots dies, dich-vos que esta ciutat és
en gran perill. Los qui cahen en los perills de
solitut són los superbiosos, que
en lo món en saber e poder, e que nengú no
deu egualar ab ells, ne poden regonéixer majoritat
ni senyoria a nengú; la sola voluntat sua han
per ley; no amen res sinó la honor pròpria; car
lo qui verdaderament ama tem lo amat e desija-li
comunicar tot lo bé que posseïx, e lo superbiós no ha
temor a Déu ne a les creatures sues,
los béns de les quals se volria apropriar; e per ço
en tales persones nengú no pot conservar vera
amicícia. Los qui són en los perills de mar són
aquells que
e van sobre les ones del vent de la vanitat, axí alegres
e segurs com si fos cosa ferma;
e sobtosament prenen de grans mutacions e
perilloses caygudes. Los qui són en los perills
dels falsos germans són aquells qui han a contribuir
ab persones envejoses, que, sots color de
amicícia, volrien a sos germans robar la fama e
la vida; e tot lo bé e prosperitat de sos prohïsmes
los és turment e pena; e no perdonen a
nengú, per acostat que
nengun benefactor. En los perills dels molt
treballants són los avariciosos, que no han un
dia de repòs en la present vida; car, ab pena e
infinits treballs, adquirixen les riquees, e ab
molta dolor les conserven; no guosen pendre un
sols plaer, per profitós que
costar; la vida e la ànima abandonen, per no
perdre la roba; axí viuen en treball, sens remey,
e moren ab dolor inestimable. Lo perill que és
en les grans vigílies és entés per les persones
que són massa sol·lícites en veure e saber los
mals e peccats de sos prohïsmes, e jutjar aquells;
aquests són molt vigils en la nit, car no vehen ni
senten sinó mal, e dormen de dia, car les virtuts
de sos prohïsmes no conexen ne estimen.
Los perills altres que
e set, e molta abstinència, e fret e nuditat, són
tots en los ipòcrits, los quals són màrtirs del diable,
que fan desmesurades penitències per sola
lahor humana; e tostemps tenen la ànima freda
y nua, car no senten jamés la calor de vera caritat,
ni devoció sancera en ells nuncha és trobada."
E Adam, hoÿda la exposició de aquests
perills, dix: "O Miquel gloriós! ¿e què faran los
meus fills, posats en tantes maneres de perills, si
per lo meu Senyor no són ajudats? Açò és lo
que yo cride; açò és lo que reclame. O príncep
Miquel! siau vós advocat meu; recaptau-me
misericòrdia ab lo senyor e creador meu; consellau-me
què faré per placcar la pietat divina,
puix sou tramés per sa clemència a veure la
misèria mia." E sent Miquel, mirant Adam e
hoynt les sues doloroses rahons, fon mogut a
molta compassió, e dix-li: "O patriarcha venerable!
siau cert que yo faré per vós tot lo que
sia possible en suplicar la clemència divina vulla
remediar en les dolors vostres. E prench ab
gran plaer la advocació vostra, e rahonaré la vostra
causa davant sa magestat ab molta affectió.
Lo que a mi par vós deveu fer és humiliar-vos
tostemps, e cridar misericòrdia davant la clemència sua.
Car sa excel·lència ha dit:
ad me, non ejiciam foras;
vendrà e recorrerà a la dolçor sua, no
fora, ans lo acullirà dins les entràmenes de la
pietat sua. E sa magestat diu:
exaltabitur,
sereu exalçat. E per ço, Adam, entrau dins la
profunditat de la vostra misèria e regonexeu de
hon sou caygut: car de la altea de gràcia sou
devallat a la captivitat del peccat, de la qual
sola la bonea de nostre Senyor Déu vos pot delliurar:
aquesta reclamau, e sereu exaudit; e, si
teniu cosa alguna que digna fos per a offerir
davant la magestat sua, que li fésseu un present,
trametent alguna persona de part vostra en
companyia mia. Car de sa clemència és dit:
nobis tue propiciationis habundantiam
multiplicatis intercessoribus largiaris."
E respòs Adam, e dix: "O Miquel! ¿què puch
yo offerir al creador meu? Car, perdent la sua
gràcia, fuy despullat de tot bé. No trobe en mi
sinó pecat e infinides misèries; los fills meus tots
són nats en lo temps de la captivitat mia: no
puch fer de ells offerta. Veritat és que la bonea
divina m'à donat una filla de tanta singularitat,
que ja en la sua concepció li ha mostrat nostre
Senyor Déu tanta favor e amor, que és stada
apartada e separada de tota la culpa mia, e de
ella sola és cantat:
non est in te.
lo temps de la edat sua són tretze anys, poch
més:
incognita viro.
que per mi dega ésser offerta davant la magestat
divina, com a filla mia e de la pròpria natura e
carn mia?" E lo príncep Miquel, alegrant-se
molt, dix: "O Adam! ¿de qui
senyora Maria de Natzaret? Si sabíeu quant li só
servidor! No cregau que la excel·lència e virtuts
de aquesta Senyora puga ésser coneguda, sinó
sols per aquell que tan singular la ha creada.
Yo devalle moltes vegades del cel per visitar sa
senyoria; car só cert nostre Senyor Déu la ama
tant, que lo servir a ella fet la magestat sua ho
estima molt. E per ço dich yo a la dita Senyora,
cascuna vegada que faç reverència a sa altesa:
non videbit mortem in eternum;
Adam, que los servidós e leals amadors de
aquesta Senyora no poden perir eternalment.
Congoxes e dolors poden passar per algun
temps, emperò a la final los serà feta misericòrdia
per intercessió sua. E per ço vós,
Adam, haveu molt bon acort de presentar
aquesta Senyora, filla vostra, a la magestat divina,
e fer scut de ella a cobrir e reparar les errades vostres.
Car de sa senyoria és entesa aquella
visió profètica que véu lo vostre animós fill
Daniel profeta, com li fon mostrat aquell arbre
tan excel·lent, que en bellea e granea no havia a
ell semblant; la sumitat sua tocava en lo cel, la
amplea sua cobria la terra:
animalia et bestie in ramis ejus conversabantur
volucres celi, et ex ea vescebatur
omnis caro.
teniu vós per aquest arbre que figura la
Senyora filla vostra! Car, anant per les rames
sues, pervendreu a la altea del cel; sots la ombra
de aquest gloriós arbre habiten e stan los animals,
ço és los peccadors, dels quals diu David:
factus est illis.
peccador? ¿qual terra lo sostendria, si la
ombra d'esta Senyora no
los elements lo perseguirien, e no li darien vida
ni repòs, si sa senyoria no
merçé pot ésser dit:
car entre les tenebres dels peccadors la sua lum
resplandirà, tirant a ells a vènia, e recaptant-los
misericòrdia e perdó. Entre los rams de aquest
preciós arbre, ço és les virtuts de aquesta
Senyora, se nodriran e habitaran los ocells del
cel, qui seran les ànimes virtuoses; les quals,
coneguda la vanitat mundana, menysprearan
aquella, e, oblidant les coses terrenals, volaran,
e la sua pensa posaran en les altees celestials,
amant e desijant aquelles, seguint la olor de
aquest preciós arbre, que tirarà axí les ànimes
per la dolçor e suavitat sua, que diran los servidors
de aquesta Senyora:
unguentorum tuorum;
de les virtuoses obres sues se stendrà per lo
universal món; e del fruyt de ella menjarà
tota la generació humana, car, per lo mijà
de sa senyoria, vós, Adam, e la generació
vostra, atenyereu aquell fruyt tan desijat de
la gràcia e amor divina, e poreu dir, glorificant
aquesta Senyora:
Domino, quia per te fructum vite comunicavimus.
offerta; e yo retornaré al Senyor qui
e recomptar-li hé totes les misèries vostres,
e quant sou desijós de recobrar la amistat e
gràcia de sa magestat. Vejau qui ordenau que
vaja ab mi, de part vostra, per menejar aquesta
fahena."
CAPÍTOL
ADAM TRAMÉS DE PART SUA MISERICÒRDIA E PIETAT,
PER RAONAR LA SUA CAUSA, ENSEMPS
AB LO PRÍNCEP MIQUEL.
E respòs Adam: "O, Miquel senyor! ¿ý a qui puch yo
trametre davant tanta magestat? Car só cert que,
offenent lo meu senyor e creador, hé offeses
totes les creatures sues e les hé constituÿdes enemigues
mies; e só cert que totes demanen venjança de mi
e punició del meu peccat. Veritat és,
Miquel, que, en totes les dolors e pèrdues mies,
dos donzelles m'àn molt aconsolat e ajudat, e
nunca són de mi partides en totes les angústies
mies, e m'àn offert de jamés desemparar-me fins
sia reconsiliat ab aquell qui m'à creat. Si aquestes
senyores volran anar a rahonar la causa mia,
molt seré yo content, car fie molt d'elles, e tot
me pose en los seus braços." E dix sent Miquel:
"O, Adam! ¿ý qui són les donzelles de qui tanta
fe teniu?" E respòs Adam: "La una és Misericòrdia,
e l'altra Pietat; e ab aquestes és tot lo
meu descanç, espay e deport, car sens elles fóra
yo perit quant me víu lançat, ab tanta fúria, de
parahís terrenal per lo meu peccat." E sent
Miquel, hoynt lo nom de aquestes donzelles, alegrà
molt, e dix: "O, patriarcha gloriós! quant
haveu ben delliberat en comanar la fahena vostra a
aquestes virtuoses donzelles! Car siau cert
són tan favorides en la cort del meu Senyor, que
tot lo que demanen a la magestat sua impetren
complidament. Axí, desempachau: suplicau-les
no us falguen en esta jornada." E Adam, anant
cuytadament a les amades consoladores sues,
dix-los: "O, senyores mies! venguda és la hora que
vosaltres me podeu molt ajudar; car lo senyor e
creador meu, hoint lo dolorós crit meu, ha tramés,
lo gran príncep Miquel a veure e sentir les dolors
e misèries mies, e dels fills meus que en lo món
són: ha-les vistes, e, mogut de compassió, ha
offert de treballar, ensemps ab tots los altres àngels,
en la delliuració mia. E té per bo vaja ab ell
alguna persona, de part mia, qui porte procura
bastant de tota natura humana, perquè, si algunes
qüestions se mouen contra mi e los fills meus, no
puga rahonar. E, com yo no tinga de qui fiar-me
puga sinó de vosaltres, amigues mies, deman-vos
de merçé vullau empendre aquesta empresa."
E Misericòrdia, ab cara molt affable, abraçà
Adam e dix-li: "O, partriarcha! no temau, que yo
ni la companyona mia no podem fallir als atribulats.
E com vós siau posat en tanta dolor e
angústia, no us fallirem jamés. Digau, Adam:
ut non misereatur filio uteri sui, et si illa oblita
fuerit ego tamen non obliviscar tui;
no és cosa crehedora que la dona, qui tan amable e piadosa
és per natura, puga oblidar lo fill
seu, e que no use de molta misericòrdia ab aquell,
qui del seu ventre és exit; e si ella, revessant sa
natura, se oblida la amor de mare, ja yo no
oblidaré de vós, Adam, que pus car me sou que
fill; e hon volreu que vaja iré, car aparellada só
de pujar al cel e devallar en la terra infinides
vegades per amor vostra." E Adam, molt alegre
e content de la resposta de Misericòrdia, féu-li infinides
gràcies. E aprés levà
dit Adam per la mà, e dix:
et esto robustus ego autem protector tuus
sum."
confortats e molt esforçat, que yo us dó la fe de
ésser-vos protectora e ajudadora, tostemps que
hajau mester." E Adam, regraciant a les donzelles
animoses, a cascuna per sí e abduy ensemps,
la valença que offerta li havien, supplicant-les
desempachasen, de metre
partissen. E, retornant a sent Miquel, dix-li com
les donzelles, advocades sues, eren prestes de partir tota
hora que a ell plagués. E, dient açò, foren aquí
junctes ab ells les dites virtuts.
E Misericòrdia se era vestida de brocat carmesí, per mostrar la
gran fervor de amor que portava. E Pietat portava
la roba sua de brocat vert, per mostrar la gran
sperança ab què anava de obtenir la sua demanda.
E, vehent-les sent Miguel, saludà-les ab molta alegria;
e elles feren-li gran reverència, dient volien
anar en companyia sua, per treballar que fos feta
pau entre la magestat de nostre Senyor Déu e natura
humana. E ell respòs que era molt content de
la anada de elles, car sabia que eren tant animoses,
que la fahena que elles emprenien la portaven a deguda fi.
CAPÍTOL
MISERICÒRDIA E PIETAT, DESPEDITS DE
ADAM, VINGUEREN DAVANT LA MAGESTAT
DIVINAL E OFERIREN A AQUELLA,
PER PART DE NATURA HUMANA, LA HUMIL
VERGE MARIA, PER LA QUAL OBTINGUEREN
QUE LA CAUSA SE VES PER JUSTÍCIA.
E despedint-se lo príncep sent Miquel e
les donzelles de Adam, per fer son viatge, lo dit gloriós
Miquel prengué Misericòrdia per lo braç, e hú dels àngels
que ab ell eren prengué l'altra donzella; e axí partiren.
E Misericòrdia, girant-se a Adam e als fills
seus, qui restaven en la terra, dix-los:
Ierosolimam, et consumabuntur omnia
que scripta sunt per prophetas".
dir: "Ara siau alegre, e restau content, vós Adam
e tota la generació vostra, car veus que pujam a
Jherusalem celestial, e seran complides totes les
coses que scrites són per los prophetes de la
reparació vostra." E, hoynt açò Adam e tots los
fills seus, se prostraren en terra, e cridaren ab
gran devoció, dient a nostre Senyor Déu:
Domine, in gemitibus nostris quia humines
sumus in universa terra propter peccata
nostra, et nunc sequimur in toto corde et timemus
te, et querimus faciem tuam, ne confundas
misericordie tue."
plàcia a la vostra alta senyoria voler hoir
los nostres gemechs, e acceptar aquesta misatgeria
que a la magestad vostra trametem. E prenga-us, Senyor,
pietat de nosaltres, car humiliats e
aterrats som per tota la universal terra per los
peccats nostres. E ara, Senyor, volem seguir a
vós de tot lo nostre cor, e tembre e hobeir a
vós, Senyor e Déu nostre, ý cercar ab gran diligència
de poder veure la vostra cara e atényer
la vostra desijada gràcia. O, Senyor! no vullau
siam confusos, ans vos plàcia fer a nosaltres segons
la multitut de les vostres misericòrdies."
E axí Adam e fills seus continuant les sues
clamors e pregàries ab molta fervor e devoció,
sent Miquel e les donzelles foren aplegats molt
prestament al cel. E, venint davant la magestat
divina, feta adoració, dix sent Miquel a sa clemència:
"O, omnipotent Déu e Senyor! yo só
devallat en aquella vall de misèria, segons vostra
magestat m'avia manat, per visitar aquells catius
que axí piadosament criden e demanen merçé a
la clemència vostra; hé
que és una grandíssima compassió:
simul inutiles facti sunt, non est qui
faciat bonum;
e
lo viure en molta temor e recel; los hòmens ab
sí matexos stan en contínues bregues; pau ni
repòs no és conegut entre ells; infinits són,
Senyor, los mals que sofiren; en tot lo verger de
natura humana no s'i troba flor odorífera, ni graciosa,
ne plaent de veure; tot és sech, sinó sola
una excel·lent viola, qui, per la profunda humilitat
sua, té totes les fulles sues esteses per terra:
la olor e suavetat e dolçor sua puja fins açí a la
magestat vostra. Aquesta, Senyor, vos presenta
e offir Adam, com a filla natural sua e nada
entre les spines del seu ort, sens lesió nenguna
del original peccat, suplicant la clemència vostra,
dient per sí e per tots los fills seus:
tue circa nos pietatis semper viscera
sentiamus;
clemència vostra, per lo mijà e intercessió
de aquesta senyora e filla mia, la pietat visceral
de la magestat vostra sia uberta, e manifesta als
fills meus e a mi, e resplandexca tostemps la
heficàcia sua sobre la generació nostra." E nostre
Senyor Déu, responent a sent Miquel, diu-li:
O, visrey! Vós siau molt bé vengut. Lo present
que
tan accepte, que no és cosa nenguna creada en
lo cel ni en la terra que tan plaent me sia. De
aquesta preciosíssima flor és dit:
ejus super mel et fauum, et odor ejus
super omnia aromata.
les coses per amor de ella demanades yo só molt
prompte a donar-les. Veritat és que aquesta fahena de
natura humana és obra molt àrdua, perquè y ha interés
de part e contrarietat entre les
principals virtuts: car Justícia vol e demana que
home sia punit de la culpa sua; e la virtut de
Fortalea crida e demana que la sentència per mi
donada reste ferma, sens mutació; e Misericòrdia
vol e desija que sia remesa la culpa del
peccador. E, per ço que les parts sien concordades,
vull que façau ajustar lo meu consell real,
e que
en la audiència; e vejen que
E respòs lo visrey dient: "O, Senyor!
per mercé! no
per justícia; si no, lo home és perdut. Car si testimonis
són demanats, no és nengú que no faça
testimoni contra ell: totes les creatures lo condampnaran
digne de mort eternal. E per ço, senyor, Adam vos suplica
per la boca de David, fill seu, dient:
iudicium cum servo tuo, Domine, quia non justificabitur
in conspectu tuo omnis vivens;
que no és mester al home que vós, Senyor, entreu en juhí ab ell,
car nenguna creatura no és justificada davant la
rectitud de la vostra alta justícia. E per ço, Senyor,
la clemència vostra sola té a delliurar lo home;
car totes les altres coses li són contràries." E
respòs lo Senyor dient: "O, príncep Miquel! ¿no
sabeu les obres mies quant són justificades, e,
que justícia va davant la mia cara axí com a
mestre_sala, segons testifica David:
ante ambulabit:
coses se façen segons orde de justícia? "E respòs sent
Miquel e dix: "O, Senyor! que molt
rahonable cosa és les obres de vostra magestat
sien eguals, car infinit és lo vostre poder e saber,
e podeu contentar axí Misericòrdia com Justícia.
Car David, Senyor, molts mestres_sales conexia
en la vostra cort, car ell mateix dix:
et veritas precedent faciem tuam;
bé, Senyor, serveix vostra magestat e us va davant
Misericòrdia com Justícia: sia de vostra
merçé que elles abduys elegeixcan cascuna una
persona per sí, per disputar aquesta fahena, perquè
pus fàcilment sien reduïdes a pau, e no
vingua la disputa a molts, si no seria procés infinit."
E la magestat divina, contenta del que lo
visrey dit havia, manà cridar Justícia e dix-li com
Misericòrdia era venguda davant sa clemència per
demanar la reparació del home, e "com sia interés vostre,
vull que doneu una persona de part
vostra, e altra que sia per la part de Misericòrdia,
perquè prestament se
E Justícia, responent a sa magestat, dix que "era
molt contenta de fer lo que sa clemència manava,
e que acomanava la sua causa a Veritat,
car ella podia molt bé disputar e deffensar aquesta
fahena, la cual sabia largament e molt clara
de quant era deutor lo home e com justa era la
pena sua." E Misericòrdia diu a la magestat
divina: "Eternal Déu e Senyor: yo done de part
mia a la disputa aquesta gentil donzella qui és
venguda ab mi, la qual ha nom Pietat, e porta
procura de toda natura humana. E crech yo que
ella darà tanta rahó a Justícia e a Veritat, que
elles no li poran contradir, ans se hauran acordar ab ella,
favorejant tostemps vostra magestat
la part mia, segons de vostra clemència confie."
CAPÍTOL
VERITAT E PIETAT SOBRE LA REDEMPCIÓ
DE NATURA HUMANA
E feta la electió per aquestes dos senyores
de aquelles que havien a disputar e aclarir
aquesta fahena, lo gloriós Miquel,
per manament de nostre Senyor Déu,
féu portar dos cadires en què siguessen les dos
principals parts de qui era lo interés. E lo dit
sanct Miquel, sabent la voluntat de la magestat
divina com volia fossen graduades, col·loca Misericòrdia
a la part dreta e Justícia a la esquerra; e
davant elles, en un banch, seyen Veritat e Pietat.
E fon enterrogada per Justícia Veritat que sabia
aquesta fahena de natura humana. La qual
respongué e dix "que era molt certa com nostre
Senyor Déu, per sola bonea, havia creat lo home
a imatge e semblança sua, dotant-lo de aquella
justícia original qui
amor sua; e féu-lo senyor general e monarca del
món; sotsmés a la hobediència sua totes les
coses que creades havia en la terra; donà-li per
posada aquell alcàçer tan singular, nomenat
paraýs Terrenal; armà
armes necessàries a vençre los seus enemichs, e
per nengú no podia ésser sobrat si primer no
era vençut per sí mateix; posà
molt laugera, solament perquè regonegués nostre
Senyor Déu ésser son creador e factor, dient-li:
in quaqumque enim die comederis ex eo,
morte morireis;
no us desconegau, car ab tot yo us haja fet senyor,
de totes les coses per mi creades, jo vull ésser
Senyor vostre e dar-vos ley. La qual serà aquesta:
Que del arbre que stà enmig de paraýs no vull
que per res ne mengeu; car siau cert que en
aquella jornada que lo manament meu trespassareu,
de mort spiritual morreu, e sereu obligat a
la mort corporal, de la qual acampar no poreu;
car per ço us dic la pena que encorrereu, perquè
sou pus cautelós a guardar-vos de la cayguda; de mort
vos hé menaçat, que és la major
punició que en la natura vostra se pot donar,
perquè conegau quant seria offensiu de la magestat
mia lo criminós peccat vostre. E l'ome,
axí avisat per nostre Senyor Déu, no ignorant,
res, ans havent clara conexença de totes coses,
en aquell mateix dia que fon creat desestimà lo
manament del creador seu, e oblidà tots los
benificis que de sa magestat rebuts havia; e delliberà
menjar lo fruyt que sa muller li offeria, ab
tot no ignoràs que era aquell mateix del qual
nostre Senyor Déu manava fes singular abstinència.
E que l'ome sia axí caygut voluntàriament
en lo que tant deguera esquivar, me par li pot
ésser dit per quisvulla qui
¿de què us congoxau vós ni los fills vostres, puix
de bon grat e voluntàriament vós sou venuts e
donats als enemichs vostres? Ab paciència,
deveu pendre tots los dans que seguits vos són,
puix vosaltres mateixos los vós haveu procurats."
E Justícia demanà molta rahó, volent que infinidament
dure la punició del home, puix ha gosat
offendre la clemència divina qui és bonea sens
terme; e que, hoynt Pietat lo parlar de Veritat
ésser tan exut, levà
com parlau curt! Bé par que no sou amiga de
natura humana, com axí la abandonau. No cregau ne faça
tan bon mercat lo seu creador, car
de sa magestat ha dit aquella valent dona, mare
de Samuel, en lo seu càntich:
et vivificat, deducti ad inferos et reducit;
Volent dir: lo Senyor que ha donat al home sentència
de mort per lo peccat seu, ell mateix lo
pot reduir a vida, per sola clemència sua; e
aquell qui és devallat fins a les portes de infern,
ço és en los lims, hon ara
pot ésser rellevat per la divinal potència, e pujat
en aquell loch hon és tot repòs. Car nostre
Senyor Déu no és axí com los hòmens mortals,
que tot lo que han menaçat volen tantost posar
per obra, si poder los basta; ni s'ençén a ira,
axí com los miserables fills dels hòmens. E de
açò fa testimoni aquella singular viuda Judich,
parlant ab aquella gent de la ciutat de Betúlia,
quant los dix:
comminabitur, neque sicut filius hominis ad
iracundiam inflamabitur.
per sa sola bonea, ha fet tantes demostracions
de molt amar al home, en tant que li ha donat
gran atreviment de gosar demanar misericòrdia
sens cessar. E per ço dix Barut en persona de
Adam:
nostrum, quia veni et mihi gaudium a
sancto super misericòrdiam que veniet nobis
cito;
rahó nenguna de perdre la sperança en nostre
Senyor Déu, ans confiar ab gran fe de les promissions
sues; que encara que lo temps tardàs,
la misericòrdia sua los recomplia de goig,
trahent-los prestament de captivitat: E per ço yo
dich que
Senyor Déu,
clemència se vulla inclinar a fer-li misericòrdia.
E de mi siau certa, Veritat senyora, que nunqua
de advocar e ajudar a Adam e als
seus fills fins los veja delliures de les tantes
penes que sofiren. Car a mi
deu ésser contenta de les dolors e tribulacions
que
temps; e deu cessar de perseguir-lo, puix lo veu
axí aterrat e caygut; e no demanar de ell tanta
venjança ni satisfacció, puix sab en quanta misèria
és huy l'ome constituït, que de nenguna cosa
ajudar no
Déu no li ajuda, relevant-lo de la pena en què
és, per sa infinida clemència." E Veritat, que
hoý parlar Pietat ab tanta fervor en ajuda de
natura humana, dreçà
bé par que teniu lo cor dolç e ple de clemència,
e ab unes poques de làgremes sou vençuda; e no
coleu pus punició, ans totes coses remeteu, e
perdonau ab sola misericòrdia. Guardau, Senyora, que
Justícia no acorda ab la qualitat vostra:
ans vol que los mals sien rigorosament punits, e
contínuament crida dient:
delicti erit plagarum modus;
la mesura e quantitat del delicte, vol que sia la
pena donada, e res no vol reste impunit. E sab
que nostre Senyor ha dit per Ezequiel propheta:
l'ome voluntàriament ha sotsmesa la ànima sua
a la sentència de mort eternal, Justícia vol que
en aquella stiga tostemps. E puix acordadament
e sens nenguna resistència se és deixat vençre e
sobrar a son enemich lo diable, justa cosa és sia
servent seu e catiu eternalment; car scrit és:
Volent dir que cascú és catiu e servent de aquell
qui en batalla l'à sobrat e vençut. E que vós,
Pietat senyora, sapiau tot açò clarament, no sé
per què voleu fatigar-vos en esta fahena: deman-vos
de gràcia dexeu star l'ome, puix ell mateix s'à
cercat tot lo mal que té." E Pietat, qui res
impiadós hoyr no pot, dix ab molta dolor:
"O, Veritat senyora! ¿ý com parlau axí? ¿no sabeu
que diu nostre Senyor Déu, per lo mateix propheta per vós al·legat:
ab omnibus peccatis suis que operatus
quanta és la penitència que
peccat? ¿qui pot duptar nostre Senyor no tinga
la sua promesa de reduyr-lo a vènia e dar-li vida
per sa infinida clemència? E Veritat respòs:
O, Pietat! ¿e vós no haveu lest lo que dix lo
Senyor, com la malícia dels hòmens fon multiplicada,
ço és:
E si penedit se
desconexença e malícia sua, ¿com podeu vós
pensar, Pietat germana, que altra vegada se
vulla concordar ab ells, puix una vegada los ha
lançat e apartat de la gràtia sua? Car grans són
los mals que
pecat, e tots dies afig a les sues malícies; e
per ço dix Jeremies:
inexcrutabilis quis cognoscet illud;
que és molt pervers lo cor del home, e tan fosch,
que no és nengú qui entendre
Senyor Déu qui sab la profunditat de les sues
malícies. E per ço justament lo ha lunyat de sa
clemència, no volent-lo acullir en lo seu regne
de glòria. E puix l'ome miserable ha desconegut
e oblidat nostre Senyor Déu, qui tant lo havia
exalçat, rahó és que sa magestat lo lexe per a
tostemps en la dura captivitat que s'à percaçat.
E d'ací avant me par, Pietat virtuosa, que us deveu
dexar de aquesta empresa que haveu acceptat
per amor de natura humana, car yo us dó la fe
que Justícia no renunciarà jamés lo seu clam, si
ja natura humana no li satisfà complidament tot
lo seu deute; ço que és impossible, segons vós
matexa sabeu, car tota natura no basta a satisfer
la mínima part de la culpa de Adam, qui fon tan
temerari que guosà offendre la magestat infinida
de nostre Senyor Déu, condampnant sí mateix e
tota la generació sua a pena infinida e eterna".
E Pietat, hoynt lo rahonament de la Veritat, respòs
ab gran ànimo dient: "O, Veritat amiga!
Si tant teniu en recort lo parlar de nostre Senyor
Déu que féu ab Noé, quant li dix haver-se penedit
de haver fet l'ome, ¿per què no us recordau del
que diu sa magestat per la boca de Salamó,
dient:
E si sa clemència confessa ésser-li molt delitós
lo star ab los fills dels hòmens, senyal dóna
manifest que pau vol ab ells e no guerra; car ab
sos enemichs nengú no desija fer longa habitació.
E per ço yo no perdré may la sperança de
portar a fi la dita pau, puix só certa que lo
Senyor, qui és offés, la vol e la demana, convidant
los peccadors que
per Jeremies:
sanabo adversiones vestras
a mi, fills fugitius, e yo us guarré de la cruel
malaltia que haveu encorregut per lo vostre
fugir. E que
senyor e redemptor ¿no
per orat, si per por de justícia ell se dexava de
demanar misericòrdia e perdó? No u farà, certament,
si creu mon consell; ans cridarà incessantment, e yo per ell,
fins la clemència del
Senyor nos haja hoÿt. Del que dieu, Senyora, que
lo cor del home és tan malvat e ple de tots mals,
ja per axò no
Senyor Déu; ans vol elegir aquell en posada sua,
demanant-lo a tota sa requesta, com a cosa a sa
magestat molt plaent, dient per Salamó a cascú
dels hòmens:
mostrar sa magestat que de tot l'ome res no estima
ni vol sinó lo cor. E de nenguna de quantes
coses ha creades no
del cor del home, no volent que altri y ature ni
stiga sinó ell. E per ço dix sa magestat a Moysés:
super illud holocausta pacifica vestra.
altar de terra, Senyora, no és altre sinó lo cor
del home, qui és pols e cendra, en lo qual vol
lo Senyor li sia fet sacrifici agradable de pura
amor, car no y à offerta a sa clemència tan
plaent; car certament se pot dir:
Dei amor ociosus: operatur, et enim magna si
est; si vero operari renuit, amor non est.
E per ço vol lo Senyor ésser servit de amor, car
lo cor hon la dita amor és nuncha stà ociós, ans
fa contínuament grans e asenyalades obres. E lo
cor fret en les operacions sues, senyal mostra
manifest que és apartat de la amor divina. E si
l'ome per sa malícia se és tant lunyat de Déu
com vós, Senyora, dieu, yo crec que per sola
amor de cor placarà la clemència sua; car a
aquells qui verdaderament amen e confien en la
misericòrdia divina promet Ysaÿes, en persona
de nostre Senyor Déu, dient:
lux tua, et tenebre tue erunt sicut meridies
et requiem dabit tibi dominus Deus tuus semper,
et implebit splendoribus animam tuam, et
ossa tua lierabit;
de la misèria humana resplandirà la lum
clara de la misericòrdia divina, e la foscura de
la ànima del peccador clarejaria axí com lo sol
en lo mig dia, e lavors nostre Senyor Déu daria
repòs al home per a tostemps, e veuria la claredat
divina dins la ànima sua, e los ossos de
aquell, ço és les virtuoses obres sues, serien
delliures de la captivitat del peccat. Axí, Senyora,
si
amor, yo só certa res no li serà negat; car de
aquells qui de cor se giren al Senyor e reclamen
la merçé sua, diu lo Eclesiàstich:
misericordia Dei et propitiatio illius convertentibus
ad se;
rahonar e estimar quant és gran la misericòrdia
e perdó que troben en nostre Senyor Déu los
qui a ell se convertexen. Al que dieu, Veritat
senyora, que justícia vol ésser contenta e que
natura humana no basta a fer nenguna satisfactió,
vos vull atorgar que és axí e só molt més
que certa de la flaquea e poch poder de la dita
natura humana. E ja per axò yo no pert les forçes,
car sé bé
possibile est apud Deum.
magestat vol totes les coses que són scrites sien
complides, e vinguen a perfectió, e una sola letra
no falga, segons és scrit:
apex non preteribit a lege donech omnia fiant.
E si totes les coses se han a complir que són
scrites, segons dit-vos hé, vós sabeu molt bé,
Senyora, què ha scrit lo gran propheta Ysaÿes,
ab lo qual nostre Senyor Déu se és molt secretejat,
dient en les profecies sues, parlant en persona
de tota natura humana:
est nobis et filius datus est nobis, et factus
est principatus super humerum ejus, et vocabitur
nomen ejus admirabilis, et consiliarius
Deus fortis pater futuri seculi princeps pacis
dient açò ab tanta certinitat, que ja li
paria ésser stat fet. E per ço diu: hun infant en
la generació nostra és nat, e fill nos és donat.
E de aquest Senyor diu lo dit propheta que haurà
lo principat seu sobre los propis muscles; e açò
crech yo que
lo poble seu ab multíssims treballs. E diu que lo
nom seu serà admirable e conseller Déu fort; e
si Déu és lo dit Senyor, omnipotent serà e de
aquí sortirà la gran admiració del seu nom,
que serà Déu e hom en una natura; e aquest
serà verdader conseller, car en quant home
sabrà per esperiència les passions humanes, e en
quant Déu, porà reparar aquelles ab lo excel·lent
saber divinal. E segueix-se en la dita prophecia
que serà pare del segle esdevenidor: lo segle
que huy és, és tot ple de tenebres e foscura de
peccat; lo esdevenidor crech yo serà ple de
gràcia e de repòs e infinida alegria, e de aquest
serà príncep e senyor aquest rey pacífich, e
lavors serà verificat lo parlar del mateix propheta, qui diu:
lux orta est eis."
de Pietat, stigué molt contenta e dix: "O, Senyora
Pietat! de vós se pot justament dir:
fides tua;
fareu enclinar la clemència divina a prestament
complir la prophecia per vós al·legada e molt
ben entesa; e us dó paraula que, en lo punt que
açò serà fet, aquestes senyores seran contentes
e molt concordes, e no y calrà pus disputar."
Respòs Pietat e dix: "O, senyora Veritat! vós no
dubteu que tot serà complit, car ja sabeu què
diu Salamó en lo Ecclesiàstich:
habent, tempus flendi et tempus ridendi, tempus
occidendi et tempus sanandi, tempus dilectionis
et tempus odii, tempus belli et tempus
pacis;
temps: temps de plor e temps de riure. Ja sabeu
vós, Senyora, quant ha que dura lo plor e dolor
en tota la generació humana; donchs ¿no és
molta rahó que vinga lo temps de goig e alegria?
E puix lo temps de mort ha regnat fins ara,
creure podeu que lo temps de salut és molt
prop; lo temps de inimicícia e de cruel guerra
ha cinch mília anys que dura: ara la bonea
divina, per sa sola clemència, portarà lo temps de
vera amicícia e pau. E en açò yo no pose nengun dupte;
ans vos dich que stich tant inflamada en lo sols
pensar de aquestes misericòrdies
divines, que puch dir ab lo psalmista:
cor meum intra me et in mediatione mea exardescet
ignis.
David, que diu, parlant de la miserable captivitat
del home, confortant-lo que hagués gran
sperança que lo Senyor lo deliuraria de aquella,
dient axí:
suum, ut notam faceret potentiam suam, et
eduxit populum suum in exultatione et electos
suos in leticia.
dexem la disputa, e retornem a la font de la
clemència divina, car aquella sola basta a contentar
e fartar los apetits nostres; que tostemps
hé hoït dir:
a thesauro eget, qui recedit a sapientia
hebebatur, qui recedit a virtute disolvitur;
ço és, que qui se aparta de la font, pereix de
set; qui desestima lo tresor, de necessitat té a
empobrir; qui
qui se aparta de virtut, defall en tot bé. E respòs Veritat
dient: "Pietat senyora: só molt contenta del que dieu,
que recorregam a la clemència divina; car tant desije
la concòrdia de aquestes senyores com vós matexa."
CAPÍTOL
PROSTRANT-SE DAVANT LA MAGESTAT
DIVINA, SUPLICAREN PER LA REDEMPCIÓ HUMANA.
E levant-se les virtuts de la disputa,
prostraren-se totes ab profunda humilitat
davant la real cadira de la magestat divina;
e feta adoració, dreçaren-se stan
agenollades. Parlà Pietat per totes, e dix:
immense magestatis Deus, aqua bona cuncta
procedunt, omnia tibi possibilia sunt: ostende
nobis, Domine, misericordiam tuam et salutare
tuum da nobis;"
terme! a la qual és natural e molt propi usar de
clemència; car de la vostra infinida bonea, Senyor,
proceeix tota virtut e bé, res no us és difícil, ans certament
totes coses vos són possibles;
e en açò termena la fi de la nostra disputa: que
sola la potència e saviesa vostra pot fer aquesta
reparació de natura humana, ab concòrdia de
Justícia e Misericòrdia, a les quals vostra magestat
no delibera descomplaure. E trobam en molts
lochs de la Sancta Scriptura que vostra magestat
ha promés trametre
per salvar aquests miserables catius fills de
Adam, qui contínuament criden e demanen ajuda a la
clemència vostra. Entre los altres parla
de açò molt clarament lo gran propheta Ysaÿes,
dient:
et mittet eis salvatorem et propugnatorem
quem liberet eos;
l'ome circuït de tantes tribulacions, ab multitut
de enemichs dins sí e fora sí, no té altre recors
sinó a la clemència vostra, de la qual spera remey, e,
cridant e demanant aquella, vostra majestat li
trametria lo salvador qui, pugnant per
ells, los deliuraria dels mals infinits que sofiren.
Aquesta, Senyor, és la misericòrdia que demanem:
aquest que té a venir, del qual és dit:
earum;
natura humana. No tardeu, Senyor! rompeu los
cels e devallau, car aquesta obra de tanta excel·lència
a vostra magestat sola
glòria de aquella, e no a nengun altre; e per ço
ha dit Ysaÿes, en persona de vostra clemència:
Senyor, que
tant amat, girar-s'à de tot son cor e forçes a
amar e servir vostra magestat, regonexent ésser
a aquella obligat per infinides vies. E açò volia
dir lo dit Ysaÿes quant dix:
homo ad factorem suum, et occuli ejus
ad sanctum Israel respitiet;
aquell dia que vós, Senyor, fareu aquesta gran
e asenyalada misericòrdia a la natura humana,
l'ome se inclinarà e adorarà la magestat vostra,
regonexent-vos per senyor e creador seu, e reparador
de les culpes sues. E los ulls dels dits
miserables hòmens contemplaran ab gran delit
la sanctedat e magnificència vostra. E, ab tot
siam molt certes, aquestes senyores e yo, a vostra
real majestat ésser totes coses manifestes e
molt clares, deliberam recitar a vostra clemència
les rahons al·legades, dient entre nosaltres:
debemus regi omnes sermones istos;
desijoses de inclinar la senyoria vostra a fer prest
aquesta misericordíssima obra, de la qual ab
grandíssima fe suplicam vostra clemència, de
part de tota natura humana."
CAPÍTOL
PER LO FILL DE DÉU A LES VIRTUTS, E
DE LA CONCÒRDIA DE AQUELLES.
E hoÿda aquesta supplicació per la Sanctíssima
Trinitat, parlà lo fill de Déu,
qui és saviesa infinida, e dix al seu pare:
mitte me in mare, et cessabit tempestas ";
volent dir: "O, clementíssim pare meu! tots
aquests crits e grans tempestes de natura humana
per mi se són levats, a mi criden e a mi demanen:
sia de vostra merçé lançar a mi en la mar
de la misèria humana, e cessarà tota la tempesta
e brogit de aquella." E lo pare, molt content
que
playia, dix que "ell mateix tornàs resposta, mostrant
lo seu valent ànimo e la gran amor que
havia a natura humana, per la qual emprenia tal
empresa." E responent lo fill de Déu a les virtuts
e a tota natura angèlica, qui ab gran atenció
la dita resposta speraven, e dix:
ut ego vadam;"
e vosaltres, virtuts per mi molt amades!
dich-vos que no y ha modo tant expedient a fer
la redempció de natura humana, e que vosaltres
resteu concordes e contentes, sinó que yo vaja
e devalle en la vall de misèria, vestint-me de carn
humana, fent-me passible e mortal; e satisfaré ab
los mèrits infinits meus la culpa infinida de
Adam. E Justícia serà contenta, e veurà lo que
desija ço és, que res no reste impunit; e Misericòrdia
e Pietat seran exalçades e magnificades per totes
les generacions, car per amor de
elles yo hé hagut merçé de natura humana, e dellibere
ligar-me inseparablement ab ella." E hoÿda aquesta
gloriosa e plaent resposta per aquells
sperits angelicals e virtuts excel·lents, prostraren-se
tots ensemps ab goig infinit, regraciant a la clemència
e bonea de nostre Senyor Déu que tan
largament havia satisfet a la petició de natura humana,
per la qual tots havien suplicat; e, lohant
les misericòrdies divines, digueren:
Dominus noster et magna virtus ejus, et sapientie
ejus non est numerus ".
als altres a lohar e molt estimar la tanta clemència
e gràcia singular feta a totes les creatures, car reparat
l'ome totes eren reparades, digueren: "
magnificientiam Deo nostro; Dei perfecta sunt
opera, et omnes vie ejus judicia ".
fon aquí juncta ab les virtuts aquella gran senyora,
Pau nomenada, vestida de vellut blau, mostrant-se
tota celestial; e acostà
besà-la; e, prenint la sua mà, fermà pau perpètua
entre ella e la excel·lent senyora Misericòrdia. E
lavors fon complit lo parlar de David, que diu:
aquestes senyores, molt alegres de la maravellosa
concòrdia e pau que entre elles era, fon aquí tantost
aquella reyna e senyora de virtuts, ço és
sancta Caritat, la qual portaven per lo braç Fe e
Sperança. La vestidura sua era tota d'or molt singular,
sembrada de infinides pedres precioses; car
en ella se han a engastar totes les obres meritòries,
per a ésser a Déu plaents e gracioses. E les
altres virtuts vehent-la, feren-li gran reverència,
regonexent-li majoritat e senyoria. E ella, venint
davant la cadira de la divinal clemència, adorà sa
magestat e dix:
atque indivisa unitas: confitebimur ei qui fecit
nobiscum misericordiam suam;"
"O, Senyor! e lahor infinida sia donada a la magestat
vostra per mi e per aquestes virtuts que
açí són, de la gran misericòrdia que a nosaltres
haveu comunicada; car, reparant l'ome, haveu
donat a nosaltres nom e fama inmortal, car no
érem conegudes ni estimades entre les gents.
Ara, Senyor, devallarem en companyia de vostra
magestat, e manifestar-nos ém al món, e serem
per los hòmens conegudes, e yo preÿcaré contínuament
a les gents dient:
suam qua dilexit vos Deus filium suum
misit in similitudinem carnis peccati;
dir: O, fills de Adam! no siau desconexents a
nostre Senyor Déu, creador vostre; car per la
gran caritat sua vos ha tan carament amats, que
tramet lo fill seu en la terra ab vestidura humanal
semblant a vosaltres peccadors. E, animant-los
molt a estimar e recordar aquest tan alt e tan
singular benefici, pendré per tema en tots los
meus sermons:
Dei recipiatis.
que us fossen desconexents; car peccat me
és molt odiós, e abhominable la dita desconexença.
E per ço delibere dir-los sovint:
domino misericordie ejus et mirabilia
ejus filiis hominum."
dita Caritat ab grandíssim plaer, adelitant-se en
les sues amables rahons, dix-li: "O, Caritat, per
mi singularment amada! ab vós hé fet liga inseparable;
la amor vostra me fa devallar en lo
món per tirar a mi lo cor del home, segons en
persona mia los ha dit Jeremies, dient:
perpetua dilexi te miserans tui.
la companyia mia en totes estes fahenes, e
m'ajudareu a portar totes les penes e dolors que hé
a soferir per la redempció humana; vós me tendreu
abraçat e ferm en la creu e en los altres
turments, car no bastarien altres ligams sinó sola
l'amor vostra. Car de vós serà dit que haveu ligat
lo omnipotent e vençut lo invencible." E Caritat
respòs: "O, excel·lent Senyor! puix axí plau a la
magnificència vostra que us acompanye en aquesta
vostra legació, plàcia a la clemència vostra desempachar:
car yo tinch l'ànimo tan fervent, que
no hé repòs ne
comence fins la hé portada a fi. E de açò us suplicava
David, contemplant aquesta jornada,
quant dix:
tempus miserendi ejus, quia venit tempus."
E respòs lo Senyor: "O, Caritat! que só content
de executar lo que hé promés! car la fervor
vostra me tira e
per deliurar lo linatge humanal del qual vós
sou advocada."
CAPÍTOL
A LES VIRTUTS LA POSADA HON LO SEU FILL SERIA
RECEPTAT; E VOLGUÉ PER ELLES FOS
ELEGIT DIGNE EMBAXADOR
DE TAN ALT MISTERI; LES QUALS
ELEGIREN LO GRAN ARCHÀNGEL SANCT GABRIEL.
E finit lo parlament del fill de Déu ab la
amada sua Caritat, dix la magestat del
pare eternal a totes les virtuts: "Excel·lents donzelles:
puix en lo consistori
meu és deliberat yo trameta lo meu unigènit fill
en lo món, per deliurar los catius fills de Adam,
vull-vos comunicar qual serà la posada hon serà
receptat.
illum in domum suam.
de qui vosaltres sou criades, ab tot lo seu nom
propri sia Maria, a ella sola són apropiats tots
los noms que a virtuts són interpretats. E com
Martha vulla dir solicitut, siau certes que aquesta
és vera Martha, car és stada molt solícita e ansiosa
de la salut humana; car, del instant de la
concepció sua, tostemps ha demanat e suplicat
per la redempció humana. Aquesta hé yo elegida
eternalment per a sposa mia e mare del meu fill;
aquesta serà dita mare de misericòrdia, car ella
la comunicarà a totes les creatures e ella sola
complirà totes les obres de misericòrdia en la
persona del meu amat fill: car ella lo aposentarà dins
les entràmenes sues, e
carmesí singular de les sues preciosíssimes
sanchs, e li farà una vestidura de tanta excel·lència
que en bellea e valor no
semblant en natura. La let sua serà vianda e nodriment
del meu fill en la sua tendra edat; ella
ab grandíssima amor, en totes les peregrinacions e
necessitats sues; fins al sepulcre lo seguirà, ab dolor
inrecomptable. En mans de aquesta vull comanar
lo meu fill, e que li sia obedient com a verdader e natural fill.
Emperò vull que vosaltres, donzelles molt virtuo
ses, me digau lo parer vostre: ¿Qui serà lo embaxador
que yo dech trametre per menejar e
tractar aquest matrimoni e portar a fi aquesta
fahena? Car yo vull predonar glòria e singular
honor a aquesta Verge ab qui dellibere fermar lo
dit matrimoni, que tot se faça ab volentat e plaer
seu; e si ella no volrà prestar consentiment, que
no y haja res fet, perquè los hòmens li resten de
més obligats, regonexent per lo mijà de aquesta
natura humana ésser reparada e ajudada en totes
les necessitats sues. E cantaran de ella los fills
de Adam ab gran melodia, dient:
habitatores terre, et laudem ei in populis annunciate:
Ipsa enim est solatium vite nostre: et in
laboribus subventio optima.
ella regoneguen senyoria totes les creatures;
puix yo la prench per sposa mia e mare del meu
amat fill. E per ella sien administrades totes les
gràcies que dellibere fer a natura humana."
E les donzelles, hoÿt lo parlament del pare eternal,
tingueren consell entre sí matexes que respondrien
a sa alta magestat; e, aprés moltes rahons, totes
foren de acort que Misericòrdia e Pietat responguessen
per totes, car elles eren aquí principalment per natura
humana. E aquestes, ensemps ab
les altres, prostrades davant la presència divina,
feta adoració profunda, dreçant-se Misericòrdia e
Pietat, convidaren-se largament quala primer parlaria.
E dix Pietat a Misericòrdia: "O, Senyora!
no stigau en cortesies; car a vós és donada
aquesta dignitat de parlar e respondre a la magestat
divina, car ja sabeu que, ab tot a sa clemència sien
molt acceptes totes les virtuts, vós
principalment li sou pròpria e natural; que de la
magestat del pare eternal és dit:
et parcere ".
dient: "O, germana mia! ¿e no sabeu que entre
vós e mi no y ha res partit,
et tua mea?
les persones que molt se amen e han les voluntats
unides, lo parlar nuncha discorda." E replicà
Pietat dient: "Misericòrdia senyora: vós dieu gran
veritat; que ni les obres ni paraules mies no
poden discordar de la obediència vostra. Per ço
us deman de mercé, regonexent a vós majoritat,
que us plàcia parlar e dar resposta a la majestat
divina; e yo callant confirmaré les paraules vostres."
E lavors Misericòrdia, sens més replicar,
feta reverència començà a dir: "
Deus pater omnipotens!
mana e vol que nosaltres digam qui
ésser lo embaxador que vostra clemència deu
trametre en aquesta insigne embaxada: açò,
Senyor omnipotent, remetem nosaltres a la increada
saviesa vostra, qui regeix e governa totes
coses ab sobirana egualtat; de la qual és dit:
fuit semper: et est ante deum, altitudinem celi
et latitudinem terre et profundum abissi quis
dimensus est.
totes coses sabeu e podeu, e en les obres vostres
erra no s'i pot trobar, e nengú sens vós obrar ni
parlar virtuosament no pot. E los hòmens mortals
vehen bé per speriència que sola una bona
cogitació sens ajuda vostra sentir no poden; e
per ço los discrets e virtuosos, regonexent la fragilitat sua,
contínuament dien:
sumus cogitare aliquid a nobis quasi ex nobis
seu suffitientia nostra ex Deo est.
infinida, no freturau res de les creatures
vostres; e per ço dix David:
non indiges.
car en la profunditat e altea dels secrets vostres
nengú atényer no pot, segons testifica Ysaÿes
dient:
quis consiliarius ejus fuit?
obediència no consent ni admet rahons, ans vol
que la voluntat del manant sia prestament complida,
per ço diré a la real magestat vostra lo parer de aquestes
donzelles e meu sobre aquesta
embaxada, puix vostra excel·lència o vol e u
mana. Ya sab vostra clemència com totes les
obres que per la potència de aquella són stades
fetes ý obrades del començament del món ençà,
totes són stades executades per lo gran visrey e
lochtinent de vostra magestat, lo gloriós príncep
Miquel, lo qual largament e ab gran zel ha desempachada
la justícia per vós, Senyor, a ell
comanada, donant gran terror als hòmens fent-los
conéxer la immensitat de la potència vostra.
Car de aquest valerós príncep és dit:
Michael archangelus princeps militie angelorum,
qui fortis in prelio fecit victoriam.
Senyor, que vostra magestat delibera fer aquesta
obra de tanta pietat e clemència, volent rembre
l'ome ab tanta de amor e benivolència, a nosaltres par
que lo embaxador e tractador de aquesta fahena deu ésser
lo gran príncep dels serafins
Gabriel: car aquest ab tot lo seu orde no tracten
sinó de les amors e dolçors de vostra clemència;
e aquest és molt dispost a denunciar e preÿcar
la caritat e amor que vostra real senyoria ha als
hòmens; la qual fins ací no és stada coneguda,
ans era a tots manifest vostra magestat ésser
molt irada contra los fills de Adam, per lo peccat
del pare seu, e no voler comunicar a ells la gràcia e clemència
vostra, del començ del món
ençà. E per ço, Senyor, aquesta nova tan gloriosa
de la novella pau de vostra magestat ab los hòmens, novell
missatger ha menester; e lo dit
Gabriel me par ésser lo pus dispost entre tota la
cavalleria de vostra real cort. Aquest, Senyor,
sabrà induir ab sa dolçor de paraules la verge
ma Senyora al consentiment; car tant és ella
pura e de vergonya acompanyada, que haurà
mester ésser per lo missatger molt confortada."
E lo Senyor, hoït lo parlar de Misericòrdia, fon
tant content, que ab molt gran plaer respongué a
ella dient: "O, Misericòrdia! tant sou conforme
ab la voluntat mia, que les paraules vostres tostemps
me són acceptes, e no poden discordar
del que yo vull. E dich-vos, certament, que
aqueix príncep que vós haveu nomenat, hé deliberat
yo elegir en secretari meu; e vull que per
ell se meneje tota aquesta fahena de la redempció
humana, e los hòmens lo hajen en singular veneració,
vehent que per lo mijà seu han aconseguir salut e repòs."
E Misericòrdia e Pietat, e
les altres virtuts, molt alegres de la resposta de
la magestat divina, començaren a cantar, magnificant e
lohant lo gloriós missatger dient:
veneremur summi regis nuncium, per
quem Deus delegavit suum ministerium: te solum
Deus elegit suum secretarium ".
les dites virtuts que ja lo Senyor manava cridar lo
embaxador per desempachar-lo, suplicaren sa
magestat dient: "O, clemència infinida! ja sab vostra
altesa com nosaltres totes som donzelles e criades
de aquesta senyora que vostra magestat
dellibera pendre per sposa: plàcia a la alta senyoria
vostra manar-nos dar licència que anem
primeres per acompanyar la Senyora nostra,
perquè no
tal jornada." E lo Senyor dix: "Donzelles: anau
en bon ora, e acompanyau la vostra senyora;
car servint a ella serviu a mi; e aquest és lo
plaer meu, que no us partixcau may de ella, car
siau certes que per ella sereu exalçades e molt
dignificades en lo cel e en la terra."
CAPÍTOL
PASSAREN PER LOS LIMS
PER PORTAR LA BONA NOVA A ADAM; E
VENINT A LA HUMILÍSSIMA VERGE MARIA
TROBAREN AQUELLA EN ORACIÓ SUPLICANT
QUE FOS DIGNA DE ÉSSER SERVENTA
DE AQUELLA QUE DEVIA ÉSSER MARE
DEL FILL DE DÉU.
E axí despedides les dites donzelles, feta
profunda adoració e gran reverència a
la magestat divina, partiren-se de aquí
per tornar a la sua Senyora, de qui eren
criades. E anant per lo camí, digueren Misericòrdia
e Pietat a les altres donzelles: "Nosaltres dos
de necessitat havem a passar per los lims, per
alegrar Adam e als fills seus dient-los en quin
punt stà esta fahena." E totes digueren que ab
elles volien anar. E havent açò delliberat, tiraren
la via dels lims, e entrant per aquell loch tenebrós,
dix Misericòrdia al pare Adam:
exaudita est deprecatiu tua;
"Alegrau-vos, senyor Adam, e hajau singular goig:
car la oració vostra és stada hoÿda per la clemència divina,
e dellibera sa magestat trametre
lo fill seu en terra, per reparar la natura vostra."
E Adam, recomplit de gran goig, girà
fills e dix-los:
apropinquantur redemptio nostra, tempus enim prope
est "
vostres caps, los quals tan largament haveu tengut
inclinats per vergonya e confusió del peccat e
caÿment de vostre pare; car siau certs se acosta
ja la redempció nostra, e lo temps és molt prop."
