La vida de sancta Catherina de Sena
JESÚS
[Endreça]
Scriu Miquel Péreç a les senyores monjes del monestir de sancta
Catherina de Sena
Molt reverents, virtuoses ý devotes senyores: Per més encendre la encesa
devoció que teniu a la benaventurada sancta Catherina de Sena, me haveu
fet pregar al venerable mossèn Fenollar que yo volgués la gloriosa vida de
tan insigne sancta traduhir de latí en valenciana prosa segons lo Florentí en
la sua digne Crònica dignament ha scrita. Ý puix no poguí de tan virtuoses
pregàries scusar-me, lo preguí que ell en les sues misses, ý vosaltres en
vostres oracions, a l'inmens Sol de justícia suplicàsseu que ab los raigs de
la sua luminosa gràcia aclarís ý scalfàs lo meu enfosquit enteniment, que
ab lo fret de ignorància stava tan paralítich que per a obrar algun virtuós
ediffici no
-lo complaure, me offerí de fer tan justes pregàries. Per on, de continent,
treballí en buydar del vexell de la mia memòria la podrida aygua de
algunes vanes fantasies perquè dins aquell pogués stojar lo preciós bàlsem
dels gloriosos actes de tan excel·lida sancta, lo qual de la fèrtil vinya de la
Crònica del devot Florentí collir sperava. Ý, puix haguí desligat les mans
de la mia ànima de algunes passions enujoses, comencí a moure la ploma
en l'exercici de aquesta malrahonada obra; per
la qual veureu, encara que [ja] u hajau vist, haver fet elecció de sancta
ý virtuosa vida imitant la vostra benaventurada mare sancta Catherina de
Sena, que, dexant les vanes honors ý pompes de aquest món miserable, en
aquexa tancada casa, acompanyades de sancts ý virtuosos pensaments, ab
dignes treballs de oracions, dejunis e vigílies, ajusteu incomparables
tresors per a comprar lo regne de la eterna glòria, supplicant-vos quant
puch que, en satisfació del present que de aquesta mia treballosa obra vos
presente, presenteu per mi a la divina Majestat algunes de les vostres
oracions, que per mijà de aquelles merexca yo atènyer de aquella ineffable
glòria on la gloriosa sancta Catherina de Sena, per la dreta escala dels seus
tan alts mèrits, altament és muntada.
De la noble ý famosa ciutat de Sena, de la província de Toscana, fon
natural aquesta benaventurada verge; la qual en edat de sis anys començà
en aquesta baixa e miserable terra fruir dels alts cels les eternes
benaventures, que, venint de visitar una jermana, véu sobre una devota
sgleya un real e maravellós thàlem, on lo gran Rey de parahís, vestit de
sacerdotals vestidures, gloriosament se mostrava, ab tres elets cortesans de
la celestial cort que la sua excelsa divina majestat acompanyaven. Era la hú
lo gran patró de la nau de la cathòlica Sgleya, sant Pere; l'altre, aquell
invincible cavaller, vexell de electió, sant Pau; l'altre, aquell il·lustre e de
real sanch, cosín jermà de Jesús redemptor nostre, sant Johan Evangeliste.
Ý com ab atentada maravella hagués vist visió tan gloriosa, ab humil ý
devot gest inclinà los jenolls en terra, dreçant a tan alt Rey la sua alegra
vista. Ý Aquell los ulls de la sua piadosa clemència en ella fermava, perquè
ab tal mirar la tiràs a la sua amor sancta ý acostàs la voluntat ý libertat de
aquella a la infinida caritat de la sua divina omnipotència; ý ab affable
luminós aspecte fent lo senyal de la creu, la sua eterna benedictió li
donava. Foren dins aquesta glor[i]osa sancta de aquella hora en avant
tan enceses del foch de la divina amor les flames, que, ab la calor de aquell
l'enteniment era il·luminat, la voluntat s'escalfava, la memòria se
confortava ý tots los exteriors actes segons lo areglat orde de la ley se
regien. E perquè aquesta
chiqua planta, regada per l'Esperit Sant, en un maravellós ciprer de
odorífera fama devia ésser aumentada, la sua humilitat crexia, la sua
devoció aumentava, la fe mayor se feya, la sperança se fortificava, la
caritat les sues enceses falles en tan alt grau multiplicava, que tots los qui
la veyen lum ý exemple de virtuosa vida la estimaven. Fon axí de
i[n]numerables virtuts ý de la divina gràcia ennoblida, que sovint en les
scures tenebres de aquest enfosquit món ab la lum del seu clar enteniment
cercava los dignes actes ý exemples dels sancts gloriosos, ý senyaladament
del benaventurat sanct Domingo, los quals com a tresor de preu
incomparable dins los archius de la sua fecunda memòria stojava; de
manera que sens doctrina de algun sabut mestre, sinó per la sola infusió del
Sperit Sanct, acaminà dins poch spay lo diffícil camí de sciència. Ý tan
ardentment en la divina amor l'antorcha de la sua elevada pensa tenia
encesa, que jamés de la penitència, de la abstinència ý aspredat de vida
dels hermitans de Egipte lo seu guiat recort desviava; tant que, en soledat
apartada, moltes vegades lo seu chich ý tendre cos ab açots de dura corda
açotava, castigant la sua delicada carn que encara no
mostrant, ab demostracions admirables, en lo principi de la sua infantea
major perfectió de virtut que en la més perfeta edat les més virtuoses dones
del món mostrar porien: deixava los jochs que les fadrines de tan poca edat
fer acostumen, ý en devotes oracions la major part del dia despenia.
Acabats set anys de la sua edat sancta, ajenollada, ab les mans en alt
plegades, en semblant manera, votant virginitat, a la Reyna de parahís
supplicava:
—"A vós, alta ý humil emperadriu dels cels; a vós, trihunfant senyora
dels àngels; a vós, tresorera de les divinals gràcies, humilment suplique,
per la vostra pietat e misericòrdia, no mirant los meus peccats ý
deffalliments, me façau digna d'ésser del fill de Déu, ý vostre,
benaventurada sposa, que des d'ara promet no tenir jamés altre spòs sinó a
ell, Déu, senyor ý creador meu, al qual tot lo temps de mon viure
conservaré la mia virginitat inmaculada. A vós, donchs, verge mare de
Déu, que primera de totes les dones fés vot de ésser verge, sanctificant ý
exalçant l'estament de virginitat excelsa, la mia votada virginitat
acomane."
E axí ab devotes supplicacions, offerí ý presentà en les sagrades mans de
la princesa de les vèrgens, ab lo vexell de casta voluntat, los blanchs lirs de
la sua virginitat pura. Ý, per millor complir lo vot de ésser verge, de
menjar carn se abstenia, que la carn que son pare e mare li donaven
amagadament lançava. E axí, començant a donar a Déu omnipotent la
premícia de la sua florida joventut, començava a ormejar en aquell
tranquil·le port de salut, ab ànchores de caritat, la nau de la sua
consciència, perquè, plena de grans mèrits, passat lo golff d'aquest
treballós viure, pogués arribar a la ciutat de parahís, presentant a la divina
Majestat les mercaderies de la sua inmaculada vida. Tenia tan gran devoció
al sagrat orde del benaventurat sanct Domingo que, passant los frares
pricadors per la carrera, allí on los polsosos peus de aquells calcigaven
devotament besava. Ý, perquè dins ella grandíssimes flames de caritat tenia
enceses, sedejant ý desijant la salut de les ànimes dels seus prohismes,
muntava per elevada
contemplació en aquelles dotze altes e segures columpnes de l'apostolical
edifici; ý de tan alta altitut mirava, que axí com aquells dotze famosos
doctors gloriosos apòstols, de ardent caritat encesos, entre los pobles infels
pricaren, sembrant la sancta fe cristiana, que ella entre lo poble cristià
pricar devia, perquè ab lo treball de la sua pricatió sembràs en los camps de
les humanes consciències lavor de sancta doctrina. Per hon delliberà,
dexades les feminils vestidures, vestir-se un àbit de frare, ý ab treballosa
peregrinació anar per lo món, guiant per los camins de virtuoses obres les
desviades gents als celestials regnes. Mas, divinament inspirada, cessà de
fer tan desijat viatge.
perquè contractàs matrimoni
Ab tan laugeres ales per tota aquella província la virtuosa fama de aquesta
famosa donzella volava, que encara al terme de quatorze anys la sua edat
no era arribada, quant molts nobles, richs ý virtuosos jóvens en lícit
matrimoni la demanaven. Ignorava l'ansiosa mare lo sanct prepòsit ý vot
que la sancta filla tenia de ésser verge; ý perquè millor paregués a la vista
de aquells qui ab affectat voler per muller la volien, quant los dies de festa
havien d'anar a missa, a pintar la cara ab affalagades persuasions la
convidava. Mas la gloriosa sancta, desestimant tan inútils, vanes ý
transitòries bellees, ý sols entenent en arrear ý enbellir la sua enbellida
ànima, en semblant manera responia:
—"Virtuosa mare mia! Les dones que en les sagrades sgleyes pintades ý
affaytades vénen, fan star los hòmens ab les spatles al sanct
altar girades, axí com en lo temps de les abominacions de Hierusalem,
vistes en spirit per Ezechiel profeta, les quals foren dolorosament ý trista
venjades. Ý de tal manera venint, no vénen per hoir lo sanct offici, ni per
adorar lo sagrat cors de Jesús, redemptor nostre, mas per representar-se
com a altars d'infern, perquè follament per los miradors sien adorades ý
vistes. Ý essent idolatres de la bellea del seu miserable cors, ab diversitats
de perfums fan [a] [sí] mateixes sacriffici. No vullau, donchs,
stimada mare, que los meus affayts sien cruels verins per a matar la mia
ànima, mas dexau-me star ab la cara segons per lo eternal Pintor ab les
mans de la sua divina potència és stada pintada".
Esdevench-se hun dia que, vençuda per los inportuns prechs de una
jermana a qui ella granment amava, ornà de alguns arreus la sua de moltes
virtuts arreada persona. Ý, tement que no hagués fet a la divina Majestat
offensa, ab aygua de doloroses làgremes tan laugera culpa lavava; ý batent
ab multiplicats colps los seus pits, prenia la sacratíssima verge Maria per
advocada, que per la sua gloriosa intercessió de aquell peccat perdó
mereixqués attènyer; ý tostemps en aspra penitència tan simple peccat
plorà, fins que les sues devotes orelles aquesta celestial veu hoiren:
—"Catherina! Perdonats te són los teus peccats."
Mirava lo enemich de natura humana ab los ulls de la sua trista enveja
que aquesta eleta verge per lo camí de sanctes obres al refugi de la divina
misericòrdia corria. Ý, perquè de tan virtuosos passos la pogués retraure,
posà en lo enteniment de sos parents que la casassen. Mas la gloriosa
sposa, tota en la amor del divinal Spòs encesa, ab piadosos sospirs, ab
abundoses
fonts de làgrimes, lo supplicava que Ell, puríssim verge, fill de mare verge,
de la vinya de la sua virginitat volgués ésser lo guardià e custodi, dient les
paraules del psalmista: "Sia fet lo meu cors e cor inmaculat perquè yo no
sia confusa". E, perquè cascu[n] dia en menysprear lo món aumentava
ý de la conversació e pràtica de les jents fugia, treballaren los parents, per
diverses vies, si ab los strets ligams del matrimoni detenir la porien:
tancaren totes les cambres e altres secrets lochs on ella orava, amagaren los
devots libres on legia, desconcertaren lo concertat retaule de la sua devota
capella, manant-li fer tots los treballosos exercicis de la casa, perquè, en
tals negocis occupada, del continu contemplar desviar la poguessen. Mas la
insigne sancta, com aquella qui en la ciutat de parahís volia obrar una
solempne posada, per no perdre de dir oracions la loable costuma, féu dins
la sua discreta pensa un amagat retret, en lo qual, tancada la porta dels
cinch senys corporals, pogués amagadament ý devota endreçar al celestial
Rey les sues oracions ý pregàries.
Ý, perquè tots los seus actes, exercicis e manuals obres lo preu de algun
perdurable premi meritassen, fantasiava en la sua devota fantasia que son
pare carnal, a qui ab treball de continuada diligència en aparellar de menjar
e altres coses servia, fos en loch del celestial pare Jesús qui en los cels
habita, e la mare en loch de la mare de misericòrdia sacratíssima verge
Maria, ý sos jermans en loch de aquells dotze, en amor ý voluntat jermans,
gloriosos apòstols. E axí, ab aquesta excel·lent meditació, ab hun delit tan
gran que scriure
verge Maria, ý als benaventurats apòstols. O altitut de les riquees de l'etern
consistori! Per quantes vies la divina Bondat delliurà de la mar de
tribulations ý fatigues ad aquells qui en la sua majestat les ànchores de la
sua sperança fermen!
Volgué la divina Voluntat, per repòs de les enujoses fatigues que sos
parents li donaven, que, orant hun jorn aquesta sagrada verge en un apartat
palau de la casa, ve[s] lo pare sobre lo cap de la sancta filla una coloma
blanca que ab resplandents plomes tot aquell ample palau il·luminava. E
maravellat de tan maravellosa visió, ab callats ý laugers passos cuytà a la
stimada muller perquè del que havia vist la pogués fer alegra. Fon de
aquella hora en avant en aquesta sagrada verge pus ardentment encès lo
desig de pendre l'àbit de alguna religió devota. Per on provehí la divina
Providència que vés en sompnis tots los gloriosos sancts qui ab treballosa,
perfeta ý religiosa vida en aquesta fonda vall de làgrimes les sanctes
religions fundaren; ý, entre aquells, lo benaventurat sanct Domingo, ab les
flors de blanchs lirs en la mà, segons per los devots retaules ý sgleyes
devotament se pinta. Ý com tots aquells pares sancts la convidassen que
l'àbit de alguna de aquelles devotes religions volgués pendre perquè al Rey
dels cels millor pogués servir e plaure, ella envers lo benaventurat sanct
Domingo los seus passos endreçava. E axí li venia a l'encontre lo gloriós
sanct, portant en l'altra mà hun àbit de la Terça Regla del seu sagrat orde.
A la qual, com fos prop, li dix semblants paraules:
—"Alegrau-vos ý estau ab constant ý fort ànimo, molt amada filla mia
Catherina, que no passarà spay de molts dies
que de aquest àbit axí com desijau sereu vestida!"
Contemplant aprés en aquesta tan contenta visió, ab seguretat de tan certa
sperança, féu innumerables gràcies a Déu omnipotent de la sdevenidora
gràcia.
parents lo vot que tenia fet de virginitat ý de pendre lo àbit de sanct
Domingo.
Vista tan alegra visió, axí romàs la sua devota pensa en pendre l'àbit del
benaventurat sanct Domingo confermada, que en aquell mateix dia,
convocats tots sos parents, ab humil e graciosa continença los dix
semblants paraules:
—"Perquè de aquesta trista ý ansiosa vida són breus los miserables dies,
ý perquè los delits de aquest enganós món de amargues ý enujoses tristors
tenen mescla, ý lo terme del nostre mortal viure és incert e finit, a la
infinida clemència, pietat e misericòrdia de Jesús, Déu ý senyor nostre, hé
delliberat recórrer, puix en l'arbre de la sanctíssima vera creu me ha volgut
rembre, curant ab lo suau engüent de la sua preciosa sanch la mia
enmalaltida ànima. Ý, puix en lo desert camí de aquesta treballosa vida la
mort de tots jorns nos asalta, hé delliberat, perquè la guia de la divina
gràcia en tan perillós viatge me acompanye, votar virginitat per a tot lo
temps de mon viure, ý en soledat apartada, vestida de l'àbit del gloriós
sanct Domingo, servir aquell Déu, senyor ý creador meu, lo qual sol per a
servir la sua inmensa majestat me ha creada. E axí, carament vos supplique
que obrau, ab les claus de profunde consideratió, lo vostre cor a les mies
paraules; e siau contents que yo, de tan desijat àbit vestida, de les
mundanes e
perilloses conversacions me puga retraure, que per a vosaltres e per a mi
puga obrar en la sumitat dels cels una alegre ý solempne posada on
eternament pugam reposar, possehint les eternes benaventures."
