Text view
Memòries de Jeroni de Saconomina
| Títol | Memòries de Jeroni de Saconomina |
|---|---|
| Author | Saconomina, Jeroni de |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | I-28-Jeroni Saconomina.txt |
| Date | Segle XVIb |
| Typology | I-Epistolaris i dietaris |
| Dialect | Or:C - Central |
| Translation | No |
TEXT
En aquest llibre estan asentades algunes jornades ý notas de cosas
que àn per mi pasades ý tanbé del temps que jo hera diputat del real de
Catelunya, ý tanbé parla de jornades que alguns parens ý estranys són nats
ý morts ý tanbé de alguns casamens que
estranyes, ý tanbé parle d'altres coses molt difarens. Per avís.
Nota: Que no s'à de fer maravella que tròpien escrites, en lo principi
del present llibre, algunes coses que seran més frescas que no seran algunes
que
Basta dir-los ý fer-los sertes que cada cosa que està assí asentada s'és seguida
en lo matex dya ý any que ab dita nota està continuada ý en axò ce à de
tenir comta, ý no tenir comta que en lo principi del llibre estiga asentada
alguna cosa que aurà manco ý tanbé més temps que
farà alguna altra que està asentada molt més après ý
temps abans. Per avís.
Ý dit llibre estava escrit tot de mà mya, Jerònim Çaconomina, ab la favor
de Nostro Senyor, ý tanbé de mà d'altres.
Nota: Que Hierònim Saconomina, que à fetes les memòries
del present llibre, germà de mi, Miquel Saconomina, és estat Nostro Senyor
servit de aportar-lo-se
de la Transfiguració del Senyor. Aprés de aber rebuts tots los sagraments de
Santa Mara Iglésia. Regí
volta, ý ja abans fou diputat de Catalunya en lo trienni que comensà lo any
1587, en lo qual se regí tan bé ý ab tant aplauso de la terra, que los consellés
ý ciutadans de Barcelona, sens demanar-ho ell, lo feren ciutadà honrrat
de aquella ciutat lo primer de maix 1590.
Nota: Que, en acabar lo trienni dit, Gerònim Saconomina fou estret
en oïdor real d'est Principat lo dia de Santa Magdalena de l'any 1590. Pere
Saconomina, ciutadà honrrat de Gerona, pare de dits Hierònim ý Miquel,
lo qual fou Nostro Senyor servit de aportar-lo-se
14 de mars 1603. Nostro Senyor los tinga a tots en sa Glòria per sa ynfinita
bondat ý misericòrdia.
[...] Nota: Com Nostro Senyor fou servit aportar-ce
de nit, que contam a 12 de noenbra 1576, la senyora Alisabet Alba,
viuda, tya mya. Féu tots órdens de crastià ý, segons era ça vida ý fi, tenim
per sert és en lo Sel. Fou molt planta de totom per ser una santa ý onrradíssima
senyora. Jau al nostro vàs en la isglésia del Marcadal. Nostre Senyor
la tinga en la Glòria ý a tots quant de aquest món axirem.
Mort de minyona. Nota: Com a 11 de agost 1578 fou Nostro Senyor
servit portar-ce
jermà. Fou la primera criatura que Déu li avia donada, la qual era d'adat
d'un any ý mitx.
Mort de minyó. Nota: Com a 17 de agost 1578 Nostro Senyor ce
n'aportà en la sua Glòria Pau, fill de la senyora Real, ma jermana. Era d'adat
de un any ý set mesos.
Mort de ome. Nota: Com a 7 de agost 1580 fou servit Nostro Senyor
aportar-ce
Morí ab tot son bon entaniment. Jau en Sant Faliu dels Capellans. Era
parent meu ý tenia prop de 70 anys. Nostro Senyor l'age acollit en la Glòria.
Dexa Narsís ý Pere, fills seus.
Mort de ome. Nota: Com a 15 de agost 1580 fou servit Nostro Senyor
portar-ce
jermana. Jau en Sant Feliu dels Capellans ý morí jurat segon. Déu li
perdó sos pacats. Dexa Rafel, Miquel i Sesgismon, llus fills.
Mort de dona. Nota: Com a 8 de desembra, dya de la Conceptió de
1580, fou Nostro Senyor servit portar-ce
de Maria Real, ma jermana. Morí de part ý lo minyó tanbé morí. Fou molt
planta per marèxar-ó ella ý dons en astrem. Jau en la isglésia del Marcadal.
Dexa a Miquel ý Batista ý Ysabel, tots fills seus. Déu la tinga en lo Sel.
Mort de ome. Nota: Com a 8 de settenbra 1581 fou servit
[Nostro] [Senyor] aportar-ce
[...] jermana. Morí ab tots órdens de crastià ý sens fills [...] Dexà prou
bé a sa muller, encara que ella marexia [...] més. Nostro Senyor li perdó
sos pacats.
Mort de ome. Nota: Com a 20 de maig 1582 se n'aportà Nostro
[Senyor] l'ànima del nostro bon deuta ý amic de totom [...] Llàtzer Amat,
mercader, lo qual aportave lo llibre major de la Taula de la siutat. Féu
tots órdens de crastià. Dexa dos fillas ý tres fills. Nostro Senyor lo tinga
en la Glòria.
Mort de ome. Nota: Com a 28 de noenbra 1582 fou servit Nostro
Senyor aportar-ce
féu testament ni dexà fills ý féu tots órdens de crastià. Jau a las clastas
de Sant Feliu dels Capallans. Nostro Senyor l'age acollit en la sua Glòria,
Mort de ome. Nota: Com a 13 de maix 1583 fou servit Nostro Senyor
aportar-ce
Morí asent jurat en cap. Nostre Senyor l'age trobat en astament de gràsya.
Mort de dona. Nota: Com a 12 de settenbra 1583 se n'aportà Nostro
Senyor la ànima de dona Ysabel Camps, algun tant parenta nostra.
Morí en Barcelona ý de adat de 70 anys ý may era estada casada; era dona
de grans abilitats de saber brodar ý fer coses de sas mans, senpre per servey
del rey, lo qual l'avÿa feta nobla ý li avia donades 300 lliures de renda
sobra Mallorca; ý sebya molt de música ý de curar de la vista. Jau en Sant
Agustí, devant de la capella de Nostra Senyora de Piatat, a las clastes.
Déu la tinga en lo Sel.
Naixement. Nota: Com a 20 de octubre 1572 fou servit
Nostro Senyor de deslliurar a ma jermana, la senyora Maria Real, de un
fill. Foren los padrins lo senyor missèr Jerònim Roca ý la senyora Rafela
Bel-loc, ma tya. Posaren-li nom Miquel Jerònim Gerau. Fou bateyat al Marcadal.
Nostro Senyor lo fasa ome de bé ý de molta ventura.
Fill. Nota: A dita senyora Real donà Nostro Senyor, a 15 de desenbra
1576, un altro fill, lo qual parí en Fontclara. Foren los padrins la
senyora tya Alba, que y era anada per governar-la, ý lo senyor Miquel, mon
jermà. Posaren-li nom Joan Batista. Nostro Senyor lo fasa bon cristià.
Filla. Nota: Com Nostro Senyor fou servit de donar a ma cunyada,
muller del senyor Miquel, una filla a 7 oras d'enit de l'any 1577. Foren
padrins lo senyor Ramon Xanmar ý la senyora Jerònima Roca. Posaren-li
nom Sisília. Déu la fasa gran santa.
Filla. Nota: Com a 18 de jener 1578 donà Nostro Senyor una filla
a la senyora Ysabel Puig, cosina jermana mya. Foren los padrins un pobre
ý una pobra. Posaren-li nom Jerònima. Déu la fasa dona de bé. Bateyàran-la
al Marcadal.
Fill. Nota: Com Nostro Senyor donà un fill a ma jermana, senyora
Real, a 13 de mars 1578. Foren los padrins lo senyor Jerònim de Bel-loc
ý la senyora Monserada Coromines. Posaren-li nom Pau Monserat. Fou bateyat
en lo Marcadal. Déu lo fasa bo per a son sant servey.
Fill. Nota: Com a 12 de octubre 1578 donà Nostro Senyor un fill
a ma tya, la senyora Estafania Alemany. Foren los padrins don [...] ý
la senyora Jerònima Foxana. Posaren-li nom [...].
Fill. Nota: Com a 29 settenbra 1579 Nostro Senyor donà
a ma cunyada, muller del senyor Miquel, mon jermà, un fill. Foren los
padrins don [...] de Cardona ý la senyora dona Sisília Xanmar. Posaren-li
nom Miquel Jerònim Gerau. Nostro Senyor lo encamín en tot bé.
Filla. Nota: Com a ú de jener 1590 à donat Nostro Senyor una fi[lla]
[a] [la] senyora Ysabel Puig, ma cosina. Foren los padrins lo canonge Oliveras
ý la senyora Roca. Posaren-li nom Rafela Jerònima.
Fou bateyada en lo Marcadal. Déu la fasa dona de bé.
Filla. Nota: Com a 2 de desenbra 1580 donà Nostro Senyor una filla
a la senyora Estafenya Alemany, ma tya ý cosina jermana. Foren los padrins
lo senyor Cruÿlles, lo vell, ý una monya escolana de Sant Deniel.
Posaren-li Maria. Nostro Senyor la fasa bona.
Fill. Nota: Com en lo mes de agost 1581 parí la senyora Bas Farrera
un fill ý fou padrí lo sacristà Avinyó ý la senyora Monserrada Coromines,
ma cosina jermana. Posaren-li nom Francesc. Fou bateyat en Sant Feliu.
Déu lo fasa venturós.
[Fill.] Nota: Com a lo primer de juny 1582 Nostro Senyor donà
un fill a la senyora Coromines, ma cunyada. Foren padrins lo canonge Costa
[ý] ma jermana Llucrèsia Pasqual. Posaren-li nom [...] Garau Narsís Banet.
Fou bateyat en lo Marcadal. [Nostro] [Senyor] lo fasa bo ý venturós,
per a son sant servey.
[Fill] Nota: Com a 7 [...] [fou] [Déu] [servit] de donar
un fill a ma tya, muller del senyor Jaume Çaconomina. Foren los padrins
monsenyor Jaume Vergés, siutedà, ý la senyora Jerònima Bas, donsella.
Posaren-li nom Llàtzer Francesc Jaume [...] Rafel Garau. Nostro Senyor
li dó molta vida ý vintura ý
[Filla.] Nota: Com a 3 de noenbra 1559 fou [Nostro] [Senyor] [servit]
donar [una] filla a ma mara. Foren los padrins lo senyor Francesc
Agullana [ý] la senyora dony Ana Sarriera. Posaren-li nom Llucrèsia. Nostro
Senyor la fasa gran santa.
[Fill.] Nota: Com a 20 de maig 1554 fou servit Nostro Senyor de
deslliurar a la dita ma mare de un fill. Foren los padrins lo senyor Llàtzer
Sardà, canonge de la Seu, ý la senyora Rafela Bas. Posaren-li nom Jaume
Llàtzer ý aquest ý los dos demunt dits hé trets del llibre del Marcadal.
Nostro Senyor lo fasa bon canonge de la Seu que vui ó és ý li dó lo que
sap convé.
Filla. Nota: Com a 29 de abril 1583 donà Nostro Senyor una filla
a monsenyor Joan Bas, la qual nasqué a la sua torra de Tealà. Foren padrins
lo senyor Miquel de Raset, manor, ý la senyora Roset de Sant Joan
Sasbadesas, jermana de la portera. Posaren-li nom Violant Rafela Marquesa.
Déu la fasa bona crastiana.
Filla. Nota: Com lo dia de Ninou de 1585 Nostro Senyor donà altra
filla a la dita senyora Bas. Foren padrins lo prior Balleró de Banyoles ý la
senyora Jerònima Roca. Fou-li posat nom Jerònima Estàsia. Fou batejada
a las fons del Marcadal. Déu li dó [lo] que sap té mester.
Fill. Nota: Com a 15 de juny 1586 fou servit Nostro Senyor de
donar un fill a la senyora Çaconomina, muller de missèr Çaconomina, mon
cosí. Foren padrins Jaume Çaconomina ý la senyora Baharta, pares del pare
de lo dit minyó. Posaren-li nom Rafel Jaume Llàtzer. Fou bateyat
a la Seu. Nostro Senyor lo fase oma de bé.
Fill. Nota: Com [Nostro] Senyor donà a 29 [...] 1583
un fill a la senyora Alemany, ma tya. Foren padrins don Anric de Cardona,
[governador] de Catelunya, ý la senyora dona Sisília Xanmar. Posaren-li
nom Anric Jerònim Banet. Nostro Senyor lo fase molt virtuós.
2_o fill. Nota: [Com] en febrer de 1584 donà Nostro Senyor un fill
a ma [co]sina jermana, la senyora Bas Farrera. Foren padrins [...] Batista
Puig de Corsà ý la senyora Maria [...] filla [...] Baürt. Posaren-li
nom Francesc Joan Batista. Déu [lo] [fasa] [...].
Fill. Nota: Com a 26 de mars 1589 Nostro Senyor donà a la mu[ller]
[de] monsenyor Joan Bas, oncle i cosí meu, un fill. Foren padrins Joan Rafel
de Bel-loc, mon cosí, ý la senyora [...]. Posaren-li nom Joan Rafel. Déu lo
fasa oma de bé.
Fill. Nota: Com a 23 de jener 1591, dya de Sant Alfonso, donà Nostro
Senyor un fill a la muller del senyor Miquel Çaconomina, mon germà.
La senyora tya Coromines i yo fórem padrins. Posaren-li nom Alfonso Narsís
Gerònim Garau. Déu lo fasa [bo] ý molt venturós.
Filla. Nota: Com a 14 de maig 1591 donà Nostro Senyor una filla
a la muller del senyor Joan Bas, mon cosí, la qual parí en Barcelona perquè
estan allí d'esiento por un ofisi que jo, com era diputat real de Catalunya,
li doní a la Diputació General; val 163 ll. l'any. Foren padrins mon pare, que
està tanbé en Barcelona per ser oïdor de dit General, ý la senyora dona Esperansa
Albert. Posaren-li nom Albínya Rafela Victòria. Fou batejada a Santa
Maria de la Mar. Nostro Senyor la fasa santa.
Cassament. Nota: Com en juny de 1580 cassà Sicília Fixas,
filla [...] jermana mya, ab monsenyor Guardiola Barber, lo qual [...]
fetas 400 ll. de adot. Nostro Senyor los tinga aconpanyats.
Cassament. Nota: Com lo vespra de Ninou de 1581 se feren les cartes
de Llucrèsia, ma jermana, ab monsenyor Banet Pasqual, notari. Tingué de
adot 500 ll. ý lo diumenya abans de Nostra Senyora Candelera se lo n'aportà
en ça casa. Agué-y molta festa. Monsenyor Jaume Vives, notari, prangué
los capítols. Nostro Senyor los dó de la sua beneita gràsia, ý
molts anys ab molt contento al servey de Déu.
Cassament. Nota: Com en mars 1582 casà monsenyor Joan Bas, mon
oncla ý cosí, en Perpinyà, ab una filla de un cavaller que
la qual li aportà 1.000 ll. de adot perquè fou cassada abans ab missèr Estrabau
de Girona, que las í féu de dot. Ý dones de de fora siutat, endemés
de Roselló, no m'agraden per mullés des deutes ny amics meus, no perquè
la dalt dita senyora Bas no vàlega molt. Nostro Senyor los tenga de sa mà.
Portà-la a la torra de Tealà ý al cap de 15 dies llogaren casa en siutat.
Dos cassaments. Nota: Com lo dimecres sant de l'any 1583 se feren
dos cassaments; so és, monsenyor Miquel Vedruna, mercader, ab la senyora
Monserada, ma cosina jermana, filla del senyor Jaume Çaconomina; ý Pere
Çaconomina, jermà de dita Monserada, casà ab la senyora Maria, filla de
monsenyor Jaume Vives, notari, naboda de dit Vedruna. Féran-ce les esposalles
de tots junts a la capella de Sant Jenís a 9 oras de nit. Tingué cada
huna d'ellas mil ducats de adot ý lo dit monsenyor Vives prangué los capítols.
Nostro Senyor los dó a tots lo que sap convé. Ý lo diumenya aprés de
Corpus de 1583 lo dit Çaconomina se n'aportà la muller en ça casa.
Cassament. Nota: Com lo primer diumenya de maix 1585 vingué a
passar assí, en casa, lo metja Garrell, de Sant Feliu de Guíxols, casat que
era ab una cosina jermana de mon pare; lo qual, ab ça muller ý molt altra
gent, aportaren llur filla Alena a casa monsenyor Roix de Roses perquè la
avien casada ab dit Roix. Tingué, la dita, 500 ll. de adot que son pare li
donà. Nostro Senyor los dó molt de bé.
Cassament. Nota: Com la vigília de Sant Joan de 1585 ce
feren las cartes de missèr Llàtzer Çaconomina, mon cosí jermà, ab la senyora
Mariatna, filla de monsenyor Narcís Bahurt, siutedà, filla de cosina jermana
mya ý de dit missèr Llàtzer, ý mon jermà Jaume, canonge de Girona; alcansà
la dispensa ab la favor de son amo, lo cardenal de Catalunya, que estava
en Roma. À-li portat de adot 1.800 ll. ý monsenyor Andreu Vilaplana,
notari, prangué los capítols. Nostro Senyor los dó de la sua beneyta gràsia.
Cassament. Nota: Com a 28 de maig 1586 ce esposà Caterina, filla
de monsenyor Miquel Moler, mercader, filla de cosina jermana mia, ab Rafel
Sítjar, donsell. À-li aportat de adot 1.000 ll. Fou lo notari Andreu Vilaplana.
Nostro Senyor los tinga aconpanyats molts anys ab molts dinés, que
per ara ell [no] ne té forces, sinó que tot ce ramata en ser, ell, cavaller.
Cassament. Nota: Com lo dia de Sant Pere ý Sant Feliu de 1586 ce
esposà Llucrèsia Pasquala, ma jermana, ab monsenyor Jaume Lladó, mercader,
ome molt onrrat ý ric. Portà-li 500 ll. en dot ý ell li
de ascrex. Fou lo notari Andreu Vilaplana. Ý a 22 de settembra de dit
any mon pare girà per la Taula d'esta siutat a dit Lladó las 500 ll. Nostro
Senyor los dó la sua gràcia ý nos ne dó molt contento, com confiam.
Cassament. Nota: Com a [...] de agost 1586 esposaren o
cartes d'Astèsia Bahurta, filla de cosina jermana mya, ab monsenyor Francesc
Güell, donsell, en Basalú. À-li aportat en dot 1.800 ll. Prangué los capítols
Andreu Vilaplana, notari. Déu los tinga de ça mà ý vulla Déu sya asertat,
que casar fora siutat córan grans arics.
Cassament. Nota: Com en abril de 1587 encartaren a Caterina Fexas,
parenta mya, ab monsenyor Farrando Comas, apotecari. À-li aportades 200 ll.
de adot. Déu los tinga de sa mà.
Cassament. Nota: Com a 18 de abril 1587 ce esposà Rafel
Ferrer, cosí jermà meu, siutedà, ab Mariàngela, filla de monsenyor Vidal,
escrivà de la cort del bisba. Diuen li aportà mil lliures en dot, no cé si las
rabé. Fou casament que no agradà a ningun parent del dit ý ell ce casà sens
demanar-ne a ningun deuta, que com ó seberen ja fou casat. Déu los dó la
sua beneyta gràsia.
Cassament. Nota: Com a ú de abril 1588 ce feren les cartes de una
cosina jermana, la senyora Clara Çaconomina, ab monsenyor Andreu Vilaplana,
notari. Portà-li de adot 1.000 lliures ý ell li
Nostro Senyor los tinga aconpanyats per al seu sant servey.
Ansiculatió ý gramallas ý salari nou. Nota: Com a 24 de desenbra
1577, asent jurat en cap Guillem Sunyer, Rafel Vicent, siutedans, lo coxo
Vedruna, mercader, ý tal Gual, droguer, posaren lo senyor Miquel, mon jermà,
a la bossa de jurat ý fou lo primer any que los jurats tragueran gramalles
de domàs ý gorra de risa, que may los jurats de Girona ne avien portades,
ý tanbé de lasoras ençà tenen 150 ll. de salari cada hú d'ells. Que tot
sya per a més servey de Nostro Senyor.
Caragament de nau. Nota: Com a 4 de octubre 1578 la nau "Fogasot"
partí de la playa de Barcelona caregada de draps per a Palerm en què y
avia 1.200 bales. Nostro Senyor la port a salvament.
Venda de cassa. Nota: Com a 17 de mars 1577 vené Joan Bas, mon
oncla ý cosí ý lesores canonge ý tasorer de la Seu, la casa que tenia en lo
carrer dels Siutedans a monsenyor Rafel Ferrer, son cunyat, per preu de
2.500 ll., encara que dèyan ne valia més.
Andavinalla. Nota: Com diuen que és cosa molt serta que asent una
persona malalta ý voldran saber si morrà de aquella maleltia o si viurà, és-los
a saber que per a conèxar-ó tenen de pendra un ausell que
posar l'àn devant lo malalt; ý si dit ausell gira la cara al mala[l]t, morrà
d'aquella; ý, si no la y gira, no morrà. Jo me
obres. Nota: Com en l'any 1577 ce comensà a fer en Barcelona
lo baluart de Llavant, so és, vogir tot lo baluart vell que ya y era.
Nostro Senyor ó deu ben persevarar.
Obres. Nota: Com en l'any 1578, asent consaller en cap de la siutat
de Barcelona lo senyor Miquel d'Oms, siutedà, llevaren tota la terra que estava
del portal de Mar al baluart de Llevant ý féran ý plantaren moltes renglas
de albras. Nostro Senyor los dex persevarar, que serà molt gentil pasetx
ý enballiment per dita siutat.
Fret. Nota: Com a 18 de abril 1578 foren tan grans los frets, que
matà tota la fruyta i raïms de per assí ý de Enpurdà. Nostro Senyor ne sya
servit.
