Contemplació [B. Fenollar i J. Escrivà]

Contemplació a Jesús crucifficat feta per Mossén Johan Scrivà, mestre racional, e per Mossén Fenollar. Fenollar Qui, Déu, vos contempla de la creu en l'arbre, penjat entre ladres per nostra salut, tancats té los ulls e lo cor de marbre, ab ingratitut, si tostemps no plora, d'amor gran vençut, pensant quina mort volgués humil pendre per sols a nosaltres la vida donar. Ab cap inclinat, los braços estendre mostrant-nos amar, en creu vos miram per tots abraçar. Scrivà Recort deu tenir com, d'alta cadira al món devallant, de carn vos cobrís, ý com, d'aquell poble mogut ab gran ira, que sols elegís la mort rebeu vós que·ns dau parahís Si, donchs, bé contempla ab pensa devota com vós, Déu ý hom, morís ab turment, lo cor té de ferro si prest no açota, com ver penident, la carn pecadora per tal falliment. Fenollar Açote·s, donchs, l'om, car molt és loable, puix vós per aquell fos tant açotat, qui sou l'innocent, ý aquell lo colpable causant lo pecat, per qui us són uberts peus, mans ý costat. Portant sobre·l cap d'espines corona, senyals en la cara de colps tan estranys, les taques nos lava de sanch vostra hona, ý aprés de tants anys, repòs nos presenten los vostres affanys. Scrivà Del cap fins als peus dolor vos penava, passant molt affany los ulls per gran plor, ý vostres orelles a qui us blasfemava, per dar-nos tressor, hoÿren ab pena, rompent-vos lo cor. Clavats peus ý mans per nostres grans faltes, pudor en lo nas, per tot scupit; vinagr'en la boca, buffets en les galtes, turment inffinit passà vostre cors, d'assots tot ferit. Fenollar Ingrat fon lo poble qui us féu tan gran festa quant, rey, vós entràs lo dia de rams, tenint-vos aprés, ab molta requesta, estret ab ligams. Dexant Barrabàs, de vós posà clams cridant: "cruciffige". Donà-us la sentència Pilat clar dient: "Les mans yo me·n lav", la qual sostingués no fent resistència benigne ý suau, portant sobre·ls muscles la creu hon penjau. Scrivà O!, quant desacorda ab goig sens mesura de robes estranyes la via cobrir ý tolre-us ab ira aquell sens costura tan digne vestir, per sorts declarant a qui deu venir. O!, quant desacorden les flors ý espines e creu molt fexuga ab rams tan florits. O!, quant desacorden esponja ý metzines escarns e despits aprés de grans festes, honors ý convits. Fenollar Plorem, donchs, plorem puix qual és la vostra dolor, tal no·s troba entre les dolors. Anyell immolat per gran colpa nostra vós, rey dels senyors, sentís de la mort les penes majors. De tots los amichs no sols en tal pressa desert vos trobàs, mas trahit d'amich, aquell qui besant-vos ab penssa revessa, cruel enemich, de vós venda féu al poble inich. Scrivà Lo sant esperit ý·l pare us liuraren a mort inhumana per gran caritat. Ý per diners Judes, qui tant l'encegaren ý·l poble malvat, d'enveja us liuraren al jutge Pilat. Ý a vós liuràs vós, complint, fill benigne, tot quant vostre pare de vós ordenà, mas sols per complaure al poble maligne, ab cor inhumà, Pilat a la creu sens causa us liurà. Fenollar O!, quant fon dexeble inich, ab ultratge, qui·l mestre vené per hun tan baix for. O!, quant fon injust, cruel e salvatge, qui sols per gran por, a mort jutjà·l rey qui no~s de son for. O, trists e perversos! ¿E, com no pensaven punits de tal crim serien tostemps, quant per vós matar axí navegaven a veles ý rems, que us feren de mort sentir los estrems? Scrivà Dolor és sens par mirar tal desorde, que·l jutge tan just lo jutgen injusts. Dolor és sens par que vós, qui sou orde e guia dels justs, sou rey deposat en falsos ajusts. Dolor és sens par mirar que presenten bandeig los vassals