El 'Libre de Antiquitats' de la Seu de València 5

[287] [Disposició] [dels] [canonges] [sobre] [la] [festivitat] [de] [la] [Cincunsició]. Que lo dia de la Circunsisió la missa de l'alba haja de ser de la Verge Maria vultum tuum; la segona oratió, de la Nativitat de Nostre Señor; ý la tercera, del Spirit Sant; de orde dels señors canonges Fuster ý Marco, en lo primer de janer 1672. [288] Electió dels primers canonicats de opposició en la Seu de València, 1658. Com la santedad del Sumo Pontífice Alexandro sèptimo hagués concedit en esta Santa Iglésia de València canonicats doctoral, magistral, de púlpit ý penitenciari, ý Sa Magestad hagués concedit fos ú d'estos el que li tocava a proveir, per la electió que féu del señor don Francisco de Rojas, canonje ý arzediano major de València en arquebisbe de Tarragona, ý al tems de venir aquella gràcia fos mort lo canonge Marcelo Sanou, lo molt il·lustre Cabildo posà edictes per a els dos canonicats doctoral ý magistral.

Ý, axí, en 31 de mars 1658, fonc provehit primer canonge doctoral lo doctor Joseph Avellà, natural de la ciutat de Alacant, pavordre de la Seu de València ý cathedràtic de prima de lleis. Eren sos oppòsits lo doctor Eusebio Falcó, pavorde cathedràtic de prima de cànones; lo doctor Villachica ý lo doctor Reboll. Ý a 12 de abril dit añy 1658, fonc provehit primer canonge magistral de púlpit de la Santa Iglésia de València lo doctor Melchor Maurítio Fuster, pavordre cathedràtic de Theologia natural de la present ciutat de València. Foren sos oppòsits lo doctor Joan Baptiste Ballester, arzediano de Molvedre; lo doctor Joseph Vergé, pavordre cathedràtic de prima de Theologia; lo doctor Bonaventura

Exarniç, canonge curato de Sogorb; lo doctor Joseph Esteve, beneficiat en la Seu de València. donà in promptu la col·lació en Capítol lo señor arzobispo ý lo deà Fenollet als provehits. Ý in promptu foren posats en pozessió. donà-la al canonge Fuster don Archilleo Figuerola ý don Balthasar Vidal de Blanes. [289] Recebiment de l'il·lustre Capítol al señor arzobispo Ontiveros. Añy 1659. En lo añy 1659, a 8 del mes de maig, havent de entrar en sa iglésia el señor archebisbe don Martín López de Ontiveros, bisbe que era enans de Calahorra ý después archebisbe de València, el molt il·lustre Cabildo, com havia embiat a Calahorra al canonge don Gaspar Guerau de Arellano, resolgué ixquesen a rebre·l fins Molvedre en embaxada pública, en son nom, capitularment, quatre

señors canonges. Ý, axí, nomenà a don Thomàs Corbí, a don Francisco Ferrer ý Milà, a don Balthasar Vidal de Blanes ý al doctor Melchor Fuster, canonge magistral. Ixqueren estos ab tres carroses; una de sis mules, en què anaven dits señors quatre capitulars; altra de quatre, en què anaven síndichs, archivers, mestre de ceremònies; altra de quatre mules, en què anaven sos pajes ý criats. Encontraren al señor archebisbe més amunt de les tendetes o hostalets de Puzol. El señor archebisbe se apeà ý se·n pasà a la carroza del Capítol. Ý, per ploure, en la matexa carroza se li donà la embaxada. Anaven los señors canonges vestits de llarc ý en sombreros. Acompañaren a Sa Il·lustríssima hasta Sant Miguel de los Reyes, a hon dinaren, combidats del prior. Ý en la taula precehiren los señors canonges que ixqueren en la embaxada a altres, encara que més antics. No donà als dits señors canonges res de ajuda de costa ni dieta el Cabildo. [290] Obra del pilar de la Seu, 1660. En lo mes de agost 1660, havent-se advertit que hú dels quatre pilars que sustenten lo cimbori de la Seu mostrava estar esclafat ý amenasava ruina, ý era el pilar que està contínuo al cor en la part de l'orgue major ý porta dels Apòstols, lo il·lustre Capítol nomenà en comissaris per a la dita obra als señors canonges don Achilleo Figuerola, Josep Avellà, canonge doctoral, ý Melchor Fuster, canonge magistral, ý Cristòfol Marco, los quals, después de vàries juntes ý fets los capítols de dita obra per lo pare Pau de Rajes, de la Compañia de Jesús, lliuraren la obra a Jochim Bernabeu, a Perot Lleonart ý a Pere Do, canteros, per preu de 3600 lliures, dic tres mil ý sis_centes lliures. Ý, per no tenir la fàbrica possibilitat, se tachà als que percebixen delmes en la present iglésia. Ý hasta hara, quant se fa esta memòria, que és a 15 de octubre 1660,