Hoïdes per los parents de la humil mansueta verge tan sanctes, virtuoses e
cristianíssimes paraules, ab piadoses làgrimes en reposat silenci
romangueren. Mas lo discret pare, recordant-se dels manifests senyals de
sanctedat que en la sancta ý verge filla moltes vegades veya, en semblant
manera féu resposta:
—"No cregau, filla mia, que tan grans tenebres la nostra ànima cobren
que vullam apagar la clarejant lum de vostre sanct propòsit! Ni tenim tan
curta la vista del nostre enteniment que no vejam aquest món miserable
ésser tan trist, enujós ý tan aspre, que jamés algun perfet repòs s'í troba. Ý
axí conexem que no devem cercar les altituts de ergulls, pompes e
senyories, mas los plans de humilitat ý paciència, on trobarem edifficis de
reposada vida. Perquè som alegres ý contents hajau fet elecció de tan
perfeta vida, ý que, despullant-vos del món de la libertat e de vós
matexa, vos vistau l'àbit de religió tan beneyta, perquè los mèrits vostres
sien pont per on vós e nosaltres pugam passar a la ciutat de perdurable
glòria, on per paga de vostres temporals treballs atenyereu, per les mans de
la divina Misericòrdia ý Justícia, los richs tresors de la eterna glòria."
Hoïdes les dolces paraules de son pare, restà de alegre goig la sua pensa
vestida; vestint-se dins spay de pochs dies aquell gloriós àbit que ab tan
affectat voler havia desijat pendre.
vida de aquesta gloriosa sancta.
Tenia tan granment al servir de la divina Majestat la sua devota pensa
endreçada, que ab lo recort de tan alegra servitut sovint recordava que los
sancts gloriosos per los strets camins de aspra penitència al delitós repòs
dels celestials regnes alegrament passaren. Ý axí, en edat de quinze anys
constituhida, sinó pa ý aygua alguna altra cosa no menjava. Ý en tan gran
aument de cascu[n] dia la sua continuada penitència aumentava, que en
edat de vint anys de herbes soles se nodria. Ý dels vint anys avant en tan
alt grau de sanctedat era muntada, que era una gran maravella mirar lo seu
dèbil cors com de la poquedat de tan poca vianda sostenir se podia. Era de
dures posts lo plahent lit on, vestida de aspre celici, dormia, portant
contínuament sobre la carn una cadena de ferro cenyida. Ý lo moll coxí on
lo seu cap declinava era una gran e dura pedra de marbre; que la gran amor
que al gran rey Jesús, redemptor nostre, tenia, axí les sues entràmenes
scalfava, que la fredor de la freda pedra no temia. Stava en contínua oració
axí occupada que en dos dies sinó spay de una hora no dormia, perquè la
sua devota pensa, en la divina amor svetlada, deffenia que la son en los
seus desperts hulls no pogués atènyer entrada; ý ad aquest tan poch dormir
consentia perquè los forts treballs de la sua treballada persona la forçaven.
E volent imitar al seu benaventurat pare sanct Domingo, tres vegades
cascun dia ab una cadena de ferro lo seu turmentat cors açotava: la una, per
sí mateixa;
la segona, per les ànimes que en lo penós purgatori penaven; l'altra, per
aquells qui en la morta vida de aquest trist e miserable món vivien.
Fundava la casa de la sua vida en caritat perpètua perquè merexqués per la
dreta scala de tals edificis muntar a la celestial posada. Ý en cascuna de
aquestes disciplines, que per spay de una hora durava, molta sanch de les
afflegides spatles fins en la freda terra corria.
Legim de molts sancts e gloriosos pares, axí en lo vell com en lo nou
Testament, haver fet grans abstinències, mas pochs haver fet tan fort e
continuada abstinència. Pensava la gloriosa benaventurada sancta que los
affanys ý penes de aquest affanyós món són repòs, delit ý perfeta alegria en
l'altre, ý que nostre senyor Déu, per paga de tan affanyosos treballs,
acostuma donar de parahís les perdurables rendes. D'on clarament se
mostra que aquesta solitària verge, en la acompanyada casa de son pare,
feya tan aspra penitència com si en la deserta soledat de algun apartat
desert fos stada apartada. Mirant la piadosa mare que la devota, humil ý
mansueta filla tan cruelment se disciplinava, de piadosa compassió
moguda, ab los hulls no exuts de piadoses làgrimes, la pregava que cessàs
de turmentar ý batre la sua dèbil persona; mas la sforçada sancta jamés
cessà de tan aspra penitència, perquè ella se offerís a Déu omnipotent en
sacrifici de olor maravellosa. Ý quant algunes vegades la mare la feya
dormir ab ella perquè algun poch descansàs, la sua carn turmentada, de
continent que la mare dormia, calladament se levava, lançant lo seu
treballat cors sobre la freda ý humida terra perquè en la mollea del plahent
lit no
persona. Ý tan granment la pobretat amava aquesta insigne benaventurada
verge, que dels abundosos béns de la rica casa de son pare solament se
servia per a donar als freturosos pobres, recordant-se que el gran rey dels
cels, Jesús, redemptor nostre, ab estrema pobretat ý fretura havia vixcut
trenta_tres anys en los stèrils ý baxos regnes de aquesta trista ý miserable
terra. Ý perquè temia que los temporals béns no portassen a la eterna
dampnació a son pare, supplicà a la divina Majestat que
en stament de strema pobrea perquè en la ciutat de parahís possehís les
incomparables riquees; del que fon per nostre senyor Déu hoïda: que dins
poch temps la rica e abundosa casa de son pare fon en grandíssima pobretat
constituhida.
Axí amava aquesta discreta sancta la soledat ý silenci, que per tres
continus anys jamés parlà, sinó quant al venerable confessor les seus
laugers peccats confessava; ni jamés de la sua apartada cetla exia sinó per
anar a la sglésia. E axí en la divina amor stava transportada, que les herbes
que per al seu menjar li portaven, primer en les fonts de les sues abundoses
làgrimes lavava.
sancta obtingué contra les temptacions, ý senyaladament contra les
temptacions de la carn.
Inspirada per l'Esperit Sanct, la pensa de aquesta sagrada verge ab intensa
devoció a l'etern Rey de glòria supplicava que li volgués donar virtut de
fortalea per a batallar ý vençre de les iniques temptacions les cruels
batalles. Ý lo clementíssim Senyor, obrint les orelles de misericòrdia a tan
justes
pregàries, en semblant manera féu resposta:
—"Filla! Si la virtut de fortalea desijau attènyer, és mester que acamineu
per los drets camins de la mia sancta vida. Yo, ab lo invincible poder de la
mia divina potència, podia en diverses maneres no solament vençre, mas
desfer lo gran poder del príncep de tenebres. Ý perquè donàs a totes les
gentes profitós exemple, no volguí sinó ab les armes de la sanctíssima creu
de tan cruel enimich gloriosa victòria attènyer. Ý axí, si voleu ésser fort per
a vençre la força de tan inichs adversaris, preneu la creu per reffugi,
infançonia ý segura defensa vostra; perquè és molt necessari que los
enujosos treballs, los treballosos enuigs ý congoxes, no solament ab humil
paciència comporteu, mas que ab los braços de larga voluntat abraceu,
perquè són barca per a passar de la platja de aquest enganós món al port de
la ciutat de glòria. Preneu, donchs, ab contentat voler, filla mia, les
amargors de aquesta treballosa vida, perquè en los alts cels gusteu la
suavitat de les dolces bresques de aquella inmortal ý eterna benaventura, la
qual és promesa per mi, qui só carrera de veritat, als qui ab recta intenció
per los drets camins de passions ý fatigues acaminen."
Axí obrí la gloriosa sancta les finestres de la sua luminosa intel·ligència
als raigs de la divina doctrina. Axí stojà dins los armaris de la sua discreta
pensa aquestes divines paraules, que en los treballs, tribulacions ý
congoxes incomparable alegria sentia, supplicant a la divina Bondat que li
donàs tan gran sforç que los delicats muscles de la sua fragilitat poguessen
sostenir lo fexuch pes de aquelles.
Havent armat lo gran Rey de parahís aquesta sua fortíssima torre
ab les invencibles armes de la sua maravellosa doctrina, consentí que los
enemichs de natura humana per moltes parts la combatessen. Començaren
primerament a combatre ab los forts combats de temptacions carnals, ý
asajant si per aquesta part porien derrocar tan poderosa força. Mas la
invencible sancta, fornida de les vituales de la divina gràcia, ab sforçat
ànimo a resistir als terribles combats de la carn se movia, prenent per
armes defensives una fort cadena de ferro, ab la qual, sens alguna pietat, la
sua combatuda carn feria. Mas los cruels enemichs per tan multiplicats
colps no cessaren de fer-li guerra. Ý volent-la de tan segura defensa
retraure, quasi moguts d'estrema compassió li deyen:
—"Per què, mesquina de tu, tan cruelment la tua persona turmentes?
¿Quina utilitat te porta tan gran turment ý pena, la qual no poràs molt
temps comportar, sinó que seràs de tu mateixa homicida? Més te val dexar
aquesta follia, ans que del tot la tua vida vingués a perdre. Ara és temps
que prengues delits, deports ý plahers en aquest món tan alegre! Ý, puix ést
jove, viu axí com les altres dones, cercant tots los delits que delitar les
poden. Pren marit ý procrearàs fills, en aument de l'humanal linatge! E si a
Déu complaure desiges, ¿no
sanctes Sarra, Rebecha, Rachel, Susanna e Anna se casaren?"
Aquestes e semblants coses dins los retrets de la sua honesta pensa li
deyen, mas la discreta sancta, posant guarda a la porta de la sua boca, a tan
enganoses paraules no responia, mas recorrent a la devota oració, a la
divina Pietat supplicava que dels forts arguments ý astúcies de l'enemich
diable la volgués
fer delliure.
Mirant los cruels enemichs de natura humana que per los forts combats de
la carn en aquesta constant ý fort sancta no podien attènyer entrada, una
altra terrible batalla en semblant manera li donaren: presentaren a la sua
vista ý hoïda hòmens ý dones exercint molts actes de luxúria, parlant ý
rahonant mil paraules desonestes, perquè ab tal mirar ý hoir lo seu pur ý
munde cor de les flames de tan vil e sútzeu peccat encendre poguessen. Ý
lo que més la sua affligida pensa turmentava, era que lo seu gloriós
defensor Jesús, qui sovint acostumava aconsolar-la, ésser apartat d'ella li
semblava. Axí naxia dins la sua casta pensa una dolorosa tristícia, tement
que aquell Déu ý senyor, a qui tan granment amava, no fos apartat d'ella.
Mas, entre sí responent, a sí mateixa deya: "O vil ý miserable dona! Per
què no
digna de atènyer divines consolacions ni alegries. Ý, puix yo no serveixsch
a Déu per haver consolacions tan alegres sinó perquè en los alts cels lo
contemple, no
sola." E axí aquesta humil sancta, ab les armes de la sua simple paciència,
la sforçada potència del rey de supèrbia gloriosament vencia. Mirant la sua
cetla de infernats demonis plena, que ab tantes temptacions, enuigs,
treballs ý fatigoses congoxes li donaven; dels quals lo més inich li dix
semblants paraules:
—"Per què, mesquina de tu, vols portar lo teu viure per lo camí de aspra
penitència? Que si no consents a nostra voluntat, jamés cessarem de donar
-te enujoses congoxes!"
Mas la discreta sancta, recordant-se de la profitosa doctrina del nostre
redemptor Jesús, que los treballs de aquest món són segur pont per a passar
a la ciutat de glòria, en semblant
manera responia:
"Yo los treballs, tribulacions ý fatigues d'aquest entrestit món ab
contentat voler accepte, perquè són lum ý guia per a guiar-me per los
drets camins de Jesús, mon Déu, senyor ý mestre. Los treballs, donchs,
ame; les tribulations ý fatigues alegrament comporte ý, per gran delit,
consolació ý strema alegria, alegrament accepte."
Ab la força de tan forçades paraules tota aquella vençuda esquadra de
dimonis ab gran confusió a les infernades penes penosament fugia. O, gran
ý excel·lent dignitat de aquesta digna sancta, que, per triumfo de tan
gloriosa victòria, devallà de la altitut dels cels una maravellosa resplandor
que tota la tancada cetla il·luminava! Ý, en mig de tan luminosa lum, se
mostrà Jesús, salvador nostre, clavat en l'arbre de la creu sacratíssima, qui
ab veu de alegra entonació li dix:
—"Filla mia Catherina! Puix yo per amor de vós hé soffert tan doloroses
penes, no us sia greu per amor de mi sofferir alguns treballs ý congoxes."
Arribant tan dolça veu a les sues affalagades orelles, respòs la humil
mansueta sancta:
—"¿Hon sou stat, Senyor ý defensor meu, en aquest temps que de tan
cruels e superbos enemichs só estada combatuda?"
—"Yo era dins lo vostre cor —respòs lo Senyor—, qui us donava armes
de invincible constància, ab què de tan forts e inichs adversaris poguésseu
gloriosa victòria attènyer."
No tardà la insigne sancta semblants paraules respondre:
—"Infinides gràcies vos faç, Senyor, que als meus mals no haveu
perdonat, mas haveu-me volgut ferir ab los açots de amor strema, donant
-me tan affanyoses congoxes, puix vostra inmensa Majestat, als qui molt
ama ý per a la sua eterna glòria ordena, vol que
en lo sech prat de aquest enganós món enuigs ý estremes adversitats
sostinguen."
se sposà ab ella.
Perquè havia oblidat, aquesta gloriosa sancta, no solament los parents,
mas encara la sua voluntat pròpia, y havia menyspreat de aquest miserable
món les vanes honors ý riquees, lo gran Rey de glòria, cobejant la
maravellosa bellea de la sua enbellida ànima, li volgué aparèxer. Ý, puix
per aquesta tan alta aparició no fon en altitut de vanaglòria muntada, ans
devallant en profunda humilitat fon feta més humil ý mansueta, les
celestials visions ý revelacions cascun dia de tal manera multiplicaren que,
axí familiarment com hun amich parla ab hun altre, axí aquesta insigne
verge ab lo príncep de pau, Jesús, sovint se rahonava. La qual, per no caure
en los enganosos paranys ý laços que l'enemich de natura humana de
continu para, per los segurs camins de profunda humilitat de la pomposa
vanaglòria fugia. Ý axí és stada hun luminós faro posat sobre l'alta torre de
humilitat, per guiar en aquesta fonda mar de misèria la nau de la humana
fragilitat, perquè dels perillosos sculls de supèrbia se desvia.
Aumentant de cascun dia en la amor de tan amable Senyor, li aparegué
hun jorn acompanyat de la sua gloriosíssima mare, de sanct Pere, de sanct
Pau, e de sanct Domingo; ý ensemps ab aquests benaventurats sancts, lo
gran músich del spirit, sanct David, que ab la sua concertada arpa
dolçament sonava; vestit lo gloriós profeta de una roba de vellut vert ab un
capiró de la matexa
color a la manera judayca; ý ab una celestial armonia aquest insigne
ve[r]s dels seus elets psalms cantava:
procedens de thalamo suo,
càntichs del seu fill Salamó que ad aquesta gloriosa sposa aplicar se
podien. Stava la reyna de parahís aseyta en una real cadira prop la cadira
del rey de glòria, fill seu, vestida de un ropon de cetí carmesí, tenyit de la
preciosa sanch de l'anyell sens màcula, Jesús, la qual en lo mont de Calvari
per redempció de la cativa natura humana scampat havia. Ý damunt tan
excel·lent vestir hun mantell de cetí blau vestia, brodat entorn de unes
daurades letres que los set goigs principals que en aquest entrestit món del
seu unigènit Fill havia sentit, clarament rahonaven. On, ab affable ý humil
gest, supplicà al seu inmens fill que li plagués ab la benaventurada sancta
Catherina de Sena sposar-se. Ab alegra voluntat respòs lo Rey de glòria
era content celebrar tan divinals sposalles. Ý, prenent la mà de la gloriosa
sposa sua, dreçant en ella los ulls de la sua luminosa vista, li dix semblants
paraules:
"Yo, creador ý salvador vostre, me spose ab vós, Catherina de Sena, en
fe, per aquella sancta fe que tantes vegades me haveu demanada, per la
qual en lo celestial strado celebrareu ab mi solempnes ý alegres núpcies."
Ý acabades tan sanctes paraules, li posà en lo dit quart un preciós anell
per confermació de tan sant sponsalici. Desaparexent aquella tan noble
aparició, romàs la insigne sposa de la novetat de tan novella glòria
granment alegra, tenint en lo dit quart lo gloriós anell, lo qual, sinó sols
ella, alguna altra persona veure no podia.
¡O excel·lent sanctedat de aquesta excel·lida sancta! Que la sua streta
cetla fos real palàcio, fos solempne posada, on los gran Rey ý reyna de
parahís ab triumfo de gloriosa festa se aposentaven! Aprés de tan glorioses
sposalles, moltes vegades lo seu gloriós spòs Jesús, salvador nostre, li
aparexia, passejant per la tancada cetla, ab ella salmejant, ý ajudant-li a
dir hores. Ý aprés que alguns divinals secrets li havia revelat, ab graciosa ý
affable continença orde de semblants paraules li deya:
—"Anau, filla ý sposa mia dilectíssima, que ja és hora de dinar; que
vostre pare e mare caríssims ja volen pendre refectió de corporal vianda."
