Text view
El 'Libre de Antiquitats'de la Seu de València 3
| Títol | El 'Libre de Antiquitats'de la Seu de València 3 |
|---|---|
| Author | VVAA |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | I-12_Antiquitats (1576-1598).txt |
| Date | Segle XVIb |
| Typology | I-Epistolaris i dietaris |
| Dialect | Oc:V - Valencià |
| Translation | No |
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[172] Residèntia de serts oficials reals de Sa Magestat ý de serts ministres
de la ciutat de València.
A
del jutje de residènsia de Sa Magestat, así enviat a València; a on se posaren
en residència lo governador don Hieroni de Cabanyelles, ý lo asesor del dit
señor, que
magnífich micer Guerau, del Real Concel de Sa Magestat en València. Avent
primer possat en residènsia al jutje dels delmes, que
Mercader, ý al seu notari o escrivà que
cort civil, ý a [...] corredor de la cort civil, ý a [...] Gironella, que fon justícia
de tre_cents sous.
Restà per governador lo noble don Giner de Perellós, lo qual
prengué posesió a
de València fins a la Seu, a on per a dita posesió posaren tan solament
lo missal valencià gran ab cubertes de vellut, ubert en lo loc a on està lo
en lo altar Major, envés la part de l'Evangeli, per a que juràs; perquè no
posa sitial ni altra cosa, sinó lo dit missal, per a jurar ningun ministre ni official
de Sa Magestat, sinó al que jura de virey ý loctinent general per Sa Magestat.
Ý, axí, se levà un drap de broccat que
los escolans en la grada de l'altar, damunt lo tapit, ab un coxí de brocat. Ý serví
o rixgué de asesor lo magnífich micer [...] Navarro.
Plàcia a Nostre Señor tinga tot bon fi, com de Nostre Señor se confia.
Aprés de aver jurat dit governador, anà a pendre posessió de la cadira ý loc a
on acostuma de oir. Ý ab tots los cavalers que l'acompanyaven, se n'anà per
lo carrer de Cavalers ý per lo Mercat a sa casa. Anaren al seu costat don Pero
Maça ý el señor de Bunyol, ý casi davant tots los cavallers, lo governador
don Hieroni de Cabanyelles, que avia de estar en la residència, etc.
[173] Vesita feta per reverendíssimo ý il·lustrissimo don Martín López de
Ajala, archebisbe de València, en lo any
dia de juliol.
[174] Memòria de la malaltia de la magestat del rey don Phelip, rey ý señor
nostre, ý de la milloria.
A
general en la present ciutat ý regne de València, rebé lletres de Sa Magestat,
ab les quals li escriu estava molt mal de febra contínua, ý manava en ella se
fessen processons ý pregàries, com se acostuma.
Lo dit señor visrey comunicà dita lletra ab lo il·lustríssimo señor don Joan de
Ribera, patriarcha de Anthiochia ý arquebisbe de València, ý ab lo il·lustre
Capítol de la Seu. Ý determinà
salmejant davant lo Sant Sagrament, aprés dels officis divinals, axí en la Seu
com en les parròquies ý monestirs de la present ciutat.
Ý lo dia aprés següent, que fon disapte, que comptàvem
setembre, se féu una processó general a Predicadors, en la qual anaren tots los
órdens. Ý anà-y també lo dit señor visrey enmig de dos jurats. Ý lo dit señor
patriarcha vestit de pontifical, ab molt poble; portant tots molt gran devoció.
Ý aprés los cinch dies següents se
Salvador. Ý aprés se
pararen fins vingué la nova de la milloria, la qual portà un correu que los diputats
havien enviat per saber com se trobava, que
no
Déu, per sa misericòrdia ý per les tantes pregàries que per tota part se han fet,
ý per la necessitat gran que tots sos regnes tenen de la sua vida ý salut, és estat
servit dar-la-y; la qual li plàcia conservar per molts añys; lo qual correu arribà
a
encarir, perquè lo dia enans se havia dit seria mort.
Ý, axí, decontinent, lo mateix dia de
laudamus
gent, ab molt gran solemnitat ý alegria.
Ý lo diumenge aprés següent, que fon a
se féu una processó general ab totes les banderes, portant alguns officis dances
ý invencions diverses, havent-se fet quattre dies hans arreu grans
llumenàries per tota la ciutat, ab grans alegries ý demostració de plaer que tota
la ciutat tingué. Al qual señor rey Nostre Señor guarde ý
sos regnes han menester.
[175] Buydar lo Manuel.
A
prop la Creu Nova, en la plaça que
dita Manuel, la qual alguns añys havia estava trencada; la qual campana
yxqué falsa per haver-se
lo mol·le; la qual aprés se tornà a buydar, fent altre mol·le de nou.