el señor archebisbe ha donat mil ý do_centes lliures, lo Capítol pagà sa part, ý dels demés tachats no es cobrà, o a penes se cobrà. Ita est don Melchior Fuster, canonicus primus magistralis Sancte Eclesie Valentine. Fuster. [291] Pregàries per la salud del rey nostre señor Phelip quart de Castella ý tercer de Aragó. Dumenge, que contàvem 20 de settembre 1665, vingué nova de com la magestad del rey nostre señor Phelip quart quedava ab gran perill de sa vida, havent rebut tots los sacraments. Ý, havent donat lo avís lo señor virrey a l'il·lustríssim señor archebisbe don Martín López de Ontiveros, el señor don Joseph Barberà, bisbe de gràcia ý canonge de la Seu de València, vicari capitular, féu convocar a capítol als señors canonges per a el dia de Sant Matheu, a les sis hores del matí. Ý, havent-se ajuntat, determinaren los señors canonges que, no obstant que aquell dia se havia de celebrar la festa del Sant Càliz, instituhida per lo señor inquisidor Figuerola, ý estava tot prevengut ý se havien celebrat les primeres vespres, que es deixàs de celebrar la dita festivitat ý processó, ý que es fessen pregàries, portant la Mare de Déu dels Desamparats a la Seu en processó des de la sua capella, assistint los señors jurats, Ciutat ý ministres reals. Se possà el Sanctíssim patent, los sants patrons sant Luís, sant Vicent Ferrer ý sant Tomàs de Vilanova, ý es celebrà missa. No y agué sermó. Ý a la vesprada, comensaren a venir a fer pregàries les parròchies ý convents. Ý ab la matexa solemnitat se proseguí el dimats a 22 de dits. Ý predicà el señor canonge doctor Melchior Fuster, canonge magistral. Ý el dimecres,

a 23, el pare mestre Jaume López, de Sant Augustí. Ý assistí dit dia a l'offici el señor virrey, ý tots los dies el señor archebisbe. [292] Nova de la mort del señor rey Felip quart. Dit dia, a migdia, vingué la nova de la mort del señor rey, que fonch a 17 dels corrents, dijous, a les 4 hores del matí, deixant governadora ý tutora del señor don Carlos segon a la señora reyna, sa mare, la qual embià cartes al señor virrey, archebisbe, Capítol, Ciutat ý tots los demés, per a les honrres. [293] Jurament del señor virrey marquez de Astorga. Dijous, que contàvem a 24 de settembre 1665, a les sis hores de la vesprada, vingué el señor marquez de Astorga ý San Roman a la Seu. Ý ya estaven los jurats ab capes de dol, ab capilles ý gorres aguardant-lo en lo presbiteri. Ý pujaren per la part del rogle. Ý los señors syndichs dels estaments, en mà dels quals féu lo jurament acostumat, per haver cessat la sua procura ý la de tots los ministres. Ý, havent acabat son jurament, los jurats lo acompañaren hasta el eixir de dit presbiteri. Ý se·n tornaren a baixar per hon havien entrat, sens acompañar al señor virrey, per quant la Ciutat, portant dol, no fa accions públiques. Ý vingué el señor virrey ab carroza de quatre mules solament, sens la guarda ni cosa alguna. [294] Jurament de virrey. Disapte, a 28 de agost 1666, dia del gloriós Sant Agostí, jurà per virrey de la

