Text view
Llibre de les Solemnitats de Barcelona 5
| Title | Llibre de les Solemnitats de Barcelona 5 |
|---|---|
| Author | --- |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | I-67-Solemnitats_5.txt |
| Date | Segle XVIa |
| Typology | I-Epistolaris i dietaris |
| Dialect | Or:C - Central |
| Translation | No |
SOLEMNITAT DE LA CANONITZACIÓ DE SANCT ANTHONI DE FLORENÇA
Diumenge, a
la canonització del gloriós sanct Entoni, arcabisbe de Florença, del orde
de Preïcadors, la qual solemnitat fonch feta en la forma següent, ço és,
que lo dit dia los honorables conselés, ab diverços pròmens e òmens de diverços
staments ja justats en multitut gran dins la Seu, oïren aquí solemne
ofici e sermó, lo qual féu lo reverent mestre Gaspar Esteve, mestre en
sacra theologia del dit orde de Preïcadós; e dix la misa lo reverent don
Joan Mirales, arcabisbe de Tessalia; e acabat lo dit ofici, per impediment
de la pluja que en aquela ora fonch gran en la present ciutat, e ja avie
alsguns dies que alguna hora pluvia quescun dia, fonch prorogada la profeçó
per lo deprés dinar del matex dia, la qual se féu aprés dites vespres
e completes, e fonch de aquesta manera.
Que acabades dites completes, partiren de la Seu ab tot lo clero ý ab
los frares del dit orde que foren alí aplagats, los quals anaren mesclats ab
lo dit clero per lur orde processionalment, precedent sis trompetes
e trompadós trompants e los tres tabalers ab sobrevestes de las insignies de la
Ciutat, ab huna ymatge d'argent reprerentant la figura del dit gloriós
sanct Entoni, la qual portava lo dit reverent don Joan Mirales en ses
mants, sots un pali ab sis bordons, dels quals portava lo del mix part dreta
mossèn Joan Berenguer Aguilar, conseller en cap; a la part escerra mossèn
Galceran Durall, conseller segon; e al davant a part dreta mossèn Bertran
Dezvalls, conseller terç; e a la part escerra mossèn Joan Hubach,
conseller quart; e al detràs mossèn Bartomeu Calopa, conseller quint; e
a part scerra un ciutadà onrat de la dita ciutat. E proseguint la dita professó
isqueren per lo portal major de la dita Seu, dreçant per lo palau episcopal,
tirant dret a la plaça de Sanct Jaume e prenent per lo carrer dels
Speciayres, ara vulgarment dit dels Calçaters, per la plaça del Blat, per la
plaça de la Bòria, e per la volta dret camí entrant en la església de Preïcadors,
ahont feren la converçació del dit sanct, ý aquella dita, exint per l'altro
portal, dreçà al carrer dels Mercaders per lo carrer d'en Avellà tirà dejús lo
Palau, e per la Corrobia, pessant per la plaça Nova, retornà dins la Seu.
ORDINACIÓ E FORMA DE LA FESTA E CERIMÒNIA TINGUDA PER RAHÓ DE
LA NOVA INTRADA DE LA SACRO CESSÀREA Ý CATHÒLICA Ý REAL MAGESTAT
DE LA SENYORA DONA ISABEL, EMPERATRIZ Ý REYNA NOSTRA
SENYORA, MULLER DEL INVICTÍSSIMO SENYOR DON CARLOS, EMPERADOR
E REY NOSTRE SENYOR, VUY BENAVENTURADAMENT REGNANT.
Per quant los honorables consellers reheberen letras de la cessàrea magestat
del senyor emperador ý rey nostre senyor del tenor següent.
Lo rey.
Amats ý fells nostres: Nós per la gran amor que tostemps havem
tingut ý tenim an aqueixa ciutat, com se vulle que nostra determinació
era de detenir-nos pochs dies ý passar en Castella, cap de nostres regnes,
havent scrit a la sereníssima emperatriz ý reyna, molt chara muller,
que vingué en aqueixa ciutat ab los illustríssims príncep e infantes, nostres
fills, perqué, aprés de haver descansat en ella alguns dias, nostra
partida serà pera Munçó, a celebrar Corts generals als regnes de Aragó,
València, principat de Cathalunya e comtats de Rosselló ý Cerdanya, ý
entendre en tot lo que convengue al servey de Déu nostre senyor ý a la
bona administració de la justícia, conservació, honra ý augment de nostra
real corona ý tranquilitat de las províncias; ý jatsia que nós tenim cregut
que en tal cars no mancareu al que deveu, com a bons ý leals vassalls nostres,
en rehebre, servir ý obeir la dita emperatrís, nostra muller, com tostemps
ho haveu acustumat, totavia per lo que toca al aposento de nostra
Cort ý de la sua, ý que aqueixa ciutat sia abundantment vituallada, scrivim
a nostre loctinent de aqueix principat, que de tot ne comunich ab vosaltres,
encarregant-vos, que demés de donar-li entera fe ý crehença, vos hajau
en totas las ditas cosas, com de vosaltres comfiam, ý mireu molt en tenir
la ciutat avituallada a rahonable preu, que nós ho rehebrem de vosaltres
en accepte servici. Data en Bolonya, a dos dias del mes de janer del
any
ciutat de Barchinona.
Per tant, los dits honorables consellers, volents, com és acustumat,
preparar-se en rehebre la dita senyora emperatrís en sa próxima entrada,
per ço com la dita senyora no sie stada encara en la present ciutat, per
llurs verguers faheren applegar prohomenia per comunicar sobre lo dit fet
e aprés applegar Consell ordinari, lo qual desliberà que muntàs a Consell
de cent jurats. E axí, a quatre de mes de febrer del dit any
feren convocar lo dit Consell de cent jurats per dispondre la festa de la dita
recepció, e dar forma en haver peccúnias per pagar les despesas fahedoras
per causa de la dita benaventurada vinguda de la dita senyora emperatris
ý reyna, nostra senyora; per lo qual Consell fonch deslliberat que fos preparada
festa a la dita senyora, tant quant pus solempnament se pugués fer
e preparar, seguint la forma ý ordinació que fonch tinguda en la entrada
de la illustríssima senyora reyna dona Isabel, muller del illustríssimo senyor
don Ferrando, de gloriosa memòria, per despesas de la qual receptió lo dit
Consell remès la executió de ditas cosas als dits honorables consellers e
Consell de
de quiscun stament.
E los dits honorables consellers, lo dit dia, volents executar las cosas
per lo dit Consell delliberadas, per llurs verguers faheren ajustar lo Consell
ordinari de
de
manera de la dita festa fahedora, las quals
los quals los honorables consellers e Consell de
celebrat a sis del dit mes de febrer,
los quals foren mesos en effecte segons monstrath l'orde dejús scrit.
E no contrestant que la dita senyora no hagués a fer jurament ne acte
algú, los dits honorables consellers per bé festivar aquella, executant las
cosas delliberadas, faheren fer un gran cadafal en la plaça de Frares Menors
en la forma acostumada, davant la casa de Muncada, e faheren envelar
la dita plaça, metent antenas més de la mija plaça, e posaren certas barreras
en aquella, per ço que las confraries, sens trepix de bèstias, poguessen
ab lurs panons e entremesos passar.
E com los dits honorables consellers fossen certs que la dita senyora
havia de arribar en la vila de Molinderey lo dia del dimecres, que comptàvem
de la dita ciutat, faheran electió de dos notables personas, hun ciutedà e
un militar, qui lo die del dimars, que comptàvem
anaren a la dita vila de Molinderey, per què en nom de la dita Ciutat fahessen
reverència a la dita senyora, bessant-li las mans, e recomenant-li la dita
ciutat, regraciant-li lo gran treball que sa magestat havia pres per visitar
la present ciutat, offerint fer per sa magestat tot lo que a la Ciutat sie possible.
E foren les dites dos persones mossèn [...] e mossèn [...].
E no
faheren fer crida per ben festivar la jornada de la dita intrada, ordenant,
pregant e exortant a tothom generalment, que tres jorns continuos fessen
festa sens obrir portas dels obradors, e que quiscú scombràs los carrers e encontrades
de llurs cases, e que envelassen e empaliassen los enfronts de llurs
cases, hont la dita senyora devia passar, fahent alimàries en las tres nits.
Aprés, lo dimecres, que comptàvem
senyora partí de dita vila de Molinderey, ab delliberació de dormir aquella
nit dins lo monastir de Valldonzella, fora de la present ciutat. E los dits
honorables consellers, seguint les antigues pràcticas de la dita ciutat, lo die
meteix, per llurs verguers feren convidar molts cavallers e ciutedans, lo veguer
de Barchinona e balle, e los honorables cònsols de la botja ab lo stament
mercantívol, per acompanyar-los a la exida e rebuda de la dita senyora.
E lo dit die, ajustats los dits consellers en la dita Casa de la Ciutat,
en companya dels honorables veguer e balle de Barchinona e de alguns
cavallers e ciutedans, e encara dels demunt dits cònsols e stament mercantívol,
e de alguns artistes e menestrals, tots a cavall, partiren de la dita
casa exint fora la present ciutat, ab llurs verguers davant, faheren la via
de la albareda que és damunt la carniceria de Sans, e allí se aturaren. E
poch aprés, sentint que la dita senyora se acostava, en companyia dels
demunt dits, passant la dita albareda, exiren al encontra de aquella. E la
dita senyora que venia acompanyada del reverendíssim cardenal de Spanya
e de molts grans ý nobles cavallers de Castella, Aragó ý de altres parts,
vehent venir los dits honorables consellers ab llurs verguers davant, vérguers
alçades, se retench aturant-se. E los dits consellers, stants a cavall sens dar
peu a terra, se acostaren a la dita senyora, ço és, primer lo dit veguer,
aprés, mossèn Francesch Bosch de Vilassar, conseller en cap; e aprés los
altres consellers, quiscú en son orde, e inclinant-se fins quasi als colls de
llurs mules, faheren reverència, e besaren la mà a la dita senyora. E basada
la dita mà, tots los dits consellers, ab tots los altres, voltaren e vingueren
ab la dita senyora fins al dit monastir de Valldonzella.
E com foren al Coll Blanch, foren allí las cent antorxes que la Ciutat
havia fetas preparar per rahó de la dita vinguda; las quals, jovent de las
confrarias anpradas per los dits consellers, exint de la dita ciutat, apportaren
ý havian ya encesas, ý perquè era encara de dia las feren apagar,
fins que foren al dit monastir de Valldonzella, ahont les ancengueren, ý
aprés acompanyaren ab les dites antorxes los dits honorables consellers
fins a la present Casa de la Ciutat, ahont se desaplegaren, ý desde allí a ses
cases, prenent quiscun conseller porció de la companya de ditas antorxas.
