AQUEST libra se apella Corvatxo, lo qual fonch
fet e ordenat per Johan Bocaci, sobiran poeta
laureat de la Ciutat de Florensa, en lengua
thoscana. E apres és estat tornat per Narcís Franch,
mercader e ciutadà de Barchinona. E tracta de molts
malinosos enguans que las dones molt sovint fan als
hòmens, segons que en lo dit libra se conté.
Si qual se vol persona, callant, los benificis reebuts
se amagua sens haver de asò covinent occasió,
segons lo meu juy assats manifestament demostra
sí matex esser desagradat e mal conexent de
aquells. O cosa ynigua e a Déu desplasent e molt
faxugua als savis hòmens, als quals malvat foch secha
la font de la pietat, dels quals, per so que algú
no
en lo present tractat, seguint una especial gràcia, no
per mos mèrits, mes per sola benignitat de aquella qui
impetrant-la de aquell qui vol aquella matexa novament
me fou consentit. La qual cosa faent, no solament
part del meu daver paguaré, mas sens algun dupte
poré a molts legidors de aquella fer profit. E per so
que asò se
qual so que yo dech dir e tot altre bé és proceyt e
proceex, e de tots axí com per effecte se veu és molt
larch donador, que a la present obra de la sua lum
en semblant manera enlumín lo meu enteniment, e la
mia mà escriva dret, en tant que so que per mi
se escriurà sia honor e glòria del seu sant nom e a
profit e consolació de las ànimes de aquells qui asò
legiran, e d'altres no.
Ací se complany lo amador ab làgrimes e suspirs,
considerant la sua bestialitat, segons dejús veureu.
No ha encara molt temps pasat, que, trobant-me
yo sol en la mia cambra, la qual és verament sola
testimoni de les mies làgrimes, de sospirs, de gemechs,
axí com moltes voltes d'abans havia fet.
Mas esdavench que yo fortment sobre los accidents
de la carnal amor comensé a pensar. E moltes cosas
ya pasadas vogint e cascun acta e cascuna paraula
pensant, en mi matex judiquí que sens alguna
mia culpa jo fos ferament tractat mal de aquella la
qual yo follament per singular dona mia havia elegida,
la qual yo assats més que la mia pròpia vida, e
més avant que alguna altra honrava ab deguda
reverència. E asò parent-me ultratge e injúria, sens
haver-la merescuda, desdenyosament resebuda; e aprés
de molts suspirs e gemechs amarguosament comensé,
no a plorar solament, ans a plànyer e suspirar,
e en tanta aflicció descoreguí, ara dolent-me
de la mia bestialitat, ara de la crueltat de aquella,
que una dolor sobre apleguant, estimí que molt menys
fexugua davie esser la mort que semblant vida.
E aquella ab sobiran desig comensé a demanar; e
aprés que molt l'aguí demanada, conaxent yo que ella,
més que altra cruel cosa, més fuig a qui més la demana,
en mi matex comensé contreyer-la tant fins que
del món. E ya de la manera havent desliberat, me
sobravench una suor molt freda e una conpació de mi
matex, ab una paor mesclada de no pasar de malvada
vida a pijor si yo asò fayie, que fon de tanta forsa que
quasi rompé aquell prepòsit que jo d'abans reputava molt
fort; per què, retornant-me a les làgremes e al primer
dol, tant en aquell muntipliquí, que
e de la paor de aquella gitat retorné una altra volta.
Mas, tolent-me de aquella com de la primera, e de las làgrimes
retornat a mi, en semblant bataylla romenguí vencedor;
e creent que de la celestial lum del cel m'era tremès
tal socós, me sobravench un pensament, d'on piedosament
reonant digui:
—O foll, e què és asò que lo poch coneximent de la
rahó te aporta que al desorda de aquella tant te conduex?
Ara ést tu axí esvayt que tu no
que tu estimes que altre en tu cruelment obra, tu sol ést
aquell que envers tu te encrueleis, e aquesta dona que, tu
sense guardar, ha encadenat la tua libertat ý
en les sues mans mesa, t'és axí com tu dius de greus pensaments
occasió, mostres en asò tu e no ella ést del teu
anuig occasió. E mostre
que tu la amases. Mostre
juredicció, ab qual forsa te ha aquí a plànyer e doler-te
amanat ho tingue. Tu no u poràs mostrar, per so com no
està en fet. Volràs per ventura dir que ella, conexent que
yo l'àm, dauria amar-me, e no faent-ho m'és de aquest
anuig occasió e ab aquest me mena e ab aquest me té?
Al que dius no és rahó que aja alguna valor, car per ventura
no has plagut axí com volries tu. Car algú és amat
de aquell que no li plau, ne ya no és, si mal se
la culpa de la persona amada, sinó del qui sabé mal elegir.
Tu donchs ést dels teus mals occasió; ¿per
què aposes tu a algú so que tu matex fes? Merexeries tu
ab just jutge tota greu penitència. Mas per so com ella
no és aquella que lo teu confort ha manester, ans ha
justament de pene sobre altre, no és hora de anar sercant
aquesta justícia. Ara veiam si té rahó so que tu has
fet o no; que lo qui ama, o per complaure a sí o altri
ho fa; asò no té contrari, és declarat que la tua bestialitat
aporta ton desplaer; e manifestament apar per so que,
si
fas. Resta adonchs a veure si aquest desplaer és plaer
o desplaer a altri, ne si ella en asò te conduex. La
qual, sens dupte, o ella
no és ne la hú ne l'altre. E si ella
dubte la tua afflicció li és anujosa e desplasent. ¿Ara no
sabs tu que per fer desplaer a altri no
ne
donques que tu ages tan car l'amor d'aquesta dona com
tu vols mostrar, si tu ab tanta animositat fas so que li
desplau e desiges de fer pijor. Si ella
no ést fora de tu matex assau apertament pots conèxer
que alguna cosa no pots fer que més li plàcia que penjar-te
per la guola al pus tost que tu poràs. ¿E no veus tu
tot jorn que les persones qui han algú en oy, que per
arencar-lo e levar-lo de terra meten las lurs coses e lur
pròpia vida en aventura contra las leys humanals e divines,
obrant ab tanta de alegria e de plaer quant de tristícia
e de misèrie senten affligit aquell qui han en oy? Tu
donques, planyent, entristant e sospirant, plaer fas en
aquesta tua enamorada. ¿E qui són aquells sinó los bestials
qui a lurs enamichs de haver plaer se adeliten?
Si ella no
no cura; ¿a què són profitoses aquestes tues làgremes,
aquests suspirs, aquestes dolors axí coents? Tant són per
ella presades com si una de les tues claus de la cambra
t'eren preses te dolries, perquè lo que desiges, ella, tua
enemigua segons que tu estimes, no cercha de dar-te. E
no mostres que tu ages encara sentit quanta dolor ha en
la mort, com axí laugerament aquella has demanada.
¿Has ben considerat quanta més amarguor ha en los eternals
plants que en aquells de la tua folla amor? Los quals
tants e tals te vénen quant sens rahó tu matex te percases,
e és a tu posible, volent esser home, foragitar-los,
la qual cosa no
fora aquest teu apetit, e no vulles en una hora privar
tu matex de so que no has conquistat
e condempnar-te a eternal suplici e a qui
mal sobirament complaure. E sie
tant com pusques t'estudie de perlonguar. E qui sab,
que vivint tu, encara per ventura cosa de aquesta
de la qual tu tant te tens per agreujat, subirament
te farà alegre; no an ventura, mas molt cert pot
esser a tots que tota esperansa de venjansa o d'altra
alegria fuig per la mort a cascú. Viu, donques;
e axí com aquesta contra tu malvadament obrant
se estudie de dar-te dolenta vida e occasió de desijar
la mort, axí tu vivent la faràs trista de la vida
tua.
Maravellosa cosa és aquesta de la divina consolació
que
axí com yo albir del piedors pare m'és tremès, quasi
dels ulls de la pensa levant-me tota escuredat,
en tant que la vista de aquells fou axí clara, que a
mi matex manifestament descobrí e de la mia error
ten solament recordant me vestí enverguonyit, e mogut
de conpació deguda més que yo no
esser me viu. Mas exuguant-me de la cara les miserables
e piedoses làgremes e confortant-me, yo deslliberí
tota trigua lexar, la qual per cert offén a cascú
axí en l'onra com en l'utilitat, ý de la mia cambra
assau fosc segons la malvada dispocissió preposada
clarament isquí, e cerquant trobí companyia assau
útil a las mies pacions. Ab la qual trobant-me e en
delitosa part amaguant-me, segons la nostra entigua
usansa, e primerament comensam a reonar ab orda
assau discret de la malvada operació de la
fortuna e de la follia d'aquells los quals ab tot lur
desig abrassan, e de la follia de sí matexs los quals
axí com a cosa establa la lur esperansa en ella fermen;
e de qui a las perpetuals coses de la natura
venguem, e al maravellós orde e loable de aquella
la qual ab major admiració reguardan quant més entre
nós bé considerant la veem usitar. E d'aquestes passam
a las divines, de las quals la petita part estimar
no
excellència traspasan las intelligèncias dels mortals; e ab
contentació gran, tan excellents e nobles rahonaments
acabam, que la sobravinent nit nos constrangué a dar
fy aquella volta. E quasi de divinal vianda pascut
me llevé, e tot lo meu anuig passat lansant fora,
e quasi exoblidat, aconsolat la mia usitada vianda
gustí saborosament; e no podent la dolsessa dels passats
rahonaments exoblidar, part de aquella
nit no sensa incomperable plaer tots en mi matex repetint-los
traspassí, e de lonch pensar vensut, per la
natural oportunitat ab tal plaer, suaument me adormí.
E ab tanta més forsa se mès ab los meus sentiments
la son, quant més li havia tolt lo dols sentiment
del temps passat; per què, estant yo en mon
dols e alt sompni apleguat, no parent a la mia inimigua
fortuna que li bastassan las injuries que m'avia
fetes en lo meu vetlar, encara dormint se enginyà de
anujar-me.
Donat a la virtut fantàstigua, la qual la son no
lexa en diversas formas, me esdevench que soptossament
me parech entrar en un delitable e plasent
camí, tant als meus ulls e a cascú dels altres sentiments
plasents
vista devant mi; al loch on aquella era no
conèxer; del nom no
lo sentia. E és veritat que com pus avant
per ell anava, tant més me paria que de plaer me
consolàs, per que de aquell se formà en mi una
esperansa, la qual me paria que, abans que a la fi
del camí pervengués, una alegria inextimable e may
de mi no sentida me aparellava haver. E paria que
en mi se encenés un desig axí fervent de pervenir
en aquell, que no solament los meus peus se movien
a córrer per pervenir-hi, ans me paria que fossen
de no usada natura prestades molt valeroses ales,
ab las quals me paria cuytadament volar, e
per semblant me paria al camí de calitat cambiar.
E axí com erbas variables e flors en l'antrada m'eren
aparegudes veure, aprés assau ortigues e colarts
e cardons e semblants cosas me paria trobar.
E per semblant enrere voltant, me viu seguir un núvol
axí fosch e escur com algun altre se
may. Lo qual soptosament torneyant-me, no solament la
mia valor empexà, mas quasi de tota esperansa del bé
promès en l'antrade del camí me fou contra. E axí aquí
trobant-me inmovible e sospech, me aparech per lonch
espay aturar ans que yo guardant-me en torn pogués
conèxer on fos. Mas puys aprés de lonch espay la sobrevinent
nit fo fora, me parech esser estat lexat en una
sollicitut de serta aspra closa, plena de salvatges plantes
de pruyons e de bronchs sensa camí o via alguna,
accumolada de moltes aspres muntanyes e axí altas
que ab las suas sumitats paria que tocassan al cel, no
per guardar ab los ulls corporals ne per extimació del
enteniment en guisa alguna, no
ne conèxer de qual part yo fos en aquella
entrat. E encara lo que més me espavantava que no podia
decernir per on d'aquí pogués exir ne on trobàs
algú per que
ultra asò me paria per tot on se vulla que yo fos, sentís
udolaments de diversos animals furiosos, dels quals la
calitat del loch me donà assats certa testimoniansa que
tot ne degués esser ple. Lavòs dolor e paor egualment
me vench en lo coratge qui aportaren als ulls meus
contínuas làgrimes, sospirs e gemechs a la bocha. E la
paor me enpaxava de pendre partit en vers qual muntanya
d'aquelles jo degués pendre lo camí per partir-me de
aquella vayll, cascuna part mostrant-se a mi plena dels
pous forts enemichs de la mia vida. Ladons trobant-me
en la guisa que mostrat vos hé, e de tot consell
abandonat, no estimí que alguna altra cosa sinó mort per
fam o per cruels bèsties esperar degués. E entra los
suspirs plants e plors no
cosa far sino amaguadament dolre
sens saber on arribar, o demanar lo socors de Déu. E
mentre que yo en tal guisa era quasi de tota esparansa
abandonat e tot de las mies làgremes estava torbat, víu
d'aquella part en la qual en la miserable vayll lo sol se
lavava, venir en vers mi ab pasos suaus un home sensa
alguna companyia, al qual, per so com yo puys aprés lo
dicerní, era d'estetura gran e de pèl bru, bé que en part
fos tornat blanch, forsa per los anys, dels quals sexanta
o més demostrava per ventura haver, e molt encorbit,
e no de molt plasent presència. E lo seu vestiment
era molt larch e ampla, de color vermella, no obstant
que pus tenebrós fos lo loch on yo era que aquell
que a sí pinten los nostres mestres; lo qual, axí com dit
hé, ab passos suaus acostant-se a mi, en part me posà paor
e en part me aportà esperansa. E paor me aportà per
so com yo comensé a tembre que en aquell loch qui a ell
per ventura per pròpria poseció fo asignat tengués a
injúria de veure-y algun altri, e la faresa del loch a ell
familiar a venjar la sua inuria
me fahés esquivar. E esperansa de alguna salut me féu
aportar, que tant com més se féu a mi vey me aparech
veure
estimant-lo no
aver-lo vist, e deya en mi matex: Aquest per ventura,
axí com a hom usat en aquesta encontrada, me mostrarà
on és de aquest loch la exida. E encara, si en
ell ha alguna espina de pietat, fins aquell me manarà. E
mentre que yo en semblant pensament estava, ell sens
dir alguna cosa se fou tant a mi acostat que yo molt bé
en la sua fesomia reguoneguí qui ell era ne on vist lo
havia me recordí. E d'altra part ab la mia memòria no
disputava sinó de son nom ymaginant sinó per allò misericòrdia
e ajuda demanàs, e de sí paria molt estreta
familiaritat pendre-y per què per aquella ab major e pus
prompta affecció a mes necessitats lo degués moure.
Mas mentre que yo allò que sercant anava trobar no
podia, ab veu molt suau per lo meu propri nom cridant-me
dix:
—E qual malvada fortuna e qual malvat destorb te
[h]a en lo present desert conduyt? E on és lo teu avisament,
on és la tua discreta recordansa? E si has sentiment
quant solies, ¿no deurias dicernir que aquest és
lo loch dels corsors morts, e perdiment de les ànimes
qui és molt pijor que tu no penses? ¿E com ést
tu axí vengut? qual seguretat t'à axí guiat? E yo asò
oynt e parent-me en lo semblant asau de mi piedors,
ans que yo posqués a la resposta traura la veu dretament,
havent pietat de mi matex comensí a plorar.
Mas aprés que un poch desfoguada fou la nova pació
per las làgremes e recobrada un poch la forsa del ànimo,
tot en un, ab veu trencada e no sens verguonya, responguí
axí:
—L'estima del fals plaer de las coses caducas e aleneguables,
lo qual pus savis que yo no só ha desviats
moltes voltes e per ventura a no menor perill conduïts,
ans que yo apersebés hon anava, m'ach amenat en
amargor incomportable e sens esperansa neguna, com
veus. E despuys que
estrem me só entristit e alterat. Mas pus que la divina
gràcia, axí com yo crech e no per mos mèrits, t'ha fet davant
mi aparèxer, yo
moltes veguadas en altra part me semble haver vist, que
per aquell amor que a la comuna pàtria deus, e primer
per aquella de Déu per la qual tota cosa se deu fer, si
en tu ha alguna umanitat, que de mi
sabs, me aconsella com yo del loch de tanta paor ple partir-me
puscha; de la qual yo axí vensut me sent, que apenes
conech si viu o mort me trob.
E parech-me ladonchs, guardant-lo en la cara, que ell
ab la sua vista e paraules me féu assats mansuet, lo
qual me dix:
—Qui no dirà que tu del ver sentiment ést exit en no
conèxer si viu te sembles o mort? Lo qual si de tu no
agueses gitat, no
comenses lo cobrar segons lo perlar teu, que tu no agueres
sens ell agut ardiment de preguar per la tua salut,
ans veyent-me te fores esforsat de fugir per temensa
de no perdre tot quant encara t'à romàs. E si yo
fos aquell que ya fuy, per cert no
confusió e dan, axí com aquell qui bé ho às merescut.
Mas per so com jo despuys de la mortal vida fuy bandejat
e la mia yra en caritat mudada, no serà a la tua demanda
neguada la mia ajuda.
A las quals paraules estiguí ferm tant com poguí, mas
oynt que de la nostra mortal vida fou bandeyat, reguonexent
no aquest esser aquell lo qual yo estimava, mas
la sua ombra, axí tost un estremordiment fret me correch
per los ossos e tots los pèls me comensaren arruffar. E
perduda la veu, me aparech, si hagués pogut volar, a ell
fugir. Mas axí com sovint esdevé que par que
en las majors necessitats per alguna ocasió hom no
moure somiant, me parech que m'avengués, e parech-me
que las cames me fossan del tot toltes e que tornàs inmoble.
E de tant gran poder fou aquesta nova paor, que
yo no sé pensar quina cosa fon aquella que axí fort féu
la mia son que lavors no
paor, sens alguna cosa respondre o dir, estar me covench;
la qual cosa veent l'esperit, somrient me dix:
—No dubtes, e parla segurament ab mi e de la mia
companyia pren fiansa, car per cert yo no son vengut
per noure
prestaràs fe a las mies paraulas.
