Dietari 1

Any ·1508· Morts en la ciutat de Valènçia, les quals comensaren a [...] de [...], any ·1508·, e foren tant grans que y moriren doçentes persones cascun dia, e duraren fins en lo mes de [...]. Venguda de mi Jeroni Sòria de Gènova a Valènçia A ·VIII· de giner, any ·1508·, venguí de Gènova a Valènçia perquè mon pare Simó de Sori her[a] genovès e natural del loch de Sori, prop de la çiutat de Gènova, no obstant que açí en València me corrompen lo nom, que per dir Sori me diuhen Sòria, lo qual me trameté a Gènova perquè ves si hera yo juheu ho de quina part venia, com yo naixquí açí en Valènçia. E trobí allà que tots mos oncles heren çiutadans e mercaders de Gènova.

Any ·1516· Levada dels banchs A ·XV· de giner, ·1516·, levaren tots los banchs dels carrers de València, essent jurats los següents: primo, Juan Pasquet, çiutadà, e Jeroni Blasco, çiutadà, e Françes Gil, çiutada, e Jeroni Alegre, cavaller, e [Bertomeu] Figuerola, cavaller, e altres. Mort del catòlich rey don Ferrando A ·XXII· de giner, ·1516·, dia de sent Viçent martre, morí lo catòlich rey don Ferrando, de inmortal memòria, rey de Aragó e de València e governador de Castella, e morí en hun loch que à nom Madrigalejos, prop Toledo, anant a nostra Senyora de Guadalupe. A ·XXVI· de dit [mes] donaren los jurats gramalles de màrregua a tots los consellers de les parròquies e dels ofiçis, e tots los ofiçials de València se posaren gramalles de màregua, les quals portaren fins al dia de capell ardent, que fonch a ·5· de febrer, dit any; de què fet lo capell ardent se vestiren tots los ofiçials reals de dol negre e foren ofeçials los següents en dit any. Primo, governador de Valènçia és don Loís Cabanyelles, cavaller; ítem , miçer Joan de Gallach, doctor en leis e acessor de Valènçia e regent la canselleria de Valènçia.

Item, raçional de Valènçia mossèn Loís Joan, cavaller. Item, jostíçia creminal Joan Dernils, cavaller. Item, loctinent creminal Françí Galliner. Item, jostíçia cevil Joan Rull, ciutadà. Item, mustasaf Juan Tàrrega, alcayt de Almança. Item, loctinent de mustasaf mestre Agostí Seller. Mort de Gonsalo Ferrandis A ·X· de dehembre, ·1516·, morí Gonçalo Ferrandis, gran capità, e morí en Granada, de què se li féu grandísima onra lo dia de la sepultura ab totes les banderes que guanyà de vichtòria en Hitàlia davant ell quant lo portaren a soterrar, e lo fill del duch de Béjar, nebot seu, ab hun estoch davant del cos. E axí vingué fama que en son testament lo dexava casat al dit son nebot ab sa filla, e axí de fet lo catòlich rey don Ferrando, de inmortal memòria, lo casà al dit fill del duch de Béjar ab la filla del dit Gonçalo Ferrandis, gran capità.

Yhs Maria filius Any ·1517· Desenbarcà l'enperador en Espanya A ·XVIIII· de setembre, ·1517·, vingué nova que desenbarcà l'enperador don Carlos en Viscaya, en hun loch que à nom Vilaviçiosa, ab sa germana madama Leunor, e axí fon ver. La venguda del riu a Valènçia A ·XXVII· de setembre, ·1517·, dia dels gloriosos metges sent Cosme e sent Damià, a les sis hores de matí, vingué lo riu de Valènçia molt gros, en tal manera que entrà per la Blanqueria e al Pòblich e a la Esparteria, e de altra part, al Temple, a la plaça de Pricadors, al carrer de les Barques, e des del pont del Remey a la plaça de Pricadors anava huna barca ab rems, tanta era l'aygua; e asitià dos capellans e hun lech a cavall al pont del Remey, abraçats ab la creu que està en mig del pont, de què estigueren hun dia e huna nit; e après amaynà l'aygua e·ls tragueren l'endemà de matí a les ·3· ores de matí ab huna barqua. E lo pont restà romput prop de la mitat, e lo pont del Real se trencà, e lo pont del Serans trencat, e lo pont del Portal Nou derocat tot, e derocà les parets del ort del Real e lo del costat, que es de mosèn [...] Almúnia, e pujà l'aygua fins a Sent Jolià per lo camí de Morvedre amunt, e derrocà en lo camí de

Morvedre pus de ·XX· cases. E a la Esparteria derocà dos cases, e al Pòblich, per lo semblant; e Senta Creu més de deu cases, e a la Blanqueria altres tantes. E amaynà a ·XXVIII· de dit mes a les ·3· ores de matinada.

Yhs Any ·1519· Llam del Micalet del campanar de la Seu de València Dimecres a ·19· de febrer, ·1519·, ferí hun llam al Micalet del campanar de la Çeu de Valènçia hí·s cremà tot lo chapitell de fusta que estava damunt dita campana, que durà lo cremar més de huna hora de rellonge, que pareixia que tota Valènçia se cremava; e·s veya lo foch dos legües luny de Valènçia.

Ferrando flaquer, bujarró, e hun capellà Diumenge a ·VII· de agost, ·1519·, tragueren al cadafal, dins la Seu, hun capellà e hu que à nom Ferrando Sanchis, flaquer, està a la Sèquia podrida, de què los chichs, per ésser bujarró, lo demanaren als jurats de Valènçia lo dit Ferrando, e no·l volgueren donar, de hon los chics apedregaren los jurats e governador. E vist tant gran avalot, entraren lo dit Ferrando en la Segrestia de la Seu e no·l volgueren traure per por de algun major avalot e tancaren la Seu. E los chics vist açò que no·l volien donar, avalotà·s tota Valènçia, de tal manera que peguaren foch a les portes del Palau del Bisbe, e llavors obriren les portes del palau e veren que no y era dit Ferrando, tornaren a les portes de la Seu dient: "Viva el rey e muyra mala jostíçia!" , de què hixqué lo jostíçia creminal ab sobre vesta real e may pogué apasiguar la gent, de què ab huna bigua derrocaren lo postich de la porta de la Seu, e vist açò, los canonges determinaren donar dit Ferrando per la porta del Foçaret e, tenint l'ome entre mans lo poble, tantost vista la present, lo portaren a cremar al cremador dels Tints, de què fon cremat. E venint de cremar dit Ferrando anaren a casa Diego Trevinyo, torçedor de seda, per pendre son fill, e combateren-li casa de la huna ora fins a les tres hores aprés mig jorn, de què hixqué son pare a la finestra ab hun croçefici cridant misericòrdia, que no y era son fill. E los amichs foren tants del dit Trevinyo que amançaren lo poble e feren-los-ne anar de allí enaxí que no·l prengueren, la qual casa estava a la plaça dels Penarroges.

