Debat entre Gabriel Mòger i Gabriel Ferruç

6 (Poèt.) Primer terç del segle (Mallorca?) DEBAT ENTRE GABRIEL MÒGER I GABRIEL FERRUÇ Tençó moguda per en Gabriel Mòger contra en Gabriel Ferruç, stant en Mallorques, p[er] les don[e]s d[e] la dita ciutat. Seny'en Ferruç, vós qui tenits p[ro]cura per deffender en Guillem, vostr'amich, ja no·m seguits per la dreta masura de mon parlar, ans hi matetz destrich, si no martir, rabretz apatinades, car ja perrelhades són d'aquesta ciutat dones de gran beutat per batre-us bé e ffort tro que us tinguen p[er] mort cascuna·b lur patí. Donchs, guardats hi. Gabriel Mòger Sényer discrets, no u permetrà natura que per nulh fayt que·n sabés ess[er] rich jo·m desdigués, car viuria·b rancura e·b gran smay con hom flach e mandich. Mas si prench mal per vertat mantenir e·m fan morir, cert, bé·n seran blasmades les d'estes encontrades, car per dir veritat m'auran a mort liurat, d'on serà vist lo tort per dompnes d'aut acort qui deffendran a mi nuyt e maytí.

Gabriel Ferruç No·m p[ro]varets per engín ne factura ne per nul art del modern ne antich so que perlats ab pensa·nterqua, dura, e us p[ro]veray qu'és ver tot quant vos dich. ¿Ab quals ulls vos podets mirar ne dir tal defallir de les dompnas presad[e]s de valor coronades, qu'an lonch cap difformat e lur fas d'onestat, qu'és tort ab laig comport? D'on serets stort del dan qu'yeu vos dixí, per Sant Mertí. Mòger Eras pux dir que parlats ses figura, per què sabiats que fort gaugós n'estich; car pus havets descubert ses pintura vostra volers, lexant far larch presich, bé veyrets prest vostra raysó stertir e fort delir, car les dompnas nomnad[e]s par sien cugulhad[e]s ab lur cap mal pastat e laigmén compesat; per qu'yeu ab gran deport ho vulh deffendre fort, car may vertat morí: no·s farà·cí. Fferruç Dels fayts gentils portats mortal fretura e d[e]ls grossers tenits enserrat pich, car mantenits contra veritat pura, d'on maraxets que prest hom vos castich en públich loch, que us vegats clar mentir sens contradir;

car mays afaysonades non say ne ten dotades de gran jolietat que·b lur cors gint tellat tenon de joy la sort e de laus honest port; e vos com a fadrí condestratz-hi. Mòger Vostra servelh és ple de mal ses cura e·b voler folh e·l coratges inich, que·n lo perlar que fets ab oradura ho demostrats, per què·b vos no pratich pus d'aquest fayt fins q[ue] pel Regomir la gent vos mir per mantes cantonades, e·z ab grans bastonad[e]s corregats la Ciutat, si com desesperat, que·b acordat acort se vol lançar dins l'ort desviat de camí, con folh mesquí. Fferruç .