<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<?xml-model href="http://www.tei-c.org/release/xml/tei/custom/schema/relaxng/tei_all.rng" type="application/xml" schematypens="http://relaxng.org/ns/structure/1.0"?>
<?xml-model href="http://www.tei-c.org/release/xml/tei/custom/schema/relaxng/tei_all.rng" type="application/xml" schematypens="http://purl.oclc.org/dsdl/schematron"?>
<TEI xmlns="http://www.tei-c.org/ns/1.0">
<teiHeader>
	<fileDesc>
		<titleStmt>
			<title type="main">Història general del Regne de Mallorca</title>
			<title type="sub"></title>
			<author>
				<name>Binimelis, Joan</name>
			</author>
		</titleStmt>
		<publicationStmt>
			<publisher>GLD-UAB</publisher>
		</publicationStmt>
		<sourceDesc>
		<msDesc>
			<msIdentifier>
				<msName>B-17-Miralles_XVI_6.txt</msName>
			</msIdentifier>
			<msContents>
				<msItem>
					<filiation type="date">Segle XVIb</filiation>
					<filiation type="typology">B-Cròniques i obres historiogràfiques</filiation>
					<filiation type="dialect">Or:B</filiation>
					<filiation type="origDate"></filiation>
					<filiation type="copyDate"></filiation>
					<filiation type="translation">No</filiation>
				</msItem>
			</msContents>
		</msDesc>
		</sourceDesc>
	</fileDesc>
</teiHeader>
<text>
<body xml:lang="cat">
<p n="Pàg. 373"><seg type="rest"> 6<lb />
(Hist.)<lb />
1595 (Mallorca)<lb />
Joan Binimelis<lb />
HISTÒRIA GENERAL DEL REGNE DE MALLORCA</seg><lb />
De las glorioses morts de aquells benaventurats Cabrit ý Bassa<lb />
en lo castell de Alaró.<lb />
Érem en los any 1286, quant don Alonso tercer ý rey de Aragó expugnà<lb />
la ciutat de Mallorca per orda ý manament de son pare don Pera <num>·3_o·</num>, ý lo<lb />
motiu que prengué fon q[ue] lo rey don Jaume de Mallorca, son onclo, havia<lb />
romput lo feudo al dit don Pera, ý que havia donat pas a l'exèrcit del rey de<lb />
Frància en Roselló per entrar en España ý Cathaluña contra lo rey de Aragó.<lb />
Estava alashoras lo rey don Jaume en Montpeller, ý per ço ab poca resistènsia<lb />
tingué don Alonso subjugada la ciutat e illa. Firmaren-li tentost homenatge los<lb />
de la ciutat e vilas. Donaren-se també los castells de Sentueri ý lo de Pollensa,<lb />
sols lo castell de Alaró no se li volgué rendir ni hobehir als seus manaments.<lb />
Entès axò per lo rey don Alonso, anà des de la ciutat de Mallorca al castell de<lb />
Alaró, ý manant allí a las guardes que<gap />·s rendissen a ell ý li entregasen a ell lo<lb />
castell, al qual respongué un de la guarda dihent: <q type="spoken"> "Qui és aquex qui mana<lb />
que li donen lo castell?"</q>.Dix lo rey: <q type="spoken">"Jo só n'Anphós, rey de Aragó ý de Mallorca"</q>.<lb />
Respongué aquell en un donayre faceto: <q type="spoken"> "Anphós en casola lo mengen<lb />
los hòmens, ý no que y aje rey qui tenga nom de peix, però nosaltres a ningú<lb />
regonexem per rey ni señor, sinó és el rey don Jaume, a qui avem jurat de<lb />
obeir, ý entenem de salvar-li la fe que li avem jurat ý devem inviolablement"</q>.<lb />
Damenà lo rey alashoras qui era aquell qui de aquella menera ý ab tal desdeny<lb />
perlava, respongué-li lo mateix home de la guarda, dihent: <q type="spoken">  "Jo só Cabrit, ý est<lb />
mon compañó se diu Bassa"</q>. Alashoras lo rey indignat ý pres de còlera dix: <q type="spoken">  "Jo<lb />
jure, Cabrit, que puis te nomenas Cabrit, de rustir-t'é a modo de un cabrit en<lb />
foch"</q>. Pochs dies després, per certa indústria e manya del rey, fon pres lo castell<lb />
ý las guardas, ý volgué lo rey executar la sua malícia ý sañe contra aquell<lb />
Cabrit ý Bassa. Manà per ço enestar-los als dos vius en uns asts de ferro ý rustir<lb />
aquells en un gran foch fin que embià aquellas ànimas torrades al cel,<lb />
lo qual crim tan nafando ý cosa no digna de home de raó, com ho entengués lo<lb />
sumo pontífice Martí <num>·3_er·</num>, parexent-li que no poria restar sens ponició ý càstich<lb />
denuncià ý publicà al dit rey don Alfonso per escomunicat per totas las terras</p>

<p n="Pàg. 374">de Itàlia, Frància, Castella, Aragó ý Mallorca. Entanent lo rey que lo papa<lb />
l'avia escomunicat, penedit de son crim ý pecat demenà perdó ý panitènsia al<lb />
sumo pontífice, suplicant-lo per la absolutió, lo qual diu lo Breviari Majoricen[se],<lb />
obtingué lo rey del papa, ab tal emperò que havia de restituhir lo regna de<lb />
Mallorca al rey don Jaume, son onclo, qui era vertader rey ý señor, ý donà-li penitènsia<lb />
que edificàs en la iglésia chatradal de Mallorca un altar ý retaulo sumptuós<lb />
a honor ý revarènsia de Déu ý de n[ost]re S[enyo]ra ý mare sua ý venaratió de<lb />
tots los s[an]ts màrtirs, entre<gap />·ls quals Cabrit ý Bassa fossen compresos, los quals<lb />
per servar la fe jurade a son rey, la qual estaven obligats servar, patiren martiri<lb />
gloriosament, ý manà que cade any, en la dominica intra las octavas de tots<lb />
s[an]ts, se celebràs en la catradal offici solempna de tots los màrtirs. De la qual<lb />
cosa prengué un càrrech de fer ý ordenar lo rey don Jaume, rey de Mallorca ý<lb />
onclo del dit don Alonso, ý possà per obra en la celebració del dit offici, axí<lb />
com lo sumo Pontífice havia disposat ý ordenat lo biniffet, no<gap />·s fundà a la hora<lb />
fins lo aný 1312, que don Sanxo, fill del dit don Jaume, qui ja era mort, instituhí<lb />
ý fundà lo dit biniffissi per las ànimas del dit Cabrit ý Bassa, marexedors<lb />
de molta glòria ý honra, perquè són morts per Jesuchrist nostre Senyor ý per<lb />
son rey, ý per ço han marescut rebre corona inmortal de glòria.</p>
</body>
</text>
</TEI>