La qual cosa oynt e tornant-me a la memòria que en
los hòmens parlen los esperits, me reté la seguretat, ý
prest envers ell alsant los ulls lo preguí humilment que
de traure
sobrevingués. E ell lavors me dix:
—No és per a deure fer asò que tu damanes sinó ab
temps, per so com tu deus saber que la entrada d'aquest
loch és molt oberta a qui y vol entrar, e sinó ab saviesa
e ab fortalesa no és axí laugere cosa lo exir-ne, ans és
molt affanyós e cové a fer-ó ab seny e ab fortelesa, la
qual haver no
vingués a tu.
E ladonchs me parech que yo digués:
—Pus que temps nos és prestat de raonar, ne axí
soptosa no pot esser la nostra partida, si greu no
volanters de algunes coses te demanaré.
Al qual ell benignament respòs:
—Segurament tot quant te plàsia demana, fins a tant
que yo vege temps que a tu dege damanar d'algunas
cosas e algunas dir-te, e altres no.
E yo lavors ab veu assau empatxada diguí:
—Dues coses ab egual desig me mouen cascuna que
yo primer te daman, e per so en suma demanaré d'abdues.
E prech-te que
aquest, ne si a tu per abitació és estat donat, ne si per
sí matex algú hic entrava hic pot may exir. E aprés me
fases clar qui és aquell, al plaer del qual ést vengut
ensenyar-me.
A las quals paraules respòs:
—Aquest loch és per variables noms apellat, e cascuns
l'apellen bé. E alguns l'apellen lo laborinto d'amor,
e altres la vayll encantada, e molts la abitació
de Venus, e molts lo loch de sospirs e de misèria.
E ultra aquests, qui en una manera qui en altra
la apellen, axí com millor a cascú li plau. Ne
a mi per abitació no és dat, per so com de poder-y
pus de qui avant entrar la mort me à tolt, a la qual
tu corres. És ver que és anch pus dura habitació
que aquesta ý de menys perill, e deus saber que qui
per son poch saber hi cau, may sens lum celestial
exir no
e fortalesa.
Al qual yo ladonchs diguí:
—Prech-te per aquell qui pot los teus pus calts
desigs merir en vera pau, que ans que altre de tu
preceescha me satisfés en una cosa: Tu dius que has
per abitació loch pus dur que no és aquest, mas ab
menys perill; e jo ja per les tues paraules matexes
e per la mia membransa conech que tu al nostre
món no vius; ¿e qual loch donchs poceeix? Que si
en aquella presó eternal ést on sens esperansa de remissió
s'í entra e s'í està, sens dupte pus dura estada e
major és que asò no és; donchs ¿com pot ella esser
ab menys perill? e si ést en part que vera esperansa
te permeta repòs, ¿com pot ell esser pus dur que
aquest no és on jo son?
Respòs l'esperit:— Só en part qui
falla salut, e aytant és de menys perill que
aquella en què tu estàs, car así no
a pijor s'í pugue pervenir; mas aquell qui contínuament
e fort pecca ý molt en asò persevere, fa
que ell cau en aquell càrser cech en lo qual la divina
lum ab gràcia ne misericòrdia jamés se veu, mas
com a inrevocable e ferma justícia continua ab gran
dan d'aquell lo qual se veu contínuament ab turment
e punició. Mes sens dupte la mia punició axí com
t'é dit aurà massa més durada que aquesta, en tant
que si alegre esperansa, qui és cert dels atribulats
confort, no ajudàs a mi e als altres qui y som per
sostenir penas, per la fexuguaria de aquellas quasi
se poria dir que
morrian. E per que
dich que aquest meu vestiment, lo qual tu despuys
que
per ventura semblant com era entre vosaltres no
me vist e solament vos par que aquells qui d'alguna
honor son alevats més que
de usar, no és drap manualment texit, ans és
un foc de la divina art compost, axí ferament coent,
que
fret; e romp-me ab tanta forsa tota humor de dintre,
que algun carbó o alguna pedre tornada calç may
en la vostra fornal no fou axí del vostre foch mundada,
perquè a la mia set tots los vostres flums ensemps
ajustats gitant los dits per la mia guola seria
una petita guota. E de asò dues coses ne són occasió.
La una la inseciable ardor la qual jo é aguda
dedins mi mentre visquí. E l'altre és descovinent paciència
ab la qual jo comportí les celerades e desonestes
maneres de aquella que volies de tu
fer senyora per a sempre. Basta al present haver
rahonat de la duresa del loch del meu estatge, que
verament aquella pena que s'í sosté, sinó perquè
aquesta és dampnosa e aquella és fructuosa, no és
de acomparar; mas vull satisfer a la tua seguona
demanda perquè als teus pauruchs esperits entegrament
restituesques la forsa llur. E per so sàpies que
aquell a la lecència del qual yo son aquí vengut, és
aquell qui és infinit bé e per qui totes coses són creades
e fetas, lo qual del nostre bé, del nostre repòs,
de la nostra salut e consolació és causa.
E com yo del esperit aquestes paraules oy, conexent
lo meu perill e la benignitat del donador, yo
sentí del ànimo venir una molt gran humilitat, la
qual la bellesa, la altessa, la potència del meu senyor,
la sua eternal estabilitat e los seus
contínuus beneficis me feu conèxer. E aprés la mia
viltat, la mia fragilitat, la mia ingratitut e las mies
infinides offenses ja fetes contra aquell qui en mas grans
necessitats ajudador tostemps m'era estat sens haver
esguart al meu malvat obrar, mostrant-se piedors e liberal;
de la qual conexensa una tant gran contricció
e penediment me vench de las coses no ben fetes,
que no solament me parech que los ulls de veres
làgremes assau se banyassen, mas que lo cor,
no altrament que fa la neu al sol, en aygue se retornàs.
Per què, trobant-me encara molt pobre de gràcia,
casi inmoble me sentí per algun espay, ý crech
de cert que bé l'esperit la occasió conegué. Mas pus
que un poch aguí estat, comensí a parlar:
—O beneventurat esperit: assau bé dicernesch
la mia consiència, e recerquant conech esser
ver so que tu raonas ý que Déu no
que nós mateixs no
obres contínuament nos anam offeguant, e ell
ab la sua caritativa pietat sempre nos va relavant
e las sues eternals belleses mostrant, e axí com
a molt benigne pare nos va cridant. Mas tota via
loant e glorificant la bondat sua, en quina guisa
les eternals operacions se fan, vaig mesurant. Maravella
par, sentint-me yo haver-lo offès molt, com
ell ara en ajudar-me se mou.
Al qual l'esperit dix:
—Verament tu parles axí com a hom qui no demostra
saber quant és gran lo costum de la divina bondat,
qui és molt perfeta, ý estimes axí en las sues obres
exercitar-se com nosaltres qui mortals e movibles emperfets
som fets, en l'enteniment dels quals
algun repòs no és trobat fins a tant que gran venjansa,
posat no justa, avem de tota petita offensa
rebuda. Mas per asò que la contricció de la culpa comesa
me par conèxer en tu sia venguda, que demostra
esser ensenyat eternament en los futurs ensenyaments,
me plau una sola de les occasions dir-te per
la qual la divina bondat se mou a deure-li aver tremès
per ajudar-te de tos affanys. E és la veritat que
en la hora que aquesta comisió me fou feta, no de
humana veu mas de angèlicha, lo que tu deus creure
fermament, me fou dit que tu sempre, qual se vulla
que estada sia la tua vida, la has en especial reverència
e devoció aguda, aquella en lo ventre de la
qual se recollí la nostra salut, e la qual és una
font de misericòrdia e mara de gràcia e de pietat,
e en ella axí com eterna ferm aguist tostemps
entegre esperansa, la qual cosa és als seus ulls divinals
manifesta. E veen-te en aquesta vayll ultra la
manera acostumada esmarrit e empatxat, en tant que
tu eres a tu matex exit d'esment; e axí com ella
molt benignament sotvé a las necessitats dels seus
devots, qui sense prechs esperar de sí matexos mou
per sotvenir a la cuytada ajuda, veyent la gran necessitat
e perill en lo qual tu eras, sens la tua demanda
esperar, al seu car fill demanà gràcia, que ha empetrada
per la tua salut, lo qual per lo seu mitjà me
fou comendat que vingués, e yo u fiu, e ja més de
tu no
mès, pus que
Al qual yo, aprés del seu callar, diguí:
—Assau bé m'às satisfet a las mies demandes, e
tenint voluntat de complaure a la tua benignitat,
me ve de tu compassió, e desig sobiranament
de alegrar-te; e si may ab alguna mia obra ho podia
fer, ó faria. E d'altra part en mi matex me alegre
sentint que tu no alenegues als inferns, mas pujar às
al gloriós regne aprés que serà la tua panitència cumplida
per la benignitat ý clemènsia de aquella, la
qual per la mia salut te à en aquest loch amenat, e
no m'és ara nou, car ella en molts altres perills ya
m'ó à fet conèxer. E com yo de tants benificis sia estat
desconexent, obrant poch en las sues laors, devotament
a ella prech que vulla que axí com ya de
la perpetual mort moltes veguades m'à tolt, axí los
meus pasos dres a la vida perdurable, tant que pervengue
molt fael servidor seu. Mas per ella
que encara a una cosa resposte
aquesta vall, la qual tu variablament anomenes sens
apropiar-li algun nom, ¿ha-[y] alguna persona si donchs
no és alguna que per ventura, amor de la sua cort
havent-la bandeyada, l'aya tremese en axil, axí com
a mi par esser tremès d'ella, o posseexen-la solament
las bèsties las quals yo é oydes entorn mi tota
la nit udolar?
Al qual ell sonrient respòs:
—Assau bé conech que encara la claredat de la vere
lum no és pervenguda al teu enteniment, e tu aquella
cosa la qual és infinida misèria, axí com molts
folls fan, estimes sobirana sollicitut, creent que en la
nostre concupicència e carnal amor sia alguna part
de bé. E per so obri las orelles. Ací parla l'asparit
fortifficant so que figurativament atràs li à comtat:
—Aquesta miserable vayll és lo que tu
apelles amor, e aquelles bèsties que oydes às són los
miserables, dels quals tu ést un, de la anguanable
amor encabestrats, los quals, com de semblant amor
parlen, algun altre sò [no] [han] en les orelles dels discrets e
disposts hòmens sinó aquell que
E per so davant la apellam laborinto, per so com
entrant en ella los hòmens en saber-ne may exir se
obliguen. E donchs meravell-me yo del que demanes,
com si asò era cosa que no sàpias, que tu no una
veguada, mas moltes estat hi ést.
E yo, quasi de la mia culpa havent contricció e reguonexement
la veritat, quasi en mi ya tornant, responguí:
[...]
—Verament así son yo altra volta assau estat,
mas ab pus alegra fortuna, segons lo parer del enteniment
corporal, ý més per la gràcia d'altri
que per lo meu seny en diverses maneres me recorda
esser hic estat. Mas axí m'àn la dolor tengut
e la por ý tristesa, que axí com si may estat no y
fos, de esser-hi estat no
sensa tu amostrar, que fa los hòmens esdevenir
forts e què vol dir la salvatgessa del loch, e los
altres noms que per tu són estats mostrats de la
vayll e de no veure via ne sandera.
Ara parla l'esperit:
Ladonchs dix l'esperit: —Pus que les tenebres se
comensen a partir del teu enteniment, jatsesia la paor en
la qual yo
de exir hic t'és manifestada, alguna cosa ab tu
me volria raonar; ý perquè la natura del loch ho consent,
te dich per servey teu, per so com ujat te veig, que
nosaltres aseguts nos posem, e per so com fer no
res de peus. Si d'altre part no u sabés, sí m'ó feren prou
clar les tues paraules de trobar via manifesta que tu ést
ferament en las brancas de amor enbolcat, e no m'és
salat qui és aquesta qui de so t'és occasió, e tu ho deus
en lo meu rehonar haver comprès si
d'abans é dit, de aquella la qual tu no volgueres haver
vista. Mas abans que pus avant vaja, te dich que yo no
vull que tu de mi prengues verguonya, si bé ella més
que tu rahonablament me deu esser cara. Mas axí ubertament
e ab aperta cara de asò ab mi raona, com si tostemps
fos estat d'ella estranger. E per mèrit
de la compassió la qual yo aport a tos mals, te prech
que com tu en sos lasos cayguist a mi manifestes.
Al qual yo, foragitada tota paor e verguoya,
responguí:
—Los prechs teus me estreyen de dir-te lo que yo
may sinó a un fael amich e companyó meu no digui, e a
ella sola per una petita letra manifestí. E a on que la tua
liberalitat no
altre enverguonyr ne tu torbar no te
com aprés que de la nostra vida te partist, segons que
les ecclesiàsticas leys nos mostren, aquella qui
dona no fon pus tua, mas fon liberalment sua, per
què en algun acta poràs ab raó dir que y
fos estudiat de voler-me alguna tua cosa occupar. Mas
levant ara aquesta disputa qui loch no à, e vinent a
obeir so que tu demanas, dich que per la mia desaventura
no à molts mesos passats me esdevench que yo, ab
un del qual tu fuist ya vey e parent, del qual explicar lo
nom no és necessari, en raonar de variables coses
entram. E mentre que nós axí raonant anàvam, segons
que moltes vegades se esdevé, de un raonament
saltam en altre, lexant lo primer, e venguem en lo
raonament de las belles dones. E primerament, havent
moltes coses dites de les antigues, axí en grandessa
com en castedat, com en fortalessa corporal,
loant-les condecentment,
modernas, entre las quals trobant-ne en nombre molt
poques per lloar, pus ell que en aquesta part
lo rahonament près, algunas ne anomenà de la nostra
ciutat, ý entre las quals aquella que fou tua, la qual
de veritat yo no conexia, si ja més no l'agués conaguda;
e d'ella, no sé de quina afecció mogut, comensà
dir coses de maravella, afermant que en magnifisènsia
no
les dones, era un altre Alexandre, algunas de sas lliberalitats
contant que per no despendre lo temps en
istòries no cure dir, ý de tant bon seny e natural
dotada com ne fos estada ninguna jamés;
ý per estrem me plagué, com aquell qui en quant
rahonave donave complida creensa, dient que era solta
ý no poch graciosa, poseint quantes perfeccions
qualsevol podie tenir per esser complidament perfeta.
Les quals coses oydas, en mi mateix calladament diguí:
o benaventurat aquell seria qui de tal dona la
voluntat tengués gonyada! E tenint deslliberat temtant
la fortuna si
de poseir aquella, de son nom li demaní ý
del lloch on ella de casa estave, qui no és aquella
on tu la lexist; ý ell totas aquestas cosas
me feu palesas. E perquè yo contínuament e tengut
opinió que l'amor descuberta és plena tostemps d'infinits
treballs ý congoxes, e no
bon afecte, fiu deslliber de no comonicar-ho a
persona ninguna, ni a ell, lo qual des que fuy amich
disponguí en veure-la, posant complidament mon pensament
en ella volent-la per a sempre servir, ý per
estrem desijant que de sa persona ý voluntat fos senyor,
e no trigadament arribí en aquella part on aquella
hora la creguí trobar; e fou me tant en
asò la fortuna favorable, qui jamés sinó en coses qui
fosen damnoses no
voluntat sens difarir. E dir-t'é cosa de maravellar:
que no avent yo d'ella ningun altre indici, sinó la color
del vestiment negre, contentant-me per extrem entre
moltes altres que stava la mirí, e viu que los
seus ulls corregueren en ves la mia vista, d'on
comprenguí, segons la fermetat d'aquells, que
no de mi tenia manor grat que yo ganes de servir-la,
e dins lo meu cor penetrà tal mirar que sforsà la sperança
ý cresqué la voluntat ý féu major ma pasió.
E la desvariada, cruel enganadora
esperança m'avie mès que d'aquest meu desig restara
satisfet, axí com en la primera cosa m'era stada
favorable, axí u fou en aquesta segona; que detràs
mi sentí una dona qui ab la sua companyia d'ella
parlava dient: E guarda com a tal dona estan molt
bé los vels molt blanchs e los draps negres, ý com
par sens comparació millor de totes les altres.
quals oydas, sobitament comprenguí ella esser aquella
que yo anava cercant."
prenia tenint a las llurs paraules las orelles li demané:
—E quala és aquella de les moltes qui alà són? —A
la qual demanda la dona respòs: —La terça
qui sèu prop d'aquell banch és aquella de qui yo
parla.— A la qual resposta yo comprenguí obtimament
haver bé devisat, e d'aquella hora en avant l'é coneguda,
e no us mentiré que com yo víu la sua estatura,
e poch aprés lo seu anar reguardí, e com
les exteriors aguí considerades, yo presumí més fàsilment
que no solament aquell qui d'ella havia oyt
parlar avia rahonat lo ver, mas molt més que dit
no havia ý davia haver de bé. E axí, de falsa openió
vensut, soptosament me sentí tant per las oydes
coses com per la vista d'ella e presumció (?) córrer
al cor un foch no altrament corrent que fa sobre les
coses untades la flama, e axí ferament mesclada que
qui lavors m'agués guardat en la cara n'aguere vist
manifest senyal. E com lo senyal me fos vengut
en la cara per lo meu primer foch que com primerament
les parts superficials me anà lexant e axí aprés
en las intrínsiques trespassant pus viu esdavench que
si partir no se
créxer lo sentí. En aquesta guisa, donques, que comtat
hé, d'aquesta qui mal per mi fon vista fuy pres,
donant-me la sua vista plena de malvestat, no sensa
artificial maestria, esperansa de esdevenidora mercè.
E l'esperit, lo qual segons lo meu parer aquelles
coses no sensa dalit havia escoltades, havia yo sentit
calar, e axí aprés comensà a parlar:
—Assau bé m'às satisfet e manifestat com ella és
occasió del teu esser e del primer enlassament, e
com tu matex te vestist la cadena per la gola, la
qual encara t'estreny. Mas no
si may aquesta tua amor li publiquist.
[...]
E a mi parech li digés hoc. E dix-me: —¿Aprés
d'ela aguist alguna esperansa qui més te encenés que
lo teu matex voler primerament havia fet?
