6 (Hist.) 1595 (Mallorca) Joan Binimelis HISTÒRIA GENERAL DEL REGNE DE MALLORCA De las glorioses morts de aquells benaventurats Cabrit ý Bassa en lo castell de Alaró. Érem en los any 1286, quant don Alonso tercer ý rey de Aragó expugnà la ciutat de Mallorca per orda ý manament de son pare don Pera ·3_o·, ý lo motiu que prengué fon q[ue] lo rey don Jaume de Mallorca, son onclo, havia romput lo feudo al dit don Pera, ý que havia donat pas a l'exèrcit del rey de Frància en Roselló per entrar en España ý Cathaluña contra lo rey de Aragó. Estava alashoras lo rey don Jaume en Montpeller, ý per ço ab poca resistènsia tingué don Alonso subjugada la ciutat e illa. Firmaren-li tentost homenatge los de la ciutat e vilas. Donaren-se també los castells de Sentueri ý lo de Pollensa, sols lo castell de Alaró no se li volgué rendir ni hobehir als seus manaments. Entès axò per lo rey don Alonso, anà des de la ciutat de Mallorca al castell de Alaró, ý manant allí a las guardes que·s rendissen a ell ý li entregasen a ell lo castell, al qual respongué un de la guarda dihent: "Qui és aquex qui mana que li donen lo castell?".Dix lo rey: "Jo só n'Anphós, rey de Aragó ý de Mallorca". Respongué aquell en un donayre faceto: "Anphós en casola lo mengen los hòmens, ý no que y aje rey qui tenga nom de peix, però nosaltres a ningú regonexem per rey ni señor, sinó és el rey don Jaume, a qui avem jurat de obeir, ý entenem de salvar-li la fe que li avem jurat ý devem inviolablement". Damenà lo rey alashoras qui era aquell qui de aquella menera ý ab tal desdeny perlava, respongué-li lo mateix home de la guarda, dihent: "Jo só Cabrit, ý est mon compañó se diu Bassa". Alashoras lo rey indignat ý pres de còlera dix: "Jo jure, Cabrit, que puis te nomenas Cabrit, de rustir-t'é a modo de un cabrit en foch". Pochs dies després, per certa indústria e manya del rey, fon pres lo castell ý las guardas, ý volgué lo rey executar la sua malícia ý sañe contra aquell Cabrit ý Bassa. Manà per ço enestar-los als dos vius en uns asts de ferro ý rustir aquells en un gran foch fin que embià aquellas ànimas torrades al cel, lo qual crim tan nafando ý cosa no digna de home de raó, com ho entengués lo sumo pontífice Martí ·3_er·, parexent-li que no poria restar sens ponició ý càstich denuncià ý publicà al dit rey don Alfonso per escomunicat per totas las terras

de Itàlia, Frància, Castella, Aragó ý Mallorca. Entanent lo rey que lo papa l'avia escomunicat, penedit de son crim ý pecat demenà perdó ý panitènsia al sumo pontífice, suplicant-lo per la absolutió, lo qual diu lo Breviari Majoricen[se], obtingué lo rey del papa, ab tal emperò que havia de restituhir lo regna de Mallorca al rey don Jaume, son onclo, qui era vertader rey ý señor, ý donà-li penitènsia que edificàs en la iglésia chatradal de Mallorca un altar ý retaulo sumptuós a honor ý revarènsia de Déu ý de n[ost]re S[enyo]ra ý mare sua ý venaratió de tots los s[an]ts màrtirs, entre·ls quals Cabrit ý Bassa fossen compresos, los quals per servar la fe jurade a son rey, la qual estaven obligats servar, patiren martiri gloriosament, ý manà que cade any, en la dominica intra las octavas de tots s[an]ts, se celebràs en la catradal offici solempna de tots los màrtirs. De la qual cosa prengué un càrrech de fer ý ordenar lo rey don Jaume, rey de Mallorca ý onclo del dit don Alonso, ý possà per obra en la celebració del dit offici, axí com lo sumo Pontífice havia disposat ý ordenat lo biniffet, no·s fundà a la hora fins lo aný 1312, que don Sanxo, fill del dit don Jaume, qui ja era mort, instituhí ý fundà lo dit biniffissi per las ànimas del dit Cabrit ý Bassa, marexedors de molta glòria ý honra, perquè són morts per Jesuchrist nostre Senyor ý per son rey, ý per ço han marescut rebre corona inmortal de glòria.