present ciutad ý regne el señor don Phelip Gusman ý Mexia, marqués de Leganés ý duque de Sant Luca. [295] Foch del carrer Nou. Divendres, a les once hores de la nit de l'any 1666, a 10 de dehemebre, es pegà foch en una casa del carrer Nou, que està entrant per la Argenteria; a mà·squerra, la tercera casa; en la qual habitava Remires, calceter. Ý es cremaren set cases ý altres tantes mig cremades. Ý en la cassa hon prinsipià el foch se cremaren set persones: el dit Remires, quatre fills, una criada ý un criat. Ý solament escapà la muller, que es llansà per la finestra. Ý el dit Remires y hauria escapat, ý per lliurar a sos fills tornà entrar ý es cremà. Ý, tenint notícia lo señor canonge Luys Ystella, decano del molt il·lustre Cabildo, manà als escolans de la Seu fessen tocar a foch, ý també tocaren totes les parròchies ý monestirs. Ý tragueren lo Santíssim de la església parrochial de Santa Catalina Màrtir ý del convent de Nostra Señora de la Merced. Ý a l'altre dia, a les set hores, fonch remediat un poch miraculosament. [296] Rogatives per aygua. En 20 de octubre 1671, de orde del molt il·lustre Capítol, se escomensaren les rogatives per la falta tan gran avia de la pluja. Ý pochs dies ans de Tots

Sans de dit any, Nostre Señor fonch servit de fer-nos merced de una poca, de la qual sembraren en moltes parts. Ý enaprés se continuaren les rogatives. Ý vespra de Sant Martí de dit any, que anà la processó de rogatives per aygua a dita parròchia, escomensà a ploure, que vinguerent tots bañats. Ý des de este dia fins 10 de febrer de l'any 1672, se ha continuat la pluja encara que avia alguns dies intermedis que cessava. Ý se asolaren moltes casses, ý moltíssimes apuntalades. Ý los que sembraren alguns dies que cessà la pluja se·ls ofegà lo forment per la abundànsia de tanta aygua. [297] Rogatives per a que cesse la aygua. Ý en lo dia de 8 de janer 1672, deliberà lo molt il·lustre Capítol se fesen rogatives per a que Nostre Señor fos servit de que cessàs la pluja, ý que es posàs en lo altar Major el Lignum Crucis, que és lo que està en lo reliquiari alt. Ý es posà en execusió en lo modo següent: Que a l'altre dia, disapte, a 9 de dit mes de janer 1672, se posà en lo altar Major lo dosel colorat ý los sis blandons acostumen possar en dit altar, ab més dotce blandonets de plata ab sos ciris, ý los sis blandons grans en les grades, tot lo qual se aparellà mentres se féu la processó claustral. Ý la nit ans y hagué un repich de campanes, per a que el poble tingués notísia de la demonstrasió. Ý es tocà als officis a la ora hordinària. Y hagué dos misses cantades, la una post sextam de la infraoctava de la Epiphania, ý la altra después de nona, de cruce. Ý es féu processó claustral ab lo Lignum Crucis, acompañada del molt il·lustre Cabildo ý demés beneficiats, ý la Ciutat, asistida ab sis antorches, sens portar los demés llums, cantant los responsoris de la invensió de la santa creu, que estan en lo ordinari de València, foli 183.