Ý
bona ý molt fina, la qual pesà quaranta_un quimtal ý mig. Ý pesà més que la
altra vella que
molt reverent ý magnífich mossèn Juan Batiste Cardona, canonge de la Seu,
a [...] de octubre dit any. Ý, en acabar de beneir, la pujaren al campanar ý la posaren
en lo lloch on la vella solia estar.
[176] La mort ý honrres de la molt alta ý molt poderosa reyna dona
Anna, muller de la sacra cathòlica ý real magestat del rey don
Phelip, senyor nostre.
A
de com a
la molt alta ý molt poderosa reyna Anna, muller de la sacra, cathòlica ý real
magestat del rey don Phelip, señor nostre.
Ý, axí, los magnífichs jurats ý tot lo Consell determinaren se fesen les honres
ý capell ardent en la Seu, segons se acostum a fer per semblants reynes.
Ý, per tant, lo diumenge aprés següent, que comptàvem
set e huyt hores de la nit, feren senyal per tres vegades ab lo samboriet. Ý
aprés feren los tres clachs molt a
que estaven en la plaça de la Seu, ab so ý plant molt adolorit. Ý aprés Honorat
Borja, trompeta de la ciutat de València, publicà la crida en la plaça de la Seu,
de part del justícia ý jurats, notificant la trista ý dolorosa nova de la mort de
la dita señora reyna. Ý notificant com dimats, a
ý remembrança en la Seu de dita señora. Ý que en estos nou dies no y haja negocis,
ni corts, ni llonja, ni official algú fasa faena ab les portes ubertes, sinó
tenint la mija porta tancada. Ý que ningú sia gosat de parar a les portes ninguna
venderia, exceptat coses de menjar, la qual crida se féu per diversos llochs
de la ciutat.
Dimecres, a
ciutat ý regne, manà que les corts se obrisen ý no parasen los negocis. Ý volia
també los del Consell tinguessen lloch en la capella, a hon may ne havien tengut,
sinó sols los jurats, governador, bal·le, mestre racional ý justícies. Ý, indignats
de asò, los jurats manaren al fuster qui feÿa lo capell ardent paràs ý no
pasàs avant en fer aquell, ý despajaren un correu a la cort. Ý aprés determinaren
anàs lo síndich de València.
Ý, axí, diumenge, a
visrey ý jurats. Als jurats escrigué que
per la mort de dita señora reyna; que acudissen al visrey, que ell los
daria lo orde se havia de tenir. Ý, axí, anaren al visrey, lo qual los dix que
les honrres com se és acostumat, ý que fesen tancar les corts ý parar los
negocis; sols los dies los pregava no fosen molts per lo dany que los litigants
tenien, ý que u fesen de la manera que volguessen.
Ý, axí, los jurats, dilluns aprés següent, que comptàvem
tornà a fer crida a les oracions per los llochs acostumats, notificant que lo divendres
aprés següent, que comptaríem
remembrança ý honrres de dita señora reyna. Ý que estos dies, fins a dit dia,
no y hagués corts ni parades, sinó sols de coses de menjar, com en la altra crida.
Ý lo dijous en la nit, a
major part d'elles, cridaren ý convocaren per al sendemà de matí a la Seu, conforme
al títol que la ciutat los donà, que deÿa: "Confrares ý confrareses, siau
per matí a la solemnitat de la remembrança ý obsèquies de la molt alta ý molt
poderosa dona Anna, reyna ý señora nostra, muller de la sacra, cathòlica ý real
magestat del rey don Phelip, señor nostre, la ànima de la qual la Divina Clemència
en la sua santa glòria col·loque".
Ý, axí, lo divendres, a
señora reyna; cantant primer la lletania ab molta solemnitat, en la qual féu
lo offici lo reverendíssim don Michel de Espinosa, bisbe de gràcia. Ý, dient
aquella, vingueren tots los órdens, cascú per sí. Ý dix cascú un respons molt
ben cantat. Ý la missa dix lo il·lustríssimo señor don Joan de Ribera, patriarcha
de Anthiochia ý arquebisbe de València, en la qual dix lo evangeli lo noble don
Gaspar de Castellví, canonge, ý la epístola lo molt reverent canonge Roda,
canseller. Assistents los nobles don Federich de Borja, artiaca major de València
ý canonge, ý don Geroni Carroz, sacristà ý canonge. Predicà lo reverent
mestre Joachim Mijavila, doctor en Theologia ý predicador de la ciutat. Ý,
acabada la missa, lo dit il·lustríssimo señor, al respons que
més de hú, pujà al cadafal del capell ardent ý ensensà lo túmulo alrededor tres
vegades, ý també llansà aygua beneÿta.