E dix Misericòrdia a Adam e a Eva: "Ara és
hora que reclameu de bon cor la senyora filla
vostra, Maria de Natzaret; car en mans de sa
senyoria stà la redempció vostra, que certament
podeu creure lo Senyor la ama tant, que delibera
pendre-la per sposa e que sia vera mare del seu
fill, si ella volrà consentir." E lavors Adam ý
Eva ab tots los seus fills, admirats de la divinal
clemència, suplicaren aquella dient:"
domine Deus magne et mirabilis, qui dedisti
salutem in manu femine, exaudi preces servorum
tuorum
Senyor gran e maravellós! Puix a la vostra clemència
ha plagut posar la salut nostra en mans
de aquesta singular dona, plàcia-us exaudir la
pregària nostra per amor sua, e inspirar a ella
que, sens triga, preste consentiment en esta
fahena, perquè la redempció nostra sia prestament
desempachada; puix a vostra magestat
plau exalçar tant aquesta senyora e filla nostra,
que tots los ulls humans miren e contemplen
en ella, sperant reparo e merçé per mijà de sa
senyoria, dient ab gran confiança:
eam omnes qui laboratis et tribulati estis et
E inflamant-se Adam en la amor e devoció de aquesta
Senyora, contemplant en sperit la
bellea e magnificència sua, deya-li:
tu et beatus vir qui diligit nomen tuum, virgo
Maria universas feminas vincis pulcritudine
carnis, superas angelos et archangelos excellentia
sanctitatis."
per la molta cuyta que tenien de ésser ab la senyora sua
ans que lo missatger vingués, despediren-se
de Adam. Lo qual les suplicà dient: "O, ínclites
donzelles! plàcia-us comanar-me en gràcia e
merçé de la senyora filla mia, besant-li la mà de
ma part, demanant-li de molta merçé vulla recaptar
gràcia a mi e a tots los que açí som; com sa
senyoria haurà concebut lo fill de Déu, sa
magestat dispense ab nosaltres que anem adorar
sa clemència, tancada dins lo ventre de la dita
Senyora, e que puga besar la mà de la filla tan
amada, per la qual spere ésser de aquest càrcer
tenebrós rellevat." Al qual respòs Misericòrdia
e totes les altres donzelles "que eren molt contentes
de reportar a la Senyora les paraules sues."
E la dita Misericòrdia, que era pus familiar a
Adam que totes les altres, pres-lo per la mà ab
gran amor, dient: "O, Adam senyor! stau ab gran
confiança que aquell Senyor que per amor vostra
se vol tant humiliar, vestint-se de carn humana,
fent-se passible e mortal, no us negarà lo
vostre virtuós desig, puig ab ferma fe lo y demanau,
crehent totes coses són possibles a sa
magestat, e que molt fàcilment comunica la
clemència e gràcia sua als crehents; e per ço és
scrit:
la fe, Adam senyor, de tornar açí ab totes estes
donzelles per acompanyar-vos, com lo Senyor
manarà que aneu a fer reverència a la senyora
mare sua." E Adam, molt alegre, féu-los gran
reverència e infinides gràcies. E elles partiren-se
tirant a son camí; e vingueren prest a la posada de
la Senyora sua. E entrant per la cambra, trobaren
sa senyoria sola de companyia humana, legint en
la Bíblia segons son costum; e venint en aquell
capítol de Ysaÿes, hon diu:
et pariet filium,
enflamada en lo desig de la redempció humana e
en amor de aquella excel·lent verge que havia a
ésser mare del redemptor, que per gran abundància
de làgrimes no pogué continuar lo legir;
ans, tancant lo libre, se agenollà suplicant la magestat
divina, dient lo parlar del mateix propheta
Ysaÿes, que diu:
dominatorem terre et erit sicut avis fugiens et pulli de
nido volantes "
Senyor! plàcia a la clement magestat vostra
trametre lo anyell sens màcula que haveu promés
que ha de ésser sacrificat per la redempció
del poble vostre. Aquest senyorejarà la terra per
lo seu saber e poder infinit; car serà fill vostre
natural, per la qual natura li és propi tota perfectió e
bondat, segons és scrit:
nisi solus Deus.
ocell que fuig e va a peregrinar en stranyes silves;
car devallant lo vostre fill, Senyor, de les
altees celestials, peregrinarà ab la ploma de la
vestidura de la carn humana, ab la qual volarà
sobre tota natura de penes per lo desert de
aquest món; e serà axí com ocell petit, que
comença a exir del niu hon stava ab sobiran
repòs, pobrellet de ploma per la sua tendra edat.
Car en pobrea extrema crech yo se mostrarà al
món; e per ço ha dit David, parlant de sa senyoria:
segons la natura divina, abundarà en infinides
riquees e per la natura humana serà servit de
multitut de dolors e penes, acompanyat de
molta pobrea, segons lo mateix David testifica,
dient en persona de aquest redemptor:
sum ego in te laboribus a juventute mea;
dir que serà pobríssim e molt dolorat, de la
joventut sua fins a la fi. O, Senyor clementíssim!
y dona verge té a concebre e parir aquest
Senyor fill vostre! O pietat e clemència infinida!
y alargau la vida mia, que yo puga veure lo
temps que aquesta Senyora vendrà en lo món, e
tota la mia persona sia dedicada al servici seu
car los meus ulls desije puguen veure e contemplar
aquella virginal cara de tanta excel·lència e
bellea. La boca mia, Senyor, sia contínuament
occupada, sens cessar lohant e magnificant
aquella Senyora. Les mies mans no entenguen
en altra cosa sinó en la servitut de la mia
Senyora. Los genolls meus ab gran plaer staran
ficats en terra en la presència de aquesta senyora,
per servir e reverir la mercé sua. Los meus
peus seran molt promptes en seguir e acompanyar
la senyoria, no partint-me de sa mercé un
sol moment. O, Senyor! ý quant seré yo gloriosa
trobant-me serventa de tal Senyora! car, servint
a ella, só certa serviré la magestat vostra,
puix sposa serà de la clemència vostra e mare
del vostre unigènit fill." E, stant la Senyora
humil en esta devota contemplació, les donzelles
virtuoses sues miraven ab gran plaer sa senyoria;
sabent molt cert que sa altesa era aquella excel·lent
verge e Senyora, de la qual sa mercé desijava
ésser humil serventa.
CAPÍTOL
GABRIEL, SALUDANT LA SENYORA,
LI ESPLICÀ ALTAMENT LA DIVINAL EMBAXADA.
Venint lo excel·lent embaxador sanct Gabriel, tramés per lo pare eternal, entrà
dins la cambra hon la Senyora era sola
ab totes les virtuts donzelles sues. E, sens
obrir nenguna tancadura, se mostrà a sa senyoria
en forma humana, ab infinida multitut de àngels
en companyia sua, segons a tal missatgeria se
pertanyia. E, ficant los genolls lo dit Gabriel
davant la excel·lent Senyora, dix a sa altesa ab
grandíssima reverència: "
Dominus tecum;"
clement, sia donada lahor e glòria, car plena sou
de gràcia, e lo Senyor és ab vós, lo qual me tramet
açí ab nova embaxada. "E la excel·lent
Senyora, que véu la gran magnificència del missatger
a ella tramés per nostre Senyor Déu, volgué
levar per fer honor a tan solempne embaxador.
Lo qual ab gran reverència li dix: "O, Senyora!
sia de vostra merçé voler-se tornar a seure; car
a vós sola, aprés nostre Senyor Déu, és deguda
honor e reverència, car senyora e reyna general
vos ha huy constituÿda la magestat divina
sobre àngels e hòmens." E la Senyora humillísima,
acompanyada de molta vergonya,
audisset turbata est in sermone ejus et cogitabat
qualis esset ista salutatio;
baxos, la cara sua algun poch mudada de color
per sobirana vergonya, ab gest prudentíssim recogitava,
dins lo secret del seu virtuós cor, quina
salutació podia ésser aquesta; car ella, fundada en
aquella gran virtut de humilitat, no estimava ésser
digna de tanta honor e glòria. E l'àngel, mirant ab
gran plaer la humilíssima Senyora, confortà-la
dient:
apud Dominum "
Senyora! no temau res; car vós haveu
trobat gràcia davant la divinal presència, e vós
sola haveu attés aquella gràcia tan desijada e
cerquada per tota natura humana. Adam, Senyora,
la perdé per consell de sa muller, desobeint
al creador seu; per què posà en grandíssima
dolor la generació sua, trobant-se deseretats de
aquella gràcia divina; la qual ab molta angústia
e treball han desijat recobrar los pares antichs,
e per açò moltes làgrimes han escampat e, fins a
huy, res que aconsolar-los puga no han trobat.
Car certament puch dir a vostra senyoria:
omnis creatura ingemiscit et parturit usque
adhuc.
merçé és plegada la hora que natura humana ha
trobat lo que desijava e cerquava; e ab grandíssim
goig poran cantar:
Domino quia fecit nobiscum mirabilia quoniam
translati sumus de morte in vitam.
vull explicar a vostra altesa lo perquè só
tramés:
et vocabis nomen ejus Ihesum;
de nostre Senyor Déu és aquesta: que vostra
senyoria, si consentir volrà al que per part de sa
magestat yo diré, concebrà dins lo propi ventre;
e, passats los nou mesos que comunament les
dones acostumen portar los fills seus, vostra
excel·lència pareixca un fill, lo qual sia nomenat
Jesús que vol dir salvador, car aquest Senyor
salvarà altament lo poble seu. E per esta causa
delliberà sa magestat devallar en terra, per delliurar
los catius que són en ella. O, Senyora! no
basta lengua angèlica, ne menys humana, a
esplicar la altea e magnitut de aquest Senyor
qui serà fill vostre; car certa sia vostra senyoria
car aquell qui és fill de Déu serà verdader fill
vostre, trobant-se en lo cel sens mare e en la
terra sens pare. E, no partint-se del loch hon és,
devallarà e clourà
car de sa magestat és scrit:
celestia non relinquens.
coses altes, devallarà a cerquar les baixes, visitant los
hòmens posats en dolor e misèria; car
de aquest Senyor és dit que
et que in terra sunt salvans
se vol tan largament estendre sobre la terra, que en
ella serà vista una tan gran novitat, que may és
stada vista ne hoÿda semblant: que lo creador se
farà creatura; e lo Déu eternal e invisible, vestit de
humana carn se mostrarà visible; e lo immens serà comprés,
perquè de sa magestat puga ésser dit:
est Deus homo ut homo fieret Deus;
farà home perquè lo home sia Déu. O, Senyora!
dir-vos hé gran maravella de la bonea de nostre
Senyor Déu; car qui és stat tant offés per los
hòmens, vol a tota sa requesta fermar ab ells
amistat e pau, e fer liga tan estreta, que Déu
e home sien ensemps una matexa persona; en
tant, que serà dit:
homo ex anima rationali et humana carne
tant enemigues, serà lo pus sobiran grau de
amor que trobar-se puga. E sia certa vostra
senyoria, que aquesta amicícia jamés porà ésser
separada puix dins lo vostre sagrat ventre sia
una vegada fermada; car vostra mercé porà dir:
Dei;
Déu entrarà en l'om, e per lo mijà de vostra
senyoria serà uberta la porta del cel. Car aquell
Senyor que cel e terra no
excel·lent Senyora, lo tancareu e cloureu dins lo
vostre ventre; e serà cantat de la senyoria vostra
per tota natura angèlica e humana:
genitrix quem totus non capit orbis in tua se
clausit viscera factus homo.
maternitat aconseguirà vostra altesa tanta honor
e glòria, que no pot ésser estimada; car mare
sereu dita del fill de Déu, e per ell hobeÿda
com a vera mare sua; reyna sereu general,
sobre àngels e hòmens exalçada, e per tots dignament
magnificada. E serà dit a vostra senyoria
per tota creatura, ab lo genoll per terra, regonexent-vos
senyoria:
tua et gratia tua diffusa est super terram;
benedictum sit imperium tuum super celos et
benedicta magnificentia tua super terram.
Veritat és, Senyora, que a les grans honors se
seguexen infinides dolors; e, com vostra senyoria
entre les creatures pures sia la pus dignificada, en tant
que sobre vós no y ha sinó Déu del
qual prestament sereu mare, e totes les altres
coses vos són sotsmeses; e per ço, Senyora, siau
molt certa que les dolors e angústies vostres
seran sens mesura, e us acompanyaran fins al
últim de la vida vostra. Fins açí, Senyora, en la
tendra edat vostra no haveu sentit congoxes;
ara que sereu mare de un tal fill, al qual infinidament
amareu, més que mare jamés amàs fill; e
per ço esperimentareu dolors sens nombre, les
quals explicar no
més se dol; e qui té causa de amar, té causa de
plorar. O, Senyora! que sola sereu en plenitut
de virtuts e gràcies; e sola en habundància de
dolors e penes."
CAPÍTOL
DEL EMBAXADOR AB LA SENYORA VERGE
DENUNCIANT-LI LES SUES GRANS DOLORS
E LA CAUSA DE AQUELLES.
Ara, Senyora, vull declarar a vostra merçé
la causa de les dolors vostres, segons
tinch manament de la magestat divina,
perquè ab més esforç les pugau
passar quant vendrà la jornada; car scrit és:
coses previstes e ja ans del temps sabudes
menys nafra fan en lo cor humà que no aquelles
que vénen sobtosament. E vol nostre Senyor sia
vostra merçé largament informada de aquestes
coses perquè lo consentir de vostra senyoria sia
pus excel·lent e molt pus meritori, puix ensemps
ab lo fill accepteu tantes e tan extremes dolors.
Car aquest Senyor qui serà fill vostre nomena
Ysaïes en les sues profecies:
scientem infirmitatem;
vostra senyoria haurà donat lo consentiment,
home perfet serà trobat dins les entràmenes vostres
en forma molt chiqua. E aquesta és la
gran novitat que Jeremies vist havia quant dix:
circumdabit virum.
senyoria haurà perfet saber e sciència, e dins la
sua sanctíssima ànima veurà clarament tots los
peccats de natura humana passats, presents e
esdevenidors, per los quals ell té a satisfer largament
per infinides dolors que
agudament dins la sua sanctíssima ànima e de
fora en lo seu delicatíssim cors, que pot creure
vostra mercé que ja dins lo vostre ventre serà
crucificat per contínues dolors, en tant que
dir que ans serà crucificat que nat. E axí serà
abeurat en dolors, que bé serà dit home dolorat,
sentint en sa persona largament les infirmitats
humanes, aquelles que sens peccat se poden sentir,
car peccat ni culpa a sa magestat acostar
no
hòmens darà sí mateix a mort. En aquestes dolors,
Senyora, lo acompanyareu vós contínuament;
e tant com pus alegra sereu sentint dins
vós Déu humanat, tant coltell de dolor travessarà
la ànima de vostra piadosa senyoria sentint lo
vostre fill axí de dolors acompanyat, les quals
continuaran e augmentaran crexent la edat sua,
car naxent del vostre ventre e venint en lo miserable
món serà tan poch conegut ni estimat que
posada ni loch de repòs no trobarà. Les creatures sues
lo perseguiran contínuament, e, com
més se manifestarà e majors miracles e gràcies
als hòmens comunicarà, més serà per ells desconegut
e perseguit, afegint li penes a penes e turments
a turments fins que porten a fi la vida
sua, la qual termenarà en la edat de trenta_ý_tres
anys e tres mesos comptant de la nativitat sua
fins al últim dia, en lo qual vostra senyoria veurà
complida aquella prophecia de Esdras, qui diu,
parlant en persona del pare eternal:
hos morietur Filius meus Jhesus et convertetur
seculum;
a vostra senyoria, morrà lo fill de Déu e fill
vostre nomenat Jesús, e serà convertit e salvat
lo universal món. La manera de aquesta mort,
Senyora, és tan agra e tan fort de hoir que no la
recitaré a vostra senyoria estesament, car aquesta
dolor sobrepujarà a totes altres que dir ni
estimar se puguen. E ara, Senyora, les entràmenes
de vostra altesa stan tendres e no acostumades en
dolors, e per ço no porien hoir tan cruels
pens sens gran perill de la delicada persona
vostra. Veritat és, Senyora, que de açò serà
vostra merçé molt largament informada per lo
mateix senyor fill vostre, car en tota la vida sua
moltes e diverses vegades parlareu e practicareu
los dos de aquella última e dolorosa jornada, e
de les penes, dolors e turments que vostra mercé
té a veure e contemplar en aquella persona sua
a vós tan cara ý tan amada. Ara, Senyora, basta
al present a vostra senyoria saber que tot lo curs
de la vida del senyor fill vostre ha ésser en
moltes dolors e penes, en les quals vós participareu
molt largament; e la mort sua ha de ésser
infinidament penosa e vituperosa e de tota
spècia de penes acompanyada, e per vós, senyora,
molt dolguda e plorada." E havent hoït
la gloriosa verge lo parlar de Gabriel, que li denunciava
com aquell excel·lent fill que ella havia
a concebre e parir havia a sotsmetre la persona
sua a tantes penes e dolors, alterà
de color, axí com aquella que ja
ans que
merçé:
primer lo concebé en la pensa, per fervent amor,
que no en lo corporal ventre. E Gabriel, qui ab
singular devoció stava contemplant lo humil e
virginal gest de la Senyora, vehent la alteració e
mudament de la sua cara e les làgrimes habundoses
que regaven aquella, dix a sa altesa, ab molta
reverència: "O, excel·lent Senyora! No sia desmayar,
car, ab tot que de aquest fill vostra mercé
haja de veure tantes dolors com dit-vos hé,
infinits seran los goigs que de sa clemència haureu;
e sia certa vostra senyoria que les dites dolors
finiran algun temps e los goigs jamés no hauran fi."
CAPÍTOL
RECITÀ A LA SENYORA LOS SINGULARS
GOIGS E ALEGRIES QUE PER LA CONCEPCIÓ
DEL FILL DE DÉU HAURIA EN LA
TERRA E FINALMENT EN LO CEL IMPERIAL.
O excel·lent Senyora! ¿Qui pot dir ne estimar quanta
serà la alegria e consolació de vostra senyoria trobant-se mare
de un tal fill, car per ell sereu reyna
de paraýs e dispensadora e tresorera dels tresors
divinals? O, magnànima Senyora! Com serà lo
vostre cor alegre e content com vós veureu tan
richa e tan habundosa de dons e gràcies, e poreu
distribuir e donar largament als miserables,
e lo tresor vostre, Senyora, per molt que
jamés no minvarà, e nengú no partirà de vostra
merçé sens habundància de gràcies, e poran dir
tots aquells qui hauran experimentat les misericòrdies vostres:
tua Domina: aut quis investigabit thesauros
misericordie tue;
a recomptar les piadoses obres
vostres, ni qui porà conéxer ne cerquar los tresors
amagats de la misericòrdia vostra? la qual
exampla e obre lo cor dels peccadors, los quals
diran a vostra senyoria:
cor meum;
O, excel·lent Senyora! Yo hé corregut e só vengut
a la clemència vostra per veure e fartar-me de la
font viva de la vostra dolçor, car la pietat de
vostra mercé m'ha tan examplat lo cor que no
dupte obtenir tot lo que a la senyoria vostra
demanaré. O, Senyora! Inrecomptable serà
la alegria e goig de vostra senyoria com veureu lo
senyor fill vostre, aprés de aquella tan dolorosa
mort, resucitat e glorificat e apartat de tota dolor
e pena. E restarà algun temps en la terra per
consolació vostra, e aprés, Senyora, en presència
vostra e de molts servents seus, sa magestat, ab
infinida glòria e triümpho, pujarà a regnar en lo
seu celestial regne.
sedem David patris ejus et regnabit in domo
Jacob in eternum et regni ejus non erit finis.
E allí li serà donada per la magestat de nostre
Senyor Déu la cadira triümphal de misericòrdia
com a redemptor gloriós de natura humana;
la qual cadira justament li serà deguda com a
fill de David, ço és, de vostra senyoria, qui
devallau de la pròpria línea del misericordiós
rey David, e regnarà en la casa de Jacob eternalment,
ço és, en lo regne del seu pare eternal,
ab lo qual ell serà egual en potència e glòria, e
serà senyor e regidor sobre tots los elets del
regne seu, lo qual regne jamés haurà fi. E vós,
Senyora, aquell dia sereu molt gloriosa e alegra
de la inestimable glòria del vostre tan amat fill.
E lo Senyor, volent més alegrar vostra merçé,
aprés pochs dies del seu pujament trametrà lo
Sanct Sperit sobre tots los del vostre col·legi; de
que vós, Senyora, haureu inestimable goig vehent
los dexebles e criats del vostre fill axí plens
de la sciència divina e de la gràcia del Sanct
Sperit. E aprés, Senyora, que serà finit lo temps
que la magestat divina ha constituït vostra mercé
ature en aquesta mortal vida, pujareu en lo regne
del cel ab glòria no recomptable, abraçada ab
lo vostre excel·lent fill, qui per vós devallarà ab
tota la cort del cel, e sereu altament receptada
per tota la sancta Trinitat e dignament col·locada
en aquella cadira real que a Mare de Déu
se pertany. O, Senyora! Alegre
car pot ésser molt certa que aquell dia finiran
totes les dolors vostres e hauran complida perfectió
los vostres goigs, car eternalment sereu
ajustada ab aquell del qual huy sereu mare, e
tot lo que huy és promés a vostra altesa aquell
dia us serà donat. Per ço, Senyora, suplich vostra
mercé no tema ni se espante de les dolors temporals, puix
los goigs seran sens fi. Sia de vostra
senyoria no tardeu lo consentiment, car grans
e innumerables són los béns que de aquest misteri
se han a seguir." E vehent Gabriel que la
senyora verge stava tota pensosa e recollegida
dins sí mateixa, e conexent que pensava estretament
en lo que ell de part de la divina magestat
li havia dit, e ja tenia consell ab sí mateixa sobre
lo delliber de aquest consentiment, cridà lo dit
Gabriel hun àngel de aquells qui
e dix-li: "Cuytau als lims e digau a Adam
e als fills seus que ara és hora de cridar e demanar
merçé a aquesta Senyora, car la fahena de
la sua redempció stà per cloure." E, anant l'àngel
molt cuytadament, denuncià a Adam lo que manat
li era; e, hoint la dita missatgeria, Adam se prostrà
ab tots los fills seus, e començà a cridar ab
gran fe e devoció reclamant a la Senyora, e deya:
in tua misericordia libera nos";
"O, senyora e filla mia! Ja sab vostra merçé que
en vós, aprés Déu, és tota la sperança mia: no
sia yo confús, Senyora, ne reste eternalment en
la dolor que ara só; ans, clement, vos plàcia
obrir les entràmenes de la vostra misericòrdia
e haver pietat dels dolorats fills meus e de mi, e
voler-nos deliurar de tanta pena per lo vostre
graciós consentiment." E en aquesta pregària e
crit continuà Adam e
ésser hoïts.
CAPÍTOL
SUPPLICÀ LA SENYORA PER PART
DE NATURA HUMANA PRESTÀS CONSENTIMENT,
E SA MERÇÉ VOLGUÉ SABER COM
SE FARIA QUE ELLA CONCEBÉS VERGE.
E vehent lo missatger animós que la
Senyora no responia, dix-li: "O, piadosa Senyora!
¿No sentiu lo crit de
natura humana? Hajau-los merçé,
Senyora, que en vostra mà stà la salut sua, e
per ço, Senyora, lo vostre pare Adam, en persona
de tots, diu a la senyoria vostra:
Domina, et sana infirmitatem meam: tolle dolorem
et angustiam cordis mei: converte luctum
nostrum in gaudium et tribulationem nostram
in jubilationem;
merçé de ell e de la generació sua, e que us
plàcia guarir la infirmitat e cruel malaltia sua
e levar de ell la dolor e angústia del seu cor, e
convertir lo dol e tristícia de tots ells en goig e
alegria. O, Senyora! Usau de clemència, puix
teniu lo poder." E la prudentíssima Senyora,
com hagué largament escoltat lo missatger divinal,
no duptant en res del que dit li era, volent-se
informar de la manera, dix al àngel:
fiet istud quoniam virum non cognosco?;"
dir: "O, missatger gloriós! ¿Com se farà esta
fahena? Car yo, moguda per divinal inspiració,
hé fet vot de virginitat ab volentat deliberada de
no haver jamés ajustament de hom." E respòs
lo missatger ab gran plaer a sa senyoria dient:
"O, puríssima Senyora! Siau certa que tal vos vol
aquell senyor que per sposa vos ha elegit: mare
sereu, Senyora, del seu fill sens rompre virginitat.
De aquesta singular dignitat vostra mercé
sola se pot alegrar, car haureu goig inestimable
trobant-vos mare e verge de excel·lent puritat.
Car sia certa vostra senyoria:
sine foliis germinare, ipse faciet filiam David
sine semine generare;
qui ha fet la verga sequa lançar fulles e fruyt,
aquell mateix farà que vostra senyoria, qui sou
filla de David, sens sement engenrareu. Aquesta
obra tan excel·lent, Senyora, no
via humana, ¿ans sabeu com?
superveniet in te: et virtus altissimi hobumbrabit
tibi;
senyoria e la virtut del Altisme vos abrigarà
tota.
intacta;
sereu mare del fill de Déu sens jamés
perdre vostra excel·lent virginitat:
filium et virginitatis non partieris detrimentum;
car vostra mercé, Senyora, parrà fill
sens nenguna lesió de la puríssima virginitat
vostra.
e per ço sereu beneÿda e singularment
lohada entre totes les dones, e porà dir vostra
senyoria:
et magnitudinis et sancte spei: in me omnis
spes vite et virtutis;
mare de tanta bellea que egual a vostra mercé
no
vós sol Déu és: sots vós, Senyora, són totes les
coses creades. Sou e sereu la pus amable creatura
que Déu haja creat, car vivint en la present
vida sentireu més de la amor divina que tots los
serafins. Sereu, Senyora, molt temerosa als diables,
car hoint lo vostre excel·lent nom Maria
nomenar, tots fugiran; que de vostra senyoria
serà dit:
ordinata,
als diables com una batalla ben guarnida e molt ordenada
de valents cavallers, car per lo vostre poder e
força seran destroÿdes totes les guarnicions
e forçes sues e li levareu la presa de les mans,
dient a ell ab gran vituperi:
mulieris: quia mulier conteret caput tuum;
volent dir: O, diable malvat qui stàs amagat
en lo boscatge de aquesta mortal vida per robar
e matar los caminants per aquella! No
ensuperbir de la victòria que haguist de la primera
dona, la qual de la gran altea de gràcia
deroquist e en lo laç de peccat la cativist; car
per mi, qui só dona, te serà trencat lo cap e la
força, e levada la tirànnica senyoria. O, senyora!
Quant sereu magnànima e gran donadora de
gràcies als hobedients ý devots a vostra alta
senyoria! No serà negú certament freturós de
misericòrdia e gràcia que a vostra merçé se
comane, car mare sereu de sancta sperança, car
en vós, Senyora, se trobarà tota manera de sperança
de vida virtuosa, e poran dir de vostra
senyoria totes les gents de la terra:
porta ac semita salutis et via nostre reconciliationis;
car vós sou porta e carrera de la salut
humana, e via de la sua reconciliació.
quod nascetur ex te sanctum vocabitur Filius
Dei;
serà sanct dels sancts, nomenat fill de Déu, car
aquell mateix qui és fill de Déu eternal serà fill
vostre natural. E de aquest Senyor parlava
Daniel avisant als juheus del temps del adveniment
seu perquè
rebessen; ço que ells no faran, ans tot lo contrari.
E deya
tunch cessabit unctio vestra:
juheus: teniu los ulls uberts; quant veureu
que rey unctat ni de vostra nació no regnarà
sobre vosaltres, siau certs que lavors vendrà lo
sanct dels sancts, aquell per lo qual tots los
sancts són sanctificats. Aquest serà rey eternal
unctat de la unctió divina, car de la magestat
sua és dit:
Senyora, sou la real cadira de la casa de David,
sobre la qual vol seure e reposar lo rey eternal,
lo qual se adelitarà molt de haver vostra altesa
per mare, e vós, Senyora, no menys de haver sa
magestat per fill. E per ço ha dit Ysaÿes:
in misericordia solium et sedebit
super eum in veritate;
divina, quant deliberaria manifestar la
misericòrdia sua als hòmens, prepararia una
cadira de singular excel·lència, en la qual mostraria
lo seu alt saber e poder, e en aquella seuria
en veritat. Aquesta cadira, Senyora, sou vós, car
eternalment vos ha sa magestat preparada ý elegida
per a repòs ý delit seu: atorgau-li, Senyora,
la posada, puix sou certa quant la desija.
concupivit Rex speciem tuam;
cel és tant enamorat de la singular bellea vostra
que deliberà devallar en terra e cloure
vostre virginal ventre. E, com aquí serà humanat, ab
gran plaer dirà:
habitabo quoniam elegi eam;
és lo loch del meu repòs: açí habitaré per spay
de nou mesos, car aquest sanct retret hé yo
per a mi elegit."
CAPÍTOL
DIX A LA SENYORA LO CONCEBIMENT DE
ELISABETH E INDUHÍ SA MERÇÉ A TORNAR RESPOSTA.
O Senyora! Perquè vostra merçé veja e
alegre de les maravelloses obres divines, recomptaré
a vostra mercé una
nova maravella, la qual és aquesta:
filium in senectute sua: et hic mensis est sextus
illi que vocatur sterilis: quia non erit impossibile
apud Deum omne verbum;
vostra senyoria que aquella tan amada cosina
germana vostra Elisabeth, muller de Zacaries,
ha concebut un fill en la antiga edat sua, e és ja
de sis mesos prenyada aquella que del tot era
stèril per natura e per edat, car nenguna cosa no
és imposible a nostre Senyor Déu de quantes
dir ni rahonar se poden. Ara, Senyora, vostra
mercé ha hoït largament tot lo fet de aquest misteri,
e lo modo e la manera.
Syon: et exulta satis, filia Jherusalem, etc., quoniam
auditui tuo datum est gaudium et leticia.
Alegrau-vos, senyora filla de Syon; feu gran
festa, filla de Jerusalem; car a la hoÿda vostra és
donat gran goig e alegria. E per ço, Senyora, suplicaran
ara a vostra merçé tota natura angèlica
e humana, dient:
leticie quod desideramus: ut iam exultent
ossa humiliata;
mercé hojam axí mateix nosaltres resposta de
alegria segons desijam, perquè
e haver goig los ossos humiliats e aterrats de
Adam e dels fills seus, los quals, Senyor, speren
ab grandíssim desig lo consentiment vostre, e
dien:
miserationis: quos miserabiliter premit sententia
dampnationis;
ab gran fam speram la paraula de clemència
e miseració, los quals ab tanta misèria som opremuts
per sentència de dampnació.
tibi precium nostre salutis: statiem liberabimur
si consentis.
a vós és offert lo preu de nostra salut: acceptau-lo
Senyora, per mercé, car tantost serem deliures si
consentiu.
sumus omnes: et ecce morimur: in tuo brevi
responso sumus reficiendi: ut ad vitam revocemur;
car per la paraula de Déu eternal som fets
hòmens, e veu, Senyora, que ara morim, e per la
vostra breu resposta serem reforçats e a vida
retornats.
Adam cum misera sobole sua exul de Paradiso.
O, piadosa verge, que de açò suplica a vostra
mercé lo plorós e dolorat Adam ab tota la miserable
generació sua, trobant-se exellats de parahís!
flagitant sancti patres tui: qui et ipsi habitant
in regione umbre mortis;
e desija Abraam e David e tots los sancts
pares vostres, los quals stan e habiten en aquella
dolorosa regió apartada de tot delit, acompanyada
de hombra de mort.
tuis genibus provolutus expectat.
excel·lent! que açò spera e demana tot lo món ab
los genolls ficats davant vostra alta senyoria, e
no sens molta rahó.
consolatio miserorum et salus denique universorum
filiorum Adam totius generis tui;
vostra altesa e en la vostra boca graciosa stà e
penja la consolació dels miserables; la salut axí
mateix universal dels fills de Adam e de tota la
generació vostra.
o domina, responde verbum: quod terra,
quod inferi, quod expectant et superi :
Senyora! Donau prest resposta. O, excel·lent senyora!
Plàcia-us dar paraula, car tota la terra la
spera: los que són en los lims de infern infatigablement
la demanen e la desijen, e los ciutadans
de la sobirana ciutat no ab menys desig la speren.
quantum concupivit de corem tuum: tantum
desiderat et responsionis assensum: in qua nimirum
proposuit salvare mundum;
rey e Senyor de tots, tant com més ama la
bellea de vostra senyoria, ab major desig spera
la resposta del consentiment vostre, per mijà
de la qual delibera salvar lo món.
in silentio: iam magis placebis ex verbo:
cum ipse tibi clamete Celo, o pulcra inter
mulieres, fac me audire vocem tuam;
Senyor a qui tant haveu plagut per virtuós silenci, ara,
Senyora, li plaureu molt més ab la
dolçor del vostre parlament; car ell mateix a vós,
Senyora, crida del cel, dient: "O, bella entre
totes les dones! Feu-me hoir la vostra desijada
veu." O, Senyora! ¿Què sperau?
et suscipe verbum: profer tuum, et concipe
diuinum.
respondre paraula, e rebreu paraula; donau,
Senyora, ço que vostre és, e concebreu lo que
és divinal.
sempiternum.
que és transitori, e abraçareu e pendreu lo que
és sens fi.
confessioni; viscera Creatori.
lo cor vostre a la fe e crehença de
aquest divinal misteri; la boca vostra confesse e
manifeste lo que fermament creheu; les entràmenes
vostres sien ubertes al creador.
desideratus cunctis gentibus foris pulsat ad
hostium.
les gents stà defora, e toca a la porta.
querere: quem diligit anima tua.
que, si molt lo feu sperar, partir-s'à
de aquí, e lavors començareu a dolorar e congoxar,
cerquant ab molta ànsia a aquell qui ama la
vostra ànima.
fidem, curre per devotionem, aperi per confessionem.
vostre levar, excel·lent Senyora, serà per fe, e lo
córrer per devoció, e lavors obrireu per confessió."
CAPÍTOL
PREGÀ E RECLAMÀ LES VIRTUTS
INDUHISSEN LA SANCTÍSSIMA VERGE AL
CONSENTIMENT, E LA EXCEL·LENT REYNA
CARITAT FON LA PRIMERA QUI AB GRAN
INSTÀNCIA SUPLICÀ LA SENYORA.
E havent dit lo missatger totes les sobredites
rahons a la Senyora, e vehent que
sa mercé no responia, ans stava tota
elevada en contemplació divina, girà
a les donzelles de sa senyoria, que staven aquí en
servey de sa altesa, e dix-los: "O, donzelles excel·lents!
Vosaltres, qui sou tan acceptes a nostra
Senyora, ajudau-me a suplicar sa real clemència
vulla donar conclusió en esta fahena.
est ut revertar ad eum qui misit me;
és que yo torne a aquell qui
donzelles molt prest, les quals totes
guardaven molta cortesia e reverència a la sancta
Caritat, car era la pus preminent de totes, e per ço,
ella anant primera, totes la seguiren. E venint davant
la Senyora, feta gran reverència e ficant los
genolls davant sa altesa, la dita Caritat, qui stava
primera, près les mans de sa senyoria, besant
aquelles moltes vegades, dient li: "O, magnànima
Senyora! ý ¿no sou vós la que tant haveu desijat e
demanat la redempció de natura humana?
Veu que ara stà en vostres mans: ¿per què tardau aquella?
E ¿no sab vostra senyoria que és
scrit:
alegre e desempachat donador ama nostre
Senyor Déu? O, Senyora! ý ¿no sab vostra mercé
que la porta de paradís és tanquada, e que la
magestat de nostre Senyor Déu no delibera donar
la clau a nengú sinó sols al fill vostre, segons
diu Ysaÿes parlant en persona del seu divinal
pare, lo qual diu:
super humerum ejus: et aperiet et non erit qui
claudat: claudet et non erit qui aperiat;
dir: com lo meu unigènit fill serà humanat yo
li daré la clau de la casa de David, la qual portarà sobre
sos muscles; e obrirà e no serà nengú
qui puga tanquar, e si ell tanqua nengú no porà
obrir? O, ma Senyora, que aquesta clau me par
a mi significa la mort preciosa del fill de Déu,
lo qual, en quant Déu, no la pot haver, car és
impassible e inmortal! per vós, Senyora, la té
haver, car mortal e passible lo haveu a concebre
e parir. E serà uberta aquella real casa de David,
ço és, la glòria de paradís, hon regnarà lo dit
Senyor, fill vostre, com a rey pacífich e infinidament
misericordiós, e serà cantat a glòria
sua:
credentibus regna Celorum;
e magnificència sia donada al rey pacífich, qui
ab la impreciable clau de la sua mort ha ubert
crehents en ell lo regne del cel! O, Senyora!
¿Sabeu quant se posarà lo fill vostre aquesta
clau sobre los seus muscles? En lo darrer dia de
la vida sua; car portarà la creu, en què deu morir,
públicament sobre les sues spatles per la ciutat
de Jherusalem, mostrant que ab ella té a obrir
paraýs. Aquesta clau, Senyora, fins açí és stada
molt avorrida e menyspreada, plena de rovell de
peccats car no s'és acostumat fins a la present
jornada posar en creu sinó criminosos e peccadors.
Ara, Senyora, serà mudada la sort de aquesta creu,
car per la preciosa mort del senyor
fill vostre, qui en ella serà celebrada, perdrà
tot rovell e serà molt ben daurada e singularment
esmaltada de aquella sanch puríssima del
vostre fill, e serà per tot lo món molt exalçada
e lohada e digna de ésser clau de paraýs, e per
ella serà l'ome remut e salvat. E tot açò aconseguirà
natura humana per lo vostre consentiment.
No tardeu, Senyora:
sperant, Domina: ut tu des escam illorum in
tempore oportuno;
Senyora, miren e speren, suplicant
vostra clemència los vullau donar lo pa de vida,
puix lo temps oportú és vengut que la pietat divina
ha posat esta fahena tota en poder vostre,
e vol sa magestat que aquest pa qui té a fartar
la fam insaciable dels hòmens vós sola lo hajau
a pastar dins lo vostre insigne ventre, car de
vostra mercé és dit per Salamó:
navis de longe portans panem;
sou feta axí com a nau portant de molt luny lo
pa als famejants, car del cel lo fareu devallar
invisible e immortal, e, pastat per vós visible e
palpable e mortal, als hòmens lo comunicareu;
e yo, Senyora, lo couré en aquella fornal de la
creu, ab lo ardent foch meu, perquè sia pus dolç
e pus saborós, e convidaré als hòmens que vinguen
en mengen e tasten la suavitat de aquest
pa de vida. E diré a ells:
hic est panis de celo descendens: si quis ex ipso
manducaverit non morietur in eternum;
ab gran plaer que prenguen e mengen de
aquest pa celestial, qui és vianda dels benaventurats,
e nengú que de ell menjarà dignament no
morrà eternalment. O, Senyora! Ab quant plaer
faré yo aquesta cena o convit a tota natura humana!
Mes ja sab vostra senyoria que sens vós
no puch fer res: vós, ma Senyora, sou la que
haveu a rebre lo tresor, e aprés comunicar-l'éu
a mi, e yo
amor. Sia de vostra mercé no tardeu de pendre
ço que ab tanta liberalitat vos és offert. "E,
aprés que la sancta donzella Caritat nomenada
hagué de tot son poder inflamada la Senyora en
la amor de natura humana suplicant sa merçé que
consentís per la salut e reparo de aquella, tornà a
besar les mans de sa senyoria, donant fi en son
parlar, e apartà
donzelles que volien sa mercé de açò mateix supplicar.
CAPÍTOL
SENYORES MISERICÒRDIA E PIETAT SUPLICAREN
LA SENYORA PRESTÀS CONSENTIMENT PER AMOR
DE NATURA HUMANA.
E venint les dos amables germanes qui
separar no
Misericòrdia e Pietat, e les dos
ensemps prostrades als peus de la
Senyora, besant aquells ab profunda humilitat, e
dreçant-se abduy, parlà Misericòrdia e dix: "O, ma
Senyora! ¿E no sab vostra mercé que aprés
de aquella cayguda dolorosa de Adam, trobant-se
lançat de paraýs en ira de son creador, perseguit per totes
les creatures, fora del tot perit si
ma germana Pietat e yo no
e ab la sperança mia passà tota la dolorosa vida
sua e morí ab aquesta sperança, e, en los lims
hon ara és, jamés la ha perduda, perquè yo,
Senyora, de aquell temps ençà só stada procuradora
e advocada de natura humana? E, sabent
que per dona havia a començar la reparació sua,
só stada molt familiar a les dones, e, venint
vostra altesa en lo món, tantost en la maravellosa
e singular concepció vostra coneguí que vós
éreu aquella qui tots speràvem, e ab gran goig
diguí:
desiderata;
que la clemència divina ha promés al hom per
reparació ý delit seu; vós sou aquella que tots
desijam e speram. E, en lo instant, Senyora, que
us haguí coneguda, me doní al servir vostre, e de
vostra mercé jamés me só partida. E, com vostra
senyoria és stada de edat de matremoni, al cel
só pujada per inclinar la magestat divina que
volgués pendre vostra altesa per sposa, e ab los
crits e suplicacions mies vencí lo invencible, e
fon content de devallar en terra e fer lo dit
matremoni ab vostra mercé, dient que eternalment
vos havia elegida per a celebrar aquest
misteri, dins les entràmenes vostres, de la unió
divina e humana. ¿E ara, Senyora, tardau de
acceptar ço que us és offert? Guardau, Senyora,
que aquest infinit tresor nengú no
sinó sola vós. O, Senyora! Alegrau-vos de aquesta
dignitat tan immensa, que sola meritau rebre
aquest impreciable tresor: vostra mercé serà la
dispensera, e comunicar-l'éu a natura humana,
e en la distribució de aquest bé infinit yo seré
ab vostra senyoria tostemps. Vós, Senyora,
m'afillareu, e per vostra mercé seré amada, e
coneguda e estimada per les gents; e vostra
altesa serà intitulada mare de misericòrdia, e
diran a vostra senyoria tots los hòmens, justs
e peccadors:
misericordie: de tuo utero misericordia est nata:
in tuo utero plantata: ideo merito Mater
misericordie es nuncupata;
Maria, senyora! Vós sou mare de gràcia, car per
vós la havem rebuda; e mare de misericòrdia,
car per lo mijà vostre la havem vista e coneguda.
Del vostre ventre puríssim misericòrdia és
nada: dins ell és stada plantada, e per ço dignament
sou mare de misericòrdia nomenada.
O, la mia Senyora, que açò no
hajau concebut e parit! No tardeu, vida mia!
Puix me sou mare, no
prestament lo meu desig.
timeas, prudens Virgo, presumptionem: quia
et signata in silentio vere cum dia: magis
tamen nunc in verbo pietas necessaria;
aquesta cosa no us cal tembre de presumpció,
verge prudentíssima; que molt largament haveu
mostrada la vostra humil vergonya ab lo callar
que fins açí haveu fet: ara, Senyora, és molt més
necessari que mostreu pietat en vostra paraula.
O, ma Senyora! Socorreu a la necessitat mia, car
sens vós yo reste pobra e no tinch que donar.
E ja sab vostra senyoria quant só yo animosa e
larga de cor, desijosa de tostemps donar, e ara
no tinch ni puch donar sinó béns temporals, e
açò, Senyora, no farta ni contenta la voluntat
mia: béns infinits hé mester, Senyora, perquè
puga destribuir sens cessar, los quals en lo món
no
Senyora, la vostra boca e serà ubert lo cel; aparellau
les entràmenes vostres e rebreu lo fill de
Déu; car aquest és lo tresor que yo cerque
e demane del començament del món ençà, e no
hé trobat jamés qui
suplique vostra mercé que
doneu, car yo, Senyora, tinch a destribuir aquest
fill vostre. E diré a vostra altesa com la sanch
sua daré tota per la redempció de natura
humana; la ànima sua faré partir del cors per
mort e trametré-la als lims per deliurar los catius
que aquí són; lo seu cors gloriós e inmortal, aprés
la sua mort, faré que reste en lo món sagramentalment
en refectió e vianda de les ànimes devotes perquè,
rebent a ell e sentint la dolçor sua,
hajen molta rahó de dir:
meus, electus ex milibus: in quo complacuit
anime mee habitare omnibus diebus vite sue;
volent dir: verdaderament, Senyor, vós sou lo
meu amat elegit entre mil, ço és, entre tots los
creats, en lo qual se adelitarà la ànima mia tots
los dies de la vida sua; los mèrits infinits de
aquest senyor fill vostre daré als freturosos,
e axí enriquiré los pobres, fartaré los famejants,
a tots daré vianda: nengú que a mi reclame no
partirà sens gràcia, puix lo tresor és habundós, e
só certa que per molt que done nunqua minvarà.
O, Senyora! Ý, a qui tal riquea spera, tota
tarda li és pena: sia de vostra mercé desempachau la resposta,
car la clemència divina és
presta de contentar mon desig donant se als
hòmens, unint-se ab la sua natura si vostra
senyoria consent, perquè yo per ells sia coneguda,
lohada e magnificada. Per què la mia germana Pietat
e yo suplicam vostra senyoria dient:
in eternum mirabilia tua;
sia de vostra mercé obrir a nosaltres la porta de
la vostra deliberada volentat e rebrem aquell
qui és Déu eternal, perquè recomptem eternalment
les maravelles e gràcies vostres."
CAPÍTOL
DONZELLA SPERANÇA INDUHÍ LA SENYORA
AL CONSENTIMENT.
E acabant Misericòrdia e Pietat de animar
la Senyora al consentiment, sobrevingué
altra donzella, Sperança nomenada, e
dix: "O, Senyora! ý ¿tan largament hé
yo sostenguts los hòmens ab paraules, e ara que
som a les obres vostra senyoria se deté? Yo, senyora,
só del tot perduda si vostra merçé més
tarda a consentir, car ja defall la forma humana
de tant sperar. Ajudau-los, Senyora: no pereixquen al
port, car a vostra senyoria criden. dient:
per la mortal vida vós sou. Mostrau-los, Senyora,
aquella claredat divina qui en vós se vol humanar.
Aparellau-li la vestidura, puix de carn se
vol arrear: no tardeu, Senyora, car açò és lo
que spera e desija natura humana. O, Senyora!
Quant serà de ací avant la dita natura inclinada
a amar lo creador seu e a sperar en la clemència
sua contemplant la gran bonea e larguea de la
Majestat divina! E porà dir:
immensitas: divine pietatis super habundantia: divine
affluentia largitatis, quam singularis et admiranda
liberalitas ubi donator venit in donum et est
idem penitus cum datore;
amor! ý quant sou immensa e incomprehensible!
O, inestimable pietat de la habundosa larguea
e liberalitat divina! Quant és singular e
admirable aquesta liberal clemència hon lo
donador ve ab lo do e dóna sí mateix ab la cosa
donada!
plenius adimpleta: quanto copiosius est effusa.
Senyora! ý quant és larga ý habundosa aquesta
largitat divina! E tant resta pus plena quant pus
copiosament se dóna. E tot aquest bé infinit vol
la potència divina sia tancat e clos dins lo vostre
ventre, segons diu lo Ecclesiàstich:
respexit: et implevit illam bonis suis;
dir: que la gran clemència de nostre Senyor Déu
ha mirat la terra sancta del vostre virginal ventre, e
delibera umplir aquella dels seus divinals
béns e donar-se a vós en fill, e que vostra mercé
lo comunique a natura humana. E per ço, senyora,
no us maravelleu si los hòmens criden sens
cessar e si us són tan importuns, car cinch mília
anys ha que speren lo que ara los haveu a donar,
e tant com més se acosta lo temps, més
pena los és lo sperar, e per ço han recorregut a
totes nosaltres, donzelles de la cort de vostra
altesa, que contínuament supliquem vostra excel·lent
senyoria desempache aquesta fahena en què
stà tota la salut sua. E de açò Senyora importunen
specialment a mi perquè hé agut gran familiaritat
ab Adam e ab tots sos fills, e
ajudat en totes les dolors sues, prometent-los la
venguda de aquest Senyor que dins vostra mercé
se vol aposentar. Sia de vostra senyoria no li
negueu la posada, car en tot lo universal món
no y ha loch digne ni a sa magestat accepte a
posar, sinó sols lo vostre ventre. Donau-lo-y, senyora,
sens tardar: ajudau per mercé aquesta
gent, que tot son bé de vós spera.
est clementia et benignitas tua, domina: et nunquam
deseris sperantes in te;
e benignitat vostra, Senyora excel·lent, e nunqua
falliu ni lexau als sperants en vós. E açò sols,
Senyora, sosté natura humana: la sperança ferma
que té en vostra mercé; e contínuament criden a
vostra altesa tots los fills de Adam, dient:
peccatorcs gratiam apud Deum per te inventricem
gratie et salutis;
A vós suplicam troben los peccadors gràcia davant
nostre Senyor Déu per lo mijà vostre, qui
sou inventora de gràcia tan alta, per la qual tots
los reclamants a vostra mercé aconseguirem
salut. O, Senyora! Plàcia-us hoir aquestos clams:
socorreu als qui, ab tanta dolor, ajuda a vostra
mercé demanen, car longa sperança parenta és
de mort." E, dit açò, aquella gentil donzella
Sperança besà la mà a la Senyora, despedint-se de
sa merçé per fer loch a sa jermana Fe, qui ab gran
fervor venia a supplicar la Senyora prestament
consentís.
CAPÍTOL
ÍNCLITA DONZELLA FE SUPPLICÀ LA SENYORA
LI PLAGUÉS DIR DE BOCA LO QUE
EN LO COR FERMAMENT CREYA.
Venint aquella excel·lent donzella Fe nomenada, ficà lo genoll
davant la sua senyora e dix: "O, ma Senyora! Yo só
molt certa que vostra mercé ha cregut
tot lo que
part de la magestat divina; e de vostra senyoria
se pot molt bé dir:
prefitientur in te: que dicta sunt tibi a Domino;
volent dir: que benaventurada sou vós, Senyora,
que haveu cregut, car en vós seran perfetament
complides totes les coses que us són dites de
part de nostre Senyor Déu. E per ço, clement
Senyora, puix fermament creheu, mostrau foranament
la crehença vostra: responeu, Senyora
al missatger; car, si la fe de Abraam fou lohada,
molt més o serà la de vostra mercé.
fueris in factis, talis comprobaris in verbis;
tal com sou en obres virtuoses, tal sereu trobada
en paraules: no temau, Senyora, lo parlar, car
gran és lo bé que del parlar de vostra senyoria
se spera.
celestia erumpunt eloquia.
sancta la boca de la qual tostemps ixen paraules
celestials! E de la vostra, Senyora, no solament
exiran paraules celestials, ans ab vostre dolç
parlar fareu obrir lo cel e devallarà lo fill de
Déu: no tardeu, Senyora, per mercé, un parlar
tan meritori, car en la boca vostra és huy la salut
de natura humana e per lo parlar de vostra
senyoria han haver perfectió totes les scriptures e
prophecies. Senyora, puix les creeu e sabeu lo
seny de aquelles, dau manera sien prestament
complides, car la fe no ha sa perfectió fins se
segueixen les obres. O, Senyora! De quant vos
restarà obligada natura humana que per lo mijà
vostre haja tot lo que li és promés de la redempció
sua! Bé poran dir a vostra senyoria los hòmens remuts:
tuo: transcendit omnem affectum dulcedo tue
benignitatis: vincit omnem retributionem magnitudi tui
benefitii;
retribuir a vostra mercé tantes gràcies e lahors
com vostra senyoria mereix per la granea dels
beneficis vostres? Tota amor e caritat trespassa
la affectió e obres de la vostra dolçor e benignitat
que als hòmens haveu mostrada reconciliant-los
ab lo seu creador: no basta retribució nenguna
a la singularitat e granea del vostre benefici.
De aquest misteri, Senyora, de la sancta
incarnació del fill de Déu exirà la vera devoció
de les gents, e seran moguts e inflamats los
hòmens amar e servir aquell Senyor qui tant los
ha amats, car veuran e conexeran son rey e
senyor vestit de la sua natura, e per esta causa
ésser los hòmens tant exalçats que los àngels,
que fins açí los havien menyspreat, tenint-los
per indignes de la sua companyia, ara ab gran
plaer s'agermanaran ab los dits hòmens, e diran
a ells:
cives sanctorum et domestici Dei;
vosaltres, fills de Adam! No us tingau ja per
estranys de la ciutat nostra de paraýs, ans siau
certs que sou ciutadans e companyons dels
sancts e molt familiars de nostre Senyor Déu,
qui és rey e Senyor nostre e vostre, E los hòmens,
molt alegres de haver cobrat la amistat
angèlica, diran:
nostrum et cognoverunt angeli cives suos;
dir: Per ço com nosaltres havem conegut nostre
rey e senyor, han conegut a nosaltres los àngels
per ciutadans e germans seus. O, Senyora!
No tardeu de recebir aquest rey de vida perquè
manifestar als seus vassals, qui ab tan
gran desig lo speren! O, Senyora excel·lent! que
vós sou aquell stel clar qui haveu a manifestar lo
divinal sol, del qual és dit:
de celo, videbitis regem regum!
punct, Senyora, que lo fill de Déu, qui és verdader
sol, devallarà del cel e en lo vostre ventre
serà fet home, a tot lo món serà manifestat e
mostrat lo rey dels reys, e coneixeran les gents
ésser complit tot lo que los profetes han scrit,
e diran:
Tot lo que havem hoït als pares nostres e fins
açí havem sperat e cregut, tot ho vehem complit
en esta sancta incarnació. O, Senyora clement!
Ý no
hòmens en la crehença de aquest singular misteri,
car vostra mercé és la lanterna hon se estojarà aquesta
divinal lum, e de vostra senyoria
l'àn a pendre les creatures sues: preniu, excel·lentíssima
Senyora, lo dit lum e comunicau-lo largament als hòmens.
Car yo faç certa a vostra mercé
que lo Senyor no spera sinó vostra resposta: sia
de vostra senyoria donar-la-y prest." E la sancta
e constant donzella Fe, acabant son rahonament
ab molta reverència besà la mà de la Senyora, partint-se
de aquí per fer loch a la que venia.
CAPÍTOL
PACIÈNCIA SUPLICÀ LA SENYORA
VOLGUÉS ACCEPTAR LA HONOR DE ÉSSER
MARE DE DÉU E NO TEMBRE LES
GRANS DOLORS QUE PER AÇÒ HAVIA DE
SENTIR.
E venint aquella noble donzella, e molt
reposada per la sua avançada edat, ab
ligaça e vestidura molt honesta; la qual
havia nom sancta Paciència, e feta gran
reverència a la Senyora, dix a sa altesa: "O, ma
Senyora! ý ¿què és açò que tant tarda vostra
mercé de cloure aquesta fahena? Si per ventura
redupta vostra senyoria les dolors grans e infinides
que lo fill que té a concebre ha a passar
e vostra altesa ensemps ab ell, o, Senyora sereníssima,
per mercé no us espanten passions ni
tribulacions, que yo us dó la fe de no partir-me
jamés de vostra senyoria en totes les dites dolors, e,
com més penes passareu, yo més vos
abraçaré. Acceptau, la mia Senyora, les honors
ab les dolors, car en aquesta vida, ab tot siau
molt exalçada e digna Mare de Déu nomenada,
també, Senyora, sereu molt dolorada, e la pa
ciència vostra serà admirable e regla de vida als
esdevenidors servents de Déu. O, Senyora!
Que per vós seré yo estimada entre les gents,
car sabent que lo Senyor fill vostre e vostra
senyoria me haveu aguda tan familiar e accepta
en tota la vida vostra, no serà nengú que
fer mala cara ne lançar de sa casa, vist que lo
fill de Déu e la mare sua m'àn aposentada e
tenguda en sa companyia tan largament.
O, Senyora! que vós sou aquella muntanya ferma e
habundosa de tot bé en la qual lo Senyor nostre
vol habitar e reposar, segons diu David mostrant
vostra senyoria a les gents, dient:
beneplacitum est Deo habitare in eo;
Veu ací la singular muntanya axí ferma per paciència que
per nenguna natura de tribulacions
no serà moguda: aquesta ha elegida lo Senyor
per habitació sua!
fortitudinis eorum: tu non confundis: seu te expectantibus
gratiam infundis: non cecas, sed illuminas.
