VIDES DE SANTS ROSSELLONESES
SANTS OMNIUM
Tot lo temps d'aquesta present vida és devesit en
so és en temps de desviació, la qual és quant hom se desvia de ben
a fer; e en temps de renovació, la qual és quant hom renovela en
ben a fer e
en temps de reconciliació o de peregrinació, lo qual és quant hom
se reconsilia e
per anar al gog de paradís.
Lo temps de desviació fo d'Adam, depús que
via de Déu e de la sua volentat, lo qual durà entrò a Moysèn, e
aquel temps representa la Gleya del dicmenge qu'és apelat Septuagèsima
entrò al disapte aprés Pascha; lo qual dicmenge és apelat
Septuagèsima per so cor d'aquel dimenge entrò al disapte aprés
Pascha à Gènesis en
la Esgleya, en lo qual és posat e enseyat de la desviació dels primers
parents nostres: so és co
de Déu.
Lo temps de renovació o de revocació comensà de Moysèn e durà
entrò a la Nativitat de Crist. On adoncs se lig Ysaýas en la Esglea.
En lo qual temps los hòmens, per les prophetes, a la fe de
Déu revocadi són; e renovelatz en Déu a servir per la lur doctrina.
E aquest temps representa la Esgleya de l'Aveniment de Déu entrò
a la Nativitat de Crist, so és del comensament d'Avent entrò a
Nadal. On adoncs se lig en la Esgleya lo libre qui és apelat Ysaýes,
en lo qual libre d'aquesta renovelació apertament e manifesta
és enseyat. Lo temps de reconciliació és temps en lo qual per
Crist som reconciliatz. Et aquest temps representa la Esgleya
de Pascha entrò a Pantagosta. E adoncs se lig en lo libre qui és
apelat Apocalipsis, en lo qual se tracta del menestir d'aquesta
reconciliació.
Lo temps de peregrinatió és lo temps de la present vida en lo
qual nos som [en] peregrinatió e en gran batala totz temps per
nostres falimens. E aquest temps representa la Esgleya de la
uytava de Pentagosta entrò a l'Aveniment de Nostre Senyor. On
adoncs se lig en los libres dels Reys e dels Macabeus, en los quals
de moltes maneres de batales se tracta; per la qual cosa la nostra
esperital batala és significada. E
és del naxement de Nostre Senyor, entrò a la Septuagèsima, en
partida és contengut sotz lo temps de reconciliació, lo qual és temps
d'alegretat; que és de Nadal entrò a la vuytava de Epiphania, so és
d'Aparici; e en partida és contengut sotz lo temps de peregrinació,
so és de la uytava de Epiphania, que és dit Aparici, entrò al dicmenge
de Septuagèsima.
E pot-se reebre aquesta variació, so és aquesta divisió, d'aquestz
axí que ivern sia recomtat al primer temps, e ver al segon, e estiu
al terz, autumne al quart; on la raó d'aquesta apropiació del
temps asatz apar manifestament. Encara més se pot reebre aquesta
variació, so és aquesta divisió, d'aquestz
partz del dia; axí què la nuyt sia atribuïda al primer temps, e
al segon temps, e
E ya sia aysò que primerament fos lo temps de la desviació que
temps de la renovació, emperò la Esgleya totz los officis seus majorment
comensa en lo temps de renovació que de desviatió, so és en
l'Aveniment de Déu majorment que en Quatragèsima, so és en
Quaresma. E assò per dues rasons: primerament per so que no
sia vist comensar de error, on la Esgleya té verament la cosa, mas
no
vegades; la segona raó és cor per l'Aveniment de Crist totes coses
renovelades són, per la qual cosa aquest temps és dit tems de revocatió,
segons queApocalipsis, en lo terz capítol, dién: —Veus
Doncs covinablament, e per raó,
que jo fas totes coses noveles—.
en aquest temps de renovació la Esgleya totz los officis seus
renovela.
On emperamor d'aysò que l'orde dels temps, per la Esgleya
deveït, sia servat, primerament tractarem dels dies festivals
que són enfre lo temps de renovació, lo qual temps representa, la
Esglea, de l'Aveniment, so és d'Avent, entrò a la Nativitat de
Nostre Senyor, que és apelat Nadal; enaprés, d'aqueles festes que
són enfre lo temps lo qual en partida és contengut sotz lo temps
de reconciliació e
qual temps representa, la Esgleya, de la Nativitat de Crist entrò a
la Septuagèsima; en la tersa partida tractarem d'aqueles festes
que són enfre lo temps de desviatiò, lo qual temps representa
la Esgleya de Septuagèsima entrò a Pascha; en la quarta partida
tractarem d'aqueles festes que són enfre aquel temps de reconciliació,
lo qual temps representa la Esgleya de Pascha entrò a les uytaves
de Pentagosta; en la quinta partida tractarem d'aqueles festes
que són enfre lo temps de peregrinació, lo qual temps representa
la Esgleya de les uytaves de Pantagosta entrò a l'Aveniment de
Déu, so és entrò a l'Avent.
DE L'AVENIMENT DE DEU JHESU CRIST
L'Aveniment de Déu per
en pensa d'ome just, et quant vénc pendre mort, et quant venrà
al jorn del judici. Mas la derrera setmana a penes aurà fi, per so
cor la glòria dels santz, qui serà donada en lo derrer aveniment,
nuls temps no termena: so és que nuls temps no aurà fi. On per
assò és establit que
computat la Gloria Patri,
davant dits
a qual temps més se covenga savi lector s'ó esgart e s'ó pens.
Mas ya sia ssò que
de
humana, e quant venrà al jorn del Juii, segons que en l'ofici d'aquel
mesex temps és manifestat. Per què és que
partida és d'alegretat e en partida de plor e de tristor. Cor de l'aveniment
en carn és dit dejuni d'alegretat, et per raó de l'aveniment
al juïsi és dit dejuni de plor e de tristor; e asò a demostrar la
Esgleya canta adoncs alscuns cans d'alegretat, e assò fa per l'aveniment
de misericòrdia e de alegretat, e alcús ne laixa a cantar,
e assò fa per l'aveniment de la cruel justícia e de la tristor e de
plor. Enperamor d'asò, en aviró de l'aveniment en carn poden ésser
vistes
de l'aveniment.
La covinentea del venir és esgardada primerament de la
part del home, qui primerament en la lig de natura fo vensut del
faliment de la conexensa divinal; on adoncs home en mot malvades
errors de ydolatria caec. E per assò forssat és a dir e a cridar a
Déus dién: —Il·lumena los meus uls tu, Seyor Déus, qui m'as
fet, per so que jo no veja vanitat, e en la tua via tu
D'aquí avant vénc la lig de Déumanan, en la qual vensut és home
de no—No defal home qui
Con, en aqueles paraules tant solament a
complesca la volentat de Déu, mas defal que no és qui ó man
que sia complida—.
dir, ome fo enseyat per Déu, mas no fo del pecat deliurat, ni per
alcuna gràcia a ben fer no fo ajudat. E per assò forssat fo a dir
e a mudar son dit, per què dix: —No defal home qui man fer
a la volentat de Déu, mas defal home qui ó complesca—.
Emperamor d'aysò covinentment lo Fil de Déu vénc, quant home
de ignorància e de inpotència vensut fo, per so que si ans kn.
fos vengut que home no dixés "per sos mèritz à ahuda salut";
e axí, que no fos agradable de la medicina ad aver de Déu.
Encara més pot hom veser la covinentea de l'aveniment del
Fil de Déu, per la segona raó, so és per la partida del temps; per
so cor vénc en gran plenea de temps, segons que.s lig en la
Pístola als gàlatas, en lo ters capítol, dién: "Mas en qual loc
vénc la planea del temps?". Sent Augustí e motz d'altres dien:
"Per què Crist no vénc enans?" Al qual és respost per Sant Sperit:
"per so estec que no vénc abans, cor encar no era venguda
la planea del temps temprat per Aquel per lo qual fetz són
los temps, per què enaprés, venguda la planea del temps, vénc
aquel home, Fil de Déu, qui nos deliurà del temps. E deliuratz
del temps endevenidors som ad aquela perdurabletat en la
qual no és negun temps".
Encara més pot hom veer la covinentea e la utilitat de l'aveniment
del Fil de Déu per la terça rahó; so és, de part de la nafra
o de la malautia general de tota la umanitat universal, en què
home era cahut per peccat. Cor quant la malautia era general
en tota la humanitat, covinabla cosa fo que general medicina fos a
totz homes donada. On diu Sant Agustí que adoncs vénc lo gran
metge, quant per tot lo mon jaya lo gran malaute.
On la Esgleya en
de Déu, demostra la multitut de la sua malautia, e per cascuna
antífena la Esgleya demana remey del metge. Cor, enans de l'aveniment
de Déu en carn, érem nós ignorans e cecs, e a penes
perdurables obligatz, e sers de diables per los mals del peccat;
per lo qual, per custuma, érem ligatz, e en tenebres envolpatz, e de
nostra terra exilats e gitatz. Emperamor d'aysò nós freturàvem
de doctor e de redemptor e de deliurador e de guisador e de il·luminador
e de salvador. E per assò cor nós érem ignorans, nós freturàvem
que per El fossem enseyatz; per què, de mantinent, en la
primera antífena cridam nós cantan, diens: "O Saviea, que de
la boca de l'Altissme Crist [ve], veni a enseyar-nos la via de
saviea!".
Mas poc profitara si érem enseyatz e no érem reemutz, on per
assò demanam per El ésser resemutz quant cridam cantan la segona
antífena diens: "O Adonay, e duc, so és guisador, de la
casa d'Irael, veni a reebre-nos ab lo bras estès!". Mas ¿què profitara
a nós si érem enseyatz e resemutz, si encara aprés la reensó
érem retengutz caytius? Emperamor d'aysò nós demanam ésser deliuratz
de captivitat, quant cantam cridan la tersa antífana, diens:
"O raïl de Jessè, veni a deliurar-nos e no
què profitaria als catius si eren reemutz e deliuratz, si encara no
eren de tot liguament de colpa absoltz, so és que fossen de lur poder
metex e francs axí que anassen là on se vulrien? Emperamor d'aysò
poc nos aprofitarà s
ligatz. On per assò de totz liguamens de pecat demanam ésser soltz,
quant cantam la quarta antífana cridan, diens: —O Clau de David,
vine e amena, e tre l'ome ligat de la càrcer, sesent en tenebres e
en ombra de mort—.
Mas cor aquels qui foren longuament en la càrcer an los uls
tenebroses e no poden veser clarament, per assò, aprés la absolució
de la càrcer, fom nós aprés enlumenadors per so que
vejam on devem anar. Et per assò en la quinta antífana cridam
cantans, diens: "O Orient, Clartat de lud perdurable: vine,
il·lumena los seens en tenebres e en ombra de mort". Mas si
nós érem enseyatz, e d'enemics de tot en tot deliuratz e il·luminatz,
¿què
antífanes seguens, demanam ésser salvatz, quant diem cantan: "O
Reys de géns, vine, salva l'ome lo qual de lim formest". E en l'altre,
quant diem: "O Emanuel, vine a salvar-nos, Séynher Déus nostre".
En la primera antífana [demanam] [salut] [de] [les] [géns]; en la segona
la salut dels juseus, als quals Déus donà la lig; on és dit: "O Emanuel,
Guisador e Donador de lig nostra!".
[DE] [LA] [UTILITAT] [DE] [L'AVENIMENT] [DEL] [SENYOR]
La utilitat, emperò, de l'aveniment d'Él per diverses santz en
diversa manera és assignat. Él mesex, lo Seyor, axí con manifest és,
en l' Avangeli de Sent Luc, en lo quart capítol, diu e detestimonia
que per
sobre mi". En lo qual, per orde, diu si ésser tramés a la consolació
dels pobres, e a sanació d'aquels qui són contritz e trebalatz,
e a liberació dels catius, e a il·luminació d'aquels qui no són enseyats,
e a remissió de pecatz, e a redempció de tot l'umenal linatge,
e a retribució de meritz.
E Sent Agustí posa
"Per aquest segle maligne, ¿qual cosa
trebalar e per murir? Aquestes coses són esmersamens de la nostra
regió, e a
mercader dóna e reeb: dóna aquò que à, e reeb aquò que no à; enaxí
Crist, en aquesta mercaderia, donà e reeb. E reeb aclò que
a sí abunda: so és néxer e trebalar e murir; donà que hom renasqués
per aygua e per Spirit Sant, e que hom resuscitàs, e que hom per
totz temps reyàs. Et El mesex vénc a nós, lo celestial Negociador,
per reebre la onta e per dar l'onor, e per pendre mort e per
dar vida, e per [p] poar la honta e la infàmia, per dar glòria".
E Sent Gregori ne posa e n'assigna
seu aveniment dién: "Esbaleïen-se totz los ergulosos, engenratz
de la liyada de Adam, de cobeyar les prosperitatz de la present
vida, e d'esquivar les cozes contrarioses, e de fúger a les
hontes, e de seguir glòria. Per què vénc entre éls, encarnat, lo
Senyor, coses contrarioses cobeeyan, prosperitat meynspresan,
ontes e injúries abrassan, la glòria del món fugen. Et aquel mesex
Crist esperat vénc e, vinén, noveles coses enseyà, enseyan maraveloses
coses féu, e maraveloses coses fasén malvades coses
soferí".
E Sant Bernat ne posa autres raons del seu aveniment, dién:
"Per tres malauties mesquinament trebalam: cor molt leugiers som
a enguanar e dèbils a obrar e frèvols a contrestar. Cor si devesir
volem entre bé e mal, èm leugerament enguanatz; si asajàvem a
fer bé, defalim; si
leugerament som sobratz. On, per aclò, necessari fo l'aveniment
del Salvador, per so que en nós, per fe abitans, il·luminans la nostra
seguea, e ab nós estans, que
per la part nostra, que defena la nostra freulea e que
per nós".
DEL SEGON AVENIMENT DE DEU
Del segon aveniment, so és quant venrà jutjar los vius e
dues coses són veedores, so és a saber: aqueles coses que davant
van al juii e aqueles que l'acompayen. Aqueles coses [que] denant
lo juii són dues so és a ssaber: seyals terribles e la fal·làcia d'Antecrist.
Mas seyals terribles denant lo juïci [anans] són posats
Avangeli de Sent Luc, en lo
en lo sol e
per la confusió del son de la mar e dels nuvis".
determinatz en lo libre qui és apelat Apocalipsis en lo
dién: "Lo sol és fet negre e la luna és feta roja axí con sanc
e les esteles del cel casegren sobre la terra". Mas lo cel és dit así
l'àer, e les esteles són apelades una substància que a[n] semblansa
d'esteles, e són dites esteles caer del cel seguons la opinió de les genz
vulgars quant desotz devalen; on la Escriptura s'esforssa a la
cominal manera de parlar de les géns. Mas adoncs se farà majorment
aytal enpressió d'elemens, cor la qualitat del foc abundarà, e assò
farà lo Seyor a la terror dels pecadors. Del
pressura de géns en terres, és lest en l' Avangeli de Sent Matheu
en lo
del comensament del món ensà". Lo quint seyal serà la confusió
de la mar, on alguns se pensen que la mar ab gran frangor, ses trencament,
perirà de la primera calitat, seguons aclò queApocalipsis
en
d'altres aquel son serà, so és gran brugit, per so cor adoncs lo
món no serà senes gran murmur, quant la mar se levarà sobre los
móns
DELS
Mas Sent Gerónim en lo libre qui és apelat Annals dels ebreus
troba
venir, o devesida, no ó espressa. Lo primer dia se levarà
la mar
con mur. Lo segon dia tant devalarà que apenes la porà hom
veser. En lo terz dia les belves marines apparan sobre la mar e daran
brugit entrò al cel, e
dia la mar e l'aygua cremarà. Lo quint dia los arbres e les erbes
daran ros semblan de sanc, e en aquest dia quint, seguons que
altres affermen, tota la volatilia del cel, so és los aucels, s'ajustaran
en los camps, cascuns d'un linatge a part, senes que no manjaran
ni beuran per paor de l'aveniment del Jutge. En lo
los edifficamens, so és tots los bastimens; e
que
la cara del fermament, entrò al neximent del sol enrevironan. En
lo
se trencaran, e cascuna partida enaprés se feriran e no sabrà hom
ni oyrà aquel son o brugit, sinó Déus tan solament. En lo
se farà general terratrèmol, qui serà tan gran, seguons que
que negun home ni neguna bèstia en peus estar no porà, mas al
sòl totz se gitaran. En lo
montz e
de les cavernes, e iran axí com hòmens oratz sens pensa, que no poran
parlar los uns als altres. En lo
morts e estaran sobre los sepulcres: cor tots los sepulcres, del
sol ixent tro al sol colgant, s'obriran, per so que
exir. En lo
raigs de foc. E en aquest dia
als camps bruaulan e cridan, senes que no manjaran ni beuran.
En lo
E
lo cel nou e la terra nova, e ressusitaran totz.
La segona cosa que denant lo judici irà serà la fal·làcia d'Antecrist:
cor él s'esforsarà de decebre totz los hòmens en
Primerament per sa sabentia s'esforsarà e dirà, e per escriptures
afermarà, que él és Messias, qui fo promès en la lig; on él destruirà
la lig de Déu e la sua lig establirà, axí co
Séyer, donador de lig sobre éls"; on diu la Glosa: —So
E lig-se en
és Antecrist, donador de la malvada lig—.Daniel en
lo
On diu la Glosa que Ancrist en lo temple de Déu siurà, axí con Déus,
per so que la lig de Déu tola. Enaprés él los enganarà per miracles
que farà, segons quePístola als colossenses, en
lo segon capítol, dién: —L'aveniment del qual serà segon obra del
diable en totes paraules e en totz seyals e en maraveles
monsonegueres—.
E lig-se en Apocalipsis en lo
per so que foc fesés de cel en terra caer". On diu la Glosa que axí
con als apòstols és donat l'Esperit Sant en espècia de foc, enaxí
aquels daran espirit maligne en espècia de foc. En la tersa manera
los decebrà per dons que lur darà largament, segons que
Daniel, en lo
e la terra devesirà per grat de les géns". On diu la Glosa: "Ancrist
als deceubutz moltes coses darà, e la terra a la sua
compaya devesirà, per so que aquels los quals ab sa terror subjugar
no porà, ab avarícia los subjugarà". En la quarta manera
los decebrà per terrors de turmens que
Daniel en lo
totes cozes destruyrà". E Sant Gregori, d'Ancrist parlan, dix: "Los
fortz certament aucís, quant aquels, qui per pensa no són vensutz,
véns corporalment".
La compaya del jusesi serà molta. Primerament serà la divisió
del Jutge; cor lo Jutge en la val de Josafat devalarà, e
la part dreta estar farà, e
que en loc manifest Él és venidor, per què totz lo poran veser. Mas
no és entenedor que totes les géns sien encloses en aquela valeta,
cor assò seria enfantil causa de dir. Diu Sant Gerònim: ¿E per
què no seran aquí e en locs en aviró estans? En petita terra, senesnombre
de milers d'omès poden ésser, majorment quant s'estreyen.
E, si mester és, los elegutz seran en l'àer per elevació
dels corses. E
vertut.
E adoncs lo Jutge ab los mals disputarà; e éls, per obres de
misericòrdia les quals no agren, trebalarà. On adoncs totz sobre
[sí] playeran, segons que enseya Crisòstomus, dién: "Playaran
los juseus quant veuran Déu vivent e vivificant, lo qual se pensaren
ésser encaix home mort, e venseran-se de la lur malvadea per lo
cors naffrat que veuran, la qual malvadea negar no poran; playeran
los gentils qui, per vanes disputacions de filòsof deceubuts,
[la] no
E playeran-se crestians peccadors qui més amaren lo món que Crist;
playeran-se eretges, qui pur home crucificat ésser dixeren, quant
lo veuran Él ésser jutge en lo qual éls disputaren; playeran-se totz
los trips de la terra cor no poran contrastar a Él per neguna vertut,
ni no poran fúger d'enant la sua cara. Ni no serà loc de penedir,
ni temps de satisfacció, per l'angústia de totes les coses; ni nula cosa
no
La segona cosa del judici serà la deferència de l'ordonament.
Cor, axí com diu Sent Gregori, en lo juïci
la part dels reproatz e
seran jutgatz e periran, als quals serà dit: —Jo aguí fam e no
E
donàs a menjar—.
aquels dels quals és dit: —Qui no creurà, ja és jutgatz—
; cor les
paraules del Jutge no reeben sels qui la fe d'Él, de paraula, servar
no volgren. Los autres seran jutgatz e reyaran, axí con aquels als
quals serà dit: —Jo famegé e donetz-me a mengar—.
Los autres [no]
seran jutgatz e regnaran, axí co
altres jutgaran: no que sentència donen, cor assò tant solament
lo Jutge ó farà; mas són ditz jutgar per so cor ab lo Jutge estaran,
e aquel estar qu'éls faran costa lo Jutge serà primerament a la honor
dels santz: cor gran honor serà aver l'atorgament ab lo Jutge.
Justa la qual cosa repromès Déus als seus amics dién: —Seyretz
sobre les seziles, jutgans los
Per la
cor seran a la sentència a confermar, cor éls aprovaran la sentència
del Jutge; axí con alguna vegada fan aquels qui són assessors d'alcun
jutge, los quals aproven la sentència d'él, e a ela aprovar sotzescriven;
axí con diu en lo salm de David dién: "Per so que fassen en éls
jusesi ensems escrit etc.". Per la tersa raó seran vistz jutgar a
la condempnació dels mals, los quals condempnaran per comparació
de la lur santa vida.
La tersa cosa del jusesi serà los seyals de la passió, so és la crou
e
car aqueles coses seran primerament en demostrament de la sua
victòria e, per assò, en excel·lència de la glòria d'Él aparran.
On diu Crisòstomus, sobre l' Avangeli de Sent Matheu, que la crou
e les nafres seran plus lusens que
quant gran sia la vertut de la crou, cor lo sol escurzirà e la luna
lo seu lum no darà, per so que dixés en quant la crou és pus clara
que
lo Jutge se mostrarà, per so que per assò s'enseyn com
misericordiosament los bons són salvatz; e en lo demostrament
de la sua justícia, per so que per aclò sia enseyat con justament los
malvats sien dampnatz, so és a saber cor meynsprearan tan gran
preu de la sua sanc.
On, en aquestes paraules a éls esprova, axí con diu Crisòstomus,
sobre l' Avangeli de Sent Matheu, dién: "Eu, per vós, home
són feyt, e per vós ligat e escarnit e trencat e crucificat. On
és de tan gran[s] injúries mies lo confruyt? Veus lo preu
de la sanc mia, lo qual eu doné en redempció de vostres ànimes.
¿On és la vostra servitut, la qual a mi per lo preu de la mia
sanc avetz donada? Eu totz temps vos aguí en glòria, con eu
fos Déus e aparegui home, e avetz-me fet pus vil que totes les vostres
coses; cor tota cosa mot vil, de terra, avetz plus amada que la mia
justícia ni la fe". Asò dix Crisòstomus en persona de Nostre Senyor.
La quarta cosa del jusesi serà la cruseltat del Jutge, cor no
flixarà negun per temor, per so cor totpoderós és. Crisòstomus
assò dix: "Ni neguna virtut contra Él no pot contrastar, ni per
servicis negun no flixarà, cor mot dreturer és". E dix Sant Bernat:
"Venrà aquel dia en què més valran purs coratges que subtils
paraules, e conciència bona més que borsa plena: cor lo Jutge és
tals que no pot ésser enganat per paraules ni
Encara més, dix Sant Agustí: "És esperat lo dia del jusesi, e serà
en aquel lo jutge mot engal, e neguna persona de poderós ans que
altra no resebrà; lo palau del qual, per hor ni per argent, nul bisbe
ni nul abat ni comte corrompre no porà".
so cor lo Jutge és mot savi. Et dix Leó papa: "Aquesta és la sciència
de Déu, subirà Jutge, l'esgardament del qual és mot temerós,
al qual és manifest tot coratge e és apert tot secret; al qual les
coses obscures són manifestes, e les mudes conssiències responen,
e calament se confessa: cor senes vou pensa parla". Emperamor
d'assò, con la saviesa d'Él sia aytal e tant gran, contra
la saviesa d'Él nula cosa no valran al·legaciós d'avocatz ni sofistmes
de philosofes ni bels parlars dels retòrics ni subtilea
de negun. D'aquestes
là homes senes lengües, e mutz, plus benaüyratz seran que
parlers! En quant pastors que philosofes, e rústics que maestres,
e homes ignorans que subtils!".
La quinta cosa del juii és la acusació mot oribla; cor
acusadors adoncs contre los peccadors estaran. Lo primer és lo
Diable, segons que diu Sant Agustí dién: "Aparelat adoncs serà
lo Diable recitan les paraules de la profeció nostra; e farà objections
a nós de tot aclò que nós aurem fet, ni en qual loc e en
qual ora nos pequem, ni quin bé adoncs en aquel temps fer deguem.
Et dirà aquel adversari nostre al Jutge: —O Jutge, mot engual Jutge,
aquest és meu per la sua colpa, qui teus no volc ésser per
gràcia. Sel qui teus fóra per penitència, és fet meu per misèria;
e sel qui teus fóra per compasció, és meu fet per suació. A tu fo
desobedient e a mi fo obedient; de tu recebé aquesta gonela de la
qual és vestit: la tua vestidura laxà e ab la mia vestit sà vénc.
O mot engal Jutge, jutga aquel meu ésser e ab mi ésser dapnat!—
Oi, oi!; ¿porà gens aytal peccador la boca obrir qui en aytals peccatz
serà trobat? Per aclò serà just que ab diable sia deputat". Asò
dix Sant Agustí.
Lo segon acusador serà lo propri crim, cor los peccatz propris
cascun nos acusaran, seguons qu'és lest en lo Libre de Saviesa,
en lo
los peccadors espaorditz, e transportar-los-an en contrària
[en] partida les iniquitatz d'éls". E diu Sant Bernat que, adoncs,
parlar e obra d'él, ensems, diran a Déu: "Tu nos fesest e la tua
obra som nós; no
e ab tu al judici irem".
Per mots crims e per moltes maneres serà acusat lo peccador.
Lo terz acusador serà tot lo món. On diu Sent Gregori: —Si quers
E Sent Crisòstomus diu: "En aquel dia no
qui t'acusarà, jo dic que tot lo món; cor, offendut lo Creator, serà
offendut tot lo món—.
sabrem què
sol e la luna e
dels nostres peccatz. E si tots calaven, les cogitacions nostres,
e les obres especialment, estaran contra nós davant Déu, nós
mot fortment acusans".
La
testimonis aurà adoncs lo peccador contra sí. Un sobre sí, so és
Déus, qui serà jutge e testimoni, segons que diu Jeremies, en lo
—Jo són jutge e testimoni—
so diu Nostre
Senyor". L'autre testimoni aurà pecador entre sí, so és la consciència;
per què, diu Sent Agustí: "Qualquequal és temens de
l'esdevenidor Jutge, la present consciència corregesca, cor la paraula
de la tua cosa serà testimoni de la tua consciència". Lo terz
testimoni aurà hom costa sí, so és lo propri àngel a la garda d'él
deputat, qui, enquax ab hom totz los crims sabens que hom aurà
feytz, contra hom testimoni farà. Et diu Job en lo
"Revelaran los cels, so és los àngels, la iniquitat d'él, so és del
pecador".
La
d'asò, axí con diu Sent Gregori, dién: "O quant estretes seran adoncs
les vies del pecador! Cor de-sobre serà lo Jutge, irat; e dejús
serà lo molt orrible infern; e de la part dreta seran los peccatz, qui
l'accusaran, e de la part senestra seran senes
tiraran als turmens; e dins son cor serà la consciència, cremant; e
defora, lo món cremant; e axí lo mesquí pecador, apremut e pres,
en qual loc porà fugir? Él no
demostre".
La
aquela sentència nuls temps no
apelar; cor per
La primera és per la excel·lència del Jutge: on, de rey qui
dóna sentència hom no
regne; ni d'emperador ni del papa no
raó per què no
quant lo crim és manifest no se
què no
cor, si la cosa no receb dilació, per so cor, per aventura,
per dilació soffereria dapnatge, atressí no receb apel·latió.
On, per aquestes
Primerament per la excel·lència del Jutge, cor jutge és aquel qui
no à altre sobre sí, ans Él és sobre totz perdurablement: e per dignitat
e per poder. On, de l'emperador e del papa se poria hom apelar a
Déu, mas de Déu no
sí. La segona raó per què hom no
del crim, cor tots los crims e
seran conegutz e manifestatz. Per què, diu Sent Gerònim: "Present
serà aquel dia en lo qual nostres feytz, enquax en
seran demostratz". La tersa raó per què hom no
serà per la cosa no
no recebrà dilació: cor totes coses en
e obrir, se faran.
DE SENT ANDREU APOSTOL
Andreu és enterpretat, so és que vol dir bel o responent o baronil:
ab andor, que és baró. O és dit Andreu enquax antropos, que vol
dir home, ab ana, que vol dir damont e tropos que vol dir convertió:
enquax damont a les celestials coses convertit e al seu Creador
endressat. Fon verament bel en vida e responent en savies' a
doctrina; e baronil en pena a soferir, e home en glòria. La passió
del qual escrisqueren los preveres d'Àsia.
Andreu e alcús altres discípols foren per
per Nostre Senyor. Cor primerament apelà éls a la sua conexensa.
Axí con estava Sant Andreu
Johan dién: —Veus l'ayel de Déu!—
; e de mantinent ab
discípol vénc e vesé en qual loc estava Jhesú Crist, e estegren ab Él
per tot aquel dia. E atrobà Sent Andreu lo seu frare Simon e amenà-lo
a Jhesú Crist. E en lo seguent dia éls tornaren pescar, e
la segona vegada, Jhesú Crist apelà éls a la sua familiaritat. Ax,
con
Genazereth, lo qual és apelat Mar de Galilea, e Jhesú Crist entrà
en la nau de Simon e d'Andreu e près gran multitut de pex. Él
apelà Jacme e Joan qui eren en altra nau, qui segiren Jhesú Crist,
e enaprés éls se
vegada e la derrera, apelà éls per so que fossen sos discípols. Enaxí,
quant Jhesú Crist anava costa la riba d'aquela mar, los apelà de la
pescada, a éls dién: —Venitz aprés mi e faré vós pescadors d'òmens—.
Los quals, desemparades totes lurs coses, seguiren Él;
e aprés ab Él tota hora estegren, axí que puys als lurs propris locs
no tornaren.
Aprés la assenció de Nostre Senyor, los apòstols devesitz, Sent
Andreu a Scícia e Sent Matheu a Bungòndia presicaren. Mas
los barós aquels refutaren de tot en tot la predicació de Sent Matheu
e li trasqueren los uls e, ligat, en càrcer lo meseren, e aprés pocs
dies lo preposaren aucir. E entretant l'àngel de Nostre Senyor
aparec a Sent Andreu e manà-lo anar a Sent Matheu: lo qual li
respòs que no sabia la via; on li manà que anàs a la riba de la mar
e, en la primera nau que trobaria, él lo manà intrar. Lo qual complí
mot ivasserament aclò que per l'àngel li fo manat; e a la damunt
dita ciutat él vénc, l'àngel él guisan ab molt bon temps; e atrobà
oberta la càrcer on estava Sant Matheu e, él vesent, plorà Sent Andreu
molt e orà.
E adoncs Nostre Senyor reté los uls e
los quals avia perdutz per la malesa de las géns pecadores. Emperamor
d'assò Sent Matheu se partí d'aquí e se n'anà en Anthioxia.
Mas con Sant Andreu romàs en la ciutat de Borgòndia,
los barons d'aquela ciutat, iratz de l'escapament de Sent Matheu,
preseren Sent Andreu, e per les places, ab les mans ligades, lo rossegaren;
e con la sanc exís d'él, él orava a Déu per éls, e Crist per
la sua oració los convertí; e aprés él se n'anà en Antiocha. Mas
aclò que és dit de l'exorbament de Sent Matheu, e de la restitució
dels uls feyta ad él per Sent Andreu, no cuyt que sia digne
de fe; per so que en tan gran evangelista aminvament de vertutz
no sia demostrat, per la qual si a sí no ó avia pogut obtener,
que Sent Andreu a él tan leugerament ó empetrés.
Un jovencel noble dementre que estava ab l'apòstol malgrat
dels parents, los parens cremaren la casa d'él, en la qual estava ab
l'apòstol. E axí con la flama crexia en alt, l'enfant près una ampola
d'ayga e sobre lo foc la gità; per què, de mantinent, lo foc aucís,
aquels dién: —Lo fil nostre és fet encantadors—.
E axí con per
escales volien sus en la casa puyar, en tal manera foren ensegats
que aqueles escales de tot en tot no pogren veser. On adoncs
home cridan a éls dix: —¿Per qual cosa vosaltres per tan foyl trebal
E adoncs moltz, aclò vesens, cresegren
vos consumatz? Sapiatz que Nostre Seyor [vo] s[e] combat per éls e
vosaltres no ó vesetz. Toletz-vos d'axò a ffer per so que contre vos
la ira de Déu no vénga!—
en Nostre Seyor; los parens del jovencel, emperò, aprés
en
Una fembra s'ajustà ab
dix a la sua sor: —Ve tu e prega per mi Na Diana, dona nostra,
que d'aquest mal me deliure—.
A la qual anà e, dementre que pregava
Na Diana per la sua sor, Na Diana li dix: —¿Per què
Per què y anà e l'apòstol a la sua sor per sos
con a tu eu ajudar no pusca? Ve a N'Andreu apòstol qui a la
tua sor porà ajudar—.
precs amenà; per què, dix a ela l'apòstol Sent Andreu: —Dreturerament
La qual, en Déu cresent,
sofers aquestz mals, per so cor as fet matremoni fraudulentment;
e, [as] [concebut] [malament], [e] sobre assò cor as demanat conseil
del teu mal al diable. Mas, enperò, penit-te
e mantenent l'enfant del ventre tu gitaràs—.
mantinent fo deliurada e la dolor li cessà.
Un home vel qui avia nom Nicholau se n'anà a l'apòstol dién:
—Séyer,
Mas alcuna veguada eu recebí l'Avangeli, pregant Nostre
Seyor que a mi d'assí enant donàs castetat; mas en aquel peccat són
enveleït e, per mala cobesa enbressat, de mantinent e
que eu avia costumat retornava. On una vegada, per mala cobeesa
enflamat, oblidat l'Avangeli, lo qual sobre mi avia pausat, ané al
loc on estaven les bagaces; per què —Ix,
home veil, ix fora, cor àngel de Déu és tu; e no tocs mi ni no
presumesques sà intrar, cor eu veg sobre tu moltes maraveles—.
E esbaït per les paraules de la bagassa, remembrà mi que
l'Avangeli avia ab mi aportat. On ara, Sant de Déu, per la salut
mia, la tua piadosa oració preg per mi—. Et Sent Andreu, aquestes
paraules ausén, comensà a plorar, e de la tèrcia entrò a la oronona
él orà; e, levant sus de la oració, no volc menjar, ans dix:
—No manjaré entrò que sàpia si Nostre Seyor aurà mercè d'aquest
E con per
home veil—.
dién: —Obtendràs, Andreu, aclò que tu vols per l'home vel. Mas
enassí con tu ab dejunis as trebalat a tu, axí és mester qu'él se trebal,
per so que sia salvat—.
E axí l'home veil ó fe: sí que, per
en pan e en aygua dejunà, e, aprés, él, ple de bones obres, en pau él
ab Déu se repausà. Emperamor d'aysò vénc vou del cel a Andreu
dién: —Per la tua oració Nicolau, que avia perdut, e eu gasayat—.
Un jovencel crestià secretament dix a Sent Andreu: —La mare
E de mantinent
mia, mi bel vesent, m'asajà de cosa no
en neguna manera no volgués consentir, al jutge se n'anà, volens
contre mi preposar crim de tan gran malesa. Per què eu te prec, baró
sant, que precs Déus per mi, per so que eu no muyra axí no
cor, per ela acusat, denant lo jutge de tot en tot calaré, cor més vull
la vida perdre que la mia mare tan legament defamar—.
lo jovencel al juýsi fo apelat, e anà ab él là Sent Andreu; e
fo
On, demanat moltes vegades lo jovencel per lo jutge si era ver,
de tot en tot calà, que a él respondre no volc. E adoncs Sent Andreu
dix a la mare del jovencel: —O fembra pus cruel de totes fembres,
E adoncs
que per la tua lucxúria vols perdre
ela dix al jutge: —Seyor, ab aquest home— Andreu —à estat lo fil
On irat lo jutge,
meu, pus que aclò volc fer a mi mas fer no ó póc—.
emperamor d'aysò, manà l'enfant metre en
e ab engrut, e que fos gitat en lo flum; e Sent Andreu ésser encarcerat
entrò que s'agués perpensat ab quin turment lo faria murir.
E axí co Sent Andreu pregava Déus, gran tro espaordí totes les
géns, e terratrèmol qui gità en terra totes les géns. E la mala fembra,
per lo lamp ferida, casec tota cremada. E les altres géns totes pregaren
l'apòstol que no perissen; per què pregà per éls que no perissen, e
de mantenent la tempesta cessà. On adoncs lo jutge cresec en Déu,
ab tota la sua compaya.
Con fos l'apòstol en la ciutat de Nicea, dixeren a él los ciutadans
que, fora la ciutat, costa la via, eren
hòmens qui
en semblansa de cans, davant tot lo pòbol vengren; on l'apòstol
los manà que là anessen estar on no porien noure a alcun home.
Los quals de mantinent s'esvanesiren. E aquels hòmens qui ó veseren
reseberen la fe de Crist.
E con l'apòstol vengés a la porta d'altra ciutat, él vi que
mort era portat per les géns. Per què l'apòstol demanà con li era
endevengut la mort; e fo a él dit per les géns que
al jovencel, qui l'auciren en la sua cambra. On l'apòstol ploran dix:
—Sé eu verament que aquels,
de la ciutat de Nicea—.
E dix al pare l'apòstol: —¿Què
Al qual lo pare respòs:
eu resucit lo teu fil?—.—Nula res a mi
E feta oració
pus cara no és que
per l'apòstol, lo jovencel resucità e ab l'apòstol se n'anà.
Con alcuns barons, per nombre
l'apòstol, per so que d'él [l]a fe crestiana recebessen, veus que per
lo diable la mar fo escomoguda, per què, totz egualment periren.
Mas co
l'apòstol foren aduytz, e per él de mantinent foren ressucitatz. Los
quals li comtaren tot aclò qui
lig en
Lo benaüyrat Sent Andreu en Acaya estant, aquí moltes esgleies
hedifficà e
Egeas, qui era cònsol, la fe de Crist enseyà, e per la font del sacrat
batisme la regenerà. E quant aquestes coses ausí Egeas, él
s'en vénc en la ciutat de Patras e, aquí intrat, forssà los crestians
a fer sacrificis a les ýdoles. Al qual contre
dién: —Convenria
lo Jutge teu qui és en lo cel e, conegut, que
e, Él colén, que
Al qual Egeas dix: —Tu ést Andreu, que la malvada secta
presiques, la qual los prínceps romans manaren ésser destruïda—.
Al qual Sent Andreu respòs dién: —Los prínceps romans no an
Al qual Egeas
conegut que
aquestes coses enseyen, de les quals Déus sia offendut e, axí offendut
per les géns, que Él no
que per diable sien caytivatz, e en la captivitat sien tan longuament
escarnitz entrò que, nuds de bé, les ànimes de lurs corses
exquen e que neguna cosa no porten sinó pecatz—.
dix: —Aquestes coses vanes aquel vostre Jesús presiquan, fo en la
Per què Sent Andreu respòs dién que per restauració
crou crucificat—.
nostra, no per la sua colpa, resebé de grat la passió de la
crou. Al qual Egeas dix: —Co per lo seu discípol als juseus fos liurat
e per los juseus pres e tengut e per los cavalers crucificat, ¿en qual
manera tu dius que Él de grat aja reebuda la passió de la crou?—.
E adoncs Sent Andreu per
Crist volontorosament avia sufferta passió. So és a saber per aclò
cor Él la sua passió víu abans que la recebés, e als discípols endevenidora
la dix, a éls dién: —Veus que la ora s'apropria en la qual
E encara per
lo Fil de l'home serà liurat e flagel·lat e crucificat—.
altra rasó manifesta és mostrat que de grat la recebé: per aclò que
dix a Sent Pere, qui
dién: —Vé aprés mi, Satanàs!—.
Et per aclò que dix als apòstols
qu'Él avia poder de sofferir passió e de resucitar, a éls manifestan
e dién: —Poder é eu de posar la mia ànima e, pus, que la reeba—.
E encara per altra rasó semblant [e] és manifest que volontorosament
reebé la passió: per aclò cor abans que la recebés conec e
enseyà lo traidor, la sopa del pan a él donan, emperò no
covidà.
E encara per altra rasó sembla que reebés passió volontorosament,
per assò cor lo loc en lo qual lo traïdor era venidor, per Él a trair,
ja sabia; e aquí Él, scienment, volc venir. E en totes aquestes coses
Sent Andreu dix que él fo present quant se feren; per què dix Sent
Andreu que—Mester
Al qual
dir no
aquel mester de la crou faré eu en tu ésser feyt—.
Sent Andreu dix: —Si per lo turment de la crou eu m'espaventava,
la glòria de la crou no presicaria. Per què eu vul que tu auges lo
mester de la crou, per so que, per aventura, quant l'auràs conegut,
que
E adoncs comensà a él lo mester de la redemció a manifestar;
e con covinable e necessari fo, per
rasó: cor enaxí co
sobre nós aduyta, tolén sí de la volentat de Déu, enaxí fo covinabla
rasó que
fora gità. La segona raó fo: per so cor de no
desobedient, on, mester fo, que de no
lo Reconciliador. La tersa raó fo que, cor Adam al manjar a sí
vedat desobedientment estès les mas, covinabla cosa fo que
Adam en la crou les mans no
La quarta rasó fo que, cor Adam lo menjar suau a sí vedat menyà,
covinabla cosa fo a assò que per lo contrari fos fora gitat, axí
que Crist famejan, fel a menjar amarganz li fos donat. La quinta
rasó fon que per assò cor Crist a nós la sua non
covinabla cosa fo que la nostra, mortalitat, en sí recebés. Cor si
Déus no fos fet mortal, home no fóra fet no
E adoncs Egeas dix: —Aquestes coses vanes als teus cresens ó
recomta e obesex a mi, e als déus tots
Al qual Sent Andreu dix: —Al tot
E N'Egeas dix:
offir, eu totz dies, lo qual pus que, per tot lo pòbol, serà menjat,
Él viu e entir està—.—E assò en qual manera se pot
E Sent Andreu li dix:
fer?—.—Pren forma de discípol e eu puis enseyar-t'ó-é—.
Al qual Egeas dix: —Eu ab turmens demanaré a tu
E irat él manà metre Sent Andreu en
la coneixensa d'esta cosa—.
la càrcer.
E s'endemà matí aquel Egeas se posà en la sua cadira; e al sacrifici
de les ýdoles a fer Egeas convidà Sent Andreu, a él dién: —Si
E con li menassàs que él lo faria en diverses turmens
a mi tu no obesex, en aquela crou. la qual a mi tant as lausada, te
faré penjar—.
turmentar, Sent Andreu respòs: —Qualque cosa a tu és vista
E adoncs Egeas
que fasses a mi, per turmens, tu ó fe, e encara te
si
eu seré per lo nom d'Él en turmens pus fortz—.
manà él a
e per los peus en la crou ésser ligat per so que axí él recebés pus
lonc turment. E con l'aduxessen a la crou, gran multitut de géns
a él vénc diens: —No
Los quals, emperò, pregà l'apòstol que no enpeytassen
dapnat—.
lo seu martiri. E vesent la crou Sent Andreu de luyn, él la saludà
dién:
—Déus te sal, crou que en lo cors de Crist ést dedicada. e
E aquestes
per los membres d'Él, axí con per peres precioses, fuïst ornada;
ans que en tu puyàs lo Seyor, temor terrenal agest, mas ara, la amor
celestial obtenguda, per volentat seràs resebuda. Eu, doncs, segur e
alegre vénc a tu, enaxí que tu, alegran, resebes mi, discípol d'Aquel
qui penyà en tu; cor eu fuy totz temps amador de tu e desig
molt tu abrassar. O bona crou, que noblesa, e belesa, dels membres
de Déu recebest! Per mi loncs temps desigada e molt deligentment
amada, e senes tota triga sercada, e alcuna vegada per cobeegant
coratge aparelada! Receb mi de totz, e ret-me al Mesestre meu,
per so que per tu me receba Sel qui, per tu, mi resemé !—.
coses dién, él se despulà; e
E axí co manat los fo, penyaren él sus en la crou; en la qual
vivén per
estaven. On adoncs totes aqueles genz menassaren a Egeas e
dixeren que baró sant e molt suau e piadós no deuria aytals turmens
sofrir; per què, Egeas vénc là, per so que de la crou lo levàs.
Lo qual vesent Sent Andreu dix: —¿Per qual cosa tu, Egeas, ést a
E
nós vengut? Cor si
viu no devalaré. Cor ja veg eu lo meu Rey, qui m'espera—.
axí co
atèyer per tocar, cor de mantinent los brasses d'éls tornaven
tremolans.
E vesent Sent Andreu que
aquesta oració en la crou, axí con diu Sent Agustí en lo Libre de
penitència: —No
Assò són paraules de Sent
és que comanàs a la terra lo cors meu; car tan longament l'é
eu portat, e tant longament, a mi comenat, l'é eu veytlat, e del trebayl
del qual, eu ja, per obediència, volria ésser deliurat, e d'aquest
greu vestiment volria ésser despulat. Cor recort-me quant m'és,
en portan, a mi carregós e en domdar ergulós e en gardan mot envegós;
e él costreyén eu alegrament trebalé. Sabs tu, Séyer, per
quantes vegades, de la puritat de la contemplació mia, a enrere tornar
contés; e per quantes vegades del mot dos repaus per lo seu
son me contenia; e quant e quantes vegades donà a mi dolor. Per
la qual tan longuament, Pare molt benigne, la mia batala governest, e
per lo teu aujutori eu la sobré. Per què eu te prec que mi d'así
enant a él no
e en neguna manera d'así avant no[
aquel, ressuscitador, lo reserve e
seu trebail, lo seu gasardó reseba. Comana lo meu cors a la terra,
per so que a mi pus a vetlar no covenga; e, francament, a tu qui
ést font de no
arrere no
Agustí. E, aquestes paraules dites, resplandor mot gran vénc del
cel, qui per miga ora lo enrevironà, enaxí que negú no
E quant la clartat se
E Na Maximil·la, muler de Egeas, se
e mot onradament lo sebelí. Egeas, emperò, ans que a la casa
tornàs, raubit per lo diable en la via, devant totz morí.
Dien fermament que del sepulcre de Sent Andreu ix manna, en
manera de farina, e oli ab molt bona odor; per la qual és enseyat, als
cultivadors de la terra d'aquela regió, l'ayn endevenidor si serà de
bés abundat. Cor, si n'ix poca, demostra que la terra levarà poc
fruyt; e si n'ix molta, demostra que la terra levarà molt fruyt abondadament.
Asò per aventura en antic temps fo ver, mas ara lo seu
cors a Contastinople és trasportat, segons ques diu
verament.
Era
santz e sobre totz los autres santz, él avia Sent Andreu en honor.
Axí que en totes les sues obres aquest títol él sobre
—A honor de Déu e del bonaüyrat Sent Andreu fas aquesta obra
Emperamor d'aysò, co
eu—.
enganar ab tota sa maestria se donà, e en forma de fembra molt bela
se transformà. Per què vénc al palau del bisbe aferman e dién que
volia confessar a él. Per què lo bisbe manà que al seu penitencial
se confessàs, al qual él avia liurat plenerament son poder. E
dix que a negú altre home sinó a él no revelaria sos secretz de
la sua consciència; on, axí forssat, lo bisbe manà aquela femna
a sí venir.
Al qual ela dix: —Prec-te eu, séyer, que tu ages mercè de mi,
cor eu éy viscut per moltz ayns, segons que vesetz; e en ma infantea
fuy noyrida delicadament, e de reyal linatge fuy engenrada. E venguí
eu sà sola en àbit de peregrí, per so cor lo pare meu és rey
mot poderós; lo qual me volia ajustar per matremoni ab
príncep. Al qual eu resposí que tot ajustament de matremoni
avia eu desemparat, e la mia virgenitat avia en Crist deïcada; e
per assò nuls temps no poria consentir a aver carnal ajustament. E
en la fi per él era costreta, que a fer m'avenia que a la sua volentat
obeýs o que soferís diverses turmens; per què amagadament eu
me
meu trencava la fe. On, ausén la vou de la vostra santetat, sotz
protecció de les vostres ales eu fuyta són; per so cor eu é esperansa
que ab vós trop repaus, ab lo qual eu pusca rendre los secretz
De la qual fo
de contemplació; ab lo qual pusca esquivar lo naufrag de la present
vida, e als destorbamens fugir d'aquest món—.
mot meravelant lo bisbe, per la noblea del linatge e per la belea del
cors, e per la gran fervor que en ela vesia, e per la belea de les sues
paraules.
A la qual lo bisbe, pasiblament e benigna, respòs dién: —Segurament
Al qual ela respòs dién:
està tu, fila, que no ages paor: cor Aquel per amor del
qual tu los teus amics e les tues riqueses as meynspreades, à tu, per
aclò, en present aculiment de gràcia, e en lo temps esdevenidor gran
plenea de glòria a tu serà donada. E eu, qui són sér d'Él, mi e les
mies coses a tu offir, per so que tu eleges là on te plaurà ton estatge;
mas vul que tu—No
A la qual lo bisbe respòs dién:
vules, pare, no vules mi pregar d'aquesta cosa, per so que per aclò
alcuna mala suspició contra tu no vénga, e la resplandor de la tua
fama alcuna denigració no sostenga—.
—Moltz serem e no serem sols. E per aclò nula mala suspició contra
E axí, vinén a la taula
nós en neguna manera no
lo bisbe e ela segeren, los autres estans costa éls. Entès en ela
molt lo bisbe, axí que no
belea, de la qual era mout meravelat. On enaxí co él la gardava, lo
seu coratge a ela se
la sua cara, lo diable lo cor d'él nafrà greument per vans penssamens.
La qual cosa se pensà lo diable: per què la sua belea s'esforssà
de créxer; e tant que
e que la demanàs de cosa no
temps.
E adoncs mot sobtament un pelegrí vénc a la porta, grans
colps donan e molt fort cridan que hom li obrís. E con obrir no li
volgessen, e
tocàs, lo bisbe demanà a la fembra si volia que
Al qual ela dix: —Prepòs-li hom abans alcuna questió assatz
greu, la qual, si la pot soure, lex
axí con hom ignorant e no digne de la presència del bisbe, sia de la
A la qual sentència totz atorgaren, per què queregren
porta partit—.
entre éls qui seria sufficient a aquela questió a demanar o
a preposar. E con no trobassen qui hi fos sufficient lo bisbe dix:
—¿Qual de nós a aclò és tant sufficient con vós, dona, qui a totz
Per què ela adoncs dix:
los altres, e a nós, per bel parlar davant anatz e, per molta saviesa,
a nós totz sotz resplandent? Enperamor d'assò vós a él aquesta
questió preposatz—.—Sia-li demanat qual
E
és lo major miracle que Déus aja nuls temps fet en poca cosa—.
d'aclò demanat lo pelegrí, per lo missatge, dix que
Déus avia fet en poca cosa nuls temps era diversitat e excel·lència
de cares d'omes; cor en totz los hòmens qui foren, del comensament
del món ensà, ni seran, entrò a la fi, no
atrobar qui les cares d'éls per totes coses fossen semblans, e en
aquesta tan petita cara Déus totz los sèns del cors à collegatz—.
Ausén totz la resposta, foren totz molt maravelatz, per què dixeren:
—Vera e molt bona és la solució de la questió—.
E adoncs la
fembra dix que hom li preposàs altra questió pus greu —en la
qual nós mils puscam la saviesa d'él esprovar; quira-li hom en qual
loc la terra sia pus alta que tot lo cel—. E perpensat d'aclò, lo pelegrí
respòs dién: —En lo cel emperial, en lo qual està lo cors de
E recomtà-los lo missatge aclò que
Crist, cor lo cors de Crist, lo qual és pus alt que negun cel, és de
nostra carn format; mas la carn nostra és alcuna substància de terra;
donques, co
naixement aja aüt, e la nostra carn de terra sia bastida, és donques
manifest que là on lo cors de Crist està, aquí ses tot dupte la terra
està pus alta que
respost lo pelegrí, on totz la sua responció maravelosament aprovaren
e la gran sciència del pelegrí molt lausaren. E adoncs la fembra
dix:
—Sia a él feta altra questió molt pus greu e mot amagada,
la qual és pus greu per soure e és molt escura, per so que axí la saviesa
d'él, per aquesta tersa questió, sia provada, e que axí con home
digne a la taula del bisbe per sos mèrits sia asegut. Sia-li demanat
E de mantinent, demanat
quant d'espai à del cel entrò a la terra—.
per lo missatge d'aclò, lo pelegrí dix al missatge: —Ve ad aquel
qui t'à tramès a mi e d'aclò él diligenment tu
ó sab e ó à conegut que eu; e per assò a tu d'aysò mils te respondrà
que eu: per so cor él aquel espasi mesurà quant del cel en abís casec,
mas eu nuls temps lay sus no fuy e, per aclò, aquel espay nuls temps
no mesuré. E sàpies que aquela fembra qui assò
diable qui s'és posat en semblansa de fembra—.
E ausén aclò, lo missatge molt fortment fo espaordit, e aclò que
avia ausit denant tots ó recomtà. De la qual cosa totz maravelatz
e esbalaïts, lo malvat diable del mig d'éls esvaneý. Per què lo bisbe,
retornan en sí mesex, de la perpetrada colpa, venia, ploran, a Déu
él demanà; e tramès missatge al pelegrí que intràs, mas puys no
fo trobat. On adoncs lo bisbe tot lo pòbol feu denant sí venir; e a éls
manifestament él recomtà, per orde, tot lo fet ni con li era pres;
per què
los revelàs qui fo aquel pelegrí qui e
E fo revelat al bisbe aquela nuyt que Sent Andreu fo, qui per deliurament
del bisbe se posà en àbit de pelegrí. Per què comensà lo bisbe
en la devoció de Sent Andreu més a créixer; e més él ac, d'aquí
avant, en reverència, umilment.
Co
e per assò él fos molt trebalat per mot greus febres, per oració
del bisbe; aquest prebost pregà lo bisbe que per él pregàs Déus
que d'aquel mal lo deliuràs e él retria lo camp. E con per oració
del bisbe él recebés sanitat, él se près altra vegada lo camp malament.
Per què ladoncs lo bisbe se posà a oració e totes les lànteas
de la esgleya él trencà dién: —Assí no s'encendrà lum entrò que
E axí, veus que
Nostre Seyor se venge del seu enemic, e que la esgleya assò que
pert aja cobrat—.
fo molt trebalat; per què, tramès misatges al bisbe que per él oràs,
e él que li retria lo seu camp e que li
co
Déus—, on él se feu aportar al bisbe, per so que
la església, e que
entràs en la esgleya, lo probost morí sobtament e
a la esgleya.
DE SENT NICHOLAU PROLECH
Nicolau és dit a nico que és victòria e leos que és pòbol; de
què és dit Nicholau, enquax victòria de pòbol, so és dels vicis qui
són populars, que són vils; o és dit victòria de pòbol per so cor
moltz pòbols, per vida e per doctrina, enseyà vicis e pecatz a vèncer.
O és dit Nicholau a nicos que és victòria, e lausor enquax
victoriosa lausor. La ligenda del qual los doctors arguòlici escriscren;
e és Arguos, segons que diu Isidorus,
on los homes d'aquela ciutat arguòlici són apelatz. E en altre
loc és lest que Metodi patriarcha la vida de Sent Nicholau escrisc,
en grec, la qual Johan diaque en latí trasladà, e motes causes
í ajustà.
Nicholau, ciutadà de la ciutat de Patera fon, engenrat e nat
de molt rics e santz parentz. Lo qual pare avia nom Epífanus e
la sua mare avia nom Joana. Lo qual con en la primera etat de la
lur joventut los seus parens engenrassen, d'aquí enant puys viscren
castament e honesta. E aquel sant infant en lo primer dia, dementre
que
e en lo
quant fo cregut, él luyava de sí de tot en tot la leugeria dels altres
infantz; e sobretot él visitava les esgleyas humilment, e qualque
cosa de la escriptura aquí él entenia, per gran memòria ó
retenia.
E, mort son pare e sa mare, él comensà a pensar en qual manera
tan gran abundància de riquees, no a lausor umanal mas a la
glòria de Déu, con les poria dispensar. On adoncs
assatz noble, son vesí, tres files sues verges, per gran pobrea que
avia, les volia liurar a putagge e[n]axí que, del disfamat guasayn
per eles feyt, les nodrís eles e sí metex. E quant lo sant baró
ho ausí dir, la malvadea aorrí, e una massa d'aur, en drap
envolpada, en la casa, per una fenestra, de nuytz, amagadament
él gità, e amagadament él se
seu vesí se levà, la massa de l'aur atrobà. Per què, él feu a Déu gràcies;
e d'aquela fila qui primerament era nada él celebrà núpcies.
E aprés poc temps Sent Nicholau assò metex féu, la qual cosa atroban
aquel seu vesí, en lausar Déu s'esforsà; per què, d'aquí avant, él
perpensà a vetlar, per so que sabés qui seria aquel qui a la sua freytura
avia acorregut. E, aprés paucs dies, Sent Nicholau dos tans
d'or en la sua casa gità; per la qual cosa, al son del gitament
de l'or, él se despertà e sigui Sent Nicholau qui fugia; per què li
dix: —Espera
E axí con corria mot
cuytosament, él conec que Sent Nicholau era; per què davant él
se gità e los peus d'él volia basar; lo qual, a él fugén, dix al seu
vesí que dementre que él viuria no ó dixés a negun.
Aprés aclò, lo bisbe morí, de la ciutat de Miree. Per què s'ajustaren
los bisbes a aquela església per so que elegissen bisbe.
E era entre éls
E con totz los fessés dejunar e en oració estar, per so
que Déus los demostràs qual farien bisbe, en aquela nuyt él ausí
una vou, a ssi dién que en la ora matinal a les portes de la esgleya
él estegués; e aquel qui primerament venda a la esgleya. lo qual avia
nom Nicholau, aquel en bisbe consegràs. La qual cosa als altres
bisbes él revelà, per què
e él que estaria a les portes de la església, e en l'ora matinal,
per esperar aquel que li trametria. E axí con él estava. Sent Nicholau
vénc primer denant totz, lo qual recebé lo bisbe, a él dién:
—Quin nom as tu?—.
E él li respòs ab lo cap enclín, dién: —Nicholau
Lo qual amenà en
é eu nom, sér de la vostra santetat—.
la esgleya, ja
lo pausaren. Él emperò, en aquela mesexa humilitat en què d'abans
era, e en aqueles bones custumes, en totes coses, perseverà; e vetlava
mot en oració, e trebalava mot lo seu cors, e esquivava mot compaya
de fembres. Era él mot umil en totz homes a recebre, e mot ferm en
ses paraules, e mot alegre en pregan, e mot cruel en corregén.
[...]
Un dia que alscuns nautuners perilaven, oran éls ploraven
axí diens: —O Nicholau, servent de Déu, si veres coses són aqueles
E aprés uns en semblansa
que de tu ausim dir, ara ó esprovem nós—.
d'él a éls aparec dién: —Veus que eu son aysí! apelat m'avetz —.
Per què los comensà a les entenes e en les autres coses ajudar, e
de mantinent la tempesta cessà. E —con éls venguessen a la esgleya
d'él— él, lo qual nuls temp no havien conegut, senes enseyador éls
lo conegren. Per què adoncs feren gràcies a Déu e a él del lur deliurament;
als quals él dix que no a él, mas a la misericòrdia de
Déu e a lur fe, no als seus mèritz, ne feessen gràcies.
Alcun temps fo que per tota la província de Sent Nicholau fo
mot gran carestia, enaxí que a totz defalí vianda. La qual cosa
ausén lo baró sent de Déu, unes naus carreguades de forment que
eren al port vengudes, él de mantinent anà veser, pregan los nautuners
que, si àls, que no, acorreguessen, per alcuna nau, de
de blat, a la fam dels famejans. Al qual éls dixeren: —Assò nós
Als quals dix Sent Nicholau:
no podem fer, pare sant, cor mesurat nos cové que
en orris de l'emperador—.
—Fetz aclò vosaltres ara, que eu vos dic, e promet-vos en la vertut
E con aclò éls feessen, ab aquela
de Déu a vosaltres, que neguna minva no
al batle de l'emperador—.
mesexa mesura ab la qual l'avien resebut, lo reteren en Alexandria
al batle, abundanment, senes tota minva que no y trobaren. Lo
qual miracle éls recomtaren al menistre de l'emperador; per què
lausaren Déu per lo miracle que
lo sant baró, segons la indigència de cascú, devesí e liurà lo forment;
lo qual, per miracle de Déu abastà a tots per
e a sement.
E con tota aquela regió servís a ýdoles, davant totes les altres
ýdoles tot lo pòbol donava honor a Na Diana, la malvada ýdola; en
tant que, entrò al temps del baró sant, tots los hòmens rusticals ad
aquela ýdola servien; e sotz
alcunes honors, axí co
error d'aqueles encontrades fora gità, e aquel arbre manà talar. E
irat contre él, l'antic enemic, so és lo diable, fe oli midiacon, lo
qual crema contra natura en aygua e en peres; aprés, lo diable en
forma d'una religiosa fembra se transfigurà, e a alcuns navegans
qui al sant baró venien en
—Sapiats que eu mot volria anar al sant baró Sent Nicholau ab
E mantenent ela esvanehí.
vosaltres, mas eu ges fer no ó pusc; per què e
oli a la esgleya d'él aportetz e, per memòria del meu nom, ab l'oli
qu'e
E denant éls viren altra naveta ab honestes persones, entre
les quals era un home semblant a Sent Nicholau, lo qual a éls enaxí
dix: —E què us à dit aquela fembra, ni què us à portat?—.
Los quals
les paraules totes, per orde, que d'ela avien ausides, li recomtaren.
Als quals dix él: —Aquela és la no
E axí con lo gitaren, molt gran foc en la
que vos provetz assò que eu d'ela vos dic, l'oli aquel que us à liurat
gitatz en la mar—.
mar se comprès, e contra natura molt longuament éls lo veseren cremar.
E quant foren vengutz denant lo sér de Déu éls dixeren: —Verament
tu ést aquel qui en la mar a nós aparaguist, e deliurest nós
del poder del diable, e del peril nos deliurest—.
En aquel metex temps, con alcunes géns contrastassen a l'emperi
de Roma, contra éls l'emperador tramès tres prínceps: En Nepocian,
En Cors e N'Apelion, los quals vengren al port Adriàtico
per vent que agren contrari. Los quals convidà Sent Nicholau mot
que ab él menjassen; e volc que la sua gent se abstenguessen de
robar: cor les géns robaven que aquí eren a fira vengutz. E dementre
que
per diners, manà degolar tres cavalers senes colpa. La qual cosa
[con] Sent Nicholau ausís dir, pregà los prínceps que ab él anassen
tost là; e quant foren vengutz al loc on hom los devia degolar,
él los atrobà ab lo col enclí e ab la cara cuberta, e vi ja lo degolador
ab l'espasa esbrandén sobre
Mas S. Nicholau, escomprès d'amor, envers lo degolador molt
ivasserament se gità: e l'espasa de la man d'él porre gità, e solvé los
cavalers, e sens mal ab sí los se
la cort del cònsol, mes car trobà les portes tancades, él les obrí
per forsa. Per què enaprés lo cònsol vénc a él de correntes e
saludà. Mas aclò meynspreant lo sant baró dix a él: —O enemic de
; e quant l'ac molt
Déu, regirador de ligs, ¿ab qual oltracuydament presumex tu, qui
ést colpable de greu crim, guardar la mia cara?—
reprès, él lo recebé benignament, per les pregueres dels prínceps.
E resebuda benedictió del sant baró, los prínceps de l'emperador
en lur viatge se n'anaren, e subjugaren los enemics a l'emperi senes
batala; per què, quant se
per l'emperador.
E alscuns per enveya, e per pregueres del majoral de l'emperador,
ab preu que n'agren, acusaren éls a l'emperador de crim de lesa majestat.
Per la qual cosa l'emperador molt irat los manà encarcerar;
e, senes altra demanda que ad éls no feu, aquela nuyt los manà aucir.
E con éls ó ausissen dir a la guarda qui
esquinssaren lurs vestimens e comensaren molt fortment a plorar.
On adoncs un d'aquels, En Nepocià, remembrà en qual manera
Sent Nicholau avia deliuratz
los altres que li quereguessen adjutori. Los quals oran, Sent
Nicholau aparec en aquela nuyt a Costantí l'emperador, a él dién:
—¿Per qual cosa as tu preses aquels prínceps axí no
Al qual l'emperador dix:
a mort, senes crim, los as tu jutgatz? Leva sus molt ivasserament e
mana que éls sien soltz. En altra manera, si no ó fas, eu prec Déus
que a tu fassa escomoure batala, en la qual tu cages e que sies
fet menjar de bèsties—.—¿Qui és tu qui
; al qual Sent Nicholau dix:
en aquesta nuyt ést intrat en lo meu palau, e guozes aytals paraules
a mi dir?——Eu só Nicholau,
E
bisbe de la ciutat de Miree—.
nuyt él, per vissió, molt espaordí, a él dién —O home ab pensa e
ab sèn perdut, ¿per què as consentit en la mort d'aquels no
Leva
Al qual él dix:
verms e la tua casa serà tost destruïda—.—Qui
és tu qui tan fort me manasses? —Sàpies que eu son Nicholau,
bisbe de la ciutat de Miree—.
E axí, cascun despertat, de mantinent la
recomtà, e per aquels qui eren carceratz éls trameseren mantinent.
Als quals l'emperador dix: —¿Quines artz ni quins encantaments
sabetz vosaltres, que axí nos escarnitz ab tans sompnis?—;
als quals éls resposeren que no eren encantadors ni no avien merida
sentència de mort. Per què, adoncs, l'emperador los dix:
—¿Conexets vosaltres negun hom qui aja nom Nicholau?—.
On éls, ausit aquel nom, levaren les mans ves lo cel, Déus pregan
que éls, per los mèritz de Sent Nicholau, [eren] deliures
d'aquel present trebail. E con l'emperador apresés per éls tota
la vida e—Anats-vos-en e fetz gràcies
a Déu, qui vosaltres à deliuratz, per les sues pregueres, e de nostres
coses a él aportatz joyes, él pregan que d'assí enant a mi no menàs,
mas que per mi e per lo meu regne a Déu fassa pregueres—.
On, aprés pocs dies, los devant
e als seus peus humilment se gitaren, diens: —Verament ést tu servidor
; e
de Déu e verament ést tu coltivador e amador de Crist!—
con a él recomtassen tot lo fet, per orde, co
mans levades envés lo cel, él feu a Déu moltes lausors e, bé estroïtz,
los prínceps, en lurs partides él los tramès.
E con Nostre Séyer volgués él reebre, àngels qui a él venien
víu e, dit lo salm qui comensa, "En tu, Séyer, eu ày ma esperansa",
entrò al vers qui comensa "En les tues mans coman lo meu espirit",
en l'ayn que hom comtava de la passió de Nostre Seyor
él liurà la sua preciosa ànima en les mans dels santz àngels qui a
él aparegren. Lo qual, con cebelit fos en lo vas que era de marbre,
per lo cap, font d'oli, e per los peus, font d'aygua, ixí; e entrò al
dia de vuy dels seus membres ix oli sagrat, per lo qual són moltz
hòmens sanatz.
E succehí a él
fo gitat. E, él fora gitat, l'oli defalí, que del vas de Sent
Nicholau no ixí: e, de mantinent con él fo tornat a la bisbalia,
l'oli exí del vas.
E aprés molt de temps los turcs destruïren la ciutat de Miree.
E obriren lo vas de Sent Nicholau, per so cor éls, retornans en la
ciutat de Bar, n'aportaren los osses d'él en oli nadans ., en
l'ayn de Nostre Seyor que hom comtava
Un baró recebé a préstec una soma de diners de
sobre l'autar de Sent Nicholau, con altra fermansa aver no pogués,
que al pus tost que él pogués la pagaria. On co aquel tengués
longuament los diners, lo jueu demanà a él sos diners; lo qual
dix-li que él l'avia pagat: per què, lo jueu se
jutge manà al deutor que juràs dir veritat si l'avia pagat. On, él
aportà ab sí
E axí con él volc fer lo sagrament, él liurà lo bastó al jueu que
li gardés. E enaprés él jurà que pus li avia retut que no li devia.
E, lo sagrament fet, él demanà lo seu bastó, e
la sua sabentia, lo reté a él. E axí co
envés la sua casa, él s'adormí en un entreforc de carreres; enaprés
una carreta mot corrent vénc qui l'aucís, e espesseyà lo bastó
plen d'or, e l'aur s'escampà. E ausén aquest fet, lo jueu molt cuytosament
anà là e, con él vis lo frau que
a él dixessen que prengués l'aur, no ó volc fer si doncz Sent Nicholau
per sos mèritz no ressucitava aquel crestià; affermans
per sa fe que, si aclò
e fezel crestià se faria. Per què, de mantinent, sel qui mort era
ressucità, e
Un juseu vesent la virtuosa potència de Sent Nicholau en miracles
fasén, él feu fer a sí una molt bela ymage ab semblansa d'él,
e aquela él alogà en la sua casa. A la qual, con ab altre en luyn
terra anàs, les sues coses ab menasses li comanà, aytals paraxles
o semblans diens: —O Nicholau, vet totes les mies coses! Per so
On alcuna vegada, dementre que
que tu les me garts, a tu les liure. E si no les me gardes, sàpies que
cruelment ab vergues te batré—.
él no era en la sua casa, layres í vengren qui tot ó raubaren, la ymage
de Sent Nicholau solament í lexaren. E quant lo juseu fo vengut
e axí
él parlà:
—Séyer Nicholau, ¿no avia eu vos pausat en la mia casa per
E axí, con lo juseu comensà
so que les mies coses de ladres gardasses? ¿Per qual cosa no ó avetz
feyt e als layres quant me raubaven no ó vedetz? Emperamor
d'aysò cruels turmens sofferiretz, e per los layres gran pena auretz,
e axí lo dapnage meu en los teus turmens eu reposaré, e la mia
furor en los teus batimens refredaré—.
la ymage cruelment a batre ab verges, maravelosa cosa, de
tot en tot, fo que
aclò que li avien robat, lo sant baró de Déu, axí con si
él fos batut, a éls aparec, aquestes paraules o semblans dién: —¿Per
qual cosa tan cruelment eu per vosaltres són batut e flagellat e
turmentat? Veus lo meu cors con blaveya!; veus en qual manera,
per l'escampament de la sanc, con vermelega! Levatz molt cuytosament
e retetz-li tot aclò que li avetz emblat. En altra manera la ira de
Déu totpoderós encontra vosaltres venrà, enaxí que
denant totz se publicarà e cascun de vosaltres serà penyat—.
Al qual
éls dixeren: —¿Qui és tu qui aytals paraules a nós dius?—;
e él lor
dix: —Eu són Nicholau, sér de Jhesú Crist, lo qual aquel jueu, per
les sues coses que li avetz emblades, tant cruelment à mi batut—.
On enaxí espaorditz, al jueu se
e ausiren a él dir en qual manera la ymage avia ferida.
Per què, éls li reteren tot so que li avien enblat; e axí los ladres
en la via de dretura són tornatz, e
humilment.
Era un baró que, per amor del seu fil, qui a letres aprenia, celebrava
la festa de Sent Nicholau cascun ayn sol·lempnialment. Emperamor
d'aysò una vegada lo pare de l'enfant aparelà gran convit
e molts clergues él convidà. E vénc lo diable a la porta, en
àbit de pelegrí, demanant almoyna a ssi ésser donada. Per què
manà mot cuytosament lo pare al fil que li donàs l'almoyna al pelegrí.
Per què, l'enfant se cuytà e no trobà lo pelegrí. Per què lo
seguí, per so cor se n'anava; e, con fos pervengut a
lo diable près l'enfant e estranguolà-lo. E quant lo pare ó
ausí dir, mout fortment se plorà, e
e
—O fil molt car, co
E con assò e semblans paraules dixés, de mantenent
los esmercemens de la onor la qual a vós tan longuament é eu [a
vós] feta!—.
l'enfant, axí con si de dormir se despertàs, los uls obrí e sus se
levà.
Fo
Seyor que fil li donàs, a él prometens que
aduria, ab un anap d'or que l'offerria. Per què lo fil nasc, e
és pervengut; per què
en sos usos l'apropià, e manà
a la esgleya de Sent Nicholau, manà lo pare al fil que, en aquel
anap que primerament avia fet fer, li aportàs de l'ayga. Mas con l'enfant
volgués penre de l'aygua ab l'anap, en la mar casech e de mantinent
no
E
On, venén a l'altar de Sent Nicholau, co y offerís l'[anap]
altre que n'avia fet fer aprés, [l'anap] axí con gitat, casec de l'altar;
e con él lo levàs de terra e altra veguada en l'autar lo posàs,
altra veguada de l'altar pus luyn fon gitat; e, levat del sòl autre
veguada, e sobre l'autar per él pausat, altra veguada pus luyn fo
gitat. De la qual cosa totz foren meravelatz de tan gran maravela
que viren. E enaprés l'enfant, sans e ses tot mal, sobtament vénc,
amb l'anap qui primerament era fet en ses mans portan, e recomtà
devant totz que, quant él casec en la mar, de mantinent Sent
Nicholau fo aquí present, qui él de tot mal guardà. Per la qual cosa
axí lo pare d'él fo mout alegre; per què, amdós los anaps a Sent
Nicholau offerí humilment.
E fo
fil, lo qual En Déu
una capela a honor del sant baró, Sent Nicholau, él hedificà, e cascun
ayn la sua festa sol·lempnialment celebrà. Era aquel loc costa la
terra dels agarenis. Con enaprés En Déu
los aguarenis fo captivat, en la servitut del rey fo assignat. En lo
següent ayn, dementre que la festa de Sent Nicholau lo pare d'él,
devotament, celebrava, e l'enfant ab
mas tenent denant lo rey estegués, él se remembrà de la sua captivitat
e de la dolor dels seus parens e del gog que
fasia a la sua casa; per què comensà altament a suspirar. E, co
rey sabés per ses manasses él per què suspirava, lo rey li dix: —Qualque
E sobtament
cosa lo teu Nicholau fassa, tu ab nós assí estaràs—.
la casa mot fortment percudida, l'enfant ab l'anap fo anantat,
e devant les portes de la esgleya en la qual los parens fasien sol·lempnitat
de Sent Nicholau, entre éls fo posat: per què gran gaug fon
a tots engenrat.
DE SANCTA LUCIA
Lúcia és dita de lud. Cor lud à belesa en esguardament: cor,
axí con diu Sent Ambrosi, natura de lud aquesta és, que a tots hòmens
en lo seu esgardament sia agradable. L'escampament de la
qual és senes tot solament, cor és escampada sobre coses no
per assò ela no
luyn se demostra, senes tardiva dilació. On, per assò és enseyat que
Santa Lúcia ac belea de virginitat senes tota corrupció; e ac escampament
de caritat senes alcuna no
d'entenció en Déu senes alcuna tortesa; e fo longament vista per
contínues obres, fazén senes negligència, e senes tota tardetat.
O és dita Lúcia enquax de lud via.
Lúcia, verge de Saragossa, de mot noble linatge, oén la fama
de Senta Àgata per tota Ciscília manifestada, al seu vas anà, ab la
sua mare, Na Eutícia, la qual, per
garir, avia perduda sanc. On dementre que la missa
quant l'Avangeli se legia, que la fembra d'aquela malautia
fo garida, segons que
—Si tu creus en aqueles coses que
ahut Aquel present, per lo nom del qual sostenc la passió; e si al
seu sepulcre tu creus, e
sanada—.
Emperamor d'aysò, quant totz se
fila costa lo sepulcre en oració estans, Senta Lúcia s'adormí, e vid
Senta Àgata, enmig dels àngels, ornada de péres precioses estant, a
ela dién: —Sor mia, Lúcia verge a Déu devota, ¿qual cosa demanes a
E quant fo despertada Santa Lúcia a la sua mare
mi con tu ó pusques mantenent dar a la tua mare? Cor vet que per la
tua fe és sanada—.
dix: —Mare mia, vet que sanada és per aquela santa verge, donques te
prec que [pus] per les sues oraciós te sanà, que tu de vuymés a mi
no nomens lo meu espòs, mas que tot quant a mi eres donadora, per
A la qual la mare dix:
dot a paubres ó dóna—.—Cobri tu primerament
A la qual
los meus uyls, e fe tot so que
Santa Lúcia dix: —Quant seràs morta per aquelò ó daràs cor ab tu
portar no ó poràs, dóna-ó donques mentre que vius e axí auràs
la mercè—.
Per què, quant se
les lurs coses e totes les deren als paubres en lurs necessitatz.
E dementre que
per què, querec l'espòs a la mare de Senta Lúcia per qual cosa
venia ela lo seu patremoni; per què, ela li respòs sàviament que
pus útil posseció a[c] trobada [a vendre] la sua esposa, la qual en
lo seu nom volia comprar, per la qual cosa volia alcunes coses vendre.
Per què ó cresec lo fol, qui avia cura del carnal esmerssament;
on, comensà a ésser venedor d'aqueles coses. E quant totes foren
venudes e a pobres donades, l'espòs la acusà denant En Pascaci, qui
era cònsol, dién que ela era crestiana e que fasia contra les ligs
dels emperadors.
Per què ela cuÿdan En Pascaci que a les ýdoles sacrifficàs,
Senta Lúcia li respòs dién: —Sacrifici plaent és a Déu visitar paubres
A la qual En Pascaci
e en lurs necessitatz acórrer. E cor eu ja no é pus què dón a
Déu, mi meteixa a Él liuradora eu offerré—.
dix: —Aquestes paraules a un crestià a tu semblant, fol, les potz
Al qual Na Lúcia dix:
recomtar, mas a mi, qui
paraules en bades les me comtes—.—Tu
los decretz dels teus prínceps gardes, e eu la lig del Déu meu gardaré—.
A la qual En Pascaci dix: —Lo teu patremoni as despès ab
Al qual Na Lúcia
corrompadors, e per aclò enquax putana parles—.
dix: —Lo meu patremoni en segur loc lo e establit, mas corrompedors
A la qual respòs
de cors ni de pensa eu nuls temps no conegí—.
En Pascaci dién: —Qui són corrompedors de cors ni de pensa?—.
E Na Lúcia dix: —Corrompedors de pensa sotz vosaltres qui conselatz
A la qual En Pascaci dix:
que les ànimes desemparen lo seu Creator, mas corrompedors
són de cors qui temporal delitament preposen devant los uls e
tolen dels delits perdurables—.—Adoncs
cessaran les tues paraules quant pervenguda seràs als batemens—.
Al qual Na Lúcia dix: —Les paraules de Déu cessar no
A la qual En Pascaci dix: —Tu és donques Déus?—.
E Na Lúcia
dix: —Serventa són de Déu, lo qual dix, "Quant estaretz davant
A la qual En Pascasi
los reys e
seretz vosaltres qui perlaretz, mas eu"—.
dix: —En tu, doncs, és l'Espirit Sant?—.
Al qual Na Lúcia dix:
Sels qui castament viven són temple d'Espirit Sant—.
A la qual En
Pascaci dix: —Eu te faré adur al loc on estan les putanes, per so que
Al qual Na Lúcia
aquí sies forsada e que l'Espirit Sant perdes—.
dix: —No
fas forsar, la castetat a mi serà doblada, quant ad aver
corona. E nuls temps la mia volentat al teu consentiment tu no poràs
enclinar. Vet lo meu cors apparelat a tot turment! Per què y tardes?
Comensa tu, fil del diable, a ffer lo desirer de les tues penes—.
Per què adoncs En Pa[s]casi fe venir alcavotz, a éls diens: —Convidats
E axí con éls la volgren ab sí
ela que jaga ab tot lo pòbol; e tant longament sia escarnida
entrò que sia dit que sia morta—.
tirar, ab tan gran pes fermà ela l'Espirit Sant que de tot en tot d'un
loc no la pogren moura. Per què í féu venir En Pascaci.
e fe-li les mans e
moure. E adoncs ab los barós í féu venir mil pareyls de bous; mas,
enperò, la verge de Déu ses tot moviment estec; e, apelatz encantadors
qui dels seus encantamens la maugessen, de tot en tot moure no
se—Quins són aquestz encantamens
E Na Lúcia
que una puncela per mil homes no
dix: —No són encantamens, ans són benifetz de Déu Jhesú Crist.
Aparela y encara
moure—.
Cuydans, emperò, En Pascaci, segons fenyaments d'alcuns,
que per pexi[m] fusquessen los demonis els encantamens,
[per què] la manà ab pixim bayar. E co axí no la poguessen moure,
mot irat manà gran foc enaviró d'ela encendre, e pegunta e
rasina e oli bulit, sobre ela gitar. On dix Santa Lúcia: —Dilacions
Mas, vesén
éy eu enpetrades del meu martiri, per so que als crezens en Déu tola
temor de passió e als no
los amics de Pascaci él ésser molt destret e trebalat, en la gola
d'ela li meseren lo coltell. La qual, la paraula perdent, dix: —Eu
E dementre que aquestes
a vós denuncii pau de la Esgleya, la qual és per Déu a vosautres
retuda; e sapiatz qu'En Maximià rey és vuy mort e gitat del seu
regne per En Dioclecià l'emperador; e enaxí con la sor mia, Senta
Àgata, és donada a la ciutat de Catània per defenedora, enaxí
són eu donada per defenedora a la ciutat de Saragossa per so
que eu per aquela ciutat prec Nostre Seyor—.
paraules los desia, los ministres dels romans vengren per En Pascaci
a pendre, lo qual preseren; e quant l'agren pres e ligat, a l'emperador
l'ameneren.
La qual cosa féu fer l'emperador, per so cor avia ausit dir que
En Pascaci avia raubada tota la província que li era liurada per
governar. E axí ligat e pres, con fo amenat devant l'emperador a
Roma, mantenent l'emperador al senador de Roma lo fe liurar per
so que
justiciar, segons la sua confessió e
per lo jutge a mort, mantenent lo senador lo féu escapsar.
E la verge Santa Lúcia del loc en lo qual ab lo coutel fo ferida,
per negun home no fo moguda, ni l'ànima d'ela encara no era exida
ni n'exí, entrò que
vengutz, los quals li donaren lo cors sacrat de Nostre Seyor. E axí
con totz devant ela estaven, diens lurs oracions, en aquel metex
loc ela morí e per éls fo mout honradament sebelida. Enaprés sobre
lo seu vas fo esgleya hedificada.
DE SEN TOMAS APOSTOL
Thomàs vol dir aytant co abís; o doble: Tomàs és apelat en grec
Dídimus. O és dit Tomàs a tomos, que vol dir devisió o departiment.
E és dit Tomàs abís, per so car la pregonea de la divinitat de Déu,
per sos mèritz, subtilment, ensercà [ab] [Jhesú] [Crist]; per què, Jesú
Crist a la sua demanda respòs dién: —Thomàs, eu son via, veritat
E és dit Tomàs dídimus, que vol dir aytant con doble, per
e vida—.
so car la resurectió de Jesú Crist, enquax en doble manera, pus diligentment
que
conegren vesén, mas Sent Tomàs la conec vesén e palpan. E és dit Tomàs
devisió o departiment, per so cor dels autres en la fe de la resuretió
fo departit; o és dit Tomàs enquax tot amant en la amor de
Déu e a theos que vol dir
Déus meus: e assò és dit per so que dix Sent Tomàs: —Tu, Séyer, és
Déus meus e Seyor meu—.
Tomàs apòstol, con estegués en la ciutat de Cesarea, apparech
a él Nostre Seyor qui li dix: —Thomàs, lo rey d'Índia, En
E Sent Thomàs li dix:
Gondoforus, à tramès assí lo seu batle, qui à nom Abanen, per
so que li serc un home qui sia bon maestre de cases a fer. On per
assò, vine tu ab mi entrò a aquel batle e trametré
rey En Gondoforus—.—On te vules, Séyer, me
tramet, ab sol que no
Per què Nostre
Seyor li dix: —Vé tu là segurament e no ajes paor, per so cor eu te
Per què Sent Tomàs
guardaré. E quant tu los indiencs a mi auràs convertitz, ab victòria
del teu martiri, a mi gloriosament venràs—.
li dix: —Tu, Séyer, és Seyor meu, e eu son sér teu; per què, sia feta
la tua volentat—.
E dementre que
Nostre Seyor a él vénc, qui li dix: —Vols tu comprar un maestre
E Abanen li dix:
jove qui sab mout de cases a bastir?—.—Lo
On Nostre Seyor
seyor meu d'Índia m'a tramès en aquestes partides, per so que eu
li logués maestres qui li sabessen fer
serà mout bel, d'aytal obra co
li dix: —Eu te liuraré, si
Per què Abanen resebé Sent Tomàs.
qui és mout bon maestre d'asò que tu dius, e mena
e él sabrà molt fermament fer lo palau, ab volentat de ton seyor
lo rey—.
Enaprés entraren-se
són vengutz, en la qual ciutat lo rey d'aquela ciutat de la sua fila
onradament fasia noces. E fe cridar per la ciutat que totz los hòmens
mout alegrament venguessen a les noces, cor si no ó fasien lo
rey ne seria molt despagat. Per què Abanen, batle del rey d'Índia,
e Sent Tomàs vengren a les corts del rey. Entreren dins un palau
en lo qual una puncela juseua una caramela tocava, e totz sels
qui eren nobles, en lo palau, per alcuna lausor ela lausava. La qual
juseua, quant vesech l'apòstol, entès que él era juseu, per so cor
no menjava, e cor levava los uls al cel; e con la puncela, denant
Sent Tomàs, en lenguatge ebraic cantés, dién, "Un és lo Rey dels
juseus verament, qui fe lo cel e la terra e tot quant és", e aqueles
mesexes paraules disia l'apòstol. On con assò vis e ausís lo boteler
del rey, qui donava vi, que Sent Tomàs no menjava ni bevia mas
que tan solament los uls al cel levava, l'apòstol ferí mout vilment
en la gauta; per què, l'apòstol li dix: —Ans que eu leu d'assí m'aduran
E con lo boteler per defaliment d'aygua
cans la tua man—.
anàs a una font, dementre que l'aygua poava, vénc un leó qui l'aucís
e
dreta del boteler, ab la qual Sent Tomàs avia ferit, en lo mig de la
cort davant totz aportà; per la qual cosa totz quantz n'ac en la cort,
foren mout maravelatz quant ó veseren. E, dementre que la puncela
les paraules de Sent Tomàs recomtava, gitada la caramela, als peus
de l'apòstol humilment se gità. E aprés aqueles coses que dites
són, l'apòstol, per pregueres del rey, lo seu fil, qui era espòs, e la sua
esposa beneý, dién: —Séyer Déus, tu dóna a aquest espòs e a aquesta
esposa la tua benedictió e en les penses d'éls tu semena sement de
vida—.
E la oració feta, l'apòstol se partí d'éls. E quant se
en la man de l'espòs fo atrobat un bel ram de palma verdeyant, en
què avia molts dàtils, dels quals menjaren l'espòs e l'esposa. E quant
n'agren motz manjatz, éls s'adormiren. E feseren un sompni amdós,
en lo qual los era vigares que un rey, ornat de péres precioses, los
abrassàs e que los dixés aytals paraules: —L'apòstol meu, Tomàs,
vos benesí per so que de vida perdurable vosaltres siatz participans—.
Enaprés, quant l'espòs e l'esposa foren despertatz, la un a l'autre
lo sompni que feyt avien recomtà; e, dementre que éls d'aquela matèria
parlaven, l'apòstol davant éls entrà, qui los dix aytals
paraules :
—Lo Rey meu, Déu Jhesú Crist, és aparagut a vosaltres e eu
E axí con Sent Tomàs
són intrat así devant vosaltres, si bé s'eren les portes de la vostra
cambra tancades. E assò é eu fet per lo poder de Déu, per so que la
mia benedictió en vosaltres fassa fruyt gloriós de vida perdurable.
Bé sabetz que vosaltres avetz virgenitat, que és vertut e regina de
totes altres vertutz, la qual vertut de verginitat és fruyt de salut
perdurable, per so cor virgenitat és sor dels àngels, e és posseció
de totz béns, e victòria de totes leges coses, e és corona de fe e vensement
de demonis; e virgenitat és segurtat dels perdurables goigs
de Paradís, e devetz saber que de mala volentat és corrupció
engenrada, e de corrupció nex solament, e de solament nex colpa,
e que de colpa es engenrada confusió—.
aquestes paraules desia, dos àngels a éls aparegren qui los dixeren:
—Nós som àngels de Déu, qui avem manament de Déu que
E aprés aquestes paraules, per gran gaug
guardem vosaltres; on, vos fem saber que si
l'apòstol vosaltres ben servatz, que nos offerrem a Déu totes les vostres
bones volentatz—.
que agren de la vista e de les paraules dels àngels, éls se feseren batejar
a l'apòstol, qui los enseyà diligentment la vera fe de Jhesú Crist.
Enaprés la esposa, qui avia nom Na Pelàgia, vivent castament,
enseyada per Sent Tomàs axí con monga, e vestida per àbit sacrat,
per amor de Déu martiri sostenc. On. aprés la sua mort, lo seu espòs,
qui avia nom En Dionís, d'aquela ciutat, de la qual era son pare rey,
en bisbe fo concecrat.
Aprés totes aquestes coses, l'apòstol e
E quant denant lo rey éls foren vengutz, lo rey mostrà lo loc
a l'apòstol en lo qual él volia que fos feyt lo palau; e liurà-li molt
gran tresaur, per lo qual Sent Tomàs fesés bastir fermament lo
palau. Enaprés lo rey en altra província se n'anà; e l'apòstol tot
aquel trezaur, que del rey avia resebut per lo palau a bastir, a paubres
per amor de Déu donà. Et per espay de
lo rey en aquela ciutat no vénc, l'apòstol en predicació totahora
estec, e senes
rey en aquela ciutat en què manava fer lo palau fo vengut, él, ausín
dir tot so que Tomàs avia fet del seu trezaur, lo qual li avia liurat
per lo palau a bastir, [per què] Sent Tomàs e
una càrcer mot vilment, per so que, vius escorxatz, los fesés cremar.
E aprés totes aquestes coses En Gad, qui era frare del rey, morí; lo
qual fo cebelit en
quart dia, En Gad, frare del rey, qui era mort e sebelit, axí con dit
és, resuscità; per la qual cosa, totz aquels qui costa lo seu vas estaven,
foren tan fort espaorditz que fugiren. Enaprés En Gad dix a
son frare lo rey aytals paraules: —Frare, aquel home que tu vols
fer escorxar e cremar és mot gran amic de Déu; e
qui ab Él estan, aduxeren la mia ànima en Paradís, en lo qual loc éls
me mostraren un palau fet d'aur e d'argent e de péres precioses,
molt meravelosament. E con eu de la belesa del palau me meravelàs,
los àngels dixeren a mi, "Aquest és lo palau que Thomàs à bastit
e fet al rey ton frare". E con eu los dixés qu'éls m'acabessen ab
Déu que eu d'aquel palau fos porter, éls me dixeren, "Lo frare teu
à fet contra Déu tant defaliment que no és digne que aquel palau
aja; mas si tu vols en aquel palau estar, nós pregarem Nostre Seyor
que Él te fassa ressucitar, per so que aquel palau de ton frare pusques
comprar e que li retes los diners, los quals se pensa que aja
perdutz"—.
E quant ac dites totes aquestes paraules al rey son frare, él feu
trer de la càrcer Sent Tomàs, tot solt, e pregà-lo molt humilment
que
dix: —O baró mot simple, nula vestedura carnal ni terrenal no
cobesegen ad aver sels qui volen aver poder en les coses celestials—.
Enaprés lo rey a l'apòstol vénc, e gità
peus mout humilment, e preguà que li perdonàs sos falimens. E
adoncs l'apòstol li dix: —Molt vos à Déus donat en assò, cor los seus
E
secretz vos à demostratz; per què, us és mester donques que en Déu
Jhesú Crist cresegatz, e que us bategetz per so que sciatz participans
del regne de glòria, ab lo Rey perdurable—.
dix a Sent Tomàs: —Eu víu lo palau que tu fesist al rey mon frare,
Al qual l'apòstol
e cuyt aver acabat que eu aquel palau compraré—.
dix: —Assò que tu
On lo rey dix
a son frare: —Aquel palau serà meu que a mi à fet Tomàs, e él fassa
altre a vós; mas si fer no ó pot, eu e vós en aquel palau estarem—.
Per què l'apòstol los dix: —Sens
cel qui són feytz e apareylatz del comensament del món ensà, los
quals per preu de fe e per almoynes són-í compratz. En los quals
palaus les riqueses vostres denant vosaltres poden ésser aduytes;
mas seguir, de tot en tot —aprés vostra mort— no us poran—.
Enaprés l'apòstol fe totz los hòmens d'aquela província en la
ciutat ajustar; e quant foren totz ajustatz, los hòmens dèbils e
malautes, a un depart fora los autres fe estar; sobre
a Déu ses oraciós, per so que Déus los donàs sanitat de cors e de ànima.
E con aquels qui enseyatz eren per él en la fe de Jhesú Crist li
respo[se]sen "Amén", sobtament vénc gran resplandor del cel sobre
éls, qui l'apòstol e
los fe estar; per la qual cosa se pensaren totz que lamp los agués sobtament
feritz. E quant se fo de terra levat l'apòstol, dix-los que levassen
sus de terra e que no aguessen paor, con Nostre Seyor,
axí sobtament [axi] con lamp era sobre éls vengut, per so que totz
de lurs malauties garís. On, de mantenent, totz se levaren de terra
sanatz e sens tot mal, de la qual cosa lausaren Déu e l'apòstol, de
ginolós, humilment.
E adoncs l'apòstol los comensà totz a enseyar en la fe mout sàviament;
e dix-los que
totz fermament creseguessen en Déu, qui és
persones; enaprés él los comtà
manera són en una essència de Déu tres persones. Lo primer exempli
fo que dix que una saviesa era, en home, e que d'aquela saviesa
n'exien ensems enteniment e memòria e engín. Cor engín és una cosa
per què hom sab tot so que hom à aprés; e memòria és so per què hom
no oblida so que à après; e enteniment és aquela cosa per què
hom entén so que demostrar o enseyar se pot. Lo segon eximpli que
él los comtà fo aytal: dix-los que en una viya són tres coses, so
és la leya e la fula e el fruyt; e dix-los que aqueles
una cosa en so que fan una viya. Lo terz eximpli que él los posà
fo que en
e la sabor dels menjars; emperò aqueles coses, si bé són moltes,
en
Enaprés él los recomtà lo segon grau de les vertutz, per lo qual
los enseyà que totz recebessen batisme; per lo ters grau los enseyà
que s'abstenguessen del pecat de fornicació; per lo quart
grau de vertutz los enseyà que éls totz s'atempressen e
de cobesea; per lo
per lo
per lo
són dites; per lo
per lo
fasenes quereguessen [a Déu] e que aquela volentat de Déu per obra
complissen; per lo
les fasedores coses [que éls farien, a Déu] humilment quereguessen
e [que per la volentat de Déu] les coses no
esquivassen; per lo
enemics aguessen; per lo
dites coses a fer aguessen gran cura e gran diligència. E quant
totes aquestes coses e moltes d'altres los ac enseyades per la predicació
d'él, se[
e moltes fembres.
Aprés asò Sent Tomàs en la sobirana India se n'anà, en la
qual él féu de miracles senes
fe veser Na Centis; una dona qui era tia de Na Migdonia, muler
d'En Carusi, cuyat del rey. De la qual cosa Na Migdonia fo molt
alegre, per què dix a Na Centis: —Penses-te sijo
E Na
Centis li dix: —Bé, si
On adoncs Na Micdonia, per lo
sol que vages devant él humilment—.
conseyl de Na Centis, un vil e pobre vestiment se vestí; enaprés a
l'apòstol mot tost se n'anà e, ent[r]e pobres femnes, là on l'apòstol
presicava, ela s'asec. E adoncs l'apòstol comensà de la misèria del
món a les géns a presicar, a eles dién, entre les autres coses d'aquest
món, [con] vida d'ome és en mot gran misèria e és a grans aventures
sotzmesa e és a Déu fugidora; la qual vida can hom la cuyda aver,
ela fug d'om e s'alenega.
Per què, los preguà totz que, per quatre rasons, la paraula
de Déu volenterosament auzisen. Enaprés la paraula de Déu él
comparà a
qui és apelat col·liri; e comparà-la-y, per so, la paraula de Déu,
cor enaxí con aquel enguent enbelex los uls d'om, enaxí la paraula
de Déu enbelex l'ul del nostre enteniment. Enaprés él comparà
la paraula de Déu a medicina, per so cor enaxí con medicina purga e
deneja lo cors d'om, enaxí la paraula de Déu purga e deneja lo
nostre enteniment de tota carnal amor. Enaprés él comparà la paraula
de Déu a empastre, per so con axí co [l] l'empastre trau lo podrit
de les nafres, enaxí la paraula de Déu deneja les nafres de la nostra
ànima, la qual és nafrada per los nostres pecatz. Enaprés él comparà
la paraula de Déu a menjar, per so cor enaxí co
lo cors d'om, enaxí la paraula de Déu sadola l'ànima d'ome d'amor
de les coses celestials. Axí con, meyns d'aquestes coses que dites
són, negun malaute no pot guerir si en sí no les recep, enaxí les ànimes
trebelades no poden ésser alegres si la paraula de Déu no
receben, e la ausen devotament. E dementre que l'apòstol aquestes
paraules desia, Na Micdonia se convertí a Déu; per què puxes no
volc jaser ab son marit. Per la qual cosa adoncs En Carusi ab lo
rey acabà que l'apòstol fos mès ligat en una càrcer; on, mantenent,
En Carusi fe metre l'apòstol en la càrcer mot vilment. Enaprés Na
Micdonia, mot irada, vénc a l'apòstol e pregà-lo que li perdonàs
per so cor per ela era él pres, a la qual respòs l'apòstol mot benignament,
e aconortà-la mot humilment de la sua tristor, dién que
totes aqueles coses que él soferia, per amor de Déu soferia
volontorosament.
Enaprés En Carusi preguà lo rey que tramezés la regina, que
era sor de la sua muler, per veser si la regina poria revocar de la
sua error Na Micdonia, en la qual era cahuta per enseyament de
l'apòstol. Per la qual cosa la regina, per manament del rey, a la
sua sor Na Micdonia anà; e mantenent con ab Na Micdonia fo,
ausides les sues bones obres e paraules, la regina a Déu Jhesú Crist
fermament se convertí. Enaxí ela fo convertida per sa sor, la qual
ela volia de Déu partir e de la sua via. E dementre que la regina
estava ab la sua sor, Na Micdonia, e ab l'apòstol, ela vesé
miracles que l'apòstol adoncs fe, dels quals ela fo mout alegre. Per
què dix: —Malezets són de Déu totz sels qui no crezen per aquestes
E adonchs l'apòstol [d]istruý tot[s] çels qui aquí
obres que tu fas—.
eren ab éll[s] de causes
sovèn e
de Déu ausir.
