PROEMI EN LA PRIMERA PART DEL PRESENT LIBRE
INTITULAT "MEMORIAL DEL PECCADOR REEMUT"
Per tal car solament aquell temps de la vida e peregrinació
de l'home faent via a la ciutat e pàtria celestial, per
camí de la mort, és per Déu, qui tots actes humanals ab
balança justa pondera e examina, volent de aquels haver
rahó pres e admès en compte, lo qual és escusat per justa
necessitat hó per necessària fragilitat, hó és despès en algun
loable studi e majorment theològich, lo qual, segons diu
Jhesús, fill de Sírach, és meritori de vida eternal, hó en
alguna altra obra de caritat, e per açò oci voluntari sia
denant lo juhí de la divinal discució del tot inexcusable,
com sia porta e entrada a innumerables vicis, temptacions
e impugnacions diabolicals e humanes, e com a sentina de
totes impuritats, segons diu sent Bernat, e no
vici reputat indigne de vida, segons appar en aquella paraula
de la figuera steril ( Luce ,
la vinya al conreador de aquella: "Talla-la, car per què
occupa la terra?", e per ço los hòmens studiosos de vera
philosophia han oci tengut en stima de mort, appellant-lo
sepulcre de vida, e açò rahonablement, com faça la intel·lectual
e racional creatura inútil e infructuosa e reprehensible
( Mathei ,
virtuós e diligent negoci deu sí mateixa, quant en ella
és, dirigir e destinar a ffelicitat de interminable vida, com
a creatura generosa e noble, ordenada hà aconseguir altíssima
fi, passant tota cogitació e oppinió, humana e açò per
migà de gràcia divinal, inspirativa de operacions excel·lens,
entre les quals obtenen preheminència les speculatives e contemplatives
e singularment excitatòries de la pensa en conexensa
e amor de son factor per sguart de la inmensitat de
les sues liberals miseracions sobre los peccadors diffuses,
e singularíssimament la contemplació recogitativa et rememorativa
de l'alt e sobirà beneffici de la Redempció de l'home
peccador, feta per Passió e mort de Jhesús, fill de Déu e de
mare verge, per tant yo, Phelip de Malla, indigne e inmèrit
mestre en arts e en Sacra Theologia e canonge e ardiacha de
Penedès en la santa seu de Barchelona, no per proprii motiu
meu, com aquell qui sabent qui son, e per a quant e qui
a ma imperfecció e profunda ignorància puch fer cert e verèdic
testimoni, no gosava tant presumir.
Mas premogut e exortat per alguns frares meus en Jhesuchrist
e concanonges, hòmens de gran probitat, exercitats
en virtuosa operació e dedicats a ffructuós studi de contemplació,
e specialment per vós, un de eleguant e elet, a aquells
molt honorable e de singular providència e saviesa, mossèn
Manuel de Rajadell, ardiacha de Vallès en la dita sagrada
seu, home ornat de militar títol vivent en lo setgle ans de
vostra professió a vida canonical ecclesiàstica, e ara venerable
diaqua e ardiacha e pronunciador àbil e congruent e molt
eloqüent dels evangelicals misteris; confiant de la divinal
influència, la qual acaba ço que a glòria sua és stat començat,
e sens la qual res gran o poch, alt o humil, no és
bennaventuradament principiat ni produït ab virtuosa perseverança
a fi desijada, e la qual influència o gràcia divinal
promou e avança tota bona intenció de la persona, faent ço
que en ella és, a lloable operació e a benaventurada conclusió,
detestant oci e aprovant diligent negoci en honor del
nostre Redemptor, lo qual de lengua e de cor en tots temps
devem beneyr e loar, per ço diu la Scriptura que val més
lo cà viu que lo leó mort (Ecclesiastès,
qui a utilitat de alguns se demostra que sapiència mundana
a sciència gran si sta amagada, axí com és millor lo poch
haver de l'home liberal que gran tresor encarcerat de l'avariciós;
e confiant per via de medi opportú del suffragi e
gran patrocini de les oracions vostres, de les quals entén
haver socors e propiciable valença, e de les liberals e affectuoses
obsecracions e deprecacions d'algunes devotes persones,
les quals insessantment sé que per mi, ab ànima humil
e ab genols clins e ficats a terra, juyén les mans als cels,
dreçant a Déu lurs vots, sobre les quals se recolsa e per les
quals s'esforça e
orfe ni viduat d'auxili aquell lo qual devotes oracions incessantment
emparen, segons appar en sent Pau, qui per mijà
de la oració que sent Steve féu per ell com pregà per aquells
qui l'al·lapidaven, aconseguí justificació e salvació, segons
ha scrit sent Augustí, e en lo poble de Israel, que fóra vengut
a estermini e total destrucció si Moysès no
a Déu interposat ab humil e devota deprecació ( Numeri ,
per tu se mitigua la ira divinal, la qual tu pots tenir, e
retenir, e fer abstenir, hó en tot o en gran partida, a la qual
tot lo món resestir no poria, segons appar Exodi ,
NumeriSapiencie
Ysaye non est qui consurgat e teneat te", suple per orationem
confiant, donchs, de les coses dites, hé deliberat
un thema lo qual pris aquest any present en la capella del
palau real de la dita ciutat, en un meu poch artificiós e
menys fructuós sermó, lo gran e sant divendres, davant
lo molt il·lustre rey don Alfonso, per tal com axí era nostre
desig e voler de tractar contemplativament de la Passió e
mort del fill de Déu fet home per dar a l'home perdut repparació
e restauració, explicant la causa primordial, mijans
e complida execució de aquella, ab al·legacions e proves de
la sacra Scriptura, en la qual lo dit misteri, com los altres
pertanyents a nostra salvació, per lo sant Sperit parlant per
boca dels profetes e dels altres actors dels libres canònichs
de la Bíblia és stat perfetament explicat; si bé la mia fràgil
capacitat no és sufficient per aquells copiosament entendre
ni conpendre, axí com no s'és algun enteniment creat, per
gran e ample que sia la vigor de la sua luminositat e natura,
mas menys lo meu, qui, freturós de lum de sciència,
és per ignorància caliginós e fosch.
E per tal que pus seriosament, ab ordenat compendi,
puixa alguns misteris de la dita Passió notar, e descriure,
e considerar, aquells explicar en lo present libell, intitulat
per mi Memorial del peccador remut, açò per tant car
és splicatiu e rememoratiu dels grans affanys, dolors, penes,
Passió e mort ignominiosa e vituperosa del nostre redemptor
Jhesús per la humanal redempció e del deute degut a ell
per tant alt e gran beneffici.
Lo qual libell hé partit en dues parts, la primera de les
quals endreç e tramet a vós, dit mossèn Manuel, e a la vostra
fraternal caritat, acompanyant-vos lo molt honorable e de
gran providència, consell e probitat, en Francesch Burguès
de Vil·ladecans, ciutadà de la ciutat, car les sues virtuts
l'àn fet present a la mia memòria, a les quals hé hagut
sguart de fer do de la pobresa de mon enteniment. E si bé
natura directa per Déu agent infal·libla ha entre ell e mi
deute de consanguinitat posat, emperò les dites virtuts sues
han principalment ma pensa excitada, dients-li que a tal
qui vuy viu appartat del regiment de la cosa pública, en
lo qual los dies passats per sos mèrits dignes de aquell s'és
trobat avançat, tant com toca participi de presidència en
General Parlament del Principat de Cathalunya, e encara
més primitat en conselleria de aquesta tan nobla e insigna
ciutat dessús dita, deu ésser acte de contemplació ofert e
presentat. Açò hé fet perquè, per vosaltres abdosos aquesta
primera part dita, agradablament acceptada, me sia presa
per Déu, quan demanarà rahó de mi, en compte de obra
ben esmerçada, car la vostra virtuosa recepció farà la mia
donació pus loable.
Emperò, per tant car ma consciència, segons dit hé, fa
a ma ignorància indubitat testimoni, e sé que no és de mi
avenir ni ben dir, mas errar e fallir, sinó tant com a la
suprema, increada e misericordíssima sapiència divina,
inspirant per gràcia là hon vol, en la qual, com en font de
totes aygües vives, complints tots bons desigs de la set humanal,
ha amor sens error, e donació sens improperació, e
compassió de tota involuntària infirmitat e misèria terrenal,
sens invídia e dissimulació, és plasent dirigir mon
stil e ma ploma, vull protestar, per ésser de mi pus tinent
e segur si veritat a juhí me citava, que a la santa Església
romana, cathòlica e apostòlicha e encara a determinació
theològica de tot proffesor e proclamador de veritat, al qual
mon studi, ço que Déus no vulla, fos adversant hó contradictori,
vull sia sotsmès tot quant en lo present libell e en
tots altres actes meus passats e sdevenidors é dit e diré.
Car protest denant lo jutge de ma consciència e scrutador
de mon cor, Déu factor meu, al qual no vull ni puch
mentir, que sola veritat hé e vull haver, tots los dies de la
mia peregrinació sobre la terra, per regina e directiva e
gloriosa timonera de la naveta de la mia intel·ligència, e que
a ffal·làcia e error de grat no vull consentir ni aderir, ans
si oppinió falssa e parencera, en hàbit dessimulat, mostrant
si ésser veritat, me decebia com a violentat, crit que
a la sua astúcia contradich e dissent de fet e de paraula e
de scriptura e de tot mon cor, car falsia contra theològica
determinació spontàneament e de recta sciència no hé may
honrada ne colta ne adorada.
Si donchs per aquella, axí com per àngell de tenebres
transfigurat en àngel de lum, no era stat circunvent, opremut
o violentament enganat e decebut, car sé que
aquell qui mi e tota humana natura ha remut és Déu de
veritat, e a la sola veritat divina, infal·lible, a la qual faent
tribut e regonexensa del feu de mon enteniment, coman
la certitut de tota ma creença sens altra fermança, car ella
és font transcendent de raig verèdic, infalsifficable, qui per
umbrós núvol de fal·làcia no pot ésser debilitat. Car sus tot
és veritat, a la qual me ret voluntari, car de tota altra
senyoria mon enteniment creat per haver repòs en altíssima
veritat subsistent e eterna, se tindria per abaxat e per tiranitzat.
Veritat invoch e reclam perquè faça scut contra
falsitat e contra tota lengua a malparlar e mentir enclina,
de la qual molt innocent sovent és estat ferit e molestat.
Mas car non son home justificat ans peccador, qui de
mercè e vènia hé gran necessitat, e per tal que a mi no entre
en juhí lo meu factor, senyor e creador, reclam no
menys lo pèlech habundant de la misericòrdia e pietat divina,
per tant que per mèrits de la mort de Jhesús e per la
sua amor, contra la qual ira no
a pas cuytat tro a la creu, hon la sua ànima del cors se partí,
sia mundat de vicis e haja medecina contra tot mon peccat.
E axí, recorrent a aquests dos essencials, infal·libles raigs
e inoffuscables, e potentíssimes perfeccions de la altíssima
majestat increada, la hun dels quals per vent a popa sens
orça e sens puja me demostra la via; aquest és veritat, e
l'altre, si
clemència o pietat eternal e benigne, la qual deleixs nostra
iniquitat, no sé de mi separar o lunyar sperança, a la
fi de la qual vendré segur si hé perseverança, e obtindré
auxili divinal per mi en aquest present acte, lo qual vull
començar o ordir a llahor e glòria de Jhesús mon senyor,
per mi peccador e per tots los altres reembre e salvar a dura
mort liurat, e en totes operacions de la mia vida ab instància
postulat, confiant que ell, del qual ara yo parle, hauré
adjutor, e advocat, e jutge favorable, e testimoni propiciable
en qualsevol mia necessitat, qui il·lustrarà per lum de veritat
sancera e bella mon enteniment, e dotarà de virtuts congruents
a la fe christiana ma francha voluntat.
E en esta fiança, en via de complanta de la mort de Jhesús
començ dient:
CAPÍTOL PRIMER, TRACTANT DE LA MAGNITUT
DELS DOLORS E PENES DE JHESÚS, SENYOR E REDEMTOR NOSTRE,
EN LES QUALS DEU PENSAR E COGITAR LO HOME REEMUT,
E HAVER DE AQUELLES COMPASSIÓ
Verba sunt Ysaye prophete, qui propter claritatem et evidentiam
proffecie quasi evangelista a Geronimo et aliis sanctis
doctoribus repulatur" Prophetiarum suarum, ca_a
Segons diu la glosa sobre lo present thema, los juheus
refferen aquesta sentència de paraules al propheta Ysaÿes
parlant e complanyent-se de sí mateix, qui fon serrat ab
serra de fusta, començant al cap e passant al mig de dos ulls
e procehint de lonch per tot lo cors; e açò per manament
de Manasés, rey de Jherusalem, les iniquitats del qual
són scrites en lo Quart libre dels Reys, a
lo segon libre, apellat Paralipomenon
aprés se fa mensió de la sua penitència e oració, e exaudició
de aquella.
La causa per què
fon per tant com los prínceps de Israel havia apellat prínceps
de Sodoma, e lo poble de Israel poble de Gomorra,
e per tant com havia dit que ell havia vist Déu sient sobre
alta cadira, com Déu hagués dit a Moysès, qui era major
propheta que ell: "no veuràs la mia cara, e no
qui visca" ( Exodi ,
juheus totes aquestes paraules.
Mas, segons la dita glosa deduïx, pus verdaderament és
entesa la dita sentència de Jhesuchrist, qui és sobiranament
just, car axí ho diu Geremies,
l'àn just senyor nostre". E tal testimoni de ésser just li féu
lo centurió ytalià, príncep de
appar Luce ,
Dien les gloses que aquest centurió, considerant la gran,
poderosa e alta veu de Jhesús, com ab molt esforçat e vigorós
crit dix: "Pare, en les mans tues coman lo sperit meu",
donant-li glòria per vera testificació, lo confessà ésser ver
fill de Déu, e per consegüent ver Déu, car home pur axí
angustiat e la nit passada possat en aquella agonia, la qual,
en tanta vicinitat de la sua final e peremptòria Passió, era
interior contradicció e batalla de la sensualitat reffugint la
mort, e de la rahó e superior porció intel·lectiva acceptant
aquella per filial obediència e comuna salut dels fills de
Adam, aprés tants batiments e ligaments strets de mans una
ab altra, e del cors al pilar, bufets, colps e colades
—car alguns devots contempladors han piadosament cregut
que los dits colps pujaren a nombre de
e aprés tants scarns, properacions e oprobris, qui, derivats
de font verinosa de invida e llivor, solen innocència e virtut
offendre e scandalizar, e aprés tanta effusió de sanch no
supèrflua, mas pura, e per la suor nocturna, per flagells,
per les spines del cap, per los claus de les mans e dels peus,
en lochs venosos e susceptius de spasme, tan vehí de la mort,
car lo menor grau de sperit vital qui pot ànima en cors
retenir sostench Jhesús en vida corporal, e altre cors humanal
tal martiri tan longament sostengut no haguera, si bé
Pilat inconsideradament se maravellà com tan poch vixqué
en la creu, no fóra stat potent fer tan alta clamor.
D'él dix David,
senyor"; lo qual psalm, segons lo títol, és oració del pobre
angustiat, e aquest pobre, diu la glosa, és Jhesús, qui, per
fer-nos richs de glòria, ha volguda sostenir voluntària pobresa:
e de la qual axí mateix, e pus expressament, fa menció
sent Pau, Ad hebreos ,
làgremes, que scampà per nostra ingratitut e desconexença,
com a planyent, e per nostra salut com per aquella supplicant,
e sí mateix al Pare offerint, fon exoït per la sua reverència,
la qual li donava la divinitat unida.
Diu una glosa que per tal lo dit centurió lo cregué ésser
fill de Déu, car lo véu morir ab potestat clamant. E en açò
ha aquest figurada la sgleya dels gentills, confessant Jhesús
ésser ver fill de Déu, callant la sinagoga.
En ço que Jhesús clamà se demostrà home, mas en ço
que tan fort cridà en tal article, se demostrà ésser Déu,
segons diu una altra glosa, car més féu que no fera pur
home, home pur, dic sens deïtat.
E, encara més, tall testimoni de ésser just li féu la muller
de Pilat com li tramès a dir: "
(Mathei
que volgués dir: "no t'entrametes de aquest hom just ni
vulles a mort judicar, ni sobre ell juredicció judiciària exarcir",
si donchs no era absolutòria, "car greus somnis e de
gran terror hé per ell sostenguts". Segons diu la glosa,
lo dimoni, volent per fembra empatxar la redempció de
l'humanal linatge, axí com per fembra havia la condemnació
de aquell procurada, consellà en somni a la muller de Pilat
que ab son marit, que l'havia jutjat e
segons és scrit a
"
e per consegüent la redempció humana.
E si algú fa qüestió com sabé lo dimoni que la redempció
humanal fos tan propinca, respon la glosa que per ventura
ho presumí per la gran consolació e alegria de les
ànimes habitants en los lims d'inffern, sperans lur veïna
salvació, que fou açò que véu la muller de Pil·lat en somni.
Lo test de la Scriptura e les gloses no ho dien, mas pot
ésser que l'í fes veure lo dimoni, que si donchs no li és
per Déu vedat, ha gran poder sobre les potències secitives,
axí com sobre altres coses, "
terram que comparetur eiJob,
destrucció de Jherusalem, la qual vench per venjança de
la mort de Jhesús, o algun sinistre cas contra Pilat o privació
de la sua senyoria, la qual se seguia a la destrucció
de Jherusalem. Perquè les coses que vehé en visió ymaginària
e fantàstica, la qual se fa en somnis per representació
de les spècies relictes dels objectes en la memòria, e representades
al sentiment interior qui és appellat comú, fforen
moltes e de terror inductives,
Appar, donchs, que les paraules del thema dients: "lo
just pereix",
ho recogite,
cor", axí com deuria, attesa la calitat del pascient, són paraules
del dit propheta improperant a la sinagoga judaycha
la mort e Passió del sobiran just Messies e fill de Déu
e de la verge Maria, e improperant encara més avant, e
ffaent retrets en via de complanta, a tots los desconexents
e ingrats de tan gran benefici, la lur redempció.
E nota que no diu: "no és alguna", mas "nengun", en
significació masculina, segons denota aquella dicció relativa
"
altre loch del seu libre, ço és a
de Jhesuchrist: "
hé yo tot sol calcigada, car ni àngel ni home gentil ni juheu
m'í àn ajudat, e de les gents totes del món no y à home
mascle ab mi". Açò dix per no metre la verge Maria en
nombre dels altres, la quall, segons diu aquí la glosa, e stech
e perseverà feel al seu fill en la sua Passió, ne declinà per
alguna temptació ni persecució. O franch saffir de color
celestina, e cast smaragde de gran perfecció! No perdist may,
verge Maria, la vera fe de la divinitat del teu fill preciós ni
de la sperança de resurrecció. O ferma tremuntana inmutable
e perseverant, la força d'inffern no pot res contra tu!
E nota més avant que si alguns e algunes lo planyeren
com a home innocent condempnat a gran tort, emperò no
planyeren segons aquella reverència singular que havia per
la unió divinal, ne l'adoraren com a Déu, e, per tant, la
ingratitut de l'humanal linatge e la malícia dels juheus no
stimaven tant com devien, e de aquelles ingratuitut e malícia,
e de la mort de Jhesús, per consegüent, tant no
com devien e ffaeren si considerassen la reverència e magestat
sua divinal; car segons la stima que lo enteniment fa
de la cosa és lo pes e la inclinació de la voluntat a aquella,
si donchs a vegades lo contrari no s'esdevé per alguna fort
passió e exorbitança de rahó. E de aquesta ingratitut se
complanyà Jhesús per nós crucificat, segons que appar per
aquella devota prosa
"Vide homo quid per te pacior. Non est dolor sicut
quo crucior. Ad te clamo qui per te morior. Vide penas
quibus afficior, vide clavos quibus confodior. Et cum sit
tantus dolor exterior, interior meus planctus est gravior tam
ingratum cum te experior
en contemplació Jhesús stant en la creu parlant ab
l'ome peccador, qui havia perduda aquella excel·lència
e perfecció en la qual per Déu era stat creat. "
Deus hominem rectum" (Ecc._tes,
de tota humana natura, dient: "veges, home, què sustinch
yo per tu. No és al món tan fort dolor com aquesta que mi
per tu turmenta. E muyr per tu faent a tu clamor. De tu
mateix me clam a tu, car no y son per condempnació tua.
Obre los ulls teus, car basta
Mira mes penes e com son turmentat, mira los claus dels
quals son trespuat. E com sia tanta la dolor que
de fora, molt és pus gran e pus greu lo plant interior,
e lo qual fas dins l'ànima mia com veig axí que m'ést
desconexent."
E per tal em persona sua diu David: "sobre la dolor de
les mies naffres han ajustat". "E què han ajustat?", diu
la glosa, e respon: "ingratitut e desconexença". Certes, bé
és desconexent e privat de tot sentiment generós e noble
aquell qui no ret compassió al reverent Jhesús. E bé demostra
que no és menbre seu si no
ell és son cap; masa és aquell menbre insecitiu e paraliticat
qui no
menbre hac Jhesús gran dolor, car més se dolia de un sol
peccat d'algun peccador que si mill vegades fos lo seu cors
liurat a mort molt dura. Appar per açò damunt dit que en
Jhesuchrist la dolor que hac per nostra compassió fon major
que la dolor que hagué per la pròpria Passió, no obstant
que la dolor de la sua Passió sia stada major que jamés fos
ni serà alguna passió de mort ni de martiri, de la passió
de Abel just trossús a la mort del darrer vivent moridor per
les flames del foch de l'universal e extrem judici.
E açò per quatre rahons que al present me occorren. La
primera, per sguart de disposició de pascient, e en açò concorre
la puritat de la complexió de Jhesuchrist, pus pura
que jamés fos, e per consegüent pus sentible de contrari.
Item, complexió temperatíssima, non tan solament a pes
e a mesura dels
e segones, mas encara segons aquella primor de proporció
deguda al cors apellat per los grechs "
és la pus perfeta que per natura trobar se puxa, hí encara
cogitar per phísica speculació. E, per consegüent, excés e pes
de contrari exterior la alterava pus fort, e lo excés pus
primament e pus vivament se sentia. Item, perfecció del
sentiment de tocament, car l'ome ha pus cert e perfet aquest
sentiment que los altres, segons dix Aristòtil, e Jhesús sobre
tots. Item, la passió en loch dels nirvis, e lo pes del cors
a dos claus de les mans, sens appodiació sinó de un clau
dels peus, e de dos, segons alguns dien, la qual appodiació
e sustentació era penosa, e havia en sí mateixa spècia de
afflicció; les spines del cap, dels jonchs inerins entrants
ab violència per lo test; la dolor de les blavures per los
batiments, per rahó dels quals diu Ysaÿes a
"Per la sua blavor som sanats". Diu la glosa: blavura feta
per les vergues, e per ço, prophetizant, dix d'él Ysaÿes,
no
fon en tot lo cors per sanar tot lo home malalt en totes ses
partides. E axí com lo seu cors era per nós affligit, axí la sua
ànima per nós verdaderament se dolia. Axí ho diu la glosa
sobre Ysaÿes, a
La segona rahó o causa de la sua mort dolor suprema
era car aquella Passió era satisfactòria de tots los peccats
de l'humanal lignatge. E no tan solament havia sufficiència
de satisfer per aquells, mas per infinits si ésser poguessen.
Per tal dix David, en lo psalm qui comença "
clamavi
E per tal era condecent que, totes les dolors que
cascú deguera portar per los peccats, fossen en ell unides.
E per tal com mort és pena e dolor consegüent lo peccat
de Adam, segons appar Genesis ,
ex eo morte morieris
entrevenguessen penes e dolors satisfactòries de totes delectacions
il·lícites en los peccats admixtes de aquells per los
quals aquella mort sostenia. Car scrit és en la ley de Moysès,
Deuteronomii
la mesura de les plagues e de les penes punitòries". E en
lo Apocalipsi, a
e en delits és stat, tant li són donats plors e turment".
Per tal dix Ysaÿes, a
érem desviats, Déus possà en ell les iniquitats per delir aquelles,
e que, les nostres dolors e langors, ell les ha portades.
E per tal com aquesta Passió era supererogatòria, e
pujava més en bé que tots los peccats de humana natura
en mal, e era molt major que los dits peccats no merexien
per justícia comutativa, la qual segons la magnitut del
delicte taxa la pena, diu Job em persona de Jhesús dolorat
e angustiat: "ja fossen pessats tots los meus peccats". Ço
és entès de humana natura, los quals appella seus per la
amor e unió del cap ab los menbres, reputant seu ço que
és de aquells,
"per los quals hé ira divinal mereixcuda", ço és, hé obtengut
e volgut que lo Pare misericordiós obràs ab mi com ahirat e
penedint-se de haver-me fet hom. Car aquell obra com a penident
qui desfà ço que fet havia, si bé no
axò que sia verdaderament penident, car mutació e penidença
no han loch en Déu. E ffossen mesos en un braç de
la balança de justícia, e la mia calamitat e dolor de la passió
que soffir en l'altre braç de la balança, com arena de mar
abeurada de la grossitut de la aygua seria la dolor pus greu
que
reverència de la divinitat a la qual la humanitat de Jhesús
és unida, que, per aquell sguart, la menor pena que Jhesús
passàs jamés per lo humanal linatge, e may no
alguna sinó per aquell, pujà més en dignitat meritòria e
satisfactòria que no fan tots los peccats del món en malícia
derogatòria.
Emperò nota ací que sants e aprovats doctors dien que,
no obstant aquesta passió fos axí gran, emperò cascun damnat
en infern la passa major. E per ventura alguns en
purgatori, qui per lur calitat e disposició, car són
passionats en la sua ànima, la qual és principi e rahó de
sentir, qui per disposició de l'agent principal e instrumental,
car los principis aflictius són instruments inmediats de
la divinal justícia, e per ço cosa corporal axí com foch ha
acció sobre sperit, qui axí mateix, per tal com aquelles penes
no
e desmèrit no duren sinó tant com dura la present vida lo
ús del franch arbitre contradictori, ço és, potent a voler
cascuna part de contradicció, e per ço àn més rahó de pena,
car de aquells no
lur purgació.
La terça rahó de la magnitut e granesa de les penes de
Jhesús se pot assignar car la acció de la pena no era per
Déu sospesa, axí com fan la acció e virtut del foch sobre
los tres infants (Daniel,
de agens en alguns màrtirs, axí com de sent Tiburci, com
ab los peus nuus stava en les brases e li paria que calcigàs
roses, e axí de alguns altres; ni la part secetiva receptiva
de la pena era confortada, axí com la força de Jacob fon
com luytava ab l'àngel, per la qual diu Osehe propheta que
hac força e poder sobre l'àngel (a
potència de la ànima a la altra ajudava, mas totes les virtuts
actives en lur opperació ésser esforçades, les passives en
ésser extremament afflictes e carregades.
E fon en açò praticat un gran miracle sobre tot cors de
natura, car en la ànima de Jhesús foren ensemps sobiran
goig e sobirana tristor. Lo goig de la visió beatíffica de la
essència divina, car era comprehensor, e sant benaventurat,
e confermat en glòria,
tecum
de l'humanal linatge. Aristòtil, príncep dels philòsophs,
ací fal aquella tua regla la qual scrivist en lo
de les tues Ètiques, dient que tot goig o alegria intel·lectual
o censsual expel·leix, o almenys tempra, tristícia, no solament
contrària, mas encara contingent, qui vol dir de tota altra
cosa impertinent aquella de la qual és lo goig o alegria.
Car veritat és: aquella alegria e dolor de Jhesús no eren
contràries com no fossen de un adequat objecte ni de una
cosa mateixa, mas de diverses, segons dit és. Mas per açò
no cessà la maravella, majorment com digua la Scriptura que
l'amor que Ysach hagué a Rebeca, muller sua, fonch axí
gran que mitigà la dolor de la mort de la mare sua ( Genesis ,
la qual se segueix a la amor que té present la cosa amada
e desijada. Car delit és passió plasent causada per presència
de la cosa covinent e amada e desijada. E en Jhesús la dolor
de la Passió per la beatíffica consolació no fo rellevada
ni mitigada; per tal em persona sua diu lo Psalmista,
ps.
paraules de la part secetiva, la qual per la deïtat adjuncta
no era de les sues dolors scusada ni relevada.
Pot ésser més avant dit ací, per major declaració, que
com anxietat o tristícia sia passió de la ànima, causada en
ella per aprehenssió de algun gran mal present o prohisme,
lo qual no pot squivar que Jhesús, prevehent la sua dolorosa
mort axí proïsme, a la qual no podia scapar, com
fos per Déu ordenada e deliberada, al qual ell, qui no podia
peccar, no volia contrastar, havia per orror d'aquella mort
tristícia sobirana en la part secetiva, la qual, segons dit és,
no era al·leviada per alguna sentil·la scintil·lant de la consolació
sua intel·lectual per visió beatíffica, ordonant açò la
providència eternal perquè la dolor sua fos sobirana per los
peccats de natura humana.
La quarta rahó pot ésser assignada per ajustament de
moltes dolors ensemps, segons és scrit (ps.
la dolor de les mies naffres han ajustat", e és en altre propòsit
stat al·legat. Car la sacra Scriptura és axí fecunda, que
un test serveix a confirmació de moltes veritats; per tal dix
Daniel, a
d'aquest món qui en moltes maneres entendrien e applicarien
la sciència de la sancta Scriptura. Per aquella matheixa
rahó dix Job, a
"Naffra sobre naffra m'à Déu ajustada". E açò dix no solament
per la naffra del costat ajustada a les naffres de les
mans e dels peus, mas encara per concorriment de moltes
altres penes e dolors ensemps applegades, per ésser com a
nuus vinents de les parts dels quatre vents del món, per
ploure sobre ell un dolorós diluvi.
E entre les altres podem considerar que y entrevengueren
les dolors següents: dolor de la infidelitat de Judes
—O misericòrdia inestimable, haver dolor de la damnació
de aquell qui
e malaltia dels juheus e reprobació. Item de la destrucció
sdevenidora de Jherusalem, per lo peccat de la sua mort,
per la qual destrucció havia ja làgremes scampades ( Luce ,
la qual era com de home que fos molt criminós. De la
desconexença de humana natura, de la fuita dels apòstols,
qui en aquell moment eren desplasents a la divinal magestat,
segons avant més se declararà. Item compassió de la
sua mare,
doleo
E segueix-se en lo test de Geremies "
vocata est
ço és dolor, de compassió sobre la dolor de la Passió és
stada sobre mi appellada. O Verge, en les dolors a les quals
scapist com lo parturist, car infantist sens dolor, encorreguist,
e en molt pus forts e majors, com en creu penjar
e plorar lo vist!
Poria ésser feta qüestió qual fon major en Jhesuchrist,
la dolor de la sua Passió, o de la compassió de la sua mare.
Poria algú ací respondre que de la sua Passió, car més se
devia dolre de ço que més volia, e aquella dolor era pus
impròpia e pus peregrina: "
ejus erat peregrinum ab eo", ut dicit Ysayas,
Emperò pus comunament solen ací los doctós contemplatius
dir que major la compassió, de la mare, e més
lo angustiava, que no la sua pròpria Passió forana, si bé la
sua ànima se dolia molt de lexar aquell cors axí bell, axí
pur, axí dotat de totes virtuts naturals e gratuïtes, la companya
del qual no l'agreviava en res, com fos cors del tot
a ella obedient.
Més avant, era gran la dolor de la sua Passió com considerava
que aquella era infructuosa per tots los damnats,
la sufficiència de la qual era infinida intensivament
e extensiva.
Item car tots los sentiments seus corporals havien passió.
Los ulls, que li foren envel·lats, e en aprés mirant la mare
tribulada e la exaltació dels juheus. Les orelles, hoÿnts opprobis:
"Va qui destruïes lo Temple de Déu, Helyes appella".
"Si mateix no pot salvar." "Si ést fill de Déu devalla
de la creu", etc. Lo odorament, per les calvàries dels morts
en lo loch hon fon crucificat. Lo gust, per lo abeuratge del
vinagre e fel. Lo tocament, per los claus, spines e flagells.
La fàç, scupida e ferida ab canya, e ab mà la barba pelada.
Lo coll ferit. Los muscles carregats de la creu. Les cames
stirades e los braços e les mans trencats. Tot cuyt, tot passionat,
car de l'anyell pasqual era manat que tot fos cuyt
e tot rostit, e no y hagués res cruu ( Exodi ,
Job a
causa e sens culpa mia", dient açò em persona
Jhesuchrist.
O sentiments humanals!, com serets en delits, recort-vos
dels sentiments de Jhesús tots passionats; e si sóts en dolor,
prenets-la ab virtut e pasciència gran, la qual per pes del
món no s'enclina ni
ésser priviligiat que lo mestre, ni lo cavaller que son príncep,
ni
consolacions a vosaltres offertes no prengats totes, ni usets
de aquelles, mas, per ésser conformes al vostre exemplar,
digats ab lo Psalmista: "
la meva ànima rrebuja consolació pendre en coses terrenals
quant li recorda de les dolors e abstinències de son senyor
Jhesús, qui per ella salvar ha temporals delectacions
de sí lunyades, e, en loch de aquelles, acceptades en tots sos
sentiments dolor gran e greu pena, tant que los cels se són
maravellats e la sua benignitat han molt glorificada. Car tal
manera de guarir malalties, ço és, prenent en sí lo metge la
dolor del pascient, e la pena, e lo pus greu treball de aquell,
no fon may usitada.
E per aquesta rahó e altres desús dites sent Pau ( Ad hebraeos
per nós passionat, dient: "Recogitats a aquell qui per los
peccadors soferí en sí mateix tal contradicció". Diu la glosa:
"Amara Passió". Diu altra glosa: "Contradicció de la sensualitat
reffugint la mort e dient: "Pare, si possible és, pas
de mi lo càlzer de la Passió", e de la rahó que deya: "No
axí com yo vull segons la affecció de la mia sensualitat,
mas axí com tu vols."
D'on appar que aquesta contradicció no era pertinax ni
porfidiosa, ni podia ésser dita rebel·lió de la carn contra l'esperit,
ni concupiscència de aquella contra la rahó, mas sola
natural affecció de la sua permanència. Car la sensualitat,
sens murmurar e ffer altra deffensa, se sotsmetia al voler
del Pare, lo qual valia que en Jhesús, fill seu, fos aquella
sensual voluntat reffugitiva de la mort, per demostrar que
aquell havia vera carn humana, segons appar, e axí ho dien
los doctors, e lo Mestre de les Sentències axí ho té en lo
terç libre a
volentat divina e humana, e la voluntat humana axí mateix
dobla, volentat racional e volentat sensual.
E si nos demanen per què sent Pau induïx los elets
a semblant rememoració, en lo nombre dels quals devem
sperar que serem per mèrits de Jhesús, qui de grat nos
vol atorgar, respon-nos ell mateix: "perquè no defallats fatigats
en vostres coratges"; quaix qui vol dir havents tal
exemplar e miral de vostre creador, qui com hagués consolació
infinida com a comprehenssor de tots béns spirituals,
volch sufferir voluntàriament, per los peccadors reembre,
mort ignominiosa. No siats delicats ni inpascients, ni
us mostrets malcontents de paraula ni de obra en sostenir
adversitats, e penes e affanys volent innuhir. Ja havets qui
us ho mostra, e s'és mès davant.
E açò notava sent Pere, Prima Petri,
Jhesuchrist en la sua carn ha passió sofferta, armats-vos
vosaltres de tal cogitació", ço és, de remembrança de la
Passió sua. Car si és consolació a l'home afflicte e miserable
haver participi d'altres en semblant pena,
in tragedia
quant més si son senyor hi ha per companyó, en açò exortant
los feels armar-se de la memòria de la Passió de Jhesuchrist,
la qual sens amargor, mortificació de carn rebel·le
e compunció de sperit no deu ni pot ésser per pia e devota
ànima remenbrada, segons lo dit de Jeremies en les sues
Lamentacions: "
mea
Aquesta remenbrança devota de la Passió del fill de Déu
dissipa e tuda les temptacions de la carn, e tota la ost infernal
s'esglaya per la memòria e meditació e nominació de
aquella. Car lig-se que un sant home era molt temptat per
sperit de fornicació, e no podent resestir als grans confflictes
e stímuls de aquell, agenollant-se e lançant-se danant lo
crucifixi, dix axí: "la terra o lo castell de mon cors, lo qual
tinch per tu, no
tu". E de continent cessà la sua temptació. E no
crech sia res millor per obtenir de Déu gràcia e consolació
que denant lo crucifixi star agenollat, e presentar a aquell
ab plena confiança e ab humilitat la oració. Emperò no
entengua algú que la ymatge del crucifixi dega ésser adorada,
car açò seria error e abominació, mas en aquell ver
Déu e ver home Jhesús qui fo crucificat per nostra salvació
o restauració, del qual la ymatge és representació. Mas per
tal com lo vocable de contradicció de volentats pot inportar
dubitació, devem considerar que la contradicció de la
sensualitat de Jhesús a la mort proposada no era per rebel·lió
ne per repugnància al voler divinal, al qual era concorda
en ço que volia e en la manera en què ho volia, ço és, en
morir e en morir per mort ignominiosa per peccadors inflicte,
mas per una aderència de amor a la pròpria vida
e permanència de aquella, la qual és natural, car tota cosa
desija la sua permanència e conservació, segons dix Aristòtill,
Physicorum , e per la qual demostrava que havia vera
carn humana, e no pas fantàstica, contra la error e perniciosa
secta de alguns malvats heretges.
