Text view
Llibre de les Solemnitats de Barcelona 7
| Title | Llibre de les Solemnitats de Barcelona 7 |
|---|---|
| Author | --- |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | I-69-Solemnitats_7.txt |
| Date | Segle XVIb |
| Typology | I-Epistolaris i dietaris |
| Dialect | Or:C - Central |
| Translation | No |
SERIMÒNIA Ý ENTRADA DE LA SERENÍSSIMA DONA [MARIA] EMPERATRÍS
DE ALEMANYA, GERMANA DE LA SACRA, CATÒLICA Ý REAL, MAGESTAT
DEL REY DON FELIP, NOSTRE SENYOR, EN LO ANY
SERIMÒNIA Ý ENTRADA DEL EXCELENTÍSSIM SENYOR DUCH DE SABOYA
VENINT EN ESPANYA PER CONTRACTAR MATRIMONI AB SERENÍSSIMA
DONA CATERINA, INFANTA Ý FILLA SEGONA DE MAGESTAT DEL REY
DON FELIP, SENYOR NOSTRE, EN LO ANY
ENTRADA DE LA MAGESTAT DE NOSTRE REY Ý SENYOR DON PHELIP Ý DEL
SERENÍSSIM PRÍNCEP DON FELIP E SERENÍSSIMES INFANTES DONA ISABEL
Ý DONA CATHERINA, FILLES SUES, EN LA PRESENT CIUTAT DE BARCELONA
VENINT A EMBARCAR DITA SENYORA DONA CATHERINA PER PASSAR EN
SABOYA AB LO SERENÍSSIM DUCH DE SABOYA, AB LO QUAL ÉS CASADA,
Ý QUE PER RAHÓ DE DITA ENTRADA Ý APRÉS D'ELLA SE
FINS QUE LA SUA MAGESTAT SE
[...][aposenta]dor mayor ý altres aposentadors sobre dits, ý havent tractat
entre ells la forma ý orde que en la present ciutat se té ý acostuma
de tenir en semblants casos, se donà orde per dits magnífichs consellers
que lo magnífich conseller tercer, mossèn Pau juntament ab lo veguer
o regint la Vegaria de Barcelona, mossèn Cosme Fivaller, anassen ab
dits aposentadors per la ciutat a effecte de mirar les cases que fossen cómodes
per aposentar, ý ab dit magnífich conseller anàs lo scrivà del rational
per continuar també lo que farien ý alguns altres officials de la casa, com de
fet se féu. Ý perquè Nostre Senyor fonch servit que dit magnífich conseller
tercer se enmalaltís, anà ý acabà de fer lo aposento lo magnífich conseller
quart, mossèn Jaume Busquets, lo qual aposento se féu ab molt compliment,
tenint comte dit magnífich conseller que sa magestat fos servit que los
ciutedans no fossen agraviats, prenent primer los hostals abans que les cases
particulars.
A
prest de Çaragossa venint a la present ciutat, inseguint lo consell los era
estat donat, manaren dits magnífichs consellers convocar Consell ordinari
en lo qual fonch proposada la vinguda de sa magestat ý sereníssim príncep
e infantes, ý legides dites letres, per quant se offerien despeses, dit Consell
determenà fos proposat en Consell de cent, lo qual se ajuntà ý congregà lo
mateix dia en lo qual se féu la matexa propòsitió ý legiren dites letres;
ý per dit Consell fonch determinat que se fessen alimàries tres dies, balls
ý juglars e altres bullícies ý coses ordinàries ý necessàries per demostratió
del contento ý alegria que rebia la Ciutat ab la benaventurada vinguda de
sa magestat ý sereníssim príncep e infantes, ý se fes una solemne professó
per tot lo clero ý confraries ab sos panons ý brandons, conforme se fa lo
dia de Corpus, ý que també se fes preparatori de antorxes pera en cars
que sa magestat entràs de nit, cometent axí lo predit com també de tractar
ý apuntar ý ordenar si algunes altres coses se devien fer a setze persones
juntament ab dits magnífichs consellers, ab tal que si altres coses los aparexia
se fes o referissen en lo dit Consell de cent per determinar si
no, ý que les despeses se pagassen del comte ordinari o extraordinari, segons
en lo dit Consell pus largament se conté.
La qual electió de persones fonch ý és estada tant danyosa a la ciutat
com baix se dirà; ý lo determinar que y hagués referiment en Consell fonch
una determinatió sancta, per ço que se salvaren milanars de ducats se foren
gastats altrament, ý per ço se ha de advertir en lo fet de tals comissions
per evitar los inconvenients baix scrits.
E feta dita determinatió ý conclusió volent los magnífichs consellers
posar aquella en executió congregaren dita setzena ý tractaren del que
per dit Consell los era estat comès, ý apuntaren algunes coses que
se devien fer, ý fent de tot un memorial fonch proposat en Consell de cent
celebrat a
en dit Consell se conté.
Aprés, a
que fossen fetes sinch gramalles per als magnífichs consellers, de vellut
carmesí, ab las guardes o enforros de tela de or, per la entrada de sa magestat
ý per lo jurament del sereníssim príncep en cars que jure, ý també
fossen fetes als sinch verguers o acompanyadors dels magnífichs consellers,
ý sien vestits de tafetà doble carmesí, ý les despeses sien pagades de
ordinari o extraordinari ab tal que dits magnífichs consellers se hagen de
fer les gramalles ordinàries de domàs o de setí carmesí per sinquagèsima
o abans, com en dit Consell de cent se conté. Estes gramalles se havien de
tallar en presèntia del scrivà del rational ý no se
la Ciutat.
E fetes dites diligènties ý preparant lo necessari per la dita vinguda de
sa magestat ý repartits los càrrechs ý affers entre dites persones de la setzena,
se sabé per avisos certs com sa magestat ab dits sereníssim príncep
ere partit de Çaragossa ý vingut en Poblet, ahont stigué alguns dies, ý que
havia de venir al monastir de nostra senyora de Monserrat.
Ý sabent per cosa serta com ere en Monserrat, trameteren dos cavallers
que anassen a Monserrat ý de part de la present ciutat li dassen la
benvinguda ý regratiassen a sa magestat la mercè nos feya ab sa presèntia,
ý també sabessen quin die ere servit de entrar en Barcelona ý com ere servit
lo rebesse.
Ý axí anaren ý partiren de Barcelona anant per la posta mossèn Jaume
Salba ý Miquel d'Oms, ben acompanyats de criats ý del correu de la Ciutat,
partint [...] a [...] de dit, los quals tornaren també per la posta a
[...] de dit ý referiren que sa magestat los havia rebuts ab cara molt
alegre ý ab demostratió de gran contento ý que
encara determenat del dia que entraria en Barcelona ni en lo demés que
li havien dit, però que ell ho enviaria a fer saber al comte de Miranda,
son loctinent general, ab orde que avicés als consellers, ý ab esta resposta se
despediren ý tornaren en Barcelona. Ý sa magestat restà en Monserrat,
ahont se entén fonch molt festejat per los pares religiosos que allí eren tots
catalans, per no haver-hi alesores frares o monjos castellans, per lo que en
lo Dietari se conté eren estat expellits, ý sa magestat ab les dites sereníssim
príncep e infantes pujaren a visitar moltes ermites ahont los fonch fet molt
regocijo, segons per esta relatió als magnífichs consellers feta se ha entés.
Ý havent estat [...] dies, sa magestat partí de Monserrat ab lo dit
sereníssim príncep e infantes, baxant la costa ab unes cadires que así en
Barcelona s'eren fetes, ab sos pilars ý cortines per sa magestat ý los dits
sereníssim príncep e infantes ý les dames, que per totes eren
eren cubertes ab cortines de domàs carmesí ý
drap negre, ab sos passamans ý flocadures de seta molt gentils, les quals
aportaven forsats moros de les galeres del príncep Doria vestits axí bé
de les tres colors, ço és, vermells, verts ý negres, encara que a moltes
persones d'esta ciutat aparexia se devia suplicar a sa magestat no confiàs
sa persona ý de dits sereníssim príncep e infantes en mans de moros en lochs
tant perillosos com és la costa de Monserrat, sinó que anassen persones honrades
ý de ses cases d'esta ciutat, qui ab gran voluntat, per servey de son
rey ý senyor si offerien, totavia anaren dits forsats moros, anant ab ells
molts soldats; ý fonch Nostre Senyor servit que abaxaren sans ý salvos, ý
sa magestat se aposentà en Sant Feliu de Llobregat a efecte de què aprés
entràs en Barcelona a ora acomodada.
E lo dilluns, a
sereníssim príncep e infantes en Sant Feliu, lo illustríssim compte de Miranda,
loctinent de sa magestat, envià a cridar als dits mossèn Jaume Salba
ý Miquel d'Oms, los quals, com dit és, eren estats enviats per la Ciutat a sa
magestat en Monserrat, als quals dix, segons que aprés ells referiren, que diguessen
als consellers com sa magestat, per estar ab alguna mala gana de
cambres, ý també la sereníssima infanta dona Isabel ab algun poch de febre,
havia pensat ý determenat no detenir-se per lo camí, com forsadament se
hauria a detenir si entrave ab la serimònia acostumada, ý per ço los feya a
saber que no volia ni entenia ni era servit que ni ells, dits magnífichs consellers,
ni altres persones algunes lo hisquessen a rebre al loch ý en la forma
que altres vegades se acostumave en semblants entrades, sinó que sa
magestat se
a tots los qui li solen ý acostumen exir a rebre, ahont los rebria a tots, venint
quiscú per son orde, ý que també los consellers porien anar allí a pujar
dalt en lo monastir ý besar les mans a sa magestat ý sereníssim príncep e
infantes; ý fet dit recebiment, havent descansat un poch ý havent brenat, lo
dit sereníssim príncep e infantes se posarien a cavall, venint lo conseller en
cap al costat de sa magestat, com és de costuma, ý entrarien en la present
ciutat; ý més los dix que sa magestat seria servir que dits consellers agraduassen
ý posassen entre ells ý llurs pròmens alguns grandes ý persones de
títol que venien ab sa magestat. Los quals mossèn Jaume Salba ý Miquel
d'Oms referiren a dits magnífichs consellers ý digueren tot lo sobre dit de
part de dit comte de Miranda pera que ells determinassen lo fahedor
Los quals magnífics consellers, entesa dita embaxada ho resposta que sa
magestat los manave tornar, considerant ser cosa nova ý no usitada, feren
congregar ý convocar per los verguers en la Casa del Consell de la present ciutat
alguns prohòmens per haver consell del que devien fer, los quals congregats,
considerat la qualitat del negoci, ý lo que en lo pervenir se poria
traure en conseqüèntia, ý no volent a soles determinar, aconsellaren a dits
magnífichs consellers que per al deprés dinar convocassen major nombre de
prohòmensper millor determenar ý asertar en fer lo servey de sa magestat
ý conservar les serimònies, usos ý pràtiques de la Ciutat, ý axí fonch
fet.
Ý congregats en dita Casa del Consell un gran nombre de prohòmens,
ý entesa dita resposta de sa magestat ý lo que dit comte de Miranda de sa
part havia dit als dits Jaume Salba ý Miquel d'Oms, aconsellaren la major
part d'ells que se trametessen un parell de cavallers al dit comte de Miranda,
ý que
real servey entrar en la forma accstumada per lo gran contento ý alegria
que tot lo poble rebria ab la sua tant desijada presèntia ý dels dits sereníssim
príncep e infantes; ý també li diguessen que ells, dits magnífichs consellers,
eren molts contents de agraduar ý acollir entre ells ý sos prohòmens
als grandes ý persones de títol, que sa magestat fos servit, donant-los lo loch
que a quiscú tocaria; ý feta dita resolutió ý estant los magnífichs consellers
per nomenar les persones que havien de anar a fer dita embaxada, ans que
los prohòmens se desaplegassen, vingué en dita Casa del Consell lo secretari
de dit senyor comte de Miranda, loctinent general, dient a dits magnífichs
consellers com lo dit senyor comte lo trametia allí per dir-los que enviassen
a sa casa un parell de cavallers, que
orde de dits magnífichs consellers, anaren, per entendre del dit senyor comte
lo que manave, mossèn Jaume Salba, mossèn Miquel Bastida, mossèn Pere
Ferreres ý mossèn Miquel d'Oms, restant dits magnífichs consellers en la
dita Casa del Consell aguardant lo que dit senyor comte de Miranda volia
ý diria; ý en lo entretant manaren se ordenàs una crida notificant al poble
com sa magestat entraria lo sendemà, dimecres, a
faria professó solemne per ciutat per tot lo clero ý confraries, com lo dia de
Corpus, passant per davant palàcio ý tornant per lo carrer d'en Simon
Oller, alias de la Carniceria d'en Sors ; la qual, aprés, no
per lo que baix se dirà, ý està registrada en lo Registre corrent
E tornats dits quatre embaxadors en presèntia de alguns pròmens ciutedans
ý militars qui encara estaven congregats ab dits magnífics consellers,
digueren ý referiren com ells eren estats ab dit senyor comte de Miranda
ý que
príncep estava de mala gana ý ab alguna indispositió, per ço que havia tingut
alguns vòmits, ý també que la febra era vinguda a la sereníssima infanta
dona Ysabel ý la tenia a modo de terçana, per lo que tots los metges li havien
dit ý aconsellat ý feta resolutió, que sa magestat no devia estar mès
per aldeas ni lochs ayrosos, com estave, sinó que devia entrar-se
en ciutat, sens deternir-se en lo camí, ý tenian necessitat de repós; ý que
per so no era servit que ningú lo hisqués a rebre ni fos fet recebiment
algú ni demostrations algunes ni regosijos per sa entrada, ni fessen alimàries
ni sonassen gaytes ni tiràs la artilleria fins que se ves a què pararia
la indispositió ý mala gana de dit sereníssim príncep e infanta, perquè
ab lo rohido no causassen algun major mal e inconvenient, ý que ho diguessen
axí als magnífichs consellers, sertificant-los que ni ell tampoch no exiria,
que aqueix orde tenie. E més, los dix que diguessen a dits magnífichs consellers
que ell havia entès ý algunes persones li havien dit se deya per ciutat
que sa magestat no volia entrar en la forma acostumada perquè los consellers
no
ý que sabessen que sa magestat no havia pensat en tal, ni dexà, de entrar
ab serimònia per dita causa, sinó sols per la dita mala gana e indispositió
del sereníssim príncep e infanta, ý que axí be ho certificave ell sobre sa fe
ý paraula, ý que si
en lo Dietari de la Ciutat. Ý entesa per dits magnífichs consellers dita embaxada,
manaren sobreseure axí en lo fet de la professó, com en les alimàries
ý en tot lo demés que estava determinat, fer-se fins tinguessen altre avís
ý sabessen la voluntat de sa magestat.
Ý no molt aprés de rebuda dita embaxada, tingueren nova ý los fonch
dit a dits magnífichs consellers que ja sa magestat venia ý era serca de Barcelona
venint detrata ý ab molta pressa, ý quiscú se
ja les sis ores de la tarda; ý sa magestat, una ora o mija aprés, que serien
serca de les set ores, que encara era dia, entrà en Barcelona sols ab los que
venien ab ell, sens esser-lo exit a rebre ni dit comte de Miranda ni gayre
ningú de ciutat, be que tantost la nova se publicà per ciutat com sa magestat
entrave que tot lo poble corria qui més podia a la Rambla per veure
magestat entrà dins un cotxo, dins lo qual eren també lo sereníssim príncep
e infantes, ý lo excelentíssim duch de Saboya, son gendre, portant totes
les cortines o cubertas del cotxo altes, en manera que per tothom eren vists.
Ý aprés venien molts altres cotxos de dames, ý algunes literes ý moltes adzembles
carregades, ý molta gent de sa casa ý cort, venint també part de
la guarda ab ses alebardes; ý a la postre venia la companyia dels cavalls
leugers de Perpinyà, entrant per lo portal de Sant Antoni, carrer del Hospital
fins al portal de la Bocaria, girant per la Rambla ý per lo Dormidor
de Framenors fins a palàcio, sens que se li traguessen atxes ni lums algunes
per lo camí, encara que ja lo dia anave declinant.
Per la qual entrada, tan súbita ý no pensada, essent tant desijada per
tots, restà lo poble tant desconsolat que ere làstima veure los uns ab los
altres tractant ý mostrant gran tristícia, pensant quina causa era estada
tant bastant que sa magestat entràs de es[ta] manera, dubtant no fos gran
la mala gana o indispositió de dit sereníssim príncep o infanta, o que sa
magestat estigués descontent de alguna cosa, aguardant ab gran desig de
saber de la salut del dit sereníssim príncep e infanta.
Ý perquè millor se conservàs, per levar tota ocasió de mala olor,
se determinà que quiscun matí, ans del sol exir, se escombràs molt bé
tots los carrers entorn de palàcio, ý a la part de mar lo terraplé, ý se
escurassen ý netejassen les clavegueres, ý aprés de net se enramàs de
bova, romaní, roses ý flor de genesta, ý assò se fes cada dia, com de fet
se féu; lo que ha paregut molt bé, ý sa magestat ý sereníssim príncep e
infantes han mostrant gran contento, en tant, que venint los qui havien
de enramar, les dames los feyen pujar en palàcio ý enramar lo aposento ahont estaven entre dia ; ý a més de axò manaren dits magnífichs consellers,
attès que eren en lo maig, en lo qual temps les flors donen contento, que se
aportaven quiscun dia molts ramellets per lo sereníssim príncep e infantes
ý les dames, com s'és fet, aportant tres paners plens, quiscun dia, ab molts
rams, ab los peus cuberts de seda, los quals aportave lo correu vestit ab sa
cota de tafetà carmesí doble, ab tres patges que aportaven dits paners, ý
aquells posave dit correu dins lo aposento de les dames ý donave en mà de
una senyora viuda, la qual encontinent trametia la hú al sereníssim príncep
ý los altres a quiscuna de dites sereníssimes infantes, dexant allí cada
dia los paners ý restant-se en palàcio, ý fent-ne altres de nous per lo
sendemà.
Lo sendemà dimecres, a
com sa magestat ere estat servit de entrar en Barcelona lo dia abans
en la forma sobredita, congregats en la Casa del Consell, de bon matí, ý
hagut parer de alguns prohòmens que per assò foren cridats, trameteren
dos cavallers al sobre dit comte de Miranda, dient-li com dits magnífichs
consellers desijaven anar a besar les mans a sa magestat ý regratiar-li lo
treball havia pres en venir a alegrar ý fer mercè a esta ciutat ab la sua real
presèntia, ý també per entendre en quina dispositió estave lo sereníssim
príncep e infanta, ý si persaverava la mala gana o si estaven ab salut, ý que
pus fins así sa excellència havia tractat ý ere estat medianer en lo que se
havia tractat ab sa magestat ý de sa mà havia rebudes la Ciutat tantes
mercès, lo suplicaven ara los fes esta de encaminar-los ý fer a saber ab qui
havien de tractar per haver ora de sa magestat; los quals tornats, refferiren
que dit senyor comte los havia dit que per a les nou ores del dit dia estave
consertat se ajustassen tots los metges per tractar, veure ý entendre en
quina dispositió estaven dits sereníssims príncep e infantes, ý que segons
havia entès que havien hagut bona nit confiave ab Nostre Senyor, ý tenia
esperansa que aniria tot bé, ý que se porien fer les alimàries, balls ý regosijos
que la Ciutat tenia determinats fer; ý replicant-li dits embaxadors ý
dient que entre les altres coses tenia ordenat la Ciutat se fes una solempne
professó per retre gràties a Nostre Senyor de la benaventurada vinguda de
sa magestat ý sereníssim príncep e infantes ý pregar-lo per llur vida ý salut,
ý que lo dit comte los havia respost "que tal fuesse su vida"
molt bé, ý sols trobave inconvenient que si la sereníssima infanta estave
indisposta no poria veure la proffessó, mas ab tot que ell procuraria que lo
senyor comte de Sinxon —lo qual posave en sa casa— se levàs tantost del llit
ý anàs a palàcio ý consertàs ý prengués ora ab sa magestat pera que dits
magnífichs consellers poguessen anar a besar-li les mans, ý si posible ere,
procuraria fos ans de dinar, perquè aprés poguessen provehir ý fer lo que
tenien ordenat ý entenien fer, ý se entendria també lo que sa magestat
seria servit se fes, dient a dits embaxadors se
trametessen allí alguna persona per anar ab dit senyor comte de Sinxon;
ý tornats, referiren tot lo sobredit a dits magnífichs consellers, los quals
manaren al sots síndich que ell ý algun altre official de la casa que li paragués,
anassen a la casa de dit comte de Miranda ý fessen a saber a sa excellència
com eren aquí per rebrer la resposta de lo que seria servit sa magestat,
lo qual senyor comte los acarà. ab lo comte de Sinxon, que ya estave
vestit, ý se
a dits magnífichs consellers com lo senyor comte de Sinxon ere entrat
a parlar ab sa magestat, ý aprés los havia dit que diguessen als senyors
consellers que sa magestat seria servit que a les quatre ores en punt anassen
a besar-li les mans, que sa magestat los rebria de bona voluntat, ý que
també diguessen a dits senyors consellers de sa part que ell seria allí en palàcio
per acompayar-los també a visitar ý besar les mans al sereníssim
príncep e infantes, ý que sa magestat no daria loch ni rebria a ningú que
anàs a besar-li les mans que primer los consellers no ý fossen estats; ý
també los havia dit que diguessen als consellers que ja lo sereníssim príncep
e infanta estaven de millor gana ý levats del llit, ý que consertassen ý dassen
orde en què se comensassen aquella tarda los balls, alimàries ý altres regosijos
que entenien fer.
Ý entesa dita embaxada o resposta, donaren avís als senyors diputats
que
anant-se
en la Casa del Consell, havent fet convidar tots los officials de la casa
per que
ab ses gramalles de vellut carmesí, enforrades ab una tela de or, ab mostres
que parexien molt bé, les quals la Ciutat los havia fetes fer; ý los verguers
ý acompanyadors vestits ab robes de tafetà carmesí doble que també
los havia fetes la Ciutat. Ý essent la ora assignada, dits magnífichs consellers,
ço és, los quatre, que lo altre, qui era mossèn Pau Fluvià, conseller tercer,
estave mal en lo llit, ý no y pogué anar, acompanyats ab sos quatre pròmens
ý ab dits officials, ý ab molt gran nombre de altra gent de ciutat de
tots estaments, anaren a palàcio a visitar ý besar les mans a sa magestat,
entrant per la casa de mossèn Pol, en la qual està fet lo aposento de sa
magestat, ý trobaren ja en lo cap de la escala al dit senyor comte de Sinxon
que
lo qual se meté davant fins que foren a la saleta o antecàmara de hont
sa magestat estave, ý entrà dintre, restant dits magnífichs consellers fora
un molt poc espay que tardà en tornar obrir ý exir. Ý dits magnífichs consellers
ý pròmens ab tota o la major part de la companyia que aportaven,
exceptats los criats, entraren dintre en lo aposento ahont sa magestat era,
lo qual trobaren de peus, vestit ab capa ý sayo de raxo negre ý llis, ab sa
gorra de rasco tota lisa, espasa senyida, ý ab unes botes calsades, estant
davant la finestra que hix al carrer Ample, prou apartat d'ella. Ý entrant
dits magnífichs consellers ý fetes les degudes ý sólites reverènties ý acato,
ço és, tres reverènties, se agenollaren davant sa magestat a la tercera, ý lo
conseller en cap primer, ý aprés los altres consellers, hú aprés altre, besaren
la mà a sa magestat; ý estant drets fent ala a la una part besaren també la
mà los pròmens, ý los officials ý altres que eren vinguts ab dits consellers, ço
és, los qui besar-le-y volgueren. Ý tornant-se acostar los dits magnífichs
consellers a sa magestat, lo magnífich mossèn Jaume Vila, conseller en cap,
li dix que la Ciutat havia pres molt gran contento ý rebuda molta mercè
de la sua benaventurada ý tant desijada venguda, ý estaven molt alegres
tots ý contents de veure a sa magestat ab salut, com abans ne haguessen
tingut molt gran cuydado per haver entès de alguna indispositió de sa magestat
ý sereníssims príncep e infanta dona Ysabel, ý per ço havien procurat
se fessen moltes pregàries ý oratió continua suplicant al Senyor donàs
vida ý salut a sa magestat ý sereníssim príncep e infantes; ý sa magestat,
ab cara molt alegre ý ab una molt gratiosa ý serena risa, rebé dits magnífichs
consellers ý respongué dient: "bien lo se y hos ago dello muchas
gratias",
los donàs licèntia per anar a besar les mans al sereníssim príncep e infantes,
ý sa magestat respongué "de muy buena gana yo hos haré guiar";
voltant-se devers lo comte de Sinxon li digué "guiadlos",
magnífichs conseller[s] feren reverèntia ý sa magestat dix: "guie hos
Dios, amigos";
hisqueren fora, ý tornant exir del palàtio en lo carrer Ample tornaren aprés
entrar per la porta gran ý principal de palàcio ; ý pujats alt trobaren al senyor
don Juan de Súnyega, qui se posà ab ells, ý ell ý lo comte de Sinxon
los acompanyaren fins al aposento ahont ere lo dit sereníssim príncep e
infantes, als quals trobaren en la quadra que és al cap de la gran sala de
palàtio, en la qual y ha una xemeneya ; ý estaven davall un dosser de brocat
ý seda blava, assentats ab sos coxins en un puntapeu o cadafalet de algun
palm en alt, tot cubert de seda ; ý la infanta dona Ysabel tenia en la
falda al sereníssim príncep, estant assentada al seu costat, ý a la part dreta
la infanta dona Caterina, muller del duch de Saboya, ý lo dit sereníssim
príncep estave vestit ab roba de setí encarnat ab enforros de tela de plata,
ý al cap una montera com lo capot, ab ses botes blanques. Ý fet per dits
magnífichs consellers ý altres llur acatament, lo dit sereníssim príncep, ab
la veu molt baxa, dix: bien seays venidos",
primer lo cap, ý aprés los altres consellers ý després los pròmens, se agenollaren
ý besaren la mà a dit sereníssim príncep, ý demanant-la també a
ditas sereníssimas infantes la
Ysabel ý deprés a la dona Caterina, ý també los dits pròmens ý los officials
qui volgueren. Ý fent aprés tots molt gran reverèntia ý acatament se despediren,
estant sempre dites sereníssimes infantes ab tanta severitat com
se pot imaginar, sens dir paraula ni fent moviment algú.
Ha-se de advertir ý notar que encara que estant dits magnífichs consellers
davant sa magestat descuberts ý ab lo barret en la mà ý no se cobriren,
feren en assò molt bé, perquè lo intervall ý temps que y estigueren
fonch poch, ý sols tant quant ells parlaven ý sa magestat responia, en lo
qual temps, ço és, parlant o escoltant a sa magestat, és rahó estar descubert;
ni tampoch se pot dir que mentres que los pròmens ý officials besaven
la mà a sa magestat ý los consellers estaven aguardant se podian cubrir,
perquè besar la mà dits consellers ý pròmens ý officials ere tot un acte, ý
fora estat cosa molt impertinent cubrir-se; ý per ço cessen les lengües invidiosas
e mordaces, pus no tenen occasió ni rahó de dir ni pretendre coses
impertinents.
E tornats dits magnífichs consellers en Casa de la Ciutat, manaren que
totes les cobles de jutglars sonassen quiscú en los cadafalcos ý lochs que
estave assignats per diversos lochs de Barcelona ý sembladament en lo
carrer Ample, davant palàcio, ý altres parts, encara que se
parts ý carrers molt remotos, ý que ningú gosave d'ells sinó los que
feren posar, ço és, los que foren anomenats de la setzena, que quiscú ne volgué
en son carrer, o al menys, que los més d'ells, fent del públich, propi, ý
no tenint comte a la honra de la Ciutat sinó a llurs apetits. Ý a més de assò
dits magnífichs consellers donaren orde ý manaren que la nit següent del
mateix dia se comensassen a fer les alimàries, ý que també, al toch de la
oratió, al comensar de ensendre, se desparàs tota la artilleria de la ciutat,
ço és, la que estave per los baluarts ý per tot lo terraplé de la Marina desde
portal de Mar fins al baluart del pla de Sant Francesch, ý davant palàcio,
la qual era molta, ý de fet tirà, estant sa magestat ý lo sereníssim príncep
e infantas en un gran pont de fusta que estave fet desde palàcio fins a la
muralla ab moltes finestres ý gelosies; ý aprés de sopar, sa magestat ý
sereníssim príncep e infantes estigueren gran estona a les finestres de palàcio
devers lo carrer Ample palesament mirant la gent que passave ý alguns
que ballaven, amostrant gran contento.
E lo dijous aprés següent, a
dels carrers ý enramar, per ser en lo mes de maig, que és temps regosijat
ý de flors, foren tramesos per lo sereníssim príncep e infantes, com ja és
dit, dos grans paners de verga, plens de ramellets ab ses toyes, ab los peus
o mànechs cuberts de sedes de colors, los quals aportà lo correu de la Ciutat,
vestit ab sa cota de tafetà carmesí que de nou li és estada feta, aportant
los paners dos patges ; ý tornat, refferí eren estats acceptats ab molt contento
per una senyora viuda que té càrrech de la porta de les sereníssimes
infantes, ý que li havia dit "que habria question por no saber como partir-los
entre tres",
com se féu per lo endemà, ý cada dia aprés se son tramesos tres paners,
hú per lo sereníssim príncep ý altre per quiscuna de les sereníssimes infantes,
aturant-se allí los paners, ý fent-ne de nous cada dia, com ja està dit
alt. E per quant dit dia del dijous plogué menut, ý havia grans fanchs per
la ciutat, ý també entenent que sa magestat seria axí servit, manaren sobreseure
en fer les alimàries ý balls o sons, porrogant-ho per al diumenge
ý dilluns aprés següents, ý per ço que lo primer dia dels sons ý alimàries no
hisqué apenes ningú a ballar, los magnífichs consellers feren cridar los
prohòmens de les confraries en Casa la Ciutat als quals digueren ý pregaren
que tots se esforsassen en fer bollícia ý ballassen, procurant de ataviar ý
vestir-se lo millor que poguessen, ý ab llurs balls passassen davant palàcio,
perquè les sereníssimes infantes ý lo príncep tenien gana de veure los balls
d'esta terra, offerint los dits magnífichs consellers donar a quiscuna confraria
una cobla de jutglars pagats de la Ciutat, ý tots se offeriren fer lo que ses
magnificènties manaven, axí per lo que ells los ho deyen com per la gana
que de servir ý dar contento a sa magestat ý sereníssim príncep e infantes
tenian. Ý axí se ordenà que los jutglars que la Ciutat tenía llogats, que foren
[...] cobles, de dia sonassen ý anassen ab les confraries ý al vespre
sonassen en los cadafals ý lochs ahont estaven assignats, ý axí fonch fet.