O, Senyora! que en totes coses pendran
de vostra merçé lum los elets, car vós sou la
sperança dels sancts e la torre de la sua fortalea.
Vós, Senyora, no permeteu que nengú sia confús,
ans als sperants en vós donau gràcia e
misericòrdia: no ençegau nengú, Senyora clement,
ans certament il·luminau los cechs. Axí,
Senyora, preparau-vos ab ànimo valent a entrar
en la mar de dolors, perquè la paciència vostra
sia vista ý coneguda per tots los navegants de
aquesta mortal vida, e sàpien la riquea que per
ella se ateny. Car ja sab vostra senyoria que yo
en les tribulacions só molt coneguda, e per ço
és dit:
fortitudo roboratur, constantia solidatur;
la fornal de les tribulacions yo, Senyora, vixch,
e aquí és lo exercici meu, e la fortalea de les
persones virtuoses de aquí pren força e virtut, e
la vera constància e fermetat per les dites tribulacions
és refermada. E per ço, Senyora, vol la
clemència divina que de aquestes tribulacions e
dolors vostra mercé ne senta més que nenguna
altra dona, perquè ab les vostres dolors sien
convidats a amar a mi tots los dolorats e posats
en angústia. Vós, Senyora, haveu a ésser confort
e remey a tots los tribulats: acceptau, Senyora!,
lo fill que us és offert, car de la impreciable
sanch sua s'à de fer lo restaurant a guarir natura
humana, e altra medecina nenguna no y és bastant.
E per ço supliquen e criden a vostra merçé
tots los hòmens: no
singular medecina, en la qual stà tota la salut
sua, e dien a vostra altesa ab multíssima devoció:
spernas vota invocantium nomen tuum;
Senyora, que sia de vostra mercé hoir los gemechs
e sospirs de aquells qui la ajuda vostra
demanen, e que no vullau menysprear les
suplicacions de aquells qui, posats en tanta angústia,
invoquen lo nom de vostra senyoria, dient:
Virginem Mariam: salutemus eam: ut in sue
dulcedinis gremio quiescamus;
confiança se conviden los uns als altres de anar e
recórrer a vostra senyoria, e dien: Corregam,
jermans, a la noble e dulcíssima Verge Maria:
saludem-la ab gran reverència perquè meritem
reposar en la dolçor de la sua falda, car aquí té
a rebre lo tresor de nostra redempció. O, Senyora!
Hajau pietat de aquesta fatigada gent!
Fartau la sua insaciable fam, la qual sens les
penes e dolors del fill vostre fartar no
E, havent axí supplicada la Senyora, la noble
Paciència besà la mà a sa senyoria, despedint-se de
sa mercé; e, levant-se, cridà a sa germana Fortalea
que vingués prest per suplicar la Senyora e inflamar-la
vulla consentir en aquesta tan dificultosa
obra; la qual vingué molt prest.
CAPÍTOL
ANIMÀ LA SANCTÍSSIMA VERGE A
CONSENTIR EN AQUESTA TAN ALTA E
DIFFÍCIL OBRA
E agenollant-se la sancta Fortalea ab
gran esforç dix a la excel·lent Senyora:
"O, reyna clement! nostre Senyor Déu
vos ha creat axí animosa e valent que
vol les grans coses e diffícils se hajen a fer per
vostres mans. O, Senyora! que la major e pus
singular obra e de major admiració que nostre
Senyor jamés haja fet, és aquesta: que sa magestat
se vulla fer home! E aquesta a vós sola la
remet, volent que
e beneplàcit vostre. Executau-la, Senyora, ab
ànimo fervent; preste vostra mercé lo desijat
consentiment: recort-se vostra senyoria dels
grans béns que de aquesta excel·lent obra s'àn a
seguir. O, reyna insigna! E, si aquella valent e
virtuosa viuda Judich és tant lohada e magnificada
per haver levat lo cap a Holofernes e deliurada la ciutat
de opressió de enemichs, quant
més o sereu vós, Senyora excel·lent, que huy
ab dolçor de la vostra paraula deliurareu de
mort e de captivitat tota natura humana, e dar-los
éu senyor e capità qui posarà la vida generalment
per tots! Aterrareu e destroyreu lo diable, qui és rey
de supèrbia, levant-li tota la sua
tyrànnica senyoria. O, Senyora! Ab quant de
plaer dignament serà de vostra mercé cantat per
tots los hòmens remuts e dit:
et confortatum est cor tuum: ideo et manus
volent dir: O, Senyora excel·lent! lo vostre animós
cor és stat axí confortat e esforçat
que haveu feta obra tan alta que enteniment no
basta a compendre-la, ço és, unir Déu ab natura
humana; e per ço, Senyora, la mà de nostre
Senyor vos confortarà e exalçarà
angelorum,
O, Senyora! Que lo vostre virtuós avi, rey
David, contemplant e desijant aquesta jornada en la qual
haveu a mostrar la vostra virtuosa e singular
fortalea e animositat, parlant ab vostra senyoria,
diu-vos:
exultabo mane misericordiam tuam;
O, filla mia e senyora! Yo cantaré e
de la gran fortalea vostra, car ab mà robusta
e ferma nos haveu deliurat
luto fecis,
del fanch de nostres peccats e misèries; e per ço
en aquell desijat dia que sereu constituÿda Mare
de Déu saltarà lo meu sperit ensemps ab tots los
fills de Adam, confiant ab gran goig e seguretat
en les misericòrdies vostres, puix sereu destribuÿdora
dels dons e gràcies divinals! O, senyora!
No spereu hora ni punct, car temps és que
contenteu a tots los que us suppliquen, e a mi,
Senyora, que no cessaré de cridar fins hajau
consentit, dient a vostra senyoria:
mea, quoniam tribulor: in manu tua, Domina, salus
et vita consistunt.
só atribulada per desig de socórrer a natura
humana que veig tan turmentada, e no puch fer
res sens vostra mercé, car en mà de vostra
senyoria stà la salut e vida de aquesta miserable
gent! Ajudau-los, Senyora, e traeu-los de pena:
carament vos ne soplich, la mia Senyora, besant
peus e mans de vostra altesa."
CAPÍTOL
PRUDÈNCIA SUPPLICÀ LA SENYORA
PRESTAMENT CONSENTÍS E DELIURÀS
NATURA HUMANA
E levant-se Fortalea de davant la senyora, molt
prestament se agenollà als peus
de sa senyoria una altra donzella molt
loçana, vestida molt apunt, Prudència
nomenada; e prenint les mans de sa altesa, besant
aquelles moltes vegades ab amor no recomptable
diu-li:
Volent dir: "O, verge prudentíssima! ¿Hon caminen
los vostres pensaments? ¿Per què retardau
aquesta resposta, car ja haveu prou pensat e
examinat aquesta fahena ? No us detinga la
simplicitat de la coloma, car la prudència de la
serpent és necessària, segons consell de la saviesa
divina, qui diu:
et simplices sicut columb:
que aquells que volen anar per la via dreta
deuen haver ensemps sancta prudència e sancta
simplicitat. E com vostra senyoria de totes les
virtuts sia copiosament servida, e si la sancta
benignitat e simplicitat vos fan pensar no ésser
digna de ésser Mare de Déu, yo us vull supplicar
que penseu
omnibus,
coses. E, puix vostra senyoria és largament
informada que aquesta és la voluntat e ordinació
de nostre Senyor Déu que vós siau mare sua,
acceptau-ho, Senyora: no tardeu.
in Dei voluntate et relinque sibi omnia.
Senyora, tota en la voluntat e ordinació de
nostre Senyor Déu, e remeteu a ell tot lo restant.
Aparellau-vos, prudent Senyora, a pendre aquesta
prelació singular que lo eternal pare vol a
vostra mercé acomanar, ço és, que hajau cura
de la persona del seu fill. Col·locau-lo, Senyora,
dins les entràmenes vostres, e yo seré ab vós en
totes les necessitats de la servitut sua: a tot provehirem
ab temps, no passarà res impensat; car,
tantost com lo haureu concebut, yo, Senyora, us
ajudaré a filar e texir los bolquerets e aparellar
totes les coses necessàries a la persona sua; com
lo haureu parit, no
nit ni dia. O, Senyora! Ab quanta solicitut lo
servireu, aquell fill de Déu e vostre, en tota la
vida sua! Bé porà ésser dit de vostra senyoria:
volent dir que benaventurada sou vós, Senyora,
e certament digna de tota lahor, car prudentíssima
sou trobada en la servitut del vostre fill Déu
e Senyor. O, Senyora prudent! No tardeu en lo
que fer se té: hajau pietat de natura humana,
puix a vostra mercé se és comanada! Senyora
sou general de tots: dau-los lo que us demanen,
car contínuament criden dient a vostra altesa:
tua et magna nobiscum: quia in te, Maria, speramus
et confidimus ut nos defendas in eternum
volent dir: O, piadosa Senyora! Mirau la nostra misèria!
Hajau mercé de vosaltres! Sia feta
la misericòrdia vostra gran a nosaltres, ço és,
que
açò us supplicam, car en vós, Maria, Senyora,
speram e confiam que
eternalment. O, Senyora piadosa! Puix podeu
ajudar a aquesta gent, no
obriu a ells les entràmenes de la vostra pietat, e
acceptau lo fill de Déu, que açò és lo que ells
demanen e desijen; car altri sinó ell no pot
fartar ni contentar la volentat humana, sia de
vostra mercé fartar aquesta insaciable fam!"
E, acabant Prudència la suplicació sua, besà la mà
a la Senyora e despedí
CAPÍTOL
DONZELLA VIRGINITAT FÉU GRÀCIES A
LA SENYORA DE LA AMOR QUE LI MOSTRAVA,
SUPPLICANT SA MERÇÉ CONSENTÍS SENS
TEMOR DE PERDRE LA COMPANYIA SUA.
E venint altra donzella molt jove, vestida
tota de blanch, Virginitat nomenada, la
qual, ab molt alegra cara, besà la mà
de la Senyora, dient: "O, ma Senyora!
Ý grans mercés a vostra real senyoria de la gran
amor ý favor que
certificada per lo missatger de la magestat divina
que haveu a ésser Mare de Déu, protestàs
que no deliberàveu per res perdre l'amistat e
companyia mia, ni yo, ma Senyora, que no vull
perdre la vostra, ans vos supplich que consentau
sens nengun dupte, donant a vostra mercé la fe
de jamés partir-me de vostra senyoria, ni ans del
part, ni en lo part, ni aprés lo part; ans vol nostre
Senyor Déu fer aquesta novella maravella
per amor vostra, que verge e mare siau ensemps,
ço que ans de vostra mercé no és stat, ne serà
jamés aprés.
Patre sponsa electa: a Deo Verbo mater preelecta:
a Spiritu Sancto protecta.
dulcíssima e singularment bella! Grans e incomprensibles
són les dignitats vostres; car Déu lo
pare vos ha elegit per sposa, lo Fill vos ha
triada per mare, lo Sperit Sanct vol ésser protector
e guardador de la vostra puríssima virginitat.
pretioso ornatum, in quo Rex angelorum placidum
invenit umbraculum et reclinatorium
amorosum.
vexell d'or maciç per la vostra puritat ornat ý
embellit de tota natura de pedres precioses, ço
és, de totes les virtuts les quals embellexen singularment
la vostra virginitat, e en vós, Senyora, lo rey
dels àngels vol pendre posada e
cubert, e lo vostre virginal ventre ha elet per lit
de repòs a ell molt amorós e plaent! O, Senyora
excel·lent! Que lo fill de Déu delliberà ésser
malalt per amor de natura humana, segons diu
Ysaÿes parlant en persona de tots los fills de
Adam, dient:
et dolores nostros ipse portavit: cujus livore
sanati sumus;
aquest Senyor clement e piadós s'és mès en lo
lit per mostrar-se malalt, prenint en sa divinal
persona totes nostres infirmitats e dolors, per ço
que per les nafres sues siam guarits. O, Senyora!
Ý ab quant repòs starà lo fill vostre en lo
dit lit gitat e tancat per spay de nou mesos contínuus
sens mostrar-se al món! E, passat lo dit
temps, exint de aquí sens rompre la cortina virginal,
la falda vostra li serà strado e cadira e lit
de repòs: aquí, Senyora, se nodrirà e criarà, e
tot lo seu repòs en la present vida serà ab vostra
mercé. Veritat és, Senyora, que a la mort mudarà de lit,
car la darrera dormició sua no serà en
la falda vostra, ans en una aspra e dura e molt
streta creu, en la qual ab infinides dolors finarà
la vida sua. E de aquí, mort devallat, retornarà
en son propri lit, ço és, en la vostra falda, mostrant
que vostra senyoria ha de ésser la distribuÿdora e
dispensera dels infinits mèrits de la
sua gloriosa passió. E per ço, Senyora, tots los
peccadors, genolls ficats, suppliquen vostra altesa,
dient:
affictorum, pietatis latitudo, peccatores te rogamus,
audi nos!;
senyora dels òrfens, consolació dels affligits,
pietat sens terme! A vostra mercé, Senyora,
reclamam nosaltres, peccadors: plàcia-us hoir-nos
e dar-nos lo que us demanam, ço és, que consentau,
Senyora, car en la paraula vostra stà tota la
salut humana. O, Senyora, que aquesta gent,
sabent que vostra senyoria me dóna molt crèdit,
han-me pregada importunament acabe esta
fahena ab vostra mercé, puix yo no pert res, ans
reste gloriosa, que lo fill de Déu se encarne en
dona verge e de aquella naixca leixant-la ab
éntegra puritat! Per què us supplich, Senyora,
no us detingau més; aconsolau aquesta gent:
preniu lo fill de Déu, car lo seu pare lo us tramet.
pretiosumque tabernaculum tante magestati
amabile et gratiosum;
Senyora, sou l'estrado real e molt noble hon la
sancta Trinitat vol mostrar la glòria sua, volent
que siau tabernacle amable e molt graciós de la
inmensa magestat sua; dau-li entrada, Senyora,
francament, car yo seré la portera del vostre
castell,
clausa erit in eternum,
la porta, que sols lo Senyor fill de Déu
passarà per aquella, e restarà tancada e closa
axí com se stà eternalment. Axí, la mia Senyora,
sens nenguna temor podeu consentir, car yo só
e seré ab vostra mercé tostemps." E, acabant
Virginitat les sues dolces rahons, besà la mà a la
Senyora e féu loch a la que venia.
CAPÍTOL
DONZELLA DEVOCIÓ INFLAMÀ MOLT
LA SENYORA AL CONSENTIMENT PER
REMBRE LA MISERABLE CAPTIVITAT DE
NATURA HUMANA.
E ficant lo genoll altra ferventíssima donzella, qui venia molt
a punct vestida de carmesí, mostrant lo seu
inflamat desig, tenia los cabells molt rossos e stesos
per les espatles, significant les sues areglades intencions.
Lo nom de la dita donzella era Devoció;
la qual, prenint les mans de la Senyora e besant
aquelles ab multíssima dolçor, dix a sa senyoria:
matris mee: in te projecta sum ex utero."
Volent dir: "O sereníssima senyora e mare mia! Bé
sab vostra mercé que, aprés de aquell dolorós
decaÿment dels primers pares, per la çeguedat
dels hòmens yo fuy perduda, morta e soterrada
en la profunditat de la terra. Vós, la mia Senyora,
sou aquella que
dita terra. E per ço, Senyora, puch dir que vós
sou la sperança e vida mia, car de mamella só
venguda en vostre poder e no hé coneguda altra
mare ne nodriça sinó vostra senyoria; car, del
ventre de la mia mare Eva treta, hé donat en
vostres mans, car la dita Eva, ans que
coneguda, me perdé per lo peccat, e vós, Senyora,
per los mèrits e gràcia vostra me haveu
cobrada en molt pus singular grau, e de vostra
mercé jamés me só partida. En lo temple ab
vostra altesa me só criada e nodrida: yo us fiu
votar virginitat, desijosa de molt acostar-vos a
Déu; tostemps vos hé acompanyada de nit e de
dia; per vostra senyoria m'han conegut les donzelles
del temple, seguint los exemples de la fervor
vostra. Yo, ma Senyora, segons vostra mercé
sab, só aquell foch que mana nostre Senyor Déu
que creme tostemps en lo seu altar, dient:
autem in altari meo semper ardebit, quem nutriet
sacerdos;
per lo sacerdot. Aquest sacerdot, Senyora,
serà lo fill de Déu, del qual diu David:
Melchisedech.
vestidura sacerdotal de les vostres puríssimes
sanchs perquè puga offerir lo sacrifici agradable per
la salut humana, car lo dit fill de Déu és
tot foch divinal, e ab la calor sua tinch yo a
ésser inflamada e conservada! La lenya ab què
nodrirà aquest foch seran les obres humils e de
excessiva caritat que lo senyor fill de Déu farà
ab la humanitat que de vostra senyoria pendrà,
ab la qual se mostrarà als hòmens e conversarà
ab ells ab molta familiaritat, inflamant-los amar
a mi, fent-los avorrir tota natura de delit temporal
per sentir la dolçor mia. O, Senyora! Que yo
no puch per nenguna altra via ésser coneguda ni
estimada per los hòmens sinó per lo mijà del
senyor fill vostre! Acceptau-lo, Senyora: mostrau
a natura humana aquesta antorcha gloriosa, feta
de aquella puríssima e molt blancha cera, ço és,
de la vostra mundíssima carn, ab aquella
excel·lentíssima metxa, ço és, la ànima sagrada, qui
novament serà creada, vós consentint, e infusa
dins aquell petit cors, e unida ab la persona
divina, qui és lo foch antich, que no ha començament ni fi.
O, Senyora, que aquesta és la lum
tan desijada que ha de il·luminar lo universal
món, car de aquest senyor fill de Déu e vostre
serà dit:
venientem in hunc mundum;
la vera e clara lum que foscura no pot pendre,
e de sa magestat pendran lum totes les creatures!
O, sereníssima Senyora, que aquesta claror
e lum per vós la té haver natura humana! No
sens molta rahó crida e demana ajuda a vostra
senyoria trobant-se exellada de la terra pròpria
e posada en tan cruel bandeig, e posada en tan cruel bandeig,
car ja sab vostra senyoria que per lo peccat és
l'ome lançat en aquesta terra miserable, qui fon feta
sols per habitació de les bèsties. Per què sia de
vostra mercé dar fi en aquest dolorós exili, car de
vostra altesa han haver lo guiatge per a tornar
en la terra pròpia de paraýs.
ad propria, qui flentes venerant ad patriam alienam:
ab goig e alegria pervinguen a la desijada pàtria
sua los desolats fills de Adam, que ab tanta
dolor e plors són venguts en la terra estranya,
los quals suppliquen vostra senyoria dient:
solatium in tribulationem: captivis liberationem impetrare
digneris;
il·luminada la ceguedat nostra per la resplandor
que de vós speram, ço és, lo fill vostre; siau-nos,
Senyora, confort e solaç en les tribulacions
nostres; vullau, Senyora excel·lent, impetrar libertat e
franquea a nosaltres catius, qui a vostra
merçé reclamam. O, Senyora piadosa! hoÿdes
estes clamors, no vullau més detenir-vos; consentiu,
yo us ne supplique: coneguen les gents que
yo hé tant ab vostra mercé, que tot lo que us serà
demanat per lo mijà meu obtendran." E, donant fi en
son parlar, la excel·lent donzella Devoció besà la mà
de sa altesa, tornant a recomanar
a sa mercé la miserable natura humana.
CAPÍTOL
DONZELLA HUMILITAT SUPPLICÀ
LA SENYORA LI PLAGUÉS CONSENTIR E
ACCEPTAR TAN ALTA DIGNITAT.
E fon aquí molt prest una altra favorida
donzella, Humilitat nomenada, e, acostant-se a la
Senyora ab molta familiaritat, besant la mà de sa senyoria, dix-li:
"O, Senyora mia! Yo só certa que vós tostemps
me hoÿu e creheu los consells meus. Per ço,
Senyora, vull dir e supplicar a vostra senyoria
no vulla més tardar ne pensar en esta fahena,
sinó sols pendre e acceptar la dignitat que la
magestat divina us vol donar, car delibera siau
Mare de Déu e reyna de paraýs. Bé só certa,
Senyora, que la humilíssima pensa vostra se altera
de pujar en tan gran e inestimable grau.
Senyora, no temau res: consentiu prestament,
car yo jamés me partiré de vostra senyoria, e
faré tal companyia a vostra mercé, que nostre
Senyor se delitarà contínuament en la profundíssima
humiliació vostra, en tant que vostra
altesa mateixa dirà:
ancille sue, ecce enim ex hoc beatam me dicent
omnes generationes;
lo Senyor ha mirat la humilitat de la sua serventa,
seré yo dita beneÿta per totes les generacions.
O, Senyora! Sens nombre seran les excel·lències
que aconseguireu per lo gran amor que
Yo, Senyora, qui
la voluntat e pensaments vostres, que no basta
nenguna cosa creada a separar la liga vostra e
mia, yo, Senyora, só la scala per hon vostra
mercé és pujada a meritar ésser Mare de Déu, e
totes les persones que per amor mia se baixen
són per Déu exalçades. E, com vostra senyoria
haja més en mi que nenguna altra pura creatura
haja agut jamés ne haurà, dignament sobre totes
sereu exalçada, car sou vós posada sobre tan
ferma pedra que, per molt que munteu en gran
altea, no haveu perill de caure. Car de vostra
senyoria és dit:
supra firmam petram;
vostra altesa, qui sou la casa eleta per posada
del fill de Déu, sou axí ben fundada e fermada
sobre mi que nengun vent de supèrbia a les parets vostres
acostar no
acceptau la excel·lència de la dignitat maternal,
car ab molta seguretat la posseyreu; car tant
com més pujareu en graus de dignitat, tant sereu
a mi pus affixa e acostada; e allà hon yo só, Senyora,
supèrbia no s'aposenta, ans fuig de totes les
encontrades mies, car guerra mortal y ha hagut
entre la dita supèrbia e mi del començament
del món ençà, e nostre Senyor Déu ha favorejat
tostemps la mia part, e tots los que han seguit e
amat supèrbia, per la potència divina són stats
atterrats e confusos, e los amichs meus per la
sua clemència molt exalçats e dignificats, segons
vostra senyoria ha lest en les històries antigues:
sed humilitas Joseph principem Israel
constituit;
féu tornar bèstia, mes la humilitat de Joseph lo
constituí príncep de Israel. E axí mateix:
Pharaonem summersit, sed humilitas
Moysen exaltavit;
la Mar Roja, e sola humilitat exalçà e
prosperà a Moysés. Infinits són, Senyora, los
exemples que de açò
dir ab veritat:
et hauriet salutem a Domino;
Senyora, qui a mi trobarà e
porà dir que ha trobat vida a la sua ànima e ha
poat la salut de la profunda font de la gràcia
divina. Per què vós, la mia Senyora, havent en
mi tan plena senyoria, no deveu duptar que la
glòria vostra sia vista e coneguda per tot lo
món, car tots los que us preÿcaran e confessaran
Mare de Déu també diran de vostra senyoria:
propter humilitatem tuam usquem ad sedentem
in throno dilatasti;
vós, Senyora, verga de Jesse molt alta! car per
la vostra profundíssima humilitat vós sou tant
estesa e dilatada que fins a la magestat divina,
sient en lo tro e cadira sua, sou plegada, e de
aquí lo fill de Déu féu devallar. O, Senyora!
Puix tanta potència us és donada per excel·lència
de la humilitat vostra, sia de vostra mercé executar-la.
Mostre
clareje en presència de tots los hòmens perquè
ab gran admiració lohen e glorifiquen lo pare
eternal, qui tant vos ha dignificada e exalçada
per la singular humilitat vostra. O, Senyora insigna!
Plàcia a vostra senyoria convidar prestament lo fill de
Déu que vinga a la posada vostra,
car yo sé certament que sa magestat no spera
sinó que
e singular la casa vostra, que lo rey e senyor
del cel desija retraure
gloriós ventre e aquí pendre convit molt amorós!
No
hora, per la saviesa divina ordenada, en la qual
se deu celebrar aquest misteri, segons scriu Salamó dient:
omnia et nox in suo cursu medium iter perageret:
omnipotens sermo tuus Domine a regalibus
sedibus venit;
aquesta jornada en sperit, alegrant-se molt, dix,
dreçant son parlar al pare eternal: O, Senyor
clement! Com totes les coses del món reposaran
e callaran en gran silenci, e la nit acabarà son
curs e serà pervenguda a la mijania sua, ço és a
les dotze hores, la paraula omnipotent, qui és lo
fill vostre, devallarà de la real cadira de la magestat
vostra, e, restant ab vós egual, enclourà
dins les entràmenes de una gloriosa Verge. O,
ma Senyora, que vós sou aquesta Verge! E no
spereu altra, car vós sou la per Déu tant amada
e desijada. No prengau, Senyora, tant càrrech
de fer sperar aquest Senyor, que ab desig e molt
plaer stà escoltant quant hoyrà la vostra graciosa
paraula. Ja, Senyora, stan molt prop de tocar
les dotze hores, meta
Obriu les entràmenes vostres, car molt és prop
lo rey de glòria qui dins elles vol pendre carn
humana."
CAPÍTOL
DONZELLA HUMILITAT SE DESPEDÍS
DE LA SENYORA, FON AQUÍ LA íNCLITA
GERMANA SUA OBEDIÈNCIA, QUI, EN PRESÈNCIA
DE AQUELLA, SUPLICÀ LA SENYORA LI PLAGUÉS
OBEYR A LA VOLUNTAT
DE NOSTRE SENYOR DÉU E TORNAR
RESPOSTA AL MISSATGER.
Stant axí rahonant-se la sancta donzella
Humilitat ab la sua Senyora, sobrevengué altra
donzella de singular reverència, Hobediència nomenada; dix a la
dita Humilitat: "Aturau, germana, car davant vós
vull parlar ab nostra Senyora, e no
les dos de sa altesa fins haja contentat lo nostre
desig." E, agenollant-se Hobediència davant la
Senyora com a molt privada e amada per sa
senyoria e favorida singularment entre totes les
donzelles de la cort de sa altesa, acostà
a sa merçé e mirà-la ab huna cara tota alegra e
molt plaent, e ab un amorós atreviment prengué
sa senyoria per la mà, dient:
induere vestimentis glorie tue, quia ecce jam
suum in terris."
Senyora: vestiu-vos les excel·lents robes de humilitat
ab les quals vos acostumau de arrear en
les grans solemnitats vostres, en les quals vestidures stà
brodada e devisada tota la glòria vostra.
Ab aquesta vestidura vos contemplava David
mirant vostra altesa en sperit, e per ço dix:
regina a dextris tuis in vestitu deaurato
circundata varietate;
com stà gloriosa aquesta reyna per vostra magestat
elegida en mare del unigènit fill vostre,
ab la vestidura daurada de aquell tan singular
or de profunda humilitat, embellida e circuÿda
de totes les virtuts! Aquesta roba, Senyora, és
molt pròpria per a la present jornada, car sia
certa vostra merçé que ja és venguda la plenitut
del temps tan desijat en lo qual lo pare eternal,
nostre Senyor Déu, delliberà trametre lo Fill seu
en la terra. Dau-li posada, Senyora: no stigau
en cortesies, car en vostra senyoria sola se vol
fiar, e metre
per vostra altesa lo hajen a veure e conéxer los
hòmens e pendre de ell vida e salut. Acceptau-lo,
Senyora, alegrament, obeint prestament a la voluntat
de nostre Senyor Déu, car aquesta serà la
pus alta e pus meritòria hobediència que vostra
senyoria jamés haja feta, e mereixereu per ella
totes les dignitats e excel·lències que aprés vos
seguiran, les quals són inrecomptables. E nosaltres,
totes les donzelles de la cort de vostra
senyoria, alegres e joyoses de la exaltació vostra,
havem largament supplicat vostra altesa, cascuna
per sí, de aquest consentiment, e ara totes ensemps
demanam a vostra senyoria aquesta mercé:
que plàcia a vostra altesa tornar resposta al excel·lent
missatger, que altra cosa no spera sinó
hoir lo consentiment de vostra gloriosa boca".
E la Senyora, escoltant ab molt plaer les rahons
de la sua amada donzella Hobediència, afranquí-li
la cara, mostrant que deliberava contentar a ella
e a totes les altres donzelles e posar en obra lo
que elles tant desijaven e demanaven.
CAPÍTOL
AJUDADA PER LES VIRTUTS, PRUDENTÍSSIMAMENT
RESPONGUÉ AL MISSATGER, E
TANTOST CONCEBÉ LO FILL DE DÉU, E
L'ÀNGEL SE DESPEDÍ DE SA ALTESA.
E levant-se la Senyora de peus, prengueren-la per lo braç
Hobediència e Humilitat, e sa mercé, tota recolzada sobre
elles, ficà los genolls en terra; plegant
les mans, alçant los ulls al cel, ab lo sperit tot elevat,
stigué axí, tota composta e recollegida dins
sí mateixa, mostrant que ab gran maturitat procehïa
en aquell divinal misteri. E, mirant-la Gabriel
axí aparellada, ab goig infinit se prengué a cantar
ensemps ab totes les donzelles de la Senyora,
dient:
in manu ejus et potestas et imperium."
Volent dir: "Alegre
coses creades, car veus que ja ve lo Senyor dels
senyors portant lo regne en la mà sua e la potestat
del imperi." E, acabada la dita cançó ab gran
melodia, stant Gabriel e les donzelles agenollats e
molt atents mirant la fàç de la excel·lentíssima
Senyora; e la senyoria sua obrí aquella prudentíssima
boca sua, plena de singular dolçor; e dreçant son
parlar al missatger de nostre Senyor Déu, dix ab
grandíssima devoció e reverència:
Domini: fiat michi secundum verbum tuum."
Volent dir: "O, àngel gloriós! Veus ací la serventa
humil del senyor e creador meu: sia fet en mi
lo que per vostra paraula m'aveu recitat de part
de sa magestat: yo li offir lo cor, e lo cors, e la
ànima, e tot quant en mi és a la hobediència e
voluntat sua." E, dites aquestes paraules, la
Senyora sentí dins sí lo fill de Déu format home
perfet en quantitat molt chiqua; e, coneixent sa
senyoria que ja era mare verdadera de un fill tan
excel·lent, hagué goig infinit, e, baixant los ulls,
mirà lo seu propri ventre, adorant aquell com a
tabernacle divinal. E Gabriel e
ab ell eren, coneixent ja la Senyora ésser prenyada
e lo fill de Déu vestit de carn humana, dins
les sues entràmenes tancat, prostrats en terra adoraren
sa magestat dient:
sit rex regum et domine dominantium, quia
pacem inter angelos et homines firmasti et stabilisti."
Volent dir: "Glòria e lahor sens fi sia donada a
vós, Senyor, rey dels reys e Senyor dels
senyors, car vós ara haveu stablida e fermada
pau entre àngels e hòmens." E, finida sa adoració,
Gabriel, ab gran alegria, besà la mà a la Senyora
com a reyna de paraýs, dient a sa senyoria:
tu paradisi janua, tu angelorum domina:
tu refugium peccatoris, tu es mater Salvatoris."
Volent dir: "O, Senyora! Que vós sou lo gloriós
llit daurat e molt resplandent hon lo fill de Déu
reposa, e vós, Senyora excel·lent, sou lo thàlem
singular del rey de glòria! Vós sou, Senyora,
la fortíssima porta de paraýs, car per vós e per
lo fruyt del vostre ventre serà uberta als hòmens
la dita porta. Vós, humilíssima Senyora, sou feta
huy senyora dels àngels e refugi molt segur de
tots los peccadors, car trobau-vos mare del salvador
e redemptor de humana natura." Aprés,
dix lo dit Gabriel: "Yo, Senyora, me vull despedir
de vostra mercé e tornar a la magestat del pare
eternal, qui
tornaré, Senyora, molt alegre de haver tan bé
desempachada la mia legació e missatgeria, e
vostra senyoria restarà molt ben acompanyada
del clement fill de Déu e vostre." E, besant
Gabriel la mà a sa altesa, partí de aquí molt prest,
deixant sa mercé molt joyosa e alegra de son
prenyat, acompanyada de ses donzelles.
CAPÍTOL
FÉU RELACIÓ DE SA EMBAXADA A DÉU
LO PARE, E SA MAGESTAT MANÀ CRIDAR
LA PAU DE NATURA HUMANA E FER SINGULARS
FESTES EN LO CEL, E LA SENYORA DENUNCIÀ
LES DITES FESTES A LAS
SUES AMADES DONZELLES.
Essent lo missatger junt en lo cel, ixqué-lo
a recebir lo gran príncep Miquel ab
tot lo exèrcit angelical, e acompanyaren-lo ab
triümpho e glòria, portant-lo
davant la presència de la divina magestat. E, aquí
feta adoració deguda a sa infinida clemència, Gabriel,
en presència de tots los àngels, tornà resposta al Pare eternal
de tot lo que tractat e menejat havia ab la sua
gloriosa sposa, la qual
restava ja prenyada del fill seu. E, nostre Senyor,
molt content del finament de aquest matremoni,
manà sa magestat fossen fetes festes singulars en
tota la cort del cel, e que cridassen la pau general
ésser fermada entre sa clemència e natura humana.
E los àngels, molt alegres de açò, començaren a
cantar ab gran melodia
terra, quia hodie de celo pax vera descendit."
Volent dir: "Alegre
terra e los habitadors de aquella, car huy és devallada del
cel la verdadera pau, per los hòmens
tant desijada." E aquestes festes que
cel sentia la Senyora dins lo seu sperit sanct en
lo seu retret hon l'avia leixada Gabriel, lo gran
missatger. E, volent comunicar sa senyoria la alegria e
plaer seu ab les sues amades donzelles,
cridà-les a totes, dient a elles ab infinit goig:
"Donzelles mies, bona nova!
in tabernaculo meo;
aquell Senyor que
meu ventre. E de açò se fan ara grans festes en
lo cel, e yo les vull fer açí ab vosaltres, car ja
sabeu quant vos hé amades e tostemps tengudes
en la companyia mia. Veritat és que, per la gran
pobrea de la terra, yo no us hé pogudes col·locar en matremoni
fins avuy, car no y havia res
sufficient en lo món per a vosaltres; ara, mes
filles, vos vull pendre per nores e dignament
col·locar, car delibere que les set principals hajau
per marit e senyor aquest emperador celestial
que huy s'és fet fill meu, e serà verificada la prophecia
de Ysaÿes que diu:
virum unum in die illa;
que, en aquesta jornada gloriosa que Déu s'és fet
home, set dones pendran un marit; e sereu vosaltres
qui us ajustareu huy ab aquest Senyor
inseparablement. Car siau certes que, per moltes
tribulacions e angústies que lo meu fill e senyor
passe en aquest món per la gran desconeixença
dels hòmens, nunqua
menys vos desamarà, ans poreu dir ab veritat:
lo matremoni que la magestat divina ha fermat
entre lo seu fill e vosaltres, per fúria ne crueltat
de hòmens no serà jamés separat, ans, com més
serà perseguit, més se estrenyerà ab vosaltres:
aquest vos glorificarà e us farà estimar e nomenar
en lo món, hon no sou conegudes. A sa
senyoria poreu dir:
nos, aufer opprobium nostrum;
"Senyor: sols que lo vostre nom sia invocat sobre
nosaltres e siam dites sposes vostres, tantost
cessarà en nosaltres tot opprobri e menyspreu;
car, fins que vostra magestat nos ha favorides, les
gents fugien de nosaltres, car donaven-se vergonya de
ésser pacients, humils e pobres, e de
seguir les nostres obres, en tant que no gosaven
aparéixer davant nengú: ara, Senyor, perquè
som libertades e honrades, e nengú no
vergonya, ans seran confusos los qui ab nosaltres no
faran companyia. O, donzelles mies!
Totes estes rahons e moltes d'altres poreu dir
vosaltres trobant-vos ennoblides de un tal excel·lent spòs e senyor."
CAPÍTOL
VERGE DIX A LES SUES DONZELLES
EN QUIN TEMPS CASCUNA DE ELLES FARIA
MATREMONI AB LO SEU DIVINAL
FILL, E DE LES GRANDÍSSIMES ALEGRIES
E FESTES DE AQUELLES.
Ara, filles mies, yo us vull manifestar com
ni en quin temps sereu ab lo meu fill
col·locades. Car vós, Caritat, qui sou
la primera e per mi tant amada, vull
que façau matremoni ab ell ara stant dins lo meu
ventre, e aquí siau molt estreta ab la amor sua,
ajudant-li a portar les dolors de la redempció
humana, car ja les sent agudament. Vós, ma
filla, lo acompanyareu en aquelles fins a la fi de
la vida sua. Carament lo us acoman; no us partixcau
de ell nit ni dia. Car vós poreu bé dir:
vós sereu la primogènita sobre totes amada."
E la sancta donzella Caritat, molt contenta del
dit matremoni, besà la mà a la Senyora, regraciant
a sa senyoria com tan bé la havia col·locada; e sa
mercé besà-la en la boca, acceptant-la per filla
e féu-la seure molt prop de sí. E, dreçant son parlar
a l'altra donzella que havia nom sancta Pobrea,
dix-li: "Veniu, ma filla, que yo a vós no us tinch
oblidada, ans vull façau matremoni ab lo meu
fill lo dia de la nativitat sua: en vostres mans
lo posaré exint del meu ventre.
locus in diversorio;
parré no y haurà llit ni strado per a la magestat
sua, ans lo hauré a posar en un pesebre, e aquí
sereu vós ab ell e
fent-li passar alegrament aquella tanta penúria
per amor vostra. E de aquí passejareu ab ell tota
la vida sua, sens jamés partir lit ni taula: ab ell
ireu en totes les peregrinacions sues. En la mort
sua li sereu tan acostada que, per mostrar quant
vos ama, volrà tot nuu penjar en la creu; e poran
bé dir los miradors:
se, ita et in morte non sunt separati;
volent dir: Mirau aquest Senyor, ab la sua
sposa, sancta Pobrea, quant se són amats en la
vida sua, que en la mort no són separats, ans lo
ha acompanyat fins al estrem. Ni us partireu de
ell aprés la mort, car en strany sepulcre lo fareu
soterrar. Vós, ma filla, li poreu dir:
sum ubicumque ambulasti;
Yo, Senyor meu, só ab vós honsevulla que aneu."
E Pobretat, molt alegra del que la Senyora li
havia dit, besà la mà a sa altesa, donant-li la fe
de jamés desemparar lo seu fill ne a ella en la
present vida; e sa senyoria la besà ab molta
amor com a filla molt cara. E, girant-se sa mercé
a l'altra donzella, dix-li: "O, Paciència, amada
mia! Vós haureu lo meu fill per marit en edat
molt tendra, car, sols que haja complit huyt dies
de la nativitat sua, tantost lo posaré en poder
vostre, car aquell dia començarà a sentir les
cruels dolors que per los hòmens té a passar
prenint circumcisió, e escamparà aquella impreciable
sanch sua en tan tendra edat. O, ma filla!
Ý quant vos haurà mester lo meu fill! Car les
dolors sues, de aquest dia avant, tostemps creixeran
e augmentaran, e en aquelles yo só certa
no volrà altra companyia sinó la vostra. Sovint
se rahonarà ab vós en la plenitut de les angústies
sues, e us dirà:
mea;
descans en les tribulacions sues. O, Paciència,
filla mia! Ý carament vos coman aquest vostre
spòs en tota la vida sua, e molt més en la mort,
car com serà en la creu clavat yo no
vós lo haureu a tenir en los vostres braços; e
aquell miraré yo e
e diré a vós ab infinides làgremes:
hominum sanctum, justum, mansuetum et
pium;
lo fill meu, qui és home sanct e sens nenguna
culpa, just, mansuet e piadós." E respòs Paciència
a la Senyora, sa mare, e dix: "O, ma
Senyora! Yo us offir que com vós lo
yo
posat en la vostra falda. Aquí
dolor, e poreu mirar e comptar les nafres de la
sua persona; e yo, Senyora, seré aquí ab vós,
axí com seré stada ab lo vostre fill, e us faré
portar aquelles dolors ab tant gran modo e prudència
que los miradors, molt maravellats, diran:
Senyora quant ama la sua nora, que per amor
sua passa les dolors del seu fill ab sobirana
temprança!" E, hoint la Senyora les rahons de
Paciència, sa cara filla, e sabent que axí
seguir com ella deya, no li pogué tornar paraula,
ans besant-la lançà un gran sospir e, abraçant-la
molt estret, dix: "O, ma filla, que en les dolors
del meu fill vós e yo tostemps serem unides!
Carament lo us acoman." E Paciència, besant
la mà a sa senyoria, dix: "Senyora, deixau les
ànsies a mi, que jamés lo perdré de vista."
E, cridant la Senyora l'altra donzella molt amada,
dix-li: "Veniu, ma filla Humilitat, car no us tinch
yo en oblit, ans vos vull col·locar e sposar ab lo
fill meu en lo temps que començaran les persecucions
sues, car vós lo fareu fugir de Herodes e
passar tantes dolors e necessitats en Egipte,
e tota la joventut sua serà de vós acompanyada,
e lo restant de la vida sua no
car singularment vos amarà e, per ligar-se ab vós,
és devallat del cel en la terra; car de vós és dit:
volent dir: que, entre les altres donzelles
mies, vós sou perfectíssima trobada, e, mirant-vos
lo rey de glòria, és-se tant baixat per amor
vostra que se és fet home mortal e passible per
haver a vós per sposa, e nengun loch no li és
plaent si a vós no y troba. E per ço vull que
seguixcau en tota la vida sua, e molt més en la
mort, car aquí creixeran les persecucions e
dolors sues, e haurà bé mester la companyia
vostra." E respòs Humilitat dient: "O ma
Senyora! Que a mi és molta gràcia que lo fill de
Déu e vostre sia tan content de la companyia
mia, yo, Senyora, que us dó la fe de no partir,
més de sa senyoria en chiquea ni en granea, e
molt menys en la mort, e ab vós, Senyora, aturaré
tant com restareu en la present vida."
E la Senyora, besant-la ab molt plaer, acceptà la
sua bona offerta, e Humilitat li besà la mà, prenint-la
per mare e senyora. E aprés sa senyoria dix a
una altra donzella: "O, Penitència! ¿Sabeu vós
quant fareu matremoni ab lo meu fill? En lo
trenté any de la edat sua. E sereu per ell tant
amada que de la companyia mia se apartarà per
seguir a vós. En lo desert lo tendreu quaranta
dies e quaranta nits sols de vós acompanyat; en
tota la vida sua jamés vos deixarà, ans volrà que
tots los amichs seus façen gran festa de vós, e los
peccadors que no li vinguen davant sens vós, e
a tots los que us hauran en sa companyia darà
guiatge molt segur, car de vós, ma filla, és dit:
de peccatis;
peccador no trobarà mercé, car per vós són los
peccats purgats, e per la intercessió vostra és
feta vera remissió de peccats.
predicatur in seculum;
vostra serà preÿcada per tot lo universal món.
Axí, ma filla, puix sou tan potent e us trobau
amada muller del fill de Déu e per ell tant estimada,
coman-vos los peccadors que
E Penitència, besant la mà de la Senyora, dix a sa altesa:
"En hobeir vostra senyoria és
tot mon desig, e só presta de ajudar als peccadors si
ells se volran amprar de mi." E la Senyora,
contenta de sa resposta, besant-la com a
cara filla, féu-la seure prop de sí. E cridà altra
donzella, Pietat nomenada, e dix-li: "Veniu ençà,
ma filla, car vull que us dispongau a ésser muller
del meu fill en lo temps que sa clemència se
manifestarà al món e començarà a preÿcar". Vós,
ma filla, lo moureu tostemps a compassió de
natura humana, en tant que per informar e instruir
los hòmens en la ley evangèlica li fareu
passar infinits treballs e fatigues, anant e acaminant de nit
e de dia per contentar a vós, qui us
veurà molt ansiosa dels miserables; vós, ma
filla, li fareu guarir los malalts que a sa magestat
se presentaran; fer-li éu resucitar los morts, e
comportar ab molta dolçor los peccadors e tirar-los a vènia.
car lo vostre parlar serà tan dolç e tan plaent
al fill meu, que res que vós demaneu no us serà
negat. Les entràmenes del meu fill seran axí
atendrides per la amor vostra, que, en les persecucions
sues e congoixes a ell donades, tot sí
mateix darà per amor de vós en deliuració dels
peccadors." E Pietat, hoint açò, fon molt alegra,
e dix: "O, ma Senyora! Ý bé sab vostra mercé
que tostemps lo desig meu és ençés en ajudar
als peccadors e miserables, perquè reste molt
obligada a vostra senyoria com me vol col·locar
en temps que poré largament complir lo desig
meu; e de açò, Senyora, bese la mà a vostra
altesa per mi e per tots los peccadors, dels quals
só advocada." E la Senyora, besant-la, dix-li:
"Axò és lo meu plaer, ma filla: que penseu tostemps
en ajudar e abraçar als miserables; e
per ço sereu singularment amada per lo meu fill
e per mi." E, sient-se Pietat ab ses jermanes, la
Senyora cridà la amada donzella Misericòrdia,
dient a ella: "O, ma filla! No siau descontenta com
delibere col·locar primer vostres germanes que
a vós, car faç-ho perquè só certa teniu l'ànimo
tan generós que en lo temps de la pobrea e de
les persecucions del meu fill vós staríeu molt
enyorada no podent manifestar la magnificència
vostra tan largament com volríeu, e per ço vull
detenir lo matremoni vostre ab lo fill meu fins
en aquell dia que finarà la penosa vida sua e
siurà en aquella ricosa taula de cambi, ço és, la
sancta creu, en la qual estendrà la sua moneda
impreciable en tanta habundància que per terra
n'i haurà gran còpia e serà calcigada per los
seus enemichs, per mostrar ab quanta liberalitat
e plaer la donarà a sos amichs aquell magnànim
Senyor, qui axí la leixa calcigar a sos enemichs.
Aquell dia fareu vós tan grans e tan asenyalades
obres per la habundosa riquea del spòs vostre
a vós comunicada, que coneixeran les gents que
a vós se endreça lo parlar de Salamó que diu:
car en poch temps fareu fahena infinida e per
molt temps desijada. E per ço és dit als hòmens
vivint en aquest món:
quam diu vivatur, sed quam bene vivatur;
nengú no deu estimar ni pensar quant durarà la
vida sua, mas solament com serà despesa. E per
ço, ma filla, haveu vós molta rahó de alegrar-vos,
car en aquell sols dia de les vostres noces
desempachareu e acabareu totes les àrdues fahenes
de la redempció humana, e fareu dir al vostre spòs,
ab gran crit:
dir e manifestar als hòmens que tot lo que vós
haveu demanat e volgut ha complit e acabat per
amor vostra, fent-vos destribuïdora dels seus
mèrits, ab los quals vós, ma filla, fareu aquell dia
lo general pagament de la redempció humana.
Afranquireu los catius fills de Adam: dar-los éu
seguretat de haver paraýs si anar-hi volran,
alegrant-se de aquells infinits mèrits dels quals vós
sereu partidora; car tota la riquea del spòs vostre
serà posada en vostres mans, la qual és tanta
que estimar no
Filius et a Patre Deo genitus ab eterno; hic est
temporaliter factus homo, in quo omnes thesauri
paterni sunt divine scientie et sapientie
abscondite copiose;
fill de Déu, eternalment engendrat per lo omnipotent
pare seu, e aquest mateix temporalment
s'és fet home, en lo qual reposen tots los tresors
del seu pare, ço és, divinal sciència e saviesa
amagada e apartada de la coneixença dels
hòmens en gran còpia e infinida habundància.
O, ma filla! Que com més despendreu dels tresors
seus, pus richa restareu. Vós li fareu en aquell
dia donar molt francament un do, lo major que
demanar-se pot, car darà paradís a un ladre pobrellet
que li demanarà merçé; e, per mostrar
pus largament quant vos vol contentar donant-se
tot als pecadors, obrirà lo seu costat, mostrant
als hòmens lo cor e les entràmenes, trahent de
aquí dos rius: lo hú de aygua en lavament dels
peccats, e l'altre de sanch en remissió de les culpes.
etiam cum usura;
sua per amor vostra darà e infundirà gràcia
als hòmens, e los béns per ells perduts restituirà
ab continuat millorament. A tots los qui ab vós
se aferraran haurà mercé; de la sola bona voluntat dels
peccadors serà content si no han
temps de fer les obres bones que desijen, segons
és scrit:
voluntas;
vol sinó la voluntat. Aquestes gràcies e moltes
d'altres hauran los peccadors per intercessió vostra;
e finida la peregrinació del vostre spòs,
ensemps ab ell pujareu al cel, car la terra no és
loch dispost a la dolça qualitat vostra,
terra non est requies, sed labor et dolor et
afflictio spiritus;
nengú, ans infinits treballs e dolors e molta
afflictió de sperit, e, per ço, lo aturat repòs vostre
serà en lo cel e no en la terra, e de aquí contínuament
trametreu dons e gràcies als hòmens
habitants en la terra." E Misericòrdia, molt
alegra, respòs a la senyora e mare sua dient: "O,
excel·lent reyna e senyora! Yo no hé rahó de
ésser descontenta, ans molt més que contenta,
car vostra senyoria spera la col·locació mia en
temps a mi tan plaent que la tarda és a mi augment
de glòria, puix vendré en temps habundós
e poré fartar e contentar a tots los que demanaran
la ajuda mia. Yo, ma Senyora, seré ab lo
fill vostre e de vós no
la terra, honsevulla que siau los dos, tostemps
vos seguiré; e diré a vós, la mia Senyora,
contínuament:
gratiarum et ne sina a servos tuos periculis
subjacere;
exalçau lo vostre gloriós nom donant multiplicació
de gràcies per mans mies, car yo, Senyora,
nunqua
me trametrà, puix vaja ab les mans plenes. E
per ço supplique vostra senyoria no vulla permetre
los servents vostres cayguen en los perills
mundanals: mane vostra altesa sien prest socorreguts
en les necessitats sues. No
car yo só molt prompta a tot treball
que per ajudar-los haja de sostenir." E la Senyora,
molt contenta de les paraules de sa cara
filla, besà-la ab molta amor e féu-la seure al seu
costat; e, cridant sa senyoria totes les altres donzelles
que restaven, dix-los: "Mes filles: siau molt
alegres de la col·locació de vostres majors jermanes,
que ensemps ab elles sereu acullides e
amades en la cort del meu fill.
ejus mansiones multe sunt;
de sa altesa y ha tantes posades e officis que
totes podeu ésser molt ben aposentades e dignament
col·locades, e per sa magestat amades com
a filles e germanes." E, hoint açò, totes les virtuoses
donzelles, ab gran goig besaren la mà a la
Senyora e levaren-se a ballar festejant sa senyoria
e lo seu prenyat.
exultat Caritas, Devotio plaudat, jubilat
sancta Fe, trobant-se molt fervent, alçà la sua veu
e cantà e lohà lo Senyor e la sua nova venguda;
la Sperança saltava per sobres de gran goig; alegrà
infinidament la sancta Caritat; la Devoció,
inflamada, començà a tocar palmes; la sancta
Puritat feya grandíssimes festes; hagué goig singular
la verdadera Sinceritat. E, axí, totes ballant,
cantaren ab gran armonia, dient:
nostre canticum novum; laus ejus in congregatione
justorum; letentur celi de gloria ejus insule
maris et totus orbis."
les coses creades, a la Senyora nostra cançons
novelles; resone la lahor de sa senyoria en la
congregació dels justs e les illes de la mar e tota
la terra, car per lo fruyt del seu ventre tots som
reparats." E, acabat lo ballar, vengueren les
dites donzelles ab gran reverència davant la Senyora, e,
ficant lo genoll en terra, adoraren lo seu
gloriós ventre, dient a sa senyoria: "O, excel·lent
Senyora, que ara que us trobau Mare de Déu
poden los miserables recórrer a vostra mercé
dient ab gran confiança:
tuo filio nos comenda, tu nos sibi representa,
quia in te dulcis Maria speramus ut nos deffendas
in eternum";
nostra! Comanau-nos, Senyora, al vostre excel·lent
fill que
Senyora, a la clemència sua; feu que
la servitut sua; car en vós, dolça senyora Maria, speram
que
CAPÍTOL
ETERNAL PARE MANÀ A SANCT MIQUEL
VISITÀS LA SENYORA SPOSA SUA E LI
PORTÀS DIGNES JOYES, E QUE TOTS LOS
CIUTADANS DEL SEU REALME ANASSEN
A PRESTAR HOMENATGE A AQUELLA.
Acabades les festes e alegries que en lo
cel foren celebrades de aquest gran
misteri, la magestat de nostre Senyor
Déu manà cridar lo seu visrey sanct
Miquel e dix-li: "Anau, visrey: visitau la sposa
mia, e portau-li joyes dignes al stat seu, e ordenau
los ciutadans del regne meu que vagen ordenadament
a fer-li reverència e prestar-li homenatge
com a reyna e senyora de tots. E, aprés dels
dits ciutadans, fareu que Adam e tots los que ab
ell són en los lims prenguen forma de cors
humà, segons en lo món, com vivien, solien
haver, e vagen a fer reverència e a besar la mà
a la dita sposa mia, per lo mijà de la qual han
attesa reparació e salut a tota la generació sua."
E sanct Miquel, hobeint prestament lo manament
de sa magestat, féu desempachar les dites joyes, e,
ab gran multitut d'àngels ben acompanyat e molt
apunt, devallà de les altees del cel e vench a la
cambreta de la senyora verge, qui stava sola ab
ses donzelles. E entrant dintre la dita cambra,
mostrant-se a sa senyoria en forma humana, sanct
Miquel e tots los que ab ell eren, primerament
adoraren ab grandíssima reverència la magestat
divina closa dins aquell sagrat ventre, e aprés acostant-se
a la Senyora per besar la mà a sa senyoria;
e sa altesa levà
lo visrey, lo qual, ficant lo genoll en terra, dix a
sa senyoria: "O, excel·lent Senyora! Sia de vostra
mercé voler-se tornar a seure, car tots los que
som açí venim per servir e reverir vostra alta senyoria
e visitar aquella de part del Pare eternal,
qui us ha elegida per sposa e mare del seu fill
e diu a vostra senyoria:
celorum";
a vostra altesa les claus de paradís e que maneu
obrir a qui plaent vos sia; e tramet a vostra senyoria
aquestes joies perquè, arreada ab elles, se
mostre e resplandeixca en vostra mercé la glòria
sua, qui tan digna us ha elegida."
CAPÍTOL
A LA MARE DE DÉU
PER SANT MIQUEL, SIGNIFICANT
GRAUS DE PURITAT.
