El 'Libre de Antiquitats' de la Seu de València 4

[209] Venguda a la Seu del rey señor nostre, dia de la Candelària. En lo añy 1604, a dos de febrer, dia de Nostra Señora la Candelària, tenint corts la magestat del rey don Phelip 3_r, señor nostre, en la present ciutat, vingué a la Seu, ý es trobà a la benedictió de la cera, que féu lo señor archebisbe, ý es guardà lo fet per don Phelip 2_n, quòndam señor rey nostre, com apar atràs fòlio 128, pàgina 2_a. [210] Jura de don Jaume Ferrer en visrey. A ·XI· de febrer 1606, jurà per regent la lloctinència de visrey ý capità general del present regne lo señor don Jaume Ferrer, portantveus de general governador de València, en la Seu, de matí, ut moris est, per la vaccant de la mort del quòndam marqués de Villamissar, que morí sent visrey en València, germà del duch de Lerma ý marqués de Dénia, en [...] de janer 1606.

[211] Jura de loctinent de governador de València. A ·XXIII· de octubre 1606, jurà per loctinent de general governador de València don Joan de Castellví, frayle de l'orde de Calatrava, per la promosió en visrrey de Mallorca de don Joan Vilaragut, señor de Olocau, lo qual tenia dit offici de loctinent de general governador de València. [212] Jura de visrey de don Luís Carrillo ý Toledo, marqués de Calacena. A ·XXII· de nohembre 1606, jurà per lloctinent ý capità general del present regne de València dit visrey don Luís Carrillo ý Toledo, marqués de Calacena ý señor de la vila de Pinto. Ý succehí que lo mestre de capella embià a demanar estrenes per les espueles al dit señor visorey. Ý sabent-ó los escolans, se·n quexaren al molt il·lustre Capítol, lo qual féu provisió que se abstingués de ací avant dit mestre de capella de demanar per rahó de dites espueles, com sia dret que toca als escolans de la Seu de temps inmemorial, aderint a una altra provisió féu lo dit Capítol en lo añy 1564. [213] Reliquiari de argent de sant Vicent Ferrer. A honor ý glòria de Nostre Señor Déu Jesuchrist ý de Nostra Señora Santa Maria, mare sua, ý del gloriós sant Vicent Ferrer, patró nostre.

A quinze dies del mes d'abril de l'añy mil sis_cents ý sis, disapte en la vesprada, portaren de la Casa de la Ciutat de València una ymatge del dit gloriós sant Vicent Ferrer, de argent, ab son tabernacle ý peaña, molt sumptuós, a la present sacristia en processó, ab uns preveres que anaren de la Seu. Ý tota la clerezia ý Capítol, ab cantoria, rebé aquella a la porta dels Apòstols. Ý donaren bolta a la dita Seu en processó, ab molta música. Ý posaren aquella dins la sacrestia, davant lo armari de les relíquies. Ý estava dita sacrestia molt ben adreçada de luminària, pehuets, catifes ý draps de ras sobre les caxes ý bufets ab tapets de vellut, a hon fonch depositada per los señors jurats, síndichs ý racional, que la acompañyaren, ab que se haja de fer un armari dins dita sacrestia, en lo qual estiga dita ymatge ý tabernacle, del qual armari o caxa, mentres no·s farà lo armari, se hagen de fer tres claus. La una de les quals tinga lo hun jurat en cap dels cavallers, ý l'altra lo síndich, ý la altra lo rational de dita ciutat. Ý que sols se puga traure per a la processó del seu dia, com se féu en lo present añy, diumenge a 17 de dits, per haver plogut lo seu propi dia ý festa, que fonch a 3 del present, ý lo dia del Corpus, ý de sant Vicent Màrtyr ý altres que voldrà la dita ciutat a tota sa disposició, per haver-ó fet tot a despesses de la dita ciutat de València. Fonch beneÿta la dita ymatge dumenge de matí a 17 de dits mes ý añy per lo señor bisbe Biturbino, frare de sant Francés ý al present bisbe de gràcia de l'excel·lentíssimo señor don Joan de Ribera, patriarcha de Antiochia ý archebisbe de València, en presència de mi, Sebastià Gutèrriz, prevere, sots_sacristà de dita Seu ý de mossén Antoni Revull, escolà major de dita Seu, ý altres criats del dit señor bisbe. Consta del depòsit fet en la present sacristia del dit ymatge ý tabernacle, ab acte rebut per Antoni de Nàgera, notari, en lloch de l'escrivà de la sala, a 15 de abril de l'añy 1606 damunt dit. [214] La campana Andreu. A ·XVIII· de abril 1606, fonch batejada la campana nomenada Andreu. Pesà

trenta quintals ý quatorze liures. Féu-la mestre Martínez, campaner. Ý dit dia, que fonch dimarts, la pujaren al campanar de matí, en acabant de batejar-la lo señor bisbe de gràcia, frare de Sant Francés, bisbe Miturbino. Ý lo molt il·lustre Capítol li donà cent reals castellans per estrenes. [215] Memòria dels dos palis brodats ý renovats de mestre Vicent Climent. Sia memòria que a cinch dies del mes de abril de l'añy 1607 se acabaren de renovar los dos palis, lo hú de la Resurrectió ý lo altre de la Passió, que foren fets per mestre Vicent Climent, quòndam canonge ý pabordre de la Seu de València, en vida de aquell, lo qual morí en lo añy ·MCCCCLXXIIII·, que ha cent ý trenta_ý_tres añys. Ý per estar los dits dos palis dirruïts ý gastats, lo molt il·lustre Capítol ordenà ý provehí que en lo obrador de dita església, qu'està damunt la primera sacristia, per un mestre ý dos officials se reparassen, sens traure·ls de dita església, lo qual a jornals, perquè fos fahena millor ý més profitosa, se feren, ab molta comoditat ý gran profit ý perfectió de dits palis, dins cinch messos. És a saber, en lo de la creu, cent jornals, a rahó de 4 reals castellans ý mig, que valen 43 lliures, 2 sous, 6; de or 25 onses, que valen 25 lliures; ý de sedes 10

lliures, qu'és per tot 78 lliures, 2 sous, 6. Ý lo de la Resurrectió 120 jornals a dita rahó, que valen 51 lliures, 15 sous. Ý de or 30 onses, que valen 30 lliures. Ý de sedes, 15 lliures, qu'és per tot 96 lliures, 15 sous. Advertex que, sempre ý quant se haja de renovar alguna cosa de brodar, convé fer-ó més d'esta manera que no donar-ó fora de la església ý a estall; perquè donant-ó a estall, lo brodador treballa de afforrar tot lo que pot, en dañy de la obra, com se ha experimentat. [216] Consecració del señor bisbe Spinosa. Diumenge, a ·XXIIII· de juñy 1607, dia de Sant Joan Baptiste, fonch consagrat en bisbe de Maruecos per a bisbe de gràcia del present archebisbat de València lo señor doctor don Thomàs d'Espinosa, visitador general del dit archebisbat. Fonch lo consagrador lo il·lustríssim ý excel·lentíssim señor don Joan de Ribera, patriarcha de Antiochia ý archebisbe de València, ý los ajudants los señors don Lorenço, bisbe Viturbino ý de gràcia del dit archebisbat, ý don frare Andreu Balaguer, bisbe de Oriola. Assistiren los señors jurats, ý féu-se ut moris est, ý apar atràs fòlio 63. [217] Te Deum laudamus per lo infant 2_on don Carlos. Diumenge, a ·XXIII· de setembre 1607, se cantà Te Deum laudamus per la nativitat de un infant que parí nostra señora la reyna de España dona Margarita de Austria, del rey nostre señor don Phelip tercer, al qual se vestí de pontifical lo il·lustríssim ý excel·lentíssim señor don Joan de Ribera, patriarca de Antiochia archebisbe de València. Trobaren-se presents lo señor visorey don Luís Carrillo ý Toledo, marqués de

Calacena, los sis jurats. Acabada nona, fent processó ab pali ý llums, portaren lo ymatge renovat de argent de Nostra Señora lo señor don Christòfol Frigola, degà ý canonge de la Seu de València, altre dels dos assistents, com lo altre fos lo señor doctor Gaspar Tàpia, artiacha major ý canonge de dita Seu. Té per nom don Carlos de Àustria. [218] Processó de gràcies del part de la reyna de l'infant 2_on. A 4 de octubre 1607, dia de Sant Francés, a les tres hores de la vesprada, acabades completes, se féu processó de gràcies a Nostra Señora la Verge Maria de Gràcia a Sant Augustí, per les gràcies del part del dit infant. Anaren tots los officis ab ses banderes ý músiques differents, los jagants ý totes les órdens dels frares ý parròchies, pali. Ý portà lo hú dels assistents del señor bisbe de gràcia lo ymatge renovat de argent de Nostra Señora. Ý lo señor patriarcha anà ab roba de chor fins a Sant Augustí. Ý la professó tornà per les claustes de Sant Francés, a hon féu també estació. Pagà·s a raó de 1 sou a cascun beneficiat, ý als señors canonges doble. [219] Llàntia de llautó en la capella de la Santíssima Trinitat. Dilluns, a ·X· de dehembre 1607, Joan de Úbeda, tapiner, donà una llàntia de llautó feta a la moderna per a la capella privilegiada de la Santíssima Trinitat de la present església. Ý li costà dotze lliures. Ý lo plat que estava enans, que valdria dotze reals castellans, se donà al campaner que féu dita llàntia nova. Sia per memòria. [220] 4 blandons de llautó. Dit dia se feren 4 blandons de llautó per al servici de l'altar Major de la Seu de València. Pesaren deu arroves grosses ý vint_ý_quatre lliures, que, rellevades 22 lliures per les ànimes de ferro ý tara, resten netes pagadores 10 arroves

grosses ý 2 lliures, que, a rahó de 4 reals ý mig la lliura, valen 1629 reals castellans, ý més cent reals castellans per les soldadures de argent, ý 26 reals castellans ý dos diners per les ànimes de ferro, a 2 sous 6 la lliura. Muntà tot a 1755 reals ý dos diners, que són 168 lliures, 3 sous, 11. [221] Processó del part del 3_r infant don Ferrando. Diumenge, a 31 de maig 1609, se féu processó general de tots los officis ab ses banderes ý jagants, ý frares de totes les re ligions ý parròchies a Sant Augustí, a la Verge Maria de Gràcia, per gràcies del felicíssim part de la reyna nostra señora del tercer fill ý infant, fill de nostre señor rey don Phelip 3_r ý doña Margarita de Àustria. Feren-se tres dies de luminàries. Anà la processó per la porta dels Apòstols, carrer de Cavallers a Calatrava, al Mercat ý carrer de la Verge Maria de Gràcia. Ý tornà per lo carrer de Sant Vicent a la porta del Campanar. Ý no·s féu de matí Te Deum laudamus ni hagué sermó. Portaren lo ymatge renovat de Nostra Señora de argent en la dita processó. Ý anà lo señor don Joan de Ribera, patriarcha de Antiochia ý archebisbe de València, fins a Sant Augustí, ab sa roba de chor, ý los sis jurats, ý lo señor visorey don Luís Carrillo ý Toledo. Ý portà dit ymatge lo hú dels domers, ab pali. Ý lo señor don Christòfol Frígola, degà ý canonge de la Seu de València, portà la capa de tafatà brodada, darrere de dita processó, en lloch del señor bisbe. Pagà·s a rahó de 1 sou a cascun beneficiat, ý als señors canonges ý capes doble, ut moris est. Nomenà·s don Ferrando de Àustria. [222] General del señor bisbe Serna. Lo primer de agost 1609, se féu remembrança general per lo molt il·lustre ý reverendíssim señor don Vicent Roca de la Serna, bisbe de Albarrazí.

Digué la missa lo señor don Cristòfol Frígola, degà ý canonge de dita Seu. Féu-se un túmulo enmig ý davall del simbori, ab moltes aches ý siris alrrededor. Ý dal posaren una mitra, ab dos coxins, ý una casulla. Pagà·s als señors canonges 150 lliures. Ý a cascun beneficiat 3 sous. Vingué a rahó de 8 [lliures] 6 [sous], 8 [diners] a cascun señor canonge, com se trobassen 18 residents. [223] Te Deum laudamus ý processó de la beatificació del sanct Luís Bertran, fill de València. Diumenge, a 30 de agost 1608, se féu la processó claustral, ý no y agué sermó. Ý, acabada la missa ý dita nona, estant convocades totes les parròchies, se vestí lo señor don Joan de Ribera, archebisbe de València ý patriarcha de Antiochia de pontifical. Ý cantaren Te Deum laudamus per la beatificació del beato frare Luís Bertran, de l'orde de Predicadors, confessor. Ý les orations se digueren de Nostra Señora de Tots Sants, ý la última de gràcies. En la vesprada, acabades completes, se féu processó general per gràcies de dita beatificació a Predicadors, ab tots los officis, banderes, jagants ý també anà vestit de pontifical lo dit señor archebisbe ý patriarcha fins Predicadors. Ý de allí tornà lo señor bisbe Espinosa en la processó. [224] Consecració de bisbe del señor bisbe Marimon. Diumenge, a ·XXI· de setembre 1608, dia de Sant Matheu, evangeliste ý apòstol, fonch consagrat en bisbe de les Ampúries, en la illa de Cerdenya, lo señor doctor don Felip Marimon, freyle de l'hàbit de Montesa, rector que era de Sant Matheu, ý natural de la vila de Servera del Maestrat de Montesa.

Fonch lo consegrant lo il·lustríssim ý excel·lentíssim señor don Joan de Ribera, archebisbe de València, patriarca de Antiochia, etc., ý los ajudants los señors don Tresico Galatino de Mongions, bisbe Viturbino ý de gràcia del dit señor archebisbe, frare de Sant Francés, ý lo señor bisbe don Thomàs Espinosa, bisbe de Marruecos ý de gràcia del dit señor archebisbe. Assistiren los señors jurats. Ý no·s féu processó de la domínica, sinó sols lo asperges de la aygua beneÿta féu lo domer. Ý lo demés, ut moris est, ý està escrit atràs fòlio 63, féu-se ab ornaments blanchs, per no trobar-se ab altres ornaments lo señor archebisbe. [225] Com Sa Magestat del rey Phelip 3_r manà que tots los moriscos se n'anassen del present regne, so pena de la vida, dins tres dies. Sit nomen Domini benedictum. Diumenge, a ·XXVII· de setembre 1609, en la present església hagué missa bisbal, estant descubert lo Santíssim Sacrament, de pregàries a Nostre Señor per a que encaminàs la bona ý breu directió de que los moriscos del present regne se·n vagen a Barberia, per ser com són heretges, apòstrates de nostra Santa Mare Església, ý traïdors de la divina ý humana magestat. Segons a 22 del present, dimarts, se havia publicat crida ý vando real de part de l'excel·lentíssim ý il·lustríssim señor marqués de Caracena, visrey ý capità general del present regne, de que dins tres dies tots se haguessen embarcat ý passat del present regne a Barberia, sots pena de la vida. Predicà lo señor don Joan de Ribera, patriarcha de Antiochia ý archebisbe de València, lo bon ý santíssim zel de nostre cathòlich rey ý señor nostre don Phelip tercer de Àustria, en haver enprés una tan gran ý señyalada hazañya, que no pot ser major, de llansar del present regne tots los moriscos que havia en aquell ý en lo regne de Castella, per les damunt dites rahons de ser heretges ý traïdors. Per a lo qual previngué de moltes galeres ab molts soldats, en Vinaròs, Dénia, ý Alacant ý Cartagena, ý tretze galeons ý altres molts vaxells, per a la embarcació de dits moriscos, portant-se·n tots los béns mobles

que se·n puguen portar ab ses persones solament, com tot lo que restàs de dits moriscos Sa Magestat haja fet gràcia ý mercé als señors dels llochs de a hon seran los dits moriscos. Disapte, a 3 de octubre 1609, se embarcaren en lo Grau de València los moriscos dels llochs de Alcàcer ý Picassent, axí hòmens com dones ý chichs, en diverses barques. Ý foren portats a la nau del patró ý capità Renau Granie, de nació francés, assistint de part de Sa Magestad en lo pont del dit Grau misser Francés Pau Baziero, doctor del Real Consell Criminal del present regne, ý altres alguazils ý ministres de la Real Audiència, a la qual embarcació me trobí yo, Sebastià Gutèrriz, prevere, sots_sacristà de la Seu de València, present en dit pont ab altres beneficiats de la present església, ý Antoni Revull, escolà de dita Seu. Dumenge següent, se embarcaren los moriscos del lloch de Benimàmet. Dilluns a 6 de dit, se embarcaren los del lloch de Mirambell en altra nau del patró ý capità nomenat Antoni Jordi, de nació mallorquí, la qual se nomenava de Nostra Señora de Monserrat ý Sant Ramon. Ý los del lloch de Serra, ý altres que cada dia venien a embarcar-se. Ý de aquesta manera se enbarcaren en dit temps en Dénia, ab les galeres de Nàpols, hon venien tres fills dels excelentíssims condes de Benavent. En Alacant ab 13 galeons, dels quals era general don Luís Fajardo. Ý en Vinaròs ab les galeres de Sicília. Tornaren les dites naus al dit grau a 11 de dit mes de octubre, havent dexats dits moros prop de Orà, en poder dels alarbs. Diu se·n pasen a Alger. [226] Rebel·lió dels moros d'Algar i de la mola de l'Oro. Derrota dels rebelsè. A ·XXI· de nohembre 1609, dia de la Presentació de Nostra Señora, per haver-se alçat en Alaguar més de deu mília moros, per los del terç de Nàpols ý moltes compañyes de soldats del present regne se·ls donà assalt, ý mataren 1200 moros, no morint més de un christià. Ý de allí a huyt dies se rendiren ý anaren a Dénia a embarcar.