E més avant, pensaren dits magnífichs consellers seria bé que la professó
determenada per lo Consell se fes lo divendres o dissapte, ý que per ço se consultàs
ab lo reverent Capítol, ý per ser tart no
dia més de què daren orde no
Divendres, a
Capítol com sa magestat ere estat servit se porrogassen las alimàries per al
diumenge, ý que seria bé, si al dit reverent Capítol parexia, se fes la professó lo
dissapte, ý essent anat lo sotsíndich trobà en Capítol al reverendíssim senyor
don Dimas Lloris, bisbe, ý dient sa embaxada li respongué lo senyor bisbe
que ell havia tractat ý consertat ab sa magestat que lo diumenge sa magestat
volia venir a la Seu per al offici, ý després dinar se fes la professó, ý que per
ço no
resposta tingueren compte, per medi del comte de Miranda, de entendre
si sa magestat se serviria que fos la professó lo dissapte, dient-li que si
feya lo diumenge destorbaria tota la bullícia que estave consertada, ý sa
magestat ho tingué per molt bé, ý digué se fes lo dissapte. Ý sabuda esta voluntat
e intentió de sa magestat, se tornà a trametre lo dit sots síndich al
reverent Capítol per dir-los com sa magestat seria servit se fes la professó lo
dissapte, ý axí se determenà se fes, dient dit reverendíssim bisbe que pus sa
magestat ho volia axí, que
al temps que sa magestat és en Barcelona no y ha de haver Libre Vert,
ni se ha de mirar aquell. Ý tornat dit sots síndich, refferí a dits magnífichs
consellers lo que havia dit lo reverendíssim bisbe, la qual cosa entesa, estant
ya sentits del que los era estat refferit per moltes persones ý publicament se
deya per ciutat, que lo dit reverent bisbe ere estat causa ý dada ocasió a
que sa magestat entràs de la manera que ere entrat sens voler recebiment
algú per haver-li scrit ý tramesa una letra sua per mossèn Barthomeo Bofill,
son notari ý scrivà del vicariat, estant sa magestat ý alteses en Sant
Feliu aguardant de entrar lo sendemà, ab la qual, segons fonch dit a dits
magnífichs consellers, que li scrivia ý dava avís com los consellers havien
tingut Consell ý determenat de no acceptar lo consert que se tractave de
anar sa magestat a Valldonsella ý exir aprés a rebre
allí; ý que tampoc acullirien entre ells ý los prohòmens los grandes o senyors
títol que venien ab sa magestat, ý també per altres rahons que
dit havia dites lo reverent senyor micer Miquel Malendrich, ardiaca major
de la Seu ý cosí de dit reverendíssim senyor bisbe, dient: "mal aja lo
ý algunes altresLibre
Vert que
de entrar, be merexeria que fos cremat dit Libre Vert",
rahons, entenent que tot tirava a un fi, ý sabent per cosa molt serta ý persones
dignes de fe que al temps que se donà la dita letra del senyor bisbe a
sa magestat en Sant Feliu estaven tots descansats ý fora de pensament de
entrar aquell dia, ý en havent sa magestat legida dita letra en una finestra,
encontinent se sonà la trompeta que tothom munts a cavall; per tot açó,
vista la resposta que lo sots síndic havia tornada ý lo que dit senyor bisbe los
trametia a dir, manaren a dit sots síndich que y tornàs ý digués a dit senyor
bisbe que sa senyoria mire ý tinga ànsia de sonpontifical ý seguir aquell, que
los magnífichs consellers tindran comte en lo Libre Vert, ý faran lo que a ells
toca, ý que sa senyoria no cure ni tinga ànsia d'ell. Lo qual sots síndich anà, ý
tornat, dix havia dit al senyor bisbe lo que dalt se conté, ý que sa senyoria
li havia respost, que sempre que ell parlave del Libre Vert,
alabansa ý conservatió de aquell, perquè ere bon ciutedà ý fill de Barcelona.
E lo mateix dia se féu crida per ciutat per la professó se devia fer lo
sendemà, ý també se féu la cerca de la professó per lo cavall de santa Eulària,
sacabutxos, vestits los tabalers ý trompetes ab ses vestidures de domàs, ý
lo qui cavalcave lo cavall també, segons se sol fer la vigília de Corpus.
E lo dissapte aprés següent, a
los magnífichs consellers, ço és, lo segon, quart ý quint, absents lo cap ý
ters, qui estave mal, acompanyats de molts officials de la Ciutat ý altra
gent anaren a la Seu per la professó se havia de fer dit dia, anant davant
d'ells sonant los tabals ý trompetes ý una cobla de juglars sonant ab sos
sacabutxos, partint de Casa de la Ciutat per la Calseteria ý plaça del Rey
ý devant la Inquisitió, entraren per lo portal major, passant per mig del
cor, pujaren alt en lo altar major. Ý tantost partí la professó, anant primer
los de tabals, diables ý drach ý vibria lansant gran còpia de cohets; deprés
venien cavall godoners, fets tots de nou, encubertats, ý los quals
portaven ab sos morrions ý armes plateades de paper engrutat, ab ses
lanses, genetes, ab sos ferros plateats tots ab bandes de tafetà carmesí, ý
davant tots un trompeta ab son cavall ab sa sobrevesta ý bandera a la
trompeta; ý deprés venia altre cavall, aportant lo qui venia en ell un estandart
de tafetà, tot ab armes de la Ciutat. Ý passant davant sa magestat
feren grans algarades ý voltes, en manera que aparagué molt bé a les sereníssimes
infantes ý als miradors, que lo sereníssim príncep, per estar de
mala gana, no hisqué a la finestra, axí com estave sa magestat ý sereníssimes
infantes ý moltes dames ý cavallers en gran número ý palesament. Ý deprés
venien los siris dels pobres de la Ciutat, ý aprés lo gran siri del Sant
Sperit, al cap del qual, restant lo panil fora, estave fet un castell ab diversos
cohets que despararen davant palàcio, ý feren molt regosijo. Deprés venien
los panons o banderes dels oficis ab son orde ý, com tenena costumat, fent
reverèntia a sa magestat, que, com és dit, estave ala finestra ab la sereníssima
infanta dona Ysabel ý lo duch de Saboya, ab sa muller la infanta dona Caterina
ý moltes altres dames ý cavallés, ý totes les banderes se acostaven
a la finestra, ý allí los prenien tot lo que aportaven al cap de la bandera o
fos ram o altre insígnia ý senyaladament de la bandera dels texidors una
àliga daurada; dels calsaters un sant Sebastià dels daguers una gentil
daga daurada, la qual levà la infanta dona Ysabel; dels mariners barquers
ý descarregadors una nau ý dos barques; dels tapiners un tapí ab molts
parells de tapinets petits penjats en ell, de diverses colors; dels ferrers una
àliga daurada ab unes ferradures de plata penjades ab ella matalafers
aportaven un pelícano, tot plateat, lo qual acostaren a la finestra, ý volent-lo
pendre la infanta dona Ysabel, ab sert enginy se obriren los pits ý volaren
molts moxonets que estaven tancats dintre, en manera que estant descuydada
se tornà arrera, ý deprés lo arrencaren ý se
aviaren molts altres moxonets que portaven, lansant uns albarans que
"quien rehusa este amparo ý huye tal subgestión, la libertat l'es
,
prisión"
pelícano, estaven ben guardats, ý ells refusant dit amparo ý fugint la subgectió
que apar tenien estant enclosos, los fonch la libertat aprés presó,
per ço que los prengueren a tots uns ý altres, ý axí seria si algú reusàs ho
volgués apartar-se del amparo de nostre sant, cristianíssim ý clementíssim
rey ý senyor, ý qui tal fes seria pedre
perditió ý presó. Estigué molt bé ý aparagé bona la inventió. Deprés venien
los pescadors ý los prengueren un bell bonítol pintat que portaven, ý ells
ne tornaren a posar altre, ý tornant-los a cridar de la finestra de sa magestat
lo levaren; ý dels escudallers ý gerrers unes copetes, olletes ý cosetes de
terra molt boniques; dels forners una bella ý molt gentil coca de pasta;
dels mestres de cases un castell fet de fusta prima, molt galant; dels pagesos
un bell cart, ab sa carxofa ý fulles, tot daurat ý molt gentil; del sabaters
unes sabates de dona, daurades; dels altres alguns rams o toyes, molt belles;
ý finalment dels freners una figura de sant Esteve, de argent, que,
segons ells deyen, valia
acostant-se a la finestra de sa magestat e infanta dona Ysabel; ý segons se
entengué ho portaven al sereníssim príncep, lo qual, aquell dia ni
lo de abans, no s'era llevat del llit.
Deprés venien les creus, ordens ý clero, reys, àngels ý àliga, ý a la fi
aportaven ab la sivera la figura de Nostre Senyor ab moltes altres de sants,
aportant lo tàlem los consellers ab pròmens. Ý aprés de tot, lo bisbe, de
pontifical, ý lo poble.
Anà dita professó ben ordenada ý sens que may davant sa magestat hi
hagués intervall, ý la artilleria del baluart tirà quant foren al Born la custòdia
o sivera. Tornant a la Seu ya ora tarda, ý essent tot acabat, estant
aguardant los senyors consellers que la gent s'en anàs e hisqués de la sglésia,
estant encara en lo altar major, vingé allí lo senyor comte de Xinxon
ab alguns cavallers per veure ý mirar lo loch que y havia, per ço que sa magestat,
segons se entengué, volia venir lo sendemà allí per hoir lo offici; ý
vehent allí los magnífichs consellers, los quals se alsaren ý se acostaren los
uns als altres, ý lo dit senyor comte dix: "aquí he venido a ver el lugar
donde su magestat ha de estar manyana, que quiere venir orar con el sereníssimo
príncipe e infantas con sus damas, ý parésceme que la capilla ý
llugar es muy pequenyo".
voltes axí sa magestat, com la magestat del emperador don Carles ý altres
reys que eren, vinguts, ý havien estat ý cabut molt bé; ý demanant ahont
havia d'estar sa magestat, li fonch mostrat lo loch davant lo portal de
la rexa, que està a la part del evangeli, ý que aprés d'ell devers lo altar
porien estar les dames, ý que los grandes o senyors de títol, qui solen seure
davant sa magestat, acostumaven d'estar en un banch, que
los dos portals de la rexa sobre les grades de santa Eulària, ý los consellers
se posaven en lo padrís, que es, al costat del portal, a la part de la epístola;
ý al que aparexia, no estave a son gust; ý se despedí dels consellers ý se
anà; ý axí bé los consellers ý essent ell fora dit comte de Xinxon tornà a
pujar al altar major ý mirar molt més lo loch, demanant particularment lo
loch dels consellers, ý en fi mirà tot lo que li aparagué veure ý mirar.
En aprés, la matexa nit del dissapte, lo senyor regent mossèn Cordelles
ý lo senyor mossèn Franquesa, feren diligènties per entendre ý saber quant
sa magestat ere estat altra volta en la Seu com estave, ý si los consellers
eren anats allí, ý com estigueren, trametent a sercar dit senyor regent
misser Miquel Çarrovira, advocat de la Ciutat, ý també anant lo dit mossèn
Franquesa per moltes cases de particulars, ý entre altres de mi, Francesc Guamis,
notari, fent en assò lo offici de scrivà del rational per impediment de
mossèn Vilar, los quals foren certificats, com estant sa magestat en lo dit
altar major, los consellers estaven ý seyen en lo padrís de la part de la sacrestia.
E dient ells dits magnífichs regent ý mossèn Franquesa que tenien
gana de veureDietari ý com havian estat.
Lo diumenge aprés següent, de gran matí, los magnífichs consellers
anaren a Casa de la Ciutat per regonéxer los Dietaris, ý ab ells fuy yo dit
Francesc Guamis ý mirarem diverses entrades de reys ý senyaladament de
la magestat del rey don Felip, benaventuradament regnant, en les quals
apar com estant sa magestat assentat en lo catafal, també los consellers se
assentaren, ý també trobarem que estant sa magestat en la Seu un dia de
entrada de la Crusada ý essent allí sa magestat, estigueren tots en lo altar
major, ý los magnífichs consellers se assegueren en un banch, junt a dit
portal de la rexa, a la part de la epístola, en lo any [1564] ý alguns altres
exemplars. Ý lo dit magnífich regent vingué en Casa de la Ciutat pregant
a dits magnífichs consellers que li dexassen veure los exemplars per què
ell ho desijave veure, ý fonch-li mostrat axí lo dalt dit, com algunes altres
coses que aparegué mostrar-li, ý ell volgué veure, lo qual encontinent se
anà a casa del senyor comte de Miranda, loctinent general, ahont se ajuntaren
ab algunes persones, segons se entengué, per saber lo que havia vist
dit senyor regent.
E los magnífichs consellers, lo terç absent; manaren congregar alguns prohòmens
per consultar si attès que la nit abans lo senyor comte de Xinxon los
havia dit que sa magestat aniria a la Seu per hoir lo offici, ý també lo senyor
regent, ý no podien allegar ignoràntia, si ells anirien, hó no; ý anant, los consellassen
com se havien de haver en lo recebiment de sa magestat ý estar en
la església. Essent ja les nou ores tocades foren avisats dits magnífichs consellers
que per esser-se trobat aquella nit lo sereníssim príncep de mala
gana per alguna indispositió, que ja havia dos o tres dies li durave, per la
qual no
de pendre o haver presa purga, que per ço sa magestat no aniria a la Seu,
ý que ja desplegaven lo estrado que havien aparellat, dits magnífichs consellers
trameteren per saber la veritat, ý entre tant vingué en Casa de la
Ciutat lo senyor Luýs Tristany, lo qual, demanada licèntia per entrar,
dix a dits magnífichs consellers que sabent ell que ses magnificènties estaven
allí ab propòsit de anar a la Seu pensant que sa magestat ý aniria,
ere vingut allí per fer-los a saber com venia de la Seu de dir al reverendíssim
bisbe de part de sa magestat que, per la indispositió del sereníssim príncep,
no y aniria, refferint allí alguna cosa de la dita indispositió, al qual regratiaren
dits magnífichs consellers lo treball ý bona voluntat. Ý essent-se
fora, los dits magnífichs consellers trameteren dos cavallers a palàcio ab
orde que parlassen ab lo senyor comte de Sinxón, o senyor comanador mayor,
ayo del sereníssim príncep, ý de part sua diguessen que anaven per saber
que tal estave lo senyor príncep, per què ells estaven ab gran cuydado, notifican-li
com ells, dits magnífichs consellers, per ordinations ý serimònies
scrites en la Casa de la Ciutat, són obligats, quant los reys ý senyors nostres
o llurs fills estan mals, visitar-los cada dia ý tenir suma diligèntia ý saber de
llur salut ý fer lo que fos mester, ý per ço suplicaven los fes sabedors dels que
pasave, ý anaren mossèn Francesc Agullana ý mossèn Francesc Ferrer
Dezpuig. Los quals tornats, referiren que havien parlat ab lo senyor comanador
major, ý havia dit la indispositió del senyor príncep, ý com aquell
dia havia pres purga, ý que confiave que Nostre Senyor seria servit que prest
estaria bo, ý que aquell dia no
li eren a ell molt ordinàries, ý per ço no y havia necessitat que ses magnificènties
fessen demostrations públiques per no alterar lo poble, ý que ell,
de part de sa magestat, los regraciave lo bon cuydado, ý que
a sa magestat.
Lo deprés dinar del dit diumenge se continuaren o tornaren los sons ý
balls, ý al vespre les alimàries, passant les confraries ab sos balls per davant
palàcio molt ben ataviats ý los balls molt fornits, estant sa magestat ý sereníssimes
infantes a les finestres, publicament, ý totes les dames, faltant sols lo
sereníssim príncep, que, com és dit, estave al llit, ý ademés dels balls anaren
moltes màscares ý gran multitut de gent ballant davant sa magestat, ý entre
les altres confraries que vingueren ab algunes inventions foren les següents.
Los mariners que aportaven davant lo ball una nau que ells tenen molt
ben exarciada ý enbanderada ab ses veles ý molts mariners dintre, portant
aquella sobre rodes, ý essent serca de palàcio posaren vela, ý aprés, essent
més prop, la levaren, ý tiraren o dispararen gran nombre de cohets grossos,
que fonch molt bona ý gentil vista.
E lo dilluns aprés següent, continuant los balls ý festes, vingueren los
garbellardors molt ben ataviats sens portar dones; aportaven primer un
garbell daurat ý pintat ý altres molts confits ab senalles, ý fent primer un
ball ab los garbells alts en les mans, pegant la hú ab lo altre, tot a compàs,
ý quant foren davant sa magestat se prengueren per les mans ý feren un
ball rodó cantant cansons en lahor de sa magestat ab molt bon consert,
ý deprés se posaren a garbellar confits, lansant-los aprés ab los garbells
dassà ý dellà, mogueren gran rohido, ý feta sa reverèntia, passaren.
Los pescadors ab son ball portaven una gran barca, tota pintada ý cuberta
per los costats, de tela pintada, sobre un carro, molt ben ormejada ý
enbanderada ý enramada, ý dins d'ella sis hòmens mariners molt ben ataviats,
portant dins la barca un cubell ple de aygua, ý dins ell gran número
de pagells, llussos, bogues ý altres sorts de pexos ben grossos; ý essent
davant sa magestat lansaren un filat o bolitxo, ý feren com si pescaven, ý
tiraren dessà ý dellà los dits pexos que aportaven ab dit cubell ý altres
parts, ý també molts confits.
Los oliers vingueren amenant un carro ý sobre d'ell una taula o banch
ab sa roda, ý com lo tenen quant fan ells feyna, ý essent davant sa magestat
feren una bella olla de terra molt gentil.
Los mariners tornaren a passar com lo dia abans ab la sua nau molt
millor adressada que lo dia abans, ab trompetes ý molts mariners ab gran
bollícia.
Los carnicers amanaren un toret no molt gran, encubertat ab drap blau
ab sa sella ý fre, ab regnes ý falses regnes plateades, ý també les banyes,
ý en ell venia a cavall un carnicer ý dos altres que ab cordons lo tenien ligat
per les banyes, ý essent davant sa magestat li feren fer moltes corregudes
ý salts, que fonch ben mester se tingués lo de cavall, ý donà dos o tres
voltes davant sa magestat, per ço que anant-se
voltes per los grans sals que lo toro dava, que fonch molt bona vista.
Los ferrers amenaven la vibria de la Ciutat, que la havien amprada.
A la fi vingueren los argenters, ja ora tarda, ab ses mullers, anant ells
ý elles enmascarats ý atapats, guardant son presís decoro o recato, ý ballaren
un poch, per ço que se
ý anar-se
ý ere ja la ora tarda.
Totes les altres confraries ab sos balls passaren lo diumenge ý dilluns,
a les quals, no obstant que la Ciutat los pagave los juglars ý tinguessen
orde de no portar tassa ni pendre res, sa magestat los féu donar a quiscun
ball
pendre, ý ells lansaven grans moratxes de aygua almescada ý ros. És bé
veritat, se ha entés, que alguna confraria, per més que fos importunada,
no volgué pendre res, dient que los consellers no u volien, ý, segons se dix
fonch la de Sant Esteve.
Essent ja nit, se ensengueren les laminàries ý comensaren los sons per
los catafals, ý la gent ballà; ý sa magestat, ab les sereníssimes infantes ý
duch de Saboya, son gendre, ab tres criats, ab soles dos antorxes ý sens
guarda ni gayre companyia, anà a passejar ý veure la bollícia per ciutat.
Lo dimars aprés següent, a
reverendíssim senyor bisbe ý Capítol se fes ý cantàs
per la nova electió de nostre Sant Pare Sixto quint, —olim, dit frater Fèlix
Peretus de Monte Alto,
ordinis Sancti Francisci conventus tituli Sancti Hierònymi Illicorum,
nova ere estat fet cardenal per papa Pio
ere vinguda molt poch avia; ý per dit effecte foren convidats los magnífichs
consellers que assitissen a la Seu lo dit dia de dimars, que faria dit
dits sereníssims príncep e infantes ý duch de Saboya, anà també a la Seu
anant en aquesta forma, ço és, davant de sa magestat gran número de cavallers,
axí de la terra com dels cortesans, tots molt ben ataviats ý richs
ý aprés, venia sa magestat vestit de negre, com sol anar, a cavall, en un
cavall vayo, a la brida, sens gualdrapa, ý al seu costat, a mà esquerra, lo
sereníssim duch de Saboya, son gendre, ab un vestit brodat tot de or
ab tants recamos ý guarnitions de perles ý ojales de diamants ý pedres de
inextimable valor, ý cadena al coll que no tenia estimatió; ý deprés d'ells
venia un cotxo cubert de brocat ý mostres sobreposades de or, ý tant rich
que nos veia sinó or, ab les ales o portes altes, lo més gentil que puga veure
lo qual tiraven sis cavalls blanchs, ý dins d'ell venien les dos sereníssimes
infantes dona Isabel ý dona Caterina, anant dona Caterina a la mà dreta
arrimades totes dos a la part trasera del carro ; ý a la falda de dita dona
Isabel estave assentat lo sereníssim príncep. Ý anaven vestides dona Isabel
de morat, ý dona Caterina de pardo, tot tela de or, ab tantes joyes axí
al cap com al coll ý sintas ý pedres ý perles, que no tenian estima, anant
les dos en cors; ý aprés, seguia altre cotxo molt galant, ý en ell venia la
duquesa de Vero, que és portuguesa, ý molt parenta de sa magestat, la
qual aportave manto be que lançat a les espalles, ý ella molt ataviada ý
gentil, la qual és donsella ý molt jova, venia dins lo carro ý ab ella quatre
viudes, a les quals diuen dones de honor; deprés altre cotxo ab sis dames
ý aprés altres dos cotxos ab quatre dames en quiscú, que per totes eren
comprès la duquesa,
vestides les demés de setí de diversos colors, ab molt gran abundàntia de
joyes, diamants, perles, collars ý sintes e ojales, la més rica cosa que puga
veure, aportant al cap gorres ab ses plomes de colors, anant per lo entorn
dits cotxos alguns cavallers a peu ý diversos patges ben ataviats. Ý d'esta
manera anà sa magestat, partint de palàcio, per lo Regomir ý Casa de Ciutat,
Sant Jaume ý Diputatió fins al cantó del palau del bisbe, ý tirà al portal
major de la Seu, ahont ja los magnífichs consellers, tenint nova que sa magestat
venia, essent baxats del altar major, estaven aguardant que arribàs, ý
baxaren fins baix al darrer grahó ahont sa magestat se apehà al qual
feren molt gran reverèntia, ý sa magestat aguardà que lo sereníssim príncep
e infantes se apeassen dels cotxos en què venien, ý los magnífichs consellers
se posaren davant, restant lo magnífich conseller en cap junt ab sa
magestat, tots cuberts, encara que avansant-se ell un poch sa magestat
lo detingué per la roba ý féu aturar a son costat, ý axí entraren dins la Seu,
ahont, essent dintre, trobaren al entrant de la Seu, al endret del pilar que
és entre la capella privilegiada ý de sant March, al reverendíssim bisbe ý
clero que estaven aguardant a sa magestat, tenint allí un estrado ab sos
coxins en los quals se agenollà sa magestat ý adorà la Vera Creu; ý deprés
se posà al costat del dit reverendíssim bisbe que estava de pontifical,
posant-se al gremial, a mà dreta del dit senyor bisbe, ý los magnífichs consellers
se posaren davant, ý entre lo dit gremial ý lo sots diaca que aportave
la Vera Creu, en manera que entre los consellers ý sa magestat no y anave
ningú, ý tots los canonges ý clero anaven davant, no obstant que los canonges
volgueren pretendre anar darrera dels consellers ý més prop de sa
magestat, als quals fonch dit que passassen avant, que aquell era lo loch
dels magnífichs consellers, ý que axí ho manave sa magestat, ý assò dix lo
comte de Xinxon en alta veu, ý allí també anaren molts grandes ý senyors
de títol, que venien ab sa magestat; ý entonant lo clero lo
per la vinguda de sa magestat, tiraren ab professó al altar major,
passant per lo cor en la forma sus dita, ý detràs sa magestat venien lo sereníssim
príncep e infantes ý les dames, ý pujats al altar major los magnífichs
consellers acompanyaren a sa magestat fins a la cortina o loch que estave
aparellat davant del portal que hix a la part del evangeli, dins la qual
estaven les cadires ý assientos per sa magestat ý sereníssims príncep e infantes
ý duch de Saboya, ý al costat de dita cortina estave lo loch, ý se
assentaren totes les dames que venien ab sas alteses, ço és, entre la cortina
ý lo altar major; ý los magnífichs consellers, feta sa reverèntia, se
a l'altra part del altar, ý se asentaren en lo pedrís que està devers la sacrestia;
ý estigueren cuberts tant quant se tardà en lo offici, exceptades
les ores que se devian agenollar ý descobrir. Ý al costat de dits magnífichs
consellers, devers lo altar major, estigueren los cantors ý de la capella de
sa magestat, ý entre los dos portals de la rexa del altar major se posà un
banch arrimat a la rexa sobre les escales de santa Eulària, en lo qual se
assentaren lo príncep de Genovoys, cosí, ý lo senyor don Amadeo, germà
del sereníssim duch de Saboya, lo fill del duch de Nàjera, lo comanador
major don Joan de Súnyega, lo comte de Miranda ý molts altres senyor
ý grandes de Castella, los quals també estaven cuberts ý ab ses gorres al
cap, com feyen los consellers, a ses ores ý segons que se deu estar a la celebratió
de la missa. Ý lo dit reverendíssim bisbe de Barcelona digué ý cantà
la missa molt solemne ý ab gran serimònia, estant ajuntada en la Seu grandíssima
multitut de poble, que ab difficultat s'í podia entrar. Ý acabada
la missa, mentres que lo senyor bisbe se posave a punt per fer la professó
ý se fonch comensat entonar altre
del summo pontífice, los magnífichs consellers trameteren a dir a sa magestat
si seria de son real servey pendre ý aportar una verga del tàlem, ý anaren
mossèn Jaume Salba ý mossèn Miquel Bastida, que se trobaren allí ahont
estaven previnguts per dir effecte, los quals feren sa embaxada, ý sa magestat,
segons aprés ells refferyren, los respongué dient, "no me atreveria yo,
traedlas vosotros los dos juntamente con los conselleres"
la resposta, hisqueren del altar major, ý dits magnífichs consellers ý dos
prohòmens, per ço que no eren sinó quatre los consellers per la indispositió
del magnífich conseller terç mossèn Fluvià, prengueren lo tàlem davall
del qual aportaven lo cap de sant Sever, ý seguiren la professó, passant
per lo cor ý rodant la església, ý aprés hisqué a les claustres, girant a la part
del Capítol, rodant les claustres ý hanant al altar major, anant ý seguint
la professó sa magestat ý los dits sereníssims príncep ý infantes ý duch,
anant d'esta manera, ço és: la bandera ý ganfanos, creu ý clero, ý los canonges,
ý entre la professó dels canonges molts cavallers ý grandes, ý a la
fi de tots, lo príncep de Genovoy ý Amadeo; ý aprés venia sa magestat ý
lo bisbe ab son gremial, diaca ý sots diaca; ý deprés venia lo sereníssim
príncep ý les dos sereníssimes infantes, juntes, en cors, anant la sereníssima
infanta dona Caterina, duquesa de Saboya, a mà dreta, ý al costat de la
sereníssima dona Isabel anave son cunyat, lo duch de Saboya, molt galant,
a les quals infantes portaven les faldes dos dueñas viudes de molta auctoritat;
ý aprés d'elles venia la duquesa de Vero ab son manto lansat per les
espalles, ý al seu costat un cavaller ý una duenya li portave la falda, ý deprés
seguien les altres dames, anant de dos en dos, vestides molt galanes,
anant en cors, com està dit, a les quals portaven les faldes alguns patges;
ý deprés seguia grandíssima gent. Ý les capelles de les claustres estaven
plenes de dames ý altres persones. Ý tornats al altar major, acabada la
professó, sa magestat e sereníssimes infantes baxaren a fer oratió a santa
Eulària, ý pujats se
consellers davant sa magestat, ý ab ells molts de aquells senyors ý grandes,
ý ab sa magestat lo conseller en cap, al qual acompanyaren fins fora del
portal major, baxant fins al darrer grahó, ý descubrint-se se despediren
de sa magestat, fent-li un gran ý degut acatament, ý també a les dites sereníssimes
infantes. Ý tornant-se
ý los damés ab sos cotxos, ý anaren per davant la Inquisitió ý per la plaça
del Rey, per la Bòria ý Vedrieria, hisqueren a mar ý tornant per la font
del Àngel al carrer Ample, se
En aprés, dijous, a de dit, la confraria dels ortolans, anant ab un
rahonable ball, portaven un ort fet de canyissos ab taronger, posaren dit
ort davant palàcio ý feren com qui sembrava lansant confits, ý aprés de
sembrar, ab sos mandrons tiraven per esquivar los ossells del sembrat,
ý en aquest lansaren una gran multitut de gualles, pardals ý altres diversos
ossells, que donà molt contento.
E lo mateix dia arribaren
ý les de Espanya, molt enbanderades ý a punt, fent una bella salva [a] sa
magestat e infantes que estaven en lo pont.
E lo dimars, a
com se havia publicat un jubileu atorgat per nostre Sant Pare a la
magestat del rey don Felip, nostre rey ý senyor, durador tant quant ell
visca, en tal dia com sa magestat nasqué, que fonch a
ciutat vila o loch ahont sa magestat se trobe tal dia ý en la església per sa
magestat elegidora, ý que sa magestat havia anomenat ý senyalat la església
del monastir de la Mercè, comensant de les primeres vespres del dia
de
cartells ficats per la present ciutat, ben acompanyats de sos officials ý altres,
anaren a guanyar dit jubileu, ý essent en la església que encara era
prou matí, se agenollaren a les grades del altar major; ý feta sa oratió, hisqueren
per lo portal major ý tornaren a Casa de la Ciutat, ý deprés se féu
molt solempne offici, ý lo sereníssim príncep a la església per offerir
ý offerí
lo any que comensa, la qual offerta se restà ab los capellans, de la capella
de sa magestat, que los pobres frares no
axí estant estampats:
R. N. S.
Desde las vísperas del lunes,
del rey don Felipe segundo, nuestro senyor, visitando el monasterio de
nuestra senyora de la Merced desta ciudad, donde tiene su real capilla, se
gana jubileo pleníssimo ý indulgentia plenaria de todos los pecados, con
tal que vayan contritos dellos ý con intentión de confessarlos con sus legíttimos
confessores, ý reien por el estado de la universal yglésia ý salut
En aprés, a
infantes ý duch de Saboya se embarcaren ab la galera real, ý també
lo sereníssim príncep, al qual, encontinent tornaren traure en terra, per
que la mar li feya mal; ý també se embarcaren moltes dames. Ý la galera
ý dos altres se alsaren ý feren volta sobre les naus, les quals tiraren molta
artilleria ý passejaren-se una bona estona, ý tornats en terra, en haver
desembarcat, tiraren totes les galeres, ý també los baluarts ý tota la artilleria
de la ciutat que estave per la muralla ý lo baluart de la Dressana;
fonch cosa molt vistosa ý regosijada.
Lo diumenge aprés següent, a
príncep e infantes anaren a la Dressana, ý posats en un mirador los fonch
fet sobre del baluart a la part de ciutat, molt entoldat ý cubert de draps
de or, estigueren allí mirant a votar ý lanzar en mar dos galeres; ý de aquí,
baxats ab sos cotxos, se
hisqueren per lo portal fora ciutat, ý vora muralla anaren fins al portal de
Sant Antoni, per lo qual entraren fins a la Rambla, ý girant per lo Dormidor
de Framenors se
E lo dimars aprés següent, a
conseller en cap, com ell volia anar a veure los baluarts de la ciutat, ý axí
se procurà que lo pas estigués pla en manera que lo carro pugnés pujar,
ý sa magestat, ab dits senyor príncep, infantes ý duch, tots dins un cotxo,
ý altres cotxos de dames, partint de palàcio anaren per lo Born al forn del
vidre, ahont se apeharen ý veren fer vidre, ý de aquí anaren al baluart de
Migjorn, ý aprés al de Levant, fent tirar en cada baluart una colobrina, al
de Migjorn tirà santa Madrona ý al de Levant sant [...], estant sa
magestat ý lo príncep e infantes ý duch dins lo cotxo, molt prop de las
pesses, be que havia fets levar los cavalls, per ço que espantant-se no fessen
algun dany, ý no entraren ninguns dels altres cotxos ni tampoch molta
altra gent sinó deu o dotze senyors cortesans.