An-lo posat ab mestra. Nota: Com a 18 de mars 1579 anà [a] estar
Rafel, mon jermà, ab monsenyor Joan Marsal, rector de Moncal, en la dita
rectoria, perquè li amostràs de ofisi ý de virtut, ý lo que té de pagar per la
despesa no se n'à encara parlat, per la bona amistat que y és entre tots.
Ronpiment. Nota: Com a
ý Miquel de Rovirola, banques, ab sent coranta mília escuts [que] avia ý
3.000 lliures de dona Jerònima de Súniga, muller del comanador major, ý
4.000 dels inquisidós. Nostro Senyor guart a tot crastià de tals desgràsies.
Blat. Nota: Com en l'any 1579 fou l'anyada del Camp Gran de la torra
de Palau ý collíran-se-n'y 250 migeras. Nostro Senyor l'aument.
Fi de obra. Nota: Com a 14 de noembra 1579 acabaren a tot punt la
volta nova o clau de la Seu ý posaren la derrera pedra. Tocaren totes las
campanes de dita Seu ý tiraren algunes pesas de artillaria. Que tot sya per
al servey ý glòria de Nostro Senyor.
Diluvy. Nota: Com a 25 de settenbra 1579 vingué una aiguada que
totom deya era puyada sis palms més alt que la de Sant Lluc, que fa vint
ý tans anys que fou la qual. És pujada assí, en casa del senyor pare, sinc
escalons de la escala ý per lo carrer de Figarolas anava un riu que ell sol era
per espantar; ý al vespra, que fou la major aygua, craxia cada quart un palm
ý al punt de las nou oras de nit comensà de aminvar ý de colp baxà dos
palms. Vòlan dir que en aquell punt endarrocà las baranes del pont major,
perquè l'aigua passava sobre de dit pont, cosa que espantà; porta-se
ortas ý féu grans danys. Nostre Senyor nos guart de tals desgràcies.
Bollísya. Nota: Com lo sendemà de Sant Jaume, a 25 de juny
[sic] 1579, ce féu assí en Girona, en la plasa de las Cols, una bollísia de fills
de siutat que fou la presa de un castell que avien fet de front de la plasa de
las Cols, entra lo portal ý las Carnisaries, lo qual castell era de turcs, en
què éran pasats de saxanta. Ý monsenyor Garau Vardera, mercader, [que]
era lo gran turc, estava alt, ab la pàlea de pontifical, vestit ab una roba de
domàs vert, gornida d'or. Ý lo gran baxà era un tal monsenyor Texidor, lo
qual anava vestit de satí lleonat.
Lo capità dels cristians fou monsenyor Pere Farran, mercader, lo qual
anava vestit tot blanc ab una calsa de talilla de plata ab una guera de Córdova
ab pasamans de plata ý fullateria; lo seu alferis fou monsenyor Jofre,
argenter, ý molt a mal grat de mols, lo qual aportava una calsa de vallut
negra ab enforros de brocat, lo sargento fou monsenyor Solís, mercader, lo
qual anava vestit tot de satí negra. Los soldats eran 300, tots molt ben
vestits ý la major part d'ells vestits de seda. Monsenyor Pere Çaconomina,
mon cosí jermà, fórem tanbé dels soldats crastians [que] anàvem a sa filera
devant guàrdia, vestits tots dos de domàs carmesí, ý lo dit mon cosí anava
de mànegas mitjas ý plomas, groc, i jo, blanc. Ý en ninguna c'í ceguí ningun
dessastre, bendito a Dios. Fou molt bonica festa. Y avia ý tanbé, en dita
plasa, algunes pesas de artillaria. Los senyós Sunyer i Puig trasaren ý guiaren
com ce avia de fer dita festa, com òmens pràtics que éran, per lo que
éran estats soldats.
Vel negra. Nota: Com vuy, dia de Sant Gregori, que contam a
març 1580, avem velnegrada ma germana sor Oròsya, monja de Santa Clara,
ý à costat la festa en al senor pare 31 ll. 17 s. Déu la fasa gran santa.
Vel negra. Nota: Com vuy, dia de Sant Gragori, que contam a 11 de
mars 1580, avem velnegrada ma germana sor Oròsya, monya de Santa Clara,
ý à despès lo senyor pare aquex dya per donar a dinar a tot lo monestir
ý altres coses 31 ll. 17 s. Nostro Senyor la fasa gran santa.
Enbarcatió. Nota: Com vuy, divendres, a les 8 oras de matí,
que contam a 20 de maix 1580, se enbarcà en Barcelona monsenyor Jaume,
mon jermà, per a Roma ab lo cardenal Deçà, que s'estava asentat per
patge de canbra ab dit cardenal, ý tanbé ce enbarcà lo duc de Brunjuïc ab
21 galera[s]. Nostro Senyor los dó bon pasatge ý dó bona ventura de renda
de Yglésia a dit mon jermà.
Visura. Nota: Com en las festas de Pasqua de 1580 se féu una visura
a la nostra torra de Palau per lo plet que aportava lo senyor pare ab lo
cabiscol Galí de la Seu de Girona. Estigueren-í sis dies. Era lo jutge missèr
Sescases, ý lo nastro advocat missèr Francesc Hubac, ý missèr Vidal era
de dit cabiscol; costà en al senyor pare 50 ll. ý altres tantes a l'altra part.
Nostro Senyor nos y dó bon dret en dit plet ý ab lo contento que desiyam.
Entrada de cardenal. Nota: Com a 12 de juny 1580 pasà per Girona
un cardenal que venia de Roma, que lo papa l'enviava en Cort per remediar
lo de Portugal, que lesores lo rei Felip y volia entrar perquè
per rei ý en Portugal no
a tractar ab los de Portugal. Ý assí en Girona isquéran a resabir-lo los jurats,
que éra[n]: Rafel Canmany, Rafel Ferrer, siutedans; ý Joan Moner,
mercader; ý tal Gelabert, calsater; tanbé li isqueren a resabir-lo los monestís
[on] era llegat del papa. Donava moltes perdonanses.
Mudament. Nota: Com a 24 de juny 1580 dona Ysabel Camps ý l'ardiaca
Camps se mudaren a la casa del carrer de l'Espital ý venéran la que
estaven en lo Carer Anple, devant de don Lluís Ycart, a Francesc Granollacs,
per preu de sinc o sis mília lliures. Éran, los dits Camps, nostros parens.
Cadarns. Nota: Com en lo mes de agost fou assí, en Girona, uns
gadarns que no y avia xic ny gran que no u pasàs; tenien-y alguna poca de
febra. Moriren-y algunes persones ý més de las que estaven entacades. Foren
dits cataros per tota la crastiandat, segons que després se sabé. Dèyan-li
[...] Cucurella. Nostro Senyor nos dó molta selut per al seu sant servey.
Venda de casa. Nota: Com en octubre de 1580 monsenyor
Pere Farran, mercader, mon parent, vené la sua casa de las Voltes ab totes
las demés botigues que estan ab dita casa a Toni Marsí, mercader, per preu
de 3.200 ll. Nostro Senyor sia servit de tot.
Maleltia de rei. Nota: Com a 6 de octubre vingé nova en Barcelona
com lo nostro rei Felip estava mal en Portugal, a una siutat que
ý axý a 7 de dit pertí una profasó de la Seu de dita siutat per anar a
Monserat; ý anaven-y 180 palegrins, tots vestits de blanc ý cada hú ab sa
atxa blanca, ý fins al portal de Sant Antoni anà tot lo clero de la Seu ab lo
virrey, que era lo comta d'Ytona, ý lo bisbe de Barcelona, tal Lloris.
Fou molt bona vista. Nostro Senyor li vulla tornar la selut com tenim mester.
Diluvy. Nota: Com lo dia de Tots Sans de 1580 lo riu de Ter vingué
molt gros ý se n'aportà moltes ortes. Nostro Senyor nos vulla guardar de
dit riu ý de tot mal.
Alectió de abadesa. Nota: Com a 7 de desenbra, dia de la Consepsió
1580, fesen abadesa del monestir de Sant Feliu de Cadins la monya Sunyera,
la que abans era la priora; ý fesen priora Estafenia de Bel-loc, monya de
dit monestir; ý lo matex dya velnegraren las senyoras Paula Sunyera, Mirona
Sensalònia ý Fornés. Déu las fasa bonas rellagiosas.
Miratcla. Nota: Com dilluns, que contàvem a 9 de gener 1581
lo llamp farí en la agulla del canpanar de Sant Feliu ý endarrocà la mitat
de dita agulla, que podien ser 5 o 6 canes lo que caigué, ý fou Nostro
Senyor servit que no moriren sinó tres persones; ý enderocà moltes cases ý
agué-y algunes pedres que saltaren fins a Santa Llúsia ý a la plasa de Sant
Pere; ý caigueren moltes pedres sobre la volta de dita isglésia, ý no
manco ý trobaren lo beneyt sant Nersís ab los brasos estesos. Té
sert que dit sant ó soplicà a Nostro Senyor, que dita ysglésia no prengués
mal; fou gran mister.
Sentènsia. Nota: Com a 18 de maig 1581 se donà sentènsia,
en quantia, a mon pare, del plet que aportava ab lo cabiscol Galí. Fou condemnat
dit mon pare a pagar a dit cabiscol 500 lliures. Lo jutge fou missèr
Sescases, missèr Bal·le fou lo conralador, missèr Vidal advocat de dit cabiscol,
ý missèr Hubac pel nostra part, ý tal Fort fou notari de la causa. Déu
nos ne fasa bona esmena. Lo dit cabiscol pretén que en dita torra ý està
agragat un mas rillot ý que per aquex li toca foraescapi.
Ensiculasió. Nota: Com lo dia de Ninou de 1592, asent jurats d'esta
siutat tal Papí, siutedà, ý Tony Mangí, mercader, ý Tony Domènac, apotecari,
ý Joan Teixidor, donaren tota la despulla a monsenyor Miquel Çaconomina,
mon jermà, que vagava per port de dit jermà Papí, que lesoras era
mort. Nostro Senyor vulla sya per a bé.
Posetió de aygua. Nota: Com diumenya de matí, que contàvem a 3
de juliol 1583, comensaren a fer anar l'aigua al rec del Molí de la siutat;
ý tot primer diguéran a la capella de Nostra Senyora del Pilar un bell ofisi
los canonges de la Seu, ý dit ofisi digué lo canonge Bernat Oliva; ý dit Oliva
banaý l'aigua com aribava en dit molí dient moltes orasions. Éran los jurats
ý tota Girona, los quals éran: Joan Bas Ferrer, mon parent; Rafel Sardà ý
Miquel Vardalet, que lo Jaume Vergés, que era lo cap, ja era mort. Ý aprés
que fou fet tota la serimònia, anaren a Sant Llàtzer ý allí los jurats donaren
un bon esmorsar a molta gent. Nostro Senyor nos fasa gràsia que se
isca bé per la siutat, com ce
Vestiment d'àbit. Nota: Com a derer de octubre de 1583 donaren
l'àbit en lo monestir de Banyolas a mon jermà, fra Rafel. Estigué en casa
lo monyo Guardiola perquè ell lo anomenà pagar lo senyor pare 20 ll. de
entrada i féu-li dos vestits; féu-se ab contents de totom. Nostro Senyor lo
fasa bon rellagiós. Aconpenyàrem-lo-n'y Miquel Çaconomina, Pere Çaconomina
ý lo Sr. Micalot ý jo.
Puns de praseir. Nota: Com lo dia de Ninou de 1584 isqué
jurat Jerònim de Bel-loc, siutedà, marit de ma tya, ab Pere Garbí ý Bernat
Bahurt, mijaner, ý per lo bras manor tal Torrent, ý entre dits mijanés y
agué gran castió sobre del presair, de manera que vingueren a traure tres
alets de la bosa dels mercadés peraquè ó declarasen, que foren: Joan Pol,
Llàtzer Xanxo ý Antony Mangí, ý declararen que lo dit Garbí avia de presair
a dit Bahurt, lo que paragué fèyan injustísia a dit Bahurt perquè dit
Bahurt à molt que los seus éran ja mercadés matriculats en dita casa, lo que
no à de dit Garbí. Creu-ce que los y féu moure ser dit Bahurt, ome simple
ý un poc baix devant, ý ser lo dit Garbí ome molt discret per a trectar negosis
ý per tot; ý, ab tot, dit Bahurt no volgué may anar ab ajust que dit
Garbí ý fos. Nostro Senyor los dó bon regiment.
Ensiculasions. Nota: Com en l'any 1584, esent diputat militar un tal
Remon Marlès, senyor de Sant Guim de la Rabasa, ý un tal Jordà de Perpinyà,
ensicularen en la Diputatió, a diputat real, al senyor Miquel Çaconomina,
mon jermà, per mort de missèr Nató, per medi del senyor don Jaime
de Cardona ý Seguriolas. Ý al matex trieny fou ensiculat Joan Bas, mon
oncla, a oïdor, per mort de monsenyor Miquel Martí Abric. Nostro Senyor
los done bona ventura.
Matriculatió. Nota: Com lo primer de desenbra 1584 féran siutedà a
monsenyor Jaume Çaconomina, mon oncla, asent jurat Jerònim de Bel-loc,
marit de ma tya, ý Pere Garbí ý Bernat Bahurt, mercadés, ý tal Torrent,
peraire, ý perquè conaguéran que u marexia li donaren las veus ý axí pasà
ab molt conpliment. Sya per al servei de Déu.
Entrada de duc. Nota: Com a 20 de fabrer 1585 lo senyor duc de
Savoya vingué ý desanbarcà en Barcelona, ý féran-li gran resabiment de artillaria
ý molta cosa; ý aprés y agué tres dies balles, ý féran-y anar tots los
jutglàs d'esta terra ý los de Perpinyà ý féu-ce-li molta festa; ý axí ó escrigué
lo rey a la siutat de Barcelona, que li fesen lo que farien per ell, sinó és
resabir-lo ab tàlem. Aportava moltísima gent ý vestits tots de or ý seda.
Ý 3 dies abans de carnestoltes partí a la posta per anar-ce a casar en Çaragosa
ab la filla més xica del rei Falip, nostro senyor.
Vestament de monya. Nota: Com a 21 de mars àn vestida
en lo monestir de Sant Deniel per a monja a Maria, filla de la senyora
Alemany, tya ý cosina jermana mya. Déu la fasa bona rellagiosa, la qual
no té més de sis anys quant li àn vestit l'àbit.
Mort de papa. Nota: Com a deu de abril 1585 fou servit Nostro
Senyor aportar-ce
durà lo mal més de un dya. Fou papa tretsa anys. Nostro Senyor lo tinga
en lo Sel com ce té per sert que y és, perquè era un sant ome.
Entrada de rei ý de infants. Nota: Com en dimarts, que contàvem a
7 de maig 1585, entrà lo senyor rey Falip en la siutat de Barcelona ab lo
prínsep ý lo duc de Saboya, son jendra, ý las dos ý[n]fantas, donya Ysabel
ý donya Catarina. Dormiren la nit abans a un lloc prop de Barcelona
que
sentiment fins fou dins la siutat, ý assò diuen féu a posta per llevar prasedènsias
ý castions, perquè lo duc ny los grandes no y tenien lloc. Lo rey
anava dins de un cotxo, a la popa, vestit tot de negra, ý a la mà dreta li
anava la filla major vestida de raxa verda, gornida de or, ý a la falda aportava
lo prínsep, son jermà, ý a l'altro cap de cotxo anava lo duc, ý al costat
dret anava sa muller, la infanta dona Catarina, ý dita infanta ý prínsep
anaven vestits tanbé de raxa verda ý lo duc de vallut morat. Féran en dita
siutat ý en la Casa del General molta festa ý lluminàrias ý grans balls.
Nota més: Com a 13 de juny de dit any ce enbarcà lo duc de Savoya
ab ça muller ab 44 galeras ý lo rey se n'anà de Barcelona a 14 de dit a
Sant Culgat, ý de quy anaren a Monsó per a tenir corts. Nostro Senyor li dó
molta vida ý a tots, ý de bon negosiar als síndics de las huniversitats ý a
Rafel Viuet ý Andreu Vilaplana, que anaren per la siutat de Girona.
Despulla de benefisis. Nota: Com a 20 de juny 1585 despullý a mon
jermà lo canonge, que lesoras era en Roma, de un benefisi que és en la isglésia
de Fontclara, que no val més de 6 ll., en favor del monsenyor Joan
Marsal, gran amic nostro. Ý a 25 de dit lo despullí tanbé, de voluntat sua,
de altra benifisi que és la isglésia de Sant Salvador de Bre[d]a, que val
18 ll., en favor de monsenyor Antoni Pagès, ý asò tot ab la voluntat de dit
mon jermà, perquè diu que li devían en [...]
Profesya. Nota: Com lo dya de Nostra Senyora de Settenbra
de 1585 féu profesya mon jermà, lo camarer de Sant Pere de Rodes,
en lo monestir de Banyolas per aver pres l'àbit en dit monestir. Nostro
Senyor lo fasa bon rellagiós per al seu sant servey.
Ensiculatió. Nota: Com en juny o juliol de 1585 ensicularen en la
Diputasió a oïdor real a mon pare, per mort de monsenyor Joan Cases, essent
diputat don Joan de Queralt; fou per medi de don Jaime de Ysaguriolas.
Nostro Senyor li dó ventura en axir si à de ser per bé.
Posetió. Nota: Com en dimecras que contam a 9 de octubre 1585
mon jermà, lo camarer, prengué posetió de dita camararia en dit monestir
de Sant Pere de Rodes; à-li donada la posetió fra Llàtzer Vives, de dit
monestir, ý aquella à tocada monsenyor Falcó, notari de Castelló. Anà-y dit
camarer d'esí enfora, aconpanyat de molts parens ý amics. Nostro Senyor li
fasa gràsia ne puga gosar molts anys per al seu sant servey.
Posetió. Nota: Com a 4 de noembra 1585 lo Sr. Miquel, mon germà,
prangué posetió en la Seu de Barcelona del canonicat que mon germà, lo
canonge, obtingué en Roma en dita Seu ý aquella li donasen ab molt gran
conpliment. Costà de pendra-la 61 ll. 10 s., com consta de tot en poder de
monsenyor Masaguer, notari de dit capítol. Déu nos ne dex gosar molt temps
per al seu sant servey.
Sensals manllevats. Nota. Com a 23 de noembra 1585 Pere ý Miquel
Çaconomina, mon pare ý jermà, manllevaren, so és, 300 ll. al prior Arufat
d'esta Seu ý 100 lliures als areus del Pere Joan Serra, botiguer de telas, totes
a sensals; ý los dits senyós encontinent rebocaren dites 400 ll. al camarer
mon jermà, per lo que
per la camareria ý serviren, so és, 280 ll. a Gaspar Orsí ý Jaume Corrager,
botigués de assí, ý 60 ll. ab altra pertida [que] se giraren en als dits; ý 35 ll.
10 s. que jo girí per paraula de dit camarer en als dits Pere ý Miquel Çaconomina,
ý 20 ll. que lo dit camarer prengué de raó, ý 4 ll. 10 s. a monsenyor
Savarrés, notari, que en poder del qual se feren dits dos actes, lo dya present,
que per totes són dites 400 ll. que [...] apar tanbé en la Taula de
la present siutat lo dya present. Nostro Senyor vulla que lo camarer puga
quitar prest los dits dos sensals pus àn servit per ell perquè, si quant mora
no són lluïts, la csa del senyor pare los auria de pagar.
Jurats. Nota: Com en lo Ninou de 1586 foren jurats d'esta
siutat Rafel Vivet, Miquel Çaconomina, Miquel Bellsolà, mercader, ý tal
Gual, manestral. Nostre Senyor los dex ben seguir ý govarnar per al seu
sant servey.
Vinguda de Roma. Nota: Com a 12 de gener 1586 aribà de Roma
mon jermà lo canonge, ab lo canonicat de Barcelona, en conpenya de l'ardiaca
Sant Just ý de altres. Desenbarcaren en Coplliure. Nostro Senyor lo y dex
gosar molts anys per al seu sant servey.
Cobransa de actes. Nota: Com a 23 de febrer 1586 fermí àpoca al
canonge Gorgoll de las escriptures [que] tenia de la camareria del temps
que son jermà fou camarer de Sant Pere de Rodes, com apar en poder de
Miquel Joan Savarrés, notari de Girona a dit dya.
Posetió de canonicat. Nota: Com 12 de agost 1586 Jaume Çaconomina,
mon jermà, prengué posetió del canonicat [que] té assí en Girona, que
li donà lo canonge Bernat Oliva a barata del que dit mon jermà tenya en la
Seu de Barcelona, ý dit Oliva li donà 40 ll. en benefisis de renda i personat
més per reconpensa. Ý lo dya de Santa Susana, que era lo sendemà,
comensaren a menyar del pa de canonge, com consta de tot en poder de
Miquel Joan Savarrés, notari de Girona a dit dya. Que sya tot per al servei
de Déu.
Ensiculacions ý dispensa. Nota: Com en settenbra o en octubre de
1586, esent jurats Rafel Viuet, Miquel Çaconomina, Miquel Bellsolà ý Jaume
Gual, ensicularen a taulés majós a Pere Çaconomina, mon pare, ý a dit
jurat mon jermà ý a Jaume Çaconomina, mon oncla, per tres llocs [que]
vagaven per mort de missèr Miquel Andreu ý per missèr Joan Cases ý per
Joan Bas Farrer. Ý tenbé aquell matex dya lo Consell General determinà ý
dispensà que qualsevol tauler major que isqués, encara que no estigués dins
los llímits de la siutat, que són del portal de l'Àngel fins a la presó, podia
ésser tauler llogant casa dins lo dit llímit, lo que no
determinat perquè dins los llímits seran casi tots morts los que estaven ensiculats
en dita bossa o estaven enpedits.
Ensiculasió de dos. Nota: Com lo primer de desenbre 1586
Miquel Çaconomina, esent jurat, anomenà per a siutedà a missèr Francesc
Ferrer, ý Miquel Bellsolà, que tanbé era jurat, anomenà a Jaume Lladó,
mercader a Sant Nicolau, ý tots dos pasaren bastantment.
