Déu honrat, gloriós, qui sóts compliment de tots béns, ab gràcia e ab
benedicció vostra comença aquest libre qui és de
l'orde de cavaylaria.
celestials e governen e ordonen los corssos terrenals, departim
aquest libre de cavaylaria en
cavaylers han honor e senyoria sobre lo poble a hordonar e a
deffendre. La primera part és del començament de cavaylaria;
la segona és de l'offici de cavaylaria; la tercera és de la examinació
qui cové ésser feta a l'escuder con vol entrar en l'orde de
cavaylaria; la quarta és de la manera segons la qual deu ésser
fet cavayler; la quinta és de ço que signifiquen les armes de
cavayler; la sizena és de les costumes que pertayen a cavayler;
la setena és de la honor qui
longament hac mantengut l'orde de cavaylaria en la noblesa e
força de son alt coratge, e saviesa e ventura l'agren mantengut
en la honor de cavaylaria en guerres e en torneigs, en assauts e
en batayles, elegí vida ermitana con víu que sos dies eren breus
e natura li defaylia per veylesa a usar d'armes. Enadonchs,
desemparà sos heretatges e heretà sos infants, e en hun boscatge
gran, aondós d'aygües e d'arbres fructuoses, féu sa habitació
e fogí al món per ço que lo despoderament de son cors, en
lo qual era esdevengut per veylesa, no
coses hon saviesa e ventura lonch de temps lo havien tengut
honrat. On, per assò, lo cavayler cogità en la mort, remenbrant
lo traspassament d'aquest segle en l'altre, e entès la sentència
perdurable a la qual avia a venir.
fruyt, on lo cavayler vivia en aquell afforest. Dessots aquell
arbre hac
lo prat e
costuma, tots jorns, de venir en aquell loch adorar e contemplar
e pregar Déus, al qual fasia gràcias e merçès de la gran
honor que li havia feyta tots temps de sa vida en est món.
que hun gran rey molt noble, e de bones custumes bé habundós,
hac menades corts. E per la gran fama qui fon per la terra
de sa cort, hun assaut scuder, tot sol, en son palafrè cavalcant,
enava a la cort per ésser adobat a noveyl cavayler; on, per lo
trebayl que hac sostengut de son cavalcar, dementre que enava
en son palaffrè, adormí
la forest fahia sa penitència ffon ve[n]gut a la ffont contemplar
Déu e menysprear la vanitat de aquest món, segons que cascun
jorn havia acustumat.
del camí e mès-se per lo boscatge, e enà tant là hon li plac per
lo boscatge, tro esdevenc en la fontana hon lo cavayler stava en
oració. Lo cavayler, qui víu venir l'escuder, lexà sa oració e
assec-se en lo bel prat, a la ombra de l'arbre, e començà a legir
a
de l'aygua; e l'escuder, qui sentí en durment que son palafrè
no
veyl e hac gran barba e loncs cabels e romputs vestiments per
la velea; e per la penitència que fasia, fo magre e descolorit, e
per les làgremas que gitava, sos ulls foren apoquits, e ac esguart
de molta sancta vida. Molt se meraveylà la
cavayler avia longament stat en son ermitatge, en lo qual no
avia nuyl hom vist depuys que hac desemparat lo món e
de portar armas; e l'escuder se maraveylà fortment con era
esdevengut en aquell loch.
lo cavayler, e lo cavayler lo acullí hon pus bellament poch, e
asegren-se en la bella erba,
conec que l'escuder no volia primerament parlar per ço cor li
volc dar honor, parlà primerament e dix:
—Bell amic, qual és vostre coratge, ni hon enats, ni per què
sóts assí vengut?
—Sényer
—dix l'escuder—, fama és per longues terras que
aprés farà cavaylers altres barons stranys e privats. On, per
aysò, jo vag a aquella cort per ésser noveyl cavayler; e mon
palafrè, dementre que jo m'adormia per lo trebayl que hé aüt
de les grans jornades, à
l'orda de cavaylaria e so que y pertany a cavayler, adoncs gità
qual cavaylaria lo avia longament mantengut. Dementre que lo
cavayler cogitava enaxí, l'escuder demenà al cavayler de què
era son consirer. Lo cavayler dix:
—Bel fils, mos pensaments són de l'orda de cavaylaria e del
gran deute en què és cavayler con mantenga la alta honor de
cavaylaria.
qual és, ni per qual manera hom lo pot mils honrar e
conservar en la honor que Déus li ha donada.
—Com! fiyl
—so dix lo cavayler—, ¿e no sabs tu qual és la
regla e l'orda de cavayler? ¿E con pots tu demenar cavaylaria
tro sàpias l'orde de cavaylaria? Cor negun cavayler no pot
mantenir l'orde que no sab, ni pot amar son orde, ni so que
pertany a son orde, si no sab l'orda de cavaylaria, ni sap
conèxer lo fayliment que fa contra son orde. Ni negun cavayler
no deu fer cavayler, si no sap l'orda de cavaylaria, cor
desordonat cavayler és qui fa cavayler e no li sap mostrar les
custumes qui pertayen a cavayler.
l'escuder qui demenava cavaylaria, l'escuder demenà al
cavaler:
—Sényer, si a vós plazia que
assats me sent coratge que l'orde apendrie e que siguiria la
regla e l'orda de cavaylaria.
—Bel amic
—so dix lo cavayler—, la regla e l'orda de
cavaylaria és en aquest libre en lo qual jo lig alcunes vagades,
per so que
feta en aquest món, per so cor honrava e mantenia l'orde de
cavaylaria a tot mon poder; cor, enaxí con cavalaria dóna tot
so que pertany a cavayler, enaxí cavayler deu donar totas ses
forses a honrar cavaylaria.
lest, en lo qual entès que cavayler és
aver pus noble offici que tots, e ac entesa la regla e l'orde de
cavaylaria, adoncs consirà
—A Sényer Déus! beneyt siats vós, qui m'avets aduyt en
loc e en temps con jo haja conaxensa de cavaylaria, la qual hé
lonc temps desirada sens que no sabia la nobilitat de son orde
ni l'onrament en què Déus ha posats tots aquells qui són en
l'orda de cavaylaria.
—Amabla fiyl
—dix lo cavayler—, jo són pres de la
mort e mos dies no són molts, on, con aquest libre sie fet per
retornar la devoció e la leyaltat e l'ordonament que cavayler
deu aver en tenir son orde, per aysò, bel fil, portats-vos aquest
libre a la cort hon enats e mostrats-lo a tots aquells qui volen
ésser cavalers novells; gardats-lo, car lo tenits, si amats l'orde
de cavaylaria. E con serets adobat a novel cavayler, retornats
per aquest loc e digats-me quals són aqueyls qui seran fets
novels cavaylers e no auran stats hobediens a la doctrina de
cavaylaria.
près lo libre e près comiat molt devotament del cavayler, e
pujà en son palafrè e enà-sse
sàviament e ordonada donà e representà aquest libre al molt
noble rey e a tota la gran cort; e sofferí que tot cavayler qui
àm ésser en orda de cavallaria lo pusque translatar, per ço que
a les vagades liga e recort l'orda de cavaylaria.
començà enamistat, desleyaltat, injúria, falsetat; e per aysò fo
error e torbament en lo poble de Déu, qui era creat per ço que
Déus sie amat, conagut, honrat, servit e temut per home.
de justícia per minvament de caritat, covenc que justícia
retornàs en son honrament per temor. E per aysò, de tot lo
poble foren fets milanaris e de cascú
pus amable, pus savi, pus leyal e pus fortz e ab pus noble
coratge, ab més d'ensenyaments e de bons nodriments que tots
los altres.
e pus corrent e que pusca sostenir més de trebal, ni qual és pus
covinent a servir home; e, cor caval és la pus nobla bístia e la
pus covinent a servir home, per aysò, de totes les bèsties, hom
eleec cavayl e donà-lo a l'home qui fo elet de
aysò aquel home ha nom cavayler.
home, enaprés covenc que hom elegués e triàs de totes les
armas, aquellas armes qui són pus nobles e pus covinents a
combatre e a deffendre hom de naffres e de mort; e aquellas
armas hom donà e aproprià a cavaler.
cové lo nobla començament de cavaylaria; e cové que la noblea
de son coratge e son bon nodriment se concort e
ab lo començament de cavaylaria, cor, si no ho fahia, contrari
seria a l'orde de cavaylaria e a sos començaments. E per
ço, no
honraments, ni aqueyls qui son co[n]traris a sos començaments.
e per aysò, coven e que cavayler, per noblea de coratge
e de bonas custumes e per la honor tan alta e tan gran la qual
li és feta per elecció, e per cavayl e per armes, fos amat e temut
per les gents; e que per la amor retornàs caritat e ensenyament,
e per la temor retornàs veritat e justícia.
pus forts natura que fembra, pot ésser milor que fembra; cor
si no era tan poderós a ésser bo con la fembra, seguir-s'ia que
bondat e forsa de natura fos contrari a bonea de coratge e de
bonas obres. On, enaxí con home per sa natura és pus aparayat
a aver noble coratge e a ésser bo que la fembra, enaxí home és
pus aperelat a ésser àvol que la fembra; cor si no era, no seria
digna que agués major nobilitat de coratge e major mèrit de
ésser bo que fembra.
