7 (Narr.) 1542 (Mallorca) Joanot Gomis LIBRE DE LA BENAVENTURADA VINGUDA DE L'EMPERADOR Ý REY DON CARLOS EN LA SUA CIUTAT DE MALLORQUES Ý DEL RECEBIMENT QUE LI FONCH FET No és rahó passar ab sile[n]ci com lo dit dia q[ue] sa magestat arribà, molt abans q[ue] surgís la sua galera, envià lo susdit virey de Sicília ensemps ab lo maritxal o aposentador de sa magestat major als dits jurats, qui aq[ue]lla hora estave[n] dins la Lonja prepara[n]t-se per anar a besar les mans a sa magestat, lo q[ua]l los dix com sa magestat tenia necessitat de aposentar la ge[n]t de sa casa ý de sa cort, ý q[ue] no entenia en res ni p[er] res derogar ni p[er]judicar a les fra[n]quesas ý privilegis de aq[ue]st seu regne. Ý p[er] ço q[ue] ses mercès fessen de enviar ab lo dit aposentador de sa magestat alguns cavallers de la terra perq[uè] niguna cosa se fes en perjuhi de ditas franquesas ý q[ue] fos ab presteza, perq[uè] sa magestat no desembarcaria fins q[ue] tota la gent d[e] sa cort fos aposentada, ý axí los dits jurats per co[m]plir ab lo serveý de sa magestat, promptament feren electió dels gentils hòmens següe[n]ts (ço és) de mossèn Bernat Cotoner, veguer lo aný present, mossèn Palay Fuster, donzell, ý mossèn Leonart Çafortesa, ciutadà, los q[ua]ls anaren ab dit maritxal o aposentador p[er] la ciutat, qui feya escriure ý assenyalar las casas aprés q[ue] les havia fetas mirar com millor li apparia convenir, segons la qualitat e importà[n]cia de la persona que volia aposentar en ellas. En tant que trobaren ab la gent de la terra tanta gana ý voluntat de servir-los, ý las posadas ta[m]bé ta[n]t notables ý co[n]venie[n]ts q[ue] de una cosa ý d[e] altra restare[n] tots los cortesans ý altres senyors en forma admirats ý co[n]te[n]ts. De tal modo q[ue] no sabie[n] com regraciar aq[ue]st servey, ý p[er] sobrada admiració q[ue] del susdit tenia[n], ý assenyaladame[n]t d[e] açò q[ue] no·s trobà nigú d[e]l major fins al menor q[ue] o liberalment o mija[n]ça[n]t paga no trobàs posada co[n]forme a sa condició. Deyen los dits aposentadors q[ue] en esta ciutat, ultra la cort de sa m[agestat] se poria[n] aposentar les corts d[e] sa sa[n]ctedat ý d[e]l rey d[e] Fra[n]ça. De aquí ava[n]t, aprés q[ue] tot lo susdit fonch assentat, la cura ý ànsia q[ue] d[e] la cosa pública (ý assenyaladame[n]t cerca la matèria frume[n]tària) solicitava ý atorme[n]tava lo susdit mossèn Joanot Caulellas, jurat militar, ý a sos co[m]payno[n]s era ta[n]ta q[ue] ab tot q[ue] sa m[agestat] estava opprès d[e] innumerables negocis (de ho[n]t era difícil cosa poder praticar ab ell cosa alguna) tinguere[n] ta[n]tta vigilà[n]cia

ý fere[n] tants extrems, axí ab dit ý diachas, secretari e hoste d[e]l dit mossèn Caulellas, com ab los mayordoms ý porters (als q[ua]ls no dexare[n] de offerir ý en son te[m]ps dar algu[n]as estrenas) q[ue] p[er] lo disapte q[ue] fonch a quinze d[e]l dit mes de octubre per a la oració aguere[n] licè[n]cia ý hora de sa m[agestat] per poder-li parlar. Ý axí, vinguda la hora, tots ju[n]ts se partire[n] d[e] la sala en co[m]panyia d[e] molts cavallers ý anare[n] a palàcio en lo dit castell reyal, a ho[n] per los dits porters fore[n] rebuts ab molta cortesia, e introduhïts e[n] una quadra o ca[m]bra q[ue] està aprés d[e] la sala d[e] dit castell a la volta de mar, a ho[n] sa m[ajestat] acostumava de dormir. Ý aq[uí] sa m[agestat] se parà dret a la part d[e] la finestra de dita q[ua]dra, q[ue] ya estava ta[n]cada ab sos encerats. Ý lo dit mossèn Caulellas jurat, aprés q[ue] ell ý los altres jurats aguere[n] feta sa dèbita reverè[n]cia ab vertader zel d[e]l bé de tot aq[ue]st regne, parlà breume[n]t a sa magestat ý ta[n]t bé com ell