Ý en la mola de l'Oro, que està prop de la baronia de Cortes, se havien alçat altres tants moros, com en Alaguar. Ý juntaren lo terç de Sisília ý moltes compañyes del present regne ý els feren fugir, dexant lo puesto ab molta vitualla. Ý lo divendres, a 4 de dehembre 1609, vingueren a València ý passaren per davant del Real al Grau per a embarcar més de 3000 moros des de la dita mola de l'Oro, molt pobres ý destroçats de la guerra, ý fam ý treballs del camí. Ý a 7 de dit vingué nova que havien pres a Turixí del lloch de Catadau, del marquesat de Lombay, que s'havia fet nomenar rey de la nova Spañya, en un lloch prop de Carlet, de orde del conde de Carlet. [227] [ Te Deum laudamus en la Seu de València per l'expulsió dels moros]. A 8 de dehembre 1609, aprés nona, dia de la Concepció de Nostra Señora, se cantà Te Deum laudamus per la mercé que Nostre Señor havia fet a aquesta ciutat ý regne en haver vist embarcats a tots los moros de aquell, ab tan poca pèrdua dels nostres, ý liberts de la mala compañya de tan mala ý heretja gent. Assistí de pontifical lo excel·lentíssim señor don Joan de Ribera, patriarcha de Antiochia ý archebisbe de València (com a la obra de ses mans), lo excel·lentíssim don Luís Carrillo ý Toledo, marqués de Caracena ý señor de la vila de Pinto, capità general del present regne, señors de jurats, racional ý síndich de la present ciutat, precehint totes les parròchies ab sos cleros ý creus, ab molta música ý solempnitat. Deo gratias. [228] Presa del rey Turixí. A 9 de dehembre 1609, portaren de Carlet a Vicent Turixí, que·s féu nomenar rey dels moros d'Españya, que fonch pres en una cova serca de Carlet per los soldats de la terra, qui tenien orde de pendre-lo per haver-se escapat de la mola de l'Oro, ab molts altres moros, juntament ab sa muller, fills ý filles, gendres ý nora, ý altres moros ý mores que estaven en sa compañya, tots los quals entraren en València per lo portal de Sant Vicent, ab molt gran acompanyament,

perquè venia davant una companya de soldats castellans de a cavall, armats en blanch, ab ses llanses, ý després la guarda de a cavall del present regne, ý després lo señor don Jordi de Castellví, conde de Carlet, ab molts altres cavallers. Ý enmig portaven en un aze negre a cavall al dit Vicent Turixí, ab molts soldats de a peu, ab sos alcabuços alderredor, los quals se havien trobat a la presa de aquell en dita cova. Ý fonch portat per la plaça de la Seu ý per lo Palàcio del señor archebisbe al Real, ý de allí a la presó, a hon se li féu procés ý confessà lo delicte de haver-se alçat rey. Ý fonch sentenciat que fos portat en un carro lligat a un bastó ý atenazat, ý que en la plaça de la Seu li fossen llevades les orelles ý una mà ý esquarterat viu. Lo qual permeté Sa Divina Magestat que volgué morir com a christià, ý confessà ab los pares de Sant Joan de la Ribera ý de l'orde de Predicadors, los quals havien rebut del dit Turixí moltes caritats en temps passats. [229] Sentència ý mort christiana del rey Turixí, a 16 de dehembre 1609. A 16 de dehembre 1609, dimecres, fonch portat al supplici, ý patí aquell ab molta paciència ý señyals de verdader christià. Ý, vists aquells, se recabà ab Sa Excel·lència que no li tallassen la mà, com no la tallaren, ni les orelles, sinó que feren la cerimònia. Ý, portat al peu de la forca, havent feta sa confessió de voler morir com moria com a christià, sens pujar-lo per la escala de la forca, en lo replanell se li donà un garrot, ab lo qual obdormivit in Domino, lo qual és estat obra miraculosa ý com de la mà de Déu, lo qual sia beneÿt in secula saeculorum. Amen. [230] Processó general de gràcies per la expulsió dels moros del present regne. Diumenge, a 7 de febrer 1610, acabades completes, entre tres ý quatre hores de la vesprada, ixqué una processó general de la present església.

Anaven davant tots los officis ab ses banderes ý pendons, ab músiques diferents, tots los frares dels convents de la present ciutat ý parròchies, ý lo señor don Joan de Ribera, archebisbe de València ý patriarca de Antiochia. Portà la relíquia de l'ymatge de Nostra Señora renovada de argent lo señor don Baltazar de Borja, artiaca de Xàtiva ý canonge de València, altre dels assistents de dit señor patriarca. Ý anaren al monestir de Sant Augustí, a la capella de Nostra Señora de Gràcia, fent processó de gràcies a Nostre Señor de la mercé havia fet a aquest regne en la expulció se havia fet de tots los moros que habitaven en aquell, com està dit atràs. Anava lo señor marqués de Caracena, visorrey ý capità general del present regne, jurats, ý síndich ý racional de la present ciutat, ab molta solemnitat. Hagué-y molt grans luminàries per la ciutat, les quals pagà per tres nits contínues la present ciutat de València, donant a tots los 144 consellers ý demés officials de la ciutat caneles de seu ý diners. Ý a la rexa de casa lo señor patriarcha estava una font de vi per a tots los que volien beure. Ý féu un dia ab molt gran ayre molt fret, per estar nevades totes les serres ý montanyes de alderredor de València. Ý no y agué sermó de matí per rahó de dita processó. Ý tocaren a vespres en punt de la una hora. Ý feren lo darrer a una ý mija. Cantaren a l'exir Te Deum laudamus . Anà lo dit señor patriarca, per ser molt vell, fins al monestir de la Mercé, com ixqués per la porta dels Apòstols, per lo carrer de Cavallers. Ý girà per la plaça de Calatrava al carrer la Estamenyeria, al Mercat, a la Mercé ý carrer de la Verge Maria de Gràcia, a Sant Augustí. Ý de la Mercé ixqué lo señor bisbe Espinosa, ý proseguí tot lo demés de dita processó.

[231] Foch en les gàbies de l'Hospital General de València. Dilluns, a ·XV· de febrer 1610, entre les deu ý onze hores de la nit, se pegà foch per un horat de les gàbies, prenint per força una canela a altre orat que feÿa la ronda. Ý ensengué la palla de la gàbia a hon ell estava. Ý de gàbia en gàbia es pegà foch ý es cremaren totes, ý tot lo bigam de l'aposento de baix ý dalt de hon estaven dites gàbies dels hòmens. Ý per no haver-ne tengut notícia, del dit foch, per estar dormint, jatsia los orats cridaven molt grans crits, ý en lo vehinat ymaginaven serien oradures, ý no foren socorreguts fins que les flames del gran foch foren vistes de les casses més prop de dites gàbies. Per la qual rahó per gran diligència tingué Marco Ruíz de Bàrzena, ciutadà, clavari ý señor de l'Hospital General de València en lo present añy, señors de justícia criminal ý jurats de dita ciutat, ý molta gent de cavallers, obrés de vila ý altres que promptament acudiren a apagar dit foch, com de fet fonch apagat a les tres hores de la nit del dimarts següent, aprés mijanit. Se cremaren dotze orats que estaven tancats en dites gàbies, ý dos ofegats del fum dels que no estaven en les gàbies. Sucehí una cosa molt notable ý casi miraculosa. Que, estant pegats en la paret de una cambra damunt de les dites gàbies, a hon dormia un orat que·s diu don Joan, quatre papers, en los tres dels quals havia tres figures de Christos ý en lo hú la ymatge de Nostra Señora del Pópulo, restaren sens ninguna llesió, ni cremats en tot ni en part. Ý la paret restà per ygual cremada ý fumada, com si no y aguera dits papers. Arribà la nova de dit foch a la present Seu a les dotze hores de mijanit. Ý tocaren totes les parròchies de la present ciutat. Ý despertaren los escolans al sots_sacristà per a veure si tocarien a foch en lo campanar. Ý respongué que tocassen, puix era en part tan santa ý que tots estam obligats a remediar-la. Ý, axí, tocaren a foch ut moris est. Ý lo Micalet tocà a modo de rebato de guerra, que aterrava la ciutat. Tragueren del dit Hospital lo Santíssim Sacrament, fins tant Nostre Señor fonch servit que ab la bona diligència fos remediat lo foch, que, segons havia

fusta de les gàbies ý bigam de les dos cubertes, fonch miracle no passàs, axí a la església de Santa Lúcia com a la casa del dit señor del dit Hospital, que tan prop estaven. [232] Relíquies de sant Andreu ý sant Vicent màrtir, donades per los señors condes de Benavent. A ·XX· de maig 1610, se féu processó general de la entrada de les santes relíquies de sant Andreu apòstol ý sant Vicent màrtyr, que presentà lo señor conde Benavent, estant visorey de Nàpols, ab un tern ý capa ricament brodats. Predicà lo señor patriarca don Joan de Ribera, archebisbe de València. Ý hagué-y octava ý sermons. [233] Consecratió dels señors bisbes Casanova, de Sogorb, ý Caravajal, de Coron, de gràcia. Diumenge, a ·VIIII· de maig 1610, dia de Sant Gregori, foren consagrats en bisbes, ço és, lo señor don Pere Ginés Casanova, doctor en cascun dret, ý official ý vicari general havia estat de València, ý fill de aquella, en bisbe de Sogorb. Ý don Miquel Angulo Caravajal, en bisbe de Coron, dit de gràcia, visitador general de l'archebisbat ý doctor en cascun dret. Fonch lo consagrador lo il·lustríssim ý excel·lentíssim señor don Joan de Ribera, patriarcha de Antiochia ý archebisbe de València, ý don Andreu Balaguer, de l'orde de Predicadors, bisbe de Oriola, ý don Miquel Espinosa, bisbe de Marruecos ý de gràcia del present archebisbat, per ajudants. Assistiren los señors jurats de València, ý féu-se ut moris est ý apar fòlio 63.

[234] Te Deum laudamus per lo part de la 3_a infanta señora nostra. Diumenge, a 20 de juñy 1610, celebraren aprés de l'offici de matí Te Deum laudamus per lo felicíssim part de nostra señora la reyna de España dona Margarita, muller del nostre señor don Felip 3_r, rey nostre ý señor, de una infanta que és la 3_a de les que huy viuen, nomenada [...] Vestí·s de pontifical lo señor don Joan de Ribera, patriarca de Antiochia ý archebisbe de València, ab sos 4 assistents, ab 4 capes, criats seus, ý lo señor don Miquel Vich, sacristà, ý lo señor don Christòfol Frígola, degà, ý portà lo imatge renovat de Nostra Señora de argent; ý lo señor visorrey ý jurats. [235] Nativitat ý festes del príncep don Phelip 4. Divendres Sanct, a 8 de abril 1605, naixqué lo molt alt ý molt poderós señor don Phelip 4_t, príncep d'España, fill de nostre rey ý señor don Phelip 3_r ý de doña Margarita de Àustria, reyna ý señora nostra. Nomenaren-lo don Phelip quart Domingo Vitorio. Ý lo primer de maig 1605 se féu processó solemne a Nostra Señora de Gràcia, ab les banderes de tots los officis ý jagants de la ciutat, ý totes les invencions que·s pogueren fer, ý empaliades ý altars. Ý feren 4 dies de luminàries. Ý feren-se molt grans gastos ý excessius per la Ciutat, per tenir letres de Sa Magestat de la dita naxença. Havia d'estar atràs a cartes 145. [236] Te Deum laudamus per lo beato fra Luís Bertran. Dijous, a 3 de febrer 1611, acabada nona, se féu Te Deum laudamus per la merced que Sa Santedad de nostre sant pare pappa Paulo ·V· havia fet al present

regne de València, de haver preconizat la canonizació del beato fra Luís Bertran, de l'orde de Predica dors, fill ý natural de la present ciutat. Assistiren los señors jurats ý son germà Jaume Bertran. [237] Processó de gràcies per sant Luís Bertran. Dit dia, acabades completes, se féu processó general ab tots los pendons ý banderes de tots los officis de la present ciutat, totes les religions, ý parròchies ý jagants. De la matexa manera ý bolta que fa lo dia de Sant Vicent Ferrer, patró nostre, de gràcies, per dita rahó ý causa. Portà lo assistent del señor bisbe de gràcia don Thomàs d'Espinosa, bisbe de Marruecos, lo silici del dit sant Luís Bertran, lo qual donà a la present església ex voto, ý sens perjuhí de la pretenció té lo molt il·lustre Capítol de que lo convent ý frares de Predicadors han de donar una principal relíquia de les del dit sant Luís a la present església, per a portar aquella en les processons se faran en honrres de dit sant. Està lo dit silici en un reliquiari a modo de coixí de vellut carmezí en quadro brodat, en lo armari de les santes relíquies de la present església. [238] La mort ý honrres de la molt alta ý molt poderosa reyna ý señora nostra doña Margarita de Àustria, muller de la sacra, catòlica ý reial magestat del rey don Phelip tercer, señor nostre. Diumenge, a 16 de octubre MDCXI, arribà nova al molt il·lustre Capítol ý canonges de la present església ý a la present ciut at de València, per letres de Sa Magestat, de com a 3 de dit mes, a les 9 hores de la matinada, morí en lo monestir de Sant Lorenç el Real, dit lo Escurial, la molt alta ý molt poderosa reyna doña Margarita de Àustria, muller de la sacra, catòlica ý reial magestat del rey don Phelip 3_r, señor nostre, havent primer rebut tots los sacraments de la Santa Mare Església. Ý, axí, los molt magnífichs justícia ý jurats ý tot lo consell determinaren

se fecen les honrres ý capell ardent en la Seu, segons se acostumava fer per semblants reynes, ý que·s fes ab més solemnitat ý despessa que jamay se hagués fet, jatsia la ciu tat estigués molt alcançada de moneda en la Taula de València, per haver rebut molta summa de moneda falça, ý aprés aver-la vedada, ý altres dañys que en aquestos añys havia patit ý realment patia. Ý, per tant, dijous, a ·XX· de dit mes de octubre 1611, un poch enans de tocades les huyt hores de la nit, ý tocada la oració de les ànimes, feren señyal ab lo semboriet per tres vegades, tocant per molt aspay de temps. Ý feren aprés los tres clachs ab gran interval de la un clach a l'altre, responent cada vegada les trompes de la ciutat que estaven en la plaça de la Seu, dita dels Apòstols, ab so ý plant molt adolorit. Ý aprés, Pere Pi, trompeta de la present ciutat, publicà la crida en la dita plaça de la Seu, de part dels dits justícia ý jurats, notificant la trista ý dolorosa nova de la mort de la dita doña Margarita, reyna ý señora nostra. Ý que disapte, a 29 del pre sent, se farien les honrres ý remembrança general en la Seu per ànima de la dita reyna ý señora nostra. Ý que del dia de la crida fins al dia de la dita remembrança no y hagués negocis, ni corts, ni lonja, ni official algú fos gossat de fer fahena ab les portes ubertes, sinó tenint la mija porta tancada, ý que ningú fos gossat de parar a les portes ninguna venderia, exceptat cosses de menjar. Ý que en lo dia de les honrres ý remembrança ningun official fos gossat de fer fahena. Ý que no y hagués parades de ningun gènero de venderies, ý que no·s pogués vendre sinó carn ý pa. La qual crida se féu aprés de dita plaça en lo pla del Real ý altres diversos llochs de la ciutat, ab ·XXXVI· antorches que acompanyaven los de la crida. Ý lo divendres en la nit, dia dels Apòstols Sant Simó ý Judes, que contàvem 28 de dit mes, les més confraries de la ciutat cridaven ý convocaven per al sendemà de matí a la Seu, conforme lo títol que la Ciutat los donà, que deÿa: "Confrares ý confraresses de la nostra confraria de +, siau per matí en la Seu, a la solemnitat de les obsèquies ý remembrança general per la ànima de la sereníssima doña Margarita de Àustria, reyna ý señora nostra, muller de la sacra, catòlica ý reial magestat de don Phelip, rey ý señor nostre, confraresa de la nostra loable confraria, la ànima de la qual la Divina Clemència en la sua santa glòria col·loque". A despesses pròpries de cascuna de les dites confraries.