Axí appar que aquell maravellós e precel·lent orologe de
la ànima de Jesús e de les sues potències en diversos moviments
concordava, axí com l'arpa en diverssitats de sonts
particulars ha concòrdia de una íntegra armonia; axí, més
avant, com en los moviments dels cels diverssos ha concòrdia
e pau gran en l'orde e regiment de l'univers. E per ço
la voluntat secitiva de Jhesús, havent perfecció de original
justícia, la qual lo sotsmetia a la disposició divinal,
dehia: "Si no pot passar de mi aquest càlzer de la Passió,
segons orde de la justícia per tu diffinida, e de la manera
del·liberada per tu ésser servada en la redempció humanal,
sia feta la voluntat tua".
Mas en pus longua speculació de la matèria present no
puch aturar, car la voluntat cercant ab cuyta alguna fi desijada
no sofir longua triga en mijà algun, car res no és prou
cuytat ni tost al cor qui ab desig ardent cobeja e spera:
et Seneca tragicus: "Omnis nimirum longa properanti mora
est
de ma narració, si bé en ço que dit és se pot assats
compendre la gran e incomprehenssible obligació de l'home
peccador a Jhesús fill de Déu, qui ab tant greus treballs
ha de aquell volguda obrar e celebrar la redempció. A ell
sia dada glòria eternalment ab benedicció.
CAPÍTOL SEGON. TRACTANT DE ALGUNES EXHORTACIONS
FFETES AL COR HUMANAL PER INCLINAR-LO A HAVER COMPASSIÓ
DE LES DOLORS E PENES DE JHESÚS, AXÍ COM
ÉS OBLIGAT E TENGUT
A vosaltres, verdadés e devots christians de qualsevol
estat e condició que siats, hòmens o ffembres, ecclesiàstichs
o lechs, prelats, reys, o altres a qualsevol potestat subjectes
e sotsmesos, grechs o latins, ffranchs, obligats a personal
servici, negres o blanchs, qui tots són uns en Jhesuchrist,
fformants un cors supernal místich, del qual sóts
menbres, e ell el vostre cap, als quals com a un principal
exemplar de humilitat e obediència, car elegí abans perdre
la vida que la obediència filial a Déu lo Pare, e com a un
ver zelador e amador de sos pobles, qui la sua vida posà
per scusar la mort de aquells, és vuy offert lo vostre rey
Jhesús, Johannes ,
qual servir e la honor del qual augmentar devets e deffendre,
per lo qual tot vostre temps e specialment la present
matinada, devets occupar en meditació dolorosa e compassiva
de la sua mort, perquè de aquella isque foch de amorosa
ymitació en son cos, impel·lint a rete-li semblant per
redamació fundada en lo seu precedent beneffici, e en la
inmensitat de la sua bondat, la qual és objecte amable e
desiderable de vostra voluntat. A vosaltres, donchs, christians,
caracterizats per divinal empremta, qui sóts scrits en
lo libre de vida, e seguits per fe e speranca lo penó invincible
del rey crucificat, e a vosaltres en special, hòmens molt
venerables en lo prohemi per mi nomenats, vull fer manifesta
una mia contemplació.
Emperò, consellant-me ab saviesa e ab devoció, car tot
l'àls és insipiència e supèrbia e gran presumpció, hé del·liberat,
axí com aquell qui sospirant supplica per fer virtut
ésser pus liberal e pus presta a donació, ab gran ardor e
fflama de desig sospirós, humil e cuytós, fer missatgeria, una
oració al gran rector, administrador e regnador dels cels e de
la terra, emperador eternalment vivent, sens lo qual ull no
pot veure claror e
exterra, car de sciències él és lo gran clauer, alpha et omega
( Apochalipsis, primo
si en dues letres, primera e darrera, alpha la primera e omega
la darrera en lo grech alphabet, per tall que d'ell qui és
govern e regle de saber e de rahó, pus que d'ell vull parlar,
haja direcció, dient axí ab la brasa de ma fervor encessa
dins la fornal de meditació:
"O viva lum, excel·lent, poderosa lum intel·lectual, perfecció
de amor! O valor gran, penetrant e activa valor sens
par, remey contra langor! O sapiència de tots béns exemplar,
a la qual plach ésser per nós passiva! Ara me inclín
conexent què té obs a la tua fulgor. Ab ardent raig de ta
fàç amorosa dóna
secrets de ta mort dolorosa, per la qual home perdut volguist
salvar e coronar de vida. Preciosa virtut del sant pilot
Jhesús, ver Déu e home, la qual vull per notxera de la
fràgill naveta de mon enteniment, mostra
apuntada ab lo compàs de ta perfecció, per navegar
en aquella mar alta de la Scriptura sancta, profunda e impenetrable,
trobant lo port de la redempció, e dóna
fructuós e segur marinatge en l'escrutar, en l'enquerir e en
l'envestigar de la pràtica tua, tan àrdua e tan laborosa, la
qual, per caritat e amor, às servada en natura humana
cayguda relevar, e de terra eternal eclipsi de mort interminada
a vista reparar de la lum increada.
"Car a semblança de aquell qui fa camí per mar
inusitada, e, ab plom faent prova, vol del fons saber nova,
la corda de ma pensa, la qual és desig de conexença de certa
veritat, dins lo gran fons del teu cor vull stendre, bé que
corda no
circumstància de la divinitat, e stendre
sens fi e sens fons mesurar, e pessar no pas al fil de la justa
balança, car no y basta pensar, mas un poch a les bastes,
per considerar natura humana com roman obligada a tu,
Senyor, qui la volguist salvar, e com te deu de tot son cor
beneyr e loar, magnificar e glorificar, e de tot son poder e de
tota sa virtut amar, honrar e altificar, axí com aquell qui
ést major e pus alt de tota laor, e sobre tota laor e benedicció
ést exaltat e beatifficat.
"No
per temor de les seques o sculls de peccat, ans axí com a
vira que parteix de fort arch, la qual entre contrasts de
vents impetuosos va dret a son senyal, iré tot dret en virtut
de mon arch, qui en creu se vincla, al regne sant; e no
trobarà desesperat per temor ni per error ni tristor, ni per
ira, pus hé pilot qui a bon port me tira. Encara més, com
a nau que segueix la corrent e lo vent, qui dels fraus spira,
iré tot dret ab fe virtuosa al príncep sobirà, qui tot ço que
serà veu clarament, e prescient e predestinant ó té present
en mira.
"O pietat inmensa e visceral! O santa musa de l'eternal
Parnassus! O Elicona, mont sapiencial! Dolça Calíope!
Minerva supernal! O déu Apol·lo! No dic Apol·lo, aquell
fals déu strany de la dèlphica ylla, mas tu, ver sòl del ventre
virginal, sòl dels elets transcendents, divinal e ensemps
humanal, tu, qui trespasses facúndia thebana e als muts e
als bruts prestes laor vocal, e fas lo sol regirar per la spera,
il·luminant tot ço que pot mirar e ton sagell possist dins
nostra cera.
"O letícia de les osts inmortals del teu eternal regne!
O consolació dels peregrins mortals qui sospiren a terma!
O standart insigne e reyal, provat en fort batalla, tu qui
pasist la fortunal angoxa de la mort corporal per la salut
de tots los fills elets de aquell pare antich del qual cascuna
sposa és filla e nora; obre mos labis perquè la mia bocha
puixa resonar misterials e appropiats càntichs a la efficàcia
e sufficiència de la Passió tua, e per tal que la lengua attenta
e devota puixa gustar de aquella dolça mannà la qual
ve de alt, mannà desiderable d'un sentiment sapiencial, del
flum de sanch qui de tes venes brolla, partint del cor, exint
del dret costat, sí que aquella sàpia més avant recitar los
treballs, e si no tots, la milena partida que has sufferts per
la gent desolada aconsolar e reparar, o sendera de vida!,
e per dar pau de ta sagrada missa a morts, a vius, a tots
aquells qui ton sant sacrifici ab ferma crehença hant volgut
sperar. O tant deman com dir almenys la milena partida.
E qui és aquell qui la sabés dignament explicar? Content
seré si de tu puch, a tot lo més, poar una gota petita, eternitat
interminable, vida, simplicitat regnant e infinida, imperiosa
magestat, sclarida divinitat tot lo univers creant
tenent e sustentant, Trinitat preheminent, benigna e constant
en voler, en un saber, en un poder, en un ésser essencial
unida a la tua influència regulativa.
"Se prepara mon cor ab gran desig que li sies
pl[as]ent, axí com la rosa se obre e
calent, e l'ostrea marina s'afluxa e
atança, e orella se amanssa quan ou lo son plasent, e tota
cosa naturalment se avança a la perfecció d'on pren endreçament,
goig e sostentament. A tu se inclina e a tu se reclina
la mia confiança. Ordeix la tela de la mia sperança; sies
principi per tots temps de mos actes, sies mijà, sies acabament,
sies lo tot. Car ço a què fallries seria va, defallent
e nient, e peccat offenent. Donchs sies pa a mon enteniment,
sies pastura de mon seny e ma lengua, lo teu sant
fre ma paraula retenga, ton speró ab just compàs l'estengua,
si que
veritat sobre tot exaltat, la qual en creu sofferí greu turment
per abisar l'inventor de falsia, e a les géns procurar
salvament. Sies tu signe per lo qual adquerir ulls humanals
cové que en tu s'apunten. Sies camí, sies sender e guia, sies
mijà de mon desig, Maria, mon gual, ma nau e ma philosophia;
axí poré pervenir a sophia. E spandeix l'aygua de
impetuós fflum de saber e de lum, dolça lucerna de mon
enteniment qui passa per la via."
"Ara, armat de invocació, explicaré ma contemplació.
"Mirant com lo sol visible e corporal il·lumina aquest
nostre emisperi e la terra on habitam, pensant yo en aquell
sol de justícia qui ha fabricat sol, alba e steles e luna;
e suprema, il·lumina los enteniments inmortals qui passen e
peregrinen en corsos mortals per la via de aquest setgle
hà intel·ligència e conexença de veritat evident, o revel·lada
e creguda, dissipant tenebres de error, opinió, suspició e ignorància,
manà ma voluntat, regina en lo regne de ma ànima, a
la mia potència intel·lectiva aplicar-se a diligent studi theological,
per saber e scrutar la rahó per la qual lo innocent
e reverent Jhesús, qui en causa sua justa invocava no pas
strany a qui no calgués, mas pare no pas orphe de potestat,
mas de potència trascendent, per la qual ajudar-li podia,
dient-li per què l'havia desemparat, e que
vista conmou gran e generós a compassió;
et
e obligats a ell, qui, almenys en la sua necessitat e majorment
extrema, fallir no li devien, dient, per boca de Job,
a
mi", e si no vosaltres, juheus orbs per furor e ira, passions
inigües, e les quals subvertexen e trabuquen la pensa (
illud Vergilii: "ffuror iraque mentem precipitant"
vosaltres, amichs meus, als quals hé dit que no appellaria
servents, mas amichs, sabent que generós coratge per
amistat se vincla més que per sguart, senyoria o per altra
temor. E per ço los romans amaven més appellar los subjugats
amichs que no servents o sotsmesos: "
dicit Seneca
en totes les sues accions e obres, segons diu lo thema: "peria
temporalment, e moria desemparat de adjutori",
sum homo sine adjutorio inter mortuos liber, etc.
qui ferret auxilium
E per ço en aquest capítol introduïx Job a sí mateix en
persona de Jhesús dient a Déu lo Pare: "Yo stich a juhí
d'ome, qui home hé fet, e son executat per aquell, e mès
en creu, e tu no mires per auxiliació o deffenssa de mansuet,
benigne e tractable, rest mudat com en jutge quasi indignat,
e irat e cruell, e en la rigor de la tua justícia. Car vols que
pas al fil segons que demereix la iniquitat, la qual yo delir
hé empresa; te ést constituït mon adversari tant com toca
la vida de ma humanitat. Cert son que a mort corporal me
liuraràs en aquell fust o arbre en lo qual tots los peccadors,
qui segons aquella disposició de redemptor penjat en creu
me reclamaran, trobaran casa de vida, car no
ni negar, solament veja que, compacients a les mies langors,
en les lurs me hajen invocat. Car no és algun qui sia pietat
de la mia dolor que yo no li san la sua."
E continuant en ma contemplació, com yo víu la nit là
venir, e
matí, diguí en mi mateix: "O món mesquí, axí
per mort e pervendrà a la hora del natural occident demà
abans del vespre lo sol que il·lustrava, ço és, lo bon Jhesús,
sol vermell en naximent per circumcisió, sol vermell en occident,
qui per vulneració, qui tot quant és desots lo cel per
la sua presència enbellia". Car aquell qui ha nom "senyor"
puixarà sobre occident,
ps.
terme natural, ans morrà quasi en lo mig cós e en lo
mig dels anys de la sua natural vida,
ca_o
Deu algun ací considerar devotament e probable que,
encara que Jhesuchrist no fos liurat a mort violenta e anticipada,
lo temps de la sua vida natural no fóra stat lonch.
Car
e treballs seus molt grans, e los juheus lo jutgaren
per ço pus vell d'anys que no era com li digueren, Johannis ,
E diguí més avant: "O bon sol material, obedient a ton
factor, si los coratges que ha creats lo leixen, los uns per
temorosa desconexença, los altres per invidiosa malvolença,
tu
"
e t'entenebraràs, e empatxaràs los ulls qui no
sadollar de mirar lo seu cors ffagellat, crucificat e nuu, e tu
no volràs veure tan cruell malefici. E son bé cert", diguí yo
més, "que aquest tan greu mal no li ve pas per colpa alguna
sua, car entre los morts és franch, segons diu lo Psalmiste,
peccador, e qui no pot complir ni pagar lo gran deute del
primer peccat del pare Adam, e divina justícia, no podent-se
reintegrar de la offensa del principal demanant a aquell,
car no y basta ço que és ni què ha, com fes cessió de tot
quant actualment possehís e per sa indústria haver o adquirir
poria, manà executar la fermança". E per tal diu
que ço que no ha pres haüd pagar,
rapui tunc exsolvebam
que lo fill de Déu, condolent-se del frau per lo qual peccà
Adam, quant mordent lo fruyt vedat morí per mort de
peccat, notà lo fust per lo dan a satisfer, qui del fruyt
del fust era sortit e caygut sus humanal linatge. Car que
Jhesús sia stat per aquesta fermança executat en persona,
Ysaÿes ho designa a
lo Pare: "Per lo peccat del meu poble hé ferit aquest".
E lo savi Ecclesiàstich ( Eccl_es.,
dient: no obliets la gràcia de aquesta fermança tua, car la
vida sua ha posada per mi.
Passant mon sperit a recordació de la mare dolorosa
e angustiada per vehement compassió e tristor, deia en sí
mateix: "O verge Maria, mar e pèlec de molta anxietat e
dolor, que miraran tots ulls qui aquest sol de la spera
e cercle del teu virginal ventre, elevat sobre los cels, sobre
tot contenplaven! O dura sort, aprés tal lum a tal foscor
e orbitat venir, e de tal fill ésser mare desserta! O fat
cruel, si però nom de fat per lengua christiana se deu nomenar
tan envegós a ta bella fortuna, qui te tol fill hà tu, en
sa edat perfeta desposseïda e deseretada!
"O fill meu car!", poràs tu dir, humil verge Maria, axí
com féu David: "E qui
Regum
pro te?
lançar roba en mar, roba tan preciosa com és mon fill tan
car, pus que no cessa aquesta greu arsura perquè no
perda de tot en tot la nau de humana natura, cové
que
O mutació de la dextra de Déu en sort axí sinestre, que
a mi convenga mon fill de mi lunyar, ell prenent mort, yo
romanent en vida (
de Simeon e de Leví, que a semblança de vostres pares,
fills de Jacob, qui aucieren Sichem, fill de Emor, qui s'era
circucís per l'amor de Dina ( Genesis ,
en la mort d'aquest meu noble fill enamorat de humana
natura, segons que appar Johannis ,
dura mort liurar en vostre consell, com diets: "Què farem,
car aquest home molts senyals fa e la gent lo segueix?";
E consentints a Cayphàs, loats la sua mort ab intenció mala.
Ja protestà Jacob que gens no consentia en lo vostre consell,
ans malaý la vostra furor rabiosa, insana,
eorum non veniat anima mea, maladictus furor eorum quia
pertinax, et indignacio quia dura
"Ara puch dir e veure que en aquest món prosperitat
no és longua ni permanent ni perseverant, mas adversitat
és molt sovent prolixa, fada, viscosa, affixa e importuna.
Res elevat en aquest món no dura molt ni és sens pahor
de caure. Vicisitut visita les alt[e]es axí com fér tremuntana
los monts, tirant tostemps a la pus alta cima. Varietat és
tots temps en aguayts per interrompre pròspera e benigna
fortuna. Adversitat és novent envejosa e porfidiosa, e no ha
vergonya de aturar molt là on no és graÿda, e si passa té
camí circular, per tost tornar allà d'on és partida; exint per
la porta torna per la finestra, e qui la pert de vista la ou
ab les orelles, sí que tart fall a un seny o altre. O món
inconstant! Totes les tues coses han lur jorn e lur mort,
e lo cós breu qui feneix a cert dia, molt és semblant al breu
cós de la luna, car tantes cares fas, e tan variables, e de
poca durada són tots los teus esguarts. La tua plenitut spera
trabucança en propinqüe foscura, com en minve, ladonchs
te prepares per tornar a altura; ta condició és mutació, e la
tua fiança és una fermança. Tots temps has ton atumpne, e
perts la fulla quant la calor se enbalsa; si en fort yvern,
com és lo temps pus aspre, no
e en un jorn mudes les tues semblances e vas confús;
cert orde no tens sinó en tant com no pots desexir de l'orde
del regent, qui tu e tot quant és ab cert orde capdella. Axí
cové que meng lo dolç ab l'amarch cell qui en tu vol viure,
e que sostenga lo serè e lo fosch, e que en bonança se prepar
a fortuna, car no
trossús a tant que aprés del jutjament cauran los mals, e
vius e tots los bons se levaran ensús, alba qui totstemps dura.
"Donchs puch yo ben dir que en aquest fràgil món dol
e delit axí van a la mescla, car ensemps m'àn tenguda tots
jorns acompanyada, delit del fill, la valor del qual yo sola
conexia, dol e temor dolent-me de aquell perdre per la
desconexença dels juheus abcegats. Mas ara dol me té tan
abraçada que, axí com si era orfe de tot goig e desemparada,
son en aquell pas e punt constituïda lo qual
Symeon me profetizà com dix que per coltell la mia ànima
seria travesada, no per un coltell material, mas per coltell
methafòrich de dolor molt amara, lo qual me fér de punta
e de tall, e
màrtir o cors passionat, qui ab sanch scampada ve
a l'extrem treball o badall, d'on puch bé dir a vosaltres,
qui passats per la via d'aquest món peregrí, que considerets
si és al món dolor semblant a la angústia e vexació mia."
E com yo, rememorant e conferint ab mi, ab mon sperit,
les coses dessús dites, sentís que per l'estudi precedent, investigatiu
de la causa de la mort d'aquest just, e per compassió
de la sua dolor e de la sua mare, lo cap me rodàs
e les fons de mos ulls vivament se soltassen, e lo cor frigolejant
de poch en poch per orror e fredor se congelàs, quasi
a semblança de home forçat de cuytar a mort certa, e en
menor loch que no era volentés se retragués e
per açò, e no
lo qual és afflictiu, e major que molts inexperts d'aquell no
creen ni cuyden —car per la luyta, la qual fon disputa intel·lectual,
de Jacob ab l'àngel de Esahú se dessecà e
lo nirvi de la sua cuixa ( Genesis ,
persona studiosa no pot molt pendre en carns ni star colorada,
ni sens pensaments, ni en àls occupada ni desafaynada,
car l'ànima per studi, qui és vehement applicació de aquella
a fer alguna cosa ab gran attenció, segons que diu Tuli,
Veteris Rethorices , occupada per fervor del dit studi no pot
axí entendre en vejatació o nutrició del cos hon habita—;
del·liberí, donchs, per açò dar algun repòs a ma
persona lassa.
Mas abans de metre-ho en execució, me punyí lo cor una
spi[na] de recordació d'aquest just qui per mi e per ma
amor moria, e qui de la sua amor, de grat donada, m'avia
prevengut, e no mi sols, mas humana natura. E de la remembrança
dels grans beneficis que donats nos havia per pura
gràcia sents precedents mèrits, fiu per studiosa meditació
una col·lecció com un feixet hon s'encenés foch de sacra
amor; e de la recordança de les grans e incomparables
dolors les quals per mi e per los altres peccadors soffertes
havia, fiu un altre feixet, lo qual no
perquè no m'oblidàs, ans portí en mos braços, e aquest fou
com a ffeix de mitres, per amaritut de tanta e tan fort
Passió. E increpant alguna durícia de mon cor desconexent,
abatut e ingrat, qui prou no
mateix:
"O cor meu incivil e molt rúdeu, ¿no saps que cor qui
per compassió de son prohisme no és passionat e compunt,
dolorós e afflicte, no trobarà mercè lo dia del judici, "
cor durum male habebit in novissimo" (Eccli.,
és fet axí adamantí, que no
qui tant s'és sentit de ta perdició? Força de cors e de ànima
contra peccat potent e virtuosa, ab dolçor e mollesa de cor
blan e humà són coses de laor dignes e de premi; mas no
cor dur, rigorós e aspre, cruell e inpersuasible. O cor gelat
e pus fret que
e rústech, si no ést vençut per l'amor d'aquest just! Les
sues naffres àn vençuda potestat de dimonis, han sobrats
los peccats de Adam e de Eva, han trencades les portes del
carçre infernal, han les portes ubertes del regne eternal.
O desventurat si tu stas tancat là hon tot lo món se obre!
Certes la sanch de Jhesús inmolat, figurat per lo boch sengonós;
puix hoyràs Déu rompra aquest diamant, ço és tu,
cor, qui a la forma del diamant retires. Obre
acull Jhesús axí passionat, car en cor tancat no entra Jhesús,
sol de justícia il·luminant la pensa, d'on cové que aquell
romanga fosch e tenebrós. E almenys, si no pots haver d'ell
dol e compassió, hages tristor de la tua duresa.
"O cor avar, e si gens és venal hó mercennari, e per
preu te vols vendre, pensa e cogita que no trobaràs qui tan
gran preu dó per ta amor adquerir e comprar com aquest
just qui ara mor e pena e pereix per tu, e tu no u recogites.
Car vet que
a qui t'ést donat e qui
e per Passió sua. Major amor no pot demostrar que morir
per tu,
quis animam suam pro amicis suis" (Johannis,
valies molt, e eres bo, ho fosses son amich, o ho haguesses fuit
e
cosa poch en lo món usitada. Car per lo home virtuós e bo,
quiAd
Romanos,
li ést stat contrari, adversant e rebel·le, és molt gran maravella.
Ho, quant farà per tu ara, com t'à reemut,
e carament te ama, sí com fosses tan fort enamich seu ha
per tu mort sufferta! O cor meu tan exut, ¿com no consideres
com t'à per gran e excessiu preu comprat e reemut,
e que no ha perdonat a part alguna de tot son cors, que
aquella per la tua amor no haja greu passió sufferta?
"O quan ést obligat a senblant amador, del qual ha
escrit una dona notabla, appel·lada Brígida, que encara, si
possible era, sofferria pus volenters altra vegada mort e
passió que no
egestat e duresa no és per dar amor, sia almenys per aquella
restituir e tornar-ho retre. Car massa és aquell coratge inhumà
e dur, qui si no vol de grat e alguna dilectió donar,
almenys no la li torn si aquell la li dóna, car amor verdadera
mereix obtenir redamació, e qui altre remey no ha
per ésser amat, àm ell ab veritat, car a la fi amat és qui ama
bé. Si vols ésser amat ama tu, diu Sèneca moral, car no pots
mils, segons que ha escrit sent Augustí, convidar l'altre a la
tua amor que prevenir-lo començant-lo amar; e si gens lo
ames, no deffius de ésser amat, car no haurà peresa de amar
tu amant, aquell qui t'à amat abans que tu lo amasses.
"O cor desconeixent! Tu ést occasió de la sua mort, e
per tu, e no per àls, passa aquesta pena. Considera que si
algun teu amich o perent per tu, e no per àls, perdia la
vida, com ne series per tots temps tribulat, ab dolor te
recordaries. Considera, més, que tu ést dels principals deutors,
e de tu vuy se demana rahó, car tots havem peccat
en Adam, segons diu la Scriptura, Ad Romanos ,
e, ell privat de son heretatge per crim de lesa magestat,
tota la sua posteritat de aquell heretatge s'és trobada nua,
despullada e orphe.
"Vés, donchs, a la tua fermança, la qual veus per tu en
tals dolors encórrer, ço és, aquest just Messies, fill de la
dona verge, qui pereix per tu. Ffes-li almenys la honor mundana,
la fàcil ponpa e jactància del sepulcre; no la li denechs.
Sies-li prop per liurar lo seu cors a nobla sepultura;
no
ab cor infflamat de constant e vera amor, qui fa la persona
gosada e ardida,
amor
dóna ella terror a tot glay. Qui d'ella fuig, e
veu en perill la cosa amada punta d'espasa nua e mar
innavigable li fan camí e delectable via per dar socors a
l'amat; qui perill ha aïra trigues e simulacions. E amant
molt la cosa on té cor, sí mateixa preha poch e poch ama.
"Donchs si amor te mena, qui als peus dóna ales e lo cor
fa languir segons que en los Càntichs diu la sancta Scriptura,
pensa, e trobar-l'às com novell cavaller qui vetlla dins lo
temple, car demà deu entrar en la lissa streta, feta de dos
fusts, un directa e altre transversal, e contra un forts e
maligne guerrer deu empendre batalla, e açò per querela
e complanta tua. E si bé
per Osee propheta en persona sua: "o mort, yo seré mort
tua", emperò, car se trobarà sols e desamparat de
ajuda del Pare,
auxiliatus ei in bello
mort, veuràs la sua ànima trista e dolorosa, la qual ha pahor
e s'enuja, Mathei
"Car sàpies que ell, per virtut e vigor de la sua potència
intel·lectiva, ha davant sí formada la consideració de la mort,
e la orror de aquella ab los antecedents, qui són peccats,
no pas seus, mas dels altres,
ut dicit apostolus, Ad Romanos
e consegüents, qui són penes incomparables en aquell article,
Ethicorum ).
Encara són pus forts les que la mort segueixen en
los damnats e en aquells qui porguen lurs culpes en purgatori.
E per tal és scrit ( Ecclesiastici ,
és la memòria de la mort, majorment al ric e delicat, qui ha
major sentiment de les dolors e penes. E aquella ymatge
e semblança de la mort ha feta devallar en la sua porció
senssetiva, e per ço aquella congoixa dolorosa, e basca;
e ve a gran suor de sanch viva e verdadera, e les venes
s'esclaten e
spera scapar, ans li és pus certa que no fon jamés a home
condemnat, e segons diu Aristòtil, Rectorice: "Ea quorum
non sunt auxilia magis sunt timenda
mort eternal dels damnats, als quals per lur colpa la sua
passió no haprofita.
"Mas dirà algun: per què no perdonà als damnats, pus
tant li dolien? Resposta: perquè misericòrdia no pervertís
justícia; axí ab amor de natura sta ira al peccat, e recogita
la ingratitut de l'humanal linatge. E tant com més
habunda la amor sua e benefficis als peccadors, tant és pus
dura la dolor de la desconeixença, car segons la magnitut
del beneffici e volentat del donant és major la dolor de la
ingratitut del reebent. Per tant, amor irada és molt gran
dolor; e per tal pare se vol més dolre de ingratitut de fill,
que no altre benfactor de ingratitut del reebent.
"E recogita en sí que innumerables màrtirs per ell scanparen
sanch, d'on lo cors místich de la Sglésia suarà suor
de sanch per tanta occisió de sos menbres. E per ço pert
gran part de la corporal vigor e força. E per tal diu David,
la sua vigor natural, e açò per exinanició. E sobre aquell
pas del psalm
que fon destituït de vigor en la part secitiva per la
orror de la passió yminent; e segueix-se en lo dit psalm:
"
ossos són entesos los apòstols, qui tots se dispergiren". Diu
l'altra glosa que los seus ossos se dissolgueren de les juntures,
d'on se disminuí la força del cors, e ve a gran semblança
de vellesa, car la pell, perduda la sanch e humós,
tornà ruada; d'on diu lo Psalmista: "
virtus mea
E certes, si sobreviva aprés aquestes contristacions e langors,
appariria de edat molt pus avançada que no és, segons appar
Job,
mi testimoni", ço és, contra la mia juvenil edat; e, més
avant, la sua vista pren diminució,
oculi mei
E trobar-l'às, més avant, com home no desesperat,
mas desemperat de deffenssions e ajuda; ha crueltat de humanal
judici, qui al delat nega deffenssions, la qual natura
atorga als bruts animals dant-los dents, bechs e ungles per
deffensió de contraris! E vént que s'espera ésser a mort
judicat, d'on quaix sincopizant, passà la nit en extrema congoixa,
e no ha consolador humanal sinó la mare sua, la dolor
de la qual, per compassió, li augmenta dolor.
"No
en lo monestir de Sent Víctor, aprés de París, per tal com
los religiosos de aquell per studi perdien sovén lo divinal
offici, ffon oÿt un àngell cridant per la claustra e per la
libreria: "maleÿt és l'estudi per lo qual se pert o
lo divinal offici!" Studia ara en lo teu rey Jhesús, lo qual
és ver libre de vida, en lo qual són scrits los peccadors elets
per ell haver redempció e salvació per scanpament de la
sua sanch pura; los quals són scrits ab ploma de amor,
la qual dins la pedra fundament de la Sgleya ha feta scriptura
ab sculpiment qui no tembrà rasura. Certes, l'estudi
de aquest gloriós libre és a tu fructuós, ni deffal la sciència
per specular, ni libres per legir ni per studiar, ni peccúnia
per vida sustentar a aquells qui ab ardent meditació volen
lur seny applicar hà studi de aquest tan noble libre, lo qual
mostra la via ànimes salvar.
"E si dius que lo libre és tancat o absent, faça
obrir e present, foragitant de tu amor de ton cors e altra
amor mundana, car en guerra són amor de aquest setgle
e amor divinal. E si vols servir a la divinal, cové que
tota altra qui adverssant li sia vaja deffora com a bandejada
e excomunicada. Donchs corre prest, ab grans passos de
pensa, al libre de salut Jhesús, rey tribulat. E vé tost, car,
si cuytes, trobar-l'às ab l'àngel que
confortar-lo, segons sent Lluch recita a
tost perquè ojes lo lur bel rahonament, del qual em breu,
tal com s'esguarda a l'àngel, te tocarà la suma segons la mia
contemplació:
"O leó del trip de Judà, lo qual has reserat e ubert
lo libre de vida, faent camí nou a salvació ( Apocalipsis ,
leó ferm e fort e constant, del qual, com a prophetitzant,
scriví Salamó que hauria vigor superlativa, e que no
per algun objecte occorrent, per molt que fos terrible
e àrduu e soberch, e açò per temor vituperosa adversària
del dret, mijà de vera e altíssima fortalesa ( Proverbiorum ,
Proverbiorum ,
no pot venir almenys la àncora de la paternal custòdia e
tutela; leó redubtable als fills de la mar segons pronuncià
Osee propheta,
foren inconstants aprés lo instant de lur creació, car no aturaren
en la veritat ( Johannis ,
de mutabilitat, dels quals dix Job: "jameguen e
sots les aygües" (Job,
qual diu una glosa sobre aquell test de Moysès ( Deuteronomii
Déu en la sua passió à judicar lo dimoni a confusió.
O leó rey de les gents! Qui serà aquell qui no
niGeremies,
final judici? E ara, com aïrat contra peccat, la mort e desolació
forçaràs, car no cessaràs trossús que hajes tolta la presa
al dimoni ( Numeri ,
predam.
humana! Ara stas en salt, e speres la hora difinida
per lo teu pare e a esvahir la mort e escometre Moab infernal,
qui segur cuyda fruir de la possessió de la terra.
O àguila triumphal e capdal, imperiosa e divinal, enemiga
de la serp astuciosa, la qual lançar verí vocal a les
orrelles de Eva obtench contra humana natura! Bat-la ab
les ales de la tua divinitat, e ab lo bech e ungles penetrans
de la prudència tua mena a extermini les sues pernicioses
voltes. E no curs de ta mort, car scrit és per David que la
tua juventut, axí com de la àguila, en la tua resurrecció serà
renovellada.
"O lum segur contra vent fortunal! No apagaran la resplandor
de la tua constància levant ni tremuntana, ni frau
alguna austral ni occidental. No ést tu fulla per tots vents
arrapada, ni palla ni ploma laugerament girada. Lo centre
del món no és tan inmutable, la tua voluntat liberal divina e
generosa no s'estraurà ni s'escusarà de res que puixa fer per
peccat dissipar, e fondre, e desfer, e per penes delir, e aquelles
en goig convertir de la gent humana, faent sacrifici
de sí mateixa, e tot son voler sensual e intel·lectual, a Déu lo
Pare, per cansel·lar aquella fort empera del príncep infernal
sobre los fills de Adam e de Eva. La tua misericòrdia
serà ley del teu ffranch arbitre, aquella manarà, aquella
forçarà, aquella tendrà ceptre en los sagrats palaus de la
humanitat tua.
"O gigant de dobla substància, humanal e divinal, de
poder infinit, absolut, transcendent e il·luminat! Exulta
alegra
(
gemine gigas substancie alacris ut currat viam
"O rey dels reys, qui trellades los móns de lur loch, qui
mous la terra e stens los cels, regeys lo sol e poses ley a totes
les steles! Actor potent de totes maravelles, segons scriu
Job, savi de cor fort, valent e robust, qui tots los cels
a ton voler cabdelles! Mira la gent, la qual era perduda, obra
tua peculiar no pas baixa ni vil, mas alta e insigne; per tu
e no per altre cové sia reemuda. Mira la carn humana,
peregrina, plena de vicis, de errós e treballs, incerta de sí e
de la sua fi, la qual va a mort certa, e de tots béns serà tots
temps deserta, si donchs per tu e per la tua mort no torna
en camí.
"O hereu unigènit, universall e sens excepció, no diré de
quarta tebel·liànica, mas encara de qualsevol poca o mínima
part! Rehem la heretat tua, la qual per peccat sta
empenyorada a un fort exactor, dimoni desceptor, qui
d'ela fa sos fruyts.
"O glòria de la nostra angelical natura! O efficàcia, fiança
e vigor de la gent humanal! O director infal·lible de tota
creatura! Yo son seraph imflamat de amor, missatger del
teu Pare, tramès a tu per confortar la humanitat tua,
e consolar-te de la langor, la qual és meritòria e plasent a
Déu e molt agradable. E yo no son digne de tant alt misteri;
la reverència al tremetent del trement obtenga ab tu
que la mia legació no sia feta vana. No
exaudició, tu qui ést font de consolació.
"O torre ferma, la qual no
o titubació! O speró sobre rocha fundat, lo quall no
per alguna tempestuosa inundació! Loada sia la tua liberal
dignació e condescenció a tant passar e tol·lerar per lo humanal
linatge. Ara no
perquè no puixen dir aquells qui tota lur sperança en
la tua mort e Passió àn mesa: o bon Jhesús, e on és la tua
suprema fortalesa, per què no ve a ffi de la sua ampressa?
"O fort, e gosat, victoriós baró, e exemplar, e miral de
virtut als forts, e de menysprear turment e mort amara, car
com fos a tu proposat temporal goig, car te volien fer rey
( Johannis,
passar a les langors de la mort dolorosa ( Ad hebreos ,
Bé sabs tu, cavaller invincible, que virtut és potentíssima,
e bastant a no ésser sobrada per alguna terror. E aquella
de totes les sues forces ha en la tua ànima reverent fabricat
reclinatori e devot oratori.