Al qual yo responguí:
—Per so com manifestament conech que si celar t'ó
volgués no poria, per so com me par que tu sentes
la veritat dels fets meus, d'on que tu ho ajas agut,
neguna cosa te
dada yo plena fe a las paraules oydes de aquella
que ella tan valarosa me havia mostrada, yo prenguí
ardiment de escriure-li, mogut de tal intenció: Si aquesta
cosa és de asò que aquest me raonà, manifestant-li
per una mia letre la mia intenció, de
dues coses raonablament me
l'aurà per cara e usar-n'à tant discretament com porà
ý secretament me respondrà; o ella l'aurà per
inigua, mas no volent-ne usar, discretament a mi de
la mia esperansa remourà. Per què, la hú de dos
fins esperant, posat que la hú més que l'altre desijàs,
per una letre plena de aquelles paraules que pus honestament
en semblant matèria dir se poden, lo meu
ardent desig li fiu sentir. En aquesta letre se seguí
per resposta una sua petita letre, la qual, posat que
ella ab abtes paraules a la mia amor no respongués
neguna cosa, pur ab paraules soffesticadament compostes,
les quals rimades parian e no u eran, axí com
aquelles qui l'un peu havian molt larch e l'altre curt,
mostrà desijar saber qui fos. E dir-t'é més
que ella se enginyà de haver algun sentiment d'una
opinió filosofal, posat que falsa sia, so és que l'ànima
d'un home en altre se pot trespostar, las quals
cosas sens dupte en libre ni en escola só cert no ha
apreses, mas en la cambra ab valents doctors e batxellers,
e mostrava de voler-me leguotejar e mettra
afermant sobiranament plaure-li. Quin seny, quina
proesa e cortesia ella agués, ab aquesta devota lletra
ó coneguí no pasaren molts dies ý comprenguí
molt lleugerament aquell qui d'ella assau coses me
havia ditas esser granment del natural seny d'ella e
de la eloquència enganat, per què disminuís un poch
lo foch consebut dins mi, e comprenguí que lo que escrit
me havia, neguna altre cosa volia dir sinó
dar-me gosar a pus avant escriure per aver més
particular resposta de la que m'avia feta, qui
causa de més escriure-li, perquè son delit ý mes
faltas cresquesen; e tot asò no conaxent, tenint cregut
que seny, prudència e gentilesa hy havia e cortesia,
posat que fos lo contrari, rebuda la lletra, encontinent,
segons ma posibilitat, en fer totes coses per
las quals la sua gràcia meresqués me disponguí del
tot, e del plaer pres per mi per la letre rebuda, per
una altre letra com millor sebí ne pusquí la fiu serta.
E pus no sentí ne per letre ne per embaxada
so que li paria d'asò que escrit li havia.
Ladonchs l'esperit dix:
—Ý sy més avant en aquesta amor no ést
estat, ¿quina occasió te induy en lo passat que ab tantes
làgremes e ah tanta dolor axí ferventment desijasses
morir?
res"
Al qual yo respongui: —Per ventura lo callar seria
pus honest a mi; però no poden-t'ho negar, pus m'ó demanes,
t'ó diré. Dues coses eren aquelles qui quasi a estrema
desesperació me havian conduyt. E la una fon
quant yo pensava que là ún yo algun sentiment creya
haver, ladonchs quasi una bèstia sens enteniment me reputava
esser. E cert asò no és de turbar-se
esguart
en poder saber qualque cosa, e aprés venint la necesitat
trobar-me sens res saber. E l'altre fou la manera
tenguda per ella en fer públich a cascú que yo
era d'ella enamorat.
— Les tan estimades siènsias se devien complidament
mostrar quina cosa és amor e qual cosa són las fembres,
e tu mateix qui ést se pertany veure. És donchs amor
una pasió disipadora de la ànima, egrotitut del enginy,
privació de la memòria, destroydora de la voluntat,
guastadora de la forsa, enganadora de joventut, mort
de vellesa, engendredora de visis, enimiga d'onor, destruydora
dels béns, cometadora d'omicidis, e cruel, desrehonable,
sens ninguna fermetat, e de la llibertat privadora,
causadora d'incests, consertadora de dulteris,
abraçadora de fornicasions e contrària de la bondat
inclusivement. Las quals cosas, no tan solament als
sients e savis, mes als folls espantan; e pasant per tu mateix,
recorda las entigas istòrias e mira las modernas e
guarda finalment quantas roynas, quantas destrucsions
de regnes e quantes morts a causades aquesta desonesta
e mortal amor, de la creasió del món fins vuy; e no
ablits, que d'oblidar no és, que de tota natura de mals"
dura pació és estada ocasió, és ý serà.
Van la conexensa lensant oblidant lo preguar a Déu e
com a sobiran ajudador casy en les necessitats sacriffici
li fan del lur enteniment, e moltas veguades ocasions li
presenten, las quals cosas tantas veguades com tu has
fetes o fas o faràs, tantes te recort que ést exit fora del
dret sentiment. ¿E no veus tu que a Déu e als teus estudis
e a tu matex fas injúrias? E si las dites cosas esser
veres no
ne la esperiència la qual de gran part de aquella
en tu matex has, las pinturas dels antics t'ó mostraran,
les quals ells per las parets pintaven
ales e ab los ulls enbanats, ab l'arch tirant sagetas, no
sens molt gran oppinió e significació de sos fets qui tots
jorns se mostran. E més avant, ultra aquest, lo teu estudi
t'à mostrat e
quina cosa són las fembras, de las quals molt
gran part se claman e fan-se anomenar donas, e de tals
molt poques se troban. Fembra és animal inperfet, apacionat
de mil pacions desplasents e abominables a recordar-se
quant més a raonar-na. La qual cosa los hòmens,
recordant-se
yrian darera ellas ne ab altre dalit o apatit que van
naturalment les cosas al contrari llur, las quals violentment
ajustades ab cuitós pas fugen. E axí ellas fugirian
havent fet allò per què la difficient e umana generació
se repara, axí com encara tots los altres animals que
asò molt més que
cruels e malvadas fembras las hé anomenadas.
—En la primera cosa, responguí, é moltes veguades
folament obrat, e majorment en creurà massa laugerament
axí altes cosas d'una fembra com aquell recomptava
sens altre veure, d'on no sé com en los
lasos d'amor esser-me encabestrat e en las mans d'una
fembra enemigua de virtut, liguant la mia libertat, sotsmatent
la mia raó e l'ànima qui ab aquesta acompanyada
solia esser dona, sens esser trobada may serventa. De
la qual cosa ne tu ni altri no dirà que de doler no sia
fins a la mort. En la segona, segons que a mi apar, en
assau cosas é falit, e clarament mostra aquell mentir
per la guola que axí amplament de las suas extremes
virtuts en mi parlant discorrech, per què, segons que a mi
apar haver comprès, hú lo qual no perquè ell ho sia,
Pàg. 34">
mas perquè li
segon Absalon, és d'ella molt amat, al qual ella per
fer-sa pus cara a ell, las mies letres publicha, e públicament
ensemps a mi en guisa d'un modoro escarnexen
ý no cessant ne fan una faula ab alguns en la manera
que més los plau. E aquell, axí sert com yo son
aquí, per pus larch espay haver de parlar, féu
la tacanya resposta de la mia letra, la qual ella me féu
fer. E ultra asò, segons que
veure, ella somrient a molts amostrant-me ab lo dit,
dient: ve aquell és lo meu Juliu, vejau si me
tenir per benaventurada,
desonestas li plau que
ella sens vergonya neguna"
entre los hòmens va parlant, axí ella entra las
fembras da mi laguoteja. Ay desonesta cosa e descovinent,
que mi gentil home, posat que yo no
per aquell tots temps ne usat e en las cosas del món
no plenament mas covinentment son informat, sia d'una
fembra a guisa d'un foyll, adés ab lo dit adés ab
los morros, a las altres fembres mostrat! Yo
la veritat: que aquesta m'induy a tanta indignació de
ànimo, que yo son estat algunes veguadas de usar de
paraulas que poch honor seria d'ela. Mas pur
alguna sentilla de raó me demostra que molt major
verguoya a mi fayent asò aquistaria, que no a ella,
L'esperit ladonchs en la vista mostrant haver bé las
mies paraulas
en sí matex no
puix girant-se a mi ab veu assau mansueta comensà
parlar dient:
—Com tu te anamorest e de qui ne per quala occació,
bé crech per las tues paraulas haver comprès. Ara vull
yo que greu no
d'altres, yo ab tu me estén a rahonar. E primerament de
tu comensant, perquè de la tua error fuist tu matex principi;
e de so vendrem a dir de aquella de la
qual tu mal conaxent te enamorest follament; e si temps
nos basta, alguna cosa direm de la tua occació qui a tu
a tant treball ha portat que quasi a tu matex has fet exir
d'esment. Comensant d'asò que permès havem, dich que
aquesta occació justament a mi e a tot altre pot moure
justament a rependra
ý per fer lo raonament menor, dues solament me
agradan de tocar-na. La una és la tua edat, la seguona
és lo teu estudi, las quals cascuna per sí e endues ensemps
te daurian retre cautelós e guardar dels amorosos
lasos. E primerament la tua edat, la qual, si los cabells
blanchs e la canuda barba no
haver los costums del món ya fora lo teu recort, car ya
són en tu dels anys pasats coranta, e en asò quinza
pasats que has comensat aver plena conexensa
e longua espariència de las fatigues d'amor, que en la
tua joventut te havia calsiguat, e ara en la valesa te ha
trebucat, e asò almenys te dauria obrir los ulls a fer-te
conèxer ý aquesta fort pació encalsant-te no
fer caure. E ultra asò mostrar-t'é quantas e quals fosan
las tues forsas per alavar-te, las quals cosas si ab extimació
rahonable agueses reguardades, conegut agueras que
en l'amorosa bataylla de les dones, los homes jóvens,
e no aquells qui envers la vellesa corren, deuen anar.
Semblantment agueres vistas las noves làgremes e fictes
de las fembras desijant en los jóvens e no en altres parts
estar, avorrint la cosa que stimen virtuosa, ý de veritat
lo sonar, cantar, dançar e
delectables sobiranament afectadament volen. Tu matex,
no solament diràs que a tu sia descovinent, mas ab rahó
inexpugnabla blasmeràs tots aquells qui asò
fan.
¿E com és a la tua edat condecent lavar de nits e de
fer cercha e de amaguar-te a cascuna hora que a una
fembra serà plasent e no a ta voluntat, e no solament en
aquella part que per ventura per menys desdenyosa per
tu seria elegida, mas en aquella que ella volrà, per ventura
per glorieyar-se per fer de un hom sa voluntat com
de un sinpla jova desonest burlant se
satisfà a la tua edat ni quin eximpli se pot pendre de tu,
que per tal occasió sovint ajas de pendra armes per la
tua salut o per ventura de la tua dona a deffendra? Certes
yo crech sens pus dir lo que dich atorgaràs ý que
per res no diràs que mal asò a tu no paregua, e a mi e a
cascun altra lo qual ab pus discret ull guarda que tu,
empatxat, per ventura fer no pots. Apar donchs en veritat
per la tua edat los enamoraments descovinent
o no condecent cosa són, e seguint los pasos d'onestat
ý fent obras virtuoses la tua fama ampliarà e de nostre
senyor aconsegiràs complit perdó.
Mas a la seguona part venint, la qual és que als jóvens
hí encara a vells fa amor visiosament obrar, e si no
m'enguan asò no era lo teu estudi mentre que en lo teu
món vivia, e ara apertament ho conec, ý que may algun
manual art has aprés ý que tostemps lo esser mercader
aguist en oy, ý que moltas veguades tu ab altres e ab tu
matex t'ést gloriajat dient tenies l'enginy poch abta en
aquelles cosas las quals als hòmens envelexen d'anys, e
de seny fan cascun jorn tornar jóvens;
ne siència en defendre
de les dones, ý l'apartar-se d'ellas és medecina singular.
Asò maldien alguns"
que alguna cosa pus avant saben sinó quants pasos ha
del [...]averna o de la plaça a lur casa,
e par a ells que tot hom qui d'asò los volgués enguanar
aguesan vensut e confús, ý tenen per aprovada
sentència, ignorant lo ver, que en alguna altra cosa
estigua lo saber sinó en abundosament enganar. Tu
dels estudis de la santa philosophia te partist en la tua
puerisa més que
abrasist aquella part que pació procura ý més
que altra per ventura aprés has ab pus fervent guosar
que abtesa d'enginy amada aquesta no menys vil que las
altres, que tot animal és més net que ellas, ý encara lo
porch no
a la brutesa lur. E si per ventura alguna cosa
neguar volien, reguarda las lurs parts e
cercha los lochs sacrets de ellas, on avent verguonya
se van amaguant ab los lurs orribles vestiments, los
quals porten per amagar las lurs supèrflues umors.
Ý callant lo qui en aquesta part se pertany, sol dich
que elles que clarament saben los lurs secrets, han
per bèstia cascun home qui las ama e qui las desija
ne las saguex. E en semblant manera ellas saben
llurs defectes amaguar, que molts són qui solament
las parts foranes reguarden, ý no és tal malícia coneguda
ne creguda. Ý d'aquelles són qui sabent que
so bé se lexen dir dir, que més que nosaltres perfetes
se troben c que asò e allò farien e fan, las quals
per cert no són de ésser enomenades entre
[...]
E venguam a las altres cosas lurs, e en alguna
de aquellas que volent les complidament dir no
l'any lo qual és prop de entrar nou.
E si de malícia o de bondat la qual may soplex,
ans sempre crex lo seu defaliment, considerada la lur
baxa e molt minva condició, tota sollicitut posan a
fer-se majors. E primerament de la libertat dels hòmens
actenen e enlassen, e ultra allò que natura e
lur bellesa o parensa ha prestat, ab mil enginys e colors
se pinten, e ara ab sofra, adés ab aygues, treballen
que los cabells negres de la conna partits
semblants a fil d'or fasan tornar; adés espergits sobre
los musclos, adés sobre lo cap e a voltes segons
que mils los par que
baylls, e adés ab cants, no tostemps, mas algunes
veguades mostrant-se als dolentons que entorn los
van, e havent de lur escha testat, los prenen sens
lexar-los; e d'aquestes d'infinits de aquests són mullers,
e de molt major quantitat amigues.
E parent esser elles muntadas de un altra grau, posat
que coneguen que sian nades per esser serventes,
encontinent prenen esperansa e ajusten lur desig
per esser senyores, e fenyent-se humils e obedients
ý blanes, la corona, la correja, los draps d'or,
los vays e molts vestiments e los altres ornaments
variables, dels quals tot dia se van clusint, del miserable
de marit empetren, los quals no
tot allò sien armes per combatre la sua senyoria e
aquella vençra. Las quals, aprés que la lur persona
e lur cambra no en altra manera que las reginas han
aparellades e los miserables de marits enlassats, soptosament
se estudien de ocupar
los béns de la casa ý"
se metan, argumentant que si às res a elles
soffert que no seria soffert a las serventas e clarament
poden conèxer ellas esser donas e senyores.
[...]
E primerament en las leguases noves e en los ornaments
vans e no acostumats e en las inflades pompes se
adonen; e negunes par esser belles ne prou mirades tant
com ellas, ý en maneres, costumes e en lurs aresaments
paren esser desonestes e públiques fembres, las
quals tants nous àbits e desonests no
portar si que elles toltes sian de aquells, e los folls marits
creen esser quitis, los quals, havent mal los lurs dinés
despesos, per so que lansats no apareguen, aquestes
coses ý semblants los lexen usar sens guardar en quina
manera deu ferir aquella destral. E com elles de aquest
colp en la casa feren, los miserables de marits ho saben,
qui contínuament ho proven. E ellas, axí com arrempants
e famejants lops vinents per occupar lo patrimoni e los
béns e las riqueses dels marits, adés sà adés là
descorren, e en contínuas rumors ab servidors, ab fadrins,
ab factors, fills e ab lo marit matex estan, ý mostrant-se
lexar d'asò majors engans cometan, ý quant més
grans són ne restan pus contentas. E may en lurs lits no
dormen tota la nit, mes em plets e en qüestions trespasen
aquella, dient cascuna al seu: Bé veig yo com vós me
amau; bé seria orba si jo no
altra en l'anteniment més que a mi. E creeu vós que
yo sia axí enbasinada que no sàpia a qui vós amau, ne
anau darrera, ne a qui vós més de mi voleu bé, e ab qui
vós tots jorns parlau? Bé u sé, bé, e jo hé milors espies
que vós no creeu. Ay, mesquina de mi, qui ha tant de
temps que yo us servesch, e pur una veguada encara no
m'aveu dit l'ora que vench al lit: Amor, bé sies tu venguda.
Mes per la creu de Déu, yo faré de aquelles
cosas a vós que vós feu a mi, car tal me fas e tal te
faré, que degun peccat no
que no sia tant bella com n'aytal? Cert sí só. Mas
¿saps què
la una li puda. Ara feu vos enlà, en vil bacallar, que si
Déu me ajut no us acostareu a mi. Enlà, enlà, en vil bacalar,
en aquelles de qui sou digne. Car certes vós no
sou digna de aver a mi e feu bé atret aquell qui sou;
pensau que no m'aveu treta del fanch. E Déu sap quins
ne quals són aquells qui so agueren tengut a gràcia de
aver-me presa sens adot, e fóra estada dona e madona,
hoc e senyora de tots lurs béns; e a vós e donats tants
centenars de florins d'or e may som estada dona d'un
pitxer d'aygua, ans mil retrets aguts hé de vostres frares
e de vostres amichs, e assau bastara que
fos lur serventa, Ay lassa de me, bé fon mala la mia
desaventura com may vos viu, si mal se trench la cuxa
qui mal ne parlà. E aquestes e semblants paraules cascun
jorn e nit, e assau pus altes e pus coents, sens alguna
ligítime e justa occasió han, tota la nit turmentant e
conguoxant de pacto inmortal los mesquins, los quals
són inffinits que meten en divís ab los pares, ab los
frares e ab los fills, e tal que lo pare ne la mare a cassa
sua no vol veure, e lexa lo camp sol a la victoriossa
dona, la qual és espayossa en la sua casa. Vénen a
la solicitut sua los cristians e al amar segur e cert no és
que axí no sia.