Ý, axí, acabat de fer ý compondre aquella nit ab molta sumptuositat tot lo capell ardent, ý ab molta més luminària que jamay y havia hagut, tant que y havia damunt de lo capell ardent, que muntava fins als balcons del sembori, un ciri de pes de una arrova de cera groga; ý als 4 cantons 4 ciris, cascú de quinze lliures de cera groga, sobre unes piràmides ý boles negres; ý en lo capell ardent ý los banchs alrededor del túmulo ý per tot en quadro ý rexa del chor, ço és, ciris grossos de 9 lliures cascú, 359; ciris de a 6 lliures cascú, 439 ciris; ý aches del matex pes ordinàries, 125 aches; que són tots los ciris ciris. Que tots los ciris ý aches pesaren 6711 lliures de cera groga, que, pagant-se com se creu als 7 sous la lliura, valia la cera 2348 lliures 17 sous. La tomba estava damunt lo cadafal, en alt huyt palms de terra, cuberta de dos draps de brocat de la Seu, ab dos coixins de brocat damunt. Ý sobre aquells, una corona de llanda daurada ý esmaltada de colors, que portà mossén Andreu Beltran, prevere, beneficiat de la Seu ý capellà de la ciutat. Ý 4 armes molt grans pintades en paper, de les quals estaven adornades totes les vayetes, ý bancades ý capell ardent, en lo cel del qual estaven unes armes molt grans, que prenien tot lo cel. Ý dalt, en los balcons de ferro rodats de vayetes, ab moltes armes pintades de paper ý 8 banderes quadrades (per ser mort de reyna), ab les matexes armes, axí de la ciutat com de Sa Magestat. Lo túmulo tenia de la primera altària 36 palms, ço és, com tinch dit, 8 palms de terra al dit cadafal, ý del cadafal al cel 20 palms, ý la corniza del cel fins la punta del capell ardent, deu palms de altària, ý lo remat del chapitell on estava lo ciri gros de arrova, 14 palms. Disapte, a 29 de dit mes de octubre 1611, se feren les obsèquies de dita reyna ý señora nostra. Ý tantost de matí feren lo offici, dient les hores ý missa de Nostra Señora in sabbato, en lo Capítol, com havien fet los sis dies enans per occasió de que los fusters fessen lo capell ardent. Ý ensengueren tota la luminària per ocasió que los frares de tots los convents de la present ciutat vingueren tantost a les set hores de matí, ý digueren un respons, cascú de per sí, de dits convents, cantat ab molta pausa ý solemnitat. Ý, acabat lo un convent, entrava lo altre, ý feÿa lo matex. Ý, acabat lo offici, en punt de les 9 hores ixqué lo reverendíssim señor don Thomàs d'Espinosa, bisbe de Marruecos, ab sos assistents ý ministres, a l'altar

Major. Ý vingué lo señor excel·lentíssimo don Luís Carrillo ý Toledo, marqués de Caracena, visorrey ý capità general en lo present regne. Ý estava ab sa cadira de cuyro, ý estrado ý sitial de vayeta, sens drap de vellut, a la part de l'Evangeli de la capella Major. Ý en los banchs los señors de governador, bal·le, mestre racional, justícies ý jurats, ý demés officials de la dita ciutat, ý molts cavallers ab molt gran dol, posats los capirons al cap ý gramalles de drap arrastrant, fent lo offici dit señor bisbe. Se començà la letania en lo chor, ý ab molta música ý solemnitat, molt a·spay, que durà una hora. Ý, acabada aquella, se començà la missa, la qual digué dit señor bisbe. Ý predicà mossén Gaspar Escolano, rector de Sant Steve, predicador de la ciutat,sens demanar benedictió. Prengué per thema Cessidit corona de capite nostro (Hieremie, capitulus ultimo). La Ciutat, ý per aquella mossén Andreu Bertran, posà doze escuts en or, de tres en tres, en 4 ciris, per a la offerta. Ý oferiren lo racional Berlandino de Salzedo, misser Jaume Margarit, com a advocat més antich, primer; ý després Miquel Hierony Passezy, síndich de la Cambra, ý Diego de Salines, síndich dels negocis. Rebé·ls mossén Sebastià Montanyés, prevere, com a

armarier de la Seu. Ý, acabada la misa, se digué un respons ab la cantoria, molt espay ý solemnement, officiant tostemps lo dit señor bisbe. Lo señor regent ý demés doctors del Real Consell ý Audiència no estigueren en la dita capella Major, sols acompanyaren al dit señor excel·lentíssimo visorrey, axí al venir del Real a dita Seu ý capella Major com aprés de acabar-se lo offici ý remenbrança,de la Seu fins al Real a cavall. Mentres se feÿa la remenbrança en dita Seu, los dits regent ý demés doctors del Real Consell feren celebrar en la església de Sant Salvador una missa cantada, ab lo clero de dita església, la qual missa cantà lo señor doctor Joan Luís Fababux, canonge de dita Seu ý canseller de Sa Magestat. Los officials de la Ciutat acompanyaren als señors justícies ý jurats de la Seu a la sala de la dita Ciutat, per no ser cost um de acompanyar en aquest acte los jurats a dit señor visrrey. Los escolans de la Seu replegaren dèset arroves grosses dels regals de la cera del capell ardent, ý la veneren a 5 sous la lliura. Valgué 153 lliures. Ý a la porta de la sala dit mossén Bertran, capellà de la ciutat, donà de charitat cinquanta lliures a po bres vergonyants, ý féu celebrar ý pagà la charitat de mil dos_centes quaranta_ý_quatre misses resades per ànima de la dita señora reyna per totes les esglésies ý monestirs de dita ciutat. Avent tengut notícia de la nova de la sobredita mort, los señors de canonges ordenaren que cascú ab sos propis diners se fes de vestir de vayeta, com realment se vestiren. Ý solament al pertiguer Pedro Ruíz se li féu roba, lloba ý montera, sotana ý manteu de vayeta, la qual pagà la administració de la thesoreria. Ý per ço no·s féu lo que se havia fet quant al dol del señor rey don Phelip en lo añy 1598; però la Ciutat ý Consell donaren molts dols a tots los consellers, jurats ý demés officials, com és costum, ý la Diputació ý lo Patrimoni Real, cosa molt de veure. A ·XXXI· de octubre 1611, la confraria de Nostra Señora ý de Sant Jaume en ses pròpries confraries celebraren remembrança de la dita señora reyna, cridant ab la matexa verba lo dia enans. Ý anaren ab la creu de Nostra Señora 50 preveres beneficiats, lo señor bisbe de Marruecos, anant de la present sacristia vestits, prior, majordoms ý clavari, ab sos andadors, en processó fins la dita confraria. Ý digueren la missa ab la cantoria de la Seu. Ý tocaren la Maria. Ý, aprés, un toch general de campanes per dita remembrança de nostra

señora, ý altre toch per la remembrança feta dit dia en la confraria de Sant Jaume, ab campanes generals. [239] Honrres ý general per lo gran servent de Déu mossén Francés Hierony Simó, prevere, beneficiat en Sant Andreu. Disapte, a cinch de maig mil sis_cents ý dotze, lo molt il·lustre Capítol ý canonges de la Seu de València celebrà les honrres ý remembrança general per mossén Francés Hieroni Simó, prevere, beneficiat que fonch de la església parrochial de Sant Andreu de la present ciutat de València; lo qual morí dimecres a ·XXV· de abril 1612, dia de Sant March, a les deu hores del dit dia; lo cos del qual fonch portat aquella vesprada a la església de Sant Andreu, per lo gran concurs de gent venia a veure l, per los molts ý gr ans miracles obrava Nostre Señor Déu per intercessió del dit mossén Simó. Ý lo divendres, a ·XXVII· de dit, anà lo dit molt il·lustre Capítol ab la creu de la Seu major a Sant Andreu, a dir un respons. Ý tocaren un toch de campanes generals. Ý fonch tanta la gent que no pogueren may entrar en dita església. Ý, axí, digueren lo res pons cantat estant defora de dita església, lo que feren totes les demés cleros de les parròchies ý convents, cascuna de per sí, a cantar-li un respons. Ý lo divendres, a ·XXVII· de dit, predicà lo pare fray Antoni Sobrino, de l'orde de Sant Francés, del monestir de Sant Joan de la Ribera. Ý digué la missa

lo reverendíssim señor don Thomàs de Espinosa, bisbe de Marruecos, sede vacante per mort de don Pedro de Castro, elet en archebisbe de València; ý essent elet viu de dit archebisbat don Ysidoro de Aliaga, bisbe de Tortosa. Ý a ·XXVIII· de dit, disapte, li digué missa lo señor don Baltazar de Borja, artiaca de Xàtiva ý canonge de València, ab la cantoria de dita Seu. Ý fonch posat en una caxa, en lloch de vas ý sepultura, com consta ab acte rebut per Francisco Madril, notari, dit dia. Ý enaprés lo dit molt il·lustre Capítol, dit dia de disapte, a 5 de maig, celebrà dita remembrança ý honrres generals en la Seu de València. Ý començaren a tocar campanes generals divendres a 4 de dit, a migjorn, a les oracions, alba ý remembrança. Ý digué la missa cantada de requiem lo dit señor don Baltazar de Borja, ab assistència de totes les parròchies, creus ý capes que acostumen a assistir als demés generals. Ý assistí lo il·lustríssim ý excel·lentíssim señor don Luís Carrillo, marqués de Caracena, visrey ý capità general del present regne, jurats ý governador, ý demés officials de la present ciutat, ý un germà del dit mossén Simó, enmig del últim jurat ý racional, que·s nomena Nicolau Simó, praticant de notari. Predicà lo señor don Francisco López de Mendoça, canonge de dita Seu. Ý fonch tant gran lo concurs de la gent per a oyr dit sermó que estava tota la església plena, que may los nats han vist tanta multitud de gent, de forma que no·n podia cabre més. Dixhavia fet 353 miracles visibles, sens molts altres innumerables de invisibles, qu'és conversió de moltes ànimes peccadores, per lo exemple de la gran penitència predicaven havia fet, perquè de ell en vida sua may se tingué en públich notícia alguna, per sa gran humilitat. Assistí la confraria de Nostra Señora. Ý lo dia enans lo cridaren los andadors de aquella ab aquesta verba "Señors ý señores, per matí a les honrres ý remembrança general del nostre confrare, gran servent de Déu, mossén Francés Hierony Simó, prevere, beneficiat en la parròchial de Sant Andreu. Fonch batejat en la pila de la parrochial de Sant Thomàs. Morí de hedat de 33 añys, sit nomen Domini benedictum."

Entre les dos reixes que estan del chor a l'altar de la capella Major de dita Seu se posà una tomba cuberta de draps de broc at, ý damunt dos coixins de brocat ý lo imatge de Nostra Señora de la dita confraria de Nostra Señora de la Seu. Ý entorn de dit túmulo, 12 haches grogues. Ý tot açò fonch fet gratis et pro devotione del dit mossén Simó, axí per lo molt il·lustre Capítol ý clero de la Seu, campanes generals, ý de tots los demés cleros de les parròchies de la present ciutat. Sebastià Gutèrriz, prevere, sots_sacristà de la Seu de València. Disapte, a 21 de juliol 1612, de matí, ixqué veu que lo señor don Ysidoro Aliaga, archebisbe de València, estant en lo lloch del Villar, eo son official ý vicari general, volien fer publicar un edicte de que no poguesen tenir los retratos del pare mo ssén Francés Gerony Simó, prevere, ni meñys encendre-li lums ý altres cosses. Ý entenent-ho lo molt il·lustre Capítol, com a cap del bras ecclesiàstich, se juntà Capítol, ý juntament los tres estaments ý braços del present regne, ý nomenaren elets per a fer embaxada al dit señor official del señor archebisbe, per a saber la veritat de lo que passava. Ý, anant, trobaren que respongué lo señor doctor Vitòria, vicari general, que no havia tal cossa de nenguna manera, si que alguns frares de Sant Domingo ý de Sant Francés dels que tendrien poch temor de Déu, o altres per ells, haurien invent at semblant novel·la ý fictió, que·s quietasen (perquè estava tot lo poble molt mogut ý casi amotinat), ý que fessen les festes que volguesen en honrra de Nostre Señor ý de sos sants, com santament havien acostumat, ý en particular de nostre venerable mossén Simó,que aqueix era son gust ý del señor archebisbe. Ý ab aquesta resposta se·n tornaren molt alegres. Ý ab veus molt altes digueren al poble, qu'estava junt dins la Seu de València, la resposta havia donat dit señor official, ý que ans ell tenia particular devoció al dit pare mossén Simó, ý havia rebut informació de sa vida santa ý de dihuyt miracles molt calificats. En virtut de lo qual ý per evitar molts escàndels ý motins del poble, que se havien començat a moure contra dits frares, los señors de jurats, com a pares de república, en punt de les dotze hores de migdia, se preconizà una crida ab tabals ý trompetes de dita ciutat, dient la resposta havia donat dit señor official als dits tres estaments ý Capítol.

Ý, vista aquella, se féu un toch ý repich de campanes solemnes una hora ans de les primeres oracions. Ý tocades aquelles, per les casses dels señors de canonges ý del señor archebisbe ý per totes les casses de tota València, sens restar casi ninguna, se posaren luminàries de aches, farons, ý algunes bótes de leñya, ý molts ciris blanchs de cera, ab altre repich de campanes molt solemnes ý llarch. Que dins breus hores se compongué tal ý tan gran luminària, ab tan gran multitut de figures del pare mossén Simó per les parets ý casses que en nenguna de les festes passades se haja fet. Ý ab tan gran aplauso ý contento del poble ý concurs per les carreres, ý a Sant Andreu, al sepulchre de dit mossén Simó, ý aclamacions del poble: "Vixca mossén Simó, a pesar del frare motiló!". Ý huyt cavallers vestits de gala ý moltes plomes ab moltes aches alegraren la festa ý regozijaren tota la ciutat, ab molts tabals, dolçayn es, música catalana, ministrils, arcabuços, desparant en moltes parts, ý algun a modo de compañyes de soldats ab banderes ý màsqueres, que era cossa de gran admiració veure que en un matex dia, quant pensaven estava sumergit lo nom, fama ý miracles de mossén Simó, Nostre Señor Déu ordenàs tan gran festa ý honrra al seu tan gran servent, moguda ab tan contraris intents. Hagué molt gran empaliada ý luminària en lo retaule de la aparició féu Nostre Señor a mossén Simó, qu'està en la plaça del Campanar, a la raconada de la sacristia de Sant Sebastià, dita del Vice_canceller Covarruvias, ab salve dels cantors de dita Seu ý segos, que tot paregué del cel, sit soli Deo honor et gloria. Amen. Predicà lo dumenge, a 22 de dit, lo doctor Lorenç Arguides, beneficiat en la Seu, ý donà satisfactió al poble de com lo señor archebisbe ni son official Vitòria sabien ni havien fet ni provehit nenguna de dites cosses. Dilluns, a ·XXIII· de juliol 1612, lo molt il·lustre Capítol posà la primera pedra de la capella nova fundada a invocació ý devoció del pare venerable mossén Hierony Simó, prevere, que està a la plaça del Campanar, junt a la sacristia de la capella de Sant Sebastià. Ý posà mossén Hierony Avila, prevere, sots_obrer en lo present añy, trenta_set reals en argent davall de la dita primera pedra, de diners, ý per conte de la fàbrica de dita Seu. Ya [...] dia, tocades les dotze hores, se féu un toch ý repich de campanes aventades, a la festa ý luminària de esta nit per honor del dit venerable mossén Simó, conforme les altres dos nits pasades. Ý encara molt millor se havia fet, perquè en casa lo señor don Christòfol Frígola, degà ý canonge, se féu un altar ab molt sumptuosa luminària ý empaliada, música ý masclets. Ý, axí matex, a

la plaça del Señor Regent Real, de orde del señor canonge Eugeni Tudela, se féu altre altar, també ab molta luminària ý molts farons ý aches en tota la plaça, que era molt de veure, ab los retratos de la figura del venerable mossén Simó en dits altars, ý per les parets. Ý per València se feren molts altars ab la figura de dit mossén Simó. Ý açò se féu per lo carrer de Morvedre fins Sant Antoni, la Saydia, lo Carme ý Sant Joan del Mercat, millor que les altres nits. Permetent Nostre Señor que en totes les tres nits, havent tan gran concurs de gent casi per tota la nit, anant com anaven molts desparant alcabuços, no se haja seguit ningun dañy nicosses deshonestes, trobant-se tan gran número de dones en dites festes. [240] Poscessió de l'archebisbat de la Seu de València, donada al doctor Baltazar Vitòria, maestreescuelas de Leyda, procura dor del il·lustríssimo ý reverendíssimo señor don Ysidoro Aliaga, bisbe de Tortosa. Dimecres, a ·XXX· de maig, MDCXII, vespra de la Ascensió, a les onze hores del dia, lo doctor Baltazar Vitòria, maestreescuelas de Leyda, procurador de l'il·lustríssim ý reverendíssim señor don Ysidoro Aliaga, frare de l'orde de Sant Domingo, dit de Predicadors, natural de la ciutat de Çaragoça, que fon primer bisbe de Albarrazín ý aprés de Tortosa, a presentació del rey nostre señor don Phelippe tercer, elet archebisbe de València, prengué poscessió de dit archebisbat de València, en virtut de un breu apostòlich expedit per Sa Santedad Paulo quinto, sub annulo piscatoris, a ·XXVII· de març 1612, anno septimo sui pontificatus, ab una clàusula que diu: "Hec non ea que jurisdictionis non tamen ordinis sunt facere licite valeas ". Ý altra clàusula que infra sex menses teneatur expedire literas appostolicas alioquin presens Ecclesia Valentina. Acompanyaren-lo a la poscesió lo doctor Gaspar de Tàpia, artiaca ý canonge de València, con a vicari capitular sede vaccante, ý don Miquel Vich, sacristà ý canonge de dita església, com a canonge més antich. Lo modo de la poscesió fonch que dit Vitòria presentà lo breu al molt il·lustre Capítol ý la procura que de dit señor archebisbe portava, ý requirí en nom de

