EPÍSTOLA NUNCUPATÒRIA
Molt magnífich señor.
No sols lo merèxer gran que en vostra mercè per moltes il·lustres obres
tots temps he conegut, lo qual per sí sens altres causes era bastant a
obligar-me ý encara a forçar-me satisfés ab ma poca indústria ý tènue
cabal al manament ý voluntad de vostra merçè, però encara la qualitat
ý bondad de la cosa axí justa com honesta me incità ý quasi importunà
a enpendre nagoci maior que mes forces ý sobrat amor al ingeni
ý saber vostre, a les quals se ajusta[n] les grans mercès ý beneficis
que de sa mà contínuament he rebut ý reb de cascun dia. De les quals coses
cada una per sí era sufficient per a què, quasi descuydat ý oblidad de
la pròpria autoritat ý honrra, me offerts a la temeritat ý pervers juhí
dels hòmens,de aquells emperò que, cegos no meys de ignorància que
malícia, tota cosa que no saben fer o no entenen mordiquen, reprenen
ý reprogen, lo que al gloriós sclavo Hierony donà en totes ses obres
no poch treball de vencre, segons que en cada hú dels pròlechs sobre
Job recita. Però animat yo ab lo nom ý fama de tan chrestià, noble ý
savi protector, tinch en poch les dents ý reprensions vanes, certificat
de la bona intenció mia ý confiat de la divina justícia, la qual a ells ý a
mi ha de jutjar. Per tant supplique reba mon treball, ý lo que en aquell
trobarà digne de llaor referixca al Autor de totes coses, ý cobra ab sa
prudència mos defectes, notant en aquesta mia obra no haver-me lligat
a les paraules ý lletra, sinó, guardant aquelles axí paraphràsticament com
ab proprietat segons lo lloch ý matèria requiria, haver donat lo verdader
sentiment de aquelles segunt la veritat hebrea, per la qual me paregué
més fàcilment se podria interpretar ý dar a entendre. Vale.
ARGUMENT DEL LLIBRE
Scrigué lo present llibre Moysès en terra de Aegypte per animar lo
poble judaich en les afflictions ý penes que per los aegyptians patien,
donant-los exemple de paciència ý un spill a hon poguessen veure ý
clarament contemplar la divina providència, lo conte que té ab los seus
servents, com los afflig ý delliura, ý lo poch que poden les forces humanes
ý sapiències nostres, quant different sia lo juhí de Déu del nostre;
en fi, que
affirmativa de la qiiestió defensa Job dient que Déu sens culpa ý per
sola llaor sua ý beneplàcit, en augment ý honrra nostra casti[ga] los
bons. Contradiuhen tres amichs ab raons humanes. Deffensen a Déu provant
que, com a just, no castiga a nengú sens culpa, ý que, si nengú éss
castigat per Déu, necessàriament à de ser injust ý mal home; ý d'esta
manera judiquen tan folla ý carnalment de Déu ý de sa justícia, com
si fos totalment com los hòmens ý com los juhims de aquells.
Encara que Job, com aquell que stava en fatigues ý treballs mortals,
ab la fragilitat humana parla descorteza i injustament contra Déu ý
pecca en la sua afflictió ý pena dient que tals persecutions patix sens culpa,
segons que era veritat; en fi, que Déu sentencia ý declara que lo que
Job parla contra Ell en la afflictió és injust ý lo que contra sos enemigs
en defensió sua ans de la afflictió defensà és cosa justa. De manera que
aquest llibre mostra sols Déu ser just encara que se trobe home comparat
a home ser just en lo compspecte de Déu.
Fon scrit per consolació nostra perquè vejam com Déu permet que
seus sanct[s] cayguen en adversitat a les vegades: per ço que Job ans
que cayga en la angústia de la mort lloa a Déu, axí dels robos ý destrucció
de sos béns ý criats com de la pèrdua de sos fills, però quant té
la mort davant los ulls ý Déu dissimula ab ell ý s'és apartat de afavorir-lo,
demostra quin cor ý pensament passe per lo enteniment del home,
per sanct que sia, que
ni de les coses creades, sinó que li par que Déu és jutge rigurós dels
hòmens que castiga ý fa sobres ý no
LIBRE DE JOB
CAP[ÍTOL] 1. Job exemple de home just que no s'ensuperbix en la
prosperitat ni desmaya en la adversitat; 4 persecutions; pèrdua de béns
ý fills.
Habità en terra de Huz un home insigne nomenat Job, verdader, just,
religiós ý sens maldad, el qual tingué set fills ý tres filles. Ý fon lo seu
patrimoni set mil ovelles per a multiplicatió, tres mil camells per a portar
mercaderies ý sinch_cents parells de bous per a llauró ý altres sinch_centes
someres per al hato, ý provisió, ý innumerable companya, tant, que a tots
los més richs de Orient en béns ý fama excel·lia. Los fills del qual tenien
per stil convidar cascú per orde als altres en casa pròpria enviant per
ses tres germanes per a què juntament ab ells se deportassen. Acabada
que era la tanda ý orde del convidar, enviava Job per sos fills ý instruïa
aquells a religió ý, llevant-se ans que
sacrificis quans en número eren aquells, dient entre sí: "Si per cas mos
. Ý d'esta manera feya Job
fills hauran peccat o murmurat de Déu"
contínuament.
Seguí
davant lo conspecte del Señor, que vingué entr'ells també Satan, al qual
dix lo Señor: "De hon véns?"
. Ell respòs: "De rondar ý passejar
. Dix llavòs lo Señor:
entre"Has-te per ventura adonat de
. Respongué Satan al
mon servent Job? Al qual en veritat nengú hy à egual en la terra: home
verdader, just, religiós ý enemich de maldad"
Señor ý dix: "Com si en l'ayre Job servís a Déu! Com no has Tu vallechat
. Digué lo Señor a Satan:
ý tancat aquell per totes parts, sa casa ý quant poseheix; com no prosperes
Tu quant fa, de hon lo patrimoni de aquell està dilatat, tant, que
occupa llargament tot lo regne! Però ab la tua mà destruix Tu los seus
béns, ý perda yo si no
"Mira que quan té dexe que façes a ta voluntat, sens damnificar sa
.Ý despedís Satan del Señor.
persona"
Esdevench-se, un dia que los fills ý filles de aquell eren convidats
a menjar ý beure en casa el mayorazgo, que vingué un correu a Job
dient: "Estant llaurant los bous, ý prop de aquells pasturassen les someres,
. Encara
arremetent los Sabeus arrebataren de aquells ý mataren tos servents
a tall de spasa, ý sols yo
aquest no havia acabat quant aplegà altre portant nova com grans
llams ý foch havia caygut del cel, lo qual havia cremat les ovelles ý pastors
ý abrazat aquells, "ý yo sols hé restat per a fer que u sabeses"
. Encara
parlava aquest quant vengué un altre dient: "Los Chaldeus fets tres
. No havia dit aquest
squadrons acometeren fent presa dels camells ý han mort los traginers
a coltell, ý sols yo hé acampat qui
quant vench altre missatger dient: "Tos fills ý filles menjaven ý folgaven
.
en casa son germà major quant se llevà un impetuosísim vent de les
parts que stan dellà el desert ý batent los quatre cantons de la casa
caygué aquella prenent en la ruina los que en ella estaven, los quals
són morts ý sols yo hé restat per a avisar-te"
Llevà
tresquilà"Nu naixquí
. En res de açò
del ventre de ma mare, nu tinch també de tornar allà. El Señor m'ó ha
donat, el Señor m'ó ha llevat; sia lloat lo seu nom"
peccà Job ni parlà desgràcia alguna contra Déu.
CAP[ÍTOL] 2. Satan demana llixència per a perseguir a Job en lo
cos. Tenta·l la muller ý tres amichs que·l vénen a consolar.
Esdevench-se altre dia, al temps que
del Señor, que vengué també Satan entr'ells a presentar-se e interrogà
lo Señor a Satan dient: "De hon véns?"
. Ý respòs Satan al Señor:
"De rondar ý passechar entre
. Dix llavòs lo Señor a Satan:
"Has provat a mon servent Job, lo qual en veritat no té parigual sobre
. Respongué Satan al Señor ý dix:
la terra: verdader, just, religiós ý apartat de mal; el qual aprés de tanta
vexació encara reté sa simplea ý has-me tu instigat a què sens causa el
destruís""Los béns per la pell, ý
quant té hom donarà per guardar la vida; però estén la tua mà ý afflig-lo
en la persona, en lo interior de la carn ý ossos (ý reste yo confús) si
públicament no blasphema de Tu
". " Vés que tot està en tes mans,
.
excepta la vida"
Despedit Satan del conspecte del Señor, ferí a Job de elephantia,
bubosa sarna ý cruelíssima, de la planta del peu al més alt del cap.
Ý prengué Job un test ab què gratar-se ý posà
Dix-li sa muller: "Encara perseveres en ta simplea ý bondad? Supplica
A la qual ell respòs:
dons a Déu per a què"Tu, dona,
En nenguna d'estes coses
parles com una de les dementes ý pessades dones. Plau-nos lo bé que
Déu dóna, ý no
peccà Job encara de paraula.
Com, dons, tres amichs de Job sabessen tots los dany[s] que li
havien contés, Eliphàs themanita, Baldad suhita ý Sophar naamathita,
partiren cada hú de ses pròpries terres ab concert que
vendrien a visitar ý a consolar aquell. Ý de lluny alçant los ulls no
conegueren. Ý con se acostassen ploraren a veu plena rompent les sues
robes, ý llançant terra en alt escamparen aquella sobre
Ý segueren-se prop d'aquell en terra set dies ý set nits. No digueren
paraula per veure que
CAP[ÍTOL] 3. Quexa ý plor de Job hon conta als amichs lo tris estament
ý condició seus ý desija morir promptament.
Aprés dels huyt jorns, ja passades estes coses, obrí Job la sua boca
ý llamentà sa mala sort, ý responent digué:
"No reste memòria del dia en què naixquí, ni de la nit en què
"Era concebut home". Semblant dia sia scur ý Déu del celestial lloch
no li done succés en l'any, ni claror alguna aquell il·lustre. Tenebres ý
mortal hombra lo deformen. Núvols tempestuosos lo comprenguen ý
ardentíssims vapors lo façen horrible. Sia tot ell una perpètua nit
ý scuredat lo anichile. No
Sia semblant nit, de tot delit humà despullada. No ý haja en ella cant
ni regozijo. Abominen de aquella los mal afortunats, los que són nats
en mals planetes ý ploren sa mala sort. De negror sien cubertes les
stel·les en lo principi. Spere en la fi llum ý no la alcançe, ni goze dels
raigs de l'alba, per ço que no impedí les maternals claustres ni delliurà
de treballs la mia vista.
Per què en haver-me parit yo no moria? Per què al nàxer no
spirava? Per què sobre els genolls me bolcaren? Per què m'àn enconat
ý dad mamella? Ara almeys descansaria ý de bon cor reposaria ý
dormiria; d'esta manera molt segur habitaria entre
de la terra que han los lloch[s] deserts ennoblit ab edificis, ý noresmeys
ab los magnats ý poderosos prínceps qui ricament han ornat de or
sa casa ý fornit son sepulchre de medalles de argent. O no fóra estat
més que affollament, llançat segretament davall la terra, o, com los
infants que a llum no arriben, a hon los conspiradors no amenascen,
a hon los affligits se aconsolen, a hon los catius són lliberts ý richs, a
hon nengú sent la dura veu del vehedor ý sobrestant, ans grans ý gigs
són de un ygual, llibert ý sclau egualment reposen!
Per què donchs sosté als affligits? Per què als atribulats dóna vida,
als que speren la mort ý no la alcançen, als que la cerquen ab major
diligència que
llavòs se alegren quant donen o encontren en sepultura de home, affligit
vent que de tants treballs descança. Per a què viu lo home que no
alcança repòs? Ý Déu li té tancada la via del descanç!
Quant tinch de menjar sospire ý done plor com a roll de correns
aygües. Lo que més temia me à vengut, ý lo que més me spantava me
à comprès. No só estat venturós? No hé tengut repòs? No hé gozat
de quieta vida? Ý à-ma sobrevengut semblant desdicha!"
CAP[ÍTOL] 4. Disputa Eliphàs, son amich, que la persequutió és per
sos peccats, per dos rahons: la ·I· [és] argument comú, la segona és
per la justícia ý bondad divina.
Eliphàs themanita llavòs responent dix:
"No crech te serà enujós si tentam de satisfer a te[s] paraules, car
nengú pot callar lo que té studiat. Vull que a molts hajes instruït ý que
als dèbils has donat cor ý als decayguts han animat tos consells ý als
esmayats has dat sforç, però hara, quant te has vist en lo mateix, esmayes
ý de poca adversitat desesperes. Verament ta sanctimònia ý religió
era fingida per quant aquella era ta constància, sperança e innocèntia,
perquè d'ella speraves utilitat ý honrra.
Considera per amor de mi: Qui jamay sens culpa fon castigat?
ý quant los virtuosos són estats destruïts? Ans sovint víu lo contrari:
los que percuren malícia ý sembren injustícies, que allò mateix han
segar ý collir; los quals per divina voluntad perixen, ý per la severitat
de son juhí són destruïts. Lo bramit del lleó, lo crit del lleopardo és
refrenat ý les dens a sos fills los són llevades; mor lo tygre per falta
de presa ý els fills de la lleona van spargits.
Segonament un segret se me à revel·lat divínament, del qual algun
tant ha percebut la mia interna orella. Al temps que les nocturnes
visions vénen, quan ja la són té sotarrats los sentiments, en aquella
hora me comprengué temor, ý batiment desconjuctà tots los meus ossos,
perquè la fantasma aquella a una part ý altra me anava davant ý los
cabells per tot lo meu cos se me erissaren. Ý com se me paràs —no
conexia la cara de aquella ý tenia la sua ymage posada en los meus ulls —,
oy una sensilla veu tènue ý delicada que deya: "¿Com és més just lo
home que Déu, ni és per cas més pur que son Creador, per just que
sia?"
Si els que assistixen davant d'Ell no tenen firmeza ý en los seus
àngels troba falta, quant més imperfets seran los que tenen cos de
terra ý lo fonament ý principal de aquells és de argila! Primer seran
devorats dins lo sepulcre e les robes de les arnes traucades. Sotmesos
tots temps a perills ý folla ment, sens advertir perixen. ¿Com no falta
la successió de aquells ý moren en sí com a bèsties?
CAP[ÍTOL] 5. Persevera Eliphàs en son propòsit mostrant-li [...]
per la quietud dels sanct[s] ý afflictió dels perversos, ý lloa lo home que
Déu perseguex.
Crida, si per cas trobaràs qui
Mira que al defallit consummix la ira ý al cobdiciós mata la avarícia.
Sce ý hé vist per experiència lo foll ser prosperat ý en la hora hahorí
sa perdició; los fills del qual seran sens reparo acosejats públicament
.
ý no y haurà qui
aquells de entre les spines, ý lo astuciós lladre diligentment esgotarà
ses riquees. De hon la culpa de la esterilitat no vendrà de la terra ni la
pena donarà lo camp, però serà per lo primer peccat per lo qual és
naturalment lo home subjecte a treball com les purnes a volar en alt.
