En nom de Nostre Senyor Jesucrist, ací comencen los capítols del primer
libre del
Ací comencen los capítols del segon libre del
dels miracles del benoyrat Beneset, abat. Lo primer capítol.
Ací començen los capítols del tercer libre del
Ací comencen los capítols del quart libre del
per amor de Déu.
e done
Del
e puys aprés és declarada.
exempli d'un avocat, e de la revelacion de Geronti, e de
monge, e da la mort d'un enfant, Ermentari, e de
la diversitat de les lengues.
les ànimes dels malvatz són en imfern.
en imfern, los mals.
deuen aver pena o glòria. E pose
Ursín, e de
e puys tornen e conten moltes coses d'açò que àn vist. E pose
de
De
De la
encare en lo cors vesen les penes que deuen soferir aprés la mort. E pose
e d'un conquister.
d'abans eren amagades.
de la mort, los peccatz menutz són perdonatz.
de
mort.
e, rocegan, gitaren-lo
Pose
per ela la hòstia del sant sacrifici; e encare posa exempli de la
ànima de
qui fo près per sos enamics e, en la hora que la hòstia del sacrifici era per
él offerta, los ligams se solvien.
Con devem perdonar als altres los mals que
nos sien perdonatz.
Esplegatz són los capítols de totz los quatre libres del
Deo gratias.
Primer libre
Ací comença lo primer libre del
Un dia, yo fort lassat per brugit d'elscuns seglars, als cals som
sovén forçatz de satisfer en lus negocis, nex en aqueles coses qui
són certes qui no deuen cercar loc secret covinent a plor, ún me
vengués devant mon pensament tot ço qui
e que totes les coses qui
justades ensems devant mos uyls. E axí con sagués aquí fort turmentat e calàs
longament, Pere,
en amistança depuys de sa joventut e compayon en inquisició de la sancta Escriptura.
Lo qual, vesén mi ésser cuyt per greu langor de cor, me dix: "À
alcuna cosa de nou, que més te ten tristor que no sol?"
Al qual yo dixí: "Pere, la
tristor que tot dia sofir, tostemps m'és veya per ús e tostemps novela per creximent.
Lo meu coratge malestruc, tabuxat per nafra de sa occupació, ha memòria car
fo alcun temps en lo monestir, con li eren dejús totes les coses trespassans, e con
era sobiran a totes les coses qui van en regirament; que no avia acustumat
de pensar sinó les coses celestials, e, jatsesia que fos retengut per lo cors, ja trespassava
les clausures de la carn per contemplacion; e que la mort, la qual és
pena quax a totz, amava axí con aquela cosa qui és entrament de vida e loguer
de son trebayl.
Mas ara, per occasion de la cura pastoral, és percudit per negocis
dels homes seglars e, aprés de tan gran belesa de son repòs, és ensutzat per
pols d'obra terrenal; e con s'és escampat a les coses foranes per satisfer a moltz, cant
vol tornar al desig de les virtutz de dins, sens dupte meyns vigorós hi torna.
E axí pens-me ço que sofir e pens-me ço que hé perdut; e con gart ço que hé perdut, és
me pus greu ço que port.
Cor vet ara que són tabuxat per les ondes de la gran mar,
e en la nau de la pensa són percudit per torbamens de fort tempestat; e con me membra
la primera vida, axí con gir los uyls tras lo dors, vista la riba, suspir, ço qui
greu; mentre que
port que hé lexat. Cor aquestz són los escrebans de la pensa: que primerament pert
lo ben que té, mas però membra-li ço que perdut ha; con se
que tenia exoblida. E axí fa
tenia per obra; d'on se fa ço que hé dit: que con ne vejam pus
luyn, ja no vesem nex lo port del repòs que avem lexat.
Mas moltes vegades
s'ajusta açò a creximent de la mia dolor: que
qui àn lexat lo present segle de tota lur pensa; la altesa dels quals con le
conec con yo jac al jusà grau. Moltz dels quals àn plagut al seu Creador,
cor en novitat de lur pensa no
poderós no volc que fossen occupatz en los trebayls d'aquest món."
Mas aqueles coses
que hé dites, mils les demostraré si en ço qui és dit, demanan e responén, fas
departiment, notan de sobre los noms.
Gregori:
No hé conegut en tota Ytàlia vida d'alscuns aver resplanditz per virtutz ne
per miracles. No
creu que bons homes aja aütz en esta terra, mas no estim ésser fetz per éls virtutz
ne miracles; cor axí són calatz entrò ara, que no sabem si n'í són fetz.
Gregori.
Pere, si yo
per mi matex hó per testimoni de bons e de fasels homes, dels perfetz e dels aproatz
barons, ans nos falria dia, segons que
Pere.
Volria que a mi, demanan, ne contes alcunes coses. Ne
mi fer compayon al estudi de la esposició de la sancta Escriptura, cor edificació no res
menor nex de la memòria de virtutz; e
trobada e tenguda, mas en recontar miracles conexem, trobada he tenguda, en cal
manera és declarada. He à-n'í moltz que més lo[s] enflamen en amor de la terra celestial
exemplis que preïcamens. E moltes vegades se fa doble adjutori, en lo coratge
del oÿdor, en los exemplis dels sans pares, cor és enflamat en la amor de
la vida esdavenidora per comparació dels passatz, e, si estima ja si ésser casecon con
conex dels altres meylors coses humilie
Gregori,
Aqueles coses qui
triga, ha exempli de la sancta actoritat; con me sia cert, pus clar que lum, que
sen Marc e sen Luc l'avengeli que escriviren no
Mas per ço que tolga als legidors occasió de dupte, manifest, per cascunes coses
que escrisc, per quals actors me són manifestades. Mas açò vuyl que sàpies: que
en [alc]unes coses tenc solament lo seyn, e en altres coses les paraules e lo seyn;
cor si de totes les persones volgués retenir en especial les paraules, lo dictat
de la escriptura no les resabera covinénment, con fossen dites grosserament e pagesívol.
Ço que
Una vila fo
en les partides de Sàmnia, de Venanti, ça enrera patrici, en la qual
ac
terra, per abstinència, de sa infantesa, e en aprés, con resplandís per tan gran conversació,
restreyia sí matex de paraules ocioses; e, segons que hé dit, domdava la sua carn
molt per abstinència. E
en lo qual covit agren apareylada carn a menjar. E con aquel le
per amor de abstinència, éls lo començaren a escarnir e dir: "Menja; e aportar t'ém
pex en aquestes montayes?". Ara, en aquel loc, pex oÿa-l'í hom nomenar, mas no n'í
solia hom veser.
E con Honorat fos escarnit per aquestes paraules, soptosament defalí ayga
al servey del covit, e
E con poàs la ayga,
macip ans d'ora, e devant la multitut dels covidans, ab l'ayga ensems, va gitar
totz, e tot l'escarn d'aquels cessà, cor començaren a donar meraveyla de la abstinència
que d'abans escarnien. E axí lo pex del mont tolc l'escarn e les ontes del hom
de Déu.
Aquest, con resplandís per grans virtutz, fo enfranquit per son senyor demont
dit, e bastí
pres de
conversació.
Gregori.
Cor
monestir; la qual, casén per lo costat del mont, tost mostrava lo peril del
derrocament de tot lo monestir e la mort de totz los frares. E con lo sant hom la
víu desobre venir, nomenan en sa veu sovén lo nom de Jesucrist, féu-li en contra
lo seyal de la creu, e axí va-la fer posar, mentra que cahia, sus en lo costat pres del
monestir, segons que diu lo religiós baron Lorenç. E per ço cor no y avia loc ún se
pogués posar, veu-la hom encare ara, qui garda al pug, penjar axí con si devia
caure.
Pere.
Aquest tan noble baron, sí él ac primerament masestre, e que fos
puys masestre dels dexebles?
Gregori.
No hé oÿt aquest ésser estat dexeble de negun, mes lo don del sant Esperit no
és costret ne obligat a neguna lig. Cert, ús és de dreta conversació que
negun no gós ésser sobre altre qui no ha après ésser sotzmès, ne gós manar obediència
als sotsmeses qui no la sab retre als prelatz; mas a vegades n'í à alscuns qui
són axí instruïtz de dins del magisteri del sant Esperit, que si ben lus fal quant al defora
informació de divinal magisteri, no
emperò, la franquesa de vida d'aytals no deu ésser tirada ha exempli dels enferms,
per ço que cascun, en quant ha presumpció semblanment sí ésser complit del sant Esperit, no
meynspreu ésser dexeble d'om, ne sia fet masestre de error; mas la pensa qui és
complida del sant Esperit, ha sos seyals manifestz, ço és saber, virtutz e humilitat. Les
quals
de la presència del sant Esperit.
Axí matex, certes no
aüt masestre; ne la veritat per sí matexa, ço és, Jesucrist, per presència corporal enseyan
los apòstols, no ajustà aquest entre los dexebles, mas avia lexat quax
en sa franquesa, quant al defora, aquel que instruïa de dins. Axí Moysès, instruït per
l'àngel en lo desert, après lo manament que per hom no sabé. Mas aquestes coses, segons
que avem dit, deuen als enferms donar honor, no ressemblar.
Pere.
Plau-me ço que dius, mes deman-te que
negun dexeble ressemblador de sí matex.
Gregori. Segon
Libertí, baron de gran reverència qui en lo temps del rey Tòtila fo prelat
del dit monestir de Fundis, fo convertit e instruït en discípol d'él. Del cal
Libertí, jatsesia que cert recontament de moltz n'aja divulgades moltes virtuts,
emperò Lorenç, religiós baron demont dit, qui encare és viu e en aquel temps li
fo molt familiar, e ha acustumat de dir a mi moltes coses, de les quals poques
qui me
En aquela matexa província de Sàmnia,
que dessús hé nomenada, lo dit baron Libertí fasia son camín per profit del monestir;
e con
ab host, lo servidor de Déu fo derrocat de la bèstia en què cavalcava per los homes
d'aquel. E él, sofirén volenterosament lo dampnatge de la bèstia perduda, donà
nelex les correjades que tenia als robadors, e dix: "Ja vetz, prenetz: que ajatz con puscatz
menar aquesta bèstia." E, dit açò, mantinent se donà a oració.
E la host del dit duc
venc corrent a
sos cavals ab les astes, e nelex fer sangonoses ab los esperons. Mas los cavals,
cascatz per colps e sangonoses per esperons, lassar se poden, mas moure no
e tamien axí tocar l'ayga del fluvi con si fos crebant mortal. E con los cavalcadors
cascuns longament fossen cansatz,
de Déu en la carrera, soferien aquel enbarc de lur camín. E éls tornans tan tost, trobaren
Libertí aprés de sí gitat en oració. Al cal con éls dixessen: "Leva, prin ta bèstia", e
él respòs: "Via ab ben; yo no hé obs caval." Mas éls, devalans forçadament, levaren-lo
en lo caval d'ún l'avien devalat, e anaren-se
passaren tan corrent aquel fluvi que d'abans passar no podien, con si per la canal
d'aquel fluvi gens d'ayga no agués. E axí fo fet: que con al servidor de Déu fo retut
son caval, cascuns foren resebutz dels seus.
En aquel matex temps Bucillí venc
ab franceses en les partides de Campaya, e era exida romor que en lo monestir
del demon dit servidor de Déu avia moltz diners. Los franceses, entrans en l'oratori, enrabians,
començaren a cerquar Libertí e cridar là ún él estava gitat en oració. Maraveylosa
cosa fort cerquan, enrabian los franceses entraven e encepegaven en él, he
veser no
Aytambé
qui era successor de Honorat, masestre seu. E ún que anàs Libertí, per amor d'Onorat
sobre dit, digne d'onor, solia portar tostemps en lo seu sinc ?I_a? cauceta d'él. E axí con
anàs, esdevenc-se que
víu lo servidor de Déu, encesa d'amor de son fil, tenc la bèstia d'él per lo fren, e dix
ab jurament: "En naguna manera no m'ic partiré si no
qui no avia usat aytal miracle, espaventà
partir de la fembra. E con no pogués, duptà en son cor. Plau-me pensar quina
e con gran bataya avia en la sua pensa: cert aquí fasien bataya humilitat de la
sua conversació, e pietat de la mare, temor que no presumís coses no acustumades,
e dolor que no acorregués a la fembra desconsolada. Mas, a major glòria de Dé[u] [ven]cé
pietat aquel cor de virtut. Lo qual fo fort, per ço cor fo vençut; cor no fóra cor
de virtut si pietat no
en terra, e estès les mans al cel, e trasc la cauceta del sinc, e posà-la sobre lo pitz
del enfant mort; e, él oran, tornà la ànima al cors; e près-lo per la man e reté
la mare ploran. E acabà lo camín que avia començat.
Pere.
E què direm que és açò? La virtut del gran miracle, féu-ho lo mèrit de Honorat,
hó la demanda hó preguera de Libertí?
Gregori.
En la demostrança de tan meraveylós seyal venc, ensems ab la fe de la fembra,
la virtut de cascun. E estim per açò aver fet Libertí aquestes coses: cor
avia après confian més sí matex de la virtut del masestre que de la pròpria; cor él, posan
la cauceta de Honorat, masestre seu, en lo pitz del enfant mort, certes que la
ànima d'él estimà obtaner ço que demanava. Cor Heliseu, aytambé, portan lo mantel
del masestre, venc a flom Jordan, ferí ab lo mantel
con dixés soptosament: "E on és ara lo Déus de Helyes?", he altra vegada ferí al fluvi
ab lo palli del masestre, e l'ayga féu camín. Penses-te, P[ere], quant val humilitat
en obra de virtutz hó de miracles? Lavores pogren obrar les virtutz del masestre,
cor, con tornà a humilitat sotz lo masestre, féu él ço que féu lo masestre.
Pere.
Plau-me ço que dius; mes prec-te que si y ha res alre que comtes d'él a nostra edificació,
que ho digues.
Gregori.
Certes à-n'í, si y ha negun qui li vuyla ressemblar. Mas yo estim virtut
de Pacian ésser major que seyals ne miracles.
Cor
lo regiment del monestir aprés del honrable baron Honorat, s'escalfà en fort gran
ira contra lo dit honrable baron Libertí, axí que estès les mans en él, e, cor no trobà
verga ab què
la cara tota boyaguda e imflada. E él, cascat fortment, partí-sse
en son lit.
Mas l'altra dia hi avia negoci del monestir establit; complides
donques les matines, Libertí venc al lit del abat e demanà humilment benediccion.
E aquel, sabén quant era honrat per totz e quant amat, cuydà
que él li avia feta se volgués partir del monestir; e demanà-li e dix-li:
"Ún vols anar?" Al qual él respòs: "Pare, negoci hi à ordonat del monestir, al qual
no puc falir, cor yr promesí que vuyl hi iria e là hé volentat d'anar."
Lavors aquel,
pensan del fons del seu cor la sua duresa e aspresa, e la humilitat e mansesa
de Libertí, surtí del lit e tenc los peus de Libertí, e confessà si aver peccat e aver errat
e ésser colpable, qui avia assajat ha aytal e tan gran baron fer tan cruel
onta. De l'altra part, Libertí gitan-se en terra e clinan-se al seus peus, dién que ço
que avia soferit colpa era estada sua, no crueltat d'él. E axí fo fet: que retornà lo pare
a gran mansesa; e la humilitat del dexeble fo feta masestra del masestre.
E, emperò
lo profit del monestir fos exit al temps assignat del plet, moltz conexens seus,
nobles homes qui tostemps l'onraven fort, meraveylatz fortment, demanaven curosament
què era aclò, que la cara avia tan inflada e tan blava. Als quals él dix:
"Ir era vespra; empatxat de mos peccatz, encepegué
açò." E axí lo sant hom, servan en son cor honor, donà veritat del masestre, ne descobrí
lo vici del pare, ne encorrec peccat de falsia.
Pere.
Aquest tan noble baron Libertí, del qual às contatz tans seyals e miracles,
sí lexà alscuns ressembladors seus en virtutz en tan gran ajustament de frares?
Gregori,
Feliu, qui és apelat Corp, lo qual tu ben coneguist, qui
fo prelat no ha gayre d'aquel matex monestir, contava a mi moltes coses
meraveyloses dels frares d'aquel monestir. De les quals coses alcunes poques
me
la qual no estim en naguna manera que faça a passar.
Gregori.
En aquel matex monestir avia
la ortaliça. E con aquel plantàs moltes coses he ó trobàs meyns, e
vesés alcunes coses calcigades ab peus e altres robades, anà entorn del
ort e trobà lo camín ún solia venir lo ladre. E anan per l'ort, aquel trobà aytambén
e manà a la serp e dix: "En nom de Jesucrist te man que gartz aquesta entrada
e no yc leys entrar ladre." E mantinent la serp s'estès tota de través en la carrera,
e lo monge tornà-se
E con a hora de mig dia reposassen
totz los monges, lo ladre venc segons que avia acustumat, e pujà en la barda;
e mentre posava lo peu en l'ort, víu soptosament que la serp estesa avia tancada
tota la carrera, e espaordit casec derrera, e lo seu peu près-se per lo calçat
a
acustumada, e trobà lo ladre penjan en la barda; e dix a la serp: "Gràcies
a Déu, complit às ço que
al ladre, e dix: "Què és, frare? Déus t'à liurat a mi. Per què às gosat tantes
vegades fer ladornici en lo trebay dels monges?" E dién açò, desligà lo
seu peu de la barda en què
E seguí
la ortaliça que él se
no faces ladornici; mas con n'auràs obs, entra ací a mi, e ço en què tu trebayaves
tolre ab pecat, yo t'ó daré ab devocion."
Pere.
Entrò ara, segons que trob, debades me pensava yo no aver aütz pares
en Ytàlia qui faessen miracles.
Gregori,
Açò que are
abat del monestir qui és apelat Bayn de Citeró, e d'altres barons
de reverència.
En les partides de Valèria avia
nom, e era aclí en gran meraveyla devant los homes, per mèrit de la sua vida; al cal
lo dit Fortunat fo conegut molt familiarment. E aquest Equici, per la granesa de
la sua sanctitat, fo pare de moltz monestirs en la dita província. Aquest, con en lo
temps de la sua joventut los abraçamens de la carn lo tirassen per forçor batayla,
les enguxes d'aquela sua temptació lo faseren pus après al estudi de oració.
E con él demanàs ab làgremes contínues a nostre senyor Déus tot poderós remey
en aquesta cosa, una nit, aparent l'àngel, víu que
que tot moviment carnal li taylava dels membres de la generació. E, d'aquel
temps avant, axí fo estrayn a temptació, con si en son cors no fos mascle ne femenín.
E gornit d'aquesta virtut, per ajuda de Déu tot poderós, axí con d'abans era
prelat d'omes, començà aytambé ésser prelat de fembres. Mas no cessava de monestar
sos dexebles que, per exempli d'él, no
no temptassen lo don que no aguessen resebut.
Gregori.
Mas en aquel temps que
Basili, qui fo principal en los encantamens, fugí e anà-sse
Valèria en àbit de monge. E anà al molt honrat baron Castori, bisbe de la ciutat
Amiternina, e esperava d'él que
en lo seu monestir. E lavores venc lo bisbe al monestir, e manà ab sí Basili,
monge; e pregà Equici, servidor de Déu, que resebés aquel monge en la sua congregació.
E lo sant hom lo gardà tan tost, e dix: "Pare, aquest que
ésser monge, mas diable." Al qual aquel respòs: "Ocasió ques que no deges donar ço
que hom te demana." E dix-li sempre lo servidor de Déu: "Yo certes demostra él ésser
ço que veg; mas per ço que no estims que no
fo resebut en lo monestir.
Lavores, aprés de no moltz dies, lo dit servidor de Déu
se partí
E, partit lo pare, esdevenc-se que en lo monestir de les verges, en lo qual
la cura d'aquel matex pare veglava hó entenia, començà a aver febra
la qual aparia bela segons la pudridura de la carn; e començà a enguxar
fortment, e cridar ab grans veus, ja majors ciscles: "Ara morré si no vén Basili,
monge, e que él me reta salut per estudi de la sua curacion." Mas en la absència
del gran pare, neguns dels monges no
vèrgens, quant meyns aquel qui era vengut novel, e la congregacion dels frares no
sabia la sua vida.
Tramès hom tost e denuncià hom al servidor de Déu, Equici, que
aquela monge, turmentada per grans febres, cuytosament demanava visitacion de
Basili, monge. Lo sant hom, oÿt açò, ab indignacion somrís, e dix: "No dixí yo
que diable era aquest, no monge? Vets e gitatz-lo de la cella. Mas de la serva de
Déu que és costreta per enguxa de febres, no ajatz ànsia, cor d'aquesta hora
avant no aurà trebay de febra ne demanarà Basili."
E lo monge tornà-sse
conec aquela hora ésser restituïda a tan gran salut la vergen de Déu en la cal
lo servidor de Déu, qui luyn era, dix la dita salut hó sanitat. E tenc, segons
veritat, en la virtut del miracle exempli del masestre, lo qual, cuydat hó pregat
al fil del regetó, lo restituí a salut ab sola la paraula; axí que lo pare,
tornan, trobà lo fil del regetó e conec-lo ésser restituït a sa vida, en la qual
hora la vida d'aquel avia ausida de la boca de veritat, ço és Jesucrist.
Mas
totz los monges, complens lo manament de lur pare, gitaren fora de la habitació
del monestir lo dit Basili. E aquel, gitat fora, dix sí aver penjat moltes
vegades lo monestir d'Equici en l'àer, ab artz d'encantamens; e, emperò,
a
de Roma escalfan lo zel del poble crestian, fo cremat al foc.
Mas
d'aquel matex monestir de les vèrgens, una servidora de Déu entrà en l'ort
e víu
e va-sse
fort turmentada, fo denunciat cuytosament al dit pare Equici que tost vengués
e ajudàs ab oració. E lo dit pare entrà sempra en l'ort, e lo diable qui
la avia presa començà a cridar per la boca de la monge, e satisfer dién: "Yo què
hé fet? Yo què hé fet? Yo sehia sobre la letuga, e venc ela e mordé
de Déu manà-li ab gran indignació que se
de Déu tot poderós. Lo qual, de mantinent se
pòc tocar.
Gregori.
Un dia
Castori qui ara està ab nós en aquesta ciutat romana, con vesés lo
dit honrable baron no aver grau de sacres órdens, e
locs e estudiosament preïcar, e encès
e dix-li: "Tu, qui orde sant no às, e del papa de Roma, sotz lo qual estàs, licència
no às de preïcar resebuda, con presumeys preïcar?" E lo sant hom, forçat per
la sua demanda, mostrà-li en qual manera avia resebuda licència de preïcar;
e dix: "Aqueles coses que tu
nit
medicinal, ço és la lanceta hó lo sagnador, e dix-me: "Vet que les mies paraules
hé posades en la tua boca: vé a preïcar! E d'aquel dia ençà, ben con me
vuyl, no pusc calar de Déu."
Pere.
Volria aytambén conèxer hó saber la obra d'aquest pare, del qual se conta
que resebé aytals dons.
Gregori.
Pere, la obra vén del don, no lo don de la obra; en altra manera, gràcia no
és gràcia. Ja certes los dons vénen primers de tota obra, jatsesia que aquels
dons reseben creximent de les obres qui
la conexença de la sua vida.
Albín, molt honrat baron, bisbe de l'esgleya de Reat,
lo conec ben, e encare són vius moltz qui ho pogren saber; mas què qués més
d'obra pus s'acordava nadesa de vida ab estudi de preïcacion? Cert, tan gran
fervor l'avia encès de tirar ànimes a Déu, que él corria ça e là per les esgleyes, per
castels, per carreres e per cases de cascuns fasels, e despartava los coratges dels
oÿdors en amor de la terra celestial. Mas era fort vil en sos vestitz, e axí
meynspresat, que qui no
E tota vegada que anàs en altra loc, solia cavalcar la pus vil bèstia de
totes qui fossen en lo monestir, en la qual usava de cabestre en loc de fren
e pels de moltons per sela; e portava él matex, al costat dret e esquerra, los
sans libres en sacs de pels; he on que vengués obria la font de les Escriptures
e regava los pratz de les penses.
La opinió hó fama, nelex la preïcació, d'aquest
venc a conexença de la ciutat de Roma, e, axí con sotz la lenga dels legoters,
qui auciu la ànima del oÿdor fasén falegaria, en aquel tepms
clergues d'aquesta seu apostolical se clamaren lagotejan al papa, e dixeren: "Qui és
aquest hom pagès qui s'à presa actoritat de preïcar, e, pec e ydiota, presumex
he arrapa a ssí l'ofici del apostoli senyor nostre? Si
sia presentat ací, per ço que conega quina és la seyoria ecclesiàstica." E axí con
és custuma que
e lausengeria, si tost no és fora gitada dessús la porta del cor, conseylans
los clergues, lo papa consentí que dagués ésser amenat a la ciutat de Roma e que
conegués quina fos la sua mesura. Emperò tramès lavores Julian, defensor, qui
depuys fo bisbe en la esgleya sabina, al qual manà que
e no sentís res de injúria lo servidor de Déu, ne d'aquela afrontacion.
E aquel,
volén tost obesir a les volentatz dels clergues e d'él, correc tost al monestir
d'aquel. E aquí, absent aquel, trobà notaris qui escrivien, e demanà ún era l'abat;
e éls dixeren: "En aquesta val qui és dejús lo monestir sega fenal." E aquel
Julian avia
senyor; aquest, donques, tramès que
e ab rabiós esperit entrà per lo prat, e vesén totz segar fen, demanà qui era
Equici; e quant oý cal era, gardà
e començà
e, axí tremolan, venc al hom de Déu. E estreyén humilment los seus joneyls ab
los braces, va
Déu ressaludà
bèsties en què sótz vengutz. Vet yo qui hé complida la obra, cor
Yo
E aquel Julian qui era tramès defensor, meraveylave
era que tant trigava a tornar lo fadrín; e veus que víu tornar lo fadrín e portar
en son col del fen del prat. E él, irat, començà fort a cridar, e dix: "Què és açò?
Yo
que qués vet que vén aprés mi." E veus l'ome de Déu qui venia, portan al col la
falç del fen, calçat ab calçamens clavatz; lo qual, con encare fos luyn, l'enfant
mostrà a son senyor que él era aquel qui venia. E aquel Julian tan tost con víu
lo servidor de Déu lo meynspresà per son vestit, e apareylave
li degués parlar. E tan tost con lo servidor de Déu fo prop, paor no portable
venc sobre lo cor del dit Julian, axí que tremolava e a penes li bastava lenga
a mostrar ço per què era vengut; e tan tost, l'esperit humiliat, correc als joneyls
d'él e demanà oració ésser feta per sí, e denuncià-li que lo seu pare, lo bisbe apostolical,
lo volia veser.
E lo baron de gran reverència Equici començà a fer gràcies
sens mesura a Déu tot poderós, aferman que la gràcia sobirana l'avia visitat
per lo seu bisbe. E tantost apelà los frares, e aquela matexa hora manà apereyar
bèsties. E començà a costrèyer molt fortment lo seu exeguidor que tan tost
deguessen anar. Al qual Julian dix: "Açò no
yo, ujat del camín, no yc pusc vuyl partir." E él respòs: "Fil, agreuges-me, que
si vuyl no yc partim, ja deman no yc partirem." E axí lo servidor de Déu, forçat
per lassetat d'aquel seu exeguidor, romàs aquela nit en lo seu monestir.
E veus
lo següent dia, bon matín,
ab
moure de son monestir. E con aquel li demanàs per què era la sentència mudada,
sabé que aquela matexa nit que
per vision, per ço cor avia gosat trametre per afrontar l'ome de Déu. E aquel
levà
nostre pare que no us dejatz enujar." E con açò agués oÿt lo servidor de Déu, fort trist
dix: "No
Lavores, per mostrar caritat, retenc
e donà a él forçat e contrastan profit de son trebay.
Donques, P[ere], coneys en quanta
garda de Déu són cels qui saben sí mateys meynspresar en aquesta vida. E aquels
qui no àn vergoya de ésser meynspresatz defora als homes, ab quals ciutadans
són nombratz e comparatz en honor, quant al de dins! Cor, per lo contrari, aquels qui
devant los seus uyls e dels proïsmes desigen l'imflament de vana glòria, jaen,
ço és caütz, devant los uyls de Déu. Per què la veritat diu a alscuns: "Vós sótz qui
justificatz vós matexes devant los homes, mas Déus conex los vostres coratges,
cor ço qui és alt devant los homes, abhominable és devant Déu."
Pere.
Maraveyl-me fort lo bisbe tan gran con pòc ésser sobornat d'aytal baron.
Gregori.
Con ta meraveyles, P[ere], cor són enganatz qui homes són?
Està desmembrat que David, qui avia acustumat aver esperit de prophecia, donà
sentència contra lo fil de Jonatàs, innocent, con oý les paraules del ser qui mentia? La
qual cosa, cor fo feta per David, cresem que fos justa cosa per amagat judici de
Déu, e, emperò, per humanal rahon no vesem en quina manera fos just. Quina meraveya,
donques, si nós, qui prophetes no som, per la boca d'aquels qui menten a vegades
som en àls regiratz? E açò és molt: que espessura de cures degosta la pensa de
cascun bisbe; e axí lo coratge con és partit a moltes coses, és fort menor, ço
és, meyns percebut a cascunes, e aytant pus tost és sobreprès en cascuna cosa
quant és caüt e occupat en moltes.
Pere.
Veres són fort les coses que dius.
Gregori.
No deg calar ço que hé conegut d'aquest baron. Recomte Valenció, abat
meu ça enrera, molt honrat, cor dehia que lo seu cors con fos soterrat en l'oratori
de sen Lorenç màrtir,
no ac cura que
veus soptosament terbolina feta del cel; estan totes les coses qui aquí eren en
sa fermetat, se
axí que coneguessen totz manifestament con de gran mèrit era aquel lo cors del cal
aquí jasia.
Aqueles coses aytambén que dic, aprés sabí per recontament del dit
honrable baron Fortunat, qui a mi plau per edat e per obra e per simplicitat.
Gregori
Entrans los longobartz en aquela matexa província de Valèria,
monges del monestir del molt honrat baron Equici fugiren, en lo demont
dit oratori, al sepulcre seu; e con los longobartz enrabians fossen entratz
en l'oratori, començaren a tirar defora los ditz monges, per ço que
per turmens e
dolor, dix: "E, sant Equici!, plau a tu que yc siam gitatz? E no
veu del qual, mantinent, lo maligne he molt sutze esperit va pendre los cruels
longobartz, los quals, casens en terra, tan longament foren turmentatz entrò
que totz los longobartz qui eren defora ho sabessen, per ço que no gosassen d'aquí
avant assejar lo sant loc. E axí lo sant hom, en quant defès los seus dexebles,
donà aytambén remey a moltz fugens depuys là.
So que are
per recontament d'aquest bisbe meu, qui visc moltz ayns en la ciutat d'Ancona
en àbit de monge, e aquí féu vida religiosa, no migancerament, mas perfetament.
A la qual cosa fan testimoni aytambén alscuns dels nostres, ja de etat anantada,
qui són d'aqueles partz.
Gregori.
Cor prop d'aquela ciutat és assitiada
en la qual
hó donat; la fama de la santitat del qual s'era estesa amplament
e luyn, cor lo dit baron, meynspresan de tot en tot les coses terrenals, enardia,
de tota sa força de sa pensa, a soles les coses celestials. E
esgleya defalís oli e lo dit servidor de nostre Senyor en neguna manera no agués
d'ún encesés les lànteses, va-les totes omplir d'ayga, e, segons la sua custuma,
posà al mig papers hó metxes, e, aportat foc, encès-les, e cremà l'ayga
en les lànteses, axí con si fos oli. Penses-te, P[ere], de quin mèrit fo aquest baron, qui,
forçat per necessitat, mudà la natura del elament?
Pere.
Maraveylosa cosa és fort ço que og; mas volria saber de quina humilitat pòc
ésser ab sí matex aquest qui de tan gran excellència fo defores.
Gregori.
Covinénment demanes lo coratge entre les virtutz; cor açò és molt fort:
que les meraveyles qui
de dins. Mas, si entens
tan tost de quina humilitat fo.
Pere.
Pus que m'às dit aytal miracle del seu fet, açò roman: que
de la humilitat de la sua pensa.
Gregori.
Per ço cor la fama de la sua santitat era fort crescuda, moltes de
diverses províncies anxiosament lo desijaven veser.
E
loc venc-lo veser. E aquela hora era
les lànteses, estan en unes grases de fust, e era fort poc e de sotil forma
e meynspresada. E con aquel qui
curosament que
qual era. E axí con les foles penses dels homes mesuren lo mèrit per la
qualitat del cors, vesén él patit e meynspresat, començà a creure de tot en tot
que no fos aquel. Cor en la pensa pagesívol s'era levada quax
ço que vesia e ço que avia oÿt dir, e no
de vista aquel que avia oÿt tan gran en fama. E con li fos fet concresén per
moltz que aquel era, meynspresà
cresia que fos
E con l'ome de Déu, Costanç,
oý açò, alegre, de mantinent lexà les lànteses que encenia, e devalà tost, e
lexà
ab los braces, e besar, e fer grans gràcies qui aytals coses avia conegudes
d'él; e dix: "Tu ést sol qui às aütz los uyls obertz en mi." En la qual cosa
devem pensar de quina humilitat fo ab sí, que
cor la onta feta, prova o demostra qui
s'alegren en honors, axí moltes vegades s'alegren los humils en son meynspreu;
e con vesen sí mateys vils en los uyls dels altres, alegren-se per açò:
cor entenen que és confermat lo judici que éls mateys ab sí enleys àn fet de
sí.
Pere.
Segons que yo conec, aquest baron fo gran defora en
miracles, e major dins en humilitat.
Gregori,
Aquela matexa esgleya d'Ancona fo
virtut; al qual poagra, per gran dolor, avia tolt l'anar e fet contret. E familiars
seus portaven-lo en les mans si y fos obs unacom. E
a la dita ciutat d'Ancona se mès foc, e con cremàs fortment, corregren totz, que
apagassen lo foc; e aquels gitan ayga a folcatz, axí crexia la flama que ja
paria que manaçàs lo destruïment de tota la ciutat. E axí con lo foc se presés als
locs pus propers, e agués ja consumida no poca partida de la ciutat, e negun no y
pogués contrastar, venc lo bisbe, aportat en les mans, e, forçat per gran necessitat
del peril, manà e dix als seus familiars qui
E fo posat en aquel loc ún lus fo vigares que fos tota la major força de la flama.
E meraveylosament començà la flama en sí matexa retundir, axí con si en lo seu regirament
cridàs e dixés que no podia passar lo bisbe. E axí fo fet, que la flama d'aquel
abraçament, refrenada en aquel terme, refredà en sí matexa e no gosà d'aquí
anant tocar res del edifici. Penses-te, P[ere], de quina sanctitat sia estat seure
e vençre les flames oran?
Pere.
E m'ó pens e me
Gregori.
Are
bisbe honrat, e de Laurèncio, monge entic, que tu coneys cascun, dels
quals és encare la
en aquel monestir qui à nom Subpentoma, prop la ciutat Nepessina; lo qual Anastasi
à
en lo mont de Cirac; e era ajustat, axí con en veÿnatge del loc, axí en granesa de
forces; e aquest baron estès contínuament en estudi de virtutz. E
sotz molt aspra pobresa del seu monestir; e axí con él asusaujave sovén les
ires del pare per humilitat, axí era sobre totz los frares en gran mansedat.
E per ço
cor lo seu monestir era assitiat sus alt en la cima del pug, no y aparia neguna
planta, féu corroar sol
lo costat del pug crexén, lo qual occupava
naturalment. E
loc pogre ésser bon a nodrir
occupat, venc-li aytambén en cor que
lo pes d'aquela; e con fos desperació de trebay humanal, girà
divinal en lo silenci de la nit, e donà
matín, vengren en aquel loc e trobaren la roca de gran pes ésser partida luyn
del dit loc, e per son partir aver donat loc e espay als frares.
Gregori.
Altre temps, aytambén, con aquest matex honrable baron levàs lànteses
de vidre en l'oratori, casec-li
comte. E él, avén paor molt gran de la ira del pare del monestir, culí mantinent
totes les peces de la làntesa, e ab greu gemec donà
E con agués levat lo cap de la oració, trobà la làntesa entira, la qual avia culida
ab paor a peces menudes. E axí en
ço és assaber, en lo pes de la roca, lo fet de Gregori, qui moc lo mont; e en la reparació
de la làntesa, la virtut de Donat, qui restituí a la primera integritat
lo calçe trencat.
Gregori. VII. ca[pítol].
Vols saber ara, en la obra de Nonnos, aytambé de ressemblament de Heliseu?
P[ere].
Vuyl-ho de tot en tot, cor, segons que yo veg, novels miracles avem dels veyls
exemplis.
Gregori.
Un dia, con l'oli vey defalís al monestir, e ja s'acostàs lo temps de culir
les olives, e en les oliveres negun fruit no y aparagués, con si fossen uyastres,
fo vyjares al pare del monestir que
e servir e fer obra als estrayns en cúyler les olives, per ço que del loguer de lur
obra aportassen
que no
les ànimes mentre querrien guayn del oli. E cor vesien unes poques olives en los
arbres del monestir, manà-les cuylir e metre al truyl; e per poc d'oli que
manà
de Déu, Nonnós, lo qual él posà mantinent devant l'altar. E aprés, apelatz los frares,
manà
metén sengles pocs que semblassen totz untatz de benediccion d'aquel oli.
E axí con s'eren buytz, féu-los tan tost tancar, e l'altra dia obrir; e totz foren trobatz plens.
Pere:
Tot dia provam ésser complides les paraules de veritat
que diu: "Lo meu pare obrà entrò ara, e yo obra."
Gregori,
En aquel matex temps l'onrat baron Anastasi, del qual hé feta dessús menció,
notari d'aquesta sancta esgleya de Roma en la qual yo servesc per ordinació
de Déu, e aquel desiran entendre solament en Déu, desemparà l'escrín e
escriptori, e elegí monestir en aquel loc que dessús hé dit, qui à nom Subpentoma;
e per moltz ayns féu vida en santes obres, e aquí fo prelat ab diligent custòdia. En lo
qual loc alteja de sobre
Déus tot poderós agués ja ordonat regordonar los trebayls del dit honrable baron
Anastasi, de la roca alta fo feta
vine." E él apareylat, aytambé
era feta, calà
agués oÿdes les veus manifestament, no era dupte que
qui eren apelatz, entrò pocs dies. Donques, l'onrable baron Anastasi axí
primer d'esta vida; e puys los altres per orde, axí con eren apelatz del cap de la
roca. Mas aquel frare del qual a apelar la veu calà
pocs de dies, e lavors fení sa vida; mostra
de la veu significava
Mes esdevenc-se meraveylosa
cosa: que mentre que
qui no volia derrera él viure, e, enclinat als seus peus, començà-li a demanar
ab làgremes e dir: "Per aquel te prec al qual tu vas, que no viva
en aquest mont." E abans del
aquela nit enfre los altres no fo apelat, que fos clara cosa que sola la preguera del
honrable Anastasi avia pogut empetrar lo seu òbit.
Gregori.
En ayçò que aquest frare no fo apelat entre los altres, emperò fo d'esta
vida gitat, què alre
Déu de gran mèrit, poden a vegades obtenir aqueles coses qui predestinades no són?
Gregori.
Aqueles coses qui predestinades no són, en naguna
manera no
axí són predestinades que
de eternitat, axí és ordonada per Déu tot poderós que
per ço que, demanan, meresquen ço que Déus tot poderós los ha apareylat de donar
ans dels segles.
Pere.
Volria que
Gregori.