Crema de mossèn Gomis, cavaller, per bujarró Diumenge dia de Rrams a ·II· de abril, ·1520·, prengueren a mossèn Gomis, cavaller, per bujarró, qu'està davant lo forn de Soler, davant Sent Jordi, lo qual lo prengué hu dels tretze que·s diu Sabastià Deusa, velluter, de què·l posaren en la casa fosca, e quant vingué al vespre lo jostíçia creminal que és [...] Vilarasa, cavaller, que està al carrer de n'Alcover, li denunçià la mort y li donà hun confeçor. E com vingué lo dilluns sant tingueren consell per ell, e agué alguns consellés que tingueren per bé que no·l sentençiaren por lo creminal, sinó que·l liurasen per la corona, per quant era home que tenia los primers òrdens de la Església. E així·n donaren notíçia al clero de la Seu, ý lo clero presentà huna escriptura al Consell Real que·l liuràs a la Església, de què y agué quaranta consellers que deyen que·l cremasen, e xixanta_quatre deyen que·l liurasen a la corona. En açò y agué gran devisio e gran avalot en lo Consell de què los que estaven defora lo Consell hoihen tant gran avalot que no sabien què podia ser; ý vingué hun home que crech fon diable, vist lo gran avalot que tenien de dintre los consellers, tirà dit home de la espasa e devallà a la plaça de la Seu, a hon tot lo poble de Valènçia estava ajustat ý molt avalotat, cridant e dient que dins la sala avien mort hu dels síndichs dels ofiçis perquè demanaven dit home, de què tot lo poble se posà en armes, de hon se seguí que·ls ofiçis tragueren sertes banderes de camp, e són les següents: primo , Jaume lo poaler, flaquer; Bernabeu, argenter; Ramon, velluter; Juan Aloy, velluter; Vila, corredor de orella; Cantos, coredor de coll; Seguer, carniçer; tots estos són alferis, cascú de son ofiçi, sols estos foren los primers a venir e aprés vingueren los altres, e lo governador don Geroni Cabanyelles, vist les banderes, pujà a la sala, e los oficis cridant: "jostíçia!", tingué per bé de fer traure l'ome. E tret que fon de la presó, lo portaren a cremar, e los ofiçis ab ses banderes se·n tornaren cascú a sa casa, e axí fon cremat.

Anada dels ofiçis a Chelva Disapte a ·X· de agost, any ·1520·, anaren deu hòmens de cada ofiçi a Chelva armats ab cos[t]alers e piques ý escopetes, tots fets esquadrons ab banderes de camp ý capitans e alferis, ý essent allà trobaren les portes de Chelva hubertes, de hon destroçaren lo castell e deroquaren part del castell e algunes cases del loch, e molts dels de Chelva se·n anaren a hun loch que à nom Mexa, prop de Chelva, e açò fon a causa que hu de Chelva se·n anà a viure a Mexa ý sa dehena allí, de hon lo Bescompte de Chelva prengué molta hira, de hon donà tal delligènçia que prengué aquell dit home que se·n anà de Chelva a Mexa, de què·l penjà·l en hun arbre e li posà hun albarà als peus segons se deya, que lo Bescomte ho avia fet, lo qual alabarà deya que·ls agermanats de Mexa lo vinguesen a rescatar. De què lo poble de Valènçia ne tingué tal notíçia, mogut ab molta malíçia, féu lo dit moviment de anar allà. E primerament ans que la gent anàs a Chelva derrocaren huna casa açí en València, la qual està en la plaça Calatrava al costat d'en Pelliçer, la qual és huy de Gonstanço de Barzi, mercader florentí. Any ·1521·

Levada dels drets de Valènçia Digous a les quatre ores aprés dinar a ·XXI· de febrer, ·1521·, se avolotaren tots los ofiçis de Valènçia contra los drets de Valènçia, de què l'ofiçi de velluters prengué la querella e axí anaren ab gran avolot a la taula del general del tall e de la sisa del tall e a totes les altres taules dels drets e a totes les taules de les filloles de la mercaderia e al quint del pex, que està en la pexcateria, e a la sisa del vi, que està a la plaça de la Seu, e al Almodí. E tot açò ab grandísim avolot e molta gent, cascú ab les armes li paregué portar, enaxí que los menistres de dits drets tingueren per bé de tancar e no collir dengun dret, e tot açò cridant: "viva el rey!" , de què·s oblidaven de dir daca la capa, perquè d'una part cridaven "viva el rey", e d'altra part li levaven los drets seus. Dilluns a ·XXV· de febrer, ·1521·, tornaren lo dret del quint del pex a la pexcateria, de què posaren totes les banderes dels ofiçis, ço és, les de camp en la pexcateria e huna sobrevesta real penjada en la taula de dit dret, e lo alguazir del governador allí perquè lo poble no s'avolotàs. E segons se deya que los ·XIII· síndichs avien posat dites banderes perquè lo poble cregués que·s feya de sa volentat e que·s soseguàs. Dimecres a ·XXVII· de dit mes e any tornaren la taula del peatje a la del Almodí, e per lo semblant posaren los ofiçis les banderes de camp, e dits drets, la mitat al Almodí e l'altra mitat al peatje. Divendres a ·IIII· de març, dit any, tornaren lo dret del General del Tall e lo de la Mercaderia e la sisa del Tall e la sisa de la mercaderia e la sisa del vi, e les banderes dels ofiçis repartides per dites taules e los ·13· per lo semblant. E açò perquè no·s avolotàs la gent del poble.

Pere Canti, penjat per la mort de mestre Moles, barber. Digous a ·7· de Marc, ·1521·, lo regent de governador, qui és mosèn Manuel Exarch, cavaller, tragué a penjar a hu, que à nom Pere Canti, texidor de llana, acompanyat ab molta gent de cavall e los ·XIII· ab ell e altra gent a peu, e los jurats a cavall acompanyant lo Governador, e molta gent armada acompanyant dit home que penjaren, e quant fonch dalt a la forqua dix: "Senyors, no tinch ajutori sinó de nostre senyor Déu e de la Verge Maria, vosaltres me penjau per la mort de mestre Moles, barber, que està a la plaça de la Lonja, dich-vos que done l'ànima al diable si tal mort é fet ni tal home conech. E sobre vós senyor governador e senyors jurats e asesor de governador —que era miçer Gaspar Rosell—, vaja la mia ànima!" . De què manaren que li levàs lo dogual lo moro_de_vaques, que à nom Jorba, e de fet lo y levà e féu devallà de la forca e anà a fer gràcies a la Verge Maria de Gràcia de tal gràcia li havia fet.

Quant se buida la campana del Micalet de Valènçia A [...] de [...], any ·1521· se buydà la campana del Micalet, lo qual à de servir per a rellonje, e féu-lo [...] Trilles, campaner, fill de Valènçia, està en la plaça de Senta Tecla, de què·m dix que pesava poch més o menys [...] quintars de metall, e donaren-li los jurats de Valènçia, de mans, ·XVII· milia sous; ells posaren lo metall. A [...] de [...], any [1521], lo pujaren dalt al campanar de la Seu de Valènçia e pujà·l hu que à nom mestre Johan de Alacant, mestre de llivellar aygues e obrer de vila. Mort de Mateu, negre Digous a ·XII· de juny, ·1521·, degollaren hun negre que avia nom Mateu, lo qual era de don Ramon de Castalla. E·l degollaren en la plaça dels Pelliçers perquè dix certes paraules contra lo poble de Valènçia, e çertificadament se deya que era vengut de Gandia per peguar foch a Valènçia. E de fet hun fadrí se prengué a noves ab ell e tirà de la espasa cridant: "muyra lo traydor!" . E axí·l mataren en dita plaça dels Pelliçers e aprés lo portaren a la plaça de la Seu, com a desenparat, e soterrà·l la confraria de la sagrada Verge Maria dels Ignosents. Mort de Françí, saliner Digous a ·XII· de juny, ·1521·, degollaren a Françí, saliner que estava a les Salines, dient que era traydor al poble de València,