E sie
maleyta multitut pus casta e pus honesta te par, volria
més un sol ull aver que esser contenta d'un sol home,
ý encara si dos o tres los bastassen seria
qualque cosa e per ventura tolerable; o si forsa aquests
dos o tres avanssassen los marits o fossen lurs pars,
ab lur luxúria cremant, més gran multitut ne demanen.
E per so no demanen nombre ne elegeixen lo milor, ans
lo servidor, lo leurador, lo modonari, lo moliner, e
encara lo negre e lo búrguar e lo tartre; cascun d'aquests
és bo, sol que pugua. E son cert que són prou
d'aquests qui s'ardirian de negar asò si hom no u sabés.
E y à moltes qui, no obstant lo marit present o aquell
lexant en lo lit dorment, són anadas als bordells
públicament anant ab vestiments mundans, e de aquells
esser partidas cansadas, mas no sadoylles. E quinas
cosas són aquestes considera, ý no tenen poder lo bestial
apetit lur sadollar.
Elles se mostren paurugues e temorosas; e manant-los-ho
los marits, posat que la occasió fos honesta,
no són en algun loch alt que lo cap los va entorn,
e lo serveyll los roda; e entrant en loch fosch, que
dien-y que temen los esperits e las ànimes e las fantasmes;
e si senten una patita rata anar per casa o que lo
vent mogua una finestra e que una petita pedra caygua
de alt, totes se amaguan, e fugint los fuig la sanch e la
forsa, axí com sí un mortal perill los sobravenia. Mas
elles presten molt fort guossar en aquelles cosas las
quals elles volen desonestament obrar. E quantes ya
sobre les summitats de las casses e dels palaus e de les
torres sens lum són anades a lurs anomorats cridant e
esperant en cassa e fora cassa! E quantes són qui presomexen
o àn presomit davant los ulls de lurs marits
sota una polera o una caxa amaguar lur enamorat! E
quantes són que en lo lit matex de llurs marits
los han fet amaguadament entrar! E quantes qui solas,
de nits, per mig dels hòmens armats, encara per mar
e per los sementiris de les esgleyes, se troban contínuament
anant darrera a qui millor lavora! E per major vituperi,
sabent-ho lo marit, ne són inffinides qui presumexen
fer a llur plaer. O en quantes parts, aquelles que més
temen los lurs deffalliments, se affollen e anans de
temps parexen! E per so la miserabla de savina més que
las altres cosas se troba tots temps pelada, ý posat que
asò pratiquen, ¡quants parts, mal lur grat, són vengudes
o als hespitals! Més encara, primer que ysquen del lit de
la mara n'í à que són lançats a las bèsties feres e als
aucells salvatges ne són atorguats tants; e en semblant
manera ne parexen, que, bé considerades
totes cosas, lo menor peccat lur los par aver seguit
l'apetit de la luxúria. E d'aquest inestimable seny femení
ultra tota comperació poseeix la que fou mia. E cosa neguna
[...]o
tractar que elles encontinent no
no u publiquen e instantment no s'estudien de obrar
contra ells, tractant de lur destrucció. Bé que de so los
hòmens no
és que las cosas que altra obra en altra de aquella del
altra sempre
e compendre tots los pensaments de las fembres, tot
lur estudi ý totas lurs obres, que de neguna altra cosa
curen sinó en robar e en seyoreyar e en enguanar
los hòmens, qui larguament creuen d'ellas totas las
cosas que no saben, e no volen o poden abstenir-se
de asò. Tots los estròlechs, tots los nigromàntichs
e las fembras maliciosas e los devinadors són de lur
usansa demanats e tenguts en car. E en totas lurs oportunitats
servint-las sinó de paraules e de so dels mesquins
dels marits són abondosament sovenguts e sostenguts
e encara enrequits. E si de so plenament saber no
poden lur intenció, furiosament e ab paraules verinoses
se enginyen de sertifficar-se de lurs marits, los quals,
posat que diguen ver, molt tart ho creuen aquells. Mas
axí com animals a asò inclinats soptosament discorren,
en tant que las vibres, los leons e les serpents són en
més umanitat inclinades que no elles. Las quals, qualsevulla
que la occasió sia per la qual se sian enceses a
yra, soptosament a verí, a foch e a ferro corrent, e aquí
ne amich ne parent ne frare ne para ne marit
ne ciutadà ne algú de sos enamorats ne estalviarien.
E pus tost se acabaria lo stelat cel e so qui és desota
ell universalment en una hora o punt confondra e tornar
a no res, que ab coratge reposat aver cent hòmens al
lur delit per obrar.
E si lo temps me consentís recitar llurs mals e com
són celerades las lurs yres e lo que àn ya fet, no dubta
que tu no digueses que és lo major miracla que may fos
oyt que elles sian sostengudes per Déu. E per so no
lexen estar de robar a lurs marits e fills lurs. E las exturcions
que fan a lurs enamorats qui massa no
són molt evidents, e consuetes coses.
E guarda a quanta viltat se sotsmeten per ampliar un
poch los lurs adots, que negun vil bavós ab
làgremes als ulls e ab las mans tremolosas no serà sort
que elles per marit no prenguen, solament que rich lo centen,
faent-se molt certes que dins poch temps romendran
vídues e que aquest en lo lit no deu a elles satisfer. E no
han vergonya que lurs membres e
estudi han fet bells ab las corones e guarlandes enamorades
e valuts e draps d'or e tants ornaments e tantes
falaguerias e tantes gibories los sotmeten, lexant-se tocar
e maneyar e palpar a las mans paralíticas e a la boca besar
molt bavossa, pudent e vil, pus que aquelles elles
creen que poden robar; las quals, si la natura atorgua
fills, bé va; e si no, no poden morir per so sensa hereus.
Car altres són qui fan lo ventre infflar; e si vidues romanen,
encontinent, fengint esser prenyadas, areus
presentan per so que vidues a despessas dels pubills
puxen pus laugerament e pus delitossament luxúria manar.
E solament donchs adobadors e metges e ruffians e
furguadors qui
fan no solament costosas, mas deguastadores. E en assò
algun esguart ni estalvi ni avarícia alguna en elles se
troba may.
Movibles totes e sens alguna establitat són, ý en una
hora volen e no volen ý en un moment una cosa matexa
bé mil veguades, acceptant asò que a luxúria se partany,
per so com aquella tostemps volan. Són generalment
totes presumptuosas e a sí matexes fan creure que totes
cosas estiguen bé a elles, e de totes honors e de totes dignitats
sian dignes, e que sensa elles los hòmens no pusquen
viure. E són reguanyades e inobedients.
Alguna cosa no és pus fexugua a comportar que és
una fembra richa, ne alguna pus desplasent a veure enrabiar
e maleyr que una pobra. E las cosas que a elles
són enomenades, tant ne fan com elles creen per aquelles
ornaments e arrassaments guanyar. D'aquí avant
sempre una revacia desagradant de esser pus obedients
perseveran. E per so, sinó que a elles ve voluntat, neguna
cosa comendada faran may. E ultra asò, qui ab elles
habita és semblant d'una tacha en armini. No són parleres,
mas exordedores. E los miserables d'estudiants
qui sofferan treballs de dies ý fent vigílies, ý aprés molt
temps se troben poques cosas aver apreses; e aquestes,
pur en un matí, soltant com una missa
esgleya, saben com se rageix lo firmament, e quantes
estelas ha en lo cel, e de las planetas, e d'on lo tro
e lo lamp e l'arch de Sant Martí e la pedra e las altres
cosas en l'ayre se crien, e com la mar creix o minva,
e com la terra produex lo fruyt; e saben ço que
en las Índies e en Espanya, e com són fetes les abitacions
dels etíobs, e on neix lo Nillo, e si lo crestayll se
engendra sobra la tremuntana del glas; e d'altra part,
quina dona la veyna sia, e da qui aquesta altra és prenyada
e en quin mes deu parir e quants enamorats ha
aquella altra, e qui ha tramès aquell anell, e qui la correya,
e quants ous fa la gualina de sa veyna, e quants
fussos umplem per a filar una dotzena de ceros de li, e
en breu tot so que feran may los troyans e los grechs e
los Romans, e de tot plenament tornen infformades; e
aquella ab la dona, ab la serventa, ab la texidora e ab
la lavenera guarulegen sens may cessar. E si
altri no troban e si no les escolten o no
molt fortment, e totes ellas són de asò que dich
bé usadas.
D'aquesta lur soptossa saviessa e davinament, neix
una molt bona doctrina a las files, car a totes ensenyan
de robar lurs marits, e com se deuen rebra las letres
dels enamorats e com se deu respondra, e en quina
guissa los deuen metra en cassa e quina guissa e manera
deuen tenir e fenyer-se malaltes per so que solas romanguan
al lit del marit ab las finestres tancades per no
aver-hi claror, e molts d'altres mals sagüents. E foyll és
qui creu que alguna mara se adelit de haver millor fila
que sí matexa, ne pus casta ni honesta, ý per una falsia,
per un falç sagrament, per una malvestat, per
mil sospirs e cent mília falcias, falses làgremes lansan
ý com elles no fan a lur voluntat com mester
los han los presten. E plagués a Déu que agués sabut
conèxer e pensar tant que yo sabés decernir on elles las
tenen, que axí prontes a llur voler las han. Bé és ver
que elles són umils, e lexen-sa un defalliment provar,
especialment aquells que altri ab los seus ulls mateixs
vists aurà. E forsa que no, han prest lo dir:
axí"; "Tu ments per la barba"; "Tu ést enbacinat"; "Tu
has lo serveyll dat adobar"; "Aguesses menys bagut";
"Tu no sabs on ést"; "E ést tu en thon bon seny?"; "Tu
desmemorieges"; "Tu ést frenètich"
apuntades. E si elles diran que han vist un assa
volar, aprés de molts arguments en contrari, cové que
ho atorguen tot; si no, la enamistat mortal senten, e los
oys seran de present en camp. E són de tanta audàcia,
que qui un poch lo lur seny en vil té, en continent elles
dien:
si cascuna d'ellas degués esser la onzena. O miraculosa
cosa, que entra tants milanars d'anys com són passats
despuys que
estada de fembres, no
solament, e cascuna par ésser digna de esser una de
aquelles enomenades.
Entra las altres lurs vanitats, sí que moltes sobre los
hòmens se volan comparar, e dien que totes bonas cosas
són fembres, e las estelas, las planetes, e las scièncias,
las virtuts, las riquessas, las quals, sinó que desonest
seria, neguna altra cosa si volria respondra sinó que
totes són fembres. Mas ultra assò, molt sovent totas
follament se glorieyen dient que aquella en lo ventra
del qual se enclogué la universal e general salut e de tot
lo món universal, verge poseint totes virtuts, de
las quals virtuts espacial solempnitat fa Santa Mara
Esgleya, fou axí fembra com elles, e per so signantment
de deura esser reguardadas argumentan ý que neguna
cosa puscha esser dita contra elles ne de las lurs viltats
que alcú contra d'aquella verge molt sancta cosa no és
digna ne per a dir que l'ascut de lur deffensa en los
brassos de aquella romangua qui en neguna cosa los
sembla sinó en una. Mas aquesta no és de deura-la consentir,
per so com aquela és verge esposa del Esperit
Sanct, e fon una cosa tant pura e tant virtuosa e tant
munda e plena de tota gràcia e remoguda de tota corporal
brutessa, que és estada digna, entre
d'esser abitacio e hostal del fil de Déu, lo qual, volent-sa
per la nostra salut encarnar, per no deura abitar en lo
cor de las fembres modernes eternalment la
preparà axí com a digna cambra e tant alta cosa. E si
altra cosa de aquesta vil turba esser estada separada no
la mostràs, los seus costums dels lurs tots separas
la mostravan, e semblantment la sua bellessa, la qual no
artifficiada ne colorada fon engendrada, que és en lo
beneventurat regna, alegran-ssan los àngels e servexen-la
tots los beneventurats, ý contenta e ab son fill, ab
tota glòria e maravellós delit reposa. La qual, mentra
que dins fou en lo regna dels mortals, may de algú fon
guardada que lo contrari no obràs de so que las vanas
fembres disponent se enginyen de fer-sa majors, per so
com la ombra de aquelles en lo concupicible e desonest
apetit comouen e encenen la natura. Axí aquella Regina
del cel, tot vil pensament e tota desonesta voluntat de
aquells qui la miravan gitava súbitament, e a
virtuosament obrar axí maravellosament los encenia,
que loant devotament aquell qui creada l'avia, a metre
en obra lo bé encès de bon grat se disponien. E de assò
no avia vana glòria ne supèrbia, e tant la sua humilitat
crexia, que obrà de tant gran forsa que la incomutable
disposició induy trametra lo seu fil en terra, del qual ella
fon mara. Las altres poques qui aquesta molt ravarent e
vera dona s'estudiaren ab tota lur forsa de semblar, no
solament las mundanes pompas no seguiren, ans las
fugien ab sobiran estudi; no
esguart dels hòmens estranys aparèxer, mas la bellessa
de la natura a elles prestada menyspresaren, la celestial
esperant, ý en loch d'ira e de supèrbia agueran
mansuetut e umilitat, e la rabiosa fam de la carnal
concupicència maravellosament mataren, prestant maravellosa
paciència a la corporal adversitat e martiri;
de las quals cosas reservada l'ànima lur inmaculada maresqueran
de venir en companyia de aquella en la eternal
glòria, en la qual són graduadas ab complida bonaventurança.
E si honestament se pogués acusar la
natura d'ellas, yo diria que ella ferament en axí acabadas
donas porta sos pasas amaguant axí gran ànimo
e viril costant e fort sots axí vils membres e sota axí vil
seny com és lo femenil. E perquè bé reguardant qui
aquelles foren e qui aquelles són qui en lo nombra de
aquelles se volan mesclar e per asò esser honradas e
reverenciades, assau bé
l'altra, ans esser del tot la una de l'altra
contrària.
E cayll donques aquesta generació prava ý adúltera,
e no vulla los lurs peccats ab les virtuts e gràcia
de les altras acomparar, que certes las semblants
de aquelles que ditas havem som
fènichs, de las quals, verament, si alguna és de aquesta
companyia, tant és de major honor pus digna que algun
homa, tant quant més la sua victòria e lo mirada
és major. Mas yo no crech que en paradís ne entràs
alguna per sos mèrits en temps de nostres besavis, ne
encara en lo nostro n'í pusque alguna entrar. Car primerament
corbs blanchs nexeran que a nostres succeçors
de honrar-ne alguna sia necessari de entrar en
fantesia. E per ço las petyadas de aquelles qui han saguida
la Reyna del àngels són cobertas, e las nostres
fembres de gratar lo camí no curan e volrian ya
que fos a elles ensenyat. E si per ventura alguns
a preycar-les treballen, axí elles a las lurs paraulas
las orelles clouen com fa l'escursó al sò del
encantador.
Ara yo no t'é dit quant aquesta malvada multitut
és perversa, gelossa, reversa, imbiciosa, enuyossa, incidiossa
e yrossa. E quant aquella en fer-sa servir és fàs
tiyossa, desplascent, enuyossa, estomocossa e oportuna,
e altras cosas assau, las quals molt pus desplasents que
las recitades se
que massa largua ystòria seria. Mas per so qu'é
dit deus entendra quinas ellas universalment
són e quant en obra, perquè en dolorossa vida cau qui
sota l'imperi lur és subjugant, e qual se vulla sia la occasió.
E par-me esser molt cert que si may a las orelles
d'algú pervendrà la veritat de las lurs malícies e
dels lurs deffaliments per mi demostrats, que elles encontinent
se reguardaran de esser d'altri conegudas,
e tota lur forsa e enginy faran de tornar millors segons
deurian, has fogirian e axí com han usat ab pijor
yran corrent e diran més que aquesta cossa és vera.
Mas per so com altra espècia
Mas volgués Déu que en altra manera que
aquella abominable me plagué elles no
jamay, per ço com yo aguera conquistat assau
temps d'aquell que darrera elles e perdut; e en lo món
là on yo son, assau menors turments sofferria que no
aquells que sostench. Mas venguam a l'altra
demanda. Encara que los estudis mostran no t'ó agesen
de recordar-te o declarar-te que tu ést home fet a la
ymatge e semblansa de Déu, animal perffet e nat per
morir e per senyoreyar e no esser senyoreyat, la qual
cosa en lo nostro primer para molt bé demostrà aquell
lo qual poc abans avia creyat matent-li tots los altras
animals davant, faent-los-li nomenar, sotsmatent-los a la
sua senyoria liberalment. Aprés feu d'ell aquella dona
e sola fembra, la qual lo féu pecar per gola e gran
presumció, que foran de totas las nostras misèries comensament
e occasió; la qual orda la antiquitat à
molt bé servada e encara serva lo món present en lo
[papat], en los imperis, en los reyalmes, en los principats,
en las províncias dels pobles e generalment
en las senyories axí divinas com umanas, solament
als òmens e no las fembras preposant e a ells comatent
lo guovern dels altres e d'aquells. La qual
cosa com valerós e com potent argument sia a demostrar
quant la noblesa del home és sobra excellent a
la de la fembra e de tot altra animal, assau laugerament
a qui a santiment pot parex. E no solament de si
pot e
aquest ampla privilegi de noblessa sia concentit, ans
s'entendrà esser encara del menor per esguart de las
fembras e als altras animals. Perquè molt bé se comprèn
lo pus vil e lo pus minva homa del món, del qual
del bé del enteniment privat no sia, prevaler a aquella
fembra en quant fembra qui temporalment és tenguda
més que alguna altra per excellent.