Açò que yo t'é dit, P[ere], tost se pot provar. Cor
cert ben sabs que nostre Senyor dix a Abraam: "Ún Ysaac serà apelada a tu
semença." Al qual aytambé avia ja dit: "Pare de moltes géns t'é establit"; e no
promès encare, e dix: "Yo beneyré a tu, e multiplicaré la tua semença axí con les
esteles del cel e axí con l'arena qui és en la riba de la mar." En la qual cosa
és certament manifest que Déus tot poderós avia predestinat multiplicar la semença
de Abraam per Ysaac. E, emperò, és escrit: "Pregà Ysaac nostre Senyor per sa muyler,
per ço cor era exorqua; e fo exausit, e donà concepció a Rebeca." Si, donques, la
multiplicació del linatge de Abraam fo predestinada per Ysaac, per què ac muyer
exorqua? Mas cert, manifest és que predestinació se complex per pregueres; con
aquel en qui Déus avia predestinada la semença de Abraam, acabà ab oració que
pogués aver fils.
Pere.
Per ço cor rahon m'à manifestat lo secret, no
Gregori.
Vols que
barons hi à aütz, e con proïsmes a prop de la conexença de Déu tot poderós?
Pere.
Vuyl-ho, e de tot en tot ho deman.
Gregori.
Fo
nom Frequent tenc offici de bisbat e
reconte moltz miracles aquel prevera Gaudenci, qui encare és viu. Lo qual era
nodrit en lo servey de Déu: tant més ne pot les coses qui són veres, quant
s'esdevenc, mas que y fo present.
A l'esgleya d'aquest avia fort gran pobresa, la
qual sol ésser garda d'humilitat a les bones penses; e res alre no avia en tota sa cuyleta
sinó tan solament una viya, la qual
en poques sermens a penes pocs e clars raÿms romaseren. E con hi fos entrat lo molt
honrat baron Bonifaci, bisbe, reté grans gràcies a Déu tot poderós, cor encare en sa
fraytura sentia que li trametria ajuda. Mas con lo temps ho requesés, e
eren romases fossen maduratz, posà garda a la viya segons sa custuma, e manada
gardar ab diligent garda.
E
totz los vexels e les tines de la casa del bisbe apareylàs ab pegunta, ben estreyés,
axí con d'abans solia; e con açò oý lo prevera nabot seu, fo fort meraveylat que
quax manàs pagueses e folies: que fasés apareylar los vexels del vin, que vin no avia.
Mes, emperò, no presumí encerquar per què manava aytals coses; mas obedient
al manament, féu-los totz apareylar segons sa custuma. Lavores l'ome de Déu
entrà en la viya culir los raÿms, e aportà
exir; e romàs-hi él tot sol ab
pocs raÿms li féu folar. E con degotàs
Déu lo començà a rasebre en les sues mans en
los vexels e tines qui eren apareylatz per benediccion, axí que totz aquels vexels parien
sobrefuses d'aquel vin.
E con sengles pocs de la licor del vin agués mesa
en totz los vexels, apelat lo prevera, mantinent manà fer venir los pobres; lavores
començà a créxer lo vin en lo folador, axí que totz los vexels dels pobres
qui foren aportatz ne va omplir. E con vesés que covinenment los avia satisfet,
féu exir lo fadrín del folador, e tancà lo celer e lexà
segel, e tornà-sse
prevera, e, feta la oració, obrí lo celer e trobà los vexels, en los quals avia mesa fort
poca liquor, que abundanment sobrexien de vin; axí que si lo bisbe tardàs d'entrar, lo
vin sobrixén agra pres tot lo paviment del celer. Lavores manà terriblement al prevera
que, mentra que él fos viu, a negun hom aquel miracle no revelàs, tamén segurament
que la virtut d'aquel fet, tocat per humana fervor d'alò, no fos res quant
al de dins, d'on aparegra gràcia als homes quant al defora. Cor seguí l'exempli
del Masestre, qui, per ço que
sí matex, que aqueles coses que avien vistes no dixessen a nuyl hom tro lo Fil
del hom, ço és, de la Vergen, fos resuscitat de mort.
Pere.
Plau-me demanar què fo açò: que
sechs, manà que no ho dixessen a negun, e aquels se
tota aquela terra. E, donques, lo Fil, qui és
e
pogués fer celar lo miracle que volc calar hó celar?
Gregori.
Aquel nostre Redemptor tot ço que féu al cors mortal, tot ho donà a nós
en exempli d'obrar, que seguiscam les sues peades segons la manera
de nostres forces, façam lo camín d'aquesta present vida, no encepeguem lo peu,
ço és, la obra. Cor, fasén lo miracle, él manà calar, e, emperò, no
ço que
que fan agen en la volentat voler amagar; mas, per ço que profiten als altres,
forçatz sien manifestatz, per ço que açò sia de gran humilitat: que éls desigen les
sues obres ésser calades. No volc, donques, lo Senyor alcuna cosa ésser feta e que
no pogués, mas donà exempli, per magisteri de doctrina, què degen voler los seus
membres, e què deja ésser fet d'éls, éls no volén hó forçatz.
Pere.
Plau-me ço que dius.
Gregori.
Alcunes poques coses qui y romanen encare de les obres de Bonifaci
bisbe, recontaré.
Cor en
màrtir Pròculus; e en aquel loc estava
pregueres demanava al dit honrable baron que quant auria feta la sollempnitat
de la missa del sant màrtir, aprés la benediccion dada, que
no pòc negar ço que caritat demanava en la pensa de Fortunat. E feta la sollempnitat
de la missa, con fos vengut a la taula del demont dit Fortunat, abans
que dixessen la oració a Déu, axí con hi à moltz homes qui solen percaçar lur vida
ab art de juglaria, soptosament fo devant la porta
tocar cembes. E
aquest mesquí! Mort és aquest mesquí! Yo són vengut a la taula a refecció e encare
no hé oberta la boca a laor de Déu, e él és vengut ab símia e ha tocades
cembes!" Ajustà-y més, emperò, e dix: "Vetz, e per caritat datz-li a menjar e boure; sapiatz,
emperò, que mort és."
E lo malestruc d'ome, con agués resebut pan e vin d'aquela
casa, volc exir de la porta, mas
teginat e venc-li sobre lo cap; per lo qual colp él enderroquat, en les mans d'éls
fo levat mig mort; mas l'altra dia, segons la sentència del hom de Déu, del tot
fení la sua vida. En la qual cosa, P[ere], deu hom pensar quanta honor deu hom donar
als sans homes, cor temples són de Déu; e con lo sant hom [és] comogut per ira,
qual altre és comogut a ira sinó l'abitador d'aquel temple? Aytant, donques, deu
ésser temuda la ira dels justz, con sia cert que en lurs coratges és present aquel qui
és poderós a fer tota venjança que
Gregori.
Aytambé, en
venuda
e partí-sse
qui pregaven, prexevolan, que
a consolació de lur freytura. Mas l'ome de Déu, cor no avia què donàs, començà aver
enguxa en son pensament, que pobres no
venc-li en memòria que Costanç, prevera, nabot seu, avia venuda la bèstia en què
solia cavalcar, e que avia lo preu en la sua arca; e piadosament e forcívol trencà
les tencadures de la arqua, e près los
li plac.
E axí Costanç, prevera, tornà de les sues faenes, e trobà trencada la arca,
e no trobà lo preu de son caval que y avia posat, e començà
gran veu, e cridar ab gran felonia: "Totz hic viuen ací, e yo sol no yc puc viure!"
A les veus del qual venc lo bisbe, e no
la casa del bisbe. E con l'om de Déu lo volgués asusaujar ab blana
paraula, aquel començà a respondre ab barayla, e dix: "Tot hom viu ab
tu; yo sol són qui no pusc viure devant tu." Per les quals veus comogut
lo bisbe, entrà en l'esgleya de la vergen tostemps, nostra dona sancta Maria, e,
levades les mans e estès lo vestiment, estant de peus, començà a fer oració,
que nostre Senyor li retés d'ún pogués asusaujar la felonia del prevera felon.
E con agués gitatz soptosament sos uyls al vestiment qui era entre
los seus braces esteses, ço és, la falda, tan tost trobà los
son sinc hó falda, axí luens con si aquela matexa hora fossen exitz del foc.
E tantost exí de l'esgleya e lançà
às tos sous hó tos diners; mas açò
seràs bisbe d'aquesta esgleya, per la tua avarícia."
Per la veritat de la cal sentència
avem que
Costanç, prevera, en offici de prevera fení la sua vida.
Gregori.
Aytambé en
paganes, los quals dehien que anaven cuytosament a Ravenna. Als
quals él donà, de la sua man,
aver a boure a
que foren a Ravenna. E estegren en aquela ciutat alscuns dies, e cascun dia agren
què boure del vin que avien resebut del sant hom; e axí
tornatz al honrable pare, que negun dia no
d'aquel barralet no
vin no y cresqués, mas hi nasqués.
Gregori.
Aytambé altra dia venc
recontà d'él no deu ésser calat. Cor diu que
ort, trobà
gastava, girà
que us partiscatz d'ací e no vuylatz menjar aquest erbolam." E tan tost a la paraula
del hom de Déu axí
Mas, quina meraveyla que comtam açò del temps del seu bisbat, quant ja fort crescut
devant nostre senyor Déus tot poderós, e per orde, ço és, dignitat, e per bones custumes,
con aqueles coses sien pus meraveyloses, que aquest clergue veyl fa testimoni que
féu encare mentra era enfanton!
Gregori.
Cor diu que en aquel temps que estava enfant ab sa mare, e con moltes vegades
fos exit de casa, tornava meyns de camisa, e sovén meyns de gonela.
Cor tan tost con trobàs negun despuyat, se despuyava e
los uyls de Déu fos vestit lo loguer e el mèrit. E sa mare solie
e dehia-li que no era justa cosa que él, con fos frayturós, donàs vestadures a pobres.
E
lo seu fil lo avia tot per poc donat a pobres; e con ela se batés ab palmas e
ab puyns, que quax agués perdut tot lo secors del ayn, l'infant de Déu, Bonifaci,
sobrevenc, e començà a consolar ab aqueles paraules que pòc la sua mare. E con ela no
volgués consolar, pregà-la que
avien trobat que
aprés poc espay axí defora, e amenà la mare al graner e van-lo trobar axí plen de
forment con era d'abans. Con la mare s'alegrava que avia ajustada despesa per tot
l'ayn, e vist aquest miracle, ac conpuncció la mare e fo-y bona d'equí avant que donàs
aquel qui tan leugerament podia aver ço que demanava.
Gregori.
Aquesta sua mare aytambé en
de nodrir galines; mas de les montayes de prop venia
portava les galines. E
volp axí con solia, e portà-sse
e gità
menjar del nodriment de la mia mare? Cor vet les galines que ela nodrex, la
volp les se
volp, e lexà la galina que portava en la boca, e casec en terra devant los seus
uyls, e en continent morí.
Pere.
Gran meraveyla fo que Déus volc exausir les pregueres d'aquels qui àn
esperança en él, nelex en les coses vils.
Gregori.
Pere, açò
de majors coses per les menors que resebem. Cor lo sant hom e simple
fo exausit en les coses vils, ço és, de poc preu, per ço que apresés quanta presumpció
degués aver de Déu en les grans demandes.
Pere.
Plau-me ço que dius.
Gregori,
Altra baron aytambé de vida honrable, Fortunat per nom, fo en aqueles
matexes partides bisbe de l'esgleya Cudertina. Lo qual resplandia
per gràcia de sobre gran virtut en encalçar e fora gitar los malignes esperitz;
axí que moltes vegades fora gitava legions de demonis dels corses dels homes,
e era entès a estudi de contínua oració. Sobrava gran multitut de demonis posatz
contra sí. D'aquest baron fo molt familiar Julian, defensor de la nostra esgleya,
qui és mort no ha lonc de temps en aquesta ciutat; per lo recontament del cal
yo hé après ço que are
e puys tenia en boca memòria d'él, a instruccion nostra, axí con dolçor de bresca.
Una nobla profembra era en les partides veÿnes de Toscana,
e avia nora; la qual, dins breu temps que avia pres son fil per marit, fo covidada
a la dita socra sua a dedicacion d'un oratori de Sen Sebastià, màrtir. E aquela
nit que l'endeman devia anar a la dedicacion del dit oratori, vençuda per lo desig
de la carn, no
de la carn complida espaventàs la consciència, e vergoya d'altra part la manàs hó costrayés
d'anar, més avén vergoya de la cara dels homes que tamén lo judici de
Déu, anà ab sa sogra al deïcar del oratori. E tan tost con foren entrades en
l'oratori, a les relíquies de sen Sebastià, màrtir, lo maligne esperit va pendre la
nora de la dita dona e començà-la a turmentar devant tot lo poble.
E con lo prevera del dit oratori vesés aquela ésser fortment turmentada, mantinent aportà
drap del altar e va-le
en lo prevera, e cor volc presumir alcuna cosa ultra ses forçes, ac ha saber per
força, en son turment, què era. Mas aquels qui aquí eren presens, en lus mans levaren
l'enfanta del oratori e portaren-la a la pròpria casa. E con l'entic enamic per continuat
turment la trencàs forçorment, sos cosins aman-la carnalment e aman cercaven
que li poguessen obtenir remey de salut, liuraren-la a encantadors hó conjuradors
qui auciessen del tot la sua ànima, esforçan-sa a fer profit a temps a la sua
carn per art d'encantamens; e axí fo menada a
e longament esforçaren-se de fer los encantadors ab les lurs artz que
demoni qui y era entrat. Mas, per meraveylós judici de Déu, mentra que ab
hó perversa art ne fo
e per rahon d'açò aquela se començà a trebaylar ab tantes percudides e ab tantes
veus, e ab tans critz cridar, con mals esperitz le tanien.
Lavores sos parens,
aüt lur conseyl, confessan la colpa de la lur meynscresença, manaren-la a Fortunat,
honrable baron, e lexaren-la-li. E él, resebuda ela, donà
dies e moltes nitz, e donà
d'una legion estar contra sí; e aprés de pocs dies reté-la axí sana e salva, con si
diable en ela nuyl temps propri dret no agués aüt.
Gregori.
En
gità
esperit con s'envespria e vesés la hora secreta als homes, anava, en semblança
d'alcun peregrín, cercan entorn la ciutat e les places, e cridava: "O lo
sant hom Fortunat! Veus què ha fet:
e quir ún pusqua posar, e en la ciutat d'él no trop ostal ún pusqua posar."
Aquela hora
petit; e con oý la veu d'aquest, demanà-li què li avia fet lo bisbe, e convidà
a hostal, e féu-lo seure ab sí prop lo foc. E con se raonassen ensems d'alscunes
coses, lo maligne esperit va pendre aquel seu fil petit e lançà
e aquí matex de continent arrancà-li la ànima. E axí aquel mesquí conec qui era
aquel que avia resebut e lo bisbe qui avia fora gitat.
Pere.
Què direm que és açò: que
d'aquel qui per gràcia de hospitalitat l'avia aculit pensan-se que fos pelegrí?
Gregori.
Pere, moltes coses paren bones qui no ho són, cor no
són fetes ab bon coratge. D'ún diu la veritat en l'Avengeli: "Si lo teu
uyl és malvat, tot lo teu cors serà tenebrós." Cor si l'entenció qui va devant és perversa,
tota la obra qui
hom qui fo del fil privat mentre quax fahia hospitalitat, no estim él aver
aüt plaser de la obra de pietat, mas que ac plaser en reprehensió de la errada
del bisbe; cor la pena qui
colpa. Cor moltz n'í à qui par que facen ben per ço que aucien hó enfosquen la gràcia
de la obra del altra, per ço que
la laor del ben en què, vesén los altres, ho sobrepugen. Per la qual cosa yo
estim que aquest hom qui resebé en son hostal lo maligne esperit, entès més
a gaubar e demostrar sí que no a la obra, per ço que fos vist fer meylors
obres que
Axí és con tu dius, cor la fin de la obra prova que no ac munda entenció
en l'obrar.
Gregori.
Aytambé en
amenat en aquest e demanà ajuda de la sua preguera, e axí fo fet.
Cor, con lo baron de Déu, feta la oració, fasés lo seyal de la creu als uyls d'aquel,
mantinent li fo retuda la vista, partida tota escuretat e ceguetat.
Aytambén
lo caval d'un cavaler era tornat rabiós, axí que a penes moltz lo podien
tenir; mas quals que pogués aconseguir, pecejava lurs membres ab morses.
Lavores, con fos per moltz ligat e amenat al hom de Déu, él tan tost, estesa la
man, féu lo seyal de la creu al seu cap, e mudà en mansetat tota la sua ràbia,
axí que d'equí avant fo pus susau que no era estat ans d'aquel enrabiament. Lavores
aquel cavaler deliberà e va offerir al dit sant hom lo caval que avia
vist mudat de la sua ràbia per tan soptós manament d'aquel miracle. E con él
lo rebujàs de pendre, e aquest perseveràs en les sues pregueres, que no meynspresàs
la sua offerta, lo sant hom tenc la myjana via d'endues les partz, e exausí
la demanda del cavaler e rebujà resebre don per lo miracle mostrat. Cor, primerament
va donar preu sufficient, e puys resebé lo caval qui li era offert; cor
per ço con él víu que lo cavaler ne seria trist, si no
que mester no avia.
Ne açò no deg calar de les virtutz d'aquest baron, la cal
cosa hé sabuda no ha pus de
axí con rahonar ab veyl me sol ésser fort amable, demané-li curosament d'ún era,
lo qual respòs que era de la ciutat Cudertina. Al qual yo dixí: "Deman-te, pare, si
coneguist Fortunat, bisbe." E aquel dix: "Aquel hom luyn fo d'aquels homes que are
vesem. Cor tot ço que demanava a Déu tot poderós, axí con ho demanava ho acabava."
Del qual me recontà
Cor
a les partz de Ravenna, e avien preses
és dejús la demont dita ciutat cudertina. E con açò fos denunciat al molt sant
baron Fortunat, tramès tan tost, e féu apelar a ssí los ditz gotz, e parlà-lus ab
blana paraula, e primerament estudià
e dix: "Quin preu vos vuyatz vos daré, e retetz-me los enfans que avetz preses, e
donatz-me aquest don ab vostra gràcia." Lavores aquel qui paria principal d'éls respòs,
e dix: "Apareylatz som de fer tota altra cosa que
manera aquests enfans no retríem." Al qual l'onrat baron manaçà blanament
e dix: "Agreuges-me, fil, e no ous lo teu pare; no
Mas lo dit got, estan en sa malesa de son cor, e partí-sse
Mas
l'altra dia girà
ab aqueles matexes paraules, per los ditz enfantons. E con en neguna manera
no volgués consentir a retre los enfans, lo bisbe, agreujat, dix: "Yo sé que no
cové, o no
meynspresà lo got; e tornà-sse
de qui tractaven, e tramès-los-ne devant ab los seus homes, e él, tan tost
pujan en lo caval, seguí
E con en aquela matexa ciutat fos vengut devant
l'esgleya de sen P[ere] apòstol, lo seu caval alenegà lo peu, e él casec ab
él; e tan tost con fo caüt, trencà
levà
e féu venir los enfans que avia primers trameses; e tramès a dir al honrable
baron Fortunat: "Prec-te, pare, que
a él, qui jahia, él féu venir aquí los enfantons que avia negatz de tot en tot al
bisbe de retre, e reté
ço cor m'à malesit, vet que són ferit; mas reseb los enfans que às demanatz,
e prec-te que precs per mi." E axí lo diaque, resebutz los enfans, amenà
Al qual diaque l'onrable Fortunat donà tan tost ayga beneyta, e dix-li: "Vé tost, e gita-la
sobre lo cors jaent." E axí anà lo diaque, e entrà al got e escampà l'ayga
beneyta sobre los membres del got. Cosa meraveylosa e de gran esbalaÿment:
tan tost con l'ayga beneyta tocà la cuxa del got, axí fo feta
la trencadura sanada, e la cuxa restituïda a la primera salut; que aquela
matexa hora se levà del lit, e pujà al caval, e féu lo camín que avia
començat, axí con si nuyl temps no agués aüda nafra en son cors. E axí
fo fet que aquel qui no avia volgut los enfans retre al sant hom Fortunat
ab preu, per inobediència, que
Complides
donques aquestes coses, estudiave
Mas cor moltz hi érem presens, als quals amonestar yo era ocupat,
e ja s'acostava la hora tarda del dia, no
Fortunat, los quals vuyl que tostemps los me lega oyr.
Gregori. Mas l'altra
dia aquel veyl me recontà cosa encare pus meraveylosa d'aquel; e dix:
"En aquela matexa ciutat cudertina fo
vida, Marcel per nom, e habitava ab
corporal, morí lo dissapte de Pascha, a vespre; e con lo seu cors degués
ésser luyn portat, aquel dia no
lonc temps a complir lo deute de la sua sepultura, les sues sors, turmentades
per la amor d'él, corregren plorans al honrable Fortunat, e començaren-li
a cridar: "Nós sabem que tu tens la vida dels apòstols; tu mondes lebroses,
tu illumines secs: vine e resuscita lo nostre mort." E aquel, tan tost con sabé que
lur fra[re] [e]ra mort, començà aytambé a plorar de la mort d'aquel, e respòs
-lus e dix: "Partitz-vos-hic, e no vuylatz aquestes coses dir, cor manament és
de Déu tot poderós, al qual nuyl hom en contra anar no pot." E axí aqueles
partiren-se d'aquí, e estec lo bisbe trist de la mort d'aquel.
Mas lo dia seguent
de dimenge, ans de l'alba levan, apelatz
e acostà
la preguera, levà
per son nom, e dix: "Frare Marcel!" E aquel, axí con si dormís leugerament, despartat a la
veu, jatsesia que fos poca, obrí tan tost los uyls e, gardan lo bisbe, dix:
"Ho, què às fet! Ho, què às fet!" Al qual respòs lo bisbe, e dix: "E què hé fet?"
E aquel dix: "Ir vengren
Mas vuyl fo tramès
a la sua casa."" Les quals paraules complides, mantinent fo fortz de la malautia,
e estec longament en esta vida. Emperò no fa a creure que perdés lo loc que
avia resebut, cor no és dupte que, per pregueres del seu intercessor, poc aprés la
mort mils viure qui anans de la mort avia mès son estudi a plaser de nostre
Senyor tot poderós.
Mas, parlem moltes coses de la sua vida, e con tingam
entrò ara al seu cors tantes proves de virtutz hó de miracles, axí con solia
viu solre endemoniatz, curar malautz, aytantes vegades con hi és demanat,
en fe perseverà: açò matex aferm sens falida là ún los seus orses són
mortz.
Mas plau-me, P[ere], encare girar les paraules del meu recontament en
les partides de la província de Valèria, de les quals yo hé oÿtz sobre grans
miracles de la boca de Fortunat honrable, del qual hé feta dessús menció
luyn alt, lo qual vinent sovén entrò ara, en ço que
me sadolà de novela refecció, ço és sadolament.
Gregori
Cor en la dita província fo
de Déu, qui donà aquest seyal en testimoni de la sua virtut.
seus aguessen fent
de la creu, axí con en aquesta província sol hom seyalar los pans cruus ab
fust, que pareguen partitz per
éls qui ho contaven, que aquel no era estat seyalat. E con aquel pan fos ya cubert
de brases e de cenra, él dix: "Per què no avetz seyat aquest pan?" E dién açò, féu
lo seyal de la creu envés les brases; e él seyan, tan tost aquel pan donà
fort gran cruxit, axí con si
e gitat del foc, trobà
mas fe.
Gregori
En aquel loc aytambé ha
per moltz, ab paraula pagesívol Interotrina. En aquesta avia
de fort meraveylosa vida, Sever per nom, prevera de l'esgleya de sancta Maria, mare
de Déu e vergen tostemps. E con
cuytosament missatgés, e pregà aquest que tan tost vengués a él e que ab
les sues oracions pregàs per los seus peccatz, que, feta penitència de sos mals e solt de sos
defalimens e de la sua colpa, exís del cors.
E era
capelan era occupat a podar
que veus que yo
féu
qual complida, començà anar al malaut.
E mentre que y anava, éls li exiren a
camín, aquels qui primerament hi eren vengutz, e dixeren-li: "Pare, per què às tardat tant?
No
ab grans veus que él era l'auceÿdor. E axí, ploran, venc al cors del defunt; e gità
en terra, ab làgremes devant lo lit d'aquel.
E con ploràs fortment e
/ de la mort d'aquel, soptosament aquel qui era mort
resebé la ànima. E con ho vissen moltz qui estaven entorn, meraveylatz e gitades
grans veus, començaren més a plorar per gog que per tristor. E con li demanassen
ún era estat, hó con era tornat, e él dix: "Los homes qui
negres e fers, de la gola dels quals e de les narils exia gran foc, lo cal
yo no podia soferir. E con me menassen per locs escurs, soptosament encontram
cor Sever lo plora e nostre Senyor l'à donat a les sues làgremes.""
E tan tost
lo prevera Sever levà
sa oració. E con agués feta penitència
malaut resuscitat al
aquest Sever del qual parlam, con fo amat en l'esgardament de Déu, con no
li soferí marriment poc ne molt.
Pere.
Fort són meraveyloses aquestes coses, les quals segons que trop no
sabia entrò are. Mas, què direm que sia que ara no poden ésser atrobatz aytals barons?
Gregori.
Pere, yo estim que no fal que no yc aja
encare moltz aytals. Cor si ben no
que no sien aytals. Cor vera estimació de seyals hó de miracles en virtutz
d'obres està. Cor moltz ne són qui miracles no fan e, emperò, no són desagals
en aquels qui miracles fan.
Pere.
Prec-te e
fan miracles e, emperò, són agals en aquels qui
Gregori.
E no sabs tu que sen Pau apòstol és frare, ço és, agal en lo principat
dels apòstols a sen P[ere], primer he principal de totz los apòstols?
Pere.
Planament ho sé; no és dupte que si ben se fo menor de totz los apòstols,
emperò més trebaylà que totz.
Gregori.
Bé
mar soferí naufrag; e en
en
Pere.
Atorc-t'ó, e de tot en tot me plau ço que dius. Vet que ara hé conegut
apertament que vida deu hom querer, e no miracles. Mas cor los miracles
qui
coses, que m'ó recontes; que mi, famolent, pasques per exemplis dels bons.
Gregori.
Vuyl-te comtar, a laor del nostre Redemptor, alcunes coses dels miracles
del honrable baron Beneset. Mas a complir aquestes coses veg
que no poria bastar lo temps de vuy; e, axí pus franquament direm aquestes
coses si prenem hó fem altre començament.
Esplagat és lo primer libre del
Segon
Fo
en lo temps de sa infantesa portan cor veyl, certanament trespassan
sa etat per bones custumes, a negun delit son coratge
no donà. Ans, con en esta terra fos, con emperò francament pogués
d'él usar temporalment, ja meynspresà lo món ab sa flor, quax con si
fos ja sec. Lo qual, del linatge pus franc de la província de Núrsia nat,
a Roma, a estudis de letres, per sos parens era estat liurat. E, con en
los estudis él vis moltz anar per desviament de vicis, lo peu, que quax en
lo entrament del món avia mès, a rera tornà, per tal que, si alcuna cosa de la sua
sciència conseguia, él, certanament, aprés tot n'anàs per trop gran enderrocament.
Meynspresatz, donques, los estudis de les letres, e lexada la casa e les coses de
son pare, desiran plaser a Déu solament, àbit de sancta conversació cerquà. Partí
donques, sciénment neci e sàviament pec.
Yo totes les gestes d'aquest no sé,
mas açò poc que
molt honrable baron, qui succeý en lo regimén del seu monestir; e Valentinian,
qui aprés moltz ayns regí lo monestir de Latran; e Simplici, qui aprés él,
tercer, regí la sua congregació; e Honorat, qui regex la primera sua cella.
Aquest,
enaxí con, ja relexades les letres, agués determenat que se
la sua nudriça, la qual ardénment l'amava, soleta lo seguí.
Enaxí, con al loc fossen vengutz qui à nom Effida, e esteguessen en l'esgleya
de Sen P[ere], retengutz per moltes honestes persones, qui per caritat
los aturaven, la dita nodriça sua menlevà
lo qual lexà sobre la taula, pegament, e puxes trencat lo trobà e partit
en
li era estat prestat vesia trencat. Mes Beneset, religiós e piadós imfant, con
vis la sua nodriça plorar, avén compassion d'ela e de la sua dolor, près les
partz del capisteri e, ab làgremes, él se posà en oració; lo qual, levan de la oració,
costa sí trobà lo capisteri entir, enaxí que neguna trencadura no y aparec. E
aytan tost él consolà la sua nodriça, e reté-li lo capisteri san e entir; la cal
cosa fo manifesta en lo dit loc a totz los habitadors, e fo aüda en tan gran meraveyla
que los habitadors del loc posaren aquest capisteri en l'esgleya, per tal que
presens e
gràcia de la sua conversació. Lo qual capisteri per moltz ayns estec en la dita esgleya,
entrò al temps dels longobartz.
Mes l'enfant Beneset, més cobesejan
sofferir los mals del món que les laors, e, per amor de Déu, ésser enujat per trebayls
que ésser levat per favós d'esta vida, fugén la sua nudriça amagadament,
amagà
e decorre d'aygues clares e fredes en
dementre que aquí se
quant ac sabut lo seu desirer, tenc-lo secret e donà-li ajuda; e donà-li àbit de
sancta conversació, e aministrà-li ço que dec.
E lo baron, vinén al loc demont dit,
enclòs-se en
res no
disciplina de Deodat, abat; mes, piadosament, emblava les hores als uyls de
son abat per provesir a Beneset, al qual certz dies portava pan, de què visqués.
E, cor no avia camín del dit monestir a la dita balma, cor trop gran enderrocament
hi avia, lo dit Roman avia penjada
en la qual corda, quant avia lo pan ligat, tocava l'esqueleta, per tal que Beneset,
al son de l'esquelata, regonegués que Roman li aportava lo pan, e que y
exís, e que
a la refeccion del altre,
gità
aministrar al baron.
Mes, con Déus tot poderós volgués dar repòs al dit Roman e demostrar
als homes, en exempli, la vida de Beneset, per tal que la luu posada sobre
lo canelobre illuminàs per tal que a totz aquels qui són en la casa luís, a
en visió, Déus volc li aparer, dién-li: "Tu apareyles a tu delitz, e
aquel loc mor de fam." Oÿda la paraula, lo capelan espesegadament se levà e, ab
les viandes que a sí avia apareylades, al loc se
cercà, entrò que la balma trobà ún era lo baron de Déu. E faseren oració a Déu, e beneÿren
Déu tot poderós, e assegren-se, e parlaren dolces paraules de vida. E, aprés,
lo capelan dix al baron de Déu: "Leve
respòs lo baron de Déu: "Ben sé que Pascha és, cor t'é vist." Per ço cor estava luyn de les
géns, no sabia que aquel dia fos Pascha. Aprés, l'onrable capelan afermà dién: "Verament,
vuyl és la sollempnitat pascal; per què no
cor yo per ayçò hic són tramès: que
Adonques loaren Déu e preseren vianda. E, quant agren menjat e tenguda
lur collació, lo capelan se
En aquel matex temps,
pastors trobaren aquest en la dita balma amagat, e, quant lo viren de pels
vestit, entre
lo servidor de Déu, moltz d'éls són mudatz de pensa bestial a gràcia
de pietat; en tant que
començaren a venir a él e a portar menjar del cors e de la sua boca.
Gregori,
Emperò
negra auceleta petita, qui vulgarment és apelada merla, començà
a volar devant la sua cara, e en tant acostar que ab la man la pogra pendre
si
anà; aprés lo partiment de la cal tan gran temptació carnal lo près, que nuyl
temps aytal esproada no
lo maligne esperit retornà devant los seus uyls, e en tan gran foc enflamà
lo coratge del servidor de Déu en la belesa d'aquela fembra, que apenes en
lo seu pitz la flama de la amor pòc caber, e, quax vençut per la voluptat,
proposava desemparar lo desert; mes l'esgart de la divinal gràcia a sí lo
féu retornar, e víu de costa sí
e nuu, sobre les urtigues se gità, e tan longament aquí
tot nafrat n'exí. E per les nafres de la carn trasc del cors les nafres de la
pensa, cor tirà lo delit en dolor; e, dementres que ben penalment él cremàs
defora, aucís, axí que desordonadament cremava de dins.
Certanament él
vencé peccat, cor mudà l'enceniment. D'equí avant, axí con él depuys dix a sos
discípols, tota temptació carnal fo en él dompdada, que aytal cosa depuys
él no sentí. Aprés ayçò començaren moltz desemparar lo món e venir al seu
magisteri, cor, certanament, él, franc e quiti de vici de temptació, per bon dret
ja és fet masestre de virtutz. Per què per Moysès és manat que
Pere.
Quant que
Escriptura per tu allegada, prec-te que mils m'ó vuyles declarar.
Gregori.
Pere, clara cosa és que en la joventut la temptació de la carn bul; del
cinquantèn ayn ensús, la calor del cors se refreda. Los sans vexels són les
penses dels fasels. Los elegitz, donques, cant encare són en temptació, àn mester
que sien sotz obediència, e que servesquen als altres, e que sofiren anguxes e trebayls.
E, cant, en etat de pensa posada, la calor de la temptació se n'és anada, són
gardes dels vexels, cor són fetz doctors de les ànimes.
Pere.
Confés-te que plau-me ço que dius. Mes, cor [has] obertes les clostres del dit
testimoni, prec-te que ço que às començat de la vida del sant, vuyles continuar,
e a fin covinent amenar.
Gregori,
Departén, donques, la temptació, lo baron de Déu, con si de la terra agués hom
arrancades espines, grans messes de virtutz fructuoses, avia gran fama
de conversació. Prop d'equí avia
monges del dit monestir vengren totz al honrable Beneset, e ab grans precs lo
pregaren que él volgués ésser pare d'éls; la qual cosa lonc de temps estec que él no
volc consentir, dién que no
per les lurs pregueres, atorgà-ho. E, con en lo monestir él tengués la observància
de la regla, e a negun no fos legut que per obres desonestes decorregués, ne del
camín de la sancta conversació desviàs, los ditz frares, enrabian, començaren primerament
si acusar cor éls avien aytal pare a sí procurat, la tortura dels quals a la regla sua
dreturera era contrària.
E, con éls vissen que él no
fossen dolens cor no podien fer ço que avien acustumat, e
la pensa veya aguessen coses noves, pensan axí con vesem que a males custumes
tostemps és desplasent la vida dels bons, e esforcaren-se a tractar de la
sua mort; los quals agren conseyl que li mesessen verín en lo vin. E, cant
agren posada l'ampola, en la qual era l'abouratge mortal, devant lo sant, e él
seyàs la taula axí con s'avia acustumat, e él estesés la man a fer lo seyal de
la creu, e l'ampola, qui luyn d'él era, per lo dit seyal trencà, axí con si ab péra
la agués ferida, aytan tost entès lo baron de Déu que abouratge de mort
avia aüt en sí lo vexel, lo qual no avia pogut soferir lo seyal de vida.
E aytan tost él se levà, e, ab bela cara e susau pensa, los frares devant él ajustatz,
él lus dix: "Déu vos aja pietat, frares. Per què volietz ayçò fer contra mi? E
no us avia yo dit, primerament, que les mies custumes no eren covinens a les vostres?
Vie, donques! E queretz-vos pare covinent a les vostres custumes, cor d'aycí avant mi
no podetz aver." Adonques él se
del seu pits habità.
Pere.
No entén ben què vol dir "ab sí habità."
Gregori.
Lo sant baron, si volgués longament tener sotz sí, forçadament, los frares
qui acordadament s'eren levatz contra él, con éls fossen dessemblans a la sua conversació,
per aventura él trespassara l'ús de la sua virtut e la manera de la sua
suavesa, e del lum de contemplació declinare l'uy de la sua pensa, enaxí
que, con él fos tot dia occupat en la correccion d'éls, enujat d'exò, meyns cura
agre de sí, e sí matex per aventura desemparara, ne aytan poc aquels trobara;
cor tostemps que, per moviment de gran cogitacion, som menatz fora de nós,
som ab nós e no som ab nós, per ço cor no vesem nós mateys vejam per altres
coses.
E no diem nós si aquel era ab sí, qui se
consumà la porció la qual avia presa, e afermà
los porcs, los quals menjar vehia, e famejava que
lo qual, emperò, con aprés pensàs començar los béns que perdutz avia, és escrit
d'él: "En sí retornat, dix: Quans logadés abunden de pan en la casa de mon
pare!" Si, donques, ab sí avia estat, d'on era retornat a sí, aquest honrable
baron? Hé yo dit: "ab sí ha habitat", cor, en la sua garda diligent, devant
los uyls del seu Creador se gordava e, si examinava per l'uy de la sua pensa,
fora de sí no escampava.
Pere.
Què vol dir, donques, ço que de sen P[ere] és escrit, con per l'àngel fos fora
del càrcer gitat, lo qual, a sí retornat, dix: "Ara sé vertaderament que lo Senyor
ha tramès lo seu àngel, e à
esperança dels jueus?"
Gregori.
En dues maneres som menatz fora de nós; cor, o per caüta de cogitació
ges nós mateys no
nós matexes som levatz. Aquel, donques, qui paxia los porcs per negacion
de pensa, e per inmundícia, ges sí matex casec; mes [aquel] que
la sua pensa, en robiment, posà fora de sí, certanament e sobre sí fo. Cascun, donques,
a sí retornà, quant aquel de error de la obra se recuyec al cor, e aquel de
la altesa de contemplació a açò retornà que era primerament. L'onrable, donques,
Beneset, en aquel desert habità ab sí, en cant, diu, les claustres de cogitacion
gordà sí matex, cor aytantes vegades con ardor de contemplacion
lo levà en alt, él se lexà sí matex sotz sí certament.
Pere.
Molt me plau ço que dius. Mes prec-te que
los frares que
Gregori.
Segons que a mi par, P[ere], en aquel loc deu hom soferir los malvatz ajustatz,
ún són trobatz alscuns bons qui sien aydatz. Cor là ún en tota manera
los fruytz dels bons defal, és perdut lo trebay qui y és fet, e, majorment,
cant hom pot fer meylor obra. Qual, donques, hi pogra lo sant gordar, per
lo qual hi degués aturar, si totz acordadament lo perseguien?
E dir-t'é
cosa notable. Sovén s'esdevén, en lo coratge dels sans, que, can conexen que
lur trebay és sens fruyt en alcun loc, éls se muden en altre, ún lo lur trebay
faça utilitat. Per ayçò aquel noble preïcador, qui cobesejava morir he
ésser ab Crist, al qual Crist és viure e morir goayn, per ço cor no tan solament
desira batayles de passions, ans encén los altres a soferir-les, soferén persecucion
Adonies per tal que posqués escapar, ques lo mur, la corda e
volc ésser devalat amagadament. E direm que Pau temé la mort, con él per
Crist la desiràs, axí con él se
ésser per la sua mort, e y vis gran trebay, servà sí matex a altre loc ún
agués trebayls profitoses; lo fort no
ans ques camp larc e espaciós.
Pere.
So que dius, e per manifesta rahon, e per l'exempli que dit às, és proat. Mes
prec-te que torns contar la vida del dit baron.
Gregori.
Con lo sant baron cresqués, en lo desert, en virtutz e en miracles, moltz
foren per él tiratz al servey de Déu, en aquel loc, en tant que, la gràcia de Déu aydant,
él edificà
monges e
Començaren aytambé homes nobles e religioses de Roma a-s él venir;
e lurs enfans a-s él liurar per nodrir en lo servey de Déu.
Adonques, Eutici,
ciutadan de Roma, li liurà son fil Maur, e Tertul, patrís, Plàcit, fil
seu; dels quals Maur, pus jove, con florís per bones custumes, començà ésser
ajudador de son masesetre; Plàcit menà veyl temps de son jovent.