de hon l'acassaren de sa casa fins al foçar de sent Nicolau a coltellades, e los capellans de sent Nicolau, per salvar-lo, tragueren lo Corpus ý, ell demanant confeçió, lo posaren en huna casa, e·l confesaren e combregà, e acabant de combregar lo tragué lo poble de València de dita casa e·l mataren, e aprés lo portaren a la plaça de la Seu, com a desemparat, e la confraria de la sagrada Verge Maria dels Ignosents lo soterrà. Quant partí la gent de Valènçia per a Gandia A ·XIIII· de juny, ·1521·, partí estol de gent per anar a Gandia en suma de dos mil hòmens elegits per ofiçis, cascun ofiçi la gent que li paregué, ab moltes banderes e la bandera de València, ço és, que feren huna bandera de camp, era de tela grogua e vermella, feta a bandes, e portava-la hun tretzè, que era corredor de coll, que à nom Simó, e feren capità general a Joan Caro, sucrer, que era Raçional de València, e feren sotacapità Esteve Hurgellés, ostaler del ostal dels de Arevalo; e mestre de camp, Joan Ledó, barreter; e coronells, quatre, ço és, Andreu Font, perayre, e Cristòfol Romero, velluter; e Joan Martí, llaurador de Benimaclet; e Pastor, texidor de llana. Les banderes són les següents: primo, la bandera del quarter de Ruçafa; la bandera dels perayres; la bandera dels velluters; la bandera de baxadors; la bandera dels sastres; la bandera dels tintorés de seda; la bandera de corredors de coll; la bandera de boters; la bandera de flaçaders; la bandera de corders; la bandera de matalafers; la bandera de fusters; la bandera de texidors de llana, e moltes altres de altres ofiçis.

Presa del Castell de Morvedre Dimarts a ·15· de juny, ·1521·, lo poble de Morvedre prengué lo castell de dita vila perquè lo batle de Morvedre e molts altres en suma de sinquanta hòmens s'eren retrets en dit castell e se alsaren ab ell, e deya·s que de voluntat del duch de Sogorp, e donant-los combat fogiren molts del dit castell, los quals se dexaren caure de la muralla avall e moriren obra de ·XX· hòmens e huna dona. E prengueren lo batle de dita vila de Morvedre e sa muller e fills e posaren-lo en la església de Morvedre e allí lo tingueren pres los de la Germania de Morvedre. Capità Caro e Raçional de Valènçia partí a Gandia Digous a ·XX· de juny partí Joan Caro, sucrer e Raçional de València, per capità general de tots los ofiçis per anar a Gandia, e aquell dia matex partí l'artelleria de Vàlençia, que foren ·XXII· peses, entre groses e chiques, e molta gent ab ella per acompanyar dita artelleria fins on estava la gent dels ofiçis que era en Silla a dos legües de Valènçia. Venguda de don Jeroni Vich, enbaxador del rey nostre senyor, que venia de Roma A ·XXI· de juny, any ·1521·, entrà don Jeroni Vich, enbaxador del Catòlich rey don Ferrando, lo qual vengué de Roma, e·l hixqueren a reçebir lo marquès de Atzaneta don Rodrigo de Mendoça e los jurats de Valènçia e lo governador de Valènçia don Jeroni Gabanyelles e molts altres cavallers e mercaders, e l'acompanyaren del Guerau

fins a casa sua, que estava prop lo portal de sent Visent. E de allí a dos hores hun jove pegà foch en huna garbera de forment en la era alta al Portal dels Ignosents, de hon s'avolotà tota Valènçia dient que·ls cavallers avien pegat foch en Valènçia, e aprés veren que fon falçia, e axí la gent se reposà. E de allí altra hora vengué altra nova a Valènçia que los cavallers avien fet ·XXXX· de cavall e que avien pres l'artelleria en Catarroja, de què tota Valènçia fonch molt avolotada, e anaren molts a Catarroja e veren que no era veritat, sinó que en Alfafar volien penjar hun negre e per acampar-lo posaren aquella fama e axí acampà dit negre. Combat del Castell de Corbera Divendres a ·XXVIII· de juny, ·1521·, lo camp de Valènçia donà lo combat a Corbera, loch del Duch de Gandia a huna legua de Alzira. E disapte a ·29· de dit dia de Sent Pere també li donaren combat al dit Castell de Corbera, en què mataren los del Castell ·X· hòmens del camp de Valènçia, e·n nafraren ab canteres huns sent hòmens e lo terçer dia se·n tornaren Alzira per refrescar de provesions, e de allí a çerts dies partí dita gent per a la çiutat de Xàtiva, vist que no·s podia pendre dit Castell. Quant feren governador al marquès de Atzaneta Dimecres a ·VIII· de joliol, lo poble de Valènçia e consell feren governador a don Rodrigo de Mendoça, marquès de Atzaneta, e dijous a ·5· de dit, jurà en la Seu de Valènçia, e divendres, a ·VI· de dit, que comensà a seure en cadira en la Cort de la Governaçió; e per asesor Miçer Escarner, juriste, de què los ofiçis e mercaders e notaris anaren armats acompanyar-lo per Valènçia, fent mostra per alguns desmandats, e tornaren-lo al Real hon estava; ý ell féu regent per a hoir los plets a mosèn Manuel Exarch, cavaller, ý axí seya·s en cadira per lo marquès.

Presa del Castell de Xàtiva A ·XIII· de joliol prengué la gent del camp de Valènçia lo castell de Xàtiva, ensems ab la gent de Xàtiva, ý estant allí pres lo il·lustre duch de Calàbria el guardaren molt bé. Mort dels fadrins de Morvedre e treta de la bandera de Valènçia Dimarts a ·XVI· de joliol vengué nova que avien degollat los moros de Gilet dos fadrins de edat de ·XV· anys, poch més o menys, e de fet los portaren a Valènçia morts damunt hun roçí en dos pavesos. Les nafres que tenien són les seguents: degollats per la gola, ý en lo cap dos coltellades damunt lo front en creu, ý les mans desconjuntades hun poch; enaxí que portats a Valènçia, essent al Portal, tot lo poble fonch avolotat vist tal acte, ço és, que lo motiu era que moros los avien degollats. Prengué hun jove hun cruçifiçi e, cridant "misericordia", anà per tota Valènçia avalotadament, de què fonch ajustada molta gent, e anaren a la Sala de Valènçia demanant la bandera del rat_penat per obs de anar contra moros, e de fet a força d'armes tragueren l'estandart a la finestra de la Sala de Valènçia ý, essent allí, se tornà avalotar tot lo poble, e anaren a la Sala de Valènçia ý prengueren lo estandart ý portaren-lo a Sent Antoni ý allí lo tingueren fins a la huna ora. E los jurats, vist que·l poble se·n portava l'estandart, determinaren fer armar lo jurat en cap çiutadà, que és Jaume Ros, per capità general, e lo lochtinent creminal, que és mestre Pere Marçal, carder e carabaser, lo qual portà l'estandart, e Joan Siso, ostaler del bordell, per mestre de camp, e de fet aquell dia anaren fins als Ostalets de Puçol, e lo sendemà de matí, fonch dimecres a ·17· de dit, foren a set ores de matí en Morvedre, de què buydà tanta gent aquell dia de Valènçia ý en la nit per a Morvedre, que l'endemà se trobaren passats set millia hòmens de ses cases los demés, e molts desmandats ab ells.