Estaven en la capella lo dit excel·lentíssimo visrey ab son estrado a la part dreta,
desviat del banch. Ý en los banchs los jurats, governador, mestre racional,
bal·le ý justícies criminal ý civil, ý tots los demés officials.
Ítem, y hagué pretenció entre lo armarier ý los escolans sobre la
bancada del cor, pretenent lo dit armarier que los regals de dita bancada eren
seus. Provehí lo reverent Capítol que los regals de la dita bancada eren
ý que fossen dels dits escolans en les sepultures, ço és, capell ardent ý sepultures
de particulars.
[177] Provisió capitular sobre quines campanes se han de tocar en la mort
dels sots_sacristans de la Seu.
A
il·lustre Capítol que, axí per mort del reverent mestre Hieroni Coves, sots_sacristà
de la Seu, que
que
les quatre campanes que comunament se solen tocar, e no les campanes
generals, per ser açò contra costitucions de dita sglésia. Ý tot ús contrari àn declarat
ser corruptela.
Ý per quant en los libres de memòries dels scolans se troba que a la mort de
mestre Pere Martí ý de mestre Joan Clerà se aurien tocat les campanes generals,
àn proveït que per mi, mossèn Hieroni Bertran, prevere, nunch sots_sacristà,
sia cansel·lada ý borrada la tal memòria de dits libres, com a cosa feta
sens orde ý provisió del dit il·lustre Capítol.
[178] Asistència del virrey lo Dijous Sant en la Seu. Ceremònia ab què
combregà dit virrey dit dia de Dijous Sant.
La Semana Sancta de l'añy
ý capità general en la present ciutat ý regne de València, volgué venir a la
Seu a oyr los officis, ab sa muller, fill major ý fills.
Ý per a oyr aquells fon fet un cadafal al costat de on solia estar la trona, davant
la rexa del cor, hon se acostumava dir la epístola, davant lo pilar qu'està entre
lo dit loch de la trona ý la capella dels Assions. En lo mateix loch hon se féu
lo cadafalper al conte de Benavent per a oyr los officis la Semana Sancta de
l'any [...], sent visrey.
En lo qual cadafal volgué dit señor conte de Aytona possar cortines, com posa
lo rey. Ý fon consultat per dit señor visrey ab son consell ý alguns cavallers
pràtichs en estes coses. Ý fon determinat no
visrey les posa, ni lo de Nàpoles, sent lo càrrech de la importància que és, sinó
sols lo governador de Milà, ý açò per privilegi particular, ni tanpoch se
en lo cadafal del conte de Benavent. Ý, axí, se levaren los bastons que
s'havien posat en lo cadafal per a posar dites cortines. Ý estigué en aquell lo
dit señor conte de Aytona, muller ý fills. Ý lo fill major estigué en la capella.
Lo Dijous Sanct, quant combregaren los señors canonges ý beneficiats, volgué
combregar dit señor visrey. Ý combregà enmig de les dos dignitats que
més antigues en lo cor. Ý foren los il·lustres don Gaspar de Castellví,
cabiscol, ý lo artiaca Cerna, artiaca de Xàtiva ý canonge de València.
Ý pujaren les dites dos dignitats al darrer graó de l'altar, ab lo dit señor
visrey, portant aquell enmig. Ý fon lliurat lo Sanct Sagrament per lo il·lustríssimo
señor patriarca arquebisbe, qui feÿa lo offici, primer a l'artiaca de Xàtiva,
ý aprés al visrey, ý en tercer loch al cabiscol. Ý açò fon aprés de aver combregat
los ministres de l'altar, los quals combregaren primer.
Ý d'esta manera combregà també lo conte de Benavent lo dit any. Pujant entre
dos dignitats, les més antigues del cor. Ý lo fill del dit conte de Benavent lo
mateix dia combregà aprés de son pare, enmig de les dos dignitats o canonges
més antichs que aprés venien. Ý si lo fill del conte de Aytona en lo dit dia volguera
combregar quant son pare combregà, combregara de la manera que
combregà lo fill del conte de Benavent, enmig de les dos dignitats o canonges
més antichs, segons per lo il·lustre Capítol fon determinat.
Ý los dies que dit señor visrey oy los officis en lo cadafal no se li portà ensens,
ni pau, ni lo Evangeli, los dies que
loch privat. Ý lo mateix se observà ab lo conte de Benavent.
Ý lo Divendres Sanct lo dit señor visrey no ixqué del cadafal a la adoració de
la creu, ni meins li portaren allí creu per a adorar, per estar, com dit és, en loch
privat. Ý, estant son fill primogènit en la capella Major, com dit és, oynt los
officis, lo Divendres Sant, anà a adorar aprés de tota la cleresia, escolans ý ministres
de la església, en companyia de un cavaller secular que allí
havent-y jurats.