E per causa de la gran cuyta que sa magestat se donà ý per no haver volgut
detenir-se en Molinderey, com era costum ý pràctica antiquada dels
gloriosos reys ý reynas predecessors de sa magestat, no foren preparats los
mascles ni altres coses que per demostració de la molta jucunditat concebuda
en los coratges dels ciutadans ý habitants en la present ciutat se
acordaven preparar, ý era acostumat per lo passat en semblants entradas,
ý també fonch la causa que plagué a la divina bondat ý clemència donar-nos
pluja tan desijada ý tant necessària, com era en lo temps que sa magestat
arribà al Coll Blanch, que com dit és, las antorxes de la dita ciutat, per
esser encara de dia ý per la pluja, no
senyora acompanyada per lo reverendíssim cardenal de Spanya ý per los
senyors consellers, anant, ço és, los quatre consellers mesclats ab los duchs,
comptes ý grans senyors venian ab la dita senyora, e lo conseller en cap
a la mà squerra de la dita senyora, e lo dit reverendíssim cardenal, a la
part dreta de dita senyora fins al dit monastir de Valldonzella, lo qual
monastir fonch mès a punt e ben ampaliat de molts e bells draps de ras
per la abbadesa e covent del dit monastir, e allí la dita senyora reposà
e stech fins lo divendres aprés següent.
E lo sendamà que comptàvem
consellers, attenents que la sereníssima infanta [...].
ORDINACIÓ DE LA SEPULTURA DEL ILLUSTRÍSSIM E REVERENDÍSSIM SENYOR DON FEDERIQUE DE PORTUGAL, ARCHEBISBE DE ÇARAGOCA Ý LOCTINENT GENERAL DE LA CESSÀREA MAGESTAT EN LO PRESENT PRINCIPAT DE CATHALUNYA Ý COMPTATS DE ROCELLÓ Ý CERDANYA.
Per ço que en los successors pas la memòria de les cosas davall scritas,
los quals, legint lo present acte las hajen com a presents, e no sien meses
en oblivió, los honorables mossèn Luýs Gibert, mossèn Joanot Çalba, mossèn
Ramon Marquet, mossèn Parot Agarrat e mossèn Pere Soler, consellers
l'any present de la ciutat de Barcelona, manaren a mi Joan Lorens
Calça, notari e scrivà de la casa del rational de la dita ciutat, que la cerimònia
de la sepultura del illustríssm e reverendíssim senyor don Federique
de Portugal, archebisbe de Çaragoça ý loctinent general de la cessàrea
magestat del rey nostre senyor en lo principat ý comptats de Rosselló
ý Cerdanya, e tots los actes precehints e seguints aquella continuàs sots
degut orde de scriptura. Per tant yo, dit Joan Lorens Calça, hé procehit
en continuar las ditas cosas en la forma següent.
Ço és, que diumenge, a
senyor Déu Jesuxpist
del mig dia, passà de aquesta vida en l'altra lo dit senyor, retent l'ànima
a son creador, aprés de haver presos devotament los sagraments de sancta
mare Església, segons de aquestas cosas foren certificats los dits honorables
consellers per lo venerable síndich de la dita Ciutat, qui, de ordinació
de dits consellers, quiscun dia visitava lo dit senyor. Aprés que
sua malaltia, pochs dias ans de las festas de Nadal proppassades, ultra
que quiscuna semana una vegada los dits honorables consellers eran anats
a visitar-lo, tots sinch consellers plegats, vestits de çamarras, ab sos verguers
davant, sence prhòmens, pera servar ab ell la cerimònia està continuada
en lo
de esser feta per part de la dita Ciutat quant lo spectable governador està
malalt, attès no
dit
aplegar lo major nombre de prohòmens que pogueren, los quals foren de
prest applegats en la casa del dit mossèn Luís Gibert, conseller en cap, car
per esser lo dia de diumenge no se aplegaren en la Casa de la Ciutat, en
presència dels quals prohòmens per lo dit mossèn Luís Gibert fonch nottificada
la dita mort. E consultant si los consellers se vestirian de dol ý per
quins dias lo apportarian, l'orde de la cerimònia se havia de fer per rahó
de la mort del dit senyor, en special sobre lo anar per lo sendemà, que era
la festa dels Reys, per rahó de la qual festa quiscun any en semblant jornada
los dits honorables consellers acustuman de anar a la yglésia parroquial
del Pi, segons notat ab lo dit
honorables prohòmens fonch aconsellat ý dit que quant en lo vestir-se de dol
se servàs lo metex se era servat en lo dol se posaren los honorables consellers
en lo any
Anthonio de Súnyega, prior de Castella, ý axí bé loctinent general de sa
magestat en los dits principats ý comptats, lo qual dol apportaren per tres
dias; e que quant en la cerimònia de la festa del Pi, attès que per ordinació
del dit libret se trobava scrit, que en los dias de cerimònia lo conseller
devia ý era obligat deixar lo dol; encara que fos fresch de pare, mare,
muller ý fills, per aquella jornada, ý aprés tornar-los a posar fins que cumplís
lo termini prefigit, foren de parer que los dits honorables consellers se
posacen gramalles de dol encontinent, lo qual aportacen aprés per tres
dias següents; e per quant se era axí practicat, ý convenia al càrrech de
la conselleria dar avís de la dita mort a sa magestat, ý aquella devia esser
suplicada per part de la dita Ciutat mans provehir de prompte convenient
remey per la bona administració de la justícia, per tant, foren de parer
que
de la Ciutat ý del General, pus axí se era practicat per la mort del dit don
Anthonio de Súnyega, a sa magestat, ý scriure los dits consellers a sa magestat
de tot lo sobre dit. E axí fonch proveÿt de continent, que lo sots
síndich, de part dels dits honorables consellers, consulta ab los reverent
ý magnífichs depputats de Cathalunya sobre lo scriure ý contribució de
paga de dit correu, e féu relació lo dit sots síndich que los dipputats si
tenian dol, ý encara ó stimaren molt, ý foren contents de contribuir en
la mitat; ý axí fonch despachat lo dit correu per
per yguals parts per la Ciutat ý General.
E lo dilluns següent, que comptàvem sis del dit mes, los dits honorables
consellers, de bon matí, foren a casa del dit mossèn Ramon Marquet, conseller
terç, la qual casa està més prop de la dita yglésia del Pi, ý fins a la
dita casa anaren vestits de las gramallas de dol, las quals se despullaren
allí, ý prengueren las çamarras de grana, ý ab aquellas, en la forma acustumada,
anaren a la dita yglésia del Pi; ý allí oÿren lo offici divinal ý
sermó, com és acustumat; lo qual finit, tornaren a casa del dit mossèn
Marquet, ý despullades las ditas çamarras, se tornaren a vestir las gramallas
de dol, ab las quals los altres consellers anaren a llurs casas, proveynt.
primer per medi del dit sotsíndich que la illustre dona Maria de Portugal,
comtesa de Finças, neboda del dit senyor virey, quòndam, la qual se trobava
en casa del dit senyor, fos visitada per part dels dits consellers, ý ab
ella se sabés què
aquell. E axí de ordinació dels dits consellers ý anà lo dit sotsíndich, lo
qual féu relació que la dita senyora ó havia molt stimat, ý li havia dit
que lo dimecres següent lo cors ab professó seria apportat al monestir de
Jesús, ý allí acomanat per alguns dias.
Dimarts, aprés dinar, essent sertificats los dits honorables consellers per
lo dit sotsíndich que en casa del dit senyor virey, quòndam, tenian dol,
ý que per apportar lo dit cors ab cerimònia al dit monastir de Jesús, fora
los murs de la present ciutat, acomanat aquell allí fins que
Cigüença, ahont s'és dexat, ells dits consellers serian convidats per acompanyar
lo dit cors, ý aquell volian apportar ab cerimònia, proveÿren per
medi de llurs verguers de applegar gran nombre de prohomenia, la qual
applegada en la metexa casa del dit mossèn Gibert, vingueren a la dita
casa dos cavallers criats del dit senyor a convidar als dits honorables consellers
a la dita sepultura per lo sendemà de matí a la casa del dit senyor,
de part dels parents de aquella. E per ço, per lo dit mossèn Luýs Gibert,
conseller en cap, fonch proposat, demanant als dits prohòmens consell,
quina cerimònia se devia fer al dit cors, attès, que no se
lo passat, ý encara si lo senyor governador seria convidat en dita sepultura,
com anirian ý starian ab lo dit senyor. E per la major part dels dits prohòmens
fonch dit que los honorables consellers devian anar, vestits de ses
gramallas de dol, a la casa del dit senyor, ý allí devian agraduar la cerimònia
del modo següent, ço és, que preceÿcen davant lo dit cors dos verguers
vestits de dol ab llurs caparons lançats per lo coll, ý aprés anàs lo
dit cors, lo qual apportacen sos criats, attès que axí se observà en lo soterrar
del cors del dit don Antonio de Súnegua en la ciutat de Gerona en lo dit
any
altres quatre prohòmens, ý aprés anacen dos altres verguers, ý aprés los
honorables consellers agraduats sots la forma acustumada per sos trasts;
ý açò apparia fahedor per conformar-se a la sepultura diu lo dit Libret de
Cerimònias, que
a los més baixos no van sinó dos prohòmens davant ý dos detràs, e aprés
de reys, reynas, primogènits e de infants no troba altra cerimònia més
honrada; e que per saber lo dit senyor governador si aniria ý con staria,
focen tramesos dos prohòmens al dit senyor de part dels dits honorables
consellers, e axí de continent, sence desplegar-se de allí dits prohòmens, ý
anaren, ço és, los honorables mossèn Perot Çalba, donzell, mossèn Pere
Joan de Sanct Climent, los quals tornaren resposta que lo dit senyor governador
no stave dispost per anar a la casa, abans aniria a la yglésia
de Jesús ab los doctors del real Consell. E que quant en lo star de
dita yglésia, ell procuraria de estar de manera que los dits consellers
ne serien contents. E oÿda dita resposta, de continent per los dits honorables
consellers foren elegits los vuyt prohòmens per anar davant
ý detràs lo dit cors per lo sendemà, dia de la dita sepultura, ý foren los
següents.
Ço és, per anar davant: mossèn Francesch Bosch de Vilaçar, ciutedà;
mossèn Perot Çalba, donzell; mossèn Pere Joan de Santcliment, ciutedà;
mossèn Galceran Llull, cavaller.
Per anar detràs: mossèn Miquel Dezpalau, donzell; mossèn Miquel de
Vallseca, ciutedà; mossèn Berthomeu Gironella, ciutedà; mossèn Parot
Vila, cavaller.
