Relació del furt del Santíssim Sacrament a Alcoi

Relació del furt del Santíssim Sacrament a Alcoi Gaspar Cantó In Dei nomine, amen. Sia a tots cosa manifesta e molt verdadera que dijous, comptants ·vint_ý_nou· dies del mes de jiner, any de la nativitat del nostre senyor Déu Jesuchrist ·mil_cinch_cents_sexanta_huit·, a les tres hores de vesprada, poch més o menys, estava lo molt reverent mestre Joseph Pastor, prevere, mestre en Sacra Theologia, vicari de la sglésia parroquial de la present vila de Alcoy, sots invocació de la sacratísima Verge Maria, juntament ab altres capellans dins dita sglésia. En la qual hora hi hagué terratrèmol tan gran que fonch sentit dins dita sglésia ý en altres parts de la dita vila. En la qual hora se creu ý té per sert que Joan Prats, qui cometé lo delicte tan atròs e may oït que davall se declararà, féu determinasió de posar en obra son mal intent e propòsit. E infereix-se perquè en dita hora fonch vist anar per davant dita sglésia

y que aguardaria ocasió e lloc de fer lo tan mal efecte que pretenia. E poch aprés lo dit mestre Joseph Pastor, juntament ab los altres que ab ell estaven, se n'yxqué de dita sglésia. E fet vespre, lo scolà tocà la orasió de la Avemaria ý tancà molt ben tancada dita sglésia. E lo endemà de matí, divendres, lo reverent mossén Miquel Soler, prevere, de bon matí vingué a dita sglésia e arribà en ocasió que lo scolà obria les portes de aquella, e entrant en dita sglésia se agenollà a fer orasió davant de l'altar major, e mirant al tabernacle veu que un crusifixi que acostumava tostemps estar allí, faltava. ý en sí mateix sentí un no_sé_què de descontento ý desconsolasió. E cridant, lo Soler veu que estava gitat sobre l'altar. E dresant-lo, veu que no·n sabia res. E regoneisent lo altar dit mosén Miquel Soler, veu que per entre les portes del tabernacle asomava un poch de tafatà morat que era del pabellonet ab què cobren la custòdia quant porten lo Sant Sacrament als malalts. Restà admirat de què podia ser, haver trobat lo altar de aquella manera, ý ab molt cuidado e inquietud se posà a dir hores. Venint poch aprés lo dit mestre Joseph Pastor, vicari, lo dit mosén Miquel Soler li dié lo que havia trovat, que miràs e regonegués lo sacrari. Ý lo dit mestre Joseph Pastor anà de fet ý obrí les portes del tabernacle e veu que tot lo que acostumava estar allí faltava, so és, un cofrenet de argent en lo qual estava reservat lo Santísim Sacramment ý un reliquiari en lo qual, entre moltes altres relíquies hi havia un tros del Lignum Crucis , una Spina de la corona de nostre Senyor, part del bras de sant Llorens; ý també faltava una custòdia de argent en la qual se portava lo Sant Sacrament als malalts. Ý pensant que aquella nit hauria entrat algun lladre en dita sglésia e hauria comés lo cas tan atròs ý mai oït, restà dit mestre Joseph Pastor tan aglayat y ab tanta alterasió que desmayà·s de los sentits. E tornant un poch