Lo dijous aprés, a los senyors diputats feren una justa en lo Born,
de sis a sis, als quals donaren dits diputats ý pagaren axí als qui justaven
com als padrins los gastos. Hisqueren rahonablement vestits ý ataviats,
bé que aparagué mal acompanyats, per ço que no portaven sinó un padrí
quiscú, ý aquells, jòvens ý poch pràtichs, havent dexats molts ben exercitats
ý antichs ý de molta qualitat, lo qual en semblants cassos se ha de
elegir ý no fer-se per parentesch ý amistats. Sa magestat ý príncep e infantes
ý duch de Saboya ý les dames estigueren en un gran corredor fet davant
la casa de Meca, tot entoldat ý empaliat dels draps ý sedes de la Diputació,
en manera que sols la vista de veure sa magestat ý la regia prole ere gran
contento per tots los qui tal veyen.
Lo dissapte aprés següent, a
parlar ab sa magestat acerca de alguns negocis que al present ocorren com
son de la Merçé, de Montserrat, dels molins, dels cops ý altres, donant a sa
magestat uns memorials, los quals ell prengué ý dix que "mandaria ver
los memoriales y responderia a ellos".
E lo matex dia, a les
grans lanternes ý moltes altres fums ý feren gran regosijo, venint de alta
mar fins prop de terra, ý tiraren tota la artilleria, estant sa magestat ý
alteses en lo pont. Fonch molt gentil regosijo.
E lo diumenge aprés següent, dia de Sinquagesma, se féu una festa en
lo terraplé de la muralla de Mar, entre lo pont del palàcio de sa magestat
ý lo baluart del Vi, ya ora tarda, lo qual, segons se deya, feya fer lo sereníssim
duch de Saboya ; ý foren uns fochs artificials que se ensenien ab uns
castells ý unes figures de donas ý altres, en manera que donant foch a la
hú se prenia als altres, disparant grans cohets ý unes maneres de foch
que pujaven molt alts ý clars com unes esteles, ab unes rodes que la fúria
del foch feya rodar, que cert fonch cosa de veure. Ý a desastre se posà
foch a una barraca de fusta dins la qual estaven preparades moltes altres
coses que se havian de fer, ý tot se cremà; ý fonch tanta la fúria del foch
que fins les pedres de la muralla, prop del dit baluart de la plaça del Vi
se cremaren ý resten pera vuy ben senalades ý maltractades.
E lo dilluns, primera festa de Sinquagesma, lo excelentíssim comte
de Miranda, òlim virrey de Cathalunya, féu un serau o banquet en la casa
ahont ell posa, que és en la casa de la comtessa de Benavent o del marquès
de los Veles, son fill; ý anà sa magestat ý ses alteses ab totes les dames
entrant per la porta del ort, que és junt a la carniceria d'en Sors, ahont
estave aparellada una molt sumptuosa merienda o barenar. Ý ya eren en
dit ort la virreyna o comtessa de Miranda ab moltes dames de Barcelona
que eren cent o més, molt ben ataviades ý galanes, les quals, essent arribat
sa magestat, primer la comptesa ý deprés les altres, anaren a besar la mà
a sa magestat, lo qual no la donà a ninguna; ý feta sa reverència al príncep
e infantes, les sereníssimes infantes se assentaren en la taula, ý lo príncep
ý berenaren, ý també la comtesa ý altres dames, ý ab elles les de les infantes
també berenaren, ý sa magestat no menjà res. Deprés se
ý sa magestat e príncep per una escala que per ço havien feta, que
exia a la gran sala, ý les altres per la escala ordinària, ý allí dansaren ý
ballaren alguns cavallers ý dames, comensant don Enrich de Cardona ý
dona Eleonor de Singlera, ý aprés altres.
Lo dimars, tercera festa de Sinquagesma, per ço que lo sereníssin
príncep no havia vists los cavalls cotoners lo dia de la professó, havent
entès d'ells, demanà los volia veure, los magnífichs consellers los feren anar
ab uns vestits nous per los qui
dijolades, com de fet lo deprés dinar del dit dia anaren ý davant palàcio,
estant sa altesa a la finestra, palesament, ý moltes dames ý cavallés, jugaren
ý feren rahonable bullícia, ý pujaren aprés alt, ý sa altesa volgué li dexassen
allí dos dels cavalls, com de fet se li dexaren, offerint-los-hi tots, si de tots
ere servit.
Lo dijous, a
se devia enbarcar lo sereníssim duch de Saboya ý sereníssima infanta
dona Caterina, sa muller, anaren a palàcio, ý primer se despediren de dita
sereníssima infanta ý aprés del dit sereníssim duch, fent-los dit duc moltes
offertes en tot lo que esta ciutat tingués mester ý ell, pogués fer, ab molt
gran compliment ; ý lo mateix dia, a les set ores de la tarda, se embarcaren
ý, ab grans plors a la despedida, feren son camí, estant la mar molt assossegada
ý lo temps molt boníssim.
E més, entenent que sa magestat partiria dins hú o dos dies, determenaren
donar als porters ý ministres de sa magestat ý alteses les estrenes que
la ciutat acostuma ý per ells eren demanades, les quals, per no haver trobat
los exemplars antichs, fins a les ores ho havien differit; ý axí donaren ý
repartiren entre tots
Lo divendres de matí, a
consellers com sa magestat partiria lo dit dia al deprés dinar, ý axí procuraren
per medi del síndich, de haver ora per anar a besar la mà a sa magestat,
ý fonch-los donada per a les tres ores, los quals anaren a palàcio, ý entrant
ahont sa magestat estave, aprés de fer son debut acatament ý besada la
mà, lo magnífich conseller en cap li dix com tots los habitants en esta
ciutat tenien molt gran pena de la partida de sa magestat, axí com havien
rebuda molt gran mercè ý alegria ab la sua benaventurada vinguda ý real
presèntia, ý que suplicaven a sa magestat tingués esta sua ciutat per recomanada,
ý que si algun descuyt havien tingut en lo que tocave a son real
servey, suplicaven a sa magestat los perdonàs; ý sa magestat, ab la cara
molt alegre, respongué dient: "yo he resivido mucho servicio ý vosotros
soys tales que podeys bien governar la ciudad, ý no ha havido descuydo
algun; mi partida no se puede escusar por rasón de la hida de Monçón".
Ý lo magnífich conseller en cap replicà ý dix com la darrera vegada que
ells eren estats a besar les mans de sa magestat li havien donats uns memorials
per coses que tocaven al servey de Déu ý de sa magestat, ý que fins
ara no havien cobrat resposta alguna, ý axí lo tornaven a suplicar, conforme
al memorial que li donaven, ý encontinent donà dit memorial, lo qual sa
magestat prengué ý dix: "que en Monçón se vería todo".
ý reverèntia, se despediren ý anaren a besar la mà al sereníssim príncep,
al qual digueren lo pesar sentien de sa partida, ý lo suplicaren recordàs
a sa magestat tingués per recomenada esta sua ciutat, lo qual respongué
algunes paraules, les quals dix tant bases que ninguns les hoÿren, ý al
temps que lo magnífich conseller s'í acostà, ell li posà la mà sobre del muslo,
ý fet son acatament, se despediren. Ý per ço que ya lo dia abans, quant se
despediren de la infanta dona Caterina, ere allí ab ella la infanta dona Ysabel,
ý ya a les ores se despediren de les dos, no tornaren a dir res més a la
infanta dona Ysabel.
E tornats los magnífichs consellers en Casa de la Ciutat no tardà mija
ora que sa magestat passà per davant Casa de la Ciutat, anant dins son
cotxo ab la sereníssima dona. Ysabel al seu costat, ý lo sereníssim príncep
a la falda d'ella, ý ab ell anave no molta gent, perquè, sens aguardar ningú,
essent-se
ý sens guarda ninguna, se
se
digueren unes solemnes vespres, ý aprés de haver berenat, la sereníssima
infanta ý dames se
és del senyor Pere Cassador, prop Sant Hierònym de la Murtra. Nostre
Senyor los dexe anar ab salut ý los guarde ý prospere per molts ý felicíssims
anys, com tots los vassalls de sa real magestat ý alteses disijam. Amen.
ORDINATIÓ, FORMA Ý SERIMÒNIA AB LA QUAL EN LO ANY
FONCH TRETA LA GRAN BANDERA DE LA CIUTAT DE BARCELONA PER
ANAR A LA CIUTAT DE TORTOSA PER ACOMPANYAR AL MAGNÍFICH CONSELLER
EN CAP DE BARCELONA Ý TRAURE AQUELL PER FORSA DE LA
DETENTIÓ Ý OPPRESSIÓ LI ERE FETA EN DITA CIUTAT DE TORTOSA.
Perqué sia a tothom perpètuament notori, ý ab lo discurs del temps
no se perda la memòria de la arrogància, temeritat ý atreviment que los
de la ciutat de Tortosa han tinguda, volent competir ab la ciutat de Barcelona,
de la qual han rebut ý rebien de cada dia moltes mercès ý favors
ý socorros en llurs necessitats, ý entre altros, ultimadament, estant ab necessitat
ý desermats, essent-se albarotats ý rebellats alguns dels moriscos
vehins seus, tement de algun inconvenient, a llurs pregàries ý supplicatió,
dos mesos abans, los ha desats la ciutat de Barcelona trescents arcabussos
sens pagar per ells un real; com a ingrats ý desconexents, seguint son antic
natural, se posaren en resistir ý perturbar lo passatge per dita ciutat de Tortosa
al magnífich conseller en cap de Barcelona, que venia ý tornava de
la cort de sa magestat, tenint aquell assetiat ý oprimit en una casa que
és al cap del pont, ab gent armada, dient mil insolènties axí contra d'ell
com contra la ciutat de Barcelona, per lo qual deuen ser tinguts per expellits
e indignes de la amistat ý confederatió de Barcelona, ý també perquè
les altres ciutats, viles ý lochs de Catalunya estiguen advertits ý se guarden
de caure en semblant error, s'és continuat en lo present Libre lo que per
la ciutat de Barcelona se féu ý provehí ý en semblant occasió se deu per
reintegratió ý conservatió de la honor ý reputatió de dita ciutat de Barcelona
ý per lahor ý gloria de nostre senyor Déu ý dels magnífichs consellers
ý Consell de dita ciutat, essent consellers los magnífichs mossèn Galceran
de Navel, ciutedà; mossèn Phederich Roig ý de Soler, ciutedà; misser
Francesch Guamis, militar ý doctor en drets; mossèn Pere Alguer, mercader,
ý mossèn Jaume de Encontra, notari de Barcelona.
A [
de la ciutat de Barcelona fonch determinat, que lo magnífich mossèn
Galceran de Navel, conseller en cap, acompanyat de tres cavallers, anàs
ab embaxada a sa magestat per tractar uns negocis de molta importància
que a les hores occorrien, lo qual, juntament ab dits tres cavallers, ço és,
mossèn Joan Miquel Pons, Joanot de Gualbes ý Galceran de Sarrià, partiren
de Barcelona lo dia de sant Mathià anant ab ses mules, per no haver
volgut lo loctinent general consentirse
de pendre allà hont més prest ne pogués haver, que fou en Fraga.
Ý arribà en Çaragoça lo dia de Carnestoltes a migdia ý essent arribat, vingueren
a visitar-lo dos dels jurats de Çaragoça, donant molta quexa com
no
devien ý aquella ciutat sol ý acostuma; ý dit magnífich conseller en cap
se scusà dient que la sua partida ý viatge ere estada ý era de tanta pressa
que no era estat en sa mà, ý que no eren menester compliments hont la voluntat
era certa; ý los dits jurats lo pregaren se detingués alguns dies, als
quals fonch respost no estava en sa voluntat, ans havia de partir lo endemà,
ý aprés de moltes offertes ý compliments se despediren, ý li enviaren un
present de coses de menjar al sopar ab molt compliment; ý lo endemà de
matí, per ço que y havia alguns vellacos moriscos que anaven robant per
la terra, los dits jurats tornaren a despedir-se d'ell, ý li offeriren tota la
guarda de cavall ý de peu per què acompanyassen, ý dit conseller en cap,
regraciant la bona voluntat, acceptà sols
quatre de cavall, los quals lo acompanyaren fins a la [...] ahont los
despedí, donant-los alguns reals per a guany, anant sempre per lo camí ý
en Çaragoça ab dos vergués ab ses masses, ý ell ab insignes de conseller.
Partit de Çaragoça, arribà a Madrit, ahont stigué alguns dies tractant
ý negociant, segons està continuat en lo Dietari.
E tornant de Cort en la manera que era partit, ço és, ab dos verguers
ab ses vergues altes, per tot lo camí, arribà a la ciutat de València, en la
qual, axí per los jurats com per tots los demés de dita ciutat, fonch rebut
ab molt gran aplauso ý demostratió de alegria ý contento. Ý arribà en
València ja ora tarda, ý aposentant-se en una bona casa, lo endemà de
matí vingué a visitar-lo lo síndich de dita ciutat de part dels jurats,
dient com havien entès de sa vinguda, ý volien venir a visitar-lo ý
besar-li les mans, ý per açò venia a saber la ora seria servit. Lo dit senyor
conseller, aprés de haver regratiat al dit síndich la visita, dix fos
per al deprés dinar; ý a la ora assignada vingueren tots los jurats acompanyats
de molts cavallers ý ciutedans, los quals donaren la benvinguda
al dit magnífich conseller, offerint tota la ciutat ý ses persones, pregant
a dit senyor conseller que, pus la festa de Corpus ere tan serca, fos servit
detenir-se ý veuria la proffessó, offerint-li la Casa de la Ciutat per
veure-la; ý per dit magnífich conseller los fonch regrasiada la visita ý
offerta, offerint-los també la ciutat de Barcelona; ý vista llur bona voluntat,
ý lo que pregaven, volent-los en assò complaure, acceptà dita offerta,
ý dix que per fer-los servey restaria; ý aprés de moltes tractes ý conversatió
se despediren.
Lo sendemà dimecres, dia de la vigília de Corpus, lo dit senyor conseller,
anant acompanyat de molts cavallers, anà a fer visita al excelent comte
de Aytona, virrey de València; ý deprés, als senyors jurats en Casa de la
Ciutat, anant vestit ab la gramalla ý ab dos verguers, ab ses vergues altes
davant; ý essent en Casa de la Ciutat, los jurats lo reberen ab demostratió
de alegria ý gran festa, ý lo feren assentar en mig d'ells, de manera que tenia
tres jurats a la una part ý tres a l'altra, lo qual loch és lo més preheminent;
ý allí estigué una bona estona tractant de diverses coses, ý despedint-se lo
tragueren fora de la instància, ý ell se
E lo mateix dia, lo síndich de dita ciutat vingué a sa posada, ý de part
dels jurats ý de la Ciutat li presentà un present, en lo qual havia moltons,
una vadella, pagos reals, galls de índia, gallines, pollastres, colomins,
conills, sis càrregas de sucada, càrregas de vi, dos grans paners de pa,
pans de sucre ý altres coses.
E lo sendemà dia de Corpus, dit magnífich conseller tingué taula a tots
los cavallers que volgueren dinar ab ell; ý aprés dinar, ab dits cavallers
anà a la Casa de la Ciutat, ý allí trobà molts cavallers ý ciutedans que
aguardaven, ý tots pujaren a les finestres per veure la professó; ý en la
una havia un dosser ý coxí de vellut per dit senyor conseller, en lo qual se
assentà, ý al temps que passaven les roques ab sos entremesos, que és com
assí los castells, aportaren a dit senyor conseller molts plats de diverses
confitures per què fes collatió, de la qual tirà molta per la finestra, ý envià
a moltes dames que estaven per altres finestres. Ý pasada la professó, ab
molta companya se
levar loch a ningú dels jurats ho dexà. Lo sendemà vingué la hú dels jurats
a visitar-lo, ý pregà no se
que y havia acte de Inquisició, ý dit senyor conseller se escusà dient no
podia més detenir, ý havia de partir lo sendemà; ý aquella tarda li enviaren
un paner de sobresades, altre de pernils de carn salada, ý quatre capses
rodones de confitura per lo camí; ý lo endemà de matí partí.
Partint de la dita ciutat de València, anant en la forma dalt dita, continuant
son camí per la dita ciutat de Barcelona, arribà a la ciutat de Tortosa,
apehant-se en un hostal que
cap del pont. E molt poch aprés de ser arribat, vingueren en dita posada,
per part dels procuradors de Tortosa, dient que feyen molta maravella
del dit magnífich conseller de esser vingut a dita ciutat ý passat per lo
terme anant com a conseller ý ab insígnies consulars, sabent que altra
persona alguna, sinó los procuradors de Tortosa, acostumen ni poden anar
ni portar semblants insígnies, dient-li més que entengués no
passar ab elles, ý que si entenia ni volia passar les dexàs. E per dit magnífich
conseller los fonch respost que ell anava de la manera que sempre los
consellers de Barcelona han acostumat de anar axí en les ciutats, viles ý
lochs de Catalunya com fora d'ella en totes les altres ciutats, viles ý lochs
de les terres ý regnes de sa magestat del rey nostre senyor, ý ara anant ý
tornant de la Cort de sa magestat, axí en Çaragoça com en València, ý per
tot lo camí era anat, ý axí entenia passar per Tortosa ý fer son camí de la
manera que podia ý devia com a conseller de Barcelona; ý sobre assò passaren
moltes rahons. Ý tornats en Tortosa dits embaxadors tancaren los
portals de la ciutat devés lo pont, ý posaren guarda ý gent armada ab sos
arcabussos que guardassen ý no consentissen que dit magnífich conseller
en cap isqués de la dita posada en ninguna manera ab insígnies consulars,
fent grans bravatas, ý dient moltes impertinènties; ý vehent lo dit magnífich
conseller esta determinatió ý temeritat dels de Tortosa, embià al magnífich
mossèn Joan Miquel Pons, cavaller, qui era ab sa companyía, pera que
tractàs ý digués als procuradors ý Consell dexassen la pretentió que tenien,
ý no
explicà sa embaxada ý féu son requeriment, segons en los actes sobre assò
fets se conté. E vist que estaven protervos ý obstinats, donàs avís a la present
ciutat. E per los magnífichs consellers, a consell dels advocats, se ordonà
un scriptura pera que se presentàs als de Tortosa, ý se donà orde al
dit magnífich conseller del que havia de fer, ý se trameté per home propri,
la qual requesta se presentà ý per dits tortosins se respongué, dient en la
resposta tantes impertinènties ý coses inconsiderades que, certament, merexen
tenir-les sempre en memòria los de Barcelona per tractar-los com és
de rahó, segons largament, ab los actes sobre assò fets los quals estan
cosits [...], se conté; estant sempre, en lo entretant, dit magnífich
conseller en la dita oppressió ý assitiament, lo qual per correu propri envià
dits actes ý donàs avís de tot.
Dimars, a sinch del mes de juliol, dit any
lo honorable Consell general de la dita ciutat de Barcelona, fou per
los magnífichs consellers proposat ý referit lo gran ý notable agravi era
estat fet ý se feya al magnífich conseller en cap en la ciutat de Tortosa,
impedint-li lo passatge per dita ciutat, ý anar ý tornar per lo terme de
Tortosa ab insignes consulars ý com a conseller, fent legir en presèntia del
Consell les lletres que de dit magnífich conseller tenie rebudes, ý també
los actes de les requestes ý protests, per ell ý per part de la present ciutat,
als procuradors ý consell de Tortosa, e las respostes per ells fetes, a effecte
que essent ben informat lo Consell ves ý desliberàs lo que la present Ciutat
ý dits magnífichs consellers podien ý devien; lo qual Consell, attenent la
importàntia del negoci ý lo quant convenia se posàs lo degut remey perquè
la Ciutat restàs ab sa honor ý no fos prejudicada ý dit magnífich conseller
tornàs en la present ciutat ab tota sa honor ý altrament, féu desliberatió
ý conclusió se tragués la bandera de la present Ciutat en lo modo ý forma
ý com altres voltes s'és acostumada traure, ý vajen ab ella
hòmens, poch més o manco, segons aparegués, ý vajen a Tortosa, ý traguen
per forsa ý aporten ab sí la persona del dit conseller en cap, aportant-se
tots los aparells ý altres coses necessàries per lo effecte, per lo qual han de
anar ; ý finalment, fassen ý executen lo que apparrà convenir per la liberatió
de dit magnífich conseller en cap, segons en la desliberatió de dit Consell
de cent més largament se conté. E feta la dita desliberatió, trameteren
los magnífichs consellers embaxada al senyor loctinent general, supplicant-lo
fos servit dar orde que lo dit magnífich conseller, qui estava detingut
ý opprès en Tortosa, pogués liberament passar ý tornar a esta ciutat
ab ses insígnies ý com a conseller, ý segons han sempre los consellers acostumat,
lo qual respongué que ell haguera pres molt gran pler que lo negoci
que li demanaven fos cosa de gràcia, pera que vessen sa voluntat ý lo quant
desijava complaure a la present ciutat, emperò que essent cosa de justícia
no podia fer més demanar que se provehís lo que fos de justícia, ý que li
donassen una súpplica per part de la Ciutat ý una sumària informatió,
que ell ho manaria provehir. La qual embaxada se féu sols a effecte que,
trahent la bandera, no pogués dir que si le y haguessen dit ho haguera
remediat.
Dimecres, a sis de dits mes ý any, volent los dits magnífichs consellers
posar en executió la desliberatió del Consell feta lo dia precedent, vists
primer ý regoneguts los Dietaris antichs, ý l'ordre, ý forma que altres voltes
se ha tingut ý servat per la present Ciutat quant per semblants occasions ý
altres se treya la bandera de la dita Ciutat, manaren aportar la bandera
gran que la Ciutat te custodiada ý guardada en la Casa del Consell, la qual
ordinàriament serveix per les professons se fan lo dia del Corpus ý entrades
ý serimònies reals ý també exides que la Ciutat fa per reintegrar-se de alguns
agravis, la qual manaren posar a tot punt; ý anant davant dotze trompetes,
vestits ab sobrevestes de domàs, ab les armes de la Ciutat, ý ab banderes
de la matexa manera, ab les trompetes sonant, los magnífichs consellers
tragueren dita bandera de la istància nova, dita de trenta; tirant la
volta del portal major de la Casa del Consell, portant aquella hajeguda sobre
los musclos de molts cavallers, que allí eren presents ý de alguns altres,
encara que pochs, de altres estaments, per occupar la major part del loch
tots cavallers, tenint lo sol de la asta los dos magnífichs consellers segon ý
terç mossèn Soler ý misser Guamis; ý venint los altres dos aprés d'ells.
E tirant per lo pati tragueren dita bandera fora de les dites cases, en lo
pati que aquí és, ahont la tornaren a arborar ý alçar dreta, acostant-se
a la finestra de dites cases, la més prop del portal, per la qual dita bandera
fonch presa, ý alsada en alt, ý posada en dita finestra sobre un dosser o
drap de vellut carmesí ý brocat, que estava ja posat en dita finestra; sonant
contínuament dites trompetes ý los tabals de la Ciutat; estant la plassa
ý pati plena de infinitíssima gent. E assentada dita bandera, dits magnífichs
consellers se tornaren dins Casa dita Ciutat per dar orde en lo que més
avant se havia de fer. Ý encontinent manaren se fes una crida per la present
ciutat, exortant ý pregant als cònsols, pròmens ý administradors dels staments
ý confraries de la present ciutat que, per lo sendemà fossen a Casa
de la Ciutat, que los magnífichs consellers entenien dir-los lo que al present
occorria fer-se. La qual crida fonch feta per totes les dites trompetes ý
tabals de la Ciutat per los lochs acostumats ý altres; ý aquella feta, tornaren
dits tablas ý trompetes en la Casa de la Ciutat, ý posats davant la finestra
més prop de la sglésia de Sant Jaume, sonaren de contínuo, ara uns, ara
altres, estant sempre dita bandera penjada, axí de dia, com de nit; ý per
ço foren posades dos grahelles o farons que cremassen, ý cremaren teya
tota la nit, la una al cantó de la plassa, prop lo carreró de Sant Just, ý
l'altra a l'altra part devés Sant Jaume; restant ý estant tota la nit les
portes de Casa la Ciutat ubertes, cremant algunes atxes ab sos canalobres
o blandons alts, en la qual Casa se desliberà estigués ý restàs tota la nit
hú dels magnífichs consellers, ý restà lo dit mossèn Phederich Roig Soler,
per ço que tenia loch de conseller en cap, per ser absent mossèn Galceran
de Navel; anant ý venint algunes stones los altres consellers, ý fent-los
també companyia molts cavallers. E per quant, per algunes noves se tenia
de moros, anava cada nit una companyia ý feya guarda a la Marina, fonch
desliberat que se tingués lo cuerpo de guarda en la Casa de la Ciutat tant
quant la bandera estaria treta a la finestra, ý de allí se embiassen squadres
als baluarts ý altres parts de la Marina ahont convingués, com de fet se féu.
Ý era cosa de admirar, veure lo gran concurs de gent, axí de hòmens com
dones, que anaven a veure dita bandera, lohant molt tal desliberatió
E lo mateix dia se scrigué ý donà avís al magnífich conseller en cap en
Tortosa, donant horde del que havia de fer.
Dijous, a
priors, pròmens ý administradors dels staments ý officis, als quals fonch,
per dits magnífichs consellers, dit ý notificat lo desliberat per la Ciutat,
pregant-los tinguesen consells ý vessen quina ý quanta gent poria anar en
dita bandera en cas que hagués de anar; los quals, aprés tornats, digueren
ý offeriren als magnífichs consellers segons, que més llargament, baix en
lo present Libre, ahont estan continuades les offertes fetes a la Ciutat, se
conté.
E no res menys per molts cavallers ý particulars persones foren fetes
offertes als magnífichs consellers en nom de la Ciutat, axí de ses persones
com de sos bens, vassalls ý amichs, larguíssimament, les quals, per ser
voluntàries ý propri motiu ý sens demanar-les la Ciutat, foren tingudes
ý és rahó se tinguen en lo compte que se deu, ý en son loch ý cas la Ciutat
se
tropia qui la favoresca. E no sols dits cavallers, confraries ý particulars
persones feren dites offertes, però encara la ciutat de Çaragoça ý altres
viles ý lochs del present principat, segons largament en lo dit memorial
de offertes, baix en lo present Libre continuat, se poden veure ý estan
contengudes.
E lo mateix dia de dijous, volent los magnífichs consellers e persones
del Consell per en assò elegides, procehir madurament ý com se deu fer,
ý evitar gastos ý despeses ý los mals ý danys que se porien seguir, prosseguint
ý posant a total executió la desliberatió del Consell ý anada de la
bandera, desliberaren enviar a la ciutat de Tortosa pera dir ý requerir-los
que, per evitar dits danys ý mals, dexassen passar al dit magnífich conseller,
altrament protestàs que tot seria a culpa dels de Tortosa ý no de la present
ciutat; ý per dit effecte fou tramès mossèn Sebastià Masselleres, negociant,
ciutedà de Barcelona, ab orde que digués ý protestàs segons en un
paper, que per sa memòria li fonch donat, estava contengut, lo qual és del
tenor següent:
Mossèn Sebastià Massalleres: Anireu a la ciutat de Tortosa, y, de part
de la ciutat de Barcelona, direu als senyors procuradors de la dita ciutat
de Tortosa, que com sia vingut a notícia de aquesta ciutat, que per ells
ý per lur orde se ha fet ý fa empaig ý contradictió al magnífich Galceran
de Navel, conseller en cap de dita ciutat, detenint-lo opprès ý retirat en
una casa, no permetent-li fer son camí ý tornar a esta ciutat, cosa inaudita
ý digna de molt gran reprehensió, ý com la ciutat de Barcelona entenga
cobrar son conseller, ý provehir en què puga passar ý tornar a esta ciutat,
a desliberat lo Consell que se tragués la bandera de la Ciutat, —la qual ja és
estada treta ý posada en les finestres de la Casa de la Ciutat— ý acompanyada
de la gent necesària vaja ý traga per forsa la persona de dit conseller
en cap, ý aquell acompanyen fins a la present ciutat. Ý perquè anant com
est desliberat se causaran grans danys ý mals irreparables, los quals protesta
la ciutat de Barcelona no seran a son càrrech ni per sa culpa, sinó de
dita ciutat de Tortosa; ý perquè axí davant nostre senyor Déu com de sa
magestat, ý també davant les gents, resten desculpats les gents de Barcelona,
los requerireu que, encontinent ý sens mora, lleven lo empaig ý
contradictió que tenen feta ý fan a dit magnífich conseller en cap mossèn
Galceran de Navel, ý lo deien liberament venir ý tornar a la present
ciutat ab ses vestes e insígnies consulars, ý com los consellers de Barcelona
tenen acostumat, altrament protesten, que continuant ý executant dita
desliberatió del Consell, seguiran son camí, ý faran lo que per exequtió
d'ella serà necesari, ý de tot se estarà a vostra relatió, lo qual Sebastià Massalleres
ab dit orde partí pera anar a la dita ciutat de Tortosa lo dit dia de
dijous ja tart.
E no res menys, continuant dits magnífichs consellers de fer ý preparar
tot lo que ere necessari, convocades ý congregades les persones qui tenien
notícia ý pràtica de coses de guerra, ý sabien com ý de quina manera se
havia de ordenar una hoste, feren alguns memorials del que se havia de fer
ý provehir en cas que fos necesari continuar lo comensat ý anar a Tortosa per
lo effecte dalt dit, ordenant capitans ý altres officials en la forma següent:
Memorial dels officials ý ministres de la oste.
Mossèn Phederich Roig Soler, conseller segon, al present servint de
conseller en cap per absèntia de cap: capità, de tota la oste.
Don Miquel Agulló: gamfanoner o alferiz.
Don Galceran Armengol: sargento major ab sos ajudants.
Capitans de cavall: don Bernat de Pinós, capità, de llansés; Joan
Llull, capità de arcabussés de cavall; Joan Morell, tinent de dit Joan Llull.
Capitans de infanteria: don Gispert de Guimerà, don Ramon Blanes,
Joseph de Bellafilla, Joseph Cescasses, Francesch Cornet, Bernat Vilana.
Capitans de respecte: don Pedro de Pinós, don Luýs Aragall, don Federich
Sant Climent, don Hieroni Torres, Julià de Navel, Bernat Romeu,
Francesch Pons, Luýs de Vilafranca: capitans de respecte.
Officials de la artilleria: don Federich Mecha, comanador, capità;
Nicholau de Credença, enginxer ý maiordom; Luýs Tagell ý Ferrer, credencer
de les monicions.
Altres officials: misser Hierònim Guialmar, auditor de la hoste; Francesch
Burguès, capit. de campanya ; Francesch Montaner, Pere Comes,
forriells maiors e o aposentadors.
Joan Heres, Hierònim Mallol, Francesch Vinyeres; comissaris de
bastiments.
[...], provehedor de tota la hoste.
Mansió, lo picador, aposentador de la cavalleria.
[...], [...], dos manyans per adobar las armas.
[...], [...], dos ferrés per la cavalleria e o menescals.
Joan Xuriguer, atambor general.
Francesch Banús, que fassa
Hospital:
del hospital; mestre Vicens Castelló, metge.
Mestre Jaume Alon, mestre Gaspar Massaguer, mestre Joanot Soldevila,
mestre Pere Sacristà, chirurgians, ab
dos frares de Sant Francesch, dos frares de Sant Joseph, confessors.
Officials de hazienda: mossèn Francesch Guamis, vehedor; mossèn
Gervasi Çapila, pagador ý clavari; Miquel Josep Cellers, comptador.