En fi, que si fos tu, yo recorreria a Déu ý pregaria al que fa les
yl·lustres obres ý inscrutables, ý coses admirables sens conte. Qui dóna
pluja a la faz de la terra ý rega de aygües tots los plans per a què
meyspreat ý pobre sia honrrat ý los trists ý decayguts tinguen defensa.
Destruix los pensament[s] dels astuts per a què res effectuen
ses forçes. Qui pren los cavil·losos en la trampa ý lo consell dels sabuts
trastorna, de art que quant és dia estan en tenebres ý en la clara llum
són çegos ý en lo migdia palpen com fos nit. Qui guarda lo simple
del coltell ý de la llengua de aquells, ý lo indefés del poder del tyrà.
Qui al affligit és perfeta sperança ý confon la boca dels perversos.
O benaventurat home que Déu cas[tiga]! No tingues en poch lo
castich del altíssim Déu! Ell ferix ý cura les nafres, Ell castiga ý dóna
salud. De sis tribulacions te guardarà ý no
En temps de fam no periràs ni en temps de guerra seràs ferit; seràs
guardad de mala llengua ý no patiràs en temps de mortaldat, ý meysprearàs
tota destructió ý fam. No
de la terra, ans ab les pedres del camp tendràs amistad, ni les bèsties
feres te faran dany. Conexeràs la prosperitat en tos fills, ý tos descendens
multiplicat[s] con lo gram de la terra. Sentiràs ser ta casa
habitació de pau ý regonexent ta família no peccaràs, dissimulant los
peccats de aquells. Vendràs ab sanitat molt vell al sepulchre axí com
la collida dels fruyts a son temps.
Estes són en summa les coses ab diligència ben considerades [que]
determinàrem proposar, les quals són molt certes. Per tant, tin per
bé aquelles ben enteses dicernir-les ý repasar-les ab bon cor en tu
mateix"
CAP[ÍTOL] 6. Job defèn sa justícia ý affirma ser major la pena que
patix que la culpa. Per imbecil·litat humana desija morir. Quexa·s dels
amichs que·l desenparen patint sens culpa.
A les quals coses Job respòs dient:
"O si permetés Déu que
posada en balança! Seria llavòs jutjada per més pessada que la arena
del mar, encara que segons la qualitat ý tomo de les coses llaugera ý
templada [sia]. [Amarga]ment plore per ço que cruelíssimes sagetes me
han travessat, la ponçonya de les quals inficiona la mia vida, ý increïbles
turments a bandera estesa me han acomès. ¿No brama l'ase feréstech
quan té present la herba, ý dóna mugit lo bou si té davant la pastura?
Qui pot menjar cosa fada no sent aparellada ab sal? Qui trobe gust
en lo blanch del ou? Les coses que avorix mon apetit són mon contínuo
menjar. O si obtengués lo que supplique, ý ma atorgava Déu lo que
desige! O si ordenàs Déu de mi lo contrari de manera que desfés ý anichilàs
ý ab la mà delliure me partís com lo arbre! És-me fins ara consolació,
per més que
haver repugnat ni fet desacato algú a Déu. Emperò què fortalea és la
mia per a què puga sostenir, ý quin fi spere si més tinch de viure?
Com tinch lo cos de pedra? Tinc la carn de asser? Què faré si no
puch més ý si les forçes del sofriment me falten?
Convenia los amichs al amich desdichat mostrar humanitat ý no
injuriar-lo dient que Déu lo à desemparat. Mos germans han vengut
a meys, com lo barranch, segons les vengudes ý corrents de aquell, que
sols duren a temps; los quals barranchs tenen la aygua tèrbola per lo
gel ý neu que en aquella se convertix, en lo temps emperò de calor
disminuir ý ve a faltar. Axí que per les calors resta exut sens aygües,
les sendes ý vies de aquell són trastornades ý en fi vénen a faltar ý
perixen totalment. Esperiència tenen dels barranchs los mercaders que
passen per la Aràbia deserta en la província de Theman, ý los que vénen
en Aràbia felice en la província de Saba, que pensaven trobar aygua ý
confiaven en aquells; tenen enpaig per quant, confiats d'ells, arribaren
al lloch de l'aygua ý restaren encorreguts ý burlats. Semblant barranch
me par cada hú de vosaltres, qui vistes les mies desdiches haveu faltat.
He-us dit que
me fésseu almoyna ý donàsseu per mi? Hé-us dit que
de afflictió? Hé-u[s] dit me delliuràsseu de poder de tyrans, corrompent
aquells ab donatius? Mostrau-me en què só estat injust ý callaré. Avisau-me
en què pecqué. Quant clares ý constants són les coses verdaderes!
Quina cosa de les que vosaltres al·legau té força de concluir veritat?
¿Com per dicha haveu fingit rahons ý paraules —ý açò en l'ayre— per
les quals me forçàsseu ser culpable de poca sperança ý desconfiat? Al
pobil treballau de enganar ý a vostre amich parau llaç?
Ara, dons, jutjau millor lo negoci ý conciderau les raons vostres
ý mies. Si só dessemblant a vosaltres, tornau, vos pregue, en lo camí,
ý no us perturbe passió. Tornau, tornau a disputar de bell nou ý conexereu
ser justa ma querella. No mént ma llenga en la defensió de ma
causa ni el meu paladar admet ni sona maldats.
CAP[ÍTOL] 7. Declara Job la present vida ser perpètua pena ý treball
ý aquella ser brevíssima.
Certament esta present vida no és sinó guerra ý treball al home, ý los
dies de aquell són certs com los del jornaler. Axí com lo home llogat
aguarda la paga, com lo servo corre ab desig a la hombra, axí yo quasi
per dret de herència vixch los mesos ab contínuo treball ý conte les
nits enujoses. Quant me gite dich: "Quant me llevaré?", ý quant hé
aplegat, a la nit, reste cansat de dar tomps fins al matí. La vestidura
de ma carn són vèrmens ý pols apegada a manera de terroços. Lo meu
cuyro està hebrasat ý fet abominable. Los meus dies passen més prest
que llançadora ý per falta de trama se acaben. Recorda
vida vent ý que no veuran mos ulls altra vegada prosperitat. No
veuran los hulls que
com falta lo núvol ý passa, axí són los que moren, que no tornen a la
present vida. No tornarà més en sa casa ni los seus conexeran
aquell. Per ço no refrenaré la mia llengua ni dexaré de parlar alguna
.
cosa en afflicció de mes entranyes, ý diré algun sinsabor en la mia
persequució.
¿Com só jo mar, o per ventura balena, per a què
guarda? Quant pensé dient entre mi: "Lo meu llit me serà repòs ý
descans, ý los matalaphs diminuiran algun poch del meu plor", llavòs
me spantes ab visions, ý ab fantasmas me aturmentes. Per lo qual la
mia ànima ama més la separació ý mort que restar en los ossos. Rehuse
de més viure. Fes, dons, vinga la fi de mos dies puix aquells són brevíssims.
¿Com què cosa és lo home per a tractar-lo tan horratíssimament
ý tingues cuydado de aquell, per a què
ý cada punt lo regonegues? ¿Quant me dexaràs ý
respire ý que
he peccat: ¿com me hauré ab Tu si has de tenir conte ab les obres
mies? Per què
mateix só enujós? Per què no perdones mon peccat ý no perdones
la mia injustícia? Prest reposaré en la fossa ý si
bona obra no
CAP[ÍTOL] 8. Baldad treballa de reduir a Job a què confesse sos peccats
ý que regonega, per dos raons: la 1 per la prosperitat que reb lo
que·s convertix; la 2 per lo promete castich que dóna Déu als obstinats
ý rebel·les.
Respongué Baldad suhita ad aquell dient:
"¿Quant en fi acabaràs de parlar semblans follies ý tes paraules
dexaran de blasonar toseria? ¿Com Déu pervertiria lo juhí, ý el misericordio[sí]ssim
ý potentíssim faria malament contra justícia? Per ço que
tos fills han peccat contra Ell, ha permès rebessen lo castich que
de aquells merexia. Que si tu ab temps te converties a Ell ý feyes
oració al potentíssim ý sanctíssim ý fosses pur ý just, de amor que
té se llevaria, ý dotaria de grandíssima prosperitat ta habitació ý casa de
justícia pacificant lo teu cor; ý serà la tua primera ganància poca,
ý la última augmentarà en gran manera.
Interroga, yo
de sos pares. Nosaltres à tres dies que som ý no tenim saber de
.
les coses fetes com sien nostres dies vans com la hombra. ¿Com no
enseñaran aquells ý
conformes a les mies? ¿Creix per ventura lo junc sens bassa de aygua
ni la herba del prat augmenta sens humiditad? Mentres tendrà sa verdor
no ser tallada, ý ans de totes coses verdes és secada. Tal és lo
camí de tots los que a Déu obliden, ý la sperança del hypòcrita perix;
la confiança del qual mor per descuyt ý en lo que confia és tela de
aranya. El que estreba sobre aquella no
aquella no atura ni
les verges ý rames tendres, encara que estiguen al sol, se alcen ý creixen
sobre la tanca del ort; les soques ý reals del qual arbre spesses estan
entretexides com la peña ý estarà closa en casa de pedra; ý quant de
real serà llevada de son lloch de manera que nengú atorgarà jamay haver
vist aquella, millorarà de fet, de tal art trasplantada, ý de la nova
ixen morgons ý noves plantes. Mira que Déu no desconeix lo just
ni meys afavorix als perversos. Encara donarà plena alegria al teu rostro
ý als teus labis complit goig. Tos enemichs seran perseguits ý confusos,
ý lo ser ý estament dels injusts faltarà"
CAP[ÍTOL] 9. [Job] [declara] que és Déu justíssim ý que no y à home
just si ab Déu se acompara, ý en fi prova nengú provar-se just en lo
compte de Déu.
A les quals coses responent Job dix:
"Certament conech qu'és com dieu ý que és Déu summa justícia.
Quin home competix ab Déu en justícia? Perquè si ab Ell vol entrar
en disputa, és tal que no
rahons sues. És verament savi ý poderós en forçes. ¿A qui ha succehit
bé que contra Ell haja malparlat? Qui transporta ý pass les muntañes
sens adonar-se
ý trau de son lloch la terra de manera que los pilars de aquella tremolen.
Qui mana al sol ý no naix ý té les stel·les com ab sagell tancades. Qui
sols estén ý eguala los cels per totes parts ý passeja pomposament sobre
les altes ones del mar. Qui lo cel à ennoblit fent lo Carro. Qui fa
la Corneta ý les Cabrelles, ý qui fa les amagades stel·les del migjorn.
Qui fa obres grandíssimes ý inconprehensibles ý coses admirables sens
conte, tant, que anarà davant mi ý no
ý altra ý no
ý qui li gozarà dir: "Per què u fas?"? No deté Déu lo castich
per temor ni respecte de algú, davant del qual cauhen los valedors qui
vanament fan offertes als altres pressumint de sos poders. Quant més
cauré yo si
eletes; al qual en nenguna manera yo respondria, per just que fos, ans
davall de mon jutge me sotsmetria. Si invoque ad Aquell que
no crech cert que accepte la mia veu aprés que m'ha ab tempestat
trabucat ý m'à batut, sens causa que yo conega, ab molts flagells; ý
encara no permet que respire per tenir-me abeurat en la cuïssor de tans
danys.
Si se à tractar mon fet a força, és molt poderós; si per justícia,
qui
de peccat; si
quant just a mi sia possible, no tinch quieta ma consciència, ans tinch
desgrat de ma vida. Una sola cosa hy à en la qual va a parar tot mon
raonament: que perpètuament és Déu invariable e a sí mateix semblant,
que juntament en esta vida castiga al just ý al peccador. Ý si castigant
en la hora matava, (com diu Baldad), burlar se hia de la pena dels justs.
¿Però no veu que
enpalia ý enbabucha la autoritat dels jutges? Ý si açò no fa Déu, digues,
per amor de mi, a hon hy à altre qui u faça?
En lo demés, mos dies més llaugers han passat que
fugit, de modo que no hé gozat res de cosa alegre; han passat de bol
egualant-se ab les naus que porten vent en popa ý com la àguila que
bola tras la presa. Si alguna vegada determina oblidar ý dexar a part
lo meu plant, ý deposar lo sobrecell ý tristor, ý de refrenar-me, tinch por
a tots los treballs meus perquè sce que no
sens castich. Si doncs fos pervers (com tu penses), a quin fi patiria
semblants treballs? en l'ayre? Ý si per cas me llavare ab aygües de
neu ý ab puríssima netadad netejare les mies mans, si m'acabusés dins
la fossa, les mies robes me afearan perquè no y ha home com yo a qui
goze parlar per a què los dos junts entrem en juhí, per ço que no
entre nosaltres jutge que determinàs nostra disputa. Cesse, dons, lo
seu castich ý no
temor que sia qual vosaltres pensau.
CAP[ÍTOL] 10. [Job] detesta la present vida ý comparant los beneficis
passats ý la present persequució mostra ser Déu molt rigurós contra ell
ý descriu la mort.
La mia ànima té avorrida la vida; daré regna llarga mentres vixch a
mon parlar ý diré en la afflictió mia ý llavòs pregaré a Déu dién: "No
damnes; enseña
profit algú si rigurosament me perseguixes, ý deseges la obra de tes
mans, ý magnifiches lo consell de mos contraris? ¿Com per ventura
veus ab ulls corporals o mires les coses com los hòmens? Ý són per
cas lo[s] teus dies contats ý breus com del home per a què vulles
scodriñar la maldat mia ý inquirir lo meu peccat? A Tu prench per testimoni:
Tu sabs que no hé comès injustícia ý no y à qui de ton poder
me delliure. Les tues mans me forjaren ý fet tot quant yo só, ý has-me axí
repentinament anichilat! Considera
.
ý que
quallat com a formage? Has-me vestit de pell ý carn ý entretexit de ossos ý
nirvis, ý husares ab mi de charitat vivificant-me per ta bondat en lo ventre
de ma mare, ý ta divina ordinació à guardat la mia vida. Ý estes coses tens
en ton cor guardades, ý no
Ý si en alguna cosa hé peccat has-me ben castigat ý no has dexat
ma injustícia sens castich. Si alguna co[sa] hé fet perversament só desdichat
ý si per lo contrari no hé peccat no tinch gozar de alçar lo cap, tant
estich injuriat ý envergonyit. Per ço mira ab pietat lo meu abatiment. Voldria
que augmentàs lo meu dolor ý que com a leopart me arrebatasses promptament
ý que altra vegada me consummisses ab increïble persequutió;
aplicaras en mi noves plagues ý tiraras de la spasa del teu castich contra
mi, ý lo squadró de contínues desdiges me acometa.
Per què del ventre me has tret a llum? Oxalà morís de manera que
nengun ull me veja! Volgués Déu que no fos més que ans de nàxer fuy!
Plagués a Déu que del ventre fos portat a la fossa! Com no són pochs los
meus dies? Dexa
regió plena de tenebres ý mortifera hombre sens poder tornar; a la regió,
dich, scura com la mateixa negror ý specíssima sombra, la qual no té orde
ý quant li és dia no és més que la mateixa scuredad la comprengués" "
CAP[ÍTOL] 11. Zophar reprèn injustament a Job. Prova Déu ser misericordiós
al que·s penedix ý pinta la felicitat del just.
Al qual responent Zophar naamathita dix:
"No
bona querella. ¿Com ab ta parleria penses provar que eres just ý que
ab les tues rondalles àn de estar muts los hòmens de manera yafant-te
tu nengú goze envergonyir-te?