Batalla e camp de Valènçia en Morvedre E dijous aprés següent de matí a ·XVIII· de juliol, ·1521·, feren resenya en Morvedre e veren que y avia sis milia òmens de pelea, tots a peu, de què feta resenya, partiren de Morvedre per a Almenara, ý essent en vista de Almenara obra de hun quart de llegua, trobaren lo duch de Sogorp en camp ab obra de quatre milia hòmens, entre catalans ý moros, e dosents de cavall; e quant vingué a les onze ores de mig jorn tocaren alarma los huns e·ls altres, e de fet pelearen fins a la huna ora aprés migdia, de què sumaven que de huna part e de altra moriren dos milia hòmens, de què morí molta morisma, e de la part de Valènçia morí molta gent e molts caps de cases, menestrals molt honrats, entre nafrats ý ofegats. De fet que la batalla fonch tan gran que los huns e·ls altres cascú cregué ser vichtoriós ý aver guanyada la batalla, que los de Valènçia anaren fins Almenara e los del duch fins dins Morvedre, e quant cascú s'agué recordat, replegaren cascú sa gent e tostems peleant fins que los del duch se trobà en Almenara e los de Valènçia en Morvedre. E moriren en dita batalla molts cavallers de Valènçia que eren ab lo duch de Sogorp, ço es, lo turch Penarroja e mosèn Francès Penaroja e don Loís Servat e altres.

Batalla de Gandia. Lo camp de Valènçia contra lo duch e·l virey Don Diego de Mendoça e lo comte de Oliva. Digous dia de sent Jaume, a ·XXV· de joliol, ·1521·, se donaren batalla campal Visent Peris, capità del camp de Valènçia, e lo virey e altres per lo camp del duch de Gandia, entre Sent Jeroni de Cotalba e Gandia, de què foren romputs los del duch de Gandia e guanyaren victòria fins que entraren dins Gandia e saquejaren-la tota e prengueren-li la artelleria. E tanbé los seus soldats se mesclaren ab lo camp de Valènçia, e tanbé prengueren sa part del saco; e aprés en lo dia matex anaren a Oliva ý tanbé la saquejaren, de què lo virey don Diego de Mendoça y lo compte de Oliva e duch de Gandia, e la mare del duch e sos fills e filles, e la comtesa de Oliva e la filla de don Jerobi e son fill de don Jerobi, que à nom don Francisco Sentelles, nebot del compte de Oliva, que à nom don Serafí de Sentelles, e molts altres cavallers e dames, qui més podia, fins a Dénia a tres llegües de Oliva, e allí dexaren los cavalls, ý en l'ora que aribaren s'enbarcaren ab huna nau de hun genovès que à nom Bertoroto, e axí foren salvats de la Germania mala e perverça. Recordant-me escrevint la present memòria dels cavallers que moriren en dita batalla foren Don [...] Flos e mosèn Andreu Penaroja, gendre de don Miquel de Vilanova, senyor de Parçent. Quatre òmens penjà lo marquès, era Quinto, ligador de orts, per lladres Disapte a ·XXVII· de joliol penjà lo marquès de Atzaneta, don Rodrigo de Mendosa, a quatre hòmens, ço és, Quinto, ligador de orts, e a hun alcayt de Chelva e a hun corder que fonch lochtinent criminal en l'any ·1518· e hun escuder de mosèn Manuel Exarch, perquè hixqueren al camí real e furtaren huna requa de forment venia de Beniferri, loch de miçer Crespí, de què anaren tots los ofiçis acompanyar al marquès e a mosèn Exarch, [...] de governador, e los Jurats de Valènçia e Raçional e lochtinent creminal de Valènçia, e axí·ls penjaren sens avolot dengú.

Mort de Joan Siso, ostaler del bordell de Valènçia e agermanat o amich d'ells, en Morvedre Digous lo primer de agost mataren los de Morvedre en Morvedre a Joan Siso, ostaler del bordell de Valènçia, lo qual prengueren e posaren en Morvedre en la presó perquè·ls de Morvedre deyen que ell fon causa de ésser morts tanta gent del camp de Valènçia, e açò perquè lo marquès de Atzaneta, don Rodrigo de Mendoça, avia de anar de dia en dia per la bandera de Valènçia a Morvedre; tement que no·l portàs a Valènçia e no li donàs escapo, lo tragueren de la presó e a coltellades lo feren troços viu. Quant anà lo marquès don Rodrigo a Morvedre per la bandera real de Valènçia A ·III· de agost, ·1521·, que fon disapte, anà lo marquès de Atzaneta a Morvedre ab sinch_sents òmens de peu armats e portaren lo Rat_penat a Valènçia lo dia mateix a les honze ores de la nit, que no volgué reposar aquella nit allí lo marquès perquè no fesen alguna caranbola com solien fer altres voltes, e tanbé portà lo batle de dita vila de Morvedre que·l tenien pres. E quant se foren recordats, tota la gent ab lo marquès foren tornats a Valènçia ab la dita bandera, de hon los pesà molt als de Morvedre de aver dada la bandera e lo batle, e axí restaren molt mocats de la burla que·ls féu lo marquès don Rodrigo, que si ell resta allí aquella nit may donen la bandera de Valènçia ni lo batle de dita vila de Morvedre. E lo sendemà que fon diumenge a les sinch ores deprés dinar, feren mostra lo marquès ab molta gent a peu acompanyant lo estandart e lo Rat_penat al cap del estandart e dos banderes de camp de la ciutat e huna bandera de camp dels sabaters, les quals banderes e Rat_penat avia dexat lo marquès lo disapte que vengué de Morvedre en lo Real, e de allí les tragueren lo diumenge quant féu la mostra, e tornaren la bandera a la Sala de Valènçia; les quals dites banderes eren restades en Morvedre

ab la bandera real e Rat_penat ý per axò vingueren acompayades ab dita bandera real, la qual estandart e Rat_penat lo portava hun jurat en cap dels ciutadans, lo qual à nom Pere Ros, que anà per capità a dit camp de Morvedre e la dexà allà ell e·l lochtinent creminal mestre Pere, carder e carabaser. Benedichció de la mesquita de la Moreria de Valènçia Disapte a ·XII· de agost benehiren la mesquita de la Moreria de Valènçia, està al Toçal, e los pochs moros que y eren se feren crestians e posaren-hi la envocaçió de sent Miquel Arcàngel ý sent Dionís. Lo diumenge aprés hi digueren misa e també aquell dia y possaren campanes. Mort de la marquesa de Atzaneta Divendres a ·XVI· de agost a les tres ores après dinar morí la muller del il·lustre marquès don Rodrigo, marquès de Atzaneta, e morí en lo Real de Valènçia, la qual fon soterrada en la Trenitat, de hon se li féu molt bella sepoltura e rebrenmansa. A ·22· de dit la cridaren los andadós de la Verge Maria de la Seu e li donaren los títols següents: a la il·lustríssima dona Maria de Fonseca marquesa de Atzaneta, comtesa del Sit, senyora de Coqua ý Asalegos ý Ayora e de Alberich e Alcàser. Moneder de reals falços Digous a ·XXII· de agost penjaren a hu que feya reals castellans falsos, lo qual era germà de Gil lo sabater, e posaren-li hun collar al coll de dits reals falsos quant feyen la volta per Valènçia portant-lo a penjar.

