De la primera adat.
De la segona adat.
De la tersa adat.
De la quarta adat.
De la quinta adat.
De l'acordement de sent Matheu e de sent Luc sobra lo linatga de Josep, espòs
de santa Maria.
Com l'astela aparech.
Com lo rey Arodes envià a sercar los
tornats per él.
Com Josep e santa Maria e Jesús fugiren en Agipta.
Com lo rey Arodes ac a
Com Josep e santa Maria e l'imfant se
miracles.
Com lo rey Arodes féu alciure los infants de Betlem.
Com Josep e santa Maria e l'imfant se
que l'imfant Jesús féu aquí dels qui fan a racomtar.
Com Judes Ascariot vané Jesucrist per
Com Jesús sanà lo digous ab
sos dicípols.
Del sermó que féu Jesucrist aprés de la Sena.
Com Jesús aorà
Com los jueus prangeren Jesucrist e Judes lo liurà en lus mans.
Com sant Pere nagà Jesucrist per la primera veu.
Com sant Pere negà Jesucrist la segona e la tersa vagade.
Com jutgaren Jesucrist a mort en lo palau de Cayfàs, bisba.
Com Judes Escariot s'enforchà eyl mateix.
Com vengren d'ú en altra los diners de què Jesucrist fo vanut.
Del linatga de Judes Escariot.
Com los jueus acosaven Jesucrist davant Pilat; e com él intrà, sa humiliaren
les senyeres de Israel.
Com los jueus acusaven Jesucrist davant Pilat.
Com Pilat tramès Jesucrist a Erodes, e com Arodes lo féu ascarnir e aprés
tornar a Pilat.
Com Nicodemus emparà la raó de Jesucrist e parlà per él.
Com alguns jueus comtaren davant Pilat los miracles que Jesús los avia fets.
Com Pilat sa posà en la cadira per jutgar Jesús e com lo féu asotar.
Com los cavalers de Pilat escarnien Jesucrist.
Com menaren crucificar Jesucrist e feren portar la creu a Simon Sireneu.
Del títol que Pilat féu posar sobra la creu on nostro Senyor Jesucrist fo
crucificat.
De quin fust fo la creu ni d'on vench.
Com santa Maria fo comenade a sant Johan e com sa ascuraí lo sol e foren
tanebres.
Com Jesucrist, estant en la creu, cridà a Déu lo Para e donaren-li a beura
fel e vinagra.
Com trancaren les cames als ladres e fariren Jesucrist ab la lansa.
Com Josep d'Arimacia e Nicodemus foteraren lo cors de Jesucrist.
Com los jueus materen en presó Josep d'Arimassia.
Com los jueus posaren gardes
al moniment.
Com los sants parlaren ab gran alagria en imfern com viren la luu del Fil de
Déu.
Com lo Satanàs sa ravelà ab lo diable porter que avia nom Imfern, e com
Jesucrist trencà les portes e
Com Jesucrist mès Adam e los sants en paradís e axiren contra él Elies e Anoch
e
De la rasuracció de Jesucrist.
Com Jesucrist aparec a Josep d'Arimacia e
Com les
Com sant Pere e sant Johan vengeren al moniment.
Com Jesucrist aparech a sant Jacme manor, fil d'Alfeo.
Com Jesucrist aparech a santa Maria Macdelena.
Com los jueus pagaren les gardes per so que digesen que om los avia emblat lo
cors de Jesús.
Com Jesucrist aparech a les fenbres en la carera.
com aparech Jesucrist la tersa veu a sant Pere.
Com Jesucrist aparech la
Com Jesucrist aparech als dicípols en huna cassa les portes estant tancades.
Com dix sant Tomàs que no creuria Jesucrist fos rasucitat si no ho veya.
Com Jesucrist aparech als dicípols e ere-y sant Tomàs.
Com Jesucrist aparech als dexebles a la mar de Tabaria.
Com Jesucrist aparech als dicípols en Galilea e
la sua paraula.
Com Jesucrist aparech als dicípols lo dia de la asensió.
Del fet del dia de la asenció.
Com nostro Senyor mostrà que él rasucità varament e quantes veus aparech.
Assí parla de les adats entrò a la ganaració de Jesucrist, e d'alguns miracles
que fféu en sa infantesa, e de l'acordament dells avengalistes sobra la sua
pació.
Capítol primer. Sagons que racomta Moisèn profeta en lo Gènesi, e sant Luch
avengelista en los seus avengelis, que nostro Senyor Déus en lo comensament del
món formà a
com Adam fo de adat de
que fon nat Sed visc Adam
Adam
[fil] que ach nom Ennós, e depuis que nasc Ennós visc Sed
e axí fo
tot lo tems de la vida de Sed
visc Ennós
nom Malael, e depuis que nasc Malael visc Caynan
lo tems de la vida de Caynan
féu
ayns. Jaretz visc
que nasc Enech visc Jaret
Jaret
fil qui ac nom Matusalem, e depuis que nasc Matusalem visc Enoch
e axí foren tots los dies de Enoch
Enoch en
cors e en ànima en paradís taranal Matusalem visc
aprés morí. Lamet visc
depuis que nasc Noè visc Lamec
Lamec
qui ac nom Sem. E ac
lo diluï.
Glossa. E aquí sa acaba la primera adat, e foren en ela
foren tots los ayns d'aquela adat, so és a saber, del comensament del món entrò
al diluvi, axí com ó comtà Moisèn
crastiana, e és varitat, foren dos mília
desacordament és per so com Moisèn no volc comtar molts ayns de les
vides d'alcuns, axí com no volc comtar los
de son fil Abel, so és, que no
Eva, sa muler, e per asò Moysèn mès-los per parduts. E aquestes
genaracions de la primera adat venc huna aprés altra per dret comta de para a
fil, sagons que damont avets oÿt.
diluvi
visc
depuis que nasc Arfaxat visch Sem
vida
Salé, e visc Arfaxach depuis que nasc Salé
la sua prasent vida
fil que ac nom Eber, e visc Salé depuis que nasc Eber
anys; e fo tot lo tems de la sua vida
ayns e féu
visc
Regau, e visc Falec puis que nasc Regau
sua vida
nom Saruch, depuis que nasc Saruch visch Regau
temps de la sua vida
fil que ac nom Nacor, e visc Saruch puis que nasc Nacor
tot lo tems de la sua vida
féu
ayns; e axí foren tots los dies de la sua vida
Abraam
nasc Abram s'acabà la sagona adat.
Glossa. E ach en aquesta adat
d'aquesta adat per lo compte de la Víblia, axí con ho comtà Moisèn
vela, e molts dels sants e dels mestres de la Ley crastiana, e axí és veritat,
foren
damunt avem dita. E aquestes
dret comte de para a fil, sagons que damunt avets oït. Emperò devets saber que
aquestes
posà Moisèn en la Víblia e sant Luch en son avengeli, e d'aquí a avant comensa
sant Matheu en son avengeli a comtar, com d'Abraam [és] vela generació de
Jesucrist.
E visc Abraam
que nasc Isach
e visc Isach depuis que nasc Jacob
la sua vida
ac nom Judes, e visc Jacob depuis que nasc Judes
lo tems de la sua vida
E asò comtà Moisèn en la Víblia e acordes ab él sant Luc e sant Mateu
evangalistes, mas d'equí avant dien sant Mateu e sant Luc que Judes isqué [de]
Fares, e de Fares isqué Esrom, e de Esrom isqué Aram, e de Aram isqué Aminadab,
e d'Aminadab isqué Nason, e de Nason isqué Salamó, e de Salamó isqué Boos, que
fon fil d'una fembra que avia nom Raab, e de Boos isqué Obet, que fon fil d'una
fembra qui ac nom Ruth, e de Obet isqué Jessè, e de Jessè
isqué lo rey David.
Glossa. E adoncs com comensà David a ragnar se acabaren
foren en eyla
sagona per so com nasc en ela. E foren tots los ayns de la tersa adat
de para a fil, sagons que damunt avets oït. Emperò devets saber que en comtar
aquestes generacions de la
s'acorden sant Mateu e sant Luc, mas de David a avant sant Mateu racomtà lo
linatga de Jesucrist per la genaració de Salamó e ve entrò a Jacob, para de
Josep, aspòs de santa Maria, e sant Luc lo racomtà per la generació de Natan,
l'altra fil de David, e ve entrò a él que fo pare donat sagons ley a Josep,
aspòs de santa Maria. E la raó per què fo asò avant vos ó direm, com racomtarem.
Lo linatga de Jesucrist ve tot dret
a Joaquim, para de santa Maria, sagon la raó que y asignà Johan Damassè, que fo
om molt savi e discret en lengua grega. Mas ara vos laxarem a dir que so que
n'ascriví sant Mateu; direm la raó per què la generacion de Jesucrist ve per la
genaració de Natan, sagons que u posà sant Luc entrò al logar on sa devaex lo
linatga de Josep e de santa Maria.
isqué Natan, e de Nathan isqué Mathea, e de Matea isqué Menna, e de Menna isqué
Matia, e de Matia isqué Elizaer, e de Elisaer isqué Jonà, e de Jonà isqué Josep,
e de Josep isqué Judà, e de Judà isqué Simeon, e de Simeon isqué Leví, e de Leví
isqué Mathat, e de Mathat isqué Joran, e de Joran isqué Elieser, e de Eliaser
isqué Jesús, e de Jesús isqué Er, e de Her isqué Elmodach, e d'Elmodach isqué
Cassan, e de Casan
isqué Addí, e de Addí isqué Melquí, e de Melquí isqué Nerí, e de Nerí isqué
Salaciel. Aquest Salaciel fo en tems de Sidatxies, rey de Judà, com
Nabudadenosor com livà catius a Babilònia lo poble d'Israel. E así s'acaba la
quarta adat.
E foren en ela
comtà sant Mateu foren
qual tems fo Salaciel. E foren tots los ayns de la
comta de para a fil, sagons que damunt avets oït.
adat. E diu sant Luch que de Salatiel i[s]qué Zorobabel, e de Zorobabel isqué
Ressa, e de Ressa isqué Jonà, e de Jonà isqué Judà, e de Judà isqué Josep, e de
Josep isqué Semey, e de Semey isqué
Matahies, e de Matathies isqué Mathat, e de Mathat isqué Natge, e de Natge isqué
Elí, e de Elý isqué Naú, e de Naú isqué Amós, e de Amós isqué Matxias, e de
Matxies isqué Josep, e de Josep isqué Jamnè, e de Jamnè isqué Leví.
E entrò así ó comta sant Luch, e d'aquí avant diu Johan Demassè que aquest Leví
ac
Mathat. e d'aquest ve lo linatga de Josep, aspòs de santa Maria, sagons que diu
sant Luc, cor d'él isqué Elý qui fo para donat a Josep sagons la ley. E l'altra
fil ac nom Panter, del qual vench lo linatga de santa Maria, cor d'él isqué
Barpanter, e de Barpanter isqué Joaquim, e de Joaquim isqué madona santa Maria.
E com Jesucrist complí
la
E foren en ela
E aquest linatga posà sant Luch e sant Johan Damassè, mas en lo linatga que
posà sant Mateu no y ach sinó
primer capítol de son avengeli. E foren los ayns de la va adat
e aquesta
fil, sagons que damont avets oït.
Istòria eclasiàstica sobra aquesta
raó, per què sant Luc e sant Mateu comten e afinen lo linatga de Jesucrist a
Josep, que asò no fo per raó d'él, mas per so cor era aspòs de santa Maria. E la
raó per què sant Mateu comensà a comtar lo linatga de Josep a Salamó e sant Luc
lo comensà a comtar a Nathan, frara de Salamó, és astat moltes vagades disputat
entre
vagades
sa trabalaren en asò los jutges e no
Mas diu Eussebi que Africano, que fo molt nobla mestra, féu
qual acordà aquests
à nom Aristades, cor per aquels avia fe. E diu Eussebi que en aquel libra mostre
Efricano tot planement lo desacordament lo qual sa pensaven molts que fos entre
sant Mateu e sant Luc en comtar lo linatga de Josep, e mostra-ho en aquesta
manera: diu Efricano en
avien de costuma que comtaven los linatges d'Israel en dues maneres, so és a
saber, los uns comtaven sagons natura e
comtaven los linatges sagons natura eren aquels qui comtaven les genaracions de
pares a fils axí com vénen
generacions sagons ley eren aquels qui
posaven los linatges dels pares a poscrzos
prenen la muler de lur frara. E
aquel qui l'avia engenrat, ans ó era a aquel qui era mort, com deyen que la
samensa del mort era rasucitade, e asò direm a avant.
E asò diu Efricano que era per so com la ley dels jueus dava en moltes maneres
fils a aquels qui no n'avien, axí com si
lo fil d'un altre om, so és, que l'afilàs, d'aquest aytal fil comtaven los jueus
atresí matex lo linatga, a net e a baster d'aquí enans, com si fos fil natural.
E
jueus sagons lur ley que ela prangés per marit lo pus pus proïsma parent que
agés aquel qui mort era, per so que engenràs en ela sament qui fos en nombre e
de linatga, e aquest aital fil deyen que era fil d'aquel qui mort era per so com
la semensa
d'aquel era rasucitada e axí comtaven-lo en lur generació, e per a
net e l'és net axí com si fos fon fil natural.
E per aquesta raó raprèn Efricano tots aquels qui digeren que no podia éser que
no mentís algun d'aquests
no és maravela si u desien, com sant Mateu diu que Josep, aspòs de santa Maria,
fo fil de Jacob, e sant Luc diu que fo fil de Elý, e axí par que aga entre éls
desacordansa, e no ó à, qui bé entén la varitat. E per so com alguns són astats
qui no ho entenien, per aquesta raó los raprèn Efricano e diu que aquels no
sabien què
araven.
Emperò qu'és que éls digesen, serta cosa és que abdós los avengalistes
posaren molt bé e ab raó lo linatga de Josep, com la un lo comtà del pare donant
marit a la muler d'aquel qui mort era, sagons
que manava la ley. Mas per so que pus clarament vós entenats aquesta raó devets
saber que sant Mateu, que comensà a comtar lo linatga de Josep a Salamó, fil de
David, posà per avi de Josep Natan, para de Jacob; e sant Luc, que lo comensà a
comtar a Nathan, l'altre fil de David, posà per avi de Josep Melchí, para de
Elý. E axí posà sant Mateu Josep per fil de Jacob, e sant Luc per fil de Elý.
E veus la raó per què devets saber que Natan, frara de Salamó, ac huna muler e
ac d'ela
no veda a vídua pendra marit, aprés la mort de Natan près Melchí per marit, qui
fo per altra nom apalat Mathat, e aquest fo germà de Panter, basavi de santa
Maria, que vench per Natan, fil de David. E axí aquest Mathat ac d'ela
fil que ac nom Elý. E axí Jacob fo fil de Nathan e Elý fo fil de Mathat, e foren
germans
de mara e agren sengles pares. E aprés aquest, Elý près muler Emurimenis, que no
n'ach fil. E axí con vos avem dit, per la costuma dels jueus per so que no perís
lo linatge per la mort de l'om meyns de fil, Jacob, germà d'Elí, près per muler
sa cunyada, qui era astada muler d'Elí, e ac d'ela Josep, qui fo espòs de nostra
dona santa Maria. E axí fo sagons varitat naturalment que Josep fo fil de Jacop,
com él lo avia engenrat sagons que diu sent Mateu; e sagons la ley, fo fil de
Elí, axí com ó diu sant Luc. E axí digeren varitat amdós los avengalistes e
mantiren tots aquels qui
E diu Efricano que aquest departiment d'aquest linatga no sabé él per sí, ans
diu que lo y digeren alguns òmens que astaven en gràcia, los quals eren parents
de Jesucrist sagons l'umanitat. E diu que li digeren que ab gran afayn avien éls
observat de comtar aquest linatga, e Efricano demanà
éls digueren-li que en aquel tems que
Suria, que robaren la ciutat d'Escalona, e en la ciutat avia
astava
que avia nom Antipater. E com aqueles gents agren robade la terra, menaren-se
Jerusalem. E aquest Antipater crasqué, e fo fet cert e savi, e per molts serviÿs
que él féu al[s] romans per tems a avant fo fet seyor de tota la tera de
Judea.
E adoncs él sa pensà entra sí, dient: "Jo són vingut de vil loc e da baix; faré
de guisa que mos fils sien craguts éser vinguts de samensa reyal." E adoncs
intrà en lo templa e cremà tots los libres de les generacions, com los jueus
avien de costuma que costaven totes les generacions dels jueus e matien-les en
ragistre, e encara les generacions dels astrayns, axí com d'Achior, qui fo
d'aquels d'Ammovi, e de Rut, qui fo
de Moabia, e d'altres molts. E per aquesta raó Antipater sa pensà que tot atrasí
matex avien ascrita la genaració sua, per la qual cosa sabia om tots tems de
qual linatga era vingut. E axí él cramà, axí com dit vos avem, tots los libres
de les genaracions.
E per aquesta raó digeren aquels qui eren parents de Jesucrist sagons umanitat
que los avengalistes agren molts grans afayns de racomtar les generacions. Mas
emperò digeren que tots los libres no foren pas cramats, com no cramà sinó
aquels que trobà en les caxes del templa, e eren alguns per la ciutat que
n'avien tralat, e amagaren-los, e axí en aquests fo salvada l'orde de les
genaracions. E encara digeren que alguns òmens eren aquí antics qui u sabien de
cor, axí com ho avien après de lurs ancessors.
E entrò así ó racomta Efricano, e d'aquí avant diu Eusebi en la Istòria
eclasiàstica que no deu duptar nagun en lo linatga de santa Maria,
si bé no
sabien d'ela, cor abdós eren d'un linatga, jatsesia asò que fos en la ley dels
jueus que los uns d'un linatga no faesen matrimoni ab altra per so que no
vengesen en dupta les sorts de lurs aratatges, ni pasasen contra dret los
aratatges d'un linatga a altra. E entrò así ó comta Eussebi.
Emperò devets saber que Johan Demassè ach molt gran volunta[t] d'ensercar lo
linatga de santa Maria, e comtà
desús, e afinà
los avengalistes a Josep: asò fo per so com en la ley de Moysèn tots tems
comtaven les genaracions dels òmens, e no jamés de les fembres, cor si éls
comtassen les generacions per les fenbres, afinaren-ó a nostra dona santa
Maria, mas per la raó damont dita
volgeren-ó finar a Josep, espòs de santa Maria.
E per so craageren molt[s] que fos pare de Jesucrist, sagons que diu sant Luc
en son avengeli en so que diu: "E Jesucrist comensava aver
cuydaven-sa que fos fil de Josep." Emperò sant Luc bé pogera comtar lo linatga
de Jesucrist comensant de Salamó vinent fins a Josep, fil de Jacob, qui era son
para vartader sagons natura, axí com ó comtà sant Mateu. Mas él [ho] féu per
so que s'acostàs més al linatga de santa Maria, e per aquesta raó comensà a
comtar a Nathan l'altre fil de David vinent fins a Elí, fil de Melchí, qui era
para apostizó de Josep sagons la ley, cor aquel Melchí era comtat per avi de
Josep sagons la ley, e
Maria sagons natura.
Doncs, entrò así nós avem acordats complidamen abdós los avengalistes, e avem
-vos declarits los duptes que
desacordament dels aven
galistes, e encara vos avem mostrat lo linatga e
santa Maria e Josep.
Glossa. Mas per so com tot asò no
vista, fóra covinent cosa que en cada un capítol de la adat fos comtada sa
istòria, e adons verà om planement en la
so que nós vos avem dit del linatga de Josep e de santa Maria: com vénen amdós
de David e com se
sagons natura.
E
genaracions que: "D'Abraam entrò a David foren
David entrò que
rey Sidatxies foren
e de la transmigració de Babilònia entrò a Jesucrist foren
generacions, e axí, d'Abraam entrò a Jesucrist foren
Entrò así ó comta sant Mateu, e axí és varitat. Comtaren Abraam en la
sagons que damont avem dit; e comten atrassí les genaracions com vengren per
Salamó, mas nós les comtam per Nathan.
E per asò deÿm que de Adam entrò a Noè ac
Abraam
de David entrò a Salatiel, qui en tems de David,
Salatiel entrò a Jesucrist
comte les genaracions d'Abraam entrò a Jesucrist
Adam entrò a Jesucrist
batiar, en lo
E aquestes adats foren comensades e acabades en aquests logars que avets oïts
vós que en altres, so és, senyalades que
nagú altra, axí com al comensament de la primera adat féu Déu lo món e Adam
primer ome, e en lo comensamén de la sagona lo uma[nal] linatga qui era perit
en lo diluvi, e en lo comensament de la
Abram e
comensà a regnar David, que fo lo primer de tots los reys del linatga de Judà; e
en lo comensament de la
comensament de la
batisma en sant Johan.
E axí, sagons que avets oït en aquestes genaracions e sagons que
avangalistes mostren, vench
santa Maria del matex. E Jesucrist, quant a l'umanitat, vench de
natures, so és, de patriarques e de reys e de sacerdots.
Mas ara laxarem a parlar d'aquesta matíria e de Joaquim, para de santa Maria,
qui fo fil de Barpanter, qui près per muler Anna, fila de Achar; e com estegren
Anna e se
astec en les montayes ab son bastiar per so com no sabés res de son éser; e com
l'àngel venc a sa muler Anna qui estava en oracion, que li dix que manvés que
son marit vendria, consabria d'una fila que tot lo món seria salvat; e com
l'àngel fo a Joaquim e
en aquela; e com na[s]qué en aquela santa Maria e la ofariren en lo templa; e
com fo asposade a Josep; e com l'àngel venc a ela e la saludà e li dix que d'ela
naxeria
Jesucrist, qui salvaria tot lo món; e com nasc Jesucrist e
aparech sobra Judea
granea, e
E no estava en lo fermament del cel que les altres estan, ni en lo cercla, ans
astava en l'àer, pus prob de la tera que la luna. E era tan gran e tan clara que
lo sol no li tolia de dia la claratat a ela tant com ela tolia de nit a les
altres esteles. E com aparech no
senyal que aquel per qui era creade era en Judea.
E entrò así ó diu Fulgèncio, e d'aquí avant dien sant Jacme e
que los òmens savis que eren en Jerusalem, com viren aquela estela, digeren que
demostrava lo naximent de Crist, aquel qui devia
complir no tan solament a Jerusalem mas a tota la gent.
E diu mestra Pere en la Istòria aclasiàstica, e Pere Riga en aquel libra
qui és dit Eurora, que tantost com aquela estela aparech sa lavaren
ac nom Saba, per
Tarssis, e l'altra Jusula d'Aràbia. E aquests reys eren molt savis en meravela,
e eren molt grans astròlecs e sabien la art que à nom Màgica, e per asò ac nom
"magós", en sobrenom vol aitant dir com "amadors de saviesa". Aquests reys cascú
avia son propri nom, com en abraich lo magor avia nom Apel·lió, e
Ameró, e
Galgag, e
d'Aràbia, que era lo languatga de la tera on éls nasqueren, lo major avia nom
Melcior, e
profacia de Balaam,
qui profatitzà lo naximent de Jesucrist dient: "Estela naxerà del linatga de
Jacob e lavar-s'à ome en Israel."
Glossa. Emperò si bé Balaam avia asò profatitzat, ge[n]s per asò no se
mogren los reys de lur terra, cor él no dix sinó que ome, so és, rey qui és
sobra los òmens, salvaria en Israel, so és, en Judà, e
a nós que si bé se neix
moven de lurs teres per vanir a él. Doncs par ver que los
no
profacia qui parlava d'él, mas per so mogeren, cor viren que tant bela astela
era nada en lo seu naximent e pensaren-sa que asò era alguna gran cosa.
E adoncs ageren lur acort que demanasen a lurs ídoles per sertificar-se què
era asò ni què volia dir. E devets saber que en aquel tems los reys tanien en
lurs teres ídoles ordonades en
les quals
adoraven tot lo poble e
saber. E sagons que comta Godofrà en Panteon, e
encara d'altres savis ó afermen e dien que
ídoles e rasponia
ne volia sofrir, cor dimoni no pot saber res de so que és a vanir, emperò a
vagades ravelen moltes cosses, axí com d'altres vagades à vist a
esò qui
malalts, alls quals lo diable algunes vagades feria de malaltia e puis curà-u.
E los les terses ídoles eren aqueles que tanien los reys en lus palaus molt
onradement, a les quals demanaven rasposta de les coses que volien fer, so és,
com volien anar a ost o anar per algun gran fet.
E per so com los
aital rey devia néxer, tengren en bo que
ídoles quin om devia éser aquel ni quin rey era nat, e demenaren-los rasposta,
e l'Esperit intrà en aquela ídola e dix-los que era nat lo Salvador. E com éls
oïren asò foren molt alegres, e tengren per bo que lo anasen a
materen-sa tantost al camí. E per so com veyen estar l'astela asagurada sobra
Judea vengeren-se
là al
E diu sant Jacme que vengren cavalcan en dromadeos, so és, camels coradors qui
van més que naguna altra bístia, e asò feren per so que puguesen pus tost vanir
al loc e que vesen què seria d'aquela tan gran maravela. E per so anaren éls tan
longa carera en tan pocs dies. E sant Johan Crisòstomus diu que aparec l'estela
en orient molt de tems abans que Jesucrist nasqués, e éls, manvés que viren
l'astela, sa mogeren per vanir en Jerusalem e foren en Betlem al
aprés que Jesucrist fo nat; e
són alguns altres que dien que no vengren al
mas d'aquel
Glossa. Mas nós deïm e rasponem a totes aquestes raons e praposam que aquela
estela no aparec sinó aquela ora que Jesucrist nasc, com adoncs fo crasade,
sagons que diu Fulgèncio en so que diu: "La astela com Jesucrist nasc fo crasade
e departide de les altres e avia tan gran claratat que la luu del dia no la
enbargave."
Glossa. E en asò s'acordà sant Gerònim ab él sagons que avant oirets, e
fessen no atrobaren Jesucrist en la mengadora ni en Betlem, ans l'agren trobat
en Gipta, on fugiren Maria e l'imfant e Josep, axí com ó diu sant Mateu. Ans
deïm que aytant tost com Jesucrist fo nat viren éls l'astela, e aitantost
isqueren de lur tera e al
maravilar si éls anaren tan longa
carera en
totes les altres coses.
E aquí sa complí so que gran temps avia ja profatat Ysaÿes profeta, dién:
"Abundament de camels ta cobrirà e driadarmès de Madian e Efà." E racomta sant
Mateu que aitantost com aquests
és aquel qui és nat rey dels jueus? Cor nós avem vista la sua estela en orient e
venim-lo a
Jerusalem ab él. E féu apelar tots los prínceps, e
que en Betlem, ciutat de Judea, sagons que és ascrit per Micheas profeta, dient:
"E tu, Betlem, terra de Judà, no seràs menor entre les ciutats onrades de Judà,
cor de tu axirà duch qui governarà lo meu poble d'Israel." E encontinent lo rey
Erodes apalà los
e demanà
trobat, tornats a mi e jo iré-lo a
rey Arodes los avia dit, isqueren aytantost de Jerusalem. E l'estela los aparec,
la qual viren en orient, que estave aturada sobra Judea, e aquela ora moc-se
entrò que
aturada foren molt alegres, e intraren en la casa on sa aturà e trobaren
l'emfant ab Maria, sa mara, e agonolaren-sa davant eyl e aoraren-lo, e
obriren lurs trasors e ofariren lurs trasors: or, ensens e mira.
E aquí sa complí so que profeta David, dient: "Los reys de Tarssis e de Ínsula
li ofariren dons e
lurs dons." E
àn de l'or d'Aràbia e beneyr-l'àn tot dia." E Ysaÿes profeta dix: "E tots
aquels de Sabba vendran e portaran or e ensens e anunciaran la laor de Déu." E
en altra loc diu Ysaïes: "En aquel tems trauran lurs dons al senyor Déu de les
osts e lo poble departit e aspaventat tant que depuis no
asò dix él per los reys magós que vengren de Pèrcia, que fo tots temps poble
molt asquiu e molt dur; e dix-ho de tots per so com hi vengren los reys qui
eren caps de tots éls, so és, de tot lo poble, per so com là on lo cap va tots
los membres van.
E devets saber que aquestes
a Jesucrist per so com saberen en lur tera, per les demandes que feren a les
ídoles, que aquel
qui era nat era Fil de Déu e rey e ome. E per so si portaren or, com és matal
que cové més a rey que a altra, e per so com era rey portaren-li
portaren-li ensens per so com era speritual, per so com ensens és com a magna
del qual fa om olocaust, e pertayn a eyl per so com era Déu; atresí mateix li
aportaren mira, la qual pertayn a untar los corsos dells morts, per so com era
ome mortal.
E devets saber que aquel qui li oferí l'or era lo rey de Sabba, e aquest or
foren los
per manment de Nino, rey de Babilònia, e per aquests diners Judes Ascariot vané
Jesucrist. E com aquests diners vengren d'un a altra a avant vos ó direm
complidament, en lo logar on vos comtarem con Judes sa pengà e
templa.
E aprés, com los
obriren lurs capses e donaren de lurs trasors molt e asats a Josep
e a santa Maria, e d'aquel trasor visqueren tot lo tems que anaren fugén per
tera d'Agipta. E aprés, gran tems astegren aquí los reys aquela nit, e avien en
cor que tornasen en Jerusalem on era lo rey Arodes, e com sa gitaren a dormir
pragaren Déu que
on dormien, e diu sant Mateu avengalista que
tornasen per lo rey Arodes, mas que se
tera, e éls ó feren enaxí.
E tantost com fo matí comanaren a Déu Josep e santa Maria e foren molt alegres e
molt pagats de tot so que
alagria. E com l'agren aorat cavalcaren e tornaren-se
E vengren en
Tarssis e materen-sa en naus, e anaren-se
los avia giats no la víu om depuis.
Emperò dien alguns que Beda,
estan en
hunes santes verges [que] estaven en Betleem e mantenien castadat per amor de
Déu, viren aquesta estela, cor Déu los volia mostrar; e diu que astava en
Mas com que asò sia, nós deïm que aquela estela ans depuis no la víu nagú, ni
la avia vista abans, mas que Jesús la creà tantost com nasc per mostrar la sua
nativitat e per giar los
reys se
aquela matèria matexa de què era feta, e que d'equí avant jamés no la víu om. E
asò sa acordà sant Jarònim en so que diu: "Aquela estela que fon tramesa de
nostro Seyor no era aparaguda d'abans, mas l'infant la cresà encontinent e la
donà per guisatga als magós, e com
ac acabat son ofici manvés fon desfeta."
Mas ara nós laxarem así de parlar de la estela, e dels reys magós, e de la
manera com Jesús fo ofert al templa a Simeon, e com sent Johan batagava, cor tot
asò racomta l'avengeli obertament, e per asò no u volem parlar, cor masa seria
gran matèria a manar. Mas tornar-vos ém comtar del rey Erodes.
l'imfant e dels reys magós per so com sa cuydà que fosen estats enganats per
l'estela. Emperò él, estant en aquest dupta, oý dir que l'àngel de Déu avia
anunciat a pastors que Jesús, salvador del món, era nat e que éls í eren anats e
que l'avien vist; e encara so que
tangut en ses mans Crist com lo ofariren al templa. E adoncs él se tenc per
escarnit per los
tramès-los derera eyls
que
li avien promès, que tornarien a él com aurien trobat l'imfant, pensan-sa él
que si
adoncs los cavalers anaren sercan de cade part e no
dir nagunes noves, e tornaren-se
Arodes víu que no podia aver los reys, pensà-sa en sí mateix que matàs tots
quants imfants pocs avia en Betlem, e en aquesta manera no podia éser que no
matàs entre eyls aquel qui devia éser rey dels jueus.
Glossa. Emperò devets saber que
avia nom Azelemí e l'altra Salomè.
Mas ara vos laxarem así a a parlar del rey Arodes, que astava en aquest
pensament, e tornar-vos é comtar de Josep e de santa Maria e de l'infant.
los imfants, diu sant Mateu avengalista que aparech l'àngel de Déu en sompnis a
Josep e dix: "Leve
astà aquí entrò que jo t'ó diga, cor Erodes vol ociura l'imfant." E encontinent
se lavà Josep com oý asò, e près l'imfant e sa mara e aguià
totes les cosses, e mès-se al camí e fugí en terra d'Agipta.
E devets saber que aquela nit donà l'àngel a l'imfant huna alguba poqueta, ab
la sua mida matexa, en la qual no avia neguna costura; e nostra dona santa Maria
obrà-la de seda ab les sues mans. E axí com l'imfant craxia axí craxia
l'alguba; e gardava-la molt bé sa mara ab los
l'ensens e ab la mirra que li ofariren los tres reys magós.