son principal que li donassen la poscessió conforme Sa Santedad ordenava en lo breu. Lo dit Capítol se returà acort per a reconéxer lo breu ý procura, los quals vists ý reconeguts, provehiren se li donàs dita poscessió, conforme en dita església se és acostumat, havent ja pagat per Taula de València tots los drets acostumats. Ý, axí, entrà en lo Capítol dit procurador ý féu lo jurament more solito, conforme està en lo libre de les Constitucions de dita església; lo qual jurament acabat, tocaren la campana que·s sol tocar a les poscessions de archebisbat, dignitats ý canonicats. Ý dit procurador, assosiat de dits dos señors canonges damunt nomenats per a aquest effecte, lo portaren al cor. Ý allí prengué poscessió de la cadira archiepiscopal, seent-se en ella in signum pocessionis. Aprés anaren a l'altar Major, a hon havia un fasistol ab un missal ubert, en lo qual digué alta voce una oració de Nostra Señora com a patrona ý titular de dita església. Ý tocà tots los ornaments pontificals que damunt dit altar estaven. Tot lo qual acabat, anaren a la cort de l'officialat ý prengué pocesió de aquella, seent-se en la cadira de la Audiència. Anà també a la pressó, prenint les claus, tancant ý obrint aquella in signum pocessionis, de tot lo qual ne rebé actes Gaspar Palavicino, notari ý escrivà del dit molt il·lustre Capítol. Entrà lo señor don Ysidoro Aliaga, archebisbe de València, dumenge en la vesprada, a 4 de nohembre 1612, exint del monestir del Socós, per lo portal de Quart, en processó. [241] Jura del señor don Jaume Ferrer en visrey. A ·XX· de octubre 1615, jurà per regent la lloctinència de visorey ý capità general del present regne lo señor don Jaume Ferrer, portantveus de general governador del present regne de València, en la Seu, de vesprada, a les quatre hores, ut moris est; per la vaccant de la provisió féu Sa Magestat del Consell de órdens de l'excel·lentíssim señor don Luís Carrillo ý Toledo, marqués de Caracena, visorey que fonch del present regne.

Partí de València disapte a 17 del present. A 11 de juliol 1618 jurà dit señor don Jaume Ferrer, governador, per visrey de València. [242] Jura del señor duch de Feria en visrey de València. A ·XXIII· de dehembre 1615, jurà per visrey ý capità general del present regne lo señor duch de Feria. Anà-se·n, embarcant-se en lo Grau, per a governador de Milà a 10 de juliol 1618, dit duch de Feria. [243] Jura del señor marqués de Tavara en visrey de València. A ·XXV· de març 1619, jurà per visrey ý capità general lo señor don Antoni Pimentel, marqués de Tavara. Dimecres Sant, a 7 de abril 1621, a les 7 hores de la nit, per tenir nou privilegi per la mort de la sacra, catòlica ý reial magestat del rey Phelip 3, tornà a jurar per visrey dit excel·lentíssim señor marqués de Tavara. [244] Consecració del señor bisbe de Jaca, fra don Phelip Balaguer1.. Diumenge, a ·XVI· de octubre 1616, dia de la festa de la Dedicació de la present església, se consecrà en la present Seu lo reverendíssim señor don frare Phelip Guimerà, de la orde de Nostra Señora de la Merced, general que havia estat de dit orde, bisbe de Jaca, nomenat per Sa Magestat don Phelip tercer, rey de España. Lo dia ans, aprés de vespres, féu lo cadafal de fusta mestre Christòfol, fuster de la present Seu, ut moris est, ý los escolans aparellaren la capella Major, la

qual ja estava empaliada per rahó de dita festa. Féu-se de la matexa manera com està continuat atràs, fòlio 63. Fonch lo consecrant lo il·lustríssim ý reverendíssim señor don fray Ysidoro Aliaga, archebisbe de València, ý los dos coadjudants los señors bisbes don Thomàs d'Espinosa, bisbe de Marruecos, ý don Miquel Angulo Caravajal, bisbe de Coron, bisbes de gràcia del present archebisbat. Assistents lo doctor Gaspar de Tàpia, artiaca major ý canonge de València, ý don Baltazar de Borja, artiaca de Xàtiva ý canonge de dita església; diaca lo señor canonge Hierony de Torres, ý subdiaca lo señor canonge Joseph Andreu. Dinaren tots en casa ý a despesses del dit señor archebisbe, ý tingueren a les primeres oracions comèdia. Ý donà per estrenes per sos treballs als cinch escolans de dita Seu cent reals castellans. Y hagué quatre aches blanques ý dos ciris a la crehència del señor archebisbe, ý dos a la credència del señor bisbe consecrant; ý en lo altar Major, sis, tots portats per lo señor bisbe consecrant; dels quals ciris ne prengué quatre lo doctor [...] Grau, capellà del señor archebisbe, ý dos cascun cambrer. Ý los quatre ciris de l'altar ý credència del señor bisbe ý los quatre troços de aches dels blandons prengueren-los dits cinch escolans de la Seu. Ý axí són dotze ciris, los sis de lliura ý los sis de l'altar, a quatre lliures cascú. [245] Jura de visrey de l'excel·lentíssim señor marqués de Povar. Dilluns, a 5 de dehembre 1622, a les 4 de la vesprada, jurà per visrey lo excel·lentíssim señor marqués de Povar, don Anrrique de Gusman. [246] Festes de la Concepció. A 13 de dit festes del decret del papa Gregori 14 de la Concepció, foli 168.

[247] Missa del Sperit Sant. Pregàries. A 28 de març 1623, dimarts de la 4_a semana de Quaresma, se celebrà missa cantada de l'Esperit Sant, acabades vespres. Assistí lo il·lustríssim señor don Isidoro Aliaga, archebisbe de València, en lo chor. Ý en la capella lo excel·lentíssim señor marqués de Povar, don Enrrique Pimentel, ab los señors governador ý jurats, a dita missa. Ý, acabada dita missa, se posà patent lo Santíssim Sacrament, a hon estigué fins acabades completes solemnes, que fonch a les 6 hores. Digué la missa lo señor degà Frígola, per pregàries del casament de la señora infanta doña Maria de Àustria. [248] Processó de pregàries ab les creus cubertes. A 2 de abril, diumenge in Passione, 1623, de la vesprada, se féu processó general a Sant Salvador, assistí lo dit señor archebisbe ý visrrey. Per dita causa, portà la capa lo señor degà Frígola, ý Nostra Señora pintà sant Luch. Pagà·s 1 sou a cascú. [249] Cayguda del Michalet. Dimecres, a 4 de octubre 1623, dia de Sant Francés, tocant les onze hores de denit, a la setena batallada, caygué la campana del rellonge dita lo Michalet, per haver-se-li trencat les anses. Fonch fet en lo añy 1521, com apar atràs fòlio 7, pàgina 2_a, per Luís Trilles, campaner.

[250] Nova del feliz part de la primera infanta. Dimecres, a 6 de dehembre 1623, a les 9 hores de la nit, arribà la nova com Nostre Señor havia donat un feliz part a la reyna nostra señora de una princessa infanta, la primera. Ý manà lo il·lustríssim señor archebisbe don fray Ysidoro Aliaga ý lo molt il·lustre Capítol que a les deu hores de dita nit se tocassen totes les campanes a bol per la dita tan bona ý feliz nova. Ý tocaren fins a les 11. Ý divendres a 8 de dit, dia de la Puríssima Conceptió, lo dit señor archebisbe, acabat lo offici, se vestí en la present sacristia de pontifical, ab los señors artiaca major Tàpia ý señor cabiscol Borja per assistents, ý diaca lo señor canonge Torres ý subdiaca lo señor canonge Andreu, ab assistència del señor marqués de Povar ý señors de jurats. [251] Te Deum laudamus per lo part de la primera infanta filla del rey ý señor nostre don Phelip 4_t. Se cantà Te Deum laudamus, ab totes les parròchies, per dita bona nova, tabals, trompetes ý ministrils. Prengueren la ymatge de Nostra Señora de argent de l'altar, ý portà-la lo señor canonge Torres, diaca.

[252] Festes del decret del papa Gregori ·XIIII· de la Puríssima Concepció de Nostra Señora. Diumenge, a 13 de nohembre 1622, lo molt il·lustre Capítol ý canonges de la Seu de València ý Ciutat feren festes del nou de cret del santíssim papa Gregori ·XIIII· sobre la declaració de la Puríssima Concepció. Y hagué octava, a 13 fins a 20 de dit. Cascun dia missa ý sermó de la dita Puríssima Conceptió de Nostra Señora. Ý la Ciutat presentà un pendó de la ymatge de la dita Puríssima, havien portat en la processó dins la Seu, ý es porta cascun añy en la processó claustral de dita Seu per un domer ý en la processó dita dels Bòrgens. Està en la present sacristia. [253] Annathema. Dumenge, domínica in Passione, a 24 de març 1624, havent-se fet crida pública ab trompetes ý tabals per los llochs acostumats de la present ciutat de València lo dia enans, per manament dels señors inquisidors, que, sub poena excomunionis, tots los de hedad que pasen de ·XIIII· añys vinguesen a oyr la annathema que·s publicà dit dia en la trona de dita Seu per lo secretari Joseph Olmos, precehint processó ab 50 beneficiats ab sos ciris encessos ý la muceta al cap, creu ý capes. Possats entre les dos rexes ý cantant lo psalmus 108 Deus laudem meam ne tacueris, etc. Ý, acabat aquell, tornà a legir lo dit secretari lo dit edicte de annathema, ý apagaren los ciris en una caldera de aygua, ý tocaren campanes fent señal lo simboriet, ý responent lo Manuel ý la Vedada, conforme al temps de entredit, que·s diu lo Pau.

La processó claustral, per la multitut de la gent que vingué, ý estar la església molt plena, se féu entrant al chor, ý, exint per Sen Pere, tornà per Sant Narcís al dit chor. Hagué sermó ý predicà lo pare mestre fray Antonio Gómez de Pas, agustino, qui predicà tota la Quaresma. Digué la missa cantada lo señor canonge Martí Bellmont, consultor del Sant Offici. Ý predicà ab les portes ubertes perquè, per la multitut de la gent, no·s pogueren tancar. donaren de charitat a cascun beneficiat sis diners ý capa ý creu doble. Dumenge 4_t de la Quadragèssima, a 9 de març 1625, se publicà la annathema per lo secretari Jaume Calafat, precehint la processó de 20 beneficiats. Ý els pagaren a cascú 1 sou. Digué la missa lo señor canonge Bellmont, ý predicà lo mestre Ruíz, de l'orde de la Merced. [254] Jurament de conjunt de lloctinent de governador de don Basílio de Castellví. A 19 de setembre 1624, jurà don Basílio de Castellví Ponce de León, cavaller de l'hàbit de Nostra Señora de Calatrava, genti lhom de la boca de Sa Magestat, fill ý conjunt en lo offici de lloctinent general de portantveus de general governador de la present ciutat ý regne de don Joan de Castellví, son pare. Ý no se li posà coixí al prestar lo jurament, com se posa al jurament de portantveus de general governador, com està fòlio 146. Diu-se que haver llevat lo coixí és per carta de Sa Magestat. Ý lo dit don Basílio és estat patge de Sa Magestat per temps de sis añys.

[255] Processó general a Sant Francés per aygua. Dijous llarder, a 11 de febrer 1627, havent precehit moltes processons, axí per la present església com per los monestirs de la present ciutat, de matí, a les 9 hores ý mija, se féu processó general de pregàries per aygua al monestir de Sant Francés, ab lo cos ý cap del gloriós sant Luís, bisbe de Tolosa. Digué la missa cantada solemne lo señor canonge Martí Bellmont. Anaren los monestirs ý parròchies ý la Ciutat, ý tots los officis ý lo señor don Luís Ferrer, governador. [256] Jura del señor don Luís Ferrer en visorey. A 22 de maig 1627, jurà per visrey lo señor don Luís Ferrer, governador de València, a les 11 hores ans mijorn, en lo altar Major, ut moris est. Vide atràs en 146. [257] Jurament del marqués de los Veles per virrey. Diumenge, que contàvem 2 del mes de giner 1628, a les quatre ores ý mija poch més, aprés migjorn, lo señor don Luís Faxardo Requesens ý Súñega, marqués de los Veles, jurà de virrey en la present yglésia. [258] Consagració del señor bisbe Lòpez. Diumenge, a 9 de giner 1628, que fon la domínica infraoctava de la Epifania, se consagrà en la present yglésia lo señor don Francisco López de Mendoza, canonge que fon de la Seu de València, ý ara bisbe de Elna. Fon lo consecrant lo il·lustríssim ý reverendíssim señor don fra Ysidoro de

Aliaga, archebisbe de la present yglésia, ý los ajudans lo señor don Tomàs de Espinosa, bisbe de Marruecos, ý el señor don Genís Cassanova, bisbe de Sogorb. Ý, per quant era més antich bisbe consegrat lo señor bisbe de Marruecos, asistí a la mà dreta ý lo señor bisbe de Sogorb a la mà esquerra. Asistens capitulars lo señor doctor Gaspar de Tàpia, artiaca ý canonge de València, lo señor don Leonardo de Borja, cabiscol ý canonge de València. Digué lo evangeli lo señor canonge Gerony de Torres, ý la epístola lo señor doctor Martí Bellmont, canonge de dita Seu. Asistí a tot lo offici lo señor marqués de los Veles, en la capella Major, ab son citial, en lo mateix puesto que solen los demés virreys estar en dita capella. Més, asistiren los jurats, governador, bal·le ý mestre racional, ý demés officials, en los banchs qu'estan en dita capella ordinàriament, per a que aquells asistixquen als officis. Més, asistiren a les espal·les del virrey lo conte de Carlet, lo conte de Olocau, don Simó Pertusa de l'hàbit de Montesa, don Guillem López, don Francisco Català, òlim López, ý Pere Pau Granada, nebots del dit señor bisbe de Elna, los quals estigueren tot lo offici descaperusats ý en peus. Portaren los dits, los dos primers una àgia cascú; los dos segons, dos pans grans plateats. Ý los dos, dos tonellets, lo un de vi negre ý daurat ý l'altre de vi blanch plateat. Tot per a la offerta. Lo dia antecedent, a la vesprada, se féu un cadafal gran en la capella Major, per mestre Vicent Domingues, fuster de la present yglésia, lo qual cadafal prenia tota la capella, comensant del replà de la tercera grada de dalt de l'altar Major, dexant franques les dos grades superiors, ço és, lo replà ý la segona grada. Ý estava ygual tot lo cadafal per dita capella fins a on estan los respal·lers dels banchs dels jurats. Ý per a muntar per la part davant de la capella Major, se feren grades de fusta, seguint a les de pedra, per la entrada de dita capella. A la part de la segrestia se féu lo mateix. Los banchs dels jurats se posaren damunt del cadafal ý en lo mateix puesto a on estan ordinàriament. A la part de l'Evangeli, enfront de la capella de Sant Antony, endret del segon drap de brocat, contant devés la trona de Sent Vicent Ferrer, se posà lo altar ab lo dosel del duch de Calàbria per al