Quant desenbarcà Viçent Peris en la plaja de Valènçia Divendres a ·VI· de setembre desenbarcà Visent Peris en la plaja de Valènçia, lo qual s'era enbarcat en Dénia com a capità de la Germania per la mort de Hurgellès, que morí en Xàtiva, e vingueren ab ell mil hòmens en ·XIIII· tirs de artelleria, entre grosos e chics, en ·XIIII· banderes de camp. Són les següents: la huna de Valènçia, altra dels perayres, e velluters, e listers, e tapiners, e corders, e baxadors, e corredors, de coll, e flaçaders, e boters, e sastres, e calsaters, e tintorers de seda, e lo quarter de Rusafa. E lo disapte aprés dinar s'aposentà al Real de Valènçia. Dilluns a ·VIII· de dit, dia de la sagrada Verge Maria, los jurats de Valènçia que lavós eren, hixqueren a resebir al Real ab molts ofiçis, aprés dinar, e ab tot lo caruatge que portava de la artelleria, ý entrà per lo portal dels Serrans ab trompes e tabals, e féu mostra per Valènçia e se·n tornà aquell dia matex al Real, de on donà lliurea a ·XXV· escopeters per patges; e·ls féu capotins a la viscaïna, blanchs de drap e barrets monteros, ý ell vestit ab hun sayo de setí blanch forrat de setí groch daurat e tot acoltellegat lo sayo, a cavall a la brida e huna gorra de grans ab un plomall. E davant ell, mestre Martí Navarro, velluter, està en lo carrer del Fumeral, a cavall ab hun cavall a la brida e huna bandera de camp de Gandia, de les del duch, e la portava cap avall; era devisada lo camper tot negre e huna creu verda, ý en lo camper negre hunes efs verdes. E feta dita volta se·n tornaren al Real. Entrada del infant en Valènçia, senyor de Sogorp Divendres a ·XX· de setembre entrà en Valènçia lo infant de Sogorp per adobar entre lo poble e los cavallers les deferències que hi avia, de què hixqué a reçebir molta gent e descavalcà a la Seu e feren-li Te Deum laudamus e de allí lo portaren al palau del bisbe e allí l'aposentaren ý en dit palau estaven aposentats lo marquès de Atzaneta e lo infant cascú en son apartament, de hon feren un pont del palau

bisbe a la Seu, de volta, per què pasàs a hoir misa dit infant. Presa de artelleria del Real Divendres a ·XI· de octubre a les quatre ores aprés migjorn, dosents òmens soldats de Valènçia e forasters, gent desmandada, se·n portaren del Real de Valènçia l'artelleria e hun carro de monició ab dos banderes de camp, de què lo marquès de Atzaneta e l'infant feren tocar la campana de la Seu alarma, e ixqué de València los jurats ab set milia òmens ensús, e lo governador e lo marquès armat en blanch ab bastó de governador, enaxí que·ls alcansaren a Sent Antoni ab l'artelleria e carro de monició, de hon se feren forts una mija ora e tirant l'artelleria. E volgué nostre senyor Jhesucrist que no mataren dengú de nostra part, e de fet se prengué l'artelleria e carro de muniçió; de on sí mataren de la part dels que se·n portaren l'artelleria quatre hòmens, nafrats molts, e presos quatre, e tots los altres fogits. E pres que fon, la entrà lo marquès en Valènçia e la posà en la terasana de Valènçia prop lo portal dels jueus, e asò fon ver, perquè yo m'í trobí. E lo dit marquès féu mercè de ·500· ducats a Pere Gomis, notari de Valènçia, e a Jaume Savallos, cavaller de Ayora, criat del marquès de Atzaneta sobredit, e a Galcerà Ferrer, cavaller, per haver mort al artiller que se·n portava la artelleria e per la presa de dita artelleria. Bocanegra, capità esquarterat Dilluns a ·XIIII· de octubre esquarteraren a hun capità que à nom Bocanegra, perquè anava saltegant per los camins reals en nom de capità del camp de Valènçia, e portava patent contrafetes, lo qual tragueren de huna nau que vingué de Dénia a Valènçia, en la plaja. Entrada del jurat de Saragoça

Dimarts a ·XXI· de octubre entrà en Valènçia hun gurat en cap de la ciutat de Çaragoca, senyor de hun loch que à nom de Sobrediel, que à nom mossèn Miquel Çerdà ciutadà, lo qual aposentaren en casa mosèn Albert, en les espatles de la Diputaçió, e lo marquès de Falses ab ell, e vengué per adobar les deferències del poble ab los cavallers, de què feren que·ls ofiçis posasen les banderes en armes en Sent Francès, e axí fon fet. L'artelleria tragué lo marquès de la terasana de Valènçia, e presa per los agermanats de Catarroja Divendres a ·XXIIII· de dit a la huna ora aprés miga nit, lo marquès de Atzaneta, don Rodrigo de Mendoça, prengué l'artelleria de la teraçana de Valènçia, la qual estava desencavalcada, e posà-la ab sinch carros e la tragué de València per lo portal dels Serans, e rodà a la Creu de Xàtiva, e quant fon a Cataroga, los de dit loch regonegueren dits carros e veren que era l'artelleria de Valènçia, e a belles coltellades la levaren als que la portaven. E tantost donaren nova a Valènçia, de hon fon posada tota Valènçia en armes, les poques que y havia, com fosen posades en lo refector dels frares de Sent Fransès per manament del virey, que era en Paterna, ço és, piques, escopetes, banderes e atanbors, e axí la gent fon poch armada; tragueren lances e rodelles e ballestes, e lo disapte de matí foren tornats ab los carros de la artelleria ab l'artelleria e los carreters, ý essent en Valènçia los soltaren, lo qual era Pedro de Vilanova e sos moços. La artelleria portaren a Paterna al virey Dimarts a ·XXIIII· de octubre lo jurat de Aragó e lo marquès de Falçes feren ab lo poble que·ls donaçen l'artelleria e la portaren a Paterna al virey, e foren ·XI· peses, la qual artelleria és la que lo poble prengué en Gandia e Oliva, e açò perquè lo virey ó dexà tot en ses mans, e lo poble tanbé, perquè la demanava lo virey al poble e may la y volgueren donar, e axí foren contents de dexar-ho en ses mans, e axí la y liuraren al virey.

Hun home penjaren al Espital General Dimarts a ·V· de noembre a les sis ores aprés mig jorn esquarteraren hun ome a la porta del Espital General, perquè la nit enans a les nou hores matà dos hòmens e nafrà tres altres ab huna ganiveta; lo qual sentensiat era del matex Espital General, ý esquartera·l don Diego de Mendoça, virey de Valènçia, e per ell lo comanador Pelegrí, comanador de Muntesa, que és alguasir real.

Any ·1522· Venguda de Viçent Peris de Alzira per a Valènçia Disapte a ·15· de febrer, ·1522·, vingué Vicent Peris, capità que·s diu de la Germania, de Alzira a Valènçia ab xixanta hòmens per agabellar Valènçia, de què·s sabé, e lo governador don Loís de Cabanyelles e Jaume Lopis, çiutadà regent de Raçional, l'ixqueren a reçebir ab vint_e_sinch de cavall, e·l retragueren en la torre de Silla, e·l tengueren tot lo dia asitiat en dita torre. E quant vengué huna hora ans de la oraçió feu certes flamades de foch, de hon ixqueren de Alzira treçents hòmens ab dos banderes e atanbors tocant alarma, de què tement lo governador de trayçió, vént que la gent de Alzira venia, tengueren per bé de anar-se·n, e de fet tota la gent del governador s'espargí, qui devés l'Albufera, qui a Paterna, qui a Valènçia, e axí lo dit Viçent Peris tengué modo d'exir de dita torre e se·n tornà a·lzira, de hon aquell dia estigué en dita torre sens provisió denguna, de hon se menjà ell e la sua gent que era dintre hun cavall, de fam.