E diu Godofrà en lo Panteneó e d'altres molts savis que aquesta alxuba e
les altres cosses que li foren ofertes perdé santa Maria en la ribera del flum
del
Nil. E trobà-ó
Jesucrist com praÿcava en lo templa, axí com avant oirets; e Jesús manà al
pastor que gitàs l'or e l'ensens e la mirra en la caxa del templa, e él vastí
-se l'alxuba. E jasia que li fos poca, encontinent qu'él les vestí cragué
aitant com mester li n'avia. E aquesta fo l'aljuba sobra la qual gitaren sorts
los cavalers de Pilat a la sua pasió, e asò diu sant Johan avengalista: "E era
la aljuba sens costura e tota obrade desús."
Mas ara laxarem de parlar de so e de Josep e de santa Maria e de l'imfant, qui
anaven per lur camí contre tera d'Agipta, e tornar-vos ém a comtar del rey
Erodes, com sa laguia de matar los infants.
e Egispó e
d'altres molts savis que aquel Arodes que romàs rey aprés d'Antipater, son pare
fo aquel qui
él trigà de matar los imfants ffon aquesta: devets saber que aquest Erodes ac
fembra de bax loc, e d'aquesta avia Erodes
aprés hun tems laxà aquesta e près-ne altra que avia nom Mariana, e aquesta
era de paratga, parenta de Ircano patriarque de Jerusalem, qui devia éser per
natura senyor de tota Judea, e de aquesta avia Erodes
la un avia nom Aristòbolo e l'altre Alaxandre.
Devets saber que aquel Antipater, com fo cragut, fo fort plaent a son para
Erodes, axí que Erodes l'amà de tan gran amor, que per amor d'él cobrà na Desís,
sa mara, e gità
Alaxandrí. E donà-li a entendra aquest
Antipater: "Sàpies, para, que Aristòbolo e Alaxandre ta volen tolre lo regna."
E per aquesta raó Erodes sercava aÿna com los poria alciura e tolra lo regna,
mas aquels ó sentiren e gardaren-sa d'él. E en aquest tems Erodes féu son
testament e laxava lo regna a Antipater e desposeïa Aristòbolo e Alaxandra, als
quals asqueya lo regna per lur mara, qui era del linatga de Ircano patriarca de
Jerusalem. E adoncs Aristòbolo dix a son frara Alaxandrí: "Vé tu a Roma e posa
devant l'emperador clams de nostro para e jo romandré así contrastan a asò." E
exí u feren.
E adoncs Alaxandrí, qui era om bel, ben parlant e gran clerga, e en abrayc, e
en grec e en latí, se n'anà a Roma per clamar-sa de son para. E com fo en Roma
posà los clams davant l'emperador Octàvio Ausgusto e acusà son para Erodes de
tots los mals que fassia a él, e a sa mara, e a son frara e a totes les gents de
la tera. E asò fo
adoncs l'emperador tramès letres a Erodes que encontinent, vista la letra,
vingés a Roma raspondra de tot so de què
adoncs, en aquela sahó que él volia matar los imfants de Betlem, li vengren
aquestes letres en Judea. E aytantost com les ach lestes, manvés laxà anar
aquest pensament d'ociura los imfants, e asò per dues raons: la una fo per
l'enbergament que ac ab sí mateix d'arasar-sa de so que li faÿa mester en lo
viatga; l'altra, per so com avia gran paor de l'emperador, com si eyl matàs los
imfants ja agra més raó d'acusar-lo davant l'emperador, e axí no volia júnyer
a son mal.
E adoncs él sa aparalà e mès-sa al camí per racolir a mar e que vingés a
Roma, e venc-sa racolir a huna ciutat de Cilícia que à nom Tarssis. E aquí,
aprés sertes noves, [conec] que ab les naus del port de Tarssis se n'eren
anats per mar los
Tarssis fo molt dolent
e irat e despagat, e per aquesta raó féu metra foc a totes les naus que trobà en
Tarssis. E aquí sa complí so que avia profatat gran tems avia lo rey David: "Ab
aitals dolors com fembra qui va de part e com esperit molt fort e aspre
comfondrà les naus de Tarssis." E com les ac cramades venc a Roma davant
l'emperador e raspòs als clams de son fil.
Mas ara nós laxarem a parlar del rey Erodes e contar-vos ém de Josep e de
santa Maria com fugiren en Gipta.
santa Maria e l'imfant per lur camí, agren gran calor, e viren
feya gran ombra e anaren là per so que posasen. E eren en compayia d'éls
dragons e vengren ves éls, e com éls los viren ageren gran paor e comensaren
fort a cridar. E com l'enfant Jesús víu asò, levà-se
anà contra éls, e tantost los dragons lavaren-sa e umiliaren-se a eyl, e
aoraren-lo e anaren-se
E com se partiren d'equí vengren ves éls
lo desert ab éls domestement, e mostraven gran alagria. Emperò lo primer dia que
madona santa Maria víu asò ac molt gran por ela e la companya, mas com ela víu
que eren al servey del seu fil Jesús no n'ach paor depuis.
E dementra anaven ab los laons e ab les altres bísties males anaven ab éls
aitambé oveles e moltons, qui eren lurs per so que
vendra e que
paxén de lur pastura. E aquí se complí so que avia profatat Isaÿa profeta,
dient: "Lo lop e l'anyel mengaren ensems, e
pala." E axí fo en varitat, com adoncs éls menaven bous per so que los portasen
de les lurs coses per lo desert.
E a cap de
en hun gran erm e vengren en
gardà e víu
menà-la là. E féu-la devalar de la bístia en què cavelcava e, com fo asaguda
en la ombra, tenc son imfant en sa falda. E gardà d'aquí amunt e víu lo palmer
caragat de dàtils e dix a Josep que li
-ma de vós, que los vaets astar tan alt e deïts que vos en dó; sert més ma pesa
d'ayga que no avem ni per nós ni per nostres bísties." E com asò oý l'imfant
Jesús, lavà-se e dix al palmer: "Palmer enclina
a ma mare." E encontinent lo palmer s'eclinà entrò als seus peus de santa Maria,
e coliren tots del fruit aitant com sa volgren, que no
esperava lo manement d'aquel qui
Salamó en Cantica canticorum,
"Pugaré en la palma e pendré
del seu fruit." E aquesta profecia tanbé covenia al dia de la creu, com lo
crucificaren los jueus en eyla.
E com agren pres del fruit él dix: "Palma, leve
altres palmes que són en paradís, e obra tes raïls de què isca
d'aygua de què bega tota aquesta companya." E la palma se dressà e isqué d'ela
l'ayga foren molt alegres e begeren-ne éls e lus bísties, e feren gràcies a
Déu. E l'endemà, com sa degren partir d'equí, dix Jesucrist al palmer: "Palma,
jo
e sia posat en paradís taranal del meu Pare." E encontinent aparech
àngel ab molt gran claradat sobra lo palmer, e près-ne
Jesús axí espaordits dix-los: "No us asmayets, com sapiats que aquesta palma
que jo
és l'amade victòria de tots los sants."
E com asò viren foren molt alegres, e lavaren manvés e materen-se al camí. E
adoncs Josep e santa Maria digeren a l'imfant Jesús:
—Sènyer, la calor nos agra[u]ga molt, plàcia
ribera de la mar e per les ciutats e irem mils a nostro ayre.
E Jesús dix-li:
—No
sarem en Agipta, en què deuríem punyar
E dién asò éls comensaren a veura les muntayes d'Agipta e foren molt alegres de
gran alagria. E vengeren a l'intrade de Ermòpolis, so és,
intraren en
E cor no conaxien nagú en la ciutat, anaren posar al temple que om apelava
Capitòlio dels Agipcians, en lo qual templa avia
aoraven los agipcians axi com a déu. E tantost com madona santa Maria intrà
dintre ab son fil Jesús, laxaren-sa caer les ídoles del loch on estaven en
tera e trencaren-sa
totes. E alí se complí alò que profatà Ysaïes profeta dién: "Puga nostro Senyor
sobra huna nuu leugera e intra en Agipta, e mogeren-sa les ídoles davant la
sua cara." E aquesta profecia se dix aitanbé sobra l'Encarnació del Fil de Déu,
com se devia encarnar o pendra carn umana de madona santa Maria.
E per la raó demunt dita fon fet gran roïdo en la vila e sabé asò Ardoýs,
príncep d'aquela ciutat, e féu ajustar tota la gent de la ciutat e tota la sua
companya e anà-se
gonols davant santa Maria e aorà Jesús, e com l'ac aorat, lavà
tota sa companya: "Aquest Déus és senyor dels nostros, cor bé sa prova per éls
en tant com se són laxats caure en terra davant él. Si nós no fem so que vaem
fer a éls, a onor d'éls tost poríem caer en la ira d'aquest Déu e seríem
destroïts axí com lo rey faraó, que no volc creura les sues virtuts grans e per
so sa perdé eyl en mar ab tota sa compaya."
E com lo poble oý dir asò al lur príncep craegeren en nostro Senyor.
E aprés asò l'àngel dix a Josep que se n'intràs més pragon en Agipta ab santa
Maria e ab l'imfant, e que se n'anàs en altra ciutat; e en asò l'imfant Jesús
era en adat e
de forment qui comensava a
de les aspiges, e com les tenc en la mà, mantinent davant tots floriren e
granaren, e tots foren maravilats d'assò.
E com foren entrats en
estegren aquí
E anava per la vila jugan ab los altres infants e adoncs l'imfant Jesús près
"Pex, jo
viu e nadà. E com los veÿns viren asò foren maravelats e anaren-ó dir a l'osta
on
posa[va], de la qual cossa fo molt alegre. E pragà-la que no u digés a nagun
per so que d'aquest fet no
E a pocs de dies anaren a huna altra vila on avia
ensenyava a imfants, e
fil, per què no li ensenyes de líger?" E tantost lo maestra mostrà-li les
bacelores. E Jesucrist près la carta e comensà a gardar lo mestre, e dix-li:
"Maestra, diges-ma tu què vol dir "a" e jo dir-t'é o què vol dir "b", cor tu
cuydes molt saber e no sabs res." E adoncs lo maestra fo irat e donà-li
vaÿns de santa Maria digeren a Josep: "Castia ton fil, cor moltes folies fa." E
adoncs Josep dix a Jesús:
—Fil, per què no
d'aquesta terra nos àn envega e
E dix-li Jesús:
—Lexa estar, Josep, com aquexes paraules no són tues, mas mies.
E com venc a pocs dies, tots quants contraris a Jesucrist avia en aquel loc
moriren. E d'equí fugí santa Maria e l'imfant e Josep.
E anaren en altra logar on avia
avia nom Zaqueo, e aquest dix a Josep:
—Josep, tu às molt entenent fiyl, mit-lo en l'escola.
E dix Josep:
—Sàpies de sert que no és nagú qui li puga ensenyar sinó Déu.
—Mit-lo ab mi
—dix Zaqueo— que jo li mostraré.
Adoncs dix Josep:
—Mostra-li primerament les letres dels gentils.
E Zaqueo ascriví-li la beta e comensà-li a mostrar falagan. E dix-li
Jesús:
—Diges-me tu, maestra, sabries-me tu dir què forsa a la "a"?
E comensà-li d'espondra la forsa de la "a". E Zaqueo sa comensà de maravilar,
dient:
—Aquest imfant à poder contra lo vent e contra la mar en sa
paraula.
E axí Zaqueo fo comvertit. E en aquela ora foren sanats
tots quants malalts eren en aquela vila.
E
santa Maria manava l'imfant per la mà e pasava davant aquela escola, e l'imfant
Jesús aturà-se aquí. E tenia Jesús
mostrà
tantost los pardals feren molt tran roÿdo e vengren a l'imfant Jesús. E
imfants de la escola qui viren asò isqueren de la escola per vaer asò e lo
maestra fo fort irat e volc farir l'imfant Jesús, e madona santa Maria menà
Mas ara vos laxarem a parlar de so e dir-vos ém com lo rey Erodes féu ociura
los imfants de Betlem.
Erodes fo citat en Roma, devets así saber que com Erodes ach acabat son plet a
Roma, lo qual avia ab son fil Alaxandre, e tornà-se
ab son fil per manement de l'emperador Octàvio Augusto. E com se víu bé asetiat
en son regne e fo ab gran amor ab sos fiylls, ac-se mès en cor que matàs
l'infant Jesús, lo qual se pensava que fos del linatga de Ircano, e de
Alaxandre, e d'Aristòbolo, sos fils, als quals devia escaer lo regna per dret de
lur mara, qui era parenta de Ircano patriarca de Jerusalem, axí com damunt avets
oït.
E axí eyl tornà en aquel pensament lo qual avia penssat ans que anàs a Roma, so
és, que fes matar los imfants de Betlem, cor si tots los matave pensà
entre éls moria aquel de què li avien fet escarn los
so féu ajustar tots los imfants de Betlem e de tots sos termes, sagons que diu
sant Mateu, qui fosen de
demanat als
e féu-los ociura. E alí sa complí so que avia profetat Geramia profeta, dient:
"Veu és oïda en Rama de molt plant e plor. Raxael plora los seus fils e no
Glossa. Asò vol aytant dir: veu és oïda en alt de molt plant e de molt plor com
Raxael, que vol aitant dir en aquest loc santa Esgleya, plora sos fils e gamaga,
so és, la mort dels sants, e no quer nagun consolament raebra per so con aquels
qui són coronats per martiri regnen ab nostro Senyor Déu. E per so santa Esgleya
fa ramenbransa cad'ayn
sofariren los amics de Déu en aquest món. E
manera: que santa Esgleya cada dia plora per aquels qui no crasen dretament en
Déu, e
Mas ara vos laxarem a parlar del rey Erodes e dir-vos ém com Josep e santa
Maria ab l'imfant se
de Judea, e dels miracles que y féu l'imfant Jesús.
mort rey Erodes, l'àngel dix a Josep en sopnis: ""Leve
sa mara e torna-te
ociura l'infant." E Josep sa livà mantinent e près l'imfant e sa mara e
venc-se
son para Erodes en Judea, ac por d'anar là. E l'àngel aparec en sopnis e
dix-li que se n'anàs en Galilea, e axí u féu. E anà-hi e estec là en
ciutat qui és apalade Natzaret, per so que complís l'escriptura qui era dita per
lo profeta: "Él serà apalat natzareu.""
E dien los natzareus en lurs istòries que abans que Josep fos vingut en la
ciutat de Natzaret ab santa Maria e ab l'imfant, que trobaren
en lo camí
era encara bé asagurade, so és, que encara anaven per la tera les sues compayes
sercant l'infant Jesús e demanan noves si
Jesús a l'om qui sembrava lo forment: "Amich, si alguns òmens vénen e
demanen si às-nos vists pasar asèn diu-los que oc, com tu sembraves aquest
forment pasaven asèn." E él los dix que axí u faria; e manvés, per virtut de
Déu, lo forment fo nat e cragut, e aspigat e granat, e aparalat de sagar. E
l'endemà pasaren aquens
l'om si avien vist pasar alèn géns estrayns, e él dix que oc, com sambrava aquel
forment eren pasats alèn. E com éls ó oïren e viren lo forment sagador tornaren
-se
E dien los natzareus que con foren en la ciutat de Jerusalem, que era Jesucrist
de adat de
era aquí fo plena d'ayga, e Jesús, anant jugan ab los altres imfants, fo aquí. E
l'aiga de la bassa era fort tèrbola, adoncs Jersús dix a l'ayga: "Jo
que tu sies bela e clara!" E manvés ó féu. E adoncs Jesús près del lach de la
bassa e formà
volasen, e tantost foren vius e bateren lurs ales e anaren-se
a Déu poderós de totes cosses. E com los jueus viren asò maravilaren-sa molt,
e hun fariseu pensaven-sa en mal contra Jesús. E adoncs Jesús blasmà
dient: "Malvat fariseu, no pusc jo fer alò que vul de les mies co[s]es? E per
so cor tu às dit contra les meraviles de Déu, adés morràs de mala mort!" E axí
fo com manvés caech mort.
E esdevenc-sa
imfant venc corent per dar a Jesús
-li:
"Aquí acabaràs tu ton camí." E manvés que l'imfant ac dit asò l'imfant caec mort
en terra.
E encara s'esdevenc
d'aquels imfants pugà en
col e morí. E com los imfants que eren aquí ó viren fugiren e Jesús tot sol
romàs aquí ab l'imfant mort, lo qual avia nom Sinoch. E con los parents del mort
ó saberen, anaren là e no y trobaren nengú, sinó Jesús e l'imfant mort. E la un
d'éls dix a Jesús:
—Varament tu às mort aquest imfant.
E Jesús dix:
—Verament jo no é fet.
E éls tots digeren:
—Per sert tu ó às fet.
E volien-lo ociura. E Jesús conec lur cor e dix-los:
—No us cuydets, que jo us mostraré de sert que jo no u é fet.
E adoncs acostà
—Sinoch, leve
E manvés aquel se lavà sa e delitós axí com si
dix-los:
—Per sert, sènyer, vós no
E com los parents de Sinoch viren
asò umiliaren-sa a Jesús e aoraren-lo e donaren laor a Déu.
E
e
sua mà, e dix-li: "Leva
curat.
E com Jesús fo de adat de
e avia pressa a la font e trencà-li lo cànter. E adoncs l'imfant Jesús près lo
mantel e estené
com sa mare víu asò ac-na gran pler e abrasà
"Sènyer meu, Para poderós, prec-te que
E
sembrar e menà ab sí Jesús. E Jesús près
comensà
asats." E axí fo, per lo poder de Déu, que en tems de messes culí Jossep de la
sembradura d'un puyn
Jossep: "Dóna als pobres, e a les vídues e als òrfens." E axí ó féu.
E adoncs fon Jesús de adat de
a Jossep e portà-li
onrat, cor Josep era fuster e ferrer, e Josep dix-li que faria-u. E près lo
fust e masurà
de la qual cosa Josep fo molt dolent, con no
vingés a tayl. E él, astant axí trist, venc Jesús e dix-li com astava axí
trist, e Josep li dix com avia afolat aquest fust, e Jesús li dix: "E com, no
sabets vós que Déus és totpoderós?" E adoncs Jesús près lo fust per la un cap e
dix-li que
tirà per l'altra cap, e axí
tirant cresc lo fust aitant com mester li fassia. E com Josep víu aquest miracla
abrassà Jesús de gran pler que ach, e dix: "Beneÿt sia Déu qui aital compay em
dóna!"
E
imfants, e per
eyla e cavalcave sobra la raga. E com los imfants viren asò, pugaren sobra
laxaven anar, axí caÿen en terra, e
altres los brassos. E Jesús, vaent-los plorar, fo molt alegre, e acostà
a éls e tocà
E
bístia que tania e Jesús anà ab él. E mentra Josep sagava lo fe,
lo mordé en lo dit, adoncs ac molt gran dolor e dix a Jesús: "Fiyl, gran dolor
sent, com aquesta serp m'à mordut." E Jesús tocà
e puis maleý la serp e fon morta.
E a cap de pocs dies que assò fo, morí
veÿna e amiga de madona santa Maria. E axí la mara de l'imfant comensà a fer
gran dol, e madona santa Maria, de piatat que n'avia, plorave-se
l'imfant Jesús entrà aquí e dix-los: "No vulats plorar." E adoncs acostà
al mort e gità
lavà-sa e víu. E com les gents qui aquí eren viren aquest miracla, digeren:
"Verament aquest és sant e ver profeta, com los òmens deliura de mort e fa los
morts rasucitar." E asò era en disapta, e adoncs com los farisseus e
maestres viren asò digeren a santa Maria:
—Ést tu mara d'aquest imfant?
Ela dix:
—Och.
E éls li digeren:
—Beneyta ést tu entre les fenbres, com Déu à baneït lo fruit del teu
ventra, com tan beneït fil e tan sant t'à donat.
E adoncs madona santa Maria se n'anà a sa cassa ab son
fil, e gardava en son cor les meraveles e totes les altres coses que avia vistes
fer a son fiyl. E cada dia crexia l'imfant en cors e en saviesa perquè sia loat
lo seu nom e beneït sens fi
Glossa. Entrò así ó racomten los natzarenos. Mas ara vos laxarem a parlar
d'essò e com féu de l'ayga vi a les noces d'Arxeticlí, e com se féu batagar a
sant Johan, e d'altres miracles que él féu anant ab sos dicípols, axí com ó
racomten los avengalistes, per so com ja ó avets oït demunt. E dir-vos ém com
Judes vané Jesucrist per so com assí [és] lo comensament de la sua passió.
Pasca demanaren consel los prínceps dels praveres als savis, e als mestres, e
als vels del poble com porien pendra Jesús e liurar a mort. E diu sant Matheu
avengalista que s'ajustaren en lo pal·lau del major príncep dels praveres,
qui avia nom Cayfàs, e alí sa complí so que avia profatat David profeta, dién:
"Los prínceps dels seus clerges se ajustaren en
lo Senyor e contra Crist." Crist aytant vol dir com "unitat".
E Nicodemus, aquel qui devalà Jesucrist de la creu, en le sua istòria escriví
en son testimoni, cor él víu la passió de Jesucrist que
loc, diu que foren aquel[s] qui s'ajustaren al consel Anna, e Cayfàs, e Senne,
e Datan, e Ganaliel, e Judes, e Leví, e Neptalim, e Alaxandre, e Ciros, e
d'altres molts poderoses e onrats jueus. E diu, per aquela paraula que li oïren
dir poch avia, com sa racomta en la avengeli de sant Johan com dix: "D'equí
avant no
nostro Senyor Jesucrist!"", e per aquesta raó s'ajustaren los jueus per aver
consel com lo matasen. E entrò así ó comta Nicodemus.
E d'aquí se complí alò que dix l'imfanta Cazandra en so que dix: "Aprés de so
s'ajustaren los prínceps dels sacerdots contra Jesús per so cor
feya molts miracles." E d'equí avant s'acorden sant Mateu, e sant March e sant
Luc, e dien tots
matem a jorn de festa, cor per aventura escomouríem lo poble contra nós." E asò
profatà David en so que dix: "Los jueus acordaren en vans pensamens."
E así disen aquels
que ó sabé
Ascariot, e aquest vench als prínceps dels clerges e dix-los: "Què
darets? E jo liurar-vos é Jesús." E éls foren molt alegres e prometeren-li
que profetà David profeta en so que dix: "Aquel qui menga mon pa fa gran tració
sobra mi." E dien aquests
avinentesa de tems com lo pogés trair.
Glossa. Doncs per la raó demunt dita podets entendra que nostro Senyor fo vanut
en dimecres, per la qual cosa són moltes gents que
degunen lo dimecres, cor sens fala no à jorn en la setmane que tan covinent sia
dejunar, sal lo divenres, e asò per raó com Jesús hi fo vanut.
que era lo primer dia de la festa en què los jueus comensaven a mengar lo pa
alís, en lo qual die deven sacrificar l'anyel, vengeren los dicípols a Jesús e
digeren-li: "Maestra, on vols que ta aparalem Pascha?" E sagons que comten
sant March e sant Luc, dix Jesús a
Sagons que diu sant Luc, sant Pere e sant Johan e así acorden-sa los
avengalistes, que los dix: "Anats a aquela ciutat e trobarets
porta huna gera d'aygua, e vós anats aprés él e là on lo veurets intrar entrats,
e deïts al senyor de la cassa: "Lo maestra t'envia a dir que
prob: "On és lo loch on mangeré aquesta Pasca ab los dicípols"", e él
mostrar-vos à
dicípols axí com los avia dit Jesús. E anaren a la ciutat de Jerusalem e
trobaren l'om axí com Jesús lus avia dit, e anaren a la ciutat de Jerusalem e
aparalaren la Pasca, e al vespra vench Jesús ab los dicípols e sec a taula per
mangar.
E entrò [así] ó racomta sant Mateu, e sant March e sant Luc, e d'equí avant
diu sant Johan avengalista que
senyí
lavar los peus als seus dicípols e a
Aprés venc a sant Pere e volc-li lavar los peus, e dix:
—Senyor, tu no
E dix-li Jesús:
—Si jo no
E dix sant Pere:
—Senyor, no tan solament los peus mas lo cap e les mans.
E dix Jesús:
—Aquel qui és lavat no fraytura sinó que
depuis és tot nèdeu. E vós sots nàdeus, mas no tots.
E asò era per so com él sabia qual era
aquel qui
los ac Jesús lavats los peus, près ses vastedures e asec-se. E com sa fo
asagut dix-los:
—Sabets vosaltres per què é jo asò fet a vós? Vós me apelats
"maestra" e "senyor" e ben diets, com jo ho sóm. Doncs, si jo qui sóm senyor e
maestra vostra é lavats los vostres peus, doncs bé devets lavar los uns los
altres, e per asò vos dó aximpli que axí com jo é fet a vós axí u fasats vós als
altres. Verament dic-vos que no és lo serf major que
l'apòstol magor que aquel qui
serets si les féts! No ó dich de tots, cor bé sé quals é alagits; mas asò és per
tal que
son taló contra mi", e jo veritat dich a vós: ans que sia fet, per tal que u
cragats com fet serà, e que cragats que jo sóm varament, vos dich que aquel qui
raebrà aquel que jo trametré mi raebrà, e aquel qui reb
mi raeb aquel qui m'à tramès.
E entrò así ó comta sant Johan avengalista, e d'equí avant s'acorden tots
esperit, e dix:
—Verament vos dic que la un de vosaltres ma trairà, qui menga ab
mi.
E éls comensaren a éser trists. E dien sant Mateu e sant Marc que li demanaren
senyaladement cascuns:
—Són jo, Senyor.
E él raspòs e dix:
—Aquel qui met la mà ab mi en l'escudela ma trairà. Lo Fil de la
verga va axí com és profatat d'él, mas gay a aquel per lo qual lo Fil de la
verga serà traït! Bona cosa fóra a aquel om si no fos nat.
E raspòs Judes:
—Doncs són jo, maestra?
E Jesús dix:
—Tu ó dius.
E entrò así ó comta sant Mateu e sant Marc, e d'aquí avant diu sant Johan
avengalista que hun dels
racoldà
Jesús qual era aquel qui
sobra los pits de Jesús dix:
—Senyor, qui és aquex
qui
E Jesús dix:
—Aquel a qui jo daré aquesta sopa mulade.
E asò profatà lo profeta David en so que dix: "Tu, ome, mon cor, e mon capdel,
e mon conagut, qui mangaves ab mi en
sant Joan que mulà manvés Jesucrist huna sopa de pa e donà-la a Judes fil de
Simon Escariot, e manvés que l'ac mengade intrà lo Satanàs en él. E adoncs dix
Jesús:
—So que fas fé-u tost.
E asò nagú d'éls no u entès per què u deya, cor pensaven-sa que li digés que
anàs comprar alguna cosa a obs de la festa o que donàs qualque cosa als pobres,
per so com Judes tania la bossa de la despessa. E manvés que Judes ach mangade
aquela sopa se n'axí, e era ja nit. E tantost com eyl sa fo axit de Jesucrist,
dix Jesús:
—Ara és clarificat lo Fil de la verga, e Jesús és ja clarificat en
él; e si Déus és fet clar, a él clarific-lo en sí mateix, e ara lo
clarificarà.
Entrò así ó racomta sant Johan avengalista, e d'aquí avant s'acorden sant Mateu
e sant March e sant Luch e dien tots
menjaven, que près Jesucrist del pa e beneí-lo, e partí
sos dicípols, e dix-los:
—Pranets e mengats, aquest és lo meu cors. E asò farets d'aquí avant
per ma ramembransa.
E asò profetà la gran sibil·la com dix: "D'un pa sadolarà tots los vius." E asò
dix ela per lo pa que santifica om e torna en ver cors de Jesucrist. E conten
así aquests
gràcies a Déu, e dix a sos dicípols:
—Pranets-lo e partits-lo entre vós, e bavets tots de so, aquesta
és la mia sanc del noel tastament, qui serà ascampade per molts en ramissió dels
pecadors.
E alí se conplí so que féu Melcisedec, patriarca de Jerusalem, en semblansa
d'aquest sacrifici, com baneý Abraam e ofarí pa e vi a Déu en sacrifici segons
que diu Moisèn en lo Gènesi: "Melcisedec, rey de Salem, so és, rey de Jerusalem,
sacrificà pa e vi; e era sacerdot de Déu molt gran e beneý Abraam." E per
aquesta figura d'aquest
sacrifici que féu Melcisedech, dix David profeta en persona de Déu lo Para,
profatan d'aquest sacrifici de Jesucrist: "Ans que la luu fos ta engenré", e "Tu
ést sacerdot sagons l'orde de Melcisedech", quax qui diu: "Per tu sacrificaran
tots tems pa e vi sagons axí com fasia Melcisedech." E per aquest sacrifici dix
Jesucrist, axí com ó racomta sant Johan en son avengeli:
—Qui menga la mia carn e beu lo meu sanc en mi està, e jo en eyl.
E dien así sant Mateu e sant Marc e sant Luc que dix Jesucrist:
—Verament vos dic que d'aquí avant no beuré d'aquest linatga de
serment entrò aquel dia que beva ab vós en lo regna del meu Para.
Glossa. Devets saber sobre assò que us avem dit que Jesucrist sanà ab sos
dicípols lo primer dia del pa alís —que manement en la Ley dels jueus [dix]
que no degen mengar en aquel dia sinó pa alís— e per aquesta raó Jesucrist en
aquel dia na mengà axí meteix, e d'aquel pa partí e donà als seus dicípols, e
dix que asò era lo seu cos. E per asò los crastians no consacren
lo cors de Jesucrist sinó de pa alís.
E sobra asò que digem que Jesucrist donà a Judes Ascariot la sopa mulada per
senyal que aquel era traÿdor, e per aquesta raó no dóna om als omes la òstia
mulada com combregen. E sobra asò que us dixem que lo Satanàs intrà al cors de
Judes aprés lo bosí, devets saber que aitantost com Jesucrist li ac mesa la sopa
mulade en la gola ela se n'ac enujada, que aitantost aprés lo bosí lo Satanàs
intrà al cors d'él.
E sobra asò que us digem que dix Jesucrist a sos dicípols del pa e del vi:
"Aquest és lo meu cors e aquesta és la mia sanc", devets saber que alí sa
comensà l'orde de la missa e l'orde dels crastians, com d'alí fo pres l'ofici de
la missa, cor per virtut d'aquestes paraules torna lo pa en ver cors, so és, en
vera carn de Jesucrist, e
la missa. E per so com lo digous fo lo primer comensament de dir misa en lo món,
per so en aital dia són molt flaques
totes les altres ores que
molt alta, e molt onrade, e molt bé servida de clerges sagons lo loc en què
aquel dia consagren tots la crisma, ab la qual unten los crastians que
bategen.
E comta d'esí [avant] sant Luc avengalista que agren aquí contesa entre los
dicípols qual era magor, e dix-los Jesús:
—Los reys e
àn poder són apalats banuyrats, mas de vosaltres no és axí, com aquel qui cuyda
éser magor serà axí com servidor, e aquel qui cuydarà senyoragar serà manor.
Qual és magor, aquel qui servex a mengar o aquel qui sèu? No és, doncs, magor
aquel qui menga? Doncs jo sóm enmig de vós axí com a servidor e vós sots axí com
aquel qui sèu. E estats vós ab mi en les mies tamtacions. E jo é-vos ordonats
al meu Regna axí com lo meu Pare l'ordonà
a mi, que mengets e bagats sobra la mia mesa en lo meu Regna e sigats sobra les
E dix adoncs Jesucrist a sant Pere Simon:
—Vet que
garbela lo forment, e jo é praguat per tu que no dafalís la tua fe. E tu
tornaràs alguna vegada e comfortaràs los teus frares.
E entrò así ó comta sant Luch, e d'equí avant diu sant Johan avengalista que
—Mos fils, encara seré
jo dixí als jueus: "No
E axò dix a éls tot atrasí matex com avia dit als jueus enaxí com ó racomta
sant Johan en son avengeli en so que dix: "Demenats-me com no m'atrobarets." E
diu sant Johan que
—Là on jo vag vós no podets ara vanir. E ara vos ó dic e dón-vos
novel manament: que amets los uns als altres axí com jo vos é amats. E en so
conaxeran tots que sots mos dexebles, si vós féts asò.
E dix sant Pere:
—Senyor, on vas?
Raspòs Jesús:
—Là on jo vaig tu no
E depuix dix sant Pere:
—Com dius tu que jo no
per mort ab tu e sagir-t'é.
E raspòs-li Jesús e dix:
—La tua ànima metràs per mi.
E entrò así ó comta sant Johan avengalista, e d'equí avant diu sant Mateu e
sant Marc que
—Tots serets escadelitzats per mi en aquesta nit, com ascrit és per
Zacaria profeta en so que dix: "Jo farré lo pastor, e les oveles del folcat
seran escampades." Mas depuis que saré rasucitat saré davant vós en Galilea.
