EDICIÓ CRÍTICA NO ANOTADA
[...]par]adís e en aqela glòria siam portads [...]ant lo fil de la Verge.
i[pse] [praestare] [dignetur] [qui] [cum] [Patre] [vivit].
[...]
[Si] [linguis] [hominum] [lo]qar et angelorum, karitatem a[utem] non ha[beam],
[factus] [sum] [velut] [aes] [sonans] [aut] [cymbalum] t[inniens].
i salva[ment] [...]ant com lo sein qi sona e
sinó ad aqels qi l'ozen. Atresí elex, tot [qa]nt om à ne qant diz ne fa en est
segle, tot és vanitad [e] [no] té negú prod a
la segex fidel[ment]. P[er] zo dix sapi Salamó:
vanitas, [...]et caritas nuncam excidit. —
[va]nitats e caden e tornen e
segiran ja unqa no í faliran. E per zo, s[einors], si
e de vanitad, obs avem a saber qè és caritad.
proximi. —
cristià així com sí elex, fedelment. Aqesta é l'amor de Déu e de tot christià.
Per zo à nom caritad qar Déus és pus car qe nula res. Cel om à caritad en
a cui és pus car zo qe pus car li deu ésser, zo és, Déu e l'espirit d'om, qi ja
sempre durarà, e totes altres coses temporals periran. E per aizò, s[einors],
per les coses peridors no vulams lo gog del durable paradís perdre, ni per les
vanitats del secle, qi gían om a les penes d'infern, [...]cari]tad, aqela qi gia
om a la glòria de para[dís] [...]egirían caritad e aurían la amor de Déu [...]lb />
Sancta Scriptura, la qal dix la propheta de Déu [...]
[bonum], [inquirat] p[acem] et s[equatur] eam. —
mal e [...] segesqe-la. Aicel om enqer pad e la segex qi no fa mal e perdona
a aqels qi mal li fan, per amor del N[ostre] S[einor]. S[einors], caritad és
abstinència de tot mal. Sapiatz, s[einors], qe [per] zo apela o[m] l'asmosna
caritad més qe altra re qar és onranza de Déu mas qe nula res, qar cel qi dóna
almosna, a sson proxme fa bé e a Déu plader e amor e onranza, e Déus
redrà
d'infern e de la glòria de paradís.
Sapiats, s[einors], qe tot lo bé qe om fa ni diz per bo cor e per pentència
de Déu, tot és caritat e salvament de l'ànima. E per zo dix sent Paul en la
pístola qe nulla obra non és bona ni perfeita senes caritad. Zo és: cel qi à caritad
no ret mal per mal e cels qi estan mal fa avenir. E encara, aqel qi à caritad
no à envega a nula re e no mou barala a nul om, e no mou barales entre
uns frares e altres. Qi azò à no à ergul. Qi caritad à no qer aqel[e]s coses qe
sues són. Zo és, qe no vol la volluntad de la carn, mas solament de l'ànima;
zo és, qe no à cor e
qi tem la persecució del segle, sapiatz qe no à perfeita caritad, qar qi à
caritad no à paor for de Déu.
E encara sí dix sent Paul en la [pístola]:
lingue sessabunt, sive sciencie de[struentur].
les prophecies cessaran e
En aqel loc seran totes coses acabades; en aqel loc cessaran les lenges de tuit;
en aqel loc serà lo saber dels òmens destruit.
ex parte prophetamus. —
zo és, qe conoxem aqest segle, qe és nient, emperò profitam lo Regisme de
Déu, lo qal és perfeita causa; e[m]però aqeles coses qi són del segle periran.
ut par[v]ulus. —
macip; e emperò, qan és feit hom, lex[a] aqel[e]s coses qe són de macip.
Moltes coses qe e
dezie qan ere macip. Així serà aqest segle vil envés aqel qe és a venir.
