Històries e conquestes del realme d'Aragó
e principat de Catalunya
compilades per lo honorable
mossèn Pere Thomich, cavaller,
les quals tramès
al molt reverent arquebisbe de Çaragoça
Al molt reverent senyor, lo senyor En Dalmau de Mur, per gràcia divina arquebisbe
de Çaragoça, lo humil servidor qui
Thomich
Senyor molt reverent:
Puix a la virtut divina ha plagut de inquirir e dotar vostra senyoria de clara memòria,
segons se mostra per obres manifestes les quals tots jorns floreixen per raigs de alta
recordació. Sàpia vostra senyoria com moltes e diverses vegades me són pensat que fes
hun petit memorial de algunes istòries e fets antichs, los quals en moltes parts hé hoïts
e legits, e per gràcia divinal aquelles istòries e fets yo hé retenguts e empremptats en
lo meu petit enteniment; e haver, senyor, haüt lo dit pensament, hé volgut metre per
obra de fer lo dit memorial. E per tant, senyor, com en vós habiten tantes virtuts que
en totes coses vostra senyoria coneix los deffalliments que són en les obres qui a vós,
senyor, són presentades, present yo lo dit memorial a vostra senyoria, a la qual supplich
que faça a mi tan singular gràcia que lo dit memorial faça legir davant vostra presència
e que, per vostra senyoria, les mies grosseries e faltes sien corregides e smenades. E
açò, senyor, reputaré a gran gràcia e mercè. E plàcia a vostra senyoria que
grosseria e atreviment que yo hé emprès en donar a vós, senyor, tal càrrech, però, senyor
molt reverent, a mi ho han fet fer dues rahons. E la primera rahó és que yo no sé
persona en aquest regne qui haja pus clara conexença de conèxer los deffalliments qui
seran atrobats en lo dit memorial sinó vostra senyoria, qui és cap de tots los istorials
de aquest regne, e axí mateix que troba plaer en legir e hoir los fets antichs. E aquesta
és la primera rahó. E la segona rahó [és] com yo sia hun petit servidor del noble e
magnífich baró mon senyor mossèn [Bernat] Galceran de Pinós, vezcomte d'Illa e de
Canet, frare vostre, e los seus servidors vostra senyoria hage per servidors, e axí que
mostra per obres e fets. E per les rahons dessús dites, senyor, hé amprès de donar lo
càrrech e tramet lo dit memorial a vostra senyoria.
E fo fet lo dit memorial en la vila de Bagà, a deu dies del mes de noembre de l'any
mil quatre_cents trenta_huyt.
E per tal, senyor molt reverent, que lo memorial haja algun fundament de rahó,
yo hé començat a tractar en lo primer capítol de la creació del món e de les coses
que nostre Senyor hi féu.
Lo capítol segon tracta de les generacions que foren descendents de Sech, fill de
Adam, entró sus a Nohè e de tot quant feren qui faça a parlar.
Lo tercer capítol tracta com Nohè féu la arqua e de totes les coses que [mès] ab
si en la dita arca. Encara parla lo dit capítol com Nohè fo exit de la archa, com plantà
vinya e del fruyt se embriagà e com aprés se adormí, ne com mostrava les vergonyes,
ne los fills què feren cascun, ne aprés (com Nohè se desppertàs e per sperit
de proffecia sabés ço que los fills havien fet devés ell) com maleí Cam e beneí Sem
e Jàffet, e per aquelles benediccions e maledicció, com foren departits los uns dels
altres, cascuns en lur stament e condició, d'aquí avant.
Lo quart capítol és de les generacions qui aprés isqueren dels fills de Nohè, quines
províncies poblaren abans de la departició de les lengües, e qui fo lo primer rey
e aprés la departició de les lengües quines terres poblaren.
Lo cinquèn capítol tracta com los descendents de Jàffet poblaren Spanya, e com
hac nom lo primer poblador, e qual fo la primera població, e com aquells poblaren
Ibèrnia qui huy és dita Englaterra.
Lo sisèn capítol és com Èrcules hi foragità los primers pobladors e poblà la terra
de la sua gent grega e, aprés que hac conquistada la terra quantes ciutats poblà
en la dita terra e a qui leixà lo regiment quant se n'anà. E aprés com Èrcules fon
mort, com aquell se féu rey e intitulà la terra de son nom, e puix aprés [com] morí
en Barchelona e hon fon mès lo seu cors.
Lo setèn capítol tracta com los romans levaren la terra als grechs, e com se poblà
en aquell temps lo munt públich qui huy és dita Leyda, ne per què los qui fan malesa
en aquesta terra són dits bares. E aprés, com li fon imposat lo nom per Július
Cèsar dient[-li] Ylerda.
E lo huytèn capítol tracta com los gots levaren la terra als romans, e d'on isqueren
los dits gots e quants reys hagueren stat idòlatres; e axí mateix, despuix que foren
crestians, quants rey[s] hi hagué de lur nació, e quants reys dels gots foren fets
de què se hague a fer menció e com se perderen per la malesa del rey Rodrigo e del
comte Julià, de lur pròpria nació.
Lo novèn capítol tracta d'on hagueren principi los reys de Leó e de Castella aprés
la tració del comte Julià, e quants n'í hagué fins en tal temps.
Lo dehèn capítol tracta com se féu rey en Portogal aprés la tració del comte Julià.
Lo onzèn capítol tracta d'on hagueren principis los reys de Navarra aprés la tració
del comte Julià.
Lo dotzèn capítol tracte com hagué rey en Aragó, e per què [lo] rey prengué títol
de realme, e quants reys hi ha haüts fins que lo regne pervench a una filla del darrer
rey, qui fo muller de l'egregi comte de Barchelona.
Lo tretzèn capítol tracta de quin linatge són descendent los reys de França, e qui
fo lo primer rey crestià e en quin temps, e per què los reys de França tenen la creu
en la spatla.
Lo quatorzèn capítol és en quin temps començà la secta de Mahomat en les parts
de Àffrica.
Lo quinzèn capítol és en quin temps començà a regnar lo rey Soma de Marrochs,
moro, en la terra d'Espanya e en Lenguadoch.
Lo setzèn capítol tracta en quin temps, aprés la tració del comte Julià, Otger Cathaló
entrà ab los nou barons, sos companyons, en la terra dels gots, qui huy és
dita Cathalunya, e de tot quant féu ab sos barons.
Lo deesetèn capítol és los moros quant tingueren en poder la terra. Encara tracta
lo dit capítol com lo papa e lo emperador Carles Maynes hagueren presa Carcasona,
e com vingueren per conquistar Narbona e en quin temps fon edifficat lo monestir
de la Grassa, segons recita P[h]ilomena, secretari de l'emperador Carles.
Lo dehuytèn capítol és com Otger d'En Envics e lo duch de Normandia passaren
los munts Pirineus e corregueren fins a Gerona e tot Geronès. Encara tracta lo
dit capítol com lo emperador, partint de Quarquassona, féu la via de la muntanya, e
com trobaren los set ermitans e com per aquells feren lo monestir de la Grassa per
hun miracle que la hú dels ermitans féu.
Lo dehenovèn capítol tracta com lo papa e lo emperador [Carles] trameteren
Rotlà e sos companyons per córrer la província dels gots e lo camí que féu, e com
en aquella entrada trobà los nou barons crestians.
Lo vintèn capítol tracta de hun parlament que lo comte de Flandes hagué ab lo
emperador sobre los serveys que Ay[m]arich de Narbona havia fets a l'emperador
e lo emperador no li havia res donat, e com li promès Narbona e tota la terra
dels gots, però aprés que Rotlà fon tornat, lo dit emperador ne féu altra ordinació
del dit principat.
Lo vint_hun capítol parla com Rotlà tench assetjada la ciutat de Empúries, e com
se levà del siti, e se
quals havia trobats en la terra dels gots.
Lo vint_segon capítol parla com, aprés que Rotlan fo tornat de la cavalcada, lo
papa e lo emperador anaren a sitiar Narbona e dels fets que feren stant en lo siti.
Lo vint_tercer capítol tracta com los reys moros de la província dels gots corregueren
fins a la Grasa e mataren los set ermitans. Encara parla lo dit capítol com lo
emperador votà passar los munts Pireneus, e conquistar la província dels gots, e tornar-la
a la fe crestiana e de intitular lo principat e metre-li nom Catalònia, per amor
del príncep Otger Cathaló e de sos companyons.
Lo vint_quart capítol tracta de senyories que féu dintre lo principat, e dels
bisbats e ciutats, e quantes són e dels noms de cascunes de les senyories. E axí mateix,
parla lo dit capítol fins a hon vench Carles, ne com se
en quin temps morí, ne hon.
Lo vint_cinquèn capítol tracta, aprés la mort de Carles, en quin temps hi vench
Loís, son fill, qui romàs rey de França, e com se feren los hòmens de remences ne
per què, ne com hac conquistada Gerona, e Barchelona, e Urgell, e Tarragona e tota
la terra, com donà compliment a totes les ordinacions que son pare Carles havia fetes,
ne com se
e lo cavaller d'on era.
Lo vint_sisèn capítol parla d'on són exits los comtes de Barchelona, e qui fo lo
primer a qui lo rey de França lo acomanà e com havia nom en Griffa.
Lo vint_setèn capítol parla qui fo lo primer comte natural de Barchelona e en quin
temps, e com lo comte havia nom En Grifa Pelós.
Lo vint_huytèn capítol és com En Mir, fill d'En Grifa, fo comte de Barchelona, e
de Busulú, e de Rosselló, e de Serdània.
Lo vint_novèn capítol és com En Grifa, fill d'En Mir, fo comte de Barchelona, e
N'Oliba Cabreta fo comte de Busulú e de Serdanya e En Mir fo comte e bisbe de
Gerona.
Lo trentèn capítol parla com En Borrell, comte d'Urgell, succehí en lo comdat de
Barchelona En Griffa, son cosín germà, e aprés perdé la ciutat, e com aquest comte
féu los hòmens de paratge e de tot quant féu.
Lo trenta_hun capítol tracta dels fets que En Ramon Borrell, fill del comte dessús
dit, féu de son frare, lo comte de Urgell [e] d'alguns d'altres barons.
Lo trenta_segon capítol parla del comte de Busulú, e del comte de Cerdanya, e
de lurs fills e filles e de tot ço que feren.
Lo trenta_tercer capítol parla d'En Berenguer, fill d'En Ramon Borrell, qui fo
comte de Barcelona, e del comte de Busulú.
Lo trenta_quart capítol parla del comte En Grifa de Cerdenya e de sos fets.
Lo trenta_cinquèn capítol parla d'En Oliba, bisbe de Vich, e de ço que féu al monestir
de Ripoll. Encara tracta lo dit capítol de la mort del comte En Berenguer de
Barchelona, e com féu hun fill seu comte de Manresa e com leixà son fill En Ramon
Berenguer comte de Barchelona.
Lo trenta_sisèn capítol tracta del comte En Ramon Berenguer de Barchelona e
de tots los fets. Encara parla del comte de Urgell e de sos fills, e parla de hun baró
appellat Arnao Miró de Tost, fill del comte de Pallàs, e de açò que féu.
Lo trenta_setèn capítol dels comtes de Busulú e de sos fills.
Lo trenta_huytèn capítol parla dels comtes de Cerdenya e dels fills e filles. Encara
parla lo dit capítol del comte de Pallàs, e dels fills seus e de tots los descendents de
la casa de Pallàs, e parla de la mort del comte de Barchelona dessús dit.
Lo trenta_novèn capítol tracta de la mort del comte Cap de Stopa e com sos frares
moriren a mala mort per peccats lurs. Encara parla lo dit capítol del comte
de Urgell com près Balaguer e los barons nobles cavallers qui foren ab ell e altres
militars.
Lo quarantèn capítol tracta com los barons e tota la terra prengueren per senyor
lo fill del comte Cap de Stopa e dels fets que féu, e com aquest comte près la ciutat
de Mallorqua, e per què és la guerra dels genoveses, e com se combaté per la emperadriu
e lo emperador li donà Prohença.
Lo quaranta_hú capítol tracta dels barons e dels comtes de Urgell e de tot ço
que feren.
Lo quaranta_segon capítol dels comtes de Cerdenya e de ço que feren.
Lo quaranta_tercer capítol parla dels comtes de Busulú e de ço que feren.
Lo quaranta_quart capítol parla com En Ramon Berenguer, comte de Barchelona,
anà en Almeria e qui anà ab ell. Encara parla de la presó de Tortosa e de la mort de
l'arquebisbe de Tarragona que féu en Guillem Ramon de Muncada.
Lo quaranta_cinquèn capítol parla qui féu lo monestir de Santes Creus e per
què.
Lo quaranta_sisèn capítol parla del comte de Urgell e de la mort del comte de
Barchelona dessús dit.
Lo quaranta_setèn capítol tracta com lo realme e lo comdat fo mesclat e qui fo
lo primer rey.
Lo quaranta_huytèn capítol parla del segon rey e comte qui fon appellat Pere.
Lo quaranta_novèn capítol del terç rey e comte qui fo appellat Jaume.
Lo cinquantèn capítol parla del quart rey e comte qui fon appellat Pere.
Lo cinquanta_hú capítol parla del quint rey e comte qui fon appellat Alfonso.
Lo cinquanta_segon capítol parla del sisèn rey e comte qui fonch appellat
Jaume.
Lo cinquanta_terç capítol parla del setèn rey e comte appellat N'Amfòs.
Lo cinquanta_quart capítol parla del huytèn rey e comte appellat Pere.
Lo cinquanta_cinquèn capítol parla del novèn rey e comte appellat Johan.
Lo cinquanta_sisèn capítol parla del dehèn rey e comte e del rey de Sicília appellats
Martí.
Lo cinquanta_setèn capítol parla de l'onzèn rey e comte appellat Ferrando.
Lo cinquanta_huytèn capítol parla del dotzèn rey e comte qui huy regna qui és
appellat Alfonso.
Històries e conquestes del realme d'Aragó e principat de Catalunya, compilada per lo
honorable mossèn Pere Thomich, cavaller, les quals tramès al molt reverent arquebisbe
de Çaragoça
Devets saber que nostre Senyor Déu, qui és començament de totes coses, féu e
creà lo món e totes altres coses, segons hé trobat en lo primer libre de la Víblia appellat
"Gènesi", en sis dies. E los primers tres dies féu los quatre elements. En los
altres tres dies féu les coses elementals qui són posades en los elements o en spècia
o semblança de aquells. Però segons los savis dien, lo dit Senyor féu lo dit món en
quatre maneres, car abans, ell hagué en pensament la ymatge e figura com faria lo
món e les altres coses. E açò hagué lo dit Senyor éntregament, axí que aquell pensament
jamés hagué començament. E aquesta imaginació los sants appellen "pertita",
qui vol dir món en semblança. Aprés, lo dit Senyor féu una grossa matèria qui no
era de nenguna figura ne semblança, mas era de tal norma e appellada per los sants
"illa". E com ell hac fet tot açò, mès en obra e fet lo seu propòsit e començà a fer lo
món e les altres coses segons sa providència.
E lo primer dia manà que fos feta lum e tantost fo feta; e aquella lum és lo dia
e tota speritual creatura.
El segon dia manà que fos fet firmament e ayre e tantost fo fet, e aquell firmament
appellà "cel".
E lo tercer dia manà que fossen departides les aygües e que enmig de les aygües
aparegués seca, e axí fo fet. E aquelles aygües apellà "mar" e aquella seca apellà "terra".
Encara en aquell dia féu tots arbres e erbes qui tenen raels en terra, cascuns de
lur natura. E axí hagué acabades les obres dels tres dies primers.
En lo quart dia nostre Senyor manà que fossen fetes luminàries, e axí fon fet, car
en aquell dia féu lo Sol, e la Luna e les steles e posà-les en semblança del pus alt element,
qui és foch, e mès-les en los cels, cascun[e]s en son loch.
Et lo cinquèn dia manà que fossen fets peixos e aucells, e tantost fo fet; e mès
los peixos en l'aygua e los aucells en l'ayre.
Et lo sisèn dia manà que fossen fetes animàlies, ço són, les bèsties de tantes
natures com ne són, e axí fo fet; e en aquell dia creà lo hom a la sua semblança e la
ànima viva de l'hom, la qual creà de no_res. E aprés donà a l'hom sabor de dormir,
e dementre que l'hom dormia, lo [dit] Senyor [li] tragué una costella del costat
squerre e creà
com l'om se despertà, ell se trobà la dona al costat e lavors nostre Senyor la y donà
per companyia, e ajustà
"Creixets e multiplicats e umplits la terra". E mès nom [a] [l'][hom] Adam e a la fembra
Eva. E com hagué fet tot açò, mès les bèsties e l'om en lo pus baix element, qui
és la terra; e axí hagué acabament la obra dels darrés tres dies. E hagué compliment
la obra dels sis dies. E lo setèn dia lo dit Senyor reposà.
E haver acabades nostre senyor Déu les coses dessús dites, mès l'om e [la]
fembra en paradís terrenal. E com los hi hac mesos, dix a l'hom que li dona[va] senyoria
sobre totes les coses que ell havia creades en mar e en terra, e que totes lo
obeir[i]an per senyor, però manà-li que per res no menjàs del fruyt de l'arbre de
vida, car si ho fahïa de mort morria. E Adam trespassà lo manament que nostre Senyor
li havia fet per inducció de Eva, [sa] [muller]. E per aquesta rahó nostre Senyor
lo foragità de paradís terrenal, axí com en la Bíblia és largament recitat, perquè ací
no fretura de recitar.
Aprés, com Adam e Eva foren exits de paradís terrenal, feren ensemps hun fill e
una filla. E lo fill hac nom [Caïm] [e] [la] [filya] [Clasmaria]. [E] [per] [spay] [de] [algun] [temps]
[feren] [altre] [fiyl] [e] [fiyla] [e] [lo] [fiyl] [ach] [nom] Abel e la filla Dolcora. E per spay de algun
temps, Cahïm occís a Abel per enveja e per aquesta rahó Adam stech cent anys que
no s'acostà a Eva, sa muller. E aprés li vench l'àngel manant-li de part de nostre Senyor
que ell se acostàs a ella. E Adam complí lo manament de nostre senyor Déu e
engenrà hun fill que hac nom Sech, qui aprés mort de son pare Adam fo primer en
la generació. E fon la vida de Adam nou_cents noranta_nou anys.
CAPÍTOL SEGON
Tracta de les generacions que foren descendents de Sech, fill de Adam, entró sus a Nohè
e de tot quant feren qui faça a parlar
Mort Adam, fon son fill Sech primer en la generació e hac hun fill appellat
Enòs. E visqué Sech huyt_cents trenta_tres anys. Enòs hac [hun] fill appellat
Canan. E fo la vida de Enòs huyt_cents cinch anys. Canan hac hun fill, Malech. E fo
la vida de Canan
En aquest temps fo Tribecan qui fo lo primer ferrer del món e era descendent
del linatge de Cahïm. Malech hac hun fill, Jàret. E fo la vida de Malech huyt_cents
anys.
En aquest temps fon Enon qui fo lo primer hom qui trobà sons e instruments,
ço és, orgues e cítoles. Jàret hac hun fill, Enoch. E fo la vida de Jàret nou_cents quaranta_
dos anys.
Aquest Jàret féu e poblà en son temps una ciutat qui fon appellada Affraïm; mas
per tant com nostre senyor Déu se
e
aquesta fo la primera ciutat del món.
Enoch hac hun fill, Matusalem. E com complí Enoch tres_cents quaranta_cinch
anys, levà
hac hun fill, Malech. E fo la vida de Matusalem mil e quatre anys, e aquest
és stat lo hom qui ha viscut més en lo món, segons la Bíblia. Malech hac hun fill,
Nohè. E fo la vida de Malech set_cents setanta_set anys. E lavòs se acabà la primera
edat en què hac onze generacions segons la Bíblia, però los crestians no
sinó deu generacions.
CAPÍTOL
[Tracta] com Nohè féu l'arca e de totes les coses que mès ab sí en la dita arca. Encara
parla lo dit capítol com Nohè fo exit de la arca, com plantà vinya e del fruyt se embriagà,
e com aprés se adormí, e com mostrava ses vergonyes e los fills què feren cascuns.
E aprés, com Nohè se despertàs e per sperit de proffecia çabés ço que
ell, com maley Cam e beneí Sem e Jàffet, e per aquelles benediccions e maledicció,
com foren departits los huns dels altres, cascuns en lur stament e condició d'aquí avant
Nohè fon fill de Malech. E en aquell temps havia molt de mal en la terra, en tant
que dix nostre Senyor: "Penit-me com fiu hom!" E lavors complia Nohè cinch_cents
anys e havia tres fills, los quals eren appellats Sem, Cam e Jàffet, e cascun d'ells havien
mullers. E dix nostre Senyor a Noè:
— Yo vull dar fi a totes carns qui viuen sobre la terra e açò per los grans mals que
fan en lo món. Perquè
e empeguntada, dintre e de fora. E fer l'às de aquesta guisa, ço és, que l'arca haja
en les quals entraràs tu e ta muller, e tos fills e lurs mullers, car solament a tu e a ells
trop justs en la terra. E metràs ab tu de totes animàlies axí raptílies com de bèsties,
e volateries e de totes les altres coses que yo posí en la terra en què metí sperit de
vida, de quiscú hun parell, mascle e femella, per tal que com yo trametré aygües
e diluvis sobre la terra que totes carns morran, e aprés lo dit diluvi les animàlies
dessús dites complisen la terra.
E com Nohè hagué enteses les paraules que nostre Senyor li havia dites, tan prestament
començà a fer l'arca en la manera que nostre Senyor li havia dit. Et havent
Nohè acabada l'arca e havent vist lo senyal que nostre Senyor li havia donat de la
destrucció del món, recullí
mateix hi mès de totes les animàlies que nostre Senyor li havia manat, en la manera
dessús dita. Et com aprés que Nohè fon recullit en la dita arca, nostre Senyor obrí
les fonts dels abís e tramès aygües e diluvi qui durà quaranta dies e quaranta nits, en
tant que l'aygua muntà sobre la pus alta muntanya del món quaranta colzes; e aquesta
muntanya és en Ermínia, e aquí romàs l'arqua aprés lo diluvi.
E com per los savis antichs sia scrit que los juhís divinals deuen ésser a vera memòria
deduhïts, e com natura humana, segons damunt és dit, per peccats infinits per
diluvis molts grans universalment ésser destroïda, solament reservats Nohè e sos fills
per nom appellats Sem, Cam e Jàffet, e lurs mullers e de totes altres animàlies, axí
com nostre Senyor havia manat per tal que la terra, passat lo diluvi, se complís.
E Nohè, exint fora la arca, per spay de algun temps renovellà vinya, e plantàs e del
fruyt de aquella fent vi se embriagàs, jahent e dormint en terra, mostrant ses vergonyes.
Et com stant axí Nohè descubert lo vehés hun seu nét, fill de Cam, qui era
appellat per son nom Canan, e tantost mostrà a son pare com stava son avi Nohè. E
com Cam vés star axí son pare, lo mostrà a sos frares Sem e Jàffet. E com Sem vehés
star axí son pare, cobrí
aturant-s'í. Aprés vench Cam, lo segon fill, lo qual, com veés star axí son pare, se
ris e se
en continent se despullà hun mantell que portava e cobrí les vergonyes al pare.
E com Nohè aprés se despertàs e per sperit de proffecia sabés tot quant los fills
havien fet devers ell, maleí Cam e lo linatge de Canan, son nét, e dix que tot ço que
ells farien fos en servey dels seus fills Sem e Jàffet, e que totstemps fossen servents
d'ells los qui d'ells exirien. E aprés benehí Sem, lo primer fill, e dix que Déus seria
beneyt d'ell e de tots los qui d'ell exirien. E aprés benehí Jàffet, lo darrer fill, e dixli
que Déu li donaria senyoria a ell e a tots los qui d'ell exirien. Per les quals benediccions
e maledicció que Nohè féu a sos fills foren departides les generacions que
aprés isqueren dels dits fills, cascuns en lur stament e condició, car fins ací no n'í
havia hagut major ni menor. Mas ací començaren les gents ésser majors e menós,
car per Sem, fill primogènit de Nohè qui aprés fon dit Melchisedech, començà lo
stament sacerdotal, car aquest fon lo primer qui féu sacriffici a Déu sacerdotalment
e de aquest són descendents tot l'estament clerical. E per ço, lo dit Sem, com véu lo
pare, se cobrí la cara, e amagà
aquesta rahó han los clergues los béns transitius, que no n'han sinó la vida.
E per Cam, fill maleyt, e Canan, fill de Cam, són entesos tots los servents, ço
són, tots los tartres, e los rossos, e los xarquesos, e
e venuts, e tots los pagesos e gent rustical qui viuen de son treball; e açò per rahó
com Cam e son fill Canan se tragueren scarn del pare e avi.
Et de Jàffet, fill tercer de Nohè, són descendents tots los grans senyors del món
e tota la gentilesa; e totes les altres gents, fins als artistes són descendents de Jàffet.
E aquest fon l'om qui primer hagué vergonya en lo món, perquè en ell començà
gentilesa, car la primera virtut de gentilesa és vergonya. E axí foren departides les
generacions dessús dites, cascuns en lur stament e condició.
Aquest Jàffet fo lo primer hom qui cavalcà cavall e començà a caçar, e près ocells, e
tench sclaves e servents a la muller. E aquest fo lo primer qui començà a tenir stament.
E axí [mateix] vos diré los qui foren descendents d'ell quines terres poblaren.
CAPÍTOL
És de les generacions qui aprés isqueren del[s] fill[s] de Nohè, quines províncies poblaren
abans de la partició de les lengües et qui fo lo primer rey, e aprés la partició de les
lengües quina terra poblaren
Sàpiats que lo dit principi és posat per mostrar ab veritat d'on hagueren principi
e començament los qui poblaren Spanya. Perquè devets saber que del primer fill
de Nohè, appellat Sem, isqueren los fills e generacions següents, ço és, Claur, Affur,
Arfaixat, Ull, et Gèter e Scilla, qui engenrà Obet, qui hac dos fills, la hú hac nom
Jatan e l'altre Feleix, en temps dels quals fo dividida la terra.
De Cam, segon fill, isqueren los fills e generacions següents: Canan, Cus, Mestraym
e Fur. De Canan isqueren les generacions dessús dites en lo primer capítol.
Cus, Mestraym e Fur no foren maleyts perquè del dit Cus isqueren Çaba, Equilla e
Sabata e altres fills.
Et de Jàffet, tercer fill de Nohè, isqueren set fills: Gómer, Magog, Maday, Javan,
Tubal, Mósoch e Tiràs; e de aquests devallaren: Asenén, Riffach, Cogornà e Lissà,
Seamda, Davin e molts d'altres. E totes les dites generacions aprés lo diluvi, segons
se troba en la Bíblia e axí ho recomta lo gran arquebisbe toledà appellat Rodrigo en
les sues istòries et axí mateix ho han dit altres grans philòsofs, poblaren certes províncies
en Àsia. E són aquestes: Caldea, Domasch, Sória, Ermènia, Asíria, en la qual
aprés fo Nínive, la gran ciutat. Emperò totes les altres parts del món eren vagues e
buytes, ço és, la més part de Àsia, Àfrica, Europa. Et com en aquell temps totes les
generacions fossen sots una lengua e del linatge del fill maleyt de Cam se fos levat un
tiran al qual appellaven Nambrot, lo qual se havia subjugades aquelles generacions per
tirania, e
aquest fo lo primer rey del món. E fins lavors, en aquell temps, totes les generacions
qui eren exides del[s] fill[s] de Nohè haguessen stats cascuns en lur habitació,
sens divisió alguna. E lo dit Nambrot, rey, no content de aquella senyoria, per la gran
supèrbia que en ell era, [volgués] que aquelles generacions dessús dites fessen una
torre, la qual appellaren de Babilònia, volent per aquella torre lo dit rey pujar al cel.
En la qual edifficació de torre, nostre senyor Déu, per lo gran peccat [e] [crim] contra
ell comès per lo dit rey Nembrot, divisí e departy aquelles generacions en diversitat
de lengües, que lo hú no entenia a l'altre, per lo qual peccat los coratges de les gents
foren plens de odi e de mala voluntat.
E ladonchs, per la diversitat de les lengües, les unes gents se acostaren a les altres
de lur linatge e axí
en Àsia, e los fills de Cam poblaren Àfrica e los fills de Jàffet poblaren Europa
ab los confínies d'Espanya; però tots hagueren part en Àsia. Mas, per ço com lo present
dictador no entén a parlar en la present istòria sinó de la generació de aquells
qui poblaren Spanya, leixades les altres generacions, entén a parlar de la generació de
Jàffet, los quals poblaren Spanya axí com davall hoyrets.
CAPÍTOL QUINT
Tracta com los descendents de Jàffet poblaren Spanya, e com hac nom lo primer poblador,
e quala fo la primera població e com aquells poblaren Yvèrnia qui huy és dita Englaterra
Segons alguns savis philòsofs han scrit, en special lo gran arquebisbe toledà
qui molt treballà en scriure veritat de les dites istòries spanyoles, lo primer poblador
d'Espanya fo Tubal, de la generació del quint fill de Jàffet, axí com dessús és demostrat
en les generacions de Nohè, yberus, qui foren dits cetubals e aquests cetubals
feren lur primera població aprés la departició de les lengües pres lo riu de Ebro. E
segons se troba, aquella població és huy dita Emposta e aquests cetubals foren lur
primera població. E aquests cetubals leixaren certes letres de lur nom e prengueren
lo nom del riu, e foren appellats celsideus e intitularen la terra qui és en lo incircuït
dels monts Pirineus, Celtibèria. Et sapiats que aquest fon lo segon Tubal, jatsesia que
aprés n'í ha haüt molts, emperò aquest fo lo primer poblador de la dita terra. E paria
que, axí mateix, aquestes generacions pobblassen Ibèrnia [qui] [ara] [és] [dita] [Anglaterra]
[e] [d'][abans] [era] [dita] [Ybèrnia] per aquests iberus. E fon axí appellada, segons hé trobat
en lo Tito Lívius, entró sus en lo temps que Bruto, primer cònsol de Roma, la sotsmès
a la senyoria dels romans e intitulà-la de son nom dient-li Bretanya.
CAPÍTOL SISÈ
És com Èrcules hic foragità los primers pobladors e poblà la terra de la sua gent grega e
aprés que hac conquistada la terra, quantes ciutats poblà en la dita terra e a qui leixà lo
regiment quant se n'anà; e aprés com Èrcules fo mort, com aquell se féu rey e intitulà la
terra de son nom, e puix aprés com morí en Barcelona e hon fo mès lo seu cos
Aprés aquesta generació dels celtíberos, los quals havien poblada la terra appellada
Celtibèria, vench aquell magnífich e insigne baró appellat Èrcules en la dita
terra ab gran companya de cavalleria de grechs, gitant-hi bel·licosament los primers
pobladors de la dita terra, la qual en lo dits temps senyorejava hun príncep appellat
Garion, lo qual lo dit magnífich baró Èrcules féu morir; e aprés, destrovint los primers
pobladors, tornà poblar la terra de la sua gent gregua. E aprés haver conquistada
la dita terra, lo magníffic baró començà a fer moltes insignes ciutats e viles, segons
davall són nomenades. E féu poblar primerament la ciutat que huy és dita Sibília,
aquella apellà Íspalis e per tal la féu axí appellar com tota la incircuí de pals. Aprés
matà Caya, lo gran gigant, lo qual senyorejava lo gran munt e tota aquella terra. Et
aquí lo dit magnífich baró eddificà altra ciutat la qual appellà Taraçona, e lo dit baró
poblà la dita ciutat de la gent de Ter e de Osona, e per aquesta gent de què la poblà
li mès axí nom. E en aquell temps, la terra qui huy és dita Ytàlia era appellada Tiri.
E aprés edifficà Tarragona la qual intitulà del seu nom dient-li Arcana. Et aprés, per
temps, fos despoblada per los romans e aprés tornà a poblar per los gots imposant-li
lo nom qui huy ha, axí com per avant hoirets. E aprés poblà Balaguer e la Seu d'Urgell
e aprés poblà ell en Osona la ciutat de Vich, e poblà la dita ciutat per senyal de
victòria que havia obtenguda per les gents de Osona en conquistar Urgell. E aprés
poblà Manresa, e per tant com era la menor població la féu axí appellar.
E stant lo dit magníffich baró en la ciutat de Vich e terra de Osona, tots los reys
dels grechs se foren ajustats en la ciutat de Athenes per anar contra Troya la gran, per
la violença que era stada feta al rey Menalau per Paris, fill del rey Príam de Troya, lo
qual li havia levada Elena, sa muller. E per aquesta rahó, los reys dessús dits havien
ajustat lur consell [a] Athenes et havien fet lur president major lo rey Agàmenon,
frare major del rey Amenalau dessús dit. E per lo dit rey president, ab los altres reys,
fos acordat de fer e trametre certa embaixada en aquest magnífich baró Èrcules, que
ell fos [a] Athenes ab los reys e altres senyors de Grècia. E per los dessús dits reys
fos acordat que li fossen trameses nou barques, les quals lo anassen cerquant allà hon
lo dit baró fos, e axí fo fet. E prestament la embaixada fon partida ab los embaixadós
per venir cerquar lo magnífic baró. E venint per la mar, trobaren gran fortuna de
temps e foren ab aquella tempesta prop de terra, davant lo munt de Jovis, de què
perderen de les dites nou barques les huyt, donant aquí a través en lo dit munt, qui
huy és appellat Muntjuhïc.
Et aprés, per les gents de la novena barca qui s'era salvada, los quals eren arribats
al Cap Vell hon trobaren gent de la terra, fos demanat per les gents de la ambaixada,
aquest magnífich baró hon era, et per les gents de la terra los fos dit que
Osona. E tan prestament, los dits embaixadós anaren-se
E com foren ab ell, li digueren com se eren perdudes les dites fustes, e les gents qui
venien ab elles per acompanyar-los e a hon se eren perdudes. E per aquesta rahó, lo
dit magníffich baró Èrcules, perquè per totstemps fos en memòria dels qui aprés d'ell
vendrien, que per ell a cerquar se haguessen perdudes tantes fustes e tantes gents,
edifficà aquí una ciutat e poblà la dita ciutat de les gents de la novena barqua qui
s'era stalviada. Et fo appellada la ciutat de Barcanona, e aquesta fo la derrera [ciutat]
que ell poblà en aquesta terra. E havent lo magnífich baró poblada la dita ciutat,
emprès lo viatge de anar al rey Agàmenon e als altres reys dels grechs, segons per
ells era stat request. E leixà per regidor en tota la terra Celtibèria hun son criat cavaller,
lo qual se appellava Spay.
E anant lo dit baró Èrcules en son viatge, ell finà sos dies sens que no complí
ab los reys dels grechs. E morí en certa manera, segons en sos treballs és recitat. E
aprés la mort del magnífich baró, lo cavaller Span se féu rey de tota la terra qui li
era stada acomanada e tantost intitulà la terra de son nom propri dient-li Spanya. Et
de aquell temps ençà la terra és appellada Spanya, per lo nom del dit rey qui fo lo
primer rey de Spanya; però alguns haurien dit que per ço ha nom Spanya, per una
stella qui
plàcia, mas bé appar que haja major rahó de haver nom Spanya per lo nom de lur
propri rey e senyor.
E sapiats que aquest magnífich baró Èrcules era descendent del linatge d'Arfaixat,
terç fill de Sem. Et lo dit Èrcules nasqué sots la senyoria de Gedeon, príncep
de Israel, en l'any qui
E fo fill, lo dit baró, de Júpiter e d'Alamena; e lo jorn que lo dit magníffich baró
nasqué, ell féu de sa persona fets de admiració e no creïbles, car lo dit baró ésser
nat, pres d'ell se trobaren dues serps, les quals li havia fetes portar sa madastra Juno,
muller de son pare, per fer-lo morir, segons en los seus treballs se recompta. E lo dit
baró [ne] près en cascuna de ses mans una, e per virtut de sos braços les féu morir.
Et, donchs, no és de maravellar si aprés féu tantes insignes cavalleries si lo jorn
de son naximent féu tan maravellosa força? E del jorn de la sua mort fins a la derrera
destrucció de Troya, hagué tretze anys e visqué lo magníffic baró [
la presa de Troya fins a Ròmulus, qui poblà Roma, hac quatre_cents quaranta_dos
anys. E segons aquest comte, paria que de Ròmulus fins als cònsols qui tragueren
Tarquí de Roma, qui era lur rey, hagué
quatre_cents quaranta_dos anys. E segons aquest comte, paria que totes les ciutats
poblades per Èrcules, segons ha dit l'arquebisbe tholedà en les sues Istòries, foren
abans poblades que Roma, ço és, Barcelona, Sibília e les altres dessús dites, de quatre_cents
quaranta_hun any.
Et devets saber que
en Barcelona, lo qual se féu metre en hun moniment lo seu cos al pus alt loch de
la ciutat, qui huy és a pres la Seu.
[CAPÍTOL] [
Com los romans levaren la terra als grechs e com se poblà en aquell temps lo Munt Públich
qui huy és dita Leyda, per què los que fan malesa en aquesta terra són dits bares e
aprés com li fo imposat lo nom per Július Cèssar dient Ilerda
Segons hé trobat en les Istòries de l'arquebisbe tholedà, despuix qui Troya fo destrohïda
per los grechs fins que Roma fon poblada per Ròmulus, passaren cuatre_cents
quaranta_dos anys; e de Ròmulus fins als cònsols qui gitaren Tarquinus de Roma,
qui era lur rey, hagué dos_cents quaranta_hun any; et lo regiment dels cònsols durà
quatre_cents quaranta_dos anys; e en aquest temps Roma senyorejava la major part
del món per potència.
Et com hagués levada als grechs Spanya e en tot la hagués occupada (la qual Èrcules
havia conquistada e levada als primers pobladors, axí com dessús és splicat en
lo capítol de Èrcules) et com los romans haguessen levada Spanya als grechs, acomanaren
lo regiment a hun baró romà, lo qual se appellava per son nom Bara, et aquest
tingué lo regiment de la dita terra de Spanya per los romans, e aprés lo dit Bara
se fes senyor axí com ara davall hoïrets.
Sapiats que com los romans hagueren levada Spanya als grechs qui aquell magnífic
baró [Èrcules] hi havia poblats, s'í havia en Urgell hun rey qui era de la nació dels
grechs qui s'appellava lo rey de Castelldàsens e aquest rey senyorejava totes les gents
del Pla de Urgell, les quals gents eren appellades per lurs noms los àsens del Pla de
Urgell. E com aquest poble cascun any fessen sacriffici als déus e aquells anassen sacrifficar
al munt hon és huy la ciutat de Leyda, lo qual se appellava en aquell temps lo
Munt Públich, e era axí appellat per tant com, per rahó dels dits sacrifficis, set fembres
públiques hi havien començada població en la vall hon és huy dita la Suda; e com
Bara, qui regia la terra per los romans axí com dessús és dit, fes la sua habitació en la
ciutat Archona, qui és huy dita Tarragona, axí com per avant hoyrets; com les gents
li posaren lo nom qui huy ha e com lo dit regidor dels romans se rebel·làs contra
ells (lo qual havia fet rebel·lar lo rey de Castelldàsens ab totes les gents que
havia sots la sua senyoria, les quals gents eren molt bel·licoses en les batalles) e Bara
e lo dit rey ensemps se foren ensenyorits. E los romans ho saberen que los dessús
dits los havien levada la terra appellada Saltibèria, tan prestament feren gran armada
e feren-ne capitans dos hòmens ciutadans de Roma appellats Sipions, los quals eren
frares del pare del gran Sipió Africà. E aquells dos capitans ab tota la gent dels romans
fossen arribats en la riba de la mar de la ciutat Arcana, aquell Bara ab lo rey
de Castelldàsens e ab totes les sues gents d'armes los isqueren per haver batalla ab los
dits romans. E los romans e los dos capitans ésser animosos de coratge, tan prestament
prengueren la batalla, de què Bara e lo dit rey foren vencedors e feren morir
los dits Scipions e tots los altres romans. E ab aquella victòria, los dessús dits Bara e
lo rey se
E aprés, venint la nova als romans que Bara los havia morts los dos Scipions e tots
los altres romans, prestament los cònsols de Roma feren altra armada molt gran, de
què feren capità lo pare del gran Sipió Africà, lo qual ab la dita armada arribà en la
platja hon la primera batalla era stada. E aquí Bara e lo rey dels àsens ensemps los
isqueren a la batalla e
E aquí morí Bara e lo rey dels àsens. E prengueren la ciutat Archana, la qual
desabitaren en tot e ensenyoriren-se los dits romans de tota la terra. E veus ací Bara
com féu malesa de què perdé la persona. E aprés tot açò fet, los romans feren una
ley que, per tal com aquest Bara era stat primer qui havia feta malesa en la dita terra,
tots los qui farien malesa fossen appellats bares en la dita terra; e d'aquí és exit lo
nom de "bara". E durant aquest temps lo Munt Públich féu gran població. E, aprés,
Aníbal levà la terra d'Espanya als romans o la més part e vencé en batalla lo [gran]
Sipió Affricà e
Affricà, son fill, e cobrada la terra d'Espanya pels romans, axí com en lo Lucà és
largament contengut.
E venint aprés, per spay d'altre temps, que Július Cèsar se ensenyorí dels romans
e s'intitulà emperador e per aquesta rahó Ponpeu e sos fills se isqueren de Roma e
no volguessen al dit Július per senyor, anans de tot lur poder li contrastassen e tingueren
contra lo dit Július emperador algunes ciutats e viles, entre les quals era la
una de aquelles lo Munt Públich, en la qual se féu fort hun fill de Ponpeu, al qual
lo emperador Július Cèsar posà lo siti e
anys. E, aprés, lo fill de Ponpeu se isqué de la dita ciutat e los de la ciutat se reteren
a l'emperador Július Cèsar. E havent haüt lo emperador la ciutat, li mudà lo nom imposant-li
lo nom que huy ha dient-li Ylerda, qui vol dir cap de ley, quasi donant ley
[als] altres que tots los vassalls devien axí fer per son senyor, com aquells havien fet
per Ponpeu, que tenien per lur senyor.
Et aprés avant Július Cèssar, emperador, vench-se
huy és dita Gerona, hon hagué de grans batalles ab los dos fills de Ponpeu, en les
quals batalles los dits dos fills de Ponpeu foren morts, e aprés la ciutat se reté e lo
emperador fo senyor de tota Spanya, en la qual féu poblar algunes ciutats e foren
aquestes:
Primerament, lo dit emperador féu poblar Toledo. E tramès-hi dos cavallers, e
la hú havia nom Tol e l'altre Ledo, e aquests la intitularen de lur nom; aprés ne
tramès altres dos cavallers, e la hú havia nom Sogorbín e l'altre Açòbia, e aquests
poblaren la ciutat de Sogòbia e intitularen-la axí, que prengueren quatre letres del
nom de Sorgobín e tres letres del nom de Açòbia e feren-ne hun nom: Segòbia. Et
aprés, lo dit emperador féu poblar la ciutat de Çaragoça, a la qual lo dit emperador
imposà lo seu nom dient-li Cerugusta. E aprés que ell hagué poblada la dita ciutat,
la acomanà al gran Cornelli, baró romà, e, de aquell baró ençà són en Aragó lo linatge
dels Cornells qui huy hi són.
CAPÍTOL
Tracta com los gots levaren la terra als romans, e d'on isqueren los dits gots, e quants reys
hagueren stant idòlatres e, axí mateix, despuix que foren crestians, quants reys hi hac de
lur nació, e quants reys dels gots foren fets de què se haja a fer memòria, e com se perderen
per la malesa del rey Rodrigo e del conte Julià de lur pròpria nació
Mort lo magnífic [baró] Èrcules e mort lo rey Ispan e levada la terra per los romans
als grechs, axí com damunt és recitat, se levaren gran multitut de cavallers los
quals eren appellats gots e isqueren de una illa appellada Istància, la qual és en les
parts de septentrion envers la mar occeana. E foren descendents, los dits gots, de la
generació del segon fill de Jàffet appellat Magoig, los quals gots foren grans batalladós,
savis, forts e grans de persona, e bells, e blanchs, e havien los coratges animosos, e
lurs armes eren lances e darts e sagetes e foren grans músichs e subtils.
E com isqueren de la dita illa los ne tragué lo rey Bereig, qui era lur senyor, e tragué
ab multitut de fustes que
en les ribes occeanes e aquí subjugaren la terra e aquí morí Bereig, rey dels dits gots.
E aprés fo rey Ganderich qui bel·licosament se subjugà tota Àsia. E aprés Ganderich
morí e fo rey son fill, appellat Philomer, e aquest rey consellà que
terra per anar en altres parts. E ab lurs tendes, ells se
flum appellat Invasco, e per lo pont, una partida de la gent dels dits gots passà en
tant que lo dit pont se trencà per la multitut de la gent, e lo rey Philomer romàs ab
l'altra partida de la gent, que jamés los uns se pogueren ajustar ab los altres. E recomta
lo arquebisbe tholedà en les sues Istòries, se dirà que aquells qui romangueren moriren
tots, per ço com és gran loch de aygües que huy en jorn se hohuen grans veus de
gents mortes. E segons lo dit arquebisbe recita aquest riu és dit huy lo riu de la Glassa.
E aprés de aquí són los cavallers de Perussa. És veritat que là ha fons e bany.
[Molts] altres philòsofs e doctós han scrit la potència dels gots que ab lur
cavalleria e bel·licosament guanyaren los regnes de Sicília ab los grans munts; aprés
guanyaren e s'occuparen, segons los philòsofs scriuen, los regnes e partides d'Àsia,
Armènia, Índia, Jònia, Òlia. E pot ésser dit en veritat que venceren dàneos, mataren
Tosadeu e aco[n]seguiren lo gran Tireus famós; e per la reyna Atar dels gots fo
mort Darí e Dapís e lurs fills foren vençuts e presos. Lo gran Alexandre ensenyà als
seus la gran potència dels gots, Pirus la squivà, e temé aquells Július Cèsar, los squivà
Pompeus, los ajustà Cartànsia, e Verona e Ytàlia destroviren, Roma prengueren,
Macedònia se accuparen, Verona contra Roma redifficaren, Gàlia senyorejaren, Spanya
subjugaren. Et depuix que de aquella Instància isqueren, quasi en les tendes totstemps
habitaren fins a la trayció del comte Julià; e de tot quant feren o de la major
part victòries obtengueren, ab potència e saviesa se regiren e
que hagueren quasi tot lo món ab armes discorregut e ab grans batallés guanyat, foren
fets molt benignes, havents de grans philòsofs ensenyans a lurs fills sciències e
sobirana philosoffia, per les quals coses vengueren a gran prosperitat e glòria terrenal
ab gran pau e tranquilitat.
E reposaren e feren lur repòs en la Gàlia la gòtica e en la terra de Spanya, la qual
eligiren per lur habitació pròpria, e aquí bastiren jochs e solaços en les festes, donantse
gran repòs e occiositats, d'on ixen infinits mals. E axí sdevench a ells qui, aprés
de tanta occiositat, foren en breu temps destrovits per la tració del comte Julià, de
lur nació pròpria, segons daval hoyrets.
CAPÍTOL NOVÈ
Ací tracta dells gots los qualls regnaren en l'Espanya e quants reys hy agué chatòlichs
crestians
Mort lo terç rey dels gots appellat P[h]ilomer, s'í regnà Sileta, lo quart rey dels
gots, e foren tots los reys dels gots dehuyt tant com stigueren idòlatres e fora de la
ley. E aprés hagueren hun rey los dits gots appellat Fredericus, en lo temps del qual
se près lo babtisme en tota Gàlia la gòtica e en tota Spanya, com lo dit rey près lo
babtisme e la fe crestiana ab tots sos regnes e pobles de aquells. E mentres aquest rey
visqué, tots los gots foren catòlichs crestians e lo dit rey morí verdader catòlich. E
aprés la mort del dit rey, tots los gots qui eren catòlichs crestians tornaren arrians, per
tant com lo emperador appellat Valent los se sotsmès, qui era de la secta arriana.
E sapiats que lo rey Fredericus havia hun frare appellat Antenerich qui aprés d'ell
fo rey, e per tenir lo dit regne se sotmès a l'emperador e
E com lo dit rey près la administració del regne per l'emperador, tenien de la incarnació
de Jesucrist trecents huytanta anys e del regne tretze anys. E aprés, per temps, lo
rey Antenerich morí e aprés mort del dit rey, totes les gents dels gots se acordaren de
no haver rey e sotsmeteren-se en tot lo emperi. E axí stigueren sens rey de lur nació
vint_huyt anys. E passat lo dit temps, elegiren dos reys, la hun appellat Rodogan
e l'altre appellat Alarich. Emperò Alarich hagué la major senyoria en los gots e féu
pau ab los romans e lo emperador donà-li Gàlia e Spanya per habitació pròpria, axí
com los altres reys abans de la subjugació la tenien. Perquè lo primer any que regnà,
aprés que los gots foren exits de la subjugació, fo Alarich, en temps del qual los reys
dels gots tengueren la senyoria major en la ciutat de Tolosa.
Aquest rey prengué [en] Spanya les terres de Bètiga e de Galícia [qu]e tenien
los vàradells e
fets que
Tarragona e la ciutat, la qual intitulà del nom dels gots dient-li lo nom qui huy ha.
La ciutat fo certifficada per los dits gots e era
En aquest rey Ennuenzo fins al rey Alofigillo [e] fo lo primer rey qui magnifficà ab
stat real en Spanya e ordenà seure tot sol en taula e vestí vestidures reals, car d'abans
los reys anaven vestits com a cavallers.