E per quant per part del reverent ý venerable capítol de la Seu era
stat tramès als dits honorables consellers, pregant aquells volguessen comunicar-los
los Libres de Cerimonias antichs, per veure si per lo passat se
trobaria forma com anàs la Seu ab las parròquias e monestirs, qui tots eran
estats convidats per lo sendemà per a la dita sepultura; per tant, los dits
honorables consellers digueren a mi Joan Lorens Calça, notari e scrivà del
rational de la dita casa, que los comunics los dits libres, e axí ó fiu, que
aní a la Seu ý trobí congregats, ço és, lo molt reverent vicari del senyor
bisbe ab molts reverents canonges, qui tractaven sobre dit fet. E feta
relació per mi Joan Lorens Calça als dits molt reverent vicari ý capitulars
en los Libres de Cerimonias, los quals fins al present any corrian
quatre libres, recòndits en la dita casa o archiu de la Ciutat de Barcelona
no trobava pràctica de cerimònia semblant a la fahedora per a
mort de loctinent general, bé que en altres cerimònias de reys ý reynas
se era practicat que la Ciutat per las parròquias e monestirs acompanyaven
lo cors la a ecclesiàstica sepultura ab totas las creus, per lo dit
molt reverent capítol e o per la major part de aquell, attès, que hi agué
diversos parers, fonch determinat per lo sendemà que la Seu de bon matí
anàs acompanyar lo dit cors, ý que totas las parròquias ý monestirs se
aplegacen a la dita Seu, ý de allí partissen ab una sola creu de la Seu tant
solament, dexant las altres creus en dita Seu, perquè
de dita sepultura de loctinent general a las seputurals de reys ý de
reynas, primogènits e infants, anant a la casa del dit senyor, ý que acompanyassen
de allí fins a Jhesús lo dit cors, ahont se celebràs lo offici, ý aprés
la absolta general, com és acustumat; e feta dita relació per mi, dit Calça,
del dit delliber, los honorables consellers ý prohòmens se desplegaren ý
anaren a llurs casas, proveynt per llurs verguers fossen convidats los dits
vint pròmens que de bon matí fossen a casa de mossèn Joanot Çalba, conseller
segon, la qual casa està més prop de la casa del dit senyor que las
altres dels altres consellers.
Dimecres, que comptàvem vuyt del dit mes de janer, de bon matí, los
dits honorables consellers se aplegaren en casa del dit mossèn Joanot Çalba,
conceller e eraren allí los dits vint prohòmens, los quals, foren tantost aplegats,
se
senyor bisbe de Vich. E per quant se era seguit que per part del collector
de la cambra apostòlica, micer Joan Çolçona, se era fet impediment al cors
del senyor, lo qual stava ja posat sobre lo fàretre o llit de morts, vestit
de pontifical, en la sala de la dita casa, ý prest pera esser portat a ecclesiàstica
sepultura, que no ysqués de allí, fins que fos reintegrada la cambra
apostólica de tots los bens del dit senyor virrey ý dels dinés que havia
repartits ý donats pochs dies abans que no morís; per tant, se detingueren
allí los dits honorables consellers ý prohòmens fins a les onze horas ý mija
ans del mig jorn, ý entre tant se concertà lo dit fet. E axí fonch junta la
processó de la Seu, parròquias ý òrdens a la dita casa, ý feta la absolta acustumada
fer, tirà dita processó sots l'orde següent.
Primerament, anaven
encesas.
Aprés, venia lo badell de la Seu ab sa vestidura de dol ý verga
alçada.
Aprés, venia la creu de la Seu, tota sola.
Aprés, venia grandíssim nombre de preveras foresters ý françesos ab
sobrepeliços ý llums encesos, de dos en dos.
Aprés, venian los preveras de las parròquias ab un ciriet quiscú en la
mà, que foren ordenats de aquesta manera, que anaven tots a la mescla,
excepto los de Sanct Just, que per esser la parròquia ahont és mort lo dit
senyor, anaven a mà dreta ý los de Sancta Maria de la Mar a mà squerra,
anant darrera de dits capellans, altres de las altras parròquias que
foren [...].
Aprés, venian los frares de Jesús, molt devotament, ab ciris encesos, de
dos en dos.
Aprés, venian los frares de la Mercè, de dos en dos, ab lums encesos.
Aprés, venian los frares del Carme a man dreta ý los frares de Sanct
Agustí a mà esquerra, variant ab l'orde Corpore Xpisti.
Aprés, venian los frares de Preÿcadors a man dreta ý los frares de Framenors
a mà squerra.
Aprés, venian los preveras beneficiats de la Seu, que foren [...].
Aprés, venian los venerables canonges de la Seu, que foren [...].
Aprés, venian tots los criats del dit senyor ab ses gramallas vestidas
ý aportant quiscú d'ells una entorxa encesa en la mà, que foren [...].
Aprés, venian los dos verguers vestits de dol ý caparons lançats al coll,
ý ab las vergues alçades.
Aprés, venien los quatre prohòmens sobredits ab sas gramallas.
Aprés, venia lo cors del dit senyor, lo qual aportaren los criats de sa casa,
que foren
Aprés, venian los altres quatre prohòmens ab ses gramalles.
Aprés, venian tots los cantors de la capella del dit senyor virrey ab
gramalles ý caparons al cap, ý entorxas encesas quiscú, que foren [...].
Aprés venian los altres dos verguers en la matexa forma dels altres.
Aprés, venian los honorables consellers, los quals foren agraduats dins
la casa del dit senyor virey per los honorables conseller segon, obrés ý
prohòmens, com se acustuma, en la forma següent, ço és: mossèn Luýs
Gibert, conseller en cap, a mà dreta; lo spectable vescompte d'Évol ý de
Canet, a mà squerra; lo reverendíssim senyor bisbe de Vich, al mig; aprés
anava mossèn Joanot Çalba, conseller segon, en mig; don Anrich de Centellas,
germà del compte de Quirra.
ANNIVERSARI RET PER LA ANIMA DE LA SERENÍSSIMA SENYORA DONYA
ISABEL, RMPERATRIS ý REYNA, NOSTRA SENYORA, MULLER QUE FONCH
DEL SENYOR DON CARWS, EMPERADOR Ý REY, NOSTRE SENYOR, VUY BENEVRNTURADAMENT
REGNANT.
Dimars, a
don Pedro de Cardona, portantveus de general governador en lo present
principat de Cathalunya, havent rebuda letra de sa magestat, envià a demanar
los honorables consellers, als quals comunicà la letra que sa magestat li
havia feta, de
ab dits consellers, los quals, aprés de haver sabuda dita letra, applegaren
prohòmens, ý notificaren-los lo dit fet, ý per los dits prohòmens
foren aconsellats que fessen applegar lo Consell ordinari, ý que per esser la
dita senyora emperatrís persona calificada, per las exèquias suas se devie fer
tot lo que per lo cathòlich rey don Ferrando, ý per los altres reys ý reynas
precessors de sa magestat se
ditas cosas, totas ý sengles, als honorables consellers ý al Consell de cent
jurats de quin dret se pagarien las despesas sobre açò fahedores; lo qual
aprés, desliberà que attenent las cosas de la mort són cosas certas ý ordinàrias,
ý altres vegadas se era ja axí practicat, féu conclusió ý desliberació,
que totas les despesas fahedoras per las ditas exèquies ý capellardent
sien pagadas del dret ordinari de la dita Ciutat.
Divendres, a
anominació dels
ab los officials que acustumen haver dol, ço és,
hun mercader, hun artista e hun menestral, ý foren los següents.
Ciutedans: mossèn Francesch Bosch de Vilassar, mossèn Galceran
Llull, mossèn Pere de Sanct Climent, mossèn Joanot de Ferrera, mossèn
Barthomeu Gironella, mossèn Miquel de Vallsecca, misser Bernat Vilana,
Andreu Miquel Mir, notari de Barchinona.
Militars: mossèn Barthomeu de Guimerà, mossèn March Anthonio de
Camós, mossèn Perot Çalba, mossèn Miquel Dez Palau, mossèn Ff. Miquel
Bosch de Vilaguaja, mossèn Perot Vila, Joan Ribera, mercader, Raphael
Casals, perayre.
E tingueren lo dol ý feren totas las cosas que se acustumaren fer en
lo anniversari del rey cathòlich atràs posat, ý axí bé se feren los memorials
al acustumat, excepto que en loch de ciris feren antorxes.
Agraduació:
prior de Cathalunya; don Antonio de Erill; mossèn March Antonio de
Camós; mossèn Francesch Bosch de Vilassar.
de Cardona; fra Gaspar Ferrer; mossèn Barthomeu de Guimerà; mossèn
Pere Joan de Sanct Climent.
de Lagostera; don Joan de Erill; mossèn Perot Çalba; mossèn Joanot de
Ferreras.
micer Hierònim Guinart, cònsol; mossèn Benet Pons, alcalde; mossèn
Galceran Dez Torrent; mossèn Galceran; mossèn Miquel Dez Palau;
mossèn Barthomeo Gironella.
mossèn Galceran Albanell; mossèn Hierònim Coll; mossèn Joan
Bargalló, cònsol; mossèn Miquel de Vallsecca; mossèn Perot Vila; mossèn
Luýs Turell.
Jordi Joan; mossèn Francesc Caçador; mossèn Joan Ribera; mossèn Andreu
Mir; mossèn Raphael Casals.
Los officials qui hagueren gramalles, ultra los predits prohòmens, foren
los següents.
De
Mossèn Miquel Setantí, donzell; mossèn Benet Miró, cirurgià: obrés.
Mossèn Joan Miquel Pol, clavari; misser Miquel Quintana; misser Dionís
de Clariana; misser Joan Boquet, extraordinari: advocats.
Raphael Puig, scrivà major del Consell; Francesch Jonells; Francesch
Sunyer: scrivans jurats.
Anthoni Anglès, síndich; Joan Lunes, sots síndich.
Jaume Lombart; Joan Ferran: racionals.
Joan Lorens Calça, scrivà del racional.
De
Miquel Cerdanya; Barthomeu Negrell: verguers.
Pere Orsuya, correu; Pere Reig, porter del clavari.
SOLEMNITAT DEL ANNIVERSARI FET PER PART DE LA CIUTAT PER ÀNIMA
DE LA SERENÍSSIMA SENYORA PRINCESSA DONA YSABEL, MULLER QUE
ERA DEL SERENÍSSIMO SENYOR DON FELIP, PRÍNCEP E SENYOR NOSTRE.
Per ço que en los successors no pas la memòria de las cosas dejús scritas,
las quals los legints lo present acte las hagen com a presents e no sien mesas
en oblit, los honorables mossèn Galceran Rovira, ciutedà mossèn Bernat
Splugues, donzell, mossèn Francesch Grau, ciutedà mossèn Francesch Xifré,
mercader, e mossèn Jachme Roig, paller, consellers l'any present de la ciutat
de Barchinona, digueren a mi, Joan Lorens Calça, notari e scrivà de la casa
del racional de la dita Ciutat, que la cerimònia e solemnitat feta en lo
anniversari fet per part de la dita Ciutat, per la bona ànima de la sereníssima
princessa e senyora nostra, e tots los actes preceints e seguints aquella, continuàs
sots degut orde de scriptura; per tant jo, dit Joan Lorens Calça, he
proceït en continuar las ditas cosas en la forma següent.