Divendres, a
de nit ý dia posada en la finestra de Casa de la Ciutat, desijant passar avant
ý traure dit magnífich conseller de dita oppressió, se determinà per los
magnífichs consellers ý persones per en assò per lo Consell eletes que la
bandera se aportàs al portal de Sant Antoni, ý estigués allí posada de dia
ý de nit fins que totes les coses necessàries estiguessen aparellades ý posades
a punt. E per en assò ý per avisar ý convidar als poblats en la present ciutat
pera que vinguessen per acompanyar aquella, fonch manada fer ý publicar
una crida per la present ciutat del tenor següent:
Ara ojats de part dels magnífichs consellers de la present ciutat de Barcelona,
que us notifiquen ý fan asaber a tothom generalment, que com la
present Ciutat haja desliberat anar a la ciutat de Tortosa a effecte de traure
per forsa la persona del magnífich mossèn Galceran de Navel, conseller en
cap de la present ciutat, de la oppressió e impediment que a ella li és fet
per dita ciutat de Tortosa, ý per en assò és estat elegit ý nomenat per capità
lo magnífich mossèn Phederich Roig de Soler, conseller segon, al present
regint lo loch de conseller en cap de dita ciutat, ý estiga determinat
se traga la bandera ý sia posada al portal de Sant Antoni, demà, que serà
dissapte, a nou del corrent mes de juliol, ý per dit effecte se pregue ý exorte
a tots los pròmens ý regidors de confraries que, ab sos confrares ý panons,
sens portar armes ni brandons, acuden lo dit dia, a la una hora passat mig
jorn, a Casa de la Ciutat per acompanyar la dita bandera fins al portal.
La qual crida fonch feta ý publicada ab dits tabals ý trompetes per la
present ciutat, los quals trompetes ý tabals, com dit és, estaven contínuament
de dia en la Casa de la Ciutat, com dit és.
Dissapte, a
convidar per los síndich ý subsíndich als senyors dipputats ý hoÿdors
ý a les persones illustres, qui se trobaven en Barcelona, ý als cònsols de la
Mar ý altres cavallers ý persones de tots staments per llurs verguers, pregant-los
fossen en Casa la Ciutat per al després dinar del matex dia per
acompanyar la dita bandera fins al portal de Sant Antoni ý encara que los
senyors diputats tingueren dificultat del loch, ý com anirien agraduats,
per lo que desijaven complaure a la Ciutat ý consellers de aquella per la
gran amor ý conformitat que, per la gràcia [de] Déu nostre senyor, al present
y ha entre las dos cases la Diputació ý Casa la Ciutat, e diputats ý consellers,
foren regoneguts per mi Francesch Guarnis, regint lo offici de scrivà rational,
los Dietaris antichs ý Libres de Cerimonies, e inseguint aquells foren
tots agraduhats ý anaren en la forma que baix se dirà ab gran contento
de tots ý alegria grandísima de tot lo poble, vehent anar junts consellers
ý diputats ab tanta conformitat ý germandat, cosa per los qui vuy són
may vista, ý que se deuria fer ý continuar, com se spera farà ab la ajuda ý
favor de Nostre Senyor, lo qual serà servit no donar loc a perversos ý mal
intentionats ý enemichs de tota pau ý quietut, ý axí ho deuen conservar
perpètuament per lo gran benefici que de estar unides estes dos cases reb
ý redunda a tot lo principat, com en lo present any s'és pogut ý pot ben
veure ab los Dietaris de la Diputació ý de la Ciutat. Ý es cert, que havent
estat discordes ý desonides dites dos cases haguera redundat en grandíssim
e irreparable dany, per evitar lo qual nostre Déu ý senyor ha inspirat als
ànimos de uns ý altros que, dexades totes rancors ý controvèrties, estiguessen
de un matex voler ý voluntat; plàtia-li per sa misericòrdia o
conserve pera sempre. Amen.
E lo després dinar del dit dia, los magnífichs consellers, a cavall, acompanyats
de molts cavallers ý altra gent, vingueren en Casa de la Ciutat,
ahont també acudiren moltíssims cavallers, mercaders, artistes ý menestrals,
en gran número, tots a cavall, e allí aguardaren fins que totes les confraries
fossen arribades, les quals venien ab sos panons o banderes que solen portar
a les professons, abrigats ab ses capes ý spases, sens portar vergues ni
siris ni altra cosa, ý entrant dins lo pati de la Casa de la Ciutat arrimaven
ses banderes a la paret; ý essent tots arribats, ý ora ja de partir, donaren
orde en què quiscú anàs en son loch ý fessen camí la via del portal de Sant
Antoni en la manera següent:
Primerament, anà la companyia dels calsaters, libreters, ý altres, anant
per capità mossèn Joseph de Bellafilla, tots ab sos arcabussos, ý molt ben
ataviats, ab sa bandera de camp, en forma de soldats ý gent de guerra,
partint de la Casa de la Ciutat, per la plassa de Sant Jaume, carrer de la
Bocaria ý Hospital, anant dret camí del portal de Sant Antoni, segons que
ab libres antichs se troba, que exint la bandera de la Ciutat ha de anar
dret camí; ý ans de partir feren en la plassa de Sant Jaume una molt consertada
salva de arcabusseria.
Aprés, anaren los tres taballers de la Ciutat ab les sobrevestes de domàs
ý armes de la Ciutat, sonant.
Aprés, anaren dos trompetes ab les sobrevestes ý panons de la Ciutat,
sonant de quant en quant.
Deprés, seguiren les confraries ab sos panons, anant ab lo orde següent:
Orde de les confraries:
Primerament, lo panó dels perayres havia de anar ab los fusters,
ý perquè anaven fent mostra ab ses armes no anaren ab panó ý
comensaren.
Fusters, blanquers, ortolans jòvens, confraria de Santa Eulària, traginers
de mar, jòvens mestres de casa ý molers, bastaxos, macips de ribera,
daguers, garbelladors, mariners, barquers, pescadors, vedriers ý sparsers,
corredors de bèsties, ravenedors, corders, flasaders, boters, matalafers, hostalers
ý taverners, pallers, corredors de coll, ortolans, carnicers, bayners,
spasers ý lansers, mestres d'axa, texidors de llana, passamaners ý perxers,
barraters, mersers, calsaters, cotoners, assahonadors, jòvens texidors de lli,
mestres de cases ý molers, gerrers, scudallers, ollers, rejolers, ferrers del
portal Nou, forners ý flaquers, jòvens sastres, tapiners, ferrers del Regomir,
crespins sabaters, pelliçers, freners, argenters, sastres.
Acabades de passar totes les confraries, anaren sis trompetes ab sobrevestes
ý banderes de domàs ab les armes de la Ciutat.
Aprés, dos tabals de guerra ab dos píffanos, tots ab sobrevestes ý armes
de la Ciutat, com les demés.
Aprés, anave lo noble don Miquel de Agulló, gamfanoner o alferis,
armat en blanch, ab un sombrero ab sas plomes, molt galatn, a cavall ab
un bell cavall encubertat de taffetà carmesí, ab unes orles o flochs que
basaven fins als genolls del cavall, ab sella armada ý testera al cavall;
ý ell portave calses blanques ý faldons de carmesí; ý essent com és gran
ý gros, aparexia armat molt bé, lo qual aportave la gran bandera, la qual
fonch basada al temps que havia de partir de la finestra de la Casa de la
Ciutat, ahont estave, baxant aquella per fora de la finestra sens tornar-la
dins la casa, ý aquella prengué lo dit magnífich conseller Soler, regint per
lo cap ý capità elegit, lo qual, estant a peu, la donà ý posà en mans del dit
senyor don Miquel de Agulló, lo qual prengué aquella, ý ajudant-li dos o
tres hòmens que anaven a peu, se posà en via seguint la companyia.
Aprés, anave lo cavall del mossèn Federich Roig Soler, conseller,
lo qual estave encubertat de vellut carmesí ab uns flochs ý orles ab flocadura
de or ý seda carmesina per tot lo rededor, ab unes puntes largues, ab dos
escuts brodats de or ý seda, ab les armes de la Ciutat a les anques, ý un altre
scut al mig del pitral, la qual cuberta baxave fins davall dels genolls del
cavall; ý en dit cavall anave a cavall un patge del dit conseller, vestit del
mateix vellut carmesí, aportant al cap un morrió daurat, molt gentil, ý
en la mà aportave un bastó de quatre palms, rodó ý daurat, ab les armes
de la Ciutat; que és lo bastó de la capitania, lo qual patge anave circuhit
de uns alacayos de dit conseller, molt ben adressats ý ataviats.
Aprés, anaren los dos verguers o porters dels cònsols de la Lotja.
Aprés, dos porters dels senyors diputats ab ses masses grosses, ý dos
de la Ciutat, anant tots quatre en filera, ço és, los dos porters de diputats
a la part dreta, ý los dos de consellers a la part esquerra.
Aprés, anaren lo altre porter dels senyors diputats ý los dos verguers
dels magnífichs consellers en una filera, anant los dos verguers de consellers
a mà dreta, ý lo porter de diputats a mà esquerra, ab ses masses ý vergues
altes.
Aprés, anave lo dit capità mossèn Soler, conseller, vestit ab sa gramalla
de dom, a cavall, ab una mula ab gualdrapa de vellut; ý ab ell anaren
un conseller ý un diputat, ço és, lo conseller terç misser Francesch Guamis
a mà dreta, ý lo diputat militar don Francisco Grimau a la part ý mà esquerra;
ý dit capità, mossèn Soler al mig, ý d'esta manera, agraduats en
una filera, anaren los tres junts sols.
Deprés, venia lo conseller quart mossèn Pere Alguer a mà dreta, ý lo
diputat real mossèn [...] Çacoromina a la mà esquerra, ý entre
ells, ý en sa filera, lo senyor prior de Cathalunya ý bescomte de Canet ý
altres.
Deprés, venia lo conseller quint, mossèn Jaume de Encontre, a mà
dreta, ý mossèn Miquel Monserrat Grau, oÿdor de comptes real, a mà esquerra,
ý entre ells, los dos cònsols de la Lotja ý altres nobles cavallers
ý ciutedans.
Ý deprés, se feren dos fileres per agraduar los que seguien.
Aprés seguiren una infinitat de cavallers, molt ben adressats, ý molts
mercaders, artistes ý menestrals, tots ataviats com la festa requeria, anant
tots a cavall ý ab gentil orde.
Aprés dels quals, venia lo senyor don Bernat de Pinós ab sa companyia
dels perayres, tots a punt de guerra, ab sa bandera de camp ý molt
ben adressats, que fou cosa de mirar.
Aprés, seguia una infinitat de poble que admirave, axí de ciutat com
fora de ciutat, que, per trobar-se tal dia, heren vinguts.
E ab lo dit orde ý consert, com és dit, partiren de la Casa de la Ciutat
ý feren la via del portal de Sant Antoni, dret camí per la Bocaria ý
carrer del Hospital, exint tots fora Barcelona, escampant-se per lo camí
ý camps que allí són. Has de notar que tots los carrers de Barcelona per
ahont anà dita bandera, ý les portalades ý finestres de les cases ere tot
ple de gent, ý per les finestres moltes dames ý senyores, que ab treball
se podia passar. Ý essent arribada la bandera al portal, exint ý passada
la primera arcada, se aturà, ý lo capità mossèn Soler se apeà de la mula
ab què anava a cavall, ý prengué la bandera de dit senyor don Miquel de
Agulló, ý la manà posar ý traure per una finestreta que està entre les dos
torres del portal, ý allí se posà sobre un dosser de seda que estave en dita
finestra; ý exint tots fora del portal, los de la companyia del senyor Bellafilla,
calsaters ý libreters, que eren anats davant ý estaven fora del portal
aparellats, feren una salva de arcabusseria molt consertada; ý donant
volta los magnífichs consellers ý diputats ý altres de sa companyia se
tornaren per lo mateix camí fins al Pedró, ý prengueren per lo carrer del
Carme ý de les cases de Monserrat ý la plassa Nova, davant la Diputació,
tornaren a la Casa de la Ciutat, de hont se despediren los senyors diputats
ý hoïdors, ý deprés los cònsols, ý aprés los consellers, primer lo segon, aprés
lo ters, quart ý quint; la qual volta se féu per no desbaretar la companyia
del senyor don Bernat de Pinós dels perayres, que venia per lo carrer
del Hospital ab molt gentil ordenansa ý vestits de seda, ý passaven de
Ý essent arribada dita companyia al portal, prengué la guarda de la
bandera, ý la del senyor Bellafilla, que fins aquella ora havia guardat,
se
estat aguardant fora del portal se
de la ciutat, entrant per lo portal de Sant Pau, qui aquest any ý pochs
mesos ha, s'és tornat obrir. Ý per què feye un ayret, no molt fort, anaven
les banderas ventejant, que ere cosa de veure; ý a tot assò les trompetes
ý tabals de la Ciutat estaven sonant, estant dalt a les torres del portal,
ahont estigueren tant com la bandera ý estigué; ý essent tart ý de nit, lo
dit senyor don Bernat de Pinós repartí la sua companyia per los lochs que
aparegué, tenint tota la nit lo portal hubert ab bona guarda de arcabussers,
fent cremar moltes graelles ab teya, tenint en dit portal lo cuerpo
de guarda, ý de allí enviant esquadres per los baluarts, com se ere fet estant
en la Casa de la Ciutat.
E per quant aparegué als magnífichs consellers, ý persones eletes per
lo Consell, que lo dit capità ý conseller Soler devia restar en lo portal ý
dormir allí en la casa que té feta la Diputatió, entenent assò los senyors
diputats, feren adressar unes instànties de dita casa, ab sos paraments
per les parets, de brocat ý sedas, ý ab moltes cadires guarnides de vellut,
de manera que podia en ella molt bé aposentar lo dit senyor capità, lo
qual dormia ý menjave en dita casa; ý estigué tant quant la bandera
estigué al portal, tenint taula ý donant de menjar als qui anaven ý volien
menjar ab ell, que may faltaven; ý algunes vegades hi mejaren los diputats
ý hoïdors ý altres molts.
Diumenge, a
eletes, procehir en tot ab la maduresa que lo negoci requer ý esta Ciutat
acostuma en totes ses coses, feren desliberatió ý determenaren trametre
altre persona a la ciutat de Tortosa per requerir-los ý amonestar que levassen
dit impediment fet al magnífich conseller en cap, altrament protestàs
contra d'ells de tot lo que seguir-se pogués, ý per açò fonch tramès
mossèn Melchior Baget, scrivent, ab orde que digués, conforme a un memorial
o instructió li fonch donat del tenor següent:
Mossèn Melchior Baget: Anireu a la ciutat de Tortosa ý, de part de
la ciutat de Barcelona, direu als senyors procuradors de dita ciutat de
Tortoza, que no obstant que per mossèn Sebastià Massallera, enviat per
la dita ciutat de Barcelona, siau stats requests ý amonestats de paraula,
que per obviar als grans mals e inconvenients ý excesives despeses ý gastos
que se offerexen, anant la ciutat de Barcelona, ab sa bandera ý gent, per
libertar ý facilitar lo passatje ý camí que ha de fer lo magnífich mossèn
Galseran de Navel, conseller en cap d'esta ciutat, venint de la Cort de sa
magestat, ý tornant a la ciutat de Barcelona, ý llevar lo impediment li
és stat fet ý se li fa per ells dits senyors procuradors ý universitat de Tortosa,
llevassen dit obstacle, dexant passar dit magnífich conseller ab ses
vestes e insígnies consulars, ý com los senyors consellers de Barcelona acostumen,
lo que fins así no entenen hajen fet, ans bé perseveren ý stan en
sa obstinació en molt gran perjudici de la ciutat de Barcelona, per hont
és stat forçat a la dita ciutat ý Consell de aquella, continuant la exequció
de la deliberació del Consell de traurer la bandera de Casa la Ciutat, ý
aportar aquella ab la solempnitat acostumada fins al portal de Sant Antoni,
ahont al present est posada, a effecte de continuar son intent, que
és de venir a esta ciutat de Tortosa, ý traurer per forsa, ý fer passar ý venir
a la dita ciutat de Barcelona la persona del dit magnífich conseller en cap;
ý com seguint est intent se faran grandíssims gastos, ý se poran seguir
grandíssims inconvenients, mals ý danys irreparables, los quals no són ni
seran a culpa de la ciutat de Barcelona sinó de la dita ciutat de Tortosa, a
cautela, los tornarà a requerir, que, encontinent ý sens mora alguna, lleven
lo obstacle e impediment que han fet ý fan a dit magnífich conseller en
cap, ý dexen aquell liberament passar ý tornar ab ses insígnies ý vestes
consulars, conforme han acostumat ý solen los magnífichs consellers de
Barcelona, altrament protestan que seguiran ý continuaran son camí
ý vindran a esta ciutat per lo effecte dalt dit ; ý de tots danys, missions
ý despeses per dita ocasió fetes ý faedores, ý de tot starem a vostra relació.
Lo dilluns ý lo dimars aprés següent, se entengué en provehir en totes
les coses necessàries per fer la exida determenada, ço és, quiscú per lo càrrech
li ere estat acomanat, preparant la artilleria se
ý les altres monitions necessàries, repartint també la gent que havia de anar
per ses companyies ý capitans dos
companyia, ý també la companyia o companyies de la gent de cavall posant
hi consertant-ho tot per esquadrons, ý de la manera que havia de
anar ý marxar, ý aprés, essent en Tortosa, se devia aposentar; per les quals
coses se feren grans preparatoris, ý se prengueren molts treballs axí per
los senyors consellers com per llurs officials ý ministres.
Lo dimecres arribà mossèn Sebastià Massalleres en la present ciutat
tornant de la ciutat de Tortosa, ahont ere estat tramès per la present Ciutat,
com dalt és dit, ý refferí ere estat a Tortosa ý havia dit als senyors procuradors,
en presèntia del Consell, lo que per esta Ciutat li ere estat comès
ý manat, ý que li havien respost conforme en un paper que aportave,
lo qual donà ý posà en mà de dits magnífichs consellers, ý és del tenor
següent:
Satisfent los magnífichs senyors Ramon de Torrellas, donzell; mossèn
Joan Miró, ciutedà; mossèn Gregori Parent, notari, ý en Lluýs March,
procuradors lo present any de la present ciutat de Tortosa, a una requesta
a ells feta lo dia present per mossèn Sebastià Massalleres, en nom ý per
part dels molt magnífichs senyors concellers ý ciutat de Barcelona, continent
en effecte, que per haver feta en aquesta ciutat empaig ý contradictió
al magnífich senyor Galseran de Navel, conseller de dita ciutat, tenint-lo
opprès ý retirat en una casa, no permetent-li fer son camí a dita ciutat,
ha desliberat lo Consell se tragués la bandera, segons ab effecte se ha tret
pera que, acompanyada de la gent necessària, vinga a la present ciutat
ý per forsa traure la persona del dit conseller en cap, ý altres coses, si
ý segons en dita requesta, a la qual se ha relatió, se contenen, dien ý responen
ý certifiquen als dits molt magnífichs senyors consellers ý Ciutat
de Barcelona que ja may dits senyors procuradors ý ciutat present han
tinguda oppressa ni retirada en casa alguna, ni altra part, la persona del
dit senyor Navel, ni li han impedit que no fes son camí ý se
dita ciutat, ni que fes lo que ben vist li fos, ni se li à fet de obra ni paraula
la menor descortesia del món, ans bé se li a tingut molt particular compte
en que se li fes tota cortesia, ý
del millor; sols ha pretès esta ciutat, ab los tèrmens de justícia que més
lícits ý permesos són estats, defensar sos drets ý preheminènties, ý jatsia
que de justícia pretenga aquesta ciutat no tenir obligatió de dexar portar
en aquesta ciutat ý son terme les insígnies consulars al dit Galseran de
Navel ni altra persona alguna fora dels procuradors de la present ciutat
de Tortosa, desijant emperò tota bona conformitat ý correspondèntia ab
dita ciutat de Barcelona, ý zelant la pau ý quietut de aquest principat,
ý llevar les inquietuts que dels procehiments per dita ciutat de Barcelona
cominats se porian seguir, axí a la dita ciutat de Barcelona com en aquesta
e altres del present principat, dels quals Déu nostre senyor ý la real magestat
del rey nostre senyor ne serian desservits, jatsia no seria culpa de
la present ciutat, puix son intent sols és estat deffensar sos drets ý preheminènties,
ý no pensar fer injúria a ningú, todavia per aquesta vegada, sens
perjuý de sos drets ý ab protestació que aprés los drets ý preteses de les
parts se pugan declarar per sa real magestat o son llochtinent general
per via de justícia, són contents dits senyors procuradors ý la present
ciutat, que lo dit senyor Galseran de Navel passe per la present ciutat
ý son terme ab dites insígnies consulars, protestant que no està ni estarà
per la present ciutat que no passe tant prest com vulla ab dites insígnies
consulars, dissentint en tot lo cominat ý protestat. Donant la present
per resposta, reprotestant contra dita ciutat de Barcelona que, sinó
obstant lo demunt dit, insistiren en procehir de fet, sian a son càrrech,
risch ý perill de tots los danys ý mals desús dits, interessos ý despeses se
poran succehir ý patir ý de tot lo lícit ý permès protestar, requerint a vós
notari ý escrivà que la present resposta inserteu al fi ý peu de dita requesta,
ý de tot juntament ne fassau un acte públich requirens
Comprobata cum suo originali per me, Hieronymum Babtistam Stor, notarium
et scribam domus consilii Dertusse, et concordat de quibus aliena
manu scriptis, fidem facio. Die undecimo julii, 1588. Et dicto Massalleres
tradidi sigillo communi dicte civitatis ante impresso in fidem premissorum.
E no res menys, lo mateix dia reberen letres dits magnífichs consellers
del magnífich mossèn Galceran de Navel, conseller en cap, ab les quals
scrivia ý donave avís com ja ere passat per Tortosa liberament ab ses
vestes e insígnies de conseller, ý que per lo dijous seria en Barcelona, ý
que
E vista la resposta dels de Tortosa ý també les letres del dit magnífich
conseller en cap, ab les quals scrivia ere ja passat, determenaren dits magnífichs
consellers ý persones eletes, que per lo sendemà dijous, a les dos
ores aprés mig dia, anassen per tornar la bandera en la Casa de la Ciutat,
ý que se scrigués al dit magnífich conseller se detingués ý no entràs fins
al divendres, per què li poguessen exir a rebre
festa era sols per la bandera. E per executió de dita desliberatió se féu
crida per la ciutat exortant ý pregant a les confraries que ab sos panons
hisquesen ý fossen al portal de Sant Antoni lo endemà per acompanyar
la dita bandera ý tornar aquella en Casa de la Ciutat a les dos ores passat
mig dia. La qual crida se féu ab les trompetes ý tabals, com s'ere fet
a la exida, ý a més de axò manaren dits senyors consellers convidar als
senyors diputats, cònsols de Lotja ý altres molts cavallers, mercaders ý
altres.
Lo dijous, a la ora assignada, dits magnífichs consellers foren en Casa
de la Ciutat, ahont acudiren molt gran número de cavallers ý altra gent,
encara que no de gran part tanta, ni de tant bona gana, com lo dia de la
exida de la bandera, ý també les confraries, quiscuna de per sí, acudiren
al portal de Sant Antoni, esperant a dits magnífichs consellers; ý essent
ora, partiren los dits magnífichs consellers de Casa de la Ciutat, agraduats,
ý anant de la manera que l'altra volta eren exits, anant primer los tabals
ý dos trompetes ab ses sobrevestes.
Aprés, sis trompetes ý dos tabals de guerra ý dos piffanos.
Aprés, anà lo alferis o ganfanoner, ý per estar indispost don Miquel
Agulló, anà per ell ý en son loch, mossèn Gervasi Çapila, ciutadà, anant
armat en blanch ab lo cavall de dit don Miquel, encubertat, com lo dia
de la exida, sens portar res en ses mans.
E perquè al temps que hisqué la bandera anave juntament ý darrera
dit alferis lo cavall del capità, ý molts pensaren ere del alferis, se determenà
no anàs en aqueix loch, ý per ço anaren darrera lo alferis los verguers
o porters de Lotja; deprés, dos porters de diputats a mà dreta, ý
dos verguers de consellers a mà esquerra, tots en una filera; deprés, dos
verguers de consellers a mà dreta, ý un porter de diputats a mà esquerra,
tots en una filera; deprés venia lo cavall del capità, encubertat, com lo
dia de la exida, ý anant a cavall lo patge, com abans ere anat; deprés, lo
dit mossèn Soler, conseller ý capità, ab la gramalla, a cavall en una mula,
lo qual anave en mig del conseller terç misser Francesch Guamis ý del
diputat militar don Francesch Grimau, anant los tres a soles; ý aprés,
lo conseller quart mossèn Pere Alguer, a mà dreta, ý mossèn [...]
Çacoromines, diputat real, a mà esquerra; ý aprés, lo conseller quint mossèn
Jaume Encontre a mà dreta, ý lo hoÿdor real mossèn Monserrat Grau
a mà esquerra, ý en mig d'ells anaren agraduats molts cavallers ý persones
de conditió. Ý perquè la bandera no anàs fent ronda, sinó dreta via,
com ha de anar, partint dits senyors consellers anaren davant la Diputació,
plassa Nova, cases de Monserrat, carrer del Carme fins al portal
de Sant Antoni, ý essent allí lo dit magnífich conseller ý capità mossèn
Soler manà baxar la bandera del loch a hont estave posada, ý aquella
posà en mà de dit mossèn [...] Çapila, en, nom de dit don Miquel
Agulló, ý donant volta totes les confraries, ab lo orde que eren anades
lo dia que la bandera hisqué, se posaren davant per lo carrer del Hospital,
de la Bocaria, plassa de Sant Jaume, arribaren a Casa de la Ciutat, ý de
aquí feyen lo camí que
los magnífichs consellers ý la bandera, la qual prengué lo dit conseller
ý capità essent-se apehat, ý aquella donà ý posà en mans de micer Francesch
Guamis, regint lo offici de scrivà rational, perquè aquella fes posar
ý guardar en lo loch ý ahont acostuma de estar en Casa de la Ciutat, com
se féu encontinent; ý tots, se despediren en la forma se ere fet l'altra volta,
ý tornaren a ses cases.
Has de notar que la gent que seguia, com la que mirave, estaven ab
lo cap baix que parexia haguessen rebut algun encontre, per ço que no eren
poguts anar com havien pensat al temps se tragué. Nostre Senyor sie
lohat ý glorificat qui també ho ha provehit en manera que la Ciutat reste
honrada ý se son evitats tants grans gastos ý despeses com se foren fetes
per lo que tots li deuen dar ý fer grans gràties ý pregar-lo sie servit guardar-nos
de semblant cars. Amen.
E per quant és molta rahó que reste memòria perpètua ý en lo esdevenidor
se sapia ý entenga la legalitat dels cathalans, ý lo ànimo ab lo
qual en cas de necessitat han de afavorir ý valer a la ciutat de Barcelona
ý també la dita Ciutat sapia a qui té obligatió de valer ý afavorir, se posà
assí, per memòria, les persones particulars ý altres universitats qui se
offeriren ý feren offertes a dita Ciutat per effecte ý ocasió dalt continuada
ý treta de la bandera.
E primerament, perquè en semblant ocasió se entenga lo que ara se
ere fet, perquè no cregan agués de anar la gran bandera, que seria imposible,
se ha de notar, com fonch feta una bandera hó estandart de tafetà
carmesí, ab sos cordons ý floacdures de seda ý or, ý en ell pintades les
armes de la Ciutat en la forma que està assí pintada.
Les offertes se feren als magnífichs consellers de la Ciutat de Barcelona:
Primerament, estant lo honorable Consell de Cent congregat per tractar
ý determenar lo que se devia fer per la liberatió del magnífich conseller
en cap, detingut en Tortosa, los illustres senyors diputats trameteren
embaxada a la Ciutat, en la qual vingueren nou persones, tres de quiscun
estament, ab les masses altes ý molt acompanyats, ý entrats en lo Consell,
assentats entre los cavallers ý ciutedans, hú part altre, restant lo primer
del Consell al costat del conseller en cap, ý aprés lo embaxador primer
ecclesiàstich, digueren de part dels senors diputats ý hoÿdors ý consistori,
com havien entès los treballs en què estave la Ciutat per la detentió
del magnífich conseller en Tortosa, ý que per ço venien allí per offerir,
com de fet offerien, aquella casa de la Diputatio ý General ý llurs persones
pera tot lo que se offerís ý la Ciutat tinga menester, ab molt gran compliment,
ý ab semblant los fonch acceptada ý regrasiada la offerta. Fonch
cosa nova ý digna de ser tinguda en compte per venir ab tanta solemnitat
ý masses altes.
Lo senyor don Bernat de Pinós se offerí a la Ciutat en persona ý
bens sempre que sie mester.
Don Francisco de Erill, en nom propri ý del senyor baró de Erill, son
germà, lo qual per estar indispost no pogué venir, offerí llurs persones
ý bens.
Don Federich de Palau se offerí ell ý dos nebots en persones ý bens.
Mossèn Joan Lull se offerí persona ý bens.
Mossèn Joan Durall, persona ý bens.
Don Federich Meca, persona ý bens.
Don Gispert de Guimerà, persona ý bens.
Don Garau de Marimon, persona ý bens.
Don Agustí Vilalba, persona ý bens.
Mossèn Josep de Bellafilla, persona ý bens.
Don Garau de Cruÿlles .ab
Don, Miquel de Mijavila, persona ý bens.
Don Luýs de Aragall, persona ý bens.
Don Federich de Sancliment, persona ý bens.
Don Herony Tiorres, persona ý bens.
Mossèn Francesch Pons, persona ý bens.
Mossèn Hierony Cardona, persona ý bens.
Mossèn Miquel Pons, persona ý bens.
Mossèn Galceran Cahors, persona ý bens.
Mossèn Francesch Ferrer Despuig, persona ý bens.
Mossèn Pere de Tamarit, persona ý bens.
Mossèn Federich Vilana, persona ý bens.
Lo senyor comanador Junyent, persona ý bens.
Don Miquel Meca, persona ý bens.
Mossèn Gabriel Cassador, persona ý bens.
Don Federich de Cabrera, sa persona ý bens ý sis cavalls.
Don Onofre de Vega, per ell ý per don Ferrando, son germà, sas personas
ý bens, ab dos cavalls quiscú.
Don Joan ý don Jayme de Madrigals, ses persones ý bens, ý quatre
cavalls.
Mossèn Miquel Codina, sa persona ý bens ý dos cavalls.
Mossèn [...] Montagut, persona ý bens ý un cavall.
Mossèn Pere Pau Bonaventura Bolet, pare ý fill, ses persones ý bens,
ab dos cavalls.
Mossèn Bernat Romeu, persona ý bens ý un cavall.
En Femades de Sans, persona ý bens ý un cavall.
Los droguers offeriren dos cavalls.
Ortolans del Portal Nou offeriren vuyt cavalls.
Joan Bonet, un cavall ý sa persona.
Mossèn Pere Burgès, mercader, ab dos fills, ses persones ý bens ab
sos cavalls.
Mossèn Julià de Navel, persona ý bens ý tres cavalls.
Mossèn Antoni Morell, sa persona ý dos soldats ý dos cavalls.
Mossèn Joseph Ces Cases, persona ý bens.
Mossèn Lehandro Guirzes, persona ý bens.
Mossèn Gaspar Dusay, òlim de Aguilar, per ell ý per son germà Jaume
de Aguilar Peralta ý Camporrells, ab lurs persones ý bens ý, per dit son
germà, sinquanta vassalls.
Don Bernat Aymerich ý per ell don Bernat de Paguera.
Don Pau Salba, sa persona ý bens.
Lo senyor prior de Cathalunya, sa persona ý bens, ý particularment
ab sis cavalls.
Mossèn Joseph de Favara ab
Mossèn Julià de Navel ab
Don Joan de Senmanat
Don Alamany Guillot
Don Garau de Cruÿlles
Don Francisco Salba
Misser Francesch Riera ý de Olzinelles
Mossèn Batista Falcó, comprés los de
Cambrils
Mossèn Francesch de Vilarig
Pere Benet Codina
Don Emanuel. de Rejadell
Don Pedro Dezpes
Mossèn Francesc Reguer
La senyora baronessa de Sant Vicens ab
sos vasalls.
Don Francesch Agullana ab tots los vassalls
de la comtessa de Benavent, senyora de
la baronia de Martorell ý altres.
La baronia de Monbuy offeriren
ý los cavalls seran en la baronia.
La baronia de Moncada offeriren
Mossèn Joan Bover
Onofre Gori, librater, ell ý
Mossèn [...] Montagut
Lo baró de Erill offerí tots sos vassalls hòmens.