De aquest rey fins al rey Ricardo hagué set reys qui en lur temps no
què
que foren exits de la subjugació de l'imperi de Roma; e fo molt bon rey, e catòlich
crestià e foragità de tot son regne la malvada secta arriana. E fo cap de tots sos regnes
la ciutat de Tholosa, la qual ennobleí de totes les relíquies que pogué haver e
posà-les en les sglésies de la dita ciutat, e féu-hi venir set apòstols de Jesucrist,
los quals huy en dia hi són, e d'altra part lo cos de sent Serní. E tenia lo dit rey altra
cadira a la ciutat de Tarragona ab què regia la província dels gots, e l'altra cadira
tenia a Tholedo, en Spanya. E de aquest rey Ricardo fins al rey Bamba hagué dotze
reys dels quals les Istòries de Spanya no
res en lur temps.
Aquest rey Bamba fo levat rey en Spanya en lo temps que
de Jesuchist sis_cents huytanta_hun any. E lo dit rey fo molt cathòlich crestià
e gran bataller, en lo temps del qual se levà Pau, lo gran duch, en Spanya, qui era del
linatge dels grechs, e féu rebel·lar moltes ciutats, ço és, Barchelona, Gerona, Copliure,
Cerdenya, Narbona e altres lochs en Spanya, los quals lo dit rey ab grans batalles
recobrà. E près dins Barchelona, dels rebel·les qui s'í eren recollits, ço és, Euredami;
Paupedum; Gidinfridu; Vollum, diaca, e Aufredum. E aprés morí lo dit rey Bamba
e fo rey son fill appellat Ginga. E aquest rey fo en l'any qui
sis_cents noranta anys e fo lo dehuitèn rey dels gots.
E aprés mort de aquest rey Ginga, fon rey son fill appellat Vaccaneos, lo qual fon
rey l'any que comptaven de la incarnació de Jesucrist sis_cents noranta_cinch anys. E
aprés mort de aquell rey Vaccaneos, fo rey son fill appellat Arbot, lo qual fo deseretat
per lo rey Rodrigo de Castella e per lo comte Julià, qui eren sos parents e del linatge
real dels gots. E lo dit rey Arbot féu passar grans gents d'armes de moros ab los
quals se era ligat, e mès-los en poder partida de la terra qui li era romasa. E per aquella
guerra fon tramès lo comte Julià per embaxador, per lo rey Rodrigo, als moros. E
lo comte stant en la embaixada, lo rey Rodrigo se pleví de una filla que
E lo comte acabà tot ço que lo rey volia ab los moros, e fon tornat de la ambaixada
e fon en ço del seu. La comtessa sa muller li dix la malesa que lo rey li havia feta de
jaure
ells e donà
més part de Lenguadoch fins a Tholosa, la qual se fóra perduda sinó per dos grans
senyors qui s'í trobaren, los quals la deffeneren als moros. E tota aquesta destrucció
fon feta en tretze mesos, e féu-se en l'any del regne dels moros noranta_dos anys e de
la incarnació de Jesucrist set_cents hun any. E ladonchs perderen Spanya los crestians
que no n'í romangueren sinó en quatre o cinch lochs, e foren aquells en les Astúries e
en Viçcaya, qui són grans muntanyes, e en les muntanyes de Subarbre e de Ribagorça
e en alguns lochs en los munts Pirineus, en los quals fo loat lo nom de Jesucrist axí
com plagué a la sua misericòrdia.
Plorà, donchs, Spanya la excel·lent glòria [de] [la] [nació] dels gots qui havien stat
cent e quaranta anys en gran pau e tranquilitat, e per lo malvat comte Julià, de lur
nació pròpria, foren anul·lats e liurats a cruel mort per los moros malcrehents en Déu.
— On és, donchs, la tua potència, generació gòtica? On és la tua excel·lent magnificència?
Qui ab batallés molt forts has Àsia calcigada, Dàsia subjugada, Grècia e
Macedònia desolada, Roma ab potència rompuda, Gàl·lia debel·lada, Spanya subjugada
e ara ensutzeïda e en mans de infels enemichs posada. E crech que tots aquests mals
te són venguts per tal com sostenguist la malvada secta arriana, perquè consentist
crim de lesa magestat contra Déu e per aquesta rahó axí ést punida e castigada.
CAPÍTOL DEHÈ
Tracta d'on hagueren principi los reys de Leó e de Castella aprés la tració del comte Julià
e quants n'í hagué fins en tal temps
Pus vos hé dita la generació dels reys gots quina fi feren, vos diré d'on hagueren
començament los reys de Leó e de Castella e aprés la malesa del comte Julià. Devets
saber que aprés la tració del comte Julià alguns crestians, axí com damunt és ja
dit, se levaren en les muntanyes de les Stúries [e] de Viscaya, e essent los crestians
ajustats en les [dites] muntanyes, los qui scapats eren levaren lur rey e senyor hun
gran baró del linatge real dels gots qui era appellat per son nom propri Pelagri, lo
qual era molt devot e bon cavaller e aprés, per temps, fos sant rey, del qual los reys
de Leó e de Castella han pres principi e començament. Lo qual rey Pelegri ab
aquells pochs crestians en curt temps hagué recobrat lo regne de Leó e de Castella,
e per aquesta rahó és lo primer títol del rey d'Espanya Leó e Castella e fan les
armes de Leó e de Castella. E aquest sant rey Pelagri fon molt virtuós rey, e regnà
en los dits regnes trenta_cinch anys e aprés finà sos dies en l'any qui
incarnació set_cents trenta_set anys.
E aquest rey leixà una filla qui fo appellada per son nom Faucilla, la qual aprés
mort de son pare fon reyna dels dits regnes, la qual fon muller del comte Alfonso de
les Astúries, qui fon appellat Cathòlich, e regnà en Spanya vint_cinch anys. E aprés
morí e leixà un fill, appellat per son nom Alfonso, lo qual aprés mort de la reyna sa
mare fon rey dels dits regnes. Encara aquest rey se intitulà rey de les Astúries. E dels
reys dessús dits són descendents tots los reys de Castella.
Segons recita lo gran arquebisbe tholedà en les sues Istòries que féu dels reys de
Castella, los qui huy són reys són descendents dels reys dessús dits o són stats, però
ha y haüdes moltes mutacions de senyoria, mas abasta que los que huy hi són devallen
dels reys dessús dits e són stats los reys qui han senyorejada Spanya la gran fins
en lo temps que contàvem [l'][any] mil dohents huytanta; e foren trenta_dos reys,
segons en les Istòries de Spanya és recitat. Però los regnes de Spanya tornaren a una
filla del darrer rey, aquella fon appellada per son nom dona Major, la qual fon muller
del rey don Sancho de Navarra, axí com vos serà recomptat per avant com parlarem
dels reys de Navarra.
CAPÍTOL ONZÈ
Tracte com se féu rey en Portogal aprés la tració del comte Julià
Pus vos hé dit d'on hagueren començament los reys de Leó e de Castella, dir-vos
hé com se féu rey en Portogal aprés la tració del comte Julià. Segons hé trobat en les
Istòries del gran arquebisbe toledà qui féu dels reys e fets de Spanya hon recita que en
lo temps de l'excel·lent rey don Alfonso de Castella, fill de la excel·lent reyna dona
Urraqua, qui fon primera muller del comte tholedà e aprés de l'excel·lent rey e gran
bataller don Alfonso d'Aragó, lo qual se perdé a Fraga, en Castella havia hun comte
appellat Enrich lo qual era molt just, e bon cavaller, e verdader e tement Déu e havia
per muller dona Theresa, filla del rey don Alfonso dessús dit. E per alguna discensió,
lo comte se desagradà ab lo dit rey [e] [per] [la] [dita] [discenció] [lunyà][
ab les sues gents gran guerra envers les parts de Portogal contra los moros, perquè
guanyà molts lochs e viles als dits moros. E com los hagué guanyats e conquistats
intitulà
de sa muller dona Teresa hun fill appellat Alfonso, lo qual aprés mort de son pare
lo duch, se intitulà rey de Portogal per lo papa de Roma; e aquest fon lo primer rey
de Portogal. E lo segon rey, aprés mort de son pare, fon son fill appellat Sanccius,
lo qual fon maravellós rey e levà als moros moltes ciutats e viles, tornant aquelles a
la fe crestiana, acostant-les a son regne. E mort lo dit rey, fon son fill rey, appellat
Alfonso, qui en lo començament fon bon rey mas a la derreria féu molt de mal als
crestians. E aprés mort de aquest rey, fon son fill rey, qui fon appellat Sanccius, e
aquest fon molt bon rey e gran bataller, segons les Istòries de Spanya.
De les generacions de aquests reys no
temps, mas segons que yo hé trobat en les Istòries de l'arquebisbe toledà, los qui huy
són reys de Portogal són descendents de la generació dels dessús dits reys, e nengú
ab veritat no pot dir lo contrari, com fer-ho volguessen, car sens dupte algú, los dits
reys resemblen bé de la generació d'on devallen en los grans fets que fan contra moros,
car sens falla los dits reys viuen huy ab major fama e glòria que reys de crestians.
Perquè plàcia al Senyor de tot lo món que
de la fe crestiana, segons lur bona intenció que mostren devers ell.
CAPÍTOL DOTZÈ
Tracta com se féu rey de Navarra ne d'on hagueren principi aprés la tració del comte
del comte Julià
Puix vos hé dit com se féu rey en Portogal, vos diré d'on són exits los reys de
Navarra aprés la malesa del comte Julià. Devets saber que en les muntanyes de Subarbre
e de Ribagorça, en lo temps que lo comte Julià féu la tració e los moros corregueren
tota Spanya, se levaren alguns crestians en la Spluga de Panon, en lo mont
Oriel, qui és prop la ciutat de Jaqua. E ésser-se salvats los dits crestians en los lochs
dessús dits, foren forment pe[r]sseguits per l'Almasor de Còrdova appellat Abdaria,
lo qual era rey de Osca. Et ab multitut de moros, córrech les muntanyes sobredites
e près la Spluga de Panon e destroví-la e cativà los crestians qui aquí eren, e puix, lo
dit Almasor se
munt Oriel, qui eren en nombre trecents crestians, e per aquests, la dita Spluga fon
infortida e murada. E aprés poch temps que los crestians la hagueren murada, vench
aquí en la cova hun ermità sant hom appellat Johan, qui féu aquí una sglésia sots invocació
de sant Johan Babtista. E de sobre aquella cova havia una gran penya de roca
e per rahó de aquesta penya los crestians appellaren a aquesta cova de Sant Johan de
la Penya, axí com huy és appellada, levant-li lo nom de Panon.
E aprés, lo dit ermità trobà aquí en la muntanya dos cavallers sants hòmens, los
quals la hú havia nom Vot e l'altre Pelitzo, los quals s'í eren salvats com les dites
muntanyes foren preses e corregudes per lo dit Almazor de Còrdova, rey d'Osca.
Los crestians, ab consell de aquells dos cavallers, haguessen fet lur capità e senyor
hun cavaller qui era de linatge real dels gots, appellat Garcia Eximénez. E aquell era
axí bon cavaller e virtuós que ab aquells pochs crestians se subjugà totes les muntanyes
dessús dites de Subarbre e de Ribagorça e de aquelles muntanyes se intitulà
rey. E aprés que aquell cavaller hac pres títol de rey, morí lo ermità Johan e fon soterrat
en la sglésia de la dita cova que s'havia edifficada. E aprés mort del dit ermità
Johan, lo dit rey Garcia se subjugà e levà als moros, ab aquells crestians, gran part
de Navarra e la tornà a la fe crestiana. E havent feta lo rey Garcia la conquesta, moriren
los dos cavallers sants hòmens e lo rey féu-los soterrar en la sglésia ab lo sant
ermità Johan.
E aprés mort de aquests dos cavallers, ne vengueren altres dos cavallers qui eren
appellats per lur nom la hú Benedicto e l'altre Marcel·lo qui devotament tingueren
aquí lur vida e aprés moriren, e lo rey Garcia Eximénez féu-los soterrar en la sglésia
dessús dita. E per la mort de aquells cavallers cresqué aquí la devoció dels crestians,
qui s'í trobaren bé sis_cents, e cresqueren la sglésia; e ladonchs, lo rey Garcia
Eximénez féu metre lo cors del dit sant ermità Johan dins una bella caixa e féu-lo
posar sobre l'altar de sant Johan. Encara lo dit rey féu fer quatre moniments en què
féu metre los quatre cavallers dessús nomenats e féu-los metre dins la sglésia, que
encara huy hi són. E aprés féu fer aquí hun monestir a honor de sant Johan. E com
lo dit rey hac acabades les coses dessús dites, finà sos dies en l'any que tenien de la
incarnació de Jesucrist set_cents cinquanta_dos anys, e fon soterrat en lo monestir
per ell fundat de Sant Johan de la Penya. Aquell rey leixà hun fill que fon rey e fon
appellat per son nom Garcia Éniego.
CAPÍTOL TRETZÈ
Tracta com hagué rey en Aragó e per què rey près títol de realme, e quants reys hi ha
haüts fins que lo regne pervench a una filla del darrer rey, qui fo muller de l'egregi comte
de Barchelona
Mort donchs, lo rey Garcia Eximénez, fon rey son fill appellat Garcia Éniego, lo
qual, aprés [mort] de son pare près títol de rey de Navarra, per tal com en poch
temps hagué conquistada Pamplona, la qual aprés mort de aquest rey se tornà a perdre
e no
cavaller a qui appellaven per son nom Aznar e ab una partida de aquells crestians
passà lo riu qui és appellat Aragó, e près la ciutat de Jaca e altres viles e castells que
tenien los moros e tornà
les dites terres, se intitulà e près títol de comte e féu-se appellar comte de Aragó
prenent lo nom de aquell riu. En aquell temps vivia encara l'Almaçor de Còrdova,
qui era rey de Osca, axí com dessús és dit. E lo dit comte morí aprés poch temps
que hagué pres títol de comte en l'any de la incarnació de Jesucrist e fon soterrat a
Sant Johan de la Penya.
E aprés del dit comte Aznar, fon comte son fill appellat per son nom Galindo [e]
fo comte d'Aragó. Aprés poch temps morí lo rey Garcia Éniego de Navarra, de Subarbre
e de Ribagorça e morí en lo any que comptaven de [la] [incarnació] [de] nostre
senyor Jesucrist huyt_cents tres anys. Aprés mort de aquest Garcia Éniego de Navarra
e de Subarbre, fon rey son fill qui fon appellat Fortunyo, e près per muller la filla del
comte Galindo d'Aragó, lo qual comte féu en son temps lo castell de Terrés. E aquí
morí lo dit comte en l'any huyt_cents vint, e lo rey Fortunyo de Navarra fon comte
de Aragó per la muller. E de aquest rey e reyna fon fill lo rey Sancho Garcia, lo qual
regnà poch temps aprés mort del rey son pare, com per l'Almaçor de Càrdova e rey
d'Osca fo mort en una batalla que hac ab los moros en l'any huyt_cents vint_e_tres;
e romangueren los regnes e comdat sens hereu. Segons se recompta en les sues
Istòries lo gran arquebisbe tholedà, per los navarresos e aragonesos fon elegit hun
rey axí com davall hoyrets.
Sapiats que aprés la mort del rey Sancho Garcia dessús dit, los navarresos e aragonesos
romangueren sens rey e senyor, e los dessús dits no volent star sens rey, elegiren
per lur rey hun cavaller de Bigorra, lo qual era appellat per son nom Ényego, e
per tant com era spert, savi e agut fon appellat Ényego Aresta, lo qual fon bon rey e
valent e conquerí e tolch la més part de Navarra als moros; e axí mateix cresqué de
molts castells e viles lo comdat de Aragó mentre visqué e féu gran bé als crestians. E
fet lo dit rey les coses dessús dites, donà muller a un fill que havia una dona de casa
real appellada per son nom Urraca, e axí u recita lo arquebisbe tholedà en les sues
Istòries. E puix fetes les coses dessús dites, lo dit rey finà sos dies en l'any de la incarnació
qui
Ényego, e fon soterrat lo dit rey a Sant Johan de la Penya ab gran honor.
Aprés mort del rey dessús dit, fon fet rey son fill appellat Garcia Ényego dessús
dit. Aquest votà de anar visitar lo monestir de Sant Johan de la Penya ab la reyna
sa muller. Anant al monestir per complir lo vot, stant a hun loch qui és en lo camí
appellat la Pobla, grant gent de moros los isqueren a l'encontre e lo rey no apercebut
fon mort per los moros, e axí mateix la reyna sa muller e tots los crestians
que ab ells eren. E aprés, per bona ventura passà per aquell loch hun cavaller appellat
Vidal Avarcha e trobà lo gran conflicte, que son senyor lo rey era mort e la reyna,
e lo dit cavaller vés que del ventre de la reyna exia una mà de criatura, e lo cavaller
tan prestament avallà de son cavall e ab la spasa tragué la criatura del ventre de
la reyna e lo cavaller véu tantost que era fill; féu-lo batejar e mès-li nom Sancho, e
portà
rey, axí com avant hoyrets.
Aprés mort de aquest rey Éniego, segons en les Istòries del arquebisbe tholedà és
recitat, romàs la terra tota torbada e ab gran tribulació per tant com eren romasos
sens rey e senyor, no sabent res de l'infant. Però com hagués durat gran temps, los
pobles no pogueren sostenir les grans sobreries que per los moros los eren fetes, e
per aquesta rahó ajustaren corts generals en la ciutat de Jaca per rahó que elegissen
rey. Et lo cavaller, qui tenia lo infant e l'havia nodrit, vench a les corts amenant ab sí
l'infant vestit axí com si fos son fill, fent-li portar en sos peus avarques calçades, axí
com en aquella muntanya se acostumava de portar-ne los infants. E com lo cavaller
fos en lo loch hon les corts se tenien, davant totes les gents de les corts hon eren prelats,
barons, cavallers e hòmens de ciutats e viles, dix tals paraules, lo cavaller:
— Senyors, a tots és cert com lo rey Garcia Ényego fo mort e la reyna sa muller
ab ell per moros anant a Sen Johan de la Penya. E per bona ventura yo passí per
lo loch hon lo conflicte era stat e trobí aquí lo rey mort e la reyna sa muller, e víu
que del ventre de la reina exia una mà de criatura; e tan prestament com yo víu la
mà de la criatura, devallí de mon cavall e ab la spasa traguí-li la criatura del ventre e
víu que la criatura era fill mascle; e
e aprés lo me
dit infant, e present-lo a vosaltres axí com aquell qui és vostre senyor. Però, si ací
ha alguna persona o cavaller o altri qui vulla dir que no sia axí com yo dich, yo offir
lo meu cos a combatre que les paraules per mi recitades són veres, axí com per mi
són stades dites.
E de açò totes les corts ne foren molt maravellades e volgueren-ne saber la veritat
e trobaren certament que axí era stat com lo cavaller los havia dit. E tan prestament,
les gents de les corts prengueren l'infant e l'hagueren per lur rey e senyor e
feren-li vestir les vestidures reals; e ab gran plaer totes les gents de les [dites] corts
se
muller de la qual procreà hun fill qui fon appellat Garcia Avarques. Aquest cognom
prengueren los reys per tant com lo rey Sancho portava avarques com fon presentat
a les corts, axí com dessús és dit, però alguns dien que prengueren lo dit cognom
per lo cavaller qui l'havia nodrit, qui era axí appellat. Los legidós prenguen-ho per
ço que
nou_cents cinch anys e fo soterrat a Sent Johan de la Penya ab gran honor.
Aprés mort del dit don Sancho dessús dit, fon rey son fill appellat per son nom
Garcia lo Tremolós, e era axí appellat per tal com era en les batalles totstemps tremolava,
però era bon cavaller mas morí fort jove. Lo qual rey procreà [de] [sa] [muller]
hun fill [apellat] Sancho lo Major. E morí lo dit rey l'any nou_cents deset, e
fon soterrat a Sent Johan de la Penya ab gran honor.
Aprés mort del rey Sancho Garcia dessús dit, fon rey son fill, appellat Sancho lo
Major, e près per muller la filla del rey de Castella, appellada per son nom dona Major.
Perquè aquell rey don Sancho fon gran rey en Spanya, car ell senyorejava los regnes
de Leó e de Castella e per la reyna sa muller, e per sí mateix, Navarra, e Aragó, e
Subarbre e Ribagorça, de què lo dit rey don Sancho fon appellat emperador de Spanya.
E aquest rey féu leys en sos regnes a què dien furs ab què los dits regnes són
regits. Aquest rey fon marit de la reyna que fo acusada de adulteri per sos fills, e per
aquella rahó la dita reyna donà a son fillastre appellat Ramiro lo comdat de Aragó,
lo qual emperador don Sancho li havia donat per cambra a fer-ne a ses voluntats. E
donà-ho la dita reyna per tal com ell la deffés contra sos fills legítims qui la havien
acusada de tan leig crim. Aquest fillastre era bort e a l'emperador plagué molt ço
que la reyna, [sa] [muller], havia fet en donar lo dit comdat d'Aragó a
bastart de l'emperador. E aquest Remiro près títol de rey de Aragó e fon lo primer
que s'intitulà rey de aquell regne, e de aquell temps ençà és intitulat regne o realme.
E aprés acabades les coses dessús dites, morí lo rey don Sancho, emperador de Spanya,
en l'any qui
tholedà recita en les sues Istòries, e fon soterrat a Sent Johan de la Penya
ab gran honor.
Mort l'emperador don Sancho dessús dit, fon fet rey en Aragó Remiro, fill seu bastart,
e aquest fon lo primer qui près títol de rey en Aragó. E aprés morí hun seu frare
appellat Gonçalvo, al qual lo emperador havia lexades les muntanyes de Subarbre e
de Ribagorça, e que axí mateix era fill legíttim de l'emperador. E lo dit don Gonçalvo
fon mort per un baró gascó, comaner de Gascunya. E mort lo dit Gonçalvo, son
frare, lo dit Remiro s'ensenyorí de les muntanyes dessús dites. E aprés lo dit Remiro
près per muller la filla del compte de Bigorra appellada per son nom Alisén, de la
qual procreà dos fills qui foren appellats per lur nom, lo primer Sancho e lo segon
Garcia; e dues filles, la una fon muller del comte de Prohença e l'altra no hagué marit;
encara hagué lo dit rey hun fill bort. Aquest rey Remiro era molt virtuós rey e
gran conquistador. E stant lo dit rey sobre lo siti del Grado, près lo riu de Sincha, lo
rey de Castella lo féu morir per gran mal que
reyna sa mare e lo dit rey de Castella era son frare major e legíttim. E aquesta mort
fon feta en l'any que
cors a Sant Johan de la Penya ab gran honor.
Mort lo rey Remiro dessús dit, fon fet rey son fill Sancho Remiro en edat de dehuyt
anys, lo qual fon molt bon rey car hagué guerra ab lo rey de Castella e ab lo
rey de Navarra. E aprés de aquesta guerra, lo rey de Navarra morí e los navarresos
prengueren-lo per rey e senyor. E aprés d'açò, lo dit rey hagué batalla ab son cosín
germà lo rey de Castella e los castellans foren vençuts; e tota aquesta guerra fon per
tal com lo pare del rey de Castella li havia mort son pare, axí com dessús és dit, sobre
lo siti del Grado. E aprés lo dit rey En Sancho près muller, de la qual procreà
tres fills qui foren appellats per lur nom, lo primer don Pedro e lo segon Alfonso e
lo terç Remiro, qui fo monge del monestir de Sent Ponç de Thomeras, qui és en
Lenguadoch. E lo dit rey don Sancho finà sos dies en l'any mil setanta_hú e fo soterrat
a Sent Johan de la Penya ab gran honor.
Aprés mort del rey En Sancho dessús dit fo rey de Navarra e d'Aragó son fill
primogènit appellat don Pedro, lo qual tenia asitiada la ciutat de Osca com lo rey
son pare morí. E aquí fo jurat per rey, lo qual près la ciutat de Osca e la levà als moros
ab ajuda de hun cavaller appellat don Pedro de Liçano; e aquest cavaller era
devallat de les muntanyes ab molta gent d'armes, tots portant maces, e per aquest
cavaller e per les sues gents dessús dites lo rey vencé la batalla dels moros e près la
ciutat. E aprés lo dit rey féu noble hom lo cavaller e volch que de aquí avant se appellàs
don Pero Maça de Liçana. E veus ací lo primer noble dels Maces. E fetes les coses
dessús dites, lo rey don Pedro finà sos dies, no romanint d'ell fills. E morí en
l'any mil cent cinch e fo soterrat lo seu cors al monestir de Sant Johan de la Penya
ab gran honor.
Quant lo rey don Pedro dessús dit fon mort, fon fet rey son frare appellat Alfonso,
lo qual rey fon gran bataller, car entre moros e crestians havia haüdes vint_nou
batalles e en la derrera batalla que
[que] may despuix se
dit rey no havia conexença de la gran gràcia que nostre Senyor li havia feta abans,
lo havia en poqua reverència car dels santuaris de Jesucrist feya stables als cavalls.
E axí mateix que
que fet li haguessen, abans tots jorns los tolia lurs libertats e franqueses. E per totes
les rahons dessús dites, nostre Senyor Jesucrist lo puní en tal forma que del dit rey
may despuix se
se perdé en l'any de la incarnació de Jesucrist mil cent vint.
Aprés mort de aquest rey Alfonso, los aragonesos anaren al papa per haver
licència que traguessen lo monge Remiro qui era frare del dit rey, qui stava en lo
monestir de Sant Pons de Thomeras. E lo papa tan prestament com hagué hoïts los
aragonesos, donà
havent obtenguda la dita gràcia, se
e aprés donaren-li muller de la qual procreà una filla qui fo appellada per son nom
Peyronella. Mas los navarresos no volgueren lo dit Remiro per rey e per aquesta raó,
foren separats los regnes la hú de l'altre de aquí avant.
Et regnant lo rey Remiro monge, los barons de Aragó lo preaven fort poch en
tant que lo dit rey ne hagué conexença, e tramès hun missatger a l'abat [del] [monestir]
de Sant Ponç de Tomeras demanant-li de consell, com ho faria ne com se regiria.
Et lo abat ab lo embaixador del rey se n'entraren en l'ort del monestir hon havia
moltes cols, e l'abat, no gosant-li donar altre consell ne resposta sinó solament que,
devant l'embaixador del rey, scapçava totes les pus grans cols, et açò fet, isqueren-se
de l'ort. E aprés lo missatger tornà-se
consell li havia donat l'abat e lo missatger dix-li ço que l'abat havia fet de scapçar
les grans cols. E lavòs lo rey entès ço que l'abat havia fet de scapçar les grans cols
e ço que li consellava. E convocà corts generals als aragoneses en la ciutat de Osca
e aquí vengueren tots los barons e nobles d'Aragó. E com los dits barons e nobles
dessús dits foren tots [a]justats en les corts, lo rey los proposà com ell los havia fet
venir e ajustar aquí per tant com volia fer una campana que la hoïssen de tot
son regne, e que per aquesta rahó los havia fet ajustar. E sens falla lo dit rey féu la
dita campana, car pochs foren los barons que scaparen que lo dit rey no
morir, e açò per tant com lo preaven fort poch. E aprés, havent [fet] lo rey los fets
dessús dits, comanà la filla als aragoneses e lo dit rey tornà-sse
sancta vida. E aquí finà sos dies en l'any mil cent trenta_set. Aquest rey fon appellat
Carn_e_cols. E aprés mort del dit rey, los aragoneses donaren marit a la reyna sa filla
lo il·lustre príncep [e] egregi compte de Barcelona En Ramon Berenguer, axí com
per avant hoïrets en les istòries dels comtes dessús dits.
Puix vos hé dit e recitat com fo poblada Spanya, ne per quines generacions senyorejada
fins en lo temps dels gots de huy, ne com en lo temps dels gots tornà la fe crestiana
en la dita terra de Spanya o en la més part, ara vos diré com començà lo babtisme en
França e qual fo lo primer rey crestià de França ne [de] quines generacions són descendents
los dits reys
Perquè devets saber, segons hé trobat en les Istòries dels reys de França, les quals
féu Philomena, secretari de Carles, que en los reys de França n'í hagué quatre tots
negres e dos lors. E lo primer rey negre havia nom Moroynus; e lo segons hagué
nom Clodoveo; e lo tercer rey hac nom Clovis e lo quart rey hagué nom Moroynus,
e tots aquests reys foren pares e fills, la hun aprés l'altre; e lo quint rey fo
appellat Clodoveo e fo fill del quart rey negre; e lo sisèn rey fo appellat Xilderich,
fill d'En Clodoveo; e aquests dos reys foren lors, per tal com havien les mares blanques.
E lo dit rey Xilderich fo lo primer rey crestià de la casa de França e açò per
inducció de la reyna sa muller qui era crestiana. Encara vos diré per què los reys de
França naixen ab la creu en la spatla dreta tots los descendents del rey Xilderich, axí
com davall hoyrets.
Devets saber que segons hé legit en les Stòries dels reys de França, que
qui
havia nom Xilderich, lo qual era meyscreent e arrià e per força havia
de hun rey alamany crestià per muller, qui per son nom era appellada Ermassén, la
qual era bona crestiana et jamés per lo rey son marit no li fon vedat de ésser-ho. Et
com aquest rey abans que hagués la dita muller fos victoriós en les batalles contra
sos enemichs, aprés que
sobrat, vençut per sos enemichs. Encara nostre senyor [Jesucrist] li donava altra
plagua al dit rey, que tantes vegades com havia emprenyada sa muller la reyna, jamés
los prenyats li venien a bé e si nexien no vivien; de què lo rey, veent les coses
dessús dites, stant un jorn en la cambra ab la reyna sa muller, se començà a plànyer
a la reyna dient-li aytals paraules:
— O! Bé fuy malaventurat lo jorn que yo prenguí a vós per muller, car jamés
despuix no só stat victoriós contra mos enemichs, abans los dits mos enemichs han
cobrada victòria sobre mi. Encara altra plaga, que tant yo no us hé emprenyada, que
nengun prenyat no sia vengut a bé e si naixen no viuen, perquè molt més [me] haguera
valgut que jamés vos hagués vista ne presa per muller.
Et havent dites lo rey les paraules dessús dites posà scilenci en son rahonament.
E havent callat lo rey, la reyna, havent hoïdes les paraules que
al rey dient-li tals paraules:
— O senyor! No
stat victoriós contra tos enemichs, e sàpies que és gran rahó e dir-t'é per què, car
tu, senyor, tens a mi, qui son crestiana e filla de Déu omnipotent, lo qual és creador
e ha creades totes les coses. E vós, senyor, sou fill del diable enganador dels peccadors,
e aquell adorats e tenits per vostre déu e senyor, e per aquesta rahó vós no
haveu victòria sobre vostres enemichs. Mas si vós, senyor, crehiets en lo meu Déu
e
car lo dit senyor és vencedor de les batalles e dóna victòria en aquells que
justament lo invoquen.
Aprés, senyor, siats cert que la hora qui per vós serà invocat e creurets en ell, qui
és Pare, e Fill e sant Sperit, e són tres persones e hun Déu, e aquell fill nasqué
de mare verge, e fo verge ans del part e aprés lo part, e vench en lo món e fon hom,
e aprés près mort e passió per reembre natura humana qui era perduda per lo peccat
del nostre primer pare Adam; axí mateix resuscità al tercer dia e aprés quaranta jorns
se
qui és stat tot fet per lo meu Déu e senyor, serets vencedor de vostres enemichs e los
meus prenyats vendrien a bé e viurien. E sapiats, senyor, que les armes del meu Déu
e senyor són la sancta vera creu en què lo dit Senyor fon posat lo jorn de Divendres
Sant, e qui porta aquest senyal e armes neguna mala cosa no li pot noure.
E açò dit, la reyna donà callament a ses paraules e rahons. E ladonchs lo rey, havent
hoïdes les paraules per la reyna dessús dites, respòs axí a la reyna:
— Sapiats, reyna, que yo ara deig haver batalla ab alguns de mos enemichs e sens
falla, si yo son sobrat per ells en la batalla, yo invocaré lo vostre Déu e veuré si serà
en ell tan gran poder com vós li donats, e si ell me ajuda e
demostra que
que ell és lo que vós diets e
E lavors, la reyna li dix:
— Senyor, yo us faré venir ací hun sant hom appellat Remigi, qui és servidor de
Déu Jesucrist, lo qual és en la ciutat de Rems, qui us ho dirà e us ho darà pus clar
entenent.
E lo rey respòs a la reyna que ara no calia fin fos tornat de la batalla. E aprés
pochs dies, lo rey Xilderich anà a la batalla e encontrà
quals lo dit rey fon vençut e sobrat d'armes, e lavors lo rey, recordant-se de les paraules
que la reyna Ermasén sa muller li havia dites, començà a invocar lo Déu de la
reyna Ermasén que li ajudàs. E de continent, com lo rey Xilderich lo hagué invocat,
nostre senyor Déu li envià la sua ajuda; e açò foren una legió d'àngels tots vestits de
blanch, cascuns portant hun penó ab la creu vermella per lur signe; e tantost lo rey
fon vencedor, axí com era vençut, e sobrepujà a tots sos enemichs.
E ab aquesta victòria lo rey Xilderich se
com fon tornat, dix a la reyna sa muller la ajuda que lo seu Déu li havia feta
e que per ell era stat vencedor de sos enemichs, e que ara creya que ell era pus poderós
que no eren los seus déus, e que havia vistes de les sues gents, tots vestits de
blanch, portant cascuns hun penó ab la creu vermella per insigne. Perquè, totstemps
que a ella vengués bé, que fes venir aquell sant hom Remigi servidor de Déu Jesucrist,
que
dit rey, tramès per lo sant hom Remigi, qui era en la ciutat de Rems, lo qual tan prestament
vench. E com lo rey vés lo sant hom Remigi, aculí
e contà-li totes les coses que en la batalla li eren sdevengudes. E lo sant hom trobà
gran plaer en ço que lo rey li havia dit e respòs al rey dient-li:
— Senyor, aqueixa gràcia vos ha fet Jesucrist e encara la us farà molt major, car lo
prenyat que la reyna [vostra] [muller] porta serà fill e portarà lo senyal de Jesucrist
en la spatla dreta lo jorn que ell naixerà, en senyal que a Jesucrist serà plasent que
ell visqua. E que d'aquí avant tots los reys de la casa de França naxeran ab la dita
creu en la spatla, que succeheiran en lo dit regne de França e seran sostenidors de
la sancta fe catòlica.
E tot axí com lo sant hom li hagué dit axí
prenyat de la reyna vench a bé e nasqué en la manera dessús dita, e lo jorn que lo fill
nasqué, lo pare rey Xilderich se féu crestià ab tot son regne, e axí mateix, féu crestià
lo fill e mès-li nom Cloquexeres. E aquest rey Cloqueixerces, aprés mort del pare
rey Xilderich, fo bon rey e començà a regnar en l'any cinch_cents quaranta_quatre
anys. E aquests reys foren los primers reys cristians de la casa de França, de què de
aquell temps ençà no són stats meyscrehents ne arrians, abans totstemps són estats
obedients a sancta mare Sglésia.
E veus ací en quina manera se près lo babtisme en França e com sant Remigi fo
lo qui féu crestians los primers reys, e puix fo arquebisbe de Rems. [E] [per] [aquesta]
[rahó] [los] [reys] [de] [França] [se] [han] [a] [coronar] [e] [batejar] [per] [mans] [de] [l'][archabisbe] [de]
[Rems]. E aquesta generació de aquests reys dessús dits foren vint_quatre reys, hun
aprés d'altre, fins al rey Arnolt, qui leixà una filla qui hagué nom Bercha, en lo
temps que
de França, e près per marit hun gran príncep alamany qui appellaven Carles Martell,
dels quals fo fill Pipí, rey de França. Et de Pipí fon fill Carles Maynes, qui tornà la
fe crestiana e la més part del món, axí com per avant hoirets. E veus ací la rahó perquè
los reys de França naixen ab la creu en la spatla dreta.
CAPÍTOL QUATORZÈ
En quin temps començà la secta de Mahomet e com Otger entrà en la terra ab nou barons
Puix vos hé dit en quin temps començà lo babtisme en França e qui fon lo primer
rey crestià de França, dir-vos hé en qual temps començà la secta de Mahomet
en les parts de Àffrica. [Deveu] [saber] [que] en l'any qui
de Jesucrist cinch_cents cinquanta_dos anys, començà a preycar Mahomet la sua secta
en les partides de Àfrica. Aprés de algun temps, lo rey Soma de Marroch, moro,
començà a senyorejar e regnar en Spanya e en la més part de Lenguadoch aprés la
tració del compte Julià, com los moros hagueren levada la terra als gots cathòlichs
crestians. E açò fon en l'any de la incarnació de nostre senyor Jesucrist set_cents vint_e_tres
que
de Carles Maynes. Però per spay de algun temps, ans de la venguda de Carles, entrà
en les parts de Catalunya hun príncep appellat per son nom Otcer Catholó, lo qual
entrà en la dita província ab nou barons sos companyons per tornar la dita terra a la
fe crestiana, axí com davall hoyrets en la istòria següent.
CAPÍTOL QUINZÈ
Qui tracta com lo príncep Otger Cathaló entrà en la terra dels gots ab nou barons e ab
gran multitut de gent e conquistà gran part de la terra
Devets saber que en l'any de la incarnació de Jesucrist qui
trenta_tres, en la província de Guiana sí ha hun castell appellat Cathaló, e com en
aquella província hagués hun príncep qui regia la dita terra per Pipí, rey de França, e
lo príncep e regidor fos appellat per son nom propri Otger Golant. Mas per tal com
lo dit príncep fahïa sa habitació en lo castell Cathaló, per totes les gents era appellat
lo dit príncep Otger Cataló et totes les sues gents eren appellades los cathalons. E
com lo dit príncep fos alamany, e fos de alt linatge, e hagués lo coratge molt valerós
e ple de virtuts e havia nou barons sos companyons los quals barons eren cascun de
gran linatge e generós, emprès lo dit príncep, ab los nou barons companyons seus,
conquistar la terra e província appellada dels Gots, e passar los munts Pirineus
e aquella terra e província tornar a la fe crestiana. E com lo dit príncep e barons
hagueren emprès la dita conquesta e fossen prests per partir, lo dit príncep volgué
que quiscuns dels dits barons diguessen lurs noms, los quals eren axí appellats per
lur nom com ací
E aquests barons venien de tres en tres e eren tres ternes. E los primers eren appellats
Napiffer de Moncada, e menava ab sí per sos companyons En Galceran Guerau
de Pinós e En Hugo de Mataplana. E la segona terna era En Jou de Cervera, e menava
ab sí per sos companyons En Guerau Ramon de Cervelló e En Pere Alamany.
E la terça terna eren En Ramon d'Anglola e menava per sos companyons En Gisbert
de Ribelles e En Berenguer Roger d'Arill. E eren entre lo príncep e aquests barons
sos companyons e lurs companyes en nombre de vint_cinch mília combatents entre
de peu e de cavall. E los dits nou barons havien lo dit príncep Otger Cataló axí com
a lur capità e major. E com tots fossen prests de partir, començaren a cavalcar tant
per lurs jornades fins hagueren passats los ports de la Vall d'Aran e foren en les valls
appellades d'Àneu. E aquí lo dit príncep e sos companyons dessús dits hagueren de
grans batalles ab los moros de les dites valls, e encara ab los moros de tot Pallars et
de Ribagorça, en tant que lo dit príncep e los barons sos companyons en poch de
temps hagueren haüda victòria. E conquistades les dites valls, prengueren lo castell
de València de Pallars e tots los altres castells qui en les dites valls eren.
E havent lo dit príncep e [sos] companyons conquistades les valls e castells dessús
dits, feren la via e camí de Cerdanya e de Capcir, les quals muntanyes en poch
temps les hagueren conquistades. Et havent guanyades les dites terres, lo dit príncep
e sos companyons començaren de fer de forts castells per fer-se aquí forts, e
per haver aquí retreta per fer guerra als moros qui eren poblats en aquelles partides
prop de aquella terra. E com hagueren acabat de fer los dits castells, stabliren bé les
fortaleses e leixaren aquí les mullers e los fills que cascuns menaven ab sí. E d'altra
part edifficaren sglésies hon hoïssen misses e altres divinals officis per tal que aquí
fos loat lo nom de Jesucrist.
E havent acabades les coses dessús dites, lo príncep e sos companyons començaren
de cavalcar prenent la via o camí per anar a la ciutat de Gerona. E com foren a
Bosulú, aquí lo príncep e sos companyons prengueren lengua e saberen com lo rey
de Gerona e tota aquella terra se apparellaven per venir-los a l'encontre. E sabent
lo dit príncep e sos companyons aquella nova, acordaren de mudar de camí e feren
la via de la ciutat de Ampúries, qui en aquell temps era una de les grans ciutats de
la terra. E prestament, lo dit príncep e sos companyons cavalcaren tant fins que foren
davant la ciutat, la qual asitiaren e meteren lo siti e stigueren sobre lo dit siti
fins tant que saberen que tots los reys de la terra se ajustaren per venir socórrer lo
rey d'Ampúries e per haver batalla ab ells, los quals reys eren aquests: primerament
hi era lo rey de Fraga, lo rey de Tortosa, lo rey de Roda, lo rey de Tarragona, lo rey
de Barchelona e lo rey de Gerona, e cascuns de aquells reys ab lurs gents de moros.
Emperò en lo temps que los moros se trigaren ajustar, stant lo príncep Otger Cathaló
e sos companyons sobre lo siti de la dita ciutat de Ampúries, près malaltia al
dit príncep e de aquella malaltia lo dit príncep finà sos dies; e ordenà e volgué que
Napifer de Muncada fos major sobre los altres companyons. Plagué molt la sua ordinació
e que fos axí complit com lo dit príncep volia. Emperò los dits barons se
dolgueren molt de la mort del dit príncep, e no sens rahó, car en la dita mort perdien
gran fama e renom, e que no foren per los moros tenguts en aquella temor com
eren stant viu lo dit príncep, car los dits moros lo havien en gran temor per la sua
potència e ardiment e cavalleria qui en lo dit príncep era. Emperò lo dit noble baró
Napifer de Muncada, tant prestament com lo dit príncep fon mort e hagué nova certa
que los dessús dits reys li venien al dessús, a consell dels altres barons sos companyons,
acordaren de levar-se del siti e de retraure
eren stades conquistades, hon havien leixades les mullers e fills. E prestament,
cavalcaren tant per lurs jornades fins foren en les dites muntanyes; e aquí los dits
barons se feren forts e stigueren tant fins a la venguda de Carles Maynes, emperador,
axí com per avant hoyrets.
E morí lo dit príncep sobre lo siti de la ciutat de Ampúries en l'any de la incarnació
de Jesucrist set_cents trenta_cinch en les calendes del mes de octubre.
CAPÍTOL SETZÈ
Quant de temps tingueren los moros la terra en poder, encara tracta lo dit capítol com
lo papa e lo emperador Carles Maynes hagueren presa Carcassona e com vingueren per
conquistar Narbona, ne en quin temps fo edifficat lo monestir de la Grassa, segons recita
Philomena, secretari de l'emperador Carles
Puix vos hé dit e recitat en la istòria de Otger Cathaló e de sos nou barons companyons
en quin temps vengueren en la dita terra aprés la tració del comte Julià, vos
diré en quin temps l'emperador Carles Maynes près Carcassona e aprés com edifficà lo
monestir de la Grassa, qui és en Lenguadoch, ne per què
conquistà Narbona, segons és trobat en les Istòries qui foren fetes per Philomena,
secretari de l'emperador Carles Maynes. E foren fetes les dites Istòries per lo secretari
dessús dit en l'any qui teníem de la incarnació set_cents noranta_cinch anys.
Segons recita Philomena, secretari de Carles Maynes, emperador, que en l'any que
comptàvem de la incarnació set_cents noranta fon pressa Carcassona per lo dit emperador,
e com la dita ciutat fon pressa e abans que
en altres parts, Otger Denviés e lo duch de Normand[i]a ab lurs companyes, cavalcaren
e passaren los munts Pirineus, e vengueren fins a Gerona e corregueren tot
Geronès fins a la mar; e aquí prengueren una gran pressa hon havia molts hòmens
e fembres e infants, los quals menaren presos ab ells. E los dits barons stant en la
cavalcada, lo papa e lo emperador Carles e tota la ost dels crestians foren partits de
Carcassona fent la via o camí de la muntanya, per coratge de anar a sitiar la ciutat de
Narbona. E fon ventura que sdevengueren en una vall fort streta e seca e aquí ells
trobaren set ermitans molt magres, los quals trobà lo arquebisbe Turpí, axí com la
istòria ho recita, que anant caçant e los cans corrent hun cervo, lo arquebisbe corrent
lo cervo trobà en la dita vall los set ermitans, e havent-los trobat, lo arquebisbe
los demanà si eren crestians e los ermitans li respongueren que hoc. E aprés lo arquebisbe
los demanà com havia nom aquella vall e los ermitans li digueren que
la vall Magra, car axí la havia appellada lo rey de Narbona. E lavors, lo arquebisbe
Turpí tornà al papa, e a l'emperador Carles e ab tots los altres barons e dix-los com
havia trobats los set ermitans en una vall qui era appellada la vall Magra. E com lo
papa e lo emperador hagueren hoyda [la] novella, tots ensemps anaren a la cel·la
dels ermitans e parlaren ab ells e demanaren-los si havien res que menjar; e lo hun
dels ermitans qui havia nom Thomàs los respòs que ells havien dos pans, e lo papa
e lo emperador digueren-li que
pans. E com lo ermità hagués portat los pans, lo papa li dix que
benehí lo pa, e com lo pa fo beneyt, lo papa e lo emperador partiren lo pa e donarenne,
segons diu la istòria, a més de deu mília persones; e tots foren axí sadolls, com
si haguessen menjats deu mília pans. E lo papa e lo emperador, vént aquest miracle,
ab tot lur consell acordaren [de] [atendar][-se] [aquí] [e] [aprés] [que] [foren] [atendats] [acordaren]
que fessen aquí un monestir sots invocació de nostra Dona, mare del Creador,
e que
los dits senyors que fessen aquí certes fortaleses en què
si mester ho havien, e tan prestament les dites fortaleses foren fetes.
E acabades les dites coses, tornaren lo dit Otger d'Anges e lo duch de Normandia
de la cavalcada, de què lo papa e lo emperador Carles e tota la ost dels crestians
trobaren gran plaer; e los dits [barons] se atendaren a la costa Roja, sobre la
vall hon lo monestir és edifficat, prop de hun castell que l'emperador Carles hi havia
fet a qui lo emperador Carles havia mès nom Montagut. E com lo dit emperador
sabé que los barons se eren aquí attendats, prestament cavalcà e vench als dits
barons, fahent-los gran festa. E los barons qui eren tornats eren vint mília de peu e
vint mília de cavall, e portaven una gran presa que havien feta de moros e mores e de
infants petits, car entre tots eren dos mília set_cents, e los infants eren los set_cents
qui staven cascuns en los breços e per manament de l'emperador foren tots batejats.
E aprés lo arquebisbe Turpí mudà lo nom en aquell munt e mès-li nom lo munt dels
Brassats e
lo dit arquebisbe per amor dels infants qui tots eren aquí portats en los breçols. E a
l'emperador e a tots los altres [barons] plagué molt lo nom e aprés, aquí mateix,
edifficaren hun monestir de sent Vicent. E lo emperador Carles donà a tots los batejats
vestidures e forment per menjar e per sembrar, e manà
de aquí avant fossen bons crestians. E axí fon fet, com lo emperador manà.
CAPÍTOL
Tracta com lo papa e lo emperador trameteren Rotlan e sos companyons per córrer la
província dels Gots, e lo camí que féu e com en aquella entrada trobà los nou barons
crestians
E com tot açò fon complit, començà l'any del nostre senyor Jesucrist setcents
noranta_hun any. Tornà-sse
e havia aquí hun ermità dels set, lo qual era una sancta persona e era aquell qui havia
beneyt lo pa e havia nom Thomàs. E com lo emperador fon als habitatges, lo dit ermità
cantà missa e l'arquebisbe Turpí fon son diaca e dix lo evangeli; e ésser acabada
la missa, per manament de l'emperador anaren tots a menjar. E aprés que hagueren
menjat, foren a la tenda del papa [e] lo emperador ab tot lo consell del clero; e
fon ordenat per los dessús dits que dementre la obra del monestir se faria, e per tal
com era en loch subjecte e de gran sequedat e stremitat que anvides podien haver
viandes, que Rotlan ab los barons que a ell plauria passàs los munts Pirineus e cavalcàs
per tota la terra, e que fes lo camí de les muntanyes de Capcir e de Cerdenya,
e que isqués a Balaguer, e que passàs per Leyda e per mig de Urgell, e que isqués a
Barcelona, e passàs per Girona o per Ampúries e per Elna, travessant Rosselló, tornant-se
a nós. E que de tot quant guanyaria dó lo delme, lo dit baró Rotlan, a la
obra del monestir, però que
que los reys de la terra no s'ajustassen ne haguessen temps de ajustar-[se] per donar-li
batalla [pública]. E aprés que lo dit consell fo determenat, fon dit a Rotlan
e als altres barons los quals foren contents de complir tot ço e quant lo papa e lo
emperador havien ordenat.
E tan prestament, lo dit baró Rotlan ab tots los barons de sa companya cavalcaren
per manament de l'emperador Carles. E foren los dits barons qui anaren en la
cavalcada ab Rotlan: Oliver lo Goloyès, e Otger de les Marges [e] [Otger] de Normandia,
e Vasco Angles, Lara de Montalbà, e Girart de [R]osselló e molts altres
barons, nobles e cavallers en nombre de vint mília et vint_cinch mília a peu, e tots
aquests eren gents del son del clero, e feren lo camí de les muntanyes de Capcir e
de Cerdanya, axí com era stat ordenat.