Gregori,
En
monge qui no podia estar en la oració, ans, can los altres frares s'enclinaven
a la oració, él se
terrenals fasia. E, con per son abat moltes vegades ne fos corregit, fo
al baron de Déu amanat, lo qual agrament reptà. E quant fo al monestir
tornat, no tenc l'amonestament del sant per
en lo temps que
"Yo y iré, e per mi matex lo castigaré."
Lo baron de Déu venc en lo monestir;
e en la hora acustumada, dites les hores, los frares se posaven a la oració,
e víu lo frare qui no podia estar a la oració, que
per la faula defora. Lavores, él dix secretament a Pompeyan, abat del monestir,
e a Maur, servidor de Déu: "E no vesetz vosaltres qui és aquel qui tira defora
aquel monge?" E éls resposeren que no ho vesien; als quals él dix: "Preguem
Déus que vosaltres vejatz qui seguex aquest monge." E, quant per
Déus pregat, Maur lo víu, mas Pompeyan no ho pòc veser; enaxí que l'altra dia,
acabada la oració, lo baron de Déu se exí del cor, o del oratori, e trobà defora
lo monge estant, e, per l'exorbament del seu cor, él lo ferí ab
d'equí avant fo deliurat de la temptació del demoni, e estec en l'estudi de la oració
segur, axí con los altres; enaxí l'entic enamic no gosà seyorejar en la cogitació
d'aquel, d'equí avant, axí con si él fos estat ferit.
Gregori,
D'aquels monestirs que avia edificatz en aquel desert, tres n'í avia qui
eren sus en les roques del pug, e era molt gran trebay als monges
devalar a l'ayga, e majorment cor era peril de les persones per la malesa del
loc. Per la qual cosa, los frares dels ditz monestirs
baron se
trebay de l'ayga soferir. Als quals lo sant respòs molt dolçament e tramès
-los-ne.
E la nit matexa, ab Plàcido, enfant poc, del qual ja dessús hé feta
menció, él se
él posà
nuyl hom res no
l'ayga, e él lus dix: "Vetz-vos-en en aquela roca, ún trobaretz
e cavatz aquí
los frares se
en la qual faseren
exí, e encare ix, que entrò al peu del pug decorre.
Gregori,
En
de Déu resebé ab gran plaser.
en semblant de falç, ab què porgàs
son ort; lo qual loc era a la riba del estayn. E dementres que
son poder, trebayàs en trencar les bardes, lo ferre s'exí del mànec, e sortí
en l'estayn, qui era tant pregon que jamés no era esperança de cobrar-lo. De
la cal cosa lo got fo molt despagat, e dix-ho a Maur, monge, e él significà-ho
al sant. E
en l'estayn; e tan tost lo ferre exí del fons e mès-se en lo mànec. Lo sant
près lo ferrament e liurà
paor, e fé ta faena."
Gregori,
Un dia, dementres que
monge seu, imfant poc, anà a l'ayga, al estayn, e, mentre poava l'ayga
anà
lo sant, dins la cella estant; e apelà Maur, e dix-li: "Frare Maur, curri, cor
l'enfant qui era anat a l'ayga és en l'estayn caüt, e la onda ja l'à luyn tirat."
Veges cosa de gran meraveyla, e de sen P[ere] ençà no usada: l'enfant Maur demanà
la benedicció del sant, la cal aüda, cuytosament él correc e venc al loc
ún la onda avia ja tirat l'enfant; e près-lo per los cabeyls e tirà
axí ferm sobre l'ayga, con si fos terra plana, en tant que no conec que fos
dins l'estayn entrat, entrò que fo a la riba tornat.
Lavores tornà a sí, e estec
molt meraveyat, e, espaventat, al pare se
gran contençó entre lo sant e
per los seus mèritz, ans ho era per la obediència del monge Maur, e Maur
deÿa que ans era vengut per los mèritz del sant, e de part d'él no y avia res, cor
él no sabia què
de l'ayga gitat, lo qual dix enaxí: "Quant yo era tirat per l'ayga, yo vesia sobre
mi la peliça del meu abat, e cogitave
Pere.
Gran cosa és ço que comtes, e de gran profit; cor yo, con més og dels miracles
del baron, major desig n'e.
Gregori,
Con ja los locs aquels, prop e luyn, s'escalfassen en la amor de Jesucrist,
e moltz desemparassen vida seglar e sotz lo susau jou del
nostre Redemptor la testa del lur cor humiliassen, axí con és custuma de mals
homes qui àn enveja del ben que vesen en los altres, lo qual en sí éls no volen,
Florenç sotzdiaque nostre, ferit de malesa del entic enamic nostre, començà
aver enveja dels estudis del sant e dir mal de la sua conversació, e ampaytava
aytant quant podia que negun hom al sant no vengués. E, con él vis que no
podia aver son enteniment, ans tot dia la fama del sant crexia, e per lo
seu exempli moltes géns venien a estament de sancta vida, lo dit Florenç
de flames d'enveja cremava e pus malvat era, per ço cor él volgre aver
la laor de la conversació del sant, mes no volia aver la vida digne de laor;
cor él, axorbat de tenebres d'enveja, en ayçò venc: que al servidor de Déu
tot poderós, pan enverinat quax per benedicció tramesés, lo qual pan lo baron
de Déu resebé, e moltes gràcies li
Més lo sant baron ben conec la malvestat.
A la hora que
acustumat venir a él, e pendre pan de la sua man, lo qual, quant fo vengut,
axí con s'avia acustumat, lo sant baron gità lo pan que
tramès denant lo corp e manà-li: "En lo nom de nostre senyor Jesucrist, leva aquel
pan, e gete
obrí lo bec, e espandí les sues ales, e començà a córrer ves lo pan e cridar,
axí con si clarament dixés que volia obesir al dit del sant; mes no ho podia
per obra complir. Al cal, lo baron de Déu,
leve
ac molt trigat, près lo pan ab lo bec e anà-sse
E, aprés
lo pan, tornà, e de la man del sant la ració que avia acustumada resebé.
L'onrable pare vesé la mala volentat del capelan contra sí, e ac major desplaser
del peccat del capelan que del seu dampnatge. Mes lo dit Florenç, cor no
pòc auciure lo cors del masestre, pensà
ànimes dels seus dexebles; en tant que en l'ort qui era denant la cella del sant
él tramès
temps aquí balaren e jugaren, per tal que
cosa vesé[n] lo sant de la sua cella, tamén lo decaÿment dels tenres dexebles,
cogitan que ayçò
oratoris de prebostz e de frares, e ab alscuns pocs monges partí
estar en altre loc.
E aytan tost con lo sant se
del dit capelan, nostre senyor Déus tot poderós aquest capelan terriblement ferí; cor,
con él estagués en
gran festa, tota la casa soptosament casec, e
Maur al sant pare, qui encare no avia anades
saber, dién: "Torna, pare, cor lo capelan qui
ayçò ausí, començà greument a plorar, cor l'enamic era axí mort, e cor lo
dexeble n'avia aüt tan gran gog; per què, al dit dexeble él ne donà bona
penitència.
Pere.
Maraveyloses coses són ço que dius, cor, en lo foragitament de l'ayga de
la péra, fo semblant a Moysèn; en lo traement del ferre del estayn, Helyseu;
en l'anar sobre l'ayga, sen P[ere]; en la obediència del corp, Helyes; en la mort
del enamic plorar, David ressemblar. Per què a mi par que él fo plen del esperit
dels sans demont ditz.
Gregori.
Lo baron de Déu, P[ere], l'esperit d'un l'ac, qui per gràcia de la redempció complí
los coratges dels elegitz. Del qual diu sen Johan: "Luu era vertadera, qui illumina
tot hom en aquest món vinent." Del qual és escrit: "Del compliment d'aquel
totz avem resebut." Cor los sans homes pogren resebre de Déu virtutz. Donà
als sotzmeses, als quals promès que daria, lo seyal de Jonàs, quant dix als
enamics que denant los erguyoses volia morir e a vista dels humils resuscitar,
per tal que aquels vissen que meynspresaven, e aquestz que daguessen degudament
amar; per què s'esdevenc que, mentres que
de la mort, los humils contra la mort resebessen la glòria del poder.
Pere.
Prec-te que
ne si féu altres virtutz.
Gregori.
Lo sant baron se
soferí aprés pus greus trebayls quant contra sí manifestament lo masestre
matex de malícia combatén atrobà. Cor
sobre
nom Apollo, e per entorn d'aquel loc avia d'altres ydoles; e
de sen Beneset, les géns no fasels qui estaven aquén e fasien a les ydoles
sacrificis. En aquel loc venc lo sant baron, e cremà los oratoris, arrancà los
autars del temple d'Apollo, e edificà aquí altar de sen Martín, e en
altre loc altar de sen Johan, e convertí a la fe cristiana moltz d'aquels qui estaven prop d'equí,
per la preïcació virtuosa.
Mes lo demoni açò no pòc dissimular, e, no per sompni
ne per vision ymaginativa, ans, manifestament, li aparia e cridava que
gran força li era feta; los quals critz los frares oÿen, mes él veser no podien.
Al sant aparia molt negre, gitan foc per la boca e per los uyls, axí con si
volgués devorar; e cridava-li per son nom, entenén totz los monges, e deÿali:
"Beneset, Beneset", e
e no Beneset, què às ab mi a fer? Per què
gran bataya he occasion de victòria.
Gregori,
Un dia, mentres que
del loc, la qual volgren levar en la paret, e no la pogren en neguna
manera moure, ans estava axí ferma con si fos fermada, en què
entendre que
vengués, e que l'enamic d'equí gitàs, per tal que la péra posquessen d'equí levar.
Lo sant aytan tost con fo vengut, orà, e aprés donà la sua benediccion,
e puys tan leugerament levaren la péra con si res no pesàs.
Gregori,
En lo dit loc féu lo sant cavar fort pregon, e, cant agren cavat,
trobaren
semblà als frares que de la ydola exís foc qui cremàs tot lo monestir;
los frares gitaren-hi ayga, e faseren lur poder d'auciure lo foc. Lo sant oý
lo brugit, e venc, lo qual víu que ayçò no era foc, sinó illusió del demoni;
e gità
Gregori,
Un dia, con los frares lavassen
estava en oració dins la cella, e
que anava als frares qui obraven. La qual cosa féu saber cuytosament
als frares, e dix-lus que
lus ho ac dit, que
cosa los frares foren molt torbatz, e faeren-ho saber al sant, ab grans
plors. Adonques lo sant baron féu-se aportar l'enfant, qui era tot pecejat,
en
e posà
san con si res no fos estat, per tal que
cuydava aver honor.
Començà aytambé lo sant baron resplandir d'esperit
de prophecia, e les coses esdevenidores denunciar.
Gregori,
Custuma era, en lo seu monestir, que con los frares anaven defora,
que no y menjassen ne y beguessen; e açò
Esdevenc-se,
cor era hora tarda per tornar, menjaren en la casa d'una bona fembra.
E, can foren al monestir, faeren la reverència al sant, lo qual lus dix aytan tost:
"En cal loc avetz menjat?" E éls resposeren: "No enloc." Als quals él dix: "Per què mentitz
axí? E no entràs en l'alberc d'aytal fembra, e no menjàs aytals menjàs e aytals,
e no begués aytantes vegades?" E quant éls oÿren que
tot ço que avien fet, e conegren lur errade, gitaren-se als seus peus e demanaren
perdon de ço que avien fet. E
en la sua absència no farien aytals coses, cor present lo sabrien en esperit.
Gregori,
Frare Valentinian, del qual dessús hé feta
menció, avia
sí matex al sant e per veser son frare; e avia acustumat de
venir dejun al sant. E
se compayà ab él, qui portava què menjar. E, con fos hora tarda, él li dix:
"Frare, dinem-nos, per tal que no defaliam en lo camín." Al qual respòs que no
faria, cor al sant avia acustumat de venir dejun. Aprés ayçò anaren
e
e trobaren
viandan dix: "Ací ha bel prat, e bela font, e loc deliciós, ún nós podem dinar
e
con les paraules fossen plasens a les oreyles, e
l'ome consentí, e menjà.
Al vespre él fo devant lo sant pare, e féu-li
la reverència, e aytan tost lo sant li dix ço que avia fet en lo camín, e fortment
lo reptà, dién-li: "Què és, frare? Lo maligne enamic t'à temptat per lo viandan
Adonques, aquel conec la sua colpa, e començà a plorar, majorment cor lo
sant en la sua absència ho avia vist.
Pere.
A mi par que aquest sant baron ac l'esperit de Heliseu.
Gregori,
Pere, majors coses te diré del sant. En lo temps dels gotz, lo rey Tòtila
oý dir que
manera: féu saber al sant baron que él lo iria veser; e a
féu vestir les vestadures reyals, e féu-lo anar axí con rey, e tota la compaya
li donà honor reyal, e axí vestit e apareylat, él entrà en lo monestir. Lo
sant baron, aytan tost con lo víu de luyn, cridà-li: "Despuye
cor ço que portes no és teu." Aytan tost l'ome, qui avia nom Rigo, casec en terra e
ac molt gran paor, cor avia escarnit lo sant baron; e tota la compaya, espaordida
e espaventada, casec en terra, e demanaren-li perdon. E cuytosament tornaren-se
a lur senyor e contaren-li ço que era estat.
Gregori,
Adonques él matex, lo rey Tòtila, se
con de luyn lo víu, ans que
sant baron dix que
levar; per què lo sant se
per sos mals. E, en poques paraules, él li dix tot ço qui li era esdevenidor: "Moltz
mals às fetz, e sies castigat de vuyl més. A Roma entraràs, e passaràs la
mar,
espaventat, e recomanà
Aprés poc de temps anà a Roma e passà en Cicília; e
per lo divinal judici de Déu, perdé lo regne ab la vida.
E
l'esgleya Canosina venc, axí con s'avia acustumat, al sant, lo qual era per él molt
amat. E dix lo sant bisbe que
romana, en tant que ja no y habitara hom; al qual respòs lo sant baron:
"Roma no serà per homes destruïda, mas per tempestes e per terratrèmols, en sí matexa
se mirvarà e
la destruccion de la ciutat.
Gregori,
En aquel temps,
era estat tramès per l'onrable baron Costanç, bisbe de la dita esgleya,
ha moltes relíquies de màrtirs per recaptar sanitat; mes los sans màrtirs
no li volgren donar gràcia de sanitat, per tal que
en sen Beneset. Finalment, él fo al sant baron amanat, lo qual pregà Déus per
él, e aytan tost fo deliurat e gorit del demoni; al qual lo sant dix: "Vé-te
e gorde
de ton orde usaràs, seràs liurat al demoni." Lo clergue se
e
molt eren més honratz per lur orde, e él, meynspresan la amonestació del
sant baron, usà de son orde; lo qual fo aytan tost al demoni liurat,
e no
Pere.
Aquest baron de Déu, segons que veg, en los secretz divinals entrava,
axí con apar en lo fet d'aquest clergue, en ço cor conec que
estat liurat al demoni per tal que no
Gregori.
Per què no conegre los secretz divinals lo sant qui servava los manamens
de la divinitat, con sia escrit que qui a Déu s'endreça és ajustat
e és fet
Pere.
Si
aquel matex preïcador diu: "Qui és aquel qui ha conegut lo seyn del senyor?
E cal fo son conseyler?" Molt par cosa descovinent ésser
no saber lo seu seyn.
Gregori.
Los sans homes, en tant quant són
de Déu, cor aquel matex apòstol diu: "Qui és dels homes qui sàpia ço qui
és en l'ome, sinó l'esperit d'ome qui en él és?" Enaxí, les coses qui de Déu
són no conex nuyl hom, sinó l'esperit de Déu; lo qual, per tal que
que él conexia les coses divinals, dix: "Nós no avem resebut l'esperit
d'aquest món, ans ho avem l'esperit qui és de Déu." Encare diu que uyl
no pot veser, ne oreya escoutar, ne cor d'ome no pot pensar les coses
que Déus ha apareylades als seus amans; mes ha nós ho à revelat
per l'Esperit sant.
Pere.
Si, donques, lo dit apòstol, les coses qui de Déu són, per l'esperit de Déu
foren revelades, con él diu: "O altesa de riqueses, de saviesa, e de
la sciència de Déu! No
encercades les sues vies!" Mes què faré, que altra qüestió contrària veg
sobre ayçò? Cor lo propheta David diu:
"En los meus labis pronuncié totz los judicis de la tua boca"" E, con meyns
sia conèxer que pronunciar, què vol dir que Pau diga que
no són comprehensibles, e
pronunciatz e parlatz amb la sua lenga?
Gregori.
D'aquesta qüestió t'é dessús respost breument, en ço que
en quant són
seguexen lo Senyor per devocion, són ab lo Senyor; encare, agreujatz
per lo pes de la carn corruptible, no són ab Déu. En aytant,
donques, con ab Déu són ajustatz, saben los judicis de Déu, e, en aytant con
éls són departitz de Déu, no
perfetament no vesén, confessen que
mas, emperò, cor mentalment ab él s'ajusten e a-s él si ajusten,
o per paraules de la sancta Escriptura, o per amagades revelacions, aytant
ne conexen con ne reseben, e aytant ne pronuncien. Axí és, donques, que
que Déus cala no saben, mas aquels que él dix saben; e ayçò
proa per ço que
totz los judicis", aytan tost hi ajustà "de la tua boca", axí con si clarament
dixés: "Aquels judicis, donques, puguí yo conèxer e pronunciar que tu às ditz, cor,
ço que tu no parles, a les nostres cogitacions és amagat." Acorde
la prophetical sentència e la apostolical, cor los judicis de Déu no
e, emperò, aquels qui de la sua boca són exitz per los labis humanals
són pronunciatz, e
són de tot en tot amagatz.
Pere.
De la tua resposta lo
Gregori,
Un noble baron, Comprobus per nom, fo convertit
per la preïcació del sant, e, per la gran sanctitat que avia, fo molt familiar
al sant baron Beneset. E,
trobà
gemessagan, a manera d'ome qui ora, ans dolén e playén, él li demanà
per què fahia aytal dol. Al qual lo sant respòs: "Tot aquest monestir que hé
edificat, e tot ço que hé apareylat als frares, per lo judici de Déu amagat és
liurat als infasels, e a penes hé pogut ab Déu acabar que les ànimes me sien
atorgades." La veu del qual oý Comprobus; mes nosaltres ho vesem de fet complir,
car los longobartz l'àn tot destruÿt, los quals de nitz hi vengren l'altra
dia, e, durmens los frares, los longobartz entraren dins lo monestir, tota
la roba se
que totz escaparen. E nostre senyor Déus complí ço que
que si les coses se perdien, les ànimes serien salvades. En què apar que en ayçò
fo semblant a sen Pau, la nau del qual soferí perdiment de les coses que
portava e de sí, mes, per consolació de les ànimes d'aquels qui eren en la nau,
ab él foren restaurades.
Gregori,
Una vegada s'esdevenc que n'Alegret nostre, que él convertí, lo qual
tu coneguist, estec tramès per son senyor al sant baron, que li portàs
de vin al monestir. E él portà-li
de Déu resebé lo flasc, e féu-li moltes gràcies; e dix-li: "Prin-te garda, fil,
que no begues del flascó que às amagat; mas tot gint lo gira e veuràs
què ha de dins." Lo qual se partí del sant ab gran confusió. E, volén proar
ço que lo sant li avia dit, girà tot gint lo flascó, e aytan tost exí
serp, de la qual cosa fo lo macip molt espaventat.
Gregori,
Costa lo seu monestir avia
e de fembres s'era convertida, per la preïcació de sen Beneset, ?e? de
cultivament de ydoles a la fe cristiana. Aquí aytambén avia alscunes monges,
e sovén sen Beneset aquí enviava sos frares per preïcar la paraula de vida.
Esdevenc-se,
frare que prengués unes toayoles, les quals él près, per lus precs, e en lo
sinc él les se mès. Lo cal, can fo al monestir tornat, lo sant fort asprament
lo reptà; e dix-li: "Con és entrada iniquitat en lo teu sinc?" Lo frare,
fort espaventat, e no sabia que res agués fet digne de reprehensió. Al qual
lo sant dix: "E no era yo present can tu prenguist la toayola e le
en lo sinc?" Lo qual, aytan tost, als peus del sant se gità, e penedí
folament avia fet, e gità la toayola.
Gregori,
Un vespre s'esdevenc que
ric hom, tenia lo lum devant la taula. E, mentre que
e él tengués lo lum, él començà per esperit de supèrbia cogitar e dir en son
cor: "Qui és aquest al qual yo servesc, e estic devant de peus, e li tenc lo
lum" E yo "qui són que ha aytal faça aytal servici?" E lo sant girà
tost devés él, e començà
Què és ayçò que parles? Seye
lo lum, e que
los frares què avia aüt, e él recontà
lo sant. Adonques fo a totz manifest que res no podien amagar, pus les cogitacions
li eren manifestades.
Gregori,
Altra vegada s'esdevenc que en les regions de Campaya ac gran fam,
e ja falia forment en lo monestir de sen Beneset, e no y avia pan
ne farina, sinó
baron vis los frares anar anxioses e torbatz e ab gran paor de la vida, començà
dolçament a reptar e corregir, e aprés per bona esperança consolar: "Per què
sótz desconsolatz ne tristz? Per la fraytura del pan? Vuy n'avetz poc, mas deman
n'auretz compliment e abundància." Enaxí que, l'endeman, trobaren a la porta
del monestir, en sacs,
sap—; la qual cosa, con los frares viren, reteren gràcies a Déu de present, e apreseren
que en temps de fraytura no aguessen paor de abundància.
Pere.
Prec-te que
si
Gregori.
Sàpies, P[ere], que
dels prophetes, cor, enaxí con és escrit del sant Esperit: "là ún se vol, espira",
enaxí sàpies que, quant se vol, illumina e espira. E d'aycí venc que Nathan,
propheta, request per lo rey David si él edificaria lo temple, respòs primerament
que oc, e puxes dix que no era volentat de Déu. E Heliseu, propheta,
s'esdevenc que, con él vis plorar la fembra e no sabés la rahon, dix al
escuder: "Lexa-la estar, que la sua ànima és en tristor e en amargor, e nostre
Senyor ha m'ó calat, e no m'ó ha volgut mostrar." La qual cosa, Déus
tot poderós ha ordonada per la pietat de la sua gran dispensació; cor, mentre
que alscunes vegades dóna l'esperit de prophecia e alscunes vegades
lo sostrau, les penses dels prophetes leva en alt e
enaxí que, resebens l'esperit, esproen que són de Déu, e puxes, quant no àn esperit,
conexen que són de sí mateys.
Pere.
Apar gran rahon ço que dius; mes, prec-te que encare parles del sant.
Gregori,
Una vegada lo pregà
E açò li atorgà lo sant, e tramès-í dels seus frares, e aordonà qui fos
abat, e qui prior, e
dia yo seré ab vosaltres, e mostrar-vos hé con facatz lo monestir". Los
quals, resebuda la benediccion del sant, anaren-se
era mester. E esperaven que
La nit
denant, lo sant aparec en sompnis al abat e al prior, e aordonà
qual loc fasessen lo monestir; los quals, can foren despartatz, dixeren
ço que en sompnis avien vist, mes, emperò, no ho cresegren de ferm, ne y
posaren lur fe, ans esperaven que
Mes, con lo sant no vengués, dolens e despagatz anaren-se
"Pare, nós te esperàvem que venguesses, axí con avies promès. Per què
no és vengut?" Als quals él respòs: "Per què, frares? per què dietz axò? E no y
fiu yo axí con vos promesí?" E éls dixeren: "E con venguist?" E él lus dix: "E
no apareguí yo a vosaltres, endós durmens, e no us mostré los locs
ún obràssetz? Anatz-vos-en, e axí con avetz vist en visió obratz." E los
frares foren molt meraveyatz, e tornaren-se
con en visió avien vist per lo sant.
Pere.
Fort volria saber con se pot fer que él anàs tan luyn e lo loc
als frares durmens mostràs.
Gregori.
Per què duptes, P[ere], ne què ques? Certa cosa és que
natura pus leugera e movible que no és lo cors. E certanament sabem per la
sancta Escriptura que
portat en Caldea, e donà a dinar al propheta Daniel, e tantost él se trobà
en Judea. E si Abachuc pòc ésser portat tan luyn, en
e portà a dinar al propheta, quina meraveya és si lo sant acabà ab
Déu que en esperit anàs als frares e, mentre dormien, lus mostrà lo edifici
del monestir, enaxí con lo propheta anà corporalment, ab vianda corporal,
e aquest anàs esperitualment, per ministrar e per aordonar vianda
de vida espiritual?
Pere.
Lo don de la tua rahon m'à torcada la dubitació de la mia pensa.
Mes volria saber aquest baron con se comportava en comuna lucució.
Gregori,
La comuna locució d'él apenes era sens
pes de virtut; cor, lo coratge del cal era suslevat en alt, paraules
de la sua boca debades no exien ne sens fruyt, en tant que, si per aventura
él parlava no pas determenadament, mas manaçan, aytantes forces
avia la sua paraula con si sentencialment parlàs.
Cor, prop lo seu monestir
avia dues monges de paratge, qui estaven en ço del lur propri, a les cals
con a moltz s'esdevén que noblesa de linatge sol engenrar viltat de pensa,
en ço cor se presen més que
d'umilitat no ha loc en éls, ne encare les dites monges no avien refrenada
ne restreta lur lenga perfetament, sotz lo fren de lur àbit, e
baron, qui
cant molt ho ac soferit, clamà-sse
se fo de ço certificat, él lus dix e
no us castigatz, yo us escomenec." La qual sentència de vet dix, no sentencialment,
ans ho féu manaçan; mes les demont dites monges, de lus vicis
no
sepelides.
E con
con era custuma: "Si negun n'í à vedat, faça loc e isque-s'ic", la nudriça d'eles,
la qual avia acustumat de offerir per eles, les víu exir dels sepulcres
e de l'esgleya. La qual, con ayçò ac vist moltes vegades, ac membrança del
manament del sant baron que
vedades si de lurs males custumes no
al sant ab gran plor, lo qual ab la sua man donà
e fétz offerir a nostre Senyor aquesta offerena per eles, e seran absoltes."
E axí fo fet, que la offerena fo per eles offerta, e d'equí avant, quant lo diaque cridava
que
que per lo sant eren absoltes.
Pere.
Gran meraveyla és ço que dius, que jatsesia que
santitat, con, encare visquén en esta mesquina vida, posqués absolre les ànimes
posades en lo judici divinal del altre segle.
Gregori.
E no era, P[ere], en esta vida de carn, encare, aquel qui oÿa del Salvador: "Tot
quant ligaràs sobre la terra, serà ligat en lo cel; e tot quant absolràs sobre la
terra, serà absolt en los cels.", lo loc e
aquels qui lo loc del sant regiment per fe e per custumes posseexen? E per
tal que tant pusca fer hom de terra, lo Creador del cel e de la terra venc del cel
e devalà en terra, e qui carn pusca jutjar de les coses spirituals, ayçò li à donat,
per sa pietat, Déus, fet carn per homes, cor d'equí
e la nostra baxesa sobre sí, d'on sotz sí a la fermetat de Déu s'és baxada.
Pere.
Ab virtut de seyals, concordament, per la rahon de paraules parles.
Gregori,
[...]
Gregori,
Un dia, dementres que
anan a lur casa sens benediccion, del monestir fos exit, aquel matex dia
que a éls venc, morí. E, con l'aguessen sepelit, l'endeman trobaren lo cors fora gitat
de la fossa; altra vegada lo soterraren, e l'endeman dessoterrat lo trobaren,
axí con d'abans. Adonques corregren al sant, e soplegaren-li que li donàs la sua
benediccion; als quals lo baron de Déu, de la sua man, donà la comunió del cors
de nostre Senyor, dién: "Anatz-vos-en, e aquest cors de nostre Senyor sobre lo seu pitz
posatz ab reverència, e axí lo sepelitz." E axí ho faseren, e d'equí avant la terra no
gità. Penses-te, P[ere], de quin mèrit era aquest sant baron, denant nostre senyor Jesucrist,
que
Pere.
Ben m'ó pens e fort me
Gregori,
Un monge seu era, qui avia son cors donat a leugeria
e no volia estar en lo monestir, lo qual lo sant corregí moltes vegades
e
e que se
dix-li que
lo camín qui li estec devant ab la boca oberta, qui
aquel víu, alta veu cridà: "Corretz, corretz, que
frares oÿren ayçò, corregren tan tost; e trobaren-lo espaordit, mas no viren pas
lo dragon, e tornaren lo monge al monestir, lo qual promès que jamés no
del monestir; e axí ho féu he ó complí. Certanament, él víu lo dragon estar
contra sí, per les oracions del sant baron, lo qual primerament seguén no vehia.
Gregori,
No calaré ço que apresí. Recontà
baron, ?que? dehia que
tant que
tramès, e aytan tost fo sanat per lo sant.
Gregori,
Recomtà
era malmenat, per deutes que devia, e pensà
sinó que sa
hom, e contà-li que
qual respòs lo sant baron que él no avia
e dix-li: "Vé-te
archa del monestir foren trobatz
al mesquí d'ome. E dix-li: "Paga los
les despeses que às fetes per venir ací."
Ayçò recontaré que, recontan los seus discípols, apresí:
mal mortal a
mes donà-li color de lebrosia; lo qual fo al sant amenat, e aytan
tost fo sanat.
Gregori,
En lo temps que la gran fam fo en Campaya, lo sant donà tot quant
avia en lo monestir, en tant que tot n'anà, exceptat
era romasut en
li donàs
en terra, per tal que en lo cel les estojàs, aquel poc d'oli qui era romasut
en lo monestir manà que li fos donat. Lo celarer ben escoltà lo manament,
mes res no
donat, axí con li avia manat. Respòs que no, que si aquel agués donat no
li
que gitassen per la finestra lo vexel ab l'oli, per tal que res no
lo monestir per inobediència; e axí fo fet.
Dejús la finestra avia gran enbauç,
tot teyl de roca, sobre la qual lo vexel de vidre en què l'oli era, casec,
mes no
e, axí con era tot entir, lo manà liurar a aquel qui
Adonques féu ajustar los frares, e, devant totz, fortment reprès lo monge de
la sua infaseltat e de la sua supèrbia e inobediència.
Gregori,
La qual correcció fenida, él se posà ab los frares a la oració. E, en lo
loc ún oraven, avia
orave, la cuberta del doyl, per lo creximent del oli, començà suslevar. E del
doyl exí tant d'oli, que tot lo paviment ún los frares eren ab lo sant cobrí.
Cant lo sant ayçò víu, d'equí
largament amonestà lo monge desfiant e desobedient, que apresés fe
e obediència. Lo frare, corregit, ac gran vergoya, car l'onrable pare, per virtut
de Déus tot poderós, la qual per amonestament avia mostrada, mostrà
per miracles que d'equí avant no fos negun qui duptàs de la sua promissió.
Gregori,
Un dia, con él se
Johan, qui és al cap del pug, l'enamic, en semblança de metge,
li aparec portan ses capces. E
que als seus frares anava donar medicina. Lo sant se
complida, tan tost se
poava ayga, en lo qual aytan tost és entrat, e gità
fortment. La qual cosa, con lo sant ho víu, donà
cara del monge, e gità aytan tost del monge lo maligne esperit, axí que d'equí avant
no gosà tornar en él.
Pere.
Volria saber si aquestz tan grans miracles fahia tostemps per virtut de oració,
hó si alcunes vegades ab son seyal de la sua voluntat.
Gregori.
Aquels qui ab devota pensa ab Déu s'ajusten, can és mester, solen fer
miracles en cascuna manera; enaxí que, alscunes vegades ne fan per oració, e alscunes
vegades per poder. Con sen Johan diga: "Totz aquels qui
donat poder a-s éls que sien fetz fils de Déu", quina meraveya és, si per poder fan
seyals, que per cascuna manera façen seyals? Apar per sen P[ere], qui resuscità
Tabita oran, e, reptan, Anania e Sphira, qui li avien mentit, liurà a mort;
no ligem que oràs can los liurà a mort, sinó que tan solament los reptà de
la frau mocenaguera. Apar, donques, que a la vegada per poder, a la vegada
per oració, fan seyals, dementres que en aquestz reptan tolc la vida, e en aquela pregan
la reté.
Are
que la
Gregori,
En temps del rey Tòtila dels gotz, fo
nom Talla, qui era de la secta arriana, lo qual perseguia los fasels crestians
fort terriblement, en tant que clergue ne religiós qui devant li vengués
no li escapava viu. E
e
trer tot quant avia. Al qual dix lo pagès que él no avia res, que sí matex he
tot ço del seu avia comanat al servidor de Déu Beneset. Ayçò dix l'ome per
fúger als turmens. Adonques lo dit Talla se tolc de turmentar l'ome, mes, ligat,
mès-lo devant sí que li mostràs qui era aquel Beneset qui avia ço
del seu.
Lo pagès lo menà al monestir de sen Beneset. E
lo monestir, e ligia. Lo pagès dix al dit Talla: "Vet aquest Beneset de qui yo t'é dit."
Aquest lo
con s'avia acustumat de parlar, cridà: "Leva, leva, e rit les coses que às d'aquest
pagès." Al crit del qual, lo sant levà sos uyls, tolc-se de líger, e esgordà
e puys lo pagès qui estava ligat. E, tan tost con lo sant ficà sos uyls
als braces del pagès, los ligams ab los quals era ligat se començaren a desligar
pus tost que nuyl hom no
De la qual cosa
lo pagès fo meraveyat, e
aprés, molt humilment, él se recomanà a les oracions del sant. Lo sant baron,
per tot ayçò, no
monestir, e que pensassen d'él, e puys amonestà
crueltatz. Lo got, vençut, d'equí avant no demanà res al pagès, qui era
estat desligat per l'esgart del sant.
Vet, P[ere], que és ver ço que
familiarment servexen a Déu, poden alcunes vegades fer meraveyes per poder. Certanament,
lo sant, qui seén forçà lo poder del got terrible, e
de la ligadura ab què los braçes del innocent pagès eren ligatz, ab l'uy desligà.
Aquestz miracles mostren que per poder avia resebut ço que
mostraré què féu per oració.
Gregori,
Un dia s'esdevenc que
pagès aportà lo cors de son fil mort al monestir, per tal que
lo li resuscitàs. E, con no trobàs lo sant al monestir, anà
con lo víu, él li cridà alta veu: "Rit-me mon fil; rit-me mon fil." E lo baron de Déu,
can oý ayçò, aturà
resuscite
"Vetz-vos-en, frares, vetz-vos-en; partitz-vos-hic, que ayçò no
obra és dels sans apòstols. Per què
Mes lo pagès, qui era fort dolent de la mort de son fil, estec fort en sa demanda,
e jurà que no se
E
"E ún l'às?" E él respòs: "A la porta del monestir jau lo cors." Aquí se
venc lo sant ab sos frares, ajoneylà
e puys levà les mans ves lo cel, dién: "Sènyer Déus, no esgartz los meus peccatz,
mas la fe d'aquest hom, qui prega que son fil sia resuscitat, e torna
la ànima en aquest cors que n'às treta." Apenes ac aquestes paraules complides, que la
ànima tornà al cors del imfant, e començà
fo viu. Aprés, lo sant lo près per la man, e viu e san reté
Clara cosa
és, P[ere], que aquest miracle no ac en son poder, per lo qual se gità en terra e
ajoneylà per tal que
Pere.
Axí és per cert, con tu dius; cor les paraules que dites avies, per obres proves.
Mes prec-te que
poden tot ço que volen ne desiren, cor ayçò desig fort saber.
Gregori,
O, Pere, e qui serà en esta vida pus alt que sen Pau, que
del trebayl que la sua carn li donava pregà lo senyor
emperò ço que volia no pòc acabar? Per la qual cosa yo
alcuna cosa volc que no pòc acabar.
Cor sa sor Escolàstica, la qual
fo a Déu deÿcada infanta,
fora lo monestir, no luyn, en
pare ab sos discípols, axí con s'avia acustumat, devalà a-s ela, e despeseren
tot lo dia, qui en laors de Déu, qui en sans parlamens. E, quant la nit s'acostà,
ensems preseren vianda; e, con encare seguessen a taula, e, entre sanctes paraules,
la hora tarda s'alongàs, la sancta sor lo pregà que no
parlassen dels gogs de l'altra vida entrò lo matín. A la qual cosa lo sant respòs: "Què
parlas, sor mia! No puc romandre fora lo monestir."
E era donques tan serèn que
de neguna part no aparia en l'ayre neguna nuu. Cant la sancta oý que
volia romanir, plegà les mans, e posà-les sobre la taula, e
declinà, e pregà nostre senyor Déus; e quant levà lo cap de la taula, vengren tan grans
trons e lams e pluja que
lo peu. Cor, per cert, la sancta monge, enclinan lo cap en les mans, avia en la taula
escampatz fluvis de làgremes, per les quals tirà a pluja la serenitat del ayre,
e no trigà gayre la pluja aprés la oració, ans fo molt covinent la pluja de
la oració, e tost se seguí aprés la pluja material, cor, levat lo cap de la taula, e
e la pluja tot fo en
se
E ela respòs: "Yo
e à
passar la porta, qui no era volgut romanir per grat, romàs per força.
Enaxí
féu que tota la nit passaren sens dormir, e sadolaren-se de sanctes paraules de espiritual
vida la
no plogués, e, emperò, per lo miracle de la sancta monge lo contrari fo. E no és meraveya
si la fembra ac major poder, quant a ayçò, que él, cor lonc de temps avia desijat
él veser, e, cor, segons lo dit de sen Johan "Déus és caritat per dreta rahon",
aquela ac major poder, la qual ac més d'amor.
Pere.
Atorc tot ço que dius e
Gregori,
L'endeman, l'onrable baron se
se
levà sos uyls ves lo cel, e víu la ànima de sa sor, qui fo del cors exida, qui
se
tan gran, ac gran gog, e reté a Déu gràcies e laors, e denuncià als frares la mort
de la sancta, e tramès-lus a dir que aportassen lo cors en lo seu monestir e que
sepelissen en lo seu monument qu'él s'avia fet; per la qual cosa s'esdevenc que
la pensa dels quals era estada tostemps
departís lurs corses.
Gregori,
Altra vegada, Servan, diaque e abat del monestir, lo qual edificà Liberi,
patrís, venc en Campaya; venc lo sant visitar él, axí con s'avia acustumat,
cor lo sant li donava doctrina de gràcia celestial, e la
paraules de sancta vida s'escampaven e
almeyns suspiran, cor encare no ho podien fer perfetament alegran. E, cant fo
hora de colgar, l'onrable Beneset se
debax; e avia escala del loc de bax al subiran, e, denant la torra, avia gran
loc ún los monges posaven, enaxí [que], con los frares dormissen, lo sant veglava e
orava. E, con gardàs lo cel, víu sobre sí
nit convertia en dia; ans fo major encare la clartat que aquela del sol. E, en
l'esgart d'ela, seguí
sos uyls, ajustat a manera d'un rag de sol. Lo qual l'onrable pare, dementres
que fortment gardava la resplendor de la luu, víu que àngels se
la ànima de sen German en lo cel, en semblança de gran flama de foc, lo
qual era bisbe de Càpua.
E adonques él cridà a Servan, diaque, per tal que fos
testimoni del miracle; e cridà-li per son nom, fortment,
cor lo sant no avia acustumat axí de cridar, cuytosament pujà, e esgordà,
e víu
a Càpua per saber l'estament de German, bisbe d'equí, e trobaren que en
aquela hora era passat d'esta vida que él avia vista la vision.
Pere.
Molt és cosa meraveyosa ço que dius. Mas no entén con se pòc fer, cor no
ho hé esproat per esperiment, ne per rahon no puc proar ço que dius: que denant sos
uyls quax fos
Gregori.