Dimars, que comptàrem
de nostre senyor Déu Jhesu Xpist
envià a demanar los dits honorables consellers, los quals anaren encontinent
a casa sua ab los mantos ý capirons de grana, e juncts que foren
ab lo dit senyor, ell los donà una letra de sa altesa, e los nottificà la mort de
la dita senyora princessa, dihent-los volguessen fer per part de la Ciutat
lo que aquella loablement te acustumat, ý que per star sa illustríssima
senyoria de partida per a Perpinyà, ý desijaria trobar-se present lo die de
dit anniversari que per ço li farian pler de donar la pressa que
en lo fahedor de dit anniversari. E los dits consellers responent que lo Consell
de la dita Ciutat ho havia a determinar ý que ells lo farian aplegar
encontinent, se
verguers feren aplegar prohòmens per comunicar-los lo dit fet ý la dita letra,
ý haver-ne llur parer; ý congregats que foren los dits prohòmens, en presèntia
de tots fonch legida la dita letra dirigida als dits honorables consellers,
Consell ý hòmens bons de la dita ciutat, la qual és del tenor següent. És
a saber, lo sobrescrit:
hombres buenos de la ciutat de Barchinona.
El principe.
Magníficos, amados y fieles nuestros: Estos dias, quando succedió el parto
de la princessa, se dexá de scriviros la nueva de su alumbramiento, assí
por scusar las importunidades y vexaciones que se acostumbran de hazer
con pedir albricias, como porqué pareció que se sustituiria con screvirlo al
lugarteniente general en esse principado, al qual expresamente mandamos
que os lo dixese de nuestra parte, y no fué por otra causa. Después sucedió
lo del fallescimiento de la princessa, como havreys entendido, de lo qual
havemos stado con la pena y tristeza que podeys considerar de una tan
grande pérdida con que Nuestro Senyor fué servido de visitarme; a el doy
muchas gràcias por ello; y esta ha sido la causa de avisaros tan tarde, para
que hiziéssedes las honras con la demostración y sentimiento que se acostumbre
en essa ciudad y principado, os lo encargamos y que deys fe y crehencia
al lugarteniente general en lo que de nuestra parte sobrello os dixere,
que en ello seremos muy servido. De Valladolit a
E legida fonch la dita letra, los fonch comunicat lo que lo dit senyor
loctinent los havia parlat. E per los dits prohòmens foren aconsellats que
encontinent devian fer applegar lo Consell ordinari, lo qual desliberaria
lo fahedor. E encontinent, per los verguers fonch convidat lo dit Consell
ordinari, lo qual applegat, fonch proposat en aquell tot lo dit fet, ý legida
dita letra, ý aprés per aquell fonch deslliberat, que attès ý considerat que
la dita senyora si haguere viscut nos havia de esser reyna ý senyora per
recta llinea, se devia com de present determinà se fes per las exèquias de
la dita senyora princesa, tot ço ý quant se féu per las exèquias de la emperatriz
ý nostra senyora en lo any
consellers la execució de las ditas cosas, e al Consell de cent jurats
de quin dret se pagaran las despesas sobre açò fahedoras. E per ço fonch
encontinent manat cridar lo dit Consell de cent jurats a la tarda del dit
die, e congregat que fou lo dit Consell de cent jurats, los honorables consellers
qui vingueren ab gramallas de dol sens tenir los capirons al cap,
feren, per l'orde acustumat, proposar en aquell lo sobre dit fet, ý legir la
dita letra del sereníssimo príncep, nostre senyor, la qual legida, attès que ja
per lo honorable Consell ordinari de
exèquies de la dita senyora princessa fos fet tot lo que
de la sereníssima emperatrís ý reyna, nostra senyora, com dalt és dit, lo
dit Consell de cent jurats féu sobre lo dit fet la desliberació ý conclusió que
las ditas despeses fossen pagades dels drets ordinaris de la dita Ciutat, axí
com se pagàran las despesas de las exèquias de la dita senyora emperatrís.
Dimecres, a
matí, vingueren a la present Casa de la Ciutat per concertar las cosas fahedoras
per a las ditas exèquias. E de continent, proveÿren per medi dels
honorables obrés de la dita Ciutat, anants ab ses gramalles ý capirons lançats
per las spatlles, que lo revrent vicari del reverendíssímo senyor bisbe
de Barchinona fos pregat, per part de la dita Ciutat, volgués fer sonar
las campanas de la Seu tres vegadas lo die, axí com en semblants exèquias
és acostumat, ço és, per lo matí, per lo mig jorn ý per la vesprada. E que
més avant volgués proveyr, que total las parròchias de la present ciutat,
quant oyrian sonar las campanas de la dita Seu, sonassen llurs campanas.
E que los dits obrés anassen aprés per tots los monastirs, axí de hòmens
com de donas, ý ancara a aquell de Valldonzella, pregant-los de part de
la Ciutat, que quant oyrian sonar las ditas campanas de la Sèu sonassen
llurs campanas. E axí fonch fet. Fonch emperò primer apuntat que, attès
que la festa de Nostra Senyora se havia de celebrar per lo dissapte vinent,
que
tocar de ditas campanas fins que passada fos la dita festa, ý que los tochs
comensassen lo diumenge a mix jorn, que serà lo sendamà de dita festa.
E encontinent, los dits honorables consellers applegats dins fort de la
present casa, feren venir los pintors de la Ciutat per fer pintar lo tuguri
ý los tovallons per lo capellardent, ý attès que lo fill de mestre Nicolau de
Credença havia ofert de posar l'or, argent, colors ý mans per ducats,
fonch dit a Gabriel Alemany, pintor de la Ciutat, si per lo dit preu ho volia
fer, que ells trovaben qui u feya per dit preu, que era lo fill del dit Nicolau
de Credensa, ý que per haver-ho ell fet altres vegadas daven la fadiga,
emperò, que si no u volia fer per aqueix preu, lo certificaven que per esser
ells bons administradors de la Ciutat, no podien fer altra cosa.
E per què lo dit Alemany no u volgué fer, fonch donat
a fer al dit Nicolau de Credensa per lo dit preu de
E lo mateix dia ý encontinent, se feren venir lo honorable
en Barthomeu Guoday, candaler de cera, ab lo qual
també tractaren sobre lo que costaria tota la cera del capellardent,
de la qual, segons per lo antich stà disposat
que de tota la dita cera del capellardent ý de las altras
brandoneras la sagrestía de la Seu se
composició, encara que en lo de la sereníssima emperatriz
se pretengué per part de la sagrestia que tota la cera
del tuguri se atura, ý sols se aturà lo delme de la sera de
las brandoneras, emperò la veritat antigua és, que de tota
la cera no ha sinó lo delme, e la cera de la offerta és tota
de la dita sagristia. E per ço digueren los honorables consellers
al dit Guoday, que ultra la dita cera del tuguri
ý de las brandoneras, havia de dar la cera que
per la offerta, ý que restaria tota la dita cera de la
offerta a la dita sagrestia, ý que la restant cera havia de
dar axí en lo meteix nombre que se era feta per la dita
sereníssima emperatrís. E apuntaren ab ell, que fonch
content en lo dit modo que li fossen dadas ý pagadas
per tot
E lo mateix dia fonch apuntat ab mestre
Joan Déu ý Joan Fuster, brodadors, ciutadans
de la dita ciutat, que per las mans, or, argent ý
seda del drap imperial se havia de fer per part
de la dita Ciutat per las ditas exèquies, los fossen
dadas
pagadas més en lo drap de dita emperatrís, que
foren
E perquè se pugués effectuar lo dit drap, se
pres dit die de la botigua de mossèn Joanot ý
Pere Arles, és assaber
pell, a rahó de
E
per las orlas de dit drap, en las quals han de
brodar los dits brodadors
rahó de
E també se près de la mateixa botigua per
rahó dels senyalls del tuguri ý dels tovallons, de
una part
a rahó de
E d'altra part, una cana setí de grana per los
senyalls de la Ciutat del drap imperial, a rahó
E per lo semblant, proveÿren en dar orde
que lo tuguri ý capellardent fos fet com se acostuma,
ý axí se apuntà ab mestre Anthoni Carbonell,
fuster de la Ceu, que per esser mort Anthoni
Gual, fuster de la Ciutat, no foren los dos
com en lo de la sereníssima emperatrís, que per
És emperò ver; que per rahó de la dita festa de Nostra Senyora
se prorrogà de metre mà en la fàbrica de dit tuguri o capellardent fins a
passada la dita festa, e per servar l'orde antich, foren fets los memorials
següents.
Memorial del honorable mossèn Galceran Carbó, menor, clavari de la
Ciutat, per rahó del anniversari fahedor per part de la dita Ciutat per la sereníssima
princessa, nostra senyora.
Primerament, que done obra ab acabament que lo fuster de la Ciutat,
ensemps ab n'Anthoni Carbonell, fuster de la Seu, que acustumen de fer
lo tuguri o capellardent en la dita Seu, metan mans en fer bastir dit capellardent
sobre las graus de la capella de sancta Eulàlia, e sobre grans
bigues e jàssenas e postam, e que y sien fets grahons per pujar, e dalt a
forma de llit que y sien posadas posts, e sobre las posts que y sien posats
draps de peus, ço és, draps setzens negres, perquè per experiència s'és
vist que los draps del racional que y acustumavan de posar ne romanian
tots plens de cera, ý molt gastats; ý amb los dits draps negres que
ne reix la Ciutat ab millor fayçó. E sobre la tomba e forma de llit, que y
sien posats draps de ras, axí que la tomba puixe star sobre lo dit llit, e
sobre la dita tomba sie posada tela blancha, la qual acustuma de deixar la
sagrestia de la Seu; e sobre aquella sie posat lo drap de brocad que la
Ciutat fa fer per dita rahó. E si no pot esser fet, ne sia posat hú dels de
la sagrestia de la dita ciutat, dels que la Ciutat li ha donats; e en los
tovallons del qual drap, emprat de la dita segrestia, fassa fer al pintor
de la Ciutat Gabriel Alemany
dita senyora princessa, e
bona, de blau scur, ab un senyall gran al mix, de la dita senyora princessa,
e quatre senyalls de la Ciutat, ço és, hú en quiscun cantó; en quiscú dels
quatre senyalls hage un texell obrat de fulles d'or partit.
tela, ý que y sien pintats
e
la Ciutat, per posar en las antorxas de la dita Ciutat per las cent antorxas
e per los
capellardent, e hú de la dita senyora princessa alt a la sima del dit tuguri.
negres, qui són de pes
quiscun cantó del dit cimbori, e quatre que stiguen en los canelobres dins lo
altar major.
o brandons de cera grogua, ennegrits, quiscú de pes de
de la Ciutat en quiscú, ab paper sobreposat, los quals seran posats a las
orlas, fahent-ne tres parts, una al cap vers lo altar, e una en quiscun costat. E
fet lo dit anniversari, per avinença antigua, de tota la dita cera del dit tuguri
ne deu romandre a la Seu lo delme, e la resta que sie tornada al dit candaler.
de pes de
honorables, que seran emprades per fer honor al dit anniversari; e als
quatre canonges qui apportan los bordons; e a quiscú sie posat un sisé
de argent; e si hi serà lo senyor loctinent general e altres persones de stat,
com són duchs ý comtes, que
ducat o peça de or.
valent dos dinés, per ço que sien donadas a totas las altres personas, axí
de hòmens com de donas, ço és, a quiscú una candela ab un dobler dels que
usen vuy en dia.
honorables consellers e a las personas ý officials a qui la Ciutat dona
gramallas.