Enaprés, quant se
per qual causa avia tant stat. La qual li respòs dient: —Eu me
E anch puys la regina no
pensava que Na Micdonia fos ffola, mes eu é conegut ara que ela
és molt sàvia. La qual amenà
veritat m'a feyta conèxer, e sapiats que molt[s] són fols sels qui
no cresen en Jhesú Crist—.
al rey. Per què el rey tot esbalasit dix al seu cuyat En Carisi:
—Dementre que eu volia fer que la tua muller tornàs ab tu, la
E adonchs lo rey manà que l'apòstol li fos menat denant sí,
mia hé eu perduda, la qual és pus mala a mi que la tua no és a
tu—.
ab les mas ligades. E quant fo davant él lo rey li dix: —Thomàs,
E l'apòstol dix-li, o
ffé que les mullers nostres tornen ab nós—.
li enseyà,
eles no devien en neguna manera ab éls star. E adsò li ensenyà per
exempli de rey e de torre, e per exempli de font. E dix al rey:
—Tu ges no vols legs servidor aver. Bé
Déus vula aver bels e nèdeus servidors axí com tu ben; per la qual
causa no
los seus servidors, axí co tu vols ésser amat per los teus servidors.
Vec-te altre exempli: eu hediffiqué
que eu l'enderroch? Vet altre exempli: eu cavé la terra en pregon
per so que trobàs ayga en abís, e tu dius-me que eu rasa aquell
loch? És-me veyares que no m'ó deges dir, ni que eu te
E adonchs lo
que destroiga so que hé fet ab gran treball—.
rey manà que hom li portàs launes de ferre cremans, sobre les quals
feu star l'apòstol ab los peus dezcauses. Mes de mantenent, per volentat
de Déu e en aquel loch, exí
reffredà, de la qual causa fo mot irat lo rey. On per consel del seu
cuyat, l'apòstol en
fo laýns, lo forn fo reffredat, enaxí que
senes mal del forn exí. E adonchs en Carisi dix al rey que fesés
hofferi[r] l'apòstol al déus del sol, per so que vengués en yra
del seu Déus Jhesú Crist, que
li fasien.
E co enquays . l'apòstol a fer forsassen, l'apòstol dix
al rey: —Més deuries presar tu meteys que adsò que tu as feyt ni
E
que fas, per la qual manera tu menyspreses lo ver Déus e cols aquela
ýdola que has feyta, o feyta fer. Tu cu[i]des, per so que t'a
dit En Carisi, que
que eu adoraré lo teus déus. Ans sàpies que més serà yrat
contra tu e contra el teu déu que contra mi, e tot lo farà enfremunar,
per so cor me forces que eu ad él sacrifich. E si no ó fa, eu
volenterosament enaprés sacrificaré al teu déu; mas si al teu déu
[lo] cap cau [e] és per lo meu Déu destroyt, segons que eu t'e dit,
tu creu al Déu meu—.—Encara tu
E adonchs l'apòstol manà en
engaleges a mi ab tes foles paraules!—.
lengua abraych' al demoni qui en aquella ýdola stava, que aytant tost,
quant ell davant la ýdola s'aginolaria, que mantenent la ýdola
s'engrunàs.
E axí con l'apòstol davant la ýdola, fortsat, s'aginolà, él dix
al rey: —Vet que eu ador, non ges aquell matal de la ýdola, ni
Per què mantenent la ýdola en quasi
la ýdola, ans ador lo[s] meu[s] Déus Jhesú Crist; en lo nom del qual
eu a tu man, demoni que en aquella ýdola stas amagat, que la ýdola
tota [t] destrohigues!—.
senra fo tota fosa. On adonchs tots los preveres de la ýdola molt
murmuraren de so que avien vist, e
lo temple, ab —Eu
Enaprés lo rey e En Carisci, cuyat
vengeré les injúries del meu déu—.
d'él, fusqueren per so cor vesien que
per la mort de l'apòstol; e viren que
cremava tot viu; per què
los crestians sebeliren lo[s] cors de l'apòstol molt honradament.
Enaprés lonch temps, en l'any que hom comtava de N. S.
fo aportat per manament de l'emperador Alexandrí, qui era
rey dels assiriens, qui
ciutat [d]Edissena negun yretge ni negun juseu ni negun pagan no pot
viure, ni negun hom no li pot nolre ab negun poder. E aysò ha aquella
ciutat, pus que Abagar, rey d'aquela ciutat, ac resebuda la
letra que fo scrita per la man del Salvador, Nostre Senyor Jhesú
Crist.
E quant alcuna gent sa leva contra la ciutat, los homes de
aquella ciutat fan líger aquella letre sobre lo portal de la ciutat ad
per virtut de la letra de Nostre Senyor e per mèrits de l'apòstol,
los enamichs fugen, o són feyts amichs de la ciutat. Isidorus recomta
en lo Libre de la vida e de la mort dels sans, d'aquest apòstol dient,
que Thomàs fo discípol de Jhesú Crist e semblant d'Él; lo qual, quant
ausich dir la resurrecció del Fil de Déu no ho cresech, entrò que
vi e
l'apòstol presicà l'Avangeli als pertiens e als mediens e als pers[t]ensi
e als bactrians. E axí co ell anava per la playa oriental, lo
coratge de les gents per sa predicació a Déu convertí. E en aqueles
partides él presicà entrò a la sua passió, la qual soferí per sos
enamichs de la fe de Jhesú Crist, qui[
Dit és de les festes qui són enfre lo temps de renovació, que començà
de Moysèn e dels profetes, e durà entrò l'Aveniment del Fil
de Déu, quant vénch en carn; lo qual temps representa la Glesa de
l'Aveniment entrò a la Nativitat d'Él. Ara se
festes que vénen enfre lo temps que en partida és conten gut sots lo
temps de peregrinació; lo qual temps representa la Glesa, de la
Nativitat de Nostre Senyor entrò a Septuagèsima, axí con de-sobre, en
lo pròlech, és lest, e ensenyat al comensament del libre.
DE LA NATIVITAT DE JHESU CRIST
La Nativitat de Jhesú Crist segons carn, axí com alsscús
dien, fon feyta, complits d'Adam entrò en aquell temps
anys, e segons que altres dien
que diu Eusebi de Sesàrea en les sues Canòniques de
anys e
fo feyta la encarnació de Jhesú Crist; mes lo comte de
trobat per En Metodi per existamatio més que per nombre. E
quant lo Fil de Déu vénch en carn, de tan gran pau s'alegrava tot lo
món que l'emperador dels romans passiblament tot lo món possesia.
Cor enaxí com néxer volch, per so que a nos donàs enaxí volc que
seu naxement ennobleseys [de] pau de temps. On per so Cèsar, qui
seyorejava tot lo món, volc saber quantes províncies ni quantes ciutatz
ni quantz castels ni quantes viles ni quantz hòmens eren en tot lo món.
E manà l'emperador, seguons que és dit en les Estòries escolàstiques,
hòmens a la ciutat d'on avien naixement venguessen,
e que cascun
hom usava, al seyor de la província donassen; e que cascun confessàs
que era sotzmès a l'emperi de Roma. E en aquel diner era l'ymage
de Cèsar, l'emperador, e el seu nom í era escrit. E assò era apelat
professió e descripció, per divers esgardament. Era dita per so
professió, cor cascun quant retia al loctenent del seyor de la provincia
lo sens, so és
seyor apelat, posava aquel diner sobre
confessava que él era subjugat a l'emperi de Roma; on, era assò apelat
professió, so és de pròpria boca confessió: e assò fasia davant
tot lo pòbol; e
cens als caps aportaven, per cert nom eren apelatz e escrivia
hom totz.
Aquesta descripció fo feta primerament per lo loctenent de
Síria, En Cirino. Primera és dita —segons que en les Istòries escolàstiques
és lest, e fo aquí comensat de fer— per so cor Judea
enmig de la terra abitabla és, segons que
fet, per totes les regiós que són en aviró, aclò metex. E fo dita primera
descripció e general per so cor fo feyta ans que les letres que
fasien per diverses partides del món. O per aventura primera és
dita cor se fasia per lo loctenent del seyor, primerament que per los
altres. La segona descripció és dita cor se fasia en la seguona
ciutat de l'emperador, per sel qui era tramès en aquela regió; la
terça descripció és dita cor se fasia de totes les regions de la ciutat
denant l'emperador.
E Josep, com fos del linatge de David de Natzaret en Besleem,
se n'anà per lo sens a pagar. Mas, cor lo temps de l'enfantar de
la bonaüyrada Verge Santa Maria fos tost endevenidor, e Josep del
seu retornament res no sabés, ab sí près la Verge e en Besleem ab
sí la adux; cor no volia lo trezor que per Déu li era comanat en
neguna manera lexar, ans lo volia per sí metex, vetlan, guardar. E
con en Besleem s'acostàs, seguons que frare Bertomeu en la sua Co pilació
diu, víu la Verge una partida del pòbol ploran e altra partida
alegran. La qual cosa a ela l'àngel, esponén, dix: —La part del
pòbol alegre és lo pòbol dels gentils qui reebrà en la sement d'Abraam
la perdurable benedictió. E la part del pòbol qui
lo pòbol dels juzeus, qui és per Déu reproat per los seus falimens—.
E con amdós Josep e Santa Maria en Beslem venguessen, negun
ostal éls no pogren aver, per so cor eren pobres, e cor totz los ostals
eren prezes per los autres qui per lo sèns a pagar eren venguts.
Per què
passaven, segons que és dit en les Estòries escolàstiques; on se lig
que entre dues cases era un cobriment, lo qual diversori era apelat,
sotz lo qual cobriment los ciutadans quant volien fer parlament, o
per delitar quan no avien res que fer, o per destrempament de l'aer,
se posaven. En lo qual loc per aventura Josep al bou e a l'ase avia
feta
mercat venien, les lurs bèsties estacaven en aquel loc, e per assò en
aquel loc avien bastida una grípia. On con, en ora de miga nuyt, en
lo dia qui era apelat dimenge, la bonaüyrada verge lo seu fil enfantàs,
en la grípia, sobre la erba se gità. La qual erba, segons que
és dit en les Estòries scolàstiques, Senta Elena enaprés a Roma
aportà.
És notadora cosa que
fet en moltes de maneres, e enseyat e útilment demostrat. Fo
maravelosament fet de part de l'engenrador e de part de l'engenrat
e de part de la manera de l'engenrar. De part de l'engenrador fo maravelosament
lo nexement fet, per so cor Senta Maria fo verge ans del
part e verge aprés lo part. E que verge estant enfantàs, en
és enseyat. Primerament per profetes, seguons que
Ysaýes en lo
Fil, e serà apelat lo nom d'Él Emanuel". Per la segona manera fo
maravelosament enseyat lo naxement de Jhesú Crist per figura, cor
figurat fo per la virga de Aron, la qual ses tot saber humenal
florí. E per la porta que VI Ezechiel, que fo totz temps clausa, fo
demostrat lo naxement, segons que
capítol. En la terça manera fo demostrat lo naixement per la garda
de Josep, per so cor la Verge gardà, e testimoni fo, de la sua
virginitat.
En la quarta manera fo demostrat lo nexament del Fil de Déu
per manifestament, en assò que fo vist; e, seguons qu'en la Compilació
de frare Bertomeu és dit, e del libre de la Infantea del Salvador
és recebut, que con lo temps de l'infantar a la Verge fos prop,
ja fos que Josep no dubtàs que Déus de la Verge naxeria, volc servar
la manera de la terra: per què, a la Verge noyrisses amenà, la una
de les quals avia nom Zebel e l'autra Salomé. E axí con Zebel
perpensava e enqueria, la sentí verg' e atrobà, per què cridà
dién que verge avia enfantat. E con Salomé assò no crezegués e
per semblant manera assò proar volgués ab la mà palpan, [e] de
mantinent la mà li secà; per manament, enperò, de l'àngel, qui
a ela aparec, l'enfant tocà, on de mantinent recobrà sanitat en
la mà.
En la quinta manera fo demostrat lo naixement de Déu per
demostrament dels miracles que en aquel temps se feren. Cor a
Roma, segons que diu Innocent papa, per
per què los romans bastiren un temple, que apelaven temple de pau,
molt bel, e en aquel temple la ymage de Ròmul éls posaren. Enaprés
los romans demanaren de consel a N'Apòl·lina, ýdola, per quant
temps duraria pau; on ela los respòs dién que entrò que verge enfantàs.
E quant assò ausiren éls dixeren: —Doncs tostemps durarà—.
Per
so cor no
les portes del temple aquest escrit feseren éls, en lo qual era escrit:
"Aquest és lo temple de pau perdurable". Mas en aquela nuyt en la
qual la Verge enfantà, aquel temple de tot en tot casec; e aquí és
la esglèya de Senta Maria la Novela. En la segona manera fo
maravelosament fet lo naixement de Jhesú Crist per rasó del cors
engenrat. Cor, segons que diu Sent Bernat, en aquela mesexa persona
de Jhesú Crist lo Déus perdurable, e l'antic e
se convengren: lo Déus perdurable, so és la divinitat; l'antic, so és
la carn, que per Adam fo resebuda; lo novel, so és l'ànima de novel
creada. Encara més, seguons que él diu, vuy fe Déus tres mestures
e tres obres axí maravelosament cascunes, que aytals coses nuls
temps no foron fetes, ni nuls temps no
són Déus e home, mare e verge, fe e cor umanal.
La primera obra fo mot maravelosa cor ajustats són lim de
terra e Déus; magestat [e Déus] e malautia mot gran; vilesa ab mot
gran noblesa. Cor neguna cosa no és pus nobla que Déus, ni neguna
cosa pus vil no és que lim de terra. La seguona obra fo mot maravelosa
cor en lo segle no fo dit ni ausit que verge fos mare, ni que
mare verge estegués. La tersa cosa que fo molt maravelosa és menor
que la primera ni que la segona, mas no és meyns fort. Cor maravelosa
fo quant lo cor humà ac fe en aquestes dues coses, ni quant o[m]
póc creure que Déus fos home ni que verge aprés l'enfantament estegués
verge. Assò són paraules de Sant Bernat.
Per la terça manera fo maravelosament feyt lo naxement de Jhesú
Crist per la manera de l'engenrar. Per so cor fo cosa sobre natura
en assò: cor verge concebé; e fo sobre
e fo sobre
e fo sobre
la Verge per sement d'ome, mas per mesclat espirament de Déu. Cor
lo Sant Espirit de la mot casta sanc, e de la mot pura, de la Verge,
pres; e d'aqueles coses aquel cors formà. E axí ensenyà Déus la quarta
manera maravelosa de fer home. Cor segons que diu Anselm en
quatre maneres pot Déus fer home: so és senes home e femna, axí
con fe Adam; e d'ome senes fembra, axí con fe Eva; e d'ome e de
fembra, axí con cuminalment se fa [vuy]; e de fembra senes home
axí co vuy maravelosament fo fet de Jhesú Crist.
Enaprés per la segona manera la nativitat de Jhesú Crist fo
[vuy] en motes maneres enseyada. Cor enseyada fo per totz los
graus de les creatures. És una creatura que tant solament à ésser,
enaxí co
e erbes, e [a] alcuna à [a] viure e à sentir, axí co bèsties; e alcunes
que an ésser e viure e sentir e departir, axí con home; e alcuna
que à ésser e viure e sentir e departir e entendre axí con àngel.
Per totes aquestes creatures vuy la nativitat de Crist és enseyada.
La primera creatura que és purament corporal és en tres maneres:
so és escura e vesibla e luent. Primerament donques enseyada
és la nativitat de Crist per la pura creatura corporal e escura, axí
co per la destructió del temple dels romans, segons que de-sobr'e
damunt és dit; e per lo trebucament de la ymage d'En Ròmul, qui era
déus dels romans, que adoncs casec enfremunada; e per lo trebucament
encara de les altres ýdoles, les quals adoncs en locs moltz
casegren. Lig-se que Jeremias, propheta, en Egipte devalà; e ausí
dir la mort de Godolias, e als reys de Egipte aytal seyal donà, que
les lurs ýdoles caurien quant la Verge auria lo seu Fil [engenrat]
enfantat. Per la qual cosa los preveres de les ýdoles
de fembra verge que tenia
del temple éls posaren, e aquí aquela ymage adoraven. Mas per
lo rey Tholomeu éls foren enaprés demanatz què volia aquela ymage
demostrar, on éls dixeren que aquela ymage era semblansa del
paternal liurament, la qual ymage del sant propheta Isayes los
majors d'éls avien resebuda; e enaxí en les coses dels vels éls
cresegren.
En la segona manera la nativitat de Crist fo enseyada per la
creatura purament corporal e vesibla: per so cor en aquela nuyt
la escurtat de l'àer en la clartat de dia fo girada. Cor a Roma,
seguons que diu Innocent ters papa, font d'aygua tornà en licor
d'oli e decorrén; e
de l'oli decorrec. E Sibil·la avia profetizat que quant la font de l'oli
ixiria, que adoncs nexeria lo Fil de Déu, Salvador del món.
En la terça manera la nativitat de Jhesú Crist fo enseyada per
creatura pura, corporal e lusent, axí con per los corses sobre
Cor en aquel dia de la nativitat de Crist, segons que alcuns recomten,
axí con dix Crisòstomus, los
estaven en oració, en lo qual una estela veseren costa éls aparer,
la qual avia forma de mot bel enfant; e e
bela crou resplandia. La qual estela als reys parlan dix que en Judea
anassen, e aquí veyrien l'Enfant nat, lo qual ela los enseyaria; e aquí
l'atrobarien. E en aquel metex dia en orient tres solels aparegren,
los quals enaprés en
que tan solament era endevenidora conexensa d'un Déu
a tot lo segle verament, e quant nat era Aquel: en lo qual eren
persona ajustades. En les Ystòries escolàstiques és dit que no apparegren
tres solels en aquel dia de la nativitat de Jhesú Crist, ans ó
feren enans per alcun temps, no és aprés la mort de Juli Cèsar
l'emperador; la qual cosa affermà enaxí ésser vera Eusebi en la sua
Crònica.
Et Innocent papa ters dix que Octavian seyoregava tot lo món
e tot lo segle era subjugat a la seyoria de Roma; on volc lo senador
de Roma que l'emperador, axí con déus, colguessen les
géns tan solament. Mas l'emperador, qui era mot savi, no soferí,
con él fos home mortal, que hom li donàs nom de Déu, qui és
no
Na Sebilla, que era propheta, a él vénc, a la qual él demanà si
naixeria major home per poder que él no era e.l món alcun temps.
[...]
On, con él agués, en lo dia de la nativitat de Nostre Séyer, conseyl
ab los savis sobre aquesta cosa, de mantinent que l'emperador
ab Na Sibil·la estava sobre aquest fet perpensan, en ora
de migdia,
del cercle éls veseren estar una verge mot bela ab
fauda tenent manifestament. E con l'enperador, d'aquela cosa
vesent molt se maravelàs, él ausí una vou a él dién: —Aquella
Et dix Sibil·la a l'emperador:
és la ara del cel!—.—Aquel Infant que
Per què, aquela
tu veus és major que tu e per assò ahora tu Aquel—.
cambra en la qual assò veseren, a honor de Santa Maria esgleya deycada
és; per què entrò al dia de vuy aquela esgleya és appelada Santa
Maria de l'Ara del Cel. E quant entès l'emperador que aquel Infant
era major que él per honor: a el ençens offerí e d'aquí enant él no
volc ésser déus appelat per les sues géns.
Encara més, la nativitat de Jhesú Crist fo enseyada e manifestada
per creatura que à ésser e viure, axí con són erbes e arbres; cor
en aquela nuyt, segons que Bertholomeu enseya en lo seu libre, los
arbres d'Engadí, los quals leven lo basme, floriren e fruyt feseren
e la licor donaren del basme.
Encara més, la nativitat de Jhesú Crist fo enseyada e manifestada
per creatura que à ésser e viure e sentir, axí con són bèsties. On
quant anà Josep en Beslem ab Santa Maria que era preyn,
si amenà per so que
sí e per la Verge, al seyor ne paguàs, e del romanent, que él ab la
Verge bonament ne visqués. E menà
portàs. On con lo bou e l'ase maravelosament lo Seyor coneguessen,
de ginolós quant lo veseren l'aoraren. E anans de la nativitat
de Jhesú Crist per alscuns dies, segons que diu Eusebi en la sua
Crònica, dix que axí co alguns araven ab bous, los bous als aradors
dixeren aquestes paraules: —Los hòmens defaliran e les messes
profitaran—.
Encara més, la nativitat de Jhesú Crist fo enseyada e manifestada
per creatura que à ésser, viure, e sentir e departir axí con home:
la qual cosa fo feta per los pastors. Cor en aquela ora los
pastors sobre lur bestiar veytlaven, axí con en
en una breu e en altra longa, avien acustumat de fer. Cor costuma
era en lo temps antic, entre
baixement del sol estival, lo qual se fa en aviró de la festa Sant Johan
de juyn, e l'yvernal levament que
Seyor, so és Nadal, en aqueles nuytz éls vetlaven per honor del sol;
la qual cosa fasien, en semblan manera, los juzeus qui ab los gentils
ensems abitaven. On con als pastors l'àngel aparegués, a éls
anuncià que
los donà. E enaprés ab él estegren gran multitut d'àngels, tot clarament
diens: —En alt glòria és, en l'altisme, Déu gràcies!—.
On
co
dit atrobaren.
Encara més, la nativitat de Jhesú Crist fo manifestada per l'emperador
Cèsar, qui adoncs manà que él, Seyor no
per so que per aventura [cor] avia vista la visió del sol e remembrà-li
de la font de l'oli e de l'enderrocament del temple. Per
què se pensà que en lo món era nat Sel qui era major que él; per
què no volc que les seues géns l'apelassen Déus, ni Seyor, d'aquí
enant. E fo manifesta la nativitat de Jhesú Crist, per so cor los
sodomites qui en tot lo món eren, en aquela nuyt moriren, segons que
diu Sent Gerònim, sobre aquela paraula que diu: —Lud és nada a éls
E aquelò féu Jhesú Crist per so que totz aquels qui peccaven
tan gran que totz sels qui trebalaven per aquel peccat foren totz
mortz—.
per aquel pecat fossen destermenatz, per so que la natura,
la qual Jhesú Crist avia presa, en tanta legesa no fos d'aquí avant
atrobada. Cor, segons que diu Sent Agustí, Déus, vesent lo vici
qui
pendre carn humana.
Encara més, fo la nativitat de Jhesú Crist manifestada per [que]
creatura que à ésser e viure e departir e enteniment, axí con àngel;
cor los àngels aquela nativitat de Jhesú Crist als pastors anunciaren,
axí con de-sobre és dit.
Encara més, la nativitat de Jhesú Crist és a nós útilment enseyada
en assò cor l'enemic a nós depuys no póc noure. On és lest que
Sent Ugo, abat de Mas, vesé, en la vigília del naixement de Jhesú
Crist, la bonaüyrada Verge, que tenia en sa brassa lo seu Fil e disia:
"Present és lo dia en lo qual los ditz de les prophetes se renovelen".
E dix: —¿On és ara l'enemic de la humana natura qui enans
Per les quals paraules
d'aquest dia als hòmens donava dapnatge?—.
lo diable de la umanitat exí, per so que a les paraules de Déu
contrastàs. Mas mentit li à la sua iniquitat, cor dementre que l'abat
les oficines del monestir enrevironava, lo diable, de l'oratori, ab
devoció gità, e del refetor ab lissó l'espaventà; e del dormidor, ab
vils draps l'esquivà; e del capítol, per paciència l'escrebantà.
E de la nativitat de Crist e de la utilitat, Sent Bernat parla, dién
que per
e en lo mig e en la fin: so és en lo nexement e
e en la mort. Cor lo neximent era no
la mort era molt perilosa. Per què vénc Jhesú Crist qui, encontra
aquestes
e morí: lo nexement del qual la nostra nexensa nedegà, e la vida
d'El la nostra enseyà, e la mort d'Él nós de mort ressucità. Assò
diu Sent Bernat.
E de la utilitat del naixement de Jhesú Crist, dix Sent Agustí
que la humilitat del Fil de Déu, la qual a nós en la encarnació enseyà,
fo a nós en exempli e sagrament e metgament. En exempli fo a nós
mot covinent, en assò cor home volc ressemblar; e sagrament fo a nós,
per lo qual dels nostres peccatz nos volc deliurar; e fo a nos sobirà
metgament, per lo qual l'imflament de la nostra supèrbia umilment
volc deximflar; asò diu Sent Agustí, per so cor la supèrbia
del primer home és sanada per la umilitat de Crist.
És notadora cosa con covinentment la humilitat del Salvador
respon a la supèrbia del traydor. Cor la supèrbia del primer home
fo contra Déu e entro a Déu e sobre Déu. Fo la supèrbia de
l'home contra Déu cor, contra
Déus meynspresant, menyà. Fo la supèrbia de l'home entrò a Déu
cor desiyà que Déus ressemblàs; per so que—Seretz
E fo la supèrbia lur sobre Déu, axí con diu Anselm,
axí con Déus—.
quant volgren so que Déus no volia. On, adoncs home la sua
volentat sobre la volentat de Déu posà. Mas lo Fil de Déu, segons
que diu Johan Demassà, sí metex per los hòmens s'umilià, non ges
contra los hòmens ni ent[r]ò als hòmens ni sobre
Per los hòmens s'umilià cor per la utilitat e per la salut d'éls s'umilià;
entrò als hòmens s'umilià per la manera, que no fo semblant a nós,
del neximent d'Él. Cor lo neximent d'Él, segons alguna manera, a
nós fo resemblant, cor per aytal porta con nós exí; e segons alcuna
manera [dessemblant] per so cor d'Espirit Sant e de Maria Verge
és nat.
DE SENTA ANASTASIA
Anastàsia és dita ab ana, que vol dir ensús estant. O estàsia
vol dir estat, per so cor Santa Nestàsia a ensús estec en vertutz,
guardan sí metexa [e] dels pecatz.
Anastàsia, dona la pus nobla que fos dels romans, que fo fila
d'En Petraxat, baró mot noble qui era pagà, e de la sua mare Na
Fausta, que era crestiana; per lo bonaüyrat En Crisògon en la fe de
Crist fo enseyada, e puys fo liurada per muler a
disia que era malaute: per què, totesores de la compayia del seu marit
e del seu ajustament s'abstenia. E quant lo seu marit li ausí parlar
de la fe de Déu Jhesú Crist ab una serventa tan solament, en
lo vil àbit dels crestians en una càrcera la féu estar, e lurs necessàries
los féu donar e mot destretament la féu gardar. Enaprés él manà
que hom no li donàs a menjar, per so cor la volia enaxí punir e
que pogués les sues mot nobles possecions aver. Per la qual cosa, [co]
ela.s pensàs tost a murir, doloroses letres a
qual li tramès altres letres de mot gran consolació. Entretant lo
marit d'ela
La qual dona avia
de les quals avia nom Àgapem e l'autra Ciònia e l'altre Irènem,
les quals eren crestianes. On con als amonestamens del loctenent del
seyor de la ciutat obesir no volguessen, en una casa les féu enclausir
en la qual estegren les asines de la cosina. E co
fos mot enamorat d'eles, a eles anà per so que ab eles la sua
volentat pogués complir. E quant laïns fo intrat, él fo ses tot sèn,
en tant que, quant él cuydava elles tocar ni les santes verges abrassar,
peyrols e pannes e cauderes e aytals coses semblans él abrassava e
besava. E quant d'aysò fo sadolat, defora ixí tot soylat. E quant la
sua compaya lo viren axí adobat, éls se pensaren que diable fos
laïns tornat, per què fortment lo bateren e puys lo jaquiren malament
aontat.
E con a l'emperador se n'anàs per so que d'éls se clamàs, los
uns lo batien ab vergues e los autres en la cara li escopien e
so[l]l e pols sobre él gitaven, per so cor se pensaven que,
si enaxí no
no podia veser sí metex, per la qual cosa él se meravelava per què
l'escarnien totz enaxí, con él en molt gran honor lo solguessen
aver. Era a él vigares que éll e totz los autres fossen vestitz de motz
blancs vestimens; emperò él se pensava que, con totz lo tenguessen
per leg e per aurat, que les santes verges per encantament l'aguessen
enaxí encantat. Per què, les manà denant sí despular, que nuses
les pogués él esguardar, mas mantenent ab lur carn se tengren los
vestimens en tal manera que no les póc hom despular. E
del seyor, per gran maravela, devant eles s'adormí, en tant que no
podia hom despertar. Enaprés les verges per martiri foron
coronades.
E Senta Anestàsia fo liurada per l'emperador al loctenent del
seyor, per so que si la fasia a les ýdoles sacrificar, [que] enaprés
que la agués per muler. E con ela enclausís en una cambra e la volgués
abrassar, de mantinent tornà tot séc. Per què se n'anà als
déus, als quals demanà si garria d'aquela malautia ni si
los quals li responeren diens: —Per so con Senta Anastàsia as
E quant a la casa fo aduyt, entre les
tu feta irada, és tu a nós liurat, e d'aysí enant ab nós tots temps
en Yfern seràs turmentat—.
mans d'enfans él murí.
On adoncs Senta Anastàsia a altre loctenent del seyor fo liurada
per so que la gardàs. E quant él oý dir que moltes possecions avia,
privadament él dix a Santa Anestàsia: —Si tu vols ésser crestiana,
fe so que
cor Déus diu que no és digne d'ésser ab Él sel qui renunciar no vol
a totes les coses que possedex. On per aysò totes quantes coses tu
as dóna a mi, e puxes ve on te vules, e axí tu seràs vera crestiana—.
Al qual ela respòs: —Lo Déus meu mana a nós dién, "Vin totes les
coses que as e
con tu sies ric, contra
eu a tu donava—.
E adoncs Senta Anestàsia en una càrcer fo per él clausida,
en la qual per fam la cuydava turmentar. Mas Sent Theodosi,
qui ja era per martiri en lo cel coronat, per
menjars celestials li donà a menjar. Enaprés fo trameza ab
verges a les yles Palmars, en lo qual loc moltes géns, per lo nom
de Jhesú Crist, foren ixilatz. E aprés paucs dies lo loctenent del
seyor denant sí los fe venir; e can fo Anastàsia ligada en pals, la
féu cremar, e
quals era
de moltes riqueses era despulat, mas él totahora disia als raubadors:
—Almeyns a mi no tolretz Jhesú Crist—.
Enaprés N'A/pol·lònia
lo cors de Senta Anestèsia sebelí mout honradament en lo seu
verger, en lo qual avia feta primerament esgleya.
DE SENT ESTEVE
Esteve en grec vol dir corona, en latí e en ebraich vol dir norma.
Fo Sent Esteve corona, so és comensament dels màrtirs en lo
novel testament. Fo Sent Esteve verament norma e so és exemplar e
regla als altres de soferir. O Esteve vol dir enquax baronilment parlant,
la qual cosa és manifestada en lo seu sermó. O Esteve vol dir enquax
aptament parlant e loabla, so és sàviament parlan, enseyan, e governan
les fembres vídues, a les quals per los apòstols fo asignat que elles
governàs. Es donques dit corona per lo comensament del martiri, e és
dit norma per l'exempli de sofferir martiri e de bé viure; és dit sàviament
e apta parlant per la sua manifesta predicació. E
viso per so cor a les vídues donava lausable enseyament.
Esteve fo un dels
lo lur servici aordonats. On, crexén lo nombre dels discípols qui
s'eren convertitz dels gentils, comensaren a murmurar contra aquels
qui s'eren convertitz dels jueus, per so cor les vídues d'éls en lo
lur servisi, lo qual avien obs tot dia, nèsciament meynspreaven. On
la cosa d'aquest murmur en dues maneres se pot entendre: per so
cor [no] reebien les vídues en lurs servicis, o per so cor les fasien
fer pus que als hòmens e les agreujaven. Cor los apòstols, per so cor
senes enpaytament presicar poguessen, fasien fer a les vídues totes les
lurs necessàries.
E quant los apòstols veseren nada la murmuració entre los
discípols per la aministració de les vídues, volgren aquel murmur
entre éls tolre e cessar. On, ajustatz totz los discípols, dixeren:
—No és egual cosa que nós desemparem la paraula de Déu
a presicar e que servescam per meses, cor seguons que diu la
Glosa, "melors són los menjars de la pensa que del cors". E per assò
conssiratz vosaltres, barons frares, quals de vosaltres
qui sien de bon testimoni e sien plens de Sent Spirit e de saviea,
los quals establescam en aquel servici a fer. On diu la Glosa, "per
so que nos aministren e que sien majorals dels nostres aministradors".
Mas nós, emperò, en oració e en presican estarem e serem—.
Les quals paraules plagren a totz, per què eligiren a aquelò a fer
conformatz denant los apòstols, sobr'éls les mas pauzades en
presència de totz.
On Sent Esteve, ple de gràcia e de fortesa, fasia grans maraveles
e grans seyals en lo pòbol. Per la qual cosa los jueus agren d'él
envega; per què, cobeegaren que
maneres: que.s disputaren ab él, e testimonis contra él amenaren, e
menassaren-li que
sels qui ab éll disputaven, e
d'aquels qui
del cel. Cor en la primera batala ac en adiutori lo Sant Spirit,
qui li aministrava tot aclò que mester li era a parlar. La seguona
ajuda, que li fo donada per Déu, fo que ac cara d'àngel, que los falses
testimonis espaordia. La terça ajuda que ac de Déu fo cant vesé
Jhesú Crist aparelat a la sua ajuda, qui
en cascuna batala posà tres coses: so es l'entrament de la batala, e
l'adjutori qui li fo donat, e la victòria guasayada. On, per so [que]
recomta la ystòria breument, totes aquestes coses veser poyrem.
On, co
al pòbol presicàs, los jueus la primera batala ab él agren disputan,
per so que desputan lo vencessen. Per què
sinagoga que hom apelava libertins per la terra d'on eren axi apelatz;
o eren apelatz libertins per so cor eren fils de liberts, so es d'aquels
qui de servitud són afranquitz e deliuratz, e axí de linatge servil
foren; los quals primerament a la fe contrastaren. Et vengren encara
altres géns contra él, qui eren apelatz cireneus, per la ciutat qui avia
nom Cirena, e alexandrís, e totz aquels qui eren de Cilícia e d'Àsia,
desputans totz ab Sent Esteve: veus la primera batala que él ac;
enaprés la ystòria recomta la sua victòria dién que no li pogren
contrastar a la sua saviesa, e
qui en él parlava.
On quant éls veseren que per aquesta manera de batala no
pogren sobrar, en la segona manera lo-l combateren, axí con sobredit
és: so és que ab falses testimonis lo cuydaren sobrar, per
so cor
per què, fo amenat pres en la casa del conseyl, e
dixeren que él desia mal de Déu e de Moysèn e de la Lig e
del temple: aquesta fo la segona batala. E axí con totz lo guardaven,
éls veseren que, en lo conseyl, la cara d'él aytal con a fas d'àngel
guardava: veus lo segon adiutori que él ac de Déu.
Enaprés se recomta la victòria de la segona batala quant los falses
testimonis agren aquelò, que dit és, contra él perpensat, de les quals
coses per él maravelosament foren confuses. E quant lo príncep dels
preveres a él demanà si era axí con aquels disien, Sent Esteve d'aqueles
quatre acusaciós davant totz manifestament s'escusà. Primerament
s'escusà de la blasfèmia de Déu dién que Déus, qui avia
parlat als sans pares e a les prophetes, que Aquel era Déus de glòria
manifestament. En les quals paraules en
vesiblament, cor aquela paraula que dix que Déus era de glòria en
vol dir que Déus és donador de glòria; segons que
dels Reys, en lo segon capítol, dién: "Qualquequal onrarà mi, eu
glorificaré él". O Déus de glòria vol dir que Él és Déus contínuament
en glòria; seguons queProverbis en lo
"Ab mi són les riquezes e glòria". O Déus de glòria vol dir Déus al
qual de creatura és deguda glòria; segons que
pístola a Timoteu, en lo primer capítol, dién: "Al Rey del cel no
al qual és deguda honor e glòria, en los secles dels secles".
Lausa donques Déus en
e glorificat e gloriador.
Enaprés s'escusa de la segona blasfèmia que disien los falses
testimonis que él avia dita, de Moysèn, lausan Moysèn en moltes
maneres davant totz. Cor lauzave
de gran amor, cor él aucís per amor sel qui feria Egipte; e lausà
molt dels miracles que fasia en Egipte e en lo desert; e de la familiaritat
que él ac ab Déu, cor motes vegades él ab Déu parlà mot privadament.
Enaprés s'escusa de la tersa blasfèmia, que era contra
la lig si fos vera, per què la lig en
d'Aquel qui la avia donada, per so cor era Déus; e per raó d'aquel
qui de Déu la avia resebuda e al pòbol manifestada, qui fo Moysès
aytal y tant onrat; e per raso de la fi la lausa per so cor dóna vida
perdurable. Enaprés s'escusa de la quarta blasfèmia, que era contral·l
temple, [e] él lo temple loan en quatre maneres: en asò
primerament cor fo manat per Déu que fos fet, e
e per Moysès fo acabat, e
Per què apelà lo temple, e dix que era, tabernacle de Déu. On
enaxí Sent Esteve, dels crims dels quals l'avia hom acusat, s'escusa
rasonablament.
E quant veseren los juseus que per aquesta manera no
sobrar, la tersa manera d'él a combatre éls preseren per la qual
lo cuydaven sobrar, so és que per turmens almeyns lo cuydaven sobrar.
E quant ó vesé Sent Esteve, él volc servar lo manament de Déu,
qui manà que hom corregís son frare; per què, en
d'éls a corregir de la lur gran malesa, so és per vergoya e per
temor e per amor. Primerament los corregí per vergoya de la duresa
del cor d'éls e per la mort que fasien mot cuytosament dels santz:
—ab dura cervela— dién —e ab durs coratges e ab aureles sordes
a nós tostemps e al Sant Espirit avetz contrastat; axí con feren los
parens vostres, enaxí ó fetz vós; los quals no an segitz los ditz dels
profetes, ans an mortz aquels qui anunciaven l'aveniment de Jhesú
Crist—. En lo qual loc, axí con diu la Glosa,
la malesa d'éls. Lo primer és que éls al Sant Espirit contrastaren,
lo segon és que les profetes encausaren, la terça és que éls crexén
la lur malesa e
front era a éls feyt senes vergoya, con de bagassa, e no sabien aver
vergoya, ni no podian lo lur mal desemperar; enans, quant ausien
aquestes paraules, tot lo cor los trencava e les dens contra Sent
Esteve estreynhien.
Enaprés corregí éls per temor, assò dién: —Eu veg Jhesú Crist
On con Sent Esteve fos ple de Sent
estant a la destra del Pare, enquax aparelat d'ajudar a mi e dels
meus aversaris a condempnar—.
Espirit, esguardan en lo cel víu la glòria de Déu e dix: —Veus que
E ja fos assò que per vergoya e per
eu veg los cels uberts e
destra de la vertut de Déu—.
temor los agués corregitz, encara per tot assò éls de mal a fer a él
no
cridans ab gran vou, ab les aureles tapades, segons que diu la Glosa,
per so qu'éls no ausissen maldién d'éls.
E de correntes tots ensemps contra él vengren e gitaren él fora
de la ciutat, en lo qual loc lo labesaven. La qual cosa éls cuydaven
fer segons la lig, que mana que
fossen fora la ciutat alebeatz. E aquels
contra él dixeren primers, una péra li devien gitar, segons, que la
lig disia, dién: "La primera mà dels testimonis alebesarà él", so és
lo maldién. Per què.s despularen los vestimens, per so que d'él no
se solassen alebesan él; o per assò los se despularen que mils e pus espegadament
lo poguessen alebesar. Los quals vestimens pausaren
als peus d'un jovencel qui era apelat Saul, e enaprés fo apelat Paul.
Lo qual Paul, dementre que
per so que mils senes empaytament lo poguessen alebear, enquax
ab la mà de totz l'alebesava.
On, con éls no pogués[sen] tolre, per vergoyna ni per temor,
de tan gran crueltat, la terça manera aparelà per so almeyns que per
amor los corregís: e no fo poca la amor la qual a éls enseyà, quant
per sí e per ells a Déu fé oració, per so que la sua passió no
per la qual cosa éls eren més colpables a Déu. Et per éls
féu oració, Déu pregan que aquelò que éls fasien no
a pecat; e axí con éls alebesaven, Sent Esteve pregan Déu e dién:
—Séyer Jhesú Crist, tu receb lo meu espirit!—
e posatz los genols
en terra, ab gran vou cridà dién: —Séyer, no establesques a éls aquest
pecat—.
E veges meravelosa amor: cor quant orava per sí él estava en
peus, e quant orava per los alebesadors él s'agenolava: enquax
que volgués que la oració que fasia per éls fos més exausida que aquela
que fasia per sí, la qual cosa fo manifesta quant s'aginolà. On diu
la Glosa, en aquel loc, que per aquels en los quals era major malesa
major remesi demanà. En assò lo màrtir [de] Jhesú Crist ressemblà,
qui en la sua passió per sí orà disén: —Pare, en les tues mans coman
E per los seus cruxificadors dix:
lo meu espirit—.—Pare, perdona
E con assò dixés, él s'adormí en Nostre Seyor.
a éls aquest pecat—.
Per què, diu la Glosa: "Bel dit és adormir, pus bel que si dixés murur:
per so cor no murí, offirén a Déu sacrifici de gran amor, e adormí-sse
Sent Esteve en esperansa de resurection".
Fo feta la lapidació de Sent Esteve en aquel mesex ayn en lo qual
Nostre Seyor se
del mes, en lo ters dia. Sent Gamaliel, emperò, e Nicodemus, qui
eren de la partida dels crestians en totz los conseyls dels jueus, sebeliren
Sent Esteve en
lo cors d'él. E enaprés fo feta gran persecució dels crestians,
qui eren en consel en Jerusalem. E quant agren mort Sent Esteve, qui
era
a persegir: en tant que totz los cristians, esters los apòstols,
qui eren pus forts en la fe que
jueus foren escampatz. La qual cosa Nostre Seyor avia a éls manada
dién: "Si hom vos persegex en una ciutat, fugetz-vos en altra
ciutat".
Recomta Sent Agustí, qui fo doctor molt subtil, que
baró Sent Esteve en tots miracles se manifestà sant, dién que
mortz per sos mèritz ressucità e que moltes persones de diverses
malauties sanà. Esters aquestz miracles, altres miracles d'él recomta,
los quals són dignes que hom los aga en memòria. Cor recomta que alcunes
géns posaven flors sobre l'altar de Sent Esteve, enaprés éls
les recebien de l'autar e puxes les posaven sobre los malautes, per
les quals maravelosament eren sanatz. Encara més recomta Sent
Agustí que
malautes posatz, mantinent eren los malautes sanatz.
Cor seguons que diu en lo La C. de Déu, [que] flors
de l'altar de S. Esteve resebudes, sobre los uls d'una fembra sega
foren posades, per què mantinent vesé. E recomta S. Agustí, en aquel
mesex libre, que
qui era home no
no
mot fezel, a la esgleya de Sent Esteve vénc e près de les flors qui
eren sobre l'autar, les quals posà sobre lo cap de son sogre. E con
él ab les flors que tenia sobre
del matí, él cridà dién que hom tramezés al bisbe de la ciutat; e,
con lo bisbe no fos en la ciutat,
dix que él cresia en Déu Jhesú Crist; per la qual cosa lo prevere
mantenent lo bateyà. E dementre que visc, aquesta paraula ac totz
temps en sa boca dién: —O Jhesú Crist, receb lo meu espirit!—.
Les quals paraules dix en la fi Sent Esteve. Mas aquel no ó sabia
que Sent Esteve les dixés.
Altre miracle Sent Agustí en aquel mesex libre recomta, dién
que una fembra era qui avia nom Patrònia; on, con fos mout trebalada
per longua malautia, e per neguns metgamens ela garir no pogués,
e ab
anel ab una péra per so que per lo tocament de l'anel recebés sanitat.
Mas con ela veés que res no li valgués l'anel, a la esgleya de
Sent Esteve se n'anà per so que per mèritz de Sent Esteve ela salut
recebés. On, ela estant en oració, sobtament l'anel li casec en
terra, e aprés bonament ela fo sanada.
Altre miracle recomta aquel mesex libre de Sent Agustí, qui
no és meyns meravelós que l'autre; dién que a Cesària era de Capadòcia
venguda una noble fembra que no avia marit, mas avia motz
fils, so és
fils aontada, ela malesí los seus fils, per què Nostre Seyor per son
divinal poder cruelment los ferí, en tant que a totz tremolaven mot
oriblament los lurs membres. Per la qual cosa, con fossen molt
dolens e
aïratz, éls per aquela cosa per lo segle con a mesquins anaren e, en
qualque loc on anassen, tot hom los avia en despit.
Per què
Ypònia vengren; e a S. Agustí, qui era d'aquel loc bisbe, éls vengren:
al qual recomtaren aquelò que
e sanitat al sant màrtir ab moltes pregueres demanassen, en lo die de
Pascha, dementre que tot lo pòbol era present,
molt cuytosament davant l'altar vénc, e
se gità, per què sanat, senes mal, devant totz se levà. E con él fos
amenat a Sent Agustí, Sent Agustí él sanat al pòbol enseyà, e promès-los
que un libre faria d'aquels miracles. Enaxí con él aquestes paraules
los disia, e la sor d'En Paul, aquí devant totz, ab totz sos
membres tremolans estegués, de mantinent davant l'autar de Sent
Esteve sobtament garida se levà. Per la qual cosa tot lo pòbol féu
grans gràcies a Déu.
És notadora cosa que Sent Esteve en aquel dia no sofferí passió
en lo qual dia, enaxí con dit és, fa hom festa del seu atrobament,
lo qual fo atrobat en aquel dia. Mas per què són mudades les festes
que no
quant del trobament tractarem de les festes. Mas axí, en present,
abasta so que direm, so és: que per
tres festes s'enseguèxon aprés la nativitat de Jhesú Crist, e enaxí
ó volc ordonat la Esgleya. La primera raó és que a Jhesú Crist,
axí co a espòs e a cap d'éls, totz los seus compayons sien ajustatz.
Per so que quant fo nat Jhesú Crist, qui fo Espòs de la Esgleya,
en aquesta manera tres compayós a sí ajustà, dels quals compayós
és dit, en lo libre dels Cantz, dién: "Lo meu Amat, mot clar e de
vermela color, entre mil l'é elegit tot nèdeu".— Asò
a Sent Johan Avangelista, qui fo mot preciós confessor; bé colorat
per rogor [e] quant a Sent Esteve; e
mil homes; e, quant a la compaya dels innocens qui foren verges,
pot aquelò mesex dir. La segona rasó de les festes és que axí [con]
l'Esgleya [de] tots los màrtirs segons lurs dignitatz ensems ajustà,
dels quals fo cosa de de lur martiri la nativitat de Jhesú Crist.
Per què foren tres maneres de màrtirs: uns foren per volentat e
per manera d'obra, altres segons volentat mas no per obra, los ters
foren per obra mas no per volentat. La primera manera fo en Sent
Esteve, la segona fo en Sent Johan, la tersa en los innocens.
DE SENT JOHAN APOSTOL E EVANGELISTA
Joan vol dir gràcia del Seyor, o en lo qual és gràcia, o al qual
és feta donació per lo Seyor. On per assò són entezes quatre privilegis,
que foren en lo bonaüyrat Sent Johan. Lo primer fo la principal
amor de Jesú Crist, cor Jhesú Crist amà més él que totz los
autres, e majors seyals d'amor e de familiaritat li enseyà; per què
fo apelat e dit "gràcia del Seyor", enquax que él fos del Seyor graciós.
Lo segon privilegi fo cor no ac corrupció de carn, per so cor
verge fo elegut de Déus, e d'aquí fo dit "en lo qual és gràcia". Cor
en el fo gràcia virginal. [Lo] [ters] [privilegi] fo de la revelació dels
secretz que Déus li féu. On per assò fo dit "al qual és donat", cor
a él fo donat que agés conexensa de motz secretz e de pregons fetz,
axi con de la divinitat del Fil de Déu e de la consumació del segle.
Lo quart privilegi fo lo comanament de la Mare de Déu. Per què
fo dit "al qual és donació feta" quant la Mare de Déu en la garda
d'él fo donada. La vida del qual En Milet, bisbe de Laodicia, escrisc;
la qual vida Ysidorus en lo Libre del neximent, la vida e les passions
dels santz pares abreugà.
Joan apòstol e evangelista fo amat per Nostre Seyor, e fo verge
elegut. On, con aprés Pentagosta los apòstols fossen departitz, en
Àsia Sent Johan se n'anà, en la qual terra moltes esgleyes bastí.
Per la qual cosa En Domicià l'emperador, ausén la fama d'él, Sent Johan
près, e en
lo fe metre; mas lo sant baró senes tot mal del vexel ixí,
axí que de corrupció de carn de tot en tot fo gardat. On con vesés
l'emperador que, per assò, de lapredicació no
la yla de Patmos exilà, en la qual yla escrisc lo libre qui és appelat
Apocalipsis. Aprés assò, en aquel mesex ayn, l'emperador, per
gran crueltat que avia, fo pesseyat oriblament per sos enemics. On
tot quant avia fet lo seu senador fo revocat, per què Sent Johan, qui
ab enjúria en la yla fo exilat, ab onor en la ciutat d'Efesim fo amenat.
On gran multitut de géns vengren devant él dién: —Benezet és
seyl qui ve en lo nom de Déu!—.
E axí co él intrava en la ciutat, una fembra, qui avia nom Na
Drusiana, la qual avia lo seu aveniment desigat, portaven morta les
géns. Per què los parens d'ela dixeren a Sent Johan diens: —Sent Johan,
E adoncs Sent Johan manà lo lit en terra posar e
vet así Na Drusiana que t'apòrtan morta, la qual à totz temps
los teus amonestamens servatz, e nós a tu ajustava e noyria, e desigava
mout lo teu sant aveniment, dién: "O si eu vesia l'apòstol de Déu,
ans que eu muyra, mot seria alegre!". Ara tu és vengutz e no t'à pogut
veser—.
d'ela dins gitar dién: —Lo Seyor meu Jhesú Crist te resuscit,
Drusiana: leva sus e vé-te
On, de mantinent ela
menjar—.
d'asò que l'apòstol li avia dit, axí espertament con si no fos morta
aduta e que
Altre dia En Craton, qui era filòsof, ajustà lo pòbol en la plassa
per so que lur mostràs en qual manera era lo món meynspreador. E
a dos frases joves mot rics féu comprar péres precioses, quant agren
venut tot lur patremoni, e aqueles péres davant tota la gent él féu
trencar. E quant les peres trencaven, l'apòstol passà per aquel loc e
apelà lo filòsof que vengués a el, on a él dix que aquel meynspreament
per
per boca d'ome era lausat, mas per lo judici de Déu era condempnat.
Enaprés era meynspreador per so cor per aytal meynspreament lo vici
que és en homes no és curat; on per assò es vans aytal fet, axí con medicina
és dita vana per la qual malautia no és curada. Per la terça
manera és meynspreador, per so cor lo meynspresament d'aquel gran
mèrit à, qui les sues coses als pobres dóna, enaxí con Nostre Seyor
dix al macip jove: "Si vols ésser perfet, ven tot quant as e dona-ó als
pobres".
Al qual En Craton dix: "Si verament lo teu maestre és Déus
e vol que
tornen entires per so que tu fasses assò a onor d'Él, so que eu é fet a la
fama de les géns". E adoncs Sent Johan près les pessetes de les péres
en la sua man tenent e, per sa oració, foren fetes entires axí con dabans
eren. E de mantinent lo filòsof e aquels
cresegren. E quant agren les péres venudes, donaren lo preu a pobres.
On
totes quantes n'avien, e
E axí con éls veyen un dia los lurs sers vestitz de mot bels vestiments,
e que éls freturaven d'un drap de què
gran tristor. On con Sent Johan ó conegués, per so cor lur víu lur
cara trista, él los fe adur péres e vergues de la riba de la mar, les
quals fe Sent Johan tornar en aur e en péres precioses. Los quals jovencels
ab les péres e ab l'aur per
a hòmens qui conexien d'aur e de péres precioses. E enaprés éls
tornaren a Sent Johan a él diens que negun temps no veseren tan
pur aur ni tan bones péres precioses con aqueles eren, seguons que
maestres d'aqueles coses lus avien dit. Per què Sent Johan lur dix:
—Anatz-vos-en e resemetz les terres les quals avetz venudes, cor
sapiatz que
marfi e estaretz rics temporalment per so que totz temps
mendiguetz—.
E adoncs l'apòstol comensà contra les riquezes longuament a
presicar e a disputar, enseyan que
tornar del destemprat desig de les riquezes. La primera cosa és la
escriptura; on recomtà la ystòria del menjar del ric home, lo qual
Nostre Seyor reprovà; e de Làzer pobre, lo qual elegí Nostre Seyor.
La segona cosa que nos deu arrere tornar del destemprat desig de les
riquezes és natura; cor home, nud e senes riquezes nex, e nud senes riquezes
mor.
La tersa cosa [és] que nos deu trer arrere del destemprat desig
de les riquezes és creatura, cor lo sol e la luna e les esteles
e la pluya e l'àer e totes coses cominalment lo lur benifet donen; on
enaxí entre hòmens a totz totes coses deurien ésser cominals. La quarta
cosa que nos deu[em] arrere tornar del destemprat desig de les
riquezes és fortuna, per so cor diu que
e de diable: de diners és feyt sér, cor no possesex les riquezes,
mas él per les riquezes es poseýt; de diable és sér, cor, segons l'Avangeli,
amador de diners és sér de diable. La quinta cosa que nos deu
arrere tornar del destemprat desig de les riquezes és cura, per so
cor les géns an cura mot gran de dia e de nuyt en gasayar e en gardar;
cor en gasayar an trebayl e en gardar an temor e
riquezes és trebayl; on mostrà que riqueses són coses de trebayl,
que és en perdiment de doble mal: so és de mal en present, lo qual
és erguyl; e de l'endevenidor, lo qual és perdurable dapnació; e
de l'altre, que és de perdiment [e] de doble bé: so és de bé en present,
lo qual és gràcia, e del bé endevenidor, lo qual és perdurable
glòria.
E dementre que Sent Johan en aytal manera contra les riquezes
disputava, veus que vénc
qui avia
la vídua, e
gitaren, él preguan que aquel infant, axí con Na Drusiana ressucità
en nom de Nostre Seyor, ressucitàs aquel jovencel. Per la qual cosa,
lo apòstol longament ploran e oran Déu per la vida de l'enfant, de
mantinent ressucità. Per què li manà Sent Johan que als dos seus discípols
qui l'avien desemperat recomtàs quanta de pena aurien en l'altre
segle e quant de glòria perdrien. Lo qual jovencel moltes de coses de
la glòria de Paradís e de les penes d'Infern, les quals avia vistes,
a éls recomtà dién: —O mesquins, eu vi los àngels vostres plorans e
E dix-los, més, que avien perdutz los perdurables
demonis mot alegran—.
palaus que són ab motes péres precioses bastitz; los quals an en sí
mot gran e perdurable clartat, en lo qual loc avia gran abundància de
menjars e gran plenesa de riquezes e gran alegrament per gogs glorioses
qui per totz temps fermament duraran. Mas d'Infern los dix
batimens, fret, foc, esgardament de demonis, confusió de crims
e plor.
On adoncs sel qui era ressucitat e aquels discípols als peus de
l'apòstol se gitaren pregan l'apòstol que mercè los agés. Als quals
l'apòstol dix: —Per
E con éls
per so que les vergues e les péres retornen a lur natura—.
ó fesessen dix a éls: —Anatz là d'on levetz les vergues e les péres
E quant ó agren fet, les
e jaquitz aquí les vergues e les péres—.
vergues e les péres en lur natura foren tornades e tota la vertut e
gràcia, la qual primerament avien perduda, recobraren.
E con Sent Johan presicàs tota Àsia, e
escomogessen gran barala en lo pòbol, Sent Johan menaren per
forssa al temple de Na Diana, lo qual volgren forsar que sacrificàs
a les ýdoles. Als quals Sent Johan aquesta divisió prepausà: que éls
tots pregassen Na Diana que enderrocàs la esgleya de Crist e enaprés
qu'él sacrificàs a les ýdoles; o que él pregan Jhesú Crist, lo temple
de Na Diana enderrocàs e que éls cresegessen en Jhesú Crist. On, con
aquela sentència la major part del pòbol consentís, totz exiren
del temple e l'apòstol féu oració, per què el temple casec e la ymage
de Diana fo tota enfremunada. Per què N'Aristó, bisbe de les ýdoles,
escomoc gran paleya entre
l'altre s'aparelaven de la batala. Al qual dix l'apòstol: —Què
E
vols que—Si
Al qual l'apòstol
vols que eu cresega en lo teu Déu, yo daré a tu verí a beure e, si
no
dix: —Fe tot assò que tu dius—.
E—Jo vul que tu veges
los autres qui per assò morran, per so que tu ages més de temor—.
Per la qual cosa N'Aristó bisbe al cònsol se n'anà e li dix que
hòmens qui fossen a mort jutgatz li liuràs, als quals donàs lo verí a
beure denant totz. Per què aquels mantenent moriren. Enaprés l'apòstol
près l'anap ple de verí e féu de sobre sí lo seyal de la crou; enaprés
tot lo verí bec e negun mal no ac. Per la qual causa comensaren
Déu a lausar. E N'Aristó bisbe dix: —Encara eu dupte, mas si tu ressucites
On adoncs l'apòstol liurà la sua gonela a él, per què
aquels qui són mortz per lo verí, senes dupte eu verament creuré
a la tua fe—.
él li dix: —Per què m'as tu liurada la tua gonela?—.
On l'apòstol li
dix: —Per so que tu, tot confús, te partesques de la tua no
Al qual él dix: —E farà mi creure la tua gonela?—.
E l'apòstol li
dix: —Vé e posa-la sobre los corses dels morts dién, "l'apòstol de
E con assò él agués fet, de mantinent ressucitaren
Jhesú Crist m'a tramès a vosaltres, que en lo nom de Jhesú Crist
ressucitet"—.
los mortz. Per què adoncs l'apòstol bateyà en nom del Pare Jhesú
Crist lo bisbe e
quals a onor de Sent Johan una esgleya bastiren.
Recomta Sent Climent, segons que en lo Ystòria
escolàstica és atrobat, que alcun temps l'apòstol convertí a Déu
jovencel qui era mot bel e mot mal, enaprés él lo comanà a
On, apres pocs dies, lo jovencel desemparà lo bisbe e mantinent él se fe
príncep de ladrós. Per què l'apòstol se
que li retés lo jovencel que li avia comanat, al qual él dix: —Pare sant,
Les quals paraules oïdes, Sent Johan s'esquinsà
mortz és lo jovencel en ànima e en aytal munt està ab layres, dels
quals él és fet cap—.
lo vestiment e—Bona garda li doné jo
Per què, de mantinent, sus en
a la sua ànima, segons que apar—.
vergoya c'ac gran, sus en
vesés qu'él fugia, derrere corrén l'encaussà dién e cridan: —O fil
Lo qual ausén aquestes
mot amat, ¿per què fugs a ton pare qui t'encaussa senes armes? No
ages paor, fil, per so cor eu retré rasó a Déu per tu e certament eu per
tu morré, enaxí con per nós és mort Jhesú Crist. Torna a mi, fil, torna
a mi, per so cor Déus m'a tramès a tu!—.
paraules ac compació, per què a él se
On l'apòstol per él pregà Déu e li empetrà perdó ab Déu.
E lig-se en aquela mesexa Ystòria eclesiàstica e en la Glosa sobre
la Segona canònica de Sent Johan que, con Sent Johan en la
ciutat d'Efesim, per raó de bayar, intràs en los bayns, e aquí veés En
Corenti, qui era eretge, d'aquí de mantinent ixí dién: —Fuscam
E con una aucela qui és
d'aysí per so que
aquel eretge qui és enemic de veritat—.
apelada perdiu fos donada viva a Sent Johan per alcun home, e aquela
él enquax aplanan la tocàs e la tengués, un jovencel qui asò vesé
dix tot risent: —Vejatz en qual manera aquel home veyl joga ab
Per la qual cosa Sent Johan
aquela aucela axí con si era enfant—.
apelà lo jovencel, al qual demanà él què tenia en la mà, lo qual li
respòs dién que —E què
E
fas d'aquel arc?—.—Aucels e bèsties n'auciem—.
Al qual l'apòstol dix: —En qual manera los ne aucietz?—.
Per què adoncs lo jovencel comensà l'arc a tirar, e tirat en la mà
lo tenc e enaprés lo destès, al qual l'apòstol dix: —Per què as tu,
On él li respòs dién:
fil, l'arc destès?—.—Per so l'é eu destès cor,
Per
si longuament lo tenia eu tès, ja puys no trauria tam bé—.
què l'apòstol li dix: —Tot enaxi la frevolesa umanal se faria meyns
fort a contemplació si, tos temps en la fortesa estan, alcunes vegades
no
pus alt que totz los altres aucels e garda lo sol pus clarament que
autres; emperò, per necessitat de natura, alcunes veguades en terra
s'abaixa. Enaxí lo humà coratge, quan se tol un poc e
contemplació, ab pus ferventa volentat a les celestials coses
s'endressa—.
Con Sent Johan estegués en sa velesa, seguons que fa testimoni
Sent Gerònim, en la ciutat d'Éfesim, e a penes per los discípols
fos aportat en la esgleya e no pogués parlar, a cascuna posa deya
assò: —O fils meus, amatz la un l'autre!—.
Per què los frares qui ab
éll eren foren mot meravelatz, per so cor él desia tota hora aqueles
paraules, on li dixeren: —Maestre, per què dius tu assò tota
Lo qual los respòs dién:
hora ni tantes vegades?—.—Per so cor és
comanament de Déu, e si sol aquel se fa e és servat, abasta a home
a aver la amor de Déu—.
Recomta Elinardus que con Sent Johan volgués l' Avangeli escriure,
primerament dix a les géns que dejunassen e orassen per so
que él pogués dignes coses escriure. E recomta que él pregà Déus
per aquel loc sacrat en lo qual él volia escriure l' Avangeli, que
negun vent ni neguna pluya no y tocàs. La qual gràcia en aquel loc
entrò al dia de vuy totz los elemens fan [gràcia].
E con Sent Johan fos en etat de
aparec ab los seus discípols dién: —O mot amat, vine a mi, cor
temps és que tu menucs en la mia taula ab los teus frares—.
Per la
qual cosa Sent Johan comensà a anar envés Él, al qual dix Nostre
Seyor: —Dicmenge venràs a mi—.
On, en lo dicmenge vénc tot lo
pòbol en la esgleya que era feta en lo nom de Sent Johan. Lo qual, del
primer cant del pol entrò a la ora que d'éls se partí, los presicà
e
E aprés assò él fe fer
fora la esgleya. E quant entrà en aquel clot, ab les mans estezes
envés Déus levades dix: —Convidat m'as, Séyer Déus, Jhesú Crist,
E con la oració agués feta, tan gran clartat
al teu convit. Vet que eu vénc, gràcies fasén a tu per so cor as desigat
mi e m'as comvidat als teus menjars. On sàpies que eu ab tot mon
coratge desigava tu—.
sobre él lo[r] resplandí que negun hom en él guardar no póc. E
quant se partí aquela clartat sobre
manna; lo qual loc entro al dia de vuy està ple de mannà.
Sent Eacmundo, rey d'Anglaterra, no disia de no a negun hom
qui res li demanàs en nom de Sent Johan evangelista. On s'esdevenc
que un pelegrí li querec en nom de Sent Johan, mot cuytosament; al
qual donà lo rey
d'Anglaterra, qui en les partides d'oltramar estava, recebé
l'anel d'aquel pelegrí e al rey l'aportà, a él dién: —Vet que aquel
Per
per amor del qual tu donest aquest anel, que
què fo manifest que Sent Johan a aquel en forma de pelegrí aparec
quant li liurà l'anel.
DELS INNOCENS
Los innocens són ditz no
vida, per raó de pena, e per raó d'innocència. Per rasó de vida
són ditz innocens per so cor vida no
negú éls nuls temps no nogren, ni a Déu per desobediència, ni a lur
pruyme per no
pecat no nogren. E per assò és dit en lo salm: "Los no
dreturers s'ajustaren ab mi", los no
en fe. Per rasó de pena foren ditz innocens: cor innocentment, e
no
lur sanc no
so cor en lo martiri aconseguiren innocència de baptisme, so és que
foren mundatz dels pecatz origenals, de la qual innocència és dit
en lo salm dién: "Garda innocència e veges la egualtat". So és garda
los innocens per baptisme e enaprés veges la egaltat de bona obra.
Los innocens foren morts per Herodes Ascalonita. En la Escriptura
recomta que
mas la lur crueltat fe éls ésser senes fama. Lo primer fo appelat
Herodes Ascalonita, sotz lo qual nasc Nostre Seyor. Lo segon
Herodes fo apelat Herodes Antipas, sel qui degolà Sent Johan. Lo
ters Herodes fo apelat Herodes Agripa, sel qui aucís Sent Jacme e
encarcerà Sent Pere. Dels quals foren fetz aquestz verses: "Ascalonita
aucís los infants, Antipa Sent Johan, Agripa Sent Jacme e
enclausí Sent Pere en la càrcer".
Mas ara vegam del primer Herodes la sua ystòria breument.
Antipàter fo de la terra que és dita Idumea, segons que en les Ystòries
escolàstiques és lest. E près la néta del rey d'Aràbia per muler,
de la qual ac
enaprés fo dit Herodes Ascalonita. E aquel Herodes recebé de Cèsar
Agust lo regne de Judea, on adonques primerament fo tolta la corona
de Judea. Lo qual Herodes ac
Arxelaus, Herodes Antipas e En Felip. Mas Alexandrí e
Aristòbolus foren engenratz d'una metexa mare juseua e a Roma
anaren per liberals artz a apendre; e enaprés de l'estudi de Roma, en
Judea se
mantenent, quant foren vengutz, del prenement del regne agren
gran guerra ab lo pare. Per la qual cosa lo pare fo escomogutz
contra éls, per què onrà Antipater plus que éls de son regne. On
con éls de la mort del pare tractassen, e per assò lo lur pare de
sa terra los exelàs, a l'emperador Cèsar se n'anaren clamar de la
injúria del pare.
En aquel temps los
Jherusalem e del naximent del rey novel, mot diligentment éls queregren.
Per la qual cosa Herodes, quant ó ausí dir, fo mot torbat, per
so cor temia que aquel fos nat d'alcun rey ver qui
regne, per què pregà los tres reys que quant aquel aurien trobat, que
ó venguessen dir a él, dién a éls que él lo iria adorar. Mas ell ó volia
saber per so que
altra via se
no venien, pensà-se que per la visió de la estela éls fossen decebutz,
e que per vergoya a él no volguessen tornar. E per assò él se tolc de
l'emfant a querer. Mas con él ausís assò dir que
e aquelò que Symeon e Anna avien profetitzat, mot fortment se temé;
per què
a tractar de la mort dels emfantz qui eren en Betleem, per so
que ab éls fos mort aquel lo qual él no conexia. Per què Josep se
fug, a l'amonestament de l'àngel, ab l'emfant e ab la mare en Egipte,
en la ciutat que és apelada Ermòpolim. E aquí él estec
que Herodes fo mort.
E quant él entrà ab l'emfant Jhesú Crist en Egipte, segons que
Isaýas avia dit, totes les ýdoles de Egipte casegren. E dien alcuns
que enaxí con en lo eximent dels fils d'Irrael de Egipte no fo casa
en tot Egipte, Déus volent, que
enaxí no fo temple en Egipte que totes les ýdoles no y caseguessen.
Recomta Cassiodorus, en la Ystòria en tres maneres partida,
que en la ciutat de Ermòpoli Tebayde, és un arbre que és apelat
persides, que val mot a salut de moltes malauties, si
fula o una part de l'escortxa és ligada en lo col del malaute. On con
Santa Maria ab lo seu Fil se n'anàs en Egipte, aquel arbre s'enclinà
entrò en terra e a Jesú Crist soplegan aorà.
Dementre que Herodes tractava de la mort dels emfantz, fon apelat
e citat per letres de Cèsar August per so que responés a les acusacions
de sos fils. E con él passàs per Tarsa, entès que les naus dels tarsiencs
avien los
féu cremar, segons que ja era dit per la propheta dién: "En
spirit mot fort enframuneràs les naus de Tarsa". E con lo pare Herodes
disputàs ab los fils davant Cèsar, determenat fo que
en totes coses obeïssen, e que él jaquís lo regne a qui
quant Herodes fo retornat en lo seu regne, per la confirmació que li
fo feta del regne, fo él pus ausar; per què fe aucir totz los emfants
qui eren en Besleem de
quest als Reys.
Aquesta paraula
és que vula dir orde de temps; e és lo sèn de la paraula "de
après Herodes dels reys que, en aquel dia en lo qual la estela a
éls aparec, que era nat Jhesú Crist. Mas cor avia
cor a Roma era anat e tornat, él se penssà que Jhesú Crist fos en etat
d'un ayn e de pus. On, per assò, sobre la etat d'Él, d'una nuyt, entrò
a dos ayns los emfans fe aucir, per so cor se penssà que l'emfant fos
mudat en altre loc, e pensà-se que la estela lo agés en altra forma
mudat. E aquesta sentència és pus usada, e per pus vera és ahuda
que les autres.
Emperò en altra manera aquela paraula
que diu Crisòstomus, és esposta axí: que
e és lo sen de
als emfans de
un ayn ans del neximent del Salvador als
pus que assò ac dels
perlonguà aquela mort a fer, cresec donques Herodes que Jhesú Crist
era nat quant la estela als
que Nostre Seyor fos en etat de
que trobà de
qui eren menors de dos ayns. Al qual afermament és vista fer fe assò
que alscuns osses d'aquels imfants són tan grans, que no és semblant
que fossen de
los hòmens que ara no són.
E adoncs fo aemplit aquelò que fo dit per la propheta dién:
Vou de plor e udolament de fembres piadozes, so és de les mares, auzida
és en Roma. So és en alt. Mas Déus, qui és molt dreturer—
segons que en les Ystòries escolàstiques és lest—, no sofferí que tan
gran malesa de Herodes romasés no
de Déu fo fet que aquel qui avia los fils dels altres morts, que
aucís mesquinament. Per so cor Alexandrí e Aristobolus són ahutz
altra vegada suspitoses, per ço cor
que Alexandrí li avia mot promès de donar si él donava verí a
beure a son pare Herodes. E
li era estat promès: si él, dementre que li rauria la barba, lo degolava,
dien que Alexandrí li avia dit que no devia hom posar sa
esperansa en home vel que sos cabels se tinsés, per so que jove
aparagués.
Per la qual cosa lo pare, irat, féu los seus fils aucir. E Antipàter
fe rey après sos dies e devant totz l'establí rey. Mas a
sobre tot lo regne, Herodes Antipa substituy, et [sobre
tot lo regne] Herodes Agripa e Erodian, muler de Felip
[substituy], los quals avia de N'Aristòbol ahutz, fe] ab paternal
amor él los amava. Enaprés, Antipàter, per aqueles dues coses, fo
molt irat, e desordonat enaxí contra son pare, e concebé [osi],
en tant que é[l] l'assajà a aucir per verí. La qual cosa quant ó
sabé Herodes, en una càrcer lo fe metre. On con assò auzís dir Cèsar
August, que Herodes fasia aucir sos fils, dix: —Més amaria ésser porc
de Herodes que son fil ésser, cor él perdona als porcs que no
e auciu los fils—.
E, con Herodes fos ja de etat de
casec: so és que sofferí febra mot greu e pruyga del cors e grans
turmens en son col e imflament de sos peus; els colons, que avia vermenozes;
e mot gran pudor que li exia de son cors; e tot dia mout
greument suspirava. On, fo per metges en oli pozat, e d'aquel loc enquax
mort fo levat. E auzén dir que
mort, totz los pus nobles e
càrceres los mès. E dix a Salomé, que era sor sua: —Eu sé que
són de la mia mort mot alegres, mas eu poré aver motz ploradors
e nobla compaya al soterrar, si tu vols obeír als meus manamens;
axí que, quant eu seré mort, que totz aquels que eu tenc
prezes fases aucir, per so que tota Judea me plor, vula o no—.
Avia acustumat Herodes, aprés tot menjar, que parava
poma e enaprés la menjava. E axí co
per mot gran tos fos règeament destret, esguardà
l'enpeytàs que sí mesex ab lo coutel no ferís, per què levà sus la man
dreta en què tenia lo coutel; mas
e
rey fos mort, en la sala del rey se levà gran plor. Lo qual ausit, Antipàter
s'alegrà mot, e promès a les gardes grans dons si
E con conegués Herodes lo greu alegrament de son fil, que avia ahut
de la sua mort, tramès là sos degoladors, als quals lo fe aucir. On
fo rey Arxelau, son fil, aprés sí. E aprés
fo en motes coses mot astruc, mas en les coses de sos fils fo mot
desastruc. Enaprés Salomé, sor sua, totz los juseus qui eren prezes
absolvé, los quals avia lo rey manatz aucir.
Remigi diu, sobre Matheu, que Herodes ab lo coutel ab lo qual la
poma parava, aucís sí metex, e que Salomé, sor d'él, féu aucir totz los
judeus, axí con per son frare li era manat ni ordonat.
DE SENT TOMÀS DE CONTURBERA
Tomàs vol dir aytant con abís, so és pregon en humilitat, que fo
manifest en lo cilici que vestia, e
que él fasia. E vol dir Tomàs aytant con doble en prelació, cor
en doble manera davant los altres fo, so és per paraula e per exempli.
E fo trencat en passió.
Tomàs de Conturbera dementre que él estava en la cort del rey
d'Anglaterra él víu fer alcunes cozes en la cort, que mot eren contràries
a la religió crestiana; e per assò la cort desemparà e ab l'arcevesque
de Conturbera él se mès per estar, per lo qual fo fet ardiaque
de la Seu. Emperò a les pregueres del bisbe près la cancellaria del rey
d'Anglaterra, per so que Sent Tomàs, ab la sua saviesa, atempràs
los malignes coratges d'aquels que s'eren levatz contra la Esgleya.
Lo qual fo tant amat per lo rey que, aprés la mort de l'arcevesque,
él en la cadira bisbal mot honradament lo posà. E ja fos que
mot í contrastàs, a la perfí, per obediència al seu manament, per
portar lo càrrec de la bisbalia, los seus muscles humilià. E sobtament
en totz sos feytz se camjà, axí que la sua carn ab cilicis e
ab dejunis mot fortment trebalà.
Cor tan solament cilici per camiza portava, e bragues de cilici
causava, que li tocaven entrò als peus; on, la sua santetat
axí subtilment amagava que, salvada totaora la sua honestat,
sotz covinens vestimens, segons la costuma dels altres, él cobrí
lo seu cors humilment. E a
lavava, enaprés a menjar los donava e dava a cascun
d'argent e puxes de son palau los gitava. Enaprés lo rey volia
él enclinar a la sua volentat en destrohiment de la Esgleya, en
assò que volia que les costumes, les quals contra la libertat de
la Esgleya los seus antesessors avien confermades, que él aytambé
les confermàs. A la qual cosa, co él no y volgués consentir, contra
sí gità la ira del rey e dels prínceps.
Ffo una vegada que él, ab los altres bisbes, fo per lo rey costret
en tant que a él manassava d'aucir: on, decebut per consel de
grans homes, de paraula consentí a la volentat del rey. Mas él vesén,
per asò, lo peril de les ànimes que
enaprés, ab penitència mot greument se trebalà, e de misses a cantar
se cessà, entrò que, per lo sobiran bisbe, d'aquel faliment fos absolt.
Enaprés li querec lo rey que aquelò que avia dit de paraula, que ab
escrit ó fermàs, al qual mot baronilment Sent Thomàs contradix; e de
la cort, prenent la crou dreta, él ixí. Per què los enemics contra él
cridaren, él apelan En Cap d'aurat, diens: —Penge
traydor!—.
Per què enaprés
e a él affermaren per sagrament que, en la mort d'él, motz barons
s'eren juratz. Per la qual cosa lo baró sant de Déu, per gran paor que
ac, en Flandres s'en fusc. E con lo rey tramezés a Roma per so que
legatz de Roma a él, per l'apostoli, fossen tramezes, qui aquel negoci
termenassen, de tot en tot l'apostoli s'abstenc que negun trametre no
li
cruelment fo mogut; per què totes les coses de l'arcevesque e dels
seus robà, e tota la sua liyada de la sua terra exilà, senes que mercè
aver no
lo sant baró orava a Déu totz dies per lo rey e per tot lo regne.
Enaprés fo revelat a l'arcevesque en visió que a la sua esgleya
se
què en lo
lo pòbol fo recebut mot honradament.
E aprés, pocs dies ans del seu martiri, un jovencel qui era mort
maravelosament sus san se levà, dién que entrò al sobirà orde dels
apòstols fo aduyt per los àngels, e entre los apòstols una sezila vaga
él vi; on, él demanà de qui era aquela sezila, per què l'àngel li dix
que a
Era un prevere qui cantava totz dies missa de Santa Maria, per
la qual cosa fo a l'avesque acusat e, per él costret, de son offici
fo depausat. E con Sent Tomàs se despulàs lo cilici que vestia per so
que
él dién: —Ve a l'arcevesque e digues-li que aquela Dona per amor de
On, la cosa per l'arcevesque auzida e
la qual tu dizies la missa a cozit lo cilici d'él, lo qual és sotz lo
lit. E la seda vermela ab la qual l'a cozit a gequida aquí mesex.
E digues-li que ela lo prega que t'absolva de l'entredit en què él
t'avia pozat—.
fo mot esbaleýt; per què, de mantinent absolvé lo prevere, e manà
cantar a la sua volentat.
Enaprés l'arcevesque defès, axí con d'abans fazia, lo dret de la
Esgleya, axí que al rey per forssa ni per sos precs no volc obezir.
Per què vengren de mantinent cavalers del rey totz armatz là on l'arcevesque
era e, cridan altament, éls lo queregren. Als quals él vénc e
dix-los: —Veus-me aysí! Què voletz?—.
Per què éls dixeren: —Nós
èm vengutz per tu a aucir, per so que d'así enant tu no pusques viure—.
Als quals él dix: —Eu per Déu a morir son aparelat, e per
E aquelò dit, de mantinent
defensió de justícia e per la libertat de la Esgleya, on, si mi voletz
ni queretz, de part de Déu totpoderós, e sotz pena de desvet, vos
man que a negú qui sia ab mi no fassatz mal en neguna manera.
E eu a Déu e a Santa Maria e a totz los santz e a Sent Dionís, la
cosa de la Esgleya, e mi metex, coman—.
los cruels hòmens li tolgren lo cap, e tota la corona li pessejaren,
e
sant màrtir a Déu fo consacrat.
E dementre que
per él missa de morts, sobtament, seguons que
d'àngels estans e clarament cantans, lo cant dels clergues empatxaren,
los quals comensaren, altament l'offici dels màrtirs dién, cantan:
—Alegrarà
Per què de mantinent los autres clergues aquelò
metex cantaren. E assò semblà que fos mudament feyt del cant per
lo Rey Celestial; per so cor lo cant del plor fo mudat en cant de
lauzor: per la qual cosa fo manifestat que él era gloriós sant, per so
cor los àngels li feren tanta d'onor e ab los santz màrtirs lo alogaren.
E motz altres miracles à fetz per lo seu sant Nostre Seyor;
cor, per mèritz d'él, a cecs à retut lo veser e a sortz l'auzir e a rancalozes
anar, e à feyts mortz ressucitar. E
lavatz en aygua, e l'aygua per los malautes beguda, mantenent
eren sanatz.
Era una dona anglesa que desigava aver bels uls, per la qual
cosa féu vot a Sent Tomàs que ela, peus descausses, visitaria lo
seu vas humilment. E con en oració ela estegués, quant se levà de
tot en tot se trobà enseguada; per què, de mantinent, ela, mot penitent,
comensà a pregar Sent Tomàs que no li donàs bels uls, mas que
li retés los seus; la qual cosa a penes póc empetrar.
Era
Tomàs, al seu seyor, en una capsa, per so que li ajudàs de sa malautia.
Al qual dix lo seu seyor: —Si tu nuls temps res no m'emblest, Sent
Al qual dix aquel escarnidor:
Tomàs vula que tu m'aportz de la sua aygua; mas si res m'as emblat,
aquela aygua esvanesca—.—Consenti—
,
per so cor sabia que la capsa avia duyta plena d'aygua. Per què,
de mantinent la capsa obrí, e buyda senes aygua éls la trobaren. Per
la qual cosa lo servent fo en monsónega atrobat, e de layronisi
fo reprovat.
E més, era una aucela que sabia parlar, e enaxí co
ela comensà a cridar: —Sent Tomàs, ajuda
E de
mantinent lo milà casec mort e la aucela escapà.
Era un home qui avia Sent Tomàs mot amat, e con él fos greument
malaute, al vas de Sent Thomàs se n'anà e pregà
sanitat, la qual cosa mantinent recaptà. Mas dementre qu'él se
tornava ben sà, él se pensà que aquela sanitat res no profitaria a
la sua ànima; per què, de mantenent al vas tornà, e orà dient que,
si li era profitable, aquela enfermetat que avia li tornàs. Per què
demantinent la enfermetat li tornà enaxí con la avia d'abans.
DE SENT SILVESTRE
Silvestre és ditz de sile, que és lud de terra, que vol dir lud de
terra, so és lud de la Esgleya; o Silvestre és dit de silvas e traent,
per so cor homes silvestres, so és salvatges, e no
trasc a la fe.
DE SENT SILVESTRE
Es ditz de
so és "lud de la Esgleya". O Silvestre és dit de
so cor homes silvestres, so és salvatges, e no
a la fe. O, segons que és dit en lo libre que és apelat Glosari, Silvestre
vol aytant dir con "vert", o "salvatge", o "ombrós", o "boscós".
Es dit "vert" per so cor les celestials coses consirava. Es dit
"salvatge" per so cor sí mesex cultivava. Es dit "ombrós" per so
con fo de tota cobea refredat. Es dit "boscós" con fo entre
del cel plantat. La ligenda del qual compilà, so és ajustà, Eucebi
de Cesarea; la qual ligenda Sent Blasi en
per los catòlics legidora remembra, segons que
Decret.
Silvestre, per la mare, que avia nom Justa, fo per nom e per fet
engenrat. E fo per En Cirino, prevere, en la fe santa enseyat, lo
qual tenia ospitalitat sobiranament ab tot son poder. On reebé
Thimoteu, qui era baró sant e bon crestià, en son hostal, lo qual
negun altre home no
Lo qual aprés
dementre que presicava mot enfortidament la fe de Jhesu Crist.
E con En Tarquini, qui era loctenent del seyor de Roma, se pensàs
que Thimoteu fos mot ric home, les sues riquezes a Sent Silvestre
mot orriblament demanà, a el dién que
no les li retia. Mas, con Thimoteu aqueles riqueses no agués, lo
loctenent del seyor manà a Sent Silvestre que a les ýdoles sacrificàs;
en altra manera el lo sentdemà ab diverses turmens lo faria
murir. Al qual Sent Silvestre dix: —O fol, aquesta nuyt morràs,
Per les quals paraules Sent Silvestre
e perdurables turmens resebràs! E, vules o no, conexeràs ver Déu
ésser Aquel que nós colem—.
fo encarcerat. Et En Tarquini a dinnar fo comvidat, e dementre
que menjava un os de peys, en lo trangolador d'el s'entravessà en
tal manera que no lo
no póc trangolar. Per la qual cosa en la miganuyt él morí, e al vas
enaprés ab grans plors fo aduyt, on Sent Silvestre, ab gran gog,
de la càrcer fo deliurat. E, mort En Melxiade, bisbe de la ciutat de
Roma, Sent Silvestre per tot lo pòbol de Roma en sobirà bisbe
fo alegut, oltra la sua volentat. Lo qual, en
noms dels enfans orfes e de les vídues pobres e dels paubres vergoyans,
avia escritz. E a totz donava totes lurs necessitatz.
E a Roma él manà lo quart e
colre lo
dixeren que
quals Sent Silvestre respòs, dién que aquelò no
cor era establit per l'apostoli, e per so cor lo dicmenge era aquí
mesex onradament celebrador, per la sepultura de Jhesu Crist. Al
qual éls dixeren: —Un és lo dissapte de la sepultura de Jhesu
Crist, en lo qual una vegada en l'ayn hom deu dejunar—.
Als
quals Sent Silvestre respòs dién que enaxí con tots dies dominicals
per la glòria de la Resurectió eren ennobleytz, en axí totz
los dissaptes eren ennobleytz per la sepultura de Nostre Seyor.
Per la qual rasó los grecs del dissapte se calaren, lo qual atorgaren
a dejunar. Mas del
crestians no
Sent Silvestre la dignitat d'él mayorment en tres maneres enseyà:
per so cor en aquel dia Nostre Seyor al Cel se
del seu cors e de la sua sanc en aquel dia establí, e en aquel dia la
Esgleya sa secrada cresma fa. Per les quals rasós los grecs a la
sua volentat consentiren.
DE LA MORT DELS ENFANTS
On con Contastí perseguia los crestians, Sent Silvestre ixí
de la ciutat de Roma, e en
E Contastí, per la persecució oribla que fasia dels crestians, en
plaga de lebrosia casec. Per què, per consel dels bisbes de les ýdoles,
són aduytz
qu'en la lur sanc fresca e calent lo bayassen l'emperador. E axí
con Contastí anava al loc on lo bayn se devia aparelar, les
mares dels emfantz envés el de correntes vengren, las quals
ab lurs pèls soltz dolorosament se ploraven. Per què Contastí manà
la carreta qui—Aujatz, comtes
e cavalers, e tot lo pòbol qui aysí sotz! La dignitat romana e l'emperi
és nat de font de pietat, la qual dignitat donà aquesta lig, que tot
hom morís qui auciuria enfant en batala. O! quant cruel, donques,
Per la qual cosa manà Contastí que a les sues
seria la crueltat, que nós féssem aucir los fils de les nostres géns,
con nós ó vedem que no sia fet dels estrayns! ¿Què
barbres ajam vensutz e sobratz, si per crueltat nós som vensutz?
Cor vènser estrayes nascions forsa és dels batelers; mas
vènser viscis e pecatz és vertutz de costumes. En les batales nós som
pus forzatz que
que nós metexes. Et sels qui seran en aquesta batala sobratz auran
la victòria gasayada; cor lo vencedor aprés la victòria és vensut
si pietat per iniquitat és sobrada. Vensa-nos, donques, pietat en
aquesta batala. Cor de tot serem vensedors, si per sola pietat
nós èm venssutz. Cor de totz se mostra ésser seyor qui
ésser sér de pietat. Per què, és melor, donques, que eu muyra e que
sia salvada la vida dels enfantz no
eu vida cruel recobrava; de la qual sanitat si la recobraria, a mi
no és cert, con sia a mi cert que, si per aclò la recobrava, que seria
mot cruel cosa—.
mares fossen los infantz retutz, e que los donàs hom messiós.
E que los liuràs hom moltes carretes en què se
enaxí les mares, que eren ploran vengudes, als lurs locs, ab gog,
retornaren. E
En la nuyt segent Sent Pere et Sent Pol aparegren a Contastí,
en visió, diens: —Per so cor no as volgut que sia escampada la
sanc dels enfantz no
Jhesu Christ, per so que
què
qui està en lo Mont de Seraptim amagat. Lo qual t'enseyarà una
font, en la qual tu, bateyat tres vegades, de tota lebrosia seràs
sanat. Mas emperò a Jhesu Christ fé aquesta honor: que destrues
totz los temples de les ýdoles, e que refasses les esgleyes de Jhesu
Crist, e que d'aysí enant sies tu d'eles defenedor—.
E quant fo despertat Contastí, demantinent tramès sos cavalers
a Sent Silvestre. E quant Sent Silvestre vid los cavalers, penssà-se
que fos vengut a la victòria del sant martiri, per la qual cosa a
Déu se comanà, e sos compayons a sí apelà. Enaprés a Contastí
mot cuytosament fo amenat, al qual se levà Contastí mot e li dix:
—Ben sies tu vengut! Alegrem-nos, eu et tu!—.
Et Sent Silvestre
li respòs dién: —Pau sia ab tu!—.
E aprés li recomtà per orde
la sua visió, e perpensà
aparegren. On Sent Silvestre li dix que eren apòstols de Jhesu Christ
e que no eren déus. Per què adoncs, a les pregueres de l'emperador,
Sent Silvestre l'ymage dels apòstols li aportà. E quant l'emperador
les vesé, él dix que aytals hòmens eren sels qui a él aparegren en la
sua visió.
On adoncs Sent Silvestre lo crestianà, e per una setmana lo
fé dejunar, e totes les càrceres fé obrir. E quant l'emperador
fo entrat en les fons de l'ayga del baptisme, maravelosament aquí
resplandí gran resplandor de lud; de les quals fons, tot curat
e sanat, ixi l'emperador, dién que Jhesu Christ avia vist. Per què
en lo primer dia del seu baptisme aquesta lig donà l'emperador
Contastí: que Jhesu Crist per la ciutat romana axí con ver Déus
fos celebrat. En lo segon dia establí que si negun hom mal disia
de Jhesu Crist, que fos punit. En lo ters dia establí que tothom qui
a crestià fesés injúria, que perdés la meytat dels seus bens. En lo
quart die establí que enaxí con l'emperador de Roma era cap de
tot lo món, que
En lo quint die establí que tothom qui a les esgleyes fugis que fos
gardat de mal a pendre. En lo
enfre los murs d'alcuna ciutat no hedificàs hom senes licència de
son bisbe. En lo
totz los deumes de les possecions reals fossen donatz. En lo
dia l'emperador a la esgleya de Sent Pere vénc, en la qual de les
sues colpes, ploran, s'acuzà. Enaprés él comensà lo fonament a
bastir d'una esgleya. E
sobre ses espatles, de terra, fora gità.
LA DISPUTACIO DELS JUEUS
Les quals cozes ausí dir Elena, mare de Contastí, que estava
en Betània; on, per ses letres, lo seu fil mot loà per so cor avia renunciat
a les ýdoles. Mas durament lo blasmà, cor avia laxat lo
Déus dels juseus, e cor cresia home, crucificat, per Déus. Per què
Contastí li rescrisc que ela vengués a él tost ab mot savis juseus, e
que el auria savis crestians, per los quals, disputans entre éls,
aparagués vera fe. Per què Senta Elena ab sí amenà
parlar, devant totz los autres aparien pus savis. E con Sent Silvestre
ab los seus clergues, e
venguts davant l'emperador, ensems, de cominal consentiment, elegiren
Craton et En Zenòfilo, als quals deren poder que donassen sentències
sobre lurs ditz. On fo dit entr'els e affermat que, un estant
en peus e parlant, que
un d'aquels
aquestz crestians diguen que
Esperit, manifest és que éls assò disen contra la Lig, que diu: "Vegatz
con eu són sols Déus, e no és altre sinó eu". Per esters éls
dien que Crist és Déus, per so cor fé motz miracles. En la vera Lig
foren motz hòmens los quals feseren motz miracles, enperò nuls
temps no volgren que fossen Déus apelatz, axí com féu aquel vostre
Jhesu Christ, lo qual vós aoratz—.
A
mas no disem Él ésser sols, enaxí que no aga gog del seu Fil. E
assò en los vostres libres nós mostrar podem. Cor nós diem ésser
"Pare" aquel del qual diu la profeta: —Él apelarà mi "Pare meu
E diem aquel ésser lo Fil, del
és tu". [Eu vuy engenré tu]—.
qual la profeta diu: "Fil meu és tu. Eu vuy t'é engenrat". E aquel
diem ésser Esperit Sant, del qual aquel mesex profeta dix: "L'esperit de
la boca d'él e tota la vertut d'él". E en aquelò , encara més, que
Déus dix [quant féu home és manifesta la Trinitat quant dix]:
"Fassam home a ymage e a semblansa nostra", [on] aqueles paraules
manifestament la divisió de les persones, e de la divinitat e umanitat,
demostren.
Jasi' assò que sien tres persones, un emperò és Déus; lo qual,
per eximpli, en alcuna manera, podem mostrar—, E, prenén
la porpra de l'emperador, d'ela [qual] féu tres plecs, dién:
—Vesets aquests tres plecs?—.
E desplegan dix: —Veus que aquests
tres plecs són
que és dit, que per miracles no
altres motz sans ajen fetz miracles, e gens per so no són Déus
apelatz, axí con aquel Déus nostre Jhesu Crist, diem nós que per
assò se dix ésser Déus. Certament [per] los erguloses qui
contra él [los quals] negun temps no soferí senes greu a passar,
segons que fo manifest en Datan en Abiron e d'altres mots. Con
poden, donques, los jueus mentir? Con éls agren conegut que
E adoncs los jutges
El se disia Déus, lo qual nom és de gran ergul. ¿Aquel qui no és Déus
[e] él apelant sí metex Déus per Déus nula pena no sofferí? Enans
l'acompayaven motes vertutz manifestament!—.
dixeren: —Manifest és que Abitar és per Sent Silvestre en ses raons
sobrat. Cor aquesta raó ó enseya: que si El no fos Déus e Déus
s'apelàs, per so ges El no pogra donar vida als mortz—.
On, N'Abitar remogut de son loc, vénc lo segon, En Jonas, dién:
—Abraam, per la circumcisió que per Déu recebé, fo justificat,
A les quals paraules
e totz los fils d'Abraam per la circumcisió foren justificatz. Adonques
aquel qui no era circumsís no era justificat—.
Sent Silvestre respòs dién: —Manifest és que Abraam, ans de la circumcisió,
plac a Déu, e "amic de Déu" fo apelat. Per la qual cosa és
manifest que la circumcisió no
plazent. No recebé, donques, circumcisió per santificació, mas per
departiment e per seyal que fos entre el e sels qui no serien ab
Déu—.
E axí, En Jonàs sobrat per Sent Silvestre, En Godolias vénc,
dién: —¿En qual manera Jhesu Christ vostre póc ésser Déus,
con affermetz el ésser nat, e temptat, e liurat, e despulat, e ab fel
abeurat, e ligat, e cebelit, con totes aquestes coses en Déu ésser no
puguen?—.
A les quals paraules Sent Silvestre respòs dién: —Aquelò que
eu dic de Jhesu Crist tot ó provarem per vostres libres que axí
fos. Cor de la sua nativitat dix Ysayas: "Veus que verge concebrà,
e enfantarà fil, e serà apelat lo nom d'él Hemanuel". Del temptament
d'El dix Zaca[ri]es: "Eu vi Jhesús, prevere gran, estant
de[n]ant l'àngel, e
dix David en
els multiplicà sobre mi sotz
dix David: "Departiren entre éls los meus vestimens, e sobre la
meua vestedura meseren sortz". Del seu abeurament del fel dix
E con Golodies no sabés què responés,
David: "Donaren a mi e
ab vinagre". Del seu ligament dix Esdras: "Liguetz mi, no axí con
pare qui deliurà vós de la terra de Egipte, cridans devant la cadira
del jutge, e humilietz mi penjant en lo fust, en lo qual me liurets
a mort". De la sua sepultura dix Jeremias: "En la sua sepultura
ressucitaran los mortz"—.
dada fo sentència contra el; on, del pleyt fo remaugut. Enaprés
vénc Annàs, lo quart, dién: —Aqueles coses que dels altres
són dits, Sent Silvestre diu que foren dites del seu Crist; per què
és mester que el ó prou que del son Jhesu Christ fossen dites—.
A les quals paraules Silvestre dix: —On daràs, donques, altre
home, lo qual aja verge concebut, e qui d'espines sia coronat, e
crucificat, mort e sebelit, e qui ressucitàs, e al Cel se
Per què adoncs Con[ta]stí dix: —Si altre no
E con assò él fer no pogués, de son loc fo
sàpia que és sobrat—.
mogut. On, aprés, vénc lo —Si de
la sement de David aquest Jhesu Crist és nat, segons que és dit,
e santificat, no
fos santificat—.
A les quals paraules Sent Silvestre respòs dién: —Enaxí con
E con
circumsizió en Jhesu Crist recebé fi, enaxí baptisme, en lo baptisme
de Jhesu Crist, ac comensament de santificació. No fo, doncs, bateyat
per so que fos santificat, mas per so que santificàs—.
En Doet calàs, dix Contastí: —No calara En Doet, si sabés
On vénc
ren contrari que contra Sent Silvestre pogués dir—.
lo —Nós volríem que En Silvestre a
nós espozés les cozes d'aquel virginal part—.
A les quals paraules Sent Silvestre respòs dién: —La terra, de la
On, sobrat En Cusi, vénc Benjamín,
qual fo Adam format, era no
beure sanc umana no era uberta, ni maledictiós d'espines encara
no avia recebuda, ni sepultura d'ome mort, ni a la serpent encara
no era donada en menyar. Covenc-se, donques, que de
Senta Maria, verge, fos feyt novel Adam, per so que axí con la
serpent l'ome nat de terra verge vensé, que enaxí per l'ome nat
de la Verge fos vensuda. E sel qui Adam vensé en Paradís, aquel
fo temptador de Jesu Crist en lo desert. E fo mester que nasqués,
per so que aquel qui avia vensut Adam menyan fos vensut per lo
Fil de la Verge dejunan—.
lo —¿En qual manera pot ésser Fil de Déu Jhesu
Crist, qui per lo diable fo temptat, a el dién que per fam les peres
fesés tornar pan, ni que en l'altesa del temple lo levàs, ni que li dixés
que
A les quals paraules Sent Silvestre respòs dién: —Si
assò vensé, cor fo exausit per Adam menjan lo pom, manifest
és, donques, que el per aclò fo sobrat, per so cor Jhesu Crist dejunan
fo meynspresat. E nós, no en quant el era Déus, mas en
quant el era home, diem que fo temptat. E fo per aquelò en tres
maneres temptat, per so que de nós totes temptacions él gitàs,
e que
la victòria d'abstinència segex temptació d'umana glòria. E de
les temptacions d'umana glòria nex atalentament de seyoria et
excel·lència l'acompaya. On en assò per Jhesu Crist d'aquestes
cozes fo vensut, per so que a nós fos donada manera de vènser—.
E—Manifest
és que Déus és sobiranament perfeyt, e que no freytura de re;
¿qual mester, doncs, li fo que Jhesu Christ nasqués, ni en qual manera,
altra veguada, Jhesu Crist l'apelà paraula? Cor assò és manifest
que Déus, ans que agés fil, no póc ésser dit "pare". Donques, si
él fo dit ésser "pare" de Jhesu Crist, movable, donques, fo él—.
A les quals paraules respòs Sent Silvestre dién: —Lo Fil ans del
On, vensut N'Aroel,
temps fo del Pare engenrat, per so que fezés aquelò que no era,
e en temps és nat per so que refezés so que era perit. E ja fos so que
per sola paraula tot refer ó pogués, ges passió, si home no fos fet
no pogra recebre, cor en la sua divinitat no era covinable de soferir.
E gens per so no era que él no fos perfeyt, enans era de gran perfectió,
si en la sua deïtat no era passible. E per so diem lo Fil ésser paraula
de Déu lo Pare, segons que diu manifestament la profeta, dién:
"Gita lo cor meu bona paraula". E Déus certament fo totz temps
Pare, per so cor lo seu Fil d'el és la paraula d'el, e la saviesa d'el
fo la vertut d'el. Mas en lo Pare fo tots temps la paraula, so és
lo Fil, segons que dix la profeta dién: "Gità lo meu cor bona
paraula". E totz temps fo en él saviesa, segons aquela paraula
dién: "Eu de la boca de l'altisme ixí, e fuy engenrada ans de totes
creatures". Segons aquela paraula que
"Ans que totz los cels fuy eu engenrada, e encara no eren fons
d'aygua, et cetera". On com lo Pare, donques, no fos nuls temps
senes paraula, e senes saviesa e vertut, en qual manera te penses
que aquest nom a él per temps sia vengut?—.
vénc lo —[Miracle] Manifest és que D[é]us
no dampna matremoni[s] ni
de matremoni ésser nat, vosaltres, aquel Jhesu Crist, lo qual coletz,
si no per so que volets matremoni destruyr? Encara més, ¿quant
és temptat sel qui poderós és, sofer sel qui és vertut, et mor sel qui
vida és? On per assò seràs costret que digues
qual engenrà lo Pare, et altre, lo qual engenrà la Verge. Digues-me
tu, en qual manera se pot fer que sofferís passió l'ome qui fo per
Déu pres, senes naframent d'aquel per lo qual és pres—.