cor si ést cavayler, tu reebs lo honrament e la servitut qui
cové als amics de cavaylaria. Cor, en quant has pus nobles
començaments, ést pus obligat a ésser bo e agradabla a Déu e
a les gents; e si ést àvol, tu ést lo major enamic de cavaylaria,
e ést pus contrari a sos començaments e a son honrament.
l'orde que hom lo faés de pus nobles persones, ni que hom li
donàs les pus nobles bístias ni les pus honrades armes, ans
covenc que hom faés senyors de les gents aquells hòmens qui
són en l'orde de cavaylaria. E cor senyoria ha tanta de nobilitat
e servitut à tant de sotsmetiment, si tu qui prens l'orde de
cavaylaria ést vil ni malvat, pensar pots qual injúria fas a tos
sotsmesos e a tos compayons qui són bons; cor, per la viltat
en què ést, deuries ésser sotsmès, e per la nobilitat dels cavaylers
que són bons, ést indigne que sies appellat cavayler.
la alta honor qui pertany a cavayler, ans cové que hom li dó
scuder e troter qui
cové que les gents aren e caven e traguen mal per ço que la
terra leu los fruyts on viva cavaller e ses bèsties; e que cavayler
cavalc e senyoreig e haja benanança d'aquellas coses on sos
hòmens han maltret e malenança.
sàpien e vullen amar, conèxer e honrar Déu e ses obres, e que
donen doctrina a les gents e bon eximpli e[n] amar e honrar
Déu; e per ço que sien ordenats a aquestas coses, aprenen e
stan en escoles. On, enaxí con los clergues, per honesta vida e
per bon eximpli e per sciència, han orde e offici con enclinen
les géns a devoció e a bona vida, e[n]axí los cavaylers, per
noblea de coratge e per forsa d'armas mantanent l'orda de
cavaylaria, àn l'orde en què són per ço que enclinen les gents
a temor, per la qual temen a fer falliments los uns hòmens
contra los altres.
cavayler fassa a son fiyl mostrar de cavalcar en son jovent; cor,
si l'infant en son jovent no aprèn a cavalcar, no ho pot apendra
en sa veylesa. E lo fiyl del cavayler cové que, dementre que és
scuder, sàpia pensar de cavall. E lo fiyl de cavayler cové que
sie enans sotsmès que senyor e que sàpia servir senyor, cor,
en altra manera, no conexeria la nobilitat de sa senyoria con
seria cavayler; e per açò, lo cavayler deu sotsmetre son fiyl a
altra cavayler, per ço que aprenga a taylar e a guarnir e les
altres coses qui
qui vol ésser fuster ha mester maestra qui sie fuster e aquell qui
vol ésser sabater cové que haja maestre qui sia sabater, enaxí
qui vol ésser cavaller cové que haja maestre qui sie cavayler;
cor enaxí és descovinent cosa que scuder aprena l'orde de
cavaylaria d'altre home, mas de home qui sie cavayler, con
seria descovinent cosa si
ésser sabater.
e libres, e oen la lissó e aprenen lur offici per doctrina de
letres, tant és honrat e alt l'orde de cavayler, que no tant
solament abasta que a l'escuder sia mostrat l'orde de cavaylaria
per pensar de cavayl ni per servir senyor ni per enar ab eyl en
fet d'armes ni per altres coses semblants a aquestas; que enans
seria covinent cosa que hom de l'orde de cavaylaria feés scola,
e que fos sciència scrita en libres e que fos art mostrada, axí
con són mostrades les altres sciències; e que los infants fiyls
dels cavaylers, en lo començament, que apresessen la sciència
qui pertany a cavaylaria e, enaprés, que fossen scuders e que
enassen per les terres ab los cavaylers.
penas fóra falliment en les altres gents; cor, per los clergues
agra hom devoció e amor a Déu, e per los cavaylers temera
hom injuriar son proïsme. On, si los clergues àn maestra e
doctrina e estan en scoles per ésser bons, e si tantes scièncias
són que stan en doctrina e en letres, injúria molt gran és feyta
a l'orde de cavaylaria con no és enaxí una sciència demostrada
per letres e que
On, per aysò, aquest qui compon aquest libre soplega al noble
rey e a tota la cort qui és ajustada a honor de cavaylaria, que
sie satisfet e restituhit a l'honrat orde de cavaylaria, qui és
agradable a Déu.
començat l'orde de cavaylaria; on, si cavayler no usa de l'offici
de cavaylaria, és contrari a son orde e a los començaments de
cavaylaria demunts dits; per la qual contrarietat no és ver
cavayler, ja
lo tixedor ne lo trompador qui seguexen lur offici.
cathòlica, per la qual Déu lo Pare tremès son Fil pendre carn
en la verge gloriosa nostra dona sancta Maria, e per la fe a
honrar e a montiplicar sofrí en est món molts trebayls e moltes
ontes e greu mort. On, enaxí con nostro senyor Déus ha elets
clergues per mantenir la sancta fe ab Scripturas e ab probacions
necessàrias, preycant aquella als infels ab tant gran caritat que
la mort sie a ells desirable, enaxí lo Déu de glòria ha elets
cavaylers qui per forsa d'armes vensen e apoderen los infels,
qui cade die punyen en lo destruïment de la sancta Sgleya. On,
per açò, Déu té honrats en est món e en l'altre aytals cavaylers
qui són mantanidors e deffanadors de l'offici de Déu e de la fe
per la qual nos avem a salvar.
aqueyls qui mantenen la fe és axí con enteniment d'ome a qui
Déus ha dada rahó e usa de desrahó e de ignorànçia. On, qui
ha fe e és contrari a fe vol ésser salvat per so qui és contra, e
per ço son voler se concorde ab descreença qui és contrari de
fe e de salvació, per la qual descreença hom és jutjat a trebayls
qui no han fi.
ésser servit per los hòmens; mas, tots los pus nobles, los pus
honrats, los pus acostats dos officis qui sien en est món, és
offici de clergue e offici de cavayler; e per aysò, la major
amistat que sia en est món deuria ésser entre clergue e cavayler.
On, con enaxí con clergua no segueix l'orde de clerecia
con és contra l'orde de cavaylaria, enaxí cavayler no manté
orda de cavalaria con és contrari e deshobedient als clergues,
qui són obligats a amar e a mentenir l'orde de cavaylaria.
orde, que enans stà en eyls per amar altres ordes. On, amar
orde e desemar altra orde no és mantenir orde, cor nuyla orde
no ha Déus donat contrari a altre orde. On, enaxí con alcú
home religiós qui ama tant son orde que n'és enamic d'altre,
orde non segueix, enaxí cavayler no ha offici de cavayler con
ama tant son orde que
si cavayler tenia l'orde de cavaylaria desamant e destruent altre
orde, seguir-s'ia que Déu e orde fossen contraris, la qual contrarietat
no pot ésser.
deuria ésser senyor e regidor de terra; mas, per los cavaylers,
qui són molts, no basten les terras. E, a significar que
és senyor de totes coses, emperador deu ésser cavayler e senyor
de tots cavaylers; mas, cor emparador no poria per sí mateix
règer tots los cavaylers, cové que haja desots sí reys qui sien
cavaylers, per tal que li ajuden a mantenir l'orde de cavaylaria.
E los reis deuen aver dejús sí comptes, compdors, varvesors,
e axí dels altres graus de cavaylaria; e dejús aquests graus
deuen ésser los cavaylers de
possehits per los graus de cavaylaria demunt dits.
nostro senyor Déus, qui és
quant és, descovinent cosa fóra que hun cavayler pogués per sí
mateix règer totes les gents d'aquest món; cor si ho faés, no
fóra tant bé significada la senyoria, lo poder, saviea de nostro
senyor Déus. On, per aysò, Déu ha volgut que a règer totes les
gents d'aquest món aja mester molts officials qui sien cavaylers;
on, lo rey o
d'altres hòmens qui no sien cavaylers, fa contra lo offici de
cavaylaria, con sia cosa que cavayler sie pus covinent segons
dignitat de son offici a senyorajar poble, que altres hòmens.