Lo baró de Joch offerí sos vassalls hòmens.
Don Hieroni de Paguera
Jaume Aguilar Peralta ý Camporrells
Don Hugo Tamerit ab
Don Dalmau de Rocabertí, sa persona ý
sos vassalls hòmens.
Mossèn Joan Pla de Montornés
Mossèn Francesch Marimon de Caldes
Mossèn Joan Serra, sa persona ý la sua
nau artillada ý armada nau.
SOLEMNITAT PER RAHÓ DE LA SEPULTURA FETA PER LO MOLT ILLUSTRÍSSIM
Ý REVERENDÍSSIM SENYOR DON JOAN DIMAS LORIS, QUÒNDAM,
BISBE DE BARCELONA.
Disapte, a vuyt de agost del any
hores ans de mig dia, lo reverendíssim don Joan Dimas Loris, per la gràtia
de Déu bisbe de Barcelona, morí en la present ciutat en son palau
episcopal.
E aprés, al després dinar, los senyors concellers, ters ý quint absents,
se aplegaren en casa de mossèn Miquel Joan Pons, conseller en cap, per
lo que havian entén per relatió de moltes persones la dita mort, per verure
ý entendrer lo que havian de fer per part de aquesta Ciutat, ý axí feren
aportar en dita casa per mi, Francesch Pedralbes, notari de Barcelona
ý scrivà racional de la present casa, lo present Libre ý un altro Libre ahont
estan continuades les sepultues que son estades fetes a reys, prínceps
ý altres bisbes de la present ciutat; ý vistes ý legides la sepultura de don
Guillem Cassador, continuada en lo present libre, ý altres sepultures de
altres bisbes de la present ciutat, continuades en lo quart Libre de Serimònias,
aparagué als dits senyors concellers tenien obligatió haver de fer
tot alló que la Ciutat havia acostumat fer en semblants sepultures de
bisbes, ý asenyaladament en la sepultura del dit don Guillem Cassador,
per lo que dit senyor don Joan Dimas Loris a estat bisbe de aquesta ciutat
per spay de
en scièntia ý benignitat, ý haver exèrcit contínuament son càrrech
ý offici pastoral ý pontiffical personalment, assistint en la Seu als officis
divinals, ý axí ordenaren que los verguers anasen per tots los monestirs
pregant-los que com sentirien tocar les campanes de la Seu tocasen també
les sues per la mort del dit senyor bisbe, e, inseguint les altres sepultures
de semblants bisbes ý prelats fetes, ordenaren que fossen fetes sinquanta
antorxes de cera groga, de pes de sinch lliures quiscuna antorxa,
ab sinquanta scuts de paper, ab les armes de la Ciutat, les quals fossen
aportades per sinquanta pobres, acompanyant lo cors de dit senyor bisbe,
a quiscú dels quals fos donat un real. E de les dites sinquanta antorxes
ne fossen donades a la sacrastia de dita Seu sinch antorxes, que és lo
delme de les dites sinquanta, e les restants
restituïdes al candaler.
E més avant ordenaren que per la dita sepultura fos fet fer un drap
imperial, acostumat donar en semblants sepultures, ab senyals de la Ciutat;
més per no poder-se trobar drap de or tant prest com era menester,
per poder servir a la dita sepultura, fonch manllevat de la sacristia de la
Seu un drap imperial, sobre del qual drap fonch posat lo dit cors. E perquè
era ja hora molt tarda, ý dits senyors consellers no foren avisats de
la mort de dit senyor bisbe, ni per part del reverent Capítol de la Seu, ni
per part dels parents del dit senyor bisbe, que lo endemà, per ser dia de
diumenge, ý no poder aportar les gramalles de domàs que solen aportar
en lo temps de stiu fins a tant que las obsèquies del dit senyor bisbe fossen
fetes, anasen quiscú de ells, atapats, ha oir missa en la sglésia que
aparaxaria.
Diumenge, a nou de dit, vingueren en casa del dit senyor conceller
en cap quatre preveres, vestits ab gramalles de dol; de part dels marmessors
ý parents de dit senyor bisbe per a fer-los assaber la dita mort, ý
com per lo reverent Capítol de la Seu ere estat determinat li fossen fets
tres dias arreu, ço és, lo matex diumengue ý lo dilluns ý lo dimars, un offici
de rèquiem, cantat a cant d'orga, en son palau, ý que totes les sglésies
ý monastirs de la present ciutat vinguessen tots los dits tres dies a fer-li
absoltes en lo dit palau, ý que aprés, lo dimecres vinent, que comptarien
a
dita Seu en la forma acostumada.
Dilluns, a
consellers en la present casa, vestits ab gramalles de dol, a les nou hores
de matí, per ha veurer ý consertar lo que se havia de fer acerca de la sepultura
del dit senyor bisbe de Barcelona, ý per anar a son palau episcopal
per tenir allí lo dol ab sos parents ý amichs, com és de costum, ý poc
aprés de esser arribats en dita casa, vingueren dos preveres, vestits de
dol, de part dels marmessors ý parents de dit senyor bisbe per ha fer-los
asaber com en lo palau episcopal estaven congregats los parents ý amichs
de dit senyor bisbe, tenint allí lo dol, ý com volien comensar lo offici de
rèquiem, a cant d'orga, que se acostuma de dir en quiscú dels tres dies,
ý que desijaven
que
que ell ý los altres senyors consellers estaven allí congregats per anar
al dol en lo dit palau, inseguint en assò lo que troben que sos predecessors
han acostumat fer en semblant occasió, ý que molt prest anirien, ý que
fossen servits de aguardar un poch, que ells volien ý entenien oir lo dit
offici cantat que se havia de dir; ý axí, poch aprés, als quatre senyors concellers,
per esser absent de la present ciutat lo senyor conseller quint,
vestits ab ses gramalles de dol, ý ab sos verguers devant, ý acompanyats
de molts officials de la present casa, també vestits de dol, anaren al dit
palau episcopal per a tenir lo dol, ý per oir lo dit offici, ý quant foren alt
en dit palau, los senyors marmessors ý parents del senyor bisbe, tots endolats,
ý ab las gramalles rossegants, isqueren a recibir los senyors concellers
fins fora de la porta de la sala gran de dit palau, ahont estava lo
cors de dit senyor bisbe, ý aprés, tots plegats entraren dins la dita sala
ý quant foren al cap de dita sala, ý junt al altar ahont se havia de dir lo
dit offici cantat, los dits senyors concellers se asentaren en un banch que
estava al costat de dit altar, devers lo pati del dit palau, que és a la mà
dreta del dit altar, ý feren asentar a don Felix Malendrich, qui ere lo més
prop parent de dit senyor bisbe, entre lo senyor conseller segon ý ters,
ý a misser Bou, qui és casat ab una parenta de dit senyor bisbe, entre lo
dit senyor conseller ters ý quart; e aprés del dit senyor conceller quart,
per no esser-hi lo senyor dit conceller quint, feren asentar a misser Prats,
qui era casat ab una altra parenta de dit senyor bisbe, germana menor
de la muller del dit misser Bou; e aprés, feren asentar en dit banc a mossèn
Bernat Tavarner, lo qual, a bé que no fos parent, era molt gran amich
de dit senyor bisbe ý tots los sobredits endolats anaven ab les gramalles
rossegant, ý estaven ab los caparons al cap, exceptats emperò los dits
senyors consellers ý officials, los quals aportaven los caparons al coll.
Ý per no haver-hi més loch, los altres marmessors ý amichs del dit senyor
bisbe que tenien lo dit dol, se
que era a la part squerra de dit altar, devers lo carrer de Monjoïch, ahont
seyen també los capellans ý altres familiars de la casa de dit senyor bisbe.
E acabat lo dit offici, lo dit senyor conceller en cap féu un breu rahonament
als dits marmessors, parents ý amichs del dit senyor bisbe, offerint-los,
de part de aquesta Ciutat, fer tot alló que convindria ý tenia obligatió
la dita Ciutat de fer en la sepultura ý obsèquies de semblant prelat,
e prenent comiat dels sobredits, los dits senyors concellers se
present casa, acompanyant-los dits senyors marmessors, parents ý amichs
de dit senyor bisbe fins al matex lloch ahont los eren exits a rebrer.
Dimarts, a
casa a les nou hores de matí, ab gramalles de dol, per anar al dol com
lo dia precedent; ý abans de anar al dit dol, ordenaren que los honora
bles mossèn Francesch Calsa, mossèn Pons de Peramola, militars; mossèn
Francesch Tarré ý de Picalquès ý mossèn Francesch Cornet, ciutedans honrats,
vestits ab gramalles de dol, sense vestir-se caparons sinó aportant-los
a coll, per part de la Ciutat convidasen pera la Seu al excelentíssim
senyor duch de Fèria, loctinent general, per la dita sepultura fahedora
lo dia de demà.
E més, desliberaren que lo dit mossèn Pons de Peramola ý misser
Jaume Dalmau, ciutedà convidassen en la Casa de la Ciutat, per la dita
sepultura, lo reverendíssim bisbe de Gerona, ý lo senyor compte de Quirra
pera la present casa, ý la senyora comptesa de Quirra per la Seu.
E més, que lo dit misser Jaume Dalmau, ciutedà ý misser Francesch
Gamis, militar, convidassen al senyor marquès de Aytona, don Gastó de
Moncada, per la present casa, ý a la senyora dona Violant de Cardona,
muller del senyor don Enrich de Cardona, governador de Cathalunya,
vuy absent, per a la Seu.
E los honorables obrers que convidassen en al palau episcopal mestres
en sacra teologia per anar entorn del cors, és a saber, lo provincial prior
o altre president del monastir de Sancta Catharina; lo provincial, custodi
o altre president del monastir dels Frares Menors; lo provincial o prior
dels Agustins, e lo provincial o prior del Carme. E més, tots los frares
dels matexos ý de tots los altres monestirs pera la Seu, ab lurs creus.
E més, lo honorable síndich ý sots síndich de la dita Ciutat convidassen
los diputats de Cathalunya per la Seu, e lo veguer e lo balle de Barcelona
per la dita Casa de la Ciutat.
E més, ordenaren que los dos ajudants de la scrivania maior convidassen
lo prior de Cathalunya e los senyors abat de Sanct Culgat de Vallers
ý lo abat de Banyoles pera la Casa de la Ciutat, ý las senyores bescomptesas
de Rochabertí ý de Canet pera la Seu.
E més, los verguers de dits honorables concellers, per lo semblant,
convidassen los cònsols de la botja, los barons, nobles, cavallers, ciutedans
ý mercaders per la Casa de la present Ciutat. E lo Capítol de la Seu
e los parents del dit senyor bisbe fan convidar, a llur de part, per sí matexos.
E ordenades totes les coses sobredites, los dits senyors concellers acompanyats
ab tots los officials de la Casa, vestits ab ses gramalles de dol,
tornaren al palau episcopal per oir lo offici, que
orga en la dita sala gran, ahont estava lo cors de dit senyor bisbe, ý arribats
allí foren rebuts com lo dia precedent, ý asentats en lo mateix banch,
ý tenint entre ells los parents ý amichs, qui estaven en lo cap cubert, oïren
lo dit offici cantat, lo qual oït, se
dits marmessors, parents ý amichs conforme havien fet lo dia
precedent.
Dimecres, a
los dits honorables concellers, ben de matí, vingueren en la present Casa
de la Ciutat ab ses gramalles de dol, caparons al coll, ý se
la sala del Consell de cent per a rebrer los convidats pera dita sepultura.
E primerament, vingué lo abat del monastir de Banyoles, e per no trobar-s'í
encara ningun ciutedà ni militar antich, lo assentaren a la mà squerra
del dit conseller en cap en lo banch ahont solen seurer los ciutedans ý
militars. E aprés, vingueren los cònsols de la botja ab sos verguers, acompanyats
de alguns mercaders, e assentaren lo cònsol ciutedà entre lo
quart ý quint concellers, e lo cònsol mercader aprés del conseller quint,
e los dos pròmens mercaders, que son companyons dels dits dos cònsols,
los asentaren entre los ciutedans ý militars, prop del dit cònsol mercader;
e aprés, vingué lo illustríssim senyor don Gastó de Moncada, marquès de
Aytona, vestit ab sa gramalla de dol, lo qual assentaren al costat del
dit conseller en cap, tirant-se amunt lo dit abat de Banyoles. E per esser
ja cerca de les nou hores, havent convidat per les set hores, ý per saber
que ja lo cors del dit senyor bisbe era ja baix en lo pati, ý las creus comensaven
de anar, ý entenent que molts dels convidats dexaven de venir,
axí per la gran calor que feya, com alguns de ells per no tenir ni trobar
gramalles, per lo que las serimònias antigas dels dols se van de cadal dia
perdent, no volent sperar més gent, determinaren partir-se de la present
Casa per anar a la dita sepultura ab la agraduatió acostumada, la qual
fonch feta per los obrers conforme està continuada ab lo Libre de las Agraduacions,
lo qual aporta lo scrivà de les obres.
I ab lo dit orde partiren de la present Casa de la Ciutat, ý anaren al
palau episcopal, e pujaren alt; e essent pujats alt en la sala gran ahont
se tenia lo dol, prengueren los parents ý amichs del dit senyor bisbe, e
los agraduaren entre ells dits concellers, posant hú dels dits parents en
cada filera, ý posant algú dels amichs en dites fileres; e baxant per la scala,
la professó de les parròchies ý monestirs havia ja bona estona que era partida,
ý ja la proffessó de la Seu se comensava ordenar, lo túmol del cors
comensà exir del dit palau.
E perquè hi hagué molt poch número de militars ý ciutedans, per causa
de les grans calors que feya, de manera que no y hagué prou ciutedans
ý militars per poder posar ý agraduar en totes les fileres dels dits senyors
concellers, no anaren ninguns dels ciutedans ý militars als peus ni al cap
ni entorn del dit cors, conforme se troba asentat ab altres semblants sepultures
de bisbes ý prelats de la present ciutat. Ý entenent los dits senyors
concellers que lo clero ý Capítol de la dita Seu eren baix devant lo portal
del dit palau, ý feien la absolta al dit cors, se
totes les persones agraduades ý parents ý amichs del dit senyor bisbe
baix al peu de la scala de dit palau. Ý comensant a fer camí la proffessó
del dit clero ý Capítol de la Seu, ý essent ja exit lo túmol del dit cors del
dit palau episcopal, com dit és, volent los dits senyors concellers, ab tots
los agraduats, parents ý amichs del dit senyor bisbe seguir dita professó,
trobaren devant lo portal del dit palau lo excelentíssim senyor duc de
Fèria, loctinent general de sa magestat, sens gramalla, acompanyat ab
tota sa guarda dels alabardés, lo qual era estat convidat per part de dita
Ciutat per la sepultura del dit senyor bisbe pera la Seu; ý trobant-se
en lo altar maior, al temps que lo clero ý Capítol volgueren exir per anar
ha acompanyar lo dit cors a la sepultura per fer honra al dit cors, volgué
seguir lo dit clero ý acompanyar lo dit cors per tot lo camí havia de fer;
encontinent, lo senyor conceller en cap, qui aportava lo illustríssim senyor
don Gastó de Moncada, marquès de Aytona, a la mà dreta de la sua
filera, anant dit senyor conceller en cap a la mà squerra de dita filera,
dexà al dit senyor marquès de Aytona ý tots los altres agraduats de sa
filera, i
que estaven agraduats en dita filera, se posaren aprés immediadament
tras dels dits senyor loctinent general ý conceller en cap, fent filera per
sí, exceptat lo dit senyor marquès de Aytona, lo qual, per no donar
loch los senyors concellers a que dos persones los presehisquen, lo
dit senyor marquès de Aytona se retirà, ý li donaren loch en la segona
filera, que és la filera en què estava agraduat lo senyor conceller segon,
donant-li lo lloch que tenia lo dit senyor conseller segon, que és la mà
dreta, passant-se lo dit senyor conceller segon a la mà squerra de dita
filera, ý los qui estaven agraduats en dita filera se posaren en lo mig, ý
ningú dels altres senyors concellers ni persones agraduades de las altras
fileras se mogueren de sa filera ni de son lloch. ab lo dit orde, tots seguiren
la dita proffessó, fent-se aportar la falda alta per los criats los sobre
dits senyors loctinent general, consellers ý marquès de Aytona tot lo camí
de la dita professó, la qual fonch ordenada del modo següent:
Primer, anaven sexanta dones pobres ab sos covens al cap.
Aprés, anaven sinquanta pobres que aportaven sinquanta antorxes
enceses en la mà, ab uns scuts de paper ab les armes de la present Ciutat,
uns ab gramalles ý altres sense gramalles, que són les sinquanta antorxes
que la Ciutat sol fer per la sepultura de son bisbe o prelat.
Aprés, anava la creu de la Seu ý totes les altres creus de les parròquies
ý monastirs per llur orde.
Aprés, anaven los capellans de les parròchies ý los frares dels monestirs,
per llur orde acostumat, conforme solen anar a la proffessó del Corpus.
Aprés anaven lo clero ý canonges de la dita Seu ab lo reverendíssim
senyor bisbe de Gerona, lo qual anava vestit de pontifical ab sos dos asistents
ý diaca ý sots diaca.
Aprés, anaven alguns capellans ab sos sobrepellissos aportant antorxes
enceses en les mans.
Aprés, anava lo cors del dit senyor bisbe de Barcelona posat sobre
de un gran llit o túmol, vestit de pontifical, ab sa mitra al cap, ý ab la
crossa posada sobre los pits, lo qual túmol aportaven bastaxos, que anaven
dejús, ý als peus ý al cap del dit túmol havien de anar quatre canonges
ý quatre mestres en teologia que eren los presidens dels quatre ordens
mendicans, los quals no volgueren anar en dit loch per lo que dit cors
pudia molt, per causa de les grans calors, ý per no esser estat ben embalsamat;
ý en dits llochs, ni entorn del dit cors, no anaren ciutedans, ni
militars alguns per no haver-n
verguers dels dits senyors concellers.
Aprés, anava un capellà del dit senyor bisbe deffunct, vestit ab una
capa de cor negra professional, aportant una mitra de bisbe en las mans,
lo qual era lo matex capellà qui li levava ý posava la mitra al temps que
feya de pontifical.
Aprés, anaven altres capellans ab sos sebrepellisos ý antorxes enceses
en les mans, ý aprés, anaven molts criats ý familiars del dit senyor
bisbe, tots endolats, ý molts pobres del Hospital general ý Hospital de
la Misericòrdia, que eren més de cent, ý alguns aportaven gramalles ý
altres no, ý tots aportaven antorxes enceses en les mans, a bé que no anaven
en son degut lloch, per lo que havian de anar davant totes les creus,
inmediatament aprés de les sobredites sinquanta atxes de la Ciutat;
ý per culpa dels obrers de la Ciutat, ý altres que tenien càrrech de fer anar
la dita proffessó, ý posar quiscú en son lloch, los qui aportaven les dites
atxes restaren en dit lloch, havent de passar davant las creus, com dit
és; ý també, aprés del dit llit o túmol, anaren alguns capellans ý altres
familiars de casa, vestits ab ses gramalles de dol, sens portar antorxes,
no tocant-los aquí lo lloch, sinó o davant les creus o aprés dels criats endolats
o aprés de les fileres dels concellers ý dels officials que
acompanyaven.
E aprés, anaven los verguers dels cònsols de la botja ý los dels senyors
concellers.
E aprés, anava lo dit senyor loctinent general, los senyors concellers,
lo senyor marquès de Aytona ý molts altres senyors, agraduats ab sas
fileras.
E aprés, anaven los officials de la present Casa, tots vestits ab gramalles
de dol.
Ý fa advertir ab altra occasió que en semblants sepultures no vagen los
senyors concellers tant atràs com anaven, sinó que vagen tant serca com
puguen del cors, ço és, aprés dels capellans que aniran ab sobrepellisos ý
atxes, després del cors, per lo que aquesta vegada, per culpa dels qui
ordenaren dita proffessó, restaren tant atràs que apenas veren lo llit o túmol
del dit cos, ý axí se fa assí la present nota per memoria del sdevenidor.
E lo camí de la dita proffessó fonch, que exint del dit palau episcopal,
tiraren per la Diputatió, Casa de la Ciutat, Regomir, carrer Ample als
Cambis Vells, davant Sancta Maria de la Mar, per lo cap del Born, carrer
de Moncada, capella de en Marchús, Bòria, plassa del Blat, plassa del Rey,
e tiraren a la Seu, entraren [per] [lo] portal major ý posaren dit cors sobre
lo cadafal li havien fet entrant al cor ý davant la cadira gran pontifical
que és en lo dit cor, ý dejús lo capell ardent li tenien aparellat. E los dits
senyor loctinent general, los senyors concellers, lo senyor marquès de
Aytona ý tots los altres agraduats ý persones del dol, pujaren alt en lo
altar major ý segueren, ço és, lo dit senyor loctinent general, ab sa cadira
ý strado, a la part del evangeli, com acostuma, e los dits senyors
concellers, senyor marquès de Aytona ý los altres del dol, se asentaren a
la part de la epístola, que és devers de la sacrestia.
Ý a bé que per descuit del senyor conseller en cap lo dit senyor marquès
de Aytona se fos asegut en lo primer loch ý abans de dit senyor conceller en
cap, per lo que, per rahó de son títol de marquès, li tocava la presidèntia, emperò
per esser allí lo dit senyor lochtinent general, ý dos no poder precehir al
dit senyor conceller en cap, fonch dit per mi, Francesch Pedralbes, scrivà racional
de la present Casa, a qui toca agraduar ý donar loch a tots los que
seuen en companyia dels dits senyors concellers, al dit senyor marquès, que a
bé que sa senyoria hagués de precehir a tots los senyors concellers, se entenia
no essent-hi lo senyor loctinent general, ý que ara no podia estar
en lo lloch que estava, per lo que ell ý lo dit senyor loctinent general precehirien
als dits senyors concellers, lo que nos podia fer en ninguna manera,
ý que ell havia de dexar lo loch que tenia per al dit senyor conceller
en cap, ý se havia de posar ý asentar aprés, entre lo dit senyor conceller
en cap ý lo senyor conceller segon, ý aqueix era lo loch que justament
li tocava. Ý entenent lo dit senyor marquès de Aytona lo sobredit, encontinent,
se levà de son loch ý passà entre los dits senyors conceller en cap
ý conceller segon.
Ý axí se comensà lo offici, lo qual digué ý celebrà lo reverendíssim
senyor bisbe de Gerona, de pontifical, ý a mig offici ý hagué sermó ý
offertori general; ý aprés de tot lo clero, anaren ha offerir lo dit senyor
loctinent general, los senyors concellers ý tots los qui eren en lo altar
maior. Ý estaven asentats dits senyors concellers ý les persones del dol ab
la forma següent, ço és: entre lo conceller en cap ý conceller segon seya
lo dit senyor marquès de Aytona; ý entre lo segon ý ters lo senyor abat
de Banyoles; ý entre lo ters ý quart, don Felix Malendrich, qui era nebot
valentià del dit senyor bisbe de Barcelona, ý era lo cap del dol; ý entre
lo quart ý quint seya lo cònsol de botja ciutedà; ý aprés del quint seya lo
cònsol mercader; ý aprés, seyen altres parents ý amichs del dit senyor
bisbe, endolats, ý los dos mercaders pròmens dels dits cònsols ý los militars
ý ciutedans qui eren vinguts ab la, graduatió, tots a la mescla.
E acabat lo dit offici ý fetes les absoltes, tots los dits senyors concellers,
senyor marquès de Aytona ý los altres que estaven entre ells,
anaren a fer gràties al dit senyor loctinent general de la mercè los havia
feta en haver asistit ý esser estat present a les obsèquies del dit senyor
bisbe, fent-li a saber, com en semblants jornades de dol, ells no acostuman
de acompanyar al senyor loctinent general, com los altres dies, fins a la
porta de la sglésia, per ser jornades de dol, ni acostuma la Ciutat fer ni
usar de altro compliment del que les hores feyen ab sa excellència; ý encontinent,
lo dit senyor loctinent general ab tota sa guarda se
dit altar maior, exint per la porta de la rexa de dit altar, que és devés
l'orga; ý los dits senyors concellers se
que dit senyor loctinent general fos fora de la Seu. E aprés, dits senyors
concellers, agraduats en la matexa forma ý manera que eren vinguts,
sens fer ningun compliment al dit senyor bisbe de Gerona, qui era encara
dins la sacrestia, per ser dia de dol ý no haver-ne fet al dit senyor loctinent
general, se
ý anant per dites claustres, arribaren al dit palau episcopal de hont eren
exits, ý quant foren al peu de la scala del dit palau dexaren tots los
del dol ý se
ý alt en la sala del Consell de Cent, de hont eren exits, se
quiscú d'ells en ses cases, ý foren serca de les dues hores després de
mig dia.
E aprés, lo endemà, los dits senyors concellers, vestits ab ses gramalles
de dol, acompanyats dels officials de la present Casa, també ab ses gramalles,
estant congregats en la isntàntia del Concell ordinari per anar al dit
palau episcopal per acompanyar los dits parents ý amichs del dit senyor
bisbe defunct al offici maior que
bisbe, ý essent ja les nou hores, ý sabent que ja lo dit offici era comensat
ý los del dol esser ja en la dita Seu, los dits senyors concellers no anaren
al dit palau, ans be anaren dret a la dita Seu, ý pujaren alt en lo altar
maior, ý assentats los dits parents ý amichs entre ells, oïren allí lo dit offici
maior; ý acabat lo dit offici ý absoltes, acompanyaren los dits parents
ý amichs al dit palau episcopal fins al peu de la scala, anant per les claustres
ý exint per lo portal de les Vergens, ý quant foren al peu de la scala
de dit palau, los dits senyors concellers se despediren dels dits endolats
ý s'en tornaren en la present Casa.
E aprés, no y tornaren lo endemà que
trobà si acostumàs de anar sinó lo dia aprés del enterrament, a bé que per
durar encara lo dol los dits senyors concellers tot lo dia portaren les gramalles
de dol.
SOLEMNITAT DEL ANNIVERSARI FAEDOR PER LA ÀNIMA DEL SERENÍSSIM
Ý CATHÒLICH REY DON PHELIP segon DE AQUEST NOM, SENYOR
NOSTRE.
Dijous, a
concellers congregats ab la
per causa que setze galeres de Génova eren arribades en la nit ý avien
sorgit dins del moll sens saludar la Ciutat, com tenien obligatió, ý essent
cerca de las deu hores abans de mix dia, per lo secretari del senyor lochtinent
general reberen una carta la qual los enviava dit senyor lochtinent
general del avís ý trista nova de la mort de la magestat real del
dit nostron rey ý senyor, la qual carta no aparagué als dits senyors concellers
descloure per anar dirigit lo sobrescrit als concellers ý Concell de
bons hòmens de dita ciutat, ý per poder saber ý entendrer ab diligèntia
lo contengut en aquella, determinaren en dit baluart fer tocar a Consell
de
la qual per esser buydada en lo Diatari del corrent any a dita jornada,
se dexa assí de buydar. E vist lo contengut en dita carta, fonch determinat
que se aplegàs lo Consell ordinari pera que sabés lo fahedor acerca de las
obsèquias ý dols se havian de fer per rahó de la dita mort. E per lo dit
Consell ordinari fonch determinat que dites coses fossen pujades a Consell
de
encontinent que las obsèquias de sa magestat ý dols fossen fets com és
acostumat fer en altras occasions passades, segons se féu per lo emperador
Carlos quint ý per la reyna dona Anna, muller del dit senyor rey, ý
encara ab més aventatja si aparexarà als dits senyors concellers; ý que lo
gasto se farà sia pagat del compte més despedit, en lo qual Consell de
caparons al coll, per esser en los dias que
Francesch Comelles, conseller quart de la present ciutat, ý esser lo
segon dia de les dites obsèquies. En lo qual Consell, encontinent que fonch
legida dita letra, dits senyors concellers se cobriren lo cap ab los caparons,
ý feren levar la respallera de ras ý lo cobritaula de vellut que tenien
en lo taulell, ahont se tocan las desliberations que
E aprés, disapte a
al jurament que per lo senyor duch de Fèria fonch prestat com a lochtinent
general novament elegit, dits senyors concellers se
Casa per a consertar les coses fahedores per les dites exèquies; ý encontinent,
feren venir lo fuster de la present Casa ý lo fuster de la Seu
pera reffer lo tuguri, ý posar aquell, ý fer cadaffal sobre los graus de
sancta Eulària, ý lo llit alt, ý lo cadaffalet de les dames, ý tot lo mester,
ý possar-hi llurs treballs ý fustes en lo tuguri o capell, ý per lo lloguer
de la fusta, ý per los claus, ý per tots los adops ý ramiendos que se havien
de fer en dit tuguri per esser molt vell ý no poder servir, per tot s'els
dons [...] ll. [...].
E axí mateix, se feren venir los pintors de la Ciutat qui és [Francesch]
Jornet, al qual per pitnar tot lo necessari, conforme lo memorial que de
baix se darà al honorable clavari, qui de assò te càrrech, se li prometé;
ço és, per mans, or ý color [...] ll. [...]s.
E més, determinaren que lo dit capell ardent fos fet pera divendres,
que comptarem a
se han de fer tres tochs quiscun dia, axí per les campanes de la Seu, de
les parròchies ý de tots los monastirs, axí de frares com de monjes de la
present ciutat ý fora de aquellas, ý los tres dias aprés, que són los dies
que té dol en la present Casa, nou tochs; ý aprés al dematí lo dia que
fa dit aniversari, sis tochs. E per dit effecte foren fets los memorials
següents.
Memorial per al honorable misser Francesch Gamis, donzell ý clavari,
per lo aniversari del sereníssim rey don Phelip.
Primerament, que don hobra ab acabament que lo fuster de la Ciutat,
ensemps ab lo de la Seu, qui acostumen de fer lo tuguri o capell ardent
en la dita Seu, meten mans en fer bastir dit capell ardent sobre les graus
de sancta Eulàlia, e sobre grans bigues, jàsenes ý postam; e que sien fets
grahons per pujar alt a forma de llit; que sien posades pots, ý sobre les
pots draps de peus, so és, draps setzens negres o altres semblants, los
quals porà cercar a lloguer; e sobre la tomba, o forma de llit, que sien posats
draps de ras, axí que la tomba puga estar sobre el llit; e sobre la dita
tomba sia posada tela blanca, la qual acostume de dexar la sacristia de
la Seu, e sobre aquella sia posat hú dels draps de brocat que la Ciutat féu
per la mort de la sereníssima dony'Ana, darrera muller del dit senyor rey,
per causa que no s'és pogut fer lo que la Ciutat té intent hara de fer fer,
lo qual farà ý donarà aprés a dita sacristia; e lo qual ja fet emprat de
la dita sacristia fasse fer al pintor de la Ciutat catorze senyals sobrepossats,
so és, set de dit senyor rey ý altres de dita Ciutat.
bona, de blau scur, ab un senyal gran al mix, del dit senyor rey, e quatre
senyals de la Ciutat, ço és, hú a quiscun cantó, e en quiscú dels dits quatre
senyals hage un texell de fulles de or partit.
tela, ý que y sien pintats quaranta senyals, so és, vint del dit senyor rey
ý vint de la Ciutat.
les armes de la Ciutat, per posar en les antorxes de dita Ciutat, ý en los
siris dels canalobres, ý sinch antorxes dels cantons ý mig del dit tuguri.