E raspòs sant Pere e dix-li:
—Si tots seran ascandalitzats per tu, no u seré jo.
E entrò así ó comta sant Mateu e sant March, e d'equí avant s'acorden tots los
—Varament ta dic que en aquesta nit no cantarà lo gail entrò m'ages
nagat tres vagades.
E dix-li sant Pere:
—Si mi covendrà morir ab tu jo, no
E atretal digeren tots los altres dicípols.
E diu sant Luc que dix sant Pere:
—Senyor, aparalat sóm jo d'anar ab tu en càrcer e en mort.
Glossa. Doncs ara sabets que tot asò deya nostro Senyor a sos dicípols mentra
seny'a sopar. E depuis que agren sopat féu-los
molt gran, lo qual ascriví sant Joan avengalista e no nagun dels altres.
dels seus avengelis, que dix Jesucrist als seus dicípols:
—No sia torbat lo vostro cor ni no agats por. Crasets en Déu e en mi
crasets. En la casa de mon Para à moltes casses. Si no us agés dit que vaig a
-us e menar-vos-n'é ab mi, per so que là on jo són vós siats. E là on jo
vaig vós sabets, e la carera sabets.
E dix sant Tomàs:
—Senyor, nós no sabem on vas, doncs,
con podem saber nós la carera?
E Jesús dix:
—Jo sóm carera, e veritat, e vida. No ve nagú a mon Pare si no per
mi. Si agésets mi conagut, e mon Para agrets conagut. E sens fala d'aquí avant
lo conexerets, e ja lo avets vist.
E dix sant Falip:
—Seyor, mostra
E dix Jesús a Falip:
—Aitant de tems sóm anat ab vós e no
veu mi veu mon Pare. ¿Com diu[s] tu: "Mostre a nós ton Para"? No creus tu que
jo sóm en lo Para e
E per so dix el matex Jesucrist en altra loc: "Jo e mon Para
som." E diu sant Johan que
—Les paraules que jo parle no les parle de mi matex, mas lo meu
Pare, qui està en mi, eyl fa les mies obres. No crasets vós que jo sóm en lo
Para e
Varament vos dic que aquel qui creu en mi, les obres que jo fas, farà, e encara
magós d'aqueles, com jo vaig a mon Pare e tot so que demanarets en lo meu nom
vos darà, e jo vos ó daré.
"E si m'amats,
gardats los meus manemens. E jo pragaré mon Pare e dar-vos à lo Sant Sperit
que sia ab vós tots tems, e aquest és l'Esperit de varitat, lo qual lo món no
pot raebra, con no l'à vist ni
e en vós serà. E no us laxaré òrfens, mas vendré a vós. E
vós conexerets que jo sóm en lo Pare, e vós ab mi e jo ab vós. E aquel qui ama
los meus manemens e
aquel qui ama mi serà amat del meu Para, e jo l'amaré e mostraré mi a él.
E dix Judes, no aquel Escariot:
—Senyor, què és asò que tu demostres tu matex, e no
E raspòs Jesús e dix:
—Si algun ama mi, la mia paraula gardarà. E la paraula que oïts no
és mia, mas del Pare qui m'à tramès.
"Asò us dic estan ab vós, mas lo Sant Sperit, aquel que
en mon nom, aquel vos
ensenyarà totes les coses que vos é dites.
"La mia pau vos dó. E la mia pau vos lex. No la dó jo axí com lo món la dóna.
No sia torbat lo vostro cor, ni us tamats, cor ja avets oït que
me
Para, com lo Pare major és de mi. E ara vos ó dich, ans que sia, per so que com
serà fet o crasagats. E jo no us parlaré ara moltes paraules, com veus que ve lo
príncep d'aquest món, e en mi no ha poder mas per so que conega lo món que jo àm
mon Pare, e axí com m'és manat per mon Para, axí u fas. Levats-vos, e anem e
iscam d'esí!
"E jo sóm vera serment. E mon Para me plantà, e tota sement que serà en mi e no
lavarà fruit talar-l'à, e aquela que lavarà fruit purgar-l'à e mondar-l'à,
per so que leu més fruit. E vós sots ja tots mondes per les paraules que jo vos
é dites. Estats e[n] mi, e jo en vós, com axí con la sement no pot de sí
matexa lavar fruit si no està en lo sep, axí ni vós, si no estats en
mi; jo sóm lo sep, e vós sots les sermens. E aquel qui està en mi e jo en él, e
aquest leva molt fruit, com sens mi vós no podets fer naguna cosa. E aquel qui
en mi no estarà serà gitat defora axí com la serment, e secarà, e culir-l'à
om, e metran-la al foch e cramarà. E si vós estats en mi e les mies paraules
estaran en vós, e tot so que volrets e demanarets vos serà donat. E en asò és
clarificat lo meu Pare, que fasats molts fruits e que siats mos dicípols. Axí
com mon Para ama mi, axí àm jo a vós; posats en él la mia amor. E enaxí com jo
gart lo manemén del meu Para e estic, axí la mia amor, e axí estia la vostra
amor en él.
"E asò vos dic jo per so que estia la mia alagria en vós, e la mia alegria sia
complida. E aquest és lo meu manament: que amats los uns los altres axí com jo
us é amats. Major amor no pot aver algun a altra sinó que pos la sua ànima per
él. E vós sots mos amics si féts so que jo us man. E d'aquí avant no us apalaré
sers, com lo serf
no sap so que fa son senyor, ans apelaré-vos amics, per so com totes les
cosses que é oïdes de mon Para dich a vós. No alagís vós mi, mas jo alagí vós, e
aparel a vós loch on vingats e agats fruit, e
cosa demenarets al meu Para en lo meu nom, él la us donarà. Asò us man que:
amets los uns als altres.
"E si
vós fósets del món, lo món amara so que seu és, mas per so com no sots del món,
lo món no us pot amar. Jo us laví del món e per so us à aorrits. Ramembre-us
la mia paraula que
persagexen, e vos persagiran; si la mia paraula garden, la vostra gardaran. Mas
totes aquestes cosses faran per lo meu nom, cor no conaxen mi ni aquel mi m'à
tramès. E si jo no fos vingut ni los ó agés dit, no agren pecat, cor aquel que
mi avorex, [avorex] mon Para. Si jo no agés fetes obres les quals nagun no pot
fer, no aurien pacat, mas ara àn aorit
mi e mon Pare, per so que
Ley, qui diu: "Car éls ma aoriren de grat."
"E com vendrà lo Sant Sperit que us enviarà lo meu Pare, que és Sperit de
varitat que ix del meu Pare, aquel farà tastimoni de mi, e vós me farets
tastimoni, cor al comensamén fos ab mi.
"Aquestes coses vos dich per so que no siats trists, cor éls vos metran en les
sinagoges, e aquel qui més de mal vos farà cuydarà fer més de plaer a Déu. E asò
us faran per so com no conagren mi ni mon Pare. E asò us dic per so que, con
vendrà la ora, que us membra[ts] so que jo us é dit.
"Mas asò no us digí jo en comensament per so com era ab vós. Mas ara vag a
aquel qui m'à tramès, e nagun de vós no
us dich lo vostro cor és ple de tristor. E nagun de vós no
Mas jo dich a vós veritat, que mester és que jo vaga, cor si jo no anava, lo
Sant Sperit no vendria en vós, mas si jo me
vendrà en vós, e puix raprendrà lo món de pecat, e de justícia e de juý. De
justícia per so com jo vaga
lo príncep d'aquest món ja és jutgat.
"E
Mas com vendrà l'Esperit de veritat, él vos ensenyarà tota varitat, com no
parlarà de sí matex, mas alò que oirà parlarà e totes les cosses que són
esdevenir vos mostrarà. Aquel ma clarificarà, cor de mi axirà e comtarà-ó a
vós. No
a mon Pare.
E digeren alcuns dels dicípols entre éls matexes:
—Què diu asò: "
veurets, com jo vag a mon Para"? So que diu no sabem què diu.
E Jesús conec qu'éls volien demanar, e dix-los:
—D'esò volets demanar, com é dit
altra poch me veurets, e que vag a mon Pare. Varament vos dich que vós plorarets
e playarets, e
e vosaltres serets trists, mas la vostra tristor tornarà en goig. La fembra, com
va de part, à tristor, com la sua ora és vinguda, mas com és nat l'imfant no li
membra res de les dolors per lo gog que à, per so com és nat ome en lo món. E
per asò vós avets ara tristor, mas jo us veuré altra vagade e
s'alagrarà, e la vostra alagria no la us tolrà nagun. E en aquel dia no
reptarets de naguna cossa. Varament vos dic que si alcuna cossa demenarets al
meu Pare en lo meu nom, e dar-la-us à. E entrò ara no avets res demenat en
lo meu nom. Demenats e pendrets per so que la vostra alagria sia complida.
"E asò us dic jo en senblansa, mas ara obertament vos diré moltes coses del meu
Para. E aquel dia demenarets en lo meu nom, e jo us dic que jo pragaré mon Para
per vós. E eyl matex, mon Pare, vos ama per so cor vós avets amat mi, e per so
cor vós avets cragut que jo sóm vingut de Déu. Jo venguí del Para en lo món, e
ara lex lo món e vag al Para.
E digeren los
seus dicípols:
—Ara nos parlas obertament, e no dius neguna paraula coberta. Ara
sabem que tu sabs totes coses e no saps que negú ta deman, e en so crasem que tu
ést vingut de Déu!
E respòs Jesús:
—Ara cragats que ve l'ora, e ja és vinguda, que vós tots fogirets
cascú en son loc e laxarets mi tot sol. Mas jo no sóm sol, que lo Para és ab mi.
E asò dic per so que ajats pau ab mi.
Cor per aquesta raó dix él demunt: "La mia pau vos dó e la mia pau vos leix." E
en asò dix-los:
—Cuyta aurets en aquest món mas alagrar-vos ets, com jo vansut lo
món.
E parlan Jesús lavà los uuls al cel e dix:
—Para, vinguda és l'ora. Clarifica lo teu Fil per so que
clarific tu. Axí com tu li às donat poder sobra tote carn, e part asò que tu
conegen que tu ést sol Déu vartader e aquel que emviest, Jesucrist. Jo t'é
clarificat sobra terra e é acabada la obra que tu
clarifica
abans que
E per aquesta rahó dix Salamó profatan d'él, que és la saviesa del Pare:
"Eternalment fuy ordonade en los dies primers; ans que la terra fos feta ni los
abís, jo era ja consabuda."
E racomta así sant Johan que dix Jesucrist:
—Para, mostra a nós lo teu nom als òmens, que
eren, e tu los ma donist, e àn gardada la tua paraula. E ara conaxem que totes
les paraules que tu
paraules que tu
"E jo per éls prech, e no per lo món, mas per aquels que tu
teus són. E totes les mies coses són tues e les tues són mies, e jo sóm
clarificat en eles. E jo no sóm en lo món, e éls són en lo món, e jo vag a tu.
Para sant, garda-los en lo teu nom, e aquels que tu
nós
n'é perdut nagun d'éls, sinó lo fil de perdició per so que
l'Escriptura.
Glossa. E asò dix él per Judes Escariot, la qual cosa profatà David profeta,
sagons que anant oirets en lo loc on vos comtarem com se enforcà él matex.
E racomta así sant Johan que dix Jesucrist:
—Para, ara vaig en lo món per so que agen de mi alagria complida en
sí matexos.
E él los dix:
—La tua paraula e
axí com jo no
en varitat. Axí com tu m'enviest al món, axí enviu eyls jo al món. E jo per éls
prec, per so que sien sants en varitat.
"Jo no prec solament per éls, mas encara per tots aquels qui creuran en mi per
la lur paraula, per so que tots sien
e jo en tu, axí sien éls
que tu m'às tramès. E la claredat que tu m'às donada aquela los leix jo per so
que sien
en mi, e conega lo món que tu m'enviest e
Para, aquels que tu m'às donats vul que sien là on jo sóm per so que vegen la
mia claradat que tu
E per asò dix Salamó profatitzan de la saviesa del Pare: "Ans que la luu fos
feta jo só." E diu sant Johan que dix Jesucrist:
—Para sant, lo món no t'à conagut, mas jo
àn conagut que tu m'às tramès, e jo fiu-los conèxer lo teu nom, e fer-lo
E entro así ó comta sant Johan avengalista, e d'equí avant diu sant Luc que los
dix Jesucrist:
—Com jo us envié sens sac, e senes esportela, e sens calsement, falí
-us naguna cosa?
Éls digeren:
—No, naguna.
E dix-los Jesús:
—Doncs ara aquel qui à sach prenga l'esportela, e aquel qui no à
coutel vena la gonela e compra coutel. Mas emperò dich-vos que cové que
complèscan en mi les Ascriptures, e aquesta qui diu:
"Ab los malvats és comtat."
E devets saber que asò profatitsà Ysaÿes profeta, per so com Jesucrist fo
crucificat entre dos ladres, axí com a avant oirets.
E comta sant Luc que los dix Jesús:
—Axí cové que
mi.
E
—Senyor, nós avem así dos coutells.
E eyl dix:
—Asats n'avem.
E entrò así ó comta sant Luch avangalista, e d'aquí avant dix sant Mateu e sant
March que Jesucrist e sos dexebles feren gràcies a Déu com degren lavar de taula
e anar defora. Axí se acorden ab él sant Luch e sant Johan. E dien tots
dexebles a mont Olivet, axí com ó avia de costuma anar là cada nit.
Glossa. Emperò devets saber que la oració ni les gràcies que féu Jesús ab sos
dexebles com ac mengat a la Cena no
Mas Jesucrist avia tota vagade de costuma
d'estar en lo temple de Jerusalem pradicant tot lo dia, e la nit anave-se
cantaven huna ymma en la qual aoraven Déu.
Olivet, que venc a huna vileta que à nom Getssemaní, la qual era detràs
torent qui à nom Cedron. E diu sant Johan avengalista que avia aquí
en lo qual intrà Jesucrist ab sos dicípols. E entrò así ó comta sant Johan, e
d'equí avant diu sant Mateu e sant Marc e sant Luc que dix Jesucrist a sos
dicípols:
—Sesets así entrò aga aorat.
E près sent Pere, e sant Johan, e sant Jacme fil de Zabadeu, e dix-los:
—La mia ànima és trista entrò la mort. Esperats-me así e vatlats
entrò que aga orat per so que no intrets en temtació.
E lunyà
ginols e enclinà
—Para, totes coses pots tu fer, per què, si [vols], pot[s]
traspasar de mi aquest turment o pació. Emperò no sia axí con jo vul, mas axí
com tu ó vols.
E lavà-sse, e venc a sos dicípols e trobà
sant Mateu e sant March e sant Luc, e d'equí avant diu sant Mateu avengelista
que dix Jesucrist a sant Pere:
—Simon, dorms? No às pogut
E así s'acorden sant Mateu e sant Marc e dien abdós que li dix:
—Vatlats e aorats per so que no intrets e[n] [tem]ptació, cor
l'esperit és aparalat per sofarir mas la carn és malalta.
E partí
—Para, si pot ésser, que jo no pas per aquesta coytura e per aquesta
mort. Sia feta la tua voluntat.
E venc altra vagade a sos dicípols e trobà
agreugats de son. E anà altra vagade aorar, la
paraula matexa. E entrò así ó comta sant Mateu e sant March, e d'equí avant diu
sant Luc que li aparech l'àngel del cel e aconortave-lo.
E que fo Jesucrist aquí en molt gran batala del cors e de la ànima en son cor.
E suava, e la suor era aital com a gotes de sanc decorens en terra. Entrò así ó
comta sant Luch. E aquí se complí alò que profatitssà sibil·la Casandra, dient:
"La suor de aquel serà vermela axí com a sanch."
E d'aquí avant diu sant Mateu e sant March que depuis que Jesucrist acabà la
sua oració, que venc a sos dexebles e trobà
—Dormits e raposats-vos, que veus que s'aproïsma la ora que
Fil de la verge serà traït en les mans dels pacadós. Lavats-vos e anem d'esí,
que veus que ve aquel qui
E entrò así ó comta sant Mateu e sant March.
Glossa. Devets saber que mentra Jesucrist venc ab sos dicípols en aquex loc que
damunt avem dit, que Judes Ascariot se n'anà als prínceps dels praveres e dix
que ara era ora que
-li los
aquí sa complí alò
que dix Erictea sibil·la, dient: "Lo seu dicípol familiar lo vené per preu de
diners." E encara alò que profetà Amós profeta, axí com dix: "Sobre los
com vaneren lo just per diners."
que damont avets oïdes alls seus dexebles, que encontinent Judes,
seus
bastons. E
consel, e dels vels del pobla, ab lanternes e ab fanyes cramans.
E entrò así ó comten tots los
sant Johan avengalista que Jesucrist sabia bé totes les coses que eren
asdevanir. Venc-los a encontra e dix-los:
—Què demanats?
E éls raspongeren:
—Jesús de Natzaret.
E dix Jesucrist:
—Jo sóm.
E Judes lo traÿdor era enmig d'éls. Com él dix: "Jo só", éls caygeren en terra,
e Jesús demenà
altra vagade:
—Què demenats?
E éls digeren:
—Jesús de Natzaré.
E Jesús respòs:
—Jo us dic que jo són. Pus a mi demenats, laxats aquests anar.
Per so que
"D'aquels que tu
Johan, e d'equí avant dien sant Marc, e sant Mateu e sant Luc que
Judes donà als jueus aquest senyal: "Aquel que jo basaré, aquel és, tanits-lo
e menats-lo sàviament." E acostà-se Judes a Jesús e dix-li:
—Déus ta sal, mestra!
E besà-lo. E dix-li Jesús:
—Amich, a què ést vingut? Judes, ab basar às traït lo Fil de Déu?
E aquí sa complí alò que dix sibil·la Casandra, en so que diu: "E basan la boca
sua lo trairà." E d'aquí avant se acorden tots
dien que en aquela ora posaren les mans los jueus sobra Jesús. E asò era
profatat per Aricrea sibil·la, aquela de Babilònia, en so que dix: "E aprés
vendrà en les mans dels infaels." E
dien atrassí tots los
él, com viren asò, digeren:
—Senyor, vols que firam ab coutel?
E sant Pere trasc lo coutel e farí
Malcus, sagons que dix sant Johan. E toc-li l'orela dreta e dix-li Jesús:
—Torna lo coutel en la bayna, cor tots aquels qui ab couteyl ferran
ab coltel morran.
E diu sant Mateu que dix:
—Cuydes-ta tu que jo no pogés pragar mon Pare e vendran-me en
ajuda més de
Cor axí cové que
E entrò así ó comta sant Mateu, e diu sant Johan:
—L'ànap que
Quax qui diu: "La mort que m'à aparalde mon Para no vols tu que la sofria?" E
diu sant Luc que près Jesucrist ab la sua mà l'orela del serf e manvés fo
sanada. E d'equí avant s'acorden sant Mateu e sant March e sant Luc, e dien tots
—Axí com si fos ladra axits ab coutels e ab fusts pendra mi tot dia,
e
tal que
E d'equí avant s'acorda sant Johan ab aquests
tots
complí alò que dix Salamó en lo libra qui és dit Aclasiàstich, com dix:
"Avinorem lo just com a nós és sens profit e és contrari a les nostres obres; e
aora
sciència de Déu, e diu que és Fil de Déu, e és contrari a cogitacions de nostres
ànimes. E a nós és sens fala molt greu cosa de l'aver e a veser, cor a nós
[és] semblant la sua vida a
careres, e nós som tanguts per él per mantiders e gardes de les nostres careres
axí com de cosa sutza. E parla de la mort dels justs e loe
para. Doncs, vagam si les sues paraules són vartaderes e provem les cosses
que li són asdevenir, e sabrem qual serà la sua fi! Cor si vartaderamen és Fil
de Déu, rasabrà
ab turment lo demanem, e sapiam la sua vergonya, e provem la sua paciència, e ab
sutsa mort lo dapnem."
E así dien sant Mateu e sant March que
asò, laxaren-lo e fugiren. E asò avia profatat David profeta: "Tots mos amics
ma desenpararen e jo sóm laxat sol." E en altra loc diu: "Luyn facist los meus
conaxens de mi." E Zacaria, profetan, dix: "Atrassí ferré lo pastor e escampar
-s'àn les oveles del folcat."
E diu sant March avangalista que con agren pres Jesucrist anava de prob él
fugí tot nuu. E aquí sa conplí alò que diu David profeta: "Lunyest lo meu amich
de mi."
Glossa. Devets saber que alguns [dien] que aquest massip que
fugí tot nuhu fo sant Johan. Emperò sant Garònim diu en
ést d'aquels", o [a] sant Jacme, que laxà sa vestedura com lo tiraven e fugí
tot nuu de mig d'éls." E per so par que sant Jerònim diga que fos sant Jacme,
per so pensa que ó diga més per pensement que afirman. Mas qualque fos, sabem bé
que fo
jueus, aquels que prengeren Jesucrist, que
sogra de Cayfàs, que era bisba de aquel ayn. E diu sant Johan que aquel era
Cayfàs qui dix en consel als jueus: "Cové que muyra
Glossa. Devets saber que per so lo menaren a la sua cassa, per so qu'él los
digés què farien d'él per son manement. E com que fos que él digés asò, asò fo
vera profecia, com nostro Senyor Jesucrist
morí per lo poble a salvar.
E anava sant Pere detràs Jesucrist entrò al palau de Anna, e diu sant Johan que
anave altra dicípol ab él que era conaxent del bisba, e aquel intrà dintra en lo
palau del bisba ab Jesús, e sant Pere romàs a la porta defora. E isqué-y aquel
dicípol qui era conaxent del bisba, e dix-ó a la portera e mès dintra sant
Pere, e dix-li aquela macipa portera:
—E tu no ést d'aquels dicípols d'aquel ome?
E él dix:
—No sóm.
E acostà
calfaven entorn del foc, com gran fret fasia.
E
Jesús raspòs e dix:
—Jo manifestamen é parlat en lo món, é ensenyat en la sinagoga e en
lo templa danant los jueus, e no é naguna cosa dita amagadement. Per què
demanes? Demaneu a aquels qui m'àn oït parlar què é dit.
E com Jesús ac asò dit, livà-se
-li
—Axí raspons tu al bisba?
E alí sa complí alò que
dix Job: "Feriren la mia cara." E alò que dix David profeta atressí matex: "Jo
aparalat sóm a les farides." E en altra loc diu axí matex: "Ajustades són a mi
les farides." E Ysaÿa profeta dix: "No sóm jo fort ni dich res contra éls; lo
meu cors doní a éls que
atrassí matex: "Darà la sua cara a aquels qui la firen." E en altra loc diu
Jeramies atrassí: "Posest les mies aspatles als turmens e la mia cara a dar
palmades." E diu d'esí sant Johan que dix Jesucrist a aquel qui lo farí:
—Si mal é parlat, fé
què
palau del bisba calfant-se al foc ab los sers dels bisbes, e mentra seÿa aquí,
víu-lo
—Aquest era ab Jesús.
E sant Pere isqué fora a la porta, e digeren aquels qui eren aquí:
—Tu d'aquels
ést, varament, cor tu ést de aquels de Galilea.
E encontinent él ó nagà, e jurà a la fembra e aquels qui lo y digeren que no
depuis
taylà l'orela, e dix-li:
—Bé
E sant Pere ó nagà altra veu, e dix:
—Ome, no sóm.
E él dién asò, cantà lo gail. E dien sant Mateu e sant Marc e sant Luch que
girà
que Jesús li avie dita, que ans que
axí defora e plorà fort amargossament. E diu sant Johan que Anna tramès Jesús a
Cayfàs, bisba.
Doncs ara avets oït com sant Pere nagà
comensà a nagar la primera veu en lo palau de Anna, e les dues en aquel de
Cayfàs. E asò diu sant Johan. Mas sagons que comten los
altres avengalistes, en aquel de Anna ó comensà e en aquel ó acabà. Emperò,
sobra sant Mateu, e Beda sobra sant Luc, dien que sembla que s'acorden ab sant
Johan, e que vulen dir que en cassa de Cayfàs bisba sa fes lo ters nagament. Mas
sant Gargori, en
tots los nagament[s] foren fets en lo palau de Anna, bisba, axí com demunt
avem dit.
E
com Anna estave de aquela part on amanaven Jesucrist pres, per so com pus prob
los era, aquí lo materen primerament. E
genre e Anna era lo sogre, e per so com lo tramaseren pendra e no tengren en bé
que anasen a la cassa del sogre, e per so amenaren-lo a la casa del genre, que
era bisba d'aquel ayn.
matí, vengren a Cayfàs los sacerdots, e
e
contra él, e diu sant March que lur tastimoni no s'acordava. E per asò diu
David: "Livaren-sa contra mi falses tastimonis, e
fo contra éls per so com mentiren." E dien sant Mateu e sant March que vengren
dos falsos testimonis per fer fals testimoni contra Jesús, e digeren:
—Nós li oïm dir que desfaria tot aquest templa que fo fet per Salamó
en
d'òmens."
E lur testimoni no se acordava. E alí se complí alò que profetà Osoè profeta,
com dix: "Ay d'aquels qui
contra mi e jo
de mi, e jo los enseyé e comforté los lurs brassos; e éls
pensaren contra mi malea e tornaren-se
són fets axí com arch enganós."
E comta sant Mateu e sant March que
sacerdots e dix a Jesucrist:
—No raspons a asò que aquests testimonis dien contra tu?
E Jesús calava e no rasponia res. E dix-li altra vagade lo bisba dels
sacerdots:
—Jo
de Déu viu.
E Jesucrist li dix:
—Tu ó dius. E per so us dich que d'equí avant veurets lo Fil de la
verga ceser a la dextra de Déu.
E per asò matex dix David profet: "Dix lo Senyor Déu Para al meu Senyor
Jesucrist: "Sèu a la mia dreta."" E dien sant Mateu e sant Marc que dix
Jesucrist:
—E veurets lo Fil de Déu vanir en nuus del cel.
E asò víu en visió sant Johan avengalista sagons él matex racomta en
l'Apocalipsi, on diu: "Veus que vendrà en les nuus." E per assò matex dix nostro
Senyor Jesucrist en altra loch: "E veurets venir lo Fil de la
verga en les nuus del cel."
E dien sant Mateu e sant March que
Jesucrist avia dit, s'esquinsà les vestidures e dix:
—Aquest à dita blestomia contra Déu, quin obs avem altres
tastimonis? No avets oït quine descreensa à dita, ni com desonra Déu? Què vos en
sembla?
E
—Deu morir!
E aquí sa complí alò que dix Salamó en lo libra de Saviessa: "Aquestes cosses
pensaren e eraren, e sagí
puritats dels dies ni esperaren lo gardon de justícia, ni volgeren l'onramén de
les santes ànimes." E encara s'í complí alò que dix Ysaïe profeta: "E perraré
E dien sant Mateu e sant March que
cara. E alí sa conplí alò que dix Ysaïes profeta: "No giré la mia fàs d'aquels
qui
sibil·la, aquela de
Babilònia: "E en la santa cara escopiren saliva envarinada."
Glossa. E en varitat axí era ver per dues raons: la una raó és per so com era
gent vil e sutsa, e l'altre raó per so cor ó faÿen per gran iniquitat que avien
en lur cor, per so com avien pler que l'auciessen.
E dien sant Mateu e sant March que
colades e de grans galtades, e deyen-li per escarn:
—Profatitza, Crist, qui és aquel qui
E alí sa complí alò que dix Job: "Desonraren-me e escopiren-me, e fariren
la mia cara e sagataren-me de moltes penes." E atresí matex alò que dix
sibil·la Casandra: "Daren a Déu galtades ab les mans sutses."
E axí sagex que comta sant Mateu e sant March [que] l'altra dia, tantost com
fo matí, los grans sacerdots tengeren consel ab los vels e ab los maestres, e
ligaren Jesucrist e menaren-lo a Pilat. E diu sant Johan avengalista que
portaren a la porta e estec aquí,
e no
trencassen lur festa.
Glossa. Cor éls entenien que fosen ensutsats a lur Pasca si entrasen en la
cassa dels gentils ne si auciesen l'ome pres.
Ascariot víu que menaren Jesucrist davant Pilat per so que l'ociessen, fo fort
dolent e panadí
avien donats per trair-lo e anà-se
vels, e dix-los:
—Jo é traït lo sanc de l'om just.
E éls digeren:
—E nós què n'avem a fer? Tu t'ó veuràs!
Adoncs Judes gità los diners al temple e anà-se
alàs
sa complí alò que avia profatitzat David profeta en so que dix: "Com fo jutgat
víu que era dapnat, e
e la sua muler
vídua."
E diu sant Mateu que los prínceps dels praveres prengeren aquels
diners:
—No
sanc.
E adoncs agren lur consel e compraren-ne
sotarasen los romeus e
entrò al dia de vuy Aceldemach, que vol aytant dir com "camp" e mach per "sanc",
com los grecs [dien] acel per "camp", e mach per "sanc". E aquí sa complí alò
que dix Geramia propheta: "E prengeren los
los fils d'Israel e doneren-los en
per nostro Senyor."
Glossa. Devets saber, sagons que damont vos avem dit, que Judes se penadí d'alò
que avia fet e pengà-sse. E la raó per què él se panadí sí fo cor lo Satanàs
sa partí d'él, com d'abans, ans que la tració agés feta Judes, lo Satanàs era
tota ora ab él, e li menà en cor de fer aquela obra. Mas tantost com la
temptació fo acabade, lo Satenàs
se partí d'él, adoncs Judes se ramembrà e penadí
avia venut lo Fil de Déu. E com lo Satanàs tornà a él e víu que Judes se penadia
tan fort, tantost, per so que no fes penitència ni
desesperar e enforacà-sse.
Per què dejats saber que si él no fos enforcat, que Jesucrist li agra mercè com
él li perdonara son pecat, e gitaren-lo de infern axí com los altres ne gità,
e per so tots tems serà en poder del diable, cor axí u profetà d'él David
profeta en so que dix: "Para, sobre aquel pacador que
dextra." E diu sant Jerònim sobra aquest pas que més se aïrà Jesucrist com Judes
se matà él matex que com lo traý, per so cor él se aesmà que major era lo seu
pacat que la piatat de Déu ni que
seu peccat jamés no aurà fi. E asò profetà Jaramia profeta com dix: "Lo pecat de
Judes és ascrit ab grafi de ferro en huna péra de diamant."
Glossa. E devets saber que aquesta profecia axí bé covenia al peccat dels jueus
com al peccat de Judes. E sobra asò que us digem, que Judes gità en lo templa
los
lo camp d'un oler, volem que sapiats d'on vengeren aquels diners, ni qui
féu, ni quant foren fets.
d'Índia com pradicava per la terra aquela, que Nino rey de Babilònia manà fer
huna moneda que feya molt gran preu, e feya-la per son manament Tarè, para
d'Abram. E en aquela moneda era figura de limatga
so que agés durada per lonc tems, e la sua ramembransa. E romang[er]en a
Abraam
axí de la terra per menement de Déu e se n'anà en terra de Canahan ab Sarra, sa
muler, portà-se
Jericó.
E aprés lonc tems los fils de Jacop veneren lur frara Josep a mercaders qui
anaven al Cayre per aquests
-los en lo trasor de faraó. E ach-los d'él Nitaul·la, sibil·la ragina
d'orient, e com ela venc en Jerusalem per vaer lo rey Salamó ofarí
temple.
E aprés gran tems, con Nabuguadenosor robà lo temple de Jerusalem, trobà
aquí e portà
rey de Saba. E aprés, com los
com viren l'estela, axí com ga avets oït, portaren lur ofertes que li ofarissen,
e la un portà mirra, e l'altre ensens, e
aquels
la mirra e ab l'ensens e ab la gonela que l'àngel li aportà del cel, axí com
damont vos avem comtat.
E axí com fogien en Agipta, per por d'Erodes que volia matar l'imfant, axí com
ela anava espaordida e aspaventada, perdé aqueles
del flum que és dit Nil, lo qual vé en Alaxandria. E atrobaren-ó pastors qui
anaven per aquela encontrade gardant lur bestiar. E aquel qui u trobà era major
e era natural d'Ermínia, e sabia molt de l'art de les esteles, e conec manvés
per ela tota la meravela de Jesucrist.
E com venc lo tems que Jesucrist pradicava en lo templa, aquel pastor portà
aqueles cosses que avia perdudes de santa Maria per so que las donàs a
Jesucrist, e trobà-lo pradicant en lo tenple. E mostrà-li les cosses e Jesús
conec-les e vestí
tramesa, aytantost com él les vestí fon tan
gran com mester l'avia. E manà al pastor que donàs l'or e l'ensens e la mirra al
templa, e
E aquests foren los
Escariot en preu de la venda de Jesucrist, e aquels matexs gità puis Judes al
temple. E d'éls,
Acheldamach, per so que y soterasen los romeus e
damunt avets oït. E
als cavalers de centurió que gardaven lo moniment de Jesucrist. E d'equí avant
no
Glossa. Emperò, notar deu om aquels diners si foren d'or o d'argent, per so cor
nós deïm que foren d'or e
degats saber que
argent tot trasor, axí com nós deïm ara a tota cosa qui val or trasor.