Cor, per la honor de son offici, li deu ésser feyta més d'onor
que a altre home qui no sie tant honrat en offici; e per la honor
en què és per son orde, ha nobilitat de cor; e, per nobilitat de
coratge, s'enclina pus tart a malvestat e a engan e a vils fets,
que altra home.
cor rey, ni príncep, ni nuil alt baró, sens ajuda, no poria
mantenir dretura en ses gents; on, si
contra lo manament del rey o del príncep, cové que los cavaylers
ajuden a lur senyor, qui és
home. On, lo cavayler malvat qui ajuda enans al poble que a
son seyor, o qui vol ésser senyor e vol despossehir son senyor,
no segueix lo offici per lo qual és apellat cavayler.
enaxí con los jutges han offici de jutjar, axí los cavaylers han
offici de mantenir justícia. E si cavayler e letres se pod[i]en
convenir tant fortment que cavayler per sciència abastàs a ésser
jutge [...]on és de cavayler; cor aquell per qui justícia pot
ésser mils mantenguda és mils covinent a ésser jutge que altre
home, ab què lo cavayler sie covinent a ésser jutge [e] cavayler.
torneys, fer taules radones, esgremir, cassar cers, orces,
senglars, leons, e les altres coses semblants a aquestes són offici
de cavayler; cor per totes aquestes coses se acustumen los
cavaylers a fet d'armes e a mantenir l'orda de cavaylaria. On,
menysprear la custuma e la usansa de ço per què cavayler és
pus apereylat a usar de son offici és menysprear l'orde de
cavaylaria.
pertanyen a cavayler quant al cors, enaxí justícia, saviesa, caritat,
leyaltat, veritat, humilitat, fortitudo, sperança e spertesa, e
les altres virtuts semblants a aquestas, pertanyen a cavayler
quant a la ànima. E, per assò, lo cavayler qui usa d'aquestas
coses qui pertanyen a orde de cavaylaria quant al cors, e no usa
quant a la ànima d'aquellas virtuts qui pertanyen a cavaylaria,
no és amic de l'orde de cavaylaria; cor si ho era, seguir-s'ia que
lo cors e cavaylaria fossen ensemps contraris a la ànima e a ses
virtuts, e aysò no és ver.
les gents àn dels cavaylers, dubten a destruhir les terras, e per
temor dels cavaylers, dupten los reys e
contra los altres. Mas, lo malvat cavayler qui no ajuda a son
senyor terrenal, natural, contra altre príncep és cavayler sens
offici, e és axí con fe sens obra, e és axí con descreença, qui és
contra fe. On, si aytal cavaler seguia l'orde e lo offici de
cavaylaria, cavaylaria e son orde seria injuriosa al cavayler qui
combat, tro a la mort, per justícia e per son senyor a mantenir
e a deffendre.
cor si so qui és fet no podia ésser desfet ni destruhit, so qui és
fet seria semblant a Déu, qui no és fet ni pot ésser destruhit.
On, con lo offici de cavaylaria sie fet e ordenat per Déu, e sie
mantengut per aquells qui amen l'orde de cavaylaria e qui són
en l'orde de cavaylaria, per açò, lo malvat cavayler qui s'hix de
l'orde de cavaylaria desamant lo offici de cavaylaria, desfà en
sí matex cavaylaria.
no tant solament desfà cavaler en sí mateix, que enans ho fa als
cavaylers qui li són sotsmesos; los quals, per lo mal eximpli de
lur senyor e per ço que sien amats per ell e seguesquen sos
malvats nodriments, fan ço que no pertany a cavalaria ni a son
orde. E per açò, los malvats prínceps no tant solament són
contraris en sí mateixs a l'orde de cavaylaria, que enans ho són
en lurs sotsmesos, en los quals desfan l'orde de cavaylaria. On,
si gitar
molt e gran viltat de coratge, ¡quant més ho és qui molts
cavaylers gita de l'orde de cavaylaria!
apodera molts malvats cavaylers! Lo qual cavayler és príncep
o alt baró qui ama tant l'orde de cavaylaria que, per molts
malvats hòmens qui són apelats cavaylers e qui cade dia li
consellen que fassa malvestats, falliments e engans on destrua
en sí mateix cavaylaria, e lo bonahuyrat príncep, ab sola nobelitat
de son coratge e ab la ajuda que li fa cavallaria e son orde,
destruu e vèns tots los enemics de cavaylaria.
coratge, seguire
fortment ab lo cors que ab la ànima, e si ho faés, lo cors agra
major nobilitat que la ànima. On, con nobilitat de coratge no
pusca ésser vensut ni apoderat per hun home ni per tots los
hòmens qui són, e
cavayler qui tem pus fortment la força del cors con fuig a la
batayla e desempara son senyor, que no fa la malvestat e la
flaquesa de son coratge, no usa de l'offici de cavayler ni és
servidor ni hobedient a l'honrat orde de cavaylaria qui fo
començament per noble a de coratge.
l'orde de cavaylaria que la major, concordaren-se flaquesa e
volpeyatge ab cavaylaria contra ardiment e força de coratge; e
si aysò fos enaxí, flaquea e volpeatge foren offici de cavayler,
e ardiment e forsa desordonaren l'orda de cavaylaria. On, con
d'aysò sie lo contrari, per aysò, si tu, cavaler, vols ni ames
molt cavaleria, a esforsar te cové que, on pus fortment auràs
defayliment de companyons e d'armes [e] de meció, ajes ardiment
e coratge e sperança contra aqueyls qui són contraris a
cavaylaria. E si tu mors per mentenir cavaylaria, doncs tu às
cavaylaria en so que més la pots amar e servir e tenir, cor
cavaylaria en nuy loc no stà tan agradablament con en nobilitat
de coratge; e nuyl hom no poria més amar ne honrar ni
haver cavaylaria que aqueyl qui mor per la honor e l'orde de
cavaylaria.
cor si ho fasien, follia e ignorància se convenrien ab l'orde de
cavaylaria; e si aysò era enexí, saviesa e seny, qui són contràries
a folia e a ignorància, serien contraris a orde, e assò és
impossíbil; per la qual inpossibilitat és significat a tu, cavaler
que has gran amor a l'orde de cavaylaria, que enaxí con cavayler,
per nobilitat de coratge, te fa aver ardiment e
los perills, per ço que cavaylaria pusques honrar, enaxí
orde de cavaylaria cové que
pusquen honrar l'orde de cavaylaria contra lo desordonament
e
cavaylaria per folia e per minva d'enteniment.
despoderats; cor, enaxí con és custuma e rahó que los majors
ajuden a deffendre los menors, e los menors ajen refugi als
majors, enaxí és costuma de l'orde de cavaylaria que, per ço
cor és gran e honrat e poderós, sie en secors e en ajuda a
aqueyls qui li són dejús en honrame[n]t e en forsa. On, con
assò sie enaxí, si forsar vilves, qui han mester ajuda, e deseretar
òrfens, qui han mester regidor, e robar e destruhir los hòmens
mesquins e despoderats, a qui hom deu donar, sa concorda ab
l'orde de cavaylaria, malvestat e enguan e crueltat e falliment
se covenen ab orde e ab nobilitat e honrament; e si aysò és
enaxí, donchs cavayler e son orde és contrari al començament
de l'orde de cavaylaria.
obrar, a l'home peccador ha donats uyls per ço que pusca
plorar sos peccats, e si al cavayler ha donat lo cor per què sie
cambra hon stia la nobilitat de son coratge, al cavayler qui és
en sa forsa e en son honrament à donat cor per ço que y sie
pietat de merçè a
los uyls ab plors e lur cors ab esperança als cavaylers, que los
ajuden e
qui no haja ulls ab què veja los despoderats, ni à cor ab què
pens lurs necessitats, no és ver cavayler ni no és en l'orde de
cavaylaria; cor tant és alta cosa e nobla cavaylaria, que tots
aqueyls qui són absegats e han vil coratge gita de son orde e
de son benifet.
robar e de destruhir los pobres e los despoderats, e d'enganar
e de forsar les vilves e les altres fembres, ben gran e ben noble
offici fóra ajudar e mantenir òrfens e vilves e pobres. On, si so
qui és malvestat e engan era en l'orde de cavaylaria qui és tant
honrat, e per malvestat e per falsia e treació e crueltat cavaylaria
era en son honrament, ¡quant més pus fortment sobre
cavaylaria seria honrat l'orde qui auria honrament per leyaltat
e cortesia e liberalitat [e] pietat!
los camins e per deffendre lauradors. Offici de cavayler és aver
viles, ciutats, per tenir dretura a les gents e per congregar e
ajustar fusters en
e los altres officis que pertanyen a l'ordonament d'aquest món,
e qui són necessaris a conservar lo cors a ses necessitats. On,
si los cavaylers per mantenir lur offici són tan bé lo gats que
són senyors de castells e de viles e de ciutats: si destruhir vilas,
casteyls, ciutats cremar, taylar los arbres, les plantes, e auciure
lo bestiar e robar los camins era offici e orde de cavayler, obrar
e hedifficar castels, forsas, vilas, ciutats, deffendre lauradors,
talayes tenir a camins segurs, e les altres coses semblants a
aquestas serien desordonament de cavaylaria; e si açò era enaxí,
la rahó per la qual cavaylaria és atrobada seria
ab son desordonament e son contrari.
cavaylers, cor enaxí con destral qui és feyta per destruir los
arbres, enaxí cavayler ha son offici perdestruhir los mals hòmens.