E com lo dit Rotlan fo en la terra de Capcir e de Cerdenya, lo dit Rotlan trobà
aquí grans gents de crestians en alguns lochs en los valls dels munts Pirineus, los
quals crestians eren los nou barons qui eren aquí retrets e sostenguts despuix de la
mort del príncep Otger Cathaló e de la sua entrada, axí com en la sua istòria és estat
recitat, com los dits barons, aprés mort del dit príncep, se retragueren en les dites
muntanyes, en los castells e fortaleses que havien levades als moros e los dits barons
se havien fets e aquí se havien salvats e sostenguts fins en aquell temps.
E com fo denunciat a Rol·lan que en les dites muntanyes haguessen trobades
grans gents de crestians, lo dit baró Rotlan hi trobà gran plaer e
que axí era, car de continent los se féu venir davant, e parlà ab los dits crestians, e
volch saber com eren aquí e si havien molt de temps stat en les dites muntanyes. E
los barons crestians li digueren com ells eren aquí del temps que aquell príncep
Otger Cathaló era entrat en la província dels gots per tornar aquella a la fe crestiana,
e com aquell príncep morí sobre lo siti de la ciutat de Ampúries, la qual lo dit
príncep ab ells ensemps tenien sitiada.
— E per la mort del dit príncep, nosaltres nos levam del siti e retraguem-nos ací
en les dites muntanyes hon nos som sostenguts fins al temps de huy, axí, senyor,
com vós nos haveu trobats.
— E d'açò hé yo gran plaer —dix Rol·lan— perquè us prech que
moltes gents en nombre.
E los barons li digueren que com entraren ab lo príncep Otger Cathaló eren en
nombre de vint_cinch mília combatents entre de peu e de cavall, però que ara no
eren tantes gents, mas tantes com eren farien tot ço e quant ell los manàs. E lavors,
Rotlan los amprà que cavalcassen ab ell e los dits barons tots prestament feren
lo manament del dit baró Rotlan. E com los barons foren tots ensemps ab Rotlan,
prestament conquistaren les planes de Capcir e de Cerdenya. E havent conquistades
les dites terres e muntanyes, féu la via o camí de Balaguer, e passaren devant Leyda
travessant la plana de Urgell. E aquí lo baró Rotlan se encontrà ab tres reys moros
ab los quals hagué batalla. E los reys eren axí appellats: lo primer era rey de Sogòvia
qui havia nom Alfach, e lo segon era rey de Tholedo qui havia nom Ferregan e lo
terç era rey de Fraga qui havia nom Supertín. E aquests tres reys de moros foren tots
morts ab los trenta mília serrahïns per lo baró Rotlan, però en la dita batalla morí
aquell noble baró Otger de Normandia, de què tota la ost e Rotlan e tots los barons
de sa companyia [ne] [feren] [gran] [dol]. [E] cavalcaren tant per lurs jornades fins foren
devant Barcelona, e aquí feren una gran presa, e feta la presa, feren la via o camí de
Girona e de Ampúries. E com Rotlan fo davant la ciutat de Ampúries, ell se atendà
aquí per cor de haver la ciutat e Rotlan haver acordat de haver la dita ciutat. Stant
aquí tramès a l'emperador Carles lo delme de tot quant havia pres, axí com ho havia
promès, per la obra del monestir axí com davall hoyreu.
Sapiats que com Rotlan ab los altres barons de sa companyia hagueren acordat
de romandre en lo siti de la ciutat de Ampúries, lo dit baró Rotlan, axí mateix, acordà
de trametre a l'emperador hun seu baró appellat Vasco Angles ab tot lo delme
de les coses que havia preses, per dar a la obra del monestir. Axí com ho havia promés,
axí
totes les coses que havia guanyades en la cavalcada; e era tant lo guany, que solament
entre bous e vaques tramès, de delme, trenta mília, e rocins e mules quatre_centes, e
a la obra de la sglésia del monestir axí com ho havia promés.
E quant Vasco Angles fon davant l'emperador Carles e los nobles qui eren
venguts ab ell, qui eren en nombre de set_cents cavallers e altres gents militars, l'emperador
los demanà de Rotlan. E Vasco respòs a l'emperador:
— Senyor, ell és a Empúries, pres la mar, al qual han promès que
que
— Ara
en aquest viatge.
E Vasco Angles respòs:
— Senyor, Capcir e Cerdenya, hon trobam grans gents de crestians qui hi passaren
ab aquell príncep Otger Cataló de Guiana, lo qual morí sobre lo siti de Ampúries,
e los seus barons companyons, aprés mort del dit príncep, si
en les dites muntanyes e s'í són totstemps tenguts contra los moros fins a huy. E
com los haguem trobats, ab ells ensemps conquistam totes les terres que tenien los
moros en les dites muntanyes, e aprés havem fet lo camí per vós, senyor, ordenat, e
los nou barons totstemps són venguts ab nosaltres.
E lo emperador los dix si havien haüda batalla:
— Senyor, hoc, en Urgell, hon moriren tres reys de moros ab trenta mil serrahïns,
però morí en la batalla lo noble baró Otger de Normandia al qual Rotlan va fer
hun monestir en los monts de Rosselló a honor de sant Andreu, qui serà sotsmès a
la Grassa e aquí metran lo cors del dit baró.
E lavors, Carles e tota la ost se dolgué molt de la mort del dit baró. E aprés,
Carles demanà los nou barons si venien ab Rotlan. E Vasco dix-li:
— Senyor, hoc. — D'açò —dix lo emperador— trob yo gran plaer.
E aprés de totes aquestes rahons, fon donat lo dit delme al monestir. E lavors, lo
comte de Flandes, vehent que la vall era plena de tantes riqueses, mudà lo nom a la
vall e dix-li la vall Grassa, car d'abans havia nom la vall Magra.
CAPÍTOL
Tracta de hun parlament que lo comte de Flandes hagué ab lo emperador sobre los serveys
que Aymerich de Narbona havia fets a l'emperador e lo emperador no li havia res
donat, e com li promés Narbona e tota la terra dels Gots però, aprés Rotlan fo tornat,
ne féu altra ordinació
Segons és recitat en les Istòries de l'emperador Carles, tan prestament com lo
dit emperador hagué fundat lo monestir de la Grassa, axí com damunt és dit, e com
Oger Denviés e lo duch de Normandia fossen tornats de la cavalcada, stant lo emperador
ab los barons dessús dits, lo comte de Flandes dix a l'emperador tals paraules
parlant ab ell de remuneració de serveys:
— Senyor, molt som maravellat de vostra senyoria de açò que us diré; sapiats, senyor,
que ací és Aymerich Golant, qui puix se dix Americh de Narbona.
Del qual, lo dit compte recomptà los serveys que havia fets a l'emperador e tots
jorns no
què tots los barons e grans senyors de la sua ost ne staven molt maravellats perquè
no li fahïa qualque gràcia. E lo emperador, havent hoïdes les paraules que
Flandes li havia dites dels serveys del dit Aymerich, respòs al comte dient-li que sens
falla no era culpa sua com no havia feta gràcia al dit Aymerich, mas lo dit Aymerich
havia culpa com no li havia jamés res demanat e per aquesta rahó ho havia perdut.
E lavors, lo comte de Flandes féu venir al dit Aymerich davant lo emperador e com
Aymerich li fo davant, lo emperador li dix aytals paraules:
— Aymerich, vet ací lo comte de Flandes, qui
has fets e tots dies no cesses [de] fer, e que yo jamés no t'é feta gràcia nenguna
ne donatiu algú. Al qual comte yo hé respòs que no és culpa mia mas tua, que jamés
no m'às res demanat, per aquesta rahó lo dit comte te ha fet venir davant mi.
E com Aymerich hagué enteses les paraules que l'emperador li havia dites, respòs
a l'emperador en aquesta manera:
— Senyor, tot ço que vostra senyoria ha dit stà en veritat, que jamés per mi no
us és stada demanada nenguna gràcia de serveys que yo, senyor, vos haja fets, però,
senyor, bé sab vostra senyoria que aquell demana qui bé serveix perquè, senyor, yo
us hé ben servit e serviré, la remuneració vostra senyoria la farà quant li plaurà, que
gens per aqueixa rahó yo no
Lavors, lo emperador veent la bona voluntat del dit Aymerich, li promès
de donar la ciutat de Narbona e de conquistar-la e aprés li promès tot lo principat
dels gots. E axí és recitat per Philomena, secretari de l'emperador Carles, en les
Istòries de la Grassa.
E veus ací a qui fon promès primerament lo dit principat, emperò aprés, havent
recobrat Rotlan lo dit emperador e havent vist los nou barons que y eren passats ab
lo príncep Otger Cathaló, los quals Rotlan havia trobats en la terra, lo emperador
ne féu altra ordinació segons per avant hoïrets.
CAPÍTOL
Parla com Rotlan tench asitiada la ciutat de Ampúries, e com se levà del siti e se
a l'emperador e li presentà los nou barons crestians, los quals havia trobats en la terra
dels gots
Aprés poc temps que Rotlan havia stat en lo siti de Ampúries e veent que los
de Ampúries li venien a menys de açò que li havien promès, e que tot ço que feyen
no u feyen sinó per enganar Rotlan, e açò feyen per ço com sabien que los reys de
tota la terra se ajustaven per venir de sobre Rotlan. E lo dit baró, sabent les dites
coses, levà lo siti e partí
de Sant Andreu dessús dit. E aquí féu soterrar lo cors de aquell magníffich baró
Otger de Normandia.
E aprés que açò fo feyt, cavalcà tant per ses jornades que vengué a la Grassa hon
trobà lo emperador ab tota la ost dels crestians. E aquí lo dit Rotlan presentà a l'emperador
los nou barons, que encara n'í havia alguns de vius de aquells que hi eren
passats ab lo príncep Otger Cathaló, però la més part eren fills de aquells e eren nats
en la terra. E aprés Rotlan dix a l'emperador la manera com s'eren sostenguts, de què
lo emperador trobà gran plaer en los dits barons e dix a Rotlan que
axí fon fet com lo emperador manà.
CAPÍTOL
Parla com, aprés que Rotlan fo tornat de la cavalcada, lo papa e lo emperador anaren a
sitiar Narbona e dels fets que feren stant en lo siti
Tan prestament com Rotlan fo tornat de la cavalcada, lo papa e lo emperador
Carles ab totes les sues gents de la host dels crestians anaren posar lo siti en la ciutat
de Narbona, e fon en temps de les calendes del mes de juny, en l'any dessús dit set_cents
noranta_hun any. E aquí lo papa e lo emperador hagueren de grans batalles ab
los reys moros d'Espanya que quiscuns feyen valença al rey Mactant de Narbona.
Encara lo papa e lo emperador hagueren batalla, stant sobre lo dit siti, ab setze
reys de moros que havia de Massella fins a Narbona. E aquesta batalla fonch en
Arlet, en Prohença, e lo papa e lo emperador foren vencedors dels dits moros, en la
qual batalla moriren molts crestians, en tant que no conexien los uns entre los altres.
E lo emperador Carles lavòs féu oració a nostre Senyor que li fes tanta de gràcia que
ell pogués conèxer los crestians entre los moros, per tal que
prestament haver feta lo emperador la dita oració, nostre senyor Déu li féu aquella
gràcia, que los crestians qui eren morts en aquella batalla tots staven girats la cara
vers lo cel e los moros staven bocadents per terra. E lo emperador, veent aquell miracle,
féu gràcies a nostre Senyor e féu soterrar tots los crestians en bells moniments,
que
E aprés tot açò, lo papa e lo emperador, havent obtenguda aquesta victòria, se
tornaren sobre lo siti de Narbona, e stant sobre lo dit siti, [tots] los reys de la terra
appellada dels Gots, qui aprés fo appellada Catalunya, corregueren a la Grassa. E foren
aquests: lo rey de Fraga, lo rey de Leyda, lo rey de Tortosa, lo rey de Tarragona,
lo rey de Barcelona, [lo] [rey] [de] [Gerona] e lo rey de Ampúries. E tots ensemps ab
lurs gents anaren al monestir de la Grassa per destrovir lo dit monestir. Mas siats
certs que com lo emperador Carles se n'anà per tenir lo siti a Narbona, lexà lo dit
monestir ben fornit de bona gent perquè los dits reys dels moros no y poguessen
fer nengun dan, màs encara en hun castell, lo qual era prop del dit monestir, appellat
Palau, e aquell castell prengueren. E aprés, los dits reys anaren als dits [ermitatges]
[dels] [set] ermitans e aquí trobaren los dits set ermitans, e per fer-ne desplaer a
l'emperador Carles, los dits reys mataren los set ermitans e meteren foch en l'ermitatge
per tal que los dits ermitants se cremassen, e per voluntat de Déu no se
nengú. E com los reys moros hagueren feta aquesta cavalcada, tornaren-se
Roselló e aquí aturaren alguns dies per fornir los castells de Rosselló. E començaren
al castell de la Clusa e aquell stabliren de gent, cuydant-se que los crestians stiguessen
per aquell castell de no fer-los mal en la terra. E com açò hagueren fet, los dits
reys se
CAPÍTOL
Tracta com los reys moros de la província dels Gots corregueren fins a la Grassa e mataren
los set ermitans. Encara parla lo dit capítol com lo emperador votà passar los
munts Pirineus e conquistar la província dels Gots e tornar-la a la fe crestiana, e de
intitular lo principat e metre-li nom Cathalònia per amor del príncep Cataló e de sos
companyons
Aprés que los dessús dits reys se foren partits del castell de Palau e hagueren
cremats los ermitatges e morts los set ermitans, lo monge Elies cavalcà lo sendemà,
e per lo matí partint del monestir de la Grassa ab quaranta de cavall, anà a veure lo
damnatge que los moros havien fet al castell de Palau; e anant al castell, passà per los
ermitatges, los quals trobà cremats e destrovits, e véu aquí los cossos dels ermitans
morts, los quals per voluntat de Déu no s'eren cremats, e d'açò lo dit monge hagué
gran dolor de la mort dels set ermitans sants hòmens, e prestament lo dit monge los
féu portar al monestir de la Grassa. E com lo abbat de la Grassa véu los cossos dels
set ermitans sants, féu-los posar damunt l'altar e féu-los cobrir ab palis d'or e de
seda. Et lo monge Elías ab los altres monges del monestir acordaren que no soterrassen
los cosos dels sants ermitans fins haguessen denunciada la mort al papa e a
l'emperador Carles, de què fo acordat que
Carles per denunciar la mort dels sants hermitans. E axí fo fet.
E tan prestament, lo monge Elías cavalcà ab ses gents, e vengué al siti de Narbona,
e denuncià al papa e a l'emperador tot ço que los reys moros havien fet, e de la
destrucció e cremament de Palau, e de la mort dels sants ermitans en la manera dessús
dita, com los havien portats a la Grassa e que no
tant que fos stat denunciat a ells. E lavors, lo papa e lo emperador Carles, hoït açò
que lo monge Elies los havia dits, trobaren gran desplaer en la mort dels sants hòmens
e digueren a l'arquebisbe Turpí que
ermitans. E lo dit arquebisbe prestament complí lo lur manament, en continent cavalcà
e anà a la Grassa e féu la dita sepultura als dits sants ermitans honorosament,
axí com a sants hòmens se pertany.
E aprés ésser tornat lo arquebisbe Turpí en lo siti de Narbona, dins poch temps
la ciutat se reté, però alguns dies abans que la ciutat se retés, la reyna de Narbona se
isqué de la ciutat e se
Sapiats que alguns dies abans que la ciutat de Narbona se retés, la reyna de Narbona,
muller del rey Mactant, acordà de exir-se de la ciutat e venir-se
per coratge de fer-se crestiana. E la dita reyna era filla de l'Almazor de Còrdova
e havia nom Oriunda. E axí com la reyna ho hac acordat, axí ho mès per obra, car
hun jorn la dita reyna fent aparès de anar-se
lo portal dels jueus, se isqué de la dita ciutat, e menà ab sí cent dones e donzelles
sens hom nengú e anà-sse
sabé que llà era la reyna de Narbona e que venia a ell, hagué
molt bé e axí mateix totes les altres dones. E aprés, lo emperador li demanà per què
venia, si li volia res dir. E la reyna respòs a l'emperador e dix-li tals paraules:
— Senyor, yo vinch ací per tal com hé conegut que la vostra ley crestiana és millor
que la secta de Mafumet e perquè, senyor, yo son venguda ací a vós per tal que·m
faça cristiana ab totes aquestes dones e donsellas mies, e si plaurà a vostra senyoria, fereu-me
cristiana al monastir de nostra Dona de la Grassa.
E com lo emperador hagués hoyda la reyna, trobà gran pler en les paraules.
E prestament, lo dit emperador cavalcà e menà-sse·n la dita reyna al monastir de la
Grassa. E aquí, lo dit emperador la féu cristiana ab totes les dones e donzelles e no li
mudà lo nom.
E aprés, com lo emperador agué feta cristiana la reyna, anà a menjar e posà·s a taula
l'emperador e mès-se prop de sí la reyna. E stant en taula, l'emperador dix a la reyna
ella si volia marit. E la reyna respòs que ella faria tot ço que ell manaria.
— Ara —dix l'emperador— yo vull que vós prengau marit hú de aquells barons qui
sehuen en aquella taula, lo millor qui us agraderà.
E la reyna, mirant-los-se tots e stant en aquest penssament, vench un baró lo qual
venia d'Alvèrnia, qui havia nom Falchó de Montclar e era hú dels gentilshòmens de sa
persona que fos en sa companyia de l'emperador. E stant en la taula, vench a fer reverència
a l'emperador e l'emperador li féu gran festa. E com Falchó de Montclar hagué
feta reverència a l'emperador e li stava davant, la reyna dix a l'emperador:
— Senyor, aquest baró ha muller?
L'emperador respòs que no.
— Donchs, senyor, —dix Oriunda— yo vull aquest per marit.
E l'emperador, aquí mateix, va-lo-y donar sens altra dilació e aprés féu-lo comte de
un comtat en Alvèrnia e donà a la dita reyna Oriunda gran cantitat de moneda
e altres riqueses. E féu donar marits a totes les altres dones e manà que en continent se
n'anasen en lo comptat. E axí fon fet. E aprés, l'emperador se·n tornà sobre lo siti de
Narbona. E un jorn stant sobre lo siti, isqué lo rey Macant e l'Almazor de Còrdova,
frare de la reyna, e abdosos ensemps foren morts en una brega per los barons crestians,
e tant prestament aprés la ciutat fon presa e·s reté a l'emperador. E havent l'emperador
la ciutat, la donà a N'Eymarich de Narbona, axí com li havia promés, e féu-li pendre
títol de vescomte, qui encara és vuy axí intitulat. E aprés que hagué donada la ciutat a
Eymerich, lo papa volgué la part de la Sglésia, la qual l'emperador no li havia reservada.
E l'emperador dix a Eymerich:
— Sàpies Eymerich, que yo t'é donada la ciutat de Narbona, e no·t podia donar la
part de la Sglésia perquè·t cové de donar-li la sua part.
— Senyor —dix Eymerich— vós me donàs [ah]ir la ciutat de Narbona, però no és
menys vostra ara que ere com le·m donàs perquè, senyor, féu-ne a vostra voluntat.
E l'amperador donà la part al papa qui li pertanyia, qui encara é vuy de l'archabisbe
de la ciutat.
E aprés de açò, l'emperador Carles, havent a memòria de la mort dels ·VII· ermitans,
e axí mateix, que los moros de la terra dels Gots li havien fets de grans desplers, e per
la relació de Rotla e per la inducció dels VIIII barons crestians que havien trobats
en la dita terra, lo dit emperador votà ab licència del papa e ab consell deliberat
de passar los munts Pirineus e de tornar la dita terra a la fe crestiana. E lo
dit vot lo emperador féu en honor e reverència de Jesucrist e de nostra Dona, mare
sua, e a honor dels nou òrdens dels àngels e en reverència d'e[lls], totes les coses
e ordinacions que
lo príncep havia nom Otger Cathaló [e] era stat lo primer ab sos companyons qui,
aprés la malesa del comte Julià, era entrat en la dita terra, fos intitulat principat; e
per tant com lo príncep havia nom Cathaló, la terra fos appellada Catalunya e que
totes les gents de la terra e principat fos[sen] appellats cathalans. E aparria, segons
aquestes Istòries, que los cathalans no són exits dels gots ni de alans, axí com alguns
dien, perquè huy, en aquest dia, la terra e les gents tenen lo nom que l'emperador
Carles donà. E aprés de totes aquestes coses, lo emperador començà a fer les ordinacions
segons que havia votat e donà compliment al vot, axí com davall hoyrets
en la sua ordinació.
CAPÍTOL
Tracta de senyories qui féu dins lo principat e dels bisbats e ciutats e quants són e dels
noms de cascuns dels senyors. E axí mateix, parla lo dit capítol fins a hon vench Carles,
e com se
En l'any mateix dessús dit en les calendes del mes de noembre l'any set_cents noranta_hú,
lo papa e lo emperador Carles, ab tot lo consell del clero e de tots los
altres barons de la host, començaren a fer les ordinacions e partir la terra e principat
en la manera següent, segons lo vot de l'emperador, axí com damunt és dit.
Primerament, ordenaren los dits senyors que en el principat hagués nou comdats,
e cascun comtat hagués sos límits, e que totes les altres senyories qui serien dejús
lo principat fossen dins los límits dels nou comdats; e que cascun comdat hagués
hun vezcomtat, e hun noble hom e hun vervessor, e que los comtes fossen apellats
potestats qui vol dir senyor directe, e los vezcomtes e los nobles e vervessors tinguessen
feu per ells.
E aprés fetes les ordinacions dessús dites, féu nou baronies magnades les quals
donà als nou barons qui hic eren passats ab lo príncep Otger Cathaló e aquells havien
trobats en la terra; los quals barons lo dit emperador volgué que fossen en fin
franch alou e que los dits barons no tinguessen res per los comtes sinó solament la
feeltat per lo emperador, e que aquests nou barons fossen dits prínceps en lurs baronies,
axí com los comtes eren dits potestats en lurs comtats, e les baronies foren
intitulades cascunes dels noms dels barons. E lo dit emperador ordenà que en lo dit
principat hagués huyt bisbats e hun arquebisbat e que quiscun bisbe prengués lo nom
de la ciutat d'on seria bisbe. E axí mateix, intitulà les nou ciutats e foren aquestes
següents: la ciutat d'Euna, la ciutat de Urgell, la ciutat de Roda qui puix se
en Leyda, la ciutat de Tortosa, la ciutat de Tarragona, la ciutat de Barcelona, la
ciutat de Vich, la ciutat de Gerona. E veus ací les ciutats e bisbats.
E aprés intitulà los comtats e bescomdats e nobles e vervessors e foren aquestes:
Primerament lo comtat de Rosselló; e lo vezcomdat de Castellnou; e lo noble
de Canet e lo vervessor de Muntscoch, qui huy són dits Holms. E lo segon comdat
intitulà de Sardanya; e lo vezcomdat del Querforadat; e lo noble d'Urch e lo vervessor
d'Enveig. Lo terç comdat intitulà de Pallars; e lo vescomdat de Vilamur; e lo
noble de Bellera e lo vervessor de Toralla. Lo quart comdat intitulà d'Ampúries; e
lo vezcomdat de Roquabertí; e lo noble de Servià e lo vervessor de Fuixà. Lo quint
comdat intitulà de Busulú; e lo vezcomdat de Bas; e lo noble de Porqueres, qui huy
són dits de Sentapau, e lo vervessor de Besora. Lo sisèn comtat intitulà de Osona; e
lo vezcomdat de Cabrera; e lo noble de Centelles e lo vervessor de Vilademany. Lo
setèn comdat intitulà de Barcelona; e lo vezcomdat de Cardona; e lo noble de Muntclús
e lo vervessor de Boxadós. Lo huytèn comdat intitulà d'Urgell; e lo vezcomdat
d'Àger; e lo noble de Térmens e lo vervessor de Guimerà. Lo novèn comdat intitulà
de Tarragona; e lo vezcomdat de Scornalbou; e lo noble de Castellet e lo vervessor de
Mediona. E axí, tots los nou comtes, e bezcomtes, e nobles e vervessors foren appellats
imposant-los lo emperador los noms a cascuns, axí com damunt és dit.
Aprés fet tot açò, intitulà los nou barons, quiscuns segons los noms dels barons
los quals havien trobats en la terra. La primera baronia intitulà de Muncada, la
segona baronia intitulà de Pinós, la terça baronia intitulà de Mataplana, la quarta baronia
intitulà de Servera, la quinta baronia intitulà de Cervelló, la sisena baronia intitulà
de Alamany, la setena baronia intitulà de Anglola, la huytena baronia intitulà
de Ribelles, la novena baronia intitulà d'Erill.
E fet açò, hagueren compliment totes les senyories qui foren fetes per lo emperador
dins lo principat de Catalunya e donades als predecessors dels qui huy ho
posseheixen, o la més part d'ells. E donant compliment a les ordinacions dessús dites,
lo dit emperador passà los munts Pirineus e conquistà en breu temps tota Catalunya
la Vella, qui és de Lobregat fins a Noguera Ribagorçana. Però lo dit emperador tench
asetjada Gerona hun gran temps e jamés la pogué haver; e de aquí avant, ne lo emperador
ne lo papa no passaren avant e per fam se hagueren a levar del siti de Gerona
hun gran temps, e axí mateix, per tal com tots los reys d'Espanya los venien al dessús.
Emperò lo papa e lo emperador, com hagueren conquistat Rosselló e Confluent,
edifficaren los monestirs de Sent Miquel de Fuxà, e lo monestir d'Arles e lo monestir
de Sant Genís, en Rosselló. E aprés tot açò, levaren-se del siti de Gerona per tornar-se
en França e feren la via de la vall de Mer; e aquí, los dits senyors edifficaren
hun monestir de monges de l'orde de sant Benet, axí com los altres que edifficats
havien en la dita terra de l'orde mateix. E aprés feren la via de riu de Ter passant per
Osona e foren a Vich, e aquí feren seu catedral. E partint de aquí, feren la via del riu
dessús dit, e com foren llà hon los rius se mesclen, ço és, Frever e Ter, aquí los dits
senyors feren una gran gent de mongos llà hon huy és lo monestir e vila de Ripoll.
E partint de aquí, feren la via de les muntanyes de Serdanya per exir-se del principat,
mas los reys moros d'Espanya que saberen que Carles e el papa se n'eixien, havien
feta tanta gent com pogueren e foren-se mesos al pas hon lo papa e lo emperador e
la ost dels crestians devien passar, en una gran vall. E com lo emperador e lo papa saberen
que los moros eren al pas per hon ells volien passar, tan prestament anaren llà
hon los moros eren, e aquí, sobre lo pas, ells hagueren una gran batalla dins la vall,
però a Déu fon plasent que los dits senyors foren vencedors. E axí fo.
E aprés que
dia és appellada per les gents la vall de Curoll. E aquesta vall és en Sardanya. E per
aquesta vall los dits senyors se
dit emperador tornà en Spanya, en lo regne de Navarra, e aquí perdé los dotze pars
de França, sos companyons, axí com en les sues Istòries és recitat llargament, a les
quals ho reemet.
E aprés haver perdut los dotze pars, lo dit emperador se
finà sos dies en la vila d'Egrigi, en la entrada de Alamanya qui frontareja ab lo ducat de
Barbant. E morí en l'any de la incarnació de Jesucrist huyt_cents tres anys en lo mes de
les calendes de setembre, e leixà rey de França Luís, son fill, al qual leixà manat que
acabàs la conquesta de Catalunya e donàs compliment a totes les ordinacions que
fetes. E axí ho trobarets en lo seu testament fet per Philomena, secretari seu.
CAPÍTOL
Tracta aprés la mort de Carles en quin temps hi vench Luís son fill, qui romàs rey de
França, e com se feren los hòmens de reemença e per què, e com hac conquistada Gerona,
e Barcelona, e Urgell, e Tarragona e tota la terra, e com donà compliment a totes
les ordinacions que son pare Carles havia fetes, e com se
comdat de Barcelona a hun cavaller e lo cavaller d'on era
Aprés mort de l'emperador Carles dessús dit, los moros feren grans guerres als
barons e gents cristianes qui eren romasos en la terra del principat de Cathalunya,
en tant que tots los barons e senyors de la terra los hagueren a consentir que los lurs
vassalls crestians fessen traüt als dits moros de totes les males costumes que huy encara
són los hòmens de reemença, los quals ho són per aquesta rahó. E axí, los
dits senyors e los crestians visqueren entre ells e lo principat fins a la venguda de
Luís rey de França, fill de l'emperador Carles, al qual era stat manat per son pare que
ell complís la conquesta de Cathalunya e donàs compliment a totes les ordinacions
fetes per lo dit emperador, pare seu. E axí fo complit per obra per lo dit rey Luís
son fill, com ell manà, car aprés mort de l'emperador, lo rey Luís son fill vench en
lo dit principat en lo temps que
onze anys. Entrà lo dit rey Luís en lo dit principat de Cathalunya e féu a saber als
crestians qui s'eren traütats als moros que
crestians, per por que hagueren dels moros, no
com lo dit rey hac conquistada la dita terra, ordenà e volgué que tots aquells crestians
fossen axí sotsmesos als senyors crestians, com eren sotsmesos als moros de
totes aquelles males costumes. E aquests són [los] hòmens de reemença qui són
en Cathalunya la Vella, axí com és stat dit dessús quala és la dita terra.
E aprés que lo rey Luís fo entrat, ell asitià Gerona, la qual per voluntat de nostre
senyor Déu près e féu aquí seu catedral e bisbe. E com lo dit rey hagué presa Gerona,
anà asitiar Barcelona en la qual stech sobre lo siti fins en l'any huyt_cents quatorze
anys, que la près. E aprés près Tarragona e tot Urgell e aquí ell féu comtes, car
a Tarragona féu comte lo fill de Otger de les Marges e en Urgell féu comte hun
fill de Arnau de Muncada, e axí mateix féu bezcomte a Scornalbou, e noble a Castellet
e vervessor a Mediona; e axí mateix, féu vezcomte d'Àger, e noble de Termes e
vervessor de Guimerà; e féu vezcomte a Cardona, e noble a Muntclaus e vervessor
a Boxadors. E axí hagué donat compliment a totes les ordinacions que son pare lo
emperador li havia fetes e donat càrrech al rey son fill que les complís. E com tot açò
hagué complit e lo dit rey hagué guanyada tota la terra, lo dit rey se aturà per a sí
mateix lo comdat de Barcelona, qui tenia lavors fins a Serrateix, e fins a Moyà, e
fins a la Guàrdia de Munserrat, e fins al Casteldefels e fins a Cabrera. E aquest comdat
lo rey acomanà a hun cavaller qui havia nom En Griffa, axí com per avant oyrets
parlant dels comtes de Barcelona.
CAPÍTOL
Com lo rey de França comanà lo comdat de Barcelona a hun cavaller appellat Griffa
Pelós lo qual com anava al dit rey lo mataren
Pus vos hé recitat com és stada tornada Catalunya a la fe crestiana, vos vull dir
com han pres principi e començament los egregis comtes de Barcelona ne a quanta
felicitat de senyoria són muntats per lurs bones virtuts e cavalleries, axí com davall
hoyrets en les istòries [següents].
Sapiats que segons hé trobat en les Istòries dels egregis comtes de Barcelona,
que aprés que Luís, rey de França, hagué acabada de conquistar la terra del principat
de Catalunya, lo dit rey se aturà per a sí lo comdat de Barcelona e aquell comdat
acomanà a hun cavaller qui era appellat per son nom En Griffa, lo qual cavaller era
del castell de Arrià, qui és en la terra de Conflent, prop del riu de la Tech, en los límits
del comdat de Sardanya. E aquest cavaller era home molt bo en armes e molt
savi e per la sua saviesa e cavalleria lo rey de França dessús dit li acomanà lo regiment
del dit comdat.
E com lo dit rey se
lo comdat bé e lealment. E aprés menà sa muller a Barcelona, de la qual havia hun
fill appellat per son nom En Griffa Pelós, qui era fort infant. E sapiats que per ço
era nomenat Pelós com havia en certs lochs de sa persona pèls que
no n'acostumen d'haver. E com sabets que totstemps són stades enveges, en special
en les corts dels reys e grans senyors, e com en aquell temps hagués en la cort
del rey de França hun comte qui appellaven per son nom En Salamó, lo qual cascun
jorn feya dir mal al rey del dit cavaller En Griffa, donant-li a entenent al rey que En
Griffa se volia ensenyorir del comdat de Barcelona e levar-lo al rey. E crehent lo rey
que era axí com li havien dit, [en] [continent] féu lo rey embaxada al cavaller En
Griffa requirent-lo que prestament vengués a ell. E manà als embaixadós que com
fossen a Narbona, que
tant per ses jornades que foren venguts a Narbona. E tan prestament
que foren a Narbona, los dits embaixadors trameteren per lo cavaller En Griffa, qui
fos prestament ab ells en la ciutat de Narbona, car ells havien a parlar ab ell de affers
que lo rey los havia acomanats. E com lo cavaller En Griffa hagué reebudes les letres
dels embaixadors, tan prestament cavalcà com pogué e en poch temps fon a Narbona
ab los dits embaixadors, e menà ab sí son fill En Griffa Pelós dessús dit, lo qual
era petit infant. E stant aquí lo dit cavaller En Grifa, hun jorn ell se contrastava ab
hun cavaller francès qui era de la companyia dels embaixadors del rey, e lo cavaller
francès près ahonta[da]ment En Griffa per la barba, de què lo dit cavaller regidor
del comdat de Barcelona, mogut de gran ira, tragué la spasa e matà lo cavaller francès;
e tan prestament los embaixadors prengueren lo cavaller En Griffa, e aprés com
lo hagueren pres, en continent partiren per anar al rey de França menant-se
lo dit cavaller En Grifa e son fill. E com foren prop lo puig de França hon lo rey de
França era en aquell temps, les gents dels dits embaixadors tornaren a haver brega
ab lo dit cavaller En Griffa, en tant que lo dit cavaller fon mort per les dites gents;
e aprés menaren-se
França axí com davall hoyrets.
CAPÍTOL
Com lo fill de Griffa Pelós près per muller la filla del comte de Flandes e fo comte de
Barcelona e foragità los moros
Mort lo dit cavaller En Griffa, regidor del comdat de Barcelona axí com dessús
és dit, los francesos menaren pres son fill En Grifa Pelós al rey de França e comtaren
al rey com havien mort son pare En Grifa dessús dit, de la qual mort lo rey fon molt
despagat per ço com lo havien mort per tal rahó. E prestament, lo rey reebé lo dit
infant e acomanà
que
de Flandes, qui prestament lo tramès a la comtessa sa muller. E aquí lo dit infant se
nodrí. E aprés que lo rey hagué acomanat l'infant, lo comte Salamó demanà al rey lo
regiment del comdat de Barcelona e lo rey li comanà lo dit comdat, lo qual comte
vench a regir lo comdat. Però lo dit comte Salamó jamés aturava sinó en lo comdat
de Serdanya, lo qual comdat era tornat al rey per tant com lo primer comte era mort
menys de fills, perquè lo comte Salamó no aturava en altra part del principat.
E stant lo dit comte Salamó en lo dit regiment, el infant En Grifa Pelós se nodria
ab la comtessa de Flandes. E com lo dit infant hagués stat per algun temps ab la
dita comtessa e fon crescut, el infant En Grifa se enamorà de una filla que lo comte
de Flandes havia e axí mateix la donzella se enamorà de En Grifa, en tant que
les amors muntaren a tant que lo dit En Grifa emprenyà la donzella, que no
percebé nengú res sinó la comtessa sa mare que
certa del fet, a ella li desplagué molt e dins son cor ne hagué gran desplaer, mes per
squivar vergonya e desonor que y poguera seguir, com mils pogué, la comtessa celà
e cobrí lo prenyat de sa filla que nenguna persona no
comtessa que puix lo mal era fet e axí s'era sdevengut, que En Grifa prengués la
donzella per muller atenent que ja la havia coneguda carnalment. E lavòs, la comtessa
li sposà sa filla e féu jurar a
Barcelona que son pare tenia, que ell prestament compliria lo dit matrimoni. E tantost
com la comtessa hagué donat compliment a tot açò, féu vestir lo dit En Griffa
Pelós com a pelegrí ab dues dones velles qui anaven ab ell. E la comtessa tramès en
aquesta manera lo dit En Griffa a sa mare, axí com dessús és dit. E com en lo temps
que la comtessa de Flandes tramès En Griffa a sa mare axí com dessús és dit, lo comte
Salamó, regidor del comdat de Barcelona, lo qual era enemich de son pare, per sa
desaventura se trobàs dins la ciutat, car jamés hi havia aturat e açò per tal com se
portava mal ab los barons, abans com dessús és dit stava en lo comdat de Sardanya.
E lo dit Grifa ésser dins la ciutat, e les dones que anaven ab ell lo haguessen menat
a casa de la mare e la mare conegués que aquell era son fill, mostrà lo dit Griffa als
barons qui [aquí] eren, de què los barons hagueren gran plaer de la venguda del
dit Griffa Pelós. E ab consell de tots los barons, hun jorn En Grifa cavalcà per
la ciutat ab ells ensemps e trobà lo comte Salamó fora lo castell, qui és a la plaça de
les Cols, e aquí mateix lo dit En Grifa matà lo comte Salamó de hun colp de spasa,
que l'abaté mort del cavall. E lo dit En Griffa prestament se ensenyorí de la ciutat e
comtat de Barcelona e tan prestament los barons lo obehïren per regidor.
E aprés que En Grifa hagué lo regiment del comtat de Barcelona, no oblidant-li
lo jurament que havia fet a la comtesa de Flandes que tan prestament com hagués
recobrat lo regiment del comdat de Barcelona que son pare tenia, que ell compliria
lo matrimoni de la donzella sa filla, la qual era sa sposada. E tan prest lo dit Griffa
tramès sos misatgers en Flandes per menar-li la muller. E com lo comte e la comtessa
de Flandes hagueren reebut los missatgers d'En Griffa en Flandes, lo comte
féu apparellar sa filla, e ben acompanyada la tramès a
la qual fon ben reebuda e festejada segons a ella pertanyia. E aprés que lo dit comte
de Flandes hagué tramesa sa filla a Barcelona, cavalcà e anà-sse
comptà-li tot lo cas, de què lo rey perdonà a
del comdat de Barcelona e que
temps, lo comte En Griffa Pelós anà en França [a] servir lo rey. E com lo comte
En Grifa fon ab lo rey, ell fon ben acollit per lo rey e mostrà-li que havia grat d'ell;
e lo dit comte stech aquí per algun temps en servey del rey.
E stant lo comte En Griffa en França, los moros li tornaren levar la més part de
la terra, e la comtessa sa muller féu embaixada al comte son marit e axí mateix la ciutat
de Barcelona, qui certifficaven lo comte dessús dit; e havent lo comte reebuda la
embaixada dels dessús dits e fos cert que los moros li corrien la terra e la gastaven,
anà-se
— Senyor, sàpia vostra senyoria com yo hé reebuts missatgés de la comtessa ma
muller e de la ciutat de Barcelona en què
lo comdat de Barcelona e tota la terra, perquè, senyor, és mester que yo me
vaja e que haja tal socors de vostra senyoria que puixa lançar los moros de la dita
terra e comdat.
E lo rey, havent hoït lo comte de açò que dit havia, li respòs en tal manera:
— Comte, sapiats que yo no trop plaer en les noves que per vós hé hoïdes
que los moros tornen recobrar aqueixa terra, perquè en tot cas vull que anets en la
dita terra e comdat de Barcelona e que us deffenats al millor que puixats, car per ara
de mi socors nengú no podets haver, car com vós sabets yo hé assats cuyta en altres
parts en què no puch fallir, e per aquella rahó no li poria donar nengun socors, mas
que
E lo comte, vehent que del rey no podia haver nengun socors, ab consell de son
sogre lo comte de Flandes, dix al rey tals paraules:
—Senyor, plàcia a vostra senyoria puix volets que yo me
la terra e nengun socós vostra senyoria no
vostra senyoria que lo comdat de Barcelona e tota la terra sia mia e per totstemps e
que sien en fin franch alou, e yo, senyor, veuré si la poré deffendre.
E lo rey respòs al comte que li plaïa molt e que d'aquí avant fos seu en fin franch
alou ab totes les altres senyories que yo tinch en la dita terra. E lavors, lo comte en
Griffa Pelós féu gran mercès al rey de la gràcia que feta li havia. E veus ací, en quina
manera lo comte dessús dit hagué lo comdat de Barcelona e tota la senyoria del
principat de Cathalunya del rey de França.
E aquest comte En Griffa [Pelós] fon lo primer comte natural de Barcelona e
fon en lo temps qui
prestament lo dit comte fon tornat en la dita terra, e ab ajuda dels altres barons poblats
en la terra, el comte [hic] foragità los moros. E aprés, a honor de nostre senyor
Déu, lo dit comte edifficà lo monestir de Ripoll en reverència de nostra Dona
en lo temps de la incarnació huyt_cents huytanta_huyt anys, lo qual ennobleí de moltes
riqueses e elegí aquí la sua sepultura.
Aquest comte En Griffa Pelós procreà de la comtessa sa muller, filla del comte
de Flandes, quatre fills. E lo primer hagué nom Rolf [e] per tal com el dit comte
lo procreà de sa muller abans que no fossen sposats, aquest lo comte lo féu monge
de Ripoll e puix fo bisbe de Urgell. E lo segon fill fo appellat En Griffa e morí ab
verí e fo sobollit a Ripoll. E lo terç hac nom Mir, qui fo comte aprés son pare
dels comdats de Barcelona, Busulú, Rosselló e Sardanya; e açò per mort dels comtes
dels dits comdats, los quals eren morts sens fills durant lo regiment dels dos primers
regidors qui regien la terra per lo rey de França. E com lo rey féu la donació
al comte En Griffa Pelós, s'í enteneren los comtats dessús dits per tal com eren
tornats al rey de França. E lo quart fill hac nom Sunyer e fo comte de Urgell, lo
qual comdat lo comte Armengol havia leixat al comte de Barcelona per tal com era
mort sens fills. E tots los dits comtats lo comte Griffa Pelós partí entre sos fills en
la manera dessús dita.
Aquest comte En Griffa Pelós fo molt bon comte, e cavaller, e benigne, e valerós,
e posà en bon stament la terra, e morí en l'any de la incarnació de Jesucrist nou_cents
dotze e fo soterrat a Ripoll ab gran honor.
CAPÍTOL
Com en Mir fo lo segon comte de Barcelona e regidor dels comdats de Busulú e de
Rosselló
Mort lo egregi baró En Griffa Pelós, lo primer comte natural de Barcelona, fon
comte son fill En Mir, qui fon lo segon comte de Barcelona e regí los comdats de Busulú
e de Rosselló e de Cerdanya bé e sàviament dehuyt anys. E près muller de la qual
procreà tres fills. Lo primer fon appellat per son nom Xiffré, e lo segon fon appellat
Oliba e lo terç fon appellat Miró. E aquest comte morí sens que no féu nenguns
fets contra los moros sinó que visqué pacífich en l'any qui
nou_cents vint_e_nou anys. E fon soterrat a Ripoll lo seu cors ab gran honor.
CAPÍTOL
Com En Griffa fo lo terç compte de Barcelona e com morí
Mort lo egregi baró en Mir, comte de Barcelona, fon comte aprés d'ell en lo dit
comdat En Xiffré, son fill primogènit; e en los comdats de Busulú e de Serdanya fon
comte lo segon fill appellat Oliba; e lo tercer fill qui fon appellat Miró fon comte e
bisbe de Gerona, mas per tant com los dits infants eren de poqua edat com lo comte
lur pare morí, los fon donat per tudor e curador En Sunyer, lur oncle, qui era comte
de Urgell, lo qual governà los comdats bé e lealment vint anys. E passats los dits
vint anys de sa tudoria, e los dits infants foren de edat que cascú era per regir son
comdat, lo dit comte En Sunyer lur oncle restituí a cascú lurs comtats, axí com lo
pare ho havia ordenat; és a saber, a
comtat[s]de Busulú e de Cerdanya e a
de aquesta restitució, lo comte En Sunyer d'Urgell se
E sapiats que lo comte en Xiffré de Barcelona regí son comdat bé e sàviament
dehuyt anys e morí sens fills en l'any de nostre Senyor nou_cents sexanta e quatre.
E fon soterrat lo seu cos a Ripoll ab gran honor.
Encara vivint lo dit comte En Xiffré, morí son oncle En Sunyer comte de Urgell
en l'any de nostre Senyor nou_cents cinquanta_hun any e fon portat lo seu cos a
soterrar a Ripoll ab gran honor. Aquest comte En Sunyer procreà de sa muller dos
fills, lo primer fo appellat [Borrell], [qui] [aprés] [d'][ell] [fo] [comte] de Urgell, e lo segon
fo appellat Armengol, qui fo bisbe de Urgell e aprés fo sant.
CAPÍTOL
Com En Borrell fo lo quart comte de Barcelona, e com batallà ab los moros, e fo desconfit,
e perdé Barcelona e gran part de la terra e puix o recobrà
Mort lo egregi baró En Xiffré comte de Barcelona, no romanint d'ell fills, fon donat
en son succehïdor son cosín germà En Borrell, comte de Urgell, qui era fill del comte
Sunyer dessús dit, jatsia fos cert que N'Oliba, comte de Busulú e de Serdanya, fos
frare del comte En Xiffré, qui segons dret de natura devia abans succehir a son frare
que no feya En Borrell, qui era [son] cosín germà; mas segons hé trobat en les Istòries
del comte de Barcelona, aquest Oliba, frare del comte En Xiffré, no era a dret de
sos membres, car lo dit Oliba jamés no podia parlar si primer no gratava ab lo peu en
terra quatre o cinch vegades axí com si fos cabra, e per aquesta rahó li fon imposat
lo nom dient-li N'Oliba Cabreta, e per aquest accident lo dit N'Oliba perdé la succeció
del frare en lo comdat de Barcelona e fon donat lo dit comdat a
Urgell, qui era son cosín germà.
Aquest comte Borell fon comte de Barcelona e de Urgell e governà los dits comdats
per spay de algun temps en gran pau e tranquilitat. E aprés que lo dit comte
hagué stat en lo dit temps en la manera dessús dita e regits sos comdats, se levaren
tots los serrahïns qui eren prop la frontera de sos comdats contra lo dit comte Borrell,
e lavors, lo[s] dits serrahïns li feyen de grans damnatges en la sua terra. E lo comte,
vehent los grans dans que per los moros havia reebuts e tots jorns reebia, isqué
hun jorn de la ciutat de Barcelona per haver batalla ab los serrahïns, la qual batalla
fo en Vallès, en hun pla qui és appellat de Matabous, prop lo castell de Muncada, la
qual batalla los moros guanyaren al dit comte en què
E aprés, los dits moros anaren metre siti en la ciutat de Barcelona hon lo comte
Borrell era e com los moros, aprés stant sobre lo siti, prengueren los caps de tots
los cavallers qui eren morts en la batalla e trameteren-los al comte ab hun giny dins
la ciutat; e lo comte féu ajustar los caps dels cavallers dessús dits e féu-los soterrar
ab gran honor al siminteri dels màrtirs, qui és en la sglésia de Sant Just. E aprés tot
açò, lo comte Borrell hac a desemparar la ciutat e dexar-la als moros. E lo dit comte
Borrell retragué
l'any de nostre Senyor nou_cents sexanta_cinc.
Aprés que
cobrada e lo comte En Borrell ésser retret en la ciutat de Manresa, féu ajustar tots
los barons e nobles [e] cavallers de les muntanyes e de tota Cathalunya la Vella, los
quals foren aquí ab ell en la dita ciutat. E fon-hi N'Oliba Cabreta, comte de Busulú
e de Cerdanya; e lo comte Arnau Roger de Pallars; e lo comte de Ampúries, appellat
Huguet; e En Bernat, vezcomte de Bas; e En Guillem, vezcomte del Querforadat;
e En Ponç, vezcomte de Cabrera; e En Uch de Mataplana; e En Pere Galceran
de Pinós; e En Dalmau de Roquabertí; N'Uch Folch, vezcomte de Cardona, e los
cavallers de totes les muntanyes. E com lo dit comte hagués tots aquests barons, nobles
[e] cavallers ab sí, dix-los com los moros li havien levada la ciutat de Barcelona
e tota la marítima e que no li havia romàs sinó Muncada e Cervelló, los quals se tenien
per forts quascuns de lurs senyors, perquè
a recobrar la dita ciutat. E los barons e nobles dessús dits li respongueren que
ells eren contents de valer e ajudar-li en ço que ells poguessen, mas que
ell degués fer embaixada al papa, e a l'emperador e al rey de França notifficant-los
lo cars e que
prestament lo consell dels dits barons, nobles e cavallers e prestament tramès la dita
embaixada als senyors dessús dits. E lo comte, havent donat compliment a la dita
embaixada ab consell dels barons, nobles e cavallers qui aquí eren, vehent que
militar cascun jorn venia en diminució, tans ne perdien quiscuns en les bregues
que pochs servidós los romanien, consellaren los dits barons al comte Borrell
que li plagués atorgar privilegi militar a tothom qui pogués sostenir hun cavall, car
ab aquesta manera alguns cobrarien prou servidors. E tan prestament, lo comte En
Borrell atorgà lo dit privilegi en la manera següent:
Que tots los hòmens qui vinien a cavall e armats per servir a ell e als altres barons,
aquells haguessen aquell privilegi militar. E tan prestament [que] lo privilegi
fon atorgat, dins spay de alguns dies se trobaren ab lo dit comte Borell e ab los altres
barons, nou_cents hòmens a cavall e armats qui foren ab ell a la ciutat de Manresa; e
com lo comte Borell veu aquí davant ell los nou_cents hòmens a cavall bé armats e
aparellats, lo dit comte los appellà hòmens de paratge, quasi dient que eren apariants
en totes coses ab los cavallers, resemblant e apariant-se ab ells. E volgué lo comte que
les cases de cascuns de aquests nou_cents hòmens a cavall fossen de aquí avant dites
cases de paratge, car fins a aquell jorn eren dites masos; e de servens que eren foren
fets franchs. E veus ací com aquest comte Borrell féu stament de hòmens de paratge
en lo stament militar, perquè en nengunes parts del món no
en Catalunya en lo stament militar, sinó cavaller e gentilhom.