Escariot avia un om gentil e de paratga, cavaler, lo qual avia muler bela, e
aalta, e jove, e no avien fil ni fila. E nodrien en lur cassa
que avia nom Anna, e tenien
lo cavaler e la dona que faesen matrimoni, e feren-ho e donaren-los del lur.
E con aquests foren alogats e anaren-se
-sa que Anna s'enprayà. E ela éser preyns, son marit somià mentra dormia en son
lit que sa muler Anna avia concebut
lo linatga dels jueus e la lur ley, e com aquel sa despertà, fo molt dolent e
irat del sompni que avia fet, e comtà
e dix que no li anàs son cor en so que somiat
avia, que sompnis eren cosa vana. E com Simon son marit l'ac escoltada, dix:
—Muler, no me n'aconortets, cor sapiats que jo no viuré alegra si
vós no féts de guisa que aquel prayat muyra. E si vós no u féts, fas-vos a
saber que com l'aurets aüt jo
E Anna, qui conec la voluntat de son marit, dix que ó faria. E axí pensà
que com l'auria aüt que
jonch e que l'enpaguntàs, e que matés dins l'imfant e que
del cap d'Escariot, per so que, si tant s'era que l'imfant escapàs, que n'oís
dir sertes noves, per so com ela era nadiua d'Escariot e avia sos parents aquí.
E axí, com venc lo tems que devia parir, parí
avia dit. E asò fo fet tot axí com de Moisèn, que com era poc fo gitat en lo
flum d'una ayga en
Déu ó volc, que fos a defansament dels jueus e a gitar-los de captivitat del
rey
faraó, tot atrasí matex aquest fo gitat en
salvat per confoniment dels jueus e per metre
del diable.
Cor devets saber que
cap d'Escariot, e fo aquí anat ab sa muler per deportar. E éls astant aquí,
viren lo canestel anant sobra la mar, e las ones aribaren-lo en tera, e intrà
lo caveler en la mar e trasc lo canastel en terra. E obriren-lo e viren dins
l'imfant que plorava e agren gran gog, e digeren:
—Nostro Senyor nos à tramès aquest imfant per tal que
nodriscam, pus nós no
E axí u feren, e nodriren-lo axí com si fos lur fiyl.
E asdevenc-sa que aprés poc de tems la muler del cavaler s'enpreyà, e a son
tems emfantà d'un fil del qual foren molt alegres, e digeren:
—Per lo bé e per la mercè que nós avem feta en nodrir aquest infant
nos à Déu donat aquel nostro. Doncs,
pus que per él nos és vingut bé, no li fasam mal, ans lo nodriscam ab lo nostro
ensems.
E axí u feren, e posaren-li nom Judes. E axí nodriren-se ensems Judes e
cavaler demenà a sa mara Judes si li atanyia res, e sa mara dix que no, mas que
l'avien nodrit per amor de Déu, e comtà-li com lo avien trobat en la mar en
cavaler sa contengeren de paraules e desonraren-sa, e
dix a Judes minyó atrobadís, nodrit d'almoynes, e Judes desmentí
del cavaler ach-ne huna guatada, e Judes trasc lo coutel e farí
ventre e ocís-lo, e manvés fugí en Jerusalem.
E per so com s'era nodrit en cassa de cavaler, anà-se
de Pilat, qui adoncs en aquel ayn era vingut de Roma percurador en Judea. E com
lo cavaler víu que s'era fet de cassa de Pilat anch
sol no
aquels de casa de Pilat, e adoncs Pilat près sa garda de Judes qui era fort, e
espert, e bé nodrit, e feya tot quant mal podia als jueus. E adoncs Pilat cridà
d'Escariot.
—Doncs
—dix Pilat— d'aquí avant ages nom Judes
Escariot, e axí sies de ma casa.
E axí fo fet. E devets saber que l'alberc d'aquest Simon para de Judes era al
peu del palau de Pilat, axí que
en lo corral de Simon avia
Pilat feya festa de la sua nativitat e secia en son mirador, víu en lo massaner
de fort beles masanes e près-li
—Vaga algun a aqueles masanes e aport-ne.
E
—Sènyer, adés n'aurets.
E Judes, com ó ac entès, livà-se e calà
en lo coral de Simon. E tantost puix en lo masaner e pensà de colir de les
masanes, e adoncs
feya mal, e comensà cridar, e Judes devalà del masaner e ac-na
galtada. E adoncs Simon sobravench
e Judes trasc lo coutel e donà-li per lo ventre e morí. E axí-sa de la casa
e portà les masanes a Pilat, e sol no féu aparés que agés res fet, emperò Pilat
ó avia ben vist tot, e no féu senblant que res n'agés vist, e près de les
masanes e mangà
Pilat, no
E lo diable, qui avia pler de gitar Judes en mal logar, féu tant que mès en cor
a Pilat que
Pilat féu-se venir Judes e Anna e féu-na matremoni, e donà
aver. E axí Judes ac mort lo fil de son senyor, e son para, e fon marit de sa
mara e ach d'ela imfants.
E asdevenc-sa que, com
ac astat ab ela forsa
Anna li demenà d'on era nadiu e
e él dix:
—Per varitat no us ó sabria dir, con jo fuy atrobat en
canestel.
E doncs comtà-li tot lo fet com era astat. E adoncs Anna apercebé que son fil
era, e con ela lo y avia fet gitar. E adoncs Judes ramembrà-se com él avia
mort lo fil de son senyor, e son para, e avia aüt imfants de sa mara, e fon fort
dolent e irat, e tenc-se fort per pecador.
E en aquest tems que asò fo, anava Jesucrist pradican per la tera, e Judes, per
salvar sa ànime, partí
acompayà
él era fil de Simon Escariot, d'aquel qu'él avia mort, e per asò l'apela
sant Johan Judes fil de Simon Escariot. E depuis devets saber que Jesucrist, per
complir les Ascriptures, raebé
dels
E
quant podia per so que ó donàs a sa muler e a sos fils, qui estaven en
Jerusalem, axí com ja avets oÿt, qui encara eren vius, axí com és ascrit d'él:
"Sien fets sos fils òrfens e la sua muler vídua." E que Judes fos ladra axí u
diu tot pla sant Johan avengalista en aquel avengeli, com parla que madona santa
Maria Macdelena untà Jesucrist d'engüent molt preciós, e diu aquí sant Johan:
"Dix asò Judes: "Per què no s'és vanut aquest engüent [per]
e que om los donàs als pobres?"" E no dix asò per so qu'él agés compació
dels pobres, mas per so com era ladra e tania la bossa de la despessa, e emblava
so que podia. E aquí acabà Judes sa penetència, con vané Jesucrist per
diners e aprés enforcà-sse él mateix axí com ja avets oït.
Mas ara us laxarem a parlar d'él e tornar-vos
ém a comtar de Jesucrist, e dels jueus, e de Pilat, vaguer.
Nicodemus en la sua istòria, que l'altra dia, gran matí, que fo lo divenres en
què Jesucrist morí, que seÿen los prínceps dels jueus e
porta de Pilat, vaguer, esperan que isqués a éls e que
tenien pres aquí, axí com demunt avets oït, e Pilat isqué a eyls.
E entrò así se acorden tots
Nicodemus e diu que Jesucrist estec defora a la porta de Pilat ab aquels qui
majorals dels jueus estaven dins lo pati del palau, e alí isqué Pilat a éls e
digeren-li:
—Senyor, así à hun om malvat, e nós conexem son para, qui és fuster,
e sa mara, qui és pobra fembra, qui à nom Maria, e diu que él és Fil de Déu, e
que él és rey,
e molts d'altres mals que fa e diu; e encara, que trenca los nostros disaptes, e
vol corompra la nostra ley, la qual avem de nostros pares antics.
—E què és alò que us vol tolre?
—dix Pilat.
E éls digeren:
—En nostra ley avem ascrit que nagú no
nagun en disapte ni fer alcuna cosa, e aquest pasa la ley, cor cura en disapta
los secs, e
endemoniats, e totes altres malalties, e molts d'altres mals que fa.
E dix Pilat:
—À fet mal a algú?
E éls digeren:
—Och, que és encantador, e per poder del diable fa él so que fa, e
tots li obaexen e fan son manement, tant sap assò.
Dix Pilat:
—No pot éser que per poder del diable fasa él asò, mas per la virtut
de Déu.
E digeren los jueus a Pilat:
—Pragam-te, senyor, per la tua altea e per la senyoria que tu
tens, que tu lo
parlar ab eyl.
E Pilat cridà
—Vé, hix fora e amena Jesús.
E
per apalar Jesús, e tantost com lo porter víu Jesús, agonolà
aorrà-lo, e près
la cara, e estès-lo per tera davant él, e dix-li:
—Senyor, passa demont aquest drap e intra a Pilat, qui
demane.
E con los jueus viren so que
-se d'aquel a grans veus, dients:
—Senyor, vós enviàs lo vostro porter a aquel ome pres, e que vingés,
mal son grat, davant vós. E
l'à aorat axí com a déu, e no à fet vostro manement axí com degra, ans ab precs,
no ab manases, li dix que vingés a vós, e encara que no
amenar.
E Pilat féu vanir lo porter davant sí e dix-li per què ó avia fet, e él dix
-li:
—Senyor, vós me enviàs l'altra dia fora de Jerusalem, a Alaxandria,
per vostro manement que vingés davant vós. E adons jo víu aquel bon om intrar en
Jerusalem cavalcan en
davant eyl
cridant, e derera él: "Osanna!" E
careres, e
"Senyor, qui en los alts cels estàs, beneÿt ést qui ést vingut en lo nom de
Déu!"
E
—Los imfants dels jueus pàrlan en abrayc, com ó entenies tu qui ést
grech?
E aquel raspòs e dix:
—Jo u demané a hun jueu, e dix-me que deyen osanna, e jo
demené-li què vol dir osanna, e él dix-me que osanna vol aytant dir com "senyor fé
E Pilat li dix:
—Doncs, vosaltres, atorgats que axí ó feren los imfants dels jueus?
Doncs, puis los imfants vostres ó deyen axí, doncs, per què encolpats aquest?
E éls calaren. E adoncs dix Pilat al porter:
—Vé defora e amena Jesús com ta vules.
E
—Senyor, intra, cor Pilat ta demena.
E él entrà encontinent. E entorn de Pilat estaven
senyals, cor era de costuma que en aquel tems, com Pilat, qui era veger de
Jerusalem per los romans, volia cavelcar ni anar en nagun loc, que anaven davant
él
dels jueus, e asò feyen per mostrar que tots los trips de Israel eren obligats a
l'emperi de Roma. E axí foren los
armes e ab lurs penons, per so cor oïen la ramor que
cuydaren-sa que Pilat volgés cavalcar o anar en algun loc, e axí foren tots
aquí.
E concontinent que Jesucrist intrà davant Pilat, les senyeres se abaxaren e
umiliaren-sa a él. E adoncs los jueus foren molt irats contra aquels qui les
tenien, e Pilat dix:
—Meravel-ma de vosaltres, que no volets loar lo bé que vaets, com
bé avets ara vist que
les senyeres se són humiliades e àn aorat Jesucrist, e per so sots irats contra
aquels qui tenen les senyeres, cor deïts que éls les àn baxades de lur grat
[e] que l'àn aorat.
E adoncs Pilat féu vanir aquels que tenien les senyeres, e dix-los:
—Per què avets baxades les senyeres contra Jesús e l'avets aorat?
—Nós
—digeren eylls— son
com lo aoraríem nós ni per què? Ans sapiats, senyor de varitat, que mal nostro
grat se baxaren e l'àn aorat.
Adoncs dix Pilat als prínceps de la sinagoga e als vels que govarnaven lo
poble:
—Triats vosaltres de vostra companya
vulats, los quals sien forts e ràgeus, e veurem les senyeres si
E adoncs éls triaren
tenir les senyeres. E Pilat féu-los astar davant sí, e dix al porter:
—Gita defora Jesús, e com jo
vules.
E lo porter e Jesús axiren abdós fora.
Dix Pilat a aquels qui tenien les
—Si Déu ma dón l'amor de l'emperador, que si les senyeres se abaxen
com Jesús intrarà, que jo us faré ascapsar.
E adoncs Pilat manà que Jesús intràs, e lo porter pragà Jesús que intràs e que
pasàs damont lo drap que ja era estès, e él féu-ó e intrà. E encontinent les
senyeres se abaxaren contra él e aoraren-lo axí com d'abans. E com Pilat víu
asò fon fort espaordit, e livà
Jesucrist davant Pilat:
—Nós vem e fem testimoni que tu nasquist de fornicació; e d'altra
part, que per tu matà lo rey Erodes los infants de Betlem; e d'altra part, que
ton para Josep e ta mara Maria fugiren ab tu en Agipta per so com temien del
poble, per so com tu eres nat de pecat, e per so ta volien ociure.
E alguns jueus eren aquí los quals
eren bons òmens, e aquests digeren:
—E nós deïm que no és axí com vós deïts, cor nós sabem que sa mara
fo asposade dretament ab Josep, e per so no nasc de pecat.
E Pilat dix a aquels qui l'acusaven:
—So que vós avets dit no és varitat, com, pus que sa mara fo
asposade dretament ab Josep, no és fornicacion sagons nostra ley.
E Anna e Cayfàs digueren a Pilat:
—Senyor, tot lo poble diu que él és nat de fornicació, e que és
encantador, e aquests que dien que no és así són proseleti.
E éls digeren:
—Proseli són aquels qui són fils de gentils, e aquels qui ixen de
lur ley e tornen a altra e
E en asò raspòs Latzèreo, e Afíneo, e Agripus, e Agripa, e Ames, e Judà, e
Austèrio, e Antònio, e Jacob, e Etzeras, e Samuel, e Ysach:
—Nós no som proseliti, ans som fils de jueus, e deïm varitat. E
encara us deïm més, que nós í fom com sa mara fo esposade a Josep.
E Pilat, a aquests
qui asò deyen, dix:
—Jo us man de part de l'emperador que
aquest és nat de fornicació.
E éls digueren:
—Nostra ley és tal que no devem jurar, mas jurem que [si] no és
axí com nós deïm, e nós volem morir ab eyl.
E Anna e Cayfàs digueren a Pilat:
—Nós no
nat de pecat no volets creure, e encara que deïm que és encantador e que
fa Fil de Déu.
Adoncs manà Pilat que axís fora tota la gent, sal aquels
tanien ab Jesús. E manà montar Jesús al palau demunt, e dix Pilat a aquels
—Digats-me vosaltres, per què lo volen matar?
E éls digeren:
—Per so com li àn envega, e són dolents com fa miracles, ni
maraveles, e cura los malalts en disapta.
E dix Pilat:
—Doncs per lo bé que fa lo volen matar?
E aquels digeren:
—Oc, sènyer.
E adons axí Pilat fora lo portal e dix-los:
—Jo pos tastimoni en Déus que jo no trop naguna colpa en
aquest om.
E d'aquí avant comta sant Luch avangalista e diu que digeren los jueus a Pilat:
—Nós sabem que aquest engana lo poble, e veda que no donen tribut a
Cèsar, e fa
E asò comta sant Luc. E d'aquí avant dien sant Johan avengalista e Nicodemus
que digeren los jueus a Pilat:
—Si no fos malfaytor no
E dix Pilat:
—Doncs, pus que axí és, pranets-lo vós e sagons vostra ley
jutgat[s]-lo.
Digeren los jueus:
—Nós avem ley que no devem matar negú.
E asò fo per so que
mort devia morir. E diu Nicodemus que los dix Pilat:
—Digats-me vosaltres: dix Déu a vós que no matàsets e a mi dix que
matàs?
E éls calaren. E diu sant Johan que com Pilat ach dit asò, que se n'intrà en
ssa cambra e féu vanir Jesucrist, e dix-li:
—Tu ést rey dels jueus?
E Jesús dix:
—Dius asò de tu matex o t'ó ha dit altra de mi?
E raspòs Pilat:
—E com! E sóm jo jueu? La tua gent és,
los teus prínceps t'àn liurat a mi! Què às fet?
E raspòs Jesús:
—Lo meu regne no és d'aquest món, cor si lo meu regna fos d'aquest
món la mia gent vadara que no fos liurat a tu, mas lo meu regna no és así.
E entrò así ó comta sant Johan, e d'equí avant s'acorden ab él los altres
—Doncs, tu ést rey?
E dix Jesucrist:
—Tu ó dius que jo sóm rey.
E d'aquí avant diu sant Joan e Nicodemus que dix Jesucrist a Pilat:
—Jo per asò fom nat e per asò venguí, que faés tastimoni de varitat,
e tots aquels qui amen varitat oen la mia paraula.
E Pilat li dix:
—Què és varitat?
E entrò así ó comta sant Johan e Nicodemus. E d'equí avant diu Nicodemus que
dix Jesucrist a Pilat, dién:
—Varitat és del cel.
E Pilat dix:
—Com! Varitat no és en tera?
E Jesús dix:
—Per sert varitat devala del cel en la terra, e ara
d'aquels qui àn poder en la tera.
E entrò así ó comta Nicodemus, e d'equí avant diu sant Luc aven galista
que dix Pilat als prínceps dels praveres e a les companyes:
—Jo no trop naguna raó perquè dega morir aquest ome.
E éls més s'esforsaven contra Jesús, e deyen:
—Eyl escomou lo poble pradicant per tota Judea, de Galilea entrò
assí.
comensà a predicar en Galilea demenà si era om galileu, e digeren-li que och.
E com ach sabut que de la senyoria d'Erode era, envià-lo a Erodes, com adoncs
Erodes era en Jerusalem.
E com Erodes lo víu fo molt alegra, com molt de tems avia desigat que
per so que li ves fer alguns miracles. E adoncs Erodes demanà-li de moltes
cosses e Jesús no li volia raspondra de res. E eren aquí prasents los prínceps
dels sacerdots e
tota sa companya e féu-lo vastir d'una vistadura blancha,
e féu-lo tornar a Pilat. E d'aquela ora avant foren fets amics Erodes e Pilat,
com d'abans eren anamix e
alò que profetà David profeta, en so que dix: "Ajustaren-se los reys de la
tera, e
Déu."
E comta sant Luch que adoncs apalà Pilat los prínceps dels sacerdots e
maestres, e dix-los:
—Vosaltres amenats aquest om assí axí com si fos enganador del
poble, e jo é
de tot so que vós l'acussats, ni Erodes, a qui jo l'é tramès, no à trobat res en
él perquè dega morir. Mas jo, per amor de vosaltres, lo faré asotar, e com
l'auré castigat laxar-lo
E adoncs comensà a cridar tota la compaya dels jueus que era aquí, e a dir a
Pilat:
—Crucifica-lo!
E entrò así ó comta
sant Luch, e d'aquí avant diu sant Johan que dix Pilat alls jueus:
—Pranets-lo vós e crucificats-lo, com jo no trop naguna cose en
él per què dega morir.
E raspongeren los jueus e digeren:
—Sagons la nostra ley deu morir per so com se fa Fil de Déu e rey, e
nós no avem rey sinó Cèssar.
E con Pilat oý asò temé-se, e intrà a Jesucrist e demanà-li:
—D'on ést tu?
E Jesús no li raspòs, e dix Pilat:
—Per què no
de laxar anar?
E raspòs Jesús [e] dix:
—No auries nagun poder contra mi sinó aquel que t'és donat de ssús,
e per so àn major pacat aquels qui m'àn liurat a tu.
E entrò así ó comta sant Johan avengalista. E d'aquí avant diu Nicodemus en la
sua istòria que Pilat lexà adoncs Jesús en aquel loch e isqué-se
e dix als jueus:
—Jo no trop en aquest ome naguna colpa.
E
—Nós
dam testimoni que li oý om dir que poria desfer lo templa e rafer-lo en
E Pilat dix:
—Jo sóm quiti d'aquest ome just. Gardats vós què farets.
E tots los jueus cridaren a huna veu:
—La sua sanc sia sobra nós e sobra nostros imfants!
E adoncs cridà Pilat los vels dels jueus e dix-lus:
—En bona conciència prech-vos que no fasat[s] asò d'aquest ome,
com jo sé bé perquè
dega morir. Ne d'asò que deïts que trenca los disaptas ni sana los òmens, no
daïts raó, com bé conec per què vos movets.
E digeren los jueus adoncs a Pilat:
—Bé sabets vós que aquel qui desonra Cèssar deu morir, e encara més,
aquel que desonra Déu, e aquest desonra Déu, cor diu que Déu és, e desonra
Cèsar, com diu que rey és.
E adoncs manà Pilat als jueus que isquesen defora, e féu-sa vanir Jesucrist,
e dix-li:
—Què
Dix Jesucrist:
—Axí com és
dat.
—E com és dat?
—dix Pilat.
Respòs Jesús:
—Moissèn e
rasurecció.
E aquels escoltaven defora, e com oïren asò intraren cridant a gran veu, dient:
—Sènyer, nula desònria poria éser milor que aquesta.
E dix:
—Si asò tenits en desònria, pranets-lo vós e manats-lo-us-en
en vostra cinacoga e jutgats-lo sagons la vostra ley.
E éls digeren:
—La nostra ley és aital que si
li dón
E dix Pilat:
—Jo ja us diguí que si alò que dix era desònria, que
prengéssets e
—Nós volem
—digeren éls— que sia possat en creu.
E Pilat dix:
—Certes, jo no u tenc a bo.
E gardà lo poble desà e delà e víu molts que ploraven, e dix Pilat:
—Jo conec que no vol tot lo poble la mort d'aquest om.
E
—No
sinó per so que muyra.
—E per què morrà?
—dix Pilat.
—Cor él se fa Fil de Déu
—digeren éls— e encara, que
E entrò así ó comta Nicodemus.
avengeli qui venc parlar ab Jesús de nits, qui avia nom Nicodemus, fo davant
Pilat e dix-li:
—Senyor, jo
Dix Pilat:
—Digues que
—dix Nicodemus—
—Senyor jo diguí moltes veus als vels e
als sacerdots del poble: "Què demenats a aquest om? Cor aquest fa molts miracles
e moltes maraviles les quals nagun altra no féu ni no pot fer; lexats-lo anar,
com si de part de Déu és, duraran les maraveles que fa, e si és de part d'ome,
tornaran a no
dix que faés senyals davant faraó,
qui era rey d'Agipta, e avia aquí molts filòsops e molts savis; aspacialment n'í
avia
feren per sí matexs senyals e maraveles danant faraó, aquels que faÿe Moisèn,
mas no de tantes guises, e per aqueles maraveles que éls feyen onraven-los
aquels d'Agipta axí com a déu. E per so com los miracles qu'él fasia no eren
de part de Déu, perderen-se tots e encara aquels qui en éls crasien. E senyor,
axí los ó diguí jo e encara los ó dic davant vós, que laxats aquest ome, no li
fassats mal, com no à fet per què muyra.
E
—Tu
E Nicodemus dix:
—E Pilat, qui és senyor nostra e parla per él, és son dicípol?
E
mengar ab les dents, e digeren-li:
—Les sues virtuts e
sien teus, e la sua vida e la tua sia mesclade.
E Nicodemus dix:
—Amén. E axí raeb jo com vós deïts.
era aquí, com oý totes aquestes injúries que posaven contra Jesucrist, s'acostà
a Pilat e dix:
—Sènyer, raquir-ta per la tua bonea que oges la mia raó.
E Pilat dix-li:
—Diu so que
—dix él—
—Senyor jo jaguí
gran dolor, e com víu que Jesucrist feya tan grans miracles que sanava totes les
malalties de qualque manera que fossen, fiu-me aportar davant él ab lo lit on
jeya. E tantost com ma víu dix-me que
lit, e jo encontinent me leví sa e delitós, e portí-me
E adoncs digeren los jueus a Pilat:
—Demena-li quin dia era com asò féu.
E aquel dix:
—Disapta.
E
a Pilat:
—No
les malalties?
E adoncs hun altra jueu qui era aquí dix:
—Senyor jo era sech, e oý que Jesús pasava, mas no
cridé a grans veus: "Ages mercè de mi, Jesús, fil de David!" E encontinén ac
mercè de mi e posà ses mans sobra mos uuls, e encontinent jo víu.
E hun altra jueu dix:
—Jo era corp e drassà
E
—Jo era labrós e denagam de tota labrossia.
E huna fembra qui era aquí, qui avia nom Varònica, dix:
—Jo avia aüt decoriment de sanc per
que toquí l'orla de la sua vastedura fuy sanade.
—Nós
—digueren los jueus— avem ley que fembra no deu
éser rabude en tastimoni.
E altres molts òmens e fembres digueren a gran veus:
—Aquest ome profeta és, cor les malalties e
obaexen!
E Pilat dix a aquels qui a
asò deyen:
—Per què, doncs, no obaex él los vostres bisbes, e
sacerdots, e
E éls raspongeren:
—No
E aytantost d'altres jueus raspongeren:
—Senyor, aquest és aquel qui rasucità Làtser, qui avia astat mort
E com asò oý Pilat, estec tot maravilat e dix als jueus qui aquí eren:
—Digats-me vosaltres, què és asò per què vosaltres volets escampar
la sanch d'aquest ome qui mal no mer?
E adoncs girà
Jesucrist no era nat de fornicació, e dix-los:
—Què faré? A mi apar que aquest poble vaga contra aquest om a
tració.
E éls digeren:
—No sabem. Éls s'ó mouran.
E entrò [así] ó comta Nidodemus
Johan avangalista que Pilat volia laxar anar Jesucrist, e comensaren a cridar
los jueus a gran veus, e digeren:
—Si aquest lexes
anar, no ést amich de Cèssar, com aquel qui
E entrò así ó conta sant Johan. E d'aquí avant diu Nicodemus que digueren los
jueus:
—Aquest diu que és Fil de Déu e fa
E adoncs Pilat fo fort irat, e dix:
—Tots temps fo la vostra gent maliciossa e tots tems fo contre
aquels qui us àn fet bé!
E éls digeren:
—Oc, a aquels qui són contra nós.
E dix Pilat:
—Oc, e al vostra déus que
él vos gità de tera d'Agipta on estàvets en molt cruel sercitut en què érets, e
féu-vos pasar per la mar Roga axí com per sech, e passà-us en l'erm, e donà
-us a mangar magnà e gatles, e trasc-vos de la péra l'aigua que bagéssets. E
de tot asò no li graís res, ans li rabugàs que no fos vostra déus; e tota la
malea que pogés fer, tota la faés contra vostra déu. E eyl volc-vos matar per
asò, e praguà
que jo desam Cèssar per so com no vul alciura aquest ome?
E éls digeren:
—Senyor nós no deïm que vós no amets Cèssar, ni u deïm per metra mal
entre vós e Cèssar, ni per meinspreu de vós, mas per so que matets aquest om qui
mareys mort.
E entrò assí ó racomta Nicodemus.
paraules, gità Jesús defora e muntà en la cadira per jutgar, en aquel loc on
tota vagade dava ses sentències, que és apalat Licostratós, e en abraych Gabatà,
que vol aitant dir com "sol fet de moltes péres e de moltes clos departides". E
comensava
mester per l'altra die, que era Pasca, e per asò apalà sant Johan aquela ora
parasseve
ans de sexta.
E entrò así
ó comta sant Johan. E d'aquí avant comten tots
Nicodemus que Pilat avia de costuma de donar a aquels [per] [la] festa hun
prasoner, aquel qu'éls demanasen. E adoncs tania Pilat
paratga qui avia nom Baraban, e diu sant Johan que era ladra, e era mès en prasó
per huna barala que mogué en la vila, en la qual se féu omey. E
estants aquí ajustats, dix-los Pilat:
—Qual volets que us leix, Baraban o Jesús, rey dels jueus, qui és
dit Crist?
Cor él sabia bé que per envega l'avien liurat a eyl. E
sacerdots conselaren a éls que demanasen Baraban e que ociessen Jesús.
E entrò así ó racomten los
diu Nicodemus e sant Mateu que Pilat, qui cesia alí per donar sa sentència, que
li envià a dir sa muler aquestes paraules: "No ages cura d'aver res
ab aquest ome just,
cor moltes coses é vistes en aquesta nit d'él."
E asò comta sant Mateu e
Nicodemus. E d'aquí avant diu Nicodemus que la muler de Pilat avia nom Procha, e
com los jueus oïren lo missatga, digeren:
—Senyor, no dixem nós que aquest om era encantador? No veus com à
fet somiar a ta muler?
E Pilat dix a Jesucrist:
—No ous aquests quantes dien de tu? E tu no raspons res?
E Jesús raspòs e dix:
—Si no avien poder no
poder de parlar so que
Entrò así ó raconta Nicodemus.
Glossa. Devets saber sobra asò que us dixem que la muler de Pilat li envià a
dir que avia somiades moltes cosses de Jesucrist, dien los maestres que asò fo
com lo diable podia ga apercebra moltes cosses de Jesucrist. Dien los maestres
que asò fo per los senyals e per les maraviles que Jesucrist avia fetes, e
encara so que la creu devia
fer e obrar, com per ventura ga s'alagravaven los sants en imfern, e per so lo
diable entrametie
Jesucrist. E per asò féu somiar la muler de Pilat que fes de gissa ab son marit
que Jesús no morís.
E d'aquí avant dien tots los
—Veus así lo vostro rey, qual volets que jo us leix d'aquests
Éls digeren:
—Baraban!
E dix Pilat:
—Què faré de Jesús, qui és dit Crist?
E éls digeren:
—Crucifica-lo!
E dix Pilat:
—Lo vostra rey crucificaré?
Respongeren los bisbes:
—Nós no avem rey sinó Cèssar.
E dix-los Pilat:
—Quin mal à fet?
E éls més cridaven:
—Crucifica-lo!
E entrò así ó comta tots
Mateu e Nicodemus que Pilat, com víu que res no acabava, ans cridaven més, près
aigua e lavà
—Jo són sens colpa de la sanc d'aquest ome just, e vós ó veurets.
E raspòs lo poble e dix:
—La sua sanc sia sobra nós e sobra nostres imfants.
E entrò [así] ó comta sant Mateu, e sant Marc, e sant Luc. E dien tots
Baraban, que era mès en càrcer per omey e per barala, e manà asotar Jesucrist. E
alí se complí alò que dix David propheta, profatitzan: "Yo aparalat són a les
farides." E en altra loc diu: "Ajustades són contra mi les farides." E Ysaÿa
profeta dix atressí: "No sóm rabel ni contraditor, lo meu cors done a aquels que
Glossa. Devets saber sobra asò que vos dixem que Pilat féu asotar Jesucrist,
dien los maestres que encara aparen en la colona on Jesucrist fo asotat los
senyals de la sanch que axia de Jesucrist.
E acorden-se tots
—Ve
E aquí se complí alò que dix Ericreha sibil·la, aquela de Babilònia: "Enaprés
venc en les mans dels malvats." E sobre asò que avem dit que Pilat
donà als jueus Jesucrist asotar que
fon tolt als apòstols de tot en tot, e mès en poder dels jueus. E per asò lixam
en aquels dies en sante Esgleya los comensamens e los caps de les ores, so és,
E diu Nicodemus que com los jueus tengren Jesucrist en lur poder per fer-na a
lur voluntat, feren anar crida per tota la vila, dient que éls devien pengar
Jesucrist. E sagons que madona santa Maria comtà a
adons en lo templa aoran, e oý la ramor que
bon ome qui era en lo templa que anàs saber què era asò, e anà-y. E com víu lo
Senyor Jesucrist axí malmenat, fon fort dolent e no u volc tornar dir a madona
santa Maria. E madona santa Maria, com no
entrabonir que Jesús son fil devia om pengar en la creu. E lavà-se
molt cuytade e plorossa, anà-se
malmenar
lo seu car fil, lixà-se caer en tera com a morta.
E si ach dol en sí mateixa, cascun s'ó pens en son cor si u devia aver.
Jesucrist en
despularen-li ses vestidures e abrigaren-li un mantel de samit vermel. E
aquí sa complí alò que dix Ysaÿes profeta, dient: "Qui és aquest qui ve de Edom
ab ses vastidures tintes, de Bofra? Per què és vermela la tua vestidura, e
teu vastir és aital com d'aquels qui calcigen los raÿms en lo folador? "Calsich
jo sol."" Quax qui diu: "Jo sol desig morir per tot lo món."