Càrecs en la siutat. Nota: Com en l'any 1586 se trobaren tres cosins
jermans tenint càrec de la siutat, so és, los senyors Miquel Çaconomina,
jurat; missèr Llàtzer Çaconomina, jutge; ý Joan Bas, bal·le. Déu los dex ben
regir per al seu sant servey.
Concòrdia. Nota: Com a 7 de febrer 1587 mon jermà Miquel Çaconomina
ý Jaume Lladó, mon cunyat, anaren [a] Amer, a consertar-ce ab lo
monestir aserca del dret [que] pretenia los tocava, en la torra de Palau,
aprés de éser morta la monya Malla de Sant Deniel. Ý consertaren-ce en
80 ll. ý axí las lus donaren com apor de tot. En poder de Sagimon Solà,
notari de Girona, ý de dit monestir a dit dya ý any.
Entradit. Nota: Com en diumenya de matí, mentra se deya l'ofisi a
la Seu a 16 de febrer 1587, ce seguí un gran escàndol en dita Seu ý és que:
estant escumunicat Francesc Lluc Ribes, vuy sot
dita Seu pratenent que no u era; ý, vént-lo allí, anaren los capellans per a
traure
ab anpentas de dita Seu, ý les misas ý ofisi tot parà fins fos fora ý pensà-s'í
seguir gran revolta ý escàndol. Ý tot vingué perquè dit sot
abans avia pres, en lo Pont Major, un criat del senyor Jerònim Cassador,
nebot del bisbe, ab lo pedrenyall armat de roda ý lo bisbe, pretent que era
criat seu, escomunicà dit sot
sot
axí vuy y à entredit ý la contensió va abant. Déu ó vulla remediar tot.
Mort que fa lo fill al pare. Nota: Com en lo mes de gener
de 1587 hun jove de 23 anys, fill de un pagès que
la parròquia de Salt, assí en lo bisbat de Girona, matà a son pare adredas
pagant-li ab una destral al cap ý després lo sotarrà pro[p] de la casa. Ý volgué
Nostro Senyor que fou descubert ý axí
don Pedro de Cardona, juntament ab parer de molts doctós, lo féran rosagar,
axorallar, degollar ý escortarar. Nostro Senyor li age perdonat aquest
tan grave pacat ý tots los altres.
Robo. Nota: Com al principi de febrer 1587 huns bandolés robaren
a la plana d'Urgell, prop de Bellpuig, saxanta mília ll. que aportaven ab
carros ý matxos caregats en Barcelona, que diu era dita moneda de las encomandes
de Sant Joan, ý deu mília ll. de Demyà Puiggener, ý tanbé n'y
avia dels Granollacs ý de altres perticulàs. Cosa que may s'és oïda dir de
un gran atraviment ý robo ý enpresa. Nostro Senyor los ne fasa bona esmena
de tal desgràsya.
Mort ý posetió. Nota: Com a 22 de maig 1587 sotarraren assí en la
Seu lo bon amic, ý crec algun tant perent, lo senyor Miquel Bret, canonge
de la Seu. Morí en Barcelona per la maleltia de una cama, la qual li serraren.
Ý dit senyor canonge en son testament à dexada una casa que és canonical,
que està en lo carrer de Sant Llorens, a mon jermà lo canonge, com
consta en poder de monsenyor Fexat, notari de Girona, a 15 o 20 de abril
proppasat. Nostro Senyor li pac la mercè ý l'age acollit en lo seu regna. Ý a
22 de dit maig dit mon jermà n'à presa posetió, en poder de Joan Miquel
Savarrés, notari de Girona. Nostro Senyor nos ne dex gosar per molts anys.
Neus. Nota: Com a 5 de juny 1586 navà assí, dins Girona, ý a 6 de
juny de 1587 navà tanbé, no dins Girona, sinó en las montanyes serca de
Girona.
Posetió. Nota: Com a 4 de agost 1586 aní a Colomés per
pendra posetió, com la prenguí, del benifisi fundat en dita isglésia a l'altar
de Sant Joan, lo qual lo canonge Bernat Oliva donà en raconpensa, ab altres
coses, a mon jermà lo canonge per raó de las permutes [que] àn fetas ab
los canonicats de Barcelona ý Girona. Ý jo, com a procurador de dit mon
jermà, prenguí dita posetió, com consta en poder de monsenyor Joan Miquel
Savarrés, notari de Girona a dit dya. Rep dit benifisi 14 o 15 migeras de
Girona de fens en la parròquya de Bordils ý no altra cosa, [que] fa 50 ll.
cad'any per las mises.
Ensiculasió mya. Nota: Com a 28 de abril 1587 me ensicularen en la
Diputasió a diputat real, que vagava per mort de missèr Miquel Andreu,
siutedà de Girona. Éran diputats don Joan de Caralt ý lo qual me ensiculà
per medi del canonge Bernat Oliva ab la favor de la senyora dona Violant
de Cardona, muller del govarnador de Catelunya. Nostro Senyor dó ventura
en axir, si à de ser per al seu sant servey.
Sort mya de diputat. Nota: Com a 22 de juliol, dya de Santa Madalena,
de l'any 1587 Nostro Senyor me féu mercè que isquí diputat real del
General de Catelunya; en conpenya de fra don Francesc Oliver ý de Botaller,
abat de Poblet, per diputat aglesiàstic; ý per diputat militar don Joan Dansà
de Barcelona; ý per oïdor aglesiàstic lo canonge Farrando Fivaller de Tortosa;
ý per oïdor militar Velantí de Vilanova, de Girona; ý per oïdor real
Miquel Monserat, gran siutedà de Barcelona. Ý lo primer de agost prengueren
posetió tots sis ab molta pau ý concòrdya, lo que no avia aprés de ser
estats estrets perquè dèyan que Vilanova ny don Joan ny jo no teníem prou
adat ý a tots nos sobraren mesos, ý a mi sis mesos més dels 30 anys que
avia de tenir per ser diputat; ý, quant jo aní a la Diputasió per a jurar,
aní ab moltísim aconpanyament; ý al meu costat dret anava l'ardiaca Agullana,
ardiaca major de la Seu de Girona, ý al costat esquerra anava lo bescomta
de Parelada. Fou molt gran ditxa ý mercè gran que Nostro Senyor
féu, asent tant jova ý fadrí, tenir tan gran sort. Totom se n'alegrà molt.
Nostro Senyor. Pere Casador Grabiel ý Jerònim Casador, don Manuel de
Rayadell ý mete [...].
3 ensiculacions. Nota: Com a 15 de maig de 1588, trobant-me
yo diputat real de Catalunya, ensiculí a Jaume Çaconomina, canonge de
la Seu, mon jermà, a oÿdor per lo lloc [que] vagava en la Seu de Girona
per mort del canonge ý tasorer Pagès. Ý per lo lloc de oÿdor real de siutedà,
que vagaba per mort de Narsís Bahurt, ensiculí a Pere Çaconomina,
mon cosí jermà. Ý per lo lloc [que] vagava de oÿdor militar en Girona per
Francesc Cosma Fivaller per aver-lo pujat a diputat per Barcelona, ensiculí
a Pau Real, mon cunyat.
Dos ensiculacions ý provesió de ofisi. Nota: Com a 19 de juliol 1588
ensiculí a oÿdor militar Benet Alemany de Alemany, casat ab ma tya ý cosina
jermana, per lo lloc [que] vagava de Valentí de Vilanova, militar en
Girona, per aver declarat los doctós ý divuytena del General que lo dit
no podia ser oÿdor ni ensiculat perquè provaren que al temps [que] lo ensicularen
no tenia adat bastant, lo que may no li aguéran anat sercar si ell
no fos anat quantra la terra, com consta ab algunes coses en aquest llibre.
Ý a 27 de jener 1589 fou proveït missèr Llàtzer Çaconomina, mon cosí jermà,
mà, de l'ofisi que yo li doní de advocat fiscal de la Diputasió local de Girona,
que vagà per no poder-lo tenir missèr Bernat Alsina, per ser jutge de
Girona, lo qual val 16 ll. l'any ý algunes estrenas. Ý a 15 de juliol 1590
ensiculí a oÿdor siutedà lo dit missèr Çaconomina, que vagava per mort de
Rafel Escales.
Provisió de 3 ofisis. Nota: Com a [...] de juny 1588 doní l'ofisi de
notari de la Diputació local de Girona, que vagava per mort de monsenyor
Andreu Vilaplana, a monsenyor Josep Serdà, que val 18 o 20 ll. l'any. Ý a
23 de juny 1588 doní altro ofisi de tauler de la vila de Palafrugell, que
vagava per tal Marquès, a Toni Cassà de dita vila. Ý a 3 de settenbra 1588
doní la Diputació local de Castelló a Jaume Ferrer ý Salvador. Ý a 9 de
juliol 1590 doní a missèr Sunyer de Castelló la asesoria de dita vila, que
vagava per mort de missèr Calvís; és la vida; val 10 ll. l'any.
Ensiculations. Nota: Com lo dya abans de Ninou de l'any
1588, asent jurat en cap Pere Çaconomina, mon pare, me ensicularen assí,
en la casa de la present siutat, a la bosa de siutedà, per venir ya fet, so és,
a batlle síndic de cort, jurat ý mostesaf, que vagava per mort de monsenyor
Narsís Bahurt; ý lo matex dia fou ensiculat tanbé, com a fill de siutedà, a
jurat ý a mostesaf. Pere Çaconomina, mon cosí jermà, fill de Jaume Çaconomina,
mon oncla. Nostro Senyor nos fasa gràsia [que] sya per a més
servir-lo.
Benadictió. Nota: Com a 31 de agost 1588, trobant-me yo diputat
real, fuy convidat en Barcelona a la benadictió del senor Farran, correu major
de Catalunya, ý tanbé ab don Onofre de Comellas, oÿdor militar que
era en dit temps, que fou en la ysglésia de Sant Francesc. Ý foren-y convidats
tanbé molts cavallés ý señores ý, principalment, lo governador Jova, bascomta
de Canet, consaller Soler, consaller Gamís ý lo vaguer don Joan de
Camallonga, ý per causa dels presaÿmens estàvem tots enbullats. Fou molt
bona vista.
Nota: Com a 15 de maig 1591 mon pare, trobant-ce oÿdor
del General de Catalunya, se puyà a diputat real per lo lloc [que] vagava de
Jerònim Nató, siutedà de Girona, ý donà lo seu lloc de oÿdor a Jaume Çaconomina,
son jermà ý oncla meu. Nostro Senyor etc.
Nota: Com diumenya, que contàvem a 29 de juny 1591, aportaren ab
profesó, asent jurats [...], lo Sant Sagrament de la ysglésia del Carme a la
ysglésia nova de Sant Josef, que sert tota la siutat està molt contenta de
tenir uns pares de tant santa vida.
Nota: Com a 11 de juny 1591 entrà lo duc de Savoya en
Barcelona a 8 oras de nit ý, ab tot que plovya prou bé, al temps que entrà
no dexava de saludar a las dames ý sols lo consaller en cap, que era Francesc
Terrè, siutedà de Barcelona, li anava al costat esquerra. Venya de Madrit
ý entrà ab molta lluminària de atxas per aver acodit la siutat, diputats
ý confraries, les quals éran totes blanques, que fou molt gentil vista. Ý a
13, dya de Corpus, aportava dit Sr. duc lo tàlem en la profasó; anava vestit
a la espanyola, de or ý pardo de molta vàlua; ý anava aprés de la custòdia
lo bisbe Lloris de Barcelona, ý derera d'él lo cardenal de Joyosa, ý aprés
d'él una filera de cavallés que éran lo marquès d'Elx, ý lo majordom major
del duc, ý [...] francès, ý lo bescomta de Parelada, ý lo bescomta de Canet,
ý don Anric de Cardona, govarnador de Catelunya; ý després molts cavallés
de Barcelona ý del duc que fèyan cor la hú derera l'altre, tots ab atxes
blancas; ý després d'estos venya altra filera en què y anava don Joan de
Tasis, correu major de Castella, ý lo baró d'Eril, ý don Federic de Cabrera,
ý aprés molts altres cavallés. És estada molt prinsipal vista dita profesó.
Nota: Com dimars a 28 de maig 1591 lo marquès Doria,
genovès, venint de ponent ab 8 galeras, se aturà de dret en Sant Bertran ý
no volgué aribar del tot per no aver de saludar la siutat de Barcelona com
acostumen de fer totes las altres galeras. Ý dita siutat li envià a dir que
saludàs o que se n'anàs de la playa; ý ell respongué que no volia seludar
ny moure
oÿda tal resposta, li tirà algunes balas ý dit[es] galeras may se movien de allí;
ý al cap de dos oras lo virrey, que era lo mestra de Montesa, li envyà a dir
per don Anric de Cardona, govarnador de Catelunya, ý per don Francisco
d'Eril lo matex que li envyà a dir la siutat, ý lo dit marquès tenpoc non
volgué fer res; ý quant dit don Anric ý don Francisco se
marquès se posà devant Llotja ý, d'equí, començà a tirar ý tirà moltes pesas,
totes ab bales, a la dita siutat, ý 2 o 3 bales aribaren a 4 canes de l'arena
perquè las vèyam caura. Ý abans que dits dos señós desanbarcasen, tocà
una bala tan serca de la barca aon anaven que féu sortir l'aigua dins de
dita barca. Los consallés estaven al baluart de Mitxjorn ý tota Barcelona
a la marina. Fou jornada molt marevallosa de veurà la gran supèrbya
ý mala criansa de dit marquès, lo qual dexà de fer dita selut a la dita siutat
per lo que pretén que, asent general son pare de la mar, com ó és, l'àn de
dexar entrar en Barcelona ab guarda, lo que no ce li sufre[x], ý per aquex
respecta volgué fer aquex tiro en la dita siutat. Lo virrei se n'és molt sentit
ý encontinent à fet correu al rey del que pasava. La siutat lo matex dia
tingué consell de sent ý envyà Miquel d'Oms, siutedà de dita siutat, perquè
anàs al rey nostro senyor, per part de dita siutat, a caxar-ce del desacato
que dit marquès avya husat ý fet a la siutat de Barcelona; ý, més, determinà
dita siutat que dins sis dies ab veu de pública crida que tots los
genovesos que
si en ninguna part de Catelunya los acollien per estar, que en aquella tal
siutat, vila o lloc que fos los fos llevada la pràtiga ý entrada de Barcelona.
Però, aprés, entenguí a dir, s'és vist axí per obre que los genovesos, com
són gent de biaxos ý molt rics, àn fet callar ab presens ý sotamans las persones
del Consell de Sent que instaven més assò ý axí
afecta dita determinasió, com de fet no la tingué.
Pagament. Nota: Com a 19 de dezenbre 1590 se són pagades
a Rafel ý Pau Jordà, mercadés de Barcelona, per lo banc de Pere Andreu
Ponsic ý Jaume Anbrú, 50 ll. per lo doctor Francesc Roca, canonge de
Hurgell, dic-ó perquè són en descàrec de un canbi de Roma de 60 [...]
que dit Roca prengué en Roma de Joan Mangí ý Bofill a canbi ý mon jermà
lo canonge fou formar-sa a dit canbi per avís.
Mort de bascomta. Nota: Com a 4 de juliol 1592 fou servit Nostro
Senyor portar-ce
vescomta de Parelada. Morí en Barcelona de maleltya. Féu tots órdens
de cristià. Fas-en esta memòria per ser tan onrrat ý prinsipal cavaller;
à dexat un fill ý dos filles, ý diuen que després que ça casa és bescomtat,
que à molts sentanàs de anys, may és vinguda aratar-la dona, sinó sempre
ome ý fill de la casa. Nostro Senyor l'aument ý dó paredís ý a tots.
Àbit de caputxí. Nota: Com a 23 de settenbra 1592 Gabriel Santmartí,
fill de Jaume de Santmartí, donsell en Girona, prangué l'àbit de caputxí
en lo monestir de Figueras. És de hedat de 24 anys ý fadrí molt bonico;
és-s'í posat per gran devotió que y tenia, que prou deligènsias feren sos
deutas perquè no
fra Guillem Sunyer, fill de Guillem Sunyer, donsell en Girona, pare de la
Conpanya de Jesús que a dit dya és vinguda nova [que] ha mort. Era bon
rellagiós ý comensava ya a pradicar. Nostro Senyor etc.
Nota: Com a en settenbra de 1592 Rafel Ferrer, siutedà ý
mon cosí jermà, vené la seva casa que tenia en lo carrer dels Siutedans al
senyor Lluís Descal·lar, donsell, per preu de 2.900 ll. com apar a dit dya en
poder de [...] notari de Girona.
De l'Audièntia. Nota: Com lo dya de Sant Simón a Judes de l'any 1592
lo cavaller Cadell se n'anà del seu castell d'Ersègol que té en Hurgell, ab
tota sa gent, en al qual estigueren retirats ý fets forts dos mesos ý mitx, per
lo que lo rey Falip los volia pendre per ser dit Cadell lo capità ý dit castell lo
niu dels bandolés de Catalunya; ý axí y anà missèr Mur, missèr Hubac ý
lo govarnador de Catalunya, ý tanbé lo de Roselló, ý molta altra gent, ý més
400 òmens que los diputats pagaven de sou de la Diputasió per dos mesos,
ý tot per a festa de pendra lo dit Cadell ý ça gent ý tanbé per endarrocar
lo dit castell, lo qual castell és tan fort ý los dits estaven tan proveïts de
provisions que fou cause [que] estigueren tots los dits dos mesos ý mitx a
pendre
ý com dic fugiren per lo que vèyan que fèyan fer algunes pesas de artillaria
allí serca de algunes canpanes per conbatra lo dit castell, ý lesores ells se
pasaren en Fransa ý la dita gent que y era anada per la part del rey y antraren
ý enderrocaren tot lo dit castell.
Pler ý bon'obra. Nota: Com a [...], trobant-se mon pare
oïdor real de Catalunya, ensiculà lo dit mon pare a diputat militar que vagava
en la vagaria de Girona per mort de Francesc de Vilaritx a Guillem
Sunyer de Girona; vull-ó dir perquè lo dit Sunyer, encara que presumya que
ya los seus pasats éran cavallés, no se
perquè lo dit Guillem Sunyer està en Casa la Siutat ensiculat a molts ofisis
ý en la Diputasió tanbé estava ensiculat a diputat real, lo qual lloc ce
donà després a Rafel Canmany ý Descoll, major de dies, siutedà de Girona,
ý a mi lo de administrador que dit Sunyer tenia assí, en la Taula de Girona,
de manera que lo dit Sunyer ý los seus resten molt obligats a dit mon pare
ý a mi, que tanbé y ajudí molt, per la bon'obra que ce
en dit estament militar, que ab tot ells presumien o éran ya no constava,
ni de tals gosaven perquè, com dic, estave ensiculat en la Diputasió ý assí
en Casa la Siutat com a siutedà ý per por que lo dit Sunyer tenya no isqués
jurat ý axint ó abia de ésser o de pagar dos-sentas lliures a la siutat com
ce acostuma. Se n'anà [a] estar ab tota ça casa en la sua torra, que és en
lo pla, perquè lo dit Sunyer és estat ya jurat ý batlle; ý perquè després li
aparagué no ésser-ó més per las pretensions que dalt dic, se n'anà [a] estar
en dita torra, ý aprés que lo dit mon pare lo agué ensiculat com a militar
tornaren estar en siutat. Déu vulla que u agraèscan com crec ó fan.
[Tira]ment de [padr]enyall. Nota: Com a 28 de noenbre
1592 tiraren de nit, ab padrenyall, en lo carrer de l'Albareda a Lleandro
Semsó, areu de la casa de Semsó, de hedat de 26 anys, fadrí molt bonico.
Visqué sols tres dies. Féu tots órdens de crastià. Diuen ó féu Marc Antoni
Cartellà ý Perot Rayadell, tots de Girona ý cavallés, ý creuen vingué per
algunes castions que y à molt avya avien tingudes dit Semsó ab Alexandre,
jermà de dit Marc Antoni; ab tot que no
ý
17 anys, ý dit Ragedell se són apartats. Nostro Senyor vulla que no
qui u à fet ý guart que no
cavallés, que són parens dels dalt dits, ý tinga en la Glòria l'ànima del dit
Semsó ý aconsole la trista de ça mare ý de sos parens, que tant ó senten, ý
a totom à molt pasat la mort de dit cavaller.
Benvinguda a Ça Magestat per parí dels diputats. Nota: De una enbaxada
que los diputats feren a 2 de desenbre 1592 a Ça Magestat per a
donar-li la benvinguda en lo Regna de Aregó ý tanbé a soplicar-lo nos
fes mercè de venir a visitar aquest seu Principat de Catalunya. Ý per la dita
enbaxada foren allegits lo canonge Cordellas de la Seu de Barcelona, vuy
oïdor aglasiàstic; ý per militar, Argensola de las Pallargas; ý per real, Galseran
de Navel, siutedà de Barcelona; ý cada hú de aquestos tres tenya
200 ll. cada mes ý 200 ll. d'entrada per posar-ce a punt; ý la divuytena que
allegiren dits tres enbaxadós foren, so és, per lo bras aglasiàstic: lo abat de
la Portella, lo ardiaca Fivaller, lo prior Òluya, lo comanador Xanmar, lo
canonge Roguer, lo canonge Rovirola; lo conde de Prades, don Bernat de
Boxadós, Joan Llull, don Manuel de Rayadell, lo señor de Saró, lo señor
de las Pallargas; Josep Madoxer, Miquel d'Oms, menor; Joan Dusay, Galseran
de Navel, Monserat Grau, Faderic Vilana.
Astractió de batlles. Nota: Com lo dya de Sant Antoni de
1593 isqué en terna de batlle d'esta siutat en conpenya de Joan Sardà, avi
de ma muller, ý de Miquel Vedruna, tots siutedans; ý ab tot que yo no tenia
gana de ser-ó ý lo virrey, que era lo duc de Maqueda, me féu la mercè en
proveir-me ý anomenar-me per a dit càrec ý a missèr Hierònim Çagrera de
jutge, que tanbé fou axit en terna ab missèr Marc ý missèr Vargés, yo provehí
de sot
tal Jutglar, valer, ý ab tal Corús, apotecari. Yo jurí lo dya de carnestoltes
de dit any, asent jurats missèr Bernat Valencas, siutedà; Pere Farran ý Rafel
Albert, mercadés; ý Jaume Vasellas, botiguer de telas. Doní per fermansas
los següens: primo, don Miquel de Cruÿlles ý [...].