al rey tan devot. Dolor és sens par mirar que turmenten ab gran avalot, los lechs tan perversos al gran sacerdot. Fenollar De vostres dolors qui veu l'inventari, o!, quant és cruel aquesta sens par: com fos arribat a mont ý Calvari, que us ves despullar, e totes les plagues de sanch renovar. Ý perquè los peus e mans no bastaren dels claus als forats, en l'arbre sagrat cruelment, ab cordes, axí us estiraren lo cors delicat, que tot en les juntes restà desjuntat. Scrivà Lo fruyt d'aquell arbre que·ns pena la vida cullí ab ses mans lo pare Adam, mas, ara, clavades per la gran fallida que d'ell reportam, en l'arbre de cedre les vostres miram. Lo vostre cors plou de sanch molta pluja ý aquell de la fe exut fon e buyt, gustàs vós la fel, vinagre ý la suja ý aquell lo dolç fruyt, per què vostre cors de penes fon cuyt. Fenollar De quanta dolor, sentint amargura, la fel e vinagre per gran set gustàs, desig gran tenint humana natura, en semblant trespàs, rebés a son mal remey no escàs. O!, quanta tristor dins vós se renova sabent que tal mort per tots vos estreny, ý que no daria a tots, com se prova per nostre desdeny, lo goig e la vida qu'en veure-us s'ateny. Scrivà Com vós creàs l'om del lim de la terra, o, quant li donàs creant-lo perffet! Però ja fon més, mirant per gran erra, que mort ý desfet; ab tal passió per vós fon reffet. Lo jorn que·l formàs per sola paraula, complint tan bell'obra la fés ab deport, mas quant lo remés, la creu fon la taula hon, fent-vos gran tort, d'aquell lo rescat pagàs ab greu mort. Fenollar Donchs, ploren los ulls ý·l cor dur sospire, batam-nos los pits anant peu descalç ý l'ànima nostra la vostra remire donant-vos encalç, segant los pecats ab molt aspra falç. Car no·ns pot jamés tan gran mal atényer que vós, innocent, sentit no l'hajau. Per tot vostre cors, qui us vol jens estrényer, de sanch tot brollau per fer nostra guerra tan digna de pau. Scrivà De vostres grans penes no sols fon principi la nit que suàs en l'ort ple de sanch, mas ja tingués d'elles lo jorn participi que vós, senyor franch, cubert naixqués tot de nostre vil fanch. Com vós ja sabéseu, la mort tan indigna pressent la teníeu, si bé us era luny. Fon tal certitut de mort tan maligna, un verme que puny, que sols lo recort los ossos desjuny. Mossén Fenollar Lo cap e los peus, les mans e los braços, les cames, les cuxes e tot lo cors làs, de tanta dolor caygueren enlaços, que part no us trobàs, sinó sols la lengua que sana restàs perquè, Déu ý hom, per l'ome preguàsseu, del qual és lo cor en colpes deffunt, ý la mare trista vós, fill, comanàsseu en lo darer punt, al vostre dexeble de tots pus conjunt. Scrivà O!, proportió de gran melodia, que tanta de gent assí convertí, quant vós, Déu, morint per l'om qui peria, pregàs de cor fi, ab veu a tan alta que·l pare us hoí. Als sons dels martells que·ls ladres clavaren, la vostra veu dolça los féu tals acorts que tots los infferns axí despoblaren dels vius ý dels morts, que lengües no basten a fer-ne reports. Fenollar En veure-us tan just, lo ladre us invoca, contrit confessant a vós, Déu ý hom, ý·l seu penedir tan granment vos toca que, no sens renom, en sant li mudàs de ladre lo nom. O, gran valedor, segura deffenssa, govern, lum e guia dels bons pelegrins! De vostra mercé atenyen compenssa aquells trists mesquins qu'en vós s'apossenten, perduts sos camins. Scrivà En temps consemblant que mort per demèrit al món procurà Adam lo primer, Adam, vós, segon, ab infinit mèrit, per l'home reffer, morint destruhís de mort lo poder. Ý en l'ora que vós, ab causa tan justa, tancàs lo gran cel, aquell deffallint, en l'ora matexa, clavat