Acostant-se hun àngel ab una singular
capça d'or per excel·lència obrada, e ficant lo genoll
davant la Senyora, posà
la dita capça en mans del visrey; lo
qual, obrint-la, dix: "Puríssima Senyora: veus açí
cinch maços de perles orientals blanquíssimes e
molt singulars que la magestat divina tramet a
vostra senyoria, significant en vostra mercé cinch
graus de puritat en los quals excel·liu e passau a
tota creatura. Car la puritat de vostra mundíssima
pensa ha clarejat e clareja contínuament,
que foscura nenguna en ella jamés serà trobada,
e per ço dignament de vostra mercé és dit:
es lucerna vere lucis, tu exemplar omnis artis;
car vós, Senyora, sou la lum vera qui resplandiu
per puritat, e sou exemplar de tota art a vencre
virtuosament totes les temptacions a aquells qui
a vostra mercé se comanaran. Posseïu, Senyora,
tanta mundícia en la vostra sanctíssima ànima,
que estimar ni rahonar no
senyoria és apartat e molt lunyat tota natura de
peccat original, venial e mortal, e nenguna spècia
de aquells a vostra mercé jamés se és acostat;
per què dignament de la dita ànima vostra mundíssima
és dit:
sanctissima: Paradisus omnium delitiarum;
volent dir: O, com és bella e pura la vostra sanctíssima
ànima, Senyora excel·lent, car ella és
certament paradís de delits, en la qual se delita
e pren continuat deport la majestat divina! O,
Senyora, que la mundícia de la vostra virginal
carn resplandeix entre la natura humana axí com
lo carvoncle en la fosca nit! En vós, Senyora, se
reposa vostre Senyor Déu; los àngels han singular
letícia e goig contemplant vostra senyoria, qui
vestida de humana carn, sobremuntau la puritat
angèlica en singular grau; e per ço serà cantat
de vostra senyoria per totes les nacions:
agmina transcendit ex munditia.
O, Senyora! Quant són e seran les obres vostres
fundades en puritat! Exemple e doctrina sou e
sereu de tots los vèrgens: qui a vostra mercé
seguirà errar no porà. En admiració sou donada
de totes les gents. O, puríssima Senyora!
Benaventurats seran los qui de cor vos amaran e, per
amor de vostra senyoria, servaran virginitat de
pensa e de obres, seguint la regla vostra:
aquests certament hauran vostra mercé per capitana
e maestressa, sentint de vostra altesa grans
favors e amors, e poran bé dir:
dilexisti nos: quibus sempiternas delitias
preparasti;
haveu amat ab infinida amor e caritat preparant
e mostrant a nosaltres la via delitosa per anar
als goigs de paraís, seguint lo anyell sens màcula, fill vostre,
e a vós, Senyora, mare sua, qui
de puritat sou lo exemplar e la guia. E aquí cantarem hun
cant de tant dolça melodia que sols
lo entendrem los qui som de vostra virginal
confraria. O, magnífica Senyora! Ý quant gloriosament
haveu mostrat la puritat vostra en les
prudentíssimes paraules vostres! Car jamés no
és exida paraula de la vostra boca que no mostre
e denuncie la puritat intrínsica del vostre mundíssim cor,
e per ço les dites paraules de vostra
senyoria han tant plagut a nostre Senyor Déu
que ell mateix vos diu:
melliflua descendere me fecit in vallem miserie;
volent dir: O, Verge puríssima! La dolçor de la
vostra virginal veu, plena de suavitat molt delitable,
m'à fet devallar per amor vostra en la vall de
misèria hon vós posau. Axí, Senyora, puix tan
singular sou en tots los graus de puritat, dignament
vos són donades les dites perles." E la
Senyora acceptà-les ab molta estima per amor de
aquell Senyor que les y trametia, e acomanà-les a
la sua amada cambrera, qui havia nom sancta
Humilitat, car aquesta tenia càrrech de guardar les
joyes de sa senyoria.
CAPÍTOL
PRESENTÀ A LA SENYORA HUNA
SINGULAR CAMISA, ÇO ÉS, VISCERAL PIETAT
AB GUARNIMENT DE PERSEVERANÇA.
E venint hun altre àngel ab una capça
guarnida d'ambre de singular olor e bellea, e ficant lo
genoll davant la Senyora, posà la capça en mans del visrey; lo
qual, obrint-la, presentà-la a sa senyoria, dient:
"Clement Senyora: veus açí una camisa molt special
que tramet a vostra mercé nostre Senyor
Déu omnipotent, la qual és tota de seda singular,
guarnida de maravellosa obra d'or. Per la dita
camisa, Senyora, és entesa la vostra visceral pietat,
qui us és natural e molt propinqua; lo guarniment
qui per excel·lència la embelleix és la perseverança
contínua de vostres caritatives obres;
e sobre aquesta camisa se posaran molt bé totes
les altres robes. Aquesta camisa, Senyora, enbellirà
tant la vostra persona que los servidors de
vostra senyoria, contemplant vostra altesa axí
arreada de tal camisa, diran:
plenam omnium gratiarum et contemplamini
cum reverentia sanctissimum vultum;
Honrau totes les gents, aquesta Senyora
reyna, plena de tota gràcia, e contemplau ab
reverència la sua sanctíssima e piadosa cara."
E sa senyoria, acceptant la camisa a ella tramesa
per nostre Senyor Déu, acomanà-la a la sua fiada
cambrera.
CAPÍTOL
LA SENYORA HUNA HUMANA GONELLA
DE CARMESÍ, SIGNIFICANT FERVENT CARITAT,
BRODADA Ý ENBELLIDA DE HONESTAT E PACIÈNCIA.
Acostant-se altre àngel ab hun baçí d'or
molt singular, e prenint-lo sanct Miquel,
presentà
"Molt alta Senyora: aquesta
gonella tramet la magestat divina a vostra senyoria,
la qual és de hun excel·lent carmesí significant
la ardent caritat vostra. És, Senyora,
tota brodada e sembrada de liris e de brots de
agnus_castus, maravellosament obrats, mostrant
que la caritat de vostra mercé és per excel·lència
embellida de exemples de honestat e puritat. La
cortapisa de la dita gonella, Senyora, és de or
tirat excel·lentment obrat ab singulars esmalts,
en la qual se mostra la vostra invencible paciència;
e en los esmalts de aquella són pintades
totes les dolors de vostra senyoria, perquè,
cascuna vegada que baixareu los ulls e veureu la
dita cortapisa, hajau recort ab quanta multitut de
penes haveu a passar la present vida, les quals
dolors vostra senyoria passarà ab tan gran callament
que solament les rahonareu e comunicareu
ab lo amat fill vostre, e poreu dir:
in conspectu ejus lacrimas meas, et dolorem
meum sibi exposui;
escampareu moltes làgremes, e la dolor vostra a sa
majestat serà manifesta." E prenint sa senyoria
la dita gonella ab molt plaer e comanà-la a una de
ses donzelles qui havia nom sancta Fortalea, la
qual tenia en càrrech la guarda
CAPÍTOL
DE BROCAT BLAU, FORRAT DE DOMÀS
VERT, SIGNIFICANT LA GRAN MISERICÒRDIA SUA,
EN LA QUAL HAN SPERANÇA LOS
PECADORS, PRESENTAT A LA SENYORA
PER LO GRAN VISREY.
E tantost fon aquí hun altre àngel ab hun
baçí d'or de molt bella granea, guarnit
de singulars esmalts, en lo qual havia
hun manto per excel·lència singular; e,
prenint-lo sanct Miquel, dix: "O, ínclita Senyora!
Veus ací hun manto que tramet a vostra mercé
nostre Senyor Déu, lo qual és de hun brocat blau
de tanta magnificència que jamés reyna ni emperadriu
l'à portat ni portarà semblant, en lo
qual serà mostrat que vostra senyoria és tota
celestial, e la misericòrdia vostra molt habundosa
en lo cel e en la terra. Lo dit manto, Senyora,
és forrat de hun domàs vert molt singular mostrant la gran
sperança que en vostra mercé poden
tenir los peccadors, recorrent a vostra senyoria
en les necessitats sues, cobrint-se ab lo vostre
misericordiós manto, dient a vostra altesa:
nostra, salve;
sperança nostra, salvau-nos e delliurau-nos de
tot perill, car lo vostre real manto és la nostra
cuberta e refugi. O, Senyora, que de tanta excel·lència
e preciositat és lo dit vostre manto que
no solament los peccadors, ans lo fill de Déu se
és volgut amagar davall aquell, tancant-se dins
lo vostre virginal ventre, perquè aquí
trobar molt certament los qui cercar-lo volran, e
puguen dir de vostra senyoria:
servite illi reverentialiter exultantes et sanabit
vos benedictus fructus ventris illius;
Veniu, totes les gents, de qualsevol condició
siau! Serviu aquesta Senyora reverentment e ab
molta alegria, car siau certs sereu sanats e guarits de tota
malaltia per lo beneÿt fruyt del seu
ventre, qui stà amagat sots lo seu manto! E vós,
Senyora, rebent-los, venint a vostra mercé, ab
molta amor e clemència, dir-los éu:
me omnes qui laboratis et onerati estis, et ego
refficiam vos;
qui treballau e sou cansats, car yo us daré en
refectió e descanç lo fill meu molt amat e acollir-vos
hé a tots ab gran plaer davall lo meu
misericordiós manto." E, mirant la Senyora
aquell excel·lent manto a ella offert per sanct Miquel,
acceptà
de aquell Senyor qui lo y trametia, e comanà
mateixa donzella qui tenia la guarda
CAPÍTOL
OFFERT A LA SENYORA, EN LO QUAL
EREN ENGASTATS PER PERLES LOS
ANYS DE LA SUA VIRTUOSÍSSIMA VIDA, E
PER DIAMANTS LES
ROBINS LES
SPIRITUALS, E PER MARAGDES LES
CORPORALS.
Aprés vengué altre àngel ab huna capça
redona, tota de or tirat, de singular
obra, e, feta gran reverència a la Senyora, posà
la dita capça en mans de sanct
Miquel, lo qual, obrint-la, presentà-la a sa senyoria,
dient; "Sereníssima Senyora: aquest collar qui
stà dins aquesta capça tramet la magestat de
nostre Senyor Déu a vostra altesa, lo qual és de
or molt fi. En la redonea sua és mostrada la
perfectió de la virtuosa vida vostra, que s'acordarà molt bé
lo començ ab la fi. Sexanta_e_dos
perles molt grosses e singulars són en ell engastades,
car tants seran los anys de la edat vostra,
despesos en virtuoses obres qui embelliran la
vida vostra, deixant en lo món exemplar molt
clar de sanctíssima e celestial doctrina perquè
los hòmens, tirats per vós a la conexença divina,
puguen dir:
servos Dei;
e glòria sia donada a vós, car instruhïu contínuament
los servents de Déu per los virtuosos exemples vostres,
mostrant-los com deuen ordenar la
vida sua per anar a paraís. En lo dit collar, Senyora,
stan engastats huyt diamants de singular
claredat, car en vostra mercé reluen e resplandeixen
les huyt beatituts. Car no és creatura
nenguna, angèlica ni humana, a qui pus pròpriament
puga ésser dit que a vostra senyoria:
paupers spiritu,
exemplar de vera e virtuosa pobrea. O, Senyora!
E com largament posseireu vós l'altra beatitut
qui diu
dolça que en natura de dones sia stada creada!
E a vostra mercé, Senyora, se endreça molt bé
l'altra beatitut qui diu:
excel·lent! Quantes làgrimes, e com meritòries, haveu
lançat fins a huy per la redemptió
de natura humana! E haveu-la obtenguda ab la
força del vostre devot e piadós plor. Ara, Senyora,
mudareu de làgrimes, car lo modo de la dita
redemptió serà a vostra mercé tan dolorós e
penós que escampareu infinides làgrimes en tota
la vida vostra, vehent e coneixent que tots los
deutes s'àn a pagar ab la sanch impreciable del
vostre amat fill. O, Senyora, que de vostra mercé
se entén aquella beatitut singular qui diu:
qui esuriunt et sitiunt justiciam,
Senyora, sou aquella que més haveu desijat,
famejat e sedegat la verdadera justícia, ço és,
que nostre Senyor Déu sia amat e servit sobiranament,
e que los hòmens vixquen justificadament en la
present vida perquè atenguen lo repòs
de paradís! O, Senyora! Què pròpria e natural
és a vós la beatitut que
e clemència de vostra senyoria no pot ésser recomptada:
en nengun cars no fallireu que siau
reclamada! ¿En qui, Senyora, sinó en vós, és
complida ý acabada l'altra beatitut qui diu
mundo corde,
vera font de mundícia, del qual ixen rius habundosos
de puritat singular? O, Senyora! E quant
vos és familiar l'altra beatitut qui ve aprés, la qual
diu:
ans haveu tractades aquelles grans differències
qui eren entre Déu e natura humana, e les haveu
reduhïdes a pau e molta concòrdia! O, Senyora!
Que en vostra mercé serà complida molt largament
la beatitut qui dóna fi a totes les altres, la
qual diu:
propter justiciam,
del senyor fill vostre per pròpries les haureu, e
sentireu d'ells pena inestimable comportant-la
ab tanta patiència que serà cosa admirable! E
axí, Senyora, los dits diamants embelleixen lo
collar vostre, en lo qual, axí mateix són engastats
set robins molt ardents mostrant ésser en vostra
senyoria molt complidament les set obres de
misericòrdia spirituals, car vós, Senyora, sou la
benigna maestressa dels ignorants, e per ço, Senyora,
dien a vostra mercé, lo genoll per terra:
tu es baculus cecorum et mater miserorum;
car vós, Senyora, sou refugi dels pobres de saber, als
quals il·luminau en la tribulació e ignorància sua;
car vós, piadosa Senyora, sou bastó
dels cechs e mare dels miserables. O, Senyora!
Que vós sereu la general consellera e guiadora
de tots los errants, los quals ab molta rahó poran
dir a vostra senyoria:
sancta Dei genitrix, nostras deprecationes
ne despicias in necessitatibus, sed a
periculis cunctis libera nos semper, Virgo benedicta;
volent dir: Sots la custòdia e comanda
vostra nos posam, Senyora sanctíssima qui Déu
haveu concebut e parit: no vullau menysprear,
Senyora, les pregàries que fem a vostra mercé
posats en necessitat, ans vos plàcia, Senyora,
deliurar-nos de tot perill e error, vós qui sou
Verge beneÿta, mare del nostre redemptor! O,
Senyora! Ý ab quanta dolçor corregireu los
peccadors errants, més per exemples de virtuts
que per aspres paraules, car ab amor e pietat
tirareu les gents a la via dreta! E per ço los peccadors,
confiant de la gran clemència de vostra
senyoria, dien:
illam dicentes: illumina vias et semitas nostras,
ut cognoscamus que placita sunt Deo;
dir: Acostem-nos a aquesta Senyora ab la ànima
contrita e lo cor humiliat, dient e suplicant a sa
senyoria que vulla il·luminar les vies e carreres
nostres perquè conegam la voluntat e plaer de
nostre Senyor Déu e posem aquella per obra.
O, Senyora! Ý quant haveu vós treballat en consolar los
trists e desolats! E sereu la vera consolació dels tribulats,
e tots los peregrinants en
aquesta mortal vida poden dir a vostra senyoria:
inveniant graciam apud Deum qui te in suis
necessitatibus invocabunt;
Sia de vostra mercé consolar-nos en la
terra de la peregrinació nostra, e per lo mijà de
vostra senyoria troben gràcia davant Déu tots
aquells qui en les necessitats sues invocaran la
clemència vostra. O, Senyora! Ab quanta paciència
e dolçor comportareu vós los incomportables,
ço és, perseverants en peccat, sperant-los
que
quals poden dir a vostra senyoria:
Domina, misericordiam tuam, et conforta
nos in servicio tuo;
mostrau-nos la misericòrdia e pietat vostra,
que
que tenim, e siam confortats per la mercé vostra
en lo servici vostre! O, Senyora! Que en lo remetre
de les injúries exemplar sereu a tota creatura, car
aquelles doloroses injúries fetes en la
persona del fill vostre, a vós tan cara, qui us
travessaran la ànima e us daran major pena que
si en la persona vostra les sentíeu, vós, Senyora,
les portareu ab tanta patiència, que no solament
als enemichs e perseguidors vostres e del vostre
fill perdonareu, ans pregareu per ells e
ab molta pietat si convertir-se volran;
e poran dir, coneguda la vostra clemència:
autem, Domina, suavis et verax es, patiens nimis
et miseratione plena;
sou suau e verdadera, e molt pacient e plena de
misericòrdia. O, Senyora! Ý aquella obra de
tanta misericòrdia, qui és pregar generalment
per bons e mals, ¿qui la ha complida pus largament
que vostra senyoria? Que en la present vida
ne en la esdevenidora no cessau ne cessareu de
pregar nostre Senyor Déu per los hòmens justs
e peccadors, en tant que tots vos tenen per general
advocada e dien:
dubiis invocate eam et in necessitatibus vestris
volent dir: Siau avisades, totes les gents, que
aquesta Senyora és lo refugi nostre, al qual podem
recórrer en tots perills e casos dubtosos, e
invocar sa senyoria en les necessitats nostres, e
trobarem en sa mercé, sens dubte, auxili e refugi
per la molta caritat sua. O, Senyora! Que aquests
robins fan lo present collar de gran estima. E
axí mateix, per créixer la bellea e estimació sua,
són en ell posats set smaragdes de granea e bellea
molt singular, mostrant en vostra senyoria
ésser les set obres de misericòrdia corporals en
grau molt excel·lent. Car la primera, qui és dar a
menjar als famejants, vostra mercé la ha complida
abundosament, car, durant aquella fam
general que natura humana havia incorregut
per lo peccat, nunqua los hòmens han trobat
qui
la sua fam fins vostra senyoria és venguda e
comunicat lo fruyt tan saborós del vostre virginal ventre,
lo qual sols basta a fartar e contentar
lo apetit humà; e ara poden cantar ab grandíssim
goig tots los hòmens:
manducavit homo;
l'aveu donat a menjar als hòmens, de què us resten
molt obligats. La segona obra de misericòrdia, qui és
donar a beure als sedejants, vós,
Senyora, la haveu complida cavant en aquella
penya fortíssima de la potència divina per contínues
oracions, fins que haveu fet sortir aygua
de gràcia a fartar la set de les gents. E de aquesta
font vós, Senyora, teniu la clau, e podeu dir:
quis sitit veniat ad me et bibat;
los que haveu set de la gràcia divina, veniu, que
yo us mostraré la font abundosa hon poreu fartar
la vostra set. O, Senyora! Que la terça obra de
misericòrdia complireu vós molt piadosament
acullint dins les entràmenes de la vostra clemència
los peregrinants per aquesta mortal vida, car
en vós trobaran posada e repòs los treballats e
cansats en lo dit camí; los quals, regoneixent lo
repòs e consolació que en la mercé vostra trobaran,
diran ab alegria no recomptable:
est caritas tua cunctis divitiis, et gratia tua
super aurum et lapidem pretiosum;
O, Senyora! que molt millor és la dolçor e alegria que
trobam en la caritat vostra que quantes
riquees posseir poríem, e la gràcia vostra estimam molt
més que or ni pedres precioses. O,
Senyora! La quarta obra de misericòrdia, ¿qui
la ha complida axí perfetament com vostra senyoria?
Car, despullat Adam e tots los seus fills
de la vestidura de innocència e de tots altres
béns, ¿qui
Senyora? Car, vehent la nuditat e
fretura de cascú de ells, manareu a les vostres
donzelles e direu:
et induite illum, et date anulum in manu ejus:
et calciamenta in pedibus ejus;
Veniu, vós, Caritat: vestiu-lo de aquella vestidura
de amor delicatíssima e molt prima; e vós, Fe,
dau-li lo anell de vera crehença en la mà sua; e
vós, Sperança, calçau-lo de virtuoses obres; perquè,
axí arreat, sia plaent al pare eternal, lo qual
lo havia avorrit per la nuditat sua. O, Senyora!
Que vós sou la vera solícita e caritativa qui compliu
la quinta obra de misericòrdia visitant e consolant los
malalts de qualsevulla malaltia sien
detenguts, procurant-los sanitat e paciència.
Nengú no recorre a la mercé vostra que ajuda
en aquella prestament no trobe. E per ço poran
molt bé dir los hòmens qui de vostra senyoria
hauran rebut mercé e gràcia:
omnes qui impingati estis melle et lacte recreationis
ejus;
aquesta Senyora tots los qui us trobau ajudats e
recreats de la dolçor e gràcia sua. O, Senyora!
Que la sisena obra de misericòrdia fareu ab gran
treball e us costarà molt, e per ço reportareu
grandíssima glòria, la qual és rembre los catius;
car los que ara se troben en captivitat no
rembre per nenguna peccúnia sinó per sola sanch
del vostre tan amat fill. Aquesta, Senyora, haveu
vós a offerir si voleu deliurar aquesta gent e
complir la obra tan piadosa e misericordiosa;
car vostra senyoria pot ésser molt certa,
sanguinis effusione non fit remissio
aquesta impreciable sanch no pot ésser feta vera
remissió del peccat per lo qual los hòmens són
catius. La setena complireu vós, Senyora, contínuament
tant com lo món durarà, car los morts
en la ànima, qui per totes les creatures seran
avorrits e lançats, vós, Senyora piadosa, los tocareu
e contractareu sens nengun fàstig, e
soterrareu dins les entràmenes de la misericòrdia,
cobrint-los ab terra de la vostra clemència fins
que de aquí ixquen resuscitats per la intercessió
vostra. E per ço serà de vostra mercé cantat:
eternis et misericordia tua a generatione in
generationem;
Senyora, no fallirà jamés en los setgles eternals,
e la misericòrdia vostra serà coneguda e magnificada
de generació en generació. Axí, Senyora,
aquest collar tan bé guarnit de perles vós sola lo
podeu portar dignament." E la Senyora, acceptant
lo dit collar ab gran plaer, comanà
cambrera, Humilitat nomenada.
CAPÍTOL
A LA SENYORA
GUANTS MOLT BEN GUARNITS, DIENT A
SA ALTESA COM, TENINT AQUELLS EN
LES SUES PRECIOSES MANS, GUARRIA PER
SOL TOCAMENT
E tantost fon aquí un altre àngel ab una
capça de crestall molt clar, guarnida
d'or molt special; prenint-la sanct Miquel,
obrí-la, e presentant-la a la Senyora,
dix-li: "Excel·lent Senyora: veus açí una dotzena
de parells de guants, qui us tramet la magestat
divina, guarnits singularment cascú de sa color,
per ço, Senyora, que vós sou la gran metgessa de
natura humana e haveu a guarir totes les malalties
de aquella, e a cascuna malaltia que us serà
presentada, vostra merçé se posarà sa manera
de guants per pus piadosament contractar aquelles.
Car com vostra senyoria veurà aquella cruel
malaltia de hydropesia, ço és, de supèrbia e
presumció qui axí agudament fa sedejar als
hòmens la glòria mundana, unflant aquells de
vanitat e misèria, fent vida oblidant e menyspreant
tot lo bé esdevenidor (com més creix
aquesta malaltia menys se coneix), moguda vostra
senyoria de molta pietat, posar-vos éu aquells
guants qui són guarnits de flocadura burella, qui
és color cendrosa, e, tocant los dits malalts, dir-los éu:
reverteris;
Recorde-us que sou pols e cendra, e que en
aquella haveu a tornar. E avís-vos de açò:
ubi superbia ibi contumelia;
supèrbia nunqua defallen minves, vituperis e vergonyes.
E açò és la pròpria medicina de aquesta
malaltia: axí, si la dita medicina us és fort
enujosa, fugiu a la causa de la malaltia. Car siau
certs:
car abominable és a Déu e a hòmens la
supèrbia, e a cascú ha plaer de punir aquell. E
ab aquestes amonestacions e inspiracions, ensemps
ab los exemples de la vostra profundíssima humilitat,
guarreu vós, Senyora, tots los
detenguts de aquesta mortal supèrbia si a vós,
metgessa singular, creure volran. O, Senyora!
Que l'altra malaltia no menys perillosa, qui és
etiguea, entesa per los envejosos, vós no la menyspreareu,
ans ab molta solicitut entendreu en la
curació de aquella, e posant-vos los guants guarnits d'or,
tocareu ab molta dolçor los dits malalts,
dient-los:
in morte;
tan cruel malaltia de enveja e avorrició de vostres prohïsmes
sou caiguts! No penseu star en
poch perill, ans siau certs que la mort spiritual
és ab vosaltres e sou molt luny de la amor divina; car
qui no ama lo germà seu, qui veu, ¿com
amarà lo creador seu, qui no veu? E ab la dolçor
de les vostres paraules, e mirant los vostres
guants, qui són daurats e molts clars exemples de
la caritat vostra, seran guarits perfetament los
dits malats. O, Senyora! Que una altra orrible
malaltia guarreu perfetament, ço és, la abhominable
lebrosia, qui ab lo alende seu corromp les
gents, e és entés per los malparlers, que a tots
los que
mester, Senyora, en la curació de aquesta malaltia,
que us poseu los guants del guarniment
negre, ço és, reduint-los a memòria lo stret juhí
de Déu, en lo qual seran examinades totes les
maldites paraules. E dir-los ha vostra mercé:
volent dir: ¿Sabeu vosaltres, miserables, qui axí
us alargau a malparlar, si ha nengun hom dels
vivents que no sia sotsmés a mort? E, si tal cosa
trobar no
tan criminós puix sou certs que la mort posarà
terme en vostre desfrenat parlar e serà començ
de la pena que jamés finirà? E ab aquesta temor,
Senyora, los apartareu de aquest vici e
occupar la lengua sua sols en loar nostre Senyor
Déu e en edificar lo proïsme. O, Senyora!
Quant sereu demanada per guarir e ajudar
aquells qui per febra pestilencial són turmentats,
ço és, aquells qui per multitut de peccats e desórdens
continuats tiren los altres, per son mal
exemple, a semblant malaltia, acorrereu, Senyora,
molt prest ab los guants en la mà guarnits de
blanch, mostrant-los exemples singulars de nedea
e puritat de vostra real persona, qui és spill e
regla de tota virtut e fre molt poderós contra tot
vici, e dir-los éu:
venit;
sens nengun a temor escandalizau vostres proïsmes
e
Déu és sobre vosaltres. E de tals diu David:
maledictionem et veniet ei;
lo peccat, qui de sí porta maledictió, e és-vos
venguda justament. E axí, Senyora, temerosos
de la vostra rigorosa sentència, girar-s'àn a la
clemència vostra demanant misericòrdia e per
dó, e mudaran la vida sua de vicis en virtuts per
la intercessió de vostra senyoria, qui contínuament
los direu a la orella:
longe a vitiorum exemplo recede;
Fills meus: si us voleu ben despullar dels vicis
que acostumat haveu, fugiu a totes aquelles companyies
que mal exemple de vida vos poden
donar, car lo veure fer mal mou la persona a
desig de fer semblant. O, Senyora, que vós sola
haveu a guarir aquella fexuga malaltia incurable
qui
spiritual malaltia de perea, qui agreuja molt los
peccadors e
haureu vós mester los guants qui són
guarnits de ploma de pagó, ço és, la infinida
diversitat de treballs e mèrits del vostre preciós
fill, e ab los dits guants en la mà tocar-los éu al
cor, dient a cascú de aquells qui per tal malaltia
serà detengut:
filii mei et omnia opera sua;
O, miserable de pereós qui axí passes lo temps
infructuosament! Scriu dins lo teu indurit cor
les nafres e dolors del meu amat fill e totes les
obres sues, e aquí veuràs e legiràs com jamés en
tota la vida sua hun sol moment no ha reposat
que per tu nit e dia no haja treballat, e serà confusa
la tua perea que per lo servici seu e salut
tua no vulles treballar. Car aquesta ley ha constituÿda
nostre Senyor Déu als mortals, que ab
treballs guanyen la vida eterna, e qui passa lo
temps ociosament posa en gran perill la vida e
salvació sua; e per ço és scrit:
est reparatio possibilis;
al món major pèrdua ne pus dampnosa que la
pèrdua del temps, lo qual, huna vegada perdut,
és impossible poder-se cobrar; e per ço diu lo
Ecclesiàstich:
malo;
vida ab seguretat, que
temps e
se aparte de tot mal.
tempore;
temps, car ab aquell ha a guanyar paradís; e
per ço lo pereós és pijor que orat, car pert lo
temps en què tant de bé poria guanyar. E de açò
fa testimoni Salamó dient:
stultissimus est.
restaran obligats los hòmens trobant-se per vós
guarits de una tan perillosa malaltia! Ab quant
plaer besaran les vostres mans ensemps ab los
guants que en aquelles portau, regraciant vostra
alta senyoria de la curació sua! O, metgessa
excel·lent! Que altra malaltia haveu a guarir molt
diffícil, qui
l'ome en qui és de seny e de rahó que de son
propri mal se alegra e se riu! Ací, Senyora, acorrereu
vós ab los guants en la mà qui són guarnits
de tenat, qui és color de leó, car espantar-los éu
ab la rigor del estret juhí divinal, qui tan cruelment
punix los impiadosos e yrosos qui furiosament e inhumana
tracten son proïsme. E per ço
és dit:
remitietur vobis;
que
ésser molt certs los dits hòmens
impunitum, neque ullum bonum irremuneratum;
e per ço deuen mitigar sa fúria los mortals
remetent les causes sues a nostre Senyor Déu, qui
és jutge verdader e venga molt largament aquells
qui per amor sua no
lo tocament de les vostres dolçes mans
e ab les singulars medicines que ab aquelles
fareu, guarreu los dits malalts e
perfeta sanitat, car de yrosos los fareu benignes
e dolços. O, Senyora! Que altra malaltia serà a
vostra mercé presentada qui no és metge al món
qui la emparàs de guarir sinó sola vostra senyoria,
car és malaltia tan amagada que ans mata
que no sia coneguda, la qual, Senyora, se nomena
basques de cor, entesa per los maliciosos
O, Senyora, que tant com més orrible és la dita
malaltia tant ab més dolçor serà per vostra mercé
tractada, car los cordials a ella necessaris, ab
vostres pròpries mans los pastareu tenint en
aquelles los singulars guants guarnits de grana,
ço és, reduint-los a memòria aquella fervent caritat
e amor que lo senyor fill vostre ha agut a
natura humana venint en lo present món per
pendre mort per donar vida als mortals! O, Senyora!
Ý quin restaurant serà aquest tant singular!
No és verí al món qui davant li stiga. E,
vostra mercé visitant los dits malalts turmentats
per dolorosa e maliciosa tristícia, dar-los ha vostra
senyoria aquesta medicina primer de totes
coses, dient-los:
suavis est Dominus: beatus vir qui sperat in
eo;
teniu lo cors e la ànima malalts e morts per les
coses temporals, les quals en sufficiència haver
no podeu! Deixau aqueixos pensaments; tastau
e asaboriu la amor divina, e vejau quant és
dolç nostre Senyor Déu que axí
als peccadors, que, per ells a salvar, offir la vida!
O, quant seran benaventurats los qui en la
clemència sua posen tota sa sperança e a ell remetran
la venjança de les injúries sues e perdonaran
a sos proïsmes, deposant tota malícia per amor
de nostre Senyor Déu, lo qual los aconsolarà
molt largament si a sa magestat remeten totes
coses! E aquells que, indurits en sa malícia,
volen entendre en venjançes, vénen sovint en
grans aterraments e minves; e per ço us consell,
fills, que fujau a tal malaltia, que porta en sí
infinits mals e liga l'ome ab ligams no coneguts, e,
axí catiu e sens nengun mèrit, lo porta a mort
eternal, hon serà turmentat sens nenguna pietat,
puix ab malícies contínues haurà despés la vida
sua. O, Senyora, que los dits malalts, vehent-se
axí piadosament ésser tractats per vostra senyoria,
e tement los grans perills e laços que de
aquella malaltia se segueixen, desijosos de salut,
ab gran fe e devoció diran a vostra mercé:
quis potest evadere laqueos istos!
dir: Senyora! Ý qui porà escapar dels ligams de
aquesta cruel malaltia! Dau-nos consell e ajuda,
metgessa excel·lent! E vós, Senyora, dir-los éu:
volent dir: Aquell qui ama verdaderament
lo meu fill, avorrex lo món e no ama res que de
ell sia, e lavors és franch de tots los ligams de
malaltia. E, sabuda per les gents la gran fama de
les curacions que vostra senyoria fa de tanta
diversitat de malalties, presentar-vos-n'àn una
altra no menor que les passades, la qual se nomena
pleuresis, entesa per desobediència; e, axí
com lo dit pleuresis lo principal senyal que té
de mort és lo escupir de la sanch, axí, Senyora,
los desobedients menysprearan la sanch e mort
del vostre excel·lent fill, no volent-se humiliar
per amor sua ne fer lo per ell manat, ans volran
seguir sa pròpria voluntat en totes coses. E vós,
Senyora, vehent los dits malalts axí propinqües
a la mort, posar-vos éu aquells guants guarnits de
blau en les mans vostres, e, tocant-los ab molta
dolçor, tirant-los a pensar en lo cel e en la gran
glòria que aquí speren los verdaders hobedients,
dir-los ha vostra senyoria a cascú de ells:
enim humilior et hobediens fueris, tantum
te sequitur altitudo glorie;
fills meus, que, tant com sereu pus humils e hobedients,
tant vos seguirà major altitut de glòria
en la vida esdevenidora. E per ço us dich, en
veritat:
infernus tibi;
de sí la pròpria voluntat e segueix la de aquell
qui manar-li pot, aquest tal és molt segur de no
veure les penes d'infern, car los vers hobedients
per màrtirs són comptats, e lo camí seu és de la
terra al cel. Veritat és que los tals hobedients és
necessari sien morts al món e renuncien de cor
a totes les coses mundanes, e sobretot a sos
apetits e propris vicis.
que possidet, et suis moribus non renunciat,
non est Cristi discipulis;
coses que posseheix o posseir poria, e sos mals
costums no renuncia, no pot ésser deixeble del
redemptor de humana natura, Jhesús, fill meu;
e per ço, si alegrament e sens ànsia voleu passar
la peregrinació de aquesta mortal vida, prenga
cascú de vosaltres lo consell meu, qui és aquest:
ço és, que no penseu en plaure a nengú en la
vida vostra sinó a sol Déu, al qual sols deveu
amar e tembre com a donador de vida e de
mort. E, ab aquestes dolçors, senyora, los
guarreu perfetament e
CAPÍTOL
"O Senyora! Que altra malaltia haveu a
guarir, molt dolorosa e poch planguda, qui
ha nom puagre, qui significa
los inconstants e no ferms en les
obres sues. Aquesta malaltia, Senyora, serà per
mostra mercé molt planguda e ab summa diligència
curada, car vós sabeu quants
perills en sí porta. Ací, Senyora, amprareu los
guants guarnits de vert, movent-los a sperança
dels béns esdevenidors, los quals no s'atenyen sinó per
treballs continuats, seguint lo exemple
dels sancts, que fins a la fi han perseverat.
E per ço vostra senyoria los dirà:
semper studeas imitari vitam justorum: fugies
exempla malorum;
O, miserable puagròs, que adés tens la
dolor en hun loch, adés en altre, mudant sovint
de propòsit en propòsit e de obra en obra!
Sies cert que, si
gran studi penses e treballes en imitar e seguir
la vida dels justs, e fugir a aquells de qui pots
haver mal exemple de vida; car los flachs e que
fàcilment se muden no poden haver res pus
perillós que conversar ab persones vicioses, ne
res pus profitós que praticar ab persones virtuoses
e constants e tenir sobre sí gran custòdia.
là hon no y ha tanca fàcilment se destroeix la
possessió. E axí mateix mou molt al home
a no perseverar en lo bé començat presumpció e
confiança de sa pròpia virtut; e per ço és dit:
vulneratur;
se exalça és axí com aquell que ab la medicina
de salut és nafrat e mort. E per ço diu Salamó:
ab ispa enim sumpsit initium omnis perditio;
Volent dir: que cascú se deu molt guardar que
supèrbia ne presumptió no regne en lo seu cor,
car ensemps ab ella ve tota natura de perdició.
És molt necessari al home qui vol perseverar en
vida virtuosa que haja pau e repòs dins la sua
consciència, e defora ab totes les creatures; car
per ço és scrit:
bellum cum vitiis;
concòrdia e pau, e solament brega ab los propris
vicis. Car benignitat e dolçor conserven la ànima
en tot bon propòsit, segons posa Salamó
dient:
rectorum liberabit eos;
dels justs endreçarà a ells en tota virtut, e la
justícia dels qui són drets e sancers de cor delliurarà
aquells de tot caÿment perillós. O Senyora! Que ab
aquestes medicines e empastres guarreu axí los dits
malalts que prestament los fareu
sortir del lit, e, trobant-se sans e forts, ab gran
goig diran a vostra senyoria:
tibi comedere pascha!
excel·lent! ¿En quina manera de virtuts voleu
que
per amor e caritat, portant-nos la gràcia divina,
pugau fer pascua e gran festa ab nosaltres,
alegrant-vos de la nostra salut? O, Senyora! Que
encara us haureu a exercitar en guarir una altra
malaltia que per natura és incurable e diu-se
ceguetat, significada per los qui no
de la qual malaltia vostra mercé aurà molta pietat, e,
posant-vos en les vostres excel·lents mans
aquells guants guarnits de argent, tocar-los éu
los ulls del enteniment, dient a cascú de ells:
cech, e si tu
fàcil de guarir, car ignorància fa les poques
malalties venir a ésser mortals, perquè en lo
començament no prenen la medicina deguda.
Axí, fills meus, despertau-vos e no stigau axí encegats!
quia venit hora iuditi ejus:
nostre Senyor Déu e donau a ell honor e glòria,
coneixent e confessant les culpes vostres; car
prestament vendrà la hora del seu rigorós juhí,
en lo qual los vostres peccats seran vists e coneguts.
E siau certs:
in nocte veniet;
a jutjar serà axí amagat e secret com del ladre
que ve de nit. E guardau no hajau a hoir en
aquell estret juhí de boca del jutge:
multitudinem iniquitatis tue et propter dura
oeccata tua feci tibi hoc;
vosaltres, cechs, que per la gran multitut de les
iniquitats vostres e per la durea dels peccats per
vosaltres no coneguts yo us hé fet açò: que siau
dampnats eternament, e coneguts per totes les
creatures e per aquelles menyspreats, puix davant
mi no us sou coneguts ni humiliats. E, axí aterrats
per gran temor, vendran en coneixença de
sa gran error, e diran a vostra senyoria:
occulos meos ne unquam obdormiam in morte
nequando dicat inimicus meus prevalui adversus
eum;
senyora e metgessa nostra! Il·luminau los meus
ulls de vera coneixença perquè no
la mort ignorant los peccats meus e de aquells
havent poca cura, e que en aquells cars lo diable,
enemich meu, no puga dir: "Yo hé vençut e
aterrat." O, Senyora! Que la vostra caritat serà
tanta que a nengun malalt no direu de no, e per
ço, Senyora, vendran a vostra clemència los
sorts, qui és malaltia molt avorrida, sens
sperança de salut, significada per los indurits e obstinats
en peccat! Ací, Senyora, haveu mester
hun gran esforç e metre les mans dins les entràmenes
de aquests malalts ab los guants guarnits
de groch, qui és color clara e resplandent, e
moureu lo cor de aquells a coneixença clara del
perill en què stan e que nengú no
ells mateixos ajudar no
sine te;
stau e perseverau en peccat e axí voleu
viure! Siau certs que aquell Senyor qui us ha
creats e fets sens ajuda vostra, no us salvarà
jamés sens voluntat e treballs vostres. E lo temps
de meréixer sols és en la present vida; e, si
aquest despeneu en vicis e peccats, ¿què us
resta sinó la pena per ells meritada? Car scrit és:
segons les obres que
E per ço recordau-vos, fillets, que ja sou a la
derrera hora: esforçau-vos a fer bones obres, car
certament vos dich:
est fructus;
és lo fruyt, e a cascú de aquells qui virtuosament
haurà obrat serà dit, en lo pas de la mort, per
nostre Senyor Déu:
suarum: et laudet eum in portis opera ejus;
dir: Sia dat a aquest del fruyt de les seues pròpries mans,
ço és, lo gran premi que mereix per
sos treballs, e sia lohat de les sues bones obres
en la porta, ço és, en lo eximent de la mortal
vida. E ab aquestes medicines, Senyora, fareu
cobrar la hoïda als sorts, e cascú de ells, lançant-se
als peus de vostra senyoria, dirà:
audivi auditionem tuam et timui;
O, Senyora! Yo, hoint les amonestacions de
vostra senyoria, só vengut en coneixença de la
mia error e obstinació, e tem molt la rigor del
divinal jutge; per què soplich a vós, senyora metgessa,
que de aquesta mortal malaltia m'aveu
guarit, me doneu alguna medicina per a usar
que no torne en la dita malaltia. E vostra
mercé respondrà ab molt plaer, dient:
quia breves dies hominis sunt;
fills meus: no és cosa nenguna que axí us preserve
de tot mal com és servar los manaments
divinals e tot ço a què l'ome és obligat; car los
dies de la vida dels mortals són tan breus que
nengú no
porte, puix sab que tan poch té a durar, car la
mort és fi de tots treballs de aquesta vida.
E qui bé viu e ordenadament, la fi ha segura,
segons és scrit dient:
bene vixerit;
vixcut. E aquestos, Senyora, molt contents de
les vostres medicines e bon regiment, sotsmetran-se
tots a la hobediència de nostre Senyor
Déu e vostra, guardant-se de tornar en la primera malaltia.
O, Senyora clement! Que altra manera de malalts
vendran a vostra senyoria, los quals ab signes demanaran
ajuda, car són muts e parlar no poden. Aquells, Senyora,
són entesos per los qui mal regeixen la lengua e no
donen a nostre Senyor Déu la lahor que deuen.
E, vostra mercé rebent-los ab molta pietat,
entendreu solícitament en la curació de ells; e
tenint en les vostres precioses mans aquells
guants guarnits de morat, qui és color foscha e
molt honesta, tocar-los ha vostra mercé en lo
cor, escalfant aquell ab les vostres pròpies mans,
car la fredor del cor fa cessar la lengua de son
virtuós exercici, e de qui, Senyora, fareu
sortir la foscha e amagada devoció. E aprés
tocar-los éu la lengua, purgant aquella, e fareu
publicar la dita devoció per paraules manifestes,
dient a aquells:
vos orare in omni loco levantes puras manus
sine ira et disceptatione;
lo tocament meu sou guarits, parlau e cridau,
car la voluntat mia és que oreu en qualsevulla
loch que us trobeu, levant les mans al cel ab
puritat de consciència, sens ira nenguna ne contenció
ans ab vera humilitat e pacificació.
Car tals oradors vol lo pare eternal, e per ço dix
David:
non sprevit precem eorum;
Senyor Déu mira e aprova les oracions dels
humils e no menysprea jamés les pregàries de
aquells.
car la oració de aquell que se humilia
penetra les nuus. E aquest exercici de lohar
vostre Déu ý creador vull que proceeixca de
cor; car dich-vos certament:
vanum lingua laborat;
en la oració, en và treballa la lengua.
non aspicit verba orantis, sed attendit cor deprecantis:
car lo Senyor no mira les paraules
del qui ora, ans atén al cor e a la affectió ab
què és pregat. O, Senyora! Que aquests muts,
havent cobrada la paraula per mijà de vostra senyoria
e trobant-se desijosos e inflamats de continuar e
perseverar en la lahor divina, diran a
vostra mercé: O, ínclita Senyora! Sia de vostra
mercé dar-nos algun orde ab què perfetament
pugam servir e lohar aquell senyor fill vostre,
segons per vostra altesa som amonestats! E vós,
Senyora, dir-los éu: fills meus: la preparació
vostra per a ben perseverar e obtenir lo que
demanau ha de ésser aquesta:
et justitia coram ipso omnibus diebus vestris;
necessari siau sancts dins en lo cor e defora en
les obres, e que siau axí justificats que nengun
peccat en vosaltres no puga aturar per sols un
moment, e que us reforçeu de star en la presència divina
contínuament, ço és, en gràcia sua,
car nengú no listà davant sinó aquells qui posseeixen
la dita gràcia; e en açò, perseverareu
tots los dies de la vida vostra, avorrint lo món e
totes les coses sues. Car dich-vos certament:
est;
Déu la pensa de aquells a qui la vida present és
dolça e plaent. E los dits malalts, Senyora, molt
inflamats de la resposta de vostra senyoria, esforçar-s'àn
a posar per obra lo per vostra mercé
manat. Axí, Senyora, veus açí los guants vostres
a què han a servir." E la Senyora ab molt plaer
acceptà los dits guants, e comanà
donzelles, nomenada Prudència, dient-li que
prests per a quant vendrien los malalts a ésser
curats.
CAPÍTOL
PRESENTÀ A LA SENYORA
TAPINS, DIENT LOS CALÇÀS SA MERCÉ
QUANT PER SIS STAMENTS DE PERSONES
SERIA RECLAMADA
Aprés fon aquí altre àngel ab un bell baçí
fet de coral, guarnit d'or de molt singular
obra, en lo qual y havia sis parells de
tapins; e, prenint-lo sanct Miquel, presentà
dient: "Excel·lent Senyora:
la magestat de nostre Senyor Déu tramet a vostra
altesa aquells tapins per a vostre calçar, car
haveu molt a caminar per socórrer a natura
humana en les necessitats sues com per ella sereu
reclamada. Los uns tapins, Senyora, són tots de
argent specialment obrats: aquests, Senyora,
calçareu com sereu reclamada per los hòmens qui
trobaran en stament de gràcia, car, coneguda la
flaquea humana, seran molt certs que sens vostra
mercé conservar no
cridaran e diran a vostra senyoria cascú de
ells:
te;
aquest stament gloriós, que stiga ferm e constant
en la gràcia ý amor del meu senyor e creador e
deliure de tota offensa sua! E, corrent prestament la
Senyora per ajudar-los, dir-los éu:
confidere in cordibus vestris: quia qui confidit
in corde suo stultus est;
meus, qui sou en stament de perfectió e posseÿu
la gràcia de nostre Senyor Déu! Guardau-vos de
presumpció, que no és cosa al món que pus
prestament vos faça caure, ne fieu de la fermetat del
vostre cor, car dich-vos certament que és bé orat
qui de sí mateix confia; ans tostemps que sentireu
en vosaltres alguna virtuosa disposició deveu
dir ab humilitat:
confessant que qualsevulla bé o gràcia que en
vosaltres sia sols és de Déu, e de vosaltres no
res; e axí perseverareu ferms en la gràcia a vosaltres
donada. Los altres tapins, Senyora, són
de un brocat vert molt singular: aquests calçarà
vostra mercé quant serà cridada per aquells qui
són en peccat mortal; car los dits miserables,
trobant-se en aquell pou profunde de la ira de
nostre Senyor Déu, reclamaran a vostra clemència,
dient cascú per sí:
quoniam intraverunt aque usque ad animam
meam;
misericòrdia! Salvau-nos e deliurau-nos, car les
aygües de peccat són entrades dins la ànima
nostra e han-la offegada e morta e apartada del
seu creador, e no y ha qui
qui sou mare del jutge, e
E vós, Senyora, hoÿt lo crit d'ells, cuytareu
ab los dits tapins, e, acostant-vos a ells, dar-los
ha vostra mercé gran sperança de vènia, dient a
cascú de ells:
malo e fac bonitatem;
qui en la profunditat de peccats sou cayguts!
No us desespereu, ans hajau gran sperança en
la clemència de nostre Senyor Déu, que us haurà
mercé, e apartau-vos de tot peccat e mal, e feu
obres bones e virtuoses, e sereu delliures de la
mort eternal. Los altres tapins, Senyora, són de
vellut burell, tots brodats de mantes de murta:
aquests calçarà vostra senyoria com negociarà
en les fahenes àrdues de natura humana, car a
vostra mercé han a recórrer tots los temptats e
tribulats en la present vida, los quals diran a
vostra altesa:
qui angelos vincis puritate, sanctos superas
pietate: veni, Domina, in adjutorio populo Dei;
Volent dir: O, Senyora! Vós qui sou beneÿta
sobre tot lo linatge de les dones, e venceu los
àngels en puritat, e sobrau tots los sancts en
excel·lent pietat! Veniu, Senyora, en adjutori del
poble de nostre Senyor Déu e vostre, car sens
vós los tribulats pereixen, los temptats són vençuts.
E vostra senyoria respondrà a ells dient
a cascú per sí:
tuam: et de sempiternis delitiis refice viscera
tua;
perills e treballs vos trobau, no és cosa nenguna
que tant vos puga ajudar a no sentir ni estimar
los dits treballs com és levar la amor e affectió
vostra de les coses tenebroses de aquest món e
fartar e adelitar lo vostre cor e entràmenes en
contemplar e desijar los delits eternals, car
aquell sols és dit benaventurat en la present vida
qui de cor menysprea tota la felicitat mundana e
res no ha mester de aquella; e per ço és dit:
opus non est.
temporal, cahen en infinides dolors, perquè les
caygudes dels passats deuen fer cautelosos los
presents; e per ço és scrit:
aliena pericula cautum.
món, fugireu a tos los mals e temptacions de
aquell. Los altres tapins, Senyora, són de brocat blanch:
aquests calçarà vostra senyoria com
serà cridada per aquells qui són en lo pas de la
mort, los quals, trobant-se en tanta dolor e angústia,
reclamaran a vostra altesa dient:
pia, potens et potenter pia Maria: de qua fons
est ortus misericordie: deffende nos in prelio
ut non pereamus in tremendo iuditio;
O, Senyora! Vós qui sou piadosa e potent, e tant
com pus potent tant pus piadosa, de la qual, axí
com de viva font, mana a nosaltres la divinal
misericòrdia! Defeneu-nos, Senyora, en aquesta
estrema batalla, per ço, Senyora que no perixcam en
lo temerós juhý que aprés la mort speram. E, vostra
senyoria corrent a ells ab los
dits tapins, recaptar-los éu aquella gràcia final
qui
molt segura e alegra en son viatge; e dir-los ha
vostra merçé:
possitis stare adversus insidias diaboli;
dir: O, fills meus! No us espanteu en aquest
tan stret pas: preniu les armes de nostre Senyor
Déu, ço és, la sanch del meu fill, e, ab aquesta
armats e guarnits, poreu vençre e sobrar les cauteles
diabolicals, qui en aquest cars se esforça a
fer-vos perdre la gràcia e amor divina, la qual
per mijà de la dita sanch haveu obtenguda; e
aprés de aquesta gran victòria pervendreu a la
glòria de immortalitat, hon descansareu de tot
treball. Los altres tapins, Senyora, són de brocat
blau: aquests calçarà vostra mercé quant volrà
visitar aquell spital de purgatori hon són aquelles
ànimes turmentades per la sentència divina
fins sien purgades e fetes dignes de entrar en lo
repòs de paraýs. De aquestes vostra senyoria
serà tan ansiosa, que sovint los fareu grandíssimes
misericòrdies, en special en les vostres solempnitats
e festes, en les quals dirà vostra excel·lència
a les dites ànimes:
et accipietis: ut gaudium vestrum sit plenum;
O, ànimes penades! Demanau en nom
meu, ab gran confiança, remissió de les vostres
penes en los dies solempnes meus, car no serà
negada misericòrdia a nengú en aquells dies si
ab vera devoció e fe demana, ans siau certs lo
vostre goig serà complit e haureu plenament e
complida aquella visió divina qui tant desijau.
E, com sereu en aquell repòs, pregareu estretament
per aquells qui de vosaltres se són recordats en lo
temps que éreu posats en penes e
dolors e us socorrien ab ses oracions e suffragis.
E yo, per amor vostra, seré special advocada
dels dits benfactors vostres, e us offir de jamés
fallir-los en les necessitats e angústies sues, car
les obres de pietat me plaen molt, quant més
aquelles que a vosaltres són fetes, qui sou confermades
en la gràcia e amor del meu amat fill.
E aquelles ànimes, Senyora, no solament en les
grans festes vostres, ans en los dissaptes a vostra
mercé dedicats, cridaran e demanaran a vostra
altesa socors e ajuda, dient:
nostra lucem misericordie tue et recreet-nos
tue pacis dulcedo;
Troben e senten e sien mereixedores les
ànimes nostres de veure resplandir sobre sí la
lum clara de la vostra misericòrdia, e siam, Senyora,
recreats ab la dolçor de la vostra pau,
qui
prestament en lo loch de repòs e pau.
benigna est misericordia tua et pietas tua in
omnes qui invocant nomen sanctum tuum:
benigna e molt dolça és la vostra misericòrdia e
pietat e tots aquells qui invoquen los vostre sanct
e molt gloriós nom. Los altres tapins, Senyora,
són de or tirat, singularment obrats: aquests
estojarà vostra altesa per a la derrera jornada,
quant haurà a fer aquell gran camí de la terra al
Cel; car serà vostra mercé cridada per tota la
sancta Trinitat, dient a vostra senyoria:
huc et coronaberis;
reyna excel·lent, en la gran ciutat de paraýs,
hon sereu dignament coronada. Aquell dia, Senyora,
calçareu los dits tapins de aquell or molt
resplandent de inmortalitat, e ab aquells entrareu
per lo regne vostre de paraýs ab glòria inestimable,
e fareu la cercha per aquella sancta
ciutat per alegrar tots los ciutadans de aquella,
los quals contemplaran vostra senyoria ab goig
inestimable, e diran a vostra mercé lo parlar de
Salamó qui diu:
in caltiamentis Filia Principis;
senyora princessa, filla ý sposa del gran príncep
Déu eternal! ý quant vos fa bell veure
passejar ab aqueixos tapins resplandents de
inmortalitat! Tots, Senyora, ab gran alegria seguiran
vostra senyoria, obeint lo per ella manat
com a reyna ý senyora nostra." E la Senyora,
acceptant los bells tapins, acomanà
manant-li que
jornades que sa senyoria los hauria mester.
CAPÍTOL
SINGULAR CORONA DE
ESTELES, ÇO ÉS, LES
E AB
DEL SANCT SPERIT, PRESENTADA A LA
MARE DE DÉU PER LO PRÍNCEP MIQUEL.
Aprés vingué gran multitut de àngels ab
infinides trompetes e ministres, portant
quatre d'ells un bastiment d'or molt
guarnit de pedres e perles ab gran solemnitat, enmig
del qual venia una corona excel·lentíssima; e
acostant-se los dits àngels a la Senyoria, ficant
lo genoll davant sa senyoria, baixaren lo
bastiment, qui portaven molt alt. E sanct Miquel,
prenint la dita corona en les mans, dix a sa altesa:
"Sereníssima e ínclita senyora: aquesta és
la corona a vostra mercé deguda per compliment de
les vostres joyes, la qual és de tanta valor que
no basta enteniment humà a comprendre
la estimació sua. Ella, Senyora, és de or molt puríssim
obrada maravellosament, la qual té dotze murons,
e sobre cascú de aquells resplandeix una
stela de singular claredat significant les vostres
excel·lències e dignitats, les quals són sens par.
La primera és, Senyora, que sou eternalment
predestinada per nostre Senyor Déu. La segona,
que vostra mercé és stada figurada e per los
prophetes prophetada del començ del món ençà.
La terça, que per l'àngel de nostre Senyor Déu
solempnament sou stada denunciada a pare e a
mare. La quarta és, Senyora, que sou sanctament
concebuda usant de rahó dins lo ventre de vostra
virtuosa mare. La quinta, que vostra mercé és
stada goyosament nada e haveu singularment
alegrada tota la parentela vostra. La sisena, que
lo nom de vostra senyoria és stat imposat per
nostre Senyor Déu e per lo seu àngel revelat.
La setena, que la vida de vostra mercé és stada
singularment ordenada sobre tota creatura. La
huytena, que sou, Senyora, dels peccadors piadosa
advocada. La novena és, Senyora, que sou
mare verdadera de Déu lo pare. La dehena, que sou
mare verdadera de Déu lo Fill. La onzena, que
sou Sposa molt amada del Sanct Sperit. La dotzena,
que sou tresorera de gràcia e administradora de aquella.