Conpra de casa per la siutat. Nota: Com lo dya de Sant Entony de
1593, asent jurats lo demunt dit missèr Bernat Valencas ab los demés dits,
conprà, la dita siutat, la casa que era de mestra Armans, sallurgyà, junt la
casa de dita siutat, per a fi ý afecta de tenir per a senpre la moneda de dita
Taula, de manera que las persones que axiran administrades d'esí al devant
ce tindran de mudar en dita casa; la qual casa costà 1.400 ll., les quals ce
tenen per molt ben enpleades pus servèxan per una cosa tan hutilosa i onrrosa
per dita siutat. Ý lo primer tauler que s'í és mudat és estat Joan Sardà,
avi de ma muller. Nostro Senyor vulla sya tot per més servir-lo.
Filla. Nota: Com a 15 de febrer 1593 fou servit Nostro
Senyor donar a ma cunyada, muller del senyor Miquel Çaconomina, una filla.
Foren padrins monsenyor Josep Serdà, marcader, ý ma muller. Posaren-li
nom Narsisa Mariàngela. Fou batejada en las fonts del Marcadal. Nostro
Senyor la fasa venturosa ý dona de bé.
Mort de dona. Nota: Com a 20 de febrer 1593 fou servit Nostro
Senyor portar-ce en l'altro món a ma cosina germana, la senyora Ysabel
Puig de Corsà. Dexà sols dos filles, Hierònima ý Rafela; areta de sos béns,
per lo que era pobilla, a Rafela ab que age de donar dos mil ducats a Gerònima,
que és la filla mayor, ý, mortes totes dos sens fills, areta a son
marit. És estada molt planta. Nostro Senyor li dó la glòria.
Mort de pare. Nota: Com a 9 oras de matí, que contàvem 14 de mars
1593, fou servit Nostro Senyor aportar-ce
Pere Çaconomina. Féu tots órdens de cristià. No li durà lo mal més de 4
dies, [que] tingué mal de costat. Morí oÿdor del Jeneral de Catelunya en
los estudis de la Casa del Rey, que estan devés la plasa del Rey. Fórem-y
a temps a veure
Déu gran mercè; residí en lo dit caré dos anys ý 8 mesos. Fou portat assí,
en Girona, ý sotarrat en lo nostro vàs en la isglésia del Marcadal. Fou
portat ab dos matxos ý dos capellans ý 4 fadrins, ab 4 atxes blanques que
l'aconpenyaren per lo camí, ý en l'altar de Girona ne isqueran dos més; ý
ab lo soterar ý foren los canonges de la Seu, de manera que se li féu la
sepultura ab molta onrra, però no tant com ell marexia, que de mon temps
nos sap y age aguda en Girona persona més benvolguda de tot que era dit
senyor, per ser tan bo ý onrrat. Déu lo tinga en lo Sel, com se creu ý és,
segons és estada sempre sa vida, molt amiga de pobres ý de virtut ý aprés
la fi, que fou de sant. Yo restí en Barcelona per plagar casa ý per a tenir
lo dol que los diputats ý molta gent me feren mercè de venir-me
a visitar ý onrrar-me, com ce acostuma axí en Barcelona, senpre que
y age algun fill o pare del tal diputat o oÿdor que és mort; ý dit senyor al
temps que morí tenya 69 anys ý sis mesos. Tot sya per a més servey de
Nostro Senyor.
Estractió de oÿdor. Nota: Com a 24 de mars 1593 tragueren altro
oÿdor per mort del dit mon pare ý fou monsenyor Rafel Serdà, mercader
en Girona, deuta meu, lo qual jurà a 29 de dit ý estigué en las matexas
istànsies que mon pare ý jo aviem tingudes, ab tots los mobles ý aparatos
meus, perquè li dexí la casa conforma yo la tenia. Donà per fermansas don
Francesc Agullana, Galseran de Sandionís de Girona, Rafel Viuet, Miquel
Vedruna de Girona, siutedans; ý Francesc Ferrer, parent meu; ý [...]lleu,
siutedans de Barcelona. Ý al temps [que] anava per a jurar anava lo ardiaca
Agullana, ardiaca mayor de la Seu de Girona, a la part dreta, ý lo senyor
de Soró, a la part esquerra. Nostro Senyor lo dex ben regir ý governar per
al seu sant servey.
Entrada de consaller. Nota: Com a 5 de gener 1593 missèr Francesc
Rodes, natural de Girona ý vuy consaller de Barcelona, vingué assí, en Girona,
per sos negosis propis ý quant entrà, que fou de nit, entrà ab la gramalla
vestit ý sempre que anava per assí, per la siutat, tanbé aportava dita
gramalla.
Principi de estada en ma casa, así la casa que tinc en la plasa
d'en Vila. Nota: Com a 5 de gener 1593 comensí de venir [a] estar assí
en ma casa ab ma muller ý tota ma casada; ý soplic a Nostro Senyor que
molts anys y puga yo estar ý gosar ý aquella aumentar ý aprés mos succesós
com jo desitye. Ý tot sya per a son sant servey ý bé de ma ànima ý de mos
succesós.
Mort de govarnador. Nota: Com a de abril 1593 Nostro Senyor fou
servit portar-ce
Tenya 83 anys quant morí. Fou un ome poc plant, per lo que diuen
era cruel ab la gent, so és, de conposar-los molt. Déu lo tinga en lo Sel ý
a tots quants morts serem.
Esposalles. Nota: Com a 14 de abril Joan Rafel Bel-loc, cosí jermà
meu, se esposà ab la senyora Leonor, filla de Francesc Puig, siutedà onrrat
ý entic de Girona. Tingué 3.000 lliures de adot com apar en poder de monsenyor
Joan Fexat, notari de Girona, que prengué los capítols. Déu los dó
fruit de benadictió ý
Mercè que féu lo rey. Nota: Com en lo mes de agost 1593 Pau Bas,
mon oncla ý cosí jermà, se n'anà en Mallorca per a governar ý servir lo càrec
de capità de cavalls que lo rey li à feta mercè de donar-li en dita siutat, per
sos bons serveis que li à fets servint-lo setza anys en Flandes ý en altres
parts, lo qual càrec té vint-ý-sinc ducats de salari cada mes, los quals paga
la dita siutat per tersas, ý a més de axò té moltes ventures. És càrec de
molta onrra ý profit. Nostro Senyor lo y dex gosar per molts anys.
Mort de germana. Nota: Com a 20 de agost 1593 fou Nostro
Senyor servit portar-ce
de Santa Clara de Girona. Fou una monya molt gran crastiana. Malalte ya
gran temps, hera de adat de 28 anys ý, segons hera sa vida, ý fou aprés sa
fi, se té per molt sert se n'anà en Paredís perquè tot lo monestir la tenia
per una santa. Déu H n'aya feta mercè. Hera dona que tenia gran amor a sos
jermans ý deutes ý a totom ý perticularment a la nostra casa pairal.
Nova forma de pesos, mides ý masures. Nota: Com lo primer de settembra
1593 se à comensat per tota Catalunya husar ý servir-ce dels pasos,
canes, mides ý mesures conforme fou determinat en les húltimes corts per
lo rey ý la terra, que foren en l'any 1586, de manera que tot lo dit pes,
mida ý masura és tot de una mida; ý en cap de cada vegaria foren anomenades
tres persones, huna de cada estament, per a reduir ý donar forme en
lo dit orde, les quals, perquè tocaven en als diputats anomenar aquellas ý,
per trobar-me yo diputat real en dit trieny que fou en l'any 1589, anomení
per la vegaria de Girona, so és, per lo bras aglasiàstic, Jaume Çaconomina,
canonge de la Seu; ý Banet Alemany, per lo bras militar; ý Miquel Çaconomina,
mon jermà, per lo bras real; los quals estigueren 4 o 5 mesos a
reduir totes les masures de migeras que lesoras corrien ý dels sensos en
tota la present vegaria ý a [ca]da hú dels tres dits foren donades sent lliures,
per los diputats, per los treballs. És cosa que plau a totom, perquè ara
un minyó porà anar conprar aontsevulla, lo que no
la gran variatat de masures.
Filla. Nota: Com a 21 de settenbra 1593 Nostre Senyor
deslliurà de una filla a la senyora Paula Molera, una cosina jermana. Anà
sinc o sis dies de parts. Foren padrins lo senyor Hierònim Sivera ý la senyora
Hierònima, filla del senyor Puig de Corsà. Posaren-li nom Hierònima
Francisca. Fou batejada en la parròquia de la Seu. Déu la fasa dona de bé.
Cas molt estrany. Nota: Com a [...] de octubre 1593 Farrando Comes,
apotecari, sot
Geli, texidor de llana, a una istància molt xica tancada a una casa ý ort
que és de Hierònim Jofra, argenter, que és prop las palancas del Carme,
posada dins dita istànsia sens aver-í en dita istànsia porta ni finestra, sinó
sols hun finastró molt xic que axia devés sol ixent. Ý allí estigué la dita
vuyt mesos, sens axir-ne may ni saber-ne d'ella lo marit ni ningú may ninguna
cosa, sinó sols lo dit Jofre, que la tenia en amistat molts anys avya;
ý per temor que la jostísia no
viure ab ella amansebat, posà ý tancà ab voluntat d'ella la dita Gèlya dins
dita istànsia; ý dormya en terra, sobre unes esconbres, ý no menyava sinó
lo que dit Jofre, de magat, li donava, lo qual y puyava per un forat
de una post que la dita llevava del sostre. Ý estigué tot[s] los 8 mesos sens
anar a misa, la qual tenia una cara molt espantada ý diforma; ni sebyen de
quina color era, tant s'era feta lletja. Aguesen solament 20 ll. de conpusisió
per ser estat lo dit Jofre sogre de dit so
cas tal.
Casament. Nota: Com a [...] de febrer, dya de carnestol
tes, de l'any 1594 se esposà Clara Vilaplana, una cosina jermana, filla de
Jaume Çaconomina, mon oncla, ab missèr Armanter Sunyer de Castelló, la
qual li aportà en dot 2.000 ll. sens los vestits. No y agué bollýsia per ser
ell ý ella viudos. Fou lo qui
Nostra Senyora de Piatat en lo Marcadal lo reverend monsenyor Antony
Pagès, prevera de Sant Faliu, mit jermà, segons diuen, de la dita senyora
Vilaplana. Monsenyor Pere Mer, notari de Girona, prangué los capítols.
Feu-ce ab contento de totom. Nostro Senyor los dó molt de bé ý fruit de
benadictió per al seu sant servey.
Cavallés que fugiren de la presó de Barcelona. Nota: Com
a [...] de mars 1594, essent virrey lo duc de Maqueda, fonc condemnat a
mort don Grist[òf]ol de Barutell, baró d'Ox, per lo que
ab mà armada anà a traure a son germà don Hierònim de las presons de
Basalú ý alguns altros presos; ý com li fou donada la sentènsia al disapte,
que per lo dilluns sagüent avia de rebre mort ý lo diumenya s'í atravesàs
al mitx, determinaren alguns deutes ý amics seus que henllegàs, dit don
Cristòfol, com era monjo profés, per lo que realment ja u hera estat esent
monjo de Basalú, però per lo Consili de Trenta fonc per lo bisbe de Girona
absolt, de tal manera que casà, però ab tot axò tenint lo dit don Cristòfol
los presidens de l'orde de Sant Benet de sa part ý moltes altres favós a bé,
que lo virrey no volya acceptar la contensió totavya per a proseir jurídicament
ý perquè la terra entengués no se li feya injustícia, la acceptà. En lo
discurs de la qual contensió, vént don Garau de Cruïlles, Gerònim Valls
de Lleyda, Gerònim Gomar, Cortit de la Morana, que éran de la part de
Hurgell, ý tal Fox de Bagà, tots cavallés, que los negosis anaven malparats
ý que hun dya tots rebrien, determinaren concertar-ce ab una guarda de las
que los regonexya en la nit ý huna nit de fugir com realment fugiren, tots
los demunt dits, ab unes cordes; ý se abaxaren per la part de la Bòrya en
yen conpanya dels quals era tanbé lo dit don Cristòfol, lo qual no
seguir, per lo que, com estave flac de maleltya, caigué de algunas
tres canes d'alt al temps que devallava per la corda; ý axí los altres sinc
cavallés se n'anaren per mar ý lo dit don Cristòfol con millor pogué se n'anà
en la isglésia de Santa Ana de la dita siutat de Barcelona. Ý com fou en
dita isglésia, que éran las tres oras de la matinada, tocant a la porta ý cridant
ý demanant confisió, li obriren ý allí lo confesaren ý tanbé lo curaren;
ý lo barber avisà lo virrey, per las grans crides [que] avia fetas, per lo qual
li posaren guardes fins a veure si
temps lo dit don Cristòfol tremà que estave en lo llit malalt, ý lo criat, que
li aportàs una escudella de caldo ý, esent lo dit criat en la canbra, despulle
pose
ý pren la escudella ý plat en la mà ý ba-se
criat, dexaren-lo passar; ý lo endemà vingueren de part dels inquisidós per
a traure
lo dit Cristòfol, trobaren lo moso, de on restaren tots mocats. Lo virrey féu
fer unes crides rigurosas. Nostro Senyor los dex en aquest món per a son
sant servey. Ý tot asò se seguí dins los trenta dies que trigaven a córrer lo
de la contensió que avia fermada prete[ne]nt era monyo profés; ý, antes
que no espiràs lo temps ni fos declarada, lo dit don Cristòfol fugí ab lo bon
esparit ý manya que dalt dic; ý los del Real Consell ny lo conseller no aparagué
pasar més envant en declarar dita contensió, per lo que no hera pres
ni sabien aon era, ý axí la dexaren sens declarar, però tenie
don Cristòfol la pardria ý que patiria mort. Que Déu los guarda de tot axò.
Mort de dona. Nota: Com dimecres a 4 de maig 1594 fou
servit Nostro Senyor portar-ce
de monsenyor Joan Sardà, siutedà, àvia de ma muller. Féu tots órdens de
cristiana. Tenya 68 anys. Fou sotarrada en la isglésia de Sant Feliu dels
Capallans. Nostro Senyor la tinga en lo Sel ý a tots quants de aquest món
exirem.
Neu ý fret en difarent temps. Nota: Com a 2, 3 ý 4 de juliol 1594
féu assí, en Girona, molts grans frets, pluyas i vent, tant, que dubtaven que
los blats, que encara se avien de batra, no vinguesen a grillar-ce ý a valer-ne
molt manco. Ý a dos dalt dit nabà en las montanyes de Canigó ý Monseny
ab moltísima abundànsya. Tot sya per al servey de Déu.
Mort d'ome. Nota: Com a 17 de agost 1594 fou servit Nostro Senyor
portar-ce
Girona, oncla de ma sogra. És mort de replastro de ventrell, sens confesar
ni combregar ni fer testament. Nostro Senyor lo tinga en la Glòria ý li aya
perdonat el malviure que à fet molt temps de una dona que à molts anys
tenia en amistat, segons diuen ý la tenia en casa fins lo dya que morí ý
d'ella tenya una filla que
Nota: Com lo dya de Santa Susatna, que contàvem a [...] de
agost 1594, troban-me yo bal·la de Girona, comansí ý maní a tots los jutglàs
que no sonasen sardanes en tot lo meu trieni fins tinguesen altre
orde meu; ý assò fiu per lo gran ballar desonest que feya lo populatxo per
las plases ballant serdanes ý tanbé perquè los predicadós cridaven lo mal fet
que era ballar dites sardanes, ý per assò que m
lo que en altra temps dèyan los vells que nos ballaven dites serdanes ny
sebien lo que era. Fuy de parer de llevar-les en los carés ý plases, encara
que de alguns ne só estat maldit, però de molts més ne só estat bendit. Nostro
Senyor me dó pasiènsya, que sap que u fas ab bon sel ý
ý asertar en assò ý en tot lo demés que faré per al seu sant servey.
Nota: Com lo dya de Corpus de l'any 1594 se trancà la canpana més
grosa del monestir de Sant Fransès; ý après la féran nova ý lo dya de
Nostra Senyora de Settenbra de dit any, o vegília de dita Nostra Senyora,
comensaren a tocar la dita canpana nova. Foren padrins dona Estafenya de
Cruÿlles ý senyor Pere Desbac. Posaren-li nom Francisca. Nostro Senyor la
conserve moltísims anys per lo seu sant servey i de la siutat.
Mort de ome. Nota: Com a 26 de settenbra 1594 feu servit
Nostro Senyor aportar-ce
donsell, marit de una cosina jermana, Ysabel Puig ý Castellarà. Dexà dos
fillas donsellas: Jerònima, que hera pobilla del pare, ý Rafela, pobilla de
la mara. Nostro Senyor los dó bona ventura y age trobat en estament de gràsia
hen al dit Puig, lo qual morí a Tarroella. Féu tots órdens de crastyà ý
jau a la isglésia de Corsà, allà aon ell té lo vàs. Ý mortes las dites dos fillas
sens fills que no vinguen a hedat de fer testament, vénen tots los dits béns
a missèr Llàtzer Çaconomina, mon cosí jermà, mit jermà de la muller de
dit Puig.
Festa de Sant Gesinto. Nota: Com vui, diumenya, que contam a 20 de
noembra 1594, se à comensat, assí, en lo monestir de predicadós, de solemnisar
ý fer festa del benaventurat sant Jasinto, que fou frare de dit orden
en la siutat de [...] lo qual ofisi s'és fet ab molta solemnitat al dit lo pare
guardià del monestir de Sant Francesc, que és fra [...] bret de la Bastida,
donzell, en conpanya de altres frares, tanbé de dit orde de Sant Francesc.
Ý à dit lo sarmó lo prior de dit monestir de predicadós, ab moltísimas maravellas
ý miracles que à comtats que lo benaventurat sant avya fetas. Tota
la dita ysglésia estava adornada de moltísims adornaments de seda ý altres,
ab molta lluminària. Ý la nit abans se diguéran las conpletas molt solemnas
ý ab molta música; ý per tot lo mirador ý paret de ort ý per tot lo
antorn de la muralla que vogís dit monestir ý campanar estava tot espès
moltísima lluminària, de grasols que de terra que la siutat té per a quant
ce àn de fer algunes alimàrias per persona real, ý cremaren ab molts altros
focs i cuets que tiraven fins a mijanit ab música deçà [...] que senpre
sonaven, de lluminària ý perticularment la que avien posada de difarent[s]
mostres ý manera en lo dit mirador que tenen devant Sant Martí,
que paria, ý endemés com era de nit, cosa divina. Ý a dit diumenya, aprés
de vespres, se féu profesó per la siutat aportant lo dit sant ý los jurats, que
lo cap d'ells era missèr Llàtzer Çaconomina, mon cosí jermà, juntament ab
don Garau de Marimon, que era vaguer, aportaven lo tàlem, Anàran-y las
confrarias ab lluminària ý féu-ce entr'ells un molt bon dinar, lo qual ab tota
la demés festa ý lluminària pagà la senyora donya Estafanya, muller del
senyor don Miquel de Cruÿlles, ý la senyora dona Polízena, muller del senyor
Rafel de Santmartí, per ser las ditas molt devotas de dit sant ý apropiat
en fer donar fruit de benedactió a las donas que no parèxan. Ý axí, mentra
se feya lo dit ofisi, llensaven per la volta de la yglésia molts billets en alabansa
de dit sant, ý entre "las mugeras que a vos , ý dites senyores, com no avían
ruegan luego las alcansàis la patisión que les da fruto de benditsión de que
sya sienpre alabado Jasinto bienaventurado"
may perit, prengueren en devotió lo dit sant ý axí pagaren dita festa, la
qual, com dic, fou de veure ý de llora a Déu.
Diputat i consaller tot junt. Nota: Com lo dya de Sant Andreu de
l'any 1594 isqué ý fou consaller de Barcelona missèr Francesc Bonet, vuy
diputat real de Barcelona, cosa que may s'era vista sinó ab tal missèr Monfar,
tanbé de Barcelona, lo qual fou consaller ý oïdor real, tanbé tot junt.
Nostro Senyor lo dex ben govarnar.
2 casaments. Nota: Com a 7 de dezenbre 1594 se esposà Barnat Sardà,
fill de Rafel Sardà, mercader, cosí jermà de ma muller, ab la senyora
Estafenia Andreua, filla de missèr Miquel Andreu, siutedà de Girona. Ý
fetas foren dites esposalles, encontinent anaren [a] esposar a Jerònim Andreu,
jermà de Estafenia, ab la senyora Rafela, filla del dit monsenyor Rafel
Sardà [...] no s'í corragué ninguns a [...]
Filla. Nota: Com a 21 de desenbre 1594 fou servit Nostro
Senyor de donar una filla a la senyora Coromines, muller de missèr Llàtzer
Çaconomina, mon cosí jermà. Fou bateyada en Sant Faliu dels Capallans.
Foren padrins lo senyor Miquel Real, mon nebot, ý la senyora Carol,
muller de Llàtzer Carol ý Moner. Posaren-li nom Jasinta Clara Mariatna
Nostro Senyor la fasa santa.
Fill. Nota: Com a 13 de mars 1595 Nostro Senyor donà un fill
mascla a la senyora Bas, muller de Joan Bas, mon oncla ý cosí jermà meu
Foren padrins don Garau de Marimon, vaguer vuy de Girona, ý la senyora
dona Aleonor de Prada. Fou bateyat en la Seu. Posaren-li nom Nofra Rafel.
Déu lo fasa oma de bé.
Excel·lentísim senyor,
Hel sargento del capitan Bordoll fa gent assí, en Girona, ý van a jugar
en sa casa molts que no estan escrits en la bandera, particularment hòmens
casats, ofisials ý tanbé fadrins, fills de siutat. Las mullés d'estos òmens me
àn pregat ó remediàs, perquè en ses cases pasen nasesitat ellas ý los fills.