Has dit davant Déu que tes pràtiques ý obres són sanctes ý que tu
eres just, ý açò a ton parer. Oxalà Déu parlàs ý contra tu obrís los seus labis
ý
Déu són en dos maneres; ý sens açò sàpies que ha defferit Déu la pena que
lo teu peccat merexia. No t'ha castigat segons ta culpa. ¿Com penses
.
tu restrejant alcançar a Déu? Tu eres per a trobar ý entendre la summa
perfectió de Aquell? La qual, com yguale ab la altitud dels cels, ¿com és
possible, tu, que no alcances les coses terrenes, comprendre aquella? Ý
sia més profunda ý sellada que
de la qual és més llarga que la terra ý la amplària mayor que la mar.
¿Qui emperò impedirà o detendrà Aquell, si
que tracta diversament sos fets, de art que uns amaga ý altres trau
en pública fama? Ý com conega ser los homes no_res ý veja ser vans ý
la matexa vanitat, no
ensuperbix ý engana ý naix destituït de saber com lo fill del ase. Que si
tu ordenes la tua ànima ý allargaves les tues mans demanant misericòrdia
a Déu, ý si en tes obres havia alguna tacha llançaves aquella lluny d'elles,
ý no donaves lloch en ta família al peccat e injustícia, llavòs alçaries alegrament
la tua cara munda ý sens vici, ý restaries fortificat ý no temrries
a nengú; oblidar te hies dels enuigs ý no
corrent. Tot lo restant de la vida passaries vivint més seré que
migjorn ý si més te venia algun núvol ý scuredat de afflictió, resplenderies
com la alba clara, viuries molt confiat ý ab molt ferma sperança ý dormiries
segur com lo fosso murat. Reposaràs, en fi, que no y haurà cosa
que
restaran burlats ý faltar los ha adjutori, ý la sperança dels tals serà vaníssima
ý turment de la ànima de aquells"
CAP[ÍTOL] 12. Job mostra sa paciència ý de les coses creades prova
la potència divina, ý com perquè sien conegudes les mercès de Déu muda
los stats dels reys.
A estes coses responent Job dix:
"Certament vosaltres sou tot lo poble ý república ý sols en vosaltres
habita el saber! No meys conexença ý rahó alcançe yo que vosaltres ni
en res vos atorgue avantaje. ¿Qui emperò no entén les coses de què vosaltres
vos gloriau? Lo scarnit dels amichs reclama a Déu ý és oyt, que no
burla sinó de la innocèntia ý bondad, tió rebujat al parer del home rich
però convenient per a endreçar ý guiar los passos. Los lladres posehexen
cases riques ý los que perturben les coses de Déu viuen segurs ý els que
a Déu porten en sa mà.
Contempla, per amor de mi, los animals bruts ý cada hú de aquells
te enseñarà; vés al aucell del ayre ý declarar te ha; discorre ab la terra ý
mostrar t'ha ý fins als pexos del mar te adoctrinaran. ¿Qui ignora Déu
haver creat totes estes coses, en poder del qual està la vida de tot quant
viu ý la ànima de tots los hòmens?
¿Com no és la regla de les paraules la orella axí com lo gust dels
potages? Ha-y, com tu dius, sapiència en los vells ý la llarga experiència
porta saber, mas no té nengú ab Déu, qui té sapiència, fortalea, prudència
ý saber. Destruirà ý no y à qui u retorne. Si enpresona algú no y à
qui
la terra. Ell té potèntia ý té justícia; a Ell està subjecte error ý engan.
El que los savis lliga com la presa ý als jutjes torna dements. Qui
desfà lo poder dels reys ý posa aquells en cadenes. Qui despulla los prelats
de autoritat com a presa ý trabuca los poderosos. Qui fa muts los
verdaders ý eloqüents hòmens ý priva de juhí los ancians. Qui envergonyix
los prínceps ý debilita les forces dels valents. Qui lo amagat descobre ý de
tenebrens trau en públic, ý lo més segret ý tancat porta a llum clara. Fa
nàxer les géns ý aquelles mata; multiplica les gents ý aquelles ajuncta.
Lleva
per a què tenten a les fosques ý resten sens llum, ý fa
borrajos.
CAP[ÍTOL] 13.
Reprèn Job a sos amichs ab les paraules d'ells ý [afirma]
que als que conexen sos peccats promet Déu salvació ý als obstinats
condempna.
Veu com totes estes coses ha vist la mia vista ý oyt la mia orella ý totes
les ha enteses. No meys que vosaltres entench yo, ni us donaria avantage.
He parlat, emperò, ab Déu, qu'és summa veritat, per no tractar ab mentirosos;
ab Déu hé volgut disputar ma causa. Certament vosaltres sou forjadors
de falsies ý folls metges en vostra vesita. Nunqua que haguésseu
parlat, lo que se us atribuirà a cordura!
Oyu, vos pregue, mes raons, ý donau attenció a ma disputa. ¿Com és
necessari per deffençar a Déu parlar vosaltres injustes coses? Ý per amor
de Aquell convé dir maldad? ¿Com voleu vós engraciar ab Ell ý entrar
per Ell en contienda? ¿Com vendrà-us bé nengú si scodrinya que
ab mentira, axí com soleu ab maldad excusar les gents? ¿Per ventura
burlareu d'Ell com dels hòmens? El qual veríssimament vos punira
si per respecte algú en sols pensament vos apartàsseu de la veritat.
¿Que no us torna atònits la sua excel·lèntia ý magestad, ý no us comprèn
lo spant ý glay de Aquell? Recordar-vos devíeu que sou vosaltres semblants
a la cendra que prest perix, ý els vostres cossos semblants als de
fanch. Callau ý scoltau, que yo parlaré a mes costes qualsevol cosa que
acodixca.
Per què despedasse ma carn ab les mies dents, per què patixch
Tant[s] perills? Si
procure davant de Aquell demostrar ma vida sens culpa. Ell és ma consolació
ý salut. No admet davant sí comparexca pervers nengú.
Oïu ab attenció lo que us vull dir ý scoltau les mies paraules: Si yo
narre ma causa com passa molt certament, sce tenir justícia ý ser delliure
de treball. Ja y hagués algú que volgués examinar ma quexa ý competir
ab mi! que si calle morré en la hora.
Sols pregue que dos coses no faces en mi ý no seré llançat de ton
conspecte: Llança lluny de mi lo teu castich ý aflictió que m'aturmenta
ý no m'alteres ab ton espant. Ý llavòs acusa
defença
quantes iniquitats ý peccats tinch yo. Mostra
Per què gires de mi la tua cara ý
la fulla que lo vent speny ý remolina treballes en jafar ý desmenuçar, ý
la palla ý arista secca perseguexes. Sí, contra mi has reputat les offenses,
ý els peccats de la mia juventut me attribuexes, ý, posats los meus peus
en lo sep, guardes que per nenguna part fuja, lo qual per la carn dels
talons se encorpora en los meus peus, com no sia yo aldre que cosa podrida
ý per vellea consumida ý com roba traucada de la arna.
CAP[ÍTOL] 14. Pinta Job la misèria de la humana vida. Profeta la resurrecció.
Lo bo viu ab sperança fins tant alcance lo que spera, ý [pinta] les
penes de la mort eterna.
És lo home, nat de dona, de pochs dics de vida ý tots aquells plens
de treballs ý misèries; lo qual, axí com la flor, naix ý és prest tallad ý segat
ý passa breument com la hombra ý no té ésser algú. ¿Sobre semblant
cosa tens per bé occupar ta vista, per a citar-me en juhí ab Tu? ¿Qui
pot donar puritat de cor coinquinat? Nengú. Si los dies de aquell són
diligentment tassats ý lo nombre dels seus mesos tens en ta memòria,
al qual has determinat fi los quals no pot passar, no
puix la vida és brevissíma. Acabe los dies ab alegria com lo jornaler son
treball. Perquè al arbre encara li resta alguna sperança que aprés de
arrancat rebrote ý los tendres brotims ý generació no falte[n]; aprés ja
que la real de aquell se à envellit sobre la terra ý lo seu tronc és mort
en lo camp, tirant ý attrahent la humiditat del aygua torna de nou a llançar
rama ý produix fruits agradables, segons acostumen les plantes. Ý
el home, cosa notable, atreballat morrà ý spirarà de manera que més
no paretxca ni torne a vida. Serà semblant als rius que, faltant les aygües
.
del mar, se exuguen ý són tornats secchs; axí los hòmens, après de mort,
no retornen mentres que
de son dormir.
Ja oxalà me amagasses ý cobrisses en la fossa fins que afluxe la rigor
tua ý
lo home a la present vida aprés de ser mort? De veritat tots los
dies de ma vida speraré fins tant torne la mia renovació. Quant a Tu,
que
Tens fins al present conte ab los meus passos (
ý no differixes en altre temps lo castich de mon peccat. Com, dons, la
mia maldad tingues diligentment considerada ý guardada, ¿has per dicha
de fer aquella major? Certament la muntanya diminuex fent ruïna ý lo
cantal muda son lloch; les aygües foraden ý caven les pedres ý Tu arrambles
ab diluvis la terra ý lleves al home miserable la sperança. ¿Per què
no uses de tes forces en vencre aquell per a què vaja mudant la sua cara
ab la mort, ý el desempares, ý ignorarà si sos fills són prosperats ý no
curarà de aquells si són affligits? Tan solament sentirà congoxa mentres
portarà vestidura de carn ý tendrà angustias lo seu sperit"
CAP[ÍTOL] 15. Eliphàs reprèn a Job de la supèrbia de sa justícia ý
del saber. Pinta lo castich del obstinat, lo qual atribuix a Job.
Llavòs començà Eliphàs themanita a parlar dient:
"Per ventura convé lo que vol ser reputat per savi parlar vanitats ý
que lo vent oriental li umpla lo ventre (
ý al·legarà raons sens fonament ý paraules que no aprofiten?
Quant més que prives a Déu de saber ý quasi vedes que en les afflictions
no sia invocat. No y à per què mostrar-te en què peques puix la tua boca
matexa publica ton peccat ý has elet ý usurpat paraules enganoses. Accusa
de maldad la tua boca ý no yo. Los teus labis preferixquen contra tu
testimoni. ¿Eres tu, per ventura, nat hans que Adam ý creat primer que
la terra? ¿Eres estat secretari dels divinals segrets ý per ventura eres més
entès que tots los hòmens de manera que no
tu? Com què
entens que nosaltres ho ignorem? Ben sé que ha-y en nosaltres vell ý
ansià ý encara de maior edat que ton pare. ¿Per ventura meysprees les
consolacions nostres com aquelles que no són bastans a consolar-te, o
tens algun segret dins en ton cor? O!, quant te ha decebut ton pensament,
ý los teus ulls quan gran elatió de corage signifiquen! Què tan gran
follia és la tua que enpines lo teu sperit davant Déu ý gozes parlar en son
conspecte defenses per ta boca! ¿Com és possible y haia home pur ý el
nat de ventre de dona sia just? Si en los seus sans àngels no posà absoluta
perfectió ý si los cels en compareció sua no són sens tacha, quant més
impur serà lo home pudent ý corrumpte qui com a aygua beu ý s'enborracha
de peccats!
Dar t'é a entendre si
et contaré, lo que hòmens savis referiren ý, pres ja de sos antichs
pares ab tota veritat, felment enseñaren. Als quals sols fon acomanada
la administració del regne ý jamay fon de enemich danyada ni prevalgué
contra ells. Lo home injust tots los dies de sa vida viu oprès de dolors
(com la dona que va de part) ý lo nombre dels anys de la vida del tirà
és incert. Struendo de armes ý sons spantosos té contínuament en les sues
orelles ý quant se tracta de pau llavòs li ve com al porch la masçada ý
no té sperança de exir de treballs ý penes, ans per spillera atalaya son castich.
Va amortalat tras del menjar sabent que les sues obres li han acarreat
mala jornada. Atemorizen-lo de una part dolor ý torment ý de altra
la ballesta ý ferros, los quals lo tenen asitiat com a rey que ix en camp,
travada pelea, constipat d'esquadrons, perquè endreçà contra Déu la
sua mà ý contra el misericordiosíssim empleà ses forçes. El qual peleant
ab ell lo travarà del coll ý els scuts spessos batrà per terra per ço
que lo grex ha cubert la sua cara ý ha rugat de grux a la carn sobre les
.
illadas. Habita en les ciutats arruynades renovant aquelles, no en pròpries
cases, les quals àn de parar en muntons de pedres. No
rique[es] de aquell seran durables ni veurà acabats los edificis ni obres
per ell empreses. Jamay exirà de treballs ý penes; tribulació ý congoxa
consummirà sos descendens ý pararà en tant flac que
sa boca el mourà de lloch. Descebut per vanitat no creurà ni fiarà en
Déu quant la sua prosperitat vinga en contrària sort; morrà ans del temps
statuït ý no serà prosperada sa generació, com lo sep que llança los brots
an[s] de temps ý la olivera que bat sa flor. Perquè la descendència ý llinage
del hypòcrita serà miserable ý foch cremarà les cases plenes de presens
ý donatius. Perquè de pensament ý obra són mals, tostemps tenen noves
maldats aparallades"
CAP[ÍTOL] 16. Mogut Job per la fexugueria [ý] pesadumbre dels amichs,
contant sa desdicha ý persequutió diu que patix sens culpa.
A les quals coses Job respòs dient:
"Lo cap me dol de oyr semblans paraules. Tots sou consoladors inútils.
¿Quant tendran fi vostres paraules vanes? O quin guayn tens de
atormentar-me? Bé poria parlar yo segons vosaltres ý si estiguésseu en
lo estament que yo, aconsolar vos hia, ý ab señal del cap testificaria el
dolor que sent yo de vostra misèria; esforçar vos hia ab les paraules de
ma boca ý la mia consolació ablaniria les penes vostres. Yo emperò, si
parle, no
ha molt que Déu me ha carregat de fatigues ý tots los meus menbres has
enertit ý baldat; has llaurat ý fet solch de rues sobre
testimoni de la mia afflictió ý, perduda la forma primera, só fet desemblant
a mi en tanta manera que manifestament me reprèn de sofrir. Lo
rigor de la sua divina justícia me despedaça ý cruelment se ha ab mi, encarniça
en mi les sues dents ý forçes, ý lo meu adversari aguza los seus
ulls contra mi. Unflen contra mi la sua boca ý vergonyosament baten la
mia galta ý en mos mals contentaren son cor. Constret per totes parts
me ha entregat en poder del pervers ý per mans dels rebel·les me à chafat
ý perdut. Fuy ans dichós, mas promptament me à derrocat ý, pres del
meu bascoll, me ha jafat menut ý, en fi, me à posat per terrer de sa força
per a què les sues sagetes per totes parts me ferixquen; troceje los meus
renyons ý no cesse fins tant la fel mia scampe sobre la terra; de tal manera
me à plagat ý tant contínues ý promptes són les ferides que tot yo só
fet una sola plaga ý féu en mi contre com a valerós executant totes ses forçes
ý crueldad. Cobrí de sac la mia pell ý sarzí aquell sobre les carns per
cuyro ý lo meu cap abatí cobrint de terra. Lo meu rostro se à afès de plor
ý [les] mies pastanyes arruades de grandíssima negror ý succiedat de llàgrimes.
Ý tot açò me ha contès sens haver comès yo obra mala ny haver
malparlat per ma boca.