Dix la missa lo señor canonge don Joseph Just, vicari capitular. Ý los ornaments foren colorats. Ý, acabada la missa, assistiren 4 beneficiats, ço és, dos dotors ý dos beneficiats, asta migdia. Ý des de migdia fins que es comensaren vespres, altres quatre. Ý per a vespres es posà lo frontal de cardenal, ý el domer pujà en capa de color de dit frontal, ab assistènsia del diaca ý subdiaca, en capes, per a incensar al magnificat. Ý en lo chor sis capes. Ý es tocà matí ý vespra bisbal. Ý, acabades completes, se posà lo frontal morat. Ý el señor canonge Aurelio Albelda, per ausènsia del dit señor canonge don Joseph Just, vestit ab alba ý capa morada, féu el offici a la lletania. Y hagué en lo cor sis capes morades, ý la creu ab dalmàtica morada, ý quatre sirials, és ha saber, dos a la creu ý dos al preste. Ý cantaren la lletania. Ý en ella, a l'últim vers, se haña dí lo que ordena lo manual ý ritual romà, el salm Dominus regnabit de laudes ý les preces estan en la pàgina 355, añadint a les tres oracions que allí estan la oratió de Cruce ý la oratió Exaudi pro peccatis. Ý assistiren tots gratis. Ý, acabada la lletania, es quedà el Lignum Crucis en lo altar Major, ab quatre veles, ut dictum est, fins la oratió de la avemaria, que tancaren les portes. Ý el magíster, ab roquet ý estola, abaixà el Lignum Crucis. Ý assistiren alguns señors canonges ý beneficiats ab llums; ý es col·locà en la sacristia, on estan les demés santes relíquies. Diumenge, a 10 de dit mes de janer 1672, el reverent beneficiat que dix la missa de l'alba cantada, ab diaca ý subdiaca, tragué el Lignum Crucis, ab assistènsia de molts beneficiats que acompañaren, ý es possà en lo altar Major. Ý encontinent se escomensà la missa de Nostra Señora que tots los dies se acostuma a dir a l'alba. Ý es cantà ab molta solemnitat. Ý después que es cantà prima, es quedaren quatre beneficiats de vela fins les huit hores, que escomensà el offici. Dix la missa de la domínica infraoctava de la Epiphania el señor canonge Aurelio Albelda. Ý, acabat lo offici, es quedaren

quatre beneficiats de vela fins migdia, conforme lo dia antecedent. Assistí la Ciutat de matí ý vesprada. Ý, acabades completes, es cantà una letania conforme lo dia antecedent. Ý es quedaren quatre beneficiats de vela fins la orasió de l'avemaria. Ý es tornà a la sacristia en la conformitat sobredita. Enaprés, dilluns, a 11 de dit mes de janer 1672, es posà el Lignum Crucis en lo altar Major, ý es féu el offici ý lletania conforme lo primer dia. Dix la missa el señor canonge Melchior Fuster. Assistí la Ciutat de matí ý de vesprada. Ý, tocada la orasió de l'avemaria, es tornà a la sacristia, ut dictum est. Dimats, a 12 dels sobredits, es posà el Lignum Crucis en lo altar Major. Ý es féu el offici ý lletania com los dies antecedents. Dix la missa el señor canonge Christòfol Marco. Ý assistí la Ciutat de matí ý vesprada. Ý, tocada la orasió de l'avemaria, es tornà a la sacrestia en la conformitat sobredita. Dimecres, a 13 dels sobredits, es posà en lo altar Major el Lignum Crucis. Ý es féu el offici ý lletania en la conformitat dels dies antecedents. Dix la missa el señor canonge Bernardino Luís Vidal. Assistí la Ciutat de matí ý vesprada. Ý, acabada la lletania, es féu processó per la església, ý es tornà el Lignum Crucis a la sacristia. Disapte, a 23 de janer 1672, deliberà el molt il·lustre Cabildo es fesen ý continuasen les rogatives per a que cessàs la pluja. Ý escomensaren dilluns a 25 de dits. Después de nona es pasà la image de Nostra Señora dels Desemparats en processó a la present església, ý es possà en lo altar Major; ý juntament les relíquies dels patrons, los dos Vicents, sant Luís bisbe ý sant Thomàs de Villanova. Assistí lo señor don Luís Alfonso de los Cameros, arquebisbe, ý la Ciutat. Dix la missa el señor canonge don Joseph Just, que fonch de la Mare de Déu. Ý, acabades completes, se cantà la lletania, molt solemne, de Nostra Señora, ab ornaments morats. Ý féu el offici el dit señor canonge. La nit ans y hagué un repich de campanes; ý la nit següent, altre. Y hagué 4 veles, com los dies sobredits.