és, vuyt de la Ciutat als quatre cantons de baix ý quatre cantons de dalt
de dit capell ardent, e hú del dit senyor rey a la sumitat de dit tuguri.
sis onzes, per esser posats sobre lo dit tuguri; e sinch antorxes de pes de
sinch lliures, quiscú de dita cera groga, los quals sien posades, ço és, una
en quiscun cantó e una al mig del dit simbori; e quatre siris de pes de
tres liures que estiguen en los canalobres del altar maior; e més, fasse fer
a dit candaler
quiscú de pes de sinch lliures, ab un senyal de la Ciutat en quiscú, de paper
sobreposat, les quals antorxes o brandons seran posats als costats
del dit tuguri, fahent-ne tres parts, ço és, una envers lo altar, altra a quiscun
costat. E fet lo aniversari, per avinensa molt antiga, de les dites antorxes
ý brandons ne deuen romandrer a la Seu lo delme a la sacristia,
ý l'altra sia tornat a la Ciutat, exceptades emperò totes aquelles atxes
que acaben fins a la brandonera, ý en las de les atxes que acaben la
sagrestia ne posa altres, ý los trossos resten en dita segrestia per lo que
cremen les sues, e de la cera del tuguri, jatsia en temps pasat se servave
lo mateix orde, ara emperó, de alguns anys a esta part, tot lo que resta
dels siris del dit tuguri, se dóna a la dita segrestia, ý aquesta vegada també
se
quiscú de pes de sis onzes, los quals sien donats als honorables consellers
ý altres persones notables, que seran amprades per a fer honor a dit aniversari
ý als quatre canonges qui aporten los brandons, ý a quiscú sie
posat un sisé de argent; e si serà lo senyor loctinent general o altres persones
de stat, com són duchs ý comptes, que
lliura, ý posat mig ducat o una pesa de or.
catorze o quinze la lliura, per so que sien donades a totes les persones, axí
hòmens com dones, a quiscuna d'elles una candela, ý que y sia posat un ardit.
consellers e a les persones e officials que la Ciutat dóna gramalles.
Memorial per los honorables obrers mossèn March Anthoni Carreres,
donzell, ý mossèn Joachim Querol, apotechari, per rahó del aniversari
fahedor per la ànima del sereníssim rey don Phelip, senyor nostre.
ab los caparons al cap, preguen per part de la Ciutat lo reverent vicari
general del reverent Capítol de la Seu de Barcelona, sede vacant, que divendres,
que comptarem a nou del mes de octubre del corrent any, se
farà lo aniversari per lo dit senyor rey, ý que fins aleshores que sia acabat
de fer ý celebrar dit aniversari, fassen tocar les campanes de la Seu
ý de les sglésies parrochials de la present ciutat nou dies arreu, tres tochs,
ço és, de matí, a mig dia ý a la tarda, aprés del toch de la Ave_Maria, comensant
lo dia de demà, que serà diumenge, a mig dia; ý aprés dels dits
nou dies, los altres tres dies, en los quals se tindrà lo dol en la present Casa,
nou tochs quiscun dia, repartits en lo modo ý forma acostumats, ý lo dit
dia de dit aniversari sis tochs, repartits també desde
dia, ý que totes les parròchies, lo dia se celebrarà dit aniversari de matí
vinguen a la Seu procesionalment per a fer les absoltes ordinàries sobre
lo túmol o cors present que
dels monastirs, axí de hòmens com de dones, ý encara los monastirs
que són fora de la ciutat, com són los monastirs de Valldonzella ý de Jesús,
dels pares Caputxins ý frares de Sancta Madrona, que quant sentiran
tocar les campanes de la Seu toquen les de llurs sglésies, segons és acostumat
per semblants aniversaris; e que lo dit dia del dit aniversari tots
los frares vinguen ab creu, processionalment, al dematí, a la Seu per a fer
les absoltes se solen fer sobre lo dit cors present.
Seu, per no haver-hi bisbe, que tinguen a bé que diga la missa del dit aniversari
lo reverent senyor Onofre Reart, canonge de la dita Seu, elet bisbe
de Elna.
E més, pregaran per part de dita Ciutat al reverent pare prior del
monastir de Sanct Josep del pares Descalsos vulle predicar lo sermó del
dit aniversari.
de la Ciutat pera graduar ý ordenar los magnífichs concellers ý altres persones
que aniràn ab ells a la celebratió del dit aniversari.
E consertat tot lo sobredit per los dits obrers ab lo dit reverent Capítol
de la dita Seu, e havent tocat totes les campanes de la dita Seu lo mateix
dia a les dotze hores, ý aprés al tart, ý lo dilluns, dimars ý dimecres aprés
següents tres tochs quiscun dia, comforme és estat consertat, tots los
monastirs de frares ý de monjes feren lo mateix, com per los dits obrers
los era estat ordenat; e totes les parròchies dexaren de tocar, a bé que
per part del reverent vicari general del dit reverent Capítol los fes estat
manat de paraula, venint los scolans de dites parròchies en la present
Casa, ý dient que ells volien esser pagats dels dits tochs, ý saber qui
havia de pagar, ý dient a dits scolans que tocasen, conforme los ere estat
manat, que aprés se veuria qui
differèntias stigueren dos o tres dies que no tocaren sinó tant solament
les campanes de la Seu ý dels monastirs, ý havent-se enviat a dir dos o
tres vegades als senyors vicaris generals de dit reverent Capítol que donasen
orde en què totes les dites parròquies tocasen, ý responent dits
senyors vicaris generals que ja los ho havian manat ab penas, ý que
los scolans de les parròquies se scusaven ý dexaven de tocar dites campanes,
per lo síndich de la present Ciutat, per orde ý manament dels
senyors consellers, fonch donada una requesta en scrits als dits vicaris
generals descarregant-se que si les dites parròquies dexaven de tocar,
no era per culpa llur, que no
vicaris generals qui no executaven los manaments havien fets als dits
scolans, de la qual requesta consta en los Registres de la Scrivania Maior,
la qual requesta donada ý presentada per part de dit síndich, encontinent
dits vicaris generals donaren orde ý manaren ab molt bones penes als
scolans de totes les dites parròquies que tocasen, com de fet tocaren totes
les campanes de llurs sglésies, conforme los tochs que feya la dita
Seu. Ý als monjos de dita Seu fonch dit per dits senyors concellers que
per ajuda de costa del hòmens que acostumen de llogar per tocar les campanes
de la dita Seu, se
de la sepultura de la sereníssima reyna dony'Ana, darrera muller que fou
del dit senyor rey.
Dijous, al primer de octubre, los dits senyors concellers ajustats en
la casa del dit senyor conseller micer Montaner, per lo que dexaven de
anar en la Casa de la Ciutat per rahó del dit dol, volent posar en executió
tot alló que se havia de prevenir per rahó de la dita sepultura, feren electió
de vint pròmens, als quals determinaren fossen donades gramalles de
dol pera que stiguessen ý asistissen ab ells al dit dol, ý fessen tots los exercicis
que fossen necessaris per les dites obsèquies, les quals persones elegides
són les següents:
Micer Phelip Dimas Montaner, conseller, elegí en proms: mossèn Miquel
Ferrer, militar; mossèn Josep de Bellafilla, militar; mossèn Miquel
Batista Falcó, militar; micer Pau Mas Novell, militar; micer Mariano
Berart, ciutedà; mestre Arcàngel Caralt, doctor en medecina, ciutedà;
Llorens Materra, parayre.
Micer Josep Illa, conseller, elegí en proms: mossèn Pons de Peramola,
militar; mossèn Garau Guardiola, militar; mossèn Francesch de
Gualbes, militar; mossèn Gaspar Montaner, ciutedà; mossèn Julià de
Navel, ciutedà; mossèn Joan Soria, mercader.
Mossèn Hierònim Talavera, conceller, elegí en proms: mossèn Joachim
Setantí, ciutedà; mossèn Francesch Cornet, ciutedà; mossèn Perot de
Tamarit, militar; mossèn March Antoni Llentes, militar; mossèn Francesch
Pons, militar; mossèn Luís de Boxadors, militar; mossèn Pau Duran,
droguer, per artiste.
Dimars, a 6 de octubre, se comenssà a tenir lo dol en la present Casa
per la mort de sa magestad, aprés de haver precehits nou dies de tres tochs
quiscun dia, ý a les vuyt hores de matí vingueren los senyors concellers,
quiscú d'ells per sí, acompanyats dels pròmens per ells anomenats ý dels
officials de la present Casa ý de la Taula, fet repartiment de aquells per
que sabés quiscú quin conceller havia de acompanyar, ço és, lo clavari ab
lo conceller en cap, ý los advocats més antichs ý altres officials, anant lo
clavari ý tres prohòmens en la filera del dit conceller en cap. Ý exint de
casa de dits concellers, axí los concellers com los que
anaven ab lo cap cubert, ý fent-se aportar tots la falda; ý aprés que tots
los concellers foren arribats en la present Casa, se
qui
de tenir lo dit dol, ý los dits senyors concellers se assentaren de front en
dita sala en lo lloch ahont acostumen de estar quant se té lo Cancell de
cent, ý los vint pròmens per ells anomenats se asentaren, la major part
de ells, en la part ahont seuen los ciutedans ý militars, ý los altros a la
altra part ahont seuen los mercaders; ý aprés dels dèset pròmens ciutedans
ý militars, se assentaren los altros tres pròmens, ço és, mercader, artista
ý menestral, a la dita part que seuhen los dits mercaders; e lo clavari se
asentà al cap del seu banch, ahont també se asentà lo tauler major, los
advocats, ý lo obrer militar, que tots eren vinguts en companyia de dits
senyors concellers; ý en lo banch que està a les spalles del dit clavari
stigué lo obrer artiste, ý los qui no cabien en lo banch del dit clarari;
lo tauler mercader se asentà, a la part dels mercaders, aprés de tots los
prohòmens, ý tras d'ell los mercaders racionals de la Ciutat, archivers,
officials de la Casa ý de la Taula, sens graduatió sinó a la mescla; molts
dels quals officials se alsaven per acompanyar los obrers quant venien
algunes persones notables al dol a quí los dits anaven a recibir, segons la
qualitat de cada hú dels que venien. E poch aprés, vingué lo senyor abat
Vallgornera, abat de Banyoles, e asentaren aquell en lo banch dels ciutedans,
al costat del magnífich misser Montaner, qui tenia lo lloch del
senyor conceller en cap, per esser aquell deffunct. Aprés, vingué lo senyor
don Miquel de Aymerich, abat de Sanct Culgat del Vallers, ý per esser
més antich abat, se asentà entre lo dit senyor conceller ý lo dit abat
de Banyoles. E aprés vingué lo senyor abat Juallar, abat de Sarrateix,
ý se asentà entre los dits abats de Sanct Culgat ý de Banyoles.
Aprés vingueren don Federich Palau ý mossèn Joan Palau ý dos altres
cavallers, ab ses gramalles rossegants, ý ab los caparons al cap, ý acompanyats
de altros officials de la Diputatió, ab la matexa forma, tramessos
ab embaxada per part dels senyors diputats per a dir als senyors concellers
que los dits senyors diputats tenien intent de venir ab tot son consistori en
la present Casa pera tenir lo dol, ý desijaven saber quin lloch s'els donaria.
E per lo dit senyor conceller segon los fonch dit ý respost que diguesen
als senyors diputats que la Ciutat los donaria lo lloch que ha acostumat
donar en semblants occasions a llurs predecessors, que és al costat del
dit senyor conceller, en lo banch dels dits ciutedans ý militars, assentant-se
tots los dits senyors diputats ý hoïdors, consequtivament, uns aprés altres,
sens posar entre ells ninguna altra persona. E aprés vingué lo molt reverent
senyor Onofre Reart, canonge de la Seu, ý elet bisbe de Elna, ý lo
senyor Paulo Pla, també canonge de la dita Seu ý vicari general del reverent
Capítol, ý asentaren lo dit senyor Onofre Reart, per esser elet de
Elna, entre lo senyor conceller segon ý senyor abat de Sanct Culgat, e
lo senyor canonge Pla assentaren aprés dels dits tres abats. Aprés vingué
lo senyor veguer, vestit ab sa gramalla de dol rossegant, ý ab lo caparó
al cap, e fonch asentat entre lo dit senyor conceller ý lo senyor elet de
Elna. E aprés, vingueren los assessors de la Diputatió, ab ses gramalles
rossegants ý caparons al cap, acompanyats de altres officials tramessos
per los senyors diputats, ab embaxada per a dir als senyors concellers
que los senyors diputats havien trobat continuat en la Diputatió que en
semblant occasió seya lo diputat ecclesiàstich de tal manera que participava
axí del enfront de la porta lo dit senyor diputat com lo senyor conceller,
ý que sinó se li donava lo lloch que altras voltas s'els era donat,
haurien de dexar de venir; als quals fonch respost per lo senyor conceller
Montaner que lo lloch que s'els donava era lo que los senyors deputats
demanaven, ý que fossen servits de advertir-ho perquè rebria gran pesar
la Ciutat de què los senyors diputats no vingueren al dol; ý ab dita resposta
se despediren dits assessors.
Aprés, foren tramesos per part dels senyors concellers mossèn Pons
de Peramola, mossèn Garau de Guardiola, mossèn Francesch Cornet ý
mossèn Gaspar Montaner, acompanyats de alguns officials de la present
Casa, ab les gramalles rossegares ý caparons al cap, ab embaxada al senyor
loctinent general pera fer-li asaber, com la Ciutat estos tres dies
tenia lo dol en la present Casa, ý que no acostumaven dits senyors concellers
anar a visitar, sinó esser visitats.
Aprés, vingueren los dos alcaldes de la Seca, ab son porter davant
ab sa massa alta cuberta de dol, ý ab tot son consistori, ab ses gramalles
rossegants ý ab caparons al cap, ý foren asentats en lo banch ahont seuen
los mercaders, tots dos juncts, al costat del senyor Talavera, conceller
quint, per no haver-hi sinó tres concellers, per esser los dos altres
deffuntcs.
Aprés, per part dels dits senyors concellers, foren tramessos micer
Francesch Gamis, ý micer Jaume Dalmau ab embaxada, acompanyats
de molts officials de la Casa, als dits senyors deputats per dir-los que los
senyors concellers sentian en extrem que ses senyories no honrrasen lo
dol ab sa presèntia, ý que fossen servits de considerar que lo lloch que
s'els era offert era lo més preheminent ý honrrat que
la Casa de la Ciutat, ý que aquell mateix lloch tenia lo senyor marquès
de Aytona, lo compte de Quirra ý lo veguer de Barcelona; ý que per
falta de saber les serimònies de la Casa de la Ciutat los qui aconsellaven
a sas senyorias se trobava dita dificultat, la qual no
dits senyors diputats a dits embaxadors digueren que ells entenien, que
havien de estar assentats lo diputat ecclesiàstich al costat del conceller
en cap, participant tots dos del lloch que occupa la figura de Nostra Senyora
que està en dit Concell de Cent. E los fonch respost per dit Gamis, que
aqueix mateix loch era lo que los senyors concellers los donaven, ý que
fossen certs que no pensaven levar-los ninguna cosa, ans donar-los tot lo
que als qui venen a fer visita deuen donar los amos de casa; ý axí certificats
dits senyors diputats del que ans dificultaven, digueren que anirien;
ý ab dita resposta ý resolutió se
relatió als senyors concellers del que havia passat ab dits senyors diputats.
Aprés, foren tramessos micer Berart, doctor en drets, ý mestre Queralt,
doctor en medicina, altros dels vint pròmens, acompanyats ab alguns
officials de la present Casa, ab embaxada als senyors inquisidors, los quals
estaven en llur consistori, per fer-los a saber com la Ciutat estos tres dies
tenia dol en la present Casa, ý que per la correspondèntia que aquesta
Casa té ý sol tenir ab tots los tribunals, los convidaven per al dit dol,
no obstant que no
dits senyors inquisidors sien estats convidats.
Dit dia, al després dinar, vingué al dit dol lo senyor marquès de Aytona,
vestit ab sa gramalla rossegant ý ab lo caparó al cap, ý fonch asentat
en lo banch dels ciutedans al costat del dit senyor conceller Montaner,
qui representava lo conceller en cap. E aprés, vingueren los sobredits
abats de Banyoles ý de Sanct Pere de Galligans, ý foren assentats en lo
mateix banch aprés del dit senyor marquès de Aytona. E aprés, vingé
lo mostaçaf, ab sa gramalla rossegant ý ab lo caparó al cap, ý per ser
official de la Casa fonch assentat en lo escon que seuen lo clavari ý advocats
de la present Ciutat.
E aprés, essent-se
acompanyaren los obrers ý molts officials fins al cap de la scala, ý altres
fins al peu de la scala, vingueren los senyors diputats ý ohidors del General
de Cathalunya ab tot llur consistori, fent-los lo mateix recebiment
que havien fet al dit senyor marquès de Aytona, ý foren asentats en lo
dit banch dels ciutedans, al costat del dit senyor conceller Montaner, tots
juncts, sens tenir ningú entre ells, ý los dits abats se retiraren amunt en
lo mateix banch, ý los assessors que venien ab los dits deputats foren
asentats entre los pròmens ciutadans, posant primer un prom ý aprés
un assessor, ý tots los altres officials se repartiren, segons llur stament,
per tots los banchs del Concell de cent, los quals stigueren en dit dol per
spay de un quart. E aprés, se
aprés, lo senyor compte de Quirra, vestit ab sa gramalla de dol, ab la falda
rossegant ý ab lo caparó al cap. E aprés vingué lo senyor abat de Ripoll,
ý per esser-se
banch, aprés del dit senyor compte de Quirra.
Aprés, vingueren los cònsols de la botja ab sos pròmens, jutge de
apells, advocats ý altres officials, ý foren asentats en lo banch que seuen
los mercaders, al costat del conceller Talavera, tots dos juncts, per no
haver-hi sinó tres concellers, perquè havent-hi sinch concellers no podien
estar juncts per haver de seurer lo cònsol ciutedà aprés del conceller quart,
ý lo cònsol mercader aprés del conceller quint. E aprés de ells, foren assentats
los dos pròmens dels dits cònsols, ý lo jutge dels apells, ý los pròmens
dels dits senyors consellers qui seyen en dit lloch se retiraren avall;
ý aprés de haver estat alguna estona ý ser-se
tornaren los senyors concellers, cada hú per sí, a ses cases, en la forma
que eren vinguts.
Dimecres, de matí, a 7 de dit mes, se tingué dol en la dita sala del
dit Consell de cent, ahont vingueren dits senyors concellers com lo dia
abans, ý a cap de una stona vingueren al dit dol lo secretari Riambau
ý mossèn Macip, scrivà de manament, ý officials dels senyors inquisidors,
ab altros sis en llur companyia, vestits ab ses gramalles de dol, ab
les faldes rossegants ý ab los caparons al cap, tramessos ab embaxada
per part dels senyors inquisidors pera dir als senyors concellers com los
dits senyors inquisidors estaven molt satisfets de la correspondèntia que
la present Casa tenia ab ells ý ab llur consistori per haver-los fets convidar
per al dit dol se tenía per la mort de sa magestad, ý que ells se eren
informats ab officials antichs de llur casa, ý també havien fets mirar alguns
Dietaris per entendrer lo que ells ý llur consistori havien acostumat
fer en semblants occasions, ý que no havien trobat ningun exemplar que
fossen vinguts en la present Casa, ý que axí dexaven de venir.
E aprés, vingueren al dit dol, sens gramalles, ab sos aruelos ý sombreros,
don Federich Palau, don Anton Palau, don Joan Palau ý don
Joan de Villalba, ý foren assentats en lo banch dels ciutadans entre los
pròmens.
E aprés, vingué lo senyor balle general ab sos assessors ý ab tot son
consistori, també ab gramalles rossegants ý ab los caparons al cap, ý assentaren
al dit balle general en lo dit banch dels ciutedans aprés del dit
senyor conceller Montaner, per no haver-hi sinó tres concellers, que altrament
havia de seurer entre lo conceller segon ý ters; ý a sos assessors
assentaren en lo mateix banch entre los pròmens; ý lo llochtinent de balle
general, que és don Francesch Agullana, no vingué ab dit consistori per lo
que se entengué que ell pretenia haver de seurer al costat del dit balle
general ý abans de tots los pròmens, ý los senyors concellers, ab parer
dels advocats, li assenyalaren loch pera seurer, en cars que vingués ab dit
consistori, aprés del prom més antich.
Aprés, los senyors concellers enviaren los síndich ý sots síndich ý los
dos ajudants de la scrivania maior, al reverent Capítol de la Seu pera convidar-los
al dol en la present Casa, pus no y havia bisbe.
E aprés, vingueren los dos alcaldes de la Secca ab tot son consistori,
ab les gramalles rossegants ý ab los caparons al cap, ý assentaren aquells
en lo banch dels mercaders, aprés del senyor conceller Talavera, tots dos
juncts, per no haver-hi sinó tres concellers, perquè si ý fossen estats tots
sinch los hagueren assentats ab altra forma, ço és, lo alcalde monader,
que és lo major, hagueren assentat aprés del conceller quart, ý lo altro
alcalde obrer aprés del conseller quint, per lo que
concellers, conforme se fa ab los cònsols de la Lotja.
E poch aprés, vingueren los dits cònsols de la Lotja ab sos pròmens,
jutge de apells ý altres officials de llur consistori, ý assentaren los dits
cònsols aprés del dit senyor conseller Talavera, ý al mig dels dos cònsols
assentaren lo alcalde monader; ý aprés del cònsol mercader assentaren
l'altro alcalde obrer, per lo que lo cònsol de la Lotja militar o ciutedà,
preceheix al alcalde monader, ý lo dit alcalde monader preceheix al cònsol
mercader; ý aprés, assentaren los dos proms dels dits cònsols ý lo jutge
de apells, fent retirar los pròmens de la Ciutat que estaven asentats en
dit banch.
E aprés, entre les 10 ý 11 hores dematí, per orde dels dits senyors concellers,
anaren lo síndich ý sots síndich ý los dos ajudants de la scrivania
maior a convidar per al dit dol al senyor mestre rational, o son lloctinent,
ab son consistori, en la casa o instàntia del dit rational, que és dejús lo
palau real, ý per trobar les portes del dit rational tancades se
en la present Casa sens poder-los convidar.
Dit dia, al dematí, havent los senyor concellers anomenat dies fa per
prom del senyor conceller Talavera, entre altres, a mossèn Joachim Setantí,
ciutedà honrrat de la present ciutat, lo qual, aprés de haver rebut
lo drap de la sua gramalla, ha recusat de anar acompanyar dit senyor
conceller Talavera en los dies se tenia lo dol en la present Casa, conforme
los altres pròmens hi anaven, dient que lo dia del aniversari ell lo aniria
acompanyar, scusant-se que per ser official del General havia de anar
ý asistir en la casa de la Diputatió; ý havent dit senyor conceller Talavera
enviat lo cap de guayta de la Ciutat en casa del dit mossèn Setantí pera
cobrar lo drap de dita gramalla, ý recusant dit mossèn Setantí donar-li
dit drap, dient, que havia ja trosejat aquell, ý fet donar per amor de Déu,
los dits senyors concellers, tots conformes, ab vot ý parer dels advocats
de la present Casa, feren desliberatió que lo senyor veguer vage encontinent
en casa del dit mossèn Setantí, ý que penyor los bens de aquell per
la quantitat que podia valer lo drap de dita gramalla; ý al temps que
volien enviar a cercar al dit senyor veguer per fer dita exequutió mossèn
March Anthoni Carreres, altro dels obrers de la present ciutat, féu bo
lo preu o valor de dita gramalla als, dits senyors concellers per lo dit mossèn
Setantí, ý axí no passà avant dita executió. Ý lo dit senyor conceller
Talavera, encontinent, en lloch del dit mossèn Setantí, anomenà en prom
a mestre Gabriel Anthoni Bosser, doctor en medicina, al qual fonch fet
tallar drap per una gramalla. E aprés, dit dia a les deu hores tocades de
matí, vingueren dos officials del rational de la casa ý Cort de sa magestad
ab sos aruelos ý sombreros per entendrer ab mi, Francesch Pedralbes,
scrivà rational de la present Casa, si acars volia venir mossèn Gaspar
Vilanova, loctinent de mestre rational, ab tots los officials del dit
rational en la present Casa per tenir dol, quin lloch li donarian los senyors
consellers, ý per mi los fonch dit ý respost que si venia lo senyor mestre
rational en persona, per esser en la present ciutat, que és lo senyor marquès
de Aytona, li donarien loch en lo banch dels ciutedans al costat del
senyor conceller Montaner; ý si venia dit llochtinent de mestre rational
en companyia de dit senyor mestre rational, o sens ell, ab son consistori,
assentarien al dit llochtinent de mestre rational aprés del prom més antich,
hí
peró ab tot axò jo ho tractaria ab los senyors concellers que estaven
occupats ab lo dol; ý entenent dits dos officials del rational dita resposta,
digueren que no ý havia pera que consultar dit negoti ab los dits
senyors concellers, perquè si no donaven al dit lochtinent de mestre rational
lo mateix loch que donarien al dit senyor mestre rational que no
vindrien en la present casa al dit dol, ý axí no vingué dit consistori del
rational en la present casa per tenir lo dol, com tenia acostumat ab altres
semblants occasions.
Dit dia, al després dinar, vingueren al dit dol altra vegada los dits
senyors diputats ý ohidors ab tot llur consistori, ý segueren dits senyors
diputats ý ohidors tots juncts en lo dit banch dels ciutedans, al costat del
dit senyor conceller Montaner; ý alsant-se los pròmens ciutedans ý militar
del lloch ahont estaven, ý retirant-se enllà per fer lloch en aquells
los assessors ý alguns cavallers officials del dit General, vehent lo lloch
buyt, se asentaren junt als dits diputats ý ohidors sens fer ninguna manera
de cortesia als dits pròmens, no acontentant-se de seurer entre ells
com havien segut lo dia abans, dient que tots ells feyen consistori ab los
senyors diputats, ý no
ab los dits senyors diputats ho passaren per disimulatió, fent compte
que lo endemà, que era lo tercer dia, aquell descomediment que dits assessors
ý altres officials de la Diputatió havien tingut ab los pròmens de
la Ciutat, se remediaria ý tornaria a loch, ý per lo que dit consistori dels
diputats no y tornà lo endemà no
que succehint-se altra vegada semblant cars, los senyors concellers stiguen
advertits de fer seurer dits assessors ý altres officials cavallers entre
llurs pròmens, perquè encara que en la Deputatió tots fassen consistori
no
possessió acerca de dit seurer, se fa assí la present nota.
E aprés, vingueren los cònsols de la botja ab sos pròmens, jutge de
apells ý altres officials de llur consistori, ý assentaren dits cònsols, tots dos
juncts, al costat del dit senyor conceller Talavera, e aprés llurs pròmens,
ý lo jutge de apells, tots arreu, per no esser-hi los alcaldes, fent retirar
avall los pròmens de la Ciutat.
E aprés, vingué lo senyor compte de Quirra, ab sa gramalla rossegant
ý ab lo caparó al cap, lo qual fonch assentat al costat del dit senyor conceller
Montaner en lo banch dels ciutedans com lo dia abans.
Dijous, als vuyt de dit, de matí, aprés de esser arribats los senyors concellers
en la present Casa per llur orde ý manament, se féu pública crida
per los vuyt trompetes de la Ciutat, vestits ab ses gramalles de dol, ab les
trompes sordes, designant lo dol ý mort del rey nostre senyor, possant un
tros de fusta dins dites trompes per fer lo sò trist ý llamentable, notificant
al poble, com lo dia de demà se havia de fer lo capellardent en la Seu,
ý que totom fes festa, ý tinguessen les portes tancades, la qual crida se comensà
a fer en lo pati de la present Casa, ý aprés davant la casa del senyor
lochtinent general, ý aprés per tots los altres llochs acostumats de la ciutat.
E aprés, vingué en la present Casa mossèn Federich Pol, ab sa gramalla
rossegant ý ab lo caparó al cap, ý assentaren aquell en lo banch
dels ciutedans aprés del prom més antich.
Aprés, vingueren los dos alcaldes de la Secca ab son porter devant,
ab sa massa alta, ý ab ses gramalles rossegans ý caparons al cap, ý assentaren
aquells tots junts, en lo banc dels mercaders aprés del senyor conceller
Talavera per no haver-hi mes de tres concellers, com alt està dit.
Aprés, vingué lo secretari Olzina a parlar ab los dits senyors concellers
de part del senyor lochtinent general, dient que sa excellèntia gustaria
molt que demà, que era lo dia del capellardent, se donàs lloch als senyors
diputats de Cathalunya en la capella del altar maior de la Seu per poder
asistir a la celebratió de dit aniversari; al qual fonch respost per dits senyors
concellers que si los senyors diputats volien anar a la Casa de la
Ciutat los agraduarian en lo lloch que
esta resposta se
Aprés, vingueren lo senyor prior de Sancta Anna ý lo senyor Luís
Miquel de Barthomeu ý Miquel Ferrer de Busquets, canonges de la Seu
de Barcelona, los quals, segons digueren, venien al dit dol com a procuradors
generals de la província de Tarragona, ý feren assentar aquells en lo banch
dels ciutedans, ço és, lo prior de Sancta Anna aprés del prom més antich,
ý los altres dos canonges entre los altres pròmens que venien aprés.
Aprés, vingueren també, ab ses gramalles rossegans ý ab los caparons
al cap, los nobles don Francisco de Erill ý don Pedro de Perapertusa,
baró de Joch, ý mossèn Luís de Claramunt, ý assentaren aquells, ço és,
al dit don Francisco de Erill aprés del prom més antich ý del prior de
Sancta Anna, ý al baró de Joch aprés del altre prom, ý mossèn Luís de
Claramunt aprés del altre prom.
Aprés, los cònsols de la Lotja enviaren a dir per un official de llur consistori
als senyors concellers, com ells ab tot llur consistori estaven aplegats
en la Lotja pera venir a la present Casa per tenir lo dol, ý que per
plourer tant com plovia no podien venir aquest matí ý que després dinar
ells vindrien.
Dit dia, al després dinar, aprés de esser aplegats dits senyors concellers
ab tots los pròmens en la dita sala del Consell, vingué lo abat de Banyoles,
e assentaren aquell en lo banc dels ciutedans, al costat del senyor
conceller Montaner, per no haver-hi altro abat més antich.
E aprés, vingueren los cònsols de la Lotja ab la matexa forma de les
altres vegades, ý foren assentats ells ý los pròmens ý jutge de apells aprés
del conceller Talavera, tots consequutivament, retirant-se los pròmens
ciutadans que seyen en dit banch.
E aprés, vingué lo abat de Sanct Pere de Gallicans, ý fonch assentat
aprés del dit abat de Banyoles.
E aprés, vingué lo abat de Serrateix, ý per esser més antich abat que
los dits altres dos abats, se retiraren los dits altres dos abats, ý ell se asentà
al costat del dit senyor conceller Montaner.
E aprés, vingué lo senyor abat de Ripoll, e fonch assentat entre lo
abat de Banyoles ý lo abat de Sanct Pere de Gallicans.
E aprés, vingué lo senyor abat de Sanct Culgat de Vallers, ý per esser
més antich abat que tots los altres, se asentà al costat del dit senyor
conceller Montaner, ý los altres abats se retiraren amunt.
E aprés, vingueren tres cavallers forasters entretinguts de sa magestad,
ab sos arruelos ý sombreros, per veurer lo que passava en dit dol,
ý foren asentats en lo banch dels ciutadans a la part de les finestres entre
los pròmens.
E aprés, vingué lo mostaçaf, acompanyat de sos ministres, tots ab
ses gramalles rossegans ý caparons al cap, ý fonch assentat dit mostaçaf
en lo banch ahont seuen lo clavari ý altres officials de la present
Ciutat.
E aprés, vingué lo senyor compte de Quirra ab sa gramalla rossegant
ý ab lo caparó al cap, ý fou assentat al costat del dit senyor conceller Montaner,
retirant-se amunt tots los sobredits senyors abats.
E aprés, vingueren, ab embaxada de part dels senyors diputats, don
Federich Palau, mossèn Joan Palau, ý dos altres, acompanyats ab altres
officials de la Casa, tots ab ses gramalles rossegans ý caparons al cap, dient
als dits senyors concellers que los senyors diputats desijaven saber ý entendrer,
anant ells ab llur consistori a la Seu per asistir al capellardent
se havia de fer lo dia de demà, quin loch los donarien; e per los dits senyors
concellers los fonch respost, que ells mirarien quin loch ere estat
donat a llurs predecessors en semblants jornades, ý que aquell mateix
los donarien, però que advertissen que havien de venir a la Casa de la
Ciutat, de hont exirien agraduats com los demés.