Entrada de Viçent Peris en Valènçia Digous a dos hores aprés dinar, que fon a ·XXV· de febrer, ·1522·, entrà Viçent Peris en Valènçia ab ·300· hòmens ab dos atanbors cridant: "Viva el rey don Carlos e muyren traydors!" , esent ell aquell, e durà l'avolot fins a mija nit, de què lo marquès de Atzaneta féu tocar la campana de la Seu alarma, de on s'apleguà molta gent de honra en suma de quatre mil hòmens, e axí aquell dia frare Gaspar Esteve, de Pricadors, e frare Estanya, del Carme, e lo enquesidor Palacios ho adobaren d'esta manera: que Vicent Peris demanà per raenes al marquès de Atzaneta que li das algun cavaller, e que ell hiria a parlar ab sa senyoria per consertar e adobar lo avalot del poble, e de fet lo marquès li trameté per raenes al comanador Sentàngel e al fill del tresorer mossèn Miquel Sanchis Dalmau, e axí anà dit Viçent Peris a parlar ab lo marquès a Sent Tomàs, de hon lo Marquès li féu hun albarà de la sua mà asegurant-lo e prometent-li que auria perdó general a ell fins a la venguda del rey, e axí seçà l'avalot aquell dia. Mort del dit Viçent Peris, velluter, capità que·s feya de la Germania Dilluns a tres de març, any ·l522·, vespra de Carnestoltes, deprés dinar entre huna e dos, los jóvens dels perayres se avolotaren e s'amotinaren contra los amos, e de fet anaren a casa de Viçent Peris qu'està al carrer de la Verge Maria de Gràçia, e los jóvens de velluters, e feren traure hun atanbor, de manera que anaven per Valènçia cridant: "Vixca lo rey don Carlos e muyren traydors masquarats!" , de hon los perayres, ço és, los amos, hòmens de ses cases, honrats, determinaren de traure la sua bandera de

camp e tots se ajustaren al Tirador e tragueren hun tir gros de artelleria que tenien en lo Tirador e anaren al Palau del Bisbe, hon estava lo marquès de Atzaneta don Rodrigo de Mendoça, de què lo dit marquès feu tocar la campana de la Seu alarma e de prest se fon ajustada molta gent de onra de tots los altres officis, tots de la voluntat del rey, en suma de huit milia hòmens e molts mercaders e notaris, los quals tostemps són estats de la voluntat del rey nostre senyor. La qual gent se ajustà en dit Palau, de hon se feren tres esquadrons: la hu anava ell dit marquès per lo carrer de sent Viçent, e l'altre anava mossèn Manuel Exarch, lochtinent de governador, per lo carrer de la Verge Maria de Gràçia, e l'altre anava don Luís de Cabanyelles, governador, per lo carrer del Fumeral, e cada esquadró ab ses banderes de camp, enaxí que foren sercuhits dits agermanats ab lo dit Vicent Peris en casa del dit Vicent Peris, de què pelearen fins a les cinch hores deprés dinar del dia mateix per tots los carrers damunt nomenats e per les traveses, axí per terra com per los terrats, de canteres com d'escopetes, de hon sí nafrà molta gent de la nostra part del rey nostre senyor, e de la part de Viçent Peris moriren uns vint hòmens e nafrats molts, e molts presos. E tostemps peleant aplegaren a la casa hon estava dit Viçent Peris e li prengueren los terrats ý estigueren peleant bona estona, de hon se féu fort en hun caragol més de mija hora, e vént que·s feya tart, per por que no vengués lo vespre, determinà lo marquès de Atzaneta de fer crida qui·s vulla que prengués a Vicent Peris viu li daria docents ducats, e mort, çent ducats. E axí la gent,vént que estaven molt en pendre·l, determinaren de pegar foch a casa sua, e axí lo fum fonch tant que·ls ofegaven a ell e a sa muller e fills cascú de huit o nou anys, de hon se féu a la finestra de la carrera e cridà al governador que li volia parlar, e lo governador dix-li que devallàs, e axí devallà per la finestra de la carrera ab una escala que li posaren, e devallà ab una

cuyrasa de vellut vert, ý en essent devallat, entant l'agueren degollat e li llevaren lo cap e despullaren-lo e los chichs lo rosegaren per Valènçia. E aprés lo portaren a la forca del mercat e penjaren-lo cap avall per no tenir cap; e la muller e fills los portaren al marquès, e ell los donà cobro. Nou hòmens e una dona penjats Dimarts de matí a ·IIII· de març, ·1522·, ans del dia, lo marquès don Rodrigo de Mendoça penjà en lo mercat de València nou hòmens, ý al cantó de Vicent Peris, una dona que portava una mata de cabells des del cap fins als talons, ý essent penjada a mig dia, la casa de dit Viçent Peris fonch tota derrocada. Los quals dits hòmens e dona prengueren en la pelea de Viçent Peris, que heren de la sua part. Mort de don Joan de Pòxita, degollat Dilluns a ·XXIIII· de març, ·1522·, vespre de la gloriosa Verge Maria, de matí entre cinch e sis hores, tragueren lo governador don Loís de Cabanyelles, a don Joan de Pròchita, degollat, fill de don Matheu de Pròxita, e·l posaren a la porta de la Governaçió en calses e gipó

e hun crosifici damunt ell e dos siris negres al cap, ý axí estigué fins a la vesprada, e aprés lo soterraren al Carme en la sua sepoltura, de què vedaren aquell dia perquè tenia corona, e lo sendemà desvedaren e no se·n féu mes cas. Correu que portà lo cap de Agulló de Xàtiva a València Dimecres sant de matí a ·XVII· de abril, ·1522·, vingué hun correu del camp del virey, que era en Xàtiva en hun loch que à nom Canals, lo qual correu vingué al marquès de Atzaneta e portà lo cap de Agulló, capità de la Germania de Xàtiva, e·l posaren a la finestra del estudi del Palau del Bisbe, on estava lo marquès, ý estigué tot lo dia, que totom lo ves, per què lo poble conegués que era ver. E dit correu portà huna letra als jurats de València de par del virey don Diego de Me[n]doça de com era estada la batalla d'ell ab la gent de Xàtiva, lo qual trellat és consegüent.

Esquarteraren a Joan Alfonso [...] de la Germania, Bertomeu Andari, velluter Dilluns a ·VI· de maig, ·1522·, esquarteraren a Bertomeu Andari, velluter, perquè era gran amich de Viçent Peris e·l avia tengut amagat çerts dies en sa casa, e fon fama que lo dia de la mort de Viçent Peris lo prengueren en sa casa. Mort del Encubert Dilluns a ·XVIIII· de maig, ·1522·, vengué nova que avien mort l'Encubert en Burjasot, e axí anà lo governador don Loís de Cabanyelles allà armat ab molta gent, e trobà que fon ver, de què llevà lo cap de dit Encubert e·l posà en huna llança e lo cos damunt hun roçí de albarda e porta·l a Valènçia. E com fon al portal dels Serrans féu llançar lo cos en terra e porta·l roseguant a coa de roçí per tota Valènçia, e portaren-lo a la Enquisiçió, e de allí al cremador e allí lo cremaren. E lo cap de dit Encubert trameté lo il·lustre marquès de Atzaneta a son germà don Diego de Mendoça, virey de Valènçia, qu'estava en Canals a una llegua de Xàtiva, e aprés lo tornà lo cap a trametre a Valènçia. Mort de Vilatorta, alguazir real Digous a ·VII· de joliol, ·1522·, vengueren ·1522· hòmens rebetles de Alzira a Catarroja ab ·100· de cavall, de què vengueren ·200· hòmens dels damunt dits al portal de Sent Viçent e aprés se·n tornaren al molí de Vilatorta, qu'és diu del Verger e·stà al camí de Xàtiva, e·l prengueren e·l penjaren cap avall ab lo bastó al coll, e li prengueren totes les farines tenia en dit molí.