E com lo comte Borell hagué los nou_cents hòmens de paratge e los altres barons
dessús dits ab sí, tan prestament ab tots los dessús dits e ab gran gent de peu,
vench per recobrar la ciutat de Barcelona, e ab tota aquesta gent dessús dita lo comte
assetjà la dita ciutat, e dins breus dies lo comte Borrell la reecobrà e jamés de aquell
temps ençà se
E havent recobrada lo comte Borell la ciutat de Barcelona, lo socós del rey de França
e de l'emperador fon vengut, qui eren grans nobles e cavallers, los quals eren axí
appellats per lurs noms: Arnau de Curçà, Bernat de Serralonga, Pere de Malany, Ponç
de Guàrdia, Bernat Guillem Çaportella, Pere de Luçà, Ramon Alamany de Cervelló,
Guillem de Belloch, Ramon de Balcereny, Luís de Castellhulí, Dalmau de Claramunt,
Berthomeu de Vilafranca, Berenguer de Puiggalí, Galceran de Rosanes, Pere de Muntbuy,
Bernat d'Avinyó, Ramon de Muntclar, Ferrer d'Enveya, Ramon de Vilaragut,
Pere de Barberà, Pere de Sant Lerí, Bernat Desfar e Berenguer de Spereguera e molts
d'altres cavallers e gentilshòmens que cascuns menaven en lur companyia, los quals seria
prolix de scriure los noms. E lo dit comte Borrell, ab los barons, e ab aquests nobles
e cavallers e ab los hòmens de paratge dessús dits, recobrà [tota] [la] [terra] fins pres
Leyda, la qual terra partí ab tots los barons, nobles e cavallers dessús dits.
E aprés tot açò, lo comte Borrell se
monestir de Ripoll en l'any nou_cents setanta_sis. E com lo dit comte hagués acabades
totes les coses dessús dites e havia vint_set anys que era comte de Barcelona, finà
sos dies, e morí en la ciutat de Barcelona l'any nou_cents noranta_tres e fon soterrat
lo seu cors a Ripoll ab gran honor. E aquest comte procreà de sa muller dos fills, lo
primer fon appellat Ramon Borrell, qui fon comte de Barcelona, e lo segon fill fon
appellat Armengol, qui fon comte de Urgell.
CAPÍTOL
Com En Ramon Borrell fo lo cinquèn comte de Barcelona, e com hac grans batalles ab
los moros e com matà son nebot
Stant en vida de aquest comte Borrell de Barcelona, morí son cosín germà N'Oliba
Cabreta, qui era comte de Busulú e de Serdanya, e leixà tres fills. Lo primer appellat
Bernat, que fon comte de Bosulú; e l'altre fill segon fon appellat Griffa, qui fon
comte de Sardanya; e lo terç fill fon appellat Oliba, qui primer fo monge de Ripoll,
e puix abat e aprés bisbe de Vich e regidor del monestir de Sant Miquel de Cuixà.
E lo dit comte Oliba abans que morís edifficà hun monestir de monges negres
en la vall de Bages sots la invocació del màrtir sant Benet. E fon fet lo monestir en
l'any nou_cents setanta, lo qual monestir fon edifficat dins los térmens de la baronia
de Pinós. E aprés, lo dit comte morí l'any de nou_cents noranta e fon portat
lo seu cos a soterrar a Ripoll ab gran honor. Mort lo egregi baró En Borell, comte
de Barcelona, succehí a ell en lo dit comdat En Ramon Borrell fill seu. En lo comdat
de Urgell succehí N'Armengol fill segon seu.
En aquell temps, lo comdat de Barcelona e tota la terra stava en pau e ab gran
tranquilitat, e per rahó com la dita terra stava en tan gran pau e axí mateix per exalçar
la fe crestiana e per destrovir la secta morisca, lo comte Ramon Borrell anà a
Càrdova ab don Alfonso, rey de Leó e de Castella, contra los serrahïns. E anaren
ab lo dit comte los bisbes de Osona, e de Barcelona, e de Girona e alguns barons
de la terra, e foren aquests: lo comte N'Armengol de Urgell; son frare Huch, comte
de Ampúries; En Gastó de Muncada; En Dalmau, vezcomte de Roquabertí; En
Bernat, comte de Busulú; N'Uguet, vezcomte de Bas; N'Aymar de Porqueres e En
Bernat de Bastragà, En Ramon de Puigperdiguer e molts d'altres nobles e cavallers
de la terra. E com lo dit comte fon en Càrdova ab lo dit rey don Alfonso, hagueren
los dits senyors gran batalla ab los serrahïns et en aquella batalla fon mort lo comte
N'Armengol de Urgell, frare del comte, com a bon cavaller, en l'any de nostre Senyor
mil hú; e per tal com aquest comte Armengol morí en aquella batalla, fon nomenat
N'Armengol de Càrdova. Emperò romàs del dit comte hun fill qui aprés
d'ell fo comte de Urgell, appellat Armengol.
E aprés de algun temps, lo dit comte Ramon Borrell tornà de la batalla e fon en
la terra e comdat de Barcelona, lo qual regí vint_cinch anys; e passats los dits vint_cinch
anys, morí lo comte Ramon Borrell en Barcelona en l'any mil
d'ell hun fill qui fo appellat Berenguer, qui aprés d'ell fon comte de Barcelona. E lo
dit comte fo portat a Ripoll a soterrar ab gran honor.
Encara stant en vida de aquest comte Ramon Borrell de Barcelona, era comte de
Bosolú En Bernat Trencaferro e per ço fon axí appellat com era molt fort. E vivint son
pare Oliba Cabreta, comte de Busulú e de Cerdanya, morí lo vezcomte de Querforadat
appellat Guillem, leixant una filla la qual lo dit Oliba donà a son fill [Bernat]
per muller, e la dita vezcomtessa havia nom N'Alispessa. Et de aquella lo dit Bernat
procreà una filla stant vezcomte, la qual donà per muller al noble baró En Ramon
Galceran de Pinós ab alguna partida del vezcomdat de Querforadat, e aquella havia
nom Na Dalda. E aprés lo dit Bernat fon comte de Busulú, e morí la vezcomtessa
dessús dita, sa muller, e près altra muller lo dit comte, filla del comte de Ampúries,
appellada Na Elicsén, e de aquella, procreà hun fill qui fon appellat Bernat Gras. E
per sa desaventura lo dit comte Bernat Trencaferro, passant l'aygua del riu del Royne,
morí en l'any de nostre Senyor mil vint_quatre e fo portat lo seu cos a soterrar
a Ripoll ab gran honor. E son fill En Bernat Gras fon comte de Busulú, però lo
comte Bernat regí son comdat trenta_sis anys.
Encara en vida del comte de Barcelona En Ramon Borrell dessús dit, fon comte
de Cerdanya En Xiffré, frare del comte de Bosulú e fill de N'Oliba Cabreta, e procreà
de sa muller Na Dolça, filla del comte de Pallàs, quatre fills. E lo primer fon
appellat En Ramon Xiffré, qui aprés mort del comte son pare fon comte de Serdanya.
E lo segon hac nom Grifa Guifardi, qui fon arquebisbe de Narbona. E lo terç fill
fon appellat Berenguer Griffé, [qui] [fon] [bisbe] [de] [Gerona]. [E] [lo] [quart] [fonc] [appellat]
[En] [Guifré] qui fon comte de Bergadà. E lo dit comte Griffé de Sardanya dessús dit,
edifficà lo monestir de Sant Martí de Canigó, e aquest monestir fon fet per tal com
los moros li eren entrats en Sardanya.
E lo dit comte havia hun nebot al qual lo comte havia acomanada la sua gent,
e lo nebot, sens lo comte, hagué batalla ab los moros, perquè lo nebot del comte fo
desbaratat e començà a fugir e fahïa la via de Barida. E lo comte En Xiffré sobrevench
a la batalla e revencé los moros, e durà lo encalç fins a hun castell qui s'appella
Sant Martí dels Castells; e aquí lo comte aconseguí lo nebot, lo qual s'era mès en la
sglésia [e] [lo] [comte] [entrà] [en] [la] [sglésia] e trobà aquí lo nebot qui s'havia abraçat a
la ymatge de sant Martí, e axí stant, lo comte occís lo nebot. E per aquesta mort, el
papa féu fer al comte aquell monestir sots invocació de sent Martí. E açò fon fet en
l'any que lo comte [En] [Xifré] morí, lo qual morí en lo temps que En Berenguer
era comte de Barcelona en l'any mil trenta. E fon soterrat lo dit comte En Xiffré
al monestir de Canigó ab gran honor. E regí son comdat trenta_sis anys aprés.
CAPÍTOL
Com En Berenguer fo lo sisèn comte de Barcelona, lo qual perdé gran part de Catalunya
Mort lo egregi [baró] [En] Ramon Borrell, comte de Barcelona, romàs comte del
dit comdat de Barcelona En Berenguer, fill seu, lo qual près muller de què procreà
tres fills. Lo primer fon appellat Ramon Berenguer, qui aprés mort de son pare fon
comte de Barcelona; e l'altre fon appellat Guillem Berenguer, qui lo pare leixà comte
de Manresa e morí sens fills; e lo tercer fon appellat Sanç Berenguer, qui aprés mort
de son pare fo comte de Manresa, e d'altra part perdé Sant Benet de Bages, qui encara
en aquell temps no era abadia. E com morí fon soterrat al dit monestir de Sant
Benet ab gran honor.
E lo comte En Berenguer de Barcelona, pare dels dessús dits, fon hun sotil cavaller
e ab poch sforç e per aquesta rahó los moros li levaren tota Catalunya la Nova
de Lobregat enllà, perquè aquest comte jamés féu res de bé, abans fon hun cavaller
qui no resemblà gens los altres comtes passats. E tench lo comdat de Barcelona dehuyt
anys, aprés morí en l'any mil trenta_cinch e fo soterrat lo seu cors a Ripoll ab
gran honor. E aprés fon comte de Barcelona son fill En Ramon Berenguer, lo
qual no li resemblà en bondat de cavalleria segons veureu.
CAPÍTOL
Com En Ramon Berenguer fo lo setèn comte de Barcelona lo qual recobrà gran part
de Catalunya
En lo temps de aquest comte En Berenguer de Barcelona dessús dit, N'Oliba, bisbe
de Vich, fill de N'Oliba Cabreta, ab gran companya de prelats, bisbes e religiosos,
molt honradament deïcà lo monestir de Ripoll la quarta vegada en l'any [de] [nostre]
[Senyor] mil trenta_sis; e aquell monestir ennobley de moltes heretats e bastí l'altar de
la sglésia de nostra Dona de molts merag[d]es, çaffirs, robís, e carvoncles e de altres
pedres precioses qui encara huy hi són. E morí N'Oliba, bisbe de Vich, en l'any mil
trenta_cinch e fon portat lo seu cors a Ripoll a soterrar ab gran honor.
Mort lo egregi baró En Berenguer, comte de Barcelona, fon comte del dit comdat
En Ramon Berenguer, fill seu, e per tal com en tots sos fets mostrà totstemps
haver gran seny per jove que fos li digueren Vell. E fon molt virtuós cavaller, e molt
insigne baró e hagué tant de poder entre los altres senyors de Spanya que dotze reys
moros qui eren en la terra li fahïen traüt cascun any mentre visqué.
Encara, aquest virtuós baró recobrà dels moros la més part de Catalunya la Nova,
ab ajuda dels barons, nobles e cavallers e altres [militars] de la terra, car ell dit
comte Ramon Berenguer, ab ajuda de[l] vezcomte de Cardona, e de N'Amat de
Claramunt, e d'En Pere Alamany, e de N'Albert de Castellhulí, e d'En Galceran de
Rosanes e de altres cavallers e hòmens de paratge qui eren ab ell, lo dit comte recobrà
la terra de Martorell fins a Muntmeneu. E aprés recobrà ab ajuda dels dessús
dits, e del noble baró En Pere Ramon Galceran de Pinós, e d'En Miró de Vallmanya e
d'En Ramon de Boxadós, lo castell de la Manrraçana e los prats qui huy són dits los
prats del Rey e, axí mateix, Calaf e molts altres castells de la terra appellada Sagarra.
E aprés fet tot açò, recobrà Cervera e los castells ab ajuda d'En Guillem d'Anglola; e
de N'Amat de Claramunt; e d'En Ramon de Cervera e d'En Pere de Timor, fill d'En
Ramon de Cervera, e tornà la dita vila de Cervera al dit En Ramon de Cervera.
E volgué que En Guillem d'Anglola hagués là hun castell e certa senyoria en la dita
vila. Aprés recobrà Tàrrega e Verdú ab ajuda dels dessús dits nobles e singularment
del noble baró en Pere Ramon Galceran de Pinós dessús dit; e partí ab ell les dites
viles, car al dit baró donà lo castell de Tàrrega ab la vila [e] la senyoria civil e donàli
Verdú. E fet tot açò donà, al vezcomte de Cardona, Claramunt e tota la més part
de la conqua d'Òdena; e donà a N'Albert de Thous lo castell de Thous; e a
de Muntbuy, lo castell de Muntbuy; e donà, a
Puiggalí; e donà a
e que tots los dessús dits los tinguessen en feu per lo vezcomte de Cardona. E
aprés, lo vezcomte donà a N'Amat de Claramunt [lo] [castell] [de] [Claramunt], aturant-se
lo dit vezcomte les apotestats. Encara donà lo dit comte En Ramon Berenguer
a
de Guimerà, e de Ferran e molts altres castells en la serra de Penedès, los quals eren
stats seus; e donà, a
Llacuna e altres castells en la dita serra. [Aprés] [donà] [a] [Sbert] [de] [Mediona], [Vallbona],
[e] [Cubera] [e] [d'][altres] [castells] [en] [la] [serra] de Penedès. Encara donà a
lo castell de Copons e de Durban; e lo dit Pere Alamany donà los dits castells a
hun seu servidor qui era son parent, e donà-li los dits castells en feu, axí com ell los
tenia en feu per lo comte de Barcelona; e de aquells són exits los Copons. Encara
lo dit comte En Ramon Berenguer donà al dit noble En Roger Ramon Galceran los
castells de la Manrresana e dels Prats, en feu.
E com tot açò fo fet, axí com dessús és dit, lo comte En Ramon Berenguer, ab
gran victòria, se
aquest virtuós baró, volent divulgar la sua fama e ennoblir son principat de justícia,
féu celebrar consili general en la ciutat de Barcelona, en lo qual consili fon N'Uch,
cardinal e legat de Roma, bisbes, prelats e barons, nobles e cavallers e altres militars
de Catalunya, e ab consell de tots, lo dit comte stablí per sí mateix leys qui són
dites Usatges, ab los quals lo dit principat fos regit. E foren los prelats qui en lo dit
consili foren los reverents arquebisbe de Tarragona, bisbes de Barcelona, de Urgell
e de Osona e molts altres abats e de altres persones ecclesiàstiques. E los comtes e
vezcomtes, barons, nobles e cavallers e moltes altres persones del braç militar, e són
aquests: lo comte de Busulú appellat Ramon; [lo] comte de Serdanya; N'Armengol,
comte de Urgell; En Ponç Huc, comte d'Ampúries; En Rubert, comte de Tarragona;
En Ramon Roger, comte de Pallars. E dels vezcomtes, nobles, e vervessors, cavallers
e hòmens de paratge e de altres militars de Catalunya foren elets per tots los dessús
dits, certes persones a fer los dits Usatges. E foren aquests: En Ramon Folch, vezcomte
de Cardona e son fill; En Descaus de Solsona; e de N'Hudulart, vezcomte de [Barcelona]; [En] [Ponç] [vezcomte] [de] [Gerona]; e de Napiffer de Muncada; e de N'Arnau
Miró de Tost; e de N'Huc Dalmau de Cervera; e de N'Amat; En Bernat Amat de
Claramunt; e de N'Albert de ses Angudes; e d'En Guillem, senescal, e d'En Gombau
de Bigorra; e d'En Bosí March e d'En Guillem Guitart. E tots aquests barons, nobles
e cavallers elets per los dessús dits a fer los dits Usatges ensemps ab lo egregi e virtuós
baró lo comte Ramon Berenguer dessús dit, e ab la egrègia comtessa [appellada]
Valldemus, muller sua, e altres sàvies persones, axí com en los Usatges és recitat. E
ab consell de tots los dessús dits, los dits Usatges foren fets e complits.
E ab aquells Usatges lo virtuós baró, comte de Barcelona, agraduà totes les gents
de son comtat e principat. E primerament lo dit virtuós baró agraduà los comtes
dient-los potestats sobre los vezcomtes, nobles e vervessors, qui són en grau sobirà,
aprés los comtes han potestats dessús dites, exceptat sobre los nou barons, als quals
lo dit comte meté en grau dels comtes, appellant-los comdors, quasi volent dir que en
les senyories que ells havien e baronies eren axí com los comtes eren dits potestats en
los comtats, e havien axí la senyoria sobre tots los que eren poblats dins los comdats.
E per ço foren axí apellats o intitulats per lo dit virtuós baró tots los dessús dits.
Encara féu differència entre
a cavall e armats eren dits cavallers et ell dix
portant l'orde de cavalleria era cavaller, havia a fer lo jorn que prenia el orde hun
hom generós qui tingués feu per ell e havia
ab ell portant-li l'escut. E los dessús dits eren hòmens generosos qui seguien l'art de
la cavalleria, e la hú era dit scuder portant l'escut e l'altre era companyó del cavaller
qui havia presa l'orde de la cavalleria e l'havia fet son companyó, donant-li renda de
què visqués, tenint la dita renda en feu seu. E tots los altres hòmens de stament
eren dits cavallers menors, axí los hòmens de paratge com los altres qui segueixen
l'art de cavalleria menor sens l'orde, e axí mateix, agraduà tots los ciutadans e burgesos
e totes les gents de son comdat e principat, segons lo grau de cascú. Encara
féu lo dit virtuós baró que tots aquells que vendrien aprés d'ell haguessen a tenir
tinell e donar a menjar als nobles e fessen cavallers novells. E en aquesta manera, lo
dit comte e virtuós baró mès en orde la gent de la terra, cascuns segons lurs graus,
e axí u trobareu en los dits Usatges, si bé u guardau.
Aquest comte e virtuós baró près dues mullers e de la primera [muller] hac dos
fills, qui foren appellats per son nom lo primer Pere Ramon e lo segon Berenguer
Ramon. E de la darrera muller appellada Aldemus hac hun fill, qui fo appellat Ramon
Berenguer. E los fills de la muller primera foren de natura de vipra, car lo primer
appellat Pere Ramon féu morir sa madastra dessús dita, lo qual, per son peccat,
morí en Spanya sens fills. E lo comte En Ramon Berenguer de Barcelona tench son
comdat quaranta_dos anys, e aprés morí en [la] [ciutat] [de] Barcelona e leixà comte
de Barcelona son fill, Ramon Berenguer, fill de la muller darrera, [appellada] Aldemus.
E lo dit son pare En Ramon Berenguer comte de Barcelona, morí en l'any mil
setanta_set e fon soterrat lo seu cors en la Seu de Barcelona ab gran honor.
CAPÍTOL
De algunes coses que foren fetes en temps del comte En Ramon Berenguer
En lo temps del comte En Ramon Berenguer dessús dit era comte de Urgell N'Armengol,
a qui appellaven Pelegrí, e per tant fo axí appellat com anà en la terra
santa de Jerusalem per visitar lo sepulcre de Jesucrist; e lo dit comte morí en aquell
viatge en l'any de nostre Senyor mil trenta_huyt, e regí lo seu comtat de Urgell, qui
lavors era fort petit, vint_huyt anys. E aprés leixà hun fill qui fo comte de Urgell e
havia nom Armengol, lo qual fo en lo siti de Barbastre ab lo primer rey d'Aragó appellat
Remiro, e per ço lo comte Armengol fo appellat Armengol de Barbastre, per tal
com en lo dit siti féu bé sos affers. E havia en sa companyia molts barons, nobles
e cavallers e d'altres militars de la terra de Cathalunya, car lo dit comte havia ab sí
N'Amorós de Ribelles, En Ramon de Peralta, En Berenguer d'Espés, En Berenguer
de Puigvert, En Johan de Ponç, En Galceran de Artesa, En Guillem de l'Entorn, En
Galceran d'Ayna, En Pere Çacosta. E havia ab sí hun noble baró appellat Arnau Miró
de Tost, lo qual era fill del comte de Pallars a qui appellaven Arnau Roger.
E lo dit comte Armengol, com fo tornat del siti de Barbastre, donà a
noble baró la conquesta del vezcomtat d'Àger, lo qual vezcomtat lo dit noble baró
conquistà, e
de sa vida e morí sens fills. E ab voluntat del comte N'Armengol de Urgell,
lo dit baró féu aquí hun monestir de canonges reglars, al qual leixà certes rendes del
vezcomdat e tota l'altra terra del vezcomdat tornà al comte dessús dit. E aprés
lo dit comte N'Armengol regí son comdat e vezcomdat vint_huyt anys e aprés morí
en l'any mil sexanta_cinch; emperò romàs del dit comte hun fill appellat Armengol
de Xerp, e per tal fon axí appellat com féu hun castell en la ribera de Segre a qui mès
nom Gerp, ab lo qual conquistà la ciutat de Balaguer. E tots aquests fets se feren
en vida del comte En Ramon Berenguer de Barcelona dessús dit.
Encara en lo temps de aquest comte de Barcelona dessús dit, era comte de Busulú
En [Bernat] Guillem Gras, fill del comte En Bernat Trencaferro. E tench lo comdat
de Busulú trenta_tres anys. E lo dit Bernat Guillem Gras procreà de sa muller
dos fills. E lo primer fo appellat Guillem Tron e aquest era home molt furiós e fo
mort per alguns barons de la terra. E l'altre fill fon appellat Bernat Guillem e aprés
mort del pare fon comte de Busulú e fon cavaller molt benigne e piadós. E lo comte
En Bernat Guillem Gras morí en l'any mil cinquanta_dos e fon soterrat lo seu cors
a Ripoll en lo vàs de son pare ab gran honor.
Encara en lo dit temps de aquests comte Ramon Berenguer de Barcelona, era comte
de Sardanya En Ramon, fill d'En Xiffré, e morí en l'any mil sexanta_huyt e leixà
dos fills. Lo primer regí son comdat quaranta anys e fo appellat En Guillem Ramon.
E lo segon fo appellat Enrich. Morí lo dit En Guillem Ramon, qui era romàs comte
de Sardenya, e leixà dos fills. Lo primer fo appellat Guillem Jordà e lo segon
fo appellat Bernat Guillem. E del frare del comte de Serdenya dessús dit appellat
Enrich, com morí, romangueren dos filles. La una fo muller del vezcomte de Lautrech
e l'altra fo muller del comte de Pallars, lo qual se appellave Bernat Roger. E de
aquella lo comte dessús dit procreà tres fills, dels quals fo la hun comte de Pallàs e
de Ribagorça; e lo segon fill fon senyor de la honor de Tallarn e près lo nom de aquí
avant de Talarn. E veus aquí d'on eren exits los nobles de Talarn. E lo derrer fill
fo senyor del Puig, que
hun monestir a honor e reverència de nostra Dona en lo qual stech totstemps que
ell visqué e lo fill menor ab ell. E com lo dit comte morí, aplicà alguns lochs e viles
les quals havia levades als moros de aquelles muntanyes e lexà-les al dit fill e féu-ne
honor. E com lo comte fo mort, lo fill seu se appellà Acart Roger de Mur, leixant lo
nom de Pallars, d'on és exit lo linatge de Mur e d'on són descendents tots los qui són
descendents fins a huy. E tota aquesta ordinació dessús dita trobarets en lo monestir
dessús dit de nostra Dona de Mur. E encara en lo monestir de Gerri en Pallàs.
CAPÍTOL
Com En Ramon Berenguer, appellat Cap d'Estopa, fo lo huytèn comte de Barchelona
e com foragità los arrians
Mort lo egregi e virtuós baró En Ramon Berenguer, comte de Barcelona, appellat
Vell, fo comte son fill En Ramon Berenguer, lo qual fo baró molt ardit en armes,
e home benigne e piadós, e alegre, e molt larch e prous; e era bell hom de cors e
per tal com tenia gran spessura de cabells al cap fo appellat Cap d'Estopa. E aquest
comte près per muller la filla d'En Rubert Gui[s]tart, duch de Polla e de Mecina,
de la qual procreà hun fill qui fo appellat Ramon Berenguer. Son frare, de gran inhiquitat
e enveja mogut e per tant com lo pare havia més amat al comte En Ramon
Berenguer que no a ell, qui era primer fill, hun jorn, anant lo dit comte per son camí
en hun loch qui és appellat Pertitu, qui és en lo camí de Gerona a Hostalrich, lo dit
Berenguer Ramon occís son frare, de la qual mort tota la terra ne hagué gran dol
e desplaer, majorment com per tal rahó era mort. E tan prestament la terra se levà
contra lo dit Berenguer Ramon, lo qual entenia ésser comte, e molt vituperosament
lo foragitaren de la terra e per aquest peccat ell perdé lo parlar e fon molt ayrat per
tot lo món. E anà-se
Berenguer tengué son comdat set anys, e fo mort en l'any mil huytanta_dos e fo
soterrat lo seu cors a la seu de Girona ab gran honor. E leixà hun fill qui aprés
d'ell fo comte de Barcelona.
E aprés mort del comte Cap d'Estopa dessús dit, la comtessa sa muller féu
dos monestirs de dones monges, la hú de l'orde de sant Benet, lo qual fundà en lo
vezcomdat de Cabrera en la vall appellada de Maria, e l'altre prop la ciutat de Gerona,
appellat Sant Daniel. E aquí la dita comtessa stech el temps que visqué en lo
dit monestir.
E en aquest temps del comte Cap d'Estopa dessús dit, era comte de Urgell N'Armengol,
appellat de Gerp, lo qual havia conquistat grans castells e lochs en ribera
de Segre, e axí mateix havia levats als moros ab ajuda del reverent bisbe de Urgell,
Sanaüja, e Guissona, e tota la ribera de Sió e la honor de Taltevull e d'aquí avant
tots quants castells los moros hi tenien. E aprés havia presa la ciutat de Balaguer.
E tot açò havia fet ab ajuda del bisbe de Urgell dessús dit e de tots aquests barons,
nobles, cavallers e altres militars que s'í trobaren en son servey e eren de la terra de
Cathalunya. E són aquests: lo egregi comte de Pallars; e En Ramon de Cervera; En
Guillem d'Anglola; En Ramon Folch, vezcomte de Cardona; e En Galceran de Pinós;
e N'Uch de Toraya; Berenguer d'Ezpuigvert; N'Oliver de Térmens; En Girart
de Ribelles; Nivany d'Espés; En Ramon de Peralta; En Bernat de Peramola; En
Ponç d'Olunya; e En Albert Dezpalau; En Johan de Ponç; En Guillem de Maya; En
Galceran d'Artesa; En Guillem de l'Entorn; En Ramon de Monsonís; En Bernat de
Bellvey; En Bonet de Sant Gumí; En Pere de Torra e molts d'altres los noms dels
quals serien larchs de scriure. E ab los dessús dits, lo dit comte N'Armengol
d'Urgell conquistà les terres dessús dites, les quals partí ab ells en la manera següent;
car lo dit comte donà al noble baró En Gizber de Ribelles certa part del comdat de
Balaguer, e lo castell de Roda e de Mons[on]ís; aprés donà a
castell e vila de Peramola; donà a
al noble baró En Galceran de Pinós la honor del castell de Taltevull; al reverent bisbe
de Urgell, Guissona e Senaüga; donà a
la Ribera de Sió e d'altres feus e senyories; encara donà a
e la Sentiu. E donà a tots los altres tant que
tot quant lo comte dessús dit donà volgué que tots aquells a qui donat ho havia ho
tinguessen en feu per ell.
Encara en aquest temps del comte Cap d'Estopa dessús dit, era comte de Serdanya
En Guillem Ramon, lo qual havia ab sí hun cavaller appellat Arnau de Perapertusa, e
en lo dit temps se foren tornades arrianes algunes gents qui eren crestians e staven
en les parts de Barida e de Urgellet. E lo dit comte ab ajuda de alguns nobles, e cavallers
e altres militars de son comdat conquistà les dites gents arrianes e los castells
en què s'eren mesos per deffendre
los dits castells a N'Arnau de Perapertusa e al noble baró En Galceran de Pinós. E
foren quatre los que li donà. E lo noble baró donà tots los quatre castells a N'Arnau
de Pertusa, cavaller, en feu que
dessús dit a Huc de Mataplana, baró, dos castells, los quals lo dit noble baró donà al
dit Arnau. Encara donà lo dit comte al noble En Pere d'Aragall dos castells d'aquells,
la hú appellat lo Quer d'Aragall e l'altre Ensovell, qui [vuy] encara tenen. Encara
donà lo dit comte al noble En Pere de Lordat hun castell qui ha nom Castellnou. E
tot açò fo en lo temps dessús dit.
CAPÍTOL
Com En Ramon Arnau Berenguer fo lo novèn comte de Barcelona, qui conquistà
Mallorques
Mort lo egregi comte En Ramon Berenguer de Barcelona appellat Cap d'Estopa,
los barons, nobles e cavallers de la terra de Catalunya prengueren per comte En
Ramon Arnau Berenguer, fill seu, lo qual fo noble baró, e larch, e piadós e molt valent
cavaller en armes, ben aventurós. E près per muller la filla de hun gran baró de
Proença, qui appellaven lo comte de Milau, e la dita comtessa fo appellada Na Dolça,
e per aquesta rahó lo dit comte hagué per avant lo comdat de Milau, qui és en la terra
de Proença. E aquest comte En Ramon Berenguer fo lo qui
emperadriu en Alamanya del fals crim qui li era llevat de adulteri e per aquella batalla
hagué lo dit comte, de l'emperador, tot lo comdat de Proença, e axí és recitat en
les Istòries dels comtes dessús dits largament. E aprés, com lo dit comte fo retornat
de la batalla de Alamanya, e hac pressa possessió de la Proença e fo en Barcelona, emprès
passar e conquistar la illa de Mallorques, la qual tenien los moros, e tornar aquella
a la fe crestiana. E ab consell e ajuda dels prelats, barons, nobles, cavallers e altres
militars de Cathalunya, lo dit comte emprès de passar en la dita illa de Mallorques; e
havent prest lo viatge, lo dit comte passà. E foren en sa companyia, ab ell, los egregis
barons: lo comte N'Armengol d'Urgell, lo comte de Cerdanya, e lo comte de Busulú
e lo comte de Ampúries. E aprés, anant ab los dessús dits barons, [molts] nobles, e
cavallers e altres militars, car ab N'Armengol d'Urgell anaven N'Oliver de Térmens,
En Ponç de Ribelles, En Galceran de Puigvert, En Ponç d'Eluja, En Guillem de la
Sentiu, En Guillem de l'Entorn e molts d'altres. E ab lo comte de Sardanya eren los
nobles barons En Pere Galceran de Pinós, N'Uch de Mataplana, En Guillem d'Urch,
En Bertran Dezlert, En Pere Berenguer d'Àger, En Bernat de Casanet, En Pere d'Aragall
e molts d'altres de son comdat. E ab lo comte d'Ampúries era En Dalmau, vezcomte
de Peralada; En Joffre de Cruïlles; En Guillem de Vilademuls; En Galceran de
Se[r]vià; N'Alamany de Foixà; En Bernat de Torrella, qui aprés fon dit de Santa Eugènia;
En Simó de Vallguarnera; En Guillem de Creixell e molts altres militars de son
comdat. Ab lo comte de Busulú eren En Huguet, vezcomte de Bas; Aimar de Pomeres;
En Bernat de Bestracà; En Guillem de Sales; En Ramon de Puigperdiguer;
En Bernat de Torrella; En Guillem de S'Egueró; En Johan Canals; En Pere Alamany;
En Guillem de Vilanova e molts d'altres de son comdat. Encara hi anava En Gastó de
Muncada; En Guillem, senescal; En Guerau Alamay; En Guillem de Cervera; En Guillem
Ramon de Cervelló; En Berenguer d'Arill; En Guillem de Çaportella; En Bernat
Centelles; En Berenguer de Sentmenat; En Ponç de Rajadell; En Ramon de Peguera;
N'Uch de Rosanes; N'Albert de Castellví; En Pere de Lorda; En Pere de Limbeu;
En Berthomeu de Vilafranca; En Galceran de Caldes; En Guillem de Plegamans; En
Ramon de Blanes; En Galceran de Cartellà; En Pere Dorius; En Bernat de Sarrià; En
Ramon d'Ostalrich; En Guillem de Talamanca; En Guillem de Castellbell; En Pere
de Castellbisbal e molts d'altres, tants que seria prolix de descriure tots los noms. E
ab navilis de pisans e de genoveses, e ab alguns navilis de Barcelona e de la terra del
comte, ab los dessús dits féu son viatge e en poch temps arribà en la dita illa. E aprés
que y fon arribat, en spay de poch temps près la ciutat de Mallorques, en la qual hac
lo dit comte de grans bregues ab los serraïns de la ciutat, encara de la illa.
E com lo comte hagués presa la ciutat de Malorca e gastada gran part de la illa, hi
fo tramès per la ciutat de Barcelona una sagetia per avisar lo comte que tots los serrahïns
qui eren en la terra s'eren aplegats e tenien sitiada Barcelona; e com lo comte
hagué sabut açò, féu ajustar sos barons, nobles e cavallés, e axí mateix hi foren
los genovesos e pisans. E com foren tots ajustats, lo comte los dix:
— Senyós, sapiats que yo hé reebudes letres de Barcelona en què son certifficat
que tots los serrahïns de tota la terra se són aplegats, e que tenen sitiada la ciutat
de Barcelona e
què deig fer.
E lavors, los barons, nobles e cavallers digueren al comte:
— Senyor, que seríem de parer que vós, ab tots nosaltres, dejam tornar en
Catalunya e que comanem la ciutat de Mallorqua als genovesos e pisans, e que la
guarden fins que per vós hi serà provehït car, si plau a Déu, gitarem tots los moros
de la terra e tost tornarem tots ací ab vós, e més si mester nos haurets.
E lavors, lo comte tench per bo lo consell que los barons li havien dat e dix als
genoveses que ell los pregava que volguessen pendre càrrech de guardar la ciutat fins
que per ell hi fos provehït; e tantost los genovesos lo y atorgaren. Et lo comte per star
pus segur d'ells e que
hun quarter de les armes de Barcelona, ço és, la creu de sant Jordi, e axí mateix los
donà lo crit de sant Jordi, e de lavors ençà porten los genoveses la creu de sent Jordi
e lo crit de sent Jordi, car d'abans, portaven hun castell per armes e no havien nengun
crit. E havent lo comte ordenat que la ciutat romangués als genoveses en guarda, lo
comte ab los dessús dits barons se
Vell de nit. E com lo dit comte fos aquí, de continent foren tramesos cavalls e gent
prestament. E tantost los moros hagueren-ne sentiment de la tornada del dit comte,
e levaren-se del siti e feren la via de Martorell, e aquí en l'Estret lo comte se encontrà
ab ells e hagué ab los dits moros gran batalla, de què los moros reeberen gran dan e
moriren-ne molts, dels moros, car los de la ciutat que sabien la venguda del comte,
los seguien detràs e occiren-ne molts. E aprés, lo comte, havent haüda aquesta victòria,
se
moros a la ciutat de Barcelona, lo comte de Rosselló, e lo vezcomte de Castellnou e
lo vezcomte de Cabrera se eren ja ajustats per venir socórrer la ciutat. E d'altra part
lo vezcomte de Cardona, En Guillem d'Anglola e En Amat de Claramunt ab altres
molts cavallers e militars de la terra, se eren aplegats d'altra part per venir socórrer
la terra, de què lo comte com ho sabé los ne hagué gran grat.
Mas stant lo comte en Barcelona, aprés pochs dies li vench nova ab una sagetia
que vench de Mallorqua com los genovesos havien retuda la ciutat als moros per dinés
que los moros los havien dats. E lo comte, sabent aquesta nova, fo fort despagat
com tan gran malesa li havien feta en vendre la ciutat a moros. E per aquesta rahó lo
comte féu manament a tots los catalans que jamés per null temps fossen amichs
dels genovesos, ans de aquí avant fossen ab ells en guerra de homey, e açò per la gran
malesa que feta li havien. E veus ací lo principi d'on és exida la guerra de genoveses
ab catalans. E aprés fet açò, lo comte En Ramon Berenguer se desisqué del rey de
València e del rey de Tortosa, los quals reys li feren traüt mentre lo comte visqué, e
encara lo rey de Leyda.
E aquest comte procreà de sa muller dos fills, qui foren appellats lo primer Ramon
Berenguer, lo segon Berenguer [Ramon]. E lo primer fo comte de Barcelona e
lo segon comte de Proença e de Milau. E lo dit comte En Ramon Berenguer de
Barcelona se intitulà tant com visqué comte de Barcelona e marquès de Proença. E
partí la terra en la manera dessús dita e morí sens propris heretés a l'orde de sant
Johan de Jerusalem, en la casa dels pobres de Barcelona, en l'any mil cent trenta_hú
e fon soterrat lo seu cors a Ripoll ab gran honor.
En lo temps de aquest comte En Ramon Berenguer de Barcelona, era comte de
Urgell N'Armengol appellat de Gerp, lo qual havia levada als moros la ciutat de
Balaguer. E axí mateix en aquest temps se havien levats alguns heretges en son comdat
e bisbat d'Urgell e
terra, e singularment en lo castell de Montleó al qui huy dien Castellbò. E lo dit comte
de Urgell ab lo dit bisbe prengueren tots los dits heretges en les fortaleses dessús
dites. E foren en lur companyia aquell cavaller de qui havem ja parlat en la istòria del
comte de Sardanya appellat Arnau de Perapertusa, lo qual près lo castell dessús dit de
Montleó, e féu tornar totes aquelles gents bons crestians, e mudà lo nom al castell e
dix-li Castellbò e d'aquí avant ell se diu Arnau de Castellbò. E lo comte de Urgell dessús
dit féu-lo noble hom. E veus ací d'on ixen los de la casa de Castellbò.
E aquest comte N'Armengol de Urgell tengué son comdat dehenou anys, e morí
en l'any mil huytanta_dos, e leixà hun fill qui aprés d'ell fo comte de Urgell e fo appellat
Armengol de Mayarica, e fo axí appellat per tal com morí en batalla que hac
ab los moros a Mayarica e fo en l'any mil cent dos però tench son comdat d'Urgell
onze anys. E aprés leixà son fill qui fon appellat Armengol, e per tant com se nodrí
en la terra de sa mare en Castella, hac nom Armengol de Castella.
En lo temps de aquest comte En Ramon Berenguer de Barcelona, ere comte de
Cerdanya En Guillem Ramon, per lo qual tench son comdat dehuyt anys e aprés morí
en l'any mil noranta_cinch, però leixà hun fill que aprés d'ell fo comte de Cerdanya,
e anà en la terra sancta de Jerusalem ab lo comte de Tholosa e ab son cosí, lo comte
de Rosselló, e ab En Guillem de Canet, e fo en lo temps que Godoffré de Billó anà
a conquistar la Terra Sancta [de] [Jerusalem].
E aquí lo dit Guillem Jordà féu de moltes bones coses de cavalleria, e féu aquí,
hun castell al qual appellen lo castell d'Arques, e près lo castell de Trípol de Sória e
aquí fo naffrat de una sageta de la qual naffra morí sens infants en l'any nou_cents
noranta_e_nou. E aprés d'ell fo comte de Sardanya En Berenguer Guillem, son frare,
lo qual tench son comdat dehuyt anys e morí sens fills en l'any mil cent deheset, e jaquí
lo dit comdat de Sardanya al dessús dit Ramon Berenguer, comte de Barcelona.
En aquest temps del dit comte En Ramon Berenguer de Barcelona, era comte de
Busulú En Bernat Guillem, qui tench son comdat sexanta anys, e aprés morí sens fills
en l'any mil cent onze e leixà que lo seu cos fos portat a soterrar a Ripoll ab gran
honor. E per tant com morí sens fills, leixà lo dit comdat al dit Ramon Berenguer,
comte de Barcelona.
CAPÍTOL
Com En Ramon Berenguer fo lo dehèn comte de Barcelona lo qual près la filla del rey
d'Aragó per muller e per ço se intitulà príncep de Aragó
Mort lo egregi baró En Ramon Berenguer, comte de Barcelona e marquès de Prohença,
fo comte son fill, appellat Ramon Berenguer, lo qual fo noble baró e de gran
proesa. Era molt savi en tots sos affers e era de gran coratge, ardit, e franch, e molt
ferm de enteniment e era molt temprat en sos affers. Encara havia fort bella persona
e bells membres, tots concordants en lo cos.
E aquest egregi e virtuós baró esta[n]t molt jove [anà] en la conquista d'Almeria
ab lo excel·lent rey N'Amfòs de Castella. E aquí ell anà ben acompanyat de molts
barons, nobles, e cavallers e de altres militars de Catalunya, car ab ell anà lo comte
N'Armengol de Urgell, qui era appellat de Castella; e los nobles barons En [Guillem]
Ramon de Muncada, senescal; En Guillem de Cervelló; En Gilabert de Centelles;
En Ramon de Cabrera, senyor de Muntclús; En Guillem Folch, vezcomte de
Cardona; En Ramon d'Anglola; En Ponç de Santapau; En Guillem de Claramunt;
N'Uch de Toraya; En Galceran de Pinós, lo qual fo pres en una brega que lo [dit]
comte havia ab los moros de Granada. E fo portat lo dit Galceran al rey de Granada
ab un seu companyó que havia nom Sent Serní, senyor del castell dell Suyll, lo qual
baró e son companyó foren trets de la presó per gràcia que nostre Senyor los féu
migançant lo protomàrtir sant Steve, qui és cap de hun seu loch appellat Bagà, cap
de la baronia de Pinós.
Encara foren ab lo dit comte En Pere de Belloch, En Guillem de Mediona, En
Bernat de Tous, En Francesch de Monboy, En Pere Ramon de Compons, En Guillem
Tallamanca, En Bernat de Plegamans, En Bernat Desfar, En Berenguer de Santmenat,
En Vidal de Blanes, En Pere de Pelafolls, En Bernat Dorrius e
E ab tots los barons e nobles dessús dits, ell près per asalt la ciutat de Almeria, e
la gastà en l'any mil cent quaranta_huyt e aprés tornà-sse
E com fon tornat en Barcelona, en l'any següent mil cent cinquanta, lo dit comte
asitià la ciutat de Tortosa a tres dies de les calendes de juny, e leixà en lo siti dos_cents
de cavall e mil hòmens de peu; e leixà
senescal, qui tenia en sa companyia molts cavallers e hòmens de paratge, e de altra
part hi eren los ciutadans de la noble ciutat de Barcelona, en lo qual siti se portaren
molt bé e axí mateix, en la presó de la ciutat los dits ciutadans la deffeneren molt
bé car aprés que foren [entrats] en la ciutat los moros, la hagueren recobrada sinó
per l'esforç que feren ells en defendre-la.
E aprés que la ciutat fon presa, prengueren lo castell, lo qual se près per sforç
d'En Guillem Ramon de Muncada e d'En Pere de Santmenat, e per aquesta rahó lo
comte En Ramon Berenguer donà la terça part al dit Guillem Ramon de Muncada,
e l'altra terça part a
que per totstemps poguessen portar daurat; e d'altra part que tothom que
damnificar se hagués primerament a desexir d'ells, axí com dels cavallers, e que
combatre axí com a hòmens de paratge si de res eren reptats, car fins ací se
n'havien a combatre per hòmens de peu.
E aprés que lo noble baró En [Guillem] Ramon de Muncada fo tornat de
la presa de Tortosa e fo en Barcelona ab lo comte En Ramon Berenguer, lo dit Guillem
Ramon trobà aquí lo noble baró En Galceran de Pinós, qui lavors era exit de
la presó dels moros, e axí mateix eren aquí los nobles barons En Ponç, vezcomte de
Cabrera, e En Pere Alamany. Tots los dessús dits eren cosins germans del dit noble
En Guillem Ramon. E lo dit En Guillem Ramon près consell dels dessús dits dientlos
com l'arquebisbe, que lavors era de Tarragona, li havia feta una gran minva com
lo dit En Guillem Ramon stava pres en poder d'En Castellví, e per aquella minva era
cuydat morir, car ell stant en la dita presó, l'arquebisbe li trencà la cama ab lo cep que
lo dit Guillem Ramon tenia en les cames, perquè
devia fer. E los nobles dessús dits li consellaren que l'aucís. E axí com li hagueren
consellat, axí
del comte En Ramon Berenguer, lo dit Guillem Ramon e lo vezcomte de Cabrera
li isqueren prop lo pla de Matabous, aprés lo castell de Muncada, e mataren-lo. E
avent-lo mort, lo comte En Ramon Berenguer deseretà lo dit Guillem Ramon e l'exellà
de tota la terra. E lo dit Guillem Ramon se n'anà en Aragó e aquí stech.
E com lo comte hac deseretat lo noble En [Guillem] Ramon de Muncada, emprès
de conquistar la ciutat de Leyda. Ab ajuda dels barons, nobles e cavallers de
Catalunya, lo dit comte anà a metre lo siti a la dita ciutat. E foren ab ell en lo dit siti
N'Armengol, comte de Urgell; comte de Pallars; comte d'Ampúries; En Guillem de
Cervera; En Pere Alamany; En Ramon d'Anglola; En Guillem de Abella; En Ferrer
d'Abella; En Berenguer d'Arill; N'Acart de Mur; N'Uch Folch, vezcomte de Cardona,
e tots aquests bé acompanyats; e lo comte N'Armengol qui havia en sa companyia
barons, nobles e cavallers e altres militars; En Berenguer d'Anglola; En Galceran de
Pinós; En Ponç de Ribelles; N'Oliver de Térmens; En Ramon Peralta; En Berenguer
d'Espés; En Gombau de Besora; En Pere Albert de Mediona; En Guillem de l'Entorn;
En Ponç d'Olunya; En Guillem Pinell; En Ramon de Caldes e molts altres de
son comdat. Encara anaren ab lo comte En Ramon Berenguer molts ciutadans de
Barcelona. E ab tots los dessús dits, ell tengué sitiada la ciutat de Leyda. Emperò, per
tant com lo comte de Urgell N'Armengol hun jorn la combaté de la part hon són
ara les cases antigues e la strengueren tant fort ab los seu[s] barons e cavallers que
la ciutat fo presa. E lo comte En Ramon Berenguer de Barcelona per aquesta rahó
ne donà al comte N'Armengol d'Urgell certa part de la ciutat, la qual part lo comte
d'Urgell partí entre sos cavallers e entre los altres. Ne donà a
hun carrer ab dues torres les quals huy són dites les torres de Besora.
E aprés, lo comte En Ramon Berenguer donà al comte N'Armengol d'Urgell
la conquesta del castell e vila d'Elguayre, e de la Albessa, e de Almenar, e Corbins, e
de Algerri, e d'Alfaram, e de Tamarit de Litera e de molts altres castells de la ribera
de Segre e de la ribera de Noguera e de Ribagorça, los quals lo dit comte partí ab sos
barons, nobles e cavallers. E com los hagueren conquistats, sapiats que lo dit comte
d'Urgell donà a N'Oliver de Térmens la vila e castell de Corbins. E donà al noble En
Galceran de Pinós la vila de Albesa en feu; e lo comte En Ramon Berenguer [de]
[Barcelona] li donà lo castell de Alguayre en alou. E lo comte N'Armengol d'Urgell
partí e donà totes les altres viles e castells als qui l'havien servit en la dita conquesta.
E fet [tot] açò, lo dit comte En Ramon Berenguer de Barcelona se aturà en lo
castell de la ciutat de Leyda, lo qual havia pres aprés que la ciutat fo presa.
En aquell temps havia hun rey en Aragó qui havia nom Remiro e no havia sinó una
filla, e lo rey havia leixat lo regne a la filla e lo dit rey era-se
primer lo dit rey era mongo, axí com en les Istòries dels reys d'Aragó és stat recitat.
E com En Guillem Ramon era exellat de la terra del comte En Ramon Berenguer per
la mort de l'arquebisbe de Tarragona, e lo dit En Guillem Ramon stava en Aragó
ab los barons e nobles, ell començà a tractar lo matrimoni de la donzella reyna, filla
del rey Remiro, ab lo comte de Barcelona, son senyor, lo qual no havia muller. E
tantost als barons, nobles e cavallers plagué molt lo dit matrimoni en tant que lo dit
regne d'Aragó, a inducció del noble En Guillem Ramon de Muncada, se acordà de
fer embaixada al comte En Ramon Berenguer de Barcelona. E los aragoneses volgueren
que lo dit En Guillem Ramon de Muncada fos hun dels embaixadors. E lo comte
era en aquell temps a Leyda en lo seu castell. E com los aragoneses hagueren eligits
los embaixadors, tan prestament partiren e vengueren per ses jornades fins que foren
a miga jornada de Leyda, e aquí los dits embaixadors romangueren e lo dit Guillem
Ramon fos acordat que anàs al comte son senyor. E com ho sabés lo dit noble,
no gosava venir davant son senyor, emperò lo dit Guillem Ramon vengué a Leyda, e
fos dins la ciutat, e fes la via del castell hon lo comte era e fos dit al comte com En
Guillem Ramon de Muncada venia a ell. E ja lo dit Guillem Ramon fos dins lo pati
del castell, e descavalcàs, e essent descavalcat muntava per la scala del castell per fer
reverència al comte, son senyor, lo qual trobà en la cambra, e lançà
E lo comte tan prestament lo féu levar dient-li aytals paraules:
— En Guillem Ramon, asats havets gran gosar en venir-nos devant tenint-vos
per nostre enemich e desservidor. Voldríem saber quins affers vos fan venir ací
davant nós.