Vuesa Excel·lència se servesca manar, si és de son servey, al dit sargento
nou jutje o donar-me orde com tinc yo de proseir, par a llevar aquest visi.
Cuya excel·lentísima persona de Vuesa Excel·lència guarde per molts anys.
De Girona, a 8 de abril 1595.
A l'il·lustrísim ý excel·lentísim senyor duc de Maqueda, virrey ý capità
general per Ça Magestat en lo Principat de Catalunya.
Excel·lentísim senyor. Beso la mà a Vuesa Excel·lència, son més omil
servidor. Lo batlle.
Àbit de frare. Nota: Com a 15 de abril 1595 prengué l'àbit
de Sant Domingo, assí, en lo monestir de predicadós, Jerònim, fill de monsenyor
Rafel Sardà, mercader, cosí jermà, lo dit Jerònim, de ma muller. Lo
qual era de adat de 16 anys. Prengué l'àbit de molta gana ý devotió y avia
molt temps ó desyave. Nostro Senyor lo fase gran sant ý a tots.
Il·lustrísim ý excel·lentísim señor,
A 4 del corrent mes, ya tart, se tirà ab padrenyall, assí, dins la siutat,
a Joan Audemar, ostaler, ý del dit tir és mort; ý dit Audemar à enculpat a
Tony Martí, porter real, que diu conagué molt bé, lo qual ce trobava assí
per serta axacució; ý axí, esent lo delicte grave, hé pres lo dit Martí ý vuy
lo tinc en estas carces ý vaix prenent informatió de dit cas; ý per ser porter
real à paregut a mon jutge no pendra-li la depusitió que primer no tinguésem
orde de Vuesa Excel·lència, ý axí fas esta soplicant a Vuesa Excel·lència
me fasa mercè en manar-me avisar lo que vol ce fase de dit ome ý lo demés
que serà de son cervey, hen al qual yo senpre me anplearé. Nostro Senyor
guarde la excel·lentísima persona de Vuesa Excel·lència com pot. De Girona
a 6 de maig 1595.
A l'il·lustrísim ý excel·lentísim senyor lo duc de Maqueda, virrey ý capità
general per Ça Magestat en lo Principat de Catalunya.
Il·lustrísim ý excel·lentísim senyor.
Besa las mans de Vuesa Excel·lència son més omil servidor. Lo batlle
de Girona.
1595. Mort de ome. Nota: Com a 25 de maig 1595, vagília
de Corpus, aportaren assí lo cos de don Joan Sarriera, que morí en
Barcelona, ab sis frares de Sant Francesc que aconpanyaven lo cos, ab 14
atxas, ý lo endemà lo sotarraren en lo seu vàs, que és dins la capella dels
Metjas en la isglésia de Sant Francesc. Féu-ce-li molt principal sapoltura
de capallans ý canonges ý tots los escrivans de la cort lo aconpanyaren al
sotarrar, tots ab gramalla com amo que era de la cort. És estat molt plant
per ser molt onrrat cavaller ý fer grandísimas almoinas a molts monestís
ý pobres ý, particularment, al monestir dels caputxins de Santa Clara. À
dexats a don Antic ý dona Maria, fills seus ý de la primera muller, ý a don
Joan, fill de la dona Madalena, sa muller que és vuy, ý a tots los dits dos
fills fa areus, perquè és casa de més de tres mil ducats de renda llarcs.
Nostro Senyor lo tinga en lo Sel ý a tots.
Soldadesca. Nota: Com a 10 de settenbra 1595, que fou
lo primer diumenya de Nostra Senyora de Satenbra, després dinar se féu
una soldadesca, assí, en la siutat, dels fills de la siutat per solemnisar lo
dia de Nostra Senyora de Settenbra, que los fills de siutat ne fan festa,
ý axí se consertà de fer-ce per tota la siutat la dita conpanya, en què éran
sent sinquanta fills de siutat. Lo capità fuy yo, tenint lo càrec de bal·la
d'esta siutat com tenia; lo alferis fou Llàtzer Moner ý Carol ý lo sargento
fou Bartomeu Sonyer, vuy sot
molts sentenàs de ducats. Yo aportava un vestit de seda, tot negra,
ab calsa tirada, tot gornit de cordons ý trenas d'or. Anàrem fins a
Sant Deniel ý per tota la siutat, ý pasàrem dins Sant Francesc, ý, al temps
que éran devant Nostra Senyora de Llorito, tots la saludaven ab lo tir dels
arcabusos. Fou molt gentil vista ý molt profitosa per los manestrals. Nostra
Senyora se servesca de tot. Agradà molt a totom.
Filla. Nota: Com a [...] de octubre 1595 fou servit Nostro Senyor
deslliurar de una filla a ma cosina jermana Paula Çaconomina, muller de
monsenyor Miquel Moler, mercader de Girona. Foren padrins missèr Llàtzer
Çaconomina, son jermà, ý la senyora Sisília, muller de monsenyor Joan Bas,
siutedà, oncla de dita Molera. Posaren-li nom Sisília. Fou batejada en la Seu.
Nostro Senyor li dó bona ventura.
Filla. Nota: Com a 16 de octubre 1595 donà Nostro Senyor una filla
a la muller de monsenyor Bernat Sardà, mercader de Girona, cosí jermà dema
muller. Foren padrins son avy, monsenyor Rafel Sardà, ý s[a] àvya, la senyora
Andreva. Posaren-li nom Jerònima Anna. Fou batejada en la Seu. Déu
la fasa bona crastiana.
En als dits jurats. Nota: Com a 10 de noenbra 1595, essent
jurats Rafel Canmany ý Descoll ý Llàtzer Escura, metja ý siutedans, ý Joan
Pera Coromines, mercader, ý [...] Campolier, manor, se tingué consell jeneral
en la Casa de la Siutat per a trectar ý resolra, si convindria, que los
cavallés entrasen a jurats ý en los demés ofisis de Casa la Siutat, per lo que
avia ya alguns 4 o 5 mesos que dit negosi se tractava, lo qual negosi se
comensà per entravantió de don Garau de Marimon, vuy vaguer de Girona,
dient que era estat pensament seu, per lo que li aparia ésser cosa que estaria
bé per los cavallés ý tanbé per la siutat que los dits cavallés fosen
ensiculats en dita Casa la Siutat. Ý la siutat li respongué, al temps que dit
vaguer ó comensà a tractar, que li agraÿa molt la bona voluntat ý pensament
[que] avia tingut ý que de bona gana los y acollirien senpre ý quant dits
cavallés volguesen escoltar ý acceptar totes cosas de rahó, ý que la siutat
faria lo matex. Ý axí lo dit vaguer ajustà en la casa del Jeneral tots los
cavallés ý com la major part d'ells ó sabien ya, per lo que dit senyor vaguer
mogué dit tracte per entravantió de alguns de dits cavallés, foren prest ajustats
en dita casa del Jeneral ý digué
ý lo que avia pasat ab los senyós jurats. Ý axí dits cavallés, proposant ý
votant tot primer lo senyor Galseran de Foxà ý després cada hú d'ells, digueren,
tots los quals éran 28 o 30, que éran molt de parer de entrar en
la Casa de la Siutat ý ser ensiculats a jurats ý en los demés ofisis. Ý los dits
cavallés anomenaren per llur part los senyós Galseran de Foxà, Miquel
de Cruÿlles, Francesc de Rayadell ý Guillem Sunyer. Ý la siutat anomenà
per a dit affecta los senyós Hierònim de Bel-loc, Jaume Çaconomina, siutedans,
ý Rafel Marola, mercader, ý Joan Domènac, fuster, ý dits vuyt
comisaris se véran moltes voltes dins de la isglésia de Sant Francesch ý allí
ab memorials trectaven ý apuntaven los caps ý cosas que convenia a tractar
per a dit affecta ý aprés los anaven a consultar ab los demés cavallés
ý tanbé ab los jurats ý ab las demés persones que estave comès.
Ý estas dadas ý presas duraren alguns 4 mesos ý dins del dit temps los jurats
rabéran una carta del duc de Maqueda, vuy virrey de Catalunya, la qual
se entén la procura dit vaguer per poder millor encaminar dit negosi ý poder-ce
ell fer onrra de aver fet dit negosi; ý ab la qual lletra dit senyor
virrey deya que tenia entès lo bon pensament que alguna persona avia tingut
de procurar que los cavallés entrasen en lo govern de exa siutat ý que, per
lo que a ell li aparia éser cosa molt bona ý santa ý entenia seria fer-ne servey
a Déu ý al rey de dit hunyó ý jermandat, los escrivya la present, dient-los
que ell gustaria en que se affectuàs lo dit negosi. Ý ab tot axò Déu no n'és
estat servit fins assí, perquè la major part del consell que vuy, a
1595, ce à tingut à determinat no venir-y bé que entrasen, per lo que
àn considerat que, com los cavallés éran més poderos[os] ý més orgullosos,
dubtaven que convingués llur entrada ý tanbé per molts altres raons que
allí
que dits cavallés fosen ensiculats per las causes ý raons que los dits tanbé
dèyan, però, com dic, la major part del consell és estat de vot ý parer
que no fosen admesos ý axí no à tingut afecte dit negosi ý consert per
encara. Nostro Senyor, si à de ésser per lo seu servey ý bé de la siutat,
nos fase a tots mercè en tornar-ó moure ý affectuar.
Fill. Nota: Com a 5 de desenbra 1595 és estat Nostro Senyor
servit de donar un fill mascla a ma cunyada, muller del senyor Miquel Çaconomina,
mon jermà. Àn-lo batejat a las fons del Marcadal. Són estats padrins
lo senyor Jaume, mon jermà, canonge d'esta Seu, ý la senyora Jerònima
Puig, ma neboda valensiana. Àn-li posat nom Jerònim Jaume Garau Narsís.
Nostro Senyor lo fase gran sant ý en aquest món molt venturós ý ome
de bé. Al servei de Nostro Senyor.
Nota. Com vuy, dia de la Consepsió, que contam a 8 de dezenbra 1595,
estava moltísima gent pobra en aquell espay que està devant la capella
de la Pasió, en la Seu, quy munta del portal que ix en lo clos a l'altro
portal de dita isglésia que va a Sant Cristòfol, per a pendra una almoyna
de un pa que la confraria dels fustés ý mestra[s] de cases acostuma de donar
cada any per senblant dya, a las sis o set oras de matí, a totes les persones
que y van ý [...] mestra de cases. Com a hú del[s] pobordras, aparaxent-li
que y avia molta gent, tancà[s] la porta que ix a las clastas ý restàn dins ý
per lo que acodia molta gent per l'altra porta, que ve derera de la Seu, ý vist
que allí
anpenta a la dita gent ý tancà l'altra dita porta, per lo que encara no hera
l'ora de donar dita caritat ý va-se
dita gent que caiguéran uns sobre d'altres quantra la porta que ix las clastas,
ý com aquell dit espay o carrer està en devallada ý lesoras molt fosc per
aver, com dic, tancades las dites dos portes, la gent estaven tan enbolicats
ý tant los huns sobre d'altres sens poder-ce alsar, de ont ne resultà
que entre òmens ý dones ý minyons se moriren setza persones.
Il·lustrísim ý excel·lentísim senyor,
La confraria dels fustés ý picapadrés acostumen cad'any así, en Girona,
donar una almoina en pa als pobres lo dia de la Conceptió de Nuestra Senyora
dins lo clastro de la Seu ý per est afecte aïr, entre les sis ý set oras de
matí, los quy tenien càrec de donar la dita almoina, ven avien acodits molts
pobres, los quals estaven dintre una istànsia que està en baxada ý estreta,
los digueren que isqueren fora perquè nos donaria allí la almoina, ý los
quy estaven en lo lloc alt donaren enpuxons per axir ý fou de tal manera
que ce atropellaren, que en un momento se afogaren setza persones, dotze
criatures xicas ý dos fadrins ý dos dones, la huna prenyada de sis mesos, la
qual obriren ý tingué batisma la criatura, ý los descalabrats són altre[s] tans.
Donen molta culpa a un francès que
diuen és lo qui donà los enpuxons ý tenia càrec de donar la dita almoyna,
lo qual és fugit ý no [à] aparegut més. Yo hé fetas ý fas totes las deligènsias
que puc per atrobar-lo per poder-lo castigar conforma ças culpes. Los
jurats tenen escrit estos dies pasats a Vostra Excel·lència sobre sertas pendènsias
que àn çucceÿdes en esta siutat ý, encara que no són de ma juridictió,
hé procurat en aquiatar-les ý axí no ce à mogut cosa ninguna. Cuya
excel·lentísima persona Nostro Senyor guarde per molts anys. De Girona
a 9 de dezenbra 1595.
A l'il·lustrísim ý excel·lentísim senyor lo duc de Maqueda, virrey ý capità
general per Ça Magestat en lo Principat de Catalunya.
Il·lustrísim ý excel·lentísim senyor. Besa las mans de Vostra Excel·lència
son més omil servidor. Lo batlle de Girona.
Mort de ome. Nota: Com Nostro Senyor és estat servit vuy,
dia de Sant Joan, a 27 de desenbra 1595,
portar-ce
donsell, marit de ma tya ý cosina jermana. Jau al Carme. À feta tots órdens
de crastià. Aretà a Lluís, son fill, ý fa senyora, alt ý baix, a sa muller. Prengué
lo testament Pere Mir, notari. Dexa tres fills ý tres fillas; à
molta soledà perquè, encara que tenia 73 anys, estave
llinatge, per ser de molt bones entranyes ý valor; ý, segons era sa vida ý
virtut, tenim confiansa és en lo Sel. Nostro Senyor li
quant de aquest món axirem.
Con la húltima que Vuesa Merced me hiso merced escrivir me offressió
su favor por el negosio de mi hermano Yaume Çaconomina, canónigo d'esta
Santa Yglesia, y no he solisitado a Vuesa Magestad, por no dal-le fastidio y
tanbién por tener por insierto lo que se dixo por acá, que Su Magestat tenia
en memorial el ditxo mi hermano por algunos servisios que mi padre hizo en
la Diputasión quando oydor a Su Magestat, como se lo dirá a Vuesa Merced
el señor Joan Bas, que á hido a esa corte por negosios que se le an offresido
y porque es primo ermano mýo, suplico a Vuesa Merced le aga toda merced y
amistad. Cuya persona Nuestro Señor guarde. De Girona a 20 de jenero 1596.
Hierónimo Çaconomina
A Hierónimo Gassol, secretario del Supremo Conseyo de Su Magestat. En
Madrid.
Fill. Nota: Com a 29 de jener 1596 batejaren a Jerònim
Miquel Joan Monserrat a las fons del Marcadal. Fill de la senyora Estafania,
muller de mon nebot Miquel Real. Foren padrins la senyora Hierònima
Bas, basàvia de dit minyó, ý jo. Nostro Senyor li dó bona ventura ý
fasa gran sant.
Fill. A 2 de fabrer, dya de Nostra Senyora Candalera, fou Nostro Senyor
servit donar un fill a la senyora Aleanor, muller de Joan Rafel de Bel-loc,
cosí jermà meu. Foren padrins Jerònim de Bel-loc ý senyora Puig, avis de
dit minyó. Posaren-li nom Hierònim Ramon Banet. Fou batejat a la Seu.
Nostro Senyor lo fasa gran sant.
Fill. Nota: Com a [...] de fabrer 1596 donà Nostro Senyor un fill a
Clara Coromines, cosina jermana mya, muller de missèr Armanter Sunyer
de Castelló. Foren padrins lo camarer, mon jermà, ý la mara de dit missèr
Sunyer. Parí en Castelló. Posaren-li nom Armanter Jeroni ý Déu lo fasa
orna de bé.
Fi del bastó de bal·la. Nota: Com a 27 de fabrer 1596 prangué posesió
del bastó de bal·la monsenyor Miquel Despí, mercader de Girona, ý jo acabí
lo matex dya del matex càrec de bal·la ab molta salut ý onrra ý pau ab la
gent. Gràcies ne fas a Nostro Senyor, lo qual me fasa gràsia sya estat per
al seu sant servey ý
mon càrec.
Casament. Nota: Com a 29 de juny 1596 se ancartà Lluís de Ballet ab
ma naboda valentia[na], Rafela Puig, ý lo matex dya se esposaren ý prenguéran
benadit[i]ó en Santa Clara, ý de aquí se la na manà en sa casa, ý tot
asò se féu ab un dia, perquè de part d'ella no í vingué ningú bé sinó ella,
que per tenir brios ý llibertats que acostumen de tenir algunes pobillas
ý, com ella és pobilla, digué senpre que volia a dit Ballet ý axí se
li donà, no perquè y agués entr'ells cosa mala. Lo senyor Rafel de Tarrades
los digué la misa en Santa Clara, lo qual fou lo tractador. Nostro Senyor los
dó molt de bé ý a tots.
Mort de ome. Nota: Com vuy dimecras, que contam a 17 de juliol
1596, a la una ora pasada mijanit fou Nostro Senyor servit portar-ce
sua Glòria l'ànima de mon nebot Miquel Real, [que] confesà ý conbregà.
Morí de una basca, avent 12 o 13 dies que l'avien portat de Barcelona ab
una litera ab febra, aon era anat per a votar en la ensiculatió de diputats,
que fou a les de dit en favor del senyor de Saró, diputat militar, per ajudar
a fer la novena que dit senyor avia mester, per poder ensicular los llocs
que vagaven lasoras en Catalunya, no volent que lo senyor ardiaca Agullana,
ardiaca de Anpurdà, d'esta Seu diputat aglasiàstic ab dit Saró, ne ansiculàs;
ý, perquè dit Saró provalgués en més vots, tots fèyan deligènsias per a procurar-ce
més veus, ý axí los senyós don Miquel de Cruÿlles ý don Jaime de
Cardona ó diguéran a dit Real, lo que no féu lo Agullana, ý a molts altres
peraquè se trobasen per a dita jornada en Barcelona per dit afecta, ý axí dit
senyor Real y anà ý n'à seguit lo que assí dic; veritat és que estava ya un
poc de mala gana. Com se vulla, dits senyós resten en molta obligatió a la
casa de dit Real. Ý dit Real no féu testament, però valdrem-nos del que
féu son pare, Pau Real, que és en la cort real de Girona, a de [...] en poder
de monsenyor Joan Pau, escrivà de dita cort. Dexà un fill, que
de adat de 8 mesos, ý a sa muller, de adat de 19 anys. Déu lo fasa
bo, ý a Batista ý a Ysabel, fadrí ý fadrina jermans de dit Real. Jau a una
capella de Sant Miquel, darrera lo cor del Carme, a mà esquerra, que dit
monestir alguns tres mesos la y consedí, com consta ab este rebut en poder
de Pere Mir, notari de Girona, a [...] Nostro Senyor lo tinga en la Glòria
com se té per sert ý és segons és estada sa vida ý fi. À
ý a tots per son bon tracta ý amor. Déu sya servit de tot.
Caiguda. Nota: Com la vigília de Santa Susatna, que contam
a
ma cunyada, dalt en lo vargeret de las clastas de casa de dit mon
jermà per estendra una bandola sobre uns jasamins ý barras que estaven
en dit verger, se recolsà tant ab dit gesamí que la barra que y era, esent,
crec jo, molt podrit, se rompé ý dita senyora caigué baix a la entrada, ý
llaós a Déu no
Absolutió. Nota: Com a [...] de octubre 1596 los magistrats, jutges
de taules que són: Masià Sella, donsell, Hierònim Andreu, siutedà, ý missèr
Bernat Tarroya, me àn fet carta de la absolutió de tot lo temps que jo só
estat bal·la, sens tenir ninguna demanda ni ningú que
lo dit temps, que se avia aver raó de mi devant los dits jutges, ý axí los
dits me àn absolt llargament, que de tot ne fas gràsies a Nostro Senyor, ý
tots los batlles que vindran ó púgan dir axí. Lo notari fou Canals, com apar
de dita absulatió, en poder del dit Joan Canals, notari, ý así tanbé en dit
llibre.
Fill. Nota: Com a [...] de octubre 1596 donà Nostro Senyor un
fill [a] Astàsia, muller de Francesc Güell, filla de cosina germana mya. Fou
batejat en la Seu. Foren padrins don Garau de Marimon ý la muller de
missèr Çaconomina, jermana de dita partera; posaren-li nom Garau Jasinto
Banet. Déu lo fasa sant.
Benadictió de capella. Nota: Com a [...] de noenbra 1596 lo bisba
Cassador de assí, ab lo abat Cruÿlles, abat de Sant Faliu de assí, ý canonge
Pla, que li héran asistens, benahí la capella nova, en lo monestir de predicadós,
de Nostra Senyora del Roser. Portaren-la a dita capella ab gran profasó
de l'altar major ý ab música. Fou molt bona vista. Soplicam a dita
Nostra Senyora sya enpara ý guia de tots los pecadós.
Vinguda de jeneral. Nota: Com a 15 de noenbre 1596 arribà
assí, en Girona, lo jeneralísim de tota la rel·lagió de Sant Francesc, que
diu fra Bonaventura de Girona, lo qual va en Roma. Isquéran-li los frares
en lo pla de Sant Francesc a rasabir-lo, cantant ab la creu alta, ý axí se
n'antrà en dit monestir ý, feta que agué orasió en lo altar major, se asentà
a una cadira de vallut carmasí que los jurats avien dexada a dit monestir ý
tots los dits frares li besaren la mà; ý lo dia matex, per lo que sabéran se
n'anava [lo] endemà, los jurats d'esta siutat, que éran Jaume Çaconomina,
mon oncla, jurat en cap, ý tots los demés, lo anaren a visitar en dit monestir ý
a donar-li la benvinguda ý oferir-ce a tot lo que servei li seria, ý tots se asentaren
ý, fet que fou dit compliment, se n'anaren ý dit general los aconpanyà
de la dita istànsia, que era en lo cap del corrador, fins en la escala que
estava en lo altro cap de dit corrador.