señor bisbe elet. Ý al costat, arimat al pilar qu'està al costat de dita trona de Sant Vicent Ferrer, se posà la credènsia ab tot lo necessari per a dit ministeri. A la part de la Epístola se posà la credènsia ab tot lo necessari per al señor archebisbe, en lo puesto ý lloch a on se sol posar ordinàriament. La cera que·s gastà en dita consagració fon portada de orde del señor bisbe de Elna ý pagada de son diner. És la següent: primo, dos aches per a la offerta. Ítem, quatre aches per als quatre blandons grans. Ítem, sis ciris grosos, quatre per a l'altar Major ý dos per al Cristo del chor, que són los dits sis. Ítem, quatre ciris en lo altar del dit señor bisbe de Elna ý huit en lo altar Major, tots de pes de una lliura, tot cera blanca; la qual cera, després de aver-se acabada dita consagració, se portà a la segrestia. Ý, per quant se troba atràs en 63 lo que·s féu de la cera en aquella consagració. Ý, entre altres coses, com la cera fóra la de la offerta, fon partida en lo tunch señor bisbe ý lo sots_sacristà de la Seu, lo qual no se a guardat en les consagracions antecedens a esta. Per ço se a donat raó al señor archebisbe. Ý Sa Il·lustríssima a manat que, llevades les aches de la offerta, pans, tovallones ý tonellets, que són del seu capellà, la mitat ya és del sot_sacristà, com se diu atràs en 64 pàgina 2_a. La restant mitat de cera se done als escolans de la Seu. Ý, axí, se a fet repartició de la cera en esta forma: als canbrers se àn donat los quatre ciris qu'estaven en lo altar del señor bisbe de Elna, que eren de huit onses cascú. Al mestre de cerimònies de la Seu, dos trosos de ciris dels de a lliura, los quals cremaven en lo altar Major en los blandonets chichs. La demés cera se partí ab lo sots_sacristà ý los escolans de la Seu. Ý dit sots_sacristà tan solament prengué quatre trosos de aches blanques ý dos ciris de lliura, ý tota la demés cera la donà a dits escolans. Asò fon de gràcia, ý per ço no se a de entendre de hui avant que a dits escolans se·ls deu de dret. Lo dinar fon en casa del señor archebisbe. Ý estigueren en la taula en esta forma: la taula estava de punta, devés un dosel que estava en la pesa a on dinaven. Estigué al cap de taula, casi davall dit dosel, lo señor bisbe de Elna, ý a la esquerra lo señor archebisbe, aprés lo señor bisbe de Sogorb, al seu costat lo señor bisbe Espinosa, ý al seu costat el pare Maluenda

qu'està en Palàcio. A l'altra part de la taula estava en primer lloch lo conte de Carlet, al costat lo conte de Olocau, aprés don Simó Pertusa de l'àbit de Nostra Señora de Montesa. Al seu costat don Guillem López, ý al seu costat don Francisco Català, òlim Lòpez, ý al costat seu tenia a Pere Pau Granada. Los tres últims són nebots del dit señor bisbe de Elna. Fa advertir que, per quant dinaven los dits contes, per raó dels llochs ý precidènsies, no convidaren als señors capitulars que hasistiren a la consagració. Ý axí, no·strobaren en dit convit. [259] Sacrament. Cas notable. Diumenge, que contàvem 18 del mes de febrer 1629, en lo lloch de Sueca ý en lo convent de Nostra Señora de Sales, de l'orde de Sant Francés, de frares descalsos, construhit en dit lloch, furtaren la caxeta a on estava reservat lo Santíssim Sacrament, que sia alabat per a sempre, ab les formes que en aquella estaven consagrades. Feren-se grandísimes diligènsies. Ý lo il·lustríssim señor don fra Ysidoro Aliaga féu partir a dit lloch al doctor Pere Garcés, son vicari general, per a fer les diligènsies que senblant cas demanava. Ý lo mateix féu lo excel·lentíssim señor marqués de los Veles, virrey ý capità general al present de la present ciutat ý regne, enviant jutges de la Real Audiènsia Criminal. Ý en la present ciutat se féu lo mateix per lo señor don Luís Ferrer, governador, ý per lo doctor Planes, son assesor. Ý en 21 de dits fon capturat Vicent Aloncayo, laurador de la orta de València, de la partida de Marjalenes, fadrí, de hedad de vint añys, per lo dit señor governador ý son assessor, en una alqueria de misser Nuñes, la qual està en la partida del Molí de Vera. Ý, prenent-se les confessions de aquell, confesà lo delicte. Ý fonch portat a la casa del dit governador, a on anà lo señor archebisbe ý confesà al dit fadrí. Fonch-li donada sentènsia, a 22 de març dit añy, per lo dit governador li fos tallada la mà ý aprés penjat, ý lo cap fos portat ý posat en un pilar davant dit convent de Nostra Señora de Sales. Féu-se axí, sols que no li fon tallada la mà, per aver-ó de manat lo señor archebisbe. Ý axí se li féu tan solament la cerimònia. Enaprés fon determinat se fes una gran festa de gràcies per aver-se trobat ý

descubert dit cos, a petició de Sa Magestat, lo qual ab ses reals lletres encarregà se fes. Ý, axí, ab deliberació de Sa Il·lustríssima, Capítol, virrey ý Ciutat, determinaren se fes. Ý disapte, que·s contava 31 de març 1629, fonch feta crida publicant dita festa per al dilluns primervinent, ý manant lo dia. Dilluns, a 2 de abril 1629, se féu lo offici de Sant Francisco de Paula. Digueren-se vespres ý amostràs la veracreu, per ser dilluns de Passione. Ý, acabada de mostrar, muntà lo molt il·lustre Capítol per Sa Il·lustríssima. Ý en lo entretant se aparellà lo altar Major ab lo doselet de la huitava del Corpus, frontal rich, moltes llums ý flors per lo altar. Estaven les barrades enpaliades com és costum. Baxà lo señor archebisbe al chor. Yxqué de la segrestia lo señor canonge Martí Bellmont, ab diaca ý subdiaca, ý asistens ab encensers, ab la creu ý sirials davant. En lo chor entonaren Pange lingua, mentres se trahia lo vericle ab lo Santíssim Sacrament del sacrari, ý fon posat en lo sobredit doselet. Ý se comensà la missa del Santíssim Sacrament ab molta solemnitat. Predicà el pare Montes, de Sant Sebastià, molt al propòsit. Ý restà la gent molt contenta. Asistiren en la capella los señors jurats, governador ý bal·le. Lo señor virrey no vingué, per estar mal en lo llit. Ý, avent-se de fer la procesó per la ciutat aprés de dinar, no·s pogué fer per aver plogut molt. Ý, axí, es féu per la Seu, asistint tots los officis ab siris, ý religiosos ý capellans. Ý sobre aver-í grans fanchs, fon innumerable la gent que acudí. Yxqué de la segrestia Sa Il·lustríssima de pontifical, aconpañat dels señors doctor Geroni de Tàpia, artiaca major, ý don Leonardo de Borja, cabiscol. Portaven les vares del pali a la mà dreta Vicent Granell, ciutadà, jurat, Nicolau Pallarés, ciutadà, jurat en cap, Francés Ferragut, cavaller, jurat en cap, Miquel Tallada, ciutadà, jurat, ý don Diego Mercader, señor de Chest. A la part esqu erra March Antony Gamir, cavaller, justícia civil, don Bernat Carròs, comte de Sirat, bal·le general, don Luís Ferrer de Cardona, governador,

don Bernardino Çanoguera, mestre racional, ý don Giner Rabaça de Perellós. donà volta la processó per la yglésia. Ý, tornant a l'altar Major, se posà lo Santíssim Sacrament en lo dit altaret del dosel. Ý, ensensant ý dita oració ý benedictió archiepiscopal, se portà al sacrari de a on se tragué. [260] [Part de la reina. Celebracions a València]. Diumenge, que contàvem 21 de octubre 1629, aprés de les primeres Ave Maries, vingué nova al marqués de los Veles, virrey ý capità general de la present ciutat de València, com la señora dona Maria de Borbon, reyna ý señora nostra, avia parit un fill dimecres en la matinada, que·s contava 17 de dits. Ý encontinent ne féu sabedor a l'il·lustríssim señor don fra Ysidoro de Aliaga, archebisbe de València. Ý manà se tocasen totes les canpanes de la yglésia major al bol, a les quals respongueren totes les parròchies. Comensaren a tocar entre les nou ý deu de la matexa nit, ý aquedaren prop de les onse. Dilluns, a 22 de dits, de matí, se ajuntà lo molt il·lustre Capítol ý donà una enbaxada lo señor canonge Jusep Andreu de part de Sa Il·lustríssima. Ý encontinent muntaren ab altra enbaxada los señors canonges ý ordenaren se cantàs un Te Deum laudamus per la yglésia. Ý, axí, acabat lo offici de matí, a cosa de les deu ores, baxà lo señor archebisbe a la segrestia, aconpañat del molt il·lustre Capítol, ý es vestí de pontifical. Ý yxqué a la capella Major, en la qual està lo señor virrey, jurats ý demés officials reals. Ý se comensà a cantar lo Te Deum laudamus , ý·s proseguí ab molta solemnitat. Ý, acabat aquell, se·n tornà lo señor archebisbe a la segrestia, a on se despullà.

[261] [Altar] [Major]. Peses de argent que se àn fet en lo retaule de l'altar Major de la Seu de València, les quals ha pagat, axí plata com les mans, lo señor doctor Gaspar de Tàpia, artiaca major ý canonge de dita Seu, treballades per Luís Puig, argenter, des de el añy 1627 fins dehembre 1629. Son les següens: Primo, pesaren sis peses de argent les tres de la cornisa de Nostra Señora ý les tres de l'alquitrau: 11 marchs, 5. Més, pesaren los dotse trosos de moldures del costat de les pilastres: 16 marchs, 1. Més, pesaren sis peses de les dos cornises, les més altes de l'altar: 14 marchs, 6, 3/4. Més, pesaren les sis peses de l'alquitrau: 8 marchs, 5, 3/4. Més, pesaren dotse peses de les moldures de les pilastres: 18 marchs, 3, 1/2. Més, pesà una pesa per a damunt lo cel de Nostra Señora: 2 marchs, 3, 3/4. Més, pesaren quatre trosos de cornises dels quadros dels costats de la Mare de Déu: 14 marchs, 4, 1/4. Més, pesaren los quatre alquitraus dels matexos quadros: 7 marchs, 6, 1/4. Més, pesaren huit trosos de les moldures dels costats de les pilastres de dits quadros: 11 marchs, 4. Més, pesaren tres peses de les cornises de la cornisa gran dels peus de Nostra Señora: 11 marchs, 6. Més, pesaren altres tres peses per a dita cornisa: 11 marchs, 5, 3/4. Més, pesaren sis peses de l'alquitrau qu'està davall dita cornisa: 15 marchs, 1. Més, pesaren setse peses per a les pilastres últimes: 25 marchs, 1. Més, pesaren dos chapitells ý dos bases en lo quadro a on està la ymage de Nostra Señora: 8 marchs, 3/4. Més, pesaren quatre serafins, quatre bases ý quatre chapitells: 16 marchs, 1, 1/4. Més, pesaren quatre serafins, dos bases ý dos capitells: 9 marchs, 1, 3/4, 1 argent. Més, pesaren quatre serafins, quatre capitells ý quatre bases: 16 marchs, 1/4.

[262] Capítol provincial dels frares del Remey. En 14 de abril 1630, vingueren a fer lo offici a la Seu los pares del Remey, per la electió de provincial. Digué·s la missa de la domínica de orde del señor don fra Aliaga, archebisbe d'esta santa yglésia, no obstant li fon representat solien dir la missa de la Santíssima Trinitat. Cantà dita missa el pare mestre Figuerola. Ý aprés de la oració de la domínica féu comemoració de la infraoctava de Sant Vicent Ferrer ý la tercera de uns sans simples. Predicà lo pare mestre Forcadell. Asistí a tot lo offici Sa Il·lustríssima en lo chor ý al sermó en sa tribuna, lloch ordinari a on sol sempre oyr los cermons. Ý diu may se deu de mudar la missa, sinó que·s diga de lo que la yglésia resa. [263] Processó general de pregàries per aygua a Sant Salvador. A 26 de dits, se féu processó general de pregàries per aygua, ab totes les yglésies, ab ses creus, ý aconpañaren aquella los jurats, racional ý síndichs, a la yglésia de Sant Salvador. Comensà·s a tocar a l'ofici a les set ores, ý se aquedà poch més de les set ý un quart. Digueren tèrcia en lo chor, ý mentres sexta ý nona, es digué missa dels Sans, resada, en lo sepulcre. Anà vestit lo señor canonge Torres, ab diaca ý subdiaca, ab capa ý dalmàtiques morades. Ý portà un domer ab capa la ymage de Nostra Señora de sant Luch. Allà es digué la missa ab los vestiments de brocat blanch del tern de Xàtiva. Ý, al tornar-se·n, ab los matexos vestiments morats ab què ixqué la processó de la Seu. [264] Sant Calis. Disapte, que contàvem 14 de settembre 1630, se féu la festa del Sant Calis, instituïda per lo doctor Honorat Figuerola, quòndam prevere, canonge de la

Seu de València ý inquissidor appostòlich. Féu-se ut moris est, advertint que·s dubtà si lo altaret que·s posa en lo altar Major, damunt del qual se posa lo Sant Calis, si havia de estar enmig de l'altar o al costat, a on solen posar les demés relíquies. Ý, avent-se posat al costat, vingué lo mestre de cerimònies a la segrestia ý digué que los señors capitulars manaven se posàs lo altaret enmig de l'altar, davant la creu que or dinàriament està en aquell. Ý que·s posàs lo Sant Calis, acabada la processó claustral, enmig de l'altar, com se sol posar la santa veracreu. Ý axí se posà ý estigué fins acabada la missa major. Ý, acabat lo offici, se tragué la custòdia en les andes de la custòdia major, ý es posà lo Sant Calis dins de aquella. Ý, llevant les andes, restà damunt de l'altar Major ý enmig de aquell, de la manera que està lo matí del Corpus, ab lo Santíssim Sacrament. Ý, acabades vespres, se posà lo peu de l'altar en lo replà de dalt, arrimat a dit altar. Ý se posaren les andes de la custòdia major. Aqueste añy és lo primer que ha asistit la Ciutat. Ý entre los señors jurats anà lo señor de Nàquera, com ha altre dels a dministradors de la administració instituïda per dit señor inquissidor. Ý estigué en lo offici de matí entre dits jurats. Ý no intervingueren en dits oficis lo virrey, governador ni altre oficial real, per aver-ó asentat entre aquells no vinguesen, per poder anar dit señor de Nàquera entre los dos jurats en cap, com en tot efecte anà. [265] Sínodo. Diumenge, que contàvem 19 de giner 1631, se publicà en la trona de la Seu de València, per lo doctor Pere Màrtir Ciffre, pre vere, beneficiat en dita Seu ý vicari

perpètuo de la vicaria de Sant Pere, com lo il·lustríssim ý reverendíssim señor don fray Ysidoro Aliaga, archebisbe d'esta Santa Yglésia, celebraria sínodo diocessà a 16 del mes de hebrer primer vinent, que seria lo dia de la domínica in septuagèssima. Ý per execució de açò, foren convocats los capítols de les col·legials de Xàtiva ý Gandia, los peblans de Ontiñent ý Oliva ý pabordre de Xàbea, ý tots los rectors de les parrochials de València ý de l'archebisbat. Ý ans de fer-se dita publicació, lo señor canonge Jusep Andreu, vicari capitular per Sa Il·lustríssima, donà un recaudo al molt il·lustre Capítol de part del dit señor archebisbe, dient com Sa Il·lustríssima volia celebrar sínodo en dita domínica, ý que·s publicaria lo edicte dit dia. Axí els ne fia sabedors, ý que vesen les coses que se ls oferien que advertir, ý nomenasen señors canonges per a dit effecte. Lo primer de febrer 1631, presehint convocació, lo molt il·lustre Capítol féu nominació per a asistir a dit sínodo dels señors capitulars següens: señor doctor Gaspar de Tàpia, artiaca ý canonge de dita Seu; señor don Leonardo de Borja, cabiscol ý canonge; señor doctor don Gaspar Vives de Cañamàs ý Velasco, degà ý canonge; señor Gerony de Torres, canonge; señor doctor Martí Bellmont, canonge; señor doctor don Fedrich Vilarrassa, canonge; señor doctor Juan Batiste Pelliser, canonge ý lo señor doctor Miquel Gerony Guardiola, canonge; los quals tingueren algunes juntes ans de celebrar-se