[179] La determinació ý sentència de Sa Magestat sobre les diferències
entre lo visrey ý arquebisbe sobre lo besar de l'Evangeli ý de la
pau, ý de l'encensar, ý del loch de les processons.
Estant visrey en la present ciutat de València lo excelentíssimo don Alonso de
Aragó, duch de Sogorb, per ser la persona que era ý tan acostada en deure
al rey, se li donava a besar lo Evangeli ý la pau, ý l'encensaven primer que a
l'arquebisbe don Francisco de Navarra, trobant-se los dos en los officis. Ý en
les processons que anava al costat de l'arquebisbe, bisbe o domer que anava
vestit, se posava en lo gremial daval lo pali ý a la part dreta, entre dit arquebisbe,
bisbe o domer ý
lo conte de Benavent, ý sent arquebisbe don Ferrando de Lloases, se observà
ý guardà lo mateix.
Ý, succeint a dit arquebisbe lo il·lustríssimo señor don Joan de Ribera, patriarca
de Antiochia, ý vent lo que
devia fer, que sent ell prelat ý en sa sglésia avia de preceir en tot al visrey; per
lo qual los dies que dit conte estigué en València, aprés de vengut dit señor patriarca,
se retirà de no venir a la Seu als officis ni encontrar-se ab dit señor patriarca
ý arquebisbe en officis en part alguna.
Ý aprés que se
per visrey lo marquès de Mondéxar, lo qual volgué se fes ab ell la cerimònia
que
Ferrando de Lloazes. Ý parexent al dit il·lustríssimo don Joan de Ribera no
devia fer sinó a ell primer la dita serimònia de l'encensar, besar lo Evangeli ý
pau, per ser ell prelat ý en sa sglésia, com damunt està dit; per lo qual se mogué
qüestió ý differència entre dits señors.
Ý arribant la quexa a Sa Magestat, envià la magestat del rey don Phelip, com
a juge que és de totes les causes posesòries, axí eclesiàstiques com seculars,
en esta corona, en virtut de regalia, a l'il·lustre ý molt magnífich miser Sapena,
de son Supremo Concell, per a rebre ý verificar lo costum ý pràtica que se avia
observat, fent rebre testimonis ý examinant aquells.
Lo qual fet, ý tornat dit miser Sapena a la cort, ý feta relació a Sa Magestat,
fon determinat, scrivint Sa Magestat al dit señor arquebisbe, que de
lí avant se observàs en l'
lo visrey, per representar la persona real, ý que en les processons lo visrey
no puga anar en lo gremial ni a part dreta de l'arquebisbe, bisbe o domer que
anirà vestit daval lo pali, ni a part squerra, sinó que vaxa enmix de dos jurats,
si n'í aurà, si no immediate en lo primer loch aprés de la processó, sens interposició
de persona alguna entre dit señor arquebisbe vestit de pontifical, bisbe
o domer ý lo dit visrey. Ý lo dit señor arquebisbe, present lo visrey, no puga
en dit gremial anar, sinó vestit de pontifical, ý que son loch sellavòs sia imediate
aprés de l'artiaca major o de la dignitat més preminent de aquel cor que
en la processó anirà, on antigament solien anar sos predecessors. Ý, absent lo
visrey, que anàs dit señor arquebisbe on li paregués. Ý may de aprés ençà és
anat en lo gremial, sinó en lo loch damunt dit de la processó, lo qual se a guardat
ý observat fins lo dia de huy, ý
Ý succeint aprés lo dia de Pasqua de Resurectió de l'any
lo dit señor don Joan de Ribera, arquebisbe, com acostuma a dir tots los
anys que se à trobat en València. Ý, axí, manà se aparellàs ý
Ý, volent venir aquell dia lo excelentíssimo conte de Aytona, visrey d'esta
ciutat ý regne, a oyr lo offici a la Seu, ý com ó sabé dit señor arquebisbe, envià
al Real al mestre de cerimònies, a fer-li saber a dit señor visrey que avia de dir
la missa de pontifical, ý que com manava se fessen les serimònies, perquè les
letres de Sa Magestat no dien res en semblant cas. Respongué lo dit conte que
ja
no anara. Ý que en respecte de les cerimònies no perdria res de allò que com
a visrey se li devia fer, ý del que
Magestat.
Però
per a dir la missa. Ý no la volgué dir ni baxà a l'offici, ans dix missa baxa
en son Palàcio.
Ý entenent Sa Magestat lo que passà, per letres del señor visrey, envià tres letres
al molt reverent ý molt magnífich canonge Roda, canceller en la present
ciutat, la una per a ell, ý les dos per a l'arquebisbe ý visrey, manant-li en aquella
les fes donar, rebent acte de com se donaren a dits señors, ý manant-li també
fes rebre testimonis en presència sua de les pretencions de dites parts, perquè,
vist per Sa Magestat lo pretès per dites parts, puga proveir lo que li parexerà
de justícia ý convendrà a son servey.
