Carta de Ramon Rovira a Pere Rabassa

21 - (Epist.) 1302 (Mallorca) Ramon Rovira CARTA DE RAMON ROVIRA A PERE RABASSA ·VIII· id[us] ap[ri]lis an[n]o D[omi]ni ·mill[essim]o_CCC_s[e]c[un]do· comp[a]ruit Petr[us] Rabacie p[ro]c[ur]ator pred[ic]t[us] ex una p[ar]t[e], comp[ar]uit simil[ite]r B[ere]ng[arius] Ricardi ex alt[er]a, et d[i]ct[u]s P[etrus] Rabacie ad declarandum d[ic]tam p[rop]ositione[m] obt[u]lit qua[n]dam litt[er]am cui[us] tenor tal[is] est. A l'honrat senyor en P[ere] Rabassa, d[e] mi en R[amon] Rovira, sal[u]tz ab tota honor. Fas-vos sab[e]r, sény[er], q[ue] aquí v[ost]ra letra e entès so q[ue] s'í contenia. Fas-vos sab[e]r que la p[ri]m[er]a vegada q[ue] yo partí d'esta t[er]ra portí cuiros a Barcelo[n]a e doné·n d[e] nòlit a n'Esteve Peyró, estadant de Maylorq[ue]s, ·LX· s[ols], e puys no·ls poguí ve[n]dre a Barcelona e porté·ls a Cochliure e costà d[e] nòlit ·LX· sols, los q[ua]ls hac en R[amon] Mael[e]r, ciutadà d[e] Barcelona. It[em], costare[n], d[e] leuda, a Cadaq[ue]rs ·II· s[ols]. It[em], a Cochliure, d[e] leuda, ·III· s[ous]. It[em], costare[n] d[e] Cochliure a P[er]peyà d[e] portar ·XVII· sols, e aq[uí] yo·ls vení e vené·ls-me en Ja[cme] P[er]digó, estada[n]t d[e] Malorq[ue]s, e puiys p[ré]s los din[er]s e torné·ls-me·n a Barcelo[n]a, e aq[uí] yo enm[er]sí-los en s[ér]cols d[e] cups e d[e] bótes e en litz e en manoys e en altres frasq[ue]s, e no hagé la barcha d'[e]n Rocha, q[ui] està e·l puig de S[an]ta Creu a Malorq[ue]s, q[ui] costà d[e] nòlit ·C· s[ous], e tot assò paguí yo del meu p[er] so co[m] les robes no·m lech vendre p[er] so co[m] aguí a fugir d[e] la t[er]ra e yo no yc gosí tornar fins q[ue]·l se[n]yor rey cobrà la t[er]ra, e en R[amon] d[e]s Forn, q[ui] era batl[e] d'Incha p[er] lo rey d'Aragó, vené aq[ue]les coses q[ue] yo aportí e les barrajà qu[e] yo no·n víu res, e axí, séy[er], salva[n]t la cort és-me sembla[n]t q[ue] yo aja p[re]s tort d[e] ·X· ll[iu]r[es] que hé pagad[e]s, q[ue] usansa és de m[er]cader q[ue] pert e gua[n]ya, e si res vos plau manatz bé.