A les quals paraules Sen Silvestre respòs dién: —Nós Jhesu Crist
E així, En Jubal venzut, vénc lo
per aquelò [no] diem ésser nat de la Verge que matremoni condepnem,
mas les coses del part de la Verge rasonablament recebem. E
ges per assò matremoni no se
Cor aquela Verge, la qual enfantà Jhesu Crist, de matremoni fo nada.
Fo temtat Jhesu Crist per so que totes temtacions del diable vensés,
sofferí passió per so que totes les nostres passions sotzmeez, morí
per so que l'emperi de la mort subjugàs. E
Crist: lo qual, axí con ver Fil de Déu és no
Jhesu Crist. Es, donques, no
aquelò que és home. Emperò sofferir póc passió l'ome per Déu,
reebut senes passió d'aquel qui
per aquela present porpra de l'emperador, la qual fo de lana ab
sanc ajustada, e aquela lana color de porpra recebé. E dementre
que
aquelò que és rial color o aquelò qui era lana, ans que porpra fos
feta? La lana és ressemblada a home, et la color porporienca
a Déus, qui ensems en la Passió ab home fo, dementre que l'home
soferia passion en la crou, mas a passió en neguna cosa Déus
no fo subjugatz—.
qui dix:
—A mi no plac aquel exempli qui és posat de la color de la
Al qual, con totz li contrastassen, Sent Silvestre dix:
lana—.—Pren,
E així, venzut En
donques, altre exempli d'un aybre que aja sobre sí la resplandor
del sol. Dementre que hom la tayla lo colp él receb, mas la resplandor,
senes tot talament està. En així lo home, sofirén passion,
la divinitat a neguna passió no fo subjugada—.
Tara, vénc l'onzen, En Sileon, qui dix:
— Si del teu Jhesu Christ àn profitizat los profetes aquestes
Per què Sent Silvestre respòs
coses de tan gran escarniment, de la passió et de la mort d'él, les
causes de[l] aqueles volem saber—.
dién: —Ac fam Jhesu Christ per so que nos sadolàs, et ac set per
E, aquestes paraules Sent Silvestre
so que aministràs a la nostra set beuratge de vida, e fo temptat
per so que nós de temptacions deliuràs. Preses fo, per so que de
captivitat del diable nos gitàs; fo escarnit, per so que dels escarnimens
del diable nos deliuràs; fo liurat, per so que del liurament
nos gardàs. E fo ligat, per so que del ligament de maledictió nos
desligàs; fo humiliat, per so que nos exausàs; e fo despulat, per
so que
per indulgència nos cobrís; e portà corona d'espines, per so que él
retés les flors de Parasís, que eren perdutz a l'humà linatge. En lo
fust fo penjat, per so que la cobesesa que fo en lo fust engenrada él
dampnàs; abeurat fo de fel e de vinagre, per so que a l'home en
la terra, leyt decorrén e mel li donàs, e que fons molt dolces a nós
obrís; recebé mort, per so que la sua vida a nós donàs; e fo sebelit,
per so que les sepultures dels santz benesetz ressuscitàs de mort:
per so que retés vida als mortz. Al Cel se
porta del Cel obrís a nós. Sèu a la dextra del seu Pare, per so que
les pregueres dels crezens exausís—.
dién, trestotz, so és l'emperador e
de Sent Silvestre ab bona voluntat alt cridaren. On adoncs, irat
mot, lo
— Meraveyl-me de vosaltres, jutges, qui sotz mot savis, com
podetz creure aqueles sues vanes paraules, ne con podetz creure
que tot lo poder de Déu se pusca enclausir per umana raó. Mas
de vuy més cessen les paraules e vingam al fet. Mot són fols sels
qui colen Jhesu Christ, qui fo crucificat. On, con eu lo nom
de Déus totpoderós sàpia, la vertut del qual no soferen roques,
ni auzir no
eu si dic ver, un taur mot forotge a mi sia amenat, per so que eu en
l'aurela del taur diga aquel nom, lo qual, quant l'aurà ausit, mantenent
morrà—.
A les quals paraules Sent Silvestre respòs dién: —E quant tu
E En Zambrí
aquel nom ausist, él aprenén, per què no morist?—.
dix: —No s'és per tu a saber aquelò, con tu sies enemic dels
Per què aprés assò li fo amenat a penes per
juseus—.
un taur molt salvatge. E En Zambrí en la aurela del taur mantenent
dix lo nom que él sabia; per què, demantinent, lo taur groyn
[l. groný], e
forment contra Sent Silvestre. Als quals Sent Silvestre dix: —Zambrí
Cor escrit és de Déus per lo profeta dién:
anc no dix nom de Déu, mas nom de malvat diable nomenà,
cor lo Déus meus, Jhesu Crist, no tant solament los vivens mortifica,
ans los mortz fa tornar vius. Cor poder d'aucir és de leons
e de serpens e de bèsties salvatges. Mas si vol En Sambrí que eu
cresega que aquelò que à dit en la aureyla del taur no sia nom
de diable, siga assò metex altre vegada, per so que
qui és mort.—Eu auciuré,
La qual cosa, si fer no ó pot En Zambrí, ab nom
e eu viure faray—.
de diable l'à mort, qui
costret a ressucitar lo taur per los jutges, dix: —Ressucit-lo En Silvestre,
en lo nom de Jhesu Christ de Galilea, e nós totz manves en Él
creurem. Cor si él a[p] penes podia volar, aquelò él fer no poyria—.
E mantenent totz los juseus promeseren Déus Jhesu Christ a
creure. Per què adoncs Sent Silvestre, feta oració, a la aurela del
taur [a] él s'aplegà, e dix: —O nom de maledictió e de mort, ix
fora, per manament de Nostre Seyor Jhesu Christ, en lo nom del
qual a tu és dit: "Taur, leva sus, e a la tua compay[i]a te
Per la qual cosa mantinent lo taur ressucità et ab molt gran pansea
se n'anà. On adons la regina, els juzeus, els jutges, e
totz són convertitz a la fe de Jhesu Crist.
[DE LA MORT DEL DRAC]. E aprés pocs dies los bisbes
de les ýdoles vengren a l'emperador dién: —O sant baró, aquel
De la qual
drac qui és en la balma, pus que la fe de Jhesu Christ tu resebest pus
de
cosa ac son consel Contastí ab Sent Silvestre sobre aquel fet. Enaprés
Sent Silvestre li respòs dién: —Eu, per la vertut de Jhesu Crist,
Per què
de tot aclò lo faré cessar que ja mal no farà a negú—.
los bisbes promeseren a Sent Silvestre que si ó fasia que éls totz
creurien en Jhesu Crist. E axí cant Sent Silvestre estava en oració,
Sent Pere li aparec, a el dién: —Devala tot segurament al drac
tu, e dos preveres qui vajen ab tu. E quant a él tu seràs, en aytal
manera li parlaràs: "Nostre Seyor Jhesu Crist, de la Verge nat,
e crucificat e cebelit, lo qual ressucità e sèu a la dextra del Pare, así
és venidors per jutgar los vius els mortz. E tu, diable, l'esperaràs
en aquest loc entrò que El vénga". Enaprés la boca d'él tu ligaràs
ab fil, e ab un anel, qui aga seyal de crou desobre, tu
a mi, san, senes mal, vosaltres venretz, e
aparelat, vós menjaretz—.
Per la qual visió Sent Silvestre ab dos
preveres en la balma per
portan.
E al drac aqueles paraules dix, e la boca d'él, cruxent e siulant,
segons que vigares li fo, molt forment el ligà. E axí con el se
puyava el trobà dos encantadors qui éls avien segitz, per so que vissen
si él devalaria entrò al drac, los quals eren [encax] mortz per
lo buffament del drac. E ab sí, sans, senes mal, él defora la balma
los dux, per la qual cosa demantinent ab gran multitut de géns
convertuz són. E, enaxí con lo pòbol de Roma de dobla mort
és deliurat —so és del colement de les ýdoles e del verí del drac—,
enaprés Sent Silvestre a la mort s'apruymà. On con tota la clerecia
de tres coses amonestàs: so és que entre sí aguessen karitat, e que
les sues esgleyes diligenment governassen, e
morses dels lops gardassen. E, aprés aqueles paraules, en Nostre
Seyor s'adormí feselment.
DE LA CIRCUMCISIÓ DE DÉU
Lo dia de la circumcisió de Nostre Seyor Jhesu Crist
fan celebrador: La primera rasó és les uytaves de la sua nativitat.
La segona raó és cor en aquel die li fo posat lo saludable nom. La
terça raó és l'escampament de la sua sanc. La quarta raó és lo
seyal de la circumcisió. La primera raó és, donques, les vuytaves
de la nativitat. Cor si les vuytaves dels autres santz són sol·lempnials,
en quant més lo vuytèn dia dels sants deu ésser sol·lempnial.
Mas no és vist que la nativitat de Nostre Seyor dega aver uytava,
per so car la nativitat d'El anava a la mort. Mas la mort dels santz
per aquelò an vuytaves, cor éls adoncs nexen, per aquela nativitat
que és a [la] vida perdurable. E per aquela mesexa raso és vist que
no dega aver uytava la nativitat de Santa Maria, ni de Sent Johan
Babtista. ni la Resurectió de Nostre Seyor Jhesu Crist, con ja era
feta aquela Resurectió en veritat. Es notadora cosa que axí con
diu Perpositivus que les vuytaves són de suplement, axí con és
la vuytava de la Nativitat de Nostre Seyor Jhesu Crist, en la qual
complim so que meyns era fet en la festa de la Nativitat, so és lo
offici de l'enfentar. On saenrere era acostumat de cantar en la missa
l'offici qui comensa: "La tua cara, Séyer, et cetera". Mas les vuytaves
de Pasca, e de Pentagosta, e de Sant Johan Baptista, e de la
nativitat de la Verge són d'onor. Les vuytaves dels autres santz
són de devoció, e són de figuració, axí con són les vuytaves establides
dels santz, que signifiquen les vuytaves de Resurectió.
La segona rasó [és] per què aquel dia és celebrador és per
la posició del seu novel nom saludable. Cor en aquel die li fo
posat nom novel, lo qual la boca de Nostre Seyor nomenà. Lo qual
nom és tals que altre aytal no és sotz lo cel, en lo qual nom nós
cové que [nós] siam sals. Lo qual nom, segons Sent Bernat, és
en la boca axí con mel; en les aureles molt plazent; en lo coratge
molt alegre. Lo qual nom, axí con diu Sent Bernat, a semblant d'oli
dóna lud; e, presicat, sadola hom; e, perpenssat, aplana; e, apelat,
unta. Ac Jhesu Crist
so és: Fil de Déu, et Crist, et Jhesús. Es apelat Fil de Déu
en quant és [de] Déu déus. Es apelat Crist en quant és home
per persona divinal, quant la humanal natura près. Es apelat Jhesús
en quant és Déus umanal. D'aquestz tres noms diu Sent Bernat:
—Vós qui en pols sotz, despertatz-vos, e lauzatz Déu. Veus quel
Seyor ve ab salut, e ve ab enguens, et ve ab glòria. Cor Jhesu
Crist senes salut, ne Crist senes unció, ni senes glòria lo Fil de Déu
no vénc. Doncs enaxí él fo salut, e él fo unció, et él fo glòria. On
quant ad aquestz
no era.
Cor, quant al primer nom, per alcuns era conegut per pensament,
axí con per los demonis, qui disien que él era Fil de Déu.
Quant al segon nom, en partida per alcuns, mas per pocs, era conegut
ésser Crist. Quant al ters nom, vulgarment per apelar era conegut,
cor quant a aquesta vou "Jhesús" era conegut, mas no quant a la
rasó del nom, qui és saludable. Mas aprés la Resurectió aquestz
lo segon quant a escampament; lo ters quant a la raó del nom.
Donques, lo primer nom és "Fil de Déu". E [c'] aquest [a] nom dretament
a él se covenga, axí ó diu Ilari en lo Libre de trinitat dién: Verament
lo Fil de Déu un
moltes maneres és conegut: dementre que
dementre que de sí metex él confessa, e dementre quels apòstols
presiquen, e dementre que
demonis él ésser confessen, e dementre que
dementre que
Nostre, Jhesu Crist, per aquestes maneres coneixem, so és: per
nom, e per nativitat, e per natura, e per professió. Lo segon nom
és "Christ", que vol dir aytant con "unt", per so cor él fo untat
ab oli d'alegretat davant los seus participans. Mas per so que
és dit unt és demostrat que él fo profeta, e bateler, e prevere, e
rey.
Aques[tes]
profeta en enseyament de doctrina. Fo él bateler en lo combatement
del diable. Fo él prevere en reconciliació del Pare. Fo él rey en partiment
et en donament de dons. E d'aquel segon nom nós som
nomenatz, cor per Crist nós som ditz "crestians". Del qual nom
axí con diu Agustí: "Aquel nom "crestian" és nom de dretura,
e de bontat, e de sencereza, e de pasciència, e de castetat, e de nedeza,
e d'umanitat, e d'innocència, e de pietat. E aquel home à dignament
aquel nom resebut qui, segons lo nom e per obra, axí con dit
és, viu". Assò diu Sent Agustí.
Lo ters nom d'él és "Jhesús", mas aquest nom "Jhesús", segons
que diu Sent Bernat, és dit ésser menjar, e font, e medicina, e lud.
E aquel menjar à acabament en moltes maneres: per so cor és menjar
comfortatiu, e que engreixa e esforssa, e vegetatiu. On d'aquestes
cozes diu enaxí Sent Bernat: "Aquest nom "Jhesús" és menjar, per
so cor aytantes vegades te confortes, quantes vegades te remembres.
La qual cosa, engreixa axí egualment la pensa de sel qui
perpensa. Ni iqual cosa és que enaxí certific los sens dels hòmens,
cor la vertut conforta e perpensa bones custumes e honestes, e
defén castes volentats?". Lo segon nom és de ésser font, per què
diu Sent Bernat assò mesex disén que: "Jhesús és font de vida seyalat,
la qual font en
fet a nós saviesa, e dretura, et sanctificació, e redempció. És saviesa
en predicatió; dretura en absolució de peccats; sanctificació en
bona conversació; redempció en la sua Passió". Aquestes paraules
Sent Bernat diu en altre loc: "En axí que
Jhesu Crist: so és paraula de dolor, en la qual és confessió; et escampament
de sanc, en lo qual és aflictió; et ayga de nedeyament,
en la qual és compació". Lo ters és medicina, per què dix enaxí:
"Aquest nom "Jhesús" és medicina per so cor veda tot empatxament
de vida, e pacifica l'imflament de supèrbia, e la nafra de blavor sana,
e restreyn lo decorrement de luxúria, e auciu la flama de volentat
de luxúria, e atempra la set d'avaresa, e encaussa la pruyge de
legea". La quarta cosa que ve a hom per aquel nom és lud, on
dix un sant: "On te penses que en tot lo món sia tanta de lud
so[p]t'[e] fe con él pre[ï]gan aquel nom "Jhesús", cor aquel
nom és que Sent Pol portava davant a les géns e als reys, axí com
lum pozat sobre canalobre".
Encara més aquel nom "Jhesús" és de molta suaveza, on diu
Sent Bernat: "Si tu escrius alcuna rasó no m'à sabor a mi, sinó
ligén en aquela escriptura lo nom "Jhesús". Si desputes o t'acordes
ab mi no m'an sabor les paraules si a mi no nomenes aquel
nom "Jhesús"". E dix En Ricart de Sent Víctor que "Aquel nom
"Jhesús" és nom molt dols, e nom molt delitable, e nom qui molt
conforta lo p[e]ccador e
donques, dix "Jhesús, tu sies ab mi, Jhesús"". E encara més aquel
nom "Jhesús" és de molt gran vertut, on dix Sent Pere: "Apelarà
lo nom d'él Jhesús. Lo qual nom és sel qui dóna als secs lo vezer,
e als sorts auzir, e als contretz anament, e als mutz parlar, e
vida als mortz. E tot lo poder del diable féu fugir dels corses
asetiatz la vertut d'aquel nom". Encara més aquel nom "Jhesús"
és de mot gran excel·lència e de gran dignitat, on dix Sent Bernat:
"Lo nom del meu salvador, del frare meu, de la carn mia, e de la
mia sanc! lo nom als segles amagat, mas en la fi dels segles serà
revelat; nom meravelós, nom qui no és, meyns de gran reverència,
disedor; nom qui no recep neguna extimaó, ans és nom per él
molt meravelós, per lo qual senes extimació és nom agradós, e per él
és nom als autres agradable. "Et aquel nom "Jhesús" fo a él posat
per Déus perdurable, e per los àngels, e per lo pare putatiu, so
és Josep.
E aquel nom "Jhesús" vol aytant dir con "salvador". E és dit
salvador en tres maneres: o per poder de salvar, o per àbit, o per
fet. Segons que és dit per poder de salvar, se cové a él aquel nom
del perdurable Déus. E axí és dit ésser posat per lo perdurable;
e segons que és dit per àbit de salvar. Enaxí fo a él aquel nom pausat
per l'àngel, et covén-se a él del comensament de la sua concepció
a ensà, segons que és dit per fet de salvar. Es dit ésser posat a él
per Josep per raó de la esdevenidora passió, on diu la Glosa sobre
aquela paraula: "Apelarà
per l'àngel, o per Déus perdurable". Perquè tracta d'asò la Glosa
dién: "Aquest devan dit nomenament, so és co en tres maneres
Jhesu Crist sia apelat: és dit nom a él posat per Josep, e per l'àngel,
e per Déus perdurable.
La terça raó per què aquel dia de la circumcisió és cout es
l'escampament de la sanc de Jhesu Crist, per so cor en aquel dia
la sua sanc per nós primerament s'escampà. Lo qual volc enaprés
en moltes maneres escampar. Cor
la sua sanc: Primerament en la circumcisió, on aquel escampament
fo comensament de la nostra redempció. En la sogona vegada
sa sua sanc fo escampada en oració, e aquelò mostra lo desirer
de la nostra redempció. En la terça manera Jhesu Crist
la sua sanc escampà quant fo batut, on aquelò fo mèrit de la
nostra redempció, per so cor en la blavesa dels colps d'Él nós som
sanatz. En la quarta manera Jhesu Crist la sua sanc escampà quant
fo crucificat, on aquelò fo lo preu de la nostra redempció, perquè
adoncs Él féu paga d'assò que no avia robat. En la quinta manera
Jhesu Crist la sua sanc escampà quant li fo obert lo costat, e aquelò
fo sagrament de la nostra redempció. Per la qual nafra exí sanc e
ayga; la qual [cosa] figura nós per ayga de batisme ésser de nostres
peccats lavatz. Lo qual batisme devia aver confermament per lo
fermament de la sanc de Nostre Seyor Jhesu Christ.
La quarta rasó per què aq[u]el dia de la circumcisió és celebrat
és lo seyal de la circumcisió, lo qual seyal Crist humilment deya
recebre. On volc ésser circumsís Jhesu Crist per moltes raons: Primerament
per raó de sí, per so que enseyàs que vera carn humana
avia él resebuda, cor Él sabia bé que alcuns eren venidors qui dirien
que Él no avia cors ver, ans avia cors fantàstic resebut. On per
assò que la rasó d'éls destruýs, volc ésser circumsís. E per assò
volc El sanc perdre: per so cor cors fantàstic de sí no geta sanc.
Per la segona rasó volc ésser circumsís: per so que a nós enseyàs
qu'esperitualment nós devem ésser circumsís. Cor en dues maneres
se fa circumcisió, segons que diu Sent Bernat, les quals deven ésser
fetes en nós: so és la forana, que
dedins, en la pensa. La circumcisió defora està en
so és: en hàbit, que no sia hom notable; en feyts, [e] que no sia
reprenedor en paraula; e que hom no sia meynspresador. E la circumcisió
de la pensa està en
sia santa; en atalentament, per so que sia pura; en entenció,
per so que sia pura e dreta. So són paraules de Sent Bernat.
Encara més J. C. volc pendre la circumcisió per raó de nós per so
que nos salvàs. Tot enaxí co
cors, per so que tot lo cors sia sanat, enaxí Jhesu Crist volc portar
l'escorredor de circumcisió, per so que enaxí tot lo cors umanal
fos sanat del mal de peccat; segons quePístola als
Colossences en lo segon capítol, dién: "Circumcís sotz per circumcisió
que no fo feta per mà humanal, de despulament de la carn,
mas circumcís sotz per la circumcisió de Jhesu Crist".
Per la tersa raó fo circumsís J. C. per rasó dels juseus, per so que
nos poguésse[n]t[z] escuzar d'El a recebre. Cor si circumsís El
no fos, pogren-se escuzar los jueus e dir: "Per so no recebem tu
cor no ést semblant als nostres parens". Per la quarta rasó fo circumcís
J. C., so és: per rasó dels demonis, per so que
la encarnació no coneguessen. On con circumcisió se fezés contra
original peccat, cresec lo diable que Jhesu Crist, per so cor hom lo
circumcisia, que fos peccador, e que freturés de remesi de circumcisió.
E per aquela metexa raó volc que la mare sua, la qual fo totz temps
verge, que agués espòs, per so que
Jhesu Christ fos d'ome e de fembra nat. Per la quinta rasó fo circumcís
Jhesu Crist, so és: per perfeyta dretura a complir. Cor enaxí
con volc ésser bategat, per so que perfeyta dretura, so és perfeta
umilitat, aempl[í]s, enaxí volc ésser circumcís per demostrar
la sua umilitat. Per so que per aquela humilitat fos demostrat que
El, qui era Donador de Lig e Seyor, s'era subjugat a la Lig. Per
la
a aprovar, la qual era bona, e santa, e complidora; cor no era vengut
per la Lig a soure, mas per complir; segons que
als Romans en lo
Crist fo mest[r]er de la circumcisió, per la vertat de Déu".
Per que
poden assignar: La
ystòria o de la letra. Per la qual s'enseyava que en lo
fer la circumcisió. Cor segons que dix Moysèn, qui fo gran filosop
e gran teologian, que ja fos so que l'enfant juseu fos en lo
dia en tan gran tenreza, con era estant en lo ventre de la mare,
en lo
podia soferir lo tayl de la circumcisió. Per la qual cosa, segons
que diu Moysèn, no volc Nostre Seyor que los enfans fossen circumcís
ans del
la gran tenresa que dabans an. Mas volc Nostre Seyor que la circumcisió
no
razons, les quals assigna e diu Moysèn: La primera raó és per so
que si l'emfant en aquel mig moria, que per lo perlonguament
que
aquel peril. La segona rasó és que Déus volc que fos proveyt a la
dolor dels infantz pocs. On volc Nostre Seyor que aquela dolor de
la circumcisió éls sostenguessen en aquela etat, per so cor no an
ymaginació què és mal, e que n'aguessen e
de dolor en aquel loc. La terça raó és per so que sia aconcelat a la
tristea dels parens. Cor quant alcun enfant mor per lo tayl de la
circumcisió, meyns de mal saber-n'an los parens: per so cor l'enfant
era poc, e ab meyns de plaser que quant és gran, e puys per tan
poc de mal (mor).
La segona rasó és preza per l'enteniment celestial. On, per
assò se fazia la circumcisió en lo
a hom que en la vutava de la Resurectió fos hom de tota
pena e de tota misèria circumcís. E segons aquestz
etat fo de Noè entrò a Abraam. La terça, d'Abraam entrò a Moysèn.
La quarta etat fo de Moysèn entrò a David. La quinta etat fo de
David entrò a Jhesu Christ. La
a la fin del món. La setena etat serà quant totes les géns morran.
La uytena etat serà quant totz ressucitaran. O per los
són entezes
quals nombra Sent Agustí dién: "Eu seré Déus d'aquels, e si eu no
er[a] ab éls d'on serien sa[n]ti[fic]atz?; cor eu són totes coses que
honestament per hom se poden desigar, so és: vida, salut, vertut,
abundància de totz béns, glòria, honor, e pau, e tot bé". On en
altra manera per los
e per cors.
Cor los
lo cors d'om. E
so és: cobesea, et ira, e rasó. Cor home qui ara à
és ajustat a la unitat perdurable, adoncs aurà
raó se pren de l'enteniment moral; on, segons assò, aquestz
dies en diversa manera se poden reebre. So és que
ésser coneximent de peccat; on, se diu en lo Salm: "Cor eu conec
la mia iniquitat, et cetera". Lo segon dia pot ésser assignat a prepauzament
de desemperar mal e de fer bé, la qual cosa fo notada
en lo fil degaler", qui dix: —Levar-m'é, e iré al pare meu, et cetera—.
Per lo ters dia és significat vergoya de peccat, on dix l'apòstol: —¿Qual
Per lo quart
fruyt aguetz, adoncs, per lo qual ara avetz vergoya?—.
dia pot ésser significat la temor de l'esdevenidor judici de Déu,
on dix Job: "Enquax per decorrimens imflatz sobre mi eu temi
Déu, et cetera".
E dix Sent Gerònim: "Sia que eu begua, o menge, o que fassa
autra cosa, totahora m'és vigares que eu auga sonar en les mies
aureles aquela vou qui crida dién: Levatz sus, mortz, e venitz al
judici". Per lo quint die pot ésser significada la contrictió d'ome,
per què dix Jeremias: "Lo plor de l'engenrat fé a tu, et cetera—.
Lo
confessatz-vos". Lo
de perdó. Cor ja fos so que Judas confessàs lo seu peccat no ac esperansa
de perdó. Per la qual cosa no li ac Déus misericòrdia,
que li perdonàs lo seu faliment. Lo
de peccats. On en aquel die hom esperitualment és circumcís, no
tant solament de colpa, ans o és de tota pena.
O los
faement del peccat e
E
peccatz e dels béns que nós pògrem aver fetz. Els autres
poden segnificar oració, e escampament de làgremes, e afflictió de
cors, e donament d'almoynes.
E
diligentment se vula pensar, sí
Enaxí, qui una de les coses se pensa diligentment, en sí gran dieta.
so és gran abstinència, fa. Les quals
dién: "
se perpensava, nuls temps no peccaria. Una de les quals és la matèria
vil de què hom és fet, e la obra lega, e l'eximent que hom
à frèvol, e la mort trista, e
dapnació d'om que és no
la consideració que és no
és recebuda per enteniment sotil o esperital. On, segons aquest
enteniment, seran
moysèn, en los quals és contenguda la lig. E
que signifiquen les profetes e
assignat per la doctrina de l'avengeli. Mas en los
no[
de tota colpa e de tota pena. Ara se fa per esperansa, mas
en la fi se farà en veritat,
les quals són notades en aquestz verses: "cauteri, seyal,
mèrit, medicina, figura, exempli fo, sabenrere, la circumcisió
dura de la carn".
De la circumcisió de Nostre Seyor és dit que l'àngel l'aportà
a Karles Magne. On él la alogà molt honradament en una esgleya
de Senta Maria que és en una ciutat apelada Aquisgrani.
Mas enaprés, segons que és dit, Karles aquela carn aportà en autra
ciutat que és apelada Cariosum; mes ara
en la esgleya que és dita Santa Sanctori, en la qual se lig que la carn
que fo circumcisió de Jhesu Christ, e
demostrat; per què, en aquel dia se mostrà en la Sancta Santori.
Mas si assò és ver, gran maravela és. Mas con la carn aquela sia
segons veritat de natura humana, nós crezem que quant Jhesu Christ
ressucità que ela tornàs al cors de Jhesu Christ glorificat. Altres
dien que, jasia assò que aquelò que dit és sia vers, segons [que]
la opinió d'éls, [qui dien que aquelò] sol fo en veritat de natura humana
(la qual cosa fo d'Adam ahuda), on aquela cosa tant solament
dien que ressucità.
Es notadora cosa que saenrere eren, per los pagàs e per los
gentils, moltes kalendes coltes, les quals a penes pogren ésser
vedades [e coltes] per los santz crestians. De les quals fa memòria
Sent Agustí, en un seu sermó, dién que
fos un gran duc o déus, [per] que en les kalendes éls mot lauzaven,
e
Et assò feyen con era terme de l'ayn passat, et con era comensament
de l'ayn següent. E a les altres kalendes els fasien formes
maraveloses, enaxí que alsguns fasien vestitz de pels de bèsties,
e
éls demostraven ésser en éls sen e àbit de bèsties. E alcuns ne vestien
ab vestimens de fembres, de la qual cosa no avien vergoya quant
lurs déus demostraven aytals, ni ab tans diffamatz vestimens. Eren
alcuns dels gentils que enaxí guardaven avuyrs, que foc no jaquien
trer de lur casa en les kalendes de Gener, ni no donaven negun benifeyt
a negun hom poderós, mas bé
volien. Eren-ne alcuns qui en la primera nuyt de Gener metien la
taula ab mout beles toales, e axí la fasien estar aparelada tota la nuyt,
per so cor crezien que per tot l'ayn esteguessen en gaugs e en convitz.
Enaprés diu Sent Agustí que sels qui volen servar les costumes
dels paguans, qu'éls dev[en] ésser mout temerós, per so cor no los
profita. E diu que qui a foyls hòmens jugadors, per alcuna umanitat
dóna res, que és participans dels lurs peccatz. E en assò negun home
no deu dubtar, per què a nosaltres no abasta quens guardem
de mal a fer, ans nos és mester que aquels als quals veuretz mal
fer que
Agustí.
DE L'APARICI DE DEU
La festa de l'Aparició de Nostre Seyor és ennobleýda per
miracles, on per assò és apelada en
Reys aoreren Jhesu Crist, e Sent Johan bateyà Jhesu Crist, e l'ayga
tornà en VI: e
On, quant Jhesu Crist fo en etat de
El per guizament de la estela (e per assò aquel dia és apelat Epifania,
—ab
cor desús éls en alt, adoncs, los aparec la estela, que desús fo
vista), fo Jhesu Crist als Reys per ver Déus demostrat, e
mesex dia, passatz
dies e
Luch, o, segons que diu Beda e la Esgleya de Roma, complitz
avia
aquel dia es apelat Theofania, a
Trinitat, so és: lo Pare en vou, e
semblansa de coloma. E en aquel dia mesex, passat un ayn, con
El fos en etat de
Crist tornar vi. On per assò és apelat aquel dia Betfania, a
que vol dir "casa"; cor, per lo miracle que fo fet en la casa, él
ver Déus aparec.
E en aquel mesex dia, passat un ayn, con El fos en etat de
ayn, o de
pans et
aquel ymne qui comensa enaxí: "Enlumenem l'Altisme, et cetera".
On per asò aquest dia és apelat Faguifania, de
vol dir "boca" o "menjar". Mas d'aquest
si fo fet en aquest dia, per so cor no s'atroba esprés en lo libre
original de Beda. E és dubtat, per assò cor Sent Johan diu en lo
prop Pascha quant se féu, on enaxí en aquest dia foren fetes
aparicions per Jhesu Crist. Mas la primera fo feta per la estela que
El enseyà, estant en la grípia. La segona aparició fo feta per vou
del Pare en flum Jordà. La tersa fo feta per lo mudament de l'aygua
en vin quant Jhesu Crist fou convidat a les nosses. La quarta fo
feta per lo multiplicament del pa que fo fet en lo desert. Mas la primera
aparició majorment és celebrada en aquest dia: per què, la
ystòria d'ela perceguescam.
Quant Jhesu Christ fo nat
davant Jhesu Crist, los noms dels quals en ebrayc són apelatz
Apèl·lius, e l'altre Amèrius, e l'altre Damascus. En grec són apelatz
Galgalat, e l'altre Malgalat, e l'altre Saraxim. En latí són
apelatz Gaspar, Baltesar, Melchior. Mas quins reys foren aquels
en
que és dit "magus" és nomenat. Cor "magus" vol dir "escarnidor",
e "encantador", e "savi". On dien alscuns que aquels
ditz per raó ésser escarnidors, per so cor escarniren de Herodes,
que quant ad él no tornaren, él víu que era escarnit per aquels
reys. Encara més aquel nom
encantadors de Faraó foren ditz
que aquels
eren encantadors; mas, puys, foren convertitz aquels, per los quals
Jhesu Crist volc la sua nativitat revelar, e a sí los volc amenar, per
so que per aquelò donàs perdó als peccadors.
Encara més aquel nom
Cor per sí metex aquel nom
mas en grec vol dir "filosop", en latí vol dir "savi". Per què, donques,
foren apelatz savis, per so cor eren grans en saviesa. Vengren,
donques, aquels
Jherusalem.
Mas, per què vengren los
aquí no fos nat Jesu Christ, sobre assò asigna Remigi
La primera raó és cor los
Jhesu Crist, mas no saberen lo loc. E, cor Jherusalem era ciutat
reyal —aquí era lo sobirà prevere— éls en pensaren que aquí fos
aquel infant n[at], per la noblesa de la ciutat.
La segona raó és, per què éls vengren, per so que tost sabessen
lo loc del seu neximent, cor aquí estaven los savis de la Lig els
escrivans.
La terça raó [és] per què los
fo per so que
dir-nos: "Ben coneguem lo loc de la nativitat, mas lo temps no
sabem, e per assò en Jhesu Christ no creségrem". On los
enseyaren, per assò, als jueus lo temps de la nativitat de Jhesu Christ,
els jueus enseyaren als reys lo loc on era nat.
La quinta rasó per què los reys vengren sercar Jhesu Crist fo
per so que per la lur diligència fos condempnada la pereza dels jueus.
Cor aquels
los jueus, per moltes profetes, en Jhesu Crist no volgren creure.
Aquels tres reys queregren rey estrayn, mas los jueus no
querer, ni recebre lo rey lur propi. E
a Jhesu Christ, mas los jueus li estaven de costa. Aquels
foren succesidors de Balaam, los quals vengren a Jhesu Crist quant
viren la estela, per [què] la profecia del seu pare, qui dix: "Nexerà
estela de Jacob, e levar-s'à hom de Jherusalem, et cetera".
Altre raó lo y assigna Crisòstomus (sobre Matheu en lo original)
per què vengren aquels
alcunes géns foren qui eren esgardadores dels secretz del cel,
los quals dixeren que elegissen d'éls meteys
apelaven Victorial. E per tres dies aquí estaven, sí metexes lavan
de pecats; e preguaven Déus que a éls mostràs la estela, la qual los
avia profetizada Balam. Per què s'esdevenc una vegada en lo
dia de Nadal de Nostre Seyor, dementre que els aquí estaven sobre
mont, que una estela los aparec, desobre éls vinén, la qual avia forma
de mout bel enfant, e sobre
crou.
La qual estela parlà als Reys dién: "Anatz mout tost en la
terra de Judà, e aquí vós atrobaretz lo Rey nat, sel que vosautres
queretz". On, adoncs, mout ivasserament, envés la terra de Judà,
éls comensaren a venir. Mas en qual manera pogren aver anat
tanta de terra en tan poc de temps, so és que fossen vengutz d'Orient
entrò en Jherusalem en
mig del món fermat— és deydor. Segons la raó de Remegi: que
aquel enfant, al qual anaven, los í pogra fer venir en meyns de temps.
O
dromedaris, que són bèsties mout leus, les quals corren en
dia aytant con
a
foren vengutz en Jherusalem, éls demanaren diens: "On és lo Rey
dels Jueus qui és nat?" No dixeren ges si era nat, per so cor éls crezien
fermament que nat era, mas bé queregren en qual loc era nat.
E
aquel rey sia nat?", éls responeren dién: "Nós vezem la estela d'el
en Orient, per què venim él aorar. So és que dementre nós estàvem
en Orient vezem la estela d'él posada sobre Judea, que
la sua nativitat; on nós, estans en la nostra regió, vezem la estela
d'él en Orient, so és en la part oriental". Per què per aquestes paraules,
segons que diu Remigi en lo libre qui és apelat Original, és enseyat
que aquels reys confessaren que Jhesu Christ era ver home, e ver
rey, e ver Déus. Dixeren él ésser ver home quant dixeren: "On és
aquel qui és nat?" E confessaren él ésser ver rey quant l'apelaren
Rey dels Juseus. E confessaren él ésser ver Déus quant dixeren:
"Venim aorar él". Cor manament era de Déu que hom oràs sol un
Déus tant solament. Mas quant Herodes ausí assò fo mout irat e torbat,
e totes les géns de Jherusalem ab él. Fo per
torbat: primerament per so cor avia paor que
per rey lur, aquel enfant qui era nat; e que gitassen él del regne de
Judea, axí com home estrayn. Per la segona rasó fo torbat Herodes:
per so cor avia temor que no fos encolpat per los romans si alcun
s'apelava rey, en lo seu regisme,que no y fos establit per l'emperador.
Cor enaxí era aordonat a Roma: que negun no fos apelat déus o
rey senes licència de l'emperador. Per la terça rasó fo torbat
Herodes: per so cor, segons que diu Sent Gregori, quant fo nat lo
Rey del Cel fo torbat lo rey de Terra. E no fo maravela, cor l'altesa
de la terra se confon quant l'altesa celestial s'obre.
E totes les géns de Jherusalem foren torbades ab él per
La primera fo cor no
del Just. Per la segona rasó se retien iratz per so que plaguessen
al rey torbat. La terça rasó per què éls foren torbatz fo: cor enaxí
con les ondes de la mar se feren les unes ab les autres, enaxí
per los Reys quant contrasten entre éls se torba lo pòbol; on,
per so, éls se temeren que fos brega entre lo rey que avien prezent,
e sel qui
en trebayl envolpatz. Aquesta rasó asigna del lur torbament Crisòstomus.
E adoncs Herodes féu ajustar devant sí tots los preveres
e
quals li dixeren que en Besleem era nat. Per què, amagadament,
féu venir devant sí los tres Reys. Dels quals après, diligentment éls
demanàn, lo temps de la aparició de la estela; per so que sabés él
què faria de Jhesu Christ, si
Reys que tornassen a él quant aurien l'enfant atrobat, a éls dién
per fenta que él lo iria adorar— lo qual volgra ya aver mort.
Es notadora cosa que quant los tres Reys foren entratz en Jherusalem,
mantenent éls perderen lo guizament de la estela. E asò fo fet
per tres rasons: Primerament per so que éls fossen costretz de querer
lo loc del neximent de Jhesu Christ per lo perdiment de la estela
qui
per la aparició de la estela e per lo afermament de la profeta.
Axí con fet és.
La segona rasó per què perderen de veser la estela [fo], cor fo justa
cosa que éls qui querien adjutori d'ome que perdessen lo adjutori de
Déu. La terça raó per què éls perderen la estela de veser fo cor
seyals són donatz als no
fo donada als fezels. On, per assò lo seyal a aquels donat dementre
que éls eren no
eren entre los jueus, qui eren fezels. Aquestes
en la Glosa.
E quant los tres Reys foren fora de Jherusalem, la estela los
anà denant, entrò que foren vengutz en aquel loc on estava l'enfant.
D'aquela estela, quina fo, són
Remigi en lo libre qui és apelat Original. Alscuns dien que fo Esperit
Sant en semblansa de coloma sobre Jhesu Christ quant fo beteyat.
Altres dien, axí com Crisòstomus, que aquela estela fo àngel: sel
qui aparec als pastors qui eren juseus per so cor uzaven de
rasò [a éls] aparec en forma raonable; e als Reys, qui eren gentils,
en forma no
En altre loc se lig, so que és pus ver, que aquelò fo estela de nou
creada. La qual, quant ac fet so que fer devia, mantinent tornà en
sa pròpia manera de què feta era.
E aquela estela, segons què diu Fulgenci, era devezida de les autres
esteles en tres cozes: so és en lo seu estament, per so cor no era aloguada
ni fermada ab les autres en lo fermament, ans estava en lo
mig de l'àer prop de la terra. Era departida de les autres esteles per
resplandor, cor pus resplandent era que les autres esteles; la
qual cosa fo manifestada per so cor la resplandor d'ela no póc ésser
feta escura per la resplandor del sol, ans aparia mot luzent en ora
de migdia. Era del semblant de les altres esteles en lo seu moviment,
per so cor devant los tres Reys anava en manera d'ome qui va per
son camí: no anava gens per aytal moviment con les altres esteles,
qui van per lo fermament, per lo lur sercle, ans anava en manera de
cors qui à ànima, per l'àer ad espau. On quant los tres Reys vezeren
la estela, mantenent foren molt alegres de gran gog que agren.
Es notadora cosa que
fo aquela estela que aparec als tres Reys, so és estela material, o
estela esperitual, o estela en enteniment, o estela rasonable, o estela
sobresubstancial.
La primera estela, so és material, vezeren los tres Reys en Orient.
La segona estela, so és la esperitual, que és fe, vezeren los tres Reys
en lur coratge. Cor si aquesta estela, so és fe, no resplandís primerament
en lurs coratges, no pogren venir a la visió de la primera
estela. Cor los
quant dixeren: "On és sel qui és nat Rey dels Juzeus?" Per què
aparec que éls agren fe de la reyal dignitat d'El en assò que l'apelaren
"Rey dels Jueus". E agren fe en la deïtat d'El, la qual cosa fo manifestada
quant dixeren: "E nós venim El aorar". La terça estela
vezeren, so és en enteniment, la qual fo l'àngel que vezeren en
sompnis, qui
que sia dit, segons una glosa, que no fo àngel sel que vezeren en
sompnis, ans fo Él metex, Nostre Seyor, qui
tornassen a Herodes. La quarta estela vezeren los
la raonable, la qual fo la Bonaüyrada Verge, que vezeren en aquel
loc on jasia. La quinta estela vezeren los tres Reys, so és la sobresubstancial,
la qual fo Jhesu Christ, lo qual vezeren en la grípia.
E d'aquesta dobla estela és dit en l'Avangeli dién: "E entran en
la casa, et cetera". E cascuna d'aquestes coses és dita estela.
De la
De la segona en Eclesiàstic, en lo
del cel, so és del home celestial, qui fo glòria d'esteles, so és de
vertutz". De la terça estela dix Baruc, profeta, en lo
dién: "Les esteles donaren lum en les sues gardes, et cetera". De la
quarta estela és dit en l'Antífana dién: "Déus te sal, estela de mar,
et cetera". De la quinta estela és dit en Apocalipsis en lo derrer capítol
dién: "Eu son raïl e linatge de David, estela resplandent e matinal".
On, per la visió de la primera estela e de la segona, foren mot alegres
los
de la quarta estela foren mout alegres los Reys per mot gran gog
que agren; e per la visió de la quinta estela foren mot alegres los
"Aquel s'alegra per gog ver qui s'alegra de Déu, qui és ver gog".
E és í ajustat aquel mot, so és gran gog, per so cor neguna cosa no
és major gog que Déus. O per aquestes paraules volc mostrar
l'avengelista que
enaprés atrobades que d'aqueles que totahora an posseydes.
E quant los
Santa Maria ab lo seu fil, éls s'agenolaren totz
aytals
aquesta paraula cridà Sent Agustí dién: "O enfanteza, a la qual
les esteles se sotzmeten, del qual és aquesta granesa e de la sobirana
glòria, als draps del qual los àngels s'encombren, e les esteles se
pausen, e
On eu són esbalesit quant veg los draps e esgart los cels, e són tot
espaordit quant eu esgart Déus en la grípia mesquina, pus lo veg
pus clar que les esteles". E diu Sent Bernat: "¿Què fetz vosaltres,
Reys, què fetz? L'enfant leytenc aoratz sotz lo cobriment vil e
vils draps? Donques, aquest aytal no és Déus? Què fetz quant l'aur
li offeritz? Semblant és que él sia rey! E on és la sua corona reyal?
Ni on és la sua cadira? Ni on és la sua cort reyal, ni aquels qui
laýns estan? És la sua sala reyal l'estable? Ni és la sua cadira la
grípia? E on són sels qui en la sua cort estan, Josep et Maria?
Aquestz aytals fetz són non
On, d'assò diu Ilari en lo libre ·2n· de la Trinitat dién: "Emfanta
la Verge, mas lo seu part és de Déu". On per assò la dignitat del
poder no
Veus en qual manera foren en Jhesu Christ, quant era enfant, les
humils condicions, e sel[e]s que no eren fermes. E no tant solament
aquestes, ans ó feren les condicions sobiranes e les mot altres. On
d'aquesta manera parla Jerònim sobre la Pístola als Ebreus dién:
"Esgardatz les cortz de Jhesu Christ quant gardatz cel e terra.
E quant vezets l'enfant jazén en la grípia, [e] escoltatz los àngels
cantan, Déus lausan, ensems. Herodes lo perseguia malament,
mas los
estela lo demostrà. Ffo bateyat per lo seu sér, e la vou de Déu sobr'él
sonant, fo ausida. Cubert fo d'ayga, mas l'Esperit Sant devalà
sobr'él en semblant de coloma".
Moltes razons són per què los tres Reys aportaren aquels dons
a Jhesu Christ: La primera raó fo per so cor axí era acostumat
entre los hòmens antics; segons que diu Remigi, dient que negú a
Déu no entràs, ni a rey, sens alcun prezent. E
avien acostumat d'offerir aytals dons. La segona raó és, segons
Sent Bernat, per què los tres Reys offeriren l'aur a la Verge Santa
Maria, per so que li acorreguessen a la sua freytura. E offeriren-li
ensens, del qual agués bona odor contra la pudor de l'estable. Offeriren-li
mirra, ab la qual consoldàs los membres de l'infant, e que
d'Él gitàs ab aquel enguent totz los mals verms. La tersa raó per
què li offeriren los tres Reys aqueles tres cozes fo que l'aur li offeriren
per tribut, e l'ensens per sacrifici, e mirra cor pertayn
a la sepultura dels morts. On per aquestes
Jhesu Crist lo reyal poder, e la divinal magestat, e la mort umanal.
La quarta rasó fo per què los
per so cor l'aur significa[va] amor, e l'ensens significa oració, e la
mirra significa la mort de la carn d'ome. Les quals
devem offerir a Jhesu Crist. La quinta rasó, per què los
offeriren a Jhesu Crist aqueles tres cozes, fo per so cor per aqueles
cozes eren significades
per l'aur que li offeriren la divinitat mot preciosa, e per l'ensens la
sua ànima que era mot devota, e per la mirra la senseresa de la sua
carn no
aqueles
significa la carn de Jhesu Christ que ressucità, segons que diu en lo
Salm dién: "Reflorí la nostra carn". E les taules en què era escrita
la Santa Lig de Déu, so és los seus manamens, signifiquen la ànima,
en la qual són totz los tresaurs de la sciència e de la savieza
de Déu amagatz. La mannà que era en l'arca significa la divinitat,
la qual à tota sabor e tota suavesa. Per l'aur, donques, qui és pus
preciós que negú metayl, és enteza la divinitat de Jhesu Christ,
que és mot preciosa. Per l'ensens és enteza la sua ànima, la qual
fo mot devota, per so cor significa ensens oració e devoció, segons
que
esgardament". Per la mirra, que conserva la carn d'ome de tota corrupció,
és significada la sua senceresa e la sua fermetat del seu
gloriós cors.
E, amonestatz los tres Reys, per l'àngel, e
a Herodes, per altra via se
Veus en qual manera los tres Reys profetaren, cor per la estela
qui
ó foren per profetes enseyatz; e per l'àngel qui
et en Jhesu Christ repausaren, en la lur fi. Los corses
dels quals solien jazer a Milà en la esgleya que ara és de l'Orde
dels Preycadors, mas ara jasen en la ciutat de Colònia.
DE SENT POL PRIMER HERMITA
Pol fo lo primer hermità, segons què diu Gerònim, qui escrisc
la sua vida. Lo qual fusc per la persecució de l'emperador En Decii
en un ermitatge; en lo qual loc estec, layns en una balma,
que hanc no vesec home ni femna. E assò féu Sent Pol per la paor
que ac dels turmens que vesia fer als crestians: per què, se
en aquel loc hermità.
En lo qual temps foren prezes
lo cors d'él ab mel, e puixes fo pozat al rayg del sol per so
que mosques, et tavans, e vespes lo turmentassen. Mas l'autre
enfant fo posat en mout bel lit bé mol, en lo qual avia mot gran
temprament d'àer. Decosta lo lit avia mot plaent son de rius d'aygues,
e cant d'aucels, e odorament de flors, que eren de diverses
colors; mas avia les mans ligades, e los peus, axí que no se
ajudar. E pozaren-li decosta una enfanta jove, la qual era puta;
per què, ab gran putesc t[r]aucava lo jovencel, qui era ple de la amor
de Déu. Mas, con l'enfant agués desahordonatz movimens de carns,
per lo tocament de la putana, e no agués armes negunes ab què
se
de la putana la escopí. Per la qual cosa el morí, per què ac lauzor
de victòria. Per les quals penes Sent Pol fo tant espaordit que en
l'ermitatge se
En aquel temps, dementre que Antoni primerament se pensava
entre los monges lo loc en què pogués fer hermitatge, él vesé en
sompnis altre loc[al] mout melor qu'é[l]era [loc mout] hermità[tge].
On, con él per los boscatges lo loc cercàs, envàs él vénc
avia nom ipocentaur, qui li enseyà la via dreta d'aquel loc. Enaprés
él trobà una bèstia que portava dàtils; la qual era, sobr'ela, ymage
d'ome, molt bela e noble; defora emperò, avia forma de cabra. E
dementre que él la conjurava per Déu que li dixés què era, la bèstia
li respòs dién que ela era Sàtir, déus dels boscs, seguén er[a][pl]or
[e] [tristor] dels gentils. Enaprés él atrobà un lop, qui l'amenà al loc
on estava Sent Pol. On, quant Sent Pol sentí venir envés sí Sent Antoni,
él tancà la porta; mas Antoni lo pregà que li obrís la porta, e dix-li
que él d'aquí no partiria si en aquel loc sabia morir. Per què
En Pol li obrí la porta, e demantinent éls s'abrassaren; e, abrassats,
casegren en terra. E, con fos ora de dignar, un corb portà
dos tans de pa, que no solia, a
Antoni, En Pol li respòs dién que Déus li donava axí a menjar totz
dies; e que ara li n'avia tramès dos tans que no solia, per él, qui
era hoste.
Enaprés éls se conteseren bonament qual partiria lo pa; per
què Sent Pol dix a Antoni, per onor, que
no
la qual cosa amdós pozaren les mans sobre
per egals partides entre éls.
On con Sent Antoni s'apruymàs a la sua casa, él vesé los àngels
quin portaven la ànima d'En Pol; per què, retornà envés lo cors
d'En Pol, cuytosament, per él a sebelir. Lo cors del qual él atrobà
estant de jenolons, en aytal manera con si oràs tot dret, axí con si
fos viu. Mas con él lo atrobàs mort, dix: —O santa ànima, aquelò
que fazies en vida às mostrad[a] a la mort del cors!—.
On con Antoni no agués ab què fazés lo vas a
e enaprés humilment lo cebeliren. E quant l'agren sebelit, éls se
tornaren e
era feta de palma, la qual él puys se vestia en dies de festes, per honor.
DE SENT REMIGI
Remigi és dit de
so és, enquax "paxent los hòmens terrenals per doctrina".
O és dit Remigi a
so és que él fo enquax "pastor" e "luytador". La vida
del qual escrisc l'arcevesque de Rems, qui avia nom Ignarus.
Remigi fo doctor mout noble, e confessor gloriós de Nostre
Seyor, lo neximent del qual fo previst, per un ermità, en aytal manera
con él puys visc. On con tota França fos destruýda per la persecució
d'una ýdola, un reclús, qui era baró sant, lo qual avia perdutz
los uls, pregava Déus molt diligentment totz dies per la pau de la
esgleya de França. Per la qual cosa él vezé
devant sí estant, qui li dix: —Sàpies que aquela fembra que à nom
Et quant fo despertat, él se n' anà al seyor de Na
Cilina aurà fil qui aurà nom Remigi, lo qual deliurarà la sua gent
de tot mal—.
Cilina, al qual recomtà so que vist avia en visió. On con Na Cilina
no—Sàpies que
quant tu aleytaràs l'enfant que tu auràs, que adoncs a mi untaràs
On
ab la tua leyt los meus uyls; per què, demantinent eu veuré—.
con totes aquestes coses s'esdevenguessen, per orde, En Remigi al
món fugí, e en
e fos en etat de
Lo qual fo de tan gran pansea que en aquela taula d'él, quant menjava,
venien pàsseres, los quals prenien menjar de la man d'él:
aquelò que li romania.
On con en alcun temps él albergàs en la casa d'una fembra
matrona, e, con ela agués poc de vin, En Remigi intrà en lo celer
d'ela, e sobre
per què, demantinent ixí lo vin desobre, en tal manera que per mig
del celer lo vi s'escampava.
E con en aquel temps lo rey de Fransa fos gentil, e convertir no
volgués per la sua muler, qui era crestiana, vesé que molt gran multitut
d'alamayns venien sobre él. Per la qual cosa él féu vot a
Déu que si dels alamayns lo deliurava, et d'éls li donava victòria,
que enaprés él la fe de Jhesu Christ reebria. On, con tot aquelò
agués fet Déus al seu voler, mantenent sen'anà a Sent Remigi, e
demanà-li que
e aquí no agués ges de crema, una colomba vénc, ab una ampola
portan en lo bec; en la qual avia crema ab què untà Sent Remigi lo
rey. La qual ampola és reservada en la esgleya de Rems; e d'aquela,
[d'aquel']ora ent[r]o al dia de vuy, són untatz los reys de Fransa.
DE LA AMPOLA DE LA CRISMA DE QUÈ SÓN UNTATS
LOS REYS DE FRANÇA
Aprés lonc temps, un baró qui avia nom Genabal, lo qual era
mout savi, près per muler la neboda de Sent Remigi. On con éls
enaprés s'absolvessen per cosa de religió, lo devant dit Genebal
fo aordenat en bisbe de Londres per Sent Remigi. Lo qual Genebal
volia que la sua muler vengués a él, per so que la adoctrinàs en ben
viure segons Déu; per la qual privadesa pecà ab ela, en tant
que ela ac
manà que l'infant agués nom Ladre, per so cor de ladrunici era él
engenrat. E manà a ela que vengués a él, axí con dabans fasia, per
so que les géns no
vénc a él, axí con dabans faya. Enaprés él pecà ab ela altra vegada;
per què, ela enfantà una fila, la qual cosa ela dix a
bisbe, lo qual li dix que aquela fila agués nom Volpina.
Enaprés En Genebal se
se gità, davant lo qual se volc levar del col la estola. On con Sent
Remigi li ó vedàs, ausida la sua confessió, ni en qual manera li
era pres, Sent Remigi l'aconsolà suaument ab mout benignes
paraules; mas enaprés él lo mès en una caseta, en la qual lo fé
estar enclaus per
per tot aquel temps. On con en lo
Seyor, en oració estegués, un àngel de Déu a él vénc qui li dix que
seu peccat li era perdonat, lo qual li manà que exís fora del resclús.
Al qual él respòs, dién que no ó podia fer, per so cor lo seu seyor,
Sent Remigi, li avia la porta cloza e sagelada ab son segel. Per
què l'àngel li dix: "Vet, per so que tu sàpies que
que ara s'obrirà la porta el sagel romandrà tot sencer". E quant
ó ac dit, mantinent fo oberta la porta. On adoncs En Genebal
se gità en mig de la porta, estant en manera de crou, dién que si
seu seyor Jhesu Christ venia a él en aquel loc, él no n'exiria si
En Remigi no
Sent Remigi vénc a Londres per amonestament de l'àngel, e
Genebal en lo seu loc de la bisbalia retornà. Lo qual visc mout
santament, en bones obres perseveran, entrò al dia de la sua mort;
après lo qual fo bisbe d'aquel loc En Ladre, lo seu fil, qui fo mout
sant home. E Sent Remigi, qui fo mout ennobleyt per moltes vertutz,
en pau ab Déu se repozà.
DE SENT YLARI
Ilari vol aytant dir con "alegre", per so cor él fo mout alegre en lo
servisi de Déu. O és dit Ilari per so cor él era per alegretat molt
alt. O és dit Ilari de
virtuós en sa vida. Con és dit Ilari de
de què fo fet lo món, la qual fo mot escura, per so fo él dit de
Ilari fo bisbe de la ciutat de Paytou, e
nasc. Lo qual fo resplandent entre les géns, axí con la estela lúcifer
és resplandent entre les esteles del cel. Lo qual ac muler, e d'ela
ac
visc; axí con monge deu viure santament, e enaxí en sa vida él,
profitan en sciència, en bisbe fo elegut. On [con] Sent Ylari no tant
solament def[ez]ès contra eretges la sua ciutat, ans ó feya tota França;
per la qual cosa fo acuzat per
Eusebi a Vertzel. Enaprés, con en aquel loc cresqués la eretgia
arriana, per l'emperador fo licència donada que totz los bisbes
en
entre éls disputassen. On con Sent Ylari í vengués, parlà en aquel
feyt tan noblament que enaprés, per pregueres dels altres bisbes,
fo costret que se
Mas con él vengués a una yla que à nom Galinera, la qual era
plena de serpens, mantenent totes les serpens fuscren per la vista
d'él; per què enmig de la yla él fermà
pasassen oltra lo pal. En la qual yla à molt gran pèlec.
On con en la ciutat de Paytou fos mort un enfant qui no era
bateyat, per les sues oracions mantinent ressucità; lo qual estec
tant en oració en lo sòl entrò que l'emfant fo de mort ressucitat.
E con Na Apra, fila sua, volgués penre marit, Sent Ylari, pare
d'ela, la presicà molt e
consecrà. Mas con él se pensàs que ela fos mot ferma en la fe, ac
temor que per mals consels nos pervertís, per què preguà Déus
mot fortment que la resebés al seu regne, e que no la leixàs perviure.
La qual cosa fo feta, cor aprés pocs dies ela se n' anà a Déu.
E
Enaprés la mare de Na Apra preguà Sent Ylari que él pregàs
Nostre Seyor que la degués reebre, la qual cosa fé mot humilment
Sent Ylari; per què, ela fo per Déu reebuda bonament.
En aquel temps En Leó, papa, fo mout pervers per la malvada
eretgia dels eretges qui adoncs éran, per què apelà totz los bisbes
per consel a fer. E quant los ac totz apelatz, Sent Ylari vénc al conseyl,
qui no y era apelat. E quant l'apostoli ausí dir que Sent
Ylari í era vengut, él manà als bisbes que negú per Sent Ylari no
levàs, ni li donàs loc en què segés. On quant Ylari fo devant él intrat,
mantenent lo papa li dix: —Es tu, Ylari, francès?—.
E Sent Ylari
li respòs dién: —Eu non són francès, mas bé són de França—.
So
volc dir que no era nat en Fransa, mas bé era bisbe de França. Al
qual lo papa dix: —E si tu és Ylari de França, eu són Leó, Papa
Al qual Sent Ylari dix:
e Jutge de la Seÿla Romana—.—E si tu ést
On, [con] adoncs lo papa, ab gran indignació,
Leó, no fust jens del trip de Judà; e si tu ést jutge, no és ges jutge
de la Seÿla de Déu—.
se levà contra él, dién: —Espera
Al qual Sent Ylari dix:
reta aquelò que tu as perservit—.
—E si tu no tornes, qui
E
—Adés sobtament tornaré a tu, e la tua supèrbia eu sobtament
humiliaré—.
On con lo papa anàs fer so que hom fa per natura secretament,
él perí per dixenteri. E totz los budels aquí metex el gità, per la qual
cosa él morí mesquinament.
E con Sent Ylari vezés que negú per él no
él se pozà en terra, dién: —Del Seyor és la terra—.
Per què
demantinent per seyal de Déu la terra en què seya se levà a ensús;
en tant que él estec egalment alt ab los autres bisbes.
E con hom los dixés que
levà
a la fe catòlica. E, cant los ac en la fe confermatz, él se
la sua ciutat.
E après mots perils sostengutz, con Sent Ylari fos malaute e
conegués que la sua mort s'apruysmava, él se féu venir En Leonci,
prevere, lo qual él mout amava, e quant fo nuyt escura él manà
al prevere que fora ixís e dix-li que si res ausia que li ó tornàs
dir. Al qual mantinent obeý En Leonci, e quant él fo defora él ausí
grans cri[s]tz de la ciutat, en la qual cridaven les géns; per què li
ó tornà dir. E con costa él estegués, vetlan, e la fi d'él esperàs, en
la miganuyt altra vegada li fo manat que isqués defora, e que aquelò
que ausiria li recomtàs a Sent Ylari, qui era malaute. E quant fo
devant él vengut, él li recomtà que no avia res ausit. E enaprés gran
clartat denant Sent Ylari intrà, tal que
de vezer. E axí con la clartat d'aquí
DE SENT MACARI
Macari és dit de
"vertut". O Macari és dit de
colps", e de
mot engiyós contra la falsia dels demonis; fo virtuós quant en vida;
fo feriment o macament en domdar lo seu cors; fo maestre en regiment
de prelació.
Macari, qui era abat, devalà de Setim (?) e entrà dormir en
seu cap
trer diables, él apelan en manera de fembra, diens: —Leva sus et
E l'altre demoni, qui estava al cors
vine ab nós als bayns!—.
mort, lo qual En Macari tenia sotz lo seu cap, respòs dién: —
Mas En Macari,
pelegrí é eu sobre mi, per què no
ges per aqueles paraules que los ausí dir, no s'espaordí, ans movia
lo cors a—Leva sus e vé là ab aquel, si potz—.
E
quant los demonis ausiren parlar En Macari éls fugeren, altament
dién e cridan: —Vensutz nos às!—.
On aprés Sent Macari se n'anà a la sua casa, e axí con
anava él encontrà un diable qui portava una faus, an la qual faus
lo diable lo volc ferir, mas fer no ó póc. On dix a él: —Gran forsa
Per què li dix En Macari quina cosa era aquela.
sostenc eu per tu, Macari, en assò cor eu no
emperò, eu fas tot so que tu fas, cor si tu dejunes e eu estau
de tot en tot que no menug. E si tu veyles eu aytambé estau
de tot en tot que no dormi. Una cosa és tant solament en la qual
tu
Al qual lo diable li dix: —Tu às humilitat, per la qual eu no pusc
res fer contra tu—.
On co
En Macari se levà, e sobre
d'arena, lo qual portà per moltz dies per lo desert. Enaprés En
Theosebi lo encontrà et dix-li: —Digues-me Macari, per què
portes tan gran fex?—.
Lo qual li respòs dién: —Per so cor aquel diable me trebala—.
Enaprés En Macari vesé lo diable davant él passar en forma d'ome,
lo qual era vestit de lin, mas lo vestir era tot rot, e per cascun forat
del seu vestir penyava una ampola. Al qual En Macari dix: —On
E
vas?—.—Eu vau mezinar los frares—.
Al qual dix En Macari: —Per què portes tantes ampoles?—.
El
diable li [res]pòs: —Per so cor eu en eles port beuratges als frares,
E quant lo diable se
e si la
orde: a
tornava, En Macari li dix: —Què às feyt?—.
Lo qual li respòs dién:
—No res que fer volgués; per so cor totz són santificatz, e no
E demantinent
volgren obesir negun sinó
En Macari se levà, e anà là on era lo frare temptat per lo diable,
e per ses paraules En Macari lo convertí. Enaprés En Macari atrobà
altra vegada lo diab[l]e, per què li dix: —On vas?—.
E
respòs: —Eu vag als frares—.
E quant lo diable se
home vel vénc envés él, qui li demanà què fasien los frares. E
li respòs que mal. On, l'ome vel li dix: —E per què?—.
—Per so cor
E, auzén aqueles
totz són santz. E so és pitz de mal:
perdut, lo qual és fet pus santz que
paraules, lo vel fé gràcies a Déu.
Un dia Sent Macari atrobà
levat d'oració, él li demanà de qui era aüt lo cap. Lo qual li respòs
que él era pagà, per què En Macari li dix: —E on és la tua ànima?—.
E él li respon dién qu'en Infern era. Enaprés él li demanà si estava
en Infern mout pregon. E
avia d'espay del cel entrò a la terra. Al qual Sen Macari dix: —Són-ne
E
neguns pus pregon que tu?—.—Oc—, dix él,
—los juseus—.—E oltre juseus ne són altres pus pregons?—.
—Mas pus pregon[s] són totz falses crestians: qui són resemutz de
la sanc de Jhesu Christ, lo qual fo mout gran preu a esgardament
de la compra—.
Dementre que per
a cascun miler él fermava una cana, per so que enaprés se
tornar. On con él agués ja anades
pauzàs, lo diable culí totes les canes, e al cap d'él les pozà; per què
Sent Macari en tornar mout trebalà.
Un frare d'orde era mout trebalat per ses cogitacions; en tant
que res no fasia en son oratori; lo qual, si estegués entre homes,
a moltz profitara. On con él recomtàs les sues cogitacions a Sent
Macari, Sent Macari li dix: —Fil, axí lus respon dién: "Eu fas assò:
que per amor de Jhesu Christ gart les paretz d'aquest oratori"—.
[...]
On con
del qual flip li exí mouta sanc; per què se
venyada la sua injúria pròpria. Per la qual cosa estec tot nud en lo
desert per espay de
tavans, en guisa que
el, molt clar per vertutz, en pau a Déu se pausà.
DE SENT FELIU
Feliu en
apelat per aquel[e]s ab les quals él sofferí passió: cor
és dita o pel loc en què estava. Dien alscuns que, con él fos maestre
d'imfans, que él los era mout cruel. Enaprés él fo pres per pagans
e retengut, per so cor él confessava Jhesu Christ. Lo qual fo liurat
per los pagans a enfans, als quals el enseyava, los quals lo auciren
ab cayrels e ab sagetes. La Esgleya emperò diu, e axí ó serva, que él
no fo màrtir, abans fo confessor. Lo qual, quant era amenat davant
alcuna ýdola, per so que li sacrificàs, él bufava envés ela, per què
mantinent la ýdola en terra caya.
Lig-se en una altra ligenda que dementre que
bisbe, fugia, per la persecució dels crestians, qu'En Nolà fo fortment
turmentat per fam e per fret, per la qual cosa casec. E quant fo cazut
Sent Feliu vénc a él per manament de l'àngel. On con no agués
què menjar, él vesé devant penyar
Feliu en la boca, los grans, prement, per so que En Nolà begués
lo suc. Enaprés él lo se
mort Sent Feliu fo elegut en bisbe. E enaxí con él preycava, els
persegidors lo querien, entre paretz enderrocades s'amagà. On,
demantinent per volentat de Déu, arayes í feren teles, per la qual
cosa se pensaren los perseguidors que en aquel loc él no fos. Enaprés
se n'anà a altre loc, en lo qual li donà a menyar una femna vídua
per tres meses, mas ben se gardà que la fembra no li póc veser la
cara. E quant fo retuda la pau a la Esgleya él se
bisbalia, e aquí, en pau él se pausa en Déu finalment. Lo qual fo
sebelit costa la ciutat, en lo loc qui és apelat Pincis.
Era un altre frare qui avia nom Feliu axí metex. On con él fos
forsat que oràs les ýdoles, dix als seus enemics: —Sapiatz que vosaltres
sotz enemics dels vostres déus, cor si mi amenats denant éls,
enaxí con el meu frare eu los bufaré, per què éls cauran.
Sent Feliu cultivava
les cauls. E axí con él se pensava en qual manera li faria lo furt,
. On con eu li dix: "Per
tota la nuyt él li cavava a l'ort molt diligentment. E matí, quant
fo feyt dia clar, Sent Feliu lo atrobà cavan e saludà-lo. Per la
qual cosa lo ladre fo envergoyit, e quant li ac confessat son peccat,
lo ladre se
Enaprés vengren gentils qui
éls agren gran dolor a les mans. E axí con éls cridaven, Sent
Feliu lus dix: —Dietz que Jhesu Crist és Déus, e mantinent la
On quant éls ó agren dit, mantinent
dolor partirà de vosaltres—.
foren sanatz.
Lo bisbe de les ýdoles vénc a él dién: —Séyer, vet que
meu, quant te vesé venir mantinent fusc
què fuygs?", él me dix: —La vertut de Sent Feliu me fa fugir.
E quant Sent Feliu l'ac instruyt en
La qual eu no pusc sofrir; doncs si el Déu meu enaxí te tem, e
quant més te deg eu tembre—.
la fe, él pux lo bategà.
E aprés En Feliu dix a aquels qui oraven la ýdola que avia nom
Apol·li, dién: —Si ver Déus és N'Apolli, diga
E tenia en la mà Sent Feliu una
eu tenc ara enclaus en la mà?—.
cèdula, en la qual era escrita la oració dominical. On con N'Apol·lo
no li respozés, los gentils se convertiren a la fe de Jhesu Christ.
Enaprés, la missa cantada, quant ac Sent Feliu donada al pòbol
de la pau, él se gità en oració en lo paviment davant l'autar, del
qual loc él se n'anà finalment a Déu.
DE SENT MARCEL
Marcel és dit enquax "costreyent mal de sí". O Marcel és dit
enquax "lavan contrarietatz", o "ferín" o "causigan".
Marcel, con él fos sobirà bisbe de Roma e blasmàs En Maximià,
l'emperador, de la crueltat que avia levada contra los crestians,
e con él cantàs la missa en la casa d'una fembra matrona, en la qual
avia esgleya consecrada, l'emperador, mot irat, d'aquela casa fé
fer estable de bèsties. E
qui
servisi, aprés moltz ayns, en Nostre Seyor repausà.
DE SEN ANTONI
Antoni és dit ab
tenent les cozes subiranes, e les coses mundanals meynsprean.
La vida del qual escrisc Anastasi.
Antoni, con él fos en etat de
"si vols ésser perfeyt, vé et ven tot quant as, e dóna-ó als pobres",
[e] puys él féu vida ermita; en lo qual loc él sostenc sens nombre
de temptacions de diable.
Esdevenc-se una vegada que dementre que Sent Antoni era trebalat
per esperit de fornicació, que él se confortà en guiza ab la vertut
de la fe, que
vensé. E quant l'ac vensut, lo diable li aparec en semblansa d'un
enfant negre qui—Sàpies,
Enaprés Sent Antoni,
Antoni, que eu són vensut per tu—.
per ses pregueres, acabà que él pogués veser lo diable qui fasia hom
peccar per peccat de fornicació, e especialment los jovencels. On
con él lo vezés en la devant dita forma, Sent Antoni li dix: —O
molt vil cosa, a mi apareguist en tan lega forma; d'assí enant
eu no
Altra vegada, dementre que s'amagava en
de demonis lo feriren tan fort quel seu servidor lo se n'ac a portar
sobre sos muscles en guisa d'ome mort.
On con totz aquels qui eren vengutz per él a vezer lo plorassen,
axí con si él fos mort, e
se levà sus e féu-se portar al seu servidor altra vegada là al vas
d'on l'avia levat. On con él aquí jagés per la dolor que avia de
les nafres, per la gran vertut qu
demonis de batala. Per què los diables li aparegren en semblansa
de bèsties salvatges en diverses maneres. E altra vegada, ab los corns,
e ab les dens, e ab les ungles, mout cruelment lo nafraren. E adoncs
en aquel loc sobtament aparec gran resplandor, per què fuscren
mantinent los demonis.
E Sant Antoni fo demantinent sanat. Per què él se penssà que en
aquela resplandor li fos aparegut Jhesu Crist, on dix: —¿On eres
E Jhesu
tu, bon Jhesus, [e] on eres? Per què no eres ab mi en la primera batala,
per so que m'ajudasses, e que les mies nafres sanasses?—.
Christ li respòs: —Antoni, aysí era eu, mas esperava a veser la tua
batala. Per què eu ara, per so cor baronilment t'ést combatut,
te faré nomenar per tot lo món—.
Era Sent Antoni de tan gran fervor que, quant En Maximià,
l'emperador, aucisia los crestians, él seguia los màrtirs, per so que
ab éls fos marturiat. E era molt trist per so cor hom no
E con él se n'anàs a altre ermitatge per estar, él atrobà
tauler de libres qui era d'argent, per què comensà a dir entre sí
metex: —Co
Per què puys dix:
és aduyt, con eu no yc vega negunes petyades d'ome? E si per
alcun home qu'ic passàs ic fos jaquit, ab tot fóra maravela, co
pogra hom adur; tant és grans—.—O diable, assò
és lo teu artifici. Sàpies emperò que nul temps no poràs mudar la
mia volentat—.
E quant assò ac dit Sent Antoni, lo tauler esvaneý,
axí com fum. Enaprés él atrobà una massa d'or mot gran, mas mantenent,
devant él, fo esvaneýda. Enaprés él se
en lo qual estec
miracles.
Una vegada, dementre que él exi'a[r]rapat en esperit, él
vesé tot lo món ple de lasses que totz se tenien. Per què, cridan,
dix: —E qui porà escapar a aquestz lasses?—.
E mantinent él ausí
una vou qui li respòs dién: —Humilitat los escaparà—.
Altre vegada, dementre que
vengren aquí qui torbaven los àngels. E recomtaven devant
los àngels totz los peccatz que Sent Antoni avia fetz del seu neximent
a ensà. Per què los àngels los responeren dién: —No devetz
On con los diables
vosaltres aqueles coses recomtar que li són ja, per la pietat de Déu,
perdonades. Mas si negunes cozes altres sabetz que él aja fetes,
pus que fo monge, aqueles podetz recomtar—.
no poguessen res comtar a él que fos tota verament, los àngels
lo
Recomta Sent Antoni de sí mesex, dién: —Eu víu una vegada
lo diable molt alt de cors, qui [e]ser la vertut de Déu auzà a sí dir,
dién: "Què vols tu, Antoni, que
armat del nom de Crist, en la boca d'él escopí, per què mantinent
esvaneý—.
Aquel diable altra vegada en molt gran altea li aparec, axí con
li fo vigares que ab lo cap tocàs al cel. On con Sent Antoni li demanàs
él qui era, lo diable li respòs dién que él era diable. E dix a Sent
Antoni: —Per què
On Sent Antoni li dix:
crestians?—.—Assò fan éls justament, per
E
so cor tu los turmentes moltes vegades—.
—Eu éls no
sàpies que eu són a nient tornat, per so cor en totes partides regna
Jhesu Christ—.
Un sagitari vezé Sent Antoni qui s'alegrava ab los seus frares,
per què—Pauza la sageta
Lo sagitari mantinent ó féu. On con Sant Antoni
en l'arc e trau—.
aquelò li manàs fer dues o tres vegades, lo sagitari li dix: —Tant
Per què, Sent Antoni li dix:
poré trer que l'arc trencaré—.—Enaxí
E, quant assò
és la obra de Déu, que si nós sobremesura volíem trebalar, tost
trencaríem e defaliríem de bé a fer; per què, és mester que aytal
rigor per nós sia temprada ab alcun temprat delit—.
ac ausit, lo sagitari fo molt confermat en la fe, ans que de Sent
Antoni se partís.
Ffo un home qui demanà a Sent Antoni dién: —Qual cosa poré
E Sent Antoni li respòs dién:
eu fer que plàcia a Déu?—.—En tot
loc on vages ages totahora Déu devant los uls. E so que faràs, guarda
que sia manat per les Santes Escriptures e testimoniegat. E en tot loc
on segues no te
Un abat demanà a Sent Antoni: —Digues-me, Antoni, eu què
E Sent Antoni dix-li:
faré?—.—No
Dix Sent Antoni qu'enaxí co
ajes abstinència en tes paraules e en ton menyar, e no
so que serà passat—.
en loc sec sens aygua, enaxí morien los monges estans fora lur monestir,
e estans ab les géns seglars desaordenadament. E sel qui
està en pensament e
de l'oyr, e del parlar, e de vezer. Mas contra la un aurà batala,
so és contra
Alcuns frares vengren ab un vel home a l'abat Sent Antoni,
per él a veser, e Sent Antoni dix-los: —Bon compayon avetz vosaltres
E après él dix al vel:
d'aquest hom vel—.—Bons frares às tu,
E l'home vel li respòs dién:
vel, ab tu—.—Vers és que eu é atrobatz
Aquestes
bons frares, mas la casa en què estan no à porta, per què tothom
qui
paraules disia lo vel, per so cor tot so que
demantinent ó disien ab la boca. On Sent Antoni li dix: —Saber
deus que tres movimens són corporals: la un és per natura, l'autre
és per menyar, e l'autre és per lo demoni—.
Un frare d'orde renuncià al segle, mas non ges plenerament de
tot en tot, per so cor alcunes coses retenia en sí. E Sent Antoni dix-li:
—Vé e compra de la carn—.
Per què demantinent lo frare anà
comprar de la carn, e quant se
tot cruelment. E quant Sent Antoni lo vesé, axí adobat, él li dix:
—Sels qui renuncien al segle e volen aver diners són axí combatutz
e nafratz per los demonis—.
Dementre que Sent Antoni s'enuyava en lo desert dix: —Sényer
Déus, eu vulria ésser sals, e no me
E, aprés aquestes paraules, él se levà de là on seya e ixí fora, e vesé
àngel de Déu, qui li dix enaxí: —Fé tu tes fazenes e seràs sals—.
Una vegada, dementre que
de les ànimes, en la seguent nuyt una vou apelà Sent Antoni
dién: —Leva sus, e ix fora, e veges!—.
E quant él fo defora él vezé
con alcuns qui avien ales cobezeyaven de puyar al cel, ab les mans
estezes, él lus ó vedava, mas autres qui volaven francament no podia
ges destorbar. E auzí, vesén aqueles cozes, gran gog ensems ab gran
dolor, e entès que aquelò eren ànimes que puyaven e
lus ó vedava, per alcuna colpa que eles avien. Mas aqueles qui
se
destorbar, per què
Altra vegada Sent Antoni, dementre que obrava ab los frares,
él gardà envés lo cel, e vesé mout trista visió, per què él se gità devant
Déu, él pregan que la plaga esdevenidora fezés cessar. E
quant lo veseren axí estant, éls li demanaren què era aquelò que vezia.
E él dix-los, ploran, ab grans sanglotz gitan, que mout gran plaga
venia al segle. E dix-los que él vesia l'altar de Déu, enrevironat per
gran multitut de géns qui
sapiats que la fe catòlica serà regirada per gran torbament de géns;
els hòmens, qui seran feyts semblans de bèsties. Per què, destruyran
los sagramens de Déu". Enaprés él ausí una vou del cel,
dién: —Lo meu altar serà mout meynspresat—.
On, aprés dos ayns,
se levaren los eretges arrians, qui trencaren la unitat de la Esgleya
e
autars éls aucisien los crestians, axí con oveles.
Fon
con el trebalàs la Esgleya tan cruelment que les verges e
despulatz, públicament fasia batre, per què, Sent Antoni li tramès
unes letres a él, dién: "Sàpies que eu veg la ira de Déu que ve
sobre tu; on, te dic que tu
so que la ira de Déu no
gran dapnatge". E
él la escarní e escopí sus, e puys él la gità en terra; e quant ó ac fet,
él féu mout cruelment batre los portadors de la letra, e dix-los
que aytal faria de Sent Antoni. E tramès-li una letra, en la qual se
contenia aquesta verba: "Sàpies, Antoni, que pus que tan gran
cura às tu dels monges, que mester és que a tu pervenga la rigor
de la diciplina". E aprés
lo gità en terra, e puys lo morsegà e
cuixes, que en tres dies lo duc morí.
Axí con alcuns frares demanaven a Sent Antoni la paraula
de salut, él lus dix: —Vosautres ausís Nostre Seyor dién: "Si la un
E éls li dixeren:
te fer en la una gauta tu li para l'autra"—.—Nós
Per què él los dix:
n'ó podríem aemplir—.—Almeyns, donques,
E éls dixeren-li que aquelò éls
ó sofferitz en paciència de la una—.
no porien fer. E Sent Antoni los dix: —Fetz, donques, aysò: almeyns
E els dixeren:
que no vulatz ferir més que ésser feritz—.—Ni aysò
On adoncs Sent Antoni dix al seu dexeble:
no poríem fer—.—Apparela
Aquestes paraules se ligen en lo
fuses a aquestz frares, per so cor mout són delicats. Sola
oració és necessària a nós—.
libre qui és apelat Vides dels Pares.
Enaprés Sent Antoni, quant fo en etat de
sua vida, quant ac tots los seus frares bayzats, en pau ab Déu se
pausa.
DE SENT FABIÀ PAPA
Fabià vol aytant dir con "home enquax fabregan la Subirana
bonauyransa", so és: "la bonauyransa gasayan". Fabià fo ciutadà
de Roma, e, co
elegir, per què el vénc entre éls per veser e per saber lur volentat.
[...]
E quant él fo entre éls, sobtament devalà del cel
blanca qui
mantinent lo eligiren que fos papa Sent Fabià. Segons que diu En
Damasi Papa, tramès
ajustassen totz los fets dels màrtirs en tramès. Segons que diu Aymó,
Sent Fabià contrestà a l'emperador En Filip, —qui volia ésser en
pau, e mout í vetlava— entrò ac totz sos peccatz confessatz; per
què puys lo lexà estar entre penedens. Enaprés, en lo
del seu bisbat, fo Sent Fabià escapsat per manament de l'emperador
En Decii, on per màrtir fon coronat.
DE SENT SEBASTIÀ
Sebastià és dit de "següent", e de "bonaüyransa", e de
bonaüyransa de la ciutat subirana". O Sebastià és dit de "bast",
per so cor los cavalers de Crist fasien cavayl de la Esgleya. On
Sent Sebastià fon "bast" et "sela", sobre la qual cavaler[e]jà Jhesu
Christ en la Esgley'e de moutz màrtirs ac la victòria. O Sebastià
vol dir aytant con valat o enrevironat. Fo él valat, con fo valedeyat
ab sagetes, axí con hom costret. Fo enrevironat o enrevironador,
cor totz los màrtirs enrevironava, e tots los confortava.
Sebastià fo baró mout bo, crestià, e fo del linatge de Narbona.
Enaprés él fo ciutadà de Milà. E fo tant amat per En Dioclecià e
per En Maximià, qui eren enparadors, que
batala li liuraren, e manaren-li que totes ores los estegués davant:
tan gran plaser avien de la sua vista. Mas él, Sant Sebastià, per assò
tant solament portava lo mantel de cavaleria, que les ànimes dels
crestians confortàs, que vesia defalir en turmens. E dementre que
molt nobles barons En Marcilià e En Marc, qui eren frares, volia
hom degolar per la fe de Jhesu Crist, los parens d'éls vengren a éls,
per so que
E entre los autres parens í vénc la lur mare, ab los pèls totz solts
e ab los vestimens esquinsatz, e mostrà-los les mameles, dién: —O
E aquestes paraules
fils mot cars, la vostra misèria me revirona el dolorós plor. Oy
me! què faré, mesquina, que
Si
e si forssadament los me tengués prezes alcun jutge en alcuna
càrcer, eu la trencarà si
d'omes a ocir, en la qual és pregat lo degolador que
vida és pregada que peresca, e la mort és pregada que vénga; e
molt novel plor és aquest, e novela misèria, en la qual se pert
agradablement la joventut d'aquestz qui són natz, e la veleza dels
parents és forssada que
dién la mare d'éls, lo pare, qui era vels molt, fo per les mans
amenat dels seus servens, e, gitan sobre son cap pols e terra, él
cridava entrò al cel dién: —O fils mout cars! Vengut són eu per
veser la vostra mort dolorosa, e aquelò que eu avia aparelat a obs
de la mia sepultura, despendré eu a la sepultura dels meus fils.
O fils mot cars, bastó de la mia veleza e germanament de les
mies entrales. Per què amatz tant la mort? Venitz sà, hòmens
veyls, e playetz-vos sobre los meus fils ab mi; puyen sà los meus
parens, e veden que eu no soffira aytals turmens; defalitz ploran,
uls meus, per so que no vega los meus fils aucir ab glasy—.
E aquestes paraules dién lo pare, vengren les lurs mulers per éls a
veser, e mostraven-los lurs fils, guiscan e cridan, dién: —O pares
E per aquestes paraules
mot cars, e per què nos desemperatz? Qui seran seyors d'aquestz
enfantz, ni qui nos departirà les nostres grans possecions? Oy Déus,
e tan durs e tan greus coratges de pares qui aytals fils meynspresen,
e
liuren als degoladors volenterosament!—.
los coratges dels barons se comensaren a amolegar. Per què
adoncs Sent Sebestià, qui era en aquel loc, mout sobtament se levà
a ensús, dién:
—O molt[z] fortz cavalers de Crist! No vulatz per mesquins
Enaprés él dix
blandimens la corona perdurable depausar!—.
als parens: —No ajatz paor, que no seran partitz de vosaltres,
ans van apareylar a vosaltres los casamens celestials. E aquesta vida
del comensament del món a ensà engana totz aquels qui creen en ela.
E totz aquels qui en ela an esperansa deceb, e sels qui presumexen
bé ésser en sí escarnex. E enaxí de tot en tot negun no
ans és provat que a totz à mentit. Aquesta vida amonesta lo
ladre que roba les géns, e amonesta ira que s'escomoga, e amonesta
lo mensoneger que engan les géns. E aquesta vida mana a hom fer
crims, e diu que hom fassa falimens. E aconsela a hom que fassa
no
sofferim, vuy devala e demà s'esvaneex, e vuy s'ensén, emperò deman
refreda; sotz una ora és sobre hom ajustada, e sotz una ora se
departex d'om. E la dolor perdurable se renovela, per so que sia pus
cruel, e crex per so que crem, e enflame
despertem los nostres coratges, per so que ajam plazer en l'amor
del martiri. Cor adoncs s'aesme[n] lo[s] diables que sie[n] vensuts:
cor dementre que pren, és prezes; e dementre que té, és vensutz;
e dementre que él turmenta hom, és turmentat; e quant él degola,
él és mort; e quant se leva o s'escomou contra hom, él és escarnit—.
[...]
On con Sent Sebastià aquestes coses, o semblans, presicàs,
Na Zoe, muler d'En Nicostrati, que era dona de la casa en què
estaven prezes los barons santz, que avia perdut lo parlar, de ginolons
demanava a éls perdon. Per què adoncs Sent Sebastià dix:
—Si eu són servent de Jhesu Christ, e si veres són totes aquestes
E a
paraules que eu parli ab mia boca, que à ausides aquela fembra e
les creu, obra la sua boca sel qui obrí la boca de Zacaries, profeta
de Nostre Seyor—.—Beneseta
Per què lo marit d'ela, ausín aqueles paraules,
és la paraula de la tua boca, e benezets són totz sels qui cresen en totes
aquestes paraules que tu às parlades. Sàpies que eu vi l'àngel verament,
qui tenia lo libre devant tu, en lo qual libre són escrites totes aqueles
paraules que tu dius—.
mantinent se gità als peus de Sent Sebastià, e pregà-lo que li fossen
perdonatz los seus peccatz. Enaprés el solvé los sants barons, e pregà-los
que se n'anassen sens tot mal. Mas éls li resposeren que no desempararien
la victòria que avien comensada a gasayar.
Tanta de gràcia e tanta de vertut donà Déus a les paraules de
Sent Sebestià que no tant solament En Marcel·lià et En Marc confermà
en la fermetat del martiri, ans ó féu lo pare d'éls, qui avia
nom En Tranquillini; e la mare d'els, ab mouts d'autres, a la fe
de Déu convertí. E foren totz bateyatz per En Policarpi, prevere.
En Tranquil·lí, qui trebalava de gran malautia e de mout greu,
aytantost con él fo bateyat resebé sanitat. E
era trebalat de mout greu malautia, pregà En Tranquil·lí que li
amenàs aquel qui li avia donada sanitat. On con a él venguessen En
Policarpi, prevere, e Sent Sebastià, éls pregàs lo pretor que per éls
sanitat resebés. Dix a él Sent Sebastià que primerament renegàs
les ýdoles, e que li donàs poder que él les pogués trencar, e demantinent
él resebria sanitat. E con En Cromasci, lo pretor, li dixés
que aquelò él no faria, ans ó farien los seus sers, Sent Sebastià li
dix:
—Sels qui són temerozes aurien temor de trencar los seus déus:
Per què En Policarpi e Sent Sebastià,
per assò que si
sels qui serien no
cor an trencatz los déus—.
encavalerits, trencaren pus de
a—Sàpies que pusque tu no às reebuda sanitat, aytantost
E adoncs él
con nós trenquem les ýdoles, [es] que tu no às gitada de tu no
o tu às reservada encara alcuna ýdola ab tu—.
enseyà que avia una cambra, en la qual era enseyat la vertut de les
esteles e tota lur natura, que avia costat a son pare pus de
d'or; e dix que per aquel enseyament de les esteles conexia totes
les cozes endevenidores. Et Sent Sebestià dix-li: —Aytant con tu
On con
auràs aqueles coses entires, no auràs lo teu cors entir—.
él volgués consentir a la volentat de Sent Sebestià e que destruýs
aquela obra, En Tiburci, qui era fil d'él, qui era jovencel e mout
noble, dix:
—Eu no sofferré que aquela obra tant noble sia destroýda.
E Sent Sebestià dix-li que molt li plasia
Mas, per so que no sia vist contrestar a la volentat de mon pare,
per so que garesca, eu vul que
si él per aquel destruÿment no era garit, que mantinent sciatz
amdós laïns cremats—.
que axí fos fet con él avia dit. E dementre que la cambra ab tot
l'encantament se destruÿa, un àngel aparec al pretor, qui li dix
que Nostre Seyor Ihesu Christ li avia retuda sanitat. On demantinent,
quant él fo garit, él anà de correntes envés él, e gità-sse als
seus peus, per so que
era bateyat, per què él et lo seu fil En Tiburci e
compaya se són bateyatz. E Na Zoe, qui era longament tenguda
preza per la gent no
On con la sua mort ausís dir En Tarquil·lini, él dix: —Par-me
E aprés pocs dies él fo alebesat. E Sent Tiburci fo pozat
que fembres van denant nós per pendre la corona. E nós, per què
vivem?—.
sobre brazes cremans tot nud.
Per què él se féu lo seyal de la crou sobre sí. E axí, per la vertut
de la crou, res del foc no sentí, ans dix: —Viyares m'és que sobre flors
E lo
de rozes eu vaya en lo nom de Nostre Seyor Jhesu Christ—.
pretor dix a Sent Fabià: —Qui és que no sàpia que Crist vos aya
E Sent Tiburci dix-li:
enseyada la art de fer encantamens!—.
—Cala! No parles, home no
Per què adoncs, mot irat, lo pretor manà que fos
tu anomens!—.
Sant Tiburci degolat. Mas En Marcilià e En Marc foren ficatz
ab un pal, on comensaren a cantar, diens: —Veus tan bona
Per què
cosa! e quant alegre és abitar, frares, en una volentat—.
dix lo pretor: —Homes no
On éls dixeren:
so que sciatz deliuratz—.—Nuls temps nós no
On adoncs lo pretor, so és loctenent del seyor, axí
som tam bé sadols, per què nós volríem que tu nos jaquisses enaxí
longuament estar, dementre que nós som cubertz ab lo cobriment
del cors—.
con batle, los féu lansseyar per los costatz. E axí éls acabaren lo
lur martiri.
Aprés assò lo pretor dix, a l'emperador En Dioclecià, mal, de Sent
Sebastià, per què l'emperador l'apelà a él, dién: —Eu t'é ahut totahora
E Sent Sebastià dix-li
entre los primers en lo meu palau. E tu contra la mia salut
e enjúria dels déus entrò assí t'ést amagat—.
que per la sua salut avia totz temps colt Jhesu Christ qui és en lo
Cel— e El eu totz temps é adorat—.
On, adoncs, En Dioclecià manà que fos ligat en
camp, et enaprés él lo féu sagetar a cavalers, qui l'ompliren tot
de sagetes. E quant se penssaren que él fos mort, éls se
E aprés pocs dies él fo de totes aqueles nafres garit, per què se
anà al palau de l'emperador, e reprès-lo mout fort del mal que
él fasia als crestians. On dix l'emperador: —Es aquest En Sebestià
E Sent Sebestià dix-li:
que avia eu fet aucir ab sagetes?—.—Per
Per què,
assò m'à Jhesu Christ resussitat que e
mals, e dels mals que fetz als servidors de Christ—.
adoncs l'emperador lo manà sagetar tan longament entrò que l'esperit
n'ixís. Enaprés el fé gitar lo seu cors en una clavegera, per so
que no fos colt per los crestians per màrtir. Mas Sent Sebestià aparec
en la següent nuyt a Senta Lúcia, e
que
honradament.
Recomta Sent Gregori, en lo primer libre qui és apelat Dialogorum,
que una femra en la terra de Túcia avia pres, no avia
gayre, marit, e con ela fos convidada per altres quez anàs a la
deïcació de la Esgleya de Sent Sebastià, en aquela nuyt, aprés la
qual devien en lo següent dia là anar, ela jag ab son marit e
carnalment. E quant fo lo dia vengut, ela ac mayor vergoya dels
hòmens que de Déu. Enaprés ela anà a la esgleya e entrà en l'oratori
honestament, là on estaven les relíquies de Sent Sebastià; per
què lo diable la près e comensà-la, davant totz, mout fortment, a
turmentar. E adoncs lo prevere de la església près lo pali de l'altar
et cobrí-la
aduxeren ela als encantadors, per so que ab lurs encantamens feesen
fugir lo diable. Mas, demantinent dementre que éls la encantaven,
per lo juïci de Déu una gran compaya de diables, so és
e
Enaprés
sant home, la sanà per ses pregueres.
Lig-se en los legistres dels lombarts que, en lo temps d'En
Gombert, rey, tota Lombardia fo ferida de tan gran pestilència
que a penes abastaven a sebelir los uns als altres. E aquela pestilència
era majormén a Roma e en la ciutat de Papia. On adoncs
un bon àngel a moltz hòmens aparec, lo mal àngel encaussan e
ferín, e manà-li que ferís e que fesés grans mortz de géns. E quant
el feria en alcuna casa, aytantes vegades ne traÿa hom hòmens morts.
E adoncs fo revelat divinalment a un home que en neguna manera
aquela pestilència no
fos bastit un altar en la ciutat de Papia en la Esgleya de Sent Pere;
e mantinent, quant agren bastit l'altar, cessà aquela pestilència.
E
de Roma. Sent Ambrosi en les sues Paraules de la misa diu axí:
"Per la confessió del sant màrtir Sent Sebastià, del teu nom,
Séyer, la onrada sanc escampada ensems en les tues paraules
ó manifesten, so que tu acabes en la enfermetat, e en los vostres
penssamens dónas vertut e profit, e als en[f]e[r]m[ic]s en tu dóna[s]
adjutori.
DE SENTA AGNÈS
Agnès és dita d'"ayela", per so cor ela fo suau et humil, axí
con ayela. O és dita Agnès de
per so cor piatosa et misericordiosa fo et estec. O fo dita Agnès
de
Agnès fo verge mout savia, segons que diu Sent Ambrosi, qui
escrisc la sua passió, dién que en lo
la mort e trobà la vida. La infantesa sua se recomtava per ayns,
mas ela era vela de pensa, e mot gran de cors e jove, mas per coratge
era mout clara, e era mout bela de cara, mas pus bela era de fe.
Et quant ela retornà de les sues escoles, ela fo mout amada per lo
fil del pretor, so és lo baytle. Per què él li donà peres precioses,
e mout granz riquezes li promès, si li consentia que ab él fezés
matrimoni. E Senta Agnès li respòs dién: —Tol-te de mi, menyar
mort, cor sàpies que eu són amada per altre amador abans
que per tu—.
On ela li comensà a lauzar lo seu amador de
són requeregudes, especialment en esposes, so és: en noblesa de
lynatge, et en resplandor de belesa, e
e en forteza, e en poder, e en fermetat, e en noblesa d'amor,
enaxí dién: —Sel qui àm és pus noble que tu per lynatge e
per dignitat; e és sa mare verge; e
e a el servexen los àngels; e la sua belea és pus resplandent que
sol ni la luna; e les sues riquezes nuls temps no defalen; e per la
sua odor ressuciten los mortz; e per lo seu tocament són comfortatz
los malautes; e
Aquestes
e la sua vista és verginitat—.
sua auctoritat, dién: —Lo seu lynatge és mout alt; e lo seu poder
Enaprés ela pozà
és mout fort; e
suau; e per tota gràcia és mout bé parlant—.
benifetz, que li avia donatz lo seu espòs, et altres esposes aquelò
mesex donen, so és: que ab l'anel de la fe les à sotz
e veste-les per moltes maneres de vertutz, e les orna; e les enseya
ab lo seyal de la sanc de la sua passió; e ab ligament d'amor
les ajusta a sí, e les enrequesex del tresor de la celestial glòria, enaxí
dién:
—Sel qui ab lo seu anel m'à sotz
col à sint ab peres preciozes; e à
aur e ab mot beles noscletes d'or; e de peres preciozes m'à ornada;
e pausà seyal en la mia cara, per so que negun amador
esters el eu no reseba; e la sanc d'el à ornades les mies gautes.
E eu ja són estreta per los seus abrassamens molt castz. E ja és
lo seu cors al meu cors acompayat. E à
són comparables, que diu que
E, ausén aquestes paraules, lo fol jovencel en
per metges que per amor era él malautes. On, con lo pare del
macip jove recomtàs aqueles paraules a la santa verge, e ela li respozés
que no poria trencar les sues covinences al seu espòs, comensà
a enquerer lo pretor qui seria aquel seu espòs, del qual axí s'esbaudia
e s'alegrava tan fort del seu poder Sancta Agnès. On, con un home
li dixés, aferman, que ela disia que Jhesu Christ era son espòs,
primerament ab blanes paraules, enaprés ab terrors la espaordí
lo pretor, per què sancta Agnès li dix: —Fé tot so que
mi. E sàpies que aquelò que tu vols no ó poràs ab mi acabar—.
E—Una de dues cozes elegex, so és: que ab les
E Senta Agnès li respòs:
autres verges fasses sacrificis a la nostra deuessa, o que esties ab
les putanes—.—Eu no sacrificaré als
déus teus, ni seré ensutzada per altruys legezes, cor eu é garda
ab mi qui
E adoncs lo pretor, so és lo loctenent del seyor, la manà despular,
e, despulada, él féu-la adur là on les putanes estaven.
Mas Jhesu Christ donà a ela tan gran espesea de pèls, que per éls
era mils cuberta que no era per los vestimens. E quant ela fo entrada
en aquel loc de legeza ela atrobà l'àngel de Nostre Seyor aparelat,
qui féu resplandir tot aquel loc per molt gran clartat, e qui li aparelà
una vestedura molt blanca. E
jóvens, vénc là on ela estava, e laýns él los féu primerament entrar.
E quant laýns foren intratz, per lo miracle de Déu éls foren mot
espaorditz, per què se n'ixiren. E
ixitz, él los apelà mesquins. Enaprés él entrà a ela, e quant la volc
tocar, lo diable lo ofegà, per què morí. E quant lo pretor ó ausí
dir, mout greument ploran envés él vénc. E enquerec la cosa de
la sua mort molt diligentment, per què Santa Agnès li dix: —Aquel
l'à mort per son poder, del qual él no volia fer a la sua volentat,
ans í contrastava malament, e
miracle de Déu, totz espaorditz, arrere tornaren sens tot mal.
E—En assò parrà que tu no l'às mort ab art d'enca[nta]mens,
si tu pots acabar qu'él ressucit per poder del teu déu—.
Per què Senta Agnès se posà en oració, e per les sues pregueres él
tornà viu, e predicà lo nom de Jhesu Christ públicament. Per què
los bisbes de les ýdoles escomogren gran batala entre lo pòbol,
cridan e dién: —Tol entre nós aquesta encantadora e mezinera, que
fa mudar les penses de les géns, e
E quant vesé lo pretor tan gran miracle, él la volc deliurar, e per paor
que no li escrisquessen res en contra él, desemperà-ó tot al veguer.
E, per so cor él no póc Senta Agnès deliurar, él se partí d'aquel
loc mout trist. E adoncs lo veger, qui avia nom N'Espasi, manà
Sancta Agnès gitar en mout gran foc. E quant laýns fo, les flames
se partiren en dues partides, que cremaven lo pòbol. E adoncs
N'Aspasi manà que hom li segàs la gola ab
lo seu Espòs molt resplandent la consecrà a sí per màrtir. On
con lo cors d'ela los crestians e
a penes pogren escapar dels colps de les peres que los gitaven les
géns.