[180] Lo adob del sambori de la Seu en lo any
Com en lo any
ý generals, posaren en molt gran perill molts pobles, principalment los qu'estaven
prop de rius o barranchs. Ý molts edificis ý cases se destruïren ý arroïnaren,
per les tantes ytan grans aygües en esta ciutat ý regne.
Ý, regonexent aprés de les aygües lo sambori de la Seu, fon trobada la cuberta
de aquell molt guastada ý ab molt gran peril de caure
aprés que s'acabà. Ý, axí, fon determinat per lo il·lustre Capítol se adobàs ý remediàs,
cometent dita obra ý càrrech de aquella al molt reverent ý magnífich
canonge Sanchis, obrer en lo present any, ý al reverent mossèn Francès Torrela,
prevere, beneficiat en dita Seu, sots_obrer en dit any, el qual sots_obrer
volgueren agués de tenir conte en pagar la dit a obra que
aquella, tenint conte en lo que se gastaria ý
Ý, axí, a [...] de maig dit any
la cuberta. Ý aprés feren tot lo entorn del sambori a la part de fora, per fortificació
de aquell, reparant-lo. Ý, acabat açò, per dedins de aquell se netejà ý
adobà, levant tota la crosta de la cuberta de part de dins, qu'estava tota despegada,
reparant aquell com defora, que u dexaren que paria que sellavòs se avia
acabat. La qual obra ý adob del sambori se acabà a [...]
[181] Lo modo de la correcsió del calandari feta en lo any
A [...] de setembre
qual se donà l'orde de la correcció del calandari, lo qual anava alguns anys errat
en la celebració de la Pascha ý festes movibles, per anar errat lo equinocti
en deu dies, per no aver-se corregit aprés del Concili Niceno lo calandari.
Ý, axí, lo nostre sant pare papa Gregori
volent corregir est error, manà en dit
deu dies del calendari, manant que a les parts on lo
ans del mes de octubre del dit any
en dit mes, de tal manera que a
Francès, se celebràs dita festa ý
ý Eleuteri, màrtyrs, que solia ser a
confessor, ý dels Sants
dit mes se contàs
per a est any les de la g en c.
Ý a
evangeliste. Ý de allí avant se seguís lo orde del calendari fins la fi de l'any.
Ý que en lo següent any b, ý septuagèsima a
ý la Cendra a
Ý manà més Sa Santedat als juges seculars fasen fer reconpença per raó dels
deu dies suprimits en octubre, levant les porrat es de qualsevol responsions ý
càrrechs ordinaris, lo qual se executà.
[182] Les pregàries ý processons se feren per una gran seca en la fi
de l'any
En lo any
ciutat ý tot lo regne que pasaren més de set mesos que no plogué gota, que
no
present ciutat.
Ý primer se digueren les misses dels goigs, com se acostuma, asistint dos jurats
cada dia en la procesó ý missa. Ý aprés de dites les misses dels set goigs,
se féu una processó general a Preÿcadors, al gloriós Sant Vicent Ferrer, patró
nostre, a on se féu lo offici. Ý aprés cinch dies arreu se feren cinch processons
particulars a Sant Salvador, ab les muses als caps, ý gayates ý sombreros, a on
se dix una misa
Ý aprés de passats estos cinch dies, se feren diverses altres processons de la
mateixa manera a diverses sglésies ý monestirs, acompanyant-les dos jurats ý
alguns officis, ab sos siris ensesos, com és costum en semblants necesitats.
Ý com se avien fet tantes processons que ja no tenien a on anar, pararen alguns
dies de fer-ne, no dexant de continuar les pregàries en la Seu, ý sglésies ý monestirs.
[...]
Per on vist avien parat ý dexat de fer les processons, lo reverent frare Moreno,
de l'orde de Sant Francès, mogut ab cell de devoció, volgué fer algunes processons
ab alguns frares de son orde ý molts gichs ý giques que seguien, ý
molt poble. Ý, axí, diluns, a
Ý aprés a
Anna, de la mateixa manera. Ý a
poble, que posà gran terror en la terra, per on se mogueren les
confraries a voler exir en processons, cosa may vista en semblant necesitat.