sap ý p[er] lo que·s segueix se pot veure: "Sacra ý Cesàrea Magestat, lo càrrech de n[ost]re offici nos obliga q[ue] encara q[ue] sapiam la multiplicitat ý varietat d[e] negocis arduos de v[ost]ra m[agestat], en los q[ua]ls volríem poder en alguna manera desca[n]sar a v[ost]ra m[agestat], no dexem d[e] co[n]ferir ý comunicar-li n[ost]res treballs ý necessitats vige[n]ts. Ý p[er] ço suplicam a v[ost]ra magestat q[ue] li plàcia tenir p[er] bé de oyr-nos ý p[er]donar-nos si no som ta[n]t breus com volríem ý lo cars req[ue]r". A la q[ua]l p[ro]posició respòs sa magestat ab ta[n]ta benignitat q[ue] no·s poria loar, ý dix unas o sembla[n]ts paraules: "Habla lo q[ue] quisieredes ý a v[uest]ro plazer, q[ue] no haver-vos oydo hasta agora no ha sido sino por los muchos negocios como veys q[ue] te[n]go". De ho[n] lo dit moss[èn] Caulellas p[ro]seguint la dita sua or[aci]ó li dix: "Vostra c[esàrea] m[agestat] ha de ente[n]dre q[ue] aq[ue]st seu regne de molts anys ensà ha petits ý de cascu[n] dia patex grans infortunis, axí p[er] les co[n]tínuas incurcio[n]s dels moros, com encara ý principalme[n]t p[er] las grans esterilitats ý males anyades q[ue] casi cascu[n] aný plau a N[ost]re Senyor dar-nos, entre las quals la d[e] l'any co[n]corre[n]t és ta[n]t notableme[n]t mala q[ue] a penas se ha cullit la p[ro]visió de forme[n]ts p[er] la mitat d[e]l any. Per hon és estat forçat en aq[ue]st seu regne ab sas pobrezas ý latzèrias, trametre un ge[n]til home en la ylla de Sicília ab molts diners co[m]pta[n]ts, de q[uè] pro[m]ptame[n]t pogués enviar un càrrec d[e] forments. Ý fins ací no sols dita p[ro]visió no és vinguda, p[er]ò encara a la p[ro]visió q[ue] teníem ha rebut gra[n] diminució, axí p[er] la freqüe[n]tació q[ue] ací tene[n] las galeras de Spaña de v[ost]ra m[agestat], com encara p[er] aq[ue]sta sua benave[n]turada vinguda ý de sas armadas, a las q[ua]ls (com se porà informar v[ost]ra m[agestat], si és servit) no ha faltat ni falta cosa alguna de fresch. De modo q[ue] si v[ost]ra m[agestat] no manava fer-nos mercè de algu[n] remey co[n]venie[n]t, aprés d[e] sa partida aq[ue]st seu regne restarà ab un manifest p[er]ill d[e] arruynar-se o p[er]dre·s del tot, lo q[ue] tenim p[er] cert no p[er]metrà may v[ost]ra m[agestat], axí p[er] sa acostumada clemè[n]cia com encara p[er] lo q[ue] pot co[n]siderar importa a la monarchia de v[ost]ra m[agestat] la co[n]servació de aq[ue]ll, axí p[er] lo lloch aho[n] està com p[er] lo q[ue] és, ý més és estat p[er] lo passat segons testifique[n] los vestigis d[e] ta[n]tas yglésias ý casas

ý altres lochs sole[m]nes que·s trobe[n] en ell, q[ue] axí ho tenian p[er] bé fer los roma[n]s al te[m]ps q[ue] tenia[n] dita monarchia (com se lig ab lurs històrias). Ý p[er] ço suplicam a v[ost]ra m[agestat] q[ue] atessa dita necessitat co[n]corre[n]t, ý encara la necessitat d[e] co[n]servar-lo (com és dit), li plàcia ý sia d[e] son servey co[n]cedir ý co[n]sentir en aq[ue]st seu regne la treta fra[n]ca d[e] tots impòsits de deu fins en dotze mília salmas de forme[n]t de aq[ue]lla sua ylla de Sicília p[er] lo present any ý p[er] lo esdevenidor, puys co[m] és dit comuname[n]t en cada any en aq[ue]st seu regne se sent necessitat de forme[n]ts, fer-la franca totalme[n]t de dit impòsit, almenys per alguna quantitat". "Més ava[n]t, sabrà v[ost]ra m[agestat] com en la part forana d'[e]sta sua ylla (ço és entre los pagesos), de algu[n]s anys ensà se fan ta[n]ts gra[n]s mals q[ue] p[er] la immanitat e incorrigibilitat d'ells se véne[n] a matar d[e] cascu[n] dia, ý d'equí ve q[ue] va[n] ta[n]ts ba[n]dejats p[er] la ylla ý homicidas (lo q[ua]l vocable no ente[n]gué sa m[agestat], ý declara[n]t-li