Dit dia, al després dinar, poch aprés de esser arribats los senyors concellers
en la Casa de la Ciutat, donaren orde en què tots los vint pròmens
anassen per tota la ciutat a cavall, fent tocar per totes les portes, ý dits
senyors concellers restaren acompanyats sols dels officials de la Casa,
ý en lo entretant fonch feta per lo senyor conceller segon ý obrers ý altres
persones la agraduatió de les persones qui lo endemà havian de anar
ab dits senyors concellers a la Seu per saber, com sabian ja, qui havien de
esser.
Divendres, a nou de dit mes, los senyors concellers, entre les set ý vuyt
hores dematí, vingueren en la present Casa ab tots los pròmens ý officials
de la present Casa ý de la Taula per poder-se apercebir ý agraduar les persones
que eren convidades per anar ab ells a la Seu, ý arribats en la present
Casa, manaren que lo qui toca la campana de la Ciutat per los deffuncts,
acompanyat de dos altres persones, ab llurs gramalles ý caparons
al cap, anassen a cavall per tota la ciutat, cridant ab la dita campaneta
la mort de sa magestad; ý axí, encontinent, lo dit home de la campaneta,
ab dos pesadors del mostaçaf, a cavall, ab ses mules, feren la primera
crida en lo pati que és devant la present Casa, la qual crida contenia les
paraules següents: "Devots cristians ý cristianes: Pregau a Déu per la
Ý de aquí en fora anaren
ànima de la sacra catòlica real magestad del rey don Felip senyor nostre,
lo qual es passat de aquesta vida en l'altra".
a fer dita crida devant la casa del senyor loctinent general, ý aprés, la
feren per tota la present ciutat. E feta la sobre dita crida, ý essent ja les
vuyt hores tocades, ý havent ja lo dia abans, al després dinar, com està
dit, dits senyors concellers ab los obrers ý pròmens ý advocats de la present
Casa, trasada la agraduatió de les persones que havien de anar ab
ells a la Seu per al dit capellardent, ý perquè entenien que ja totes les
parròquies ý monastirs eren estats a la Seu processionalment, ý havien
fetes ses absoltes cantades sobre lo túmol, ý que lo senyor loctinent general,
ab tots los doctors del real Consell estaven ja congregats en la casa del
dit senyor lochtinent general per anar a la dita Seu, per esser-hi abans
que lo dit senyor loctinent general determinaren de partir-se pera la dita
Seu ab la graduatió ja, feta lo dia abans, pus totes les persones agraduades
eren ja allí presents, exceptats los dos alcaldes de la Secca, los quals a bé
que
de la Lotja, conforme se trobava continuat en altres semblants capells
ardents fets en la dita Seu, per no esser arribats en la present Casa al temps
que volgueren partir, no anaren ab dita graduatió sinó que venint aprés
en la present Casa, ý vehent que ja dits senyors concellers eren en la dita
Seu, ý entenent que allí no donen loch sinó a les persones que partexen
ab ells de la dita present Casa ab la agraduatió, se entengué que los dits
alcaldes feren levar acte com eren vinguts ab llur consistori en dita Casa
per acompanyar als dits senyors concellers a la Seu, com han acostumat
fer ab altres semblants jornades, ý per esser-se
a la casa de la Secca, de hont eren exits los dits senyors concellers ab tots
los altres qui eren en llur companyia de la dita sala del Consell de cent
per anar a la Seu agraduats ab la forma següent, anant primer lo bastoner
de morbo ý lo cap de guayta de la Ciutat, ý aprés de ells, los dos vedells
del Studi, ý aprés dos acompanyadors dels dits senyors concellers.
E aprés, venien los dos verguers de la Lotja, ý aprés los dos verguers
dels dits senyors concellers, ab les mases altes ý cubertes de dol, ab ses
gramalles rossegants ý ab los caparons al cap. E aprés, venien los senyors
concellers agraduats ab les persones ý bordons següents
Agraduatió
Lo illustríssim senyor don Joachim Carrós de Centelles, compte de
Quirra; micer Phelip Dimas Montaner, conseller; lo senyor don Miquel
de Aymerich, abat de Sanct Culgat de Vallers; lo senyor abat de Serrateix;
mossèn Pons de Peramola, militar; mossèn Garau Guardiola, militar;
mossèn Francesch Cornet, ciutadà.
Micer Joseph Illa, conseller; lo senyor abat de Banyoles; mossèn
Francesch Cosma Fivaller, cònsol de Lotja; lo senyor abat de Ripoll;
mossèn Miquel Ferrer, militar; mossèn March Anthoni Lentes, militar;
mossèn Gaspar Montaner, ciutadà.
Mossèn Hierònim Talavera, conseller; lo senyor abat de Sanct Pere
de Galligans; Mossèn Luís Miralles, cònsol de Lotja; mossèn Perot
de Tamarit, militar; mossèn Francesch Pons, militar; mossèn Francesch
de Gualbes, militar; mossèn Julià de Navell, ciutadà.
Micer Francesch Gamis, clavari; mossèn Vicens Castelló, tauler; mossèn
Sebrià Caraps, jutge de apells; mossèn Joseph de Bellafilla; mossèn
Miquel Baptista Falcó; mossèn. Luís de Boxadors; micer Pau Masnovell;
mossèn Gabriel Anthoni Bosser.
Mossèn Pau Ciurana, mostaçaf; micer Mariano Berart; mossèn Archàngel
Queralt; Joan Soria, Pau Duran, Llorens Materra, proms de consellers;
micer Miquel Çarrovira, micer Jaume Dalmau, micer Hierònym Fivaller,
advocats de la Ciutat.
Joan Garriga, tauler; Joachim Montalt, Pere Antich, Joan Milsocos,
pròmens dels cònsols de Lotja; micer Francesch Çaragoça, micer Jaume
Aymerich, advocats de Lotja; Baltasar Gual, Anthoni Joan Burgès, pròmens
dels cònsols de Lotja.
E aprés de esser agraduades totes les persones sobredites ab los sis
bordons sobredits venien tots los altres officials, axí de la present Casa
com de la Taula, a la mescla ý sens orde, ý tots ab les gramalles rossegares
ý ab los caparons al cap, de tres en tres; ý baxant per la scala de la present
Casa se
davant la casa de la Diputatió, ý passant per davant lo palau episcopal,
isqueren a la plasa de la Seu, que és davant lo portal maior, ý entrant
per dit portal maior passaren per lo mig del cor, ý se
capella real del altar, maior; ý per estar posada la cadira ý strado del senyor
lochtinent general a la part del evangeli, ahont se acostumen de
asentar ordinàriament dits senyors concellers, se restaren a la part de la
epistola de la dita capella, que és devers la sacristia, ahont tenien ja aparellats
quatre banchs llevadissos, molt llarchs, que arribaven desde
pilar fins a un altro pilar que y ha detràs lo altar de dita capella, ahont
havien de caber dits senyors concellers ý totes les sobredites persones
agraduades; ý quant foren alt en dita capella, vehent que lo dit senyor
loctinent general havia fets posar uns banchs vanovats ab spalleres per
assentar-se los doctors dels reals Concells, no
dits banchs ordinaris que
poder sercar altres consemblants banchs vanovats, manaren fer aportar
dels scons que
respalleres, ý axí, abans que arribassen dits senyor lochtinent general ý doctors
dels reals Concells, se assentaren ab la forma següent, ço és, lo senyor
compte de Quirra, per precehir com a compte als senyors concellers, al cap
del banch; aprés, lo conceller segon, lo senyor abat de Sanct Culgat de Vallers,
lo senyor conceller ters, lo senyor abat de Sarrateix, lo senyor conceller
quint, per esser lo cap ý quart deffuncts, lo senyor abat de Banyoles, lo cònsol
de la Lotja, militar, lo senyor abat de Ripoll, lo cònsol mercader, lo abat
de Sanct Pere de Galligans. E aprés, seyen mossèn Pons de Peramola, ý
mossèn Garau Guardiola, pròmens més antichs; e aprés, ab los altros dos
banchs, que eren de la matexa largaria dels primers, seyen a les spalles
del compte de Quirra ý conceller segon, al cap del banch: lo clavari, aprés
lo tauler ciutedà alguns dels dits vint pròmens ý los advocats de la Casa.
E aprés, en lo padrís de la reia del dit altar, seyen part dels dits pròmens,
ý los obrers ý los pròmens dels cònsols dels mercaders. Tots los altres
officials de la present Casa ý de la Taula no pujaren en lo àmbit del dit
altar, perquè restaren dins lo cadafal, ahont estava lo túmol del cors present,
ahont stigueren assentats ab sos banchs tant quant durà lo offici
ý sermó, tenint sempre los caparons en lo cap. E aprés, a cap de mija hora,
arribà en dita Seu lo dit senyor lochtinent general ab alguns cavallers
de la terra que aportava davant, ý aprés venien los dos verguers de la
real Audièntia, ab ses masses altes, ý cubertes de dol. E aprés, venia lo
dit senyor lochtinent general, ab lo senyor regent a la mà squerra. E
aprés, venien lo tresorer ý tots los altros doctors dels reals Consells,
agraduats per llur antiquitat. E aprés, venien los scrivans de manament,
tots ab gramalles de dol rossegants ý ab los caparons al cap,
ý entraren en dita capella o àmbit del altar major de la dita Seu per
lo portal que és devers la sacrestia, ý passant davant lo lloch ahont
eren los dits senyors consellers, ý ells, dits senyors consellers, ý tots los
qui eren en llur companyia, se alsaren de peus, fent-se los uns als altres
mentres que passaven, son acatament de cap sens mourer-se ningú de
son lloch, per lo que en semblants jornades de dol no acostumen dits senyors
concellers exir a rebrer al dit senyor loctinent general; ý passats
que foren tots los sobre dits, dit senyor lochtinent general se assentà allí
ab sa cadira que li tenien aparellada, ý aprés ab los dits banchs vanovats,
que tenien allí aparellats, se assentaren lo senyor regent, tresorer
ý aprés tots los altres doctors dels Concells, per llur ansianitat; ý aprés
dels dits seyen alguns cavallers de la terra, los scrivans de manament
ý altres officials que eren vinguts en companyia del dit senyor lochtinent
general.
Ý assentats tots los sobre dits en los lochs alt designats, ysqueren
de la sacrestía per a dir ý celebrar lo offici o anniversari del dit
capell ardent lo molt reverent senyor Onofre Reart, canonge de la dita
Seu ý elet de Elna, ý lo canonge Oliva, qui feya diaca, ý lo canonge Cerdà,
sots diaca, vestits ab, sos vestiments de vellut negre, los quals celebraren
lo dit offici, cantant al cor a cant de orga, molt a concert, ý ab
molt gran número de cantors, per rahó del qual offici foren donats per
la Ciutat al mestre de cant per la cantoria cent reals; ý aprés de esser
comensat lo dit offici, quatre preveres, elegits per lo clavari de la Ciutat,
donaren una atia de bateig, de cera blancha, de pes de una lliura, ab un
scut de or, al dit senyor loctinent general; ý aprés als senyors consellers,
ý a totes les persones que estaven en llur companyia, ý a tots los doctors
dels Concells reals, siris ý diners per offerir, conforme lo memorial que
baix serà continuat; ý altres tants preveres feyen lo mateix en lo cor ý
al cadafal de las damas ý per tota la sglésia de la millor manera que pogueren
per haver-hi tant gran multitud de gent com y havia. E quant
vingué al temps del offerir, lo dit senyor lochtinent general se llevà de la
cadira ahont seya, ý aportant la dita atea encesa en la mà, acompanyat
del regent de la real cancellaria, qui li anava a mà dreta, ý del regent la
tesoreria, qui li anava a la mà squerra, ý tots ab llurs siris encesos en les
mans, anaren al peu del altar, ý dit senyor loctinent general, a soles, offerí,
besant la patena que lo dit senyor elet de Elna, qui celebrava la missa,
tenia en les mans; ý feta dita offerta, dit senyor llochtinent general se
tornà assentar en la cadira, acompanyant-lo dits senyors regent ý tesorer,
sens que ells offerissen, ans restant-se un poch atràs. E aprés, lo diaca
ab la stola en la mà anà a la part que estaven los senyors concellers, ý los
qui eren vinguts en llur companyia; ý lo sots diaca anà a la altra part
ahont seyen los dits senyors regent, tesorer ý altres doctors dels reals
Concells, cavallers ý altres officials reals; ý tots los qui eren dins lo àmbit
del dit altar maior offeriren ab la forma sobredita sens moure
de son lloch. E aprés de dit offertori, predicà lo pare prior dels Descalsos
en una trona que estava posada junt al primer pilar, que és junt al rexat
devers la part de la sacrestia, lo qual féu molt gran sermó de la vida ý
azanyas que lo dit senyor rey havia fetes en sa vida, que aprés fonch stampat,
ý lo clavari ne féu fer alguns per a donar als senyors concellers ý
officials de la Ciutat, ý se cosí en lo present Serimonial una còpia stampada
pera perpètua memòria.
E aprés de esser acabat dit offici ý fetes totes les absoltes a cant d'orgue,
ý essent se
los dits senyors concellers, a soles, ab les gramalles rossegants ý ab los
caparons al cap, anaren al lloch ahont era lo dit senyor lochtinent general
per a fer-li gràties de la mercè ý favor havia feta a esta Ciutat en haver
asistit ab sa presèntia a la celebratió de dit anniversari. E fetes dites gràties,
dits senyors concellers se
que dit senyor lochtinent general se
lochtinent se alsà ý se
ý ab dos verguers de la real Audièntia davant, ab ses masses altes ý cubertes
de dol, ý ab los cavallers que eren vinguts ab ell, davant, ý lo regent,
tesorer, doctors dels Concells ý altres officials reals, darrera, exint
per la porta de dit altar que és devers la dita sacrestia, fent altra vegada
son acatament de cap als dits senyors concellers, ý a tots los qui estaven
en llur companyia; ý los dits senyors concellers, venint dit senyor llochtinent
general ý tornant-se
loch com solen, per quant en los dies del capellardent, per esser dies de
tant dol, totes les serimònies ordinàries cessen, ý lo dit senyor lochtinent
general ý tots los que anaven en sa companyia, anant ý venint, sempre
anaren a peu, ab lo cap cubert ý ab les faldes rossegants.
E aprés que dits senyors concellers entengueren que lo dit senyor lochtinent
general era ja fora de la Seu se
ab lo matex modo ý ab la matexa agraduatió que eren vinguts, ý ab totes
les persones agraduades ý ab los vint pròmens officials, axí de la present
Casa com de la Taula, ab les gramalles rossegants ý caparons al cap, passant
per mig del cor ý exint per lo portal maior, se
Casa, pujant-se
ý essent en dita sala, se despediren lo senyor compte de Quirra, los abats
ý los cònsols de la botja; ý aprés, quiscú dels dits senyors concellers acompanyats
de sos pròmens ý officials se
del dit capellardent fonch acabada.
Los senyors diputats, ab llur consistori, no vingueren dit dia a la Seu
al dit aniversari, per no tenir loch alt en la capella real del altar major,
per tenir la una part lo senyor lochtinent general ab los doctors dels reals
Consells, ý l'altra part los senyors concellers ý les persones que venien
ab ells agraduades.
Los senyors inquisidors, ab llur consistori, tampoch no y vingueren,
a bé que altres vegades hi fossen vinguts, hi tinguessen lo lloch al entrant
del cor, a la part que seu lo degà.
Lo lochtinent de mestre rational, ab son consistori, tampoch no y vingué,
a bé que altres vegades hi fos vingut, hi tingués lo loch alt en lo cor,
al costat de la cadira pontifical del bisbe.
Lo balle general ý son lochtinent, ab tot llur consistori, hi vingueren,
ý tingueren lo loch alt a l'altra part del cor, dejús la trona gran.
De les
en lo tiburni, ne foren donades per servey de la sacristia de deu una, ý
de deu altra, conforme la pràticha ý consuetut de molts anys a esta part,
ý les restants altres atxes foren restituïts al candaler, ý los trossos que
restaren dels siris foren donats tots a la dita sacristia.
Memorial de la distributió que fonch feta axí de cera com de diners
per la oferta del dit aniversari.
un real.
Al mestre de serimònies, ciri de tres onses ab un sou.
Als scolans ý vedell, candelas de aniversaris ab dos diners a quiscú.
Als quatre cabiscols, ciris de mija lliura ab un real.
Als canonges, ciris de tres onzes ab un sou.
Als beneficiats conductius, jòvens ý scolans, una candela de aniversari
ab dos diners.
Al senyor virrey, una atia blanca de bateix, de pes de una lliura, ab
un scut de or.
A tos los cavallers que foren ab lo virrey, un ciri de tres onzes ab un
real; ý doctors dels reals Consells, lo mateix.
Als consellers, siris de mija lliura ab un real.
Als magnats, ço és, al senyor compte de Quirra, ciri de mija lliura ab
dos reals.
Als abats ý agraduats en les fileres ý pròmens dels consellers, ciris de
mija lliura ab un real.
Al balle general ý llochtinent, ciri de mija lliura ab un real.
Als cavallers ý ciutedans ý doctors qui asistiren en lo cor, ciris de tres
anses ab un sou; ý als demés hòmens que estaven dins lo cor, una candela
de aniversaris ab dos diners.
Als verguers ý altres familiars de consellers, una candela de aniversari
ab dos diners.
A les senyores que tingueren lo cap del dol en lo cadefal, ço és, a la senyora
comptesa de Quirra, senyora dona Violant de Cardona, senyora
vescomptesa de Rocabertí ý senyora vescomptesa de Canet ý a les altres
senyores mullers de cavallers principals, ciris de mija liura ý un real; ý a
les altres senyores que estavan dins lo cadafal, un siri de tres onzes ý un sou.
Las gramalles que lo senyor micer Francesch clavari de la
present Ciutat, ha fet donar als senyors consellers, als officials de la present
ciutat, ý als vint pròmens dels dits magnífichs concellers ý tot lo demés
dol per la mort de nostron rey ý senyor que sia en lo cel, comensant-se
a donar a 29 de setembre 1598:
ja mort, 6 canas drap de Sagobia, a rahó 10 ll. s. la cana: 6 canes, palms.
Al senyor conceller segon misser Felip Dimas Montaner, del mateix
drap ý al matex preu: 6 canes, palms.
Al senyor conceller ters misser Josep Illa, del matex drap ý al matex
preu: 6 canes, palms.
Al senyor conceller quint mossèn Hierònym Talavera, del mateix drap
ý a la matexa rahó, per esser també mort lo conseller quart: 6 cns., p.
A micer Francesch Gamis, clavari, també drap de Sogóbia, que per
no trobar-se
A micer Miquel Çarrovira, advocat de la Casa, 6 canes
A micer Hierònym Guialmar, també advocat de la Casa, 6 canes
A micer Jaume Dalmau, advocat de la Casa, 6 canes
A micer Hierònym Fivaller, advocat sorrogat, per indispositió de micer
Guialmar, 6 canes
A mossèn Francesch Galceran Calopa, scrivà maior del honorable
Consell,
A mossèn Joan Pau Rifós, mercader rational,
A Francesch Pedralbes, scrivà rational,
A mossèn Francesch Guardiola, ajudant de la scrivania maior, de
A mossèn Steve Gelabert Bruniquer,
A mossèn Nicolau Cantiscla, scrivà de ragistre,
A mossèn Joan Sala, síndich,
A mossèn Josep Miquel Cellers, sots síndich, de
A mossèn Nadal Castelló, scrivà de las obrar,
A mossèn Mathia Hierònym. Rialp, ajudant de mercader rational,
A mossèn Jaume Gelabert, ajudant de scrivà rational,
A mossèn Pere Joan Cellers, archiver mercader,
A mossèn Hierònym Talavera, conceller quint ý archiver notari,
A mossèn Steve Vallalta, deservint lo dit offici de archiver notari, per
impediment del dit senyor conceller quint,
A mossèn March Anthoni Carreres, obrer militar,
lo sobrepús: 6 canes, palms.
A mossèn Joachim Carol, apotechari, obrer artiste,
A mossèn Martí Joan Carmona, notari real, credenser de les franqueses dels eclesiàstichs del dret del vi,
A mestre Vicens Castelló, doctor en medicina, tauler ciutedà,
A mossèn Joan Garriga, tauler mercader,
A mossèn Joan Sobrevals, deservint lo Libre maior de la Taula, per
mort de mossèn Francesch Comelles, conceller quart, l'any present deffunct,
A mossèn Cristofol Montserrat Montaner, aportant la Rúbrica,
A mossèn Luís Jorba, notari de Barcelona, portant lo Manual de la
Taula,
A mossèn Pere Guiamet, aportant lo Libre de soltes,
A mossèn Jaume Janovès, caxer,
A mossèn Hierònym Lucià, regonexador de les monedes,
A mestre Hierònym Matxí, andador de dita Taula,
A mossèn Francesch Montaner, andador de la dita Taula,
Als vint pròmens desús anomenats per dits senyors concellers, a quiscú
de ells, de drap
A Francesch Pons, verguer de dits senyors concellers,
A Pau Amell, altro verguer, de
A Bartohmeu Àlies, altro dels acompanyadors dels senyors concellers,
de
A Guillem de Pau, altre dels dits acompanyadors, de
A Miquel Colomer, correu, de
A Joan Bonaventura Vidal, porter del clavari,
A Joan Busquets, bastoner del morbo, de
A Francesch Garau, sorrogat d'en Comas, acompanyador del senyor
conceller ters, ý a Miquel Salines, cap de guayta de la Ciutat, a quiscú de
ells sis canes de
no haguessen de haver dol, per lo que lo dit Bartomeu Àlies, qui acompanyava
lo conceller quart, per esser aquell deffunct, acompanyava lo dit
senyor conceller ters, ý lo dit Miquel Salines, cap de guayta, per no haver-ne
acostumat de rebrer en altres semblants sepultures: 12 canes, palms.
A Francesch Ferran, qui havia servit de verguer sorrogat al senyor conceller
en cap, defunct, ý a Joan Marès, guarda del pont, a quiscú de
ells, quatre canes
rebut, que entre los dos son vuyt canes: 8 canes, palms.
Als dos vadells del Studi ý al qui toca la campaneta per las ànimas,
sinch canes de drap a quiscú, de mancho valor que lo dels verguers, que
entre los tres són quinze canes: 15 canes, palms
Als dos bastaxos de la Taula que actualment servexen, dues cotes de
drap negre foraster, conforme las blavas, ço és, a quiscú de ells tres canes,
quatre palms
Totes les quals gramalles sobredites foren donades a tots los sobredits
officials en virtut de desliberatió feta per los dits magnífichs concellers
a
dit ý advertit per mi Francesch Pedralbes, scrivà rational de la present
Casa, que ab altres dols no eren estades donades gramalles als oficials
legítims ý a lurs surrogats ý ha altres oficials sobredits.
Més avant, per orde de dits senyors concellers ý sens desliberatió alguna,
fonch donat dol a les persones devall scrites, a les quals no se
acostumat de donar ab altres semblants sepultures.
A Pere Niel, corredor de la Ciutat, per la matexa rahó, de
de Gerona: 4 canes, palms.
A quatre patges dels dits senyors concellers segon, ters, ý quint ý
clavari, ço és, a quiscú de ells un arruelo ý una casaca, que entre tots
quatre son tretze canes: 13 canes, palms.
A [... ] fuster, bastaix del dret nou que
la Duana, de drap
A un fadrí de mestre Busquets, devuyté negre, per una cota per lo
que estigué alt sobre del tuguri mentre se digué lo aniversari lo dia del
capellardent: 2 canes, palms.
A la gatera per vestir-se a ella, ý per cobrir la sarna del aze que aporta,
de devuyté negra: 2 canes, palms.
E aprés, lo endemà del aniversari del dit capellardent, que ere lo
disapte, que comptavem a deu del dit ý corrent mes de octubre, los senyors
consellers convidats per part dels senyors diputats del General de Cathalunya
per asistir al aniversari que dit dia feyen celebrar en la casa de la
Diputatio per la ànima de sa magestad, pues ells ab lur consistori no eren
poguts anar lo dia abans a la Seu per no tenir-hi loch, determinaren de
anar, acompanyats de tots los officials de la Casa ý de la Taula, tots vestits
ab llurs gramalles ý ab los caparons al coll, ý fent-se aportar tots la
falda, a la casa de la Diputatió per oir lo dit aniversari, entenent que lo
dit senyor lochtinent general ý era també convidat ý hi havia de anar.
Ý estant congregats alt en la casa del Consell de cent per dite ffecte, se
tingué alguna dificultat, ý fou si havian de estar en la Diputatió, axí los
dits senyors concellers com los officials de la Ciutat, ab los caparons al cap
o si
dia abans; ý estant ab aquesta dificultat, se entengué que lo dit senyor
lochtinent general, acompanyat de molts cavallers, anava, a cavall, a la
Deputatió ab sa gramalla ý lo caparó al coll, ý fonch enviat un home tras
d'ell per veurer de la manera que
qual tornat, digué ý referí, que lo dit senyor lochtinent general ý tots los
cavallers que anaven ab ell se apearen baix en lo pati, ý quant foren al
peu de la scala, lo dit senyor lochtinent general ý tots los cavallers se posaren
los caparons al cap, hi pujaren alt, ý se assentaren en son lloch, tenint
tots lo cap cubert, ý que los diputats ý tots los officials de llur casa
estaven també ab lo cap cubert, ý axí, encontinent, dits senyors concellers,
ab tots los que
alta e ab los caparons al coll fins al peu de la scala, ý allí tots se posaren
los caparons al cap, ý quant foren al cap de la scala, ab les faldes rossegants
ý ab lo cap cubert, passaren davant lo dit senyor lochtinent general
ý davant los senyors diputats, ý se assentaren al costat del altar, que és
en lo lloch ahont acostumen seurer lo dia de la festa de sanct Jordi;
ý al temps del offertori, sols lo dit senyor lochtinent general offerí una
atxa blanca petita que li donaren, sens posar-hi moneda alguna, besant
la patena; ý los senyors concellers, ni los senyors diputats ni ninguna
altra persona offeriren. E acabada la dita missa, ý fetas las absoltes, dit
senyor lochtinent general ý los cavallers que venien en sa companyia se
anaren ab lo cap cubert fins al sol de la scala, e aprés feren lo mateix dits
senyors concellers, ý aprés, ab la falda alta ý ab los caparons al coll ab
tots los officials, se
E aprés de esser passat tot lo dit dol ý haver trets les comptes de aquell,
trobant que lo drap ere estat donat als dits senyors consellers ý clavari
ere de més qualitat del que se era acostumat donar en semblants occasions,
ý també lo drap dels advocats, per lo que no volgueren pagar lo
sobrepús, conforme ere estat consertat ab lo dit clavari al temps que
fonch fet trencar lo dit drap, ý no volent jo, Francesch Pedralbes, scrivà
rational de la present Casa, examinar ni passar los comptes del drap de
Sagovia ni los comptes del drap
a la Ciutat per lo que redundava tot en gran dany de la Ciutat, fonc
desliberat per los dits senyors concellers, a
any, ab vot ý parer dels advocats de la present Casa, que jo passàs dits
comptes, no obstant la contradictió per mi feta, ý axí passí aquells en virtut
de dita desliberatió; ý perquè en lo sdevenidor conste del que ha passat,
fas assí la present nota de mà pròpria, ý hé fet cosir en lo present
libre lo vot ý parer dels dits advocats.
E axí mateix, los monjos de la Seu ý los scolans de totes les parròchies
vingueren molts dies en la present Casa demanant los fossen pagats los
tochs havien fets per la mort de sa magestat, ý per part de la Ciutat se
pretenia que ells eren obligats a fer dits tochs sens paga alguna. E aprés
de haver-los entretinguts de noves per spay de dos mesos ý més avant,
per lo que
del dit senyor rey, la qual morí en lo any
feta per lo Consell de cent jurats foren pagats los monjos de la
Seu los tochs que les hores feren, no per obligatió que la Ciutat hi tingués
sinó per strenes, ý per lo que dits monjos havien pagat als hòmens
que
matexa rahó havien girat als scolans de la parròchia del Pi en la Taula
de la present ciutat dotze liures per strenes ý treballs dels tochs que les
hores havien fets, ý axí, seguint lo dit exemplar, foren girades a 19 de
dezembre del corrent any 42 lls. als monjos de la Seu per tots los tochs
havien fets per dita sepultura, ço és, tres los primers nou dies ý nou
tochs los tres dies se tingué lo dol en la present Casa, ý sis tochs lo matí
del capellardent, a rahó de 14 s. per toch, compresa la campana grossa,
que
los tochs havien fets, ý lo sobredit s'és pagat per strenes, ý no per obligatió.
Als scolans de les altres parròchies no se ha pagat res, per lo que
no s'és trobat los hagen acostumat de pagar, ý per lo que poden tocar
ells asoles sens haver de logar gent, ý açò se continua assí per memòria
del sdevenidor.
ORDINATIÓ Ý FORMA DE LA SERIMÒNIA Ý FESTA FETA PER LA CIUTAT
DE BARCELONA PER RAHÓ DE LA NOVA ENTRADA DEL CATÒLICH E MOLT
ALT SENYOR DON FELIP REY E SENYOR NOSTRE, VUY BENEVENTURADAMENT
REGNANT, FILL DE LA BONA MEMÒRIA DE DON FELIP, REY Ý
SENYOR NOSTRE, LA QUAL ENTRADA ÉS LA PRIMERA QUE HA FETA EN
ESTA CIUTAT DE BARCELONA COM A REY.