Ý, axí, los confrares de la Soledat suplicaren a l'il·lustre Capítol, perquè lo
il·lustríssimo señor patriarca no y era, que era a la visita, que per quant ells determinaven
exir en processó disciplinant-se ý venir a la Seu, volguesen fer
obrir lo sacrari, perquè lo Sant Sagrament estigués descubert ý a vista, del qual
foren contents los il·lustres canonges ý Capítol. Ý a
confraria, portant primer molts gichs ý giches ab los cabells desfets, ý aprés
pobres, ý detràs dels qualls anaven los gichs de Sant Vicent Ferrer, ab un crusifici,
cantant la lletania, ý aprés los confrares de la Soledat, ab molts disciplinants
ý moltes ages, ab un crusifici ý la image de la Soledat, de la manera que
ixen lo Divendres Sant, ab la image també de sant Vicent Ferrer, ý detràs frares
de
ab lo governador ý algun poble.
Aprés, a
la manera que lo Divendres Sant van. Ý porta ven gichs ý giches ab alguns frares,
cantant la lletania, ab sos sombreros ý gayates. Ý se
Ý a
processó al Socors, a on cantaren una missa, ý los confrares combregaren. Ý,
tornant a Preÿcadors, pasaren per la Seu.
Lo mateix dia los frares del Carme descalsos anaren en processó a Montolivet,
ab los confrares de Nostra Señora del Carme. Ý a
dels Reys, ixqué en processó la confraria Nova de la Agonia, disciplinant-se
com lo Divendres Sant, la qual ixqué del Spital General, portant davant gichs
ý giches ab pobres, ý los gichs de Sant Vicent Ferrer de la manera que en les
altres. Ý detràs venien capellans ab les muses als caps, ab sombreros ý gayates,
cantant la lletania, portant davant lo crusifici de la Seu que
les processons particulars se fan per pregàries. Ý aprés de tots anaven lo
governador ab dos jurats ý alguna gent.
Lo il·lustríssimo señor patriarca, entenent lo que pasava en València, dexà la
visita ý vingué-se
Màrtyr, patró nostre, portant la relíquia de dit sant. Ý axí
a
los jurats ý molt poble.
Ý, vista la necesitat ý lo temps ser tan avant ý no plovia, ý la terra tan avolotada,
determinà lo il·lustríssimo señor patriarca arquebisbe, ab consulta de l'il·lustre
Capítol, de traure lo cos del gloriós sant Lluís bisbe ý confesor, lo qual
està recòndit en esta sacrestia.
Ý, axí, lo diluns, a
les parròquies ab capes ý llums, ý totes les capes de la Seu, se tragué de la sacrestia
en processó, anant vestit de pontifical lo dit señor arquebisbe. Ixqueren
de la sacrestia, baxant per davant lo altar de Sant Cristòfol, al cor. Rodà
sglésia, com se acostuma fer los diumenges. Tornaren per lo cor a la capela
Major. Ý en lo altar se posà la caxa on lo dit sant cos està. Ý en esta processó
anà lo visrey ab molts cavallers ý molt poble. Lo dit sant cos, ab lo cap, estigué
nou dies en lo altar, salmejant totes les ores del dia que no
cada nit se tancava la caxa del dit cos sant ý s'entrava dins la sacrestia, aprés
de tancades les portes de la sglésia. Ý de matí, en tocar l'alba, se traïa ý
en lo altar. En los quals nou dies vingué la confraria de la Sanch ab sos
disciplinants, axí com era venguda la de la Soledat ý de la Agonia, ý totes les
parròquies ab sos parroquians en processons, fent estació al dit sant cos, ý tots
lo monestirs ab les confraries que en dits monestirs ý à. Ý pasats dits nou dies,
se tornà lo dit sant cos a la sacrestia.
[183] Lo orde que
lo il·lustríssim señor arquebisbe.
Estant present lo visrey, acabada la benedicció ý donat lo siri al señor arquebisbe,
baxa hú dels dos assistents del señor arquebisbe, lo de inferior dignitat,
ab sa capa, ý porta un siri al visrey. Ý si la visreyna estarà en lo offici ab lo dit
son marit, ne baxa dos ý
Ý si y aurà filles, lo mestre de cerimònies o algú dels officials de la
sglésia, vestit ab una capa, los dóna los siris, aprés de aver-se donat al pare ý
mare. Ý, fet açò, lo señor arquebisbe dóna siris als dos assistents ý als canonges
vestits de diaca ý sots_diaca. Ý aprés vénen en processó les dignitats ý canonges,
ý pujen de dos en dos a l'altar, per son orde de ansianitat, als quals dóna
lo señor arquebisbe siris, ý tornant-se
Lo canonge qui és prior de la confraria de Nostra Señora de la Seu, vestit ab
capa, ab lo clavari ý companyó de clavari eclesiàstichs al costat, detràs, junt
a ell, los dos majorals lechs; tots junts pujen a pendre siris de mà de dit señor
arquebisbe. Ý immediate aprés, sens interposició de altra persona lega, los
mestres ý tota la cleresia pujen a l'altar a pendre la cera, per ser tot una processó.