Ab entr[i]stides làgrimes responia la humil, ma[n]sueta ý
benaventurada sancta:
—"Per què, Déu ý senyor meu, voleu que m'aparte de vostra
gloriosíssima presència? Per què, Salvador de l'humanal linatge, voleu que
del luminós conspecte vostre me absente, al qual tostemps ésser present
affectadament desige? Si contra la vostra divina Majestat hé comès alguna
greu offensa, donau al meu cors miserable, qui als vostres sacratíssims
peus està prostrat, aquella punició que los meus vils, orribles ý
abominables peccats merexen! Ý no
tan adolorida pena que yo de la Majestat vostra me aparte; que si mon pare
ab la sua família stà aseyt en la sua abundosa taula, yo no tinch fretura de
les sues aparellades viandes, puix tinch present a Vós, qui sou dolç pa de
vida eterna, pa dels àngels gloriosos, ý saborosa manna ploguda dels alts
cels en los verts ý florits camps de la sancta Sglésia militant; que, puix per
los camins suavíssims de la inmensa misericòrdia vostra hé trobat
a Vós, tresor de preu incomparable, totes les persones de aquesta present
vida present de dolorosa fatigua me presenten."
—"No us enujeu, sposa ý filla mia —responia lo divinal spòs—, que no
vull en algun temps siau de mi apartada; mas vull que, anant al dinar de
vostre pare, façau algun beneffici a les ànimes de aquells qui en la sua
parada taula se aposenten, perquè ab les dues daurades ales de amor de
Déu ý del proïsme munteu de aquesta fonda vall de misèria a la celsitud de
la eterna glòria."
Hoïdes les dolces paraules del divinal spòs, humiliant-se profundament
en terra, ab les mans cancel·lades, deya:
—"Sia feta, Senyor, la vostra sancta voluntat, la qual só aparellada tot lo
temps de mon viure obeyr e plaure."
E axí, aquesta insigne filla de obediència, per obeyr tan divinal
manament, ab solicitut de pensa devota se partia de la tancada cetla, girant
a la porta los plorants ý devots ulls al divinal retaule, perquè stava axí en
intensa amor encesa que no volia perdre la vista de tan deífica presència. Ý
aprés que en lo dinar de son pare als servents de aquell en lo servir de la
divina Majestat havia instruhits, los seus devots pensaments ý passos a la
devota cetla endreçava. ¡O, senyal de estrema benvolença, que obrint la
tancada porta de la cetla, trobava lo seu gloriós spòs Jesús, que ab la lum
de claredat admirable la sperava; al qual ab aygües de innumerables
làgrimes, de la font de devoció pohades, devotament adorava!
ý de alguns miracles que per tan gloriós acte se seguiren.
Crexia cascun jorn en los camps de la ànima de aquesta gloriosa sancta
aquest tan gran desig, que no solament lo seu spirit ab lo del seu inmens
Spòs fos unit, mas encara lo seu cors ab lo sacratíssim cors de Aquell
sacramentalment tingués companyia. E axí, sovint combregava, obtenint de
papa Gregori onzè aquest tan gran privilegi que podia en qualsevol loch o
monestir tan alt sagrament rebre.
Essent hun jorn de mal de ventrell malalta, crehent poder sobrar de tan
penós accident la pena, tramès a dir al confessor que li plagués un poch
detenir-se en dir missa, que delliberava anar a la sglésia per combregar ý
rebre lo preciós cors del nostre Redemptor ý mestre. Mirant lo devot
confessor que tardava, començà a dir missa; ý, en aquest temps arribà la
benaventurada sancta, retrahent-se en hun apartat loch perquè la
companyia de les altres dones a l'alegre delit de la devota contemplació no
li fes nosa. Aprés de la consecració, fetes tres parts de la consagrada hòstia,
la una de aquelles tres parts visiblement de les mans ý de la vista del
reverent frare volgué absentar-se. Maravellat de tan maravellós acte,
sumí les dos parts que en les mans tenia. Acabada la missa, mirava per les
blanques tovalles del sagrat altar si trobaria la part de la inmaculada hòstia
que cercava. Continuant tan ansiós cercar, se acostà la gloriosa sancta,
dient semblants paraules:
—"Reverent pare! Perquè yo tenia fam só venguda a menjar aquella
celestial vianda, pa dels àngels, pa viu que de l'altitut dels cels devalla per
dar als hòmens vida; ý, tenint set, só venguda com a cervo a beure a la font
de vida eterna; ý, per alegrar la mia entr[i]stida ànima, desijava
aposentar dins la mia pobra casa a l'etern Rey de glòria. E axí, reverent
pare, no cerqueu la part de la hòstia que cercau ab tan ansiosa diligència,
que lo piadós ý benigne Senyor, per satisfer al devot desig que de rebre lo
seu sacratíssim cors tenia, és volgut venir a la mia pobreta ànima, fartant
ab la sua divinitat e humanitat la mia fam e misèria."
Arribant hun altre jorn aquesta sancta ý devota verge de Avinyó en Sena,
en companyia de moltes devotes ý religioses persones, a la qual totes
reverien e aguardaven com a lum, endreça ý guia de tot lo que fer devien,
dix al devot confessor:
—"Pare reverent! Yo granment fameje."
Entenent lo reverent frare que del desig de la sancta comunió ho deya, dix
-li:
—"Filla mia! Tan gran cansament ha portat al meu envellit cors la fatigua
del larch camí que és mester comporteu un poch si axí prest com desijau
del que voleu no so[u] complaguda!"
No tardà molt spay que la insigne devota verge li tornà a replicar les
mateixes paraules, dient:
—"Reverent pare! Yo granment fameje."
Ý aquell, per satisfer a la devota voluntat de aquella, se preparà a dir
missa. Ý com hagués sumit lo corpus, ý posàs sobre la patena una hòstia
consagrada per a combregar la benaventurada sancta, girant-se devers
ella, se alçà la hòstia visiblement de la patena, posant-se en la boca de la
excel·lida verge. Ý moltes vegades se sdevenia que, havent rebut tan alt
sagrament, per spay de tres o quatre hores restava ab la dolçor de tan
saborós ý saludable past sens los exteriors sentiments, feta inmoble. Ý
quant, combregant lo sacratíssim cors de Jesús,
redemptor nostre, rebia de la refectió de tan alt sagrament, confortada stava
molts jorns sens menjar alguna altra corporal vianda.
de Sena, possehint l'alt sperit de profecia, delliurà a moltes persones de
grans perills de ànima ý de cors; e manifestà grans secrets sdevenidors en
la sancta cathòlica crestiana Sgleya
Resplandia tan clarament dins aquesta sagrada virtuosa verge l'alt esperit
de p[ro]fecia, que ab la lum de tan maravellosa resplandor los scurs ý
amagats pensaments de aquelles persones qui ab ella conversaven li eren
fets palesos. Fon en la insigne ciutat de Sena hun sforçat cavaller, qui,
aprés haver despès lo més temps de son viure en lo treballós exercici de
innumerables batalles ý guerres, per atènyer descanç de reposada vida
contractà matrimoni ab huna honesta senyora, de richs béns e de moltes
virtuts enrequida. Mas la eterna divina Bondat, que no vol que algun
pereixca, posà en lo cor de la virtuosa muller que l'induís a confessar los
detestables ý abominables peccats ý culpes en tantes e tan cruels guerres
comesos. E, perquè lo endurit ý obstinat cavaller com a sorda aspis tancava
les orelles a les salutíferes paraules que la virtuosa muller li deya, supplicà
la discreta senyora a la gloriosa santa Catherina de Sena que pregàs per son
marit, qui ab tan gran ceguedat de pensa a les scures tenebres del fosch
infern caminava. Moguda de caritat ý compassió, la
benaventurada sancta offerí de fer tan justes pregàries. Ý, aparexent-li
dormint en la nit, li dix semblants paraules:
—"Desperta la tua adormida consciència, cavaller miserable! Desliga ab
la força de verdadera confessió la tua cativada ànima, que en la trista terra
de Egipte de aquest enganós món, sots la senyoria de l'infernal rey Farahó,
cruel dimoni, stà tristament ligada ý presa! Confessa les tues abominables
culpes, si de la eterna dampnació ésser delliure desiges!"
Axí aquesta visió amollí l'endurit cor de l'obstinat cavaller, que vengut lo
clar dia, ab aygües de dolorosa contrictió lavà als peus del confessor les
envellides taques de la sua ennegrida ànima. Ý, aprés de haver tan sancta
confessió acabada, anà a la gloriosa verge, dient-li que ab humil ý
devota voluntat als peus del confessor havia descarregat lo fexuch pes de
les sues pesades culpes.
Loà la benaventurada sancta tan loable obra ý, perquè ab virtut de major
força pogués millor refermar al confessat cavaller en estament de gràcia,
una profitosa exortació li féu en stil de semblant manera:
—"Fill! Si voleu fugir al decret de la divina ira, féu que la sua
misericòrdia la vostra part advoque, perquè la sua justa justícia al penós
carçre de la eterna dampnació no us condampne. Sien procuradors vostres
en tan ardu negoci confessió, penitència, oració e devoció, donant comiat a
totes les envellides culpes que dins la posada de vostra ennegrida
consciència se aposentaven. Perdonà la divina Misericòrdia al gran rey ý
profeta David quant lo seu desonest, vil ý abominable peccat davant lo
conspecte de la divina Justícia lo acusava. Perdonà axí mateix al gran rey
de Israel,
puix ab profunda humilitat mercè li reclamava. Perdonà al poderós rey de
Nínive ý a son poble, puix de sos greus peccats hagueren fet penitència. Ý
acostuma perdonar de cada dia a tots los peccadors qui ab ploroses ý
contrites làgrimes a la infançonia de la sua misericòrdia recorren."
E aprés que ab sanctes amonestacions lo hagué amonestat que de allí
avant temés la divina Majestat offendre, li dix que miràs en los tancats
archius de la sua memòria si restava algun pecat que no l'hagués ubert al
confessor, de la sua naffrada ànima verdader metge. No tardà molt spay lo
contrit cavaller semblant resposta respondre:
—"Ab studiosa advertència hé cercat, reverent ý devota mare mia, tots
los retrets de la mia amagada consciència, ý no
confessió haver alguna divina offensa oblidada."
Hoïdes per la gloriosa sancta del confessat cavaller les paraules, li
presentà al spil[l] de la memòria un greu peccat que secretament en
temps passat havia comès, del qual no
lo cavaller de tan gran maravella, manifestant a moltes gents que per sperit
de profecia aquesta benaventurada sancta les sues amagades culpes li havia
fet paleses.
A la província de Alamanya dos reverents frares lur camí endreçaven
quant, devallant de unes altes muntanyes en un stret pas, inichs ladres los
assaltaren; ý, apartant-los en hun apartat boscatge, la roba, les
cavalcadures, los pochs diners que portaven, ensemps ab la vida, levar-los
volien. Ab làgrimes que fins en la seca terra corrien, ploraven los
assaltats frares; giraven la plorosa vista als cruels ladres, preposant-los
que ells eren religiosos, ý que no volguessen tenyir les mans en la sua
ignoscent sanch, perquè lurs cossos no fossen dels animals salvatges
vianda, tement crim de tan enorme culpa cometre. Mas totes les piadoses
paraules a tant no bastaren que poguessen acabar que les ligades mans los
desligassen.
Era la hú de aquests devots frares confessor de aquesta gloriosa sancta; lo
qual, mirant lo perill e congoxa en què staven, ab mental supplicatió
recorregué a ella, que de les iniques mans de tan cruels ladres los volgués
fer delliures. Foren aquestes pregàries axí al Rey de parahís acceptes, que
de continent mudà lo cor dels encruelits ladres, que sens fer algun dan als
plorosos frares, segura libertat los donaren; la qual atengueren ajudats per
les oracions de aquesta gloriosa sancta. On clarament se mostra tenir sperit
de profecia, que en aquella hora que los devots frares lo seu sanct adjutori
invocaren, ella, gloriosa sancta, dix a la sua companyona:
—"Lo meu pare confessor stà en gran perill e congoxa, ý demana a mi
que li ajude. Preguem a la divina Majestat, que de tan perillosa congoxa lo
delliure."
Les quals pregàries foren stalvi dels béns ý de la vida del confessor ý de
l'altre reverent frare.
Rebel·laren-se en temps de papa Gregori onzè algunes ciutats e viles
sots la senyoria de la sancta Sglésia romana constituydes. Sabent lo
confessor de aquesta verge que entre aquelles era la noble ciutat de Perusa,
trist, enujat ý pensós perquè tanta gent la potència ý excomunicació papal
no temia, a la casa de la gloriosa santa ab ansiós pensament endreçà los
passos, contant-li ab piadoses làgrimes lo que de les ciutats e viles
a la sancta Sgleya rebel·les se contava.
Hoïdes per la benaventurada verge tan enujoses noves, tingué dolorosa
compassió de la pèrdua de tantes ànimes ý del gran scàndel que en la
Sglésia de Déu se seguia. Ý aprés de haver hun poch tengut silenci, ab hun
piadós sospir en tal manera féu resposta:
—"Dexau les làgrimes, reverent pare, e no ploreu tan prest, que temps
vendrà que
crims de diformes culpes cometre, que los mals que ara miram són causats
per gent ignorant ý lega, ý los de aprés causaran hòmens letrats ý
religiosos. Ý vós ho veureu ans que lo terme de vostre viure feneixca."
Maravellat lo venerable confessor de tan maravellosa resposta, li féu
semblant demanda:
—"Digau, devota filla: ¿en tan profunde e baix grau de devoció
devallaran los ecclesiàstichs que, sens temor de la divina Majestat
offendre, al nostre sanct pare gosaran ésser rebel·les?"
Respòs la benaventurada sancta:
—"Volent-los corregir ab justa rahó sa sanctedat, a les rahonables
corrections no seran obedients. D'on se seguiran tan grans scàndels, com si
alguna pestilent heretgia novament en los verts camps de la cathòlica
Sglésia brotava."
Lo terme de sis mesos no passava que, morint lo sanctíssim papa Gregori,
succehí en la dignitat apostòlica papa Urbà sisè; on començà la sisma e
divisió de la sagrada Sglésia cathòlica. Mirant lo reverent confessor la
profecia de la benaventurada verge verificar-se, la qual en aquell
temps en la ciutat de Roma habitava, anà a ella, reduhint-li a memòria lo
que li havia rahonat en Pisa. E dix-li:
—"Stimada filla! Digau-me, yo us prech, aprés de tan amarga congoxa
en la sancta cristiana Sgleya, ¿succehiran dolçors d'algunes coses bones?"
No tardà la benaventurada sancta, que l'alt esperit de profecia possehia,
en stil de semblant manera respondre:
—"Temps vendrà, reverent pare, que la sagrada Sglésia, de Déu Jesús
verdadera sposa, que ara miram squinçada ý enlegida, serà resplandent ý
bella, coronada de diadema de innumerables virtuts, ab lo govern de
pastors de tanta sanctedat governada, que tots los ramats de la infidelitat
recorreran als fèrtils ý beneyts camps de aquella, ý ab humil voluntat se
inclinaran davall lo bastó de la sancta creu, regonexent al nostre redemptor
Jesús per verdader pastor de les sues devotes ànimes. Féu, donchs, lahors ý
gràcies a la divina Bondat, que la nau de la cathòlica Sglésia, que ara mirau
fluctuar per les grans ones de tan gran tempestat ý fortuna, pervendrà en
port reposat e tranquil·le, ab repòs, delit e glòria de la sancta religió
cristiana."
Catherina de Sena, ý com li fon tret ý mudat lo cor per les mans del Rey de
parahís.
En tan alta altitut de virtuoses obres era muntada en aquesta fonda vall de
làgrimes la benaventurada sancta que, encesa en la divina amor, sovint a
l'etern Creador suplicava que li mudàs lo cor, perquè ab més affectada
voluntat lo pogués servir ý plaure, dient les paraules del gloriós salmista:
acompanyades de verdadera amor ý caritat aquestes humils e devotes
pregàries, que a les orelles de la divina Clemència arribaren. Per on, volent
satisfer al desijat desig de la sagrada verge, de aquesta maravellosa visió
volgué aconsolar-la: a ella li semblava veure que devallà lo Rey dels
cels de l'altitut de la real cadira en la sua baxa cetla ý, obrint-li lo costat,
li près lo cor, dexant-li lo cors que sens cor vivia.