"Alguns als quals vici pertinax ha fet a sí mateixs falsament
arrogar nom de virtut, impel·lits per fúria de passions
vicioses, han la mort intrèpidament sperada e acceptada, hoc
e als inferents grahida, axí com Cathó, Lucrècia, Saül e
son patge, e Achitofel, e Gaius Màrius, e Gaius
Gracus, cavallers romans; d'éls parla Valeri,
cap.
batalla, qui sola causa de batallar havia voler senyorejar;
altres, per tresor mundanal adquerir hó salvar; altres, així
com Píramus et Tisbe, e Dido, Phedra, Philis, o
Dejanira, dels quals parlen Virgili, Sèneca e Ovidi, per
furor de amor; altres per fama e vana laor; e són stats alguns
ab tant verí de enterch e envejós coratge, que elegien abans
ab lur enemich morir que aquell vivent viure.
"Donchs si vici és tan presumptuós e gosat en risch seu,
en cas evident sens necessitat e sens utilitat no serà virtut per
comuna salut esforçada? Sí serà, senyor, majorment en tu,
qui a tota virtut has efficàcia e vigor donada, per la qual,
axí com la flama gosa tot conbustible dissolre e cremar, gosa,
sens perturbació e retractació de terror, tota cosa àrdua e
diffícil a ella congruent empendra e emparar, sol que rahó
la vulla decretar.
"Pus tant has amada e ames humana natura, demostra-li-ho
per àrdua operació, alegrament e de ffranch cor, sens
murmur emparada. Car fortitut és amor fàcilment tol·lerant
totes coses, e treballs, e penes, e despeses per la cosa que ama
(Augustinus, De moribus Ecclesie ). E probació de amor e
de dilecció no sta en paraula, ni en alguna parencera
demostració, la qual no cau en tu, qui avorreixs ficció fraudulenta
e il·lusió, ans sta en exhibició d'obra presta e voluntària,
ab delectació, Gregorius in Moralibus , car jutge qui
examina algun pres de amor no admet la lengua per àbil
testimoni. Tant gosa lo cors sofferir quant gosa lo cor amar,
e tant com l'ànima a soferir se gossa preparar. E pus que
ab la Sglésia de la gent christiana entens matrimoni
fermar, rem-la primerament, per paga de ta mort, de son
cativatge. Car ab persona serva, franch e fill de rey axí com
tu ést ( Mathei ,
vincle matrimonial al·ligar car aquell qui la té no ho vol,
ni ho consent, ni par assats proprii noble ab innoble unir
e ajustar.
"Eliatzer, armat de fortalesa no pas corporal, com fos
avançat en alta velessa, mas interior, la qual sovint creix
com l'altra abaixa, no temé la mort, ans la acceptà per no
fè[n]yer res contra la musayca ley, e no imposà màcula e
execració en la sua canícia e antiguitat venerable, e per tant
que, morint tan sforçadament e acordadament, leixàs exemple
als sdevenidors, que per pahor de mort no consentissen
a peccat ni a vici, tant aquell no fos cubert ni simulat ( ·II· Machabeorum ,
macabeus ensemps ab lur mare, la memòria dels quals
és reservada a la posteritat, la qual ab admiració incessantment
recogitarà lur preciosa virtut en tan fràgils e tendres
vexells col·locada ( ·II· Machabeorum ,
"Ràsias, altre home juheu content lo cos e la vida despendre
per perseverança, eligí abans morir noblament que
contra la antiga dignitat de la sua prosàpia ésser subjugat
a hòmens peccadors ( ·II· Machabeorum ,
un altre Eleatzar, fill de Saura, qui per delliurar lo poble
judaych de la mà de sos perseguidors, e adquerir assí nom
eternal, ¿no dubtà de metra la spasa per lo ventre de l'oriphany
armat sobre lo qual arbitrava ésser lo rey adversari,
a axí venir a la mort activament e passiva acordat?
( ·I· Machabeorum ,
de fortalesa en actes de tanta orror a humana natura com
són effussió de sanch pròpria e repentina mort, virtut de fortalesa,
entre los antichs, sola se appropiava lo nom de virtut,
segons que ha scrit Tuli, e axí l'appella lo rey Salamó en
lo Libre de Sapiència,
fa menció. Certes, aquesta no és àls sinó rahonabla
soffirença de coses diffícils e àrdues e aspres, Ad Herennium
tertio secundo veneris retorice ultimo
temor de perills, e res no dupta sinó peccat, e legesa, e
offensa de leys, e sosté e tol·lera, igualment axí com feya
Lèlius, ciutadà de Roma, totes coses pròsperes e adverses.
Judes Macabeus, o mon alt, o mon gloriós senyor e preceptor,
per zel e honor de la ley e per no entacar per crim o
ignomínia de fuyta la sua glòria de batalles gosà constantment
la mort emparar ( ·I· Machabeorum ,
e Symó, moltes vegades objectaren a perills de mort
e de presó lurs gents e lurs persones. E tants altres en Vell
Testament! La nit mi recitant deffalria, e lo jorn següent
seria abans per nocturnes tenebres preoccupat que no
hauria a ma eloqüència comprès la constància, virtut, e força
de Gedeon, Barach, Sampsó, Jeptè, David, Samuel, e de
molts d'altres qui per fe de tu han regnes vençuts, e obrada
justícia, castigats leons, appagats fochs, desbostades e dissipades
osts enemigues, e són stats famosos, e forts en batalles,
e lapidats, temptats e morts; e
e persecucions han a tu, Déu e home, vera fe conservada
( Ad hebreos ,
E si de aquells qui fora los límits terrenals no han stesa
lur sperança plau a tu que
presents denant los ulls de la mia potència aprehensiva
Marchus Règulus, qui sforçadament sofferí mort a ell irrogada
per los cartaginences, e Oràtius Cocles, qui sol,
per la salut romana resistí als toscans e
Tibre, e Cíncius, cavaller romà, qui per salut pòblica dins
un cahos se precipità en Roma per tant que, ell morint, fes
cessar plagues de ayre pestilent. E Múcius, altre cavaller
romà, qui lo seu braç dret exhibí a les flames ardens, per
tal com havia errat lo colp contra Porcenna, d'on lo dit rey
Porsenna, admirant la pertinàcia de aquest, e tement car
cascun és senyor de la vida de l'altre qui menysprea la sua,
tractà pau ab la ciutat romana; e per ço dix d'aquest Múcius
Sèneca moral que pus tost havia vençut Porcenna ab la
mà cremada que armada. Ponpeyus no dubtà lo seu dit
col·locar entre les brasses vives, per dar entendre que per
turments del món non revelaria los secrets del senat de
Roma. Encara més, la cosa pública dels romans en los
dies de la sua opugnació e persecució ha haüds dos hòmens,
pare e fill, appellats Deciís, voluntàriament lurs persones a
mort offerins per la salut comuna, e per ço dix d'aquests
dos Valeri Màximo,
Roma que no fos vençuda, e la lur mort la féu vencedora.
La verge Camil·la en favor de Turnus gosà morir per deffensar
Ytàlia de potestat troyana.
"Què diré de Codrus, rey de Athenes, de Leònides, o
Pílades, e Ligurgus, prínceps de la nasció lacedemònica
o spartana? D'aquells dos Philenos de la ciutat cartaginesa;
de Anaxarcus, philòsof constant qui davant
Craton, tiran del regne de Chipre, se gosà la lengua ab les
dens tallar e aquella menudament trocejar, e en la fàç del
tiran scupir, que li manava un sacret descobrir? E Sòcrates,
philòsof de Atenes, confessant e protestant ésser un sol ver
Déu, no recusà morir, e com fos dins lo càrcer, e fossen
alguns qui, per amicícia o reverència de la sua innocent dignitat,
li volguessen [a] aquell reserar e obrir, no volch fugir,
per tolre de les gents dues temors urgents, de presó e de
mort. Sàpia aquest que no deu ésser haüda d'aquella cosa
massa cara la possessió, la qual per lauger insult e asalt de
irada fortuna pot ésser violentment arrapada, o per accident
naffrada e lessiada, e axí venir a perdició, per ço com han
dit aquells qui ab philosophia han haüda familiar participació,
que ley és per philosòfica rahó confirmada, amar la vida
e no tembre la mort, e que dolre
afflictiu e penal és cosa humanal, mas servir a dolor no és
pertanyent cosa a coratge viril, virtuós e potent, e que als
forts e virtuosos pus pròpria és adversitat que no bonesa,
car em pau no
cavaller de coratge e de obres generoses elegeix abans despertar-se
al sò de la trompeta que al sò de la simphonia.
"O rey de glòria, Jhesús! Vet quant diu e fa voluntat
humana irada, vana, constant e gosada: incomparablament
faràs tu molt més, que ést home e Déu. Entre los forts no
és a tu semblant. Donchs considera tu, prudentíssima persona,
què fer ést nat e pervengut en lo món, e gira los teus
ulls clements e piadosos a la fretura de la gent condempnada.
Car exhortacions, induccions e persuasions mies
o de qualsevol angèlica o humana persona, exceptada la
exortació de la tua pura e sancta mare, no valrà tant a ffer
ton cor vinclar com veure e mirar la gran misèria e extrema
fretura de la gent exerrada. Aquella necessitat, penúria
e miserabilitat de l'humanal linatge te farà al greu turment
de la mort inclinar, car cor reyal, qui totes promeses e menaces
menysprea, pietat lo costreny, e res altre sinó compassió
no
"Vulles, donchs, contemplar ab penssa mitigada los extrems
mals de humana natura. Tota pereix si per la misericòrdia
tua no és restaurada; tanta fortalesa com és la tua
no pot ésser sobrada. Altíssima e suprema és la tua virtut.
E tu ja saps què és fet de batalla, qui ab lo dimoni en lo
dessert e ab lo món tota la tua vida te ést combatut. E si la
tua vida és sobiranament excel·lent, e útill e bona, e passa
en perfecció tota vida mortal, hoc la vida dels àngels, com
sia pus conjuncta ab lo objecte transcendent divinal qui és
vida eternal ( Johannis ,
e per consegüent privació de la tua peregrina vida sia pus
gran damnatge que si tots los hòmens corporalment morien,
d'on la tua dita vida, per tant com tant hi va a la pulcritut
e noblesa mundana, car de tu prenen les gents humanes
tot lur ornament, deuria menys a perills ésser objectada e
menys entre aquells provada e experimentada, no pas perquè
no sia sus totes provident, certa e avisada, mas per tant
com tanta magestat deu ésser contractada pus carament e delicadament,
e per tal que per velessa e per altres treballs pus
tart sia cascada; emperò tu, senyor, qui per perill, aguayt e
ambosca no pots ésser incautament o inprovisament o involuntàriament
comprès ni circumvent, volràs considerar quant
és gran lo bé qui de ta mort seguir se spera, e seguirà certíssimament,
ço és redempció de l'humanal linatge, qui és a nosaltres,
despuix que t'incarnest, e pus que d'abans, amable e
reverent, lo qual per tu en la creu languent e soffirent, e per
l'escampament de la tua sanch pura haurà a Déu gran acostament
e lo qual vehent e contemplant dins los cordials archius
de la sua regonexensa les tues voluntàries penes e despeses
per la sua sola medela e restauració, pus volenterosament
e ab pus alta fervor de devoció supportarà les sues
necessitats en honor tua e glorificació.
"O Jhesús gran! La tua fortalesa és insuperable, la tua
pasciència és font de victòries e ley de menar tota adversitat
a vençó. Ara, donchs, plàcia
axí ho ordona, que de cor liberal e de cors preparat vulles
tantost entendre en los pus forts e estrets exàmens e affrontes
de missatgeria, car venguda és la hora de la gran agonia,
e dels teus grans treballs, los quals no lexaran l'ànima e lo
cors star en companyia, ans los departiran. E tu, senyor, per
açò ést vengut.
"Parlant Philosofia per boca de Marc Tul·li, dix que no
és algun qui per sí solament sia nat en lo setgle, ans
als amichs e més a virtut e a la pàtria sua és cascun en cert
cas deutor de la sua vida. Emperò de aquells ho entench yo
a dir en los quals pot caure passiva obligació, bé que virtut
és liberal en operació e gosa de grat fer gran donació. Aristòtil,
aquell ardent amador de philosofia, ab la brúixola de
la qual se són regits tots los peripatètichs, prenent d'él manera
e forma axí com fa pintor qui ab exemplar pinta, ha
scrit, en lo Ètiques, que un amich
per altre deu renunciar a tota deffensa e presidi de vida,
encara que
amor de prohisme és a la vida pròpria preferida. E Sèneca,
advocat de virtuts, dix que pocha cosa era la humanal vida
en comparació del menysprear aquella si lo cas ho requer,
car viure de molts és, mas saber morir acte és apartat e sol
dels hòmens virtuosos. O com és cosa bella, libertat molt
gran, senyorejar la temor de la mort, e allà star ferm e inexpantable
hon molts e quasi tots caben e sobre e ultra ço
que rahó permet són sparordits!
"A tu, senyor, príncep de virtuts, lo qual sabs que aprés
la mort tendràs tan nobla vida com és trencar lo càrcer
infernal e cobrar los cors, e volar als cels, e ésser capità de
la gent reemuda, no cal tembre la mort sinó tant com és
degut a propri sentiment de vera humanitat. E tu pus
no la tems, e majorment, car no ignores art e saber de
morir e de viure, car ést Déu de sciències, segons que dix
Anna, mare de Samuel, e verdaderament, segons ha dit
Vegeci, De re militari , no és algú qui dupte aquella
cosa empendre e ffer, a la qual comffia que basta son poder
e son saber, quant menys has tu dubte, al qual no fallen
saber ni poder, e has voler qui és en tu principi effectiu
de qualsevol effecte!
"O rey fort de força ineffable, incomprehenssible, incomparable,
efficacíssima, penetrativa e inpenetrable, altíssima
e superlativa, e insuperable, mort per la salut de molts, e
per amor de la cosa pública de tots los teus elets! Si fort
és la mort, caritat no és flaca, ni deffallent, ni infirma, ni
lassa, la qual en tu habunda, ans caritat és molt pus fort
que mort, car gosa empendre e sostenir mort cruel e amara,
e per aquella poch ni molt no
d'on ta bondat brolla e sorceix e mana. E caritat gosa
mort scometre, e sab aquella vençre, e pot debilitar e suppeditar
tota temor de mort, la qual en alguns, segons auctoritat
de Sèneca tràagich, és pijor e pus dura que mort.
"La tua mort, senyor omnipotent, fi és de mals de pena,
tant com toca a tu. Car jamay aprés no sentiràs affany, ni
congoixa, ni fam, ni son, ni set, ni colp de clau, de spina,
ni de flagell; lo colp de la lança no
l'ànima del cors en aquell cas ja serà departida, e serà fi de
mals de colpa, e offenssius de la Trinitat, tant com toca lo
humanal linatge, e serà entrada e porta, la qual jamés no
tancarà, de béns interminables. Per ço ést tu en aquest món
entrat, que per mort ne isquesses e impetrasses vida als peccadors
morint per lur errada. Glòria, laus te serà cantada,
la tua fortitut serà comemorada.
"O rey Jhesús, la tua franquesa, per la qual vols fer
de tu mateix servey, serà admirada e magnificada! E com
és cosa gloriosa, e bella, e pertinent a magestat tan alta en
vida entrar per ajudar a la gent deperida e de vida a vida
per mig de mort passar per donar a delictes terme e desexida.
Axí cové restaurar dan ab dan, e per mort mort restituir
a vida; axí cové per lo foch appagar del peccat humanal,
e per traure tantost lo acer dels sants pares de l'abís infernal
enderrocar a mort tu, pedra angular semblant a caramida.
No dic enderrocar contra ta voluntat, car no
forçar força, ni art ludificar, mas de ton grat, per tal que
sia pus tan gran virtut grahida.
"O costant Jhesús, baró longuànim e perseverant!
Aquesta aspra mort donarà fi a la tua e laboriosa e affanyosa
vida. Donchs pren conort, car quant e trossús on se
deu stendre e dilatar dolor, tu ho sabs bé, qui ést hom de
dolors, segons dix Ysaÿes, e d'aquelles tens la perfecta
mida.
"O Jhesús sant! O cors animat, sobre tots adornat de
perfecció, fet de virtuts, e de altíssimes bondats e belleses
corporals e spirituals, del qual se maravella tota humana natura,
universalment tota creatura, tu ést aquell maravellós,
elegant e preciós cors, comparat al cors de sis cayres, lo qual
per res que vinga, ni per molt que fortuna cruell se allarch
e
a tu aquell dit de Aristòtil, ethicorum: "Tetragonus
est sine vituperio
"Si molts senyors són per la mort e per lo glay de
aquella vençuts, penetrats e sobrats, no ést tu de lur nombre,
car tu ést sobre tots los forts, e tu ést semblant a aquelles alteses
les quals són serenes e molt clares lo temps que nuus
spesses cobren e abriguen les altres parts del móon. Encara
és la tua rahó pus serena e clara que luna sens núvol en la
mija nit e en lo seu mig mes, e pus que
totes les vapors, appar menor en lo punt del migdia, e pus
que
ni han fet domicili, car clara lum no y sostench may ecclipsi.
Axí, senyor, és la tua rahó splandíssima, preclara, serenada,
tant que tenebres e foscors de temor no la porien
may haver obnubilada ni debilitada. Ans correria lo sol vers
orient, e lo pern del migjorn la sua fàç descobreria a les
gents de Europa, e los dos ulls del cel, lo sol e la luna, se
tancarien per eternal foscura, e tots los broyladors de la font
de la lum en lo firmament cessarien de resplandor nocturna,
que la tua gran força no seria un punt debilitada per
alguna spurna de minvosa terror.
"O Déu de Sabbaot, senyor de les osts, vencedor de batalles,
car axí t'àn appellat los sants prophetes del Vell Testament,
senyor poderós, poderós en batalla (
Déu e home bataller, segons que scriu la sor de Moysès:
" Exodi
e vençran solament per tu, tu ést lo fort qui segurament
contra la mort a qualsevol guerrer pots entrar en la
plaça.
"Morrà la mort, e no morrà aquella virtut tua la qual
te haurà fet vencedor contra mort. E aprés mort tornarà
fer mixtura de l'ànima tua ab teu cors, lo qual Pilat matarà
a gran tort. Abraam en fe tua fon vencedor contra grans
quatre reys ( Genesis ,
e tota sa sperança, vencé Josuè los prínceps de Amalech.
Per tu David e Judes Machabeus en lurs batalles són stats
gloriosos, e per ço és scrit que del cel ve la força ( ·I· Machabeorum ).
Ací ha loch la regla de Aristòtil ·I· Posteriorum ": "aquel per lo
"propter unumquodque tale est illud magis
qual ha alguna qualitat o virtut o força, la ha en sí major."
No pots, senyor, tu freturar de ço que dónes, e cascú
té per tu.
"O, donchs, rey fort, emperador omnipotent, de magestat
molt sancta, considera, car axí te
lo Pare trascendent, la gran necessitat de humana natura, la
qual sinó de tu no spera ni pot haver remey; no ha tan
gran obs de l'ayre que respira com ha de tu, per lo qual
sol pot respirar a expectació de inmortal vida. Indis, ethíobs
no han tan necessàries les fonts fredes d'estiu destil·lans
aygua viva, ni los grans peys la mar, ni la terra lo ros de
matí e de vespre, si deu bé germinar, com han mester les
gents humanes, per peccat viciades, ta presta medecina, la
qual los pot de tots lurs mals curar. Axí serà per tot lo món
la tua virtut patent e sclarida, clarificant vida mortal umbrosa.
E tots diran: beneyta sia la força generosa del noble
rey Jhesús, que de la fossa avara e bramosa del carçre
infernal nos ha delliurats, e mesos en la via del regne
eternal.
"Donchs, senyor, entén e penssa en lur adjutori, cuyta
per ajudar, e no
te
que ha viscut en aquesta sperança, e no serà
confús en la tua fiança, e dó loch de sopportació la tua inexcogitable
e invariable e recta voluntat, decorada, il·lustrada
e nobilitada de tota bondat.
"A mi, devota e humil creatura tua, àngel assistent al teu
reverent Pare, qui tots temps ador la tua comuna a ell e al
Sperit Sant una e vera deïtat, en ço que presumesch de parlar
denant la inmenssitat de la tua elevatíssima sapiència
increada —car açò quasi appar que sia axí com hom dir
vol·ler instruhir sanctíssima Minerva, e voler a la claror del
sol ajudar ab lanternes, e a la vela complida de vent lo qual
empeny e tira ab la popa, voler ajudar ab una frèvol manya,
e rosar foch axí com fa ferrer, lo qual superlativament
ha la calor intensa, ¿car qui pot donar ales a desig tan ardent
com és lo teu en restaurar humanitat perduda e revelar
aquella cayguda?—, ara son yo semblant a l'home dexeble
qui de altes qüestions vol fer dicisions davant son sobtil
mestre. Mas axí ha plagut a la dignitat del pare eternal, que
yo sia a tu vengut per missatger consolador en aquest preàmbol
article de la tua Passió, en lo qual enuig, pahor e pensament
de la mort que speres te donen afflicció, e que vingua,
ab salutació de la sua providència, indeffallent cura, e
ab recomandació de la nostra angèlica natura, la qual
spera la tua Passió per tal que, pus prest mirant la tua fàç,
haja de aquella consolació. Açò dic dels àngels, als quals
lo teu misteri és stat revelat. Car encara tots los àngels menors,
e tots los pus baix no u saben ( Ad Ephesios ,
"Més avant, senyor, que tu no pots a res ésser comparat
de fi en fi, perquè puixes consolació pendre, car de tu ha
aquella procehir e venir, qui ést font e pèlech de benedicció,
car a l'humanal linatge pena, dolor, treballs e turments
són per rahó deguts, e per orde de vera justícia. Mas a tu
són indeguts e inpertinents, ans, si t'occupen, són molt injuriosos,
metents la mà en ço que dret no han. Verdaderament,
tota penalitat deuria a tu, senyor, tant com toca exhigència
de mèrits, ésser strampa e stranya, com ab la tua
innocència non puixa haver alguna acordança, axí com no
han tenebres ab lum. Emperò veig que la tua obra és
supererogativa, e de gràcia habundant, e romandrà en perpetual
exemplar e spill de sobirana fortitut e constància de
coratge, al qual se pertany, si de virtuts és vallejat e murat,
que com lo cors és debilitat, romput, cascat, forçat e sobrat,
ell romanga franch e inperturbat, no sotsmès ni subpeditat
per delicament ni per vici, mas elevat, àrduu e sforçat.
"Car fortuna adversa, jatsia vença cors, car cors és cosa
frèvol sí com veixell de terra, emperò no deu vençre coratge
de home virtuós, qui com de pasciència és armat, la qual
aplana tota via diffícil e aspra de la peregrinació d'aquest
món, sta com invincible, ardit e ferm e inperturbat. E daràs
exemple, senyor meu virtuós, de scampar sanch per glòria
inmortal, e de no tembre mudar e cambiar vida preterible
en vida eternal.
"O scintil·lant, matutinal stela! La tua resplandor sclarirà
e clarificarà la foscura humana; a la tua lum, com de
nau tenent la davantera e portant lo faro, molt màrtir sforçat
metrà proha per pèlech de sanch, e pendrà port ab molt
aspra fortuna. Donchs alça la vela de la sperança de la gent
peccadora, met-te primer ab ton penó sant e victoriós; veuràs
despuix seguir la gent a flota axí com polls seguexen la
lur loca, e les ovelles lur guiador moltó, per aconseguir
la gran promissió de lum de vida ab benedicció.
"No merexia yo davant tu parlar, ni ésser elet a tan gran
misteri com és confortar e acompanyar lo rey dels reys, mon
príncep e pastor, mon paradís, mon past e repòs, en tan fort
agonia. O vera lum, de àngels e de hòmens il·luminativa,
vencent e trespassant tota la facultat de ma apprehensiva,
de ma indicativa e de ma comprehenssiva, de tota ma vigor
te faç cens e trahut, e a ta gran virtut me vull de pur grat
retre. Déu, ton gloriós pare, te confort e t'ajut, al qual retorn
ab humil comiat e bona gràcia tua, pus hé complida
la mia embaixada, per rahó de la qual serà per tots temps
angèlica natura pus que d'abans honrada e preada."
"E altres coses oyràs si contemples en lo dit rahonament.
Vés-lo donchs adorar, e atura-y un poch, e si ajuda o longua
companyia fer no li pots, pus que temor te torba, avisa
almenys no faça de tu compte, car més te val que si, offerint
valença, axí com féu sent Pere, li deffallies a la sua jornada.
No dormes, cors; ¿e no pots una hora vetlar ab ell, pus
la causa per la qual mor és tua? E los bruts animals àn
conexença de lurs benefactors, e en les lurs necessitats s'és
trobat que
veus vetles a tu mateix! Quant te valria més dormir, hoc
morir! Donchs vetla un poch per aquest just qui tant ha
vetlat, e ara per tu vetla, qui si tu no guardava, debades
vetlaries en custòdia tua. O si eres mundanal cavaller, ¿no
seguiries com a ton rey en una fort jornada? Si eres en batalla,
no
contra
bé sabs que a perill e a rrisch la tua vida ab sforç gran
metries, per scusar injúria, offenssa o gran dan de aquella.
"O vana honor, qui les pensses laugeres tan sovint fatigues!
O jactància mala, a la qual menyspreants perills
serveixen a son dia totes forces vanes! O folla amor, qui
los coratges molls veixes en tantes quisses, si tant pot, a
son dia, vici vituperós que altera persones e fa menysprear
delits, repòs e vida! E no u farà virtut? Sí farà bé, si de
aquella te abrigues,
pavent" Senece tragedia prima
per la qual ab novells motius l'esperit humanal en
tots fets bells e àrduus se governa.
"Donchs penssa que ést inexcusable si
e oci, car en totes coses deu hom guardar lur temps:
"
Ecclesiastes
deute de amor, car amor de una part no pot molt durar, car
tant com és pus viva, de tant és pus sentible de la cruel
offenssa com se veu menysprear.
"E ama
Sobre los Càntichs, que dolçament lo ama aquell
qui de la dura mort e Passió ha compassió e compuncció, e
qui, plorant, en amor se enflama; e ama
car castament lo ama cascun fel elet qui no res qui d'ell
sia mercennàriament, mas ell, e per ell tot sol, ama tot
quant ama, car vera amor no té lo ull girat hà vana sperança,
ans, ab vigor capdal, dóna lo cor de grat, si bé no pert
fiança en necessitat; ama
com aquell al qual sol deus ta delliurança; ama
car ver temprament és amar íntegrament; ama
fortalesa, no desemparant-lo per tribulació, per vida ni per
mort ni per cosa del món que cogitar se puixa; ama
e ab gran saviesa, lunyant de tu mateix tot ço qui
de sa amor te volgués retraure; ama
que
demostrat t'à amor en cosa excel·lent, e si
de dar a ell tota ta amistat, amar-lo has ab magnanimitat
e ab veritat. Si de vana sperança de cosa temporal no hi fas
mesclament, lavors serà complida la tua caritat, si ab ell vols
servar cara unitat, no sostenint per cosa creada algun departiment.
E si amar lo vols mansuetament, tota sort adversa
pren per sa honor pascientment, ab tranquil·litat; e delita
lavors en la sua laor e amor ab affabilitat, considerant
tots temps que no pots assats fer ni retre res condigne a la
sua amor, la qual per tu lo ha fet venir a tal stament.
"E considera com era gran la tua malaltia de la qual te
ha curat, e molt extrema la necessitat la qual ha haüd obs
de tan gran medecina; e en açò veuràs quant li ést obligat,
car parlant de aquesta matèria dix sent Benet: "
remedii periculi mei extimo quantitatem
li ést obligat, recort-te sovén de la obligació, fes-te
memorial davant los ulls de la tua cotidiana cogitació, car
a qui àls no ha quaix mijà, pagua és menbrar-se del beneffici
reebut, e no liurar-lo per res a oblivió. E ja s'és trobat
que liberal donador era content de haver per pagua de
magnífich, de cordial coneixença, ab vocal protestació e confessió,
sens alguna altra exterior operació."
CAPÍTOL TERÇ, DE UNA CONTEMPLACIÓ APPROPIADA
A LA PASSIÓ DE JHESÚS, E DE LA FUYTA DELS APÒSTOLS,
E DE LA DECLARACIÓ FETA PER LA SIBIL·LA.
Aprés aquest meu soliloqui solitari e secret rahonament
de mi mateix, qui ab mon cor parlava, partí de mon studi
ab la vista torbada e ab lo cor qui adés se gelava per gran
sbahiment, e per glay e per terror; e altre veu, per ira e per
zel commogut, s'enflamava contra aquels frenètichs e furiosos
e cruels juheus, qui lo lur metge a mort dura liuraren.
E si ma vista tenia axí torbada, no és pas maravella, car
nostres ulls no foren may uberts trosús aquell just Macies
tancà per mort los seus. E axí dels altres sentiments nostres,
los quals no aconseguiren la fi de lur felicitat trosús fon
per la mort de Jhesús la porta de paradís patent e uberta,
e foren svetlats nostres sentiments hà aquella glòria celestial
e eternal. Ad Ephesios
et exsurge a mortuis, et illuminabit te Christus
E cuydé tenir mon camí vers la nostra sancta seu, per
adorar lo cors de Jhesús reservat en la missa, lo qual ell,
tal dia com hir fon representat, novament havia consagrat,
e
premi de virtuts, e per confort de nostra peregrinació, e
memorial de la sua Passió fructuosa.
Mas axí com persona la qual té lo cor en àls, laugerament
se diverteix de alguna ampresa, car un fort pensament
tots los altres desvia e apagua, axí com fa la lum del sol la
lum de les steles e tota altra claritat menor, e vista intel·lectual
tol exarcici de la vista forana, sí semblà a mi que entràs
per un temple tal e tan bell que, mirant yo lo gran artiffici
de la sua bellesa, qualsevol desig de l'ànima mia stava reposat.
En lo qual havia
luminós, reglats de línea dreta, e un en lo mig, de preciós
smaragde, qui sostenia la clau del simbori del temple, e
foch anthic donat als juheus e reservat per Jheremies propheta
dins un pregon pou, del qual se fa menció ·II· Machabeorum
flama de foch, ans era d'un excel·lent carvoncle, lo qual,
perquè no
e servat en la sua archa, e de aquell tot sol, e no de altra
lucerna corporal, havia haüda claror bastant per tota la archa,
la qual, com fos closa en temps tan plujós e tan nuvolós,
havia mester claredat diürna e nocturna; e aquest carvoncle
han alguns juheus volgut apellar finestra cristal·lina,
segons diu una glosa.
E com yo miràs ja hon era lo sant cors de Jhesús reservat,
axí com se acostuma en los altres temples, víu un de aquells
pilars soptosament tremolar e decaure e tot sclaffar-se,
e, caent axí, appaguar una làntia, romanent aquella en l'ayre
penjada. E yo, maravellat molt e no menys spaordit e dolent
del damnatge, car paria pilar fabricat e allivellat per lo
milor obrer qui fos en lo món, mirant los altres pilars, víu
los deu vacil·lar e somoure, e a cap de poch molt forment
tremolar, e deu de aquelles altres lànties gitar ça e llà grans
e moltes spurnes, sí com fa lo foch qui en ble banyat ab la
humor se combat e
E yo, veent lo pilar
altres, recolzi
e sentí sodeguar, e a penes me fuy un poch d'él lunyat, lo
víu de tot a terra, axí com los
e descusir en moltes parts, del fonament a la pus alta volta.
E girant-me adés ça adés là, axí com hom qui va a no sab
hon, víu lo sol pilar estar ferm qui la clau del cimbori tocava
e tenia; apagades les altres lànties, víu romandre
aquella tota sola sus la qual lo carvoncle luhia e resplendia.
E lladonchs, assegurat un poch mi mateix, com home qui
ab alè cansat, exit de naufragi reposa un poc, e girant-se
mira detràs si reïst, e maravellat, diguí en mi mateix:
"O Déu omnipotent, obrer universal, ab ta sola paraula
qui los cels has ornats e la terra de molts béns decorada,
e com ha ací a mon juhí gran damnatge! Ni tabernacle de
Moysès ( Exodi , ·III· Regum ,
ni lo gran Capitoli, ne
reys magnífichs e monarches passats, foren may tan
solemnes ni tan bells com aquest axí fès e ubert e em part
abatut e
"O món, tan perts de la tua belesa, car en tu no fon ni
serà may construït ni hedifficat tan bell ediffici. Art e natura
no foren de acort en construir obra tan acabada; no
hac may par e semblant en lo món, jamay no
sinestre cas tan adversari al repòs de ma pensa.
"O tan trista ventura, si donchs lo creador no vol algun
bé traure; Dacianant planye menys ma vida si la mort al
juhí me appellava per la gran tala del món universal; e car
a mos ulls és delit levat, e als senys corporals tal delectació
tolta, menys tem la mort qui menys hà delits en aquesta
vida, segons que diu Vegeci, e menys és aquella mort repressa
e d'un blasmada, la qual en un dia dóna fi a treballs
e a vida."
Parti
de anar solament me guiava quasi com a cors al
qual pensament per fort cas occorrent ha l'ànima tolta. Car
mon enteniment en àls no entenia sinó en la cayguda dels
pilars dessusdits e en lo dan e en lo fendre del temple. E no
haguí molt anat que, com a home arrapat soptosament,
qui dins petit spay de loch e de temps fa larch camí de
penssa, me semblà que quasi fos pervengut en un setgle
divers e en un loch desert e guast, fosch e spaventable,
loch de orror odiós e enemich de vida, ple de sepulcres
uberts e descuberts e de gent morta e novament desfeta.
Emperò tots me apparien de fresch soterrats, sí que a penes
aparien de tots morts, ans adés, o que yo fos massa
sglayat e per açò perdés part de veer e cert judici, hó per
la fuscura de l'ayre fos enluernat, me semblava lur carn no
fos sola sens sperit regent, ans que haguessen algun moviment
e motiu de vida. E gens per açò, com que s'esmayàs,
no
axí com s'esdevé sovén per temor que par ésser deffora
e en acte ço que la smaginativa alterada fabrica dedins,
car gran temor és mija ffrenesia en fer apparrer per oppinió
ço que jamay no serà ni fon.
E aprés un tot sol entre
quals jahien en atrestants sepulcres, me semblava de tot en
tot mort e deffunt transsit e enrajat, sí que jamay no víu
mort tan fér ni tan salvatge ni qui millor fos per ésser exemplar
de vivament bestraure la pintura d'un mort. E lo sepulcre
de aquest apparia dedins foradat com un pou fondal
penetrant tro als abís, del qual exia fosch foch e tenebrós,
la lenya del qual paria fos de soffre salpicada. No són tan
orribles les flames del mont Ethna ni de bolcan, ni de menes
de soffre ni de foch algun qui de fust se enflama, ni del
lam de les nuus qui discorre per l'ayre, com eren aquelles
qui d'aquest pou exien. E víu una cosa d'on pus fort me
sglahí: que lo lançar d'aquest mort dins la fosa e lo pèrder
de vista fon tot dins un moment.
E entre aquests morts pus assenyalats, car dels altres era
molt gran lo nombre, ne víu
en lo cap e sandàlies en los peus e dalmàtiques e maniples
e palis e casulles; bé m'apparien ésser stats hòmens
de gran magestat e alta dignitat axí com grans prelats
de la Sgleya Cathòlica e Romana novament consagrats,
car totes lurs insígnies eren flamans e fresques.
hòmens assats ab la fàç venerable, car en fàç morta pot
romandre vestigi o de promenia o de bellessa passada. Tots
aquests eren en lo cor naffrats, car lo
en lurs testes tenien cascun tres mortals e molt profundes
plagues.
E aprés d'ells, en
paria fossen stades de gran honestat e virtuts insignides,
com que en la una apparegués una quasi extrema bellesa,
la qual ab castedat ha sovent gran contesa,
e bé
menat plet contra virtut e mesurada vida, e que
cors fos estat longament subjugat a peccat. Totes tenien lurs
cares envelades. E pari'
odiosa mort s'eren abandonades, car sglay e terror destorben
fortment coratge femenil e
Aprés açò apparia a mi que veés venir devers orient tres
dones excel·lents, grans de statura, ab continença discreta e
posada; la primera estava envelada; les dues restants, les
quals molt vivament ploraven, tenien lurs mantells sus lurs
caps e lurs cares. E yo no sabia discernir, per prim que
guardàs, ja si eren jóvens o ancianes, o christianes o juhies
o paganes; e pus mon ull era tan ignorant, metia mon esforç
en obrir ma orella per oyr lur parlar, per tal que de lur
ésser e de lur empresa me pogués informar, e bé
que lo lur parlament fos bell, e molt fundat e explicat
per la sancta Scriptura.