E ladonchs, lo dit noble respòs al dit comte.
— Senyor, yo son vengut a vostra senyoria com vós sabets, senyor, com en lo
regne de Aragó no y ha rey e lo regne sia romàs a una filla donzella del rey, e los barons,
nobles, e cavallers e molts altres sien contents que la reyna sia vostra muller e
que tot lo regne sia vostre; e per aquesta rahó, senyor, yo son vengut a vós si volets
acceptar lo present o no.
E ladonchs, lo comte respòs al dit Guillem Ramon de Muncada:
— Vós siats lo benvengut, car no sé rey ne príncep en Spanya que [vós] no li
poguéssets venir davant portant-li tal present, per grans desserveys que fets li haguéssets,
perquè us responch que son prest a fer tot quant volrets, perdonant-vos
tot mon mal talent.
E tan prest, lo dit Guillem Ramon tramès per los aragoneses, los quals tan prest
foren aquí per complir lo dit matrimoni, lo qual matrimoni se complí ab certs capítols
que lo comte En Ramon Berenguer de Barcelona demanà. E són aquests: que lo
comte, mentres visqués, no
fill que exiria se hagués a dir rey d'Aragó e comte de Barcelona. Lo segon capítol,
que per totstemps lo rey de Aragó hagués a portar les armes del comte e tenir lo crit
de sent Jordi, sens contradicció alguna. E los aragonesos prestament ho atorgaren e
demanaren en gràcia al dit comte que totstemps que los reys d'Aragó se trobassen
en batalla, que cavaller aragonès hagués a portar la senyera. E al comte plagué
molt e axí
E aprés lo comte haver complit lo matrimoni, près castells e viles en la ribera de
Segre, e de Cincha e de Ebro; e près Fraga, e Serós, e Aytona, Gebut e Miquinença. E
totes aquelles terres donà al noble En Guillem Ramon de Muncada. E aprés, donà al
noble baró En Ramon d'Anglola la vila de Anglola e altres lochs en lo pla de Urgell. E
donà les altres viles e castells a molts altres nobles, e cavallers e ciutadans qui servit lo
havien, qui del linatge de aquells són descendents aquells qui huy ho posseheixen.
Encara conquistà, lo dit príncep e comte, molts castells qui són de Tortosa fins a
Çaragoça, e exalçà la fe crestiana en la terra tres_centes sgleyes. E fet açò, lo dit príncep
sabé que son frare En Berenguer Ramon, marquès de Prohença, li havien mort
cossaris de mar en lo port de Malgur. Anà en Prohença e féu-se senyor del marquesat
e reebé hun fill del dit marquès, son nebot, per nodrir. E reegí per lo dit nebot lo
marquesat molt bé e destroví la ciutat d'Arlet qui li era molt contra, de la qual enderroquà
moltes torres als Bausenchs qui li eren contra. E bastí hun castell de fusta
sobre navilis de mar en lo flum de Rosa en lo qual mès dos_cents cavallers armats
e altres gents, e féu lo dit castell menar per lo dit flum davant lo castell Tentayna e
donà tanta de terror al castell que prestament se reeté, e féu-lo enderrocar.
E aquest victoriós príncep procreà de la reyna Peyronella d'Aragó muller sua, dos
fills. Lo primer appellat Ildefonsus, qui aprés mort del pare fon rey d'Aragó per la reyna
sa mare e comte de Barcelona per lo pare. E l'altre fill fo appellat Sancho e lo pare féu-lo
comte de Rosselló e de Sardanya. Encara hagué lo dit príncep dues filles de la dita reyna. La
primera fo muller de Sancho, rey de Portogal, e l'altre de N'Armengol, comte de Urgell.
Aquest príncep virtuós, comte de Barcelona, En Ramon Berenguer reegí son comdat
e principat trenta_dos anys, e morí en lo burch de Sant Dalmau prop la ciutat de
Gerona, en Lombardia, en l'any de la nativitat de nostre Senyor
en idus de agost. E leixà grans plors als barons e cavallers e gran perill a la terra
e goig als moros. E fo portat lo seu cos a Ripoll ab gran honor.
En aquest temps de aquest comte dessús dit En Ramon Berenguer e príncep
d'Aragó, era comte de Urgell N'Armengol, lo qual morí en l'any
comdat cinquanta_quatre anys, e romàs d'ell hun fill appellat Armengol, qui aprés
mort de son pare fo comte de Urgell, al qual lo dit príncep e comte de Barcelona
donà una filla sua per muller.
Devets saber, axí com vos hé recitat dessús en la istòria del comte de Barcelona,
príncep d'Aragó, que lo noble baró Guillem Ramon de Muncada, ab consell e ajuda
de aquells nobles barons En Ponç, vezcomte de Cabrera; En Pere Alamany, [qui]
aprés s'és dit de Cervelló, e Galceran de Pinós, sos cosins germans, lo dit noble En
Guillem Ramon aucí lo arquebisbe de Tarragona. E per aquella mort, lo dit Guillem
Ramon fos deseretat e exellat de la terra de Catalunya. E aprés, com lo dit noble
hagués acabat lo matrimoni de la reyna ab son senyor, axí com és stat dit, e fos tornat
en la terra, lo dit Guillem Ramon ne los altres barons dessús dits no eren absolts
de la dita mort de l'arquebisbe, perquè tots los quatre barons ensemps feren
embaixada al papa supplicant-lo que li plagués que fossen absolts de la dita mort. E
lo papa, havent hoïda la dita ambaixada, féu gràcia als dits barons havent-los per absolts,
emperò volgué lo papa que los dits barons fessen, a honor e reverència de la
sancta Creu, hun monestir de monges blanchs de sant Bernat. E açò féu lo papa per
tant com los dits barons no havien guardada honor a la creu que l'arquebisbe portava
com lo mataren. Et de fet, los dits barons, havent cobrada la ambaixada, foren
absolts. E fundaren lo monestir los tres barons, ço és, En Guillem Ramon de Muncada,
En Galceran de Pinós e En Pere Alamany. E lo vezcomte de Cabrera tornà a
edifficar lo monestir de Sant Salvador de Brea, qui és en son vezcomdat. E veus
ací per què los dits monestirs foren fets e los nobles barons que
fets en l'any mil cent cinquanta_tres. E cascuns dels dits barons han lurs sepultures
en los dits monestirs, d'aquell temps ençà.
CAPÍTOL
Com Illdefonsus fill d'En Ramon Berenguer, comte de Barcelona e príncep d'Aragó, fo
lo primer qui s'intitulà rey d'Aragó e comte de Barchelona
Ara havets hoyt d'on hagueren principi los comtes de Barcelona, e los grans fets
que per ells són stats fets ab los barons e altres de Catalunya, e com a tracte d'En
Guillem Ramon de Muncada han haüt lo regne d'Aragó per lo matrimoni de la reyna
Peyronella, filla del rey Remiro, mongo, e com lo comte de Barcelona la près per
muller. Perquè us vull recitar los fils que isqueren d'ells abdosos e descendents fins
al rey Alfonso, qui huy regna, e de tot quant han fet e amprès. E començarem al
primer rey fill del dit comte que hac nom Ildefonsus, qui fo lo primer rey d'Aragó
e comte de Barcelona, e fo-li posat nom de Cast e començà a regnar l'any mil cent
sexanta_hú en Aragó e en Barcelona.
Mort, doncs, lo egregi baró En Ramon Berenguer, comte de Barcelona, qui
príncep d'Aragó, fo rey e comte son fill appellat Ildefonsus, e an aquest rey e comte li
fo imposat nom de Cast, e per tal fo axí appellat com hagué aquesta virtut sobre totes
les altres. E com lo dit rey fos molt jove, fon-li donat per tudor lo comte de Proença,
son cosín germà, qui era appellat Ramon Berenguer, lo qual vengué a Barcelona per
regir lo dit regne e comdat e per nodrir lo dit rey. E com lo comte de Prohença hagués
stat algun temps en lo regiment, e durant aquell temps havia en Pallars hun noble que
havia nom Hicart de Mur lo Vell, lo qual era vengut al dit comte de Proença per algunes
sobres que per lo dit comte li eren fetes, no servant-li los privilegis de son comdat
de Pallars, e per tant com lo dit noble deffenia los privilegis e libertats dessús dites del
comtat de Pallàs e de tota la terra, lo comte de Proença lo aucí.
E ésser mort lo baró dessús dit per lo comte de Prohença, tan prestament se n'hagué
a tornar lo dit comte en Prohença e leixar lo regiment, per tal com los amichs
ne volien fer venjança, car lo dit noble era fort bé aparentat e amigat ab grans barons
de la terra. E aprés que lo dit comte se
lo regiment dessús dit, lo dit comte hac batalla ab los de Niça, de què lo dit comte
fo naffrat de la qual naffra per temps morí. E lo comdat de Proença se
al rey d'Aragó, son cosín germà, per tal com lo dit comte morí sens fills. Mas per
lo comte de Tholosa li fo fet algun contrast, lo qual s'hi pretenia haver algun dret.
E per tal com lo rey era molt infant, per lo comte de Tholosa li foren fetes algunes
injúries. Emperò com lo rey fonch de edat, ell hagué lo comdat de Proença sens negun
debat. E lo dit comte de Tholosa ne portà penitència de les injúries per lo dit
comte fetes, car sàpiats que aprés que lo dit rey hac hagut lo comdat de Proença,
ell féu guerra al comte de Tholosa e li corregué sa terra ab bandera desplegada, ab
los barons, nobles e cavallers de la terra de Proença e de Catalunya.
Arnau de Botanach e lo senyor de Eriman; lo senyor d'Escorna; lo senyor de Tholó
e molts altres de Proença. E lo comte N'Armengol de Urgell; lo comte Huguet
d'Ampúries; En Gizbert, vezcomte de Castellnou; En Dalmau, vezcomte de Roquabertí;
En Ponç, vezcomte de Cabrera; Huc Folch, vezcomte de Cardona; Gastó
de Muncada, senescal; En Guillem Ramon de Cervelló; En Ramon d'Anglola; Pere
Galceran de Pinós; Berenguer d'Espuigvert; Huguet de Toraya; Ramon de Canet; Pere
de Homenova; Guillem d'U[r]ch; Ramon de Térmens; Aymar de Mosset; Jambert
de Cor; Ramon de Totzo; Ramon de Villademuls e Dalmau de Creixell; Arnau de
Salses; Bernat Çaportella; Pere de Vilademany; Guillem de Sant Vicent; Ramon
d'Olms; Ramon de Milau; Pere de Torrella; Bernat de Lubià; Ramon de Ribes; En
Guillem de Cabrera; Bernat de Vilafranca; Arnau de Rajadell; Galceran de Cruïlles;
Pere Galceran de Cartellà; Berenguer de Vilamarí; Pere de Pau e molts d'altres de
Catalunya. E ab tots los dessús dits lo dit rey tengué lo siti sobre la ciutat de Tholosa
e aprés se
E essent tornat, lo dit rey anà a fer valença al rey de Castella ab los barons e altres
de Catalunya dessús [dits]. Per aquesta valença lo rey de Castella emfranquí los feus
que tenia per ell en Aragó. E aprés, lo rey de Castella donà al dit rey sa filla per muller,
appellada Sancha. E havent fet lo rey lo matrimoni, se
près la conquesta de les muntanyes de Prades que tenien los moros, los quals tenien
per rey hun apellat d'Antensa, lo qual ja per temps los reys d'Aragó havien gitats de
les dites muntanyes e l'havien deseretat del castell d'Entença en les dites muntanyes
de Prades. E se n'eren ensenyorits e fet rey del castell de Siurana, e aquí lo dit rey
Ildefonsus lo près a mercè, el féu crestià e mès-li nom Guillem d'Antença, e de aquí
són exits los del linatge de Antença. E aprés, lo rey li donà Mora e Falset e tota la
baronia qui és dita d'Antença en les dites muntanyes de Prades.
E aprés tot açò, lo comte de Rosselló morí e no leixà fills e per aquella rahó lo
comtat tornà al rey. E aprés, lo dit rey anà en Pallars, e près-se lo comdat, e levà
comte N'Arnau Roger dessús dit, lo qual li era desobedient per la mort de N'Acart de
Mur dessús dit. E aprés, tornà lo dit comdat de Pallars al dit comte N'Arnau Roger dessús
dit, exceptat la honor d'Orcau, la qual lo dit rey se aturà e donà-la a hun noble hom
seu, alamany, appellat Arnau Muntaner, que aprés se dix Arnau d'Orcau. E de aquests
són exits los Orcaus. E fetes totes les coses dessús dites, lo rey Ildefonsus hac guerra
ab son sogre, lo rey de Castella, per tant com lo dit rey de Castella li era entrat en son
regne. E per aquesta rahó los dits reys hagueren gran batalla e lo rey d'Aragó hagué
lo millor, car lo rey de Castella perdé entre morts e presos quatre mília hòmens.
E lo rey procreà de la reyna tres fills. Lo primer appellat Pere, lo segon Alfonso,
lo terç Ferrando. Encara procreà lo dit rey de la [reyna] tres filles. La primera,
Gostança, fo reyna de Hungria, l'altra, Elienor, qui fo muller del comte de
Tholosa, l'altra, [Sancha], del comte de Carcassona e de Muntfort.
En aquests temps, lo papa mès pau entre los reys de Spanya e tots stigueren bona
pau. Et fet açò, lo rey Ildefonsus anà a Sent Jacme al qual se era votat; e aprés que
fo tornat, hagué grans fams en la terra. E lo rey en aquell temps féu molt de bé als
seu[s] pobles. En aquell temps lo rey fundà lo monestir de Poblet e féu-lo sots invocació
de nostra Dona, de l'orde de sant Benet. Aprés anà-sse
malaltia de la qual morí, e féu son testament en lo qual leixà son fill En Pere rey d'Aragó
e comte de Barcelona, e don Alfonso lo comdat de Prohença, e don Ferrando lo comdat
de Rosselló. E morí en l'any mil cent noranta_sis e fo soterrat en Poblet.
CAPÍTOL
Com En Pere, fill de Ildefonsus, fo lo segon rey d'Aragó e comte de Barcelona e fo appellat
Catòlich
Mort lo excel·lent rey Ildefonsus, comte de Barcelona dessús dit, sí regnà en
lo regne d'Aragó En Pere, fill seu, lo qual fonch appellat rey Catòlich per tal com
fo amador de sancta mare Sglésia. Aquest [rey] fo molt franch e gran donador;
empeny[or]à viles e castells per complir sa volentat. E près per muller la filla del príncep
de Montpeller appellada dona Maria, néta de l'emperador de Gostantinoble, de
la qual lo rey procreà hun fill appellat En Jacme, e per la dita muller, lo rey hagué la
baronia de Montpeller. E aquest fill lo rey procreà de la reyna per tractament de hun
son cavaller carmarlench, en lo qual lo rey fiava [molt], car lo rey no havia gayre
grat de la reyna sa muller. E aquella nit, lo rey no cuydava dormir ab sa muller
e engendrà lo dit fill, mas cuydava dormir ab una dona de la qual era enamorat, e en
loch de aquella, lo seu camarlench li mès la reyna dien:
—La dona no vol en la cambra haja lum.
E en aquesta manera lo rey dormí ab la reyna. E en continent que hac dormit ab
ella, se donà a conèixer al dit rey que era prenys de hun fill, de què lo rey n'ach mal
grat del camarlench de ço que fet havia, mas aprés li perdonà. E com lo rey hac dormit
ab la reyna e fos prenyada, per exalçar sa fama anà a vesitar los santuaris de Roma,
en lo qual viatge lo rey anà bé acompanyat de barons e de cavallers de Catalunya e de
Lenguadoch, car menà ab ell lo egregi baró, comte de Foix, lo qual près per companyó
d'armes e donant-li lo rey ses armes. E de aquell temps ençà, lo comte de Foix
qualque sia fa les armes d'Aragó sens alguna mescla.
Aprés, menà ab sí lo senyor de Miralpeix En Bertran d'Osó, vezcomte d'Esona.
E aquests tots anaven bé acompanyats de nobles, e cavallers e gentilshòmens. Encara
lo dit senyor menà ab sí lo comte N'Armengol de Urgell, qui era son cosín germà,
e los nobles En Galceran e Gastó de Cruïlles, als quals lo rey havia fet pendre
títol de nobles. E anà ab lo dit rey En Pere de Santmenat, En Guillem de Belloch,
Pere d'Argentona e molts altres cavallers de Cathalunya. Encara anà ab lo dit rey
En Guillem de Canet, Pere de Vernet, En Ramon de [Ho]menova, los quals lo
rey amprà passant per Rosselló e altres qui anaren ab ell. E ab tots los dessús dits,
lo rey fon En Roma e prestament se coronà. E féu fer la corona de pa ab moltes pedres
precioses e altres joyells que y féu metre; e per tant com la corona fon de pa, lo
rey fo coronat per mans del papa, que li posà la corona al cap, que no s'acostumava
de posar als altres reys.
E aquest rey fo qui renuncià al
tota vegada que lo papa cavalcàs per anar a alguna part, haja a portar davant si hun
papalló de les armes de Aragó, axí com hui los passats papes acostumen [de] [fer].
De què los nobles d'Aragó, de la dita renunciació, no trobaren nengun plaer, ans ne
feren qüestió al dit rey; e ell respòs que no havia renunciat sinó a son dret, de què
los dits nobles li protestaren ab cartes a Sant Joan de la Penya. Aquest rey En Pere
près en Castella lo castell Aldemús, e d'Alp[h]ips e de Calatrava. Encara fo en la
batalla de Úbeda en què per sa indústria lo rey moro appellat Miramolí lo Vert fon
vençut e foren ensemps los altres reys de Spanya segons hoyrets.
Devets saber que en l'any mil dohents noranta_huyt sí passà en Spanya hun rey
moro appellat Miramolí lo Vert, lo qual havia en sa companyia, segons recita
l'arquebisbe de Toledo en les sues Istòries, trenta reys moros los quals menaven en
nombre cent cinquanta mília hòmens combatents, entre de peu e de cavall. E ab tota
aquesta gent morisca, lo dit [rey] moro començà a fer gran damnatge al regne de
Castella e de Portogal en tant que los dits reys no podien resistir, ans los convench
trametre al papa, e a l'emperador, e al rey de França e a tots los altres reys de crestians
certifficant-los del cas, e que
poguessen resistir als moros qui eren en lurs regnes. E com lo rey En Pere d'Aragó
hagué reebudes les letres dels dits reys, tan prestament los respòs que ell los socorreria
lo pus prest que pogués. E tal resposta los fo feta per lo rey de Navarra. E
lo rey En Pere en aquell temps era en Barcelona. E tantost lo rey havent al cor de
entendre en ço que havia promès, començà de amprar e scriure a tots sos barons e
altres del principat de Catalunya. Encara scriví al comte de Foix que li volgués socórrer
e acompanyar per anar socórrer als dits reys ab aquella més gent de cavall e
de peu armats que pogués. E tan prestament, les letres ne anaren a cascuns. E havent-les
reebudes tots los dessús dits, feren tots una resposta al senyor [rey] certifficant-lo
que ells eren molt contents de acompanyar-lo en la manera per ell demanada,
als mils que porien.
E com lo rey hagué cobrada la resposta de tots los dessús dits, fo molt alegre
de la resposta. E tan prestament, lo rey cavalcà e se n'anà a Çaragoça d'Aragó. E com
fo en Aragó, ell amprà los aragoneses dels quals n'í hagué alguns qui li profferiren
de acompanyar-lo e altres no, però anaren-hi alguns mas pochs en nombre, per tant
com no
saberen que lo rey era en Aragó, cascuns se meteren a punt al mils que pogueren
per seguir lo rey, car lo comte de Foix menà ab sí lo senyor de Miralpeix; e lo
d'Almialch; e lo senyor de Montsquiu; e En Bertran d'Osó, bescomte de Osona; e
molts altres nobles e cavallers de sa terra, en nombre de cinch_cents de cavall. Aprés,
lo comte En Nunó de Rosselló, qui menava en sa compania En Guillem, vezcomte
de Castellnou; En Ramon de Canet; N'Aymar de Mossech; En Pere de Bernez;
N'Andreu de Castell Roselló; En Guillem d'Olms; En Guillem de Capstany; [En]
[Ramon] [de] [Vives]; En Ramon de Torrelles; Pere de Barberà; Tomàs de Luppià; Arnau
de Banyils e molts altres cavallers del seu comdat. Encara hi anà lo comte de Ampúries,
lo qual menà en sa companyia En Joffre, vezcomte de Rochabertí; Bernat
de Santa Eugènia; Guerau de Sarrià; Bernat de Cabranet; En Galceran e Gastó de
Cruïlles; Bernat Guillem de Foixà; Ramon Xatmar; Pere de Pau; Galceran de Cartellà;
Joffre de Vallgornera; Otger de Darnius; Guillem de Bordils; En Pere Albert Çatrilla
e molts altres d'Ampurdà. Aprés hi anà lo comte N'Armengol de Urgell, cosín
germà del rey, e menà en sa companyia En Galceran de Puigvert; N'Uch de Toraya;
N'Oliver de Térmens; Amorós de Ribelles; Guerau d'Espés; Ramon de Peralta; Gisbert
de Guimerà; Guillem de Maya; Ramon de Fluvià; Bernat de Monsonís; Guillem
de Rubió; Pere d'Eluya; Ramon de Ripoll; Galceran Çacosta; Albert de Ponç; Guillem
de l'Entorn e mols altres de Urgell.
Aprés hi menà lo comte En Bernat Roger de Pallars, qui menà en sa companyia
En Ramon, vezcomte de Vilamur; En Guillem de Bellera; Roger Bernat d'Erill;
N'Acart de Mur; Ramon d'Abella; Roger Arnau d'Orcau; Arnaho Alamany de Torrella;
En Comenges; Cerveró de Puigver; Server Ramon de Monpesach; Guillem de
Vilaflor; Pere de Pernes, e molts d'altres del comdat de Pallars e molts nobles de
Catalunya; En Guillem Folch, vezcomte de Cardona; En Ponç, vezcomte de Cabrera;
Huguet, vezcomte de Bas; En Pere de Muncada, senescal; Guillem de Cervelló;
Ramon Alamany; Ramon Galceran de Pinós; N'Uch de Mataplana; Galceran d'Anglola;
Ramon de Cervera; Guillem D'Urg; Ponç Çaguàrdia [Bernat] [Guillem] [Çaportella];
[Ponç] [de] [Sanctapau]; Ramon de Malany; March de Vilademany; Ramon de
Monells e Bernat d'Enveig; Ramon de Manleu; Bernat de Malla; Gispert de Castellet;
Dalmau de Mediona; Bernat de Centelles; Pere de Belloch; Pere de Tagamanent;
Pere de Sentmenat; Galceran d'Empepiol; Pere de Monboy; Bernat de Thous;
Arnau de Rajadell; Guillem de Talamanca e mols altres de Catalunya. E foren dos
mília cinc_cents de cavall e deu mília a peu. E tantost cavalcaren e foren molt prests
a Çaragoça ab lo rey.
E com foren tots justats en Aragó, ab aquells que lo rey havia haüts e ab aquells
del comte de Foix, foren tres mília e cinch_cents a cavall, car los aragonesos eren
cinch_cents, dels quals eren don Lop de Luna e son frare don Ferrando; don Eximèn
Cornell; don Blasco de Alagó; don Eximènez Dezlor. E d'altra part, lo rey
qui havia deu mília hòmens de peu d'Aragó. E eren tots tres mília e cinch_cents a
cavall e vint mília a peu.
Aprés, lo rey començà a caminar e fer la via dels reys de Castella e de Portogal.
E en poch temps fo hon los dits reys eren, però lo rey de Navarra hi fo primer. E
com los quatre reys hi foren ajustats tots en la vila de Úbeda, en lo regne de Castella,
los reys se trobaren molt bé acompanyats de molta gent d'armes, e per aquesta
rahó volgueren tantost combatre los moros e donar-los batalla. Emperò entre los reys
havia gran contrast qui hauria la avantguarda e d'açò no
dits reys foren de acort de star a ordinació de hun cavaller de Ampurdà que appellaven
Dalmau de Creixell, lo qual era lo pus prous cavaller que fos en Spanya, que era
vell, ne que més hagués seguit, e no era ab ells.
E prestament, per los reys hi fo tramès, e en spay de trenta dies lo cavaller
fo ab ells. E com lo cavaller fo ab los reys, havent hoïdes les rahons de quiscú, començà
a ordenar les batalles en la manera següent: e donà al rey de Castella, per tant
com los moros eren en son regne, l'avantguarda, e aprés ordenà lo rey de Portogal,
e aprés ordenà lo rey de Navarra e la reguarda al rey d'Aragó. E lo dit rey En Pere
no trobà plaer en la ordinació e mostrà
Creixell, volent complir la voluntat de son senyor, donà-li de consell que prengués
la meytat de la sua gent e que en la nit ell passàs detràs los moros, e que per lo matí
ell se trobaria derrere la ost dels moros, e que no portàs altra bandera sinó aquella
de sent Jordi, e que jaquís al comte de Rosselló, son cosín germà, tota l'altra gent
ab totes les sues banderes, e que d'açò nengú no sentís res. E axí com lo cavaller ho
hac dit, axí lo rey ho complí. Perquè lo dit rey com vench per lo matí que lo rey de
Castella ferí en los moros, lo rey En Pere los ferí detràs. E los moros qui es veren
los crestians a les spatles, començaren-se de rompre. E per aquesta indústria de cavalleria
los moros foren vençuts. E sapiau que en la batalla morí lo noble En Dalmau
de Creixell, perquè tots los reys li feren gran honor, lo qual feren soterrar en la sglésia
de Úbeda. E lo rey En Pere hi fo naffrat en lo braç e molta de la sua gent, e
axí mateix dels altres reys. E moriren dels moros bé sexanta mília e pochs crestians
en nombre. E tantost, los reys [moros] se
los [reys] [de] crestians, cascuns en son regne. E com lo rey En Pere se
trobà los francesos qui venien ab socors, los quals li demanaren si era stada la batalla.
E lo rey burlava
que
—
gests.
barons ésser tornats de la batalla, per spay de algun temps anà asetjar lo comte de
Monfort, qui era stat son cunyat, per tal com li havia maltractada la sor. E tenia lo
dit siti en lo castell de Minet, qui és huy en lo comdat de Comenge. E aquí lo dit
rey fo mort desaventuradament a gran culpa del comte de Foix qui no
E lo dit rey morí en l'any mil doents cinquanta_dos. E axí ho scriu l'arquebisbe de
Tholedo. E fon soterrat lo seu cors a Xixena ab gran honor, en Aragó.
En lo temps de Ildefonsus, qui fo lo primer rey de Aragó e comte de Barcelona,
En Guillem Ramon de Muncada morí e leixà hun fill, appellat Pere de Muncada, hereter
de la baronia de Muncada, e de Lagostera, e de Fraga, e de Aytona e de tot
quant tenia, al qual fill donà per muller Na Brígida de Pinós, [filla] [d'][En] [Galceran]
[de] [Pinós], no guardant lo parentesch qui entre ells era. E açò féu lo dit noble per tal
com la dita donzella era de les belles de Spanya. E com lo dit Guillem Ramon morí,
havien mil cent setanta anys e fo soterrat a Sentes Creus.
Encara en lo temp d'En Pere, rey d'Aragó, los biarnesos perderen lo vezcomte
de Bearn, e leixà una filla dona [del] vezcomdat. E los barons e altres gents del dit
vezcomdat acordaren dar-li marit, fill de baró, perquè los dits biarnesos vingueren
en Catalunya e foren en lo castell de Muncada. E aquí ells trobaren lo noble En Pere
de Muncada, qui era dels pus cortesos de la terra. E com lo hagueren trobat, los dits
bearnesos li digueren per què eren aquí, axí com dessús és dit. E lo noble En Pere
havia tres fills de la muller dessús dita, los quals staven en lo llit e dormien e cascú
stava de sa manera. E com los biarnesos los veeren star axí adormits, demanaren com
havien nom, e lo dit Pere los dix los noms: lo primer havia nom Gastó, lo segon havia
nom Guillem Ramon, lo tercer, Pere. E lavors, los biarnesos prengueren lo qui
havia nom Gastó e digueren-li:
— Gasta Gastó que Bearn te darà pro.
Lo qual fo vezcomte de Bearn. Et morí lo dit Pere de Muncada e leixà al dit Gastó
la baronia de Muncada e de Lagostera, e a
e Aytona, e leixà a
quaranta. E fo soterrat a Sentes Creus.
Encara en aquests temps, la dona de Berga près per marit lo senyor de Lunell e
ella era del linatge del comte de Cerdanya. E en lo dit temps, En Pere Alamany donà
a
Encara en lo dit temps, lo dit En Pere Alamany donà a
filla, e donà Sancta Coloma, qui huy és dita de Queralt, e lo castell d'Aguiló e de les
Pilles, e donà a N'Argençola lo castell de Argençola, lo qual tenia en feu del rey. E
donà lo castell de Clariana a
En Pere dessús dit. Encara en lo temps de aquest rey En Pere morí don Alfonso,
son frare, qui era comte de Proença, lo qual havia tres filles com morí, emperò leixà
hereter lo rey son frare dessús dit. E com lo rey En Pere sabé la mort de son frare,
prestament anà allà ab tres galeres. E com fos a Massella e volgués exir, lo senescal
de Proença se trobava aquí, al qual lo dit comte havia recomanades les filles. E dix
al rey tals paraules:
— Senyor, vostre frare lo comte és mort, lo qual ans [que] morís me recomanà
ses filles, e que yo les guardàs fins que vostra senyoria fos ací, però, senyor, yo
hé bé servit lo comte e res no n'é haüt, perquè, senyor, yo vull saber ans que entrets
en la ciutat ne yo us meta en poder vostres nebodes, vostra senyoria quina gràcia
farà, car sapiats, senyor, que may vostra senyoria haurà en poder les infantes ne possessió
del comdat si donchs, senyor, no
E lo rey que véu que
— E com senescal volets haver lo comdat de Milau per tenir mes nebodes e lo
comdat de Prohença, siats cert que d'això no faré res, e yo veuré qui
haver mes nebodes e lo dit comdat, lo qual és meu.
E havent dites lo rey aquestes paraules, tantost féu vela ab les sues galeres e se
tornà en Catalunya per haver gent d'armes per haver les dites infantes e lo comdat.
E tan prestament com lo rey se
se n'anà al rey de França per fer matrimoni de les dites infantes ab los fills del rey
de França. E axí
major ab lo fill del rey de França, appellat Segon Carles, e la segona al Dalfí, fill del
rey de França, e la menor al rey d'Anglaterra. E fets los matrimonis dessús dits, lo
senescal se
E aprés, lo rey En Pere féu gran armada e anà en Proença e no
e lo dit rey féu-hi algun dan en les parts de Tholó. E aprés, se
no
en què foren totes les tres infantes germanes, les dues reynes e la una comtessa. E
com foren en la festa, les dues reynes staven eguals e la comtessa e germana major
stava devant en hun coxí asseguda. E com la comtessa véu star les dues germanes,
stech fort desconortada com ella no seya egual ab les dites regines, ses germanes
menors d'ella. E aquí mateix, la dita comtessa votà davant lo rey de França, son sogre,
e davant lo Dalfí, son cunyat, e davant son marit, que null temps ella seuria en
loch hon fossen ses germanes fins a tant que ella
fet lo vot, se
axí com hoirets.
Sapiats que en lo temps que aquests matrimonis se feren, lo rey Conrraló de
Nàpols e son frare lo rey Manfré de Sicília, fills de l'emperador Fraderich d'Alamanya,
eren desobedients al papa e a la Sglésia, e lo papa havia donats los dits reys per
cismàtichs. E com Carles, fill del rey de França e marit de la comtessa de Proença
dessús dita, fos cert que lo papa entenia a deseretar aquests dos reys, se n'anà en
Roma per coratge de emprendre per part del papa e de la Sglésia de perseguir
los dits reys e levar-los lurs regnes. E axí, lo dit Carles ho mès per obra, car essent
ell en Roma lo papa li donà títol de rey de Nàpols e de Sicília. E per spay de algun
temps, ell matà los dits reys. E lavors, la comtessa de Proença fo regina de Nàpols. E
anà a París per complir lo vot e a Englaterra. E sigué egual ab ses germanes. E puix,
se n'anà en Nàpols e aquí visqué longament, e féu fills e filles [e] [néts] [e] [nétes] [de]
[què] [aprés] [se] [feren] [matrimonis] [ab] [los] [fills] [e] [filles] del rey En Pere d'Aragó, qui fo dit
dels Francesos, axí com per avant hoyrets.
CAPÍTOL
Com En Jacme, fill d'En Pere, fon lo tercer rey de Aragó e comte de Barcelona, lo qual
fo appellat Sant car fo molt aventurós contra moros
Aprés mort del rey En Pere dessús dit, regnà en lo regne d'Aragó e comdat de
Barcelona e baronia de Muntpeller En Jacme, fill seu, lo qual fo appellat lo rey En
Jacme [lo] Sant. Aquest rey fo molt aventurós contra moros, car jamés perdé batalla
ne ell ne ses gents, encara que ell no y fos. Encara en les batalles que lo rey hagué,
fo moltes vegades [vist] sent Jordi en ajuda sua. Aquest rey romàs molt infant com
son pare morí e fo-li donat per curador hun cardenal qui
del dit regne, les quals persones del dit regne e comdat de Barcelona foren eletes a
Monçó. E com lo rey complí dehuyt anys, près la filla del rey de Castella per muller,
de la qual procreà hun fill qui fon appellat Alfonso, e tantost lo fill morí. E aprés, lo
rey fo separat de la reyna sa muller per deute de parentesch. E aprés hac altra muller,
la filla del rey de Ongria appellada Andreua, néta de l'emperador de Gostantinoble,
de la [qual] procreà tres fills: lo primer appellat Pere; lo segon Jacme; lo tercer
Sancho, qui fo arquebisbe de Tholedo. E procreà lo rey de la dita reyna quatre filles:
la primera Violant, qui fo muller del primogènit de Castella; la segona Gostança, qui
fo muller d'En Manuel, segon gènit de Castella; la terça Ysabel, qui fo muller de Felip,
dalfí de França; la quarta Maria, qui no hac marit. Encara hac lo dit rey dos fills
de la noble dona Teresa de Bidaume: lo primer fo appellat Jaume de Exèrica e l'altre
Pedro de Gerbe. Dirie
lo papa. E encara lo dit rey féu altres dos fills: lo primer Ferrando d'Íxer, l'altre Ferrando
Sànchiz de Castre, senyor d'Entilló, e aquests foren borts.
E aquest excel·lent rey près la conquesta de Mallorqua e aquella tornà a la fe
crestiana ab ajuda dels prelats, barons e universitats de Cathalunya, los quals pasaren
ab lo rey e són aquests: l'arquebisbe de Tarragona, e lo capítol, e lo bisbe de
Barcelona, e lo abbat de Ripoll e molts d'altres del stament de la sglésia. E encara hi
anà ab lo dit rey En Nunó Sanç, comte de Rosselló; lo comte Huguet d'Ampúries;
En Guillem Ramon de Muncada, prior de Catalunya; Berenguer de Anglola; Joffre,
vezcomte de Roquabertí; Guillem de Cervelló; Bernat de Sancta Eugènia; N'Uch
de Mataplana; En Guillem d'Olms; Tomàs de Lupià; Bernat de Sant Johan; Dalmau
Dezfar; dos donzells de Sarrià; Pere de Tagamanent; Marimon de Plegamans; Pere
Marquet; Jacme Durfort; Pere Burgu[e]t; Guillem Romeu; Berenguer de Viladecans e
molts altres cavallers e ciutadans de Barcelona, e de Tarragona e de Tortosa, axí com
resita En Muntaner. Encara hi anà hun fil del comte alamany qui havia nom Carroç.
E stant lo rey sobre lo siti, hun jorn de Nadal féu-lo cavaller e de aquest és exit lo
linatge de Carroç.
E aprés per spay de temps, lo rey la près e tota la illa. E havent lo rey tota la terra
en son poder, la poblà de crestians e aprés tornà-sse
lo rey emprès la conquista de València ab ajuda dels damunt dits tres braços e del
regne d'Aragó. E en poch temps près la ciutat de València e la més part del regne.
E féu poblar la ciutat de mil dones e fadrines que lo rey hi féu venir de Leyda e de
Urgell. E a totes donà marit dins la ciutat. E aprés tot açò, lo rey féu fer furs e
leys ab què la ciutat e regne fossen regits. E volgué que los furs fossen fets per lo
reverent arquebisbe de Tarragona e los nobles barons En Ramon Folch, vezcomte
de Cardona, e En Pere Galceran de Pinós, ab los quals furs lo regne és stat regit e
huy en dia se regix, los quals trobarets en la casa e consell de València ab les armes
del dessús dit. Aquest [rey] cresqué sos regnes e terres a la fe crestiana mil dos_centes
sglésies.
En aquest temps, alguns barons se ajustaren en Catalunya, a Solsona, per tal com
lo rey los feya algunes sobres per voler guerrejar ab ell, però lo dit rey era tan savi
que
sant Domingo, perquè lavors fundà parts dels monestirs dels dits sants en son regne.
En lo temps de aquest rey fo la destrucció dels templés, e per ço lo dit rey féu
lo orde de Muntesa. Fo maravellós rey, may féu res que desplagués a la terra car en
tot quant féu, près consell de son regne.
Com morí dividí les terres e regnes, de què se
mas poch temps ans que morís, féu son testament e ordenà que En Pere, primogènit
fill seu, fos rey d'Aragó, e de València e comte de Barcelona; e lo segon fill, Jacme,
rey de Mallorqua, e comte de Rosselló, e de Cerdanya e senyor de la baronia de
Muntpeller. E aprés poch temps, finà lo dit rey sos dies en la vila de Vilafranca
de Penedès, en edat de setanta_dos anys [en] [l'][any] [mil] [
seu cors a Poblet ab gran honor.
En aquest [temps] del dit rey, fo fet matrimoni de la filla del noble N'Uch de Mataplana,
lo qual era mort en la conquesta de Mallorqua, e lo noble En Guillem D'Urg,
lo qual procreà de la muller, appellada Blanca, quatre fills. Lo primer hac nom Ramon
d'Urg; l'altre Galceran, qui fo senyor d'Urg e de tot quant lo pare tenia en lo comdat
de Rosselló e de Sardanya; e los altres dos fills, la hun fo lo bisbe de Barcelona,
l'altre bisbe de Çaragoça, que encara no era arquebisbat.
Encara en aquest temps, lo dit rey havia hun familiar qui havia nom Pere de Queralt.
E en aquell temps era mort En Pere de Timor, del qual vos parlam davant, com
En Pere Alamany li havia donada sa filla per muller. E lo dit Pere [de] Timor leixà
una filla, la qual lo dit rey donà, ab la baronia de Timor e ab tot quant lo pare havia,
a
E aprés d'ells, isqué hun fill qui hac nom Pere, el qual per avant vos parlarem. E de
aquest temps ençà, és feta la vila de Sancta Coloma de Queralt, car aquest la intitulà
de son nom.
Encara en aquest temps, En Guillem Ramon de Muncada, senyor de Aytona, donà
per muller una sua filla al noble En Guillem de Cervera, lo qual procreà dos fills:
Guillem e Ramon. Encara en aquest temps, lo noble baró vezcomte de Cardona près
per muller la dona de la honor de Vallmoll, la qual era descendent del linatge del
comte de Tarragona e de la Marca. Encara en lo temps de aquest rey, près muller lo
noble En Galceran de Pinós la filla del noble En Ramon de Canet. Encara en aquest
temps, lo noble En Pere Galceran de Pinós donà una sor que tenia al comte Arnau
Roger de Pallars. E tot açò fo vivint lo rey En Jacme dessús dit.
CAPÍTOL
Com En Pere fo lo quart rey d'Aragó e comte de Barcelona e fo appellat lo rey En Pere
dels Francesos
Mort lo excel·lent rey En Jacme dessús dit, fo rey son fill En Pere d'Aragó e de
València e comte de Barcelona, al qual rey li fo imposat nom dels Francesos e totstemps
ne hagué lo millor. Aquest rey, stant infant e vivint lo rey en Jacme son pare,
près e tolgué als moros lo regne de Múrcia, lo qual regne donà al rey son pare e lo
dit rey partí lo regne ab lo rey de Castella, al qual se pertanyia la conquesta del regne
de Múrcia. Lo rey d'Aragó no hagué sinó Oriola, Alacant e altres viles e castells
que tot l'alre fo tornat al rey de Castella. E aprés fet açò, lo dit infant anà en França
per vesitar la reyna de França, qui era sa germana, e anaren ab ell los nobles En Gizbert,
vezcomte de Castellnou, e son frare Guillem de Castellnou. E los dits nobles
stant en França en servey del dit En Pere, començà
qui dehïen Arnau de Curçan, e havia per valedors En Ramon Roger de Pallàs, e En
Galceran de Pinós, e En Ponç Saguàrdia e En Guilem de Canet. Tots aquests barons
dessús dits tenien siti a hun castell qui ha nom Montballó, qui és en la vall de
Arles, en lo qual castell En Curçan se pretenia haver dret e lo dit castell se tenia per
En Guillem de Castellnou. E los barons e nobles havien en sa companyia entre tots
quatre_cents cinquanta de cavall e tres mil a peu. Stant los dessús dits sobre lo siti,
l'infant En Pere vengué de França al loch de Figueres en Ampurdà, lo qual loch lo
comte Huguet de Ampúries li havia enderrocat, e lo vezcomte de Castell[nou] e son
frare feren clamors a l'infant de ço que los dits barons los feyen stant en son servey.
E prestament l'infant, havent hoïdes les clamors, cavalcà ab huytanta a cavall e
féu la via de Serret, e aquí lo dit infant dormí hun poch; e aprés miga nit lo dit infant
cavalcà e féu la via de Montballó, hon los nobles e barons tenien lo siti. E alba de
matí lo infant fo ab ells, e los barons, ans que coneguessen lo infant, hagueren brega
ab ells, emperò com lo hagueren conegut, tantost vingueren al dit infant, de què el
infant los ho hagué a gran grat. E lavors, lo infant tots los se
companya de caval a Seret. E aquí ells volguessen pau ab lo vezcomte de Castellnou
e son frare, e tots foren contents de fer ço que lo infant volia e axí foren tots en
pau. E haver feta pau, lo dit infant los amprà ab tota lur companya que l'acompanyassen
e tots foren contents. E tots ensemps ab l'infant vengueren a Castelló hon
près lo comte Huguet [d'][Ampúries] e va
havia enderrocat. E aquí lo dit infant féu portar pedres e morter al dit comte al
coll per adobar lo dit mur de Figueres. E aprés lo se
los dits barons acompanyaren lo dit infant, e com fo a Barcelona, hun jorn davant
los dits barons e consellers de la ciutat, ell féu venir lo comte de Ampúries e legiren
davant ell lo procés que fet li havia. E com lo procés fo acabat, los barons, e los nobles
e los consellers de la ciutat supplicaren a l'infant que li plagués perdonar al dit
comte. E a supplicació dels dessús dits, perdonà al [dit] comte. E havent complit
lo dit infant tots los fets dessús dits, se n'anà a son pare a València e lo comte e tots
los barons acompanyaren lo dit infant; e com fo a son pare, recità-li tots los fets, de
què lo dit rey fo molt content.
E aprés poch temps, lo rey se
hoït e lo dit infant En Pere fo rey. E tantost com fo rey, li foren inobedients alguns
barons de Catalunya e foren aquests: En Guerau de Cabrera, qui en aquell temps era
comte de Urgell, lo qual comdat li era vengut per la mare, qui era germana del comte
d'Urgell N'Armengol qui era mort sens fills; e lo vezcomte En Ramon Folch de
Cardona; Arnau Roger, comte de Pallars; En Ramon Roger, son frare; En Guillem,
vezcomte de Vilamur; En Ramon d'Anglola, En Pere de Muncada; Berenguer de
Puigvert; Guerau de Cervelló; Alamany de Cervelló, son frare; Bernart Roger d'Erill;
Ponç de Ribelles; Huc de Toraya, Guillem Ramon de Josa; Jaume de Peremolla, Guerau
e Berenguer d'Espés; Gizbert de Guimerà; Guillem de Bellera; Ferrer d'Abella;
Ponç Çacosta; Ramon de Boixadós; Ponç d'Olunya; Johan de Ponç; Guerau de Maya;
Guerau d'Aguiló e molts altres. Encara d'altra part hi era lo comte de Foix, fill d'En
Gastó de Muncada, appellat Roger Bernat, e lo senyor de Montsquiu, e tots se reculliren
a Balaguer. E aquí lo rey En Pere los près tots ab altres barons e universitats de
Catalunya, los quals totstemps foren bons e feels al rey. E com lo rey hagués presos
tots los dessús dits, leixà anar tots los cavallers, e militars e servidors dels dits nobles
e barons [no] [returant][-se] [sinó] [los] [barons] [e] [nobles] e levà
mès-los al castell de Siurana e de Miravet. E aprés, com lo rey començà a guerrejar
ab lo rey de França, leixà anar al comte de Foix per tant com lo dit comte menaçava
al dit rey e que si no era pres, li faria tants de desserveys com poria. E lo rey sabé
lo que lo comte dehïa, per aquesta rahó leixà
la presó, que li fes tant mal quant poria que
E aprés que
de ço que los moros li havien fet a frare Pere de Muncada. E aprés, près En Guillem
Galceran de Cabrenç qui li era desobedient. E encara près En Guillem d'Òdena
e
havia agabellada molta gent, lo qual penjà ab dotze companyons.
E com lo rey hac dat compliment a les coses dessús dites, amprès lo viatge d'Elcoll
e de Contestina e en aquell mateix viatge lo rey tragué molts nobles e barons de
la presó, e foren aquests: lo comte de Pallars, lo comte N'Armengol d'Urgell e altres
molts, los quals se
Guerau de Cabrera lo qual era mort en la presó. Stant lo rey sobre lo siti d'Elcoll, los
sicilians li feren ambaixada, los quals en aquests temps havien mort los franceses. E
foren los embaixadors que
Johan de Pròxida, lo qual aprés lo dit rey heretà en València. E de aquell temps
ençà són los Pròxites:
— Senyor, —digueren los embaixadors— los sicilians suppliquen a vostra gran
senyoria que
aquell al qual lo regne de Sicília se pertany, qui havets la reyna lur senyora per muller,
filla del rey Mamfré de Sicília.
E lo rey respòs als sicilians per què havien morts los francesos. E los embaixadors
respongueren que per la mala senyoria que
dessús dites. E ladonchs, lo rey respòs als embaxadors sicilians que ells que
se
Galceran de Cruïlles e En Pere de Queralt. E tan prestament, los sicilians ab los embaixadors
dessús dits partiren e feren la via de Sicília e arribaren a Palerm, qui és la
mestra ciutat de Sicília. E aquí los embaixadors sicilians digueren tot lo que lo rey
los havia dit e que
nobles explicaren la embaixada dient als sicilians que
de deffendre
muller, la qual era filla del rey Mamfré, lur senyor natural, lo qual rey era deseretat
e mort per los francesos, e per aquesta sola rahó ell los entenia a deffendre dels dits
francesos, lurs capitals enemichs, però que ell volia que tots los barons, e ciutadans
e ciutats lo jurassen per senyor, e que li prestassen sagrament e homenatge als dits
embaixadors en persona sua e que, faent ells açò, que tantost que los embaixadors
fossen tornats ell partiria e se n'hiria en Sicília.
E los sicilians, havent hoït los embaixadós, prestament feren tot quant per part
del rey demanaren ab gran plaer. E aprés pochs dies havent complit los affers, los
embaixadors partiren e hagueren tan bon temps que en breus dies foren là hon lo
rey era, al qual los embaixadós dessús dits digueren que los sicilians, tot quant per
ells era stat demanat, ab gran plaer havien atorgat, de què lo rey, havent haüda
relació dels damunt dits, tantost aprés pochs dies féu fer vela e partí ab tot son
stol, e féu la via de Sicília e hagué tan bon temps que
hon fo bé acullit e reebut com a rey e senyor per tots los barons e altres gents de
la terra. E aprés pochs dies, tots los dessús dits lo juraren per senyor en la mestra
sglésia de Palerm.
E ésser lo rey jurat, tan prestament començà a cavalcar e fer la via de la ciutat de
Mecina, hon lo rey Carles de Nàpols tenia lo siti; axí mateix, lo dit rey féu partir les
sues galeres fent aquella via. E com lo rey fo atendat e lo seu stol de la mar fo arribat
al castell de Capo d'Orlando, qui cascunes de aquestes viles e castells són prop
de la muntanya de Muntgibell, féu embaixada al rey Carles. E foren embaixadós los
damunt dits En Galceran de Cruïlles e Pere de Queralt, los quals [foren] ab lo rey
Carles en lo siti de Mecina, al qual rey los sobredits explicaren la embaxada. E en
continent com lo rey Carles los hagués hoyts, féu levar lo siti e se
qui és a dotze milles de Mecina, ab tot son stol. E aprés, lo rey En Pere d'Aragó entrà
en la ciutat de Mecina en la qual fo ben vengut e aprés lo stol de la mar, e foren
tots dins lo port de Mecina. E lo rey Carles era a Réjols.