Tirament de padreniall. Nota: Com lo derrer de noenbre 1596, dia
de Sant Andreu, tiraren ab padrenyal, a la Farraria Vella a deu oras de
nit, a Hierònim Andreu, siutedà de Girona, aportant sa muller per la mà,
que venían de casa son oncla, missèr Camps. Fou travasat per las dos cuxas
ab tres pilotas ý féu-li Nostro Senyor tanta mercè que à canpat ý no
val manco. Diu-ce que lo tirà Hierònim Malars, son nebot, perquè, mort ell,
vénen a ell los béns, encara que no u crec, ni s'à de creura que hun nebot
husàs ab son oncla tan gran c[r]ualtat. Quisvulla que u age fet Nostro
Senyor li fasa gràsia de perdonar-l'í ý a tots.
Mort de dona. Vui diumenya, que contam a 9 de mars 1597, a las 3
oras pasat mitxdya, és estat servit Nostro Senyor aportar-ce
la bonànima de la senyora Rafela Mijana, cosina jermana mya, la qual tenya
76 anys. Féu tots órdens de crastià. Jau en Sant Faliu ý confiam és en lo
Sel, segons és estada sa vida ý fi. Jau en Sant Feliu dels Capellans. Donà
la torra d'Aigaviva ý a mon nebot Pere féu areu del poc [que] li restava.
Nostro Senyor lo y pac ý la tinga en lo Sel.
Mort de bisba. Nota: Com a 19 de maix 1597 fou Nostro
Senyor servit aportar-ce
bisba d'esta ciutat. Morí de faridura estant dinant ý no li durà més
de una ora. Dexà 1.400 ll. als anivarsaris de la Seu, ý 500 ll. a l'ospital de
Barcelona, i altres 500 ll. a l'ospital de assí per fer acabar l'obra que ja
dies à feia fer, que és lo apartament que està al costat de la ysglésia. Nostro
Senyor li pac tan bona caritat ý li dó la glòria de Paredís, ý en esta siutat,
un altra bisba tan bo i crastià com lo demunt dit. Ý a 22 de dit mes de
maix lo sotarraren a la Seu, perquè
palau, enbalsamat, ab un túmol alt al mitx de dita sala, ý al matex dia
que lo sotarraren lo pasejaren per siutat ab 8 capellans que lo aportaven al
coll, descarat, ab tots los monastís ý creus que l'aconpaniaven. Ý anaren
per allà aon pasa la profasó de Corpus, sinó que feren lo camí tot al ravés,
que via-y moltísimas atxas ý molts panés; ý los 4 jurats, tots andolats, l'aconpanyaven,
que éran: Rafel Viuet, siutedà, ý Miquel Oliver, mercader; ý al
mitx dels dos anava, tanbé ab gramalla ý ab la falda que tenia més de una
cana ý mitja tota rosegant, don Hierònim Cassador, son nebot; ý ab Miquel
Amat, argenter, ý tal Taxeras, jurats manós, anava al mitx d'ells don
Jaime, tanbé nabot de dit senyor bisba. Aquest, per ser aglasiàstic, no anava
ab lo cap cubert ni ab cua ý a tots los 4 jurats aportaven la falda.
Fou bona vista. Nostro Senyor lo tinga en lo Sel.
Filla. Nota: Com a 22 juliol 1597 fou Nostro Senyor servit donar a
la senyora Bas, muller de Joan Bas, mon oncla ý cosí jermà, una filla.
Foren padrins la senyora Anna Màsima Bel-loc, monja de Sant Faliu ý
senyora [...] . Fou batejada a la Seu. Posaren-li nom Madalena Anna
Rafela. Déu la fasa santa.
Nota: Com en lo Mas Jelat que tinc en Aiguaviva collí en lo meu primer
any que comansí a rebra los tersos, que fou l'any 1597, aprés que la
senyora Mijana fou morta, 31 cortera[s] de ters. Nostro Senyor me
posair molts anys.
Fill. Nota: Com a 25 de juliol 1597 fou Nostro Senyor servit
de donar un fill a la senyora Bel-loc, muller de Joan Rafel de Bel-loc,
mon cosí jermà. Foren padrins don Antic Sarriera ý la senyora Valencas.
Posaren-li nom Jaume Banet. Fou batejat en la Seu. Déu lo fasa sant.
Nota: A 17, 18 ý 20 de agost 1597 los jurats de la present siutat de
Girona, que éran Rafel Viuet, siutedà, Miquel Oliver, mercader, ý Miquel
Amat, argenter, ý t[...] Taxeras, rabéran en dites jornades lletras dels cònsols
de Perpinyà per correus acusant-los com los fransesos estaven determinats
de anar quontra Roselló ý Perpinyà, los quals éran 14 mil òmens de
peu i 4 mil de cavall, ý que fosen servits de anar ý afavorir-los. Ý als dalt
20 de agost partí d'esta siutat, per anar donar socorro a dita vila de Perpinyà,
una conpanya de 200 òmens, tots molt ben armats, fills de siutat,
so és, de arcabusos i picas. Ý mon nebot Pere Çaconomina és hú dels piqués.
Que Nostro Senyor lo dex ben tornar ý ab selut. Capità de dita con
pania és monsenyor Joan Bas, mon oncla i cosí jermà, siutedà; Llàtzer
Moner ý Carol, alferis, mercader; ý Pere Boix, nagosiant, sargento; ý Joan
Candal, mercader, pagador per part de la siutat, la qual paga a dits soldats
lo sou. Nostro Senyor los dó ventura ý victòria. Ý després vinguéran deu
conpanias de soldats que la Diputasió avia fetas, so és, dos mil òmens, ý
cada hú d'ells tenia sis escuts cada mes; ý los capitans, que éran don Joan
Dansa, Josep de Bellafilla, Bernat Pau de Bel-loc ý altres, tenien saxanta
escuts cada hú cada mes. Ý tota la dita gent ý salaris pagava la Diputasió.
Lo coronell era don Miquel Alantorn ý lo capità general era don Faderic
Meca, oÿdor aglasiàstic, comanador de Sant Joan, lo qual tenia 480 ll. de
salari cada mes, ý lo dit don Miquel tenia 150 ll. lo mes. Vinguéran fins en
Girona ý lo virrei, que era lo duc de Feria, que ja per dit afecta era aribat
así, a las novas que diu [que] tenia que lo fransès s'era retirat, manà que
totom se
manera ý prengueran lo castell de Salvaterra, fou forsat al rei enviar algunes
conpanias de cavalls ý de peu ý tanbé la Diputasió tornà enviar sinc conpanias;
ý a [...] de juny 1598 se poblicaren las paus entre lo rei fransès i
lo d'Espanya ý aprés totom se
molta durada.
1597. Mudament de casa. Vui, a [...] de agost, dia de Sant
Bartomeu, me
estava la senyora Mijana ý acostumen de estar las fillas de dita casa quant
se enviuden, ý asò hé fet per no tenir ganas de casar-me ý per no estar
sol a una casa tan gran, com és la mya, ý per tenir més conpanya de mon
jermà, nabots ý cunyada; ý per aprofitar-me del lloguer de dita casa, que
n'é 36 ll. l'any, l'é llogada al senyor Caramany. Nostro Senyor se servesca
de tot.
Casament. Nota: Com a 16 de noenbre 1597 Pera Ferrer, donsell
en Torroella de Fluvià, se n'à amanada assí, en ça casa, per lo que és vingut
estar en Girona, a la senyora Jerònima Puig, ma neboda valentiana, muller
sua. Féran-ce las cartes a [...] del corrent mes de noenbre, en poder de
Pere Mir, notari de Girona. Nostro Senyor los dó molt de bé ý a tots.
Vestiment d'àbit. Nota: Com a 3 de jener 1598 mon jermà, lo canonge,
ý Joan Bas ý Lluís Alemany amanaren a Ignàsio, fill de la senyora
Alemany, ma cosina jermana, en lo monestir de Banyolas, aont li donà lo
senyor abat Montagut l'àbit de monjo. Foren padrins lo dit senyor canonge
ý senyora viuda Monera, jermana de dit senyor abat. Costà a dita senyora
Alemany, conpresas las 20 ll. que paguen de entrada ý dos flasades ý llit
ý lo vestit, [que] li féu, algunes 50 fins en 60 ll. Déu lo fasa bon rellagiós.
Mort d'ome. Nota: Com a 13 de maig 1598 Nostro Senyor se n'aportà
en l'altro món l'ànima de monsenyor Joan Sardà, siutedà, oncla valentia meu;
tenia 85 anys. Féu tots órdens de crastià. Jau en Sant Faliu. Nostro Senyor
lo tinga en la Glòria ý a tots quant de aquest món axirem.
En nom de Nostro Senyor sia, lo qual nos fasa mercè de donar-nos
bon anar ý bon tornar ý ab tanta selut com la tenim vui, a 12 de
mars 1598, que partim per anar en la siutat de Saregosa missèr Llàtzer
Çaconomina, mon cosí jermà, Pere Çaconomina, mon nebot, Jaume Gual
mercader, i jo, per a paseyar ý per a conprar una poca de llana per pagar
lo gasto del camí; ý tots fèiam lo gasto a dit Gual de mula ý de tot, peraquè
nos amostràs ý
dita terra. Ý, com dic, partírem a 12 de mars ý a dit dia anàrem a dinar
a la Vall·llòria ý a dormir a la Roca, ý a 13 anàrem dinar a Tarrasa ý a
dormir a Ygualada, ý a 14 dinàrem als Espitalets ý a dormir a Bellpuig, ý
allí véram la sepultura del duc de Sorna, que fou don Anton de Cardona,
virrei de Nàpols, la qual és tota de pedra mabra, cosa de veure ý de reis,
[que] costà, diuen, setza mil ducats [i] fou portada de Nàpols. Ý lo monestir,
que és de l'orde de Sant Francesc, és molt gentil ý ben fet, ý en dit
monestir y à un apartament de unas istàncies molt alegras ý curiosas, aont
los señós de dit Bellpuig se acostumen de anar ý estar per la senmana
santa. Ý a 15, dia de Ram, anàrem a dinar en Lleida, aon oírem en la Seu
part de l'hofisi ý la Pàsia a tres veus, cosa de oir. A dormir a Fraga, que
és lo primer lloc de Aregó, ý a 16 a dinar a Burcalarós ý a dormir a la.
venta de Santa Llúsia. Ý a 17 a dinar a la Pobla ý a dormir en Saregosa,
aon y entràrem a tres oras pasat mixdia, de manera que, ab manco de sis dies
naturals, caminàrem sexanta
Ý tres lleugas abans que aribàsem en la Pobla trobàrem una casa de algun
cavaller, la qual hera molt gran i vogida tota al primer sostra de una
galeria de pilàs, ý las baranas totas de balustras de pedra, ý alt a cada cantó
de dita casa hun torrió, que tot hera molt bonico ý paria molt bé de llun
ý més de prop. Ý a mitja lleuga aprés trobàrem hun lloc que lo senyor d'ell
se diu senyor de Hosera, lo qual y té un castell ý, per millor dir, palàsio,
tan gran ý tan alt és, que sols hun anfront y à 18 finestras, totes ab balcons
de ferros, ý hen altro henfront y à uns corradós alt ý baix, molt bells
ý de molta enplària, ý la isglésia, canpa[na]r ý portalada de dita isglésia estan
bé, molt gentil cosa; ý és tot de rajola ý dóna molt gran contento a la vista,
per estar fet tot com està. Ý aprés pasàrem per hun lloc que
hen lo qual véram tanbé huna isglésia ý canpa[na]r
molt gentil i molt obrat, per part de fora tot de rajola. Ý després aribàrem a la
Pobla a dinar, com dic. Ý alt a una torra véram dos signas que coven en dita
torra cadany, ý de asò à tant que no y à memòria d'òmens que se
de quant y vinguéran, tant temps à que y coven. Són animals com unas ocas
o poc manco ý són molt estimats en dit lloc, per tenir tota aquella terra neta
de talps, serps, ratas ý altres animals. Ý a las tres oras pasat mitxdia, com
dic, aribàrem en Saragosa ý posàrem a un ostal en la calla de Sant Pablo
que
anple i és molt bell tenpla; té de llarc [...] pasos ý de anpla; té totes les
capellas ab rexas entorxadas, pintadas d'or ý blau; la capella de sa porta
és cosa de veura, tant somtuosa és. Ý després véram lo monestir de Sant
Francesc, que és tan principal monestir que li diuen la Casa Real de los
Franciscos. Ý a 18 de dit véram lo espital, en lo qual y avia 620 malalts;
ý gàstan-s'í vint-ý-sinc fins en trenta gallinas càdal dia ý divuit fins en vint
moltons; ý los dies de pex, deu fins en dotza; de manera que, segons lo
comta que
gallinas ý capons. Ý vui, com dic, y avia sis-sens ý vint malalts entre òmens
ý dones ý, a més de axò, sent ý vuit ignosens ý vuit minyons de llet en casa ý
quatre-sens fora casa; ý entre la gent de servei ý malalts són mil ý set-sentas
personas, conpresos deset capellans que són mester per al servei de la casa.
Té d'esenda solament set mil ducats ý gàstan coranta
de dit set mil són de caritats; gasta deu corteras de blat càdal dia
ý per casi tota la casa baix s'í pot anar ab cotxo; ý ab las ollas, que són
de coura, allà on fan los caldos, ý posen sinc, sis moltons; ý ab la de las
gallines n'í posen deu ý dotza. Ý lo capellà que
espital i
Los oradós ý minyons van vestits de drap de color de vert ý pardo. À-y
una nau de l'arcabisba, altra del protonotari del regna, en què y à sis canbras;
la huna és per a sasardots, altra per a nobles, altra per a cavallés, altra
per a siutedans ý altra per a soldats, altra per lo dit protonotari, totes molt
ben gornides de matalasos ý tot lo que és mester; ý cada canbra d'estas té
un fadrí per a servir a dit malalt; ý en cada canbra y à una roba de llavantar
ý unas plantofas que servex per quant lo malalt se lleva; tanbé y à altra nau
del regna ý altra de la cavalleria, que à feta un mercader, altra dels
convalasens, altra dels nafrats, dues dels incurables, que són del mal fransès,
ý de las donas; ý altres tantes naus y à de las donas. Ý totes las
dites naus són prou llargas ý totes, tant de donas com de òmens, són dobles,
so és, que de huna part ý altra í à canbras, ý totes són ab cortinas o portaleras
blancas. Tanbé y à un'altra nau en què y està lo pradicador ý los
capellans de dita casa, ý més y à dos o tres orts ý 3 patis ý en la hú d'ells
estan moltes gallines, coloms ý conills. Ý tanbé y à dos espessiarias ý una
barbaria. Ý tot lo dit espital entenc deu ser grandària com la mitat del Mercadal.
Ý en dit espital y à una nau de canbres, de las quals aportí en escrit
la altària, anplària i llargària d'ellas. Ý axí, poc aprés que fui tornat assí,
fiu fer tres canbres de la matexa manera así, en lo nostre espital, que són
las que estan al cap de la escala, en la plaseta, junt prop la capella, les
quals són molt al propòsit, diuen, per malals per estar fetas com estan.
Ý los pobres que no tenen dinés los sotèrran tots ab un sot, en lo samantiri.
Ý los que tenen fins en vint reals los sotèrran cada hú en son sot, en lo
matex samantiri; ý los que ariben a tenir set lliures los sotèrran dins la isglésia
ý li diuen l'ofisi a cant d'orga. Ý tanbé anàrem a veura la Algefaria,
que és la casa dels reis de Aragó, fora ý molt prop de la siutat, en la qual
estan vui los inquisidós. Ý després de la revolta que fou en dita siutat,
que fou en l'any ab lo nostre rey, ý té lo rey una conpania de dos-sens òmens
que guanyen, so és, los arcabusés sinquanta reals lo mes, ý los moscatés ý
cosalets, satanta. Ý en dit palàsio y à una sala real que manà fer lo rei don
Farrando, en què y à un sostra que és lo millor, diuen, de tot aquell regna;
ý tanbé y à una sala d'armes en la qual se poden armar sis mil òmens de
totes armes ý encara ý sobreran més de trenta mil espases, perquè desarmaren
a tots los moriscos que-s trobaren en tot lo Regne de Aregó després
que fou pasada la revolta. Té dit palàsio molts corradós i patis ý dos escalas
que y poden anar 8 o 9 personas, costat per costat, molt a pler. Ý a 19
de dit véram la Diputasió, en la qual y à un ballísim pati ý alt un ballísim
corrador, ý alt ý baix tot se roda ab pilàs. À-y una sala en què y à un sostra
molt deurat ý de molta vàlua ý per tot l'antorn estan pinta[t]s tots los reis
de Aragó, de cap a peus, cos, ý de baix los entorns dells dits quadros, que
tenen los entorns molt deurats, està la tapisaria, que és molt rica,
ý de allà aon arriba dita tapisaria fins en terra està dita paret tota de rajola
de Valentia. Ý de dita sala pàsan a hun corrador pransipalísim, de molta altària
ý molta llargària, que ix sobra lo riu de Hebro, que de la part de dit
riu par una casa de rey ab tans corradós. Ý a 18 de dit véram la Llotja, que
té moltas claus dauradas ab las armas reals, que estan molt ben fetas, que
són 4 llaons. Ý té 58 pasos de llarc ý 32 de anpla, ab moltas rexas a l'antorn.
Ý de dita Llotja pàsan en Casa la Siutat, aont ténan la Taula de la Moneda. Ý
a 19 de dit, dia de dijous sant, véram posar Nostra Senyora en lo moniment
en la isglésia de Nuestra Señora del Pilar, ab molta música a cant d'orga en
què y avia molt gentils veus de 2 o 3 capons ý alguns minyons. Lo moniment
era molt gran ý fet de manera que, no cé com dir-ó, tan gentil estava. Ý són
dos higlésias, la huna dins l'altra; avia-í molta plata ý 4 blandons, que éran
més alt que qualsevol oma. La Nostra Senyora és molt xica ý morena, com
la de Monserat; té un sobresel tot de plata, de molta vàlua. Càdal dia de
tot l'any li múdan la roba de nits, perquè
ý las que vàlan manco són de seda ý vallut; ý, com dic, càdal dia la muden,
sinó és la camisa, que diuen és la matexa que aportava quant vingué aquí.
Ý està enpeus, sobre hun pilar de marbre que diuen és hú dels que Nostro
Senyor fou lligat en lo temps de la sua santa pasió. Lo cor de dita ysglésia
té vint pasos de llarc ý vuit de anpla sensa las tres fileras de cadiras
que té dit cor, tot en radador, las quals, ý espal·leras de totas ellas, són molt
obradas de ralleu, personatges ý pinturas, que és cosa de veura, per ser de
molta curiositat costosa ý de molta magestat. Ý té en lo altar sis àngels de
plata, ab sos candaleros, ý estan quatra d'ells ab siris cremant contínuament.
Ý a las quatra oras, pasat mitxdia, partí de Sant Francesc la profasó de la
Sanc de Jesucrist, en la qual avia sent ý 62 dexaplinats ý tres-sentats ý
vint atxas. Ý a la matexa ora partí del Carme altra profesó, que li diuen
la de la Crus, en la qual y avia sent ý vint dexaplinats ý tres-sentas ý vint
atxas.
Ý lo estandart, que hera de domàs negra ab una creu varmella,
aportava un cavaller ý los cordons d'ella aportaven dos comanadós de l'orda
de Sant Joan. Són estades totas dos molt principal[s] vistas, per la molta lluminària
ý cavallés ý música de veus que í avia en dites profasons. Ý a la
profasó de Sant Francesc anaven dos jurats ab llus capas ý espasas ý sobra
hun muscla apòrtan una faxa llarga de vallut carmasí, que senpre diuen van
axí, sinó quant van tots plagats, que lasoras apòrtan roba de domàs. Ý devant
d'ells anaven los vargués, ab robas llargas de grana gornidas a tot l'antorn
de unas faxas de vallut carmasí, ab las masas altas. Ý com són entrats
dins de la isglésia, los dits vargués àn abaxades las masas ý las portaven tant
quant trigaven a pasar debaix dels brasos; no cé si u acostumen de fer axí
tot l'any. Ý ab dits dos jurats anava a mà dreta la salmadina, que és
com és así lo vaguer, ý devant de dits jurats anaven dos gentils
ben vestits ý després anaven los vargués. Ý a la profesó del Carme anaven
los tres jurats, que restaven axí matex com los altres, ý com van per
siutat pasajant ý cada hú sol, si vòlan, van ab un criat. Los moniments tots
són molt grans, gentils ý de molta lluminària. Ý en lo monestir de monjas
barnardes, que és lo de Santa Llúsia, ý en lo de Santa Ignès ý en lo Nostra
Senyora de Altobas, de la tarsera regla de Sant Francesc, són las monjas que
tenen millós veus de tots los altres monestís de Saragosa, endemés las de
Nostra Senyora de Altobas, que canten maravallosísimament. Ý lo divendras
sant anà altra profesó de daxaplinats que li diuen la de la Soledat, en la qual
y avia dos
acostumaven de anar-í tots los altres anys ab atxas, ab unas robas llargas
de bocaram negra, perquè lo senyor arcabisba posà escomunicatió a qualsevol
que no aportaria la caputxa de dita roba en lo cap, per lo que deia que
anant dessatapats no aportaven la devotió que convenia ý que u fèian més
alguns per ser vistats ý xarrar, escusas de acaptar ý per anar molt enllaxogillats,
que no per fer lo servei de Déu. Ý axí dexà de aver-í més de mil
atxas, per no ser-í anats los cavallés ý siutedans per dita causa.