Certanament, P[ere], criu ço que yo
res li és ha veser tota creatura, e ja tan poca no veurà de la luu, que no li sia poc
tot ço qui és creat. Cor lo sinc de la pensa, de dins, per aquela luu de la
visió, és examplat, e tant és espandit en Déu que sobiran estiga al món
e la ànima matexa del vesén és feta sobre sí matexa; enaxí que, cant és robida
en lo lum de Déu sobre sí, de dins és examplada, e, quant és suslevada
e esgarda sí matexa, veu e conex quant és breu ço que, humiliada, ne podia
compendre, ne veser, ne entendre. Lo baron, donques, qui víu l'ajustament del
foc e
lum de Déu.
Quina meraveya, donques, si víu lo mont devant sí ajustat, con, en
alt levat en lum de la sua pensa, fo fora lo món? E cant diu del món fo denant
los seus uyls ajustat, no fo lo cel ne la terra restret, mes lo coratge
del vesén fo examplat. Lo qual era levat sens trebayl, pòc veser tot cant
dins Déus és; donques, en aquela luu qui resplandí als uyls forans fo, ço és, la
luu dins la pensa, la qual al coratge del vesén, cor les coses subiranes
avia preses, mostrà con breus e estretes són totes les coses jusanes.
Pere.
Lo dupte m'és estat profitós de la tua declaració; mes, prec-te que torns
parlar del sant baron.
Gregori,
Sàpies, P[ere], que fort me sab bon recontar moltes coses s'aquest sant
pare; mes sciénment ne lex alcunes coses, per ço cor fetz d'altres entén
ha recontar. Mes
sobrepuja totz los altres miracles: que él fo clar e resplandent, cor él escrisc
regla de monges, molt nobla e molt bela, la qual mostra subtilment la
vida e les custumes d'él. Per què, si alcun vol trobar les obres del seu magisteri,
en la ordinacion de la sua regla clarament ho trobarà, cor lo sant baron
en neguna manera no pòc en altra guisa enseyar sinó en aquela que avia
viscut.
Gregori,
En aquel matex ayn que dec exir d'esta vida, él denuncià als seus frares,
qui ab él estaven, e ha alscuns qui luyn estaven, lo dia del seu sant
eximent. E manà als presens que ho tenguessen secret, e demostrà als absens
que seyal lus seria donat, quant la ànima exiria del cors, abans del seu eximent. Per
dia pujava; e
la recepcion del sant cors de nostre senyor Jesucrist. E, entre les mans dels dexebles,
sofirén los membres despoderatz, juntes les mans ves lo cel, él estec, e ab paraules
de sancta oració reté l'esperit a Déu.
En aquel matex dia que passà,
aparec a
e
sant e ves sol se
rics draps e illuminat de moltz lums; los draps ne
ne fin sobre lo camín. Éls viren
demanà de qui era la via que veÿen, e éls resposeren que no
"Aquesta és la via per la qual l'amat de nostre Senyor, Beneset, se
enaxí los frares absens viren l'eximent del sant baron per seyal, axí con los presens
ab los uyls corporals. Sepelit fo en l'oratori de sen Johan Baptista,
lo qual él avia edificat en lo loc ún avia destruïda la ydola d'Apollo.
Encare
fa Déus miracles per él en la balma qui à nom Sublat, en la qual habità
primerament, en aquels qui per bona fe ho merexen.
Gregori,
Cor l'altre dia s'esdevenc que
e per montayes, e no avia repòs de nitz ne de dies, mentre poder li
bastava. E
balma, en la qual lo sant començà fer hermitatge; e aquí entrà no
con, e aquí estec tota la nit. E lo matín ela fo axí sanada, con si nuyl
temps no fos estada orada; e aytal visc tostemps de la sua vida.
Pere.
Què és ayçò que moltes vegades en los adjutoris dels màrtirs esproam:
que més de miracles fan en los locs ún són les lurs relíquies que no fan
là ún jaen los lurs corses?
Gregori.
Là ún jaen, P[ere], los sans màrtirs, en los lurs corses no és dupte que
poden fer moltz seyals, axí con fan e mostren moltes meraveyles, e grans, en
aquels qui ab pura pensa los demanen. Mas, cor gent pegoral purien duptar
si éls són presens ha oyr, en los locs ún no són los lurs corses, e aquí
deuen majors seyals mostrar, en pensa pega e nècia pot duptar de lur
presència; mes la pensa dels quals és fermada en Déu, aytant ha més mèrit
de fe quant conex que los sans, quant que no jaguen aquí corporalment,
són aquí, emperò, per exausiment. E per ayçò dix la Veritat, per tal que acresqués la
fe als discípols: "Per cert, si yo no me
Mes, con tota cosa sia que tostemps lo sant Esperit proceïsca del Pare e del Fil, per quina
rahon diu lo Fil que él se
no
desiraven que tostemps lo vissen en carn, ab los uyls corporals. Per ayçò fo
a éls dit: "Si yo no me
cors, que vesetz e amatz molt carnalment, no
amor d'esperit, e, si no cessatz mi veure corporalment, nuyl temps no apendretz
mi amar esperitualment."
Pere.
Molt me plau ço que dius.
Gregori.
Posem-nos
dels altres, calan entretant, resebam força de parlar pus virtuosament.
Esplegat és lo segon libre del
Tercer
Dementres que yo entén als pares qui foren de nostre veÿnat
fort prop, yo avia lexatz los fetz hó miracles dels majors,
en tant que semblava que yo agués dat a oblit de Paulín,
bisbe de la ciutat de Nola, en Campaya, lo qual trespassà,
per virtut e per temps; moltz dels quals yo hé feta memòria. Mes ara me
a les primeres coses, he abreujar-ho é aytant con pusca.
Enaxí con
los fetz dels bons se solen manifestar pus tost als semblans, als nostres
antics anans per los exemplis dels justz, lo famós e
honrable baron fo manifestat, e la sua meraveyosa obra anà per ensejar los
lurs estudis; a la reverència dels quals me covén axí certanament creure con si
yo matex ab mos uyls ho vis.
Gregori, primer capítol.
Con, en lo temps dels vuàndels, Ytàlia fos en les partides de Campaya
despoblada, e moltz fossen d'esta terra transportatz en la region
affricana, lo baron de nostre Senyor, Paulín, tot quant avia ne aver pòc de
son bisbat, donà als catius e als freyturoses, en tant que res no li romàs.
E, cant tot ne fo anat,
del rey dels vuàndels tenia lo seu fil catiu, e pregà lo baron de
Déu que li pagàs la resamença, si per aventura lo senyor la volia resebre.
Mes
lo baron de Déu, diligénment querén què pogués donar a la fembra, e con no
trobàs res que dar li pogués, respòs-li: "Fembra, no hé res que dar te pusca; mes
prin mi, e digues que yo són ton catiu, e liura mi en loc de ton fil al seu seyor."
Cant la fembra oý ayçò, tenc-se per escarnida, e cuydà
tan gran senyor, que ho dixés per escarn e no per compassion; e axí, con él fos molt
bel parler e molt bon clergue e bon letrat, cortesament dix a la fembra
que cresegués ço que él li dehia, e que no duptàs de liurar lo bisbe en loc de
son fil.
Endós se
fil, e soplegà-li que li retés son fil; la qual cosa quant lo senyor ho oý, con
fos plen de supèrbia e dels gogs d'esta vida imflat, no
fer, no neguex oyr. Aprés la vídua li dix que li agués pietat e que
retés, e que resebés, en loc de son fil,
l'ome, e víu que fo bel hom e de bela cara, e demanà-li quina art avia;
e
plac molt al senyor, e resebé
E la
vídua, tota pagada, tornà-sse
qui era genre del rey, entrava sovén al ort, e ac fort privat son ortelan,
e autà
criave
delit. E Paulín cascun dia portava-li, a la taula, de les erbes e de les fruytes
del ort, e prenia son pan e tornava-se
E
faràs, e prin-te garda con deges regir lo regne dels vuàndels, cor lo rey morrà
en breu." E lo rey amava molt aquest seu genre sobre totz los altres; per la
qual cosa lo genre dix al rey ço que
dit e demostrat. Al qual respòs lo rey: "Yo volria veser aquex homen." Al qual
respòs lo genre: "Què te
erbes verdejans al dinar; e, axí, yo
per tal que
E cant lo rey se fo assegut
al dinar, Paulín aportà del seu labor de les erbes del ort; lo rey lo
e tot s'estrementí, e apelà son genre, senyor de Paulín, e revelà-li
que encare no li avia volgut dir. E dix-li: "Ver és ço que às oÿt, cor aquesta nit,
per sompni, yo víu seser jutges contra mi en cadires, entre los quals era aquest;
e levaven-me la senyoria que avia tenguda, per lur sentència difinitiva. Mes sàpies
quin hom és, cor yo no creu que aquest hom de tan gran mèrit sia hom
populat."
Adonques lo genre del rey pres, a
de quina condició era; al qual Paulín respòs: "Yo són ton esclau, lo
qual resebist en loc del fil de la vídua." E, con ab gran instància él lo requesés
que no li dixés qui era are, mes que li demostràs qui era estat en la sua
terra, e con ayçò li agués tornat moltes vegades e él lo
conjurat, lo baron de Déu, axí con hom forçat, e vesén que negar no
bonament, dix-li que era estat bisbe; de la qual cosa, can son senyor oý,
fo fort espaventat e ac gran paor. E molt humilment li dix: "Demana tot ço
que vuyles, per tal que ab honor te
dix: "Un don me potz donar, e aquest te deman: que totz los catius del meu
bisbat enfranquesques e alargues." E, aytan tost, totz cans en tota Àfrica
ne foren trobatz, li foren retutz; encare li donà naus carregades de forment
e altres coses, e ab gran honor él lo
Aprés pocs dies
lo rey del vuàndels morí, e la seyoria, la qual a sa dampnació e a correcció
dels fasels avia, per ordinació de Déu él perdé. E axí fo complit ço que
servidor de Déu, Paulín, avia dit. E él, qui sí matex solet avia liurat a servici,
ab moltz tornà a libertat, ressemblan aquel qui resebé forma de ser per tal
que nós no fóssem sers de peccat; les peades del qual seguén Paulín, a temps,
per son plaser e per son voler, se féu sér solet, per tal que puxes fos franc ab moltz.
Pere.
Can og ço que no puc ressemblar, més me plau plorar que res dir.
Gregori.
Del passament d'él és escrit, en la sua esgleya, que, con él fos
de fort gran dolor de costat turmentat, venc a la fin, e ac là ún él jahia tan
gran terra trèmol que totz aquels qui y eren exiren de seyn. E axí aquela sancta ànima fo
de la carn solta e desliada. E axí apar que totz aquels qui viren la mort de sen
Paulín agren sobre gran paor. Mes, cor aquesta virtut de Paulín, que avíem dita
dessús, és molt precordialment e íntima, ara, si
miracles dels altres sans pares; los quals són ja en conexença de tans religioses
barons que d'éls en neguna manera no pusc duptar.
Gregori,
En lo temps dels gotz, con Johan, benoyrat bisbe d'aquesta
ciutat romana, a Justinian, antic príncep e emperador, venc en les partides
de Coríntion, e ac mester bèstia per son cavalcar, la qual cosa
de la terra ac
fort plan, él li prestà entrò que n'agués trobat qui li fos bon, e puys que
li fasés tornar al cavaler lo seu. E cant la dona sa muyler volc pujar sobre
caval, lo caval no ho volc soferir, ans gità peus, e començà a nielar e a mostrar
que meynspreava la dona, lo qual molt susaument avia custumada de
portar, ans rebujave que sobre son dors fembra no montàs, lo qual avia portatz
los membres de tan honrable baron. La qual cosa, quant lo cavaler, marit de
la dona, sebé, tramès lo caval aytan tost al honrable baron, e demanà-li, per especial
don, que él resebés lo caval, lo cal caval era per miracle a son cavalcar apropriat.
E cant lo dit sant pare entrà en Constantinoble, e fo a la porta qui s'apela
Porta d'Or, tot lo poble li exí ab lums, e totz pregaren-lo que a
li presentaren retés la vista. A la preguera dels quals, él posà les mans sobre los
uyls del cec, e aytan tost, per la imposició de les sues mans, fo illuminat.
Gregori,
Aprés poc de temps, per faenes dels gotz,
lo benoyrat baron Agapit, bisbe de la ciutat Romana, anà al emperador
Justinian, e, quant fo en les partides de Grècia, fo-li presentat
e escaçan, qui no
parens e
Déu, diligentment, lus demanà si avien fe de la sua cura; e éls resposeren que,
en la virtut de Déu e en la actoritat de sen P[ere], avien ferma esperança, la
cal él tenia. E cant oý ayçò l'onrable baron, posà
lo sant baron a Déu tot poderós lo sant sacrifici en l'altar. E cant fo del altar
partit, près l'escaçan per la man e, en presència de tot lo poble, él lo dreçà; e aprés,
con él li mesés lo cors de Jesucrist en la boca, lo ligam de la lenga li fo desliat,
la cal avia estada muda lonc de temps. E totz foren fort meraveylatz,
e de gog començaren a plorar, e les lurs penses foren en gran paor e en
gran reverència, con éls vissen que Agapit, papa, agués feta aytal meraveyla per
virtut de Déu e per actoritat de sen P[ere], de qui él era loctenent.
Gregori,
En temps del dit príncep, con Daci, bisbe de Milan, per
faenes de la fe anàs a Constantinoble e entràs a Corinti, e con aquí
quesessen larga casa a hostelejar, en la qual posqués caber él e tota la sua
compaya, e apenes ne trobassen, él víu
manà que aquí li apareylàs hom hostal. E los habitadors del loc dixeren-li que
per res aquí no posàs, cor per moltz ayns lo demoni la possehia: "E per aycò no y
està nuyl hom." A la qual cosa l'onrable Daci respòs: "Per axí hi vuyl yo més
posar, cor lo maligne esperit l'à envejada e à
Aquí féu apareylar son hostal, e sol no duptà les batayles del demoni,
ans hi entrà segurament e ardit.
E quant fo hora queda, con lo baron de Déu
dormís, l'entic enamic, ab grans critz, començà rugir a forma de leon, balar
a forma de bestiar, bramar a forma d'àsens, siular axí con a serpens, groyir
axí con porcs; e, en aquestz critz, Daci se despartà, e levà
començà a cridar contra l'enamic, e dix-li: "Ay, malvat, fort t'é pres ben, cor tu
és aquel qui dixist: "Yo posaré la mia sehia a Aguilon, e seré semblant al Altisme"!
Vet que per la tua supèrbia és fet semblant a porcs he a altres bèsties; e tu,
qui volies no dignament ressemblar Déu, vet que ressembles dignament les bèsties
a la veu." E
si fer se pot, en tant que puys en la casa no entrà; e axí depuys fo habitació
de fasels, cor, per ço cor
se
Ara calem de les coses antigues e parlem d'aqueles qui són fetes
en nostre temps.
Gregori,
Per testimoni de moltz dignes de fe, és certana cosa ço que diré de Sabín,
bisbe de la ciutat de Canosín. Lo dit baron perdé la vista per veyura, en
tant que res no vesia; e
de prophecia, e, cor no ho crehia, volc-ho proar. E, con lo rey vengués en aqueles partides,
lo bisbe lo convidà; e, can foren entran de taula, lo bisbe e
a prop, e, quant aquel qui servia volc donar a beure al bisbe, susaument lo rey estès
la man, e près la copa en loc del escuder, e liurà-la al bisbe, per tal que esproàs si
bisbe, per esperit de prophecia, ho conexeria. Lo baron de Déu resebé la copa e, no vesén lo
servidor, dix: "Visca la man del rey!" De la qual paraula lo rey, alegre, ac vergoya, car fo sobre
pres; mas, emperò, fo alegre, car avia trobat ço que queria.
Lo sant baron visc
lonc de temps, e
diners al escuder del bisbe que cant li deria a beure, que mesclàs lo verín en la copa.
E axí ho féu; e quant li tenc la copa denant, e la li volc metre en la man, l'onrable
bisbe li dix: "Biu tu axò que
e ac tanta de vergoya que més amà aquí morir que si esperàs què fera d'él; e axí
con él se volc posar a la boca la copa de verín, lo baron de Déu li ó vedà, e dix-li:
"No la begues; dóna-m'ó , que yo ho beuré. E vé-te
t'à donat, que yo bec lo verín, mas no serà él bisbe." E lo bisbe se seyà, e bec segur lo
verín; e aquela matexa hora l'ardiaque, qui era luyn d'aquí, morí, axí con si per la boca
del bisbe lo verín entràs a la boca del ardiaque; al qual si verín corporal defalí,
no ho féu verín de sa malícia, en l'esgart de Déu, qui
Pere.
Coses de gran meraveyla són aquestes, e de gran espavent.
Gregori,
Pere, no
de Narniensi. En aquel matex temps dels gotz, con lo dit rey Tòtila vengués
a la ciutat de Marines, l'onrat baron Daci, bisbe del loc, li exí a carrera;
e, con lo dit bisbe agués la cara fort roja, lo rey cresec que aclò li vengués per
trop boure, no pas per natura, e meynspresà
demostrà qui era lo baron qui per lo rey era meynspresat. Cor aytan tost lo
demoni entrà en lo cors d'un escuder del rey, a vista del rey e de tota la sua
host, e
lo rey, e
del escuder, en guisa que puys no y tornà. Per la qual cosa lo dit rey estrayn
ac en gran reverència lo baron de Déu, lo qual avia aüt en meynspreu per rahon
de la cara.
Gregori,
Dementres que
ço que la divinal misericòrdia demostrà en Andreu, bisbe de Fons; he hé gran
desig que aquels qui ho ligeran ne façen lur prou, per tal que aquels qui deÿquen
lur cors a continència, no assagen habitar ab fembres, cor aytant con la
cosa cobesejada està pus aynada, aytant és pus prop lo decaÿment ves aquela
cosa. Ayçò és cert que
Aquest
honrable baron, con menàs vida complida de moltes virtutz e servàs sí matex,
en altesa de continència, sotz garda sacerdotal,
fos bisbe avia ab sí, e, quant fo fet bisbe, féu-la estar ab sí, cert de la sua continència
e d'ela; per la qual cosa l'enamic ques entrament de temptació en lo seu
coratge, cor començà-li a presentar devant los uyls de la sua pensa la semblança
d'ela, per tal que començàs cogitar viltatz.
de Campaya, e venia-sse
posar la nit, e anà
avia nom Apollo; e, con espaventat del loc, qui era estat deÿcat a demonis, quant
que no agués fe en la creu, ab lo seyal de la creu él sa seyà. E a hora de myja
nit, con fos espaordit, cor era sols, no podia dormir, per què estava tot esveglat.
E, soptosament, él víu gran compaya de demonis qui venien e servien
a
de conte totz los altres, que cascun dixés ço que avien fet. E cascun dix ço que
avien fet contra los bons.
A la fin, venc-ne
la semblança de la fembra qui estava ab él en lo coratge del bisbe Andreu,
e que
per pagat d'aquest, cor gran profit esperava d'ayçò, en ayçò que la ànima del sant
hom pogués enderrocar en peccat. Aprés, lo demoni qui ayçò avia dit, hi ajustà
més: "Sapiatz, senyor, que yo tiré ir la pensa del bisbe en ayçò: que en
lo dors de la fembra donà
que fos diligent en aquest fet, per tal que
Lo jueu víu e oý tot ayçò, e ac assatz de paor. E
altres, dix: "Qui és aquel qui là jau? Con hic és gosat entrar? Vejatz qui és."
Anaren-hi e esgordaren-lo fort diligénment; e viren que seyat s'era ab lo seyal
de la creu, e estegren fort meraveylatz. E dixeren: "Mala cosa és aquesta! Mala
cosa és aquesta! Vexel buyt e seyat." E aytan tost desparegren.
E lo jueu, qui
ayçò ac vist, aytan tost se levà d'aquí, e cuytosament anà-sse
trobà
bisbe, envergoyit, no li
gitatz sos uyls sobre aquela fembra qui estava en la sua casa, e con lo bisbe
li ó denegàs, encare lo jueu li dix: "Per què ho denegues, que anit venguist
a ayçò: que ab la man li donest derrera en les espatles, ab escalfament d'amor?"
E lo bisbe, qui ayçò oý, tenc-se per sobreprès, e humilment atorgà ço que primerament
avia erguylosament denegat. Al decaÿment e a la vergoya del qual lo
jueu donan conseyl, recontà-li ço que avia vist ne oÿt en lo capítol dels demonis.
E cant lo bisbe ac oÿt ayçò, mès-se en oració: e, cant fo levat de la oració, anà-sse
a la sua casa, e aytan tost, no tan solament gità fora aquela fembra, ans ho
féu totes cantes n'í estaven. E en lo temple ún aquel jueu avia vista la vision
dels demonis, él féu oratori de Sent Andreu apòstol, e aytan tost él fo deliurat
de la temptacion complidament, e convertí lo jueu. E enaxí fo fet, que mentres que
jueu ac cura de la salut del altre, él venc a la sua pròpria; e d'equí venc que Déus tot
poderós tirà la
Pere.
Les coses que dites às, em donen paor e espaventament.
Gregori.
Per cert, P[ere], axí s'avén a fer: que tostemps ajam bona confiança
de Déu, e ajam gran paor de la nostra malautia. Nós avem oÿt del cedre de paradís
que és percudit fortment mas emperò no és arrancat, per tal que a nós, frèvols, del
seu comoviment nasca paor, e del seu estament nasca confiança de no perir.
Gregori,
No ha gayre de temps que morí
l'onrable baron Costanç, d'Equino, qui avia esperit de prophecia. Lo qual fo
request per los ciutadans, lo dia de la sua mort, qui seria bisbe aprés él; als cals
él respòs per esperit de prophecia: "Aprés Costanç, serà bisbe
elegiren en bisbe Andreu, diaque del dit bisbe, qui avia pensat de les bèsties
ça enrera; e, aprés aquest, elegiren Jovín, qui era estat lavaner en la ciutat,
en lo temps del qual la ciutat fo destruÿda, qui per barbres, qui per pestilències;
aprés del qual no y ac pastor, cor no y ac pòbel qui
Gregori,
Ja no calaré ço que sabí per relació de Venàncio, bisbe
de Lunes, honrable baron, qui l'altre dia me contà que en l'esgleya de Luca,
qui li era prop, ac
virtut. Recontà-me
del loc.
Per aquel loc passa
tant, que exia de son loc e destruÿa totz los camps e les viyes de la terra;
e per aquela ayga los habitadors del loc trebaylaren molt, e faeren gran mession
que la faessen passar per altre loc; e no
la via acustumada.
E cant lo baron de Déu, Frigdian, víu ayçò, ac gran
compassion de la pèrdua de la gent, qui avien perdudes totes lurs terres; e près
petit, que él se féu, e anà-sse
oració, e manà al fluvi que
li foren vyjares, aytan tost l'ayga lexà la via acustumada e tenc la via
del rastel, derrera lo sant baron; e, lexan de tot en tot la via acustumada,
e per la via del rastel, féu son torrent, per lo qual tota l'ayga passà, e puxes
no féu mal a les terres ne a les viyes.
Gregori,
Lo dit Venàncio me contà altre miracle, e per altres ho sabí per cert:
que a Plaença fo
de la sua riera e que avia compreses totz los camps de l'esgleya e totes
les terres de costa, per què los homes no aurien de què visquessen. E cant
lo bisbe Savín oý ayçò, él dix al diaque: "Vé-y e digues-li: "Mane
que
a riure, e meynsprear he escarnir lo dit bisbe; e lo bisbe, qui víu ayçò
que
bisbe e ssér de nostre senyor Jesucrist, tramet aquest monitori a Pado,
fluvi: "Man-te, en lo nom de Jesucrist, que d'aycí anant no isques de ton
loc, ne entres en aquestz camps, ne destroesques les terres de l'esgleya""; e puxes
manà al notari que gitàs aquest escrit dins lo fluvi. E
près la escriptura e gità-la en lo fluvi; e aytan tost l'ayga s'ajustà en lo
loc acustumat, e axí de les terres de l'esgleya e de les altres, axí con lo sant
manà, e puxes no
En la qual cosa, P[ere], la durícia dels
desobediens és confusa, en ayçò que
en la virtut de nostre senyor Jesucrist, obeý als manamens del sant baron.
Gregori,
Cerboni, baron de vida honrable,
bisbe de Populònia, donà gran prova de la sua santitat en aquestz
nostres dies; cor, con él fos fort encès a hospitalitat,
alberc cavalers qui passaven per aquí, los quals amagà a gotz qui sobrevengren.
La qual cosa quant fo denunciada a Tòtila, rey malvat dels gotz,
enflamat d'oradura de crueltat, féu amenar lo dit bisbe, pres, a Meroles,
qui és prop d'aquesta ciutat de
de totz, féu-li destacar orses qui
malvat rey, e gran multitut de poble s'í ajustà. Lo dit bisbe fo amenat
en lo mig, e destacaren
los membres del sant bisbe, perquè lo malvat coratge del rey fos sadolat.
L'ors exí de la fossa, e a gran córs él se
mes aytan tost li oblidà la sua malesa, e, ab lo cap clin, humilment començà
a lepar los peus del bisbe, per tal que manifestament fos donat a entendre
que devés lo sant baron los coratges dels homes fossen ferms,
e
Adonques
lo poble, qui era vengut a esgordar la mort del bisbe, és convertit ab grans
critz, donan a él reverència, e
ab lo qual ha Déus axí obrat, que él, qui primerament no volia Déus seguir
en gordar la vida del bisbe, almeyns lo seguís a gordar la bèstia mansa.
Moltz viuen encare qui ayçò viren.
Del qual bisbe me contà Venàncio, bisbe
de Lunes, altre miracle. Él se féu fer son sepulcre en l'esgleya de Populònia;
mes, quant les géns dels longobartz entraren en Ytàlia, e destruïren tota
la terra, lo dit bisbe se
malautia; e, quant s'acostà a la mort, manà als clergues: "En lo meu sepulcre,
que
"Pare, con te porem nós sepelir ne portar là? No sabs tu que
tota aquela terra?" E él respòs: "Là
tost me sepelitz, e tost vos en partitz." Quant lo sant fo passat, los clergues
meseren lo cors en
se partiren de là, soptosament se mès pluja, qui
a Populònia, qui n'és luyn
ora de la nau, mes dins la nau no
fort gran e ràbesa. Enaxí los clergues vengren al loc, e sepeliren lo cors
del lur bisbe, e cuytosament tornaren-se
la mar, que
per què apar que
esdevenc aprés la sepultura.
Gregori,
Aquest miracle que hé comtat de la pluja fo mostrat en reverència
d'un altre bisbe; encare és viu
bisbe de l'esgleya Utricolensi, lo qual no avia alcuna offensa al
rey Tòtila, quant sabé que a les sues partides s'acostà ab la sua host, ac
cura que al dit rey tramesés per sos clergues presens, per tal que asusaujàs
la ràbia del seu cor, si podia. E cant lo rey víu los presens, no
ans manà que
anaren, e
del qual no exís. E quant ayçò fo fet, con lo sant baron estagués dins
lo cercle, e les compayes fossen entorn d'él, soptosament vengren trons,
e lamps, e pluja, e tempestat tan gran, que les gardes no ho pogren soferir;
e, emperò, dins lo cercle ún lo bisbe era enclòs no
Per lo qual miracle la pensa del rey donà gran reverència al dit bisbe,
enclinada la pena e
obrà miracles, del seu poder, per los meynspresatz, contra les erguyoses
penses dels carnals, per tal que aquels qui superbiosament se leven contra
los manamens de veritat, sien per los humils abaxatz.
Gregori,
Floric, de vida honrable, me contà l'altra dia
memòria, dién: "Herculan, baron sobre sant, nodriç meu, qui fo
bisbe de Perosa, de monge que era fo fet bisbe. En temps del rey Tòtila malvat,
los gotz tengren Perosa assatjada per
moltz dels habitadors se
presa."
"E
li faés saber què volia que faés del bisbe ne del poble. E
col tro al talon del bisbe levàs
poble auciés a tayl d'espasa. Adonques lo comte manà lo bisbe Herculan sobre
lo mur de la ciutat, e féu-lo escapçar; e puxes levà-li
col tro al talon, e gità lo cors fora del mur. Alscuns, forçatz per pietat humana,
tornaren lo cap al cors, e sepeliren-lo ab lo cors d'un petit enfant,
qui era aquí mort."
"Aprés la destruccion de la ciutat
rey assegurà tot hom qui fos fuyt, e que tornassen en ço del lur. Los
quals, can foren tornatz, avén memòria del lur bisbe, cercaren ún era
sepelit, per tal que
trobaren, la terra cavaren, lo cors del enfant vermenós trobaren; lo
cors del bisbe fo axí fresc con si lo matex dia hi fos posat. E encare fo
major meraveyla: que
de tayl, e tot lo cors e
mort a glay, ans que fos passat en son lit."
Pere.
Qui és que no
dels vivens?
Gregori,
En los primers temps dels gotz, costa Espolet fo Ysaac, hom de meraveyosa
virtut, qui visc quax entrò a la fin dels gotz; lo qual
conegren moltz dels nostres, e majorment l'ac privat la sancta vergen Gregòria,
qui està en esta ciutat romana, costa l'esgleya de Sancta Maria vergen tostemps.
La qual Gregòria, con volgués servir a Déu en sa puritat, e sos parens li
volguessen donar marit, e ja fossen a l'esgleya per les noces a fer, ela
fusc al dit baron Ysaac, e él la defès, e ela ac l'àbit e la vida que desirava,
la gràcia de Déu aydant. La qual, cor fusc a espòs en terra, fo digne que agués espòs
en lo cel.
Moltes coses apresí del dit baron Ysaac, per relacion del honrable
pare Heleuteri, qui
no fo natural de Ytàlia, mes yo
estant. Cant primerament venc de les partides de Síria a la ciutat d'Espolet,
entrà-sse
estar dins l'esgleya de nitz e de dies. E aytan tost posà
qual estec continuadament
gardes, plen d'esperit de supèrbia, d'açò de què degra fer son profit, féu son don,
cor cridà que aquest orava per tal que fos vist per les géns, e dix-li moltes
vilanies, e aprés donà-li gran gotada e, aontadament e vilana, gità
l'esgleya, axí con ypòcrita. Mas en continent l'esperit maligne lo près, e devant
lo sant lo gità en terra, e
m'ic gitarà!" Lo nom del baron pelegrín no era aquí per nuyl hom sabut,
mes lo demoni lo manifestà. E aytan tost lo sant se gità sobre l'endemoniat,
e
Tan tost sabé hom per la ciutat ço qui era estat
fet en l'esgleya, e tot hom, de peu e de paratge, homes e fembres, corregren
e preseren lo baron, que
alous en què edificàs monestirs; altres li presentaven
moneda, soplegan-li que aquí romasés. Mes lo baron de Déu res de tot ayçò
no
desert, e aquí féu
desirar vida eternal, e, sotsmeses al seu magisteri, donaren-se al
servey de Déu. E los discípols, vesens que
edificar monestirs e possessions de què visquessen, enujaven-lo que les presés;
mes él, diligénment gordian de la sua pobresa, tenia la sua fort sentència,
e deÿa: "Monge qui vol possession en terra, no és monge." Enaxí, certanament,
temia perdre la securitat de la sua pobretat, con rics avars solen gardar
les lurs riqueses, tro que per força les àn a lexar. Aquí resplandí la sua
vida, per esperit de prophecia, e per moltz miracles als habitadors de prop e de luyn.
Un dia, al vespre, féu gitar axades en l'ort del monestir; la nit, él se levà,
ab los compayós, a les matines, axí con s'avia acustumat, e, aprés matines,
él dix als discípols: "Anatz e apareylatz de dinar als obrés qui caven en
l'ort, per tal que sia apareyat al dia." E, quant fo dies clar, él féu aportar la
vianda que avia feta coure, e ab los frares él se
aytans cavadors con hi ac fetes gitar axades. Cor ladres eren entratz
en l'ort, e, quant foren aquí mudà
les axades, e cavaren tota la nit, tro lo baron de Déu venc, e arrancaren
tot l'erm qui y era. E axí con lo baron de Déu fo entrat en l'ort, él lus dix:
"Frares, alegratz-vos; molt avetz trebaylat; posatz-vos e dinatz-vos." Los homes
menjaren assatz, e, can foren sadols, él lus dix: "No façatz mal vuyl més,
e tota via que res quiratz del ort, demanatz-ho, que hom vos en darà a vostre
plaser; e lexatz-vos d'amblar." E puxes carregà
E axí fo fet, que aquels qui eren vengutz per fer mal al ort, ab loguer
de lur trebay, e plaser, del ort axiren sens mal a fer.
Altra vegada, li vengren pelegrins totz despuyatz, e demanaren-li que
vestís. Lo sant hom dolçament los escoltà, e puys sonà a
e dix-li: "Vé en aquela selva, e en aytal loc tu trobaràs
e aporta les vestadures que y trobaràs." Lo discípol Servan axí ho trobà,
con lo seu masestre li ac dit, e amagadament la roba aportà al masestre;
e
Aquests gordaren, e veseren que les lus vestadures eren, e ab gran
vergoya preseren ço del lur, cor ab falsia querien les vestadures dels altres.
Altra vegada,
dos cabaçes de viandes. Lo macip li
Lo baron de Déu resebé aquela ab gran plaser, e féu-li moltes gràcies,
e amonestà lo macip, dién: "Gràcies fas al senyor, mas gorde
no
gorde
si era ver ço que
tot lo cabaç, axí con lo sant li avia dit.
Aquest baron era molt ben dotat
de virtut de abstinència, de meynspreu de les coses temporals, d'esperit de prophecia,
de continuació de oració; mes avia
a vegades li venia
que fos aytal.
Pere.
Què vol dir açò? Aquesta alegria ¿prenia-la ab son vol, o, con fos plen
de tantes virtutz, venia-li mal son grat?
Gregori.
Pere, gran és la dispensació de Déu, e sovén s'esdevén que en aquels en qui
dóna los majors dons, alscuns petitz no
en sí alcuna cosa de reprehension; per tal que, cant desigen ésser perfetz, e no
ho poden ésser, e trebaylen en ayçò que no àn resebut, si ben s'í fan lur poder,
que no
no àn los grans béns, pus que en sí matexes no poden
vençre los pati[t]s vicis que en sí àn. E d'aycí és que, quant nostre senyor Déus tot
poderós ac amenat lo poble en terra de promissió, consumà e destruí totz los poderoses
adversaris seus, e lexà estar lonc de temps los filisteus e
per tal que, axí con és escrit, "esproàs Israel"; que a aquels a qui donà grans dons, alscuns
petitz lus denegà de donar, per tal que tostemps agen contra qui façen batayla,
e, ben quant auran vençut los grans enamics, no
encare lus donen trebayls e enugs enamics de poder. E és gran meraveya
que
per tal que
que quer e no
Mes quina meraveya
és ço que dien d'aquest hom, con aquela region subirana aja soferit tan
grans dampnatges en alcuna partida dels seus ciutadans, e en altra partida
aja estat fort, per tal que
los altres per erguyl ésser caütz, e éls mateys estaguessen aytant pus fortment
con estarien pus humilment? En aquels, donques, profitaren los dampnatges
de la lur regió, és en partida fortificada per la destrucció sua en alcuna
partida. Axí
vegades ha sobre grans goayns és per petit don servada.
Pere.
Molt me plau ço que dius.
Gregori.
Are
region; e tu no duptes de les paraules del dit Santulo, sant prevera, con la
vida e la sua fe sàpies.
En aquel temps avia en la província de Núrsia dos
barons, semblans en vida e en àbit, dels quals la
e
de virtut, e fahia tot son poder de tirar a Déu moltes ànimes per la sua
preïcació; e Florenç tenia vida de simplicitat e de oració.
Prop d'aquí avia
monestir qui avia perdut son abat per mort, e
dit Eutici, lo qual près lo regiment del monestir, e regí
los discípols a estudi de sancta conversació. E, per tal que
avia primerament estat no romasés sol, lexà aquí l'onrable baron Florenç;
en lo cal loc, con estagués sol
que li donàs alcun solaç qui ab él habitàs. E, cant hac complida la sua oració, aytan
tost exí defora, e trobà denant la porta
fort humilment, en tant que no mostrà poc ne molt de feror, ans donava a
entendre que él era vengut per fer lo servey del hom de Déu; la qual cosa conec
aytan tost lo baron de Déu.
E avia en la sua cella
avia qui les li menàs a la pastura ne les gordàs. Manà al ors que les
li menàs a la pastura e que les gordàs, e que a sesta les tornàs; e
manament del baron, que près offici de pastor; enaxí que
avoyes que avia acustumades de devorar. E cant lo sant dejunava, e li
manava que a hora de nona vengués, e axí ho fahia; e cant lo baron li manava
que vengués a sesta, él venia a sesta; e cant li manava que vengués a nona,
él venia a nona, e no abans ne pus tart; enaxí, que en totes coses era obedient
al baron de Déu.
Ayçò durà lonc de temps. E
resplandir a glòria, d'aquí, per enveja, los perverses pren e roba a pena.
del dit honrable Eutici agren gran enveja que
e aquel qui era romàs sol aparegués gloriós per tan gran miracle; aucieren
lo dit ors. E, con l'ors no vengués a sesta, axí con solia, lo dit baron Florenç
estec anxiós del seu ors, e esparà
l'endeman matín; e anà
ho avia fet, trobà que
él fo molt torbat, e més del peccat dels monges que de la pèrdua de la bèstia.
E cant Eutici sabé ayçò, anà
dolor, dix denant Eutici: "Yo hé esperança en Déu que en esta vida, a vista de tot
hom, ne cobraran goardon aquels qui
no
qui aucieren l'ors, foren feritz de malautia terrible, en tant que
lus podriren, e axí moriren. Del qual fet lo baron de Déu, Florenç, fo fort
espaventat, e ac gran paor, cor avia mal dit dels monges; e tostemps de la
sua vida plorà, cor era estat exausit, e cridava que él era homicida d'éls.
La qual cosa cresem que Déus tot poderós ha feta per tal que
simplicitat per neguna dolor no gosàs d'aquí avant gitar d'art de malediccion.
Pere.
E és axí gran peccat si, fort iratz, malaÿm alcun?
Gregori.
Per què
que
greu la colpa qui departex hom del regne de Déu.
Pere.
E si per aventura no diu maledicció per malícia, ans ho fa per leugeria
de lenga?
Gregori.
Si per lo jutge dreturer paraula ociosa és represa, quant més la noÿble!
Pense
si aquela paraula és digne de pena qui no ha bontat de profit.
Pere.
Atorc tot ço que dius.
Gregori.
Aquest baron de Déu féu altre miracle que no deg calar. Con la sua fama
de luyn s'escampàs,
a les sues oracions; e, con fo costa la sua cella, trobà tot lo loc plen de serpens
sens nombre, de què ac sobre gran paor, e cridà: "Servidor de Déu, prega Déus per
mi!" Era adonques fort serèn e fort clar. Florenç axí fora de la cella, e levà los
uyls al cel, e estès les mans que Déus levàs d'equí aquela pestilència; aytan tost
començà a tronar, e
mortes, dix: "Senyor, les serpens às mortes; qui les hic levarà?" E aytan tost
vengren aytans aucels con hi avia serpens, qui les se
no n'í romàs.
Pere.
De quina virtut e de quin mèrit fo aquest, qui axí avia Déus a son voler!
Gre[gori]
Denant la singular mundícia de Déu tot poderós, e denant la simpla natura
sua, gran poder ha, P[ere], mundícia e simplicitat de cor humanal. E
seus servidors, departitz de temporals negocis, qui no saben parlar paraules
ocioses, ne escampar lur pensa per paraules, e qui
aytals, certanament, acaben denant totz altres exausiment de lur creador,
e acaben ço qui volen ab él. E és ayçò per ço cor són, en quant fer-se pot, per
la puritat cordial e simplicitat de cogitacion, a éls semblans e concordans;
mes nosaltres, mesclatz ab les géns populars e seglars, dementre que sovén
parlam paraules ocioses, e a vegades greument noÿbles, la nostra boca és
feta luyn a Déus tot poderós; aytant con més s'acosta a aquest món, fort som
manatz abax, dementre que, parlament continuat, nos mesclam ab los seglars.