E aprés, lo rey En Pere d'Aragó hagué son consell e tots li consellaren que passàs
en Calàbria. E lo rey ab tot son stol passà en la dita terra. E lo rey Carles que
huy que lo rey En Pere li era passat en Calàbria, isqué
Nàpols. E lavors, lo rey En Pere près molts castells e viles en la dita terra que res
no li podia resistir. E lo rey Carles sabent que ell perdia Calàbria e que s'aparellava
de perdre lo restant, per torbar lo dit rey En Pere requirí lo dit rey de batalla, cors a
cos o cinquanta per cinquanta o cent per cent. E lo rey En Pere haver reebuda la letra
de la requesta, se mostrà massa voluntari e prestament acceptà la batalla, donant
àrbitre al rey Carles de fer-[la] axí com volria. De què lo rey Carles volgué que la
dita batalla se fes cors a cos, e que
ciutat de Bordeu. E lo rey En Pere li atorgà [tot] quant volia. E axí fo fermada la
batalla e complida en la manera que per En Muntaner és stat recitat en les sues Istòries.
Emperò abans que lo rey En Pere partís de Sicília per venir complir la batalla,
tramès per la reyna sa muller qui era en Catalunya, e féu-la venir en Sicília, e menà
ab ella dos fills e leixà lo primogènit en Catalunya. E aprés que la reyna fo en Sicília,
lo rey se
lo qual près en una batalla que hac davant Nàpols en mar, la reyna muller del
rey Carles e lo príncep son fill, e l'altre frare e dues filles. Encara près dins Nàpols
un carrer qui s'appella la rua Catalana, lo qual tingué tres jorns. E com près los dessús
dits, ells se n'anaven a Salern. E aprés fet tot açò, lo dit noble menà la reyna
e los fills e filles, a la reyna d'Aragó, presos, fins [la] guerra fo finida e n'hagueren
fet matrimoni, axí com per avant hoyrets.
E com lo rey hac complida la batalla e fon en Aragó, ell près En Ferran Sànchiz,
senyor d'Entilló, son frare bort, e féu-lo negar en lo riu de Cincha. E açò féu lo dit
rey per tant com se era ligat ab lo rey Carles e havia amprès de matar lo dit rey En
Pere, son frare, segons En Muntaner recita. E aprés fet tot açò, lo dit rey se
en Barcelona e aquí stigué fins que lo rey de França fo en Catalunya ab son poder,
lo qual menava ab sí hun cardinal qui havia donada la cruada per part del papa
contra lo rey En Pere d'Aragó e tots sos regnes. E lavors, lo dit rey En Pere, veent
que los francesos eren a Narbona e que son frare lo rey de Mallorques no s'aparellava
gens a deffendre, anà lo dit rey en Rosselló ab los barons e altres de Catalunya,
e nenguns no sabien lo rey per què anava. E lo noble En Ramon Folch demanà hon
anava e lo rey li respòs que a Perpinyà per pendre lo rey de Mallorques, [son] [frare].
E lavòs, lo dit noble lo supplicà que ell no y fos per tant com la reyna sa muller
era sa parenta. E lo rey dix-li que li plahïa. E lavors, lo rey anà al portal de la
vila de Perpinyà per entrar. E tantost com aquells de la vila lo conegueren tantost li
obeïren. E com lo rey fo dins la vila e fes la via del castell hon son frare era, los del
castell donaren a sentir al rey lur senyor que son frare lo rey En Pere era aquí.
E prestament, se n'isqué del castell per una cova que exia fora del castell de la part
del bosch; e fugí e mès-se al castell de la Roqua, en Rosselló. E aprés, lo dit rey En
Pere entrà en lo castell e près la reyna e dos fills que y trobà. E tramès per lo noble
En Ramon Folch e comanà-li la reyna e sos fills. E tan prestament, lo sentdemà per
lo matí, lo rey En Pere se
tots los staments. E com foren tots los staments ajustats, lo rey los proposà dient-los
tals paraules:
— Bé sabets vosaltres tots los qui aquí sóts, com yo hé haüts molts affers, que
jamés de vosaltres me son poscut valer ne ajudar, tant en lo regne de Sicília com en
les altres coses en què yo
me vénen al dessús, e lo papa qui ha donada cruada contra mi e lo rey de
França qui és a Narbona per entrar en Catalunya ab tot son poder. E veig que nengú
de vosaltres no m'ha defès. E crech que vosaltres volríets que yo fos deseretat
per tant com no us tenits per contents de mi. E son maravellat de vosaltres com vos
havets mès tal fantasia al cap, car bé podets pensar que axí sabré yo ben viure de art
de cavalleria con nengú de vosaltres. Encara que sia deseretat seguiré lo món com a
cavaller, mas no
vullats deseretar e perdre ço del vostre e venir en mans de mos enemichs e
vostres, perquè us [prech] com a leals vassalls que vosaltres façats vers mi ço que
vassalls naturals han acostumat fer.
E com lo rey hac acabat lo rahonament dessús dit, les Corts li respongueren en
la forma següent:
— Senyor, vostra senyoria sab bé que fins ací en vostres cuytes e feyts, totstemps
lo principat de Catalunya com vos ha valgut e ajudat si bé vostra senyoria ha dit lo
contrari. E vós, senyor, com havets tractat lo dit Principat? Car jamés foren vassalls
pus mal tractats per senyor com fins ací nosaltres som. Perquè us plàcia, senyor, de
tornar-nos tot ço que tenits de cascun stament. E lavors, senyor, lo Principat farà
vers vostra senyoria ço que per totstemps ha acostumat.
E lo rey, havent huyda la resposta de la cort, tornà als prelats, barons e universitats
tot ço que tenia. E tornà a loch tot ço que contra justícia era stat fet. E havent lo rey
tornat a loch les coses dessús dites, feren que lo rey provehís en la guarda de Girona.
E tramès-hi En Ramon Folch, vezcomte de Cardona, e En Ramonet de Cervera e lo
vezcomte de Vilamur, qui ja los francesos los ne havien gitats com [l]'havien presa.
E lo dit noble entrà a Girona ab los altres de sa companyia. E aprés, lo rey cavalcà e
anà-se
contrastar als dits francesos la entrada e gents per aquesta rahó, los francesos no
stigueren de no entrar, car per hun abat francès qui era abbat de Sant Pere de Rodas
e ab En Berenguer de Pau, los francesos entraren en Ampurdà stant lo rey En Pere
en lo coll de Paniçàs e cuydaren pendre lo comte de Ampúries dins Castelló sinó que
s'escalà per lo mur. E com lo rey sabé que los francesos eren entrats per Sent Pere de
Rodes e per les Abelles e que eren a Castelló, ell se desatendà e vengué-sse
E la ciutat de Leyda, sobre lo anar primer, hac brega ab los de Barcelona axí com
aquell qui ab los de Barcelona los havia conquistats. E eren ab lo rey los següents: lo
comte de Urgell, de Ampúries e de Pallars; e lo vezcomte d'Àger; En Dalmau, vezcomte
de Roquabertí; lo vezcomte de Castellnou; lo vezcomte de Cabrera; En Gastó
de Muncada; En Guerau de Cabrera; En Ramon Roger de Pallàs; Guillem d'Anglola;
Guillem de Muncada, senescal; Galceran de Pinós; Berenguer de Puigvert; Ramon
d'Urg; Guerau de Cervelló; Alamany de Cervelló; Berenguer d'Entensa; Ramon
de Josa; Ponç de Cervera; Gilabert de Cruïlles; [Gilabert] [de] [Centelles]; Acart de
Mur; Arnau de Corsan; Bernat Huc de Cabrera; Pere Arnau de Botonach; Arnau de
Saga; Roger Bernat d'Arill; Bernat de Cabrera; Ponç Santapau; March de Sancta
Eugènia; Pere de Queralt; Pere Galceran de Cartellà; Berenguer d'Abella; Guillem
Ramon de Montoliu; Guerau Alamany de Torella; Jaume de Peremolla; Guillem de
Castellaulí; Albert de Mediona; Bernat de Boxadós; Bernat de Rajadell; Bernat de
Vilademany; Guillem de Caldes; Ramon de Peguera; Arnau Guillem de Foixan;
Bernart de Talamanca; Berenguer d'Ezverig; Berenguer de Montsonís; Guerau d'Aguiló;
Galceran d'Olunya; Jaume de Besora; Berenguer de Vilamarí; Bernat de Corbera;
Franch Coloma; Pere de Santmenat; Ramon de Reixach e molts d'altres cavallers de
Catalunya, e ab la ciutat de Barcelona, e Gerona, e Leyda, Tarragona, Tortosa e Vich
lo rey se retragué a Busulú. E aquí ell leixà part de aquests barons e ab lo restant ell
se
E en l'espay d'aquest temps, lo rey de França asitià Gerona. E aquí lo noble En
Ramon Folch féu moltes cavalleries però a la darreria lo dit noble hagué [a] [retre]
la ciutat ab licència del rey. E aprés, lo dit noble ab tots los altres de sa companyia
se
en la dita ciutat que de un cos sant que ha dins la sglésia de Sant Pheliu a qui dien
sant Narcís, isqueren tantes de mosques blanques del seu vàs, que los franceses que
picaven prestament morien. E per aquesta rahó lo rey de França se n'hagué a exir, e
anà-se
temps lo socors de Sicília fo vengut ab En Roger de Lòria. E lo rey, sabent que lo
dit socors era vengut, retornà-se
França, sabent que lo rey En Pere venia ab tot son poder, no sguardant la sua
strema malaltia isqué de Castelló e féu la via de Peralada. E com fo en una vila qui és
al mig de Castelló [e] [de] [Peralada] a qui dien Vilanova, aquí lo rey de França morí
en casa de hun cavaller a qui dien En Sorts.
Aprés mort del dit rey, lo rey En Pere hic lançà los francesos, segons En Muntaner
recita. E lo rey havent-hi lançat los francesos, près moltes coses que los francesos hi
havien leixades. E haver fetes lo rey les coses dessús dites, se
e aquí lo près malaltia e féu son testament, ab lo qual leixà son regne e principat a
son fill primogènit appellat Alfonso, e l'altre fill appellat [Jacme] [féu] [rey] [de] [Sicília],
[e] [l'][altre] [fill] [appellat] Frederich féu duch de Noto. E havia dues filles, la una Ysabel
qui fo muller del rey de Portogal e la segona Gostança, muller de Rubert rey de Nàpols.
E haver acabada lo rey sa ordinació, acabà sos dies e morí en l'any mil doents
huytanta_cinch. Fo soterrat a Santes Creus però no volria fos en oblit que en res que
lo dit rey hagués fet, los aragonesos no foren en nenguns afferts.
Encara stant en lo temps de aquest rey son frare, rey de Mallorqua e comte de
Rosselló e de Sardanya, morí lo comte En Ramon de Canet e romàs la baronia de
Canet als fills de la filla del dit En Canet, qui fo muller d'En Galceran de Pinós. E
la dona havia dies que era morta e havia lexat dos fills, la hú era [romàs] senyor
de la baronia de Pinós e l'altre lo pare havia leixat senyor de la Guàrdia; e havia
hun fill ab lo rey de Mallorqua a qui dehïen En Ponç Çaguàrdia, al qual lo dit rey
féu donar la heretat de Canet e de Homenova, e levà-la al fill major, qui era romàs
senyor de la baronia de Pinós.
Encara stant en vida de aquest rey, lo rey de Mallorqua se près totes les jurisdiccions
dels barons de Rosselló e de Cerdanya e aprés los tornà a costum de França.
Encara en lo temps de aquest rey, fo fet matrimoni d'En Ponç Çaguàrdia ab una filla
d'En Bernart Huc de Cabrera, de la qual procrea tres fills, lo primer appellat Guillem,
l'altre Ramon, l'altre Pons e dues filles. Encara en aquest temps, fo fet matrimoni ab
una filla d'En Ponç, vezcomte de Cabrera, e ab En Ponç Huc, comte de Ampúries,
qui aprés ne isqué una filla qui fo muller d'En Malgaulí, axí com per avant sabrets.
Encara en aquests temps, lo senyor de Berga près per muller una filla d'En Bernat
de Cabrera, senyor de Montclús, de què n'isqué En Pere de Berga. Encara en
aquest temps, fo fet matrimoni de una germana d'En Ponç Çaguàrdia ab lo noble
En Bernat de Centelles. Encara en aquest [temps], fo fet matrimoni d'En Guillem
d'Anglola ab una filla d'En Ponç de Cervera. Encara en aquest temps, fo fet matrimoni
de una filla d'En Malany ab En Ramon d'Urg. Encara en aquest temps del rey
de Mallorqua, fo fet matrimoni ab lo vezcomte d'Osó de una filla d'En Galceran
d'Urg; e lo dit Galceran havia una altra filla qui fo muller de N'Arnau de Castellbò.
Encara en lo temps del rey En Pere d'Aragó, morí lo comte Bernat Roger de Foix e
romàs una filla del dit comte que los foxenchs donaren per muller a
fill d'En Gastó de Muncada e nét d'En Guillem Ramon de Muncada, vezcomte
de Bearn, que morí a Mallorqua. E morí lo dit Gastó de Muncada e leixà a son fill
lo vezcomtat de Bearn e leixà a hun altre fill, qui havia nom Pere, la baronia de
Moncada e quant tenia en Catalunya.
Encara vivint lo rey En Pere dessús dit, levà a son frare lo regne de Mallorques,
e lo comdat de Rosselló e de Cerdanya. Encara en lo dit temps, se féu matrimoni
de una filla d'En Guillem d'Anglola ab En Berenguer d'Erill. Encara en lo dit temps,
N'Àlvaro de Cabrera près muller la filla d'En Ponç de Ribelles, de la qual procreà
hun fill qui hac nom Armengol, e una filla qui fo muller d'En Guillem d'Antensa.
Encara en lo temps del rey dessús dit, a supplicació dels barons Galceran de Pinós,
e Guillem de Canet, e Guillem d'Anglola e d'En Ponç Çaguàrdia, tornà la heretat de
Castre a Phelip de Castre.
Encara en lo dit temps, lo rey donà per muller la filla d'En Ramon de Peralta a
son nebot don Phelip de Castro dessús dit. Encara en lo dit temps, N'Acart de Mur
près per muller la filla del noble En Guillem de Bellera. Encara en aquest temps,
los nobles barons En Guillem Ramon de Muncada e En Galceran de Pinós feren
matrimoni que foren dos per dos: germà e germana a germà e germana, però aquest
Guillem Ramon era senyor de Aytona.
CAPÍTOL
Com N'Alfonso fo lo cinquèn rey d'Aragó e comte de Barcelona appellat lo rey
Franch
Mort lo excel·lent rey En Pere qui fo dit dels Francesos, fo rey d'Aragó e dels altres
regnes N'Alfonso, fill seu, al qual fo imposat nom de Franch. Aquest rey passà
en la illa de Mallorqua ab molta companya de Catalunya ab los quals levà la dita illa
a son oncle lo rey de Mallorqua. E los qui passaren ab ell foren aquests: En Ponç,
comte de Ampúries e vezcomte de Cabrera e de Bas; En Ramon de Cervera, senyor
de Juneda; Guillem d'Anglola; Ramon de Muncada, senyor de Albalat; Guerau de
Cabrera; Ramon d'Anglola; Arnau de Corçam; Gastó de Peratallada; Galceran de
Cruïlles; Huc de Sarrià; Guillem Ramon de Josa; Bernat de Monpahó; Gisbert Alquer;
Guillem de Belloch; Ramon Ortal; Maymó de Castellaulí; Guillem de Castellví;
Ferrer de Vilafranca; Bernart de Sobirats; Ramon de Gallinés; Arnau d'Artesa; Guillem
de Soler; Ponç Dezcallar; Ramon Jutge de Castellzir; Ramon d'Almenar;
Ponç de Grenyena; Guillem de Fluvià; Franch de Requesens; Jacme de Monpesat;
Romeu de Gurb; Ramon de Puigpardins; Jaume Alamany; e tots aquests anaren
ab lo dessús dit rey a pendre la dita illa, la qual li era desobedient.
E com lo rey fo tornat, anà en Castella e féu fer pau als castellans qui eren en
gran discòrdia. E com fo tornat de Castella, la terra acordà de fer-li tenir corts generals
a Monçó. E axí fo fet. E lo rey ordenà certes constitucions proffitoses al regne.
E aprés revocà alguns donatius que havia fets ultra mesura. E havent acabat lo
rey les coses dessús dites, fo en Barcelona hon lo près malaltia e de aquell[a] lo rey
morí fort jove en edat de vint_sis anys en l'any mil doents noranta_dos. Jau lo seu
cos a frares menós en Barcelona.
Diu Dant en lo seu libre que si aquest hagués viscut, fóra com son pare e millor;
que Dant lo haguera per millor rey que fos en lo món en aquell temps. En aquest
temps, lo dit rey hagué guerra ab lo vezcomte de Cardona e En Guillem Alamany
de Cervelló. Encara en lo dit temps, En Pere de Berga près per muller la filla d'En
Guillem Ramon de Cervelló, senyor de la baronia de Castelló; e morí lo dit Guillem
Ramon sens altres fills e la baronia romàs a la filla, dona de Berga, de la qual
hac una filla qui fon muller del comte de Pallars. Encara en lo dit temps, la honor
de Bestrachà era romasa a una filla d'En Bernat de Bestrachà, la qual fo muller
d'En Galceran de Cruïlles.
Encara en aquests temps, En Joffre de Roquabertí près per muller la filla d'En
Guillem de Vilademuls ab la honor de Vilademuls e lo castell del Berc. Encara en
aquest [temps], lo noble En Bertran de Castellet près per muller la filla del noble En
Bernat de Cabrera, senyor de Monclús. Encara en aquest temps, lo noble En Bernat
de Centelles donà una sua filla per muller al noble En Bernat de Cabrera, fill d'En
Bernat de Cabrera dessús dit, qui aprés fo vezcomte de Cabrera e de Bas.
En aquest temps, morí lo comte Roger de Pallars, lo qual leixà tres filles qui foren
filles de la dona de Berga, e fo tudor de les dites filles En Ramon d'Urg, lo qual
Ramon d'Urg donà a son fill N'Uch de Mataplana la major, qui fo comtessa, e per
aquella ell fo comte de Pallars, e de Berga e senyor de la baronia de Cervelló. E l'altra
donà a
E d'aquests són los comtes de Pallars qui huy són. Encara en lo dit temps, lo noble
En Ramon d'Urg donà per muller una germana sua al noble En Ponç de Santapau.
Encara en lo dit temps, morí lo noble N'Arnau de Castellbò e leixà una filla, qui fo
muller d'En Gastó, comte de Foix e de Bearn. Encara en lo dit temps del rey
Alfonso dessús dit e de son oncle lo rey En Jacme de Mallorques, fo fet vezcomte
d'Illa lo noble En Pere de Fenollet, al qual lo noble En Ponç Çaguàrdia donà
una filla sua per muller. Encara en aquest temps, lo dit noble En Ponç de Çaguàrdia
donà per muller una altra filla al noble En Guillem de Castellnou; e com hac fet
los matrimonis dessús dits morí. Encara en aquest temps, lo rey de Mallorqua féu
pendre títol de vezcomte de Canet al noble En Guillem de Canet, fill del noble En
Ponç Çaguàrdia, e de lavors ençà és vezcomdat Canet. Encara en lo dit temps, morí
don Felip de Castro, del qual romàs una filla qui fo senyora de Castro e de Peralta,
la qual donaren per muller a
fo senyor de la baronia de Castro e de Peralta e l'altre passà en Sicília hon lo rey En
Jacme lo féu comte, de què són exits los de Peralta en Sicília.
CAPÍTOL
Com En Jacme, germà del dit Alfonso, fo lo sisèn rey d'Aragó e comte de Barcelona
Mort lo rey Alfonso dessús dit, fon fet rey d'Aragó e comte de Barcelona En Jacme,
frare seu, lo qual rey com son frare morí fo en Sicília, e tota la terra de Catalunya
tramès al comte de Ampúries ab dues galeres e ab hun leny armat per amenar lo
dit rey. E com lo dit comte fo arribat en Sicília e hagués dita la nova al rey, en continent
lo rey se féu venir los sicilians e dix-los la mort del rey son frare, e [que] per
aquella rahó ell se n'havia a venir, mas que ell los leixaria la reyna sa mare e son frare
don Fraderich per regidors. E d'açò los sicilians foren contents. E lo rey tantost
fet açò, se
Aragó e altres regnes. E près per muller la filla del rey de Castella appellada Maria.
E lo rey de Castella per aquell matrimoni lo devia metre en poder del rey Carles de
Nàpols en la vila de Logronyo de Castella. E lo rey En Jacme sabent la malesa desféu
lo matrimoni. E aprés, per lo papa fo tractada pau entre Castella e Aragó, e que
prengués la filla per muller qui havia nom Blanca, e que
germana al rey Rubert de Nàpols fill del rey Carles, e axí lo papa perdonà al rey En
Jaume e complí los matrimonis dessús dits. E promès encara lo dit rey tornar Sicília
al rey Carles de Nàpols, e lo papa féu-lo gamfanoner e almirall de la sglésia, e donàli
la illa de Cerdenya e Còrcega e que fossen sues en per totstemps.
E lo rey havent promés que tornaria Sicília al rey Carles de Nàpols, com los sicilians
ho saberen, trobaren gran desplaer en la prometença mas los sicilians hi provehïren,
que prengueren son frare Frederich per senyor. E com lo rey En Jacme
hagués promès tot lo sobredit, anà en Roma molt bé acompanyat, car menà ab sa
companyia N'Armengol, comte de Urgell; lo comte de Ampúries; lo vezcomte de
Cabrera; lo vezcomte de Roquabertí; En Guillem de Muncada, senyor de Fraga; Pere
de Muncada; Ramon d'Anglola; Guillem de Cervelló; Galceran de Pinós; Guillem
d'Anglola; Berenguer de Puigvert; Alamany de Cervelló; Huguet de Ampúries, vezcomte
de Bas; Berenguer d'Entensa; Pere de Queralt; Gizbert de Castellnou; Arnau
de Corçam; Guillem de Bellera; Arnau Roger d'Erill; Arnau d'Orcaus; Ramon d'Espés;
Ramon Alamany; Galceran de Cartellà; Acart de Mur; Ferrer d'Abella; Ferrer
de Vilafranca; Bertran de Castellví; Albert de Vernet; Berenguer d'Avinyó; Pons
d'Elunya; Guillem Dezsoler; Pere de Barberà; Galceran de Masdovellas; Galceran Dezpapiol;
Ramon de l'Entorn; Gilabert de Cruïlles; Bernat de Centelles; Jaume Dezcallar;
Ramon de Besora; Dalmau Deroles; Bernat de Sant Vicents; Pere de Sant Serní;
Bernat Dezfenollar; Simon de Montbrú; Ramon Torrellas; Ponç de Santapau; Ramon
de Sarrià; Ar[nau] d'Areny; Ramon de Monpesat; Berenguer de Vilafreser; Guillem
de Bordils; Ponç de Montpahó; Guillem de Malla; Pere de Malla; Pere Arnau de
Vilella e ab molts altres, lo rey complí son viatge e partí del port de Roses hon eren
les fustes, quaranta galeres e sexanta entre naus e lenys; de què eren patrons
molts ciutadans de Barcelona: En Jacme Durfort, Pere Burgu[e]t, Guillem de Sant
Climent, Guillem Romeu, Jacme Grony e molts altres.
E arribaren al castell de Hòstia qui és a la boca del riu de Roma. E aquí ell fo bé
reebut per lo papa e per tota la cort. E aquí lo rey stech algun temps. E aprés, com
lo rey hagué stat algun temps ab lo papa hé fet sos affers, et lo papa li hagués confirmat
tot ço que li havia promès, lo rey près licència del papa e de tota la cort. E féu
la via de Sicília a Xarles però lo rey no havia intenció, si bé ho donava a entenent. E
los sicilians, sabent que lo rey venia, feren-li exir son frare a l'encontre ab sexanta galeres,
les quals se encontraren davant Capo d'Orlando. E aquí hagueren gran batalla
en què los sicilians perderen quinze galeres e foren vençuts. E don Fraderich tornàse
a Mecina e lo rey En Jaume a Palerm hon fo bé acullit. E com fo a Palerm, lo
rey tramès per son frare el infant qui era a Mecina. E reebut lo misatger, partí e fon
ab son frare en Palerm. E lavors, lo rey En Jacme féu-lo rey de Sicília. Et aprés, lo
rey En Jaume se
li féu gran festa. E aprés pochs dies la reyna sa mare morí e fo soterrada a frare[s]
menors. E aprés tot açò, tornà al rey de Mallorqua son oncle totes ses terres.
Aquest rey procreà de la reyna sa muller tres fills: Pere, Berenguer, N'Amfòs
al qual lo rey son pare donà per muller la filla d'Entensa, a la qual era pervengut lo
comtat d'Urgell per mort del comte N'Armengol de Cabrera, germà de la mare
de la dita comtessa, los quals eren fills de N'Àlvaro de Cabrera, vezcomte d'Àger. E
per aquesta dona lo dit N'Amfòs fo comte d'Urgell. E aprés, lo rey donà a l'infant
En Pere primogènit lo comdat de Ampúries que lo comte havia leixat al rey, levantlo
a la mare del dit comte, de qui era.
Encara donà lo dit rey a son fill En Ramon Berenguer lo comtat de les muntanyes
de Prades. Emperò aprés, ell infant En Pere cambià ab son frare En Ramon
Berenguer lo comtat d'Ampúries ab lo comdat de Prades. E lo rey donà al dit infant
En Pere lo comdat de Dénia e Ribagorça. E lavors, lo dit infant En Ramon Berenguer
romàs comte de Ampúries. E aquests dos infants dessús dits renunciaren la primogenitura
a l'infant N'Amfòs. E açò per tant com no gosaren passar en Cerdenya per
conquistar la terra. E lo infant N'Amfòs hi passà e fo jurat per primogènit. E tota la
terra trobà gran plaer com lo dit infant stant tant jove amprès la conquesta dels dits
regnes de Còrcega e de Cerdenya. E per aquesta rahó la terra li féu gran armada, axí
com per avant en la sua istòria veurets. Aquest rey En Jaume temps havia que
stava sens muller per tal com la mare era morta, de què lo dit rey près altra muller,
filla del noble En Pere de Muncada e de la dona Na Berga de Pinós, la qual havia
nom Elisén. E havent presa lo dit rey la dit reyna per muller, aprés poch temps lo
rey morí, e finà sos dies en Barcelona any mil treents vint_set. Fo soterrat a Santes
Creus ab rey En Pere, son pare.
Aprés mort del rey, la reyna dessús dita renuncià al món e féu hun monestir de
dones menoretes a qui dien Pedralbes, e aquí la reyna stech mentres visqué bé acompanyada
de nobles dones de son linatge e moltes filles de molts que féu monges del
dit monestir. E aquí la dita reyna féu sancta vida que
E morí al dit monestir any
Encara en lo temps de aquest rey, morí son oncle lo rey En Jacme de Mallorques
e lexà dos fills, lo primer Sancho qui aprés fo rey de Mallorques, l'altre appelat Jacme
de Clarença. Encara en aquest temps d'aquest rey, morí sa germana, muller d'En
Rubert rey de Nàpols, e aprés lo dit rey li donà altra muller filla del rey Sancho de
Mallorques appellada Sancha, qui fo la millor reyna que jamés fos en Nàpols.
Encara en lo dit temps, En Guillem, vezcomte de Canet, donà sa sor per muller
al noble don Felip de Castre, la qual era stada muller d'En Guillem de Castellnou.
Encara en aquest temps de aquest rey, morí lo noble En Galceran de Pinós e leixà
dos fills, lo primer appellat Pere Galceran e lo segon Ramon Galceran, e una filla
qui fo muller del noble En Bernat Guillem Saportella. E aprés, lo rey Sancho de
Mallorques havia tres filles bastardes, les quals lo dit rey havia haüdes de una filla
de hun cavaller d'Osona del loch de Sant Feliu de Torrelló, e lo cavaller havia nom
mossèn Guillem Dezpuig Bachó; e la primera fo muller del noble En Galceran de
Pinós, e la segona fo muller del noble En Gilabert de Cruïlles, e la terça fo muller
del noble En Pere de Talarn.
Encara en aquest temps, lo noble N'Acart de Mur près per muller una filla del
noble En Guerau Alamany, senyor de Guimerà. Encara en lo dit temps, lo noble En
Ramonet de Cervera donà una filla que tenia per muller al noble vezcomte de Vilamur
ab la heretat de Juneda. Encara en lo dit temps, morí lo noble En Pere Galceran de
Pinós e leixà hun fill qui havia nom Pere Galceran. E la filla del rey de Mallorques, sa
mare, près per marit lo noble En Vilaragut, qui, aprés fo fet per lo dit rey vezcomte
de Sobirats. E de aquell, la dona Na Sancha procreà una filla qui fo muller del noble
En Bernat d'Osó e germana del noble En Pere Galceran. Encara en lo dit temps,
lo noble vezcomte de Cardona près per muller la noble dona filla d'En Guillem
d'Anglola, senyor de la honor.
Encara en lo dit temps, lo dit rey féu fer levar la honor a Pere Berenguer de Josa
al noble En Pere Galceran de Pinós, per qui
Na Guillelma de Muncada près per marit el infant En Pere, e aprés morí e leixà la
baronia e castell de Muncada al rey. Encara en lo dit temps, lo comte de Foix donà
a hun fill seu la honor de Castell[b]ò e féu-lo intitular vezcomte, e de aquest temps
ençà és vezcomtat Castellbò.
Encara en aquell temps, lo noble En Ramon d'Abella près una filla del noble En
Galceran de Puigvert. Encara en aquell temps, lo noble En Pere de Fenollet donà
una filla per muller al noble En Bernat de Cabrera. Encara en aquell temps, morí En
Arnau de Saga e romàs la sua heretat a una sua filla qui fo muller d'En Berenguer
d'Olms. Encara en lo dit temps, morí lo vezcomte de Roquabertí e leixà hun fill appellat
Dalmau, lo qual près per muller la filla del noble En Bertran de Fenollet. Encara
en aquest [temps], lo rey donà muller a l'infant En Pere son fill, la filla de l'egregi
En Gastó, comte de Foix. Encara en lo dit temps, lo dit rey donà muller a son fill
l'infant En Ramon Berenguer, comte de Ampúries, la filla del noble [baró] don
Jayme de Xèrica. Encara en aquell temps, lo noble En Pere de Malany près per muller
la filla de N'Arnau Guillem de Foixà.
CAPÍTOL
Com N'Amfòs fill del dit En Jacme fo lo VII rey d'Aragó e comte de Barcelona
Mort lo excel·lent rey En Jaume dessús dit, fo fet rey d'Aragó e dels altres
regnes e principat N'Amfòs, fill seu, lo qual fo appellat rey Benigne per tal com totstemps
fo benigne a totes gents e plasent. Aquest rey stant infant fo comte d'Urgell
per la muller, axí com vos és stat recitat en la istòria del rey En Jacme, son pare, e
axí matex fo jurat per primogènit per passar en lo regne de Cerdenya en deffalta de
sos germans, primers fills del rey, axí com és dit damunt. E la terra ab gran voler li
féu gran armada de molts barons, nobles, e cavallers e altres gents del principat de
Catalunya, axí de cavall com de peu, e moltes galeres, e naus e altres fustes per passar
en los dits regnes. E anaren ab lo dit infant molts nobles, e cavallés e altres militars
de Catalunya e foren aquests: En Bernat, vezcomte de Cabrera; En Jofffe, vezcomte
de Roquabertí; En Guerau Alamany de Cervelló ab tres frares seus; En Berenguer
Carroç; En Gizbert de Castellet; En Bernat de Centelles; En Gilabert de Cruïlles; En
Ponç de Sentapau; En Bernart de Senta Engènia; N'Uguet d'Ampúries; En Ramon
de Boixadós; En Bernart de Monpahó; En Ramon de Blanes; En Pere Güel; En Pere
de Santmenat; En Guillem de Belloch; N'Albert Çatria; Bernat Guillem de Foixà;
Johan de Vilamarí; Ponç d'Uluya; Berenguer de Capons; Johan de Vilarnau; Pere
Galceran de Caldes; Dalmau de Rajadell; Francí Coloma; Francí de Reixach; Pere
de Tagamanent; Arnau de Vilalba; Ramon de Vilanova e molts altres, los noms dels
quals no són ací scrits per tal com serien molt larch de recitar.
Encara hi anaren molts ciutadans de la noble ciutat de Barcelona e són aquests:
Palous, Marquets, Burguesos, Sentcliments, Romeus, Queralts. E axí mateix hi anaren
de Leyda, de Gerona, de Tortosa, e de Tarragona e de altres gents de les viles
de Catalunya. E eren les gents d'armes en nombre de mil a cavall e de vint mília
de peu, e les fustes eren entre naus, galeres e altres fustes en nombre de cent cinquanta,
en què havia sexanta galeres entre groses e sotils. E ab totes aquestes fustes
lo infant passà totes ses gents en la illa e regne de Cerdenya. E arribà davant lo
castell Vermell qui huy se appella castell de Càller, lo qual se tenia per los pisans.
E aquí lo infant ab tot son stol se attendà en una vila qui poblà de nou, la qual vila
féu appellar Bonayre. E aquí lo infant stech fins que lo castell fo pres, qui durà lo
siti bé tres anys. E durant lo temps del siti de castell, lo infant hagué de grans bregues
e batalles ab los pisans e sarts però, a Déu fo plasent, fo vencedor de tots sos
enemichs. E guanyà lo dit infant ab les sues gents totes les illes de Còrcega e de
Cerdenya e aquelles partí ab sos servidós qui eren ab ell en la dita conquesta, e fo
En Berenguer Carroç, comte de Quirra; e donà a
Miquel e de Argén; e donà a
lo castell de Càller. Donà a
y havien bé servit, car En Boxadós lo levà en la batalla que li havien mort lo
cavall a l'infant e donà-li lo seu cavall, e aprés, mossèn Berenguer Carroç lo levà altra
vegada, que
la Golleta d'En Carroç, e axí mateix tots los altres lo havien bé servit. E aquí lo
infant donà viles e castells en los dits regnes qui aturar-s'í volguessen. Encara comanà
lo regiment de Còrcega a hun cavaller qui havia nom Johan de la Roqua. E
aquell féu comte de Sinarqua.
Stant lo infant en les dites conquestes, sa muller la comtessa de Urgell parí hun
fill, de la qual nova lo infant fo molt alegre. E tan prestament com lo infant fo nat,
lo rey En Jacme lo féu batejar e mès-li nom Pere e aprés lo féu jurar per primogènit.
E com lo rey hagué acabades totes les coses dessús dites, tramès la comtessa de
Urgell a son fill en Cerdenya, de què lo infant trobà gran plaer en la venguda de la
comtessa, sa muller. E aprés, lo infant emprenyà la comtessa, sa muller, de hun fill
qui hac nom Jaume, qui aprés fo comte de Urgell, però stant prenys la dita comtessa
e
en lo dit regne e terres gents per a guardar e regir aquells.
E aprés lo dit infant se
de Barcelona. E aquí lo dit infant arribà ab tot son stol; e com lo dit infant fo arribat,
prestament isqué en terra per fer reverència al rey, son pare. E com lo infant isqué,
anà vestit axí com a sart, ab lo gonell sardesch, e com fo davant lo rey, son
pare, per fer-li reverència, lo rey no li volch res dir ne dar la mà a besar, de què tots
los barons, nobles e altres gents foren molt maravellats de l'aculliment que
fet a l'infant. E aprés, lo infant se n'anà a posar al palau petit e aquí lo infant
stech. E aprés [menjar] lo infant se n'anà ben vestit com a català, axí com en lo dit
temps anaven, e vench per vesitar lo rey son pare. E com lo rey véu venir lo infant
son fill, no sperà que l'infant vengués a ell mas lo rey isqué reebre lo infant al cap de
la scala e près lo infant son fill, e besà
la cambra. E aprés que foren en la cambra, la reyna muller del rey e madastra del dit
infant, en presència de tota la cort demanà al rey:
—Per què huy per lo matí com lo infant vench a vostra senyoria no li fes bon
aculliment e ara, senyor, lo li havets fet tal?
E el rey respòs:
—Si huy per lo matí ell fos vengut [vestit] ab les robes de vencedor, sens falla
yo li haguera fet la honor que ara li hé feta, mas com vench vestit ab les robes dels
vençuts, ell mereixia bé ço que yo li fiu. Perquè sapiats que nengú no deu jamés portar
àbit dels vençuts sinó dels vencedós, puix dóna Déus a l'hom victòria. E veus per
què li fiu lo dit aculliment.
De què tots hagueren molt per bo ço que lo rey havia fet. E aprés pochs dies que
lo infant fonch en Barcelona, la comtessa parí lo fill dessús dit appellat Jaume. E aprés,
lo rey En Jacme finà sos dies e morí. E tan prestament, tots los regnes e principat
tingueren per rey e senyor lo dit infant, lo qual aprés mort del pare, se n'anà a Çaragoça
a coronar. E la reyna e comtessa morí ans que fos coronada. E aprés ésser lo rey
coronat, près altra muller, germana del rey don Pedro de Castella a qui li digueren lo
Cruel, de la qual procreà dos fills, la hú appellat Ferrando e l'altre Juhan, e una filla qui
fo muller del rey de Mallorques. E havent dat compliment lo rey a les coses dessús dites,
se
les quals corts lo dit rey féu algunes constitucions profitoses al principat.
E com tot açò fo fet, lo rey enmalaltí e stant malalt ordenà de sos regnes e terres.
E leixà son fill En Pere rey d'Aragó e dels altres regnes, e leixà a
de Urgell, e leixà a l'infant don Ferrando lo marquesat de Tortosa e leixà a l'infant
don Juhan senyor de Berbegal. E acabada la dita ordinació, finà sos dies e morí en
la ciutat de Barcelona l'any
de Poblet ab gran honor.
En lo temps dessús dit del dit rey, lo dit rey donà una sua filla per muller al rey
En Jacme de Mallorques, lo qual dit rey de Mallorques fo rey del dit regne per mort
de son frare, lo rey En Sancho de Mallorques, qui morí sen[s] fills mascles. Encara
en lo dit temps, lo comte En Jacme de Urgell havia de la comtessa, sa muller,
la qual era filla del comte de Comenge, hun fill e una filla, la qual filla fo muller del
vezcomte de Cardona. Encara en lo dit temps, lo noble N'Acart de Mur, senyor de
Robió, donà muller a son fill, la filla d'En Berenguer Pere, senyora de l'Albi, de la
qual procreà hun fill, qui fo appellat per son nom Luís, e una filla, qui fo muller del
noble baró mossèn Jaume de Pallars.
Encara en lo dit temps, morí lo noble En Bernat Guillem Çaportella e leixà tres
filles. E la primera fo muller del noble vezcomte d'Illa ab la honor de la Portella e de
Luixà. E les altres filles, la una fo muller del noble En Ponç de Santapau e l'altra fo
muller del noble N'Arnau Roger d'Orcau. Encara en lo dit temps, lo noble vezcomte
d'Illa donà una sua germana per muller al noble En Pere Galceran de Pinós, qui havia
nom Marquesa, de la qual lo dit noble procreà sis fills e tres filles.
Encara en lo dit temps, lo noble En Guillem de Abella morí e leixà tres fills e una
filla, qui fo muller del noble En Berenguer d'Arill. Encara en lo dit temps, morí lo
senyor de Talarn, lo qual leixà una filla qui morí sens fills e la honor de Talarn tornà
al comte de Pallars. Encara en aquest temps, lo vezcomte de Castellbò morí e leixà
hun fill e lo fill près per muller la filla de don Lop de Luna, qui aprés fo comte de
Luna, de la qual procreà hun fill et dues filles. Les filles, la una fo muller del comte
de Pallars e l'altra fo muller del noble En Bernat de Cabrera, qui aprés fo comte
de Osona. Encara en lo dit temps, lo noble En Berenguer d'Abella près per muller la
filla del bescomte de Vilamur de qui procreà dos fills, la hú appellat Berenguer, l'altre
Ramon. Encara en lo dit temps, morí la muller del dit noble e près altra muller,
filla d'En Gilabert de Pròxida, de què hagué hun fill, e aprés lo dit noble morí. E la
dita muller près En Franch de Perellós per marit, de què hagué hun fill e una filla.
Encara aprés, morí lo dit Franch Perellós e la dita dona près per marit lo noble En
Pere de Fenollet, vezcomte d'Illa e de Canet, per spay de algun temps, axí com per
avant hoyrets. Encara en lo dit temps, morí lo noble En Pere Galceran de Pinós e
leixà los fills e filles damunt dits.
Encara en lo dit temps, morí En Pere de Malany e leixà dos fills e una filla qui fo
muller del comte de Quirra. Encara en lo dit temps, morí lo noble baró don Felip de
Castro e leixà de sa muller hun fill appellat Felip, qui près per muller la filla del noble
En Guerau d'Alamany, senyor de Guimerà. Encara en aquell temps, morí lo noble En
Berenguer de Ribelles e leixà una filla, la qual fo muller del noble En Huc de Santapau,
de la qual procreà lo dit En Huc de Santapau quatre fills e quatre filles.
Encara en aquest temps, lo noble En Bernat de Cruïlles près per muller la filla del
noble En Guillem Galceran de Cabrens, la qual prestament morí. Encara en lo dit
temps, morí lo noble En Ramon, vezcomte de Canet, e lo vezcomdat romàs a sa
sor, la vezcomtessa d'Illa. Encara en lo dit temps, lo noble En Guerau Alamany de
Cervelló près per muller la filla del vezcomte de Sobirats, lo qual havia nom lo noble
En Vilaragut, de la qual procreà hun fill e dues filles. Encara en aquest temps,
lo noble En Pere de Queralt près per muller la filla del noble En Guillem Galceran
de Cabrens, de la qual procreà dos fills e dues filles. Encara en aquest temps, morí la
filla del comte En Jaume d'Urgell, muller del noble vezcomte de Cardona, lo qual
aprés près per muller la filla de don Pedro de Luna.
CAPÍTOL QUARANTA_TRES
Tracta com En Pere fo lo huytèn rey d'Aragó e comte de Barcelona e fo appellat [rey]
Serimoniós
Mort lo excel·lent rey N'Amfós dessús dit, fo rey son fill En Pere d'Aragó e dels
altres regnes e principat de Catalunya, lo qual fo appellat lo rey Serimoniós, e per
tant fo axí appellat car ell féu cerquar totes les cases de tots los reys de crestians, e
volgué saber en quin orde vivien en lurs cases, e havent-ho sabut, lo dit rey ordenà
la sua casa prenent de cascuna de les dites cases dels reys dessús dits les serimònies
e ordinacions, de cascuna la millor. Perquè us diria que la casa del dessús dit rey és
millor ordenada que casa de rey de crestians e ab majors serimònies, e per aquesta
rahó [li] fo imposat lo nom de Serimoniós.
Aquest rey tan prestament com son pare lo rey fo mort, près muller la filla
del rey de Portogal, de la qual procreà una filla qui hac nom dona Johana, qui aprés
lo dit rey donà marit lo egregi comte de Ampúries, cosín germà del dit rey. E aquesta
reyna prestament morí. E lo rey dessús dit près altra muller filla del rey Frederich
de Sicília, appelada per [son] nom Elienor. E de aquella lo rey procreà dos fills e
una filla. E lo primer fill fo appellat per son nom lo infant don Johan, e lo segon fo
appellat el infant don Martí e la filla fo appella[da] Elienor. E sapiats que aquest rey
aturava molt en la ciutat de Barcelona. E aprés algun temps que lo rey havia aturat
en la ciutat de Barcelona, li vench nova que los sarts s'erren rebel·lats contra lo
dit rey e que li havien morts tots los catalans que son pare lo rey N'Amfós hi havia
poblats, exceptat los qui eren poblats en lo castell de Càller. E lo rey haver sabuda
la nova, ajustà tots sos regnes e terres e ab consell de tots los dessús dits regnes,
en special del principat de Catalunya, féu gran armada per passar en lo dit regne de
Cerdenya e recobrar aquell.
E anaren en la dita armada ab lo rey los barons, nobles e cavallers e altres militars
davall nomenats e foren aquests: N'Alfonso, comte de Dénia; e don Johan,
comte de Prades; En Ramon Berenguer, comte de Ampúries; En Dalmau, vezcomte
de Roquabertí; En Bernat, vezcomte de Cabrera; Huc Folch, vezcomte de Cardona;
N'Andreu, vezcomte de Canet e d'Illa; En Guillem, vezcomte de Castellnou; En
N'Ot e Gastó e Roger de Muncada; En Guerau de Cervelló; En Berenguer d'Anglola;
En Galceran de Pinós e son frare Bernat Galceran; En Guillem de Bellera; Arnau
Roger d'Erill; Arnau de Pallàs; En Gilabert de Cruylles; N'Aymerich e Pere de
Centelles; En Pere de Malany; Arnau d'Orcau; Berenguer d'Abella; En Dalmau de
Queralt; Ramon Alamany de Cervelló; Dalmau de Mur; N'Erriols de Fuixà; Franch
Çagarriga; Arnau Alamany de Torrella; En Guerau de Guimerà; En Pere de Pallafols;
En Pere de Belloch; En Bernat de Cogorans; Bernat Dezcoy; En Johan de Monbohí;
Galceran de Sentmenat; En Pelegrí e En Riambau de Corbera; Vidal de Blanes; Guillem
de Cartellà; Francí Coloma; Bernat de Vilademany; Matheu de Caldes; Ramon
de Boixadós; Albert Çatrilla; Pere Albert de Mallorques; Guillem d'Olms; Bernat de
Luppià; Arnau de Banyuls; Joffre de Canyadal; Pere de Roquabruna; Pere de Sant
Felip; Guillem de Sant Serní; Pere Ramon de Copons; Bernat de Vilarig; Guillem de
Rajadell; Ramon de Peguera; Pere de Barberà; Ramon de Montclar e molts altres en
companyia dels barons e nobles dessús dits. E foren tants los qui anaren que poques
cases foren en Catalunya que d'estament fossen que no y hagués algú, [hoc] [encara]
les gents de bona condició.
Encara hi anaren ab lo dit rey los barons e nobles d'Aragó: don Pedro d'Exèrica,
don Pedro Ferràndez d'Íxar, don Felip de Castro, don Pedro de Luna, En Manuel
d'Entensa, don Lop Eximènez d'Urrea, don Blasquo d'Alagon, don Lop de Gurrea,
don Pero Jordan Durries. Encara hi anaren de València los nobles: mossèn
Anthoni de Vilaragut, En Vidal de Vilanova, En Pere Pardo, En Gilabert de Pròxida,
N'Andreu Castellar, don Pero Maça, mossèn Sancho Pérez de Calatayut, mossèn
Luís d'Abella, mossèn Ladró e molts altres dessús dits. E ab totes les companyes
dessús dites lo rey se trobà al port de Roses ab tres_centes fustes entre naus e galeres
e altres fustes, de les quals fustes eren patrons cavallers e ciutadans de la noble
ciutat de Barcelona, tots los majors en nombre de xexanta mil combatents. E aprés,
per lo rey, foren ajustades ses gents, e recullides, féu fer vela en nom de Déu. E hagué
lo rey ab son stol tan bon temps que dins sis jorns fon davant l'Alguer qui li era
rebel·le. E aquí lo rey féu desembarquar tot son stol e mès siti a la vila de Alguer. E
stant sobre lo siti, se meteren morts en l'estol del rey de què y moriren més de vint
mília persones, entre les quals moriren los nobles barons don Felip de Castro, En
Galceran de Pinós, En Artal Roger de Pallars e la més gent de lurs companyes. Emperò
per tot açò, lo rey no levà lo siti, ans près la vila de l'Alguer, e aprés hagué tot
lo regne a sa mà e
vench a castell de Càller. E aquí fo lo jutge d'Erborea, qui havia quatre filles e hun
fill, a les quals filles lo rey donà marit e
E la primera donà per muller a don Pedro de Xèrica, e l'altra a
Cervelló, e l'altra a
E donà una filla del noble En Pere de Queralt al fill del jutge d'Erborea. E fets
tots aquests matrimonis, mès en regiment lo regne e leixà governador en lo cap de
Càller e Gal·lura mossèn Albert Çatrilla. E leixà governador de l'Alguer, de Çàcer e
del cap de Lugador mossèn Pere Albert de Mallorques. E havent dat compliment a
les ordinacions dessús dites, lo rey [se][
a la noble ciutat de Barcelona, hon lo dit rey fo ben reebut.
E aprés poc temps, lo dit regne se tornà a rebel·lar e lo rey tramés-hi lo noble baró
En Bernat, vezcomte de Cabrera, lo qual hi anà ab quaranta galeres, e encontrà
sexanta galeres de genoveses al port del Comte, e les desbaratà e
però hagué-y deu galeres de venecians en valença dels catalans. Et lo sentdemà, lo dit
baró recobrà per força la vila de l'Alguer. E aprés hun mes de la batalla, lo dit baró fo
en Càller hon se combaté ab lo jutge d'Arborea e ab lo comte Pisà en lo pla de Quart.
E lo dit baró vencé la batalla hon moriren quatorze mília sarts e poch[s] catalans. E
fet tot açò, lo dit baró se
gran festa. E per lo servey que fet li havia donà-li quaranta mília liures de pura gràcia,
de què li mès en penyora Vilafranca de Penedès. E aprés, lo dit noble, a tracte seu, lo
rey li empenyorà la ciutat de Vich per la dita quantitat e lo noble leixà-li Vilafranca.