en sí, féu tocar les campanes e aquell e altres capellans que ja·s trobaven en dita sglésia, cridant grans crits e plors, anaren devés la plasa de les Corts, dient tals e semblants paraules: "Devots crestians, anem a sercar lo Senyor de tot lo món, que esta nit lo han llevat del Sacrari!". E la jent de dita vila, acudint als crits e plors, entenent lo que pasava, ab gran torbasió feyen camí devés dita sglésia, la qual trobaren tan trista ý robada que posava terror. E los hòmens, axí com se trobaven, sens sombreros ni barretes e mig despullats, se n'exien per defora de la vila, repartín-se per lo terme, cridant crits de misericòrdia, sercant ý regonexent montanyes, barranchs, coves e pinars de tot lo terme, batent les mates e mirant e regonexent tots los corrals e racons per veure si trobarien alguna persona amagada o rastre de dit furt. Era gran llàstima com se trobaven los hòmens en les montanyes, perduts, no sabent hon anar, cridant crits de misericòrdia. Ý encara los gichs anaven per entorn de la vila, escarbant per los femers, perquè si l'haurien soterrat en algú de aquells. Restaren sols en la vila part dels capellans ý frares ý una trentena de homes vells, los quals anaren en prosesó al monestir de Sant Agustí, a hon los frares digueren misa anb tans plors ý llanto que ni los frares podien cantar ni la jent oir. E dita la misa, se·n tornaren a la dita parrochial sglésia, la qual estava tota cuberta de dol, que posava espant. Lo sol no donava lo claror acostumat ni·s sentien cantar pardals ni ausells alguns volàtils. E com la jent que estava fora, com dit és, se trobassen tan afligits que pareixia que los arbres ý montanyes los tornaven a la cara ý·ls havien de caure damunt, e no trobaven cosa ninguna, part d'ells se·n tornaren a la dita vila e passaren per deserts a fora camí, fins a les viles sircunvehïnes ý fins a la siutat de Xàtiva, de Alacant ý a pobles de semblant distànsia, donant avýs ý contant ab llanto son dolor ý aflicsió. En tota part hon arribaven, los acollien ab molta voluntat e feyen les diligènsies posibles per trobar rastre de dit furt e sacrilegi, emperò nostre senyor Déu, que tostemps acut ab remey per als afligits,

posà en lo cor de tots los vehïns de dita vila a que sospitasen que dit furt e sacrilegi lo havia comés dit Joan Prats, que era un home abaixador, de nasió francés, que era casat en dita vila ý havia tres o quatre anys que se n'era anat en Fransa ý sols havia set mesos que era tornat a dita vila. E axí, tots tenien ull ad aquell, refermant-se en aquesta opinió. Ý com aquell estava tan disimulat que no·s conegués senyal sert algú de haver comés dit furt e sacrilegi, no·s determinava de posar mà en aquell. Emperò la opinió tostemps anà crexent ý prenint forsa, de hon lo magnífich Roch de Aiz, justícia de dita vila, de fet se n'anà a la casa de dit Joan Prats e trobà que aquell almorsava molt descuydat. E fent regonéxer la dita casa, no·s trobà cosa ninguna. E dit Prats feya esclamasions atestant ý afirmant que ell no hi sabia res, sentín-se per agraviat que de ell se tingués semblant sospita. E poch aprés lo dit senyor justícia lo envià a cridar per son ministre, e venint aquell lo féu posar pres. Reberen confesions de aquell, les quals féu ab tan orde, donant descàrrech a hon era estat la nit enans ý què havia fet y ab qui havia tratat, que si no fóra per la perseverànsia de la jent en la sospita, lo hagueren posat en llibertat. Però tenia·s per cosa tan serta entre la jent, que ab avalot iterum tornaren a sercar-li casa ý no·s trobà cosa ninguna. Estava dita vila ý tots los habitadors de aquella tan avalotats ý tots tan fora de sí que posava espant, tots grochs, descolorits, avalotant-se ý fen arremeses a una part e altra, que pareixien abelles sense rey; tots descuidats de sí mateixos, de ses faenes ý encara de menjar. Ý dit dia de divendres en la nit hi havia molta jent per los camins ý atalls, vel·lant ý guardant si algú pasaria, ý per la vila guardes que rondaven de manera que casi ningú se gità aquella nit. En aprés, disapte de matí, feren una mol dolorosa prosesó ab les creus cubertes de dol, ab tants plors ý llants que falta la ploma per a poder-se declarar. Aprés de la prosesó movien-se avalots dient que ja havien trobat lo que sercaven. Ý lo hú exia ab un arcabús, l'altre ab ballesta ý altres armes, tan fora de sí que