On, si cavayler és robador, ladre, traÿdor, e los robadors,
traÿdors, ladres deuen ésser morts per los cavaylers, e
preses: si lo cavayler qui és ladre o traÿdor o robador vol usar
de son offici e usa en altre de son offici, ausia e prena sí
mateix; e si en sí mateix no vol usar de son offici e usa en altra
de son offici, ab l'orde de cavaylaria se cové mils en altre que
en sí mateix. No és cosa leguda que nul home ausia sí mateix;
e per aysò cavayler qui sie ladre, traÿdor e robador deu
ésser destruït e mort per altre cavayler. E cavayler qui sofira ni
mantenga cavayler traÿdor, robador, ladre, no usa de son offici;
cor si usava de son offici, contra son offici faria si los
hòmens ladres, traÿdors qui no són cavaylers auseÿa ni
destruïa.
aqueyl mal pus prop és a l'altre mà que no és a mi o a altra
home; on, cavayler qui sie traÿdor ni ladre ni robador pus
prop és son vici e son falliment a tu, qui ést cavayler, que a mi,
qui no són cavayler. On, si lo teu mal te dóna major trebayl
que lo meu, ¿per què scusas ni mantens cavayler enamic de la
honor de cavaylaria? ¿ni per què blasmes los hòmens qui non
són cavaylers dels falliments que fan?
cavaylaria con li embla sí mateix e son nom, que no fa con
embla diners o altres coses; cor amblar honrament és donar
viltat e mala fama a aqueyla cosa qui és digna de ésser loada e
honrada; e cor honor e honrament val més que diners ni que
aur ni argent, per ço és major fayliment avilar cavalaria que
amblar diners ni altres coses qui no són cavaylaria. E si açò no
era enaxí, seguir-s'ia o que diners e les coses que hom embla
fossen melors que home, o que fos major ladronici emblar
diner que emblar molts diners.
muyler, o si traex son castell, és cavayler, ¿qual cosa és home
qui mor per honrar e deffendre son senyor? Ni si cavayler
traÿdor és blandit per son senyor, ¿qual fayliment porà fer de
què sia ponit ni reprès? Ni si senyor no manté la honor de
cavaylaria contra son cavayler trahidor, en qui la mentendrà?
Ni senyor qui no destruu son traÿdor, ¿qual cosa destruiria,
ni per què és senyor ni home ni nula re?
offici de cavayler traÿdor és ascondir-se e combatre leyal cavayler,
¿qual cosa és offici de cavayler? Ni si coratge tant
malvat con és coratge de cavayler traÿdor cuyda vènser coratge
de cavayler leyal, lo alt coratge de cavayler qui
leyaltat, ¿qual cosa cuyde vènser ni sobrar? Ni si cavayler amic
de cavaylaria e de leyaltat és vensut, ¿qual és lo peccat que ha
fet ni hon és enada la honor de cavaylaria?
l'orde de cavaylaria; e si donar se covengués ab algun offici,
¡quanta de valor fóra en aquell home qui agra offici de donar!
Ni si donar les coses toltes se covenia ab honor de cavaylaria,
restituir, ab què
posseir cavayler, ¿qual cosa és que cavayler no deja possehir?
oveles, e qui sa muyler bella comana a cavayler jove traÿdor,
ni qui son fort casteyl comana a cavayler avar robador. E si
aytal home no sabia poc de comenar ses coses, ¿qui és aquel
qui sos béns sàpia comenar, ni qual és aquel qui ses comandes
sab retre ni guardar?
ni vist anc cavayler qui a cavayler traÿdor no vuyla sa muyler
guardar, ni vist anc cavayler robador qui s'escondís de robar?
E si negun d'aytals cavaylers às vist, ¿regla ni orde porà
ja tornar en l'orde de cavalaria?
de cavayler. E si jugar ses armes e son cavayl és offici de
cavayler, doncs so que és e qui no és és offici de cavayler. On,
si aysò és enaxí, doncs offici de cavayler és e no és; on, con res
e no
e doncs, cavaylaria sens armes ¿e qual cosa és, ni per qual rahó
cavaler nomenat és?
sagrament falsament no és contra orde de cavaylaria, Déus, qui
féu lo manament, e cavaylaria són contraris; e si ho són, ¿on
és lo honrament de cavaylaria, ni qual cosa és son offici? E si
Déus e cavaylaria se covenen, cové que jurar falsament no sie
en aquells qui mantenen cavaylaria. E si fer vot e prometra a
Déu e jurar en và no és en cavayler, ¿què és so en què stà
cavaylaria?
ab justícia, se cové ab lutxúria. E si cavaylaria e lutxúria se
covenen, castedat, qui és lo contrari de lutxúria, és contra lo
honrament de cavaylaria; e si aysò és enaxí, seria ver que
cavaylers volguessen honrar cavaylaria per mantenir lutxúria.
E si [j]ustícia e lutxúria son contraris, e cavaylaria és per mantenir
justícia, doncs cavayler lutxuriós e cavaylaria són contraris;
e si ó són, en cavaylaria deuria ésser esquivat pus fortment
que no és lo vici de lutxúria; e si era punit lo vici de lutxúria
segons que deuria, de negun orde no serien gitats tants hòmens
con de l'orde de cavaylaria.
concorda ab justícia, seria contra humilitat e concordar-s'ie ab
arguyl. E si cavayler argulós manté lo offici de cavaylaria, altra
cavaleria fo aquella qui començà per justícia e per mantenir los
hòmens humils contra los argulloses injustz. E si assò és enaxí,
los cavaylers qui són en aquest temps no són en l'orde en lo
qual eren los altres cavaylers qui foren primers; e si aquests
cavaylers qui are són tenen la regla e usen de l'offici del qual
usaven los primers, erguyl ni malvestat no és en aquests cavaylers
que veem argulloses e injurioses; e si so que par que sie
erguyl e injúria res no és, doncs: ¿humilitat e justí[ci]a en què
és ni hon és ni què és?
ab justícia, seria contrari a pau; e si ho és, doncs aquestz
cavaylers qui són enemics de pau e amen guerres e trebayls són
cavaylers, e aquels qui pacifiquen les gents e fugen a trebayls
són injurioses e són contra cavaylaria. On, si aysò és enaxí, e
los cavaylers qui are són usen de l'offici de cavaylaria si són
injurioses e guerrers e amadors de mal e de trebayls, deman
¿qual cosa ni què eren los cavaylers primers, qui
ab justícia e ab pau, pacificant los hòmens per justícia e per
forsa d'armes? Cor, enaxí con lo te[m]ps primer era offici de
cavayler pacificar los hòmens per forsa d'armes, e si los cavallers
guarrers injurioses qui són en aquest temps en què som
no són en l'orde de cavaylaria ni han offici de cavayler: ¿on és
cavaylaria, ni quals ni quants són aquells qui són en son orde?
offici de cavaylaria, e con nós ajam a tractar d'altres coses, per
assò nos en passam con pus abreujadament podem; e majorment
con a raquesta de
lonc temps ha seguida la regla de cavayler, ajam fet aquest libre
abreujadament, per ço cor en breu temps deu ésser adobat a
noveyl cavayler.
L'ORDE DE CAVAYLARIA
amant l'orde de cavaylaria, cor alscuns cavaylers són qui àman
plus gran nombre de cavaylers, qui sien bons; e cor cav[a]ylaria
no guarde multitut de nombre e ama nobilitat de corage e
de bons nodriments, per aysò, si l'examinador ama més multitut
de cavaylers que nobilitat de cavaylaria, és incovinent ésser
eximinador, e auria mester que fos examinat e reprès de la
injúria que fa a la alta honor de cavaylaria.
ésser cavaler si ama ni tem Déu, cor sens amar e tembre Déu
nuyl home no és digne de entrar en l'orde de cavaylaria, e
temor fa duptar los falliments per los quals cavaylaria pren
desonor. On, con s'esdevé que l'escuder qui no ama ni tem
Déu és fet cavaler, si l'escuder pren honor per reebre cavaylaria,
cavaylaria reeb desonor en l'escuder qui no la reeb honrant
Déu, que ha honrada cavaylaria. E cor reeb[r]e honor e donar
desonor no
és digne de ésser cavayler.
cavaylaria, enaxí escuder sens noblesa de coratge no
orde de cavaylaria; cor nobilitat de coratge fo començament de
cavalaria e viltat de coratge és destruïment de l'orde de cavayler.
On, si scuder ab vil coratge vol ésser cavayler, doncs vol
destruir l'orde que demana; e si és contra orde, ¿per qui demana
orde? ni cavayler qui fa scuder ab vil coratge, per què desfà
son orde?
no diu veritat; ni no la demans a honrats vestiments, cor sots
alcun honrat manteyl stà vil cor e flac, on à malvestat e engan;
ni noblea de coratge no la demans a cavayl, cor no
respondre; ni no demans noble cor a guarniments ni arnès, cor
dins los grans guarniments pot ésser volpey cor e malvat. On,
si vols trobar nobelitat de coratge, demana a fe, sperança,
caritat, justícia, fortitudo, leyaltat e a les altres virtuts, cor en
aquelles stà noblea de coratge, e per aquellas noble cor de
cavayler se deffèn a malvestat e angan e a los enamics de
cavaylaria.
jove l'escuder qui
nodriments qui pertayen a scuder ans que sie cavayler; e no
porà tant bé remenbrar so que promet a la honor de cavaylaria,
si és en infantesa fet novell cavayler. E si l'escuder és veyl e ha
dibilitat de cors e vol ésser cavayler, enans que fos veyl féu
injúria a cavaylaria, qui és mantenguda per los forts combatadors
e és avilada per flacs, despoderats, vensuts, fugidors.
stà en los
edat qui
contrarietat fos entre mesura e cavaylaria, e si ho era, virtut e
cavaylaria serien contraris. E si ho són, tu, scuder qui massa
cuytes e
de cavaylaria?
rosses cabeyls ni per mirayl en borsa, escuder deu ésser adobat
a cavayler, de bell fiyl de pagès o de bella fembra poràs fer
cavayler; e si ho fas, entequitut de linatge honrat desonres e
menysprees, e la nobilitat que Déus ha donada a home major
que a fembra devales en viltat. E per aytal menyspreu e desonor
aviles e baixes l'orde de cavaylaria.