E aprés, [lo] rey féu, a hun fill que lo noble tenia, pendre títol de comte de Osona e
de aquell temps ençà són dits comtes. E aprés, lo rey féu matrimoni de la filla del
comte de Luna ab son, fill lo infant don Martí, e ella era appellada Maria, e per la dita
muller lo infant fo comte de Luna. E aprés, donà muller a son fill primogènit appellat
infant don Johan la filla de l'egregi comte d'Armanyach, appellada dona Johana.
E lo rey, havent donat compliment a les coses e matrimonis dessús dits, començà
de haver guerra ab lo rey de Castella, don Pedro, de la qual guerra lo rey e los regnes
passaren prou enuig e tribulacions, car lo rey de Castella entrà en Aragó e regne
de València, hon ne près la mès part ab prou barateries e trasfegueries que les gents
dels dits regnes feyen. E lo rey per la dita guerra hagué a fer embaixadós al papa Ignocent
en Avinyó, per reptar lo rey de Castella de trayció. E en aquesta ambaixada,
lo rey tramès a hun doctor qui s'appella[va] micer Francesch Romà, al qual donà per
companyó lo noble baró En Bernat Galceran de Pinós; e lo noble era foragitat de
la terra per cert cas de una mort de la qual lo dit noble fo inculpat; e lo dit noble era
en aquell temps en Avinyó.
E com micer Francesc Romà fos en Avinyó e trobàs aquí lo dit noble, al qual dix
de part del rey son senyor que fes aquest reptament davant lo papa, e que axí lo y
manava son senyor lo rey. E per tant fonch elet lo dit noble a fer aquest reptament
al dit rey de Castella, com era lo pus dispost a fer aquesta batalla que baró ni noble
que fos en la senyoria del rey en aquell temps. E haver sabut lo noble baró
la intenció que son senyor li havia tramesa a dir, tan prestament començà a fer lo
dit reptament e dir davant lo papa que si lo rey de Castella volia dir que ell no fos
traydor, que dos per dos lo rey d'Aragó e ell lo y combatrien. E cascun jorn lo dit
noble dues vegades feya davant lo papa lo dit reptament, e de cascuna vegada feya
levar carta. E açò durà per spay de hun any. E lo rey d'Aragó havia per acordat que
si lo rey de Castella volgués pendre la batalla, que ell lo faria rey de Mallorqua al dit
noble baró, e que
com era molt deffectiu de sa persona. E fahïa comte que lo dit noble fes les armes
per abdosos, mas lo rey de Castella fo pus cortès que no curà gents del reptament.
E aprés, lo dit noble se
ab lo qual fo en la dita guerra, en la qual féu moltes bones cavalleries.
E aprés, lo rey féu una embaixada al rey d'Anglaterra en la qual anà En Ramon
Bertran, qui ara
qui en aquell temps regia lo rey, e lo dit Ramon Bertran acabà tot ço que anava.
E com fo tornat, a supplicació del dit noble baró, lo rey lo féu cavaller e donà-li la
governació de Rosselló. E aquest és lo primer hom de son linatge. E encara aprés lo
rey, a supplicació del noble baró En Bernat de Cabrera, tramès en França a hun gran
capità qui s'appellava En Bertran de Claquí, hun frare del dit Ramon Bertran
qui
bé en sos fets, car ell ab sos bons tractes per avant féu que En Bertran de
Claquí vench en les parts deçà en valença del dit rey. E per aquesta rahó, lo rey En
Pere, com lo dit Franch fo tornat, lo féu cavaller e noble e li donà títol de vezcomte
de Roda, tot en hun jorn. E açò fo fet davant la font de la Losa, en regne de València.
E d'aquí avant, los dessús dits se són appellats de Perellós. E açò per tant com
eren e són exits de hun alberch qui és dins lo terme del castell de Perellós, appellat
Bertran, e de aquest temps ençà són linatge de Perellosos.
E lavòs, lo rey tramés lo noble baró N'Uch Folch, vezcomte de Cardona, lo qual
fo son almirall, ab les sues galeres per socórrer la ciutat de València. E lo dit baró
s'encontrà ab les galeres del rey de Castella e les desbaratà e près-ne huyt galeres. E
com fo tornat, lo rey féu-li pendre títol de comte. E de aquell temps ençà, són dits
comtes los de Cardona.
E aprés fet [tot] açò, lo rey cavalcà ab tots sos barons, nobles e cavallers e altres
militars de Catalunya, e ab la gent de la noble ciutat de Barcelona e ab les altres ciutats
e viles de Catalunya, e féu la via de València. E anaren ab lo rey los egregis comtes de
Urgell, d'Ampúries, de Dénia, de Prades, de Pallàs, d'Osona e de Cardona; e los barons,
nobles En Bernat de Cabrera, En Dalmau de Roquabertí, En Guillem de Vilamur,
En N'Ot, e Gastó e Roger de Muncada, En Guerau Ramon de Cervelló, En Ramon
d'Anglola, En Pere Galceran de Pinós e sos frares En Bernat e En Berenguer de Pinós,
En Berenguer d'Anglola, En Gilabert de Cruïlles, N'Uch de Santapau, Jaume Roger
de Pallàs, Aymerich e En Pere Centelles, Guillem d'Abella, Berenguer d'Abella, En
Dalmau e En Guerau de Queralt, En Dalmau de Mur, En Ramon Alamany de Cervelló,
Arnau d'Orcau, Berenguer d'Arill, Gizbert de Ribelles, Guerau de Cabrens, Andreu
de Fonollet, Guillem de Castellnou, Pere de Sarrià, Guerau d'Espés, Ramon de Boixadós,
Ramon de Peguera, Matheu de Caldes, Pere Ramon de Copons, En Pere de
Pau, En Franch e Ramon Çagarriga, En Juyà, En Vilafranca, En Vilarig, En Ramon e
Vidal de Blanes, En Pere de Pellafolls, En Ponç e Ramon e Jaume Dezcallar, En Bernat
Talamanqua, En Pere d'Aragall, En Guillem Ramon de Josa, En Galceran d'Eluya, En
Montsonís, En Guillem de Maya, Arnau de Vilalba, En Pere de Santmenat, En Riambau
de Corbera, En Bernat d'Olms, En Ramon de Luppià, En Pere de Labià, e En Pere de
Lunas e molts d'altres cavallers e molts militàs que eren ab los barons e nobles dessús
dits en lur companyia, los quals seria prolix scriure lurs noms.
E encara hi foren ab lo rey los barons e nobles de Aragó, don Pedro de Eixérica,
don Pero Ferràndiz d'Íxar, don Felip de Castro, don Artal d'Alagó, don Lop
Ximènez d'Urrea, don Pero Maça, don Pero Jordan Dorrias, mossèn Garcia de Sesse,
don Lop de Gurrea, lo castellà d'Amposta, lo prior de Catalunya e d'altres
nobles. E ab tots los dessús dits, lo rey se trobà en regne de València per combatre
lo rey de Castella dessús ab quatre mília de cavall e huitanta mília de peu, de què lo
rey de Castella per aquella vegada no li plagué la batalla, ans prestament se n'isqué
e leixà los regnes ab lo rey d'Aragó, lo qual recobrà tot ço que li havia pres en poch
temps. De què aprés de tot açò, vench En Bertran de Claquí, de qui damunt és parlat,
e ajustà
Castella, e entraren en Castella. E ab certs tractes, lo dit don Enrich féu morir lo
rey de Castella en lo castell de Montiell, faent lo vezcomte de Roquabertí. E lo dit
don Enrich fo levat rey de Castella, faent la valença del rey En Pere d'Aragó que li
hagué fet venir En Bertran de Claquí.
Emperò, durant aquest temps, lo rey En Pere féu morir sos frares lo comte En
Jacme d'Urgell [e] lo infant don Ferrando. E axí mateix féu morir l'altre frare seu
appellat Johan ab certes letres que féu al rey de Castella, donant-li a entendre que sa
sor, mare del dit infant, devia matar son frare, lo rey de Castella, e fer son fill rey. E
per aquesta rahó, lo rey de Castella matà la sor e lo nebot. Encara havia feyta altra
crueldat, que havia fet morir lo rey de Mallorques, qui era son frare, e aprés féu morir
lo infant de Mallorques, qui era son nebot. Perquè
dit rey fo lo segon Neró en fer morir tantes persones e tan notables e acostades al
dit rey sens causa nenguna.
Encara aprés féu altra desconexença, que féu morir lo noble baró En Bernat de
Cabrera, qui li havia feta la major honor e servey que lo romanent de son regne en
los grans fets que havia fets en Serdenya, axí com damunt vos és recitat en la present
istòria. E per bona remuneració li féu levar lo cap. E aprés totes aquestes coses,
lo dit rey féu matrimoni de sa filla appellada dona Elienor ab lo fill del rey don Enrich
de Castella, appellat Johan, de què són stats fills e néts los qui huy són rey[s]
de Castella e d'Aragó.
E aprés tot açò, la reyna muller del dit rey morí e lo rey près altra muller de hun
gentilhom de Empurdà qui havia nom En Bernat de Furtià, de la qual reyna lo rey
procreà una filla qui fo appellada dona Ysabel e com per inducció de aquesta reyna,
lo rey deseretà lo comte de Ampúries. E aprés pochs dies, lo rey dessús dit enmalaltí
e féu ordinació de sos regnes e terres. E leixà son primogènit, appellat lo infant
don Johan, rey de tots sos regnes, e leixà a l'infant don Martí, duch de Monblanch.
E leixà a la filla appellada dona Ysabel, cent mília florins de dot. E havent feta la dita
ordinació, finà sos dies en la ciutat de Barcelona l'any mil
lo seu cors a la Seu ab gran honor.
Devets saber que encara en lo temps de aquest rey, morí lo rey de Sicília son cunyat
e leixà una filla a la qual se pertanyia lo regne de Sicília. E los barons de Sicília, com
lo dit rey fo mort, prengueren la reyna e meteren-la en poder de don Artal d'Alagó, lo
qual la tenia presa en lo castell de Catània. E tragué la dita reyna e la se
castell d'Agosta, lo qual los barons sicilians tingueren asitiat. E lo dit egregi baró los
hagué a leixar lo regne e perdé tot ço del seu, ell e son linatge. E hac a venir deçà en
Catalunya ab la reyna. E lo rey dessús dit los donà viles e castells de les parts deçà per
sustentació de lur vida. E tingué la dita reyna axí com si fos sa filla.
Encara en lo dit temps de aquest rey de Mallorques, ell e son fill foren morts e
deseretats en la manera dessús dita. E aprés, lo rey donà a sa neboda, filla del rey de
Mallorqua, per marit lo marquès de Muntferrat. Encara en lo temps de aquest rey,
En Dalmau de Queralt donà marit a ses germanes los nobles En Guillem Ramon
de Cervelló e En Ramon Alamany de Cervelló. Encara en lo dit temps, lo noble
En Pere Galceran de Pinós donà per muller sa germana al noble En Dalmau de
Queralt. Encara en aquell temps, lo dit noble En Pere Galceran près per muller la
filla d'En Bernat de Vilademany. Encara en lo dit temps, lo dit rey donà per muller,
al noble En Bernat Galceran, la filla del noble don Felip de Castro, ab lo loch de
Guimerà; e de aquella lo dit noble En Bernat Galceran procreà hun fill e una filla.
Encara en lo dit temps, lo noble vezcomte d'Illa matà dues mullers, la una
filla del vezcomte de Narbona e l'altra germana d'En N'Ot de Muncada. Encara
en lo dit temps, lo rey féu pendre muller a son nebot lo comte de Urgell la filla
del marquès de Monferrat. Encara en lo dit temps, lo noble En Pere Galceran de
Pinós donà per muller [a] sa germana al noble En Johan de Bellera. Encara en lo
dit temps, près muller lo comte de Cardona la filla del noble don Pedro de Luna.
Encara en lo dit temps, lo noble don Anthon de Luna donà per muller sa germana
al noble En N'Ot de Muncada, la qual lo dit noble féu morir. Encara en lo dit
temps, lo noble En Pere de Fenollet près per muller la germana del dit mossèn
N'Ot e aprés morí.
Encara en lo dit temps, morí la noble dona Na Aldonça de Castro e lo noble
En [Bernat] Galceran de Pinós près la muller qui era stada muller de don Gombau
de Tramasset, e donà una filla que la dita muller sua havia a son fill don Pedro
Galceran de Castro. Encara en lo dit temps, morí lo noble don Felip de Castro e
lo noble En Bernat Galceran fo senyor de la baronia de Castro e de Peralta per la
muller e
Encara en aquell temps, morí lo noble En [Pere] Galceran de Pinós sens fills
e leixà son hereu lo noble En Bernat Galceran son frare. Encara en lo dit temps, fo
guerra entre lo egregi comte de Pallars e lo noble mossèn Johan de Bellera. Encara
en lo dit temps, fo debat entre l'alt comte de Urgell e lo reverent bisbe de Urgell.
Encara en aquell temps, En Roger de Muncada près per muller la filla d'En Pere
Alamany. Encara en lo dit temps, lo dit rey tramés lo dit noble don Pedro de Luna
ab altres nobles e cavallers en Serdenya e los sarts mataren-los tots en una batalla.
Encara en lo dit temps, lo comte de Pallars près per muller la filla del vezcomte de
Castellbò. Encara en lo dit temps, lo noble En Bernat de Cabrera cobrà tota sa terra
e donà marit a sa germana lo noble En Galceran de Centelles. Encara en lo dit temps,
près per muller, lo noble En Gilabert de Cruïlles, la filla d'En Puigperdigués. Encara
en lo dit temps, morí lo noble En Berenguer Galceran de Pinós e sos frares, frare
Huc e frare Ramon Galceran de Pinós.
Encara en aquell temps, lo noble En Gastó de Muncada près per muller la filla
del noble En Ramon Alamany de Cervelló. Encara en lo dit temps, lo vezcomte
de Castellbò donà sa filla per muller al capdal de Buig. Encara en aquest temps,
lo noble En Arnau d'Orcau donà sa filla al noble En Berenguer d'Abella. Encara en
aquell temps, lo dit noble N'Arnau d'Orcau donà altra filla per muller al noble En
Berenguer d'Erill. Encara en aquest temps, lo noble En Berenguer d'Anglola matà
lo vezcomte de Vilamur. Encara en lo dit temps, lo rey féu matrimoni de son fill lo
duch de Gerona ab la filla del duch de Bar, e açò per mort de la duquessa. Encara en
lo dit temps, entrà Gua en Catalunya.
CAPÍTOL
Com don Johan fo lo
Gentilesa
Mort lo [excel·lent] rey En Pere dessús dit, fo rey son fill de tots sos regnes
e terres, lo qual fo appellat Johan, al qua[l] [fon] imposat nom de Amador de Gentilea.
E per ço fo axí appellat, car tant com visqué fo lo pus gentil rey qui en aquell
temps fos en crestians. Aquest [rey] stant infant, lo rey son pare li donà muller la
filla del comte d'Armanyach, axí com hé recitat en la istòria del rey son pare. E de
aquella muller lo dit infant procreà una filla appellada per son nom dona Johana, la
qual, com lo dit infant fo rey, donà per muller a l'egregi don Matheu, comte de Foig.
E aprés que lo dit rey hac perduda la primera muller stant infant, lo rey son pare li
donà altra muller, filla del duch de Bar e néta del rey de França, appellada per son
nom dona Yolant. E sapiats que en lo temps de aquesta reyna lo rey tench major casa
que rey que hom sabés en crestians de tot ço que a gentilesa se pertanyia.
Primerament lo rey stava bé acompanyat de molts comtes, barons, nobles e gentilshòmens
en gran nombre, totstemps aprés sí; aprés, tenia lo dit rey gran apparel
de caça de mont ab gran e bella munteria, et tenia molts falcons de totes natures per
pendre tota caça, tenia molts astors e sparvers per caçar perdius e guatles, tenia molts
smirles per caçar copades e pendre plaer; davant les dones tenia en la sua cort moltes
cobles de ministrés de totes maneres per haver plaer de dançar e cantar. E stava
molt bé a cavall, de totes natures de bèsties de caval, car prenia gran plaer en
júnyer e en tot ço que a cavaller e cavalleria ne requer. E totes les coses dessús dites
lo rey tenia ab sí contínuament.
Aprés, la reyna, sa muller, tenia la més gran casa que reyna que hom sabés en
aquell temps en crestians e anava molt bé acompanyada de moltes baroneses, nobles
dones, e mullers, e filles de cavallers e de gentilshòmens en gran nombre, car no havia
grans dones en son regne que no fossen de la sua casa, fins a les simples gentils
dones. E totes aquelles la reyna tenia molt bé arreades, segons a ella
cascuna segons lur manera, grau e stament, de tots los arreus que mester havien,
perquè
són stats millor acompanyats e tingueren millor casa que rey ne reyna que hom
sàpia d'aquell temps.
E sapiats que en temps de aquest rey se [a]plegaren certes companyies en Lenguadoch
per entrar damnifficar en Catalunya. E les dites companyies de gent d'armes
se
que aquelles gents d'armes eren certament en aquell lloch. E lavòs, lo dit rey se
vench a Perpinyà, e com lo rey se fo a Perpinyà sabé la gent d'armes què volia fer. E
lavors, lo rey se aplegà ab alguns barons, nobles e cavallers e gentilshòmens solament
en nombre de mil rocins, e ab los de casa sua, e ab tres mília hòmens de peu, ab los
quals anà al dit loch hon les dites gents d'armes eren. E foren ab lo dit rey los
davall nomenats En Dalmau, vezcomte de Roquabertí; N'Andreu, vezcomte d'Illa e
son fill; En Pere de Fenollet; mossèn Bernat de Cabrera; En Bernart Galceran de Pinós;
mossèn Gastó e mossén Roger de Muncada; mossèn Huc Alamany de Cervelló;
mossèn Pere de Cervelló; Gilabert de Cruïlles; mossèn Guerau de Rocabertí; mossèn
Berenguer de Cruïlles; mossèn Bernart de So, vezcomte d'Évol; En Ramon, vezcomte
de Roda; mossèn Ramon d'Abella; mossèn Ramon de Bages; mossèn Guillem de
Rebollet e sos frares; mossèn Berenguer d'Olms; En Ponç e Huc de Sanctapau e alguns
altres cavallers e gentilshòmens de la terra d'Ampurdà e de Rosselló.
E lo rey ab los dessús dits cavalcà partint de Perpinyà; alba de matí lo rey se trobà
davant lo loch, e ferí sobre les dites gents d'armes, e les desbaratà e
la més part, perquè d'aquí avant les dites gents no li feren guerra. E aprés passats
pochs dies, En Bernat d'Almenyach entrà en Catalunya ab moltes gents d'armes,
en nombre de dehuyt mília rocins, los quals prengueren en Ampurdà lo loch [de]
[Bàscara] e stigueren en lo principat sis messos. E lo rey dessús dit en aquest temps
ajustà
de cavall e gran gents de peu, ab los quals lo rey volia combatre los dits armenyaguesos,
però stant lo rey en Gerona, alguna partida dels barons del senyor rey
fessen alguna cavalcada de la gent. Fo cap lo noble baró En Bernart de Cabrera,
lo qual se encontrà ab set capitans del comte d'Armanyac, els desbaratà e
quatre_cents rocins. E tot açò fet fo davant Navata. Aprés, mossèn Ramon de Bages
se encontrà ab lo Mostí devant Cabanes, el desbaratà e lo Mostí fo pres, el qual fo
presoner del bon Berenguer de Vilamarí. E fet tot açò, los armenyaguesos s'ic començaren
de exir e feren la via de Salses en Rosselló, e lo rey los seguí fins a Salses.
E com los dessús s'ic foren partits, lo rey ab tots sos barons e altres gents d'armes
se
Stant lo rey a Perpinyà, lo infant don Martí son frare féu ab lo dit rey que la reyna
de Sicília appellada dona Maria fos muller de son fill appellat don Martí. E tan
prestament, lo rey féu fer lo matrimoni, però lo infant era molt jove. E aprés que lo
matrimoni fon fet, lo infant començà amprar los barons, nobles e cavallers e gentilshòmens
axí com per avant hoyrets en la sua istòria.
E fet tot açò, lo rey féu matrimoni de una filla que havia de la reyna sa muller
ab lo rey Luís de Nàpols, e la infanta havia nom Violant. E aprés per spay de algun
temps, lo rey amprès de passar en Cerdenya, la qual li era rebel·le. E féu gran armada.
E lo dit rey no complí lo viatge, mas tramès les galeres a [son] [frare] l'infant
En Martí en Sicília e
istòria del rey En Martí. E havent fet lo rey totes les coses dessús dites stant lo rey
en Ampurdà e retornant-se
lo bosch de Foixà corrent una loba. Lo dit rey morí en l'any mil trehents norantasis.
E prestament que lo rey fo mort, la nova vench en Barcelona e aquí
duquessa, muller de l'infant don Martí, duch de Monblanch.
Encara en lo dit temps, se trobaren en la ciutat lo reverent arquebisbe de Tarragona
e lo noble baró En Galceran de Pinós ab los consellers de la ciutat de Barcelona, e
prengueren la duquessa, e meteren-la en lo palau real e feren-la reyna, de què tots
[los] altres regnes no y trobaren nengun plaer com axí s'era fet, però axí passà. E
aprés tot açò, lo cors del rey fo portat en Barcelona e fo soterrat en la Seu.
Aquest rey en son temps donà privilegi e grau de noblesa als Castellars, e als Calatayuns,
e als Vilanoves de València, e als Corelles, e als Bellvisos e a molts d'altres
stant lo rey en Gerona com Bernat d'Armenyach entrà en Ampurdà. Encara aquest
rey donà lo castell de Perellós al vezcomte de Roda. En temps de aquest rey, lo noble
En Pere de Fenollet près per muller qui havia nom Gostança de Pròxida. Encara
aquest rey donà muller al noble En Ponç [de] [Perellós] una donzella de casa de la
reyna qui havia nom Maria de França.
Encara en aquest temps, lo noble En Bernat de Cabrera donà marit a sa germana,
dona Johanna, lo fill del comte de Prades. E axí mateix, lo dit noble près per
muller la filla del comte de Prades dessús dit. Encara en aquest temps, morí la muller
del noble En Bernat Galceran de Pinós, e tan prestament lo dit noble ne près altra,
la filla del noble En Pere Alamany. Encara en aquest temps, morí la muller del noble
mossèn Huc d'Anglola e lo dit noble près per muller la filla del noble vezcomte de
Roquabertí. Encara en lo dit temps, lo noble En Joffre de Roquabertí près per muller
la filla del noble don Pero Ferrandiç d'Íxar. Encara en lo dit temps, lo noble mossèn
Huc d'Anglola donà sa filla per muller al noble En Guillem Ramon de Muncada. Encara
en lo dit temps, lo egregi comte de Cardona donà marit a quatre filles que havia;
e la primera fo muller de l'egregi comte de Pallars, e la segona de l'egregi comte de
Ampúries, e la tercera del noble En Guerau Alamany de Cervelló e la quarta fo muller
del vezcomte de Coseraus. Encara en lo dit temps, lo comte dessús dit de Cardona
donà muller a sos fills; e al fill primer donà per muller la filla del comte de Dénia
e a don Hugo, fill segon, donà la filla del noble baró En Bernat Galceran de Pinós.
Encara en lo dit temps, lo vezcomte de Roquabertí donà sa filla per muller al fill del
comte de Ampúries appellat don Pedro. Encara en lo dit temps, lo vezcomte dessús
dit donà sa filla per muller al fill del vezcomte de Roda. Encara en lo dit temps, lo
noble mossèn Huc de Sanctapau donà sa sor per muller al noble mossèn Guerau de
Cervelló. Encara en lo dit temps, En Dalmau de Queralt perdé la primera muller
e aprés près-ne altra, [germana] del vezcomte de Roda; encara lo dit En Dalmau
donà a son fill una germana de sa muller per muller. Encara en lo dit temps, lo noble
N'Arnau d'Orcau donà muller a son fill la filla del bort de Pallars. Encara en lo dit
temps, lo dit Arnau donà altra filla per muller a l'egregi comte de Pallàs.
Encara en lo dit temps, lo noble mossèn Huc Alamany de Cervelló près per muller
la germana del noble mossèn Arnau d'Arill. Encara en lo dit temps, morí lo noble
En Dalmau de Queralt e la muller sua fo muller del noble mossèn Huc de Sentapau.
Encara en lo dit temps, lo noble mossèn Huc donà marit a dues germanes, e
la una fo muller de mossèn Elfo de Pròxita e l'altra de l'honorable mossèn Berenguer
d'Olms. Encara en aquells temps, lo honorable En Berenguer de Cruïlles donà muller
a son fill la filla del metge del rey appellat mestre Ramon Querol. Encara en lo
dit temps, lo noble En Berenguer Arnau de Cervelló près muller a València la filla de
Ramon de Boixadós. Encara en lo dit temps, morí lo noble En Andreu de Fenollet,
vezcomte d'Illa e de Canet. Encara en lo dit temps, près muller lo rey don Enrich de
Castella, nebot del dessús dit rey d'Aragó, la filla del dit rey d'Aragó, lo qual li tramès
a les festes de les noces dotze cavallers junyidors, e de aquelles era cap lo bastart
de Pinós, [fill] [del] [noble] [mossèn] [Galceran] [de] [Pinós]. Encara en lo dit temps,
lo rey passà a Mallorqua ab la reyna sa muller e aquí stech hun temps. Encara
en lo dit temps, lo rey amprès de passar en Cerdenya hé y féu gran apparellament,
aprés no y passà.
Encara en lo dit temps, la reyna anà a Perpinyà. Encara en lo dit temps, lo noble
mossèn Guerau de Cervelló donà sa germana per muller al noble mossèn Ramon de
Bages. Encara en lo dit temps, lo noble En Ramon Alamany donà sa filla per muller
a mossèn Ramon de Peguera, lo qual per aquella rahó près títol de noble. Encara
en aquell temps, lo noble dessús dit En Ramon Alamany donà sa filla per muller al
noble mossèn Luís de Mur. Encara en aquell temps, En Pere de Bellviure, secretari
del dit rey, près per muller una dona del linatge de Anglola, e per aquella rahó près
títol de noble.
Encara en lo temps de aquest rey, lo noble En Francesch d'Erill près per muller
la filla del noble mossèn Aymerich Centelles. Encara en lo dit temps, lo rey tench
corts generals a tots los regnes e principat a Monçó. Encara en aquell temps, lançaren
Na Carroça de la cort del rey. Encara en lo dit temps, fon debat entre lo comte
de Cardona e lo noble baró En Bernat Galceran de Pinós sobre los affers d'En Roger
d'Orcau e de N'Artal de Josa.
Encara en aquell temps, lo infant don Martí, duch de Monblanch, emprès lo viatge
de Sicília, lo qual hi passà ab los barons, nobles, e cavallers, e gentilshòmens e altres
gents, axí com davall hoyrets tots los qui passaren ab lo dit infant e duch de Monblanch.
Encara en lo dit temps, los nobles En Guerau e En Guillem Huc de Roquabertí
prengueren muller, la hun la filla d'En Gilabert de Pròxida e l'altre la filla
d'En Berenguer d'Arill.
CAPÍTOL QUARANTA_CINQUÈ
Com lo infant don Martí, germà del dit rey en Johan, fo lo dehén rey d'Aragó e comte
de Barcelona
Mort lo excel·lent rey don Johan dessús [dit], fo fet rey son frare el infant don Martí,
duch de Monblanch, lo qual era en Sicília com lo rey son frare morí. E prestament, lo
general de Catalunya li féu embaixada per fer venir lo dit rey, e foren embaxadós lo reverent
Huc de Bages, bisbe de Tortosa, e lo noble baró don Johan de Cardona, fill de
l'egregi comte de Cardona, e los honorables En Manuel de Rajadell e En Ramon Çavall,
ciutadans de la noble ciutat de Barcelona, e Pere Grimau, de Perpinyà, los quals
passaren en Sicília per cobrar lo regne, lo qual se pertanyia a son fill qui havia presa la
reyna del dit regne per muller, la qual lo rey don Johan, son oncle havia donada en matrimoni,
axí com en la istòria del dit rey vos és stat recitat com hi donà la dita reyna
e li féu pendre títol de rey de Sicília. E per aquesta rahó, lo infant e duch passà en lo
dit regne ab tots los barons, nobles, cavallers, e gentilshòmens e altres militars davall
nomenats, los quals passaren en lo dit viatge ab lo dit infant e lo rey son fill. E foren
aquests, primerament dos fills de l'egregi comte de Prades, lo primer appellat don
Pedro e lo segon don Jayme; aprés hi passà lo egregi baró mossèn Guillem Ramon de
Muncada, comte de Agosta, e sos frares N'Anthoni e Pedro de Muncada e dos fills
seus, la hun appellat Matheu e l'altre Johan. Aprés passaren en lo dit viatge los nobles
barons mossèn Bernat de Cabrera e En Joffre, vezcomte de Roquabertí; En Pere de
Fenollet, vezcomte d'Illa e de Canet; mossèn N'Ot de Muncada e dos fills seus, la un
appellat Guillem Ramon e l'altre Pere de Muncada; mossèn Guerau de Roquabertí e
son frare En Guillem Huc de Roquabertí; [mossèn] Berenguer de Cruïlles e dos fills
seus, la hú appellat Johan e l'altre Bernart de Cruïlles; mossèn Huc de Sentapau; mossèn
Guerau de Cervelló; En Berenguer Arnau de Cervelló, son frare; mossèn Pere de
Queralt; mossèn Guerau Alamany de Cervelló; mossèn Luís de Mur; mossèn Guerau
d'Anglola; N'Uch, fill del comte de Pallàs; mossèn Nicholau d'Abella; En Guerau de
Servià; mossèn Francí e Johan d'Abella; En Franch Jordi de Quaramany. E tots aquests
dessús dits són barons e nobles de Catalunya.
E aprés passaren ab lo infant lo[s] cavallers e gèntilshòmens catalans e francesos
e són aquests, lo prous cavaller mossèn Ramon de Bages; Arnau Seguí; mossèn Guillem
de Rebollet e sos frares; mossèn Antich de Perapertusa e Bernat e Berenguer de
Perapertusa; mossèn Ramon Jatmar; mossèn Berenguer e Bernat d'Olms; mossèn Johan
de Vilamarí e sos frares N'Albert, Francí e Bernat Ramon de Vilamarí; mossèn
Ramon Talamanca e sos frares En Bernat Ramon e Gizbert Talamanca; mossèn
Pere d'Olzinelles e son frare, lo Roig d'Olzinelles; mossèn Franch Simon; Vidal de
Vallgornera; Bernat e Jacme de Cornellà; mossèn Pere de Darnius; mossèn Pere de
Santmenat e sos frares En Galceran e Ramon de Sentmenat; mossèn Pere de Planella
e son frare Jordi de Planella; mossèn Pelegrí de Corbera e mossèn Huc de Corbera;
mossèn Johan d'Abella; En Berenguer Talamanca; mossèn Guerau de Guimerà;
mossèn Luís de Rajadell; mossèn Ramon de Blanes; mossèn Pere de Pallafolls; En
Pere Torrelles; En Pere e Galceran de Marçà; En Pere d'Aragall; mossèn Guillem
[de Cartellà]; En Franch de Muntanyans; mossèn Ramon de Palau; mossèn Franch
Taverner; En Ramon e Bernat de Reixach; N'Alamany de Bellpuig e son fill En Guillem
Alamany; N'Andreu de Biure; En Gurb e Berenguer de Biaga; mossèn Pere de
Claramunt; mossèn Arnau Sanç; En Tristany d'Ortal; En Bernat de Vilagut; mossèn
Dalmau Çariera; En Pere de Mallarch; En Guillem Ramon de Montoliu; mossèn Bernat
Berthomeu e Luís de Requesens e
del noble mossèn Luís de Mur.
Encara hi passaren en companyia de mossèn Ramon de Bages; los Lorachs, dos frares;
En Berenguer d'Avinyó; En Guillem Franch; En Ramon de Riambau; En Roger
Daroles; En Luppià; En Stranyhius e Bernat Valle; Miquel e Johan de la Roca; mossèn
Ribera; En Roquafort; En Luppià de Clayrà; En Berenguer de Caixes; Otger
Darnius. Aprés hi anaren de Cerdenya los nobles En Berenguer e Johan [Carroç], [En]
[Johan] [de] [Sena] [e] [mossèn] [Johan] de Montboy e menaren e[n] lur companyia En Pere
Ramon de Copons, En Francí Tomich, Miquel Marcella [e] [Miquel] de Sant Just.
Encara hi anaren d'Aragó los nobles barons don Luis Cornell; don Anthon de
Luna e los cavallers e gentilshòmens Johan d'Arbea e Pedro, son frare; mossèn Martí
e Pedro de Pomar; don Lop de Gurrea; Garcia de Latras; mossèn Gil de Poyo; don
Eximeno de Poyo; Johan de Liniyan; Jordan de Rostro; mossèn Miquel Dembun; En
Gabriel de Falvo e molts altres en companyia dels barons dessús dits.
Encara anaren ab lo dit infant e ab lo rey son fill los barons e nobles del regne de
València, e axí mateix los cavallers e gentilshòmens e són aquests, mossèn Gilabert
de Centelles; mossèn Elfo de Pròxida; mossèn Thomàs; mossèn Gilabert de Pròxida;
mossèn Ramon e mossèn Berenguer de Vilaragut; lo vezcomte de la Mançanera e son
frare; mossèn Pere Pardo, e Johan Pardo e lo Roig Pardo; mossèn Bernat de Riusech;
mossèn Pere Galceran de la Serra; mossèn Valleriola; mossèn Joffre de Thous; mossèn
Johan Gastó; En Guerau Dezguanech; mossèn Johan Martinet de Luna, mossèn
Luís de Sant Adrià, En Bernat d'Alpicat e molts altres en companyia dels barons e
nobles dessús dits, los quals serien prolix de scriure los noms de aquells.
E entre totes les companyes dessús dites, lo infant e lo rey de Sicília son fill se
trobaren ab mil hòmens d'armes e ab altres tants vaylets armats. E foren a Port Fangós
en lo mes de febrer l'any mil treents noranta, hon eren les fustes en què
passaren lo dit infant e lo rey son fill ab tota aquesta companya en la illa e regne de
Sicília, les quals fustes eren, entre galeres e naus e altres fustes e lenys, en nombre
de cent fustes.
E més, stigueren lo infant e lo rey son fill en lo dit port per alguns dies sperant
bon temps. E dins aquest temps, vench En Huc de Bages, bisbe de Tortosa, [per]
visitar e fer reverència al dit infant e al rey son fill; e l'infant e lo rey [son] [fill] ampraren
lo bisbe que
mília florins.
E aprés, lo segon jorn de març, en lo nom de Déu feren vela e començaren fer lur
viatge e hagueren tan bon temps que arribaren a la illa de la Favinyana lo vespre de
nostra Dona de març. E lo jorn de nostra Dona, el infant e lo rey son fill, ab la reyna
e ab tota lur cavalleria, isqueren en la vila de Tràpena hon trobaren tots los barons
e nobles sicilians, los quals los reeberen molt bé e ab gran plaer, exceptat Andrià de
Xeramunt e tots los de son linatge, los quals se feren forts en la ciutat de Palerm per
deffendre
fill e la reyna ab tots los barons e altra cavalleria, e ab los barons e nobles de Sicília,
cavalcaren e foren en la ciutat de Palerm. E com foren davant la ciutat, el infant e lo
rey son fill, ab consell de tots los barons, posaren siti a la dita ciutat per mar e per
terra, e dins era Andrià de Xeramunt. E stant sobre lo siti, los de la ciutat feren
algunes bregues a la gent de l'infant e del rey, en les quals bregues fon mort lo noble
baró mossèn Guerau de Cervelló, senyor de la Lacuna, lo qual aprés que Palerm
fo retut, fo soterrat als frares menors de la dita ciutat ab gran honor. E aprés pochs
dies de la mort del noble dessús dit, el infant e lo rey son fill ab tot son stol entraren
dins la ciutat de Palerm, hon prengueren Andrià de Xeremunt. E prestament, li feren
levar lo cap, e axí mateix a hun seu secretari qui havia nom Anthoni de la Fàbrega.
E haver acabats los affers dessús dits, stant dins la ciutat, tots los barons sicilians
restituïren al rey e a la reyna tot quant cascuns d'ells tenien del patrimoni real.
E aprés, el infant, e lo rey son fill e la reyna prestament cavalcaren ab tots los
barons e altra cavalleria e feren la via de la ciutat de Catània, e per tot lo camí foren
reebuts e festejats per los lochs e viles hon passaren. E com foren juncts a la ciutat
de Catània, el infant e lo rey son fill, ensemps ab la reyna, començaren a partir e fer
gràcies de viles e de castells als barons, nobles e cavallers qui eren passats ab ells en
lo dit regne per servir los dessús dits senyors, e foren pochs los qui no y foren heretats.
Et havent el infant, e lo rey son fill [e] [la] [reyna] dona[n]t compliment als
affers dessús dits, se returaren en Catània.
E los barons, nobles e cavallers n'í hagué molts que prestament se
gens per aquesta rahó no
lo rey son fill e la reyna stigueren per spay de hun any en pau e tranquilitat en lo dit
regne, mas aprés passat lo dit any, los sicilians se començaren tots a rebel·lar contra
l'infant, e lo rey son fill e la reyna, en tal manera que en tot lo regne no romàs al rey
sinó Mecina, e Çaragoça, e lo castell de Catània, e lo castell d'Agosta, e la Licata,
e lo castell e vila de Térmens e lo castell de Castro Johan. E tot lo restant del dit
regne fo rebel·le contra los senyors dessús dits.
E tan prestament com los sicilians foren rebel·lats en la menera dessús dita, el infant
e lo rey son fill, ne certifficaren lo rey don Johan de Aragó, frare del dit infant, lo
qual no y provehïa axí com devia. E sabent lo noble baró mossèn Bernat de Cabrera
la nova dessús dita, e vehent la poca diligència que lo dit rey donava en fer-los algun
socors, lo dit baró se
sobre la sua terra, la qual mès en mans de certs crehedors, cent cinquanta mília florins.
E tan prestament, acordà tres_cents hòmens d'armes e dos_cents cinquanta ballesters
en nombre de mil combatents, per anar socórrer el infant e lo rey son fill.
E dins spay de cinquanta dies, lo noble baró se trobà en Sicília ab lo socors dessús
dit en què se
bretons, axí com davall hoyrets, car ell se
En Roger d'Orcau, e son frare Arnau d'Orcau e altres dos frares bastarts d'Orcau;
mossèn Girart de Montleó; Aliot de Campana; Guillem Ramon del Scu; mossèn
[Ramon] Arnau de Coarasa; Colomat de Sancta Coloma; Angerot de l'Archa;
Rixart de les Aigües; Gayet de Mandart; mossèn Oliver de Gleu; Aminiu de Boarç;
Johan de Pere; Berenguer de Vilamarí; Bernart de Ribes; mossèn Francí Çagarriga
e son fill En Garri[g]ó; Johan Dezfar; En Riambau e Johan [de] [Corbera]; En Johan
e Francí de Muntanyans; frare Alamany de Foixà e sos frares Huc e Johan de
Foixà; mossèn Johan Ferràndiz de Herèdia; En Dalmau de Rocabruna; En Pere de
Sant Felip; mossèn Pere de Vilalonga; En Joffre e Vicens de la Beserolla; En Pere de
Canadal; En Pere de Labià; En Berenguer e Pere de Sant Steve; En Bernat de Rechs;
En Galceran de Vilanova; En Pericó de Vilalba; En Bernat Dezcolomés; En Johan
e Nicholau de Pineda; En Bernat de Rexach e molts altres gentilshòmens catalans,
gascons e bretons. E ab tota aquesta companya, lo noble baró arribà a la ciutat de
Palerm qui era rebel·le, e aquí hac una brega ab Andrià de Xeramunt. E féu-hi lo dit
baró dos cavallers: mossèn Riambau de Corbera e mossèn Johan Dezfar. E aprés, lo
noble baró se n'anà arribar a la vila de Térmens qui
dos hòmens de paratge a qui lo rey e lo infant havien acomanat, e la hun havia nom
Gizbert de Talamanca e l'altre Ramon Riambau. E aquella vila e castell jamés se perdé
ne fo rebel·le al rey. E essent arribat aquí, lo dit baró féu metre ses gents
d'armes e los cavalls en terra. E aprés que tots foren exits, tan prestament se meteren
a punt. E una nit, lo dit baró ab ses gents partiren e feren lo camí de Castro Johan,
qui solament lo castell se tenia per lo rey, fins a Catània, tota l'altra terra era rebel·le,
però lo noble baró travessà la més part de la illa e del regne ab tota la sua companya
a malgrat dels sicilians. E anà a socórrer a l'infant e lo rey son fill, lo[s] qual[s] trobà
en lo castell de Catània, que la ciutat s'era rebel·lada contra ells. E tantost com lo
dit noble baró fo junct en lo castell de Catània, tan prestament posaren lo siti a la
ciutat; e durà lo dit siti sis mesos. E en aquest spay de temps, lo rey En Johan havia
feta gran armada per passar en Cerdenya, axí com en la sua istòria vos hé recitat.
E tramès lo dit rey les galeres per socórrer a l'infant son frare e féu-ne capità lo
noble don Pero Maça, e les galeres eren vint_cinch en nombre en les quals eren molts
nobles, cavallers e gentilshòmens. E són aquests davall nomenats: mossèn Ramon
d'Abella e son fill mossèn Elfo; [e] [sos] [frares] [mossèn] [Gilabert] [e] [Thomàs] [de] [Pròxida];
mossèn Ramon e Berenguer de Vilaragut e son nebot, lo bastart de Vilaragut;
mossèn Pere Marrades; mossèn Martín Doriç; mossèn Luís Carbonell e son frare
mossèn [Johan] Gastó; mossèn Andreu Castellar e son frare En Franch Castellar;
mossèn Pere de Marcella; mossèn Garcia de Sayes; mossèn Pedro de Lixan e mossèn
Ferrando Munyós; Pere Dar[n]iu e Miquel Dar[n]iu; mossèn Codinats e sos
frares e molts altres en companyia dels dessús dits.
E la dita armada arribà en lo regne de Sicília, en la vila de Marçala, qui era rebella.
E prengueran-la per força d'armes e aquella meteren a sacomano. E haver pressa
la dita vila, prestament feren la via de Catània, la qual lo rey e lo infant son pare tenien
asitiada. E com foren juncts a Catània, la armada fo ben venguda e reebuts tots
los qui eren en la dita armada ab gran plaer per lo rey e per lo infant son pare, e sens
falla, no sens rahó, car ja trobaren lo infant recollit en la galera de Mecina, lo qual
los de Mecina se
se
axí que com lo infant féu girar la galera hon lo se
aprés per temps lo rey de Sicília lo féu penjar en la dita galera hon havien fet recullir
lo dit infant son pare.
E sapiats que en lo temps que la armada fo juncta a Catània, tots los barons de
Sicília se eren ajustats per venir combatre l'infant e lo rey son fill. E com saberen
que la armada hi fon venguda, no y gosaren anar. E aprés poch temps, Catània se
reté mal son grat. E lo noble don Pero Maça morí de malaltia e fo soterrat lo seu
cos al castell de Catània ab gran honor. Emperò tenint lo siti a Catània, el infant e
el rey hagueren nova que
mossèn Berenguer Arnau de Cervelló en lo castell de Nicòsia. E tan prestament
com el infant e lo rey hagueran la dita nova, feren que lo noble En Guerau Alamany
de Cervelló e mossèn Ramon de Bages anaren socórrer lo dit baró. E havent-lo socorregut
e tret del castell de Castro Johan, qui
los isqué a l'encontre, prop de un castell qui s'appella Lagostera. E aquí, entre
ells hagué una gran batalla, de què per lur desaventura lo comte ne hagué lo millor
e apresonà
aprés que Catània se fo retuda, lo noble mossèn Huc de Sanctapau féu una cavalcada
en la vila de Plaça. Et fahent lo dit noble la cavalcada, lo comte Anthoni de Vintimilla
se trobà en la dita vila, e com los corredós del dit noble corrien, lo comte los hisqué
al dessús e ferí sobre ells, e los corredós foren ajustats e feren continent de fugir
fins là hon era la embosca ab lo noble mossèn Huc. E com los corredós conegueren
que eren prop de la embosca, començaren a girar e ferir sobre la gent del comte, en
tant que lo comte hagué a fugir. E en lo ençalç, lo dit comte fo pres per hun gentilhom
appellat Rodrigo Çabata, servidor de mossèn Ramon de Bages, e prestament
lo dit comte fo amenat al dit noble mossèn Huc, lo qual aprés lo menà a l'infant e
al rey son fill. E aprés per spay de algun temps, foren fets cambis dels nobles mossèn
Berenguer Arnau e mossèn Guerau Alamany e de mossèn Ramon de Bages,
donant lo comte e hun seu cavaller per tots tres los dessús dits.
E durant aquest temps encara vivint lo rey don Johan d'Aragó, [frare] [del] [dit]
[infant] [lo] [general] [d']Aragó], tramès per socórrer el infant e al rey son fill cent hòmens
d'armes, dels quals feren capità lo noble baró don Pedro Galceran de Castro, fill del
noble baró En Bernat Galceran de Pinós. E anaren en companyia sua lo bastart de
Pinós, son frare, e Ferrando d'Anvers; En Pere de Marles; En Berenguer de Copons;
En Jacme de Tagamanant; En Galceran d'Olunya; En Sancho Ruiç de Liori, fill del
governador d'Aragó; En Lop de Poyo; Pero Sànchiz de Liori e molts altres gentilshòmens
d'Aragó. E arribaren a Tràpena, la qual se fóra perduda si lo dit baró no s'í
fos trobat. E aprés, el infant e lo rey son fill volgueren que lo dit baró romangués en
la dita vila per guardar e deffendre aquella fins a tant que lo rey En Johan fo mort
[e l'infant don Martí fon rey] e se
se
d'Ampúries, nebot del rey En Martí, ab cent hòmens a son despens per servir
lo rey. E menà-se
Roquabertí; mossèn Lúria; mossèn Juhià; mossèn Bernat e mossèn Johan Margarit;
En Pere de Vilagut; En Pere e Johan de Labià; En Torrella; En Pere de Torrella; En
Pere Çatrilla; En Bernat de Sant Feliu; mossèn Arenyó; En Roqua de Romaya; En
Gallinés; En Pere de Bordils e molts d'altres en sa companyia.
E com lo dit baró fo ab lo rey son oncle, tan prestament la embaixada de
Catalunya fo ab ell lo dit rey. E lo dit rey, havent la embaxada, en continent se apparellà
a partir e de venir-se
que ans que
e havia recobrat la més part del regne, e la més part per força d'armes, en les
quals coses lo dit infant se mostrà molt virtuós cavaller, car per força de sa cavalleria
se près Lanti, Calataghero, Plaça e Castro Johan, e la més part de aquestes viles per
força d'armes. E aprés havent acabades les dites coses, lo rey son frare fo mort e ell
fo fet rey en la manera dessús dita.
E com lo rey en la sua ordinació lexàs major, aprés son fill lo rey, lo egregi baró
mossèn Guillem Ramon de Muncada, comte d'Agosta, e aquell lo dit rey fes pendre
títol de marquès de Malta e li acomanà son fill lo rey. E leixà en consell del rey son
fill lo cardenal de Catània e mossèn Francesch Çagarriga, los quals aprés feren males
obres prou al dit marquès, fent-li perdre tot ço del seu, segons se diu sens culpa.
E aprés ésser-se vengut lo rey, tota la vall de Matzara era perduda e rebel·la, en la qual
per lo rey fon tramès lo egregi don Jayme de Prades ab lo honorable mossèn Ramon
de Bages en sa companyia, los quals cobraren Palerm e altres ciutats e viles al senyor
rey. E axí, tot lo regne tornà en obediència. E encara lo rey En Martí [no] era en
Catalunya arribat. E tan prestament com lo dit rey fo en Catalunya, se n'anà en Aragó
per coronar-se, de què lo dit rey féu la pus bella festa que rey d'Aragó fes jamés en
aquest regne de sa coronació. E aprés, axí mateix se coronà la reyna sa muller.
E com tot açò [fon] fet e acabat, morí la reyna de Sicília muller del rey son
fill. E lo rey d'Aragó, prestament féu matrimoni del rey de Sicília son fill ab una filla
del rey de Navarra per nom dona Blanca, la qual li tramès en Sicília ab lo noble
baró mossèn Bernat de Cabrera. E poch temps havia [que] lo rey d'Aragó havia tramès
en Sicília lo honorable mossèn Ramon de Bages ab certa companyia de cavallers
e gentilshòmens jóvens, per tal que lo rey son fill fos bé acompanyat; e los més de
aquells eren quaix del temps del dit rey. E eren axí apellats per son nom: En Bernat
de Cabrera; En Jofre de Vilarig; Arnau de Banyulls; Berenguer de Pau; Guillem de
Muntanyans; Pedro de Bolas; Pere de Roda; Pere de Reixach; Berenguer Vives; Bernat
de Vilagut; Berenguer Squerrer; Pere Roura; Arnau Aymerich; Berenguer Batle;
Martí de Vilalba; Nicholau de Lupià; mossèn Berthomeu Aranyó; Johan de Pineda; lo
bort d'Orcau; Alfonso de Borja; Pere Oliver; mossèn Guerau de Guimerà; lo bastart
Dezpalau, e Gizbert Dezpons e alguns altres que los noms no són scrits.
E com la dita reyna fo en Sicília, la més part de aquesta companyia se
en Xipre per servir lo rey de Xipre. E aprés algun temps que lo rey de Sicília hagué
presa la dita reyna per muller, vingué vesitar lo rey son pare e la reyna sa mare,
ab los quals stech en Barcelona sis mesos. E aprés se
reyna d'Aragó mare del dit rey morí, de la qual lo rey de Sicília féu molt gran dol de
la mort de la reyna sa mare.