Nova de la partida del Emperador, de Laredo per a Espanya Diumenge a ·XIII· de joliol, ·1522·, vengué nova a Valènçia que era partit lo rey nostre senyor don Carlos de la ciutat de Antona, que és en Inglaterra. Dilluns a ·XXI· de dit mes e any vengué hun correu a Valènçia, lo qual trameté Papa Adrià, que està en Tarragona, dient com avia rebut huna letra del rey nostre senyor don Carlos dient com lo rey era arribat a ·XVI· del present mes e any en Laredo, terra de Viscaya, a sis hores deprés dinar. Ý en essent venguda la nova, feren gràcies e alegries en la Seu de Valènçia e l'endema se féu profesó a la Verge Maria de Gràçia. Bandera al portal de Sent Viçent Dilluns a ·15· de setembre, ·1522·, portaren la bandera de Valènçia de la Sala al Portal de Sent Viçent, e·lls del Sentenar tots armats l'acompanyaren al Portal e molta altra gent a peu e a cavall, e porta-la lo jostíçia creminal a cavall, que hera, e lo capità, que era Guillem Ramon Català, jurat en cap. Mort del infant Disapte a ·XX· de setembre, ·1522·, vengué nova que era mort lo infant don Anrich, alias Fortuna, senyor de Sogorp e cosingermà del Catòlich rey don Ferrando, e axí fon ver que era mort en la çiutat de Sogorp.

Soriano esquarterat Dimecres a ·1· de octubre, ·1522·, esquarteraren a Soriano, flaquer, lo qual prengueren en les Tendetes de Campanar perquè era estat rebetle a la sezàrea magestat del emperador e fon en companyia del Encubert.

Any ·1523· Martí lo torner, esquarterat Dilluns a ·7· de giner, ·1523·, vespra dels tres reys d'Orient, esquarteraren a mestre Martí, torner, perquè era companyó de Viçent Peris, capità que·s deya de la Germania, lo qual portaren de Requena, ý en aribant lo dia matex l'esquarteraren. Mort del marquès de Atzaneta Dilluns a ·XXIII· de febrer, vespra de sent Maçià, entre huna e dos hores aprés mig jorn, morí lo il·lustre marquès don Rodrigo de Mendoça, marquès de Atzaneta, e morí sens fer testament, e quant foren a huit hores del vespre lo portaren a la Trenitat totes les parròquies de Valènçia e tots los monestirs ab siris negres, ý a ell lo portaren quatre hòmens al coll en hun llit cubert de hun drap de setí carmesí, ý ell vestit damunt dit llit en calses de grana e gipó de setí carmesí e huna capa lombarda de brocat risat de pel, forrada de setí carmesí, e al cap huna còfia de or e huna gorra de setí carmesí guarnida de joyells de or, molt rica, e damunt tot hun estoch daurat molt rich. E tots sos criats anaven entorn d'ell ab moltes antorches, que parexia lo dia, e lo governador don Jeroni Cabanyelles acompanyant-lo fins a la Trenitat hon fon soterrat. Lo di'aprés lo soterraren molt solemnement en calses e gipó e la còfia d'or en huna capella, on està sa muller, al costal del altar major.

Entrada de la reyna Germana a jurar per vireyna de Valènçia Divendres a ·XI· de dehembre, ·1523·, deprés dinar entrà la serenísima reyna Germana en Valènçia ab son marit lo marquès de Brandanbuch, de generaçió de alemanys, e vengué ella per vireyna de Valènçia, ý entrà per lo Portal de Quart e anà dret a jurar a la Çeu, sens anar en altra part, e de allí al Real. Mostra de totes les botigues de draps e sedes Digous a ·XVII· de dehembre, ·1523·, feren manament que tots los botiguers de draps e sedes e de llens e droguers fesen parades cascú a ses portes, perquè la reyna Germana volia pasejar per Valènçia, e axí fon fet.

Mort de Don Loís Cabanyelles, governador de Valènçia Diumenge dia de sent Antoni a ·XVII· de giner, ·1524·, morí lo noble don Loís de Cabanyelles, cavaller e governador de Valènçia, a les tres hores deprés dinar, e·l soterraren en Jerusalem fora lo Portal de Sent Viçent, vestit ab l'àbit de sent Françès, e·l soterraren en la nit a les huit hores ab molts siris. Entrada del echselent duch de Sogorp en Valènçia A ·XX· de giner, ·1524·, entrà lo il·lustre ý echselent duch de Sogorp en Valènçia ab molta gent de cavallers de Valènçia acompanyant-lo, e davant d'ell sis cavalls tots enjahesats e ab gualdrapes de vellut de colors, e hun palafrener cada cavall portant-los de destre, ý ells en calses e gipons de vellut negre, ab trompes e tabals e ministrils ataviats ab tavardos morats e les manegues blanques e gipons de çetí e blanch, e les trompetes [ab] banderes de domàs morat e blanch, ý lo il·lustre duch vestit de negre, e davant ell anava don Margarit com a rey d'armes a cavall, e hun cavall a l'astradiota molt ben ataviat, e lo duch ab huna mula parda molt gentil, e axí entrà per lo portal dels Serrans, e anà a posar a la plaça Vilaraza en casa de mosèn Cosme Vilaraza; e parà hun aparador de peses de plats de argent e or, e taçes e cànters e moltes altres peses [de] argent molt riques, de hon estigué en Valènçia obra de hun mes perquè feya gran despesa. Joch de canyes Diumenge a ·VII· de febrer, ·1524·, juguaren a canyes lo marquès de Bradanbuch, marit de la reyna Germana, e lo il·lustre duch de Sogorp e molts cavallers en lo mercat de Valènçia, e mirà la reyna ab les sues dames, e aprés juguaren per Valènçia, de què hixqueren molt ataviats.

Portaren a Joan Caro, raçional, pres de la Cort Dimarts a ·XVI· de febrer, ·1524·, entre onze e dotze ores de migjorn portaren a Joan Caro, sucrer e raçional de Valènçia fet per la Germania, e vengué pres de Valladolit a cavall damunt hun macho ab hunes angarilles, segut com a dona, ab grillons als peus e deu hòmens de cavall de la guarda de la reyna Germana, e portaren-lo al Real, hon era la reyna, e aprés lo posaren en la torre de la Sala de Valènçia ben ferrat ab huna cadena al coll e guardes ab ell. La sentència és avant, per oblit, a ·12· de març, ·1524·. Joan Alfonço, perayre, e altres, esquarteraren Dilluns a ·XXII· de febrer, ·1524·, esquarteraren a Joan Alfonço, perayre alferis dels perayres, e mestre Jeroni Esteve, texidor de lli, síndich, e Pere Lorenç, perayre e tretzè, e mestre Joan Tàrrega, calsater, e tots per la Germania. E deya la crida e lo trompeta que anava davant: "Aquestos són los rebetles traydors manifests a la çezàrea e catòlica real magestat, e mana que sieu rosegats per los lochs acostumats e degollats ý esquarterats de manera que muyren"; e axí fon fet. Mestre Pere, carabaçer e carder, e dos altres esquarteraren Dimecres a ·1· de març, ·1524·, esquarteraren a mestre Pere, carabaçer e carder, lo qual era lochtinent creminal de Valènçia e portà lo Rat_penat ab l'estandart de Valènçia com alferis de la Germania a Morvedre en l'any ·1521·, com dit é, que lavós era lochtinent creminal del justíçia de València, ý a Bertomeu de Cas, sucrer e capità dels ·XXIII· de Gandia agermanats, e mestre Loís, cofrener a la plaça sent Bertomeu; e deya la crida: "Aquestos són los rebetles traydors manifests a la çezàrea e catòlica real magestat", etc.