en la fusta, la mort sofferint, al ladre l'obrís, puix fon penedint. Fenollar Donant compliment a tant grans misteris com vós en la creu mostrar nos volgués, restant ja canssat per tants improperis que vós sostengués, lo vostr'esperit al pare retés. Rompent dels infferns les grosses cadenes tragués los sants pares de loch tan pregon, d'on, tots esperant de vós les estrenes que més riques són, la creu abraçam exint d'aquest món. Scrivà Remey de tot mal la vostra creu porta: mirar-vos ab ladres la·nveja reprén, per vostres blasfèmies la ira jau morta, ý gola deffén lo gust de la fel que tant vos offén. Remey de supèrbia és vostra mort leja, mirant vostres naffres la carn no seguim; en veure-us tot nuu l'avar no cobeja, perea fugim puix vós, diligent, purgau nostre crim. Fenollar Pecat molt terrible qu'en tots se tresplanta fon lo de Adam rompent-vos la fe, loable, però, la sgléssia·l canta pel fruyt que·ns ne ve, puix tal redemptor haver mereixqué. D'aquell és la colpa e vostra la pena, lo goig de nosaltres, si bé·ns ne dolem mirant vostra vida d'affanys tota plena, que no u mereixem, per dar-nos riquea ser pobra·n extrem. Scrivà O!, quanta pobrea que, dins lo pesebre, la verge us bolcava ab son pobre vel. La pedra molt dura per vostre cap rebre, tan freda com gel, fon sols lo coxí de vós, rey del cel. Ý en loch del anyell, de tortres offerta la mare tan pobra al temple donà. O, gran pietat, que may cosa certa tingués vós deçà, que fins al sepulcre, Joseff vos prestà! Fenollar Retaule perffet de la nostra vista sou vós, en la creu clavat tan estés: lo cors tot plagat, ab l'ànima trista, d'amor gran encés, pregant per aquells qui us feren procés. Mostràs-nos humil, en tal cas exemple de dar lo perdó a qui·ns persegueix; rahó, donchs, és gran cascú bé us contemple possat en perpleix, puix sou lo govern del bé que·ns nodreix. Scrivà O, Déu eternal! Ab quanta de fúria la mort vos han dat los falsos juheus. E vós, no mirant la vostra injúria ni penes tan greus, del fruyt de tal mort també·ls féu hereus. Haveu perdonat a qui us turmentava d'aquells qui us naffraren les naffres guarint; haveu donat vida al hom qui us matava, per hon, vós morint, matàs nostra mort, Satan destruhint. Fenollar Donchs, plore la terra, que·s deya tan santa, de Jerusalem, huy plena d'omey, qu'en molta tristor son goig se decanta puix, ab cruel ley, ha mort dels grans reys a vós, lo gran rey. Plorem, donchs, puix ella, sens tot remey plora; nosaltres, remuts, plorant nos rihem de vostra dolor que tant nos acora, que sols no·ns planyem, mas plànyer los àngels ab nosaltres vem. Scrivà O, quanta dolor perquè no us trencassen los braços ý cames la mare sentí quant, ella pregant que ja us perdonassen aprés vostra fi, lo colp vos donà sens tarda Longí. Naffrat restàs vós ý aquella penada, tenint la su'ànima dins vostre cors sant per sobres d'amor tan fort transportada, assí oblidant qu'en loch de la vostra restava penant. Fenollar Los ulls ja tancats, si par que no·ns miren, teniu lo costat en loch d'ells ubert, mostrant-nos lo cor, per hon tant nos firen en aquest desert d'amor les grans fleixes, que colp no se·n pert. Tirant a tal mostra, ferim en la staca, per joya guanyant lo vostre voler, qu'esforça tan fort la nostr'amor flaca al bé verdader, que quant és del món nos fa desvoler. Scrivà De vera salut o, font gloriosa manant del costat del rey eternal! Ab dos rius cabdals passàs abundossa per l'ampla canal del arbre perffet, guarint de tot mal. Ab l'ú, que fon d'aygua, la colpa del acte lavàs d'aquell pare que·ns féu tot lo dan; ý ab l'altre, de sanch, dampnàs lo contracte que, no