E dien sant Mateu e sant March que feren huna corona d'espines e posaren-la
-li en lo cap. E aquí se complí alò que dix Salamó rey: "Exits, files de
Jerusalem, e vagats corona d'espines que
la sinagoga." E alò que dix Geramia profeta: "De les aspines de lurs pecats
m'environa aquest poble." E alò que dix Ysaÿa profeta atrassí: "Yo plantí huna
vinya triade e esperé que ela lavàs raÿms, e ela lavà espines."
E dien sant Mateu e sant Marc que li posaren
ficaren los ginols en tera davant él, e escarnien-lo dient:
—Déus ta sal, rey dels jueus!
E ascopien-li en la cara e farien-lo en lo cap. E alí sa complí alò que dix
Job: "Desonran e ascopén fariren la mia cara." E alò que dix Isaÿa atrassí
mateix: "No sóm rabel ni contraditor, lo meu cor doné a éls que
e no vegí la mia cara d'aquels qui la fariren e escopien en ela."
E dien sant Mateu e sant March que com l'agren molt escarnit, desabrigaren-li
lo mantel e vastiren-li les sues vestidures, e amenaren-lo per crucificar. E
entrò assí ó comta sant Mateu e sant March.
Glossa. E devets notar que tots
los ascarns demunt dits feyen a Jesucrist en prasència de la sua beneyta mara
madona santa Maria, e de ses garmanes qui eren aquí ab ela, e d'altres fembres,
les quals feyen aquí gran dol, e entre les quals era santa Maria Macdelena, la
qual feya molt gran dol, tal que no és de racomtar.
Emperò devets saber que per so com los gentils s'agonolaven davant Jesucrist
per escarn, o li deyen: "Déus ta saul, rey dels jueus!"
, per aquesta raó, com
om fa l'ofici en santa Esgleya lo divenres sant, preguem Déu per totes les gents
del món, e om s'aginola en cada oració, saul en la oració dels jueus. E ja sien
que fosen gentils aquels qui escarnien Jesucrist, emperò éls ó faÿen per los
jueus, e axí nós no
cavalers gentils e
isqueren d'aquí ab Jesucrist. E mentre anaven trobaren en la carera
qui pasava aquèn e venia de sa vila, e era de Sireneu, e avia nom Simon. Aquest
era para d'Alexandre e de Rufo. E forsaren-lo que portàs la creu en la qual
devien crucificar Jesucrist. E entrò así ó comten tots los
avengalistes.
E d'aquí avant diu sant Luc evangalista que anaven detràs Jesucrist gran
compaya de poble e de fembres qui ploraven e feyen plant per él. E aquí se
complí alò que profatitsà Zacarias, dient: "Plorar-l'àn axí com
sol, e faran dol sobra él axí com fa solen dolra en la mort del primer fil."
Glossa. E aquesta profacia covenia axí matex al dia del juyï, en què
dolran los jueus com veuran jutgar aquel lo qual eyls crucificaren.
E diu sant Luc que
—Files de Jerusalem, no vulats plorar sobra mi, mas plorats sobre
vós
matexes e sobra vostros fils, cor encara vendran dies en què diran: "Benuÿrades
són les mameles que no alataren e
diran als munts: "Caets sobra nós!", e a les vals: "Cobrits-nos!", com si en
lo arbra vart fan asò, què faran en lo sech?
Glossa. Quaix qui diu: "Pus a mi que sóm Déu fan asò, què serà fet en los
vostres ffils?" E devets saber que entre lo poble de Jerusalem, aquest qui anave
plorant aprés Jesucrist, era madona santa Maria molt trista e dolenta, axí com
deu éser mara qui veu son fil manar a pengar. E eren ab ela ses cosines, aqueles
bones dones qui eren vingudes ab Jesús de Galilea, les quals aydaven a sostanir
madona santa Maria e la aydaren a menar entrò al loch on crucificaren Jesús.
E diu sant Luc que amenaren ab
él
dien que venc Jesús aquí ab los
qui à nom en abraic Gòlgota, que vol dir "mont de Calvari".
Glossa. Devets saber que
que no à cabels en la part del cap qui és primera, aquel om és escalvarat. E
aquel nom és axí pres del test qui à
manaren Jesucrist crucificar feyen les justícies, avia aquí moltes testes
d'òmens, e per asò avia nom mont de Calvari, so és a dir, mont de calves.
E com foren aquí era ans de sexta, sagons que diu sant Johan, e crucificaren
aquí Jesucrist. Emperò diu sant Mateu que era ora de tèrcia com Jesucrist fo
crucificat. E per aquesta raó sembla aga desacordement entre sant Johan e sant
Mateu, e no u ha, com diu
sant Agostí que ora de tèrcia anà la crida per Jerusalem que Jesucrist devien
crucificar, e puis los cavalers de Pilat compliren lo fet a ora de sexta, e axí
dien veritat abdós los avangalistes. E encara asò matex los jueus aprovar ó
digeren, e u manaren a ora de tèrcia, e
no solament lo crucificaren aquels qui
dels fils dels òmens són armes e sagetes, e la lengua és aspasa aguda." E aquí
se complí atresí matex so que dix Ericrea sibil·la, aquela de Babilònia: "E
pengaren aquel en la creu." E alò que dix Geramia profeta: "Com ayel qui és
portat mans al loch on lo volen crucificar, e no coneguí que sobre mi feyen sos
conseyls, e con deyen: "Matam lo fust en son pa e tragam-lo de la tera
d'aquels
qui viven.""
Glossa. Aquest fust és la creu, e
en ela. E
la creu, e axí u feren éls, com, com éls agren ficade la creu en hun asquex de
roqua e l'agren ben tasconade, posaren Jesucrist en ela e clavaren-lo. E alí
se complí alò que dix Abacub profeta: "Déu, qui és la mia fortalesa, posa los
meus peus en alt e ferma vensador."
Glossa. E devets saber que la creu avia
travesa, e alsaren les mans de Jesucrist contra aquela. E aquí se complí alò que
dix David profeta: "E lo lavement de les mies mans serà sacrifici de vespra." E
diu mestra Pere que asò dix él per so com se mostrarà axí en la fin del món, so
és a saber, axí com fo crusificat. E aquí sa complí atressí mateix asò que dix
David profeta en
altra loc: "Jo estessí les mies mans." E atressí matex dix Abacub profeta: "La
sua rasplandor és axí com la luu e
sues mans."
Glossa. E enasí meteren-li sengles claus en les mans ab los quals les li
clavaren ab lo fust. E aquí sa complí so que dix David propheta: "C[l]avaren
les mies mans e los meus peus, e comtaren tots los meus ossos, e
e astudiaren-me gardant."
Glossa. Doncs entendra podets que sobra aquests
cos de Jesucrist, e axia la sanch dels peus e de les mans. E asò dix Salamó en
hun libra qui és dit Cantica canticorum:
mirra", so és a dir, sanch més praade que mira, per so com per ela raemé lo món.
E diu sant Luch avangalista que dementra que
Jesucrist:
—Para meu, perdona
E alí
se complí alò que dix Abacub propheta, dient: "Com seràs irat, ramenbrar-t'às
de misericòrdia."
E diu sant Agostí que dementra clavaven axí Jesucrist, que madona santa Maria
feya molt gran dol, e Jesucrist asgardave-les e avia major dolor d'ela que de
sí matex, com eyl era axí com ayel davant lo davorador, que no crida ni obre sa
boca. E decorria sanch d'él per
peus e d'abdues les mans que estaven clavats en la creu. E tota la balea era
fugida de la cara de Jesucrist, beneÿt sia él!, la qual era pus bela que no era
naguna dels fils de les fembres. E aquí sa complí alò que dix Ysaÿa profeta:
"Molt gran tems abans vim eyl, e no era en él sa balea ni sa senblansa, cor
l'enveja ó avia fet per la paraula dels mals." E diu l'Escriptura que com
mandona santa Maria vasia astar pengant Jesús son fil, féu tan gran dol que no
poria ésser
racomtat per sertes paraules, emperò cascun s'ó pot pensar.
E acorden-sa tots
ab dos ladres, la un a dextra l'altra a sinestra. E diu Nicodemus en la sua
istòria que aquel qui fo crucificat a la dextra avia nom Dismas, e alí sa complí
alò que dix Ysaÿa profeta: "E és aesmat ab los malvats." E alò que dix atressí
matex Abacub profeta: "Senyor, entre dos animals seràs conegut."
Glossa. E aquesta profecia covenia aytambé, sagons que esponen los maestres, en
aquel loch com Jesucrist nasc, que fo gitat en la mangadora on mangaren lo bou e
l'aze.
E dien tots
Jesucrist, que prengeren les sues vestidures e feren-ne
ac cascun d'éls sa part,
e sobrà-y huna gonela que era sens naguna costura e damont obrade per tot. E
digeren los cavalers entre éls:
—No la trenquem, mas gitem sorts sobra ela de qui serà.
E axí ó feren. E aquí sa complí so que dix David profeta: "Departiren los meus
vestimens entre sí, e sobre los meus vestirs posaren sorts."
Glossa. Devets saber que aquesta gonela fo aquela que Déu lo Pare envià del cel
a Jesucrist com era imfant, estant en la falda de madona santa Maria, e ela
l'astojà e l'obrà. E aquesta perdé ela com fugí en Agipta, lo qual lo pastor de
Armínia trobà en la ribera del flum del Nil. E aquest pastor le donà a
Jesucrist, e él les vestí com pradicava en lo temple. E manvés com Jesucrist les
vestí cresqué aitant con obs n'avia, jasia asò que con li fo enviade era
poqueta, axí com era Jesucrist, axí com demunt vos avem dit.
ascriura en huna taula la raó del títol de la mort de Jesucrist, e posà
sobra la creu on Jesús era clavat. E dix en aquel ascrit: "Jesús de Natzaret,
rey dels jueus". E diu sant Luch que ó féu Pilat escriure en letres greges,
latines, e
a Pilat:
—No ascrives "rey dels jueus", mas que él dix: "Jo sóm rey dels
jueus."
E dix-los Pilat:
—So que ascrit és, escrit sia.
Quax qui diu: "So que és ascrit fet sia." E diu sant Mateu e sant March que
aquels qui pasaven per aquèn blestomaven Jesucrist movent lur cap, dient:
—Veus aquel qui deya que destroiria lo temple de Déu e que
rafaria en
creu!
E entrò así ó comta
sant Mateu e sant March. E d'aquí avant s'acorden ab sant Luc e dien tots
maestres, e
altres:
—Fa sauls e sí matex no pot salvar! Si és rey d'Israel, devayl de la
creu e que nós ó vagam e creurem-lo! Él sa comfisà en Déu, deliur-lo si
E entrò así ó comten tots los
Luch e Nicodemus que la un dels ladres que eren aquí cruficicats ab él, so era,
Gestas, aquel qui estava crucificat a la sinestra part sagons que diu Nicodemus,
que
—Si tu ést Crist, salva tu mateix e nós!
E l'altra ladra, so és, Dismas, que era crucificat a la dextra part sagons que
diu Nicodemus, comensà a reptar
son compayó, e dix:
—Tu no tems Déu qui en aquesta dapnació matexa ést? Com nós sens
fala maraxem mort per nostres mals fets, mas aquest no à naguna cossa feta de
mal.
E manvés que asò ach dit a son companyó, dix a Jesucrist:
—Sènyer, membre
E Jesucrist li dix:
—Varament ta dic que vuy seràs ab mi en paradís.
Glossa. E devets saber que
Jesucrist era ascrit ab letres greges, latines, e abrayques. E asò féu Pilat per
so com en aquel loc on crucificaren Jesucrist era loc de gran passatge de gents,
e per so, si
pasaren-ne molts e u lagiren, per so com tots vanien a la festa, e axí volc
Pilat que tots ó sabessen per aquel escrit, que los jueus feyen ascriura
"Jesucrist".
Emperò
devets saber que
no sabem certament si era ascrit en aquests
d'él, qui és "rey dels jueus", era axí escrit en abraych:
que vol dir atrassí "rey dels jueus", e en latí
és, "aquels qui àn esperansa comfían-sa". E aquest títol féu ascriure Pilat en
huna taula e féu-la clavar sobra lo sobirà bras de la creu.
Emperò devets saber que la creu on posaren Jesucrist era feta axí com tau, de
la qual letra qui és dita tau fa menció Exexi eyl profeta, e tau és feta en
aquesta manera: E demunt la creu qui era axí feta féu clavar Pilat hun fust
gardan a amont, e adoncs fon la creu feta en aquesta forma: E puis féu clavar
la taula on eren
ascrites aquestes letres demunt en aquel fust qui era clavat demunt la creu, qui
ragardave a amont, adoncs fo la creu d'aquesta forma:
E devets saber que aquesta taula era clavade ab lo fust en la creu en manera
que Jesucrist no y podia atènyer ab lo cap, per so que lo y pogés sofrir. E per
so com no lo y podia sofarir, sofaria major dolor e magor turment. E per aquesta
raó, com Jesús passà d'aquesta vida, li caech lo cap sobra lo musclo dret.
E devets saber sobra asò que digem que
ascarn de Jesucrist, totes aquestes cosses los fasia fer lo diable per so que lo
fes desesperar e que conegués si era Fil de Déu. E per so trobam en lo libra de
Tobies, en aquel logar, com l'àngel manà a son fil que obrís lo peix. E diu ab
la glossa que en
la mort de Jesucrist, que
si auria part alguna en él per raó de pecats, la qual cossa no podia éser en
nula manera en él, cor ja era significat per l'anyel que devien sacrificar sens
taca, axí com ó manà Déu als jueus com isqueren de terra d'Agipta, sagons que
comta Moysèn en Èxedo, axí com diu: "L'ayel que sacrificarets sia sens
màcola."
E sobra asò que vos dixem que dix Jesucrist al ladra: "Vuy seràs ab mi en
paradís", devets axí entendra que asò no dix Jesucrist ni per paradís taranal ni
celestial, cor no y intrà nagú ans de Jesucrist. Ans ó volc dir per so com
l'ànima del ladra seria ab aquela de Jesucrist, que és ésser en paradís; axí com
Jesucrist davalà en infern, que atressí matex hi davalà l'ànima del ladra en
aquel loc qui és dit Sinu Abrahe, e ab ela n'isqué,
cor l'arma del ladra no trencà ni pasà los cels abans que Jesucrist, ni pugà al
loc on nuyl tems no era pugat nagú. Com abans que murís Jesucrist, totes les
ànimes dels sants anaven en hun loc que era en inferm, qui és dit Sinu Abrahe. E
per asò diu Moysèn en lo Gènesi que dix Jacob a sos fiyls: "Adurets ab grans
dolors les mies canes, so és, la mia valea als imferns."
Mas ara vos laxarem a parlar d'esò e dir-vos ém de quin fust fo la creu e
d'on vench.
posat com era feta, volem que sapiats de quin fust era e d'on vench. Dien los
maestres que Adam estec
manà nostro Senyor que s'ajustàs ab ela, e adoncs engenrà Sed fil de Adam, lo
qual fo en loch d'Abel.
E aquest Sed fo bé obadient a son para.
E com Adam fo de adat de
se anugà del trebal que avia sofert en lo segla, e aspacialment aquel dia, per
so com avia talats abres e arancades rabases. E racoldà
comensà a fer gran dol, e pensà en lo mal tret que avia sofert en lo món per so
com no era astat obadient a Déu, e fo molt ugat de viura. E apelà son fil Sed e
dix-li:
—Fiyl, jo
E Sed respòs:
—Para, jo sóm aparalat de fer so que tu
—Doncs
—dix Adam— aparala
l'intrade d'aquela val, e trobaràs les peades de mi e de ta mara que són
cramades e secades, per so com tant gran fo lo nostro pecat, que jamés no pot
néxer erba là on nós possam los peus. E axí tu sagueix
aqueles peades, e amanar-t'àn tot dret a la porta de paradís taranal. E
trobaràs l'àngel Xerubín qui garda la porta de paradís e té en la mà huna aspasa
de foc resplandent qui tala de dues parts. E dir-li às que jo sóm ugat de
viura, que
promès com ma gità de paradís.
E Sed tantost mès-se al camí, e sagent les peades, venc a la porta de
paradís, on trobà aquí Xarubín. E astech tot asbalaït de la claradat que axia de
paradís taranal, e l'àngel dix-li:
—Per què véns?
E sed raspòs:
—Mon para Adam m'envià a tu, qui és ugat de viura, e prega
li trametes de l'oli de misericòrdia que Déu li promès con lo gità de paradís.
E dix-li l'àngel:
—Mit lo teu cap dins la porta e garda so que y veuràs.
E Sed mès-lo-y e víu dins moltes maneres d'arbres,
e d'oucels, e de nobleses, que no serien racomtades per boca d'ome. E víu enmig
del paradís huna font molt bela e clara, e de aquela font axien
la un dells quals à nom Fison, l'altra Guison, l'altra Tigris, l'altra Èufatres,
e aquests són los rius de què s'omple tot lo món d'aygües. E sobra aquela font
víu hun gran arbra caragat de rams, e era sens fules e sens escorxa. E com Sed
víu aquest arbra ramenbrà-se dels pases de son para e de sa mara, e entès que
aquest arbra era axí nuhu per los peccats d'él[s]. E tornà atràs e comtà-ho
a l'àngel, e l'àngel manà-li que tornàs lo cap altra vagade dins e que gardàs
bé so que y veuria.
E Sed mès lo cap dins axí com d'abans, e víu
avironade en l'abra. E com lo víu tornà-sse
comtà-li tot so que avia vist, e l'àngel dix-li que y tornàs altra vagade.
E Sed hi tornà altra vagade e mès lo
cap dins axí com d'abans avia fet, e víu l'abra tan alt que tocava fins al cel,
e alt, en la sima de l'abra, víu l'enfant que era enbolcat en molt bels draps. E
com Sed víu asò maravalà
de l'abra que foradaven la tera e pasaven entrò sus en imfern, e conech aquí
l'ànima de son frare ab él. E com Sed ach vist tot asò, tornà-se
l'àngel e comtà-li tot so que avia vist, e de l'imfant. E dix-li l'àngel:
—L'imfant que tu às vist és lo Fil de Déu, qui plora los peccatz de
ton pare, que
vanir. E aquest és l'oli de misericòrdia que Déu li promès. E aquel oli és vera
piatat d'amor, que deu destroir los pecats aprés que serà complit lo terma que
Déu à astablit.
E adoncs l'àngel près
-li:
—Aquests
peccà. E axí vé-te
e aprés
sotarar-l'às e matràs-li sots la lengua aquests
"E aquests
l'altre siprès, l'altra palma. Cor per lo cedra serà entès Déu lo Para, e per lo
siprès Déu lo Fil, e per la palma Déu lo Sant Sperit. Per so com lo cedra és lo
pus alt abra qui sia, és significat lo Pare; e
nagú abra, significa lo Fil; e la palma que és molt gran e espesa, e fa lo fruit
dols e saborós, significa lo Sant Sperit.
E com Sed ac tot asò oït tornà-se
que avia vist ni oït. E Adam fo molt alegre e comensà a riura, e no avia ris en
tota la sua vide. E adoncs Adam demenà mersè a nostro Senyor, e dix:
—Senyor Déu meu, prin la mia ànima si
viscut.
E aprés
e mès-li los
sots la lenga. E d'aquels
de lonc huna brassa, e estegren axí en la boca de Adam entrò a Nohè.
E d'equí avant comta sant Atanassi en huna istòria que diu que, depuis que Noè
isqué de la arca, féu
fon gran astròlech e avia oït comtar a son pare del fet de Adam e de paradís
taranal, e com Sed anà là, e com sabé per l'àngel com la umana natura lo devia
cobrar. E per aquesta raó Jònico dix que volia veura lo logar on Adam fon
sotarat, e anà-hi e trobà-y aqueles
profatitsan:
—Yo pendré aquests
faran d'eles creu al meu Déu.
E adoncs arancà
en lo qual Moisèn estech, aprés gran tems, ab los fills d'Israel. E plantà cascú
per sí departit
la un de l'altra, mas per la virtut de Déu e per so que se avia asdevenir d'éls,
natura los ajustà e tot
cedra, e de ciprès, e de palma. E aquest abra, que era de
huna coberta d'escorxa, significa lo Para, e
són
E en lo tems de Moisèn profeta, com ac tret lo poble d'Israel d'Agipta per
manement de Déu e fon nagat lo rey faraó en la mar ab tota la sua ost, venc
Moysèn en lo desert e trobà aquel abra. E com víu
per l'Esperit Sant so que aquel abre significava e so que demostrava, e féu-lo
talar d'equí. E mentre que
naxia, que tot lo pòbol s'í dalitava axí que cuydaven éser en tera de
promissihó, e per aquesta demostransa Moysèn
fon molt alegra, e enbolcà-lo en hun bel drap d'or e portava
santa cossa dementra anava per lo desert, on astava
E com algun om era punit de mors de serpent e muria, o d'ascorpí, o d'alguna
animalia enverinada, vanien a Moisèn e tocave
viu e san. E a cap d'un temps que
on no avia sinó aygües amargosses, materen aquel fust en les aygües e foren
dolses. E com foren a aquel loc on no podien aver ayga, murmuraven a nostro
Senyor, e dix-los Moisèn profeta:
—Gent de mala crazensa! No crazet[s] vós que us donem aiga
d'aquesta pérra?
E farí dues vagades ab sa vergua aquela péra e isque[re]n manvés aygua e
bageren-na éls e totes les bísties abondantment. E com
nostro Senyor ach fet aquest miracla dix a Moisèn:
—Per so com tu diguist davant lo poble que tu daries aigua, e no
parlist de mi, no entraràs en tera de promissió.
E Moisèn dix:
—Doncs, Senyor, qual serà aquel que y metrà lo teu poble?
Raspòs Déu:
—De tots aquests no n'í entrarà nagun sinó Calef e Josuè.
Adoncs entès Moisèn que poca era la sua vida. E adoncs, en la val de tera de
Moab, que és contra Sagor, e plantà aquel abra que vos avem dit, e aprés morí
Moisèn. E estech aquí aquel arbra entrò al tems del rey David.
E en lo tems del rey David él volc fer lo temple de Jerusalem, e envià sos
mestres per boscar la fusta en lo mont de Líbano e en lo mont de Tabor. E adoncs
los maestres trobaren aquel abra que s'era fet fort beyl e gran, e com lo
volgren talar gardaren alt en la sima e viren que livave
fules de
al rey David. E lo rey anà-hi e maravalà-sse
ab gran ravarència, e féu-lo
palau. E com eyl se fo aparalat de fer lo temple, nostro Senyor Déu li dix:
—Per so com tu ést astat omayer, no vul que tu
templa. Mas ton fil Salamó, qui regnarà aprés de tu, aquel lo farà.
E adoncs lo rey David sa laxà de comensar aquela obra. E com fo mort lo rey
David, manà nostro Senyor a Salamó, son fil, que faés aquel templa. E adoncs
Salamó ac en voluntat que faés possar a aquel templa lo fust, e féu-lo-y
portar. E
curt, e com era baix, era larch. E adoncs Salamó dix:
—Per sert no vol Déu
que aquest fust intra en aquesta obra, cor per asò ó podem conèxer.
E adoncs féu-lo posar a la porta del templa per so que
ravarència e que entenesen que Déu volia damostrar alguna cossa per eyl.
Emperò, alguns dien que
moltes gents, mas asò no pot ésser, com tan savi om cor era Salamó fust de què
él agués vistes tan grans maraveles no posara en tan vil loc, e per so devem
mils creura so que
del templa per so que les gents li fesen ravarència.
E a cap de tems, Nicaula sibil·la, ragina de Sabba, venc d'orient per veer lo
rey Salamó e per oir la sua saviessa en Jerusalem. E adoncs montà aorar lo
temple, e com víu aquel fust davant la porta, comensà a dir profatitzan:
—Ay! Fust beneÿt sies tu, cor tu ést así per dar pau a tot lo món!
Grans coses demostres,
com tu ést porta de salut. Maraveyl-me del rey qui
per tu serà destroït tot lo regna dels jueus, e per tu vendrà salut a tot lo món
e mort àn aquels. Com cové que sia enviat del cel qui naxerà de verga, e serà
senyor de tot lo món, del regna del cel e de la terra.
E adoncs aquestes paraules foren ratetres davant Salamó, e Salamó tenc
a[s]ment en asò, e les géns meinspraaren lo fust e volgeren-lo lavar d'equí,
mas lo rey no
fembra, e sech-se sobre lo fust per meynspreu, e manvés foch sa tenc a les
sues vastidures, e ac gran paor e cridà a alta veu:
—Jesucrist, Fil de Déu, ages mercè de mi!
E com los jueus oïren assò foren molt dolents, e prangeren-la e gitaren-la
fora de la vila per aquela porta qui era contra aguiló, e apadragaren-la. E
aquesta fon la primera fenbra qui raebé martiri per Jesucrist.
E adoncs los jueus prengeren
lo fust [e] gitaren-lo en la pasquera de Siloè, que era apalade Parbàticha,
on lavaven les carns dels sacrificis, per so que podrís aquí, e que no isqués a
luu, e que no pogés vanir per él asò que la ragina Nicaula ni aquela fenbra
avien dit.
E adoncs lo fust intrà-se
balma qui era en la pissina, axí que no
avant ach la pissina virtut de sanar los malalts de qualque malaltia aguessen,
axí que lo primer om que hi intrava pres lo moviment de la aigua era guarit, com
l'àngel de Déu davalava sobra lo fust cada dia huna vagade e movia lo fust, e
l'ayga, per lo moviment del fust, movie-sse. E adoncs los malalts, com ó
veyen, intraven dins e eren sanats. E aquesta virtut durà depuis que
hi fon gitat fins al temps que Jesucrist aparech.
E adoncs lo fust rodà sus l'aiga e gitaren-lo defora. E en aquel jorn que
menaven Jesucrist crucificat, pasaren per
aquel loch on jasia lo fust e viren que aital era com l'avien mester, e posaren
-lo a costés a Jesucrist, e feren-lo-y portar sagons que diu sant Johan
avengalista. E foren fora de la vila e feren-li portar la creu entrò a
Monticalvari, sagons que comten tots
comta sant Atanasi en la sua istòria.
E adoncs, com Jesucrist hi fo crucificat, amagaren los jueus la creu sots
terra. E aprés gran tems, trobà-la la ragina Elena, mara de l'emperador
Contastí, e portà-la a Roma, e ara és partide en diverses parts del món en
ralíquies.
Mas ara us laxarem a parlar de so e tornar-vos ém a parlar de Jesucrist e de
santa Maria.
Jesucrist, astant crucificat, astava prob de la creu santa Maria sa mara, e
Maria Cleofàs garmane de sa mara, e Maria Macdelena. E entrò
así ó comta sant Johan avengalista. E diu sant Agostí que madona santa Maria
astava molt trista e molt dolenta, e no serà meravela, cor ela veya pengar aquel
lo qual ela avia consebut en virginitat, e enfantat en virginitat, e romanent
ela verga, e plorave fort amergosament.
E diu sant Johan avengal·lista que com Jesucrist víu sa mara e
que él amava, dix a sa mara:
—Fembra, vet así ton fil.
E dix al dicípol:
—Vet ta mara.
E d'aquela ora a avant la raebé per sua. E entrò assí ó comtà sant Johan
avengalista. E diu sant Agostí que asò fon fort astrayn cambi, com om li tolc
fon fil e laxà-li son nabot, ome li donà om per Déu e vassal per senyor, per
la qual cossa madona santa Maria astava tan plorossa, axí que de tot avia perdut
lo seyn, e
E d'aquí avant diu sant Luch que con fo ora de sexta, que s'ascureý lo sol per
tota la terra entrò a ora nona. E aquí sa complí alò que dix Amós profeta: "E
serà en aquel
dia —diu lo Senyor— que morrà lo sol a ora de migdia, e faré
ascurea de la luu." E alò que dix Ericrea sibil·la, aquela de Babilònia:
"Escuresir-s'à lo sol e seran tanebres en tota la terra."
Devets saber sobra asò que us avem dit que Jesucrist comanà sa mara al dicípol
qui era prob de Jesucrist, aquel dicípol fon sant Johan avengalista, cossí de
santa Maria e de Jesucrist. E d'aquela ora avant astava santa Maria ab sos
dicípols, e sant Johan tot sol era aquel qui magor cura n'avia sobra tots los
altres per fer a ela totes les coses que li eren mester.
E sobra so que vos digem que sant Johan astava prob de la creu com Jesucrist
morí, per aquesta raó ordonà om que
derrer de tots, per so com él hi fo del comensament entrò a la fin.
Sobra asò que vos diguem que
tota la terra de sexta entrò ora nona, dien alguns que fon aclipssis. Minten,
axí com s'és moltes vagades, e asò no és
varitat, com adoncs no anava la luna e
ésser. E diu Orígines, e en Carahó trobam ascrit, e
axí com foren
tots los altres loguars on los fills d'Israel anaven, atrasí matex com Jesucrist
astave en la creu foren tenebres per tota la terra de Judea, e no per altres
lochs. E asò no és varitat, ans foren tenebres per totes les universes terres
axí com ó diu sant Mateu avengalista.
E prove
s'ascureý estan Jesucrist en la creu, avia en huna ciutat qui à nom Atenes molt
gran astudi d'ascolans, e avia aquí hun filòsof que avia nom Dionís, e en
sobranom Ariopagita, per so com era de Atenes, qui à nom Aròpatha, que vol
aitant dir com "Déu de virtut", per so com en aquel carrer eren les grans
ascoles dels maestres; atressí
matex aquela vila era apalade Atenes, que vol aitant dir com "vila sens
mortaldat", per so com a tart hi moria nagun per lo gran saber dels maestres qui
eren aquí. E adoncs, com los ascolans de Atenes foren aquí en l'estudi e viren
lo sol escureir, gardaren lurs libres e viren que no anava la luna contra lo sol
en guisa que aclipsis pogés ésser, de la qual cossa foren molt espaventats. E
ajustaren-sa e demenaren a Dionís Ariopagitha, lur maestra, qui era gran
filòsof, que
manera pogés éser fet aclipssis, e con no pòch altra rasposta fer, dix-lus a
aventura, profatitsan él:
—Déu de natura sofer mort, e la espera d'aquest món se desfà.
E adoncs los ciutadans de Atenes feren en lo templa
Déu no conagut. E sagons queFets dels
Apòstolls, aprés gran tems, com sant Paul
vench pradicar a Atenes e entrà en lo templa ab Dionís Ariopagita, demanà sant
Paul a Dionís:
—Diges-me, Dionís, lo nom d'aquests altars.
Adoncs dix-li que la un era fet a onor de Júpiter, e l'altra de Venus, e
l'altra de Pal·las. E com foren davant aquel altar que era del Déu non conagut,
dix sant Paul:
—E aquest, a onor de qui és fet?
E Dionís li dix:
—Aquest és fet a onor del Déu no conagut.
E comtà-li com l'avien adificat ni per quina raó. E adoncs sant Paul ficà los
gonoils e dix a Dionís:
—Sàpies, Dionís, que aquest Déu crasech jo, e aor, e lou, e
beneesch, e aquest prasich.
E adoncs conec Dionís e dix, sagons lo tems que pradicava sant Paul, que com lo
sol s'ascureý, morí Jesucrist en la creu. E convertí-sse e batayà
aprés fo molt bo dicípol e sant, lo qual fo sant Dionís.
E sobra so que nós avem dit, que foren tanebres
saber que per aquesta significansa
fa om los fars en santa Esgleya, e y astà om meins de lum. E per asò apaga om la
un siri aprés l'altra per significansa que
l'altra e desempararen Jesucrist.
ora de nona, cridà ab gran veu e dix:
—Elý, Elý, lamat zabataní?
—so és a dir, "Déu meu,
Déu meu, per què m'às desenparat?".
E aquí sa complí alò que dix David profeta, en persona d'él, en aquel salm:
"Déu meu, Déu meu, per què
paraules dels meus pacats tolen la mia salut, e lo meu Déu clamaré jo de dia."
Glossa. E per asò apar bé que dix David profeta aquest salm en persona de sí
matex e no en persona de Mardocay, axí com dien alguns.
E encara devets saber sobra asò que dix Jesucrist com dech passar d'aquest món
dient: "Déu meu, Déu meu, per què m'às desemparat?",
asò dix per so com la divinitat s'ere partida de la umanitat, per so com Déu lo
Para l'avia tramès per sofarir molta pena e molt turment. E que fos ver que la
divinitat se fos partida de la umanitat dóna-ó a conèxer en asò com s'esmayà
de la mort, e per asò s'apalava desemparat o abondonat. E encara que semblava qu'él
no pogés nagun salvar en la sua mort, axí com féu lo ladra, e
hi pot om asignar altra raó, com tots sos dicípols lo avien desemparat, sal
madona santa Maria, e axí podie
madona santa Maria no
logar sa complí so que profatà Ysaÿa profeta, com dix: "Fet só axí com om qui
cuyl lo rostoil en la maysó." E atrasí matex alò que propheta David profetà, com
dix: "Sol só jo entrò que pas d'aquest món."