dit sínodo, ý feren memorials ý consultaren aquells ab Sa Il·lustríssima. Disapte, que contàvem 15 de febrer 1631, lo molt il·lustre Capítol tingué notícia que los canonges que avien de asistir al sínodo per les col·legials de Xàtiva ý Gandia avien representat a Sa Il·lustríssima se·ls devia de donar lloch en lo chor, en la missa ý processó claustral, per a que anasen vestits ab los àbits de chor que aquells usen en ses yglésies. Ý encontinent, per ser lo tems curt, se ajuntà lo molt il·lustre Capítol, encara que a desora, ý pujaren ab embaxada quatre señors capitulars a Sa Il·lustríssima, representan-li una constitució que té esta Santa Yglésia jurada, per la qual se mostra no tenir lloch la pretenció de dites col. legials, ý relació de moltes persones antigues que se avien trobat en los sínodos tenguts per lo señor patriarca, en los quals no asistiren dits canonges de dites col·legials ab lo hàbit que pretenien. Ý, axí, donà per resposta Sa Il·lustríssima que no asistirien en dits actes, pues no se podia provar per aquells aver asistit en hàbits canonicals. Diumenge, que contàvem 16 de febrer 1631, que era la domínica de la septuagèssima per a la incoació de dit sínodo, se guardà lo orde següent: La capella Major se enpalià dels draps del santo don Tomàs de Vilanova ý de brocats. En la part de fora se enpaliaren les quatre barrades ordinàries ab dits draps ý brocats. En lo altar Major se posà lo frontal de brocat de tres altos de les tres peses de vermell, ý lo frontal de morat que cervix per a les domíniques. Les grades de dit altar cubertes ab les dos catifes grans, ý en aquelles se posaren quatre blandons grans de plata qu'estan en la segrestia ý dos blandons de bronse. Ý en aquells estaven los ciris gro sos que solen cremar, los quals dóna ordinàriament lo señor archebisbe. Lo altar Major no se obrí en aquesta ocació. Comensà·s a tocar a l'offici a les set ores ý un quart ý se aquedà ans de les huit ores, tocant a l'offici com se sol tocar en les domíniques. Ý acabat de aquedar, se digué tèrcia. Ý, acabada aquella, ixqué un domer ab son hàbit ý estola, aconpañat de dos diputadets. Ý, posat davant lo altar Major, entonà lo asperges. Ý, acabada la oració, se·n tornà a la segrestia, de a on ixqueren vestits altre domer, diaca ý subdiaca. Ý se digué la missa de la domínica in septuagèssima, cantant aquella lo chor, a cant de orgue, com se sol ý acostuma cantar. Acabada dita missa, se digué sexta. Ý en lo entretant, lo molt il·lustre Capítol muntà per Sa Il·lustríssima a Palàcio, en lo qual estaven tots los rectors vestits ab sobrepellís ý musa, per a acompañar a Sa Il·lustríssima, los quals vingueren a la yglésia aconpañant-lo davant de la creu que Sa Il·lustríssima ordinàriament porta. Ý, estant al peu de la escala que està en lo pati gran de Palàcio, se mogué altercat

entre lo peblà de Ontiñent ý lo rector de Sant Martí sobre el puesto, pretenent avia de presehir lo peblà de Ontiñent a dit rector de Sant Martí ý als demés. Ý, estant en açò, baxà lo señor doctor Pere Garcés, prior de Ruesta, canonge de Taraçona, official ý vicari general del señor archebisbe. Ý dix com los peblans tenien guañat aquell lloch. Ý, axí, que dit peblà avia de presehir a dit rector de Sant Martí, com en tot effecte anà lo últim en dit aconpañament, davant dita creu, fins que dexaren a Sa Il·lustríssima a la porta de la segrestia. Ý, entrant en aquella dit señor archebisbe, los rectors se n'anaren al chor. Ý estigueren en aquell mentres digueren nona ý tot lo offici, interpolats entre·ls beneficiats, ý los que no tingueren a on sentar-se estigueren d'en peus. En los quals actes, ý aconpañament ý oficis no asistiren los canonges de les col·legials de Xàtiva ý Gandia, ni peblà de Xàbea. Acabada nona, se obrí lo altar Major ý se llevà lo pali morat. Ý restà lo pali de brocat rich, de tres peses, ya dit al principi. Lo señor archebisbe se vestí en la segrestia, en lo lloch acostumat, de pontifical, ab una rica casulla ý mitra, ab moltes pedres ý perles. Ý ixqué aconpañat del molt il·lustre Capítol a soles, fins al peu de l'altar Major. Anaven vestits per asistens lo señor don Leonardo de Borja, cabiscol ý canonge de València, ý señor don Gaspar Vives de Cañamàs ý Velasco, degà ý canonge, diaca lo señor doctor Martí Bellmont, canonge, subdiaca lo señor don Fedrich Vilarrasa, canonge. En la capella Major estava ab son citial lo señor marqués de los Veles, virrey ý capità general en la present ciutat ý regne, ý los jurats, tots los quals asistiren a la missa ý processó claustal. La missa fon del Sperit Sant, ý se cantà ab molta solemnitat, com se acostuma en semblans actes. Acabada la missa, se llevà la casulla lo señor archebisbe per mans dels ministres que li asistien, ý les tunisel·les. Ý prengué estola, pluvial, mitra ý bàculo. Ý en lo entretant, posaren una cadira de vellut carmesí davant lo frontal de l'altar Major. Ý, partint de la part de l'Evangeli dit señor archebisbe, aconpañat dels asistens ý ministres de l'altar, se agenollà en la primera grada davant, a on estava dita cadira. Ý entonà agenollat la antífona Exaudi nos Domine, la qual proseguí lo chor fins acabar aquella. Ý, acabada, lo dit chor comensà lo salm Salvum me fac Deus, a to corregut. Ý, al comensar dit salm, se alçà Sa Il·lustrís sima ý es segué en dita cadira qu'estava, com dit és, la cara al poble, fins se acabà dit salm ý dita antífona. Acabada la qual, se alçà, ý, llevada la mitra, se girà devés lo altar, a la part de

l'Evangeli, ý digué: Adsumus Domine, etc., com se conté en lo pontifical. Ý, acabat, respongué lo chor "amén". Ý proseguí la altra oració inmediate ad aquella, ut in pontificali. Ý, acabada, respongué lo chor "amen". Ý encontinent Sa Il·lustríssima se tornà a seure·s en dita cadira. Ý, posada la mitra, posà encens en los dos encensers ab la benedictió ordinària, per a que anasen los acòlits portant aquells davant la creu, fumigant. Ý, avent fet dita benedictió, se agenollà en la última grada davant lo altar Major. Ý, juntament ab los asistens, comensà a entonar la letania fins a Santa Maria inclusive, ý proseguí lo chor cantant Santa Dei genitrix. Ý comensaren a partir en processó, com se acostuma fer, la processó claustral, salvo que en esta no es feren parades ni se ensensà. Lo orde que·s tingué en dita processó fonch lo que·s segueix: La creu major ab dos diputats ab cirials, anava davant, ý lo pertiguer davant de aquella. Detràs anaven los beneficiats de la Seu ý los rectors interpolats en lo últim lloch. Ans del molt il·lustre Capítol anava lo pabordre Crespí, en lo chor del señor cabiscol, ý davant de aquell, lo peblà de Ontiñent. Ý en lo altre chor no y anava pabordre de la Seu. Ý, axí, anava lo peblà de Oliva, ý aprés se seguia lo molt il·lustre Capítol. Enaprés venia Sa Il·lustríssima aconpañat dels ministres de l'altar desús dits. A estos seguien lo señor marqués de los Veles ý jurats. Ultimadament seguia molt gran concurs de gent del poble, la qual avia asistit a dits actes. Era tanta la multitut de la gent que a penes se podia anar per la yglésia. Ý en aquesta conformitat se·n tornà Sa Il·lustríssima ý Capítol a la capella Major. Ý, estant en aquella, los señors capitulars se·n tornaren al chor, ý Sa Il·lustríssima ab los asistens se·n pujaren a l'altar fins la penúltima grada, en la qual se achenollaren tots, ý Sa Il·lustríssima se reclinà sobre lo asiento de la cadira ya dita, ab sa mitra preciosa. Ý d'esta manera estigué fins tant los sots_cabiscols [digueren] lo vers Ut omnibus fidelibus, etc. Ý respongué tot lo chor: "Te rrogamus audi nos". Y al punt se alçà Sa Il·lustríssima ý, pres lo bàculo pastoral versus ad sinodum, digué: "Ut hanc presentem sinodum vicitare, disponere, benedicere digneris". Ý, dient estes paraules últimes, donà una benedictió a tots. Ý respongué lo chor: "Te rrogamus au di nos". Y tornà·s a postrar sobre dita cadira fins fonch

finida la letania per lo chor, fins lo últim Chirie eleyson. Ý encontinent se alsà ý, llevada la mitra, dix: "Oremus". Ý lo diaca digué: "Flectamus genua". Ý el subdiaca respongué: "Levate". Ý Sa Il·lustrís sima digué la oració "Da quesumus ecclesiastice", etc. Ý, acabada aquella, respongué lo chor "Amen". Tornà·s a seure en dita cadira. Ý, posada la mitra, lo diaca prengué lo llibre dels Evangelis ý posà aquell, ut moris est, damunt lo altar, a la part de la Epístola. Ý anà a besar la mà a Sa Il·lustríssima. Ý posà lo encens en lo encenser, com se acostuma. Dix lo diaca "Munda chor meum", etc. Ý, prenint lo llibre dels Evangelis de a on lo avia dexat, anà a demanar la benedictió a Sa Il·lustríssima. Presa la qual, se posà en lo lloch acostumat ý cantà lo evangeli, pro ut jacet in pontificali. Acabat aquell, se portà a Sa Il·lustríssima per lo subdiaca. Ý, feta la osculació, fonch incensat. Ý, acabat açò, se·n tornà a la última grada, com dit és. Ý, llevada la mitra, entonà en conpañia dels asistens lo imne Veni creator, etc. Ý, acabat lo primer vers, se alçà ý se·n tornà a la part de l'Evangeli, a on sol estar asentat. Ý estigué de peus sens mitra, fins se acabà per lo chor de cantar dit imne. Ý, acabat aquell, quatre diputadets digueren lo vers Emite Domine Spiritum tuum, etc. Acabat de respondre lo chor, dix Sa Il·lustríssima la oració Deus qui corda fidelium, etc. Finida la qual, dix lo diaca en alta veu: "Procedamus in pace". Ý lo chor respongué: "In nomine Christi. Amen". Ý Sa Il·lustríssima, feta humiliació a l'altar, se·n tornà a la segrestia aconpañat ut moris est. Ý de orde de Sa Il·lustríssima, restaren convocats per a donar principi a les juntes de la sínodo, per a les tres ores aprés migjorn. Dit dia, en dita ora, se donà principi a dita junta en la sala gran de Palàcio, la qual estava molt ben enpaliada de cortines. Ý en ella estava fet un cadafalet ab tres grades, arrimat entre les dos finestres que cahuen devés les presons, en lo qual estaven les dites tres grades cubertes de catifes, un dosel en la paret de vellut vert, una cadira del mateix, un bufet cubert ab un tapet del mateix. Als costats, en lo sòl de terra, y havia onse cadires, les huit de repòs ý les tres de mija volta. Estaven sehits en aquelles, ço és, a la part de la capella qu'està en dita sala, en la primera devés Sa Il·lustríssima, lo señor don Leonardo de Borja, cabiscol ý canonge, en la segona lo señor canonge Torres, en la tercera lo señor canonge don Fedrich Vilarrassa, ý en la quarta lo señor canonge Miquel Gerony Guardiola, ý en la de mija volta lo sacristà de Xàtiva. Ý a la altra part, guardant lo mateix orde, lo señor don Gaspar Vives, degà ý canonge, señor canonge Bellmont, señor canonge Pellicer. En

la primera cadira de mija volta estava lo degà de Gandia, ý al costat, en la altra lo canonge Làsaro per lo Capítol de Gandia. Lo señor artiaca major no asistí a este ni als demés actes, per estar mal en lo llit. En primer lloch se llixqué la professió de la fe conforme lo Concili de Trento. Ý, arribant al punt que diu sic me Deus adiuvet, lo señor archebisbe posà la mà sobre el misal, ý lo mateix feren los demés, comensant primer les dignitats ý canonges de la pre sent yglésia, aprés les de Xàtiva ý Gandia, ý ad aquelles seguí en primer lloch lo doctor Pere Màrtir Ciffre, vicari, aquí desús. Ý aprés seguí lo rector de Sant Martí, rector de Sant Andreu, lo pabordre de Xàbea, lo vice_rector de Sant Juan del Mercat, rector de Santa Caterina, rector de Sant Thomàs, peblà de Oliva, rector de Sant Steve, peblà de Ontiñent, ý los demés, alternatius, rectors de les parròchies de València. Ý aprés de aquells, los demés rectors de l'archebisbat feren lo mateix. Dilluns, que contàvem 24 de febrer 1631, que era dia de l'Apòstol Sant Matià, se comensà a tocar a l'offici a la ora ordinària. Ý se digué tèrcia ý sexta. Ý mentres se cantà sexta, muntà lo molt il·lustre Capítol per Sa Il·lustríssima. Ý, exint de sos apos entos, aconpañat dels rectors, davant de la creu que ordinàriament porta anant en son puesto ordinari lo molt il·lustre Capítol, vestits tots com se diu en lo dia de 16 de febrer present, entrà en la sala a on se avia celebrat lo sínodo, ý se asentà en son asiento. Damunt del bufet y avia un misal ubert, ý Sa Il·lustríssima digué en alta veu que tots los que estaven nomenats per juges ex aminadors jurasen de portar-se bé en sos officis. Ý, axí, cascú de per sí prestà lo jurament, posant la mà dreta damunt del misal ý besant aquella. Ý, fet açò, se·n baxà a la yglésia ab dit aconpañament. Ý estigué en lo chor en sa cadira a la missa conventual, que fon de dit Sant Matia, ab una col·lecta de gràcies, la qual digué lo señor canonge Gerony de Torres, canonge més antich al present. Ý, avent-se acabat lo Credo ý administrat ý ensensat la oblata ý altar, fonch insensat lo preste, ý aprés lo señor archebisbe ý lo chor. Ý ans del Lavabo Sa Il·lustríssima se·n vingué per lo chor a la tribuna a on sol ohir lo cermó, ý es segué en cadira. Ý fonch comensat a publicar lo sínodo per lo doctor Gaspar Florí, peblà de Ontiñent, lo qual era estat nomenat per lo señor archebisbe per a ajudar al secretari en la junta, qui era lo doctor Vicent Pérez, canonge de la Seu de València. Publicà·l ab sobrepellís ý musa, ý sens barret al cap.

Ý, acabat de llegir, se·n tornà Sa Il·lustríssima a sa cadira del chor, ý pasà la missa avant. Acabada la qual, se vestí Sa Il·lustríssima de pontifical en sa cadira, prenint amit, alba, síngulo, estola, pluvial, mitra ý bàculo. Tingué per asistens al señor don Leonardo de Borja, cabiscol ý canonge, ý señor degà ý canonge don Gaspar Vives. Ý de sa cadira entonà lo Te Deum laudamus. Y ixqué la processó. Ý féu la volta ordinària seguidament, anant cantant los cantors a cant de orgue dit imne. Ý, arribats a l'altar Major, digueren lo vers Quis Deus magnus, etc. Ý Sa Il·lustríssima digué la oració de gràsies a la part de l'Evangeli, a on sol entonar la glòria. Ý, acabada, pasà al mig de l'altar. Ý, feta genuflectió, donà la benedictió, ý es publicaren les yndulgències ut moris est. Ý, acabat açò, lo señor don Leonardo de Borja, ab alta veu, cantant, digué: "Procedamus in pace". Y respongué lo chor: "In nomine Christi. Amen". Vingueren a la segrestia, ý allí se despullà Sa Il·lustríssima, ý fon aconpañat a Palàcio, com desús. Finis laus Deo. [266] Pregàries per aygua. Diumenge, a 30 de març 1631, per aver-se fet moltes processons de pregàries per aygua, per no aver plogut molts messos ha, fon supplicat per la Ciutat a Sa Il·lustríssima ý al molt il·lustre Capítol se tragués en processó lo cos del gloriós sant Luís bisbe. Ý, axí, fonch tret dit dia en processó general, la qual anà al convent de Sant Francés. Dilluns, a 31 de dits, fonch provehit que tots los dies se traga lo dit cos de sant Luís a l'altar Major, ý se torne a la se grestia a la vesprada. Ý per execució de dita provició, se comensà a traure dimats, que contàvem lo primer de abril 1631. Ý estigué de la manera desús dita fins a 4 de dit, posant aquell, ço és, lo cap damunt de la peania que·s solen posar les relíquies, ý davant lo cos, aconpañat de quatre llums ab quatre blandonets de argent, ý en la part de l'Evangeli. Tots estos dies vingueren aprés de conpletes dos parròchies ý dos monestirs en processó a fer estació al sant.

