8 (Narr.) 1561 (Sóller, Mallorca) Antoni Morell MEMÒRIA DE LA VINGUDA DELS MOROS EN SÓLLER ·MDLXI· Diume[n]ja, a ·XI· de maig 1561, die de Sanct Pons, ha una hora ha pessar de matinade, esse[n]t la gent de Sóll[e]r en armes ensemps ab dos compenyas de soccorro, so és Bunyola ý Aleró, per totes dos ·CXI· hòmens de soccorro, capità de Bunyola moss[èn] Ignasci Garcia, capità de Aleró moss[èn] Pere de Sanct Johan, capità de Sóller moss[èn] Joan Angelats, 3 capitals ab sinch banderes, tres de Sóll[e]r ý dites dos compenyhias, las quals ere[n] vingudes lo dissapta a vespre per ma[nament] del [...]olt il·lustre Señor don Guillem de Rochafull, visrey ý loch[tinent] ý capità general de Ma[llorca] per lo avís rebé del governador de Ayvissa, dient com a la Forme[n]tera spalmaven ·XXII· galliotes de turchs de Alger, ý axí, stant dit camp en lo dit camp de le Occa bo ý en orde ab dites ·V· benderes, se mogué via fora ab cop de corn de le Tallalla, ý axí se come[n]sà ha repicar les campanes; poch aprés vingué moss[èn] Canalls del coll de le Illa, dient com los moros desembarchaven a les puntes del dit coll de le Illa. Aleshores, casi a punta de dia, fonch menat buydassen le villa dones ý minyons, ý los dits turchs desembarchats donaren tante presse en venir, fehent de sí dos brassos, so és, vingueren al pont de le Mar casi ·MDCCC· turchs arcabussés, ý sis o ·set_cents· altres vingueren per lo coll de Marquès a le villa per a sequetgar. Ere sirca ·3· quarts d[e] dia, arribaren los dits turchs alt al pont de le Mar, ý de aquí mirare[n] lo camp stave al camp de le Occa, ý poch aprés tornare[n] arrera ý a poch instant torne[n] umplir tot lo pont, ý de aquí comensaren a tirar archabussades a le gent nostre, ý de aquí ferira[n] ha alguns, ý en esta hora los altres moros ja sequetjaven la vila, ý los n[ost]res, per tenir los moros deva[n]t, no gosare[n] tornar a le villa, ý axí, vehent los dits inimichs q[ue] la gent crestiana no·s movia p[er] bé que tirasse[n], arramatere[n] per nosaltres, ý vinguere[n] fins al capdevall del camp de le Occa, ý nosaltres per lo contrari arramatére[m] per ells, ý aquí mateix volgué Déu donare[n] en fuyta, ý le gent n[ost]re p[er] lo contra sobre de ells, de tal menere q[ue] fugint los dits inimichs p[er] lo camí de le Mar pre[n]gueren p[er] lo mateix camí per hont ere[n] vinguts, so és, per lo camí q[ue] va als

horts de Toni Ferrer ý de P[er]a Morell ý al camí del Puig, ý may los alca[n]sàre[m] tant furiosame[n]t fugiren fins al puig d'en Gabriel Mu[n]tener, ý axí, seguint la victòria, mataren tots los q[ue] alcansar corre[n]t podien, ý essent al torre[n]t de le po[ssessió] d'en Arbona Daranell a le Cabra d'en P[er]e Ferrer, se pararen aquí alguns turchs archabussés ý matare[n] dos hòme[n]s, so és m[estre] Canals Suro ý Nicholau Bisbal Morro[n]xo, travessats de a[r]chabussos, ý aquí se parà le major part de le gent, dient los capitans se reteguessen per envestir los turchs de le presa q[ue] vanien, ý axí, sirca ·CC· hòmens seguiren le victòria matant molts dels turchs, los altres se retegueren ab les banderes ý capitans p[er] a llevar lo saco havien fet los altres turchs, ý axí se posà lo camp al pla d'en Avinyó, crehent los moros vendria[n] p[er] lo mateix camí, ý venint sentire[n] dels n[ost]res q[ue] estave[n] per guarde cridar, pre[n]guere[n] lo camí del Gingolar, pessant p[er] lo olivar de Anto[ni] Mayol, ý essent al gingolar los n[ost]res, q[ue] eren devant sirca ·XXV· hòme[n]s, arrametere[n] p[er] los moros, ý axí pelleant ab ells los fere[n] deixar tote le prese de robe, dones ý minyons, ý dexant-los nefrarie[n] de coltellades los que dexave[n], nafrare[n] a moss[èn] G[uillem] Roger, p[re]vere. No morí. Nefraren moss[èn] Gaspar Miró, p[re]vere. Morí. Matare[n] una donsella, fille de P[er]a Canalls Suro. Fore[n] perseguits fins dalt la illeta d'[en] Johan B[er]nat Verí. Volgué Déu no morire[n] dels n[ost]res sinó los sobredits, ý dels inimichs ne moriren segons tenguere[n] relació ·CCXI·, plàsia a Déu no vulle més que tornen ý venint los rompam lo cap. Finis.