Mas cor spaordit no percep tot quant ou; terror lo té
divertit, lo qual molt alt coratge esveex e somou e fa estar
del tot sbalaÿt, tol·lent part de arbitre. Mas bé vehia que
sobre cascun dels
color de sanch viva.
Aprés, complanyent-sse del damnatge tan gran e molt
sinestre cas, cascun e cascuna dels dits deffunts, en tal lenguatge
que yo bé l'entenia, per virtut del parlant, per son
nom apellava, cridant ab alta veu, axí com féu Jhesús com a
Làtzer deffunt dix que isqués defora ( Johannis ,
de aquell mesquí qui dins la fonda fossa era enbalsat
e precipitat, no
ans de tot lur cor lo desampararen e se
com nau se lunya de la secca, e de arch molt vinclat la sua
sageta. E despuix, com excomunicat e perpetualment anatematizat
lo denunciaren, segons que m'apparech, car víu
que
"Ha inich, cruel, rebel·le e maliciós! Ha home brutal,
furiós e ambiciós, e mort per ta gran culpa! Tu has ço que
mereix, mas esta gent morta e aterrada fa molt a plànyer,
car era excel·lent gent, eleta, elegant, triada e lesta del
món, la qual tu has, per occasió d'un teu peccat enorme,
a la mort aportada. A desastrat, e a tantes virtuts has fèries
donades!; veritat, a instància tua, en tots aquests ha vacacions,
d'on és verificat ço que dix lo Psalmiste: "
sunt veritates a filiis hominum, et iterum: "non est in
ors eorum veritas
de un adormiment qui sol ésser entrada de damnació!
Molta bondat roman desbaratada, e lo sant auditori
de fe e de sperança, tant com toca aquests, ha fet vuy fer
punt, e és vengut a desolació, e si no fos una sancta scolana
fóra aquest damnatge sens reparació. O loch trist e salvatge!
Tu seràs apellat sepulcre de virtuts, cimentiri dels nobles
lochs, fora via de salvació. Certes, tu ést pijor que
de Gilboè, en los quals vençuts deffalirien Saül e Jonathàs,
e los grans e forts prínceps del realme de promissió.
A home ingrat, sens amor e sens ley! Hom condemnat
a sempiterna flama, qui jaus dins lo sepulcre esvaÿt e
cavat tro al centre d'inffern, de tants de mals e damnatges
ést tu stat vuy causa! Tanta virtut ha perdut vuy son trast
e roman feriada, e en molts abatuda, en los quals solia
aturar delitant-se ab deguda mesura! Mas axí es: desmentint
una pedra cau un gran edifici, e tol·lent un senyal de
l'ajust de mercuri se destorba gran comte, tot en axí com,
romput un anell, pereix la força de tota la cadena. Vulgar
proverbi és: una ovella mòrbida e tacada tot un gran folch
destança. Roman, malvat, roman eternalment separat de
nosaltres ab tribulació, e roman ab aquells qui han perdut
bé de fruïció e són sens sperança!"
E contemplant-lo, hé parat sment ab gran intenció a les
paraules d'estes dones notables, les dues de les quals fahien
dol sus tots los altres morts, en tan forment e tan agre ploraven,
que fóra diffícil, si algun les miràs, que en plor
e en dolor sens companya soles se trobassen. Vehia la primera,
la qual les confortava, certificant-les que vendria e no
tardaria lur consolació. Ha, tant me semblava dona excel·lent
d'alta condició! Certes, bé m'apparia que ella era sola sufficient
a dar salvació, e crech que no res àls sinó ella mateixa
me inspirava en haver d'ella semblant opinió. Mas tan
prim no mirava que la fàç no li vehia, mas bé crehia que
la mia stima no era sens rahó; crech que de alt me venia.
E stant yo en aquest penssament, víu venir una ombra
la qual era tan negra que bé la discerní enmig de la foscor,
car en nit molt spessa l'aguera coneguda, car tota altra ombra
comparada hà aquesta semblaria claror. La ombra era
gran fora tota mesura, tant que gran part dels cels tenia ofuscada.
Adés me apparia la ombra tiràs a forma humana, tant
com toca figura sens magnitut, car la granesa era més que
humana, encara més que forma gigàntea, car passava tota
magnitut e statura de Ag, rey de Basan, e dels fills de
Enoch, e de Briareus, e de Antheus, e de Titon e
de Atlas e de Vessus, qui són estats grans e soberchs
gigants.
Altra veu me semblava que fos tota brutal e chimerina,
e cridava pus fort que serpent fatigada quant se combat ab
vibre, e pus fort que oriphany quan és caygut e casador lo
cingla. No víu may animal tan brau ni tan salvatge qui per
no star solt tan forçorment cridàs, ni lop famolent qui tan
fort adulàs com ab braç inpotent té l'ull sobre la presa, ni
fon may tro de nuu stayada qui tan fortment cisclàs. E
dehia axí:
"En poch ha stat que no fos complida la victòria mia
contra los fills de Adam, qui d'ell són devallats per la comuna
via. Mas virtut ab mi adverssant e per mi invincible
é sentida en lo cors de una fembra scolana dessús dita, subtil,
contra la qual no m'à valgut sophisme ni fals silogisme.
no faç comte, é vuy a mort liurades ab ma lança aguda,
enerbada tan fort que naffrats [los] són estats metzinats per
un infernall túxech, sí que no
sperança, ffe e caritat, scintilla o spurna o vigor o vestigi.
Açò hé fet, car eren valedors de aquell qui no m'à feta e
destruir me vol, yo alcient bé sap aquell al qual mentir
volria si mentir li poria, que hé mès mon esforç en lançar-les
totes dins lo sepulcre de l'eternal eclipsi e de l'aver
habisme en lo qual hé lançat un peccador de la lur companya.
Mas aquestes, totes fembres adverssàries de ma prosperitat,
les tenen emparades, dient que a elles han viscut
obligades, axí que lo rey eternal qui regeix los tresors de justícia
e de misericòrdia, e lo qual me vol mal pits que a
mort vida deliciosa, no
morts de lur bon grat m'àn feta, de lur haver e de tot lur
cabal. No los és fermança alguna, per ma partida, bona de
estar-los a dret e a rahó, ab los quals no hé may haüt ni
poria haver algun participi. E açò m'à tan fortment empatxada
que dins la dita fossa no
ans crech que
tornar, car aquesta dona, la qual veig contra mi a grans
passes venir nit e jorn, m'ó menaça."
E dit açò, yo la víu fremir e dir axí ab la fàç molt irada
e ab la pensa torbada, axí com ésser sol de aquell qui davant
sí veu enamich imperiós ab glòria surgir e fermar àncora
contra tot vent fiable: "Ara beus tu poderosa triagua contra
tot mon verí! E ja no
brava guerrera ab la qual yo may mercè no trobe! Tots
mos treballs e pena de lonch temps deleix en poca d'ora;
ab una gota d'aygua, la qual per tos ulls te partesca del cap,
subverteix tots mos forts e antichs fonaments. Tu has imperi,
tu has virtut contra tota errada; no
ést omnipotent, car nau perduda tornes a salvament; per
tal les géns te han appellada taula segona valent contra
nauffragi."
E durant encara aquesta complanta de la ombra malvada,
la mort de la qual de tot mon cor desijava, breument
semblà a mi que yo veés venir de les parts de occident, devers
les quals la dita ombra totes les gents a son poder tirava,
una fembra devota, gran de persona, mas de continença
molt humil e baixa, e tan mansueta com ésser pot domèstica
ovella. Ffembra me apparia ab la cara molt plorosa
e trista, groserament vestida axí com dona qui serva beguinatge,
tota macerada, tota descolorida, ab los seus ulls girats
pus sovent ves la terra, e quant ves los cels aquells convertia,
gemint e suspirant en gran plor, revenia axí destituhida
de vigor, que sobre la terra tota s'estenia, prenent
la pols e fregrant-se
cara. Aprés açò rient se confortava, e levant-se sobre un bastó
d'aur, lo qual apparia fos tota sa riquesa, lo seu cors
recolsava. Axí
comencí a veure; mas aprés vench axí ardent e tan imperiosa
contra la ombra, la qual encara se perforçava de traure
dels sepulcres tots los dits corsos morts per lançar-los dins
la fossa pus fada, fera gola d'inffern ja dessús explicada,
que la dita ombra tota se spaordí, e de poch en poch, com
fum qui s'envehix se començà a aprimar e disolre e la dita
dona entrant per lo dit loch e mirant ab la vista benigna
aquella gent morta, reptà la ombra e dix axí:
"Ha ombra enorma! O desamparada e deserta de bé!
Yo son contra tu ardida e constant batallera. Aquests qui
dormen en ombra de mort, yo
sol los menbres frets conforta, los quals la luna passant per
nit serena, havia enrajats, los fomentaré; no
tu sens pietat, plena de iniquitat, furiosa, rebel·le, car de
aquesta mort yo los curaré ab tres fialles d'aur, en les quals
port tota ma medecina. Son yo bastant de mort a vera vida
la gent resuscitar."
E aprés de açò semblava a mi que de la dita dona l'amistat
güeria, desijant de tot cor en les langors de la mia mort,
quant a Déu plaurà que contra aquella no
tenir-la de prop e haver sa amor e sa nobla e
molt útil[...] Paria qu'ella cridàs un gran sacerdot, qui de
prop la seguia ab bell sobrepellís e ab stola sobre son coll
vermella en figura de creu, lo qual, de sanch viva exint de
son costat, ab un salpasser sobre los còrsors morts aspersió
feya. E faent açò, cascun de aquels morts, sobre los quals
alguna gota de la sanch cayia, se levava de peus, mirant los
cels, tornat de mort a vida. D'aquell mesquí jaent dins la
fossa gran la dona no curà, e per consegüent lo dit sacerdot
no l'absolgué ni
al qual negun no
E aprés de açò l'ayre s'esclarí, e la visió tantost me fugí,
e trobí
com girant-me per ventura a moltes parts, axí com cell qui
sobre lo coll de la sensualitat té la regna fluixa, víu luny
de mi passar una donzella. Yo, mirant ves ella, víu-la aturar,
e apparech-me que penssament, no pas difficultat de molt
aspre camí, l'avia aturada, si bé per àls, si per anar on lo
loch hon com stèril e malcontent no
pla era prou, mas axí herm, exut e inútil que de sí consellava
exir, no romanir e cuytar molt, sens fer longua stada.
E aprés poch spay de temps tench son camí vers mi, e demanà
suspirant e quaix ab veu de tortra, la qual per cant
ha jamech, ja yo qui era, o christià o juheu o pagà; e yo,
alçant ab prou affany la testa, car tristor e penssament me
feyen de pas en pas los ulls a la terra girar, emperò desijós
de poder trobar persona discreta la qual me volgués informar,
car ma ignorància bascosa, importunament a qualsevol
cosa en saber avançada, se volrà fadigar, desijosa
encara ab voler congoixós, ardent e cuytós, de ésser havisada,
ella
"Ja veig", dix ella, "la creu de la sancta crisma, que portes
en ton front. Yo, si bé
inllustre e de vera prophecia; no le
jamay, car nasquí e visquí en regió e entre nació incrèdul
e pagana. E cuyden molts que sia fembra troyana, filla del
rey Príam, appellada Erithera; altres dien Cansandra, e
altres cuyden sia fembra cumana e ytaliana. És veritat
que no fuy may batejada, car babtisme de aygua no era
instituït, ni per sacrificis de la ley vella fuy may justificada,
car no venia de la generació de Jacob patriarcha, ni babtismal
caràcter ni sant crisma sagrat tocaren may ma testa, ni ma
arma fonch per aygües mu[n]dada. Mas bé fuý yo per Déu
il·luminada d'un clar lum natural, hoc e de un altre lum intel·lectual
de vera prophecia, e parlí del setgle venidor, e creguí
en un ver salvador, lo qual appell Jhesús, fill de Maria,
qui per salut del món en carn venir devia. E si de açò", dix
ella, "plena fe no
en lo La Ciutat de Déu, hon parla de mi a
ley musayca han los qui han seguida la ley de natura trobada
salut, segons appar en aquell sant hom Job, e à-ho
tractat aquest doctor soptil theòlech tan insigne, en lo dessús
dit libre."
E yo stant maravellat, e no encara del·liberat per a sos
dits respondre, e ella obrí son mantell celestí e descobri'
sos pits, e sembla
alta philosofia, acompanyada de les arts liberals; e en la
part del cor me mostrà emprentada una creu vermella,
dient-me que tota la sperança del seu cor per tots temps
era stada en aquell del qual era lo temps vengut que pengués
en una creu de fusta, la qual per sanch qui de ell exiria
seria feta flamejant e vermella, mort per los peccadors. E més
avant me dix com ella e d'altres venerables sibil·les havien
parlat molt altament d'un just qui per l'amor dels seus a
grans turments morria, dient e recitant-ho axí com se segueix:
"
manibus infestis et impurato ore expuent venenatos exputos
en les mans dels infidels, ço són los juheus e romans,
e altres gentils cavallers de Pilat, vendrà lo just Messies, e
daran a ell, qui és Déu sobiran, buffets e collades ab les lurs
mans indignes, sútzees per sacrilegi, e scopint contra ell
per gran verí de ira e de peccat d'enveja. E més avant, explicant
com havia parlat dels batiments e pasciència de
aquest just sobirà, e com callaria perquè no fos conegut per
la gent tan malvada, car no ho merexia, e del rahonament
que hac ab los infferns e ab los prínceps del regne tenebrós,
e de la sua corona d'espines, e del fel e vinagre dels quals
lo abeurarien, e del vel del temple com se divisiria, e de
l'eclipsi del sol en lo mig dia, e aprés per spay de tres hores,
e de la sua mort, e com dels infferns vendria e tornaria, e
resuscitaria de mort a vida inmortal primer que algun altre
aprés de tres dies,
dorsum et colaphos accipiens tacebit, ne quis agnoscat hoc
verbum, unde veniet ut inferis loquatur et corona spinea
coronetur. Ad cibum autem fel et ad sitim acetum dederunt
in hospitalitate. Hanc monstrabunt menssam, christiana
enim insipiens gens tuum Deum non intellexisti ludentem
mortalium sensibus, sis spinis coronasti et horridum fel miscuisti.
Templi vero vel scindetur et medio die nox erit tenebrosa
nimis; in tribus horis morte morietur. Tribus diebus
sopno suscepto et tunc ab inferis regressus ad lucem veniet
primus resurrectionis principio revocatus universo. Nam resurrectionis
principium mortalibus ostendet et regni ejus
non erit finis
una sibil·la havia profetat que la gent judaycha en fust lo
penjaria, e axí
E aprés que
lo seu Déu conegut no havia, ans tan durament tractava
e tractaria, "Vés", dix ella a mi, "car no puch ab tu longament
parlar, e lig en lo libre de les divines institucions
d'aquell noble theòlech Lactantius Firmianus, qui ja hagués
pogudes axí declarar les veritats de la sperança e fe christiana
com ha fàcilment destruïdes les errós de les sectes
paguanes.
"Mas ans que me
veig que ést christià e vius en sperança, per la mort e mèrits
de Jhesús, de cobrar millor vida, te vull parlar d'un gran
senyal que hé ara vist, e per tal que, si n'has agut algun
sentiment, sàpies la significança; té uberta la orella a la
eloqüència de la devoció e sciència mia. Yo hé vist
fendre e dissolre en alguns lochs un temple gran e maravellós.
E aquest significa Jhesús mon senyor en lo qual habita
plenitut de la deïtat corporalment, segons que diu sent Pau,
Ad Colocenses, . E de aquesta dissolució de temple parlava
ell mateix Jhesús dient als juheus: "trencats aquest
temple, e en tres jorns yo Johannis, ."
"Solvite templum hoc et in tribus diebus excitabo illud
É vist
sostenguts, car sens los pilars lo temple de sí mateix sostenir
se podia, e los pilars no, sinó per lo temple; un pilar caure
primer que
romanent penjada. Aquest pilar significa Judes, no pas lo
cosín germà de Jhesuchrist, fill de Maria Cleofè, mas aquell
altre appellat Scariot, qui era gran pilar de la santa Sgleya,
mas despuix per avarícia levà lo teló contra son creador,
e
pare de Abraam, dats per los ysmaelites per compra de Joseph,
e presentats en do per la regina de Sabba al rey
Salamó, e despuix a Jhesús en Betlem offerts per los tres
Reys d'Orient, segons algunes istòries toquen e reciten."
E puix, irada contra lo peccat d'aquell cruell e rebel·le
Judes, continuà axí: "O Judes malvat, e què
aquest innocent anyell inmaculat qui de grat te havia altificat
connumerant-te en lo nombre dels apòstols, donant-te
potestat de calcigar los inffernals scorpins e serpents
e fer virtuts, e obrar grans miracles, e, més encara, dant-te
lo regiment temporal e majordomia de la casa e de les bossetes
on stava lo seu petit tresor,
(Johannis,
e amicícia, e fa venals totes coses spirituals e humanals, e la
qual e per còpia e per inòpia, e per riquesa e per pobresa,
no
e argent amagats dins lo fons de la terra ha fets descobrir,
no contenta may dels fruyts que natura sobre la superfícia
de la terra havia produhits, car havia l'ànima alterada, e
inclinada a tan fort e extrem maleffici, almenys com te regoneguist
per penitència no pas vera, mas mercennària, no
per dolor de la offenssa, mas per temor de la pena, la qual
justícia divinal per tos demèrits speraves que
¿per què no
al·legant la ley la qual socorre als enganats ultra la meytat
del just preu, o no assajaves de rembre
mateix faent alguna justa e piadosa almonnya? Car ab tan
poch preu podies comprar lo regne del cel, lo qual haver
podies ab tan poch com havies."
"Mas sàpies tu", dix ella a mi, "que malícia lo tenia abceguat
e obtenebrat, la qual havia pres naximent de aquella
excel·lent e virtuosa habundància de cor de la Magdalena, la
qual, per magnificència e copiosa liberalitat, despès
d'argent en untura del cors viu de Jhesús, dels
quals cascun valia deu diners usuals, tant com
car ell qui de açò que per Jhesús despenia acustumava
de furtar la deena part, se tench per freudat en
aquells se volch en la venda reintegrar. Bé havia de tu, o
malvat Judes, ab lo qual encara", dix, "vull parlar."
"Per improperar-te la nequícia tua prophetizà lo propheta
David en lo psalm
ne tacueris
capítol dels Actes dels Apòstols, prenunciant la damnació
tua, segons que açò per sacra Theologia aprés serà
mils declarat, e pus largament expressat e pronunciat. O Judes,
violador de les sanctes leys d'amicícia firmades ab lo
sant e reverent Jhesús, qui ab semblança d'aquella, e ab
besar, qui és senyal de ànima amant e pacífica, li fist tan
mortal guerra, e
de la sua vida.
"O cor teu alienat de mansuetut e benignitat humana,
qui per dolça e amigable resposta del just angustiat no poguist
ésser ni vinclat ni vençut la hora què
a qu'ést vengut?" O rebel·le, o traÿdor, guarda què fas.
Aquest és ton senyor, o ingrat, aquest és ton benfactor, o
scelerat, aquest ton sacret e tes malícies a les gents no descobre,
ans te liura lo seu cors preciós, per tal que, denegant-te
aquel, no publich lo teu peccat occulte. Mas temps
vendrà que lo cel e la terra te publicaran, revelant lo cel la
tua iniquitat, e llevant-se contra tu la terra, e abduys te
scopiran, axí com la caramida meridional escup de sí lo
ferro. O incivil, qui ab signe de amor desligues e dissipes
e romps los pactes de pau, fe e confederació humana!
O furiós e ffrenètich! E com has lo gust e tos sentiments
tots desviats, e enormes e inffeccionats lunyant-se de la font
del bé e impugnant aquella! Ara roman la tua làntia appagada,
car has abans la fe, per la qual viu lo just (Abacuch,
del qui
"Odiós a Déu, e a cel e a terra,
passus inter utrumque perit
greu peccat, fahent a Déu molt pus greu offenssa en ço que
t'ést penjat e desperat que en la venda del teu mestre Jhesús,
car la vendició sguarda hà humanitat sua, e la desperació
tua és diffidència de la sua misericòrdia e divinitat, la
qual, a senblança de Cahim, has, açò fahent, blasffemada
e durament offessa.
"Los
Thomàs, Berthomeu, Simon, Judes e Matheu, qui fugiren
e la fe perderen, no creents que Jhesús fos ver hom e
ver Déu. En aquell punt foren en via damnada e perduda,
segons pus stesament e pus larch se dirà en lo libre
segon per sancta Theologia, la qual de açò sabrà millor
parlar e pus profundament. L'altre pilar, al qual apitrar-te
volies, significa sent Pere, qui cuidava ésser ferm en la fe,
per sa presumpció, dient que si tots los altres eren en Jhesús
scandalizats e
caygué, e peccà pus greument que alguns dels
lànties se appagaren car la fe d'ells tots
verificà la paraula de Job a
del cel han pahor e tremolen": "
Per açò en aquests jorns se despullen los altàs e la sgleya,
car los apòstols foren nuus e despullats de fe, e les campanes
no sonen, car ells no preÿcaren Jhesuchrist ni la sua fe,
ni
pedres, qui
testimoni de divinitat, per les paraules que ell dix lo
jorn del Ram: "Si aquests qui ara me dien lahor callen, les
pedres cridaran."
"E si per ventura m'és feta per tu qüestió per què sent
Pere defallí pus greument, exceptat Judes, que algun dels
altres apòstols, respon una glosa, ab la qual se concorda
frare Nicholau de Lira en la sua postilla sobre los evangelis,
e ensemps ab ell molts moderns glosadors, qui tots hó
partida dels doctors majors de la sancta Sgleya, e yo", dix
ella, "son de lur intenció, que per tal com lo volia Jhesús
constituir cap de la Sgleya e príncep e pastor de tots los
christians, lo permès pus greument peccar, deffalir e caure,
perquè, per consideració sua e de son falliment, sabés
mils haver mercè dels deffallents e comportar les inffirmitats
dels altres. Per què appar que no és menys bo constituir en
prelació persona peccadora aprés justificada que del tot innocent,
la qual ha viscut sens evident errada, car allà hon
han habundat peccat e delicte habunda sovent la gràcia divina,
segons que dix sent Pau; d'on permet Déu sovén
caure los justs per càstich de lur presumpció, la qual de lur
virtut venir no poria, perquè ab major detestació de peccat
s'enflammen en amor de virtut e de veritat. Per ço és scrit
per l'apòstol sent Pau que als elets totes les coses són occassió
de bé, e sovén de millor que d'abans. E diu una glosa
que hac los peccats per la rahó ja dita, car peccat la vilitat
del qual és experimentada, pus forment sol ésser detestat
per la persona, la qual és peccable. E, certes, sent Pere ab
gran mansuetut e dolçor tractava los peccadors, com de sí
mateix li recordava, e de la misericòrdia de Jhesús, qui,
sguardant-lo l'avia de son peccat guarrit e curat. Car guardant-lo
Jhesús se recordà de la paraula que dita li havia,
com lo renegaria, e exint de la casa hon era, plorà amargosament,
luce
Petrum, et recordatus est Petrus verbi Jesu et egressus
foras flevit amare.
"E axí", dix ella, "pots contemplar la virtut e la influència
del sguart de Jhesús, qui los peccadors a sí mateix tirava,
segons appar en altre cas, com tirà a sent Matheu per son
sguart a sí e aquel lo seguí ( Mathei ,
manera tirà a sí sent Pere, que la vida de aquell tots temps
aprés fon de plors e làgremes habundada. Car sabia, e axí
ho diu Ricart de Sent Víctor, que Déus, absolent la persona
de la offenssa e colpa que ha comesa, la obliqua a perpetual
odi e detestació del peccat quant en memòria li vendrà.
Car de continent que hoÿa lo gall cantar se levava e, stant
en oració, plorava e sospirava trossús al punt del dia, en
tant que la sua fàç per les làgremes era tota assenyalada.
E volen dir alguns que les làgremes la y havien cavada, e
feta en aquella canalls, a Job,
terra alluvione consumitur
al cas present molt appropriada.
"Mas açò que yo ara a les bastes explich, serà mils dit
quant sancta Theologia farà son rahonament. La qual ensenya
e adoctrina e parla com havent potestat, imperiosament;
e ço que
manlevat, com obra decorada. E no
acte passat ab acte present te fas mesclament, e lo passat
recit com a present, car açò fas per dar e ministrar a la
contemplació tua pus útil e devot nudriment; e pus te dó
algun sosteniment, no
axí entremesclada, car sol tu
limat aquest meu rahonament. Mas acte de l'agent cové que
sia temprat segons la disposició de la cosa passiva, car en
altra manera no exiria fruyt de la operació, ans seria
obra vana, infructuosa e freturosa de execució."
Me recità aquesta donzella sibil·la que ella en aquest camí
havia encontrats los apòstols, qui sglayats fugien, e en lurs
rahonaments los havia coneguts e assenyalats. Car la un deya
axí: "Yo
de la Passió desviar e retraure, tant que per açò ell me
appellà Sathan ( Mathei,
que aquest era sent Pere. L'altre dehia que fugia tot
nuu, qui havia desamparat lo pali del qual era vestit e
abrigat, e se complanyia; e en açò coneguí que era sent
Johan, o almenys axí m'ó cuydí. Havia un altre qui dehia:
"No és aquesta la consolació del dia de la transffiguració
sua, com apparech a mos companys e a mi en tant elegant
spècia e semblança" ( Mathei,
era sent Jacme major, frare de sent Johan. L'altre dehia:
"Pahor hé haüda que no
tal com yo
ço l'à besat". E en açò", dix ella, "conexia que era sent Jacme
menor. L'altre dehia: "Debades yo no l'interrogava e no
requeria que
sovén tan gran stima e tan gran menció, car ara hé vist
que
possíbile és, pas de mi aquest càlzer", e veig que no l'ou ni
li ajuda a sa necessitat ni al turment que passa; no
quin ni quant potent s'és aquest seu Pare, les entràmenes
del qual totes no
tan gran seny e alta saviesa, ésser vengut a tal occasió.
No sé quant mostrarà son gran poder e voler, si ara no
demostra com hi à tal rahó." "E en açò yo conexia", dix ella,
la qual tots temps parlava, "que aquest era sent Phelip, ton
patró, qui havia dit ( Johannis,
nobis Patrem
Babtista, qui
si era ell lo qui speràvem haver per salvador. E no sé hon
me vaja ni dacianant qui serch, ni qui sper, car en mi no
sent caritat, ni fe ni sperança, ni sé de qui puixa haver
fiança"; e en açò coneguí que era sent Andreu. L'altre
dehia: "Ara hé lexat lo regne de mon pare per aquest hom,
lo qual veig tan cruelment morir. Cuydava yo que ell fos
rey del món, home sus tots, e de tan gran puixança que
hagués molt avançat a ell servint e seguint, lexant tota cosa
altra per molt que fos preada. E trop-me desert e pobre e
despullat e nuu". E coneguí que era sent Berthomeu,
e diguí en mi mateixa que pus nuu seria com perdria la
pell. L'altre se condolia del tresor que havia leixat en la
taula del cambi, dient que per ço que no veya havia desemparat
ço que tenia e que possehia, e que no havia may
res avançat ab tal mercaderia; bé mostrava que molt se
penedia. E en açò coneguí que era sent Matheu. L'altre dehia:
"Ara appar com s'és manifestat a nosaltres que havem
conegut que és home mortal, temerós e passible, e no veem
en ell magestat ni força divina"; e en açò coneguí que
aquest era sent Judes, Johannis
et non mundo
al món manifestat, pus potestat e força mundana te ha pres
e ligat". L'altre dehia a Déu: "Com és aspre, e urgent, e terrible
aquesta terror e persecució, la qual me destreny e
m'ensenya e
haüt tots temps per senyor e per pare, e hé tant fort amat,
que ma vida a mort per ell liurar cuydara. Ara veig són per
poch; mas com seré ardit allà hon veig que algun no l'empararà
sinó la mare sua, la qual per ell passa tan gran turment!
No son yo millor ni pus sant que mos frares, ans hé
perdut lo nom de obedient". E cogití en mi que aquest fos
sent Symon."
E recità
natura hon eren les leys, les quals obligaven, de fidelitat
e de amor virtuosa a lur dret senyor, dient: "O colupnes
de jaspi luminós qui ans solíets valer contra il·lusions de
fantasmes e ombres, e com s'és mudada la vostra color e
l'aur fi de la vostra constància, e gran perseverança s'és enfosquit,
perdent gran resplandor! Com se són dissipades les
pedres vives de l'elet sanctuari! O nobles fills de Syon, car
axí us appella en les sues Lamentacions Iheremies propheta,
tornats com a vexells de terra, prests a ruptura per dissolució!
O lums del món, e qual vent fortunal vos ha tost apagats!
Falles ardents, com vos sóts enfosquides! Pinnacles
alts, qui us ha tots reverssats? Vostra virtut, com és tantost
perida, jutges del món, per assistir a Jhesús ordenats
en lo final judici? Com vos ha pahor contrària a juhí axí
tots atronats! Tornats, tornats, car detràs vos roman lo
bon rey que leixats. Fugint a ell, a virtut e honor havets lo
dors girat, e pus la vida per temps havets leixar, per temps
guanyar a vosaltres incert no façats tal fallida. Car temps
vendrà que u haurets smenar, e ab martiri vostres dies finar
per adquirir tots temps noble vida."
Mas que havia cridat e dit debades, axí com cell qui
sermona a orelles sordes o a persones qui no volen hoyr.
Mas bé los emprès mal, dix ella tantost, declarant-me la altra
visió que yo vista havia, car despuix los víu caure cascun
en sengles fosses morts spiritualment, axí com aquells
qui a Jhesús, lur dret senyor, havien faltada vera fidelitat
e la fe trencada, la qual és vida de la ànima justa, segons
que diu sen Pau, Ad hebreos,
e ja dessús és stat al·legat, e havien de lur dit senyor
perduda la sperança, e la sua ardent e viva caritat; e no ells
tan solament, mas encara
fa menció sent Luch en son
de gran e alt affer, Maria Magdalena, Maria Cleoffé,
Maria Salomé, Johanna e Susanna, de les quals lo dit sent
Luch parla en son
pou infernal, penetrant tro als abís, en lo qual romàs Judes
trabucà axí de tot son pes, que jamay non levà. Judes
és aquest aquell d'Escariot, qui aprés hac peccat e la sua
ànima fon spiritualment per sa gran colpa morta, jamay
no respirà alè de vera vida. E si Jhesús no
preservats, en poch stava, segons que lo Psalmista dix de sí
mateix aprés que hac peccat, que lurs ànimes no fossen al
fons d'infern scrites,
in inferno habitasset anima mea
dones sanctes e notables, per mijà de la dona quarta, la qual
vench aprés elles, los empararen e los ajudaren, e fon-los bé
obs sforçadament, e açò posants la creu entre ells e lo juhí
divinal, car per mèrits de Jhesús crucificat és remès tot peccat
en lo ver penident.
"E per tal com desiges saber e oyr qui eren elles e què
significava la ombra tan terrible, te dic que aquelles tres dones
excel·lents eren, la primera predestinació liberal en lo
alt consistori del rey omnipotent, la segona oració virtual
feta per ells per Jhesús redemptor reverent, la terça deprecació
cordial de la Verge Maria, la qual per lur salut pregà
devotament. La quarta dona, per mijà de la qual les tres
primeres los donaren perfet guariment, és Penitència general,
per cascun vici e per tots ensemps universalment. La
ombra que has vista és ombra de mort e de peccat, aquella
de la qual parlaren Zacarias, pare de Babtista, Luce,
Ysaÿes en lo
Aquesta ombra tol la visió de la lum increada, en la qual
sta glòria e vida eternal. E aquesta ombra, en Eva començada,
porta a tenebres del carçre infernal; certes, aquesta
porfidiosa e inportuna ombra contagiosa a la carn humanal
los haguera dins los abís e carçre dels damnats tots resclusos
e precipitats dins lo lach criminal, mas ells per divinal
predestinació ans de la constitució del món elegits ( Ad Hephesios,
custodits ( Johannis,
la Mare de Déu armats e insignits, Proverbiorum",
freturar de subvenció e gràcia liberal, ans per mijà de
vera penitència havien obtenir justificació, recobrant la vida
e gràcia perduda, e açò per scampament e asperció de la
sanch de Jhesús, feta per ell mateix, sacerdot venerable e
propiciable ( Apocalipsis,
justificat, per la sanch de Jesús e no per altra cosa obté
remissió.
"La ombra te sembla haver ofuscada gran partida dels
cels, axí com dix Elifat: "
ejusJob,
per la qual Lucifer en inffern trabucà e ab sos
companyons ha e haurà tots temps damnació. E si la figura
de la dita ombra era tan gran e fada, no te
car gran és stada e longua la possessió de peccat sus natura
humana. E si la dita figura semblava brutal, te dic axí mateix
que no te
a brut animal. Mas, cert, aquesta ombra ha penitència
per mortal enemiga, la qual portant ab sí tres fialles de justificació,
les quals són conffessió, contrició e satisfacció,
dóna sanitat a les tres naffres del cap ulcerat, les qualls són
oblivió de beneffici e gràcia divinal, menyspreu de la glòria
incomparable celestial, e inconsideració de la tribulació e
misèria infernal, les qualls fan l'ome ingrat, ergullós
e insensat e vanagloriós. E cura axí mateix aquesta dona,
Penitència appellada, e sana de tot mal lo cor naffrat e mortificat,
qui és destituït de caritat infusa e supernal.
"Lo bastó d'aur sobre lo qual Penitència se recolsa, és certa
confiança de la miseració e clemència supernal, per rahó
de la qual riu en sí, e s'alegra a semblança de Sarra, sperant
deport e consolació filial ( Genesis, ca_o
com penssa e considera que la dolor que ha dels peccats li
és pertinent e pròpria e deguda. E si bé has prepesa la sua
continença, contemplant vivament en la sua fàç, conexeràs
què deu fer aquell qui a vera penitència prepara lo seu cor
e la sua penssa.
"E si
darreres sobre los morts ploraven, dic-te per tant car Jhesús,
mon senyor, e la Verge Maria han vivament plorat per los
peccats de l'humanal linatge, e de aquells han haüda dolor.
E si disiges ésser certificat per què totes tres anaven envelades,
sàpies que per tant car hom del món, peregrinant per
la via mortal, no sab si és scrit en lo libre de vida, ni si
morrà just o peccador. Per tal dix Salamó (Ecclesiastès,
aut amore dignus sit
si és predestinat, e si per Déu lo Fill encarnat és estat a Déu
lo Pare e per la Verge Maria al dit fill seu applicat e recomanat;
ni és algun qui saber-ho puixa, si donchs per Déu
no li és revel·lat, o ans que muyra no és confirmat o
sertificat.
"La dona aquella la qual contra la ombra s'és per tots
temps tenguda, és la Verge Maria, vera scolana de eternal
Sophia, en la qual no ha cabut peccat.
"E si
no fossen de tot morts, dic-te que morts eren, car en peccat
alguns dies vixqueren. Mas axí com de Làtzer dix Jhesús
que no era mort per la sua malaltia, pus que viure aprés
la mort devia, axí apparia que aquests morts participassen
d'algun motiu de vida, car cascun d'ells de la mort se
dolia, e és part de salut voler ésser sanat, Sèneca Ad.
Lucillum
"Orientals eren les tres regines, car al ver orient, Déu lo
Fill, qui us ha de dalt visitats, és cascun elet per ells
acostat. Mas Penitència venia d'occident, car penssant en la
mort, que és posta de vida, cascun pus ardentment aquella
demana, e ab ella devotament se abraça, e a ella
e car va de tot la hora que la mort tramet desiximents.
"Mas bé
declarada aquesta visió, "que lo pilar sancer del preciós
smaragde tot verdejant per sancta sperança de resurrecció,
qui lo cimbori, ço és la fe de la Sglésia, tenia ensemps ab
la
dona forta segons diu Salamó, qui, per les laors que d'ella
recita en lo libre dels Càntichs, ha ja vuy per ventura obtenguda
al cel salvació, dona constant, e sàvia, e nobla, de
gran perseverança, romangueren en tota lur virtut,
sens peccat e offenssa; per tal los dissabtes fa d'ella festa
Sancta Església, car lo sant dissabte en ella sol romàs tota
la fe, la qual per lo carvonclo és significada. Car lo carvonclo
reservat en l'archa de Noé significava la fe del Mesies,
la qual se conservà en l'archa dessús dita, car ladonchs periren
tots los menyscresents, qui tots fora l'archa en aquell
punt estaven. E, certes, aquesta sacratíssima Verge, mare del
Fill de Déu, pot ésser comparada a la pedra preciosa per
los lapidaris
d'Aràbia, la virtut de la qual és aquesta: que una veu
inflamada, jamay no s'apagua, ans lo seu faro és perpetual,
car la dita Verge jamay no perdé gràcia la qual una vegada
per lo Creador li fou atorgada.