Donches, frares cars, ajam caritat vera senes ira, senes avarea, senes urgul,
senes mala cobeeza, per zo qe la caritad de Déu sia espandida e
cors.
Dominica in
In illo t[empore], cu[m] turba plurima convenirent et de civitatibus properarent
ad Jhesum, d[ixit] per similitudinem: Exiit qi seminat seminare semen
suum.
per sí elex: Aqel qi ix seminar la sua sement e, dementre qe semenava, la una
sement cadeg prob de la via e fo calzigad[a] e
sement, aqest seminador dix N[ostre] S[èiner] qe són los maestres de Sent[a]
Eglésia, [e] [la] [sement], [la] [paraula] de la predicació de Jhesu Crist. Los auzels
del cel qi mengaren aqela [sement] [són] los diables, qi tolen la paraula de
Déu de coratge d'om per mals pensamentz e per males obres.
humor, demostra la paraula de Déu qi cad e
tol del cor per zo qar no à humor de caritad en sí.
entre
segexen la paraula de Déu e amen les terenals coses e meinspreden les
ce[le]stials.
qi retén bé la paraula de Déu e la met en obra, ço és, senes avareza e senes
adulteri e senes escarn e senes neguna oreeza.
Primerament no entenien los apòstols de qè Nostre S[èiner] ó dezie, e ja
dixeren ad él —
Sèiner trastot poderós, si a tu platz, fes-nos entendre aqesta paraula.
E
N[ostre] S[èiner] dix ad éls:
autem in parabolis. —
de Déu pus qe a
Donces, frares cars, rezebam la paraula de la predicació de Jhesu Crist en
goig e retingams-la e
així farem fruit en paciència senes nulla oreeza. Sapiats, s[einors], qe qi màs
se trebalarà dels afars de Déu en est segle, major gazardó n'aurà e
Donces, fraires cars, esforcem-nos qe
e nostres penitències prenam per zo qe Jhesu Crist nos den portar denant
los àngels e
Dominica in
In illo t[empore], ecce ascendimus Jerosilimam et consumabuntur omnia
qe scripta sunt per profetas de Filio hominis.
Jherusalem ab los seus diciples, él los dix zo qe d'él ere a venir, així com l'avengeli
ó dix, en aqesta gisa:
—Ara,
o[mnia] qe s[cripta] sunt per prophetas d[e] F[ilio] o[minis].
zo dix N[ostre] S[èiner] J[hesu] Christ als seus diciples, nós entrarem en la
ciutad de Jherusalem e serà acabad tot zo qe de mi àn escrit les prophetes.
En aital gisa dix N[ostre] S[èiner]: Jo seré tradid e pres e liad e escopid e
lancejad e pugad en crod e coronad d'espines
—e al terzer dia resusc[i]tarà.
E
él los dizie de la sua passió e de la sua ressurecció, entrò al dia qe éls videren
e conogren com él ó ac dit. E qan éls no enteneren les paraules qe él los ag
dites, sí fét N[ostre] S[èiner] un preciós miracle d'un ceg qe él alumenà davant
éls. Aqest ceg ere justa [la] [via] prob de Jericó e él acaptave
vevie; e qan ozí qe N[ostre] S[èiner] J[hesu] Christ pasave per aqela terra, él
comenzà a cridar en aqesta gisa:
E aqeles companges de les gens qi anaven davant
de David, mercè ajes a mi!
N[ostre] S[einor] manazaven ad aqel ceg e dezien-li qe calàs; e com éls més
li manazaven, él màs li cridave:
E N[ostre] S[èiner], qan audí aizò
Sèiner, fil de la Verge, mercè ages de mi!
qe tan fort lo pregave e li clamave mercè, esteg e aturà
davant entre la gent gran, e demanà-li qè qeria; e él dix:
Et enaprés d'aicò Nostre
—
S[einer] posà la sua benedita mà sobre
qan ag vist, féd grans gràcies a Nostre S[einor] e segí
E les compaines de les gens, qan videren lo tan gran miracle, feren grans
gràcias e grans laudors a Nostre S[einor].