E aquestes dignitats, Senyora,
cascuna per sí clareja molt més que
singularment la vostra real corona. Axí
mateix són en la dita corona engastats set fermals f
ornits de pedres e perles preciosíssimes,
mostrant ésser en vostra senyoria molt copiosament
los set dons del Sanct Sperit; car de vostra
senyoria és dit:
universi;
que en vostra senyoria se troba dels dits
dons tot lo món ne reb consolació e gràcia. En
lo vogí de la dita corona són engastades infinides
pedres e perles en gran orde, mostrant que
la glòria vostra és embellida de innumerables
virtuts. E per ço, Senyora, mana nostre Senyor
Déu que sia dit als hòmens habitants en la terra:
et cuncti populi terre extollite magnificentiam
ejus;
totes les gents, ab la virtut e força vostra, e tot
lo poble de la universal terra exalçau la magnificència sua."
E la Senyora, molt contenta e alegra
de tal corona, pres-la ab gran plaer e acomanà-la
a la sua amada cambrera.
CAPÍTOL
SE ARREÀ AB LES JOYES QUE DÉU LO
PARE LI HAVIA TRAMÉS, APARELLANT-SE A
REBRE LA GENT QUE VENIA.
E sanct Miquel dix a sa senyoria: "Ara,
Senyora, sia de vostra merçé vestir-vos
e arrear-vos ab aquestes joyes: que
troben vostra senyoria apunt los ciutadans de paraýs
qui vénen a fer reverència a
vostra altesa." E, acostant-se les donzelles per
servir sa senyoria, la una d'elles portava la camisa,
e l'altra la gonella, altra lo manto; una d'elles la
pentinava, estenent los seus bells cabells per les
spalles; altra li posava lo excel·lent collar sobre lo
manto; e totes ensemps, ab molta reverència, li
posaren la real corona. E sa senyoria, axí arreada,
sigué
los àngels havian aparellat. E, venint lo camarlench
sanct Miquel, ficà lo genoll davant sa altesa
e posà-li lo ceptre en la mà, dient: "Senyora
excel·lent: aquest ceptre mana la magestat divina
sia a vostra mercé donat per la dignitat maternal,
car per aquella haveu aconseguida general senyoria
en lo cel e en la terra." Estant axí la Senyora en tan
gloriós stat, les donzelles sues, contemplant la bellea
de sa excel·lència, començaren a
cantar glorificant sa senyoria, dient:
ejus vincit solem et lunam et composito decoris
ad ornamenta virtutum.
bellea de la nostra Senyora venç lo sol e la luna,
e lo seu bell comport, ab lo ornament de tantes
virtuts!" E aprés, acostant-se les dites donzelles
a sa senyoria, besant-li la mà ab grandíssima alegria,
dient a sa altesa:
duodecim stellarum corona rutilans radianti.
Volent dir: "O, gloriosa Senyora! ý com
stau abrigada de aquell sol e lum divinal qui us
cobre tota axí com un bell vestiment, e ennobleix
vostra senyoria singularment la corona de dotze
steles que sobre lo vostre excel·lent cap portau,
qui resplandeix e clareja singularment!"
CAPÍTOL
DE PARAÝS VINGUEREN A FER REVERÈNCIA A
LA MARE DE DÉU, E PRIMERAMENT, LO
MATEIX DIA, VINGUÉ L'ORDE DELS SERAPHINS.
Estant axí les donzelles festejant la sua
senyoria, sentiren gran sò de trompetes,
e, girant-se, veren venir gran multitut
d'àngels en forma humana. E la Senyora
manà al camarlench que
donzelles posaren-se en orde entorn de la Senyora
per acompanyar sa altesa en la venguda de aquella
solemne gent. E, tornant sanct Miquel ab aquella
gloriosa companyia, portava lo capità principal
per la mà; e, venint davant la Senyora, feta
reverència a sa senyoria, sa mercé se levà un poch per
fer-los honor. E, tornant-se a seure, ells se
agenollaren per besar la mà a sa senyoria, e l
o camarlench dix a sa altesa: "Senyora excel·lent: aquest
és lo príncep dels seraphins, qui ve per fer reverència
a vostra senyoria ab tot lo seu principat.
Aquests, Senyora, són en la cort de paraýs los
pus avançats, car tots són amor e no tracten
sinó de les amors divinals." E lo dit príncep seraphin,
besant la mà a sa mercé, dix:
est redemptio a Deo, populus penitens habebit
spem salutis.
Senyora! Per vós ha tramés nostre Senyor la redempció
en lo món, ço és, lo fill seu, perquè lo
poble penident haja sperança de salut. E nosaltres,
Senyora, per la gran amor que tenim a
natura humana, som açí per regraciar vostra
alta senyoria lo benefici a ella fet, offerint-nos al
servir de vostra merçé; car vós, Senyora, sou
tan amable que inflamareu e encendreu la amor
nostra; en contemplar vostra senyoria serà lo
nostre delit; los secrets de la amor divina ab
vostra mercé los tractarem e menejarem; vós,
Senyora, sereu la nostra maestressa e doctoressa
en les obres de la dita amor, car més ne sent
vostra mercé sola que tota natura angèlica e humana."
E tots, de hú en hú, besaren la mà a sa
senyoria ab molta amor e reverència; e tot aquell
dia stigueren aquí ab grans festes, cantant e ballant,
glorificant lo seu amable creador, tanquat
dins aquell gloriós tabernacle del ventre de la
excel·lent mare sua. E, sa senyoria molt alegra del
goig que mostraven aquells amables serafins, per
ben festejar-los manà sa mercé a la principal de ses
donzelles, qui era Caritat nomenada, que dançàs
ab lo príncep dels serafins; e ella, molt contenta,
levà
molta familiaritat ab lo dit príncep, car acorden-se
molt en la calitat amable; e era molt certa la dita
Caritat que tots los hòmens que en la terra a ella
hauran seguida ý amada, en lo cel seran col·locats
en l'orde dels dits serafins: per ço se alegrava ab
ells de goig inestimable. E, com hagueren ben dançat,
prengueren-se a cantar los dos, ço és, la dita
Caritat ab lo príncep seràfich, concordant ab ells
tots los altres, e digueren:
semper pullulans: tu conditoris ratio: lux
cordium fons venie. "
qui sou pura amor sens començament e la natura
vostra tostemps dóna de sí amor, car vós, Senyor,
haveu creades totes les coses rationals per amar
a vós, qui sou lum e alegria del cor humà e font
de infinida clemència!" E, com hagueren acabada
aquesta cançó a glòria del rey de vida, digueren-ne
altra lohant la amable mare sua, convidant-se tots a
dignament exalçar sa senyoria; e
digueren:
Dominam in factis ejus: laudate eam in virtutibus et
miraculis ejus".
justats loau e magnificau a la nostra reyna e
senyora en los grans fets seus; loau-la en les sues
virtuts e miracles, car digna és de tota lahor."
E, passat lo dia primer en aquestes joyoses festes,
los seraphins se despediren de la Senyora per tornar
en la pàtria sua; e, adorant lo prenyat e besant
la mà a sa senyoria, partiren-se de aquí.
CAPÍTOL
LOS SANCTS CHERUBINS A FER REVERÈNCIA A LA SENYORA.
Lo cendemà vengueren los cherubins ab
gran solempnitat, exint-los a rebre sanct
Miquel, portant lo príncep de aquells al
seu costat davant sa altesa; e, ficant lo
genoll, dix sanct Miquel a sa senyoria: "O, Senyora!
Aquest és lo gran príncep dels cherubins,
qui és açí ab tota sa gent, desijosos de servir
vostra mercé. Aquests, Senyora, són los grans
doctors scientífichs de la gran cort del divinal fill,
en los quals, Senyora, reposa plenitut de sciència,
car ells tracten e menejen les fahenes secretes de la
sciència e saber divinal a ells són
revelades les coses amagades." E lo dit príncep,
acostant-se a la Senyora, besà la mà a sa altesa,
dient:
a te sperant ut des illis necessaria sibi."
dir: "O, Senyora! Aquest secret ha revelat nostre
Senyor Déu a tots nosaltres: que per la vostra
virtut e gràcia, aprés de la sua potència, vol que
totes coses sien conservades, e que de vós speren
socors les creatures en les necessitats sues. O,
Senyora! ý quant és stat lo vostre excel·lent saber
e sciència que axí haveu concordat Déu ab natura humana!
E quant delit e glòria és al orde
nostre disputar e parlar de la gran prudència e
modo de la intel·ligència de vostra senyoria! Tot
lo nostre saber passau, Senyora excel·lent, car
sou mare de aquell saber infinit; e per ço és molt
ben dit de vostra senyoria:
et lumen veritates;
de la divinal saviesa, e lum molt clar de tota veritat.
A vostra mercé, Senyora, regoneixent senyoria,
venim a besar la mà e fer reverència,
adorant lo vostre preciós fill e creador nostre."
E, aprés que tots hagueren besat la mà a sa clemència,
prengueren-se a ballar ab gran reverència
e infinit goig; e la Senyora manà a una donzella
sua, nomenada Devoció, que ballàs ensemps ab
ells, la qual ho féu molt bellament; la qual cantà
una cançó e tots la seguiren ab gran melodia,
dient:
quia gloriosus Deus conceptus fuerit
in Virgine: et factus fuerit homo."
"O grandíssim misteri e maravellós sagrament,
que lo gloriós Déu eternal sia stat concebut dins
lo singular ventre virginal e aquí sia fet home!"
E, durant totes aquestes alegries per tot lo dia,
acabada la jornada despediren-se de la Senyora
per tornar al celestial palau.
CAPÍTOL
VINGUEREN LOS SANCTS TRONS A VISITAR
LA SENYORA.
E l'altre dia vengué l'orde dels trons; e essent
davant la Senyora, dix sanct Miquel a sa
senyoria: "Senyora excel·lent: aquests
són los grans secretaris de la cort del
vostre fill, car a ells revelà sa magestat los juhïns
amagats e secrets." E lo dit príncep, ab tots
los altres, besaren la mà a la Senyora, dient:
Dominam nostram: quia magna est virtus
illius: et gratia ejus et clementia nullum habebit
finem."
la nostra Senyora, car gran sens comparació és la
virtut sua, e la gràcia e clemència sua no ha terme
ne fi." E, de aquí levant-se lo dit príncep, ab
licència de la Senyora prengué per la mà una de
aquelles donzelles, qui havia nom Discreció,
e començà a dançar ab ella, tots los altres mirant ab
gran plaer e festa; e, acabant de cantar lo príncep
e la donzella, tots los altres feren un ball redó,
cantant aquesta cançó:
quos condidit."
ficaren lo genoll davant sa senyoria, adorant lo
Senyor tanchat dins aquell preciós ventre. E ab
aquesta alegria e goig passaren tot aquell dia. E,
volent-se despedir, besant la mà a la Senyora digueren:
virginitas et munditia tua: benedictum sit corpus
tuum sanctum: benedicta sit anima tua sanctissima."
Volent dir: "O, Senyora sereníssima! Beneÿt sia lo
vostre prenyat, e beneÿta la vostra virginitat e
mundícia; e lo vostre cors, Senyora, gloriós e
molt bell, sia beneÿt ensemps ab la vostra
ànima sanctíssima!" E, despedits de sa senyoria,
tornaren en la celestial pàtria.
CAPÍTOL
VINGUÉ L'ORDE DE LES DOMINACIONS.
E venint lo cendemà la gran cavalleria de
les dominacions, ixqué
gran camarlench, e ab molta honra portà
dient a sa mercé: "Sereníssima Senyora:
triumphatores et amici Dei. "
Senyora, són los victoriosos e valents cavallers de
la cort del senyor fill vostre, los quals entenen
tostemps en lo regiment de natura humana,
batallant per los hòmens contra tots aquells
qui
dits prínceps són tan favorables a natura humana,
rebé
dient-los quant estimava los serveys que fins aquí
han fet en lo regiment e governació dels hòmens,
pregant-los que de aquí avant los hajen molt més
per recomanats per amor del seu fill humanat,
que ha volgut tant honrar la dita natura de s'és fet
passible e mortal. E lo príncep major, besant la
mà a sa senyoria, respongués per tots dient: "O,
Senyora! Natura humana és huy tant exalçada
que nosaltres deliberam servir-la ý amar-la e molt
estimar-la, segons mana vostra senyoria; e ab los
hòmens serà de açí avant lo delit e plaer nostre,
treballant tostemps en portar-los al repòs eternal en
companyia nostra, e que ensemps ab
nosaltres lohen e beneïxquen lo rey humanat."
E la Senyora, vehent la fervor de aquells gloriosos
prínceps, per ben festejar-los manà a la sua amada
donzella Fortalea que
qual, molt prest hobeint sa senyoria, féu lo que li
era manat. E aprés del dançar cantaren tots los
dits prínceps a gran glòria de la Senyora ý del seu
prenyat, dient:
potentie genu curvantur omnia celestia terrestia
nutu fatentur subdita."
tots davant la Senyora, contemplant ab
gran goig la composició de sa real persona; e, festejant
sa senyoria, passaren tot aquells dia ab grandíssima alegria.
E, despedits de sa altesa, tornaren
en la pàtria sua.
CAPÍTOL
LOS SANCTS PRINCIPATS A VISITAR LA SENYORA.
E aprés de aquests vengueren los sancts
principats; e rebé
ab molta reverència e veneració, e portà
Senyora, dient a sa mercé:
"O, excel·lent Senyora! Veus açí los singulars religiosos
de la cort del vostre divinal fill que no
entenen ni pensen sinó en hobeir los seus sancts
manaments; e aquests, Senyora, axí fundats en
sancta hobediència, indueixen los hòmens e
consellen de hobeir a nostre Senyor e a tots los
prelats per amor sua." E la Senyora, que singularment
ama los hobedients, féu tanta festa de
aquests gloriosos prínceps, e se alegrà tant de la
sua venguda, que a tots fon manifest ésser per sa
senyoria molt amats e estimats e favorits, acceptant-los
sa altesa per familiars servidors a ella molt
cars. E no solament volgué que una de les sues
reals donzelles dançàs ab lo capità principal, ans
manà a les tres pus amades que
que dancen e ballen e canten ab aquell príncep
hobedient e ab los seus seguidors, car dignes són
de tota honor e glòria. E los noms de les dites
donzelles són: Hobediència, Virginitat e Pobrea;
les quals, molt alegres, se levaren a dançar ab
aquells sancts àngels, concordant ab ells en totes
coses, e ells no menys ab elles, coneixent clarament
que tots segueixen una intenció, ço és, de
hobeir lo creador e seguir la voluntat sua. E, aprés
lo dançar e ballar, cantaren les tres dites donzelles
ab tanta armonia e dolçor que tots los àngels que
aquí eren digueren a la Senyora: "Verdaderament,
Senyora, aquestes veus tan excel·lents e
de tanta concordança no fan a separar, ans
deuen star tostemps en una. E, com vostra
senyoria delliberarà col·locar-les en matremoni ab los
religiosos esdevenidors, sia de vostra mercé que
cascú de ells se spose ab les tres, e seran molt
ben heretats de posseir una tal terna; ab tot,
Senyora, que serà als dits religiosos molt treballós
e diffícil conservar les tres sposes sues en
son real stat e amar-les egualment fins a la mort,
e poran bé dir:
tres virtuts són tan diffícils de servar que no y
basta la humanal força si per Déu singularment
no és ajustada. E per ço nosaltres tots, qui som
del dit orde dels principats, serem specials advocats
e consellers dels tals religiosos; e, com los
veurem un poch cansats del comport de aquestes
senyores sposes sues, direm a cascú de ells:
monte monstratum est;
qui
heretat gloriosa que per lo matremoni de aquestes
tres donzelles has aconseguit! Alça los ulls e
mira, e fes segons lo exemplar que te és mostrat
en la alta muntanya. Aquest exemplar, Senyora,
serà lo amat fill vostre, qui pujarà en la muntanya
de la creu per hobediència del seu divinal
pare, essent aquí en exemple e regla de tots los
religiosos.
pax super illos et misericòrdia;"
que esta regla seguiran aconseguiran pau de
consciència e pervendran al regne de paraýs,
hon reluu la misericòrdia divina sobre tots
aquells qui, seguint lo senyor fill vostre, amaran
e conservaran aquestes donzelles axí com ell les
ha amades e servades." E les dites tres virtuts,
vehent-se axí lohades e magnificades per los sancts
àngels, volent dar de açò glòria a la inmensa Trinitat,
començaren a cantar ab gran alegria, dient:
nom est consolatio completa solitario."
lo cantar, besaren la mà a la Senyora, suplicant sa
senyoria que no les vulla separar, segons per los
dits àngels li és stat supplicat; e sa mercé los ho
prometé ab molt plaer. E de açò elles feren grandíssima
festa, e los gloriosos prínceps ab elles.
E axí passaren aquella jornada.
CAPÍTOL
FER REVERÈNCIA A LA MARE DE DÉU
L'ORDE DE LES POTESTATS.
Venint l'altre dia, foren aquí junct tots los
sancts àngels del orde de les potestats;
e rebent-los sanct Miquel ab grandíssima
honor e festa, e portant-los davant
la Senyora, dix a sa senyoria: "O, excel·lent Senyora!
Veus açí los officials reals de la cort del
senyor fill nostre. Aquests, Senyora, fan les punicions
e executen les sentències per sa magestats manades,
e contrasten als dimonis e mals
hòmens que no façen tots los mals e desastres
que volrien." E la Senyora levà
honor com a officials preheminents a ella molt
cars, los quals ab molta reverència besaren la mà
a sa senyoria. E sa mercé manà
tots a aquells governadors e prínceps davant
sa altesa perquè pus reposadament puguem parlar dels
secrets divinals e misteris que ells han tractat del
començ del món ençà; los quals recitaren aquí a
sa senyoria tots los grans fets e obres que han executat
en lo món per manament de nostre Senyor
Déu, mostrant la sua fúria e terror als hòmens, e
digueren a sa mercé que ja sentien que de aquí
avant nostre Senyor Déu volia dar fi a les tals punicions
per amor del seu fill humanat. E la Senyora,
molt alegra de aquestes rahons, volent festejar
los magnífichs officials e consellers reals,
manà a dos de les sues favorides donzelles, les
quals eren Justícia e Misericòrdia, que ballen aquí
en presència de aquells senyors; e elles, hobeint
sa senyoria, feren lo per sa altesa manat. E lo
ballar de les dites donzelles fon tan singular e graciós,
que los àngels, admirats del ayre e graciositat
de aquelles, digueren a la sua reyna e senyora:
"O, excel·lent princessa! ý bé és gran la bellea ý
orde de les vostres donzelles! A vostra senyoria
pot ésser dignament dit lo parlar de la gran
reyna de Sabba, la qual, trobant-se en la presència de Salamó,
vehent la saviesa sua e l'orde
de la sua casa, fon forçada de dir:
tui qui stant coram te semper et audiunt sapientiam
tuam. Sit Dominus Deus tuus benedictus
in secula: cui complacuisti: eo quo dilexerit
te Dominus Deus in sempiternum;"
dir, dreçant aquest parlar a vostra senyoria:
O, sereníssima Senyora! ý benaventurades són
les vostres donzelles qui serveixen vostra mercé
e stan davant la vostra presència tostemps e hoen
la saviesa e doctrina de vostra senyoria! E de
açò, Senyora, sia donada lahor e benedictió al
nostre Déu ý Senyor eternalment, al qual tant
haveu plagut, car coneixem que singularment
vos amà, com per a mare del seu fill vós ha
elegida e de tan excel·lents donzelles acompanyada.
Nosaltres, Senyora, fins açí, de les criades vostres
no coneixíem sinó sols a Justícia, e
ab ella havíem fet gran liga, en tant que res que
ella jutjàs punidor tantost era per nosaltres executat:
ara, Senyora, nós som tant enamorats de
Misericòrdia, vist lo seu graciós comport, que
delliberam amar-les abduys ensemps, a Justícia e
a Misericòrdia, e graduar-les segons l'orde que en
la cort de vostra excel·lència són graduades,
donant tostemps la majoritat a Misericòrdia com
a digna de tota honor e preminència, car ella ha
tractada e fermada la pau entre la magestat divina
e natura humana, e per ço deu ésser per
àngels e per hòmens reverida e amada. E pot
ésser dit de aquesta vostra virtuosa donzella:
beati qui per illam felicitatem suscipiunt eternam:
quia amor illius expellit peccatum a corde
et gratia illius expurgat conscientiam peccatorum;
car certament, Senyora, seran benaventurats tots aquells
qui en la dita Misericòrdia posaran sa sperança e
confiança, e seran molt més
benaventurats los qui per ella aconseguiran la
felicitat eterna, car la amor de aquesta donzella
lança tot peccat e vici del cor humà, e la gràcia
sua deneja la consciència dels peccadors."
E Misericòrdia, vehent-se axí lohada en presència
de la sua Senyora, e que sa mercé se alegra molt
de la dita lahor, près les mans de sa senyoria e,
besant aquelles ab molta reverència, dix:
faciem tuam a me quia spetiem et decorem
tuum a juventute mea concupivi."
"O, ma Senyora! No gireu la vostra cara de mi,
ans sia yo tostemps en la vostra amor e gràcia,
car la bellea e dolçor de vostra senyoria carament hé
amada de la mia joventut ençà, e ab
vostra mercé me só criada, e de vostra altesa me
ve que sia per àngels e per hòmens coneguda; ý
estimada; per què dignament sereu per mi servida,
e molt lohada e magnificada, en lo cel e en
la terra, hon se vulla que yo sia trobada." E los
gloriosos prínceps de les potestats, mirant les dolçors
e amors que passaven entre la senyora reyna
de glòria e la sua amada donzella Misericòrdia,
foren tant alegres e contents, que començaren a
cantar a glòria de sa senyoria, dient:
omnes misericordias ejus et benedicamus
omnes bonitates illius."
dignament devem tots ensemps glorificar les misericòrdies
de aquesta Senyora e donar a sa clemència benedictió
singular per les infinides bonees
sues!" E, dit açò, despediren-se de sa mercé
molt contents, e alegres retornaren en la sancta
ciutat de hon eren venguts.
CAPÍTOL
VIRTUTS VINGUÉ LO
PRESTAR OBEDIÈNCIA A LA EXCEL·LENT
SENYORA.
E l'altre dia aprés fon aquí l'orde de les
virtuts; e, rebent-los sanct Miquel ab
molta honra, portà
dient a sa mercé: "Senyora: aquests
són los discrets asessors de la cort del vostre
divinal fill, qui consellen e regeixen los prínceps
de la Terra e los regidors de aquella. Aquests los
endrecen en totes les obres que han ha fer segons
la voluntat del nostre Senyor Déu, dient-los tostemps:
e aconsellant-los contínuament que temen e amen
al sobiran Senyor qui
de la terra, perquè no perden lo cel." E la
Senyora vehent los dits asessors, e sabent quant eren
solícits en lo bon regiment del universal món, féu-los
sa senyoria gran aculliment, e manà a dos donzelles
sues, molt avisades, nomenades Prudència e
Egualtat, que disputen ab ells de la maravellosa
sciència que elles saben necessària al regiment
humanal. E, levant-se les dos ab gran plaer a la
disputa, començà a parlar Prudència, e dix:
"O, senyors asessors e consellers dels prínceps de
la terra! Ab quant desig hé desijat la vostra
venguda perquè ací, en presència de la nostra
real Senyora, yo pogués dir a les magnificències
vostres en quantes necessitats e perills són los
regidors del món si per vosaltres, senyors meus,
no són ajudats! Dels quals regidors diu Ysaÿes:
e prínceps terrenals són custodis de la nit, car
no poden veure en los sotsmesos seus sinó les
obres corporals e foranes, qui són tan tenebroses
e fosques que verdader juhý no se
aquelles sinó per sols aquell príncep general
nostre Senyor Déu, del qual Jeremies diu:
renes et corda;
aquell qui feu los juhïns justs e verdaders, car
sabeu e veu clarament lo cor e les entràmenes
dels hòmens, e podeu entrar dins aquelles.
Les quals coses los jutges humans fer no poden:
per ço los és tan necessària la ajuda de vosaltres,
qui sou il·luminats de aquella lum divina e coneixeu
clarament quanta és la misèria e flaquea
humana e com tendrament e delicada té a ésser
menejada per les sobtoses mutacions sues, les
quals fan perdre l'arbitre e lo seny als regidors.
Car algunes vegades, alegrant-se molt de les virtuts
e bona vida de les gents que regeixen, los
par que sien en paraýs, oblidant tota pena e
treball del regiment ý de les occupacions de
aquell; e, vehent lo contrari, són tant turmentats
e torbats, que devallen en lo abís de molta misèria
e dolor, segons testifica David parlant dels
dits regidors, dient en lo Psaltiri:
usque adcelos: et descendunt ad abissos anima
eorum in malis tabescebat: turbati sunt et moti
sunt sicut ebrius et omnis sapientia eorum
devorata est;
devallen al abís, e la ànima de aquells defall per
los grans mals e perills que vehen en los sotsmesos,
e de ço són torbats e moguts axí com
embriachs, e defall-los tot saber. E açò permet
nostre Senyor Déu perquè ab molta fervor recorregueren
a la ajuda sua los dits regidors regoneixent que no
són res, ne saben ne poden, sinó
tant com la saviesa divina los il·lumina per lo
mijà de vosaltres, senyors de asessors." E, hoÿdes
aquestes rahons per los gloriosos prínceps de
les virtuts, respòs lo principal de aquells e dix:
"O senyora Prudència! E bé par que sou criada
de aquesta excel·lent senyora reyna e que enteneu
agudament e sentiu totes les primors del art
del regiment, de la qual se pot dir:
cura animarum;
diffícil e molt perillosa la cura e regiment de
ànimes! Per què us deman de gràcia, senyora
Prudència, que vós e la Senyora vostra jermana
Egualtat vullau entendre de ací avant, ensemps
ab nosaltres, en lo regiment dels prínceps e Prelats,
car sens vosaltres ells són perduts e passen
la vida de aquest món ab multíssims càrrechs
e treballs sens profit, segons testifica Job dient:
car van axí com naus carregades de pomes, no
sentint del càrrech que porten sinó la olor, e del
fruyt no
los farta e
a menjar lo fruyt gloriós que nostre Senyor Déu
té aparellat als prudents e virtuosos regidors."
E, hoÿt açò, diu-li Prudència: "Senyor príncep, e
vosaltres, senyors: yo us dó la fe, per ma germana
e per mi, que, si los prínceps de la terra e regidors
de aquella volran, la companyia nostra
nunqua
nostra Senyora que ab los dits prínceps façam
liga e singular amicícia per reverència del sobiran
príncep nostre Senyor Déu, qui se és unit
novament ab natura humana." E, hoÿda la resposta
de les donzelles, tots los prínceps de les
virtuts, molt contents e alegres, ficaren lo genoll
davant la Senyora, regraciant a sa senyoria la
offerta que les sues donzelles los havien feta de
confederar-se ab los prínceps de la terra, e digueren:
O quam decoratur tua excelsa gubernatio
per misericordiam quam exerces quia per te
Reges regnant."
són magnífiques e grans les obres vostres!
O quant és embellida la excel·lent governació
vostra e lo alt regiment per les contínues misericòrdies
que feu e exerciu! Car per vós e per lo
mijà de les donzelles vostres los prínceps e reys
regnen virtuosament e són prosperats, e sens
vostra mercé nengú no pot plaure a nostre
Senyor Déu ne fer nenguna obra virtuosa; per
què dignament per tots deveu ésser reclamada,
axí per prínceps com per súbdits, puix de tots
sou advocada.
ad iram placandam tanti iudicis quam te:
quia propter recontiliationem peccatorum ab
yo no conech creatura angèlica ni humana tan
potent com vostra mercé a placar la ira del gran
jutge nostre Senyor Déu, lo qual, per reconciliar
ab los peccadors, vós ha fet mare sua. Axí, Senyora,
sia de vostra mercé haver per recomanats
los prínceps de la terra e manar a vostres donzelles
que no
vida, qui és plena de infinits perills." E los gloriosos
asessors, haguts larchs col·loquis ab la
Senyora, despedits de sa mercé, partiren de aquí
molt prest, alegres e molt contents, lohant e magnificant
sa senyoria e les sues donzelles virtuoses.
CAPÍTOL
LOS SANCTS ARCHÀNGELS A BESAR
LA MÀ A LA SANCTÍSSIMA VERGE.
E venint lo dia següent, foren aquí juncts
l'orde dels sancts archàngels; e, vehent-los
sanct Miquel de luny, dix a la Senyora reyna:
"O, Senyora! Que aquesta
companyia que ara ve són los insignes jurats qui
regeixen e governen les ciutats e comunitats del
imperi de la magestat real del vostre fill, e són
persones tan preminents per lo seu offici, que
deuen ésser rebuts ab gran honor e molta graciositat.
Per què sia de vostra mercé manar algunes d'estes
donzelles de vostra senyoria que
ensemps ab mi los ixquen a recebir." E, la Senyora,
molt contenta de fer lo que lo camarlench
consellava, cridà sa mercé aquella excel·lent donzella
Magnanimitat nomenada, e dix-li: "Anau vós,
qui sou alegria de les gents, e festejau-me bé
aquests jurats, car yo vull que us amen e tinguen
en gran estima perquè ab la companyia vostra se
tiren lo cor de tots los ciutadans e pobladors de
les ciutats que ells regeixen. E vagen ab vós les
dos germanes vostres, Concòrdia e Pau, perquè
ab elles sien conservats en fama inmortal. E no
reste vostra cosina germana Diligència, ans vull
que vaja ab vosaltres, car sens ella les comunitats
són perdudes e los regidors de aquelles desestimats."
E les dites donzelles, obeint lo manament
de la Senyora, anaren prestament ab lo camarlench
per recebir los jurats. E ells, vehent les quatre donzelles
axí belles e a punct,
magno;
gran amor e reverència, demanant al visrey com
havien nom les senyores ne qui eren. Lo qual los
respòs: "Aquestes són criades de nostra Senyora
e per sa mercé singularment amades. Los noms
d'elles són: Magnanimitat, Concòrdia, Pau e Diligència.
La companyia de aquestes és tan necessària als regints
les comunitats, que la senyora
reyna nostra ha volgut que a elles vésseu primer
perquè poseu la vostra amor ferma en elles, e ab
la companyia e amistat de les dites donzelles
serà magnificat e molt exalçat lo vostre regiment,
e les ciutats augmentades en tot bé." E los jurats,
Hoït açò, tornaren abraçar les senyores, demanant-los
de gràcia no
aquells que tenen regiment de comunitats, car sens
elles les dites comunitats no és possible ésser ben
regides. E Magnanimitat, responent per totes, dix:
"Senyors: les germanes mies e yo som contentes
de acompanyar contínuament los dits regidors
tant com ells nos volran conservar e amar, car
aquesta és la voluntat de la nostra excel·lent Senyora,
aturem ab qui no
fujam de qui
prengueren enmig de sí lo jurat en cap e
posaren-se en orde per entrar a la Senyora. Anant
primeres les altres dos donzelles ab lo visrey, vengueren
davant sa senyoria, e, feta humil e profunda
reverència, besaren la mà a sa altesa, dient:
dicta sunt de te, civitas Dei."
gloriosa Senyora, que de vós és dit molt pròpriament
que sou aquella gran e molt singular ciutat
hon nostre Senyor Déu ha elegit la posada sua!
Perquè nosaltres, qui som guardians de totes les
ciutats de la terra, venim açí a fer homenatge e
reverència a vostra senyoria, regoneixent a vostra
mercé senyoria general en lo cel e en la
terra, supplicant vostra altesa que en les forçes e
castells de les ciutats que nosaltres regim mane
posar, per alcaydes de aquestes, vostres donzelles,
car certament serà inexpugnable lo loch hon
elles faran sa habitació." E sa senyoria, rebent-los
ab molta graciositat e amor, acceptant-los per
servidors e amichs molt cars, dix-los: "Magnífichs
jurats: vosaltres siau benvenguts. Siau certs que
yo us ame singularment per ésser tan fidelíssims
a la magestat divina e tant curosos de la salut
humana, e só molt contenta que mes donzelles
sien ab vosaltres e que us ajuden en lo regiment
de les comunitats qui són al fill meu e a mi
molt cares." E los jurats, hoÿdes les gracioses
rahons de la Senyora, foren tan alegres e contents
de sa senyoria, que, besant les mans de sa mercé
moltes vegades, regraciant sa altesa dels tants e
tan singulars beneficis que per sa excel·lència han
rebut natura humana e angèlica, e digueren:
sit magnificentia, tua Domina nostra:
Volent dir: "O, Senyora nostra! Beneÿta sia
la gran magnificència vostra, car per vós les cadires
angèliques són reparades e los hòmens salvats,
de quant vos resten, Senyora, obligats."
E les donzelles, vehent axí alegres e contents los
senyors de jurats, començaren a cantar a quatre
veus ab singular armonia, dient:
Domina, sancti archangeli, quia tu es delectatio
eorum."
los sancts archàngels qui són aquí presents, car
vós sou la delectació e goig de ells e de tot lo
restant del cel e de la terra!" E, axí cantant
aquelles donzelles e dançant molt bellament,
alegraven-se ab elles los sancts archàngels, e tostemps
lohaven e magnificaven la sua excel·lent reyna ý
senyora: passaren tota aquella jornada ab singular
alegria; e, a la fi despedint-se de sa mercé, los dits
jurats tornaren a la gran sala de paradís.
CAPÍTOL
DEL NOVÉN ORDE FOREN AB LA SENYORA
LO
E venint lo novén dia, foren aquí los sancts
àngels del menor orde, e rebent-los
sanct Miquel ab gran alegria e goig; e
portà
dix a sa mercé: "O, excel·lent Senyora! Aquests
són uns officials per lo senyor fill vostre molt
amats e estimats, car són dits pares e advocats
dels òrfens. Aquests, Senyora, tenen en cura e
guarda los miserables fills de Adam, dels quals
són molt ansiosos e curosos. E han ho bé menester,
car són constituïts e posats entre infinits
perills de diversitat de enemichs.
tuta esse humana infirmitas inter tot et tantas
hostis illius insidias: nisi sanctorum angelorum
muniretur auxilio",
no poria la infirmitat humana ésser segura en
tantes batalles e persecucions de enemichs si no
fossen guardats e defesos per la custòdia angèlica."
E la Senyora, vehent aquells gloriosos
sperits dits pares dels òrfens, alegrà
mostrant grandíssim goig de la sua venguda, e dix-los:
"Bé siau venguts, pares dels miserables fills
de Adam! Vosaltres teniu offici tal que de necessitat
privàreu molt ab lo fill meu ab mi, car
les majors fahenes que són en la cort sua són les
que vosaltres haveu a menejar, ço és, de la salvació
dels hòmens. Aquest negoci és tan car a la
magestat del meu fill, que per acabar e complir
aquell és devallat del cel en la terra; per què vosaltres,
per amor sua, deveu ésser molt solícits de
la salut de aquestes ànimes a ell tan cares. E no
hajau esguart a la desconeixença dels dits miserables
fills de Adam, sinó sols a la bonea del
creador vostre ý seu, qui tan carament los vos
ha acomanats. E, perquè millor pugau exercir
esta fahena tan gran ý tan difícil, vull que hajau
de açí avant, en companyia vostra, contínuament,
tres donzelles mies, ço és: Pietat, Benivolència,
Solicitat; e que los hòmens coneguem que
per la nova incarnació del fill de Déu vosaltres
los tractau ab multíssima pietat, més que no
haveu acostumat, cobrint e dissimulant los seus
mals e comportant aquells longament, los quals
solíeu punir bravament; e que
benivolència, comunicant los molts secrets de la
amor divina e dels infinits delits que han a posseir
en paraís si us hobeïxen e segueixen vostres
consells, e que ab solicitut contínua penseu en
portar-los per la via de salut. E de açò teniu manament
de la magestat divina, segons David ha
revelat als fills vostres, dient a cascú de aquells:
te in omnibus viis tuis; "
curadors e guiadors dels exellats e bandejats
fills de Adam, als quals deveu endreçar en totes
les vies e carreres sues, puix sabeu aquesta ésser
la voluntat de nostre Senyor Déu; e yo que us
ho acomane ara novament de part del seu fill e
meu, lo qual vol que los hòmens a vosaltres
acomanats sien pus segurs e més guardats
e conservats, e que, com cascú de aquells serà de edat de
discreció, que per vosaltres sien induïts
e consellats a fermar matremoni ab set donzelles mies,
les quals són aquestes: Fe, Sperança, Amor,
Temor, Humilitat, Penitència e Perseverança.
Aquestes los guardaran e deliuraran de tot perill
e
dient:
mulierem fidelem;
a son Déu e creador serà salvat per les dites
mullers fidelíssimes. Car la primera, que és Fe, lo
apartarà de tota error, donant-li conexença de la
veritat que té a seguir e de les obres que té a fer
conformes a la fe perquè la dita fe sia viva e
meritòria. E de aquí tantost lo abraçarà la Sperança,
e dirà ab una gran fermetat de cor:
enim sic curro non quasi in incertum;
dir: Yo, si treballe corrent per lo curs de
aquesta mortal vida, no u faç vanament ne sobre
cosa incerta, ans só molt segura que aquell larch
donador me darà lo premi molt major, sens comparació,
que mos mèrits no meriten. E, coneguda aquesta
gran magnificència e liberalitat
divina, encendrà
qui sols mereix ésser amat, e de aquesta amor
paternal sortirà la amor filial; car nunqua tem
verdaderament de temor virtuosa lo qui no ama,
e lo axí temerós guarda
e tota cosa leixa, per cara que li sia, per no
rompre la dita amor. E com més l'ome sentirà de
aquesta amor divina, molt més coneixerà la sua
pròpria misèria, e de aquí se engendrarà la profunda
humilitat en la ànima; la qual humilitat fa
desijar al home poder satisfer a Déu de les offenses
que fetes li ha. E aquest virtuós e humil
desig li farà pendre ab molta patiència totes les
tribulacions e congoixes que Déu permet li vinguen,
de qualsevulla natura sien; e no solament
acceptarà les dites penes alegrament, ans voluntàriament
se donarà a molta penitència, apartant
de sí tots delits e plaers, donant a la sua persona
molta manera de treballs e penes per sujugar la
carn sensual al sperit. E, sentint l'ome la dolçor
e repòs que stà amagat dins los treballs de penitència,
és animat a perseverar en tota virtut fins
a la fi de la vida sua, e lavors rebrà lo guardó infinit
per los treballs finits. E, axí los hòmens ligats per
matremoni ab aquestes donzelles, seran
axí forts ý ferms e molt fervents e promptes a
tot bé, que vosaltres los portareu per tots los camins
que volreu. E diran ab molt plaer:
per bona temporalia ut non amittamus
eterna;
Siau certs que axí volem passar per los béns e
plaers de aquest món que per ells no perdam
nenguna cosa de la servitut divina, ne la vida
eternal per a la qual som creats." E los àngels,
hoÿdes les rahons de la sua reyna ý senyora,
foren alegres de goig infinit, e, besant la mà a sa
altesa, digueren:
invenisti et hanc per totum mundum difunderen
funderen mervisti."
Vós sou aquella que haveu trobada gràcia
davant lo Senyor, e per lo mijà vostre la dita
gràcia és stada per lo món escampada sobre los
fills de Adam, de qui nosaltres tenim cura. E
per ço, Senyora, som açí per adorar lo fill vostre,
regraciant a la magestat sua la gran misericòrdia
que ha feta als criats nostres, fills de Adam,
exellats de paraýs, als quals nosaltres no podíem
ajudar, per molt que fóssem curosos e ansiosos
de ells, que a la fi tots no devallassen en infern;
car fins ací no havem vist goig nengú dels dits
criats nostres que ab companyia nostra los poguéssem
portar a regnar en paraýs, ans, venint
cascú de ells a la fi dels seus dies, los havíem a
leixar en lo carcre tenebrós de infern, condempnats
a mort eternal per lo peccat e deslealtat del
seu primer pare. E ara, Senyora, venint lo vostre
excel·lent fill e vestint-se aquesta natura, ha axí
vivificat l'ome, que
Adam omnes moriuntur ista et in Christo omnes
vivificabuntur; "
seus fills foren sentenciats a mort, axí per la venguda
de aquest redemptor Déu e Senyor són
restituïts a vida eternal, de què nosaltres
aconseguim un singular goig:
nemo tollat a nobis;
goig nengú no
volrà conservar en la gràcia a ell donada. Per ço
suplicam a vostra senyoria que
ajuda en conservar aquesta gent, qui té la natural
inclinació tan revessa e perversa per lo peccat
del pare seu que ab grans ginys e affalachs los
havem a portar al paraýs; e han molt necessari la
intercessió de vostra senyoria, qui pot tot lo que
vol, car de vostra excel·lència és dit:
decens est ut ei aliquid denegret, qui matrem honorare
precepti;
senyor fill vostre denegue nenguna cosa per
vostra mercé demanada, lo qual ha manat estretament
honrar e obehir la mare." E les virtuts
nomenades, que la Senyora havia triat per a ésser
mullers dels fills de Adam, hoint parlar la Senyora
e los àngels tant en favor de aquells que havien a
ésser sos marits, enflamades en la amor de sa senyoria,
per mijà de la qual tanta glòria e exaltació
havia aconseguit l'ome peccador, agenollades
davant sa excel·lència, començaren a cantar, dient:
reparata sunt omnia: et exaltatus homo et Paradisus
apertus.
e dolça, digna e mereixedora de tota
lahor, car per vós totes coses són stades reparades,
e l'ome singularment exalçat, e paraýs per a
ell ubert! E per ço, Senyora, nosaltres som molt
contentes de fer ab los dits fills de Adam matremoni,
car vehem en ells girada la sort, ço és, que
tots los que fins ací los avorrien e havien en hoy
ara los amen e han plaer de acostar-se a ells, car
fent pau ab lo creador l'àn feta ab totes les creatures;
la qual pau, Senyora, s'és tractada ý fermada
per lo vostre dolç parlar, e per ço dignament pot
ésser cantar a glòria de vostra senyoria:
sint omnia verba oris tui;
deu ésser beneÿt lo parlar vostre e totes les paraules
de la vostra sanctíssima boca." E, dit açò,
levaren-se a dançar les dites donzelles, e los àngels
ab elles ab gran alegria. E, acabada la jornada,
partiren-se de aquí los gloriosos pares dels òrfens,
molt contents de la excel·lent Senyora e de ses
donzelles.
CAPÍTOL
SUPPLICAREN LA MARE DE DÉU QUE
ADAM E LA SUA GENT VINGUÉS A FER
REVERÈNCIA A SA SENYORIA.
Acabada la visita de tots los officials reals
e ciutadans de paraýs, resta la Senyora
sola en sa cambra, acompanyada solament
del visrey Miquel, qui servia sa senyoria
de camarlench, e de ses donzelles molt
amades. E, stant axí, Misericòrdia e Pietat
deliberaren supplicar la Senyora del que
Adam los havia recomanat; e, venint les dos
davant sa senyoria, ficaren lo genoll davant sa altesa e digueren:
"Excel·lent Senyora: ja sab vostra mercé
que nosaltres dos germanes som stades tant partials a
natura humana que del seu caÿment ençà nunqua
la havem desemparada, ans havem treballat sens
cessar per revelar-la e tornar-la en gràcia e
amicícia del seu creador; e lo dia que acabam e
cloguem aquesta fahena, ço és, que lo fill de
Déu se encarnaria dins la vostra senyoria devallant
del cel, molt alegres de la conclusió de aquest
misteri passam per lo carcre hon stà Adam e los
fills seus, e, dient-los la bona nova, alegraren-se
de infinit goig; e lo pare Adam, ab affectió no
recomptable, nos pregà molt que com vostra
mercé hagués concebut suplicàssem aquella
volgués recaptar-los esta singular gràcia ab la
Magestat del senyor fill vostre: que lo dit Adam, ab
tots los presos que ab ell són, sien licenciats de
formar cossos segons sa natura e venir adorara lo
seu redemptor e Senyor, e besar la mà a vostra
senyoria, per lo medi de la qual han aconseguit
tan singular gràcia." E la Senyora, hoÿda aquesta
piadosa demanda, stigué tota penosa e recollegida
dins sí mateixa, volent consultar de aquesta
fahena ab lo seu excel·lent fill parlant-li en sperit,
segons acostumat havia; e, sentida la voluntat e
delliber del dit Senyor, respòs sa mercé a Misericòrdia
e Pietat dient: "Donzelles: al meu fill e
a mi plau que sia contentat Adam e vinga e veja
lo seu desig complit, car ab gran fam ha desijat
e sperat aquesta jornada; anau vosaltres e portau-lo."
E Misericòrdia e Pietat, molt alegres de
la liberal resposta de la Senyora, besant les mans
a sa senyoria, digueren:
luminis induentur: et gaudium et perpetuam
letitiam sortientur."
Que tots aquells qui en vós speren seran
vestits e cuberts de resplandent lum e
acompanyats de goig e perpetual alegria." E, volent
partir de aquí molt prest per anar als Lims, dix
sanct Miquel: "aturau, senyores, que yo hé de
anar ab vosaltres." E, dit açò, lo dit sanct Miquel
ficà lo genoll davant la Senyora e dix a sa
altesa: "Sia de vostra senyoria dar-me licència que
vaja ab aquestes donzelles per acompanyar Adam,
car tal manament tinch de nostre Senyor Déu
que aprés que los ciutadans de paraýs haguessen
fet reverència a vostra senyoria yo fes venir
Adam e tota la generació sua per besar la mà a
vostra altesa. E ara, Senyora, iré molt ben acompanyat
ab aquestes donzelles que vostra senyoria
y tramet, car elles e yo som tan affectats a Adam
e a la generació sua que entendre en les fahenes
sues nos és un gran delit." E la Senyora respòs
a sanct Miquel dient: "Molt me plau, visrey, que
vós aneu, car gran rahó és que per vós sia cridat
Adam a venir en aquell convit per ell tan desijat."
E, dit açò, lo visrey e les donzelles, feta
reverència a sa senyoria partiren de aquí per
anar als Lims, hon era encarcerat Adam ab sos
fills; e moltes altres donzelles de la Senyora demanaren
licència a sa mercé de anar ab lo visrey per
acompanyar Adam, car totes se alegraven infinidament
de la reparació e goig del dit Adam. E, axí
anant, pervengueren a aquell loch tenebrós; e
sanct Miquel, vehent Adam, parlà-li ab veu molt
alegra, dient: "O, venerable vell e pare de tota
natura humana! Alegrau-vos de singular goig,
car yo só açí de part de la magestat divina per
convidar-vos que aneu a fer reverèncie a la excel·lent
Senyora reyna, sposa sua e filla vostra,
la qual trobareu ja prenyada del redemptor e
Senyor vostre, Déu e hom verdader." E, hoÿda
aquesta gloriosa nova per Adam, fon recomplit de
goig infinit e ficà los genolls en terra ab les mans
plegades. Dix:
convivium: salutiferum et omni suavitate
repletum."
ý quin convit tan preciós e tan admirable és aquest a què vós
me convidau! Quant serà suau e plaent e profitós
a mi, lo qual me recomplirà de tota dolçor e alegria!
mea.
qui tan carament ama la mia ànima." E, dit açò,
entraren totes aquelles donzelles, e dix sanct
Miquel: "Veus açí, Adam, les vostres advocades
Misericòrdia e Pietat, que han supplicat la nostra
Senyora que us recaptàs aquesta gràcia ab lo seu
divinal fill que poguésseu anar a la presència
sua per visitar sa mercé." E lo dit Adam, levant-se,
corregué abraçar a la senyora Misericòrdia, dient:
"O, senyora e maestressa mia! Que vós
e la germana vostra haveu portat a fi les fahenes
mies, les quals vos havia recomanades de verdader cor,
confiant de vós, e no só stat enganat.
Ab vós me só aconsolat en totes les angústies
mies, tenint lo consell de saviesa qui diu:
tuam tracta cum amico tuo: et secretum
tuum extraneo ne reveles; "
pròpries necessitats ab lo verdader amich les deu
hom tractar e menejar, e,lo secret intrínsech no
revelar per res al strany. O, senyora Misericòrdia!
Ý tan certs poden ésser los qui en vós confien
que a la fi veuran tots los seus desigs complits.
Axí, Senyora, guiau-me, e pervinga yo prest a
veure aquella Senyora per qui tant de bé hé
aconseguit, car la tarda m'és molt penosa: ab fam
insaciable desije adorar lo seu divinal prenyat e
besar les mans a sa merçé."
CAPÍTOL
PARES, PARTIREN DEL LIMS E VINGUEREN
A FER REVERÈNCIA A LA MARE DE
DÉU, PER LA QUAL FOREN REBUTS AB
GRAN AMOR.
Volent partir, dix Misericòrdia al visrey:
"Senyor: vós sou açí lochtinent general
de la magestat real de nostre Senyor
Déu: sia de vostra mercé manar ordenar aquesta
gent perquè vegen concertats e bé en
orde." E lo visrey respòs dient: "senyora Misericòrdia:
l'orde que a mi par se déu tenir en
aquesta anada és aquest: que vós e Pietat, vostra germana,
porteu lo venerable Adam enmig
de vosaltres, e la senyora Fe vaiga primera e sia
guia de tots, car a ella deuen dir los hòmens:
quam inhabitas;
per les vies stretes e diffícils, segurs e
ferms, per què pugam pervenir allà hon desijam
anar, ço és, a veure la claredat divina hon vós
stau e habitau. E al costat de Adam irà la sua
virtuosa muller Eva, e portar-la
e Sperança car qui molt ama molt spera. E, com
les dones sien singularment amables per natura,
amor les ha de unir ab nostre Senyor Déu; e,
sentint les dites dones dins sí la gran efficàcia de
amor quant los fa sentir e asaborir les consolacions
divines, dirà cascuna d'elles:
totus homo non resolvitur per amorem Domini
sui; "
hòmens no regalen tots per amor del seu Senyor,
qui tant carament los ama. E aprés de Adam ý
de Eva irà lo seu santíssim fill Abel, acompanyat
de Puritat e de Devoció; e tots los altres seguiran
aquestos e cascú irà acompanyat de dos
donzelles de aquelles que vivint en lo món
hauran amat e seguit." E, hoÿt açò, Misericòrdia
dix: "O, senyor Miquel! Vós haveu molt ben
ordenat: sia fet axí com manau." E, prenint
les dos germanes Adam, començaren son camí.
e lo visrey cuytà primer per ésser ab la Senyora
en la recepció de aquesta gent; e, entrant per la
cambra, dix a sa altesa: "Senyora excel·lent: ja
són molt prop aquells qui ab infinit goig vénen
a fer reverència a vostra senyoria." E sa mercé,
alegrant-se molt, levà
exir fins a la porta de la cambra per rebre Adam e
fer-li honor de pare; e, prenint-la lo visrey del
braç ab multíssima reverència, vingué sa senyoria
a la dita porta. E, essent aquí junct, Adam, vehent
aquella excel·lentíssima cara de la filla sua,
spiritus ejus et dixit: "Maria, Virgo virginum,
redemptionis hostium, porta salutis integra, lapso
cervicem releva."
una tal vista, dix: "O, senyora Maria, filla mia! Vós
sou verge sobre totes les vèrgens, porta de nostra
redempció: per vós nos és donada éntegra
salut: sia de vostra mercé, Senyora, relevar lo
miserable caygut en tanta dolor e misèria!"
E, dit açò, prostrat en terra, ab grandíssima
devoció adora lo seu creador, tancat dins aquella
lanterna virginal del ventre sagrat de la sua filla, e
dix:
semper Dominus meus et Deus meus propter
magnam misericordiam tuam."
Senyor meu! digne sou de tota adoració! Admirable sou,
redemptor meu! Glòria sia dada a la
clemència vostra eternalment, Senyor ý Déu
meu, per la gran ý habundosa misericòrdia a mi
feta e a la generació mia, que de infern haveu
restaurada ab la vostra sancta venguda! O, Senyor,
que tostemps hé agut ferma sperança en la
pietat vostra que
sia vist condempnat a mort perpetual e ja posat
en tenebrós càrcer, nunqua hé desconfiat de la
clemència e misericòrdia vostra; e per ço dix lo
meu fill Job en persona mia:
me in ipso sperabo;
hagués mort de deu_mília morts, jamés per axò
la sperança mia no fóra perduda, ans sperarà
haver de la clemència vostra perfeta resurrectió e
deliurament de la mia culpa e gran errada,
car la magnificiència vostra no ha terme ne fi."
E, acabades estes paraules, sentint en sí una singular
dolçor e alegria de la presència del Senyor,
dreçà
no la y volgué donar perquè li era pare, ans lo féu
levar e abraçà
mà, tornà
Miquel que fes portar una cadira per a Adam, lo
qual volia sigués al seu costat; e axí fon fet.
E, seyta la Senyora, acostà
per fer reverència a sa altesa, la qual, vehent-la, se
levà de peus, rebent-la ab molta amor e honor, com
a mare molt cara. E la dita mare Eva, prostrada
en terra, adorà lo seu redemptor e dix:
elongant se a te peribunt."
Ý bé és cosa certa que tots los que se aparten de
vós perexen, e los que se acosten a la clemència
vostra de mort tornen a vida!
insipientia mea que me a te elonganti. "
E maleït sia lo meu poch saber, que axí
lunyat de vós, vida mia, per tant lonch temps, e
no solament a mi, ans a tots mos fills, per la errada mia!
E ara, Senyor, per la magnificència e
clemència vostra, podem dir ab gran alegria
ells e yo:
prope in sanguine Christi;
tots molt luny de vós per la iniquitat mia: Ara,
Redemptor meu, som retornats molt prop de vós,
Senyor e Déu meu, per la humanitat que presa
haveu delliberant escampar la vostra preciosa
sanch per la salut mia. Quin tirament de amor
tant transcendent, Senyor, és aquest! ¿Quines
gràcies, Senyor, poré yo retre a vostra magestat
de tanta misericòrdia? No y ha en mi res sufficient
que offerir-vos puga: tota só vostra, Senyor,
e a vós me dó de cor e de ànima: preniu-me,
Senyor, puix per sola clemència vós sou donat a mi.
meam;
dins la ànima mia." E, dit açò, dreçà
sanctíssima mare Eva ab fervor de amor; e prenint
les mans de la Senyora, ab tot que sa senyoria
no u volgués permetre, vesava aquelles dient: "O,
Senyora! Leixau-me besar aquestes mans vostres,
per qui tant de bé hé aconseguit!
solatium habeo nisi in te, Domina mea;
no hé altre solaç ni deport sinó tocar e mirar e
contemplar a vós, Senyora mia, mare del meu
redemptor!" E, levant-la sa senyoria ab una
singular familiaritat e amor, abraçant-la e besant-la
dix-li: "Bé siau venguda, mare mia e de tota humana
natura. Veus açí lo Senyor, que tant haveu desijat
e cridat: adelitau-vos en ell, car
aquest és remey de vostres dolors, terme e fi de
vostre repòs." E, hoint açò Eva, besava aquell
ventre de sa senyoria ab goig no recomptable,
dient: "O, Senyora! ý quin tabernacle és aquest
tant gloriós en lo qual és tancat ý clos lo qui no
pot ésser comprés: La magestat infinida habita
en estreta sala!: O, Senyora! ý ab quanta rahó
puch dir:
querentium me; "
lohar e beneir lo puríssim concebiment vostre,
per lo qual só misericordiosíssimament deliurada
de les mans iniqües qui volien la mia ànima!"