Molt noble cosa és donques l'oma, ý per
nostre senyor Déu fon creat lo primer hom dotant-lo
de racional espirit, la virtut del qual à fet que ell dels
animals altres ha més excellència. E donchs amo de tot
deuria esser aquell lo qual los sagrats estudis e la
philosophia àn de la metònicha turba separat, del nombra
dels quals tu per thon enginy e per thon estudi, ajudant-te
la gràcia de Déu, la qual a negun que se
fassa digna demanant-la és neguada, entra los majors
ést vengut digna de mesclar-ta entra ells. ¿E com no
coneixs que ést vil sens compació perquè tens no poch
en car una fembra inigua, folament d'ela creyent so que
may no li plach, ta llibertat sotmatent? Yo no sé si en
thon servey poré bé aconcellar, que com més y pense
més me vaig torbant. A tu pertany per so que
de usar més en los solitaris lochs que
e allí estudiant, obrant e matrifficant exercitaràs
l'enginy e affanyar-t'às de esser milor, e ampliaràs
milor a ton plaer més ab cosas fetes que ab
paraules la fama tua, perquè aconseguescas l'eternal
repòs, lo qual cascú qui dretament desige deu voler. E
a la fi per la tua longua sollicitut, mentra que tu seràs
en los boschs e en los lochs estranys, la ninpha crestallina,
so és la deessa a la qual aquestas malvadas fembras
adoran, no
las bellessas, las quals, segons que yo hé entès, són
celestials; de las quals cosas belles no ést esquivat ne
escarnit, ans a lur grat fan lur poder de estar, de anar
e de usar ab tu. E axí com tu sabs, que molt milor las
conexs que yo no fas, elles no
disolra quanta cendra se deu metra en un
ram de fil per fer-lo blanch, o si lo lí de Alexandria és
pus prim que aquell de la terra, e que massa ha escalfat
lo forn la fornera, e que la serventa ha massa lexat
lavar lo pa, e que proveys d'aver escombras de là ún
venen en guissa que la casa se agran. Mes no
so que havian fet la nit passada ab madona d'en aytal
ne ab la filla d'en aytal, ne quants paternostres
ella à dits al preycar, ne si és milor a la tal roba mudar
la folredura que lexar-la estar; no demanaran dinés
per pots ne per affaytaments ne per engüents. E
elles ab engelical veu te recitaran las cosas que del
principi del món son estadas fins en aquell jorn, e sobra
las erbas, e sobra las flors en las delicades ombras
sient tu a lurs lats, de la font on las derreres
ondes no
las variacions del temps e del trebayll del cel e de
aquell de la luna, e qual magna de virtut las planetes
nodrexen ý en temps fan los animals amiguables, e d'un
ploen las ànimas dels hòmens, e a la setla de la divina
bondat eternal e inffinida per quina escala s'í puja, e
per quals balsos se enderroquen de la part contrària.
E pus que às los versos de Homero e de Virgili e dels
altras entichs e valerosos comptats, si diligentment tu
volias contar llur bellessa no
foch, ans lo lançarias fora, e los lurs costums te serian
reperable doctrina a fer virtuoses obres.
¿E què donques te mou semblant companyia desijar,
ý què vas sercant sota los mantells de las vídues
o diables, on laugerament poràs trobar cosa qui
pudirà? Ay com justament serian aquestes molt eletes
donas si de lur molt vel cor a tu com a no digna gitassan!
quantas veguadas tu darrera las fembres ton apatit
dressaves! quantas veguadas, cantant e maculant partín-ta
d'elles, entra aquelles qui molt pures són te anavas
mesclar, no avent vergonya de la tua bastialitat! E cert
si tu no te
que envés tu elles usen lo llur desdeny, axí com aquestas
altras qui, no esent-ho, donas se anomenen. E quina e
qual vergonya te serà si asò te esdevé, en tu matex pensar
e conèxer ó pots.
Mas perquè assau me par aver dit en tot asò que a
tu
insoportable jou de aquella, la qual un gran salmista
par, te somatist. E per so que tu creguas de las altres
ella no desviar, ultra asò que yo
que tu no podias per tu matex veura, te entén a demostrar,
particularment qui és aquella e quals són los seus
costums, de qui tu follament ést servidor. Ara mirant
veuràs on ne en quals mans lo teu peccat e la tua massa
creensa t'àn amanat. La primera notícia que d'aquesta
fembra aguí de qui nos parlam, la qual més pus directament
podem anomenar que dona, fon la vista sua. E per
ço, essent yo per mort abandonat de la qui primer a mi
era venguda e de qui yo molt més solia comentar, no sé
si per lo meu peccat o per celestial forsa, me esdevench
que fonch voler meu e plaer de mos amichs e parents
que ab ella, qui mala per mi fonch coneguda, fuy conjunyit,
la qual ya d'altra fou muller, e assau ya bé l'art
de l'enguan havia aprés, no partint-se de lur
universa costuma, en guissa d'una simpla coloma entrà
en la cassa mia. E per so que yo tant les perticulars
cosas recomptant no vage que d'ella viu, tan solament
diré la major part de sos malvats costums que amaguadament
per ventura longuament havia guardats, los
quals n[o]
se tornà una serpent, de què yo
mansuetut, que acostumadament és de tot lo mal ma
occasió. Yo
posar fre en aquell indompdat animal; mas perdut
era tot trebayll, tant era ya lo mal redicat que pus tost
sostenir que medicar se podia. Per què, avisant-me que
tot so que yo entorn de so faés no altra sinó affagir lenya
al foch e gitar oli era, plaguí la squena a la
fortuna e aní-me
lavors ab remor e ab manasas ý batre algunes veguades
la mia companyia correch la casa mia per sua hí en
aquesta forma son apetit seguia; ý possat que assau lauger
adot me agués aportat e yo de tot plenament a sa
guissa fet agués, sobra abundà en parlar mostrant-se
magnífficha axí com si yo fos estat de linatge vituperós
e ella fos exida de cassa reyal, e axí de noblessa e magnificència
dels seus predessesors me comensà a recomptar,
axí com si a mi no fos notori qui eren ells ni qui són
estats. Bé que yo sia molt sert que ella alguna cosa no
sab sinó com anava sovent ella veyent los escuts qui per
las esgleyes són penyats contant, e de la vellesa
e de la cantitat de aquells argumentà ella esser molt
nobla, pus tants cavallers són exits entra los seus passats.
E encara més si per
aventurats en créxer en nombra d'òmens que en valer.
E si per honor dignament guanyada per alguns d'ells hi
fos estat un sol penyat, bé anara; mes penyats hi foren
aquells los quals hi estan axí covinentment com fa al
porch la cella, no dubtant punt que allà on los seus dolentons
a centenars penyen, algú no se n'í veu de cavaller.
E estimen los bèstias, entra los quals ella és major bèstia
que l'oriffany, que los vestiments folren de vays e en
l'espassa e los esperons daurats. La qual cosa tot patit
manestral e tot pobra lauredor laugerament pot aver
una espasa e aquella penyar a la esgleya, però
lo considerar no
apellen e no a altri. Mas com elles sian luny de la veritat,
les cosas que a elles són inimigues més que
de la creu, no conexen.
Adonchs aquesta follia argulosa ý pèssima perseverant
e yo callant, posat que u agués per lo menor mal,
esperant que alguna veguada regonèxer se dagués, se
feya major de cada dia en gran estrem, e là ún yo pau e
tranquilitat me creya haver en casa aportada, pensé ladonchs
que foch e mala ventura aportada hi avia, e comensí
a desiyar que ella cremàs; e cascun loch de la
nostra ciutat, qual se vulla que fos, ple de plets e de
questions, me aparech pus quet e pus reposat que la mia
cassa. E axí, vaent venir la nit qui a tornar me constrenyia,
me trobave en tal esser com una valerossa
persona e poxant que en una presó enuyossa e escura
se hagués a constrènyer.
Aquesta, donchs, se féu dona del tot de mi e de las
mias cosas, no segons la rahó aguera volgut ni segons
lo meu estat e condició requeria. E primerament la manera
del viura e la quantitat del seu orda volch que
e semblant se féu en los seus vestiments, no en aquells
que yo li feya, mas aquells que ella pleya fer-se. E de
qual se vulla de las mias pocecions havia lo guovern, e a
mi covenia mostrar-li los comptes e que los fruyts prengués
e destribuys segons lo seu plaer, carreguat de sobirana
injúria a tot mon desplaer, que yo, axí tost com
ella agué volgut, de qualsevulla quantitat de diners que
yo agués ma tresorera e guardiana la fiu, e mil veguades
home seu me feya e apellava, e fent yo tal
me deya que envés ella molt desconaxent era ý que no
dave lloch en lo que ella volia ni manave. E d'altra part
de leyaltat, de la que portave ella lo ceptre, ý qual se
vulla sinó yo per leyal homa molt lloava; ý volent cascuna
cosa destinctament recitar, en cosas inffinides me
posava contrari, e may de tal bataylla sinó vencedora,
posadas las armas, volch veura la fi. E yo, miserable e
mal en asò avisat, creyent-se diminuyr l'anguoxa e
l'affany, pus forsat que acostumat seguia lo seu voler
molt simplament perquè ab umilitat estimave vençre
tan crescuda ý nova malícia, ý despanent lo temps en
và contínuament crexia. En tal manera, donques, ella
dona e yo servidor tornat, ab pus ardida cara no vaent-se
alguna resistència, mostrà clarament que defallia dels
béns de gràcia ý de natura.
Mas no conaxent tu a ella axí com yo fas, me plau
ab major orda comptar-te sens mentir algunes de sas
maldats. E per lo repòs que yo esper, si tost ell me sia
atorguat, yo crech que a son juy en nostra ciutat no fou
ne és ne serà dona o fembra que puscha dir que més
ne tanta d'auctoritat aya com ella. E per semblant, per
esser grassa incomparables despessas de continu me
dave, perquè aquesta estimave que haver belles gualtes
e infflades e vermeles e grosas e sots peses avent perventura
les anques en fora, oynt que sobiranament
parlen en Alexandria esser molt gran part de bellessa
en una dona, en alguna cosa tant no
fer que aquestes dues cosas conservàs, ý totes a despeses
mies qui tal veguada dejunava per avansar,
e ella al contrari per despendra. E primerament,
si gros capó se trobava, ella ab molt gran diligència
feya nodrir, e covenia que davant li vengués cuyt e ben
aparellat. E la sopa grassa ab formatge fonedor, las
quals cosas no ab escudela, mas en gran guavadal, en
guissa d'un porch axí bromossament menjava, com si
lavors d'un loch de fam fos estada destreta. E la vadella
de let, e los perdigons, e los faysans, e los torts grasos
e las tortes, e las sopes lombardes, los macarons e los
buyols ab mel, los flahons ab sucra e la salsa Mancha,
de la qual ella feya no altra menyar e fartar que fan de
figues o de siurons o de malons los pagessos quant
novellament los encontran. No li satisfeyan
cosas saladas, coents ne acetoses, dient eren agudes,
malencòlicas ý de mal digirir, abans las avia per enemigues
mortals. E só cert que si yo
era solempna bavadora e ensercadora de bons vins de
cuyt, e de vernatxe e de cornelia e del grech e de
qualsevulla altra bon vi preciós e de gran cost, tu no
me
aguesas vistas las suas gualtes com yo vivia, e si rellar
e guarguanteyar la aguesas oyda, per ventura tu
laugerament fe sens las mias paraulas, car per
aquelles d'ella ne pories compendre
esser infformat; e ab grosas anques e tals que reputen
mils infflades que no grosses pervench.
No sé jo si ella, per los molts dejunis que ha fets per
la salut de la mia ànima, las ha minvades aprés la mia
mort. Ara las te tengués sobra la cara e que yo
què
diries: sie donat a foch ý a sanch tal empremta.
Que ab tota la dolor ý pena que sostenia de la mia
culpa davant los meus ulls posada, de les paraules del
esperit yo no
de cara dix:
—Jamés no fos estada mia, mas tua o del diable! E no
contenta de aver bella cara assau, ans encara la volia
luent e clara axí com si una joveneta fos, la qual esser
per maridar li covengués de necessitat suplir al que natura
avie a son parer fallit; e aprés de la cura
del ben menyar e del ben beure e del vestir, sobiranament
a destillades aygues, a untures, a grexos e servells
de diversos animals, e multitut de erbas, a olis, e en
semblants cosas sentia la cassa mia, ý era plena de fornells,
de alembís e de barals, e de veritat no havia en
Florensa amichs ni parents, ý especialment los veyns, ni
en lo comptat algun ortollà ni erbolari que en faenes
no
verdes rames de diversos arbres per fer molts lavaments,
e los uns cavant raylls salvatges e erbas que may pas
no foren oydes anomenar sinó d'ella. E a la fi ab fornels
de reyola feya coura closques d'ous e ros de bota
e altres mils cosas e vanes ý fastigoses, de las
quals conffeccions ella untant-se e pintant-se axí com si
vendra
que, no guardant-me yo e bassant-la, tots los moros m'envischava,
ý més ab lo nas que ab la bocha ne ab los
ulls sentint pudor cruel, no solament so que en lo ventrell
era lançava, mas ab dificultat los esperits conservar
podia.
Ara si no deya de quantas maneres de lexius lo seu
cap và se lavava, fets de quantes cendras, tu te
ý los uns pus forts que
quantes e quals solempnitats servava per anar a
las estubas e com sovent; per las quals yo creya fos
lavada, e al tornar venia pus pintada ý pudent que no
y era anada. Eran sobiranament los seus desigs de
recreyacions molt grans, e d'altra part certes
fembras las quals per la nostra ciutat van assau fayent
paladors e escorxant las fembras pelant-los las celes e
lo front ab prim vidra raent-sa las gualtes e lo coll e
primant-se la pell lavant-ne certs pèls; e d'aquestes tals
no era may que dues o tres a ella no fossan en estret
concell trobades, tractant segons que ab las altras tracten.
E moltes veguadas axí com aquelles qui ultra
aquella lur art sots títol de la qual alegrament van per
las altres casas visitant las donas són molt abtes e mestres
de fer que lo misser puscha entrar en la vayll
escura, d'on aprés de moltes làgremes és gitat deffora.
Yo no vendria a cap de vuyt dies volent comptar totas
las cosas que ella follament obrava ni la glòria que de
sa alquennada ý desplasent bellessa prenia, a
conservació de la qual molta industrutia
e lo sol, l'ayra, lo dia, la nit, la serena e al núvol, si
molt no venian en son plaer ý voluntat, ferament offenia,
e la pols e lo fum avia ella en oy; e com los lavaments
eren finits, si per ventura se posava una moscha
en la cara, asò era un tant escàndol e axí gran turbament
e major que no fon als xristians lo perdra de Acra.
E dir-t'é una altra follia que per ventura may no fon
oyda. So és que una veguada entra las altres se esdevench
que una moscha se possà sobra la sua cara ben
envidriada, e avent ella una nova manera de affaytament
atrobada, d'asò ferament torbada, moltes veguadas
se enginyà de ferir-la ab la mà. Mas aquella prestament
se lavava axí com saben tots que fan, e
axí tost retornava; per què, no podent-la pendra ni
matar, tota encessa près una granera, e per tota la
cassa, adés sà adés là descorrent, per auciura-la anava
encalsant. E yo é ferma opinió que si a la fi morta no
l'agués, o aquella o altra la qual agués cregut fos aquela,
que ella
pensa què aguera fet si a las mans li fos vengut d'aquels
seus antichs cavallers una d'aquelles espassas daurades;
per cert ella agera donats en l'ayre ravesos ý mandrets.
E si per fort desaventura algun mosqueló o mosquit,
qui volan de nit per las cambras, fos per la cassa sentit,
quina que hora de nit, covenia que lo servent o la serventa
e tota l'altra companya se lavassan e ab lums encessas
en las mans se matessan en l'anquesta
del malvat del mosquit torbador del repòs e del bo e
passíffich estat de la tant affaytada dona; e abans que
a
davant aquella, qui deya que en son despit se
anava passant estudiant-se de sullar la sua bella e graciosa
cara.
E lo qui era sobra totas altres cosas a qui res no calgués
de riure, era aver-la vista com se colgave, adobar
la testa e ab quanta cautela asò se feya. E en allò
per cert penyavan las leys e las proffecias. Ella primerament,
lavòs en los anys pus jóvens, posat que fos
pus veyna de quoranta_e_sis anys, fon axí bona cantadora
que tots temps vint_e_vuyt anys complits no atorguava.
Ara lexem estar l'abril e lo maig;
mas en lo desembra e en lo janer, de sis maneres d'arbetes
verdas e d'altras tantes de flors, d'ún se vulla
que ella las agués, d'aquestas certas garlandes componia
e feya. E lavant-se per gran temps e fayent-sa venir
la serventa, aprés que s'evia la cara, la guola e lo coyll
de diversas lavaduras turmentada e ab aquells vestiments
ab què mils li paria mostrar-se posave
a una part de la nostra cambra. E primerament se matia
davant un gran mirall per ço que sa forma mostrar
pogués, hí en la una part se feya estar la serventa
e de l'altra havia sis o cet ampoletes de vidra, cascuna
de sa manera. E aprés que diligentment s'era feta pentinar
revoltant los cabells al cap, no
volum de seda o de cabells, lo qual ella apellava treses,
se possava sobre
d'or e de seda affermava faent-se adobar la guarlanda
de flors, e possant-se primerament aquell al cap e per totes
las parts compartia e axí ab delit s'aressava contenta
de sí matexa ý més que de la coha lo paguo no resta,
ý en neguna manera res no se fermava que primerament
al mirall no demanàs de concell. Mas aprés, parent
que massa los cabells blanchs comensaven a créxer,
posat que molts se
los vels, e axí com las erbas e las flors sobr'ells d'abans
posave, d'aquelles los musclos e los pits se umplia. E de
algunas ab la ajuda de la serventa comensant-se
arear, ab mil reguanys tots temps deya: Aquell vel fonch
poch tirat, e de aquella altra part penya massa, e tira
aquesta altra pus avayll, e fes estar pus tirant aquell qui
cobra lo front. Leva
la orella posada e posa-la pus enlà un poch, e fes pus estret
lo plech qui deu anar sots las barres, e pren aquell
vel, e leva
esquerra. Aquestes coses e moltes altres li manava, e
cridant si una a sa guissa no
blasthomant-la deia: Vés-te
vés al diable, que tu no sabs alre fer ne ést alre bona
sinó a llavar las escudelles. Mas cride
la qual vinent se matia tota en orda. E
aprés que tot aço havia fet, la dita dona ý matrona subtilment
l'adobava, adés un cabel adés altra tornant asò
per ventura sinquanta veguades, adés davant adés al
costat, ý ella en lo mirall se mirava, e molt a sí matexa
plasent, apenes de aquell se sabia partir. E no
se feya a la sua bona dona reguardar e cautelosament
la exhaminava si bé estava, e si alguna cosa li
mancava, no en altra manera sinó axí com si la sua fama
e vida penyàs en allò. E aprés que moltes veguades
havia oyt que totes las cossas estaven bé, a la companyia
qui la esperava o anava demanant, e encara de aquella
prenia consell.