lo dit orador q[ue] volia dir matadores li parlà tot lo d[e]més en castellà), q[ue] destruen tots los bestiars, en tal manera q[ue] ya no·s trobe[n] pastors ni arrendadors de bestiars. Ý en fi p[er]turbe[n] tot lo pacífich estame[n]t de aq[ue]st seu regne. Ý estos fan ta[n]ts mals, ý aprés de fets tene[n] ta[n]ts lochs p[er] la ylla aho[n] se pode[n] recollir, q[ue] ab tot q[ue] lo senyor virreý (q[ui] de las cosas d[e] la ciutat té prou ocupacions ý sobradas), ý en lo susdit no ha dexat de fer ni deixa de fer sas extremadas diligè[n]cias ý sostenir extremats treballs en sa p[er]sona, no és possible poder-los castigar com co[n]vé. Perhò lo més co[n]venie[n]t remey q[ue] p[er] açò se pot pe[n]sar seria tornar un offici que·s deya del veguer de fora, lo q[ua]l no tenia altre càrrech que perseguir ý castigar los dits malfactors, ý vuy està sospès. Ý axí suplica[m] a v[ost]ra m[agestat] li plàcia restituyr ý tornar aq[ue]ll ab son salari acostumat. Més ava[n]t suplica[m] a v[ost]ra m[agestat] p[er] qua[n]t lo governador de v[ost]ra m[agestat] de Menorca, p[ro]hibex q[ue] los litigans en las terceras instà[n]cias no vingue[n] ací p[er] appel·lació, e ta[m]bé q[ue] no aporte[n] ací bestiars com sempre ha[n] acostumat, ý no·s pot p[ro]hibir p[er] franquesas ý bons usos, que li plàcia manar al dit son governador q[ue] revoq[ue] las ditas p[ro]hibicio[n]s. Finalme[n]t, sa m[agestat], ab tot q[ue] n[ost]ras latzèrias sie[n] ta[n]tas com ha oyt, havem pe[n]sat p[er] més mostrar a v[ost]ra m[agestat] la gra[n] devoció ý volu[n]tat q[ue] aq[ue]st seu poble té en servir-lo, presentar-li un refresch d'estas n[ost]ras misèrias, lo q[ua]l encara q[ue] no sia q[ua]l co[n]vé al servey d[e] v[ost]ra m[agestat], lo suplicam se tingua p[er] servit de rebre·l ý acceptar-lo, p[er]q[uè] va ab ell la voluntat ý desig de aq[ue]st seu poble p[er] les cosas de son servey qui suplirà o esmenerà la poquedat d'ell" . La c[esàrea] m[agestat], entesa la susdita o[raci]ó (la q[ua]l ab su[m]ma ate[n]ció oy) respòs als dits jurats breume[n]t ab unas o sembla[n]ts paraules: "A mi me pesa mucho d[e] los trabajos d'[e]sta tierra. Sobre lo q[ue] me haveys dicho d[e] la saca d[e] los trigos, yo lo hablaré co[n] el visorey de Sicília ý diachas, ý en todo lo demás yo ma[n]daré p[ro]veer lo q[ue] más co[n]ve[n]ga a mi servicio. Qua[n]to a lo d[e]l refresco (aunq[ue] no tuviéssemos necessidad) nos tenemos por servido ý nos holgamos

d'[e]llo". E aquí mateix li respòs lo dit moss[èn] Caulellas q[ue] tot lo susdit axí d[e] las peticions co[m] d[e]l dit refresch estava co[n]tengut ab uns memorials q[ue] allí tenia ab la mà, ý axí besant-los primer los donà en mans de sa m[agestat], hí·l suplicà q[ue] li plasqués dir a q[ui] manava se donàs lo dit refresch. E sa m[agestat], aprés de haver presos en sas pròpias mans los dits memorials, dix q[ue] donassen lo refresch a son majordom, ý Fra[n]cisco Duarte, p[ro]vehidor d[e] las armadas, ý axí fonch fet (ço és) q[ue] lo dit refresch (lo q[ua]l se dirà baix a menut ý p[er] lo menys costà més de ·MCC· liuras mallorq[ui]nas), fo[n]ch donat a q[ui] manà sa m[agestat] ý fonch ta[n]t accepte ý al p[ro]pòsit sego[n]s v[er]taderas relacions d[e]ls officials de sa casa q[ue] no·s pot scriure: Sumari del refresch: Primo: ·C· vacas, més ·CC· moltons, més ·CC· parells de gallinas, més set parells de pagos, més ·CCCCC· quartans de oli, més ·CCCC· quarters de vi, entre blanch ý vermell, ·XXX· quarteres de farina molt bona de xexa, ·XXV· quintals formatge d[e] la terra, ·XX· carretells de tàperas, ·XX· carretells de olivas, ·XX· barrals de aygua de murta, quatre quintars de cera blanca obrada molt gentil.