Espay de molts dies no passava que, essent en una capella de la sagrada
sglésia, súbitament una celestial lum la circuhí, en mig de la qual li
aparegué lo Creador del món portant en la mà un resplandent e luminós
cor, que ab les mans de la sua divina potència novament creat havia. Stigué
axí transportada per la nova venguda de tan alt rey e senyor que, dexats los
exteriors sentiments, caygué sobre la freda terra. Ý, acostant-se a ella, ab
dolça veu ý continença li dix semblants paraules:
—"Caríssima filla Catherina! Perquè pochs dies ha que m'enportí lo
vostre cor, vull donar-vos aquest, ab lo qual pugau gloriosament viure."
Ý, acabant de més avant parlar, la eterna Paraula tancà la ubertura que en
lo costat li havia uberta, dexant per manifestació de tan manifest miracle en
lo costat de la sancta verge un maravellós senyal que de la veritat de tan
excel·lent acte fos verdader testimoni.
Tan alegra consolació d'aquella hora en avant dins lo regne de la sua
ànima celebrava, que alguna humana lengua rahonar no la poria. Tan
enceses flames de caritat de la fornal de tan noble cor procehien, desijant la
salvació del prohisme, que lo material foch era fret en comparació de
l'ardent foch
de caritat que la inflamava. Ý, per la gran abundància de tan habundosa
gràcia, maravelloses revelations ý visions atenyia, senyaladament en lo
sanct sagrament de l'altar, que moltes vegades en la sagrada hòstia veya
una novedat de tan excelses maravelles que per cascuna novells goigs dins
lo verger de la sua ànima naxien. Ý lo seu novell cor dins lo cors ab tan
dolça armonia se movia, que tots los circunstants a gran maravella
convidava.
Essent un jorn en alta contemplació transportada, hoí lo confessor que ab
dolça e baxa veu la sua lengua semblants paraules formava:
archana Dei! Vidi archana Dei!"
retornada, no podia cessar que aquelles matexes paraules no repetís moltes
vegades. Desijant lo venerable confessor saber alguna de les coses que la
benaventurada sancta vist havia, carament la pregà li volgués revelar algun
d'aquells divinals secrets que ab tan incomparable glòria havia mostrat
veure. Respòs ab humil continença la gloriosa sancta:
—"Reverent pare! Tan altes, transcendents e ineffables són les coses que
ab la lum de la divina gràcia hé vistes, que
la eterna Bondat si recitar-les volia. Perquè no y ha algun stil de paraules
tan alt que no sia baix per a rahonar los goigs de visió tan excelsa."
Aprés de aquesta solempne ý maravellosa visió, per la gran abundància de
amor que al seu etern espós tenia, enmalaltí la benaventurada verge, ý en lo
dur lit on jahia, encesa de amor divina, ab piadós sospirs en semblant
manera supplicava:
—"O dolç ý amantíssim Senyor, fill de Déu ý de la gloriosa verge Maria!
Per que comportau tant temps que aquest
miserable cors me empache que ab Vós en lo real strado de la eterna glòria
reposar puga? Yo, Senyor ý spòs meu, no desige alguna cosa de aquesta
miserable vida, ni altre bé ab la vista del meu enteniment no cerque sinó a
Vós, tresor de preu incomparable. Delliurau, clementíssim Rey ý senyor,
del penós carçre del cos la mia cativa ànima perquè, desligada de tan strets
ligams, libertament ab Vós habitar puga!"
Hoydes per lo gran Rey de parahís tan humils e devotes pregàries, per
més omplir de abundoses gràcies lo vexell de l'ànima de aquesta graciosa
verge, no volgué que morís, mas que per spay de quatre hores la sua
beneyta ànima de la companyia del seu sanct cors fos desunida, merexent
en aquest temps veure aquella gloriosa glòria que
sancts en la ciutat de parahís ab triunfos de solempnes festes atenyen, ý les
greus orribles penes que
dolorosament comporten. Ý aprés que tan alta visió li fon mostrada, lo
celestial Spòs ab affable graciosa continença li dix semblants paraules:
—"La salut de moltes ànimes, molt amada filla mia Catherina, requir que
torneu a la deserta vall de l'abitable terra ý sembreu en los cathòlichs
camps de la sagrada Sglésia militant lavor de tan virtuoses obres, que seran
salutífera medecina per aquells qui en lo sútzeu lit de annegrides culpes
enmalaltexen. Ý desemparant la vostra pròpia ciutat de Sena, ireu en altres
províncies, guarint ab lo suau engüent de vostra doctrina la infladura de la
supèrbia que los grans prelats ý ecclesiàstichs sostenen."
Acabant lo rey de glòria, Jesús, salvador nostre, tan sanctes ý dolces
paraules, tornà
en la companyia del cors la gloriosa ànima, ý romàs la benaventurada
sancta per espay de tres dies ab piadoses làgrimes plorosa, recordant ab
devot pensament la granea de la incomparable glòria que vist havia. Ý lo
que més pogué exugar les habundoses aygües que dels seus plorants ulls
corrien, fon lo foch de caritat e amor del prohisme, puix per beneffici de
aquell era la sua enbellida ànima de l'altitut de tan alta visió en aquesta
baxa e miserable terra retornada.
de les grans almoynes que feya.
Naxien de la font de caritat de aquesta caritativa verge tan abundoses
almoynes, que tots los freturosos pobres a ella com a refugi e infançonia de
lur pobretat e fretura recorrien. Ý perquè sabia que una de les principals
scales per a muntar de aquesta fonda vall de misèria a l'altitut del celestial
regne és la sancta almoyna, supplicà ab humils paraules a son pare que li
donàs licència que dels richs béns de la sua casa pogués distribuir caritats
abundoses. Ý, puix per lo pare tan desijada gràcia li fon atorgada,
secretament de nit pa, vi, oli e altres coses a les cases dels vergonyants
pobres portava.
Arribà a les sues devotes orelles que en un carrer, que spay de una milla
de la sua posada distava, una honesta viuda strema necessitat ý pobrea
sofferia; ý, encara que la piadosa verge stigués en lo lit malalta, que de la
planta del peu fins a la sumitat del cap stava inflada, tenint major pietat e
compassio de la pobretat de la enpobrida viuda, que de l'affanyós mal que
ella matexa sofferia, ab piadoses
pregàries suplicà a l'etern Rey de glòria que li donàs força ý sforç per a
poder portar a la casa de la pobra viuda alguna piadosa almoyna. Ý, perquè
aquesta justa supplicació ab ales de caritat muntava, pogué a les orelles de
la divina Clemència atènyer. Per on li fon donat sforç passant de femenil
condició los límits: que ans que la resplandent alba bandejàs de la scura nit
les tenebres, près sobre los dèbils muscles un sach de farina, ý cenyint-se
algunes coses en la correja ý altres portant en la mà, ab plahent ý alegre
treball se carregà lo pes de tan pesada càrrega; ý sens alguna companyia,
solament ab la lum de pietat e compassió guiada, sens tembre los
temerosos perills de la nit scura, endreçà los devots passos a la posada de
la freturosa viuda, les tancades portes de la qual no sens gran maravella
trobà del tot ubertes. Ý descarregant ab alegra voluntat tan fexuga càrrega,
tan gran remor féu lo pes del que portava que la son de la adormida pobra
pogué despertar ý rompre. Fugia ab cuytats passos la caritativa sancta
perquè no fos coneguda, mas a la ansiosa viuda lo gran desig de saber qui
li havia fet tan abundosa subvenció portava al seu pesat cors laugeres ales,
corrent tan laugerament que no molt luny del seu carrer la pogué atènyer.
A la qual la humil sancta humilment pregà que tingués callada la sua
piadosa almoyna.
Del monestir del benaventurat sanct Domingo venia la insigne verge,
quant li vengué a l'encontre un pobre que ab plorosa veu li demanà
almoyna. Ab presta resposta la humil mansueta sancta li respòs que un
poch se volgués detenir, que de casa li portaria algun
socors ab què la sua fam e misèria seria socorreguda. Mas lo pobre, que
devia ésser altre que per aparència no mostrava, ab lagrimant veu li dix que
en alguna manera esperar no podia. Combatien tan fortment pietat e
compassió a la piadosa sancta, que romàs ansiosa com sens fer esperar al
freturós pobre podria subvenir a la sua strema necessitat e indigència. Ý
essent en aquest ansiós devot pensament, se recordà que en los patrenostres
una creu d'argent portava; la qual, trencant lo fil on estava enfilada, ab
alegra ý liberal voluntat la donà al freturós pobre. Axí fon plahent ý
accepte aquesta dolça caritat al Creador del món que en la sdevenidora nit
li volgué aparexer, portant en la mà de precioses pedres ornada aquella
creu que al pobre era stada donada, dient:
—"Amada filla mia Catherina! Vós, ahir, ab pietat e compassió, me
donàs aquesta creu que porte, la qual vos promet que en lo dia del final juhí
per major delit ý glòria vostra, en presència de tota natura angèlica ý
humana, vos serà axí ricament com ara la mirau mostrada."
Ý acabant semblants paraules, desaparegué lo celestial Rey de glòria,
Jesús, salvador nostre, dexant la pensa de la caritativa verge en fer grans
caritats ý almoynes endreçada.
No passà spay de molts dies que, venint del mateix monestir, li aparegué
un pobre pelegrí, que sols la sua amagrida carn una squinçada camisa
cobria; ý ab humil ý planyent gest li demanà alguna vestidura per a cobrir
les sues carns descubertes. Axí estava encesa en les caritatives obres de
misericòrdia aquesta benaventurada misericordiosa verge que, retrahent-se
en un apartat loch de la sglésia, se despullà una gonella sens mànegues que
davall la túnica vestia, ý la vestí al pobre pelegrí. Lo qual, aprés de haver
rebut tan liberal almoyna, ab plorosa continença li demanà algunes
mànegues per a cobrir los seus dèbils braços. Ab solícita diligència cuytà la
devota verge ý li portà unes mànegues. Tornà altra vegada lo pobre pelegrí
a demanar-li una camisa, ý la gloriosa sancta, no enujada de tantes
demandes, li portà una camisa molt prima. Rebudes per lo pobre pelegrí
tan liberals ý piadoses almoynes, dix que ell tenia complit recapte per al
mester de la sua freturosa persona, mas que la pregava li volgués donar
alguna vestidura per a un seu pobre companyó malalt, que en l'espital de la
insigne ciutat de Sena tot nu romania.
Hoïda per la gloriosa benaventurada sancta la demanda del pobre pelegrí,
fon un coltell de dolorosa ý strema pietat e compassió que la sua ànima
travessava; ý, ab un benigne ý piadós gest, ý ab los ulls per gran ý strema
pietat corrents aygües de abundoses làgrimes, li féu semblant resposta:
—"No us enujeu, estimat jermà, si la necessitat e pobrea de vostre
companyó per mi no és socorreguda; que si no
nua, aquesta sola túnica que
caritat."
Ab affable ý alegra cara dix lo pobre pelegrí:
—"Yo conech la vostra bona voluntat, virtuosa jermana, de la qual só tan
content com si de tots los tresors del món haguésseu enrequit la mia strema
pobrea."
Ab una claredat tan luminosa que scriure no
esdevenidora ý escura nit li aparegué lo clar Sol de justícia, Jesús, salvador
nostre, en forma del pobre
pelegrí, vestint aquella roba que en lo dia passat per aquesta liberal ý
piadosa sancta li era estada donada; ý fermant en ella los raigs de la sua
affable vista, li dix semblants paraules:
—"Catherina! Puix vós, de flames de caritat scalfada, per cobrir les mies
carns nues en temps ý en hora tan freda me donàs aquesta vestidura, yo us
vull donar per satisfacció una altra roba que, sinó a vós, a tots los altres
serà invisible."
Ý finint lo Rey de glòria tan dolces paraules, tragué de la naffra del seu
sagrat costat una noble gonella, de color de ardent carmesí tenyida, que
paria a la mesura del cors de la mansueta verge fos estada tallada. Tan gran
fon la gràcia de aquest do, de preu incomparable, que la benaventurada
sancta no solament en l'ànima, mas encara en lo cors maravellós reffectió
sentia. Ý jamés en lo fret ivern sentí fredor alguna, ni la calor del calent
estiu la fatigava; sobre la qual en qualsevol temps sols una simple túnica
vestia.
diligència que tenia en servir-los.
En l'ospital de la insigne ciutat de Sena, tan plena stava de lebrosia una
pobra malalta qu[e] ni los que l'espital servien ni alguna altra persona
servir-la volia. Mas la gloriosa sancta, tota al servir de la divina Majestat
endreçada, sabent la strema necessitat de aquesta pobra dona, ab diligents
passos cascun dia la visitava, donant-li a menjar, mas encara: ab los seus
dèbils braços la girava en lo lit, la dreçava, la netejava, que la infecta
corrupció que del pudent cors de aquella naxia no la podien de tan piadosa
obra retraure. Envejós, l'enemich de natura humana, del beneffici de tan
meritori treball, posà en l'enteniment de la pobra malalta tan gran desgrat
dels continuats servirs de aquesta humil serventa, que per agrahida
remuneració mil injurioses paraules li trametia. Ý quant algun poch en
vesitar-la tardava, ab un fastijós escarn ý menyspreu deya:
"Bé sia venguda, la senyora reyna! O! Com és puxant reyna, aquesta que
tot lo dia en la sagrada església contempla!"
Mas a la mansueta verge semblants escarns la fermetat del seu admirable
tento no movien, ni la ingratitut ý desconexença de la ingrata malalta
pogueren mudar lo perfet estament de la sua virtuosa vida. Ý ab benignes ý
humils paraules la insigne benaventurada verge responia:
—"No us enujeu de la tarda de ma venguda, stimada jermana, que molt
prest sereu del que haveu mester servida."
Era la resposta de la iniqua malalta a tan benignes mansuetes paraules
aument de multiplicades injúries. Maravellaven-se tots los qui la veyen
de tan simple humilitat ý paciència. Ý entre los altres sa mare, que ab
discretes amonestacions la pregava se volgués dexar de servir aquella
perversa pobra, que la continuada conversació la faria tornar lebrosa.
Responia ab dolces paraules la gloriosa filla que ella la supplicava que no
li volgués empaxar los drets camins de tan virtuosa obra, puix tenia ferma
sperança que l'etern metge, Jesús,—qui ab lo suau engüent de la sua
preciosa sanch, en l'arbre de la vera creu escampada, guarí la lebrosia de
natura humana—, guardaria la sua persona de tan abominable
màcula.
Tornà altra vegada l'enemich de natura humana, cruel dimoni, a voler
destorbar tan virtuosa servitut ý obra, fent que les mans de la sagrada verge
de les plagues de lebrosia se omplissen. Mas vengut lo temps que la pobra
malalta morí, fon mortallada per les lebroses mans de la misericordiosa
sancta; les quals, aprés de haver acabat tan meritori acte, tornaren pus netes
e blanques que en nengun temps fossen estades; lo que permeté la divina
bondat per major lahor ý glòria d'aquesta gloriosa sancta.
Aprés de haver acabat tan gloriós exercici, no cessà la caritativa verge
començar altra excel·lent obra sobre los alts fonaments de humil caritat
fabricada. Fon en la matexa ciutat de Sena una dona, nomenada Palmeria,
que, vençuda per iniqua enveja, tan terrible oy e ira a la gloriosa sancta
tenia que no solament en secret, mas encara en públich, de falsos
nefandíssims crims la infamava. Conexent la humil sancta tan manifests
senyals de iniqua malvolença, treballava per diversos camins de humilitat e
paciència si poria apagar les cremants flames de tan encesa ira. Mas la
envejosa dona tant més en altitut de superba malícia lo seu irat cor
muntava, quant en més altes obres de profunda humilitat la benigne humil
sancta devallava. La qual, mirant ab la vista de pietat la pèrdua de l'ànima
de la envejosa dona, ab humils devotes pregàries al seu gloriós spòs Jesús
supplicava que no volgués punir lo crim de tan maliciosa culpa. Mas lo
misericordiós Senyor, perquè volia per prechs de la benaventurada verge
salvar tan perduda ànima, li donà en lo cors un cruel flagell de penosa
malaltia.