no és àls mas continuada honor ansiana, e cavaylaria és orde
e regla qui té del come[n]sament en lo tems hon fo comensada,
d'entrò are en lo temps en què som. On, per ço cor paratge e
cavallaria se covenen, si fas cavayler home qui no sie de paratge,
tu fas ésser contraris paratge e cavaylaria en so que fas; e
per aysò, aqueyl que fas cavayler és contra paratge e cavaylaria,
e si ho és e és cavayler, ¿què és so en què stà cavaylaria?
pusques metre cel qui no li cové, de nescessitat se cové que tu
ajes tant de poder que pusques trer de l'orde de cavaylaria
aqueyl qui per paratge és covinent a ésser cavayler. E si cavaylaria
ha tanta de virtut que tu no li pusques tolra sa honor ni
cels qui per paratge li covenen, doncs tu no pots aver poder en
fer cavayler home vil de linatge.
los arbres e en les bèstias con en los hòmens; mas, per la
nobilitat d'ànima rahonable qui participa tant solament ab lo
cors de l'home, per aysò, natura ha major virtut en cors humà
que en cors bestial. On, per aysò l'orde de cavaylaria consent
que, per moltes nobles costumes e per molts nobles fets e per
nobilitat de príncep, puscha aver cavaylaria alcun home de
novel honrat linatge. E si aysò no era enaxí, seguir-s'ia que
cavaylaria mils se covengués ab natura de cors que ab virtut
d'ànima, e aysò no és ver, con sie cosa que nobilitat de coratge,
qui
cové que hom deman de sos nodriments e de ses custumes, cor
si malvats nodriments e malvades custumes giten de l'orde de
cavaylaria los malvats cavaylers, ¡quant meyns és cosa covinent
que malvat escuder sie cavayler, ni que entre en l'orde d'on
hagués exir per vils fets e per desagradables custumes!
amics de desonor gite de son orde, si cavaylaria no resebia
aqueyls qui valor han e amen e mantenen, seguir-s'ia que en
cavaylaria se pogués destruir en viltat, que no pogués reffer en
nobilitat. E cor aysò no és ver, per aysò tu, cavayler qui
eximines scu[de]r, ést obligat pus for[t]ment a ensercar valor e
nobilitat en scuder que neguna altra cosa.
ésser cavayler; cor si avia cavaylaria per ésser rich o per senyorajar
o per ésser honrat, sens que no fassa honor a cav[a]ylaria
ni honre los honradors qui a cavaylaria fan honrament e honor,
amant cavaylaria ama sa desonor, per la qual desonor és
indigne que per cavaylaria haja riquesa ni benanança ni honrament.
Enaxí con intenció se desment en los clergues qui són
ele[t]s a ésser prelats ab simonia, enaxí malvat escuder desment
son voler e sa intenció con vol ésser cavaler contra l'orde de
cavaylaria; e si clergue en tot quant fa és contra la preladia, si
à en sí simonia, escuder en tot quant fa és contra l'orde de
cavaylaria, si a falsa intenció ha lo offici de cavaylaria.
de cavaylaria e los grans perills qui són apareylats a aquells qui
cavaylaria volen mantenir; cor cavayler deu més dubtar blasme
de gents qu[e] mort, e vergonya deu donar major passió a son
coratge que fam ni set ni calt ni fret ni altra passió, trebayl, a
son cors. E per assò, tots aquests perils deuen ésser mostrats e
denunciats a scuder ans que sie adobat cavayler.
pertany a cavaler, ni sens los honrats fets e les grans messions
qui
armes e qui no haja tanta de riquesa que pusca mantenir cavaylaria
no deu ésser cavayler; cor per defayliment de riquesa
defayl arnès e, per deffayliment d'arnès e de messió, malvat
cavayler esdevé robador, traÿdor, ladre, mentider, fals, e d'altres
vicis qui són contraris a orde de cavayler.
cors per lo qual no pusca usar de offici de cavayler no deu
ésser en l'orde de cavaylaria; cor viltat és de l'orde de cavaylaria
si reseb home qui sie entacat ni corrumput ni despoderat a
portar arnès. E tant és noble e auta cavalaria en son honrament,
que riquesa ni nobilitat de cor ni de linatge no abasta a
scuder qui sie affoylat en alcun menbre.
si à feyta malvestat ne engan qui sie contra l'orda de
cavaylaria; cor tal fayliment porà aver fet, e tant pot pujar lo
fayliment que ha fet, que no és digne que cavaylaria lo reeba
en son orde, ni que
la honor de cavaylaria.
que sie bo a cavayler, cor vanaglòria és vici qui destreu los
mèrits e
Ni escuder legoter no
legoter ha corru[m]puda intenció, per la qual corrupció destrueix
e affoyla la voluntat e la leyaltat qui cové a coratge de
cavayler.
en sos vestiments, ab cruel cor, avar, mentider, desleyal, pererós,
irós e lutxuriós, enbriac, glot, perjur, ni qui haja d'altres
vicis semblants a aquests no
si cavaylaria podie reebre aquells qui són contra son orde,
seguir-s'ia orde e desordonació fossen una cosa mateixa; on,
con cavaylaria sia pura ordonació de valor, per aysò deu ésser
examinat tot scuder ans que sia cavayler.
DEU REEBRE CAVAYLARIA
cavaylaria, cové que
Déu, lo qual vol servir en l'orde de cavaylaria; e si és sens
peccat, deu reebre lo cors de Jesucrist segons que
l'any, per so que, per la honor de la festa, se ajusten molts
hòmens en aquell die e
cavayler: e que tuyt preguen Déu per l'escuder, que Déu li dó
gràcia e benedicció per la qual sie leyal a l'orde de cavaylaria.
sant de qui és feta festa. E deu venir a l'esgleya pregar Déu la
nit ans del die que deu ésser cavayler; deu vetlar e star en
pregueres e en contemplació e en hoir paraules de Déu e de
l'orde de cavalaria; e si scolta juglars qui canten e parlen de
putaria ni de peccat, en lo come[n]çament que entre en l'orde
de cavaylaria comensa a desonrar e a menysprear l'orde de
cav[a]ylaria.
E l'escuder deu venir devant l'autar e deu-se offerre al prevere,
qui té loc de Déu, e a l'orde de cavaylaria, per tal que sie
servidor de Déu. E cové que s'oblic e
mantenir l'orde de cavaylaria de tot son poder. En aqueyl die
cové ésser fet sermó, en lo qual sien recomptats los
articles en los quals és fundada la fe, e los
pertanyen a la fe. E l'escuder deu fort remenbrar totes estes
coses, per ço que sàpia acordar lo offici de cavalaria ab les
coses qui pertayen a la sancta fe catòlica.
primer articla. Creure en lo Pare e en lo Fiyl e en lo Sant Sperit
són
Sant Sperit sien
Creure que Déu sie creador de quant és, és lo sinquè. Lo sizè
és creure que Déu sie recreador, so és, que haja reemut l'umà
linatge del peccat que Adam e Eva faeren. Setè és creure que
Déus darà glòria a aquells qui són en paradís. Aquests set
articles pertayen a la deïtat. Aquests altres
humanitat que
los quals
de Sant Sperit con sant Gabriel saludà Nostra Dona és lo
primer. Segon és creure que Jesucrist sie nat. Ters és que sie
crucifficat e mort per nós a salvar. Quart és que devaylàs la sua
ànima en infern per deliurar Adam e Abraam e les altres profetas
qui creÿen en lo seu avaniment ans que murissen. Sinquè
és creure que Jesucrist sie ressucitat. Sizè és creure que se
pujà al cel lo die de la Essenció. Setè és creure que Jesucrist
vendrà al die del judici, con tuyt serem ressuscitats e jutjarà
bons e mals. Tot home és tengut que crea aquests
qui són testimonis de Déu e de les suas obres; e sens aquests
articles null hom no
de Synaý són aquests:
Non sies perjur. Colràs lo dissapte e honraràs ton pare e ta
mare. No faràs omey. No fornicaràs. No faràs ladronici. No
faràs fals testimoni. No envejaràs la muyler de ton proïsme.
No auràs enveja dels béns de ton proïsme. A tot cavayler cové
saber aquests
als manaments que Déus ha donats.
babtisme, confermació, lo sacrifici de l'altar, la penitència que
hom fa de sos peccats, les órdines que
e diaque e subdiaque, matrimoni, onció. Per aquests
nos avem a salvar. E a honrar e a complir aquests
sagraments és obligat lo sagrament de cavaylaria; e per aysò,
pertany a tot cavayler que sàpia son offici a quals coses és
obligat.
prevere, e de les altres coses qui pertayen a cavaylaria. E l'escuder
qui vol ésser cavayler deu pregar Déu que li dó gràcia e
benedicció con eyl pusca ésser, empertostemps de sa vida, son
servidor.
cové que lo príncep o l'aut baró qui vol fer cavayler l'escuder
que demana cavaylaria aja virtut e orde de cavaylaria en sí
mateix, per tal que puscha, per gràcia de Déu, dar virtut e orde
de cavaylaria a l'escuder qui vol orde e virtut de cavaylaria. E
si lo cavayler no és ordonat ni virtuós en sí mateix, no pot
donar so que no ha, e és de piyor condició que les plantes, qui
han virtut de donar les unas a les altres lur natura, e aysò
mateix se segueix de les bèstias e de las aus.
multiplicar orde fa injúria a cavaylaria e a l'escuder; e de asò
per què eyl deuria ésser desfet, vol fer ço qui no cové ésser fet.