E diu sant Mateu e sant March que adoncs, com Jesús cridà a Déu lo Para Elý,
Elý,
digueren aquels qui eren aquí:
—Elies apela aquest.
E asò comta sant Mateu e sant March. E d'aquí avant comta sant Johan tot sol
que dapuis que ach dit asò, Jesucrist ac set, e dix que ga eren totes les cosses
acabades. Per so que
—Fet hé.
E avia aquí
Glossa. Emperò, alguns dels avengalistes dien que era mirra, per so com la
mirra amargave molt, e per asò u daven en beuratga los cavalers, com disien que
la mirra gita de seyn aquels qui la bevien e eren-ne pus tost morts.
E d'equí avant dien tots
dix: "Set hé", corech
esponga en aquel vinagra, e posà-la al cap d'una caya e dava
Jesucrist d'aquel vinagra mesclat ab fel. E aquí sa complí alò que dix David
profeta: "Donaren-me en mon mengar fel, e en la mia set vinagra a beura." E
alò que dix atrassí Geramia profeta: "Yo planté
vinya triade e és tornada en altra manera de serment astraya." E alò que dix
Moisèn atrassí: "La sua uva és uva benuyrada, e lo gran qu'és dintre ela és
molt amargós."
E comten tots
aquel qui li donava a beure lo fel:
—Lexe
E com Jesucrist ac bagut d'aquel vinagra dix:
—Acabat és tot.
E dix sant Luch que dix:
—Para, en les tues mans coman lo meu esperit.
E adoncs clinà lo cap e isqué
los avengalistas. E d'aquí sa complí so que dix Daniel propheta.
E com sa compliren
què s'acabara lo templa que fan
comtaven en aquel tems, adoncs mataren Crist, e no serà seu lo poble qui lo à a
nagar. E aquí sa complí axament alò que és ascrit: "En la Ley racoldà
dormí axí com leó e com lo fiyl de laon." E alò que dix David profeta atrassí
matex: "Nostro Déu
nos farà sauls e
E dien sant Mateu, e sant Marc, e sant Luc que rompé lo vel del templa en dues
parts, dalt entrò baix, e aquí sa complí alò que dix l'infanta Casandra,
sibil·la de Troya: "Lo vel del templa sa rompé en la sua mort." E diu sant Mateu
tot sol que tramolà la terra. E alí sa complí alò que dix Sibil·la atrasí, en so
que dix: "Tramola la tera per molts locs e per moltes ciutats." E diu atrassí
sant Mateu que les péres sa trancaven, e
rassucitaven los morts e axien dels moniments. E aprés de la rasuracció de
Jesucrist vengeren en la santa ciutat de Jerussalem, e aparech a molts, sagons
que avant oirets. E d'aquí se conplí so que dix Cassandra sibil·la: "E serà ab
él ensems rasureccion de morts." E per asò que dix sant Mateu diu sant Paul en
l'apístola que tramès als jueus: "Molt cobeagar en los sants ésser sotarrats en
la terra santa de Jerusalem per so que fosen rasucitats com nostro Senyor
rasucità."
E comten sant Mateu, e sant March, e sant Luch, que
les gardas que eren aquí, com viren les cosses damunt dites ésser fetes en la
passió de Jesucrist, e encara so que Jesucrist dix cridant com morí ab tan gran
veu, àgran molt gran paor, e loaren Déu e digueren:
—Aquest om vertaderement era Fil de Déu.
E entraren-se
sant Luch. E d'aquí avant diu Nicodemus en la sua istòria que aquel cavaler
senturió anà a Pilat e comtà-li tot so que li era endevengut
en la mort de Jesucrist. E pesà molt a Pilat e fon fort dolent, e apalà los
jueus e dix-los:
—Avets vistes les maraveles que comten que à fetes aquel sant ome?
E que digeren éls:
—Per so con sa ascoreý lo sol? Asò és astat fet per algun accident,
e si tramola la terra sí
Devets saber sobra asò que vos avem dit que rompé lo vel del
templa, devets saber que aquel vel era la cortina qui astava davant la
santorum,
com Josep la tenia en garda ab
rompé aquela cortina qui astave davant la porta del templa per garda de les
portes. E sagons que lagim en l'avengeli dels natzarenos, lo sobralimdar, que
era molt gran, de la porta del templa fo trencat en aquela ora matexa, e oïren
moltes veus en l'àer qui disien:
—Gitem-vos d'aquest loguar!
E sobra asò que us digem rasucitaren molt morts, e vengeren en Jerusalem, e
aparageren a molts. No sabem sertement si visqueren molt depuis que rasucitaren,
mas bé sabem de sert que moriren altra veu despuis que ageren fet testimoni de
la rasuracció de Crist, e aquests foren Karimo e Leutício, fils de Simeon, axí
com oirets avant. E encare ho sabem d'un sant ome qui fo apelat
sant Ascariot, que dapuis que fo rassucitat viví molt de tems en aquest món, e
dapuis fo monga e abat d'un monestir. E fon tant sant om e tant bo que en la sua
mort los seus monges agren tan gran dol e tant gran pessar d'él que
moriren tots al cap del lit d'él, e astegeren tots tems lurs cosos entegres de
guissa e secs, que no podriren ni
Pasca, no volgren que romengessen les còrpores en les creus lo disapta, que era
lur gran dia fastival. E pragaren Pilat que
primerament a la un d'aquels ladres qui eren aquí crucificats e trencaren-li
les cames, e aprés a l'altra, e com vingeren a Jesucrist per so que les li
trencassen, viren-lo
mort e no les li trancaren. E asò fon per so que fos complida l'Ascriptura que
dix Moisèn propheta en la Ley: "No trancareu os d'aquel."
E diu sant Johan que
lansa. E alí sa complí alò que dix Zacaria profeta: "E veuran aquel que
foradaren o
"E clavaren-me e posaren-me axí com sanyal, e environaren-me a la rador
axí com gagant, e nafraren los meus lombles."
E diu sant Johan que isqué de la nafra del costat sanch e aygua. E alí sa
complí alò que dix Ezechiel profeta, com isqués l'om de orient: "E veus les
aygües isqueren del costat dextra." E lo
proverbis atrassí matex: "Axiran rius del seu cors que saran d'aigua viva." E
que fos ver que n'isqués sanch e aygua de la plagua axí u diu sant Johan
avengalista per sí matex, que diu que él na fa tastimoni e diu
que ver és lo seu testimoni per so que vós crasats.
E entrò así ó comta sant Johan. E d'aquí avant diu sant Mateu, e sant March, e
sant Luc que tots sos amics astaven aquí de luyn, e gardaven-lo. E eren
atrassí matex ab eyl moltes fenbres qui eren vingudes ab eyl de Galilea, e
mara de sant Jacme manor, e la mara dels fills de Zabadeu.
vespra venc
era cavaler e om de paratga, senyor de cavalers e om draturer, e aquest no
consentí a la mort de Jesucrist. E assò profatitzà d'él David profeta al
comensament del seu salm: "Benuÿrat és l'om que no va en lo consel dels malvats
ni en la carera dels pacadors no sèu, ni sèu en la cadira
de pastilència." E dien tots
dicípol de Jesucrist amagadement, e esperava lo regna celestial. E en amagat
dels jueus, anà-sse
Jesucrist.
E entrò así ó comten tots
Marc tot sol que Pilat se maravelà si ja era mort Jesucrist, e com se
sartificat per los cavalers donà lo cors de Jesús a Josep, e él près-lo, e
comprà drap de lin molt bo en què
Nicodemus, aquel qui era vingut parlar ab Jesucrist de nit, que aquest aportà
entro a
E diu sant Agustí que adoncs santa Maria, mara de Jesucrist, astava prob la
creu faent gran dol axí com mara deu fer com veu son fil pengar, emperò la sua
dolor no era de tal com d'altra mara, com en quant més val lo fil en tant més és
plangut.
E dien tots
que prangeren abdós lo cors de Jesucrist. E diu mon sènyer sant Agostí que
madona santa Maria los aidava als mils que podia. E com fo devalat de la creu e
l'agren posat a baixs, adoncs madona santa Maria sa lixà caura sobra son fil com
a morta, e rafrascà lo dol seu, e ploraven ab ela totes aqueles dones que eren
aquí la mort de lur Seyor. E diu aquí sant Agostí que si fer sa pot, que l'àngel
ni arcàngel plor, que tots ploraven aquí la mort de Jesucrist e la piatat de la
sua mara.
E diu sant Johan avengalista que en aquel loc on lo crucificaren via
ort, e en l'ort avia
que aquel moniment era nou, taylat de péra, e que jamés no y avia astat nagun. E
aquí sa
complí alò que dix Isaÿa profeta: "Serà lo Senyor posat en sanyal perdurabla que
no serà tolt, e serà lo seu sapulcra gloriós." E diu sant Johan que per so com
l'endemà era la Pasca dels jueus, e aquel moniment era alí prob, meteren lo cors
aquí. E alí sa complí alò que dix David profeta: "Posaren-me en lo logar ascur
axí com mort."
E diu sant Agostí que adoncs hi laxaren gran companya d'àngels qui cantaven
l'ofici de la sapultura. E mentra éls deyen les ores e daven gràcies a nostro
Senyor, santa Maria plorava molt amargossament. E adoncs Josep e Nicodemus
volien possar lo cors de Jesucrist en lo sapulcra, e no u podien fer, com, cor
eyls lo volien metra dintre, santa Maria li tirava a sí e lo
lo volien sotarat, e ela lo volia ratanir ab sí. Tan piadossa era aquela guera
entre éls que no y avia persona, per dur cor, que ho ves, que no li covengés a
plorar. E
no podia parlar a l'altra, e asò per dretur[a] piatat que n'avien, cor éls
avien piatat de madona santa Maria e per la mort de lur Senyor.
E dien sant Mateu e sant March que vogiren una péra gran qui era quí a la porta
del moniment, e tancaren-lo ab ela e anaren-se
que dix Garamia profeta: "Passada és en loch la mia vida, e posaren pedres sobra
mi, e tancaren ab péres les mies careres, de pedres quadrades que posaren entorn
de mi per so que no n'isqués." E diu sant Agostí que com asò fon fet, que sant
Johan s'acostà a madona santa Maria e dix-li que se n'anasen, cor no li darien
l'àer de més astar aquí, e axí amenà-la-se
comenada.
E dien sant March e sant Luch que santa Maria Macdelena e l'altra Maria, mara
de Josep, que vengren ab eyl de Galilea, que sa amagaren de Josep e de
Nicodemus. E astegren detràs éls e viren com lo posaren al monimén, e
anaren-se
que compraren e lurs engüens. E posaren lo disapta sagons lo manement de la lig,
e l'altra dia que era Pasca. E entrò así ó comta sant March e sant Luch.
Glossa. Devets saber sobra assò que us dixem que Josep e Nicodemus enbolcaren
Jesucrist en drap de lin, per aquesta raó astablý sant Silvèster apòstoli que
a la missa ffosen de lin.
E sobra assò que us dixem, que materen lo cors de Jesucrist en
nou de péra taylada, diu Beda sobra l'avengeli de sant Marc que en aquel loch
avie una cova radona, tan alta que a penes podia om tocar dalt ab la mà, e la
porta de la cova era ves orient, e avia
cova, la qual dien los avengalistes que posaren a la boca d'aquela cova. Emperò
éls dien moniment, e per so devets saber que dins en la cova era aquel loch on
posaren Jesucrist, so és a saber: en la paret de la dita cova avia a manera
d'una pica, que avia
e no era l'obertura dalt, mas en lo costat de la cova. Cor diu mestra Pere, sa
enrera, que
la cova, a la una part, fasien a manera d'una pica on posaven tot so que volien
astogar. E con moria lo Senyor, matien lo cors alí, e per so era aquí fet aquel
loc on materen lo cors de Jesucrist. E depuis axiren-se de la cova e a la
porta de la cova posaren
d'aquesta dien los avengalistas que posaren huna péra a la boca del moniment.
que Jesucrist fon soterat, saberen los jue[u]s com Josep d'Arimassia demanà lo
cors a Pilat, e com él e Nicodemus lo soteréran. E per aquesta raon foren contra
éls molt irats, e encare contra aquels
nat de fornicació, e encara contra aquels qui racomtaren davant Pilat los
miracles que Jesucrist avia fets, mas tots s'amagaren, cor ells los manasaren
que
a mala mort.
E adoncs éls s'ajustaren en la sinagoga, e Josep d'Arimacia e Nicodemus, amdós
solament, intraren en lur consel. E Josep ascoltà e Nicodemus comensà a parlar,
dient:
—Gran maravele
ni fer oració, qui sots tots descombragats per so com cruficicàs Jesucrist.
—Mas tu
—digeren éls— com hic ést gossat intrar! Com
cosa provade és que tu eres son dicípol e
davant Pilat, per què sàpies que tu seràs son compayó en lo guayn que hi faràs,
cor nós ta farem morir a mala mort o a aytal mort com él.
—Amén
—dix Nicodemus—. Axí plàssia a él, qui és sobra
tota criatura.
E adoncs sa lavà Josep e parlà molt ardidament, e dix:
—Oïts-me vosaltras! Vós sots somoguts fort contra mi per so com jo
possé en lo sapulcra lo cors de Jesucrist e lo enbolguí en hun drap blanc, e
vosaltres sots irats d'asò qui res no us costa? E sé huna cossa: que vós avets
fet gran paccat, e sots astats desconaxens de tant bé que us à fet, e vós ratets
-li
mal guardó, com crucificat l'avets, e encara, que com fo mort, lo faés farir ab
la lansa en lo costat.
E com éls oïren asò digueren:
—E com! Encara parles? Mal às fet, e
contra nós!
Adoncs prengeren-lo, dient:
—No
carvendrem e no
mangar a les bísties e als ocells, e aquels seran ta sapultura, com axí u
mareixs.
E adoncs raspòs Jossep, dient:
—Aquesta paraula ma sembla tal com aquela de Goliat, qui desonrave
Déu, e
déu." E dix: "Vinga aquel, qualsavula de vós, e veurem si li ajudarà son déu
contra mi." Mas a mi és gran dol, com dix Déu per lo profeta: "Mia és la
vengansa e jo la daré", e com Pilat lavà ses mans e dix: "Jo sóm nàdeu de la
sanc d'aquest ome just", e vós digés [que] la sua sanc sia sobra vós e sobra
vostros fils. E per asò hé jo por com vendrà tems que la ira de Déu vendrà sobra
vós e sobra vostros fils,
e sobra quant és de vós. E vendrà axí com dix Déu.
E
tancaren-lo en huna cassa alta, e fort, e sens finestra, e bé sarrada, e molt
ben feta. E donaren les claus a Anna e a Cayfàs, e posaren a la porta defora
guardes que
tots e tingessen consel a qual mort lo farien morir. E entrò así ó comta
Nicodemus.
fo lo disapta aprés lo divenres en què Jesucrist morí, que s'ajustaren los
prínceps dels clergues e
—Senyor, nós nos avem acordat que aquel enganador dix que encara
viuria, so és, que rasucitaria aprés
fases gardar lo sapulcra entrò que sien pasats
ventura vendrien los seus dicípols e emblar-l'ien, e puis dirien al pòbol que
és rasucitat, e seria la derera
arror pigor que la primera.
E dix-los Pilat:
—Agats gardes.
Quax qui diu: "Metes-hi vostres gardes e gardats-lo axí com sabrets." E diu
sant Mateu qu'éls ageren lurs gardes e garniren lo moniment, e sagalaren la
péra ab les gardes. E entrò así ó comta sant Mateu.
Glossa. Doncs, per les paraules damunt dites sa demostra ubertament que foren
les gardes posades en lo disapte al moniment. Emperò diu sant Ramegi que ans hi
foren posades lo divenres a vespra, cor los jueus no li posaren lo disapta.
Emperò devets saber que aquestes gardes que
foren cavalers que logaren per so que
donaren-los en la paga la maytat d'aquels
en lo templa, dels quals avia vanut Jesucrist, com de l'altra maytat compraren
éls lo camp de l'Oler, axí com damont avem dit.
E tot asò que us avem comtat és de la ora que Jesucrist nasc entrò a la ora que
isqué d'aquest món. Mas ara vos laxarem a parlar de les coses que asdavengren en
la tera e dir-vos ém de les maraveles
que asdevengren en imfern dementra lo cors de Jesucrist gach en lo moniment,
sagons que
e Leutico, que rasucitaren, axí com avant vos comtarem, complidement depús de la
rasurecció de Jesucrist.
de Simeon, en lurs ascrits que
Adam, e ab Nohè, e ab Abraam, e ab tots los patriarques, e
tots los sants, e ab tots los reys, e ab tots quants moriren en aquel tems abans
de Jesucrist, e adoncs, en aquela ora que Jesucrist astave en la creu per morir,
que viren
tots los patriarques, e
e digeren:
—Aquesta lugor és sanyal de luu perdurabla de aquel que
promès donar lum que tots tems duraria.
E adoncs Ysaÿa comensà a cridar:
—Aquesta és la lum del Fil de Déu, axí com jo profeté en tera de
Zabulon e de Naptalín, tras la marina
de Jordà, com era viu, en so que dix: "Lo poble que cessia en les tenebres viren
—dix Ysaÿa—
gran luu; e estant l'ombra de la mort, nasc a éls luu." E per asò
ara avets la luu en aquest mort en què cessem.
E éls, tots astant en aquesta alagria e en aquest gog de la luu que vasien,
venc Simeon e dix:
—Loats e donats laor a nostro Senyor Jesucrist, que jo raebí en lo
templa com jo era viu, e diguí: "Per lo Sant Sperit, Senyor, ara lexa lo teu
serf morir en pau axí com ma prometist, cor los meus uuls àn vista la tua salut.
Cor tu às anviada a tot lo poble luu per demostrament de les géns e per la laor
del teu poble d'Israel."
E com asò oý la companya dels sants, comensaren-se a alagrar molt més. E
aprés vench sant Johan Babtista, e demanaren-li:
—Qui ést tu?
—Jo són
—dix él— veu e profeta del molt Alt, que fuy
davant él en la aveniment d'él a
salut al seu pobla e perdonansa de lurs pecats. E com jo víu qu'él vania a
mi per so que lo batiàs, dixí per l'Esperit Sant: "Veus l'Anyel de Déu, qui tol
lo[s] pecats del
món!", e batié-lo en lo flum Jordà. E víu l'Esperit Sant davalar sobra él en
forma de coloma, e huna veu venc del cel, qui dix: "Aquest és lo meu fil molt
amat, lo qual a mi plau molt." E per so són vingut así davant él, per so que us
digués aquestes noves, que
d'aquestes tenebres.
E com asò oý lo nostro primer para Adam, que lo Fiyl de Déu era batiat, cridà
son fil Sed, e dix-li:
—Fil, comta als patriarques e als profetes so que oïst dir al
Cerubín, ni com ta féu metra l'àngel lo cap dins les portes del paradís, e com
lo pragist que m'anviàs de l'oli de misericòrdia de què muntàs com jo era
malalt.
E, doncs, dix Sed:
—Com jo m'estava davant la porta de paradís faent huna oració,
aparech-me l'àngel Xarubín e dix-me: "Jo són l'àngel que Déu donà per
príncep sobre tots los linatges dels òmens. E envie
diga que no
para, qui és ugat de viura, com d'aquel no pots aver sinó en los darers dies.
Com
vendrà en terra lo molt alt Fil de Déu, qui vendrà del néxer per vosaltres,
[e] traurà d'aquestes tenebres e rasucitarà Abraam, e vosaltres tots ab eyls.
Mas ans serà batiat en flum Jordà, e dapuis que serà axit de la aygua salvarà
tots aquels qui en eyl creuran ab oli de misericòrdie. E aquel oli serà vida
perdurable a totes les ganaracions que auran sentiment e naximent de batisma
d'ayga e d'Esperit Sant."
E com los patriarques e
alegres.
dels dimonis, e senyor de la mort, e dix a hun diable qui avia nom Imfern, lo
qual era porter:
—Aparale
jo que conec que és om e tem la mort axí com altra ome.
E aquí sa complí alò que dix David profeta: "Yo sóm aesmat ab aquels qui
devalen en lo lac", per so que dix lo Satanàs:
—Com jo li é oït dir que trista és la sua ànima entrò a la mort.
Emperò tant sap de mal
que en moltes cosses m'és estat contrari, com molts que jo fiu secs, e contrets,
e endiablats, él los sanà ab la sua paraula. E
tu, él los na trasc e
E Imfern raspòs e dix:
—Qui pot ésser aquexs
e tem mort, e ton poder no presa res? Cor tots los poderoses de la tera tu, ab
mon poder, avets mesos en ma senyoria. Verrament ta dich que, pus él és tan
poderós, que
embregar lo seu poder. E com eyl diu que tem la mort, no t'asagurs tu en aquexa
paraula, cor alèn ta vol confondra e metra en mal loc per tots tems.
E
—Per què duptes de rebra así Jesús, sercador de tot nostro mal? Cor
jo é provat él e hé fet tant ab la nostra gent antigua, so és, lo poble dels
jueus, que
ascarnir e farir per so que jo li donàs a conèxer que jo avia poder sobra
él, e él no sobra nagú.
"E si bé
afer, fiu-li clavar les mans, e
no
en manera de rey. E ara
poder e en lo teu.
E Imfern raspòs:
—Tu diguist que aqueys era aquel que, mal mon grat, ma tol los
morts. E jo tench así alguns bons omes que com eren vius ma lavaren los morts
que jo tania en mon poder, no per lur poder, mas per pragera que feyen a Déu. E
Déu, qui és Senyor totpoderós, traÿe
ó fa en altra manera, cor ab sol son manament, sens pragar altra, trau d'esí
tots aquels que
E dix-li
lo Satanàs:
—Varament él és aquex.
E dix Imfern:
—Jo
tu no l'amens así, cor jo, com víu lo poder qu'él avia sol per la sua
paraula, tot m'estremí, e romanguí tot maravilat com Làtzer, lo qual jo tania
pres, manvés qu'él lo apelà isqué de mon poder axí laugerament, com si fos
àguila, e la tera, que
que aquex om que à tan gran poder és Déu. E dón ma maravela si aquex no és aquel
qui deu salvar lo món, per què, si l'ic amenes, tots aquels qui són prasos en la
nostra maleÿta prazó, on són confuses per lurs pecats, hic traurà e manar-los
à a vida perdurabla.
E éls axí parlan sobra aquest fet, oÿren huna veu axí com a tro qui dix:
—Prínceps, lavats vostres portes que tots tems àn durat!
Obrits-les e intrarà lo Rey de glòria!
E com asò oý Imfern dix al Satanàs:
—Ix ich e vé defora, e si nul tems m'ajudist ni
complir ta voluntat, ara u mostra
molt fortment envès [aquel] que s'apela rey dels jueus e Rey de glòria, com
molt m'à mester.
Con lo Satanàs fon fora dix a sos malvats conpayons:
—Tancats les cruels portes d'aram, e tirats los foralats de fero e
les forts cadenes, que nós, que tanim aquests catius, no cagam en magor
captivitat!
E com asò oïren tots los sants qui eren aquí digeren en desonrament a l'Imfern:
—Diabla mal, obri les portes e intrarà lo Rey de glòria!
E adoncs lo rey David dix:
—No digué jo com era viu, profatant, que a Déu sa manifestassen
totes les misericòrdies, e les maraveles als fils dels òmens? E que trenchà él
les portes de l'aram, e gità en pesses les cadenes del fero, e raebé los seus de
la carera de lur malesa?
E aprés d'aquest dix Ysaÿa:
—Com jo era viu en tera diguí: "Livar-s'àn los morts e rasucitaran
aquels qui són al moniment, com lo rasucitamén de Déu los féu sants."
E adoncs dix Imfern:
—Ay mort! On és la tua cruessa? On és la tua angústia de fer mal?
On és lo teu brau poder? On és la tua victòria?
E com asò oïren los sants, digeren a Imfern:
—Obri les portes, cor vuymés ést vensut, e trancat és lo teu
poder.
E dementra que éls deyen asò, oïren
—Prínceps, lavats vostres portes e obrits-les, e intrarà lo Rey de
glòria!
E David dix a Imfern:
—En aquestes paraules conech jo bé, que per Esperit Sant d'aquel qui
les diu profatitzan les diguí jo en aquesta manera: "Prínceps, lavats vostres
portes eternals e intrarà lo Rey de glòria!"
—Qui és aquest Rey de glòria?
—Lo Senyor fort e poderós, e Senyor en batala.
E adoncs dix David:
—Per so com jo ó avia dit, ta dic que
Senyor en la batala és lo senyor de glòria.
E mentra David deya asò al diable, sobravenc lo Rey de glòria en forma d'om,
aquel que era Senyor de la magastat, e il·luminà les tenebres del diabla
perdurables. E trencà les cadenes, qui per altre no podien éser trancades, e
visità a aquels qui eren en tenebres dels
pacadors e en l'ombra de la mort. E aquí sa complí alò que dix Salamó en veu
d'él, en hun libra qui à nom Eclasiastés, dién: "Jo pasaré sobra totes les
parts jussanes de la tera, e gardaré tots aquels qui dormen, e il·luminaré tots
aquels qui s'esperen en Déu." E atrasí matex alò que dix David profeta: "La mia
vida als inferns s'aproïsma."
E com asò oý Imfern, e la Mort, e
aspaventaren-sa, com viren tan gran claradat e tan il·luminades les tenebres,
cor éls sa cuydaven que jamés no pogés éser. E com viren Jesucrist intrar en lo
lur loch cridaren ab gran veu:
—Vensuts som! Vensuts-nos às! Mas diges-nos: qui ést, com axí
com si foses no mortal nos às laugerament comfuses e dapnats? D'on às tan gran
poder? Qui ést tu tan gran tan poch, tan humil tan alt emperador, que en forma
del teu serf ta volgist mostrar per tan maravelós combatador, e per Rey de
glòria mort e viu? Mort,
com morist en la creu e jagist mort en lo moniment, e viu ara, com ést davalat a
>—digeren éls
nós.
"E en la tua mort se maravila natura, e tota criatura ta tem e s'aspeventa, e
tots los alamens sa muden per tu, e totes nostres companyes às torbades. E ara
és conplit alò que de tu és profatitsat: "Fet és entre los morts liura e
franch." E asò era profatisat per David propheta: "Fet són jo axí com ome sens
ajuda, e
"Qui ést tu — que aquels que nós tanim en
prasó catius per lo peccat del primer para tu, per lo teu poder, els fas francs?
Qui ést tu que cels qui són absagats de les tanebres dels pacats às il·luminats
ab la tua rasplandor?
E atrasí, tots los altres companyons del diable, molt aspaventats, ab gran veu
cridaren:
—Qui ést tu, Jesús, tan fort, tan rasplendent, tan clar, tan
maravilós, e tan net de peccats, qui tan ardidemen ést intrat a nós? Com lo món
entrò a ara és astat en nostro poder, e nos à donada la renda que nos davia, e
nul tems no
ni nul tems no agem aital don d'él.
"Doncs, qui ést tu que sens paor tan soptós e tan ardit ést vingut en aquest
nostro logar, e sol no tems nostres turmens ni nostro martiri, ans so que nós
tanim nos vols tolra? Ést tu aquel Jesús lo qual nostra príncep Satan diu que
per la tua mort aurie él la senyoria e
E adoncs lo Rey de glòria e
cadenes e gità
los altres. E doncs dix Imfern al Satanàs:
—O príncep de perdició, duch de comfussió, ascarn dels àngels de
Déu, sutsa entre los justs, tanabrós entre los rasplandents! Per què faïst tan
gran oradura, ni com faïst metra en creu lo Rey de glòria, e promatist-nos que
en la sua mort auríam nós lo món no en nostro poder? No sabies què
Caytiu sens seyn! Què faïst? No veus que per la claradat de la sua divinitat fa
fugir les tanebres d'aquesta cruel mort? No veus com trenca totes nostres
fortaleses de la càrcera? No
veus com gita fora los catius? No veus com solta los nostres prasos? No veus com
comforta aquels qui solien sospirar e gamagar en les cuytes de nostros turmens?
No veus con se alegren i as leven contra nós? E no veus com pregen ja per nostro
dan e per nostro martiri? No veus com vensen lo nostro regna? No veus que poc
nos temen, ans nos manasen fortment so que d'abans nós fasíem ni no s'eren en
naguna gissa rabels?
"Ay príncep Satan, pare de tot mal! Per què às fet asò? Com del comensament
entrò ara foren deseperats de salut, ara àn cobrada vida, com de nagú d'éls no
oiràs hun gamech ni hun sospir, ni per lurs cares córer làgrames, ni naguna
manera de dol ni de pesar aver.
"Ay príncep Satan, senyor entrò ara de les claus d'imferm!
Quantes riquees guayest per l'arbre defès e per la pèrdoa de paradís, e ara u às
perdut per lo fust de la creu! Com tantost com tu hi faïst posar lo Senyor de
glòria, faïst lo teu dan e
auràs en ma garda.
"Ay príncep Satan, obrador de mort e naximent de supèrbia! Tu degeres ans
gardar so que faÿes, e no degres fer asò, com fust tan desastruc que aital om
hic amanist que nul tems no féu nagun mal. E per asò às tu perdut los bons e
E com l'Imfern ac dit asò al Satanàs, dix lo Rey de glòria a l'Imfern:
—Imfern, jo met lo príncep Satan en ton poder en loc de Adam e de
tots aquels qui así són.
E doncs Jesús astès la sua man e dix:
—Vanits a mi los meus sans que avets la mia semblansa qui fos per lo
dafaniment del fust, e per lo diable e per la mort perduts e dapnats. E veus ara
lo diable e la mort dapnats e comfusos per lo fust.
E doncs dix Jesucrist a grans veus:
—Axalsar-t'é, Senyor, cor ma raebist e no
anamics aver poder sobra mi. Senyor, jo
aportist-ma a la mà dels imferns e salvist-me d'aquels qui davalen en lo
pou. Cantats a nostro Senyor los seus sants e manifestats la ramembransa de la
sua santitat! Com la
santitat és en la sua mà, e la vida en la sua mà, e voluntat.
E tots los sants gitaren-sa als peus de Jesucrist e digeren a huna veu:
—Senyor perdonador e salvador del món! Tu ést vingut axí com per la
Ley e per los profetes! Ó digist abans, e axí co[m] ho promatist, axí u às
complit de fet. E às-nos salvats per la mort de la creu e ést davalat así per
nós a daliurar dels imferns e de la mort perdurabla. Senyor, axí com per aquest
fet posest en lo cel laor de la tua victòria, e en tera la creu per ramembransa
del nostro salvament, axí posa en imfern senyal de la victòria de la tua creu,
que jamés la mort no sia aquí senyoragant axí com d'abans era.
E Jesús adoncs estès la mà e féu lo senyal de la creu sobra Adam e sobra tot
los sants qui eren aquí. E près Adam per la man dreta e gità
aprés d'él n'isqueren tots los altres sants. E aquí sa complí alò que dix Osoè
profete: "Yo pendré e iré, e pendré-los e no serà qui
E
—Salvà
en lo seu sant bras féu conèxer lo nostro Senyor la sua salut, e a vista de les
gents mostra la sua justícia.
E tots los sants digeren:
—Aquesta és la glòria de tots los sants de Déu.
Aprés asò dix Abacub:
—Mogist-ta en salut del teu poble per daliurar aprés que
alagist.
E tots los sants atressí digeren:
—Beneÿt és aquel qui és vingut en nom de nostro Senyor, que
il·luminats.
E aprés asò dix Miquees profeta:
—Ara veig alò que jo profatizé com era viu, en so que diguí: "Qui és
Déu com a tu, Senyor, qui tols les malvastats, e passas los pecats, e sofers
tots miracles? Com gran és la tua misericòrdia e às mercè de mals. E
deliures-nos de tots nostros mals e trastornes tots los nostros pacats per la tua gran
mort, axí com jurest a nostros pares antics."
E tots los sants atrasí digeren:
—E aquest és nostro Déu per tots tems del segla; él nos mantendrà
per tots temps.
E tots los sants profetes atrassí digeren lurs profacies, axí com d'abans les
avien dites mentra vivien, qui fosen nacessàries a asò. E tots los sants anaren
aprés Jesucrist
donant laors a Déu e dient:
—Amén. Amén. Amén.