DE SENTA ESMERENCIANA
Esmerenciana, emperò, que fo nodrida d'una leyt ab Senta Agnès,
e fo mout santa verge, ja fos so que no fos bateyada, dementre
que estava costa lo vas de Senta Agnès e reprenia los gentils, fo
per els alebezada. Per què demantinent fo fet gran terratrèmol,
e lampegamens, e trons, per lo poder de Déus. On per aquelò
moriren moutz pagans, per què sels qui puxes aquels [qui] vengren
al vas no sofferiren negun mal. Enaprés lo cors de Senta Emerenciana
fo soterrada costa lo vas de Senta Agnès. On cols [pagans]
parens d'ela venguessen costa lo vas al
gran cor de verges qui eren vestides d'or e resplandens per peres
preciozes, entre les quals éls veseren Senta Agnès ab semblant vestedura
mout resplandent, e veseren
era pus blanc que neu. E ela dix-los: —Gardatz-vos que no
Per
axí con si eu era morta, ans vós alegratz ab mi, per so cor ab
aqueles santes verges són eu en mout luzens seziles posada—.
aquesta visió és colta la festa de Sent[a] Agnes enaprés.
Na Costància, fila de Contastí, qui era verge, era mout trebalada
per mal de lebrosia. E quant ac auzit dir aquela visió, ela se n'anà
al vas de Senta Agnès e axí, con ela estava en oració, ela s'adormí,
e vesé Senta Agnès qui li disia: —Sàpies, Costància, que si tu creus
E quant ela fo despertada
en Jhesu Christ, mantinent seràs garida—.
ela
féu fer una esgleya sobre lo cors de Senta Agnès, e aquí ela estec
en sa vergenitat, e per son exempli moltes vèrgens ajustà.
Un baró qui avia nom Paulí estec en la Esgleya de Sent' Agnès
per prevere, e comensà a ésser trebalat per temtació. Mas con él no
volgués res fer, per son delit, que fos contra la volentat de Déu,
a l'apostoli demanà licència que pogués penre muler. On con lo
papa se pensàs la sua bonea e la simpletat,
Nostre Seyor li donà, e manà-li que él dixés a la ymage de Senta
Agnès, de part d'él, qui era mout bela en la esgleya on el[a] estava
depenta, que
ymage aquelò que
det anelar [e] envers él. Per què lo capelà li mès l'anel en lo det,
axí con a esposa, e mantinent, con aquelò fo fet, al capelà fusc tota
la temptació vana. E encara vuy és aquel anel en lo det d'aquela
ymage, segons que apar. En altre loc emperò se lig que con la Esgleya
de Senta Agnès casegués, lo papa dix a
volia liurar una espoza per gardar e per nodrir, so és la Esgleya de
Senta Agnès. Per què li donà un anel, e manà-li que ab aquel
espozàs la ymage que era en la esgleya, la qual li estès lo det, en
lo qual li mès l'anel, axí con a espoza.
D'aquela verge diu Sent Ambrosi en lo Libre de les verges,
dién: —Aquela, veyls e jóvens e enfans canten, diens: "Negú no
és pus lauzador que aquel qui per los hòmens pot ésser lauzat.
Quans hòmens e tantes crides qui preziquen lo martiri dementre
que parlen!"—.
E Senta Agnès de sí arrencà tots vicis, per so que
ela fos testimonis de la divinitat que encara per albire de sí, e per
sa etat fer no ó podia. On ela féu enaprés cozes per què hom cresegués
ela de Déus, e fé-ó per so cor encara no la cresegra hom de
la humanitat si
sia fasedor de natura. E con ela encara no fos covinable de sofferir
novela manera de martiri, de tot en tot ja era madura de sen
e de victòria. Fo mout greu a combatre, e fo per sos enemics coronada,
lo magisteri de vertut aemplí, lo qual portava per judici d'etat.
No
d'anar al loc del martiri molt alegrament, en lo qual la senta
verge anà molt cuytosament.
DE SENT VICENS
Vincensi és dit enquax "creman vicis". O Vincens és dit "ve[n]sent"
o "cremant" o "tenent victòria", per so cor él cremà, so és consumà,
e destruý vicis per mortificament de carn; e vensé ensenemens
de turmens per gran fermetat, e per gran victòria que ac del món,
e per los seus meyspresamens. La sua passió escrisc Sent Agustí,
segons que alscuns dien, la qual compilà molt manifestament en
verses Prudenci.
Vincens fo de mout noble lynatge, mas él fo ja pus noble per
fe e per religió. E fo diaque fet per Sent Valeri, qui li comenà
son poder, per so cor Sent Valeri avia la lengua enpatxada, e cor
volia molt estar en oracion e en contemplació.
Enaprés éls foren per manament d'En Dacià, qui era pretor en
la ciutat de València, amenats e
fé manament que hom no
se pensàs que éls fossen mortz de fam, él manà que hom los li amenàs
denant, e quant el los vesé sans e alegres, él fo mout irat; per què
dix: —O dius tu, Valeri, qui, sotz lo nom de religió, fas contra los
E con Sent Valeri li resposés suaument,
establimens dels prínceps?—.
Sent Vicens li dix: —No li vules, pare honrat, axí con hom
Per què Sent Valeri
temerós suau parlar, ans crida aut ab clara vou. O si tu
pare sant, que eu li respona, eu li respondré—.
li dix: —Ja à lonc temps passat, fil mot car, que eu t'é comanada la
Adoncs Sent Vicens se girà a
cura de parlar, e ara, per la fe per la qual nós estam, a tu coman que
li respones—.—Entrò
aysí les tues paraules de negar la fe an parlat; mas ara sàpies e
coneges que la saviesa crestiana ço blastema molt, e[
audiència per so cor no parles cor blasfèmies, negan lo cultivament
de Déu—.
Per què adoncs, mout irat, En Dacian manà que
tramès a exil, e Sent Vicens, axí con contumax e presumós en
ses paraules, qui era mout jove, per so que per exempli d'él los
autres s'espaordissen, ligat, en
cors fo disipat, En Dascià li dix: —Digues-me, Vicens, en quin loc
Per què él li respòs, dién tot rizent:
atrobes lo teu cors mesquí!—.
—Eu é aquelò que tostemps avia desigat—.
E adoncs lo pretor,
mout irat, manà aparelar totes maneres de turmens ab què
si no li volia obesir. E Sent Vicens li dix: —O home no
bé
que ara tu
E per aquestes paraules
sus, donques, mesquí, e fé tot so que
e veuràs-me mils poderós, per la vertut de Déu, dementre tu
turmentaràs, que tu no és, qui
lo pretor comensà mout fortment a cridar, e
ab vergues e ab futz a batre; per què, dix Sent Vicens: —Què dius,
E adoncs
Dacià? Vet que tu metex me venges dels teus sags—.
lo pretor ac perdut lo sen, e dix als sags: —O mesquins, res no fetz:
Los aütres e
per què defalen les vostres mans?
vènser, axí con no
tot sol vens e sobra totz los vostres turmens!. Per què adoncs
los sags les arpes del ferre li fermaren entrò a les entrales, enaxí
que de tot lo seu cors ixia molta sanc, e, trencatz tots los ajustamens
de les costes, les entrales li aparegren manifestament. Per què En
Dacià li dix:
—Ages de tu mercè, Vincens, per so que tu pusques tam
On Sent Vicens li respòs dién:
bela joventut recobrar, e que pusques tu vè[n]ser los turmentz
qui—O lenga
enverinada de diable, no temi res los teus turmens, mas sol aysò
tem eu molt: que tu
con eu te veg mout irat, adoncs m'alegri eu pus, per què, jo no
vul que tu aminves a mi negun dels turmens, per so que tu comfés
que ést vensut en totes cozes—.
On adoncs quant fo devalat del turment e fo arrapat del
foc, él reprès los sags, e mout alegrament él se cuytà de sofferir
les penes. Per què fo pozat en una gravila de ferre sobre foc cremant,
sobre la qual fo él cremat e torrat, e
ferre mot règeu fermatz, e quant la sanc s'escampà per la flama,
les nafres unes ab les autres se premien; sal era sobre lo foc gitada,
per so qu
lo coguessen mot pus cruelment. Tant règeament fo cremat que
les intrales del seu cors ixien defora, mas lo sant baró estava senes
tot moviment desaordenat, e gardava ab los uls envés lo cel, Déus
pregan.
On con assò recomtassen los ministres devant En Dacià, En
Dacià dix: —Oy, e què farem? Vensuts nos à, doncs! Levatz-lo
E mantinent
d'aquel loc e metetz-lo en una càrcer! E aquí, sobre pues ben agudes
vós lo gitatz, els seus peus li metetz en uns ceps de fust, e jaquitz-lo
aquí estar sens tot solàs d'ome que noi aja, sobre les broques e testes;
e quant serà mort vosaltres m'ó tornatz dir—.
los ministres cruels obesiren al seyor mot cruel. Mas veus lo rey,
sel per qui lo cavaler sofferí passió, mudà-li la pena en glòria,
cor les tenebres de la càrcer eren foragitades per mout gran dardat
que
de flors, e
d'àngels qui molt l'onraven. On con sobre les flors anàs ab
los àngels cantans, molt suaus cantz e maravelosa suavesa de flors
mout luyn d'éls s'escampà; per què foren mout espaorditz les
gaytes, quant aquelò veseren ésser dins la càrcer; on, mantinent
se convertiren a la vera fe de Jhesu Christ. E quant assò ac ausit
En Dacià, enquax home orat dix: —E què li porem nós fer de
On con él fos aportat al lit mout
mal? Veus que vensutz som! Sia mudat en
per so que nós no
que si
mol, e aquí
E quant ó ac ausit dir En Dacià, mout fortment ne fo dolent, per
so cor axí l'avia vensut Sent Vicens.
Per què dix: —Pus que eu no l'é pogut sobrar vivén, tot lo puniré
On, per manament d'En Dacià, lo cors de Sent Vincens
e
fo gitat en un camp, perquè bèsties hó aucels lo devorassen. Mas
mantenent fo gardat per los àngels, així que bèsties ni aucels no
tocaren. Enaprés un corp negra molt, qui
autres aucels, majors o menors, de sí fasia fúger e
les ales; e un lop, qui
lo
del[s] cors, él s'aginolà e
E quant aquelò ausí dir En Dacian, él dix: —Eu me pens que viu ni
mort no
Per què manà que
que fos gitat en lo pèlec de la mar; cor, pus que per bèsties no pot
ésser devorat en la tera, que sia en la mar devorat per los pexes.
Preseren, donques, los mariners lo seu cors, e portaren-lo en lo
pèlec de la mar, e gitaren-lo laïns. Mas lo cors fo pus tost tornat
en terra que éls, e fo trobat per una fembra matrona e per altres,
als quals él ó revelà, qui
D'aquest màrtir diu enaixí Sent Augustí: "Lo bonaüyrat Sent
Vicens vensé en paraules, e vensé en penas, e vensé en confessiós,
e vensé en tribulaciós; e vensé, él cremat, e vensé quan fo negat,
e vensé quan fo mort. E fo turmentat Sent Vicens per so que fos
exercitat, e fo flagel·lat per so que fos enseyat; fo colpat per so que
seu cors fos deneyat". E Sent Ambrosi diu d'el en la Prefàccia
de la missa, així dién: "Fo tortorat Sent Vicens, e colpat, e flagel·lat,
e cremat. Mes ges per so no fo vensut; per lo sant nom, lo seu coratge
no fo ferit: plus creman per lo foc del Cel que d'Infern; e fo
pus ligat per la temor de Déu que del segle, e pus volc plaser a
Déu que al segle; e més amà morir segons lo món que segons
Nostre Seyor".
Encara més diu Sent Augustí: "Davant los uls és establit maravelós
miral, so és lo jutge enic, e
no
respòs, él matex, En Dacian, dién: —Tormens, càrcer, ungles de ferre,
flames cruxens, e lanses cremans, e motes penes, e derrerana
mort: als crestiàs és joc—.
E adoncs En Dacià manà que
tortorat, e
e osses fossen totz departitz e arancatz, e que él fos crebat, així
que per les nafres li fessés hom ixir lo fetge. De les quals causes
lo sant cavaler de Crist se risia, e blasmava les mans dels cruels,
cor pus pregon no li metien les ungles del ferre. E quant él era en
la càrcer l'àngel de Déu vénc a él dién: —Leva sus, màrtir molt
Crida En Prudenci,
noble! Leva sus, tot segur de tu! Leva sus, que seràs ajustat ab les
mot nobles compayes! O cavaler no
mot cruels, e aspres turmens às tu vensutz!—.
dién: —Tu sols és noble en lo segle e tu sols aportest dobla palma:
tu t'aparelest ensems does corones—.
DE SENT BASILI BISPE
Basili fo mot honrat bisbe e doctor mayorment. De quanta
sanctitat fo él garnit, a un ermità qui avia nom Effrem en visió fo
demostrat.
On co
de foc, e
sí, dién: —Aitals és lo gran bisbe En Baseli, quals és [la] columpna
Per què, vénc en la ciutat en lo dia d'Aparici,
de foc que tu veus—.
per so que vesés tan gran seyor; [vesé
qui anava ab los clerges molt onradament. Per què dix entre sí:
—Segons que eu veg, en va é eu trebalat, cor aquest, co en aital
En esperit En Basili
honor sia pausat, en neguna manera no pot éser aital co eu lo víu.
E nós, qui avem portat lo càrec del dia, neguna causa aytal no avem
aconsegida, e así, com en aytal honor sia pausat, columpna de foc
és. Per què e
vesé aquestes causes, per la qual causa lo féu denant sí intrar. E quant
davant él fo intrat N'Effrem, él vesé una lenga de foc que parlà
dién: —Effrem, verament sàpies que grans és En Baseli, e verament
E Effrem dix a él:
Sant Esperit parla per la boca d'él—.—Prec-te,
E En Basili
séyer, que tu m'acaps, que jo sàpia parlar en grec—.
dix-li: —Greu causa às demanada—.
Enperò pregà Déus per él,
on demantenent encomensà en grec a parlar.
Fo un altre ermità qui vesé En Basili anan vestit ab vestimens
bisbals, per què
pompa él mot s'alegrava. On demantinent feyta fo gran vou a él,
dién: —Sàpies que tu
que no
Valens, emperador, qui era defenedor dels eretges arians, una
esgleya tolc als crestians catòlics, e als eretges arians la donà, per
què anà ves él En Basili e dix-li: —Emperador, sàpies que escrit
és que la onor del rey ama jusesi. E encara més és escrit que
del rey és dretura. Per què vul que
E l'emperador li dix:
coratge à manat que
donada als arians—.—O Basili, encarat
E
tornes a dir enjúries a mi; asò a tu no covén—.
—A mi si cove asò de dir, e que eu moyra per justícia, si mesters
On adoncs En Demòstenes, pretor dels menyars de l'emperador
és—.
e defenedors dels arians, parlà per éls. Al qual dix En Basili:
—De tu és que ayes cura que
Per les quals paraules
deus aver cura de coure los enseyamens divinals—.
fo mot comfós, per què calà. E dix l'enperador a
—Vé e jutge entre éls, mas no jutges segons la amor destemprada
del pòbol.
Per què anà là e dix davant los catòlics els arians que les portes
de la esgleya fossen tancades, e que fossen sagelades d'ins e de fora.
E dix que totz se pausassen en oratió, e que fos d'aquels la esgleya,
per los quals s'aubriria per la lur oracion. E con totz los arians
agessen estat tres dies e tres nuyts en oració, éls vengren davant les
portes de la yglea, emperò gens per él[s] no s'aubriren, ni per la lur
oració. E adoncs En Basili vénc ab la propheció aordonada en
la esgleya, e féu oració a Déu, e quant ac feyta oració a Déu
él tocà ab lo bastó pastoral a les portes de la esgleya, dién: —Por tatz-vos-en
E demantenent les
les portes vostres, vosaltres, prínceps, e levatz les portes
perdurables, e entrarà
portes de la esgleya s'obriren, per què laýns entraren totz, e altament
feren a Déu gràcies; e enaixí fo retuda la Esgleya als catòlics.
Enaprés l'enperador fé prometra moltes coses a
estava. Per què él li respòs dién: —Aquestes causes se covenen als
purs. Cor aquels qui són engrexatz per los divinals parlamens no
soferen que sia corumpuda una síl·laba dels divinals enseyamens.
E adoncs l'emperador, molt indignat, dementre que del seu ixil
volia escriure la sentència, a la primera paraula se trencà sa ploma,
per què él, mot irat, trencà la carta.
Era un baró mot noble qui avia nom Eràdius, qui avia una fila
que pensava a fer monya, e que servís a Déu. Mas lo diable, qui
és enemic de l' humanal linatge, qui assò vi, fé que un servent de
N'Eradi fo molt enamorat e mot amat de la dita enfanta. On co él
se pensàs que no era possible causa que él degés aver a la sua volentat
tant nobla do[n]zela, per so cor era sér, a un encantador se n'anà,
e promès a él gran quantitat d'aver si li acabava que él pogés aver
la don[on]zela. E l'encantador li respòs dién: —Eu aquelò fer no
pusc, mas, si tu ó vols, eu trametré al meu diable, qui és mon seyor,
e si tu fas aquelò qu'él te manarà, tu acabaràs tot zo que
E—Calque causa me diges faré eu mot volenters—.
Per què l'encantador fé unaletra al diable, eaquela, per lo dit jovencel,
al diable en aquestes paraules tramès: "Sàpies que a mi se
cové mot cuytossament e diligent que eu te diga tot dia so que pusca
de la religió crestiana, e que
la tua part sia multiplicada tot dia. Per què eu te prec que tu acaps
a aquest jovencel, qui és mot enamorat, que él sia amat per aquela
que él ama, e eixí que él acap lo seu desirer, per so que eu d'aquest
me glorieg, e que eu ne pusca, d'aysí enant, pus feselment a
tu ajustar".
E, liuran a él la letra, dix: —Vé, e aytal ora de la nuyt tu està
E de mantenent
sobre un vas de gentil, e aquí tu crida los demonis, e aquesta carta
tu en l'àer estín, e venran mantinent los diables—.
lo jovencel se n'anà sobre un vas de gentil, e apelà los demonis,
e
de Tenebres, qui amenè en aviró de sí gran multitut de demonis;
e quan lesta ac la carta, él dix al jovencel: —Creu tu a mi,
E
per so que eu complesca la tua volentat—.
—Eu creu en tu, séyer—.
E—Reneges lo teu Crist?—.
E—Eu lo renec—.
El diable dix-li: —O crestians,
meyns de fe! Quant vosaltres m'avetz mester venitz a mi, e quant
avetz so que voletz acabat, mantenent me renegatz e
vostre Crist; e, car és mot piadós, él vos receb. Mas si tu vols que eu
complesca la tua volentat, fé tu a mi, de la tua mà, escrit, en lo
qual tu confés que tu reneges Crist, e
e que sies meu servent, e que sies ab mi en lo jusèsii condemnador—.
E de mantenent lo jovencel ab la sua mà pròpia fé
l'escrit, en lo cal se contenia con renunciava a Crist, e co
a la servitut del diable. Per què de mantinent lo diable costrès
los esperitz qui eren sobre fornicació, e manà-los que anassen a la
davant dita pucela, e que la enflamassen a la amor del jovencel.
E mantenent éls anaren a ela, e escalfaren-li tant fort lo cor en
amor del macip que la pucela se gità en terra, e, ploran, ela cridà
al seu pare, disén: —Mercè ayes de mi, pare; mercè ayes de mi!
E
Cor sàpies que eu són mot turmentada per la amor d'aytal jovencel
nostre. Ayes mercè de les tues entralyes, e enseya
amor, e dóna
eu són tant cruciada; en altra manera tu veyràs que eu morè,
e així auràs a retrà raó de la mia mort en lo dia del jusii—.
ausides aquestes paraules, dix: —Oy me! mesquí, ¿e què és asò qui
E ela cridà dién:
és esdevengut a la mia fila mesquina? ¿Qui m'à enblat lo meu tresor
tant car, ne qui m'à ensegatz los meus uls? Sàpies que eu te volia
ab l'Espòs Celestial ajustar, e per tu lo
veg que tu ara ést tornada aurada. Auges-me, fila, eu t'ajustaré
a l'Espòs Celestial, segons que eu é perpausat, per so que no
aduges la mia velesa ab dolor en Infern—.—Pare
meu tost me complex lo meu desirer, o sàpies que tost morè!—.
On co ela se ploràs mot amargossament, enquax si fos aurada, lo
pare d'ela fo caüt en gran tristor, e, deceubut per conseyl de sos
amics, la sua volontat li complí. Així que
marit, e tota la sua riquesa li donà, dién: —Vé tu, fila! Sàpies que
E així co éls estaven ensems, aquel
ara ést verament tu mesquina—.
jovencel no entrava en esgleya, ni
ni
a la sua mulyer: —Sàpies que to marit no és crestià, ne no
E quant ela ausí asò dir, mot fortment s'espaordí,
entra en esgleya—.
e, gitan sí en terra, ela s'esquinsà ab les ungles, el seu pitz mot
fortment se ferí, dién: —Oy-me, mesquina! E per què fuy nada,
E cant
ne per què no fuy a[r]rapada mantenent quant fuy nada?—.
ela recomtà al seu marit aqueles paraules que ela avia ausides dir
d'él, él li negà tota la veritat del feyt, e dix-li que tot so que hom li
avia dit d'él era fals. Per què, el[a] li dix: —Si vols que eu te
E quant so marit vesé que
eu e tu entrarem demà en la esgleya—.
la veritat no li poria selar, él li recomtà tot lo feyt, e[l] con ó avia
feyt ab lo diable per ela a aver.
E quant ela li-ó ausí dir, mot cuytosament se n'anà al bonaüyrat
Sent Basili, e recomtà-li aquelò que li era esdevengut a ela e a
so marit. Per què, Sent Basili ausí dir la confessió del feyt, de son
marit. Per què, dix: —¿Vols-te retornar a Déu, tu, fil?—.
E
li dix: —Oc, eu, séyer, volenters, mas no ó pusc fer, per so cor
E Sent Basili dix-li:
e
eu éy feyta a él carta, que à lo diable—.
—No ages tu cura d'aquò; cor sàpies que Déus, Jhesu Christ, és
mot benigne. Per què eu te fatz saber que si
te recebrà—.
On mantenent él reebé lo macip, e en lo seu front él li féu
lo seyal de la crou, e per tres dies lo féu estar enclòs, e
lo vissità e dix-li: —Què às ara, tu, fil?—.
E—Sàpies,
séyer, que eu són en gran defaliment, e no pusc sofrir les
clamors d'éls, ni les terors, ni
fan. E tenen la carta en la mà que eu los éy feyta, e d'aquela playdeyen;
entre sí dién: —Tu vingesta nós, no som ges vengutz nós
a tu—.
E Sent Basili dix-li: —No ayes temor, fil meu; creu en Déu
E donec-li un poc a menyar, e féu-li desobre lo
tant solament—.
seyal de la crou, e altra vegada él l'enclausí, e pregà Déus per él.
E aprés alcuns dies el lo visità, dién: —Co estàs, fil?—.
E
li respòs: —Pare, los cri[s]tz e les lurs menaces eu aug de luyn,
E
mas éls gens no veig—.
mengar, e féu-li desobre lo seyal de la crou, e enclausí-lo en una casa,
e tancà-li la porta, e partí
E en lo
E—Mot bé, assò sàpies, sant de Déu. E
Enaprés Sent Basili lo amenà davant tot lo poble,
sàpies que eu t'é vuy vist combatre ab los demonis per mi, e as los
diables vensutz—.
e féu tot lo pòbol els clerges e
la esgleya. E
lo diable prenia lo macip, e esforsava
de les sues màs. Per què, lo macip comensà a cridar: —O sant de Déu,
ajuda
E
envés sí lo macip, per què Sent Basili li dix: —O malvat
diable, no t'abasta la tua perdició, ans vols temtar lo Déus meu?—.
E—O
E adoncs tuyt cridaren altament:
Basili, tu
—Kirieleyson!—.
E dix-li Sent Basili: —O diable, plàcia a Déu
E
que él te blasma aquel faliment que fas tu!—.
—Gran prejudici mi fas tu, Basili. Sàpies que eu no ané a él, ans
vénc él a mi; e renegà lo seu Crist, e adorà mi, e vet que eu n'é
E Sent Basili li dix:
carta que él escrisc de sa mà en la mia mà—.
—Sàpies que nós no
la carta—.
E així co Sent Basili estava en oratió, e tenia les màs levades
envés lo cel, él vesé la carta que caec de l'àer davant totz, e fo pausada
davant totz en les màs de Sent Basili, e quant Sent Basili
la ac reebuda, él dix al macip: —Conex tu aquestes letres?—.
El
macip li respòs: —Oc, séyer, que eu les escrisquí—.
E Sent Basili
mantenent trencà la carta, e amenà l'emfant a la esgleya, e així
él lo fé digne ab lo sant menestir, e enseyà-lo bé diligentment, e
donà-li regla de viure, e puys él lo reté a la sua mulyer.
Era una fembra que avia feytz motz pecatz, e aquels ela los escrisc
en una carta, e en la fi de la carta ela escrisc lo pus greu pecat. E aprés
ela liurà aquel escrit a Sent Basili, e pregà-lo que pregàs Déus per ela,
per so que per ses oracions los seus pecatz fossen delitz. On con él
pregàs Déus per ela, ela enaprés obrí la carta, e vesé que totz los
pecatz foren delitz, estirs aquel qui era pus greu. Per què dix a
Sent Basili: —O servent de Déu, mercè ajes de mi! E prec-te que
tu m'acaptes mercè e perdó d'aquest pecat, així co às feyt dels
altres—.
E Sent Basili dix a ela: —Partex de mi, fembra, cor sàpies que
E co
eu soy pecador qui freytur de perdó, així bén com a tu—.
ela mot fortment lo pregàs, él li dix: —Vé al sant baron Effrem,
E co ela anàs
que aquel te pot enpetrar aquò que tu demanes—.
al sant baron Effrem, e li dixés per què era a él venguda, per conseyl
de Sent Basili, él li dix: —Partex de mi, fembra, cor eu són hom
pecador; mas torna-te
perdó dels altres pecatz él t'enpetrarà perdó d'aquest pecat. Cuyta
tost que vages a él, per so que
E co ela fos venguda en la ciutat, Sent Basili aportaven mort al
vas. E ela comensà a cridar altament: —Vega Déus, e jutge entre
E adoncs
mi e tu, per so cor tu podies acabar ab Nostre Seyor que
e no ó volguist fer, ans me tramesest a altre—.
ela gità la carta desobre l'ataüt en què hom portava mort Sent Basili.
E aprés ela la reebé, e aubrí-la, e atrobà aquel pecat de tot en tot
delit. Per què ela e totz los altres qui aquí eren reteren gràcies grans
a Déu.
Mas ans que
de què morí. Per què, li vénc un juseu, qui avia nom Josep, qui era
mot savi en art de medicina, lo qual amava mot lo baró sant de Déu,
per so cor él vesia que él era convertidor a la fe de Déu. Per què
fé a sí venir. Així co si
per què dix a la compaya: —Aparalyatz tost aquelò que és mester
E quant Sent Basili ausí dir aqueles
a la sepultura, cor adés morà—.
paraules, él li dix: —No
E Josep li dix: —Sàpies,
E Sent Basili li dix:
séyer, que vuy moràs ans del sol colgat—.—E
Per què Josep li respòs:
què diràs si vuy no mur?—.—Aquelò
E Sent Basili li dix:
que tu dius, séyer, no és possible—.—E si eu
són viu demà en la sexta hora del dia, què faràs?—.—Sàpies,
séyer, —dix Josep— que si, entrò aquela hora que tu dius, ést vius,
que eu moré—.
Per que Sent Basili li dix: —Bé sé eu que tu moràs per pecat,
E En Josep li dix:
e poràs, si—Bé
E adoncs Sen Basili, ja fos so que segons
sé eu què dius, e si entrò aquela ora tu vius, eu puys faré aquelò
de què tu
natura degés mantenent morir, él empetrà perlongament de la sua
vida ab Nostre Seyor; e
quant ó vesé Josep, él ne fo mot marevelyat, e creec en Déu, Jhesu
Christ. E Sent Basili, per vertut de coratge, la frevolea del cors sobrà,
en guisa que del lit se levà, a la esgleya se n'anà, e ab les sues
màs pròpries él bateyà Josep. E
mantenent él reté l'esperit a Déu fiselment.
DE SENT JOAN ALMOYNER
Joan Elmoyner fo patriarca d'Alexandria, e així co él estava en
oració una nuyt él vesé una pucela mot bela qui li estava davant,
e tenia una corona d'oliver e
enbaleýt, per què li demanà ela qui era. E ela li respòs: —Eu són
Misericòrdia, que aporté lo Fil de Déu del cel. Reeb-me per espossa
Per què Sent Joan entès que per l'oliva era significada
e auràs mot de bé—.
misericòrdia, e d'aquel dia enant el fo mot misericordiós;
per què fo apelat "almoyner". Cor él apelava los paubres sos "seyors",
e d'aquí àn los espitalers que apelen los paubres "seyors".
E Sent Joan apelàtotz los seus [seyors e] servidors, e dix-los:
—Anat per tota la ciutat, e escrivetz-me totz los meus seyors;
E així quo él volia los homes
aquels que vosaltres apelatz "freyturoses" e "mendics", cor eu preïc
e dic que són seyors e ajudadors. Cor aquels verament a nós
poden donar lo Regne Celestial—.
comvidar a almoynes, él los comtà que
al sol e escalfaven-se, e disien entre sí quals eren bos almoyners
ni àuls, per què lausaven los bons e bla[s]maven los àuls.
Era un teuler qui avia nom Pere, e era mot ric hom e poderós,
mas no era misericordiós als paubres, enans totz aquels qui venien
a la sua casa ne gitava ab mot gran indignacion. On com totz los
paubres d'él se clamassen, un d'aquels dix: —Què
E totz li dixeren
donar si eu vuy prenc almoyna en la sua casa?—.
que li darien certa causa si ó faya; per què él se n'anà a la casa del
ric hom e querec que li fos feyta almoyna. E així co
vesé, no trobà pera ab què
ferí mot cruelment. E
sos compayós, e dix-los que él avia resebut aquel pa de la mà
pròpia del ric hom. E aprés dos dies él malaut fo, a la mort, e vesé
que él estava davant lo jusésii, e vesé que alcuns homes negres pesaven
los seus mals sobre una sua balansa, e de l'autra part él
vesia estar alcuns homes blancs mot tristament, per so cor éls no
avien res que pogessen pesar en la balansa. E adoncs un d'éls dix:
—Verament nós no avem res que pogam pesar, sinó un pa
de sègel que avia donat forsadament a Crist, ans, per dos dies, que
él fos malauta. E pausaren-lo sobre la balansa, e mantenent pesà
aitant co l'altra part. Per què dixeren a él: —Ajusta alcuna causa
a aquel pa, en altra manera aquels homes negres te pendran—.
E quant él fo desper[t]at él dix al papa:—Veges quant m'à profitat
On co un
lo pa de sègel que el gité per ira; quant més deu profitar a
aquels qui de grat donen a Déu totes les sues causes—.
dia él anàs mot bé vestit per una carera, un home qui era escapat
a naufrag li demanà que li donàs de què
de mantenent se despulyà aquel preciós vestiment que vestia
e donà
lo ric home vesé lo vestiment a altre, él ne fo mot irat, en guisa
que no volc menyar, e dix: —Osta, co m'és pres! No són eu digne
que
Enaprés él se colgà a dormir, e, així co dormia, él vesé un home
qui era pus resplandent que
una crou, e vestia lo vestiment que él avia donat al paubre hom, lo
qual li dix: —Per què
E co él li dixés perquè
plorava, aquel li dix: —Coneis asò?—.
E él li dix: —Oc, Séyer—.
E Nostre Seyor li dix: —Per aquel són eu vestit, pus que a mi lo
E
donest, per què eu fas gràcies a la tua bona volentat, per so cor eu
avia fret e tu
e comensà los freyturoses a benesir, e dix-los: —Eu víu Nostre Seyor,
Per què donà
e no morré entrò sia feyt un de la sua compaya—.
tot quant avia als pobres. E aUn
secret te vuyl eu dir, e si me
E, donan a él —Vé
E co aquel no ó volgés fer, él li
compra a tos obs esmersemens, e ven-me a alcun crestian, e
puix tu dóna lo preu als pobres—.
dix: —Si no vols fer aquelò que eu te dic, eu te vendré al[s] barbres—.
Per què lo amenà, segons que él li avia dit, a un argenter, vestit de
mot vil vestiment, e així, co son servén, él lo vené, e ac-ne
ric hom, En Pere, totz los oficis vils fasia, enaixí que per toz era
meynspreat, e per los autres sérs, moltes vegades, era ferit e apelatz
aurat.
Mas Nostre Seyor li aparia moltes vegades, qui li mostrava
los vestimens que él avia donatz per amor d'él, e
mostrava, e consolava-lo. Emperò co l'enperador e totz los altres
seus vesins fosen dolens del perdement de tant gran baró, alcuns
dels seus vesins vengren a Constantinople per vesitar los locs santz,
e per lo seyor del ric hom éls foren convidatz a ditnar, per què parlaren
entre sí, dién: —Bé fort és semblant aquest home al seyor En
E, així co
Pere, nostre vesín—.
dix: —Verament él és lo seyor En Pere. Levar-mi-é eu, e tenré-lo—.
E quant él ó vec, él fugí amagadament.
Era lo porter de la porta sort e mut, qui obria la porta per seyals,
al qual En Pere manà per paraules que li obrís. E él, demantenent,
qui no ausia, li respòs e li obrí. E cant retornà dins la casa totz
foren maravelyatz, per què los dix: —Aquel qui era sér s'igu
E així
ixit e és fuyt, mas sàpies que él és sér de Déu. E per so ó é eu conegut,
cor quant él dix a mi: "Obri", mantenent li exí de la boca
d'él gran flama de foc, que tota la mia lenga e les mies aurelyes
tocà, per què demantenent eu cobré l'ausir e
co totz lo sercaven de corentes, anc puys no
E adoncs totz cels qui eren d'aquela casa feren penitència, per so
cor aytal baró faýa penitència per Déu.
Era un home, qui avia nom Vidal, qui volc asayar Sen Johan,
si
enclinar a escàndol. Per qu'él fé entrar a una ciutat, en la qual
Sent Joan escrisc, totes les putanes, anan per les lurs cases, e dién
a cascuna: —Prec-te que
E
ab hom—.
la cassa tota la nuyt él estec en oració, e pregà Déus per aquela putana
que aquí estava, e quant era dies él se n'ixia; e avia manat a totes
les putanes que no
una d'aqueles la sua vida manifestà, per què de mantenent per
oració del sant lo diable la près, a la qual dixeren totes les altres:
—Déus t'à retut aquel que tu avies mèrit, per so cor às mentit,
dién que
àls—.
E quant fo vespre feyt lo dit En Vidal disia a totz ausén: —Eu
E així, co motz
vuyl anar un poc, per so cor aytal dona m'espera—.
lo encriminaven, él los responia: —E no é eu aytal manera e
E un d'éls li
natura com vosaltres totz? No à Déus aïratz tan solament los monges?
Eu veig que aytambé són homes com vosaltres—.
respòs, dién: —Prin, donques, mulyer una qui sia blanca, e muda
lo teu àbit, per so que no metes en escàndol los altres monyes—.
Per què mantenent En Vidal se levà en peus, dién que él era mot
irat, e que no—Toletz-vos
Aquestes paraules
de mi! Sel qui vol éser escarnit sia escarnit. E dó del front a la
paret si
e ajatz cura de vosaltres meteys, e no ajatz cura de mi;
per so cor vosaltres no retetz a Déu raó per mi—.
los desia altament cridan. E co el[s] se
dién[t-ó], Déus enduresí lo seu cors tant fort que anc Sent Joan
nol[s] creec de res. Per què él pregà Déus que aprés la sua mort
revelàs Déus a alcun la sua obra, per so que no fos comtat a pecat
a aquels qui l'escarniren. E, aytal vida faén, él convertí motes fembres
d'aqueles putanes a Déu, e les alogà en un monestir.
Un matí, dementre que el entrava en
vénc encontre qui volia jaser ab aquela fembra, e donà-li una gautada,
dién: —Auges, creu-me, de mi reebràs aytal gautada, per
E après poc de tems lo diable en
so que tota Alexandria s'ajust—.
forma de saraín negre li donà gran gautada, dién: —Aquesta és la
E demantenent él fo mot
gautada que
trebalyat per lo diable, per què vengren totz als critz que él faýa.
Mas puys se penedí, e per oració del sent baró el fo deliurat del mal.
E quant lo baró sant de Déu s'apruymà a la mort, aquesta escriptura
jaquí, dién: "No vulyatz ans de tems jutjar". Per les fembres que
penedien d'aquelò que fasien, totes glorificaven Déu, e majorment
Sent Joan, dién: —Aquela gautada que él près, resebria eu—.
Un paubre, vestit de vestimens de pelegrí, vénc a Sent Joan,
e demanà-li que li fesés almoyna. Per què él apelà aquel qui
tenia les sues causes, e dix-li: —Dóna a aquel
E quant
aquel los ac preses él se n'anà e mudà sos vestimens, e altra vegada
él vénc al patriarcha Sent Joan, e demanà-li que li fesés almoyna;
per què, él dix al seu majoral: —Dóna-li
E co él
los li donàs e aquel sen'anàs, lo seu majoral li dix: —Séyer, aquest
E Sent Joan fé semblant que él no ó saubés. E altra
home per mudamens de sos vestirs à pres vuy does vegades les tues
almoynes—.
vegada, so fo la tersa, aquel se mudà sos vestirs e vénc a Sent
Joan, e demanà-li que li fesés almoyna. E adoncs lo seu majoral tocà
Sent Joan atroba[n] que él era; al qual Sent Joan respòs dién: —Vé
e dóna-li
Christ qui
donar—.
Una vegada així con Patrici volia donar una quantitat d'aver
que era de la Esgleya, en causes no
consentir en neguna manera, per so cor él volia pus que
a pobres, éls ne conteseren mot, e, iratz, se departiren. E, quant
fo ora de vespres, Sent Joan manà e fé dir per l'arcevesque a
Patrici, dién: —Séyer, lo sol és en so que
E quant
él ho ausí dir, el plorà, e vénc a Sent Joan e demanà-li perdó.
Aixi co un seu nebot se palegava ab un taverner, lo taverner
li dix mot gran enjúria; per què él se
Joan, ploran ses que no se
El patriarcha respòs-li: —E à
contra tu? Tol-te, fil, de les sues paraules e creu a la mia paubrea.
E sàpies que li faray vuy tal causa que tota Alexandria ne serà ma ravelyada—.
E quant lo seu nebot ó ausí dir, mantenent fo mot alegra
e consolat de la sua tristor, per so cor se pensà que
batre. E quant Sent Joan vesé que
sua tristor, él li besà los pitz, dién: —Oy, fil meu car e nebot, està
Per què demantenent él
en la mia humilitat e aparela
altres batutz, e que
mon nebot, cor parentesc nos conex tant solament per carn e
per sanc, ans ó fa per vertut de coratge—.
tramès per aquel home qui l'avia ferit, e, de tot sens e de tot
tribut él l'afranquí, per què
ausiren dir. E adoncs éls enteseren aquelò que él los avia dit, dién
que él faria tal causa a él que tota Alexandria ne seria maravelada.
A Sent Joan fo dit que costuma era de l'emperador que mantenent
co l'emperador era coronat, mantenent sels maestres que faÿen
monumentz prenien
colors, e entraven davant l'emperador, a él dién: —De qual marbre
E adoncs
o de qual metal mana lo teu emperi que li sia feyt vas?—.
l'emperador mana a sí fer vas —sel que li plau—mas mana que no
sia en tota sa vida acabat entrò a la sua mort. E enaprés à ordonat
que altres vénen a él ab mot gran onor, can tan e dién: —Séyer, lo
teu monument no és acabat: mana que sia acabat, per so cor
no
Era un ric home, e quant vesé él Sent Joan mal vestit, per so cor
los seus vestirs avia él donatz a paubres, él comprà un mot preciós
cobertor que liurà a Sent Joan. E co Sent Joan lo
una nuyt, per tota aquela nuyt no póc dormir, e pensà-se que
paubres ne serien vestitz del seu preu. E així tota la nuyt él se plorava
e desia: —O caytiu, quans paubres són que vuy no an què
mengar! E quans que estan en la plassa a la pluya, totz mulyatz,
ni quans evuy tremolen les dens per fret e són vuy mortz! E tu
a les tues dens grans devores los bos pexes e jaus en aquest tàlem: ab
totz los teus mals! E ést, sobre tot, escalfat per aquest cobertor qui
E quant fo dia feyt, mantenent él fé vendre
costa
vestirà aytals vestirs!—.
lo cobertor, e donà lo preu per amor de Déu a paubres. E quant
ó ausí dir lo ric hom qui
vegada, e puys donà-lo a Sent Joan, e pregà-lo que no
vegada, mas que
e manà-lo altra vegada vendra, e manà que
E quant lo ric home ó ausí dir, él lo reemé altra vegada, e aprés
él lo donà a Sent Joan, e, mot alegrament, él li dix: —Sàpies que
eu veyré qual defalirà: o eu o tu; tu él venén, e eu compran—.
E enaixí, suaument, Sent Joan, enquax ric, fasia mot de profit,
dién: —Tothom poyria los rics homes en aytal manera despulyar, ab
entenció que ó donàs als paubres, que no
gasayns sel qui asò fa: la un és que salva les ànimes d'aquels; l'altre
gasayn és cor d'aquelò aurà gran gasardó en Paraýns—.
Així co S. Joan volia un home endur que fessés almoynes, él li
parlà sovén de Sent Serapian, e con él donàs lo seu mantel a un paubre,
e a un altre, qui avia fret, la sua gonela, puxes él lesc l'Avangeli,
e sesia nuu en lo sol, per què li demanà un home dién: —Abat,
qui t'à enaixí despulyat?—.
Altra vegada, així co él vesia un paubre nuu, Sent Joan vené
l'avangelier, e donà lo preu al paubre. E co él li demanàs en qual
loc ó trobava de l'Avangeli, Sent Joan li respòs, dién: —L'Avangeli
ó mana per aytals paraules, dién: "Vé e ven tot quant às, e dóna-ó
als paubres". Do[n]ques si hom à sí metex, él mana vendre sí
metex—.
Així co un home li demanava que li fesés almoyna, Sen Joan li
manà donar
major almoyna no li avia donada, mantenent lo paubre li dix motes
injúries, e fé-li ontes en la sua cara. E quant la compaya de Sent Joan
ó viren, éls volgren ferir lo paubre, e mot greument pessejar, mas
Sent Joan los ó vedà, dién: —Toletz-vos vosaltres, frares, e sostenetz
E mantenent él manà davant sí aportar un sac, e
que
és blasfemat per les mies obres Jhesu Christ. Emperò eu no
una onta—.
dix que li tolgés aitant co
[Altra vegada] Quant l'Avangeli fo lest en la esgleya, lo pòbol n'ixí,
e defora, per occasió de paraules, els estaven. E altra vegada, aprés
l'Avangeli, Sent Joan n'ixí ab éls, e quant él fo defora él s'asec
entre éls. E així, con totz se—Fils,
Asò fé él una e does vegades,
là on són les ovelyes, aquí deu éser lo pastor. Per què si voletz vosaltres
que eu entre en la esgleya, entratz-vos-en dins, e eu intrar-í-e;
si no, eu m'estaré así ab vosaltres—.
per què acabà ab lo pòbol que estegés en la esgleya.
Un macip jove robà e forsà una santa monga; per què, los clerges
l'amenaren davant Sent Joan, e dixeren que aquel era escomenyador,
per so cor avia does ànimes perdudes; so és: la sua e aquela de la
monya. Per què Sent Joan los ne reprès, dién: —No
fils. Eu vos mostraré que vosaltres fetz dos pecatz: per so cor fetz
contra
jutjatz". Per la segona raó pecatz: cor no sabetz per cert si entrò
al dia de vuy él peca, e que no se
Moltes vegades s'esdevenia que així co Sent Joan estava en
oració que él parlava aytals paraules ab sí metex, així co si disputàs,
dién enaixí: —O tu, bo Jhesu Christ, eu escampan e tu aministran,
vegam qual venserà—.
E així co Sen Joan fo costret molt fort per febra, él dix:
—Gràcies fas eu a tu, Séyer, per so cor as exausida la mia oració
E quant él fo mort, lo seu cors fo pausat
dementre que eu pregava la tua bonea: que hom que no m'atrobàs
cor una mesalya quant e
donada als paubres—.
en un vas, en lo qual jasien dos bisbes. E mantenent los corses d'aquels
maravelosament feseren onor, e donaren loc, a Sent Joan.
E ans que Sent Joan morís, per alcun[s] dies, co una femna fesés
un mot greu pecat, e a negú no
que almeyns que
que
ela mantenent escrisc lo pecat, e diligentment lo sagelà, e aprés
ela lo liurà a Sent Joan. E aprés pocs dies Sent Joan fo malaute
e
Sent Joan era mort, ela
so cor ela se pensava que l'escrit agés a alcun jaquit, o que alcun
l'agés atrobat. Perquè demantenent ela se n'anà al vas de Sent Joan.
E aquí ela cridà, ploran, dién: —Oy mesquina, què
tu cuydaves la tua confessió esquivar, mas ara m'escarniran totz—.
E co ela se ploràs mot amargosament, e pregàs Sent Joan que li
mostràs on avia jaquit lo seu escrit, mantenent Sent Joan li vénc,
vestit així co a bisbe. E ixí del vas ab dos bisbes qui li estaven en
aviró, e dix a la fembra: —Per qual raó nos trebales tant fortment
mi e aquests santz qui ab mi són, e no
que les nostres estoles són totes mulyades ab les tues làgremes—.
E aprés él li donà lo seu escrit sagelat, així con dabans era quant
lo liurà, a ela dién: —Veges aquest sagel, e aubri lo teu escrit e
E quant ela l'ac ubert, ela vesé lo seu pecat tot delit, e
lig-lo—.
atrobà aquí escrit aytal: "Per amor de Sent Joan, servidor meu,
és delit lo teu pecat". Per què ela féu grans gràcies a Déu e a Sent
Joan. E aprés Sent Joan se
bisbes.
LA CONVERSIÓ DE SEN POL
La conversatió de Sent Pol Apòstol fo feyta en aquel metex
ayn en lo qual Jhesuchrist resebé passió e en què Sent Esteve fo
lapidat. Jhesuchrist soferí passió en lo dia que hom disia
dies en les kalendas d'abril. E Sent Pol se convertí en lo vuytèn
dia en les kalendas de febrer. Es queregut per qual raó és més
comtada la conversió de Sent Pol que dels altres santz, e solen-se
asignar
pecador, per motz pecatz que aya fetz, no
perdó de sos pecatz, esgardan Sent Pol, qui fo en tan gran colpa e
vesem que puxes fo en gràcia. La segona raó per què hom la
col fo per lo gaug; cor, segons que la Esgleya avia aüda gran tristor
per la persecució d'él, enaixí ac gran alegretat del seu convertiment.
La tersa raó per què hom col la conversió de Sent Pol és per lo
miracle que Nostre Seyor demostrà en él: en so que de mot cruel
perseguidor féu mot feel presicador.
Lo convertiment de Sent Pol fo mot maravelyós per raó d'aquel
qui
per raó d'aquel fasedor, so és Jhesuchrist, qui féu lo seu convertiment,
fo la sua conversion maravelosa: per so cor en él mostrà
primerament lo seu maravelyós poder, en asò que él li dix —Dura
Sent Augustí diu sobre aquesta
causa és causigar l'aguló —E fo maravelosa en aquelò que él
tant tost fo convertit, per so cor de mantenent Sent Pol respòs a Déu,
dién: —Séyer, què
paraula, dién: "Quant l'ayel fo mort per los lops él fe dels lops
anyels", e diu que ya serà apelat a obesir sel qui primerament era
mot cruel perseguidor. Enaprés fo demostrada la maravelosa saviesa
de Déu, cor maravelosa fo la sua saviesa en asò que él lo
gità de l'unflament de supèrbia, donan a él les causes baxes d'umilitat,
no gens les altes de magestat. E dix-los: —Eu són Jhesús
Diu la glosa que no s'apelà gens "Déus"
de Nazareth, etc.—.
ni "Fil de Déu" mas de la sua humilitat, [e] digué "que
les causes baxes [d'umilitat], e que depaus les anquades de
sopèrbia".
En la tersa manera aquí demostrà Jhesuchrist la sua maravelyosa
pietat, que hom pot conèxer per so que él lo convertí dementre
que Sent Pol estava en faement de pecat e en volentat de perseguir
los amics de Déu. Ja fos so que Sent Pol agés atalentament senes
forma, per so cor amava iniquitat [etc.], e ja fos so que él agés
pervers esforsament en so que at[e]és al príncep, etc., e ja fos
so que él se mesclàs en fetz meynspreatz, [per so] cor anava
per so que
per asò lo seu camí era malvat; mas él, emperò, fo convertit per
la misericòrdia de Déu.
Per la segona manera fo maravelyosa la conversión de Sent
Pol, per raó de sel qui l'aordonà, so és la Lud Vera que l'enlumenà
a convertiment. Es dit que aquela Lud fo soptossa, e que fo ses
tota mesura, e que fo celestial; e soptosament en aviró l'environà
de totes partz, resplandén, la Lutz celestial.
Avia Sent Pol en sí tres vicis. Lo primer, era mot osar, que és
notat per so que és dit: que él s'atès als prínceps dels preveres, etc.
E diu la glosa: "No apelat, mas de grat e per gelosia qui l'escomovia".
Lo segon vici que él avia era supèrbia, que fo notat per so
que és dit que él estava en iniquitat. Lo ters vici que Sent Pol avia
era carnal enteniment, que avia en la Lig. On diu la glosa sobre
aquela paraula: "Eu són Jhesús, etc.; eu, Déus de les celestials causes,
parle; lo qual te penses que sia mort ab enteniment de juseu".
Fo la Lud Divinal soptosa, per so que espaordís Sent Pol,
qui era mot ausar; e fo ses tota mesura, per so que aquel qui era mot
alt e ergulyós fos per ela gitat en la baxea d'umilitat; fo celestial
per so que
dir que él fo aordonador en tres causes: so és, a saber, en vou cridan,
e
Per la tersa raó fo maravelosa la conversió de Sen Pol, per
raó del qui la soferí, en lo qual fo feyt lo convertiment; cor en él
aquestes tres causes foren feytes maravelosament: so és, lo gitament
de Sent Pol en terra, e l'ensegament quant lo fé tornar séc,
e
en so que él era apremut per mal enteniment. E diu Sent Augustí:
"Gitat fo Sent Pol en terra per so que fos ensegat, e fo ensegat
per so que fos mudat de mal enteniment en bo, e fo mudat de mal
en bo per so que fos tramès: fo tramès preïcar per so que per
veritat soferís trebal". E més diu Sent Augustí que "domdat és
lo cruel e feyt és creent; e domdat és lo lop e és feyt ayel; és
cambiat lo perseguidor, e és feyt preïcador; és domdat lo fil de
perdició, és elegut en vaxel de electió". Fo ensegat Sent Pol
per so que fos il·luminat quant al tenebrós enteniment.
E diu-se que, en aquels tres dies que él estec ensegat, que li fo
enseyat l'Avangeli. Cor lig-se que él no
segons que [
Sent Augustí que Sent Pol fo verament enseyat per Jhesuchrist;
e per él fo untat, e fo turmentat ab él, e gloriós en él. E en carn
fo emagreýt per so que la sua carn fos aordonada a atalentament
de bona obra; cor enaprés lo cors d'él fo molt noblament aordonat
en tot bé a fer: verament sabia él fameyar e abundar en bés, e
totz locs e
a soferir volenterosament. E diu Crissòstomus que a res no estimava
la mort ni
d'emfans. E aytals causes él abrasava molt volenter; e més era
ennobleyt, quant era ligat ab la cadena, que si fos coronat ab mot
nobla corona, e pus volenterosament reebia les nafres que dons
que hom li fesés.
És dit que aqueles tres causes foren en él contràries que foren
en lo primer home. Cor en él fo endressament contra Déu, e per
contrari fo en Sent Pol gitament en terra; e en lo primer ome fo
l'obriment dels uls, e per contrari los uls de Sent Pol foren ensegats;
e en lo primer home fo lo me[n]yar del pom que li era vedat,
e per contrari fo en Sent Pol abstinèntia del menyar que li era
legut de menyar senes pecat.
DE SENTA PAULA
Paula fo mot nobla fembra de Roma. E escrisc la sua vida Sent
Jerònim, en aquestes paraules dién: "Si totes les partz del meu
cors se retornaven que fossen lenges, e totz los traucs del meu cors
resonaven, així que gitassen umana vou, ab tot eu no poyria bastar
de comtar dignament [a les vertutz] de la santa, gloriosa [e] mot
honrada Na Paula ni a les sues vertutz". Senta Paula fo mot nobla
dona per liyatge, mas mot fo pus nobla per santetat, e fo mot poderosa
saenrere de motz grans riqueses, mas ara és pus ennobleýda
per la paubretat de Jhesuchrist. Trac a testimoni d'ela e de la sua
santetat Jhesuchrist els sans àngels d'Él, e aquel propri àngel
qui ela gardava e fo compayó de la mot nobla fembra. Eu no són
en gràcia ni ose dir ab boca les lausors que eu són disedor d'ela,
ni no
lector breument saber les sues vertutz? Sàpia que ela volc éser
pus pobra que negun dels seus paubres, e enaixí co a pera preciosa
entre moltes peres precioses resplandí; e així co la clartat del sol
enfosqueex los pocs lums de les esteles e dels focs, enaixí sobrà ela
totes les vertuts e
les géns per so que fos mayor feyta que totz. E aytant quant ela plus
s'omiliava aytant pus era plus exaussada per Jhesuchrist. E així
co ela fugia a glòria ela meria que agés glòria que segex la vertut
enquax umbra, e desempara los seus aymadors e desigà los
menyspresadors.
Aquela santa dona co agés aütz
de la sua mort, lo marit, En Pammaci, que era marevelós om, féu
majoral de les sues causes, e lexà ereter; al qual sobre la mort
d'ela enseyem
de la virginitat de la esgleya, e és, ornament mot preciós; e Senta
Rufina, que per no temprat soterament lo piatós coratge de la mare
escampà. E ac En Torori per fil, aprés lo qual ela defalí que
puix no emfantà, per so cor puys no volc servir a l'ofici de
matremoni.
E pus que
morir; e així se convertí al servii de Déu, que semblant fasia que
ela degés morir. Què
casa tenia, e saenrere era mot rica, mas totes les riqueses avia donades
a paubres. Totes aquestes causes a
e a N'Epifani qui, a Roma, anaven davant ela per vertutz, pensà a
yaquir; [e], en un moment, tota la sua terra. Quals causes voletz que eu
vos comte pus de la santa dona? Senta Rufina fo mot noble fembra,
e així co ela esperava les sues núpcies, calan ab plors, pregava Déu.
E ab los uls exutz ela gardava en lo cel e no avia pietat dels fils, mas
avia pietat en Déu, en qui avia sa esperansa. No sabia que fos mare,
per so que provàs si éser serventa de Déu. Trebalyaven-se les sues
entrales, així co si[
conbatia. Totes aquestes causes ela soferí ab plena fe, e ab alegre
coratge ó desigava. E l'amor dels fils meynspreava per la amor de
Déu. Tant solament en Na Estàxia pausava son cor, per so cor
ela fasia a la sua volontat e era sa compayona en la nau. E així
co eles anaven en la nau per la mar la nau trebalyà tant fort que totz
aquels qui ab ela anaven gardaven en la riba. Mas ela tenia los uls
giratz, per so que no vesés aquels que ela veser no podia senes
turment.
E co en locs vengés de Terra Santa, e
qui la conpaya d'ela avia coneguda mot covinentment, [per què]
trameses [sos] [lurs] misatges, [als quals] manaren aparelar lo
palau del seyor. Mas ela elec una umil cambra. E totz los locs [de
Crist] ab mot gran volentat diligentment cercava; e stan gitada
davant la crou en terra, així com si vesés en la crou Nostre Seyor
penyant, ela adorava; e quant fo entrada en lo sepulcre de la resurrectió,
ela besava la péra que avia moguda l'àngel de la porta del
moniment; e[
con si agés set, les desiyades ayges de fe y lepava ab la sua boca.
Quantes làgremes ni quantes dolors ni quant[e]s plors y sostenc!
Testimoni n'és tot Jherusalem e testimoni n'és, él mesex, Nostre
Seyor, lo qual ela pregava. Enaprés ela anà en Besleem e entrà en
la balma del Salvador, e vesé lo loc sacrat en què gac la senta verge
Santa Maria. E ausí eu que ela jurava que avia vist, ab los uls de la
fe, l'emfant, emvolpat en los draps, estant en la grípia; e
qui adoraven lo Seyor, e la estela resplandent; e la Verga qui
noyria; e
paraula que los era dita per l'àngel. E ado[n]cs los evangelistas
deïcaren lo comensament de Sent Joan, qui dix: "En lo comensament
era Paraula e la Paraula és feyta carn". E vesé los enfans mortz;
per paor d'Erodes, qui era mot cruel, veé fugir Josep e Santa Maria
en Egipte. E ploran mesclat ab gaug, ela disia e parlava: —Déus
te sal Besleem, casa de pa, en la qual és nat pa, qui és devalat del
cel; e Déus te sal Eufrat, region molt abundant de béns, de la qual
és fertilitat Déus; per què David ne parlà mot confiantment, dién,
"en lo tabernacle d'Él, en lo qual estegren los peus d'Él". E eu,
mesquina pecadora, són digna jutyada que [no] bes la grípia
en la qual estec Nostre Seyor Jhesuchrist quant era poc, e que
[no] ador en la balma, en la qual la Verge fugí enfantan Jhesuchrist:
enfantà, so és, lo meu repaus; per so cor terra és del meu Seyor.
Per què eu abitaré así, per so cor lo Salvador l'à eleguda—.
En tant s'omilià la santa verge que totom qui la vesia, per honrament
del seu nom, no cresegra ela veser, mas que fos una de les sues
serventes. On co ela mot sovèn fos enrevironada per cor de verges,
e per vestiment e per vou e per àbit, en tot [loc] se demostrava
menor de totes. Nuls temps, pus que
que ela s'adormí en Nostre Seyor, no menyà ab ela ome, ja fos so
que ela lo saubés baró sant o que fos en dignitat de bisbalia. No
anava als bayns si no ó faya per gran nessesitat; no ac mol lit per
mot greu febra que agés, ans jasia totaora sobre mot dures roques
e
per raó de pena a soferir. Planyia la santa dona enaixí los leus
pecatz, con si fossen greus crims, dels quals ela fos encolpada; e
co nós motes vegades la amonestàssem mot fortment que perdonàs
als seus uls, ela, servan la lissó de l'avangeli, disia: —Torbadora
és la cara la qual, contra lo manament de Déu reebut, à feyt motes
causes desonestament: és costre[nyi]dors lo cors qui à vagat e
estat en motz delitz e en lo[n]cs ri[c]s; per què ó deu totztemps
compensar ab plors, e
deven ésser mudatz en asprea de celeci; e eu, qui plaguí al segle
e al marit, desig ara a plaser a Jhesuchrist—.
Si eu volia entre tantes e tals vertutz preïcar la castetat que és en
ela, semblaria que fos sobrefluïtat. Ela, dementre que era seglar a
Roma, fo exempli a totes les fembres, per so cor vivia enaixí que negú
ome no podia maldir d'ela ni ab fama no ausava fè[n]ger. La mia
eror confés: per so cor en largén era mot abundant, era represa
d'aquelò que eu disia de l'apòstol; no ges per so que als altres fo[s] refredament
del foc infernal e que a v[o]s fos tribulació, mas per
egaltat en aquest tems que sia la nostra abundància d'aquels.
E deu om proveir que, so que om fa volenterosament, que totztems
ó pusca om fer.
E la santa dona era mot vergoyosa, e suau, e parlava mot poc,
e apelava per testimoni Nostre Seyor, per lo nom del qual disia
que fasia tot cant fasia. E disia tot dia que ela morís mendican e
freyturan, en tant que no jaquís un diner a la sua filya e que quant
seria morta fos envolpada en altruys draps. —Car bé sé eu que
si eu deman res a degun que m'ó darà; e si negú és freyturós e
no vula res pendra de mi; almeyns aquelò que eu li poyré donar
d'aquelò que om me dóna! ¿si
la sua ànima?—. No volia la santa dona los seus diners escampar en
comprar péras qui ab la terra e ab lo segle són trespasadores.
Mas en aqueles péres los donava que vives se giren sobre la terra,
de les quals és dit en Apocalipsis de Sent Joan, dién: "La ciutat
del gran rey se bastex". E la santa dona no menyava oli sinó en dies
de festes en negun menyar; qual abstinència fasia de vi e de tota
licor, ni de pexes e de leyt, ni de mel e d'ous ni d'altres menyars
suaus, nuls om no s'ó pot pensar per abstenent que sia; mas són-ne
motz qui
abstinentz, los cals s'omplexen bé lo ventre d'ous e de bos pexes
ab les davant dites causes.
Per què la
—Nos èm feytz demostramens al món, e som feytz fols als àngels
E la santa dona lo monestir que avia liurat a omes
e als omes per la amor de Crist e pus savis que
món—.
per governar deveý, e í mès motes verges, les quals ajustà de diverses
províncies, de nobla liyatge, e de migana gent, e de mot
bas linatge. Del qual monestir fé tres partides de compayes, en
aytal manera: que quant les dones me[n]gaven ni obraven estaven
departides, e
entre sí per leus paraules les castigava, e la leugeria de les enfantes
ab bastimens e ab dejunis la lur malea trencava, per so cor més
volia que
legea del cors e dels vestimens era en legea de la ànima. E disia-los
que aquelò que és per leu tengut entre
era mot greu causa e greu faliment en monestir. E als malautes
languitz donava largament a menyar, e tot so que lus era mester e
especialment carn; mas ela, quant era malauta, non volia menyar-ó.
Per aquelò no era egals ab les altres per so [co] era mot piatosa,
e en sí era mot dura e [oruel, senes tot amor.
Recomtaré aquelò de què eu són cert: En lo mes de juliol fo mot
trebalada de grans calors de febres; e aprés desperació de la sua vida,
per la misericòrdia de Deu, ela melorà. Per què los metges li conselyaren
que per confortament del cors begés mot vi aaygat, per so
que la malautia, bevén ayga, no li tornàs a ayganós. De la qual
causa ne pregué eu amagadament lo sant papa En Pifanian que
la n'amonestàs, e que la[n] forsàs que begés vi; per què lo papa,
qui era mot savi, mantenent li ó atorgà. E, sotz
que él deuria fer aquelò de què él la pregava. Mas co
papa la
què—En tant profité que eu, que no era mig ome,
En luytament era per sos
apenes m'aconselyà que no begés vin—.
mèritz, e per mort dels seus era trencada, e majorment dels fils,
car en la mort del marit e dels fils fo totztems perduda.
E quant s'avia lo ventre seyat, e la mare, ab seyal de la crou mantenent
tot laniment , era deliurada de tot mal e[la] sa pensa
cresent estenia les entralyes del pare; e ab coratge vensent era
vensuda la freolesa del cors. Les escriptures santes tenia ela en
memòria; e co ela mot amàs líger la ystòria e apelés-la fundament
de veritat, ela seguia l'enteniment esperital; e ab aquesta edificatió
e ajustament ela defenia la edificació de la ànima.
Dir-vos-é encara més altra causa de la santa verge, que semblarà
als envegoses que no sia vera. Lo lengatge ebraic, que eu apresí
en ma joventut, ab molt gran trebayl, en partida, volc ela apendra;
e après-lo tam bé que
lo lengatge ebraic ses tota proprietat de lenga latina; lo qual lengatge
sabé mot bé la sua fila Na Estòquia.
Entrò así avem navegat ab motz bos vents, e les ondes de la
mar ab la carena de la nostra nau mot leument avem trencades;
ara
serà qui pusca, ab uls exuts, la mort de Senta Paula recomtar? Devetz
saber que ela casec en mot greu malautia, e atrobà aquelò que mot
desig[u]ava, per so que nos desemparàs e plus planerament s'ajustàs
ab Nostre Seyor. Sentí-sse la santa dona, que era mot sàvia, que
la mort s'apruymava as ela, per so cor la una partida del cors li
refredava e totz los membres, enaixí que tant solament tremia
la sua ànima en lo seu sant pitz; e no estava per so que ela no dixés
aytals verses, així co sela qui vol anar als seus e meyspresa los
estrayns; los quals verses dien així: "Séyer, eu amé la tua belesa,
etc.". E l'altre comensa enaixí: "O quant amadi són los teus
tabernacles, Séyer, etc.". E l'altre diu: "Eu elegí éser gitat en la
casa de Nostre Seyor, etc.". E co om li demanàs per què calava
ni per què no volia respondre quant om la cridava, si
res, ela respòs, en lengatge grec, dién que no avia res de què fos
trista, ans vesia totes causes de repaus. E après aquestes paraules
ela calà; e, ab los uls closes, així co si meyspresàs les causes baxes,
entrò que la arma se partí del cors, ela cantava los davant ditz
verses, entrò que a envides la podia om ausir què
Lo qual loc tenc enaprés un monge qui estava amagatz en l'erm. E
tenc los secretz de la santa dona, e pensava
qui a
sotz la esgleya e costa la balma de Jhesuchrist, fo soterada. E
la santa verge fila d'ela, Na Estòquia, jaya sobre la verge, que la
besava en guisa que no la
tenia los seus uls costa los seus e la tenia abrasada, així co si ab ela
volgés éser sebilida. D'asò és testimoni Jhesuchrist: que anc no gaquí
un diner a la sua fila, quant se morí, Senta Paula, ni res de què
pogés sostenir ela; e so que plus greu és dels frares e de les sors, que
sostenien mot gran malautia, la qual era mot no
te sal, Santa Paula, e plàcia [a] tu que tu ajutz als teus cultivators,
en la lur velesa, ab tes oracions!
DE SENT JULIA, BISPE
Julià és dit enquax "alegre", e de
E d'aquí és dit Julià, que vol dir enquax "Jubilian", per so cor ab
gaug demanà les sobiranes causes. O és dit Julià de
"comensament", e
de Déu fo él mot veyl per lonc servesi, mas era comensant, segons
que él se pensava: tant li plasia Déu a servir.
Julià fo bisbe de Cena. És dit que él fo Simó, aquel qui era lebrós,
lo qual fo sanat de la lebrosia per Jhesuchrist. Aquel qui convidà
Nostre Seyor Jhesuchrist a son menyar, qui, aprés la asensió
de Jhesuchrist, fo feyt bisbe de la ciutat Cenomanence, en lo qual
loc fo mot clar per motes vertutz. Tres mortz ressucità e enaprés él se
repausà en pau ab Déu. Aquest és aquel Sent Julià al qual demanen
bo ostal sel[s] qui van per camí, per so cor él albergà Nostre Seyor
en son ostal; mas alcuns dien que altre Julià és sel qui aucís son pare
e sa mare ignorantment, la ystòria del qual pausarem enaprés.
Fo altre Julià qui fo de Alvèrnia, de mot noble linatge. Mas
pus noble fo per fe, qui per desirer de martiri se liurà e
als perseguidors. Enaprés En Crispí, qui era cònsol, í tramès un
seu ministre qui
de grat li ixí defora e
lo volc aucir, él se parà per lo colp a pendre, e enaxí perdé lo cap;
per què, los seus amics mantenent levaren lo seu cap e portaren-lo
a Sent Feriol, qui fo compayó de Sent Julià. Al qual menassaren
si de mantenent no sacrificava a les ýdoles, mas él no
creyre, per la cal causa l'auciren, e
de Sent Feriol, éls pausaren en un vas. E aprés motz ayns Sent
Mamet, qui era bisbe de Viana, trobà lo cap de Sent Julià entre
les màs de Sent Feriol, e axí tot entir e senser co si en aquel
metex dia fos sebelit ni del cors partit.
Entre los miracles d'aquel Sant Julià se sol recomtar que, co un
diaque raubàs le[s] oveles d'una esgleya de Sent Julià, los pastors
li dixeren de part de Sent Julià que no les tocàs. Per què, él lus
respòs: —En Julià no menyarà ovelyes—.
E a pocs dies mot gran
febra li vénc que
aquelò que él feyt avia, e fé gitar ayga sobre sí ab què om lo fregàs.
Mas de mantenent ixí del seu cors tant gran fum e tan gran
pudor que totz aquels qui de costa li estaven fuscren e él enaprés
morí.
Fo altre Julià qui fo frare de Sent Juli. E aquels dos frares vengren
a l'emperador En Teodosi, qui era mot bon crestian, e demanà-li
que
ýdoles là on los trobassen, e que pogessen edificar esgleyes a onor
de Jhesuchrist; la qual causa los atorgà l'emperador mot volenterossament.
Per què los donà un privilegi que totes les géns de l'emperi
los obesissen e que los ajudassen, sotz pena del cap a perdre.
On, co Sent Julià e Sent Juli feesen una esgleya en un loc qui és
apelat Gaudian, e totz aquels qui
per manament de l'emperador, per so que los ajudassen, endevenc-se
que una compaya ne passava ab una careta, qui dixeren entre sí:
—Quina escusació podrem nós dir per so que francament puscam
Per què
nós pasar, e que no siam destorbatz en aquela obra?—.
dix un que n'í ac: —Venitz-ne e pausem un de nosaltres sobre la
careta en sobines e cobriam-lo ab draps e direm que un ome mort
portam en la careta, e axí nós passarem franquamens —.
Per què de mantenent éls pausaren un ome en sobines sobre la
careta e dixeren-li: —Tu calaràs e clausiràs los uls e, entrò que siam
C[o] vengessen entrò als
pasatz, tu jauràs en guissa de mort—.
santz barons S. Julià e S. Juli, dixeren a éls los sers de Déu: —Fils,
Los quals los resposeren:
un poc vos aturatz e ajudatz-nos a la obra—.
—Sapiatz que nós no podem així estar, per so cor nós portam en
Als quals Sent Julià dix:
la careta un ome mort—.—¿E per qual
E éls li resposeren:
raó mentitz, fils?—.—No
Per què Sent Julià lus dix:
ans és ver, així co nós t'ó diem—.—Segons
Per què éls punseren
la veritat del vostre dit, axí vos esdevenga—.
los bous e passaren oltra. E quant éls foren luyn del loc
éls puyaren en la careta e cridaren a lur compayó, él apelan per
so nom, dién: —Leva sus e toca los bous, per so que tost nós
On co él no
ic pasem!—.
altra vega[da], dién: —E què? T'acordes? Leva sus e toca los
E co él no
bous!—.
descobriren-lo e trobaren-lo mort. Per què foren tant fort espaorditz
que anc enaprés negun no gosà mentir als santz barons de Déu.
Fo altre Julià qui aucís son pare e sa mare que no
E col davant dit Jolià, que era mot jove e mot nobla, un dia cassàs
e encausàs un servi que avia trobat, sobtament lo servi se girà
ves él e dix-li: —Tu
E quant él ó ausí, mot fortment fo espaordit. E per
de ta mare?—.
so que no li esdevengés aquelò que avia ausit dir al sér él des[em]parà
tota sa compaya, e amagadament él se n'anà a una
region mot luyn. E aquí él s'acostà ab un príncep, ab lo qual fo mot
baronil ome en batales e en lo seu palau. E quant lo príncep ó vesé
él lo féu cavaler e donà-li una castelana que era vídua per mulyer,
que li donà lo seu castel en dot.
Endevenc-se que
mot dolentz per lo perdiment de lur fil, mot diligentment, en tant
que vengren al castel on estava En Julià; e adoncs En Julià se partí
del castel, e quant los vesé la mulyer d'En Julià, ela los aculí mot
bé e demanà-los qui eren. E éls comtaren-li qui eren ni què era esdevengut
al lur fil; per què la dona entès que éls eren pare e mare de
so marit, En Julià, per so cor aquelò metex avia ausit dir a so
marit. Per què los reebé mot benignament e, per amor de son marit,
ela los desemparà lo lit de so marit, e fé-se ela fer en altra loc lit,
en què
E quant fo dia la castelana se n'anà a la esgleya. E de mantenent
En Julià vénc matí; e en la cambra, axí co si volgés despertar sa
mulyer, entrà. E axí co él trobà son pare e sa mare dormén, él se
pensà que sa mulyer fos qui jagés ab un ome e, talan ab lo coutel,
él los aucís amdós. E quant él ixí de la casa él vesé sa mulyer qui
venia de la esgleya, per què, tot maravelyat, él li dix e li demanà
qui eren aquels qui dormien en lo seu lit. E ela li respòs, dién: —Aquels
E quant Sent
són vostre pare e vostra mara qui
E eu fiu-los colgar en la vostra cambra per onor—.
Julià ó ausí dir, él cuydà tornar aurat, e comensà a plorar mot
amargosament, e dix: —O caytiu, tu què
ton para e ta mare! Vet ara que és complida la paraula que
Per què la sua mulyer
lo servi; mas co eu me
de mesquí ó é complit! Ara sies a Déu comanada, sor mot amada
mia, cor sàpies que eu d'aysí enant no repausaré entrò que eu sàpia
que Déus aya reebuda la mia penitència—.
li dix: —No plàcia a Déu, séyer, frare meu, que tu
E adoncs éls se n'anaren costa
ni que senes mi vages, mas eu, qui ab tu é aüda part del teu gog,
seré participant de la tua dolor—.
un gran fluvi d'ayga, en lo qual mota gent trebalàvan per gran
peril que
aquí feesen penitància, e que totz aquels qui volrien passar lo fluvi
que pascessen ses tot cessament, e que reebés en son ostal totz los
paubres.
E aprés mot de tems, en ora de miganuyt, que Sent Julià era mot
làs, él se volc repausar. Era aquela ora l'ayga mot gelada, e axí
co él sa pausava, él ausí una vou qui mesquinament se plorava e
que cridava, mot greument ploran, Sent Julià, que li passàs l'ayga.
E quant él ó ausí dir, mantenent se levà sus e passà l'aygua gilada,
e atrobà aquela persona qui per lo fret se volia morir; per què,
la se
Mas co él no la pogués escalfar e
mort, él la portà en lo seu lit e cobria-la bé diligentment. E aprés
poc de tems aquel qui axí era malaute, e enquax lebrós, aparia tot
resplandent, se levà e dix a Sent Julià: —Julià, lo meu Seyor,
E enaprés aquel home esvaneý e Sent Julià, ab la
penitència, per què amdós, enaprés poc de temps, repausarem en
Nostre Seynor—.
sua muler, aprés poc[s] de temps, plen de bones obres e d'almoynes,
se repausava en Nostre Seyor.
Fo altre Julià qui no fo sant, ans fo mot malvat home; lo qual
fo apelat Julià Renegat. E aquel Julià fo moynge e home qui
mostrava mot religiós. Una fembra, segons que recomta Maestre
Johan Belet en la Sorna de l'ofici de la esgleya, avia tres oles plenes
d'or, e
que l'aur no paregués; les quals oles comanà la fembra a
que
les li gardàs, mas estirs no li dix que en les oles agués ges d'aur.
En Julià reebé les davant dites oles, en les quals él atrobà mot or,
e tot aquel or él ne trasc e omplí les oles de senra. E aprés alcun
temps la fembra li demanà que li retés les oles; per què En Julià
li reté les oles, plenes de cenrra. E co la fembra li demanàs l'aur
que li avia comanat, él lo li neguà, e ela no li póc provar que aur li
agués comanat, per so cor no n'avia testimonis; cor los monges
davant cuy li comanà les oles no
boques de les oles. E enaxí él se retenc l'or, ab lo qual él se n'anà
a Roma. E per aquel aur enaprés él acabà que ac lo cossolat de
Roma, e enaprés él fo feyt emperador.
E, co él fos molt instruyt en art d'encantament, . on co mot
li plagés aquela art, motz maestres ne tenia ab sí, qui n'eren mot
savis. Esdevenc-se un dia, dementre que él era enfant [e
maestra] e
él comensà a fer les conjuracions dels demonis. E axí co él legia,
mantenent vénc davant él gran multitut de demonis qui semblaven
sarayns negres. Per què adoncs En Julià, quant los vec, fo mot
espaordit e de mantenent él se féu lo seyal de la crou, e tota aquela
moltitut de demonis s'esvaneýren. E quant lo maestre fo vengut,
él li recomtà què li era esdevengut. Per què li dix so maestra: —Aquel
seyal de la crou maravelyosament lo temen los demonis—.
On quant fo feyt emperador él ac memòria d'aquela causa. On co
él volgés obrar d'aquela art, él renegà Déus, e
en trops locs destruý. E
él persegí, per so cor se pensà que en altra manera los demonis no
li obesirien.
On co En Julià devalàs en Pèrsia, axí co
apelat Vides de pares, él tramès un demoni envés sol colgat, per
so que li recomtàs om què
estava en oració. E, puxs él se
e En Julià dix-li: —Per què às estat tant?—.
E
—Eu é tant estat per un monye, que víu estar
veser si se
d'orar eu no pogí pasar, e puys eu me
adons En Julià, mot indignat, dix que quant él venria en aquel loc
él reebria venyansa d'aquel monye. [E] on co
victòria dels perscens, lo seu maestre dix a un crestià: —Què
E
cuydes que fasa lo fil del fabra?—.—Un
On co l'enperador
sepulcre aparela a
vengés a Sesàrea e a Capadòcia, Sent Basili vénc envés él, qui li
tramès
En Julià, e no
—Menyar de bèstias nos às aduyt: reeb aquelò que
E Sent Basili li respòs: —Sàpies que nós t'avem tramès d'aquelò
E per aqueles paraules En Julià, mot irat, dix:
que nós menyam. Mas tu nos às donat d'aquel menyar que tu dónes
a les tues bèsties—.
—Sàpies que eu destroyré aquela ciutat e puys la araré—.
En la segent nuyt vesé Sent Basili en la esgleya de Senta Maria,
en visió, gran multitut d'àngels, e
qui estava en lo tro, e disia a sels qui li estaven de costa:
—Apelatz-me tost En Mercuri, qui m'aucissa tost En Julià Renegat,
Era En Mercuri
qui diu mal de mi e del meu fil molt ergulosament—.
un cavaler qui era mort per la fe de Jhesuchrist, per En Julià, qui
l'avia feyt aucir, e en aquela metexa esgleya; per què de mantenent
Sent Mercuri vénc ab les sues armes que om tenia en la esgleya,
e per ma[na]ment d'aquesta dona él s'aparalà de combatre.
E quant se fo despertat Sent Basili, el anà en aquel loc on jasia Sent
Mercuri ab les sues armes; e axí co él obrí lo seu monument anc
no
garda qui gardava aquel loc qui n'avia portades les sues armes
d'En Mercuri. E aquel li respòs per sagrament que les armes d'En
Mercuri eren en aquel loc lo vespre passat, axí con solien estar.
E de mantenent Sent Bassili se partí d'aquel loc, e matí él se
tornà en aquel loc metex, e trobà aquí lo cors de Sent Mercuri, e
les armes, e la lansa sancnenta. E de mantenent vénc un ome de
la batala qui dix: —Dementre qu'En Julià, l'emperador,
E l'emperador
estava en la batala veus que vénc un cavaler no
armes e ab sa lansa, qui costrès lo seu caval ab los esperós mot ardidament,
e demanà En Julià; e, esbrandén sa lansa mot fortment,
él ferí per mig del cors En Julià, e sobtament él se partí d'aquí, així
que puxs no fo atrobat ni davant éls no aparec—.
En Julià, dementre que
e en l'àer él la gità, dién: —Vensut às, Galilea, vensut às!—.
Mas
cor en aquestes paraules él morí mesquinament, per totz los seus
fo desemparat, no sebelit, e fo escorxat per los persiens, e del seu
cuyr fo sotz
DE LES FESTA[S] DE SEPTUAGESIMA
Dit és de les festes que són enfre lo tems lo qual és contengut en
partida sotz lo tems de reconsili[aci]on e en partida sotz lo temps
de peregrinacion, lo qual tems representa la esgleya de la nativitat
de Crist entrò a Septuagèssima. Ara se
que vénen enfre lo tems de deviacion que comensà d'Adam e durà
dentrò a Moysèn, lo qual tems representa la glesa de Septuagèssima
e dura entrò a Pascha.
SEPTUAGESSIMA
Septuagèssima significa lo temps de desviacion. Sexsagèsima
significa lo tems de renovacion. Quinquagèssima significa lo tems
de remision. Quadragèssima significa lo tems de penitència espiritual.
Comensa Septuagèssima en lo dimenge en lo qual se canta en la
missa l'ofici qui comensa: "Enrevironaren-me moltz vedels, e taurs
grasses asseciaren-me etc.". E fenex e termena ab lo disapte aprés
Pascha.
Es establida Septuagèssima per tres raysons, segons que és
enseyat en la Soma de Maestra Johan Belet: so és, per redempcion,
cor los sants pares establiren que per onrament del dia de la Assensió,
en lo qual dia puyà la nostra natura en lo cel e sobre los cors dels
àngels [fo] posada fo, que totztems aquel dia fos colt e celebrat
e que om lo dejunàs. E en la primera esgleya colia hom aquel
diyous axí co
profesion a representar la pros[e]syon dels discípuls o dels
àngels.
Per què vulgarment fo puys dit que
no sia apelat "frare del digous", per so cor en antic tems
era engalment coit e celebrat. Mas cor les festes dels sans puys
sobrevengren e cor era molt caregatz a les géns que colgessen
tantes festes, per aquelò aquela festa cessà [que] [les] [géns] [fayen]
[totz] [digous] [de] [l'ayn]. Per què los sans pares, en redempció d'aquels
dies, establiren que om dejunés una setmana de caresma. E és
altra raon per què fo establida Septuagèssima [per significar] per
so cor per aquel tems és significada la desviació e l'ixil e la tribulacion
de tot lo umà linatge, de Adam entrò a la fi del món; lo qual
exil sotz regirament de
mília ayns és encloýt. E per
entenem.
Mas del comensament del món entrò a l'acensió
ayns comtam nós; e d'aquel tems emperò, qualque tems se
entrò a la fi del món, és comtat sotz lo setè miler, lo termenament
del qual sap tant solament Déus. Mas Jhesuchrist nos gità d'aquel
ixil en la sexta etat del món, en esperansa de perdurable gasardó,
hi cant nos reté senes colpa per lo vestiment del babtisme; e[s],
complit lo temps del nostre exil, per cascun[y]s vestimens [que]
perfeytament nos ennobleý. E per so és que en aquest temps de
desviacion e de l'exil nós yaquim que no cantem cantz d'alegretat.
Mays emperò en lo disapte de Pascha cantam nós una al·leluya,
enquax que
e per lo vestiment d'inocència que nós recobram per Jhesuchrist
en la sisena etat del món. Mays enaprés nós cantam un cant qui
à nom
aver encara en complir los manamens de Déu. E en lo disapte aprés
Pascha, en lo qual és termenat lo temps de Septuagèsima, cantam
does al·leluyas: per so cor [és], complit lo tems d'aquest món,
[co]nseguirem doble vestiment[s] de glòria.
Autra raysó per què fo establida Septuagèsima és per la representacion,
la qual representa [lo temps de Septuagèssima que
representa] los
la captivitat de Bàbilònia, e en [la] qual manera aquels se yaquiren
de cantar, diens: "En qual manera cantarem nós lo cant del
Seyor?, etc.". Per què nós enaxí nos jaquim de cantar en aquel tems
los cantz de lausors; enaprés, enperò, los fo donada licència
a éls de retornar en lurs teres per En Ciro, per què él[s] comensaren
d'alegrar en lo
axí co en lo
d'éls.
Mays los fils d'Irahel trebalyaren mot en aparelar de tornar
e en portar lurs asynes; per què nós, après al·leluya, cantam un
cant qui à nom tractus, lo qual significa "trebal". Mays en lo
disapte en lo qual Septuagèsima és termenada, cantam does al·leluyes,
per les quals significam la planetat del gaug que
d'Irahel agren quant se
temps de la captivitat e de l'exil dels fils d'Irael representa lo
nostre temps de la peregrinació; cor, enaixí con éls foren deli[u]ratz
en lo
E enaixí co éls trebalyaren en aportar lurs causes, enaxí nós, qui
èm deliuratz, trebalam en complir los manamens de Déu. Mays
quant nós serem vengutz a la nostra terra, so és en paradís, adoncs
cessarà tot nostre trebal, per so adoncs aurem perfeyta glòria;
per què, nós cantarem dobla al·leluya: en cors e en ànima. En aquest
temps, donques, de l'exil, la esgleya, que és apremuda per moltes
tribulacions e és caüta en bayxea de desperacion, sospiran
crida en l'ofici de la missa e diu: "Enrevironeren-me plors de mortz,
etc.", e [a] la esgleya demostra gran multitut de trebals que ha:
e per la misèria ja guaaynada e per la dobla pena que és a nós
donada e la colpa d'alcuns ja comesa. Per so que om nos desesper
és prepausat a hom remesi, en l'avangeli e en la pístola, qui és
mot saludable, e
los autres trebalar e [ó] vol ésser perfeytament deliurat de mal,
trebal en la vida de la sua ànima, trencan e tolén vicis e pecatz de
sí, e
de penitència. Enaprés que
contra los diables e lurs temtamens. E si aysò fa om, aurà tres
gasardons: cor al trebalant serà dat lo diner, e al corrent bravium,
e al combatent corona.
DE SEXSAGESSIMA
Sexagèsima comensa en lo digmenge en lo qual se canta en lo
comensament de la missa un cant qui comensa enaxí: "Leva,
e per què dorms tu, Séyer?, etc.", e és fenida en lo dimercres aprés
Pascha. E fo establida Sexagèsima per la redempció e per significament
de redempció. Cor En Melxeades, qui era papa, e
Silvestra, qui era bisbe de Roma, aytanbé establiren que totz
disaptes menyàs hom does vegades; per so que la abstinència que
om à sostenguda en lo divenres, en lo qual dia deu dejunar om
en tota terra, la natura d'ome no sia afreolida; per què, en redempcion
dels disaptes d'aquel tems y ajustaren a la quaresma una setmana
e apareleren-la "quarema".
Per autra raysó fo establida Sexagèssima: per significació. Cor
Sexagèsima significa lo tems de la viduïtat de la esgleya e significa
la tristor d'aquel tems per lo defaliment de l'espòs. Cor la
part dels fruyts és deguda a les vídues; on [co], en consolacion
de la esgleya, per lo defaliment de l'espòs, qui se n'és puyat en lo
cel, són donades a la esgleya does ales: so és, de les obres de
misericòrdia e del compliment de la lig; [On] co Sexagesma
vol aytant dir quo "
tota la lig. [e] Per aysò és dita Sexagèsima entrò al quart dia aprés
Pascha, en lo qual se canta en la missa [un cant qui comensa]:
"Venitz, benesetz fils del meu pare"; per so cor aquels qui auran
complit los manamens de Déu e les obres de misericòrdia ausiran
aquel cant qui comensa: "Venitz benesetz [del meu pare]",
segons que el meteys Jhesuchrist diu, "per què adoncs se obrirà
la porta de l'esposa e abrasarà lo seu espòs". Som amonestatz
en la pístola que, ab semblansa de Sent Paul, sofriam pacientment
la tribulació del defaliment de l'espòs. E en l'avangeli som amonestatz
que totztemps estiam en semanar bones obres.
E la esgleya, que enquays desperant, avia cridat: "enrevironaren-me
plors de mort, etc.", ara
de la missa que sia ajudada en la sua tribulació e quen sia gitada,
dién e cridan: "Leva tu, Séyer!, etc.". E posa aquí la gleysa
qui són apremuts per los contraris, mays no
autres qui són apremuts e foragitatz; e són alcuns [qui són apremutz
e defora gitatz e alcuns] qui no són apremutz ni no són foragitatz,
mays cor no soferen les causes contrarioses és peril que le[s] riquese[s]
no
quant als primers, a comfortar, con sien vistz dormir, éls no
gitan crida; per los segons, que
sembla que aja girada la cara en so que éls foragita e crida; per los
tersers que
de mal.
DE QUINQUAGÈSSIMA
Quinquagèsima dura del digmenge en lo qual se canta en la misa
"tu sies a smi, Seyor, defenedor en Déu" e
en lo dia de Pascha. Es establida Quinquagèsima per compliment
e per significament e per. On con nós dejam dejunar
a semblansa de Jhesuchrist, e en la quarema no sien cor
dies dejunadors, (per so cor no dejunam en los digmenges per
alegretat e per reverència, so és per rasó e per exempli de Jhesuchrist,
qui en aytal dia de la sua ressurectió menjà does vegades,
so és quant entrà als discípols, les portes clauses, e éls li donaren
una part de pex torat e bresca de mel; e altra vegada cant los
discípols anaven en Emaús), on per aysò, per compliment dels
digmenges de la caresma, són ajustatz los
més cor los clergues, vesén que enaxí con éls davant anaven
al pòbol per orde, enaixí devíon davant éls anar per santetat, per
què
són ans dels
una setmana a la quarema, que és apelada Quinquagèssima.
Altre rasó és, per què és stablida [que] Quinquagèsima: so és
per significament, cor Quinquagèsima significa lo temps de remision,
so és de penitència, en la qual totes causes se perdonen, cor lo
ayn era molt alegre, per so cor era ayn de perdó. De Quinquagèssima
és aquelò metex dit, cor totz los deutes de pecat se perdon[a]uen
e
possesions; per la qual causa és significat que per penitència són
perdonatz totz pecatz e són deliuratz de servitut de demonis e són
retornatz a les possesions dels celestials casamens.
nos són necessaries, les quals són prepausades a nós en la pístola
e
és caritat, la qual és prepausada en la pístola; e la memòria de la
divinal passion; e la fe, que és entessa per lo il·luminament del séc.
E aisò és prepausat en l'avangeli per so cor fe fa les obres a Déu
acceptables, cor senes fe no és posible a home que plàcia a Déu.
E la memòria de la passion fa a hom totes causes leugeres, per
què diu Sen Gregori: "Si om à memòria de la passion de Jhesuchrist,
neguna causa no és que om no sostenga ab engal coratge". E caritat
fa éser contínua en om bona obra, cor segons que diu Sen Gregori:
"Amor de Déu no pot éser ociosa, cor obra grans causes en
ome si y és; mas si [no] a sa volentat d'obrar és negligent, no és
amor". E enaixí co en lo comensament la esgleya enquax desessperant
avia cridat: "Enrevironeren-me plors de mort, etc.", puys
enaprés tornà a sí metexa e demanà ajutori; enaixí, así ja [ha]
reebuda fiansa e esperansa de perdó per penitència, ora e diu: "Tu
sies a mi en Déu ajudador, etc.".
En lo qual cant demana
e refugi e guiament. Cor totz los omes del món o són en gràcia
o són en colpa o en causes contrarioses o en causes de benauransa.
An aquels qui són en gràcia demana la gleya fermament, per so
que en aquela gràcia sien confermatz; e a
demana la gleya que Déus sia a éls refugi; e a
en contrarietat demana la gleya defensió, per so que en les lurs tribulacions
sien defeses; [e]d a
la gleya guiament, per so que en lurs béns sien per Déu guiatz.
Es termenada Quinquagèsima, segons que és dit, en lo dia de
Pascha, per so cor penitència fa om resuscitar a la novela etat de
vida; per què en aquest temps canta om molt sovén lo salm qui
comensa: "Mercè ajes de mi, Déus", qui és salm de penitència e
de perdó.
DE QUADRAGÈSIMA
Quadragèssima comensa en lo digmenge en lo qual se canta un
cant que comensa: "Apelà me de tribulacions, etc."; en lo qual
la gleya, qui era per tantes tribulacions apremuda, avia cridat:
"Enrevironaren-me plors de mort, etc.".
E enaprés respirà, apelan e demanan ajutori, dién: "Leva tu,
Séyer, e sies a mi en Déu defenedor, etc.". Més, se demostre que és
exoïda, dién: "Apelà
que Quadragèsima conten en sí
dels quals tria[n]
qui són deume de totz los dies de l'ayn. Per so cor l'ayn
à en sí
los
per so que
per son dejuni. Mays per què dejuna om
la primera raysó és què diu Sent Augustí, dient: "Per so cor Sent
Matheu posa
per lo seu quarentè nombre, a nós devala per so que nós pugem a él
per lo nostre
Altra raysó n'asigna él metex, Sent Augustí, dient: "A aysò que
nós ajam lo
nós vingam a la bonaüyrada glòria nos cové que trebalem en
tot lo temps de la present vida. On Nostre Seyor Jhesuchrist estech
ab los dexebles per espasi de
La tersa raso n'asigna Maestre Prepositivus en la Sorna dels
oficis, : "Lo món és deveït en
tems és devesit, a l'ome, qu'és feyt per
compleccions. E nós avem passada la novela lig, que és en los
evangelis, e la vela lig, que és en los
que
quarentena, so és que
novela complescam en tot lo temps de la nostra vida. Es feyt, doncques,
axí con avem dit, lo nostre cors de
quatre seýles en lo nostre cors. Cor lo foc à sa seýla en
sos uls, e l'àer en la lenga e en les aurelas, e l'ayga en los colós,
e la terra en les mas e en los autres membres seynoreja. En
los uls, donques, és curiositat, e
e e
lo publican, per so cor està de luyn, e comfessa que luxúria és mot
causa pudenta, enquax que diga—No
per so que en les tues obres no puda—, e diu que no gossa levar
los uls al cel, e comfessa la sua curiositat; per què, la man fér lo
pitz e comfessa la crueltat e en so que diu; —Prop sies tu a mi,
Séyer, que són pecador".
PER QUAL RASÓ NO FEM NÓS LA CARESMA EN LO
TEMPS QUE JHESUCHRIST LA FFÉ
Per què nós no dejunam la quaresma en aquel temps en lo qual
dejunà Jhesuchrist —qui la comensà mantenent a dejunar aprés quant
fo batejat—, ni per què Pascha aprés quarema nós continuem,
raysós ne són asignades en la Soma de l'ofici de Maestre Johan
Belet:
La primera raó és que si nós volem per Jhesuchrist resuscitar,
per so cor él per nós à suferta passion, cové que nós ab él sofiram
trebal.
La segona rasó és que per asò nós resemblem los fils d'Irael,
qui primerament en aquel temps exiren d'Egipte. Aprés en aquel
temps metex ixiren de Babilònia; la qual causa se prova per aysò
cor aquels e aquestz, quant[z] foron exitz dels locs, feren Pascha.
Enaxí nós resemblam éls en aquest temps, dejunan, per so cor
d'Egipte e de Babilònia, so és d'aquest món, ixim e entram en la
terra de perdurable heretat.
La tersa rasó és per so cor major atalentament de luxúria sol
en nós reynar en lo temps de ver que en altre temps. On per aysò,
donques, que nós refrenem lo cors en aquest temps, dejunam
majorment.
La quarta rasó és per so cor de mantenent aprés lo dejuni devem
lo cors de Nostre Seyor recebre. Donques, enayxí co
se turmentaven ans que menjessen l'ayel, e menyaven laytuges salvatges
e amargoses, enaixí e nós devem per penitència nós metexes
primerament turmentar, per so cor nós dignament puscam menjar
l'Ayel de vida.
DELS DEJUNIS DE LES ·IIII· TEMPRES
Los dejunis de les
papa. E fan-se aquestz dejunis
ne són assignades.
La primera és cor ver és caut e umit; estiu, caut e sec; atomnu
fret e sec; ivern, fret e umit. Dejunam, donques, en ver per
so que la noable umor, so és luxúria, temprem en los nostres
corses. Dejunam en estiu per so que noable calor, so és avaresa,
castiguem en los nostres corses. E dejunam en autompne per so
que castigem la sequetat, en nós, de la nostra supèrbia. E dejunam en
ivern per so que castigem lo fret de la nostra [nostra] no
e de malesa.
La segona raó és, per què dejuna om
so cor los primers dies que om dejuna són en martz, so és la primera
setmana de quaresma. E fem-ó per so que en nós marfen los nostres
vicis qui no
majorment que en nós nasqué dobla virtut. E dejunam en estiu
los segons dejunis, so és en la setmana de Pentacosta, per so cor
adoncs ve (lo) Sent Esperit, e nós devem ésser fervens en l'Esperit
Sant. E dejunam en setembre, ans de la festa de Sent Michel, los terz,
per so que ajam fruytz de bones obres. E dejunam en desembre
per so cor adoncs moren les erbes, e enaixí nós devem ésser mortificatz
en lo món.
La tersa rasó és, per què
los juseus, cor los juseus dejunaven
ans de Pasca; e ans de Pentacosta; e ans de Senofàgia, so és ans
del fermament del tabernacle; e ans de Encènia, en desembre,
so és de la dedicatió feyta en desembre.
La
és de
e ira, cant és en l'ànima. E, per aysò, que aquestes causes
sien en nós temprades, dejunam,
per so que aquel nombre quaernal sia atribuït al cors, e
nombre dels dies sia atribuït a l'ànima. Aquestes rasons són que
ret Maestre Johan Belet.
La quinta [rasó] per què dejunam és per so —segons que diu
Sen Gerònim— cor en lo temps qui és apelat ver, creys la
sanc, e en estiu còlera, e en automne malencolia, e
Dejunam, donques, en ver per so que en nós sia afreolida sanc
de cobesesa e de no
luxuriós e alegra. E dejunam en estiu per so que en nós sia afreolida
còlera d'ira e de falsia, per so cor om colèric naturalment és irós
e envers. Dejunam en atomne per so que sia afreolida en nós
malencolia de cobesesa e de tristor, cor om malencòlic naturalment
és cóbeu e trist. Dejunam en ivern per so que en nós sia
afreolida fleuma de duresa e de peresa, cor om flaumàtic naturalment
és durs en enteniment e peresós en sos feytz.
La sisena raysós és, per què nós devem dejunar, per so cor ver
és comparat a l'àer; estiu al foc; e automne a la terra; e ivern a l'ayga.
Dejunam, donques, en ver per so que a nós sia domdat l'àer d'ergul
e de supèrbia. E dejunam en estiu per so que sia domdat en nós
lo foc de cobesesa e d'avarícia. E dejunam en automne per so que
sia a nós domdada la terra de fredor e d'escurtat d'ignorància.
E dejunam en ivern per so que sia en nós domdada l'ayga de leugeria
e de no
La
a enfantesa, e estiu a enfant de
a madura etat o baronil, e ivern a velesa. Dejunam, donques,
en ver per so que nós siam feytz enfans per innocència.
E dejunam en estiu per so que nós siam feytz jóvens per fermetat,
e dejunam en automne per so que nós siam madurs per temprament;
e dejunam en ivern per so que nós siam feyts veyls per saviesa
e per onesta vida; o pus an[s], per so que nós satisfasam qualque
causa nós [of]enam [lo] [Seyor] per aqueles
La vuytena rasó és, que n'assigne Maestre Guilem Altisiodorus,
dient: "Per aysò dejunam nós, en los
los falimens que nós fem en los autres
l'ayn". E dejunam per
per [ac]lò qua[l] nós falim en lo mes. E dejunam en lo cart dia,
so és en lo dimercres, per so cor adoncs lo Seyor fo liurat per En Judas.
E dejunam en lo divenres per so cor Jhesuchrist í fo crucificat. E
dejunam en lo disapte per so cor Jhesuchrist jac en lo sepulcre, e
per so cor los apòstols eren tristz de la mort de lur Senyor.