E, dient açò, tornava abraçar e besar aquell excel·lent
ventre; e la Senyora lo y comportava ab
molt plaer, adelitant-se en la devoció ferventíssima
sua. E a cap de una gran peça que la sancta mare
Eva fon stada axí agenollada, alegrant-se en lo seu
redemptor e Senyor, la senyora reyna li manà
que sigués molt prop de sa mercé en coxins; la
qual, hobeint sa senyoria ab molta reverència,
sigué allà hon li era manat, no partint jamés los ulls
ni la pensa de aquell sagrat ventre, dient tostemps
dins sí mateixa:
in Deo Jhesu meo.
singular goig en la meu senyor Jesús, redemptor e
salvador meu." E aprés, tota la gent, axí
en orde com eren venguts, anaren a besar la mà a
la Senyora, adorant lo seu sanct prenyat; dient a
sa senyoria cascú de ells:
salutifera Mater Dei que angelorum et hominum
salutem concepisti."
Senyora! Siau intercessora nostra, vós qui tant
potent vos trobau, car sou feta Mare de Déu e
haveu concebut aquell qui és salut e glòria dels
àngels e dels hòmens! Vós, Senyora, sola sou
constituÿda mare e governadora e advocada nostra:
a vostra clemència tots reclamam!" e, feta
reverència per tots a sa senyoria, ab gran alegria
se prengueren a dançar e ballar ensemps ab les
donzelles de la Senyora, les quals, ab molt plaer e
singular amor, se acompanyaren ab los fills de
Adam, vehent que la sua Senyora los ha tan ben
rebuts, e que en la sua cort ja no s'i parla sinó de
les grans favors e amors de Déu ab natura humana,
e que de açò los dits hòmens stan tan gloriosos e
alegres que és molta rahó que totes les virtús los ajuden
a festejar aquesta gràcia tan singular.
E ab aquesta alegria e goig inrecomptable passaren tot
aquell dia; e havent-se a partir de aquí,
Adam ficà lo genoll en terra per despedir-se de la
Senyora, e dix, mirant lo ventre de la Senyora,
contemplant la gran majestat que dins era:
esto nostrum gaudium: qui es futurum premium:
sit nostra in te gloria per cuncta semper secula.
Volent dir: "Vós, Senyor, sereu d'açí avant lo goig
meu ý dels meus fills, car vós sou lo esdevenidor
premi e loguer nostre: en vós, Senyor, serà la
glòria e alegria nostra eternalment." E, besada
la mà a la Senyora, partí de aquí. E, venint la
mare Eva per despedir-se, besant la mà a sa
merçé, dix: "O, Senyora molt excel·lent! Que ara
poden recórrer los meus fills a vostra senyoria
ab gran confiança, dient-vos en ses necessitats
e angústies:
car podeu-los recaptar gràcia e glòria." E axí,
per orde, tots besaren la mà a la Senyora, e tornaren als lims.
CAPÍTOL
SA COSINA GERMANA ELISABETH.
E restant la Senyora molt alegra aprés
totes les festes, recordà
que l'àngel havia dit de la sua cara cosina germana,
qui era de sis mesos prenyada, e deliberà anar-la
a visitar; e comunicà lo
seu delliber ab les sues amades donzelles.
E respòs una de aquelles, Diligència nomenada, e dix:
dir: "O, ma Senyora! Ja sab vostra mercé que la
bona obra e sancts pensaments no
ans posar-se tantost en obra: per què supplich
vostra altesa execute prest lo delliberat." E levant-se la
pus amada de ses donzelles, qui havia
nom sancta Caritat, dix a sa senyoria: "Senyora:
yo iré ab vostra mercé per servir Helizabeth en
lo seu part e en totes les altres necessitats sues,
car só certa vostra senyoria aturarà en companyia
sua tots los tres mesos que resten fins al
parir seu." E la Senyora, volent seguir son viatge,
ixqué de la cambra hon stava tancada e passà
a la cambra hon stava Joseph, per demanar-li
licència de la partida; car, puix nostre Senyor lo y
havia donat en spòs, volia star a la hobediència
sua en totes coses. E, com Joseph l'agués hoÿda,
dix-li que era molt content que anàs, e que ell la
volia acompanyar. E, axí, ixqué la Senyora de sa
posada, portant-la per lo braç Humilitat e Pobrea;
e sancta Vergonya anava primera per mostrar-li
los camins apartats, perquè sa senyoria no fos
vista per les gents; e axí pervengué sa mercé a la
casa de Zacharies sens trobar nengú per lo camí.
Lo qual Zacharies passejava en aquella hora per
la entrada de casa sua; e, vehent la Senyora axí
descuydadament entrar per la posada sua, fon
molt maravellat e hagué singular goig, e, feta
reverència a sa senyoria, cuytà a la cambra per dir
la bona nova a sa muller en signes, car parlar
no podia. La qual cuytadament ixqué de la cambra; e,
vehent la Senyora cosina germana sua,
qui tant carament amava, fon axí recomplida
de gran alegria e cansolació, que no
moure de allà hon era. E la humilíssima senyora
Mare de Déu cuytà lo pas per acostar-se
a Elizabeth, e ab cara molt alegra saludà-la dient:
Volent dir: "O, cosina germana molt amada!
Goig sia a vós per a tostemps, que haveu meritat
concebre hun tal fill com és aqueix del
qual ha sis mesos sou prenyada! Car siau certa
lo Fill de Déu lo ve a visitar, volent-lo sanctificar
dins lo vostre ventre e purgar del original
peccat, perquè d'ell se puga dir per excel·lència:
quam natus ex matre: prius noscens Deum
quam notus in mundo";
gloriós fill vostre serà de tanta excel·lència que
ans serà sanct que no ixqua del vostre ventre, e
primer serà ple de la gràcia e amor de nostre
Senyor que nat de vós, mare sua; e primer coneixerà
e amarà Déu en singular grau que no sia
en lo món nat ne per ell conegut."
est ut audivit salutationem Marie Elizabet exultavit
infans in utero ejus;
sentí la melodia e suavitat de aquella dolça veu de
la Senyora Maria Verge, lo fillet seu se alegrà
de singular goig dins lo ventre de la dita mare,
coneixent ésser en sí tot lo que la senyora tia sua
dit havia; e axí, closet dins lo ventre, vehent davant
sí la magestat divina vestida de carn humana,
se agenollà per adorar aquella, regraciant ab
infinida alegria e goig les gràcies tant singulars a
ell donades. E, sentint Elizabet la gran alegria e
festa que
est Spiritu Sancto Helizabeth;
Helizabeth de aquell singular goig del
Sanct Sperit qui dir ni rahonar no
cor humà longament sostenir no pot; per què
Helizabeth fon forçada de cridar un gran crit mesclat
ab gran habundància de làgrimes procehints de
singular alegria, e dix:
et benedictus fructus ventris tui".
dir: "O! Beneÿta sou vós, Senyora, de singular
benedictió, entre totes les dones creades e per
crear, e beneÿt sia lo fruyt excel·lent del vostre
gloriós ventre, qui és vengut en lo món per fartar
la fam de natura humana!
ut veniat Mater Domini mei ad me?
hon ve a mi, Senyora, tanta gràcia e misericòrdia,
que vostra senyoria, qui sou mare del meu
senyor e redemptor, siau venguda a mi, indigna
de tan singular benefici? O, Senyora! Ý beneÿta
sou vós e digna de tota lahor, car haveu cregut
fermament lo misteri divinal a vostra mercé per
l'àngel denunciat; e per ço, Senyora, en vostra
senyoria seran complides e acabades totes les
coses a vostra mercé dites de part de nostre senyor
Déu." E la Senyora humilíssima, vehent la
sua cosina germana, axí plena del Sanct Sperit,
parlar coses tan altes en glòria e lahor sua, volent
referir e tornar tota aquella lahor e magnificència
a la magestat divina, ficà los genolls en terra ab
los ulls al cel e les mans junctes, e dix ab grandíssima devoció:
meus sin Deo salutari meo".
lohau a mi de boca e de cor, e lo vostre fillet ab
demostracions de singular alegria se mou dins lo
vostre ventre, festejant la mia venguda; e la ànima
mia magnifica e exalça e loha e glorifica lo
creador e Senyor meu, e lo meu sperit se alegra
e se adelita en sol Déu, qui és salut ý vida mia."
E, acabat aquest devotíssim càntich, levà
Senyora de peus, e sa cosina germana Elizabeth pres-la
per la mà ab molta reverència e portà-la en una
secreta cambra, supplicant-la reposàs allí del treball
del camí. E Zacaries près lo gloriós Joseph e
portà
mostrava la consolació que tenia dins la sua ànima
de la presència del Senyor e de la sua mare e
de aquell excel·lent vell, lo qual, dignament, entre
tots los mortals era elet per a spòs e custòdia de
la sereníssima Senyora reyna, mare del rey eternal.
E axí stigueren aquelles sanctes persones, ab
molta amor e caritat, en casa de Zacaries, fins fon
vengut lo temps del part de Elizabeth.
CAPÍTOL
JOHAN BAPTISTA, E FON A ELL IMPOSAT
NOM, E ZACHARIES COBRÀ LA PARAULA;
E COM APRÉS SE
EN NAZARET.
E com los nou mesos fossen complits,
Elizabeth parí un gloriós fill, e tota la
dolor del part li fon prestament oblidada ab
la vista joyosa del fill; lo qual,
com fon faixadet, portaren-lo a la Senyora, qui
s'era apartada en un retret per no ésser vista per
les gents moltes que venien a visitar Elizabet, alegrant-se
molt del seu goig. E sa senyoria, vehent
aquell chiquet e sabent la gran sanctedat sua, alegrà
de singular alegria e prengué
molta amor, donant-li largament la sua benedictió;
e lo sanct chiquet, usant de rahó, baixà lo cabet axí
com pogué, e besà la mà a la Senyora, qui en lo
braç lo tenia: agenollà
apartant los peuets seus no tocassen lo ventre
sagrat a hon stava tancat lo Fill de Déu humanat,
lo qual ell adorava contínuament ab sobirana
reverència. E la Senyora, molt alegra
de les maravelles que veya en lo seu car nebodet, dix:
puer magnus coram Domino nam et manus ejus
cum ipso est".
e maravellós aquest fadrí davant nostre Senyor
Déu! E la mà sua, ço és, la sua potència, serà ab
ell tostemps, fent-li fer obres tan maravelloses
que serà una gran admiració dels miradors."
E, dit açò, tornà
E, com la gent se
cambra de Elizabeth, e servia-la en les necessitats
sues ab molta amor e diligència, e jamés se
partia sinó tant com la gent venia, car sabia era scrit:
multitut no defall confusió. E, venint lo huytén
dia, volent circuncir la criatura, fon delliberat per
los amichs e parents li fos posat lo nom del seu
virtuós pare Zacharies; e, sentint açò la mare,
dreçà
sed vocabitur Johannes".
per res de metre-li lo nom de son pare, mes digau-li
Johan." E respongueren a ella los parents
pus acostats dient: "O, Senyora! Per mercé
pensau en esta fahena un poch e no vullau li sia
imposat un nom tan estrany que no
tota la parentela vostra!" E, vehent que la mare
stava ferma en son propòsit, delliberaren demanar
al pare, en signes, quin nom volia fos imposat al
seu primogènit fill; lo qual, vehent que per paraula
no
los ulls en aygua, e demanà tinta e paper, e
screví dient:
dir: "Senyors: perdeu tot pensament, car certament
vos dich que lo seu nom ha de ésser Johan;
lo qual nom no
és imposat per la magestat divina, qui sab les
dignitats sues e segons aquelles l'à nomenat."
E, legit lo scrit, tots foren plens de gran admiració
vehent la concòrdia del pare e de la mare
sobre aquest sanct nom. E, tantost com Zacharies
acabà de scriure, sentí la lengua sua deliura; e,
havent dins sí un grandíssim goig, ficà los genolls
en terra per donar lahor e gràcies a nostre Senyor
Déu, e, sentint en sí la gràcia del Sanct Sperit,
parlà profeticalment e dix:
Deus Israel quia visitavit et fecit redemptionem
plebis sue".
Creador e Senyor Déu de Israel, car ha visitat lo seu
poble vestint-se de carn humana, deliberant rembre
de la captivitat diabòlica ab la sanch pròpria."
E tots los que aquí eren, hoint parlar a
Zacaries, hagueren grandíssima admiració e goig
no recomptable: lavors fon la alegria complida en
la casa de Zacaries e en tota la parentela sua.
E la Senyora, molt aconsolada del goig singular
que veya en aquelles sanctes persones, loava nostre
Senyor Déu ensemps ab ells. E, fenides les festes,
sa senyoria dix a Zacharies e a Elizabeth que
delliberava tornar a casa sua; los quals prengueren
aquesta nova ab molta congoixa, supplicant sa
mercé volgués aturar en la posada sua e seria per
ells servida e reverida com a reyna e senyora e
mare del seu creador. E la Senyora, regraciant-los
la bona offerta e molta amor que en ells conexia, pregà
haguessen paciència, car no li era
possible contentar lo desig de ells, que la voluntat
de nostre Senyor era tornàs a Nazaret. E Zacharies e
Elizabeth, sabent la ordinació e voluntat de
nostre Senyor Déu, no gosaren pus contrastar,
ans, ficant los genolls en terra, digueren: "O,
excel·lentíssima Senyora! Sia de vostra mercé donar
-nos la mà, car digna cosa és que la us besem,
que reyna e senyora nostra sou e de tot lo món
general; e plàcia a vostra senyoria voler-nos
beneir a nosaltres dos ensemps ab lo nostre fillet
e tota la casa nostra." E sa altesa no
donar la mà, mas beneí
Alegrau-vos, cosí germà e cosina germana.
in hoc vocati estis: ut benedictionem hereditate
possideatis;
cridats e elets per nostre Senyor Déu per ço que
posseixcau la heretat de benedictió e pau, ço és,
la glòria de paraís." E prenint, sa senyoria lo
gloriós Johan dels braços de Elizabeth, sa mare, e
abraçant-lo estretament ab molta amor, mirant-lo
en la cara dix:
preibis enim ante faciem Domini parare
vias ejus".
sou fadrinet chiquet a la vista dels hòmens, e
sou molt gran e magnífich davant nostre Senyor
Déu, car la alta magestat sua vos ha elegit en
propheta singular e demostrador del seu fill
humanat, davant lo qual vós ireu aparellant la
via, ço és, los cors dels hòmens, als quals ab
gran fervor preÿcareu que
e Senyor, e
E, dit açò, la Senyora tornà lo fillet a la sua cosina
germana, despedint-se d'ella. E lo gloriós Johan,
vehent que la Senyora se
demostració de tristícia e de enyorament que a
tots los miradors féu plorar, car tant com se era
alegrat per la venguda de sa senyoria, tant se
entrestí de la sua partida. E, axí, la Senyora se
partí, e tornà en Nazaret a viure de la fahena de
ses mans.
CAPÍTOL
SENTIMENT DEL PRENYAT DE LA SENYORA,
DELLIBERÀ DEXAR-LA AMAGADAMENT,
E FON CERTIFICAT, PER L'ÀNGEL,
DEL MISTERI DE LA INCARNACIÓ DEL
FILL DE DÉU.
E creixent lo Senyor en lo ventre de la
sua mare, Joseph començà haver sentiment del prenyat
de la Senyora, e stigué
en sí molt alterat ignorant la causa del
dit prenyat, ab tot que ell era tan cert de la puritat
e sanctedat de sa senyoria,
credebat virginem sine viro posse concipere,
quam Mariam posse peccare;
paria que verge pogués concebre sens home que
no la senyora Maria peccar ne defallir en nenguna
cosa. E, per la molta amor e reverència que tenia
a sa senyoria, no hagué atreviment jamés de
demanar-li quin prenyat era lo seu, ans tribulava
e combatia ab sos pensaments contínuament,
cobrint sa tristícia com podia, ab tot que no era
amagat a la Senyora la alteració de la sua cara,
ans conexia bé la torbació que en lo seu sperit
tenia per ignorància de la manera del seu prenyat;
de la qual cosa sa senyoria tenia molta congoixa
e compassió del sanct vell, lo qual ella carament
amava ý veya
alegraria si la sabés. E sobre açò recorregué a la
clemència divina per mijà de devota e fervent
oració, suplicant sa magestat volgués revelar a
aquest sanct hom lo seu divinal misteri, ço és, del
seu fill humanat, car ella no gosava manifestar
aquest secret a nengú sens special licència de sa
real excel·lència, car sabia que era scrit:
regis abscondere bonum est.
Senyora sa oració, mereixqué obtenir lo
que demanava, car Joseph, creixent e augmentant
en la sua dolor, delliberà de lexar la Senyora e
anar-se
nenguna rahó ell no podia donar a les gents.
E, entrant en la cambra per pendre la clocha, pensant
que de tan cara e de tan amable companyia se
havia a partir per a tostemps, fon tanta la congoixa
sua, que ab un grandíssim plor caygué en terra,
e aquí stigué la major part de la nit ab contínues
làgrimes; e en la matinada, lassat de molta dolor,
adormí
apparuit ei dicens: "Joseph, fili David, noli
timere".
aparent-li en sompnis, li dix: "Joseph, fill de
David: no vullau tembre, car vós, qui devallau
de la fidelíssima casa de David, sou molt cert de
les grans promissions fetes als pares vostres com
lo ver Messies se ha de encarnar en dona verge
e de aquella nàixer Déu e hom sens rompre la
virginitat; e per ço lo vostre para David,
contemplant la exaltació del seu linatge, dix ab sobirana
alegria:
dextris meis;
lo pare, qui és senyor general de tots, havia dit
al seu Fill que sigués a la part dreta sua.
Aquest fill, en quant Déu, és egual al pare seu e
Senyor de David e de tot lo restant, e, en quant
home, serà fill de David; e per ço li diu Senyor
meu, car a ell és stat promés e donat. E, si dona
verge ha de ésser mare de aquest Senyor, siau
cert que és la sposa vostra, vera filla de David.
ubi vidisti tan sanctam?
¿haveu vós vista nenguna tant digna, en les
passades ni presents, ni en les que se speren a
venir, per a ésser Mare de Déu, com aquesta?
¿Ni haveu vista semblant a ella en bellea corporal
ni spiritual, ni la sanctedat sua sabeu que
tinga egual? ¿De què duptau? Posau tota tristícia
a part.
enim in ea natum est de Spiritu Sancto est.
Acceptau, Joseph, aquesta senyora Maria; no
solament per sposa, ans per reyna e senyora,
car mare és de Déu eternal, e lo prenyat seu és
per obra del Sperit Sanct.
et vocabis nomem ejus Jhesum.
excel·lent fill, al qual vós, com a pare, posar-li
heu lo nom e dir-li heu Jesús; car aquesta dignitat
singular haveu aconseguit de nostre Senyor
Déu: que vós en la terra siau dit pare del fill
seu.
peccatis eorum.
redemptor de natura humana, qui ab la sua pròpria
sanch salvarà lo poble seu, satisfent largament per
los peccats de aquell ab la mort sua."
E Joseph, axí informat per l'àngel, levà
infinit e ficà los genolls en terra per regraciar a la
magestat divina de la misericòrdia a ell feta, e
dix:
planctum meum in gaudium michi".
"Gràcies faç a vós, Senyor ý Déu meu, com per
la vostra infinida clemència ý bonea tan largament
haveu convertit la mia dolor e planct en
goig e en alegria." E, exint de la cambra sua
molt cuytadament, anà a la cel·leta hon la Senyora
stava, e trobà-la agenollada e circuïda de tanta
claredat e lum, que no la pogué divisar per la
grandíssima resplandor de la sua cara; e, cahent
en terra, ab un gran crit e moltes làgrimes dix:
"O, Senyora excel·lent! Perdonau-me, car yo,
indigne de la vostra companyia, havia delliberat
dexar-vos, ignorant fósseu mare del fill de Déu!
Ara, Senyora, informat de la dignitat vostra,
suplich vostra senyoria me vulla pendre a mercé
e perdonar-me aquesta erra e acceptar-me per
servidor, car de açí avant tota la vida mia,
Senyora, serà occupada en servir lo senyor fill
vostre e a vostra senyoria!" E la Senyora clement,
havent molta compassió del sanct vell, anà
cuytadament a ell e, ab los ulls plens de làgrimes,
levà
molt bona voluntat e que havia passada molta
congoixa de la sua dolor, e que
nostre Senyor lo havia tant aconsolat revelant-li lo
secret misteri de la incarnació. E sa senyoria féu
seure a sanct Joseph en un banch perquè descansàs
un poch dels penosos dies passats; e sa mercé,
per alegrar-lo, començà-li a comptar per orde tot lo
misteri del seu prenyat e los grans misteris que de
aquí se havien a seguir; e Joseph escoltava açò ab
tanta devoció e alteració de pensa que stava
quasi fora sí mateix, ab continuat escampament de
làgrimes. E de aquests parlaments tals hagueren
moltes vegades durant los nou mesos, car jamés
parlaven d'alre sinó com rebrien aquell Senyor,
com lo contractarien, ab quanta amor e reverència
lo servirien; e en parlar e pensar de açò era lo
delit dels dos. E axí passaren tot aquell temps
sperant la vista del Fill de Déu tan desijada.
CAPÍTOL
VERGE ANÀ EN BETHLEM E, NO TROBANT
POSADA, SE RECULLÍ EN UNA COVETA.
E venint un dia Joseph de fora de casa
molt congoixat, la Senyora, coneixent
-lo-y en la cara, dix-li: "¿Què
que tanta tristícia portau?" Lo
qual ab un gran sospir respòs: "O, Senyora, que
una crida hé hoÿda que m'ha posat en molta
ansietat e dolor! Car mana lo emperador que per
a tal jornada cascú se trobe en la ciutat o vila de
hon és natural, e que aquí pague lo trahüt regoneixent
vassalia al dit emperador; e com yo, Senyora, sia natural
de Behetlem, és necessari vaga
en lo dit loch; e veig-vos tan propinca al part
que en nenguna manera yo, Senyora, no us leixaria,
ans delibere encórrer qualsevulla pena desobeint
al emperador que leixar esta gran comanda que la
magestat divina a mi, indigne, ha
fet de la custòdia del seu unigènit Fill e de vós,
mare sua." E, hoÿt açò, la Senyora respòs e dix:
"O, Joseph! No siau torbat, car necessari és a vós
hobeir a la ordinació del emperador, puix sou
avisat a nostre Senyor Déu és molt plaent que
los senyors temporals sien temuts e reverits e
molt hobeïts per amor sua, del qual han la potestat;
e per ço és scrit:
omni timore Dominis: non tantum bonis et modestis,
vassalls e servents sien sotsmesos ab tota temor
e reverència a sos senyors, no solament als bons
e ordenats, ans encara als malvats e sens rahó,
sols per hobeir aquell que axí ho ha ordenat. E
per ço, Joseph, no solament ireu vós en Bethleem,
mas yo ensemps ab vós iré; car siau cert
que lo Senyor fill meu
Hierosolimam passioni.
vull que sapiau, Joseph: que lo fill meu ha elegit
Bethleem per a celebrar la nativitat sua, per
ésser poca població e gent desconeguda, que
farà molt poca estima de la sua venguda; e en
Hierusalem vol lo dit Senyor finir la vida sua,
per augmentar la dolor e vergonya sua. Axí, Joseph,
deixau tots pensaments e posem-nos en
camí, car lo temps del meu parir és molt prop."
E Joseph, pensada la sua molta pobrea e que en
loch impensat e fora sa casa havia a portar la Senyora
a parir, fon la ànima sua travessada de molta compassió;
emperò, recordant-se que ell seria
en tot, e que no
que ell veuria e tocaria lo fill de Déu humanat,
fon recomplit de singular alegria. E prestament
partiren, car no tenien res que trossar per al camí
sinó sols un trossellet de bolquerets que la Senyora havia
filat e texit, lo qual acomanà a una donzella sua,
Diligència nomenada, dient-li que
aparellats per a com lo Senyor serà nat. E, axí,
Joseph e la Senyora anaren son camí a peu ab
molt gran treball; e, venint en Bethleem, trobaren
gran multitut de gent qui era aquí per la causa
mateixa que ells venien. E Joseph anà dret a posar
a casa de un parent seu de qui molt confiava,
lo qual li dix: que en nenguna manera no
acullir, car tenia la casa logada e perdria molt si
donava comiat als hostes. E per molt que Joseph
li digués la necessitat de la Senyora, que portava
prenyada, jamés lo pogué moure a pietat: tant
tenia la cara girada a guany temporal; perquè se
hagueren a partir d'aquí ab molta vergonya e
dolor. E axí passejaren la major partida de Bethleem,
anant de casa en casa demanant posada per
reverència de Déu, e no trobaren jamés qui acullir-los
volgués ne donar un troç de cubert; e de
açò Joseph stava tant atribulat e congoixat que ja
no podia moure los peus, ans cuydava caure d'ora
en hora. E la Senyora, mirant-lo ab molta compassió,
deya-li: "O, Joseph! No us doneu tanta tristícia e dolor,
car aquestes coses permet nostre
Senyor Déu per augment de la vostra paciència,
car sab que
desconexença a ell feta per aquest poble, que
major pena a vós no pot ésser donada que la
que ara sentiu; e portant-la ab vera patiència creixereu
en grandíssim mèrit, que certament vos
dich:
quod flagellum grano, hoc tribulatio viro justo;
car ço que la lima fa al ferre, ço és, que
de tot rovell; e la fornal al or, que
e lo flagel al gra, lo qual deneja de la
palla, açò mateix fa la tribulació en l'ome just e
virtuós. E per ço, Joseph, les tribulacions deuen
ésser ab plaer acceptades, puix han la seguida
tan gloriosa, e que aquesta és la voluntat de nostre
Senyor Déu:
patientes;
se humilien e sien pacients." E Joseph, hoint les
paraules de la Senyora e vehent que en ella reluÿa
la perfeta paciència de què parlava, dix a sa senyoria:
dir: "O, Senyora! Que totes les gràcies que nostre
Senyor Déu ha comunicat a diverses creatures
veig reluir en vós sola, car sobrau a Joseph
e a tots los tribulats en vera paciència!
Domina mea, in adversitate ista: sis mihi
solatium in tribulatione.
Confortau-me en aquesta adversitat, siau-me
consolació en la tribulació mia; car com pens,
Senyora, que us hé portat en la mia terra pròpria, hon
só tan emparentat, e per trobar-me pobre só per
tots axí desconegut que un sols troç de cubert
per a reposar vostra senyoria haver no hé pogut,
açò, Senyora, me dóna tant turment e tristícia
que, sinó per la molta paciència que contemple
en vostra senyoria e per lo gran confort que
aquella me ha donat, yo fóra esclatat; per què
puch dir ab veritat:
anime mee: pax et gaudium in tribulatione;
car vós, Senyora, sou una gran suavitat e dolçor
de la mia ànima, pau e alegria en les tribulacions mies."
E, stant axí, fallint-los tot auxili
humà, la Senyora fidelíssima recorregué a la divinal
ajuda, e, alçant los ulls al cel, dix:
nobis, Domine, locum habitationis tue".
dir: "O, Senyor e pare eternal! Mostrau-nos per
vostra infinida clemència lo loch lo qual vós haveu
elegit per habitació e repòs del vostre unigènit
fill en la sua nova venguda." E, dient açò, sa
senyoria véu davant sí la sua amada donzella
sancta Pobrea, qui dix a sa mercé: "Veniu, ma
Senyora, que yo us hé trobat casa tal com lo
Senyor fill vostre la vol." E sa altesa seguí-la
tantost, e pervengué a una coveta cavada en la roca,
en la qual havia un pesebre hon la pobra gent posaven
les sues bèsties, e trobaren aquí ligats un bou
e un ase. E la Senyora, entrant per aquell loch,
véu-lo tan chich e tan miserable; e, pensada la altea
e magnificiència del seu fill e la misèria del
loch, rompé en multíssimes làgrimes e dix: "O,
eternal Déu e Senyor! ¿Vós, qui lo món haveu
creat tan gran e tan spayós, tan estreta posada e
tan pobra haveu elegida per al vostre unigènit
fill? O, Senyor! ¿Ý quin aculliment li farà per
avant lo traÿdor de món, que ans de nàixer ja
l'à desconegut? Ell ve per morir per los hòmens,
e ells li han negat posada; la sanch sua offir per
ells, e degú no s'és recordat de presentar-li sa
casa!" E sa senyoria acostà
aquella raconada hon era lo pesebre; e Joseph,
qui contínuament plorava mirant aquestes coses,
prengué un ramaç que trobà aquí e començà apartar
lo fem e agranar un troç de terra hon la Senyora sigués,
e dix-li: "O, Reyna del cel e de la
terra! Aquest és lo strado que lo món vos ha
aparellat hon reposeu lo tresor infinit que a ell
portau." E, reposada la Senyora en aquell pobríssim
loch, Joseph anà per aygua a una font qui
stava aquí prop, e ab unes poques de panses e pa
soparen los dos, que de tot lo dia no havien menjat;
e passaren tota aquella nit, qui era divendres,
e lo cendemà dissabte contínuament parlant e tractant
dels grans secrets e maravelles de nostre Senyor Déu.
CAPÍTOL
DEL VENTRE VIRGINAL DE LA SUA MARE
E FON ADORAT E BOLCAT PER AQUELLA.
Venint la nit del diumenge en lo qual lo
fill de Déu se havia a presentar al món,
la Senyora se agenollà, levant la sua
pensa en la altea divinal, contemplant
los misteris maravellosos de la redempció humana,
e foren comunicats a la ànima sua secrets no
recomptables; e encesa en sobirana amor del seu
Fill, desijant-lo veure ab los ulls corporals, parlava-li
en sperit ab sobirana dolçor, e deya:
et dulcissimum Dominum meum, ex tote
corde meo te desydero: veni mihi: videam
te speciosissime pre filiis hominum: quia amore
langueo et te videre desidero".
O, Senyor meu ý fill molt car, bell e dolç! Vós sabeu
que de cor vos desije: veniu a mi, veja-us e tinga-us
en la mia falda, bellíssim sobre tots los
fills dels hòmens, car defall ja la mia ànima per
desig insaciable de veure la vostra presència!"
E stant axí la Senyora, tota inflammada e absorta
en la amor divina e en lo desig de veure aquell
seu fill tan amat, acostant-se la mija nit fon aquí lo
gran príncep sanch Miquel ab tota la cort del cel;
e, ficant lo genoll davant sa senyoria, besaren-li la
mà, tots per orde, com a reyna e senyora del cel
imperial, e resplandí aquell loch de singular claredat.
E lo dit príncep sanct Miquel ordenà tota
aquella multitut que stiguessen entorn de la excel·lent
Senyora, qui prestament devia parir, ab
diversos instruments de músicha de singular armonia;
e sa senyoria stava enmig agenollada, ab
les mans plegades, los ulls al cel, la cara resplandent
e tota angèlica. E, venint sanch Miquel, agenollà
davant sa altesa, e cridà lo gran secretari
de sa senyoria, Gabriel nomenat, e lo príncep Rafel,
perquè los tres cantassen alegrant sa senyoria.
E ans de començar demanaren de gràcia a sanct
Joseph volgués fer la tenor; lo qual se levà molt
prest e acostà
era molt content de ajudar-los a cantar, car tant
era lo goig que tenia en la sua ànima, que volguera
rompre los ligams del cors e que lo sperit seu
cantàs e ballàs contínuament, festejant la Senyora
e lo seu prenyat. E, axí, ells quatre començaren
son cant ab solemnitat, dient:
fecundat viscera: vis sacri flaminis: non carnis
opera: carens originis: labe puerpera: Dei et
hominis: dans nova federa".
venint la hora e temps per lo pare eternal ordenada,
ixqué lo Senyor del ventre virginal de la
mare sua sens dar-li nenguna dolor, leixant-la
verge e pura, segons David havia prophetat dient:
dit gloriós David véu en sperit com lo fill de Déu
exia de aquell tàlem excel·lent del puríssim ventre
de la mare sua, vestit de aquella nova vestidura
de natura humana, com a spòs de aquella. E sanct
Miquel e los altres prínceps prengueren lo Senyor
prestament perquè no caygués en terra, e adoraren
sa magestat ab profunda reverència e presentaren-lo
a la senyora mare sua, qui ab goig infinit
lo mirava; la qual lo adorà ans de tocar-lo, regoneixent-lo
ésser son Déu e Senyor, recordant-se primer de la
reverència divina que de la amor de
mare, ab tot que sens terme lo amava. E, prenint-lo
sa mercé de les mans dels àngels, ab sobirana
prudència e reverència posà
abraçà
com a Fill seu verdader e natural; e lo Senyor
fermà los seus amables ulls en la fàç de la sua
sanctíssima mare, mostrant adelitar-se en aquella
com a cosa a ell pus cara que tot lo restant del
món. E, sens mijà de lengua, la ànima del fill e
de la mare se parlaren de tant alts e secrets parlaments
que no bastava enteniment angèlich a
compendre
de alegria tanta que estimar ni recomptar no
E mirant e contemplant aquell petit cors, e vehent
la excel·lent bellea sua, conegué ésser aquell del
qual David havia dit:
hominum";
hòmens. E mirant aquella divinal persona tan tendra
ý tan delicada, e recordant-se que era passible
e mortal, sentí en sí la Senyora mare tant excessiva
dolor que tot lo cor li travessà, e specialment
com lo sentí plorar de fret; e, acompanyant-lo en
son plor ab sobirana pietat, embolcà
diligència, ajudant-li ses donzelles; car Diligència
li donava los bolquers, Caritat los escalfava, Pobretat
los estirava tant com podia perquè bastassen a cobrir
los peuets del Senyor, e Pietat portava
un drap que li fos posat damunt lo cap. E, tenint-lo
la Senyora axí bolcadet, lo Senyor leixà lo plorar,
mostrant que havia près plaer ab aquella robeta
que
gran plaer del seu repòs, dix-li ab dolçor de amor:
recreatus es".
fill de Déu! Vós, qui per la vostra gran potència
e magnificència cloeu la terra dins la
vostra mà, ara, vida mia, sou calfat e recreat ab
aquests pobrellets drapellets." E prenia la Senyora
los peuets del seu fill, e calfava
pròpries mans no havent altra manera de foch, e
deya-li: "O, amor mia! La gran caritat e amor que
haveu a natura humana vos fa sentir tant de fret
e pobrea de roba! O, Senyor meu! Ý coneguen
açò los hòmens, e estimen-ho, e amen-vos de cor,
puix tant los haveu amat."
CAPÍTOL
VERGE REPOSÀ LO SEU DIVINAL FILL EN
LO PESEBRE E FON CONEGUT E REVERIT
PER LO BOU E ASE.
Mirant la Senyora per aquell loch hon
stava, cercava hon poria reposar lo
seu fill; e no trobant part nenguna que
li satisfés, dix a les sues donzelles:
"O, criades mies! ¿Hon consellau que pose aquest
rey eternal?
suum;
lo seu gloriós cap." E respòs sancta Pobrea, qui
era la sua aposentadora, e dix: "Ma Senyora:
aquest pesebre ha elegit lo senyor fill vostre per
lit de repòs. Posau-lo-y, Senyora: no hajau temor
de les bèsties que y són; car puix los hòmens l'àn
tant desconegut e desestimat, les bèsties, Senyora,
no li falliran, ans li prestaran ab
molt plaer la dita menjadora e
son Déu e creador." E sa senyoria, hoint açò
e sabent que aquesta era la voluntat de nostre
Senyor Déu, qui volia que lo seu fill se humiliàs fins
a la companyia de les bèsties per tirar a sí l'ome
bestial e sensual e fer-lo digne de la companyia
angelical, ab moltes làgrimes e sospirs, pensada
la excel·lència del seu Fill e la extrema pobrea en
què
mitat embolicà lo Senyor e de l'altra mitat li féu
capçalet, e axí lo posà ab molta dolor en lo pesebre,
agenollant-se sa mercé davant ell, mirant-lo
tostemps en la cara. E lo bou e l'ase, segons sa natura
bestial, feren gran demostració de sentir la
presència del seu creador, e, ficant los genolls,
adoraren-lo com a son Déu ý Senyor, e, acostants-se
ab molta reverència a sa magestat ab les boques
tancades per no espantar la senyora mare sua, qui
tan recelosa stava de aquell excel·lent fill, e ab
lo alende que per lo nas lançaven e spayosament,
calfaven lo Senyor, de què fon verificada la prophecia
de Ysaÿes, qui diu:
suum et asinus presepe Domini sui: Israel
autem me nom cognovit";
la boca del dit profeta, dient: que
havien conegut, e lo poble de Israel, tan amat, lo
havia desconegut. E, los sancts àngels que aquí
eren, ab gran admiració e delit miraven aquestes
coses, e, loant la potència divina, començaren a
cantar, dient:
obsequia: stabulo ponitur qui continet mundum:
jacet presepio, et in celum regnat".
Volent dir: "O, rey e senyor del cel! Quant
són grans e admirables les vostres obres! Acompanyat
vos trobau de bèsties e servit de aquelles! En lo estable
sou posat, vós qui governau e
regiu lo món; en lo pesebre jaeu vós, Senyor,
qui regnau en lo cel!" E, dita aquesta cançó e
moltes d'altres, adoraren la magestat del Senyor e
besaren la mà a la Senyora mare sua, e partiren
de aquí.
CAPÍTOL
LO SENYOR E FER REVERÈNCIA
A LA EXCEL·LENT MARE SUA.
Despedits los sancts àngels leixant lo fill
de Déu en lo pesebre acompanyat de la
sua excel·lent mare e de Joseph, passaren per les
muntanyes hon staven uns
sancts pastors,
noctis supra gregem suum,
ansiosos sobre la custòdia del seu bestiar; e mostrà
a ells hú dels àngels, e la claredat de nostre
Senyor los il·luminà, e hagueren grandíssima temor
de la maravellosa visió del àngel, lo qual los dix:
No vullau haver temor, car no só tramés a
vosaltres per espantar-vos, ans per denunciar-vos
un grandíssim goig, lo qual se estendrà a tot
lo poble.
qui est Christus Dominus, in civitate David";
car és nat a vosaltres, hòmens mortals, huy en
aquest dia, lo Salvador vostre, lo qual és lo ver
Messies e senyor general, e lo loch hon s'és celebrada
esta singular nativitat és Bethlem, dita
ciutat de David. E lo senyal en què coneixereu
aquest excel·lent Senyor és aquest:
infantem pannis involutum et positum in presepio;
car trobar l'éu tan chichet que esta nit és
nat, embolicat en pobrellets draps e posat en un
pesebre per fretura de lit." E, dit açò, sobtosament
hoÿren los dits pastors aquell àngel, ensemps
ab altra gran multitut de cavalleria angèlica, cantar
e lohar nostre Senyor Déu, dient:
altissimis Deo et in terra pax hominibus bone
voluntatis".
nostre Senyor Déu en les altees del cel, car de
aquí ha fet devallar lo fill seu a peregrinar en la
terra ab la esclavina de natura humana per
reduir a pau los hòmens que hauran bona voluntat
e desig de concordar-se e pacificar-se ab lo
seu creador. La dita pau generalment a tots los
hòmens és offerta e per pochs acceptada." E los
pastors, hoÿdes e vistes tantes maravelles, tingueren
consell entre sí mateixos e digueren:
usque Bethlem, et videamus hoc verbum
quod factum est: quod Dominus ostendit
nobis".
e passejem fins a Bethleem, e vejam la veritat de aquesta
paraula que
mostrar a nosaltres." E, axí, ells partiren e vingueren
en Bethlem, hon trobaren lo Senyor e la
mare sua e Joseph, segons l'àngel los havia dit.
E, vehent primer aquella reyna excel·lent, en lo
gest e maturitat sua conegueren que aquella era
mare del Senyor que ells cercaven, e digueren a
sa senyoria, ab singular amor e devoció:
dilectus tuus, o pulcherrima mulierum".
dir: "O, Senyora! Vós, qui sou la pus bella e
graciosa de totes les dones, mostrau-nos hon és
lo vostre amat fill." E sa mercé, levant-se de
peus e acostant-se al Senyor, qui jayia en lo pesebre,
ab molta reverència levà-li un drap ab què
tenia cubert lo cap e la careta, e mostrà aquella
fàç divina del seu sagrat fill als devots pastors, los
quals reberen en sí tanta alegria de aquella vista
que, no podent-la sostenir, caygueren en terra,
perdent tots los sentiments corporals per la
grandíssima dolçor que dins la ànima sentien, car
coneixien ésser Déu omnipotent aquell qui en tan
chica persona home verdader se mostrava, tant
humiliat e ab bèsties acompanyat. E la Senyora,
vehent los dits pastors axí alterats, près lo seu fill
al braç e sigué
mirar e contemplar, e dix-los:
sapientiam, ad me declinet, et eam inveniet".
Volent dir: "Si vosaltres, diligents pastors, amau
la saviesa divina e cercau aquella, levau-vos e
veniu a mi, car en la mia falda la trobareu."
E los dits pastors, dreçant-se, anaren ab molta
reverència adorar lo Senyor, besant-li los peus
com a son Déu e Senyor, creent-lo ésser
occultum et hominem manifestum;
la fe los mostrava que, dins aquella humanitat que
ab los propris ulls veyen, era la divinitat amagada;
e per ço digueren, dreçant son parlar a la
Senyora sa mare, qui en los braços lo tenia:
et miserator Dominus, escam dedit timentibus
se".
gloriós fill vostre és lo gran memorial, de què
parla David, en lo qual nostre Senyor Déu havia
de recollegir totes les obres maravelloses sues,
car açí relluu la sua saviesa e potència, e los
grans miracles fins a huy fets termenen en
aquest singular e inaudit miracle: que Déu e home
se troben units en una sola persona, per lo qual
se seguiran infinits miracles de molt major
excel·lència que los passats. Ara, Senyora, seran al
món manifestades molt largament les
misericòrdies e miseracions de nostre Senyor Déu, car
aquest fruyt preciós del vostre ventre és la
vianda singular que lo pare celestial vol donar a
mengar als tements e amants a ell, lo qual sols
los pot fartar e contentar; e açò, Senyora,
demanava David en persona de natura humana
famolenta, no trobant res que la pogués deliurar
de tan miserable fam, com deya:
Domine, misericordiam tuam.
Senyora, fins a huy no s'és manifestada
ni mostrada als hòmens: ara la havem vista e
podem dir:
car lo dia sanctificat per los pares antichs, tan
desijat a nosaltres, ha huy clarejat." E la Senyora,
vehent la gran misericòrdia que nostre Senyor
Déu havia feta a aquells pastors manifestant-los
tan largament los seus divinals secrets, al restant
del món tan amagats, alçà los ulls al cel regraciant
al pare celestial les maravelles sues, dient:
abscondisti hec a sapientibus et prudentibus et revelasti ea
parvulis".
la vera crehença del seu fill e que totes les coses
que veyen de la sua tanta humilitat e extrema
pobretat eren misteris amagats, e dix-los:
in parentum domo, sed in via nascitur, ut se
peregrinum esse et regnum suum de hoc mundo
non esse ostenderet".
Senyor, que no és nat en casa mia ne de nengun
parent, ans en aquest loch, qui és en la via
comuna, mostrant que ve a peregrinar en aquesta
mortal vida e que lo regne seu no és de aquest
món; car, ab tot ell sia Senyor general del cel e
de la terra, no delibera ara sa magestat senyorejar ne
mostrar la sua potència, ans passar tota la
vida sua en perfectíssima humilitat, segons en la
nativitat sua ha començat." E los ferventíssims
pastors, hoint lo parlar de la Senyora, staven
tant elevats que
e, per mostrar lo gran goig que dins les ànimes
tenien, levaren-se a ballar e cantar, desijant lohar
e magnificar lo Senyor e la sua excel·lent mare,
e digueren:
quondam corporis ex illibata Virgine nascendo
menys goig que los pastors tenia, sortí en lo ball,
e començà a cantar dient:
et angeli canunt Deo: palamque fit pastoribus,
pastor creator omnium".
alegria, festejaren la Senyora una gran part de la
nit; e acostant-se la matinada, despedits de sa
mercé, los virtuosos pastors tornaren a les cabanyes
omnibus que audierant et viderant.
Senyora, ab Joseph acompanyada, mirant e contemplant
lo fill de Déu e rahonant-se contínuament de les
grans excel·lències sues e de la excessiva amor
que sa magestat havia a natura humana;
e de açò li feyen contínues gràcies, supplicant sa
clemència perdonàs a la dita natura humana la
gran desconeixença que cometia estimant tant
poch la sua venguda.
CAPÍTOL
CIRCUNCÍS E COMENÇÀ A ESCAMPAR LA
SUA PRECIOSA SANCH PER LA REDEMPCIÓ
NOSTRA, E FON A ELL IMPOSAT LO
SAGRAT NOM DE JHESÚS.
Venint lo huytén dia, la prudentíssima
Senyora dix al seu spòs: "O, Joseph!
Yo só certa que lo meu fill
solvere legem, sed adimplere;
és vengut a trencar la ley, ans a complir-la; per ço
és necessari prenga huy circuncisió per conformar-se
ab los pares, servant la ley per ell manada,
e començarà a entendre en les fahenes de
la redempció humana, per la qual és devallat
del cel en aquesta vall de misèria, volent
mercadejar e comprar los catius que són en
aquella, e ja de huy avant no cessarà jamés que
no entenga contínuament en la dita fahena fins
la haja portada a fi. O, Joseph! Tan car e tan
dolorós serà aquest rescat dels dits catius, car
no
la sola sanch de aquest fill meu tan amat, lo
qual vol huy, en presència vostra e mia, rompre
la sanch de la humanitat sua prenint circuncisió,
e traure aquella moneda impreciable, començant
a pagar largament lo dit rescat donant per senyal
la sanch que escamparà en aquesta jornada,
offerint-se a pagar tota la resta lo dia dolorós que
entrarà en la nau de la creu per retornar
al pare seu, qui l'ha tramés. Axí, Joseph, plàcia-us
anar per lo sacerdot de Bethlem e faça
circuncisió." Lo qual, ab moltes làgrimes, ixqué de
casa per fer lo que la Senyora manava, car sabia
que les paraules de la senyoria eren totes conformes
ab la voluntat divina. E, partit Joseph, la Senyora
prengué lo seu fill al braç, aparellant-se per
a aquell misteri ab la ànima travessada de extrema
dolor; e, mirant aquella cara tan dolça e tan benigna,
besà
tota de làgrimes, e dix:
cor meum".
haveu nafrat lo cor meu ab lo pensament de
aquesta pena que ara voleu sofferir! Aquesta,
Senyor, és la primera dolor que de vós hé sentit,
la qual ha fet nafra dins mi insanable, e durarà
per tota la vida mia." E, venint Joseph ab lo dit
sacerdot, la Senyora se alterà tota, e ab infinides
làgrimes offerí lo seu tant amat fill en aquella dolorosa
pena. E, sentint lo plorar per la agudea de
la dolor, fon axí angustiada la sua ànima e posseïda
de tanta dolor, que fon forçada de dir:
conturbata sunt viscera mea super eum quem in
tanta amaritudine video".
mare! Que ara puch dir que les entràmenes
mies són totes alterades e regirades sobre aquest
senyor ý fill meu, qui en la sua tan tendra edat
lo veig sentir amargosa dolor!" E, abraçant lo
fill, deya: "O, vida mia! Que aquesta dolor vostra
als miradors par poca, e a mi, Senyor, és tan
gran ý tan soberga, que sé de quantes penes e
turments és començament; car ja, Senyor, no
espere veure-us, en tota la vida mia, sinó ab
companyia de contínues dolors, car ab aquest
preu haveu a pagar la mercaderia vostra. O, vida
mia! Ý tan cruels seran los hòmens remuts si de
tal paga no són coneixents!" E, besant la Senyora
lo seu amat fill, ab molta dolçor lo afalagava,
havent de la sua tendra dolor extrema pietat; e
ab contínues làgrimes li deya: "O, amor e
vida mia! Vós sou turmentat en la vostra delicatíssima
carn, e yo só travessada de dolor dins la
ànima mia, car vós, Senyor meu, sou
delitie mee, delectatio mea et gaudium meum,
posat vós en dolor, yo só cuberta de pena sens
remey." E lo Senyor, a qui totes coses eren
manifestades per la sua divinal saviesa sens ésser-li
manifestades de boca, coneixent molt clarament
la intrínseca dolor de la Senyora mare sua, la qual
a ella no era possible poder-la explicar per lengua,
per donar algun remey a sa senyoria cessava de
plorar, posant la sua dolça maneta sobre la boca
de la Senyora mare sua, mostrant que la dolor sua
lo turmentava molt més que la pena pròpria. E la
Senyora, per contentar lo tan amat fill, cessà de
plorar, e, ab sospirs dolorosos, abraçava
desijant metre
dins aquelles les dolors sues e levar-les de
la persona sua, a ella tan cara; e deya-li:
obsecro da michi panem lacrimarum quem manducem
die ac nocte: et non taceat pupilla occuli
mei quia amore langueo videndo angustias anime
tue".
qui en los braços tenia: "O, amat meu! Dau-me
font de làgrimes vives qui sien a mi pa e vianda
de dia e de nit, e no vull nengun repòs en la present
vida, car yo defallch e languesch per amor,
qui
dins la ànima vostra e la dolor que de present
contemple en la delicada persona vostra; car de
vós, senyor ý fill meu, és dit:
non fecit penam pro peccatis portavit".
axí la Senyora en aquest piadós plor, fon enterrogada
per lo sacerdot quin nom volia fos imposat
al senyor fill seu, car sa senyoria havia de ésser
la primera que havia a nomenar e manifestar
aquell nom, Jhesús, lo qual havia manat lo seu
pare eternal li fos posat en la circuncisió sua perquè
fossen declarades les grans excel·lències e
dignitats de la magestat,
sub celo datum hominibus in quo quis possit obtinere
salutem :
donat als hòmens per obtenir salut sinó aquest; e
lo pare seu ha promés no negar nenguna cosa
que en lo dit nom li sia demanada; e per ço vol e
mana:
celestium, terrestrium et infernorum.
la Senyora sentí en sí tanta dolçor dels
grans misteris que eren tancats dins aquell sagrat
nom, a sa senyoria sola revellats, que fon forçada
de dir dins la sua sanctíssima ànima:
memoria dans vera cordis gaudia, sed super mel
et omnia ejus dulcis presentia".
lo nomenar e recordar Jhesús dóna vera alegria e
consolació en lo cor humà, e la dolçor de la sua
presència és molt pus delectable que nenguna dolçor
que nomenar-se puga. E, feta la dita circuncisió e
imposat lo nom al Senyor, lo sacerdot se
anà sens haver sentiment nengú que aquell fos son
Déu e Senyor ne Messies promés en la ley; e la
Senyora e Joseph restaren dolorats, acompanyant
lo Senyor turmentat, lohant e magnificant la paciència
e humilitat de la clemència sua.
CAPÍTOL
DE ORIENT VINGUEREN EN JHERUSALEM
CERCANT E DEMANANT AQUELL QUI ERA
NAT REY DELS JUHEUS.
Lo tretzén dia aprés la nativitat de Jhesús,
Senyor nostre, la excel·lent Senyora
mare sua hagué un grandíssim goig per
temprament de la dolor passada, car
véu complida aquella prophecia de Ysaÿes qui diu:
cor tuum: quando conversa fuerit ad te multitudo
maris: fortitudo gentium venerit tibi".
dreçant son parlar a sa senyoria: "O, excel·lent
reyna e senyora, qui us trobau Mare de Déu!
Sia certa vostra altesa que lavors com haureu
atesa aquesta singular dignitat maternal serà lo
cor de vostra senyoria alegrat e molt exemplat
quant veureu venir a vostra mercé la gran flota
de la gent qui navega per les hones de les dig
nitats de aquest món; car no seran gents de poca
estima los que vendran adorar e confessar lo
fill vostre, ans seran reys excel·lents acompanyats
e molt abillats." E de aquests ha parlat David,
dient:
ejus terram lingent: reges Tharsis et insule munera
offerrent: reges arabum et Sabba dona
adducent;
Senyor novament nat se prostraran los ethíops, qui
fins aquella jornada eren stats enemichs seus per
la sua infidelitat, e ab moltíssima devoció besaran
la terra davant los seus sagrats peus; e los
reys de Tharsis e de les illes li offeriran moneda,
e los reys de Aràbia e de Sabba grans
dons li portaran e a sa magestat presentaran."
E axí fon complida largament la dita prophecia
de David. Venint aquests reys animosos en
Jherusalem, tota la terra qui era en lo circuït
fon moguda e torbada, e molt més los habitadors de la
dita ciutat e specialment lo rey Herodes, qui
lavors regnava; car veren aquells excel·lents reys
sens nenguna temor entrar en regne strany e ab
ànimo constant públicament demanar:
natus est rex judeorum".
al rey, ixqué-los a recebir ab ànimo molt irat, e,
portant-los al palau seu, aquí los interrogà
agudament com sabien ells que rey novell sia nat en
Judea, qui per la magestat del senyor emperador
Cèsar August és senyorejada, lo qual ha fet
manament negú no sia gosat nomenar-se rey sinó aquell
a qui sa magestat volrà donar tal títol. E los dits
reys esforçadament respongueren, dient:
enim stellam ejus in oriente, et venimus adorare
eum".
vingam ab poca certitut, ne siam persones que
mogam en l'ayre, car bé sabem que és scrit per
Salamó:
cert vós, Senyor, qui de present regnau per la
magestat del emperador, que nosaltres venim
ab tanta certitut e havem vist tal senyal del naximent
de aquest verdader rey, que venim deliberats de
adorar-lo e confessar-lo ésser rey e senyor, e
posar la vida e lo stat per lo servici seu; e de
vostra senyoria no volem aldre sinó que
dir lo loch e mostrar la posada hon aquest
Senyor és nat." E Herodes, que
son regne en gran repòs e seguretat, hoint que
aquests reys en son regne cerquen e demanen
novell rey, fon molt enujat de aquesta fahena, e
alterà
com pogué, e dix-los: "Senyors: plàcia-us anar a
vostres posades a reposar, e aprés menjar tornareu
ý dar-vos hé resposta del que demanau."
CAPÍTOL
CONSELL PER SABER HON DEVIA NÀIXER LO MESSIES.
E partits los dits reys, Herodes, oblidat
del propri dinar per la dolor envejosa
que
féu ajustar tots los prínceps dels sacerdots judaychs
e los scrivans del poble per demanar-los agudament
si sabien ells hon deu nàixer lo
Messies que ells speren; e, aprés moltes altercacions,
los juheus respongueren:
Volent dir: "Senyor: lo loch hon nosaltres crehem
deu nàixer lo Messies és Bethleem, la ciutat de
David." E açò permeté la saviesa divina per
gran confusió dels juheus, que ells nomenassen lo
loch hon devia nàixer lo seu rey, confermant lo
seu dit ab test de prophetia, dient:
est per prophetam. Et tu, Bethleem, terra Juda,
nequaquam minima es in principibus Juda: ex te enim
exiet dux qui regat populum meum Israel;
trobam scrit per un propheta que diu: que Bethleem,
qui és en la terra de Judea, no crega ésser
menor en lo principat de Judà, car de ella té a
exir lo regidor del poble de Déu. E aquesta prophecia
los juheus no la digueren clara ni complida,
ans la recitaren en so que no devia ésser creguda,
per complaure a Herodes, que de aquesta nova
stava molt irat. E per ço nostre Senyor, qui és
just e veu clarament lo cor dels hòmens, segons de
sa magestat és dit:
agant homines sola intentio judicat illos;
Senyor Déu, qui veu lo intrínsech del cor humà,
no mira a les obres dels hòmens, ans los jutja segons
les intencions de aquells; e vehent sa magestat la
reprovada intenció de aquells juheus, que per
complacència e temor humana no digueren la
veritat clara axí com dir-se devia, puix los era demanada,
permeté que lo dit Herodes los reté lo
guardó que mereixien, car, desijós de matar aquell
novell rey, matà tots los fills de aquells miserables
juheus qui axí
Herodes, hoït lo parlar dels juheus, reposà
crehent que açò no seria res, puix los juheus, de
qui principalment era interés, staven tan desansiats
e estimaven tan poch esta fahena, ab tot que ell
fiava molt duptosament de la paraula d'ells, ans los
tenia per molt sospitosos; e, puix sabé lo loch, no
curà pus de conferir ab ells, car cregué fàcilment
dar-hi recapte. E fon enganat, ignorant lo parlar
de Salamó qui diu:
contra Dominum".
saber, per prudent que sia, que puga fugir a la
voluntat e ordinació de nostre Senyor Déu.