Dimats, a 26 dels sobredits, dix la missa el señor canonge Aurelio Albelda. Assistí la Ciutat de matí ý vesprada. Ý, acabades completes, es cantà la lletania, com lo dia antecedent. Ý enaprés lo señor arquebisbe don Luís Alfonso de los Cameros assistí quant es tornà la image de Nostra Señora dels Desemparats a la sua capella, en processó. Enaprés, a 2 de febrer de l'any 1672, deliberà el molt il·lustre Cabildo se continuasen les rogatives per la serenitat del temps en los tres dies següents. Dimecres a 3 de febrer de dit any, estigué el Santíssim patent, ý presén la Mare de Déu que se hacostuma a traure en les processons claustrals, ý les santes relíquies dels dos Vicents, sant Luís bisbe ý sant Thomàs de Villanova. Ý, después de dites hores ý la missa conventual, acabada nona, es cantà altra missa del Santíssim, que dix lo señor canonge don Joseph Just, vicari capitular. Predicà el señor doctor Melchior Fuster, canonge magistral. Assistí el señor arquebisbe don Luís Alfonso de los Cameros. La nit ans anaren les campanes al bol per a que el poble ne tingués notísia, de la demonstrasió. Acabades completes, es cantà una lletania molt solemne del Santíssim. Ý, acabada, es reservà el Santíssim. Ý quedaren les santes relíquies en lo altar, fins la orasió de l'avemaria. Y hagué huit veles, ço és, dos señors canonges, dos dotors ý 4 beneficiats. Assistí la Ciutat de matí ý vesprada. Lo segon dia, dijous, a 4 dels sobredits, es continuà en la sobredita conformitat. Dix la missa lo señor canonge Aurelio Albelda. Predicà el pare Joan Battiste Català, de la Compañia. Assistí lo sobredit señor arquebisbe ý la Ciutat. Ý, acabades completes, es cantà la lletania, ut dictum est, en lo dia antecedent. Ý la nit ans y hagué un repich de campanes. Lo tercer dia, divendres, a 5 dels sobredits, es continuaren les rogatives ab la sobredita conformitat. Dix la missa el señor doctor Melchior Fuster, canonge magistral. Assistí lo señor arquebisbe ý Ciutat. Predicà el doctor Gaspar Tahuenga, de l'oratori de Sant Phelip Neri. Ý la nit ans un repich de campanes. Acabades completes, es cantà la letania del Santíssim. Ý, acabada aquella, el dit señor arquebisbe tancà el Santíssim, ý quedaren les santes relíquies en