O terra, no calles la mia afflictió ni tingues segretes les mies capitals
maldads ý no y haja lloch en tu hon no reson[en] mos plors. Mira que
fins ara tinch que sap la veritat en lo çel ý en les altes cadires està el testimoni
de ma innocèntia. Per bé que mos amichs ab artificioses raons disputen
contra mi, no dexe yo, derramant dels meus ulls copioses llàgrimes,
de invocar lo favor de Déu; el qual certament publicarà si alguna
cosa de pacat hi à del home contra Déu ý del home prostrat ý abatut contra
son prohisme, perquè ja los meus breus anys de vida se acaben ý entre
en la darera jornada.
CAP[ÍTOL] 17. Podrint-se [Job] conta que spera ý reconta les [...]
ý mudances del món.
Ja de veritat les mies forçes són consumides, los meus dies falten com
la llum de la antorgera ý ja me spera la fossa; no
nyafadors los que ab mi tracten, ý la mia vista à descubert, mentres estos
me aturmentaven, los scarns de aquells.
Deposa, yo
portes. ¿Qui
ab Tu? No vull tractar ab estos per quant Tu has privat aquells de rahó,
ý per ço no guanyaran molta honrra en son negoci los que entre sos béns
conten los amichs; no alcançaran los fills de aquells lo que speraven perquè
.
me à donat Déu a mi per scarn ý rondalla a les gents, ý seré molt solemnizat
en lo sdevenidor. La mia vista de fatiga ý pena flaqueja ý tots los
meus menbres vacil·len semblants a la hombra; per la qual cosa los justs
restaran atònits ý lo que és sens culpa serà atormentats del hyppòcrita, però
lo sant perseverarà en sa sanctimònia ý lo just molt més augmentarà en
aquella.
Tant solament vos pregue que torneu a vostra casa; anà-vos-ne, per
charitat, puix que
acabats; lo meu sforçs ý quant yo podia confiar és destruït. Ha convertit
lo dia en nit ý la llum del matí en tenebres. Si aguarde sofrint, la sepultura
és ma casa ý en la fossa hé col·locat mon llit. Lo clot diré qu'és mon
pare ý als vèrmens [ma] mare ý ma germana. ¿A hon, donchs, a hon és
la sperança mia que vosaltres prometeu, ý qui de sos ulls veurà aquella
sent mort? La qual junt ab mi serà soterrada en la fossa ý en lo centre
del sepulchre reposarà"
CAP[ÍTOL] 18. Baldad reprèn a Job per no obeir als que bé li aconsellen
ý conta les penes dels perversos.
A estes coses Baldat suhita responent dix:
"¿Quant en fi dareu conclusió a vostres paraules? Instruïu-vos, ý aprés
parlarem ab vosaltres. Per què som jutjats semblans a les bèsties ý als
ulls vostres semblam folls? Tu, que per impaciència aturmentes
tes entranyes, ¿per ventura
en Déu ý que per ton beneplàcit à de ser la terra desolada, ý Déu, fermíssima
penya, de constant ha de ser mudable ý caure de son lloch? Cert
fins la llum ý juhí dels perversos és apagada ý morta ý no resplendeix una
sintilla del saber ý foch de nengú de aquell[s]. En la posada ý ànima de
.
aquell se ennegrirà la llum ý consell, ý la antorgera ý rahó que
apagada. Los passos ý entencions de aquell seran atallats ý son propri parer
ý consell lo destruirà perquè de sos propris peus ý voluntat à donat
en lo llaz, ý no exirà de aquell perquè al entorn de difficultosa tanca va
rodant com a perdut. Lo taló de aquell apretarà
assedegat subyugarà (el diable); lo fi del qual és incert ý tancat en
la terra, ý la parada ý llasseres té en la senda. Per totes parts lo alteraran
glays ý a onsevulla que vaja lo atormentaran ý moldran. Serà despoderat
en sa força, no alcançarà lo que vol ý als dos costats tendrà prompta sa
perdició. Devorarà la sua carn, los nirvis ý lligams del seu cuyro, ý los seus
menbres ý generatió consummirà greu ý anticipada malaltia qu'és lo maiorasgo
de la mort. Serà arrancat de sa tenda ý tot allò en què més confiava,
com són los béns ý fills; ý per son consell ý presumoció vendran
a dar en lo poder de la cosa més horrible ý spantosa. Habitarà en la casa
de
foch serà posat en aquella. Lo fonament ý cabal de aquella faltarà, ý les
rames ý guanys seran tallades. La memòria de aquell perirà en la terra
ý no alcançarà cèlebre fama en plaça. Llançaran aquell de la vida al sepulchre
ý fer l'àn fugir del món. No tendrà fill, nét, ni descendent seu
en lo seu poble, ni hereu en ses cases. Spantar se àn los esdevenidors de
aquell per la mala sort ý desdicha de aquell, ý los contemporans ý presens
se arizaran de spant. Axí que semblants aposentos ý danys té lo injust ý
pervers, ý tal és lo lloch del que a Déu no coneix"
CAP[ÍTOL] 19. Job reconta los açots ý penes sues ý que és castigat
sens peccat ý prophetiza la general resurrecció.
A estes coses responent Job dix:
"¿Fins a quant aturmentareu lo meu sperit ý dexareu de matar-me ab
vostres raons? Ja deu vegades me haveu envergonyit. ¿Com no teniu empaig
de mostrar-vos, [vos]altres els que [...]ontra mi, toçuts ý obstinats?
Que si, com vosaltres dieu, yo totalment erre, yo patiré mon error.
Que si us pensau de fer eran hazaña en contradir ý rebatre mes raons, ý
per la afflictió ý desdicha mia confirmar vostra intenció, sapiau, donchs,
que Déu per sa potència ý beneplàcit, ý no per culpa que yo en mi conega,
me afflig, ý que ab son llaz de casador me ha ceñit ý lligat.
Si done crits que
nengun dret guanye, ni y à qui
a caçador la mia senda perquè scapar de pres no puga, ý ha comprès ý occupat
les mies exides ý camins de scuredad. Ha-ma despullat de béns ý
honrra ý llançat la corona del meu cap, que són mos fills ý néts. À-ma
destruït ý cavat alrededor com l'arbre per a què pera. Ha-ma llevat tota
la sperança com a l'arbre arrancat de real. Ha ensès contra mi la
sua ira ý me à posat en lo nombre de sos enemichs. Los soldats ý exèrcit
de Aquell juntament me acometeren, ý lo camí asetiaren ý cavaren de les
contínues scaramuces que reren devés mi, ý assentaren les tendes ý camp
davant la mia fortalea e habitació. Allunyà de mi mos germans, ý los
conexents ý amichs se me offeriren com a estranys; mos parens me desempararen
e mos amichs se oblidaren de mi. Los domèstichs meus ý criades
mies me reputen per estranger ý só tengut per foraster entre ells. Quant
cride a mon servent per la mia pròpria boca ý li demane alcun servici no
respon. El meu alè offèn ý ennuja a la muller, ý als fills propris meus só
subjecte.
Ý sens açò los hòmens peccadors me meysprehen, als quals si fas
cortesia yafen ý trahen de mi scarn; tots los meus familiars ý intrínsechs
amichs me tenen per abominable ý los que yo amí me contradien. A la
pell ý carn mia estan sols apegats los meus ossos ý hé restat ab sols la pell
de les dents mies.
Haveu-vos millor ab mi! Haveu-vos millor ab mi, vosaltres amichs
meus, per ço que
perseguiu de la manera que Déu ý no us cansau del fet fins ací? Són de
tanta veritat mes paraules que ja volgués Déu restassen escrites ý en llibre
fossen continuades ý registrades, ý ab ploma de ferro fossen engravades
en plom o entretallades en pedra perquè durassen per tostemps! Sce
yo molt bé que
que vestiran aquest corrupte cos les angústies de la mort, en la mia pell
.
ý carn pròpia veuré a mon Déu ý salvador; lo qual per bé meu contemplaré
ý veuran los meus ulls, yo en persona ý no altri per mi. La qual cosa
és mon singular desigch perquè llavòs direu: "Per què
en ell fonaments de salud ý conexent que era sens culpa?" Guarda[u]-vos,
dons, del castich ý pena que heus està aparellada, perquè la
malícia causa peccat ý lo peccat adquirix ý demana castich, fa per ço que
sabreu que y à jutge"
CAP[ÍTOL] 20. [Zophar] mostra los mals ser prosperats, però
temporalment.
Llavòs Zophar naamathita començà a parlar:
" Ja los pensaments ý consideracions mies que per lo meu cap passen
me forçen a respondre per quant conec ý hoig la tua reprehensió devés
mi ser ab afronte ý vergonya mia, encara que en semblant negoci ma consciència
me aconsola per tenir sufficient saber per a satisfer-te promptament.
¿Com no sabs tu lo que de tants centenars d'anys és notori des que
Déu féu ý constituí hòmens en lo món: que
hòmens és transitòria ý de poch temps, ý que la alegria del home hypòcrita
[és] momentànea? Si per cas serà exalçat ý sublimat en honrres fins
als cels ý magnificat lo seu cap ý domini tant que toque
emperò eternalment com lo fem ý excrements del seu cos, ý los que ans
se admiraven de la sua magestad [ý] noblea diran: Què
de vol com lo somni ý desaparexerà com les vanitats ý visions de la nit.
Los ulls que ans lo veren més no
seus domestichs. Los fills de aquell seran vexats per los hòmens miserables
ý placaran aquells, ý lo furt ý rapina de aquell restituiran les riquees
furtades ý cohechades. Los vicis ý peccats segrets de la sua juventud
anaran contínuament ab ell ý acompañaran fins a la fossa, ý quant
abraçarà la maldad ý serà dolsa ý aplanible a la sua boca, cobrint aquella
com la dolçor davall la llengua ý dissimulant, conservarà aquella ý no la
llançarà de sí ans la guardarà en lo mig de son paladar. Lo pa e manteniment
de aquell en les sues entranyes serà convertit en fel ý mortal verí de
scurssó dins ell mateix. Deciparà ý consummirà los béns seus ý riquees,
.
ý trahent-les Déu ab violència del fondo de son ventrell reviffarà aquelles.
Mamarà ý juparà verí de scursons, ý matarà ad aquell la llengua de
la bívora. No gozarà dels rius ý crexents de mel ý mantega. Restituirà
los béns guanyats ab treball (ý no gozarà d'ells) com a mercaderies de recompensa
ý no posehirà ni tendrà deport en ells, perquè desféu ý diminuí
son prohisme tant que
No conexerà en son cos opulència ni tendrà convent lo seu ventre, ans
patirà malalties ý treballs. Lo seu menjar no
qual vendrà a gran pobrea ý misèria. Ý si per cas algun dia tendrà habundància
ý serà prosperat, llavòs serà més abatut ý aturmentat ý posat en
estament de home infortunat ý miserable. Si tendrà béns ý facultats para
saciar son apetit ý ventre, Déu llavors affligirà aquell ab la severitat de
son castich ý vendran los mals ý infortunis com a aygua sobre aquell ý
son menjar. Ý aquell, fugint del foch, darà [...]rases. Tirarà la
spasa ý travessarà lo cos; ý posada fins a la cruera, exirà teñida de la fel
ý sanch de aquell, ý circuiran-lo agonia ý terror de mort. La universitat
de terrors ý castichs està aparellada ý aguarda les maldats ý peccats segrets
de aquell consumir lo foch de la divinal justícia —no [...]quest
material ensès ab manjes— ý destruirà tot quant haia restat salvo en sa
casa. Los cels manifestaran lo peccat de aquell ý la terra se rebel·larà contra
ell. Lo guany ý successo de aquells, quant Déu manifestarà son castich,
passarà de un lloch en altre com les aygües corrents. Esta és la herència
que
paraules blasfhemes alcança de Aquell"
CAP[ÍTOL] 21. Reconta Job la prosperitat dels mals ý raona: si la justícia
de Déu no castiga a nengú sens culpa, dons no convé dexe nengun scelerat
sens castich; però molts scelerats viuhen dichossíssimamen, donchs
molts justs són castigats sens culpa. Pinta la repentina mort de aquells.
A estes coses responent Job dix:
" Oïu ab attentió lo que us parle ý ser me a consolació vostre silenci.
Sofriu-me ý yo parlaré, ý quant hauré parlat mofau ý burlau de mi. ¿Com
per ventura és mon parlament ab home? ¿O[xxx] no manifestaria les intencions
del meu cor? Siau ab mi ý enredrau-vos ý tapau ab la mà vostra
boca.
Per què venint-me al pensament les coses que
altere ý tot lo meu cos se bat de spant? Per què és que
viuhen ý envellixen ý trumphen en béns ý riquees? La collita de aquells
los ve dichosament com volen ý los descendents de aquells pacíficament
viuhen en presència d'ells. La casa ý la família de aquells està salva sens
temor ý no s'enbravix contra ells la divina justícia. Lo bou de aquells
engendra ý no és despoderat, la vaca de aquells parix ý no s'afolla. Engendren
infants com a cabanva ý los fills de aquells retocen de plaer.
Al sò del pandero ý llaüt ballen, ý canten alegres al sò de la viola. Passen
dichosament tota sa vida ý súbitament morint van a la fossa. Los
quals, de Déu meyspreant, diuhen: "Vés-te
no tenim al cor de saber tos preceptes per a viure. Com qui és l'Omnipotent
per a què
oració?" La felicitat dels quals no
ab sí en l'altra vida.
Lo pensament de aquells és molt contrari al meu. En lo demés, ha!,
quantes vegades l'antorja de la felicitat dels mals és apagada, tantes ve sobre
ells sa perdició justa repartint lo Señor les porcions del seu castich
per a què sien fets semblants a la palla que
broses que
fills ý castiga aquell perquè conega qu'és affligit per sos robos ý maldats.
Los ulls seus veuran la pròpria destructió ý gustarà algun tant de la
severitat de Déu omnipotent. Que negú goig ni alegria dexarà en casa
aprés de mort sent atallat lo temps breu de sa vida.
Ý com estes coses sien certissímes, ha-y per ventura qui enseñe ý
done lliçó a Déu, qui jutja ý castiga los empinats ý superbos? La hú vém
que mor ab totes ses forces molt opulent ý dijós, les carns del qual són
com la llet grasses ý los ossos de aquell són plens de moll; l'altre mor ab
enuig ý ira, lo qual may menjant se veu alegre. Emperò los dos egualment
moren ý los cuchs cobren aquells.
Mirau, donchs, que no ignore yo vostres pensaments ni les maldats
que armau per a acometre
del que
¿Com no interrogau los passatgers ý caminants de aquesta present vida
ý no jutjau aquells per los señals exteriors de aquells? Certament los perversos
són guardats de mal en lo dia de la adversitat ý en lo dia que sta
irat Déu contra les gents. ¿Qui podrà dir ad aquell en la cara les maldats
ý traïcions sues? Qui podrà dar la daga dels mals que ha fet? Si és aquell
soterrat, en lo camp [són] los fruits, ý no li fan empaig les gleves del barranch;
la fi del qual fan tots los hòmens segons que altres infinits feren
ans d'ell. ¿Com donchs me aconsolau ab paraules vanes ý en vostres respostes
usau maldat?"
CAP[ÍTOL] 22. Eliphaz se sforça altra vegada a provar ser affligit Job
per sos peccats. Recita les paraules dels infels ý atribuix-les injustament
a Job.