Divendres, a
senyors consellers avís, dos o tres dies fa, del senyor duch de Fèria, que
sa magestat li havia scrit que als
per venir per mar a la present ciutat, ý stant fen molts preparatoris,
los quals per la brevedat del temps no s'eren poguts acabar, ans bé restaren
imperfets, fonch enviat un correu per part del dit senyor duch de
Fèria, ý altre per part de la Ciutat, ý altre per part de la Diputatió, pera
supplicar a sa magestad fos servit donar lloch en què la dita vinguda no
fos tant prompta, perquè les coses comensades se poguessen acabar o del
tot o en part; ý estant aguardant dita resposta, a les nou hores de matí,
la torra de Monjoïch assenyalà armada de galleras; ý poch aprés, tenint
dites galleres lo vent en popa, dites galeres se comensaren a descobrir envers
lo cap del riu de Llobragat, ý entenent que ab las ditas galleras venian
les magestats reals del rey ý de la reyna ý del archiduch de Àustria ý
de la infanta dona Isabel, sa muller, los senyors concellers se
baix al baluart de Mitjorn, ahont feren convocar molts ciutedans ý militars,
pera que vent-se tant apretats, los aconcellassen lo que tenien de
fer ab semblant occasió; ý axí foren aconsellats, que enbiassen dos enbaxadors
ab la barca de la dita Ciutat a les dites galleres pera donar la benvinguda
a les magestats reals, ý per ha supplicar a sa magestad fos servit
fer-los asaber la hora que volia entrar en la present ciutat, ý ab quina
forma ere servit de entrar, ý com volia lo rebessen, per lo que lo orde antich
és rebre la present Ciutat los reys ý senyors per lo portal de Sanct
Antoni, ab cordó ý tàlem, per lo que solen restar los dits reys, lo vespre
abans, a dormir en lo monastir de Valldonzella, ý axí foren anomenats
pera fer dita embaxada mossèn Jaume de Aguilar Peralta ý Camporrells,
ý mossèn Pere Pau Bonaventura Bolet, los quals se posaren en la barca
de la Ciutat, la qual estava molt ben aderesada de cortines ý sobrecel de
domàs, ý acompanyats de algunes persones anaren dret a la galera real,
ý trobant sa magestad en la popa li explicaren dita enbaxada, a la qual
per sa magestad fonch respost, que ell entenia entrar a les dues hores aprés
mitjorn per lo portal de Mar, sens tàlem ý cordó, ý que aprés se consertaria
la entrada que havia de fer per lo portal de Sanct Antoni, com si fóra
vingut per terra; la qual resposta cobrada dels dits embaxadors, los dits
senyors concellers, a les dues hores, se
ab sos pròmens tant solament, ý allí stigueren aguardant fins a
tant que sa magestad fos servit desembarcar; ý aprés, a les sinch ores,
essent avisats dits senyors concellers per lo duch de Fèria, lo qual stava
ab un cotxo dins lo mol, aguardant dita desambarcasió, dits senyors concellers,
acompanyats de sos pròmens se
la mar, fent-se aportar les cavalcadures detràs, per lo que entengueren
que sa magestad, aprés de haver-lo rebut a la vora de la mar, ý haver-li
besades les mans, stant també sa magestat a peu, havie de entrar a cavall,
ý quant foren a la dita vora de la mar trobaren allí los senyors diputats
ab tot llur consistori, los quals staven allí bona stona havie a peu, aguardant
dita desembarcatió, per voler també donar la benvinguda a sa magestad
ý besar-li les mans, jatsie noDietaris, que venint
lo rey per mar ý sien exits sinó tant solament los senyors concellers ab
sos pròmens; ý arribant dits senyors concellers a la vora de la mar, ja les
magestats reals de tots los sobredits venien tots junts ab lo marquès de
Dénia ý altres senyors ý dames ab una barcha, ý per no haver-hi pont,
sinó sols comensat per causa de la brevedat del temps, s'els posà un pont
de fusta llevadís, per hont desembarcaren ý possaren en terra, ý stant
axí aguardant que la dita barca arribàs, se mogué alguna contienda entre
los senyors concellers ý los senyors diputats, pretenent los dits diputats
que quant lo rey venia per terra ells anaven a rebre
abans que los senyors concellers, ý per consegüent ara havien de fer lo
mateix, ý que no farien sinó besar-li la mà ý aprés se
que ja sabien que no tenien lloch en dita entrada. E per los dits senyors
concellers fonch pretès, que stant a peu tots, ý venint sa magestad per
mar tocaria sols als concellers rebre
ells entenien en haver de esser primers, perquè tinguessen aprés lloch de
porder-se posar a caval encontinent per poder acompanyar a sa magestad
fins a palàtio; ý stant ab aquesta contienda arribà la dita barca, ý en haver
posats los peus les magestats reals en terra, encontinent, los senyors concellers
ý pròmens anaren a la volta de les dites magestats reals, ý agenolant-se
en terra besaren la mà los dits senyors concellers, lo hú aprés
l'altre. E aprés, inmediadament, los sinch pròmens que anaven ab ells,
també lo hú aprés l'altre, besant la mà primer a sa magestad, ý aprés a
la senyora reyna, ý aprés a la senyora infanta; ý besada la mà se alsaren
i
ý al temps que dits senyors concellers anaren a pujar a cavall, los senyors
diputats se acostaren a les dites magestats reals i
ý encontinent se
ý la senyora reyna ý la senyora infanta dona Isabel se posaren dins de
un cotxo, anant al costat de ells lo senyor archiduch de Àustria, marit de la
senyora infanta, també a cavall, al costat del dit cotxo; ý lo senyor conceller
en cap se possà al costat de sa magestad a la part squerra, ý los altres senyors
concellers anaven devant sa magestad, per son orde, cada hú ab son
prom; ý entre ells ý sa magestad anave lo senyor duch de Fèria per esser
stat virrey, ý devant tots los senyors concellers anaven molts senyors
grandes, titulars ý cavallers, axí de la cort com de la terra, ý detràs de sa
magestat venie lo senyor marquès de Dénia, ý aprés venie lo dit cotxo,
ý acompanyaren a sa magesta fins al pont de la casa ahont posa sa magestad,
per lo qual pont se
se despediren d'ell.
Dimarts, a
havia de entrar en la present Ciutat, per lo que lo dia de air mossèn Pere
Ferreres, mossèn Phederich Pol ý mossèn Josef Sescases, havien consertat
ab lo senyor vice canceller que sa magestad havie de entrar lo dia present,
havent tingut algun parlament ab dit vice canceller de què convindrie que
lo senyor rey ý senyora reyna entrasen tots en un dia, sots un mateix pali,
fonch resolt que havia de esser different entrada la de la senyora reyna,
per lo que commodament no podien entrar tots en un dia, per tant dits
senyors concellers, ab vot ý parer de molts pròmens, determinaren que
per festayar la dita benaventurada entrada stiguessen aparallades algunes
pesses de camp ý mascles de artilleria, perquè quant lo senyor rey fos al
portal de Sanct Anthoni destirassen ý donassen senyal a la artilleria dels
baluarts ý de la muralla que per assò stava aparellada. E axí mateix feren
fer crida per la present Ciutat pregant a totom generalment, que tres jorns
fessen festa sens obrir obradors, e fessen alimàries, e que totom scombràs
e empaliàs los enfronts de les cases per hont sa magestad havia de passar.
E axí fonch fet, que lo dit dia que sa magestad entrà, comensaren a fer
festes, balls i alimàries, e duraren tres dias ý tres nits. E per lo semblant,
dits concellers, per donar orde en les coses necessàries per dita entrada,
per so, per llurs verguers trameteren a convidar molts notables ciutedans,
militars, mercaders, artistes ý menestrals, per què fossen en lo pati de la
present casa, a cavall, al punt de les dotze hores, per acompanyar los dits
senyors concellers fins al portal de Sanct Anthoni, hont stava aparellat una
forma de món o manera de magrana, la qual se obria ab tres cubertes,
la qual era feta ab molt gentil artifici e inventió.
E no res menys, dits honorables concellers ordenaren fer-se un memorial
de les persones qui havien de entrevenir ý esser ordenades per aportar de
destre lo cavall, e aportar los bordons del pali e cordons per fer la volta
acostumada en semblants noves entrades de reys, ço és, del portal de
Sanct Anthoni fins al cadafal que per part de dita Ciutat és estat fet
en la plasa de Sanct Francesch per aprestar lo jurament de les llibertats
de aquesta Ciutat, e de dit cadaffal fins a la Seu. E foren les persones
següents:
Part dreta Part squerra
Al banch del fre
Pere Benet Soler, doctor en medicina
cina, conseller en cap.
Mossèn Pere Ferreres, ciutedà antich.
Cordó
Ciutedans: Mercaders
Mossèn Phederich Pol, militar. Mossèn Barthomeu Sala, cònsol.
Mossèn Jaume Alós Colom, militar. Miquel Puigjaner
Micer Hierònym Fivaller, ciutedà. Montserrat Llevaneres.
Mossèn Francesch Vilana, ciutedà Jaume Morillo.
Mossèn Pere Costa, ciutedà. Perot Antich.
Mestre Vicens Castelló, cònsol Pau Ferrer.
ciutedà.
Artistes: Manestrals:
Joan Sala, notari de Barcelona. Janot Ferrer, parayre.
Nadal Castelló. Magí Ferrer, parayre.
Pere Pau Seguí, notari real. Joan Font, calsater.
Jaume Magarola, apotechari. Barthomeu Castelló, baster.
Miquel Miró, cirurgià. Jaume Leopart, boter.
Cordons del tàlem
Mossèn Rafel Antich, conceller quart. Mossèn Garau Sehones, conseller
quint.
Mossèn Pau de Fluvià, consseller Micer Batista Llorens, conceller ters
segon.
Mossèn Pere Bonaventura Bolet, Mossèn Alexandre Cordelles, ciutedà
militar.
E ordenades dites coses, atén que los senyors concellers tenien paraula
del senyor vicecanseller com sa magestad havia de entrar lo dia present,
no enviaren enbaxadors a Valldonzella per saber la hora volie sa magestad
entrar en la present ciutat, sinó que dits honorables consellers se ajustaren
en lo pati de la present casa ab les demunt dites persones del cordó e ab molts
pròmens e altra gent de tots staments. Aiustats vers les dotze hores de
mitjorn, acompanyats quiscun de hú de dits pròmens, partiren de la present
casa, a cavall, ab los tabals ý trompetes de la Ciutat ab les sobrevestes
de domàs carmesí, novament per assò fetes, anant per la Bocaria e carrer
del Hospital, exiren al portal de Sanct Anthoni, devant la creu que està
junt al pont de dit portal; estans aquí se apearen ý enviaren lo correu de
la Ciutat a sa magestad, a Valldonzella, ahont ere anat lo dematí dins un
totxo, per fer-li asaber, com totes les coses staven prestes si a sa magestad
li plaie entrar. E axí, tocades les quatre hores aprés mitjorn, lo dit senyor
rey, en lo punt que isqué de Valldonzella, destiraren la artillaria ý mascles
que heren en lo portal de Sanct Anthoni, per què no se li havia feta per
aquexa part altra salva, ý encontinent desparà tota la artillaria de les
muralles ý baluarts; ý axí arribà envers dit portal acompanyat de alguns
prínceps ý senyors axí de Itàlia com de Spanya, e dits concellers ý pròmens
se acostaren un poquet més enllà de la dita creu o junt al camí que
va a Valldonzella, sens exir de dit camí real ahont staven, e no tornaren
més a cavalcar; los quals concellers anaven ab gramalles de vellut carmesí,
forrades de brocat, fetes novament per dita entrada, ý ab gorres de
vellut negra ý mànagues de setí repuntades ý sabates de vellut, tot per
la Ciutat donat, conforme en semblants occasions dits concellers acostumen
de anar.
E arribat dit senyor rey al camí real, los dits honorables concellers ab
sos pròmens li feren gran reverèntia, e se posà lo senyor conceller en cap
a la part squerra de dit senyor, ý los altres concellers devant ab les persones
del cordó ý obrers de la Ciutat, aportant los obrers quiscú d'ells una
verga pintada de vermell ab los caps deurats, e axí
del dit pont, en lo qual lloch abaxaren la dita mangrana artificial, la qual
se obrí ab molt gentil artifici, dins la qual ý havia un minyó vestit com
una nimpha, representant la Ciutat, ab la veste de telilla de or, lo qual
minyó, quant sa magestat fou devant de ell, digué ab molt gentil consert
ý ab gran ànimo los versos següents:
Barcino, dives opum, multis pulcherrima rebus,
adventu leta est magno, Philipe, tuo.
Hec tibi jam placuit puero juvenique placebit,
hanc enrere optabas cum patris ipsa foret,
hec tua jam nunc est, tibi serviet usque,
tuisque parebit dictis consiliisque tuis,
hec multa a pricis accepit regibus
abs te plura tamen munera fere cuit,
hec tibi nunc claves portarum tradit et optat
nectorios annos te superesse patri.
E acabat de cantar dits versos, lo dit minyó donà les claus ab gentils
continents al dit senyor rey, les quals dit senyor prengué en ses mans, e
encontinent donà aquelles al dit senyor Pere Benet Soler, conceller en cap,
lo qual, prenent aquelles, li bessà la mà, ý se les posà al bras dret a vista de
totom; e lo dit minyó se
basat.
E puyat lo dit minyó alt del lloch hont era debaxat, lo conceller en cap
prengué dos cordons, los quals eren de or ý seda carmesina, e ligà lo hú
a la huna banda del fre del cavall en la cabaçada, ý l'altro a la altra banda
de dit fre; e poses dit senyor conceller a la part dreta de dit fre, ý lo dit
mossèn Pere Ferreres a la part squerra, encara que no tant acostat al dit
senyor rey com lo dit senyor conceller en cap; e tots los dits altres pròmens
de tots quatre staments en lo orde desús posat, tenint lo cordó; e en mig
del cordó, és a saber, a la fi del stament militar ý dels mercaders, anaven
los dits dos obrers ab ses vergues. E los altres consellers prengueren lo
dit senyor rey jus lo dit pali de brocat novament per assò fet, ab l'orde dalt
possat. Aprés, venien alguns officials de la Ciutat, e aprés lo cavallerís
maior, lo marquès de Dénia ab lo stoch; devant d'ell anaven quatre reys
de armes ab ses masses devant, de dos en dos; aprés anaven les trompetes
ý clarins de sa magestad, ý devant de tot les trompetes, clarins ý tabals
de la Ciutat ab les vestes de domàs carmessí novament per assò fetes,
tots a cavall.
E axí entraren dins Ciutat, e tiraren la via del Pedró e per lo carrer
del Hospital, en lo qual portal staven dos cadaffalets, hont staven posats los
ignocens; e tiraren carrer amunt fins a la Rambla, e girant Rambla avall
tiraren vers lo monastir de Frares Menors; ý abans de arribar a la Drassana,
per los senyors diputats ere estat fet un arch triumphal ab unes torres, sota
lo qual arch passaren dits senyors rey ý tots los que
per lo Dormidor de Sanct Francesch arribaren al cadafal que ere bastit al
pla de Sanct Francesch, devant la casa del compte de Quirra, la qual
antigament ere de Moncada; lo qual cadafal ere cubert de draps vermells.
E arribats que foren al dit cadafal, lo dit senyor rey descavalcà, e
los dits concellers ý pròmens lo meteren en lo mig, e se
ell al dit cadafal, en mig del qual cadafal, a les spalles de la paret, stava
posat un dosser de brocat, molt rich, e empaliat lo enfront de la dita paret
de draps molts richs de dit senyor rey; e allí fonch possada, sobre dit cadafalet
o puntapeu, la cadira de la Ciutat, guarnida de brocat, ab dos coxins
de brocat que la dita Ciutat féu fer; e encontinent, vingué lo guardià de
Sanct Francesch, revestit ab capa, ý dos frares com ha diaca ý sots diaca,
ab los acolits ab sos canalobres de plata ý siris ensesos, lo qual guardià
aportava la sanctíssima Vera Creu. Ans de pujar en dit cadafalet, vista
per lo dit senyor rey la Vera Creu, se agenollà de dos genolls, e lo dit guardià
la dita Vera Creu sobre un missal, devant un cosí petit, que ere
estat fet ý aportat per part de sa magestad, ý lo bufet ý strado sobre del
qual stava lo dit missal; e posà la mà sobre dit missal, e jurà lo dit senyor
rey de tenir e observar tots los usos, costums, constitutions e totes e sengles
altres coses en aquesta ciutat per sos antessessors reys atorgades
ý concedides, de tenir ý observar aquelles, conforme per sos antessessors
reys són stats atorgats. E feta que agué la dita jura, se assentà en la dita
cadira, e encontinent dits senyors consellers li besaren la mà la hú aprés
l'altre; e aprés de ells, los dits obrers, tots dos juncts, ý no altri. E aprés, lo
conseller en cap, en nom de la Ciutat, li regracià la prestatió de dit jurament
que sa magestat havia fet, ý respongué lo senyor rey: "jo me he
holgado mucho de haver venido a esta ciudad ý lo he deseado".
punt la artillaria dels baluarts ý muralles havia de fer una bona salva,
e perquè sa magestad de la senyora reyna no gustava de què se tiràs
la artillaria, per so los senyors consellers manaren que nos tiràs. E besades
les dites mans, se
que en dit cadafal stava aparellat, a mà squerra de dit senyor rey, posat
per través, de manera que miraven vers lo portal de la Dressana, en lo
qual banch segueren, primer, los sinch consellers, tots arreu, estant los
senyors consellers cuberts ab ses gorres, e aprés, los pròmens del cordó,
mentre n'í caberen; e los altres pròmens que no y caberen se assegueren
per los grahons de dit cadafal.
E estant dit senyor assentat ab sa cadira, passaren totes les confraries
de la ciutat ab llurs panons, fent quiscuna tres reverèntias ab lo panó
devant sa magestad.
E primerament, anaven los parayres ab son panó, ý aportaven la mulasa,
ab una venta de drap de color molt ben adressada.
Fustés ab son panó.
Blanqués ab son panó.
Jovens ortolans ab son panó.
Confraria de Sanct Jaume ab son panó.
Treginers de mar ab son panó.
Garbelladors ab son panó.
Mariners, barquers ý descarragadors ab sos panons; ý aportaven una
bella nau molt ben exerciada ý artillada de cuets; ý venia a la vela ab
gentil artifici e quant fou devant sa magestad amaynaren les veles; e
tiraren molts cuets, e aprés tornaren arborar dites veles.
Pescadors, los quals portaven una barca de pescar, la qual venia a la
vela, e com fou devant sa magestad amaynà dita vela, e lansà molt peix
viu e molts confits, lo qual fou molt bona vista.
Revenedors ab son panó.
Corders ab son panó, ý aportaven lo jagant.
Boters ab son panó.
Matalafers ab son panó, ý dos hòmens que aportaven un matalaf.
Hostalers ab son panó.
Pallers ab son panó.
Corredors de coll.
Ortolans de Sanct Anthoni ab son panó, ab cert entremès que feren
llaurar uns asens, ý aportaven un ort ab alguns aussallets.
Ortolans de Sanct Pere ab son panó, ab cert entremès que sembraven
confits ab molta abundàntia.
Carnicers ab son panó, ý aportaven un bou ensellat, ab ses guarnitions
ý fre, ý un home a cavall en dit bou, e quant fou devant sa magestad se
apeà ý tornà a pujar a cavall.
Spasers, per certa contienda que tingueren entre ells, no isqueren.
Texidors de lana ab son panó.
Mercers ý Julians ab son panó, ab una inventió de uns boscatges que
aportaven representant la història de sanct Julià, cassant, ab molta ý diversa
casa salvatge que corregueren, ý molta casa de aucells; ý anaven
deu o dotze de ells a cavall ab sos cavalls, molt ben ateviats ý adresats,
lo que fou molt bona vista.
Calsaters ab son panó.
Cotoners que aportaven un joch de cavalls cotoners, ý feren un ball
de cascavells ab los caballs, lo que fou molt bona vista.
Texidors de lli ab son panó.
Mestres de cases ý molers ab son panó, ý aportavan un orifany que
aportava un castell desobre dit orifany.
Ferrers, los quals aportaven la brívia.
Tapiners ab son panó.
Sabaters ab son panó.
Argenters, los quals no acudiren no obstant que altres vegades fossen
exits sens panó.
Freners ab son panó.
Sastres ab son panó.
E passades les sobredites confraries, e feta per quiscú d'ells reverèntia
al dit senyor rey, lo dit senyor, ensemps ab los dits honorables consellers
ý pròmens, devallà de dit cadafal e muntà a cavall sus lo mateix
cavall. E axí, a cavall, per los honorables consellers fonch mès jus lo dit
pali; e posaren-se tots en orde, axí en los bordons del pali com en lo banch
del fre, com encara en los cordons, en la forma demunt dita. E an aquest
punt se havia de fer una salva de la artillaria de la Ciutat, la qual no
féu per lo que sa magestad, com dit és, no gustava, al temps que passaren
totes les dites confraries.
Ý
reyna en companyia de la senyora infanta dona Isabel, ý senyor
arciduch de Àustria, stigueren mirant les dites festes de una finestra ab
gelosies, la qual stava molt prop de dit senyor rey, e axí mateix lo dit
senyor rey jus lo dit pali, a cavall, del mateix modo que ere vingut ý
ab lo mateix orde, partí de dit cadafal, e tirà per lo carrer Ample fins
al cap del carrer de les Trompetes; e aquí girant per los Cambis, via
de sancta Maria de la Mar, sens entrar en ella, tirà per lo Born, e per lo
carrer de Moncada fins a la capella d'en Marcús, ahont girà per la Bòria
amunt, ý arribà a la cort del Veguer, ahont per los pressos de la pressó,
sentint lo dit senyor rey, cridaren: "misericòrdia, senyor Rey",
per moltes
vegades, la qual cosa dit senyor rey entengué per lo conseller en cap, proseguint
lo dit camí, tirà la volta per la Calsateria, e per la plaça de Sanct
Jaume ý devant la Diputatió, vers lo palau episcopal; e per tot lo camí
havien manat los senyors consellers fossen polsades diverses cobles de
jutglars sonant moltes danses ý altres sons. E quant fou davant lo palau
episcopal, descavalcà e fonch rebut per lo clero de la Seu de Barcelona
ab lo reverendíssim arcabisbe de Tarragona vestit de pontifical, per no
haver-hi bisbe en la present ciutat, ý esser sede vacant, ab la creu ý bandera
de sancta Eulària ý ganfanons de dita Seu, e fonch posat dit senyor
rey al costat del gremial, jus lo dit pali, e lo dit senyor Pere Benet Soler,
conseller en cap, prengué la mà squerra de dit senyor rey, anant fora del
talem, e los pròmens se posaren devant, axí com bé pogueren, per lo que
no podien ordenar-se commodament per rahó de la gran multitud de la
gent. E axí tiraren vers la via del portal. Ans de esser dintre, ço és, en
lo replà, fonch aparellada una cadira per lo clero, cuberta de tela de or ab
un coxí posat en terra, sobre lo qual coxí lo dit senyor rey posà los genolls
ý adorà la Vera Creu, la qual tenia dit senyor arcabisbe, e adorada aquella
jus lo dit pali entrà dins dita Seu, e tirant vers lo cor, a la porta del qual
fonch desat lo dit pali, entrà dins lo cor, ý la Seu stava illuminada
de infinites llanternes ý candeles per les capelles ý atràs en lo altar
maior. E passant, tirà fins en lo altar maior, e allí tornà a adorar altra vegada
dita Vera Creu en mà del dit senyor arcabisbe, e aprés devallà a la
capella de sancta Eulària, e féu oratió sens adoratió de, la creu; e aprés,
axí de la dita Seu per lo mateix portal. E fora lo dit portal cavalcà, ý ab
lo mateix orde del pali ý cordons fonch acompanyat tirant lo camí vers
lo dit palau episcopal, Diputatió, plasa de Sanct Jaume devant Casa la
Ciutat, Regomir, carrer Ample fins al palau o la casa que antigament
ere del arcabisbe de Tarragona, ahont li stava aparellat son palau real.
E feta reverèntia a sa magestad, los dits honorables consellers lo dexaren
dins la porta del dit palau al peu de la scala, ý despedint-se los consellers
de sa magestad lo conseller en cap agué gràcies al senyor rey de la mercè
los havia feta ý que speraven rebrer per avant altres moltes, respongué
sa magestad que "se era mutcho holgado de aver venido, y que de buena
gana avia recebido en servicio lo que se le avia hetcho".
palau dexaren lo dit pali, lo qual tocava ý ere propri del dit cavallarís
major de dit senyor rey.
E aprés, dits senyors consellers ý pròmens del cordó se
Casa de la Ciutat, a peu, ý allí se desajuntaren ý quiscú dells se
llur posada.
ORDINATIÓ Ý FORMA DE SERIMÒNIA FONCH FETA LO DIE QUE SA MAGESTAD
REAL FÉU LO JURAMENT SOLEMPNE EN LA SALA REAL DE LA
PRESENT CIUTAT, AHONT FONCH PRESTAT LO SAGRAMENT Ý HOMENATGE
PER TOTS LOS tres BRASSOS O STAMENTS.
Disapte, a
per lo senyor rey don Felip, nostron senyor, per la prestatió de son
jurament ý per al sagrament ý homenatge de tots los staments eclesiàstich,
militar ý real, fahedor en la gran sala del palau real, los magnífichs
consellers, acompanyats ab sos prohòmens que eren mossèn Pere Ferreres,
ciutedà; mossèn Pons de Peramola, mossèn Phederich Pol, mossèn Garau
Guardiola, mossèn Alós Colom, militar, ý tras d'ells los síndichs de les universitats
reals de Cathalunya, partint de Casa de la Ciutat, entre tres ý
quatre hores arpés mig dia, anaren per lo carrer de la Librataria ý plasa
del Rey a la dita sala gran, dita de sancta del palau real, devant
la Seu, lo qual lloch era asenyalat per al dit acte, segons que aquestos actes
en dit lloch acostumen selebrar-se, ý entrant a dita sala per lo portal
petit, que és junt la isglésia de Sancta Agata, fou vist que la dita sala
stava al cap vers la Seu entapisada de brocats, hont havia un molt gran
catafal cubert de draps grochs ý vermells, ý sobre dit catafal havia un
catafalet petit cubert dels matexos draps, arrimat al portal maior de dita
sala, qui és devant la dita Seu, e sobre dit catafalet havia una cadira
de brocat ab sos coxins, la qual stava posada sota un docer de brocat, aparellada
pera seurer lo senyor rey. A la part dreta de dita sala, vers las finestras
que miran a la plaça del Rey, estave lo stament eclesiàstich, so
és lo arcabisbe de Tarragona, abats, capitulars ý altres prelats de les yglésies
dels presents principat ý comtats, asseguts en sos banchs qui eren posats
de larch junt lo dit gran catafal, ý en los extrems dels grahons del dit catafal
seyen los doctors de la real Audièntia de aquest principat; en los
graons del catafalet estaven assentats lo vicicanciller de Aragó ý lo mestre
de les serimònies del rey; a la part squerra de dita sala, vers la Inquisitió,
estaven assentats alguns militars en sos banchs posats de llarch junt lo
dit catafal; ý los dits concellers lo hú del costat del altre, tots sinch, ý lo dit
mossèn Pere Ferreres, altre dels prohòmens, ý micer Hierònym Fivaller,
qui eren vinguts ab dits magnífichs consellers, feta per ells ý per los altres
prohòmensý síndichs la salut a dits senyors, se assentaren en un banch
que estave de través de front lo dit catafal, de cara a la cadira del rey,
juntant lo un cap de dit banch ab lo extrem del primer banch del stament
ecclesiàstich, posant-se lo conseller en cap a la mà dreta, al altre cap del
banch, de hont fins al cap del banch dels militars havia un bell spay pera
poder entrar a dits assientos ý anar a dit catafal, ý los altres consellers
se li posaren a la mà squerra per son orde; ý los síndichs de les altres universitats
se assentaren en altres banchs qui eren posats detràs, stant assentat
en lo cap del banch tras los senyors consellers lo síndich de Lleyda;
e los altres quatre prohòmens, per ser militars, se assentaren en los dits
banchs dels militars. E poch aprés, vingueren los del bras militar, so és,
lo duch de Cardona marquès de Aytona, comte de Quirra, vescompte de
Canet, baró de Eril ý molts altres nobles ý cavallers; los quals, feta la deguda
salut als staments ecclesiàstich ý real ý altres militars qui aquí eren,
se assentaren en sos banchs de son stament militar.
E aprés, tocades ja les quatre hores, arribà lo dit senyor rey, a cavall,
acompanyat del marquès de Dénia, qui portave lo stoch devant, ý de molts
altres grandes ý senyors de sa cort ab los tabals, trompetas, massers ý reys
de armes devant, ý quant dits consellers saberen que lo dit senyor rey se era
apeat al peu de la scala de sancta Agata, per la qual se
tots sinch a soles, sens moures los presidents dels altres brasos eclesiàstich ni
militar ni altra persona dels dits tres staments, se alsaren de son banch ý anaren
a la porta de dita sala, que és a la sumitat de dita scala, ý aquí, feta la
deguda reverèntia a dit senyor rey, lo reberen ý
de la scala de dit catafal, posant-se lo conseller en cap a la mà squerra de dit
senyor rey, sense companyia de altri, ý los altres quatre consellers ab los
grandes ý senyors que en sa companyia venian devant; ý arribats al peu de
la scala del dit catafal, saludaren a sa magestad ý als senyors dels staments
ecclesiàstich ý militar, ý se
sens interposar nengú entre ells, ý lo marquès de Camarasa, qui vingué
ab dit senyor rey, entre
en Cathalunya, se assentà ab los del stament militar. Ý pujat fonch
sa magestad al catafal ý assentat en sa cadira, los dits consellers se assentaren
en son banch ý
lo vice canceller de Aragó, estant en dit catafal de peus ý alsant-se tots
los staments també en peus, ab veu alta explicà ý dix com sa magestad
era allí pera jurar als eclesiàstichs, barons, nobles ý militars ý a les ciutats,
viles ý llochs reals de aquest principat de Cathalunya ý comtats de
Rosselló ý Cerdanya tots privilegis ý libertats, usos ý constitutions
ý altres drets, segons que los altres predecessors reys de Aragó ý comtes
de Barcelona havien acostumat jurar-les, e també pera rebrer de dits
ecclesiàstichs, barons, nobles ý militars, ciutats, viles ý llochs lo sagrament
de fidelitat als altres reys de Aragó ý comtes de Barcelona acostumat
prestar. E fet dit parlament, encontinent, lo secretari don Pedro Franquesa,
qui és cathalà natural de la vila de Ygualada, en presèntia de dit
senyor rey, ab alta veu, en manera que lo dit senyor rey e tots los dits
tres staments ho podien molt ben hoir, estant tots en peus, legí la forma
del jurament del dit senyor rey del tenor següent:
Nós don Phelip, etc, juram per nostre senyor Déu Jesusxpist e los
sancts quatre evangelis, ab les nostres mans corporalment tocats, tenir e
observar e fer tenir e observar als prelats, religiosos, clergues, magnats,
barons, richs hòmens, nobles, cavallers, hòmens de paratge, e a ciutats,
viles ý llochs e a les universitats de aquelles e a tot lo principat e comptats
la carta de la venda del bovatge, herbatge ý terratge ý tots los usatges
de Barcelona, constitutions, statuts, capítols ý ordinations ý actes de
les Corts generals de Cathalunya, e més totes les libertats, privilegis e gràties
ý mercès fets ý fetes, usos ý costums axí generalment com special atorgades
ý atorgats. E més, la unió dels regnes de Aragó, de Valèntia e comptat
de Barcelona. E més, la unió dels regnes de Mallorques e illas en aquell adjacents
ý dels comptats de Rosselló ý Cerdanya ý de Conflent ý de Vallespir
e bescomptat de Orladesi ý Carladesi ab los dits regnes, e més la constitutió
feta en la Cort celebrada per lo rey don Ferrando segon en lo monastir
dels Frares Menors de Barcelona, en lo any MDIII. sobre la luitió del
censal de preu de 220000 lls., s., etc., ý de pensió annual de 11000 ll., s.,
moneda barcelonesa, del qual fonch fet servey al dit senyor rey don Ferrando
per la Cort general per ell celebrada en lo monastir de Sancta Anna
de dita ciutat en lo any
constitutions de Cathalunya, axí del rey Jaume con dels altres reys.
E legida la dita scriptura, lo dit senyor rey se agenollà ý posà la mà
sobre la Vera Creu, que era posada en una taula cuberta ab son tapet
devant dit senyor rey. E fet dit jurament per part dels staments, fonch
dada en scrits certa protesta a n'al secratari. E totos los dits staments
prestaren a dit senyor rey lo sagrament de fidelitat en la forma acostumada,
so és, los laychs jurament ý homenatge, ý los ecclesiàstichs jurament
tant solament, comensant lo stament ecclesiàstich ý aprés lo militar ý
darrerament lo real.
E feta la dita serimònia, lo dit senyor rey se
per anar-se
devant, salvo lo conseller en cap, lo qual, tot sol, se li possà al costat
squerra, sens moures ningú altre dels tres staments, com és dit en la vinguda
del dit senyor rey; ý ab aquest orde lo acompanyaren fins que fou
baix al cap de la scala de Sancta Agata, ý pujat a cavall qui inclinant
un poch lo cap vers los consellers en senyal de saludar-los ý despedir-se
d'ells prengué la via de la Seu per a pendrer possessió de son canonicat.
E dits consellers tornats dintre en son banch speraren que tots los dels
staments eclesiàstich ý militar se
de sos prohòmens ý síndichs de les universitats se
Casa de la Ciutat, ý per lo senyor conseller en cap los fonch fet un breu
rahonament regrasiant-los la honrra havien feta en acompanyar-los a la
dita sala gran per prestar dits homenatges de fidelitat a nostron rey ý senyor,
ý ultra de què havien fet lo que en semblant occasió se requeria, la
Ciutat los ho tenia a molta mercè, pregant-los escriguessen ý anassen a
llurs universitats pera que fossen servits de enviar-los poder per entrevenir
en les Corts.