lo altar, fins la orasió de l'avemaria. Ý, tancades les portes, se abaixaren a la sacristia. Assistiren molts reverents beneficiats. Enaprés deliberà el molt il·lustre Cabildo que es celebrasen tres jornades de misses, a 3 sous de caritat, per les ànimes de Purgatori, pagadores de la administració canonical; que foren dilluns a 8, dimats a 9 ý dimecres a 10 de febrer 1672. Ý dit dia de dimats, en la nit, después de tocada la orasió de les ànimes, es tocà a general per la commemoració dels diffunts. Ý a l'altre dia, dimecres, a l'alba, es tocà ab dita conformitat. Ý, acabat el offici, es cantà una missa de rèquiem molt solemne, que la dix lo señor canonge don Joseph Just, vicari capitular. Ý, acabada la missa, abaixà el sobredit señor arquebisbe a oir el sermó de les ànimes, que predicà el señor doctor Melchior Fuster, canonge magistral. Ý, a l'exir per a anar al púlpit, se agenollà lo dit señor canonge baix a la primera grada de l'altar Major, fent primerament cortesia al preste, ý, al girar-se, als jurats que estaven a la part de l'Evangeli, después al señor arquebisbe ý als demés jurats estavent a l'altra part. Ý fonch tan aplaudit lo sermó, que un beneficiat de la present església lo demanà al dit señor canonge per a donar-lo a la estampa, lo qual se impremí. Ý, acabat lo sermó, entrà lo señor arquebisbe en la sacristia, acompañat del molt il·lustre Cabildo, ý vestit de pontifical negre, per a els responsos que es cantaren per les ànimes de Purgatori, escomensant lo primer en lo altar Major. Ý entre les dos reixes del pasadís avia una tumba ab sis antorches. Es féu la volta conforme la processó claustral. Lo segon, davant la capella de la Santíssima Trinitat. Lo 3, davant la sacristia. Ý lo 4, dins del chor. Ý, mentres se cantà la missa ý responsos, tocaren les campanes conforme està dit. També feren lo mateix les parròchies ý convents, per a que, per intercesió de les ànimes de Purgatori, Nostre Señor fos servit de mirar-nos en ulls de misericòrdia, de què cessàs la pluja. Estava lo altar Major cubert com se hacostuma en lo dia de les Ànimes. Les grades en la mateixa conformitat. Lo sitial del señor arquebisbe, banchs dels señors canonges ý jurats tots cuberts de tafatà morat. Ý los jurats, ab ses gires negres, ý assistiren als responsos d'este dia en avant. Fonch Nostre Señor servit de la serenitat del temps, que es girà tan gran ayre ý se harazà, que en breus dies se exugaren los fanchs.

[298] Rogatives de gràsies per la serenitat del temps. Diumenge, a 21 de febrer 1672, estigué lo Santíssim patent en lo altar Major ý present la image de Nostra Señora de Desempar ats, que es portà, acabada nona, en processó a la present església, ý les relíquies dels sants patrons los dos Vicents, sant Luís bisbe ý sant Thomàs de Villanova, de gràsies per haver estat Nostre Señor servit de que havia cessat la pluja. Predicà el pare Augustí Palacios, de la Compañia. Assistí lo señor arquebisbe don Luís Alfonso de los Cameros, el señor virrey don Vespasiano Gonsaga ý Manrriques, conde de Paredes. Ý també assistiren los jurats. Dix la missa el señor don Joseph Just, canonge ý vicari capitular. Ý, acabades completes, el señor arquebisbe tancà el Santíssim. Ý enaprés se tornà la image de Nostra Señora dels Desemparats a la sua capella en processó, acompañada de la image del gloriós sant Vicent Ferrer. Ý la nit ans y hagué un bol de campanes, ý a l'altre dia repich, ý, acabat lo sermó, Te Deum laudamus. Ý mentres se cantà anaren les campanes al bol. Enaprés, a l'altre dia, dilluns a 22 de dit mes, se cantà una missa de rèquiem per les ànimes de Purgatori, de gràsies per a ver estat intercessores per la serenitat del temps, que tan desijava el poble. Predicà el señor doctor Joan Battiste Ballester, arcediano de Molvedre, de les ànimes de Purgatori. Assistiren lo señor arquebisbe ý jurats. Ý, acabat lo sermó, lo dit señor arquebisbe, vestit de pontifical negre, ixqué de la sacristia per a els responsos. Se cantaren conforme lo dia de dimecres sobredit, que fonch a 10 de febrer 1672. Ý també deliberà el molt il·lustre Cabíldo se celebràs una jornada de misses en lo dit dia per les ànimes de Purgatori. Pagà·s de la administració canonical. Ý també lo dit molt il·lustre Capítol, considerant la molta pobrea que havia tan gran, així en la ciutat com fora de aquella, deliberà que de la administració de Buñol se repartisen mil ý dos_centes lliures en los pobres de les parròchies ý dos_centes lliures de la administració canonical entre los pobres lauradors de Albal, Benimaclet ý altres pobles de alrededor de València.