"Lo temple, donchs, que vist has, segons ja t'é tocat,
aquell te significa, lo transcendent Messies, Jhesús, just e
misericordiós, axí trencat e maltractat, e en molts lochs descusit
e tallat, com home clavat, flagellat, e batut, e ligat,
e d'espines en lo cap coronat, aprés que fon mort ferit de
colp de lança."
E no obstant que fos maravellat e assats temerós de tanta
rahó com retuda me havia, emperò axí com ésser sol en
molts strets passos, confortat per lo parlar d'esta fembra
tan sàvia e tan sancta, sí pris ardiment per demanar-li encara
més avant ella com ho sabia, dient: "O donzella de
virtuts naturals e morals ricament il·lustrada, a aquest penssament
te retench enfrenada, com te víu aturar; amor
sglayada te féu apitrar, la qual hapercebuda te torna lo gosar.
Certes, com te víu, tu me appareguist axí com appar
soptosament cosa que desvia per admiració de tot altre contemplar.
E pus te conech per ton bell parlar ésser de lum
de sciència tan clarificada, ço que
car molt és bella cosa saber noble saber expandir e despendre;
car despenent no
rovell de ignorància adormida o morta dissipar ni tudar."
E respòs-me que per lo creador la sua ànima era stada
il·luminada, qui la sua resplandor expandeix per lo món, e
en special sobre l'ànima devota e humil e casta, dient axí:
"Déus ha mi eleta per publicar al món algunes veritats tocants
lo rey Messies, e en special los misteris de la sua amara
Passió, e lo triumphe de resurrecció, e los senyals del jorn
del judici; e gens per açò admiració de vera creença no
tengua exellat. Car gran e francha és la virtut divina,
"Ara", dix ella en aprés, "té ton gran camí, car via gran
te resta; ab tu no atur pus, car molt són occopada per parlar
de aquest tan alt misteri ab lo poble gentil, qui per tal
com són en lur nasció nada, me dóna pus gran fe que als
libres dels sants pares prophetes. Demà al migjorn trobem-nos
a un senyal de creu en lo mig loch de la spera terrena,
ço és en un loch hon tu veuràs una creu alçada, en
la qual ha
Car aquí comparran tres generacions, christiana, judaycha
e pagana."
E lladonchs responguí: "O sibil·la, donzella venerable!
A gràcia liberal e gran! Beniffici he car t'à plagut a mi declarar
tan amagat misteri. Lo teu dolç cant m'à fet respirar
d'un pèlech de terror qui la mia ànima tenia agreviada,
obrint-li una porta per la qual un raig de la tua sciència
profunda e sancta dónes claror a la foscura de la ignorància
de mon enteniment. O, tant és aquell a l'altre obligat, qui
d'aquell reeb alguna spurna de sapiència vera, a la qual tot
terrenal tresor és incomparable, car és bé donant perfecció
hà aquella ànima racional, e tan noble que en final objecte
de la sua eternal beatificació, [com] és egual ab los àngels.
E no
absència me dó gran enyorament, no perquè no sia desiderable
la participació de la tua virtut clara e generosa, mas
perquè no sia a mi occassió, axí com s'esdevé sovén per gelosia,
de perdre per tu altra cosa millor, la qual tots temps
hé qüesta e servida. Car bé vull sies serta que hé dada la
fe de mon enteniment a una regina noble, emperadriu rica
de franch voler, monarcha de saber superlativa, en custums
aprovats, e virtut e bellesa, qui
Theologia; e si
en secret col·loqui, qui ést donzella de Philosofia, é dupte en
contra mi no concebés suspita, e no offenés massa ella, la
qual per tu no leixaria, e un sol moment tant no fos
baixa e petita la cosa, agreujar no voldria, car una vegada,
quasi per tal rahó irada e fellona contra sent Gerònim, lo
féu batre fort en celestial consistori. Ad
Coloscenses,
philosophiam
Mas ella a aquestes paraules sforçadament respòs, e hem
semblà que
e dix axí: "Là hon veritat ab lealtat és assats
coneguda no poden haver loch gelosia, suspició, oppinió, ni
dupte ni error. E si tu per ventura la mia sancta maestressa
Theologia no és tinent, ni Filosofia, qui de adolescència l'às
amada, servida e preada, la qual cosa no cuyt, car ton cor
me appar assats inclinat de voler-la per a tots temps servir,
e ella sab bé tots los fets scutir, e no li fal deguda conexença;
bé saps yo qui son, e que no
m'atur sinó per amor e per la honor sua, e per l'amor de
aquell Messies just, nostre comun senyor, lo qual com christià
regoneix e confesses; ni son donzella d'aquella philosophia
que no és philosofia, si bé se
qual no creu sinó ço que pot veure, fada, stòlida e
massa ergullosa, e presumint més que no deu de sí, mas de
aquella vera philosofia que als theòlechs prepara via de speculació
e de intel·ligència de les coses molt altes, preparant
més avant scut de deffensió contra error folla, carnal, diabòlica
e molt vana.
"La qual philosofia theologia no exella jamay ni bandeja
de son noble servey, Proverbiorum",
cap_o
paraules de la saviesa divina appellant philosofia e totes les
altres arts liberals a servey e obsequi de la sancta theologia.
E sent Pau se[gu]eix en los Actes dels Apòstols, al·legant un
dit de Aratus, Actum, ·I_a· ad Corinthios
un dit de Meneànder, que havia posat que col·loquis leigs
e desonests eren corruptius de bones custumes. "Ad Titum",
candiots. E aquesta philosofia han los sants doctors volenteres
abraçada, segons que has vist en los libres de sent
Augustí de La ciutat de Déu, e en los scrits de sent Thomàs
de Aquí, e de frare Alexandre d'Ales, e de Johan Scot, e de
molts altres speculatius mestres en sancta theologia, a qui sobre
les sentències de mestre Pere Lombart han qüestions
mogudes e decises de gran subtilitat. Ne per aquesta seguir
fon batut sent Gerònim, no obstant que philosophia no la
calga ésser amprada les hores que sens ella lo enteniment
humanal pot haver actès a la dessús dita emperadriu
sobirana."
E dit açò, se partí de mi axí cuytosament com fa la vira
per la corda empesa, o l'estel qui s'emflama en l'ayre,
e corre e
CAPÍTOL QUART, TRACTANT DE LOS PECCATS DELS JUHEUS,
LOS QUALS PRINCIPALMENT LOS INDUHIREN
PER DAR MORT A JHESÚS
Partida de mi aquesta nobla puel·la sibil·la venerable,
pus entrenyorat e abatut en mon cor de la absència sua
que abans no cuytara, romanguí molt pensiu, e trobi'
sols en ayre qui soptosament se tornà tenebrós, ni víu lo
cel ni stel·la luir, ans me semblà la fàç del món scura. E aprés
que mos ulls assegurats se hagueren pres algun lauger sforç,
semblà a mi que fos en un boscatge espès e molt gran, en
lo qual no vehia sendera ni via ni algun vestigi de peu humanal,
on penjava un faro a la brancha d'un arbre vell e
de molts anys, lo qual resplendia assats poch, axí com luna
nova sots nuu gran e spessa dins algun loch entre multitut
de arbres.
E a cab de poch, asestant de la vista vers una part sinestra
dellà, mes orelles eren stades per remor prevengudes, yo víu
venir
mal ligades, ab moviment desordonat e comport sense regla.
E quant les víu a mi aprohismar, duptant-me que per elles
e per lur mal alè no romangués naffrat, o inffeccionat, a
semblança de aquell qui vol star secret, mas per gran força
cridí tot trist e sglayat: "
Ni crech fos christià qui tals objectes vis que no invocàs la
Mare de Déu, dient: "
Emperò ab gran temor, axí com aquell qui en algun gual
incert o cosa nova
yo
no
aquella stant dissimular que fugint deffensar.
E com foren davant mi totes
quet, qui ja a ma lengua havia fre posat ab gran atenció,
per tal que per aquella inconsideradament no fos dexelat,
e esperant ab glay a què
gens de mi no fon apercebuda, com a persona que lo cor e
los ulls té en diverssos lochs, e luny de sí mateixa ha la
penssa logada:
"Un hom fill de fuster, famolent e golós, subversor de la
gent, e seductor e deceptor del poble, usurpador de juridicció,
car se fa e
trencador dels dissabtes, amich de publicans e de peccadors,
samarità, endemoniat, blasfemador, e qui
lum del món, e principi, e qui diu, més avant, que ha potestat
de remetre peccats, hom que sos dexebles han ja volgut
tenir e liguar, dients en sí mateix que era furiós, hom
cert digne de mort segons la ley scrita, és vengut en terra
per mi dissipar, abaixar e confondre. Yo, mísera Enveja, no
u puch tol·lerar, qui no sé riure sinó quan veig plorar, ni
hé dolor sinó quan veig en les gents alegria. Venits, donchs,
germanes mies, venits, companyones e confederades en iniquitat,
e alciam-lo Mathei,
occidamus eum", et "Sapientie"
condemnemus eum
E yo, que oý que aquesta era Enveja, que al·legava contra
Jhesús ço que los phariseus e scrivans del poble judaych,
moguts per enveja, havien inproperat a Jhesús, fill de Déu,
segons appar en los sants evangelis, volguí mils que no
havia la sua forma e figurat mirar. E semblà
fos fembra petita, e de statura magra, groga, descolorida,
ab la vista torta, ab les dents de rovell e lo pits vert com
fel, e lengua serpentina, sens algun repòs, esvetlada, plena
de penssaments, vestida d'un gel tant que la sua vista tot
me refredava,
frigoris ejus quis sustinebit?
e serpents e altres vermes, faram, del qual se peixia
e s'era pascuda ja del temps ençà del primer fill de Adam.
E apparech que aquesta disposició sua era covinent a la sua
natura, car lo qui enveja se constitueix pobre e menor que
aquel de qui la ha, e per tal és scrit (Job,
occidit invidia
los turments que passava de les prosperitats de les gents
del món les quals són avançades per riquesses grans, per
virtuts o fama. Car enveja és greu turment, e en açò solament
ella sol ésser justa, que tormenta les ànimes de aquells
qui la han, car la sua fúria jamay no cessa tant com visca
o sentiment li dura, car de tota prosperitat d'altre trau a sí
mateix part de dolor. O, ja miràs aquesta les grans coses
del món, e hagués ulls en tota part del setgle, perquè mirant
hagués tots temps langor, com ha, inpascient de tota
altesa e alegre sort d'altre; sola misèria e dolor de prohisme
àn ab ella pau. És vestida de gel, car és contrària al foc de
caritat, lo qual fa lo cor stil·lar en amor e socors de prohisme,
e la sua lengua l'encalla, ni ha repòs, ans per susurració
e detracció, en secret o en plaça, rou la vida dels
altres.
"O maligna fembra", diguí yo donchs, parlant ab mi mateix,
"per la qual la mort entrà en lo món, segons diu la
Scriptura ( Sapientie
mort en lo món venir! Ara fosses tu del setgle exellada,
qui pots més mal fer e mal sembrar que natural amor no
pot conciliar, segons parech en los primers dos germans
quarto et tricesimo septimo
qui veneren lur frare. E de tants mals ést tu estada e ést
e seràs causa, a tu mateixa e tots los altres, per acostats que
sien, per conplir ton mal cor, havent sovent en avorrició, e
per tal car sovent surt lo cor, prest e sensible a cogitar de la
cosa d'on molt se dol, lo qual no sens gran treball e pena
pot la lengua tenir e enfrenar que no sia massa corrent e
prompta a fer-li testimoni; car no és sens affany cobrir gran
dolor e aquella dissimul·lar, e tenir secreta e reclusa com a
vegades parle e digua [a] la fàç ço que lo cor voldria
celar per eternal scilenci.
"Per ço quasi constret e forçat, car zel e amor gran a la
cosa pública, de la qual molts savis e antichs philòsofs han
pronunciat que deu ésser tinguda com un divinal bé, car
és bé comú qui mouen a mi e inclinen, vull contra tu, verinosa
e pestilencial e parlera Enveja, de cor e de lengua, e de
tot mon sforç ordir e invehir, e la tua enerbada malesa
blasmar e perseguir, com contra aquella inexorable e insuasible
e rabiosa guerrera. Là mets studi a treball, e punya en
profundar e enfosquir, delir e subvertir aquesta tan insigna,
poderosa, tan prosperada e tan famosa ciutat de Barchelona,
a la qual si per ventura alguna altra ciutat dels
cinch regnes de Spanya és egual hó fa par, almenys no la
passa sí que aquesta li sia segona.
"E açò hé deliberat fer, e en obra metre ab scriptura, la
qual no passa axí com la paraula, per tal com veig que
prens molt de la plaça, faent legut de açò que vols e que fer
t'à plagut, e occupant ço que no t'és degut ni per antigua
possessió ni per prescripció ni per just títol devallant dels
pares. Tu, Invídia, la qual ja fosses del món relegada,
sediciosa, contumeliosa, porfidiosa, mare de litigiis, contrària
de pau, seminari de rancors e de odis, mena de bàndols e de
discenssions, e de totes virtuts pestífera madastra. E mortal
enemiga tua, la trahiràs, e serà gran damnatge d'aquesta
ciutat, la qual caritat e comuna amor, adversària tua, han
molt avançada. Car stas en aguayts e tens gran enboscada,
e a fons la metràs, car gran peccat, si és continuat, destrueix
gran ciutat, com sia adversari de Déu qui la sosté per sola
pietat, si amistat civil, cimentant los coratges ab benivolència
e vera caritat, tost no li socorre, consoldant e unint
los volers per tu discors departits e divisos, car no veig que
per àls tips e rovells de parcialitats la hajen maculada, los
quals feren perir Athenes e Roma en lo temps de lur pau
e lur prosperitat, e moltes altres antigues ciutats, e de
les quals ella esvetlada, prudent e circumspecta, en los dies
passats, ab exercici e studi de pau, se era deffesa e destrament
salvada totstemps mijançant la guarda divinal, sens la quall
debades en guardar-la se vetla la bada. Car axí en pau
com en guerra mortal se pot perdre ciutat, e axí per vençre
com per ésser vençuda, car pascificada tota guerra hostil,
roman sovén per odis e enveja discòrdia civil, per la qual
Roma, destruhit Aníbal, e Cartagema de tot calcigada, fon
en tant fort perill que, quasi perduda, és maravella com pedra
sobre pedra s'í és despuix trobada.
A, malignant, e cruel e salvatge! E com te ést mesa en
nostra ciutat, entre aquels fills e hereus de pares units de
cor, de voler e de sanch, qui
de lus progenitors, qui per mútua caritat e amor l'àn tant
ampliada! Car per amor les coses poques creixen, axí com
per ranchor les grans se enfosqueixen, segons dix Sal·lústius
e
los regnes a desolació.
De tu sorteix, o Enveja, tan brava com fa filla mare, e
effecte de causa, una discenssió e discrepació secreta de coratges,
la qual, estant dedins los pits tancada, rou l'esperit
quant la lengua no parla. Si bé, vil Enveja, no ést sorda ni
muda, ans ous massa e parles assats, dilatant-te sovint pus
que obs no
paraula indiscretament dels labis scapada, basteix gran
foch, qui ab dolor e sanchs e greus treballs se
appagua.
O ciutadans d'esta noble e bella ciutat, aprés del mont
de Júpiter per Hèrcules fundada, la qual Monjuhic és vuy
appellat, car lo vocable per longitut de temps s'és falsificat,
ben fortunada si era legut al christià de tot en tot donar
creença hà constel·lació rica de laus, e de renom e fama tro
als orientals. Car d'Occident no cal parlar, qui la tua força
en conquesta de regnes ha experimentada, segons bé saben
los de migjorn e los tremuntanals, la qual vos àn vostres
antecessors axí bona leixada, e priviligiada, e de justes leys
e usances armada, metets treball, e providència, e circunspecció
e indústria gran en virtuts en aquella créixer e conservar
e leixar-la a vostres successors tal com la us han
vostres pares liurada, e si podets millor, per multiplicar al
crèdit del besant.
Aquells me entendran qui saben l'avangeli. Car, part
lo dan, vos serà gran blasme los murs obrar e virtuts calcigar,
e mar e terra ab mixte e merí imperi voler tenir, regir
e cabdellar, e per rancors e greu peccat d'enveja sustenir
vostra nobla ciutat ésser senyoreyada, e pervenir a tal captivitat,
car dura servitut és servir a leg vici. Ni és privilegiada
de vera libertat aquella multitut la qual sosté que
peccat tengua ceptre.
Açò és veritat, e affermen-ho doctors grans e solemnes,
que aquella ciutat no pot ésser dita benaurada, en la qual
stan los murs, cahen los furs, e de peccúnies tresors e paraments
se augmenten les sumes, e cahen les custumes,
e lo freturós de virtuts e monedes ha enveja del rich, e lo
privat és sa, e malalt lo pòblich, e en la qual a tart se troba
ver e leyal amich, ans aquella és tal com esmaltat sepulcre,
de dins tot ensutzeat, o com stava vivament e deboixada,
la qual, havent senblança de vera persona intel·lectual, fretura
de vida e de virtut humana, o com cors mort qui appar
ésser viu, o com un aur alquimiat qui appar ésser net e és
encamarat, o com a vidre sofisticat qui dins enguast retrau
a pedra fina, car per res àlls no víu tan bé ciutat com per
amor e unitat comuna.
Car com ciutat no sia alre sinó com cort, multitut de
molts hòmens vivents sots vera ley, e sots sanctions justes
e aprovades, e de conciutadans comuna unitat, segons sent
Augustí en lo libre de La ciutat de Déu, e ab ell molts d'altres
han diffinit e pronunciat, ciutat divisa pert lo nom de
ciutat, e pert açò d'on ciutat pren son ésser, e forma, e vida,
e és com a cors mort e inanimat; o si és cors viu és com
enrabiat, en lo qual los uns menbres morden los altres,
acaren e roseguen.
Aquesta unitat és mur inexpugnable e vincle venerable
útil a dar defenssa contra adversitat. O enveja maligne, fera
pèssima per lo gran patriarca Jacob appellada, car devorist
civilment lo seu fill Joseph, tolent-li libertat, que tan carament
deu ésser amada, e ab tanta custòdia e causió
guardada, que no
viure Cató, car fehist-lo vendre, e no sé com ó sofferí natura,
per les mans de sos frares. Mas natura per fort empastre
e per porgua malvada bé
o criança prava.
Ha, foch de lamp, qui no
inportú e viscós, qui cremes dins aygua e llepes la
terra, car tots temps de terra e de peccat parlats, e alens
infectes de mortals basalicós, de vosaltres, hòmens a mal dir
dedicats e logats per enveja, qui us col·locats tots dies en les
places, e féts sovén enquestes generals, les quals als sants
serien odioses, e judicats, sens dar deffensions e oyr advocat,
e com a bada descobrint emboscada lançats o fum, o spurnes
de foch tots temps de vostra bocha, la qual retrau a gola
infernal, hó de fér drach, o de serpent de Líbia, o de vibre
nubiana, e sens colp e encontra de vostre fiblant lengua
algun just no scapa, e molt menys peccador, de la vida
del qual deuríets haver dolor molt gran, e compassió major
que de un lebrós o contret de sos membres, com en
l'ànima sia greument malalt. E à-n'í de vosaltres qui, ab
senyal de gran conpassió e ab sospirs e jamechs precedents,
e ab lo front ruat e lla cella alta, per designar major gravitat,
quasi complanyent-sse per gran caritat de la gran errada,
e parlants un poch baix, per tal que ab tals gests e
exquisites arts los sia per les gents major creença dada,
diffamen lo prohisme.
O hòmens abcegats, les dents dels quals, segons dix lo
Psalmiste, són armes e sagetes, e la lengua com coltell agut
tallant de dues parts! O generació de la qual dix lo Savi
( Proverbiorum ,
bevents sanch humana, pijors que cans de carneceria
qui stant sperants què scaparà, e pus comparables a cans
petits e flachs que a cans forts e de bona natura, car diu
sent Gerònim que entre los cans aquell qui és pus flach és
pus fort ladrador, ¿com no us recordats de la vostra fràgil
sort, la qual no us és mester fos del tot publicada, car no
sóts hòmens qui viscats sens peccat? E com no pensats que,
ab tant interès e jactura dels altres, volets fer pasturar vostra
lengua axí afamada e deffrenada, e tala fer sens paguar
algun ban, e tal com és de infàmia o diffamació, a la qual,
inpossar e donar creximent e favor, no natura, mas sola
malícia de volentat inclina?
Mas bé
peccats tots se descobriran, e àngels e hòmens tots vos scarniran
e us blastomaran. E si no us penedits en aquest món
he féts esmena digna, la qual és defícil en restituhir fama,
serets punits de pena interminable ab aquell drach malvat
e dimoni damnat lo qual per sent Johan en lo Apochalipsi
és appellat acusador de frares; e cert valria més ésser col·locat
entre serpents e vibres.
E tant com sóts fills de millors pares e més vos preats
e sóts pus elevats en pròspera fortuna, devets estar pus apitrats,
pus recreguts e pus enfrenats en tota cosa inmunda
e impura, sí que lengua ni mà no stenats en res
ultra mesura, car en major potència ha menor licència, segons
aquella nobla auctoritat de Juli Cèsar commemorada
per Crispo Salusti; "
est
prodome lançar pulles e los altres fiblar. Cascun ans del
parlar deu considerar qui és e de qui parla, e quines coses
diu, e davant qui, e en quin loch e temps, e en quina manera
e a quina fi.
O Barchelona, generosa ciutat de tants sobtils enginys
e approvats consells de lonch temps adornada! Bé
havisar que no leixs preterir la nomenada nobilitat tua e
títol de gran seny e de maturitat e vera unitat, per la qual
unitat te ést continuada trossús al present jorn, e gran prosperitat!
Mira, si
passats. Nobles los appell pus eren virtuosos, car de virtuts
és exida noblesa, e s'és intitulada generositat, la qual era
tal, que los vells entenien en lo jovent regir e doctrinar, instruhir-los
hà amor d'ells ab ells, per lo profit de la cosa
pública. E los hòmens jóvens no presumptuosos ni altius, ni
soberchs, ni ultrecuydats, ans humils, e cortesos, tots se delitaven
los vells honrar e acompanyar, per conquerir seny
abans que vellesa.
Car ara veig la tua pau salva, que aquest orologe cuyta
per desviar, axí com cuyta massa l'arbre qui tost s'enrama,
e sens virtut s'espera a contendre ab la coha d'ivern; car
no és quiti de pich del scorpí aquell qui s'és deffès dels
seus dos primers braços: per ço és virtut tarda, segons dix
Orígenes, e vici cuyta trop. Açò dic per tant com mir que
los pus jóvens de temps e de virtut, o de antiquitat de lur
genealogia, sobre los ancians archius de probitat, la qual
aprengueren en lo temps passat milor que lo present, volen
lo cap pujar preposterant orde, e grau e manera deguda, e
en avançament, regiment e officis volen per ley affecció privada.
Mas finalment, per tal com cascun en ço que pecca és
despuix turmentat, segons diu la Scriptura, per açò passaran,
si donchs vida no
Més veig una cosa la qual no vull callar, ans la vull
repetir per més exagerar e per més increpar, car ja la hé
tocada, per tal com desig que sí prengués manera, e seria
útil a totes les parts, offenents e offesa. Aquesta cosa és blasmar,
e blasfemar, e acusar per cantons e per places, e fer
fals testimoni, e judicar d'aquell e de l'altre ab judici soptós,
e mal dir diffinitivament; certes, de tals que no los serà
la causa comesa per algun qui sus ells haja imperi o vera
potestat. E no
o de oppinió, sens testimonis examinar e sens studiar
per ben investigar los mèrits de la causa, e puix pronunciar
e no admetre supplicació en contrari ni appel·lació.
O miserables! E què diran com comparran en lo juhí divinal
aquests qui a Jhesús volen furtar lo offici, e prevenir
a anticipar lo temps del seu judici a Déu omnipotent, e en
tan vil, infructuós, e odiós offici volen lur temps passar?
E tantes són les coses degudes o legudes en les quals porien
lur penssa divertir, e l'estil convertir per conquerir glòria
e fama, e finalment aquells béns conseguir o possehir los
quals en molts sens diminució se poden partir!
Gire
belessa; done-us natura, o ffrares meus e prohismes amables,
la fàç elevada per alt contemplar; enamorats-vos de les
coses eternes, metets amor en ço que fortuna, mort e tirannia
no us poden levar; thesaurizats là on ladre no furta e llà
on mort no munta; vostres lengües pascificats car no les ha
fetes Déus nervoses ni ossoses per guarrejar ni per bàndols
menar, ans molles e venoses per no contrastar, si donchs
rahó no u mana, car incessantment deveu laor divinal e
amor humanal retre e distil·lar, per tal que de vida la qual
és cós a terme, a vida reposada en perpetual terme pujats
trespassar.
Donchs siats esquàssors, avars e strets en malparlar e
en judicar, car si loar requer e vol mesura, molt més
l'à ops lo vituperar. E làs, amichs, quant la paraula vos és
scapada e és divulgada, no és a vosaltres aquella retraure.
Quant ne Parets esmena, dissipadors de amor natural, qui
violats axí ley de natura faent gran dan a tal qui no us té
tort? Menys peccaríets si heretat o roba li tolíets, com bona
fama sia un molt rich e preciós thesaur, tant que our ni
argent, segons que diu lo Savi, no li són comparables.
Ara cové que vaja avisat aquell o aquella qui va per la
ciutat, majorment si és ecclesiàstich, o religiós, o hom assenyalat,
qui s'és vist en affers, o ha cabut en alguns grans
officis, o dona honrada. Car totes altesses se solen més e de
pus luny mirar, e no és alguna prosperitat tan modesta ni
virtut en lo món tan honesta, que a lengües dels detrahents
puja scapar,
amicitia: "Nulla tam modesta felicitas est que malignitatis
dentes vitare possit
gents e fer camí per plaça. Car no seria tan malparlat o
parlada passant per loch de sí fort desonest per aquelles
mesquines, les quals de vergonya e de virtuts són pobres,
car aquelles havorins la lur fama, la de lur prohisme han
amable e cara, més, almenys, que molts hòments que volen
fer l'ermità, qui a semblança del phariseu no
si no diuen mal de l'home públicament. E és gran vici lo de
aquells, segons dix Aristòtil, qui no saben loar les
sues coses si no vituperen aquelles dels altres, per comparació
de les quals vanament se volen exalçar.
Un notable canonge de la nostra seu, poch de temps ha
deffunt, lo qual per ses virtuts yo solia haver com un exemplar
de canònica vida, com algunes vegades li covenia anar
per la ciutat, passar per places axí com Sanct Just ý Sanct
Jacme ý per lo Born ý carrer Ample, qui són lochs perillosos
com sculls en la mar, o sculls, o seques, o corrents de
Bretanya, o Bocha de Far, on los marinés se sol·len consellar,
o com a botigues o taules dels mercaders de la infernal lotja,
en les quals se fan dites a molts peccats mortals e criminals
e majorment dades e rebudes de peccat de la lengua, dehia
als seus axí: "Avisem-nos, amichs, anem cusidament, car
per mig dels enqueridós e scrutadors dels affers que no
qual havem a ppassar, qui són adversaris de la nostra fama,
e qui si res hi saben, hoc per oppinió nos judicaran; mar
plena de cossaris e bosch sembrat de ladres no fan més a
duptar. Mas no curem d'éls; blastomar-nos poden e no alre
fer. La nostra glòria, segons que diu sent Pau, és lo testimoni
de la consciència nostra. E lo home savi no pesa sí
mateix ni se examina segons lo juhí dels altres."
Certes, a mi
podets squivar, que aquests ociosos qui de açò fan offici,
merexerien ésser epitafiats ab negres epitafis, e lurs noms
revessats. Car oblidant lurs vicis e remenbrant-sse de les faltes
stranyes contra document de philosofia veen la busca
en lo ull del prohisme, e
asta, segons diu Jhesuchrist en lo sant Evangeli. Ara tenguessen
ab sí mateixs miralls ab los quals se mirassen dins
en lurs sperits, e conexerien que són negres com a corps
qui appellen negra no solament la gralla mas encara lo
signe o la coloma blanca, e com rates penades o òlibes nocturnes,
car enfalagats tenen per fosca la claror del migdia.
Aquests me semblen dins en lurs ànimes tots tocats de leja
malaltia, axí com lebrosia, e llur alè és infeccionat, e seria
útil, car lo mal lur se pren, que fossen separats de la cosa
pública. Crech que aquests volrien corregir lo magnificat
e metre en dubte ja la neu si és blanca. Certes, contra
aquests ha Ysaÿes, en son libre, parlat, en lo
e à
poch cremada, seran tots discipats, e la lur semensa axí com
pols o spurnes de foch serà molt poch preada, e com a
fems tota lur glòria serà exterminada. Aquests sovén del
squerre fan dextra, e del cel fan terra, e de la terra
cel, e lo dit cel volen calciguar sí com era baix, e honren
la terra tenents-la en stima de la spera suprema. Aquests
són dexebles bachellers e repetidors de aquells grans cans
de irosa, invidiosa e falciera, infernal scola, Sathan, Belzebuch
e Leviathan, e ab lur prohisme concòrdia e amor no
han, car sens deseximents guerra vocal li fan. Tal és vuy
ton parent que no
la sola honor e vanitat mundana en armes e en bàndols te
farà gran valença, mas ab la sua lengua no hauràs pau ni
treva; no sé vuy part en la qual menys vàlegua deute de parentiu,
e sanch molt acostada se acompany ab tan fort gel
de enveja.
Lo blat e lo vi, o ciutat poderosa!, són dins tu en segur,
mas no
patent, sens clau e sens custodi, e la bona fama d'algun o
d'alguna, cosa tan preciosa és dins tu per les places naffrada,
e tolta e robada. ¿No deuria axí ésser acassat de la cosa
pública un hom qui de nits desoterràs los morts e los scampàs,
tots trocejats, per cantons e per carreres, com aquell
envejós qui revela e desoterra lo peccat amagat? E qui pus
fort és diu ço que may no fon, e de aquella pudor la qual
resulta de vici scubert, la qual és inffàmia e deppravat
eximpli, fa semblant a porchs, qui lo nas volrien tenir tots
temps no pas entre flos mas dintre sutzura.
À-n'í vuy de tals qui, incitats per furiosa vida, van de
nits scantant les gents qui són dins casa, e no tan solament
ab ous pudrits e pedres ferints e despertans, mas ab fiblans
paraules, donen de grans pedrades; almenys fan lur poder
que puixen prou naffrar bon nom e bona fama, e fan tan
gran damnatge a tanta bona dona e a tant hom qui no
té negun tort. Aquests cometen peccat contra natura, qui
aïren e avorreixen lur prohisme de grat, qui no
causa. És maravella com lamp del cel pot haver ab ells treva,
o com la terra sots ells no fa forat, sinó com Déus és
font de pietat. Lo peccat de aquests se acosta molt a peccat
contra lo Sperit Sant, del qual dix Jhesuchrist en lo sant
Evangeli que en aquest setgle no
Crech que de aquests vicis sia occasió la vida ociosa, la
qual lo jovent vol en tu menar. E no
del sinistre parlar e diffamar se abstenen, tenent lurs lengües
sots custòdia streta, emperò presten lurs orelles als
dessús dits susurradors, obtractadors e diffamadors, hòmens
incivils, inhumans e brutals, semblants als barbres massegetas
e scit[e]s, qui
que vehen volrien appagar, semblants a Cham, qui scarní
son pare Noè quant lo víu enbriach, que sien quitis de
aquesta colpa gran callant e scoltant. Ans crech yo bé que
valria més ésser poblats devés aquelles parts hon per
brogit de fluvis yvaçosos, qui han gran salt, los habitadors
no
fort com si prestassen lurs diners a usura, car pijor és lo mal
qui se
egual mesura. Certes, deuríeu-los blasmar e increpar, car a
cascun cal d'açò que torna a damnage e interès públich.
Almenys los deuria cascun soptosament fugir e squivar e
fer-los cara trista, la qual diu lo Savi fa mallsparlés callar,
axí com tremuntana fa cessar la fort pluja ( Proverbiorum ,
No sia algun qui de grat tengua lo oÿt obert davant
tals paraules, o parladors qui
toch, yo, la pega; donchs no me
yo, lo vidre; donchs no
fa mal lo verí. No és mariner, per ardit que sia, que no
tapàs volenters les orelles si passava per mar de les serenes.
Poch és menor peccat lo mal dir que no l'oyr, car si
no era a qui plagués oyr no seria qui emprengués lo dir.
Al qui descobre fems cascun li fugirà; de gola d'inffern e
d'ayre pestilent volenters cascun se lunyaria. No sé algun
qui de grat aturàs ab home lebrós e menys ab rabiós, si molt
no li u calia; la serp aspis se tapa les orelles com sent encantadors.
Donchs pens cascun que lo malparlant descobre
sutzura, e és gola d'inffern, e com scorredor del qual
hix per temps matèria impura; e és com a mesel, car no
ha sentiment de la infàmia de son frare prohisme, e encara
que hagués sanes totes les altres partides de son cors, emperò
té la lengua rabiosa, e ladrant, e canina, no en lepar,
mas en mordre, e fiblar e roseguar carn viva; qui fuig a
mal oyr lo maldient castiga. Sent Augustí bandejà malsparlers
de la sua taula e de sa companya. E lo rey David,
volent aquest vici exterminar, los malsparlers per tot temps
perseguia.
Vullats, donchs, de vosaltres lunyar, o habitadors de ciutat
tan insigne, aquest vici cruel, e plàcia-us notar aquell
vers del Psaltiri: "
persequebar
del qual psalm és molt útil no solament al regidor, mas encara
a cascun menbre de la cosa pública. Donchs, ciutat
valerosa, ampra la força de la tua mà dextra en dissipar la
host depravada de aquests vicis malvats, e pus lo Omnipotent,
lo qual près mort per destruhir enveja e per discenssions
en la creu fer cesar, e per amor e pau conciliar e
reintegrar, t'à feta axí nobla, e tantes gents fan de tu exemplar,
si desiges ta prosperitat sia lonch temps durable e lo
teu nom per stranys e privats sia divulgat, met ton studi
en la amor de aquell, e de ton prohisme, e majorment de
ton conciutadà, carament conservar, orde tenir, antiquitat
honrar e auctorizar, virtuts multiplicar, com una sens
altra sia com a vídua e com home sens amich.
Per ço dix Aristòtil que totes són connexes e col·ligades
( ) e aquelles en lurs subjectes e possehidors
premiar, loar, e celebrar quasi ab veu de crida, per donar
bon eximpli. Car allà creix virtut hon és magnificada, e ella
mereix que sia divulgada, car d'ella sola se deu honor donar.
Bella cosa és saber virtut loar, bé que sia pus bella
saber aquella en obra posar. Car lo ben fer és gra e lo parlar
és pala, la qual sovén és mòlta e a gran mercat com lo
blat és fallat.
Més anant met studi, o egrègia e insigna ciutat, si de
Déu e dels sants ames la benivolença, en vicis pugnar e
exterminar, car castigant e resecant lo vici virtut és exalçada,
veritat deffenssar e per amor de aquella abhominar
mendaci e falsia, juraments conservar, colre justícia, e no
per res vendre-la, ans per aquella voler triumphar, e si obs
és metre per aquella a mort les persones, car sancta cosa és,
segons diu la Scriptura, per justícia batallar e agonizar, e
gosar conservar ab gran e franch coratge tota cosa útil.
E açò faràs si menysprees temors e vana sperança, e lo
teu ull no ha coha de palla, ni és ambiciós, favors abhominar
si són desordonades, car cosa és inígua sens justa
rahó de persones fer accepció, e molt prohibida per drets
canònich e civil, e sancta theologia, e nom de Orphílades
de ton parch exellar, car diffícil és molt aquell ben
obrar qui per sola favor ha comprada honor la qual no
merexia, e los hòmens joves, squivades les places, no judicar
de les vides dels altres, ni de aquelles massa curiosament
enquerir ni scrutar, mas fer exercitar per mar o per terra,
en armes o en letres, o en servir persones eletes, hó en altre
algun fructuós studi. Car lo jovent en algunes coses se ha
occupar, e aquella odor de la qual és omplida una veu testa
fresca, aquella veuràs longament en aquella servar, segons
que ha scrit un gran poeta appel·lat Oraci: "
fiunt recens servabit odorem testa diu
sen Augustí en lo primer libre de La ciutat de Déu, allà
hon loha per los inffants en lurs primers exordis l'estudi
dels libres de Virgili.