CAPÍTOL
RESPOSTA ALS REYS DIENT-LOS LO LOCH
HON DEVIA NÀIXER LO SENYOR QUE CERCAVEN.
E aquest miserable rey Herodes, cuydant
navegar a sa guisa segons lo vent de sa
presumpció que seguia, tramés cuytadament per los
dits reys, los quals foren
ab ell molt prest, rebé
amor ficta, e dix-los: "Senyors: yo
del que vosaltres demanau e cercau. Han-me dit
aquests juheus, que saben prou en estes propheties
o fantasies, que en Bethleem deu nàixer
aqueix rey que vosaltres cercau. Axí, anau-hi,
que prop és de açí, e demanau diligentment del
dit fadrí; e, com lo haureu trobat, yo us deman
de mercé que retorneu a mi, car deliberat tinch
de anar personalment per adorar-lo." Les quals
paraules procehïen de molta simulada e ypocrital
malícia, car no havia gana de adorar lo fill de
Déu, ans de matar-lo; ne desijava conservar la vida
del dit Senyor, ans de delir la memòria sua de la
terra. Al qual Herodes podia ésser dit: "O, rey!
Com vanejes en los teus pensaments! car desijes
ço que portar a fi no poràs; que, sies cert, lo verdader
rey Messies no té a morir en tan poca
edat.
predicandum est regnum Dei: ante sanitates donande:
sua té a ésser ordenada la ley evangèlica, ans se
deu preÿcar lo regne de Déu e fer-lo manifest als
hòmens, ans serà donada sanitat als malalts e fets
infinits miracles; e per ço ést encegat, tu e tots
los fills dels hòmens qui ab astúcies e intrincats
sabers cuydau empachar la ordinació divina. Car
pensar pots, Herodes, si seny ni rahó te acompanyen,
que lo fill de Déu no és devallat del cel
per regnar en la terra, car de la magestat és dit:
prestat eternum;
demana lo temporal regne, qui és vengut per donar
lo eternal." E lo dit Herodes donà comiat
als virtuosos reys, car la enveja sua no
reposar en nenguna cosa, ans se temia de totes
parts: sospites li augmentaven de hora en hora;
car ab aquesta pena se posseeixen les honors
mundanes, que de contínuu és temut lo decaÿment. E
per ço dix Salamó dels axí temerosos:
nemine persequente".
troba en dignitat de la qual no és digne, tement lo
decaÿment que justament mereix, accusant-lo la
pròpia consciència, fuig sens nengú perseguir-lo.
CAPÍTOL
DE HIERUSALEM, ANAREN A BETHLEM E
TROBAREN AQUÍ LO SENYOR E LA SUA
EXCEL·LENT MARE.
Los reys sancts, haguda resposta de Herodes, despedits
d'ell ab gran plaer, partiren cuytadament, desijosos de trobar
lo Senyor que cercaven; e exint de
Hierusalem veren la stela que
lo camí, la qual havien perduda venint en la dita
ciutat; e, recomplits de goig inestimable, seguiren-la,
la qual los portà al propri loch hon era lo
Senyor ab la excel·lent mare sua. E, entrant per
aquella casa o porchet, trobaren la magestat divina
ab la vestidura humana, sols de la sua mare
acompanyada; e, il·luminats de celestial gràcia,
conegueren ésser aquell lo fill de Déu, qui en forma
humana en los braços de la sua sanctíssima mare
reposava. E, postrats en terra, ab goig inestimable
adoraren lo Senyor, regraciant a sa clemència la
mercé tan singular que
fervor de vera devoció:
o magnificentia de celo ad terram descendentis: gratias
agimus tibi, Domine Deus omnipotens, quia ad
viam rectam nos duxisti. Mens nostra tibi devota:
amore tuo succensa suspirans tibi: quia tu es fons
lucis divine et sol claritatis eterne. Requiescat in te
anima nostra: ardeat in te cor nostrum, cantet laudes
tuas in jubilatione; quia tu es gloria nostra et spes
nostra in terra viventium".
reys sentiren dins sí un lum divinal que
les consciències, fent-los conéxer clarament les
errors e peccats en què han viscut fins aquí e la
gran misericòrdia que havien rebuda per sola
bonea de nostre Senyor Déu; de què romperen en
tantes e tan habundoses làgrimes que per gran
peça no pogueren parlar ne levar-se de terra. E la
Senyora, levant-se de peus ab gest prudentíssim,
presentà
a sa senyoria comanat, ço és, lo seu fill gloriós, e
dix-los ab singular dolçor:
illuminamini: et facies vestre non confundentur".
Volent dir: "Levau, fills meus, ab gran seguretat, e
mirau aquest spill de vida, e sereu pus largament
il·luminats; e, podeu ésser certs, les vostres cares
de ací avant no seran confuses, puix vos sou mesos
sots la bandera de aquest rey de glòria.
aunt facti Deo: habetis fructum vestrum in sanctificationem:
finem vero vitam eternam: quia nomina
vestra scripta sunt in celis".
senyoria: "O, amichs e per lo meu fill molt
amats! Yo us manifeste un grandíssim goig, car
sou deliurats de tot peccat e fets servents de
aquest senyor fill de Déu e meu, qui és Déu
omnipotent e lo fruyt vostre en gran sanctificació
de vida, de què aconseguireu la beatitut eterna,
car los noms vostres scrits són en lo cel per
aquell qui eternalment vos ha elegit." E dispensà
axí la divina clemència que lo parlar de la Senyora
fon axí entés per ells e lo d'ells per sa senyoria,
com si tots eren de una lengua. E, hoÿt per los
reys lo dolç parlament e rahonament de sa altesa,
dreçaren-se ab infinit goig del que hoït havien, e,
anant axí agenollats, acostaren-se al Senyor, ab
molta reverència, de hú en hú, besant lo peu de
sa magestat ab devoció no recomptable. E la
Senyora, a qui era donada potestat e auctoritat de
regir lo fill de Déu, prengué aquella preciosa maneta
del dit Senyor e posà-la sobre lo cap de cascú
dels reys, de què sentiren consolació no recomptable
de aquell tocament, e digueren ab grandíssima suavitat:
quam magna misericordia tua: et propitiatio tua
convertentibus ad te: quesivimus et invenimus te, Domine,
ut habeamus te sicut signaculum super cor nostrum".
e amor tota dolça! Quant és gran la misericòrdia
vostra, e com vos acostau, Senyor, als qui a vós
se converteixen! Cercat vos havem, bonea infinida,
e sou-vos leixat trobar, Senyor, per ço que
dins lo nostre cor sia empremtada la memòria
vostra axí com lo sagell en la disposta cera."
E dient açò besaven moltes vegades aquells peuets,
tan dolços, del Senyor. E aprés volgueren besar la
mà a la Senyora mare sua, e sa mercé no u volgué
permetre, per donar honor a la dignitat reyal,
sabent quant és a nostre Senyor cara; e, posant-los
lo braç damunt ab molta familiaritat e amor, manà
que siguessen en un banquet pobrellet que stava
en aquell loch, davant sa senyoria, sens catifa ne
bancal, car en la posada de sa mercé res de
empaliament no y havia, ans pobretat extrema
e fretura gran. E los dits reys supplicaren sa senyoria
los leixe star axí agenollats, car no senten nengun
treball ne cansament. E, la Senyora tornant-los a
manar que siguessen, levant-se ells de peus per
hobeir e fer lo que sa mercé manava, entrà Joseph,
lo gloriós spòs de la Senyora, per la porta (qui de
matí era exit de la posada e no era tornat fins alavors),
e, vehent tanta novitat de gent estranya,
stigué admirat fins per la Senyora fon informat qui
eren ne per què venien; e, sabuda la veritat,
alegrà
excel·lents reys, e ells lo reveriren singularment
sabuda la sanctedat sua e la dignitat tan alta, qui
era spòs de la Senyora, de qui ells eren tan
afectats servidors. E lo dit Joseph, no podent-los servir
d'altre, levà
hon los reys havien a seure, per fer-los strado; e
ells, convidant-se ab ell, feren-lo seure primer de
sí, regoneixent-li majoritat e senyoria per ésser dit
pare del fill de Déu e spòs de la sua mare; e
per ço li donaven tota la honor e reverència possible.
E stant axí los dits reys asseÿts, contemplant
en lo Senyor e en la sua puríssima mare; e molt
desijosos de saber largament lo divinal misteri de
aquella unió divina e humana, interrogaren la Senyora,
dient:
enarra nobis quomodo meruisti esse Mater Dei".
Volent dir: "O, Senyora admirable e digna de
singular lahor entre totes les dones! Sia de vostra
mercé recomptar a nosaltres com haveu meritat
ésser Mare de Déu, car defall tot enteniment en
pensar tan excel·lent dignitat." E sa senyoria
respongué ab la humilitat e prudència acostumada,
e dix:
tenui virginitatis: et regem genui castitatis; ingredientem
et regredientem habui in palatio ventris Filium
Imperatoris: et de manibus meis non amisi clavem
regni pudoris".
reys: "O, fills meus! Responent-vos al que desijau
saber, dich-vos que les grans obres e maravelloses
que nostre Senyor Déu ha fetes en mi són
per sola gràcia e clemència sua, car ha-li plagut
que tenint yo lo regne de virginitat haja concebut
e parit lo rey de castedat, e dins lo palau
del ventre meu és entrat e exit lo fill del emperador
eternal e de la mia mà no hé leixada jamés
la clau del regne de puritat virginal." E, hoïda
aquesta resposta de la Senyora, los sancts reys
foren tant inflammats en la amor de sa senyoria
que, ficant lo genoll davant sa altesa, digueren:
deitatis oraculum: pro peccatoribus es effecta: nam
peccatores hoc meruerunt: ut Mater efficereris altissimi:
et propter ipsos invenisti gratiam apud Deum:
nom enim audebat homo: se tante credere Magestati:
intervenisses: per quam velut per scalam ad nos
descenderet summus Deus: et ad ipsum ascenderet
ymus homo."
totes les vèrgens, reffugi e solaç als tribulats e
posats en pressura! Vós sou aquella intercessora
e ajudadora qui dels peccadors sou e sereu feta
advocada; e açò han, Senyora, meritat los peccadors,
que vós siau constituïda mare del altíssim
Déu e Senyor, e per ells haveu trobat gràcia
davant la magestat divina, reconciliant-los ab la
sua clemència. O, Senyora excel·lent! Que no fóra
l'ome gosat de pensar atrevir-se tant que per sí
mateix se hagués acostar a tanta magestat com
és la del seu Déu ý Senyor, si vós mediadora no
fósseu entrevenguda, per lo mijà de la qual, axí
com per scala, és devallat a nosaltres lo sobiran
Déu omnipotent, e per sa clemència és pujat
l'ome, qui és pols e cendra."
CAPÍTOL
SUPPLICAREN LA SENYORA LOS COMUNICÀS
LO SEU FILL, QUE
E FOREN CONTENTATS EN SON DESIG.
E aprés los dits reys supplicaren la Senyora,
inflammats en gran devoció, que
fos de sa mercé dar a cascú de ells lo
fillet seu en los seus braços perquè
sentissen la dolçor inestimable del tocament d'aquell
sagrat cors; e la excel·lent Senyora, sabent
que per axò era vengut lo seu divinal fill, per
leixar-se tocar e palpar als peccadors, comunicà
ab molt plaer aquell tresor impreciable. E, prenint
lo pus antich en los seus braços, sentí tanta ý tant
extrema dolçor que vingué fins al departiment del
sperit; e contemplant dins la sua ànima aquella
magestat excel·lent cuberta de carn humana e lo
Senyor Déu incomprehensible mostrant-se en cors
tan chich, e rompent en làgrimes, dix:
in tanta infirmitate, que altitudo in tanta humilitate,
quid venerabile in tanto contemptu."
dir: "O, senyor ý vida mia! Ý ¿hon és la fortalea
e omnipotència vostra que en tanta flaquea sou
posat que les creatures vostres vos han a sostenir
al braç? O, Senyor! Ý ¿hon és la gran altitut e
excel·lència vostra que axí stau pobre e humiliat
a la vista humana? O, rey de glòria! E ¿hon és
la honor a vós deguda que tan poca estima fan
huy de vós les creatures vostres?" E, besant los
peus e mans al Senyor, donà
gran desig lo sperava; lo qual, rebent-lo ab infinida
alegria, contemplant la dolçor de la sua cara, pensà
la saviesa divina ab quant orde havia proveït a la
redempció humana, e dix:
vinculis non poteramus absolvi: nisi in nostris fieret
humilis: qui in suis pemanebat omnipotens: in homine
hominem renovans: in se incommutabilis perseverans."
Volent dir: "O, clement Senyor! Que en
altra manera no podíem ésser desligats ni absolts
dels ligams cruels de la mort eternal, si ja vós,
Senyor, prenint la nostra miserable carn, no us
fósseu tant humiliat mostrant-vos semblant a
nosaltres, restant tostemps en la vostra divina
natura Déu omnipotent, e fent-vos home haveu
renovat home, restant vós Senyor incommutable
e immortal." E, dient açò, besava lo dit rey los
peus del Senyor ab molta devoció, no podent-lo
partir de sí, ab tot que, vehent lo gran desig ab
què l' altre rey lo sperava, posà-lo-y en los braços;
lo qual, prenint-lo ab singular amor, sentí en sí
grandíssima consolació, e dix:
bona pariter cum illo."
a mi ensemps ab aquest Senyor, qui és vida
mia." E, mirant aquella divinal cara e contemplant
la gran caritat comunicada a natura humana
per nostre Senyor Déu, loant la sua clemència, ab
gran admiració dix:
dignatio. o inestimabilis dilectio caritatis ut servum
redimeres Filium tradidisti."
son parlar al pare eternal: "O, Senyor omnipotent!
E quant maravellosa e digna de infinida laor és
stada la pietat e clemència vostra envers los
hòmens ! O, amor e caritat inestimable que dir ni
estimar no
donat lo fill vostre!" E, dient açò, aquell gloriós
rey estrenyia e abraçava lo Senyor, no podent-lo
partir dels seus braços, besant moltes vegades los
seus peus. E, ab molt enyorament partint-lo de sí,
tornà
goig inestimable, dient-li sa senyoria, ab aquella
dolçor de amor maternal la qual sentí prenint-lo en
lo seu braç:
amor qui semper ardes: et nunquam extingueris:
habeo te in corde et in ore et pre occulis meis semper."
Volent dir: "Veniu, amat meu, font de salut e de
alegria, amor insaciable qui tostemps cremau e
nunqua us apagau! Dins lo cor vos tinch, vida
mia, empremtat; la boca mia de vós, Senyor, vol
parlar tostemps; los ulls meus en contemplar
la vostra presència se adeliten contínuament!
CAPÍTOL
OFFERIEN AL SENYOR OR, ENSENS E MYRRHA.
E los dits reys essent informats largament de totes
les coses necessàries a la
fe christiana per la senyora verge, Mare
de Déu, vehent que la nit los cuytava de
partir de aquí, ans de anar a ses posades
deliberaren fer un real present, al Senyor, de les riquees
sues, e manaren descaregar les adzembles e obrir
les caixes dels seus thresors, e offeriren al Senyor
e a la excel·lent mare sua
et mirrham.
són amagats en ella! Bé mostraren aquests reys
ésser catòlichs e haver apresa la vera crehença de
la general maestressa e doctoressa, ço és, la senyora reyna,
mare del Senyor, qui, aprés la magestat sua, és la pus
excel·lent e pus clara informadora que han hagut
ne hauran los crehents! Car, offerint primer
los reys or, confessaren la divinal
natura del Senyor, mostrant que era Déu eternal
En lo ensens lo confessaren ésser lo gran sacerdot general
qui sí mateix havia a sacrificar per la salut humana,
car de sa magestat havia dit David, parlant-li en
sperit:
Melchisedech."
gran sacerdot diran los servents seus, alegrant-se de
tenir tal prelat e Senyor:
magnum qui penetravit celos: Jesum filium Dei:
non ejus habemus pontificem qui non possit compati
infirmitatibus nostris: tentatum autem per omnia."
Volent dir: "Nosaltres havem un tan gran e singular
bisbe e prelat que ha penetrat los cels e és
devallat en terra per sentir les misèries nostres.
Lo nom seu és Jesús fill de Déu, e no havem
tal bisbe que no puga haver compassió de les
infirmitats nostres, ans les ha sentides e asaborides
en sí mateix, car és stat tentat e atribulat en
totes coses perquè ab pietat socórregua a les necessitats
nostres e comporte ab paciència la miserable
flaquea nostra, puix a ell sols és manifest
quant és poca la virtut humana, segons testifica
David parlant de sa magestat, dient:
miseretur pater filiorum misertus est dominus timentibus
se, quoniam ipse cognovit figmentum nostrum;
volent dir: que, axí com lo dolç pare ha
mercé dels seus fillets, axí e molt més, sens
comparació, ha pietat e
Déu nostre si de cor lo temem, car ell sols sab la
misèria de nostra natura." O! que aquella offerta
de myrrha fon a la Senyora molt amarguosa,
car conegué significava lo seu fill ésser passible e mortal
e sotsmés a infinides dolors, e que en sa persona
portaria tota la amarguor dels peccats dels elets,
satisfent largament la pena deguda per aquells, en
tant que tota la vida sua seria occupada en contínues
dolors! Car recordava
havia dit, en persona del seu fill:
mee distillaverunt mirram: digiti mei pleni mirra
probatissima."
Senyor, ço és, les sues sanctíssimes obres, tostemps
distil·larien mirra de contínues penes e dolors e
amargoses persecucions; e los seus dits, qui són
entesos per los exemples virtuosos de sa clemència,
seran tots plens de aquella perfeta mirra e molt
provada, ço és, la singular paciència sua, qui serà
confort e ajuda de tots los tribulats, en tant que
los servents verdaders de sa senyoria e real
magestat, trobant-se en alguna angústia o dolor, diran
ab gran confiança:
Car en aquesta muntanya de mirra, qui és lo fill de
Déu, se trobaran les herbes virtuoses e medicinals
a guarir tota natura de tribulacions, per grans ne
forts que sien. E la senyora mare sua fon la
primera e principal qui cullí e conegué les herbes
d'aquesta divinal muntanya, car sentí vivament
dins les entràmenes sues totes les dolors e
amargors del seu dolorat fill, en tant que sa senyoria
podia ben dir:
inter ubera mea commorabitur."
sa mercé fon acompanyada de dolorosa memòria,
portant dins la ànima sua lo recort de tantes dolors
com vistes haurà sofferir al amat fill seu; e per ço
contemplant David aquesta Senyora en sperit,
mirant les sues grans dolors, diu a sa senyoria ab
molta pietat:
tuis."
Que vestida sereu de dolors e penes en la vida e mort
del vostre gloriós fill, e la vostra paciència serà
un singular exemplar a tot lo món".
Car sa senyoria sola pot dir:
suavitatem odoris"
paciència de sa senyoria ha fet conéixer a les gents
quanta dolçor stà amagada dins la amargor de les
tribulacions e quant suau olor lança de sí qui ab
vera paciència les porta; e per ço aquell gran
pacient Job, qui sentit havia lo bé inestimable que
per mijà de tribulacions se aconsegueix, interrogà
cascú dels tribulats, dient:
thesauros nivis: aut Thesauros grandinis aspexisti."
Volent dir: "Tu, qui
pena que soffirs, no par sies entrat en la profunditat
de les neus de tribulacions e dolors, ne
hages trobat los thesors que dins elles
són amagats; car aquí són, certament, los grans thesors
sens nombre, e
mirar-los gosa, acceptant ab gran ànimo
la tribulació on són estojats." Aquests thesors tots en
singular grau són stats reservats a la excel·lent
senyora Mare de Déu, qui és la gran monarcha,
conquistadora e guanyadora de tots los thesors de
les virtuts, qui fins a la venguda de sa altesa en lo
món los dits thresors e riquees són stats tant
amagats que per los mortals no són trobats
ni coneguts; e sa senyoria mèritament los posseirà en
pacificable senyoria, e porà ésser dit a sa mercé:
tui."
Que aquestes excel·lents riquees que vós posseÿu no us són
vengudes per herència de Adam, pare vostre, ne
de Eva, sa muller, ans certament de la sola bonea
de nostre Senyor Déu, qui tala us ha fet que
haveu meritat ésser mare sua, e de aquesta
dignitat vos segueix tot lo restant." E, aprés que
los dits reys hagueren feta la dita offerta al Senyor
e per la mare sua fon acceptada e molt ben entesa,
e tots los misteris de aquella, despediren-se de sa
magestat e de la senyora mare sua, ab molta dolor
leixant tal companyia, e anaren a ses posades a
reposar, no sens gran enyorament del Senyor que
leixaven, ab tot que dins lo cor empremptat lo
portaven hon se vulla que anassen.
CAPÍTOL
FOREN AVISATS PER L'ÀNGEL NO
TORNASSEN PER HERODES, E COM PRENGUEREN
COMIAT DEL SENYOR E DE LA GLORIOSA MARE.
E venint la nit, aquests reys foren avisats,
en sompnis, per l'àngel de nostre Senyor
Déu, que no retornassen per res a
Herodes, ans que prestament parteixquen
de aquí, e, per altre camí e no per aquell hon
són venguts, retornen en ses pròpries terres. E los
dits reys, molt spantats, retornaren a la senyora,
maestressa sua, per pendre consell de sa senyoria
e que
fill. E la Senyora, que
ab la dolçor de les sues paraules e dix-los:
"O, fills meus! No us espanteu si lo rey dels
reys vos mana fugir del rey terrenal, car tot se
fa per profit vostre e per deixar exemple als
esdevenidors, car ja sabeu que costuma és
de vosaltres, reys e senyors, que los cavallers valents
e animosos trameteu a les perilloses batalles
perquè la força e virtut sua per tots sia coneguda
e molt estimada e reben la corona dignament, la
qual sens treballs a nengú justament no és donada.
Axí, la majestat reyal del fill meu, havent-vos
acceptat a la servitut e cavalleria sua, vol
que siau posats en tentació, segons diu lo
Ecclesiàstich avisant a tots los qui tal cavalleria
pendre volran, dient-los:
Dei, sta in justicia et timore et prepara
animam tuam ad tentationem et deprime cor
tuum et sustine;
passat per foch de tribulacions e tentacions no és
sabut ni spert en nenguna cosa, segons testifica
lo mateix Ecclesiàstich, dient:
est nihil scit.
tempraments e oblidar tots delits, e per ço diu
Job:
car, lo qui
tentacions, de sols parlar una paraula stà temerós,
e posa gran custòdia en la sua lengua,
sabent quant perilloses batallas comencen e
vénen per lo mijà de aquella; e lo home savi e
provat per tentació totes coses ab gran ànimo
sofir, e senyoreja sí mateix e ses naturals inclinacions
segons és scrit:
astris.
ama lo meu fill e com delibera premiar-vos en
la glòria sua, car vol que la primera tentació
la pus fort que donar-se pot, ço és, que
sou perseguits per home potent e sabut e astuciós
en malícies, e pràtich en aquelles, qui
senyor e rey en aquesta terra, hon vosaltres sou
stranys e no coneguts. Ara és hora, fills, de mostrar
vostra real natura e ànimo virtuós alegrant-vos
molt de ésser perseguits per amor de aquest
Senyor de qui ab tanta fervor vos sou fets servents,
lo qual, siau certs, no us leixarà en la
batalla, ans serà ab vosaltres, car a cascú qui per
sa magestat és tribulat, promet, per boca de
David, no fallir-los jamés dient:
in tribulatione eripiam eum et glorificabo eum;
certificant tots los tribulats que ensemps ab la
tribulació reben lo Senyor si de paciència són
acompanyats. E, lo qui és cert de haver tal
companyia en les tribulacions sues, desijar-les deu e
no esquivar-les, e per ço és dit:
suffert tentationem: quia in paucis vexati in
multis bene disponuntur. quoniam Deus tentavit
illos et invenit eos dignos se;
sens dupte, lo qui comporta la tribulació,
que poch dura, ab sperança del repòs sens fi que
per mijà de aquella spera.
ubi gaudium sine merore, requies sine
labore, dignitas sine tremore, vbi summa Dei
bonitas cernitur, et lumen illuminans a sanctis
glorificatur;
seran pagats e contentats e molt remunerats los
verdaders pacients, en la qual ciutat trobaran
goig sens tristícia, repòs sens treball, dignitat
gran sens temor de perdre-la, e aquí
ells la summa bondat e clemència de nostre
Senyor Déu e aquell lum il·luminant qui és per
tots los sancts altament glorificat." E los dits
reys foren axí aconsolats del parlar de la Senyora,
que digueren a sa mercé: " O, Senyora excel·lent!
Bé ha dit de vostra altesa la saviesa divina, per
boca de Salamó:
in ore sapientis;
senyoria nos ha tant confortats que sentir persecució
e penes per servir lo senyor fill vostre és
a nosaltres gràcia inestimable: sols la dolor nostra
en haver-nos a partir de sa presència, car
certament, Senyora,
illo tribulari quam in absentia illius epulari.
O, Senyora! Ý qui
magnànim Senyor qui tan largament nos ha
comunicat la misericòrdia e clemència sua, no solament
a nosaltres, ans som certs se estén esta gràcia a
tota la gentilitat, la qual nosaltres representam,
volent heretar lo dit poble com a fill seu primogènit,
deseretant lo miserable poble judaych per
sa gran culpa e molta desconeixença! E per ço,
Senyora, sa majestat los dirà en la cara:
ab oriente et occidente venient et recumbent
cum Abraam, Ysaach et Jacob in, regno Celorum:
O, Senyora! Puix tanta e tan singular amor
havem conegut en lo senyor fill vostre, digna
cosa és sia per nosaltres obeït e servit en totes
coses: veja vostra senyoria què mana de part
sua, que a tot som aparellats ab molta promptitut."
E la Senyora clement los dix: que la voluntat
divina era que retornassen en les sues terres, e
que preÿcassen a les gents la fe nova que han
pres, e que compten e reciten a les gents lo que
han vist e hoït del Senyor humanat. Los quals,
tantost, obeint lo manament divinal, sens més
replicar despediren-se de la Senyora ab dolor no
recomptable, adorant la magestat del seu fill, que
sa mercé tenia en la falda, ab tanta habundància
de làgrimes que paraula neguna formar no
pogueren, veent ja començar la persecució del dit
Senyor en tan tendra edat.
CAPÍTOL
PARTITS DEL SENYOR, TORNAREN EN SOS
REGNES, E DE LA GRAN INDIGNACIÓ DE
HERODES.
E volents-se partir los dits reys, lo cortés
spòs de la Senyora, Joseph, los volgué
acompanyar fins a mar, e fon ab ells fins
foren en fusta, confortant-los tostemps e
dient:
E, com hagueren donada vela e
perdut de vista, retornà Joseph al Senyor e a la
sua mare ab infinides recomandacions de aquells
qui ab tan gran enyorament seguexen son camí.
E, sabuda aquesta nova per Herodes, que los reys
que ell sperava retornassen a ell se
amagadament, tingué
decebut, de què vingué en tanta fúria e malícia
que del tot ixqué de seny. Car tota persona, per
sàvia que sia, si és molt affectada en alguna cosa,
pert lo juhý rahonable en aquella; e per ço ha dit
un sabut e valent home:
res transit in affectum."
Herodes, car, ab la gran fama que tenia de
sostenir la honor e stat en què
rahó no coneixia, e cuydant enganar los dits reys,
enganà sí mateix; e per ço diu Jeremies, dreçant
son parlar a aquest rey frenètich:
docuisti eos aduersum te, et erudisti in caput
tuum:nunquid non dolores aprehenderunt te
quasi mulierem parturientem."
O, foll rey Herodes! ¿De què
E ¿no sabs que tu has mostrat lo camí a aquests
reys e
parlen hon devia nàixer lo verdader rey de aquest
regne que tu posseeixes tirànnicament? Sies
cert que has parlat contra lo teu cap, e per ço
prenen ara, ab molta rahó, dolors axí com dona
que va de part. E no speres goig de ta dolor ne
fi en ta pena: ab malícia ést anat, e malícia te
ha tancat los camins, que res no has atés del
que desijaves." Bé li ha seguit a aquest
desaventurat Herodes ço que diu Salamó:
impius veniet super eum."
lo peccador impiadós, allò li ve damunt. E vehent
aquest malvat rey que no podia haver nenguna
rahó dels reys qui per mar se
vent molt pròsper, ne sabia cosa nenguna del
Senyor e rey Messies, de qui tant se temia,
deliberà matar tots los fills dels juheus per hoy del dit
Senyor. E la senyora mare sua, sabuda aquesta
nova, restà molt temerosa del tresor divinal a sa
senyoria acomanat, ab tot que ja per aquesta
temor no
complits los quaranta dies, segons manava la ley:
ab tot sa senyoria no fos obligada a la observança
d' aquell manament volgué
a tots los observadors de les leys divinals que no
solament se sotsmeten al que són obligats, mas
encara a tota ordinació virtuosa.
CAPÍTOL
VERGE MARIA PORTÀ AL TEMPLE LO SEU
DIVINAL FILL, LO QUAL FON CONEGUT E
ADORAT PER LO SANCT VELL SYMEON.
E venint lo quarantén dia, la Senyora dispongué
de anar al temple a offerir lo
seu fill primogènit a la magestat del seu
pare per la redempció humana. O, quantes làgrimes
lançà la Senyora aquell dia prenint-lo
al braç per exir de casa! E, mirant-lo en la cara
ab amor inestimable, besant-lo estretament
ab dolçor no recomptable, deya-li: "O, senyor ý vida
mia! Yo, mare vostra, com advocada e procuradora
de tota natura humana, vos tinch a offerir
en satisfació e paga de tots los peccats e deutes
de aquella, perquè de vós sia fet sacrifici per
la redempció de tots; lo qual sacrifici, Senyor,
no se executarà ara de present, ans en lo temps
a vós pus penós e a mi, trista mare, més dolorós,
ço és, en lo ple de la joventut vostra, segons
Abacuch ha profetat, dreçant a vós, vida mia,
son parlar, dient-vos:
Senyor: que aquesta obra a la qual vos offeriu
huy, qui és axí vostra que altri no la pot fer sinó
vós, que us recordeu, clemència infinida, que a
vivificar haveu aquella en lo mig dels vostres
anys, ço és, com haureu complit los trenta_e_tres,
en lo qual temps, Senyor, darà vostra
magestat fi a tot lo que offert haveu. O, Senyor
ý fill meu! ¿Quals entràmenes de mare poran
fer aquesta offerta de tan dolorós recort? Ajudau-me
vós, vida mia, qui sou pietat inmensa, puix
axí manau que sia. E sa senyoria esforçà
com pogué, ab molta dolor e làgrimes, a fer son
camí ab la prudència acostumada, anant-li davant
lo gloriós spòs seu, e sa mercé portant al braç lo
Fill de Déu e seu ab tota aquella reverència a ella
possible, cobrint-lo ab lo propri mantell, axí per
guardar la sua delicada personeta del gran fret de
la matinada com per amagar-lo que no sia conegut
per aquells qui
clamà ell mateix per boca de David, dient:
plicati sunt super capillos capitis mei, qui oderunt
me gratis."
e recel aquella Senyora portà lo seu amat fill en
la ciutat hon sabia stava lo rey Herodes, qui era
enemich format del dit Senyor e que no pensava
nit e dia sinó com lo poria matar e levar-lo del
món? Ab tot sa senyoria era molt certa que lo fill
seu no havia a morir en aquella edat, no restava
que cascuna vegada que ella lo veya en perill de
donar en mans de sos enemichs no
havent nova dolor e congoixa. E de aquestes
sovenejades e congoixoses dolors hagué sa senyoria
infinides en tota la vida del seu amat fill. E, axí
la Senyora anant, pervengué a la porta del temple,
e ixqué a recebir sa mercé un famós sacerdot qui
havia nom Symeon, inspirat per lo Sanct Sperit
del adveniment del redemptor de natura humana.
Lo dit Symeon era home just e tement Déu:
havia molt desijat la reparació e consolació de la
casa de Israel, supplicant contínuament la magestat
divina que ans de la sua mort ell ves lo fill de
Déu humanat, e fon-li respost:
mortem: nisi prius videret Christum Domini.
E ab aquesta resposta divinal fon tan confortat e
aconsolat que, ab tot desijàs exir de aquesta
miserable vida, car la virtuosa e longa vida sua
li donava gran seguretat de morir e la cansada
persona sua desijava lo repòs de la fossa, car diu-se dels
venints en antiga edat:
et nullis gaudiis;
larguea de la vida sua sperant una tal vista, car de
aquest sanct vell és dit:
fuit habens vitam in patientia et mortem in
desyderio.
fossen fàcils de comportar sperant veure lo
redemptor de humana natura, lo qual tots los seus
pares havien desijat e molt reclamat, e sabia que
seria dit a ell, devallant als lims, per tota aquella
gent qui tal nova hoyria:
que vos vidistis: quia multi prophete et reges
voluerunt videre que vos vidistis et non
viderunt."
són los ulls que vehen lo que vós haveu vist,
car molts profetes e reys han desijat veure
aquesta vista e no la han haguda!" E stant ja lo
dit vell molt fatigat per la longa sperança, venint
aquella jornada en la qual la Senyora vingué a
presentar lo seu fill, ell stant dins la sua cambra
aquella matinada encés en son desig, agenollà
gran devoció e làgrimes, e dix:
Domine, vita vitalis requies sine labore: obsecro
per viscera misericordie tue veni ad me ut
videam te: et da letitiam in corde meo, quia
amore langeo et dolore defficio."
sua oració, sentí dins la sua ànima una grandíssima
consolació, e fonch-li dit, per revelació divina:
eum videbis."
-vos, car no sereu fraudat en vostre desig, que
aquell Senyor que vos desijau ja és a la porta
del temple e ara lo veureu ab los propris ulls."
E, hoït açò, levà
per anar a la porta del temple; e, encontrant-se ab
la excel·lent Senyora portant lo seu fill al braç,
conegué clarament que aquell Senyor era fill de
Déu eternal, e, prostrant-se en terra per adorar-lo,
tremolava tota la sua persona per gran admiració,
mirant tanta magestat axí humiliada cuberta de
carn humana, e dix:
Rex celestis: tu es fons lucis divine et sol claritatis
eterne, qui venisti de Celis querere et
salvare quod perierat in terris. Magnus enim
es sine quantitate: cujus omnipotentia omnia
gubernat, regit et implet et omnia concludit.
Cur, bone Domine, pie Redemptor, potens
Salvator, cur tantam virtutem operuisti tanta
humilitate, ostendendo te in similitudinem canis
peccati?"
Jhesús, rey celestial! Vós, clement Senyor, sou
font de lum en vostra divinal natura e sol de
claredat eternal, e sou vengut del cel a cercar e
salvar aquell qui sens vos peria en terra. Gran
sou, Senyor, sens mesura nenguna, la omnipotència
del qual totes coses governa e regeix, e
compleix e clou totes les coses que a sa voluntat
són plaents. O bon Senyor e piadós redemptor
e salvador potent! ¿Com haveu, Senyor, cuberta
tanta virtut e excel·lència sots tan profunda humilitat,
mostrant-vos als ulls mortals en semblança
de carn peccadora?" E, dit açò, dreçà
sanct vell, e, anant axí agenollat, acostà
besant-li lo peu ab grandíssima devoció, e dix a la
senyora mare sua que fos de la mercé donar-li
en los seus braços aquell excel·lent redemptor qui
per ell és stat tan desijat.
CAPÍTOL
DONÀ LO SEU FILL AL SANCT SACERDOT
SYMEON E A LA SANCTÍSSIMA VIUDA
ANNA, PROPHETISSA, LOS QUALS ADORAREN
E MAGNIFICAREN LO SENYOR EN
PRESÈNCIA DE TOT LO POBLE.
E la Senyora, vehent la gran devoció del
sanct vell, volgué contentar lo seu desig
e comunicà-li lo seu fill tan amat, de
què lo venerable Symeon rebé tanta
consolació en sols tocar-lo ab los propris braços,
que fon content finir la vida sua aprés de una tan
singular alegria, no restant-li ja res a desijar en la
present vida; e dix ab un goig no recomptable:
verbum tuum in pace: quia viderunt occuli mei
salutare tuum, quod parasti ante faciem omnium
populorum. Lumen ad revelationem genitum, et
gloriam plebis tue Israel."
meu, vida e consolació mia! Plàcia a la clemència vostra
licenciar la ànima mia que ixqua del
càrcer de aquest miserable cors, puix largament
haveu complit lo que promés me havia la pietat
vostra, ço és, que no tancaria los ulls per mort
fins hagués vist lo redemptor de humana natura
per vós, pare eternal promés, lo qual yo, servent
vostre, tinch en lo meu braç. Ara, Senyor, reposaré
en pau e dormiré ab los meus pares, puix
yo hé vist ab los ulls propris lo salvador del món,
per vós, pare eternal, tramés, lo qual haveu posat
davant la fàç de tot lo poble perquè sia revelada
e mostrada la lum a totes les gents e coneguen
la gran glòria de la casa de Israel, a la qual aquest
Senyor principalment és tramés. E per ells serà
tant desconegut e mal rebut que la glòria los tornarà
en confusió, e per ço sols desije molt exir de
aquesta vida per no veure la crueldat e ferea de
aquest miserable poble, lo qual abominarà e
perseguirà lo benfactor e redemptor seu, e haurà
en oblit tots los beneficis seus, segons David
testifica, dient:
et mirabilium ejus que ostendt eis.
Senyor, torne a supplicar vostra magestat
demanant mercé a aquella, dient:
animam meam: me expectant justi donec retribuas
mihi;
que a mi és stada feta de veure lo Redemptor,
me speren ab un grandíssim desig que
compte noves certes de sa clemència." E, dient
lo sanct vell aquestes rahons, sobrevingué aquella
famosa dona viuda, de singular vida, la qual
conexia molt bé la Senyora. La dita viuda havia
nom Anna, era filla de Phanuel: aquesta era la
gran matrona qui regia les donzelles qui servien
Déu en lo temple. E aquesta, vehent lo Senyor,
conegué per sperit de prophetia ésser aquell lo ver
Messies promés en la ley; e, alegrant-se de goig
inestimable, adorà la magestat sua, loant e
magnificant la clemència sua, e, dreçant-se, abraçà la
senyora Mare de Déu, ab tanta de amor, que
paria que la volgués metre dins les sues entràmenes,
e dix:
mee, dies letitie per te ortus est nobis, quia per
te fructum vite communicavimus."
la mia filla e senyora, que de tres anys vingués
en mon poder com fos offerta al temple! Yo
Senyora, vos hé criada e servida tant com allí
aturàs. Benedictió e glòria sia donada a vós, la
mia Senyora, car per lo mijà vostre lo fruit de
vida a nosaltres és donat e comunicat, e lo dia
de salut per vostra mercé sobre nosaltres ha
resplandit e clarejat." E demanà de mercé a sa
senyoria li volgués donar licència prengués lo seu
gloriós fill en los seus braços, lo qual encara tenia
Symeon en les sues mans, no podent-lo partir de sí.
E, haguda licència de la Senyora, la virtuosa Anna
se acostà a Symeon, dient-li: "O, reverent senyor
e pare! Comunicau a mi aqueix tresor inestimable:
tinga
aquell qui ama la mia ànima: tota la mia vida lo
hé desijat e famejat! Per amor sua hé servat
viduÿtat fins al dia de huy, avorrint lo món e tots
los delits de aquell, no exint del temple de nit ni
de dia, occupant-me en contínues oracions e
dejunis, escampant moltes làgrimes desijant veure
la sua cara; he la hé vista e só
goig inrecomptable! O, pare Symeon! ¿Quina
gràcia és aquesta que en nostres dies hajam vist
lo creador del cel e de la terra fet home passible
e mortal per reparar e il·luminar lo món e donar
salut e vera beatitut als hòmens en sa magestat
crehens? Ara us dich, reverent pare, que podem
dir:
illustrata. O felitia tempora nostra, in quibus
omnes qui volunt scire possunt: perfecta beatitudo
consistit in Deo."
prenint lo Senyor en los braços inflammada de
goig inestimable, sentint dins sí alegria no recomptable,
dix:
Déum vivum."
ab ell, convidava tota la gent a adorar e conéixer
lo redemptor a ells tramés, dient:
opera Domini: quia Dominus angelorum
factus est homo, et Deus invisibilis servis suis
similis factus est."
acostau-vos açí e veureu les grans e maravelloses
obres de nostre Senyor Déu, car lo Senyor dels
àngels se és fet home e lo Déu e Senyor invisible
se és fet semblant dels seus servents, vestint-se
de la sua liurea." E la gent que aquí
la cregué gens, ans se
desmemoriejava e que de molt vellar e orar tenia
ja lo cervell buyt e moltes altres injúries, de què
la sancta dona stigué molt torbada vehent la gran
çeguedat e malícia de aquella gent. E lo gloriós
Symeon, coneixent la turbació sua, confortà-la
dient: "O, senyora viuda! Ý, ¿no sabeu que aquest
Senyor és vengut en lo món per sofferir injúries
dolors e moltes congoixes, e vol sa excel·lència
que tots los servents seus segueixquen la via sua
no estimant res en la present vida, e diguen públicament:
autem prudentes in Christo: tanquam purgamenta
hujus mundi facti sumus?
viuda, us dich que hé passades moltes
congoixes e dolors, perquè lo que deya e preÿcava
del adveniment de aquest Senyor, ara que
conech lo profit que porten les tribulacions e
quan ajusten l'ome ab Déu, só tant esforçat a
pendre les ab paciència,
sed et mori in Hierusalem paratus sum pro
nomine Domini nostri Iesu Christi, quem vidi,
quem amavi, in quem credidi, quem dilexi.
aquí avant, Senyora, vós e yo no pensem en lo
parlar de les gents ne en la estima de aquelles,
car dich-vos certament:
quando laudamur, nec contristari quando
vituperamur, quia nec dampnare injuria, nec
coronare potest falsa laus.
ànsia nostra sia en amar e servir aquest Senyor,
qui de la sua presència nos ha tant alegrats e
aconsolats." E respongué la virtuosa Anna al
sanct vell, dient: "Siau cert, pare reverent, que yo
no
intrare in regnum Dei.
veig lo meu Senyor tan poch conegut e axí
desestimat que podem dir:
eum non receperunt."
plant Symeon e Anna; e la Senyora los ajudà molt
largament, que sentia pus vivament les desconeixences
fetes al seu divinal fill per aquell poble judaych.
E, aprés que per gran peça hagueren plorat
e recomptat les grans obres e maravelles de nostre
Senyor Déu per lo món no conegudes, la Senyora
recobrà lo excel·lent fill seu dels braços de la
virtuosa viuda Ana, que encara lo tenia.
CAPÍTOL
GENT, ORDENADA EN PROCESSÓ, PORTAREN
LO SENYOR AL ALTAR PER FER DE
AQUELL OFFERTA, E SYMEON PROPHETÀ
A LA SENYORA LES DOLORS QUE HAVIA
DE SENTIR.
E aprés ordenaren-se en processó per anar
al altar a fer sa offerta. E anaven primers los
dos ansians singulars en sanctedat de vida,
ço és, lo gran sacerdot
Symeon e lo gloriós verge spòs de la Senyora, lo
virtuós sanct Joseph; e aquests dos anaven
cantant:
medio templi tui"
aprés, portant aquella offerta impreciable en los
seus braços. E manà sa senyoria a aquella virtuosa
Anna que anàs al seu costat, la qual ho recusà
molt, no tenint-se per digna de tanta honor
e gràcia; e, sa altesa tornant-lo-y a manar, ella lo hi
obeý ab molta vergonya, posant-se al costat
esquerre de sa mercé, tirant-se atràs tant
com podia. E axí anaren fins als graons del altar.
E Symeon entrà en lo loch hon se acostumaven vestir
los sacerdots, e, vestit de aquelles pontificals
vestidures, vingué al altar e, feta profunda reverència,
girà
dit altar, e dix a sa mercé: "Senyora molt excel·lent:
yo só açí com a síndich de tota natura
humana per rebre lo preu de la redempció sua:
axí, Senyora, sia de vostra mercé donar-lo
offira a la magestat del seu pare en paga e
satisfactió de tots los peccats e deutes de Adam
e dels seus fills." E sa senyoria, ab moltes làgrimes,
donà lo seu amat fill en mans de aquell sanct
sacerdot perquè
e, prenint lo Senyor lo dit sacerdot Symeon,
ab multíssima reverència dix, en presència de tots,
alçant lo Senyor en alt ab gran alegria:
quantus sit iste qui ingreditur ad salvandas
gentes: ipse est Rex justitie, cujus generatio
non habet finem: precursor pro nobis ingreditur
secundum ordinem Melchisedech pontifex factus
in eternum."
e retornà a la Senyora, mare sua, per pendre la
offerta de les sues mans; e sa senyoria offerí, segons
costuma de la gent pobra,
pullos columbarum.
sacrifici en presència de sa senyoria, en lo qual
sacrifici sa mercé contemplà largament tota la passió
e mort del seu amat fill. ¿Qui pot pensar quantes
làgrimes escampà sa senyoria mirant lo dit sacrifici,
e quant turment passà en aquella jornada
de tan dolorós recort? E, finit lo sacrifici, la
Senyora remé lo seu fill per preu de cinch cicles de
argent, segons acostumaven fer dels primogènits;
e açò no sens gran misteri, car significava que
aquella archa o caixa dels thresors divinals qui era
la persona sagrada del fill de Déu seria trencada
en cinch parts principals, e de aquí exiria la moneda,
impreciable e molt habundosa, a rembre
natura humana. E, stant la Senyora en aquesta
dolorosa contemplació, escampant infinides
làgrimes, retornà a sa mercé Symeon portant-li lo seu
fill; e vehent sa altesa axí abundosament plorar,
e coneixent que ab molta rahó se dol de les extremes
dolors que spera veure de aquell fill seu a
ella tan car, dix a sa senyoria: " O, Senyora excel lent!
Si de la sola figura que haveu vist sou axí
turmentada per extrema dolor, ¿què fareu vós,
Senyora, quant en presència vostra veureu aquest
Senyor fill vostre sofferir dolors sens nombre e
en aquelles finir la vida sua? Car no us vull callar,
Senyora, ço que en aquest sacrifici me és
stat revelat:
in resurrectionem multorum in Israel: et in
signum cui contradicetur: et tuam ipsius animam
pertransibit gladius;
pot ésser molt certa que, ab tot lo fill vostre sia
general redemptor e molt sufficient a largament
salvar natura humana, molts se dampnaran per
sa pròpria culpa, no volent hoir ni creure aquest
Senyor. E los qui a sa magestat seguiran e amaran
seran resuscitats de vida viciosa a vida virtuosa,
seguint lo capità de virtuts, qui és lo senyor
fill vostre, e avorriran de cor totes les coses
terrenals que amar solien, e serà dit a ells:
consurrexistis cum Christo, que sursum sunt
querite, non que super terram.
faran, aprés de aquesta vida, per los mèrits de
aquest Senyor, hauran aquella immortalitat
gloriosa; e de açò ha supplicat lo dit Senyor a la
magestat del seu pare, dient:
mihi volo ut ubi ego sum et illi mecum, vt videant
claritatem meam: et sicut tu, Pater, in me
et ego in te, ita ipsi in nobis sint.
Que aquest fill vostre serà posat en senyal a tots
los fills dels hòmens, al qual molts contradiran,
perseguint les obres sues, abominant totes les
sues paraules: res que d'ell sia hoir ni veure no
volran! O, excel·lent Senyora! ¿Què més vos diré?
Car podeu ésser certa que aquest poble judaych,
al qual principalment és stat tramés, lo perseguirà
en tan crua manera que sols un dia de repòs
no li daran en tota la vida sua; de què, Senyora,
vistes per vostra mercé les dolors e persecucions
de aquest tan amat fill, sereu nafrada dins la
vostra sanctíssima ànima del coltell dolorós qui
us travessarà les entràmenes, car lo martiri vostre
passarà a tots los martiris, que nenguna pena
corporal no
sofferrà e portarà dins la ànima, car singular sou
en amor e singular sereu en dolor."
E, hoÿda per sa excel·lència la prophetia tant
dolorosa de Symeon, fon axí travessada de amargosa
compassió de les penes que sperava veure en
aquella persona del seu fill, tan delicada, que li
paria ja sentir-les; e aquí tantost començà sa
senyoria a sperimentar quant era agut e dolorós lo
dit coltell de què Symeon parlat li havia. E, per la
gran pena que sa altesa dins la sua piadosa ànima
sentia, fon la sua cara axí alterada e mudada, que
mirant-la aquella virtuosa viuda Anna, temé sa
mercé no se smortís; perquè prestament supplicà
sa senyoria que fos de sa mercé voler-se seure e
posà-li la falda sua per estrado. E, la Senyora baxant-se
en terra, falliren-li les forçes per sobres de dolor
que dins sí sentia, e aquí féu un dolorós e piadós
plant contemplant lo senyor fill seu, qui en la falda
tenia. O què bé pot ésser comptada aquesta dolor
per una de les principals que sa senyoria hagué,
car jamés li oblidà aquesta penosa jornada, ans la
tingué en continuat recort en tota la vida sua! E
Symeon e Anna, qui veyen sa senyoria axí plorar e
dolorosament suspirar ab tanta prudència e modo,
foren moguts a grandíssima pietat e compassió de
sa mercé, e amaren més morir que veure aquella
Senyora en tanta pena.
CAPÍTOL
DELLIBERANT EXIR DE HIERUSALEM, SE DESPEDÍ
DELS SANCTS VELLS SYMEON E
ANNA, PROPHETISSA.
E sa senyoria, que per unes dolors no
oblidava les altres, recordà
perill stava si Herodes podia haver sentiment que fos
en Hierusalem ab lo seu
amat fill; lo qual malvat Herodes no havia altre
pensament ne desig sinó com poria matar e destroir lo
Senyor e delir la memòria sua de la terra.
E lavors sa mercé se levà ab tota sa dolor e delliberà
partir prestament de aquí e exir de aquella
ciutat hon lo senyor fill seu era axí avorrit e
aÿrat, e despedint-se sa altesa del virtuós Symeon
e de la devota viuda, los quals ab moltes làgrimes
supplicaren a sa senyoria fos de sa mercé que los
dos anassen ab ella e no restassen òrphens de tal
companyia, car pijor que mort los seria la separació
del Senyor e sua. E sa mercé los respongué
que lo senyor fill seu acceptava la bona voluntat e
sanct desig de ells, e que no volia sa magestat
que pus peregrinassen en aquesta vall de misèria,
ans que prestament anassen als lims, hon eren
los altres pares, e que aquí sperassen la clemència
sua; lo qual certament, finat per mort lo terme de
la vida sua, seria ab ells, e lavors lo seguirien ab
seguretat de jamés perdre la sua companyia. E lo
dit Symeon e Anna, sabent que la sua mort seria
tan presta, aconortaren-se de restar, puix la voluntat
del Senyor era aquella. E, agenollant-se Symeon,
prengué les manetes de Jesús, besant aquelles
moltes vegades ab dolçor no recomptable, e dix:
Deum et hominem. In manus tuas sanctas
ac venerabiles, dulcissime Domine Jesu,
totum, quia tempus est ut comendes terre corpus
meum."
reverent mà del seu fill e posà-la sobre lo cap de
aquell venerable vell, donant-li lo Senyor largament
la benedictió sua. E lo dit Symeon sentí
dins en sí tanta consolació, que dix, ab una
grandíssima devoció e dolçor:
dormiam et requiescam."
sa magestat, apartà
qui a sa clemència se volia recomanar. E, acostant-se
la dita ferventíssima Anna, prostrà
terra, adorà lo Senyor ab fervor no recomptable
e, dreçant-se, besà los peus e les mans sues, no
podent-se partir de la sua real presència; e,
comanant-se carament a la magestat sua, dix-li:
quoniam speravi in te. Nam et si ambulavero
in medio vmbre mortis non timebo mala, quoniam
tu mecum es."
de la Senyora, ab moltes làgrimes dix-li: "O, filla
mia! Deixau-me besar aquestes vostres mans
car mare sou del meu Senyor e reyna general
del cel e de la terra! O, Senyora! Qui
dit a mi, quant yo us tenia chicheta açí en lo
temple, que durant la vida mia yo us hagués a
veure Mare de Déu restant verge pura! O, ma
Senyora! Gràcies infinides faç al meu creador
de tanta misericòrdia a mi, indigna, feta!
Ara, Senyora, finaré la vida mia ab gran repòs,
puix hé vist lo meu redemptor nat de vós,
senyora e vida mia, qui sou la pus cara persona
que en aquest món yo hé tengut, car, com vostra
mercé ixqué del temple, morir cuydí de enyorament,
car semblant a vostra senyoria no y havia
en totes les que restaven. Ara, Senyora, me
parteixch alegra de aquesta vida, puix vos hé vist;
ab tot, Senyora, que no oblide ni oblidaré les
vostres dolors, ans me
de aquelles e les vos volria ajudar a portar si
al Senyor plahïa, car, ab tot lo viure me sia
molta pena, si a vós, la mia Senyora, havia a
servir la mia vida, yo la pendria ab paciència.
Emperò vós, Senyora, m'aveu recaptat aquesta
gràcia que passe de aquesta vida prest e que no
veja les dolors del senyor fill vostre, les quals
vos travessaran la ànima e les sentireu per pròpries.
Al pare eternal vos coman: ell sia lo consolador
vostre ý ajudador en totes les angústies
e dolors vostres." E, dient açò, abraçava ý
estrenyia sa senyoria ab tanta amor que separar-se
d'ella no podia, e dix:
super mel et fauum: et amor tuus super omnia
aromata."
ama als qui la amen, sabent que amor no
pagar sinó ab la mateixa moneda, vehent la tanta
fervor de la virtuosa dona, comunicà
tanta caritat ý amor com si pròpriament li fos
mare, e dix-li: "O, Anna, mare mia! Siau certa
que lo fill meu vos ha en singular amor e vol
molt premiar la vostra virtuosa vida en la glòria
sua e que siau exemplar a totes les viudes e vèrgens,
special a aquelles qui en col·legis de religió viuran,
les quals vos deuen haver en singular
devoció; e lo meu fill per amor vostra farà
grans e asenyalades gràcies a aquelles qui a vós
se recomanaran." E sa senyoria comunicà a
aquella sancta dona molts secrets divinals e misteris
singulars, de què la dita Anna, recomplida de
grandíssima admiració, començà a dir:
E restà la virtuosa viuda de aquest rahonament axí
aconsolada e contenta que li paria ja posseir paradís
puix la Senyora reina de aquell li donava
seguretat de la salvació sua dient-li certament ésser-li
perdonats tots los seus peccats per lo senyor fill
seu, qui era ver redemptor e perdonador de
peccats per sa sola clemència. E la sancta dona,
tornant a pendre les mans de la Senyora, besant
aquelles ab devoció inestimable, despedint-se de sa
mercé dix :
dulcedo mea, consolatio mea post Dominum: in
manus tuas, Domina, comendo animam meam et
corpus meum."
mercé partí sa senyoria prestament, exint del
temple, deixant Symeon e Anna molt inflammats
en devoció; los quals en breu temps finiren la
vida.
món no era digne de posseir pus largament tales
dos persones.