DE SENT IGNACI
Ignassi vol dir enquax "foc pacient", so és lo foc pacient
de l'amor del Seyor. Ignassi fo dexeble de Sent Johan e fo bisbe
d'Antioxia qui tramès unes letres a la Benaüyrada Verge, en aquestes
paraules: "A Na Maria qui portà Crist, lo seu Ignaci, qui és novel
en la fe e discèpol de Johan e de tu, saluts. Comfortar e consolar-te
deuries. E eu percebut de Jhesuchrist, ton fil, maraveloses causes,
de les quals són eu esbasalit sol per l'uïr. Mas de tu, que fust
tostemps a El familiarment ajustada, e saubest los seus secretz per
desig de coratge, cobeseg eu ésser feyt cert d'aquelò que tu às
d'El ausit. Déus te sal, los comvertitz novelament en la fe, qui
són ab mi, de tu e per tu e en tu se confesen". E la Benaurada Verge,
de Déu engenradora, Santa Maria, li respòs en aquestes paraules:
"A N'Ignasci, molt amat condexeble, la umil serventa de Jhesuchrist,
salutz. Aquelò que ausist dir a Johan de Jhesuchrist,
e que tu n'às après, sàpies que són veres causes. E aqueles causes
creu e en aquestes està. E
e les tues costumes e la vida tu conforma ab lo vot. Venré eu
ab Johan veser tu e sels qui són ab tu; està e fé tos feyts baronilment
en la fe. E no t'escomauga la crueltat de la persecucion
dels crestians, mays que vala e s'esxans l'esperit en Déu en lo
seu saludament". Fo de tan gran auctoritat Sent Ignasci que Sen
Dionís, dicípol de Sent Pol, qui fo sobirà molt en filosophia, e
en divinal ciència fo mot instruýt, avia les paraules de Sen Ignasci
en tan gran auctoritat que per confirmacion e per auctoritat los
ausia sobre los seus ditz. Segons que él diu en lo Libre dels
divinals noms, que alcuns repreníon lo nom d'amor en los Divinals
noms, diens que entre los divinals noms devia ésser lo nom
d'amor e de dilectió, volens demostrar que om devia usar en totes
causes divinals d'aquel nom d'amor. E dix e escri[s]c Sent Ignasci:
"Lo crucifix és amor mia".
Per qual raso foren feytes antífenes ni psalms entonats.
És lest en una istòria que Sent Ignasci ausí los àngels cantans
antífenes sobre un mont. E per aysò és establit que om cantàs
antífenas e salms en la glesa, e que
que agessen son de les antífenes. On co Sent Ignasci longament
pregés Déu per la pau de la gleysa, e que temia lo peril dels malautes
pus que
e menassava als crestians, él anà e dix-li que él era crestià. Per
què En Trajan lo féu ligar ab ferres e liurà-lo a
manà que om l'amenàs a Roma, e menassà-li que él lo faria aquí
liurar a bèsties per devorar. On, con él fos aduyt a Roma, a
totes les gleyses tramès ses letres, per so que
de Jhesuchrist.
Entre les quals letres n'escrisc una [letra], que tramès a
la gleya de Roma —segons que és lest en les Istòries escolàstiques —,
e pregà-los que no enpaytassen lo martiri; en la qual letra
dix enaxí: "De Síria entrò a Roma me combat eu ab bèsties, e ab
terra, e ab mar. E dia e nuyt, costret e ligat, —ab
per cavalers són eu amenatz, qui
són per los nostres benifeytz feyts seyors. Mas eu són plus
enseyat per la lur malvadesa. O bèsties de salut!, aqueles que
s'aparelen a mi!, e quant venran ni quant seran trameses, e quant
lur serà legut que usen de les mies carns? Comvidar-les-é eu a la
mia devoracion. E pregar-les-é eu que fasen a mi aquelò que
[a] altres feren, per so que no temen a tocar lo meu cors. Veramens
si res s'í pensen, eu ó faré, e eu mi mesclaré, per què, eu prec que
vengen, cor eu conec qual causa me cové; so és: focs, e crous, e bèsties,
e departiment d'oses, e arancamens de totz los membres del
cors; e totes penes a mi seran un turment per la divinal art, e aquestes
me seran donades sol que eu aja perservit que eu sia reseubut
per Jhesuchrist". On con él vengés a Roma, e davant En Trayà
fos amenat, En Trayà li dix: —Ignasci, ¿per què fas tu revelar
tota Antioxia, ni convertir tota la mia gent a la fe dels crestians? —.
Ignasci li respòs, dient: —Eu volria que tu pogés convertir, per
Per què En Trajà li dix:
so que obtengeses plus fort principat—.
—Sacrifica als déus nostres e seràs príncep de totz los preveres—.
Ignasci dix: —Ni als teus déus sacrificaré, ni cobeseg la tua dignitat,
E En Trayà dix als seus ministres:
ans potz fer de mi tot so que
no
—Bateretz-lo ab coreyades enplomades, e arpegatz-lo
ab ungles de ferre. E aprés vós li fregatz les nafres ab peres molt
dures—.
E con éls fesesen totes aquestes causes e Sent Ignasci estegés
sens tot moviment, En Trayà dix: —Aportatz carbós vius
Per què Sent Ignasci li dix:
e posat-lo tot nud desús—.—Sàpias
E
que foc cremant ni ayga bulent no poyrà aucire en mi la caritat
de Jhesuchrist—.—So que tu dius són encantamens,
E Sent Ignasci li respòs,
per què tu no sentz tant greus penes—.
dient: —Nós qui èm crestians no èm encantadors, ans vedam en
la nostra lig que
E En Trayà dix als seus ministres:
encantadors qui asoratz ýdoles—.
—Pecegatz-li lo seu cors ab arpes de fere. E aprés vós
Per què Sent Ignasci li dix:
li metets sal en les nafres—.—No
Per què En Trayà
són dignes les pascions d'aquest temps—.
dix als seus ministres: —Toletz-lo davant mi e ligatz-lo ab ligams
de ferre, e gardatz-lo en una càrcer, e no li donetz a menyar
ni a beure. Aprés
salvages—.
En lo ters dia l'emperador el seynador e tot lo pòbol s'ajustaren
per so que vesesen Sent Ignasci, qui
bèsties salvatyes. E dix En Trayà: —Per so cor Ignasci és ergulós
E adoncs Sent Ignasci dix al pòbol qui li estava
e desobedient, ligatz-lo. E après vós li alargatz dos leons per so
que tot lo mengen—.
en aviró: —Barons romans, qui gardatz aquesta batala, sapiatz que
E après él comensà a dir, ayxí co
eu no é [trebal] [ni] [hé] trebalat senes gasardó. E sapiatz que eu
no sostenc aysò per neguna malesa, ans ó sostenc [per] [gasardó]
per pietat—.Ystòries
eclesiàstiques : "Forment són eu de Crist, qui seré mort per les
dens de les bèsties per so que sia feyt pa nèdeu". E, ausén aquestes
paraules, l'emperador dix: —Grans és lo soferiment dels crestians,
¿Quals és
E Sent lgnasci li respòs: —No és aysò de ma vertut, ans hoc é soferit
E adonc Sent Ignasci féu yréxer
per l'ajutori de Jhesuchrist—.
los leons per so que
dos leons molt cruels qui l'ofegaren, mas no tocaren enaprés
la sua carn. E quant aysò vesec En Trayà, molt maravelyat se
partí, e manà que degú no vedàs que om no
de Sent Ignasci. Per què los crestians se
mot honradament. Mays con l'emperador En Trayà
receubés unes letres, en les quals era molt lausat per so cor fasia
aucire los crestians, él se dolc dels mals que avia fetz fer a N'Ignasci;
per què manà que negun om no cercàs negun crestià, e to tom
qui
dementre que era posat en moltz turmens, no cessava de pregar e
de nomenar lo nom de Jhesuchrist. On con los turmentadors
li demanassen per què disia tantes veguades lo nom de Jhesuchrist,
él lur respòs: —Per so cor aquest nom é eu escrit en lo meu cor,
e per aysò eu no
Aprés la mort, donques, d'él, aquels qui li avien ausit dir
aquela paraula volgren molt curosament encercar aquelò què era,
per què éls trasqueren lo cor del cors d'él, e talaren-lo tot per mig,
e trobaren-lo tot escrit ab letres d'aur d'aquel nom de Jhesuchrist,
per la qual causa moltz omes se convertiren. E d'aquest sant diu
enaixí Sent Bernat, sobre lo salm qui comensa: "Qui abita en aujutori
de l'altisme", dién: "Aquel gran Sant Ignasci e[s] ausidor
del discípol, lo qual amava Jhesuchrist, la mare e él, del
qual és enrequesida la nostra paubrea per les sues precioses relíquies;
Santa Maria molt honrà en moltz escritz e en moltes letres que él
li tramès, per les cals s'aconselava ab ela, e entitulava totz los
seus libres per lo seu comanament e per amor d'ela, que és
gran senes mesura".
DE LA PURIFICACIO DE SANCTA MARIA
La purificació de la Verge fo feyta aprés la nativitat de
Nostre Seyor Jhesuchrist
Es dita "purificació" per so cor lo
Seyor vénc la Benaurada Verge al temple per so que ela fos mondada
segons la costuma de la lig, ja fos sono
aquela lig. Manava la lig, en lo libre qui és apelat Levític en lo
enfantava, que fos no
que
complitz los
als omes. Mays encara entrò a
del temple, era no
entrava en lo temple, e oferia l'emfant ab ofersons. E si avia
enfantada femna, ela doblava los dies quant a l'ajustament dels
omes, e quant en l'entrament del temple.
Mays per què mana Déus que l'enfant fos ufert al temple en
lo
sia entès que, enaxí com l'enfant és enduyt en lo material temple,
enaxí lo
en lo cors, axí co en lo seu temple; axí com és dit en la
Ystòria escolàstica: jasia so que
co l'ànima és escampada en lo cors en lo
enaxí en lo
sia nedeyat d'aquela taca. La tersa rasó és que, per aysò sia donat
a entendre que aquels àn perservit que entren al celestial temple
qui los
volran servar. E quant emfanta femna són doblatz los
dies quant a l'entrament del temple, enaxí co
a la formació del cors; cor enayxí co
acabat en
la femna és acabada en
l'ànima.
Mays per què, en doble, se tarda femna de formar en lo ventre
plus que l'ome, ni per què í és pus tart escampada l'ànima, lexades
totes les autres raysós,
La primera raysó és per so cor Crist devia penre carn en
encarnament d'ome. E per aysò que ome onràs, e pus ampla
gràcia li fesés, volc que plus tost fos ome format e que la mare ne fos
pus tost deneyada.
La
axí co
doblar dins en lo ventre.
La
alcuna manera fadigà plus [en] Déu que no fé l'ome, per aquelò
cor pus pecà que ome. Cor Déus en alcuna manera és fadigatz
en les nostres obres malvades; per què, él diu: "Servir me fest
en les teues iniquitatz". Enquara més: "Trebails sostenens".
La Benaurada Verge no era tenguda sotz aquela lig de purificació
per so cor: no enfantà, reebuda sement d'ome, mas per mesclat espirament.
Per què Moysès y ajustà, dient d'aquela que concebria
per sement. Per so cor no era mester quant a les autres femnes: perquè
totes enfanten, reseubuda sement. Mays per aysò ó ajustà
Moysèn, segons que diu Sen Bernat, per so cor temé fer e dir
blasfèmia contra la Mare de Déu. Volc-se, emperò, sotzmetre a
la lig Jhesuchrist e la sua mare. Per
La primera rasó és per so que donàs exempli d'umilitat; per què,
diu Sen Bernat: "Verament no ac causa en sí la Benaurada Verge,
ni no li fo mester, de purgar. —Ni fo yes mester al teu fil que fos
circumcís! Sies tu, donques, entre les femnes, així co una d'eles,
per so cor lo teu fil és enaixí enmig dels emfans!—". E aquesta humilitat
no fon tant solament de part de la mare, ans ho fo de part
del fil; qui, per aquela manera, se volc en aquelò sí subjugar a
la lig.
Cor Jhesuchrist en lo seu nexament se volc aver enaixí con
un pobre ome, e
ome. Mays, en aytal dia con vuy, se ac axí co pecador e paubre
ome sér; ac-se enaxí con a paubre en aquelò: que él se volc ab la
sua mare escusar; ac-se enaxí con a sér en aquelò que él volc
ésser bateyat, no per colpa a purgar, mas per la sua umilitat gran
a desmostrar.
Cor totes les causes davant dites, que són establides contre
pecat, volc Jhesuchrist resebre en sí: no gens per so que él ne freyturés,
mays per so que la sua umilitat molt gran a nós demostràs,
e que
om bons.
temps endevenidors, dels cals
són establitz en la vela lig, so és: oblacions, e deumes, e sacrificis,
per les quals causes majorment era manifestada la obra de la nostra
redempció. Per la oblacion és demostrat aquel mesex preu, e
sacrifici, en lo qual era l'escampament de la sanc, e la resemsó
per lo deume és demostrat: per so cor, él metex, ome és significat
per la deena dragma.
Lo primer remesi, doncques, fo oblació, per què Caým oferí a
Déu ofersó dels fruytz de les meses, e Abel de les bèsties del folc.
La
Melxisedec, qui era prevera; cor, segons que diu Sent Augustí,
totes causes se deumavem que
Lo ters remesi fo la oblacion dels sacrificis; cor, segons que
diu Sent Gregori, los sacrificis eren contra original pecat, per so
cor se desiyava en aquel temps que almenys fos la uns dels parens
fisel; per so cor alcunes vegades podíon éser amdós no
per què aquel remei sobrevenc. Lo
valia a om, ya fos so que
cor aquels remesis no
no podia obrir la porta de paradís, succesí a él lo babtisme, qui
és sacrament cominal a totz, e que obri la porta de paradís.
Lo
parens en lo temple. Lo
quant dejunà [per]
de què pagès deume de les causes; per què, volc almenys pagar
deume dels dies. Lo ters remesi près Jhesuchrist quant la sua
mare oferí per él
fos feyt sacrifici. Lo quart remesi receubec Jhesuchrist quant
se laxà circumcir. Lo
Sen Johan Babtista. E fo rasó: per so que complís la lig, cor no era
vengut per solvre la lig, ans ó fo per complir. Cor si en aquelò
él solvés la lig, los juseus se pogren escusar e dir: —La tua doctrina
nós no resebem per so cor tu no
són liurades per los nostres parens —.
En
la lig: Primerament a la lig de purificació en seyal de vertut, per so
cor quant nós aurem totes causes ben feytes, digam que nós
som sers no
de resemsó, per exemple d'umilitat. En la
a la lig d'oblacions per exemple de pobretat. La
per so que la lig de purificació termenés. Cor enaxí con tenebres
se sessen quant ve lum, e quant ve lo sol se departex de nós la umbra,
enaxí quant la vera purificació serà venguda cessarà la figurativa,
cor ve aquí la purificació nostra, so és Christ, qui de feyt és dit purificació
per so cor él nos purgà per fe, segons que és dit en los Feytz
dels Apòstols, dién: "Per fe fo purificat lo coratye d'els". E per aysò
és que
pagua. Les mares no són tengudes de la purificació, ni de l'entrament
del temple, ni
La
Fa
no
de pecat; e per ayga, que significa scampament d'esperitual
gràcia; e per testimonis, que signifiquen multitut d'obres; e
per batales, que signifiquen temtacions.
E quant vénc la Benaurada Verge al temple ela aportà lo seu
fil e
notadora causa que alcuns enfans qui primers nexen, se resemien
així co
E alcuns no
nuyls temps no
crexent, totztemps servien en lo temple [de] Nostre Seyor: [E]
enaixí co
que camjaven per oveles. Mays alscuns se aucisien axí co
natz dels cans. Mas co Jhesuchrist fos del trip de Juda, que fo
un dels
encara més a Déu
asò era uferta d'omes paubres. Mays ayels era oferta d'omes rics,
e no diu gens la lig dos pols de tortres, així com diu dos pols
de coloms: per so cor pols de coloms troba om totztemps,
mays pols de tortres no troba om ges totztemps. E és per
so cor coloma és aucels molt luxuriós, e per aysò volc Déus que fos
uferta en son sacrifici, [e] car la tortra és aucel molt vergoyós.
Mays, ¿no avia la Benaurada Verge un poc de temps enans
reseubutz dels reys grans peses d'aur? Veser potz, donques,
que pogra ela comprar un anyel. Mays és desidor [és] senes dupte,
segons Sen Bernat, que
cor no és semblant que aytals reys aportassen vils dons a aytal
enfant. Mays emperò, segons que a
dons no
o enaxí manifestament ó reservà; o per aventura no li n'aportaren
en cantitat, per so cor no li oferiren sinó per
significació.
Pausec l'esponedor
La primera fo feyta de Jhesuchrist per los parens. La segona
fo feyta per Jhesuchrist dels aucels. La
per tot l'umà linatye. La primera mostra la umilitat d'él en aisò
que
per so cor él elec oblacions d'omes paubres. La
la sua caritat, en aysò que él se liurà a mort per pecadors. Les propietatz
de la tortra són agudes per aquestz verses: "Alt[r]es
causes demana la tortra: en cantan plora, cant és vengut ver
ela
nuytz, e fuyg a tota compaya e a tota causa morta". Les proprietatz
emperò de la coloma són notades per aquestz verses:
"Los gras lig de la pala, e vola acompayada, e fuyg a corses mortz;
no à ges de fel; playn-se, e toca son compayó baysan ab lo bec;
fa niu en roques e en lochs pedrós, e fuig a l'enemic quant l'à vist
en l'ayga; no nafra ab lo bec, e noyreys bé dos pols".
Es apelada aquesta festa en segona manera
presentat en lo temple. O és dit
"contrastament", per so cor Symeon e Anna en contra vengren a
él quant fo ofert al temple. E és dit de
él, Jhesuchrist, Sen Symeon en la sua brassa. Es notadora causa que
tres en
Salvador:
La primera és aminvament de veritat, per so cor él qui és veritat,
que à fet tot ome per sí metex, e qui és via en sí metex
—lo qual és vida qui dud om—, s'és vuy laxat dur per altres quant
portaven en lo temple Déu Jhesuchrist. La
bonea, per so cor él, qui era sols sant e bos se volc escondir,
ayxí co si él fos pecador, ab la sua mare. La
de majestat, per so cor aquel qui és portador de totes causes, per
la paraula de la sua vertut, s'és vuy lexat dur en la brassa de l'ome
veyl; ja fos aysò que él portàs él qui
paraula que diu: "Lo veyl portava l'enfant, mays l'enfant portava
lo veyl en veritat". E adoncs Sen Symeon lo benesí, él dient: —Ara
laxes lo teu servent, tu seyor, segons la tua paraula, en pau—.
E apelà-lo Simeon per
"lum" e "glòria del pòbol d'Irael".
E pot-se retre rasó d'aquestz tres noms en
primera és en la nostra justificació, per so que sia dit "saludar":
perdonan colpes. Cor Jhesús vol aytant dir con "salut", per so
cor él salva e fa ésser salvat son pòbol dels pecatz d'éls. Apela-lo
"lum donan gràcia" e "glòria del pòbol", so és "donan glòria".
En la segona manera és en la nostra regeneració, cor primerament
l'enfant és exorcisat, e enaixí él és mundatz de pecatz,
quant al primer article. Enaprés om li dona la candela, quant e
segon article. En lo ters loc om [lo] ofer l'enfant en l'autar,
quant al ters article. En la
cor primerament se benesexen les candeles. Enaprés
les ensén om e dóna-les om en les mans dels fesels. Enaprés éls
entren en la glesa ab cantz.
En la
per so cor és dita "Purificació" quant al purgament de colpa, per
què fo él Jhesuchrist apelat "saludar". Es dita "Candelera"
quant al luminament de gràcia: per què, és dit Jhesuchrist "lum".
Es dita aquesta festa "Ypapanti" quant a la col·lació de glòria, per
la cal causa és dit Jhesuchrist "glòria de pòbol d'Israel". Adoncs
nós en contra [rem de] corerem a Jhesuchrist a l'àer. O pot
ésser dit que és lausat Crist en aquel cant, així com "pau" e "salut"
e "lud" e "glòria". Es "pau" per so cor él fo miyanser. E és dit
"salut" per so cor él fo redemptor. Es dit "lud" per so cor fo
doctor. Es dit "glòria" per so cor fo donador de dons.
PER QUE FO ESTABLIDA AQUESTA FESTA
Es dita aquesta festa "Candelera" en
om í porta les candeles encesses en les mans. Mes per què adordonà
la glesa que hom port avuy les candeles enseses en les mans
catre cosses se
de sí la mala custuma; cor los romàs saenrere, en les calendes
de febrer, aportaven candeles per onor de Na Fèbrua, mare d'En
Mars, qui era déus de batales. Enaixí que tota la ciutat, de
en
seu fil donés a éls victòria dels lurs enemics, e per aysò éls onraven
sol·lepnialment la sua mare. E aquel espasi era apelat "lústrum".
Los romans sacrificaven en februari a
e als autres déus infernals. E aysò faïen per les ànimes dels
lurs ancessors. E, per aysò que
oferíon sol·lenials ofertes, e tota nuyt éls estaven en les lausors
d'éls ab ciris, e ab falyes encesses vetlaven.
E cor greu causa és desemparar so que om à acostumat, los
crestians e convertitz en la fe greument podien desemparar aquela
costuma dels pagans; per què, En Sergi papa mudà aquela costuma
en melor manera: so és que
totz ans en aquest dia s'enluminessen per tot lo món ab candeles
de cera encesses.
E [per] [la] [
alcuns qui ausen dir que la Verge era purificada podien
creyre que ela freyturàs de purificació; e per aysò que tota
demostràs molt pura e respla[n]dent, per asò ordenà que per aquel
feyt digua la glesa: "O Verge Benaurada, no freytures de purificació,
ans és tota resplandent!". Es vera causa que ela no freyturava
de purificació, per so cor no concebé per resebement
de sement, e en lo ventre de la mare fo perfeytament mondada e
santificada. Fo enaxí mondada que anc en ela no romàs en neguna
manera nuyl moviment de pecat, ans s'estenia la
sua vertut e la sua castetat e la sua santetat entrò als autres,
enaixí que en altres persones oceýa movimens carnals de cobeseza.
On dien los juseus que, ja fos so que Senta Maria fos molt
bela, negú no se
desaordenadament.
E és raysó: per so cor la vertut e la santetat d'ela esvasia totz
aquels qui la gardaven e gitava d'éls tota cobesea. Per què fo comparada
a cedre, per so cor cedre ociu ab sa odor les serpens: e
la sua santificació resplandia en los autres, e aucisia en éls totz
movimens dehordonatz qui en éls fossen de carn. És comparada
a mirra: per so cor, enaxí co mirra aucyu verms, enaxí la sua santetat
aucisia les cobeseses carnals. E ac aquesta seyoria davant totz los
autres qui foren santificatz en los ventres e verges, cor la lur
santetat ni la castetat no ss'escampava, ni
aucisien en los autres; e la vertut de la castetat de la Verge traucava
de tot en tot los coratyes d'aquels qui no eren nèdeus e
retia, quant a ela, totz castz.
Per la
d'aquest dia. Cor Senta Maria e Joseph, e Symeon e Anna,
feeren, aytal dia com vuy és, molt honrada profesió, e presentaren
Jhesuchrist molt umilment al temple; e
vuy profesió, e portam la candela encessa en les nostres mans,
per la qual és significat Jhesuchrist. E per aysò nós la portam entrò
a la glesa.
e
en Jhesuchrist. Per so cor la cera significa la carn de Jhesuchrist,
que és nat de la Verge senes corupció, e
engenren la cera senes altre mesclament, E
en la cera, significa la ànima molt resplandent que està amagada
en la carn; e
nostre és foc degastant.
La
nostra instrució. Cor per aysò nós som instruytz en aysò: que si
nós volem ésser davant Déu purificatz e nèdeus, tres causes nos
cové as·
la candela que nós portam en la mà encessa és fe a bona obra; e
enayxí la candela no lud, ans sembla morta: e enaixí la obra senes
fe, e la fe senes la obra bona és dita ésser morta. E
la cera, amagatz, [lo] és la entenció d'ome dreyta; per què diu Sen
Gregori: "Enayxí
en amagat".
Era una femna matrona, nobla, que avia gran devoció en
la Verge Senta Maria. E féu fer una capela costa la sua casa,
en la qual ela tenia son propi capelà. E totz dies ela y fasia cantar
missa de Senta Maria, la qual ausia molt devotament. E quant ela
fo prop de la festa de la purificació [de la festa] de Senta Maria
lo prevere se partí d'aquel loc, per què la dona no póc ausir misa
en aquel dia. E, segons que en autre loc se diu, totes causes que ela
aver podia, e vestimens, donava per amor de la Verge. On
con ela agés donat lo seu mantel, e no pogés anar a la glesa, senes
missa estec aquel dia ela, de la cal causa se dolc ela molt; per què
entrà a la glesa, e gità
a ela fo viyares que ela fos alogada en una molt bela e molt preciosa
glesa.
E enayxí co ela gardava, ela vesec una gran compaya de
verges que venien en la glesa. E anava davant eles una verge molt
bela, que era coronada ab una bela corona. On co totes anessen
bé ordenades, veus que vénc altre compaya, de jovencels;
los quals anaven molt aordonadament. Enaprés vénc
un molt gran ciri creman, lo qual ciri donà a la verge qui anava
davant les autres. Enaprés él lo liurà a les autres verges e jóvens.
E enaprés él vénc an aquela matrona, e donà-li lo ciri, lo qual
près ela molt volonterosament. E adoncs ela esgardà per les compayes
e vesec dos que portaven ciris, e un subdiache, e un diache
e un prevere qui eren vestitz ab sacrats vestimens; los quals anaven
a l'altar, e axí co si volgessen cantar missa sol·lempnialment.
Era-li vigares que aquels acòlitz, que fossen Laurens e S. Visens,
e
E quant agren feyta la confession, dos jovencels molt bels estaven
al mig del cor, e comenseren a dir en auta vou l'ofici de la mesa;
e
esdevengut al loc can om deu oferir, la regina de les verges e les
autres verges, ab los autres qui eren al cor, oferien los ciris de
ginolós al prevere; mas co
per so que li oferís lo seu ciri, e aquela venir no
la regina de les verges per misatyes, que li dix que gran vilania
avia feyta, cor avia feyt esperar lo prevere. E ela li respòs dién
que
seu ciri.
E adoncs la regina li tramès altre misatye, al qual ela respòs,
dient que
tenria per devoció. E la regina de les verges manà al misatye, dién:
—Vé là an aquela femna, e prega-la altra vegada que ofira lo
E co
ciri e, si no ó vol fer, tol-lo-li per forsa de les sues màs—.
misatye anés là, e la
él li dix que manament avia que
se près lo ciri. Mays la femna lo retenia bé molt fortment, e
molt baronilment se defenia. On con longament enaixí se combatessen,
e amdós tirassen lo ciri, una ensà e l'autre a enlà, sobtament lo
ciri se trencà, e la meytat en la mà del misatye, e l'autra meytat
en la mà de la femna romàs. E quant aquel trencament fo feyt,
la femna se tornà en sí metexa, e trobà-sse costa l'autar ab lo
ciri en la mà que li avia trencat lo misatye. Per què fo molt maravelosa,
e féu-ne moltes gràcies a Déu e a la Verge, per so cor la
Verge [per so cor] no la avia jaquida estar senes messa aquel
dia, ans la fé ésser en aquel ofici maravelós. Enaprés ela [l']estuyà,
cor avia tan gran vertut: que tota persona que
mantenent era garit.
Era una femna qui era preyn, e vesec una nuyt en somnis que
om li aportava una senyera tinta de color de sanc. E enayxí
con ela se despertà, mantenent ela perdec lo sen e
enaxí que viyares li era que la fe crestiana, la qual avia aüda
entrò aysí, que la tengés entre les mameles, e que mantenent
se n'ixis. On con no
ela vetlà
purificació, e aquí ela resebec certament sanitat.
DE SENT BLASI
Blasi vol dir aytant con "blan". O Blasi vol aytant dir co "belasi",
a
él blan per suavetat de paraules, e fo él àbit de vertut, e fo pocs
per humilitat de costumes.
Co Sen Blasi resplandís per santetat e per bones custumes,
los crestians l'alegren per bisbe en la ciutat de Sebaste, que és
en Capadòcia; lo qual bisbat desemparà per la persecucion d'En
Dioclecian. E en una balma él féu vida d'ermità, en lo qual loc
li aportaven què menyar los aucels. E a él se
les avia beneydes, no
mantenent se
On co
per cassar, enaixí con éls anaven per l'ermitatye, los cans vengren
en la balma on estava Sent Blasi. E veseren que gran multitut
de bèsties estaven davant Sent Blasi. E co no les pogesen pendre,
éls ó dixeren a l'emperador, qui mantenent y tramès molts cavalers;
per so que Sen Blasi li amenessen ab tots los crestians. E en
aquela nuyt li aparec Jhesuchrist —Leva sus
Veus que enaprés vengren los cavalers,
e ofer a mi sacrifici—.
diens: —Ix fora, que
Als quals respòs En
Blasi: —Bé siatz venguts mos fils—.
E així con ab éls se n'anava,
él los preÿcava, e davant éls él fasya moltz miracles.
E adoncs una femna li vénc que avia un fil qui
per so cor avia en la gola travessat un os de peix. E posà-li lo seu
fil als seus peus, per so que
Sent Blasi pausà la mà sobr'él e orà Déu, pregan que son fil
d'aquela femna, e
lo nom de Sent Blasi, que mantenent fosen garitz. Per què manbes
fo garit l'emfant, bonament, de la femna.
Era una femna molt paubre que avia
un lop; per què pregà Sen Blasi que li retés son porc, per sa mercè,
senes mal. E Sen Blasi, risén, dix: —Femna, no
E mantenent lo porc vénc, que retec Sen
teu porc te serà retut—.
Blasi a la femna.
E cant Sen Blasi fo entrat en la ciutat, e ac vist lo príncep, mantenent
fo mes en la càrcer. E en l'atre dia lo pretor manà c'om
li amenés Sent Blasi. E quant lo vesec, él lo saludec ab blanes
paraules, dién: —Ages gaug Blasi, amic dels déus—.
E Sen Blasi
li respòs, dién: —Ages tu gaug, pretor molt noble; mays no diges
que aquels teus déus sien déus, ans sàpies que són diables, qui
són liuratz a foc perdurable ab totz aquels qui
cals paraules fo molt irat lo pretor; per què lo manà greument batre
ab fustz, e puys, que om lo meses en
—Ho ome desenat, às tu esperansa que tu
Déu per les tues penes? Ans sàpies que El és a mi comfortador—.
E quant aysò ausí dir la femna qui avia recobrat lo porc,
mantenent aucís lo porc, e aportec lo cap els peus, ab una
candela, e ab pa, a Sen Blasi; per què Sen Blasi féu gràcies a Déu
e menjec. Enaprés él li dix: —Totz ayns ofer una candela en la
glesa en lo meu nom, e a tu e aquels qui asò faran serà
Per què la femna ó fé puys totztemps, e fo mot rica. Enaprés lo pretor
lo féu davant sí venir e dix-li que s'enclinés a onrar los déus.
On co él fer no u volgés, lo pretor lo manà penjar en un fust,
e mànec que ab arpes de ferre li pessegassen la carn tota, e puys
que om lo portés el pausés en la càrcera. E aprés d'él anaven
seu cors. Per què
als déus; per què eles disien al pretor: —Si tu vols que nós sacrifiquem
De les cals paraules fo mot alegre lo pretor;
als teus déus, ni que los asorem ab reverència, mit-los
en un estayn, per so que aquí, ab les cares lavades, los puscam pus
nèdesament aorar—.
per què fé, molt cutosament, aquelò que les femnes avien dit, acabar.
E quant eles foren davant los déus costa l'estayn, eles preyren
los déus, e gitaren-los e—Sapiatz que
E quant lo pretor
tost veyrem si són déus aquestes ymages!—.
ó ausí dir, fo molt irat, e ferí-se sí matex, e dix als ministres:
—Per què no tengetz vosaltres los nostres déus que eles no
E éls li dixeren:
pogessen gitar e—Fraudulentment
àn parlat ab tu les femnes, e àn los déus gitatz en
l'estayn—.
Per què les femnes li dixeren: —Lo Déus ver no sofer negú
Per les cals paraules fo lo príncep irat, per què mànec plom
frau. E si aquels fosen déus, éls sauberen aquelò que nós volíem
fer—.
fos aparelat, e
aportar; e dix a eles que elegissen aquelò que més volrien. E una
d'aqueles, que avia dos emfans, molt osarment corec e près les camises,
e gità-les en lo foc. Els emfans dixeren a la mare: —Mare
molt bona, no
complitz de la tua leyt, així nos omplex del regne celestial—.
E adoncs lo pretor les manà penjar. E manà les lurs carns ab arpes
de ferre pesseyar; les quals carns eren molt blanques, e per sanc
n'ixia leyt. E així com sofríon los turmens, l'àngel de Déu vénc
a eles, qui les comfortà molt baronilment, dién: —No ayatz temor!
Bo és cel obrer qui ben comensa e bé acaba les sues obres, e mereys
benedicció per la obra que à complida, e receb lo loger per son
trebal—.
E adoncs lo pretor les manà despenyar, e féu-les metre en una
fornal de foc. Lo qual foc fo mort per lo divinal poder; per què,
eles exiren defora. E—Auyatz: la vostra art
E eles li respoyren:
desemparatz, e aorats los nostres déus!—.
—Acaba aquelò que às comensat, per so cor sàpies que nós èm
Per què lo pretor les fé sentencialment
apelades al regne celestial—.
enaprés degolar. E enaxí co om les devia degolar, de jonolós
aoraven Déus, dient: —Séyer Déus, qui
E axí, escapsades, eles anaren a Déu.
de tenebres, e en aquesta lud molt plasent nos às aduytes, e às
feyt de nós lo teu sacrifici, receb les ànimes nostres e fé-les pervenir
a vida perdurable—.
Aprés aysò lo pretor manà que om li amenàs Sen Blasi davant,
e dix a él: —O tu asoras los nostres déus, ó sàpies que tu moràs —.
Per què Sent Blasi li dix: —O ome malvat, sàpies que eu no tem les
—E adoncs lo pretor lo
tues menasses. Fé tot so que
féu metre en un estayn, mays lo sant baró senyà l'ayga, per què
enaprés romàs seca, així co a terra. E dix: —Si vers són los vostres
E entraren en l'estayn
déus, mostratz les vertutz d'éls, e entrats sà—.
sobr'él, qui li dix: —Blasi, ix fora e recep la corona de Déu, qui t'és
aparalada—.
E con ixís fora, lo pretor li dix: —Sembla
—Per què Sent Blasi
aordonat que no aors los nostres déus
li dix: —Ages conexensa, mesquí, e sàpies que eu són sér de
E demantenent lo pretor
Jhesuchrist, e que no asor demonis—.
lo féu degolar. E Sent Blasi orà e dix a Nostre Seyor que fos a
son plaser que, totom qui fos malaute de la gola o d'autre
malautia, qui
salut, e que fos exausit de la sua oració. Per què mantenen!
vénc vou del cel gran, que dix que ayxí fos feyt co él avia pregat.
E enaxí él fo degolat ab dos emfans pocs.
DE SANTA ÀGATA
Àgata és dita de
vol dir "santa de Déu". O és dita Agatha de a, que vol
dir "senes", e
enquax "deuessa senes terra"; so és, senes amor de les causes
terenals. O és dita Àgata ab
e
e "perfeyta parlant". E aysò és manifest en les sues respostes. O és
dita Àgata de
és manifest per [què] aquelò que dix: —Sobirana franquessa és
O Àgata és dita de
aquesta, etc.—.
"sol·lempnial", e tau, "consumació"; per so cor fo enquax "sol·lempnialment
consumada", so és, "sebelida"; la qual causa és manifesta
per los àngels qui la sebeliren.
Àgata, verge, fo franqua per pensa e per cors molt bela. En la
ciutat de Catenès;e colia Déus totstemps ab tota sentetat. Mas
En Quincià, qui era cònsol de Cicília, con él fos home no
e luxuriós e avar, qui orava ýdoles, Senta Àgata s'esforsava de
pendre per muler; per so que él, qui era no
temut; e per so cor era luxuriós, que usàs de la belesa d'ela; e cor
era avar, que pogés raubar les riqueses d'ela; e cor era ydolatrià,
que la fesés sacrificar als déus. Per què él la féu venir a sí. E quant
ela fo aduyta davant él, él conec lo seu prepausament, qui no era
movible.
Per què la liurà a una bagassa, que avia nom Afrodísia, e
avia
aconselassen, per
enaixí, ab alegretat e ab menasses, eles la anegàvon de mudar
tot lo seu bon prepausament. A les cals Senta Àgata dix: —Sapiatz
que la mia pensa és consol[d]ada sobre péra, e és fundada en
Crist. E sapiatz que les vostres paraules són vent, e les vostres
promesions són pluges, e les vostres menasses són així con corens
[a vent]. E eu engreys per aquestes paraules de què vosaltres me
turmentats. Mays sapiatz que
E, aquestes paraules dién, ela plorava tot dia, e orava
caser—.
sedeyan [sobre] aysò que ela vengés a la glòria de martire. E quant
Na Emfrodísia vesec que ela era sens tot moviment, dix a
—Sàpias que embans àuries roques amolegades, e ferre axí
co plom tornat, que no l'auries de la sua pensa, e de la fe crestiana,
revocada, aquesta pucela—.
E adoncs En Quincià la féu a sí adur, e dix-li: —Diges-me tu
E ela li dix:
de quina condició ést—.—[No] tant solament eu són
Per què En Quincià li dix:
franca, mas bé
parentor testimonieya—.—Si tu és
E ela li respòs:
franca, per què
—Per so cor eu són serventa de Déu, e per aysò eu mostri la mia
E En Quincià li dix:
persona servil—.—Si tu dius que sies franca,
E ela li respòs, dién:
per què dius que sies serva?—.—Sobirana
franquesa és sela en la cal és provada la servitut de Crist—.
Per què En Quincià li dix: —Elig so que tu volràs, so és: que sacrifiques
E S. Àgata li respòs:
als déus, o sostenges diverses turmens—.
—Sia aytal la tua mulyer con fo Na Venus, que era deuessa
E adoncs En
tua, e sies tu aytal quo fo Jovis, qui era déus teu—.
Quincià manà que om la ferís ab les palmes, dién: —Auges femna,
Per què Santa Àgata li respòs,
no vules parlar enjúria del jutge—.
dién: —Sàpies que eu són mot maravelada de tu, qui és savi; per
so cor t'ést girat en tan gran folia que tu diges que aquels sien tos
E En
déus, dels quals tu no cobeseges la lur vida; ni la tua muler no
semblar; ni que diges que enjúria t'és feyta si vius a exempli
d'els. Cor si són déus teus, bona causa é eu desiyada per tu,
e si meynsprees la lur paria tu ést feyt mon compaynho—.
Quincià li dix: — Quines paraules m'às destemprades Sàpies
E Senta Àgata li dix:
que si tu no sacrifiques als déus, que eu te faré morir ab diverses
turmens—.—Si tu
E adoncs lo pretor la manà metra en la càrcer, per
ab bèsties salvatyes, ausit lo nom de Crist, seran manbes domdes,
e si m'apareles foc ab què
ros del cel saludables, que m'aministraran los àngels. E si tu
vols nafrar ni turmentar, eu auré Sent Esperit, qui
teus turmens—.
so cor ela lo comfonia ab paraules públicament; en la cal càrcer
anà ela molt alegrament.
En lo segon dia, En Quincià li dix: —Oges! Renega Crist e
E ela li dix que res no
aora los déus!—.
la manà penyar en lo turment, e que fos tortorada. Per què Santa
Àgata li dix: —Sàpies que eu me delit en aquestes penes, ayxí
co si eu ausia un bon misatye, o veya cel que eu molt àm, o si eu
trobava molt gran tresaur. Cor negun om no pot lo forment bé
estuyar en los oris si om no bat ben fortment la espiga d'él,
Per què adoncs En Quincià fo molt irat, e
així que sia en pales tornada. Enaixí la ànima mia no pot entrar
en paradís ab victòria del martire si tu no fas lo meu cors turmentar
als teus maselers—.
manà que om li tortorés les mameles; e quant om les li auria ben
tortes, que les li talés om. E Senta Àgata dix: —O mol malvat,
e ome cruel. No às verguyna que tu vules tolre a femna les causes
que tu às mamades en lo cors de ta mare? Sàpies que eu é mameles
entires dins en la mia ànima, de les quals eu noyresc tots los meus
sens, que eu é consegratz al Seyor meu en ma enfantesa—.
E adoncs lo pretor la féu metre en una càrcer, e manà que no
metye, ni que no li donés om pa ni ayga. E quant fo miganuyt,
un ome veyl vénc as ela, e anava-li davant
qui portava lum e metyamens, qui li dix: —Sàpies, Àgata, que jasia
Per què Santa Àgata li dix:
aysò que
e jasia aysò que les tues mameles t'aja tortes, aquel turmentament
li tornarà en amargor. E sàpies que eu era aquí quant
tu eres turmentada, e vi que la tua mamela pot ésser curada per
cura de salut—.—Sàpies que eu
E
nul temps no resebré medicina carnal en lo meu cors; e és leya
causa que aquelò que eu é longament servat perda ara—.
vel li dix: —Sàpies, fila, que eu són crestià, e no ages vergoya de
mi—.
Per què Santa Àgata li dix: —E de què àuria eu vergoya
E l'ome vel li dix:
de tu, que sies vel e de molta etat? E eu són tan leig peseyada
que negú om no poyria aver de mi voluntat. Mays fas-te eu a tu
gràcies, séyer pare, per so cor m'às desigada vesytar, e cor às aüda
cura de la mia malautia—.—E per què no vols
E de mantenent
tu que eu te cur? —E Santa Àgata li respòs, dién: —Per so cor
eu é Nostre Seyor Jhesuchrist, qui cura totes causes ab sol la paraula.
E ab sol la paraula restaura totes causes; per què, si
curar —E, sotzrién, lo vel li dix: —Eu són apòstol d'El, e à
tramès a tu. E sàpies que tu ést garida en lo nom d'El—.
l'apòstol Sen Pere esvaneí-se de la presència d'ela.
Per què de mantenent S. Àgata féu gràcies a Déu, e trobà
e trobà la sua mamela garida en lo pitz. E, enaixí con les gardes
veseren la gran clartat que era en la càrcer, mantenent fugiren
totz esperdutz. E jaquiren la porta de la càrcera uberta, e alscuns
pregaren-la que n'aixís, e que se n'anàs. Mays ela lur respòs, dién
que no perdria la corona de paciència, ni [lo] liuraria les sues gardes
a tribulació. E aprés
déus, per so que no soferís turmens. E Senta Àgata li respòs: —Auyes,
ome fol! Les tues paraules són fades e vanes e solen l'àer. O
home mesquí, senes sen e senes enteniment! Com vols tu que eu
aor peres, e que eu leys lo Déus del Cel qui m'à sanada?—.
E—¿E qui és aquel qui t'à sanada?—.
E S. Àgata
li respòs, dién: —Sàpies que Jhesuchrist, lo Fil de Déu, m'à sanada—.
E—¿E gauses tu encara nomenar
E Senta Àgata
Jhesuchrist davant mi, co eu no
dix: —Sàpies que eu, aytant co eu viuré, parlaré e pensaré de
Per què En Quincià li dix:
Christ ab tot mon coratye—.—Eu veyré
E mantenent él manà que fos emvolpada
ara si
en carbós cremans, tota nusa.
E enaxí co
percodí tota la ciutat, en tal guisa que una part de paret qui
casec ausís dos conselers d'En Quincià. Per què tot lo pòbol vénc
envés él, cridans e diens que, per lo cruciament de la santa
femna sofrien éls aytals turmens. Per què En Quincià ac paor
de la teratrèmol, e de l'escomoviment del pòbol, e manà que
om la encarceràs; en lo cal loc orà enaxí, dién: —Séyer Déus
Jhesuchrist, qui m'às creada, e m'às gardada de ma enfantea a
ensà, e às gardat lo meu cors de tota legesa, e m'às feyt vènser
lo meu turment, e
meu, e mana que l'esperit meu vénga a la tua misericòrdia—.
E quant ac feyta sa oració, ela tramès a Déu l'esperit. E enaxí,
co
un jovencel í vénc, vestit de ceda ab més d'autres
molt bels e bé vestitz de motz bels vestimens blancs, los cals no foren
puxes vistz en aqueles partides. E aquel jovencel vénc al seu cors
e pausà-li
davant totz. Era escrit a la davan
agradable, e onor a Déu e deliurament de la terra". Les quals paraules
són enteses enaixí: "pensa a santac, [la] espossà e donà sí, e s'oferí.
e donà onor a Déu, e féu deliurament de la terra". Equant aquest
miracle fo divulgat, los gentils e
onrat. E axí co En Quincià encercava les sues riqueses,
se baralaven entre sí, e la un lo morsegà, e l'autre lo ferí ab los peus,
en guisa que
seu cors.
E, passat
mont qui era costa la ciutat gità de sí gran foc, qui devalà aysí con
a torent del mont, e fonia la terra e les roques, e decorent venia
en la ciutat ab molt gran abrivament. Per què ladoncs devalà
gran multitut de pagàs del mont, e fugiren al vas de la santa verge,
e preseren
lo foc. Per què, de mantenent lo foc estec, que otre no passà.
[...]
E diu Sent Ambrosi d'aquesta verge en la Prefàccia (sic)
de la missa: "O mot benaurada verge e nobla, que perserv[i]í
de la onor del seu martire que la sua sanc fos clarificada per lo
seu Seyor. O molt nobla e gloriosa e perdurable belesa ennobleýda,
que entre turmens aspres fuyst enluminada e visitada
per l'apòstol, qui
ab Jhesuchrist, per què la receberen los cels, e fo gloriossament
sebelida, e
los àngels, e ac santetat de pensa, e mostrà deliurament de la
terra".
DE SENT VEDAST
Vedast vol aytant dir co, enquax, "verament donan enceniment",
per so cor verament donà a sí encenement d'aflicció e de penitència.
O vol dir Vedast co enquax "contrarietat perlongant",
per so cor contrarietat se luyà d'él perdurablament.
Vedast fo aordenat en bisbe per Sen Remigi. E co él vengés
a la porta de la ciutat, él atrobà aquí dos omes paubres ., un séc
e autre ranquelós, qui demanaven l'almoyna, e dix lurs: —Sapiatz
que eu no é argent ni aur, mas aquelò que eu é vos dó—.
E quant ac feyta oració, éls foren sanatz amdós.
E co en una glesa desemparada habitàs
d'aquí se fugís, e que no
causa fo feyta.
On con él agés convertitz moltz pecadors per paraula e per obra,
en lo
del cel entrò a la sua ca[s]sa, per què él se pensà que la sua
fi li venia, e aprés poc temps él se repausec en pau ab Déu.
DE SENT AMAN
Aman és dit per so cor fo aymador. Nasc Sent Aman de mot
nobles parens, e entrà en
él atrobà
e per oració que se n'entràs en una balma, axí que ja puys
no n'ixi. Enaprés él se n'anà . a Roma, e en la glesa de Sen
Pere tota
gleya lo
de Sen Pere, que li aparec davant les portes de la gleya on
dormia, se n'anà en Fransa e aqui él blasmà molt cruelment, per
los seus cavalers, lo rey de Fransa. Per què fo lo rey molt irat,
e fé-lo gitar del seu regne. E con lo rey no agés fil, él querec
a Déu que li donàs fil. E quant lo fil fo nat él se pensà a qui lo
faria bateyar.
E vénc-li en pensa que
lo féu cercar e amenar davant sí. E quant Sent Aman fo vengut
davant él, lo rey se gità als seus peus, e pregà-lo que li perdonàs
e que li bateyàs lo seu fil que Déus li avia donat. E Sent Aman
atorgà-li mol benignament la primera demanda, so és que li perdonà,
mas temé si mesclar en los secglars negocis, per què
no volc consentir a la segona demanda, e pertís del rey. Mays
enaprés, per moltes pregeres del rey, él féu a la voluntat del rey,
e bateyà-li son fil. Enaprés lo rey lo féu fer bispe molt onradament.
E co él vesés que la sua predicació menyspreaven les géns, él
se partí d'aquí, e anà-sse
juglar . l'escarnia, mantenent lo diable près lo juglar. E ab les
sues dens pròpries él se menyava, e confessava la enjúria que él
feyta li avia; e mantenent morí mesquinament.
E enaixí co él se lava les mas, un bisbe féu estuyar aquela
ayga, de la cal fo enaprés
Enaxí co Sen Aman volia en un loc bastir un monestir, de voluntat
del rey, un bisbe qui era costa aquel loc ne fo mot trist.
Per què y tramès sos misatyes, per so que
l'ouseýsen aquí. Per què quant éls í foren vengutz, éls li dixeren
falsament que se n'anàs ab éls, que éls li mostrarien
en què poyria fer lo monestir. E Sen Aman mantenent conec
la malesa d'éls, e anà ab éls entrò a l'autesa d'un mont, en lo cal
loc lo cuydaven aucire, per què semblà que él molt desiyàs lo martire.
Mas mantenent vénc y tan gran pluya . e tan gran tempestat
que tot lo món ne fo cubert, axí que no podien veer entre sí. E
quant éls veeren la tempestat, éls se pensaren morir, per què
en terra davant él, e demanaren-li perdó, e pregaren-lo que
jaquís anar e partir d'él, tots, vius. Per què él orà e pregà Déus,
e de mantenent fo feyt temps serè e clar. E aquels se
mantenent, ses mal, là un eren vengutz. E Sen Aman escapà
enaxí de les lurs mans. E motz miracles faén, él reposà en pau ab
Déu.
DE SENT VALENTI
Valentí vol aytant dir co "valor tenent", so és "perseverant en
santetat". O Valentí és dit enquax valent tiro, que vol dir
"cavaler".
Valentí fo molt onrador prevere. En Claudi, l'emperador,
féu-lo venir davant sí, e demanà-li, dién: —¿Quin ome és tu,
Valentí? ¿Per què no ést amic nostre, e que aors los déus nostres,
e que getz de tu la tua mala fe, e tota la vanitat de la tua eror? —.
E Sen Valentí li respòs: —Si tu sabies la gràcia de Déu ja no diries
E adoncs parlà un home qui estava ab En Claudi,
aquestes paraules en neguna manera, ans revocaries lo teu
coratge, que no aoraries les ýdoles, ans oraries Déus, qui és
en lo cel—.
e dix: —Què vols tu dir, Valentí, de la santetat dels nostres déus?—.
E Sent Valentí li respòs, dient: —Eu no dic res dels teus déus,
mas que dic que éls foren ornes mesquís, e plens de tota legesa—.
Per què En Claudi li dix: —Si Jh. C. és ver déus, per què no
E Valentí respòs:
dius a mi què ver és?—.—Verament sàpies
E
que Jesuchrist és sol un déus, e si creus en él, la tua ànima serà
salvada. E la causa pública serà creguda, e serà-te atorgada
victòria dels teus enemics—.
—O barons romàs, auyatz en cal manera parla sàviament e dreturera
E adoncs lo pretor dix:
aquest home!—.—Enganat és
E adoncs
l'emperador! En cal manera desempararem aquela fe que nós
avem servada e tenguda de la nostra enfantesa ensà?—.
fo mudat lo cor d'En Claudi, per què liurà Sen Valentí a
un príncep. E quant aquel l'ac amenat a una ca[s]sa, él dix:
—Séyer Déus Jhesuchrist, tu qui ést ver lum, per ton plazer
enlumina aquesta ca[s]sa, per so que
E—Mot me maravel de tu, qui dius que Christ es
Per
ver Déus a ver lum. Sàpies que si él m'enlumina
és aüda longament sega, que eu faré tot so que
què adoncs Sen Valentí fé oració a Déu, e mantenent la emfanta fo
il·luminada. E convertí totz aquels qui eren en la casa del pretor
mantenent. E adoncs l'emperador féu degolar Sen Valentí.
JULIANA, SANCTA
Juliana, dementre que era espossa a N'Eulogi, qui era pretor
de Nicomèdia, no
recebia la fe [dels crestians] de Christ. Per què la manà despulyar
lo seu pare, e greument batre. E quant l'ac feyta malament batre,
él la liurà al pretor. Per què lo pretor dix a Senta Juliana: —O molt
E ela li
amada mia Juliana, per què m'às enaxí escarnit?—.
respòs, dién: —Si tu aoras lo déus meu, eu faré tot so que
E
En altra manera tu no seràs mon seyor—.—O dona
E Na Juliana li dix:
mia, eu asò no u pusc fer, per so cor de mantenent me faria tolre
lo cap l'emperador—.—Si tu tems enaxí l'emperador
E adoncs lo pretor la manà mot greument batre, e
mortal, com pots tu voler que eu no tema l'emperador no
Fe tot so que
decebre—.
la féu penyar mig dia per los cabels. E féu-li gitar plom fos
pel cap en aval, mas no li féu mal.
Enaprés él la ligà ab cadenes, e enclosí-la en una càrcer, e mantenent
vénc-li lo diable a semblant de bon àngel, dién: —Juliana,
sàpies que eu són àngel de Déu, qui m'à tramès a tu que eu te deya
amonestar que tu sacrifics als déus, per so que no sies tant longament
cruciada e que no mures malament.
Per què adoncs Senta Juliana, ploran, orà, dién: —Séyer Déus,
E de mantenent ela ausí una vou que li dix que
no
aytals causes—.
presés, e puys que
pres, ela li demanà él qui era, per què él li dix que demoni era, e
que era vengut per ela a decebra, E Na Juliana li dix: —E qui
E
és ton pare?—.—En Belzebug és mon
pare, qui
èm sobratz per crestians. E per aysò sey eu que per mon mal só
E entre les autres causes que
eu sà vengut, cor eu no t'é sobrada—.
él confessà, dix que adoncs se luyava plus dels crestians quant
se fasia lo sacrifici del cors de Déu, e quant se fasien oracions e
predicacions. E adoncs Senta Juliana li ligà les mans derere lo
dòs e gità-lo en terra. Enaprés ela lo batec mot cruelment ab la
cadena ab què estava ligada; per què, lo diable cridà, dién: —Prec-te
E adoncs lo pretor
eu, Juliana, dona mia, que m'ages mercè—.
manà que om li amenés Senta Juliana.
E adoncs, com ela ixí de la càrcer, ela tirà ab sí, ligat, lo diable,
e—Dona Juliana, no
E enayxí ela lo tirà, ligat, per tot lo mercat. Enaprés ela
plus trebalar. Sàpies que no poyré res fer contra negú crestià; és
dit que
de mi—.
lo gità en una latrina, so és, en una clavegera. E quant ela fo venguda
davant lo pretor, lo pretor la féu estendra en una roda, en tal
manera que totz los osses eren trencatz, axí que n'exien totz los
mo[s]sols. Mays l'àngel de Nostre Seyor trencà tota la roda,
e sadolà la santa verge. E totz aquels qui aquí eren cresègon
en Déu, e mantenent ne foren degolatz
femnes.
E enaprés ela fo mesa en
tornà enaixí temprat, com a bayn bé temprat; per què malesí lo
pretor totz los seus déus, per so cor no podíon punir
que li faya tan gran onta. Enaprés lo pretor la manà degolar; e així
com la duyen degolar,
qui cridava, dién: —No li vulatz perdonar, . per so cor
ela aontava los nostres déus, e mi ferí aquesta nuyt mot greument—.
E co Senta Juliana ubrís un poc los uls, per so que veés
qui siria aquel qui disia aytals paraules, [per què] lo demoni fugí,
cridan: —Oy me!, mesquí! [dién] Encara, mesquí, cuyt que
vulya pendre e ligar aquela femna—.
E co Senta Juliana fos degolada, lo pretor se mès en una nau en
la mar, [ab]
totz negeren; e mantenent la mar gità los corses, qui foren menyatz
per aucels e per bèsties tots.
DE LA CADIRA DE SENT PERE
La cadira de Sent Pere és dita ésser en
segons queSegon Libre dels Reys en
dién: "David sesén en la cadira, etc.". E fo apelada kadira
de preveres, segons que és lest en lo Primer Libre dels Reys en lo
primer capítol, dién: "Elí, prevere, sesén sobre la cela, etc.".
E fo aquela cadira magestral, segons que diu Sen Matheu en lo
Sen Pere sec en la cadira reyal, per so cor fo príncep de totz los
reys, e sec en la cadira de prevere per so cor fo pastor de totz los
clerges, e sec en la cadira magestral per so cor fo maestra de totz
los crestians.
La cadira de Sen Pere és colta per la glesa festivalment, per
so cor adoncs Sen Pere fo levat en Antioxia sus en la kadira
bisbal, ab onor, segons que és provat. On con Sen Pere preïcàs
en Antioxia, En Teòfilus, qui era príncep d'aquela ciutat, dix:
—¿O Pere, per cal raó fas tu renegar lo meu pòbol?—.
E axí,
con Sen Pere preycava la fe de Crist al príncep, [él], molt
irat, lo féu ligar e metre en
beure e senes menyar. E enaixí co Sen Pere cuydava defalir
per fam, Déus lo comfortà e, reebuda forsa, él levà los uls envés
lo cel, dién: —Jhesuchrist, qui ést ajudador dels mesquins,
E Nostre Seyor li
ajuda a mi, qui defal en mes tribulacions—.
respòs: —O Pere, penses-te que eu t'aja desemparat? A la mia
bontat fas enjúria si
sàpies que aparelat és sel qui ajudarà a la tua misèria—.
E quant Sent Pol ausí dir la presó de Sen Pere, él se
a
E especialment dix que sabia biges e taules pintar, e moutes d'autres
maestries de entretalament. Per què En Teòfilo lo pregà que en la
sua cort estegés ab él. E, passatz pocs dies, Sen Paul entrà amagadament
per veser Sen Pere en la càrcer. E quant lo veé encax
mort e consumit, él comensà molt amargossament a plorar. E
abrasan él e ploran, en poc no defalia, e dix-li: —O Pere, frare
meu, e glòria e gaug, prec te comfortz, e que resebes forsa.
E adoncs Sen Pere obrí los uls e conec Sen Paul, per què
comensà a plorar, mas no li póc parlar. E Sent Paul ad envides li
obrí la boca, e mès-li un poc de cunduyt en la boca; per què lo
comfortà.
E con Sen Pere fos comfortat, él se n'anà envés
Sen Paul, e baysà-lo tant fort que amdós caegren esbalaytz, e
ploran-se mol.
Enaprés Sen Paul se—O
En Teòfilo li respòs:
Teòfilo, sàpies que grans és la tua glòria, e sàpies que la tua curialitat
és mot amiga d'onestat. Sàpies que mot gran desonestat
e gran mal fas, cor tu às pres ni ligat aquel ome Pere. Prec-te
que tu coles aquel déu que Sen Pere t'enseyarà, e que él getz de la
càrcer, per so cor totz és consumit e gastat tot. E no t'és bo que
tu tenges pres aytal ome, per so cor él te poyria ésser mot profitós.
Sàpies que alscuns omes dien d'aquel que él gareys omes malautes
e que ressucita mortz—.
—Auges, Paul! Faules són aquelò que tu me comtes, per so cor si
él pogés homes mortz resuscitar, sí metex agra deliurat de la càrcer—.
E S. Pau li dix: —Sàpies, sényer, que enaixí con Jh. C., son
E de mantenent Sen
déus, ressucità a mort, qui morí en la crou, e no se
enaxí Sen Pere no
de Jhesuchrist, e d'aysò él no à temor —E En Teòfilo li dix: —Auges!
Fé-li, donques, fer que resuscit mon fil, qui és mort .
Paul entrà veser Sen Pere, e dix-li que él avia promès al príncep
que Sen Pere resuscitaria lo seu fil. Per què Sen Pere li respòs,
dién: —Sàpies, Paul, que massa gran causa li às promesa, mas mot
E mantenent En Teòfilo amenà
leugera és a la vertut de Déu—.
Sen Pere al vas de son fil, e féu-li obrir lo vas on jasia lo seu fil.
E quant Sen Pere lo vesé, soptament l'emfant tornà viu. E adoncs En
Teòfilo e tot lo pòbol d'Antioxia cresègon en Déus Jhesuchrist,
e feren una molt nobla gleya. En la cal éls feren mot auta kadira
en lo mig de la gleysa, e en aquela éls pausaren Sen Pere, per so
que om lo pogés mils veser e ausir; en la cal kadira él sec
ayns.
Mays enaprés él se
él sec
per so cor adoncs comensaren los prelatz de la glesa as aver onor
e nom e dignitat, e loc saubut per onor; per so que fo adoncs aemplit
aquelò que
gran, etc.".
És notadora causa que
exausat Sen Pere, [e l'autra és]: la glesa dels cavalereyans, e
dels malignes, e dels vensedors. En aquestes
Sen Pere, segons les
Cor él fo exausat en la glesa dels cavalereyans, [e]en la glesa en
prelacion estan e regén ab moltes bones costumes la gleysa noblament.
E asò pertayn quant a la festa de vuy, que és apelada "La
Kadira de Sen Pere"; per so cor adoncs él reseubec dignitat
de bisbalia en la ciutat d'Antioxia, la cal regí
Enaprés él fo exausat en la gleysa dels malignes, so és
dels omes mals, ela disipan e destruén, e ela a la fe convertén;
e aysò pertayn a la segona festa, que és apelada "Lo Ligament de
Sen Pere"; cor adoncs él discipà la glesa dels omes mals, e moltz
ne convertí a la fe de Jhesuchrist. En la
Pere exausat en la glesa dels vensedors, en aquela estan mot benaura[da]ment;
e aysò pertayn quant a la festa tersa, que és de la
passion d'el, per so cor adoncs él entrà en la glesa dels vensedors.
E és notadora causa que la glesa fa d'él
raysons. So és: per lo seu privilegi, e per lo seu ofici, e per lo seu
benifeyt, e per deute, e per exempli. Per privilegi fa la gleysa de Sen
Pere
totz los autres apòstols en
la glesa l'onra tres vegades en l'ayn. Fo Sen Pere davant totz los autres
plus digne per auctoritat, per so cor él fo príncep dels apòstols,
e près de Déu les claus del Regne del Cel. Fo Sen Pere plus fervent
en l'amor de Déu que negun dels autres apòstols, en aysò que él
amà e ac major amor de Jhesuchrist que
segons que a motz locs de l'avangeli és manifestat. E fo Sen
Pere plus fervent en vertut que
és lest en la santa escriptura, a la ombra de Sen Pere eren sanatz
motz malautes.
Fa festa la glesa de Sen Pere per l'ofici seu, per so cor él ac ofici
de prelacion sobre tota la gleysa. E per aysò, enaixí co Sen Pere
fo príncep e prelat de tota la glesa que era per totes les
partz del món —so és, d'Àsia e Àfrica e Europa—, enaixí la glesa
fa festa,
benefici de Sen Pere, per so cor él, qui à poder de solvre e de ligar,
deliurà-nos de
e d'obra. O aquel benifeyt pot ésser en
és demostramens del lavament de la colpa; lo segon és lo mudament
de la pena de purgatori, que
és perdonament de la pena temporal en partida. E per aquestz
devem nós onrar Sen Pere, so és per deute, per so cor él nos pasc
en
aujutori, e per aysò nós èm obligatz que nós lo onrem en
E encara per altra raó fa festa la glesa d'En Pere, so és: per
exempli; per so cor negú pecador no
agés Déus renegat
pecador se
ab boca, e per obra.
Aquesta festa és dels Menyars de Sen Pere. Costuma fo en
temps antic entre les géns, segons que diu Maestre Johan Belet,
que cascu[y]n ayn, en lo mes de febrer, en cert dia, oferia om menyars
sobre los vases de sos parens. E aquels menyars eren consumatz
de nuytz per diables, e les géns pensaven-se que les ànimes dels omes
mortz ó agessen menyat. E solien dir los antics, —segons que Maestre
Joan Belet diu—, que, quant les ànimes són en lo cors d'om, són dites
"ànimes", mas quant estan en infern són apelades "esperitz";
e quant són puyades al cel, són dites "ombres", quant és fresca
la sepultura o cant anàvon en aviró dels vases. E aquesta costuma
d'aquels menyars apenes póc ésser tolta entre crestians, per
què so pensaren los sans pares, e volgren per aquelò que aquela
eror fos de tot tolta. Per què, volgren que les géns fesesen festa
de la Cadira de Sent Pere: per so cor Sen Pere fo pausat en la cadira,
en la glesa d'Antioxia, e en la glesa de Roma, [e]en aquel dia metex
que aquelò faýen les géns dels menyars dels parens. Per què, per
alscuns enca[r]ra és apelada "La Festa de Sen Pere dels
Menyars".
QUANT FO ESTABLIT QUELS CLERGUES PORTESSENT
CORONA ES ASSI LEGIT
Es notada causa que, segons que alscuns dien, [que] les corones
dels clerges agren en aquel dia comensament. Cor dementre que
Sen Pere preïcava en Antioxia, en aunta de Jhesuchrist li tosquiraren
lo seu cap sobre les aureles. La cal tonsura fo liurada
puys a tota la clerecia per honor, per so cor per aunta fo feyta
a l'apòstol, e en aunta del nom de Jhesú. E en aviró de la corona
dels clerges són
trencament dels pèls, e la forma, que és com cercle. E fa
rasura en la subirana partida del cap per
does Sen Dionís, dién: "Lo trencament dels pèls significa
nèdesa, non
cap o en la rasura se
de nedesa, e desformacion del cap, e despulyament. Conservacion
de nedesa y és demostrada per so cor dels cabels ve-se
legesa que s'ajusta en lo cap; apar-ne desformació per so cor
per los cabels és lo cap ornat. Significa, donques, la corona, nèdessa,
non
nèdesa pensa, dedins e
àbit, defora. Lo despulament dels pèls significa que entre Déu e home
no deu ésser negun migà, ans nos devem ab él ajustar senes tot
migà, e ab cara descuberta nós devem mirar en la cara de Déu.
PER QUE TON HOM LOS PELS EN AVIRO DEL CAP PER
CORONA
Fa
a hom que
E que deven aver aparelat l'ausir a ausir la paraula de Déu. E
que deven de sí partir totes les causes temporals sinó per nessesitat.
E fa
La primera és: car aquela figura no à comensament ni fi, per
què és donat a entendre que
no à comensament ni fi.
La segona rasó és per so cor aquesta figura no à negun angle;
per què, significa que
tota lur vida, car là on és angle aquí s'ajusten legeses, segons
que diu Sen Bernat. E deven aver veritat en doctrina, per so cor
veritat no ama angles, segons que diu Sen Jerònim.
La
figura és pus bela de totes les autres figures; per què, Déus fé les
celestials creatures en aquela figura; per què, és significat que
clerges deven aver belea dins en la pensa, e defora, en lurs fetz.
La
figura és pus simpla de totes les autres figures, cor neguna figura,
segons que diu Sent Agustí, no està enclausa per una línea;
tant solament figura de cercle és sela que està enclausa per
línea. On per aysò és significat que
de coloma, segons aquela paraula que diu: "E són simples així
con coloma".
DE SENT MACIA
Macià vol dir en latí aytant con "donat de Nostre Seyor"
o [vol dir] "donació de Nostre Seyor"; o vol dir Macià aytant con
"humil" o "poc". Car Sen Macià fo donat de Nostre Seyor quant
él l'alec del món, e entre
de Nostre Seyor quant fo elegutz per sortz entre los apòstols, e
del nombre d'éls fo per los seus mèritz. Fo Sen Macià poc per
umilitat, per so cor él servà totz temps umilitat. O és dit Matia
de
E d'aquí és dit Macià "ben possat per mal", so és per Juda.
La vida del cal escrisc En Beda, segons que
DE [JUDES]
Matià, apòstol, fo establit e posat en lo loc de Judes. Per què,
primerament veyam lo nexament e
Breument és lest en una ystòria, qui no és creseguda, qui
que fo un baró en Jherusalem qui avia nom En Rubèn, e per altre
nom és apelat Symeon, qui fo del trip de Judà —o, segons que diu
Sen Jerònim, él fo del trip d'Isicar— lo cal ac una muler que
avia nom Na Ciborea. E una nuyt que Na Ciborea dormia, ela vesec
en somnis mot greu visió, per què la recomtà molt espaordida,
sospirant, a so marit, dién: Sàpies que eu enfantava, somian,
enfant mot malvat e omesier, qui serà causa de perdement de tota
la nostra gent—. Cala, dix En Rubèn, son marit,—que no
causes que deges recontar. E sàpies que tu ést presa per esperit maligne,
segons que eu me pens—. Per què ela dix: —Sàpies per
cert que si eu é concebut [e] es enfant mascle que no són presa d'esperit
per encantament, ans semblarà, senes dupte, que sia revelació
certa—.
E enaprés ela enfantà un enfant, per què agren gran temor
los parens, e comensaren-se a perpensar què farien d'aquel enfant.
On con éls aorisen d'ociure aquel enfant, e no volgessen
noyrir destruÿdor de la lur gent e de lur linatge, éls lo
meteren en una caxa, e aprés éls lo gitaren en la mar. E la mar
gità-lo en
Judes Escariot.
E axí con la regina d'aquel loc s'anava deportar per la riba de
la mar, ela atrobà la caxa en què era l'emfant; per què fo molt alegre,
per so cor ela no avia enfant. Per què féu obrir la cayxa, e trobà
aquí l'emfant, qui era de molt bela forma e, sospiran, dix: —O Séyer
E per aysò ela fé noyrir l'emfant secretament,
Déus, si eu agués ahut aquest solàs per so que
d'ereter!—.
e dix a son marit que ela era preyn. E enaprés per son temps ela
dix que un enfant avia aüt, la cal causa fo dita per tot lo regne.
E per l'emfant que avia aüt la regina fo molt alegr' e[
cor ó cresia, e tot lo pòbol del regne, ne fo mot alegreyt. Per
què la regina el rey feren noyrir l'emfant mot noblament.
E aprés poc de temps la regina concebec del rey, e en son temps
ela emfantà un fil. E, enaxí co
éls jugaven, e
cruelment lo fil del rey, e sovén lo faya plorar. Per què la regina
n'era molt trista, e feria En Judes molt cruelment, per so cor res
no li ataynia. Mas ges per so En Judes no s'estava que no
ferís lo fil del rey. Enaprés la causa se manifestà qu'En Judes no
era fil del rey, e que l'avia trobat la regina. E quant En Judes ó saubé,
él fo molt fortment envergoyit. E amagadament él aucís lo fil
del rey. E per aquelò él ac paor de mort, per què se n'anà ab los
tributaris en Jherusalem, e mès-se en la cort de Pilat, qui adoncs
era pretor de la terra de Jherusalem.
E, per so cor totes causes amen son semblant, En Pilat atrobà
en Judes aytal de costumes con él lo volia, per què molt l'amà e
féu-lo majoral de tota la cort sua. Enaxí que tot quant s'í fasia,
se fasia segons la sua voluntat. Endevenc-se un dia qu'En
Pilat, estan en son palau, vesec un pomer caregat de molt beles
pomes, e ac-ne tan gran desig c'a pauc no defalia. Era aquel pomer
d'En Rubèn, pare d'En Judes; mas En Rubèn no conexia son fil,
En Judes, ni
En Rubén se pensava que son fil, En Judes, fos negat en la mar,
e
En Pilat dix a—Tan gran desig é eu d'aqueles pomes que,
Per què En Judes anec al pomer, molt
si no n'é, eu me moré—.
cutossament, e près de les pomes. Enmentre que prenia,
En Rubèn vénc, e mantenent, per raó de les pomes, éls se palegeren
molt cruelment. E axí co éls se palegeren, En Judes ferí ab una péra
En Rubèn, sus en lo cogot, tal colp que mort lo mès. E prés,
él aportà les pomes a
E cant vénc envés lo vespre En Rubèn atrobaren mort la sua compaya,
e pensaren-se que fos mort a mort soptana.
[CO]
E adoncs En Pilat donà totes les riqueses d'En Rubèn a
Judes, e donà Na Ciborea, que era muler d'En Rubèn,
a
fortment, En Judes li demanec ela què avia, e ela li respòs:
—Sàpies que eu són la pus malestruga femna que anc fos, per
so cor eu é perdut un meu fil en la mar, e é perdut lo meu marit
no
per so cor m'à feyt penre marit per forsa!—. E enayxí
con ela li comtava tot lo feyt de l'emfant, Judes li recomtà tot so
que li era endevengut; per què, atrobaren que Judes avia presa
la sua mare per muler, e que avia mort son pare. Per què se
molt. E, per consel de Na Ciborea, En Judes se n'anà a Nostre
Seyor Jhesuchrist, e querec-li perdó dels seus falimens.
E Jhesuchrist li perdonà, e féu-lo discípol seu, e de discípol
féu-lo pux apòstol. E fo tan son privat que Jhesuchrist lo fé
percurador de sos diners, e d'aysò que om li donava. Enperò
Judes panava tot cant podia a Jhesuchrist. E
passió de Jhesuchrist él fo mot dolent, cor no fo venut l'engent,
qui valia
als juseus, e venec-los Jhesuchrist per
casscú
dapnatye que avia suffert, segons la sua volontat, dels
de l'engent. O, segons que alcuns díson, de totes les causes
que hom donava a Jhesuchrist avia él la desena part, de què noyrís
sos fils e sa muler. E per aysò cor él avia perduda la desena partida
del preu que valia l'engent, él venec
Mas enaprés él se
un liam. E quant se fo penyat, él crebec per mig del cors, en
guisa que tot quant avia al cors li casec en terra: e en aisò donà
la honor a la boca, per so que per la boca res no ixís leig, cor
no era digna causa que la sua boca fos solada tant vilment,
per so car avia baysada la gloriossa boca de Jhesuchrist. E fo
digna causa que les entralyes, que avien conceubuda la tració
de Jhesuchrist, que totes casegessen en terra, e que la boca per
on ixí la vou de la tració, que fos estreta ab lo ligam ab què
penyà. E morí en l'àer per so que él, que
ofendutz en lo cel e en la tera, que fos departit dels homes e dels
àngels, e que fos acompayat ab los demonis en l'àer.
[DE] [SENT] [MACIÀ] [APÒSTOL]
On con aprés l'asensió de Jhesuchrist, entre aquel dia e
Pentacosta fóron los apòstols ensems, que menyaren. E vesec
Sen Pere que
Déus elegitz en aquel nombre per so cor la fe de la trinitat
preÿquessen. Per què, se
e dix: —O barons, frares, cové-nos elegir
E per so éls triaren dos dels
en loc de Judes; qui fassa ab nós testimoni de la resurectió de
Nostre Seyor. Per so cor Jhesuchrist dix: "Seretz vosaltres a mi
testimonis en Jherusalem, e en tota Judea e Samària, e
fi de la terra". E per so cor testimoni no deu fer negun testimoni,
sinó d'aquelò que veu, per so devem nós elegir un d'aquels qui
ab nós fóron en la passion, e qui veseren los miracles de Jhesuchrist,
e ausiren la sua doctrina—.
discípols, so és: Josep, qui era Just apelat per la sua santetat, qui
fo frare Jacme Alphei; e Sent Mathia, de laor del cal nós calarem,
ca[r] basta-li per lausor que om diga que fo elegut
per apòstols. Per què los apòstols se gitaren en oració, disens:
—Tu, Séyer Déus, qui conexes los coratyes dels ornes, Tu
Enaprés
ensenya sel qui Tu eligiràs d'aquestz dos, e reseb lo ministeri d'aquestz,
e l'apostolat de la un d'éls, sel que Judes à perdut—.
éls donaren les sortz an aquels dos, e la sort casec sobre Sen
Macià. E axí él fo ajustat ab los
NOTABLE
Es notadora causa que, per aquel exempli, axí con diu Sen Jerònim:
"No deu hom usar de sortz, per so car previlegi de pocs
no fa lig comuna". E encara més diu Beda: que, entrò vingés
veritat, fo legut que hom usés de figura. Vera òstia fo sacrificada
en lo divenres de Pasca, mays en lo dia de Pentacosta fo perfeytament
acabada. E per aysò los apòstols useren de sortz en la
electió de Sen Macià; e per so que no
la cal lo sobirà prevere era elegut. E aprés Pentacosta, cant la veritat
fo manifestada, éls elegiren
dels apòstols; no ges per sortz.
QÜESTIO
Mas, quines fóron aqueles sortz? Does sentències ne són,
segons los santz pares, asignades. Sen Jerònim diu, e
que aqueles sortz foren aytals co eren establides en la lig velya, de
les cals hom usava. E Sen Dionís, qui fo dicípol de Sen Paul, diu
que hom s'aesma que no és religiosa causa aytals causes de fer;
e dix que vigares li era que aquela sort de Sen Macià no fo autra
causa sinó una resplandor, e un ray [d]evina[l] sobre Macià
tramès, per lo cal fo demostrat que él era eligidor per apòstol. Mays
diu Sen Dionís en lo Libre de la eclesiàstica jerarxia, així dién:
"De la divinal sort que casec sobre Macià per lo poder de Déu,
foren altres qui dixeren en altra manera. E no parlaren religiosament,
quan[t] eu me pens. Per què, eu diré la mia entenció
e la lur. Es-me viyares a mi qu'e[n] parlar apelen sortz "tearticum",
que demostra un do en aquel teàrtic cor, per divinal
electió receubut". Per què, Sen Macià apòstol, resebec
per sort Judea. E aquí él preïcava, e moltz miracles y fasia; en
la cal terra él se pausà en Déu, en la fi, en pau. Enperò en
alscuns libres se diu que Sen Macià fo pausat en la crou e que,
per aytal martire coronat, se
Macià sebelit en Roma en la glesa de Senta Maria la Major, e
aquí se mostra lo seu cap al pòbol.
E lig-se en altra ligenda que Sen Macià era molt savi om en
la lig, e era molt nèdeu de son cors, e savi de coratye, e era home
molt subtil en la Sancta Scriptura, e era home de bo consel molt,
e en ses paraules era mot savi e om molt deliure. E enaxí co él
preïcava la paraula de Déu per la terra de Judea, él convertí
motz homes per sos miracles. Per què, cant los juseus ó veseren,
éls feren consel contre él, e foren aquí dos falses testimonis qui
l'acusaren; e aquels primerament l'alebeseren: per què, abdoes
peres él pregà que per testimonis contre éls fosen ab él sebelides.
E enaxí con éls l'alebesaren, él fo ferit ab una destral; per què,
ab les màs esteses envés lo cel, él retec l'esperit a Déu. E
lig-se aquí mesex que
Roma fo mudat en la ciutat de Trèveri.
DE SENT GREGORI
Gregori és dit de
"preïcar" o "dir"; per què, és dit Gregori, so és, "preïcador de folc",
so és ajustament. O és dit Gregori enquax egregori, que és dit
de egregi e
e enseyador. O Gregori en nostra lenga vol aytant dir co "vel·lant",
per so cor él vetlà a sí, e a Déu, e al seu folc, so és, al seu pòbol.
A sí per conservacion de nedesa; a Déu per vera comtemplacion;
e al folc, so és al pòbol, per contínua predicació. En Paul
de Lumbardia, qui fo gran estoriayre, so és gran trobador d'istòries,
escrisc la vida d'él, la qual compilà En Johan, diaque,
enaprés, molt diligentment.
Gregori fo engenrat de la liyada dels senadors de Roma.
E avia nom son pare En Gordià, e sa mare Na Sílvia. E con él
fos feyt sobirà filòsof en sa joventut, e fos mot gran ric
él se pensà que desemparés totes les sues riqueses, e que entràs
en orde. E pensà-se que si alongava la sua conversació
de les géns, que plus segurament se companyaria ab Jhesuchrist
si servia Déu en àbit del pretor de la ciutat
quant ó ac comensat, mantenent él se pensà d'aver grans cures
del segle, enayxí que per pensa e per esperansa era retengut en lo
segle. E quant son payre fo mort, él féu
el
Apòstol e son pròprii enseyament. En lo seysè él se mès, en lo
cal él laxà totz los seus draps de seda e d'aur, e [per] peres preciosses
flamegans, e ab vil àbit de monge él se cobrí. En lo cal monestir
vénc aytant gran profit enfre breu temps que en so comensament
pogra ésser comtat en lo nombre dels perfeytz. E costrès-se
tant fort en sa vida que e
en tant que
Una vegada vénc a él un ome en lo monestir de què él era abat:
[e] vénc-li en forma d'ome[n] un àngel de Nostre Seyor, en manera
de mariner qui és escapat de naufrag, e demanà-li molt mesquinament,
ploran, que li fesés ben. Per què Sen Gregori li féu
donar [sis] [diners] [e] [sendemà] [li] [féu] [donar] aytans diners metexes;
e aprés, al ters dia, él í tornà, ploran e cridan altra vegada. Per què
Sen Gregori féu a sí venir lo precurador del monestir, e dix-li
que donés an aquel paubre home alcuna causa per Déu. El
precurador respòs-li dién que res no avia sinó una escudela d'argent,
en la cal sa mare li solia donar a menyar legums, que era
tant solament romasuda al monestir. E mantenent Sent Gregori
manà al precurador que la li donàs, e
pagadament e anà-sse
segons que él puys li revelà.
Una vegada anava Sen Gregori per lo mercat de Roma, e vesec
alscuns emfans qui eren molt bels per forma e molt bels per
cara, e avien moltz bels pèls; e que om los venia. E demanà al
mercader de qual terra los avia amenatz. E él li respòs que de Bretaya
los avia amenatz. Enaprés Sen Gregori li demanà si eren crestians,
e
Sen Gregori se plorà molt agrament e dix: —Oy Séyer Déus, tan
gran dolor que
cares!—.
Enaprés él demanà al mercader con avia nom aquela gent
de què ixien tam bels emfans, e
eren apelatz per so cor cara englesa avien. Enaprés él
li demanà co avia nom la terra, e
Iri avia nom, so és Yrlanda era apelada. Per què Sen Gregori
dix: —Sàpies que ben sembla que de Yri eren, per so cor de ira
Enaprés Sen Gregori li demanà con avia nom lo
eren ixidors—.
rey d'aquela terra, e
Per què Sen Gregori dix: —Bé és car à nom El·le, per so cor
Enaprés Sen Gregori
al·leluya serà cantada en aqueles partides—.
se n'anà al sobirà bisbe, e a penes él póc acabar ab moltes pregeres
que él fos là tramès per aquela gent a convertir. E con él se partís de
Roma, la ciutat comensà a éser molt torbada, per so cor Sen Gregori
se
Per què éls anaren molt cuytossament al papa, e dixeren-li:
—Tu às ofendut Sen Pere, e às destruýda Roma, e às lexat anar
E per aquestes paraules lo papa fo molt espaordit,
Sen Gregori—.
per què de mantenent tramès los seus misatyes a Sen Gregori
que se
él s'amagà en un ostal en què los autres pausaven. E una lagosta
que li sobrevenc lo forsà que
lo pensament del seu nom que [no] devia estar en un metex
loc, lo cal dix per esperit de profescia: —Adés seré eu pregat
E mantenent los misatyes
que m'igu-isca molt ivasserament—.
del papa vengren, qui
d'aysò fos él molt trist. E adoncs lo papa lo trasc del monestir
e féu-lo son diache e cardenal.
Fo un temps que
fort fora son lit que sobre los murs de la ciutat de Roma puyà,
e moltes cases enderocà. E adoncs gran multitut de serpens, ab
drag molt gran, devalaren per flum de Tibre en la mar. Mas,
per les undes de la mar, totes mortes foren en la riba gitades;
per què, coromperen tot l'àer per lo lur podriment. E
gran plaga, en tant que ab corporal vista éls veseren sagetes
del cel venir, que ferien les géns: so
primerament en Pelagi, papa, que senes triga la plaga aucís.
Enaprés la ciutat fo desemperada per la major partida. Mas cor
la glesa de Déu no podia ésser senes rector, lo pòbol tot elec
per pastor e per pare esperital Sen Gregori, ya fos so que él í contrastàs
molt.
On con él degés ésser beneset, e el agés les legeses del pòbol
degastades, él féu sermó al pòbol; e, fasén professions, él
establí letanies; e pregà tota la gent que pregassen Déu tot
humilment. E, enaxí con totz pregaven Déus, en tant s'escomoc
la [tem]pesta[t] que en una hora moriren
homes. E per so ges él no
que no
se sesàs per la mercè de Déu. E quant la professió
fo fenida, el volch fugir, mas no ó póc fer, per so cor dia e nuyt
gardàvent les portes de la ciutat homes vetlan, per so que él
no
mercaders que
fora. E quant él fo fora la ciutat, él se n'anà a molt grans boscatyes,
e aquí el s'emagà per
Enayxí co
éls veseren una colomna de luyn molt resplandent que devalava sobre
él en aquel loc on él estava, en la cal columna vesec un ermità
resclús àngels puyans e devalans del cel. Enaprés Sen Gregori fo
pres per tot lo pòbol, e feren-lo consecrar, mal son grat, en sobirà
bisbe. E que, mal son grat, fos él elegut en apostoli, manifestament
ó pot hom veser qui lig les sues paraules. Car lig-se en una
seua letra que tramès a
aut[r]es causes de contemplació escrivetz, me revocatz e
datz plor en lo meu trebucament, car eu é ausit so que dins
éy eu perdut, dementre que defora no
la altesa de regiment. Sapiatz que eu són tant fort per ma tristor feritz
que a penes eu pusc parlar. Per què, no
apelar "Noemi", so és "bel", ans me apelatz "Mara", per so
cor eu són ple d'amargor". E en altra loc se lig: "Vosaltres
qui mi conexetz: qued eu sia pervengut a l'orde bisbal, si
mi amatz, playetz-me; car sapiatz que eu tot dia plor. E prec-vos
que pregetz Déus per mi".
Mas car encara destruýa la ciutat de Roma la pestilència davant
dita, axí con él avia acustumat, él féu per tota la vila procession
ab letanies, en un temps de Pasca; en la cal processió féu portar
una ymaya de Sancta Maria, que és encara a Roma, segons
que
pintor, a semblansa per totes causes, de Santa Maria. E així con
éls portaven la ymaya, lo torbamén de l'àer fugia, e donava loc
a la ymaya. E enaxí, après la ymaya era feyta maravelosa
claretat, e gran puritat d'àer y remania. E adoncs foren ausides
grans vous costa la ymaya, en l'àer, d'àngels cantans e disens: —Regina
Axí com dix [l'] al·le luya.
del Cel, vules-te alegrar, alleluya! per so cor lo Fil de Déu
[que] tu merist portar, al·leluya! ressuscità—.
E de mantenent Sen Gregori lo y ajustà aquelò que se
segex; so és que dix: —Prega per nós; d'aysò te pregam —.
E adoncs Sen Gregori vesec l'àngel de Déu, sobre lo castel qui
és apalat Crescenti, ab lo coltel tot sangnent que tenia treyt, e
que
[tem]pesta cessàs. E enaxí fo soptament feyt; per què, aquel
castel fo apelat puys lo Castel de l'Àngil.
Enaprés él tramès N'Agustí e
en Anglaterra, e
a la fe de Jhesuchrist.
Fo de tan gran humilitat Sen Gregori que no donava leser
que om lo lausés en neguna manera. Quo és manifest per so
que él dix a N' Esteve, bisbe, qui
dién: "Molt m'avetz lausat en vostres letres, plus que no dègretz,
con eu no sia digne. Enperò escrit és: "No laus home dementre
que viu". Emperò si eu no só digne d'aytals causes ad ausir, eu
vos prec que vosaltres oretz per mi, que
Jhesuchrist".
Encara més, en la pístola qu'él tramès a
dién: "Certes, frare molt car, si tu apeles símia leon, enayxí
ó fetz vosaltres; e podetz veser que
partz o tigres". E més diu en la pístola que tramès [a] Anestasi,
patriarcha d'Antioxia, dién: "Vosaltres, mosseyors, a
dietz ésser luserna, e que parlatz [eu] en moltes maneres profitar;
e en moltes maneres dietz que eu pusc lusir per vertutz de
bones obres [per què], eu vos fas saber que eu aesmi en
quant a mi, confés jo ésser en dubitament molt gran pervengut
per vosaltres. Per so cor eu me pens què só, e per aquest
seyal eu no pusc pensar nulya causa d'aquelò que vosaltres
dietz ésser en mi. E perpens-me eu vosaltres qui etz, e [no]
m'albir que mentir podetz. E quant eu vul creyre aquelò que
vosaltres dietz de mi, a mi contrediu la mia enfermetat; cant disputar
eu vul aquelò que en la mia lausor és dit, si pot ésser ver, a
mi contradiu la vostra santetat. Per què eu prec Nostre Seyor,
barons, que alcuna causa se covenga a nós d'aquesta batalya que
és entre nós. Per so cor aquelò que vosaltres dietz de mi, si enaixí
no és, que per sa mercè vula que enaxí sia co vosautres dietz".
Totes paraules d'ufana o de vanitat refutava de sí Sen Gregori.
Per què el escrisc a N'Eulogi, patriarcha d'Alexandria, qui
apelava Sen Gregori "Papa de tot lo món", enaxí dién: "En lo
comensament de la letra que a mi tramesist, m'apelest molt ergulosament,
en so que m'apelest "Papa de tot lo món". Per què adoncs
agest cura de mi a aprémer. Per què eu prec la vostra molt dolsa
santetat que d'aysí enant no ó fasatz; per so car a nós és sostreyt
aquelò que a altre és donat plus que rason ó vol. Eu vul que
sapiatz que eu no vul ésser enrequesit per paraules, mas per bones
costumes; ni
conec eu que perden lur honor. Partesquen-se, doncques, de nós
les paraules que imfien vanitat e nafren caritat". On con En Johan,
bisbe de Contestinople, usurpàs en sí aquel nom de vanitat, so és
que s'apelàs "Papa de tot lo món", la qual causa enpetrà fraudulentment
ab tot lo cínet, entre les autres causes Sen Gregori
li escrisc, dién: "¿Qui és aquel qui contra los establimens dels avangelis
e contre los establimens dels dretz canònics gausa venir non
penre, ni dar a sí nom no
Fort volria que senes minva fos ún, sel qui cobeseya ésser tot,
so és qui cobeseya ésser seyor de tot lo món".
Era de tan gran umilitat . Sen Gregori que paraula de manament
no volia dir als bisbes. Per què dix en la pístola que tramès
a Eulogi, bisbe d'Alexandria, dién: "La vostra caritat parla, dién "ayxí
comanetz", la qual paraula de manament vul que sia de nós remuguda
e del nostre ausiment. Per so cor eu sé qui són e de
vosautres qui etz:per loc ets vosautres a mi frares, e per custumes
etz a mi pares". E sobre tot no volia Sen Gregori, per gran
humilitat que él avia, que les femnes veles s'apelassen les sues
serventes. Per què escrisc a Na Rusticana, patrícia, dién:
"Una causa reebí eu en les tues letres, so és que aquelò que una
vegada pogra ésser, moltes vegades se disia, so és: "serventa vostra". Eu,
qui só cargat per càrec de la bisbalia, e són feyt sér detotz, ¿per
cal raysó te dius ésser serventa de mi? Con tu foses tu metexa,
ans que eu receubés lo bisbat. Per aysò eu te prec, per lo Déus
totpoderós, que aquesta paraula tu no m'escrisques en les tues letres,
ni eu no la y atrop escrita". Primerament s'apelà él en ses letres
"sér dels sers", establí que totz los autres apostolis
s'apelessen ayxí meteys. Fo de tan gran humilitat Sen Gregori
que, dementre que visc, per gran humilitat que avia, no volc que
seus libres fossen publicatz: que era li vigares, per comparació
dels mals, que res no valgesen. Per què, él escrisc a Innocèn,
pretor d'Àfrica, enayxí dién: "Per so car volgetz que la esposicion
del sant baron Yob vos tramesés, per so que
molt me n'alegri. Mas si
legitz los escritz de Sent Augustí, qui és de la vostra terra. E
sapiatz que
dels seus; per què, eu vul que no
nostre grut, ni no vul eu, dementre que són en aquesta vida,
que si alcuna causa éy eu dita que sia leugera als homes, que sia
manifestada".
Es lest en
baró qui era abat, e avia nom Johan, anà a Roma, per visitar lo loc
dels apòstols. E Sen Gregori, papa, vesec él passar per mig de
la ciutat, e volc-li davant ixir per so que li fesés honor. E axí co Sent
Gregori vesec que
e gità
levar entrò que l'abat se
lausà humilitat.
Fo Sen Gregori de tant gran larguessa de dar almoynes que no
tant solament faya almoynes an aquels qui li estaven de costa,
ans ó fasia an aquels qui li estaven luyn; e especialment an
aquels qui estaven en lo mont de Synaý aministrava totes
lurs necessàries. E de totz aquels qui freyturaven del seu perdó
avia los lurs noms escri[s]tz, e liberalment él lur perdonava
e
entre los cals un dia, ayxí con él hac pres l'orsol plen d'ayga,
n'í ac un a qui volc dar de l'ayga; e
per sa humilitat, aquel pelegrí, soptament fo esvaneýt, que no
vesec, puxes. E con él d'aysò se maravelés molt, Nostre Seyor
li aparec en visió, la nuyt, dién: —Totz dies me recebs en mos membres,
so és, reebén los meus paubres, mas vuy me reebest personalment,
e
[...]
E
cuydàs
lo seu manament. E enaxí co
Sen Gregori n'í contà
seu, per què avia feyt contre
él avia cuydat lo
los nombrà, e no n'í trobà cor
dix a Sen Gregori: —Sàpies, séyer pare, que so són cor
Enaprés Sen Gregori esgardà aquel paubre qui de costa
li estava, e vesec que li mudava la cara, que li aparia jove molt
bel, e enaprés li semblava home vel ab la barba canuda. Per què,
quant agren menyat, Sen Gregori lo mès a la seua cambra ab
sí, e pregà-lo que li dixés él qui era. E aquel li respòs, dién: —¿Per
E Sen Gregori li dix:
què
que eu só cel a cuy tu donest la tua escudela de l'argent: sela que
t'avia tramessa la tua mare ab legums; e aysò sàpies per cert:
que d'aquel dia a ensà que tu
t'à feyt bisbe de la sua gleysa, e
Apòstol—.—E ¿con sabs tu aysò que tu
dius, que Nostre Seyor m'aya feyt bisbe, puys, de la sua gleysa?—.
E
de Déu, qui m'à ara tramès a tu per so qu'eu te gart totztemps
de falir, e per so que tot so que vules ab Déu enpetrar, per mi
ó pusques empetrar—. E mantenent él s'esvanesí, que no
[...]
En aquel temps era un ermità qui era home molt de gran vertut,
e qui avia per Déu totes causes desemparades, estirs una gata,
la qual, [en sa fauda] ayxí con companyó, [per què la] tenia
molt suaument en la sua fauda. E féu oració a Déu que él li degés
mostrar, per sa mersè, ab qui àuria él gasardó en lo devenidor
temps —per so car él avia desemparat tot cant avia— ni ab cuy
estaria ni on. Per què una nuyt li fo revelat que él degés aver esperansa
que él estaria ab Sen Gregori, bisbe de Roma, en lo esdevenidor
segle. Per la cal causa se plorà mot fortment, e pensà-se que poc
li profitaria la sua probretat volenterossa si ab Sen Gregori recebia
gasardó, qui era tan ric
dia e nuyt la sua paubrea e les riqueses de Sent Gregori, en l'autra
nuyt ausí Nostre Seyor, dient: —Auges tu, co gauses tu comparar
la tua paubretat ab so que té Sen Gregori? Con riqueses no fassen
hom viciós, sinó aquels qui les possexen. Sàpies que tu ames més
aquela tua gata que Sen Gregori no fa totes les sues riqueses,
les quals dóna tot dia, molt largament e les menyspresan —.
Enaprés l'ermità féu gràcies a Nostre Seyor, e pregà Déus que,
aprés sos dies, o quant a Déu plauria, que él estegés ab Sen
Gregori, e que ab él receubés gasardó.
Enaprés Sen Gregori fo acusat d'omesí ab l'emperador
e sos fils, dién falsament que él avia mort
en
de què eu te prec: que diges als nostres senyors que, con eu sia sér
d'éls, no deven pensar que eu sia en pensament de dar dapnatye
e alcú dels Lumbrans, ni consentria a la mort d'éls. E vuy,
si eu no fos, la gent de Lombardia no agre rey ni duc ni comte,
mays que foren en la lur confosió. E car eu tem Déu, sàpies
que eu no consentiria en la mort de degun hom". Vec-vos de
canta humilitat era Sen Gregori, car, con el fos sobirà bisbe, el
s'apelava "sér de l'emperador", e l'apelava "son seyor". E podetz
veser de quanta humilitat era, ni de quanta santetat, que en la
mort dels seus enemics él no consentira, . con en Marici,
l'emperador, perseguís Sen Gregori e la Glesa de Déu. Entre
les autres causes li escrisc ad él enayxí Sen Gregori: "Per so cor eu
són peccador eu creu que
en quant vosaltres fetz mal als servidors de Déu ni
[...]
Una vegada fo que un home d'àbit de monge tenia
dreyta davant l'emperador, e esbrandia-la entrò a él, e dix-li
que a glasi moria; per què, En Tritus Maurícius, l'emperador,
se tolc de perseguir Sen Gregori, e pregà Sen Gregori molt fortment
que pregàs Déu per él, per so que Nostre Seyor lo punís
dels seus falimens en aquest segle, e que no lo punís al jorn del
jusesi.
Altre vegada En Maurici vesec que él estava davant la cadira
del sobirà bisbe, e ausí que—Amenatz-me
Per què los ministres lo preseren, En Maurici, e
En Maurici!—.
l'amenaren davant lo Jutye, e—Vius tu, sàpies
que eu te redré los mals que tu às feytz en aquest món—.
Per
què En Maurici li respòs, dién: —Sèyer, si
E mantenent la divinal vou manà liurar En Maurici,
me dóna penitència, e prec-te que tu
segle—.
e sa muler, e
que
Foca succesí a l'emperi.
Una vegada, ayxí con él cantava missa en l'esglesa de Sancta
Maria la Mayor, quant fo en aquela paraula que
"La pau de Nostre Seyor sia ab vós", l'àngel de Déu li respòs
altament, dién:—E ab lo teu esperit—; per què, lo papa, cant
canta en la festa de Pasca, en aquela gleysa, ni diu al pòbol,
"Pau sia ab vós", per raó d'aquel miracle no li respon hom.
Fo un temps qu'En Trayà, l'emperador de Roma, s'aparelava
de fer batala molt cuytossament. E vénc-li una femna vídua, ploran
e dién: —Prec-te eu, sényer, que la sanc del meu fil deges venjar
E con En Trayà, l'emperador, li dixés:
ses tot mal—.—Sàpies, femna,
que si eu torni sans de la batala, que eu faré aquelò que tu vols—.
Per què la femna li dix: —E qui
E
si tu mors en la batalya?—.—Aquel qui
E la femna li dix:
aprés mi serà emperador—.—E què
E
a tu si altre lo—Sàpies
E la vídua dix:
que profit serà a mi e a tu—.—E no seria melor
E adoncs, és En Trayà escomogutz
a tu que tu
que si
a pietat; devalà del caval, e aquí meteys él venjà la sanc d'aquel
qui no avia colpa.
Diu-se que, dementre que un fil d'En Trayà cavalcava per la
ciutat, e molt nèsciament coria, que él aucís un emfant d'una
femna vídua. E con la femna se
l'emperador liurà lo seu fil a la femna en loc d'aquel seu
fil que avia perdut, e enrequesí-la molt fortment.
Una vegada que era mort l'emperador En Trayà, Sen Gregori
passà per la Plasa d'En Trayà, e remembrà-li la suavesa de l'emperador
e del seu jusesi. E anà-sse
él plorà molt amargossament per la eror d'él. Per què adoncs li fo
respost divinalment per una vou, dién: —Vec-te que la tua oració
éy eu complida, e é perdonada pena perdurabla a
diligentment que tu no
enant—.
Reconta En Damaceno en un seu sermó, dién que, dementre
que Sen Gregori orava per En Trayà, él ausí una vou divinal,
dién assí: —La tua vou éy eu ausida, e é donat perdó a
de la cal causa— dix aquí meteys —testimoni és orient e sol
E sobre aysò dixeren alscuns qu
per Sen Gregori, e quant fo tornat viu él féu per què ac perdó
de sos pecatz. E enayxí él ac glòria, ni no era en infern finalment
dampnat per sentència difinitiva. Altres dien que l'arma d'En
Trayà no fo simplament deliurada de pena perdurabla, mas que
la sua pena li fo perlongada entrò a cert temps, so és: entrò al
jorn del jusesi. Altres dien que la pena li fo tatxada, quant en loc,
sotz alcuna manera de turment, entrò que, per oració de Sen Gregori
e per la misericòrdia de Christ, lo loc e la manera de la pena fo
mudada. E diu-se que l'àngel ajustà aquela paraula: —No precs
per home dampnat. De
en purgatori estaràs dos dies turmentat, o seràs tostemps en ta
E él elegeys que en tota la sua vida sia
vida ab dolors—.
trebalat per dolors, plus que si era dos dies cruciat en purgatori.