Memorial dels honorables mossèn Joanot Malet, cavaller, e de mossèn
Perot Alphonso Vicens, cirurgià, obrés de la Ciutat, per rahó del anniversari
fahedor per la dita sereníssima princessa, nostra senyora.
E primerament, que los dits obrés, ab gramallas e capirons al cap, preguen
lo reverent vicari del reverendíssim senyor bisbe de Barchinona, que
lo die del dijous, que serà a
aprés vespres, e ancara en la vesprada, e lo divendres aprés següent dematí,
fassa sonar las campanas de la Seu e de las iglésias parrochials; e que las
iglésias parrochials vinguen lo dit die del divendres en la dita Seu processionalment,
ab creu alçada, per absolre sobre lo dit cors present.
aquell de Valldonzella, que quant oyran sonar las campanas de la dita Seu,
sonan las llurs campanas, segons és acustumat en semblants anniversaris;
e axí mateix, que lo dit die del divendres per lo matí, quant oyran sonar
las campanas de la dita Seu, que sonen las llurs, ý que vinguen processionalment
absolre a la Seu sobre lo dit cors present.
lo dit die del dit anniversari.
sermonar lo dit die del dit anniversari.
sien de bon matí a la Casa de la Ciutat per ordenar ý acompanyar
los dits honorables consellers ý altres qui aquí seran per lo dit anniversari.
E per quant lo dit honorable clavari stava impedit, per causa dels desafurs
li havia fets pochs dies havia mossèn Enrich Senmanat, entengueren
los dits honorables consellers, per ajudar al dit clavari en totas las ditas
cosas ý altres davall scritas, que se sguardavan al offici de dit clavari.
Dijous, a
dels
al dit anniversari, ý foren los següents, ço és, lo conseller en cap
mossèn Galceran Rovira, quattre, ý quiscú dels altres consellers,
Mossèn Perot Çalba, mossèn Miquel Dez Palau, mossèn Bernat Joan
de Tamarit, donzells; mossèn Joanot de Ferrera, ciutedà Tots per part
de dit mossèn Rovira.
Mossèn Luýs Gibert, mossèn Francesch Bosch de Vilassar, ciutedans;
mossèn Miquel de Corbera, donzell. Tots per part de mossèn Bnt. Splugues.
Mossèn Galceran Llull, cavaller; mossèn Joanot Terré, donzell; mossèn
Francesch Amat, ciutedà. Tots per part de mossèn Francesch Grau.
Mossèn Pere Anthoni de Rocha Crespa, donzell; Miquel March, àlias
Aragonès, Pau Pons, mercaders. Tots per part de mossèn Francesch Xifré.
Mossèn Matheu Vidal ý Dezplà cavaller; Pau Vila, apothecari; Martí
Serra, peller. Tots per part de mossèn Jachme Roig.
Memorial dels officials de la Ciutat que se han de vestir de dol.
Mossèn Joanot Malet, cavaller, mestre Perot Alphonso Vicens, cirurgià:
obrés.
Mossèn Galceran Carbó, menor, ciutedà clavari..
Misser Miquel Quintana, lo qual per esser-se mort aprés de esser fet lo
memorial ý ans lo anniversari se fes, la sua gramalla se donà, com avall
appar, a Francesch Martí, notari, scrivà de registre, misser Dyonís des Clariana:
advocats ordinaris de la dita Ciutat.
Misser Joan Boquet, advocat extraordinari.
Raphael Puig, scriva del honorable Consell.
Joan Sauma, síndich.
Joan Dunes, sotsíndich.
Joan Ribera, Pere Joan Ferrer, racionals.
Joan Lorens Calça, scrivà da la casa del racional.
Francesch Jovells, Francès Simenya, scrivans jurats de la scrivania major.
Divendres, a
die ý los altres precedents eran vinguts a la present Casa de la Ciutat sens
se apportar los capirons al cap, ý la festa de la Assunpció de Nostra Senyora
se celebrava lo dissapte següent, que era lo sendemk no vingueren
per lo després dinar a la dita casa, ans tractaren sobre lo anar a la processó
que
Seu, inmediadament aprés del offici, si anirian o no a la dita Seu per lo matí
per rahó de dit dol; ý los prohòmens que allí se trobaren presents, no
recordaren de la dita cerimònia, ý per ço no podian aconsellar bé sobre
lo dit fet; e perquè fonch dit per mi, Joan Lorens Calça, notarí escrivà de
la casa del racional de la dita Ciutat, que la dita cerimònia stava continuada
en lo Libre de Ceremònias que quiscú de dits consellers té, que per ço devia
anar, axí ho determinaren de fer, attès, que per la mateixa rahó de dita
solempnitat, havian sobresegut de fer lo tuguri o capellardent ý los tochs,
com dalt appar, anant per la dita rahó ab mantos ý capirons de grana tant
solament.
Dissapte, a
impediment dels altres dos que no stavan bons, foren dematí a la Seu al
offici divinal, ý aprés apportaren lo tàlem en la processó en companya de
tres prohòmens honrats.
Diumenge, a
de la Seu ý de las altres parròchias ý monestirs de frares ý monjas,
de la present ciutat, ý aprés a la vesprada del dit die, ý aprés los dies següents,
tres tochs quiscun die, fins al die del dit anniversari, que multiplicaren
per lo matí fins acabar lo dit anniversari.
Diluns, a
a la present Casa de la Ciutat, ý no apportaren los capirons al cap, ans
proveÿren en lo matí, que per los lochs acustumats de la present ciutat,
fos feta crida, nottificant a tots los menestrals de la dita ciutat, que per
lo dimars, dimecres ý dijous següents no tinguessen paradas llurs portas,
ans fessen feyna ab las portas mix ubertas per demostració del dit dol, lo
qual los dits honorables consellers tindrian los dits tres dies en la present
Casa de la Ciutat ab la porta major tancada, sols uberta la portelleta;
e axí fonch feta dita crida per dos trompetas, ý foren donats als dos trompetas
ý al legidor, que són tres, per logar-se bonas gramallas, tres reals a
quiscú de ells, que per tot són
E lo meteix dia, per lo matí, fonch feta per alguns ciutedans alguna
querimonia als honorables consellers sobre lo repartiment de las gramallas
dels prohòmens, per ço que havien elegits més militars que ciutedans, com
per lo passat fossen elegits més ciutedans que militars, pregant-los ho volguessen
remediar, attenent que en las darreras exèquias fetas per la bona
ànima de la sereníssima emperatriz e reyna nostra senyora, en lo any,
la qual forma ara havian de seguir, com axí ho hagués desliberat
lo Consell de la dita Ciutat. E per los honorables consellers fonch respost
que la veritat era que ells volien servar lo dit orde, ý entenian a donar
gramallas a tots los més antichs ciutedans, ý que havian trobats los impediments
següents, ço és, de mossèn Joanot Deztorrent, que és cònsol de
Lotja, ý per ço ha de esser en lo dit anniversari com a cònsol, ý no com a
prohom; mossèn Galceran Carbó, no y pot esser per rahó dels deseximents
en què estan ell ý son fill ab Enrich Semmanat; mossèn Miquel de Vallsecca
és veguer de Barchinona; mossèn Ramon Dusay és impedit per la
dita rahó de dits deseximents com a cunyat de dit Enrich Semmanat; e
per ço, quasi forçats, han hagut a deixar lo dit orde; emperò, provehiren
ý digueren a mi, sobredit Joan Lores Calça, notari ý scrivà, demunt dit, que
fes menció del dit impediment, perquè en lo venidor, cessant dit impediment,
se haje de servar lo acustumat per lo passat en semblants cerimònias, com
és de molta rahó, car lo stament dels ciutedans és lo principal membre de
la present ciutat.
E lo meteix dia, per ço que lo senyor loctinent general de sa magestat
se trobava present en la ciutat, lo que no era stat en la cerimònia de la
sepultura de la sereníssima emperatriz en lo any
mort poch havia lo loctinent general, qui aquella hora era lo archebisbe de
Çaragoça, ni en la cerimònia del sereníssim rey don Ferrando en lo any
consellers visitar lo senyor loctinent, per ço los dits consellers consultaren
sobre açò ab alguns prohòmens, ý tots digueren que, attès lo dol se
feya per part de la Ciutat, ý los consellers tenian lo dol en la present Casa
de la Ciutat, ý que per lo passat no u trobaven en pràtica, que per ço no y
devian anar, que també havian entès los dits prohòmens, que lo dit dupte
era stat mogut per los dipputats, ý que los havian aconsellat, que no y
devian anar a visitar lo dit senyor loctinent, attès lo dol se tenia en la
present Casa de la Ciutat. E axí no anaren.
Dimarç, a
dinar, vingueren a la present casa a tenir lo dol, apportants los capirons
al cap, acompanyats dels pròmens a qui eran stadas donadas las gramallas
de la Ciutat, ý també hi foren los officials de la dita Ciutat, qui havian hagut
dol per part de aquella. E per quant lo temps és de grandíssima calor, ý
també se havia tingut tracte ab los dipputats, que vinguessen a vistar los
dits consellers tenint lo dol, ý venint los dits dipputats apparia, que lo loch
de seure los dits dipputats ab los consellers era loch cómmodo la casa de
cent jurats ý no la casa o appartament de
de tenir lo dit dol, tingueren lo dit dol en la dita casa de cent jurats, ý
allí vingueren lo honorable regent la vegaria de Barchinona, lo qual se
assentà a la part dreta del conseller en cap, ý aprés se assegueren alguns
ciutedans antichs de la dita ciutat.
E perquè se sapia lo que
part de la Ciutat, que eran mossèn Perot Çalba ý mossèn Galceran Llull,
ab los anomenats per part dels dipputats, que eran misser Francí Solsona
ý mossèn Semmanat de Sanctygna, és lo següent: ço és, que venint a la
present casa los dipputats, tots arreu sens algun mijà stiguen a la part hont
seuhen los ciutedans, ço és, immediadament aprés del conseller en cap, a mà
squerra, començant lo dipputat ecclesiàstich a seure junt ab lo conseller en
cap, ý aprés los altres depputats sens algun mijà, ý aprés los oÿdors mesclats
ab los prohòmens. E aprés, en lo anar a la Seu desde la Casa de la
Ciutat, que fessen una de dues maneras, o que en lo primer trast anàs a
la part dreta, lo qui preceyria al conseller en cap, ý al mix lo depputat
ecclesiàstich, ý a l'altre part squerra anàs lo conseller en cap; e aprés, al
segon trast, lo conseller segon a man dreta, ý lo dipputat militar a part
squerra, ý al mix acullissen prohòmens. E si axí no
tots los tres depputats aprés del primer trast, en lo segon trast, ab
l'orde que ells se van, ço és, lo depputat militar a man dreta, lo ecclesiàstich
al mix, ý lo deputat real a la squerra; e que quant fossen a la Seu, fessen
ajuntar un banquet que fos capàs de tres, ý que al mix segués lo qui preceyria
al conseller en cap, ý a la part dreta lo conseller en cap, ý a la squerra
lo depputat ecclesiàstich, ab los altres depputats aprés en dit banquet. E
si volien que no y hagués banquet, que al cap del banch segués lo president,
ý aprés lo conseller en cap, ý aprés los depputats arreu, sens mijà algú,
ý aprés lo conseller segon ab lur orde. E per quant se dix que lo senyor
Visrey dava loch als dits depputats a la part sua del evangeli, los depputats
no acceptaren la dita offerta, de la qual se
avall se dirà.