La qual cosa diu clarament Isaÿas, quant, aprés ac vist lo rey, senyor de les
hostz, reprèn sí matex dién: "Malediccion és a mi cor hé calat, cor yo són
baron ab labis legs." E assigna rahon per què ha los labis legs, con aprés diu: "Yo
estic al mig del poble, qui ha los labis legs e pudens." Lo propheta avia dol cor
avia los seus labis legs, e puys declarà d'ún li era venguda esta legesa, can diu
que estava en lo mig del poble qui avia los labis legs.
Cosa és fort difícil, qui
envides se pot fer, que lenga dels seglars no soy la pensa; la qual cosa, cor
con a éls nos enclinam a parlar alscunes coses, poc a poc acustumatz a aqueles
paraules que primerament reputàvem no bones ne beles, naguex ab plaser
tenem, en tant que puys no
cor de grat nos hi som acustumatz. Con, emperò, per condessension dels seglars
hi siam vengutz, e fa
e de les paraules venim a greuges e pesàs, e la nostra boca aytant
meyns és exausida en pregueres e en oracions per Déus tot poderós, en cant
més és ensutzada per fol parlar. Cor escrit és: "Aquel qui gira la oreya,
que no oja la lig, la sua oració serà abhominable." Quina meraveya si
demanam e tart som oÿtz per Déu, pus que no volem obesir als seus
manamens, hó, si ó fem, és a tart? Con, donques, obeyrà él als nostres precs,
si nós no volem obesir als seus manamens? E quina meraveya és si Florenç
fo tost exausit en la sua preguera, qui avia obesit a Déu en los seus
manamens?
Pere.
No hé res que pusca respondre a manifesta rahon.
Gregori,
Eutici, qui avia estat compayon del dit Florenç en la via de Déu, més
resplandí aprés la sua mort en virtutz de miracles. Cor moltz
miracles ne conten los ciutadans, entre los cals n'í ha
lo qual durà entrò al temps dels gotz. Tota via que era gran secada, los ciutadans
prenien la sua gonela, e, denant nostre Senyor, ab oracions la levaven,
e puys portaven-la per los camps, e aytan tost avien bastament de pluja.
En què aparia de quin mèrit e de quina virtut avia de dins aquela ànima, con la
gonela del seu cors la ira de Déu defores apagava.
Gregori,
Poc de temps ha, en Campaya, en lo mont de Marsic, Martín, molt
honrable, lo qual féu vida hermitana, e per moltz ayns estec
en
que tan tost con él fo en aquel forat amagat, laÿns en la roca començà
axir font d'ayga, no més ne mey[n]s sinó aytanta con él n'avia mester.
En la qual cosa Déus tot poderós demostrà quina cura avia del seu servidor,
al qual fasia aytal gràcia con al poble féu en lo desert.
Mes l'entic enamic
ac gran enveja de les virtutz d'él, per què féu son poder que
axí con s'à acustumat de destorbar tota bona obra; él entrà al cors de la
bèstia amiga sua, d'una fort gran serpent, e entrà en la balma ab grans
ciscles e siules e ab fort grans critz, e anà
en tant que cant él jasia, ela, serp, de costa li jasia, e quant él se levava, ela,
serp, se levava. Mes de tot ayçò lo baron de Déu no
ans moltes vegades li posava adés lo peu, adés la man, en la boca e dehia-li:
"Devore
E, cant ayçò ac durat contínuament
tan gran, e tenc-se per vençut, e axí
lo pug aval, a trencacols; e gità tant de foc per la boca que totz los arbres
cremà de tota la montaya. La qual cosa li féu fer, mal son grat, nostre senyor
Déus, per demostrar quin poder avia aquel qui per Martín era estat vençut.
Prec-te, P[ere], que
e sens neguna paor per
Pere.
Fort són espaventat de ço que og.
Gregori.
Aquest honrable baron, en lo primer temps del seu amagament en la
balma, avia determenat que d'equí avant no vis neguna fembra, no per
art de la natura, mas per art del vici qui per la vista lo
cosa con una fembra oý, ardidament se
sus a la porta de la balma tota desvergoyada. E aytan tost con lo baron
ayçò víu, él se posà en oració, molt pus calenta que no avia feta per paor de
la serp; e estec a la oració abocat entrò que la fembra desvergoyada tota confusa
he enujada, se
del pug fo devalada, fení la sua vida. La sentència de la sua mort mostra
que molt era a Déu desplasent, cor ela avia dada tristor al baron de Déu.
En altre temps, con moltz venguessen a él per devocion,
e la via per la qual pujaven a la sua cella fos fort estreta e perilosa, per
rahon de les roques e per les altures per què hom avia a montar,
casec, per
fort torbatz, e devalaren-hi si per aventura lo porien trobar, almeyns per
peces, hó entir (nuyl hom no
per què era caüt); e, cant foren aval en lo torrent, éls trobaren l'enfant,
no tan solament viu, ans san e viu. Adonques fo clar a totz que
no pòc pendre mal, lo qual gordava e defenia la oració de Martín en
son caÿment.
Sobre la balma en què estava, avia
per què era paor que no
la cella del baron de Déu.
per donar conseyl d'arrancar la roca, e dixeren al baron de Déu que axís de la balma,
cor, quant la péra cauria, tot ho destruiria. Més lo baron de Déu no
volc exir, mas que
arrancassen la péra e que no aguessen dupte d'él; emperò no
era dupte que si la roca cahia, que la cella e Martín no foyàs tot. E mentres
que la multitut dels homes qui eren vengutz trebayaven que sens peril
del baron arrancassen la roca, soptosament la péra s'arrancà e saltà, en
guisa que tota la cella trespassà, quax que no volgués noure al baron de
Déu. La qual cosa creu que per obra d'àngels fo feta, tot hom qui creu faselment
que la providència divinal aordona tot quant és.
Aquest baron, quant entrà en la balma, en lo començament, ans que la cloís,
ab cadena de ferra se ligà lo peu, e
la roca, per tal que no pogués pus anar, sinó aytant con la cadena s'estenia.
La qual cosa con l'onrable Beneset sabé, tramès-li
de Déu és, tengue
aytan tost Martín se desligà la cadena, mes emperò no passà lo peu, oltra
que la cadena bastava per lo temps que avia determenat de tener la cadena.
Lo qual baron, aprés que
la balma habitaven. E avien
tost era podrida; e ligaren-hi la cadena que
peu, e puys no s'í trencà corda per destruïment de l'ayga.
Pere.
Los fetz que comtes me plaen, cor són bels e de nostre temps.
Gregori,
Ara, en nostre temps, fo
sotsdiaque de l'esgleya de Bois, hom honrable e vertader, qui, en lo
temps que gordave avoyes en les partides d'Aurelian, s'esdevenc ço que
cor axí m'ó contà él.
En aqueles partides avia
lo mont d'Argentayre, lo qual portava àbit de monge dins e defora. Aquest,
cascun ayn, del mont d'Argentayre venia a Roma, a l'esgleya de Sen P[ere], e albergava
al hostal del dit sotsdiaque, cor era en son camín; e
l'ostal del dit sotzdiaque entrat, morí
La muyer del home, qui era fort pobre e desconsolada, plorava tota la nit,
costa lo cors; de la qual lo sant baron ac gran compassion, cor tota la nit
la avia oÿda plorar. E sonà al sotzdiaque e dix-li: "La mia ànima ha compassió
d'aquesta pobra fembra. Prec-te que
Endós se levaren
e anaren a l'esgleya, qui era prop, e posaren-se en oració. E quant agren molt orat,
lo sant hom près de la pols que cuyet de la péra de l'altar, e, ab lo dit sotzdiaque,
él se
orat, él se levà e donà la benedicció al cors, e descobrí-li la cara, la cal
cosa la muyer volia vedar, cor molt estava meraveyada què volia fer.
Lo sant hom fregà lonc de temps ab la pols la cara del mort, e, quant lonc
de temps la li ac fregada, lo mort recobrà la ànima, e obrí la boca e
e asec-se en lo lit, e donà
que fos despartat de greu son; la qual cosa can víu la fembra, lassà
plorar pus fort de gog que no avia fet de dolor. E lo sant hom dix-li:
"Cala, fembra, cala; e, si nuyl hom vos demana con s'és fet ayçò, tan solament
digatz que nostre senyor Jesucrist ha fetes les sues obres." E aytan tost
partí
Pere.
Yo no
totz los altres miracles.
Gregori.
Si nós avem esgart a les coses visibles, axí
emperò, si esgordam les coses no visibles, sens dupte major miracle
és convertir lo peccador per paraula, o per devota oració, que no és resuscitar hom
mort en carn; cor en aquest resuscita carn, qui altra vegada morrà, mes
en aquel de qui la ànima deu viure tostemps.
Yo
rahon: de Làzer, e de Pau. Làzer fo resuscitat en carn, e Pau en
esperit; Làzer ja era fasel, e Pau infasel. Aprés la resurreccion de Làzer, no
trobam virtutz d'él; aprés la resurreccion de Pau, feta en esperit, foren tantes
virtutz e bones obres fetes per la preïcació de Pau, que no y basta lenga a parlar.
Ans del seu convertiment, les sues cogitacions eren cruels; aprés lo convertiment,
foren plenes de pietat, en tant que ara desirà morir per sos frares, en la
mort dels quals s'alegrava abans. Ara, quant que sia plen de tota sciència,
no estima res saber, sinó Jesucrist, e aquest crucificat; ara és batut ab vergues
per Crist, e és trop plant, lo qual d'abans perseguia ab armes; ara,
quant és autenticat per offici apostolical, emperò él vol ésser patit en lo mig
dels discípols; ara, si ben s'és levat per Déu als secretz del tercer cel,
no està que per compassió no regir l'uy de la pensa a ordonar lo lit de marit
e de muyer, can diu: "Lo marit rete lo deute a la muyer, e la muyer al
marit aytambén." E, cant que él sia en los chors dels àngels per contemplacion,
no meynspresa cogitar e aordona los fetz dels carnals; él s'alegra en
enfermetatz e en vituperis, a él és Crist viure, e morir goayn, e ja és fora de
carn axò matex que viu en carn. Vet con viu aquel qui de imfern de pensa
és tornat a vida de pietat. Meyns és, donques, alcun resuscitar en carn que
en esperit, si donques no
és més.
Pere.
Ben creu ço que dius, mes prec-te que torns a açò que avies començat.
Gregori,
Un frare fo ab mi fort privat, en lo monestir,
molt estudiós en la sancta Escriptura e era pus entic que yo, qui
moltes coses que yo no sabia. Lo qual me contà que fo
entic per custumes, qui avia nom Beneset, en Campaya, costa Roma per
Aquest se mès en fort estreta regla de viure.
en la sua cella, e meseren-hi foc, per tal que
mes lo foc cremà tot quant avia engir la cella, mes, emperò, a la cella no
tocà. Los gotz, can viren açò, trasqueren-lo de la cella, e, totz rabioses, gitaren-lo
en
éls lo trobaren viu e san, e que
Pere.
Yo og lo miracle dels
Gregori.
Quant a mi apar, lo miracle en alcuna part és dessemblant.
Adonques
foc, los quals, con lo rey los requesés, l'endeman los trobà que anaven per lo foc
ab les vestedures senceres; per la qual cosa par que
qui no
temps fos a servey dels justz, e la flama son offici agués, e sa virtut afolaç
e no
Gregori,
En nostres dies s'à esdevenguda semblant cosa en aquel miracle tan entic,
e en elament contrari. Johan, tribon, me contà l'altra dia que l'altr'
ayn, quant foren les grans aygues, que Tibre venc tan gran que cobrí los
murs de la ciutat e près moltes regions, Athesis, fluvi qui passa per Verona,
cresc tant, que venc a les portes de l'esgleya de Sen Zenon màrtir, bisbe; e, cant
que les portes fossen obertes, l'ayga no y pòc entrar, e l'ayga cresc, poc a poc,
entrò a la taulada de l'esgleya. E l'ayga estec enaxí: que tancà les portes e les
espieres, enaxí con si fos paret, que dins l'esgleya ges no
avia moltes géns qui de l'ayga prenien a lur necessitat; mes, emperò,
defora exir no
axí con ayga, mas decórrer no podia dins l'esgleya axí con ayga, e estava
devant la porta, a demostrar a totz lo mèrit del màrtir. E era ayga ha adjutori
e quax no era ayga en esvesir lo loc perquè fos semblant al miracle
antic del foc qui trencà los ligams e no cremà les vestedures dels infans.
Pere.
Molt són meraveyloses los fetz dels sans que contes; mes,
cor og que tans barons de virtut meraveylosa són estatz en Ytàlia no ha
gayre, volria saber si àn soferitz agoaytz del antic enamic, e si dels
agoaytz àn fet lur profit.
Gregori.
Sens labor de batayla, no
vencedors, sinó cor àn batayat contra los agoaytz del antic enamic?
Lo maligne esperit esgarda la cogitació, la paraula, la obra, e tot nostre
temps; si per aventura trobarà res de què
dreturer, vols saber en quina manera està apareyat tostemps a enganar?
Gregori,
Un capelan d'onrada vida era en
la província de Valèria, lo qual, can fo
dix al seu macip negligenment: "Ça vin, diable, descauçe
qual se començaren les trebugueres a desnuar fort cuytosament, que
manifestament aparec que aquel ho fahia qui era estat nomenat. E cant lo
capelan víu ayçò, ac gran espavent, e, ab grans critz, él dix: "Partex-t'ic, mesquín,
partex-t'ic; que no ó deÿa a tu, que al meu macip ó deÿa!" E
aytan tost, e romàs lo capelan mig descalçat. Pensar nos devem, donques,
con és prop a les cogitacions, pus tan prop està a les nostres faenes
corporals.
Pere.
Gran trebay e fort terribla cosa és entendre tostemps contra los agoaytz
del enamic, e estar contínuament ab él.
Gregori.
No serà trebay si la nostra garda liuram, no a nós, mes a la gràcia divinal;
enaxí, emperò: que nós, aytant con porem, sotz la sua garda veglem, e
a la nostra garda, e aytant con lo nostre poder serà; si emperò l'enamic és
gitat fora de la nostra pensa, la larguesa divinal fa moltes vegades
que no
de la virtut d'aquels qui ben viuen.
Gregori,
De la cosa que
antic, del qual dessús hé feta memòria, e él m'ó à dit. Que en la ciutat d'Espolet
fo
s'escalfà en desirer de la vida celestial. Lo pare de la qual li fo molt
contrari, quant a ayçò; mes, ela, meynspreat son pare, ela près àbit e estament
de penitència. Per què lo pare, indignat contra ela, la deseretà, que res no li donà,
sinó
s'ajustaren ab ela per servir a Déu en estament de virginitat. E
lo dit Eleuteri, de vida honrable, venc-la visitar per preïcar; e mentres que
parlaven de Déu, e seyen endós,
dat, e estec denant éls; e, soptosament, lo demoni li entrà en lo cors, e gità
en terra, e turmentà
cara irada e ab grans critz li dix: "Ix d'él, mesquín, ix-ne!" E
"E, si d'él isc, ún entraré?" E per aventura avia aquí
aquí. "Ix d'aquí", dix la sancta, "e entra en aquest porc!" E aytan tost desemparà
l'ome, e entrà en lo porc, e aucís-lo, e anà-sse
puxes poder.
Pere.
Maraveyl-me si dec atorgar lo porc al demoni.
Gregori.
Los fetz de veritat són regla als nostres. Cor la legion qui posseÿa l'ome
dix al nostre Redemptor: "Si d'aycí
en lo folc dels pors." E
en los pors, e puys en abís; per la qual cosa apar que sens licència de Déu
tot poderós, lo maligne esperit no ha negun poder contra hom, pus que no ac
poder d'entrar en los porcs sens licència. Manifesta cosa és, donques, que en
nostre voler està si a él nos sotzmetem, per ayçò cor les altres coses
sotmet Déus a él, e mal lur grat, per tal que en aytant siam pus fortz
que nostres enamics, en quant per humilitat som fetz
totes les coses. Quina meraveyla és si
fer moltes coses meraveylosament, pus que
vegades viuen en moltz miracles?
Gregori,
Cor en la província de Valèria fo fet ço que
abat meu, de bona memòria. Aquí avia
qui ab sos clergues tenia vida sancta, e en laors de Déu despenia son temps.
Déus l'apelà, de la vida passà, e denant l'esgleya fo sepelit. E lo cortal de les
fedes se tenia ab l'esgleya; e
anava hom al cortal. E
e venc
exí; e, quant fo sobre la fossa del dit capelan, él s'aturà e no se
lo peu, e devalà
la man gitar.
Estec lo catiu ab la presa, colpable e liat, e volia lexar lo
molton e no podia; volia se
moure. Veges gran meraveya: lo ladre, qui no volia ésser vist viu, fo per
lo mort aturat; axí estec entrò que
l'ome qui tenia ab la man lo molton, e no
si
l'ome demostrà e dix sa pena, e con li era pres; e estegren totz no poc meraveyatz,
e posaren-se en oració, per la qual envides pogren acabar que aquel qui
era vengut robar la lur roba, almeyns se
ladre, qui lonc de temps avia estat catiu ab la presa, per la lur preguera escapà
buyt e franc.
Pere.
Apar canta dolçor nos mostra Déus per los seus miracles.
Gregori,
De sobre la ciutat de Penestre ha
ha
honrat de vida, lo qual nodrí
ordonar a prevera. E cant lo monge fo fet prevera, aprés pocs dies él demanà
al abat que li donàs loc ún fasés lo seu monument, cor sa vida
no era longa. Al cal respòs l'abat: "Yo morré ans de tu, mes emperò fe ço que
plàcia." Lo monge féu son sepulcre.
Aprés pocs dies, l'abat ac gran febra e venc
a la mort, e dix al monge que
"Pare, tu sabs ben que yo
li respòs aytan tost: "Fé axí con yo t'é dit, que endós hi cabrem." L'abat morí, e sepeliren-lo
en lo monument del monge; e aprés pocs dies morí lo monge, e portaren-lo
al sepulcre, e
què farien; e
E aytan tost lo cors del abat, qui estava de sobines, se girà de costat,
a vista de totz aquels qui aquí eren, e axí bastà loc al cors del monge.
E axí fo complida la promission del abat mort, la qual avia feta vivén.
Pus
que
la sua esgleya, ún jau lo seu sant cors, en esta ciutat, en les gardes de la
sua esgleya?
Pere.
Fort ho vuyl, e fort te
Gregori,
En l'esgleya de Sen P[ere] ac
qui fo conegut per moltz qui encare viuen, qui
de Conlibert, garda de l'esgleya de Sen P[ere]; lo qual se levà
per adobar les lànteses, e mentre que estava alt en
les lànteses e les encenia, él gardà bax en lo paviment de l'esgleya,
e víu sen P[ere] vestit de blanc, qui li dix: "Conlibert, per què t'és ten matín levat?";
e aytan tost desparec. E aquest ac tan gran paor, que tot defalí, e
estec per lonc temps que no levà del lit. En lo qual fet volc mostrar sen
P[ere] als seus servidors que él vehia la lur diligència que avien en fer lur offici
ves él.
Pere.
En aquest fet ha
cor, con fos san, ne casec en malautia.
Gregori.
Per què
propheta, víu aquela gran vision e terrible, que tot tremolà, e aytan tost
él dix: "E yo languí, e fui malaut per moltz dies, cor la carn no
pòc pendre ço que és del esperit?" E, per amor d'açò, tostemps que la pensa
sia levada sobre sí a veser alcuna cosa, força és que
en què la pensa està, sia malaut e languit, per ço cor no pot portar lo
pes tan gran.
Pere.
Lo dupte de la mia cogitacion desligues per manifesta rahon.
Gregori,
Altre garda, segons que dien los nostres
antics, ac en la dita esgleya, qui avia nom Aconci, hom de gran
humilitat e de gran suavesa, lo qual s'era donat al servey de Déu faselment,
en tant que sen P[ere] li mostrà per certz seyals quina estimacion avia d'él. Cor, [com]
enfanta paralítica qui estava en la sua esgleya, qui tirava lo cors per terra,
quesés tot dia a sen P[ere] que la gorís,
"Vé-te
ela fos certa de la vision e no sabés qui era aquel que sen P[ere] li ac dit, començà
a tirar per l'esgleya, per trobar Aconci. A la qual Aconci venc soptosament
a encontra, e la enfanta dix-li: "Pare, prec-te que
Aconci, garda." E él respòs-li: "Yo són." E ela li dix: "Lo pastor e nodridor nostre,
sen P[ere] apòstol, me tramet a tu que
A la qual él respòs: "Si per aquel és tramesa, leva." E près-la per la man, e tan
tost él la levà tota sanada e gorida; e d'equí anant fo sana.
Si nós volíem
comtar tot ço qui s'és fet en la sua esgleya, que nós sabem, los fetz dels altres
auríem a lexar. Mes mester és que recontem ço que vesem dels pares de nostre
temps qui àn resplandit per la província de Ytàlia.
Gregori,
L'altra dia avia en la província de Sàmnia
vida hermitana, qui avia nom Menas, qui passà d'esta vida
ha; aquest fo conegut per moltz dels nostres. Aquest no avia res sinó
uns pocs de bucs d'abeyes; e
manaçà-li primerament, e puxes près-lo lo demoni e turmentà
denant él. Per què, no tan solament lo duptaven e
la terra, ans encare lo duptava aquela terrible gent e estraya dels gotz; en
tant que negun no
e ab gran reverència.
E sovén exien orses de la selva qui li era prop, qui li menjaven
los abeys; los quals él prenia, e, ab
los faria; e, mentres los faria, les bestiaçes cridaven e rugien, e, cant los avia lexatz,
fugien; e les bèsties terribles, les quals a penes temien espases, avien
gran paor de la ferla mola e leu.
Tot son estudi fo, d'aquest hom, res no aver,
res no querer en aquest mont; aquels qui
vida eternal. Si en negun sabés colpa de peccat, no cessava de rependre, ans,
enflamat de foc de caritat, agrament los faria ab la sua lenga; a nuyl hom
no perdonava. Los veÿns qui prop li estaven preseren en custuma que cascun li
trametia per tal que posqués donar als hostes qui li venien.
Una vegada
qui avia nom Carcer, vençut de desirer de legesa,
al servey de Déu, e no per degut matrimoni, la s'avia ajustada; e cant lo baron
de Déu sabé la cosa, tramès-li a dir ço que dir s'í devia. L'ome malestruc no
gosà ésser en loc ún lo baron de Déu fos: tan gran paor avia d'él, cor era
tan aspra contra los peccadors; e pensà
cosa en guisa que
ab los altres, qui per persones li trametien d'altres coses, per tal que en
guisa o en altra él posqués servir al sant baron. Mes, quant les coses foren
posades denant lo sant, él les gardà d'una en una, e tan tost trià
aqueles coses que
e gità-les d'equí, dién: "Vetz-vos-en, e digatz en aquel qui les hic ha trameses
que a Déus tot poderós ha tolta la sua offerta. E con trametz a mi
les tues? Ja yo no pendria la tua oblació, pus que tu às a Déu tolta
la sua." Per la qual cosa totz los presens e
del dit baron de Déu, per ço cor axí sabia ço qui li era absent con ço
qui li era present.
Pere.
Yo creu que moltz d'aquestz barons agren pres martiri si
en temps.
Gregori.
Pere,
Cor, si persecucion defal defora, mèrit de martiri és en amagat, can virtut
apareyada a martiri bul en lo coratge, que martiri pusca ésser sens manifesta
passion. Lo Senyor ho declarà en l'Avengeli can dix als fils de
Zebedeu, quant encare eren de pensa carnal e demanaven locs honratz:
"Podetz beure lo caule que yo beuré?" E quant éls li agren respost que oc,
él dix a endós: "Lo meu caule beuretz; saser a la mia dextra no pertayn
a mi donar a vosaltres, mes a aquels a qui és apareylat per lo meu Pare."
E què significa caule, sinó abouratge de passion? No àls. E certa cosa
és que sen Jacme morí per martiri, e sen Johan morí en pau. Per ayçò, donques,
apar que martiri pot ésser sens manifesta passion: morí e bec lo caule. Per
què, donques, no direm nós d'aquels tan grans barons de qui avem dessús parlat,
que no posquessen ésser martris, si fossen en temps de martiri; los cals,
àn soferides les temptacions del demoni e vençudes, e àn amatz lurs
enamics, e àn aüda seyoria de lus concupiscències e de lurs desirés carnals,
e àn sí matexes sacrificatz en lurs coratges a Déu tot poderós per
ardor de devocion. Qui
que en nostre temps persones vils e de poca conexença de Déu, per occasió nada
són vengutz a corona de martiri?
Gregori,
Cor
preses per longobartz, e forçaven-los de menjar carns les cals
avien sacrificades a les ydoles; a la qual cosa los homes no volgren
consentir, ne per precs ne per manaçes, ans estegren en lur fortalesa
e en lur virtut. E axí foren totz escapçatz, e, per la fe de Crist a mantener,
foren totz gloriosos màrtirs.
Gregori,
En aquel matex temps, longobartz captivaren entorn de
e, axí con s'era lur mala custuma, sacrificaren
demoni, e entorn del cap éls corrien e cantaven lurs oradures, e axí
deÿcaren. E puys totz se humiliaren denant lo cap de la cabra, e
e puxes volgren que
lus contrastaren, e amaren més morir per Déu que viure e servir al demoni,
per enclinació de lur cap a creatura, lo qual avien acustumat d'enclinar
tan solament a lur Creador. E axí totz foren feritz de coutel e fets
màrtirs gloriosos. Qui deu, donques, duptar si foren màrtirs aquels qui, en
temps de pau, tenien vida aspra e estreta? Si loc lus esdevengués, con aquels qui
tenien vies amples en temps de pau, conseguiren corona de gloriós martiri.
Ver és, emperò, que ço que diem de barons eletz, no tenem pas per regla de totz;
cor, enaxí con en temps de persecució moltz poden pendre martiri, qui en la
pau de l'esgleya aparien meynspresatz e no covinens a martiri, enaxí alcunes
vegades casen en paor aquels qui semblava que cant era pau que
daguessen fortz estar. Mes d'aquels de qui avem parlat, tenem per
ferm que éls foren màrtirs, cor ayçò prova la lur fin, cor per cert
no podien caser en temps de manifesta persecució aquels dels cals
és hom cert que entrò a la fin de lur vida són estatz ferms en amagada
virtut de coratge, la qual aparia, per santitat de vida, defora.
Pere.
Axí és con tu dius. Mes yo
de Déu, cor axí tempra la crueltat dels longobartz, cor los lurs
bisbes hó capelans no perseguexen los nostres ne la fe dels fasels
catòlics; e ayçò fa la misericòrdia divinal, qui estén los seus braces
sobre nós, indignes e peccadors.
Gregori,
Pere, en fer axò àn fet ben lur poder, mes los miracles sobirans
àn contrastat a la lur crueltat. E d'açò lo
secta arriana, e, con no agués loc ún posqués fer son offici, demanà
al bisbe d'Espolet
bisbe, virtuosament, dix-li
de Sen Pau, e dix que l'endeman entraria en aquela. Ayçò oý la
garda de l'esgleya, e tancà e barrà ben les portes, e aucís les
lànteses, e puys amagà
L'endeman matín, lo bisbe arrian venc
ab molta gent, per trencar les portes de l'esgleya. Mes, soptosament,
totes les rexes de l'esgleya s'escomogren, e gitades fora totes les tancadures,
e totes les portes s'obriren ab gran brugit, e venc lum del
cel qui encès totes les lànteses qui eren mortes per la garda. Mes lo
bisbe arrian, qui era vengut per trencar les portes de l'esgleya, soptosament
perdé la vista, e per mans de la sua compaya fo manat a la sua
posada. Cant tot ayçò saberen totz los longobartz qui eren en aquela
region, foren fort espaventatz, e gordaren-se de fer violència a negun
loc sagrat. Molt meraveyosament e covinent venc aquest fet: que l'arrian
per qui les lànteses foren mortes e perderen lur lum en l'esgleya de Sen
Pau, en aquel matex temps lo dit arrian perdés lo lum de la vista, e
retornàs en la dita esgleya.
Gregori,
Are
ciutat de Roma, a dampnació de la dita eretgia arriana. Costa
la ciutat ha
E, con agués estat closa entrò entayn, plac als ciutadans que hom la deÿcàs
en la vera fe cristiana, e que y mesés hom relíquies de sen Sebastian
e de sancta Àgata; e axí fo fet. Enaxí que nós entram en l'esgleya, ab gran
multitut d'omes e de fembres e ab gran procession de clergues qui loaven
Déu.
E, mentres que la missa se dehia molt sollempnialment e festival,
e
anava entre les cames de les géns e corria de la
finalment, lo porc venc a la porta de l'esgleya, e tenc sa via. Lo porc fo per
moltz sentit mas no per negun vist, e espaventà totz aquels per qui passà. Ayçò
féu la pietat divinal per mostrar que
fora gitat.
La nit vinent e
brugit, e trepejament, e escruximent, que semblà que tota l'esgleya anàs a terra;
e, puys, d'equí anant no y hoý hom res. E axí mostrà lo demoni que per lo
brugit que fahia, que malgrat seu era exit d'equí.
Aprés pocs dies era fort
serèn, e, sobre l'altar de la dita esgleya, devalà divinalment
bela e clara, e cobrí tot l'altar, e complí tota l'esgleya de gran brugit
e de sobre susau odor, en tant que no y gosava ne y podia nuyl hom entrar,
ne la odor soferir. Los capelans, e
per dir missa, estaven denant la porta, mes negun no gosava assejar
d'entrar dins; mes ben oÿen lo brugit, e vehien la núel, e sentien la
odor.
lo lum de les lànteses e anà-sse
dins, e trobà les lànteses cremans, e cuydà
fet; e pus diligénment él les aucís, e tancà la porta, e anà-sse
defora. Aprés l'espay de
les lànteses cremans, per tal que per lo lum aparagués que aquel loc era
vengut de tenebres de error a lum de veritat de fe.
Pere.
Los grans miracles que og proven que, quant que Déus nos aja posatz en
grans tribulacions, no
Gregori.
Jatzsesia que yo entesés a contar sinó los miracles qui
en Ytàlia, emperò, si
arriana, la nostra paraula passarà en Espaya, e tornar-nos n'ém per
Àffrica en Ytàlia.
Pere.
Vé là ún te delita, cor alegre hi vag he alegre me
Gregori,
Per testimoni de moltes bones persones qui són vengudes d'Espaya,
és a mi cert que per la preïcació del honrable baron Leandro,
bisbe d'Espolet , amic meu especial e familiar, Herminuldus, rey, fil del
rey Libigildi, dels vuisigotz, fo convertit de la secta arriana a la fe cathòlica;
lo qual amonestà, e pregà, e per dons lagotejà, e, a la fin per manaces,
espaventar cuydà son pare, qui era arrian, que tornàs a la secta arriana.
E
ne volia lexar. Lo pare fo fort irat del fil, e tolc-li lo regne e tot quant
avia; ne per tot ayçò lo sant no
Aprés, lo malasit pare,
vesén la sua fermetat, mès-lo en preson estreta e mala, ab cadena de ferre
per lo col e per les mans, la qual era de gran pes; e lo dit sant rey jovenet,
Herminuldus, començà a meynspresar lo regne terrenal, e ab fort desirer
amava lo regne celestial. E, quant que fos en la preson, turmentat per
cadenas e per ligams, encare él se turmentava, que jasia en cilicis, e trametia
a Déus tot poderós les sues oracions flamejans, que li donàs comfort
e perseverança a meynspresar lo regne terrenal; e, aytant pus fort cant
més ligat e encarcerat, avia conegut que no era res ço que li podia ésser
tolc.
Vinent la festa de Pascha, a hora queda de la nit, lo malvat pare li
tramès
comunió de la malvada consecració, e que per ayçò pogués tornar
a la gràcia de son pare. Mes lo baron tot donat a Déu, Hermiliani per nom, lo
bisbe arrian, axí con dec, e les sues amonestacions, virtuosament meynspresà;
e, si ben se gehia quant al defora, de dins, emperò, estava segur en gran
altesa de coratge. E, cant lo pare ayçò sabé, per relacion del bisbe arrian, tramès
là los seus carnicés, qui lo seu fil auciessen là ún jasia pres e ligat.
E, cant foren dins la preson, ab destral donaren-li al cap, e axí aucieren-lo.
Axò, certanament, en lo sant baron que él meynspresava.
Mas a demostrar
la sua glòria no defaliren miracles divinals, cor, en la hora queda de la
nit, cant de psalmòdia fo oÿt entorn del cors del rey màrtir; e per axò fo
rey vertaderament con a màrtir. Encara, hi foren vistes tortes cremans e diverses
lums. Les exèquies foren molt sollempnes, per aquels sans bisbes, e capelans,
e clergues celestials fetes; per què, lo cors del sant fo en gran
reverència als fasels.
Lo pare malvat e homicida sabé ayçò, e fo dolent
del fet; mes, per tot ayçò, no venc a estament de la sancta fe. Cor, cant que él conegués
la veritat de la sancta fe cathòlica, per paor de la sua gent a espaordir,
no ac gràcia de venir a la veritat de la sancta fe, cor més amà la honor del regne,
e
Lo
rey aquest, quant que él estagués, aytant quant visc, en sa error, emperò, quant
se dec morir, comanà son fil Retharòdon, qui succeý al regne, al honrable
baron Leandro, bisbe, al cal avia fetes moltes vilanies, per tal que
Leandro lo convertís a la fe cathòlica, axí con avia convertit son frare. Leandro
resebé en sa comanda lo fil del rey, e
Aprés la mort del qual,
Retharòdon no volc seguir pus son pare imfasel, ans seguí son frare
màrtir; e convertí
la gent dels vuisigotz. En tant convertí a la vera fe, que no lexà nuyl hom usar
de cavaleria ne d'elcuna honor en tot son regne, qui fos, per la malvada
heretgia, enamic al regne de Déu.
E no és meraveya si és fet preïcador
del regne de Déu, aquest qui és frare del màrtir gloriós, cor los mèritz d'aquest
ajuden que él pusca moltz amenar a la sancta fe. Cor certanament devem
creure que él en ayçò no fóra bastant si Herminuldo, rey, frare seu, no fos
mort per veritat; cor escrit és: "Si
mor, tot sol està; mes si mor, aporta gran fruyt." Aquest fet que vesem
en los membres, lo qual fet saben en lo cap, cor en la gent dels vuisigotz
n'és
la fe: moltes messes de ànimes se levaren.
Pere.
Ayçò és cosa meraveylosa en los nostres temps.
Gregori,
En lo temps del emperador Justinian, se levà gran persecucion contra los fasels
cathòlics, per los vuàndels arrians, en Àffrica, los quals vuàndels
encarceraren e malmenaren alscuns bisbes qui molt virtuosament estaven
per defension de la sancta fe. Lo rey d'aquesta mala gent, vesén que ne per
paraules ne per dons no
de preïcar, e cuydà
silenci, que no parlassen de la veritat de la fe; mes per axò éls no volgren
calar, cor, si ho faessen, consentiren a la error, hó ó semblara; ans fortment
cridaren contra la malvada heretgia. Per què lo rey, encès per oradura,
féu-lus arrancar les lengues. Veges cosa meraveylosa, e a moltz
coneguda: que enaxí parlaven, per defension de la veritat, aprés, meyns de
lengues, con fahien abans, cant avien les lengues; e estegren fort
axí con s'avien acustumat.
Pere.
Ayçò és cosa de gran meraveyla e de gran plaser.
Gregori.
Escrit és, P[ere], del Fil del subiran Pare: "En lo començament era la paraula,
e la paraula era Déus, e Déus era la paraula." De la virtut del qual se
seguex totes coses són fetes per él, e sens él nient és fet. Donques, què
meraveyam si poc sens lenga formar paraules, la paraula qui féu la lenga?
Pere.
Atorc ço que dius, e plau-me molt.
Gregori.
Aquests bisbes eslengatz vengren a Constantinoble.
E en lo temps que yo y ané al príncep per les faenes de l'esgleya, aquí
avia
e cridaven ab la boca oberta: "Vejatz que nós no avem lengues e parlam."
e ayçò venc per dret judici de Déu, que, pus que él no volia servar continència
de carn, no agués paraules de virtut sens lenga de carn. Ara abasta
ço que avem dit contra la heretgia arriana; vuymés tornem parlar dels
miracles qui són fetz no ha gayre de temps en Ytàlia.
Gregori,
Sent Eleuteri, del qual dessús hé feta memòria, pare
del meu monestir de Sen March Evangelista, lo qual és en la
orta d'Espolet, estec lonc de temps ab mi en esta ciutat, en lo meu monestir,
e aquí morí. Del qual contaven los seus discípols que oran avia resuscitat
làgremes, e de tanta compuncció, que no és dupte que aqueles tantes làgremes
qui exien de tan humil e de tan simpla pensa, no poguessen acabar
moltes coses ab Déu tot poderós. D'aquest te contaré yo
que él me atorgà.
Una vegada que él era en viatge, e
él venc a
nit era turmentat per lo demoni; e les dones pregaren lo dit baron de Déu
que volgués que aquel enfant estagués ab él aquela nit. Él lo resebé benignament,
e jac ab él aquela nit.
Lo matín les monges demanaren al dit
baron si neguna res avia esdevengut al emfant; él sa meraveyà d'ayçò, cor
fort curosament ho demanaven, e respòs que no. Adonques eles li declararen que
demoni lo turmentava cascuna nit; per què
al seu monestir, que no podien més soferir ne veser lo seu trebay. Lo baron ho
atorgà, e l'enfant al monestir se
E quant ac estat lonc de temps san,
lo demoni jugava ab aqueles monges per aquest enfant, mes, depuxes que
él és ab los servidors de Déu, no s'és gosat acostar a él." Dita la p[ar]aula aquesta,
aytan tost lo demoni près l'imfant, e turmentà
víu, començà a plorar, e, quant molt ac plorat, los frares lo volgren consolar
e que calàs. Mes él respòs: "Cresetz-me que per cert no entrarà vuy pan en
boca de negun de vosaltres, entrò que aquest enfant sia deliurat del demoni."
Aytan tost totz los frares se posaren a la oració, e no
enfant fo deliurat; e fo tant acabadament gorit, que d'equí avant lo demoni
no ac poder en él.
Pere.
Creu que alcuna poca de supèrbia l'avia tocat; per què Déus volc que
seus discípols fossen participans en lo miracle seu.
Gregori.
Axí és; cor, con él no pogués portar lo pes del miracle tot sol, partí-lo
ab los frares, e axí
la oració d'aquest baron Eleuteri. Cor, con yo era en lo monestir, e avia la malautia
del trencament e del defaliment del cor e de les entràmenes, la cal
malautia apelen los monges, a grigesc, "sincopis", la qual per cascuna hora
me portava a la mort; e, si no fos per vianda confortat, del tot me defalia l'esperit.
E con ayçò
petitz, e yo vis que no posqués dejunar, comencé a defalir, més per lo plor que per
la malautia, quant que fos gran.
Mes lo coratge trist tost atrobà conseyl:
lo baron de Déu me
pregàs Déus per mi, que
él se
poc que ac complida la oració, él se
resebé tan gran virtut, que de la mia memòria fusc e menjar e malautia.
Yo
monestir tro al vespre, e ben lavores trobé
yo pogre passar tro a l'endeman sens menjar. E axí yo prohé en mi matex
que ver era ço que avia oÿt dir del baron de Déu.
Pere.