[299] Tornà la pluja. En 2 de mars 1672, tornà la pluja, que durà catorce dies contínuos, ý se asolaren moltíssimes casses, així en la present ciutat com per tot lo reyne. Ý la major part se apuntalaren, que causà grandíssima aflicsió. [300] Jurament del virrey. Dilluns, a 29 de abril 1675, dia del gloriós Sant Pere màrtir, jurà per virrey de la present ciutat ý regne el sereníssim señor don Francisco Idiaques Múxica ý Butrón, duch de Ciudad Real, marqués de San Dameán ý prínsep de Esquilaje. [301] Canonge de la Col·legial de Gandia predicà lo sermó de la Concepció. En 8 de dehembre 1676, el doctor Francisco Pi, canonge de la Col·legial de Gandia, predicà el sermó de la Concepsió de Nostra Señora. El acompañament fonch dos escolans ý dos acòlits. Ý per a predicar demanà licència al señor vicari capitular per a els àbits que foren conforme los porten en dita col·legial. Ý la benedicsió prengué d'en peus.

[302] [Canadelles d'argent de la Seu]. Canadelles de argent velles pesaren tres marchs, una onsa ý dos quarts. Entregaren-se a Luís Puig, argenter, per a desfer aquelles ý fer-les noves: 3 marchs, 1, 2/4. A 14 de maig 1632, portà lo dit Puig dos canadelles de argent fetes per aquell per al cervici de l'altar Major. Pesaren tres marchs, dos onses, ý tres quarts ý dos argensos: 3 marchs, 2, 3/4, 2 argensos. De modo que pesaren més que les velles una onsa ý sis argensos. Valen 2 lliures, 1 sou. Pagaren-li per les mans [...] [...]

[304] Rogatives per aygua vespra del Sant Calis, eo de la festivitat de Sant Matheu. Dilluns, a 20 de settembre 1677, vespra de Sant Matheu, a les 4 del matí, escomençà a ploure. Ý fonch en tan gran excés ý tan gran lo temporal, que, ha no estar los obrers de vila en la obra de l'altar Major de la present església, que luego acudiren a posar més taules ý terra a les portes, que foren a la porta que ix a Palàcio ý a la dels Apòstols, que impediren no entrara la aygua.

No obstant, tota la diligència estigué prop de la sacristia. Ý per dita rahó es suspengué el celebrar-se la dobla del Sant Càliz, per quant no es podia fer la processó en lo dit dia de Sant Matheu, conforme se acostuma, per continuar-se la pluja, que fonch tanta ý tan contínua que dimecres, a 22 de dit mes, el magíster, de orde del señor don Geroni Frígola, arcediano major ý vicari capitular, possà en lo altar Major el Lignum Crucis, que és lo que està en lo reliquiari alt, ý es possà lo dossel carmessí, que fonch a la huna hora ý mija de la vesprada. Ý enaprés, lo dijous a 23, a la huna de la nit, el señor don Francisco Fenollet, dean ý canonge de la present església, governador de este arquebisbat, nomenat per lo il·lustríssim ý reverendíssim señor don fra Thomàs de Rocabertí, arquebisbe de esta Santa Església, per quant estava en Roma, etc., entrà a dir de que estiguera el Santíssim patent, ý es tocara al temps. Ý, troban-se lo dit magíster que entrava a maytines, embià un escolà a casa el sobredit señor vicari capitular, a donar rahó del dit recado ý de la ne cessitat que avia per la avenguda del riu, que del carrer de Molvedre demanaven misericòrdia, ý me embià a dir de que estiguera el Santíssim patent ý es tocara al temps. Entonces, tenint orde del dit señor vicari capitular, estigué el Santíssim patent, des de la huna ý mija de la nit asta la matinada. Assistiren los señors capellans que vingueren a maytines. Ý después, de orde del dit señor vicari capitular, se continuà asta les sinch hores de la vesprada. Es cantaren dos misses, la una de la festivitat del dia, que fonch de Sant Lino, ý la altra del Santíssim. Ý a la vesprada, completes solemnes ý letania. A la nit un bol de campanes, que fonch a la oració de les ànimes. Ý el dia següent, divendres a 24, també estigué el Santíssim patent. Es cantaren dos misses, la huna de la infra 8_a de Sant Thomàs, ý la altra del Santíssim, que dix lo señor don Manuel Català. Predicà el señor don Joseph de Cardona, degà ý canonge de la present església. Assistiren los jurats ý el señor