Per què fo feyt que totztemps fo trebalatz per febre, o per
gota, o per alscunes tristors, o fo cascat per alscunes dolors e
trebalat per dolor de ventrel. Per què, en una pístola parlà, ayxí
dién: "O Déus, per tantes gotes, e per tantes tristors, e per tantes
dolors són eu apremut que la mia vida m'és molt gran pena. Totz
dies defali eu en dolors, e deýg totz dies lo remesi de la mort,
sospiran". E en altre loc diu: "La mia dolor entretant me pens
que
fa tot dia que eu són en la mort, en són refutat e foragitat per
la mort. E enaixí la podridura de la mia humor podrida me beu,
per so que
la cal eu creu que
Era
E con él, aprés la sol·lempnitat de la missa, li donàs lo cors de Nostre
Seyor Jhesuchrist, e dixés: "Lo cors de Nostre Seyor Jhesuchrist
te gart en vida perdurabla", mantenent la femna fada se ris. Per
què él de mantenent tolc la mà dreta de la sua boca, e una part del
cors de Nostre Seyor él pausà sotz l'autar. E enaprés él demanà
a la femna, davant tot lo pòbol, per cal causa se gausec rire.
E ela dix: —Per so car lo pa que avia feyt ab les mies pròpries
E adoncs Sen Gregori
màs apelaves tu "cors de Nostre Seyor"—.
se gità en terra en oració per la no
él se levà de terra él trobà que aquela part del pa que possà sotz
l'autar era tornada carn, a semblansa de det, per què, lo mostrà
a la femna, e enaixí él la convertí a la fe bonament. E après él
se pausà en oració, e trobà que aquela carn era tornada en pa,
e dix a la femna que lo resebés.
A alcuns prínceps donà Sen Gregori un petit de la dalmàtiga
de Sen Johan Avangeliste. E quant l'agren receubuda, ayxí
con a vils relíquies, ab indignacion, la li rederen. E adoncs Sen
Gregori féu oració a Déu, el demanà un coltel, e puis-ne aquel
drap, per què de mantenent ixí d'aqueles puntures sanc. E enaxí
fo demostrat con eren preciosses aqueles relíquies, divinalment.
[...]
Fo un ric
comunió [a] l'apostoli; per què, fo de la vila gitat. Per la cal
causa fo molt trist e, la com[unio]portan, no la póc desemparar,
per la auctoritat del sobirà bisbe. Per què, lo ric
querec aujutori as
éls farien que
l'apostoli el trebalaria molt fortment, entrò que fos en peril ab
qui
caval, lo diable trebalà tan fort lo caval que nul hom no
E adoncs Sen Gregori, per revelacion de Sant Esperit, conec que
diable s'era mès en él. Per què, per mantenent, feyt lo seyal
de la crou sobre lo caval, e
foren tornatz sécs perdurablament; los cals enaprés
confessaren lurs pecatz e bategeren-se. Mays Sen Gregori, per so
no los rendé lo veser [per so] que no lisquesen en la art dels
encantamens; e féu-los fer lurs obs, en totes causes, dels béns
de la gleya.
Lig-se, en lo libre qui és apelat per los grex Limon, que l'abat
qui era abat del monestir de Sen Gregori dix a Sent Gregori que un
monge avia en son poder
a l'abat. Per què Sen Gregori lo desvedà. E a poc de temps,
lo monge se moric, que no ó saubec Sen Gregori, per què fo
molt irat Sen Gregori, per so cor era mort senes absolucion. Per
què Sen Gregori escrisc aquesta oració en la péra del vas, per la
cal oracion él l'absolvia del liam d'escomunicació. E aprés
Sen Gregori manà a un monge qui era diaque que lisqués aquela
oracion sobre lo vas del monge. E quant lo monge ó ac feyt, en la
segent nuyt sel qui mort era aparec a l'abat, e dix-li que tot avia
estat sotz certa garda, mas ara era absolt de tot en tot.
Establí Sen Gregori lo ofici el cant de la glesa, e que los clerges
tengessen escola de cant. E per aysò él féu fer dos abitàcols,
so és,
la glesa] de Latrà; en lo qual loc estrò al dia de vuy se mostra
lo seu lit, en què
verga, ab què menassava als escolàs; e aqueles causes són reservades
molt onradament ab l'entifener antic, qui és autèntic. E
possà, ajustan, en lo Secret de la messa, aquestes paraules: "Los
dies nostres en la tua pau aordona, e de perdurabla dapnació nos
garda. E mana que nós siam nombratz ab l'ajustament dels teus
elegutz".
Enaprés Sen Gregori, con él agés segut en la kadira bisbal
ayns,
seu cors. E foren trobatz escritz aquestz verses: "En los teus
brasses resep, terra, lo cors pres del teu cors; e ret-lo, per so que
pusques fer tornar viu ab Déu. L'esperit demana les esteles, e
alegres no li poyran nolre per negun dret. E yasia aysò que
mort sia tolement de vida a l'atre, la mort és vida a él. Són
engloïtz per aquest sepulcre
que à viscut totztemps en lo nombre dels bons". Eren pasatz,
an aquels temps, de la encarnacion de Jhesuchrist
ayns.
Aprés la mort de Sen Gregori, vénc molt gran fam per tota
la region, per què los paubres, que solia péxer Sen Gregori franquament,
vengren a l'apostoli qui, aprés él, fo elegut, diens: —Séyer,
Per les cals paraules l'apostoli
nós qui soliem ésser per lo nostre pare Sen Gregori sal·latz, pregam-te
que no nos géquies morir de fam. E pregam-te per la tua
santetat que nos dós a menyar—.
fo molt irat, e—Si
E
Gregori, per lausor de la sua fama, donava a menyar a totz los
paubres, nós no ó poyríem fer—.
altre bé que no lur fasia. Per què Sen Gregori li aparec
e tres vegades él lo coregí de la sua cobesesa e de la sua detraccion.
Mas per tot asò l'apostoli no s'esmenà, que fos melor que no era
dabans. Per què Sen Gregori li aparec la
terriblament, e
què n'ac tant gran dolor que enfre breus dies moric.
E con la davant dita fam duràs encara, alscuns homes envegoses
disien mal de Sen Gregori, disens que tot lo tesaur de la Glesa
avia gastat, ayxí con hom degastador. Per què volgren cremar totz
los seus libres per vengansa, tant eren endignatz d'él. E con els
n'agessen alscuns crematz, e volgessen los autres cremar, En Pere,
qui era diaque d'él, e era molt so familiar, ab lo qual avia desputat
los Dialogorum, Segons que
és dit, lur contrastà molt fortment, dién que aquelò que éls fayen
res no noýa a la memòria d'él, con los seus libres fossen escritz
per diverses partz del món. E dix-lur con podien fer tan gran sacrilegi
que cremassen aytals libres de tant noble pare, car cant
el los fasia, Sent Esperit li venia sobre lo seu cap en semblansa
de coloma.
E dus-lor aytal sentència: que si él jurava que aquelò que
él disia no era ver e no moria, mantenent que li tolgessen la
sua mà. E si él moria, que no cremassen los libres, mays estesen
totztemps en testimoni d'els. Per què él s'aparelà ab sos
vestimens con a diaque, e portà los avangelis en la man, per què,
tocan los sans avangelis en la man, el donà testimoni d'aquel
feyt, con dit avia, a Sen Gregori e la sua santetat; per què, senes
dolor de mort, él veritat confessan, tramès lo seu esperit a Déu.
[...]
Un monge del monestir de Sen Gregori ajustà a son poder
alscunes causes, per què Sen Gregori aparec a altre monge que
desemparàs aqueles causes, e que
tengudes no
E quant lo monge ó ausí, mot fortment ne fo espaordit, per què
féu penitència, e redec totes aqueles causes a l'abat. E enaprés
él fo per febres tant règeu trebalat que, en lo ters dia del matí entrò
a la
gità, e semblà que morís. E enayxí co
davant él, quan lo veseren morir, éls comensaren a dir mal d'él,
per què él de mantenent revisc, e obrí los uls, tot risén, dién:
—Déus vos perdó, frares; e per què voletz mal dir de mi? Sapiatz
que gran empaxament m'avets donat per so car, con eu fos
per vosautres acusat e per lo diable, no
primerament. Per què eu vos prec que cant vosautres veyretz
alcú de vosautres morir, que no digatz mal d'él, ans ajatz
compassió d'él per so car se mor: pregatz Déus per él, con hom vasa
en tan estret jusesi ab aquel qui l'acusa. Sapiatz que esteguí
al jusesi davant lo diable, e per adjutori de Sent Gregori eu resposí
a les contrarietatz que él disia contra mi. E tant solament de
una contrarietat eu aguí vergoya: d'aquela per la qual vosautres
avets vist que eu són tam fort trebalat, e encara no me
deliurar—.
E co los frares li demanéssent d'aquela causa quals era, él
lur respòs que no la gausava dir. —E sapiatz que per so car eu
són vengut a vosautres, per manament de Sent Gregori, que
diable se n'és molt clamat, per so car se pensa que Déu m'aya
layxat [per] anar per fer penitència d'aquela causa; e sapiatz que
eu é manament de sen Gregori que eu res no diga d'aquela causa—.
E enaprés él cridà dién: —O Andreu, o Andreu! O [e]nguan peresques!
per so car per to mal consel són eu aduyt en aquest peril—.
E de mantenent, regirat, se fo vés la paret, e morí mot terriblament.
Era en la ciutat un home qui avia nom Andreu, que en aquel
moment que
greu malautia, ayxí que tot fo consumit de la sua carn; mays no
podia morir. E enaprés él féu apelar los monges davant sí del
monestir de Sen Gregori, e davant totz él se confessà, dién que lo
davant dit monge avia raubades alscunes cartes del monestir, e que
per loger les avia retudes e liurades a estranyes persones. E enaprés
él, qui longament avia estat que no podia morir, mentre se
él se morí.
QUI AORDONA L'OFICI DE LA GLEYSA PER TOT LO MON
En aquel temps és lest en la vida de Sent Eugeni que, dementre
que l'ofici de la glesa que avia feyt Sent Ambrosi [que] s'usà per
tot lo món plus que no fasia l'ofici que avia feyt Sen Gregori, lo
Bisbe de Roma, qui avia nom Adrià, ajustà son consel, en lo qual
s'establí que l'ofici de Sen Gregori se degués usar per tot lo món.
En lo qual consel estec Karles, emperador, qui aprés anà per diverses
partides del món, e forsava los clerges ab menasses e ab turmens
que l'ofici de Sen Gregori fesesen. E cremava per totz locs los libres
de l'ofici de Sent Ambrosi. Enayxí co Sen Eugeni anava al
conseli, él atrobà lo conseli solt ya avia
sa saviesa él féu quel seyor papa féu retornar totz los bisbes en la
cort, sels qui eren aütz en lo conseli, e ya avien anat per tres
dies.
E quant totz foren ajustatz en lo consel, de totz fo aytal volentat:
que
fossen pausatz sobre l'autar de Sen Pere Apòstol; e aprés, que hom
tanqués les portes de la glesa, e que hom sagelés ab sagels de
motz bisbes la tancadura, e totz los prelatz estessen en oracion tota
la nuyt, pregan Nostre Seyor que él enseyàs per alcun seyal qual
ofici volria que fos servat per tot lo món. E enayxí con éls avien
aordonat, éls ó feren, e quant vénc lo matí, éls obriren les portes
de la glesa, e trobaren cascun dels misals ubertz sobre l'altar.
E, segons que alscuns dien, lo missal de Sent Gregori trobaren de tot
desliat e escampat per la glesa, e trobaren sel de Sent Ambrosi
sobre l'altar, tan solament ubert en aquel loc on lo pausaren.
Per lo qual seyal fo divinalment enseyat que l'ofici de Sen Gregori
fos feyt per tot lo món, e que sel de Sent Ambrosi fos tant solament
feyt en la sua glesa. E enayxí ó establiren los sans pares, e serva
vuy per tot lo món.
Recomta un diaque, qui avia nom Johan, que compilà la vida
de Sent Gregori, que, dementre que la sua vida compilava e escrivia,
vesec
dormia, al tauler on escrivia la vida de Sen Gregori. E vestia aquel
baró
E enaxí aquel estava sobr'él ab la boca plena de vent, mas no
podia abstener de rire. E co En Johan li demanàs per què
con él fos hom pausat en gran ofici, aquel li respòs que per so se
risia car él escrivia la vida dels mortz que él nuyls temps no
avia vist. Per què En Johan li respòs: —Sàpies que si eu no l'é conegut
de cara, almeys eu escriuré aquelò que eu sé, ligén en los
seus libres—.
E—A mi és vigares que tu escrius
a la tua volentat. E sàpies que eu faré aquelò que fer poré—.
Per què mantenent él li aucís lo lum de la lanterna e espaordí-lo
tant fortment qu'En Johan comensà a cridar, ayxí con si l'agués
ab lo cotel ferit. E aprés Sen Gregori fo aquí present, e menà
ab sí per compayó Sen Nicolau. E dix a—O home ab
E
poca de fe! E per què às duptat?—.
tras la cortina del seu lit, Sen Gregori près una falya que
tenia a la mà En Pere, diaque de Sen Gregori. E ab les fales él
li cremava la boca e la sua cara, en tant que
a saraý de Ethiopia. E casec-li una beluga de la fala sobre lo
vestiment que él vestia, molt blanc, per què de mantenent él li tornà
negre. E aprés En Pere dix a Sen Gregori: —Asatz l'avem ennegresit—.
E Sen Gregori li respòs, dién: —Nós no l'avem ennegreýt,
E aquí éls gequiren molt de
mas mostrat avem que él és negre—.
lum, e aprés éls se n'anaren.
DE SENT LONGI
Longí era cavalers, capdaler de
crou de Jhesuchrist e, per manament de Pilat, él traucà lo costat de
Jhesuchrist ab la lansa. E, vesén los seyals que fasia: lo sol escurzent
e
que alscuns dien, que él, per sa velesa e per malautia, no vesia
bé, e enayxí co él traucava Jhesuchrist ab la lansa per lo costat,
la sanc que li avalà per la lansa li tocà als uls, e mantenent él
vesec clarament. Per què renuncià a la cavalayria, e anà-sse
als apòstols, qui li enseyaren la fe de Jhesuchrist. E quant fo per
éls enseyat, él se n'anà estar en Sesàrea de Capadòcia, e féu aquí
e per paraula, a la fe de Jhesuchrist.
Enaprés él fo pres per lo pretor, qui li manà que sacrificàs als
déus. Mays, co fer él no ó volgés, lo pretor manà que hom li
trasqués les dens, e que li tolgés hom la lenga. E quant tot fo feyt,
per tot asò Sen Longí no perdec lo parlar, ans féu enfremunar
totes les ýdoles e trencar, dién: —Ara veurem si són déus—.
E de mantenent los diables qui estaven en les ýdoles entraren en
lo cors del pretor e dels compayons d'él; per què tornaren
auratz, e calcigaren molt cruelment Sent Longí. E aprés Sen
Longí los dix: —Per què estatz en les ýdoles?—.
E éls li resposseren,
diens que éls estaven en totz locs on no fos nomnat Jhesuchrist;
ni que [on] no
habitació. On con lo pretor . tornés aurat, e perdés los uls,
En Longí dix: —Sàpies que tu no poyràs morir sinó cant
Per què
me ausiràs; e de mantenent co eu seré mort per tu, eu pregaré
Déu per tu, e enpetraré sanitat del teu cors e de l'ànima—.
de mantenent lo pretor lo féu degolar. E
davant él, ploran, e féu penitència dels seus falimens, per
què de mantenent él reebé sanitat del cors e de vista, e
obres él fení la sua vida.
DE SENT BENESET
Beneset és dit per so car él benesí moltes causes. O per so cor
en aquesta vida él ac moltes benedicions. O per so car totz hòmens
dien bé d'él. O per so fo apelat "Beneset": car merí la perdurabla
benediction as aver. La vida del qual escrisc Sen Gregori, papa,
de Roma.
Beneset fo de la província de Núrcia e fo tramès apenre
letres a Roma. E en sa enfantesa él desemparà letres, e seguí
sua nodrisa, que molt amava, entrò un loc qui és apelat Eside,
en lo qual loc ela demanà un estrument ab què pogés porgar
froment. E enaxí con ela l'ac pausat sobre lo cap d'una taula,
aquel estrument casec e
Sent Beneset la vesec plorar, él près les does partides de l'estrument
e pausà-se en oració, e quant se levà de la oracion él atrobà l'esturment
entir.
Enaprés él se fugi amagadament de la nodrisa, e vénc en un
loc en què estec tres ayns, no
per un monge qui avia nom Romà, qui li aministrava so qui li era
mester. On co En Romà no pogés entrar en la balma on Sent
Beneset estava, él prenia lo pa que li donava, e ab una molt longa
soga él lo li calava, en guissa que él lo podia penre. E ligà una esquela
a la corda, per so que
l'esquela can li trametia lo pa En Romà, per so que ixís fora la
balma, e que receubés lo pa. Mas lo antic enemic, so és lo diable,
qui avia envega de la caritat que faýa En Romà, e del sadolament
de Sent Beneset, gità una péra, e trencà la squela. Mas gens
per so no estec En Romà, que no li aministràs totz dies son mengar
ayxí con solia.
Aprés aysò, aparec Nostre Seyor en visió a un prevere qui
adobava què menyar a sos obs en la festa de Pasca, a él dién:
—Tu adobes a tu nobles menyars, e
Per què lo prevere de mantenent se
en aytal loc per fam—.
levà, e anà ab molt gran trebal, e trobà Sen Beneset, a él dient:
—Leva sus, e menyarem lo menyar que eu é aparelat, per so car
E Sent Beneset li respòs:
vuy és lo dia de Pasca de Nostre Seyor—.
Bé sey eu que vuy és Pasca, per so car eu é perservit que
Per què lo prevere li dix:
Mas ben sàpies que, con eu fos luyn dels homes posat, no saubia
ges que fos la festa de Pasca—.—Verament
Per què beneyren Déu, e aprés
sàpies que vuy és lo dia de la resurrectió de Jhesuchrist,
per què no
e per aysò són eu a tu tramès—.
éls menyaren.
Un dia una aucela que à nom merla, que és negra, li volava
davant, tant prop que ab la mà la pogra pendra, mas él se
seyà ab lo seyal de la crou, e
E
sa pensa, per la cal causa fo tant mogut per la amor de la femna
que, tot en tot, se pensà, en son coratge, que desemparàs l'ermitatye,
e que se n'anàs a ela. Mas, per la divinal gràcia, mantenent
se pensà que pecaria contra Déu mortalment, per què
e sobre espines él se gità e s'envolopà, tant fortment que tot
s'í nafrà, per so que per les nafres de la codéna se curasen
les nafres del cor; e enayxí él vensé lo pecat. E enaprés anc
puys no fo temptat per neguna temptacion.
E enayxí, crexén la sua fama, quant fo mort l'abat d'un monestir,
tot lo covent d'aquel monestir se
volgés ésser lur abat. Mas él no
no poyria convenir ab les lurs custumes, ni éls ab les sues. Mas
a la fi éls l'apoderaren, per què fo per éls elegut per abat.
E con él los forsàs que tengessen lur regla plus estretament,
éls se reprenien car l'avien feytabat: la tortessa dels quals era mot
domdada e escomuguda per la dretura d'él e per la sua norma.
E con éls vessesen que no
a desemparar so que avien acostumat, éls mesclaren verí ab ví, e
quant se volc colgar, éls lo li deren per beure. Mas Sen Beneset lo
seyà ab lo seyal de la crou, per què l'anap trencà, ayxí con si fos
de veyre que péra l'agués ferit. E enayxí él conec que beuratye
de mort li avien donat, per què mantenent se levà, e ab molt bela
cara él dix: —Mercè aya de vosautres, frares, Déus. No
eu a vosautres que les vostres e les nostres costumes no
convenir?—.
E doncs él se
seyals que li venien de Déu. En aprés él bastí
un d'aquels era un monge qui no podia estar en oracion, ans quant
los altres oraven, él ixia defora e fasia alcunes causes mondanals
e trespasadores. Mas con l'abat d'aquel ó recomtàs a Sent Beneset,
anà là e vesec que aquel monge no podia estar en oracion,
e un home petit negre lo prenia per les faudes, e
Per què Sen Beneset dix a l'abat del monestir e al monge qui avia
nom En Maur: —No veetz vosaltres qui és aquel qui lo ych
E éls dixeren que no. Per què Sen Beneset lur dix que
trau?—.
possasen en oració, per so que vesesen aquel qui era. E quant totz
agren estat en oració, En Maurs lo vesec, mas l'abat no
veser. E quant vénc l'altre dia, que la oracion fo complida, lo baró
de Déu atrobà lo monge defora, que-s-él, per la sua orbea, ferí
ab la sua verga, e adoncs no
lo diable no gausà seyoreyar en la sua cogitacion, tot enayxí
co si Sen Beneset l'agés ferit ab la verga.
D'aquels monestirs Sen Beneset
e n'avien ayga de les vals dels montz ab moltz grans trebals. On
con los frases
aquel monestir mudàs, una nuyt él se
en lo qual loc él se pausa en oració. E aquí él pausa
per seyal, e quant él fo tornat a la casa sua on estava, los
frares del monestir vengren a él per aquela matexa causa per la
qual y eren ya vengutz; per què, él lur dix: —Anatz-vo
E quant éls foren
e cavatz un petit en aquela roqua, on trobaretz que són pausades
là, éls veseren ya la roca susar; e cavaren en lo loc, e mantenent
éls trobaren aquel clot ple d'ayga; del cal loc ix tanta ayga
que del cap del mont estrò aval cór vuy aquela ayga molt
fortment.
Fo un baró qui en aviró del monestir del sant [baró] talava espines
ab un fausó. E enaxí con él talava, lo ferre li ixí del mànec,
e caec-li en un loc molt bas. On co aquel home se
molt, lo sant baró de Déu, Sent Beneset, li pausà lo maniple
en lo lac, e mantenent lo ferre nadà, e vénc entrò al seu mànec.
Un enfant qui era molt plasent, qui era monge, anà posar
ayga en un flum, e dins en lo flum él casec, per què mantenent
lo se
en [t]an[t] que
Mantenent él conec aquelò per revelació de Sent Esperit, e apelà
En Maure, monge, e recontà-li aquelò que era devengut a l'enfant
monge, e dix-li que anàs là per l'emfant a trer de l'ayga. E,
resebuda benedectió, mantenent En Maur se n'anà là e, enayxí
con él anava per terra, pensan de l'emfant, él vénc enaprés sobre
l'ayga là on era l'emfant, e près-lo per los pèls, e trasc-lo defora
l'ayga. Enaprés él vénc al sant baró de Déu, e recomtà-li co li era
pres. E
seus mèritz, mays per vertut de la obediència de Sent Beneset.
Era un preveyre qui avia nom En Florentí, qui avia enveja
del sant baró de Déu, e vénc a tan gran malea que pa untà e pastà
ab verí, e puys él lo tramès per benedictió a Sant Beneset. E
baró resebé-lo molt alegrament, e aprés él lo donà en un corp
ana qui dava a menyar e dix: —Pren aquest pa en lo nom de Jhesuchrist,
e geta-lo en tal loc on hom no lo pusca atrobar—.
E adoncs lo corp, uberta la boca, ab les ales esteses, comensà
a anar en aviró del pa, e escomavia-lo ab lo bec, enquax que
volgués dir que volenters obesira
fer no ó podia. Per què Sent Beneset li dix does o tres vegades:
—Geta-lo pore, que hom no lo trop—.
Per què lo corp lo près,
e portà
donà-li a menyar, ayxí con avia acostumat. On co vesés En Florentí
que él no podia Sent Beneset aucire, él s'esforsà d'aucire
les ànimes dels discípols d'él. E féu
e cantar en l'ort del monestir, per so que emflamés los monges a
pecat de luxúria. La cal causa vesec lo sant baró, estant en la cel·la.
E temec lo casementdels seus monges e donà loch a la enveya,
e près ab sí alscuns dels monges, mudà él la sua habitació.
E
con él se alegrava, sobtament lo soler casec e él morí. Per què
adoncs En Maur correc vés lo baró sant de Déu, e dix-li:
—Retorna-te
E quant él ó ausí, él se plorà molt fortment per so car per
aventura l'enemic era mort, o per so car lo discípol s'alegrava
de la mort de l'enemic. Per la cal causa fo feyt que Sent Beneset
li
alegrar.
Enaprés él se mudà en altre loc, e no ac cura de l'enemic.
E anà-sse
és aquí bastit, Sen Beneset féu oratori de Sent Johan Babtiste.
E tot lo pòbol qui entorn li estava él convertia a Déu, e
a les ýdoles. Per la qual causa ne fo molt maugut lo diable, per
què—O Beneset!
Mas co Sen Beneset no li volgés respondre,
O Beneset!—.
él li disia: O, Malaset e no
Una vegada los frases volien levar
en terra, mas no la podíon levar. On con éls fossen gran
multitut d'omes, e per éls levar no
y sobrevenc, qui los donà benedictió, e mantenent éls la levaren
molt leugerament, e per asò éls conegren que
desús, per què no la podien levar.
E con los frares faessen una paret auta, lo diable aparec a
Sent Beneset, e dix-li que él iria als frares qui obraven. Per què
Sent Beneset tramès là un misatge als frares: que sàviament obrasen,
per so car lo diable era a éls vengut, per éls a destorbar. E apenes
ac dites lo misatye aqueles paraules que
paret; e casec la paret sobre un monge yove, qui morí. E mantenent
Sen Beneset se féu adur lo monge mort e, tot peseyat, e
per oració él lo resucità, e manà-li que se
Era un home layc qui vivia molt honestament, e totz ayns él
venia dejú al sant baró visitar. E enayxí con él anà al sant baró,
él s'acompayà ab altre home, qui portà què pogés mengar per
lo camí; e co fos ora pasada de ditnar, él dix al seu compayó:
—Veni, frare, e dinnem-nos, per so que no
E aquel li respòs que no menyaria en la via. E enaprés aquel
home li dix altra vegada que
passés la ora de dinnar, e fossen molt fadigatz per lo camí,
éls trobaren en lo camí un prat e
E adoncs aquel home qui ab él anava lo pregà que mengesen un
petit e que
e
ditnàs. E quant fo vengut davant Sent Beneset, lo sant baró li
dix: —Vec-te, frare, que
E mantenent él se gità als
ni la segona, mas la tersa te sobrà—.
peus de Beneset, ploran per lo faliment que feyt avia.
Tòtila, qui era rey dels gotz, volc esproar del baró si avia
esperit de profesia, per què liurà en un seu espaser los seus
vestimens e, ab tot aparelament rial, él lo tramès e
E quant Sent Beneset lo vesec, él li dix: —Pausa aquels vestimens
E mantenent aquel casec en
que portes, per so car no són teus—.
terra, e ac molt gran temor, per so cor volia escarnir tant noble
baró.
Un clerge qui era molt trebalat per lo diable fo aduyt al sant
baró, e quant li ac gitat lo diable del cors, él li dix: —Vé-te
On con él alcun temps aquelò servés, e vesés que aquels
e no vules mengar carn, ni resebes negun orde sagrat: car mantenent,
on tu seràs aordonat a negun orde sagrat, mantenent te penran
diables—.
qui eren menors que él s'aordonassen, les paraules del sant baró
li desmenbraren, e féu-se aordonar. Per què de mantenent lo
diable, qui l'avia desemparat, lo près, e no
entrò que l'ànima li ixí del cors.
Un baró tramès dos barletz de ví per
mas l'enfant n'amagà la un en la via, e l'altre li aportà. E quant
lo sant baró lo vesec, él li resebec lo baral del ví, faén gràcies
a Déu. E cant l'emfant se partí d'él, él li dix: —Veges, fil, no
E, tot vergoyós, l'emfant
beges del ví d'aquel barlet que tu às amagat, mas enclina lo
barlet sàviament, e veges què n'ixirà—.
se partí d'él, e quant fo là vengut on amagà lo baral del ví, él lo
enclinà, e ixí-na una serp.
Dementre que Sen Beneset sopava un vespre, un monge estava
ab él, qui era fil del defenedor, qui tenia una lanterna. E per esperit
de supèrbia él comensà entre sí a perpensar, dién: —Qui és aquest
Per què de mantenent lo sant baró
qui menga, ab qui eu estau, e li tenc la lanterna, e li servesc? E qui
són eu qui aquest servesca?—.
de Déu li dix: —Seya lo cor teu, frare; seya lo cor teu. Quines
Enaprés Sen Beneset apelà
paraules són aqueles que tu parles?—.
los frares, e manà-los que li tolgesen la lanterna de les màs, e
manà al monge que
E con él tramesés alcuns dels frares en un loc per monestir
a bastir, él lur dix que cert dia venria a éls, e enseyà-los en cal
manera éls degessen bastir lo monestir. E en aquela nuyt del dia
que él devia venir, él aparec an aquel monge que avia feyt mayoral
de la obra, en somnis, e enseyà-li totz los locs subtilment on devia
bastir. Mas co lo monge no agés fe a la visió, e esperés Sent
Beneset, segons que li avia dit, éls puyxes se pensaren, diens:
—Esperat avem lo nostre pare que vengés, ayxí con avia promès,
Per què Sen Beneset lur respòs, dien:
e no és vengut—.—E per què
ó dietz vosautres, frares, enayxí? E nous apareguí eu a vosautres
en vision, e
e fetz vosautres vostra obra segons que eu vos enseyé en visió—.
[...]
Eren prop del monestir does femnes monges que eren molt
de noble linatye, les quals parlaven ab lur volentat, e ab les lurs
paraules eles fasien moltes vegades irat lo lur prelat. Per què
él ó dix a Sen Beneset, per què Sen Beneset lur manà, dién: —Coregitz
les vostres lenges, cor si no ó fetz eu vos escomenyaré —.
Mas con eles no se
a pocs dies eles foren mortes e en l'esglesa sebelides. E dementre
que la mesa se disia, lo diaque, enayxí con avia acostumat, dix:
—Totz sels qui són escomenyatz esquen fora de la glesa—.
E soptament la lur nodrisa, que per eles oferia, vesec que eles
ixiren de les sepultures e de tota la glesa. On con fos dit a Sent
Beneset, él ab la sua mà oferí per eles, e dix que no serien escomenyades.
E quo aquelò fos fet, e
solia, anc puys no ixiren de la glesa.
Fo un monge qui ixí del monestir, senes benedictió, per visitar
los seus parens. E en aquel dia que él fo a éls vengut, él se morí;
e quant l'agren sebelit, una vegada e does la terra lo gità defora.
Per què, los parens vengren a él, e pregaren Sent Beneset que li
donàs la sua benedictió. Per què, él près lo cors de Nostre Seyor,
dién: —Vétz-vos-en e posatz-li aysò sobre lo seu pitz, e aprés
E quant ó agren feyt, la terra aremenà lo
vosautres lo soteratz—.
seu cors, que no
Era un monge qui no podia remaner en lo monestir, e estec
tant contre lo sant baró entrò que, irat, lo yequí anar. E quant fora
fo del monestir, él atrobà en la via un drac ab la boca uberta,
e enayxí con él lo volc devorar, él cridà, dién: —Acoretz, acoretz,
E enayxí co
per so car aquest drac mi vol devorar!—.
li volgren acórer, anc no veseren lo drac. Mas aportaren lo monge,
tremolant, en lo monestir, e mantenent él promès que él
nuyl temps no ixiria del monestir.
Fo un temps que, per tota aquela província, fo molt gran carestia,
per què lo sant baró de Déu donà tot cant podia als paubres,
enayxí que res no romàs al monestir, sinó un petit d'oli en
de veyre. E manà al celarer que aquel oli donàs a un home freyturant.
Mas lo celarer no li volc obesir, per so car no romania
ges d'oli als frares. E après lo sant baró manà lo vaxel ab l'oli
gitar per una finestra, per so que res no romassés en lo monestir
per desobediència. E enayxí co
vaxel anc no
Beneset lo manà donar an aquel qui l'avia quest. E blasmà lo
monge de la desobediència e de la desfiansa, per què
oració. E mantenent éls atrobaren un gran vayxel qui era buyt,
ple d'oli, e cresc tant fort que per lo pasiment del monestir decoria
l'oli.
Una vegada devalà del monestir per visitar la sua sor.
E ayxí co él seýa a la taula, ela lo pregà que aquela nuyt
estegés ab ela, mas él no li ó volc atorgar. Per què ela, ab cap
cli, pregà Déus, e quant levà lo cap, ela vesec tan gran resplandor
e tans grans trons e tan gran pluya que no podia moure lo
peu, màgerment con fos maravelosament serè. Mas ela, enperò,
cant se plorava, la serenitat de l'àer tornà en pluya. Per què
fo molt contristat lo sant baró de Déu, e dix-li: —Déus te
E ela li respòs:
perdó, sor mia: què és aysó que tu às feyt?—.
—Eu te pregé que romasseses ab mi, e no me
E enayxí
eu é Déus pregat, e à
fo feyt que per tota aquela nuyt vetleren, e tota la nuyt éls se satlaren
e parlaren de Déu. E aprés
monestir, él levà los uls envés lo cel, e vesec l'ànima de la seua
sor, que vesia los secretz del cel, e que
Enaprés Sent Beneset manà lo seu cors portar al monestir, e féu-la
soterar en un moniment que él avia feyt fer a sos obs.
Una nuuyt
Déus, él veé una gran lud que cessà la nuyt. E soptament él vesec
tot lo món sotz un rayt de sol tot amasat, e davant los seus
uls fo aduyt, e vesec que l'ànima del bisbe de Càpoa era portada
envés lo cel. E atrobà manifestament que en aquela ora ixí l'ànima
del cors del bisbe.
E
de la sua mort. E ans del
lo seu vas. E enaprés, costret per febra, totz dies él agreugava per
sa malautia, en lo
él garní lo cors e l'arma ab lo cors e ab la sanc de Jhesuchrist,
e
él tramès la sua ànima a Déu.
E, en aquel metex dia, a dos frases . fo feyta revelacion
aytal: veeren la via ab palis cuberta, e enlumenada ab làmpeses
resplandens de la cadira de Sent Beneset devés orient entrò al
cel ateyent, sobre la cal via estava un baró ab molt onrat àbit
clar, e demanà de qui era la via que éls gardaven. Mas con éls no
li saubessen respondre, él dix: —Aquesta és la via per la qual puyà
Fo sebelit en lo
lo mot amat de Nostre Seyor, Sent Beneset—.
oratori de Sent Johan Babtista, qu'él avia bastit quan destroý
lo temple de N'Apoli.
DE SEN PATRICI
Patrici, dementre que preïcava lo rey dels escotz de la pasió
de Jhesuchrist, estava davant él, e soferia-se en una ferla que
tenia en la mà, e posà-la costa lo rey, e
ab un aguló. E
e pensà-se que en altre guisa no resebria la fe de Jhesuchrist si
aytals causes él no soferia per Jhesuchrist pacientment. E quant
lo sant baró saub la fe del rey, molt se maravelà, e per ses pregeres
él pux sanà lo rey. E acabà ab Déus per ses pregeres que
neguna bèstia veninosa no póc viure en tota aquela terra. E no
tant solament fé aquel miracle, ans acabà ab Déus per ses oracions
que la leya e
tot verí.
Era un home qui panà una feda a son veý, e aprés él la
menyà. E co
a qui l'avia enblada, generalment, co no
avia enblada, dementre que tot lo pòbol era en la glesa, lo sant baró
manà, en vertut de sant' obediència, e, per la vertut de Jhesuchrist,
dix que aquel qui avia mengada la feda e no ó volia dir, que la
feda li belàs en lo ventra davant totz. E de mantenent la feda
belà en presència de totz en lo ventre. Enaprés lo ladre féu
penitència del ladronici, per la cal causa totz los autres se gardaven
de panar.
Avia en costuma lo sant baró que molt onrava lo seyal de la
crou, totaora, quant la vesia, devotament. Esdevenc-se un dia
que él passava davant una bela crou, que no la vesec, per què
li fo amonestat per los seus f editz f perquè no l'avia vista. E
enayxí con él ó volia saber, per ses pregeres, él ausí una vou
dejós terra que li dix: —Sàpies que per so no la vist car eu són
soterat aysí, qui só pagà—.
Per què lo sant baró féu tolre la crou
d'aquel loc.
E co lo sant baró En Patrici preÿcàs per Ibèrnia, e fesés molt
gran bé aquí, enfre poc de temps, él pregà Nostre Seyor que alcú
seyal li demostràs, per lo qual les géns, espaordides, se convertissen
a la fe de Déu. On per manament de Nostre Seyor él féu
en un loc un cercle ab la sua mà e ab lo seu bastó, e mantenent
la terra s'obrí dins lo cercla. E féu-se aquí un molt gran pou
e pregon.
DE PURGATORI
E fo revelat a Sent Patrici que aquí era un loc de purgatori, en
lo qual era purgat, tot home qui aquí devalàs, de totz sos pecatz.
Mas convenia
a l'autre matí. Moltz, enperò, n'í entraven que puys no ixien.
[...]
E aprés lonc de temps que Sen Patrici fo mort, un baró molt
noble, qui avia nom Nicolau, qui avia feytz moltz grans pecatz,
con él se penedís dels seus falimens e volgés soferir lo purgatori de
Sent Patrici, él dejunà embans per
autres faïen. Enaprés él avalà en lo pou, e trobà una porta en
lo costat del pou, per la cal porta él entrà.
E con él veés aquí un oratori, él entrà aquí ab alscuns qui ab él
í entraren. E enayxí con éls faýen lur ofici, éls dixeren a
que mot estegés ferm, per so car aquí veyria moltz temptamens
de diables e soferia moltz trebayls. Per què él lur demanà quin
aujutori ne podria aver, [e] éls li dixeren: —Quant tu sentiràs
que les penes te turmentaran, tu crida e diu: —Jhesuchrist, Fil de
Déu viu, mercè ages de mi, pecador!—.
E quant los davant ditz barons foren d'él partitz, los
diables vengren a él soptament, e conselaren-li molt[z] ab blanes
paraules que obesís a éls. E prometeren-li que éls lo gardarien
de mal, e que
no los volgés obesir, mantenent él ausí molt gran vou de
bèsties salvatyes, que cridaven molt teriblament e groyen. E con
él fos espaordit, es duptàs, él cridà, dién: —Jhesuchrist, Fil de Déu
E quant asò ac dit, tot aquel
viu, mercè ayes de mi, pecador—.
brugit de les bèsties repausà, que no l'ausí.
Enaprés él se
gran multitut de diables que dien enayxí: —Penses-te que tu pusques
E soptament davant él aparec molt gran
escapar a les nostres màs? Sàpies que no, ans sàpies que tu
seràs molt turmentat—.
foc e molt terible. E dixeren-li los demonis: —Sàpies que si tu
no consens a nós, que nós te gitarem en aquel foc per cremar—.
Mas con él no ó volgés fer, éls lo preseren e gitaren-lo dins lo
foc. E dementre que aquí era, molt trebalat, él cridà, dién:
—Jhesuchrist, Fil de Déu viu, mercè ayes de mi, pecador—.
E mantenent aquel foc fo mort.
Enaprés él anà en altre loc, en lo qual loc él vesec estar barons
totz cremans, e vesec que
cremans. Mas con él no lus volgés consentir a la lur mala voluntat,
éls lo gitaren en lo foc, el turmentaren ab launes cremans
de ferre. Per què, de mantenent él comensà a cridar molt fortment,
dién: —Jhesuchrist, Fil de Déu viu, mercè ayes de mi, pecador!—.
E mantenent él fo deliurat d'aquela pena.
D'INFERN
Enaprés se partí d'aquel loc e vesec un molt pregon pou, de
què ixia molt gran fum e molt orible pudor. E vesec aquí moltz
domonis, que li dixeren: —Aquest loc que tu gardes és infern,
E con
en lo qual està nostre seyor, En Belzebuc. E sàpies que en aquel
pou te gitarem, si no vols fer a la nostra voluntat; e puys que laïns
seràs casut, no
él no
en lo pou, per què él de mantenent [él] cridà: —Jhesuchrist,
E mantenent él
Fil de Déu viu, mercè ayes de mi, peccador—.
ixí fora senes mal, e totz los diables s'esvanesiren.
E enayxí con él se
avia a pasar: lo qual pont era molt estret, e era enayxí polit com
a glas, e molt elenegant, sotz lo cal passava-í un fluvi molt corent.
E enayxí con él volc passar per lo pont, él ac molt gran temor.
Mas pensec-se que per l'ajutori de Déu era escapatz a moltz
perils; per què passà, ab confisament de Déu, per lo pont. E cant
pausà la un peu sobre—Jhesuchrist, Fil de Déu
Enaprés él pausà l'autre peu,
viu, mercè ages de mi, peccador—.
e dix autra vegada aqueles metexes paraules, e enayxí él pasà tot
segurament.
DE P[AR]ADIS
E con él passàs lo pont, él vénc a un prat molt bel, en lo cal
avia molt gran odor de flors ben odorans. E mantenent li aparegren
dos jovencels, qui l'amenaren a una ciutat molt bela, feyta d'aur
e de péres preciosses mot resplandens. E dixeren-li que aquela
ciutat era paradís. Enayxí co En Nicolau í volc intrar, los jovencels
li dixeren que primerament tornés als seus, e que aprés
con a ciutadà en aquela ciutat. Per què adoncs En Nicolau se
pugà sus sobre lo pou, e trobà-sse sobre lo pont tot solt, e recomtà
a sos amics tot so que li era endevengut. E aprés
en la ciutat davant Déu.
DE LA ANUNCIACIÓ DE JHESUCHRIST
Anunciaó és dita per so car en aquel dia fo denunciat l'aveniment
del Fil de Déu. Fo covinabla causa que l'anunciament
del Fil de Déu fos feyt per l'àngel per
per rasó de l'orde a demostrar, so és: que l'orde de reparació resposés
a l'orde de destrució. On enayxí co
per so que la aduxés a duptament, e per aquel duptament a
consentiment, e per consentiment a decasement; enaixí l'àngel
denuncià a la Verge l'aveniment del Fil de Déu per so que, denuncian,
la escomaugés a la fe, per la fe a consentiment, e per consentiment
a cobeseyar lo Fil de Déu.
En la segona manera fo covinabla causa: per rasó del ministeri
dels àngels, per so car los àngels de Déu són ministres e sers;
e la Beneurada Verge era eleguda que fos Mare de Déu; e
covinabla causa fo que
fo covinent causa que la anunciació de Déu fos feyta per l'àngel.
E per la
de l'àngel a restaurar; car la encarnació del Fil de Déu no
tant solament per restaurament de l'umà linatge, ans ó fé per
restaurament de l'entrebucament a restaurar dels àngels;
per què, los àngels no degren ésser gitatz d'aquel benifeyt de
la encarnació del Fil de Déu. Car enayxí co
femnes no és departit del menestir de la encarnacion, enayxí
no dec ésser partit lo misatye angelical. Enans Déus, per cascun
àngel, denuncià a la femna la encarnació, so és, a la Verge Maria;
e la resurreció a la Magdalena. On co la Verge Santa Maria
estés en lo temple, depuys que ac
donques Déus en autra manera no ó volia aordonar. Per què fo
a Josep esposada, per revelació de Déu. E Josep, cant la Verga
fo fulada, —ayxí co en la ystòria de la nativitat de la Verge plus
plenerament és contengut—, en Betlem, on él éra nat, percurà
so que mester era a les núpcies. E ela se
casa dels seus parens. Vol aytant dir Nazaret con "flor": per què
diu Sent Bernat que la flor volc néxer en la flor, e de flor, e en
temps de flor.
E aquí li aparec l'àngel, e la saludà, dién: —Déus te sal,
de gràcia plena: lo Seyor és ab tu; beneseta és tu entre les femnes—.
Per què diu Sen Bernat que Déus nos covida ab la salutació
de la Verge Santa Maria, per exempli de l'àngel Gabriel, e per
l'alegrament de Sent Johan, e per lo gasan de la alegretat.
Mays ayxí és vesedor primerament, per què lo Seyor volc que
la sua mare fos esposada. On sobre asò nos asigna Sen Bernat
per so car per aquel mester fo lo feyt amagat al diable. E per
l'espòs és provada la verginitat, e la vergoya de la Verge, e a
la sua fama ne fo preveït" .
La
tanta aunta, so és: a maridades e a vídues; per què, la Verge
fo en aquels
menestir d'ome. La
fos aprovat. La setena rasó fo per so: que per home fos tot lo
fet aordenat.
Per què, dix l'àngel: "Déus te sal, de gràcia plena, etc.". Per què,
diu Sent Bernat: "En lo ventre fo la gràcia de la deïtat, e fo en
lo coratye gràcia de caritat, e en la boca gràcia de parlar, e
en les màs fo gràcia de misericòrdia e de largetat". E enayxí
fo verament plena, en tant que de la sua plenea prenen totz
los homes del món: els catius ne reseben redempció, e
tristz consolació, e
alegretat, e tota la trinitat ne receb glòria, e
de la humana carn". Enaprés dix l'àngel: "Lo Seyor és
ab tu, so és, lo Senyor Pare és ab tu, que engenrà cel que
co[n]sebes[t]; e
Esperit Sant, del cal tu conceubest". Per què dix Sen Bernat:
"Beneseta ést tu enfre les femnes, per so car tu seràs mare
verge [mare] e Mare de Déu".
Eren les femnes obligades a
d'aunta, e a maledicció de pecat, e a maledicció de turment.
A maledicció d'aunta quant a
dix Ratxel: "Déus m'à tolta la meua honta a maledicció de peccat".
Quant an aqueles qui conceben, per què és dit en lo Salm: "Vec-vos
verament que en iniquitatz són eu concebutz, etc.".
E a maledicció de turment quant a
per que diu en Gènesi: "En dolor emfantaràs". Doncs tant
solament fo la Verge benaurada entre les femnes, a la verginetat
de la cal és ajustada habundància, e a l'abundància en lo
conceubament santetat, e a la santetat en lo part alegretat.
Per què és dita "De gràcia plena",
Diu Sent Bernat que per
pensa d'ela, les quals fóron: devoció de humilitat, reverència de
honestat, e granesa de creültat, e martire de coratye. Fo dit: "Lo
Seyor és ab tu" per quatre causes que resplandiren a ela del cel,
enayxí con él, Sent Bernat, diu, les quals foren: la santificació de
Maria, e la angelical salutació, e l'Esperit Sant que li sobrevenc,
e la encarnació del Fil de Déu. E és dita: "Beneseta ést tu enfre
les femnes" per altres
carn, segons que diu Sent Bernat, so és: que ac davant totes persones
verginitat e fo, senes corupció, fecunda, so és habundant, e
senes greuge fo greus, e senes dolor enfantà.
E cant ela ausí les paraules de l'àngel, ela fo torbada en les
paraules d'él; per què
Per què, así aparec la lausor de la Verge en l'ausir, e
e en lo pensament. En l'ausir fo lausada per temprament,
per so car ausí e qualà. En talentament per vergoya, per què
fo torbada. E en pensament per saviesa. Fo torbada per la
paraula de l'àngel, no ges de la sua vista, per so car la Benaurada
Verge avia vistz moltes vegades àngels, mas no
aytals paraules. E dix En Pere de Ravena: "Vénc l'àngel molt
blan[c] per semblansa e terible en paraula. Per què tant leugerament
l'alegoreyà la vista mas molt la torbà lo seu ausiment.
E asò per què fo torbada, fo la vergoya virginal, e [per] què no
fo destorbada fo la sua fortessa; lo seu calament, e
fo de saviesa.
E adoncs l'àngel, ela confortan, li dix: —No ayes temor, Maria,
Per què diu
per so car tu às trobada gràcia ab Nostre Seyor—.
Sent Bernat: "Qual gràcia, de Déu, e la pau dels homes, e la destrucció
de la mort, e reparacion de vida". Enaprés dix l'àngel:
—Vec-te que concebràs, e enfantaràs fil, e apelaràs lo nom d'él
"Jhesús", so és "Salvador", per so cor él farà sàul lo seu poble
dels pecatz d'éls. E serà así gran, e serà apelat "Fil de l'Altissme"—.
Per què diu Sen Bernat: "So és: aquel qui és Déus gran,
esdevenidor gran, so és gran home, e gran doctor, e gran propheta".
[...]
Per què dix la Verge a l'àngel: —E ¿en qual manera se farà
On, enayxí,
aysò, co eu no conega baró, per aquela rasó? So és, que no
prepaus a conèxer home per so que conceba—.
fo verge per pensa, e per carn, e per perpausament. Mas vec-vos
que la Verge Maria duptà, demanan: ¿per cal rasó ne caec tant
solament en la plaga que no póc parlar, Zacaries? Sobre aquesta
qüestió . n'asigna En Pere de Ravenna
qui conox, e
les paraules que dixeren, mas què sentiren volc demostrar".
Era la causa dels demanadors desemblant per diversa manera: per
so cor la Verge cresec contre natura, e Zacaries duptà per natura.
E la Verge querec l'orde del feyt per rasó, mas Zacaries perscrisc
que aquelò que volgés Déus, fer no
costretz, ne vénc a la fe. Ela se maravelà del part de la verge,
mas él disputà del conceubament matrimonial. No duptà, doncques,
del fet e l'ordenament; car, con
so és: natural, e espiritual, e maravelosa, [per què]
demanà per cal d'aquestes
l'àngel li respòs, dién: —L'Esperit Sant sobrevenrà en tu, qui farà
lo teu concebement—.
Per què, és dit que és conceubut de Sant Esperit: e aysò per
per so que sia demostrat que per molt gran karitat de Déu fo la
Paraula de Déu feyta carn; segons queAvangeli de Sent
Johan en lo
E aquesta rasó és del Maestra de les Sentències. La segona
fo per demostrament de gràcia senes mèritz; so és, que per aysò
que és dit, conceubut d'Esperit Sant, sia demostrat [él] que
sia per sola gràcia, la qual fo gasayada senes alcú mèrit d'òmens.
E aquesta rasó és de Sent Augustí. La
de la obra, car per obra e per virtut de l'Esperit Sant és conceubut,
e aysò és raysó de Sant Ambrosi. La
de la concepció. E aysò és rasó de Ugo de Sent Víctor: la causa
motiva és, segons que diu, a la concepcion natural: l'amor del baró
en la femna, e l'amor de la femna en l'ome. Enayxí fo en la Verge,
car en lo coratge d'ela fo l'amor de l'Esperit Sant, qui singularment
cremava en ela; per què l'Esperit Sant faya maraveles en la carn d'ela.
Enaprés dix l'àngel a la Verge: —E la virtut de l'Altisme aombrarà
Mas aysò, segons la Glosa, és enaysí espost: "Ombra,
en tu—.
de llum, e de cors subjugat, se sol formar; e la Verge, enayxí con pur
home, no podia penre la planetat divinal. Mas la virtut divinal
de l'Altissme aombrà en ela, dementre que en la no
de divinitat resebec cors en la divinitat, per què pogés soferir Déu".
Enayxí, aquesta esposició sembla que diga Sent Bernat, qui diu
enayxí: "Car Déus és esperit, nós som ombra del seu cors, él
se temprà a nós per so que nós veyam lo contrari de la carn viva,
e que veyam la paraula en carn, el sol en la nul, e
testa, e
enquax que diga: "Aquela manera, que d'Esperit
Sant concebràs, la vertut de Déu, Jhesuchrist, en lo seu secret
consel aombrans, amagarà, per so que a ssi lo nom conegut
aya e tu". Encax que diga: "¿Cal causa quers de mi, que eu
tu enaprés atrobaràs? Sabràs, e beneuradament sabràs, mas
faràs-ho per aquel maestra per lo qual és fassedor. Eu són tramès
lo virginal conceubament [a nunciar] no crear. O aombrar-s'à,
so és, que tu refredarà de tot cremament de vicis. E vec-te
Helisabet, ta cuyada, etc.". Vec-vos que diu (per so que mostra
asò ésser gran causa) "novel vesinatye".
Per
segons que diu Sen Bernat. La primera rasó és acumulament d'alegretat;
la
la
"Per aysò és nunciat a la Verge Maria l'estèril conceubament de la
cuyada: per so que dementre que
el gaug és acumulat ab gaug. O per aysò: car per fer se convenia
que la paraula enaprés fos disvulgadora en totz locs,
e que saubés primerament la Verge per l'àngel que ó ausís per ome,
[per] [so] que la Mare de Déu [no] fos vista ésser remoguda dels
consels del fil, si d'aqueles causes, que en terres tant prop[riament]
se fan, remangés no
que de Sent Joan se mostraria lo seu aveniment, lo temps
de les causes e l'ordenament tenent, ela enaprés[o] manifestàs
als escrivans e als presicadors la veritat del feyt. O per aysò:
quo, ausín que la cosina seua, que era vela, e[s] preyn,
se pens la juvencela de l'aujutori, per so que enayxí [que] al
poc propheta sia donat loc d'estar ab lo Senyor, e que
maravelós miracle, del miracle fos enseyat".
Encara més diu Sen Bernat: "Tu, dóna resposta molt cuy tossament
[a la], Verge. O dona! tu respon la paraula, e resep la
paraula; e diu la [tua] paraula e resep la divinal. Geta de tu la causa
trespasadora, e abrasa la perdurabla. Leva sus e corri e obri:
leva sus per fe, e corri per devoció, e obri per consentiment".
[...]
Per què adoncs Santa Maria, ab les màs esteses e ab los uls
levans en lo cel, dix: —Vec-te la serventa del Seyor! Sia a mi
E diu Sent Bernat: "A altr'és remenbrat,
feyt segons la tua paraula—.
e
és feyt en l'aurela per la angelical salutació, e en coratye per fe,
en la boca per confessió, en la mà per contractament, en lo ventre
per encarnació, en la fauda per sustanció, en los brases per oblació".
Per què dix: —Sia a mi feyt segons la tua paraula—.
"No
vul que sia fet a mi per clamat preïcament, e figuralment significat,
o per mayenament somiat, ni co calament espirat, e personalment
encarnat, e corporalment envicerat". Per què de mantenent
fo conceubut lo Fil de Déu en lo ventre de la Verge, perfeyt Déus
e perfeyt ome. E fo en lo primer dia de la sua concepció d'aytan
gran poder e d'aytant gran saviesa quan[t] fo en lo
[...]
E adoncs se levà Santa Maria, e anà-sse
co la saludàs, Sen Johan s'alegrà en lo ventre d'ela. Diu la Glosa
que per so que per lenga no
e comensà aquí lo seu ofici enovan son criator. Fo Senta Maria
en lo servisi de Elisabet per
fo nat, lo qual levà ela de terra ab les sues màs, segons que és
lest en lo Libre dels Justs.
En aquest dia à feytes Déus moltes causes per diverses temps,
les cals versificà un versificador, e les nomnà per aquestz verses,
dient:
"Déus te sal, dia de festa que constreyns les nostres nafres!
L'àngel és tramès, e Jhesuchrist soferí passió en la crou;
E Adam fo fet e
E per lo mèrit de la dècima caec Abel per la spasa del frare.
Oferí Melxisedec, e Ysac í fo sotzposat a l'ara.
E fo y degolat Sen Johan Babtista.
E Sen Pere í fo desliurat de presó, e Jacme fo mort per Erodes.
E moltz cors de santz resucitaren ab Christ.
E
[Amen".
Fo un cavaler molt ric e molt noble qui renuncià al secgle,
e intrà en l'Orde de Cistel. On, con él letres no saubés, los monges
agren vergoya car tant nobla persona era entre laycs. Per què li
deren masestra per so que li enseyàs a letres, si apenre podia;
e sotz aquesta occasió él estava entre los monges. Mas con él fos
longament ab lo masestra no póc apenre plus cor aquestz dos
vocables: "Ave Maria". E aquestz retenc molt ab gran trebal, e totes
ores que él fesés alscunes causes, él disia aqueles does paraules.
Enaprés él morí, e en lo sementiri él fo sebelit ab los autres frares.
E mantenent sobre lo seu vas, qui era molt bel, nasc e cresc
liri molt bel, e en cascuna fula avia escrit: "Ave Maria" ab letres
d'aur. E cant los frares ó ausiren dir, totz hi coregren per
tan gran miracle, e cavaren la terra del vas, e trobaren que
la rasiu del liri ixia de la sua boca. Per què éls conegren ab quanta
devoció avia dites aqueles does paraules, ni co
tant noblament ennobleyt.
Era
tot home, ses tota mercè, qui de costa lo castel passàs. Enperò
él saludava totz dies la Verge Maria, e per negú empaytament
qui li endevingés no
Endevenc-se un dia que un religiós baró e sant passava per aquí,
e
pregà los raubadors que éls l'amenessen a lur seyor, per so car él
avia alscuns secretz a dir. E cant éls l'agren davant lo cavaler
amenat, él pregà lo cavaler que fesés ajustar tota la sua compaya, e
de predicació.
E quant fóron totz ajustatz, aquel dix: —No etz totz
E totz dixeren que totz
vosautres aysí, ans ne fal alcun—.
eren aquí davant él; per què, él dix: —Sercatz ben diligentment,
E adoncs un d'éls cridà,
e trobaretz que un ne defal—.
dient que tant solament ne falia lo cambrer. Per què él dix:
—Verament aquel tant solament ne defal—.
Per què tost trameseren
per él que vengés, e fo amenatdavant lo monge. E quant vesec lo
sant baró, él regirà los uls molt teriblament, e movia lo cap, con a home
aurat, e no
dix-li: —Eu te conjur per lo nom de Nostre Seyor Jhesuchrist que tu
nos diges qui ést, e diges [ho] davant totz per qual causa ést
sà vengut—.
E aquel li respòs: —Eu t'ó diré, pus que m'às conjurat per
forsa. Per què, sàpies que eu no són home, mas són demoni
que hé receubuda forma d'ome; e é estat
cavalers ayxí, per so cor lo nostre príncep m'à tramès aysí, e
que eu gardés ben diligentment si alcun dia estaria que no dixés
"Ave Maria", e que mantenent lo-l estrangulés e que, enayxí
mal vivent, que nós l'aguéssem. Mas degun dia que diga "Ave
Maria" eu no é poder que mal li fassa, e enaixí ó é eu gardat
de dia en dia diligentment, mas él ó à observat molt diligentment—.
E quant lo cavaler ó ausí, molt fortment ne fo es balausit,
e sobtament él se gità als peus del sant baró, e demanà-li
perdó de sos pecatz, e aprés él visc bonament. E
dix al demoni: —Man-te eu, demoni, e
E mantenent lo demoni
que tu partesques d'aycí; e vé-te
a negun home qui reclam la Verge Maria—.
esvanesí.
DE LA PASSIÓ DE NOSTRE SENYOR DEU JHESUCHRIST
La passió de Jesuchrist fo per la dolor amara, e per l'escarniment
despitosa, e per la utilitat fo molt fructuossa. La dolor se creava
de
La primera fo que aquela passió fo mot de gran imfàmia, e aysò
fo per lo loc on se féu, qui era molt aontós, car a Monti Calvàrii
fo feyta. on om aucisia los autres malsfaytors. E fo la pasió
aontosa per lo aontat turment, car a mort molt lega fo
condempnat, per so car crou era turment de layres, e [ja] fos
so que la crou [ja] fos adoncs de molt gran imfàmia, ara és e
gran glòria. Per què diu Sent Augustí: "La crou, qui era turment
de layres, ara és pausada als frons dels emperadors. Mas [si]
donà Déus tanta de honor al seu turment ¿quant en don[ar]à
al seu sér?
Per la compaynia de mala fama, per so car ab criminosses
és desputat, so és, ab ladrons, qui primerament foren encri minatz.
Mas enaprés és convertit En Dimas, qui estava en
la sua dreyta part, segons quel'Avangeli d'En Nicomedi ;
e l'autre layre fo dampnat, so és En Gestas, qui estava en la
part sinestra. A la un donà glòria e a l'autra donà turment.
Diu Sent Ambrosi: "L'actor de pietat penyan en la crou era
deveït en diverses negocis de pietat: per la persecució dels apòs tols,
e per la pau dels discípols, e per so car era liurat lo cors als
juseus, e al Pare l'esperit, e a la Verge plor, e al layre paradís,
e als pecadors infern; e loava la crou als crestians penedens.
Vec-vos lo testament que féu Jhesuchrist en la crou penyan.
Per la segona raó fo no
per so car no fo trobat frau en la boca d'él; e per so que no ve
dignament, pena n'és dolorosa. De
so és: que él vedava que
rey, e car disia que era Fil de Déu". Per què nós diem
tres escusacions en lo divenres de Pasca, en persona del Salvador,
cant cantam un cant qui comensa: "Pòbol meu, etc.". En lo qual
esproha Jhesuchrist
deliuramens d'Egipte, el regimens en lo desert, e
de la vinya en loc covinable. Enquayx que diga Jhesuchrist:
—Acuses mi del redement del tribuyt; e acuses mi per so car
eu m'apelí rey; ans me deuries màgerment fer gràcies per so
car rialment te pasquí en lo desert; e acuses mi cor me dixí Fil
de Déu, màgerment me deuries fer gràcies per so car t'eleguí
en la mia vinya e e
Per la
fo feyta per los amics, car més seria sofridora causa si om soferia
alcuna aunta de sos enemics que de sos amics, o d'aquels qui
fossen estrayns, o aquels a qui hom agés donat dampnatye, que
no seria de sos amics e màgerment d'aquels qui són parens d'om.
D'aquestz dos és dit en lo Salm : "Los meus amics e
aprusmaren a mi e estegren contra mi, etc.". Es lest en Job
en lo
se partiren de mi, e d'aquels als quals avia donatz moltz béns".
On se lig en l' Avangeli de Sen Johan, en lo
bones obres, etc.". E Sen Bernat diu: "O Jhesu bo, e quant dolsament
ést tu conversat entre les géns! E co grans causes e molt
habundans lus às donades! E co dures causes e aspres às soferides
per éls, so és: dures paraules, e plus durs batemens, e moltz
durs turmens de crou!".
Per la
per raysó de la tenresa del seu cors, per què David, en figura
d'El, dix d'El en lo segon respòs, dient: "El és enquax molt
tenre verm de fust". E diu Sent Bernat: "O juseus, péres sotz!
Mas la péra plus moll feritz, de la qual reson' un gran brugit
de pietat, e bol l'oli de caritat". E diu Sen Jerònim: "Es liuratz
Jhesuchrist als cavalers per batre, e aquel sagrat cors e
Déu resebedor, los flagels lo segaren". Per la quinta rasó fo dolorosa
la mort de Jhesuchrist: per so car fo universal, car per totes
les partz e per totz los sens sostenc turment. Primerament fo
aysí dolorosa en los uls, per so car se plorà, ayxí con és dit en lo
Libre dels Ebreus en lo quint capítol. E diu Sen Bernat: "Puyà en
aut per so que plus luyn lo ausís hom, e cridà molt fortment per
so que negú no s'escusés, e ajustà làgremas al crit perquè hom agés
pietat".
En altra manera does vegades escampà les sues làgremes,
so és: en la resurrectió de Sent Làser, e sobre Jerusalem. E enayxí
que les primeres làgremes foren d'amor, per què —quant alcuns lo
veseren ploran —, dixeren: —Vec-vos en qual manera amava
Les segones làgremes foren de compació, mas les terses
él!—.
làgremes foren de dolor.
Encara més fo dolorosa la mort de Jhesuchrist per oïda,
per so car él ausí grans auntes: car Jhesuchrist ac especialment
noblesa, car, cant a la divinal natura, él fo Fil del Rey Perdurable;
e cant a la humana, fo engenrat de linatye de rey. Enayxí que, en
quant fo Él home, fo Rey dels Reys e Seyor dels Seyors. Ac molt
gran veritat, per so car Él és via e veritat e vida. Per què diu de
sí: "La paraula tua és veritat; lo fil és paraula del pare". E ac
no
e senes Él no és feyta neguna causa. E ac singular bonesa, car
negú no és bo sinó sol Déus.
En aquestes causes Jhesuchrist ausí ontes e blasfèmies.
Primerament quant a noblesa, segons ques lig en l' Avangeli de Sent
Matheu en lo
E no és apelada la sua mare Maria?, etc.". En la segona manera
ausí grans auntes quant al seu poder, segons queAvangeli
de Sent Mateu en lo
demonis sinó per poder del príncep dels demonis". E lig-se en
aquel mesex evangeli en lo
mays no pot salvar sí meseys". Vec-vos que éls dien que és no
enperò Él era molt poderós, en tant que per sa paraula
gità en terra los seus perseguidors. Car, on Él los demanàs: —¿Qui
Éls li resposeren:
queretz?—.—Jhesús de Nazaret—.
—Eu só—.
E mantenent éls casegren en terra. Per què, diu Sent Augustí:
"Una veu la turba [e] gran conpaya —en odis feroya
per armes molt teribla— [ment] senes tot dart la ferí e la gità
en terra, per la vertut de la amagada divinitat. ¿Què farà lo Jutyador,
que sel qui era jutgat féu asò? ¿Què poyrà fer aquel qui
regnarà, quo aquel qui moridor era féu aytals causes?".
Per la
la veritat, segons queSen Joan en lo
de tu metex fas testimoni, el testimoni teu no és veritat". Vec-vos
con dien éls que fo mesoneger, con Él fos via, veritat e vida.
Anc aquesta veritat no saub Pilat, per so car él no
en veritat. Comensà lo jusesi en veritat, mas no estec en
veritat, e per aysò de veritat comensà la qüestió, mas no merí
ausir la solutió. Altra rasó és, segons Sent Augustí, per què no
ausí la solució: per so car, con él fesés la qüestió, sobtossament
li vénc en la pensa la costuma dels juseus, per la qual solia un home
jutyat a mort layxar, a Pascha; per què, de mantenent él n'ixí,
e no esperà la solució.
La
que qüestió tan greu freyturava de molt temps e de molt examinament,
e él se cuytava del deliurament de Jhesuchrist. Per què
de mantenent él n'ixí. Lig-se enperò en l'evangeli que, com Pilat
demanàs a Jhesuchrist: —¿Quina causa és veritat?—,
Jhesuchrist
li respòs, dién: —Veritat és del cel—.
E Pilat dix: E no és veritat
en terra?—. Per què, li dix Jhesús: —¿E en qual manera pot ésser
veritat en terra, que sia juyada per aquels qui àn poder en terra?—.
[...]
En la carta raso lo aunteren, quant a la sua bonessa, en so que
éls li dien que Él era peccador en lo coratye, segons que diu Sen
Jerònim, dién: "Nós sabem que aquest és peccador, e enganador
en paraules". E diu Sen Luc "Él escomou lo pòbol, dién per
tota Judea, comensan a Galilea, entro así, regirador de la Lig;
per què, sembla que no és de Déu aquest home qui no col lo
disapte".
Per la
odorament, per so car molt gran pudor póc sentir en lo Monti
Calvari, en lo cal mont eren corses pudens d'ornes mortz. Per què
és dit en les Ystòries que calvaria es pròpriament "os, de cap d'ome,
nud", e per so car aquí degolava hom los colpables, e per so eren
aquí moltz osses de caps escapsatz; per què, era dit aquel loc "Calvària",
o "de les calves".
La
—Eu é cet—, éls li deren a beure vinagre ab mir[r]a e ab fel mesclat,
per so que [ab] lo vinagre morís pus tost, e per so que aquels
qui
que pus tost moren cels qui són crucificatz si
fel ab vinagre; e que per la mir[r]a soferís l'odorament, e per
lo fel lo gustament. Per què diu Sent Augustí: "Per lo pur és reblida
la cenceritat per vinagre; és enebriat per la dolcesa del fel; és ajustada
innocència al colpable; e mor vida per la mort".
Per la
per so car en totes les parts del cors, del peu entrò al cap,
no fo en él sanitat. E d'asò en qual manera ac él dolor en totz
los sens del cors diu-ó Sent Bernat, dient: "o bo Jhesuchrist,
tu ést sancnatz en totz los teus menbres, per so que per los teus
menbres remeses nós. Car lo cap, onrador per los esperitz angelicals,
és d'espines coronat e ab la cana fo punt; e la cara molt bela
fo enoreïda per l'escopiment dels jueus; e
luens que
los cantz dels àngels diens: "sant, sant", ausen les [a]untes
dels pecadors, [e] la boca, qui ensenyà los cantz dels àngels, fo
abeurada ab fel e ab vinagre; e
escaunet, per so car és sant, foren fermatz ab lo clavel en la crou;
e les màs, que formaren los cels, són en la crou esteses, e ab clavels
fermades; e
romàs res que no fos sinó la lenga, per so que per los pecadors
pregàs déus lo pare, e que comanàs la sua mare a sent Johan".
[...]
En la segona manera fo la sua passió per l'escarniment despito[s]sa:
Fo
en la casa de Anna, on fo escarnit e escopit; e li foren donades
gautades, ab los uls cubertz.
Per què diu Sen Bernat: "La tua
cara, bon Jhesús, desiyada, en la qual desigen los àngels esgardar,
te solaren escopín; e ab les màs la feriren; e ab un vel la cobriren
per derisió, e nafraren molt cruelment".
La
e disien que fos ome fat, per so car no
vestiren ab una vestidura blanca per derision. Per què diu Sent
Bernat: "tu ést ome qui às corona de flors, e eu són déus e
é corona d'espines. Tu às gans en les màs, e eu hé clavels
fermatz en les màs. Tu bales ab vestimens blancs, e eu són per
tu escarnit per Herodes, qui
Tu bales ab los peus, e eu trebal ab los peus. E tu estens los brases
en manera de crou, en les bales, per gaug, mays eu los estén
en la crou per aunta, e eu me dolguí en la crou. Mays tu
t'alegres en la crou, e tu às lo latz ubert e
vanaglòria, mays eu é lo meu latz traucat per tu. Enperò torna
a mi, e eu resebré té".
La
loc los cavalers l'abrigaren ab un mantel, e li possaren una corona
d'espines sobre son cap, e de ginolons éls li disien: —Déus
Aqueles espines de la corona, disen que
te sal, Rey dels Juseus!—.
foren de pues de yoncs marís, les puntes dels quals són ayxí dures
con a espines, e trauquen tota res; per què, fo dit que per aquela
corona li ixí sanc del seu cap. On diu Sent Bernat: "Lo cap aquel
divinal fo nafrat per gran espesea d'espines que li foren fermades
entrò al cervel".
Encontre aquestz
cantam, ans que demostrem la crou,
etc.". Enquax que nós onram l'escarniment per nós.
La Sent Matheu
en lo
ab los vels e ab los escrivàs, disén: "Si tu ést Rey
d'Irael, devala de la crou, per so que cresegam en tu!"".
On diu Sen Bernat, sobre aquest loc: "Paciència demostra,
e humilitat loa, e compley obediència, e acaba caritat. Per les
quals virtutz són ornats los
péres preciosses: ayxí que caritat està desús, e a la part dreta
està obediència, e en la part sinistra paciència; e deval, per
raýl de totes les virtuts, està humilitat". Totes aquestes causes,
que Jhesuchrist soferí, recomta Sent Bernat, dién: "Remembra[n]t
seré, aytant quant eu viva, dels trebals que soferí
en preÿcan, e dels fadigamens en discurén, e de les vigílies en
oran, e de les temptacions en dejunan, e de les làgremes en soferén,
e de les espícies en parlan. Enaprés, de les auntes, e dels escopimens,
e dels batemens, e dels gayamens, e dels sotzs[an]amens,
e dels puamens dels clavels".
En la
e molt fructuosa, la utilitat de la qual pot ésser en
so és: remissió de pecatz, e donament de gràcia, e mostrament de
glòria. E aquestes
so és: "Jhesús", quant al primer; "Nazarenus", quant al
segon; "Rey dels Juseus", quant al ters: car aquí serem nós totz
reys. De la utilitat d'ela diu Sent Augustí: "La colpa present delí
Jhesuchrist, e la trespasada, e la endevenidora: e
portà, aquels perdonan; les presens causes, los homes d'aquels
retrasén; e
E de la utilitat d'ela diu Sent Augustí: "Maravelem-nos, e alegrem-nos,
e amem, e lausem, e ahorem: per so car, per la mort del
Redemptor Nostre, som adutz de tenebres a lud; e de mort
a vida, e de corupció a no
[e] de plor a gaug, som apelatz".
Con sia útils la manera de la nostra redempció aüda, manifest
és per
e covinable a curar la malautia, e molt ferm a atrer l'umà lignatye,
e fo molt savi a combatre l'enemic de l'humà linatye. Primerament
fo, doncques, molt reebedor a apagar e reconsiliar Déu. Car,
segons que diu Ancelm en lo libre Per què fo Déus hom: "Nula
causa pus aspra ni pus greu no pot sufrir home a honor de Déu
—de grat, e no per deute— que és mort. E en neguna manera no
póc mils home donar a Déu con quant sí liura a mort a honor
d'El". E assò és quePístola als Efesienos en lo
capítol: "Liurà sí metex a oblacions e òstia a Déu en odor
de suavesa". En qual manera fo sacrifici plaent a Déu, e reconciliant
nós a Déu, diu-ho Sent Augustí en lo libre De trinitat: "Qual
causa pogra penre tan agradabla a Déu con la carn del nostre
sacrifici?".
Car
e qui l'òfria, e per quals sia ufert, e qual causa sia uferta. Totes
aquestes causes foren en Él: qui fo miyanser entre nós e Déus,
per lo sacrifici seu con Él estegés: e a cuy oferia (per so que una
causa fesés en sí), e per cuy oferia, (con Él fos un qui oferia),
e què oferia. E d'aysò, con som reconsiliatz per Jhesuchrist,
diu Sent Augustí que Christ és prevere e sacrifici, Déus e
temple. És prevere, per lo cal som reconciliats. És sacriffici, per lo
qual èm resemuts. És temple, en lo qual nós èm reconsiliatz.
Mas per alcuns aquesta reconsiliació és poc presada, on Sent
Augustí, en persona de Christ, esprova dién: "Con tu fosses
enemic al pare meu, eu te reconsilié per mi. E con tu fosses luyn,
eu venguí per so que reemés tu. Con tu errasses per boscs e per
selves, eu queriguí tu, e entre péres e leyna, e trobé tu; e per so
que lops ni bèsties salvatyes no
e ab los meus muscles t'aporté, e al pare meu te redé; trebalé
e sué, e contrepossé lo meu cap a espines, e les mies màs
als clavels, e ab la lansa obrí lo meu latz; per totes aquestes enjúries
e asprees són eu peseyat, la mia sanc escampey, e la
mia ànima possé per so que ajustés tu a mi: e tu partex-te de
mi!
En la segona manera fo
la continuytat és esgardada de part del tems. Per so
car Adam fo feyt, e pecà en lo mes de mars, en la
en lo divenres. On per aysò Christ volc soferir passió e
en aquel dia que el morí fo anunciat per l'àngel, en lo divenres e
la ora
loc; per so car lo loc de la sua passió és consirat en
so és que fo cominal, o especial, o singular. Fo lo loc cominal
la Terra de Promissió, fo especial lo Monti Calvari, fo singular
la crou.
En lo[c] cominal fo primerament home format, car Él fo
feyt en les partides de Domàs, e
En loc especial fo sebelit, car aquí metex fo sebelit [Adam]
on soferí passió Jhesuchrist, yasia aysò que no sia autèntic:
cor, segons que diu Sen Jerònim, fo Adam sebelit en Ebrom, segons
que és lest sobre Yosuè en lo
fo deceubut, no ges en aquel loc on Nostre Seyor soferí
passió; mas per so fo dit, car enayxí con Adam fo deceubut
en lo fust, enaixí Jhesuchrist resebec passió en lo fust. E diu-se
en una ystòria dels grecs que en aquel metex fust soferí passió.
En la
manera de cu[r]rar, la qual manera fo per semblans e per contraris.
Per semblans car, segons que diu Sent Augustí: "[Home],
homes; mortal, los mortals; per la mort, los morts deliurà".
[...]
E diu Sent Ambrosi: "De terra verge féu Adam, e Christ
de la Verge; Adam fo a la ymaga de Déu, Jhesuchrist fo ymaga
de Déu; e per femna fo folia, e per femna fo saviesa; nud fo Adam,
e nud fo Christ. La mort fo per l'aybre, e la vida fo per l'aybre
de la crou; e en lo desert fo Adam, e
Per contrari, lo primer home pecà, segons que diu Sen Gregori, per
supèrbia, inobediència, e glotonia; e volc-se asemblar ab Déu
per sobiranea de ciència, e trespassà la voluntat del comanament
de Déu; e volc menyar de la suavetat del pom; e per so car curació
fo a fer per contrari, per so aquesta manera de satisfer fo molt
covinent, per so car fo per humilitat e per acabament de la divinal
voluntat, e per aflicció. D'aquestes rasons se diu als Filipenses
en lo segon capítol, dién: "Humilià sí metex", quant a la primera,
"e fo feyt obedient", quant a la segona, "entrò a la mort, [etc.],
[quant] [a] [la] [tersa]".
Quant al ters, fo molt ferm Jhesuchrist [a] atrer-nos,
per so car nuls temps, salva la libertat de l'albire, anc no póc
trer a major amor lo humà linatye a sí, Jhesuchrist, com féu.
Diu Sen Bernat: "Sobre totes causes redé tu a mi, amable,
bon Jhesu, lo càlix lo qual begest: la obra de la nostra redempció.
Aquesta amor vostra de tot en tot leugerament nos gasayna a tu.
Asò és que la nostra devoció nos liga molt blanment, e justament
[h]o demana, e tost estreyn e ab gran coratye [h]o desia.
Car verament atrascquest-nos a tu quant te despulest dels naturals
rays: aquí resplandí més pietat, e aquí fu[l]gí plus caritat,
e aquí rayà plus gràcia". Mays en qual manera nos amenà a fiansa
és dit als Romàs en lo
no perdonà, ans lo volc liurar per nós totz, en qual manera a nós
donà totes causes ab él!".
Diu d'aysò Sen Bernat: "¿Qui no serà raubit a esperansa
de enpetrar fiansa? ¿qui és aquel qui atén a la desposició del cors,
ni té lo cap enclí per baysar, ni
ni les màs traucades a donar, ni
dels peus per estar ab nós, e l'estenement del cors
per donar a nós?".
Fo molt savi Jhesuchrist a combatre l'enemic de l'humà
linatye. Per quèJob en lo
d'Él ferí supèrbia". E a la derayria: "No poyràs penre Levi[a]tan
ab l'am". Christ amagà l'am de la sua divinitat sotz lo me[n]yar
d'umanitat. E ayxí, co
carn, él fo pres ab l'am de la divinitat d'aquesta saviesa.
Però diu Sen Augustí: "Vénch lo Redemptor, e és vençut
lo decebedor. E qual causa féu lo Redemptor al nostre captivador?".
Tes-li la tesura de la sua crou, e pausà-li sus lo
menyar de la sua sanc. E volc escampar la sua sanc, no ges
del deutor: per què, despartí dels deutors. E aquest deute apelà
l'apòstol "segurtat", la cal portà Christ e
qual segurtat diu Sent Augustí, dién: "Eva lo pecat resebech
a préstec del diable, per què li escrisc segurtat, e li
fermansa; e cresc la usura a la sua generació; adoncs resebec lo
pecat a préstet del diable cant, contra lo comanament de Déu,
consentí a la sucgestió del diable; e escrisc la sua segurtat
quant estès la mà al pom qui li era vedat; e donà la fermansa
quant í féu consentir Adam, e
a la sua generació". Encontre aquestz menyspresans aquesta nostra
redempció, que per son poder nos reduy[s] del poder del diable,
diu Sen Bernat, esprovan en persona de Jhesuchrist, dién:
"Pòbol meu, so dix lo Seyor, qual causa te poguí eu fer que no la
fesés? Qual causa és, que tu més vules servir al meu enemic que a
mi? Car aquel yes no creà vós: no vos pasc. E si aquestes causes
vos aparen poques, a vosautres no agradables, no vos ha él ges
resemutz, ans vos é eu resemutz. E per qual preu? No yes per
aur, ni per argent, ni per lo sol, ni per la luna, ni per negun dels
àngels, mas per la mia sanc pròpria vos resemé; per què no és
digna causa que nós perdam so que per tantz dretz nos és degut;
totes causes, doncques, lexades, convenit-vos ab mi, almenys,
per lo diner de tot dies".
E car Christ liuraren a mort —so és: Judes per avaresa, els
jueus per emveya, e Pilat per temor— per aysò és veedor de la
pena que per Déus és a éls donada per mèrit d'aquest pecat. Mas
de la pena e del neyxament de Judes atrobaràs en la Ligenda de
Sent Mathià; de la pena e de l'ixil dels juseus, en la Ligenda de
Sen Jacme Menor; de la pena e del nexement de Pilat, en
en la qual se lig enayxí:
DEL NEXIMENT DE PILAT
Fo un rey qui conoc carnalment
Pila, e fo fila d'un moner qui avia nom Atus, e d'aquela él ac un
enfant. E Na Pila, del seu nom e del seu pare, qui era apelat Atus,
compòs
Pilat ac
qui era asatz en la etat de Pilat. E quant aquels dos emfans foren
en etat de descreció, moltas vegades luytaven e, ab lo puyn e ab
fona, jugaven. E
enayxí era pus fort e pus subtil qu'En Pilat, e pus covinable era
en totes causes a fer. Per la qual causa En Pilat ne fo escomogut
per emveya, e per ira él aucís lo seu frare amagadament. E quant
lo rey ó ausí dir, él ne fo molt dolent, per què apelà lo seu consel
per saber què faria de l'omesier. E totz dixeren-li que colpable
era de mort, mas lo rey se tornà a sí e no volc doblar iniquitat,
mays que
E enayxí no
era en Roma lo fil del rey de Fransa, lo qual era là tramès per
lo traüt. Ab lo qual s'acompayà Pilat. E con él veés que aquel
lo sobrava de tota res, per emveya él l'aucís. On co
quereguessen què farien d'En Pilat, éls dixeren: —Si aquest home
Per què dixeren:
viu, qui à son frare mort e aquest, qui és fil del rey, molt serà
profitós a la causa pública a defendra, e domdarà-nos totz los
nostres enemics ferotges—.—Co él sia colpable
Per què, fo tramès Pilat a la mala gent;
de mort, trametam-lo en la yla de Pontos an aquela gent qui
no reseben negun jutye. E fassam-lo jutye, per so car per la sua
malasa serà domdada la lur contumàcia. Si no, que l'aucisen
ayxí con ha afanat—.
per què
pensava la sua aventura, él volc servar la sua vida, e a la gent
ab promesions e ab dons de tot en tot revocà e subjugà a la sua
voluntat.
E per so car él domdà tant dura gent, e
yla, que ha nom "Pontos" reebé nom "Pons Pilat". Per què
Herodes, quant ausí la seua fama e la sua malesa, mantenent
li tramès misatye, e pregà-lo que vengés a él. E quant fo vengut
davant él, él lo pausà en son loc sobre tota Judea e sobre Jherusalem.
On con En Pilat ajustés aquí mot gran aver, enaprés
él se n'anà a Roma, que res no
d'aver a
Herodes, que él ho tingés. E per aquest causa éls foren feytz enemics,
entrò al temps de la passió de Jhesuchrist. E adoncs En Pilat
reconsilià Erodes a la sua benivolència, per so car Pilat li tramès
Jhesuchrist.
Asigna-seYstòries escolàstiques: era
un home qui
enaprés él los amenà en un mont qui à nom Gazarim, e aquí
él lur dix que puyaria al cel. En lo cal loc sobrevenc Pilat, e aucís
aquel home e totz los autres qui ab aquel eren, per so car avia
temor que enganasen ayxí los juseus; e per aysò Herodes e Pilat
foren feytz enemics: per so car Herodes seyoregava los galileus
e Pilat los juseus. E ayxí cascuna d'aquestes rasons pogren
ésser veres.
On con Pilat liurés Jhesuchrist als juseus per crucificar,
temé molt qu'En Tiberi no li volgés mal, per so car avia condepnat
Jhesuchrist a mort senes raysó. Per què Pilat tramès un seu
amic a l'emperador a Roma per so que l'escusés d'aquel feyt.
DE LA VERONICA
On con En Tiberi fos molt malaute de greu malautia, a
él fo dit que un bo metye era en Jherusalem, qui garia tothom
ab sol la paraula. E no ó sabia, aquel qui ó comtava a l'emperador,
que
a
oltra mar, —e diges a Pilat que
qui
ét li dix so que l'emperador li avia dit. Per les cals paraules fo
molt espaordit Pilat, e demanà a
d'elongament.
E enfre aquel temps En Volusià atrobà una femna qui avia
nom Verònica, la qual era molt familiar de Jhesuchrist, e
demanà-li on poyria trobar Jhesuchrist. E ela li respòs: —Oy Déus
E adoncs En Volusià dix, molt
meus! sàpies que Él era Déus meu, lo qual condampnà Pilat
a mort e
dolent: —Sàpies que eu són irat per so car no pusc acabar aquelò
Al qual Na Verònica dix:
que
—Dementre que
E
de la presència d'Él molt forsada, volguí a mi fer depínyer la sua
ymaya, per so que, quant eu no
ab la seua ymaga. On con eu portés un lansol al pintor
per pintar, Jhesuchrist encontré, qui
co eu li dixés per què anava, él me dix que li liurés lo drap, e posà
sobre la sua cara, e redé
cara. E si
garit—.—E aquela ymaga, és d'aur o d'argent? —.
E Na Verònica li respòs dient que no, sinó tant solament
del piatós esgardament de devoció. —E eu iré-me
tu, e portaré la ymaya a l'enperador, per so que la vega, e aprés
eu me
E enayxí En Volusià vénc a Roma ab la Verònica, e dix a
Tiberi, l'emperador: —Jhesuchrist, qui avies tant desigat,
Per què de mantenent féu l'enperador
és liurat a mort per Pilat els juseus no
éls lo crucifiqueren en la crou. E vec-te que ve ab mi una femna
qui t'aporta la ymaga de Jhesuchrist, e si tu la esgardes devotament
tu seràs garit—.
cobrir la via de draps de seda, e manà que hom li aportés la ymaya,
e quant él la vesec, mantenent fo garit. E mantenent l'emperador
féu penre Pilat, e féu-lo adur davant sí a Roma.
E Pilat, quan vénc davant l'emperador, él se vestí la gonela,
que no era cosida, de Jhesuchrist. E quant l'emperador lo vesec,
mantenent fo senes tota ira, e levà-sse per él, ab él parlant benignament.
E quant Pilat no era davant él, l'emperador era contra
él molt irat, e quant era vengut davant él, l'emperador l' onrava
molt. Hon co l'emperador lo agés alecensiat, soptament quant
se fo partit d'avant él En Pilat, l'emperador lo féu apelar, e jurà
que él lo faria morir, car gran aunta era que él visqués sobre terra.
E quant l'emperador lo vesé, mantenent lo saludà, Per què
se
él era yrat contre Pilat cant no
molt.
Enaprés, per la divinal voluntat o per consel d'alcun crestià,
l'emperador li féu despular la gonela, e soptament él fo molt
irat contre Pilat. E co l'emperador fos d'aquelò mot maravelat,
a él fo dit que aquela gonela fo de Jhesuchrist. E adoncs l'enperador
féu metre En Pilat en la càrcer, per so que
savis què faria d'él. Enaprés fo donada sentència a Pilat que morís
a mala mort. E quant Pilat ho ausí dir, él s'aucís ab lo seu coltel.
E quant l'emperador ausí dir la mort de Pilat, él dix: —Verament
él és mort a molt vil mort, con ab les sues màs se sia él mort—.
E mantenent él fo gitat en l'ayga de Tibre ab una gran mola.
Los malignes esperitz, enperò, foren molt alegratz de la sua
mort; per què
en lamps, e en tempestes e en tros, e en péres, tam fort que les
géns n'eren espaordides. Per què los romàs lo feren trer de
Tibre, e per causa d'escarn l'aportaren en la ciutat Vigentina e
gitaren-lo en l'ayga de Rosa. És dita Vigenna enquax "via de
Geenne", so és, d'Infern, per so car adoncs era loc de malediccions.
E en aquela ayga los esperitz fasien aquelò mesex.
On, co
trer de l'ayga, e trameseren-lo per soterar en lo teretori de la ciutat
de Losània. Mas co
d'aquel loc, e gitaren-lo en un pou que és enrevironat de móns,
en lo qual loc, segons que recomten alcuns, alcunes maraveles hi
veu hom fer per diables. E moltes d'autres causes se ligen en la
Ystòria; que si són recomtadores, a albire del ligidor és
giquit.
Es notadora causa que en les Ystòries escolàstiques és ligit que
Pilat fo acusat per los juseus davant En Tiberi, l'emperador, de la
mort d'aquels qui eren homes justz. E per so cor contre los
juseus posava ýdoles al temple, e car él se prenia l'aver qui
era del cominal, e
él fo ixilat en la ciutat de Laó, en la qual el era nat, per so que
aquí morís en aunta de la sua gent. Póc ésser, si aquela ystòria
conté veritat, que
del retornament de Volusian fo aquí ixilat per l'emperador. Mas
con En Tiberi ausís en qual manera avia feyt aucire Jhesú,
él lo fé a sí adur de l'ixil en la ciutat de Roma. E dien Eusebi
e
en grans malauties; on, con él fos molt trebalat, él s'aucís
ab lo seu coltel.
DE LA RESURRECTIO DE JESUCRIST
Es dit de les festes que són enfre lo temps de desviacion,
que comensà d'Adam e durà entrò a Moysèn; lo qual temps
representa la glesa de Septuagèssima entrò a Pasca. Mas devetz
veser de les festes que són enfre lo temps de reconsiliació;
lo qual temps representa la glesa de Pasca entrò a les utaves
de Pentacosta. Dit és de les festes qui són enfre lo temps de la
reconsiliació.
La resurecció de Jhesuchrist fo en lo
devem notar
en qual manera sia vers que El yagés en lo sepulcre per
e per
no ressucità mantenent, he esperà entrò al ters dia. La
és: en qual manera ressucità. La
resurectió, e no esperà de resucitar entrò a la general resurecció.
La quinta rasó fo: per què resucità. La
quantes vegades los aparec. La
santz pares d'Infern, ni quals causes fé aquí.
En aviró de la primera rasó és notador que Jhesuchrist
fo
que
segon dia segons s'í co[n]tén en entir, e
de sí primera; e enayxí seran
dies ac la sua nuyt, davant anant.
PER QUE FO MUDAT L'ORDE DELS DIES E DE LES NUYTS.
Perquè diu Beda que adoncs fo mudat l'orde dels dies e
córs de les nuytz: car ennans anaven los dies, e les nuytz los
seguien. Mas aprés la pasió aquel orde fo mudat, enayxí que les
nuytz van davant e
ayxí fos: per so car lo primer home casec del dia de gràcia en la
nuyt de colpa. E per sa pasió de Jhesuchrist, e per la resucrectió,
retornà de la nuyt de colpa al dia de gràcia.
En aviró de la segona rasó, devem saber que covinent causa
fo que no resucités Jhesuchrist mantenent quant fo mort, mas que
entrò al ters dia ó esperàs. Fo per
significacion, per so que per aquelò fo significat que la lud
de la sua mort curà la nostra dobla mort. E per aysò él jac un dia
entir e does nuytz en lo sepulcre, per so que per lo dia sia entès
la lud de la sua mort, e per les does nuytz la nostra dobla mort.
E aquesta raó asigna la glosa sobre aquela paraula de Sent
Luc en lo
soferís trebayls, etc.".
La segona rasó fo per la provació; car, enaxí co en boca de dos
testimonis està tota paraula, enayxí en tres dies és provat tot
feyt. E per so que la mort provàs bén, e que mostràs que Él l'avia
bé provada, yac per tres dies en lo vas.
La
resucitàs, semblarà que no agés poder de pausar la sua
ànima, ayxí con avia de resucitar. E aquesta rasó fo asignada en la
Primera Pístola ah Corintis en lo
"Car Christ és mort, etc.". E per aysò parlà primerament de
la mort; per so car, enayxí con vera mort se demostrà, que enayxí
se demostrec vera resurectió.
La
rasó n'asigna En Pere Ravennas, dient: "
sua sepultura, per so que era en lo cel restaurador, e que era en terra
adobador, e per so que era en Infern reemedor".
La quinta rasó fo per la representatió dels
justz. Aquesta asigna En Gregori sobre Ezexiel, dién: "En la
disabte Él se repausà en lo sepulcre, mas en lo dia del digmenge
resucità de mort; [en] aquesta present vida és la sexta fèria
a nós, per so car en dolors e en estretures som nós turmentatz;
mas en lo disapte nos reposam, encax con si nós érem en lo sepulcre,
per so car nós trobam repaus de l'ànima aprés la mort. En lo
digmenge per lo fasedor, so és, en lo vuytè dia, en cors resucitam,
e
avem nós en la
paraules de Sen Gregori.
En aviró de la
Jhesuchrist. Es manifest que primerament resucità poderosament,
car per sa vertut pròpria resucità, segons que diu Sen Johan en lo
la resebe". E dix: "Eu derocaré aquest temple, e aprés lo
redificaré".
En la segona manera fo benaurada la sua resurectió: per so
car, deposada tota misèria, resuscità, segons que diu Sen Johan
en lo
en Galilea". Vol dir aytant Galilea co "transfiguració". Jhesuchrist,
doncques, quan resucità, en Galilea se n'anà davant los apòstols,
per so car de misèria anà en glòria, e de corupció a no
trespasà. E diu Leó, papa, que aprés la passió de Jhesuchrist, trencatz
totz liams de la mort, passà malautia en virtut, e mortaldat
en perdurabletat, e aunta passà en glòria.
En la
per so car preà la presa, etc. Per què diu Jeremies en lo quart capítol:
"Puyà lo laon de la sua balma, e
E diu Sen Johan: "Co eu seré exalsat de terra, l'ànima aduent
de Infern, e
[...]
Per la
per so car enaxí co del ventre de la mara, —que
romàs clos — ixí, e axí co als dicípols intrà —les portes tancades —
enaxí póc ixir del sepulcre, ya fos so que fo claus. Per què
és ligit en les Ystòries scolàstiques que un monye de Sent Laurens
en l'ayn que hom comtava de la encarnació de
Nostre Seyor
era sint, car se
per què ausí
del sepulcre, ja fos que fos claus".
E en la quinta manera fo maravelosa la resurectió de Jhesuchrist:
per so car verament en lo seu cors propri í ver resucità. En
maneres provà que resucità verament. Primerament per l'àngel,
qui no làs. En la segona manera: per so car moltes vegades
aparec. E per aquestes does rasons demostrà que resucità verament.
En la
per encantament. En la
car fo palpat, per la cal causa fo provat que Él resucità en lo seu
cors ver. En la cinquena manera provà la sua resurectió: per lo
seu domostrament, per lo qual provà que en aquel metex cors resucità
en lo qual morí. En la
l'intrament de la casa cant intrà, les portes clauses, per la qual
causa enseyà que ab cors glorificat resucità. Totes aquestes duptanses
àgron los discípols, segons que fo mostrat, en la resurectió
de Jhesuchrist.
En la
per so cor resucità no
que és lest en la Pístola als Romans en lo
resucitan de mort, d'aysí enant no mo[r]rà, etc.". Diu, emperò,
Dionís en la letra que tramès a
dix, aprés la asensió, a un sant baró qui avia nom Carp, aytals
paraules: "Aparelatz són, encara, de soferir passió per o[me]s
salvadors". Per les quals paraules és vist que, si posible era, encara,
que per totz morís, que aparalatz n'era.
E recomta lo davant dit Sen Carp, qui era baró de molt gran
santetat, que, con un dels no
Sen Carp ne fo tant trist que en molt gran malautia ne casec. E era
home de tan gran santetat que dix que nuls temps no cantaria
missa entrò agés vista alcuna visió celestial. Mas con él degés orar per
lo convertiment de quascú, Déus pregava quascun dia que trameses
foc entr'amdós qui
con él se despertà una nuyt, ora de miganuyt, e fesés aquesta
oracion, sobtament la casa en què él era se partí en does partides,
e aquí aparec una molt gran fornal de foc sobtament. E enayxí
con él la regardà, él vesec lo cel ubert, e vesec aquí Jhesuchrist,
qui era enrevironat de gran multitut d'àngels. E
estar costa la fornal del foc los dos barons tremolan, e ixín
serpens de la fornal, que ab los morses los tiràvon, e
en la formal, e per altres barons eren en la fornal espens.
E enayxí co Sen Carp veýa aquesta venyansa de Déu, tant se delitava
que no regardava a la primera vesió, en guisa [que]
entenia de veser la venyansa d'aquels dos barons, e enayxí él era
mol trist, per so car éls no eren totz gitatz en la fornal. E con él
regardàs molt greument en lo cel e vesés la davant dita visió, vec-vos
que Jhesuchrist ac mercè a aquels homes, e puyà-se
lo celestial tro, e entrò aquels dos homes ab molt gran multitut
d'àngels Él devalà, e estès la mà sobr'éls, e
Enaprés Jhesuchrist dix a Sent Carp, ab la mà estâsa: —D'aysí
E aquesta visió, que reconta Sen Dionís,
enant, fér contra mi: aparelatz són encara de soferir
per totz los salvadors; e aysò per los amics, no ges per so que
autres homes pequen—.
avem nós aysí posada per gràcia d'aquesta paraula.
En aviró d'aquesta qüestió
ab nós totz, so és, quant se farà la resurectió general. Es
sabedora causa que per
resurectió. La primera fo per la dignitat del cors, co aquel cors
fo molt digne, per so car era deïficat, so és, ab la deïtat ajustat.
No fo covinable causa que tant longament jagés sotz lo pols.
Per què fo dit en lo Psalm: "No daràs al teu sant, so és, al cors
santificat e deïficat, veser corupció". E més s'í diu en lo Salm:
"Leva, Séyer, en lo teu repaus. Tu ést archa de la tua
santificacion". Es apelada "archa de santificacion" aquel seu cors
de Jhesuchrist, qui contenc en sí deïtat.
La segona rasó per què no volc tardar la sua resurecció, fo per la
fermetat de la fe, car si adoncs Él no resucitàs, la fe perira, e negú
home no
car totz perderen la fe, exceptat la Verge, mas, coneguda la resurecció
ció sua, mantenent recobraren la fe, segons quePrimera
Pístola als Corintis en lo
vana és la nostra fe".
La
exempli de la nostra resurectió, car a tart atrobara hom negú qui
volgés creure la sua resurectió esdevenidora, si no la vesés per
alcú exempli manifest que anans vesesen. Per aysò diu l'apòstol
que si Christ resucità e nós resucitarem, car la sua resurectió és
exemplar e causa de la nostra resurectió. Per exempli enseyà e
mostrà lo Seyor so que promès en gasardó, que enayxí co
conoxeríon la seua resurrectió, que enayxí en éls meteyxes esperasen
en la fi del món penitència de resurectió. E no volc Jhesuchrist
que estés mort altres
en nós no defalís fe d'esperacion de vida. Encara més avem esperansa
de la nostra resurectió, perpensada la glòria del Cap Nostre.
[...]
En aviró de la quinta rasó, és queregut per què resucità Jhesuchrist.
Es sabedora causa que per grans nostres profitz resucità.
Per so car la sua resurectió és obradora la justificació dels peccadors,
e-z enseyans la noveletat de les costumes, engenrans la
esperansa del refaement dels regoardonatz e la resurectió de totz.
De la primera causa se diu en la Pístola als Romans en lo
dient: "Liurat és per los nostres falimens, e resucità per la nostra
justificatió". De la segona causa se diu en la Pístola als Romans
en lo
Pare, enayxí e nós anem en la novel[a]etat de la vida". De la
dién: "Sel que, per la sua gran misericòrdia, nos resucità
en esperansa de vida, per la resurectió de Jhesuchrist, quant resucità
de mort". De la Pístola Primera als Corintis,
en lo
dels durmens: per so car per home era la mort, e per home fos
la resurectió dels mortz".
Es notadora causa per les rasons davant dites que Crist en la
sua resurectió ac
resurection se perlonga entrò a la fi, mas la sua fo feyta en lo ters
dia. La segona causa fo: que nós resucitam per Él, mas Él resucità
per sí. Per què diu Sent Ambrosi: "¿En qual manera póc querer
aujutori, del seu cors a resucitar, cel qui
La
d'Él no póc tornar senra. La quarta causa fo que la resurectió
sua fo causa e sagrament de la nostra resurectió.