pareixia que havien perdut lo seny, ý anant a entendre qui havia mogut lo avalot ý de hon havia pres motiu, no·s trobava qui era estat lo autor. Les dones anaven a peu descals a fer estasions a Sant Antoni ý Sant Cristòfol, ý fonch manat per los dits justícia e jurats que no·s matàs carn sinó que tots dejunasen ý fesen penitènsia perquè nostre Senyor se apiadàs de aquells. En aprés, dit dia de disapte, a la una hora poch més o menys, Joan Steve, fill de Salvador Steve, vehí de dita vila, lo cual tenia en sí per molt sert que dit Joan Prats havia comés dit crim, anà al dit magnífich justícia, dient que seria cosa convenient tornar a regonéxer la casa de dit Prats e pendre la muller de aquell per informar-se de aquella si havia vist o entés alguna cosa. E dit justícia li respongué que ya hi eren estats a regonéxer la casa dos vegades ý no havien trobat res, que anàs ell mateix ý procuràs segretament informar-se de la muller de dit Prats. Lo qual, de fet anà e parlà ab la dita muller de dit Joan Prats, amonestant-la li digués si havia vist o entés per alguns senyals que dit son marit hagués comés lo furt del Sant Sacrament. E aquella respongué que dijous en la nit propasat, ella se n'era pasada a vel·lar a casa de un vehí, ý que de allí sentí que son marit colpejava ý feya remor en casa, ý que ya havien regonegut casa dos vegades ý no havien trobat res, que si volia ell, ho regonegués millor. E de continent dit Joan Steve entrà en dita casa de dit Joan Prats ý escomensà a mirar y regonéxer per los forats e recons de dita casa. E venint a un pedregal que havia en dita casa, regonexent aquell, li paregué se inflamà, sentint en sí un no_sé_què de temor. E no trobant res, anà a la cavallerisa e ab una axada comensà a cavar lo fem e inmundísia que havia. Ý trobà una scudelleta de argent, redona, ý no pensant que era del que ell sercava, sinó altre furt, la portà al dit mestre Joseph Pastor, vicari, e li mostrà aquella. E dit vicari, vent aquella, conegué ésser la scudelleta de la custòdia hon se porta lo Sant Sacrament als malalts. E dié al dit Joan Steve que perseveràs en cavar, que allí estava lo que tan desijaven trobar. E sent avisats de

asò los dits senyors justícia ý jurats, segretamén anaren ab dit Steve a dita casa perquè no s'avalotàs lo poble. Tornà dit Steve e perserverà en cavar ý regirar lo fem al damunt davall, e prop de la porta de la cavallerisa que és a la part dreta, entrant en aquella, pegant ab la axada, la gangalla de aquella aferrà de un drap de llens molt brut, e tirant descobrí·s lo argent. E vent rellohir aquell e ab la crehensa que·s tenia que allí seria lo que sercavent, tots los que allí estavent presents se agenollaren cridant grans crits de misericòrdia. E es comensà tan gran crit ý estruendo en tota la vila, que posava gran terror. E a l'avalot e crita acudiren a la dita casa molts frares de Sant Agostí, entre los quals vingué lo reverent mestre Nicolau Moltó, mestre en Sacra Theologia, ý desfent lo drap, trobà allí les tres peses de argent. E prenint lo cofrenet hon lo Sant Sacrament estava, obrint aquell, veu tres formes molt arreglades. Y ab grans crits de misericòrdia la jent lo portà en alt fins a la dita sglésia, seguint-lo totes les dones en cos, arromangades ý de la manera que·s trobaven, ab tans grans plors e crits que pareixia que·l món se perdia. E dit mestre Joseph Pastor, exint de la parròquia ab altres capellans, se agenollà ab grans plors, rebé lo que dit frare Moltó portava e regonexén trobaren que lo reliquiari estava tot trencat ý les relíquies dins del cofrenet de argent, e damunt tot, dites tres formes. Tantost tocaren les campanes e anant la major part de la jent a peu descals, feren una prosesó a la Verge Maria de Gràsia, fent gràsies a Déu per la gran mersé que los féu en delliurar-los de tanta aflicsió ý treball. E tantost lo dit magnífich justísia, dins de la presó hon estava dit Joan Prats, ab molts altres pressos, féu interrogar aquell que digués la veritat, puis ya lo furt havien trobat en sa casa; si algú sabia ab ell, ý les formes que faltaven, que serien quinse o setse, conforme relasió del vicari que les havia fetes. E dit Prats dié, respongué e confesà que lo dit dia dijous, a les cuatre hores de vesprada, poch més o menys, anà a la dita sglésia parrochial, ý no trobant ningú, lo sperit maligne, enemich de