Cor tu às dit que aquest baron era de tan gran compuncció, volria largament
apendre quina és la virtut de làgremes; per què
quantes maneres són de compunccion.
Gregori,
Compunccion és departida en moltes maneres e natures, can los
penidens playen lurs colpes. Jheremies, en persona dels penidens,
dix: "Lo meu uyl ha gitades divisions d'aygues." Mes, emperò,
són de compunccion, principalment; cor ànima sedejan Déu, primerament és
puncta e tocada per temor, e aprés per amor. Primerament se dóna a làgremes,
cor, can li membra de sos mals, ha paor que no sia per aquels liurada a penes
perpetuals; e, quant per longa anxietat de plor, la sua fortelesa s'era
consumida, una santitat nex de presumpció de vènia, e
en amor dels gogs celestials. E aquel qui primerament plorava per
tal que no fos menat a turment, puxes plorà molt amargosament, cor
tant és alongat del regne, cor la pensa contemplà què són aquels chors
dels àngels, què és la compayia dels esperitz benoyratz, què és la magestat
de la eternal vision de Déu. E més playn cor no ha los béns eternals, que
no plorava per paor dels mals perpetuals.
Enaxí
paor tira lo coratge a compunccion d'amor; la qual cosa és demostrada
e figurada en la sancta Istòria, que diu que Alà, fila de Caleph, sesén sobre
l'asen, suspirà, e
pare. Tu m'às donada terra en secan; done-me
regadiu subiran e regadiu jusan.
Axò seu sobre l'asen, cant
lo coratge seyoreja sobre los bestials movimens de la sua carn; la qual
suspiran demana terra regadiua, cor al nostre Creador ab grans sospirs devem
demanar gràcia de làgremes. Cor són-ne moltz, qui ja àn resebut
en don, que parlen per justícia, que defenen aquels qui són trebayatz a tort,
he àn don de donar per amor de Déu tot ço que àn, e àn ardor de fe, mes
no àn gràcia de làgremes. Aquestz àn terra secana, mes no la àn regadiua,
car, en les bones obres posatz, en les quals són grans e poderoses
he ardens, lus covén per força que, per paor de pena hó per amor del
regne celestial, ploren los mals que àn fetz.
Mes, tot axí con ja hé dit,
linatges són de compuncció; e per ço li donà son pare lo regadiu sobiran
e
afflig e turmenta en làgremes per desirer del regne celestial. Regadiu
jusan reseb can, ploran, tem los turmens d'imfern. E, per cert,
primerament és donat lo jusan regadiu, e puys lo subiran. Mes,
cor lo sobiran és pus digne, abans fa menció d'él que del
jusan, e puys dec fer memòria del jusan.
Pere.
Plau-me ço que dius. Mes volria saber si són ara d'aytals barons
en lo món con l'onrable baron Eleuteri, de qui às parlat.
Gregori,
Flòrido, bisbe de Ferentina, avia
ab sí
simplicitat, qui ha aytal virtut: que, a la custuma dels apòstols,
posa la man sobre los malautz e aytan tost gorexen,
per fort gran malautia que agen. Encare ha altre gran gràcia: que
totes serpens, per grans que sien, auciu ab lo seyal de la creu que fa
ab lo dit, axí que esclaten per lo ventre; e si la serp és fuyta dins forat,
a la boca del forat fa lo seyal de la creu, e la serp cau fora del
forat morta. Aquest baron volguí yo veser, e fiu-lo estar en la
enfermeria, per alscuns dies, per proar si avia gràcia de gorir los
malautz.
Aquí avia
desanat, e no lexava dormir los altres malautz, ans avien totz
bona part del seu mal. Can lo dit capelan víu ayçò e ac escoltat
del frenètic, e posà-li les mans sobre lo cap, e orà; e aytan tost
lo pacient se sentí meyorat. E puys pujà
aquí posà
e gorit. Per ço que yo víu, creseguí ço que
Pere.
Gran edificacion és, de vida, veser axí barons obrans en terra
la celestial Jerusalem en los seus ciutadans.
Gregori,
No calaré lo miracle que Déus tot poderós volc mostrar sobre
Maximian, servidor seu, qui ara és bisbe de Çaragoça, e lavores
pare del meu monestir. Cant yo era, per manament del papa,
a la cort del emperador a Costantinoble, per los negocis de l'Esgleya, lo
dit pare Maximian, per caritat de mi, ab alscuns de sos frares menà là
veser; e con se
levà
los timons, e
la exàrcia lo
d'ayga entrò a la cuberta sobirana. E lo baron de Déu e totz aquels
qui eren en la nau, qui viren que no avien altra estorta sinó morir, donaren
pau la
e recomanaren-se a él, que li plagués de resebre benignement les
lurs ànimes, pus los corses liurava a tan terrible mort.
Mes Déus tot
poderós, qui les lurs penses espaordí, él, tot meraveyós, servà la lur vida;
enaxí que, per orde no gogitat, e per miracle no jamés acustumat, lo
dit baron e
misericòrdia; cor per
e
De la nau exiren totz sans
e sals, qui eren ab lo dit baron Maximian, qui n'exí derrer; e aytan tost
con él fo fora de la nau, la nau anà a fons, enaxí con si la exida d'éls fos
càrrec qui abisàs la nau. E la nau, qui plena d'omes la mar avia
portada e avia nadat, e, quant Maximian se
portar l'ayga sens los homes dins lo port, per tal que Déus tot poderós
demostràs que Él avia ab la sua man aquesta tenguda carregada,
la qual buyda dels homes e desemparada, no pòc sobre les aygues estar.
Gregori,
Coranta dies ha, o entorn, que tu
vist ab mi Sàntulo, prevera, del qual dessús hé feta memòria, qui
solia venir a mi cascun ayn de la província de Núrsia. Mes l'altra dia
gran amargor, cor dix-me que era d'esta vida passat. E si yo no me
de dolçor he memòria d'él, emperò sens dupte recontaré vuyl més les sues
grans virtutz, les quals yo apresí per relacion de sans homes capelans,
veÿns seus, qui són homes vertaders e de meraveyosa simplicitat. Enaxí,
con lo coratge d'éls entre sí carament amans, donà gran ardiment de caritat
e de familiaritat, e él, request per mi moltes vegades, forçat per dolçor,
alcunes poques coses era forçat d'etorgar de ço que fet avia, de què yo
li demanava, axí con yo sabia ja per altres.
Aquest baron venc
en
e no
ab cara molt alegre, axí con él era alegre de cor e de cara, él los saludà,
e puys manà
homes ferotges, qui tot lo dia avien trebayat e no avien ges d'oli fet,
totz iratz, éls li resposeren vilanament; als quals lo baron de Déu respòs,
ab cara ja pus alegra, axí: "Pregatz Déus per mi que omplatz aquest odre
a Sàntulo, e axí partirà
podien aver
e lo baron de Déu lus fos axí enujós, ja li dixeren majors vilanies. Lo baron
de Déu, vesén que de les olives no exia ges d'oli ne
longobartz, féu-se ayga aportar, e a vista de totz él la seyà, e ab les sues
mans él la gità en lo truyl. E d'aqueles olives, per virtut de la sua benediccion,
exí tan gran abundància d'oli, que
ompliren los lurs odres e
gràcies cor aquel qui era vengut demanar oli, donan la sua benediccion,
avia ab gran larguesa dat ço que primerament avia demanat.
Los longobartz avien enderrocada
lo baron de Déu volc reedificar; per què ajustà moltz masestres e moltz
obrés. E, con molt pan agués obs a tanta gent, e gran ne farina ne
pan él no agués, ans li fos tot falit e la obra no fos complida, e
masestres requeseseen lo dinar, lo baron de Déu fo molt anxiós què poria
fer, e d'una part lus dehia que adés aurien lurs obs, e d'altra part él era
tot empatxat; defores lus prometia ço que de dins li falia. E mentres que
anava adés ça, adés là, axí anxiós, venc a
del veÿnat avien lur pan cuyt; gordà laÿns si per aventura hi agren ges
de pan lexat, e víu laÿns
portà
trasqués peccat de pietat. Anà-sse
lur, e totes dixeren que no, que cascuna avia cobrat son pan del forn. Adonques
lo baron de Déu se
que faessen gràcies a Déu, qui
posà lo pan devant, e menjaren-ne assatz, e sobrà
a la taula; en axí que
a menjar, e sí
dels homes, lo pan cresqués en sí, e sadolàs los menjadors.
Pere.
Ayçò és cosa meraveyosa, e semblant a la obra de Crist.
Gregori.
Pere, aquel pasc, per lo seu servidor, moltz d'un pan, qui sadolà per sí
matex, de
pocs grans de semença en grans modelós de forment a les messes, la cal
trasc de la terra; e qui la samença e la terra de nient creà. Mes, per tal que
no
de nostre Senyor, oges quin fo de dins per virtut de nostre Senyor.
Un dia
longobartz agren près
que
que
Él, qui víu que en totes guises lo volien auciure, pregà
que
que si él se
La qual cosa lo baron de Déu volenter resebé. Pres lo diaque en sa garda, e
a hora de myja nit, quant él víu que
e dix-li: "Vé-te
pare, que tu muyres per mi." Lo baron de Déu, Sàntulo, forçà
"No ages paor de mi, cor yo en la man són de Déu. No auran poder sobre
mi, sinó aytant con él lus ne darà." Adonques fusc lo diaque, e la fermança
romàs en lo mig, axí con enganada.
Lo matín los longobartz demanaren
lo diaque, e lo baron de Déu respòs que fuÿt era. E éls dixeren-li: "Tu
sabs què se
"Tu ést bon hom e no
te plàcia." Lo sant hom respòs: "En la man de Déu són. Aucietz-me en
aquela mort que él vuyla." Adonques, totz los longobartz aordonaren
que fos decapitat, per tal que no penàs en la mort lonc de temps. Cant los
longobartz qui eren en aquela encontrada saberen que Sàntulo era jutjat a mort,
anaren-hi totz, per ço cor l'avien aüt en gran reverència; mes, emperò, con
fossen sobre cruels, ab alegria volien veser la mort. Les hostz estegren
de totes partz, e lo baron de Déu fo amenat en lo mig de totz, he
fo de tota la host triat lo pus fort qui y fos, del qual no era dupte que
en
L'onrable baron, can fo en lo mig dels homes
armatz, correc a les sues armes aytan tost, cor demanà que
pusqués Déus pregar; e fo-li atorgat. E aytan tost él s'abocà en terra he orà; e,
quant ac
lo cap, e ajoneyle
los joneyls en terra. E cant víu l'espasa venir sobre sí, dix públicament:
"Sen Johan, prin-la." Lo carnicer tenc l'espasa levada en alt, ab lo barç estès
ves lo cel, mes no
tota la gent dels longobartz qui eren vengutz per veser la mort, ha girada
en laós de Déu, se començà a meraveylar, e ab gran paor començaren a
honrar lo baron de Déu, cor clarament aparia de quina santitat era aquel qui
avia ligat en l'ayre lo braç del seu carnicer. Fo request que
e pregaren-lo que gorís lo braç del seu carnicer. Axò denegà, e dix: "Yo en neguna
manera del món no pregaria Déus per él, si donques no
nuyl temps no aucia negun cristian. Mes lo longobart, qui levan lo braç
contra Déu l'avia perdut, forçat per gran dolor que soferia, jurà que jamés
no tocàs christian. Adonques lo baron de Déu manà-li que baxàs lo braç, e
tost lo baxà. E puys, dix-li: "Torna l'espasa en lo foure." E axí ó féu.
Cant
tota aquela maleyta de gent e ferotge agren vist açò, conexens lo baron
ésser de sobre gran virtut, volgren-li donar grans dons de bous e de fedes
que avien robades, e d'altres joyes; mes lo baron de Déu no
pendre de tot axò, mes ques-lus dons de bons goardons; e dix-lus: "Si
res me voletz donar, datz-me totz cans catius hic avetz, per tal que
aja per què deja Déus pregar per vosaltres." Axí fo fet, que totz los catius
li foren liuratz; e, axí, aordonan la gràcia sobirana, quant
a mort, moltz ne deliurà de mort.
Pere.
Ayçò és cosa meraveylosa, e, quant que per altres yo ho sabés, emperò confés
que tostemps que m'és comtat, m'és novel he saborós.
Gregori.
No
qui tenc aquela sua pensa tan simpla e elavada en tan gran altesa
de virtut. Ún era lo seu coratge can determenà morir ab tan gran
fermetat per restaurar son proïsme e per la vida temporal d'un seu frare, e
meynspresà la sua, e estès lo cap sotz l'espasa! Quina, donques, força d'amor
tenc aquel cor, qui no ac paor de liurar sí a mort per la salut d'un
seu proïsme!
Per cert sabem que
ne sabia los manamens de la lig, per tal que
de la lig és caritat, él servava tota la lig en amor de Déu e
de son proïsme; e aclò que defora no avia conegut, a él vivia dins
en amor; e él, qui per aventura nuyl temps no avia lest ço que del nostre
Redemptor diu sen Johan: "Cor aquel ha posada per nós la sua ànima, axí
devem nós posar les ànimes per los frares", lo dit baron sabia aquest manament
tan alt, més per obra que per sciència.
Comparem, si
e pega sciència aquela saviesa, e, sabén la sua ignorància, vejam ún
jau aquesta nostra sciència, e vejam ún sobrepujà en alt, aquest, la sua
disciplina. Nós, buytz de virtutz, parlam de virtutz, e, quax entre
arbres carregatz de poms, sentim la odor, mes no
sabia pendre los fruytz de virtutz, jatsefós que en paraules él no
sabés odorar.
Pere.
Prec-te que
món, e aquels qui podien viure ha edificacion, e no poden ésser trobatz,
o fort està clar.
Gregori.
La malícia d'aquels qui romanen merex que aquels qui podien profit
fer, cuytosament hic sien levatz. E con la fin del món s'aproïsme, los elegitz
hic són levatz per tal que no vegen pijors coses. E per ayçò diu lo propheta: "Lo
just és perit, e no és qui s'ó pens en son cor, e
toltz, cor no és qui ho conega."
qui la caucigaran; levatz les péres de la via."
péres, e temps hi à de cúyer eles." Adonques, aytant con la fin del món s'acosta,
aytant se covén a fer que les péres vives sien cuyletes a la obra celestial,
per tal que la nostra Jerusalem celestial cresca a mesura del seu edifici; emperò
no entenem que totz los elegitz hic sien axí tretz, que
sols en lo món, cor nuyl temps los peccadors no venrien a plor
de penitència si no eren los exemplis dels bons qui
lurs penses.
Pere.
Debades me clam del eximent dels bons, pus que a folcs hic veg
exir los mals, e a host feta en imfern anar.
Gregori,
D'aquesta cosa no
bisbe de Ferentina, qui fo baron de gran vida, qui fo
molt familiar meu, contà a mi ço que él avia conegut de la fin del
món.
Eutici màrtir. La nit, él se féu apareyar en què dormís en la esgleya del
màrtir, e aquí
mes que era fort soniós. Lo sant Eutici màrtir li estec devant, qui li dix:
"Resemut, dorms?" Él li respòs: "Ans vegla." Lo màrtir dix: "La fin de tota carn
vén."
lo sant bisbe se levà, e ab plor él se posà en oració.
E aytan tost
vengren aquels seyals terribles del cel qui de part d'Aguilon partien; ço
semblava segetes de foc. E aytan tost aquela terrible e salvatge
gent dels longobartz exí de son loc, e seyorejà sobre les nostres testes,
e
a nient, cor les ciutatz són despoblades, los castels són enderrocatz,
les esgleyas cremades, los monestirs dels homes e de les
fembres són destruïtz, los camps són aermatz, e la terra és sens cultivador,
e és feta erm e bosc, e no y ha romasut habitador; les bèsties
salvatges habiten per les viles. Yo no
del món, mes en esta terra lo món no tan solament denuncia
la sua fin, ans la demostra. Aytant, donques, és mester que nós pus
diligénment quiram les coses eternals, quant més conexem que fugen
les temporals.
Digne era aquest món que fos meynspresat per nós, si
coses plasens ne riqueses nos donàs. Donques, pus axí és flagellat, e axí
és turmentat, e pus tantes dolors nos doble, què crida altre, sinó que
no
Moltes coses foren diedores del fet dels sans,
mes no ho vuyl dir, cor en altre entén cuytosament.
Pere.
Cor yo veg moltz christians duptar de la vida de la ànima aprés la mort
de la carn, prec-te que tu
exempli mostrar, per tal que aquels qui y dupten sàpien que la ànima no fenex
ne mor ab la carn, ans viu per tostemps.
Gregori.
Ayçò, P[ere], és obra de gran trebay, e majorment a coratge entès en
altres faenes. Mes, emperò, si profit se
per profit de mos proïsmes, e aytant con, la gràcia divinal aydant, yo
poré, yo
Explicit liber tertius
Ací comença lo quart libre del
Pus que, per sa pròpria colpa, dels gogs de paradís fo foragitat,
lo primer pare del humanal linatge venc en la misèria,
la qual soferim, d'aquest exil e cecidat, per ço cor peccam, de
si escampat ja aquels gogs de la terra de paradís, los quals primerament
contemplava, veser no pòc.
En paradís, certanament, Adam
avia acustumat usar de les paraules de Déu; e, per la nedesa de cor
e per altre division intellectual, era compayon dels sans àngels. Mes,
pus que ací fo caüt, él se partí d'aquel lum de la pensa, del qual era tot complit.
De la carn del cal nós, natz en la cecidat d'aquest exil, oÿm, certanament,
que és paradís e que és la nostra region, e que són àngels d'equí ciutadans; oÿm,
aytambén, que
los homes carnals, cor corporalment no poden esproar les coses no visibles,
dupten si és ver ço que ab los uyls corporals no
dupte, certanament, lo primer pare no pòc aver, cor, foragitat dels gogs de paradís,
ço que avia perdut remembrava, per ço cor ho avia vist; mes aquestz no
poden les coses oÿdes sentir ne remembrar, cor negun no ho ha esproat
axí con él.
E és ayçò per aytal manera con si
càrcera escura, e aquí enfantàs; e l'enfant nat, en la càrcera sia nodrit e
cresca; al cal si la mare diu, qui l'à engenrat e nodrit, la claror del sol
e de la luna e de les esteles, e li nomena pugs, camps, aucels volans
e cavals correns, e l'enfant qui és nat he nodrit en la càrcera, no sàpia
res sinó les tenebres de la càrcera, he oja que certanament aquestes coses
són, mes, cor no
Enaxí los homes natz en la cecidat d'aquest exil, can oen que coses
subiranes e no visibles són, dupten si és ver, cor soles les coses jusanes
e visibles en les quals són natz àn conegudes.
Per què fo per Déus aordonat
e fet que
solet, de Déu lo Pare, vengués a la redempcion del humanal linatge, e tramesés
lo Sant Esperit als nostres coratges per tal que, per él vivificatz, creseguéssem
les coses que encare saber no podíem per esperiència. Donques, totz cans som
qui avem resebut lo Sant Esperit de la nostra salut, no duptam de la vida d'aquels
que no podem veser. Mes emperò, tot hom qui no és ferm en esta cresença,
deu, sens dupte, dar fe als ditz dels majors; e en aquels qui, per lo
Sant Esperit, [àn] [esperi]ment de les coses no visibles devem creure. Cor trop
és fol l'enfant si estima la mare dir mentida de la luu, per ço cor él no conex
sinó les tenebres de la càrcera.
Pere.
Plau-me ço que dius, mes aquel qui no creu que coses visibles no sien
certanament, aytal és no fasel; e aquel qui és no fasel, en ço que dupte
no demana fe, ans ho fa probacion.
Gregori,
Ardidament te dic que sens fe, neguex lo no fasel no viu. Cor si en
aquel no fasel vols demanar cal pare hó cal mare ha aüda, aytan
tost respondrà aquel e aquela; e si aprés li demanes si sab cant fo concebut,
ne si vesé cant nasc, respondrà que no
ayçò que sens dupte confessa qui és son pare e sa mare.
Pere.
Comfés que, entrò are, yo no sabia que infasels aguessen fe.
Gregori.
Per cert, los infasels àn fe; mes yo volria que la aguessen en Déu,
car si aquela avien, no serien infasels. Mes de la una part són dignes de
reprehension de la lur infaseltat, e d'altra part los deu hom tirar a la gràcia
de la sancta fe. Cor, si del lur cors visible cresen ço que no àn vist, per què no
cresen les coses no visibles, les quals no
E que aprés de la mort de la carn la ànima visca, prove
emperò, és ab fe entramesclada.
Gregori,
Certanament, Déus tot poderós ha creatz
de carn, mes no mor ab carn; lo tercer qui és de carn cubert e mor ab carn.
L'esperit qui no és cubert de carn ne mor ab carn, és dels àngels. L'esperit
qui és cubert de carn e no mor ab carn, és la ànima dels homes. L'esperit qui
és cubert de carn e mor ab carn, és de les bèsties e dels aucels.
L'om, enaxí,
donques, con és al mig creat, que fos pus bax dels àngels e pus alt de les
bèsties, ha alcuna cosa comuna ab lo subiran e alcuna cosa comuna ab
lo jusan, ço és a ssaber: immortalitat d'esperit ab l'àngel, e mortalitat de carn
ab les bèsties, entrò que la mortalitat de la carn absorbesca ab glòria de resurreccion,
e, ajustan-se ab l'esperit, la carn sia servada tostemps, e
Déu se ajustan, sia servat en Déu. La qual carn, emperò, en los reproatz no falen
los turmens, cor defalén està tostemps, per tal que aquels qui ab l'esperit
he ab la carn àn peccat, tostemps visquen essencialment, he en carn e en esperit
sens fin moyren.
Pere.
A la rahon dels fasels, plau tot ço que tu dius; emperò prec-te que
per què tu fas tan gran departiment entre l'esperit dels homes e
bèsties, con Salamon diga: "Yo hé dit dels fils ?dels? homes, en mon cor, que Déus los provàs
e
de les bèsties, e agal és la condicion de cascun." La qual, encare, tenén una matexa
sentència, subtilment seguexen. E ajusta-y: "Axí con l'ome mor, sí
e
A les quals paraules generalment ajusta la sua sentència dién: "Totes coses són sotzmeses
a vanitat, e totes coses van en
agalment retornen."
Gregori,
Lo libre de Salamon en lo qual aquestes coses són escrites ha nom
Ecclesiastès, qui pròpriament vol dir "disputador" hó "enseyador". En disputacion
la sentència se preposa per la qual la discòrdia de la gent sia refrenada;
e, con moltz diverses coses senten, per la sentència del enseyador a una sentència són amenades
e concluses. Aquest libre, donques, per esta rahon ha nom "concionator", qui vol
aytant dir con aquel qui pren en sí rahons de diverses persones. Per ayçò cor Salamon
près en sí manera de poble entre sí discordant: per tal que per inquisicion diga
aqueles coses les quals ànima fola, per aventura per temptacion, sentiria. Cor aytantes
sentències quax per inquisició mou, quax aytantes persones de diverses en
si pren. Mes lo "concionator" vertader, quax a manera d'om qui ab la man estesa lo
brugit apaga, e aquels a
ojam la fin del parlar: "Tim Déu e serva los manamens d'aquel", ayçò és, tot
hom."
Si, donques, en aquel libre, per lo seu parlar, no avia preses persones de moltz, per
què ha oyr fin de parlar ab sí agalment totz amonestava? Donques, per ayçò en
la fin del libre diu: "Totz agalment ojam." Él és testimoni ací , car en sí prenén
persones de moltz, no ha parlat quax tot sol. Per què altres coses són qui
són mogudes en aquel libre per inquisició, e altres coses per rahon satisfan, e
altres coses que diu per temptació de coratge qui és entès a delit d'aquest
món, e altres coses qui són per rahon tirades, per les quals lo coratge sia aluyat
de plasés mondanals.
Cor aquí diu ayçò: "Per cert me par bon que cascun
menuc e bega e
val anar a casa de plor que a casa de convit." Donques, si bon és menjar e beure,
meylor cosa semblava que fos anar a casa de convit que ha casa de plor. Per què
manifestament apar que ayçò pronuncia en persona dels enferms, ço és quant diu
ayçò: "Apar bon menjar e beure"; e ayçò, cant diu: "Meylor cosa és anar a casa
de plor que de convit", determena per difinició de rahon, cor aytan tost
destria les rahons de son dit. E quin sia lo profit d'anar a casa de plor, mostra-ho
cant diu que "en aquela és amonestada la fin de totz los homes, e
se cogita què li à a venir."
e aprés poc se seguex: "Certanament, jovent e delitz són coses vanes." Apar, donques,
que ço que avia amonestat primerament, e puys ho ha reprès, que quax
per carnal desirer ho avia dit, e ayçò puys, per veritat de judici, finà. Enaxí,
donques, con la delectació de la carn exprimén, relaxades totes cures, denuncia
bona cosa ésser menjar e boure; la qual cosa aprés, per rahon de judici, reprèn
con diu: "Meylor cosa és ?ésser? anar a casa de plor que a casa de convit"; enaxí
con diu que jove se deu alegrar en son jovent per deliberacion de carnals desirés,
e, emperò, aprés, per difinició de sentència, diu: "Jovent e delitz ésser cosa vana";
enaxí lo nostre concionador.
Enaxí con de pensa dels enferms preposa sentència de
humana suspició cant diu: "Una és la mort del home e de les bèsties", e en
agal és la condició de cascun, enaxí con l'ome mor e aqueles moren, e en semblant
manera espiren totes coses, e res no ha l'ome més que les bèsties. Lo
qual, emperò, per difinició de rahon, aprés posa la sua sentència dién: "Què ha més
lo savi que
qui dix "res no ha més l'ome que les bèsties", él matex altra vegada
determenà que
fol, ço és saber, que vaja là ún ha sa vida. En les quals paraules, primerament,
mostra que la vida dels homes no és aycí, la qual cosa confessa
ésser en altre loc. Adonques, l'om ayçò ha més que les bèsties: cor eles
aprés la mort no viuen, e
de la carn aquesta vida visibla consuma.
Lo qual aprés, ben aval, diu:
"Tot quant pot obrar la tua man, cuytosament ho fé, cor ne obra ne rahon
ne sciència ne saviesa serà en imfern, ún tu cuytadament vas." En
qual manera, donques, és una la mort de les bèsties e del hom, en agal condicion?
Hó con se pot fer que
aprés la mort de la carn no visquen, e
males obres aprés la mort de la carn menatz a infern, en aquela mort
no moren? Mes en cascuna tan dessemblant sentència és demostrat que
concionador vertader aquela cosa per temptació carnal dix, e ayçò aprés per veritat
dels espirituals determenà.
Pere.
Molt me plau la mia ignorància, per ço cor tan subtilment hé après ço
que no sabia. Mes prec-te que tu vuyles soferir si yo, segons la custuma
del Ecclesiastès nostre, pren en mi persona dels enferms, per tal que quax
per inquisició dels veyls pusca mils profitar.
Gregori.
Per què yo no sostenria que tu no
nostres proïsmes, con sen Pau diga: "Yo són fet a totz totes coses, per tal que totz
faça sals."? La qual cosa con tu per enclinament de caritat auràs complida,
en esta cosa és digne de gran honor en la qual ressembles la custuma
del noble preïcador.
Gregori,
Una vegada s'esdevenc que, mi present,
Lo qual parlan ab mi yo vesia, e sobtosament víu mort; mes,
emperò, si la ànima ne fo exida hó no, no ho víu. E fort sembla dura cosa
que hom cresega ço que nuyl hom no pot veser.
Quina meraveya és, P[ere], si no vist la ànima ixén del cors, la qual estant
en lo cors no veus? Penses-te que, ara con tu parles ab mi e no potz veser
la mia ànima, que per ayçò yo sia sens ànima? Certanament la natura de
la ànima és aytal que veser no
visiblament està en lo cors.
Pere.
Mes, emperò, la vida de la ànima estant en lo cors pusc pensar per los
movimens del cors, cor si la ànima no era en lo cors, los membres del
cors no
movimens ne en cals obres sia no ho veg, per tal que per les coses visibles
pusca culir ço que no pusc veser.
Gregori.
Certanament te dic que ayçò no és del tot en semblant manera, ans
és en manera dessemblant. Cor enaxí con la virtut de la ànima vivifica
lo cors e
les unes coses vivifica inspiran, he a les altres dóna tan solament
que sien. Cor enaxí con tu no duptes que Déus, no visible, és creador he
regidor e complidor e gordador de tot quant és, e trespassa e sostén
tot quant és, e és sens començament e sens fin, e que no és visible,
enaxí no deus duptar que aquest no aja serveys no visibles.
Devem,
donques, aqueles coses qui min[i]stren a semblança, entendre d'aquel a qui
servexen, enaxí que aqueles coses qui servexen a no visible, cresem ésser
coses no visibles. Quines coses, donques, creurem ésser aquestes sinó sans
àngels e
cors per petita cosa, coneys la vida de la ànima estant en lo cors, enaxí la
vida de la ànima ixén del cors deus pensar per gran cosa e alta, car aquela
pot viure no visiblement la cal covén ésser al servey del Creador no
visible.
Pere.
Tot ço que tu dius és ben dit, mes, emperò, la pensa no vol creure ço
que no pot veser ab los uyls corporals.
Gregori.
Con l'Apòstol diga que "fe és fermetat de les coses que esperam, e rahon
d'aqueles coses que no vesem", ayçò vertaderament vol dir ésser cresegut
qui no pot ésser vist, cor ço qui pot ésser vist no pot ésser cresegut.
Emperò, per tal que breument te retorn a tu matex, dic-te que nula cosa visible
no pot ésser vista sinó per les coses no visibles. Pos-te que totes les coses
corporals ab los uyls corporals gardes; emperò l'uy corporal no veuria, si donques
cosa no corporal no y aydava a veser. Cor tol la pensa, la qual no és
vista, e debades poses res denant los uyls qui vesien. Sostrau la ànima al cors,
romanén obertz los uyls en lo cors: si donques per sí mateys vesen, per què no
vesen quant la ànima n'és fora? Per què potz conèxer que les coses visibles no són
vistes sinó per les no visibles.
Posem, donques, devant los uyls de la pensa edificar
casa, grans péres levar, e altres coses fer: deman-te qui fa aquesta
obra, si la fa lo cors visible, lo qual leva ab les mans les péres, hó la
ànima no visible, qui vivifica lo cors.
Tol, donques, aquela cosa qui no és vista
en lo cors, e aytan tost romanen no visibles totes coses que semblava
que mogudes fossen: los corses visibles dels metals e de les péres. Per què
deu hom pensar que en aquest món res no pot ésser aordonat sinó per creatura
no visible: cor enaxí con nostre Senyor tot poderós, espiran e complén aqueles coses
qui àn rahon, e vivifica e mou les coses no visibles ?[...]? complén, movén,
vivifiquen de poc en poc los corses qui són vistz.
Pere.
Per aquestes allegacions planerament són vençut, quax forçat estimar que
aquestes coses visibles no són res; que primerament, en mi, prenén persona
dels enferms, de les coses no visibles duptava. Per què
tot ço que dius; mes, emperò, enaxí con la vida de la ànima estant en lo cors conec
per moviment del cors, axí la vida de la ànima aprés lo cors, per alcunes coses manifestes
e testimonians cobeseg conèxer.
Gregori,
En aquesta cosa, P[ere], si
legació no auré trebay. Con te penses que
màrtirs de Crist aguessen aquesta present vida meynspresada, e donades lurs
ànimes a mort de carn, si no sabessen que pus certana vida de les ànimes aprés
se seguís? E tu matex, emperò, no diràs que la vida de la ànima estant en lo cors, per
los movimens del cors conegues? Veges aquestz qui àn posades lurs ànimes e
cresegren que aprés la mort de la carn les ànimes visquen: cascun dia resplanden
per miracles. Als corses mortz d'aquels, los malautz vivens vénen, e són sanatz,
los perjurs vénen, e són per lo demoni turmentatz; los endemoniatz hi vénen,
e són deliuratz; los lebroses hi vénen, e són mondatz; los mortz hi són aportatz,
e resusciten. Pense
ún viuen los corses dels quals aycí mortz en tans miracles viuen. Si donques
la vida de la ànima estant en lo cors coneys per moviment dels membres, per
què no
virtutz de miracles?
Pere.
Creu que nuyla rahon en aquesta allegació no contrasta, en la qual per
les coses visibles som forçatz creure ço que no vesem.
Gregori,
Dessús t'é calat cor la ànima d'un qui
colpa que ab los uyls corporals cosa visible volguist veser, cor
moltz dels nostres, nedejans l'uy de la pensa ab fe pura e ab rahon complida,
moltes vegades àn vistes ànimes exir de la carn. Per què ara és obs que yo conte
en qual manera les ànimes ixens sien vistes, hó cantes coses eles agen vist cant
exien; en tal manera que ço que, complidament, a cor vaguejan, rahon planerament
no satisfà, exemplis l'amonesten.
Gregori,
En lo segon libre d'aquesta obra hé ja dit que
axí con apresí recontans los seus fasels discípols, estant luyn de la ciutat
de Pàdua, la ànima de sen German, bisbe, a hora de mija nit, en semblança d'ajustament
de foc, víu ésser portada al cel per àngels. La qual ànima al cel pujan él
esgardan, lo sinc de la sua pensa fo tant axamplat que quax sotz
denant sos uyls tot lo món víu ajustat.
Gregori,
Encare més, aquels mateys recontans, apresí que dos nobles barons he
bons letratz, frares germans, la
se meseren en la sancta congregació de sen Beneset. Los quals lo dit pare posà
en lo monestir qui està costa la ciutat de Terratz, lo qual él avia edificat.
Los quals ditz frares avien aüda molta peccúnia en lo món, mes tota la avien
donada a pobres per redempcion de lurs ànimes, e endós estegren en lo dit monestir.
Esdevenc-se que Speciós fo tramès per negocis del monestir costa Pàdua, e
Gregori, frare seu, dementres sehia a taula ab los altres monges, levat per esperit, de tan
luyn, víu la ànima de Speciós, german seu, la qual fo exida del cors. La qual cosa aytan
tost él dix als monges, e correc, e atrobà son frare sepelit; e trobà que aquela hora era
passat que él avia vista la vision.
Gregori,
Un fasel religiós, quant yo era en lo monestir, me contà que alscuns venien
de Cicília a Roma, e, cant foren a mija mar, éls viren que àngels se
pujaven al cel la ànima d'un sér de Déu qui estava resclús en
E cant foren a port, encercaren la veritat del fet, e trobaren que aquel die era
passat lo sant hom; en lo qual éls viren que
al[s] regnes del cel.
Gregori,
Encare, quant yo era en lo meu monestir, per recontament d'un honrat
baron, coneguí ço que dic. Contava que
Spès edificà monestir en lo loc apelat Camp Plasent, qui és luyn per
de la ciutat de Núrsia; e nostre senyor Déus tot poderós, firén aqu[e]st, gardà
del batiment perpetual, e servà en él gran aspresa e gran gràcia. E quant l'agués
amat flagellan primerament, mostrà-li-ó , aprés, él gorén; cor per
en tenebres de cecidat, en tant que no víu poc ne molt. Mas con nuyl hom,
sens la gràcia de Déu, en trebayls no està ferm ne pacient, ans del flagel fa son
don per peccat de impaciència, e de là ún deuria esperar fin de peccatz li vén acreximent;
e, per rahon d'ayçò, Déus, vesén les nostres enfermetatz, en los seus batimens mescla
gorda. E enaxí, en los trebayls, als fils ara fa justícia ab misericòrdia, per tal
que éls sien tals que pus dreturerament lus aja misericòrdia.
E d'equí fou que lo sant
veyl volc affligir per tenebres foranes, mas, nuyl temps, de la pau ne de la
luu de la ànima no fo desemparat, ans aytant con fo flagellat defora, en lo cors,
fo per lo sant Esperit gordat e consolat de dins, en lo cor. En tant que, quant fo complit
lo temps de
denuncià que breument exiria de la vida, e
li eren entorn, la paraula de vida preïcàs; enaxí que, recobrada la vista corporal,
visitatz los frares, obrís lo lum del cor. A la qual cosa él volenterosament obeý:
anà per los monestirs, e
apreses.
Enaxí que per
monestir, e aquí, estant en lo mig dels frares, se rebé lo sant Sagrament del altar,
e aytan tost començà cans esperituals de psalms; enaxí que, dementre que
psalmejaven, él se donà a oració, e oran, reté l'esperit a Déu. E totz los frares qui aquí
eren presents, viren que li exí de la boca
e, vesens los frares, se
en semblança de coloma, és per tal que Déus mostràs que
li avia servit.
Gregori,
Encare més, te diré ço que
gayre passà d'esta vida en esta ciutat, lo qual tu ben coneguist, lo
qual me dehia que en la província de Núrsia avia
de Déu regia la sua esgleya qui li era comanada; lo qual del temps a ençà
que fo ordonat, la sua capelana aman axí con a sor, e gardan-se d'ela axí
con d'enamic, a sí no la lexava acostar per neguna rahon. Cor ayçò àn propri
los sans: que moltes vegades ço qui
és legut no cagen; per què lo sant, per tal que no pogués caser en neguna colpa,
negun servey, quant que li fos necessari, d'ela no volia pendre.
Aquest, donques,
honrable baron, con lonc temps santament agués viscut, l'ayn corentèn del
seu orde, de fort febra malaut, a la fin s'acostà; e cant ayçò víu la capelana,
ela s'acostà a la cara d'él per veser si respirava. La qual cosa él sentí, e cant que
no agués a penes ges d'esperit ne pogués parlar, tot son esforç féu que pogués
parlar, e per l'escalfament del esperit, començà a cridar: "Partex-te de mi,
fembra; encara viu lo foguet. Osta la paya."
La fembra se
virtut del cors, e començà a cridar ab gran gog: "Ben sien vengutz los
meus senyors! Per qual rahon vos plau venir al pobre vostre servidor? Vag-ne,
vag-ne! Gràcies faç, gràcies faç." E, dementre que sovén ayçò dehia, demanaren-li aquels
qui entorn li estaven, a qui ho dehia. Als quals tot meraveyós respòs: "E no
vesetz los sans apòstols qui són vengutz? Los benoyratz sen P[ere] e sen Pau, prínceps
dels apòstols, no gordatz?" Als quals, altra vegada girat, él dix: "Veus
que
E que vertaderament
agués vistz los apòstols, mostrà-ho en ço que
cosa moltes vegades s'esdevén als dreturés: que en la lur mort vesen vision
dels sans qui són passatz, per tal que no
la lur mort, anans, dementre que a la lur pensa la compaya dels celestials
ciutadans és demostrada, del ajustament de la lur carn sens enug de
dolor e de paor sien partitz.
Gregori,
Per esta rahon no calaré ço que Probus, servidor de Déu tot poderós,
qui és abat del monestir qui à nom Renat qui és en esta ciutat, de
Probo aoncle seu, bisbe de Rieta, me contà. E dehia que cant lo dit bisbe s'acostà
a la fin de la sua vida, greu malautia lo près, la qual cosa quant son
pare víu, qui avia nom Màximus, féu venir metges, si per aventura li poguessen
ajudar. Mes totz dixeren que él no podia escapar.
E cant fo hora de sopar, e fos hora
tarda, l'onrable bisbe anxià
amonestà
Enaxí que totz se
que estava costa lo lit del bisbe, soptosament él víu alscuns barons vestitz
de blanc entrar al sant bisbe, e avien les cares trop luens. La qual
cosa cant l'enfant viu, demanà qui eren, per lo crit del qual lo bisbe s'estrementí,
e gordà qui eren aquels, e conec-los, e començà a consolar l'enfant, e dix-li:
"No ages paor, que sen Juvinal e sent Eleuteri, màrtirs, són aquestz qui
són vengutz." Mas l'enfant, no pòc soferir la clartat, e fusc defora, e dix al pare
e als metges ço que avia vist. Los quals cuytadament, devalaren e
mort atrobaren, cor aquels lo se
l'enfant espaventat.