Disapte, a 5 de abril, no·s tragué lo cos de dit sant a l'altar, per ço que se avia de comensar a mostrar la veracreu. Ý, axí, donaren orde als monestirs ý parròchies que·ls tocava a venir que anasen a fer la estació a la capella de Sant Vicent Ferrer, patró nostre. Dilluns, a 7 de dits, se posà patent en lo Col·legi del Corpus Christi lo cos de sant Mauro màrtir. Ý d'esta manera estigué tota la semana. Anaven ab processó los monestirs ý parròchies, per turno, a fer la estació a dit sant. Disapte, a 12 de dits, comensà a ploure. Glòria a Déu! Ý durà fins a 16 de dits. Fonch gran la alegria de tot lo poble, perquè fon molta ý apasible, ab la qual se remediaren forments, demés fruits ý arbres, ý fonch general. Dimats, a 22 de dits, se féu Te Deum laudamus de gràcies per aver plogut. Glòria a Déu! [267] Coltellades. Divendres, a 18 de juliol 1631, entre onse ý dotse ores del matí, estant los cavallers prenint lo fresch davant la porta del Campanar de la present yglésia, suchsehí que en un corrillo que estava prop del banch de les bul·les, en lo qual, entre altres cavallers que y avia, ý eren don Pedro de Rojas ý don Luís Valls, los quals se desavingueren ý llansaren mà a les espases. Ý fonch nafrat de una estocada dit don Luís Valls, prop del costat, anant-se retirant devés la capella de la Trinitat, a la porta de la qual caygué ý fon anparat de altres cavallers que disichaven la pau. Ý se·n entrà dins de la dita capella. Ý, vent que sempre anaven tras d'ell, se posà al costat del capellà que dia missa en dit altar. Ý, per ser moltes les espases, dit capellà agué de desenparar lo altar ý entrar-se·n en lo vestuari. Trobà·s en la yglésia lo señor degà don Gaspar Vives, señor canonge Bellmont, ý señor canonge Ystella, ý Verdalet. Anaren a donar rahó del cas al señor archebisbe lo señor canonge Bellmont ý señor canonge Ystella, ý a saber

si pasaria avant la missa. Lo capellà ex quo havia dit les primeres paraules del cànon. Ý dient-li com sols avia dit Te igitur, resolgué Sa Il·lustríssima que no pasàs avant la missa. Ý, axí, se li digué es despullàs, com en efecte se despullà, ý no pasà avant. Encontinent se tancà la yglésia. Ý estigué tancada dit dia, ý lo disapte aprés següent fins diumenge a les nou ores, que·s benehí de orde de Sa Il·lustríssima, donant orde el señor canonge Andreu, vicari capitular, per a que u digués al molt il·lustre Capítol, per quant en lo dia antecedent avien pujat ab enbaxada quatre señors capitulars. Ý, axí, fon feta la benedictió per lo señor doctor Martí Bellmont, canonge de dita Seu, en la forma que u dispon lo ritual romà. Ý, acabada la benedictió, se començà prima ý les demés ores, com són terça ý sexta. Ý es féu la processó claustral, ý es digué la missa major, per dit señor canonge Bellmont, per no aver-í domer que la pogués dir, per aver dit ya missa. Ý fon de la domínica. A l'ofertori se publicà un edicte de part del señor archebisbe, en lo qual manà que [...] [268] Simbalet. Per aver-se trencat la campaneta del sinbalet, manà lo molt il·lustre Capítol se donàs orde per a que·s baxàs. Ý, axí fonch fet. La qual, baxada que fon, se portà al Capítol, estant junts los señors capitulars per altres negocis. Ý, vista, se donà comissióal señor canonge Miquel Gerony Guardiola, administrador en lo present añy de la fàbrica de la yglésia, per a que·s fes fer. Ý fon cridat per a dit efecte Miquel Bielsa, campaner, lo qual se oferí a fer-la. Ý, pesant dita campana, se trobà tenia de pes quaranta_ý_cinch lliures. Ý se oferí fer aquella dins deu o dotse dies. Enaprés, a 12 de settembre 1631, portà dit Bielsa la campaneta feta. Ý, presa comissió de l'ordinari, benehí aquella lo señor doctor Juan Battiste Pelliser, canonge de la present yglésia, ab asistència de alguns officials ý capellans. Féu-se en esta forma: que en la corda que·s sol posar un salamó dins de la segrestia se lligà dita campaneta, ý davall estava un bufet ab ses tovalles. Ý es féu tota la cerimònia qu'està en lo ordinari. Posà-li per nom Anna Maria de la Crus, per ser huitava de la nativitat de Nostra Señora ý aver-se de pujar, com se pugià, a 13 de dits, que és la vespra de la Creu. Ý comensà a tocar a les dos ores, que és quant se fa señal a vespres. Pesà quaranta_set lliures ý mija.

[269] Mort del marqués de les Veles, virrey. A 24 de nohembre 1631 morí lo marqués de les Veles, virrey de la present ciutat ý regne de València. Fonch soterrat en 25 de dits en lo convent de Sant Domingo, en la capella dels Reys, la qual és pròpia del dit marqués. Fonch portat a dit convent en 25 de dits, a les nou ores de la nit, en son atahut, dins un coche, ab poques aches. Ý, aplegant a dit convent, ixqueren los capellans de Sant Steve ý los frares de dit convent, los quals, more solito, li digueren los responsos. Asistiren a dit acte lo marqués de Molina, son fill ý hereu, ab tota la noblea ab dols. Lo dia següent, se féu un cadafal en dita capella, a modo de capell ardent, ý se li digué la missa de rèquiem ý los responsos. Ý, axí, proseguiren tot un novenari. Lo primer dia digué la missa lo señor archebisbe, ý lo darrer dia la digué lo señor canonge Torres, de orde ý per lo molt il·lustre Capítol; los altres dies, los priors dels altres convens. [270] Jurament de Pedro Fajardo per virrei de Valènciaè. A 19 de dehembre 1631 jurà per virrey de la present ciutat ý regne don Pedro Faxardo, marqués de los Veles, fill del marqués de contra. [271] [Obra de l'orgue de la Seu]. A 20 de giner 1632, se comensà a desfer lo orgue gran de la Seu, per estar gastat ý no tenir lo vent de la manera que era menester.

Ý, axí, entre altres coses, fon determinat se baxasen les manges de a on estaven ý se fes la obra que se a fet. Ý per ad açò lo molt il·lustre Capítol donà orde se demanàs al general de Sant Francés llicènsia per a que dexàs venir a València, per a fer dita obra, a tres pares de l'orde de Sant Francés que estaven en Barcelona, grans oficials de òrguens ý que ne avien fet altres, ý avien rehexit famosísims, los quals se nomenaven lo major ý més gran oficial frare Antony Lorens, prevere, lo segon se deÿa frare Juan Olips, prevere, ý lo tercer frare Jaume Vergoñós, lo qual se comensà a ordenar in sacris en València. Estos pares portaren en sa conpañia a quatre fadrins oficials, tots los quals foren aposentats en la Casa de la Almoyna, en los quartos als de man dreta, a on feren son obrador ý estans. Ý apañaren les flautes per números ab molta curiositat ý destrea, de modo que tot quant obraven parexia no aver-se obrat de mans. [272] [Arrendament de la duana]. En 15 de giner 1632, se lliurà l'aduana a Miquel Juan Peris, ciutadà, en setanta_nou mil ý nou_centes lliures, avent representat a Sa Magestad que no se li podien pagar setanta_dos mil lliures que se li féu de servici en les corts, per lo qual hi agué grans disguts en aquelles, perquè no se li podien donar, estant com estava la terra tan alcansada ý perduda. Ý, axí, tot lo poble li tingué a mal el aver arrendat dit dret. [273] [Visita del rei Felip ·IV· a València]. A 31 de març 1632, vingué nova que Sa Magestad venia a València.

Dit dia vingué nova que don Melchior Sisternes, regent de València, anava a Madrid per regent en lo Supremo Consell de Aragó. A 9 de abril 1632, entrà en València don Francisco de Castellví. Més, entraren 27 cavalls de Sa Magestad. A 14 de dits, partiren les cinch conpañies de la costa a Requena, a rebre a Sa Magestad. A 16 de dits, féu crida la Ciutat que Sa Magestad entraria a 19 de dits, ý aniria per la volta ordinària. A 17 de dits, partiren los diputats per a besar les mans a Sa Magestad. A dits partiren los jurats a besar les mans a Sa Magestad. A 19 de dits, dilluns, dia de Sant Vicent Ferrer, fonch la entrada. Diumenge, a 18 de dits, aplegà Sa Magestad al lloch de Quart, a les set ores de la vesprada, ý dormí aquella nit allí. En l'endemà, que contàvem 19 de dits, que fonch dia de Sant Vicent Ferrer, patró nostre, se·n vingué al convent de Sant Sebastià, ý allí ohí missa ý dinà. Lo señor archebisbe juntament ab lo molt il·lustre Capítol anaren a besar la mà a Sa Magestad, exint tots juns del Palàcio archiepiscopal en coches. Dins la carrosa de Sa Il·lustríssima anaren les dignitats ý canonges més antichs, los que pogueren, ý los d'emés en altres coches. Aplegaren d'esta manera a Sant Sebastià. Ý tantost los donà lloch estava Sa Magestad arrimat a un bufet. Ý, axí com anaven entrant, li fien acatament ý se anaren possant a la mà esquerra. Ý lo señor archebisbe aplegà ý li besà la mà ý féu son raonament. Enaprés se posà a la mà esquerra de Sa Magestad. Ý lo Capítol, per son orde, anà a besar-li la mà, a Sa Magestad. Ý, en acabar, se n'ixqueren tots. Los jurats, diputats ý demés oficials reals feren lo mateix. Enaprés, a la vesprada, se féu la entrada. Ý ans d'ella, los señors infans vingueren a veure aquella a la plaça de la Seu, a casa del doctor Bertomeu Ginart, del Real Consell. Ý veren aquella davall de unes chelosies. Sa Magestad entrà davall de un pali. A la una part anaven los jurats; ý, per ser mort

hú, en son lloch anà hú del Quitament. Ý a la altra part, barons. Lo mateix fonch al palafré, que a la dreta anaven lo de Gestalcamp ý altres, ý a la esquerra los del Quitament. Quant Sa Magestad aplegà enfront de on estaven los señors infans, fonch avisat, ý es girà ý saludà, no obstant estaven davall de les chelusies. Ý, entrant en la longeta dels Apòstols, a on estava un citial de brocat cubert ab un tafatà, ý el patriarca de les Índies, capellà major, descubrí aquell, ý Sa Magestad se agenollà. Ý aplegà lo señor archebisbe ab les dos dignitats majors, lo qual portava lo Lignum crucis gran en les mans. Ý, donant-lo al señor arcediano major que li asistia, prengué un salpaseret chich, ab aygua beneÿta, ý la y llansà a la cara, a Sa Magestad. Ý tornà a pendre la creu ý entonà lo Te Deum laudamus . Ý partí la processó. Ý Sa Magestad entrà, seguint aquella, per detràs lo altar Major a Sant Pere, per davant la porta del Campanar. Ý entrà per lo cor a l'altar Major, a on estava posat altre citial, a on se agenollà. Ý, dites les oracions per lo señor archebisbe, se girà a donar la benedictió, sens mitra posada en lo cap. Acabat, se n'ixqué Sa Magestad ý donà la volta ordinària fins al Real, davall del pali. A la nit se li féu la salva. Ý per fer la nit borrascosa, no·s pogueren encendre les lluminàries en lo pla del Real. A 20 de dits, la Ciutat anà ab tots sos oficials ý aconpañament ý los del Quitament a besar les mans a Sa Magestad. Ý aquest dia vingué Sa Magestad a la capella de Nostra Señora dels Desemparats a oyr misa. Ý aprés dinar vingué a la Seu a veure les santes relíquies, les quals se tragueren a l'altar Major ý se posaren damunt dels escalons o banquets qu'estan en lo armari de les relíquies, ab moltes llums. En la capella Major estava un citial de brocat de Sa Magestad, ab sos coxins; ý als costats, coxins de vellut carmesí per als señors ynfans. Lo señor archebisbe estava vestit ab son hàbit ordinari. Lo señor canonge Bellmont estava en la penúltima grada, ý quatre beneficiats al costat de l'altar Major. En la primera grada estava lo señor archebisbe ý lo magíster tras de Sa Il·lustríssima. Lo orde que·s tingué en amostrar dites relíquies a Sa Magestad fonch lo següent: Hú dels beneficiats prenia de l'altar una de les relíquies ý la donava al señor canonge Bellmont, ý lo dit la donava al señor archebisbe. Ý lo magíster li dia, a Sa Il·lustrís sima, quina relíquia era per a dir-ó a Sa Magestad, lo qual,

aprés de aver-lo-y dit, la y donava a adorar, ý aprés als ynfans. Ý de sta manera proseguí fins acabar. Ý, avent acabat, se alsà Sa Magestad ý digué: "Sólo por aver visto estas santas relíquias, tengo por bien aver venido a esta mi ciudad". Ý, partint-se·n per a anar-se n, quant estigué endret dels banchs dels jurats, se girà devés lo altar ý digué: "¡Grandiosas reliquias!". Dimecres, a 21 de dits, anà Sa Magestad ab sos germans a la Albufera. A 22 de dits, se féu la processó de Sant Vicent, ý Sa Magestad la véu en la Diputació, no obstant que plogué aprés de dinar. Ý tornà entre nou ý deu de la nit. En 23 de abril 1632, se féu la processó de Sant Jordi. Ý lo Sentenar anà al Real. A la nit se feren fochs en la postera del Micalet. Volgué Déu no fon de consideració. Esta nit se féu encamisada. En semblant ocació, en lo any 1586, se pegà foch a la presó. En 25 de dits, pucharen al Micalet Sa Magestad ý sos germans. Féu-se netechar la escala ý enramar de flors. Ý es posaren moltes olors ab ses casoletes. A 26 de dits vingué Sa Magestad a oyr misa a la capella dels Desemparats. Ý dit dia, aprés dinar, partí per a Morvedre, ý féu son viage a Barselona. [274] Jurament de virrey. Lo primer de maig 1632, entre les onse ý dotse ores de mijorn, jurà de virrey don Pedro Faxardo ý Requesens, marqués de los Veles, etc., en virtut de una real carta despachada en la vila de Trayguera, en [...] del mes de abril propasat. Vingué en carrosa. Ý los jurats lo reberen en la Llongeta. Ý, acabat lo jurament, lo tornaren a haconpañar al mateix puesto.

[275] Mort del señor ynfant. A 29 de juliol 1632, morí lo señor infant don Carlos, en la vila de Madrid, de hedad de 25 añys. Fonch portat a soterrar a Sant Lorenso el Real, dit lo Escurial. Estava vestit ab botes blanques, espueles daurades, calses follades grogues, peto ý espal·lar, gorra de plomes ý bastó de general. [276] Pregàries per aygua. A 9 de març 1633, fonch provehit que, per quant se avia fet processó general a Sant Salvador ý se avia anat a dita yglésia a dir les misses de plagis de pregàries per aygua, ý Nostre Señor no era estat servit de donar-nos-la, que·s fes una processó general ab lo cos del gloriós Sant Luys bisbe a la yglésia de Sant Francés. Ý, axí, fonch feta dit dia, no obstant era dia de faena. Ý, axí, se féu aprés de dinar, a la qual asistiren lo señor archebisbe ý lo virrey. Ý asò se féu tanbé perquè lo diumenge següent se avia de fer la processó general que·s sol fer a la yglésia de Sant Gregori. Ý, axí mateix, fonch provehit que·s traga lo dit cos tots los huit dies, com en efete se tragué. Ý aprés de conpletes vingueren dos monestirs ý una parròchia en processó a fer estació a dit sant. Solament dexaren de venir lo diumenge, per rahó de fer-se dita processó general, enperò lo cap del huitavari acabaren de venir tots, axí monestirs com parròchies. Lo modo que·s tingué en traure ý tornar lo cos ý cap de sant Loys fonch que, al que·s volia aquedar, lo subsacristà trahya dites relíquies a l'altar ý les posava a la part de l'Evangeli, lo cap damunt de l'altaret ý la caxeta ab lo cos davant de aquell ab quatre blandonets ý ramellets. Ý a la vesprada, en cinch ý sis ores, lo tornava a tancar a l'armari de les relíquies. Ý asò féu tots los huit dies, excepto lo diumenge, que contàrem 12 de març 1634, que, per rahó de la processó, se féu en esta forma: de matí se tragué lo dit cos ý cap, ý a migjorn se tornà a la segrestia per lo dit subsacristà. Ý se posà en lo dit altaret la relíquia de sant Gregori. Dilluns, per quant se fia de Sant Gregori, se tragueren les dos relíquies de dits sans. Ý la de sant Gregori se posà en lo altaret, al costat del cap de sant Luys,

a la mà dreta. Ý, per quant lo altaret ordinari era chich, se mudà ý es posà lo que·s sol posar la huitava del Santíssim Sacrament. Fonch Déu servit de donar-nos aygua, ab què lo poble ý demés se alegraren. Si bé, per ser estada la seca gran, los jurats de manaren al Col·legi se tragués altres huit dies lo cos de sant Mauro a l'altar, ý de orde del señor archebisbe anaren los monestirs ý parròchies a fer la estació a dit sant. Fonch Déu servit de donar-nos aygua per interseció de dit sant, que ajuda molt als fruyts. A 5 de abril 1634, entre una ý dos ores de la matinada, comensà a ploure. Ý, sens parar un punt, plogué trenta_ý_dos ores, cosa que ha molts añys no se a vist. Glòria sia donada a Déu, per sempre! Que entorn del dia que·s solia fer festivitat del nostre patró Sant Vicent Ferrer o sol venir forment per la mar per a la ciutat o plou. Esta añy avem tengut les dos cosses, que dit dia plogué ý aplegà una nau de forment a la placha, que ve a bon tems. Finis laus Deo. [277] Provincial. Diumenge, a 30 de abril 1634, vingueren a fer lo offici a la present yglésia los pares de Nostra Señora de la Mercé, per aver-se tengut lo Capítol provincial en lo dia de aÿr, al qual se trobà present lo reverendíssim pare Diego Serrano, de present general de dita religió. Ý fonch elet en provincial el pare mestre Fulgensio Tomàs. Lo señor archebisbe baxà a la processó claustral. A la porta del Micalet estigué parada la processó, fins tant se anaren interpolant los religiosos ý capellans. La relíquia que portaren era una creu, en la qual portaven de la veracreu. Ý, axí, se anaren posant en orde, de modo que los que venien vestits ab la relíquia se posaren davant dels señors primers canonges; lo general davant del señor artiaca major. Ý davant de aquell los señors artiaca de Xàtiva ý canonge Bellmont, que és lo més antich señor canonge que·s trobà en dit chor. Ý davant, lo provincial nou elet. Lo señor archebisbe se·n pasà a l'altra part, que és lo cor del señor cabiscol. Ý davant de Sa Il·lustríssima anaven tres