E aprés, per spay de algun temps, lo rey de Sicília havent a cor de recobrar lo regne
e illa de Cerdenya que li era rebel·le al rey son pare, ell passà ab sexanta galeres en
lo dit regne, per coratge de venir en lo principat de Catalunya per haver gent d'armes
per conquistar lo dit regne. E axí com lo dit rey fo junct en [lo] [castell] [de] Càller, hac
aquí nova com los sarts s'eren rebel·lats contra micer Branqua Doria, per tant com era
mort son fill qui appellaven per son nom micer Marino. E los sarts, despuix que micer
Marino era mort, no volien obeir micer Brancha per senyor, ans los dits sarts havien
feta embaixada al vezcomte de Narbona al qual volien per senyor. E lo rey de Sicília,
sabent tots aquests fets, ab son consell del·liberà de returar-se en lo castell de Càller
e féu embaixada al rey d'Aragó son pare que
d'armes per recobrar lo dit regne. E foren embaixadors los nobles mossèn Bernat de
Cabrera e lo honorable mossèn Gil Roiç de Liori, governador de Aragó.
E com los dits embaixadors foren juncts en la ciutat de Barcelona hon lo rey
d'Aragó era, e lo dit rey e la terra havien provehït, sabuda la nova de micer Branqua,
que havien fet mil rocins e mil hòmens de cavall, tots lança en mà, per passar en lo
dit regne de Cerdenya, e havien fet capità lo noble mossèn Pere Torrelles, qui en
aquell temps se podia dir que era hun petit rey, de què per la dita capitania los affers
se dilataren. Però ab tot lo divís qui era entre
del Principat, n'í passaren molts barons, nobles, e cavallers catalans e gascons
per servir los reys a tot lur spens. E foren aquests: primerament lo egregi vezcomte
de Castellbò, qui aprés és stat comte de Foix, e son frare mossèn Archimbau de
Foix, senyor de Navalls; En Bernat Galceran de Pinós e lo vezcomte d'Orta; mossèn
Girant de Moltleó e son fill mossèn Johan de Montleó; mossèn Ramon Arnau
de Coharasa e son frare mossèn Bernat de Coharasa; lo senyor de Luzà, e lo senyor
d'Agramunt e lo senyor de Piera; lo senyor de Til; lo senyor de Gergers; lo senyor
de Ganasta; e mossèn Arnau de Spanya; e frare Benet de Novals; e lo comenday de
Besart e molts altres gentilshòmens gascons en nombre de tres_cents de cavall.
E los barons, nobles e cavallers catalans eren aquests: lo egregi comte de Cardona
e don Anthoni de Cardona, son frare; mossèn Berenguer Arnau e mossèn Pere de
Cervelló; mossèn Guillem d'Osó, vezcomte d'Évol; mossèn Galceran de Sanctapau;
mossèn Luís d'Abella; lo comte de Quirra y mossèn Ramon de Bages; mossèn
Johan de Bardaxí e molts altres cavallers e gentilshòmens en companyia dels dessús
dits. Encara hi passaren los mil hòmens a cavall als quals lo rey e la terra havien
donat sou, en los quals eren los nobles, cavallers, e gentilshòmens, e altres militars
e ciutadans davall scrits.
Primerament, los nobles mossèn Johan e mossèn Pere de Muncada, mossèn
Berenguer Arnau; Alamany de Cervelló; mossèn Acart e mossèn Simon de Mur;
mossèn Galceran de Cruïlles; mossèn Carroç; mossèn Jordi de Queralt; En Blasco
de Castellet e mossèn Anthoni d'Illa; mossèn Ramon e Bernat de Peguera, e tots los
dessús dits eren nobles, e en Jordi de Queramany. Los cavallers mossèn Arnau de
Foxà; mossèn Gisbert de Guimerà e cinch fills seus; En Berenguer de Santmenat
e en Guillem de Muntanyans; e mossèn Johan de Muntanyans; En Berenguer de
Pau; mossèn Luís de Pontós; mossèn Roqua de Romània; mossèn Anthoni e Sandoval
de Tovia; mossèn Francesch Johan de Vilarasa, e mossèn Riambau e Johan de
Corbera; mossèn Bernat de Bordils; mossèn Jacme de Camplonch; mossèn Luís de
Requesens; mossèn Johan Aymerich; mossèn Bernat, e Pere e fra Johan de Vilagut,
qui despuix fo castellà de Amposta; e En Dalmau de Rocabruna; En Joffre e Pere
e Francí de Canadal; En Pere e Jaume de Loret; En Manuel Torrelles; En Bernat de
Vilademany; En Pere Mates de Vilademany; En Pere de Gallinés; mossèn Francí,
e Pere e Berenguer de Vilamarí; En Bernat de Sant Feliu; En Pere e Guillem de
Sant Climent; En Berthomeu de Palou; mossèn Berenguer de Montboyl; En Pericó
Fontanet; En Guillem de March d'Ovelles; En Pere Bertran e Anthoni Bertran; Johan
Çaplana, antich almugàver; Johan Giner; En Montargull; Luís Aragal; Roger e
Jaume de Besora; En Felip e En Bernat d'Areny; En Johan Delló e Belvey; En Jacme
Alamany; N'Alfons Dezcallar; En Ramon de Boxadós; Pere Thomich; Ramon de
Mallorques; Guerau Deztorrent; Berenguer Miquel; Bernat de Rechs; Berenguer de
Sant Steve; Guillem Colomer e Miquel de Serrià e molts altres dels quals ací no són
los noms, car poques cases foren en Catalunya que no hi hagués algun, per tal com
en les corts era stat ordenat que tots los hòmens a cavall qui eren mil hòmens, havien
a ésser barons, nobles, e cavallers, e gentilshòmens, generosos e ciutadans honrats,
e per aquesta rahó de totes les cases dessús dites hi foren.
Encara de altra part, la noble ciutat de Barcelona armà tres nau[s] en les quals
havia molts ciutadans honrats e altres de la dita ciutat, de les quals naus era capità lo
honrat En Johan Dezvalls, ciutadà. E d'altra part, lo papa Benet tretze de Luna qui
tramès don Johan de Luna, son nebot, [senyor] de Lluequa ab cent hòmens d'armes,
los quals eren aquests: fra Àlvaro de Luna; mossèn Vidal de Blanes, e mossèn Bernat
de Vilarig e Ximeno de Sayes e Pere de Linyan e molts altres cavallers e gentilshòmens
aragoneses e valencians dels quals seria prolix descriure lurs noms.
Aprés vingueren tots los barons e nobles sicilians e catalans qui eren poblats en
Sicília, e axí mateix los cavallers, e foren aquests: los egregis comtes d'Agosta, e comte
de Vintimilla, [ad] ][les] [pus] [part] [de] [son] [linatge] [de] [Vintimília] [en] [nombre] [de] [
[hòmens] [d'][armes], [tots] [del] [nombre] [de] [Vintimília], e mossèn Bernat Centelles e son frare,
En Gilabert Centelles; mossèn Nicholau d'Abella e mossèn Bernat d'Anglola; mossèn
Johan Ferràndiz d'Herèdia e son frare, lo almirall de Sicília, e lo noble baró mossèn Bernat
de Cabrera e lo comte Rigo; mossèn Otger de la Archa, mossèn Arnau de Sancta
Coloma, e lo governador de Aragó e lo comte Artal de Peralta; mossèn Gueraldich de
Queralt, e los Foixans, e los Montboys e molts d'altres cavallers e gentilshòmens qui
eren ab lo rey de Sicília en Càller, entre los quals era lo noble mossèn Johan de Cruïlles,
lo qual lo rey tenia per conseller e jamés los leixava partir de pres sí.
E tota aquesta companya fo ab lo rey de Sicília en Càller, emperò durant aquest
temps qui los stols no eren encara junts, lo rey hac nova que los genovesos venien
ab sis galeres per socórer los sarts. E prestament, sabuda la nova lo rey, tramès deu
galeres de les sues per encontrar-se ab ells. E féu-ne capità hun bon cavaller qui havia
nom mossèn Francesch Coloma, lo qual se encontrà ab los genovesos davant Linayra,
els desbaratà e près totes les galeres e tots los genovesos qui eren en la dita
armada, e lur capità qui havia nom Spíndola, e près mossèn Gelilenys de Moyo,
e Johan de Grimau, e Colamili e mossèn [Guillem] Aymar. E tots aquests foren
amenats davant lo rey en Càller, e lo rey féu penjar, dels genoveses, vint_nou hòmens.
E durant lo dit temps, tots los stols foren junts en Càller, qui eren de tres
mília de cavall en sus, e les fustes eren tots los stols en nombre de dos_centes veles,
en què havia vint galeres e quaranta_dos naus de gàbia, e les altres eren lenys e barques
grosses; e d'altra part, la terra, qui havia fets huyt mília hòmens de peu. E lo
rey de Sicília, ésser tots los stols junts en Càller, féu fort bon aculliment a tots los
barons, nobles, cavallers, e gentilshòmens e a tots los altres qui eren venguts en los
dits stols per servir a ell.
E aprés alguns dies que la gent d'armes tant de cavall com de peu foren venguts,
lo rey féu fer una correguda a la sua gent al loch de Sant Luri, en la qual no
bé sinó que s'í perderen dos gentilshòmens, la [hú] havia nom Bernat de Peguera
e l'altre havia nom Bernardí de Montcorp. E com foren tornats de la dita cavalcada,
lo rey ab consell delliberat cavalcà per anar combatre la vila de Sant Luri lo jorn de
sant Aloy, que tenien vint_sis de juny any mil quatre_cents nou, ab tots los barons,
nobles, e cavallers e lurs companyes en nombre de tres mília de cavall e nou mília de
peu, axí que lo rey se trobava de nou dotze mília combatents entre de cavall e de peu.
E en tres jorns, lo rey fo davant la vila de Sent Luri, e aquí la gent reposà aquella
nit. E lo matí, que era jorn de sent Pere de juny, lo rey ab sos barons e tots los
de la sua host se apparellaren per anar combatre la dita vila, mas los sarts que tenien
en poqua stima nostra nació, se foren tots applegats en la dita vila per haver batalla
ab lo rey e ses gents. E axí com lo rey ordenava les batalles per donar lo combat a
la vila, los sarts isqueren detràs una muntanya que és prop la vila ab batalles parades
per combatre lo rey e tot son stol. E los sarts eren en sus de vint_cinch mília de
peu. E lo rey e los barons qui veeren les batalles dels sarts, començaren de ordenar
les batalles. E lo rey ordenant les sues, lo prous cavaller mossèn Ramon de Bages se
cuytà ab lo seu standart, lo qual apportava hun gentilhom appellat Sanç, e près hun
puig qui era davant les batalles dels sarts. E lavors, totes les gents del rey muntaren
sobre aquell puig. Stant lo rey davant les batalles, féu molts cavallers. Entre los altres
féu cavallers mossèn Galceran de Cruïlles e mossèn Pere Galceran de Pinós. E axí
mateix, tots los altres barons ne feren molts, e lo vezcomte de Castellbò féu cavaller
son frare, e mossèn Arimbau, e lo noble mossèn Galceran de Pinós. E aprés, anà lo
rey per tota la ost induhint e sol·licitant-los, dient-los que ell los pregava a tots que
fessen envers ell ço que totstemps havien acostumat de fer en defendre lur rey
e senyor e a ell qui era son fill, e sperava ésser-hi [lur] senyor natural. E per tota
la ost fo respost [al] [rey]:
—Senyor, vostra senyoria no dubte en res que la vostra casa d'Aragó haurà huy
victòria sobre aquests traydós e rebel·les qui són contra vostra senyoria, qui sóts fill
de lur senyor natural.
E açò dit, les batalles foren prestes per ferir e lo bon rey près lo bacinet e mès-lo
al cap e cridà e dix al que portava la sua bandera, lo qual havia nom mossèn Segur
de Perapertusa, que començàs a ferir. E aquell cavaller, no oblidant-li los sperons,
començà a ferir e tota la cavalleria a seguir, en tant que los sarts començaren a
girar les spatles e començaren a fugir com a vençuts e lo rey ab ses gents encalçant,
de què moriren dels dits sarts entre la batalla e lo encalç bé sis o set mília persones.
E de la gent del rey moriren lo vezcomte d'Orta, e mossèn Pere Galceran de Pinós,
e mossèn Johan de Vilarasa, e hun gentilhom del senyor de Liza, e mossèn Jordanet
e d'altres en nombre tots de quatorze persones. E mentre durà lo encalç, la gent de
peu, ab alguna partida de gent d'armes, anaren combatre la vila de Sant Luri, la qual
prengueren e meteren a sacomano. E moriren en la vila entre genovesos e sarts més
de mil hòmens. E lo castell fo pres per los nobles barons mossèn Bernart de Cabrera
e mossèn Bernat Galceran de Pinós e los standarts de lurs armes foren posats al cap
del castell, de què lo rey quant vench de la batalla trobà gran plaer en la presa
de la dita vila e del castell.
E aprés, lo rey anà a levar los camps ab aquella cerimònia qui
féu portar los cossos dels barons, nobles, e cavallers e dels altres qui eren morts en la
batalla e féu-los soterrar en la sgleya de la dita vila ab gran honor. E aprés tots jorns,
se venien retre al rey. E haver fet lo rey lo[s] grans fets dessús dits, aprés alguns dies
se
de la qual morí lo jorn de sent Jacme, qui és a vint_cinch de juliol, de què tota la victória
tornà en plor e gran dol. E no sens rahó, car en aquell jorn se perdé la honor e
prosperitat de la nació catalana. E aprés tres jorns que lo rey fo mort, lo seu cors fo
soterrat en la seu del Castell de Càller ab gran honor, de què
lo cors de aquest rey és mils acompanyat e stà ab gran honor de tots los barons, nobles
e cavallers e gentilshòmens qui eren morts en la dita conquesta, e abans e aprés,
los quals jahen tots dins la dita seu, cascuns ab ses armes de sobre, llà hon jahen los
cossos, de què és gran honor dels linatges de cascuns de aquests.
E feta la dita sepultura, dins breus dies totes les gents se
no són ajustats los huns ab los altres, car los huns ne són anats amunt e los altres
avall. E podem dir com dix Jesucrist als apòstols
oves gregis.
E mort lo dit rey e despargida la sua gent en la manera dessús dita, la sua mort fo
denunciada al rey d'Aragó son pare qui era en la ciutat de Barcelona, e fonch-li dita
per mestre Vicent Ferrer e per los consellers de la dita ciutat ab consell de papa Benet.
E lo rey, sabent la mort del [rey] [son] fill, [féu] [molt] [gran] [dol] e tota la terra ne fo
molt turbada e no sens rahó, car lur sperança era en lo dit rey. E lavor[s], vehent la
terra que lo rey no havia més fills e que encara lo rey era en edat de pendre muller, li
fon consellat que degués pendre muller. E lo rey, prenent consell de sos súbdits, près
muller e près una donzella de casa real, filla de l'egregi baró don Pedro de Prades, e la
donzella havia nom dona Margarita e era una de les belles donzelles que hom sabés
en lo món. E havent fet lo ditrey lo dit matrimoni, plagué a nostre senyor Déu que
dit rey no hagués fills. E dins aquell any mateix, lo rey finà sos dies en la ciutat de
Barcelona, en lo monestir de Valldonzella, a dos de maig l'any mil quatre_cents deu.
E fo soterrat lo seu cos en la Seu de la dita ciutat ab gran honor.
Aquest rey d'Aragó dessús dit volch fer la sua fi segons havia tenguda la sua vida,
car totstemps havia trobat gran [plaer] que en sos regnes hagués divisions, e axí
volgué que aprés sa mort se seguís, per tal com leixà la successió de sos regnes e
terres a la justícia, no volent declarar la sua intenció. E si lo dit rey ho fes per
sancta pensa, bé anara, mas la més part ho féu per tal que en los dit[s] regnes e terres
se seguís asats inconvenients. E així
perquè en aquest cas volgué resemblar a la part de la mare, qui era ytaliana,
relexant tota la natura del pare e foragitant los egregis comtes de Barcelona de la casa
lur pròpria, tots los descendents dels dits comtes de línia masculina e transportant
la dita casa en línea femenina, qui jamés era tornada de l'egregi e primer comte En
Griffa Pelós de Barcelona fins al dit rey don Martí dessús dit. E havia durat la dita
casa cinch_cents huytanta_set anys. Perquè pot ésser dit que
mort en tot verificar la sua vida en leixar prou divisa la sua terra, e axí
obra en los affers qui aprés mort sua [se] [seguiren].
En lo temps de aquest rey, se complí matrimoni de la filla de son frare don Johan
ab lo rey Luís de Nàpols, la qual don Jaume de Prades li menà en França. Encara
en lo temps de aquest rey, fo fet matrimoni de la filla de mossèn Gastó de Muncada
ab mossèn Pere de Muncada, fill d'En N'Ot de Muncada. Encara en lo dit temps
de aquest rey, fo fet matrimoni de la comtessa d'Ampúries, filla de l'egregi comte
de Cardona, ab lo noble mossèn Acart de Mur, senyor de l'Albi. Encara en lo
temps de aquest rey, lo noble En Bernat de Cruïlles do[nà] muller a son fill la filla
de l'honorable mossèn Ramon de Blanes. Encara en lo dit temps de aquest rey,
fo fet matrimoni de la germana del noble mossèn Pere de Queralt ab lo noble En
Francesch de Vilanova. Encara en lo temps de aquest rey, l'alt don Jaume d'Urgell
près per muller la infanta dona Ysabel d'Aragó, germana del dit rey. Encara en lo
temps de aquest rey, lo egregi don Jaume de Prades près per muller la filla de l'illustre
duc de Gandia. Encara en lo temps de aquest rey, lo noble mossèn Pere de
Queralt donà a son fill muller, la filla del governador d'Aragó. Encara en lo temps
de aquest rey, lo noble mossèn Bernat de Centelles près per muller la filla del noble
mossèn Guerau de Queralt.
Encara en lo dit temps, lo comte de Foix entrà en aquest regne donant-s'í dret
per sa muller qui era filla del rey don Johan. Encara en lo temps de aquest rey, près
muller lo noble mossèn Ponç de Ribelles la filla del noble mossèn Jacme de Pallàs.
Encara en aquest temps, lo honorable [mossèn] Pere Torrelles près per muller la
filla de don Pedro de Gurrea. Encara en lo dit temps, lo noble baró don Anthoni
de Luna près per muller, la noble dona Leonor de Cervelló. Encara en lo temps de
aquest rey, près muller l'almirall de Sicília, la germana del noble mossèn Gilabert de
Centelles. Encara en lo temps de aquest rey, lo honorable baró mossèn Bernat
de Cabrera donà sa filla per muller al fill de l'egregi comte de Foix. Encara en lo
temps de aquest rey, lo noble don Pedro d'Urrea près per muller la filla del noble
don Ferran Lopis de Luna.
Encara en lo dit temps, lo noble don Pero Maça près per muller la filla del noble
don Luís Cornell. Encara en lo temps del dit rey, près muller lo noble mossèn
Guillem d'Osó la filla del governador de Rosselló, appellat mossèn Ramon Çagarriga.
Encara en lo dit temps, fo fet matrimoni en Sicília de una filla de l'egregi don
Pedro de Prades ab lo fill del comte Anthoni de Vintimilla. E prestament, la filla del
dit don Pedro morí. Encara en lo temps de aquest rey, morí l'alt En Pere, comte de
Urgell. Encara en lo temps de aquest rey, morí lo egregi don Jaume de Prades, e lo
noble mossèn Berenguer Arnau de Cervelló donà sa filla per muller al noble En Joffre
Gilabert de Cruïlles. Encara en lo temps de aquest rey, moriren los nobles mossèn
Pere de Queralt e mossèn Pericó son fill, e la muller del dit noble mossèn Pericó de
Queralt, aprés fo muller del noble mossèn Guerau de Santapau.
Encara en lo dit temps papa Benet se
li sostragueren la obediència. Encara en lo dit temps, lo rey de Sicília aprés la mort
de don Jaume de Prades, féu almirall de Sicília mossèn Sancho Roiç de Liori, lo qual
féu noble e donà-li títol de vezcomte de Gallano.
CAPÍTOL QUARANTA_SISÈ
Com don Ferrando de Castella fo lo onzè rey d'Aragó e comte [de] [Barcelona] elegit
per la terra
Mort lo excel·lent rey don Martí havent leixada la successió de sos regnes e principat
de Catalunya [a] [la] [justícia], [los] [regnes] [d'][Aragó] [e] [de] [València] [e] [principat] [de]
[Cathalunya] se
com lur rey los havia lexats menys de senyor e havia manat que per justícia fos vist
e decedit que los dits regnes e principat fossen donats en aquell qui per justícia e per
dret se pertanguessen. E prestament aprés la dita mort, los regnes e principat tots
ensemps provehïren que cascuns en sos regnes e principat fessen parlament, e que
fossen fets presidents per regir los dits regnes e principat. E axí
com fo acordat.
E cascuns dels regnes acordaren que los governadors dels dits regnes regissen e
fossen presidents fins que per justícia haguessen rey. E axí mateix, lo parlament del
principat de Catalunya acordà que
lo noble mossèn Guerau Alamany de Cervelló, e regís fins la dita determinació fos
feta. E aquell regiment dessús dit durà per spay de trenta mesos que la dita justícia
se trigà a determenar. E aprés haver dat compliment los dits regnes e principat als
affers dessús dits, fo feta ordinació per tots los dessús dits regnes e principat que
cascuns tinguessen parlament, e que fossen los uns prop los altres, per tal que
tot ço qui
los aragonesos tingueren lur parlament a Vallderoures, e los valencians a Trahiguera
e los catalans en la ciutat de Tortosa.
E aprés, com necessari era dels dits affers, los uns venien als altres e
affers los uns ab los altres, en tant que los dits parlaments dels dits regnes e principat
foren de bon acort e sens discòrdia alguna que fossen eletes certes persones de
cascun dels regnes e principat per hoyr e veure los drets de cascuns dels competidors
qui
dels dits procuradors dels competidors, los parlaments feren elecció de nou
persones a les quals los dits parlaments donaren poder absolut que regoneguessen
los drets de cascun dels competidós, e que en aquell competidor qui millor seria en
dret, que li donassen los regnes e
pendrien aquell per lur rey e senyor. E totes aquestes coses tots los parlaments juraren.
E aprés, les dites nou persones foren eletes e nomenades. E foren aquestes: per
lo regne de Aragó foren elets lo reverent bisbe de Hosca appellat Domingo Ram e
los honorables don Berenguer de Bardaxí e mossèn Francesc d'Aranda. E per regne
de València foren [elets] los reverents mestre Vicent Ferrer, lo don de Cartoixa
e lo honorable micer Giner Rabaça, lo qual durant lo temps de la determinació
se dix tornà foll, e en son loch fo posat micer Pere Bertran. E per lo principat de
Catalunya foren eletes lo reverent arquebisbe de Tarragona e los honorables micer
Guillem de Vallseca e micer Bernat de Gualbes. E ésser eletes les dites nou persones,
los fo assignat loch hon los dessús stiguessen fins a tant que per ells fos vist e
regonegut lo dret de cascú dels competidors. E per tots los parlaments fo anomenat
lo castell e vila de Casp en Aragó. E prestament, les dites nou persones se n'anaren
metre en lo castell dessús dit. E prestament, los dits competidors trameteren aquí
lurs procuradors ab los drets de cascuns. E los competidors qui
dret en los dits regnes e principat eren aquests davall nomenats:
Primerament, don Jayme d'Aragó, comte de Urgell, e aprés lo il·lustre duch de
Gandia, lo terç l'alt rey Luís de Nàpols, fill de la il·lustre dona Violant d'Aragó, filla
de l'excel·lent rey don Johan, e lo quart lo ínclit infant don Ferrando de Castella, fill
de la ínclita dona Elionor, filla de l'excel·lent rey En Pere e germana dels excel·lents
reys don Johan e don Martí d'Aragó, darrer regnant. E aprés tot açò, les dites nou
persones començaren de regonéixer los drets de cascuns dels competidors. E les dites
nou persones stigueren en fer rey algun temps despuix [que] foren en lo loch
de Casp. E per tal que purgassen ses consciències, per les dites nou persones
foren regoneguts los drets de cascuns dels competidors.
E fo atrobat per los dessús dits que tots los drets e justícia pertanyia a l'infant don
Ferrando de Castella, axí com aquell qui era la pus acostada persona qui fos mascle a
la casa d'Aragó, car fo trobat que lo dit infant era nét del rey En Pere, fill de sa filla
e nebot dels dos reys, don Johan e don Martí, fill de lur germana. E lo rey Luís era
nét del rey don Johan, fill de la neboda del rey En Martí, darrer regnant. E lo comte
d'Urgell e lo duch de Gandia eren besnéts del rey. E per aquesta rahó les dites nou
persones donaren los regnes e principat per justícia a l'infant don Ferrando dessús
dit. E haver declarat les nou persones la justícia per lo dit infant tots los regnes e
principat hagueren lo dit infant per lur rey e senyor.
E aprés que lo dit infant sabé la nova de la determinació per les nou persones declarada,
prestament près lo títol de rey d'Aragó e tots los altres títols que los reys
sos predecessors han acostumat de pendre. E tan prestament com lo dit infant e rey
hagué presa la possesió dels regnes e principat de Catalunya, tench corts als catalans
en la ciutat de Barcelona. E com hac finades les corts e havia hun any e mig que ell
era rey, lo dit rey se n'anà en Aragó per coronar-se e axí mateix la reyna sa muller. E
prengueren la corona a deu dies del mes de febrer l'any mil quatre_cents quinze. Et
de la dita coronació, el dit rey e regina feren una gran festa, car lo dit rey hac en
la festa molts barons nobles e cavallers, e castellans e catalans, entre los quals era lo
conestable major de Castella e l'almirall de Castella, encara don Johan de Vellasco, e
Diego Lóppez de Stú[n]yega, e don Pedro Manríquez, e don Juhan Furtado, e don
Pero Lóppez de Mendoça, e Diego Lóppez de Guzmán, e don Ferrando Lóppez de
Sandoval e molts de altres castellans los quals los noms ací no són scrits.
Aprés, hi fo lo duch de Gandia; lo egregi comte de Cardona; lo vezcomte d'Illa;
mossèn Bernat de Cabrera; don Pedro Galceran de Castro e don Felip, son fill; mossèn
Berenguer Arnau; Pere de Cervelló e mossèn Guerau Alamany de Cervelló; don
Johan d'Íxer; don Pedro d'Urrea; don Artal d'Alagón; mossèn Bernat Centelles; mossèn
Guillem Ramon de Muncada; don Pero Maça; lo comte de Quirra; don Anthoni
de Cardona; don Ramon Galceran de Pinós; mossèn Ramon de Bages; mossèn Bernat
de Cruïlles; mossèn Ramon Xatmar; mossèn Berenguer d'Olms; mossèn Francí
d'Aril; mossèn Ramon d'Ampúries; mossèn Luis de Pontós; don Johan de Luna;
mossèn Martí e Johan de Pomar; mossèn Frederich e Johan Durries; [mossèn]
[Johan] [de] [Bardaxí]; mossèn Johan Ferràndiz de Herèdia; lo governador de Aragó don
Berenguer de Bardaxí e mossèn Anthoni de Bardaxí, e molts altres los quals seria
prolix scriure lurs noms. E tots aquests foren en la dita coronació. E encara hi foren
los ínclits infants fills del dit rey e reyna, qui eren cinch, e dues infantes. E lo dia
de la coronació, lo dit rey féu sí mateix cavaller, de què tots los barons e nobles
dessús dits ho tingueren a una gran maravella com ell mateix se féu cavaller, com segons
los dessús dits dien, nengú no pot ésser cavaller si donchs no
mà de cavaller [qui] [hage] [l'][orde] [de] [cavalleria].
E aprés fet lo rey cavaller a sí mateix, féu cavaller el infant don Alfonso son fill,
primogènit seu, al qual donà títol príncep de Gerona e comte de Cervera. Aprés féu
cavaller el infant don Johan son fill e donà-li títol duch de Montblanc e de Penyafel.
E lo[s] altres fills seus, la hun appellat el infant don Enrich era mestre de Santhiago
e lo infant don Ferrando era mestre de Alcàntera [e] [de] [Calatrava]. E aprés, féu
cavaller lo infant don Pedro son fill, sens fer-li altra gràcia, e les infantes ses filles, la
primera havia nom dona Maria e la segona dona Elienor. E la primera és stada reyna
de Castella e la segona reyna de Portogal.
E aprés que lo dit rey fo coronat, dins breu temps cavalcà e se n'anà a la vila de
Morella per haver vistes ab lo papa Benet de Luna, per contractar de la unió de senta
mare Sglésia e per levar lo cisme que tant havia durat en lo món. E essent lo rey
a Morella, aquí vench lo papa ab tots sos cardenals, arquebisbes e bisbes, abbats e
altres religiosos. E aprés que lo papa e lo rey foren ensemps, començaren a tractar
dels affers de la dita unió de senta mare Sglésia. Lo papa e lo rey foren concordes
que fos feta embaixada a l'emperador per part del papa e del rey. E axí
obra que aquí mateix foren elets misatgés, los quals foren lo reverent abbat de
Valldigna e lo noble baró don Johan d'Íxer, los quals anaren a l'emperador en Alamanya
per explicar e complir la embaixada dessús dita. E aprés fet tot açò, lo papa
se
en la vila de Montblanch per tenir corts als catalans, en les quals corts foren prelats,
barons, nobles, cavallers, ciutats e viles del dit principat de Catalunya, los quals
demanaren alguns capítols al rey en les dites corts, los quals capítols lo rey dessús
dit no
en presència de totes les corts asats carregoses als regnes e principat, les quals paraules
no vull ací recitar, però al dit rey fo respost per lo honorable En Ramon Dezplà,
síndich e conseller en cap de la noble ciutat de Barcelona, axí com se pertanyia
a respondre, segons les paraules dites per lo rey, tota feeltat guardada al dit senyor.
E per aquestes paraules, les corts romperen e lo rey se n'anà a València e aquí stech
fins a tant que la embaixada de l'emperador fo tornada.
E aprés que lo rey fo en la ciutat de València, en breus dies lo papa e lo rey foren
ensemps en València. Morí lo rey Lauçalan de Nàpols e lo regne de Nàpols romàs
a madama Johana, muller del rey Lauçalan dessús dit. E prestament, la dita madama
Johana féu embaixada al rey d'Aragó dessús dit que li enviàs hun fill del
dit rey, lo qual ella volia pendre per marit, de què lo rey prestament acordà e li tramès
el infant don Johan son fill, e que
lo rey hi tramès dos embaixadors per contractar del matrimoni dessús dit. Los
quals embaixadors foren lo noble mossèn Elfo de Pròxita e lo honorable mossèn
Nicholau de Lupià, qui prestament partiren ab una galera e feren la via de Nàpols.
E aprés, lo rey tramés son fill el infant don Johan en Sicília bé acompanyat de gent
castellana e pochs catalans que sinó los nobles mossèn Bernat Centelles e
mossèn Ramon de Perellós, no y havia de nostra nació. E lo dit infant fo arribat en
Sicília e aquí sperà la resposta dels embaixadors, los quals foren arribats en Nàpols
e començaren a tractar dels dits affers. E com los napoletans saberen que los dits
embaixadós eren aquí venguts per fer lo dit matrimoni, començaren a fer la volta
als dits embaixadós [en] [tal] [manera] que sinó que los embaixadós havien parents e
amichs entre los napoletans, los quals los donaren a sentir los dits affers sens falla,
los dits embaixadós foren stats morts per los dits napoletans. Mas prestament que
ells foren ajustats dels affers, se reculliren en la galera e se
hon trobaren lo dit infant en la ciutat de Palerm, al qual feren relació dels dits
affers. E d'aquí avant jamés se
lo rey son pare morí.
Encara stant lo rey en València, donà muller al príncep primogènit la filla de l'excellent
rey don Enrich de Castella, frare major seu, la qual era appellada per son nom
dona Maria, primogènita de Castella, de la qual lo dit rey féu una solemne festa axí
com en tal fet se mereix. E aprés tot açò, la embaixada de l'emperador fo tornada
e feren resposta al papa e al senyor rey que lo emperador se
contractar ab ells dels affers de la unió de senta mare Sglésia. E lavors, lo papa e lo
rey foren de acort que se n'anassen a Perpinyà. E axí
que lo papa e lo rey ensemps se trobaren en la vila de Perpinyà e aquí speraren
lo emperador. E lo rey donà lo castell per posada al papa, e lo rey posà en la vila, en
una casa de un gentilhom qui ha nom En Bernat de Vilacorba. E lo papa tenia pres
sí
nebot del papa qui havia nom mossèn Rodrigo de Luna.
E d'altra part eren aquí ab lo papa tots los cardenals, arquebisbes e bisbes, abbats
e priors e altres prelats los quals eren appellats per lurs noms cascuns: lo cardenal de
Tholosa; lo cardenal de Sant Staci; lo cardenal de Santàngel; lo cardenal de Sant Jordi;
lo cardenal de Montaragó; lo arquebisbe de Tarragona; lo bisbe de Pamplona; lo
bisbe de Osca; lo bisbe de Tarragona; lo bisbe de Taraçona; lo bisbe de Barcelona;
lo bisbe de Vich; lo bisbe d'Euna; lo bisbe de Gerona; lo abbat de Ripoll; lo abbat de
Poblet; lo abbat de Monserrat; l'abat de Sant Cugat; l'abat de Santes Creus; lo abbat
de Mer; l'abat d'Arles; lo abbat de Banyoles; lo abat de Busulú; l'abat de Sant Miquel
de Cuixà; l'abat de la Real; lo abat de Sant Ginís; lo abat de la Portella; lo prior de
Sant Pol; l'abat de Rodes; lo abbat de Roses e molts altres prelats dels regnes de Spanya.
E ab tots los prelats dels regnes dessús dits, lo papa era en la vila de Perpinyà.
Emperò lo papa fo alguns dies primer [a] [Perpenyà] que no fo lo rey ne son fill, lo
príncep e primogènit. Mas aprés vench lo rey, lo qual vench per mar fins a Coplliure
ab quatre galeres de València e dues del papa, les quals lo havien acompanyat.
E com lo rey fo arribat a Coplliure, prestament fo aquí son fill lo príncep ab alguns
barons, nobles e cavallers d'Aragó e de regne de València, encara del principat
de Catalunya, ab los quals lo rey entrà en la vila de Perpinyà, e tots jorns que
venien stant lo rey a Perpinyà, perquè lo dit rey e son fill lo príncep, se trobà en
la vila de Perpinyà ab tots aquests barons, nobles, cavallers e gentilshòmens com lo
príncep isqué per reebre lo emperador en lo loch de Salses, e foren aquests davall nomenats.
Primerament los barons nobles de Catalunya: lo egregi comte de Cardona;
e mossèn Arnau Roger de Pallars; lo vezcomte d'Illa; lo vezcomte de Roquabertí;
lo vezcomte d'Évol; lo vezcomte de Roda; mossèn Bernat de Cabrera; mossèn
Guillem [Ramon] de Muncada; mossèn Bernat Galceran de Pinós e son frare don
Ramon Galceran de Pinós; don Ramon de Cardona; mossèn Guerau Alamany de
Cervelló, e mossèn Francí d'Erill e mossèn Galceran de Santapau; Bernat de Cruïlles;
[mossèn Galceran de Cruylles] e son fill; mossèn Joffre Gilabert de Cruïlles;
mossèn lo coma[na]dor de Alcanyiç; mossèn Luís d'Abella; mossèn Ramon de Bages;
mossèn Ramon Xatmar; mossèn Berenguer d'Olms; mossèn Bernart e mossèn Johan
de Vilarig; mossèn Bernat e mossèn Ramon de Reixach; mossèn Bernat de Vilagut;
mossèn Guillem de Blanes; mossèn Riambau de Corbera; mossèn Pere Galceran de
Cartellà; En Labià; En Ferrer de Canadall; En Roquabruna; En Berenguer de Sant
Steve; En Galliners; En Ponç e En Alfonso Dezcallar; mossèn Berenguer Barutell;
mossèn Squerrer; mossèn Pere de Vilagut; En Sort; N'Albert Çatrilla; mossèn Johan
de Monboyl; En Luís de Claramunt; En Pere de Bives; En Tort e En Bernat d'Illa;
mossèn Macià Dezpuig; En Luppià de Clayrà e mossèn Ribera. E altres molts gentilshòmens
del principat de Catalunya.
Encara foren ab lo dit rey e son fill lo príncep los barons e nobles d'Aragó e de
regne de València. E foren aquests: mossèn Aymerich Centelles; don Pero Maça; mossèn
Elfo e mossèn Johan de Próxita; mossèn Berenguer de Vilaragut; mossèn Johan
de Vilanova mossèn Corella; mossèn Pere Pardo e sos fills; mossèn Johan Castellar;
mossèn Luís Carbonell; mossèn Marrades; mossèn Suau; En Ponç Dezponç;
En Passadores; los Mirons e mossèn Guillem Valleriola e molts altres qui eren en la
companyia dels dessús dits. Encara era ab lo rey e ab lo príncep son fill, de Aragó don
Johan d'Íxer; don Pedro d'Urrea; don Pedro d'Alagó; don Eximén d'Urrea; mossèn
Frederich Durries; mossèn Martí de Pomar e sos frares; mossèn Johan Ferràndiz
d'Erèdia; don Berenguer de Bardaxí [e] [son] [fill] [mossèn] [Johan] [de] [Bardaxí]; don Johan
de Luna e tots los altres Lunes qui eren aquí ab lo papa lur oncle. E ab tots los
dessús dits, lo príncep anà reebre lo emperador al loch de Salses, axí com damunt és
dit. E aquí, lo emperador e lo príncep se aculgueren bé la hun a l'altre.
E aprés, lo príncep se
d'Illa havia fet molt bé apparellat. E aquí lo príncep leixà lo emperador e lo
príncep ab tots los barons, nobles, cavallers e gentilshòmens se
al rey son pare. E aprés lo sendemà per lo matí, tots los cardinals, arquebisbes, bisbes
e altres prelats anaren fer reverència al dit emperador al castell de Canet. E aquí
lo emperador stech tot aquell jorn. Aprés lo sentdemà per lo matí, la festa fo apparellada
que li apparellaren en la vila de Perpinyà. E com los entramesos foren apparellats,
lo príncep ab los barons, nobles, cavallers e altres gents dessús dits isqueren
per reebre a l'emperador e mès-lo en la vila de Perpinyà, però en totes aquestes
coses lo rey no y podia ésser per rahó de son accident.
E ladonchs, lo emperador, entrant en la vila de Perpinyà, li fo feta una solemne
festa de molts entramesos, e axí mateix de moltes altres coses axí com en semblant
festa se pertany fer a tan gran senyor com és lo emperador e feta per tal senyor com
és lo rey d'Aragó. E lo emperador menava en sa companyia mil de cavall, tots alamanys
e ongres, e havia en sa companyia dos nebots seus, e lo duch d'Alta Rica, e
molts comtes de Alamanya, e hun baró cavaller qui era aquí per lo rey de Pollònia,
lo qual aprés féu armes ab lo fill de l'egregi comte de Pallars en la ciutat de Narbona.
Encara havia ab lo dit emperador molts altres barons, nobles e cavallers alamanys
qui eren en sa companyia.
E fo-li donat per posada lo monestir de frares menors de la vila de Perpinyà e a
la sua gent tots los carrers de la Trilla qui són prop del monestir. E aquí lo emperador
descavalcà e axí mateix totes ses gents. E aquell dia lo emperador reposà e lo
sentdemà per lo matí lo dit emperador, havent hoïda la missa, anà vesitar lo rey a
la sua posada. E aquí lo emperador fo ben reebut per lo senyor rey e per la senyora
reyna sa muller, e per la senyora princessa e per la senyora infanta, filles del rey. E
aprés, lo dit emperador tornà a menjar. E aprés menjar, lo emperador cavalcà e anà
veure les senyores reynes, ço és, la reyna dona Violant e la reyna [Margarida].
E aquí lo emperador stech tot lo jorn ab les dites reynes a gran ayre. E com vench
al vespre, lo emperador se
E aprés, en l'altre dia per lo matí, lo emperador hoy sa missa e aprés anà fer reverència
al papa e muntà al castell de Perpinyà. E aquí lo emperador trobà lo papa
ab tots sos cardinals e altres prelats, segons damunt són stats nomenats, molt bé
acompanyat. E lo papa sehïa en la cadira papal, e los cardinals e altres prelats cascuns
staven asseguts segons lur grau, de què lo emperador, com véu star axí lo papa,
li féu reverència e honor axí com han acostumat de fer los emperadors als papes; e
agradé
nació hagués volgut sostenir hun petit càrrech, lo papa e lo emperador foren stats
de bon acort. E no us pensets que lo papa fos deposat per altra rahó sinó per poch
sforç de aquells qui
E aprés haver vist lo emperador, lo papa prestament se
e tantost començaren a parlar e contractar de la unió o affers de senta mare Sglésia.
E lo parlament durà per spay de dos mesos. E dins spay de aquests temps, tots los
reys de crestians trameteren lurs misatgés a l'emperador e foren tots en [la] [vila] [de]
Perpinyà; encara vench en lo dit parlament lo gran maestre de Rodes e d'altra part
los comtes de Foix e d'Armenyach. E ab tots los dessús dits, per molt que
de res no pogueren concordar, ans lo papa se hagué a sallir de Perpinyà e se
n'anà a Coplliure hon eren les sues galeres. E lo emperador ab tots los embaixadors
dels reys de crestians, e axí mateix ab lo rey d'Aragó e ab tots los altres senyors dessús
dits, sostragueren e levaren la obediència al papa.
E aprés fets tots los affers dessús dits, lo rey d'Aragó tramès embaixada al papa
qui era a Coplliure. E foren embaixadós lo honorable mossèn Ramon Xatmar e micer
Pere Basset, los quals explicaren lur embaixada al papa sus en la popa de la galera.
E havent hoyt lo papa los embaixadós, los respós prestament aquí mateix, e de la
resposta los dits embaixadós no s'agradaren molt; e aquí mateix los dits embaixadors
prengueren comiat del papa e digueren al papa:
— Pare sant, què direm al senyor rey?
E per lo papa los fo respost que lo y saludassen e que li diguessen de part sua:
al rey. E aprés tot açò, lo papa féu fer vela a les galeres e anà-sse
Paníscola, hon aprés ha finits sos dies. E aprés, lo emperador, e lo rey e tots los embaixadós
dels altres reys de crestians ab lo gran mestre de Rodes, foren de bon acort
que tots ensemps fossen en lo consili de Costança, e que aquí fos elet hun papa e
que de aquí avant lo món fos en unió. E axí com fo acordat se complí per obra. E
aprés, lo emperador havent acabat los affers perquè era vengut, près comiat del rey,
e de la reyna, e del príncep, e de la princessa e de totes les altres reynes. E axí
mateix, tots los grans senyors qui aquí eren prengueren comiat de l'emperador. E ab
tant lo emperador se
E ésser-se
Perpinyà fins en lo mes de març, en lo qual mes començà lo rey de exir de Perpinyà
en unes andes ab bastaixos qui
jornades. E com fon en Barchelona, desagradà
li fahïen pagar, en tant que lo rey se isqué de la ciutat. E com los consellers anaren
per pendre comiat, lo rey no s'í volch girar per donar-los a besar la mà. E aprés a
poques jornades fahïa la via de Çaragoça. E com fo en la vila de Agualada, aquí lo
mal lo sobrà e hagué
Stant aquí, ordenà de sos regnes e leixà son fill lo princep rey e senyor de tots
sos regnes e terres. E dexà-li càrrech que
fill e a la infanta dona Elienor sa filla. E aprés feta la dita ordinació, lo rey finà sos
dies en la dita vila de Agualada a quinze de abril l'any mil quatre_cents dehuyt. E fo
portat a soterrar al monestir de Poblet ab gran honor.
Emperò en lo temps qui no havien rey, don Anthoni de Luna matà lo arquebisbe
de Çaragoça, de què aprés lo dit don Anthoni ne fo deseretat. Encara en lo
dit temps, lo noble baró don Pedro Galceran de Castro donà muller a son fill la noble dona
Magdalena, filla del noble mossèn Huc d'Anglola. Encara en lo dit temps, los barons e
nobles del regne de València se levaren contra lo poble de la ciutat de València e feren
morir mossèn Arnau Guillem de Bellera, qui era lur governador e president.
Encara aprés que lo rey fo fet, lo dit rey deseretà lo comte don Jaume de Urgell
e
una sua parenta germana de don Pedro Manriques al noble Berenguer Carroç,
comte de Quirra. Encara en lo dit temps, lo rey donà muller a don Johan de Cardona
dona Elienor, filla de don Pedro de Villena. Encara en lo temps de aquest rey, fo fet
matrimoni del noble baró mossèn Bernat Galceran de Pinós ab la dona Na Aldonça
de Mur, filla del noble mossèn Luís de Mur. Encara en lo dit temps, lo noble mossèn
Acart de Mur donà una germana al noble mossèn Nicholau Carroç. Encara en
lo dit temps, féu governador de Càller e visrey de Cerdenya lo noble mossèn Acart
de Mur dessús dit. Encara en lo dit temps d'aquest rey, don Pedro d'Urrea près per
muller dona Teresa, germana del noble don Johan d'Íxar. Encara en aquell temps, se
féu matrimoni entre la filla del noble baró don Bernat Galceran de Pinós e lo honorable
mossèn Johan de Bardaxí. Encara en lo dit temps d'aquest rey, lo comte de
Cardona donà muller a son fill don Johan la filla de don Pedro de Prades. Encara en
lo temps de aquest rey, lo noble baró mossèn Bernat de Cabrera donà muller a son
fill la filla de don Jaume de Prades.
Encara en lo temps de aquest rey dessús dit, lo egregi comte de Pallars donà una
filla sua per muller al noble mossèn Jaume de Bellera. Encara en lo temps del rey
dessús dit, morí lo egregi comte de Prades. Encara en lo temps de aquest rey dessús
dit, morí lo noble mossèn Pere de Cervelló, lo qual havia feta més honor de cavalleria
a la nació que frare stern de casa de barons hagués feta, cinch_cents anys havia
en lo principat de Catalunya.
Encara en lo temps d'aquest rey, mossèn Johan de Pròxida près per muller la filla
del noble mossèn Ponç de Ribelles. Encara en aquest temps, lo noble baró mossèn
Guillem Ramon de Muncada donà dues filles que havia per mullers als nobles barons,
lo vezcomte de Roquabertí e mossèn Johan Roger de Erill. Encara en lo dit
temps, lo noble vezcomte d'Évol donà sa filla per muller al noble don Pero Galceran
de Castro. Encara en lo dit temps, morí la molt alta senyora reyna de Xipre en la
ciutat de Barcelona.
CAPÍTOL
Tracta com don Alfonso, fill del dit don Ferrando, fo lo dotzèn rey d'Aragó e comte de
Barcelona
Mort lo excel·lent rey don Ferrando dessús dit, fo rey son fill primogènit
appellat per son nom Alfonso de tots sos regnes e principat de Catalunya, lo qual
era fort jove com lo rey son pare morí, lo qual rey près per consellers tres persones
de les pus sàvies de sos regnes e principat [cascuna] [en] [son] [stament]. E lo primer
era lo reverent arquebisbe de Tarragona appellat per son nom Garriga; e lo segon era
lo noble mossèn Guerau Alamany de Cervelló e lo terç era lo noble don Berenguer
de Bardaxí. E ab consell de aquests tres consellers, lo rey fahïa tot quant havia a fer
en lo regiment de la terra. Perquè lo dit rey, com hagués feta la sepultura al rey son
pare, prestament se
en la gran sala real del dit palau, stant en son tribunal sient en la cadira real, axí com
los reys sos predecessors havien acostumat de seure, davant lo dit rey stant, los reverents
prelats, barons, nobles, cavallers e gentilshòmens, ciutadans e altres síndichs
de les sues universitats e viles de Catalunya, lo rey dessús dit jurà los privilegis e libertats
al dit principat; e tenir e servar-los aquells, axí com los altres reys sos predecessós
han acostumat de fer tenir e servar aquells a les persones dessús dites qui són
poblades en lo dit principat.
E havent lo rey donat compliment a les coses dessús dites e explicades, ab consell
de sos consellers dessús dits, prestament ordenà de fer embaxadors a l'emperador
al gran consili de Costança per donar compliment als affers de la unió de sancta
mare Sglésia, axí com lo rey son pare havia promès e era tengut de fer, segons la concòrdia
feta entre lo emperador e lo dit rey, ensemps ab los altres reys de crestians.
E foren los embaixadós los quals anaren per lo senyor rey al consili de Gostança lo
noble egregi baró don Johan, comte de Cardona, e los honorables mestre Felip de
Malla e micer Miquel de Naves, als quals lo rey donà tant de poder en los dits affers
per bé que lo dit rey los trametia, requirien-ne era necessari de haver. E aprés que
lo rey hac dat compliment als affers dessús dits, prestament, ab consell dels sobredits
consellers seus se n'anà a València.
E aquí lo dit rey començà a ordenar la sua casa, segons la ordinació de sos predessessors.
E de aquesta ordinació alguns barons, nobles e cavallers e algunes ciutats,
viles del principat de Catalunya no
tots los qui per contents no se
parlament en la vila de Molín de Reig. E foren en lo dit parlament, lo egregi comte
de Pallars e son fill, lo noble vezcomte d'Illa, e lo noble mossèn Bernat de Cabrera,
e lo honorable mossèn Berenguer d'Olms, e mossèn Jaume March e molts d'altres.
Encara hi fo la noble ciutat de Barcelona e los consellers e síndichs de la dita ciutat.
E tots ensemps acordaren de anar en la ciutat de València o llà hon lo rey era
en aquell temps e que