E, per lo fayliment d'aytal cavayler, s'esdevé algunes vagades
que l'escuder qui pren cavaylaria no és tant ajudat per la
gràcia de Déu ni per la virtut de cavaylaria; on, per aysò, tot
scuder és foyl qui d'aytal cavayler pren cavaylaria.
sos uyls a Déu, corporals e spirituals, e ses mans a Déu. E lo
cavayler li deu senyir l'espaa, a significar castetat e justícia; e,
en significança de caritat, deu besar s'escuder, e donar-li quexada
per ço que sie menbrant de so que promet e del gran càrrec
a què s'obliga e de la gran honor que pren per l'orde de
cavaylaria.
han complit lur offici en fer cavayler noveyl, lo cavayler noveyl
deu cavalcar e deu-se mostrar a la gent, per so que tuyt
sàpien que eyl és cavayler e que s'és obligat a mantenir e a
deffendre la honor de cavaylaria; cor, on més de gents sabran
sa cavaylaria, major reffrenament aurà lo noveyl cavayler a fer
nuyls fayliments qui sien contra son orde.
convits, de boornar, e de les altres coses qui
festa de cavaylaria. E lo senyor qui fa cavayler deu donar al
cavayler novell e als altres cavaylers noveyls; e lo cavayler
novell deu donar, aquell die, cor qui tan gran do reeb con és
orde de cavaylaria, son orde desment si no dóna segons que
deu donar. Totes aquestes coses e moltes d'altres qui serien
longament a recomptar pertanyen a donar cavaylaria.
DE CAVAYLER
significança qui
offici de cavayler se covenen, per aysò orde de cavaylaria requer
que tot so qui és master a cavayler a usar de son offici aja
alcuna significació, per la qual sie significada la noblea de
l'orde de cavaylaria.
de creu, a ssignifficar que enaxí con nostro senyor Jesucrist
vensé en la creu la mort en la qual érem caüts per lo peccat de
nostro pare Adam, enaxí cavayler deu venscre e destruir los
enamics de la creu ab l'espaa. E cor l'espaa és taylant de cada
part, e cavaylaria és per mantenir justícia e justícia és donar a
cascun son dret, per aysò l'espaa del cavayler significa que lo
cavayler ab l'espaa mantengua cavaylaria e justícia.
veritat és cosa dreta e no
lo fferre de la lansa significa la forsa que veritat ha sobre
falsetat; e lo panó significa que veritat se demostra a tuyt, e no
à poder de falsetat ni de enguan; e veritat és recoldament de
esperança, e axí de les altres coses qui són significades de
veritat per la lansa del cavayler.
cor cavayler sens vergonya no pot ésser obedient a l'orde
de cavaylaria. On, enaxí con vergonya fa ésser hom vergonyós
e fa a home tenir sos uyls en terra, enaxí capeyl defèn hom de
les coses altas e garda a la terra e és mitgà qui stà entre les
coses baixes e les coses altas. E enaxí con capel defèn lo cap,
qui és lo pus alt e lo pus principal menbre qui sie en home,
enaxí vergonya deffèn cavayler, qui és, aprés offici de clergue,
lo pus alt offici que sie, que no s'enclí a vils fets, ni la nobilitat
de son coratge no devayl a malvestat ni a engan ni a nuyl
malvat nodriment.
cor enaxí con castel e mur és enclòs enviró per ço que hom no
y pusca entrar, enaxí ausberc és per totas parts enserrats e
tancats per ço que dó significansa a lo noble coratge de cavayler
con no pusca entrar en eyl traïció ni arguil ni desleyaltat
ni nuyl altre vici.
sos peus e ses cames, a significar que cavayler deu tenir segurs
los camins ab ferre, so és, ab espaa e ab lansa, ab massa e ab
les altres armes.
espertesa e ància con pusca tenir honrat son orde; cor enaxí
con ab los sperons broca lo cavayler son cavayl per so que
cuyt e que corra con pus ivasosament pusca, enaxí diligència fa
cuytar les coses qui covenen ésser, e spertea fa hom gardar
d'ésser sobtat, e ància fa precurar l'arnès e la messió qui és
master a la honor de cavaylaria.
cor cavayler qui no és obedient a son senyor, ni a l'orde
de cavaylaria, desonra son senyor e ix-se de l'orde de cavaylaria.
On, enaxí con la gorgera environa lo coyl del cavayler per
so que sie deffès de naffres e de colps, enaxí obediència fa star
lo cavayler dins los manaments de son senyor o major e dins
l'orde de cavaylaria, per so que traïció ni arguyl ni injúria ni
altre vici no corrompen lo sagrament que
son senyor e a cavaylaria.
cor enaxí con la massa és contra totas armas, e dóna e fér de
totes parts, enaxí forsa de coratge deffèn cavayler de tots vicis
e fortifica les virtuts e les bonas custumas, per les quals cavaler
mantén la honor de cavaylaria.
deffallen armes, que
a son enamic que no
massa, que li faça colp ab la misericòrdia. On, aquesta arma,
misericòrdia, significa que lo cavayler no
armas ni en sa forsa, e deu-se tant acostar a Déu per sperança,
que ab l'esperança e ab Déu combata sos enamics e aqueyls qui
són contraris a cavaylaria.
cor enaxí con l'escut met lo cavaler entre sí e son enamic,
enaxí cavayler és lo mitgà qui és entre rey e son poble. E enaxí
con lo colp fér enans en l'escut que en lo cors del cavayler,
enaxí cavayler deu parar son cors devant son seyor si alcun
home vol pendre ni naffrar son seyor.
de coratge e càrrec de cavaylaria; cor enaxí con per la seyla
cavayler stà segur sobre son cavayl, enaxí seguratat de coratge
fa star de cara lo cavayler en la batayla, per la qual seguratat
esdevé ventura amiga de cavaylaria. E per seguratat són menyspreats
molts volpels guabaments e moltes vanes semblançes, e
són reffrenats molts hòmens qui no gosen passar a avant en lo
loc on coratge noble fa star segur lo cors del cavayler. E tant
és gran lo càrrec de cavaylaria, que per leugeres coses no
deuen moure los cavaylers.
de coratge, e per so que sie pus alt encavalcat que altre home,
e que sie vist de luny, e que més coses tengua dejús sí, e que
enans sie a tot so que
home.
donades regnes, a significança que cavayler, per lo fre, reffrèn
sa boca de parlar letges paraules e falses, e reffrèn ses mans,
que no dó tant que haje a quérrer, ni sia tant ardit que de son
ardiment git seny. E per les regnes, entena que eyl se leix
menar ves qual part l'orde de cavaylaria lo vuyla aenprar ni
tremetre; e con y serà mester, alarc ses mans e fassa messió e
dó segons que
enamics, [e] con dubtarà de ferir, lex flaquea de coratge. E si
d'aysò lo cavayler fa lo contrari, son cavayl, qui és bèstia e qui
no ha rahó, segueix mils la regla e l'offici de cavaylaria que lo
cavayler.
cavayler no deu fer de armas sens rahó; cor enaxí con lo cap
del cavayl va primer, devant lo cavayler, enaxí lo cavayler deu
enar devant raó en tot so que fa; cor obra que sie sens rahó ha
tanta de viltat en sí, que no deu ésser devant a cavayler. On,
enaxí con la testera guarda e deffèn lo cap del cavayl, enaxí raó
guarda e deffèn cavayler de blasme e de vergonya.
és feta significança que cavayler deu gordar e costoir
sos béns e ses riqueses, per tal que pusca bastar a l'offici de
cavaylaria. Cor enaxí con cavayl no poria ésser deffès de colps
ni de naffres sens guarniments, enaxí cavayler sens aquests
béns temporals no poria mantenir la honor de cavaylaria, ni
poria ésser deffès a malvats pensaments, cor pobretat fa hom;
cogitar engans e traïcions.
los quals li cové a sofferre per honrar l'orde de cavalaria. Cor
enaxí con lo perpunt stà desús a los altres guarniments, e stà al
sol e a la pluja e al vent, e reep enans los colps que l'ausberc e
per totes parts és conbatut e farit, enaxí cavayler és elegut a
majors trebayls que altre home; cor totz los hòmens qui són
dejús sa nobilitat e dejús sa guarda àn a recórrer a cavayler, e
cavayler los deu tots defendre; e enans deu cavayler ésser ferit
e naffrat e mort que los hòmens qui li són comenats. On, con
aysò sie enaxí, doncs gran és lo càrrec de cavaylaria; on, per
aysò són los prínceps e los alts barons en tant gran treball
posats a règer e a deffendre lurs terras e lur poble.
cavayler per ésser lohat de los ardiments que fa e de los colps
que dóna en la batayla; e si és volpel ni flac ni recreent, és-li
donat lo senyal per so que sie blasmat e reprès. E cor senyal és
donat a cavayler per ço que sie conegut si és amic hó enamic
de cavaylaria, per aysò cascun cavayler deu honrar son senyal,
per ço que
cavalaria.
cavalers a significança que los cavalers deuen mantenir la honor
del senyor e de son eretatge; cor en la honor del regne e
del principat e en la honor de son senyor, són honrats per les
gents; e
són, los cavalers són pus blasmats que altres hòmens. Cor
enaxí con per la honor deuen ésser pus loats, per ço cor la
honor més stà en eyls que en altres hòmens, enaxí en la desonor
deuen ésser més blasmats que altres hòmens, per ço cor
per la lur flaquea o traïció són pus fortment deseratats reys e
prínceps e alts barons, e són perduts més regnats e comptats e
altres terras, que per la flaquea e traÿsió de nuyls altres hòmens
que no sien cavaylers.