E cert valria més, o virtuosa e ínclita ciutat, los teus fills
en lur tendre edat ésser imbuïts e abeurats de la bella doctrina
e stil excel·lent dels actors morals, rethòrichs, istòrichs,
poetes tràgichs o còmichs, axí com Virgili, Boeci, e altres
semblants, que com studien coses de les quals en l'esdevenidor
no saben ni
en les arts primitives. O Ytàlia, e Alamanya, Ffrança
e Anglaterra, les quals sercats los nobles scolàstichs! Car
molt hi va, en los primers principis, los inffants qui despuix
tornen grans e regessen segons que saben e segons presumeixen,
e segons han après, ésser instruhits per valents
mestres qui
Oraci e Virgili, Sèneca, Tuli, Persi, Starsi, Salusti, Ovidi,
Varró, Terenci e los actors semblants. Car tart la mula irà
bé d'ambladura si en los principis no ha bona mà que li
mostre d'anar pla, tenent lo fre pijat e la mà ben segura.
Per ço vosaltres, regions dessús dites, de lum de saber atquisit
axí en les arts liberals, com en altres sciències sóts stades
en los dies passats pus dotades e pus il·lustrades. Axí
vengut en parlar ab tu, egrègia ciutat e potent, d'aquest
acte útil, per compassió que hé dels teus fills, disposts a fer-se
grans, qui de tan grossa let són principiats.
Haurà-n'í qui diran que edat infantil no requir cosa
tan sobtil ni tan pura, e planch-los més, car són pus enganats,
car a taula rasa és bella cosa caure en mans de apte e de
destre pintor, e pasta informa és mils pastada si ve en mans
de tal pastador qui li dóna bona forma. Yo sé què puja,
qui en gran part hi hé mesa la mà, e hé vist com va, e quin
fruyt ne hix en les altres partides; yo son un de aquells qui
en tu e ta scola han presos lurs principis, e plau-me bé que,
leixats aquells, d'altres principis sia despuix stat principiat.
E ya hagués yo ma primera edat en altre loch despesa! Penssen
alguns, que Alexandre per ço fon prosperat, car per
Aristòtil fon instruhit en la sua inffantesa.
Encara més, tornant a mon propòsit, o leyal, e,
prudent e provident ciutat, per la qual may rey d'Aragó
no fon mal consellat, ans bé e purament, ab seqüela e atre
seguiment de gran prosperitat: te vull avisar, e, cert, de açò
ést ben acostumada, que lla Sgleya de Déu, ton príncep sobirà,
e los seus ministres, per amor de aquell al qual són
consagrats e al qual serveixen, vulles tots temps mantenir
e amar, e ben zelar per la fe christiana, car açò te farà viure
e prosperar, e ésser tal, que foragitaràs de tu tota enveja, e
leixar-les has als teus enamichs, car no
altifficada.
Més te supplich que de tu foragits mals parlars e judicis,
e tot murmurar e susurrar de racó e de plaça, car si no u
fas, de laugera scintil·la veuràs exir tal brasa, que no serà en
tu, segons que hé dit, aquella appaguar. Certes, tant valria
contra aquests qui parlen a lur guisa e diffamen la gent
que no
fer nòmina e crida, per stirpar-los com a mala niella destructiva
del blat, e com a tinya que, destruhint lo drap,
dintre aquell fa casa, e com contra ladres qui furten més
que no poden tornar, e pits que ladres, com facen major
dan sens lur utilitat. Car tot és gran mal, e aquest no menor
ni menys perillós a la cosa pública, e car hi tenen a vegades
la mà alguns de aquells qui per linatge o per riquesa són
assenyalats, e no pas per virtuts, mas per desaventura del
bé comú, entre
quals ne roman affeblida en oppinió, car un lop fa mal
hà un pastor, e aquell contra tots fa gran remor e
crida.
E ffinalment te dic, per tal que si no u fas ne seràs fort
punida, que blastomadors, renegadós e juradors de Déu,
dels quals en tu és masa gran lo nombre, e és gran infortuni,
vulles exterminar e foragitar sens comport e sens triga,
e sentir-te de la honor divina, volent-te per aquella metre
havant e armar, car ultra la bona fama serà gran lo premi
que n'aconseguiràs. Paraules són de Déu parlant ab Elí,
sacerdot de Israel, per boca de un propheta, en lo Libre de
Samuel, en lo libre primer, en lo segon capítol: "Qui a mi
honrarà, yo
noblesa".
A, lengua envejosa e inexorable, de natura cruell e bestial!
E com te vols axí contra ton creador e contra ton
prohisme enfortir e alçar! Considera que no te ha sens causa
Déu axí carcerada, metent-te sots tanca de labis, de dens.
E bé deuria metre cascú gran punya en tenir-te frenada
com a cavall brau qui ix sens speró. Per tal lo Psalmista, ab
porta ben circunstacionada, segons loch e temps e calitat
deguda, volia tenir la boca tancada, e se abstenia algunes
vegades de dir ço que era profitós e bo,
"Silui a bonis"
hores parlar més de rahó. Car qui no sab callar
més fa parlar, segons diu sent Gerònim.
Mas ara vull tornar a ma narració, pus a naturalesa e
a ma dolor hé retut algun deute. Tot quant hé dit sia entès
sens offenssió, car no vull los bons increpar ni algun particularment
de aquests vicis notar, ni lo comun, lo qual no
entén tots temps en affers virtuosos offendre ni reptar. Solament
hé volguda la ciutat havisar de ço que serà ben tost
causa, si Déu no la deffenssa, de sa destrucció e perdició
per enveja, mals parlaments e inichs jutjaments, e parcialitats
ab contradicció, e en voler caber en regiment ab
massa ambició, donchs havisar, car contra tots mals val
provisió, e drap hi ha assats per adobar, mas lo temps fall
a qui no l'ampra com lo veu sobrar.
Ffeta per mi assats cuytadament aquesta present digressió,
de continent, segons me fon semblat, respòs l'altra
fembra axí: "Enveja, no solament son yo germana e companyona
tua per conformitat de intenció e affecció mala,
ans ést ma filla e yo son ta mare. Yo son Supèrbia, qui sola
vull en aquest món regnar. Regne e gelosia no queren companya
qui se fa o
Car un regne no sosté dos regnans; per ço diu un poeta
que lo món tot puch yo sola haver, mas no ab companyia,
partiri non potes, solus habere potes". Et iterum:
"Nulla fides regni sociis omnisque potestas inpaciens consortis
erit", ut dicit Lucanes; et Seneca tragicus: "Nec regna
fferre sociun nec te[dei] possunt
per Pilat si és rey, ha callat, e par a mi que axí ho atorga,
e com yo volgués rey sostenir, pus tost ho consentirà a home
Roma, car favor de fortuna los és al temps present propícia
en regnar. Mas que home juheu vulla integrar realme lo
qual ja vuy és fora de sement de juheus, ja del temps ençà
que per lo seu perjuri fon desbostat e mort lo rey Sedechies,
és rehedifficar cosa odiosa, e tornar aquella en plaça
ab gran offenssa de nostra magestat. Donchs opprimem e
abaixem-lo, aquest just Jhesús, e ley de justícia altre no
hajam sinó nostra forsa. Pus nos és contrari, liurem-lo a
mort, car axí ho dicten mos amichs, hòmens cruels qui ab
clemència no han parentesch ni affinitat, segons que appar
Sapiencie, ca_o
Aquesta fembra parlava, a mon juhí, ab gest molt endenyós,
e era gran e fada, e la sua manera paria incomportable,
car no
pròpria, en la qual se fermava, faent ley de voler, d'on me
apparia que sí ella se infflava, strenyent les dents, e retenent
alè, e calciguava quant davant li stava. E lladonchs
en mi mateix diguí, car per temença de sa improbitat parlava
l'esperit, qui no la tem si
"O Supèrbia, que fust en los cels causa del primer cisma,
per la quall inffern hagué començament! Com ést tan
inportuna, e tan sobrera e tan desordenada? Per què no
recorda de ta trabucança, e de la communa mutabilitat, e
brevitat de dignitat alta e exalçada, e com adversa fortuna
ha tots temps enveja de tota majestat, e que contra les coses
baixes se mostra suau e contra les alteses, a semblança dels
vents, brava e furiosa, e com senyoria per peccat en lo món
és venguda de un hom sobre altre, car trossús que Cam,
fill de Noè, hac comès peccat de irreverència contra son
pare, nom de servitut no
açò car natura tots los ha fet eguals? O mísera, que contra
lo rey de l'univers tan fellonament conspires! E pus aquelles
paraules notes, per les quals te appar que confés ésser rey,
¿com no sguardes en aquelles altres, en ço que diu que lo
seu regne no és d'aquest món?"
Aprés parlà la terça, dient axí: "Yo, Ira cruel, e implacable,
e impersuasible, folla e orada, orba e ardida, e a mi
mateixa, segons que dix Homerus, pus dolça que mel, sinó
per venjança no
vull ésser àrbitre. Aquest m'à tolt mos drets e fa tant, que
vendran los romans qui
de la vida humana; si a palès no puch, per art o
per metzines. Venits, donchs, germanes mies, e metam-li túxech
en lo pa que menge, e ream la sua memòria de
la sua regió dels vivents,
"Venite mittamus lignum in pane ejus, etc." "Lignum, id
est taxum de qua fit tosicus", ut dicit una glosa
altra glosa que Ira volia dir: "Metam lo seu pa, ço és lo seu
cors, en fust, ço és en la creu". Mas Ira sovén s'enbaraça e
confon en les sues paraules, e, usant una figura appellada
eclipsi, no acaba sentències, e sovén les trasposta, e
una per altra. Car la discretiva per ella sta torbada, axí
mateix com fa la volitiva.
Aquesta mala fembra paria a mi que lançava foch per
la boca, e spurnes de flames, e tenia en la sua mà dreta una
spasa sangonent, aguda e tallant de cascuna partida; e en
la squerra no solament
més que Neró o Phalàrides praticats no havien. Era soptosa
en tots sos moviments, e de pas en pas la sua vista del
tot se aclipsava, d'on perdia mesura de venjar e ferir, en
tant que podia dir Job,
oculus meus
per indignació. E en lo foure de la sua spasa havia letres
designans que no temia Déu ni senyoria, car dehien axí:
"En contra Déu stench la mia mà, e contra lo Omnipotent
me son fortificada: Job,
contra Omnipotentem roborata sum
E yo, vehent son captiniment axí precipitós que la rahó
e lo seny li olfegava, diguí en mi mateix, invehint contra
ella: "O enemiga de la tua salut, contrària antigua
de temps, qui és ta medecina! O bestial, o fera alienada de
tots los térmens de humanitat, sanch e carn viva són vianda
tua. O incivil! Ja fos ab les feres la habitació tua, e habitasses
ab serpens e ab drachs, e mur e gran fossa e gran entrevall
partissen almenys dels pascífichs la tua companyia!
E de tants plors has lo món heretat! E pus ta malícia te
esforças fundar en rahó, deman-te quina és ta causa contra
l'om innocent qui peccat no ha fet, e frau e engan no són
trobats en la sua boca, segons dix Ysaÿes. Mas ara veig
treballes sol per oppinió e contra natural confiança, què és
de un altre faç procés de penssa mal consellada, car no
vols moderar en dret ni en rahó, ni acompanyar-te ab pietat
e miseració."
Aprés parlà la quarta fembra, qui era molt vela, e beguda,
e mal vestida, e mal apparentada, ab la cara baixa,
trista e pensiva, tenint en la mà un sach foradat qui, per
molt q
sach del qual havia parlat lo propheta Aggeus,
qui congregavit mercedes misit eas in sacculum pertusum
car lo desig de la [sua] persona avara jamay no
ans tots temps sedeja e fretura. Aquesta me semblà
que stava en un sò que no s'escusara de fer de son cors
tota desonestat e tota legessa e tot vil mercat, sol que barat
hi veés de moneda.
Aquesta dix axí: "Yo son Avarícia, aquella ytròpica que
de riqueses no
trencaria. Per ço és diffícill lo meu mal de curar, car és diffícil
haver e conquistar tot quant mon cor desija: mort de
matar, e inffern de rebre, e la mar de rius devorar seria
abans sadolla. Aquest fill de Maria és vengut per mi deseretar,
car ha gitats del Temple los qui en aquell compraven
e venien, d'on yo hé perduts grans emoluments. Aquest
preÿca menyspreu de riqueses, e diu que
e diu als richs que ells són malaÿts si han
consolació en lurs riqueses, e que ab difficultat lo rich
se pot salvar, e pus tost passaria un camell per un cos de
agulla, e que lo rich com mor res no se
que com cogita en la pau de sos béns temporals, los dimonis
li miren tot lo seu cors per dar-li mort lo vespre. Venits,
donchs, germanes, liurem-lo nós a mort, pus la mort
nos menaça, e per ell nos acaça. E açò façam per dues
rahons: la una perquè cascuna de nosaltres compleixca en
ell sa voluntat e norma, l'altra per ma utilitat; car aquest
és hereu, e a ell se pertany un realme molt gran, com és
de Jherusalem e de tota Judea, perquè sia nostra la sua heretat
et nostra erit hereditas
"O Avarícia", diguí yo lavors suspirant e entre mi
parlant, "e de tan poch és contenta humana natura, e tan
poch li basta per satisfer a ses necessitats! Car a necessitat
poch li és massa, a cupiditat res no li és molt. E d'on ve
aquesta voracitat e appetit insaciable de voluntat corrupta?
Carregada vols passar per la mar perillosa d'aquest setgle
mesquí, e volent-ho tot retenir ab tu, caus en perill perdre-u
tot. En una hora ajustes e serves ab gran pena ço que
leixar, e thesaurises, e no sabs a qui, e no tens dolor de ço
que ab dolor conquestes e conserves e leixes. Ha, com no ést
contenta! E què veus tu en la vida tan curta que ton desig
ne sia tan desviat? No
te durava. Sol Déu és gran e alre no atura, e si dels béns de
aquest just ést tan copdiciosa, leixa
robat. Sies semblant [a] aquel cortès ladre qui, haüda la
presa, leixa franch fugir lo despullat, pus que
No
vegada te pot entre mans caure ab riquesa guanyada. E si
axí ho fas, misericòrdia fundada en ley de natura no serà
axí per tu greument offesa, e a la tua set en lo sdevenidor
provehir poràs."
Aprés lo rahonament de aquestes fembres oý parlar la
cinquena, la qual dix axí: "O fembres vanes, no sabets què
cogitats, què diets ni què féts, ans sóts contràries a vosaltres
mateixes. Yo son muller de Ponç Pilat, e lo dimoni m'à
susara consellat en somnis que, de tot lo mon poder
ab mon marit, destorb la mort de aquest just, qui per sa
mort vos deu deseretar, e despullar infferns, e afablir potestat
de tenebres. Prenets mon consell, sobresehits en aquesta
causa, examinats si lo vostre desig ha en sí mateix sacret
perjudici. Tal se cuyda per sanitat sagnar qui
vena, e tal tolre la set qui ab verí se abreuja la vida. Car la
penssa humana, la qual és incerta de la sua sdevenidora sort
e del fat qui la spera, no sab sovén manera servar com veu
la hora que pot desig complir, e fa tant a son dia per satisfer,
e cobejança folla despuix per tots temps sospira e plora,
e la cové dolre e penedir; totes les coses cuytades són impròvidament
fetes, d'on les cové sovent reformar. E tot fet
qui vol haver execució bona, si temps hi basta, deu haver
longua del·liberació, car scrit és stat per Aristòtil: "
delibera, cito fac
mare, vendrà temps que us en penedirets e que
e pendrà-us-ne axí com hà Absalon, qui, menyspreant lo
consell de Achitofel, caigué despuix en les mans de Joab
e a greu mort morí. E axí com féu lo príncep Olophernes,
qui menyspreant les rahons de Achior, font liurat en les
mans de Judich, que lo cap del cors li departí.
Mas aquestes
axí com és de natura de vici seguir la sua impetuositat,
e no scoltar doctrina ni consell, giraren-li l'asquena,
e car en los deserts e boscatges spessos e desabitats ha
sovén dimonis, e per açò Balaam, cerquant divinació per
instrucció de dimoni tenia la cara girada al desert ( Numeri ,
que en los deserts se fan pus sovén il·lussions de dimonis; per
tal los nigromàntichs cerquen lochs desats e deshabitats, e
tenebres nocturnes e spessa foscura, car aquels sperits appellats
de tenebres pus volenters apparen de nit que de dia;
per tant són dits "
procellarum
e fortunal tempesta de la mar e de l'ayre, segons appar
Job,
casa hon menjaven los
E de continent trobaren
en forma e figura de
e composts de coses discordants, almenys alguns
d'éls. Enveja cavalcà sobre un qui havia tal forma com la
serp, la qual tentà Eva, ço és lo cors serpentí e la fàç de
donzella, car tal forma près lavors Luciffer, segons recita
venerable Beda. E aquesta significa ypocresia, car ab fàç e
ab parenceria humana e benigna, porta lo cors brutal, axí
com fa Enveja, la qual per venir a ffi de la sua perversa
voluntat se acompanya algunes vegades ab ficció e simulació.
E de aquesta usaren contra Jhesús molts phariseus envejosos,
qui appellant-lo mestre, li posaven partits e li
feyen demandes per pendre
L'altra, ço és Supèrbia, cavalcava sobre una làmia salvatge
e fera, de la qual e d'altres parla Ysaÿes a
e aquesta havia los pits de cavall, e en tot l'àls
paria que fos fembra, e era molt cruel: "
a laniando
figura importa ypocresia, de la quall sovén la pàl·lia aquells
qui per art com per poder no poden, desigen venir a gran
senyoria, dels quals diu Salusti
illis inperantibus temperare, qui per ambicionem se superbos
simulavere
quant foren stats sublimats hà imperii. E, certes, Supèrbia
en dues maneres cavallerejà e s'esforçà en la mort de
Jhesús palessament, com en aquells qui cridaven: "
crucifige
volien per rahó la sua mort fundar e concloure, perquè
poguessen regir sens reprehenssió.
Ira cavalcà sobre un strus, el qual axí mateix designa simulació,
car ha ales e par que dega volar, mas jamés no vola.
Axí lo ypòcrit par altre que no és, car tant no appar que per
virtut se dega alt levar, que jamay se moga de terra hon té la
sua cogitació: "
ut in psalmo habetur
juheus crucifixós de Jhesús; se feyen haver ira contra Jhesús
per zel de la ley e de Moysès, e havían-la per odi e ranchor
de la sua persona e de la sua predicació; e per tal se demostraven
irats contra ell quant sanava lo dissapte, e no u
havien per honor de la ley, la qual per ells era massa offessa,
segons appar a Mathei ,
miracles.
Avarícia cavalcà sobre un dimoni qui apparech en spècia
de onocentaurius, qui segons diu Ysidorus Ethimologicorum
és animal qui de mig ensús par home, e de mig enjgús
ase. Aquest significa axí mateix los ypòcrits, e aquells que
hom diu de dos cors, car versemblant és que en la mort de
Jhesús ne havia alguns als quals plahia, si bé
que
similitut, jatsia no de tot, a la natura de aquests, car se
fenyia en voler-lo delliurar, era home rahonable axí com de
fet ho volia fer e ginyar, mas la part sua inferior fon del tot
asinina e bestial, com a mort lo liurà per temor de Cèsar; e
cogitar podia que la menaça de Cèsar no era en rahó fundada,
e en açò fon ase, qui significa los freturosos de prudència e
de seny.
Axí
pestíferes e damnades, corrents a cos de dimoni a la mort de
Jhesús, cridant tots temps la muller de Pilat: "O folles! Com
vos penedirets lo temps que no porets retractar les errades!
O Enveja, com te mous ara axí contra aquest just? E si hi
pensaves, fas contra ta natura, car és ple de dolor e
d'affanys e labor, e misèria no és objecte d'enveja. E que sia
ple de dolor, tu no u ignores en lo temps present, e axí ho
diu Ysaÿes,
t'à presa en devallada, e no
car aquest no és vengut per tollre a tu regne temporal,
ans per ell regnen e regnaran los reys (Job,
potens non abicit", et Proverbiorum,
regnant et tiranni terram tenent
trenques per la sua dolça e molla paraula? Car molla resposta
trenqua ira, segons diu Salamó, axí com la cosa molla ab
menys damnatge sosté lo colp de la mortal bonbarda. E vet
quèMathei,
Si mal hé parlat fes-ne testimoni." E tu, Avarícia, no sé què
mou, ni sé per què
qui lexarà als seus aquest just no
demanes, car per causa de riqueses, les quals tu cobeges e
ames, són moltes discenssions vuy entre los mortals, e avarícia
e amicícia pacífica no caben en un foure. Car lo home avar
per la riquesa aïra tot altre, e solament vol bé a sí mateix."
Mas ací poria ésser feta qüestió e demanda com podia
ésser que aquestes
contràries a la muller de Pilat, impulsa semblantment
per lo dimoni, e no per caritat ni sancta pietat. Donchs un
dimoni és contrari [a] altre, donchs lo seu regne ¿com pot
haver stat ni haver tant durat? Mas axí com dos àngels bons
no sertificats, almenys lo un d'ells, del voler divinal, foren
en contraris effectes per
del Libre de Daniel propheta, axí pot ésser que dos
dimonis fossen en effectes contraris, ignorans la voluntat de
Lucifer, qui entre ells és subirà en mal saber e en iniquitat,
e lo qual en aquelles hores era duptós e perpleix, ni sabia
certament Jhesuchrist si era Déu o home. E majorment, car
la muller de Pilat, ço que feya, no u feya per intenció bona,
segons que dit és, ni perquè cregués de ferm en Jhesuchrist,
mas havia temor que aquella mort no li fos nociva en la temporal
prosperitat, noent per temps a son marit en la senyoria
e en son principat, segons ja dessús és estat tocat. Poria axí
mateix ésser respost que certament los dimonis inspiraren
en los juheus ira e enveja contra Jhesuchrist, e altres passions
e diversos viciis, e no fon despuix en lur poder de fer-les cessar,
car no han poder sobre los franchs arbitres. E, per tal, ço
que per ells fon per malícia començat, fon per los juheus ab
malícia continuat, havents plaer los dimonis no de l'effecte
de la redempció, mas de la affecció peccadora e mala intenció
dels juheus cometents tal peccat, axí com han gran plaer de
les almoynes fetes per vanaglòria, no per la almoyna, la
qual torna inutilitat del pobre, en loa [a] Déu, mas per la
vanitat d'aquell qui la dóna. Encara poria ésser respost que
veents los dimonis la desliurança de Jhesús, e star en la sola
mà de Ponç Pilat, qui regia Judea ab total imperi sens participació
de judayca potestat, feyen los juheus perseverar en
lur peccat, fahents ab Pilat aquell major preparatiu que cogitar
podien, confiants que ab ell tot sol obtindrien tota lur
volentat, havents a guany la iniquitat e malícia judayca, per
la qual no hagera estat.
CAPÍTOL
DE SANCTA THEOLOGIA AB LA MARE DE DÉU MOLT ANGUSTIADA,
E DELS DESEXIMENTS D'ELLA TRAMESOS PER LUCIFER,
E APRÉS, PER LA CREU, DEL PLANT DE LA DITA MARE DE DÉU
HUMIL VERGE MARIA.
Aprés tot açò, stort e delliure de la presència de les dites
fembres mas no pas de llur pensament, car de tota impressió
fort sol romandre vestigi, emperò de lur absència axí aconsolat
com mariner qui
quals lo havien tengut assetjat, o d'esculls de roques, entre
los quals vents corrents e fortuna l'avien aportat —car no
crech fos estat axí fort sglayat si dins un gran desert fosch,
fér e molt salvatge veés onssos fremir, qui ixen de caverna,
o porchs gronyr, o leons braus rugir, o sisclar serps
quant lo sol ix del cranch en hora de migdia, o cants enrabiats
per ira ulular, o gran fellonia—; aprés, donchs, tot açò
sentí molt gran e fortunal tempesta debatre entre sí los
vents del món, l'ayre fremir, e tronar, e mugir, los elaments
haver contravèrsia, córrer les nuus a adversses e contràries
parts, scintil·lar lamps, la fàç del cel scura, la terra tremolar,
e los arbres de aquella significar tristura, ab molts altres
senyals de terror, de glay, sí que paria que tot lo esforç d'inffern
forçàs lo món a contradicció e disolució de la màchina
sua.
E ab açò sentí una veu la qual parech que venia de dona
tribulada, cridant ab veu plorosa, e trista, e amara, dient axí:
"O host inígua, o viciosa e orrible maynada, aquesta és la
hora vostra, e temps opportú a pervenir a la fi desijada de
vostra intervenció mala e depravada, segons és scrit Luce,
La qual dona yo tantost víu davant mos ulls passar e tenir
via, e açò percebí a la lum del faro, del qual me duptava que
la dita tempesta no l'apagàs o no l'enfosquís quaix en tal
manera que fos inútil, car lum de natura per grans passions
s'enfosqueix o s'apagua, e si no s'apagua de tot, en sí res
s'esdevé sovén que axí se amagua, que lo franch arbitre obra
com hà orb, e no veu per ell: "
frequenter circa principia pratica, et ideo omnis
malus est ignorans" ( Ethicorum
sua via, e saludant-la ab humilitat, volen-li furtar aquesta
honor, la qual és bé intrínsech e propi al faent, e al rebent
extrínsech e forà, car la horror, segons diu Aristòtil Ethicorum ,
no és en lo rebent mas en qui la fa, demaní-li qui era
hí per què anava faent un dol semblant a plor de unigènit,
e per què la sua vestidura significava dolor e tristor, e la sua
fàç era pal·liada e esmortehida, e lo seu anar era axí cuytós,
car dona de tan gran afer no anara tantost si donchs no la
cuytàs excessiva dolor. Mas ella no
li arrapava la visió intel·lectual pus fort que la caramida
no tira l'acer, ni la calor solar les vapors o exaltacions de les
coses ayguoses o terrestres. E per ço fuy axí sbaït, ja que mon
cor no stava d'abans tot quiti de terror, que ma lengua no
la pòch aconsolar, e menys la mà mia li pogué ajudar; lo
cor inpotent li era liberal de compassió.
E faent en mi sospir e complanta, veent tanta tribulació,
a la qual scintil·la de remey donar no podia, alçant los ulls
als cels, com aquel al qual semblava que de bon dret tota
natura a la dita dona per la sua reverència ajudar devia, no
sé com, a cap de poch, com fa aquell qui de totes parts ajuda
demana, girant los ulls devés orient, víu venir una dona antiga,
excel·lent, ab la fàç clara e molt reverent, e ab continença
tota imperiosa, desots l'axella portant un libre gran, lo qual
algunes hores apparia manifest e ubert e altres hores
tancat e sagellat, e en la mà dreta portava una letra. E inclinant
lo seu cors e la testa davant la dona que yo vista e seguida
havia axí angustiada com aquella qui era archiu de
dolors, e registre de affanys e llangors, e pèl·lech de treball
e de greu viduatge, parlà e dix les paraules següents: "E com
estats axí, sancta Verge Maria, centre virtuós de gran perfecció,
en lo qual totes les gràcies devalants del rey omnipotent
sobre natura humana se són trobades ensemps ajustades, d'on
tu ést armari e apoteca de medecines e de remeys contra totes
langors!"
E yo, oynt anomenar la Verge Maria, axí com aquella per
la qual sola cuyt haver actès a la misericòrdia de mon creador,
volguí
ara dita, hoc encara prostrar lo cors a terra per besar los seus
peus, si bé la vehia quaix per esmortiment star tota mudada,
e sobre la terra recolsada e apodiada. Mas dix-me tantost
aquella dona antiga: "Sus leva
leu pot errar qui temps no considera. E penses-te no
yo del tot agenollada? Mas no és al món pus fort agulló, segons
diu Boeci, a fer renovellar alguna dolor que faent
remenbrar la senyoria, e felicitat o glòria passada; e per tal
diu lo Savi Eclesiastici ,
en lo temps de plor."
E continuant lo seu rahonament, veent-la star axí tribulada,
voL-se amprar de aquell rethòric stil qui fa dexondar
persona apitrada com hou parlar d'alguna circunstància
d'aquella cosa a la qual ha amor; e dix axí: "O fembra constant,
perseverant e fort, de virtut gran e infatigable, oges-me,
si
yo parle. Ara veig e conech, certament, que poca és aquella
amor, e laugera aquella dolor qui
no és greu ni molt urgent lo mal del qual cor amant e generós
prestament se haconorta. Si ama fort e ardentment ab vera
caritat, si bé aquell, per mal e per affany e qualsevol treball,
és molt pus tart que altre sobrat e vençut, car no
per tots vents poderosa virtut. A tu cercava, humil Mare de
Déu, sus totes creatures per gràcia exalçada. Embaxadora son
del teu fill gloriós, qui ab la present letra m'à a tu endreçada.
Yo son Theologia sancta, inmaculada, raig de lum supernal,
transcendent e infalsificable, tramesa d'alt a baix, e dels cels
a la terra, per instruhir los hòmens qui viuen en lo món,
certs de lur mort e axí mateix de resurrecció, de les veritats
necessàries a llur salvació, e per dirigir-los a fi eternal, qui
és fruïció en bé divinal. Car yo, incomparablement altificada
sobre tota sciència e scriptura humana, preÿch e declar
via de veritat, appellant les gents a la pàtria subirana, regió
de vivents, d'on mort, ignorància e vana cupiditat són de tot
exellades, e revocant-les de terrenals desigs, los fas enza vera,
sens capció o altra ficció, a certa felicitat, font e principi de
tota bondat inseparable de eternitat. Port mon libre de vida,
testament de l'Altisme, coneixença de veritat, segons que dix
lo fill de Syrach ( Eccli,
ergullosos, axí sobtil que
de penssa retench occupats, car altíssimes, profundíssimes són
les mies veritats: Eccites,
eam
la sua capacitat: Proverbiorum,
veniat ad me
y troben loch jamay; a tot fet e a tot temps són bastant provehir.
Per ço dix lo Savi que és infinit lo meu thesaur ( Sapientie ,
o ffastigosa, car per tots temps dó novell delit a l'enteniment
viu e studiós qui a mi se applica; habundosa són tots temps
despenent com a regina rica e magnífica; de tants béns m'à
dotada lo teu fill precel·lent."
Respòs la Verge Maria, com a persona qui d'un pèlech
respira, o
sospir qui de la dolor del seu cor tribulat li fahia testimoni:
"Bé sies tu venguda, o lum de aquest món, e tresor preciós
de l'ànima peregrina en lo seu mortal cors. Per què stich axí,
saben-ho les mares qui perden fill únich per mort tan dolorosa,
e yo sobre totes com a pus vera mare que alguna altra, car
aquest fill és tot exit de mi, tant com toca la carn, sens terrenal
pare. E no és soberga aquella dolor que tost sab pendre
remey e consell. Remey dic e consell de desviar tot sentiment
e toch de sí mateixa, car tant com ama lo cor, tant se dol
e
fleixa de mort despara. Quatre fembres perversses, peccadores
e males, les quals cavalquen sobre
salvatges, machinants e conspirants e concordants en la mort
del meu fill, é ara encontrades, pus yvaçoses e pus corrents
que lamp; no m'àn saludada, car no han ab mi pau, ans ab
sguart molt fér e molt terrible, sens pietat m'àn tota cegada,
e han-me feta alterar e mudar, tant que ma sanch e
de vida, corrents e volents dar ajuda al meu cor dolorós, qui
sobre totes les altres parts de ma persona langueix, per
passió m'àn leixada, en les parts foranes, tota depauperada
de vigor e de força. D'on m'à covengut interpel·lar e requerir
patrocini de terra, car mos peus no poden lo meu
cors sustentar, e puix alçar e córrer, e cuytar per veure lo
meu fill contra elles pugnar e guerrejar; car menbrant-me del
fill me son tantost levada, lo qual jamay no puch oblidar.
A llur brau e furiós capteny no hé puguda donar altra paraula
sinó: "Aquesta és ara la hora vostra", car potestat del
regne tenebrós corre a regna solta. Ara
respirant de mon smortiment, com m'às parlat del fill meu
gloriós, per lo qual víu tot quant en mi ha vida e haurà salvament;
car al sò del nom de ço que fort ama se desperta lo
cor, e obre l'ull, e alça la cella, e color groga a la fàs fa mudar
en color vermella, encara que lo cors sobre
en lo final article sia alligat. Sens dilació explica la embaixada,
car res al món no desig més oyr que la paraula que de
aquell me devalla, axí com és a ell plasent la paraula mia,
qui per Salamó m'à tramès a dir que li mostràs ma cara e que
ma veu sonàs a les sues orelles ( Canticorum,
més desig oyr la narració tua, car sé bé que la tua veu no és
àls sinó paraula sua."
Ladonchs Theologia li donà la letra, la qual la Verge Maria
obrí e legí, e víu que era creença de sancta Theologia,
segons appar per aquell dit auctèntich de sent Augustí en
lo libre La ciutat de Déu: "
eminentissime auctoritatis que canonica appellatur, cui
fidem habemus de his rebus quas ignorare non expedit nec
per nos ipsos nosse ydonei sumus
demostren com Jhesús a la sancta Theologia, la qual és scriptur
canònica de superlativa auctoritat, ha volgut sia dada fe
e creença sens scrúpol e dubietat de les coses les quals ignorar
no és expedient, ne podem per nós mateix saber ni
entendre.
Exhibida la dita letra credencial, tramesa e sagellada per
la humanitat de Jhesuchrist, la qual de la sancta Trinitat és
més que cancellera, com sia ypostàticament unida ab lo verb
transcendent, Theologia explicà la creença a la Verge Maria,
contenent en affecte lo voler de Déu lo pare a la mort e Passió
del seu fill per la salut de l'humanal linatge, dient per
boca de sent Johan Evangelista que axí Déus ha amat lo món,
que lo seu fill unigènit per la salut de aquell ha volgut donar
( Johannis,
és fill obedient, segons lo dit de sent Pau, Ad philipensses,
mort en creu, lo desig dels sants Pares explicat per boca de
Zacharies propheta,
gran de les ovelles, les quals se dispergiran e despuix per
ell se uniran; e contenent la resposta de Déu lo Pare al dessús
dit desig, explicada per sent Matheu, ca_o
pastorem ": "Yo", diu Déu lo Pare, "feriré lo pastor; contenent
més avant la utilitat de la sua mort a semblança del
pel·licà, qui com veu los seus fills morts per la astuciosa
serp, la qual en absència sua li és dins son niu entrada, ab lo
bech se trau la sanch del pits, de la qual leva sos fills tro que
ells viuen e ell segnant mor,
"Factus sum similis pellicano"
( Deuteronomii,
una glosa; et "Ego vivere faciam, scilicet peccatores" .
E aprés, agenollant-se sancta Theologia, e convertint a
Jhesús la meditació sua, dix ab veu molt alta, d'on lo loch
resonà e féu representació de la veu sua, sí com se fa e per
èchon, qui és representació de veu naturalment per repercussió,
axí com en mirall representació de spècia visual és causativa
de visió per refflexió, e saben-ho aquells qui han studiada
la art de prespectiva. Mas los poetes qui han parlat ab
affecció e ab transsumpció, e la veritat han haombrada desots
la fulla del delit sensual e cosa corporal, han dit que èchon
era fembra vagua e vana, seguint Narcissus per folla hamor,
e tots temps responia com aquell parlava, e en altra manera
res no dehia:
"O pel·licà gran e molt piadós, archa de mercè e font de
amor pura, tu qui t'adormist en la sancta creu en la Passió,
e
al cel en la ascenssió, a tu sol sia donada la honor de la humana
reparació, a tu, Adam, la confussió, ha aquest
just glorificació e triumphe ab claritat de coronació e transcendència
de opperació."
Aprés, en virtut de la dita crehença, continuant lo seu
rahonament, dix axí:
mort del teu fill no perdràs tu la maternal honor, car aquell
cors qui de tu és exit, stant los tres jorns en lo sepulcre mort
e sens ànima, serà acompanyat de la divinitat e unit ab aquella,
axí com ho serà axí mateix devallant en los infferns, e en
tot l'altre loch la ànima sua,
deseruit
Axí parlava la sancta Theologia, e los tresors del seu digne
saber largament despenia. No fon tan franch may almoyner
de papa. La Mare de Déu tota s'alegrava com del seu fill
rahonava Sophia, e puix aprés dolor la abraçava, si bé no la
sobtava, com del morir del fill li sovenia, mas tan fort la sobtava
que un sospir del cor li procehia, qui ha conpassió tots
mos senys inclinava.