duch de Ciudad Real, virrey. Ý a la vesprada, completes solemnes ý letania. Ý a la nit, a la oració de les ànimes, es tocà a general per la commemoració dels diffunts. Ý a l'altre dia, disapte, acabat lo offici, es cantà una missa de rèquiem molt solemne, que dix lo señor canonge Bernat Vidal. Ý, acabada la missa, predicà de les ànimes de Purgatori el reverendíssim pare mossén fra Thomàs Auther Severo, provincial dels dominicos, per a que fossen intercessores per a que Nostre Señor nos miràs en ulls de missericòrdia. Ý, acabat lo sermó, es cantaren 4 responsos per les dites ànimes de Purgatori. Lo primer en lo altar Major. Ý entre les dos reixes del passadís avia una tumba ab sis antorches. Es féu la volta conforme la processó claustral. Lo segon, en la capella de la Santíssima Trinitat. Lo 3, davant la sacristia. Ý lo 4, dins del chor, ab mússica. Ý mentres se cantà la misa ý responsos, se tocaren les campanes. Ý també feren lo mateix les parròchies ý convents. [305] Trons ý pedra. Dilluns, a 10 de janer 1678, a les once hores ý mija de la nit, escomençaren los trons ý llams. Ý caigué molta pedra, que er a com unes avellanes; que per ser en este temps, causà admirasió ý moltíssim horror. Que los trons duraren fins a les 4 del matí, ý juntament gran colp de aygua. Ý el molt il·lustre Capítol deliberà que a les deu hores del matí es tragués lo Lignum crucis, que és lo que està en lo reli quiari alt, a l'altar Major. Y agué veles. Estigué fins la nit. Ý fonch Nostre Señor servit de que cessàs dit temporal.

[306] Canonge de la Col·legial de Alacant. En 9 de mars 1678, el doctor Thomàs Semper, prevere, canonge de la Col·legial de Alacant, predicà en esta Santa Iglésia. El acompañament fonch dos escolans ý dos acòlits. Ý per a predicar demanà licència al señor don Gerony Frígola, arcediano major ý vicari capitular, per a els hàbits que foren conforme los porten en dita Col·legial. Ý la benedicsió prengué d'en peus. [307] Sant Abdon ý Senén. En 30 de juliol 1679, que fonch dumenge, manà el señor canonge Bernat Luís Vidal, vicari capitular, que, aprés de feta la procesó claustral, tornara el preste a la sacrestia per les relíquies dels sants Abdon ý Senent màrtirs, per a traure a l'altar, mentres la missa conventual. [308] Soterrar de canonge en Quaresma. Sempre ý quant succehirà morir algun señor canonge ý soterrar-se en Quaresma, quant les vespres se celebren de matí, no se ha de tocar a alçar a Déu en la misa del soterrar, que es dirà aprés de vespres, sinó en la misa que es dirà abans d'elles. [309] Repichs en la festa de Tots Sants. Ittem, en la festa de Tots Sants, ha de aver repichs com en les demés festes, segons nova determinació del molt il·lustre Capítol.