Lo Coso té dos mília ý vuitanta_un pas de llarg ý sinquanta pasos
de anple, ý al cap de 300 pasos y à una creu en lo mitx de dit carrer,
cuberta, la qual té 12 pilàs de pedra vogida tota de barras de ferro molt
altes. Ý en lo matex llos de dita creu foren martaritsats molts sans; à-y,
en dit Coso, moltes cases de senyós principals, que cada huna d'ellas és
molt gran palàsio, segons són los patis ý anfrons que, poc manco, tenen
de llarc com té la plasa del Vi, ab moltes finestres ý asentades totas
a l'igual ý las escalas cubertas. Ý d'estas casas n'í aurà en Saragosa
algunes dos-sentas, que totas parèxan palàsios de rei, com és ara la del virrei,
arcabisba, comta de Morata, duc de Villarmosa, la de Saporta ý altres. Per
tenir tan bells patis, anfrons, orts, mirandas, rexarias, balcons, salas, quadras,
barbacanas de tauladas ý corradós com ellas tenen, sens moltes altres que
n'y à de cavallés particulàs, siutedans i marcadés, que tanbé són molt bonas
ý de veura per la molta rexaria que tanbé tenen. Ý totes las dites casas ý
siutat són fetas de rajola. La casa de l'arquebisba, aon posava lo rei al temps
[que] se trobava en Saragosa, té tres patis ý la hú d'ells és gran com la plasa
de Sant Pere de Girona. La plasa de Nostra Senyora del Pilar té de llarc
234 pasos ý 70 de anpla, en la qual y à moltes cases bonas ý perticularment
la casa del senyor de Hirva, que té deu finestras grans ab una rengla, totes
ab balcons de ferro. Ý en dita plasa tenen los encans ý la casa del virrei ý
trau porta. Ý lo dia de Pasqua anàrem a l'ofisi en la Seu, la qual té 82
pasos de llarc ý 72 de anpla; té quatra naus ý derera de l'altar major no
roda. Ý dit ofisi digué lo arcabisba; éran-hi tots los sinc jurats, los quals
estaven asentats alt en lo altar major, ab un banc ab espal·lera, ab gramallas
de domàs carmasí, ý al coll aporten hun collar de or, a manera de un pasamà,
de anplària de sis dits ý [que] devalla fins a la sinta. Ý al costat
dels jurats, més prop de l'altar, estava hun ofisial que li diuen lo salmadina,
que és com así lo vaguer, encara que tenia als peus hun coxí xic de vallut
negra per ajonollar-ce, ý hun capallà, dels 12 que asistían ab lo de l'ofisi,
donà pau a dits salmadina ý jurats. Ý després de l'ofisi lo arcabisba se n'anà
ab la creu devant, ý lo salmadina li anava a mà dreta ý lo jurat en cap a mà
esquera; ý tots los altres jurats anaven al mitx de siutedans, so és, hú a cada
costat, ý dits jurats anaven al mitx ý sols y avia dos porras per los
dos jurats primés, ý com los dits anasen hoferir en l'ofisi no
de oferir los huns als altres, com se husa en Catalunya fer aquells conpliments,
sinó sols quant ce alsaren del banc per anar oferir, perquè diuen
que lasoras no
devant representant Nostro Senyor. Lo dit ofisi se digué ab tantes ý tan bones
veus de tiples ý quantrals com se pot pensar; la música de l'orga par, quant
lo sonen, que í age cormetas, sacaputxos ý manestrils. Ý en lo cor, que és
molt bell, no í entren los llaichs quant se diu l'ofisi, com fan al de Barcelona.
Ý en lo altar major, que és cosa de veure, tenen alt, a mitx altar, ý
tanbé en Sant Pau ý hen altres higlésias, lo Sant Sagrament sobra Nostra
Senyora o la imatge, que és ab una vidra devant ab 3 o 4 llums que senpre
créman. Lo arcabisba à nom Santos o Bovadilla; és hun sant que tot lo
que té de renda dóna a viudas pobras ý astudians ý a pobras. Ý de mitja
coresma en avall no menja sinó pa ý aigua ý herbas. Té huna bella ý riquísima
sepultura en la Seu ý altra a part per sos criats. La plasa del marcat
de dita siutat té dos-sens ý vuy pasos ý de anple quaranta-tres, sensa
las voltas, que són en tot lo radedor de dita plasa, en la qual y à quatrasentas
trenta-sis finestras, que cauen en dita plasa, conpresas trenta-tres que
són de la presó, totes ratxades, sensa las que fàltan de la casa de la Justícia
de Aregó, per ser tota aresada per manament de Sa Magestat. Ý lo pont de
pedra, que està junt dita siutat, té tres-sens ý deu pasos de llarg ý de anplària
ý poden anar tres cotxos al costat la hú de l'altra, ý de fusta n'y à altre
també junt dita siutat que té tres-sens saxanta
anar hen ell dos cotxos molt a pler, la hú al costat de l'altra. Las donas de
Saragosa són brutas ý van mal lligades ý los forastés se àn de conprar a
l'ostal tot lo que àn mester per manjar ý beura, que és gran treball per ells,
ý si van a la taverna per beura, se àn de pendra la tasa ý rentar-la ý lo tavarner
sols masura lo vi. La torra aon estan las oras de la siutat
té de alt dos-sens sinquanta-i-sinc escalons ý la canpana és grandísima, tant
que las anses d'ella són judicadas per hun canpaner que pésan vuit o nou
quintàs. Ý dita torra està sola en lo carrer de la Calla Nueva ý tota és feta
de rajola pintada ý molt obrada de la matexa rajola. Veu-ce tota Çaragosa,
qué és molt gentil vista; paga
monestir de Santa Engràsia, aon estan los frares hierònims, ý és huna yglésia
de baix de hun altra en què y à setza mil màrti[r]s; à-í claustas ý aspais, sacrastias,
rafator ý dormidor, tot tan polit ý gravat, ý tanbé lo cor, que no
sap y age en tota Espanya altra casa més gentil ý més ben acabada si
no és l'Ascurial; ý encara hen algunas cosas diuen li aporta aventtatge ý
perticularment lo portal de la isglésia, que és de pedra marbe molt gran ý
cosa de veura; en fi, que tot lo de dit monestir bé par que lo rei don
Farrando y estigué tant quant lo feren com ó féu, perquè adeficà de peu
dit monestir, ý axí és cosa de veura ý de gran cost, que sols lo portal de la
isglésia costà més de deu mil ducats ý té una clausta que té sinc canes de
anpla, enrajolada de rajolas de moltas colós.
Ý a 23 de mars partírem de Saragosa ý vinguéram per la part de Tarragona
los quatra dalt dits ý anàrem a dinar a Fuentes, aon y à dos higlésias;
la huna és monestir de domingos ý totes molt gentil obrades, ý molta cosa
de primor feta de guix; ý a l'altra, que és la higlésia major ý molt gran, era
tota plena de gent, perquè dèian l'ofisi, ý a cant d'orga, ý totes les dones
aportaven mantells.
Lo castell del senyor, que és lo comta de Fuentas, és molt gran ý a tots
los enfronts té moltes finestras grans ý totes a l'igual; ý à-í alguns torratxos
molt pintats de rajola de Valèntia, que tot està molt coriós que bé par és
casa de comta. Ý anàrem a dormir [a] Ascatró. Ý a 25 dinàrem a Bateya
ý a dormir a Móra. Ý a 26 dinàrem a Reus ý a dormir a Vilanoveta,
perquè plogué. Ý a 27 dinàrem a Tarregona, aont véram la Seu;
ý lo portal de dita isglésia és tal, que, si és lloat de gentil, bé u marex, perquè
u és.
Ý tanbé la capella que és en dita Seu, que la féu fer lo senyor
arcabisba Agustí, que costa divuyt mil ducats. Té lo altar de jaspi ý
dins d'ella y à sinc altàs. Té lo cor de dita ysglésia 32 pasos de llarc ý 8
d'anple, sens l'antorn de las cadiras. Ý entrant en dita siutat y à un carrer
que de una part és la muralla ý de l'altra lo monestir de Sant Francesc ý
aprés los Estudis, ý després lo Colegi de la Conpania de Jesús, ý lo aspital,
ý després Santa Clara, que totes dites sinc cases de virtut fan l'altra part
de carer, lo qual és molt bo, per ser molt anple ý ser dites cases tan grans de
anfrons ý tan ben fetas, ý totes sa tòcan. En fi, bé par són obras de arcabisbas
Sarvantes, Agustí i Tarès. Ý a dormir al Vandrell. Ý a 28 anàrem
a dinar al Lladoner ý a dormir a Barcelona. Ý a 29, a dinar a la Roca
ý a dormir a Sant Saloni. Ý a 30 de dit mars, a dinar a la Ropit ý a
dormir a Girona, bons tots gràsies a Nostro Senyor. I ja vui, 19 dies
que partírem de Girona ý ab los quals avem caminades sent vint-i-sinc lleugas.
Que tot sia per al servei de Déu.
Filla. Nota: Com a 15 de juliol 1598 Clara, muller de missèr Armanter
Sunyer, ma cosina jermana, parí una filla en Castelló. Foren padrins
un pobra i huna pobra. Posaren-li non [...]. Nostro Senyor la fasa
bona crastiana.
Filla. Nota: Com a 17 de juliol 1598 Anna, muller de Miquel Çaconomina,
mon jermà, parí huna filla. Fóran padrins Alena Farrera ý Samsona
ý Jaume Çaconomina, mon oncla. Posaren-li nom Anna Alena. Fou batejada
en las fons del Marcadal. Nostro Senyor la fasa gran santa.
Filla. Nota: Com a 5 de agost 1598 Paula, ma cosina jermana, muller
de Miquel Moler, mercader, parí huna filla. Foren padrins la muller de missèr
Llàtzer Çaconomina, mon cosí jermà, ý yo. Posaren-li nom Mariatna
ý [...]. Fou batejada a la Seu. Déu la fasa molt venturosa en tot.
Nota: Com a 6, 7, 8 de octubre 1598, trobant-me jo en Barcelona,
víu fer las obsèquias del rey Falip, senyor nostre, que los consallés
ý diputats li féran; so és, los consallés tinguéran dol en Casa la Siutat tres
dies; so és, que estaven de matí, ý després
vestits ab gramallas ý ab los caps cuberts, aont hi anaren los diputats dos
dies ab gramallas rosegans ý caps cuberts, ab més de sent ofisials que los
aconpaniaven de la matexa manera, accepto las faldes, que cada hú se las
portava altas. Ý lo marquès d'Eytona ý comta de Quirra ý tots los tribunals
anàran tenbé a visitar los dits consallés, uns aprés altres; tanbé los caps
de dits tribunals i llus ministros anaven axí matex tots endolats; so és,
lo bal·le genaral, rasional, cònsols de llotja, ragent. Los aglasiàstics, que
tanbé anaren al dol, no aportaven més del que aporten càdal dia, que éran
anquisidós, capítol de la Seu. Ý al quart dia, que fou a 9, se féu la capella
ardent en la Seu, aont y anaren lo virrei, consallés ý doctós de l'Audiènsia
ý ragent, ý tots estaven en lo altar major, axí matex tots cuberts de dol.
Los diputats no y fóran, per no poder-sa consertar de com estarían. Digué
l'ofisi lo canonge Reart de dita Seu, vui alet bisba d'Elna. Ý fora la rexa,
ab un catafal al costat del túmol, que estava sobra l'ascala de Santa Aulària,
estaven las senyoras que tenían lo dol, que éran la comtesa de Quirra, govarnadora,
bascomtesas de Canet ý Paralada ý la baronesa de Jóc. Féu-sa
l'ofisi ab molta pompa ý molta música ý entra atxas ý siris éran 710.
Los inquisidós, quant se deia l'ofisi, estaven en lo cor, de la part del bisba,
ý lo batlle general de l'altra part de la trona. Ý fet que fou, lo virrei se
n'anà en sa casa, ab tot son aconpanyament, ý casi al costat li anava lo
ragent, ý després missèr Salvador Fontanet, trasorer, ý missèr don Lluís de
Paguera a mà esquerra, ý aprés tots los demés del Consell venían de dos en
dos; ý poc aprés se n'anà lo batlle genaral ab tots sos ministras, tanbé tots
cuberts de dol, ý al costat li anava don Francesc Agullana, lloctinent
de balla genaral. Ý aprés se n'anaren los consallés; ý al mitx dels dos primés
anaven dos abats que avían estats agraduats, al mitx d'ells tant quant se
digué l'ofisi, que éran lo abat Aimaric de Sant Culgat ý lo de [...]; ý al
mitx de l'altro consaller, que no héran més de tres, ý de Cosma Fivaller,
donsell, anaven los abats de la Portella ý de Banyolas, los quals no anaven
ab cap cubert com los consallés ý demés gent, que fou una magnífica vista.
Digué la prèdica hun pare descals. Ý a 10 de dit la Diputasió féu l'ofisi en
la matexa casa de la Diputasió, ab gran túmol en què y avia molta lluminària.
Predicà hun pare agostí Fou-y lo virrei ý consallés; ý lo virrei y anà ý se
tornà a caval, ý aportava bonet rodó ý capús clos ý no capiró al cap, com lo
dia abans. Ý tots los cavallés que l'aconpaniaven anaven ab capús clos ý lo
sonbrero ordinari de cada dya los dits diputats, que éran lo canonge Francesc
Oliveras de la Seu de Girona, diputat aglasiàstic, ý altres. Tanbé tinguéran
dol tres dies, axí matex ab los caps cuberts, però no foren visitats de las
personas ý tribunals com féran los consallés. Ý avían fet fer un altar a cada
cap de corrador de dita casa de la Diputasió ab doser ý espal·lera, tot negra,
aont s'í dèian càdal dia pasadas de sent misas, ý durà asò tots los dies de dol.
Despanguéran los diputats per fer-sa dol 7.122 ll. sensa lo gasto de las
misas, lluminàrias, túmol ý altres gastos. Donaren, so és, a cada diputat ý
oïdor 300 lliures als ofisials, no als de fora Barcelona, que a ningú ne volguéran
donar sinó als de dins de Barcelona, so és, als que són cavallés o siutedans,
125 lliures a cada hú ý als altres 70 lliures. Fou cosa de veura, tans
dols ý aconpanyamens de anbaxades que
Tots los cavallés se vestiran ells de dol de vayeta, ý a tots los criats, de
drap. Cridàran al dit senyor rei al terser dia per la dita siutat de Barcelona
tres òmens a cavall ab gramallas ý caps cuberts a basquella ý deia "crastians
ý crastianes pregaran a Déu per l'ànima de la sacra, catòlica, real magestat
rei Falip, senyor nostre, que és pasat d'esta vida en l'altra"; que tal
tropiam que diga per nosaltres.
Assí, en Girona, se féran tanbé ditas onrras, segons diuen, ab
més conpliment que mai se sien fetas per ningun rei. Los jurats, que éran
Rafel Canmany ý Descoll, missèr Jaume Vives, siutedans, ý Francesc Moner,
mercader, ý Jaume Vasellas, manor, tinguéran dol en Casa la Siutat tres
dies, estant ab gramallas ý caps cuberts. Ý allí anaven-y los siutedans ý qui
volia a visitar-los. Ý aprés, al dia de la capella ardent, que anaren a fer
l'ofisi en la Seu, anaven de sinc en sinc, en filera; so és, jurats, canonges,
cavallés, mercadés ý siutedans. Ý en la Seu, al costat del túmol, aont diuen
y avia molta lluminària, estaven tres senyoras viudas que tenían lo dol, mullés
de cavallés, que éran las senyoras dona Madalena Sarriera, Samsona ý
Sanmartina; ý tanbé tres altres senyoras viudas mullés de siutedans, que
éran las senyoras muller de missèr Miquel Andreu, muller de missèr Solidon
Valencas, que fou de l'Audiènsia, ý la muller de Narsís Bahurt; ý al pujar
ý devallar de dit catafal, los aconpanyaven ý donaven de la mà, ý al temps
anaren [a] ofarir Rafel Viuet i altres siutedans, tots engramallats. Digué
l'ofisi lo bisba Suaso de la present siutat. Ý aquell dia, ý tanbé després, tots
los cavallés ý siutedans ý senyoras se posaren dol.
Benedictió de abat. Nota: Com diumenja a 18 de noenbra
1598, en la isglésia de Sant Faliu dels Capallans, se banahí lo abat Cassà,
abat de Sant Pere de Galligans. Lo senyor bisba Suasso, de la present
siutat, digué l'ofisi ab asistènsia dels senyós abat Montagut de Banyoles, ý
abat Boscà de Mer, ý ardiaca Paulí de la Selva. Anà en dita isglésia ab molt
gran aconpanyament de cavallés. Ý després anaren a dinar ab los dits aglasiàstics,
ab lo dit senyor bisba. Ý l'andemà los dits cavallés anaren [a] dinar
ab dit senyor abat en dit monestir. Fou molt bona vista. Déu lo fasa sant.
Mort de dona. Nota: Com a 28 de noembra 1598 fou Nostro Senyor
servit portar-ce
Francesc Bas, siutedà, oncla meu. Jau en lo Carme. Féu tots órdens de crastiana.
Tenia 60 anys o més; hera dona molt valarosa ý [ha] aumantada molt
la casa de son nét Francesc Ferrer Bas. Nostro Senyor la tenga en lo Sel.
Mort de oma. Nota: Com a 12 de gener 1599 fou Nostro Senyor servit
portar-se
de la present siutat, marit de una filla de cosina jermana mia. Féu tots órdens
de crastià. Jau en Sant Faliu. Nostro Senyor lo tinga en lo Sel.
Siminari. Nota: Com a 7 de fabrer 1599 se donà ramato del tot al
siminari que lo senyor bisba de Tasis, vui de Girona, à hunit ý consertat;
so és, onir lo colegi de l'Espital ab lo colegi de Sobraportes, que y
puguen estar vint
estar-y, so és, en la casa del portal de Sobreportes, aon estaran de contínua
ab llur mestra ý tot lo demés que tenen mester. Ý per cada hú d'ells se
està tatxat un sou de carn sens lo conpanyatja ý no àn de beura vi; ý a dit
dia són vinguts catorsa minyons que són partits de Sant Francesc, vestits
de robes llargas de color de Monserat ab las becas vermellas, de dos en dos,
ab la creu devant, ab los jutglàs sonant los manestrils, aconpaniats de cavallés
ý molta altra gent. Ý entrant dins dit colegi sonaven molts tabals ý tronpetas
ý al cap de la escala estava lo senyor bisba ý a mitja escala los jurats,
que éran: Jerònim Andreu, siutedà; Pere Farran, Jaume Lladó, mercadés;
ý Jaume Vasellas, escrivà, que rasebíran dits minions; entr'ells ý és Amic
Alemany, mon cosí [...]. Nostro Senyor los dex a ells ý a tots los demés
ben persavaranç.
Mort de ome. Nota: Com a 17 de fabrer 1599 fou Nostro
Senyor servit de aportar-se
que fou de ma tya ý cosina jermana mya. Fou plant de tota Girona per
ser de tanta valor ý bondat; dexà dos fills, que són Joan Rafel ý Anna Magina,
monja escolana del monestir de Sant Faliu de Cadins. Féu tots órdens
de crastià. Jau en lo capítol del monestir de Sant Francesc de dita siutat.
Nostro Senyor lo tinga en la Glòria ý a tots com de aquest món axirem.
Tenia 72 anys, lo qual me avia tingut en las fons.
Mort de abadesa. Nota: Com a 6 de mars 1599 fou Nostro Senyor
servit de aportar-se
abadesa del monestir de monjas de Sant Faliu de Cadins de la present siutat.
Féu tots órdens de crastiana. Nostro Senyor l'age acollida en la sua santa
Glòria.
Pasada de reina. Nota: Com a 21 de mars 1599 aribà la reina nostra
ab 44 galeras. Ý a 22 determinà esta siutat que Miquel Çaconomina, siutedà,
i Pere Galí, mercader, ý Joan Fàbrega, manor, anasen a la posta a donar la
benvinguda, per part de dita siutat, a la senyora reina ý tanbé lo parabién
del cassament ab lo nostro rei ý senyor, ý tanbé per fer-li oferta per part
de dita siutat. Ý estant los dits tres enbaxadós per a pujar a cavall vingué
nova serta com la reina era ja pasada devant Palemós, que se n'anava en
Valènsia, aont lo rei l'estava aguardant. Nostro Senyor li dó bon camí.
Fill. Nota: Com a [...] de mars Nostro Senyor donà un fill mascla
a la muller de Joan Rafel de Bel-loc, siutedà ý cosí jermà meu. Fou batejat
en la Seu. Foren padrins Ramon Xanmar, donzell, ý la senyora Valencas,
viuda. À nom Rafel ý [...] Déu lo fasa oma de bé.
Mort de dona. Nota: Com Nostro Senyor és estat servit vui,
a 20 de abril 1599, aportar-se
Rafel Ferrer, siutedà de Gerona, cosí jermà meu. Féu tots órdens de crastiana.
Jau en Sant Faliu dels Capallans. Nostro Senyor la tinga en la Glòria.
Dexa a Rafel ý Jerònima, fills seus.
Nota: Com a 29 de abril 1599 los magnífics jurats rabéran lletra de
Ça Magestat, escrita en Valènsia, ab la qual los manava que per al primer
de maig sagüent aguesen enviats síndics en la siutat de Barcelona, per prestar-í
sagrament ý omenatges ý veura
ell feia comta de trobar-s'í; ý axí los dits jorats, que éran Jerònim Andreu,
siutedà; Pere Farran; Jaume Lladó, mercader; ý Jaume Campolier, escrivà,
juntaren lo matex dia consell jeneral ý traguéran anbaxadós, los quals foren
dos, encara que los manós volían que fosen tres, so és, hú de llur bras, ý
no pravalgué. Ý axí [hi] anaren Miquel Vadruna, siutedà, ý Miquel Despí,
marcader, ab orde tanbé de donar per part d'esta siutat la benvinguda a dit
senyor rey ý lo parabién del casament, ý lo matex a la senyora reina, ý tanbé
ab orde de besar las mans a l'arxiduc d'Àustria, marit de la infanta dona
Hisabel, jermana del dit senyor rey, que tanbé eran vinguts en Barcelona
ab los dits señós reis. Ý aprés, a 22 de juny, se trobaren en dita siutat monsenyor
Rafel Canmany ý Descoll, siutedà, ý Rafel Albert, mercader, ý notari
ý sacratari dels dits señós jurats, que isquéran de rodolí, per lo que los demunt
dits no tenien ja poder, ý axí per comensar-se las corts a dit 22 se
trobaren allí per part d'esta siutat, los quals alcansaren ý guanyaven 16 reals
cada hú lo dia. Ý a 8 de juliol se clogueran dites corts ý a 9 se n'anà lo
rei a Monserat. Ý a 11, que era diumenja, mudaren Nostra Senyora de
la isglésia vella a la isglésia nova. Ý a 12 entrà lo rei en Barcelona. Ý a 13
li féran la derrera festa, que fou un sarau en Llotja de damas que fou cosa
de veura. Dona Violant de Cardona, muller del govarnador, rassabia las
damas ý agué-y molt bon baranar de confitures. Féu moltes marsès ý molts
nobles ý cavallés ý comtas. Ý a 14 de dit juliol se n'anà de Barcelona per
terra. Nostro Senyor li dó molta vida ý selut peraquè puga ben regir ý [...].