Sabent la piadosa sancta que Palmeria de terrible mal stava malalta,
sovint ab alegra voluntat la visitava, treballant ab humils servirs ý paraules
de bandejar de la enfosquida pensa de aquella la verinosa malícia. Mas a la
iniqua malalta no podien amollir tan humils obres, ans lo seu cor, tornant
pus dur que roca, lançava de la sua posada la benaventurada verge quant
per visitar ý servir-la venia, ý ab lo verí de tan pestilent ira, sens
confessar ni rebre los sancts sagraments de la sancta cathòlica Sglésia, a la
mort se acostava. Ý axí, la humil devota sancta, tota de ardent caritat
encesa, se retragué en la sua devota capella, ý ab humils devotes oracions
al celestial spòs en semblant manera supplicava:
—"Senyor Déu ý creador meu! No comporte la vostra bondat ý
clemència que per ocasió mia les ànimes, a la imatge ý semblança vostra
creades, hajen passar turment en lo gran foch de les eternes penes. No
vullau que la malalta ànima de Palmeria, a la qual yo devia ésser
instrument de salut perpètua, sia mijà de la dampnació eterna. Sia, Senyor,
aquest tan fort juhí luny de la multitut de les vostres misericòrdies. Sia
apartada de la vostra eterna bondat aquesta permissió de tan strema pena.
Hajau, Senyor misericordiós, pietat de l'ànima, comprada ab l'infinit preu
de vostra sanch preciosa. O Rey dels cels ý de la terra! ¿Són aquestes les
promeses ab què Vós, Senyor ý Déu meu, ab liberal voluntat me offerís
que yo seria saludable remey per a les malaltes ànimes del proïsme? Ý
perquè yo, Senyor misericorde, tinch ferma sperança en la vostra infinida
pietat e clemència, de aquest loch partir no dellibere fins haja obtès perdó e
vènia de
les iniques culpes de la enmalaltida Palmeria."
Foren de tanta virtut aquestes humils devotes pregàries, que la peccadora
ànima de la trista malalta dins lo malalt cors aturar pogueren; havent tres
jorns ý tres nits que, semblant a persona morta, estava en agonia posada. Ý
en aquest temps la benaventurada verge stigué en devotes oracions e
pregàries, les quals foren axí per lo rey de glòria, Jesús, salvador nostre,
hoïdes, que ab dolça suavitat tocà lo dur cor de Palmeria, fent-li obrir los
ulls del tenebrós enteniment per a mirar lo greu peccat ý offensa que
cometia en tenir a la sagrada verge tan iniqua malvolença.
Aprés que ab recort de dolorosa contrictió fon recordada, tramès per la
humil, mansueta ý benaventurada sancta; ý conexent los mals de la sua
naffrada consciència, del profunde centre de tan iniques culpes ab altes ý
lamentables veus, en presència de tot lo poble, la supplicava li volgués
perdonar tan grans offenses, que certament conexia per mijà de les sues
sanctes pregàries la divina Misericòrdia li havia resuscitat l'ànima que en
lo vil e pudent sepulcre del cors gran temps havia portada morta, ý la havia
apartada del dolorós camí de la dampnació eterna, prometent-la acollir
en los regnes de la sua ineffable glòria.
Acabant tan sanctes discretes paraules, havent reebut los sagraments
instituhits per a la salut de nostres ànimes, donà la convertida malalta en
les mans de son Creador la libertada ànima per a possehir los transcendents
delits de les eternes benaventures.
coronada d'espines.
Encesa de fo[c]h de caritat, aquesta insigne sposa de Jesús una altra
obra de misericòrdia volgué obrar en los matexos dies. Fon en la ciutat de
Sena una dona, nomenada Andreua, que, de orrible malaltia de càncer
detenguda, tan pestilent corrupció exia del malalt cors de aquella que no
sancta compassió de tan deserta malalta, anà a la casa de aquella, offerint
-li promptes servirs tot lo temps de son viure. Ý posant en obra tan alegra
servitut, ab devota diligència les canceroses plagues li netejava, que la
corrupta infecció que de tan orrible mal naxia no la podia de tan meritori
acte retraure, tant que la entrestida malalta se maravellà de veure tan gran
constància de pensa, tan gran plenitut de caritat, tan gran abundància de
amor, en una verge de edat tan tendra. Mas lo cruel enemich de natura
humana, envejós del beneffici de tan meritori treball, per fer apartar la
benaventurada verge de tan virtuosa obra, féu exir de la orrible plagua tan
gran pudor que lo reposat ventrell li mogué a vòmit. Tenia axí la sua ferma
voluntat fermada sobre la eleta pedra, Jesús, que ab justificada fellonia se
mogué contra sí matexa dient:
—"O abominable cors meu! Per què tens en oy aquesta pobra malalta,
comprada ab la preciosa sanch de l'anyell sens màcula, Rey de glòria
infinida, no recordant-te que pots venir en semblant o major malaltia?
Mas yo
tan greu offensa!"
Ý dexant-se de més dir, inclinà lo cap, posant la boca sobre la orrible
plaga, ý tant stigué en aquell saludable acte fins que la sua rebel·le carn fon
al seu devot
sperit subjecta. Moguda de pietat, la enmalaltida dona, ab làgrimant veu
deya:
—"Lunyiau-vos, stimada filla mia, de pudor tan abominable, ý no
vullau corrumpre a vós matexa ab la infectió d'aquesta cruel ý orrible
plaga!"
Mas la excel·lent benaventurada sancta jamés se volgué partir fins hagué
del cruel enemich de natura humana la malícia vençuda. Lo qual, mirant
que no podia vençre aquesta invincible sancta, girà los combats de les sues
iniques temptacions a la envellida malalta, posant-li en la trista pensa un
novell desgrat dels agradables servirs que ab tan continuats treballs la
gloriosa sancta li feya. E axí, l'enemich de natura humana, batent les ales
de temptació, encegué en lo cor de la vençuda malalta foch de tan encesa
ira, que alguna cosa de tan gran offensa a la sua vista presentar no
podia com la benigna presència de aquella qui ab tan alegra servitut la
servia, presumint que, en lo temps que ab ella la gloriosa sancta Catherina
no aturava, en alguns actes de reprovada maldat l'ordenat temps de la sua
vida despenia. Tan granment havia encès lo cruel temptador en la pensa de
la peccadora malalta flames de verinosa malícia, que no sols amagadament
la infamava, mas encara públicament deya que era estada viciosament
corrompuda, havent la flor de la sua virginitat perduda.
Arribà aquesta reprovada infàmia a les benignes orelles de les reverents
religioses del sagrat orde del benaventurat sanct Domingo; les quals, essent
laugeres en creure ý donant fe a tan iniques paraules, a la gloriosa sancta
digueren com era stada enganada, havent trencat lo alabaust de la sua
virginitat pura. A les quals paraules
ab humil gest ý paciència, sens malahir ni rependre a qui tan falsament la
infamava, féu semblant resposta:
—"Estimades jermanes mies! Per gràcia de Jesús, Déu ý senyor nostre,
yo só verge, ý seré tant temps com la vida lo meu ésser acompanye. Ý la
flor de la mia virginitat en les mans de la divina custòdia hé acomanada,
perquè en los vergers de parahís dolç ý preciós fruyt collir puga. Ý
vosaltres no us vullau scandalizar de tan falsa infàmia, en les vostres
orelles per l'infernat cultivador sembrada, que per resistir a la sua cruel
força yo no cessaré de servir ab la acostumada caritat ad aquella qui tan
injustament me diffama."
Aprés de haver respost tan discreta resposta, recorregué la humil sancta
ab elevada pensa a la infinida Clemència, que, venint la sdevenidora nit, se
retragué en la sua secreta cetla, ý ajenollada en la dura terra, lançant dels
plorants ulls abundoses aygües, a l'etern Rey dels cels ý de la terra ab
fervent devota oració a semblants paraules féu principi:
—"O font de pietat inmensa, regant de amor tota l'abitable terra, pèlech
sens fons on misericòrdia reposa: Vós, Senyor benigne, qui per
conservació de la fama de la sacratíssima verge Maria, mare vostra ý
senyora nostra, volgués que del benaventurat sanct Josef fos sposa,
guardau, Senyor, la mia fama, la qual innumerables vegades en les vostres
divines mans hé acomanada; que Vós, inmens Senyor, ab lo vostre infinit
saber sabeu que totes aquestes alevades infàmies són laços del cruel
dimoni, enemich de natura humana, perquè de tan meritòria servitut los
meus guiats passos detinga. Ajudau-me, donchs, Déu ý senyor meu,
puix la mia puritat e innocència a Vós és certa e manifesta,
e no permetau que l'antiga serp, enemiga de natura humana, la qual ab les
armes de la sanctíssima creu haveu vençuda, puga taquar ab lo verí de la
sua perversa malícia la mia conservada fama."
Orant de aquesta manera la benaventurada sancta, li aparegué lo gran Rey
de parahís, tenint en la dreta mà una daurada corona, en admirable artifici
de precioses pedres enrequida, ý en la mà squerra una altra corona, de
agudes spines composta, dient semblants paraules:
—"Necessària cosa és, stimada sposa ý filla, que de aquestes dos corones
siau diverses vegades coronada. Elegiu, si voleu, en aquesta present vida
de aquesta corona de spines ésser coronada, ý en la sdevenidora de la
corona de or admirable, o en aquest baix món de la corona de or ý en
l'altre de la corona de spines."
—"Gran temps ha —respòs la gloriosa sancta—, Déu, senyor ý creador
meu, que yo hé denegat la mia voluntat pròpia preposant solament seguir la
vostra, per on yo no puch fer electió alguna. Emperò, misericordiós
Senyor, si a Vós és plahent que yo elegeixca, yo, Senyor, elegeixsch a la
vostra sacratíssima passió conformar-me ý acceptar qualsevol dolor ý
pena per alegra ý contenta benaventura."
Acabades tan santes paraules, près ab dues mans de la sagrada mà del Rey
de glòria la corona de spines, posant-la ab tan gran força sobre
tendre cap que les agudes spines fins a la profunditat del cervell
penetraren. Per on, passada aquesta tan excelsa visió, sentí molts dies
actualment intensa dolor en lo cap per les punchades de les agudes spines.
Aprés de la coronació de la trihunfant sposa, ab alegra ý affable veu li dix
lo divinal Spòs:
—"Puix en les mans de la mia divina potència són
totes coses, ý hé comportat que aquest tan gran scàndel e infàmia vostra se
segueixqua, yo
Perseverau, sposa mia, en la diligent servitut de aquella antiga malalta, que
de l'enemich diable que vol empachar tan virtuosa obra yo us faré gloriosa
victòria atènyer."
Hoint en aquest temps la mare de la gloriosa sancta la infàmia que a la
sua puríssima filla era falsament aplicada, li dix:
—"Amada filla! Diverses vegades vos hé dit que no vullau servir ad
aquella reprovada malalta. Mirau quin premi atenyeu dels multiplicats
servirs de servitut tan affanyosa! Si més avant la serviu, no és mester que
us nomenen ma filla!"
Eren aquestes paraules de la mare mogudes per l'astúcia de l'enemich
dimoni, que per obeir ad aquella pogués la devota filla de tan sancta
servitut retraure; mas la insigne verge, conexent de quin pou ý abís
brollaven, ab affable ý graciós gest en semblant manera responia:
—"Cascun jorn miram, senyora mare, que nostre senyor Déu, per la
abominable ingratitut dels hòmens no cessa escampar entre los peccadors
los richs tresors de la sua sancta gràcia. Ý no ignora vostre saber, sabuda
mare mia, que penjant en l'arbre de la sancta creu pregà per aquells qui
cruels ý doloroses penes li donaren. Ý bé conexeu, dolça senyora, que si lo
socors de la mia servitut a la pobra malalta desempara, molt prest pendrà fi
de la sua vida lo terme. E si ara, per los astuciosos engans de l'enemich de
natura humana és stada decebuda, per ventura ans de molt temps serà per la
lum de la divina gràcia tan il·luminada que clarament veurà les tenebres de
la sua errada culpa."
Acabant de rahonar tan justificades rahons, presa licència
de sa mare, anà ab solicitut de alegra diligència a servir la desemparada
malalta. Volent la divina pietat la scura pensa de la enmalaltida dona
il·luminar, li féu semblant visió veure: que, essent la excel·lent sancta prop
lo seu lit on jahia, véu entorn de aquella una tan maravellosa resplandor,
causant-li tan strem goig ý alegria, que totes les miserables penes que la
penosa malaltia li procurava li feya oblidar ý perdre. Mirant ab gran
maravella claredat tan luminosa, véu la cara de la resplandent verge axí en
una admirable majestat transfigurada, que més cosa celestial que humana
representava. Ab la lum de tan clara visió pogué veure en los retrets de la
sua enfosquida consciència lo greu peccat que contra la humil sancta
cometia, tenint-se per abominable peccadora de haver falsament infamat
tan famosa verge. Ý, desaparexent aquella il·lustrada visió, ab plors,
gemechs e sospirs demanà perdó a la mansueta sancta de la sua perversa
malícia. Ab dolces paraules l'aconsolava la excel·lida verge, atorgant-li
perdó de les comeses offenses.
No tardà la contrita malalta trametre per totes aquelles persones a qui
havia dit mal de la sagrada sancta, a les quals manifestà la perfeta
sanctedat, la sancta perfectió, ý la clarejant resplandor que de la luminosa
cara de aquella havia vist nàxer. Per on la resplandent fama de la insigne
verge, que l'infernat dimoni volia enfosquir ý apagar, fon sobre les altes
torres de les memòries dels hòmens altament exalçada.
Envejós, l'enemich de natura humana, de la exaltació de tanta sanctedat ý
fama, volgué tornar a combatre aquella que tantes vegades en estreta liça
vençut lo havia, que un jorn, descobrint ý lavant aquesta humil serventa les
orribles plagues de la convertida malalta,
tan infecta corrupció surtí de aquelles, que lo ventrell a prest vòmit li féu
moure. Conexent que era diabòlica temptació, per poder tan cruel enemich
sobrar ý vençre, près una escudella de aquelles pudents aygües que de tan
antigues plagues corria, dient:
—"O cors meu vil ý abominable! Yo
entràmenes lo que tan fortment abomines!"
Ý acabant semblants paraules, begué aquelles sútzies aygües, fent de
continent fogir d'ella la temptació tan iniqua.
Revelà al seu devot confessor que jamés havia gustat vianda de sabor tan
saborosa. En la esdevenidora nit li aparegué lo Redemptor del món,
mostrant-li aquelles cinch sacratíssimes plagues que per salut de
l'humanal linatge en lo mont de Calvari havia rebudes, dient:
—"Filla mia Catherina! Molts affanys, treballs ý congoxes haveu per
amor de mi sostengut, ý moltes cruels batalles haveu vençut ab les armes
de vostra invencible constància, mas ahir me fos molt accepta quant ab la
ardor de caritat begués alegrament tan sútzia e podrida bevenda. Per
remuneració de la qual beureu un cordial julep, excel·lint qualsevol
endolcida liquor que en humana natura compendre ni ordenar se puga."
Ý de tal manera parlant, acostà lo cap de la benaventurada verge a la
sacratíssima plagua del seu sant costat, dient:
—"Beveu, filla mia, aquesta cordial bevenda, que omplirà la vostra ànima
de suavitat maravellosa!"
Mirant la gloriosa sancta que tenia posada la boca a la vena de la font de
vida, begué aquella preciosa liquor que de la abundant apothecaria de
aquella divina naffra brollava.
gloriosa sancta per salut de moltes ànimes.
Aprés que la sagrada verge de la preciosa font del divinal costat hagué
begut aquell suavíssim julep, fon axí de tan gran plenitut de gràcies
abundosa, que moltes ànimes per mijà de les sues sanctes oracions foren
del camí del tenebrós infern ý del penós purgatori apartades.
Plagué a la divina Voluntat que lo pare de la gloriosa sancta enmalaltís. Ý
acostant-se al darrer terme dels seus avançats dies, supplicà la devota
filla ab humils pregàries al Creador de la vida que l'ànima de son pare no
passàs per los cremants fochs del penós purgatori, mas que dretament
muntàs de aquesta fonda vall de làgrimes a la celcitut de la ciutat de glòria.