Gregori,
Aprés ayçò, a mi apar que yo no deja calar ço que per relació de bones
persones he fasels hé après.
En lo temps dels gotz, Galla, noble donzela
d'esta ciutat, fila de Símac, consular, al temps de la sua crexença fo donada
a marit, e dins
del mont e riqueses e jovent la apelassen ha altra marit, elegí més per esperituals
noces ésser ab Déu ajustada, en les quals comença plor e finalment
vén hom a gogs perdurables, que no féu a noces carnals, les cals comencen en
plasers e fenexen ab plor. E con aquesta fos de natura trop calda, dixeren-li
metges que si no tornava ha abraçamens d'ome, que per rahon de la gran calor,
que lo seu cors era contra natura femenín, que, axí con hom, auria barba; la qual
cosa axí finalment s'esdevenc. Mas la sancta fembra no
mal li estagués, car la belesa del espòs de dins carament amava, ne féu
força si axò en ela se
Axí, donques, que, aytan tost con son marit fo mort, lexà vestadures seglars, he
donà
moltz ayns ela se donà a gran oració, ab simplicitat de coratge, e féu molt
largues almoynes als pobres. E cant nostre senyor Déus ac aordonat que per
sos trebayls li retés goardon perpetual, a ela venc malautia de cranc en la
mamela. E ela avia aytal custuma: que de nitz fasia cremar dos lums devant
son lit, per ço cor era de luu, e no tan solament ahirava tenebres esperituals,
ans aytambén ho fahia corporals. La qual, con una nit ela jagués
tota hujada e trebayada per rahon de la malautia, víu sen P[ere] devant lo seu
lit estar entre endós los lums, e no fo espaordida, ans per amor près ardiment,
e tota gojosa dix-li: "Què és, senyor meu? Són-me perdonatz mos peccatz?"
E aquel, axí con és benigne, ab cap clin, seyà-li e dix-li: "Totz tos peccatz te són
perdonatz. Vine!" Mas, per ço cor en lo monestir avia
amava, dix aytan tost: "Prec-te, senyor, que sor Beneyta vénga ab mi." E sen P[ere]
respòs: "No aquela, mes aytal venrà ab tu; e aquela per què pregues, seguir-t'à al
Ayçò dit, l'apòstol desparec. E la sancta féu-se venir l'abadessa e dix-li
tot ço que avia vist ne oÿt. E al tercer dia, ab aquela que sen P[ere] avia dit, ela
passà d'esta vida ; e l'altra, per què ela avia pregat, la seguí al
qual fet és en memòria en lo dit monestir, enaxí con si adés era estat fet
lo miracle.
Gregori,
Més encare devetz saber que moltes vegades s'esdevén que a les ànimes
dels elegitz, cant ixen del cors, dolçor de cans celestials lus és donada,
per tal que, can aquela dolçor oen dolçament, lo departiment de la ànima
e de la carn negun greuge no senten.
D'on me membra que yo hé dit en les Homilies
del Evangeli que, en aquel portxe qui és devant l'esgleya de Sen Climent,
fo
mes era ric de mèritz. E per longa malautia era despoderat, cor, depuys que
nós lo coneguem, jac despoderat al lit, que
ne al lit seser ne
frare qui li servien, per la man dels quals tot ço qui per almoyna li era dat, als
pobres él ho fasia donar. E cant que él no agués apreses letres ne
libres avia compratz de la Sancta Escriptura, e per religioses e pelegrins, los
quals en son alberc resebia, la Sancta Escriptura líger se fasia, en tant que, segons
la sua manera, la Sancta Escriptura complidament après. Con de tot en tot letres
él no conegués, estudiave
entendre a loar Déu de dies e de nitz.
Mes cant avenc que per tan gran paciència
degués resebre goardon, la dolor li pujà al cor, qui era en los membres defora;
e quant conec que prop era de la mort, él sonà als pelegrins que hostelejava,
que
E dementre que él ab éls ensems cantava, soptosament, en aquels qui cantaven
él dix ab espavent de gran clamor: "Calatz! No oÿtz cantes laors de Déu canten
al cel?" E dementre que él estava tot elevat en escoutar los cans celestials,
aquela sancta ànima fo de la carn deliurada. La qual d'equí ixén, tanta flayror de
bona odor aquí fo escampada, que totz cels qui aquí eren, foren de sobre gran
suavesa sadolatz, per tal que per ayçò coneguessen clarament que les celestials
laors avien aquela sancta ànima resebuda. A la qual cosa fo
encare és viu, e ab grans plors comtà que entrò que
no
Gregori,
En aqueles Homilies reconté una cosa la qual Speciosus, capelan meu,
sab ben. En aquel temps quant yo
nom Redempta, qui era en àbit de religió, estava en esta ciutat, costa l'esgleya
de Sancta Maria. Aquesta fo dexebla d'aquela Rèndula qui fo dona de grans
virtutz, e fahia vida hermitana als pugs de Panestre. Aquesta Redempta
avia dues dexebles en semblant àbit; la una avia nom Ròmula, l'altra no
sé con s'à nom, mas ben la conec per cara. Aquestes, totes
fasien vida pobra de coses temporals e rica de bones custumes. Aquesta
Ròmula, per grans mèritz de vida passava sa compayona; era de gran obediència
e de subirana paciència, e tenc silenci en sa boca, e contínuament entenia
a oració. Emperò, cor moltes vegades s'esdevén que aquels los quals los homes
estimen perfetz, encare en los uyls del subiran masestre àn alcun defaliment;
enaxí con homes qui poc saben, cant vesen
format, comencen-lo a loar enaxí con si avia tot son compliment;
emperò lo masestre lo
l'ou loar, no està que él no
Aquesta Ròmula que dita
hé, venc a malautia de despoderament, e per moltz ayns jac en lo lit de totz
sos membres despoderada; mes però impaciència en ela no pòc pendre per negun
trebay, cor lo destruïment dels seus membres li eren acreximent de virtutz, cor
aytant pus fort era encesa a oració, con era d'altres negocis luyada, cor àls fer
no podia.
E cant venc una nit, ela sonà a la sua masestra, na Redempta, la cal
nodria endues les dexebles a manera de files, e dix-li: "Mare, vin! Mare, vin!"
La cal, ab l'altra dexebla, tost se levà, axí con eles endues ho deÿen, e yo e
d'altres ho sabem. E cant a hora de myja nit estaguessen devant lo lit d'ela,
soptosament luu del cel tramesa omplí tota la casa, e resplandor de tanta
clartat, que totz aquels qui y eren exiren quax de seyn. E començaren oyir brugit
de tan gran multitut qui entraven per les portes de la caseta, enaxí con si
molta gent hi entràs e per la pressa la
quant que sentissen la multitut dels entrans, per l'espavent del lum e per
paor que avien, espaventades, no ho podien veser. Aprés del lum se seguí meraveyosa
odor, en tant que la paor del lum lus fo per la paor en plaser convertida.
E con encare no poguessen soferir la clartat, començà la dita Ròmula consolar
la sua mare e masestra, e dix-li: "Mare, no ages paor, que no morré ara."
E quant ayçò sovén li dixés, de poc en poc la luu qui era del cel venguda se
anà; mes la odor romàs, e durà per
E la
sa masestra, e cant fo venguda, demanà-li vianda; e cant ac menjat, e encara
sa masestra no
les portes de la caseta, en la plaça defora, estegren dos cors de cantans,
de veus d'omes e de fembres; los homes començaven los psalms, e les fembres
responien. E con devant les portes de la caseta se fahien exèquies celestials,
aquela sancta ànima fo de la carn deliurada, la qual al cel portada, aytant con pus
alt se
veus e la odor, en alt levada, fo fenida.
Gregori,
Alcunes vegades s'esdevén que a la consolacion de la ànima ixén del cors,
sol aparer aquel matex qui és creximent e gordonador de vida.
E re membre
ço que de Tarsilla, ma tia, yo dixí en les Homilies. La qual, sobre
dues sors sues sobremontava en virtut de contínua oració e en granesa de
vida e en singularitat de abstinència, en tant que venc en altesa de sanctitat.
En aquesta aparec, per vision, Feliu, mon avi, qui fo papa, e mostrà-li la glòria celestial,
e dix-li: "Vine, que en esta mansion estaràs."
La qual, la nit següent, agreujada
de febra, al derrer dia venc. E axí con és custuma que moltz vénen visitar
los nobles per consolar los amics, en aquela matexa hora del seu eximent moltz
homes e moltes fembres estegren entorn del seu lit. E con soptosament ela,
gardan vés lo cel, víu Jesús venir, e ab fort regirament de son cor començà
a cridar en aquels qui entorn li estaven: "Partitz-vos-hic, partitz-vos-hic,
que
exí del cors; e, soptosament, tan gran flayror de meraveyosa odor fo
aquí escampada, que aquela suavesa a totz demostràs que
era aquí estat e vengut. E cant agren descubert lo seu cors, que
lavassen axí con és acustumat, aparegren los coldes e
que fossen de camel, tan grans cals s'í foren fetz per lo gran ús d'oració.
E ço que
Gregori,
Encare
tot poderós, me contà de sa sor Musa, donzela poca. Diu que,
en visió li aparec madona sancta Maria, e mostrà-li enfantes del seu gran, de
blanc vestides; e la enfanta volie
Per què la Mare de Déu li demanà si volia estar ab aqueles enfantes
e ésser al seu servey, a la qual cosa l'imfanta respòs que oc, volentera; e ela li
manà que d'equí avant no fasés neguna leugeria ne enfantia, ne jugàs
ne riés, cor per cert al
cals coses vistes, l'imfanta s'és mudada en totes ses custumes, e gità
de sí tota leugeria de joventut, ab man de gran honestat. E cant son pare
e sa mare viren ayçò, que aytal mudament ac pres, demanaren-li què era estat;
e ela respòs-lus ço que s'era esdevengut. E aprés, al
febra; e al
enfantes que ja avia vistes en la primera vision, venir a sí, e apelà-la
si se
"Madona, vag-ne! Madona, vag-ne!" En la qual veu ela reté l'esperit a Déu,
e axí del cors verge per habitar ab les verges.
Pere.
Con l'umenal linatge sia plen de moltz e de quax sens nombre de vicis,
e a aquels sia sotmès, a mi apar que Jerusalem celestial per la major partida
sa ha omplir d'enfans.
Gregori,
E si creure devem que totz los enfans batejatz qui moyren en enfantesa
entren en paradís, emperò no devem creure que totz los enfans qui saben
parlar hi entren, cor en alscuns enfans és tancat lo regne celestial per los
pares e per les mares d'éls, si mal los nodrexen.
Cor
de Roma, axí con moltz saben, qui, tres ayns ha passatz, avia
ayns, segons que
enaxí que
Déu, la cal cosa és fort dura de dir. Lo qual, en la mortaldat qui entayn
hic fo, fo ferit e venc a la mort. E mentre que son pare lo tenia al braç,
axí con dien aquels qui presens hi eren, l'enfant cridà que vesia esperitz malignes
e deÿa: "Osta
del pare; e con lo pare li dixés què veÿa, él li respòs que homes negres són vengutz,
qui
morí, per tal que Déus tot poderós mostràs per qual peccat era als demonis liurat. E
cor lo pare no
e que mostràs al pare que per ayçò era dampnat, cor él no
mal nodriment castigat.
Ara ayçò lexem, e a nostra matèria retornem.
Gregori,
Recomta
seguex del honrable pare Esteve, qui fo de tanta pobretat, que res no
avia, res no queria, sola pobresa queria, ab Déu gran paciència avia, compaya de seglars
fugia, e a oració contínuament entenia. Del qual contaré
que per aquela moltes altres ne sien pensades.
avia segades, a la era aportà, e altra cosa no avia, a sí ne a sos dexebles, de
què visquessen de tot l'ayn. Alcun malvat hom, per lo demoni estigat, mès foc
al blat e cremà tot; e
"Fort t'és mal pres, pare, cor axí às ton gran perdut." Al qual lo sant respòs ab cara
plasent e dolça: "En aquel és mal vengut qui ayçò ha fet, que yo d'ayçò quant
a mi no
aquel qui ab tan segura pensa perdia ço de què aquel ayn él ab sos compayós devia
viure; e major compassion avia d'aquel qui
donsostenia del peccat d'aquel, ne avia cura de ço que él avia perdut defora, mes
d'açò que aquel avia perdut de dins, en la sua ànima, per colpa.
Quant lo dia de la
mort s'acostà, moltes bones persones s'í ajustaren, per tal que a tan sancta ànima, ixén
d'aquest món, recomanassen les lurs ànimes. E mentre que estaven devant lo seu lit,
alscuns viren àngels entrar, mes no pogren res dir. D'altres n'í ac qui res no
viren; mes emperò totz axí espaventatz, que no y ac nuyl hom qui de peus posqués
estar cant la [ànima] axí del cors. E aprés, quant foren al seyn tornatz, totz fusqueren;
e aquels qui
cal era aquela virtut que la ànima ixén resebia, l'eximent de la qual nuyl hom
soferir no podia.
Gregori,
Més encare, devem saber que alcuna vegada lo mèrit de la ànima no apar
en lo seu eximent del cors. E d'aycí que
turmens, los quals, depuxes, als seus orses mortz, per moltz miracles resplaÿen.
Gregori,
Cor Valent, hom de vida honrada qui fo abat del meu monestir, lo
qual ja avia regit lo seu en la província de Núrsia; en lo cal monestir
longobartz vengren, e dos seus monges en
moriren. Al vespre les ànimes d'éls, ab clares veus, començaren a cantar, en tant que
aquels qui
veus, totz los catius qui aquí eren oÿren, e del lur cant faseren depuys testimonis.
Mas aquestes veus dels esperitz volc Déus tot poderós a les oreyles dels oens
venir, per tal que
la mort pus vertaderament visquen.
Gregori,
Cant era en lo monestir, me contaren alscuns homes dignes de fe que
en lo temps dels longobartz, costa la província qui à nom Sura, fo
abat d'un monestir, lo qual pare avia nom Suran. Lo qual pare, tot cant
avia en lo monestir donà a catius, e en aquels que eren robatz per los longobartz;
e no li bastà ayçò, anans despès les sues vestadures e dels seus frares,
e puys tot cant avia en lo celer e en l'ort. E cant ne fo tot anat, los longobartz
li vengren e demanaren-li que
avia res romàs, menaren-lo-se
to[s]t lo pug e
soferir lo pes de la santitat del sant qui aquí era degolat. Ayçò aytambén
víu
Gregori,
Aytambén, en la província dels Marsons, fo
cal fo per los longobartz pres; e, cant l'agren pres,
cap. E tan tost con lo cap fo en terra caüt, aquel qui
e casec als peus del sant que avia escapçat. E per ço cor avia él mort l'amic
de Déu, fo al enamic liurat.
Pere.
Prec-te que
seus lexa axí morir, e puys, aprés la mort, no lexa celar de quina santitat són?
Gregori.
Con la Sancta Escriptura diga: "En qualque mort moyre lo
dreturer, la sua santitat no li serà tolta." Certanament los elegitz qui van a la vida
perpetual, què
vegades per rahon d'alcuna colpa d'éls, jatsesia que sia petita, la qual se deja
delir en la mort d'éls. E d'equí vén que
vivens; mes, quant aquels moren, lo poder de lur crueltat que sobre éls àn aüt,
sia greument per Déus venjat. E per ayçò lo carnicer qui lo sant diaque ac poder d'auciure,
no ac plaser que sobre lo mort gayre s'alegràs: axí ho diu la Escriptura Sancta.
Gregori,
Cor lo baron de Déu tramès contra
Samaria, qui per inobediència menjà en lo camín, aquest aucí lo leó
en aquex camín. Mes aytan tost és aquí escrit: "Estegué
e no menjà lo leyó del cors del home de Déu." Per què
desobediència en la mort fo relexat, cor lo leyó, quant que agués licència d'auciure
lo propheta, no ac licència de menjar lo seu cors, cor aquel qui era estat
colpable en sa vida per desobediència, fo justificat en sa mort, cor la inobediència
fo punida. Lo leyó, donques, qui primerament avia morta la vida del peccador,
gordà puxes lo cors del dreturer.
Pere.
Plau-me ço que dius, mes volria saber si ara, abans de la resurrecció dels
corses, sien resebudes en lo cel les ànimes dels dreturés.
Gregori,
Ayçò, P[ere], ne de totz los dreturés podem atorgar, ne de totz ho
podem denegar, cor són ànimes d'alscuns dreturés qui són alongades a temps
de les mansions celestials, per defaliment de complida justícia. Emperò, clara cosa
és que les ànimes dels complitz dreturés, aytan tost con d'aquest segle ixen, en les
cadires celestials són resebudes. A la qual cosa lo Salvador, qui és Veritat,
fa testimoni cant diu: "Là ún serà lo cors, aquí s'ajustaran les àguiles"; cor,
sens tot dupte, là ún és lo Redemptor corporalment, aquí s'ajusten les
ànimes dels dreturés.
E sen Pau desira ésser desliat de la carn e ésser ab Crist.
Aquel, donques, qui no dupte que Crist sia en lo cel, no dupte que la ànima de sen
Pau no sia en lo cel. Lo qual diu aytambén del desligament del seu cors
e de la habitacion de la terra celestial; diu: "Sabem per cert que si la casa nostra terrestre,
d'aquesta habitacion és desliada, que edificacion avem de Déu; casa no per
man feta, ans eternal, en los cels."
Pere.
Si, donques, ara són en lo cel les ànimes dels dreturés, què és que aquel dia del
Judici recobraran goardon de lur justícia?
En ayçò, sens dupte, lus profitarà lo Judici: que con ara no agen benoyrança
sinó les ànimes, ladons la auran en los corses, per tal que
carn en la cal soferiren dolors e trebayls per nostre Senyor. Per aquesta dobla benoyrança
e glòria és escrit: "En lur terra posseÿran dobles béns." E és aytambén
escrit de les ànimes dels sans: "Ans del dia de la Resurreccion, donades lus són sengles
vestadures blanques", e els [és] dit que
sia complit lo nombre dels lurs frares e compayons. Aquels, donques, qui ara àn preses
sengles estoles hó vestadures, lavores les auran dobles, cor ara tan
solament àn glòria de les ànimes, e lavores la auran de les ànimes e dels corses.
Pere.
Ayçò us atorc; mes volria saber con se fa.
Gregori,
La virtut de la ànima alcunes vegades
veu per subtilitat alcunes coses ans que vénguen, e alcuna vegada
cant deuen exir del cors, per revelacion conexen ço qui és esdevenidor. Alcuna
vegada, can són en exir, que desemparen lo cors, per lo sant Esperit illuminades
en los divinals secretz, tramaten luu de la ànima, e aquela virtut de la ànima, per subtilitat,
conesca ço qui és esdevenidor.
Apar, per ayçò, que
en esta ciutat per dolor de costat, e, abans
e dix-li que li apareylàs les vestadures per anar defora. E con lo servidor no ho
volgués fer, cor se cuydava que fos fora del seyn per la força de la dolor, él se
levà, e
que aprés, per pujament de la malautia, con él fos passat, fo aordonat que
cors fos mès en l'esgleya de Sen Gener, màrtir, qui és en la via Predestina . Mes,
con ayçò aparagués trop lonc en aquels qui
agren de conseyl que
que éls no sabessen que él ho agués dit. E con lo dit hom fos donat tot
al segle e als goayns terrenals, d'on pòc él dir ço qui li era esdevenidor al seu
cors, sinó que la subtilitat de la ànima denant vesia ço qui al seu cors devia esdevenir?
Que, aytambén, sovén s'esdevenga que
per revelacion, podem-ho provar per les coses fetes en los nostres monestirs.
Cor en lo meu monestir,
lo qual, con fos en greu malautia posat, víu en vision, de nitz, homes
vestitz de clares vestadures, d'alt devalar en lo monestir. Los cals estegren
devant lo lit d'aquel qui jahia, e dix la
de Gregori: per tal que alscuns frares trametam a la cavaleria"; e dix a
e manà: "Escriu: "Marcel, Valencian, Anyello" e d'altres qui no
cant fo fet, él li dix: "Escriu aytambén aquel qui
certificat, lo matin él ho manifestà als frares, e dix qui eren aquels qui devien
morir del monestir, e puys él, qui
començaren a morir, la
ho avia vist e denunciat.
en lo monestir de la ciutat de Portz, fo
he era jove, mes era de meraveyosa simplicitat e humilitat. Lo cal s'acostà a la
mort, la qual cosa venc a ssaber al honrable pare Feliu, bisbe del loc, lo cal
ho dix a mi, e anà-y e confortà
lonc temps de vida, la misericòrdia de Déu aydant. Mas él respòs ayçò: que
temps era complit, cor
e dix-li: "Obri la letra e lig-la." E axí ho féu, e víu e trobà en les letres
sí matex escrit, e totz aquels que
seu nom era primer. Per què él tenc per ferm que él e totz aquels adonques
passarien d'esta vida; e axí fo complit, que él morí primer, e puxes los altres, en
tant que dins pocs dies moriren totz aquels, axí con era estat dit. Los quals sens dupte
víu escritz ab letres d'or, a dar a conèxer que los noms eren escritz en lo libre de la clartat
eternal. Enaxí, donques, con per revelacion poden les ànimes les coses esdevenidores
conèxer, enaxí a les vegades poden los secretz divinals, no per sompni, ans veglan,
manifestar.
Cor a mi contà Amòniu, monge del meu monestir, lo qual tu
coneguist ben, lo qual monge avia aüda muyler la fila de Valeri, avocat d'esta
ciutat.
e humil; e con en la casa del avocat se fos mesa gran mortaldat, lo macip fo
malaut a la mort, e morí; e resuscità, e féu venir son senyor, e dix-li: "Yo són
estat en lo cel, e aquí hé conegut qui deu morir d'esta casa. Aytal e aytal
deuen morir; mes tu no ages paor, cor no morràs ara. Mas, per tal que tu
sàpies que yo vertaderament sia estat en lo cel, yo hé aquí après totz lengatges
de parlar. Tu sabs ben que yo no sé parlar greguesc, emperò ara lo
parlaré, per tal que conegues si dic veritat que sàpia totz lengatges." Al cal lo
senyor parlà en grec, e
matex lengatge, quant que fos nat e nodrit en Ytàlia. De la cal cosa
se meraveylaren totz aquels qui ho oÿren, axí que conegren que aytambén parlara
altres lengatges con avia aquels dos, de qui eren certz que no sabia.
E visc
les mans e
moriren, de qui él ho avia dit, e no negun altre.
Pere.
Trop terribla cosa és aquesta: que él, qui aytal don avia resebut, en
aytal mort morís.
Gregori.
Qui és aquel qui pusca saber los judicis de Déu amagatz? Aqueles
coses que no podem entendre en lo judici divinal, devem més duptar que
encerquar.
Gregori,
Per tal que açò que avem començat, de les ànimes ixens con conexen moltes
coses, proceïscam, vuyl dir ço que yo hé oÿt dir ha moltes bones
persones, de Theofànio, comte de la ciutat Centumcelensis. Él fo hom de
gran pietat, e qui entès a sanctes obres, e majorment a hospitalitat. Procurava
les faenes del comtat, més per complir son deute que no fasia per plaser propri.
E cant s'acostà a la mort, fahia tan gran tempestat que nuyl hom no podia
defora anar, e la muyler, ploran dix-li: "Yo, mesquina, què faré?, ne con te
poré sepelir, cor no pusc lo peu fora gitar?" A la qual él respòs: "No
fembra, que aytan tost con yo seré passat, lo temps serà esclarit." Aprés la cal paraula,
la mort se seguí, e la mort seguí la clartat del temps.
seyals, cor él avia aüda tanta poagra en les mans e en los peus, que totz
li corrien de verín; e cant lo cors agren descubert per lavar, aparegren les
mans e
e aprés
la péra qui estava sobre lo cors, tan gran odor exí del cors, de ungüens
precioses, con si, en loc de verms, la carn donàs tantes bones odors. D'ayçò fuy
certificat per los masestres de péra e per altres qui y foren presens.
Pere.
A la mia demanda às satisfet complidament; mes emperò encare és
lo meu cor en torba. Que, con sia dit dessús que les ànimes dels sans sien en lo
cel, covén per força que les ànimes dels malvatz sien en imfern. Cor enaxí con
los dreturés prenen goardon de les bones obres en glòria, enaxí covén que
malvatz degen ésser en infern, hó ho semblaria. E d'ayçò volria saber la veritat, per ço cor estimacion
humanal no entén que les ànimes dels peccadors sostenguen turment ans
del dia del Judici, cor són de la carn partides.
Gregori,
Si per satisfaccion de la Sancta Escriptura às cresegut
que les ànimes dels sans sien en lo cel, covén a fer, per força, que
en totes guises cresegues que les ànimes dels malvatz sien en infern. Cor,
enaxí con los dreturés prenen goardon de les bones obres en glòria, enaxí covén
que
fa los elegitz alegrar, axí deus creure que
sien per foc crematz.
Pere.
Per quina rahon se pot fer ne
puga tener aturada la ànima qui és sens cors?
Gregori,
Si
aprés la mort no serà retengut en lo foc corporal?
Pere.
En lo cors vivent, és l'esperit sens cors retengut en lo cors, per ço cor
lo vivifica.
Si
aturat a pena là ún és mortificat? Diem-te que
lo turment, que visca e
és turmentat, e cor veu que
la cosa corporal dóna turment a la cosa no corporal, per ço cor dolor he ardor
no visible és tirat del foc visible, per tal que
ànima no corporal ab flama no corporal, jatsesia que no podem entendre per los
ditz del evangeli que la ànima sofer lo foc no tan solament vesén, anans aytambén
esproan e sintén. Cor la veu de Veritat diu que
E que la ànima soferís e sentís la pena del foc, mostra-ho en la veu
del ric pregan Abraam can diu: "Tramit Làzer que muyl lo cap del dit
menuel en l'ayga, per tal que
Mentres, donques, que la Veritat dóna testimoni que
en lo foc, qual serà cel savi qui diga que les ànimes dels reproatz no sien retengudes
en focs imfernals?
Pere.
Per rahon e per testimoni, lo meu coratge s'amoleja a creure; mes emperò
encara torna a la sua rigor. Con se pot fer que cosa incorpòrea sia aturada
e retenguda e turmentada per cosa corporal? Cor ayçò yo no entén.
Gregori.
Yo
te penses si són corporals hó no corporals.
Pere.
Nuyl hom savi no diria que
Gregori.
Encare
Pere.
Yo no dupte que
dels malvatz seran turmentatz.
Gregori.
Si, donques, a la fin del mont, la Veritat dirà als reproatz: "Anatz en lo foc imfernal,
qui és apareylat al diable he als àngels seus", e con lo diable ne
seus àngels no agen corses, apar manifestament que éls són en lo foc infernal
retengutz. Per què no és meraveya si les ànimes són turmentades abans
que recobren lurs corses?
Pere.
La rahon és clara; per què de la qüestió no cal duptar d'equí avant.
Gregori.
Pus que a tan gran trebay creus ço que yo t'é dit, creu
que encara ho creuràs mils per ço que yo
Julian, procurador de l'esgleya de Roma, de la qual yo són servidor per
la gràcia de Déu, lo qual morí
yo era en lo monestir, cor sovén venia a mi per parlar del profit de la ànima,
dix-me
venia de Cicília, ún era anat per levar les rendes; e la nau pres port en
la yla qui à nom Líper, en la cal
E mentre
que
se
oracions. Lo sant hom los resebé molt graciosament, e entre les altres coses
que
él finalment lus dix que mort era per cert, cor lo dia passat, a hora nona, pres
e ligat, les mans derrera, descint e descalç, en aquest loc, denant, fo gitat Cor per
Johan, papa, e Címac, patrís, per endós éls, fo donada sentència que fos gitat en la
ola de mont Bolcan. Lo dia e la hora fo escrita per éls. E cant foren en Ytàlia,
éls atrobaren que aquel dia e aquela hora lo rey passà d'esta vida que
dit. E per ço cor lo dit rey avia mortz los ditz sans, lo papa en preson e
per glay, fo digna cosa que per éls fos dignament a dampnació eternal dampnat,
cor él a gran peccat los avia jutjatz.
Gregori.
En aquel temps, can yo entenia als desirés de l'altra vida,
veyl, qui avia nom Danda, me contave, car era fort amic meu especial,
que en lo temps dels gotz,
E cant ac lonc de temps jagut enregeït e con a mort, e totz lo plorassen, soptosament
tornà, e les làgremes foren tornades a meraveyes; e aytan tost él
dix que anàs hom a l'esgleya de Sen Lorenç de Maste, e que sabés hom con estava
Tiburç, capelan, e que tost li
era hom de vida carnal, axí con moltz ho saben encara; enaxí que con lo dit
missatge anàs al dit capelan, e él lo trobàs mort, tornà tantost e dix que
mort era. E aquel qui era resuscitat recontà que él avia vist lo dit capelan he
conegut en infern e que
cremat. Víu encare que altra foc s'apareylava, tan gran que entrò al cel paria
que tocàs; e fo cridat per qui s'apareylava, e aytan tost, lo dit Reparat, qui
era resuscitat, morí. Lo missatge qui fo tramès venc, e dix que avia lo
capelan trobat mort.
Apar, donques, que
sia menat, e cant les ac vistes, tornà e recontà ço que avia vist, e puys
morí; que a nós ho diu ací per tal que nós nos corregiscam de nostres mals. Víu
fort apareylar imfern, no pas que leya s'í crem per tal que y aja foc, mes contà-ho
en aquela guisa en la qual nós tenem foc, cor en altra guisa nós no
ho poríem breument entendre, e que per les coses acustumades ajam paor
de les no acustumades, qui són en les penes infernals.
Gregori,
Encara recontaré ço que s'esdevenc en la província de Valèria,
axí con dix l'onrable baron Maximian, bisbe de Saragoça, lo
qual estec lonc temps e regí lo meu monestir. En esta ciutat avia
hom de cort, lo qual lo dissapte sant de Pascha fo padrín de batejar
d'una jovencela. Lo qual, aprés lo dejuni, venc a la sua casa he sopà, e
quant fo embriagat, manà a la sua fiola que romasés ab él en la sua
casa; e aquela nit él la deflorà, la qual cosa és orribla de dir.
Lo matín,
cant fo levat, él se pensà que, per la malvestat que avia feta, se
bayns, axí con si l'ayga dels bayns li degués lavar la taca del peccat.
Anà-y donques, e lavà
aquel dia no anàs a l'esgleya, fóra-li gran vergoya dels homes, e si y anava,
avia dupte de la pena divinal; mes emperò, més pòc la vergoya dels
homes que la temor de Déu. Anà-sse
e adés adés esperava que
e a tota la missa él estec ab gran paor del judici de Déu. Emperò axí
aquel dia, e exí de l'esgleya ab gran gog; e l'altra dia, ja assegurat,
tornà a l'esgleya; e puys, per
que nostre senyor Déus hó no agués vist lo peccat que avia fet, hó que
agués perdonat. E al
lonc de temps, a vista de tothom, exia del sepulcre gran flama de foc
e cremava totz los orses e la carn e la terra de la fossa. La qual cosa ha feta
nostre senyor Déus tot poderós a demostrar quina pena sofer la sua ànima en lo
loc amagat, pus que
e per donar a nós, qui ayçò oÿm, exempli de gran paor, e que
quin turment sofer la ànima vivén, pus que aytal turment és dat
als orses mortz.
Pere.
Volria fort saber si los bons conexen los bons en lo regne, ne si
los mals conexen los mals en imfern.
Gregori,
La sentència d'esta cosa és manifestada molt clarament per les paraules
de nostre Senyor, qui diu que
bis, e menjava cascun dia ricament; e era
a la porta del ric, tot bubelós, e desijava que agués
qui cahien de la taula del ric; e nuyl hom no li
cans venien e lepaven-li les bubes. E seguex-se que
portaren-lo en lo sin de Abraam; e morí lo ric, e fo sepelit en infern.
E cant fo en los turmens, levà sos uyls, e víu Abraam de luyn, e Làzer en
lo seu sin; e cridan dix: "Pare Abraam, ages mercè de mi, e tramit Làzer
e muyl lo cal del dit en ayga, que
"Fil, remembre
mals." Lo ric, desesperat de la sua salut, pensà procurar salut als seus e dix:
"Prec-te, pare, que
protest que no vénguen en lo loc d'aquestz turmens."
Per les cals paraules se
mostra que
Abraam no conegués Làzer, no dixera al ric la misèria que avia en est món
soferida; e si los mals no conexien los mals, ja lo ric posat en turmens
no agre memòria de sos frares absens. Con se poria fer que no conegués
los presens, pus que per los absens de qui avia membrança pregava?
En la
cal cosa és significada altra cosa, que tu no às demanada: que los bons conexen
los mals, e
La qual cosa és feta per acreximent de goardon, per tal que
agen major gog, cor vesen ab sí en glòria aquels que àn amatz, e
en tristor, cor són en tristor turmentatz ab aquels que àn amatz contra
la volentat de Déu; enaxí que són turmentatz per la pròpria pena e per la
pena d'aquels. E
no tan solament aquels que àn vistz en aquest món, ans conexen
los bons que no àn vistz deçà, cor, con éls agen vist en la eternitat los pares
antics, per vision los conexen, cor per obra los àn conegutz. E per ayçò
cor en comuna clartat totz vesen Déu, con se poria fer que no vissen
totes coses aquels qui vesen Aquel qui totes coses veu e sab?
Gregori,
Cor
hora del seu passament víu los prophetes, e per lur nom les nomenava, e
seyors, ço és a saber, Jonàs e Ezechiel e Daniel; e mentre que él lus
fahia reverència, e fortment a éls se humiliava, él reté l'esperit a Déu. Per la
qual cosa nos és donat a entendre clarament quina conexença serà en la
vida eternal, pus que, en carn corruptible aquest baron posat, conec los sans
prophetes, que nuyl temps no avia vistz.
Moltes vegades se sol esdevenir que la ànima, cant deu del cors exir, conex
aquels qui li són semblans e agals, sia en bén, sia en mal, per resebre
agaltat de colpa hó de goardon. Cor l'onrable baron Heleuteri, antic,
del qual hé dites moltes coses en lo libre tercer, me contà que en lo seu monestir
avia
la sua fin; e quant ne foren passatz
mort resebé lo sant sagrament del altar; e puys apelà los frares que cantassen
he loassen Déu, e, mentre que éls psalmejaven, él començà:
mihi portas iusticie, et, ingressus in eas, confitebor Domino. Hec porta Domini; iusti
intrabunt per eam."
dins loaré. Aquesta és la porta de nostre Senyor; los dreturés entraran per
ela."
Enaxí con los frares qui li estaven devant psalmejaven, lo frare, ab gran
veu e clara, cridà: "Ors, vin-ne!" La qual cosa dita, reté la ànima a Déu; e los
frares se meraveylaren, cor no conexien aquel a qui avia cridat.
De la sua
mort ac gran tristor en lo monestir, e, aprés alscuns dies, alscuns frares
agren anar per faenes a
aquel monestir, trobaren totz los monges d'aquel monestir fort tri[s]tz, e demanaren-lus
per què eren axí tristz, e éls resposeren que ploraven la destruccion
del monestir, cor
donava vida al monestir. E demanaren de la hora, e trobaren que aquela
hora passà en la qual fo apelat per lo frare lur, Johan. Per què apar que
goardon d'endós fo agal, e ensems lus fo donat; enaxí con ensems s'ic
exiren, ensems foren glorificatz en paradís.
Gregori,
Encara diré ço que s'esdevenc en aquesta ciutat d'elscuns vehins meus,
mentre yo era jove he encara estava en la mia casa, qui fo de
mon pare. Una vídua, qui avia nom Galla, estava de prop mi, e aquesta
avia
avia nom Esteve Adopció. Lo qual Eumorfi venc a la mort, e cridà al seu
servidor e dix-li: "Vé tost e digues en Esteve Adopció que vénga espesegadament,
que la nau és apareyada que anem en Cicília." E lo servidor no y volc anar,
car pensave
seyn ho dehia. Enaxí lo macip se
li demanà ún anava, e él dix-li: "Vag sonar a
senyor." E
Eumorfi, son senyor, e trobà
camín, en
Pere.
Terribla cosa és ço que dius, mes prec-te que
ànima nau, cant dec exir del cors, ne per què abans que morís dix que en
Cicília devien anar.
Gregori.
Ànima no ha mester navili, mes no és meraveyla si a l'home qui
encara era posat en lo cors, aparec ço que per lo cors avia acustumat
veser, per tal que donàs a entendre en qual loc la ànima pogués ésser menada
esperitualment.
Rahon per què dix que en Cicília devien anar, és per ço
cor en aquela terra aparen pus manifestament oles flamejans de foc
imfernal. Les quals, segons que dien aquels qui ho àn vist, se axamplen,
en tant que, aytant con més dampnatz hi van, los locs més se axamplen.
La qual cosa ha Déus volguda demostrar ha correccion dels vivens en
aquest món, per tal que
loc dels turmens imfernals, que si no volen creure als altres, que almeyns
lurs uyls propris lus en façen fe.
Deuen aytambén creure que,
sien los bons, sien los mals, que axí con foren semblans en vida e en
obres, axí són semblans en pena hó en glòria. E posem que exemplis nos
falissen: deuria-nos bastar les paraules de Veritat, que diu en l'Avengeli:
"En la casa del meu pare ha moltes habitacions." Si, donques, en la eternal
benoyrança no avia diverses goardons, no diria moltes mansions,
ans diria una; donques, moltes són les mansions en les cals són diverses
órdens de sans. E, emperò, totz los trebayans prenen
moltes mansions són departitz, cor la benoyrança que là reseben és una,
e la quantitat del goardon és diversa, la cal reseben per diverses obres.
La qual Veritat, denuncian lo dia del judici, dix: "Adonques diré als messegués:
"Cuyletz lo juy, e ligatz-lo per garbes a cremar.""
Los messagués, certanament, són los àngels, qui liguen en faxetz los juys
a cremar; can los agals en males obres meten en agals turmens, per tal que
erguyloses ab erguyloses, luxurioses ab luxurioses, avars ab avars, enganadós
e mocenagués ab lurs semblans, envejoses ab envejoses, infasels
ab infasels, cremen. Cant, donques, semblans en colpa són menatz
a semblans turmens, los àngels qui los meten en los locs penals, quax
liguen fexetz de juy a cremar.
Pere.
A la mia demanda às satisfet per la tua responsió rahonable. Mes precte
que
del cors, en tant que cant són mortz tornen e dien que no eren éls apelatz, ans
ho eren altres.
Gregori,
Pere, ayçò, can se fa, no vén per error, ans és amonestament, qui ben
ho garda. Cor la divinal pietat, per la gran larguesa de la sua misericòrdia,
aordona que alscuns, aprés lur passament, soptosament retornen al
cors per denunciar als no
no ho cresien, almeyns ho creseguen per vista.
A ayçò fa ço que
del meu monestir, qui avia nom Illirician. Dehia que cant él estava en lo desert,
qui avia nom Evasa. Lo qual dit P[ere], abans que entràs en lo desert, malaut
venc a la mort, e morí; mes aytan tost resuscità, e dix que avia
vist imfern e moltz locs plens de foc, en los quals víu moltz poderoses
d'aquest segle, aquí penjatz en les flames. Enaxí que, con ja fos en ayçò que él
hi volien gitar, soptosament venc
e dix-li: "Ix-t'ic, e prin-te garda con deges d'equí avant viure." E él donàs a tantes
vigílies e dejunis que, posem que él no parlàs d'ayçò que avia vist, la
vida que fahia ho mostrava complidament. Aquesta gràcia li féu Déus en la mort
temporal, per tal que no morís de mort eternal.