E asò sé bé que algú poria dir que no és nova cosa
ne en ella ne en altras donas; ne cert yo no u dich
per esser nova, mas per esser viciossa, desplasent
e dolenta e per mostrar que ella no és separada dels
costums de las altras. E prech-te que prompta fe sia per
tu prestada al que t'é rahonat hí a quant te diré. Quant
per mi de la occasió de aquest seu envaliment ab tanta
solicitut demanada l'avia, prestament, axí com aquella
que més que altra fembra és plena de malícia, me responia
que per més plaure
ella no podia tant bé fer que plagués a mi tant que yo a
ella no dexàs per anar detràs altres fembras per cantons
e per plaças e encara en lochs públichs. Mas de so mentia
ella per la guola, que yo jamés aní darrera altres
fembras. E per semblant ella avia pocha cura de voler-ma
plaura. Mas axí com yo moltes veguades me avissé,
si algun jova passàs o algun altra qui algun
esguart plasent agués e davant la sua casa o en loch
on ella fos, no en altra manera sinó axí com lo falchó a
qui és tret lo capel se mira tot, axí u feya ella, qui sobiranament
era desiyossa de esser mirada; e axí
en sí matexa si algun fos pasat que mirada no l'agués,
com si una gran injúria agués rebuda. E si algun per ventura
avent-la reguardada la sua bellessa agués loada,
e d'ela fos estat oyt, aquesta era axí gran festa e gran
alegria que neguna altra may no fonch semblant. Ne li
aguera aquells aytal demanada cosa neguna que ella
podent-la fer no l'agués més que volanters feta, e molt
tost. E axí per lo contrari, aquell qui blasmada l'agués,
l'aguera volanters ab las sues pròprias mans mort.
Cansons e sons e albadas e semblants cosas,
pus volantera que tota altra fembra escoltava subiranament,
e avia asò: que qual se vulla fos aquell lo qual o
per amor d'ella o per qual se vulla altra agués cantat o
fetas albadas, axí com aquella qui de totas aquelles
aguera volgut lo premi, parent-li que de so e de tota
altra cosa més que neguna altra era digna, sobiranament
se
E per so que yo ara més d'aquesta no digua, dich que
aquests són los costums seus ab gran seny e la maravellosa
eloqüència que de aquesta lo teu amich mal concebut
del fet te rahona. Aquesta era la gran fermetat, la
sobirana fortalessa del ànimo de aquesta. Aquest era lo
gran estudi e la sollicitut contínua la qual ella avia a las
cosas honestes, axí com aver deuen aquelles dones les
quals són gentils axí com ella vol esser tenguda,
e per cert degudament entra las valerosas entigues
deu esser recordada ý sa magnificència a la de Alaxandra
fon acomparada. E aprés poques paraulas oyràs un
poch. Ella ab aquesta sua vanitat e ab aquesta sua
gentilesa pot esser dita en lo vestir desvergonyit jutglar
ý en l'ornar-se ó feia com aquelles qui inffinits han per
algun enginy a complaura ý s'acenten per tot preu ab
ells, ý ab los ulls a tots covidava ý més parlava que a la
honestat de las donas no
conquistada, de las quals no s'esdevé axí com de aquelles
qui corren lo pali, lo qual guanya hú ý no molts.
Mas d'ella molts pervenien al terma desiyat.
E no
yo sol y bastàs ne un amant ne dos ultra mi, mas molts
no eren bastans a una sola espurna del seu foch apaguar,
de la qual parlant no senten ten distintament parlar,
per ço com contrària medecina seria a la malaltia
per la qual yo som vengut curar-te conaxent que tots
aquells qui la amistat de les fembras desigen, com pus
foguossas las senten, major esperansa prenen, e per
consagüent major nodriment ajustan a la amor. E sumàriament
adaveres de aquesta part peccant te dich que
com yo ya me
tal cavaller ha per lo món per lo peccat pus enujós, del
qual ella, enamorant-se assats veguadas ya sab com passava.
E sen que a la sua o a la mia honor no havent reguardat,
algú axí ab ella la sua domestiquessa
usava com lo meu matrimonial deuta, e no solament del
seu matex cors li bastava consentir, mas ella, axí com
l'amich teu te dix que era magnífficha, o demostrave una
veguada e altra, no del seu, mas del meu; e adés li donava
per un cavall, adés per una roba, e tal veguada
fonch ell en gran necessitat que de una quantitat de
dinés lo socorrech; e axí com tresorera me pensava
tenir, donadora, despessegua ý guastadora havia conquistada.
E no encara bastant-li lo meu degut, ne aquells
que ella al seu plaer tirats se havia, encara sens vergonya
ni temor usava per satisfer al seu foguós apetit ab
un vey, al qual yo més amor aportava que ell a mi
honor, e cascuna de aquestes de presa requeria que
aygua destillada sobra las sues flamas vessassen.
E no
molts d'altras egualment ella provar volgué, yo
provar bé ne en la sua quintana faria ne a parer meu
aver ya dit assau ans que sia de calar, e fent aquestas
semblants cosas cascun dia donava a ruffians, despanent
en cosas glotas e inlícites usava la tua nova dona la
magnifficència e gràcia que
demostrar ý moltes altres virtuts resplandents e singulars;
ý volent segons lo comensat estil avant proceyr,
una veguada o més servey te faré per so que mentra
t'ho recomptaré sos actes te demostre com se deuen entendra.
[...]
Ella cautelosament en la letra que
que li plaie cortesia, e tu per ventura no às tant bé
entès son dir com se requeria; que ella la cortesia
lliberalitat ý gran magnifficència entenia que fos en
las cosas donar e lansar deffora en la carrera, e de sí matexa
usava ten liberalment que tostemps hoc deya a
qui la requeria d'amor, de la qual cosa per cert ella no és
estada cortessa, mas molt més que cortessa, pus sia estat
qui ardiment aya agut de demanar-li
molts ne són estats que, possat que
plasent se sia mostrada, no se
Mas bé
de la raquesta, prestament s'és seguit l'affecta. E per
so, per remuneració de lurs mèrits deya que li pleya la
cortessia, axí com aquella que mentra és estada raquesta
may desdir no sabé; d'uymés en temps
bé que ella vendrà a requerir e no volria que algun
la desdís. E verament de tu
desdit, so que algun may no fon ne altra no se
Yo estim que deus més aquelles cosas desigar que
són negades, que tu essent-ne estat preguat com del inffern
davias fogir. E per ço, si la cortessia aguessas
en la sua letra legint entessa, agueres comprès de qual
te parlava.
Molt sàvia dona és per cert aquesta tua dona. E per
so com tot semblant tantost son semblant demana, deus
tu aver per cert que s'amen las sàvias persones, e
so que ella rescriví grayr-li devias. E com tu sabs,
diversas són las cosas per las quals los hòmens e totes
altres persones generalment çón per sàvias apellades.
Alguns çón apellats savis per so com molt bé
las escriptures de Déu entenen, e als altres las sivils e
ecclesiàstiches, axí com molts qui en leys e decretals
çón esperts han dat molt bons concells. E altres per
ço com en lo guovern de la cosa públicha çón pràtichs
com master hi és. Alguns són tenguts per savis per
so com saben ben guanyar los alffóndechs e lurs mercadarias
ý en llur art e llurs fets de cassa e segons lo
mudament del temps saben temporeyar, e axí per
aquests costums, e d'altras assau qui loablement recomptar
se porian. E yo no volria que tu en alguna cosa entenguesas
que ella fos sàvia, per ço com ella no cura
de divines escriptures, ne de leys, ne d'estituts o de
regiment públich o privat, ne de semblants cosas,
ans tostemps en fer viltats s'adelita. E ha-y una
altra manera de sàvia gent, la qual per ventura tu no
oyst may en escola en las
la quall se apella la gran relayre; axí com de
Sòcrates aquells qui la sua doctrina seguiren foren
apellats Socrates, e aquells qui aquella de Plathó plathoninis,
aquest nom pren la nova çecta de una gran valent
dona, la qual tu moltes veguades pots aver oyda
nomenar qui fonchs anomenada la Reyna, la qual sentència
aprés de longua e sariossa disputa fonch en lo concell
de las sàvias donas per conclusió posat que totas
aquelles donas que àn ardiment e cor e saben manera
trobar de esser tantes veguadas e ab tants hòmens
com lur apetit concupissibla raquer, són dignes
de esser apellades Sàvias, e totes las altres mosas e
pegues.
Aquest és donques aquest saber, lo qual ella ab
longua vigília molts anys ha estudiat, e és ne entra totas
altras ella Sibilla Sàvia e mestra esdavenguda, en
tant que ella ab algunes sues companyones ha moltes
veguadas disputat qui més dignament pus que madona
la Reyna ya dita ne madona Diana ne altra semblant a
ella succeyia digna la cadira tenir en lur escola. Aquest
és aquell seny en lo qual ella volia cascuna dona o
home veure savi e aprenent. E per so avise
entès, que ella sia sàvia, devies creure lo teu
amich; que pus las dues cosas ya dites al ravers às entesas,
axí per semblant en la terça ést caygut en error,
que ella tots temps s'és delitada ultra manera, so és de
veure los hòmens de mesura e de gualardia. E no cregues
que ella volgués o desijàs o li plagués veura los
hòmens prous egualment ab la lansa ferrada junyent
entra las sanguonosas bataylles, ne en mil perills mortals
ne combatent las ciutats e los castells ab las espasas
en las mans ensemps auciura. No és així aquesta cruel
e brava com mostra, ne cregues que ella vulla bé als
hòmens perquè
l'om vermella vessa. La que ella vol és aquella sanch
blancha que
recobrar prestar; aquella proessa donchs que li plau no
la sap algun milor de mi. Ella no usa en las plasas ne en
los camps ne alt per los monts, ne ab cuyrassa en l'asquena
ne ab lo bacinet al cap, ne ab algun offanent ab
ferro algun altra. Ella mesa en las cambras e en los
lochs amaguats ý en los lits hí en altres semblants lochs
adobats, ella ensemps cors per cors davalla a sò de
trompeta e dret a la junta se
entén ella que sia Lançalot, Tristany, Rotlan e Oliver
de proessa, la lansa del qual per sis o vuyt carreras o
deu en una nit no
Aquests aytals, encara que aguessan lur visatge semblant
de sarrayns o bèsties, havia ella sobra
totes cosas. Aquests tals sobiranament e ultra mesura li
pleyan: per què, si los anys no t'àn tolta la virtut, no
deuries per res desesperar de plaura-li, axí com fayst
creent tu que ella volgués per ventura que tu fosas
l'asmirolt d'Irlanda. E de la sua gentilessa ya en part
n'é parlat, la qual ella diu que entigua li par, de què
yo
són veres segons demostracions fan testimoni, ý da
veritat com ignorant no sab què
que negun sentiment no ha de gentillesa ne quina cosa
és ne d'on partex ne perquè
ha en açò volgut mostrar que ella és gentil e desija e
ama las cosas gentils. E és tanta la vana
glòria e la pompa que ella fa de la sua gentilessa, que
en veritat aquells de Bavera e los de la Reyal casa de
França e qualsevol altras, si altras se
las obras dels quals sian estadas gloriosas, serian no res
en esguart d'ella. Mas bé poria, si ella volia, mostrar
la sua antiga gentilesa e sí matexa entigua dona
esser, de las quals cosas la una sensa paraulas porà
d'uymés tost ab la sua cara mostrar, so és qu'és dona
antiga. De gentil no crech yo que jamés ho pogués
mostrar, pus no
grans parladors, no serà maravella, pus de parlar tota
altra persona traspassa. E dicte que
és tant que molt més parlaria ab un quart d'ora ý
sens trebayll, que no han fet ni farien deu mil
reladors en cent anys. E yaquiscam estar los actas que
ella fa com gargoleya ab las altres fembras dient-los:
Aquells de la cassa mia e los meus antichs acostats àn
fet e fan tant que és molt bellessa cosa
glorieyant-se li par de totes esser exelsada. E com veu
que madona d'en aytal e d'en aytal li fan gran rotlo,
ella en molt breu espay de temps dirà so que
Fransa e so que ordona lo rey d'Anglaterra, e si los
secilians auran bona recolta o no, e si los genovesos e
vanecians aportaran espícies de lavant o no, e si la
Reyna jova jagué la nit passada ab lo Rey o no, e
daquè los florentins prepossan del estament de la ciutat;
tot asò li par molt cosa laujera, ý de qualsevol
dels regidors o principals de la ciutat no altrament sinó
com en la sistela o al cova com aygua foren estats los
lurs sacrets tancats e amaguats si en lo seu morter
aguesen volgut mular la sopa. E altras tantes cosas
ultra aquestas diu, que maravellosa cosa ý estranya és
de pensar, d'on tant perlar li ve. E per cert, si açò és
ver que aquests físichs dien que aquell membra lo qual
l'animal e l'aucell e lo peix més acuyta, sí és pus plasent
de menyar e pus fa al estómach, negun bocí deu may
esser pus saborós que és la lengua d'aquesta, la qual de
guarguanteyar may no cessa, may no molla, may no
fina, da-li da-li, del matí fins a la nit, en la qual dormint
no sab calar. E qui no la conagués, oynt-la de
la sua honestat, de la sua devoció, de la sua sanctadat
ab aquells de cassa sua parlant, creurà per cert que
ella és una santa e de linatge reyal. E axí en contrari
a qui la coneix, oynt-la una veguada en tal hora e moltes,
és per fer-li venir voluntat de retra l'ànima; ý consentir-li
las falcies sues, de las quals ella és més que altra fembra
plena, neguna altra cosa seria sinó burlant-la voler-la fer
jactar, la qual par que avansa a Galeyot de la londana
ylla Ophebus: e ya assau veguadas, venant-se, diu que
si home fos estat, 1i diu lo cor de esser estat no solament
Ararcho bello, mas lo bel Sirardino qui
Lançalot.
E per què vaig yo en pus paraulas estanent, que si
volgués una cosa comptar, o pur la pus notabla
de sos affers, no
agut axí com yo creu, prou laugerament pots compendra
quantas ne quals són las seus
què las sues grans virtuts e la magnificència e lo seny e
las altres cosas estan, e les coses virtuosas en què ella
se delite. Per què, sens pus dir de aquella, tornant a
reonar de so que tu no has pogut aver sabut, e de què
per ventura tu matex fas una molt gran estima, so és
de las amaguadas parts cubertas de vestiments, las
quals per ta bona ventura may no
plagut fos a Déu que l'ascoltar no
Mas abans que pus avant te digua, te vull moura
d'un pensament lo qual per ventura has agut o aver pories
en esdevenidor, solvent-te una objecció que
fer pories. Tu per ventura has en tu matex dit o pories
dir: Quines cosas són aquestas que aquest parla? quants
són los vocables que diu? no satisfan a negun home honest,
lo qual ha los pasos onests envers la glòria eternal.
A la qual opposició no soffesticadament faré una resposta,
la qual son cert que en tu matex consentiràs que
sia no solament bona, mas necessària. Deus donques
saber que tota malaltia ne tot malalt no pot esser totstemps
del discret metge ab odorants angüents metyat,
per ço com prou són d'aquells e d'aquelles qui no u raqueren
e raqueren cosas pudens si a sau se volen conduyr.
E algunas són qui ab odorants angüents gorexen, altres
ab coses fastiyoses purgant-se curar se volen. Lo
qual concebut d'amor en l'oma és una de aquelles, per
so més una pudent paraula en l'anteniment desdenyós
obra en una petita hora que mil pensers e honestes persuacions
per las orelles pasades en lo fort cor no faran
en un gran temps. E si a negú martiri fonch may de
aquesta ygnocència pudrida dat, tu ést hú sens degun
dupta de aquells, per què yo, axí com Déu ha volgut,
así vengut só per socórrer-te amablament e per adolsir
lo teu desordenat apetit, alguna cosa axí com oyt has a
parlar me cové, e encara pus larch, per ço com aquestes
paraules axí dites çón los verdaders instruments ab los
quals se taylen las verinosas plantes e las espines
e los entortoliguats tronchs qui no a lexar-te veura
la carrera de exir te són portats davant; e axí com los
martells e los picons e los parpals, los quals los alts murs
e duras rochas e los trabucats balsos rompan, cové que
rompan e que
de tanta injúria, de tant de suplici, de tant perill e del
loch axí mortal com és aquesta vayll, sens empatxament
te puxes partir. Sosté, donques, pacientment de oyr las
correccions mies, e no paregua a la honestat greu, ne
estimas aquelas esser culpa e deffalliment ý desonestat
del metge que la tua pastelenciosa malaltia és occasió de
aquestes mias paraulas axí sutzes e fastigoses que aquel
abeuratge amarch lo qual, per aver tu massa sentit en
las cosas delitables e plasents al teu grat, lo
discret metge ya en la tua corporal malaltia t'à dat. E la
fi perseverant lo corroptibla cors aquelles amarguants
cosas, no solament se sosté, ans cobra complidament la
sanitat, donchs quantes e quals amarguors per guarir
l'ànima, qui és axí eternal, se deuen sostenir.