naturalea humana, li posà en lo cap que furtàs les relíquies ý lo Sant Sacrament. Ý de fet pujà sobre lo altar major de jenoll ý obrí les portes del tabernacle ý prengué el cofrenet del Sanct Sacrament y se·l posà en la faltriquera dels sarahuells ý prengué lo reliquiari y custòdia de combregar los malalts davall l'axella ý tornà a tancar sens veure·l ningú ý se n'anà. Ý essent en la plasa se detingué allí ab serts amichs. Ý tocaren, estant allí, la orasió de l'Avemaria. E de allí anà a tractar una barata de unes tisores de baixar. Ý aprés se n'anà a sa casa, sens donar rahó a ningú del que portava, e que la muller de aquell no hagués present del que ell havia comés, prengué lo cofrenet del Sanct Sacrament ý lo demés que portava ý ho amagà en un pedregal que havia davall de la scala de dita casa, ho cobrí ab masos d'estopes que allí havia e se·n pujà a la cuyna a sopar. E aprés de haver menjat, la muller de aquell se·n pasà a vel·lar a casa de un vehí ý ell tancà la porta per part de dins. E prenint lo cofrenet del Sanct Sacrament e reliquiari e custòdia, ó pujà a la cuyna obrint lo cofrenet del Sant Sacrament, buydà totes les formes que hi havia ý totes aquelles se menjà, no pensant dexar-ne ninguna. Ý trencà les vidrieres o crestalls del reliquiari ý tragué el saquet de les relíquies ý·l posà dins del cofrenet ý trencà lo reliquiari perquè no fera molt bulto. Ho embolicà ab un drap brut ý ab lo punyal féu un clot en lo fem de la cavallerisa ý ho sotarrà ý cobrí. Ý anant-se·n, crehent haver-lo sotarrat tot, fonch servit nostre Senyor restàs la scudelleta de la custòdia dels malalts sens amagar, la qual prengué ý cobrí de fem en la mateixa cavallerisa en altre lloch. E pochs dies aprés vingué lo magnífich miser Jaume Margarit, doctor en cascun dret, a la dita vila, com asesor asumpt per lo dit magnífich justísia, per a fulminar prosés a dit Prats per dit crim ý donar sentènsia contra aquell. E posant al dit Joan Prats en lo turmén, interrogant aquell que digués la veritat, què havia fet de les formes consagrades, e aquell respongué que totes se les havia menjades. E reinterrogant-lo que si se les havia menjades totes

com ne havien restat tres, ý aquell respongué ab grans crits: "Milagro es de Dios! Milagro es de Dios! Que yo todas las he pensado comer sin dejar ninguna!" . Y tenint ya lo procés a punt de acort ý per a donar sentènsia, vingué un aguasil de la Santa Inquisisió ý s'emportà dit Prats a la siutat de Valènsia. E pochs dies aprés a requesta de la vila fonch restituït per a que de aquell se fes justísia, al qual donaren sentènsia fos arrastrat per los carrers públichs de dita vila ý que li fos llevada la mà dreta prop de la sglésia hon cometé lo delicte, e que fos penjat e fet quartos. E fonch executada dita sentènsia e dit Prats ho prengué tot ab molta pasiènsia ý morí molt conforme ý com a bon crestià. Foren posats los quartos per los camins: lo cap damunt del portal de la plasa de Sant Agustí, e la mà clavada en la plasa de les Corts. Plàsia a nostre senyor Déu sia per a llaor ý glòria de sa divina Majestat ý per a esforçar a tots nosaltres, crestians, esmenem nostres vides. Per memòria de tot lo qual yo, Gaspar Cantó, notari de dita vila, habitador, qui fos estat present, vist ý entés totes les dites coses ý sé són així veres com dit és, hé fet la present memòria ý descripsió per a que in aeternum conste de aquelles, ý en testimoni de la veritat lo ferme de la mia mà e pose al peu mon acostumat signe. Signum Gaspar Cantó, notari. Jesús. Maria.