Obligaçió feta per mon pare Simo de Sori a mossèn Miquel Falcó Lo primer de març, any ·1524·, mon pare, Simó de Sori, se obligà a mossèn Miquel Falcó, procurador del Rmo. arquebisbe de Valènçia, de donar e pagar tot lo que·s mostrara yo, Jeroni Sori, al arquebisbe per lo arrendament dels delmes de Gandia dels anys ·1523· e ·1524·, ço és, en ·3/5· hi tinch yo dit Jeroni Sori, segons consta ab acte rebut per Françès Joan Arbó, notari, en lo dit dia e any desús dit. Dit dia e any lo dit mossèn Miquel Falcó, en dit nom, donà poder al dit Simo de Sori, ab huna letra de sa mà, que vena l'osofruyts que toquen a la part d'en Romà en ·1/5· hi té en dit arrendament, la qual letra la donà al dit mon pare. Dit dia e any donà poder Antoni Borell, perayre, a mi e a mon pare, que vena l'osofruyts del dit arrendament en ·1/5· y té apar per albarà de sa mà. Presa de Fuenterabia Digous a ·III· de març, ·l524·, a huit hores del vespre vengué nova als jurats Valènçia ab hun correu del emperador com avia pres Fuente_Rabia, e axí feren Te Deum laudamus ý alegries. Pere Ros, esquarterat, capità del camp de Morvedre Dimecres a ·VI· de abril, ·1524·, rosegaren ý esquarteraren a Pere Ros, çiutadà, lo qual fon jurat en l'any ·1521· en lo temps de la Germania; lo qual anà capità general ab la bandera de Valènçia al camp de Morvedre ab tots los agermanats de Valènçia contra lo duch de Sogorp.

Tres notaris esquarteraren, que fon Gisbert, Lavata e Manyiques Divendres a ·X· de juny, ·1524·, vespra de sent Bernabeu, féu esquarterar la sereníssima reyna Germana, vireyna de Valènçia, a Jaume Gisbert, notari, e Miquel Llavata, notari, e Pere Manyiques per agermanats e per fautors de la Germania, los quals foren los primers a sentençiar en la forca de pedra en lo mercat de València ans de ser acabada, sols y eren les parets e los començos dels ·III· pilars. Testimoni de sufiçiènçia A ·X· de juny, ·1524·, fiu testimoni de sufiçiènçia a Joan Batista Coves, velluter vehí meu, que era segur per a traure de la cort çevil ·X· liures. De açò se guardarà de fer qualsevol de mos fills perquè és perillós, que si lo que trau ara la moneda à de tornar-la per algun temps e no tenia béns, lo que fa lo testimoni de sufiçiènçia ó à de pagar. Mosèn Antoni dels diables, capellà a la escala Diumenge a ·XX· de juny, ·1524·, posaren a mossèn Antoni dels diables, capellà de Sent Joan del mercat, a la escala a la porta del Palau del Bisbe, ab huna mitra al cap e hun títol als pits que deya: "Per la diabòlica Germania". Lo perquè li deyen mosèn Antoni dels diables és perquè treya los diables dels cosos de les persones. Acte de comanda per los diputats del General de Valènçia A ·XXI· de juny, ·1524·, los diputats del General del regne de Valènçia me acomanaren a mi Jeroni Sòria, hun picher d'argent en poder de mi Jeroni Sòria, com a depositari en restituir aquell o lo preu, fent-lo valer ·XX· liures, lo qual picher és de mon pare Simó de Sori que li fonch tret de casa sua com a fermança de Andreu de Medina per la pèrdua dels anys ·1520· e ·1521· e ·1522·. Apar ab acte rebut per Pere Bataller, notari ý escrivà dels diputats, de què paguí Antoni Pelliçer, coredor, per cobrar dita penyora ·4· sous.

Joan Caro, sucrer e raçional per la Germania, sentençiat A ·XII· de març, any ·1524·, de matí, que fon disapte a les ·XI· hores, sentençiaren a Joan Caro, sucrer, e fon en la forma seguent: que·l tragueren a rosegar e feren-li la mija volta fins a tornar a les Corts, e quant fon a les barres de ferro li feren, damunt lo cavalcador de la porta de la Sala de la carrera, hun cadafalet e allí lo pujaren, e de les barres a la paret frontera feren huna forca de què·l penjaren en dit cadafal, e donaren-li hun garrot, e aprés lo pujaren cap avall ý estigué fins a les quatre ores aprés mig jorn. E de allí lo devallaren e·l posaren en huna sàrria estés e·l rosegaren a coa de roçí ab hun crosifiçi damunt fins a la forca del mercat, e allí lo esquarteraren e li fon llevat lo cap e posat al cantó de la paret de la Sala de Valènçia, on està lo senyal del rellonje devés Diputaçió, damunt la cort de ·CCC· sous. E deya la crida quant lo portaven: "Aquest és lo traydor rebetle a la sezàrea real magestat del emperador don Carlos" . Acte de guardar de dan A ·XXVI· de juny, ·1524·, fiu hun acte de guardar de dan yo Jeroni Sòria e Joan Crespo a Loís Beltran, mercader, sobre huna sotascrita féu a don Gaspar de Borja, artiaca major de València, de ·106· castelanes, les quals prengué a cambi de Bernardo de Franquio per a fira de Rioseco. Apar ab acte rebut per Baltazar Verdancha, notari, en dit dia e any. A [...] de dehembre, ·1524·, fon escansellat dit acte. Appar ab acte rebut per lo dit Baltazar Verdancha, notari.

Desagraduaren hun capellà portogués per la Germania Dimarts a ·9· de agost, ·1524·, desagraduaren hun capellà portoguès, lo qual à nom mossèn Joan Vilallongo, de Fuerte_Ventura en la plaça de la Seu en hun cadafal allí hon se sol fer com cremen los enquisidors, e desgradua·l lo Bisbe de Gràçia, frare de Pricadors que à nom Ausiàs Carbonell, e la forma fon esta: que·l revestiren com si digués misa e aprés li levaren cada peça per çí, dient sertes paraules, e aprés li ragueren los caps dels dits e aprés li ragueren tots los cabells del cap mostrant desfer la corona, e aprés l'abrigaren ab hun capús de home lech e·l liuraren als alguazirs de la reyna Germana, e·l despullaren e·l portaren fent la volta acostumada dels sentençiats, e·l portaren a la forca del mercat e allí lo esquarteraren e li levaren lo cap, e·l portaren al Espital de la ciutat de Xàtiva, on ell abitava, e·ls quarters los portaren en lo vas dels pobres de Sent Joan del mercat de Valènçia.

Justes reals en lo carrer de Sent Visent Diumenge a ·XXV· de setembre, ·1524·, don Loís de Vich, fill de don Jeroni Vich, embaxador del catòlich rey don Ferrando, vivint, tingué hun rench de justa real, a soles, en lo carrer de Sent Visent dins lo portal, des del portal de Sent Visent fins a la Confraria dels perayres, e quant fon cansat li ajudà don Françisco Rebolledo, a quatre lanses cascun aventurer avien de rompre ab ells, de què era lo pris huna terraça de argent de valor de ·20· ducats, de on la guanyà don Francisco Rebolledo, per quant les ·4· lançes primeres tirà al pris, e de fet y justaren molts cavallers e molt ben ataviats e gran música e li feren molta onra ý el dit don Loís mantingué molt bé lo rench e rompé moltes lanses; lo qual rench lo féu per huna dama de Castella que la servia açí en Valènçia, à nom dona Mençia, e aprés fon sa muller, la qual hera neboda del cardenal de Sevilla e Inquisidor Major. Definiçió feta a mon pare A ·26· de noembre, any ·1524·, se féu hun acte de difiniçió entre mon pare Simó de Sori e Sancho Ferrer, tintorer de draps, de qualsevol draps que aja tenyit lo dit Sancho Ferrer a mon pare que·s té per content e pagat. E mon pare se té per content de qualsevol roba lo dit Sancho aja pres de la botiga, segons més largament se conté per l'acte de difiniçió rebuda per Baltazar Verdancha, notari, en dit dia e any. Lo qual acte tinch en pregamí.