48"> A JOURNEY TO THE HOLY LAND (1323) [...]peu descauces partiren del castel del Cayre hon era lo saldà, e anaren en Jherusalem hon ha ·XVII· jornades; e à·y ·VIII· jornades hon no à poblat ne neguna vianda a vendre no troba hom. Mas ab la gràcia de Déu, qi no fal a cels qi l'amen, anaren en Jherusalem sans [t] salvs. [t] can foren tornats en esta terra lo dit G. de Tremps vénhc a Munblanc [t] aportà An Johan Rovira per presentalyes [t] per joges qe tots aqest locs avia cercats en la dita romaria, aprés li donà treslat dels romaratges cercats avia axí con se segueyx. [...] Prop d'aqel loc ha hun get de pedra ha ·I· loc hon Jhesu Christ a les fembres qi anaven aprés Jhesu Christ ploran can lo menaven crucificar dix: "Filyes de Jherusalem, no plorets sobre mi mas plorat sobre vostres fiyls." E an aqel loc ha ·I_a· yglea pocha. [t] de·qest loc demunt dit tro a la casa de Pilat hon fo Jhesu Christ jutyat ha tro hun treyt de ballesta, [t] de aqest loc tro a la casa de Centurio hon posaren la corona de les·pines e·l cap de Jhesu Christ e li feren mouts scarns pot aver mig treyt de pera. [...] E can Jhesu Christ se·n tornà e·s n'isqé per estes portes, dix als seus dexembles: "Tancats aqestes portes, estien tancades tro jo torn." [t] tancaren les, [t] són portes ab biroies de ferr fort grans, e anc depuyx no[·s] són ubertes ne·s són pugudes obrir per poder qe·l'saldàs qi són stats agen haüt I tayl de dit, ne·s mouran tro al dia del judicy. [t] són aytan noves co·l dia qe s'í posaren. E àn d'aüt bé ·III· astes de lança de cavaler, [t] són II pareyls, e à·y ·I_a· brancha e·l mig de marbre. [...]

A la Maceresa madona Sancta Maria ac set, [t] Jhesu Christ dix-li: "Mara, anat a·quela femna qi aporta ayga, [t] qerit-li·n qe us en dó." E axí la mara de Déu qerí-li·n. E la fembra respós a la mara de Déu [t] dix-li qe jova [t] bela la veia, [t] qe sí anàs al flui d'on ela la aportava — lo cal fluvi ha nom Cales, [t] à·y d'aqel loc tro a miga lega. [t] la mara de Déu no li respós més qe se·n tornà, [t] Jhesu Christ dix: "Mare, levat aqexa pedra qe us stà devant, [t] auretz ayga." E·ncontinent qe la Verge levà la pedra isqé aqí una font bela de l'ayga, [t] de l'ayga qe d'aqel loc isqé la Verge Maria begé. [t] de·qesta font regà ·I· camp en qe troben vergues hon ix la sant crisma, qe són axí com vims; aqestes vergues no poden viure en nuyl loc si de l'ayga de la dita font no són reguades. Aqesta aygua qe hix d'aqesta font es axí douça com leyt als cristiaus, [t] per mouta qe·n begen no·l'fa mal; [t] als moros és amargant com a fel, qe nuyl temps no·n poden beure. E·n lo dia de·Paraci ve en aqela font ·I_a· crou blancha com a neu, [t] stà·y tota la nuyt; e·n aqesta nuyt veytlen a la dita font ·C_milia· personas [t] més entre cristiaus [t] moros, [t] en l'alba aqesta crou hix de la font [t] partex-se·n devant tuyt. [...] Alí matex en aqela iglea [iglea] can hom entra a man dreta per la porta de la dita iglea del Sant Sepulcre és Munticalvari, hon fo posada la vera crou hon Jhesu Christ morí [t] puyà. E [en] Munticalvari per les gras del cap del munt ha ·I· altar, [t] per mig del altar ha ·I· pedra marbre. [...] A miga lega de Jherusalem ha ·I· monestir hon fo talyat lo fust de la vera crou hon Jhesu Christ fo mès, e·l rey Salamó avia·l feyt talyar qe volia metre e·l temple. [t] los maestres trobaren lo bastant a làs lur mides, [t] can era aüt qe·l volien asiure no·ls bastava ab ·III· palms. [t] açò aseyaren moutes de vegades puyx de·qest fust feren la sancta crou[...]