CAVALLER
qui li són dejús en servitut, noblea de costumes e de bons
nodriments se covenen a cavayler, cor noblea de coratge no
pogre pujar en la auta honor de cavaylaria sens elecció de
virtuts e de bones custumes. On, con aysò sie enaxí, doncs de
necessitat se cové que cavayler se covenga ab bones custumes
e ab bons nodriments.
començament de totes bones custumes e són vies e carreres de
la celestial glòria perdurable. De les quals
sperança, caritat. Les cardenals són justícia, prudència, fortitudo,
temprança.
veu hom spiritualment Déu e ses hobres, creent en les coses
invisibles. E per fe ha hom sperança, caritat, leyaltat, e és hom
servidor de veritat. E per deffalliment de ffe, descreu hom Déu
e ses obres e les coses veres invisibles, les quals hom sens fe no
pot entendre ne saber.
cavalers en la Sancta Terra d'Oltramar en peregrinació, e fan
d'armes contra los enamics de la creu, e son màrtirs con moren
per exalsar la sancta fe cathòlica. E per fe defenen los clergues
dels malvats hòmens qui per deffayliment de ffe los menyspresen
e los roben e los desereten aytant con poden.
cavayler cor, per sperança remenbren Déu en la batayla, a lurs
cuytes e a lurs tribulacions; e per la speransa que han en Déu;
àn secors e ajuda de Déu, qui vèns la batayla per rahó de
sperança e confiança que los cavaylers han major en lo poder
de Déu que en lurs forses ne en lurs armes. Ab esperança és
enfortit e revengut coratge de cavayler; e esperança fa sofferre
trebayls, e fa aventurar cavaylers en los perills en què
e esperança los fa sofferre fam, set, en los castels e en les
ciutats que deffenen con són assatjats. E si sperança no fos,
cavayler no agra ab què usàs de l'offici de cavaylaria.
voluntat; e cor crueltat e mala voluntat no
de cavaylaria, per aysò caritat se cové a cavayler. Cor si
cavayler no ha caritat a Déu e a son proysme, ¿ab què amarà
Déu, ni ab què aurà pietat dels hòmens despoderats, ni ab què
aurà mercè dels hòmens vensuts qui demanen mercè? Ni si
caritat no és en cavayler, ¿con porà ésser cavayler en l'orde de
cavaylaria? Caritat és virtut qui ajusta
departeix
tot cavayler e tot home aytanta con n'à mester a mantenir son
offici. E caritat fa leuger lo gran càrrec de cavaylaria, e enaxí
con lo cavayl sens peus no poria portar lo càrrec del cavayler,
enaxí nuyl cavayler sens caritat no pot sostenir lo gran càrrec
que
si ho fos, home no fóra so qu'és. On, si cavayler ffos en l'offici
de cavaylaria sens justícia, covengra que justícia no fos ço que
és o que cavaylaria fos altra cosa contra a aquella cosa que
cavaylaria és. E con cavaylaria aja començament de justícia,
¿qual cavayler qui ha acustumat fer torts e injúries cuyde
ésser en l'orde de cavaylaria? Desfer cavayler és con hés trancada
la correga de la spasa detràs e li és tolta l'espasa, en
significança que no ús de cavaylaria. On, si cavaylaria e justícia
se covenen tant fortment que cavaylaria no pot ésser sens
justícia, aqueyl cavayler qui fa sí mateix enjuriós e és enamic
de justícia desfà sí mateix e ren[e]gue e menyscreu l'orde de
cavaylaria.
e de mal, e per la qual hom ha saviesa a ésser amador del bé e
a ésser enamic del mal; e prudència és sciència per la qual hom
ha conexensa de les coses esdevenidores ab les coses presents;
e prudència és con, per alscunes cautelas e maestries, sab hom
squivar los dampnatges corporals e spirituals. On, con los
cavaylers sien per encalsar e destruir los mals, e cor nuyls
hòmens no
és pus necessària a cavayler que prudència? Usansa de cavayler
e de guarnir [e] de combatre no
offici de cavaylaria con fa usansa de rahó e de enteniment e de
ordonada voluntat; cor més batayles són vensudes per maestria
e per seny, que per multitut de gents ni de guarniments ni de
cavaylers. On, con assò sie enaxí, si tu cavayler vols acustumar
ton fiyl a l'offici de cavaler per mantenir la honor de cavalaria,
sàpies-lo acustumar a usar de rahó e de enteniment e so que
posquès, perquè sie amador de bé e enamic de mal; cor per
aytal usansa, prudència e cavaylaria se ajusten e
a honrar cavayler.
infernals turments qui no han fi: glotonia, lutxúria, avarícia,
accídia, supèrbia, invídia, ira. On, cavayler qui va per aytals
carreres, no va a l'ostal on noblea de cor fa sa habitació e son
statge.
embriagament; e glotonia aduu pobresa per trop despendre
en manjar e en beure; e glotonia carregue tant lo cors de
viandes que engenre peresa e flaquesa. On, con tots aquests
vicis sien contraris a cavayler, per assò lo forts coratge del
cavayler se combat ab abstinència e ab continència e atrenpansa
contra gola e contra sos valadors.
on, les armas ab què lutxúria combat fortitudo són jovent,
beyles faysons, molt manjar e beure, ornats vestiments, avinentesa,
falsetat, tració, injúria, menyspreament de Déu e de paradís,
e poc tembre infernals penas, e ab les altres armas semblants
a aquestes. Fortitudo combat lutxúria ab remembrar
Déu e sos mandaments, e ab entendre Déu e los béns e
que pot donar, e ab amar Déu per ço cor és digne de ésser
amat e temut, honrat, hobeït; e fortitudo combat lucxúria ab
noblea de coratge, qui no
pensaments, ni no vol deveylar de sa alta honor per ésser en
blasme de les gents. On, con cavayler sie dit cavaler per combatre
vicis ab forsa de coratge, cavayler sens fortitud o no ha
cor de cavayler ni ha les armes ab les quals cavayler se deu
combatre.
de les coses vils; on, per defayliment de noble coratge qui
no deffèn contra avarícia noble cor de cavayler, són los cavaylers
cóbeus e avars, e per la cobea fan injúries e torts e fan-se
sotsmesos e catius d'aquells béns que Déus los ha sotsmesos.
Ffortitudo ha aytal costuma que no ajuda a negun son enamic,
e si hom no li demana ajuda, no vol ajudar a home; cor tant és
noble e alta cosa forsa de coratge en sí mateixa, e tanta de
honor li cové ésser feta, que a les cuytes e a los trebayls deu
ésser appellada e ajuda li deu ésser demenada. On, con lo
cavayler és temptat per avarícia hà enclinar son noble coratge
a alcuna malvestat, deslayaltat, traïció, adoncs deu recórrer a
fortitudo, en la qual no atrobarà flaquea ni vol pelatge ni despoderament
ni defalliment de secors e ajuda. E cor ab fortitudo
noble cor pot ésser forts e pot vènser tots vicis, avar cavayler,
diable, ¿per què no às noble, forts coratge, per tal que
no sies sotsmès a vils obres e a vils pensaments per avarícia?
Cor si avarícia e cavaylaria se covenguessen, l'usurer, per què
no és cavaler?
desamador de bé; on, aquest és lo vici per què hom mils pot
veser senyals en home de dapnació que per altre vici; e per lo
contrari de accídia, mils pot hom conèxer senyals de salvació
que per altra virtut. On, qui vol vensre ni sobrar accídia cové
que haje en son cor fortitudo, per la qual vensa la natura del
cors, qui per la corropció e
mal. Hom qui haja accídia, totes les vagades que hom fa bé, n'à
desplaer, e con hom fa de son dan, ha despler con lo dan no
és major; e per aysò, aytal home, de lo bé e lo mal dels altres
hòmens, à trabayl e mal. On, con sie cosa que desplaer dó
passió e trebayl a la persona, si tu, cavayler, vols vensre aquest
vici, a pregar te cové fortitudo qui enfortesca ton coratge contra
accídia, la qual, fortitudo vèns; menbrant que Déu, si fa bé
a
bé a tu, con sie cosa que no li dó tot quant ha ni a tu no toyla
ren del teu.
vol aver par ni agual e per aysò ama ésser sol. E cor humilitat
e fortitudo són dues virtuts e amen agualtat e són contra
arguyl, si tu, cavayler arguylós, vols vensre ton arguyl, ajusta
en ton coratge humilitat e fortitudo; cor humilitat sens fortitudo
no és forts contra arguyl, cor en humilitat hon no sie
fortitudo, forsa no és, e erguyl sens forsa pot ésser vensut.