Al sò de la derrera síl·laba de tan devotes supplicacions li fon respost que
lo decret de la divina Justícia decretava que, puix l'ànima de son pare no
era perfetament purgada, no podia muntar a possehir la eterna benaventura
sens devallar a purificar-se en la fornal del cremant purgatori. Conexent
la gloriosa sancta que la divina justícia devia ésser observada, tornà a
supplicar al gran Rey de parahís que per la sua inmensa pietat volgués que
les penes que l'ànima de son pare havia sentit en lo trist purgatori sentís
ella en lo seu cors en aquest món miserable. Axí foren per la divina
Audiència aquestes caritatives pregàries hoïdes, que de continent, dexant lo
carçre del cors, se partí la sancta ànima de son pare a possehir la libertat de
la eterna vida; ý d'aquella hora en avant romàs la beneyta verge ab un tan
gran mal de ventrell que tot lo temps de son viure li donà dolorosa pena, en
satisfactió de la pena que
sentir sperava. Aparexia-li moltes vegades ab luminosa claredat la
resplandent ànima, fent-li gràcies de la inestimable gràcia que per mijà
de les sues devotes oracions aconseguit havia, revelant-li, ab un goig que
scriure no
Pochs jorns aprés que aquesta insigne verge hagué obrat en la sanctificada
ànima de son pare tan sancta obra, enmalaltí un rich ciutadà, blasfemador
jugador, ple de abominables peccats e vicis. Ý conexent que la sua vida se
apoquia, lo desemparà lo metge corporal, acostant-se a ell lo confessor
metge spiritual de la sua nafrada ànima. Ý ab paraules de verdadera fe ý
caritat acompanyades lo amonestava volgués confessar los greus peccats ý
culpes. Lo qual ni ab la temor de les infernals penes, ni ab la dolçor de la
divina misericòrdia, jamés li pogué amollir l'endurit cor per a rebre los
sagraments instituhits per a la salut de les enmalaltides ànimes, mas,
desestimant tan saludables remeys, a la eterna dampnació se acostava.
Hoint la gloriosa sancta de aquest peccador malalt la obstinació perversa,
de piadosa compassió moguda del començ de la nit fins al principi del dia
ab devotes pregàries a Déu pregava que volgués haver misericòrdia de la
perduda ànima de aquell miserable malalt que, no mirant la lum dels sancts
sagraments, a les tenebres del fosch infern caminava, dient semblants
paraules:
—"A la celcitut de vostra alta majestat, Rey ý senyor dels cels ý de la
terra, tan humilment quant puch supplich vullau hoir les adolorides veus
d'aquesta humil serventa. Vós, resplandent ciri, qui ab tan ardent caritat
cremàs en l'alt mont de Calvari, no vullau amagar ad aquest enfosquit
peccador la lum de la vostra
beneyta gràcia, mas ab la resplandor de la vostra sancta guia delliurau-lo
de les escures tenebres dels seus peccats ý culpes, obrint-li la porta de
gràcia, la qual per la culpa dels seus abominables vicis li és stada tancada.
No vullau, misericordiós Senyor, de l'altitut de vostra incomparable glòria
oblidar-vos de aquest peccador posat en aquesta fonda vall de làgrimes.
Recordau-vos de la sua fragilitat per la granea de vostra gran
misericòrdia; ý puix en l'arbre de la sancta creu morís per los peccadors,
no vullau apartar de aquest gran peccador los vostres misericordes ulls, ni
lunyar de aquell la mà de vostra pietat e clemència. O metge perfet! Sanau
la sua nafrada ànima de les envellides naffres que la naffren. Humiliau lo
seu superbo esperit. Castigau la sua carn viciosa. Fermau-lo en sanct ý
bon propòsit de esmenar les erres de la sua errada vida. Ý portau-lo en
estament de vida de [l]a penitència perquè, guiat per aquella, en la
profunditat de la eterna mort no puga caure."
Tan gran poder ý força tengueren tan humils pregàries que venceren
l'Invencible, fent-li girar los ulls de pietat a la perduda ànima del trist
malalt que peria, que en la escura nit una celestial veu li dix:
—"O tu, qui, jahent en lo lit de ennegrides culpes, a les fosques tenebres
de la dampnació eterna camines, sàpies que per prechs de Catherina de
Sena lo etern jutge Jesús és aparellat perdonar-te les tues innumerables
culpes, ý ha convertit la sua justa punició e justícia en misericordiosa pietat
e clemència." E callant aquesta gloriosa veu, parlà cridant lo malalt e dix:
"Vinga lo confessor, verdader metge de la mia enmalaltida ànima! Vinga,
que yo li vull confessar ý manifestar les pudents ý abominables taques que
la enlegexen, que per intercessió
de la devota Catherina de Sena hé obtès de la divina Misericòrdia remissió
de tots los meus abominables peccats e vicis!"
Vengut lo venerable confessor, lavà als peus de aquell lo convertit malalt
ab abundoses làgrimes les podrides naffres de la sua malalta ànima; la
qual, dexant lo cors untat dels sagraments de la Sglésia, muntà en aquella
pàtria del realme celestial per a possehir los abundosos béns de la eterna
vida.
Dos famosos ladres, condempnats a mort per los seus abominables
ladronicis, foren per la justícia portats al suplici; los quals, ni essent
detenguts en lo carçre, ni acostant-se a la mort, jamés volgueren
confessar los seus peccats ý culpes, mas, indignats contre nostre senyor
Déu, ab irades paraules de la sua majestat blasfemaven. Passant per la
posada on la gloriosa sancta abitava, véu per les feses de la tancada finestra
que, circuhits de innumerables sperits malignes, ab gran desesperació a la
mort se acostaven. Axí mogué a pietat aquesta piadosa vista la gloriosa
sancta que, retrahent-se en una devota capella, ajenollada en terra, per la
il·luminació dels miserables ladres en semblant manera supplicava:
—"O clementíssim Déu ý senyor! No desempare la vostra Misericòrdia
les creatures a la similitut e imatge sua formades, les quals haveu comprat
ab la vostra preciosa sanch. O misericors Rey ý senyor! Vós qui, aseyt en
la cadira de la sancta creu, perdonàs al ladre, il·luminant la sua enfosquida
ànima de tan resplandent lum de gràcia que en lo temps que los vostres
amats dexebles fugiren, ell vos confessà verdader Déu creador del cel ý de
la terra; lo que Vós, Senyor, fés per liberalment donar als seus semblants
de perdó segura esperança. Perdonau, donchs, piadós Senyor,
ad aquests peccadors ladres qui ab tan gran escuredat de peccats a la scura
ý lamentable presó del fosch infern acaminen."
Acabada semblant oració, ab cuytats passos seguí los dos obstinats ladres,
regant los seus pits de piadoses làgrimes perquè los endurits cors de
aquells en la fervor de tan calentes aygües se amolissen. Enujats los
infernats dimonis de la sua tan presta venguda, ab irades menaces li deyen
que se
sforçada sancta, no tement de tan cruels enemichs les menaces, se acostà
als ladres, fent a tals paraules principi:
—"No tingau, jermans meus, los ulls de l'ànima vostra tancats a la
clarejant lum de la sancta fe crestiana! No vullau, ligats ab les cadenes de
abominables pecats, ésser eternament catius en lo trist dolorós carçre de
l'infern profunde! No vullau desamar al vostre Creador, qui per sola amor
vos ha creats de no_res per voler-vos donar aquella eterna glòria que tan
justament per vostres demèrits merexeu perdre. Mirau, germans meus, que
essent verdader Déu volgué ésser home, ý tant ha amat los hòmens que
aprés de ésser vituperat, scarnit, coronat de spines, açotat e batut, encara
volgué morir, perquè los hòmens la eterna vida aconseguissen. Amau-lo,
donchs, germans e fills meus, que, encara que de vosaltres sia tan
vituperosament blasfemat, ab los braços uberts espera la reconciliació e
penitència vostra. Bateu ab dolorosos sospirs la pedrenyera del vostre
endurit cor perquè alguna purna de la divina gràcia en amar la sua majestat
vos encenga; ý abraçau ab les mans de ferma creença la real bandera de la
creu, tenyida de la sua preciosa sanch, invocant de la sua sacratíssima
passió los mèrits,
suplicant la sua inmensa Pietat que no vulla mirar la multitut dels vostres
abominables peccats, mas la granea de la sua infinida clemència, puix en la
celestial cort Ell és advocat ý jutge de tots aquells qui ab dolorosa
contricció misericòrdia li demanen. E de tal manera reformats, no
devallareu aprés vostra mort a la profunditat del regne de tenebres, mas ab
ineffable triumfo muntareu a possehir les altes cadires que los adherents al
superbo Lúcifer per la sua trista culpa perderen."
Acabant semblants amonestacions la gloriosa sancta, lo raig de la divina
gràcia entrà en l'endurit cor dels ladres, escalfant la freda consciència que.
ab la fredor de fe, paralítica e quasi morta jahia. Per on ab gran instància
demanaren los confessors, confessant ý conexent la granea de les offenses
que tan granment contra son etern Creador havien comeses, cambiant en
loables lahors les blasfèmies que contra la divina Justícia ab irada lengua
explicaven, de manera que la divina misericòrdia destil·là en lo cor dels
convertits ladres lo bàlsem de la sua ineffable gràcia, per los devots prechs
de aquesta gloriosa sancta.
l'ànima de sa mare ý de algunes altres persones, ý com multiplicà lo pa e
lo vi
Enmalaltint de una greu malaltia la mare de aquesta gloriosa sancta, ý
desijant que los seus avançats dies no finassen, pregà a la sancta filla que
pregàs per la sua sanitat ý vida. Per obeir als manaments de la enmalaltida
mare, ab devotes oracions suplicà la divina Majestat que li volgués donar
sanitat, delliurant-la del perill de tan perillosa
malaltia. Essent en aquesta devota supplicació, una celestial veu li dix que
millor fóra que sa mare morís ý no veuria les grans congoxes que li eren
aparellades si més avant lo terme de la sua curta vida se allargava. Hoïda la
celestial veu, se acostà a la mare, ý ab paraules de dolça consolació
acompanyades la consolava que prengués en paciència la mort, fent lo seu
voler a la divina Voluntat conforme. Eren odioses a la mare aquestes
salutíferes paraules perquè molt amava lo viure, ý ab lagrimejant veu tornà
a pregar la benaventurada filla que pregàs per la sua sanitat ý vida. Mirant
la humil obedient mansueta sancta lo desig gran de la mare, suplicà a
l'etern metge Jesús que no comportàs que l'ànima de sa mare se partís de
la companyia del cors fins que fos ab la sua sancta voluntat feta conforme;
e axí era entrevenidora entre Déu ý sa mare, pregant ad aquella que del
voler de la divina Voluntat fos contenta, ý supplicant a Déu omnipotent
que no volgués que morís fins que ab la sua recta voluntat fos dretament
conformada. E axí, a prechs de la benaventurada filla, cobrà la perduda
sanitat la mare, que per naturals remeys guarir no podia, vivint fins a
l'alargat terme de huytanta_nou anys, sentint en aquest tan gran temps
tan innumerables treballs ý congoxes que moltes vegades se enujava de tan
largament viure.
Permeté aprés de aquesta tan larga vida la divina Permissió, per més
glorificar la fama de la gloriosa benaventurada sancta, que morí[s] la
envellida mare sens confessar, ni rebre los sancts sagraments instituhits per
la cathòlica Sglésia, del que granment fon trista. Ý levant los ulls a la
celestial spera, ab multiplicats sospirs e plors en semblant manera orava:
—"O Metge perfet, salut e vida eterna, qui, per matar la mort que la trista
natura humana matava, volgué devallar de la sumitat del cel en lo delitós
verger de l'inmaculat e verge ventre perquè de Vós, gloriós arbre, produhís
un tan medicinal fruyt que les malalties de natura humana complida ý
perfeta sanitat atenguessen: resucitau, Senyor benigne ý misericorde, la
vida de la mia morta mare, perquè la sua trista ànima en los plorosos
regnes del fosch ý trist infern eternament no lamente. O Senyor ý Déu
meu, pèlech sens fons de pietat infinida: ¿són aquestes les promeses que
Vós me teniu fetes que negú de la mia casa no cauria en la fonda sija de
l'infernat centre? ¿Són aquestes les gràcies que, per la vostra infinida
clemència e misericòrdia, me atorgàs que no morria ma mare que no y
concorregués la sua voluntat? ¡Ý ara súbitament és morta sens rebre los
sancts sagraments de la cathòlica Sglésia, instituhits per a curar les ànimes
malaltes! Yo, Senyor, per la vostra inmensa bondat vos suplique que Vós
façau la mia morta mare reviure, perquè ajudada ab la virtut dels sancts
sagraments puga muntar a posehir los béns del celestial regne. Girau-li,
Senyor misericordiós, los alegres ulls de vostra misericòrdia. Oblidau les
sues iniquitats e culpes; que si voleu, Senyor, per los seus demèrits segons
justícia vol dampnar-la, ¿on serà la vostra misericòrdia? on la vostra
pietat e clemència? Mostrau, Senyor, en la mia morta mare la riquea
infinida de aquelles. Ý encara que ella ni yo no merexcam tan alta gràcia
atènyer, perquè a la vostra excelsa Pietat s'esguarda als miserables haver
misericòrdia, vos suplique, Font de mercè, vullau hoir les mies humils
pregàries, perquè de tan inmens beneffici la glòria del vostre sanct nom axí
en lo cel com en la terra eternament sia exalçada."
Axí
piadoses làgrimes, davant lo divinal conspecte, que no fon possible que no
obtinguessen lo que demanaven. Volgué la divina Voluntat que lo cors
mort de la mare de la insigne verge cobràs l'esperit, en presència de moltes
dones, vengudes per donar-li sepultura; les quals, mirant tan manifest
miracle, publicaren per tota aquella terra la gran sanctedat de aquesta
sancta verge.
Abitava en una casa molt vella una honesta viuda que solament vivia del
que ab lo treball de les sues treballades mans guanyava. Vetlant una nit per
a subvenir la sua strema pobrea, caygué una biga de la cuberta, rompent-li
en moltes parts les cames. Corregueren a la remor de la cayguda los
acostats vehins ý trobaren la enpobrida dona que, per l'estrema dolor que
sentia, stava per retre l'esperit en mans del qui l'avia creada. Arribà a les
piadoses orelles de la gloriosa sancta aquesta enujosa nova; ý, perquè era
molt amiga de la congoxada viuda, delliberà sens alguna tarda visitar-la.
Ab dolces paraules l'amonestava que prengués en paciència lo penós mal
que sentia, tocant-li ab les sues vèrgens mans les cames. Fon de tanta
virtut aquest gloriós tocar que de continent les trencades cames complida
sanitat atengueren.
En una apartada hermita havia trenta_sis anys que un devot hermità en
aspredat de continuada penitència vivia. Enmalaltint de greu malaltia, fon
portat per alguns qui
tan gran que los metges, desfiant de la vida de aquell, la presta mort li
denunciaren. Ploraven entorn del lit algunes devotes persones qui per la
sanctimonia e aspredat de vida que feya granment [l]'amaven. Vingué
la gloriosa sancta per visitar-lo; ý acostant-se a la orella de aquell, li
dix que estigués alegre, que no morria de aquella malaltia. Les quals
paraules, encara que fos posat en agonia, foren per lo trist malalt hoïdes:
tingueren tan gran virtut ý força aquestes salutíferes paraules que venceren
lo poder de natura, fent lo cors ja quasi mort reviure, sperant, los altres,
quant a son Creador l'esperit donaria. Ý aparellant les coses necessàries
per a la sepultura, se tornà acostar la benaventurada verge a la orella, dient:
—"Yo
companyia del cors no
Acabant semblants paraules, obrí los tancats ulls lo malalt, cobrant
aquella perfeta sanitat que ans d'ésser enmalaltit tenia, ý vixqué tants anys
que la sua vista la mort d'aquesta benaventurada sancta pogueren veure.
Era partida de la ciutat de Sena aquesta mansueta sancta, e lo seu camí a
visitar algunes devotes religioses que per aquella província abitaven
endreçava, quant, arribant a la casa de un venerable capellà, li portà un
nebot que dos anys havia que de malaltia de febres detengut estava; ý ab
humils ý corteses paraules la pregà que pregàs per aquell a qui per tan gran
temps lo penós mal combatia. Tan gran zel de caritat les sues
cristianíssimes entràmenes inflamava que, moguda de pietat, li dix que
"quant temps passava que no havia confessat los seus peccats ý culpes".
Respòs lo malalt que molts anys havia. Tornà a parlar la gloriosa
sancta e dix:
—"Per aquexa ocasió ha volgut nostre senyor Déu que sostingau la pena
de tan penosa malaltia! Perquè és mester aneu a confessar los vostres
abominables peccats, la infectió dels quals lo vostre malalt cors e ànima
podrexen, ý trobareu ab la lum de la divina Misericòrdia lo tresor de la
gràcia que en lo camí de aquesta morta vida per vostres orribles culpes
haveu volgut perdre. Ý direu ab lo gloriós salmista:
Domini in eternum cantabo"."
Obeí tan profitosa admonestació lo discret malalt, que de continent, ab
dolorosa contricció, degotant dels seus plorants ulls amargues aygües, anà
a confessar los seus pudents peccats ý vicis. Acabada tan sancta confessió,
tornà a la gloriosa verge, la qual, posant-li les mans sobre lo cap, li dix:
—"Anau, mon fill, en lo nom de Jesús, a vostra posada, que de ací avant
no tendreu pus febres."