S[einors], audid avetz del ceg qe N[ostre] S[èiner] alumenà per la sua
vertud e per lo poxeule qe
per los menazadors qi
cridave, així com odid avetz:
S[einors],
sapiatz qe aizò porta aital figura de tot pecador qi és en tenebres de mort e
en ceg[e]a de pecad e d'avoleza e de no
mercè de dia e de nuit a Nostre S[einor] qe él nos traga de tenebres de
mort e de no
al ceg qe calàs, porta figura dels fols penssamentz [e] de les cures
d'aqest segle qi
fazam-ó nós així com lo ceg ó fét, e trobarem misericòrdia ab N[ostre]
S[einor], així com audid avetz per les paraules del sent evangelii.
Can Nostre S[èiner] venia en Jherusalem pendre passió de la [crod], lo ceg,
avetz audid, li clamà mercè. Mas él no la trobà a la primera vegada. E com él
comenzà Nostre S[einor] a clamar a forza de cels qi
S[èiner] li ac mercè aital com él la demandà, qar él li qis vezer e él vit sempre.
E nós atresí elex, qan som en tenebres de pecad e de mala voluntad,
pregem Nostre S[einor], ab bona fe e ab bones obres, per zo qe él nos dó
alumenament de la sua gràcia, qe nós entendam la sua paraula e segescam lo
seu manament. E si per aventura Déus no
del[s] vans pensamentz del secle qi
obres, fazam-ó així com lo ceg féd, qi com més lo mandaven calar él màs
clamave mercè a Nostre S[einor], e per zo trobà misericòrdia. E nós, s[einors],
com màs no[s] destórban les cures d'aqest segle e
e
oracions e ab dejunis e ab oficis e ab almoines e ab oblacions e ab vigílies e
ab romeries e ab bones obres de fe e de caritad, entrò a N[ostre] S[einor] ne
prena mercè per lo puxoule de les oracions e de les bones obres, així com ac
mercè al ceg, qi peuxeulà a forza d'aqeles gens qi
E per aizò, s[einors], nós clamem mercè e misericòrdia a N[ostre] S[einor]
J[hesu] Christ qe, a forza dels nostres pensamentz e dels desigs carnals,
qe él nos faza venir, e
a vera confessió e
Feria
Convertimini ad me in toto corde vestro, in jejunio et fletu et plantu, et
scindite c[orda] v[estra] et non v[estimenta] vestra, ait Dominus omnipotens.
e com nos apela dolzam[en]t: Tornad-vos a mi, zo dix N[ostre] S[èiner],
ab tot vostre cor e ab tota vostra pensa. No dix mica "ab la meitad del cor",
mas "ab tot lo cor"; per qè qar del cor ixen totes les obres qe són feites: primerament
són pensades, e pux són messes en obra.
cogitaciones. —
monzonges, perjuris, cobeezes, avaredes e tots los mals del món.
E per aizò dix N[ostre] S[èiner]:
—
no
él dix "de tot lo cor", demostra qe de totz sos pecadz si deu om partir; car,
si pren om penitència de sos pecatz, si
moltz, e
viro si tota domus claudatur et unum rel[i]nqatu[r] in ea foramen? —
on éntran los laires e ràubon lo castel e la maisó? ¿Qal prod és ad om qi à
pres altrui aver, o per engan o per ladronici o per tolta o per fals jutgament,
e pren sa penetència e no [red] aqel aver? Pauc prod li té aqela penitència: et
él la cuide pendre e no la pren. E per zo dix Nostre S[èiner]:
Aizò aferma sent Agostí:
tu[u]m ante altare et r[ecordatus] f[ueris] q[uia] f[rater] t[uus] a[bet] a[liquid]
v[ersum] t[e], r[elinque] i[bi] m[unus] t[uum] a[nte] a[ltare]; v[ade]
p[rius] r[econciliari] f[ratri] t[uo] et tunc v[eniens] o[fferes] a[nte] a[ltare].
teu, va-te primerament acordar ab ton proxme a cui mal auràs fait, car enant
no redebria tu ni ton do.