CAPÍTOL
CONTINUANT SON CAMÍ, PERVENGUÉ A LA
CASA SUA E FON VISITADA PER LA GLORIOSA
SANCTA ANNA, SA MARE.
E la Senyora, ab molt recel, continuà lo
seu camí per tornar en Nazaret a la
posada sua. E, essent aquí juncta, sentí
la venguda de sa mercé la senyora
Anna, mare sua, e vengué molt prest ab desig no
recomptable de veure la magestat del seu nét e la
senyora filla sua, tan amada; e vengueren ab ella
les dos filles sues donzelles, germanes de la Senyora,
per fer reverència a sa senyoria, desijoses de
servir-la com a senyora e major germana.
E, aquella gloriosa Anna vehent una tal vista,
cuydà deffallir per sobres de goig e prostrà
adorant lo Senyor com a son Déu ý creador; e,
dreçant-se ab fervor de amor, prengué lo dit
Senyor en los seus braços com a nét seu molt car.
E la excel·lent senyora Mare de Déu, agenollant-se
ab molta reverència, besà la mà a la senyora mare
sua, demanant-li la benedictió sua, la qual la y
donà molt largament, besant-la e abraçant-la ab
singular amor; e sigué
humilitat davant la sua sancta mare, mirant lo goig e
festa que feya de aquell seu excel·lent nét. E de
açò sa senyoria prenia una grandíssima consolació
com veya la sua mare, en la sua antiga edat, haver
obtingut per lo mijà seu una tan singular dignitat
de ésser àvia del fill de Déu, e que
los ulls corporals e que
sua. La qual gloriosa Anna abraçava aquell
excel·lent nét ab infinida amor, besant-lo
moltes vegades; e, mirant la Senyora en la cara ab hun
grandíssim goig, dix-li: "Ma filla: comptau-me
estesament tots los misteris e secrets de aquest
Senyor, com lo haveu concebut e parit. No
celeu res, la mia amada filla: dau-me aquest
complit goig en la mia vellea; car vós, la mia
cara filla, fos lo comensament de la alegria e
consolació de la casa mia: per vós hé meritat
aquest divinal nét, qui serà glòria ý delit meu.
Recitau-me largament tot lo ésser seu, car yo só
certa vós res no ignorau. E la piadosa Senyora,
hoint la demanda de la sua mare e ab quanta amor
sperava hoir tot lo procés de aquell senyor e nét
seu, e recordant-se quantes dolors e penes li havia
a comptar del dit Senyor si satisfer volia a la sua
demanda, callant, baixà los ulls e començà habundar
en multitut de làgrimes per la sua preciosa
cara. E les sentides e corteses germanes de la Senyora,
ab tot fossen de poca edat, per son bon
sentiment e virtuós criament conegueren que la
senyora sa mare e la senyora sa germana major
volien parlar e comunicar de alguns grans secrets:
sens dir-los negú res, elles se levaren e, feta reverència,
partiren-se de aquí, deixant la senyora
mare ab la sua amada filla a soles perquè pus
francament poguessen comunicar la una a l'altra
sos secrets. E la Senyora, vehent que ses germanes
se eren apartades per fer-los loch, levà
la porta, per star ab més repòs; e, tornant a
seure, augmentà lo seu piadós plor e dix:
dicam aut quid respondebo tibi?"
"O, senyora mare! ¿Què us puch dir ni respondre a la
vostra demanda del que voleu saber de la persona
de aquest senyor fill meu, sinó que sia
certa vostra mercé que té a rembre natura
humana per mijà de mort e de infinides dolors, e
serà perseguit en tota la vida sua per aquest
poble a qui tant ha amat? Per sola enveja e malícia,
hun sol dia de repòs no li permetran haver en tota
la vida sua." E la gloriosa Anna, hoÿda una tal
rahó, vehent la gran dolor e alteració de cara ab
què la Senyora sa filla ho recitava, la qual no podia
nomenar la mort del seu amat fill sens venir en
extrem de mort, fon axí travessada la dita Anna
de extrema dolor que, perdent lo parlar ab
gemechs no recomptables, tremolant tota la persona
sua, ab lo esforç que podia abraçava lo seu nét,
desijant-lo metre dins les sues entràmenes e
amagar-lo de la vista de aquell cruel poble judaych que
axí
Déu turmentada per crua dolor vehent la sua mare
antiga en tan extrema pena! Quantes làgrimes
escamparen les dos sens poder-se dir res! E la
Senyora, alçant los seus piadosos ulls, mirava la cara
del seu amat fill e conexia que tenia gran compasió
de la dolor sua, e dix-li: "O, vida mia!
me que tanta patior pro te"
dolçor mia! Mirau-me vós, qui podeu veure lo
intrínsech de la mia ànima, e veureu com só
travessada de dolor recordant les vostres penes!
E veig aquesta senyora mare mia tant tribulada
per gran compassió que té de la dolor vostra e
mia, que tem no perda la vida: tant és la edat
sua cansada, que no té força a sofferir pes de
tanta dolor si vós, Senyor, no li ajudau.
Carament la us coman, vida mia; car aprés la vostra
amor no tinch res pus car en la present vida!"
E lo piadós e clement Senyor, hoÿda la petició de
la sua amada mare, desijós de obehir-la, girà
a la sancta hàvia sua, e ab les sues dolçes manetes
tocava-li lo cap e la cara, posant-li los dits sobre la
boca, volent-li mostrar que tenia gran compassió
de la sua dolor e quasi pregant-la que cessàs de
plorar per amor sua. E la gloriosa Anna, vehent
los affalachs e carícies de aquell Senyor dolç,
retornà quasi de mort a vida, e, besant-lo moltes
vegades, mirava e contemplava tota la sua persona;
e dix, dreçant son parlar a la senyora filla sua,
dient-li: "O, ma filla ! Ý ¿qui porà fer mal a aquesta
persona del senyor fill vostre, tan delicada e tan
reverent? ¿Qui la gosarà maltractar? ¿Qual cor
humà serà acompanyat de tanta crueldat que de
sa magestat no haja pietat? O, ma filla! ¿Qui
pot avorrir com ell sia tan amable? E agenollant-se
la gloriosa Anna en fervor de sperit, tenint
aquell dolç Senyor en les sues mans, dix:
"O, Creador meu! Vós sou inmortal per la vostra divinal
natura, e sou passible e mortal per la humanitat
que de aquesta mia tan amada filla haveu presa,
per la qual me sou nét verdader e natural;
perquè supplich la clemència vostra vulla donar fi a
la vida mia, puix vos hé vist humanat, e no haja
yo a veure les vostres dolors, car del sol hoir-les
nomenar és la ànima mia axí turmentada ý
affligida que
mies entràmenes, e ab aquest sospir vos posseiré
tant com viva sia: hajau, Senyor, pietat de la antiga
edat mia, que ja és cansada de soportar la
vida! Infinit és stat, Senyor, lo goig meu de
haver-vos vist humanat; stimar no
mia pensant-vos passible e mortal: sia de vostra
mercé no veja més dolor, car no basten les mies
forçes a poder-la comportar!" E lo Senyor, ab
tot encara no parlàs, ab la dolçor del seus piadosos
ulls mostrava voler-la contestar; e la excel·lent
Senyora, a qui era donat parlar ý respondre en
persona del seu fill, dix a la mare sua, Anna, com lo
Senyor era content atorgar-li la sua demanda, fent-la
certa que ella passaria de aquesta vida per mort
ans que sa magestat entràs en lo conflicte de la
sua acerbíssima batalla, emperò que plau a sa
clemència que ella vixqua fins que ell haja complit los
vint anys, perquè en tot aquell temps se puga
alegrar e sentir lo goig de la sua divinal presència e
haver ab ell col·loquis de tanta consolació que no
basta lengua humana ne angèlica a explicar-los. E,
hoÿda per la gloriosa Anna la resposta que la
senyora filla sua li havia feta de part del seu
excel·lent nét, fon axí la ànima sua alegra e aconsolada,
que mudà les làgrimes de dolor en gran
dolçor de la divinal amor que dins sí mateixa
sentia; e prenint los peus del senyor nét seu, besant
aquells moltes vegades, regraciava a sa clemència
la tanta misericòrdia a ella feta, e abraçava
a la senyora filla sua ab amor no recontable
sabent que de ella e per ella li vénen tots aquests
béns. E la Senyora excel·lent, ab aquella dolçor
filial, aconsolava la sua mare recomptant-li los
misteris de la redempció humana. E axí, parlant e
plorant, passaren gran part de la nit. E aprés tornà
la gloriosa Anna a la posada sua: restà la Senyora
sola en la casa sua ab lo fill seu ý ab Joseph,
criant e servint aquell divinal fill ab molta pobrea
e solitut, ab tot que la senyora sa mare la visitava
sovint, car lo delit seu era veure e contemplar lo
senyor nét seu, ni
E aquella visitació e companyia de la gloriosa
Anna era a la senyora filla sua una grandíssima
consolació e descanç; emperò nostre Senyor
permeté, per augment dels seus mèrits, que li durà
molt poch, car forçadament se hagué a partir de
Natzaret e deixar la companyia tan amada.
CAPÍTOL
AVISADA QUE FUGÍS EN EGIPTE, CAR
HERODES VOLIA MATAR LO SENYOR FILL
SEU.
E com lo Senyor hagués un any, poch
més, creixent la malícia de Herodes, a
la Senyora convengué buydar la terra e
peregrinar en terra estranya, car fon dit
a Joseph, per l'àngel, dormint en son lit, de part
de nostre Senyor Déu:
Matrem ejus et fuge in Egiptum, et esto ibi
usque dum dicam tibi. Futurum est enim ut Herodes
querat puerum ad perdendum eum."
pot pensar com se levà Joseph espantat e alterat de
una tal nova? E, tot tremolant e plorant, exí de la
sua cambra e tocà a la porta de la cel·leta hon la
Senyora stava, e per la cuyta del tocar sa senyoria
se espantà. E levant-se ab molta prudència per no
despertar lo seu fill tan amat, que lavors se era
adormit, obrí la porta sens fer remor e dix, ab
la cara molt piadosa: "¿qu'és açò, Joseph? ¿Sentiu
nenguna novitat contra lo fill meu?" E lo dit
Joseph, vehent sa altesa axí recelosa de la persona
del seu fill, a ella tan cara, augmentà lo seu plor,
no podent formar paraula. E sa senyoria,
atravessada de dolor, coneixent que alguna cosa de
molta congoixa volia dir lo seu spòs Joseph que
rahonar ni esplicar no la podia, fallint les forçes
a sa senyoria, baixà
cap a la porta, e sens parlar lançava grans gemechs,
sperant què seria açò que Joseph li vol denunciar;
lo qual, vehent sa senyoria en tan extrema pena,
prengué esforç e dix a sa mercé:
nolite expavescere: surgite, eamus peregrinari
in Egiptum: quia congregati sunt inimici nostri
ut effundant sanguinem Filii tui, et inimici
nostri sunt iudices."
"O excel·lent Senyora! No us espanteu ne sia lo vostre
cor esmayat, car ara, Senyora, és hora de exercitar
la virtuosa fortalea del real ànimo vostre;
car necessari és a vostra senyoria levar-se en
fortalea de amor e que fujam prest e anem a
peregrinar en Egipte, car yo hé sentit, per revelació
divina, que los nostres enemichs se són ajustats
e vénen deliberats de escampar la sanch del
vostre gloriós fill. E no pense vostra mercé que los
dits enemichs nostres sien persones de poca
estima e que fàcilment los pugam fugir, ans són
certament los jutges e regidors de la terra e lo
rey de aquella; perquè, Senyora, no y ha loch
segur en la pròpria pàtria a campar la vida del
senyor fill vostre, ans és necessari anar en
estranya terra hon no siam coneguts, car ja sab
vostra senyoria que diu lo consell divinal:
persequentur vos in una civitate, fugite in
aliam;
ciutat hó en una terra, que fujam en altra. Axí,
Senyora, esforçe
paciència, car esta fahena no sofir dilació, ans esta nit,
ans que sia de dia, havem a exir de Natzaret,
car los aguayts dels enemichs nostres són molts
e acampar no poríem de les sues malicioses
mans si tardàvem més la partida." E la Senyora,
hoÿdes aquestes paraules, lançà un dolorós sospir
e dix:
vocem omnia viscera mea."
lo vostre parlar, Joseph, spòs meu, totes les
entràmenes mies són stades regirades e han
tremolat." E levant-se sa senyoria de peus, no
podent haver repòs vehent la persona a ella tan
cara posada en perill de mort, dix ab fervor de
amor:
volet et non defficiat: ut salvum faciat Filium
meum."
ab la persona mia podien seguir la fervor de
amor que dins la ànima sent, pendrien ales axí
com àguila, e volaria sens cansar per salvar la
vida del meu fill tan amat! Car ja sabeu, Joseph,
ço que és scrit:
verdaderament ama no li par res impossible que a fer
haja per la persona que ama, car allà hon és la
amor lo treball no és sentit ni estimat." E Joseph,
vehent la tanta fervor de la senyoria mesclada ab
incomportable dolor, e contemplant lo
delicament e tendrea de la sua real persona e la
difficultat del camí, cuydava esclatar e desijava
morir e no veure sa senyoria en tanta angústia.
E la Senyora, anant al lit hon dormia lo seu fill,
ab una lum en la mà mirava
ab tanta suavitat e dolçor, no li bastava lo cor a
despertar lo ans, travessada de piadosa dolor,
deya:
latus tuum sinistrum: et inimici tui circundant
te."
bondat ý dolçor infinida! Vós dormiu axí reposat
sobre lo vostre costat esquerre mostrant la
benignitat e pacificació del vostre piadós e misericordiós
cor, e los enemichs vostres, Senyor,
vos circuïxen desijant matar e destroir la vostra
persona! O, Senyor! Ý ¿hon són los tants ý tan
singulars benificis que a aquest poble judaych
haveu fet que axí sou per ells desconegut que en
esta persecució de Herodes nengú no us fa valença,
ans, Senyor, són tots contra vós e us lancen de la
pròpria terra? O, vida mia! Vós los
haveu deliurat de la dura captivitat de Egipte, ab
tantes maravelles e miracles mostrant la vostra
divinal potència: ara, Senyor, sou perseguit per
ells: haveu a fogir en la mateixa terra de Egipte
per mostrar la paciència e humilitat vostra. O,
Senyor! Exemplar sou fet de tots los perseguits e
tribulats, mostrant-los que
sos enemichs e que ab paciència e callament
vençen les sues batalles. O, clemència divina! Bé
ha dit de vós David, pare vostre:
abscondat a calore eius;
terres serà manifesta la calor inflamada de la
misericòrdia vostra, car Egipte per la vostra divinal
potència és stat ferit de diverses plagues quant
volgués deliurar lo poble vostre: ara, Senyor
visitant la dita terra, guarreu aquella de totes les
malalties sues ab la medecina de la vostra real
presència. Ara, Senyor, poran dir los dits habitadors
de Egipte lo parlar de Osee, propheta,
qui diu:
nos, et suscitabit nos;
nos ha batuts e ferits e ell mateix nos ha
curats e, visitant-nos, per sa clemència nos ha
resuscitats. Ara, senyor e fill meu, passareu
per aquell desert hon los pares nostres stigueren
quaranta anys, e aquí la divinal clemència vostra
los sostengué de vianda celestial, essent-los molt
propici e faborable, e aquí, Senyor, vos desconegueren
e se apartaren de vós, ydolatrant e murmurant
moltes vegades; e de açò
en persona vostra, dient:
proximus fui generationi huic, et dixi: semper
hij errant corde: ipsi vero non cognoverunt vias
meas.
desert serà purificat e sanctificat, e en temps
esdevenidor serà habitació de sancts hermitans,
qui us serviran ab devoció inestimable, dels
quals vós, Senyor, sereu guiador e capità.
O, clement senyor ý vida mia! Vós obrís la mar en
dotze camins perquè lo poble de Israel passàs
sens treball nengú: ara, Senyor, són a vós closos
tots los camins de la terra, que no us puch portar
en nenguna part que no sia recelosa de mortal
perill, car lo enemich vostre e meu, Herodes, se
és tant huy encrudelit contra mi que vol robar e
destroir la vida vostra, qui és a mi molt pus cara
que la pròpria; perquè puch dir, manifestant la
mia dolor al eternal pare vostre, dient a la
clemència sua:
quam erectus est inimicus terruit me decircuitu;
volent dir: O, Senyor omnipotent, a qui
totes coses són manifestes! Mirau la afflictió
mia, car la persecució del vostre fill e meu
pròpria és mia e yo porte dins la ànima mia les
dolors sues, car veig que aquest enemic meu se
és levat contra mi ab tanta potència que de totes
parts só circuÿda de temor! Ajudau-me vós,
Senyor, e pugnau per lo fill vostre, qui en tanta
humilitat és posat per amor de natura humana,
que pot ésser dit de sa excel·lència:
persecutoris fugit cui angeli ministrant;
car aquest Senyor fuig a la fàç del seu
perseguidor segons la humanitat que de mi ha presa, e,
segons la divinal natura sua com a fill vostre, li
és deguda servitut angèlica.
homo, quis in Egipto fugit? Et si non fuisset
Deus, cui dicitur: ex Egipto vocavi Filium
meum?
natura humana no fos verdader home, no fóra a
ell necessari fugir en Egipte, e si no fos verdader
Déu, ¿a qui fóra dit per vós, eternal pare seu,
de Egipte hé cridat lo fill meu"? Axí, clement
pare, plàcia-us ajudar a la part mia, qui és passible
e mortal, e sotsmesa a moltes dolors, per
rembre los peccadors.
non liberetur homo;
deliurat lo home. E ja per axò la part
vostra, Senyor, no resta humiliada, ans en quant
fill vostre és inmortal e impassible, egual a vós
en potència e essència e en totes les perfections
divinals. Vós, Senyor omnipotent, sou lo pare de
les consolacions e glorificacions, e yo la mare de
les penes e dolors: hajau pietat, Senyor, de la
angústia mia, e done
esta peregrinació que manau que faça e feu-me
portar lo vostre fill en loch que campe la vida
sua, qui en tant perill és posada per la malícia e
enveja dels seus enemichs; car la dita enveja los
ha axí infectionades les affections e pensaments
seus, que contínuament lançen de sí pudor de
malicioses obres, e per ço dix Salamó:
ossium invidia."
coses, ab multíssimes làgrimes mirava lo fill seu;
e, vehent que encara no
ab molta amor e besà
ab més dolçor, ab tot que lo dit Senyor, per lo
trencament del son e per lo sobtós e cuytat
despertament, se prengué a plorar ab una careta tant
piadosa, que lo cor de la senyora mare sua fon axí
travessat de extrema dolor que cuydà morir. E,
tornant-lo a besar ab molta compassió, prengué
braç, affalagant-lo ab molta amor, e deya-li: "Ay,
vida mia! E no ploreu, car vós sabeu ab quanta
dolor vos hé yo despertat per la gran temor que
tinch del perill vostre, car só certa, Senyor, que
los enemichs vostres no dormen ne cessen de
perseguir a vós.
omnes inimici tui: sibiluerunt e fremuerunt
dentibus et dixerunt:devorabimus eum;
dits enemichs vostres, Senyor, han ubertes les
boques sues sobre vós, e han chiulat e cridat
estrenyent les dents ab gran fúria, dient que de
tots punts vos deliberen devorar e levar la vida.
Axí, Senyor, puix no deliberau contendre ab
vostres enemichs, ne
paciència, necessari és que fujam, car la fúria de
Herodes és molta e desmesurada." E, dit açò,
la Senyora vestí lo seu fill e bolcà
la robeta que tenia, ab tot fos tan poca e tan
pobreta que no
e posà-li un drap doble al cap cobrint-li la careta
tant com podia, car la fredor de la nit era gran e
lo Senyor tan delicat que sentia les penalitats
humanes pus vivament que nengun altre home. E
aprés sa senyoria li donà a mamar, regalant-li la
cara ab les làgrimes abundoses que dels seus ulls
exien, dient: "O, senyor ý vida mia! ý en tan
poca edat començen les persecucions vostres,
les quals augmentaran contínuament fins a la fi
de la vida vostra!" E, levant-se sa senyoria ab
lo Senyor al braç, ixqué de casa acompanyada del
seu spòs Joseph, e passà a la posada de la Senyora
sa mare per despedir-se de sa mercé e pendre la
benedictió sua ans de començar son camí.
CAPÍTOL
PRÈS COMIAT DE LA SUA MARE SANCTA
ANNA ANS QUE PARTÍS PER A EGIPTE.
E venint sa altesa a la porta de la dita
senyora mare sua, tocà ab molt recel
perquè no fos sentida ne coneguda per
la gent del veÿnat, car de tots se temia
e de negú no
terra se veya perseguida. E, sentint lo tocar la
gloriosa Anna, manà a una de ses filles que
finestra e que miràs qui era; e aquella, tornant
molt espantada, dix que la senyora sa germana
era, e que li paria que venia ab molta congoixa.
E la senyora sa mare, ferida de amargosa dolor,
dreçà
Senyora entrà e pujà dalt, e, venint a la cambra
hon la sua mare era, dix-li ab un grandíssim plor:
effunde sicut aquam cor tuum ante conspectum
Domini pro persecutione amantissimi
Filii mei pro quo necesse habet fugere in
Egiptum."
mare, ab tot sia de nit e hora de dormir, e stau
esvellada, e en lo començ de les vigílies vostres
escampau lo vostre cor axí com aygua per viva
devoció davant la presència del Senyor, supplicant
la magestat sua me vulla ajudar en la dura
persecució del meu amat fill, per la qual a ell e
a mi és necessari fugir de aquesta terra e anar
en Egipte e leixar la companya vostra; e aquesta
separació és a mi, Senyora, una mortal dolor."
E, hoint açò la gloriosa Anna, cuydà morir, sentint
ja aquell dolorós enyorament que aconsegueria
per la absència de aquelles persones a ella tant
cares; e dix, ab multíssima dolor: "O, filla mia!
Ý en ma vida veuré yo tanta de dolor! Que de
aquest senyor ý de vós me veja separada! Ab
vós, ma filla, vull anar e jamés no leixar-vos, car
més ame morir seguint la companya vostra que
viure absent de la presència vostra."E la Senyora,
ab moltes làgrimes, dix-li: "Ma senyora
mare: hajau paciència, car no és voluntat del
senyor fill meu que nengú vaja ab sa senyoria
en aquest viatge sinó Joseph e yo, mare dolorosa."
E, la virtuosa Anna vehent que té a restar
e la sua filla amada a partir, lo cor seu vengué a
esclatar no podent durar tan amargosa separació,
e ab un gran crit dix: " O, filla e senyora mia!
Ý tan poch m'à durat la consolació de la vostra
companyia! ¿Per què yo no morí lo dia que vós
entràs en esta ciutat de Natzaret, en lo qual dia
yo sentí alegria no recomptable de veure lo meu
excel·lent nét e a vós, vida mia? O, quant és ara
doblada la dolor mia com no us puch seguir e
dolor e plor serà la antiga edat mia! O, ma filla!
Si pensàs que anau en loch que fósseu ben acullida
e que poguéssem haver sovint letres vostres,
que és la major consolació de les persones
cares qui separades se troben, açò seria a mi
algun conort; més só certa que anau entre gent
ydòlatra e molt grossera, e que naturalment han
en oy los juheus; e vós, ma filla, sereu en ells
tan estranya que ab nenguna persona de ells
aconsolar no us poreu, ne ajudar-vos en vostres
necessitats, ni a les gents que d'açí iran allà no
us gosareu mostrar perquè no siau coneguda, ans
vos haureu amagar recelant-vos de tots, ne yo,
trista mare vostra, gosaré demanar als que vendran
de Egipte: "¿Haveu vist ma filla?", perquè no senten
hon sou. O, dolor, qui rahonar ni
sentir no
vivint haja a ésser separada de persones a mi
pus cares que la vida, e que no us pugua ajudar
ni consolar en cars de tanta necessitat, car ara
hauríeu vós, ma filla, mester la companya més
que en altre temps! Vós portareu dolor de la
mia soledat e yo de la vostra, e la una a l'altra
aconsolar no
gran compassió de la virtuosa mare sua, plorà ab
ella una gran peça, e, confortant-la, dix-li: "
O, senyora mare ! Preniu esforç a passar aquesta
congoxa: pensau que, ab tot vós e yo siam
separades corporalment, les ànimes són unides per
vera amor. De mi, Senyora, no passeu congoixa,
car yo porte la companyia del meu senyor e
fill, que tot loch m'és delitós puix que ab ell sia,
e tota pena per ell portada és a mi singular delit
e refrigeri.
mea: et in ipsa dulcedine conquiescit anima
mea;
exili, e en la dolçor sua reposa e se adelita la
ànima mia, car mirant la sua divinal cara descanse
de totes les mies congoixes. Axí Senyora,
plàcia-us dar-me licència, que massa tardam e lo
dia se acosta." E la gloriosa Anna, ansiosa de
les necessitats de la senyora sa filla, qui tan
carament amava, dix a sa senyoria: "O, ma filla! ý
¿quina provisió haveu fet per al camí? E sa
mercé respòs que no nenguna, car sols
havia pensat en fugir, obeint lo manament divinal, deixant
tot lo restant a la ordenació e providència de sa
alta clemència. E la senyora Anna dix: "Ay, ma
filla! E ¿no veu que lo pare eternal no vol ara
mostrar la potència sua perquè sia manifestada
la paciència del seu fill humanat, e vol que lo
dit fill seu senta tots los treballs e fretures
humanament, axí com si fos pur home, no ajudant-se
en res de la divinal potència, axí com vém
ara que fuig de aquells qui poria a no
Axí, filla, feu-me gràcia de pendre una somereta
que yo tinch açí en casa mia, e portareu algunes
necessitats per al camí, car haveu a passar per
un gran desert que no y ha població nenguna, e
que vós pugau cavalcar, car lo anar a peu tan
larch camí no us seria possible, ab tot vós ara
res no estimau que treballós sia, sols apartar
pugau lo fill vostre de aquest perill, e la fervor
de la amor sua vos fa oblidar lo delicament e
tendrea de la persona vostra, la qual és a mi tan
cara que oblidar no la puch, ans tinch e tendré
contínua ànsia de les necessitats vostres, desijant
contínuament ajudar-vos en aquelles". E manà
la dita senyora mare albardar la somereta en què
cavalcàs la sua filla, e féu metre en una talequeta
tot lo pa que
què menjar en lo camí, e donà-li una cistella d'ous,
dient-li ab moltes làgrimes: "Aquests ous, ma
filla, seran per al vostre fill; e veus açí un
sclavó perquè pugau encendre foch en les
montanyes desertes, e recreareu vós e lo fill vostre a
la calor del foch, e coureu-li un ou cada dia com
haureu oportunitat de fer foch, perquè pugau
passar lo treball del camí. E les amables
donzelles germanes de la Senyora, desijoses de servir
sa senyoria, despenjaren raÿms e magranes
e posaren-ho en una cistella ab altra fruyta seca per
proveir-la del que podien, car eren molt certes que
lo camí era tan aspre que no trobarien per a
menjar, ne encara erba per a la somera; e per ço la
prudent mare sua, qui en tot pensava, provehí de
civada per a la somera, ab tot no
sinó poca per no anar tan carregats. E Joseph havia
molta consolació de la provisió que la mare de
la Senyora havia feta per al camí; e, prenint-ho
tot, posà-u sobre la somera. E la Senyora, besant
la mà a la senyora sa mare, regraciava-li ab molta
humilitat lo que donat li havia, prenint-ho per
amor sua més que per satisfer a la pròpria necessitat.
E, despedint-se sa senyoria per a partir, la
Senyora sa mare fon travessada e ferida de
congoixa inestimable, e abraçà-la ab molta amor e
dolçor, no podent comportar tan dolorosa
separació, e besava-la moltes vegades sens poder-li parlar;
e, adorant lo seu senyor e nét ab moltes làgrimes,
esforçà
sanglots, dix-li: "O, vida mia! Ý acoman-vos la vostra
mare, qui per vos soffir tants treballs!" E, les
germanes de la Senyora volent acompanyar sa
mercé fins a la porta, sa senyoria les manà que
restassen ab la senyora mare, dient-los:
"Germanes: si voleu que us ame ý
de vosaltres, serviu e obeÿu a la senyora nostra mare:
carament la us acoman. Hajau pietat de la antiquitat
sua, car ab molta dolor resta per la absència mia."
E les virtuoses e amables germanes,
no podent dir res a sa senyoria per habundància
de plor, ficaren los genolls besant la mà a sa altesa
com a germana major e senyora, mostrant en son
gest que són prestes a obeir tot lo per sa mercé
manat.
CAPÍTOL
PARTÍ DE CASA DE LA SUA MARE E SEGUÍ
SON CAMÍ.
E la Senyora, exint de la cambra de la
senyora mare sua, travessada de dolor,
deixant aquelles persones a ella tan
cares en grandíssima pena, devallà baix;
e, stant en la entrada de casa, aquí tingué consell
ab Joseph, car sabia sa senyoria que és scrit:
asenyats és fundada saviesa. E tractaren
com exirien de la ciutat que no fossen coneguts ne degú
pogués haver sentiment del seu fugir; e, aprés
moltes rahons que passaren entre los dos, concordaren
que Joseph anàs primer ab la somera, e la
Senyora que
fill molt amagat, perquè si encontrava nengú
no haguessen a conéixer que sa mercé portàs
criatura. E axí exiren de Natzaret ab molta por e
recel fins que foren luny del poblat, e aquí Joseph
sperà la Senyora. E sa senyoria plegà morta ý
cansada, e sigué
mamar al seu divinal fill, lo qual, sentint lo gran
fret de la nit, se prengué a plorar; e la Senyora,
travessada de dolor e pietat, afalagava
podia ab ses acostumades dolçors, calfant-li los
peuets ab les pròpries mans, dient-li: "Ay, vida
mia! Ý no ploreu, que lo vostre plor turmenta la
mia ànima trobant-me en esta solitud, hon no puch
haver un poch de foch ab què us escalfe ne un
troç de cubert on vos amague de la fredor de
la nit!" E sa senyoria, desijosa de ajudar al seu
fill en aquella pena que sentia del gran fret que
travessava la sua delicada persona, levà
que abrigava e, doblant-lo de molts dobles, embolcà
e cobrí tota la personeta sua, dient:
"O, senyor ý fill meu! Vós sabeu que no puch
fer pus sinó levar-me la roba per cobrir a vós,
vida mia: dins les entràmenes vos volria posar,
Senyor meu, e que no sentísseu aquesta pena del
fret." E lo virtuós Joseph, qui ab molta pietat
mirava aquestes coses, levà
supplicant la Senyora, ab moltes làgrimes,
que li plagués abrigar-los; e sa senyoria no u permés, ans lo
pregà molt que
"O, Joseph, pare meu! A mi no
la pena que sofir per ajudar al meu fill, car en
totes coses lo vull servir:
e sentir per ell pena és a mi repòs e vida.
Abrigau-vos, virtuós pare, car la edat vostra no és
per a comportar força de tan extrem fret, e a mi
seria més pena veure-us passar fret que sentir-lo
en la pròpria persona." E lo gloriós prohom,
vista la caritat de la senyoria, obeý al manament
de sa mercé tornant-se abrigar, no sens molta dolor
vehent sa altesa tremolar de fret. E levà
Senyora per continuar son camí, e Joseph acostà-li la
somera perquè cavalcàs, e sa senyoria pujà damunt
una pedra per cavalcar e acomanà lo seu fill a
Joseph; e com fon a cavall cobrà aquel tresor
inestimable e, posant-lo sobre la sua falda, alçà los
ulls al cel suplicant al pare eternal que la vulla
endreçar en lo seu viatge, dient-li
Domine, demonstra mihi, et muro tuo inexpugnabili
circumcinge nos, et armis tue potentie
protege nos semper."
Déu eternal! Mostrau a mi lo camí de aquest
desert per lo qual aveu ordenat vaja lo vostre
fill, e lo muro de la protectió vostra acompanye
contínuament a nosaltres: les armes de la
divinal potència sien custòdia e guarda nostra."
E axí la Senyora, seguint son camí, entrà per
aquell pregon desert; e, com ja los hagués attés lo
dia clar, dix Joseph a la Senyora: "Yo tendria per
bo no caminàssem, car si nengú nos encontra
serem coneguts e descuberts." E sa senyoria,
obeint-lo molt prestament, descavalcà, e, anant a
peu sa mercé e Joseph, cercaren alguna cova
secreta hon se poguessen amagar; e, com molt
haguessen cercat, trobaren-ne una, e aquí entraren
ab molta temor, ariscant-se al perill de les bèsties
feres per fugir a la malícia e fúria dels hòmens.
E, entrant Joseph primer, regonegué tota la cova;
e, vehent que no y havia nenguna bèstia fera ne
res de perill, féu entrar la Senyora e aposentà
aquí sa senyoria. E, tornant a exir defora,
descarregà la somera e levà-li l'albarda, e ligà-la a la
entrada de la cova, e donà-li una poca d'erba que
ab gran treball havia trobat. E, retornant dins,
trobà la Senyora congoixada, car no trobava hon
col·locar lo seu fill; e lo gloriós prohom levà
prestament la clocha per fer estrado hon la
excel·lent reyna pogués seure lo seu fill, e del seu
capiró li féu coxí, e aquí la Senyora posà lo gran
monarcha e senyor del cel e de la terra. E la
Senyora e Joseph agenollaren-se davant la
magestat sua, contemplant ab infinides
làgrimes la pobretat e humilació de sa excel·lència; e dix-li la
senyora mare sua, ab una grandíssima fervor:
"O, clement Déu e Senyor! ý tant haveu amat
los hòmens que per vesitar a ells sou del cel
devallat, desfreçant-vos ab la vestidura humana,
que no sou per negú conegut, ans perseguit
e de la vostra terra lançat! Aquesta cova, Senyor,
qui és habitació de bèsties, és ara a vós, vida
mia, cambra de repòs. O, Senyor! ý plàcia a la
vostra clemència donar lum als hòmens, e no
permetau desconeguen tanta misericòrdia!"
E, girant la Senyora son parlar a natura humana,
per Déu tant amada, deya-li ab fervor de caritat:
preventa es qui est causa amoris tui: patet tibi
archanum cordis: patet magnum pietatis sacramentum:
patent viscera misericordie: in
quibus visitavit nos oriens ex alto."
O, ànima qui per lo fill de Déu te sents tant
amada e favorida! Ama carament lo amador
teu, per lo qual infinidament ést amada e la sua
amor és primera, car, ans que tu
ni servit, t'à la sua clemència manifestada
e mostrada la amor sua, e ell és causa e fonament de
la tua amor, car vol manifestar a tu los secrets
del seu cor. Vol-te mostrar un secret e misteri
de singular pietat, ço és, que s'és humanat per
amor de tu, e vol que veges e sien a tu manifestes
les intrínseques misericòrdies sues, ab les
qual nos ha visitat devallant de la altea celestial
per star ab tu en aquesta miserable terra." E la
Senyora, axí mirant lo seu fill e parlant ab ell,
sentí tanta dolçor e consolació dins la sua ànima,
que li paregué ésser paradýs dins aquella cova; e,
inflamada de amor inestimable, prengué lo Senyor
al braç e, besant-lo moltes vegades, dix-li:
fac ut homines te diligant pro quibus
tanta et talia sustinuisti."
divina, qui totstemps cremau e nunqua deffalliu,
ans de continu mostrau la vostra caritat als
hòmens! Feu, Senyor, per mercé, que los dits
hòmens vos amen, per los quals tals e tants
turments deliberau sostenir !" E Joseph, mirant la
dolçor que lo Senyor mostrava en la sua careta,
e
transcendents que li deya, stava fora sí mateix e
deya:
Deus scit."
cors o fora lo cors, no u sé: vós, clemència divina,
ho sabeu, qui per vostra acostumada pietat me feu
sentir tanta dolçor que sostenir no la
puch!" E ab gran fervor de devoció prengué
los peuets de Jesús; besant aquells ab làgrimes de
molta delectació deya:
spes mea, salus atque redemptio."
"O, Senyor! Ý vós sou la alegria mia e tota ma
sperança, salut ý redempció de la ànima mia!"
E, acostant-se la hora de dinar, Joseph, levant-se
dels peus del Senyor ab consolació tanta que
recomptar no
trobà una font molt prop de la cova e de aquí
poà aygua, e cullí romerets per fer foch; e, venint
ab molta alegria, tragué lo sclavó e encengué foch
ab prou treball, e cogué un ou. E la Senyora, prenint
lo dit ou ab molt plaer, donà a menjar al seu
fill tenint-lo segudet en la sua falda, posant-li los
bocinets en la boca; e, aprés que lo Senyor hagué
menjat, la senyora mare sua e Joseph se dinaren
ab sola fruyta e pa, car los ous estojaven per al
Senyor, que altre no podia menjar. E aprés que
foren dinats stigueren aquí al foch rahonant dels
grans misteris divinals als hòmens amagats e a
ells per sola misericòrdia revelats, e donaren
moltes laors a la divinal clemència de totes les obres
sues; e en açò despengueren una gran part del
dia. E aprés la prudent Senyora dix a Joseph que
dormís un poch perquè de nit fos pus vigil al
caminar, car tot son viatge havien a fer de nit; e
lo dit Joseph, obeint sa senyoria, meté
en terra, en un cantó de la cova, posant-se lo
sach de la civada per coxí. E la Senyora, tenint lo
seu amat fill en la falda arrimant lo seu cabet
sobre los seus pits, affalagava
tenia altre breç hon posàs sa excel·lent senyoria, e
sa mercé vetlava guardant ab molta prudència
aquell rey eternal. E com Joseph fon despertat
del seu dormir, sa senyoria li donà lo Senyor,
adormidet, que
dormí un poch; e Joseph, tenint-se per molt gloriós
de una tal comanda, ab gran alegria deya:
tribue ut laudet te cor meum et lingua mea,
et omnia ossa mea dicant: Domine, quis similis
tibi?"
meu, dreçaré yo los meus ulls e tota la mia
ànima, car sou vida vivificant. O, Senyor! Feu-me
mercé que lo meu cor e lengua de continu sien
occupats en la laor de la magestat vostra, e los
ossos meus e totes mes forçes diguen e criden
que no y ha semblant a vós en valor, saber e
poder!" E, com la Senyora hagué un poch
reposat, levà
venint la nit, endreçaren de partir. E, anant per
aquella espessura del desert, enfosquia
tant que escassament veyen lo camí, e sentien
bramar los leons e chiular les serpents e adular
los altres animals; les quals coses natura humana
sentir no pot sens molta alteració, per què la
senyora reyna fon forçada de dir:
tremor venerunt super me";
sentia en sa real persona de la feredat
de les bèsties que sentia ab les pròpries orelles,
tement molt no li vinguessen davant; perquè,
posada sa mercé en tanta angústia, recorregué al
adjutori divinal, dient:
tronos et abissos intueris, Domine Rex regum,
exaudi nos in gemitibus nostris et libera nos de
ore leonum."
senyorejau lo cel e mirau clarament, sens nengun
empaig, tots los amagatals de la terra; vós,
Senyor, qui sou rey dels reys; exaudiu les clamors
nostres e deliurau-nos de la cruel boca dels
leons!" E, dit açò, la divinal potència imposà
silenci a tots aquells animals, e manà
totes aquelles partides perquè poguessen passar
sens temor nenguna. E axí passà la Senyora aquell
treballós camí anant de nit, stant amagats lo dia
dins aquelles tenebroses coves.
CAPÍTOL
JOSEPH VINGUEREN A UNA COVA DE
LADRES.
Esdevengué
paciència de la Senyora, que, volent sa
senyoria recullir-se en una cova, trobà
allí una gran flota de ladres; e, vehent-los
Joseph, fon axí alterat per extrema por, que no
pogué moure e perdé del tot lo parlar. E la Senyora,
qui en tals casos havia a mostrar lo seu
real ànimo, confortava a Joseph dien-li:
inimicorum ne timeas; memor esto quomodo salvi
facti sunt patres nostri: et nunc clamemus in
Celum: et miserebitur nostri Deus noster."
Volent dir: "O, Joseph! No temau la fúria d'aquests
ladres, qui són enemichs de tots los caminants:
recorde-us, pare meu, com los antichs pares
nostres foren deliurats miraculosament en les
angústies sues; e per ço ara leixem tota temor e
reclamem al eternal pare, qui és en lo cel, e
haurà mercé de nosaltres lo nostre Déu e senyor."
E, dient açò la Senyora, dins la sua ànima
cridava supplicant la potència divina li volgués
trametre la sua ajuda, e deya ab grans gemechs:
hora."
la mia vida!" Vullau-me salvar e delliurar en
aquesta hora de tanta congoixa!" E los dits ladres,
vehent la gent tan indefesa, acostaren-se a ells ab
una gran fúria, circuint-los entorn perquè no
poguessen fugir; e la Senyora, recorrent a les sues
acostumades armes, qui són de profunda humilitat,
ab les quals sa senyoria vencia totes ses batalles,
ficant sa mercé los genolls en terra davant aquella
malvada gent, ab piadoses làgrimes dix a ells:
mei, et videte tribulationem et angustiam meam,
in quem posita sum."
meus! Yo us prech hajau mercé de mi! Hajau
mercé de mi e plàcia-us veure e mirar la
tribulació mia e la gran angústia en què só posada!
Car la dolor d'aquestos dos que són ab mi tota
és mia, e no podeu enujar a nengú de ells que
no turmenteu la mia ànima car lo prom és spòs
meu, pare e guiador e confort meu en aquesta
peregrinació; lo chiquet és fill meu e vida mia
e tota ma consolació: separar-me d'ell seria a
mi pijor que mort. Axí, plàcia-us deixar-nos anar
nostra via, car si ab nosaltres usau de misericòrdia,
nostre Senyor Déu la comunicarà a vosaltres
molt largament; car Salamó diu:
circa proximum suum misericordia autem
Dei super omnem carnem;
clemència dels hòmens se ha a extendre a sos
proïsmes, e la gran misericòrdia de nostre senyor
Déu relluu sobre tota carn. E si aquesta
poca roba que portam vos plaurà pendre, tota
sia vostra: sols en les persones nostres usau de
pietat, e no
si no donau a mi la mort primer, car sols un
punt no poria viure sens lo meu fill." E, dient
açò sa senyoria, abundà en tant gran e tan abundós
plor que de la dolor sua lo seu fill se prengué
a plorar. E Joseph, ab grans crits, demanava
misericòrdia, dient: "O, senyors! Hajau pietat de
aquesta dona e del fillet seu!" E, stant la Senyora
en aquesta tanta angústia, la clemència
divina féu tal mutació en aquella gent, convertint
aquells cors leonenchs e indomables en tanta dolçor
e pietat, que
molta compassió de sa senyoria; e, levant sa
mercé de terra, se agenollaren per demanar-li perdó
del espant que donat li havien, dient-li: "Senyora:
no temau que per nosaltres vos sia fet enuig
nengú en béns ni en persona, car la dolçor de la
vostra paraula basta a convertir lo món; e de
nosaltres sia vostra senyoria certa que tots, de
una voluntat, som deliberats de apartar-nos de
aquesta fera pràtica de escampar sanch humana,
e serem al servici de vostra mercé tant com de
nosaltres volrà ésser servida." E lo principal
capità de aquells ladres dix a sa senyoria: "Senyora:
feu-me mercé de aturar aquesta nit açí
en la abitació nostra, car ma muller y és, que
só cert aurà molta consolació de la vista de vostra
senyoria, ab tot que stà un poch enujada per
la malaltia de un fillet que tenim de la edat del
vostre." E la Senyora, vehent aquella gent tan
fera convertida en tanta benignitat, deya dins lo
seu cor:
mutació, e tant sobtada, sols Déu la podia fer. E, sa
senyoria regraciant a tots la misericòrdia e pietat
que en ells trobada avia, e les offertes que fetes li
han, dix sa mercé al capità: que, puix axí li plaÿa
que aturàs allí aquella nit, que era molt contenta
de star en companyia de sa muller. E lo dit capità,
molt alegre, près Joseph per la mà e anaren
primers los dos, e la Senyora los seguí portant lo
seu fill al braç; e axí entraren dins la cova. E,
anant, trobaren altra cova chica, en la qual stava
la muller del capità; e, vehent sa senyoria, fon
molt espantada de tal novitat, car era molt certa
nengú no passava per aquell camí que no fos pres
o mort. E mirant son marit e
e alegres portant la Senyora ab tota la reverència
a ells possible, stigué tant admirada que no pogué
dir res; e son marit dix-li: "Muller: veus açí
aquesta Senyora, que ve molt cansada de camí:
aculliu-la e serviu-la en la posada vostra, car la sua
presència ha feta tanta impressió en l'ànimo de
cascú de nosaltres que crech major la farà en
vós, qui sou dona e per natura inclinada a tota
virtut; e encara tinch crehença que la sanctedat
sua bastarà a guarir lo vostre fillet, de qui vós
tanta congoixa portau." E la dona, hoÿdes les
paraules de son marit e contemplant la bellea de
sa excel·lent senyoria, alegrà
acostà
senyoria no u permeté, ans la abraçà e besà ab
molta familiaritat, mostrant estimar molt lo bon
aculliment que en son marit e en ella havia trobat.
E lo capità, despedint-se de sa mercé, portà-sse
Joseph a sopar ab sí, leixant sa muller en servici
de la Senyora.
CAPÍTOL
CAPITÀ DELS LADRES FON GUARIT PER
LA MARE DE DÉU, LA QUAL REVELÀ A
JOSEPH CON AQUELL CHIQUET SERIA LO
SANCT LADRE DIMAS.
E la dona, trobant-se a soles ab la excel·lent
Senyora, començà a rahonar les
passions sues a sa mercé, prenint gran
descans de menudament dir-les a sa
senyoria e specialment li recomptà aquella dolor
extrema que més la congoixava de la malaltia de
un fillet sols que tenia que l'amava més que a la
sua vida e, prenint les mans de la Senyora ab
grans làgrimes, estrenyia e besava aquelles, dient:
"O, ma Senyora! Ý quant me fóra yo més alegrada
de la venguda de vostra mercé si la dolor d'aquest
fillet no
senyoria pot ésser certa que tantes nits ha que
no dorm ni repose jamés." E la Senyora, que de
sols hoir nomenar dolor e amor de fill les entràmenes
sues se alteraven totes, començà a plorar
ab la dona atribulada, havent molta compassió de
la pena e dolor sua, car de la sua virtuosa caritat
se pertanyia
gaudentibus,
ab los qui virtuosament se alegren; e sa
senyoria aconsolava-la largament ab la dolçor de
les sues paraules. E acostà
la dita dona, al breç hon jayia lo fill malalt, e
trobaren-lo ab un pantaixet que paria que ja li
volia exir la ànima; e la trista de mare, augmentant
lo seu plor, lançà un gran crit, dient: "Ay, la
mia Senyora! ¿Ý què faré yo que lo meu fillet se
mor? E, no podent mirar la pena de aquell fill
que tant amava, apartà
amargosa dolor. E la Senyora piadosa restà ab lo
minyó, affalagant-lo e tocant ab les sues pròpies
mans tota la sua personeta, de què lo malaltet començà
a pendre un gran millorament per lo tocament
de sa senyoria; e sa mercé, vehent-lo ja que
començava un poquet alegrar, prengué lo seu excel·lent
fill e posà
e dix-li:
cogitacio."
Yo só certa que a vós totes coses són possibles
e nenguna cogitació a vós no és amagada, e vós,
vida mia, sabeu que a mi seria plaent que aquesta
criatura guarís del tot per consolació de la mare
sua, qui ab tanta caritat nos ha acullit." E lo
Senyor, qui en totes coses deliberava hobeir la
senyora mare sua, mirà e tocà aquell malalt ab
tanta dolçor que tot mal e dolor fon apartat de la
sua personeta; e, alegrant-se de singular goig,
dreçà
de jochs al fill de Déu. E lo excel·lent Senyor, per
amagar los secrets divinals, prengué
ell, de què la dolorada mare del fadrí, qui son fill
com a mort plorava, sentint les sues rialletes girà
al breç hon stava; e, vehent-lo axí sà ý alegre,
per sobtós e desmesurat goig ixqué quasi de sí
mateixa, e, lançant-se als peus de la Senyora, deya
a sa mercé: "O, ma Senyora! ý beneÿt fon lo dia
que vostra senyoria entrà en aquesta cova! Que
tanta misericòrdia e gràcia yo haja aconseguida
per la presència de vostra mercé! No y basten,
Senyora, quants servirs yo poria fer a vostra
altesa a tan gran e singular benefici!" E, acostant-se
la dita dona al seu fillet, prengué
ab alegria no recomptable, e, besant-lo estretament,
donà-li ab gran plaer a mamar; e lo chiquet,
aprés que hagué mamat, adormí
sa mare. E ella, de açò molt joyosa, loava la potència
divina de tan singular maravella; e ab aquesta
alegria passà tota la nit. E, venint lo dia, fon aquí
son marit ab Joseph; e la dona, ab gran goig,
mostrà al dit marit lo fillet bo í guarit, de què fon
molt alegre e regracià a nostre Senyor Déu la
misericòrdia que feta li havia per mijà de aquella
Senyora qui en sa habitació ab tanta amor havia
rebuda. E la Senyora apartà un poch a Joseph e
dix-li: "O, pare meu Joseph! Vull-vos manifestar
un gran misteri que nostre Senyor Déu me ha
revelat, lo qual yo no puch dir sens multíssima
dolor, e coneixereu que és molt vera e certa
aquella paraula que diu:
ço és, que pietat val ý ajuda a totes coses; car
per l'acolliment e pietat que aquesta gent ha hagut
de nosaltres fent-nos tanta cortesia, prenint-nos
a mercé com nos poguessen pendre e cativar
a la servitut sua, segons acostumaven fer a les
altres gents, nostre Senyor Déu, qui és magnànim
remunerador, los vol molt largament remunerar
aquesta obra, qui a sa magestat és stada molt
accepta, car no solament aquell fill del capità
serà guarit en lo cors, ans vos dich serà hú dels
grans e asenyalats sancts de paraýs, car, ab tot
que ell en lo seu jovent seguirà los apetits e males
inclinacions del pare seu e ocuparà la vida
sua en grans ladronicis e homeys, e, en aquells
perseverant largament, serà pres en lo temps
dolorós que
mort, e finarà la vida al costat seu, aquest se
convertirà a la amor e conexença del dit senyor
fill meu ab tanta força de fe, que, ab tot lo veurà
en pena e turment e en molta humiliació, lo
confessarà rey e senyor e donador de glòria quant
los juheus e majors de la ley lo maleyran e
menysprearan; aquest tendrà la fe ferma quant
los criats ý dexebles del fill meu la perdran; en
aquest contemplaran largament los peccadors la
granea e inmensitat de la misericòrdia divina.
E podeu pensar, Joseph, que, mirant yo ara
aquest chicquet e recordant-me que ensemps ab
lo amat fill meu té a finar la vida, és coltell de
dolor que travessa la mia ànima. E a nostre
Senyor Déu plau que yo sàpia estes coses
menudament ans, perquè sien augment de les mies dolors
e perquè acompanye lo meu senyor e fill en lo
recort de les sues penes, car res no ignore del
que té a passar, ans li són presents tostemps les
dolors que té a sostenir en tota la vida sua, les
quals de continu yo porte travessades en la ànima
mia." E açò recomptava la Senyora ab multíssimes
làgrimes, e Joseph la escoltava ab infinida
dolor. E, venint la hora de partir per continuar son
viatge, la Senyora se acostà a la muller del ladre
per despedir-se de ella, la qual, ab grans crits e
plors, se abraçà ab sa senyoria, no podent-se
separar de sa mercé, e deya: "Ay, la mia Senyora!
Ý tan poch m'à durada aquesta tanta consolació!
paradís seria a mi lo star de aquest trist desert si
una vegada lo dia yo us podia veure, car ab lo
descanç de la vostra presència havia oblidat totes
les mies dolors e desaventures! Ara, Senyora, les
cobraré doblades per la absència de vostra
senyoria!" E la Senyora, per sa acostumada
caritat, mostrava haver molta pietat de aquella dona,
e aconsolava-la molt de la solitut sua e de les altres
tribulacions dient-li lo gran bé que los pacients
aconsegueixen; e axí sa mercé se partí d'ella
leixant-la ab molta dolor e plor. E lo capità dels
ladres volgué acompanyar sa senyoria ab tota la
sua gent, e sa mercé no u permés, ans los féu
aturar, regraciant-los molt la bona voluntat; e ells,
vehent la necessitat e pobrea de sa senyoria,
provehïren-la largament per al camí; e hagué-u bé
mester, car ja havia acabat tot lo que li havia
donat la senyora sa mare.
CAPÍTOL
EXINT DE LA COVA DELS LADRES, CONTINUÀ
SON CAMÍ E PERVENGUÉ EN TERRA
DE EGYPTE.
E despedida la Senyora de aquella gent,
seguí son camí loant e beneynt la clemència divina
com de tal e tan gran
perill los havia deliurats; e Joseph
comptava a sa senyoria com encara li tremolaven
les cames de la gran por que havia aguda, que
tota la nit no havia dormit stant recelós de aquella
gent, no tenint-se per segur en la companyia sua,
havent en recort lo dit del Ecclesiàstich, qui diu:
et altissimus odio habet peccatores;
que no pot haver bé ni repòs aquell qui stà en
companyia de persones perseverants en mal, car
nostre Senyor Déu ha en hoy los peccadors. E la
Senyora respòs: "O, Joseph ! En lo temps que lo
Ecclesiàstich dix axò, la justícia divina era axí
pràtica en lo món per braves punicions, que les
gents havien a dir que nostre Senyor havia en
hoy los pecadors: ara delibera sa clemència,
per amor del seu fill humanat, comunicar la
misericòrdia sua ab los hòmens, que poran dir
ab molta alegria:
qui pro peccatoribus factus est homo;
dir: Ara coneixem verdaderament que lo Senyor
no avorreix los peccadors, puix per amor de
ells s'és fet home. E la caritat sua a nengú no
dóna negativa per gran peccador que sia, puix
dellibera leixar lo peccat e acostar-se al servici
seu, e per ço és dit:
inter Deum et peccatorem;
ha reformat la pau entre Déu e lo pecador."
E, axí parlant de aquestes coses, la Senyora e
Joseph passaven lo treball de son camí. E, passades
algunes jornades, entraren en los térmens de
Egypte, de què la Senyora se alegrà molt, tenint-se
ja per segura, puix era fora de la juredictió de
aquell rey Herodes qui ab tan seca malícia perseguia
lo seu amat fill. E, entrant sa senyoria en
Egypte, per virtut de aquell rey invencible que sa
mercé portava al braç caygueren totes les ídoles
en terra, trencant-se e esmenuant-se totes, segon
Ysaÿes havia prophetizat quant dix:
Egyptum et movebuntur simulacra a facie ejus."
Volent dir: que entrant la magestat del Senyor per
Egypte serien remogudes totes les ýdoles de la
sua presència. E hagué gran comoció en tota la
terra per aquesta novitat, no sabent de hon los
venia ne per què. E diu lo mateix propheta:
illa erit altare Domini in medio Egypti."
excel·lent senyora Mare de Déu era aquell altar
d'or molt fi, consagrat per la divinal potència,
sobre lo qual reposava lo fill seu; e axí entra en
Egypte portant aquella real magestat en los seus
braços.