E yo creu bé assau aver satisfet al que pusqueras
aver més en dubte. E en l'asdevenidor poràs de la manera
e dels vocables del meu parlar valer-te. E tornant
al meu propòsit, vull de aquella dona, nova poceydora
de la tua ànima, particularment parlar, que per rahó tot
lo qu'é dit e diré a tu no posquera esser maniffest per
veure-la ne encara per ymaginació, tant és sofisticada e
maligna. E primerament me plau de la bellesa
de aquela comensar, en la qual tant las suas arts vetlan,
que no solament a tu, mas a molts altras qui menys de tu
eren presos ab mi d'ella eran mesos en falsa opinió: so
és de la frescor de la sua cara, la qual era artifficiada e
semblant a las rosas matutinals, parent a tu e a molts altres
cosa natural; la qual, si a tu e als altras folls axí
com a mi fos estat posibla de aver-la vista al matí com
del lit se lavava ans que ella posats se agués los affaytaments,
laugerament la vostra error aguéreu coneguda,
effora (?) aquesta vella, pudent, ronyosa com al matí
exia del lit ab la cara verda e grogua, mal tinta de color
de fum de palla axí com çón los aucels com mudan, crostossa,
armalosa e tota cascada, tant contrària
al que aparia com havia agut espay de liguar-se, que a
males penes algú ho pogra creura si vista no l'agués axí
com l'é vista mil veguades. ¿E qui és que no sàpia que
murs fumats, quant més las caras de las dones, posant-los
desús lo blanquet tornan blanchs e acolorats segons
la color que al pintor plau de posar sobra lo blanch? ¿E
qui no sab que per maneyar, la pasta qui és insencibla
inffla, quant més la carn viva? E axí de mústia paria
tornar ranovada, e ella estopassant tant e tant se pintava
e
rellavar, que a mi, que vista la havia de primer, una
estranya maravella paria. E si tu, axí com yo, los damés
matins l'agués vista ab lo capell esquinsat al
cap, e ab velet entorn lo coyll envorroçat, ab la cara
depanta exí com damunt é dit, e ab lo manteyll forrat,
entorn del foch sient sobra los telons, e ab los ulls torbats
e mustius, e escopir e tussir lansant corrupcions
proceynt del pudent cors, no crech yo que totas las
virtuts que del teu amich has oydas aguessan tant poscut
que d'ella te aguessan fet anemorar. E qual ella davia
esser en temps que la sua camissa semblant a la bandera
dels pisans era, e ab lo cap estret e tota enborrossada
estant, pensau que u sé yo molt cert; e si en semblant
manera l'agueses vista ý ab les mans e galtes untades,
t'aguera paregut que
faldada de sutzura o un mont de fems, per la qual seria
forçat axí com de las desplasents cosas fogir com de la
mort, ý per la veritat pasant proceyr pus avant resta.
Tu la vist gran e complida, e par-ma esser cert axí com
so de la beatitut que a mi s'espera, que reguardant los
pits seus tu sentist delit e estimist aquells deure esser
tals e axí tirats com veyas la sua cara, sens veura las
barras cascadas que las blanchas benas amaguan. Mas
de la gran larguessa llur seria lluny la tua estimació de
la veritat, posats cars que molts poguessan a las mias
paraulas veras e aspras testimoniansa donar, que per
ventura pus laugerament e pus longuament no podent-hi
alre fer, esperyència e testimoni tenian d'aquelles
que injustament sobra la sinta vist, ages per cert que
ella no
duas busogues que ya per ventura semblants a pomes
foran per tocar delitables e al veura per semblant, posat
que yo
havia tretas del cors de sa mara. Mas jaquint anar asò,
qual se sia la occasió o lo massa esser tiradas per altri
o lo soberch pes de aquellas estessas tant ultra mesura,
que de lur natural siti estaven penyades e alonguades,
e si caure las lexàs per ventura o sens ventura fins al
lomblich li plegaren, no en altra manera buydes o
fronsides sinó semblant a una buffeta desinfflada. E cert
si de aquelles axí com de caputxos se usan a
París o en Florensa, per donositat sobra las espatlas
las se poguera lansar a la francessa, poch més o menys.
Ellas són blanas, ben estiradas ý estesas, a las quals
respon lo ventra per semblant, lo qual de larchs ý espessos
solchs és brodat que par un sac buyt, no d'altra
guissa penyant que al bou fa aquella pell buyda que li
penya de guorgua pels pits e del ventra; no menys ab
draps aquella li cové en alt lavar com segons la oportunitat
natural vol descarreguar la vexigua e segons la
delectació enffornar lo delitós apetit.
Novas cosas ý per estrem estranyas requeran l'orda
del meu raonament, lo qual, com menys l'asquivaràs e
ab major diligència en l'anteniment reculiràs, tant
major sanitat aportarà a la tua malaltia; posat
que de veritat yo no sàpia bé de qual part degua comensar,
raonaré del golf de Satalias, en lo qual de carn
estoyat sots l'escur bosch de aquella fosca e espessa
volta rellevada (?) e d'una goma pudent e desplasent
e de animals de nova calitat plena. Mas pur jo us diré
la bocha per la qual en lo port se entra e
que posat que la mia naveta ab assau gran arbra navagàs,
no fou jamay que qualsevulla hora que l'aygua
fos menor que no agués sens adobar a un companyó
qui no ab menor arbra que
loch. E no solament a un, mas si l'armada del Rey
Robert o qual se vulla que hi vangués que fos major,
tota ensemps encadenada sens calar vela ne
traure timó de caxa hi poguera esser entrada. E no és
maravellosa cosa, que may leny hi entrà que no y parís,
e que vensut e cansat deffora no fos gitat, axí com en
Sicília se diu que fa la Scilla e la Caripda, que l'una
sorbex las naus e l'altra las trau deffora. E és per cert
aquest golf una fúria inffernal, lo qual axí poch se fartaria
com la mar d'aygua e lo foch d'estelles seques. Yo
calaré del flum sanguonós, e d'allò que d'aquella frau
davala e de la blancha broma qui decau, que tal veguada
no menys al nas que als ulls és desplasent. E per ço que
alguna part de sos defaliments comprenges, te diré més
avant del burch del mal pertús, posat entra dos rellevats
monts, del qual alguna veguada adés ab trons molts
grans e moltes veguades sens aquells ix un
cruel vent axí pudent e axí desplasent que tota la encontrada
put orriblament. E yo no sé què te
que com yo vivia, que y estiguí més que no volguera,
assau veguades de semblant odós offès pensí morir no
com a crestià. Ne altrament te puch dir de la letja flayra
de cabrum, la qual tot lo cors mata e corromp, com
de calor e de trebayll pervé. Aquesta és tanta e tal que
ab las altres cosas ya dites te fas cert que menys anuig
seria a cascun tot l'estiu esser vey d'una pudent privada
que aprés de aquella abitar. Per què, si tu e los altres
qui comprau guat liguat en sach moltes veguadas romanen
enguanats, no us en maravelleu, que per occasió
sola de la vista, tu ý molts altras, pus dret la voluntat
que la rahó segiu, emperò tots per una vagada tant no
son de rependra, posat que a tu menys se convengua
que a molts altres qui més la voluntat que la rahó de
las cosas segexen; la qual pus vista has, si de la error
no
seràs de rependra; que segons crech, encara que breu
aya parlat avent esguart al molt que dir-se pot, t'é uberta
la veritat, la qual t'era amaguada; segex-la, donchs: si
no, més que tot altra bèstia serias per bèstia tengut.
Yo jaquesch assau cosas a dir per venir en aquella
dolor en la qual te havia conduït la tua folia. E perquè
pusque bé demostrar com eras foyll, ajustaré las cosas
velles ab las noves, un poch de luny me plau comensar
mostrant-te en asau cosas quanta e qual és estada la excellència
del ànimo de aquesta e las suas costumas.
O com eras de sos molts anys axí desmembrat que
en la sua cara no
aquela part que la tua concupicència no menys tirava
amar seguint la falsa opinió que presa avias de la sua
virtut. Ara de la sua bona fama en ma mort e aprés la
mort, plau-me raonar-te, per so que alguna ora te fasa profit
e perquè a mi tocha qui més que ningun la conec ý
aban[...]ant desfogar-me, posat que la desdenyossa flama
en lo meu enteniment encessa en contra ella per las
suas costumas sie apaguada. E per so, per tant quant
més d'ella e de las cosas qui degudament se deguen blasmar
sabràs, pus cuytadament te acostaràs a la tua guarió.
[...]
Aquella perversa fembra, tot jorn multiplicant en lo
fer de las cosas molt a ella covinents de obrar
e a mi de sostenir afanyoses, ne la mia reprenció en naguna
cosa no volent, ne sabent que per comportar-la pusqués
algun proffitós concell pendra, tan gran dolor e
afflicció amaguada se maté al cor, que la sanc entorn
de aquell més que no daguera de fogosa yra s'escaldà,
ý pensant que com amaguada era la dolor axí estigués
amaguada la malaltia, la qual no parech a la primaria,
la corrupta sanch occupà no solament lo cor, ans totes
les parts del cos en un instant près. E pus l'ànima mia
del mortal cors e de las tenebres sobtada fonch e reduyda
en l'ayre, pur tenint més clars los ulls que no solia tenir,
viu e conaguí qual era lo guosar de aquesta ynigua
fembra, la qual sens dupta gran alagria de la
mia mort près e sentí, car de la sua batalla li parech
aver conquistada gloriosa victòria pus que yo li era lavat
davant. La qual cosa ella poch aprés, axí com tu
oyràs, clarament à demostrat a qui reguardar ho vol,
axí com aquella qui à de malícia tota abundància.
E primerament, avent no de las mias cosas amaguadament
assau taffurat, e de aquells dinés que yo a la sua
guàrdia folament havia acomenats qui a mos fils romanir
davian, e no avent assau plenament mos fets a la darrera
mia intenció ordonats per no aver espay de ben ordonar-los
per sobravengut cars, aquella part na près que li
plach, e ab molt gran remor deffora tramès inffinides letres.
Mas so que ella mils que alguna altra fembra
sap fer e ab molt gran plant muntiplicant ab la lengua
comensà a malayr lo desaventurat cars de la mia
mort, e a sí matexa apellar miserable e abandonada e
desconsolada e dolenta dona. E ab lo cor malayia
la vida qui tant me avia durat, e sí matexa més que
algun'altra reputava benaventurada. E verament no fóra
estat homa ne dona qui vista l'agués que no agués
cregut que ella verament en lo seu enteniment agués ço
que las suas falses paraulas sonaven. Mas a mi bastave
assau que aquells qui la conexian, infformats dels altres
fets seus, cascú axí com a just jutge segons sos mèrits li
retés dagut guardó. Posat donchs a execució tots los officis
funerals qui a mi
meu cors fon retut a la terra, la valent dona desivossa de
pus desbaratadament la sua valessa manar que no li avia
paragut agués poscut manar la sua joventut, sentint-se
calda de so qui seu no devia esser, per ço com ni son dot
ni patrimonial aretat no aguera pogut sostenir so que
a fer se aparellava, en la mia casa romandra no volch,
ne en aquella de sos nobles parents ne cosins no volch
tornar. Mas ab paraules plenas de compació dix que volia
en alguna part de devotes persones retraure
que aquí vídua e sola en oració e en contemplació en alguna
esgleya lo romanent de la sua edat consumàs. E
fou tanta la forsa de aquest seu parlar e axí manestrívolment
e prou simples hagueran per ferm que axí dagués
venir com ella deya, e axí lo y atorguaren. Apropinchà
donchs tant com més pòch a l'aglesia dels fraras
en la qual tu primer la coneguist, no pas per dir oracions
algunas, que no crech que
curà jamay, mas per millor sens no aver ulls damunt, e
majorment de personas a las quals de la sua honor calgués,
la sua libedinosa voluntat complir; o que là on altras
hòmens li vinguesen a menys, los fraras, qui molt
savis e misericordiosas hòmens són, aconsoladors de las
víduas, no li venguessan a menys. Aquí, segons que tu
pots aver vist, ab son mantell negra al cap, segons que
ella vol que sia cregut per honestat molt davant
los ulls tirat, bacho anava faent a qui l'ancontrava, mas
si li parases esment, ara obria aquest ull, ara aquell,
adés ne recullia un, adés altra, no sabent-se de las usades
vanitats obstenir. E quasi a cascuna paraula, enrera tirava
las bandas e traia las mans fora d'aquell, parent-li
que las agués molt belles, e majorment sobre
lexada adonchs la casa axí deserta se
mas no volria que cregueses que per oyr lo divinal
offici hi entràs ne per adorar, mas per tirar la saliguera,
per so com sabia ella que ya a gran temps que aquí de
cascuna part de la nostra ciutat concorren jóvens assau
bells e gentils, savis e folls, segons ella plau, e en aquells
à fet ella un agranayll axí com fan los paradors
per parar al[s] coloms. E per so que alguns no
vegen los filats ne logra, lo amaguan sota las erbas e
axí molt sovint ne prenen dels pus avisats. Mes axí com
aquella qui de menyar moltes viandas se adelita molt sovint
a pendra novella cassa se deporta, e per aver-ne dos
o tres tots temps de soberchs no està ella per asò de continu
parar. E si en açò mént o dich ver, tu ó saps, qui parent-te
aver mil ulls, sens saber-te
del visch ést caygut.
Entrant donchs en la esgleya e no sensa cautela havent
reguart per tot e prestament incircuynt ab los ulls
tot quant hi avia, comensava sens aturar-sa jamés trebalar
un dolent fil de paternostres, adés de la una mà en
l'altra, e de la altra en l'altra traspasant, e ab
la orella escoltant adés una adés altra, posat que en
aquesta fos molt greu de escoltar ne neguna axí com
aquella que li paria que ho sabés mils dir que negun'altra.
E en asò sens alre fer may, tot aquell temps que en
l'asglesia aturava consumava. E per ventura dirà algú
que asò que en la sgleya no feya, que ella hi suplia en
la casa. La qual cosa no és gens ver, si bé quisvulla
pusquera esser de so enguanat; que yo, si algun bé o
algunas oracions o paternosters digués, ho aguera
sentit e no
altrament que la frescha aygua sobra los calts corsors
és suau, axí per aquells lo meu cremament sentirà
reffreschar. Mas què dich yo? Per' ventura son
yo enguanat, ela
bé sé yo que no à encara lonch temps pasat que del vostra
món se partí un per qui tanta afflicció la hora que
morí ella près, que de vuyt dies dormir no volc ni beura
ne asseyar de menyar. Mas yo molt fiansosament esperava
d'ella esser ajudat, ý en loch de oracions me socorria
de romansos en francès, e de las cansons letines
las quals ela deia, ý de las istòrias de Lansalot ý de
Tristany, e de Ginebra, e de Ysolda e de las proeses e
honors e de las junctes e torneigs d'aquells que sobre totes
cosas contínuament legia ý del que rahonava de alguns
d'altres qui ab las lurs dones en la cambra sacretament
e sols estaven, axí com aquella qui de cert
tot asò que feya volentera dels altres esmaginave. E si
ella per ventura en semblants coses no entenia, fabricave
fins la ora que venia lo seu desijat guayol alguna nova
malícia, e jamés en alguna cosa de virtut la sua vida
no despenia, ý per fugir a anuig ý descansar algun tant,
a guisa d'una inffanta ab certs animals, que en cassa tenia,
se deportava.
Però afferm yo que aprés la mort mia, ultra los altras
seus devots hac ella per amants lo segon Abselon, del
qual poch devant alguna cosa diguí, molt covinent a sos
plaers, lo qual més que tu per pus legítima occasió se deguera
de semblant empresa retraure, per aver rebut de
mi honors ý benificis. Mes no serà sensa venyansa la
offensa, perquè si lo món en lo qual yo suy no
mént, no crech que a mi no par, ell ha de la muller un
fil ý per seu lo nodreix e diu que li pertany més que no
feya a Ihesucrist Joseph, gran part de la mia injúria Déu
venjarà en contra d'ell, que no li és costat axí com ell
se creu, e un vulgar proverbi per què
dóna, tal reb; e si ell ab altri bé demora, ve d'altra part
qui en lo seu demora. E donchs axí bona e axí santa era
tornada, e veyna dels frares, aquella qui no dona, mas
mon torment fou mentra visquí, la qual molt desonesta
contínuament fou ans que mort me separàs d'ella, ý en
semblansa d'exí bons costums e bonas virtuts sos delits
exercitava. E dich-te que ella és tal com yo breument t'é
designat, per què veure pots qui lo teu poch seny, poch
fonament e pocha discreció ha cativat, e per
qui la tua ànima la libertat e lo teu cor en las cadenas
d'amor incomparabla afflicció senten. E darrerament en
aquesta vayll deserta t'à conduït molt cruel ý dolorosa.
Amostrar-te donchs cové [...] per satisfer a la mia
promesa, per ço que més de la tua empresa dolent te,
meresques pus tost lo perdó e la sanitat cobrar e que fermament
preposes d'aquesta vayll reneguar per què més
escarnit no foses; que si no u fas, jamés exiràs d'ella.
No era ton cas de axí greument pendra com fist, si axí
qui u feya conagut agueses com ara conèxer deus.
E per so que tu veges ella en aquesta cosa no anar altrament
que fer solia als altres, e que fora de la tua pensa
la gits, me plau dir-te com noves de la tua letra sentí
e del teu nom, ab tot no fos vengut per tal occasió,
emperò vull que sentas, si tal ignoras, que per nostre
senyor Déu per alguna causa no s'és atorguat venir desà
alguna veguada, e majorment per reduyr a memòria
a vosaltres que visqueu virtuosament e que us recordeu
de nosaltres, o per semblant cars com és aquest per lo
qual yo só a tu vengut. E esdavench-se que yo aquela nit
arribí, la qual en lo dia sagüent tu la primera letra escrivist
a aquesta madona. E avent les vestidures que portava,
de caritativa affecció, la qual no solament als amichs
mes encara als veyns fa amar, allà on aquella era entrí,
e totas las portas de la cassa sercant e per tot reguardant,
se esdavench que de la letra de la qual tu
novelles. E era una part de la nit pasada com
entrant yo en la cambra en la qual ella dorm, e ella axí
com l'altra casa reguardada havia, estant ya per partir-me,
víu una làntia encesa davant la ymatge de nostra dona
on ella geya, no sola axí com esperava la víu, mas ab
molt gran festa ab aquell amant de qui poch abans diguí
alguna cosa; per què esperant encara volguí veura què
volia la lur festa signifficar. E no estech guayra que, a
raquesta d'aquell ab qui ella era, se levà, e encessa una
entorxa aquela letra que tu li avias tramesa tragué d'un
armari, e ab la lum en una mà e ab l'altra la dita letra
legint, de pas en pas guardant-la te sentí anomenar e ab
maraveloses riales te escarnien dient: O de la
pèccora campi. O del modoro. O del animal gros; e què
ha fetes las suas sièncias? E a cascuna paraula abrasant-se
e besant-se e ab paraulas entre
ensemps si tu com aquella escrivies eres en ton
seny o somiavas, e tota veguada deyen: E par-ta que
aquest aja lonch arch per semblant tret? E vist may axí
nou polp? per cert aquest la cavalcha. Ell és adaveres exit
del sentiment e vol esser tengut per savi; e Deus li dó mal
any, e torn sercar las sièncias e yaquescha las gentils dones
estar. E què diràs? agueres-ó cregut? O de quantes
bastonadas lo deuria hom fartar, o d'un ventra de porch
ple, ab lo qual tantes per las gualtes li
que bastàs. Ay mesquí de tu, com eran allí ab lurs
paraules menyspreats los teus estudis, e de tu,
com d'aygua vesada, entra ells era feta menció! E las
teves siències, per tu tant amades, per folles eren aquí
nomenades, e totas las tues cosas groseres e bestials
eran reputadas. E ultra asò era assau pijor, que lo gran
Aristòtil, Tutli, Virgili, Tito Livio e molts altres hòmens
illustres, per creure tu esser lur amich domèstich, eren
per ells com a fanch calsiguats, escarnits e avilats, e pijor
que moltons eren menyspresats; e per
lo contrari, sí matexos exelsant ab paraules de fer ab sobirana
occasió las pedres saltar e fogir de las parets, ells
sols deyen esser la glòria d'aquest món. De què yo assau
clarament me avizé que lo menyar e lo vi desordonadament
per ells pres, donà a ells desig de complaura
la hú a l'altra e escarnir-te; de lo qual per ventura
no foren jamay trets, e ab aquestes e ab moltes d'altres
escarnidores paraules longua pessa de la nit passaren.