Aizò dix: qe
propterea qia pecatum sit, cum redi posit, penitencia non agitur.
no perdonaria Déus pas lo pecad ad om qe aja altrui aver, si no
n'acorda ab él, si far ó pod; e, si far no ó pod, sí li clam mercè. S[einors], bo
és altrui aver a pendre, mas mal és a rendre. Qar així ó trobam en la homelia
de sent Gregori, qe u'monge fo e, qan se dec morir, devezí tot son aver e
partí
perdud en infern e estec-ne
E per aizò dix N[ostre] S[èiner]:
Trencar manda
v[estro], in j[ejunio] et f[letu] et p[lanctu], et s[cindite] c[orda vestra] et
[non] v[estimenta] v[estra]. —
en oracions e en plorar e en plànier e en trencar vostres cors.
lo cor per aizò qe om se tola les males cogitacions e
peccads aja om faitz entrò aizí, ne qals qe falimentz, ara en la senta qaresma
de N[ostre] S[einor] nos devem tornar a Déu ab almosnes e ab vigílies e ab
oracions e a[b] bones obres qe fazams.
E per aizò, s[einors], clamem mercè e misericòrdia a N[ostre] S[einor] qe
él nos dó a fer zeles obres per qè la sua amor puxam aver a l'exir d'aqest segle.
. E N[ostre] S[èiner]
Dominica in [in]icio
In illo tempore ductus est Jhesus in deserto in spiritu ut tentaretur a Diabolo.
Et cum jejunaset
mostrar qe
per nós, per aizò qar él nos volg salvar e trer de poder de Diable. Qar enaixí
trobam qe él dejunà
enaprés sí ag fam. S[einors], él no dejunà gens per zo qe él agés peccad feit
per qè él degés fer penitència ni degés dejunar, mas per exemple ó fét de nós
e per zo qe nós dejunàsem per los nostres peccads. E per aizò qar él dejunà
[qe] [él] ere ver om: e per aizò devem cretre qe él fo ver Déus e ver om.
Et enaprés sí dix l'evangeli qe can N[ostre] S[èiner] ac fam, sí veng lo Diable
a él e volg-lo tentar e dix:
respòs ad él e dix:
E és bé veritad, car enaixí com lo cors mor si no à pa
q[uod] pro[cedit] d[e] o[re] Dei. —
de Déu viu om.
terenal, aitambé mor l'arma si no à pa ce[le]stial, aizò és, la paraula de Déu.
Qan lo Diable vit e conog qe re d'aizò no faria N[ostre] S[èiner], portà
la ciutad senta de Jherusalem e posà
mite te deorsum. —
ti soferan e no
Qan
tentabis Dominum Deum tuum. —
lo Diable vit qe re d'aizò no faria N[ostre] S[èiner], portà
tota la glòria del segle, e dix-li: Tot aizò [qe] t'é mostrad te donaré si
Ad aqela paraula N[ostre] S[èiner] respòs e dix:
als meus peds e m'adores.