señors canonges. Ý ad aquells anava davant un religiós. Ý axí se seguia dita processó. Després de aver beneït lo encens Sa Il·lustríssima, lo señor canonge Bellmont prengué lo encenser ý anà a encensar la veracreu. Ý enaprés tornà a encensar al señor archebisbe. Ý lo mateix féu a la parada que·s fa davant la segrestia. Lo pare provincial se restà, per a dir la misa major, en la segrestia, exint-se·n de dita processó. Predicà lo pare mestre Francés Torres, provincial de la Andalusia. Ý, acabat lo ofici, se·n tornà la processó al convent, ý lo general. Foren convidats per a dinar ab lo señor archebisbe. Demanaren asistent per a la missa, ý fonch-los dit no estava en ús el tenir-lo lo provincial. Tanbé se advertí si se avia de mudar cadira diferent. Ý fonch dit se fes lo acostumat. Ý, com no estava en ús, no se li mudà cadira en lo altar Major, sinó qu'estigueren asentats en les cadires ordinàries. [278] Jurament de virrey. Dimecres, a 23 de maig 1635, jurà de virrey ý capità general de la present ciutat ý regne de València lo señor don Hernando de Borja, comanador major de Montessa, gentilhome de la cambra de Sa Magestad. [279] Aygua gran, trons ý llams. Divendres, a 12 de octubre 1635, lo molt il·lustre Capítol, considerant que ha 14 dies que plou, ý en estos dies y agut molts trons ý llams ý les bandes de les aygües són estades tan grans ý tan forts que memòria de homs no y a que tal àgien vist. Ý, axí, ajustats ý congregats en lo lloch acostumat, determinaren que·s tragués lo Lignum Crucis, que és lo qu'està en lo reliquiari alt, a l'altar Major, ý la ymage de Nostra Señora, la de argent renovada, ý lo reliquiari de sant Abdon ý Senent. Lo qual se posà en execució en lo modo següent: Primo, se posà en lo altar Major lo altaret que solia servir la semana del Corpus, ab lo dosel carmesí. Ý se posaren los sis blandons que acostumen estar en

dit altar, ab dos siris, ab, més, sis blandonets de argent ab sos siris, tot lo qual se aparellà mentres dien vespres ý conpletes. Ý, acabat lo offici, se vestí en la segrestia lo señor canonge Martí Bellmont, vicari capitular ý canonge més antich, perquè el señor canonge Torres no stà per a oficiar per ses malalties ý ser aquell lo més antich. Vestí·s ab amit, alba ý capa de tafatà colorat, ab diaca ý subdiaca ý asistent, tots de carmesí, per aver-se posat lo doselet ý frontal del mateix. Ixqué ab lo Lignum Crucis en ses mans, al qual aconpañaren per sa devoció uns quans señors capitulars, fins a l'altar Major, ý altres beneficiats, tots ab llums encesses. Posat lo Lignum Crucis davall del doselet, ý portats que foren per dos beneficiats los reliquiaris de Nostra Señora ý de sant Abdon ý Senent, los quals se posaren als costats de l'altaret de dit dosel, ço és, Nostra Señora a la part de l'Evangeli ý los sans a la part de la Epístola, se comensà en lo chor a cantar per los cantors una salve molt solemne, a la qual asistiren en dit chor los señors capitulars. Ý, acabada aquella, se tornaren a la segrestia dites relíquies, aconpañades de dits beneficiats tan solament, per aver-se·n anat al chor los señors capitulars que·s trobaren al traure-la. Ý dit señor canonge Bellmont me donà orde, per tenir-lo del molt il·lustre Capítol, que, si pasa avant la tempestat, traguera dites relíquies a l'altar, però fonch Déu servit que no y agué necessitat aquesta nit, encara que plogué molt bé, ý sols y agué, fet ya de dia, un gran tro. Disabte, a 13 de dits, de orde del molt il·lustre Capítol, se traguen les dites relíquies a l'altar Major, en esta forma: Que, acabada tèrcia ý sexta, ixqué vestit lo señor doctor ý canonge Martí Bellmont ab los demés ministres de l'altar a dir la missa major. Ý perquè se feÿa lo ofici de Nostra Señora in sabato estava lo altar blanch, ab lo frontal del cardenal. E, com se agués determ inat per dits señors canonges se fes processó claustral ab lo Lignum Crucis, se agué de posar frontal morat, mentres se féu la processó, ab la qual se anà cantant la lletania. Ý en aquella portava lo dit señor canonge en les mans lo Lignum Crucis, ab diaca ý subdiaca, com és costum. Ý tots vestits ab ornamens morats. Mentres se féu dita processó, traguí los dos reliquiaris sobredits a l'altar ý els posí en lo mateix puesto que avien estat. Ý, acabada la lletania, se comensà la missa major, que fon de Nostra Señora, ab la qual se digué glòria ý credo, en la qual processó ý missa asistiren los jurats, per aver-los fet saber com lo molt il·lustre Capítol avia determinat tot lo sobredit.

Aprés dinar se cantà una molt solemne Salve a Nostra Señora, a la qual asistiren tots los señors capitulars ý beneficiats. Ý donaren orde restasen dites relíquies en lo altar de nit ý de dia, fins tant se mudàs lo tems. Ý, axí, restaren sis beneficiats llegint tota la nit. Diumenge de matí, des de l'alba fins ora de tèrcia, llegiren altres sis beneficiats. Ý, acabada sexta, se posà frontal morat ý ixqué lo señor canonge don Francisco Liori, conjunt del señor canonge Juan Antony Verdalet, al qual li tocava dir la missa major, per fer-se de la dedicació de la present yglésia, conforme lo turno se porta de les misses de onor, aconpañat dels demés ministres de l'altar, tots vestits de morat. Ý, estant achenollats en la primera grada de l'altar, a la part inferior, se comensà a cantar la lletania, ý es proseguí fent processó claustral, en la qual portaren la ymage de Nostra Señora desús dita, la qual se avia llevat del altar tantost de nit. Ý, acabada dita processó ý lletania, se·n tornà dit señor canonge a la segrestia ý es mudaren los ornamens ý lo frontal, los quals foren blanchs, avent dexat la ymage de Nostra Señora en lo altar. Acabat lo offici, al qual asistiren los jurats tan solament, perquè lo síndich ý racional estaven ocupats en fer portar farina, perquè y avia falta de pa, per aver vengut lo riu gros ý aver ronput molts asuts ý almenares, ý per ço no·s pogueren trobar, llixqueren sis preveres fins ora de vespres, per aver-se acabat lo offici a les dotse ores. Dit dia, acabades vespres ý conpletes, se cantà ý digué una molt solemne ý devota lletania de Nostra Señora, a la qual asist iren tots los señors capitulars ý beneficiats. Ý, acabada, digué lo señor canonge Bellmont les oracions de Nostra Señora dels sans ý de serenitat en lo cor, ab estola tan solament damunt la musa. En les vespres, conpletes ý lletania d'este dia se trobà present lo señor archebisbe don fra Ysidoro de Aliaga. Acabat tot lo sobredit, llixqueren sis preveres fins la avemaria. Ý aprés se mudaren altres sis preveres fins al matí. Ý del matí fins a les ores, altres sis, que era dilluns, que contàvem 15 de octubre. Acabada sexta, ixqué vestit lo señor canonge Bellmont ab los demés ministres de l'altar, tots de morat ý lo frontal del mateix. Ý se tragué en processó la relíquia dels sans Abdon ý Senent, la qual se avia portat tantost de matí a la segrestia. Ý, comensant a cantar la lletania, com dit és, se féu processó claustral, acabada la qual ý lletania, digué la missa major dit señor canonge Bellmont. Després

de dita nona, restaren sis preveres llegint fins migdia. Ý de migdia fins comensar vespres, se mudaren altres sis preveres. Acabades conpletes, se cantà la lletania de Nostra Señora molt solemnement. Asistiren en lo chor los señors canonges ab la demés cleresia. Acabada la qual, se tornà a llegir per sis preveres, com dit és. Dimats de matí, que contàvem 16 de dit mes de octubre, estant dites relíquies en dit altar, se ordenà per lo molt il·lustre Capítol se fesen les matexes functions que en los dies abans se avien fet, ab tal que·s tragués ý portasen en la processó claustral la relíquia de sant Vicent Màrtir, patró nostre. Ý axí fonch fet. Digué la missa lo dit señor canonge Bellmont. Ý acabats los officis, tornaren a llegir los sis preveres, com dit és. Ý a cosa de les deu ores, vingueren dos jurats ab lo síndich ý racional, estant congregats los señors canonges. Ý els feren les gràcies de part de la Ciutat ý del cuydado que la yglésia avia tengut de acudir ab pregàries a Nostre Señor, per a que fos servit de donar-se per content ý no volgués se asolàs la ciutat, per nostres grans delictes ý peccats; perquè, conforme se veÿa se avien caigut tantes casses ý parets que parexia tot avia de venir al baix, era sert Sa Divina Magestad estava molt indignat contra nosaltres. Ý, fet lo raonament, se·n tornaren a la Casa de la Ciutat. Los señors del Capítol, vent que lo dia se avia adobat, paregué se tancasen les relíquies aprés de conpletes. Ý axí fonch fet; perquè, acabat lo offici, se digué la lletania de Nostra Señora, ab molta solemnitat. Enaprés vingué a la segrestia lo dit señor canonge Martí Bellmont, ý se vestí. Ý juntament ab ell diaca ý subdiaca, e més tres sacerdots ab estoles ý capes de brocat, tot de carmesí. Ý tots juns se·n pucharen a l'altar Major. Ý un domer donà a cascú una de les sobredites relíquies, ý al dit señor canonge li donaren lo Lignum Crucis. Ý, movent la processó per detràs de l'altar Major, anaven entre els señors canonges en primer lloch ý en lo mig de la processó la relíquia de sant Abdon ý Senent, aprés la de sant Vicent Màrtir ý aprés, prop del pali, la de Nostra Señora, ý davall del pali lo Lignum Crucis. Enaprés, darrere dita processó, los señors de jurats. [280] Jurament de bal·le general. Dimecres, a 23 de dehembre 1637, jurà per bal·le general lo almirant de Aragó,

en mà ý poder de don Fernando de Borja, virrey ý capità general del regne de València. Posaren-se en lo altar dos blandons ý quatre candeleros ab quatre siris que portaren per part de dit almirant. Ý se obrí lo retaule. [281] Benedicció de la bandera de la ciutat. Divendres, a 23 de abril 1638, dia de Sant Jordi, se féu la processó del Centenar, com se acostuma tots los anys. Ý succehí estar la iglésia de Sant Jordi casi asolada. Ý, axí, la processó no tingué loch de entrar per dins ni de beneyr-se la bandera en lo altar de dita iglésia. Ý de orde de Sa Il·lustríssima lo señor archebisbe, se parà un altar en lo carrer, ab tota la decència necessària. Ý en ell se benehí dita bandera, ý es feren totes les ceremònies acostumades. [282] Capítol provincial dels augustinos. Diumenge, a 25 de abril 1638, dia de Sant March, havent tengut capítol provincial en lo convent de Sant Augustí ý fet elecci ó del pare mestre fra [...] Mascarós, vingueren los pares de Sant Augustí en processó a la Seu, ý celebraren lo offici, en lo qual asistí lo señor archebisbe en lo chor. Féu-se lo offici de sant March Evangeliste. Ý en la processó claustral se cantaren les letanies, per ser dia de Sant March. Ý los ministres de la iglésia anaren en ornaments morats, ý los religiosos en blanchs, conforme eren venguts en la processó. [283] Publicació de edicte del Sant Offici. Dit dia, lo doctor Cosme Damià de Ribes, prevere, capellà de honor ý comisari del Sant Offici de la Inquisició, regint lo offici de secretari, publicà un edicte de dit Sant Offici, en presència del señor archebisbe ý estant Sa Il·lustríssima en sa troneta. Ý estigué ab barret en lo cap, per ser ministre de la Inquisició.

[284] Cayguda de un gich de la escala del campanar. Dimats, a 29 de juny 1638, sucehí una desgràcia en lo campanar de la Seu de València. Ý fonch que, muntant a dit campanar Lorenç Fuster, de edat de sis anys, fill de Joseph Fuster, campaner de la Seu, ý volent per una claraboya de la escala alcançar la cor da de la campaneta ab què es fa señal als campaners, lo vencé lo balanç del cors ý caygué allí avall, obrint-se-li lo cap com una magrana, ý saltant-li los servells. Vixqué cosa de quatre hores, ý aprés morí, dexant esta vida mortal per a gozar de la eterna. [285] Orde que se ha de guardar en los soterrars dels preberes eo beneficiats de la Seu de València, ordenats in sacris. Los molt il·lustres señors ý canonges ý Capítol de la Seu de València, ab actes rebuts per Crespí Pérez, notari, son secretari, en lo primer ý 15 de febrer 1642, provehiren que en cas de mort de qualsevolt beneficiat, official ý cantor de dita Santa Iglésia ordenat in sacris, se guarde este orde; ço és, que los nou clanchs que se acostumen fer en tots los tochs, se facen ab les qua tre campanes que se acostuma tocar quant se toca per diffunts. Ittem, que en lo soterrar vajen sis capes, ço és, dos cabiscols, dos beneficiats ý dos doctors; que lo domer vaja darrere el fèretro, vestit ab alba, estola ý pluvial, acompañat ab diaca ý sots_diaca, etiam vestits ab sos induments; que la missa de cos present se celebre en lo altar Major, per un dels domers de dita Seu; que en dit altar se posse frontal negre; que tot lo clero asistixca en lo chor mentres se celebra la missa; ý que lo fèretro ab lo cadàver se posse entre les dos rexes que estan des de el chor a l'altar. Ý enaprés, ab acte rebut per Vicent Portolés, notari, en loch ý per lo dit secretari,

en 22 de juliol dit any, havent consultat ý comunicat tot lo desús dit ab lo il·lustríssim ý reverendíssim señor archebisbe, provehiren que totes les desús dites coses ý cascuna de aquelles se possasen en execució ý es guardassen ad unguem en lo sdevenidor. Hoc addito que en tots los clanchs ý tochs que·s faran en dits mortuoris se toquen cinch campanes, ço és, lo Vicent, lo Andreu, la Úrsola, la Violant ý lo Jaume. E açò perquè, de tocar-se les quatre tan solament, ha paregut fer-se dits clanchs ý tochs ab gran dissonància. Ý, últimament, provehiren, ad resecandas pretensiones que podia tenir lo vicari curat de la capella de Sant Pere, que en dits actes se li done lo millor loch entre los doctors, de tal manera que en dits soterrars vaja després de tots aquells. Ý lo mateix se observe en les processons generals en què acostuma anar lo dit vicari. Les dites provisions foren decretades per lo señor doctor don Martí Dolz del Castellar, mestreescoles de la Santa Iglésia de Caragoça, ý per lo il·lustríssim ý reverendíssim señor don fra Isidoro Aliaga, archebisbe de València, etc., official ý vicari general en la dita ciutat ý diòcessi, en 14 de octubre 1642, ý rebudes simul ab dit decret in libro mandatorum curiae ecclesiasticae vale ntinae, sub dicto primo calendario del primer de febrer MDCXXXXII. [286] Festa dels Sants Innocents, bisbal A honor ý glòria de Deu, nostre señor, de la sacratíssima Verge Maria, de tots los sants de la Cort celestial, et signanter de aquells de qui la present iglésia dichosa goza insignes relíquies, lo molt il·lustre Capítol ý canonges de la Seu d'esta ciutat, ab acte rebut per Vicent Portolés, notari, en 22 de nohembre 1642, provehiren ý deliberaren que la festa dels sants màrtyrs Innocents, perpetuis futuris temporibus, sia bisbal, se obra lo altar ý es toque orgue en la missa, ý se observen les mateixes coses que en les demés festes bisbals se acostumen observar. Ý que lo cors del sant Innocent, que miraculosamente se conserva sancer, se posse en lo altar mentres se celebra lo offici, axí com se acostuma observar ý se observa en les demés relíquies. Omnia cedant in laudem Dei, beatae Mariae et sanctorum.