Foren aquestes paraules de tanta virtut, que lo penident malalt cobrà la
sanitat que perduda tenia, ý tornà de les escures tenebres de la nit de culpa
en lo clar dia de la divina gràcia.
En un devot monestir stava una venerable monja, filla de un discret
notari. La qual, per los amagats juhins divinals, era per lo maligne sperit
tan fortment turmentada, que les altres reverents monjes no podien
comportar veure tan spantable congoxa. Per satisfer a la voluntat de les
devotes monjes, l'aportà lo congoxat pare a la sua posada, on lo malvat
sperit per la boca de aquella parlava en latí, responent a subtils e profundes
qüestions de theologia. Staven ab dolor ý tristícia los parents planyent la
ineffable congoxa que la turmentada monja sentia. Ý ab aquest dolorós
pensament cercaven remeys perquè de tan orrible pena la poguessen fer
delliure. Portaren-la a
un devot monestir perquè ab la virtut de les relíquies del gloriós
il·luminador de la sancta Sglésia, sanct Ambrós, fugís ý la dexàs l'infernat
enemich que la combatia. Ý perquè tan sanctes relíquies neguna cosa li
aprofitaren, ab devota voluntat portaren la turmentada monja a la gloriosa
sancta Catherina de Sena. La qual, mirant-los venir ý sabent l'ocasió que
terrat de la sua casa, que per aquells en alguna manera fos trobada ni vista.
Recorregueren al devot confessor de la gloriosa sancta, lo qual li manà, en
virtut de obediència, que la tingués aquella nit en sa companyia, que per
los terribles turments de l'enemich dimoni cruel pena sofferia. E axí, quasi
forçada per los manaments del confessor, la tingué tota la nit ab ella, essent
ab l'infernat enemich en contínua batalla. Lo qual, vençut per l'esforçat
poder de la poderosa sancta, se partí a la profunditat del regne de tenebres.
Vingueren de matí los parents, lohant ý magnificant a Déu omnipotent de
tan stimada gràcia, ý publicaren per tot aquell poble ab veu de verdadera
fama com aquesta famosa verge, ab la força de les sues humils pregàries,
havia forçat ý vençut de l'infernat enemich la encruel·lida potència,
bandejant-lo del cors de la libertada monja en lo penós ý miserable exili
del trist infernat centre.
Acaminaven per un desert camí en companyia d'aquesta sancta algunes
devotes persones que en nombre eren trenta. Ý com ja quasi les tenebres de
la nit la lum del clar dia bandejassen ý alguna refectió corporal vianda en
tot aquell jorn no havien rebuda, se acostà la sua devota companyona,
parlant-li en semblant manera:
—"Reverent mare! Tan gran cansament ý fam aquesta cansada gent
turmenta, que no sé algú que los seus devots passos guiar puga. Ý en totes
aquestes venerables persones no y ha qui porte de menjar, sinó una fadrina
que quatre pans ý dos rahims ý una ampolla de vi en una cistella aporta."
Ab alegra ý affable cara respòs la gloriosa sancta, ý dix-li que sens més
avant acaminar los fes seure, que la divina Providència provehiria de
compliment de vianda. Sigueren-se aregladament en terra aquelles trenta
devotes persones, entre les quals partí aquells quatre pans ý dos rahims que
la devota fadrina portava. Multiplicaren per la virtut d'aquesta sancta de tal
manera, que tots abundosament menjaren. Ý per major manifestació de tan
manifest miracle encara restaren troços. Donant-los aprés a beure,
multiplicà en tan abundosa abundància lo vi d'aquella chiqua ampolla, que
apagaren la enujosa set que lo larch ý enujós camí causat los havia.
de Déu, ý del gran martiri que
Havia sembrat l'enemich de natura humana en los camps de la cathòlica
Sglésia lavor de tan gran iniquitat e malícia, que los pobles romans volien
matar a papa Urbà, verdader vicari de Jesús, salvador nostre. Mirant la
benaventurada sancta que lo pastor ý regidor de les cristianes ànimes en tan
gran tribulació ý congoxa stava, ý mirant la ciutat de Roma de infernats
demonis plena que lo mogut poble a terribla ira movien,
nit e jorn ab devotes làgrimes al Redemptor del món per la custòdia del seu
verdader vicari en semblant manera pregava:
—"O clementíssim Senyor! Vós sabeu que la sancta Sglésia, sposa
vostra, la qual ab lo tresor de la vostra preciosa sanch haveu enrequida, és
stada contínuament per los infels e incrèduls heretges perseguida e
combatuda. No vullau, Senyor, que per los cathòlichs crestians, verdaders
fills de aquella, de qui han atès tan gran beneffici lavant-los en la font
del sanct ba[p]tisme, sia en alguna manera maltractada. Reteniu,
Senyor, la vostra justa ira ab les mans de la vostra infinida misericòrdia, ý
no abandoneu lo vostre poble, remut en l'arbre de la vera creu del fort
poder del príncep de tenebres. Ý si la vostra divina Justícia ordena que
aquest ingrat poble sia punit, yo só contenta que la punició sobre la mia
persona vinga, que ab alegra voluntat só contenta acceptar ý pendre amarch
càlzer de passió ý mort dolorosa per honor del vostre sanct nom ý de la
vostra gloriosa sposa cathòlica Sglésia."
Pujà tan alt ab ales de caritat lo mèrit de aquesta fervent oració, que tocà
los sentiments de misericòrdia de la Majestat divina, que de continent la
furiosa ira de l'irat poble romà fon en pau, repòs ý asossech cambiada.
Mirant los infernats dimonis que aquesta humil sancta ab les armes de la
sua devota oració guardava tot aquell desregit poble, ab cruel malícia
deyen:
—"O enemiga de nosaltres! Puix destorbar la nostra obra treballes, ans de
molt temps te donarem tan orribles penes que
perdre!"
Sens temor de tan espantables enemichs, respòs la sforçada verge:
—"O cruels enemichs de natura humana! Ni la por de vostres superbes
menaces, ni l'espant
de quants treballs, mals ý congoxes donar-me porieu de fer tan justes
pregàries, me poran en alguna manera retraure. Ans, nit e jorn suplicaré al
gran Rey de parahís per la custòdia e guarda de la sanctificada Sglésia que
per les vostres cruels temptacions stà en gran tribulació e congoxa
constituhida."
Acabades per la gloriosa sancta aquestes paraules, los infernats dimonis,
atesa del Rey dels cels licència, ab gran crueldat e ira tan fort la
turmentaren, que no y ha alguna humana lengua que pogués recitar les
orribles penes que cada dia li donaven. Ab los treballs de tan affanyosos
turments vingué de tal manera a consumir la sua carn turmentada, que
semblant a persona morta la sua reverent cara se mostrava. Ý en tan gran
strem stava la sua carn amagrida, que portava dolorosa misericòrdia a
qualsevol cruel que miràs estament de tanta flaquea. Ý lo major turment
que la aturmentava era sentir aquelles spantables veus dels infernats
sarjants que ab orribles crits contra ella cridaven, dient:
—"O perseguidora del poderós Lúcifer! O desestimadora de la sua gran
potència, que tot lo temps de ton viure has perseguit a nosaltres! Ara és
vengut lo temps que de tu pendrem complida venjança. Ý, puix ab la crida
dels teus plorosos sospirs lo gran Rey de parahís de aquesta gran ciutat de
Roma nos bandeja, nosaltres ab incomportables colps bandejarem del teu
treballat cors la vida!"
Acabant tan irades paraules, tan cruels açots e ferides li donaven que tots
los qui la veyen stimaven que no havia de veure la lum de l'esdevenidor
dia. Comportà aquesta humil santa aquests dolorosos turments cascun dia
de Septuagèsima fins al darrer dia de abril
de l'any mil tres-cents huytanta. En lo qual dia finí los seus
benaventurats dies, muntant la sua resplandent ànima de aquesta fonda vall
de tenebres en l'alt luminós mont de Syon, ab trihumfo de inestimable
glòria.
món desijava desligar-se dels ligams d'aquesta present vida per ésser
ab Déu en lo verger de parahís, segons se mostra per una oració per la
gloriosa sancta feta.
Acostant-se al darrer terme de la vida aquesta insigne sancta, volia
l'etern Déu ý senyor mostrar per diversos senyals la senyalada glòria que
en los regnes dels cels li volia donar en premi dels meritoris treballs que en
lo treballós món soffert havia. Dels quals era hú aquest: que la sua elevada
pensa contínuament stava encesa en lo desig de morir perquè ab Jesús,
senyor ý creador nostre, pogués eternament viure ý pogués clarament mirar
en la celestial pàtria lo que en aquest enfosquit món ab la clarejant lum de
fe havia pogut compendre, desijant atènyer aquella ineffable alegria de
aquelles ànimes sanctes que en la eterna glòria la excelsa divina Majestat
contemplen. Ý aquest tan gran desig tant en més alt grau aumentava quant
més la superna Lum la sua aclarida pensa aclaria; lo que per aquesta devota
oració, feta dos anys ans que morís, se mostra:
—"Lahors ý gràcies sien fetes a Vós, Déu ý senyor, que no haveu
menyspreat a mi, factura vostra, ni haveu apartat de mi los ulls de la vostra
luminosa gràcia. Vós, qui sou lum verdadera, no haveu mirat la negror de
les mies enfosquides tenebres. Vós, verdadera
vida, no haveu mirat al meu esmortit viure. Ni Vós, verdader metge, haveu
menyspreat sanar la mia enmalaltida ànima. Vós, summa puritat, no haveu
desdenyat a mi, plena de innumerables misèries. Vós, Senyor, sou infinit, e
yo finida; Vós, verdadera saviesa, e yo, complida follia. Ý lo que us mou,
Senyor, voler obrar en mi tan misericordioses obres, és la vostra sancta
caritat, ab la qual il·luminau los ulls del meu enteniment ab lum de
clarejant fe, perquè yo conega la vostra sancta veritat, a mi clarament
manifestada. Donau-me, Senyor, gràcia que lo vexell de la mia memòria
puga retenir ý estojar los grans benefficis que hé aconseguit per les liberals
mans de la vostra ineffable clemència; que yo, Senyor, confesse que per
vostra inmensa Majestat ans só stada amada que creada. O, Déu ý senyor!
Vós sou una mar profunda, en la qual quant més navegue, majors
benefficis trobe, ý quant més trobe, major desig creix en mi de cercar a
Vós, tresor de preu incomparable. O, redemptor Jesús! Axí com lo cervo
ferit desija la font de aygües clares, axí la mia ànima, naffrada del desig de
atènyer vostra gloriosa vista, desiga partir-se del carçre d'aquest
miserable cors per anar a Vós, font de vida eterna. O, dolç Senyor meu!
¿Quant temps serà amagada la vostra luminosa cara als meus ulls, que ab
tan devot desig la desigen veure? Apartau, Senyor, lo meu esperit del
tenebrós núvol del cors ý féu-me ésser desijosa de donar aquesta mia
morta vida, per lahor ý glòria del vostre nom sacratíssim. O, Redemptor
meu! Vós sou mon factor e yo só factura vostra, e yo us hé conegut
il·luminant-me Vós en la recreació que haveu fet de mi per la vostra
sanch preciosa. O, misericordiós Rey ý senyor, pèlech sens
fons de pietat e clemència, les aygües del qual no són tèrboles mas clares
perquè algú no tinga temor ni recele de acostar-se a elles. Ý aquest
pèlech és un spill que, si en la mà de amor és tengut, representa a l'ànima
desijosa de embellir-se innumerables benefficis. En la claredat de aquest
clar spill és representat a mi que conega a Vós, bé infinit, bé sobre tots
béns, bé infinidament benaventurat, bé incomprensible, bé inestimable,
bellea sobre tota bellea, saviesa sobre tota saviesa! Vós sou saborós menjar
dels àngels. Vós, cuyt ab foch de caritat, haveu donat a Vós mateix als
hòmens per saborosa vianda de l'ànima crestiana. Ý Vós, qui sou dolçor
sens amargor, ab la vostra saborosa manna nodriu totes les creatures
humanes, essent lo vestiment per a cobrir lur nuditat ý pobrea. O, poderós
Rey dels cels ý de la terra! ¿Qui bastarà muntar tan altes lahors que puga
lohar l'altitut de vostra Majestat inmensa, ni referir tan dignes lahors ý
gràcies per los innumerables dons e benefficis que a mi haveu atorgat,
donant-me doctrina de veritat, la qual de nou haveu donat a mi, indigne
serventa vostra. Aquesta preciosa doctrina és una singular gràcia sobre les
altres generals gràcies. O, dolç Senyor: responeu a Vós matex per mi! Vós
qui m'haveu donats tants dons, satisfeu a Vós mateix per la liberalitat de
tan innumerables béns com hé aconseguit de vostres mans sacratíssimes, o
infundiu en mi alguna clarejant lum, per mijà de la qual lo meu enfosquit
enteniment puga trobar tan altes lahors e gràcies que a la celsitut de vostra
excelsa Majestat pertanguen."
Per aquesta devota oració se mostra ab quin ardent
desig desijava la gloriosa sancta per lo camí de la mort passar al celestial
regne, per ésser ab Jesús, qui és de tot bé fi e perfectió perfeta.
rahonament que ans de morir féu a les sues spirituals filles.
Sabent per clara revelació aquesta sagrada verge que la desijada hora de
la sua gloriosa mort se acostava, ab un desig de goig inestimable, ab una
amor de caritat encesa, convocà tots los fills e filles sperituals, fent-los
una dolça exortació en estil de semblant manera:
—"Amats fills meus! Los qui laugerament volen anar a servir a l'inmens
Rey de glòria, se deuen despullar no solament de la sensitiva amor que
tenen a les persones, mas encara a totes les coses creades, perquè
descarregats ý despullats de tan fexuga càrrega millor per lo dret camí dels
divinals servirs acaminen; lo que no és possible se acabe, si lo socors ý
valença de la devota oració los vostres ordenats passos no guia. Despeneu
tot lo temps de vostre viure en sanctes oracions perquè vistau a la voluntat
un noble àbit que, despullada la pesada roba de la mundana amor,
gloriosament la vostra ànima vista. E si alguna enujosa adversitat vos
enuja, ab contentat ý alegre voler per vosaltres sia acceptada, que de la
flama de la divina amor devalla perquè en la fornal de aquella tribulació se
purgue l'ànima, de sútzies taques enlegida. Siau contínuament promptes
obeir al voler de vostres superiors, stimant que los manaments ý
ordinacions de aquells per aument de virtut de la divina Voluntat
procehexen. No vullau jutjar ni menysprear vostre prohisme, encara que
algun greu ý abominable peccat cometa,
mas pregar a la divina Bondat que li vulla atorgar esmena de les sues
errades obres. Teniu contínuament en totes vostres necessitats ý fretures
segura sperança en la divina Providència, la qual socorre ý jamés defall als
qui en ella segurament confien. Pregau per la refformació de la santa
Sglésia ý per lo seu benaventurat vicari."
Aprés que aquestes sanctes rahons los hagué rahonades, ab una dolça
continença los dix semblants paraules:
—"A la divina Bondat ha plagut, stimats fills e germans, que sobre aquest
miserable cors haja gran temps portat un fexuch pes de diverses malalties.
Ý per licència divina, lo cruel enemich de natura humana me ha tan
cruelment turmentada, que de la sumitat del cap fins a la planta del peu, a
semblança de Job, no tinch en la mia dèbil persona alguna part sana. Spere
ab ferma sperança que lo celestial Rey, per la sua pietat e clemència, en
satisfactió de tan affanyoses penes, vol que la mia ànima del tenebrós
carçre del cors se parteixca, perquè en la celestial cort eterna glòria atenga.
En les sacratíssimes mans de Aquell la mia mort ý la mia vida acomane,
que, si a la sua inmensa Majestat és plahent per lahor del seu sanctíssim
nom, o per alguna utilitat del prohisme, yo vixca durant tan doloroses
penes, yo só aparellada comportar aquelles encara que molt majors fossen.
Ý a vosaltres, devots fills meus, humilment demane perdó si no hé fet en
sguart de vosaltres lo que fer devia, perquè no us só stat exemple de virtuós
viure axí com haguera fet si fos estada de Déu verdadera serventa."