Ý acabant de donar a la cleresia, àn de muntar los jurats, si n'í aurà, ý
racional, ý síndich, si voldran pujar. Ý entre ells va governador, bal·le o altres
officials reals, si
visrey, si n'í aurà.
Ý en lo present any
pujar aprés immediate dels señors canonges, no muntà lo governador, qui
estava allí. Ý, trobant-se en la capella lo fill del visrey, don Gastó de Muncada,
muntà a soles a pendre lo siri. Ý aprés pujaren altres cavallers ý gent que
estava en la capella.
Ý si lo visrey va a la processó, lo prior ý officials de la confraria no y van, salvo
que los majorals lechs assistixen en la capella a l'offici, aseÿts
en un banch defront de on està lo visrey, ab sos siris encessos davant, posats
en les torretes. La pau se dóna als majorals, encara que sia present lo visrey,
per un capellà que, vestit ab capa, dóna al cap del banch de la part squerre de
la capella, que
la pau, als majorals, lo sots_diaca, quebaxa de l'altar a dar-la als caps de
banchs de la capella. Ý açò de provisió de l'il·lustre Capítol, ý acordat ab lo
señor conte de Aytona, virey.
[184] Pregàries ý
A la fi de l'any
en ells, poch o molt, casi cada dia plogué, que per tantes aygües en la orta
ý alguns secans restaren moltes terres per sembrar, per no aver pogut tenir sahó.
Ý plogué fins a
Ý, axí, fon forçat fer pregàries per serenitat ab processons que
Seu ans de la misa major, ab la image de Nostra Señora, semblant a la que pintà
sant Luch, de la manera que
febrer
ploure, en les quals processons ý
fet dites pregàries no a instància de la Ciutat, sinó de provisió de l'il·lustre Capítol.
[...]
Ý aprés, en mars del dit any
Ý, recelant no fesen dany als sembrats, almenys de la orta, los dos jurats en
cap, ab racional ý síndich, vingueren a l'il·lustre Capítol a suplicar se
fesen pregàries per serenitat, com se solen fer per aygua.
Ý, axí, se feren set processons per la Seu ans de comensar la missa
major, ab la dita image, pregant per cerenitat. Asistint en elles dos jurats cada
dia, de la manera que
goig, encara que los jurats volien se diguesen, les quals no
tan avant en Quaresma, que érem prop de la Semmana de Pació.
Ý parà l'aygua tantost. Ý no
ans de la misa. Aprés de la procesó se féu comemoració de gràcies per la cesasió
de aygua ý serenitat; les quals processons ý
à recort de hòmens que diguen les ajen vistes fer, sinó algunes vegades, parexent
ser demasiada l'aygua, en misa ý vespres feÿen comemoració per serenitat.
[...]
[185] Lo foch que
ý
A
onse ý dotse ores de mixjorn, aprés de aver posat lo Santíssim Sagrament en
lo moniment, estant encenent la luminària de aquell, en la part alta de dit
moniment se pegà foch. Ý, com tot era de tela, en un punt fon tot encès, que
no
Ý, vent açò, lo reverent mestre Martí Cordero, rector de dita sglésia, saltà
de prest a traure la caxa del Santíssim Sagrament ab los que allí més prop se
trobaren, ý la portaren a l'altar Major.
Ý quant foren arribats a l'altar, ja tot lo cell del moniment fon encès. Ý com
totes les finestres de la sglésia estiguesen tancades, no tenint per hon spirar lo
foch, una lengua de foch sortí del cell del moniment ý pegà en la tela en què
estava tapat lo altar. Ý com lo altar era de fusta, tantost fon encès tot. Ý de allí
devallà lo foch a les cadires del cor; ý aprés als retaulles de la part de l'orgue
ý a l'orgue, que era molt gran terror veure la sglésia cremar-se sens poder remediar-ó.
Ý lo que féu més dany fon lo stany de l'orgue, que tot sortia derretint-se
ý pegava per los retaulles, que
ab les parets rònegues; cosa que mogué a la major làstima ý compasió del
món, veure una sglésia tan ben adornada poques ores ans, ý aprés feta un corrall.
[...]
Fon forçat, quant lo foch pegà en la cortina de l'altar, traure la caxa del Santíssim
Sagrament ý portar-la a Sant Martí, a on estigué fins a la darrera festa
de Pasqua, que
parròquies ý molt poble ab llums.