Responent a estes coses Eliphàs themanita dix:
"¿Com per ventura dóna algun favor a Déu lo home pacient ý entès
que los savis a sí matexos aprofiten? ¿Com per ventura ve-li bé a Déu
que sies just, o algun guany si vius santament? ¿Per ventura per guardar-se
de tu ý de tes males obres te castiga ý té ab tu assignació? ¿Com per
ventura no és ans lo castich per ta gran iniquitat ý per los peccats infinits
teus? Per ço que prengueres peñora de ton proïsme sens justícia ý llevares
vestits als despullats. Al allassat no donares encara una taça de aygua ý
al pobre negares la almoyna. Lo tyrà ý poderós tenia lloch en ta terra
ý el que manava per autoritat ý era respectat gozava en aquella. Les viudes
haviaves desaconsolades ý los braons ý béns dels pobres eren dissipats en
ton conspecte. Per ço te han ceñit per totes parts llaços ý spant súbitament
te ha perturbat. ¿O no veus lo temporal de les congoxes ý lo diluvi ý
multitut dels mals en què estàs? ¿Com no sta Déu en lo alt cel? Mira
polo de les steles quant altes stan. Diràs encara: "Què
¿Com, per tanta distància com hi ia d'Ell a nosaltres jutjaria?" ¿Diràs
per ventura que
del cel? ¿Per ventura no has considerat lo exemple que
del castich que reberen los hòmens superbos ý de poch [...]los quals
periren ans de temps, podent dilatar sa vida, ý la fortalea d'ells perí en
les aygües del diluvi? Los quals deyen a Déu: "Dexa
totpoderós, què
béns ý riquees. ¿Ý diràs tu que no eres tal com ells? Als quals quant los
veu lo just se alegra ý lo qu'és sant se burla d'ells. ¿No fon tallada nostra
descendència ý los que d'estos restaren consummí lo foch?
Per lo qual prepara
Aquell ý tot te serà pròsper. Reb la lley manada per sa bocha ý assenta
los preseptes de Aquell en ton cor. Si
alcançaràs la prosperitat que tenies ý llançaràs lluny de tu
Posarà Déu fortalea en ta terra ý camp, ý riells de or puríssim de la
Illa Spañola com a cantals; ý lo thresor grandíssim excessiu del or
tallarà ý esmayarà a tos enemichs, ý lo argent serà puríssim. Llavòs te deportaràs
en lo omnipotent Déu, ý lloaràs Aquell alçant les mans, ý aplacaràs
Aquell pregant; ý oyr te ha ý cumpliràs tes promeses alcançant lo que
volies. Qualsevol cosa que determinaràs serà ferma ý aprovada ý tes obres
seran resplandents (afavorides). Llavòs diràs: "Los empinats ý superbos
són castigats ý als humils sol guardar Déu". Salvarà la re[li]gió del just ý
.
seràs salvat per la perfectió ý rectitut de tes obres"
CAP[ÍTOL] 23. Atorga Job que tem la potència ý sentència del jutge
ý qu'és affligit sens culpa.
Job responent a estes coses dix:
" Encara fins al present són tristes mes paraules ý la mia desdicha és
major que mos gemechs. Ja volgués Déu tingués yo ab Ell negoci, ý trobàs
Aquell ý presentar-me ja en son conspecte ý cadira! Faria aparellament
de ma causa ý de proves instruiria la mia boca. Sabria lo que Aquell me
ha de respondre ý entendria lo que
ab mi lo negoci ý causa mia ab potèntia? No, qu'és justíssim, ans Ell a mi
me animarà ý darà forces. Llavòs lo virtuós ý abonat alterquejarà ab Ell
ý en fi hauré a mi de poder de mon jutge.
Però si vaig avant jamay pareix, ý si atràs no
devés tremuntana a la part squerra a hon tots temps obra no
migjorn, amaga
manera que yo sent de mi experiència ý examen, ixch tan apurat com lo
or. Lo meu peu à guardat lo seu pas, ý yo hé mirat diligentment lo seu
camí ý no m'é apartat de aquell. No apartí de mon viure los manaments
de sa boca ý les paraules sues posí tancades en mon cor; ý com sia pertuament
semblant a ssi mateix ý potentíssim ¿qui li demanarà conte?
Fa allò que vol sa voluntat ý quant à perficionat ý effectuat tot lo que
tenia determinat de mon ésser ý vida, ha fet lo que ja altre temps moltes
vegades effectuà. Ý per ço que era potentíssim temia yo la sua cara. Considerant
estes coses, qu'és lo poder ý magestat de Aquell, temia ad Aquell,
ý lo cor meu ha ablanit Déu ab diverses afflictions ý el Totpoderós me
ha trastornat. No hé perit sens aflicció ý súbita persequutió ni ha mitigat
la afflictió mia.
CAP[ÍTOL] 24. Affirma la divina providència ý pinta Job peccats dels
mals hòm[ens] ý la desdicha d'ells.
¿Com, segons vosaltres, Déu omnipotent conex les coses inferiors ý subjectes
a temps, si los que més lo conexen no veuhen tinga conte ab lo
temps? Troben-se mals hòmens que lleven les fites, qui furten ganado ý li
donen pastura, qui llànçan a bastonades lo ase dels pobils, qui prenen per
seguretat ý peñora lo bou de la viuda, qui perseguexen los pobres per les
carreres, de manera que han de viure en amagatalls tots quants són indefesos
ý necessitats. Veu-los com a feréstechs àsens ý bèsties feres que ixen
en lo desert a fer son offici, attalayant ý cercant la casa ý robo, los quals
viuhen de furts ý rapines ý sustenten sos fills. En lo camp ceguen lo
govern ý sustentació del pobre, ý en la viñya ý seller que no
Los perversos ý mals fan que
ý estiga nu sens roba al temps del fret, ý que
per les muntañyes en la pluja ý no tenint altre socorro hajen de retraure
en cavernes ý coves. Roben al orfe lo que aprés de la persequutió
li restava, ý prenen fent sobres en peñora la roba dels pobres, ý forcen-lo
a què vaja nu, sens vestidura, ý destruyts ý fets miserables han de spigolar
per a viure. En les almàçeres de aquells los pobres trauhen lo
oli ý en los trulls de aquells calciguen la verema, ý no
set de aygua. Los ciutadans ý [los] que habiten en les viles donen
crits ý lo cor dels afligits crida.
Les quals coses lleges ý dañoses jamay les donà Déu ni offerí als hòmens,
mas estos tals són fets inobedients contra la lley ý contra Déu ý
ni conexen los manaments de Aquell ni en les sendes dels seus preceptes
reposen. De gran matí lo matador se lleva ý mata al indefès ý pobre, ý
en la nit fa lo que el lladre. Los ulls del adúlter aguayten la vesprada ý diu
entre sí: "No
foraden les cases en la nit, que de dia señalaren, ý fugen totalment de la
llum. A tots estos és tan enujosa la alba ý claror del matí com les tenebres
espesses de la mort. Si algú coneix aquells llavòs se alteren mortalment.
Cada hú de aquells se retrau ý amaga per llochs humids ý en les parts que
habiten; son mal [...]n la terra ý no travessen ni giren per camí real; ý
així com la terra calenta ý lo ardor del sol regalen la neu ý aygües gelades,
així la fossa consumix als semblants peccadors. Lo piadós amich de semblant
home se oblida; reposa allí sens pena fet dols manteniment als
vèrmens ý ninguna memoria de aquell resta, ý la maldad ý peccat de
aquell és rompuda com lo arbre que
a la muller stèril afflig perquè no pària ý no féu bé nengú a la dona
viuda; ý encara més, que fins als poderosos ý richs trabuca ab ses grans
forçes, però magnificat per aquells no té segura la vida ans està ab contino
recel; ý si per cas algú lo assegura affavorint-lo en sa casa ý servint-se
d'ell per guardar-lo ý tenir-lo secur, los ulls de aquell estan desvellats
captant lloch per a dañar-lo, ý quant per breu temps són estats affavorits
ý posats en honrra dexen a qui la
pobrea, ý, axí com los altres hòmens, són calcigats ý abatuts ý tallats com
la cap de les spigues.
Qui
Qui contradirà ý confutarà mes rahons?"
CAP[ÍTOL] 25. Baldat prova nengú ser pur en lo conspecte de Déu ý
mostra la afflicció dels mals.
A estes coses responent Baldat suhita dix:
" La señoria ý maiestad gran que habita en Déu fa que la celestial
monarchia sia quieta ý pacífica, servant cada cosa son offici. ¿Com los seus
cortesans són numerables? Ý a qual d'ells no
què dret ni puritat se pot attribuir lo home haja acomparat a Déu? Ý com
seria pur lo nat de dona? Ell fa que no y à claror fins a la lluna ni té,
aquella, llum acomparada ab Ell; les esteles no són pures al seu conspecte;
quant meys lo home incensat lo qual no és més que podriguer ý el
home plebeu que no és més que verme!"
CAP[ÍTOL] 26. Job burla·s de Baldad.
Responent a estes coses Job digué:
" A qui dónes favor en tes raons? Per ventura al que no té forces? A
qui guardes ab ta vanitat? Per ventura a qui no té poder? A qui dónes
consell? Per ventura al qu'és dement? Aquell enseñes que habunda de
saber? A qui
t'à incitat en tal sentència? Qui t'à enseñat o aconsellat semblant[s]
coses?
És tan manifesta la divina providència que s'estén fins a les coses
inanimades. Los metalls a ses mercès creà Déu davall les aygües profundes
ý en los llochs conju[n]ts ad aquelles. Nu ý manifest és a Déu lo
centre ý abysme ý tomba de la terra, ý la perdició, lloch a hon totes les coses
que vénen ý cauhen moren, és a Déu manifest. Qui estengué la part de
tramontana sobre buyt ý assentà la terra sobre va. Qui constreyn les
aygües en sos núvols ý no
Qui constreny ý deté tot l'ayre ý vapor en la mèdia regió ý espay del cel,
sobre el qual, congelant los vapors per la fredor de la regió, estén ý crea
seu núvol. Constituí terme a les aygües mentres lo món dure. Les bases
del cel tremolen ý se alteren a la reprehensió de Aquell. La sua potència
partix la mar, ý lo seu saber refrena la furor de aquella. Lo seu sperit ý
voluntat féu los cels gentils e il·lustres, ý la mà de aquell formà (el camí
que
demés figures celestials.
Ý totes estes coses tan solament són una mini_partícula de les sues
maravelloses obres. Ý que no_nada ý misèria és lo que altres conten d'esta
matèria! ¿Ý qui alcansaria la grandeza del seu poder?"
CAP[ÍTOL] 27. Job defensa sa causa ý bra[xxx] o reprèn a Déu contra
la persequució dels mals ý les desdiges. Malediccions.
Prosseguint més llargament la sua pràtica Job dix:
"Per Déu vivent, qui sens culpa que yo sàpia me afflig, ý per lo Potentíssim,
qui m'à llançat en tristor, que nunqua, mentres tendré halè ý respiraré
pel nas meu, los meus labis parlaran maldad ni la mia llengua ordenarà
engan! No mane Déu que aprove ý done per bona vostra opinió. Mentres
viuré defensaré ma innocència ý perfectió, emperò yo guardaré ma justícia
ý dret ý no desampararé aquella ni jamay consentiré que mon cor diga aldre.
Qui
ser tengut per injust. Què sperança se ha de tenir del hippòcrita quant Déu
arebatarà la ànima de aquell encara que haja adquirit grans béns ý vida
dichosa? ¿Com oyrà Déu la veu de aquell quant los perills lo pendran?
¿Com recreat serà en lo omnipotent Déu ý reclamarà Aquell per tostemps?
Enseñar vos hé, si Déu me ajuda, ý no callaré que tals sien les coses
que obra Déu cascun dia. Sent tots vosaltres exercitats en les contemplacions
divines ý sciències theològiches, per què teniu tan falses opinions?
Esta és la semblant paga que alcança lo home scelerat ý pervers de Déu
ý tal és la herència que hereta lo cruel ý rebel·le del Omnipotent: Si los
fills de aquell són multiplicats, morran a tall de spasa ý los descendents
de aquell periran de fam. Los que scaparan seran soterrats vius o morran
de greu malaltia; les viudes de aquells no ploraran. Si lo pervers ý peccador
amuntone argent com a terra ý adquirixca béns ý roba com a fanch,
él en veritat o treballarà ý guanyarà però lo just se
sens culpa distribuirà son argent ý moneda. Enriquirà sa casa duradera
tant com la de la arna, ý farà aquella tan ferma com lo guardià de l'orta
la barraca. Morrà rich ý no alcançarà lo seu cos terra. Obrirà los ulls
estant en la passió ý nengú tendrà prop de sí. Vendran sobr'ell spants
com aygua ý segretament lo arrebatarà lo temporal de la mort en la nit;
arrebataran aquell com a tempestat que ve de llevant per a què se
ý de son lloch trabucarà aquell. Descarregarà Déu sobr'ell habundància
de mals los quals se sforçarà ab gran diligència de vencre. Lo qual en ser
mort toquen palmes ý los del mateix lloch giulen ý jufen de plaer.
CAP[ÍTOL] 28.
Sent totes les coses vestigables, sola la sapiència de Déu
ser incomprensible.
Lo argent té ses venes ý lo or la mina, lloch a hon se plega. Lo ferro se
trau de la terra, ý de les pedres fuses ix asser. Fa Déu ý dóna ésser a les
coses que no eren ý a totes les coses creades ý finides dóna son temps ý
llímit, fent que no sia lo que ans era, ý ab lo seu saber penetra la pedra
dins la scuredad ý mortal hombra amagada —qu'és la materia informe de
hon les coses tenen principi—.
Habunda lo riu en alguna part habitable ý cultivada qui ab la sua
venguda ý crexent torna la terra inhabitable. Més avant veus los rius que
ans no
manera que no cobren lo peu. Ha-y terra qu'és fèrtil en forments, la qual
si més fondo la caven és secca ý estèril. Ha-y lloch del qual les pedres són
safirs ý té fertilitat en produir or. Ha-y senda que per ella jamay passà
aucell ni la veu ull de milà; no la calcigaren bèsties feres ni leopart passà
per ella. Esmenuça Déu la pedra mica ý trastorna del tot les muntañyes.
Quant vol trau de les peñes tallades rius, ý arambla ý destruix tot lo bé
que aquella regió tenia; aprés refrena les vertents que tenen los rius, ý
lo que ans era ayguamoll ý marjal descobre ý torne sech de modo que tots
veuhen lo que hans cobrien les aygües.
A hon dons se à de cercar la sapiència ý felicitat del just? A hon
és lo lloch ý assento del entendre? No alcança home nengú lo valor de
aquella ý com sia eterna no
diu: No la tinch yo. La mar publica que no la té ella. No
per thresors de or ni
a ella lo or puríssim de la Nova Españya ni el carboncle presiós estimaran
el saphir; no ygualarà lo valor del or lo preu de aquella, o cristall,
.
ý ni per vexell de puríssim or se camviarà; no
precioses en comparacíó del valor de aquella; en no_res serà estimat lo coral
ý nàcheres. La sapiència ý felicitat del just vens ý avantaja també a
les perles ý pedres precioses; no ygualarà en valor ab ella lo stopassi de
la meridional Índia; no serà reputat per egual lo or finíssim ý purgatíssim.