Dimecres, a
la Ciutat, lo egregi misser Pere Guort, regent la Cancelleria, los magnífichs
misser Francesch de Vallsecca, ý lo thresorer, ý comunicaren ab los dits honorables
consellers sobre lo fet de anar a la Seu lo die del capellardent,
dient que
loctinent general, attès que
era stat en las altres sepulturas del sereníssimo ý cathòlich rey don Ferrando,
en lo febrer
per acompanyar-lo a la Seu. E per los honorables consellers fonch respost
que los apparia cosa no decent, per què la Ciutat feya la sepultura ý no
la feya lo senyor loctinent, ý que no acostumava lo qui feya la sepultura
anar a casa del senyor loctinent, ancara que lo dit loctinent anàs a honrar
la dita sepultura, abans tots los altres acustumaven anar a casa del dol,
emperò que ells farien mirar per lo passat com se era practicat. E axí per mi,
dit Joan Lorens Calça, foren mirats molts Libres de Sepulturas fetas per part
de la dita Ciutat, ý entre las altres, fonch atrobada una sepultura que fonch
feta per part de la dita Ciutat per la ànima de la sereníssima reyna dona
Eleonor, relicta del sereníssimo rey don Ferrando primer, en lo any
lo qual anniversari se féu tantost aprés que lo senyor rey de Navarra,
germà ý loctinent general del sereníssimo rey don Alphonso, qui aquellas
horas regnava ý era fill de la dita senyora, ne havia fet celebrar altre en
la dita Seu, lo die de la sepultura de la dita senyora, al qual anniversari fet
per part de la dita Ciutat fonch convidat lo dit senyor rey de Navarra ý loctinent
general, e partí de sa casa, ý anà a la Seu, e los consellers ab tot lo dol
partiren de la Casa de la Ciutat ý anaren a la dita Seu; ý essent tots allí, se
celebrà lo dit anniversari, lo qual celebrat ý feta la absolta, los consellers
tots se llevaren del loch hont seyan ý anaren allà hont era lo dit senyor rey
de Navarra ý loctinent general, ý regraciaren-li molt la honor que havia feta
a la Ciutat. E per ço fonch dit als sobredits regent, thresorer ý Vallsecca
que la Ciutat no faria més del que aquellas horas se féu; e axí fonch fet lo
dit die del dit aniversari, com avall se dirà.
E per lo després dinar, los honorables consellers foren en la present casa
per tenir lo dol, ý allí vingueren, ço és; lo balle de Barcelona, al qual, per
esser stat conseller en cap de la Ciutat ý prohom antich, assegueren entre
lo conseller segon ý terç. Aprés vingueren los dos alcaldes, ý assegueren lo
primer ý ciutedà entre ters ý quart, ý lo segon mercader aprés del quint
conseller; aprés vingueren los cònsols de la Lotja, ý posaran aquellas horas
lo cònsol ciutedà hont seya lo alcalde primer, ý lo dit alcalde segué entre
quart ý quint, ý lo cònsol mercader segué aprés del quint ab lo alcalde
mercader. Aprés, vingué lo veguer, ý assegueren-lo a la mà dreta del conseller
en cap, davant los prohòmens antichs; aprés, vingueren molts cavallers
qui se agraduaren en llur loch.
Dijous, a
la present casa de bon matí, que fos feta una crida per los lochs acustumats
de la present ciutat, pregant ý exortant a tot hom generalment que
per lo sendemà que seria divendres ý comptaríem
se celebraria lo dit anniversari en la dita Seu, ý que per ço pregaven ý exortaven
a tots los poblats en la dita ciutat que no volguesen entendre en
llurs exercisis sinó que fossen de bon matí a la dita Seu, entrevenint en lo
dit anniversari ý supplicant a la divina magestat per la bona ànima de la
dita sereníssima princessa, senyora nostra, que li placia collocar-la a la sua
sancta gloria, amen.
E per lo semblant, proveÿren que los honorables obrés, vestits de dol,
tornassen a tots los monastirs de hòmens ý de donas, que per a demà de
bon matí, que
volguessen en llurs yglésias fer aquells sufragis ý oracions per la ànima
de la dita seyora que en semblants exèquies fer han acustumat, ý als
monastirs dels hòmens, que demà de bon matí vinguessen processionalment
a fer las absoltas sobre lo cors present en la dita Seu, com fer han
bé acustumat.
E axí meteix foren fets los memorials per a convidar lo dit dia, deprés
dinar, los prohòmens anant a cavall, ab dol ý ab caperons al cap per tota
la ciutat, ý foren los següents, ço és, los
per part de la Ciutat de dol, ý los dos advocats de la dita Ciutat; ý partint
de la Casa de la Ciutat, a cavall, ab los capirons al cap, tiraren la via de
Sanct Jachme, per la Depputació, ý isqueren a la plaça Nova; ý de allí giraren
per la Corrúbia, davant mossèn Gralla, ý voltaran a la plaça de Sanctanna
fins al cap del carrer Condal; ý per lo dit carrer Condal passaren davant
Junqueras ý de las Magdalenas ý davant Sanct Joan, ý voltaran per lo
cantó de mossèn Ros, mercader; exiren al carrer dels Mercaders, ý de allí
a la Bòria, per hont tiraren la via de la capella den Mercús, ý per lo carrer
de Muncada isqueren al Born, per hont tiraren fins al pla den Llull, ý voltaren
a man dreta, exint en lo carrer de Bonayre; ý per allí isqueren
davant Lotja ý entraren per lo carrer Ample, tirant tot dret per dit
carrer Ample fins a Framenors, ý tornaren per lo carrer de la Mercè,
fins a la font del angell; ý aprés giraren ý se
del Forn de Viladecols fins davant la font de Sant Just, ý voltaran
per lo carrer de Sanct Just fins a la casa de mossèn Bonaventura Gualbes,
ý exiren per lo Regomir fins al cantó del carrer den Gimnàs, exiran a la
carniceria den Sorts, ý anaran a la pujada de Sanct Miquel, ý per aquí
pujaran ý voltaran per la casa den Alemany, pintor, ý la casa dels
castells, exiren davant la casa de mossèn Bella filla, ý tornaran a la Casa de
la Ciutat.
E essent aquí, los honorables mossèn Francesch Bosch de Villassar, ciutedà;
mossèn Matheu Vidal, mossèn Perot Salba, donzells; mossèn Joanot
de Ferrera, ciutedà anàran, de part de la Ciutat, a convidar per lo sendamà
de matí al senyor loctinent general, supplicant a sa illustríssima senyoria
volgués esser a la Seu a la celebració de dit anniversari; ý per los dits prohòmens
fonch donada rahó al dit senyor com los consellers, que són cap de
dol, no acustumen de visitar algú, ans ells són visitats tenint lo dol. E per
què en sa casa estava son fill, lo compte de Castanyeda, també fonch convidat
per los dits per al dit anniversari.
E los honorables mossèn Galceran Llull, mossèn Miquel de Corbera,
mossèn Francesch Amat, mossèn Bnt. Joan de Tamarit anaren per part
de la dita Ciutat, a convidar las illustres senyoras la duquessa senyora de
Cardona, relicta del senyor duch de Cardona, ý la senyora duquessa de
Soma, muller del senyor almirant de Nàpols.
E los honorables mossèn Miquel Dezpalau, mossèn Joanot Terré, mossèn
Pere Anthoni de Rochacrespa, ý lo fill de mossèn Luís Gibert, que serví
per son pare, impedit de vellesa, en lo dit acte de convidar, tots anàran,
per part de la dita Ciutat, a convidar los reverendíssims bisbe de Barchinona
ý bisbe de Girona ý bisbe de Elna, qui
ciutat, per esser en lo dit anniversari.
E los honorables obrés, ab dos notaris de la casa, comprés llur scrivà,
anaren a convidar, per part de la dita Ciutat, a la senyora comtessa de
Quirra, ý a la senyora dona Tuda de Sentellas, sa sogra, per què sien lo
cap del dol, ensemps ab dona Aldonça de Cardona. E aprés, los depputats
de Cathalunya.
E lo síndich ý sots síndich, ab dos altres notaris dels de la casa, anaren
a convidar lo balle general, los cònsols de la Lotja, los alcaldes, lo prior
de Cathalunya, los reverents abat del Stany, don Carles de Cardona, lo
abat de Ripoll, lo vescompte de Rochabertí, lo mestre racional, lo governador
de Manorcha, lo prior de Sant Miquel dez Fay, lo balliu de Mallorcha
ý lo pabordre Sans ý de Gualbes. E aprés, los metexos convidaren moltas
noblas senyoras eran en la ciutat, ab un memorial los fonch donat apart.
Divendres, a
los honorables consellers, ensemps ab los honorables obrés, ý ab los
prohòmens qui eran stats vestits per part de la dita Ciutat, foren de bon
matí en la present casa, ý alt a la casa de cent jurats ahont tenian lo
dol, per la gran calor que feya, speraren los convidats, ý poch aprés
arribaren, ý agraduats en lo modo davall scrit, partiren de la dita sala
ý anaren a la Seu.
primer trast: lo senyor veguer; mossèn Bernat Splugues, conseller segon,
per impediment del conseller en cap, impedit de puagre; lo vescomte
de Rochabertí; lo abat de Ripoll; mossèn Luýs Gibert, ciutedà; mossèn
Matheu Vidal, cavaller.
segon trast: mossèn Francesch Grau, conseller; mossèn Joan de Junyent,
ardiacha major de Girona; mossèn Francesch de Rebolledo; mossèn
Perot Vila, balle; mossèn Francesch Bosch de Vilassar; mossèn Perot
Çalba, donzell.
cavaller; mossèn Joanot de Ferreras, ciutedà; mossèn Joanot Deztorrent,
cònsol de la Lotja; mossèn Joanot Gualbes, alcalde.
donzell; mossèn Francesch Amat, ciutedà; mossèn Pere Arles, cònsol de
la Lotja; mossèn Bernat Cortès, alcalde; mossèn Joanot Terré, donzell
mossèn Miquel de Corbera, donzell.
de Rochacrespa, donzell; mossèn Francesch Ramon Ffivaller, donzell;
mossèn Thomàs Camps, mercader, prohom dels cònsols; mossèn Miquel
Aragonès, mossèn Dominguo Moradell, mercaders.
la Ciutat; mossèn Honofre Muntmany, mossèn Berenguer Cornet, mercaders;
mossèn Pau Vila, apothecari; Martí Serra, peller.