Ladonchs se levà la Verge Maria, e axí com dona delicada
per primor e puritat de virtut e de complexió, se recolçà sobre
los pits de sancta Theologia. E de continent víu de prés ella
star una donzella, la qual sostenia los seus vestiments, perquè
de la pols o del fanch de la terra no s'enbeurassen; e aquesta
era Moral philosofia, la qual demostrà no fermar cogitació
en cosa terrenal, mas en tribulacions alt elevar lo coratge
per maravellosa virtut, la qual fa lo possehidor meynspreador
de tota persecució temporal. E ací apparech a mi que
fos complida aquella figura de Hester regina (Ester,
presentà davant la fàç del rey Assuerus, e sobre la una tota
se apodiava e
de regir la sua vestidura, la qual significa converssació civil
e forana, lo confort e adjutori de les quals celava la magnitut
de la sua dolor. La primera de les dues donzelles ministrants
a la Verge Maria és sancta Theologia e la segona,
segons dit hé, Moral philosofia.
Durant lo rahonament de aquesta gloriosa monarcha
Verge Maria ab la emperadriu de les sciències, sancta Theologia,
vench un quaix semblança de ombra, cavalcant sobre
un gran cavall magre e groch. E feya
lo seguia, e la sua continença en partida paria a mi que
fos figurada a Apocalipsi. Portava en una canya,
la qual per tant com és buyda de dins e lisa de fora designa
ypocresia, e pobretat e falta de virtuts, penjades dues letres
de desiximents, la primera de letres grogues e de paper negre,
l'altra era ab letres de sanch scrites en paper vert. E yo
cuydé que la segona letra de aquestes dues degués donar
tantost a la Verge Maria, la qual ab verdor, ço és, ab ferma
sperança de resurrecció del seu fill exel·lent, hagué subirana
dolor del scampament de sua sanch viva e preciosa. E presumí
que l'altra letra s'endreçàs al seu fill, car assats paria
versemblant que qui ab mare volia guerrejar, lo fill de aquella
degués desafiar. Mas aprés percebí que no era axí, ans
la segona era una letra la qual Jhesús, rey de glòria e cavaller
reptador, havia ja d'abans tramesa al dimoni, citant-lo
que comparegués lo jorn de l'endemà en la lissa estreta de
l'arbre de la creu, hon Ponç Pilat devia tenir la plaça segura;
ell matant morria, e puixs per sa virtut resuscitaria.
Mas lo dimoni, volent diffugir, dubtant que la força de
Jhesús no fos invincible, car no era cert si era home pur o
Déu encarnat, car los speriments que presos ne havia quant
lo temptà en lo desert no li donaven indubitat indici, no
ha acceptada la dita letra, ans aquella leixada en mans del
missatger, qui en la canya l'avia posada, trametia a la mare
sos desesximents en paper negre scrit de letres grogues, perquè,
spaventada e per femenil coratge involuntària a batalla
e tement-se del fill, fos cuytosa de procurar pau e de desviar
la dita jornada, bé que
diffugir no podia, comparech lo jorn assignat en lo camp,
hon abdosos moriren, la un corporalment, l'altra de
mort sempiterna. E fon complida la prophecia de Jeremies,
a
ço és un temps són cayguts abdosos. De la comparació del
dimoni fa menció una glosa sobre Thobies, a
és scrit: "
dient que lo dimoni comparegué en la mort de Jhesús, sperant
si en la sua ànima, quant del cors exiria, trobaria res
de peccat que
vana del dimoni malvat! Mas bé appar que si és gran la
sua puixança, major que alguna altra potència terrenal,
Job,
diu la glosa tot christianisme, emperò segons diu Ysaÿes,
a
sua erogància o presumpció que la sua força.
La tenor de la letra dels desesximents tramesos per Lucifer
a la Verge Maria era tal com se segueix: "A tu, mare
indubitada, valedora d'aquell unigènit fill teu appellat Jhesús
de Natzaret, e home galileu, del qual te veuràs tost orphe,
deserta e privada, qui és vengut en lo món, en lo qual yo
regne e son déu ab tota juridicció e universal imperi, e directe
domini, guanyat e adquirit per prescripció ( ad Corinthios,
e deseretar de açò que ab lo glavi de la invidiosa
astúcia mia ( Sapientia,
in orbem terrarum
rectitut de ma falsa promesa, com diguí a Eva: "Serets axí
com les divinals persones", e ab mes sagetes e ffleixes tuxegades
de frau e d'enguan, com los diguí que jamés no morrien
( Genesis,
sicut dii
de poder e de sobergueria, sí com fan los tirans, qui
per força mantenen senyoria, declar ma volentat e mon mal
talent, lo qual no passarà per molt que
com aquell en obstinació sia profundat, car per tant que ús
e exercici de temptació, qui és vida de l'hom sobre la terra,
e contradicció e disparitat de affections, guerra perpètua,
e divisió, e inimicícia capital no deffalleschen entre virtut e
vici, e Jherusalem e Babilònia hajen tots temps batalla, e jebuseu
romangua en la terra de promissió, e tot pacte de
vincle e de amor sia tots temps bandejat de nosaltres, ne
y haja tractadors, sinó coltell e lança qui fermen final pau
ab perpetual desolació, desolació de la un o de l'altre,
desafiu a tu, e me
generosa e antiga natura.
"E y vull a tota ma requesta haver tots temps mal deute,
dolor e treball, tresnuytar, e sospitar, e talayar, e viure ab
reguart, e star en emboscha, e carreguar la mà, e no perdonar,
ni en res fluixar ni comportar si lo temps hi concorre,
mur, o verdesca, o nua spasa, e circunvenció per art,
o per mina, e qualsevol altra discepció a tot giny de guerra
palès o sacret.
"E tots los mals de pena o de culpa sien ab tu e ab mi
tots temps tant com lo món haurà duració, emperò ab tu
la sola pena temporalment, e ab mi la pena e la culpa eternalment,
Genesis,
inter te et mulierem
tu plors eternals, plants e dolor sense terme, cures, sospirs
e basques inmortals, inffermitats, e mals greus e terribles
dels sperits dins los fochs cruciats, tristos langors, decrepitut
que no ha mort vehina, terrós, e glays, colors habominables,
fam, set, e fret, nuditat e pobresa, calamitat, erumpna,
e labors, misèria, desig sense sperança, paguament sens quitança,
guerra sens acordança, pena sens rellevança, adormiment
per grossitut, hebetud de vitals sperits, ab sentiment
svel·lat e agut de tota lesió e final malanança, contenció de
cors ab l'esperit, frau, e aguayts, e tració, e circunvenció, e
opressió, e desolació, astúcia, e obstinació, impaciència de
dominació, e ffremiment contra subjecció, caliditat, e exerració,
sacrilegi, e violació de tota ley humanal e divina, impenitència,
e oppugnació de certa veritat, il·lusió, ludificació,
tergiversació, e sperit de contradicció e de rebel·lió,
blasfèmia de la eternall e summa magestat, invidència de
prosperitat, per molt baixa que sia, indignació, perturbació,
occupació, rancor, e gelosia, e suspició, presumpció, violentació,
detracció, furor, e homicidi, ambició, spoliació,
iracúndia, rapina, susurració, machinació, persecució, lagoteria,
accídia, ingurgitació, carnalitat, vici contra natura e
contra humanal inclinació, brutalitat, ferocitat, inconstància,
crudelitat, rigor, e ffelonia, monstres orribles de vil condició,
ycochervus, chimera, minotauro, centauro, onocentauro,
arpia, conoccotalo, cerbero, Eaco, Caron, Minos, e Radamanto,
Eaco e Atreo, Lico, e Theseo, serpens cerastes, aspis la
sorda, e serpents ab
pudors, stridors, e batiments de palmes, flagels e mals sens
passa, urgents querelas, aquelles que infferns fa tots jorns
contra tu, que li véns tolre ço que ell vol tenir, e li empatxes
ço que vol conquerir, e li confons la vigor e la força.
"Per ço ab mi de tu
e deceptible fira, tota la ost de la concha jusana, lo
bestiar de la maynada vana, e tots aquells desesperats per
ira, qui són cayguts dins la tomba jusana, los quals yo, Pluton,
déu inffernal, rey de la foscha cítia, hé aterrats, furtant-los
Proserpina, ço és, lur carn e sensualitat, hé liguats dins
la presó malvada, marjal, fangosa e terra de pantà, on staran
ab la color mudada.
"M'àn dit de cert que ab tu no s'avendran ni hauran
pau ni treva de durada, ni un sol punt ab tu aturaran ffúries
infernals, Megera damnada, la qual per cabell ha serpents
en la testa, Thesífone irada e orrible, Alecto,
files de aquell vell condamnat e tot enrabiat rey de Mogorgon,
ensemps ab totes les altres fúries, deeses, ministres o
nodrices de calamitat, erupna, e turment, e inffelicitat, les
quals per tots temps habiten entre les tristes e palpables
tenebres, e no
e cascun dels tres reys Herodes, los fills de Symeon e
los fills de Leví qui mataren Sichén ab indignació e ab
gran tració, lo rey Saül qui fon a Déu rebel·le ( Regum,
Regum,
Regum,
e perseguí Helies ( Regum,
ydòlatre ( Regum,
frares ( Paralipomenon,
rey de Caldé, trencà sagrament ( Paralipomenon,
ultimo
usurpador de juridicció e de senyoria, Esaú golós,
Pharahó variable, Senayerib traÿdor, Osohe, no pas lo
propheta, mas un rey qui per son peccat se perdé, e Rapsaces,
Olophernes, Adombeset, Semíramis regina, impúdica
Cleopatra, e Circes malèfica, e Calixto àvol
fembra thebana, Anthíopa, e Venus la xiprana, Sinon lo
fals, qui abaté la potestat troyana, Tàntalo, Ysifo, Busiris
e Turno ab los sacerdots del temple de Diana
e ab tots los sterils de delectació, qui viuen morts e desigen
morir, e jamay no morran, privats de bé, complits de penes
aspres, òrffens de tota consolació intel·lectual, qui àn perdut
lo bé incomparable per lo qual foren creats a divinal
ymatge e semblança, lo nombre dels quals és innumerable,
Ecclesiastes,
Gog, e Magoch, e tots aquells qui per ells se figuren, com
són perseguidors de virtut o de fe, occultament o manifestament.
Car Gog vol dir cubert e ypòcrit, e Magog fora
de cubert. Tots se armen ab mi.
"De tu me desisch ab tota ma valença, la qual dels presidents
dels vicis prínceps de peccat, potestats de l'ayre tempestuós
e caliginós,
iniquitate" ( Ad Corinthios,
"Vuy a tu sola tramet deseximents, car no li sé altre
valedor qui en lo món visca. Tots l'àn desemparat en la
sua querela, e en ço que
hoc hí aquell qui ell tenia per banderer, e al qual dix en
lo següent que
en poch temps tres vegades, e desemparat, spaordit per un
molt flach guerrer de la mia maynada. Nota ací la potència
mia: los pus flachs de ma host en saber e en força, ffembres
fràgils per art e per natura, vencen los forts de la sua partida,
si bé ell ha dit per boca de Job a
que ligarà per les sues sirventes. Mas yo, axí com per
fembra vencí Adam, primer pare de la gent humanal, axí
per fembra hé subjugat lo sdevenidor pastor de la Sgleya;
lo primer subjuguí per comport e amor, e l'altre per gran
glay e molt fort terror.
"Axí són vàries les mies subtils arts, e diversses les tretes
de les mies sagetes, e tantes són mes armes offensives, astúcies,
e engants, que la força que
per grua o per mina, e la quítia del primer forts
assalt, per porfídia e importunitat és del tot aterrada.
"D'ací anant tin-me per scusat pus ab letra patent t'é
desafiada."
Legida la present letra de deseximents, respòs ab gran
esforç la Verge Maria: "Yo son fembra guerrera que a la
serp enemiga de l'humanal linatge trencaré lo cap ( Gen.,
fembra, ço és de Dèlbora, e aprés de Jael, fon vençut Sísara
e a mort liurat ( Iudicum,
serà per mi menat a vençó e a confusió, e perdrà tot
son treball de tot lo temps passat. Yo com a valedora del
meu fill gloriós, no per necessitat, car no li fa mester, com
sia omnipotent e príncep dels àngels, mas per amor, la qual
no deffalleix ni desempara en adverssitats, ans corre e cuyta
per socórrer, encara que no sia amprada hó demanada, ne li
fan pahor passadors enerbats, de tot mon cor accepte
aquests deseximents. Car ja ans que isqués del ventre de
ma mara me era del tot sens algun participi de ell desexida.
"Yo son figurada per santa Judich, e serà en mi verificada
la paraula per aquella scrita ( Iudich,
hebrea, ço és, del linatge de Heber, patriarcha antich, ha
feta confusió en la casa del rey Nabugadonosor, lo qual,
per la sua supèrbia, és estat figura del príncep de supèrbia
inffernal, Lucifer, qui jamay ab mi no farà pau ni haurà
companya.
"Mas a tu, Mort, dic, la qual m'às aportats aquests deseximents,
que ara res no puch ni
costuma per aquels qui a guerra se mostren voluntaris. Bé
donara volenters lo meu cors, si lo meu fill volia que yo
morís per ell bevent lo càlcer de la Passió sua. Car major
dolor me dóna la mort sua que no faria mil vegades la mia,
majorment allà hon yo veés que ma vida fos tan ben smerçada,
que la donàs per rehembre e restaurar la sua. Mas tu
vendràs complir mon cors en ma hora final e extrema; sola
vendràs sens potestat d'inffern, e dar-t'é ma despulla, car
no plàcia a Déu que yo de mort scusar me vulla, pus lo meu
fill vol passar per la mort."
E dada fi a la present resposta, de continent vench a la
Verge Maria un missatger cuytat, tot sglayat, que li portà
altres deseximents penjats en una canya, de part de la Creu
—e passà tantost que no poguí compendre la sua figura,
los quals eren clausulats en la forma següent: "Yo, vera
creu mal sporgada, vera regina sobre tots los arbres, significada
per l'arbre spinós appel·lat rampnuus, al qual digueren
los altres arbres: "Hajes tu de nós la senyoria"
( Iudicum,
Car tu, Verge, regnes per lo teu fill, e yo axí mateix vull
regnar per ell, e ésser haüda per possessió d'ell tant com
durarà sobre la terra humana natura. Car pus lo món fenesca
e los elets sien per mi salvats, en perpetuar-me no hé
mesa ma cura, ans finaran mos branchs e per foch del judici
aquels se cremaran.
"Emperò ara e tots temps en memòria de la gent salvada
vull ésser tenguda, car justs e peccadors lo jorn del jutjament,
segons assats designa lo Evangeli, lo meu senyal veuran,
e per tots temps de mi los benaventurats se recordaran,
per los quals, segons que dit hé, son e seré tenguda en sobirana
stima, volent axí mateix que Jhesús redemptor triumphe
e regne per mi, per complir los tests de la sancta Scriptura.
Car Ysaÿes diu (
seu muscle. E açò, segons dien les gloses dels doctors, se
entén per mi, car me aportarà, exint de Jherusalem anant al
mont Calvari, sobre lo seu muscle ( Johannis,
ço dix Abacuch,
la sua mà. E diu sent Augustí en lo La
ciutat de Déu, a
sua en l'arbre de la Creu, car tench les mans e los corns
extrems de mon fust transversal. E David dix en lo
Dominus regnavit", ubi una translacio ponit: "Dominus
regnavit a ligno"
prodeunt
de ésser conegut e manifestat son regne per les
virtuts, les quals en mi penjant, obrarà e acabarà. Yo son
lo palau en lo qual exorta e almonesta, en lo dit psalm,
David, que com a Déu, car a ell sol se pertany, li sia feta
adoració: "
Verge Maria, ell stant en lo mig, lo adoraràs com tots los
altres no
"De mos bonys e nuus faré fosses e concavitats en les
spatles del teu fill innocent. Yo te vull ara certifficar, perquè
de tració no
davant, mas a la part de la sua squerra, pus me son desexida
no
meu ferm propòsit de donar mort amara dins lo meu
lit de gran afflicció al teu fill excel·lent, qui de ton cors ha
mortal vida presa.
"Vine demà en lo mig loch del món
"Operatus est salutem in medio terre
migdia trobar-m'às en la plaça, ab mon standart de tres
colors, blancha, blava e vermella, car la carn de Jhesús,
la qual és ma bandera, és blanca e bella e de gran puritat,
e en certs lochs és blava per los batiments, e serà vermella
per la sanch de les plagues; traücada e tota foradada serà
aquesta gloriosa bandera, axí com aquella la qual se veurà
en fortunal batalla. Là hon posaré mon peu allà m'aturaré;
ara que un sol pas ni peu no tornaré arrere, no fugiré
ni encalçaré, mas, exercint acte de fortalesa, speraré ab gran
fermetat.
"No serà mon esforç per temor apitrat, ans tota defalença
yo squivaré, e com sia fust sech e inanimat, obtindré
de Déu gran maravella, que portaré un fruyt de preu inextimable
e incomparable, lo qual serà vianda de l'home pelegrí,
qui per aquest món va com exerrat, cerquant loch sant
hon aprés mort estigua. E, certes, aquest fruyt d'alta condició
ab gran alegria, ab gran dolor mesclada, a l'ànima justa
darà refecció, car lo cors de Jhesús sens alegria de la sua
clemència e miseració e dolor de la sua Passió no deu ésser
rehebut ni per mans contractat."
Oÿts e entesos aquests deseximents, devench en gran
spasme la Verge Maria, mare del Fill de Déu, e sincopizant
ab freda suor, la qual del seu cors passionat rajava e exia,
tota tremolant e entrecambiant de groch en blanch la sua
color, romàs esmortida sobre los pits de sancta Theologia,
la qual la tench stretament e cordialment abraçada,
sí que jamay d'ella no
de tenir altra via, de bon grat la seguí.
Ací puix yo piadosament contemplar e creure que la
Verge Maria en totes les sues tribulacions recorria per remey
al studi e meditació de la sancta Scriptura, la qual,
segons diu sen Pau, dóna consolació e conserva sperança
e no permet caure en desperació. Car dels pus grans
remeys que poden trobar cor contristat e ànima tribul·lada
e per aspres fortunes nit e jorn turmentada, són legir e studiar
en la sancta Scriptura, car aquell qui la ou no serà
confús per alguna tribul·lació ( Eccli,
l'estudi de aquella és meritori de vida eternal ( Eccli,
"Qui elucidant me vitam eternam habebunt
stat dessús al·legat en lo pròlech, part los altres innumerables
béns que en sí aporta, car ella és aquella sapiència de
la qual diu lo Savi que tots béns li són venguts ab ella e
innumerable honestat per les sues mans ( Sapientie,
Crech yo que en aquest seu profunde studi la sua ànima ab
Déu per caritat unida s'eleva en meditacions e intel·leccions
altíssimes, deutíssimes, subtils e glorioses, pervenent a conexença
de totes coses passades, presens e esdevenidores,
e de totes altres divinals e humanals ha ànima humana no
unida ab la divinitat en unitat de supòsit comunicables,
encara que fossen axí amaguades com aquelles de les
quals diu sent Pau que home no les pot
Pot ésser que en aquella hora li apparegués aquell superlatiu
en tots los seraphins àngel sen Gabriel, qui, per
aventura stant ab ella en secret col·loqui lo dia de la santa
anunciació, li descobrí part de aquests misteris, dels quals
ja lavors son sperit hac alguna scintil·la de turbació, dién-li:
"O sposa del Pare eternal, sobre la causa de un fill comú
a ell e a tu conforme ton voler ab lo seu en tota manera,
pus que t'í ést preferta, car yo de part tua li fiu relació que
tu eres obedient serventa sua feta per complir la sua voluntat,
foragitada tota discrepació e contradicció. Aquest spiritual
matrimoni haja ab sí plena conformitat de voluntats,
car al món no és tan bell senyal de amor com unió e concòrdia
de volers. Guarda per quina fi has aquest fruyt portat,
vulles que complesca ço per què és vengut, ta voluntat
reglada per virtut preferesca, axí com se pertany, lo bé públich
a la privada utilitat, e lo goig de molts a pròpria consolació
senssitiva. No puixa lo fill per tu scusar de complir
ço que ha amprès, car res al món tant no
redempció a ffer, que ha conclusa e del·liberada, com faria
la displicència e contradicció tua, si sabia tu hi venguesses
contra grat e forçada. Fes-te grahir a humana natura, lapsa
per peccat, a la qual per occasió te deus tenir tenguda e
obligada, car lo peccat del dit pare Adam per occasió
t'à feta venir e ésser exalçada a ésser mare del Verb incarnat,
qui en lo teu sant cors, per lo peccat del dit Adam
purgar e delir, ha humana carn presa e rebuda, e a la sua
divinitat confederada e acompanyada, car si peccat no fos,
e redemptor hí redempció en lo món no haurien loch per
exercici de operació."
Emperò aquest rahonament, yo no
cert qu'ella, stant en tal agonia e elevació la sua ànima, no
era ociosa ni freturosa de celestial consolació. Ladonchs, dreçant
mes paraules a sancta Theologia, diguí axí: "O lum
e resplandor clara intel·lectual, o dona gran tota spiritual,
o veríssima e il·lustre sophia, o imperiosa regina, general
patrona discreta, e de la naueta de nostres enteniments experta
timonera, guiats mon seny, pensament e paraula ab
veritat e devota doctrina, e mostrats-me la fi de ma ampresa,
de les coses passades e dels altres misteris de la Passió
del Fill de Déu, del qual sóts missatgera, donant-me coneixença,
siats-me via e siats-me sendera, car no obstant que
visca per creença, encara
e devota scrutar per virtut. E veig que sens vós, la qual sots
doctrina per Déu inspirada, útil a molts fruyts, segons que
diu sent Pau, no és bastant lògich ni sibil·la, ni philòsof,
ni saber natural, a doctrinar la mortal creatura."
E girant devés mi los seus ulls scintil·lans, moguda per la
pregària mia, produhí
me dix, eren los
per la obscuritat, e ab ombra de la ley, són figurats per
ròtols amaguats e complits e conclosos. E més havant me
liurà lo libre que tenia sota la exella, tancat devers la part
del cor, en lo qual era scrit ab letres d'aur, resplandents e
belles, lo Novell Testament, dient que per la scriptura que
s'í contenia poria saber ço que desigava. E ella no desemparant
la Verge Maria, girada a mi segons que dit hé, instruhint-me
ab lo gest de la cara, féu-me senyal que obrís
los ròtols e cartejàs lo libre de
libres del Novell Testament, los quals si bé lavors ella començava,
reputava emperò perfets per lur certitut en la
divinal predestinació.
Mas mentre que yo applicar me volia a la lectura de les
coses offertes, yo sentí la Verge Maria gemir e suspirar, e
alçant la cara ab orella intenta per oyr què diria, sí
que s'aparellés per explicar un plant; e tantost començà
dient axí:
perillós, girats a mi los ulls e cogitats aquesta dolor mia, e
comparats si Trenorum,
O generacions dels segles, los quals havets viscut, o vivits de
present, orbes e ignorans de tota fortuna sdevenidora!
E per què m'avets nomenada beata, pus vehets que morrà
lo meu fill generós,
la que és cayguda no sehia en ferma cadira, e tristíssima natura
d'inffortuni és ésser stada benaventurada. Per ço trabucança
per tots los reys del segle és estada duptada, los
goigs del temps passat, la facunditat, mes consolacions,
e mes riqueses maternals e tan altes per tant temps conservades,
una hora m'à tolts e a la Creu donades.
"Ara, certes, me tendria per benaventurada si morint
scapava a tan greus treballs, e turments e fortunes. O mort
amable a infelicitat, infesta e odiosa a pròspera e alegra
fortuna, e com seria a mi cosa agradable si mes làgremes te
movien a compassió tancant mos ulls, e ensemps ab mon
irada del rey omnipotent, e indignada contra peccat strany,
mata
car son innocent dona (Job,
semel, non de penis innocentum rideat
Déus de misericòrdia, e font de tota consolació, per què no
m'aconortes? E on tens ara los teus ulls girats? E son yo
sola mare que tu no sies pare, e no veus quan t'í va? E hon
és l'amor, la qual tu expresist lo jorn del seu babtisme
( Mathei, Mathei,
com diguist: ""Aquest és lo meu fill amat?". ¿E, lasa, per
què son yo sola en aquesta dolor, que no son stada
sola en haver d'él goig e consolació? O Pare sant, per què
leixes sola, e no has tu assats evidentment provat que yo son
feel serventa tua? Donchs per què no m'acorres? O vols que
més avant lo meu feel coratge sia experimentat?
"O fill meu gloriós, e per què no dius ara algun mot a
ta mare, per tu posada en tal e tan fort punt? Són-te oblidades
les leys de amor vera que és de fill a mare? Amor
verdadera no és pereçosa ni obliviosa, ans sol·lícita e bascosa;
aïra desconexença e trigua e absència de vista de la cosa
amada, e majorment quant la sent tribulada, car en tal punt
no spera missatge. Mas si lo pare desempara lo fill demanant-li
socors en tal necessitat, cridan
bé pot lo fill deffalir a la mare, car més se maravella
natura si veu pare defallir a fill que no si lo fill deffalleix
a son pare, car nodriment de l'arbre va per tots temps de
la rael a les branques.
"O noble fill! Certes noble per justa rahó vos puch appellar,
car havets pare lo creador altisme, antich de dies,
nomenat per Daniel propheta,
del quall és eternitat no finida ni limitada per temps
ni per ésser, ni principiada, mas principiant tota cosa creada;
pare dic, noble donador de principat, e ceptre e
inspirador de tota magestat, e havets mi per mare, la qual
son generosa e dona de antich e il·lustre linatge dels patriarques
e reys de Jherusalem, per poder e virtuts e per honor
e fama en lo món celebrats. Donchs com noblesa, segons
que philosofia per boca de alguns savis ha pronunciat, sia
antigua virtut en antigua riquesa, e puixa romandre ab
vera pobresa, pus de virtuts lo home generós sia companyat,
car de virtuts ha naxença noblesa, ni pot ésser dit noble
aquell qui de virtuts és desemparat, puch dir, fill meu, que
vós sóts lo ver noble, e més per vós los pares que vós per
ells són nobilitats. E com ajudar als tribulats sia effecte de
vera noblesa, ajudats a mi vós, rey de Hierusalem e de
Israel, clement sus tots los altres, qui son mare vostra, e en
tal dolor per vós, com vós veets, posada.
"O Sperit Sant, amor sens feel, per qui yo concebí aquest
fill meu amable, per la mort del qual yo pas tan gran dolor,
yo sé quan pert, qui sé ell quant valia! O Trinitat, restaura
mon damnatge! O àngels de pau, occupats-vos en plor, car
venguda és la hora per lo propheta Ysaÿes signada a
capítols, de la qual dix que en aquella plorarien amargosament
los àngels de pau!
"O, què us sou fets temorosos, apòstols, qui lo fill e la
mare havets desemparats, e entre los altres vós, car
nebot Johan, del qual confiu encara que, la temor un poch
mitigada, tornarets a mi? E com vos sou mostrats amichs
de fortuna, no pas amichs per vera amistat, car vària fortuna
vos ha fet tots lunyar, amichs de taula, qui sí no en
port o en gran bonança, en altra manera no saben navegar!
Ara és ver que los fictes amichs fugen d'aquell loch on se
proven; scola de probació de amistat ferma és tribulació,
ne és coneguda virtut de amicícia tro que és passada per
algun fort examen. Emperò la gran terror de mort vos scusa,
sinó de tot, almenys de tant, e yo no cessaré que en
vostra scusa no sia migancera, car per ço son nada, que
portàs dins mon virginal ventre lo ver mediator entre dues
natures, divina e humana; e si bé sou ingrats, encara us
amaré, e amant-vos ab ley de amor perfeta, vos conquistaré
he us recobraré, car qui perfetament ama, a la perfí tota la
voluntat de la cosa per caritat amada aconsegueix e guanya,
car tal és ma virtut mos enemichs amar e los peccadors, per
occasió dels quals de Déu son feta mare amant a gràcia del
meu fill, per vera penitència reconsiliar.
"O món! Tant perts si bé ho conexies, car més perts
que no faria lo jorn si lo sol se perdia, e més que la nit si
les steles del cel se eclipsaven, e més que
se tudava; la tua lucerna vuy se appaguarà. E yo tant
pert, car jamés de fill no fon mare tan rica ne tan vera
mare com fon format lo meu fill gloriós de res qui fos a mon
cors superflu, mas de mes sanchs molt pures e molt sanctes[...]
axí
al quall una breu hora tol tota riquesa, e encara pijor
veen lo meu fill únich denant mi immolar; e, lassa, axí
va a mort mon noble heretatge contractat ab mans de peccadors;
un tancar d'ull me farà vuy de tan grans béns deserta.
O inconstància mundanal, que tants antichs e diligents treballs
fas frustrats de lurs fruyts en tan petita hora!
"O Pare beneït, e qu'és açò que oyg de la tua boca,
com dius, segons possa sent Ambròs, Libro de vita beata,
que feriràs lo fill lo qual és creador, per salvar creatura,
e lo fill franch per rehembre lo catiu, lo sol per fer luir la
terra, lo cel perquè als exellats tingua la porta uberta, lo
pastor per salvar les ovelles, lo pel·licà per dar vida als fills,
la òstrea marina per enbellir la porpra, lo rey per lo poble,
lo jutge per lo reu, lo cap per los menbres, lo sach per
buydar lo tresor, la capça de l'ungüent preciós per diffundir
la odor per la terra, la salut per vençre malaltia, l'escut
per deffendre lo braç, hoc e la pedra per traure aygua viva
de làgremes que reguen lo món universal, car en la
Creu plora per tots los peccadors? O pare, e per què
més dolre del peccador strany que del fill virtuós? Emperò
no u dic perquè sia contrària a ta voluntat, prefinida eternalment,
a dar axí salvació a l'home perdut, mas la mia
carn se dol molt de la sua gran tala, car a algun no senbla
massa poca la injúria o pèrdua sua.
"Almenys te supplich al present que
de algunes creatures, e que los lums del cel e grans brandons
del món se visten de negre, e leixen per eclipsi la
vestidura de lur claritat, com són lo sol e la luna, e que
una lum se senta per altra, e que les pedres facen plant de
dolor, e no sia yo sola. Car pus tu, Pare, en aquest cas no
pots acompanyar, car dolor no pot en tu caure, fes manament
a algunes de tes creatures que ensemps ab mi, que hé
vera e extrema dolor, facen semblant de dol e de complanta,
perquè no apparegua del tot pobre de amichs e plor lo
cel pus que inffern se alegra e canta vuy, a senblança del
signe quant és prop de la mort; mas no cantara si sabia
la sort la qual ha tan vehina."
CAPÍTOL
DE ALGUNES COMPLANTES E CAUSES DE DOLOR
EN JHESUCHRIST E EN LA SUA MARE, E DE LA BATALLA
DEL REY DE JHERUSALEM AB LO REY DE EGIPTE
Finit aquest plant, torní a mon studi, començant en los
ròtols e en lo libre de sancta Theologia, e instruït per lo
gest de aquella, la qual me signava dels ulls, venguí en
aquells passos en los quals lo Fill de Déu encarnat suplicava
al Pare que
que
com a fill obedient e unigènit, car altre no n'havia, com
home innocent, útil e diligent, e no
en suplici vituperos e ignominiós, e que no li demanàs sinó
tant quant fos obligat per fermança feta a l'home peccador,
e que li sovengués que ab una gota de sanch sola podia
rehembre lo humanal lignage,
menor treball que havia en lo món suffert era sufficient per
satisfacció del peccat de Adam, e que si no
com sol fer pare com fill ve a son juhí, almenys li fos jutge
qui no demanàs pus, sinó tant com basta a rreintegració
e reparació de justícia lesa. E tot açò deia ell en la part
secetiva, segons que dessús és tocat.
E aquesta demanda no fon exoïda, car no procehia de
la sua del·liberativa volentat, mas per motiu de servalitat
spahordida per la mort que sperava. Per tal és scrit en lo
psalm
e no m'hoiràs", emperò no
insipiència mia. Car lo dia del sant Divendres e la nit
precedent féu la sua censualitat grans clamors e complantes
a la divinitat, axí com aquella la qual passava gran
passió e dolor sens refrigeri, e sobre la qual Déu havia la
sua furor confirmada, volent de aquella pendre venjança
per lo peccat de Adam, e sobre la qual havia del·liberat de
induir dolors innumerables, segons appar en aquell psalm
qui comença "
en contrari ço que és scrit d'él en lo psalm
dels seus labis no l'às frustrat", entén-se de les oracions
de la porció superior volitiva, per del·liberació e intel·lectiva.
E axí mateix diu una glosa: "Car tot quant ha dit
és stat fet, car és omnipotent".
Aprés me signava en altres parts e legia les respostes
del Pare eternal, dient que no obstant que ell fos innocent
sens frau e mendaci, emperò que
lo peccat del poble sanar o curar, segons apparia en lo ròtol
de Ysaÿes a
de reputació humana. E per ço dix sent Pau que al fill propi
no havia perdonat per amor de l'humanal linatge ( Ad Romanos,
Aprés yo continuant en la lectura, la qual no poria tota
explicar, car gran part de la sancta Scriptura se pot còngruament
applicar al misteri del Redemptor en la Passió
sua, trobava los replicats de la part secetiva de Déu lo
Fill a la paternal resposta, dient:
"O gran indignació contra
mort és en lo món entrada, que axí covenga tot home morir!
Peccat inich, e no pas meu, mas de mon enemich, qui
m'à leixat per servir al dimoni! Per tu muyr yo, ço és perquè
tu no regnes en lo món. O fill de no
de privació! O inductiu de transgressió! O verí contra
humanal vida, qui no has per causa lo Omnipotent, com
sies un no
desviadora de tot degut orde, contaminador de la ànima
formada a divinal ymatga e semblança, per lo qual sol e no
pas per altre lo creador la damnà e l'aÿrà! A passió e mort
fas tu ara venir occasionalment lo fill de la Verge Maria,
Déu e home verdaderament.
"O misericòrdia, que al fill pròdigus e deguastador has
perdonat ( Luce,
en creu: "
durarà ma complanta nua e orphe de exaudició? Ou e
exoeix-me per la clemència tua, car bé deu misericòrdia
ajudar a aquell a la deffensió del qual justícia no pot ni
deu deffalir. E quant durarà que a semblança de
Abacuch propheta,
home maltractat, e que tu no
"A, innocència, e com ést sovén impotent, car no
patrocini, no son pus priviligiat que un peccador veixell de
iniquitat! Hey, Eurípides, philòsof per los antichs loat, recitant
per Eustraci, glosador d'Aristòtil, no ést ara oÿt ni entès,
si bé às dit ab gran veritat que per ço soferen molt mal
e molt dan moltes ciutats e coses públiques, car lo hom bo e
prompte en tota virtut no reporta pus premi que fa lo
criminós!
"Hay, Cató, axí mateix ho has tu en una oració tua
tractada per Salusti en lo Catelinari diffinit e preÿcat, dient
que per ço Roma en lo teu temps era menor que ésser no
solia, car entre bons e mals differència no era posada, ans
tot premi de virtut per ambició era occupat, e ara és pijor,
car en loch de premi m'és inferit supplici! No fon tant perjudicat
Jacob patriarcha com per Rachel li fou liurada Lia,
com yo qui per premi de virtut aconsegueysch tan dolorós
turment.
"O Pare mansuet, clement e benigne, tro ací m'ést stat
tan propici e tan favorable, e ara fas-me obra tal com adversari,
axí com si
posat com a senyal al qual tant peccador despara e tira,
com per ço m'às posat que sia triquejat! Aquest retret te
fas, que
tu speraré. Sens iniquitat mia soffer aquest turment, com
mes oracions sien totes en lo teu sguart mundes (Job,
"O terra, no celes ne robes ma sanch tan liberalment
de mon cors scampada solament per donar a l'home salvament!
O peccador, tu qui ést fet de terra, no liures a oblit
ni vulles cel·lar ni amagar aquest gran benefici, lo qual yo
faç a tu de grat e de tot voluntàriament, car no me
res sinó ma pietat, car en tu no ha mèrit algun precedent
ni sufficient, ans si
fera gran mercat. La mia complanta, no la tingues sacreta;
sia per ta lengua e per ton cor yo honrat e glorificat. E confessa
e digues que no per mi ni per mon demèrit, mas solament
per la tua salut, son yo innocent cruciat e angustiat;
e com tu no u digues, lo meu testimoni, qui veritat en los
cels habita (Job,
greu mal, no
compassió tua, qui per ta culpa eres condemnat. Preÿca la
gràcia, pus que l'às reebuda, fes-ne per lo món crida clamorosa,
exalça la veu e digues-ho a cascuna persona la qual te
semblarà que
e si obs és per certa scriptura, reserva-ho al setgle
venidor; e no sies ingrat, car molt és mala cosa.