Tenien tots los qui la escoltaven les penses transportades en contemplar
rahons tan excelses. Tenien les orelles del cors e ànima affalagades
de la veu de tan salutíferes paraules. Ý la enujosa congoxa que per la
gloriosa mort de tan excel·lida sancta sofferien no comportava que dins los
plorants ulls les làgrimes tinguessen tancades. Ý aprés que moltes paraules
de alta ý profunda sentència hagué rahonades, ab piadosa continença girà
los devots ulls al sanct crucifix, parlant en semblant manera:
—"Senyor Jesús, rey de glòria infinda! Humilment quant puch la vostra
Celsitut suplique que en aquesta streta batalla, on lo cruel dimoni ab irada
malícia ab mi spera combatre, no aparteu de la mia memòria lo recort de la
vostre mort e passió dolorosa. Enteneu, Senyor ý deffensor meu, en la mia
deffensa, perquè de tan superbo enemich gloriosa victòria atenga. Vós,
Senyor, me cridau que yo a Vós me acoste, ý yo, Senyor, só contenta anar
a Vós; no per mijà de alguns propis mèrits, mas per lo dret camí de la
vostra sancta misericòrdia, la qual per virtut de la vostra preciosa sanch ab
devot desig vos demane." Ý mirant que lo terme de son viure finia, per
imitar al seu etern Espòs dix ab esforçada veu:
comendo spiritum meum!"
E dites aquestes paraules, ab una angèlica ý alegra cara inclinà lo cap,
donant la sua sanctíssima ànima en les mans del qui l'avia creada, perquè
possehís los richs tresors de la eterna glòria.
d'aquesta gloriosa sancta.
En la esdevenidora nit aprés que aquesta insigne benaventurada sancta de
la mort havia pagat lo general deute, una devota dona, cansada de orar, ans
que sobre lo seu plahent lit posàs la sua dèbil ý fatigada
persona, declinant lo cap sobre un mig coffre, se adormí, merexent en
aquella hora atènyer gràcia de semblant visió veure: véu un resplandent
fadrí de edat de dotze anys, ab tan elegant e bella figura que, de cert, axí
com era clarament se mostrava de aquest món no era la sua bellea. Ý ab
affable graciosa cara li dix:
—"Mirau ý contemplau, contemplativa germana, lo que per part de nostre
senyor Déu a mi és manat que us mostre!"
Ý, dexant-se de més dir, la portà en una insigne posada, a manera de
sglésia composta, en la sumitat de la qual un solempne tabernacle se
mostrava, axí ricament fabricat que no seria possible humanes mans obrar
lo poguessen; e dix-li:
—"Mirau ab atenta vista, ý veureu maravelloses visions en aquest puxant
ediffici!"
Finant aquestes paraules, aparegué un altre luminós infant, que la sua edat
ý bellea al primer en tot era conforme. Ý dreçant una dreta escala ad aquell
alt tabernacle, obrí ab una daurada clau una entretallada porta, de on, ab
claredat de glòria inestimable, véu exir una resplandent donzella, vestida
de brocat blanch, de tan riques joyes enrequida que la vàlua de una gran
província al valer de tan stimada riquea no s'egualava; portant sobre lo cap
tres riques corones que, encara que fossen unides, cascuna de l'altra se
apartava. La més baixa de les tres de blanch argent tenia graciós lustre. Era
la segona de or, ab uns verts esmalts esmaltada. La tercera, de espessos
robins e diamants axí riquament ennoblida, que alguna conexença conèxer
no podia de quin apurat metal fos la sua noble factura. Mirant aquesta
devota dona visió tan maravellosa, quasi parlant ab sí matexa deya:
—"Qui és aquesta il·lustre donzella, de tan richs e puxants vestirs e
corones
arreada?"
Ý dreçant dretament la vista en la luminosa cara de aquella,
manifestament conegué aquella ésser la gloriosa Catherina de Sena. Mas
perquè la benaventurada sancta era de més avançada edat que aquella
il·lustríssima donzella no mostrava, dubtava la devota dona que fos alguna
altra, que li tingués semblança. Essent en aquest ansiós pensament, véu
quatre altres luminosos infants que per muntar en alt [a] aquell
solempne tabernacle se acostaren. Al[s] quals dix la gloriosa donzella:
—"Dexau-me primer acostar ad aquella virtuosa dona que tan
fermament mira ý encara de mi no ateny perfeta conexença."
Ý devallant de l'altitut on estava, ab alegre gest deya:
—"O, stimada amiga! Yo só Catherina de Sena, axí com la veritat de la
mia cara manifesta. Estau ab tento de elevat enteniment atenta que altres
majors coses teniu més avant a veure."
Encara semblants paraules de parlar no acabava, quant aparegué en la
sumitat del cel un gran e poderós rey, aseyt en una real cadira, tenint en la
dreta mà un ceptre, ý en l'altra ubert un daurat libre. Ý en aquella hora
aquells luminosos infants, ab una dolça música, ab una excelsa melodia, ab
una suau acordança de gloriosos hympnes, muntaren en alt la
benaventurada verge, col·locant-la als peus del gloriós Rey de glòria. Lo
qual, ab affable continença, dix:
"Bé sia venguda la mia amada filla ý sposa Catherina de Sena!"
Ý ella, ab humil ý devot gest inclinant lo cap, adorava aquell poderós Rey
que ab tan ineffable trihumfo en trihumfant glòria aseya. Ý dreçant aprés lo
inclinat cap, adorà una sereníssima reyna que a la dreta de aquell tan
excel·lent rey en daurada real cadira aseya. La qual, ab dolça benigna veu,
li dix:
—"Bé siau venguda, filla mia Catherina, del meu inmens fill
benaventurada sposa! Anau ad aquelles devotes vèrgens, sancta Agnès,
sancta Margarita, sancta Bàrbera, que ab alegra voluntat la vostra desijada
venguda speren."
Aprés de aquesta tan alta visió, se despertà aquella adormida dona,
pensant ab esvetlada pensa per quina rahó havia vist cosa tan maravellosa,
a ella jamés no acostumada veure. Ý per atènyer manifesta conexença si la
passada visió alguna veritat senyalava, endreçà los ansiosos passos a la
posada de la benaventurada santa, on trobà tan innumerable poble que
quasi lo restant de la ciutat en gran soledat romania, que per acompanyar lo
cors mort de la excel·lida sancta se ajustava. Plorava tristament aquesta
devota dona, comptant sens algun bescompte com en aquella hora que morí
la insigne benaventurada verge veu los àngels muntar la sua benaventurada
ànima de aquesta fonda miserable terra, on som exel·lats, a la Font de la
vida eterna, perquè en los florits prats de la superna Jerusalem gustàs los
saborosos fruyts de perpètua benaventura.
verge aprés de la sua mort sancta.
Encara que lo gran rey Jesús en lo temps que la gloriosa sancta vivia
hagués mostrat per diversos miracles quant granment la amava, volgué
aprés la sua mort manifestar la gloriosa sanctedat [ý] la sancta glòria
que, en premi de les sues virtuoses obres, en los alts cels possehia. Portat
per aquella lamentable ý plorosa companyia, que acompanyava lo sagrat
cors de la gloriosa verge a la devota sglésia
per donar-li eclesiàstica sepultura, concorria innumerable poble a besar
les sagrades vestidures, ý concorrien innumerables malalts perquè de les
sues greus malalties complida curació atenguessen.
[Miracle]
Arribà entre tanta diversitat de gent una pobra malalta, que gran temps
passava que tenia lo braç axí paralítich que moure no
perquè la multitut de tan ajustat poble no li donava loch de poder-se
acostar, se levà un vel del cap, pregant als qui prop li estaven que de mà en
mà lo portassen fins que lo sagrat cors de la gloriosa sancta pogués tocant
atènyer. Moguts de pietat e compassió al seu devot desig satisferen; ý,
havent cobrat lo vel, la pobra malalta ab devota confiança lo ligà a
l'insensible braç, cobrant tan perfeta curació com si jamés hagués tengut
alguna greu malaltia.
Miracle
Quatre anys se complien que un fadrí en la ciutat de Roma era nat ab los
nirvis del coll tan dèbils que, no podent sostenir lo cap, la volta de les
spatles se derrocava. A la excelsa fama dels manifests miracles d'aquesta
famosa santa, portaren lo pare ý la mare lo miserable fill a la devota
sglésia; ý, acostant lo dèbil coll de l'affligit fadrí a la mà de la sagrada
verge, cobrà tan complida sanitat ý força que pogué dreçar lo cap de la
manera que les altres persones portar acostumen.
Miracle
Tenia un rich ciutadà tan encès foch en la cama que cascun jorn los doctes
cirurgians ý metges delliberaven tallar-la. Ab làgrimes de dolorosos
sospirs acompanyades, recorria l'entrestit malalt als insignes mèrits de
aquesta gloriosa sancta. Ý, conexent que humanes
medecines al seu cruel mal remey donar no podien, se féu portar a la
sagrada sglésia on la sagrat cors jahia. Ý, prenent la dreta mà de la insigne
verge, tocà la naffrada cama que per lo terrible foch era feta insensible.
Fon de tan forçada virtut aquell devot tocar, que ans que de allí partís cobrà
complida sanitat, tornant ab alegre goig a la sua casa sens que algú no li
ajudava.
Miracle
De tan cruel lebrosia tenia plena la cara una discreta donzella, filla de un
noble cavaller, que per la difformitat de tan abominable accident de la vista
de les gents fugia. Hoint la fama de aquesta gloriosa sancta, sens
companyia de algun servidor o serventa, cuberta ab un mantell que lo cap e
la cara li amantava, a la sagrada sglésia endreçà los passos. Ý ab un sforç
de devoció sforçada acostà la lebrosa cara als sagrats pits d'aquesta insigne
verge. Per on, dins spay de tres dies, fon tan perfetament sanada que una
sola màcula de lebrosia en la sua enbellida cara no mostrava.
Miracle
De una alta finestra caygué un fadrí de edat de sis anys, fill de una dona
de aquesta gloriosa sancta molt devota. Corregué a la remor de la cayguda
la entrestida mare; ý, mirant dolor de tan dolorosa vista —que son fill, a
qui granment amava, per la boca e per lo nas, sens fer algun moviment,
molta sanch lançava— plorava, gemecava ý planyia, ten[i]nt son fill en
los braços, dient paraules que als qui la scoltaven a piadoses làgrimes
convidava[n]. Ý perquè la plorosa mare conexia que algun temporal
metge a l'esmortit fill remey de vida donar no podia, ab altes veus, en
presència de tot aquell poble,
cridava:
—"O, gloriosa sancta Catherina de Sena! O piadosa ý humil sancta! A
vós aquest amat fill meu acomane, que si no vós, no crech algú dels
vivents la vida stalviar li puga."
Acabades semblants paraules, obrí lo caygut infant los hulls que ja no
obria, levant-se de peus com si algun mal jamés hagués tengut la sua
tendra persona.
Miracle
De terrible mal de gola stava malalt un fadrí, fill de un rich cavaller, al
qual los metges sols spay de dotze hores li donaven de vida. Plorava lo
adolorit pare per la propinqua mort de son fill, a qui més que totes les
coses del món amava; plorava la entrestida mare; ploraven los qui
conexien, per la molta virtut e gentil criança que possehia. De manera que,
per ésser tan virtuós, quasi tota la ciutat entrestit dol per la sdevenidora
mort de tan nodrit jove celebrava. Arribà la nova d'aquesta trista congoxa a
les orelles de una devota dona, la qual, dins una tancada capça de vori, en
un perfumat drap de seda tenia enbolicada una dent de la gloriosa sancta
Catherina de Sena. Delliberà, moguda de compassió, portar-la al malalt
jove, stimant que ab la virtut de tan stimada relíquia poria complida sanitat
atènyer. Ý, posant tan sanct pensament en obra, anà a la posada on lo trist
malalt, sens alguna sperança de poder viure, jahia. Ý, acostant-se a ell, li
tocà la gola ab la gloriosa relíquia, fent cobrar la perduda paraula al malalt
que ja no parlava. Ý, plegant les quasi deffuntes mans ab sforçada veu dix:
—"Gràcies vos faç, benaventurada sancta Catherina de Sena, de tan
complida sanitat com haveu procurat a mí, pecccador abominable."
Miracle
[Havia] dotze anys [tenia] mal de poagre una devota dona,
nomenada Paula, que, per strema dolor detenguda, moure no
Ý perquè lo seu penós accident no li comportava anar a la sglésia on lo
sagrat cors de aquesta eleta verge stava, pregà a una serventa que li hagués
alguna cosa que hagués tocat lo sanct cors de la insigne sancta. Per obeir,
la obedient serventa, a la devota voluntat de la malalta senyora li féu portar
huns patrenostres que les beneytes mans de la sagrada verge tocat havien.
Ý tocant-se ab aquells les poagroses cames fon, en un instant, de aquella
incurable malaltia curada.
Miracle
A la riba de un gran riu una pobra lavanera una obrada vànova lavava. Ý,
no podent sostenir lo pes de tan pesada roba, caygué de aquell fondo riu en
les corrents ý spantables aygües. Perquè la enujada dona, per la sua strema
fretura, tenia poqua facultat de pagar lo preu del que valia, sens algun spant
ni temor entrà en lo riu per veure si la perduda vànova cobrar poria. Era tan
gran la fúria de la corrent aygua, que a la congoxada dona s'enportava.
Mirant lo gran perill on la sua vida perillava, ý conexent que alguna
humana ajuda ajudar ni valer no li podia, recorregué ab devota sclamació
ad aquesta insigne benaventurada verge, dient:
—"O gloriosa sancta Catherina de Sena! Vós qui ab lo poder de vostres
dignes mèrits delliurau innumerables gents de grans perills e congoxes,
delliurau a mi que en aquesta tan perillosa congoxa lo vostre socors
invoque!"
Acabades tan humils ý devotes pregàries, súbitament se trobà a la riba del
riu la congoxada dona, ab la perduda vànova, tenint les
vestidures tan exutes com si en les corrents aygües d'aquell fondo riu no
fos stada cayguda. Maravellaren-se los qui en aquella riba lavaven,
stimant que fos morta, com la veren tornar ab les robes exutes, sens mal ni
lesió alguna. E demanant de son delliurament la causa, respòs que la
gloriosa sancta Catherina de Sena de tan gran perill e congoxa l'avia feta
delliure.
Miracle
Tenia tan difforme accident un principal cavaller de la ciutat de Roma,
que de l'hull dret li brollaven vèrmens. Recorregué a quants famosos
metges per tota la Itàlia habitaven. Ý conexent que la causa de tan leig mal
no conexien, féu vot de visitar, tres jorns a peu descalç, lo sagrat sepulcre
de aquesta insigne sancta. Acabada tan devota visita, fon perfetament curat
d'aquella pudent e leja malaltia.
Miracle
Per estrema dolor de cap, una noble senyora havia perdut dels dos ulls la
lum de la stimada vista. Stava axí envergonyida e trista d'aquell trist
accident, que no volia exir de casa, ni que algunes persones la vessen, mas
en deserta soledat apartada sa greu desaventura planyia. Hoïda la fama de
tan famosos miracles, prometé ab devota voluntat anar de la sua terra a la
ciutat de Roma per visitar ý tenir novena en lo sagrat sepulcre de la
benaventurada verge. E axí, acompanyada de virtuosa companyia, complí
la votada visita. Acabat lo darrer jorn de la novena, aparegué en la scura
nit, ab claredat de lum maravellosa, la sagrada verge a una serventa de la
entrestida senyora, dient semblants paraules:
—"Digues a ta senyora que confesse devotament
als peus del confessor los seus peccats ý culpes, ý cobrarà la lum de la
perduda vista."
Passades de la fosqua nit les tenebres, refferí la solícita serventa lo que en
lo passat vestre sentit havia. Per on la virtuosa senyora, escalfades
d'estrema devoció les entràmenes en fonts de abundoses làgrimes
regalaren; ý ab delliberada contricció confessà als peus del confessor les
sues abominables culpes. Acabada tan sancta confessió, cobraren los
enfosquits hulls aquella clara ý perfeta lum que per temps de tres anys
havien tengut perduda. Volgué imitar aquesta benaventurada sancta al
nostre mestre ý senyor, Jesús, que tostemps que sanava les malalites del
cors, les leges naffres de l'ànima curava.
No y basta stil de humana lengua poder rahonar ni descriure los
innumerables miracles que ha obrat, ý obra de cascun dia, la insigne
gloriosa sancta Catherina de Sena. Per on tots los fills de la sancta religió
crestiana fins al dia del general juhí recitaran ab les sues mortals lengües
les dignes lahors de aquesta loada verge.
A honor, lahor ý glòria de la inmensa e sanctíssima Trinitat, ý per
manifestar de la excelent verge sancta Catherina de Sena la seràffica,
devotíssima ý deífica vida, fon per un seu indigne devot ab lettres de
emprempta en la ínclita ciutat de València feta effigiar la present obra per
lo expert mestre Cristòfol Cofman, alamany, en lo any de la jocundíssima
nativitat del redemptor ý salvador nostre, senyor Déu Jesucrist, a
del mes de maig