De la primera causa diu la Glosa del Salm qui comensa: "Al
vespre, etc.". La resurectió de Crist és causa faent la nostra resurectió
del cors e de l'ànima en present, e del cors en lo temps
endevenidors. De la segona causa se lig en la Primera Pístola als
Corintis en lo
la Pístola als Romàs en lo
disén: "Enaixí con Crist, etc.".
En aviró de la
fo resucitat, és notadora causa que, en aquel mesex dia que Él
resucità, aparec
vegades.
Primerament aparec a Santa Maria Magdalena, segons que
diu Sent Johan en lo Sent Matheu en lo derer capítol,
dién: "Levan sus Santa Maria un matí dels primers disabtes,
so és lo digmenge, aparec Jhesuchrist primerament a Senta Maria
Magdalena. Per
fortment, segons queAvangeli de Sent Luc en lo
capítol, dién: "Perdonatz són a ela molts pecatz, per so car molt
amà". La segona rasó fo per so que mostràs si ésser mort
per sos pecadors, segons queAvangeli de Sent Matheu
en lo
La
en lo Regne del Cel, segons queAvangeli de Sent Matheu
en lo
etc.". La
mort, que enayxí fos misatye de vida, segons la Glosa. La quinta:
"Per so que, là un abundava lo faliment, que
gràcia", segons que és dit en la Pístola als Romàs en lo
[...]
La
dix —Anat-vo
Pere, segons queAvangeli de Sent Matheu, en lo derer
capítol); e agren l'esbalayment dels humils, als quals lo Seyor apar":
per raó car eren femnes, e per rasó del gran atalentament que
lli mostraven en so que li tengren los peus.
La
loc ni quant, no és saubut, si donques no ó féu quant retornà del
moniment ab Sent Johan. Póc ésser que Sen Pere se partí de
Sen Joan en alcun loc en la via, e aquí Jhesuchrist li aparec, segons
que diu Sen Luc en lo derer capítol. Aquest nom "Pere" vol aytant
dir co "obedient", e fa lo atalentament dels obediens als cals lo
Seyor aparec.
La quarta vegada aparec als discípols qui anàvon en Emaús,
que vol aytant dir con "desirer de consel": e significa los paubres
de Christ, qui volen aquel consel acomplir, dién: —Ve e ven tot
quant às, e dóna-ó als paubres, etc.—.
La
signifiquen los religiosses qui tenen los
segons que diu Sen Johan en lo
foren feytes en aquel metex dia de la resurectió, e aquestes representa
lo prevere en la missa,
ters regirament que
no diu, que significa la
la qual no és sabuda hunt ni cant se fé.
La
en presència de Sent Tomàs, qui dix que no creuria que fos
resucitat si no
segons que diu Sen Johan en lo
La
Sen Johan en lo derer capítol; la qual causa significa los preïcans,
qui són pescadors dels hòmens.
La
que significa "los contemplatius", per so car en aquel mont se
transfigurà.
La
en lo lur menyador, per so que esproàs la no
duressa del cor, segons queSen Matheu en lo derer
capítol. Per los quals entenem los pecadors, qui són en lo onzè
temps de trespasament possatz, los quals alcuna vegada Nostre
Seyor visita misericordiossament.
La
Olivet, segons que diu Sent Luc en lo derer capítol. Per los quals
són significatz los misericordioses, e sels qui amen l'oli de misericòrdia;
e d'aquel loc se
causes, avent promision." etc., segons quePrimera
Pístola a Timoteu, en lo
Són d'autres tres aparicions, que
que feyta és la resurectió mas enperò aysò no avem en lo test.
La primera quant aparec a Sen Jacme Just, so és, a Sen Jacme Alfey,
de la qual aparicion se troba en la Ligenda de Sen Jacme.
La altra aparicion és car diu-se que en aquel dia aparec a Josep
ab Arimatia, segons queAvangeli de Nicodemi. Car,
co ausisen los juseus que Josep avia demanat a Pilat lo cors de
Jhesuchrist, e que l'avia pausat en lo seu sepulcre, foren molt
escomaugutz e iratz contre él; per què
en
aprés Pasca. E vec-vos que Jhesuchrist intrà en aquela metexa
nuyt de la resurectió en aquela caseta ab
la seua cara, e baysà-lo, e mantenent, la casa clausa, Jhesuchrist
ne trasc Josep, e l'aduy en la sua casa en Arimacia.
[...]
La
asò que per los avangelistes sia calat. E asò aprova la Glesa de
Roma, que de mantenent, en aquel metex dia, en la gleysa de Santa
Maria fa
negú evangelista no
resucitat no li aparec, per so car negú avangelista no
Mas no sembla rasó que aytal mare sia, per aytal fil, desonrada per
negligència. Mas per aventura assò calaren los avangelistes per
so car lur uufici era que tant solament feesen testimoni de
la sua resurectió; e no fo rasó que la mare fos demembrada per
lo fil, per què los avangelistes asò no volgren escriure. Mas que
ó yequiren per ferm, per so car él deg la mare primerament alegrar
de la sua mort que totz los autres; e aysò testimonieya Sent
Ambrosi en lo Ters libre de les verges, dién: "Vec Santa Maria
la resurectió del Seyor, e primerament la vesec e la cresé. E vesec
Santa Maria Magdalena, ya fos so que assò aquesta ó mudàs".
EN CAL MANERA JHESUCHRIST DELIURA LOS SANTS PARES D'INFERN
De la
Jhesu trasc los sans pares d'Infern ni qual causa y féu. N'ó esplana
manifestament l'avangeli; mas Sen Augustí ó recomte en un seu
sermoner, e Nicodemi en lo seu evangeli ó manifesta. Diu Sent
Agustí que, aprés que Jhesuchrist fo mort, la sua ànima, que fo
ajustada ab la deïtat, devalà en la pregonea d'Infern. On co
terme de les tenebres tocàs. enayxí con un raubador resplandent e
terible, les compayes dels malvatz d'Infern, totz espaorditz,
demanen, diens:
—¿D'on és aquest tam fort ni tan terible, e tant resplandent,
e tant clar? Car aquel món, qui fo a nós sotzmès, nuls temps
no tramès a nós aytal mort, ni nuls temps en Infern no caegren
aytals dons. ¿Qui és aquest, donques, qui enayxí cuytosament és
intratz dins los nostres termes, lo qual no à temor dels
nostres turmens, ans deliure los autres dels turmens nostres? Vec-vos
que aquels qui solien sospirar sotz los nostres turmens,
que
són senes vergoya, ans sobre tot nos menassen. Enperò
assí no s'ergularen mortz, ni s'ic pogren alegrar nuls temps
catius. Osta, ¿per qual causa lo yg às volgut adur aquest home?
O príncep nostre, perey lo nostre alegrament de tot en tot,
e
en la crou, no saps quans dampnatyes sostenges en Infern —.
Aprés aquestes vous infernals, molt cruels al manament
del Seyor, totes les cerales e les presons del ferre foren trens
cades. E vec-vos que ses-nombre de sants se són gitatz als peude
Jhesuchrist, totz plorans, diens: —Vengut ést, Resemedor
Aysò són paraules de Sent Augustí.
del món, vengut ést, lo qual nós, desiyan, l'esperàvem tot dia:
ést devalat per nós en Infern. No
seràs retornat a les sobiranes partides. Puya tu, Seyor Jhesuchrist,
qui às despulat Infern, e
seus ligams. Ret alegretat al món; acorri nós e auciu
les cruels penes; e, merseneyan, tu regira los catius. E dementre
que tu aysí ést, deliura los colpables; e dementre que devalaràs tu,
defén los teus—.
LO MIRACLE QUE DÉUS FE DESPULAN INFERN
En l'Avangeli de Nicodemi és demostrat qu'En Carinus
e
E [a] Annà e [a] Cayfàs e a
Josep e a
Infern, diens: —Co nós fóssem ab totz nostres pares en la
escurtatz de les tenebres, sobtament és feyta sobre nós gran
clartat del sol, de color d'aur; e la porprienca e la rial lud
resplandí sobre nós. E de mantenent Adam, pare de l'humà linatye,
s'alegrà, dién: —Aquesta lud és del Fasedor del lum perdurable,
qui a nós promès que
E cridà Ysaýes, dién:
seu—.—Aquesta és lud del Pare, del Fil de
E adoncs sobrevenc
Déu, ayxí co eu dixí dementre que vivia en terra, disén: "lo
pòbol qui va en tenebres veé lud gran"—.
lo nostre engenrador Simeon e, alegran, dix: —Glorificat lo Seyor,
per so cor eu resebí Christ, enfant nat, en les mies màs, en lo
temple, e, costret per l'Esperit Sant, eu dixí: "Ara veseren los
meus uls lo meu Salvador"—.
Aprés aysò í sobrevenc un home enquax ermità, e demanam-li
qui era; per què, él nos dix: —Eu són Joan, qui bateyé Jhesuchrist,
e ané davant la sua cara per aparelar les vies d'Él, e ab lo meu
dit eu lo enseyé, dién: "Vec-vos l'àngel de Déu, etc." e "són
devalatz per denunciar a vosaltres que en breu nos venrà visitar".
E adoncs dix Set: —Con eu anàs [a] les portes de Paradís
pregar lo Senyor que tramesés lo seu àngel, per so que
de l'oli de misericòrdia, e que n'untés lo cors del meu pare Adam,
con él fos malaute, aparec a mi l'àngel Michael, dién: "No
trebalar ab làgremes, oran, per l'oli del fust de misericòrdia,
per so car en neguna manera no
complitz
s'alegraren ab molt gran alegrament.
E adoncs lo diable, príncep e duc de la mort, dix a Infern:
"Aparelat-vos de recebra sel qui
Déu. Emperò él és home qui tem mort, dién: "Trista és la mia
ànima entrò a la mort". E molts que eu é fetz orbs sanà, els
rancaloses féu ben anar". E respòs Infern, dién: "Si poderós
ést tu, qual és aquel ome Jesús qui, tement la mort, contrasta al
teu poder? Car si diu que la mort tem, te vol penre. E que
mal serà a tu en los perdurables segles!".
Al qual respòs lo diable: "Eu é él asayat, e és tot lo poble escomogut
contre él, e és la lansa ya agusada, e la crou aparelada; e
en breu morrà, e aduré-lo eu a tu". Al qual Infern respòs: "¿Aquel
és, verament, qui resucità Làser, lo qual eu tenia?". E
li respòs: "Aquel és, verament". Per què l'Infern li dix: "Eu te conjur
per les tues vertutz, e per les mies, que tu no l'adugues a mi,
per so car, con eu ausís la seyoria de la paraula d'él, molt fortment
tremolé, en guisa que no li poguí tener En Làer: per so car aquel
se secodí, que con àguyla laugerament ixí d'ayxí, e se
sus ab él".
E con asò parlàs l'Infern, feyta és molt gran vou enquax
tro, dien: "Toletz les portes, prínceps, vostres, e levatz les portes
perdurables, e entrarà lo Rey de Glòria". An aquesta vou corregren
los demonis, e tancaren les portes de l'aram ab los forelats
del ferre, e les clausiren. E adoncs dix David: "¿No dixí eu, profetan,
dient: "Confessen al Seyor, etc., per so car trencà les portes
de l'aram, etc."?". E fo feyta altra vegada gran vou, dién:
"Toletz les portes, prínceps, vostres, e levatz les portes perdurables,
e entrarà lo Rey de Glòria". E vesén l'Infern que does vegades
avia molt fortment cridat, [c]on ennorant, dix lo diable: "Qui
és aquest Rey de Glòria?". Al qual David respòs, dién: "Lo Seyor,
fort e poderós en batala, e Él és Rey de Glòria". E adoncs lo Rey
de Glòria sobrevenc, qui il·luminà les tenebres perdurables,
e estès la sua man, tenent la mà dreyta de Adam a Él, dient:
"Pau sia ab tu e ab totz tos fils, justz meus". Enaprés Nostre Seyor
ixí d'Infern, e totz los santz lo seguiren. E Nostre Seyor, qui
tenia la mà dreyta de Adam, liurà-la a Sent Michel Archàngel,
qui los meses en Paradís.
Envés los quals vengren dos barós qui eren mot veyls, e foren
demanatz per los sans, diens: "Qui etz vosaltres, qui no etz ab nós
estatz mortz, en Infern; e etz alogatz en cors en Paradís?". E la
ú d'aquels lur respòs, dién: "Eu són Enoc, qui sóy say adut.
E aquest és Elies, qui hig és puyat ab foc, e encara no sabem
que sia mort, e som reservatz a vida entrò a l'eveniment d'Antecrist,
per so que
ac dit, mantenent sobrevenc altra baró, qui portà en los seus muscles
.
lo seyal de la crou. E demaneren-li qui era; per què, él lur
dix:
"Eu fuy layre, e fuy crucificat ab Jhesuchrist. E creu e confesse
Él ésser Creator, e oré, dién: "Sies menbrant de mi, Séyer, quant
venràs en lo teu regne". Per què Jhesuchrist me dix: "Verament
dic a tu que vuy seràs ab mi en Paradís". E donà-me aquel seyal
de la crou, dient: "Aquest porta, e ve-te
leyxa entrar l'àngel qui gara Paradís, mostra-li lo seyal de la
crou, e diges-li [que]:— Jhesuchrist, qui ara és crucificat, m'à sà tra mès—".
E con aysò eu fessés, tost l'àngel me obrí mantenent,
e
E co tot aysò agués dit, En Carini e
foren trasfiguratz, e no
e Sent Augustí segons alscuns libres, parlaren d'aquesta matèria
enayxí: "De mantenent la vou perdurable dels inferns, quant
Jhesuchrist í fo devalat, resplandí, e mantenent los porters malvatz,
entre sí calan, murmuraren, diens: ¿Qui és aquest tant
terible per sa resplandor? Qui és tant resplandent? Nuls temps
no
aytal home lo món en aquesta nostra caverna. Aquest, robador
és; no és ges nostre deutor, ans és trencador e destruydor. Ni
no és pecador, ans és nostre captivador. Lo Jutye vesem, e no
umil, qui
que yc get aquestz que nós tenem preses".
DE SENT SEGON, CAVALER
Segon vol aytant dir con "sí bastén"; so és: que per honestat
de bones costumes se componia e
dir con "sí mateys donan", estant obedient tempradament als
manamens de Déu. O Segon vol dir aytan con "qui à ab sí guiador".
Fo él verament guiador de sí matex, per so car ac gran rasó de
bon sen bonament, e
O Segon és dit per esgardament del primer. Does vies són per
anar a vida perdurable: la primera és per plor de penitència; e
la segona, per martire, E aquest màrtir preciós no tant solament
anà per la primera via, ans ó féu per la segona.
Segon fo molt nobla cavaller, e molt noble servidor de Crist,
e fo màrtir de Déu glori[os]ós en la ciutat Astensi. Fo coronat
per martiri, la presència del qual enoblesí la ciutat, e s'alegrà
del seu gloriós cors, ayxí con de patró. Lo qual baró fo convertit
per Sen Caloceri, qui era tengut prés per En Saprici, qui era pretor
de la ciutat Astensi. On con Sen Marcian fos tengut prés en la
ciutat Credonensi en una càrcer, En Saprici volc là anar, per
so que
ab él là per causa de solàs, e cor volia veser Sen Marcià.
E con éls fossen fora la ciutat de Astense, una coloma devalà
sobre Sen Segon, e pausà-se sobre lo seu cap. Al cal dix En Saprici:
—Veges, Segon, con te amen los nostres déus: vet que aucels
E con éls fossen vengutz al nuvi
te trameten del cel per vesitar!—.
qui és apelat Tànagum, Sen Segon vesec l'àngel de Déu
sobre l'ayga anan e a él dién: —O Segon, ages fe, e enayxí tu iràs
Al qual dix En Saprici:
sobre los cultivadors de les ýdoles—.—Frare
Per què Sen Segon li dix:
Segon, eu aug los déus qui parlen ab tu—.
—Anem al desirer del nostre cor—.
E con éls fossen pervengutz
al flum qui à nom Bòriman, l'àngel altra vegada lur aparec,
qui dix: —O Segon, ¿creus en Déu, o y duptes?—.
E Sen Segon
li respòs: —Eu creu la veritat de la passió d'Él—.
Per qu'En Saprici
dix: —Cal causa és aysò que eu aug?—.
E con éls entrassen en la
ciutat de Credona En Marcià, per manament de l'àngel, ixí
de la càrcer e aparec a Sen Segon, a él dién: —Intra, Segon, en la
E
via de veritat, e ve per so que resebes la victòria de la fe—.
Saprici dix: —¿Qui és aquest así qui ab nós, així con somnian,
Per què Sen Segon li dix:
parla?—.—A tu és somni, mas a mi és
amonestament e confortament—.
Enaprés Sen Segon se n'anà a Milà, e
qui estaven preses en una càrcer, foren defora treytz per l'àngel
de Déu, e per éls Sen Segon fo bateyatz. E soptament vénc una
coloma sobre él del cel, la qual aportà lo cors e la sanc de Déu,
e donà-lo a
lo cors e la sanc de Déu a Sen Segon, per so que l'aportàs a
Marcià. On con En Segon se
vengut a la riba del flum de Padi, l'àngel de Déu près lo fre
del caval, e sobre Padi él lo passà, e entrò a Credona él l'adux,
e en la càrcer on estava En Marcià él lo mès, e donà En Segon a
Marcià aquelò que avia reebut d'En Faustí. E
aquelò, dix: —Lo cors e la sanc del Seyor sia ab mi en vida per durable—.
E adons Sen Segon ixí de la càrcer per manament de
l'àngel. Enaprés En Marcià fo condempnat a mort, e fo sebelit
per Sen Segon. E quant ho ausí dir En Saprici, él lo féu venir a sí,
e li dix: —En quant eu veig, tu dius que ést crestià—.
E Sen
Segon li respòs: —Verament són eu crestià—.
Per què En Saprici
li dix: —En quant que eu veig, mala mort desiyes—.
E Segon
li dix: —Ans sàpies que a tu és deguda—.
E con él no volgés sacrificar a les ýdoles, En Saprici lo féu
despular, e de mantenent fo aquí l'àngel de Déu, qui li aparelà
una vestidura. E adoncs En Saprici lo féu penyar en lo tortor,
e féu-lo tant tortorar entrò los brasses li foren totz deslogatz.
Mas con él fos tost garit per Nostre Seyor. En Saprici lo féu en la
càrcer enclausir. En lo qual loc li vénc l'àngel de Déu, que li dix:
—Leva, Segon, e segex-me; e amenar-t'é al teu creator—.
E adoncs él l'amenà entrò a la ciutat de Astén, e pausà-lo en
la garda, là on estava En Calocerus [e
vesé Sen Segon, él se gità als seus peus. Per què lo Salvador li
dix: —No ages temor, Segon, per so car eu són ton Seyor, Déus
E quant l'ac benesit, él se
teu, qui
puyà al cel. En Saprici tramès al matí a la càrcer, e trobaren la càrcer
ben clausa, e no
de Credona a la ciutat de Astén, per so que punís En Calocerus.
Per què
era ab En Caloceri. E quant ó ac ausit dir, él los féu venir davant,
e los dix: —Per so cor los déus nostres saben que vosaltres los
On con éls no volgessen
menyspresatz, volen que amdós muratz—.
sacrificar als déus, En Saprici féu peguntar e rasina fondre, e féu-ó
tot gitar sobre los lurs caps e
Els sants barons bevien aquelò, ayxí con bona ayga, e disien
ab clara vou: —O quant douces són a les mies gautes les tues
E adoncs En Saprici donà sentència contre éls
paraules, Séyer!—.
aytal: que Sen Segon fos degolat en la ciutat de Astén, e que En
Caloceri fos gitat en l'ayga de Albígano, per so que aquí fos punit.
E con Sen Segon fos degolat, los àngels de Déu ne portaren
lo seu cors, e ab moltes lausors e cants éls lo sebeliren. Sofrí
passió en lo
DE SENTA MARIA EGIPCIACA
Maria Egipciaga, qui era apelada "peccadora", féu en un
ermitatye molt estreta vida
nom Zòzimas. On, con él passés part flum Jordà, e se n'anàs
en un ermitatye molt gran per veser si í trobaria alcun sant pare,
él vesec un home tot nud anan, qui avia tot lo cors negre per
lo cremament del sol. E mantenent aquel fugí, per què En Zòzimas
corec après él molt fortment. E adoncs ela dix: —Ho, abat
Zòzima, ¿per què m'encauses? Desconeyx-me, que no pusc girar
la mia cara a tu, per so cor eu són femna, e són nusa. Mas dóna
lo teu mantel, per so que eu te veya senes vergoya la tua cara—.
E quant él se ausí enomenar fo molt esbalausit, e donà-li lo seu
mantel, e gità
dix: —A tu s'esgarda, pare sant, benedictió, més que a mi, per so cor
On, con él ausís que ela saubia
ést ornat de dignitat de prevere—.
lo seu nom e
[...]
E adoncs ela dix: —Benesiga
On con él' ab les màs esteses, oràs, él
de les nostres ànimes—.
vesec ela levar sobre en altesa d'ú códeu. E adoncs l'abat
comensà a duptar, e pensà-se que fos esperit, e que
que orés. Per què ela li dix: —A tu satisfasa Déus, que mi pecadora
E adoncs En Zòzimas
femna t'às pensat que sia no
la conjurà per Nostre Seyor que ela li degés comtar la sua condició.
Ela li dix: —Perdona
car si eu te comtava lo meu estament, tu
com serpent, e les tues aureles menyspresarien les mies paraules,
e l'ayre sa solaria per les mies leygesses—.
Mays con él la—Eu, frare, fuy nada en
Egipte, e quant eu fuy en etat de
e aquí eu esté
enayxí que a negun home no
regió anassen en Jherusalem per asorar la crou, eu pregé los nautoners
que me
eu lur dixí: "Sapiatz, frares, que eu no é res, del cors enfora;
e aquel resebetz per nòlit". E enayxí éls me reseberen lo cors
per nòlit.
E con eu fos venguda en Jherusalem per asorar la crou, e vengés
entrò les portes de la glesa ab los autres, soptament fuy luyn gitada,
no
autra vegada e altra eu ané entrò a la porta; e soptament eu era
luyn us gitada, e
me pensé que per mos pecatz m'endevenia, per què
pitz ab les mies màs, e ploré molt amargossament, sospiran
molt fortment. E enayxí co eu gardé, eu vi aquí la ymaya de
Senta Maria, per què eu la pregé que m'enpetràs perdó dels meus;
pecatz, e que pusqués intrar dins la glesa per la crou asorar; e
promesí a Déu que eu aprés viuria castament. On, con eu orés
e en nom de la Verge resebés gran fiansa, autra vegada eu
ané a les portes de la glesa e, senes tot enpaytament, eu entré
en la glesa.
On, con eu devotament aorés la crou, un home me donà
dient: "Si tu passes flum Yordà, salva seràs". Per què eu passé
flum Yordà, e venguí en aquest desert, en lo qual é eu estat
ayns, que no ic viu nul home. E aquels
tornaren ayxí durs con a péres, e duraren-me
vestimens són podritz lonc temps ha. E per
carnals temtacions de què fuy mot trista, mas per la gràcia de Déu
totes les vensé. Vec-te que totes les mies obres t'é comtades,
e prec-te que tu precs Déus per mi—.
E adoncs lo sant home se gità en terra e benesic Déus. Enaprés
ela lo pregà que [el], lo digmenye de la sena, él retornés a flum
Jordà, e portés lo cors de Jhesuchrist, e que ela venria aquí a él,
e resebria lo cors sagrat de les sues màs, —Cor d'aquel dia ensà
que eu fuy aysí, no resebí cominyó—.
Per què l'abat se
al monestir.
En l'ayn pasat, prop del dia de la Cena, él aportà lo cors de Déu
e vénc entrò a la riba de flum Yordà, e vesec que la santa femna
era en l'autra riba. E féu lo seyal de la crou sobre l'ayga e, peu exut,
ela vénc entrò al sant home. E quant él ó vesec, fo molt esbalausit,
per què als seus peus umilment se gità. E ela dix-li: —N'ó fases:
E
que
de prevere. E prec-te que en lo segén ayn tornes a mi—.
féu lo seyal de la crou, e anà sobre l'ayga, peu exut, e tornà-sse
a l'ermitatye. E l'abat tornà-sse
En lo segén ayn él tornà en aquel loc metex, e trobà ela, aquí
meteyx, morta. Per què
sí: —Eu volria lo cors de la santa sebelir, mays tem-me que no
E
li desplasa—.
letres en terra escrites que volien dir: "O Zòzima, sebeleys lo cors
de Maria. Ret a la terra la sua pólvera, e prega per ela Nostre
Seyor". Al manament del qual ela desemparà en lo segon dia d'abril
aquest segle. E adoncs l'abat conec per cert que aprés que ela
ac resebut lo sagrament e al desert se
Aquel desert a penes l'abat lo póc passar en
santa femna lo passà en un dia, e a Déu se n'anà. E co lo sant
abat li volgés fer lo vas, él veé venir
—Aquesta femna manà sebelir lo cors seu, mas con eu sia vel,
E
no ó pusc fer ni no éy fer[r]ament ab què puscha fer. Per què
tu cava la terra, per so que puscam lo seu cors sant sebelir—.
adons lo laó comensà a cavar, e féu-li molt covinent vas. E quant
l'ac feyt, co anyel se n'anà pansament; e
monestir, Déu lausan bonament.
DE SENT AMBROSI
Ambrosi és dit de ambra, que és "espècia ben flayrant e
preciosa". E enayxí él estec molt preciós en la Gleysa de Déu,
e
de ambra, e
Cor Déus per él, així com per ambra, en totz locs dóna bona odor,
cor fo e és bona odor de Christ en tot loc. O és dit Ambrosi de
pare de moltz fils per esperital generació— fo él luminós en esposició
de la santa escriptura e fo él poc en sa umil conversació.
O
o sabor celestial, e menyar dels àngels, e Ambrosi vol aytant dir
con "bresca celestial"". Fo él celestial estela per odor de bona
fama, e fo sabor per contemplació de pensa; fo bresca celestial
per la dolsa esposició de les santes escriptures; e fo menyar angelical
per lausament gloriós. Escrisc la vida d'él En Paulí, bisbe
de Noies, e tramès-la a Sent Augustí.
Ambrosi fo fil de N' Ambrosi, qui fo pretor de Roma. E con
él dormís en lo seu bres en lo palau del pretor, un exam d'abeles
vénc sobr'él sobtament, e cobriren-li la sua cara, e onpliren-li
la sua boca, enayxí que semblava que intrassen en lo seu ventre
e que n'ixien. E puys, devolantes, en tan gran autessa se són
muntades, que hom no les póc veser. Per la qual causa lo pare,
tot espaordit, dix: —Si aquest enfant viu, home serà de gran mèrit —.
Enaprés, con él creegés, e vesés la mare e sa sor, que
ere santa verge, baysar les màs als preveres, él, yogan, la sua
mà dreta oferia a la sor sua, a ela dién que a fer li avenia que la
li baysàs. Mays la santa verge, ayxí con d'emfant crexent e nesci,
la li gitava luny, e no sabia què volia dir.
Fo a Roma en letres enseyat e, ayxí con les causes del pretor
molt sàviament tractàs, él fo tramès a l'emperador, En Valencian,
a regir la província de Ligúria, e de Emèlia. On con
él vengés a Milà, —lo bisbe fo mort, en aquel temps, de la ciutat
de Milà — , lo pòbol s'ajustà per so que
fos entre los arians e
Ambrosi se
e mantenent una vou d'un emfant cridà, dién:
—Ambrosi, bisbe!—.
A la qual vou consentiren totz ensems, e
cridaren: —Ambrosi, bisbe!—.
E quant él ó conec, per so que departís
éls, ab terro[r]s, de sí, él ixí de la glesa e puyà-sse
en la cadira del seyor e, contra la sua costuma, él manà fer
turmens als homes. E con él aquelò fesés, lo pòbol cridava:
—Lo teu pecat sia sobre nós!—.
E adoncs él, torbat, a la
sua casa se n'anà, e volc ausir filosophia.
Enaprés él féu entrar davant sí públiques femnes, per so que
pòbol, qui ó veyria, se tolgés de la sua electió. Mas con él per
tot aysò res no acabés, ans lo pòbol cridava: —Lo teu pecat sia
sobre nós!—, él se
pensàs anar a Ticini, matí, a la porta de la ciutat de Milà s'atrobà,
que és apelada romana. E co fos aquí atrobat e gardat per lo pòbol,
éls trameseren una letra a l'emperador, En Valencian, qui
la resebé ab molt gran gaug, per so cor lo seu jutye era elegut
en bisbe. E alegrà
fo asemplida en él; car él li dix, quant l'emperador li donà lo
manament del jutyat: —Vé e fé con a bisbe, e no con a jutye—.
E mentre lo pòbol pensava del seu feyt, él s'amagà. Mas
con éls l'atrobassen, e no fos bateyat, éls lo bateyaren, e en lo
ayns a Roma se n'anàs, e la sua sor li baysés la mà,
sotzrién, dix: —Vec-te, segons que eu dixí, que tu baysaries
la mia mà de prevere—.
E con él anàs en
election contrastava Na Justina, enperadriu, e
e volien que de la lur secta fos alcun bisbe. E una verge dels yretyes
molt ausarment près Sent Ambrosi per lo seu vestiment,
per so car lo volia tirar a la pau de les femnes, e puys, per eles
batut, que fos gitat de la glesa. A la qual Sent Ambrosi dix: —Yasia
Lo qual dit él confermà,
asò que eu no sia digne de tan gran bisbalia, enperò a tu no
cové que tu lires negú prevere. Per què tu deuries tembre lo jusesi
de Déu, per so que no
d'aquí ixint. E
De la qual causa foren totz espaorditz.
Enaprés él se n'anà a Milà, en lo qual loc él atrobà moltes espècies
de la enperadriu, e tot lo pòbol, que féu escomoure contre
él. On co motz lo volgessen exilar de la ciutat, un d'éls fo tant escomogut
que costa la glesa logà una casa, per so que li pogés
mal fer, [e] Na Justina procura [n] que fos exilat; mas, per lo
jusesi de Déu, en aquel dia en lo qual cuydava ésser robat,
en una carreta fo [él] en exil portat.
Lo cant e l'ofici en la glesa de Milà establí primerament ésser
celebrat. Eren en aquel temps, en la ciutat de Milà, motz endemoniatz,
qui cridaven que eren tortoratz per Sent Ambrosi. E Na Justina,
ab motz d'autres iretyes que estaven ensems, dixeren que
éls dixessen que eren trebalatz per diables [e eren tortoratz) a
Sent Ambrosi. E adoncs un dels iretyes, qui aquí eren, fo soptament
pres per lo diable, per què ixí d'aquel loc, cridan: —Eu volria que
enayxí fossen turmentatz totz cels qui no cresen Sent Ambrosi!—.
E adons éls foren confosses, e gitaren aquel home en una clavaguera
per mort.
Era un home iretye qui era molt gran disputador e dur, que no
volia convertir a la fe catòlica e, con él ausís Sent Ambrosi presicar,
él vesec un àngel qui parlava a les aureles d'él les paraules que
presicava al pòbol. E, aquelò vist, la fe que él encausava, él
la comensà a defendra.
Un encantador se fasia venir demonis, e trametia-los, per mal
a fer, a Sent Ambrosi. Mas los diables se
no li podien fer mal, ni
casa, per so car la sua casa era garnida de molt gran foc, e
si s'í acostaven serien totz crematz. On co
fos turmentat per un jutye, él cridava que era turmentat per Sent
Ambrosi.
Era un home endemoniat a Milà: així co Sent Ambrosi intrava,
lo demoni gequí l'ome, e entrà en autra home. On con él fos
demanat d'aquelò, lo demoni dix que él avia temut Sent
Ambrosi.
Era un ome qui una nuyt vénc là on jasia Sent Ambrosi
per so que l'auciés ab lo cotel, per loger que n'avia resebut de
Na Justina. E con l'ome aquel levàs lo coutel ab la mà dreta
per so que
Fo un ome pres per lo diable, e comensà a cridar que per Sent
Ambrosi era turmentat. Per què Sent Ambrosi li dix: —O diable,
E de mantenent él calà.
cala; que no
tu veus là puyar ome, d'on tu casegest legament, car Ambrosi
no sab imflar!—.
Una vegada, ayxí co Sent Ambrosi anava per una ciutat, per
aventura fo un home casut, e en terra ya gitat, e enayxí co un
autre ó vesia, él se risia. Per què Sent Ambrosi li dix: —Tu, qui
E de mantenent él casec,
estàs de peus, garda
e dolc-se del seu casement, ayxí co
Una vegada Sent Ambrosi vénc al palau d'En Macedoni,
qui era maestra dels oficials, per so que pregàs per un ome. E
con él atrobés les portes clauses e no
—Tu venràs a la glesa, e estaran les portes ubertes, e no
E, passat alcun temps, En Macedoni, per temor de sos
entrar—.
enemics, se
intrar.
Fo de gran abstinència Sent Ambrosi, que totz dies dejunava,
exceptat lo digmenge el disapte e les autres festes. Era tant
larc donador que tot cant avia donava a les gleses e als paubres.
Era ome de tan gran compació que, per los mals dels autres,
se plorava tant fort que
humilitat e trebalós, que
sues màs, si donques no fos malautes. E era de tan gran pietat
que, cant hom li comtava mort d'alcú clerge, él se plorava molt
fort. E quant hom li demanava per què
barons qui eren moritz, él disia: —No
Era de tan gran
per so car se
greu trobarà hom que tam bo sia al seu ofici—.
fermetat e de tan gran fortesa que
e
Co un home fesés un malefici, fo davant él amenat, per què
dix Sent Ambrosi: —Covén-se que hom lo liure al diable, per
so que sia turmentat en carn, per tal que no gós aytals causes fer—.
E enayxí, con él parlava aqueles paraules, lo diable li entrà e
cors.
Una veguada, ayxí con Sent Ambrosi anava a Roma, él
albergà en una vila de Túcia ab un ome molt ric. E demanà-li
molt diligentment dels seus feytz. E aquel li respòs: —Sàpies,
séyner, que
E vec-te que só molt ric, e é moltz sers, e mota compaya,
e é motz fils e motz nétz, e aguí totztemps so que eu volguí, e
anc nuls temps no sostenguí contrari de què eu fos trist—.
E
quant aysò ac ausit Sent Ambrosi, molt ne fo maravelat, e dix en
aquels qui eren en la sua conpaya: —Levatz sus, e anem-no
E, con éls fusquessen, soptament la terra s'obrí,
tost, e fugiam, que no yg és Nostre Seyor en aquest
loc. Cuytat-vos tost, fils, cuytat-vos tost! Fugiam, per so
que la divinal vengansa no
d'aquestz!—.
e absorbí totz aquels qui estaven ab lo ric home e
E quant Sent Ambrosi ó saubec: —Vec-vos, frares— so dix,
Diu-se que en aquel loc romàs gran clot molt pregon,
—con misericordiossament perdona Déus quant aysí no[
dóna, e co cruelment s'irey ab hom quan li dóna bastament
de béns—.
que
E co Sent Ambrosi vesés créxer lo pecat d'avarícia en totz los
omes, e màgerment en aquels qui eren en poder stablits (en
poder dels quals totas causas se venien per preu) e aquels qui eren
en dignitat posatz, reyava molt fortment; per què, él pregà
Déus que d'aquel trebal fos desliurat. On, con él ó amtengés,
él s'alegrà mot fort, e dix als frares que entrò a la resurectió de
Jhesuchrist seria ab éls. E enans per pocs dies que en lo lit
intràs, con él agés digtat lo
lo notari veén, en manera d'un escut breu, foc cobrí
lo seu cap, e a poc a poc se n'intrà en él, ayxí con hom entra en
casa. E adoncs la sua cara fo feyta blanca con a neu, mas enaprés
tornà en sa color; e en aquel dia él féu fi d'escriure e de dictar, ayxí
que no póc complir lo salm; e aprés pocs dies él fo malaute. On co
lo comte de Lombardia fos a Milà, e apelés los homes nobles,
él dix que si tan gran home se partia d'éls, gran peril seria a tota
Lombardia, per què pregaren lo sant baró que enpetrés ab Déu
que més visqués. E quant él ó ac ausit, él lur respòs: —No é
eu aysí viscut que aya vergoya de viure, ni no
eu aya bon Seynor—.
En aquel tems
seria bons après la mort d'él per bisbe. E co el loc en què yasia
lo sant de Déu fos luyn, éls ausiren nomenar molt bas: —En
Simplician!—, e altra vegada él cridà: —Vel és, mas bo és!—.
E quant éls ó ausiren, espaorditz éls fugiren, e aprés la mort d'él
no
Onorat, qui era bisbe de Verzel, qui esperava lo iximent
de Sent Ambrosi, ausí cridar altament, dién: —Leva sus, per so
Per què
cor ara nós ig èm partidors!—.
e donà-li lo cors de Jhesuchrist, e enaprés él estès les mans en manera
de crou, e gità l'esperit entre les paraules d'éls e les oracions.
. E con en la nuyt de Pascha fos lo cors d'él en la glesa
aduyt, moltz emfans bateyatz lo veseren, e dixeren que
seer en una cadira, e ó deïen als lurs parens, e
ab lo det: que neguna estela no era sobr'él.
Un preveyre fo cuÿdat ab motz d'autres, e comensà de dir
mal de Sent Ambrosi, per què li vénc gran plaga, e fo aduyt del
covit al lit, en què morí.
En la ciutat de Cartaya foren
qui disien mal de Sent Ambrosi, e fo
prevere qui
fo ferit tant fort que morí.
Es notadora causa que Sent Ambrosi és lausador en moltes
causes. Primerament en franquesa, per so car tot quant avia era dels
paubres. Per què recomta de sí metex que él respòs a l'emperador
aytals paraules que són escrites en lo Decret,
per so cor so meu dels paubres és".
Es lausador de nedesa e de puritat, car él fo verge. Per què
diu Sent Jerònim [qu']él dix: "Vergenitat no tant solament
la portam, ans la servam". Es lausador en fermetat de fe, on
dix, quant l'emperador li demanà la Gleysa, e és en aquel capítol:
"Primerament l'ànima se tola de mi ans que la fe".
E és lausador en so que ac voluntat de martiri; per què és
lest, en la sua pístola De la Gleysa no -liuradora, que
de Valencià manà a Sent Ambrosi dient: "Tu menyspreses
Valencià, per què eu te tolré lo cap". E Sent Ambrosi dix-li:
"Déus vula que tu fasses so que tu dius, e que totz los mals que
vols fer a l'esgleya fasses a mi, e que beges la mia sanc per la
tua set".
Es lausador en so que ac gran fortessa en oracion, per què
és dit d'él, e
no
dejunis e ab vigílies e ab oracions se defenia".
Es lausadors en so que mot se plorava. Ac tres maneres de
làgremes. Ac làgremes de compació per les autruys colpes;
per què, diu En Paulí en la sua legenda que, quant alcú li comfessava
alcú pecat, él se plorava fortment, en guisa que fasia plorar
lo peccador. E avia làgremes de devoció per los perdurables desirers;
per què, és sobre dit per En Paulí [que], quant era demanat
per què
—No
E ac làgremes de compació per
ennans són en glòria que eu—.
les autr[ui] enjúries; per que él dix de sí, e és en lo Decret,
en lo [
làgremes són armes mies, e aytals garnimens són de prevere: en
altra manera no deig ni pusc contrastar".
Es lausador de mot fort fermetat; la fermetat del cal apar
en tres causes. Primerament en defensió de la veritat catòlica, on
és dit en lo libre
d'En Valentinian, emperador, que ere iretge e nodridora d'iretges,
comensà a torbar l'estament de la Gleysa, e menassà als preveres
que
los arians, de la qual causa fo encax torre Sent Ambrosi.
En la segona manera se mostrà la sua fermetat, so és: en la
garda de la Glesa. On com l'emperador volgés tolre
Sent Ambrosi li contrastà, segons que
los comtes que eu los liurés la nostra esgleysa", diens que
l'emperador li manava que la liurés per son dret; si no, que
faria aucire. E Sent Ambrosi respòs-li [que] "les divinals causes
no pertayen a l'emperador, mays a l'emperador pertayen palaus,
e als preveres les gleyses. E Sent Nabot defenia les sues exermens
ab son propri sanc: On, si aquel no liurà la sua vinya, nós devem
liurar la Glesa de Crist? Lo tribuyt deu ésser donat a l'emperador,
e la glesa és de Déu, e ayxí no
si del meu volia alcuna causa, ayxí con a camp o casa o aur o argent,
volenter li ó daré; mays lo temple de Déu eu no
ni donar, co aquel aya en garda, e no per donar".
En la
de tot vici e de tota iniquitat. On és lest en la Crònica que, com
fos gran barala en la ciutat Tesalònica, alscuns jutyes y foren
lapidatz per lo pòbol, per què En Teodosi, emperador, manà,
mot irat, que totz los colpables fossen triatz dels no colpables.
En lo qual loc foren mortz
vengés a Milà, e volgés intrar en la gleysa, Sent Ambrosi li vénc
encontre, que li dix que no entrés en la gleysa, con él fos colpable
de tan gran crim: —¿La conoxensa del pecat te tol, lo poder
de Temperi? Per què
príncep ést, e ést sér de totz; ¿ab quins uls, doncques, potz
tu gardar lo temple per enderocar? ni ¿ab quins peus calcigaràs
lo paviment sant, ni com potz estendre la mà, de la qual encara
la sanc degota no
Déu, que per les tues paraules sia tanta sanc escampada? Partex-t'ic,
doncques, per so que no cresques lo primer pecat—.
Per aquestes paraules l'emperador, obedient, ploran e gemegan,
se
li vénc, qui era maestra dels cavalers, qui li demanà la causa
de la sua tristícia. Per què él li dix: —Tu no sens los meus mals,
E asò disia ploran. E
car los temples són ubertz als sers e als mesquins, mays eu no
pusc intrar—.—V[ai],
si
E l'emperador li dix: —No faria res per mi N'Ambrosi, per so
cor no tem l'emperial poder, que res fesés contra la lig de Déu—.
Dix En Rofí: —[que] Eu t'ó acabaré—.
Per què
quant Sent Ambrosi vesec En Rofí, él li dix: —Tu ést osar com
E con En Rofí lo pregés per l'emperador,
a can! Co tu sies colpable de tant gran crim, ¿con gauses ladrar
contra la divinal magestat?—.
Sent Ambrosi li dix: —Eu te dic que no vul que él
entre dins la glesa; mas si l'emperador se
Per què En Rofí ó dix a l'emperador; e que anés là a él per querir
perdó dels seus falimens. On, co l'emperador volgés entrar en
la gleysa, Sent Ambrosi li ó vedà, e li dix: —¿Quina penitència às
E l'emperador li respòs:
tu feyta de tan gran crim?—.—De tu
E co l'emperador li allegés que David avia
és que la
feyt aülteri e omesii, Sent Ambrosi li dix: —Tu, qui às seguit
sel qui erra, segex sel qui coregeys —La qual causa féu molt volenter
l'emperador, e volc fer públicament penitència.
E quant fo reconciliat, él intrà en la gleysa dins lo cor, per
què Sent Ambrosi li demanà què y esperava. E con él li dixés que
divinal menestir, Sent Ambrosi li dix: —O emperador, aquel
loc als preveres és asignat. Ixi fora, e està cominalment ab los
A les quals paraules obesí l'emperador.
autres!—.
Mantenent fo de tan gran noblesa de saviessa Sent Ambrosi que
tota la Santa Glesa enluminava ab sos libres.
La vida de Sent Tiburci e de Sent Valerià és en la passió de Santa
Cicília.
DE SENT GEORGI
Georgi és dit de geos, que és "terra", e orge, que és "colra",
enquax "colens terra", so és: la sua carn. O és dit de gerar,
que vol dir "sacre", e gion, que és "lutament"; so és, encays
"sacrat lutador", car él luytà ab lo drach e ab lo maseler. O
és de gerar, que és "sacra", e de gion, que és "arena". Fo él
arena en so que fo molt fasug per bones costumes, e fo garnit
per humilitat, e sec de carnal voluntat. O Georgi és dit de
geor, que és "peregrí", e de gir, que és "trencament", e de us, que
és "concelador". Car él fo peregrín en los meyspresamens
del món, e trencat en la corona del martiri, e concelador en
preïcacion del Regne. La sua legenda és atrobada entre les
escriptures no
Car en lo Kalender d'En Beda és dit que él soferí passió en Pèrsia
en la ciutat Deyspoli que avia nom Lida e és costa Opem.
En autre loc se lig qu'él soferí pasion per En Dioclecian e
Maximian, emperadors; e
sotz En Dioclecian, emperador de Pèrsia, en presència de
reys del seu enperi.
Georgi fo de molt noble linatye de Capadòcia, e vénc en la
província de Líbia en la ciutat de Cilena. Costa la qual ciutat
era un estayn, ayxí gran con a mar. En lo qual estayn estava un
drac que aucisia tot lo pòbol ab son bufament. Per la cal
causa los ciutadàs li daven totz dies does fedes, per so que
temprassen la sua furor; en altra manera él torbava l'aire,
per què motz homes morien. On con éls no agessen fedes,
éls li donaven lurs fils, en tant que totz los fils de les géns avia
menyatz.
Una vegada, per sort, la fila del rey li fo jutyada. E adoncs
lo rey, mot irat, dix: —Prenetz tot l'aur e l'argent, e la meytat
del meu regne, e lexatz-me la mia fila, per so que no muyre
Al qual respòs lo pòbol ab gran furor:
en aytal manera—.—Oges,
E quant lo rey ó ac ausit, él plorà de
rey, tu fest aquest establiment, e ara són mortz tots nostres
fils, e ara vols tu salvar la tua fila? Si tu no fas servar en ta
fila aquelò que tu às feyt asordonar, nós cremarem tu e tota
la tua ca[s]sa!—.
la sua fila, dient: —Oy què faràs, fila mia dolsa! ni què
faré eu de tu, ni què diré eu de l'amor filial? Més volgra veser
les tues núpcies, que eu cuydava fer de tu, molt nobles e molt
riques—.
E girà-sse envés lo pòbol, dién: —Prec-vos que
espaci
La qual causa li atorgà lo seu pòbol, e tornaren a él en la
fi dels —Per què pertz
E adoncs, vesén lo rey que no podia desliurar
lo teu pòbol per la tua fila? No veus tu que totz morim per lo
bufament del drac?—.
la sua fila, él vestí-la de vestimens reyals e, ploran e ela abrassan,
dix: —Oy me! fila meua: eu cuydava aver de tu fils
E, ela baysan,
qui fossen reys; ara vas al drac, qui
dix: —Eu volria, fila, més ésser mort que si ara veg la teua mort!—.
E adoncs la fila se gità als seus peus, e demanà-li benedictió,
e con son pare la li donàs, ploran, fo aduyta al drac.
On co Sen Georgi passàs per aquel loc, él vesé plorar la
fila del rey, qui estec al terme del drac, per què Sent Georgi
li demanà què avia. E ela respòs, dién: —Oy, séyer bo, fugi tost,
E Sent Georgi li dix:
per so que ab mi no mures!—.—No ages
temor, fila. Mas diu-me, què esperes, ab tot lo pòbol?—.
E ela li dix: —Segons que eu veg, bel séyer, de gran coratye ést
E Sent Georgi
tu. Mas, per què desiyes morir ab mi? Fug tost!—.
li dix: —Eu no
E co ela li ó recomtàs tot, Sent Georgi li dix: —Fila, no ages
E ela li dix:
temor, que eu t'ajudaré en lo nom de Jhesuchrist!—.
—O bon cavaler, no vules morir ni perir ab mi! Basta que eu peresca
E mentre
sola, car no
que disien aquestes paraules, lo drac vénc, ab lo cap levat.
E adoncs l'enfanta, tremolan, dix: —Fug, bon séyer, molt tost!—.
E adoncs Sen Georgi puyà sus en lo caval, e guarní-sse del
seyal de la crou, e molt ardidament él anà envés él, sí comanan
a Déu; e mès-se la lansa davant, e nafrà molt fortment lo drac, en
guisa que en terral gità,e dixala donzela: —Getala teua corega
E con ó fesés, lo drac
en lo col del drac, e no ages paor d'él—.
la seguí ayxí con un cà domde. E con ela lo menàs en la ciutat,
que lo pòbol ó vesé, éls fugiren per los móns e per les forses,
diens: —Mals nos és vengutz, car nós totz perirem—.
E adoncs
Sent Georgi dix: —No ayatz paor, que Nostre Seyor m'à tramès
a vós per so que
solament en Jhesuchrist e bateyatz-vos, e eu auciré-vos lo drac—.
E adoncs lo rey e tot lo pòbol se bateyà, e Sent Georgi ab l'espasa
aucís lo drac, e manà-lo gitar fora la ciutat. Ea quatre pareyls
de bous él lo fé rosegar entrò en un camp. E bateyaren-se
en aquel dia
El rey, en onor de Santa Maria e de Sent Georgi, féu fer
esgleya molt bela, de la cal esgleya ix, deyós l'autar, una font;
la qual garex tothom, de tota malautia, qui de l'ayga beva. E
rey oferí a Sent Georgi mot gran aver, lo qual él no volc resebre,
mas manà que fos donat a paubres. E adoncs Sent Georgi sertificà
de
que onrés los preveres; e que ausís diligentment lo menestir de
Déu; e que agés memòria dels paubres totztemps. E quant ac
baysat lo rey, él se
En aquel tems regnava En Dioclecian e
gran persecucion de crestians, que enfre
coronatz
crestians defalien, e alscuns sacrificaven a les ýdoles. E quant Sent
Georgi ó vesec, él n'ac molt gran dolor, e gità porre l'àbit de
cavalayria, e vestí
él se pausà, e dix en auta vou: —Los déus de les géns són diables,
Al cal lo pretor, irat,
mas Nostre Seyor Déus à feytz los cels!—.
dix:
—Con gauses tu apelar los nostres déus diables? Diges-me:
Al qual Sen Georgi dix:
¿qui ést tu, ni co às nom?—.—Georgi
E co
són apelat, e són nat de molt noble linatye; e vensé, ab Jhesuchrist,
la ciutat de Palestina. Mas tot ho é desemparat per so que eu
pusca pus francament servir Jhesuchrist—.
pogés enclinar a sí, él lo manà pausar en lo tortor, e aquí que fos
tot pesseyat. E espausà-li hom deyós fales enceses, que li
cremaven les entrales. E encara [que] les nafres, [que] aprés
[que] él les li fé fregar ab sal. E en aquela nuyt li aparec Jhesuchrist
ab gran clartat, e comfortà
visitació fo ayxí comfortat que res no temé los turmens.
E quant En Dacià vesec que no
apelà un encantador qui avia nom N'Acreysit, al qual dix: —Los
crestians ab los lurs artz no presen res nostres turmens, ni
dels nostres déus no presen —E l'encantador li dix:
—Si eu no sobri les sues artz, eu vul morir e perdra
Per què l'encantador, desemparada tota la sua art, e apelatz
los noms dels seus déus, él mesclà verí ab vi e donà
Georgi. Mas lo sant baró lo seyà ab lo seyal de la crou; per què,
no li féu mal. Enaprés él li
seyal de la crou sobre sí, no li féu mal. E cant l'encantador ó vesec,
él se gità als seus peus; e demanà-li perdó, ploran; e pregà-lo per
la vertut de la crou que
[...]
En lo segén dia lo jutye manà pausar Sent Georgi a la roda,
que era ornada de coltels ben talans de cada part. Mes mantenent
la roda trencà, e Sen Georgi, senes mal, fo d'aquel turment deliurat.
Enaprés él lo féu metre en una panna plena de plom fos; per què,
Sen Georgi se seyà del seyal de la crou, e estec laýns, que no
li féu mal, ans li plasec, enayxí co si él fos en un bayn ben temprat.
E quant En Dacian ó vesec, él se pensà que l'enganàs per paraules
blanes, pus que ab menasses no
E dix-li: —Veges, fil Georgi, de quanta humilitat són los
nostres déus, qui
diges mal d'éls. E enquara, que són aparelatz que
si
desempara la tua mala fe, e sacrifica als déus nostres, per so
que tu sies onratz per nós e per éls—.
E Sent Georgi dix, rién: —E ¿per què no
paraules en lo comensament, e
que eu són aparelatz de fer so que tu vols—.
E adoncs En Dacià fo deceubut per aquela promesió, e manà
cridar per la ciutat que vengessen totz a él, per so que veesen En
Georgi sacrificar. On, con tota la ciutat fos ben ornada
per gaug de Sen Georgi, e Sen Georgi entrés en los temples
de les ýdoles, totz estegren aquí ab él, e el s'aginolà, e pregà Déus
que destruýs lo temple ab les ýdoles, per la sua lausor e per
convertiment del pòbol. E mantenent foc devalà del cel qui cremà
lo temple ab les ýdoles e ab los preveres, e obrí-sse la terra,
qui deglotí totes les lurs relíquies.
En aquest loc diu Sent Ambrosi en la Prefàcia: "Georgi,
molt fiel cavaler de Crist, dementre que celava la sua crestiantat;
sols entre
donà la divinal gràcia tan gran poder que él menyspresà los manamens
del poder terenal, e no ac paor de moltes penes. O benaurat
e molt noble cavaler, e bataler de Nostre Seyor, qui no tant solament
les paraules del rey temporal asuauyà per sa promessió,
ans escarní lo perseguidor, e les ýdoles d'él gità en abís!".
E quant En Dacian ausí dir so que Sen Georgi avia feyt,
él féu a sí amenar Sent Georgi, e dix-li: —¿Quins són los teus
E Sent Georgi li dix:
déus ni
às feyt?—.—No creses, rey, així ésser
con tu dius. Fé so que eu fas, e veyes-me sacrificar altra vegada—.
Per què el rey dix: —Bé entén lo teu engan, que
a la terra, ayxí con às feyt fer lo temple e
E Sent Georgi li dix: —Diges-me, mesquí, los teus déus, quins
són que no
E, irat, l'emperador dix a N'Alexandria, muler sua: —Morré
defalén, per so cor eu veig que só sobrat per aquest home!—.
Per què ela li dix: —Ho ome cruel, maseler ¿No t'ó dixí eu motes
Per
vegades que no fosses cruel als crestians, per so car lur déus
se combat per éls? E ara sàpies que eu me vul fer crestiana!—.
què l'emperador s'esbalasí, e dix: —O tan gran dolor! No
Per què él la féu penyar per los pèls, e ferir
ést tu enganada?—.
mot greument. E enayxí con la turmentaven, dix a Sent Georgi:
—O Georgi, lum de veritat!, ¿on te penses que eu vaya con no sia
E Sen Georgi li dix:
bateyada?—.— No
de fe, que l'escampament de la tua sanc te serà babtisme e corona!—.
E adoncs ela, oran, tramès l'esperit a Déu. En lo seguent
dia près Sen Georgi aytal sentència: que per tota la ciutat
fos rosegat, e que fos escapsat.
E pregà Nostre Seyor que tothom qui li demanàs consel de
salut, que Déus lo li donés, per què li vénc divinal vou, as
que ayxí fos feyt con avia orat. E, complida la oracion, perdé
lo cap, e acabà lo seu martire.
On con En Dacian se
del cel qui
que, enayxí con alcun hom portava les relíquies de Sent Georgi,
e albergés en un oratori, lo matí no pogren moure la capsa entrò
agren gequida una partida de les relíquies.
DE SENT MARCH EVANGELISTA
March és enterpretat "molt sobirà per manament", e "cert
en declinar e amar". Fo sobirà per manament per raysó de perfectió
en vida, per so car no tant solament servà los manamens cominals,
ans ó fé los sobirans, ayxí con són de consel. Fo cert per
rasó de certessa en doctrina, per so car la doctrina del seu evangeli
liurà mot certa, ayxí co de Sent Pere la après, qui era maestra
seu. Fo declinat per rasó de pregona humilitat, car per molta
umilitat se tolc lo det, per so que no fos feyt prevere. Fo amars
per rasó de pena mot cruel, car fo rosegat per tota la ciutat,
e entre aytals turmens él morí. O Marc és dit de marc, que és
"mal gran", qui adoba lo ferre per son colp, e fa sòn quant fér
en l'ancluya. Ayxí Sent March, ab la sua doctrina del seu evangeli,
domda la malesa dels yretyes, e alarga la lausor divinal,
e comferma la Gleysa.
March, evangelista, fo de linatye de preveres, e fo prevere de
Sent Pere Apòstol e discípol en la divinal paraula; ab Sent
Pere anà a Roma. On con Sen Pere presiqués aquí l'avangeli,
pregaren los fisels qui eren a Roma que Sent March escrisqués
l'avangeli a memòria dels fisels. Per què él lo-l escrisc ayxí fiselment,
con l'ausí dir al seu maestre Sen Pere. E Sen Pere lo exeminà
diligentment, e trobà
los fisels per so que
estava mot ferms en la fe, él lo tramès en la ciutat d'Aquileya,
en lo qual loc, preïcan, convertí gran multitut de géns a la fe de
Jhesuchrist, e
loc se mostra, ayxí con él lo escrisc, [en qual loc] l'avangeli que
fé Sent March.
Enaprés Sen March elesc per bisbe en aquela ciutat d'Aquileya
N'Ermàgoras, ciutadà de la ciutat, e pregà Sent Pere que
en bisbe, la qual causa féu molt volenter. E ayxí co N'Ermàgoras
regia la ciutat, él fo pres per los no
coronat per martiri. E Sent Marc fo tramès per Sent Pere en Alexandria,
e aquí él preïcà la primera paraula de Déu. E fo de tan
gran humilitat que
Enperò, per la disposició de Déu, e per la auctoritat de Sen
Pere, él fo feyt bisbe, e
fo intrat en Alexandria, sobtament li fo rot e solt lo seu calcer;
la qual causa él entès en esperit, per què dix: —Verament molt
espetegat fé Nostre Seyor lo meu camí, ayxí que
porà empaxar pus, que d'obres mortes m'à lo Seyor absolt.
On, veén Sent Marc un home cosýn sabates [velles], en
aquel él liurà lo seu causer per adobar. E ayxí co
.
él se nafrà la mà sinestra, per què cridà autament: —Un déus!—.
La cal paraula ausida, lo baró de Déu dix: —Verament bo à
feyt Déus lo meu camí—.
E féu braç ab la saliva, de terra, e untà-li
fo manbes garit. On quant l'ome vesé tan gran miracle, él lo
menà a la sua casa, e demanà-li d'on era ni qui era. E aquel li
dix: —Eu volria veser l'avangeli—.
Per què Sen March li dix:
—Eu lo
E preïcà-li Jhesuchrist, e bateyà él
ab la sua compaya.
E quant los barons de la ciutat ausiren dir que un galileu y era
vengut, qui meyspresava los sacrificis dels déus, éls lo feren espiar.
E cant él conec aquelò, él féu bisbe aquel home qui avia curat,
e avia nom Anian, enaprés él se n'anà a Pentàpolim.
E con aquí agés estat per dos ans, altra vegada él se
en Alexandria, e trobà aquí moltz feels; e
de les ýdoles puyaren que
festa de Pasca cantàs missa, vengren aquí totz los bisbes,
e meseren-li
diens: —Tirem En Búbalum als locs de
búculi —La sua
carn caya en terra, e la sua sanc regava les péres
Aprés aysò él fo enclaus en la càrcer, e aquí él fo confortat per
l'àngel; e Déus Jhesuchrist lo visità el confortà, dién: —Pau
sia ab tu, March, evangelista meu. No ayes paor, car eu són ab
E, aysò dién, l'esperit n'ixí.
tu, per so que te desliure —Quant fo feyt dia, éls li meseren
la corda per lo col, e tiraren-lo sà e là, cridans: —Liuratz En
Búbalo als locs de búculi! —E dementre que
fasia gràcies a Déu, dién: —En les tues màs coman lo meu
esperit!—.
On co
torbà, e casec péra, e tronà, e lampeyà; per què, cascú s'esforsava
de fugir, e
sebeliren lo seu cors ab reverència en la glesa.
Fo la forma de Sent March aytal: avia lonc nas, e grans siles,
e bels uls, e longa barba. Era de bela forma, e de migana
etat; canut escampat; per atalentament fo continent, e ple de la
gràcia de Déu. E en l'ayn de la encarnació de Jhesuchrist, que
hom disia
cors de Sent March d'Alexandria en Venèsia, en lo qual loc feren
gleysa, a onor d'él, de mot bela obra.
En aviró de l'an de Nostre Seyor
de Papia, e
e de santa vida qui avia nom En Julià, e era nat en la ciutat de Faventina.
Era molt jove de cors, mas era vel de pensa, qui, en la
sua malautia derera trebalant, col prior del monestir fés enquisicion
sobre
li víu la cara enblanqueyda, [e] ab les mans e ab lo cors
tot; [e] él cridà: —Donatz loc, frares, per so car per gran gaug ixirà
l'ànima del cors fora, per so cor eu ausí tan alegres novelles—.
E, leva[n]tz les màs envés lo cel, él comensà a dir: —Adud
E, entre aquestes paraules,
de la càrcer la ànima mia, etc.—.
él s'adormí. E vesec Sent Marc qui li vénc e
lit, e ausí —Què fas aquí, March?—.
E él dix: —An aquest qui
menestir és acceptables a Déu—.
E autra vegada la vou li dix: —Per què entre
Enaprés albatz onpliren
màgerment ést tu vengut a él?—. —Per so car ac a mi especial
devoció e
vengut a él visitar en la sua mort—.
tota la casa, als quals dix Sent March: —Per què etz sà vengutz?—.
E éls li dixeren: —Per so que aquesta ànima presentem en l'esgardament
de Déu —E, quant fo despertat lo frare per lo prior
de la casa, del cal eu ausí aquestes paraules, de mantenent li recomtà
so que avia vist, e ab molt gran gaug él s'adormí a Déu.
DE SENT MARCEL·LI
Marcel·lí regí
fo pres per manament d'En Dioclecian, e fo adut davant les
ýdoles per sacrificar. Mas con él fer no ó volgés, e per aysò esperàs
motz turmens a soferir, per paor de passion dos gras d'ensens,
per sacrifici, davant lus pausà. E adoncs fo gran l'alegrament
de la gent no
fisels se n'aneren al sobirà bisbe, e
faliment.
Per què él, penedent, se plorà, e él metex se depossà, mas tot
lo pòbol lo elec altra vegada. E quant los emperadors ó ausiren
dir, éls lo feren penre altra vegada e, con él no volgés en alcuna
manera sacrificar, éls lo manaren escapsar. E altra vegada [él]
cresch la furor dels enemics, ayxí que enfre un mes auciren
crestians. E ayxí co Sent Marcel·lí devia hom escapsar, dix
que no era digne d'ésser sebelit entre crestiàs; e per aysò él escomenyà
tothom qui
cal causa estec lo seu cors a sebelir
Sen Pere Apòstol aparec a Sen Marcel, sucsesidor de Sent Marcel·lí,
dién: —Frare Marcel, e per què no
Al
qual él respòs: —¿E no ést tu sebelit, séyer, lonc temps à?—.
E l'apòstol li respòs: —No
Per què él li dix:
veg qu'En Marcel·lí no és sebelit—.—¿E no saps
E Sen Pere
tu, séyer, que él desvedà tot home qui
li dix: —¿E no és escrit que sel qui s'umilia serà exausat? Per què
tu ó degres entendre e gardar. Vé, doncques, là e sebelés-lo als
meus peus —Per què anà là e obesí als seus manamens.
DE SENT VIDAL
Vidal vol aytant dir con "vivent aytal", car aytal qual vivia defora
per obra, aytal era dins en son cor. O Vidal és dit de "vida" o de
"forsa esgardans per ales"; so és: gardans sí ab ales de vertutz.
La pasió del qual fo atrobada en lo libel d'En Gervasi e d'En
Protassi.
Vidal, cavaler e cònsol, de la sua muler, Na Valèria, engenrà
En Gervasi e
ciutat de Ravenna. On co aquí un crestià metye, qui avia nom
Ursian, aprés motz turmens él lo vesés degolar, e
cridà a él Sen Vidal, dién: —O frare, Ursian, metye,
E quant Ursian ó ausí,
no
e qui ést vengut a la victòria per moltes passions, no vules la corona
perdre qui t'és per Déus aparalada—.
él fo molt comfortat, e penedí-sse de la sua paor, e près lo martire
volenterossament. E Sen Vidal lo féu sebelir mot onradament. E
puys no volc venir a
per so cor as
sacrificar, e màgerment car se mostrà crestià. Per què
en lo tortor.
Al qual En Vidal dix: —Molt ést fol si mi cuydes decebre,
E
qui m'esforsí dels autres a desliurar—.
—Duetz-lo a la victòria; e si no vol sacrificar, fetz
aquí un clot molt preon entrò en ayga, e aquí vosaltres lo
sebelitz tot viu —La qual causa éls feren; e
consel donec mantenent fo pres per lo diable, e fo aurat per
E quant
dies; e en aquel loc él cridà, dién: —Cremes-me, Sent Vidal!—,
E
mesquinament. E la muler de Sent Vidal, co se
ela atrobà alscuns qui sacrificaven a les ýdoles; e con la pregessen
que menyés aquelò qui era sacrificat a les ýdoles, ela respòs: —Crestiana
són, e no m'és legut menyar dels vostres sacrificis—.
ó ausiren, éls la feriren molt fort; en tant que
eren ab ela, la
loc se n'anà a Déu.
DE UNA VERGE QUI FO EN ANTIOXA
Fo una verge en la ciutat d'Antioxia, de la qual Sent Ambrosi
recomta la sua ystòria en lo Segon libre de les verges en aquestes
paraules, dién:
"Fo una verge en Antioxia, que fugia per so que hom no
la pogés veser. Mas màgerment se gardava dels homes no
E enayxí la santa verge de Déu promès a Déu viure
castament; per què, restrès la vista dels homes no
per so que per éls no fos amada. Vec-vos la persecucion dels
crestians. E la pucela no sabia fugir; e era molt paoruca que
vesés cels qui són enemics de castetat; e aparelà lo seu coratye
a vertutz molt religiossament, per so que no temés mort, e visc tant
castament con si esperés mort. Vénc a ela gran esperansa de
veser lo dia de la sua corona. Visc la puscela e
batales: de castetat e de religion.
Mas quant veseren la fermetat de la sua religion, veén que
era aparelada, per paor de castetat, de resebre turment; e que avia
vergoya de veser éls, se pensaren con li tolrien la speransa de castetat
e la seua religion, disent que li tolrien lo cors: o sacrificaria a les
ýdoles o la pausarien ab les putanes. Vec-vos en qual manera
colen los seus déus sels qui ayxí se vengen, ni en qual manera
viven sels qui enayxí jutyen! Per què la pucela nos duptà ges
de la sua religion, mas ac paor de la sua honestat. Per què
dix entre sí:
—Qué farem? Vuy nos és aparelada la corona de verginitat
o de martire, la una de les quals nos volria hom tolre.
Mas no és lo nom de vergenitat conegut là on se nega lo Fasedor
de vergenitat. Roab fo putana, mas pus que cresech
en Déu ela atrobà salut. E Judit, per so que plagés a l'aültre,
ela
per què, negú no la jutyava aültra. Ben succeïc aquesta a l'exempli;
per so car si aquela, que
honestat e la sua terra, per aventura e nós, servan la religion,
servarem la castetat. La cal causa, si Judit volgés més castetat
que religion, perduda la terra, ela perdera la sua castetat—.
Enperamor d'aysò aquesta verge, enformada per aytals
exemplis ensems tenc en son coratye les paraules de Déu, per les
quals: "qual que qual perderà la sua ànima per mi, atrobarà
aquela". Per què plorà e calà: per so que, ploran, calàs, que res
no dixés contra la sua honestat. Per què
de son cors sela qui no volia pecar ab les paraules".
DE SENT PERE, MÀRTIR, DELS PREYCADORS
Pere és enterpretat "conoxent" o "descausat". O Pere és
dit de
previletyes que foren a Sent Pere. Fo él preïcador mot bon,
e d'aquí fo dit "conoxent", per so car él ac perfeyta conoxensa
de les escriptures, e conec tot so que
Fo verge mot pur, e d'aquí fo dit "descalsat", per so car dels
peus de les sues voluntatz tota l'amor dels mortz descausà e despulà,
per so que no tant solament per cors, ans per pensa fo verge.
Lo
ferm; per so quar lo martire sostenc molt baronilment per
la defensió de la fe.
Pere fo novel màrtir de l'Orde dels Preÿcadors, e bataler de la
fe molt bon. E nasc en la ciutat de Verona; e aquí él fo con a lum
resplandent, e ayxí con a liri molt blanc, e con a rosa vermela
nayxent d'espines: quant dels parens seus, qui eren sécs per eror,
él nasc molt resplandent preÿcador, e de corumputz de cors e de
pensa ixí verginal honor, e d'espines destinades a perdurable foc
ixi lo molt noble màrtir. Car los parens de Sent Pere foren homes
no
On, con él fos en etat de
demanat per son oncle què avia après. Per que li dix que
creu
Pare Totpoderós, Fasedor del Cel e de la Terra", etc.—. Mas co
seu oncle li dixés que aquel déus no avia feytes les causes vesibles,
—ans eren creades per lo diable totes causes que nós vesem—, enperò
l'enfant volia més dir e afermar ayxí con avia dit, e així co
escrit era o volia pus creure. E
que
ple de Sent Esperit, li aportà contre él, e
al·legacions. Lo qual ne fo mot confós; per què, ó recontà al
seu pare, e dix-li que trasqués d'escola l'emfant de tot en tot,
dién: —Mot me tem que cant él serà enseyat en aquela fe,
E ayxí, no
que destrua la nostra fe—.
enayxí con féu Cayfàs. Mas car la causa se fasia per Déu, lo pare no
volc consentir als amonestamens de son frare; e pensà, quant
l'enfant seria ben enseyat en gramàtica, que él lo fesés enseyar
en la lur secta.
On co l'enfant vesés que no era segura causa d'abitar ab escurpions,
él menspreà lo món e
n'entrà en l'Orde dels Preÿcadors. En lo cal orde él visc molt lausablament,
segons que demostra Innocent, papa, en la sua
letra, dién: "Co Sen Pere se tolgés dels engans del segle en sa enfantesa,
molt lausablament él intrà en l'Orde dels Preÿcadors. En
lo qual orde estec
en la defensió de la fe, per la qual tot ardia de voluntat; en la qual
batala avia motz durs enemics, mas él los sobrà fiselment ab lo seu
martire. E enayxí Sen Pere, ferm en la péra de la fe, enaprés él,
ligat en la péra de sa passió a la péra de Christ, puyà dignament
coronador.
E servà virginitat de cors e de pensa totz temps, enayxí que anc
no pecà per tocament criminal, segons que és provat per los seus
comfessors. E car lo sér de Déu era, qui era delicadament noyrit,
s'endresà a Nostre Seyor, [e] la sua carn destrens mot
sovèn ab poc menyar e [a] beure; per so que no casegés en la
eror dels seus enemics, [e] enayxí él se delitava sovén en les dretures
de Déu, per so que él estegés en aviró de les causes legudes
occupat, e que no agessen loc en él les causes no
fos segur de totes iniquitatz. De nutz calava, per so que
e aprés breu dormiment él s'estudiava. E
al profit de les ànimas, preÿcan la fe de Déu, o ausín confession,
o destruýn les erors dels iretyes per ses fortz rasons, en les
cals causes se manifestà en él do de gràcia. Per devocion e per umilitat
en so que él fo mot plasent per obediència, e suau per sa
benignitat, e per sa pietat ac compació, e fo mot ferm per paciència,
e per caritat donador, e fo compost a maduressa de bones costumes;
en tant que
Enayxí él usà de l'amor de Déu, e fo cultivador de la fe, e bataler
mot forsor; que enayxí avia enpressada la fe en la sua ànima
que de tot en tot si era donat ad aujutori de la sua defension;
en quant que les sues paraules e les obres, ab vertut de la
fe, les fasia bé odorar. Per la cal fe cobesseyà a morir; e asò
él queria a Déu mot fortment, dient que no
segle, sinó bevén lo càlis de Nostre Seyor e de la sua passió;
en lo qual desirer no fo ges enganat, ans fo manifest
a ésser mot ausar en la sua vida per motz diverses miracles.
On co fos a Milà près un iretye per los fesels, e Sen
Pere lo examinàs de la sua fe, motz bisbes e religiosses e gran part
del pòbol de la ciutat là vénc. E tot aquel dia él passà preïcan
e desputan ab l'iretye, per què
l'iretye dix davant totz: —Pere pervers! Si tu ést enayxí sant
Al qual Sen
col pòbol aquest aferma, ¿per què
preges Déus que y paus una nul entre él e
mura axí aquest fol pòboll per tan gran calor?—.
Pere respòs, dién: —Si tu
E adoncs los defenedors dels yretyes, cridan, dixeren
e que resebes la fe catòlica, eu prec Déus que sia feyt ayxí
con tu dius—.
al lur bisbe: —Prometi-ó, prometi-ó!—.
E aysò deïen
per so que no creïen que
promès davant totz a fer; e màgerment con éls no veessen
neguna nul en l'àer del cel, poca ni gran. E
mot tristz de la promesió de Sent Pere, e avien paor que la fe
catòlica no soferís confusió per aquela raysó.
On con l'iretye no
dix ab mot gran fiansa: —Per so quel Déus de les causes vesibles
La qual causa fo feyta sobtament, feyt lo
e no
iretyes, eu prec Déus que una nul pug en l'àer, que
pòbol e
seyal de la crou, e ayxí la nul cobrí tot lo pòbol per una gran
hora.
Era un contreyt que avia nom Acèrbus, lo qual estec contreyt
per espasi de
fust. E a Milà él fo aduyt davant Sent Pere; e cant Sen Pere l'ac seyat
mantenent se levà. E alcuns miracles que Déus fé per él mentre vivia
recomte Innocent, papa, en la sua letra, dién: "Fo un fil d'un
home noble qui avia la gola tant fort omflada que no podia parlar
ni respirar. E, levades les mans a Déu, e feyt sobr'él lo seyal de la
crou, lo loc tocat ab la sua capa, sobtament fo sanat".
E aquel metex home noble fo enaprés agreuyat per gran torsó
del cors, en tant que pensava morir: per què la capa, que adoncs
avia servada, féu ab reverència a sí adur; la qual, pausada sobre
seu pitz, sobtament él gità un verm qui avia dos caps[e] e mot
pelós; e ayxí él fo bé garit.
E a un jovencel mut él mès lo seu det en la boca; per què,
li solvén lo ligament de la lenga, e
causes e d'autres moutes féu Nostre Seynor per él mentre que
vivia.
Mas co la mala iretgia cresqués en la província de Lombardia,
e ya
diverses enquesidors per la yretgia a destruir, qui foren de l'Orde
dels Preïcadors, en diverses partides de Lombardia. Mas con a
Milà preÿcassen mot fortment e estegessen públicament, lo sobirà
bisbe, quant ó saup, se pensà que Sen Pere era hom de gran
coratye: per què no auria paor de la gran multitut dels enemics,
e pensà-se la sua fermetat de les sues vertutz, ab les cals pusqués
trencar los seus enemics; conec la sua habundaci del seu parlar,
per la qual leugerament descobriria les falsies dels iretyes; e sabia
mot estruyt, en divinal saviesa, ab la qual confondria rasonablament
los frèvols argumens dels iretyes; per què establí aytal baró,
bataler e defenedor de la Lig de Déus, e l'aordonà, en lo comtat
de Milà, per sa autoritat, per enquesidor. Per què él, l'ofici reseubut,
diligentment lo precurà, e querén per diverses locs los
iretges: ayxí que no
maravelosament, e poderosament los foragità, e
enayxí que no podien a la sua saviesa contrastar ni a l'esperit,
qui per él parlava. Mas quant aquelò veseren los iretyes, mot[z]
dolens, comenseren a tractar de la sua mort, per so car se pensaven
que aprés la sua mort visquesen en pau.
On co
de Milà per querer los iretges, anant per son camí, él conseguí
la victòria del seu martire, segons que Innocent diu e u
recomta en aquestes paraules: "Con de la ciutat Cumana isqués,
en la qual estaven preÿcadors, dels quals él era prior, e a Milà se
n'anàs, per enseguir la enquisicion que li era liurada contre
iretyes per l'apostoli, segons que él avia dit públicament en son
sermó; un dels iretges, creent que li mostraria lo camí ("si
logar per cert preu" li dix); on, lo malvat, ayxí con a lop contre
l'ayel, molt furiossament ab l'espasa l'aucís, él sostenent son
martire per humilitat, ses que no cridava, a Déu comanan lo seu
esperit, dién: —En les tues màs, Séyer, coman lo meu esperit—; e
comensà a dir lo cre
en article: segons qu'En Nafrandus [recomtà], qui fo pres puys
La qual causa
per los fesels, e frare Domenge, qui era son compayó (qui en aquela
batala fo nafrat e visc per alscuns dies), enaprés ó recomtaren.
E con encara lo sant màrtir se mogés, lo cruel bataler li mès
lo coltel per los latz.
E enayxí, en aquel dia del seu martiri, él fo confessor, e màrtir,
e profeta, e doctor. Fo confessor en aquelò que la fe de Crist
entre los turmens molt fermament confessà; e
sa confession, ayxí con avia acostumat, oferí a Déu sacrifici de lausor
Fo màrtir en aquelò que per la defensió de la fe la sua
sanc escampà. E fo propheta en aquelò que, con él adoncs agés
cartana, los compayós li dixeren que no porien anar entrò a
Milà; mas él lur respòs, dién: —Si nós no podem anar a la casa
dels frares, a Sent Simplicion podrem albergar—.
feren: cor, co
compaya del pòbol, no
ans lo pausaren a Sent Simplician, e aquí él romàs tota aquel
nuyt. Fo doctor en aquelò que, con él soferís passió, él enseyà
la vera fe dementre que cantava ab clara vou lo cres
Fo la sua passió mot semblant a la passi de Jhesuchrist
en so que Jhesuchrist soferí passió per la veritat de la fe que defenia,
e Jhesuchrist soferí passió per lo pòbol no
e Sent Pere per la compaya no
crucificat en lo temps de Pasca, e Sen Pere soferí martire en aquel
metex temps. E Jhesuchrist, mentre penyava en la crou, disia:
—Sèyer, en les tues màs coman lo meu esperit—.
E Sent Pere,
dementre que l'aucisíon, disia aqueles metexes paraules.
E Jhesuchrist fo liuratz per
e S. Pere per
mortz. E Jhesuchrist per la sua mort convertí molta gent a
la sua fe, e Sent Pere per la sua mort convertí motz iretyes a
la vera fe.
E yasia aysò que
dels iretyes en la sua vida, aprés la sua mort, per los
miracles, arancà la eror de tot lo comtat e de la ciutat de Milà,
enayxí que negun iretge no
d'aquels, qui eren homes mot famosi, entraren en l'Orde dels
Presicadors, qui entrò al dia de vuy són perseguidors dels
iretyes. E enayxí lo nostre Samson, morin, aucís motz filisteus.
E enayxí lo gra del forment, casén en la terra e comprès
per les màs dels no
e enayxí lo gra, calcat en lo truyl, redé gran habundància
de vi; e enayxí los enguens ben flayrans, ferits ab los dartz,
rederen mot bona odor; e
la sua vertut e
E aprés la victòria del sant baró, Déus lo il·luminà per motz
miracles, los quals recomta lo sobirà bisbe, dién: . "Après
la mort d'él les làmpeses que són davant lo seu sepulcre se són
enceses motes vegades, per lo divinal poder, per sí matexes, que
era mot covinent causa que, de l'autesa de la sua fe, que era
clara mot excel·lentment, isqués miracle de lum verament".
Fo un home que, dementre que me[n]yava ab los autres, disia
mal de la sua santetat e dels seus miracles; e, resebut un bosí de
pa, no
la color de la sua cara, sobtament sentin venir a sí la mort;
per què él fé vot entre sí que aytals causes no dixés, e mantenent
él gità lo bossí.
Fo una femna ayganosada qui fo aduyta al loc de la sua
pass[s]ió, e quant ela ac feyta oracion, mantenent reseubec
sanitat. Femnes qui eren endomoniades foren per él sanades, e
d'autres garí de febra, e moltes persones, de diverses malauties.
Un home garí qui avia lo det de la mà enfistolat e foradat per
diverses foratz, e saudà-li la carn maravelosament. Fo un
fant qui per aventura fo molt [d]estret, tant fort que no avia nul
movemens, e fo-li en guisa de mort denant aportat, e quant hom
li ac pausada de la terra desobre, e de la sanc de Sen Pere, él
resucità senes mal.
Fo una femna que era devorada per una malautia qui à nom
càncer e, cant li ac hom les nafres tocades ab la terra, mantenent
ela fo curada.
Foren-ne d'autres, que per diverses malauties eren trebalatz
e, quant foren vengutz e adutz davant lo sepulcre de Sen Pere,
éls resebien plenerament sanitat.
Co
dels màrtirs, los frares s'ajustaren a Milà en lur capítol, e volgren
lo seu cors en pus aut loc pausar, con agés més d'un ayn estat
en terra. E trobaren-lo bel e fresc, senes pudor, aytal con era cant
fo sebelit en lo primer dia. Per què los frares lo porteren, en un
lit, costa la plasa, ab molt gran reverència, e aquí éls lo mostreren
al pòbol manifestament.
Estirs los miracles davant ditz fé el motz miracles. E especialment
sobre lo loc de la sua passió són vi[s]tz motes vegades
motz lums, del cel devalans e puyans, los quals lums veseren mot[z]
religiosses. Entre
preÿcadors; e d'aysò feeren testimoni.
Fo un jovencel qui avia nom Grife, de la ciutat Cumana; e
enayxí con él tenia del drap de la gonela de Sent Pere, alscuns
yretges li dixeren, escarnín, que si él cresia que Sent Pere fos sant
que gités lo drap de la gonela al foc, e si no cremava que éls conexerien
senes dupte que él és sant, per què éls creurien en la sua
fe. Per la cal causa aquel gità lo drap sobre
gità
aucís lo foc. E adoncs lo iretye no
de la sua gonela. Per què fo pausat sobre
e
e
vesec lo yretye, él se convertí a la fe de Jhesuchrist e manifestà
lo miracle a totz manifestament.
Fo en la ciutat de Florensa
con él estava ab d'autres jovencels en la gleysa dels frares davant
una taula en la qual és depenta la ymaya de Sen Pere, [e] vesé
lo degolador de Sen Pere; per què dix: —Plagés a Déu que eu
E
fos en aquel loc, que mot major colp que aquel no fé í faria—.
quant ó ac dit, soptament él fo feyt mut. E co él fos demanat per
los compayons què avia, él no
ne portaren en la sua casa. Mas con él vesés en la via una glesa de
Sent Michel, él se partí de les màs dels compayós e intrà-sse
la glesa; e de ginolós, ab son coratye, él pregà Sent Pere que li
perdonés. E obligà
los seus pecatz e renegaria la eretgia. E adoncs sobtament
él cobrà lo parlar, e vénc a la casa dels frares, e desemparà la sua
eror, confessà los seus pecatz, e donà licència al seu confessor que
ó pogés manifestar a tot lo pòbol. E
lo seu faliment.
Era una nau en miga mar que soferia mot gran tempesta, en
tant que fo cascada per les undes de la mar, e
no vesien, tant era escura la nuyt; e cascun dels mariners pregaven
diverses sants que
nul deliurament, e que perilaven, [un] dels lur[s], [de] nacion
[un] genoès, quant totz calaren, parlà enayxí: —Barons frares, ¿no
ausís dir vosautres, no à gayre, que
Pere, de l'Orde dels Preÿcadors, és mort per los iretges per la defensió
de la fe, e que Déus fa motz miracles per él? Pregem-lo totz
devotament que él nos ajut, car eu hé esperansa que él nos
ajudarà —.
Per què totz lo
en oracion, éls veseren sus en les entenes estar ciris cremans,
per los cals agren mot gran clartat. E enayxí con éls gardaven,
éls veseren un frare preïcador estar sobre l'antena, als cals
fo cert que Sen Pere era. E mantenent la mar se repausà, on con
los nautoners vengessen en Gènua senes mal, éls vengren
en la casa dels preycadors, e feren gràcies a Déu e a Sent Pere,
e recomtaren la tenor dels miracles als frares.
Fo una femna en Flandres que emfantà
per què la ac lo seu maryt en osi, e pregà Sent Pere que li n'ajudàs.
On con ela enfantàs un autre fil mort, ela pregà Sen Pere que
li resucitàs, e a penes ac complida la sua oración que l'emfant
fo resucitat. E quant l'agren portat al babtisme, éls li meseren
nom Johan; e ayxí co
per què, fo apelat Pere d'aquí enant.
En la província de Teotònia, en un loc qui és apelat Trajecto,
alscunes femnes veseren que gran multitut de gents venien a la glesa
dels preïcadors a honor de Sen Pere. E dementre que eles estaven
en la plassa, que filaven, eles dixeren a alscuns qui
prop: —Vec-vos que aquestz preïcadors àn atrobada tota
E dementre
manera de gasayar; car, per so que éls pusquen gran aver ajustar,
e que pusquen fer gran palaus, àn atrobat
que aquestes paraules disien, tot lo fil que filaven fo sagnent,
e les màs ab què
ó veseren, foren mot maravelades, e torquaren-se les màs, per
so car se pensaven que agessen les màs talades. E quant regardaren
les mans, eles veseren lo fil sacnent e
e—Veyatz, cor nós disíem mal del sant
>
preciós màrtir, a nós és endevengutz aquest maravelós
miracle—.
Per què de corentes anaren a la glesa dels frares preÿcadors,
e
per lo prior de la casa a tot lo pòbol. Mas un maestre
de gramàtica, qui era en aquela preïcation, escarní mot aquel feyt,
dién: —Veyatz en qual manera aquestz frares deceben aquestes
géns simples! Car aquel fil és tens a vermel per alcuna lur familiar
en sanc d'alcuna bèstia, e ara éls disen que miracle és endevengut—.
E dementre que aysò disia, la venyansa de Déu lo ferí,
ayxí que ac gran febra, tant fortment que
aportar en la sua casa. E con la febra li cresqués él temé morir;
per què, él se féu venir lo prior, e confessà-li son faliment, e féu
vot a Déu e a Sent Pere que, si él garia d'aquel mal ell àuria en
especial devoció Sen Pere, e que nuls temps no diria mal d'él; e
mantenent él fo garit.
Una vegada [co]
e mot grans en una nau, la nau casec en un ribatye, enayxí que
hom no la
moure, lo sotzprior y pausa la mà ela espeyén, dién:
—Vé, nau, e tén ta via, en nom de Sen Pere, per cuy aportam
E mantenent la nau se levà, estant sobre l'ayga,
aquestes peres—.
e bonament éls vengren sans en lurs portz.
En la província de Fransa, en la ciutat de Senona, casec una
emfanta en l'ayga, e y estec per mot gran espasi de temps; enaprés
ela fo fora treyta morta. La mort de la cal se manifestà en
maneres: per so car mot estec, e que
tot sentiment, e que era tot negre. E fo aduyta en la casa dels
frares, e quant lo-l'agren vodada a Sen Pere, mantenent ela fo
garida.
Frare Johan, poló, era mot trebalat en la ciutat de Boluya
per febra cartana: en la festa de Sent Pere él devia preïcar
als clerges; e en aquela nuyt él esperava as-aver la febra, així
con solia, per què él comensà as.aver temor, quant hom li ac
comanat lo sermó, per què él pregà Sent Pere que li ajudàs a dir
les sues lausors, e mantenent él fo garit de la febra, que anc puys
no la ac.
Era una femna matrona qui avia nom Girolda, qui era mulyer
d'En Jacme de Vallesana, la cal estec
què vénc a un prevere, dién: —Eu són endemoniada, e trebala
Per què lo prevere fugí, e se n'intrà a la secrestia,
lo diable—.
e près un libre e la stola, e ab bona compaya él se n'anà a
la femna, e quant ela—O layre malvat! E on ést
On co
anat? Ni què és aquelò que tu portes sotz la capa?—.
prevere fesés les sues conjuracions, e res no profitassen a la femna,
ela anà a Sent Pere e demanà-li son ajutori. Per què él li respòs:
—Ayas esperansa, fila, e no
E adoncs los diables ixiren d'ela,
ara no pusc fer aquelò que tu vols. Estirs temps venrà que eu
te poyré ajudar —E aprés la passió de Sent Pere, la dita femna
anà al vas de Sent Pere, e mantenent ela fo deliurada.
Era una femna que avia nom Eufèmia del loc de Corriongo,
que és del bisbat de Milà, que estec mot trebalada per diables.
E con ela fos aduyta al vas de Sent Pere, los diables la trebalaren
mot, e ausiren totz ixir una vou de la sua boca, disén: —O Mariola,
Mariola! O Petrí, Petrí!—.
e éls la gequiren enquax morta, e aprés poc temps ela
sanada. E recomtà que en los dies de les festes, e màgerment quant
la missa se cantava, los diables la trebalaven.
Era un femna, que avia nom Verbona de Beregno, que estec
a penes la podia hom tener entre los cals avia un cresent dels
iretyes, qui avia nom En Corado de Ladrian, qui era vengut
per so que escarnís los miracles de Sent Pere. E con él tengés
la femna ab los autres, los demonis li dixeren: —E per què nos
E co motz pecatz li retrasquessen que
tens? No ést tu nostre?. No
tu fesest aytal homesisi? ¿E no
tu fesest aytal mal?—.
hom no sabia, d'él emfora, mot s'espaordí. Enaprés los demonis
escorxaren lo col a la femna, e quant ixiren d'ela, éls
la gequiren mig morta. Mas aprés poc temps ela
mal. E
de Déu.
Fo un baró qui avia nom Opizo, creent dels iretges. E ab
ocasió d'una sua cosina, qui era iretga, él vénc a la casa dels
preïcadors, e anà al vas de Sent Pere, on vesec dos diners;on
dix: —Bon és que bevam aquestz
E mantenent él comensà
tremolar, e no
tornà los diners en son loc. E, vesén la virtut de Sent Pere,
él se convertí a Déu e a la fe catòlica.
Era
de l'Orde de Sent Sixti, de la bisbalia de Costantina, que per
neguna guisa. E aquela monya [cor] no podia lo vas de Sent Pere
visitar, per so cor estava sotz obediència de la prioressa, per què
ela
honor de Sen Pere. E enayxí cascun dia ela milorava. E quant fo
al dererer dia, per la derera jornada, ayxí con si fos davant lo vas,
de ginolós ela dix lo saltiri ab gran devocion; e quant l'ac tot
lest ela fo garida.
Era un baron de Canapiton, de la vila Mazati, qui avia nom
Rofí, e era mot malauta, que perdia sanc per la vena daval, que
avia trencada; e no
n'ixís per
e mantenent él fo sanat. E adormí-sse, e en somnis él vesec
un frare de l'Orde dels Preïcadors, ab grosa cara e ab bruna,
del cal se pensà que fos compayó de Sent Pere. On, con aquel li
liuré[s] s[a] palma mulada en sanc e engent, él li dix: —La sanc és
E
encara fresca, vine, doncques, a la sanc fresca de Sent Pere—.
quant él fo despertat, él se pensà que visitàs lo vas de Sent Pere.
Una comtessa de Castel Gran, que és en la bisbalia de Pòlia,
ac gran devocion a Sent Pere. On, dejunà la vigília de Sent Pere e,
a les vespres, ela anava e pausava una candela creman davant
un autar de Sent Pere Apòstol, a honor de Sent Pere Màrtir. On
con ela se
bufà e volc-la aucir, mas mantenent í tornec lo lum, qui la féu cremar.
Enaprés él la volc aucir does vegades, mes lo lum í tornava.
Per què per enug él se n'intrà al cor, e davant lo major altar él atrobà
autra candela, que y avia pausada lo clerge a honor de Sent Pere.
La qual él volc aucir does vegades, mes fer no ho póc. E quant
aquelò vesec, lo clerge, mot irat, dix: —O diables, no vesetz apert
miracle, que Sent Pere no vol que vosautres aucisatz sua candela?—.
E ayxí, espaorditz, lo prevere e
e recomtaren aquel miracle a totz cominalment.
Era un baró qui avia nom Roba de Meda qui perdé tota la sua
roba a yoc. E aprés él se
si una lanterna ab lum. E quant él se regardà con era cubert ab vils
draps, e que avia mot perdut, él se desesperà, e apelà los demonis,
e comanà-sse as-éls. E mantenent
qui gitaren porre la lenterna, e preseren-lo per lo col, e
estreyren que no póc parlar. E co
què estava, sel[s] qui eren daval puyaren sus diens: —O Roba,
Els diables lus respoyren:
què fas?—.—Anat-vo
E aquels pensaren-se que fos En Roba
intratz en vostres litz—.
qui parlàs, per què se
lo turmentaren mot fort. Per què aquels aneren a un prevere.
En lo segén dia él fo aduyt al vas de S. Pere, e anà a él Frare Guillem
de Vertzel e comensà los demonis a blasmar, e mantenent
los diables respoyren, diens: —O Frare Guillem, nuls temps no
E con él li demanés con avia nom, él li dix que era
yc ixirem per tu, per so cor aquest és home nostre, e les obres
nostres féu—.
apelat Belzefas. E quant Frare Guillem l'ac conjurat per Sen Pere
que ixís del cors d'aquel home, él n'ixí e l'ome casec en terra, e fo
garit bonament; per què resebé penitència de sos pecatz.
Era un iretge qui era molt gran disputador e bel parler, e desputà
ab Sent Pere. E les sues erors prepausà tant subtilment que Sent Pere
no li volc respondre, e demanà dia d'acort. Per què se n'intrà en
un oratori, en lo qual orà, pregan Déu, ploran; dién que Déus defessés
la sua casa e que convertís l'iretye parler a la fe catòlica,
e que li tolgés lo parlar per so que no parlàs contra la vera fe. Enaprés
él se
vegada les sues rasons. Mas aquel, quant volc parlar, no póc, con él
fos feyt mut. Per què los iretges, confoses, se n'anaren, e
feren gràcies a Déu.
En la Festa de Rams preïcà Sen Pere a Milà davant gran multitut
de géns públicament, auta vou, diens: —Eu sé per cert que
tracten la mia mort, ayxí que per la mia mort àn ya donat gran quantitat
d'aver. Mas fasen so que pusquen, car més los perseguiré mort
La qual causa fo manifestada segons que dit és.
que viu—.
En la ciutat de Florensa, en lo monestir de Ripullis, una monya
se posà en oracion en aquel dia que Sent Pere soferí passió. E vesec
la Benaüyrada Verge en lo sobirà loc de paradís estar, [e]
frares preïcadors, qui se
On con ela queregés qui era, ela ausí una vou, dient: —Aquest
Es atrobat per cert que en aquel dia morí que la santa
és Frare Pere, qui se
gloriós—.
verge vesec la visió. On con ela trebalés per gran malautia, ela
preguà Sent Pere ab gran devoció, per què ela ac sanitat.
Fo un escolà qui tornà de Magalona a Monpesler; saltant, él
se fé gran mal, en tant que crebà, e ac-ne tant gran dolor que no
podia anar. On, con él ausís dir que una femna avia atrobada de la
terra e de la sanc de Sent Pere, e que l'avia pausada sobre granc,
e que fo deliurada, él dix: —O Séyer Déus, no é eu d'aquela terra;
E, prenén
mes tu, Séyer Déus, qui donest tanta de virtut an aquela terra de
Sent Pere, ést poderós que la dóns en aquesta—.
de la terra ab lo seyal de la crou, nomenan Sent Pere e pregan, él
le
En l'ayn de Nostre Seyor
fo un baró qui avia nom Beneset. E avia les cames unflades
en manera que semblaven botz, e avia lo ventre umflat ayxí
con si fos preyn, e la cara mot horibla, e
una causa maravelossa. On, con queregés l'aymoyna a una
femna, aquela li respòs, dient: —Més t'auria obs la fossa que
menyar; mes eu te consel que vasses a la cassa dels frares preïcadors,
e que confés tos pecatz, e demana aujutori a Sent Pere—.
On, con él vengés a la casa dels frares precÿadors, trobà la porta
de la yglesa tancada, e decosta la porta él se pausà e adormí-sse.
E aquí li aparec un ome en àbit de presicador, que
la capa, e mès-lo dins la yglesa; e quant aquel se despertà, él se
trobà dedins la glesa, e vesec-se tot sanat: de la qual causa foren
totz maravelatz quant lo veseren tam bé guarit.
DE SENT PHELIP, APOSTOL
Felip és dit "os de péra" hó "os de man". O és de
és "amor", e
de les causes sobiranes". Es dit per so "os de péra" per la sua lusent
predicacion, e és dit "os de mà" per so car mot sovèn obrava;
e és dit "amador de les sobiranes (causes)" per la contemplació
celestial.
Felip, apòstol, con preïcàs per Scícia
los pagans, e volgren-lo forsar que sacrificàs a les ýdoles. E adoncs
soptament ixí un drac sotz terra, qui aucís lo fil del bisbe e
dos cavalers qui tenien pres Sent Felip, e destruý totz los autres,
en tant que foren en òbit de mort. On dix Sent Felip: —Creetz
e
so que
E aquels qui eren trebalatz cridaven: —Tant fé, séyer, que nós
E
siam garitz, e mantenent nós trencarem aquesta ýdola—.
adoncs Sent Phelip manà al drac que devalàs en loc desert, per so
que no nolgés a degun hom, e mantenent él se
Sen Felip garí totz los malautes, e aquels
e preïcà als cresens en Déu la vera fe, per un ayn, e aordenà los
preveres e
Jherusalem, e aquí él destruý la eretgia dels ebeionitans, que
disien que Jhesuchrist avia carn per encantament, no
an aquel loc does verges sacrades, per les quals Nostre Seyor convertí
motz homes a la fe de Déu. E Sent Felip, ans de la sua mort
dies, apelà totz los bisbes e—Aquestz
amoneste—.
Era él en etat de
preseren, e pausaren-lo en la crou en semblansa d'Aquel que él
preïcava, e enayxí él se n'anà a Déu, e complí mot feelment la
sua vida. E costa él les does files d'él foren sebelides: la una en
la dreta partida e l'autra en la sinistra. E de Sent Felip, qui fo
un dels
lo dia que om diu
fo ennoblesit Sent Felip en la ciutat de Cesarea, e aquí fo sebelit;
costa lo qual foren sebelides
sebelida en la ciutat de Efèsim. Lo primer Felip no
ab aquest en aysò: que aquel fo apòstol, e aquest fo diaque;
e aquel yau en Hieràpolis, e aquest en la ciutat de Cessarea; aquel
ac does files prophetes, e aquest Ystòria
eclesiàstica sia vista dir que fo Sen Phelip Apòstol qui ac
files prophetes.
DE SENT JACME APOSTOL
Jacme vol aytant dir con "sotzplantador" o "sotzplantant lo
cuytós" o "aparelans". O és dit Jacme de
e
de "dart" e de
"trencat per dartz". Es ditz, doncques, sotzplantador del món per
menspresament; sotzplantan lo diable cuytan; e aparelan lo seu
cors a tot ben. Fo él "pes divinal" per grevetat de costumes, e
fo trencatz ab dartz per martiri.
Jacme Apòstol aquest és apelat "Jacme Alfey" so és, "fil"[d'] [Alfeus];
"Jame, frare de Nostre Seyor", "Jacme Menor", e "Jacme Just".
Es dit "Jacme Alfei" no tant solament segons carn, ans ho és segons
enterpretaciós de nom, per so car "Alfeus" vol aytant dir con
"enseyat" o "enseyament" o "fugetiu" o "milèn". Es, donques,
dit "Jame Alfei" car fo enseyat per espiració de sciència;
és dit "enseyament" per l'enseyament dels autres; e "fugitiu del
món" per menspresament: e
d'umilitat.
Es dit "frare de Nostre Seyor" per so car él fo mot semblant a
él; en tant que en les lurs formes a deveïr fora mot hom esbaleýt.
On co
de baysar d'En Judas, qui sabia devesir Jhesuchrist de Sent Jacme.