De hon dons vendrà la sapiència o a hon està la habitació del profundo
entendre? Està aquella tancada ý amagada als ulls de tots los mortals,
ý tapiada ý estojada que no la sab ni pot descubrir aucell del ayre
—àngels—. En la perdició ý mort humana causada per lo peccat de Adam
se mostra vestigi ý señal de aquella. Déu mostra lo lloch de aquella ý
com a autor ý qui sol la comprèn sab a hon habita; Ell sols de lluny
descobre les extremitats de la terra ý veu ý coneix tot quant hi à davall lo
cel de manera que refrena ý proporciona lo vent ý reté les aygües en pes
ý mesura; qui donà lley ý termini a les aygües de la pluja que cayguen ab
orde ý consert; féu per l'ayre camí al llam ý als trons: Llavòs ý ia al precipi
del món conegué aquella ý volgué restàs scrita en les coses creades ý
dispongué aquella per a què fos perpètua, ý obrà totes les coses ab aquella.
Al temps que feya estes coses mostrava dar avís al home dient: "Entén
ý mira que
ý maldat és lo profundo entendre ý la sua divina voluntad""
CAP[ÍTOL] 29. Job reconta la felicitat de la sua vida passada ý les sues
obres pies, reprenent tàcitament sos amichs que deyen que bé li estava
el castich.
Allargant més son rahonament Job dix:
" O si volgués Déu que mes coses estiguessen en lo estament que ans,
quant Déu me guardava, quant la sua llum ý favor resplandia en ma persona,
per la llum ý gràcia del qual vencia les tribulacions ý penes de mon
viure! Fos qual en lo temps de la primera juventut mia, quant per sa voluntad
ý amor habitava ab mi ý m'afavoria per sa bondad ý gràcia,
quant lo Omnipotent encara fos ab mi ý mos servidors me acompañaven,
ý quant los meus peus llavava ab mantega ý tenia prosperitat de totes
coses, ý la peña manava en ma casa rius de oli; quant per la vila passejant
exia a la vesprada al portal, ý posava la mia cadira en la plaça ý en
devisar-me los jóvens se amagaven, ý los proms llevant-se estaven de
peus, aguardant-me; los magnats ý prínceps del poble callaven ý posaven
la mà sobre la sua boca; los principals no gosaven parlar davant mi, ans
de la reverència que
que la orella que oya les mies obres me publicava benaventurat ý lo ull del
que
pobre que cridava ý al orphe que era sens reparo; lo que si no per mi
fóra mort me llo[a]va, ý alegrava lo cor de la viuda subvenint a la sua
necessitat. Lo meu vestit era justícia ý la observació de la lley de Déu
era [ma] capa ý corona. Fuy ull al home cego ý en lloch de peus al coxo.
Fuy pare dels pobres ý els plets curials que no entenia treballava saber
qual part era justa. Al injust ý mal home chafí les dents, ý de la boca de
aquell forsívolament arranquí la presa.
Pensava, donchs, confiat de la rectitut de ma vida, que morria sens
pena en ma pròpia casa, ý que havia de viure llarga vida com lo phènix.
Fon plantada la mia real en loch de aygües ý en los fruyts meus se detingué
el ros. Fuy prosperat ý habundant en les coses necessàries a la vida humana
(ý les mies rames fructificaren fetes dichoses) ý mos fills ben afortunats.
La mia honrra ý glòria fon renovada ý la mia potència en mon
poder era major de cada dia. Los que
paraules, ý callant aprovaven mon consell, ý quant acabava mon rahonament
no reiteraven affegint a mes paraules, mas corria de hú en altre
lo que yo havia dit. Disijaven-me com la pluja en temps de seccà, ý boca
uberta rebien l'aygua tardana qu'és profitosa al granat ý maturitat dels
fruyts: ab egual amor ý desig corrien ab mos consells ý rebien aquells. Si
per cas alguna vegada burlava entr'ells creyen que parlava de veres, ý en
totes coses treballaven de obeir-me ý acatar la autoritat ý persona mia. Mudava
a les pràtiques ý costums de aquells ab gravitat ý decoro, ý tenia
lo loch principal, ý era cap entr'ells, ý estava entre aquells com a rey entre
soldats ý hòmens de sa guarda ý com a consolador de trists.
CAP[ÍTOL] 30. Ab quant meyspreu de les gents ý ab quanta persequutió
per Déu sia [Job] tractat ý com la fossa és la universal posada.
Al present, emperò, burlen los menors de mi los pares dels quals tinguera
yo per companyos dels mostius del meu bestiar, lo servici dels quals,
empleat en mi, poch o no_res me aprofitara sent hòmens sens vigor alguna
ý desaprofitats; ý los quals perduts per falta de béns ý per fam se allunyaren
en deserts ý en parts rostides ý que de dies ha estaven constrets
en suma pobrea, ý plegaven per a menjar malves entre les mates, ý la soca
ý real dels ginebres era lo pa que menjaven ý
estats foragitats de la ciutat cridant ý avolotant-se los hòmens contra
ells cridant "Al lladre!" per a què passassen la vida en llochs espantosos
de barrancades ý en les grutes de la terra ý ubertures de peñascos, per a
què bramassen entre les mates com a feréstechs àsens ý
del fret ý temporal davall algun lloch spinós de carts ý romagueres.
Eren en fi hominicaques abatuts ý sens honrra, los quals no merexien
calcigar la terra: ad aquells só yo cançó ý cobla, ad aquells só fet rondalla
ý cuento, a mi
de d[xxx]r-me scopinades perquè [...]s que de [...]/>
ý axi[xxx]ant la reverència [...]t van a la descarada fent
temor ý angoxa contra mi. Los jóvens me acometen per la part dreta donant-me
spentes; fan-me resvalar los peus; tenen trillat lo camí fornit
de les contínues persequucions ý danys per a maltractar-me. Mes intencions
ý treballs àn destruït ý mouhen a perseguir-me, a mi que ja no
puch més sostenir, necessitat de adjutori. Arremeten com a furiosa venguda
de riu que romp les vores fent soli[xxx]en la sua ribera, ý ab la contínua
[...]e atropellen. Les alteracions ý [s]pants fent força ý topant
perseguixen la mia noble ý humaníssima ànima com a impetuós
vent ý la mia vida desfà
la mia ànima ý dies de affliccions ý penes se han apoderat de mi.
Dolor vehement de nit me barrina els ossos ý no cessen los vèrmens que
de mi ixen. La mia vestidura per la força ý cuantitat dels danys, los quals
com a cabès o collar de daja ciñen, e inficionada de postema la cara
[...] llançat en lo fanch, que [...] sia aldre que terra ý cendra.
Quant recorrech a Tu, Déu, no
de mi no
del teu poder ý mà me perseguixes com a cosa avorrida. Has-me magnificat
ý alçat sobre el vent, ý promptament me has derrocat en béns ý vida. Sce
molt bé que ja no
sagrada a tots los que en aquest món viuhen. Les pregàries no podran
llavòs m[xxx]n la mà [xxx]ls morts per [...]
es [...]eren [...]t. Qualsevol dany ý pèrdua patixca si
no plorí los dissipats ý affligits, ý si la mia ànima no se à sentit ý llastimat
per la adversitat ý misèria dels altres. Quant sperava que
llavòs me ha sobrevengut dany; aguardava la llum ý descans ý ha
tenebra ý treball. Lo interior ý entranyes mies se són abrasades ý no
han tengut repòs ý han-se avansat los dies mals contra mi. La mia cara
s'és denegrida ý yo
ý circuït de gent la cuysor del mal me forçava dar crits ab llàgrimes.
Fuy convertit en naturalea de drach ý fet compañyo a l'avestruçs (tenint
tots temps la veu plorosa ý estant desaconsolat ý sol). La pell mia s'és
ennegrida ý los meus ossos se són cremats contra natura per falta de humor.
Lo meu llaüd ý alegria s'és convertida en plor ý lo meu rabeu ý
descans en veu plorosa.
CAP[ÍTOL] 31. Job reconta la indemnitat de sa vida ý puritat. Demana
li sia donat historiador que scriga la sua causa perpètua, ý acaba son
rahonament.
Fe[xxx] císsima lle[xxx] en la carn ý s[xxx] que
ni [...]ensament [...]que béns ý utilitat
don[xxx]estial lloch a semblans corruptors de vèrgens ý que tal
herència els té Déu omnipotent estojada dels alts cels ¿Com no li està
al mal home aparellada la perdició ý afflictió dels que cometen maldad?
¿Com no veu Ell los meus camins ý conta tots los meus passos? Si per cas
he trampejat ý lo meu peu corregué a fer engan, posse
de justícia ý examine ý conega Déu ma innocència. Si los meus passos
han torsut del camí ý lo meu cor à cobejat lo que
apega a les mies mans que fos estrany, sembre yo ý altri menge ý los meus
sien totalment destruïts. Si lo meu cor se apassionà per muller de altri
ý si davant la porta de mon vehí fiu voltes asejant aquella, sia
ma muller ý vinga en poder de altres. És aquest peccat gravíssim, peccat
ab pena capital castigador, perquè
fins a matar-me cremaria ý tot lo meu bé ý prosperitat arrancaria de rael.
Si rebrogí la declaració feta pledejant contra mi mon servent o criada,
què faria quant Déu me prengués residència ý què li respondria havent-me
de castigar? ¿Com no és lo mateix el que
el que formà ad aquell ý
res del que volia ý si passí la viuda ab paraules ý no
hora, ý si sol mengí ma ració sens menjar de aquella l'orphe, —per
ço que ja de minyó me crià a misericòrdia ý compasió del pobil com a
mare ý en ser nat prenguí aquella per mestre de la vida—; si víu perir
nengú per falta de vestiment ý que faltava lo vestir al pobre; si no
regraciaren los seus genolls ý costat ý no se escalfà ab la llana dels meus
corderos; si amenassí al orphe, podent-ó fer sens castich meu per lo socorro
ý poder que tenia en públich, la spatla em salte del muscle ý lo
meu bras se me trenque per la cañella: tinguí present lo temor del castich
que havia de fer Déu, lo qual per sa aran magestat no podia fugir.
Si col·loquí ma sperança en or ý si al riell de or tinguí per ma confiança;
si augmentaven-se les mies riquees ý per la mia indústria adquiris
grandíssim thesor, me só alegrat? Si may adorí la llum del sol ni la
lluna movent-se clara si secretament lo cor meu me decebé ý en señal
de secreta ydolatria ý reverència portí la mia mà a la boca, per ço que
tal peccat és jutjat a pena capital, a Déu altíssim negaria? Si rebí plaer
de la desdicha de mon enemich ý
si encara consentí que peccàs mon paladar malaint aquell la mia llengua.
Si mos servents ý domèstichs no murmuraren de mi ý digueren: "Ja
volgués Déu que
aquest" —per lo treball que passaren en lo servici dels peregrins ý pobres:
jamay lo hoste ý [...]ormí a la serena; la mia [...]lb />
avinentea hon era ý [...]el caminant ý tinguí los porters de aquella
patents al peregrí—. Si amaguí mon peccat com los altres hòmens per
[...]ia maldat fos segreta dins mi. Si m'espantí de gran multitud
ý avalot ý lo meyspreu dels parents ý familiars me féu spant per a què
.
callàs injuriat ý no ixqués de casa.
Ja tingués qui
tot lo que seria provehit ý de [...]er a defensió de ma justícia ý lo
meu contrari assente les mies maldats en llibre, lo qual si no
sobre
aquell com voldr[xxx] ma causa ab gran acatament ý reverència, ý tractaré
aquell com al príncep o persona del rey. Si demana justícia contra
mi la terra per no haver pagat aquella o tenir-la tyrànicament usurpada ý
juntament que ya los solchs del meu camp per [...]aver pagat
lo llaurar ý messió [...]ornalers. Si hauré menjat dels fruyts de aquella
no pagant de mon argent als conrreadors ý jornalers que ý treballaven [...]lb />
Si hé mort ý fatigat los [...]reballadors per demasia de
[...]cullga per forment abrujos ý per ordi cogula"
CAP[ÍTOL] 32. Elihú reprèn a tots de imprudents. Enseña la prudència
no venir per edad mas ser de Déu.
Cessaren en fi estos tres hòmens importants de respondre a Job perquè
recontava just. Enujà
de Ram, reprenent a Job perquè
a Déu ý barallà als tres amichs de aquell perquè, sens rahons fermes ý convenients
condempnassen a Job de impietat. Per ço que Elihú escoltà a Job
tot son rahonament fins a la fi ý també perquè estos tres amichs eren
majors de edat, vént ja Elihú que nengú dels tres tenia paraula que respondré
ennujà
" Com sia yo menor [...] vosaltres per lo contra ja vells tenguí
[...] temor en presència vostra [...]nunciar mon parer; doní
a en[xxx]ve era justa cosa parlassen [xxx]s
atntichs disentissen ý [xxx]ència. Emperò moltes ve[xxx]
er la edat mos és [...] lo Sperit de l'Omnipotent
nos enseña a nosaltres, menors de edat ý vils hòmens, ý de ací
segueix que los magnats no saben ni los vells entenen ý declaren veritat.
Per ço hé dit: "Oyu-me ý declararé yo allò que entench. Ja veu que
he aguardat vostre parlament ý só estat ab les orelles altes ý attent mentres
que haveu dispost ý aparellat lo que volíeu dir ý treballàveu de mostrar
vostre saber; ý scoltant-vos hé vist que nengú ha descebut a Job
ni tanpoch respon a les sues raons. Ni y à perquè digau: "Trobat havem
la veritat ý alcançat sapiència", ço és, Déu ha derrocat ý destruït a Job,
no home.
No ha encarat Job contra mi la vigor de [...]araules [...]lb />
la [...]i tampoch li respondré ab vostres paraules. Quallaren-se
d'espant ý no respongueren cosa ý perderen la paraula [...]
poguessen parlar gelaren [...]espongueren. Per la qual cosa
[...]er la part que
de [...] [xxx]rit ý voluntat mia me incita [...]ventre meu
sclataria com los odres nous que no tenen ubert per hon spire el vi.
Parlaré finalment per descans de ma voluntat ý recreació de mon sperit,
ý obrint los meus labis respondré ý no tendré respecte a persona nenguna
ni llagotejaré ab títols aplazibles ý honrrosos a algú, perquè [si] començàs
a contar place-vos ý parlàs per contentar, tem que
no
CAP[ÍTOL] 33. [Elibú] mostra en què Job ha peccat, ý no qüestionejar
ab Déu ni ser curiós en la inquisició de ses obres.
Per tant, Job, hou, yo
Mira, per amor de mi, que hé ubert la mia boca ý la mia llengua parla ja
en mon paladar. Les mies paraules exiran de cor sancer ý verdader, ý verdadera
sciència pronunciaran los meus labis, perquè a mi lo Sperit Sanct
me ha format ý lo Sperit del Omnipotent me ha animat. Si pots, dispon
tes defenses ý entra ab mi en camp, encarada bé la spasa, ý presenta
essent constant en mon conspecte. Mira que davant Déu só
ygual ab tu ý format també de fanch. Mira que nengun spant te alterarà
de ma persona ý per més que
Has dit certament, oyn-te yo ý entenent molt bé lo que parlaves:
"Net estich ý sens maldad. Sens culpa estich ý sens peccat. Veu que Déu
ab aiaque ý falsa occasió me castiga ý m'à declarat per enemich seu ý ha
posat mos peus en lo cep guardant tots los llochs per hon podia fugir". En
la qual cosa parles malament ý injusta, ý mostrar t'é clarament que Déu
és molt major que l'home abjecte. Per què qüestioneges contra Aquell?