Con seràs guarnit de totes armes sobre ton gran cavall, seràs
ergulós? No, si forsa d'umilitat te fa remenbrar la rahó per què
ést cavayler; e si ést arguylós, no auràs forsa en ton coratge per
la qual venses e gits de ton coratge pensaments ergulosos. Si
ést enderrocat de ton cavayl e ést pres e vensut, ¿seràs tant
arguylós con eras? No, cor forsa corporal aurà vensut e sobrat
arguyl en coratge de cavayler; jassia que nobilitat de coratge
no sie cosa corporal, ¡quant més fortitudo ni humilitat, qui són
coses sprituals, deuen gitar arguyl de noble coratge, qui és
spiritual nobilitat!
qui
ha flac coratge, no pot sostenir ni seguir l'orde de cavaylaria.
Per defayliment de fortitudo qui no és en lo coratge del cavayler,
enveja gita de son coratge justícia, caritat, larguesa; e per
aysò, és lo cavayler envejós de aver altruys béns e és pererós a
guanyar semblants béns per forsa d'armes, e per aysò diu mal
d'aqueylas coses que volria aver d'aqueyls qui les posseexen;
on, per aysò, enveja li fa cogitar con pusca fer engans e
falliments.
e voler; e per lo torbament, lo remenbrament se converteix
en oblidament, e l'entendre, en innorànsia, e lo voler, en
aïrament. On, con menbrar e entendre, voler sien inluminament
per lo qual cavayler pusca seguir les carreras de cavaylaria,
que ira e torbament d'esperit vol gitar de son coratge, cové
que recorre a forsa de coratge, caritat, abstinència, pasciència,
qui són refrenament de ira e refrigeri dels trebayls que ira
dóna. Aytant con la ira és major, aytant és major la forsa qui
vèns la ira ab caritat, abstinència, paciència; e on la forsa és
major, menor és la ira e major és caritat, abstinència, paciència;
e per la minoritat de ira e per la majoritat de les virtuts demunt
dites, mala voluntat, impasciència e los altres vicis són menors;
e on menors són los vicis e majors són les virtuts, major és
justícia, saviesa; e per la majoritat de justícia, saviesa, és major
l'orde de cavaylaria.
Dita avem la manera segons la qual fortitudo és en coratge
de cavayler contra los
temprança.
vici és peccat per massa granea, l'altre és peccat per massa poca
quantitat. E per aysò, entre trop e poc cové star tempransa,
en tant covinent quantitat, que sie virtut; cor si no era virtut,
entre massa [e] poc no auria miyà, e aysò no és ver. Cavaler
ben acustumat deu ésser temprat en ardiment e en menjar e en
beure e en perlar, qui
amistat ab vanaglòria, e en fer messió e en totes les altres
coses semblants a aquestas. E sens temprança, no poria mantenir
la honor de cavaylaria ni la poria fer star en lo mig, qui és
virtut per so cor no stà en les stremitats.
adorar e pregar e tembre Déu; cor, per aytal costuma, cavaler
cogita en la mort e en la viltat d'aquest món e demana a Déu
la celestial glòria, e tem les infernals penas, e per aysò, usa de
les virtuts e de les costumes qui pertanyen a l'orde de cavaylaria.
Mas, cavayler qui d'aysò fa lo contrari e creu en auirs e
aravanys, fa contra Déu, e ha major fe e speransa en lo vent de
son cap e en les obres que fan les aus e en los aravanys, que en
Déu ne en ses obres. E per aysò, aytal cavayler no és agradable
a Déu ni manté l'orde de cavaylaria.
usar de lur offici sens l'art e la manera qui
offici. On, con Déus haja donade raó e descreció a cavayler
e con sàpia usar de feyt d'armes e con mantenga la regla e art
de cavaylaria, e lo cavayler lexa sa discreció e son enteniment
—e rahó li significa e li demostra— e gita nobilitat de son
coratge e segueix auirs e aravays, adoncs és axí con l'ome foyl
qui no usa de raó e fa a ventura so que fa. E per assò, aytal
cavayler és contra Déu e, segons rahó, deu ésser vensut e
sobrat per son enamic qui usa contra eyl de rahó e de discreció
e de la sperança que ha en Déu. E si aysò no era enaxí,
seguir-s'ie que auirs ne avaranys e ànima sens rahó se covenguessen
mils ab l'orde de cavaylaria que Déu, discreció, fe,
speransa e nobilitat de coratge, e aysò és inpossible.
testimonis, enaxí cavayler fa son offici con usa de rahó e de
discreció, qui li són testimonis de so que deu fer en fet d'armes.
E enexí con lo jutge darie falsa sentència si no jutjava
segons testimonis e jutjava per auirs e avaranys, enaxí cavayler
fa contra so qui és de son offici con desment so que rahó e
discreció li demostra, e creu asò que les aus fan per lurs necessitats
e per ço cor van volant per l'àer a aventura. On, con aysò
sie enaxí, doncs per aysò cavayler deu seguir raó e discreció, e
la significansa que les armes signifiquen, segons que demunt
avem dit; e d'asò qui
costuma.
comunitat de géns fo eleta cavaylaria, e bé comú és major e pus
necessari que bé special. E a cavaler se cové belament perlar e
bellament vestir e aver bell arnès e tenir gran alberc, cor totes
estes coses són necessàries a honrar cavaylaria. Enseyament e
cavaylaria se convenen, cor vilania e leges paraules són contra
cavaylaria. Privadea de bons hòmens, leyaltat, veritat, ardiment,
vera larguea, honestat, humilitat, pietat e les altres coses
semblants a aquestes pertanyen a cavayler; cor enaxí con hom
deu conèxer a Déu tota nobilitat, enaxí [a] cavayler deu hom
comparar tot so hon cavaylaria reeba honor per cells qui són
en son orde.
cavayl no és tant mantenguda la honor de cavalaria con és en
la costuma e en lo bon nodriment que cavayler fa en sí mateix
e en son fiyl; cor cavaylaria no stà en cavayl ni en armes, ans
stà en cavayler. On, per aysò, cavayler qui acustuma ben son
cavayl e acustuma sí mateix e son fiyl a malvats nodriments,
faria de sí mateix e de son fiyl, si fer-ho podie, bèstia, e faria
de son cavayl, cavaler.
CAVALLER
segons que és recomptat en est libre. E cavaylaria és honrat
offici e és molt necessari a lo regiment del món. E per aysò,
cavayler, per totes estes rahons e per moltes d'altres, deu ésser
honrat per les gents.
sens que no agués la honor qui pertany a cavayler no mereix
ésser príncep ni senyor de terra, doncs los cavaylers deuen
ésser honrats per los reys e per los alts barons; cor enaxí con
los cavaylers fan star honrats los reys e los alts senyors sobre
los altres hòmens, enaxí los reys e
los cavaylers sobre los altres hòmens.
senyoria del rey o del príncep se covenen, cor lo cavayler cové
ésser franc per so que lo rey e
sie enaxí, per asò cové que la honor del rey, o de qualque
senyor se sie, se covengua ab la honor del cavayler, en tal
manera que
que sie temut, cor és forts; e que sie lohat, cor és de bons fets;
e que sie pregat, cor és privat e conseyler de senyor. On,
menysprear cavayler per ço cor és d'aquella mateixa natura de
la qual home és, és menysprear totes les coses demunt dites,
per les quals cavayler deu ésser honrat.
honor a cavaler, fa honor a sí mateix en la batayla. E senyor
qui de savi cavayler fa missatge, comana sa honor a noblea de
coratge. E senyor qui multiplica honor en cavayler qui sie son
servidor, multiplica sa honor mateixa. E senyor qui ajuda e
manté cavayler, ordena son offici e mantén sa senyoria. E
senyor qui és privat ab cavayler, à amistat ab cavaylaria.
no és honor de cavayler. Ni muyler de cavayler qui ha fiyl de
vilà, no honra cavaler e destruu la entequitat del linatge de
cavayler; ni cavayler qui per desonestat haja fiyl de vil fembra,
no honre paratge ni cavaylaria. On, con aysò sie enaxí, doncs
paratge en dona e en cavayler, per virtut de matrimoni, se cové
ab la honor de cavaylaria; e lo contrari és a destrucció de
cavaylaria.
cavayler, ¡quant més cavayler és tengut a honrar sí mateix e
son par cavayler! E si cavayler és tengut de honrar son cors en
ésser ben encavalcat e jent vestit e arreat, e de bones persones
servit, ¡quant més deu honrar son noble coratge, per lo qual és
cavayler! Lo qual noble coratge és desonrat con cavayler hi
met vils pensaments e malvats, e engans e traïcions, e gita de
son coratge los pensaments nobles qui pertanyen a noblea de
coratge.
ésser digne d'onor ni d'onrament; cor si ho era, injúria seria
feyta a cavayler qui cavaylaria té honrada en sí mateix e en
altre. On, con cavayleria sie e stia en cavayler, ¿qui pot tant
honrar o desonrar cavaylaria con cavayler?
fets a cavayler; e on majors són, pus encarragat és cavayler a
honrar cavaylaria. E cor nós avem a perlar del libre qui és de
l'orde de clerecia, per aysò perlam tant breument del Libre de
l'orde de cavaylaria, lo qual és fenit a glòria e a benedicció de
nostre senyor Déus.