E aysò diu Sent Ignasci en la pístola que tramès a Sent Johan
Evangelista, dién: "Si a mi és legut, a tu vul anar en les partides
de Jherusalem, per so que eu veya aquel onrat Jacme qui és nomanat
Just, del qual disen que és semblant a Jhesuchrist de cara e de vida
e de comportamens, enayxí co si fossen ixitz d'un ventre. Lo qual
disen que, si
per semblansa del cors". O és dit "frare del Seyor" per so car Jhesuchrist
e Sent Jacme eren ixitz de does sors; e
de dos frares, so és: de Josep e de Cleofàs.
E no és dit ges "frare del Seyor" per so que fos fil de Josep qui
fo espòs de Senta Maria, d'autra muler segons que alscuns disen,
mas per so car fo fil de Maria, de la fila de Cleofàs. Lo qual Cleofàs
fo frare d'En Josep, yasia aysò que Masestra Johan Belet diga:
que N'Alfeus, pare d'En Jacme, fo frare de Josep, espòs de Maria,
la cal causa no és creseguda per vera, e
aquels qui s'atayen per does partz. O és dit "frare del Seyor"
per los grans previleges, e per la excel·lència de santetat de vida,
per la cal fo davant totz los apòstols ordonat bisbe de Jherusalem.
E és dit "Jacme Menor" a deferència de Sent Jacme Zebedei; jasia
que Sent Jacme Zebedeu sia nat primerament, fo, enperò,
per apelament, derer. Per què, aquesta costuma en moltes religions
és observada: que aquel qui primerament intra en religion és
"major" apelat, e aquel qui derer intra és apelat "menor", yasia
que sia primer, o per etat major o per santetat plus digne. E és
dit "Jacme Just" per lo mèrit de la excel·lent santetat, car, segons
que diu Sent Jerònim, fo de tan gran reverència de santetat en lo
pòbol que mot cobeseyaven tocar lo seu vestiment ab la boca.
Per què de la sua santetat escrisc Egisipus, qui fo veý dels apòstols,
segons que és lest en les ystòries eclesiàstiques: "Resebec
la Glesa Sen Jacme, frare del Seyor, qui és apelat per totz "just",
d'aquels temps del Seynor duran entrò nós. E aquest fo fey[n]t
del ventre de la sua mare, lo qual no bec vi de rayms ni de cireres,
ni menyà nuls temps carn, ni ferre no puyà nuls temps en lo seu
cap, ni fo untat ab oli, ni usà de bayn; anà vestit totztemps de li.
E estava de ginolós en oracion tant que cayls avia als ginols ayxí
con als peus. On, per aquesta sobirana dretura, fo él apelat "just".
E de "aba", que és enterpretat "garniment del pòbol" e "dretura".
E aquest tot sol entre los apòstols, per la gran santetat sua, li
era legut que intrés en la Santa Sanctorum, no ges per causa
de sacrificar, mas per orar".
E és dit que él cantà entre
cor per la gran excel·lència de la sua santetat li feren
aquesta honor los apòstols, que aprés l'asenció de Jhesuchrist
él primerament cantés missa en Jherusalem, entr'éls, e ans que
fos ordenat per bisbe: con se diga, en los Feytz dels Apòstols,
que, ans de la sua ordinació, que
en la doctrina dels apòstols e
del pa, lo qual se reseb de la celebració de la messa.
O és dit que cantà primerament missa per so car primerament la
dix ab vestimens bisbals, e enayxí Sent Pere enaprés la cantà
primerament en Antioxa e Sent Marc en Alexandria.
E aquest sant baró fo hom de mot gran virginitat, segons que
diu Sent Jerònim en lo Libre contre Juvenian. En lo divenres de
Pascha quant fo mort Jhesuchrist, segons que diu Yosefus e
Sent Jerònim en lo libre "Dels barons nobles", Sent Jacme fé
vot que no menyaria entrò Jhesuchrist fos resucitat de mort.
Per què en aquel dia de la resurectió li aparec Jhesuchrist, e dix
en aquels qui ab él eren: —Aparelatz la taula e pausatz-í pa—.
Enaprés él près lo pa, beneí
—Leva sus, frare, e menya, cor lo Fil de l'Ome és resucitat
a mort—.
On, con en lo
al dia de Pascha en Jherusalem, Sen Jacme los demanà quantes
causes ni co grans avia feytes per éls Jhesuchrist, e aqueles él lur
recomtà davant tot lo pòbol. E con Sent Jacme per
ab los autres apòstols en lo temple davant Cayfàs e alscuns
juseus, con éls fossen en volentat de bateyar, sobtament un home
intrà en lo temple cridan: —O barons irrielites, què fetz? Per
qual raysó vós gequitz enganar en aquestz enquantadors?—.
E escomoc en tant lo pòbol que éls volgren alebesar los apòstols.
E puyà aquel ome en la grasa on preïcava S. Jacme e gità
daval, e d'aquí enant él ranqueyà mot. En lo
los juseus veseren que no pogren aucire Sent Paul, per so car era
appelat per l'emperador (per què fo tramès a Roma), los juseus
giraren lur voluntat contre Sent Jacme, e queregren ocasió
contre él, e —segons que Egesipus, davant dit, diu, qui fo en lo
temps dels apòstols, segons que
los juseus vengren as-él, diens: —Pregam-te que tu revox
Per què
lo pòbol —e aysò disien car éls se pensaren que él fos Crist—. Per què
pregam que tu consels a totz aquels qui
Pascha, que no cresen en Jhesuchrist, e nós farem so que tu
volràs, e nós farem de tu testimoni que tu ést just—.
éls lo pauseren sobre la pena del temple e, ab gran vou cridan,
dixeren: —Aquest és lo pus just home que sia, al qual nós totz
Per què li dixeren:
obesir devem—.—Digues-nos ta voluntat—.
E adoncs Sen Jacme, ab mot gran vou, lus respòs, dién: —Què
demanatz del Fil de l'Home? Vec-vos que Él seu en lo cel, en la
destra de la Sobirana Virtut, endevenidor jutyar los vius e
mortz—.
E quant aysò ausiren, los crestians foren mot alegres, per
què l'ausiren volonterossament. E
—Per nostre dan avem feyt donar aquest testimoni a
E ensems, ab
Jhesuchrist; per què, pugem-nos sus, e gitem-lo daval, per so que
autres ne sien espaorditz, e que no cresegen en él—.
gran vou, éls cridaren, diens: —O home just, às erat!—.
Per
què puyaren sus e gitaren-lo daval. E quant l'agren gitat daval,
éls lo alebesaren, disens: —Alebesem En Jacme Just!—.
E quant
l'agren enderocat, él estava de ginols, dién: —Séyer Déus, prec-te
E adoncs
que
un dels preveres, dels fils de Recap, cridà, dién: —Eu vos
E adoncs
prec que li perdonetz, e no li fasatz mal, per so car aquest home
just prega per vosautres dementre que l'alebesatz—.
un d'éls près una perxa en què hom estenia draps, e donà-li
gran colp sus en lo cap, que
él se n'anà a Nostre Seyor, e fo sebelit prop lo temple. On, co
pòbol volgés venyar la mort de l'apòstol, e volgés penre los malsfaytors
e punir, mantenent éls fugiren.
Recomte Josephus que per lo pecat de la mort de Sent Jacme Just
fo feyta la mort[alda]d Jherusalem e l'escampament dels juseus. E
no tant solament fo feyta per él, ans fo feyta per la mort de Jhesuchrist
màgerment, segons que era dit enayxí: "No laxaran
en tu péra sobre péra, per so car no conoxeràs lo temps de la
tua visitació". Mas, cor lo Seyor no vol mort de pecador, per què
éls no agessen escusacion, Déus esperà la lur penitència entrò
Sent Jacme Just, per tot aquel temps. Mas con él no
per sos amonestamens a Déu revocar, . él los volc ab maraveles
espaordir, car en aquels
penitència, motes maraveles lur endevengren. Especialment
una estela lur aparec mot resplandent, que era semblant de
coltel, e veseren-la per tot un ayn resplandir.
En una festa de Pascha, en la ora nona de la nuyt, vénc tant
gran resplandor sobre lo temple que totz se pensaren que fos dia
clar.
En aquela metexa festa, los vedels qui eren aduytz al temple
per sacrificar torneren sobtament, en les mans dels ministres, ayels.
E aprés alscuns dies, prop del sol colgant, foren vistz corses de
caretes en l'àer, per totes les regions e veýa hom compayes
d'òmens armatz mesclar [en] les nuls, e les ciutatz eren enrevironades
de compayes no
Pentacosta, la nuyt, los preveres entraren en lo temple per lo
menestir a dir, e sentiren movimens ab gran brugit, e ausiren grans
vous, diens:—Trespassem d'aquestes sesiles! —E ans del
quart ayn de la batala un baró, qui avia nom Jhesús de Anània,
comensà a cridar, en la Festa del Tabernacles, sobtament, diens:
—Vou d'orient, e vou de sol colgant, e vou sobre Jherusalem,
Per què lo dit baró fo pres e ferit e trencat,
e sobre
sobre tot lo pòbol—.
mas él, per so àls no podia dir, e aytant con plus lo ferien, aytant
plus fortment él cridava. Per què fo aduyt al jutge, qui
turmentar, entrò que
no
diens aquestes paraules: —Malaventura, malaventura vos
Aysò recomta Josefus.
venrà a vosaltre[s] de Jherusalem!—.
DEL DESTRUIMENT DE JHERUSALEM
On co
ni per maraveles, après
en Jherusalem, per Nostre Seyor, e destruyren tota la ciutat, de
tot en tot. E fo aysò causa de lur aveniment en Jherusalem, segons
que
a mort no
En Tiberi ne fos irat contre él; per què, él tramès per sí
a escusar davantl'emperador un misatye qui avia nom Albano.
En aquel temps tenia la seyoria En Vespesià per l'emperador
en la terra de Galàcia. E fo amenat a
aytal costuma en aquela terra: que tothom que soferís naufragi
devia perdre les sues causes, e él era feyt sér del príncep. Al
qual misage demanà Vespesià él qui era, ni d'on venia, ni on
anava. Per què él dix: —Eu són de Jherusalem, e d'aqueles
E
partides vénc eu, e deg anar a Roma—.
—Tu, doncques, vés de la terra dels savis e deus saber de l'art de
medicina; e per so car tu és metye, tu me deus garir—.
Avia En Vespesià
una manera de verms, lonc tems aüda en les narius, que hom
apelava vespes:per què, él ac nom "Vespesian", E
dién: —Sàpies, séyer, que eu no sé de l'art de medicina, ni sé
E
ges de metgia, per què no
dix: —Si tu no
Per què lo misatye
li dix: —Séyer: qui los secs il·lumina, e
e
On En Vespesian li dix: —E qui és aquel del qual tu dius aytals
Per què lo misatye li respòs, dién:
paraules?—.—Aquel és Jhesús de
On co
Nazaret, lo qual crucificaren los juseus per emveya. E si tu creus en
Él, mantenent seràs sanat—.
—Eu creu que mortz ha resucitatz, e qui mi pot sanar d'aquesta
E, aysò dién, les vespes li caegren de les sues
malautia—.
narius, e fo soptament garit. E adoncs En Vespesian ac mot gran
gaug, per què dix: —Eu són cert que Aquel que m'à garit és
On dix a N'Albano, misatye d'En Pilat:
lo Fil de Déu. Per què eu demanaré licència a l'emperador, e
iré en Jherusalem ab motes grans compayes, e destruyré los traydors
qui l'auciren—.—Pren
les teues causes e vé-te
Enaprés En Vespesian se n'anà a Roma, e demanà licència a l'emperador
En Tiberi que pogés destruir tota Judea e Jhm., la qual causa
li fo atorgada per l'emperador; e per motz ayns él ajustà motes
compayes, en lo temps d'En Neró l'emperador, co
rebel·les contre l'emperi. Él anà ab motes grans compayes en
Jherusalem e en lo dia de Pascha él assatgà Jherusalem poderossament,
e aquí él enclausí gran multitut de géns qui eren vengutz
aquí per la festa. E
vengés en Jherusalem, los fisels qui aquí eren foren amonestatz
per Esperit Sant que d'aquí se partissen. E aneren-se
part flum Yordà, qui avia nom Pel·la, e aquí éls estegren, per so
que la venyansa de Déu ferís lo pòbol malvat e la ciutat arada.
Enaprés vénc En Vespesià en una ciutat de Judea que avia nom
Yonaporam, en la cal era príncep En Josefus; mas En Josep se
defès mot baronilment, ab la sua compaya. On con él vesés lo
peril de la ciutat, él près
casa; en lo qual loc éls foren mot costretz de fam, mes los juseus
volien més aquí morir que si venien en la servitut d'En Vespesian.
E volien-se aquí aucir, per so que fesesen de la lur sanc sacrifici
a Déu. E per so car En Josephus era pus digne que els autres, éls
lo volien primerament aucir; per so que, per pagament de la sua
sanc, fos Déus pus tost apagat en son escomovament. Mas Josephus,
qui era baró savi, e qui no volia morir, s'establí jutye de mort e de
sacrifici: per què, manà metre sortz, entre dos e dos, qual mo[r]ria primer.
E quant agren gitades les sortz, demostraven que adés morís un
e adés autre, tant que foren vengutz al derer: ab lo qual En Josefus
se devia metra en les sortz. E adoncs En Josefus, qui era home
mot fort, tolc lo coltel an aquel de la mà, e demanà-li si volia
viure o morir. E aquel li respòs: —Eu molt volria viure, si per la
E adoncs En Josefus
tua gràcia podia eu conservar ma vida—.
parlà amagadament ab un familiar d'En Vespesian, e pregà-lo
que li enpetràs gràcia de vida ab En Vespesià, la cal causa li acabà.
On co En Jo[se]fus fos amenat davant En Vespesian, En Vespesian
li dix que mort avia afanada si él no li agés mercè, e
Josephus li dix: —Si alcuna causa eu éy mal feyta, tot se pot millorar —.
E—Què pot fer sel que ligatz
és?—.
E—Alcuna causa poyré eu fer, si tu vols
E
fer so que eu conselaré—.—Eu consenti
que diges so que
On En Josefus dix: —Sàpies que l'emperador de Roma és mort,
E
e—Si tu ést
E
propheta, ¿per què no às dit a
a la mia juridictió? —E
per
Roma vengren a
Per què, él se n'anà a Roma, e gequí son fil, En Titus, en lo seti
de Jherusalem, qui tenc dos ayns Jherusalem asetjat. E entre los
autres mals que éls aseyatz agren, soferiren tan gran fam que
pares tolien los menyars als fils, e
als maritz, e
En lo qual loc avia tan gran pudor que les géns ne morien; per què
los fasien sebelir e gitar per lo mur aval. On co
vals de la ciutat totz plés de corses, e que tota la terra era corumpuda
per la pudor, el levà les sues màs envés Déu, dién: —Séyer
Era en la ciutat tan gran fam
Déus, tu veus que eu no fas aysò—.
que les sabates e les correges se menyaven. Era una femna nobla
qui avia un emfant que aucís; e cuys-lo, per fam. Del qual
menyà la meytat, e l'autre meytat amagà. E enayxí, co layres
li volgren robar la sua casa, éls sentiren la odor de la carn,
per què, éls entraren en aquel loc on era la carn, e dixeren a la
femna que éls la auciurien si no los donava de la carn. E adoncs
los mostrà los membres de l'enfant e los dix: —Veus que eu vos hé
E, mort En Vespesian, l'emperador fo
gardada la part melor —E quant éls ó veseren, éls foren tan
fort espaorditz que no li pogren parlar. On con ela lur dixés:
—Sapiatz que aquest és mon fil, he meus és lo peccat; menyats-ne
segurament, car eu n'é menyat, qui só sa mare[e]—, quant éls
li ausiren dir aqueles paraules, éls fuscren.
Enaprés, en lo segon any de l'emperi d'En Vespesian, En Titus
près Jherusalem, e quant ac pre[s]sa la ciutat, él la enderocà, e destruý
lo temple de tot en tot. E enayxí co
E, segons que recomta Josefus,
e moriren-ne
Titus, quant intrà en Jherusalem, vesec un mur mot espès, e féu-lo
traucar, e dins lo mur él atrobà un home veyl mot canut, e demanaren-li
qui era; per què él lur respòs, dient: —Eu són Josep
d'Arimacia, de la ciutat de Judea. E sapiatz que eu fuy aysí
enclaus per los juseus, per so car eu sebelí Jhesuchrist. E Él à
donat a menyar aysí, d'aquel temps a ensà, e són estat comfortat e
il·luminat divinalment—.
En Titus: emperador qui fo home mot misericordiós e mot franc.
Fo home de tan gran bonesa que, un dia, con él s'ó pensés,
quant fo vespre, que no avia fet bé ni res donat, él dix a la sua
compaya: —O amics, eu é perdut aquest dia!—.
Aprés lonc temps foren alcuns juseus que volgren refer la ciutat
de Jherusalem. E quant éls foren vengutz en un loc, éls atrobaren
aquí motes crous de ròs: per què éls foren mot espaorditz e fugiren.
E
vestimens fermades.— Per què éls, espaorditz, fugiren. E
la
los cremaren.
DE L'ATROBAMENT DE LA SANCTA CROU
Lo Atrobament de la Santa Crou és dit per so car en aytal
dia la crou fo atrobada. E fo atrobada primerament per Set
en paradís terenal, segons que dejós és recomtat; e fo atrobada
per Salamó en lo Mont de Libani; e per la regina de Saba en
lo temple de Salamó; e per los juseus en lo rec de l'ayga; e per
Santa Elena en Monti Calvari.
Lo trobament de la santa crou fo feyt
de Jhesuchrist. Es legit en l'Evangeli d'En Nicomedi que,
co Adam fos malaute, son fil, En Cet, ànec a les portes de
paradís terenal, e demanà que hom li donàs de l'oli del fust de misericòrdia,
ab què untés son pare, per so que garís. Al qual aparec
l'àngel Michael, que li dix: —No
Lig-se en
que ayes de l'oli del fust de misericòridia, cor sàpies que no
potz aver en neguna manera, sinó can seran complitz
ayns, jasia aysò que de adam entrò a la pasió de jhesuchrist
fossen tant solament passatz
autre loc que l'àngel li aportec un ramet de l'aybre, e manà-li que
plantés en lo mont de libani. E lig-se en una ystòria dels grecs
que l'àngel li donà del fust en què peccà adam, e dix-li que quant
levaria fruyt que son pare siria sanat. E quant en set se
él atrobà son pare mort, e plantà l'aybre en lo vas de son pare,
e fé-sse aquí mot gran aybre, aquí vivent entrò al tems de Salamó.
E quant Salamó vesec tam bel aybre, él lo fé talar, e
manà que hom lo mesés en la casa d'en salt. Mas, segons que diu
En Johan Belet, no s'í póc bonament alogar aquelí, ni en negun
altre loc, que no fos breu o lona. Per que los masestres, mot
iratz, lo feren foragitar, del qual fo feyta una palanca sobre
lac per so que hom ne passés.
On con la regina de Sabba vengés per ausir la savie[s]sa de Salamó
e volgés pasar per aquel loc, ela vesec per esperit que
del Món devia ésser penyat en aquel fust: per què no volc pasar
per aquel fust, ans l'aorà molt humilment. Lig-se que la regina
dix a Salamó que en aquel fust devia ésser penyat un home, per la
mort del qual devia ésser destruyt lo regne dels jueus. Per què
Salamó féu levar aquel fust d'aquel loc, e féu-lo metre sotz terra.
Enaprés fo feyt aquí un pou, en què los manixeus levaven los
sacrificis, en lo qual ixí'ayga, de la qual eren motz homes
garitz.
E diu-se que en lo temps de la passió de Jhesuchrist lo dit fust
nadà desús. E quant los juseus lo viren, mantenent lo preseren
e feren-ne crou a Jhesuchrist. Es dit que la crou de Jhesuchrist
és de
e de cedrus. Aquel preciós fust de la crou estec sotz terra
l'emperador, en aquesta manera: en aquel temps s'ajustà
gran multitut de barbres costa lo flum qui és apelat Danúbii
qui volien passar lo flum, e volien subjugar totas les regions a sí
entrò a sol ixent.
E quant Contastí, l'emperador, ó saub, él ajustà ses compayes,
e pa(u)sà
passesen lo flum, Contastí fo mot espaordit, per so car vesec
que
lo despertà l'àngel, e amonestà-lo que gardés envés lo cel. E ayxí
co él gardà al cel, él vesec lo seyal de la crou, qui fo feyt de mot
clar lum, e avia aquest títol escrit ab letres d'au[r] sobre sí: "Per
aquest seyal venseràs". E mantenent él fo comfortat per la celestial
visió; per què él fé fer lo seyal de la crou, e manà que hom lo li
portés davant; e ayxí con él vénc davant los seus enemics, él
los féu tots fugir, e aucís-ne mot gran multitut. E adoncs Contastí
apelà totz los bisbes dels temples, e demanà-lur aquel seyal de
qual déu era.
E con éls li respossesen que res no
alcuns crestians vengren a él qui li enseyaren lo mester de la
crou, e la fe de la trinitat mot plenerament. Per què él cresec
perfeytament en Jhesuchrist, e fo bateyat per En Eusebi, papa.
E aquel Contastí fo pare de Contastí l'emperador, qui fo convertit
per Sent Silvestre. On con En Contastí, lo pare, fos mort,
En Contastí, lo menor, per la victòria del pare, e per la vertut
de la santa crou, él tramès la sua mare, N'Alena, en Jherusalem,
per so que serqués la crou, segons que deyós és recomtat.
La Ystória eclesiàstica, emperò, recomta que aquela victòria
fo feyta en altra manera. Car troba
l'emperi de Roma, Constantí hac batala ab En Maxensi
costa lo Pòntem Albino. On con él fos mot anxiós, él gardà en lo
cel, pregan Déus que li donés lo seu ajutori, e vesec en lo cel
vés aurient lo seyal de la crou resplandir en manera de foc, e vesec
àngels que li dixeren: —O Constantí, ab aquest seyal venseràs —.
Per què adoncs En Contastí, mot alegre, se
agués victòria. E féu-se fer lo seyal de la crou en lo seu front, e en
crou resplandent d'aur.
E pregava Nostre Seyor que Él defesés l'emperi de Roma dels
seus enemics, e que li donés victòria ses escampament de
sanc dels seus enemics. E
per lo flum, e que vengessen costa lo pont. Mas con En Costantí
s'acostés al flum, En Maxensi li vénc en contre cuyto[s]sament
ab poca compaya, e manà que
él puyà al pont, e, vençut, él cassec en lo flum. En Contastí
fo reseubut per totes les géns. E lig-se en una crònica que
Constantí adoncs no creec perfeytament, ni
mas aprés, per alcun temps, él vesec aquela visió de Sent Pere e
de Sent Paul, e adoncs él se bateyà per Sent Silvestre, papa, e fo
garit de la lebrosia, e cresech en Jhesuchrist perfeytament. Per
què tramès la sua mare en Jherusalem per so que serqués la
crou de Jhesuchrist.
E con Na Alena vengés en Jherusalem, ela féu venir a
sí totz los savis de Jherusalem, e de tota la region. Fo, aquela
osdalera, segons que diu Sent Ambrosi en aquestes paraules:
"Aquesta osdalera fo ajustada per muler a
veyl, qui enaprés fo emperador. E fo bona osdalera aquela, que
tant diligentment querec la grípia del Seyor, e les autres que
a Él serviren".
E quant los jueus ausiren que ela los apelava, espaorditz, éls
dixeren entre sí: —¿Per què
Per què un d'éls, qui avia nom En
apelar, ni davant sí ajustar?—.
Judes, dix: —"Eu sé que ela vol de nós apenre on és lo fust de la
Al qual
crou en la qual fo pausat Jhesuchrist. Per què
negú no li ó diga, car si ó fetz, sapiatz que la nostra Lig serà destruýda,
e tot so que nostres pares nos enseyeren. E aysò dix En Zaceus,
mon avi, al meu pare, En Simon (el meu pare, quant se morí, ó
dix a mi) dién:—Veyes, fil, cant se sercarà la crou de Jhesuchrist,
tu la enseya ans que
ensà la gent dels jueus à renegat, e aquels qui
Ell aoren, diens que Él és Christ, Fil de Déu viu—.
eu dixí: —O pare meu, si
E él me respòs
de Déu verament, per què
dién:—Deus sap, fil meu, que eu nuls temps no esteguí en
lo consel d'aquels, ans motes de vegades lur contradixí a la lur
voluntat; e quar Él esproà los vicis dels fariseus, éls lo
crucificaren; mes Él resucità al terz dia, e puyà al cel en presència
dels seus discípols; en lo qual cresec N'Esteve, ton frare, qui fo
alebesat per los juseus folament: per què
diges mal d'Él ni dels seus discípols". On dixeren los jueus a
Judas:
—Nós no hoïm dir aytals causes d'Él con tu dius, enperò si
On
la regina nos demana d'aysò, garda
con tots estegessen davant la regina, e la regina lur demanés del
loc on fo Jhesuchrist crucificat, éls no li volgren en neguna manera
lo loc enseyar; per què, ela los manà cremar. E adoncs éls, temens,
li liuraren En Judes, diens: —Aquest és, dona, home just, e fil
de propheta, e conec ben la nostra lig, e él dirà-te tot so que tu
volràs—.
E adoncs ela gequí tots los jueus e tenc En Judes per cabal,
al qual dix: —Mort e vida t'és aparelada; elig cal te vules. Mostra
E En Judes li respòs
lo loc qui és apelat Golgota, on fo crucificat lo Seyor, per
so que eu pusca atrobar la sua crou—.
—¿En qual manera, con ya aya
Per què la regina li dix:
fos nat en aquel tems?—.—Per sel qui fo
crucificat te faré morir de fam si no
Per què lo féu metre en un pou, e aquí ela lo féu turmentar
per fam. E con él estegés aquí
en lo
la crou. E cant fo fora lo pou, él anà e
loc s'escomoc, e sentiren fum ben odoran de maravelossa odor;
ayxí que, maravelat, En Judes mot alegre dix: —En veritat
Era en aquel loc, segons que és
tu ést, Crist, salvador del món—.
lest en les Ystòries eclesiàstiques, lo temple de Na Venus que
avia fet N'Adrià, l'emperador, per so que si negun crestià í [a]urava
que fos vist aorar Na Venus; e per aysò aquel loc era gitat a
oblit. Per què la regina féu destruir aquel temple de tot en tot, e
féu lo loc est[r]eyer. Aprés aysò En Judes se sincs ben estret
e comensà a cavar, e quant ac cavat
amagades, les quals aportà a la regina.
On con éls no saubessen devessir la crou de Crist d'aqueles
dels layres, éls pausaren les crous e
Déus que él mostrés la seua glòria sobre aqueles crous.
On con un jovencel aportés hom mort per la ciutat, En Judes
tenc lo lit, e pausà la primera crou e la segona sobre lo mort.
Mas ges per so no ressucità, e pausà-li desús la tersa, e mantenent
lo macip mort resuscità.
Es lest en les Ystòries eclesiàstiques que, con una femna de
la ciutat yagés mig morta, lo bisbe de Jherusalem près la primera
crou e la segona, e pausà-la sobre la femna malauta, mes res no li
profiteren, e pausaren-li la
[...]
Diu Sent Ambrosi que la crou de Jhesuchrist fo devesida de
les autres per lo títol que
aquí [e] legit. E—O
E quant En Judes
què às feyt?! Tu às feyt al meu contrari. En Judes l'autre, per
consel, féu la tracion, e tu, otra la mia volentat, às atrobada
la crou de Jhesuchrist; e per aquel autre Judes éy eu gasayades
motes ànimes, e per aquel eu regnava en lo pòbol, e per tu són
eu gitat del regne. Eu faré levar contra tu altre rey, qui
negar tota aquesta fe que às, ab turmens—.
ausí la vou del diable, él lo malesí, dient: —Jhesuchrist te dampne
Aprés aysò En Judes se bateyà,
en Infern en foc perdurable—.
e ac nom En Quiriac; e quant fo mort lo bisbe de Jherusalem él fo
aordenat per bisbe. Mas con Senta Elena no agés los clavels
de Jhesuchrist, ela pregà Sent Quiriaci, bisbe, que anés en aquel
loc, e que queregés los clavels de Jhesuchrist. On con él anés
là, e pregés Nostre Seyor, mantenent los clavels resplandiren,
ayxí co si fos aur, davant él. E él près humilment los clavels, e
portà-los a la regina. E la regina, quant los vesec, ela s'aginolà,
e, ap lo cap enclí, mot humilment los aorà. Enaprés ela portà
una part de la crou a son fil, e l'autra partida ela gequí que hom la
ornés d'argent. E portà los clavels ab què fo crucificat Jhesuchrist
a son fil, dels quals, segons que diu Eusebi de Cesarea, féu un
fre fer que portés a la batala. E de les autres causes él ornà lo seu
elme.
E alcuns recomten, ayxí con En Gregori de Tors, que
clavels foren, en la passió de Jhesuchrist, en lo seu cors fermats,
dels quals Santa Elena féu fer un fren a l'emperador; el ters
ela pausà en la yma[g]e de Contastí que és en Roma; e
gità en la Mar Adriàtica
no
aquesta festa del Trobament de la crou cascun ayn. E aprés
En Julià Renegat aucís Sen Quiriaci per so car atrobà la santa
crou, e esforsà-se de destruýr lo seyal de la crou per totz locs.
E con En Julian anés contra los persiencs, él pregà En Quiriac
que sacrifiqués a les ýdoles. Mes con él no ó volgés fer, él li féu
tolre la mà dreta, dién: —Aquesta mà à escrites moltes pístoles,
Per què En Quiriac li dix:
per les quals són mots homes revocats, que no volen sacrificar
a les ýdoles—.—Mot m'às profitat,
E adoncs En Julian féu fondre plom
can senes sen, per so quar primerament que eu cresegés en Jesucrist
eu escrisquí motes letres a les sinagoges dels jueus
que negú no cresegés en Jhesuchrist, e vec-te que ara és trencat
tot l'escàndol del meu cors—.
e metre en la boca d'En Quiriac. Enaprés él lo féu pausar
en un lit de ferre, e féu-li pausar deyós carbó cremant e sal ab grex.
Mas con En Huiriac estés ses tot mal, En Julià li dix: —Si tu no
On
vols sacrificar als déus, almeyns diges que no ést crestià—.
con él no ó volgés fer, En Julià féu fer un pou, en què féu metre
motes serpens verinosses, e féu gitar aquí En Quiriac; e mantenent
les serpens foren mortes. En Julià aprés féu metre En Quiriac en
una caldera plena d'oli bulent, e estec laýns senes tot mal.
Per què En Julià, mot irat, li féu lo pitz traucar ab lo coltel, e
ayxí marturiat, él se n'anà a Déu.
Con sia gran la vertut de la crou . en aquel fiel notari
ó par, qui fo enganat per l'encantador, qui l'aduyx en aquel loc
on él apelava los demonis: a él prometén que él lo faria mot
ric hom. E vec-vos que él vesec un saraý negra qui estava
sobre una auta cadira, e estaven costa él altres diables ab lances
e ab fusts. E adoncs aquel diable demanà a l'encantador, dién:
—Qui és aquel emfant?—.
On aquel encantador li respòs: —Séyer,
Al qual dix lo demoni:
sér vostre és—.—Si tu
E aquel, soptament, li mostrà lo seyal,
e vols ésser sér meu, e
mia dextra, costa mi—.
de la crou, e dix que él era servidor de Christ verament. Per què,
sobtament tota aquela multitut de demonis s'esvenessiren.
Aprés aysò, lo davant dit notari entrà en lo temple de Santa Sofia
ab lo seu seyor, e estegren davant la ymaya del Salvador. E
vesec lo seyor que la ymaya gardava mot lo notari. Per què él ne
fo mot maravelat, e féu-lo mudar en la dreta part, e vesec que la
ymaya gardava diligentment lo notari. Per què autra vegada él
lo féu mudar en la sinestra part, e altre vegada la ymaya girà
envés él los uls per veser. E adoncs lo seyor li dix que li dixés él
que avia feyt per Nostre Seyor que ayxí
E él li respòs que él no
no
DE SENT JOAN DENANT PORTA LATINA
Joan, apòstol e evangelista, dementre que preïcava en Efesi,
él fo pres per lo cònsol, que li dix que sacrifiqués als déus. E
dementre que él lo tenia pres en la càrcer, él tramès una letra a
Domecian, l'emperador, per la qual li féu saber qu'él tenia pres
un sacrilegi e menspresador dels déus. Per què En Domecian;
lo féu adur a Roma, e féu-li tolre los pels del cap per dirisió;
e davant Porta Latina, [on] lo fé metre en un veyxel d'oli
bulent; mes Sent Johan ixí de l'oli bulent senes mal; per
què en aquel loc los crestians feren una gleysa, e fan festa en aquel
dia, ayxí con del seu martire. On con Sent Joan no
preïcar per so lo nom de Déu, per manament d'En Domecian
Sen Joan fo gitat en la yla de Patmos. E
no tant solament perseguien los apòstols per so cor preïcaven
lo nom de Déu, ans ó faïen per so car senes voluntat del senador
disien que Jhesuchrist era Déus.
On és lest en la Ystòria eclesiàstica que En Pilat tramès una
letra a
En Tiberi consentí que
í contrastà per so car era déus apelat senes la sua auctoritat.
E, per autra causa, segons Maestra Joan Belet, los emperadors
e
lor era viyares que Él fos déus mot emveyós e ergulós, cor no
volia que fos autres déus, sinó Él, onrat ni dit.
E quant la mare de Sent Joan ausí dir que son fil era pres a
Roma, ela fo mot irada, per què anà là él veser; e quant ela fo
là, ela ausí dir que son fil era exilat en la yla de Patmos; per què
ela se
a Déu. E
amagat lo seu cors. Mas enaprés fo demostrat per son fil
En Joan. On con mot bé odorés, e fesés motz miracles, lo seu cors
fo mudat en la dita ciutat ab mot gran honor.
DE LETANIA MAJOR E MENOR
Les letanies se fan en l'ayn does vegades, so és: la festa de
Sent Marc, e és apelada "Letania Mayor"; e
de Sancion, e és apellada "Letania Menor", e vol aytant dir
con "suplicació" e "pregera". Es apelada "letania" primerament
en tres maneres, so és: "Letania Major"; en la
segona manera és dita "Processió de
és dita "Crou Negre". Es dita "Letania Major" per
so és: per rasó d'aquel[es] qui foren establides, so és: per lo gran
Sent Gregori, qui era apostoli de Roma; e per lo loc en lo qual fo
establida, so es: a Roma, qui és dona o cap de tot lo món, per
so cor aquí és lo cors del Príncep dels Apòstols e la seýla dels
apostolis; e per raso de la causa per què fo establida, cor per gran
e per mot greu malautia fo establida.
On co
agessen pres lo cors de Déu a Pasca, enaprés éls jugaven e putaneyaven;
per què Nostre Seyor, irat, los tramès gran pestilència
que apelaven postema o infladura. Era tant greus aquela pestelència
que
e quant eren en los parlamens, sobtament morien. Per què, fo
dit "Déus t'ajut" quant hom esturnuda, ni
per què disien aquels qui de costa li estaven: —Déus t'ajut! Déus
On d'aquels temps a ensà és servat entre nós. E motes
t'ajut!—.
vegades, quant negú badalava, sobtament ixia d'él l'esperit;
per què, quant negú volia badalar, él se seyava sobtament embans.
E aysò és observat entre nós entrò ara.
En aquela manera ac comensament aquesta pestilència, e
vida de Sent Gregori és ligit.
En la segona manera és dita "Processió de
car Sent Gregori aordenava les processions que fassia en aquel
tems per
totz los monyes e
vísoes e les castes; en lo
nós no podem acabar en lo nombre de les persones, nós ó complim
en lo nombre de les latanies, per so car
ans que les seyeres se pausesen. En la
"Crous Negres" per so car se vestien de vestimens negres, en seyal
de gran tristor e de penitència, e
homes fisels se deven vestir ab penetencials vestime[n]s. La autra,
"Letania Menor", que
la qual establí Sent Memet ans que la primera fos establida, que
és dita "Letania Menor", a deferència de la primera, per so cor fo
establida per menor bisbe, e
La causaper què fo establida adoncs fo per so car, adoncs, se fasien
grans terratrèmols en la terra de Viana, que enderocàvan cases
e gleses, e ausia hom de nuytz moltes vegades grans sons e critz.
E adoncs autra causa terible ladoncs endevenc, car en lo
dia de Pascha casec foc del cel qui cremà lo palau del rey. E autres
causes se fayen pus maraveloses. Car enayxí co
en los porcs, enayxí, per voluntat de Déu e per los
pecatz dels homes, intraven en los lops e en altres bèsties salvatyes,
qui venien contre los pecadors per les vies e per les ciutatz,
e devoraven los emfans e
con aytals causes dolorosses se fesesen totz dies, lo dit bisbe dix que
hom dejunés
cessà. On fo establit per la Glesa e fermat que aquela letania
se fessés per tot lo món.
Són dites "Pregeres", per so car adoncs nós querem adjutori de
totz los sans. On per rasó d'aytal [cosa, aytal] costuma en aquels
dies servadora és, e devem pregar los sans e dejunar en aquels
dies per moltes rasons. Primerament per so que Déus paus les batales
que
fruytz tenres gart Déus els multiplic. Per la
movemens carnals, qui adoncs s'escomòvien, sien en sí mortificatz.
Car en ver seyoreya la sanc, per què
movemens. Per la
sia cascú aparelat, car per dejuni se n'aparela hom, e per oracions
n'és hom feyt pus digne. Altres does rasons n'asigna Masestra
Guillem. La primera és que Jhesuchrist, quant puyà el
cel, dix: —Demanatz e resebretz—, per què pus confiantment
deman la Glesa. La segona rasó és per so car la Glesa dejuna e
ora: per so que poc aya de la carn, e per so que la carn sia amagrida,
e que gasayn a sí les ànimes per oración.
Car oració és ala de la ànima, ab la qual vola al cel, per so que
enayxí, JhC., puyan, pusca seguir francament; Jh. C. puyà al cel
davant nós per so que enseyés a nós lo camí, e volà sobre les penes
dels vents: ocela que à mota carn e poques plomes no pot bé
volar, segons que és manifest en l'estrús. Es apelada "Processió"
per so car adoncs la Glesa fa general provesió, e en aquela procession
porta hom la crou, e sona hom les esqueles, e port' om les seyeres,
e prega hom Déus per totz generalment. E portam les
crous, e sonam les esqueles per so que
Car enayxí, co
enayxí Crist, qui és Rey perdurable, à esqueles en la Glesa Cavalereyan
per trompes, e crous per seyeres. E enayxí con alcun baró
auria gran temor si ausia en la sua terra trompes d'alcun rey poderós
qui fos son enemic, e que vesés les sues seyeres, enayxí los demonis
que són en aquest àer escur se temen fortment cant ausen les
trompes de Crist, so és, les esqueles sonans, e quant vesen les crous.
PER QUAL RASO SONEN LES ESQUELES CANT CAU TEMPESTAT.
E aquesta és la rasó per què la Gleya sona les esqueles quant s'escomou
tempestat: per so quels demonis que la fan augen les trompes
del perdurable Rey, e que, espaorditz, fusquen, e que
d'escomoure la tempestat. E per autra rasó sonen: per so que
fesels s'escomogen a oració; e trau hom la crou, que és seyera del
perdurable Rey, lo qual temen mot los demonis. E aquesta és
la rasó per què hom trau la crou en alcunes gleses en temps de tempestat.
Per aysò, donques, porta hom la crou en les processions,
e sona hom les esqueles. E porta hom les seyeres per demostrar
la victòria de la resurectió de Jhesuchrist, qui se
compayes al cel. On, la seyera que per l'àer se porta demostra
Crist qui se
porta a les provessions és seguida per gran multitut de fesels, enayxí
Crist, quant se
de sans.
E
dels àngels qui vengren envés Jhesuchrist quant se
puyà, e l'aporteren ab la sua compaya ab moltes lausors al cel.
E en alcunes gleses de franseses és costuma que hom porta un
drac ab longa coa e inflat (plen de pala o d'autra causa aytal) en
los dies primers davant la crou; el ters dia, ab la coa buyda, aprés
la crou és portada. Per la qual és significat que lo primer dia
—ans de la Lig—, e en lo segon, sotz la Lig, lo diable reyava en
aquest món. Mas en lo ters dia de gràcia, per la passió de Crist él
fo gitat de son regne. E en aquela procession hom prega totz los
sans.
És qüestió per què pregam los sants adoncs: motes (causes) ne
són asignades desobre, e[
per les cals Déus ordenà que nós pregàssem los sants; so és:
per la nostra freytura, e per la glòria dels sants, e per la lur reverència.
Car los sants poden saber les volontatz dels pregadors, per
so cor éls ó vesen estans en la clartat de Déu, cant a nós à mester.
La primera rasó, donques, és per la nostra fraytura, que nós
avem en perservir mèrit; per so que là on no basten los nostres
mèritz, nos ajuden los mèritz dels sants; o, per la fraytura que nós
avem en pensan, que nós no podem la sobirana lud gardar,
almeyns puscam gardar en aquela dels sants; o per la freytura que
avem en aman, car motz homes no
que Déus.
La segona raysó és per la glòria dels sants, e que nós pregem
los sants enayxí con Déu per so que per lurs mèritz ayam so
que volem, per què
nós pregam los sants: per la reverència de Déu, per so que
qui és aïrat per Déu, prec Déus per los sans, con per sí
fer no ó gós personalment. E en aquestes letanies se canta un cant
angelical qui
e no
que, enayxí con hom fasia les letanies en la ciutat de Contestinople
per alcuna tribulacion, fo un enfant raubat en lo cel en presència
del pòbol. E aquel cant qui dit és, sabia l'enfant, per so car l'avia
après, sus en lo cel, dels àngels; e quant fo retornat al pòbol,
él cantà aquel cant angelical davant lo pòbol: e mantenent cessà
la tribulació.
En lo cínet qui fo feyt en Calcedònia fo aprovat aquel cant,
e dix enayxí En Damací: "Nós totz cantem per so que
se partesquen de nós: "Sant Déus, sant fort, sant no
ayes de nós"". Aquesta lausor e auctoritat del cant de quatre
causes és culit: primerament, per so quar l'àngel lo enseyà; per la
car fo aprovat en lo cínet de Calcedònia; per la
los demonis lo temen tant.
DE LA ASSENSIO DE NOSTRE SEYOR
Lo Puyament de Nostre Seyor, quant puyà en lo cel, fo en
lo
La primera és d'on se
puyà mantenent quant fo resucitat, ni per què ó tardà tant dies;
la
la
per què se
En aviró de la primera causa és notador que de Mont Olivet
envés Betània se
de
per lo foc del temple; de matí, de part aurient, per lo
lum del solel; e avia gran habundància d'oli, qui és noyriment
de lum, e per aysò era apelat "Mont de
aquel mont manà anar Jhesuchrist los discípols, car en aquel
dia de la Assensió los aparec
discípols qui menyaven en lo lur menyador, en lo qual loc esprovà
la lur encredulitat.
E fo la
estaven en aquela part de Jherusalem que era apelada Mello,
so és en Mont de Sion, en lo qual loc David fé bastir lo seu palau.
En lo qual era lo menyador gran, en lo qual manà Nostre Seyor
aparelar la festa de Pascha, e en aquel menyador estaven los
discípols; los autres discípols e les femnes estaven en aviró per
diverses albercs. E dementre que menyaven, Nostre Seyor lur
aparec, e esprovà la lur encredulitat. On con él menyés ab
éls, él lur manà que anessen a Mont Olivet devés Beta[n]ya
E aquí él lur aparec altra vegada, e respòs an aquels qui
demanaven no
benesí, e davant éls él se
Del loc del Puyament de Nostre Seyor diu Sen Su[l]pici,
bisbe de Jherusalem; e
edificada una glesa, en la qual aparen les peyades de Jhesucrist
e
La segona qüestió: per què no se
resucitat, ni per què volc esperar
car pus greu causa era provar la veritat de la Resurectió
que de la Passió. Mes a provar la vera Resurectió mots dies
eren demanadors; on per aysò, mayor temps í requeria hom entre
la Resurectió e
On d'aysò diu En Laó, papa, en lo sermó del Puyament de Jesuchrist,
dién: "Vuy és complit lo nombre dels
per la santa aordonació, a la utilitat nostra e del nostre enseyament:
car per la presència corporal fo a nós manifestada la
Resurectió. Per què fem gràcies al divinal aministrament e dels
sants pares. Per so car per éls fo duptat, per so que nós no duptéssem".
La
fo per so que consolés e aconortés los apòstols, car les
consolacions divinals habunden plus que les tribulacions; per
què Él volc estar ab los apòstols.
La
fo donat a entendre que les consolacions divinals sien comparades
a les tribulacions, ayxí con dia a ora, e ayxí con an a dia:
és manifest per aquelò que és legit en Ysaïes en lo
dién: "Eu preïcaré l'an plasent a Nostre Seyor, e
venyament al Déus nostre". Vec-te que per lo dia de la tribulacion
ret any de consolació. E que sia comparat ayxí con dia a ora,
és manifest per aysò: que
tribulació; e per
que fo de gran consolacion. On diu la glosa: "
e per aysò Él se mostrà viu
La
que se
per ses forses. On, se lig en Ysaýes, en lo
és aquest qui vé de Edom, etc., e va en sa gran multitut de la sua
vertut?". E diu Sen Joan en lo ters capítol: "Negú no puyà en lo
cel per pròpria virtut, sinó aquel qui devalà del cel: fil de l'Ome,
qui és en lo cel". Yasia aysò que enquax en un ajustament de nul
se
de la nul, mas que per aysò fos enseyat que tota criatura és aparelada
de seguir son Creator. Car él se
e de la sua deytat; e per aysò és notada diferència, segons que és
dit en la Ystòria escolàstica. Car de Enoc és dit que fo transportat,
e que Elies lo avia seguit, . mas Jhesús se
vertut.
En la segona manera: se
puyà vesén los discípols, segons que diu Sent Joan en lo
capítol, dién: "Vau a sel qui m'avia tramès, e negú de
vosautres no
puyà manifestament, per so que negú no li demanés on anava,
mas que ó vis corporalment". E per aysò, éls vesens, se
puyar, per so que
e que agessen gaug —car vesien puyar la natura humana al cel—
e que
En la
cantant; per quéSalm: "Déus se
E diu Sent Augustí: "Cant Jhesuchrist se
e les steles se
e les trompes soneren: e
plasens".
En la
lo Salm: "Él s'exansà, ayxí con caretes, a córer la via". Car mot
ivaserament se
e
que cascun cercle de les planetes à
auria hom [a] anar en
con auria en terra plana si alcú anava de via plana en
aytant d'espasi à d'un cel entrò autre cel e[n]t [d]e un cercle entrò
a autre cercl' e [c]on sien
entrò al cel con d'En Saturni, qui és lo vuytè cel, via de
ayns; e entrò al cel con
tant d'espasi quant seria si alcú anava per via plana en
e
milers e cascú miler fossen de doa mília passes. Aysò són
paraules d'En Rabí Moysès. Mes si és ver o no, Déus ó sab.
Aquel messurament, Aquel lo conec tant solament, qui tot ó à
feyt: en nombre, e en pes, e en messura. Aquel fo, doncques, gran
saut que fé Jhesuchrist de terra entrò en lo cel.
On d'aquel saut e d'autres sautz que fé Jesuchrist diu
enayxí Sent Ambrosi: "En un saut vénc Jhesuchrist en aquest
món, en lo Pare estant; e vénc en la Verge; e
e devalà en flum Jordà; e puyà en la crou, e devalà en lo vas;
e levà del vas e sèu en la dextra del Pare". En aviró del
puyament és notador que se
e ab gran multitut d'àngels. E que se
d'omes és manifest per so que és dit en lo Salm, dién: "Pugest-en
en alt, e presest la captivitat, etc.". E que se
ab multitut d'àngels és manifest per aqueles demandes que feren
los àngels a Jhesuchrist quant se
Ysaýes, en lo
de Edom ab tentes vestidures de borra?". On diu la glosa que
alscuns àngels, qui no conexien la sua Encarnació ni la
Passió ni la Resurectió, quant lo viren puyar en lo cel ab multitut
d'àngels e de santz per la pròpria vertut, éls foren maravelatz
de la sua Encarnació e de la Passió. On los àngels, él acompayans,
dixeren: "Qui és aquest qui vénc de Edom?". E
Salm és dit: "Qui és aquest Rey de Glòria?".
E S. Dionís diu en lo Li. de la angelical compaya, en lo
que, quant Jh. C. se
La
quant se
sí. Diens: "Qui és aquest qui ve de Edom ab vestimens de
borra?". (Enquax que diga: "Qui és aquest qui ve del món, ab sanc
per peccat e garnit per malessa contre Déu?"; o: "Qui ve del
món sancnent e
"Eu só, qui parle justícia, etc.". Espon-se aytal letra: "Eu
desputi la justícia, e
l'humà linatge, en so que eu recobri la mia creatura
de sel qui no n'era Seyor, e fas jusesi d'aysò: que punesc lo diable
qui l'avia pres".
E segon aysò fa assí Sent Dionís aytal qüestió: "Co
Es dit que
sien [e] il·luminatz per Déu, ¿per què queren d'El qui és,
enquax que cobeseygen de saber?". Mes, segons que El [l']absolvé
e
que éls desigen sciència: en aquelò que entre sí ó desputen, éls demostren
que no gausen davant anar a la ciència de Déu; e
éls se pensen primerament, per so que no semblen mot cuytossi
en lur demanda.
La
diens: —¿Per què és rog lo teu vestiment, e
així con a calçadors en lo truyl?—.
vestimens, so és lo seu cors, rog, so és per sanc ensangonat, per
so cor, dementre que se
E en lo seu cors volc les nafres servar, segons que diu En Beda,
per
jusesi les mostrarà, per so qu'en la Resurectió, enquax que per
nós soplegan, les mostre al Pare, per so que
con són misericordiossament reemutz; e
qual manera són justament dampnatz, per so que a la perpetual
victòria sia donada honor".
An aquesta qüestió respon enayxí lo Seyor: —Lo truyl é eu
E pot ésser
calcat tot sol, e de les géns no és negú baró ab mi—.
apelat truyl la crou, en la qual enayxí co en batala és ayxí apremut
en guissa que la sanc n'ixí e s'escampà. O truyl apela lo
diable, qui l'umà linatye ligà e envolpà ab ligams, en guissa que
tot cant era en él ne près e
romàs. Mes lo Nostre Bataler calcà lo truyl, e trencà lo ligam de
peccat e, puyan en lo cel, nos obrí e
Esperit.
La
diens: —Qui és aquest Rey de Glòria?—.
Als quals éls resposeren,
dién: —Aquest és lo Seyor de vertut, e él és Rey de Glòria—.
D'aquesta qüestió dels àngels e de la resposta covinent dels autres,
diu enayxí Sent Augustí: "Es santificat al Seyor l'àer, qui és ses
messura; e tota aquela no
quant se
àngels, diens d'él: "Qui és aquest Rey de Glòria?". Als quals los
autres respoyren, diens: Aysí és aquel lo blanqueyant ab colors
de rosses; aysí és aquel qui no ac esperansa ni belesa, malaute
en lo fust, fort en robar, vil en lo cors, armat en la batala, fesel
en la mort, bel en la Resurectió, resplandent de la Verge, rog
en la crou, escampat en aunta, clar en lo cel".
En aviró de la
de la qual diu enaysí Sent Jerònim: "per veritat, so és, per aquelò
a complir que avies promès per les profetes, tramesest l'anyel
suau a sacrificar per la vida del pòbol".
En aviró de la
que él puyà sobre tots los cels; mas aquelò que és dit als Efesiencs,
en lo
sobre tots los cels, per so que asomplís totes causes, sobre los
cels"), aysò diu per so car mots són los cels sobre los quals és puyat.
Es cel material, e racional, e entel·lectual e sobresubstancial. Cel
material és en motes maneres, so és: cel d'àer, e de fermetat, e
Olimpi, e de foc, e d'esteles, e de cristal, e de flames; és cel rasonal
home just, qui és dit cel rasonal en abitació divinal: car enayxí
coYsaýes,
dién: "Lo cel és a mi cela"), enayxí la ànima del just és
ceyla de saviessa, e de rasó, e de santa conversasió: car los sants,
per conversació e per desirers, totstemps estan en lo cel, ayxí
co disia l'apòstol: "La nostra conversació és en lo cel": per rasó
d'obra contínua, cor enayxí con cel contínuament és mogut,
enayxí los sans per bones obres contínuament són mauguts.
Lo cel entel·lectual és àngel.
Los àngels són dits "cel" per so car són mot alts per rasó, e
per excel·lència de la dignitat. Dels quals e de lur excel·lència diu
Dionís en lo libre Dels divinals noms en lo
"Les divinals penses són sobre totes les causes que estan, e viven
sobre totes les autres vivens, e entenen e conexen sobre sen
e rason; e, pus que totes causes estan e desigen bela e bona causa,
en aquelò participen".
Enaprés són mot bels los àngels per raso de natura e de glòria
de la belessa, dels cals diu Sen Dionís en aquel metex libre que "àngel
és manifestament de l'amagat lum, e és miral pur e clar, no
en lo qual se mostra belesa e legesa". Encara més, los
àngels són mot forts per raso de virtut e de poder de la fortea;
dels quals diu En Joan Damacenus en lo Libre segon[s] en lo
capítol: "Forts són, e aparelats a complir la voluntat de Déu,
e en tots locs mantenent s'atroben en qualque loc la voluntat
divinal ó mana". Cel sobresubstancial és la engaltat de la
divinal excel·lència, de què vénc Jhesuchrist, e entro que Él se
puyà. Del qual és dit en lo Salm: "Del sobirà cel és lo eximent d'él
e
entro al cel sobresubstancial puyà Jhesuchrist.
E que Él sia puyat sobre tots los cels materials podem-ó veser
per aquelò que és dit en lo Salm: "Levada és la tua granesa
sobre los cels, Déus". Car sobre tots los cels materials entro al cel
emperial puyà: no ges ayxí co Elies, que se
carre del foc a la sobirana regió, ni enayxí co Enoc, que
se
sembla que toch a la sobirana region— enperò noy puyà. En
aquel cel emperi està Jhesuchrist; e és especial e pròpria d'Él
aquela cassa, e dels àngels, e dels autres santz: e enayxí és donada
covinent habitacion als abitadors, per so car aquel cel és pus excel·lent
que tots los autres per dignitat; e car fo enans; e per son seti.
On per aysò és covinent habitació de Christ, que tots los cels
rasonables e entel·lectuals sobrepuyà per dignitat e perdurabletat,
e per sesement no
cel és d'una forma d'enluminament perfeyt, e de resebement ses
mesura; on, dretament se cové als àngels e als sants: qui foren
d'una forma en obra, e foren no
per fe o per conoxensa.
E que El sia puyat sobre tots los cels rasonables, so és,
sobre tots los sants, és manifest per aquelò que és dit en lo Càntics
en lo
tots los móns, trespassan los cols". E són apelats "móns"
los àngels, e "cols" los barons sants. E que sobre tots los cels entel·lectuals
puyà, so és, sobre los àngels, és manifest per aquelò que
és dit en lo Salm, disén: "Qui pauses en la nul lo teu puyament
e que vas sobre les penes dels vens". E puyà sobre xerubin
e volà sobre les penes dels vens; e que puyés entrò al cel sobresubstancial,
so és, que en la egaltat de Déus puyés, és manifest
per aquelò que és dit en l'Avangeli de Sent Marc en lo derer
capítol, dién: "Lo Seyor Jhesucrist, pus que ac parlat als dicípols,
El se
és la engaltat de Déu. E diu Sent Bernat: "Al seyor meu singularment
és dit per lo Seyor, e
d'El; so és: en la glòria, engal; e en la esència, ensems-substancial;
per generació, semblant; e per magestat, no
no
O pot ésser dit que Jhesuchrist fo en lo Puyament sobirà
per
gasardó, de conexensa e de vertut. De la
Pístola als Efesiencs en lo
aquel és, e sel qui puyà sobre tots los cels". De la
és dit en aquela metexa pístola en lo
etc.". On, diu Sent Augustí: "Humilitat de clartat és
mèrit; clartat d'umilitat és gasardó". De la
lo Salm, dién: "Puyà sobre xerubín", so és, sobre tota plenea
de sciència. De la
serafín (en la Pístola als Colocenses en lo
"Saber, etc.".) .
En aviró de la
que
primer profit és la covinentesa de l'amor divinal, segons que diu
Sent Johan en lo
Esperit no venrà a vosautres"; sobre què diu Sent Augustí:
"Si carnalment volets ésser ab mi, no serets resebedors del Sent
Esperit". Lo segon profit que nós n'avem és que n'avem mayor
conexensa de Déu, segons que diu Sen Joan en lo
dién: "Si amatz mi, auretz gaug: per so car eu vag al meu Pare,
etc.". Per què, diu Sent Augustí: "Per so prenc Eu aquesta
forma de sér —per la cal lo meu Pare és mayor de mi— que vosautres
puscatz veser Déus, lo meu Pare". Lo
la fe, e d'aquel diu enayxí En Leon, papa, en lo sermó del Puyament
de Jhesuchrist; e Sent Augustí diu en lo Libre de Confessió:
"Él s'exansà, ayxí con caretes a córer la via: car no
ans corec, cridans ab ditz, feytz; per la mort, vida; per devalament,
puyament, cridan que retornem as-El, que
uls per so que retornem al cor e que trobem El".
Lo
que El sia nostre avocat davant lo Pare: Ffortment podem nós ésser
ab ell co nós ayam aytal advocat davant lo Pare. Segons que diu S.
Johan en lo
Él és resemsó per los nostres pecatz". D'aquesta segurtat diu
Sent Bernat: "O ome, segur puyament às denant Déu, car aquí
és la Mare denant lo Fil, e
al Fil lo seu pitz e les tetes, el Fil enseyà al Pare lo costat e les
nafres". No poyria ésser neguna recusació, là on són tans
seyals de caritat.
Lo quint profit és la nostra dignitat, en so que la nostra dignitat
és quant la nostra natura és exansada entrò a la dextra part
de Déu. On tots los àngels, quant pensaren aquesta dignitat ésser
en los hòmens, éls vederen als homes que no
queApocalipsi en lo
los peus de l'àngel que aorés él, e dix a mi: "Garda
fases, que eu són sér ayxí com tu e dels frares, etc."". On diu
la Glosa: "En lo Veyl Testament no vedà l'àngel que hom l'aorés,
mes aprés lo Puyament de Jhesuchrist, cant vesec que sobre sí
era eyxausat home, él temec ésser asorat per homes". E
Leó, papa, dix en lo sermó del Puyament de Jhesucrist: "La
natura de la nostra humilitat és puyada sobre totes les auteses
dels poders, e és venguda a Déu lo Pare per consentiment, per
so que plus maravelosa fos feyta la gràcia de Déu".
Lo
lig en la Pístola als Ebreus en lo
gran qui traucà los cels, Jesús, lo Fil de Déu, tengam, doncques,
la comfessió de la nostra esperansa". E diu-se en lo
"Nós qui èm fermats a tener la esperansa que avem, ayxí co
l'àncora de l'ànima, segura e ferma; e anant entrò a les entrales
del cobriment, là on entrà Jhesuchrist per nós".
Lo Mixeas
en lo
Augustí diu: "Via és feyt a tu lo Salvador. Leva sus e vé, e às
on: no
Lo vuytè profit és lo obriment de la porta celestial, car enayxí
col primer Adam obrí la porta d'infern, enayxí lo segon Adam,
so és Jesuchrist, obrí la porta de paradís.
Lo Sent
Joan
On, diu Sent Augustí: "Séyer, aparela so que apareles, car no ó
apareles a tu, mes tu a nós e en tu a nós".
DEL TRAMETEMENT DEL SANT ESPERIT
"Lo Sant Esperit fo vuy tramès en semblansa de lenges de foc
als apòstols", segons queFeyts dels Apòstols.
En aviró del cal trametament o aveniment són
"La
maneres és tramès. La
tramès. La
causa és tramès. La
En aviró de la
l'Esperit Sant tramès lo Pare el Fil; e l'Esperit Sant, Él metex,
se donà eSent Joan en lo
"L'Esperit Sant, lo cal tramet lo Pare e
segon diu Sen Joan, en lo
trametré l'Esperit Sant". Lo trametament, en aquestes causes
sotiranes, aurie[n] comparacion al seu trametador, sotz
covinenteses, so és: ésser al donador, e enayxí se tramet lo ray
per lo solel; o a cel qui dóna vertut, e enayxí se tramet lo dart
per lo gitador; o enayxí co a donador juridictió o auctortat,
e enayxí se tramet per lo comanador. E segons aquestes
trametament se pot convenir a l'Esperit Sant. Per so car se tramet
per lo Pare e per lo Fil, enquax que per éls aya ésser, e virtut,
e auctoritat en obran. E Él metex, l'Esperit Sant, se dona e
segons que és vist demostrar per Sent Joan en lo
quant diu: "Can venrà aquel Esperit de veritat, etc.". Car, segons
que diu Leó, papa, en lo sermó de Pentacosta: "La deïtat de la
no
és
Mes devessí a ssí la obra de la nostra redempció la misericòrdia
de la trinitat: per què, enayxí co
perdonés, e que l'Esperit escalfés. E que l'Esperit Sant sia Déus,
Sent Ambrosi ó mostra en lo libre De l'Esperit Sant, enayxí
dién: "Per aquestes
de la divinità d'Él. E és conegut Déus ésser per so car és senes pecat,
o per so car pecats perdona, o per so car no és criatura, ans
és criator, o car él no aora altre ans és asorat". E en aysò és
demostrat en qual manera la Benaüyrada Trinitat [en] totes les
causes e
causes que el avia a nós demostrà; cor, segons que diu Sent Augustí:
"Tramès a nós lo seu Fil en preu de la nostra redempció, e l'Esperit
Sant en previlegi de la nostra adopció. So és quant nos féu
ésser sos fils, e sí metex tot se reserva, que sia eratat de nós".
Exament lo Fil en totes maneres se demostrà a nós, segons que
diu S. Bernat: "El metex, lo Pastor, és pastura, e Él metex és resensó;
e donà a nós la sua ànima en preu, la sanc en beuratye, e
la carn en menyar". Exament l'Esperit Sant en totes maneres
demostrà a nós tots los seus dons, e
d[it] [e mostra] en la Primera Pístola als Corintins en lo
dient: "Als autres és donat per l'Esperit Sant paraula de saviessa;
e als autres paraules de saber, segons aquel metex Esperit; e [a] altres
la fe en aquel Esperit". E diu Leó, papa: "L'Esperit Sant és
espirador de la fe, e doctor de sciència, e font d'amor, e seyal de
castetat, e causa de tota salut".
En aviró de la segona rasó, so és: en quantes maneres se tramet
Sent Esperit o és tramès, és notador que l'Esperit Sant se tramet
en
quant entra en les penses dels homes casts; vesiblament
quant en alcun seyal vesible és demostrat. Del trametament no
diu Sent Joan en lo
espira, e les vous d'Él aus, mes no sabs d'on vénga, ni on vasa".
E no és maravela, car, segons que diu Sent Bernat de la paraula
no
car no sonà; ni per les narius, car no
ó fa ab la pensa; ni no destru[i]s l'àer, ans lo féu; ni per les gautes,
car no és pausat ni pans; ni ab tocament de cors, car aquel no
és palpable. Tu quers, doncques, en cal manera sien ensercadores
les vies d'Él, on conec ésser present? E[u] coneguí la presència d'Él
per lo moviment del cor; e per la fuyta dels pecats, eu coneguí
lo poder de la vertut d'Él. E són marevelat de la pregonea de la
saviesa d'Él. E per alcun esmanament de les mies costumes eu són
certificat de la bonesa e de la pansea d'Él. E per renovacion de
l'esperit de la mia pensa eu perceubí la esperansa de la belessa
d'Él. E per l'esgardament de totes aquestes causes ensems eu
m'espaventé de la multitut de la granesa d'Él".
Lo trametament de l'Esperit Sant és vesible quant en alcun seyal
vesible és demostrat. Es notador que en
sant esperit. Primerament en manera de coloma sobre Jhesuchrist
quant fo bateyat, segons que diu Sent Luc en lo
"Devalà l'Esperit Sant en corporal manera, ayxí con coloma,
en Jhesuchrist". En la
Jhesuchrist, quant fo transfigurat, segon que diu Sent Mateu en
lo
luent los asombrà". On diu la glosa enayxí: "Així con, lo Seyor
bateyat, enayxí, clarificat, és mostrat lo mester de la Santa Trinitat,
el Sant Esperit, ayxí con a coloma, e ayxí [c]on nuu luent".
En la Sent
Joan en lo
Sant"". En la
manera, en manera de lenges. E en aquestes does maneres aparec
vuy lo Sent Esperit.
En la segona manera és mostrat en
sia donat a entendra que les proprietats d'aquestes causes obren
en los coratyes en los quals caen. La coloma à plor per cant,
mas no à fel, e està en forats de péres. Enayxí l'Esperit Sant
fa plorar aquels que rebleys, per los lurs pecats, segons que
diu en Ysaíes en lo
con órs, e enquax coloma perpensans plorarem". A la Pístola
als romans se lig en lo
plorans, causes no
per los nostres pecats". En la
d'amargor, segons que és dit en lo Libre de Saviesa en lo
dién: "O Séyer, con bon e suau és l'esperit teu en nós". E
lo
per so car suaus, e benignes, e humans nos fa: suaus nos fa en
paraula, benignes en coratye, e humans en obra".
En la
nafres de Crist nos fa habitar, segons que ·L· dels Cants en
lo II cap.: "Leva sus, amiga mia; e vi a mi, coloma mia". On,
diu la Glosa: "Noyrín a mi los pols meus (per so cor no
en los forats de les péres". On diu, la Glosa: "En les nafres de
Crist". E lig-se en lo libre qui és apelat Trenis; en lo derer cap.:
"L'esperit de la boca nostra és Crist lo Seyor, qui és pres en los
pecats nostres, al qual diem: "En la tua ombra viurem senes
mal", enquax que diga: l'Esperit qui és de la boca nostra,
la qual boca nostra és Crist lo Seyor, per so car és boca nostra e
carn nostra; nos fa dir a Crist: "En la tua ombra, en la tua passió,
en la cal Crist fo tenebrós e despitós, viure[m] longament"".
En la segona manera és mostrat en manera de nul. Car nul se
leva de terra, e dóna refredament e engenrament de pluya; enayxí
l'Esperit Sant, sels que re[se]blex leva de terra per menyspresament
de les rasons terrenals, segons queEzexiel en lo
capítol: "Levà-me l'esperit entre
se lig: "En qualque loc on anava l'esperit, là anava per
esperit, ef dretamentfengalmentse levaven seguín él, car l'esperit
de vida era en rodes". E diu Sen Gregori: "Tastat l'Esperit Sant,
tota carn és desaborosa". En la
contre cremament de vicis; on, fo dit de Santa Maria: "L'Esperit
Sant sobrevenrà en tu, e la vertut de l'Altisme s'asombrarà
en tu; so és que Él refredarà de tot cremament de vicis".
On l'Esperit Sant és apelat "ayga", que à forsa de refredar, segons
que diu Sent Joan en lo
ventre d'Él d'ayga viva". Aysò diu de l'Esperit Sant, lo qual devien
resebre los creens en Él. En la
làgremes, segons queSalm: "Bufà l'esperit d'él e correran
les ayges de làgremes". En la
en manera de bufament. Buffament és lans, e calents e
lens, e a respirar és necessari; enayxí l'Esperit Sant és lans,
so és volou a escampament de sí, car pus movabla és que nula
causa movabla. On diu la Glosa: "En aquel loc feyt és sobtament
del cel sonament, e, no sabèn nulyes causes, tardiu ès lo[s] movemens
de l'Esperit Sant". En la
segons que diu Sent Luc en lo
metre en terra; e ¿qual causa vuyl eu sinó que crem?". On és comparat
a austra, qui és vent calent, segons que
Cans, dién en lo
etc.".
En la
què, és apelat untament, segons que diu Sen Joan en lo
"La oncció d'él vos enseya de totes causes"; per nom
de ròs. E per nom d'auraon; segons que
Reys en lo
serà lo Seyor". En la
respirar. En tant és necessari que, si per una ora no respirava hom,
de mantenent mo[r]ria hom. E enayxí és entenedor de l'Esperit Sant,
segons queSalm: "Tolràs l'esperit d'éls e defaliran,
e tornaran en lur pols. E trametràs lo teu esperit e seran creats".
Diu Sen Joan en lo
de lenges. Mes per què aparec en aquestes does maneres, enaprés
ó direm.
En aviró de la
tramès. En lo
que l'Esperit Sant és perfeccion de la Lig, e és perdurable remuneració
e perdó dels peccats. Es perfecció de Lig car, segons la Glosa,
del dia a ensàque l'anyel fo sacrificat, en lo
la Lig en manera de foc. En lo Novel Testament, en lo
Pasca, devalà l'Esperit Sant en manera de foc; la Lig fo donada
en lo Mont de Sinaý, e l'Esperit en lo Mont de Sion; e la Lig fo donada
en la autesa del mont, e l'Esperit fo donat en la casa on
menyaven.
On per aysò és enseyat que l'Esperit Sant és acabament de
tota la Lig, car la planesa de la Lig és amor, e és perdurable
remuneració. On, diu la Glosa: "Enayxí con la Glesa representa
Resurectió, enayxí en lo
lo diner de la perdurable remuneració"; e.l perdonament
dels pecats: on diu la Glosa, aquí metex: "Per aysò en lo
fo tramès l'Esperit car se fasia perdó en alegretat, e per l'Esperit
los pecats se perdonen. En l'esperital alegrament los colpables són
solts, e
terra, e la eretat perduda és retuda, e
per pecats, só[n] desliurats de liam de la servitut e
colpables de mort són solts e deliurats". On, se diu en la Pístola
als Romans, en lo
me deliurà de la lig de pecat e de mort; e
perdonen, per so cor caritat cobra la multitut dels pecats; e
són tornats en lur terra". Per quèSalm: "L'esperit
teu bo m'adurà en la terra dreturera". E la eretat perduda se ret,
segons que
Esperit ret testimoni a l'esperit nostre, e som fils de Déu; on si
som sos fils, som sos ereters". E
segons quePístola als Corintins en lo
dién: "Là on és l'Esperit del Seyor, aquí és franquesa".
La
Es sabedora causa que, segons la Glosa,
fo donat, so és: ans de la Passió, e aprés la Resurectió, e aprés
lo Puyament de Jhesucrist. Primerament a fer miracles; la segona
vegada a perdonar los pecats; la
coratyes.
Primerament can los tramès a preïcar; e, sobre tots los demonis,
e que totes les malauties curessen, lur donà poder. Tots aquests
miracles se fan per l'Esperit Sant, segons que és dit per Sen Matheu
en lo
los demonis, etc.". Mes no se
Sant fassa miracles, car, segons que diu Sent Gregori:
MIRACLES PER QUALS SE FAN
"Miracles no fan home sant, mes que
qui fassa miracles à ya l'Esperit Sant, car los mals afermen e dien
que àn feyts miracles, diens: "Séyer, no avem en lo teu nom profetizat?".
Déus fa miracles per auctoritat, e
de covinentesa, e
en les causes, e
ab los demonis; e los crestians, de pública dretura.
La segona vegada donà a éls l'Esperit Sant quant bufà en éls,
diens, segons que diu Sent Joan en lo
Sant. De [ce]ls [als] qual[s] laxarets los pecats, etc.". [No
[laxar] [pecat] quant à taca que és en la ànima, o quant a la colpa,
so és a la obligació e a la pena perdurabla, o quant a la ofensa
de Déu, que ssol [ve] per l'escampament de gràcia e per virtut de
contrictió se perdonen. Es dit que
car él diu que són absoltz de colpa e, car la pena del purgatori muden
en temporal, e d'aquel temporal perdonen en partida. La
vegada dóna a éls l'Esperit Sant vuy, cant los lurs coratyes foren
ayxí saldats que no témien negú turment, segons que
lo Salm: "Per l'esperit de la boca d'éls és tota la vertut d'éls".
E diu Sent Augustí: "Aytal és la gràcia de l'Esperit Sant que, si
atroba tristessa, Él la disolva, e tot desirer menspresador consumex,
e paor fores de lurs coratyes geta". E diu Leó, papa: "Esperave
dels apòstols l'Esperit Sant, no gés segons que dien que
primerament abitador dels sans, mes que
e que habundantment los mondés e que ajustés los seus dòs
no comensans; e per aysò no és ges novel per obra, car és pus ric
per largessa".
En aviró de la
tramès, és notador que és tramès ab so, e
aqueles lenges aparegren trencan; lo so fo mot cuytós, per so
que l'Esperit Sant no sap neguna causa tardiva; fo celestial
per so car celestial lo[s] fé; fo fort per so car endud amor filial o
car perdurable mal tol; fo complens, per so car l'Esperit Sant
complex totes causes; per què
Sant".
En
lo qual fo en los apòstols. La primera és en resonament, segons
que apar en lo vexel, que, quant és ples, no resona. E diu Job
en lo
serà plen". Enquax que diga: quant la grípia del cora[t]y' à plenea
de gràcia, no à loch brualament de no
agren los apòstols, per so car en les lurs tribulacions no parlaven
per no
Lo
sadolament. Car, cant lo vayxel és ple d'alcuna licor, no pot pus
àls resebre; exament hom sadol no à talent de pus menyar.
Enayxí los sans, qui àn plenesa de gràcia, no poden resebre altre
licor de delit terranal. Per què, diu Ysaýes en lo primer capítol: "Plen
són, e per aysò sacrifices, etc.". E per so car tasteren la celestial
suavesa, per aysò no desiyen la voluntat terenal. On diu Sent Augustí:
"Sel qui beurà del flum de paradís, del qual una gota és
mayor que tota la mar, és manifest, donques, que la set d'aquest
món sia morta en él". Aquest seyal avien los apòstols, qui no volgren
aver neguna causa pròpria, ans volgren totes lurs causes en comú
departir.
Lo
segons queEclesiàstic en lo
"Cel qui omplex enquax Fison la saviessa". Propri és d'aquel
flum decórer e querer les terres qui li són en aviró". Enayxí
los apòstols comensaren a decórer: per so comensaren a parlar
ab diverses lenges, segons que diu la Glosa: "Vec-vos seyal de
plenessa; lo ple vayxel s'escampa; foc en lo sè no
amagar, e comensaren les géns que
ab lur preïcacion. On Sen Pere comensà manbes a preïcar, e convertí
Fo tramès en lenges de foc, per la cal causa són
La primera: ¿per què en semblansa de lenges de foc?
La segona és: ¿per què màgerment en foc que en autre element?
La
membre? Del primer és sabedor que per
de foc: la primera fo per so que parlassen paraules de foc; la
fo per so que preÿcassen la lig de foc, so és, la lig d'amor. D'aquestes
does rasons diu Sent Bernat: "Vénc l'Esperit Sant en lenges de
foc, per so que, ab lenges de totes les géns, paraules de foc parlessen,
e que la lig de foc ab lenges de foc preïcassen". La
l'Esperit Sant, qui és foc, conegessen per éls parlar, e que no defalissen,
e que no atribuýssen a sí metexes lo convertiment de les
géns, e que hom ausís les lurs paraules ayxí con de Sent Esperit.
De la segona rasó és sabedor que tramès fo en manera de foc per
motes rasons. La primera
en manera de foc, humilia les alteses per do de temor, e amolega
les causes dures per do de pietat; il·lumina les causes escures
per sciència; restreyn les causes decorrens per concel; consalda
les mols cosses per fortessa; e fa clars los metals, tolen lo
roel per do d'enteniment; se leva a ensús per do de saviessa.
La
sobrepuya sobre tots los elemens per esperansa, per orde, e per vertut.
Per esperansa, per rasó de la belesa en lud; e en orde, per rasó
de la sobiranesa e per demostrament; e per vertut: per rasó de
gran vigor en fassement. Enayxí l'esperit sant, en aquestes [causes],
totes causes sobrepuya. Per la primera és dit l'esperit sant, no soylat;
per lo segon, que reseba tots los esperits entenedors; per lo
Per la
aquesta rasó Rabanus, ayxí dién: "Foc à
que crema e purga e escalfa e enlumina. Exament l'Esperit
Sant crema los pecats, purga los coratyes, e tol destemprament e
enil·lumina les ignoràncies". On diu Zacaries: "Per foc los cremaré,
ayxí co
cremat la profeta, dién: "Crema los meus royós, etc.". Purga
los coratyes, segons que diu Ysaýes en lo
la sanc de Jherusalem lavarà del mig d'él en l'esperit de juessi
e en l'esperit d'ardor". E tol destemprament: on, és dit d'aquels,
los quals omplex l'Esperit Sant, en la Pístola als Romans, en lo
En semblansa de foc aparec l'Esperit per so que de tot coratye
que omplex geta tot tremolament de fret, e l'ensén en lo desirer de
la sua perdurabletat, e les ignoràncies il·lumina. Diu-se en lo
Libre de Saviessa: "Lo teu sen ¿qui
saviessa, e no li tramets lo Sant Esperit teu dels locs auts?". E
ayxíPístola als Corintins en lo
revelà Déus per l'Esperit Sant".
La
amor s'à a significar per foc per
car foc és totstemps en movement, enayxí amor de l'Esperit
Sant, sels los quals omplex, fa totstemps ésser en movemens de
bona obra; on, diu Sent Gregori: "Nuls tems no és l'amor de Déu
ociosa. E obra grans causes en ome s'í és. Mes si no
no
és màgerment formals, e à poc de matèria e mot de forma. Enayxí
l'amor del Sant Esperit, a sels que omplex, fa aver poca d'amor
carnal de les causes terenals e mota d'amor de les causes esperitals:
per so que les carnals causes no amen carnalment, mes que les
amen espiritualment. Devaseix Sen Bernat
so és: amar la carn carnalment, e l'esperit esperitualment.
La
e à causes decorens [a] ajusta[r], o per aquestes
Dionís en lo Libre dels divinals noms, ha
e que leva, e que acorda. Enclina les sobiranes causes a les
sotiranes; e leva les sotiranes a les sobiranes; e acorda les engals causes
a les no
lo Sant Esperit en aquels que omplex, per so car enclina aquels
per humilitat e
causes, e aordona e ajusta per una forma.
De la
de lenga que en semblansa d'autre membre? Per
La lenga és menbre que fa cremar lo foc d'infern, e greus a regir, es
mot profitosa quant és bé regida. On per so car, lenga era emflamada
per lo foc infernal, per aysò freyturà del foc de l'Esperit Sant. Per
què dix Sen Jacme en lo
cor greument se regeixs, per so davant tots los autres menbres fraytura
de la gràcia de l'Esperit Sant. E car mot és profitable si bé és
regida, per aysò fo neces[ce]sari que agés per regidor l'Esperit Sant.
E aparec en semblansa de lenga a significar que mot era necessària als
preÿcadors; ayxí co als preÿcadors d'ela és necessari, per so cor
los fa parlar fortment ses tota paor, e per aysò fo tramès en semblansa
de foc.
On, diu Sent Bernat: "Vénch l'Esperit Sant sobre los discípols
en semblan de lenges de foc, per so que éls parlessen paraules
de foc, e que la lig de foc preyquessen ab lenges de foc, ses tota
temor; per què, con diu en los Feyts dels Apòstols en lo
"Omplits són tots de l'Esperit Sant, e comensaren a parlar ab nansa
la paraula de Déu", e
On per aysò és dit en los Fets dels Apòstols, en lo
que
E dix Ysaýes lo
sobre mi, per so car untà mi". En la
aparegren en trencan: a significar que als jutyes era necessària,
per so car los donà auctoritat a perdonar falimens; on diu Sen Joan
en lo
perdonarets los pecats, etc.". E saviesa a jutgar, per què dix Isaýas
en lo Gènessis
se diu. Per suavessa a sotsportar". En Número és dit, en lo
capítol: "Daré a éls de l'esperit que en tu és, per so que sien sotsportats
los pòbols ab tu". Moysèn era esperit de suavesa,
segons queNúmero, en lo
"Era Moysèn ho[m] mo[t] suau". Ornat de santetat a enseyar; on,
dix Job en lo
La
que és tramès als discípols qui foren resebedors de causes nèdeses,
segons que és d'éls cantat; foren doncques resebedors de nèdeses
causes a resebre l'Esperit Sant, per
Car éls foren primerament suaus de coratye, que és notat per aysò
que és dit: "Dementre que eren complits los dies de Pentacosta, so
és los dies de repaus". Car aquel dia era asignat as-aver repaus,
segons queYsaýes lo
qual repausarà l'esperit meu, sinó sobre humil e suau?". La
rasó que éls agren: que foren ajustats per amor, que és notador
per aysò que és dit: "Eren tots engalment en un loc". Era lo cors
d'éls un e l'ànima una. Car, ayxí co
fan viure los menbres del cors, si no són ajustats, enaxí ni l'Esperit
Sant no fa viure los membres esperituals. On, enayxí co
les branques de la leya quant són despartides, mor lo foc, enayxí
l'Esperit, per discòrdia mor en los homes e per aysò és cantat dels
apòstols: "Atrobà-los aordenats per caritat, e enluminà-los sobreversan
la divinitat de la deytat". La
en loc secret, la qual causa és notada en aysò que és dit en aquel
mesex loc, so és, en lo me[n]yador. On se diu per Ose, profeta:
"Eu los aduré en loc solitari, e parlaré aquí als cors d'éls".
La
d'éls: "Los apòstols, orans, és dit que Déus los vénc". E que oració
sia necessària a resebre l'E. Sant és demostrat en lo Libre de Saviesa
en lo
E dix Sen Joan en lo
autre esperit".
La
que és dit "ESalm: "Sel qui
tramet les fons en les vals", so és la gràcia de l'Esperit Sant dóna als
humils, e sobre lo qual repausarà l'Esperit.
La
aysò: que éls eren en Jherusalem, que és enterpretat "visió de
pau". E que a ressebre l'Esperit Sant sia pau necessària, lo Seyor
ó enseyà per Sen Joan en lo
"'Pau sia ab vós', e mantenent El bufà e dix: "Resebets l'Esperit
Sant"".
La
que és notat per aysò: que éls reseberen l'Esperit Sant en lo sobirà
menyador, on diu la Glossa: "Sel qui l'Esperit Sant desiya, la cassa
de la carn, a contemplacion de pensa, trespassan la calca".
En aviró de la
disedor que fo tramès per
actoritat: "L'Esperit Sant, Paràclit, etc.". La primera és en consolar
los suaus, que és notat quant se diu: "lo Paràclit", que vol
aytant dir con "consolador". On, diu en Isaýas en lo
"L'Esperit Sant sobre mi"; e
als ploradors de Syon". E diu Sent Gregori: "L'Esperit Sant
consolador és dit del fasement de pecat als perservidors de
perdó [e] esperansa [a] aparela; e de trebal de tristesa la pensa
nedeya". Per la
quant és dit "esperit", car esperit és qui fa viure; on, dix Ezexiel
Seyor. —Vec-vos que vos trametré l'esperit e viurets—". Per la
"sant", car ayxí co és dit "esperit qui fa viure", enayxí és dit "sant"
cel qui nedeya; on, "sant" aytant vol dir con "nèdeu", con se
diu en lo Salm: "L'embrivament del flum, so és, la nedeyant e
habundant gràcia de l'esperit, alegra la ciutat de Déu, so és, la
Gleysa de Déu. E per aquel flum santifica lo tabernacle seu mot
aut".
Per la
els iroses; que és notat en ayxò: que és dit "pare"; car "pare"
és dit per so car naturalment nos ama; on, diu Sent Joan en
lo
pare e nós fils, dels frares som tots nós, e entre frares deu estar
perfeyta amistat".
Per la
que és dit: "en lo nom meu, qui és "jesús", que vol aytant dir con
"salut"". E[n] nom, donques, de "Jesu", so és de "salut", lo pare
tramès l'Esperit, per so que él demostre que a salvar les géns vénc.
Per la
aquelò que és dit: "Aquel vos enseyarà totes causes".
En aviró de la
tramès és, en la primera gleysa: primerament per oracion,on:
"Oran los apòstols, etc.". E Sent Luc diu en lo
oran, l'Esperit Sant devalà". Per la
per ausir la paraula devotament, segons que
Feyts dels Apòstols en lo
casec l'Esperit Sant". Per la
obrés assiduosament, que és notat en la posició de la mà, on
se diu en los Feyts dels Apòstols en lo
pausen les màs sobr'éls, etc.". O
significa absolució, qu'és en confession.
DE SENT GORDIAN ET EPIMACO
Gordià és dit de
Epímacus és dit
és "rey"; enquax "sobre
Gordian, veger d'En Julian, l'emperador, [q]uant un
crestià, qui avia nom Gener, volia forsar a sacrificar a les ýdoles,
mès a la sua preïcacion d'En Gener, fo él convertit ab la sua
muler. E quant ausí dir En Julian, él manà qu'En Gener fos
exilat, e manà que si En Gordian no volia sacrificar a les ýdoles
que fos escapsat. Fo, doncques, degolat Sent Gordian, e
fo turmentat per
él fo per la sua compaya raubat; e, prés, ab Sent Epímaco, qui
era ya mort per En Julià, él fo soterat.
DE SENT NER[E]O ET AXILEO
Nereo és enterpretat "consel de lud", o Neareus és dit de
en neguna manera no fo colpable. Fo él, doncques, consel de lud
en preïcació de virginitat; e fo luerna en conversació d'onestat;
e fo cuytós en fervent amor del cel; en sa puritat de ciència. Axil·leus
és dit ab
enquax "salut de frares". Les passions dels quals escrisc Eutices,
e
Nereus e Axil·leus foren homes casts naturalment e colgadors
d'una donzela, néta d'En Domecian, l'emperador. Qui foren
bateyatz per Sen Pere Apòstol.
On co la dita donzela fos donada per muler a N'Aurelian, fil
d'un cònsul, ela fo vestida ab vestimens de porpra, ornats de péres
preciosses; a la qual preÿcaren la fe Axil·leus e
lausaren mot virginitat e mostraren que virginitat és pruyma
de Déu e és girmana dels àngels e als homes nada. E que la
muler era subjugada al marit, e ferida ab puyns e ab talons, e
que avia motes de vegades leytz enfants, e que a penes podia soferir
los trebals de matrimoni, co li covenga enuyts del marit a
soferir.
Per què ela, entre les autres paraules, dix: —Eu sé que
pare fo gilós, per què la mia mare ne sostenc grans enuts; doncques,
¿no seria aytal lo meu marit que eu deig pendre?—.
Per què los sants barons li dixeren: —Aytant quant éls són esposi,
aytant són ésser vists benignes, mes quant són feyts marits
éls seyoreyen cruelment, e alscunes vegades éls onren pus les
serventes que les dones—.
Adoncs Na Flàvia, la donzela, cresec en éls, e vodà virginitat,
e resebec vel de Sent Clement. E cant lo seu espòs ó ausí dir,
él ac licència de l'emperador que exilàs la verge ab los sants barons
En Ner[e]o e N'Axil·leo, en la yla de Ponsa, per què
que pogés mudar lo prepausament de la verge.
E aprés alcun temps él anà en aquela yla, e pregà los sants barons
que desconselessen aquel estament a la verge, mes éls no ó volgren
fer, ans la comforteren en Nostre Seyor.
On con él los forsés de sacrificar a les ýdoles, éls li dixeren que
eren bateyats per Sen Pere; per què, no sacrificaven a les ýdoles.
E mantenent él lur fé tolre lo cap, els lurs corses foren sebelits
costa lo vas de Senta Petronil·la. Els autres sants, so és: Sent
Victorí e Eutice e
amor, fasia trebalar con a sérs tot dia; e al vespre él los fasia dar
a menyar grut. Enaprés el féu tant ferir En Eutice entrò que
l'esperit n'ixi, e fé ofegar Sent Victorí en ayges pudens, e féu En
Macrone ab una gran péra aucir.
On con éls li gitessen la péra desús, que amvides podien
moure
dos milers, e con per aysò mots homes per éls fossen convertits,
lo cònsol lo fé aucire. Aprés aysò Aurelian adux ab sí la donzela
de l'exil, e liurà-la a does verges que avien nom Efrosina e Na
Teodora, per so que li desconselessen lo seu estament; mes mantenent
les convertí la santa donzela. E adoncs Aurelià vénc a la santa
donzela, ab los esposes de les dites donzeles e ab
que d'eles fesesen les núpcies e que destruís la sua espossa.
Mes con la santa donzela comvertís los dits jovencels, Aurelian
près la donzela e mès-la en lo tàlem, e aquí él féu cantar los juglars,
e manà que tots balessen, los autres qui eren ab él. Enaprés
él la volc forsar. E co tots los juglars se gequissen de cantar els
autres de balar, él no
Luxuri, son frare, mantenent féu aucir tots sels qui s'eren bateyats,
e fé metre foc a la cambra on estaven les verges. Eles oran, trameyren
a Déu l'esperit, e
onradament.
DE SENT PANCRASI
Pancrassi és dit de
és enquax "tot tost grat", f jes en la sua prou in o, f segons que
és dit en lo Glosari, Pancras vol aytant dir con "rapina", o Pancrassi
vol aytan dir con "subjugat a batemens". [o] Pancrassi
és "péra de diverses colors". Él raubà la pre[s]sa dels raubadors,
e fo subjugat a batement de turmens, e fo colorats per diverses
vertuts.
Pancrassi fo fil de mot nobles parens, e fo orfe de pare e de
mare en la ciutat de Frígia, e fo pausat sots cura d'En Dionís,
son oncle. Enaprés éls vengren a Roma, on avien mot[s] grans
heretats. En lo carer dels quals estava amagat En Corneli, papa,
ab tots los feels crestians; e per En Corneli papa, éls foren bateyats.
Enaprés Sen Dionís se morí, e
a l'emperador. Era En Pancrassi en etat de
qual dix l'emperador: —O enfant, eu te consel que no mures
a mala mort; car, con tu enfant sies, tost poyràs ésser deceubut.
On, per so cor tu ést nobles, eu te prec que tu
d'aquesta orania, per so que eu t'aya ayxí con a fil meu—.
E Sen Pancrassi li dix: —Si eu són emfant de cors, eu són vel de
E l'emperador se pensà que fos
coratye, per la vertut del meu Seyor Jhesuchrist. Sapiats que eu
hé aytant de paor de vós quo é d'aquela pintura que eu veyg.
Los teus déus són decebedors, e yasen ab lurs sors, e aucien lurs
parens; e si tu conexies que
los faries auciure. Per què eu
às vergoya de colre aytals déus—.
vençut per l'emfant: per què
e
onradament.
E diu Sen Gregori de Tors: "Si negun vol jurar falsa excusació
de sí sobre lo seu vas, ans que intre dins lo cor de la glesa on és
lo vas, lo pren lo diable e mor; si vol jurar falsament, en altra
manera non ha mal".
Era mot gran pleyt entre dos homes, e
era colpable. On, per voler de justícia, lo jutye l'amenà a l'autar
de Sen Pere, e aquí él manà al colpable que per jurament s'escusés,
e pregà l'apòstol que, per alcun jusesi, li mostrés la veritat; on, con
él jurés, e negun mal no soferís, lo jutye, qui era mal, ayxí co aquel
avia jurat, dix: —Aquest Pere vel, o és trop misericordiós o
E quant éls
perdona a la tua juventut. Anem a Sent Pancrasi—.
foren davant lo vas e
la mà sobre lo vas, e aquí él morí; e aysò se serva en aquel loc:
que per grans causes fan aquí aytals juraments.
DE LES FESTES QUE SÓN ENFRE LO TEMPS DE
[PEREGRIN]ACIÓ
Dit és de les festes que són enfre lo temps de reconsiliacion: lo
qual temps representa la Glesa de Pasca entrò a les vuytaves de
Pentacosta; ara se
temps de perigrenació: lo qual temps representa la Glesa de les vuytaves
de Pentacosta entrò a l'Aveniment de Jhesuchrist. E aquest
comensament no s'és totstemps en un temps, ans variega, ayxí
co la festa de Pasca.
DE SENT URBÀ
Urbà és apelat per sa cortesia; o Urbà és dit [per sa cortesia]
de
él fo lum per bo
e fo resposta per enseyament.
Urbà sucseïc a
persecució de crestians, enaprés N'Alexandri, qui fo fil de crestiana,
resebec l'emperi. Per què ela lo pregà que fesés cessar la persecució
dels crestians. Mes N'Almaxi, qui era pretor de la ciutat,
qui avia degolada Santa Cicília, no
per què, fé cercar Sen Urbà. E en una balma él lo trobà ab
él lo féu menar davant sí; e dix-li que él avia enganats
homes ab Na Cicília, e ab los nobles barons En Tiburci e
Valerià; e demanà-li lo tesor de la Glesa; per què N'Urbà li
respòs: —Segons que eu veig, més te mou cobesesa a turmentar
los sants que no fa lo cultivament dels déus. Sàpies que
de Santa Cicília és puyat al cel per màs d'omes paubres—.
On co Sent Urbà fesés él mot cruelment batre ab coreyades
enplomades, e
"Elion"; per què lo pretor, rién, dix: —Aquest home vel se vol
mostrar savi, e nos sab què
On, con per aquelò no
pogessen sobrar, autra vegada lo féu metre en la càrcer, en lo qual
loc él bateyà
ausí dir que N'Anolino era bateyat, lo pretor lo fé degolar,
e fé adur Sent Urbà ab los seus compayós denant la ýdola, per
so que li sacrificassen. E adoncs Sent Urbà féu oració a Déu; per
què, ca[s]sec la ymaga; e
aucís. E adoncs éls foren greument turmentats, e car no volien
sacrificar, éls foren escapsats. E mantenent N'Almaxi fo pres per
lo diable, e tots aquels qui fasien mal als crestiaris foren per él
ofegats. E quant la sua muler Na Mermènia ó vesec, e la sua
fila Na Lucina, e tota la sua compaya, mantenent se bateyaren
per Sent Fortunat, e aprés éls sotereren els corses dels sants barons.
DE SENTA PETRONIL·LA
Petronil·la fo fila de Sent Pere Apòstol; on, con ela fos mot
bela, per volontat de son pare fo trebalada per febra, e co
discípols í estegessen, ab Sent Pere, en Titus li dix: —Cols malautes
Al qual
sien per tu sanats, per què no sanes Santa Patronil·la?—.
Sen Pere dix: —No vul que sia garida, per son profit. Mes, per so
E mantenent, garida,
que veyats eu si y é poder que la garesca, eu li diré: "Patronil·la,
leva sus, tost, e aparela-nos de menyar!"—.
ela—Patronil·la,
E mantenent ela fo malauta,
torna en ta malautia—.
ayxí con d'abans era. Mas quant ela fo perfeyta en l'amor de
Déu, él la sanà perfeytament. Enaprés li vénc un comta qui
la volc penre per muler, al qual ela respòs: —Si tu
On con él les aparelés, Senta
per muler, mana que les tues verges vingen a mi, qui
entrò a la tua cas[s]a acompayar—.
Petronil·la dejunà, e estec en oració, e resebec lo cors de Déu. Enaprés
ela
E quant En Flacus, lo comte, ó ausí dir, él se tenc per
escarnit, e girà-sse a Na Felícula, compayona de Santa Petronil·la,
e manà-li que
Mes ela no
en la càrcer, senes menyar e senes beure; enaprés él la fé tortorar,
e aucire, e gitar en una clavegera. Mes Sent Nicomedus la
levà e la sebelí. Per què, En Flaco comte, manà sacrificar En
Nicomedus; mes con él no ó volgés fer, él lo féu batre ab coreyades
enplomades, e féu-lo gitar en Tibre. Mes En Just, qui era son
clerge, lo
DE SENT PER' E DE SENT MARCEL
Pere, exorsista, dementre que era pres, —tengut per En Artèmio
en una càrcer, avia una fila N'Artemi, que era mot trebalada
per lo diable, on per aysò lo pare la playia mot—, per què li dix
Sent Pere que si creye en Jesucrist, mantenent la sua fila serà
garida. E N'Artemi li dix: —Mot me maravel en qual manera lo
On Sen Pere li dix:
teu Déus poyria garir la mia fila, que tu no pot desliurar de tans
turmens—.—Lo poderós Déus meu, que mi
Per què N'Artemi li dix:
deliure de mal, mes vol que per passió trespasadora eu pervenga
a la glòria perdurabla—.—Si tu deliura
lo teu Déus de les mies cadenes, mantenent eu creyré en
Él—.
On co fos deliurat Sen Pere, li aparec vestit de blanques vestimentes,
e tenc lo seyal de la crou en la mà. Per què N'Artemi
se gità als seus peus, e la sua fila fo sanada, e bateyà
sua compaya, e donà licència a tots los preses, per amor de Sen
Pere, que se n'anessen e ques fessen crestians. Per què
mots bateyats per Sent Marcel·lí.
E quant ausí dir lo pretor, él fé venir davant sí tots los
encarcerats, los quals apelà N'Artemi, e as-éls baysan les mas,
dix: —Si alcú n'í à que vula venir al martire, vénga senes paor,
E quant lo jutye
e sel qui no
saubec que Sen Pere e Sen Marcel·lí los avien bateyats, él los costrès
e
tot nud, sobre veyre trencat, e vedà que hom no li
donés ayga ni lum. E féu metre Sen Pere en un cep mot estret.
E l'àngel de Déu vestí Sent Marcel·lí mantenent, e, tots solts,
él los amenà a la cassa de N'Artemi, perquè
lo pòbol, qui s'era convertit, e manà-los que enaprés se
presentessen al jutye. On co
e N'Artemi no volgés sacrificar a les ýdoles, él manà que hom
lo soteràs en terra, él e sa muler. E Sent Pere e Sent Marcel·lí
vengren davant lo pretor, e aquí Sent Marcel·lí cantà messa als crestians,
e dixeren los sants als no—Vec-vos que nós pògrem
deliurar N'Artemi, ens pògrem amagar, mes res no
E adoncs, iratz los gentils, degolaren N'Artemi, e alebesaren
la mare ab la fila, e degolaren Sen Pere e Sent Marcel·lí en la Silva
Negra, que és apelada ara blanca per lurs martiris. E vesec En Doroteus,
qui
Per què,
DE SENT PRIM E DE SENT FELICIAN
Prim vol aytant dir con "sobirà" o "gran". Felician vol aytant
dir con "vel benaüyrat".
Prim e
En Dioclecian e
sacrifiquessen a les ýdoles, e si fer no u volien, éls los turmentarien.
On, con fer no ó volgessen, éls los feren metre en la càrcer;
mas mantenent éls foren solts e deliurats per l'àngel. Enaprés
éls foren presentats autra vegada a l'emperador; mes, con éls estessen
ferms en la fe, cruelment turmentats, foren departits.
E dix lo pretor a
e que sacrificàs a les ýdoles. E—Eu hé bé
E adoncs lo
ayns, e són ayns passats que coneguí la via de veritat; e é elegut
que viva ab Déu, qui
pretor los féu ben ligar, e féu-los metre clavels als peus e a les
mans, a éls diens: —Tant longament estarets entrò que fassats
Mes co
so que nós volrem—.
lo pretor los fé turmentar, e vedà que hom no
Enaprés él se féu adur Sen Prim a él, dién: —Vec-te que
teu frare fa a la volontat de l'emperador; per què, él serà mot honrat
en lo palau: fé tu aytal, per so que sies onrat—.
E—Yasia que tu sies fil de diable, en partida
às dit ver: que mon frare fa a la volontat de l'Emperador del Cel—.
E adoncs lo pretor, irat, manà que hom li cremés los costats ab
fales e ab plom fos. E
ayga.
E adoncs lo pretor fé metre dos laons ab él en la càrcer,
e mantenent éls se gitaren als seus peus.
Enaprés lo pretor li féu metre órses cruels, e mantenent éls se
pansaren; ab los laons. Aquestes causes viren plus de
barons, dels cals se convertiren
los sants barons, e féu gitar los corses als cans e als corbs, mes
los crestians los sebeliren onradament.