sens engan, de l'ànima nostra tenia·l Satan. Fenollar A nosaltres dolça, a vós molt amarga, fon la passió dels vostres turments. Finant vostre viure lo nostre s'allarga, vivint penidents, puix ella fon cap dels sants sagraments. Car tots com a font destil·len e manen d'aquella greu naffra que·l vostre cor fir, per mèrits de qui les grans colpes sanen de nostre fallir, tenint lo recort del vostre morir. Scrivà O, ver pellicà, puix tal benvolença naffrant vostres pits mostràs, Senyor just! En gran pecat l'om, clavat per fallença d'aquell vedat gust, vós sols desclavàs, clavat en lo fust. Naffrem, donchs, la carn, que tant nos contrasta, puix de vostres naffres exemple tenim, que sols una gota de vostra sanch basta, si bé·ns penedim, levar-nos d'inffern que tant avorrim. Fenollar A vós ha plagut, morint, que·s reparen aquelles cadires qu'inffern despoblà, que may altrament aquells qui us mataren, no sent tan humà vos haurien mort, valent capità; que d'àngels del cel, l'etern Déu e pare, cent mil legions trametre us pogué. Mas, perquè tal mort la nostre repare, morir vos plagué, prenint vós lo mal per dar-nos lo bé. Scrivà O, metge perffet, donant medicina que bé respongué al crim del perjur quant vós, reparant la nostra ruhina en l'arbre tan dur, lo crim fet en l'arbre de mort fés segur! Vençut fon en l'arbre, puix no volgué tembre Adam vostra pena, d'on restà catiu; ý en l'arbre vencés, volent aquell rembre, de sanch ab un riu que l'ome perdut de mort tornà viu. Fenollar Al vostre cors tendre dolor fon proffunda penjar en la creu, en loch tan agrest. Mas, vist qu'en la mare aquella redunda, e mostra-u son gest, de tots los treballs major fon aquest. Pensant que sens vós restava deserta de rey e senyor e fill natural, aquest sols recort, qu'estava cuberta de pena mortal, ab nova dolor vos fon altre pal. Scrivà Encara sentís dolor infinida pensant que la mare de vós, nostre Déu, l'estrem sofferia, ab vós dolorida, de pena molt greu, passant tots los martiris al peu de la creu. Rompam, donchs, en làgrimes, que·ls morts se desperten, les pedres, la terra ý·l sol tenebrós, del temple lo vel; units se concerten e, contra son cos, per vostra greu mort fer plant dolorós. Fenollar Ab goig e tristor los nostres ulls ploren de vostra molt trista cruel passió; puix vós, Déu, morint, les forts penes moren d'aquella presó d'on vós, ab tal preu, fés redempció. De bé tan insigne, memòria·terna tenir deu, contrit, lo bon pecador puix brolla tostemps de vostra sisterna tan gran font, Senyor, que rega·l món tot ab aygua d'amor. Scrivà Mirant vostra vida, que fon cativeri, brollar deuen fonts de plor nostres ulls. Mirant-vos ja mort, ab tant improperi, per nostres ergulls, lo cor se deu rompre pus dur que·ls esculls. Mirant a la mare que vostra sanch plega, la nostra scampem sens dar-nos espay. Mirant que la terra de làgrimes rega, vençuda d'esmay, lo plor de nosaltres cessar no deu may. Fenollar Si no pura sanch no·s pot dir que ploga naffrat vostre cors de mort ab coltell, restant la color de la carn tan groga, rompuda la pell, que, bell sobre tots, no par sou aquell. O, trista de mare, qu'en vós contemplava la sua carn verge, per nostre deffalt, batuda per tot! Que loch no y restava que no fos malalt, de sanch ý de plagues cobrant nou esmalt. Scrivà La mare mig morta los vostres dexebles tan sola us dexaren, fugint del perill; la qual, de la fe, mirant-los tan febles, al món fon espill, per hon cobram lum de vós, son car fill. En ella molt santa romàs la ffe sola, puix fon de la sgleya lo molt segur pern. Lo seu creure ferm fon altra gran mola que·l rey del infern en troços