S[einors], ara podetz audir com és Diable mals e és ardidz, e com à gran
poder: molt fo ardit qan él volia tentar aqel Seinor qi és s[èiner] de tot lo
món, per qè
n'asqés. E N[ostre] S[èiner] ac tant gran humilitad, per qè él se lexà exajar a
Diable: anc no
per gr[a]t e exajar al seu espirit. Aizò dóna a nós exemple qe nós devem sofrir
nostres enemigs e mostra qe no devem redre mal per mal, qe enantz devem
aver paciència e humilitad, per aizò qar Diable exajet N[ostre] S[einor],
qi és cab de totz òmens. Do[n]cs, bé podem saber qe negú om no escaparà
qe
Adam, qe Déus avia feit al seu semblant e a la sua image e l'avia espirad del
seu sent espirit e l'avia pausad en paradís: anc aizò no
no
fét mengar lo pom de paradís, lo qal Déus li avia vedad. Él lo tentà de vanaglòria
qan li dix:
Te[n]tà
avarea qan li dix:
Per aqestes
tres coses volg tentar lo Diable N[ostre] S[einor], per aizò qar él venceg
lo primer om, Adam. Diable exajà N[ostre] S[einor] per glotonia qan li dix
qe fedés de la pedra pa; é[l] lo exajà de vanaglòria qan li dix qe
del temple, qe no
si
qe aizò qe seu no ere ni en som poder, aizò li volia donar: tot era de N[ostre]
S[einor] zo qe él li volia donar ni él li prometia. Mas lo Diable li volia
tolre tot son regisme e tot som poder, si pogés.
Ara avetz audid com lo Diable tentà om per glotonia de mengar e per vanaglòria
e per avarea; no us en podem tant dir qe encara no aja més de folia
Diable e de maleza. S[einors], gardar-nos devem d'aqestes coses qe odides
avem, e gardar-nos devem màjerment de tentació de Diable e del seu engan;
e gardar-nos devem de mala volontad e de leges paraules e de monconges e
d'ergul e de supèrbia, e qe dejunem la senta qarentena ab almoines, ab oracions,
ab bona volontad, [e] qe devem atendre a sancte eclésia a odir nostres
menestirs e qe Déus nos parcesqe nostres pecats for qe farem. S[einors], dels
grans pecats qe fem, qan de les foles paraules qe dezim, aurem a redre radó al
dia del judici. Per qè N[ostre] S[èiner] nos ó dix ab la sua domenga boca:
no
així com él ó dix:
e les profetes nos en porten
in judicii die. —
redre radó al dia del judici a N[ostre] S[einor],
garenza:
mendacium.
d'aicels qi cúidan enganar son vedí et engane sí elex.
S[einors], qant qe ajam feit entrò aicí, ara nos en devem emendar a N[ostre]
S[einor] en aqesta senta qarentena, qar zo és lo dezme dels dies de l'an,
qar devem nostres corsses fer dejunar e estar en oracions e en fer bones obres,
qe qan venrà al dia de la Resurecció, qe dignes siam de redebre lo seu preciós
[cors], de Jhesu Christ.
Dominica vacatur
Egressus Jhesus, ssecessit in partes Tiri et Sidonis. Et ecce mulier cananea
a finibus illis egresa clamavit dicens: Miserere m[ei], Domine, f[ili] M[ariae]
e D[avid], f[ilia] m[ea] m[ale] a D[aemonio] vexatur.
dix en evangeli qe adés avetz ozid. Dir vol e mostrar qe qan N[ostre] S[èiner]
anave per la tera, sí anà él per les terres d'oltra mar. Per qè él s'aproxmave
a la passió qe devie rede[bre] en Jherusalem —tot per zo qe
judeus no l'anasen cercar en altra terra— ja veng él en les ciutatz qi són en
riba de mar, qi són molt fortz, sí qe
per forza. Aicestas
Aqesta qe om apela Tirus s[i]g[nifica] las tribulacions d'aqest segle; e
l'altra, qe o[m] a[pela] Sidon, significa lo poble qi ans de l'aveniment de
J[hesu] Christ menava Diable a mort.