Totes aquestes coses que us avem dites que asdevengren en imfern ascriviren
Karismo e Leutico, fils de Simeon, los quals rasucitaren aprés la mort de
Jesucrist. E com foren venguts en Jerusalem, demanaren que om los donàs tinter e
paper. E ascriviren totes aquestes paraules damont dites cada un per sí, e puis
lagiren-les, e no ach ascrit la un més que l'altra
descordaren en res. E asò lagiren tots los veyls de Jerusalem.
dix-li:
—Vé-te
diges-li que
E éls hi anaren e intraren en lo paradís. E vengren contra éls dos òmens vels,
e
—E vós qui sots que aquí estats, qui no morís? Com si morísets,
fóreu ab nós en imfern, e ara vaem-vos en paradís en carn e en os.
E la un d'éls dix:
—Jo sóm Enoch, que per paraula de nostro Senyor vengí así, e aquest
altra és Alies, qui vench así en hun caree
de foc, e sens fala no morí. Mas Déu nos [à] ragardats entrò al tems que
vendrà Antecrist, e aurem a disputar ab él per sants miracles e per moltes
maraveles. E a la dareria matar-nos à en Jerusalem, e aprés
mig sarem vius e vendrem así en les nuus.
E dementra éls parlaven axí, viren
—Tu qui ést ab aquex senyal que portes? Con seyal és de ladra.
E él raspòs:
—Veritat és, cor ladra fuy que fiu molt mal en tera, e per asò
feren posar en la creu los jueus prob Jesucrist. E com jo víu les meraveles e
s'esmayaren manvés que Jesucrist fon posat en la creu, crasagí que él era Senyor
e craador de totes les criatures e de totes les cosses vaïbles e no veÿbles. E
pragí
—"Senyor, menbre
"E manvés raebé mos precs e dix-ma:
—"Verament ta dic que vuy seràs ab mi en paradís.
"E dementre que eyl davalà en imfern per vosaltres a gitar, donà
senyal de la creu e dix-me:
—"Prin aquest senyal e
vé-te
de Déu, qui ara és astat crucificat, t'í envia.
"E jo fui axí com él ma dix. E l'àngel me obrí e sóm intrat ara hun poc abans
que vosaltres, e à
m'esperàs hun poch e que veuria intrar Adam, para de tots, ab tots los sants de
Déu, per la victòria que Déu à feta per pugar en la creu Jesucrist, Fil seu.
E com los sants oÿren so que
—Beneÿt sia nostro Déu, Para de tots, e poderós de totes les cosses
que són asdavenir, e para de misericòrdia, que às feta aital gràcia als pacadors
que
E entrò [así] ó comta Nicodemus axí com ó ascriviren Karismo e Leutico de les
maraveles que viren e oïren en imfern e en paradís.
Mas ara us laxarem a parlar de so e tornar-vos ém a comtar com Jesucrist
rassucità.
so que n'ascriviren los
e
digmenga, com Jesucrist ac acabades ab sos sers en imfern e en paradís taranal
totes les coses damont dites, tornà en lo matí la sua ànima en lo cor e rasucità
de mig los morts. E aquí sa complí alò que dix l'infanta Casandra, sibil·la, en
so que dix: "E en lo terts dia rasucitarà entre los morts."
Glossa. E adoncs rasucitàran ab él molts morts, entre
e Leutico, fils de Simeon, los quals eren entorn de Jerusalem. E aquí sa complí
alò que profetà Osoè profeta: "Venits e tornem a nostro Senyor, cor él
pendrà-nos e curar-nos à. Él serà ferit. E gardar-nos à, e tornar-nos à vius
aprés
fàs."
Glossa. Devets saber que en aquela ora que Jesucrist rasucità tramolà la tera,
e
caegren en tera asmortits, ab molt gran aspaventament. E isqué Jesús del
sapulcra la péra romanent sagalade, so és, aquela péra que avien poada a la boca
de la
cova axí com damont vos avem dit.
E devets saber que dapuis gran temps, en la ora de
comtara l'ayn en què nostro Senyor Jesucrist nasqué en mil
dels aràbics, que fo l'ayn en què Mafumet fo lavat fals profeta, en
Roma en
Roma en
emperador d'Espanya, en
avenc-sa axí que hun monga de Sant Lorens anava de part defora de la vila, e comensà a
pensar e maravelar-se com se pot fer que Jesucrist isqués de la cova la péra
romanent sagalade.
E dementra qu'él anava axí pensant, caech-li la santura que senyia meyns
d'afliblar, que no isqué de part del cap ni de part dels peus, e trobà-la
davant mentra anava. E com él víu asò fon molt aspaventat, e comensà
maravilar. E él, axí astant, oý huna veu en l'àer qui dix:
—Axí u pòch nostro Senyor
axir del sapulcra tancat.
E sobra la rasuracció de Jesucrist diu sant Ambròs que Jesucrist devia trancar
les portes d'imfern, e tornar al sapulcra, e rasucitar a miganit. E diu que tot
asò fon significat per Samsó, qui lavà les portes de Gasa a miganit. E per
aquesta raó podets conèxer que senbla que sant Ambròs e alguns altres s'acorden
que Jesucrist rasucità a miganit.
Emperò sant Agustí diu que ans rasucità lo matí, e acorda
actoritat d'aquels qui digeren que, com Jesús fon mort, que
sots tera
fan
a les matines les laudes per la rasucrecció de Jesucrist.
E encara devets saber que aquela nit que Jesucrist rasucità se mudà la orda del
tems que solia éser per natura, cor solia venir lo dia, aprés vania la nit
d'aquel dia. Mas Déu, creador del tems, d'aquela nit a avant féu que vengés la
nit e aprés lo dia d'aquela nit, e axí aquela nit fon del disapta e
del digmenga. E per so dien los maestres que jach Jesucrist
comten tot lo divenres ab la sua nit que vania aprés él, e entra lo disapta e
Jesucrist
tems, comten per ela tot lo dia del digmenga ab la sua nit. E axí dien que
Jesucrist jach
Per so sembla que vol sant Agostí que aquel mudament de tems, que venc lo
digous per nit, e que fo aquela nit del digous e del divenres.
fo rasucitat aparech a Josep d'Arimassia, qui era encarcerat, axí com avets oït,
que l'í avia mès los jueus. E axí, manvés que Jesucrist li aparech, sa obriren
los
Jesucrist axí clarament com si fos de bel mig jorn, e de gran por que ach caech
en tera tot aspaordit. E adoncs Jesucrist lo près per la mà, e
drasà
—Josep, no ages paor, pau sia ab tu! Garde
sóm.
E Josep gardà
odors, e dix:
—Maestra, ést tu Elies?
Dix-li Jesús:
—Jo no só Elies, ans sóm Jesucrist, aquel que tu soterist.
Dix-li Josep:
—Si tu ést Jesucrist, trau-m'ich e mostre
E tantost Jesús lo près per la mà, e trasc-lo de la cassa, e amenà
moniment on lo mès. E mostrà-li lo drap e
e adonchs conec Josep que era Jesucrist, e dix-li:
—Beneït ést tu! Qui ést tu qui ést vingut en lo nom de Déu?
E adonchs Jesús près-lo per la mà e menà
e dix-li:
—Pau sia ab tu! Està así entro a
cassa, e jo iré a mos dicípols.
E entrò así ó comta Nicodemus.
Mas ara us laxarem a parlar d'aquest e tornar-vos ém a comtar de les fembres,
que feren fer lurs engüens per untar lo cors de Jesucrist.
sa lavaren les fembres e
aparalaren lurs engüens per untar lo cors de Jesús, e aquestes foren santa Maria
Macdelena, e Maria Jacobi, e Maria Salomè. E diu sant Luch que fo ab éls Joanna.
Glossa. Joanna trobam que fo muler de casa un parcurador d'Erodes.
E dien tots
soterat Jesucrist. E diu sant Marc que anaven la una e l'altra dient: "Qui
Mateu que tramolà la terra e davalà alí l'àngel de nostro Senyor, e astec damont
la péra e girà-la. E fo la sua cara com lamp e les sues vastidures aitals com
neu, e tots los cavalers ageren gran por, qui gardaven lo sapulcra, e caygeren
asmortits e jageren com a morts. E entrò así ó comta sant Mateu.
E éls axí jaén, dien sant Luch e sant Marc que trobaren les fenbres la péra
livade de la porta del moniment, la qual era molt gran, e intraren dintra. E diu
sant Luch que viren aquí hun àngel a manera d'un masip seer a la dreta part
vestit de vastimenta blanca,
e foren molt aspaventades e axides de lur seyn. E vegeren
maneres de macips, e estegren prob eles ab vistedures rasplandents. E eles, com
los viren, agren gran por e encorbaren-sa ves tera, e l'àngel los dix:
—Què demanats, fembres?
E entrò así ó comta sant Luch. E d'aquí avant diu sant Mateu, e sant March, e
sant Luch que los digeren los àngels:
—Jesús de Natzarè, aquel qui fon crucificat, demenats, e no és así,
com rasucitat és axí com él vos dix com era ab vós en Galilea, com vos dix:
"Convé que
crucificat, e que rasucit al terts dia."
E les fembres menbraren-sa d'aquestes paraules, e digeren los àngels:
—Vanits e vagat[s] lo loguar en què
Pere e a sos dicípols que és rasucitat e serà davant vós en Galilea, e aquí
E eles gardaren e no viren lo cors de Jesucrist, e isqueren ab gran paor del
moniment, e coregren ab molt gran alagria per dir als dicípols. E entrò así ó
comta sant Mateu e sant March e sant Luch.
Glossa. Devets saber sobra
asò que vos digem que les fenbres per paor sa encorbaren ves tera con viren los
àngels, mas no ficaren los ginoyls ni caegren. Per so en figura de eles mana
l'Asgleya que tots los digmengas que són de Pasca entrò a Pantagosta no fiquen
lo gonols com aoran a les ores, mas que s'encorben.
que les altres a sant Pere e a l'altra dicípol que amava Jesús, e aquest era
sant Johan evengalista, aquel qui asò ascriví, e dix-los:
—Lavat n'àn lo meu Senyor del moniment e no sé on l'àn posat.
E manvés lavà
abdós, mas sant Johan corria més que sant Pere e per so vench primer al
moniment. E enclinà-se e víu lo sudari que fon posat sobre
a part, plagat, e aprés entrà-y sant Johan e víu-ho, e no entenia
l'Ascriptura que disia que devia rasucitar d'entre los morts. E maravelaren-se
Glossa. Devets saber sobra asò que us digem, com santa
Maria Macdelena dix: "Lavat n'àn lo meu Senyor e no sabem on l'àn poat", que asò
dix ela per gran amor que li avie e per lo gran dol que avia al cor; e com no
l'avia trobat al moniment, no
emblat.
del qual él traslatà l'Avengeli dels natzarenos de abraych en grech, e de grec
en latí, e racomta en aquel libra que manvés que nostro Senyor Jesucrist fo
mort, sant Jacme manor fil d'Alfeo jurà que jamés no manjaria entrò que vis
Jesucrist viu en cors e en arma, axí com l'avia vist abans que morís.
E manvés que Jesucrist rasucità venc a la casa on sant Jacme astava en oració,
e dix-li:
—Pau sia ab tu! Trau pa.
E él na trasc, e Jesús près lo pan, e baneý-lo, e trancà
a sant Jacme Just, e dix-li:
—Mon girmà, pren e manga ton pa, cor ton girmà, lo Fil de la verga,
és rasucitat d'entre los morts.
E él na près e mengà, e manvés Jesucrist asvanaí
aquest Jacme Alfeo fon dapuis bisba de Jerusalem.
E entrò así ó comta l'avengeli dels natzarenos.
romàs a la porta del moniment plorant. E mentra plorava clinà lo cap e gardà
dins lo moniment, e víu dos àngels ab les vastidures blanques, la un al cap
l'altra als peus, en aquel loc on fon posat lo cors de Jesús, e digeren:
—Fenbra, per què plores?
E ela raspòs:
—Per so com lo meu Seyor hic àn lavat e no
E entrò así ó comta sant Johan. E diu sant Agostí que santa Maria Macdelena era
aquela qui amava Jesucrist de gran amor, e per so lo plorava ela molt
amargosament, e no volia pendra naguna consolació, e astave aquí pres del
moniment tota sola faent gran plant. E dementra que ela plorava e feya gran dol,
diu sant Johan avengalista que gardà entorn de sí e víu Jesucrist, mas no
conec, e dix-li Jesucrist:
—Fembra, per què plores ni què demanas?
E ela cuydà
—Sènyer, si tu lo
às pres, mostre
E dix-li Jesucrist:
—Maria.
Ela dix-li:
—Maestra!
E gità
dix-li Jesucrist:
—No
e vostro.
E diu sant Johan que asò los comtà santa Maria Macdelena.
Mas ara us laxerem a parlar d'asò e dir-vos ém de les gardes qui gardaven lo
moniment.
del moniment, e
jasien asmortits, anaren-se
entrò así ó comta sant Mateu.
E d'aquí avant diu Nicodemus en la sua istòria que hun cavaler d'aquels qui
gardaven lo sapulcra los dix:
—Noves vós sé dir molt astrayes.
—E quines noves?
—digeren los jueus.
E digueren los cavalers:
—Nós gardàvem lo moniment axí com nos manàs, e adoncs tramolà la
terra tan ferament que nós cuydàvem
éser perduts. E gardam e vim
tancada, e asec-sa damont ela; e senblava la sua fàs lamp e la sua vastidura
neu. E nós agem tan gran por que nós caygem en tera asmortits, e adoncs vengren
fenbres al moniment e vim que l'àngel los dix:
—"No us tamats, que jo sé on és què demanats: vosaltres demanats Jesús, aquel
qui fo crucificat. Rasucitat és verament axí com vos dix! Vanits veura lo loguar
on lo posaren e anats tost e deïts a sos dicípols que rasucitat és varament
d'entre los morts axí com vos dix.
E adoncs los jueus feren vanir tots los cavalers ensemps que avien gardat lo
moniment, e digueren-los quals foren aqueles fembres a qui parlà l'àngel e com
no les prangés, e
—Nós no les conexem, mas bé vaem parlar l'àngel ab eles, e bé oïm
asò que
E
—Viu és Déu, que non crasem vosaltres.
E
—Quants miracles e quantes maraviles li vis vosaltres fer,
e oís dir que feya, e nul tems no
vós féts bé com jurats justificadement en so que deïts. "Viu Déu de veritat"
deïts, com varament viu és aquel Seyor que vós crucificàs.
—E és-vos axí pres del comde Josep d'Arimacia, lo qual matés en
prasó per so cor avia mès lo cors de Jesucrist en lo moniment, e com lo y obrís
no lo y trobàs. Doncs, dats-nos vós Josep que matem alí e nós dar-vos ém
Jesús que avem gardat en lo moniment.
—Plau-nos
—digeren éls—. Nós bé us podem donar Josep
e dats-nos vós Jesús.
—Cor Josep és en la ciutat d'Arimacia.
—digeren éls—
—E si Josep en Arimasia e Jesús és en
Galilea, [és] axí com nós oÿm dir a l'àngel com ó dix a les fenbres.
E entrò así ó comta Nicodemus. E d'equí avant diu sant Mateu que sa ajustaren
los jueus ab los veyls e ageren lur consel, e donaren-los molt gran aver als
cavalers, e digeren-los:
—Deïts que vengren de nits sos dicípols e que
dementra que dormíets. E si Pilat ó sap, nós acabarem ab él, que vosaltres
sarets sagurs.
E los cavelers
prangeren los diners e feren axí com los digeren. E fo manifestada aquesta
paraula entra éls entrò al dia de vuy.
Mas ara us laxarem parlar dels jueus e comtar-vos ém com aparech Jesucrist la
sagona vagada a santa Maria Macdelena e a les altres fembres qui anaven ab ela.
dicípols com avia vist Jesús la sagona vagade, e ans que fosen al loc on eles
anaven, vench a les fenbres qui eren vengudes ab ela al moniment, e dix-los:
—Jo é vist lo Senyor.
E eles, que ja l'anaven sercant per so com eren sertes de la rasurecció de
Jesucrist, anaven ab ela als apòstols. E adoncs Jesucrist los aparech en la
carera e dix-los:
—Déu vos sal!
E eles aturaren-sa e aginolaren-sa a sos peus, e adoraren-lo. E dix
adoncs Jesucrist:
—No agats paor! Anats e deïts a mos amics que vagen en Galilea e alí
E entrò así ó comta sant Mateu. E d'equí avant diu sant Luch que santa Maria
Macdelena e aqueles altres fembres
anaren-ho totes dir als dicípols totes aquestes cosses. E
astaven plorant, e com los ó comtaren tengren-ho a escarn.
Glossa. E sobra asò que vos digem que u tanien los dicípols a escarn so que
éls no creyen que fos rasucitat, com sens dupta depuis que Jesucrist morí entrò
a l'ora que rassucità no fo nagú que craegés que rasucitàs sinó santa Maria, sa
mara, tan solament.
E devets saber que Jesucrist jach tot lo dia del disapta mort, e en tot aquel
dia no crasia nagun que rasucitàs sinó sa mara, per què tot aquel disapta estech
tota la nostra fe pengade en madona santa Maria. E per asò
tots disaptas en santa Esgleya e diu om les ores de madona santa Maria.
fembres deyen, que
enclinà
maravilant d'aqueles cosses
que eren fetes. E entrò así ó comta sant Luch.
Glossa. Devets saber que astant aquí sant Pere pres del moniment li aparech
Jesucrist, emperò no u racomten nagun dels avengalistes.
rasucità anaven
Jerusalem, qui à nom Emaús. E anaven abdós parlant la un ab l'altra d'aqueles
coses que eren astades fetes en Jerusalem de Jesucrist. E mentra anaven axí
parlant la un ab l'altre venc Jesucrist e saludà
—De què parlats vosaltres, e anats axí dolents e trists?
Raspòs la un d'aquels qui avia nom Cleofàs:
—Tu sol ést palagrí en Jerusalem no saps tu les cosses que són
astades fetes aquests dies en él?
E dix-lus Jesús:
—E quines?
Éls digeren:
—De Jesús de Natzarè, qui fo om profeta poderós en obra e en paraula
davant Déu e davant tot lo món, con l'àn traït los gran sacerdots e
nostros prínceps e l'àn crucificat e mort. E nós esperàvem
qu'él fos aquel qui devia rembra Israel. Ara ha
"Mas les nostres fembres nos àn aspaventats, que foren al moniment ans del dia,
e dien que no trobaren lo seu cors, e vengren als dicípols e digeren que avien
vista visió d'àngels que
dels nostros al moniment e trobaren axí com los avien dit les fenbres, mas no
trobaren eyl.
E adoncs dix-lus Jesucrist:
—O fols e tarts a creura totes les coes
dites los profetes! No
la sua glòria?
E comensà a Moysèn, aprés a tots los profetes, e asponià
Ascriptures que d'él avien parlat. E anaven-sa aproïsman al castel on anaven,
e feye
digeren:
—Senyor, romàs ab nós aquesta nit, com tart és e
declinat.
E él intrà dintra ab éls en la posada. E com foren a taula per mengar, Jesús
près lo pa e beneí
uberts lurs uuls e conegren-lo. E eyl asvenaí
lus uuls en guisa que no
—No era nostro cor ardent en nós com nós anàvem parlant ab él per la
carera e
E livaren-sa mantinent en aquela matexa ora e tornaren-se
Jerusalem. E trobaren ajustats tots los
dicípols, e comtaren-los com los era pres anant per la carera e com lo
conegren en trencar lo pa. E entrò así ó comta sant Luch.
Glossa. E en dir que en la carera aparech Jesucrist a aquels
se acorden sant Marc e sant Luch. E dien que hun dels
Jesucrist aparech avia nom Cleofàs, mas no posa lo nom de l'altra. E per asò
dien alguns que era el matex sant Luch, e per so com él matex ó racomta no
vol nomenar. Emperò diu sant Ambròs sobra sant Luc que era
nom Almeon.
E sobra asò que us digem que anaven a Emaús, devets saber que depuis que Judea
fon destrovida per Marcho Auríolo, fon rafet Emaús, e aquels qui
posaren-li nom Nicòpolis, e axí és ara apalat. E sagons que racomta
l'Avengeli,
stà e
quarta part d'una legua.
alguns hi ach d'éls que no volien creura so que oïen, e sant Tomàs era hun
d'aquels, e partí
aquels de so que los era avingut per lo camí. E
era defora, e eren les portes tancades de la case on los apòstols astaven
ajustats per paor dels jueus, venc Jesucrist e astech enmig d'éls, sagons que
comta sant Luch, e dix-lus:
—Pau sia ab vosaltres! Jo són, no agats paor.
E éls, molt torbats e mot aspaventats, cuydaren-sa que fos qualque mal
esperit. E Jesucrist dix-los:
—Per què sots torbats ni què us pensats en vostro cor?
E dix-los:
—Vaets les mies mans e
com esperit no à carn ni os axí com vaets que jo é.
E entrò así ó comta sant Luc. E d'aquí avant s'acorda sant Johan ab él e dien
abdós que manvés que asò los ach dit los mostrà les mans, e
no u estaven maravilats, e avien gran alagria com veyen lur Senyor. E dix sant
Luch que
—Avets alguna cosa que mangar?
E éls digeren:
—Och,
E mengà davant éls, e so que romàs donà-ho a éls, e dix-los:
—Aquestes són les paraules jo diguí a vós com jo era ab vós: que
mester era que
de Moysèn e en los salms.
E adoncs obrí-los lur seyn que entenesen les Ascriptures, puis dix-los:
—Pus axí era ascrit, axí covania morir Jesucrist e rasucitar d'entre
los morts al terts dia, e éser pradicat lo seu nom a totes les géns, e
panitència e perdó de lurs pecats. E comensarets axí en Jerusalem, com vós sots
tastimoni d'aquestes coses. E jo enviar-vos é lo Sant Sperit.
E entrò así ó comta sant Luch. E d'aquí avant diu sant Johan que foren molt
alegres los dicípols com avien vist lur Seyor. E él dix-lus altra vagada:
—Pau sia ab vosaltres! Axí com m'anvia mon Pare, axí enviÿ jo a
vós.
E com los ac dit asò, rasplendí
—Raebets l'Asperit Sant. A tots aquells
a qui perdonarets los pecats seran-los perdonats, e a tots aquels a qui
retendrets lurs pacats ratenguts lurs seran.
Glossa. E sobra asò que demont vos avem dit, que Jesucrist dix a sos dicípols
manvés que intrà "Pau sia ab vós!", per aquesta raó lo bisba, que és vicari de
Jesucrist, com diu la misa la primera vagada que
sia ab vosaltres" per mostrar que aquela fon la primera paraula que Jesucrist
dix a sos dicípols com fo rasucitat. E aprés diu lo bisba a tota la missa:
"Dominus vobiscum",
mostra axí com
rasucitat, sa mostrà ver om e ver Déu; ver om axí com hun de nós, ver Déu com
era poderosament rasucitat.
E sobre asò que us digem que mengà Jesucrist ab sos dicípols pex rostit e
bresca de mel, féu-ho per mostrar que era rasucitat vartaderament, axí com sa
comta en molts loguars e
los dava a mengar. E asò feya per so com los encantadors fan anar los corsos
dels morts per la
forsa del mal sperit que fan intrar en éls, mas no
so com no són rasucitats vertaderament.
E
Jesucrist, aprés que fon rasucitat, que no mangà ni bech axí com dien los
avengalistes, mas que ho faÿa aparuent.
aquels que asò deyen que éls dien fals, e diem que Jesucrist mengà e bech
vartaderament, axí com fasia d'abans ans que fos crucificat. Mas à-y
difarència, d'aytant com so que mangava ans que fos crucificat que ó matia en
nodriment dels seus menbres e en sostantar sa persona, axí com
mas so que mangà aprés que él fo rasucitat no u matia en nodriment, com no u
avia obs, ans mangà per so que
com ho avia mengat consumave
calor del sol o la rosada qui és per lo matí, e manvés que fa sol és consumade,
o encara ó vaem de la aigua que buyl sobra lo foch, que per la calor del foc
tota se
E sobra asò que vos
digem que dix Jesucrist a sos dexebles: "Raebets l'Esperit Sant. A tots aquels a
qui perdonarets lurs pecats seran perdonats, e a tots aquels a qui
ratendret[s] seran ratenguts", e adoncs [donà] lo poder de absolra e de
ligar, axí com ha l'apòstoli, axí com ja lo
en altra loc, axí com sa atroba en aquel test de l'Avengely, mas en aquest
loguar los donà sens Sperit Sant, e en aquest ab Sperit Sant. E asò profatà
Moisèn profeta: "Trageren mel de péra e oli de còdol dur", quaix qui diu:
"Trageren los apòstols de Jesucrist, qui és dita péra, lo poder d'absolra e de
ligar e de fer meraviles que són axí dolses com a mel. E d'asò matex trageren
aquel mateix poder de l'Asperit Sant, que és apallat oli de Jesucrist, que és
entès per còdol dur, per so com no era mortal com los donà lo poder."
sagons que damont vos avem dit, no era ab éls sant Tomàs apòstol, qui era apalat
Dídimus. Mas tantost con Jesucrist sa partí dels apòstols vench sant
Tomàs, e dix-li:
—Viu és nostro Senyor!
E eyl dix-lus:
—Si jo no veya les sues mans e no metia los meus dits en los forats
dels claus, e la mia mà en lo seu costat, no ho creuré.
E entrò [así] ó comta sant Johan.
Glossa. Ara doncs avets oït que totes aquestes
comtades aparech Jesucrist, so és, a Josep d'Arimassia, e a les fenbres, e als
dicípolls, totes foren aquel digmenga matex en què Jesucrist rasucità.
E sobra asò que us dixem que sant Tomàs és apalat Dídimus, devets saber que
Dídimus vol aitant dir en grech com "doblat", per so com semblava Jesucrist en
la fàs e en tota sa faysó, tant que molts sa cuydaven d'él a vagades que fos
Jesús.
tancats en Jerusalem, e era ab éls sant Tomàs, qui deya que no crasia que
Jesucrist fos rassucitat si no u vasia axí com avem dit. E éls, axí estan ab les
portes tancades, Jesús fo enmig d'éls e dix-los:
—Pau sia ab vós!
E dix a sant Tomàs:
—Done
los meus traucs, de les mies mans e en la nafra del costat, e no vules ésser
meinscrasent.
E raspòs sant Tomàs e dix:
—Tu ést mon Senyor e mon Déu.
E dix-li Jesucrist:
—Per so cor tu m'às vist m'às crasagut? Benuïrats són aquels que
m'àn cragut e aquels qui no
E en aquest loc diu sant Johan que aquestes maraviles féu Jesucrist davant los
seus daxebles e altras molt[e]s que no són en l'avengely.
Glossa. E per so no
Leutico, los quals rasucitaren com Jesucrist rasucità e viren en imfern moltes
coses que no són ascrites en l'avengely, com tot és varitat, e Jesucrist és
poderós d'asò e de més. E diu sant Joan atressí en altra loc, en lo cap dels
seus avengelis: "À-y d'altres coses moltes que féu Jesucrist que si om les
ascrivie totes, no m'aesma que pogesen al món caber los libres que se
porien ascriura."
Glossa. Sobra alò que us dixem que
saber que Jesucrist volc rasucitar ab les nafres, asò per
primera, per so que
rasucitat; la sagona raó és per so com mostra les nafres contínuament a Déu lo
Para, en qual manera él morí de tan vil mort per nós, per so com més se
n'enclina Déu lo Pare a les nostres pragueres que fa per nós nostro Senyor Déu;
la
los senyals de la victòria de la batala.
E sobra asò que us digem que
intrar, les portes estan tancades, diu Beda que
Jesucrist, per la virtut del Asperit Sant, és tan subtil que res no
embargar e pot pasar per on sa vol. E diu mestra Pere atrassí sobra aquest pas
que
éser coronpudes, axí com dels àngels, e de les ànimes, e dels altres sperits, e
diu que
lo[s] corsos qui deven éser coromputs.
veu als dicípols al cap de la mar de Tabaria, e demostrà
a Tomàs, qui era apalat Dídimus, e a Natanael, qui era de Canà Galilea, e als
fils de Zabadeu, e als altres dos dexebles. E dix sant Pere:
—Vaig pascar.
E
—E nós ab tu.
E intraren en huna barqueta, e aquela nit no prangeren res. E com venc lo matí,
Jesús astech a la riba de la mar, e los dicípols no
—Imfants, no avets conduÿt?
E
—Gitats lo aret a la dextra part de la barca e pendrets.
E éls calaren l'aret, e intrà-hi tant de peix que no
dix sant Johan a sant Pere:
—Aquest és lo nostro maestra.
E sant Pere, qui oý que él era, près sa gonela e vastí-les, cor nuu era, e
gità
cor luyn eren de tera
tera braes de foch e hun peix damont, e pan que y avia, e dix-los Jesús:
—Aportats del pex que ara avets pres.
E intrà-y Pere e trac defora l'aret ab lo pex, qui eren
s'eren tants, no s'esquinsà l'aret. E dix-lus Jesús:
—Vanits e mengats.
E nagun d'aquels qui mangaven no li gosaven demenar: "Tu qui ést?", però sabien
que
era lur Senyor. E Jesús près del pa e donà
atrassí. E aquesta fon la tersa vagada, so dix sant Johan, que Jesucrist aparech
als dicípols astant ajustats dapuis que él rasucità d'entra los morts.
E com agren mengat dix Jesucrist a sant Pere:
—Simon fil de Johan, ames-ma?
Eyl dix:
—Oc, sènyer, tu saps que jo t'àm.
E Jesús li dix:
—Peix les mies oveles.
E dix-li altra veu:
—Simon fil de Johan, ames-me?
E sant Pere li dix:
—Oc, sènyer.
E Jesús li dix:
—Peix les mies oveles.
E dix-li altra veu:
—Simon fil de Johan, ames-me?
E sant Pere fon trist, com
—Senyor, tu saps totes coses e sabs que jo t'àm.
E dix-li Jesús:
—Pex les mies oveles. Verament ta dich que com tu eres jove seyies
tu matex e anaves là on ta vulies, mas ara, com ést vel, estendràs tas mans e
altra ta seyirà e
E asò dix demostrant a qual mort devia sant Pere morir e clarificar nostro
Senyor. E com ac dit asò, dix a sant Pere:
—Vine e sagex-me.
E girà
racoldava en la falda de Jesús
en la Sena, e aquest fo sant Johan avengalista, e dix sant Pere a Jesucrist:
—Seyor, qui
E manvés que sant Pere víu sant Johan dix altra vagade:
—Senyor, e d'aquest què serà?
E dix Jesucrist:
—Así vul que estia entrò que jo vinga, en què n'ést tu? Tu
sagex.
E aquesta paraula isqué entre los frares, que digeren que aquel dicípol no
moria. Emperò no dix Jesucrist que no morís, mas dix: "Así vul que astia, en què
n'ést tu?" E diu sant Johan evangalista per él matex en aquest loc que aquest,
lo dicípol que à tastimoni d'aquestes cosses que así escriví, e sap bé que
seu testimoni és vartader. E diu que aquestes coses e moltes d'altres féu
Jesucrist, que si om les ascrivia totes, que no sa asma que pogesen caber al món
los libres que sa
Emperò devets saber sobra asò que us avem dit que dix Jesucrist a sant Pere
dicípols e governe
E sobra asò que dix Jesucrist de sant Johan: "Así vul que astia, en què n'ést
tu?", asò li dix demostrant que no moria, mas que compliria en pau sa valesa. E
sobra asò que digem que
se aesmaren que sant Johan no moria dentrò que Jesucrist vengés, devets saber,
sagons que comta mestra Pere en la sua istòria, que sant Johan sabé per lo Sant
Sperit que él davia éser traslatat d'aquest món, que
davant l'altar on él devia cantar missa, e féu gitar la tera fora l'esgleya.
E adoncs, com él ach complit
cantava sa missa, e com ach fet son ofici e ach praïcat a sos dicípols e al
poble, él davalà en aquela fossa, e agonolà-se e féu sa oració. E con ac
fanida sa oració, huna gran claratat devalà del cel e aombrà aquel per
ora, e tot lo pòbol, com víu aquel[a] claradat, caygeren en tera tots
asbalaïts, e asò durà més d'una ora. E com la claradat se
poble sa livà e gardaren en la fossa, e no y trobaren res, mas viren la tera del
sòl de la fossa qui bulia axí com arena qui bolie en font d'ayga viva.