partí, levant-li·l govern. Fenollar O, font abundant que·l món tot recrea! Qui pot sens dolor la mare penssar que, participant de vostra pobrea, res no us pogué dar, quant nuu, ab gran fret, vos veya penar. Mirant que les làgremes dels seus ulls regaven la terra estèril, tant desconexent, ý als vostres sants labis de set que·s secaven, d'una solament no us pogué d'aquelles fer socorriment. Scrivà De nostres pecats, o, quanta sperança nos causa, Senyor, lo gest que mostrau! Lo cap inclinat és vera semblança que vós perdonau los mals que morint en creu reparau. Los braços teniu uberts, que·ns abraçen; les mans, foradades per grans donatius; ubert lo costat per tal que·s percaçen los morts e los vius, amor que d'inffern delliura·ls catius. Fenollar O, hulls vergonyosos, que·l cel penetràveu ý sols als dexebles no dàveu confort, mas goig a la mare mirant presentàveu tan ferm ý tan fort, e huy la dexau ab tal desconort. La vista del tot teniu ja perduda, sens causa l'eclipssi tant fort no·s segueix, lo sol en seré sa gran claror muda, ý·l món s'escureix, ý fent per vós dol lo cel s'entresteix. Scrivà Los vostres vassalls de sanch una gota al cos no us dexaren, Jesús, rey humil: la qu'és en lo cap perdéreu vós tota sentint dolors mil, possant-vos corona d'espines tan vil. La qu'és en los nirvis, artèries, venes, ab pena molt gran perdés per los claus; pel colp de la lança, aprés de les penes, en inffinits graus, perdés la del cors, rement los esclaus. Fenollar O, mans sacratíssimes, qu'en sols lo toch vostre, ab molta virtut curàveu malalts! E, no menyspreant lo poch valer nostre, ab mèrits tan alts tocàveu lebrosos guarint sos deffalts. E ara·n la creu, cruelment clavades lo cos sostenint, tal paga n'aveu que, per cruels mans axí separades ý mortes vos veu, que vostres greus naffres tocar no us podeu. Scrivà Los vostres ligams són causa molt vera que som deslligats d'aquell pecat vell. Per vostra corona d'espines tan fera, plegant al cervell, guanyam diadema del regne pus bell. Per la sepultura que us feren tan pobra, de ressucitar lo guany alcançam. Perquè devallàs en fi de tal obra, al si de Abram, ab gran alegria al cel tots pujam. Fenollar O!, peus gloriosos, qui fés penitència per nostres pecats, descalços anant; espines ý pedres, ab gran paciència, ý fanchs calcigant, cercàveu lo món, exemple donant. Clavats sou en fust que no us podeu moure del tant que per terra anàveu liberts; e tant dins vosaltres lo clau vem encloure que som més que certs restau, per dolor, de viure deserts. Scrivà Lo preu del rescat, paguat en cinch pagues, compendre no·l basten angèlichs engenys; per quant se comprén en vostres cinch plagues que no·n paguàs menys perquè rescatàsseu los nostres cinch senys. Car tots romanien catius en penyora d'aquell primer jorn qu'Adam près l'entech. Mas, des que lo món en creu vos adora, del seu ençopech romanen tots ara en gran assossech. Fenollar Del arbre tan bell, regat de sanch noble, les rames ornau de fruyt, fulles, flos; plantat sobre roca davant tot lo poble, per dar-nos repòs, cubert de la porpra de vostre sant cos. Ab tal estandart donant la batalla lo nostr'enemich roman tot conffús. E, feta del cel conquesta sens falla, no·s deu voler pus sinó lo fruyt de vós bon Jesús. Scrivà Senyor, donchs, immens, poder invencible, d'amor ý mercé hun pèlech sens fons, puix de vostra mort ab pena orrible, que més de mil mons bastava per rembre, rebem tan grans dons. Perquè no perdam de fet tan insigne lo fruyt que tant costa, per nostres pecats, ací·ns féu lo plor ésser axí digne, hon som exellats, que·ns porte del cel lo goig dels salvats. Amén.