Mas ja veng una femna qi era en aqela terra, e avia una fila qi avia mal de
demonis, e ela audí dir qe N[ostre] S[èiner] ere en aqela tera, e exí de sa tera
e anà cercar lo Seinor per zo qe garís sa fila. E ja veng la femna en aqela tera
e trobà lo Seinor trastot poderós, e clamà-li mercè e dix:
S[einors], per aqesta femna
mei. —
devem entendre Sancta Eclésia, qi ere morta entre la mala gent; et enaixí
com aqesta f[emna], dementre qe fo en sa terra, no clamava mercè a Déu, tot
exament aqeles males gentz, dementre qe adoraven les ýdoles e foren descreents,
no clamaren mercè a Déu. Donces, s[einors], aqesta femna gran fe
ag, per qè qan sa fila no menà e crezeg qe de sola za paraula de N[ostre] S[einor]
garia sa fila; molt gran savieza ag ab sí aizela femna, per qè qar en persona
d'om conog Déu, zo és, qe vit la umamtad e credeg la divinitad.
Et encara sí dix [la] femna:
D[aemonio] vexatur. —
S[einors], per aqesta f[ila] devem entendre les gentz qi eren meinscredents; e
enaixí com aqesta f[emna] pregava per sa fila, tot exament Sancta Eglésia no
cese de pregar per son poble qe vinga a salvament, zo és, a la fe de Crist. E encara
devem entendre per la femna la nostra carn e per la fila la nostra ànima; e
per zo, si la fila és malauta —zo és, la nostra ànima, qi és e
nul pecad qe lo cors aja feit, la mare, zo és, la nostra carn, deu clamar mercè a
Déu, per dejuni e per almoines e per oracions e per tot bé feit, per qè deliure
la fila de poder de Diable, qi la té. E encara, s[einors], per la femna devem entendre
la nostra ànima e per la fila la nostra carn; aizò devem saber, qe si la fila,
zo és, la nostra carn, fa nuil pecad, sempre à mal de demoni la ànima, e ladonc
la mare deu pregar; zo qové a saber, qe és la ànima qi deu pregar, per
dejunar e per almoina e per oracions, qe Déus la deliure d'aqel pecad en qè és.
Et encara, s[einors], devem saber qe N[ostre] S[èiner] no respòs a la femna
per tres vegades: la primera, qar aqesta femna ere pagana; la segona, qe
per aventura no dixesen los falses judeus: Aqest de la nostra generació près
carn e va a les altres gentz —tot per zo qe no agesen escusa los judeus qe
no
diciples qe pregasen per aqesta femna o no.
Mas ja pregaren los seus diciples al N[ostre] S[einor]: Sèiner, si a tu platz,
E per zo qe los falses judeus credegesen qe él ere
ajas mercè ad aqesta femna.
Jhesu Crist e ere misericordiós, ja exaudí él los pregs dels apòstols, tot per zo
qe no dixesen los judeus: Aqest no és misericordiós. Per la f[emna] qi clamave
mercè a N[ostre] S[einor] devem entendre qe, pos la pasió e la resurecció
e la ascensió de J[hesu] Christ, per la predicació dels apòstols credeg tot lo
poble qi ere pagà. Per los apòstols qi pregaren per aqesta femna devem entendre
los doctors de Sancta Ecclésia, qi dia cotidi prégan Déu per éls;
et enaixí com los apòstols pregaven per la femna, tot exament prégan los
p[re]veres per totz cristians qe Déus los aport a bona fi. E en aizò podem conóxer
qe Déus no od pecadors, per qè qar anc aqesta femna no la volc audir
tro qe ag parlad ab los diciples, zo cové a saber, qe qan ag parlad ab los preveres
e ac presa sa penitència, sempre fo deliurada del poder del Demoni.
Aizò porta significanza de tot peccador qi està en peca[d] e en males obres:
audir no
e pren sa penitència fermament, sempre li és perdonad tot som pecad.
E per aizò, s[einors], clamem mercè e misericòrdia a N[ostre] S[einor] qe
él nos dó a dir e a fer zeles obres qe, qan exirem d'aqest segle, qe segurament
puscam venir al seu celestial palaz, qe él à promès als seus fedels.
Erat Dominus Jhesus eiciens Demonium, et illud erad mutum.