E junts foren a la Seu, tantost vingué lo senyor loctinent general, al
qual no li isqueren a rebre los dits consellers com solien per rahó que tenien
lo dol, e encontinent començaren de dir la missa, la qual dix lo reverendíssim
bisbe de gràcia, lo qual al mix del offici sermonà per ço que li era
stat acomenat lo sermó; ý en lo principi del dit sermó arribaren serimònialment
los dipputats del General de Cathalunya, ab sos ministres ý officials
endolats, los quals depputats, segons se sabé aprés, venian per ço que lo
senyor loctinent los havia posats en sperança de seure al pedrís de la part
del evangeli, prop de la cadira ahont seya sa illustríssima senyoria, ý per ço
havian deixat lo consert se tractava, o se era tractat, que vinguessen ab los
dits consellers. E junts foren alt al altar major, lo sermó parà, per ço com
lo dit senyor stant ja assegut ab los officials de son real consell, com són lo
canseller regent la Cancelleria, lo mestre racional ý altres, los quals no
volgueren donar loch als dits dipputats. E los dits depputats, ja recelants
del que
Seu, apportaren una requesta ordenada per via de supplicació, la qual aquí
meteix, obtesa licència de sa illustríssima senyoria, presentaren, ý la feren
legir per son notari, ý feta dita protestació, se
volgueren posar en lo cor, com havian stat sos predecessors en la sepultura
de la sereníssima emperatriz ý reyna, nostra senyora, en lo any
E anats se
la missa; la qual finida, ý feta la absolta, los dits consellers assolas se llevaren
de llur banch del dol ý anaren allà hont era lo dit senyor loctinent,
ý li feren gràcies per la honor havia feta sa illustríssima senyoria a la Ciutat
venint al dit anniversari; ý açò feren per seguir lo exemplar havian trobat
en lo anniversari de la reyna dona Elienor, fet per part de la dita Ciutat
en lo any
se
vinguts, se
tenir lo dol, que no
uns quants dies ab les meteixas gramallas, ý aprés passats
unas samarras de contray
és, que la Ciutat no pagà si no lo dit contray, ý lo que costava lo cetí negre
que se acustumava posar en las altras sepulturas, ý los dits consellers qui
volgueren vellut, se pagaren la demasia. E per lo semblant feren cotas als
verguers de dits consellers.
ORDINACIÓ PER RAHÓ DE LA SEPULTURA FETA PER LO ILLUSTRE E REVERENDÍSSIM SENYOR DON JOAN DE CARDONA, QUÒNDAM, BISBE DE BARCHINONA.
Diluns, lo primer dia del mes de febrer de l'any
hores aprés del mix jorn, lo illustre e reverendíssimo don Joan de Cardona,
per la gràtia de Déu bisbe de Barcelona, morí estant en la sua torra,
dita vulgarment la torra Pallaresa, que
de la Murtra, dallà lo riu de Bessós, per so que lo mateix dia lo havia
pres [...], per ara a las
sinó que
de nostra senyora Canaler, dita de la Purificatió, e al vespre del dit die
los seus criats lo apportaren así, en la nit, al palau episcopal.
E lo sendemà de dita festa, qu'era dimecres, a tres de dit mes, los
honorables concellers de la present Ciutat, certificats per part del reverent
capitol de la dita Seu, que li ferien cepultura, com ha cemblant prelat se
pertany, ý sabent que lo cos avian aportat, feren aplegar per lur vengudes
consel de promenia, denuntiant-los dita mort, ý pregant-los volguessen
aconsellar sobre lo que la Ciutat devia fer, per so que trobaven per
lo passat, que en las sepulturas de altres bisbes de Barcelona ý de archabisbes
de Tarragona, defuncts en la dita ciutat ý soterrats dins la
Seu de aquella, la Ciutat ha acostumat fer serta solemnitat. E los dits
pròmens, oïdes algunes serimònias per los passats fetes, ý assenyaladament
la del bisbe mossèn Joan Soler, quòndam, bisbe de Barcelona,
queLibre, atràs en cartes
que ultimadament fonch feta al reverendíssim bisbe Garsia que
morí en la present ciutat, també en lo mes de febrer, del any
aportada del archiu de la Seu, per què así en la present casa del racional
no
aconsellaren, tots concordes, als honorables consellers, que ells devian fer
lo semblant; la una, per complir ab lo que se
e l'altra, per què la persona de dit don Joan de Cardona era persona calificada
ý natural de la present ciutat.
Dijous, a quatre de dit mes.
E per so los honorables mossèn Ramon Dusay, mossèn Guillem Ramon
Dezvals, ciutedans; mossèn Matheu de Sant Climent, cavaller; mossèn Joan
Arles, mercader; e mossèn Thomàs Magarola, cirurgià, l'any present concellers
de la present Ciutat, vestits ab lurs gramalles de dol e caparons al col,
anaren, ab lurs vergés davant, al dit palau episcopal, e muntaren a la sala
de aquell, en la qual lo cos del dit bisbe fonc posat en la forma següent,
ço és, que la dita çala fonc enpaliada de draps de ras; e foren fets sinch altars,
ço és, dos a quascuna part de la çala, e hú al cap de aquella, en los quals
altars se celebraven misses; e en mig de la dita sala fonc fet un lit de pots,
cubert de un drap imperial, sobre lo qual fonc posat lo cos de dit illustríssm
e reverendíssim bisbe, vestit com si stigués en sa cadira catredal, ab sa
mitra al cap, ab cara descuberta, e ab sa crosa als pits en vers la mà dreta.
E per los reverents canonges ý clero de la Ceu, quiscun die, se feien dos
vegades absoltas sobre lo dit cos, e inmediadament aprés de esser feta
la una absolta de matí, se començava un offici cantat ab cantors, de requiem.
E per lo semblant, les parròquies e monestirs de frares cotidianament
també, una volta de matí e altra després de dinar, tant quan lo dit
cos stech en la dita sala, prosessionalment, vingueren allí, e feren absolutió
alta davant lo dit cos; ý no obstant lo plet tenia la parròquia de Sancta
Maria de la Mar ab lo dit bisbe ý capítol de la Ceu, no deixà de venir, ý fer
lo que dalt és dit. E stec lo dit cors en la dita çala axí descarat fins al
disapte següent, que
He en la dita sala los dits honorables concellers asseguts en un banc
a la part dreta de la dita sala posat, oïren la missa cantada ab canteria
de requiem, la qual se selebrà en lo altar posat al cap de la dita sala; e
oïda, comunicaren ab los parents del dit senyor bisbe, offerint aquels, per
part de la dita Ciutat, si res los ocorria hauran menester de aquella. E
tornats a la Casa de la present Ciutat, ab consell de notables pròmens,
ciutedans ý cavallers de la dita ciutat, desliberaren assí proceir, e proceïren
a la solemnitat de la dita sepultura en la forma següent.
E primerament, hordenaren e desliberaren que los honorables mossèn
Francesc Bosc de Vilasar, mossèn Joanot Destorrent, mossèn Parot Çalba, e
mossèn Miquel Dezpalau, vestits ab gramallas de dol, sense vestir-se caparons,
de part dels dits honorables concellers, convidassen per a la Seu lo senyor
loctinent per a la dita cepultura fahedora per lo disapte propvinent en la
dita Seu.
E més, desliberaren que los honorables mossèn Luís Setantí, ciutedà,
e mossèn Ramon Marquet, cavallers, per lo semblant convidassen per a la
dita sepultura en la Casa de la Ciutat los reverendíssimos bisbes de Vic,
de Girona, de Sogorb ý d'Elma.
E que los honorables mossèn Nofre Pau, ciutedà, e mossèn Miquel Bosc
de Vilasar, cavaller, per lo semblant convidassen lo senyor almirant de
Nàpols en la dita Casa de la Ciutat, ý la senyora duquessa de Soma, muller
de aquell, a la Seu; lo senyor governador de Catalunya, en dita Casa
de la Ciutat; la illustríssima duquessa relicta de Cardona, a la Seu, e lo
senyor compte de Castanyeda, fil del dit loctinent, en la dita Casa de la
Ciutat.
E los honorables obrés de la present Ciutat, per lo semblant, convidassen
los mestres en theologia següents, per anar en torn del cos del dit illustríssm
e reverendíssim bisbe, que stava en lo dit palau episcopal, és assaber:
Lo provincial del monestir de Santa Catherina; lo custodi del monestir
dels Frares Menors; lo prior del monestir dels Agustins; lo provincial del
monestir del Carme, e tots los frares de tots los monestirs de la present
ciutat per la dita sepultura, a la dita Seu.
E que lo venerable síndich de la dita Ciutat, en companyia del discret
en Francesch Jovels, notari, altre dels scrivans jurats de la scrivania del
honorable Consell de la dita Ciutat, per lo semblant, convidassen los dipputats
de Catalunya, a la Seu, lo veguer ý balle de Barcelona, en la dita
Casa de la Ciutat.
E los discrets en Francesc Sunyer ý Francesc Martí, notaris ý scrivants
jurats de la dita scrivania, per lo semblant, convidassen lo prior de
Catalunya e lo vescomte de Rocamartí en la dita Casa de la Ciutat.
E que los vergués dels honorables concellers, per lo semblant, convidassen
los cònsols de la Lotia, los barons, nobles, cavallers, ciutedans, mercadés
de la present ciutat en la dita Casa de la Ciutat, ý las mullers dels cavallers,
a la dita Seu. E que lo capítol de la Seu e los parents e amics
del dit senyor bisbe, fessen convidar a lur de part e per sí matex.
en semblants sepultures, ab senyals de la dita Ciutat, mas per so com en lo
temps de la dita sepultura no
ciutat, fonch manlevat de la segrestia de la Seu un drap imperial que fonch
donat darrerament per part de la dita Ciutat per la sepultura de la sereníssima
princessa senyora nostra, ornat de senyals de la dita Ciutat, e en
lo qual foren posats vuit senyals de la dita Ciutat, de paper daurats, e fonch
posat estès lo dit drap sobre un altre drap d'or ab senyals del dit illustre
e reverendíssim bisbe. Stave lo dit dtrap de la Ciutat de mig fins al cap;
e lo del dit bisbe del mig fins als peus.
E no resmeyns, fonc ordenat per los dits honorables consellers, que
fossen fetes
senyals de la dita Ciutat en quiscuna antorxa, las quals fossen aportades
per pobres, acompanyant lo cos; e fonch donat a quiscun pobre sis dinés.
E de les dites cinquanta antorxes foren donades a la çagrestia de la dita
Ceu cinc antorxes, e las restants
candaler.
Divendres, a sinc del dit mes.
Los dits honorables concellers, [inseguint] la forma de la dita sepultura,
ordenaren segons en semblants sepulturas és acostumat, ço és, que ordenaren,
que al cap de dit lit portaren dos canonges de la Seu e dos mestres
en theologia e dos honrats siutedans, e altros tants als peus; e per los
costats del dit llit portassen solament ciutedans e cavallers. E són las personas
següents.
A la part dreta del cap: A la part squerra del cap:
Lo ardiaca de la Mar. Lo ardiaca de Vallès.