Mes, cor la duresa del cor humanal
és trop greu, de la vista de les penes imfernals no
agalment. Cor n'Esteve, qui era de gran paratge, lo qual tu ben coneguist,
me contà de sí matex que él estec en Constantinoble, e fo-y malaut e morí;
e per ço cor no
e la nit que no
avia volgudes creure cant vivia; e cant fo al jutge presentat, no fo per él resebut,
ans dix: "Yo no demanava aquest, ans ho fahia Esteve, ferrer, qui anava
costa él." Aquela matexa hora morí, per què fo provat que ver era ço que
avia oÿt del dit Esteve.
Aytambén, l'altra ayn, en la pestilència qui
despoblà esta ciutat, en la qual ab vista corporal veÿa hom sagetes del
cel venir, qui ferien les géns, axí con tu sabs, lo dit Esteve morí, e
qui fo ferit, morí, e puys tornà, e contà ço qui li era esdevengut. E
de moltz dehia que
e caliginós, gitan boyra hó nuu tan pudenta que res no la podia soferir;
e passat lo pont, avia pratz verdejans he delicioses, ornatz de flos odorans
d'erbes, en los quals locs paria que agués covens d'omes vestitz de blanc,
e avia tanta odor de suavesa que de la odor eren sadolatz totz aquels qui
aquí estaven ne y anaven.
Aquí avia cases molt grans e beles, plenes de
gran clartat; aquí
fasés de peces d'or, en loc de péres e de teules, mes no pòc conèxer de qui era.
Sobra la riba del fluvi avia alscunes habitacions de les quals alcunes
eren tocades de la nuu de la pudor del fluvi, e avia-n'í d'altres qui sol no
eren tocades. En lo dit pont avia aytal prova: que si alcun peccador volgués
delà passar per él, aytan tost cahia en lo fluvi pudent e tenebrós; los
dreturés, qui no avien alcuna colpa, passaven leugerament e segura als
locs delicioses e plasens.
Dehia, aytambén, que avia vist al loc tenebrós
en P[ere], qui fo major sobre la compaya ecclesiàstica, ligat ab grans cadenes
de ferre; e quant demanà per què era en aytal pena, fo-li respost que per ayçò que
ja nós conexíem en él, cant vivia; e ayçò era que quant él avia a fer justícia,
mes la fahia per plaser de crueltat que per obediència de justícia.
Aytambén
víu
actoritat ab quanta sinceritat aycí avia viscut. En lo dit pont víu n'Esteve,
del qual avíem dessús parlat, lo qual, cant venc que volc passar
lo pont, lo peu li alenegà e estec mig per lo pont aval e mig dessús.
E vengren demonis en forma d'omes negres, qui eren exitz del fluvi, qui
per les cuxes lo tiraven aval, e d'altres bels jóvens qui
los braces; duran aquesta luyta, que
e
no
que la sua vida era estada carnal e almoynera, per què
ab la carnalitat sua, cor cant que él amàs fer almoyna, emperò no
contrastava complidament a vicis carnals; emperò ne aquel qui la vision
víu, ne nós, no sabem què
És cert que, depuys
que
fo al cors tornat, no corregí la sua vida; per què
imfern és en alscuns a profit e en alscuns a testimoni, per tal que
se
de ço que ja avien vist.
Pere.
Prec-te que
cases ab teules d'or, cor no par ver que en la vida eternal aja hom obs
d'aytals metayls.
Gregori.
Nuyl hom qui bon seyn aja no entén que aquí aja mester or ne argent
ne aytals coses, mes vol dir aytant que per ayçò se demostra què és
ço que ací fa aquel a qui aytal mayson se fa, cor aquel qui per mèritz de
largues almoynes ací obra, fa la sua casa d'or. Recontava lo dit cavaler
qui avia vista la visió, que aquel[e]s teules d'or de què
aportaven veyes e jóvens e enfans mascles e fembres; per què
mostra que aquels parien obrés là, als quals és feta l'almoyna aycí.
Gregori,
Aycí costa nós estava
qui avia nom Deude, qui fahia çabates, del qual fo a
revelat que la sua casa se obrava, mes no
cal cosa oÿda, yo diligenment encerqué la sua vida, e trobé que tot
cant li sobrava de son trebayl, oltra la sua vida la setmana, donava als
pobres lo dissapte a l'esgleya de Sen P[ere]. E ayçò és la rahon per què lo dissapte
se edificava la sua casa.
Pere.
D'aquesta cosa m'às ben satisfet; mes prec-te que
que les habitacions d'elscunes eren tocades de nuu e de pudor, e avie-y habitacions
d'elscuns que no podia tocar. Encare, què vol dir que víu lo pont
ne lo fluvi?
Gregori.
Pere, per la ymage de les coses nós pensam los mèritz de les rahons.
Per lo pont víu passar los sans als locs delicioses, per ço cor fort és estreta
la via qui mena a vida perdurable; e víu lo fluvi pudent, corrent, cor
abax decorra tot dia, aycí, la pudridura dels vicis.
E la nuu de pudor tocava
les habitacions d'elscuns, e d'altres que no podia tocar, cor moltz són qui bones
obres fan e encara són tocatz de vicis carnals en delitz de lur cogitacion.
Per què és gran rahon que aquels qui aycí són tocatz de pudor de delectacion
carnal. Esgordan ayçò, lo sant hom Job, ésser en pudor dix dels homes
luxurioses, donan contra éls sentència: "La dolçor d'éls sien verms." Mas aquels qui
perfetament garden lur cor de tota delectacion carnal, són segurs que nuu
de pudor no tocarà la lur habitacion. E devetz saber que la pudor aparec
en semblança de nuu, cor sens dupte la delectacion carnal escurasex
la pensa, la cal corrump, per tal que no pusca veser la clartat del ver lum,
en tant que aytant con se delita en les coses jusanes, aytant sia escureÿt
en les coses subiranes.
Pere.
Ayçò que dius, pories-ho mostrar per actoritat de la sancta Escriptura, ço és saber,
que les colpes dels carnals sien punides per nuu de pudor?
Gregori,
Ayçò ben se pot provar, P[ere]. Cor en lo libre de Gènesi
se lig que nostre senyor Déus ploc sobre los sodomites foc e sofre,
per tal que
amor corrumpuda de la carn eren enflamatz, ensems de foc e de pudor
periren, per tal que coneguessen en lur pena que éls s'eren, per lur vil delit,
liuratz a pudor de mort eternal.
Pere.
Trop són ben certificat en ço de què avia duptat.
Gregori.
Alcunes vegades s'esdevén que les ànimes, estant en lur
cors, vesen alcunes penes dels esperitz, e ayçò s'esdevén a alscuns
a lur profit, he alcunes vegades a profit d'aquels qui ho entenen; cor, con ja hé dit
en les Humilies, denant lo poble, Theodorus, enfant mal nodrit, seguí son frare
en lo meu monestir, més per necessitat que per devocion ne per bona voluntat. Lo
qual jove era d'aytal condició, que ne fer ben, ne oyr, no podia, ne podia soferir
que hom li parlàs de la salut de la sua ànima, ans escarnia tot hom qui fasés
ben.
En la pestilència qui fo en esta ciutat, la qual dissipà la major
partida del poble, él fo ferit en los engons e venc a la mort. E cant fo al
passar, los monges estegren denant él per pregar Déus per él; e ja era mort per
totes les partides del cors, exceptat tan solament lo cor. E aytant més
los frares pus fortment s'esforçaven de p[re]gar Déus per él, con més lo vehien a la
mort acostar. Començà lo macip, soptosament, a cridar als frares qui denant
li estaven, e destorbar lur oració, dién: "Partitz-vos-hic, que veus que donat són al
drac per devorar, e per la vostra presència él és embargat. Ja
la sua gola glotit. Fétz loc, per tal que no
a fer. Si ha él són donat per devorar, per què ho destrigatz?" Adonques li dixeren
los frares: "Què és ço que dius, frare? Seye
grans critz: "Ja ho vuyl fer, e no puc, cor l'escata del dragon me ten pressat!"
E cant los frares oÿren ayçò, gitaren-se en oració, e ab grans làgremes
començaren Déus pregar sobre fortment per lo deliurer d'aquela ànima. E veus que
soptosament començà lo malaut en alta testa cridar dién: "Gràcies a Déu!
Veus que
pot estar. Clam-vos mercè que preguetz per mos peccatz, cor apareyat són que
convertesca, e vuyl lexar de tot en tot vida seglar."
Apar, donques, axí con
às oÿt, que
s'és a Déu convertit. E puxes, mudat en la sua pensa, lonc de temps fo flagel·lat
per trebayls, e puys passà d'esta vida.
E per lo contrari fo de Crisauri, axí con Probus, qui li era acostat, del cal
ja hé feta menció, me solia contar. Lo dit Crisauri fo en aquest mont hom molt
apte e covinent, e aytant, emperò, plen de vicis con de coses temporals, inflat
per erguyl, sotzmès a delitz carnals, enflamat de foc de avarícia. Mes con
Déus agués determenat que donàs fin a tans mals, ferí
lo qual venc a la fin, e, axí, con dec passar, ab los uyls obertz él víu
esperitz sobre negres devant sí estar, e a él acostar, que
imfern. Él començà a tremolar, e a suar e descolorir, e ab grans critz demanar
alongament, e cridar a son fil, qui avia nom Màximus, lo qual yo
víu depuxes monge, ab terribles critz apelar: "Màxime, ajuda, cor nuyl
temps no
fo aquí, e tota la compaya s'ajustà; los esperit[s] malignes éls veser
no podien sinó en los comportamens del malaut, lo qual tiraven a sí. Girà
de ça: aquí eren; adés de là: aquí
girave
Cant se víu tan costret, començà a cridar a alta veu: "Aja alongament
tro al matín! Aja alo[n]gament tro al matín, almeyns!" En les quals paraules la
ànima fo de la carn arrancada. Per què apar que ayçò víu per nós, no per sí, per
tal que la sua visió fos a nós profitosa, los cals la divinal pietat he paciència
longament espera. Cor, què li profità que ans de la mort él vis esperitz
negres, e demanàs alongamens los cals aver no pòc?
Encara és ab nós Athanasi, capelan de Sauria, qui recontà que a Coni,
en lo seu temps, s'esdevenc una cosa fort terribla. Aquí, ço diu, avia
gran estimació, e molt aparia bon en custumes e en sos fetz; mes,
con aparec en la fin, luyn era de ço que aparia, cor cant aparia que dejunàs
ab los altres frares, él menjava en amagat, la qual cosa, los frares
no sabien. A él venc malautia e acostà
a la fin s'acostava, ajustaren-se totz devant él, cor él tenien per sant,
als cals él, affligit e espaordit, fo forçat de declarar e manifestar
los seus fetz, per los cals él devia morir e ésser liurat al enamic de
Déu: "Cant yo
he ara veus que són liurat al drac per devorar, qui ab la sua coua
m'à les mans e
absorbex lo meu esperit, e
Cant ayçò ac dit, aytan tost morí, e fo al drac liurat. Per què apar
que ayçò no víu a son profit, mes a profit dels romanens.
Pere.
Apendre volria si aprés la mort és foc de porgatori, ne si ho devem
creure.
Gregori,
Nostre Senyor diu en l'avengeli: "Anatz, dementre avetz clartat." E diu per
lo Propheta: "En temps covinent t'é exausit, e en dia de salut t'é aydat."
La cal cosa, esponén, sen Pau diu: "Ara és temps acceptable e covinent,
ara són dies de salut." E Salamon diu: "Tot cant pot fer la tua man,
cuytosament ho fé, cor ne obra ne rahon, ne saviesa ne sciència serà
en imfern, ún tu cuytosament corres." E David diu: "Tostemps és la
sua misericòrdia." Per les cals sentències és ver que aytal con hic ix cascun, aytal
serà al Judici presentat.
Mes, emperò, d'elcunes leugeres colpes devem creure
ésser foc de porgatori, per ço cor la Veritat diu: "Cor si alcun aurà dit blasphèmia
contra lo sant Esperit, ne en aquest segle li serà perdonat ne en l'altre."
En la cal sentència se dóna a entendre que alcunes colpes se poden perdonar
en aquest segle, he alcunes en l'altre, cor ço que
del altre. Emperò, axí con ja hé dit, ayçò s'à entendre e creure de
peccatz petitz e menutz, axí con és acustumar a paraules ocioses, o desprat
ris, o peccat de regir les coses temporals, que a penes se pot fer sens colpa de
ignorància, e coses leugeres, o cant hom és negligent a fúger ço que deu
esquivar; cor totes aquestes coses agreugen aprés la mort, si en esta vida no
són perdonades.
Cor con sen Pau diga "Crist ésser fonament", he puys hi ajusta:
"Si alcun edificarà sobre aquest fonament aur, argent, péres precioses, arbres,
fen, rostey, lo foc proarà la obra de cascun quina serà. E si la obra
d'elcun estarà, la qual, sobre edificada, resebran gasardon . E si la obra serà
cremada, soferrà dest[r]uÿment, emperò él serà sals; enaxí, emperò, quax per foc."
E jatsesia que axò
emperò, si alcun pren ayçò del foc de porgatori esdevenidor en l'altra
segle, fort se deu hom pensar que dix que aquel pot ésser salvat per foc, no
pas aquel qui sobre aquest fonament ha edificat. Ferre, aram hó plom, vol dir
peccatz majors e greus; e per ayçò són pus durs, per què no poden fondre. Mas leya,
fen, rostey, vol dir peccatz leugés e pocs, los quals foc leugerament consumex.
Devem, emperò, saber que no aurà là porgatori, si mentra és en esta vida
no merex ayçò per bones obres, que là ho obtenga.
Gregori,
Con encara yo fos jove e en estament laycal, hoý contar en aquels qui
ho sabien, que Pascasi, diaque d'esta seu, del qual avem libres molt
bons e bels del sant Esperit, fo baron de meraveyosa santitat, e majorment
entenén a obres d'almoyna, e coltivador de pobres, e meynspresador de sí
matex. Mes emperò aquest, en aquela contençó qui fo entre los fasels, per rahon
de la eleccion entre Símac e Lorenç, él elegí Lorenç a papat. E aprés, ben
can fo sobrat per los altres, él estec en sa sentència entrò al dia de la sua
mort, aman aquel e metén avant, lo cal los bisbes avien rebujat e lexat.
Enaxí que, con aquest Pascasi fos d'esta vida passat e
gorit.
Emperò, aprés molt de temps, metges donaren conseyl a German, bisbe de
Pàdua, del cal ja dessús hé feta menció, que anàs als bayns d'Angles
e, cant fo aquí, dins los bayns él trobà lo dit Pascasi, estant en la calor,
e servia en aquels qui y venien. E cant lo víu, estec fort meraveyat,
e demanà-li, él qui tan gran hom era, què fahia aquí; al qual él respòs que
per neguna altra cosa él no era en aquela pena posat, sinó cor avia
tenguda la part de Lorenç contra Símac. "Mas prec-te que precs Déus per
mi, e en ayçò conexeràs que seràs exausit: si quant hic tornaràs no
trobes." Per la qual cosa, lo baron de Déu, German, fortment se donà a oració,
e aprés pocs dies, él hi tornà, e
no avia peccat, ans ho avia per ignorància, pòc ésser porgat del peccat
aprés de la mort. E devem creure que ayçò ac per la larguesa d'almoynes que
fetes avia, que posqués merir perdon en lo temps que res no podia obrar.
Pere.
Què és ayçò, que en aquest temps derrer aparen tan grans
coses de les ànimes, qui al temps passat eren amagades, en tant que per clares
revelacions e demostracions demostren que
és prop e s'acosta?
Gregori,
Axí és, cor aytant con lo segle present s'acosta a la fin, aytant és
lo esdevenidor pus prop e
aquest no vesem les cogitacions dels altres; cor en l'altre veurem clarament
los coratges los uns dels altres, que apalarem aquest segle sinó nit,
e
a exir denant que
entremesclades ab la luu entrò que les tenebres sien convertides en la luu
del dia, enaxí la fin d'aquest segle és mesclada ab lo començament del ?[...]?
Pere.
Si alcun dehia que per ayçò ha Déus posades aytals menaces,
per tal que
Gregori.
Si fals és ço que ha menaçat per tal que
fals és ço que ha promès per tal que
se pot ayçò pensar?
Pere.
Fort volria saber quina justícia és que peccat finit sia sens fin
punit, cor gran crueltat apar que sia.
Gregori.
Ayçò se poria dir justament si
e no los coratges. Los malvatz ab fin peccaren, cor ab fin visqueren,
cor éls, volenters, agren sens fin viscut, per tal que sens fin peccassen.
Mostren, sens dupte, que tostemps desigen viure en peccat, aquels qui
no
pertayn que nuyl temps no sien sens turment aquels qui en esta vida
nuyl temps no volgren ésser sens peccat.
Pere.
Ver és, emperò, que nuyl dreturer no
e per ayçò lo sotmès, peccan per lo senyor dreturer, d'él és reptat per
tal que de sos mals se corregesca. Per ayçò, donques, lo fer, que
malvatz, donques, liuratz als focs d'imfern, si a correccion no vénen, en
quina guisa sens fin tostemps cremaran?
Gregori.
Déus tot poderós, cor és piadós, no
e, cor és dreturer no cessa de punir los malvatz en per tostemps. Mes emperò,
los malvatz deputatz a turment perdurable, per lur iniquitat són punitz,
e, emperò, per alcuna rahon cremaran, ço és a ssaber, per tal que totz los justz
en Déu vegen los gogs que prenen, e en los dampnatz vegen los turmens
de què són escapatz, per tal que pus fort coneguen la obligació que àn a la
gràcia divinal, en ço que vesen los peccatz ésser punitz, dels cals són escapatz
per adjutori de Déu e
Pere.
E con se porà fer que sien sans, si no preguen per lurs enamics que
veuran cremar, als cals fo dit: "Pregatz per vostres enamics?"
Gregori.
Preguen per lurs enamics en aquel temps en lo qual los poden tirar
a penitència fructuosa e per la penitència salvar-se poden. No deu hom àls pregar
per sos enamics, sinó ço que diu l'Apòstol, ço és saber, que Déus lus dón penediment
a conèxer veritat, e que
catius a la sua volentat. Donques, con pregarà hom Déus per éls, adonques cant
en neguna guisa no poden de lur iniquitat ésser mondatz en obres de
justícia? Per aytal rahon estan de pregar per los homes dampnatz, per la cal
estan de pregar per los demonis; e per aytal rahon matexa estan los
sans homes que no preguen per los infasels mortz, cor ben saben que la lur
oració no seria a Déu plasent. Donques, si los justz en esta vida vivens no àn pietat
dels infasels dampnatz ne dels malvatz, con encara senten moltes coses
en sí dignes de juý? Con n'aurien pietat cant seran deliuratz de tota
corrupcion, e la lur volentat serà ab la volentat de Déu de tot en tot
ajustada? No
Pere.
Dic-te que tant és clara la tua rahon, que no hé res que
pusca dir. Mes prec-te que
mortal, pus és cert que mor en foc perpetual.
Gregori,
Per ço cor és dita vida en dues maneres, sí s'és dita mort en
maneres, cor altra cosa és viure en Déu, e altra cosa és viure
en ço que són. Vol aytant dir que altra cosa és viure en benanança, e
altra cosa és viure en sa essència. Donques, ànima e és mortal e és no
mortal: és mortal cor pert ben viure; és no mortal cor la sua essència
e natura no pot morir, quant que sia en perpetual pena posada,
cor aquí posada ha perdut lo beu viure e no ha perdut son ésser natural.
Per la qual cosa apar que és mort sens mort, e defaliment sens defaliment,
e fins sens fin sostenga, per tal que mort li sia no mortal, e defaliment no
defalent, e fin no fenida.
Pere.
Qui és que no s'espavent cant vén a la fin, con no sàpia quina sentència resebrà
de sos fetz, qui seran subtilment jutjatz?
Gregori,
Axí és, certanament, con tu dius. Mes a vagades s'esdevén que, dels peccatz
menutz, sola la paor porga les ànimes dels justz cant ixen del
cors. Axí con moltes vegades m'às oÿt contar d'un sant hom qui, vinent
a la mort, ac subirana paor, mes, aprés la mort, aparec als seus discípols
en vestadura blanca, e recontà
per lo jutge.
Gregori,
Moltes vegades Déus tot poderós conforta les ànimes dels temoroses. Primerament,
per alcunes revelacions, per tal que no
la mort.
Cor
lo qual suspirava, ab moltes e contínues làgremes, als gogs celestials;
e, con diligénment e ab gran fervor de desirer él pensàs les Santes
Escriptures, queria en eles no pas paraules de sciència, ans ho fahia plor de compunccion
e de devocion, per tal que la sua pensa despartada s'escalfàs, e delexàs
les coses jusanes, e volàs, per contemplacion, a la region celestial.
En aquest fo dit en vision, de nitz: "Està apareyat, cor lo Senyor mana que
t'ic isques." E con él dixés que no li bastaven messiós al viatge, aytan tost
li fo respost: "Si de tos peccatz te duptes, no
cal cosa, con él agués oÿda
la nit vinent semblans paraules li foren dites. E aprés
febra, enaxí que, en presència dels frares plorans, reté l'esperit a Déu.
Altre frare avia en aquel monestir qui avia nom Mèrul, meraveyosament
entès a làgremes e almoynes e a oració, en tant que nuyl temps
la sua boca no cessava de loar Déu, sinó cant menjava o dormia. En
aquest aparec de nitz, en vision, que una corona de flos blanques devalàs
del cel sobre lo seu cap; al qual venc aytantost malautia, e ab
gran securtat e alegria passà d'esta vida. Aprés de
és abat en lo monestir, volc lo seu monument apareyar en lo
sepulcre del dit monge, e exí
món hi fossen; per què apar que significava la vision de la corona de
les flos.
Altre frare hi ac en lo monestir, Johan per nom, qui passava la sua etat
per dolçor d'enteniment, e per pregonesa d'umilitat. Estant aquest malaut
a la mort, per vison, de nit aparec
"Leva d'equí, cor no morràs ara d'esta malautia; mes emperò està apareyat,
cor no yc estaràs lonc de temps." E quant que ja l'aguessen lexat los
metges axí con mort, soptosament fo gorit e fort; e comtà ço que avia
vist, e puys per
Déu.
Tres ayns ha passatz que en lo monestir morí
en lo sementiri del monestir, e, cant l'agren sepelit e se
Johan, axí con puxes, tremolan, nos dix: "Estava en lo sementiri, e
qui y fo soterrat cridà-li del sepulcre; e aprés
l'esperit a Déu."
Pere.
Molt volria saber si devem creure ne servar ço qui
vision de nitz.
Gregori,
Deus saber, P[ere], que en
sompnis. Cor alcunes vegades vénen sompnis per replecion de ventre;
alcunes vegades per trop buydament de ventre e per feblesa; alcunes
vegades per decepcion de demonis; alcunes vegades per cogitacions e per decepcions
de demonis ensems; alcunes vegades per revelacion divinal; alcunes vegades
per cogitacion e revelacion ensems.
Les primeres
per què totz les sabem. Les altres
Si moltes vegades no venien sompnis per obra del demoni, no diria
lo savi: "Sompnis àn fetz moltz errar, e aquels qui y posen lur fe són
enganatz"; ítem, en altre loc diu: "No servaretz oyrs ne sompnis."
vegades no venien per cogitacion e per decepcion, no diria lo savi: "Aprés
moltes cures se seguexen sompnis."
E si alcunes vegades no venien per
revelacions, no dixera Josep que él devia ésser fet príncep sobre sos frares, ne
àngel no amonestara en sompnis l'altre Josep, espòs de la Verge Maria, que
fusqués, e que portàs l'emfant Jesús en Egipte. E si alcunes vegades no venien
per cogitacion e revelacion ensems, ja no dixera Daniel, propheta, a Nabugodonosor,
rey, cant li declarà la vision: "Tu, rey, comencest a pensar en ton
lit ço qui
mostrà les coses esdevenidores." E aprés
estàtua gran e de tan ?gran? estatura estava devant tu", e depuys les altres coses.
Donques, Daniel, dementre que mostrà lo sompni qui deu ésser complit, e mostrà
que de cogitacion avia aüt començament, per què apar que lo sompni era engenrat
de cogitacion e de revelacion.
Mes emperò, aytant pus tart deu hom dar
sa fe als sompnis, con pus tart sab hom de qual part vénen. Mes los
sans, ab
de part de Déu hó del demoni. Cor cert és que si la pensa no és discreta,
enganada per lo fals esperit se acabuça en moltes vanitatz;
lo qual fals esperit sol moltes coses veres dir ans que vénguen, per tal
que a la fin pusca la ànima en alcuna falsetat enlaçar.
Gregori,
Enaxí con, l'altra dia aprés, a
al qual per sompnis fo promès que viuria lonc de temps, per la cal
promessa él ajustà molta moneda que li servís en sa veyura. Emperò soptosament
morí, e de la moneda res no
obra no se
Pere.
Aquel de qui parles coneguí yo ben. Mes prec-te que parlem d'açò
que avíem començat; prec que
corses són sepelitz en les esgleyes.
Gregori,
A
los vius s'ajusten als sans locs, vesen los sepulcres e preguen
Déus per éls. Mes en aquels qui moren en greus peccatz no
ans lus és acreximent de pena, cant los lurs corses són sepelitz en
les esgleyes. E ayçò mils entendrem si recontam ço qui en nostre
temps s'és esdevengut.
Gregori,
Lo bisbe de Portz, Feliu, hom de gran reverència, nadiu de la província
Sabina, me contà que en aquel loc ac
cors, mes era fort parlera e maldígol. Aquesta morí, e fo sepelida en l'esgleya.
La nit següent, la garda de l'esgleya víu per revelacion que la monge
fo menada devant l'altar e aquí fo per mig sarrada; e la
fo en foc cremada, e l'altra part romàs no tocada. Lo matín, él ho recontà
als frares; e anaren veser lo loc, e trobaren que axí aparec lo seyal
del foc en les péres con si lo cors de la fembra fos aquí cremat. Per
la cal cosa apar que aquels a qui no són los peccatz perdonatz, los locs sans no
poden ajudar que no vénguen denant lo destret judici de Déu tot
poderós.
Gregori,
En Johan, qui regex los locs dels prebostz, hom valerós e de gran veritat,
me contà que, en la ciutat de Bríxia, Valerian fo soterrat en l'esgleya
per diners qui
vil e carnal en son jovent, tro a la veyura, e no volc posar fin a sos
vicis. En la nit vinent, sen Faustín, màrtir, de qui era l'esgleya ún lo ric hom
era sepelit, aparec a la garda de l'esgleya e dix-li: "Vé-te
que yc get aquesta caruyada pudenta que yc ha mesa; e si no
ho fa, que al
al bisbe, tro que altra vegada ne fo amonestat. Al
s'anà colgar san e alegre, e aquela nit soptosament morí.
Gregori,
Recontans honrables barons e dignes de fe, apresí
que en la ciutat de Gènoa morí
de l'esgleya de Milan, qui era hom van e carnal; lo cors del
qual fo soterrat en l'esgleya de Sen Siri, confessor. A hora de miga nit,
en l'esgleya se moc gran brugit e grans critz, en manera con si hom ne
gitàs altres rossegan; per los cals critz les gardes se despertaren e viren
diables qui avien ligat per los peus lo dit Valentín, e rocegaven-lo que
fora de l'esgleya, e él terriblament cridava. De la qual cosa foren les
gardes espaventades, e tornaren-se
monument en què era estat posat lo dit Valentín; e no l'í trobaren, mes trobaren-lo
defora, en altre monument, ab los peus ligatz.
Per què apar, P[ere], que
aquels qui per lur presumpcion se fan sepelir en les esgleyas, qui són de peccatz
carregatz, són de lur presumpció jutjatz. En tant que
ans los acusen.
Gregori,
Moltz tinters d'esta ciutat conten que
fo en esta ciutat, cant fo passat d'esta vida, a requesta de sa muyler fo
sepelit en l'esgleya de Sen Gener, màrtir; e, la nit vinent, l'esperit cridà en lo
monument: "Crem!, crem!" La garda de l'esgleya oý los critz, e denuncià-ho
a la muyler; e ela féu gardar lo monument, e trobaren lo suari e
entirs, los cals se mostren en la dita esgleya per manifestar lo miracle,
mes lo cors no trobaren.
Per què podem entendre la dampnacion de
la ànima la carn de la qual és fora l'esgleya gitada. Què, donques, profita
als malvatz ésser sepelitz en l'esgleya, e , puys, que per manament de Déu
ne són fora gitatz?
Pere.
Prec-te, donques, que
Gregori,
Si les colpes no són mortals,
oblacion del sant altar sol ésser molt profitosa a les ànimes dels passatz,
en tant que eles ho requeren. E ayçò se prova per ço que s'esdevenc en lo bisbat de
Centol, ún avia
bayns d'ayga calenta qui y nex; enaxí que cant
aquí
E ayçò
fo moltes vegades; per què lo capelan,
li portà
con s'avia acustumat, e cant fo vestit, él volc donar al servidor ço que li
avia aportat, e pregà
presés. Al cal l'om respòs, ploran: "Per què, pare, dónes ayçò a mi? Aquest pan
és sant; yo no
peccatz, aprés la mort són aycí encarcerat. Mes, si
fé sacrifici a Déu e pregue
cant hic tornaràs no m'ic trobes." En les cals paraules desparec, per què
aparec que esperit era. Lo capelan, per tota
offerí la sancta oblacion per él, e tornà al loc, e no
és manifest quant és profitosa la oblació del sant altar, en ço que
ho requeren als vius.
Encare
qui era metge, lo cal a mi féu moltz serveys en les mies malauties.
Aquest fo soptosament malaut, e venc a la mort; en la qual malautia li servia
acostar a la mort, manifestà a son german que avia amagatz
la cal cosa saberen los monges, e denunciaren-ho a mi, e yo no pusquí soferir
la malvestat, per ço cor no era legut a negun aver res propri.
Del peccat
del frare fuy yo molt dolent, e pensé
qui
presessen exempli. Per què yo dixí al abat del monestir qui avia nom Preciós:
"Vé-te
ans l'esquiven axí con a escomenegat; e son frare carnal diga-li, cant deurà
passar d'esta vida, que
li à hom trobatz. Ayçò almeyns li farà vergoya he li darà desplaser de son
peccat. E cant serà mort, no sia sepelit ab los altres frares, ans li faça hom
la fossa en lo cagador, e aquí sia sepelit; e
en la fossa, e totz ensems cridatz: "La tua pecúnia sia ab tu en perdicion";
e axí lo cobritz de terra." Ayçò fiu per tal que fos ocasió de desplaser al moyrent,
perquè
La
qual cosa se féu enaxí. Cor, can lo dit monge se dec morir, e ab gran ànsia
él se volgués recomanar als frares, e negun d'éls no
acostar, ne li volguessen nelex parlar, son german li manifestà per què
los frares no
fortment plorà, e ploran passà. E fo sepelit axí con yo avia manat, per la
cal cosa los frares foren fort espaorditz, e tot quant avien, cant que
de tener, segons la regla, aportaren en comun, devant totz, per tal que
no romasés ab éls alcuna cosa la cal fos digne de reprehensió.
Enaxí que
aprés, con
aver desplaser de la pena que él soferia, e yo pensé
per què dixí al dit Preciós, pare del monestir: "Lonc de temps ha que aquel qui
morí és en turment greu, de foc e de pena. Nós li devem adjutori de
caritat, e, en quant puscam, li devem aydar que sia de la pena deliurat,
per què, per
sacrifici per él, del sant cors de Jesucrist." E axí fo complit.
Enaxí que a la fin
dels
Copiós, en vision; e és ver que nós enteníem en altres coses, e no avíem
cura de comtar los dies. E cant son german lo víu, demanà-li: "Què és,
frare? E con vos va?" "Entrò ara —dix él— trop mal; mes ara molt ben, cor
vuy hé resebuda comunion." La cal cosa lo dit Copiós aytan tost anà denunciar
als frares del monestir; e
e la visió fo en lo dia en lo qual la trentena oblació era estada complida
per él.
E axí con los frares no sabessen què avia vist son german Copiós
d'él, ne
temps con conec aquel què avien fet aquels, éls conexén què avia aquel
vist, concordan ensems la visió e
que
Pere.
Les coses que dius, e són meraveyoses e molt gojoses.
Gregori,
Per tal que les paraules dels mortz no sien duptoses,
confermen-les los fetz dels vivens. Cor Cassian, bisbe de Nermes,
baron de vida honrable, qui avia acustumat de offerir a Déu cotidian
sacrifici, e sacrificava sí matex per làgremes, entre los secretz dels sacrificis,
resebé manament de nostre Senyor, per vision d'un capelan seu qui li dix:
"Fe ço que fas; obre ço que obres; no ces lo teu peu; no ces la tua man. En
la festa dels Apòstols venràs a mi, e retré
ayns, lo dia de la festa dels Apòstols, con agués acabada la sollempnitat
de les misses, e agués resebuda la sancta comunió, reté l'esperit a Déu.
Gregori,
Encara hoÿm dir que
per sos enamics, e fortment ligat e encarcerat, per lo qual sa muyler
certs dies avia acustumat offerir. Lo qual, aprés lonc temps tornà a sa
muyler, e manifestà-li en quals dies lo desligaven sos enamics; e
ela conec que aquels dies eren en los quals ela offeria per él. Encare, per
altre fet que denant
Agató, bisbe Panormitan, axí con per certes persones yo sé, con en
temps de mon predecessor, de sancta memòria, fos manat que vengués a Roma,
soferí sobre gran peril de tempestat, en tant que venc a desperació d'escapar.
Mes lo notxer, qui avia nom Varica, qui, usan d'ofici de clerecia en la dita
esgleya, regia la barca aprés la nau, enaxí que la corda se trencà, ab què
era fermada a la nau; e aytan tost la barca, ab l'ome, desparec entre
les grans ondes; mes la nau en què era lo bisbe, aprés moltz perils près terra
en la yla d'Òstia.
Enaxí que, aprés
de mar no vis lo notxer, qui s'era de la nau partit en la barcha hó
càreu, fo fort despagat e cresec que fos mort; e féu-li ço que hom deu fer
a mort: féu dir misses per la sua ànima. E puys la nau tenc sa via en Ytàlia,
e, cant fo a port roman, él trobà lo notxer viu e san, de la cal cosa
lo bisbe fo molt alegre e pagat, e demanà-li de què avia viscut en la
fortuna tan gran, e él dix-li en qual manera lo càreu se complí d'ayga,
e con se regí en él en les grans ondes, e con avia navegat ab lo càreu
plen d'ayga, e alcunes vegades faÿa sotzsobra, e
la carena; e cant ayçò ac lonc temps soferit, de nitz e de dies, e
li defalís per rahon del trebay e per fam, per què
él demostrà en qual
manera la misericòrdia divinal lo salvà, dién que, con él fos molt defalit, soptosament
él fo agreujat de gran pes del cor, en tant que no
veglava. E, dementres que axí estava, soptosament aparec
pan e bona refeccion; lo qual con ac menjat, él fo fortificat, e, no trigà
gayre, venc una nau qui
bisbe oý, troba que fo aquel dia que la sancta oblació fo en la missa per él offerta.
Pere.
Ayçò que tu dius, sabí yo en Cicília, cant hi era.
Gregori,
Yo creu que per amor d'ayçò, que ayçò se fa ab
los vivens e no sabens, sia demostrat que la sancta oblacion del sant
Sacrifici és profitosa en aquels qui no àn peccatz greus e pesans. Mes emperò
devetz saber que
qui, dementre que vivien en aquest món, goayaren que aprés la mort lus
ajuden los béns qui aycí són fetz per los vius per amor d'éls hó d'altres.
Gregori,
Cascun, emperò, sàpia que pus segura
via és que cascun faça en sa vida lo ben lo qual espera que
sia fet per altres aprés la sua fin. Cor pus segur és, per cert, exir franc
que aprés cant hom és en la preson querer deliurament. Devem, donques,
aquest món de tot nostre cor meynspresar, per ço cor ja lo vesem falir; e devem
a Déu sacrificis cotidians de làgremes; devem, aytambén, fer lo
sacrifici del seu preciós cors e sanc presentar, cor singularment aquest
sant sacrifici garda e salva la ànima de mort eternal. Lo cal, per misteri,
representa a nós la santa mort del Fil de Déu, cor, jatsesia que, depuys que él
resuscità, él no pusca morir, ne mort no pusca aver en él seyoria,
emperò, en sí matex vivén sens corrupcion e sens mort, per la representacion
e per misteri del sant sacrifici, él és offert per nós altra vegada. Certanament,
lo seu sant cors és aquí resebut; la sua carn és partida en
salut del poble; lo sanc d'aquel s'escampa en les boques dels fasels, e no
pas en la man dels infasels.
D'aycí, donques, pensem-nos qual és per nós
aquest sacrifici, lo qual, per la nostra absolució, tostemps ressemble la passió
del Fil de Déu. Cal fasel és qui deja duptar que en la hora del sacrifici,
a la veu del capelan, no sien los cels obertz, e que en aquel misteri
de Jesucrist no sien presens grans compayes d'àngels, en lo qual les coses
subiranes s'ecompayen a les jusanes, e les terrenals són a les celestials
ajustades, e de les coses visibles e no visibles és feta
cosa certanament?
Mes molt nos és necessari, can aycò fem, que nós
mateys sacrifiquen a Déu en contricion e de devocion de cor, cor nós, qui
celebram los misteris de la passion de Jesucrist, devem ressemblar ço
que fem, cor, vertaderament, adonques Jesucrist serà a nós profitosa hòstia e sacrifici,
cant aurà nosaltres fetz a ssí vertaders sacrificis.
Mes devem
pendre garda que aprés lo temps de la oració, aytant con, Déu aydant, porem,
que lo coratge servem en son pes e en sa força, per tal que cogitacion
carnal no
tal que la ànima no perda, per descurament de cogitacion malvada, lo profit
de devoció.
Per aquesta manera merí conseguir Anna, mara de Samuel,
ço que avia demanat a Déu, per ço cor aprés les làgremes se servava
en aquela vigor de pensa en què era mentres faÿa la oració. De la qual
és escrit: "La sua cara no s'és d'equí avant mudada en diverses coses." E
per ayçò cor no li oblidà ço que avia quest a Déu, no fo defraudada del
don que li avia demanat.
Gregori,
Mes encara devem saber que aquel dreturerament demana perdon
de son defaliment, qui primerament perdona ço que alcun ha falit
contra él; cor lo don no és per Déu resebut, si donques, abans no és discòrdia
del cor gitada; e axí ho diu la Veritat: "Si offers ton don al altar,
e aquí
lo teu don denant l'altar, e vé
torna e offir ton don."
Per què potz veser con és greu peccat, peccat de discòrdia,
per lo qual sacrifici e don és rebujat. Devem, donques, a nostre
proïsme, quant que sia luyn, anar ab la pensa, e
a él, e ab humilitat e ab bona volentat lo devem asusaujar; e
axí lo nostre Creador, can veurà la nostra bona volentat, e
lo peccat e resebrà lo don, graciosament, per la colpa.
Per boca de la Veritat
és dit que
senyor remission del deute; mes emperò, cor a son semblant sér qui
li devia
fo demanat, e per aver la paga ne fo en càrcera posat. Per les quals paraules,
clarament apar que, si nós de cor no perdonam los peccatz a nostres proïsmes,
no perdonarà Déus a nós los nostres, ans ço que
és altra vegada demanat.
Donques, mentre que espay de temps avem,
e dementre que
espera la nostra conversacion, amolegem en làgremes la durícia de
la nostra pensa, e demostrem gràcia de benignitat a nostres proïsmes. E, si ho
fem faselment, te dic que aprés la nostra fin no aurem freytura de sacrifici, si
ans de la mort nós som vertaders sacrificis. Amén.
Esplegat és lo libre del
filiorum suorum,