Rebre beniffici e aquell oblidar hó celar, indici és de gran
perverssitat.
"O amichs meus e ffrares, carn de ma carn e ossos de
mos ossos, per l'amor dels quals m'é vestit aquest sach de vostra
carn humana!
en la qual solament per vosaltres sofir tal Passió: clamats a
mi, clamats a Déu lo pare; pus no ou l'ignocent hoja los
peccadors, los quals vuy empara, e per los quals desempara
mi, unigènit fill seu obedient. Clamats e pensats en tan
gran beniffici.
"Abel, a mort liurat ab la sua sanch, cridava a Déu e
demanava incessantment venjança de son ffrare Cahim;
mas la mia parla molt mils que la sanch de Abel ( Ad Hebreos,
aquells que larguament l'escampen e la buyden, ans los
impetra vènia e salut, en tant que aquesta sanch, la qual
ara mi persegüents scamparan, despuix, en mi creents, devotament
beuran; aquesta carn mia, la qual hara tan cruelment
turmenten e desfan, despuix ab fe purament menjaran,
Johannis,
e viuran reconciliats a mi per caritat, e fe e sperança.
"E considerats, peccadors, que jo, qui jamés peccat no
cometí, la dolor e turment de la Creu per la redempció vostra
portí e sustenguí voluntàriament, segons hé dit, e ab
paciència tanta. E si la mia Passió a memòria revocats,
no és res tan dur ni tan aspre que ab paciència per mi
no sostengats,
Hec et alia multa Gregorius superJob. O peccadors,
no us pos càrrech inpossible ni massa diffícil com vos
prech e us man que del gran beniffici de vostra redempció
e de la mia mort e Passió vos menbrets!
"E a vosaltres, preveres, recoman que lo meu sagrat cors
santifficarets e la mia preciosa sanch consagrarets; de mi
vos recordets,
feceritis in mei memoriam facietis
deute lo peccador elet e remut deu incessantment en son loch
e son temps ab sí mateix portar, que li deu remenbrar que
si yo per ell no hagués presa mort, fóra tots temps perdut
e subjugat a l'obstinat dimoni, al quall se era venut."
Ladonchs leví los ulls meus alt al cel, com a persona
que
de conpunció e de compassió e moltes cogitacions
offuscaven ma vista e occupaven mon enteniment, e comencí
de col·legir en mi tota vigor intel·lectual, e recloure
dins la cel·la de la penssa sacreta, e recogitar en la malícia
e orror del peccat actual de Adam e original nostre, lo qual
per Job,
e forment blastomat, com maldigueren lo jorn de lur naixença;
per lo qual peccat aquell pèlech de misericòrdia,
pare de tota paternitat celestial e terrenal, era tan indignat
que per aquell punir e haver-ne satisfacció digna, car la
offenssa era infinida objectivament, volia lo seu Fill unigènit
ésser crucifficat, qui per sí no era en res obligat, mas segons
dit és per sola fermança, feta tàcitament en lo propòsit de
la sua predestinació.
E havent temor de la justícia subirana del rey de univers,
del qual si bé
misericòrdia no pot ésser injusta, vehia que sens tal esmena
lo crim no perdonava, diguí en mi mateix: "O qual
reu, o qual delat per culpable denant la balança d'aquesta
indifficient justícia porà scapar salvo de la mà d'aquest jutge,
qui al fill no perdona? O sperança, vet ací gran temptació
tua, persevera lo fill en oració e la execució del Pare no
cessa! O gent humana, veges com mor per la tua fallença
la lesta de ta humanitat, la flor superlativa, la honor e lo
lum de tota ta natura, ta sola sperança e la sola scusa de
ta perdició! E què faràs, Maria verge mare? O sancta
Theologia, té-la a prop en semblant agonia! Car sens
gràcia no és bastant natura en tal fortuna regir-se per rahó,
¿hon trobaràs de semblant fill esmena? Regina gloriosa,
no debades la tua ànima stava ansiosa; ara pots dir axí com
deya Job; "venguda m'és la temor que temia e ço de què
dubtava és vengut a effecte."
E stant en aquesta meditació me vench al denant una
consideració de Gregori Nazenzeno, doctor grech, e gran
e selemne, tractant aquell pas de sent Luch a
"Era un mort, fill únich de mare vídua", dient que les coses
següents feyen creyxer e augmentar la dolor en la vídua
mare, e plor per compassió en la gent qui lo mort acompanyava:
car era vídua, no sperava pus fills engendrar; car
era fill únich, no li
plor aconsolar e aconortar; car era adolescent en edat juvenil,
perdia lo bastó e reffrigeri de la sua vellessa.
E yo, applicant la present consideració a la Verge Maria,
cogitava que ella era mare vídua, la qual no sperava altres
fills engendrar, car Joseph, spos seu, era ja fora de la present
vida, e appar en açò que Jhesús en la creu recomanà
a sent Johan la sua mare. La qual cosa no calguera, segons
dien alguns, si Joseph fos viu; emperò encara que
fos viu, era com a vídua en sperança de altre fill haver, per
la virginitat de l'un e de l'altre, e per tal podia dir en paraules
de Nomí (Ruth,
meu ventre", car là hon tan noble fill s'és incarnat no n'í
deu estar altro, ans aquell ventre seria desconeixent, e massa
ingrat si no era content de haver produhit un sol fruyt
tan notable. E més avant, en ço pot ésser figurada per aquella
vídua sareptana, hostalera de Helyes propheta, lo fill de
la qual Déus matà,
li
altre engendrar ( Regum,
Cogitava més avant que era fill únich, e no n'havia altre
en lo qual en loch del deffunt pogués s'amor posar e aquella
tota unida col·locar; car si bé dien alguns que, dites
les paraules de Jhesús en la creu: "Ffembra, avet ací ton
fill" ( Johannis,
Maria, car la paraula de Jhesuchrist és bastant hà substàncies
trassubstanciar e fer convertir la una en altra, segons
appar en lo sagrament de l'altar; emperò gran és la differència
de la una filiació a l'altra, e com fos axí, la qual cosa
no és assats autènticament provada, emperò encara en
aquells fills no ha equalitat ni comparació, ans és tanta la
tara que la consideració de aquella aguha lo coltell
de dolor e fa lo seu tall pus penetrable e la dolor pus intol·lerable.
Axí mateix lo vehia morir en juvenil edat, e
prevenir lo temps de la mort natural; e alguns, qui notar
han volguda amor maternal, dien que massa viu la mare
que veu son fill morir, car tant no viu poch que no li semble
massa.
Donchs, christians qui seguits aquest mort e veets lo
dol rahonable de la mare plorosa e aflicta, plorats ab aquella,
car de la sua dolor vosaltres ne sou causa, car a cascun
de vosaltres diu lo fill de Sírach: "Sobre la mort scampa
les tues làgremes", e sobre aquest just axí mal e cruelment
tractat comença de plorar" ( Eccl_ti,
plorats e playets lo vostre rey Jhesús, car jamay no trobarets
semblant monarcha general, senyor universal en cel e
en terra ( Mathei, ultimo ca_o
lo temporal ( Ad Hebreos,
affable e larch, e qui us deffenia de vostres adversaris,
Johannis,
ex eis periit nisi solus filius perdicionis, scilicet Judas
O malalts! Aquest era vostre diligent e affectuós metge,
qui segons la granesa de vostra malaltia era vengut, àbil e
scient, poderós e gran, segons que sent Augustí tracta. O metge
piadors, qui féu tast al malalt de la porgua e
poció amara, ço és de la mort, perquè lo malalt tant no
la avorrís ni mort ni altres penes,
absque peccato" (Ad Hebreos,
O citats a plet, a juhí e a letigi, e on trobarets semblant
advocat ( Johannis,
linatge, e on trobaràs altre semblant bataller tan ardit e tan
fort, qui gós la mort ampendre per comuna salut? E bé s'és
mester que al món pus no vengua gran fortuna ni tempesta
massa gran e terrible, pus axí mor aquell qui segurs tenir
nos podia. Callen ací los romans antichs qui són morts per
salut de lur cosa pública, més valent molt que la vida lur
e sens la qual ni bella ni honorable no era la lur vida; callen
tots e no compareguen, comparats a aquest per sí sufficient,
qui per enemichs ha a mort liurada la sua vida de
preu inextimable, car la virtut d'aquest tots los offusca
axí com fa lo sol tots los stels del cel e tots los lums de
terra.
Aprés açò me sobreprès un sentiment celat e sacret de
la mort e treball d'aquest just, lo qual a penes explicar poria,
car lo cor humanal, si ús de crueltat masa no retria,
no és de acer ni diamant, que no
l'home innocent, útil a molts, e humà e benigne. Tota la
sanch e
retreta en grans necessitats, com al membre que és font de
vida posat en passió. E tot mon cors, destituhit de força,
començà reffredar e aprés tremolar, lo cervell s'estrenguà
e
strenya un drap humit o alguna sponga. Los meus cabells
tots se arrufaran per la humor de les raels, la qual al cervell
lavors s'acosta, sí que ells quasi romanguen en secà.
D'on me semblà que fos en altre setgle e quaix en loch on
no veés res que m'asseguràs; d'on fuy tan sbahit que bé o
mal en aquell instant a penes yo sentira, car dolor com és
fort tol sovent lo sentiment de tota altra cosa, hoc hó de
sí mateixa: "
ut dicunt philosophi
per síncopis o algun altre cas.
Ladonchs semblà a mi que hoýs una veu sorda, agra e
plena de glay, la qual vengués d'algun mort soterrat o de
habitant sots cava o sepulcre devers les parts del centre
de la terra, e dehia axí:
"Lo rey de Jherusalem e lo rey de Egipte en les parts de
migjorn són venguts a batalla. Lo rey de Egipte, qui la mort
portava per ampressa, s'és trobat ab gran poder de gents.
Aquí és Assur, senyor de Caldea, e tota la sua host e multitut
molt gran. Aquí són Holfernes, Salmanasar, Teglat,
Phalasar, Sennaquerib, Baladam, Merodach e Nabasardan.
Aquí és Elam e tota la sua companya. Aquí Mosoch
e Túbal ab tota lur host e companya. Aquí Ydumea ab
sos reys e duchs. Aquí tots los prínceps de part de tremuntana,
e molts altres tirans, dels quals tots fa menció Ezechiel
propheta a
Lo rey de Jherusalem és comparegut ab
les quals havia
innumerables. E com és venguda la hora del migjorn
lo rey de Jherusalem, vestit de sobrevesta de un seu cavaller,
perquè no fos conegut, axí com fon figurat per lo rey
Josafat, qui ab àbit dissimulat, entrà en la batalla, en la
qual rebé lo colp d'on morí ( ·III· Regum, ulti_o ca_o
tot sol ab una dona sola, la qual jamés no
a cap de poch se trobà ab un virtuós e fort cavaller novell,
qui partí de la host del dit rey de Egipte, e en valença del
rey de Jherusalem féu bregua molt fort contra un seu frare
cavaller molt cruell, del regne de Egipte, ab lo qual tots los
dies passats era stat concorrent companyó en armes. Emperò
lo rey de Jherusalem s'és volgut liberalment combatre, no
obstant que
batalla hó deferir aquella trossús hagués haüd algun evident
experiment de la virtut del rey de Jherusalem, axí com
Necao pharaó, rey de Egipte, en lo temps de Josies, rey
de Jherusalem ( Regum, Paralipomenon,
lo dit Josies lo strenyia; e són-se tan durament ferits per
inpacificable e inexorable malvolença, que abdosos són-í
morts, cascun per lo colp de l'altre."
E aquesta veu que açò dehia, incessantment se aprohismava,
com qui ve del fons de la terra pujant ensús. E cap
de poch víu devant mi visiblament, per virtut invisible,
obrir un sepulcre, e llevar-se un mort qui açò preÿcava e
publicava com a un atrevit e affectat heraud del rey de
Jherusalem. Car portava per ampresa una creu verda picada de
gotes de sanch, axí com feya lo dit rey en la sua bandera,
la qual com lo cavaller penoner fugí romàs plantada en la
plaça. No és maravella si ladonchs, diminuït de vigor humanal,
sospès e sobreprès per sí e per stupenda admiració,
m'esbaý, e com spaordit del tot yo abandonava com fa notxer
làs en nau turmentada per longua fortuna, no podent
resestir a la fort terror de la mar alçada.
Mas a cap de poch, aquell qui del dit sepulcre fo axí
ab bell esforç e no menys bell ministeri exit, se acostà a mi,
dient: "Mort son stat e incinerat, mas ara son tornat de
mort a vida. No son fantasma, ans hé carn e ossa, aquella
que havia com vivia en setgle transsitori, en vida mortal
ans que la mort m'agués aconseguit ab la sua universal
stralla. Mas ara la sanch pura del noble pel·licà rey de Jherusalem
m'à mundat de peccat e delliurat del càrcer de la
mort, e son tornat a vida per testificar que és devallat en
ànima sens cors als lims del ventre de la terra, e n'à
trets los sants pares deffunts en esperança sua, e que és resuscitat
en cors inmortal, impassible, e glorificat, ple de
magestat, e ornat de triumphe."
Yo, considerant que encara, la hora aquesta no era de
nona, en la qual Jhesús spirà, ne era encara vengut lo terç
dia en lo qual ell resucità, qui fon lo primer qui de mort
tornàs a vida inmortal, cogité en mi que açò era visió o
ymaginària contemplació, o intel·lectual il·lustració, senblant
a profètica denunciació, la qual per certitut de la cosa esdevenidora
fan alguns prophetes en significació e térmens
pretèrit e ja discorregut e acabat,
"Novum creavit Deus Dominus super terram mulier circumdabit
virum
fos ja passat; o era com a cosa dita per anticipació, axí com
sent Matheu, a
e de temps, qui, com hac dit que Jhesús expirà, quaix ab
un conteixte de paraules diu: "expirà Jhesús, e les pedres
se tallaren, e monuments se obriren, e molts còsors de sants
qui eren morts resuscitaren", la qual cosa no fo tro a la
resurrecció de Jhesuchrist, qui és estat primícia dels morts
resuscitats, segons diu sent Pau.
E veent yo que aquell encara m'estava denant, prest a
parlar si fos qui
fa auditor diligent al lector desijat, perquè m'esplicàs la
present paràbola o figura. Car algun entrevall de temps hac
mon cor assegurat e contra temor acompanyat de constància,
axí com sol fer algunes hores de cavaller e màrtir
fugitiu com torna a la batalla, en la qual gosa escometre ço
que d'abans no gosava veure ni sperar, axí com esdevench
a sent Marcel·lí papa.
E llavors me dix axí: "Lo rey de Jherusalem dessús dit
és Jhesús, rey de pau, rey natural de Jherusalem, lo qual
regne li pervé per la part de David. Les sues
són
de Jacob, car axí com lo regne de Jherusalem fon apropiat
al trib de Judà, segons appar Genesis,
font en sen Pere e en sos successors. Aquí és Johan figurat
per Joseph, car axí com Joseph fon singularment amat per
son pare, axí Johan per Jhesuchrist; e cascun fon il·luminat
d'esperit de prophecia. Aquí Andreu, qui primer vench a
Jhesuchrist, figurat per Rubèn primogènit. Aquí Jacme major
figurat per Benjamín, per tal com era germà d'un ventre
ab sent Johan, axí com Benjamín ab Joseph, e molt
amat per Jhesuchrist entre los altres cosins germans aprés
sent Johan, axí com fon Benjamín per Jacob aprés Joseph,
car Jhesús lo admetia a coses pus sacretes que los altres cosins
germans. Aquí Ffelip figurat per Neptalín per la pulcritut
e graciositat de la sua parleria, car a ell tan graciós
e fable venien los gentils perquè
Jacme menor figurat per Ysachar, per la sua gran
força en aspredat de vida. Aquí Berthomeu figurat per
Aser, lo para del qual és plasent als reys. Aquí Thomàs
significat per Gad, per lo seu ardiment, car exorthà sos
companyons en ésser prests morir per Jhesuchrist. Aquí
Judes Scariot figurat per Dan, car axí com lo trib de Dan
és callat ( Apocalipsis,
ans li succeix lo trib de Manassès, axí Judas és ras del libre
de vida, e Maties scrit en loch d'ell. Aqui Matheu figurat
per Zabulon, car cascun era mercader. Aquí Symon figurat per
Symeon, axí com són lurs noms près la un de l'altre. Aquí
Judas Thadeus figurat per Leví, per lo gran zell de cascun
en la puritat del ministeri sacerdotal. Los
són figura del sants innocents, e los altres innumerables són
figura de tots los predestinats a salvació presents e sdevenidors
e passats, qui seran multiplicats axí com la arena de
la mar, segons diu lo Psalmista, car tots aquests són los
aderents de Jhesús contra lo dimoni, segons que de aquestes
figures se fa menció Apochalipsis,
lochs de la Scriptura.
"Emperò lo capità de la una de les
Judas, ja abans que
en vençó, ne
rey de Jherusalem, ans se era ligat e confederat ab
lo rey adversari. Lo rey de Egipte és lo rey de tenebres,
maligne Lucifer. Car Egipte, segons la interpretació hebrayca,
vol dir tenebres, e Jherusalem visió de pau, qui la hora
del migjorn és vengut a batalla ab standart negre de ampresa
de mort, e entacat de
a figura de bruts animals de diverses figures orribles e salvatges,
acompanyat de tots los damnats e reprovats. Car tots
són enemichs de Jhesús e tots expressament, o tàcita o interpretativa,
o en alguna altra manera, per ingratitut han consentit
en la mort de Jhesús, e cascun l'à mort quant en ells
és stat, com haja fet e comès peccat per lo qual delir és volgut
dels cels devallar, e finalment morir a mort vituperosa.
Aquí és stat Elam,
lo superbiós. Aquí Mosoch, qui
qui significa tots los usurpadors de ço que no és lur ni los
pertany. Aquí Tabual, qui
qui significa tots los qui ploren en la misèria infernal. Aquí
Ydumea, qui és interpretada sanguínea, e significa los scampadors
de sanch postposat tot orde de justícia. Aquí los
prínceps de tremuntana e tots lurs valedors; per tremuntana
és entès peccat, car Lucifer, segons diu Ysaÿes
a
cadira. Aquest portava la mort per ampresa, car ell la ha
en lo món intronizada, inclusa, e col·locada per la sua
enveja, la qual hagué que lo hom conseguís ço que ell havia
perdut, com és la glòria celestial. E les taques del seu standart
són
animals, com per aquells perden los hòmens lur dignitat
participativa de divinal ymatge, e sien fets brutals e bestials
comparats a jumentes. Emperò aquest rey de Egipte fugia a
la batalla, trametent per missatgeria d'aquest fet la muller
de Pilat, la qual ell en somnis havia consellada.
"La sobrevesta del rey de Jherusalem és la humanitat
que ha presa per la salut del món. E per tal sent Pau, Ad
Philipenses,
Déu no fos dissimulat, mas fos comparegut com a Déu, lo
dimoni no l'haguera gosat scometre, ni los juheus l'agueren
crucificat ( ·I· Ad Corinthios,
glorie non crucifixissent
"La dona sola ab la qual se trobà acompanyat fon la sua
mare, en la qual sola romàs la fe de la sua divinitat, la
qual fon tan feel companyona en participar ab ell en arduíssimes
e profundíssimes dolors, que soplint totes les faltes
e desconeixences e fragilitats dels ingrats, mereixqué
aconseguir ab ell tal e tan gran loch, que pot excusar de
damnació tots aquells per los quals li plau supplicar, e com
aquella davant la qual ell presentà lo libre de vida ab cartes
moltes de paper blanch, per què pot scriure los noms de
aquells als quals és son beneplàcit dar socors e valença; e,
certes, bé li pot tal offici de cavalleria hoc e fael e maravellosa
sacretària comanar, com sia dona sàvia e discreta,
en la qual en res no pot ab ell, en propòsit o en fet, discordar,
e sap bé què li pot desplaure e què agradar.
"Lo cavaller de la host dels egipcians qui passà a la part
de Jhesús havia nom Dimas, qui era stat homeyer e ladre,
qui stant en la creu, si bé al començament era de cor egipcià,
car lo blastomava, emperò a la fi lo regonech per senyor
e per rey, lo confessà rey, ço és a saber, de glòria; e ab son
company d'armes, ço és Gestas, l'altre ladre e germà seu,
féu fort batalla de paraula, castigant-lo tant com en ell fon
per la honor de son novell senyor."
E en laors de aquest sant home Dimas, començà exclamar
dient: "O gloriós ladre, cavaller novell, gran fon la tua
sperança com per aquest que veies axí maltractat, flagellat
e crucificat, sperist haver salvació. Gran fon la tua fe com
creguist que pervendries en son regne, e hauries poder
de magnificar aquells qui li plaurien. Gran és la tua caritat
e amor, car cert en aquell restant no prehist ne estimist com
a ell mateix, e per ell hagueres tu la vida tua e tot quant
haver pogueres, donant de bon grat, car amor ho gossa tot
ampendre, la manera de la qual és no servar manera segons
oppinió dels altres. O fe tua loable, car los seus apòstols lo
desempararen com lo vehien miracles obrar, ço és tornar
la orella a Malcus, e caure spaordits aquels qui
e tu creguist en ell com lo vehies Déu invocar, qui
tant com tocava temporal adjutori, e era ja prop de
la mort vengut! O virtuós, qui per tan car Senyor novament
conegut te partist en voler de ton frare!"
E com yo, qui maravellat stava, oýs appellar frare e germà
recorda
Morals de sent Gregori, sobre aquell pas de Job,
"Sapiam vero ubi invenitur
diu moltes notables e belles paraules. Entre les altres diu
axí: "
pro sui scelere morientem, de iniquitate sua redarguit
De les quals paraules, e altres, les quals al studiós
lector d'aquell seu maravellós e molt profitós libre remet,
sembla a mi que puixa inferir que aquests dos ladres eren
germans, qui havien mort lur comun frare; per tal
un evangelista los appella
los diu scelerats.
E si per ventura algú feya qüestió o demanda quina e
qual fon la rahó de la converssió d'aquest sant ladre, crech
que la predestinació e volentat divina, per la qual pot dir
axí com diu lo Psalmista: "Salvo m'à fet per tal com m'à
volgut". Ad Romanos,
etc. Emperò alguns volen dir que lo mijà de la execució
d'aquesta predestinació fon la declinació del cap de
Jhesús languent en la creu devers la part dreta, e aquella
virtut per via de salvació e de atracció lo tirà a sí mateix,
axí com la caramida tira lo acer, majorment car és possible
que la vigor natural e la dolor luytants ensemps lo cap de
Jhesús gloriós sovén se inclinava e sovén se endreçava. Altres
dien que açò fon per la ombra del cors de Jhesuchrist, la
qual tocà a ell e no tocà l'altre ladre; car sola ombra de
sent Pere sanava los malalts corporalment ( Actuum,
bé los devia sanar spiritualment la ombra de Jhesús. La
manera com lo tocà és aquesta: Jhesús fon crucifficat hora
de migjorn, com los corsos no causen ombra, o almenys
pocha per los rayts, qui són drets e perpendiculars, e tenia
lo braç dret devers solixent, l'esquerre devers solponent,
la squena a migjorn, car tota la ardor de la caritat
dels sants apòstols e dexebles li era deffallida, la fàç a tremuntana
significant que
fàs no sglayada, mas ab gran ardiment, perquè entre migjorn
e nona, que lo bon ladre se convertí, lo sol, declinant
a occident, féu fer e causar ombra al cors de Jhesús devers
solixent, ço és ves la part dreta, on lo bon ladre stava.
Altra rahó: car en aquella part hon aquest ladre stava se
devia obrir lo costat de Jhesús, del qual los sagraments de
la Sgleya, per los quals los elets han vida, prengueren naxença;
d'on pot ésser appellada aquella plagua font de
vida. E precehí figura en l'archa de Noè, la qual tenia la
porta al costat, per la qual entraren tots aquells vivents qui
no periren en lo gran diluvi.
Mas sobre açò que dit és stat de la ombra, occorre
dupte: car l'ora de la conversió del sant ladre lo sol no luhia,
e per consegüent ombra no
sent Matheu, a
foren tenebres sobre la terra. Poria ésser respost que aquella
poca ombra que happarech ans que lo sol fos de tot
eclipsat decantava un poch devers la part del bon ladre.
Emperò, segons dit hé, no us cal en les dites rahons reposar,
car rahó de predestinació és sola gràcia e voluntat
divina, per la qual Déu plou aygua de gràcia e mercè sobre
una ciutat e no sobre altra, segons que dix lo propheta
Amós.
Si algú fa qüestió ja lo ladre aquest si era empatxat per
les dites tenebres de la visió de Jhesús, pot ésser respost que
no, car axí com stant les tenebres sobre Egipte, e
on eren los fills de Israel havia lum e claror ( Exodi,
axí pot ésser que la vista dels elets fos il·luminada en aquest
cas a veure e mirar la clara lum del món, la qual en lo
arbre penjava, car lo sol no s'aclipsà per rahó de aquests,
mas per tal que
Jhesús de ell e de les sues congoixes, no
Pot ésser axí mateix, que resplandor isqués del cors de
Jhesús, il·luminant la vista d'aquells a qui ell plahia, segons
que n'exia virtut a sanar los malalts ( Luce,
axí mateix que aquelles tenebres, com partissen per rahó
de eclipsi del sol, no fossen axí spesses com de nit obscura.
Açò sia stat mogut per excitar l'escrutini del lector
studiós.
E lo dessús dit, continuant son rahonament, dix: "O batalla
streta d'aquests dos forts, que jamés no fon tan dura
ni tan aspra, no aquella de sent Miquell ab los dimonis
al cel. Car en la present batalla la mort civil de Lucifer
fon peremptòria e irreparable, tant com toca despullament
e privació de senyoria, e Jhesús morí temporalment,
qui vida ha creada.
"O mort, ladonchs fon absorbida la victòria que de Adam
havies haüda,
"Absorta est mors in victoria; ubi est stimulus tuus, o
mors?
donà mort,
mors morte donavit
"En la dita batalla, lo rey de Jherusalem, ficat e plantat
en la plaça, no tornà poch ni molt arrere, e los seus colps
tots foren al denant, los qui en la Creu li foren donats. Ladonchs
tolch al dimoni la carta de la mort humana, ficant-la
en creu, destrohint la sua força obligatòria dels peccadors,
si bé era pus fort que carta de comanda que may fos
feta per algun debitori, e matà en sí mateix les dessamistances
de Déu ab humana natura, faent pau en sí mateix,
segons que açò deduïx e tracta sent Pau, Ad Colocenses,
et Ad Hephesios,
"Lo rey de Jherusalem deffenia lo palau de la Creu perquè
per aquell fos procurada salut a l'humanal linatge com
a certa retreta e reffugi indefficient de l'home penident;
l'altre lo impugnava, mas debades, car com lo fort armat
guarda lo seu palau, en pau està tot ço que posseix, segons
és scrit ( Luce,
"Aquesta és stada la batalla del leó del trib de Judà
( Apocalipsis,
e antigua, la qual en lo temps de Adam havia vençuda la
davantguarda de l'humanal linatge ( Genesis,
O beneÿt leó, qui has vençuda e visitada si ab ton dur e
gran coltell de omnipotència la serp tortuosa (Job,
la serp appellada forrellat per la sua duresa (Ysaÿes,
e la balena importuna als navegants per la mar de aquest
món,
pren lo peix lo peixcador qui peixca! Car en lo am de la
tua divinitat has mesa la escha de la humanitat, e en la Creu
ne has feta enza, e vinent aquesta balena, aquest leviathan,
aquest
malvat dimoni ha volguda mordre la esca de la humanitat,
e és estat aturat e pres per lo ham amagat de la divinitat,
segons tracta bellament e profunda sent Gregori sobre aquell
pas de Job a
eum
"Aquesta no
la dona coronada de
peus sobre la luna, ab lo drach rog de
segons appar a Apocalipsis .
"Los
appellats los
fetes per emperadors romans a la Sglésia Cathòlica
e als màrtirs, les quals alguns volen comparar a les
La ciutat de Déu, si bé ell la dita comparació
del tot no aprova. La rogor del drach és la sanch dels
màrtirs, qui per suggestió del dimoni són stats liurats a
martiri com a testimonis que aquest crucificat era ver Déus
e home,
"Aquest rey de Egipte fon vist per lo rey de Jherusalem
en la resurrecció de Làzer, e lladonchs fremí contra ell com
fa lo cavaller sots l'arnès coratjós per esvahir son adversari
( Iohannis,
batalla de David contra lo gigant ferit per la pedra,
"pedra erat Christus", ut dicit Appostolus
contra supèrbia (Job,
de innocència contra malícia, e de glòria contra
peccat."
E dementre que yo considerava en la profunditat de la
sancta Scriptura, la qual aquest resuscitat a son propòsit
al·legava e applicava, no sé com desaparech de ma vista sens
que no fuy a temps, aprés son rahonament, a demanar-li si
era algun dels fills de Symon, d'aquell qui fon forçat portar
la creu de Jhesús, car diu-se per molts que aquells ab Jhesús
resuscitaren, o si fóra algun dels patriarques, dels reys o dels
prophetes. Car versemblant m'és que d'aquells n'í agués en
tan gran nombre de resuscitats
corpora sanctorum
nombre de resuscitats qui tan dolçament parlà de la Passió
e de la resurrecció, dient,
e encara Job, qui molt expressament prophetizà
de la resurrecció (Job,
foren dels morts de aquell temps qui ladonchs corria, los
quals eren stats coneguts presencialment per los qui lavors
vivien com a contemporals. Car pus evident era lur testimoni
en tant que n'í havia qui lurs mullers passades trobaren
vives, les quals confessaven que eren stats lurs marits
( Ad Hebreos,
E yo, qui segons la magnitut de la pahor com cuydé que
fos cors mort o ànima de cors separada, havia consolació
cobrada, com sentí que era home viu per la absència dell
qui ab la sua eloqüència me instruhia, romanguí penssiu
e trist e desolat axí com cor qui en necessitat e solitut se
entrenyora de societat e de socors. E, en mon trist pensament,
comencí de girar los ulls de la mia ànima a Déu lo
Pare, dient axí:
"O Pare just e misericordiós, e com t'à bastat lo cor de
sostenir que davant tu se donàs tal guatge de batalla de ton
fill únich e tan amable ab lo inich dimoni? E no era batalla
de par ab contrasemble; repudiar e repel·lir se podia sens
desonor, car lo dimoni no era tan noble ni tan generós, car
no obstant que natura angelical pas natura humana tant
com toca perfecció de natura, emperò tu, pare donador de
noblesa, has lo teu fill sobre aquella per gràcia nobilitat.
E no
e venir a la mort, tenies tots temps la plaça segura, e com
sentisses lo teu fill naffrat e languent e perdent sanch per
moltes parts del cors e demanant-te ajuda, no volguist la
pregària de la sensualitat admetre e acceptar, mas volguist
la fi de la batalla sperar e veure. O, bé li fon obs que tingués
lo braç fort, e les mans virtuoses e prestes e asides, e
los ulls promptes e avisats e lo cor ardent e esforçat,
illud psalmi "Salvavit sibi dextera ejus et bracchium sanctum
ejus
ton fill en què tenia e per a quant era. Ja David havia
prophetat, en aquell psalm
domini
"
molts misteris de la Passió en ço que diu "
dexteram deprimentium eum
de prosperitat temporal, e lo temps los venia axí com lo
volien, e divisar-lo sabien: "
car los seus enemichs veets que eren pervenguts a ffi de lur
niquícia; liurants-lo a mort tots se n'alegraven.
"O folls ignorans de la tribulació per mà dels romans e
en ells sdevenidora, la qual per aquella mort los vench
despuix ab total desolació e destrucció! Mas a vegades fa
algun inprudent tant a son delit com cuyda tenir temps que
despuix li
lo savi tot lo present tracte e dispon ab tanta mesura, que
li sové que dins breu temps se muda lo temps e que a costum
roman ferm lo seu dia e que no li spassa la sua ventura.
Emperò açò sia entès sens derogació del franch arbitre e de
la eternal predestinació, e
car francha libertat e divinal protecció e direcció fan
variar temporal fortuna, e donen remey contra celestial
costel·lació. Segueix-se: "
car no usà de letovaris ne de altres delits de la gent de
aquest món, e segons era costum lavors dels juheus; "
ejus in terra collisisti
cadira reyal, la qual ab tirania fon, ell vivent, per Erodes
e Pilat occupada, car ell era dret e natural senyor del regne
de Judea e monarcha del món, segons que appar
"Dominabitur a mari usque ad mare
Pere ab coltell li feya, la qual no li valgué. Segueix-se més
avant en lo dit psalm: "
car no complia terme natural de la sua vida, preocupat per
mort violenta. E per açò e moltes altres coses prolixes de
comtar havia dit en aquest psalm lo Propheta: "O Déu, tu
has repel·lit e menyspreat lo teu Christ", dient-ho per
tant com en la forca de la creu lo leixà ignominiosament
crucificat e penjat. E bé
en làgremes soltar, e lo cor de aquell deu tot en
amor destil·lar com penssa que per ell volch Jhesús en l'arbre
de la creu la sua sanch pura largament scampar."
Yo dehia en mi mateix aquestes paraules stant solitari,
e no
veés, car plor e núvol de compassió la mia visió occupava.
Ladonchs mon sperit se mès ab mon cors a parlar planyent-se
fort de la sua condició, com la essència sua en tan fràgil
e defficient cors era axí encarcerada, dient axí:
"O cors qui bé fas atret al loch d'on ést exit, car tot ton
pes és girat vers la terra, e tantes e tan grans són les tues
inffermitats e spesses tenebres, certes, en tant són dures e
grans que
pena trobar remey a les sues complantes. Per tal dix lo Savi
( Sapiencie,
e sent Pau ( Ad Romanos,
quis me liberabit de corpore mortis hujus
"O cors, si era posible que a mi, sperit que stich en tu
encarcerat, obrisses algun temps la porta, prestada fe e ab
covinent que puix tornàs a tu! E assats prestament seria
a mi en aquest cas prenent gran consolació, perquè solt
contemplàs veritat e virtut, e puix donàs salut a tes grans
deffallences. Ladonchs, axí com la coloma de la archa de
Noè ( Genesis,
del diluvi, car vuy lo fust de la Creu és comparat a la
archa de Noè, car ella sola tots los elets en sperança de vida
sosté. Encara més, veuria si Johanàs propheta és fora de la
nau, ço és l'ànima del Messies del seu cors preciós, o si és
ja en lo ventre del peix, ço és, sebollit en lo seu sant sepulcre
en lo qual starà
una figura appellada synòdeche, en la qual la part se
pren per lo tot, e comtant lo dia ab la nit precedent, la
qual ab lo dia següent appellen los juheus un dia,
vespera ad vesperam celebrant sabbata sua
stech tres dies e tres nits dintre la balena, la qual com lo
scopí figura la resurrecció de Jhesús, rey de redemció ( Mathei,
l'amor de Dina, ço és Jhesús per la amor de humana natura
( Genesis,
a mort ha de sos enemics presa encare venjança ( Judicum,
enemichs seus, axí Jhesús acceptant la mort, de la
qual si
"Nemo tollet animam meam a me
mort donada. Lavors me acostaria segurament a la Creu de
Jhesús, car pus no fos ab tu, o cors passible, fràgil e mortal,
lo qual tench ab tants càrrechs. Temor de perdre tu no
destrenyeria ni
axí com vuy ha destrets e retrets los apòstols e dexebles,
qui per temor de perdre lo cors li són tots fugits als
obs, no obstant que
de aquells qui lo cors e no pas la ànima a mort liurar
podien."
Respòs lo cors dient que com fer se pogués, quant en ell
seria, jamés no consentiria a separació tan greu no seria
de la ànima ab ell, la qual és formal perfecció sua, com
sens l'ànima no pogués vetlar ni dormir, ni viure ni nodrir,
de sí alguna partida, majorment com en lo present temps
terratrèmols córreguen, e sepulcres e monuments se obren,
d'on laugerament, com no fos regit per l'esperit, alguna fossa
absorbir lo poria; mas promès que, quant en ell seria,
en aquests jorns a compuncció, e confessió de peccats, e a
penitència, esmena a satisfacció dedicats, subjugat staria a
la volentat del sperit, qui d'ell és com notxer e patró, tancant
les finestres dels
peccat per aquells no pogués haver entrada en lo dit sperit,
e perquè aquell pogués mils sens altre occupació en la Passió
de Jhesuchrist meditar e penssar.