Lo qual no revel·la ni [...]onar raó de ses coses (les quals [...]/>
profit nostre iatsia que no u entengam). Certament Déu parla de una
matexa manera ab lo home ý a vegades de dos, si no és entès.
Quant reposen ab visions nocturnes al temps que
subjugats los hòmens mentres dormen en lo lit, llavòs alcança la orella,
inspira ý revel·la lo castich de aquells, lo qual tenia segret ý sellat com
a sentència, ý fa açò per llevar del home lo mal fet ý manifestar al hom
sa vanitat. D'esta manera guarda de la corrupció lo cos de aquell ý
la vida de aquell que no traverse per lo cap de les spases.
Castiga segonament Déu lo home ab pena ý turment sobre
ý tots quants ossos té disseca per malaltia, ý la vida de aquell avorrix lo
pa ý la voluntad lo menjar que ans li fon saborós per a què torne flac
ý no sia vist, ý li
a la mort la sua ànima ý la vida d'aquell en mans dels fossers (que són les
.
malalties que porten lo home a la fossa). Si llavòs assistix ad aquell
algun bon àngel que reconte hú de mil beneficis ý que inspire ý declare
al home lo que li convé ý toca a son càrrech, en tal cas Déu se apiada
de aquell ý diu al àngel: "Salva ý delliura
descubert en ell causa per a perdonar ý afavorir-lo." Reverdix la carn de
aquell ab més vigor que hans en sa puerícia tenia, ý torna altra vegada lo
temps de sa juventud. Fon a Déu placable en ses demandes, qui afavorirà
aquell mostrant la sua alegra cara ý tornarà aquell en sa primera
justícia ý bondad. Farà que Déu se apiade ý aguarde la conversió del home
confessant sa culpa, dient: "Hay que hé peccat í
de la veritat ý justícia ý no hé patit tant quant merexia; emperò ha delliurat
la mia vida que no vingués a caure en lo clot de corrupció ý la mia
ànima à fet que alcansàs vida ý llum."
Mira que estes coses dos o tres vegades fa Déu ab lo home per retraure
ý estalviar la sua ànima de corrupció, per a què resplendixca de
llum de vida. Sta attent, Job, ý ou-me, calla ý yo parlaré o, si tens paraules,
respon-me. Parla, que cert desigí ta justificació ý que mostres com
eres just; sinó, per lo contrari, scolta
sapiència"
CAP[ÍTOL] 34. [Elihú] prova Déu no ser injut juge per ser universal
jutge ý poderós creador de totes coses, ý mostra Job ser justament affligit
per Déu, la mutació dels regnes ser obra de Déu, ý a mal poble dóna
Déu mal governador.
Rahonant més llarch Elihú dix:
" Oïu, o savis e insignes hòmens mon rabonament, ý los que són doctes
donen-me orella, perquè axí com lo paladar ý gust jutja los menjars,
és la orella jutge ý examina les paraules; ý ordenem nostra disputa
ab discreció ý determinem entre nosaltres qual cosa és bona.
Job diu per sa part: "Yo só just ý Déu me tracta injustament. ¿Com
per ventura hé mentit o só decebut en la defensió de mon dret? Havent
me trave ffort de dolor ab sageta sens culpa alguna mia." ¿Quin home y
à ygual ab Job que bega los escarnis ý irrissions com l'aygua ý és participant
de les penes que
ý condició dels scelerats? Ha dit encara: "Què li aprofita al home seguir
a Déu?" Per tant, o insignes ý savis hòmens, scoltau-me: Déu nos guarde
digam que Aquell és injust ý que
al home segons lo que ha fet per a què cada hú tinga lo que treballava
alcançar. Sens dubte nengú que Déu no fa cosa injustament, ni
fa a nengú sobres, ni pervertix la justícia. ¿Com, qui aprés
d'Ell és estat vehedor sobre la fundació de la terra ý qui ha creat tot lo
món? Si volgués sa voluntat pot retraure lo sperit ý respiració sua ý en
la hora tots los hòmens juntament spirarien ý lo home seria fet pols.
Si donchs te resta algun saber, hou açò ý scolta la veu de mes paraules:
¿Com per ventura lo que aborix lo juhí ý castiga injustament embenaria la
nafra tallant ý dant caldiris de foch com lo cirurgià per sanar lo affligit? ¿Ad
Aquell per ventura reprendràs de injustícia qu'és just ý poderós? ¿Com
lo Rey ha de ser nomenat prevaricador ý malvat, o los prínceps han de ser
cridats injusts? El que no respecta ý acata a la persona del príncep ý no fa
differència entre major ý menor, essent tots obra de les sues mans? Arrebatadament
morran, ý com a crescuda de barranch en la mija nit se amotinaran
ý rebel·laran los pobles per a què maten ý traguen sens dificultat del
món ý llancen fora lo tyrà. Los ulls de Aquell estan posats en los pensaments
de cascun home, ý veu ý considera totes ses obres. No y ha scuredad
ni tenebra scuríssima hon se amaguen los facinorosos, ni attribuex Déu
a nengú lo que no féu per a què vaia ab Ell en juhí. Chafa ý trastorna poderosos
innumerables ý substituir altres per aquells. Per lo qual trau a llum
les obres de aquells ý convertir lo dia en nit perquè perixquen. Los quals
castiga, chafa públicament per lo que són perversos ý adredes se apartaren
.
d'Ell, ý totes les sues vies ignoraren per lo que traguessen lo crit del
pobre que aplegàs fins a Ell ý acceptàs (Déu) la veu dels affligits. ¿Qui emperò
avalotarà donant Ell pau? Ý si Ell gira la cara axí al poble com al
home, ¿qui tendrà per bé que
scàndels en què cayga lligat lo poble? A Déu, a qui toca perdonar la culpa
ý no
no sàpia, desige que la
Com per ventura Déu castiga
Ben sé que tu començare a parlar, que no yo, ý si alguna cosa tens
que millor sia, parla. Los hòmens cuerdos sce que tendran ab mi ý lo home
savi que
ha baladrejat ses paraules." Estes coses hé atravesat perquè desige
sien discutides diligentment les coses de Job, perquè provant ell sa justícia
tingam prompta resposta contra
faltarà qui affegint al peccat ý maldat, si Job és provat ý donat per bo, se
alegre ý toque palmes entre nosaltres ý goze de paraules argumentar ab
Déu"
CAP[ÍTOL] 35. Bondad o maldad ni aprofita ni danya a Déu sinó al home,
ý malament jutja la carn que Déu no·s cura de ses coses.
Proseguint Elihú son rahonament dix:
"¿Com penses tu asseverar ab juhí ý discreció lo que dius que no té conte
Déu de ta justícia quasi dient que eres tu més just que Ell? Més has dit:
.
"Quin bé
peccat?" A la cual cosa, a tu ý tos amichs respondré ab tu: Contempla
donchs los cels ý obre los ulls ý mira lo firmament quant és més alt que
tu. Si peccas quin bé ni mal li
que
tu? Però si bé faràs serà bé teu, ý si mal a tes despeses.
Al que has dit: "Per què donchs se quexen molts per la multitud de les
congoixes ý fatigues ý criden "Via fora!" per les sobres que
ý poderosos?" Sabs per què? per ço que nengú de aquells invoca a Déu ni
té conte hon és lo que
ab què dóna cants en la nit mostrant a hon habite, ý à
de més capacitat ý saber que a les bèsties del camp ý ennoblit de més
sagacitat ý sapiència que als aucells del ayre. Diràs: "Ja criden a Déu
quant la supèrbia ý tyrania dels mals hòmens los angustia ý cou, ý no
Déu". Sàpies que Déu no hou les pregàries vanes que són de llengua ý no
de cor, ni lo Omnipotent se gira a elles. Ý per més que digues que tu no
veus a Ell, Ell te veu a tu ý a tu toca preparar-te ý sperar en Aquell, que
Ell és lo juge qui castiga ý absol. Entén que ennujat no castiga ab rigor ni
affligix segons lo excés de les culpes, dons tu, Job, l'has derramat coses
vanes ý usat follament de paraules pesades"
CAP[ITOL] 36. Segonament declarà Elihú ser Déu just per les sues obres
ý per què Déu castigue ý posa la condemnació. Confusió ý desesperació dels
scelerats ý com al home fel manifesta Déu ses obres.
Més dix Elihú:
Sofrix-me un poch ý declarar te hé lo que sent, perquè tinch molt
que dir-te en defensa de Déu; recitar te hé lo que tinch ben sabut repetint
tint com principi; no seré rigurós, però provar t'é qu'és just mon Creador
perquè ab tota veritat pots creure que no
Convenim tu ý yo en atorgar qu'és Déu sapientíssim. És també poderós
ý té les forces eguals ab la voluntat ý puix no reüsa ý meysprea la
administració ý govern de tot lo món, ni meysprearà al home ab qui té affininat
en saber. No donarà vida al pervers ý conservarà lo just. No gira los
seus ulls al just, ans fa seure els reys en real cadira perquè alguns conserven
la magestad per tostemps ý sien exalçats. Ý si veus alguns affligits travats
ab grillos ý agarrotats ab cordes que sostenent miserable vida, fa açò per
bé de aquells, reduint-los a la memòria lo que devien fer ý les tacaneries de
aquells, per ço que
les culpes per a què se esmenen, ý amonesta
Perquè si
seus anys suavíssimament. Ý si, per lo contrari, persevéran en sa inobediència
periran a colps de spasa ý morran sense saber en sa toceria ý seguedad;
emperò los scelerats ý de pervers cor adquiriran castich ý no
quant los haia apretat, los quals lo castich attribuexen a la ira ý rigor de
Déu ý no a ses culpes. Per tant la vida de aquells faltarà en la juventut folla
al temps que van entre putañyers. Si castiga lo pobre ab sa pobrea, dóna-li
conexença de son peccat castigant-lo. Si t'agués tret del poder ý necessitat
del perill no havent tu peccat donara
ý amplíssima vida que no té res de angústia, ý lo que
la tua taula seria ple de greix.
Però tu, qui has obrat com a pervers, lo juhí de Aquell resta en sa
força ý Aquell és lo que
més que ab batiment de les mans fesse[s] menasses, ni te
de presents. ¿Com faria cas de tota ta riquea ý habundància si no té en res
lo exèrcit ni cosa nenguna de quantes tenen poder? No
en considerar què és que huns pobles conserven la señoria ý són prosperats
ý altres no. Guarda no
de desenllazar-te ý exir de misèria (dient que Déu te fa injustícia).
Mira que Déu té lo primat ý més alt grau de potència. ¿Quin savi se
ha de comparar ab Ell? Qui
injustícia ? Tu recorda
hòmens, la qual tots los hòmens miren ý tots los mortals, encara que de
lluny, la contemplen. Mira que Déu en totes maneres és poderós ý immens
e incomprehensible, Ell ý lo camí per a compendre
gotes del aygua, les quals aprés cauran fent pluja, trahent aquella de son
vapor creat en la mèdia regió del ayre, per a què cayguen de l'ayre ý stil·len
sobre molts hòmens. Si encara algú considera la [xxx]tenció del[s] núvol[s],
los quals parexen cortines de la sua tenda, veus que llança los raigs
del sol sobre aquella ý cobre de ardor les ones trahent les aygües, perquè
ab elles a les vegades castiga los pobles aramblant, tronant ý apedregant, ý
dóna provisió ý manteniment en habundància [...]anca en los núvols
lo vapor sec ý calent ý mana ad aquella que rompa ab lo núvol de vapor fred
que li ve al encontre (squexa ý romp lo núvol inflamant lo vapor). Llavòs lo
vapor fret refà
[...]ontrari que s'esforça a pujar a la suprema regió del ayre, de la qual
resistència naix lo tro.
CAP[ÍTOL] 37.
De les altres obres prova Elihú la providència de Déu ý
son divinal consell ser inscrutable.
Per la qual cosa lo meu cor se altera ý fuig de son lloch. Oïu ab atenció
lo terror de brogit de aquell ý lo sò que llança per sa boca. Lo qual núvol
scampa sobre tots los spays ý distàncies que estan davall del cel, ý lo llam
qui hix de aquell se resol en les stremitats de la terra. Ý aprés del lam resona
el tro ý tronarà ab la grandesa del seu roïdo ý no tardaran los altres
trons aprés de ser oït lo estruendo de aquell. Retronarà Déu maravellosament
ab lo tro, que és la veu sua, la qual tracta ý obra coses importans les
quals no entenem nosaltres. Qui mana a la neu que cayga en terra ý al vent
[que] pluig ý a la tempestuosa pluja [que] empresona ý deté tots los hòmens
dins ses cases, per a què tots los vivents entenguen [ý] coneguen la
sua obra. La fera se recul en son cau i
fondo del núvol ve el temporal ý de la divisió de aquelles naix fret qu'és
neu, grans, ý mata cabres lo fret per los vents que les dissipen. Per voluntat
divina darà lo núvol gel ý condensçarà la spaciosa distància de les aygües
fent les gelades en los camps sobre les herbes. Dóna també virtut al núvol
per a regar ý desfà la tempesta de la sua pluja, ý el mateix temporal ý núvol
està arremolinat en l'ayre guardant sa lley ý mando per a effectuar les sues
obres qualsevol que ad aquells mane sobre la fas de tota la terra, ara sia per
bé o castich particular de algun poble, o per bé o castich universal de sa
terra, o per benefici o castich particular de algun home. Estes coses, Job,
accepta en tes orelles, ý para[
tu per ventura ab Déu ý sabies quant Déu manava estes coses ý feya el núvol
de tal naturales que
par ventura entens les vàries mescles ý diversitats dels núvols, quals donen
aygua, quals [...]quals neu, quals granz, quals pedra; ý conexes
per dicha los segrets ý maravelles de la perfectíssima ý divina sapiència?
¿Per venture entens que seran calentes les tues robes quant cessen los vents
.
meridionals? ¿Entenies que seria calent l'ayre de tramontana estant lo sol
en los septentrionals signes? ¿Per ventura estaves ab Ell quant estenia los
cels fent aquells ferms que parexen bronzo? Demostra
perquè nosaltres estem desapercebits per la scuredat de nostra ignorància.
Si per cas asò li parle, ¿és menester li sia declarat (conexent ý sabent
totes coses)? Que si algú parla és insuficient lo que diu en son conspecte.
Ja en sí considera quant no
dir quant no sta serè lo cel: ¿No se [...]quell lo vent de tramontana
dissolvent los núvols ý mostra
Per estes coses és Déu magnificat ý lloat en ses obres, lo qual com sia
potentíssim, incomprensible, ý com sia immens ý imfinit en potència ý juhí
ý de suprema e incomprensible justícia, no castiga les iniquitats nostres segons
los mèrits. Per la qual cosa el temen los hòmens; lo qual no s'adona
de les astúcies dels que
aquells"
CAP[ÍTOL] 38. Parla Déu ab Job. Mostra sa divina justícia de les sues incomprensibles
obres.
Parlà lo Señor al mateix Job de la incomprehensibilitat sua ý dix:
" ¿qu'és aquell que ab paraules grosseres enfosquix la obra ý consell
divinal? Apparella
al que
si tens algun saber. ¿Qui donà ad aquella les mesures, si sabs per dicha?