Pres de moros fou Lluís Alemany. Nota: Com a 29 de abril
1599 Lluís Alemany ý Pere Çaconomina, mon nebot, partiren de assí per
anar en Menorca a veura llur oncla lo govarnador, que és Pau Bas. Lo demés
de la presa de Lluís Alemany ý tanbé com fou aprés rescatat dels
moros que
de altres papés baix en los caxons de la mia arquimesa.
Casament. Nota: Com a 16 de noenbra 1592 se feren las cartes de
Miquel Real, mon nebot, ab Estafania, filla de la senyora Bas, [que] firmà
aportar-li en dot dos mil i quatre-sentas ll., com apar a dit dia ý any susdit,
en poder de Pere Galí, notari de Girona.
Mon cosí jermà. Casament. Nota: Com al primer de agost
1599 se encartà Rafel Ferrer ab [...], filla de Joan Rafel de Roset, siutedà.
Donà-li 1.500 ll. de adot, com apar de tot llargament en poder de Jerònim
Gifra, notari de Girona, que à presas las cartes. Nostro Senyor los tinga de
la sua mà ý a tots.
Cosas de Mas Jelat. Nota: Com en lo any 1599 hé collides de ters
en lo meu Mas Gelat d'Aiguaviva trenta-sinc corteras de blat, masura corrent,
francas, pagat delma ý primísia, més sinc corteras ý sinc cortans entre espelta
ý sivada, tanbé mesura corumallides, tanbé francas. Gràsies ne fas
a Nostro Senyor; és estada la anyada del Pou en la qual y ha algunes tres
vesanes que són de la banda del bosc que no
és a la quinsena, perquè dites tres vesanes són novalias per ser terra nova
que à poc és treta, ý assò durarà senpre tant quant dit camp se conrohoarà;
ý tota la dita torra pagà lo delma a la onsena, so és, de trenta francas, dues
al delma ý una a la pramísia, la qual pramísia pac jo als capallans de dita
parròquia ý lo joer paga lo delma, lo qual és sinc; ý fan-se
és, tres parts són de monsenyor Ferrer de Fortià, ý dues dels frares de predicadós,
ý una part del bisba, ý altra a un benafisi d'esí de la Seu, ý altra
part a un altro benafisi, tanbé de dita Seu, tot per avís.
Àbit de monjas. Nota: Com lo dia de Nostra Senyora de Settenbra,
que contam a [...] de 1599 Albínia, fillola mia, filla de la senyora Alemany,
ma cosina germana, prengué l'àbit de monja, en conpanya de sis monjas
altras, en lo monestir de Sant Deniel; agué-í molts baranàs de moltes confitures
i de molta volataria ý aprés sarau per aver-í moltes seniores i cavallés.
Nostro Senyor las fasa bones rellagiosas.
Comensament de llegir. Nota: Com a 18 de octubre, dia de
Sant Lluc, de 1599 comensaren de llagir en lo estudi nou de Sant Martí
de la present siutat ý fou la primera llisó de ratòrica. Anaren-y molts cavallés
ý molt altra gent que tanbé hi foren convidats dels pares de Sant Martí.
Nostro Senyor nos fasa gràsia ý mercè de dexar persevarar dits estudis
per lo que se antén àn de fer gran fruit a la siutat ý sircunvaïns d'ella, per
encaminar en lletras ý vertut los qui aniran oir en dits estudis, los quals
estudis se són fets ý s'àn de conservar per orde ý voluntat del [...] senyor
Miquel de Agullana, ardiaca d'Enpurdà ý d'esta Seu, per aver-í dexades tres-sentas
lliures de renda quant morí, que Nostro Senyor li pac tan bona obra.
Deluvy. Nota: Com dilluns a 25 de octubre 1599 Onyar vingué
tan gros que se n'aportà sis cases en lo Marcadal, so és, las tres que estaven
més junt lo pont de pedra desà dit pont ý altres tres assí, en la plasa del
Marcadal de la part del riu; ý en ninguna d'ellas [que] y prengué enquantrà
ninguna persona, perquè totom se n'hera ja anat de dies, ý tanbé ne traguéran
part dels mobles. Fou grandísima aigua, tant que à fet grandísims
danys en moltes parts ý tots los carrés de dita siutat parien rius, tanta aigua
ý tanta fúria aportava, ý a moltes cases aribava fins al[s] primés sostres; ý
si Ter fos vingut gros com altres voltes, lo que no féu sinó molt poc, la
siutat patia en grandísima manera. Nostro Senyor ne fasa asmena al monestir
del Carme, que li arencà l'aigua tot lo cor de baix i
ý altros danys que los à donats, que per tres-sens ducats no u repareran, lo
qual nos guarde de la fúria de dit riu.
Alatció de abadesa ý priora ý de vels negras. Nota: Com a
29 de octubre 1599, dia de Sant Narsís, allegiren per abadessa del monestir
de monjas de assí de Sant Faliu, trobant-c'í lo abat de Santas Creus,
que era vingut per aquexa festa ý per a donar los vels negras a las escolanas,
a la senyora Hisabel Sunyera, priora, la qual, com dic, fou abadessa per tenir
més veus; ý la senyora Maria Samsona fou provahida de priora. Ý al primer
de noenbra, dia de Tots Sans, donaren los dits vels negras a sis escolanas,
que foren, la primera d'ellas, Anna Magina de Bel-loc, ma cosina jermana,
i fou d'ella padrí lo canonge Çaconomina, mon jermà; després fou Hisabel
Vilanova, Alena Sunyera, Hisabel Malla, Mariansiana Sansalònia ý Hierònima
Sunyera. Déu las fasa bones rellagiosas ý tanbé a la dalt dita abadessa,
que tanbé fou banahida lo mateix dia dels vells negras, ý dita benadittio se
féu a la isglésia perquè lo dit senyor abat digué l'ofisi axí de pontifical, ab
mitra, com si fóra bisba. Ý dita abadessa estava junt l'altar major, perquè
li dispensà dit abat que isqués del monestir aconpaniada de las dos monjas
més vellas, que éra[n] la dalt dita priora Semsona ý monja Mirona, ý deva
llaren per al cor per l'ascala del canpanar. Fou tot ab una matina ý fou
molt bona vista la serimònia gran que s'í féu en tot.
Filla. Nota: Com a 29 de octubre 1599 Nostro Senyor à comanada
una filla a la muller de missèr Llàtzer Çaconomina, mon cosí jermà. Batejaren-la
a Sant Faliu; foren padrins Joan Rafel de Bel-loc, mon cosí jermà,
ý la senyora Estafenia Real, muller que fou de mon nebot. Posaren-li
nom Hisabel Dionisa Estafania Narsisa. Nostro Senyor la fasa bona
crastiana.
Villa. Nota: Com a 7 de noenbra 1599 fou batejada en la
Seu la filla que Nostro Senyor donà a la senyora Paula, ma cosina jermana,
muller de monsenyor Miquel Moler, mercader. Foren padrins Miquel
Çaconomina, mon jermà, ý la senyora viuda Bahurta. Posaren-li nom [...].
Nostro Senyor la fasa dona de bé ý molt venturosa en bé.
Deluvi. Nota: Com a 15 de noenbra 1599 Onyar entrà per tota la
siutat ý pujà quatra escalons de l'ascala de assí de la nostra casa gran, ý
entrava per las finestras dels estudis de las casas de la plasa de las Cols,
que són sobre dit riu. Ý no fou perquè dit riu aportàs molta aigua, sinó
per respecta del riu de Ter, que vingué tan gros que feia enbotir dit Onyar.
Ý de manera que paragué senpre era un viver d'aigua sens conèxar-se a
penas que
que batia las muralles del Marcadal ý se n'aportà una casa de mon germà,
que abans era estada una bella orta. Ý moltas altras terras que y avia
encara. Ý assí en dit anfront de muralla, que sols y dexà la casa de mon
oncla, Jaume Çaconomina, ý tanbé l'orta de don Joan Sarriera, que està
devant ý junt del portal de Figarolas, ý tanbé la pila ý resclosa real ý molta
part de la resclosa dels molins de la siutat. Ý tanbé se n'aportà totes las
baranas, de cap a cap del pont major, perquè pujava dit riu una cana més
alt de dites baranes, cosa que mai s'és hoïda a dir. À donats molts altres
grandísims danys a moltísima gent ý a esta siutat. Nostro Senyor los
ne vulla fer esmena ý guardar-nos de desgràsias.
Casament. Nota: Com a 12 de desenbre 1599 Jaume Çaconomina,
canonge d'esta Seu, mon jermà, esposà a Monserada Bahurt, filla
de Cosma, jermana mia, ab missèr [...] Barrot. Déu los dó bona ventura
en tot.
Tornex ý astractió de prior. Nota: Com a 11 de gener 1599 se féu
assí lo tornex de la confraria de Sant Jordi, en [l]a qual isqué Pere Çaconomina,
mon nebot, lo qual guanyà un lleonet d'or de vàlua de 7 o 8 escuts
per aver-ó fet millor en la espasa que ningú altri. Ý los padrins que amanava
éra[n] son pare ý Alfonso, son jermà, ý son oncla, que era jo.
Anava de or ý blau. Lo mantanador era don Garau de Marimon. Ý a 12 de
dit traguéran tornayadós per l'altro tornex, com se acostuma, ý yo isquí
prior ý don Ramon Xanmar clavari. Tanbé guanià guans ý los donà a sa
mara, estant mirant la festa en la plasa, ý los que guanyà tanbé aprés en
Sant Deniel donà a la senyora monja Maria Alemanya.
Mort de ome. Nota: Com a 25 de gener 1600 fou servit Nostro
Senyor aportar-se
molt antic, fill de cosí jermà ab ma mare. Féu tots órdens de crastià. Dexa
sols un fill, que
en lo seu sant regna.
Casament. Nota: Com ja a [...] de gener 1600 se esposà Burguès
ab Mariàngela, jermana de Francesc Moler, mercader. Donà-li [...] fill
de cosí jermà meu mil lliures de adot. Nostro Senyor los dó la
sua gràsia.
Mort de dona. Nota: Com a 3 de febrer 1600 fou Nostro
Senyor servit portar-se
Farrana ý Llandriga, muller que fou de monsenyor Narsís Farran, mercader,
cosina mia. Morí, ab tots sos sentiments, de un cranc que se li féu a la mamella.
Féu tots órdens de crastiana. Fer-nos à molta falta perquè
bona vaïna, per ser molt amorosa a sos deutes ý a tots. Dexà a missèr Banet
Cabanies, son nebot, areu, ý a sa neboda, muller de monsenyor Altemer de
Fornells, algunes 500 ll. Nostro Senyor la tinga en la Glòria ý a tots quant
de aquest món axirem.
Mort i onrras de ome. Nota: Com a 4 de mars 1600 feren las onrras
de monsenyor Miquel Vadruna, siutedà onrrat de Girona, al qual, quant mon
pare fou jurat en l'any, lo anomenà de mercader que era per a siutedà. Ý al
convidar de la gent per a las onrras anaven dos òmens a cavall ab lo cap
cubert ý devant altres dos a peu, tanbé ab lo cap cubert, ab dos atxes;
ý derrera los de cavall, altres dos, ý estos sensa gramallas, de manera que
éran sis, que per asò, cosa nova en Girona, ne fas mentió. Ý ab lo sotorrar
anaven 24 atxes ý altres tans panes, ý lo matex aportaven lo dia de las
onrras. Fou sotarrat en la capella de Nostra Senyora de Misericòrdia en lo
Marcadal ý, encara que morí molt ric, ab 1.500 ll. de renda, aparagué a
molts lo del convidar de aquella manera ser gran vanatat. Nostro Senyor lo
tinga en la Glòria.
Nota; Com a 4 de abril 1600 Miquel Çaconomina, mon nebot,
lo reverend monsenyor Joan Gonfaus, que obté lo benafisi de Sant Narsís,
ý yo som partits vui en Girona ab selut, gràsies a Nostro Senyor, per terra
per anar en Roma ab comte de guanyar lo sant jubileu, per ser en lo any
sant, ý aprés dexar allí lo dit Miquel per lo que tira per ome de Isglésia.
Que Déu li fasa gràsia que li dó bona sort ý
ý
Mort de rector. A 14 de agost 1600 morí en Bascanó lo reverend monsenyor
Joan Llobera, rector de dit lloc, de una basca, lo qual fou aportat
per manament dels señós jurats, qui éran missèr Francesc Ferrer, siutedà,
Joan Galí, mercader, Francesc Lluc Ribes ý Salvador Jutglar, manós, assí,
en la capella de Sant Miquel de dita siutat. Ý a 15 de dit de allí fou tret
ab 12 atxes ý 12 panés ý molts engramallats ý ab tota la clarasia de Sant
Faliu. Ý abans y éran anats tots los monestís a fer-li absolta general. Ý de
allí lo aportaren a sotarrar en las clastas de la Seu. Ý dita siutat li féu tota
esta onrra ý bé per aver ell dexades dos-sentes lliures de renda perpètuas
als estudis nous de la present siutat. Que Nostro Senyor li pac tan bona
obra com à feta a tot lo comú ý l'age trobat en estament de gràsia. Ý las
onrras foren tanbé axí tanbé sumtuosas ý totes las iglésias diguéran moltes
misas ý tocaren molt.
Nota: Com en lo any 1600 hé collides, en lo meu Mas Gelat d'Aiguaviva,
trenta-tres corteras francas per a mi, pagada la pramísia que
a pagar, corumallides, ý dos de sivada.
assament. Nota: Com a 29 de agost 1600 Francesc Bas
Ferrer, nabot valentià meu, se n'aportà en sa casa a [...], filla de [...]
Ascarrer, cavaller en Paralada, muller sua, ý lo dit Ferrer li isqué a rebra-la
fins a Madinyà, aconpanyat de Rafel Sardà, Miquel Ferrer, missèr Llàtzer
Çaconomina ý de mi. No y agué bollísia per portar dol molt fresc dit
Ferrer de sa cosina germana, dona Maria, muller de don Cristòfol d'Ox, que
Nostro Senyor tinga en lo Sel, ý dó a tots de la sua beneita gràsia.
Mort de dona. Nota: Com a 13 de settenbra 1600 Nostro Senyor és
estat servit de aportar-se
Rafel de Bel-loc, siutedà, cosí jermà meu. À dexat tres fills ý una filla. Jau
al Carma. Nostro Senyor la tinga en la Glòria ý féu tots órdens de
crastiana.
Fill. Nota: Com a 29 de noenbra 1600, dia de Sant Sadorní, Nostro
Senyor fou servit donar un fill a la senyora Isabel Ferrera, ma neboda, ý
l'andemà, dia de Sant Andreu, fou batejat en la Seu. Fórem padrins la senyora
Dèlia Sunyera, monja escolana del monestir de Sant Faliu de Cadins, ý jo.
Posàrem-li nom Miquel Hierònim Andreu. Déu lo fasa venturós en tot ý
gran servent de Déu.
De juristes. Nota: Com en l'any 1600 y avia en la siutat
de Barcelona sent coranta-ý-tans juristas que advocaven, sensa los que són
doctós de l'Audiènsia.
Mort de desastre. A 20 de octubre 1600 lo virrei duc de Feria à donat
guiatja a Joan Bas, mon cosí jermà, a beniplasi de dit virrei, per lo que
guardava per una mort [que] avia feta así en Girona, desastradament per
aver donada una cultallada a la mà de [...], pagès de Bordils, ý perquè lo
dit no
Fill. Nostro Senyor fou servit donar a 12 de fabrer 1601 un fill a ma
cosina jermana Paula, muller de monsenyor Francesc Moler, mercader de
Girona. Foren padrins Francesc Burguès ý Monserada, muller de missèr
Bas. Nostro Senyor lo fasa bon crastià.
De sant Ramon. Nota: Com a 30 de abril 1601 caronitsaren en
Roma a sant Ramon de Penyafort, natural de la siutat de Barcelona, que
diuen fou cosa de veura.
Entrada del duc de Cardona. Nota: Com a 7 de juny 1601, lo duc
de Cardona aribà assí, en esta siutat, que anava a Castelló, ý fo ab los altres
jurats en conpanya de una promanada de cavallés ý de tots los altres brasos,
que éram 45 entre tots. Lo isquéram a ressabir alt en lo cap del pla; doní-li
la benvinguda ab ofertas ý conpliments per part d'esta siutat. Respongué
tanbé ab molt conpliment, oferint-ce a esta siutat ý a cada hú en particular
fer tot lo que
palau del senyor bisba. Ý a 8 de dit y tornàrem a 8 oras de matí a fer-li
vesita ý ofertes tots denpeus; poc aprés nos ne anàrem ý ell a Castelló.
Filla. Nota: Com a 9 de juny en disapte dematí deslliurà
Nostro Senyor de una filla a ma cunyada, muller de Miquel Çaconomina.
Foren padrins missèr Llàtzer Çaconomina, mon cosí jermà, ý la muller de
monsenyor Pere Orsí, mercader. Posaren-li nom Hisabel Garaua Baneta. Fou
batejada en las fons del Marcadal. Nostro Senyor li dó bona ventura senpre
ý la fasa bona crastiana.
Filla. Nota: Com a 28 de settenbra 1601 fou servit Nostro Senyor de
deslliurar de una filla a la muller de missèr Llàtzer Çaconomina, cosí jermà
meu. Foren padrins Francesc Bas Ferrer ý Hisabel Ferrera, ma neboda. Batejaren
a Sant Faliu, posaren-li nom Lluïsa ý [...]. Déu la fasa santa.
Casament. Nota: Com a 9 de octubre 1601 missèr Banet Cabanies,
fill de cosina jermana mia, aportà sa muller assí, en siutat, que
Adriana, filla de don Miguel de Sinesterra, que és de Perpinyà, los quals
estaven ara en Barcelona. Nostro Senyor los dó molt de bé ý los guart de
malelties ý de patir. Per lo que ella no [ha] aportat més de 700 ll. en dot
encara que diu té espactativa de més, ý dit Cabanies no tenir gaire res ý axí
va d'àbit lleonat.
Nota: Com a [...] de abril 1602 Joan Tarès, arcabisba de
Tarregona, jurà per virrei en Barcelona, encara que, per no aver-í diputats
de tot bras que puguesen fer consistori per ser la mitat d'ells presos com
en esta fulla més prop atràs consta, no li fou pres lo jurament per diputats,
com s'acostuma a tots los altros virreis, sinó que li prangué lo jurament los
consallés, que diuen poden en absènsia de diputats, tant solament per Barcelona,
sens perjudici de las altres siutats, vilas ý locs de Catalunya.
Nota: Com a 14 de juny 1602 fou Nostro Senyor servit portar-ce
l'ànima de mon jermà fra Rafel Çaconomina, [ca]marer de Sant Pere de
Rodes. Féu tots los órdens de cras[tià]. Morí assí, en casa, per aver-lo yo
anat a sercar [a] Barcelona 8 o 10 dies à, perquè caigué allí malalt per aber
manyats molts amal·lons tendras y aver bagut l'aigua ý lo vi rafrascat ab
neu. Aportí
residir en son monestir, sinó tenir casa parada com la tenia senpre en Castelló;
ý era tan voluntari de fer ples a totom ý era tan a costa de sa salut
ý asienda, que gastava tant que senpre estava molt enpanyat, gastant-ó per
camins ý a Barcelona ý en sa casa ý joc, que en ostal; ý quant és mort
m'és restat a deura a mi 460 ll. ý a mon jermà, més da mil, perquè li quitàrem
la pentió que la camareria feia, que éran sent ducats ab 800 ll. ý
[que] après tostemps li afagíam, per simplesa nostra, pensant ce ratiraria
en son monestir; ý, com no u feia, anava com Déu sap ý [...] mai nos n'à
feta esmena ý axí és mort endeutat; tanbé ab altres que condisions tan gastadoras
com era la sua, més valdria no tinguésan renda si n'agués tingut. [...]
A 31 de octubre 1583. Sols la monja de Banyolas aont ell prengué
l'àbit perquè no deuria lo que deu. Déu lo í perdó tot ý
sua santa Glòria; ý férem-lo aportar a sotarrar en son monestir de dit Sant
Pere per lo que fórem aconsellats ó avíem de fer axí. Lo qual tenia 37 anys
quant morí.
Mort desastrada. Nota: Com a 15 de juny 1602, en la vila o lloc de
Cabanas, uns soldats, brega faent, mataran a Pere Farrer, de Sant Pere Pascador,
marit de ma neboda valentiana, Jerònima, filla de Puig de Corsà.
Nostro Senyor lo tinga en la Glòria. Dexa dos fillas.
Nota: Com a 14 de agost 1602 lo arcabisba de Tarregona, vui virrey
de Catelunya, firmà ý concedí privilegi a tots los ciutedans onrrats de Girona,
que vui són ý per temps seran, de que gosen de totes les onrras, porogativas,
gràsias ý [...] que gosen los ciutedans onrrats de Barcelona, per
[ver]tut dels privilegis que tenen concedits per los reys ý particularment
del rei Farrando ý de l'enparador, los quals estan tanbé buidats ý autèntics
ab lo matex llibre de pragamí que està escrit lo dalt dit privilegi ara novament
alcansat, de manera que vui los dits ciutedans ý los que per avant
seran seran ý gosaran de privilegi militar en tot ý per tot accepto que no po
dran entrar en corts, com tanpoc no y entren en Barcelona, lo qual privilegi
hé jo solisitat en Barcelona ý procurat, com consta ab la suplicatió que
doní al senyor virrei, per part dels jurats i ciutedans de Girona ý perquè
dita suplicatió que està buidada ab lo dit privilegi no anava.