Lo provincial o lo més antich mestre Lo custodi de Frares Menors o lo
en theologia de Preïcadors més antich mestre en theologia
Mossen Loís Gibert, ciutadà. Mossèn Matheu Vidal, donzell.
Als peus, a la part dreta: Als peus, a la part squerra:
Lo abat Coll. Lo canonge Sorts.
Lo provincial del Carme. Lo prior de sant Agustí.
Mossèn Bosc de Vilassar. Mossèn Perot Çalba, donzell.
Al costat dret: Al costat squerra:
Mossèn Miquel Despalau, donzell. Mossèn Galceran Llull, cavaller.
Mossèn Joan Lluís Llull, cavaller. Mossèn Bosc de Vilagaya.
Mossèn Joan Miquel de Bellafilla, Mossèn Galceran Ferrer, donzell.
ciutedà. Mossèn Loís Setantí, ciutedà.
Mossen Ferrer de Gualbes. Mossèn Guillem Oliver, ciutedà.
Micer Dionís de Clariana, advocat.
Mossèn Ramon Xpristofol Çarrovira,
ciutedà.
E lo matex dia los honorables concellers proveïren que los qui havian
de convidar lo senyor loctinent ý los d'altres, que anassen a convidar. E
axí, entre los altres qui avien convidat lo senyor loctinent, feren relació als
dits concellers com lo dit senyor avia respost que havia presa dit die
medesina, ý que per lo sendemà havia de curar-se per indisposició corporal,
ý per ço creya no esser en dita cepultura.
E per quant per part del egregi misser Pere Arnau Gort, regent la Cancelleria,
ý dels doctors del real Consell, eran stats consultats los dits consellers
sobre lo hanar los diputats a la dita sepultura s'eran concordes del loc hont
ceurien, per tant tingueren per bé dits concellers de enviar a mi, Joan Lorens
Çalça, notari e scrivà del present racional de la Ciutat, als dits diputats
per saber ab ells si anirien a la dita sepultura, ý anant, haont desliberaven
seure, faent-los tanbé saber la resposta que lo senyor loctinent havia feta
als qui per part de la Ciutat lo avian convidat a la dita cepultura. E de
fet, jo, dit Joan Lorens Calça, aní a la Dipputatió encontinent, ý expliquí
als depputats lo sobre dit, e per els fonc respost que agraïan molt als dits
concellers lo avís de la dita resposta del dit senyor loctinent, ý que lo mateix
havia enviat a ells, ý que per ço responian que lo senyor loctinent no
venia a la dita sepultura, que ells tenian ja son loc alt al altar, a la part de
la epístola per ço que en lo dit cas los dits concellers acostumen de seure a
la part del avengeli ab los del dol, si emperò lo senyor loctinent hi anava
en dita sepultura ý los dits concellers volien seure al cor, desús la trona,
com és la costum de seure ells stant en lo cor, que ells dits diputats seurien
també en lo cor, a la part de la cadira episcopal, al costat de dita
cadira, que
als dits consellers los plauria; proveint, que lo síndich del dit General
vingués a Casa de la Ciutat per sentir lo parer de dits concellers, als quals
fonch feta per mi, dit Joan Lorens Calça, resposta de lo que dits diputats
havian respost. E aquella oïda, los dits honorables consellers digueren al
dit síndic del General, que allí era vingut ab mi, que per lo deprés dinar,
ne aplegarian promenia, ý de lo que serian aconsellats ne tornarian resposta
als dits deputats.
E axí, per lo deprés dinar, aplagaren pròmens, ý notificar en tot lo sobre
dit, que ab los dipputats s'era tractat, ý per la major part de aquells fonc dit
ý aconcellat, que los dits consellers no devian daxar lo loc alt del altar, enquara
que lo virrey vingués alí, perquè en lo dit cars ells acostumen de posar-se
a la part de la epístola. E axí de fet, jo, dit Joan Lorens Calça, torní la
dita deslibaratió als dits dipputats, los quals ne foren molt contens, per [què]
havien sabut de cert, que lo dit senyor loctinent no vindria a la dita sepultura,
ý axí ý auria loc per a tots alt en lo altar major, que jo que proveís
de fe y posar banchs davant los padrisos, com se acostume. E axí se féu.
Disapte, a sis del dit mes, asignat per a dita sepultura, los honorables
concellers de Barcelona, de bon matí, foren a Casa de la Ciutat,
ý ab ses gramalles de dol, ý s'en puiaren alt a la casa de sent jurats
per a resebir los convidats a la dita sepultura; ý vingueren, ço és, primer
lo illustre almirant de Nàpols, al qual isqueren los dits concellers, llevant-se
del loc hunt ceyan, ý anaren a la volta sua fins quasi a mija sala
ý assagueren-lo al costat del conceller en cap, preseint lo dit almirant, ý
aprés d'ell a la part dreta lo conceller en cap, ý aprés los altres concellers.
E aprés, vingué lo vescompte de Rocamartí, ý cegué al costat de dit almirant,
a la part squerra. E aprés, vingué lo honorable veguer de Barcelona,
ý segué en mig del conceller en cap ý del almirant. E aprés, vingueren los
reverents bisbes de Vic ý de Girona, tots junts, als quals isqueren los dits
concellers tant bé quasi a mija sala, ý volent-se aseura, se seguí contesa entre
ells ý lo dit veguer, perquè lo dit vaguer volgué preseir als més antichs de
ells; ý els digueren que no
aprés de la persona del rey; e lo veguer respós dient, que pus alí no
trobava persona de official més preminent [...], que ell representava lo
senyor rey, e los bisbes may volgueren donar loc, ý vist asò, los honorables
concellers desliberaren haver-ne parer de alguns pròmens antics que alí ce
trobaren, los quals digueren, que fossen mirades las agraduacions antigues
per veure si lo dit cas s'aja seguit. E axí de fet, fonc apportat lo Libre de
les agraduacions ý fonch ja trobat, que en cavalcadas de Ninou ý altres
serimònias se era seguit ya cemblant cas, que anant a trasts, anave
lo veguer a man dreta, ý lo bisbe qui preseïa, en mix, ý lo conseler
en cap, a mà esquerra; ý axí fonc allí desliberat, que pus era hora
ja de anar a la sepultura, que se agraduàs de aquexa manera, ý axí
del modo següent.
Primo. Lo senyor veguer; lo senyor bisbe de Vic; lo senyor almirant
de Nàpols; mossèn Ramon Duzay, conceller en cap.
conceller segon;lo vescomte de Rocamertí; mossèn Loís Gibert,
ciutedà.
Culgat; lo balle de Barcelona; don Joan de Boxadós; mossèn
Francesch Bosch de Vilasar; mossèn Mateu Vidal, donzell.
Cuxà; mossèn Joan Destorrent, cònsol de Lonja; mossèn
Perot Çalba, donzell; mossèn Loís Setantí, ciutedà.
cònsol; mossèn Bosc de Vilaguaya, donzell; mossèn Galceran
Lull, cavaller; mossèn Joan Miquel de Bellafilla, ciutedà;
mossèn Miquell Despalau, donzell.
dels consellés; mossèn Thomàs Cams, ý molts altres
mercadés.
E ab lo demunt dit horde partiren de la present Casa de la Ciutat ý
anaren al palau episcopal, e pujaren alt hont stava lo cos davant la porta
de la capella de dit palau, e junts foren allí, ý esperaren que la processó
de la Ceu vingués aquí; ý se ordenà de aquesta manera, que la graduació
sobredita se mudà en açò, que en loc del veguer se posà, lo governador,
que era allí ab lo dol per esser parent del dit bisbe, ý lo illustre comte de
Castanyeda arribà allí ý se posà, en lo segon trast, ý se posaren en son
loc don Carles de Cardona, abat del Astany ý prior de Sancta Ana, ý don
Bernat de Cardona, abat de Gerri, ý també dels pròmens sobredits se
mundaren alguns, que anaren entorn del cos, com aval se dirà. E fet
asò, la processó partí del dit palau episcopal, anants primés los pobres qui
aportaven les
del dit senyor bisbe ab antorxes enceses en la mà ý vestits de dol; aprés,
venian la creu de la Ceu ý totes las altres creus dels monastirs ý de las parròchies;
aprés, venian los capellans de las parròquies; aprés, venian los
frares dels monastris ab lur orde acustumat; aprés, venian lo clero ý canonges
de la Ceu; aprés, venian alguns capellans ab sos sobrepellissos
vestits, ý hantorxes enceses en les mans; aprés, venian los sobredits, qui
acompanyaven lo cos ab l'orde sobreposat, lo qual cors aportaven bastaxos
qui staven desús lo lit, que era gran, ý ben alt; ý aprés, venian altres
capellans ab sobrepellissos vestits, ý antorxes enceses en les mans; ý aprés,
venian los verguers dels concellers; ý aprés los honorables concellers ab
l'orde sobredit; ý los del dol se mesclaren aprés ab los qui acompanayaven
los dits concellers. E lo [curs] de dita professó fonc, que tiraren exint del dit
palau [episcopal] per lo carrer de la Diputatió, per lo Regomir, isqueren al
carrer Ample, ý per lo dit carrer tiraren als Cambis Vells, devant Sancta
Maria de la Mar, per lo cap del Born, per lo carrer de Muntcada, davant
la capella den Marcús, per la plaça de la Llana, per la Bòria ý per la plaça
del Blat ý per la plaça del Rey, e tiraren en la Seu per lo portal major, ý
posaren lo dit cos sobre el cadafal li havian fet en lo cor, dejús lo capelardent;
ý los concellers ý los del dol se
com stava apuntat, a la part del avengeli, per no esser-hi lo senyor
loctinnet. E los dipputats eran ja allí, ý ceien a la part de la epístola; e
junts foren en lo dit altar, començà lo offici cantat, ý per esser tart proveïren
que no y hagués sermó, lo qual stava ja praparat, ý bo e dita la dita
missa ý la absolta, los honorables concellers ý los del dol, ab l'orde que
heren vinguts, se
tornaren a la present Casa de la Ciutat, ý allí se desaplagaren que era ja
tocada una hora aprés de mitjorn.
per Dei misericordiam, sine fine requiescant in
Diluns, a
matí a la present Casa de la Ciutat ab gramalles de dol, per anar al palau
episcopal ý pendre los del dit dol, per anar a la Seu a las mices del
senyor bisbe, com era pràtiga en semblants misses del dit senyor bisbe de
Barcelona. E per quant tingueren avís que lo senyor virey volia repertir
lo poc blat havian descarregat de la nau de mossèn Agullana, que era
vingut de Sicília per comte de la dita Ciutat, per las personal qui per la
gran necessitat era en la ciutat li demanaven los fes donar forment, com
acustumave lo dit senyor fer-ne venir de Urgell, ý repertir-lo per los pobres,
lo que venia ab gran dany de la ciutat, qui devia donar lo dit poc forment
als flaqués per tenir las plaças proveïdas de pa; per tant, anaren tots al dit
senyor loctinent ý remediaren lo dit fet, ý per so no pogueren esser en dites
mices, en les quals no agueren falta sinó per dita rahó; per so s'és posat
assí per memòria del venidor.