E per aver més occasió de riura e de escarnir-te aquí entra
ells, ordonaren la resposta que rebist, a la qual tu responent
donist a ells manera de riura e de dir altra tant
com de la primera avíem
enamorat temia que
suspita, per ventura, vista la vanitat d'ella ý leugeria
molt gran, no duptes gens que tu no agueses la segona
letra haguda e la terça, ý per ventura fores aconseguit a
la quarta e quinta.
Axí, donchs, donist occasió de riura a la tua
sàvia dona e al valerós amant que creyes que amar te
devia e gràcia conquistar-te; ý lo fastijós escarn que feren
de tu ý vergonyós conquistist, la qual cosa viu e oy
yo, qui no y anava per amor de tu, car encara assau bé
no
no podia, assau mal content, no per mi mas per ella me
partí, ple de desdeny e de fexuch anuig. Aquestas paraules
no sabist tu de singular persona que asò
mas de conjectures presas de paraules, per ventura no
de molt sàvias ni de nobles persones oydas, e pur, d'aquell
poch que
venir. Ara què agueras tu dit com la tua pensa era
encara malalta del tot, si axí ordonadament
aguesas la cosa oyda? Son cert que sensa pus pensar-hi
te foras per la guola penyat. Mas volguera yo que lo cabestra
fos estat fort, axí que bé sostengut te agués,
per so que no fossas escapat, axí com aquell qui allò e
pijor molt bé agueres merescut. Mas si aguesas la pensa
e l'anteniment sà axí com davias aver, avent esguart a
asò que yo t'é dit e no gens al teu estudi, ó podias veura,
e asò que per aquell t'és estat mostrat avent volgut guardar,
ris te
Ella en res dels costums de las altres fembras no
desvia, la qual cosa per ventura tu matex testiffichas, e
fas sàviament si u fas. Açò que d'aquesta part t'é dit,
allò matex dich de la seguona. Si tu en tu matex
reguardas, gloriejen-se elles sobiranament de esser
tengudes per belles ý d'esser loades totas s'estiman, e
tant més los par pus belles esser com més los par esser
mirades, donant més fe al nombra dels vaguabunts que
a lurs matexs mirals. Comprès auràs, donchs, per elles
no esser poch grayt més molt lo mirar, per ço com elles
a cascuna cosa qui a pompa se pertanyen són molt glotas,
e volenterosament a las altres fembres te mostrava
per fer veure en aquelles que ella encara davia esser
tenguda per bella e aguda per cara, pus que trobava
amador, e majorment tu qui ést entra totas tengut per
un gran conexedor de forma de fembras reputat,
per què ella mostrant-te havia honor de tu. E deya,
perquè foses blasmat: Ben poguera algun altra millor trobar.
E per mostrar-se a Déu retornada ý aver del tot tal
vida abominada e tots los plaers del món abandonats, a
molts deya amostrant-te: E veus l'anemich de Déu com me
vol torbar; veyau com s'és parat davant mi per fer-me tornar
en açò que yo no entenia ni entén pus seguir. E
per ventura ab aquelles matexas paraulas ab las quals havia
al seu amant las tuas letres mostradas e altras pijors
fent-se de bonas te maldeia, no que per rahó fer bo dagués,
mas solament per voluntat de garruleyar e de rayllar, en
què molt se adelita no tenint par; e venint-li a
menys matèria de dir, dirà una gran mentida e per aver
on diria, te mostrava. Mas qualsevol que la occasió fos,
recórrer devias prestament en aquella inffalibla veritat,
so és que neguna fembra no és sàvia, e per ço no poden
sàviament obrar. E si reprenció en açò cayia, sobra tu
devia dignament caura, axí com aquell que creyes,
avent-la alguna veguada guardada e portant-li alguna
amor, que allò agueres fet d'ella e de la sua bellesa, que
ne la natura ne per ventura algun nodriment en la sua
joventut no han puscut fer, so és que ella sàvia fos o alguna
cosa sàviament obràs. E tu, donchs, no considerant
ne a tu ne a ella so que davias, si greu occasió
n'aguist, tu te
Mas lexem estar l'esser de las fembras axí forts, axí
vils, axí orribles e axí desplasents com t'àn recordat
les paraules mias e la tua letra axí desonestament
publichada, e tu per qual se vol de las ditas occasions e
per qual altres vulla aver tu mostrat a las fembras; e
venguam a la foguosa amor la qual tu aportavas en
aquesta, e raonem del teu desmemoriat enteniment. E
en allò, yo vull proposar que ver fos so que
de la valor d'aquesta te raonava, la qual cosa axí creguist,
may no
haguesas possada, axí com aquell qui agueres conegut
aquelles virtuts eren contràries al teu viciós desig, e per
consagüent, estant aquelles en ella, may poder-te venir
en aquell acta cosa a cap que tu haguesas volguda perquè
jamés ella no
forma per cert. Alguna oyda e vista d'ella te
mès en esperansa que lo teu desonest voler pogueres
prest portar a fi; mas foren-te axí los ulls de la testa regirats,
que tu no veses ella esser vella e fastiyossa e
anuyossa per mirar? E ultra asò, qual orbetat de pensament
axí la llum del enteniment te avia ombrada, que
cessant la esperansa del teu foyll desig, ab terrible dolor
te fes desiyar la mort? E quala misèria ne quala fortuna
e qual terribilitat tua te avia de la memòria tret, que,
venint a menys aquesta, voler tu morir? E par-te sien en
lo nombre dels morts, pus axí ab simple ànimo ést caygut
e axí enffanguat ést romàs e axí del món foragitat,
que tu aquesta per cant reffugi e per tant bé agueses,
que si
qual plaer e qual honor e qual proffit may aguist d'ella,
ne
E quina cosa te podia ella justament permetra?
Certes no deguna sinó de metre
membres cascats, vils, pudents e pudrits, ý sens falla si
esdevengués lo mercat lo qual n'à fet e
ara sabs, fore estat lo desig menor que no és. Mas perventura
esperaves, podent-li en los brasos venir, aconseguir
complidament aquell delit ab lo qual ella ab tants
se adelita, e axí esser tractat com feya lo cavaller de
qui de sobre parlam? E tu en asò eras enguanat, per so
que quant aquell hi era, ella despenia del meu; e del seu
volent-li tu despendra, no duptas punt que no li trobases
masa pus estreta la mà que no eras avisat. Ya se
anada aquella magnifficència de la qual tant
l'amich teu la loava; e si asò no esperaves en altra cosa
te podia ella molt voler, podent aquesta dels teus anys
aminvar? Hoc, de aquells qui són a venir, per ço com
ya a altri n'à aminvats. Mas no crech que tu asò agueses
volgut, ni seguir se podia, per so com solament a Déu se
partany. E podie
tu no sabs ensenyar? Hoc, per ventura de les malas, per
ço com ya ad altres n'ensenyà. Mas no crech yo que tu
aquelles vages sercant, car de altres mostrar no te
podia, per so com neguna bona no
aquesta a tu vivint o morint beatifficar, si bé ella ab lo
seu amant escarnint-te ó determinaria, per ço com ya axí
n'à molts beatifficats. Mas yo no crech, pus que un poch
la lum del enteniment t'és tornada, que algun tant no
coneges aquella qui en eternal suplici per los
delits ha sí matexa condemnada. E què donchs podia fer
aquesta? Certes no res, encara que no u conegues ne u
poguesses conèxer. Per ventura diràs que
la noblesa que no té ý que dels ciutadans te fera lo govern.
Mas yo no sé veura com fos posible; que bé saps
o sabies no és per los senadors dada autoritat a tota cosa
inpertinent, ni jamés la darien als rabats lops del linatge
ý noble del qual ella davalla.
Ý què porias tu dir si ella tant fos de grat a tots
aquells qui li porian fer testimoni de veritat com fou a mi
e que
o ab trebayll gran crech que tan solament un altra
se
com tu fayst. O miserabla la vida tua! Ý quants són los
quals si yo per lurs títols ara te anomenava te
que per ton prou no te
A quants nobles e molts grans hòmens, los quals
volenters te serian molt cars, per soberch e poc loable
desdeny lo qual és en tu, no acostas? E si creus que poran
sofferir da fer a tu so que a ells deurias fer, vas
errat, ni seguir los teus costums e esser-te blans, axí com
tu ab tota sollicitut deurias los lurs seguir e anar-los darrera;
e de cascú tu anant humilment, seràs no fictament
mas ab amor rebut; que sy no
qui exelsar te poden, en ton mal pas no fores arribat.
Mes desiyaves la mort que
devias avent esguart en asò que l'ànima tua
s'era declinada. E per quin proffit t'eres sotsmès a una
veylla rancayllosa, torta, mal sana, past de vuy més de
cans més que d'òmens, millor a guardar ý pendra la cendra
del fogó que de parer entre gent que guardada sia?
E lexem estar so que a tu pertany del estudi, per gràcia
de Déu conquistat, e venguam al que naturalment t'és
estat atorguat; asò vist, si a tu desdenyós se demostrava
com merexerias, no de esser estat escarnit mal dit ý refusat
plànyer e plorar deurias, mas per aver-te a memòria
d'un milanàs lexat estar a pendra los budells. La natura
t'à gràcia feta que tu ést homa e aquella és fembra per
la qual axí miserablement ploravas. E quant l'oma pus
digna cosa sia e pus nobla que la fembra, en
part ho àn davant las mias paraulas mostrat. Aprés si
ella és de persona gran e en los membras ben aproporcionada
e ab cara per ventura a ton parer bella, e tu ést
patit, mas per tot ést axí compost com ella; ne
deffectui en alguna part, ne la tua cara entre
no à mester bellessa axí com la sua entra las fembras,
ab tot que ella s'estudia en la sua ab mil lavaduras e ab
altras tants engüents, e tu poques veguadas o no may ab
aygua clara te lavas, ans te dich que tu ést molt pus bell,
posat que poch te
sobiranament als hòmens se desconvé). Una gràcia
fins así li à feta la sua natura més que a tu, si no
m'enguana lo meu juy, posat que tu ages barba molt florida,
e de negra blancha sia tornada, ý los cabells per
semblant; que [ella] ha estat en lo món molt més anys
que tu, posat que per ventura no
quals bé executa, e li par a ella que de las millors sia la
millor, e ja fos"
esser ella presta a fer-sa envés tu com tu farias envés
ella; ý té rahó de més dolre
tua conaxença ella pert molt ý tu guanyas, si bé paras
esment a totas cosas. Mas tu fiques los ulls de la pensa
en una cosa en la qual te par aver molt desaventatge, de
que yo neguna menció fiu, posat dels seus los
actas anàs recomptant, e crech que aquella sia la occasió
per la qual tu ést esquivat, e asò és que a tu apar
que ela gentil dona sia, d'on a mi no par esser axí; la
qual cosa presomint que axí fos, no per so te aguera lexat,
si guardes qui és lo segon Absalon qui tant en la sua
gràcia és, e si aprés a tots los altres guardant yràs.
Mas en asò
que lexant la veritat segueis la openió del pobla, la qual
més tostemps a las cosas aparents que en aquella dresan
los ulls. Mas no sabs tu quala és la falsa?
tu què fa l'ome gentil, e quala és aquela qui no lexa esser
gentil? Cert sí fas, que yo sé que tu ó sabs; ne algú no és
axí jova en l'ascola de philosophia qui no sàpia que
nosaltres tots d'un matex para e d'una matexa
mara avem aguts tots los corsors, e las ànimas tots
egualment d'un matex creador; e no la hú gentil e
l'altra vilà, sinó que avent cascú egualment lo
liber arbitra, pot obrar ço que més li plau. E aquells qui
seguiren les virtuts foren dits gentils, e los altres lo contrari
seguint vicis, foren per no gentils reputats. E
donchs per virtuts fonch gentilessa en lo món primer.
Vés tu ara darrerament los llurs actes sercant, e veuràs
quantas de aquelles cosas o totas tu trobas que fassan los
hòmens gentils. E forsa ells vengueran en lo principi ab
effectuosas paraulas qui és natural do, e no virtut, e ab
aquelles occuparen so de lurs veyns menys poderoses
que ells, o vicis desplasents a Déu e al món los
ha fets richs e per la riquessa plens de supèrbia. Ara
direm de so que
de Cavalaria per la qual honraven a sí matexs e los
llurs, defanent la fe, lo rey, lo públich, viudas e pubills.
E qual gloriosa cosa e qual digna de fama, quals actes
oyst may dir tu que per la cosa póblicha o pur per la
privada alguns d'ells ayan obrats ya may? Cert algun
no
fou rapina e supèrbia, e asò són las bonas raylls de la
loable planta de aquells qui ara viuan. La honor dels
antipasats és molt vituperiosa als qui viciosament viuen,
axí com fan aquests, perquè de la honra d'altri te
axí glorieyar tu com ella, o qual se vol altra. En cert la
gentillesa no
virtuts ni sièncias ni santadat ne semblants cosas, que
mester és que las se procur e las conquist qui aver las
vol, ý no que conquistat sia per los altras. Dressa un
poch los ull? en aquells de qui parle e mira com gentil
cosa par, e pensa bé qui ella és en lo present e en lo passat
ya estada sia, reguardant asò no yras darera ella. E
si bé so que d'ella poch abans avem raonat has persabut,
ella à tants de vicis en sí que ensutzaria la corona reyal.
E quina gentilessa te pot donchs d'ella ésser davant posada?
No gens en veritat, e posat no
molt laugerament e ab raons veras mostrar tu esser
molt pus gentil que ella no és, posat que dels
escuts de tots
penyats. Mes axí
l'ànimo has, o aquella aguesas que hagé lo linatge del
rey Bam de Berueych, tota l'aurias ensutzada e guastada
amant aquesta. Ara bé poria ultra asò que yo t'é dit assau
més cosas proceyr e ab pus larch sermó contra la
innomínia de la malvada fembra qui
tua folia e la colpa per tu comesa. Mas volent que aquells
qui dits çón bastan, al que vols dir, esperaré.
Yo estava ab lo front baix axí com aquells qui lurs
deffaliments conexen, ý escoltant lo lonch parlar del esperit.
E sentit que ell en aquell fi havia feta, digui òbtimament:
[...]
Beneyt esperit, mostrat m'às so que a la mia
edat e al meu estudi se covenia, especialment la viltat
d'aquesta la qual lo meu flach enteniment per molt nobla
cosa e estimant la havia elegida, e de sos costums e de sa
gentilesa e de las suas maravellosas virtuts, ab moltes
d'altras bones cosas has parlat ab més dolsa manera que
meu pecat no merexia. E reprenent-ma m'às mostrat
quant los hòmens naturalment de noblesa las fembras
trespassan, e qui yo particularment só. Las quals cosas
cascuna per sí e totes ensemps àn axí enderrera tornada
la mia sentència e lo meu ànimo mudat, que sens algun
dupte asò que a mi paria bo d'abans, ara
En tant que, posat que molt piadosa sia los
prechs de la qual la tua venguda ha a mi empetrat, encara
que la
axí
per lo meu proffit en molt gran dan no
que d'abans mera anuyosa la curada e greus las cadenas
que
jo era, aquellas ab menys affany aportava, que d'uymés
no puch aportar. Las mias làgrimas multiplican per una
mil, e la paor torna, axí que si mal me paria estar
d'abans, ara
L'esperit, donchs, tot ple de compació,
guardant-me en la cara, dix:
—No dubtas, està segurament en lo bon voler en lo
qual al present perseveres, car la divina bondat és tal
e tanta que de tot greu peccat qui de porffídia e de yniquitat
de cor partescha, sol que bona e vera contricció
aya lo peccador, tots los leva del enteniment del comatent
e li perdona liberalment. Tu has naturalment peccat
e per ignorància, que en la divina presència ha molt
menys offensa que qui maliciosament pecca. E recort-te
quants e quals e com innormes mals per malícia obrats,
ell ab las ones de la font de la sua vera pietat à perdonats,
e ultra asò beatifficats aquells qui eren enemichs
e rebelles del seu imperi. Bé los peccats confesar
[...]eus satisfacció molt bona ab sí e penediment.
E yo, si no me
no m'enguanen, molt esmenat te veig que ya has perdó
de la tua offensa comesa. A la qual cosa yo
com més puch per so com en aquell baranch no caygues
d'on algun no
Al qual yo lavors diguí:
—Déu qui sol lo cor dels hòmens veu, sap si yo sóc dolent
e panident del mal comès, e si yo axí ab lo cor
planch e plor com ab los ulls. Mas pus per contricció
e per satisfacció tu en esperansa de salut me mets, avent-ne
yo ja la una molt cara esmene per de tu esser adoctrinat
de so que a mi
Al qual ell respòs:— Tots los deffalliments comesos [...]