E per asò és opinió d'alguns que sant Johan viu sots tera, e asignen-hi
aquesta raó com dien que de l'espirar e reraaspirar somovia la tera. E altres àn
altra opinió e dien que fo livat en paradís en cors e en arma. E axí estech en
dupta lo
departiment de la sua mort, que nagun no
matex ó tanim en dubta, e en dupta ó laxam, com diu Aristòtil que més val la
cossa lexar en dubta que pegament departir-la.
ajustat[s] en Galilea en hun mont que Jesucrist los avia dit, que à nom mont
de Tabor. E acorden-sa sant Mateu e sant March e dien abdós que éls alí
estant, los aparech Jesucrist, e manvés que
d'éls dupta si era él, e diu sant Marc que dasonrà la lur mala crazensa e la
durea de lur cor, per so com no crasien aquel que viren rasucitar. E diu sant
Mateu que
—A mi és donat tot poder en cel e en tera. E vós anats e ensenyats a
totes les gents, e batiats en nom del Para, e del Fil, e del Sant Sperit, e
ensenyats e gardats totes les cosses que jo voss é manades, com jo seré ab vós
tots temps entrò a la fi del món.
E d'aquí avant diu sant March que
—Aitantbé anats per tot lo món e pradicats l'avengeli a tota
criatura. Aquel qui creurà e serà batiat serà saul, e aquel que no
creurà serà dapnat. E aquests sanyals faran aquels qui creuran en lo meu nom:
gitaran los dimonis, e parlaran novells languatges, e tolran les serpens, e si
auran alguna cosa mortal no
manvés auran bé.
Glossa. Sobra asò que us avem dit que dix Jesucrist: "Dat és a mi tot poder en
cel e en tera. Anats e ensenyats a totes les gents", deveu saber que asò dix per
ascusar totes aqueles paraules en què
altres gents sinó als jueus, com dix: "En la via dels gentils no anirets." E asò
los dafenia per so com fo enviat als jueus e nasc entre éls, axí com dix a la
samaritana: "No sóm vingut sinó a les oveles d'Israel que perien." E per so que
primerament convertisen los jueus defès-los que no anasen a altres gents, axí
com si no fosen sues. Mas ara, en aquest loc, per so com l'avien mort los jueus
e l'avien desenparat, dix él que era a éls tot poder en cel, e en tera, e sobra
totes les gents. E per asò los manà anar pradicar e batiar.
E sobra asò que us digem que dix Jesucrist: "Batiats en nom del Para, e del
Fil, e del Sant Sperit", devets notar que alí
él la manera del batisma, com batiassen en nom del Pare, e del Fil, e del Sant
Sperit, en nom de santa Trinitat. E per asò diu lo capelà com bateya l'imfant:
"Yo fas en tu ofici de batisma en nom del Para, e del Fil, e del Sant Sperit."
E sobra asò que us digem que dix nostro Senyor: "Aquel qui creurà e serà batiat
serà saul, e aquel qui no creurà serà dapnat", devets saber que en aquestes
paraules los donà él tota virtut e tot poder de batisma. E
"Qui creurà e serà batiat serà saul", e asò féu per
saul, so és, per creura e per batisma. Mas puis diu: "Qui no creurà serà
dapnat", e asò és per so com a vagades és algun qui creu e no
que no n'à avinentesa, e mor ans que sia en loch on sa puga batiar: aquest en fe
és batiat e és saul. Mas si n'à avinensa, deu creura e éser batiat, cor diu en
hun loguar: "La voluntat per fet és presa." E per asò diu Jesucrist en altra
loch: "Aquel qui no naxerà altra vagade d'ayga e del Sperit Sant no porà intrar
en lo regna del cel." E diu Jesucrist atrasí matex: "Aquel qui creurà e serà
batiat serà saul, e aquel qui no creurà serà dapnat."
Devets saber que sobra
aquesta paraula se ajustaren molts aretges, e no volien dar batisma als imfants,
cor disien que no podia éser nagun batiat si no creya, e
pocs, qui no àn enteniment, no poden creura. E aquests arraven, cor no entenien
la paraula de Jesucrist, com en aquel tems que Jesucrist pradicava als òmens
grans e batiave
infants en aquesta guisa: "Com aquel qui és batiat deu creura per sí e per
altra", per sí deu creura com és de adat, e per altra deu creure si és imfant,
so és, per los padrins.
E sobra asò que us digem que dix Jesucrist dels miracles que farien aquels qui
creurien, devets saber que axí fo con manvés, al comensament de la nostra ley,
per so com les males géns no volien creura los apòstols qui eren crasents, faÿen
moltes maraveles e molts senyals al poble, com sanaven totes lurs enfermatats. E
hun dels magors miracles que Jesucrist feya per los apòstols era aquest: que
tantost com hun jueu o hun gentil s'ere batiat, manvés que algun dells apòstols
li posava ses mans damont,
tantost parlava tots languatges. E tots aquels miracles duraven aitant com hi
fon master, e axí com anaven les gents convertén, enaxí anaven los miracles
aminvan, per so com no
E ara, pus la fe crastiane és ben raÿgada, no avem mester tants miracles, e per
so no se
planta hun abra, dóna-li molta ayga entrò que l'abra és ben araÿgat en la
tera, e com és ben pres no à mester ayga, e axí om no li
Jerusalem e venc Jesucrist a éls. E diu sant Luch en lo cap dels seus avengelis
que
—Astats así entrò que siats vastits de la virtut que serà enviada a
vós del cel.
E com los ach dites totes aquestes coses menà
ses mans e beneý
pugà-se
sant Luch que
ab gran alagria, e estaven tots tems en
lo templa loant Déu sens fi.
Así acaba sant Luc la istòria de tots sos avengelis. E d'aquí avant diu sant
March que
obrant en éls, e comformant lur paraula, e faent lur senyals que
dit.
Así acaba sant March la istòria de tots los seus avengelis.
Devets saber que en [aquest] loc sa acàban tots los avengalistes e de
Nicodemus. Emperò devem notar que del dia de la Asenció no
sant Mateu, ni sant Johan, ni atressí matex sant Luch ni sant March no
racomtaren res del fet d'aquel dia, sinó solament so que n'avets oït en lo test
dels avengelis. E per aquesta raó sant Luch na fa manció en hun libre qu'él
féu del Fet dels Apòstols, axí com damont apar.
Emperò, per so com en aquest nostro libra ó volem provar per les profacies,
racontarem así tot lo fet del dia de la Asenció, jatsia que altra vagade en lo
libra dels Fet dels Apòstols sia racomtat.
ayn[s], com sa
compliren
Tibery Cèsar en
Batista comensà a batiar, e Jesucrist a pradicar e a fer los miracles que són
ascrits en los avengelis, esí comensà la nova ley en la
Devets saber, aprés
cel, e fo en digous. Foren los apòstols ajustats en Jerusalem en lo palau on
avia senat ab éls nostro Senyor Jesucrist lo digous de la Cena, e aquest loc era
a la una part de Jerusalem, en
apalat mont de Sion. E alí astaven en aquel tems los apòstols, e
dicípols, e les fembres qui eren ab Jesucrist, com en aquel loc avia fet fer lo
rey David hun gran palau en aquel tems, e en aquel palau cenà Jesucrist ab sos
dicípols, e aprés qu'él fon crucificat, astaven en aquest palau los dicípols
e
d'éls per casses.
E aprés
cesien tots los
Jesucrist, e desonrà la lur mala creensa e la durea de lur cor, e mengà ab éls.
E dix-lus que no
que Déu lo Para lus avia feta per la boca de Jesucrist, en so que dix: "Sant
Johan batagà en aigua, e vosaltres sarets batagats del Sant Sperit ans de molts
dies." E com asò fon complit, menà
Jerusalem. E manvés asvenaí
Glossa. Notar deu om sobra asò com d'abans los avia defès que no
de Jerusalem e ara los na manava partir. E asò era per tal que no anasen en
altres teres ni s'escanpasen per altres loguars, mas que astigesen en Jerusalem
entrò al dia de Pantagosta, e adoncs que
ne manava axir e que anasen a mont Olivet per so que
cel.
E sobra asò que us digem que Jesucrist dix als apòstols que serien bategats del
Sant Sperit, devets saber que molts duptaven si serien batajats en ayga. E diu
Beda e sant Augostí sobra aquest pas que och, batiats
foren, cor covinent cosa era que fossen batiats aquels qui batiaven los altres.
E diu sant Agostí que ascrit és que sant Paul fon batiat per mà de Ananias, e
ascrit és que foren batiats los altres apòstols. E axí u devem nós creura, cor
diu Jesucrist en l'avengeli que ascriví sant Johan: "Aquel qui no naxerà la
sagona vagada d'ayga e d'Esperit Sant no intrarà en lo Regne de Déu." E dien
alguns que asats par manifestament que fos batiat sant Johan, axí com fo sant
Andreu, e sant Falip, e sant Pere, que foren sos dicípols.
E les fembres, manvés que agren mengat, e
axí com dit és, isqueren de Jerusalem d'un cor e d'una voluntat axí com los avia
manat Jesucrist, e anaren a mont Olivet. E manvés los aparech nostro Senyor
Jesucrist, e alguns digeren-li:
—Senyor, raferràs en aquest tems lo regna d'Israel?
Glosa. E aquels qui asò demanaven senblaven savis, e no u eren, cor éls lo
demanaven del regna d'aquest món e de la ciutat de Jerusalem, quant la quitaria
de senyors astrains. E asò deyen per so com era de senyors astrayns, d'Arxilaus,
e encara per Pilat, qui era lur senyor per los romans, e entenien que
regne de Jerusalem tornàs en l'estament que solia éser, axí com ó dix Cleofàs e
l'altra dicípol com los aparech Jesucrist al camí de Emaús: "Nós asperàvem qu'él
fos aquel qui devia raembra Israel."
E alguns altres eren pus savis d'aquels, qui sabien e entenien que so que él
devia rafer no seria sinó en lo tems del juý, e demanaven-lo del regna
celestial de Jerusalem, qui serà compliment de la Esgleya en la fi del món, com
tots creuran en ela e demanaran ley per aquestes paraules, quax dient: "Senyor,
quant rafarràs la Esgleya so que promatist per los teus profetes?"
E diu sant Luc que
—No és donat a vós de saber lo tems ni la ora que Déu lo Pare posà
en son poder. Mas vós raebrets la virtut del Sant Sperit que sobravendrà a vós,
e sarets mos tastimonis en Jerusalem, e en tota Judea, e en Samaria, e entrò al
cap de la tera.
Glossa. E per so com él no u disia ubertament en aquesta rasposta, si éls fosen
savis, bé pogren entendra per aquestes
paraules que aquela ora del rafaymén per molt tems se avia alongar, com él
demostrava que com asò seria coraria lo nombra de l'avengeli no tan solament per
Jerusalem, mas per tots los caps de Judea, e de Samaria, e per totes les marques
del món, a la rador e sens fala, axí fon com primerament pradicaren los apòstols
en Jerusalem l'avengeli. Dapuis que sant Asteva hi fo apadragat e sant Jacme
ascapsat, isqueren de Jerusalem e pradicaren als caps de Judea, e aprés a
Samaria, e aprés pradicaren per tot lo món.
E sagons que ja us avem comtat en lo darer avengeli que comta sant Luch en lo
cap dels seus avengelis, que dapuis que Jesucrist ac asò dit, alssà ses mans e
baneí
d'elí, e alsat e rasabut en huna nuu, e tolt de lur vista davant lurs uyls. E
pugà-se
E aquí sa complí alò que avia profatat Daniel profeta, en so que dix: "Yo
gardava en la vissihó de la nit, e víu com lo Fil de la verga pugà en les nuus
del cel, e venc entrò a son Para." E David profeta
atrasí matex: "Los reys de la tera cantats a Déu, qui puga sobra lo cel dels
cels, a part d'orient." E Ysaÿa profeta en so que dix: "Axalsat e lavat serà
molt alt." E atrasí matex en Cantica
canticorum:
sobra los colls."
E davets saber que Enoch fon trasmudat, e Alies fon livat, e Jesucrist pugat. E
per so deÿm que Enoch fon trasmudat en
taranal, e Alies deïm que fo livat per so com lo livà nostro Senyor Déu a
paradís taranal, on era Enoch, en
fon pugat com él matex pugà per la sua virtut e per lo seu poder. Com era Déu
pugà en lo cel e no y fon trasportat ni mudat per altra, ans hi fo muntat per sí
matex.
E diu Suplício, bisba de Jerusalem, que en aquel loc on Jesucrist tania los
peus com se
dapuis, a tems, feren-hi huna esgleya, e volgeren paÿmentar la esgleya, e axí
volgren talar la roca. E com comensaren a farir ab lo pic en
la roca, lo pic racodí e farí en lo front d'aquel qui
conegeren que no era voluntat de Déu c'om hi tocàs.
E depuis que
Jesucrist que se
cantaven, e no avien cura que se
manat Jesucrist en so que dix: "Saet[s] en la ciutat de Jerusalem entrò que
siats vastits de la virtut de l'alt cel." E per so que no astiguesen aquí, mas
diu sant Luch que mentra éls astaven axí cantant contra lo cel, vengren envès
éls
-los:
—Barons de Galilea, com astats cantant contra lo cel? Cantats per
aquest Jesucrist que se n'és pugat davant vós? Axí com lo n'avets vist pugar,
axí vendrà al dia del juý.
Glossa. E davets saber que asò los digeren éls per so com en aquela mateixa
manera e en carn vendrà al dia del juý; e axí com se
dexendrà en nuu. E aparegeren-los encara per dues raons: la una, per tal que
de la tristor que avien per lur Seyor qui s'era partit d'éls; l'altra, per so
que demostrasen que Jesucrist se n'era montat al cel sobra tots los ordes dels
àngels. E asò profatà David profeta en so que dix: "Puga sobra aquela orde dels
àngels que són dits xerubins, e vola sobra les penes dels vents."
E manvés que asò agren dit aquels àngels als apòstols, diu sant Luc que se
prob de Jerusalem tant com és la carera del disapta.
Glossa. E per so dix él que era tan luyn de Jerusalem com l'anar del disapta
als jueus, que és hun miler de tera, cor defès era en la Ley dels jueus que en
lo dia del disapta no anasen fora de Jerusalem o de la vila on astaven màs
mont Olivet, per asò anaven los jueus lo disapta. E per asò dix sant Luch que hi
avia la carera del disapta.
E
lums, per raó de
d'occident lo il·luminava lo molt gran
lum que cramava tota la nit en l'altar del templa; l'altra, per so com de part
d'orient lo il·luminava de dia lo sol, per so com lo matí, com sa livava lo sol,
ans faria en él que en altra loc de Jerusalem; l'altra raó, per so com avia aquí
moltes oliveres de què
l'apelà om mont Olivet, que vol dir "mont de les olives".
E axí tots los apòstols se
cada un a sa cassa. E per so com isqueren los apòstols de Jerusalem e anaren a
mont Olivet, e puis se
om la profassó cada digmenga en les esgleyas catadrals cascuna festa anyal, e
sagexen la profasó los òmens e els fenbres ab la creu davant, on vaen Jesucrist
com fo crusificat a axí com los apòstols lo viren visiblement. E per so com
Jesucrist se
atrasí matex se
creu davant, e asò fan per so com Jesucrist se
espiritualment. E per asò los dix: "Ab vós són entrò a la fin del món."
E sobra asò que us digem que nostro Senyor Jesucrist se
digous, per aquesta raó en lo comensament de la crastiandat faÿen la profesó en
digous, e
màrtirs foren marturiats,
digmenges, e no col om lo digous sinó
de la Asenció.
E diu sant Luch que
jaÿen aquí sant Pere, e sant Johan, e sant Bertomeu, e sant Jacme, e sant
Andreu, e Sant Falip, e sant Tomàs, e sant Mateu, e sant Jacme fil d'Alfeo, e
Simon Zelotes, e Judes, girmà de sant Jacme, tots aquests astaven aquí tots tems
en oració d'un cor e d'una volentat ab santa Maria e ab les altres fenbres.
Glossa. Emperò, en les pintures de les esgleyes no són pintats los apòstols axí
com los ordonà sant Luch, com om pinta sant Pere, e sant Paul e sant Andreu, e
dapuis sant Jacme, e sant Johan. E sant Luc diu sant Pere, e sant Johan e sant
Andreu. E asò és per raó com sant Luc los ordonà axí com
lo Sant Sperit li mostrà, sagons lo mers d'éls, com serta fo que sant Pere e
sant Johan coregeren abans que tots los altres al moniment con oïren dir que
Jesucrist era rasucitat.
E
les altres fembres, e no la volc apalar fenbra, com fenbra aital vol dir com
"fenbra corompuda" o "pacadora", e madona santa Maria nul tems no pecà en son
cor ni s'enclinà a pensar pecat. E per asò apela tots tems l'Ascriptura
Jesucrist Fil de verga, nul tems no l'apela Fil de fenbra. Emperò, algunes
vagades Jesucrist l'apelà fenbra, axí com en aquel loc de la avengeli de sant
Johan hon racomta que Jesucrist féu de la aiga vin. E diu aquí, com no agesen
vin, dix santa Maria a Jesucrist:
—No y à vi.
E Jesús li dix:
—Què n'é a fer jo ni tu fembra?
E per so l'apalà axí en aquest loguar per mostrar que era fenbra per linatga, e
que
anans ho feya de part de la deÿtat.
E atressí matex diu sant Luch que los girmans de Jesucrist astaven aquí aoran,
axí
con ó diu sant Johan avengalista en hun avengeli: "Ans de la sua passihó los
seus germans no creyen en eyl." Emperò no avia él nagun girmà, mas aital manera
de parlar avien los jueus que tots aquels qui feyen les obres de Déu
apalaven-sa girmans, axí com dix Abraam a Lot: "Germans som."
E
apòstols tots tems oran, e no fa manció si dejunaven o no, mas serta cosa és qu'éls
dajunaven sertament aquels dies que són de la Asenció entrò a
Pantagosta. E per so molts los dejunen, per so com los apòstols los dejunaren,
si bé no u diu sant Luch, com dix Jesucrist en l'avengeli: "Vendran dies en què
om los tolrà l'espòs, puis dejunaran."
Mas ara us laxarem a parlar d'esò e dir-vos ém com sa mostre e
per moltes raons que nostro Senyor Jesucrist rasucità varament, e dir-vos ém
quantes veus aparech.
rasucitat per comformar la nostra ley, vol provar per moltes guises qu'él
era rasucitat
vartaderament, com él mengà e bech moltes de vagades ab sos dicípols aprés que
fon rasucitat, e asò no pot fer nagun si no és rasucitat vertaderament, e
encara, que mostrà en lo seu cors les nafres.
E per so diu sant Luc en lo libra del Fet dels Apòstols que fon provada
vartaderament la sua rasurecció, com Jesucrist los aparech viu per
vagades en
en què rasucità los aparec
e la sagona a les fembres, la
avengelistes no
sinquene aparech al
a
setena aparech als
foren
de la Sena e
com se
Mas sagons que diu sant Paul apòstol, aparech a sant Jacme e a tots sos
girmans, mas no diu lo dia ni le ora en què fo. Mas sagons que comten los
natzarenos en lo libra que trasladé sant Gerònim de abraych en latí, ver fon e
axí fon
com damont avem dit, manvés en aquela ora que Jesucrist fon rasucitat aparech a
Josep d'Arimacia, com lo gità de la cassa on astava pres. E axí foren
vagades que aparec en aquels
Pasca entrò al digous de la Asenció.
Emperò, diu sant Agostí que no són ascrites totes les vagades que Jesucrist
aparech als dicípols, con sovín era ab eyls, e prova
nagun no fa menció que eyl aparagués a madona santa Maria sa mara, e cascun sa
pot pensar que ans aparech a ela que a nagú altra.
Aquesta és la epístola que nostro Senyor Déu Jesucrist tramès sobra l'autar de
sant Pere en la ciutat de Jerusalem, ascrita en huna taula de péra marbra, e la
rasplandor d'aquela era axí com lamp, e l'àngel de nostro Senyor tania aquela en
les sues beneytes mans. E tot lo poble, com lo viren, per tamor e per
aspaventamén caygeren en tera cridant:
nostro Senyor deya enaxí:
"O fils de Déu! Vist avets e oït lo manement que Déu vos féu, lo qual vosaltres
no crasets, e per so sots meinscrasents, com no colau lo meu dia sant del
digmenga, e no us panadits de vostros pecats e del mal que fet avets. Oïts e
entenets que tera traspasrà e les mies paraules no traspasaran! Jo doní a vós
forment e vi, e tolgí
per so com no colets lo meu dia sant del digmenga. E per so jo manaré que víngan
sobra vós saraÿns e géns, que la vostra sanc escànpan en captivitat [e] vos
maten; e manaré que vengen sobra vós teratràmol, e fams, e serpents, e lagosts;
e damostraré a vós molts mals, so és a saber, pedres, e lamps, e malalties
grans. E molts mals demostraré a vós per lo dia sant meu del digmenga.
"E per so com
estats enduraïts en vostres coratges e no us convertits ni volets oir la mia
paraula ni la mia veu, e per so trametré sobra vós moltes tribulacions, e
dolors, e bísties salvatges e males qui devoraran vós e vostres fills;
saquetats, pluges moltes, tals que
la tera. E
sanc, e molts na seran en captivitat, e
Faré-us mangar fust sech per los vostres pacats e per lo dia sant del digmenga
que no colets axí com jo man a vós.
"E vós, no faels e no crasents, no sots ramembrans que la ira de Déu sobra vós
vinga per los pacats que fets sobra tera? Jo
que fos sobra tera per la meinscrazensa vostra, e per so com no volets entendra
les mies paraules, axí com lo sant avengeli vos mostre: que cel e tera
traspasaran, e les mies paraules no traspasaran. E per so jo doní a vós les
paraules mies e
que agésets ben. E vosaltres no volets creure les mies paraules ni
manamens, ni
"E vós, mesquins, ja posats les mans vostres sobra la creu e deïts que frares
sots. No sots frares, ans sots anamics! E fets-vos compares, e no tanits lo
compadresc axí com se fa tanir. E per so jo
vostros tersos de la terra, e panadí
dels meus àngels, qui caegren als meus peus
e pragaren per vós misericòrdia, e vós comensàs de fer mal.
"O masquina generació de membres! O generació malvade! Meinscrazens! Jo doné
lig als jueus al mont de Sinaý e tengren-la, que al dia del disapta no degesen
fer res, ni
tanits; ni
rasurecció mia, ni les festes dels meus sants no observats.
"Jur-vos per la mia man dreta e per lo meu bras alt que si no us panadits de
vostres pacats e no colets lo meu sant dia del digmenga, e les festes dels sants
meus, jo trametré a vós la mia ira. E bístias, e lops mangaran los vostres
imfants, e faré que muyrats sots peus de cavals e de saraÿns per lo dia de la
rasurecció mia. Vos dic que si no colets lo meu sant dia del digmenga, de la ora
nona del disapta entrò a la clara lum del diluns, vós creets que si tots aquests
manemens no fets, jo trametré pedres cremants de sus e aygües bulens.
"Jo
ànimes sobra tera, mas per la santa Maria, mara mia, e per Xerubín e per
Serafín, qui no cessen dia ni nuyt de pragar mi per vós, jo perdoní a vos
"Jur-vos per la mia man dreta e per lo bras meu alt, e per los àngels e per
los arcàngels, que si no colets lo sant dia meu del digmenga jo trametré sobra
vós bísties
que nagun temps no veurets, osels. E girar-s'à la claratat del sol en tenebres
per so que la un alcia l'altra, e gitaré la mia cara contra vós per so que no
sia fet plaer gran entre vós, e faré secar les vostres ànimes per foch infernal
que jamés no aurà fin, e faré vanir sobra vós géns taribles qui no us
perdonaran, ans destroiran totes les vostres teres per los pacats vostres e per
lo sant dia del digmenga que no colets.
"E jur-vos per la mia man dreta, e per lo meu bras alt, e per la vertut dels
meus àngels, e per la mara mia, e per la compaya dels màrtirs meus, que si no
colets lo meu sant dia del digmenga, que jo destroiré vós en tal manera que no
"E dic-vos varament que si us convartits e us panadits de les vostres males
obres, jo trametré sobra vós la mia benedicció, e la tera donarà son fruit, e
les selves fruytificaran, e la tera serà complida de la mia gràcia. E trametré
-us gran alegransa e gran abundansa en noblea de noveles, e com pendra[n] lo
fruyt, e fructificaran les gents per so que viven en pau e sens trabals. E
giraré la mia cara en vós e faré-us viure en vostres dies, e compliré les
vostres casses de tots béns. E com vendrà al judici, auré-us misericòrdia, e
alagrar-vos ets ab los meus sants al regna meu per tots tems.
"E si serà algun om qui aquesta apístola no creurà, maleÿt sarà per la fàs del
meu Pare, qui al cel
és. Qui creurà aquesta apístola la mia benedicció en la quassa d'aquel vendrà. E
batala ab altra om e volia raebra lo cors de Déu, vaga aquel am qui baralat se
s'era e deman-li perdó; si no li volrà perdonar, ladoncs aquel qui li querra
perdon serà daliurat del peccat, ladoncs porà rebra lo cors de Déu. E aquel qui
a digmenga farà jurar algun sarà maleÿt. E aquel qui jurà al dia del digmenga
maleÿt serà.
"Sapiats que jo é poder sobra tota criatura al cel, e en la tera, e en abís, e
totes cosses sotsmeten sota la mia potestat, e al dia sant del dicmenga sa
rapossen. E vós, no faels, e no entanets qual cossa e obensa cors nen
vaets al[s] cors vostros, e no conaxets aquel rapòs qui és vida perdurabla?
Com no
Jesucrist, e fets los seus manements, e colats lo dia sant del digmenga que tots
los dies meus són e jo
conagéssets el die e
"O masquins! O foils! Per què no
conaxets lo vostro Craador? Més vos valgra no fàsats craats, pus vida durable no
volets posair, que
vós, masquins, no colets lo rapòs de les ànimes vostres.
"E qualque pravera que aga aquesta apístola e no la lagirà en la esgleya danant
tot lo pòbol seu, ni la amagarà, maleÿt serà e anamich de Déu, e no observarà la
lig de Déu. E són alguns qui volen éser fets praveres e no volen pradicar los
manemens de Déu, per so con no fan ramembrant lur mírit al dia del judici.
"E vós, poble, oÿts la mia veu e les Ascriptures mies. Observats e us
convartits ab tot vostro coratga, e jo perdonar-vos é tots vostres pacats.
"E jur-vos per la mia man dreta, e per lo meu bras alt, e per les vartuts
dels arcàngels meus, que si no colets lo meu sant dia del digmenga, que jo us
compliré so que us promís.
"E qui irà a l'esgleya e a qui almoyna farà, jo compliré aquel son trabal e li
ratré gasardó al dia del judici, e aurà part en la glòria de paradís ab tots los
sants meus. E qualque om que pendrà usura, la ira de Déu vendrà sobra aquel e
serà maleÿt per tots temps. E qui vendrà a l'esgleya al dia del dicmenga e
almoyna als pobres donarà, e ofarsons
gràcia
del Para meu, qui és al cel, aurà, e la sua misericòrdia.
E quant l'apístola fon lesta per l'àngel qui la tania en ses mans, venc veu del
cel e dix:
—O malvats! Am dur cor crasets vostro Crasador. E aquesta apístola
que jo us é tramessa, en qual loc cuydats fugir?, que nagú no
davant la mia cara.
E adoncs lavà
—O poble, oïts-me e entenets-me!, que jur-vos per la virtut de
nostro Senyor Jesucrist e per santa Maria, mara d'él, que jur-vos per totes
les compayes dels àngels, e dels màrtirs, e per totes les virtuts dels sants de
Déu, que aquesta apístola no és ascrita per man d'ome, que anc venc ascrita del
cel, de man de nostre Senyor Jesucrist.
"E qui aquesta apístola no creurà, maleÿt serà, e la ira de Déu sobre aquel
vendrà e sobra la sua casa, e perdon de Déu ja no aurà, ni vida perdurabla ja no
posairà. E qui aquesta apístola ascriurà de ciutat en ciutat, e de vila en vila
la trematrà, la benadicció sobra aquel vendrà. E los praveres qui aquesta
apístola oyran e no la creuran, e en l'esgleya davant tot lo poble no la lagiran
e ne [i]ch la tendran, del regna de Déu gitats seran.
E
—O frares cars! Prech-vos que no enduraïscats los vostros
coratges, ans vos convartits a nostro Senyor ab tot vostro cor da tots los
vostros pacats. E sapiats que si no u fets, d'aquí a pocs dies perirets
per la vostra meynscraensa, e per la no fe, e per les vostres nacligències.
Dites aquestes paraules, venc veu del cel e dix enaxí:
—O linatga umanal! Oïts e entanets les paraules que jo us tramís per
l'àngel meu, que diu qu'él profetà lo dia de la pradicacion nostra.
"E vós, praveres, per què no pradicats les paraules al poble meu? Per so vós
vos encaragats, con les paraules de Déu amagats e no les damostrats.
"O vós, poble, qui sots no faels, e anamics, e malfeytors, e desperjurs, fasens
falsos tastimonis, umayers, maldients, ladres, fornicadors, to[r]badors,
sacrilegiï, monsonagers, qui no avets varitat als corsos vostros, qui anganats
la un l'altra ab paraules e ab coratges, e fets vostro mal, e falsia, e tració,
e baÿa, e no fen iniquitats! Vós cogitats e us perpensats vós, qui gaquits
vostres mulers per altres, vós n'anats. Sapiats que prob és lo dia de la
perdició vostra, axí com d'abans vos dix que als jueus doné lig e tengeren-la,
a vós doní batisma novel, e
observats.
"E per so volgí-us perdre sobra tera, mas per santa Maria, mara mia, e per
los meus àngels qui praguen per vós, e parcificaren.
"E dich-vos que si no colets lo meu sant dia del digmenga e no us panadits de
vostros pacats, jo tramatré sobra vós la ma ira ab gran tanpastats,
e faré terratràmol, e pastilències per tots locs, e fam sobra tera. E trametré
-us lagost, e pedres grans, e serpens qui davoraran-vos per los vostros
pacats e per lo sant dia del digmenga que no colets.
"O masquins! Què cuydats fer?, que a mi no podets fugir davant la mia cara.
"E jur-vos per la mia man dreta e per lo meu bras alt que d'aquí avant no us
trametré l'apístola. E si no us panadits dels vostros pacats e no colets lo meu
sant dia del digmenga, los cells meus s'obriran e tramatré-us pluga ab pedra e
ab foc bulent, e cramarà tot lo món sobra terra. E tramatré-us bísties ab dos
caps, les quals nagun tems vós no vaeés, e davoraran les mameles de les fembres.
E girar-s'à lo sol en tanebres per so que la un aucia l'altra, per so com no
colets lo meu dia sant del digmenga de raebra lo cors de Déu.
"Jur-vos per lo tro meu, e per lo batisma de sant Johan, e per los apòstols
meus, e per les corones dels màrtirs meus, que aquesta apístola no fo ascrita
per mans d'òmens, ni d'àngels ni d'arcàngels, que ans fon ascrita de la mà de
Jesucrist.
"E qui aquesta apístola aurà e al poble la lagirà, si aurà nangun pacats, tots
li seran perdonats, sol que
"E dic a vosaltres, fornicadors, lausengers, monsonagers,
vosaltres d'obra, e al setèn dia jo astablí lo digmenga a vosaltres per raposar.
E sapiats
que
"O masquins! Lo Senyor, que fets-vos à ni formats, per què no l'amats ni no
l'onrats? Si no us donava pluga, com poríets viura? Pensats-vos. No donats
delmes ni promícies a l'Esgleya mia, ni als pobres no astanets la mà que
fasats bé.
"O masquins! Com vós sofer la tera? Per so jo tramés sobra vós pestilències, e
mortaldats, e sech, e moltes tribulacions per los vostros pacats e per lo sant
dia del digmenga que no colets, ni les festes dels meus sants. Maleÿts
primerament de mi e del tro meu, e de tots los àngels e de tots los arcàngels, e
dels apòstols e dels màrtirs meus.
"O masquins sens misericòrdia! Com vós sofer tera? Jo són Déu e Para vostro, e
vós, per què us partits de mi e dels meus manemens? En qual loc esperats a
fugir? Qui és aquel qui us traurà de la mia mà?
"Si alcun dirà que per man d'ome és astada ascrita aquesta apítola e no per la
mà de Jesucrist, maleÿt serà él e tota sa casada, e aurà part ab lo diable al
foch infernal. E aquels seran beneÿts qui aquesta apístola creuran am tot lur
cor.
"E
disapta entrò a la clara luu del diluns. E qui no u tendrà, maleÿt serà del cel
e de la tera. Qui usura pendrà, maleÿt serà.
"E qui creurà aquesta apístola ni
am tot son cor, e Déu servirà, e amarà, e onrarà, e a l'esgleya de Déu irà, e a
les víduas e als òrfens la mà astendrà, e als pobres, la benadicció de Déu aurà,
e ab tots los sants de Déu en paradís abitarà ab Déu lo Para, e ab Déu lo Fil, e
ab Déu lo Sant Sperit, qui viu e regna ab Déu lo Para per tots tems,
perdurablement, sens fin,