¿Qui soguejà ý llivillà el seu siti? ¿Sobre quin fonament carreguen
les bases de aquella ý qui assentà la clau del edifici? ¿A hon estaves quant
iuntament rutilaven les stel·les del alba ý planetes, ý quant foren creats los
ausels? ¿Qui refrenà en ser creades les aygües ý tancà la mar ab portes com
s'obrixqués per a exir de mate? ¿Quant bolquí la mar ab núvol ý de negror
li posí faixa? Promulguí mon manament ad aquella ý assentí-li portes
ý forrellat ý diguí: "Fins ací vendràs ý no més avant, ý en aquest lloch descarregas
tes ventoses ones". ¿Per ventura tu en ser nat formares lo matí
ý señalares tu la llum del alba ý tassares la claror per a què tinga en estiu
un lloch en la [...] en lo hivern se mude en altre, perquè sien llançats
d'ela los perversos? Ý les parts aquelles se transformen en diverses figures
com la argila molla; los homes són tan variables com los trajos ý (axí com
la terra per la vària naxença ý posta de sol reb ý produix diversos effectes
com la argila blana, diversos [...]os hòmens diverses inclinacions ý
mudables com lo vestit), són despullats los perversos de la felicitat sua ý
les insignes forces de aquells són dessipades. ¿Per ventura has tu entès les
gotes de la mar ý has devallat inquirint fins al abysme ý fondo d'ella?
¿Conexes tu lo centre de la terra o per ventura has vist lo lloch ý entranyes
del corrupte [...]causat per les influències dels celestials)? ¿Has per ventura
inquirint alcansat lo ample de la terra? Declara, si la tens tota sabuda,
en quina part hi ha sis mesos de dia ý a hon se fa la nit més llarga ý ha on
tot lo ha[n] ý és un sol dia —en los que habiten baix dels polos— ý com
has tu fet la lum del sol per a tornar estes coses a sos llímits, per a què conegues
los camins que van a la regió de
¿Sabs per dicha en quin temps naixqueres ý quant gran és lo nombre dels
teus dies? ¿Has aplegat al lloch hon se fa en hivern la neu ý posat los ulls
en los segrets que
per al temps de perseguir lo enemich, per al dia de l'encontre ý pelea.
¿Com sabs tu per quina part del núvol ix lo llam, per hon les cometes ý
enceses barres, ý per quina part se obre lo vapor, lo qual se estén fet vent
sobre la terra? ¿Qui assigna plenes corrents ý lloch a la pluja furiosa, qui
dona camí ý lloch als tronys [ý] al llamp, de manera que ploga hon no hi
ha home ý en lo desert hon nengú home habita, per a què lo despoblat
abundantment se regue ý el lloch desert produixca bona añada de herba?
¿Com té altre pare que yo l'aygua o altri que haia creat les gotes del ros?
¿De quin ventre ex nat lo gel ý qui parí la gelada ayrosa? ¿Qui endurix
les aygües en forma com de pedra ý gela la cara de les aygües fondes?
¿Com travaràs ab grillons les Cabrelles ý desjuniràs les steles propinqües
de la Corneta? ¿Com faràs tu nàxer en son temps los Signes ý regiràs
per son camí lo Carro ý Onça major ab los seus fills? ¿Sabs tu la virtut
del cel? ¿Has tu donat ý repartit les influènties de aquell sobre la terra?
¿Cridaràs al núvol ab veu alta ý baxarà per ton manament l'aygua? ¿Com
tu diràs al[s] llams que vajen ý ells obeiran ton manament? ¿Qui ha posat
en lo segret del cor la sapiència o qui ha donat al cor humà enteniment?
¿Qui ab son saber mostrarà als cels lo que han de fer? ¿Ý qui pararà la gravedad
del cel en lo centre quant la pols va asolant-se ý les gleves engrutades
se ajusten (volent dir: qui creà la terra ý la endurí ý la posà en lo lloc qu[e]
té)? ¿Com cases tu presa a la lleona ý contentes lo apetit dels lleonets al
temps que stan gitats en los jaços ý de dins del cau aguayten? ¿Qui son
pa al corp al temps que
per falta [de] menjar?
CAP[ÍTOL] 39.
Torna segonament [Déu] a mostrar les maravelles que
fa en los animals.
¿Sabs per ventura en quin temps parixen les cabres munteses ý has observat
lo part de les cerves? ¿Tendries conte quants mesos estan prenyades
o en quin temps parixen? Corvades en terra baten la [...] ab dolor
parixen sos fillets. Los servets de aquelles naixen sanas ý ab lo forme[n]t
se engreixen, de manera que se
mares.
¿Qui donà llibertat al sylvestre ase? ¿Ý qui destrà [...]o ase feréstech,
la habitació del qual és lo bosquage ý la chosa sua lloch estèril? Riu-se
dels vilans ý multitut que
avida
¿Per ventura voldria servir-te a tu lo rinocerot ý per cas vendria a
estar al teu pesebre? ¿Com per ventura domaràs al jou lo rinocerot per a
llaurar, ý portar, ý fer cavallons, ý per ventura seguint-te a tu en los fondos
solchs rompra
robust? ¿Com ad aquell acomanaries ton treball o fiares d'ell que
la llavor al camp o que plegués los fruyts de la tua era?
La ploma del avestruç és excel·lent acomparada a la ploma de la
cigüenya, ý pon los hou[s] en terra ý sobre la pols cova aquells, ý no
recorda ni té sentiment que
fera calciga aquells. Tracta cruement sos pollets com si d'ell[a] no fossen ý
.
està tan descuydada ý oblidada d'ells com si sabés que
aprofitarà, per ço que Déu privà ad aquella del instint de haltres aucells
ý no li ha dat res de prudència però quant ja és criat ý vat les ales burla
del cavall ý del que va en ell per la velocitat que té en lo correr. (Esta ave
no vola sinó bat les ales ý corre.)
¿Com has donat tu al cavall que fos lleal ý bel·licós? ¿Com donaràs
tu lo rellinz ý sò al coll de aquell? (¿Has-li tu donat lo esforç ý poder que
té?) ¿Per ventura mouries-lo llauger com la llagosta, del qual los nassos
sols donen espant? Cava llança[n]t la terra ý precia
que arremet contra les gents armades; burla
gira a la spasa la cara quant a prop d'ell resona la alchava ý resplendeix
lo passador ý llança; mentres dura griteria ý tropell grata la terra ý no té
conté ab lo sò del tabal ni trompeta. Com les trompetes sonen alarma diu:
"Heha!" ý de lluny sent lo strue[n]do e imputut dels capitans ý exèrcit.
¿Per ventura per lo saber que has donat tu se fa que
ales ý devés migjorn splugue les sues plomes? ¿Per ventura per lo teu dit
vola en alt la àguila ý fa niu en lloch alt, posa en la roca ý habita fesos penascos
ý en lo lloch inaccessible, ý de allí aguayta de què manera porà fer
presa? Los ulls de la qual descobren de luny les coses molt apartades ý los
aguilons jupen la sanch, ý los llochs hon hi à cosos morts freqüenten"
Dix més avant Déu a Job: " Són bastants ý sufficients les raons fetes
.
per lo Omnipotent per a lligar-te, a la qual cosa és necessari responga lo
que pretén qüestionejar ab Déu"
Emperò Job responent al Señor dix: "He que só vil ý abjecte ý molt và
¿Què
Una vegada hé parlat, lo qual no tornaré a dir, o dos ý no m'í tornaré altra
.
vegada"
CAP[ÍTOL] 40. Comparació ý coteich de la divina potència ab la imbecil·litat
humana: primer en lo elephant, aprés en la balena.
Responent lo Señor de la imcomprehensibilitat a Job dix:
"Prepara
demaneré: ¿Tu anul·laràs les coses per mi determinades ý
de injust ý temerari perquè
Déu dóna trons també de la manera que Ell. Adorna
ý vist-te de glòria ý magnificència. Derrama el furor de la tua ira ý
mira alrededor tots los rebel·les ý aquells castiga. Descobre tots los enpinats
ý calciga aquells ý destruix los perversos en ses pròpries cases. Amaga
aquells promptament en la fossa, afflig ý [...]es cares d'ells dins en presó,
ý yo axí mateix publicar t'é per excel·lent, qui pots defensar ab tes forçes.
Considera
yo criat, pastura el fe segons que
està en sos lloms ý el poder de aquell consisteix en lo mig del seu ventre.
Mou ý juga la sua coa, gran com lo cedre, ý los nirvis dels botons de aquell
estan travats ý entreteixits; los ossos de aquell semblen llauna de bronzo
ý
de les coses ý és lo major ý cap de totes, ý sols Déu qui
aquell ab sa espasa. A est tal donen pastura les muntanyes ý les feres retocen
davant d'ell (que no
jas de cañes o en lloch palustre. Al qual les arboledes cobren ab sa hombra,
ý circulen los salzes dels barratichs. Considera que per sa gran corpulència
esgotaria bevent un riu ý no
que
del beure se allesia los ulls ý s'atravessa ab enbaraços ý contres la trompa.
¿Com trauries del aygua peixcant ab ham la balena? ¿Posaries la
corda en la boca de aquella ¿Com afferraries lo ham del nas de aquella
ý ab spina foradaries la barra de aquella? ¿Fermaria per ventura ab tu
treves per a ser catiu teu per tostemps? ¿Per ventura jugaries ab ell axí
com ab algun pardalet o posar li has un fil perquè juguen ab ell tes criades?
¿Com matar lo han los peixcadors ý trocejar l'àn per a vendre als mercaders?
¿Com ompliries per ventura ab la pell de aquell la canasta o ab lo
cap de aquell lo cove peixquer? Recorda
més guerra. La sperança que de prendre
no esmayarà el home de sols veure
CAP[ÍTOL] 41. Nengú pot resistir a Déu.
Nengú y à tan atrevit que
esta bèstia) ha entrat en camp ab ell? ¿Qui m'aconsellà ý fon ab mi en crear
totes les coses, ý atorgar li hé avantage, ý serà reputat per mi lo més excel·lent
ý millor de quantes coses hi à davall lo cel?
No passaré ab silenci la elegant disposició de sos membres ý quant
poderós sia ý quan gentilment tinga la proporció de les sues parts ý ordene
ses squadres. ¿Qui l'à escorjat ý llevat la pell? ¿Qui allargaria a pendre
aquell per entre les barres ý ab fortíssim fre lo enfrenaria? ¿Qui li obriria
les barres si los renchs de les dents donen espant? És gran maravella veure
les contínues scates ab fort sagell apretades. La una scata toca al altra que
ni vent és possible pasar entre elles; està la una presa ab l'altra ý elles en
si tan rebatudes ý fermes que no
altres. Per los sternuts flameja ý trau falla, ý los ulls de aquella parexen los
raig[s] del alba; de la boca de la qual yxen hatges, ý sentelles de foch purnegen.
Del[s] nassos d'ella llancen fum axí com de perol ardent ý olla.
Lo halè de la qual tira carbons encesos ý llança flama per sa boca. En lo coll
de la qual habita la força ý ninguna cosa la espanta. Les parts de la carn
fluxes, que en los altres animals ixen ý estan prominents, són fermes en aquella
ý tan forts que no
pedra, macís com tros de pedra de mola inferior. Com se enbravix, fins als
valentíssims se alteren, se solten, ý esmayats de cor no saben hon se giren.
Si algú la acomet no li valdrà la pica penetrable ni chaco, perquè lo ferro
té per palles ý
pedra[s] contra ella ab força tirades se tornen aristes o palla. Los hòmens
de armes té per brosa, ý burla
per a gitar-se, sculls de roques, ý en lo fanch aplana les coses agudes. Fa
sobreexir la mar de art que bullga com a caldera. Mescla ý enterboleix
aquell com a morter hon se mesclen diverses drogues per a [...]e
[...]exa al anar tras de sí rastre enblanqu[xxx] tal que algú creuria
que la mar està plena de canes. No té en la terra poder que la subjecte,
.
feta de tal art que nenguna cosa la spante; qualsevol cosa poderosa ý alta
té en poch ý és ella reyna ý señora sobre totes les altres grandíssimes ý spantoses
bèsties marines"
CAP[ÍTOL] 42. Job coneix son peccat. Los amichs són redargüits per Déu.
Prega Job per ells ý alcansa béns doblats. Ý conta lo augment de son patrimoni
per la misericòrdia de Déu.
Responent Job al Señor dix:
"Sé yo que pots totes coses ý que nenguna [cosa] que vulles és impedida.
.
¿Qui és lo que obscurix la Providència follament sinó yo, que hé parlat
lo que no entenguí ý hé contat coses maravelloses que vencen lo meu enteniment
ý no les alcancí? Ou-me, yo
interrogar t'é perquè m'enseñes. Alguna notícia tenia encara que poca, de
Tu ý de ta providència, però era sols de oyda; però al present lo ull interior
del sperit meu te veu ý entén (adoctrinat per lo teu Sperit). Per tant deteste
ý abomine mon fet ý la mia perversa opinió, ý mogut a penitència estich
entre terra ý cendra"
Seguís, aprés que
themanita:
"La mia indignació e rigor me à pujat al nas contra tu ý contra los altres
.
dos amichs teus per haver parlat rahons humanes malament davant mi ý
no per ignorància segons mon servent Job. Per ço provehiu-vos de set
toros ý set moltons, ý anant-vos-ne a mon servent Job offeriu aquells per
vosaltres en sacrifica ý Job, servent meu, pregarà per vosaltres. Perquè per
amor de [...]cceptaré vostres pregàries ý no us castigaré segons merexia
lo excés de vostra maldad, per lo que haveu parlat en deffensió mia malament
ý no segons mon servent Job"
Anaren donchs Eliphàs themanita, Baldad suhita ý Zophar naamathita
ý feren segons que
pregàries de Job. Ý lo Señor en la hora restituí a Job en lo estat primer ý
prosperà quant pregàs per sos amichs, ý prosperà aquell ý augmentà al doble
totes les coses que Job ans poseya. Vingueren a visitar-lo llavòs tots sos
germans ý germanes ý tots los conexents ý amichs que en la primera prosperitat
lo conexien, ý foren convidats per ell en sa pròpria casa ý aconsolaren
aquell ab diligència condolent-se de tot dany ý persequució que
donat, ý per lo semblant li donarent cada hú una ovella ý una arracada de
or. En lo demés lo Señor prosperà a Job més en lo segon estat que en lo
primer, tant, que posehia quatorze mil ovehes per a multiplicació ý sis
mil camells en rèquues per a tragí, que totes eren sis mília, ý mil parells
de bous en lo camp ý mil someres per al hato ý provisió. Tingué encara set
fills ý tres filles. Ý posà nom a la primera jemima, que vol dir "Diüturna
ý de molt temps", ý a la segona "Kepiah", que significa "Anichilació ý destrucció",
ý la última "Keren_ha_puch" significant "Corn de conversió", ço és,
"Còpia ý habundància de prosperitat", dexant ab estos noms memòria del
un estament ý altre; ni foren trobades més gentils donzelles en tot aquell
regne que les filles de Job, a les quals son pare féu hereves juntament ab sos
germans. Ý aprés de totes estes coses de la adversitat vixqué Job cent ý
quaranta anys ý véu a sos fills ý fills de sos fills fins a rebesnéts per quatre
successions ý edats. Ý morí Job vell ý de molta edat.
Fi.