[186] Lo sínodo que tingué lo il·lustríssimo ý reverendíssimo señor don
Joan de Ribera, patriarca de Antiochia ý arquebisbe de València, en
setembre
A
diocesà, lo qual fon publicat per al diumenge anterior, contant
mes de setembre. Ý per lo acte de la Inquisició que y agué aquel dia, se
porrogà per a est diumenge, en lo qual dia se vestí de pontifical per a la processó
lo señor arquebisbe, la qual fon la ordinària que
de l'offici per la Seu, anant en ella tots los rectors ab sos sobrepeliços.
Ý vestiren-se per a diaca ý sots_diaca los molt reverents ý magnífichs señors
canonges Gombau ý Roda, ý per a asistents los nobles ý molt reverents señors
don Phederich de Borja, artiaca major ý canonge de València, ý don Gaspar de
Castelví, cabiscol ý canonge de València; portant dit señor cabiscol la image
de argent de Nostra Señora, ý la creu de braços lo señor canonge Roda.
Ý, feta la procesó per dins la Seu, lo dit señor arquebisbe se
a despullar-se, a on se avia vestit. Ý vestí
señor don Miquel Spinosa, bisbe de gràcia ý canonge de València, la qual
fon de la domínica.
Ý lo dimarts, a
en la Seu. Ý tornà
ab los mateixos assistents ý diaca ý sots_diaca. Ý ixqué de la sacrestia vestit
de pontificala l'altar, ý segué
costats, davant lo altar, ab les cadiretes que se àn fet noves de vellut vert, sens
respal·ler. Ý
doctor en Teologia, en la trona on se predica. Ý, publicat que fon, entonà lo
Deum laudamus
Seu cantant lo
[187] Entrada del rey don Phelip segon en Valèntia, en lo mes de gener de
l'any
Arribà Sa Magestat a
a les tres hores aprés migjorn. Ý lo dia aprés següent, com és la costum ý inseguint
la forma ý manera que
que arribà en lo mes de abril al dit monestir, li fon demanada hora ý llicència
per part de l'il·lustríssim don Joan de Ribera, archebisbe de València, ý per
tot lo Capítol juntament, per a anar a besar-li les mans a dit monestir. Ý Sa
Magestat señalà hora per al dit effecte per al dia aprés següent, que fon a
de dit mes, a les nou hores de matí. Ý en lo any
migjorn. Ý, axí, a la hora señalada, anà lo señor arquebisbe acompanyat de tot
lo Capítol al dit monestir a besar-li les mans.
La forma de anar fon aquesta: Que, ajustan-se lo Capítol en casa del señor arquebisbe,
ixqueren en esta forma: que davant ý primer que tots anaven los capellans
ý criats del señor arquebisbe, ab ses mules. Immediate aprés d'elles lo
vedell de la sglésia, ab una mula ý la sua maça alta, ab manteu ý sotana. Aprés
d'ell venia la creu del señor arquebisbe, ý aprés lo dit señor arquebisbe enmig
de dos dignitats canonges, també les més preheminents que
aquell acompanyament. Aprés les altres dignitats ý canonges més antichs, de
dos en dos, per sa ancianitat. Ý aprés de tots los señors canonges venia lo scrivà
del Capítol, síndich ý archivers. Ý aprés molts capellans familiars dels dits
señors canonges ý per aquells portats a dit acompañament.
Ý de aquesta manera se anà per la plaça de la Seu ý carrer dels Serrans fins al
dit monestir, en lo qual se féu la visita ordinària. Parlà lo señor archebisbe en
nom seu ý del Capítol. Ý immediate se
Esta matexa forma se guardà en la anada que
que, per ser llavors
en dos, comensant, aprés del vedell, don Miquel Vich, que era vicari general
capitular. Ý portant a la sua esquerre al sacristà Carroz ý canonge. Ý aprés,
de dos en dos, los demés, com està dit, no admetent al bisbe de gràtia, com
apar en lo present llibre que
Capítol.
Ý, axí, arribats al monestir, encara que don Miquel Vich presidia, en primer
lloch parlà lo sacristà Carroz. Ý perquè anar en processó al portal ý rebre allí
Sa Magestat ab lo
e indecència, axí per a les relíquies com per al çacerdoci, perquè entre tanta
multitut de gent com allí concorre, ý estruendo de cavalls a la entrada del rey
se seguixen molts inconvenients, manà Sa Magestat que no ixqués la profesó
al portal, sinó que l'aguardasen a la porta del Campanar, sens exir la professó
de la sglésia. Ý per a que açò còmodament se pogués fer, derrocaren les baranes
de la llongeta de la porta del Campanar. Ý adornà
ý brocats, lo millor que fon posible. Ý a dos pasos del llindar de la porta
se parà un citial.
Ý, apeant-se Sa Magestat en lo cavalcador de la llongeta, la professó fon a la
porta. Ý lo bisbe de gràcia, vestit de pontifical, ab lo
les mans, se acostà al citial. Ý Sa Magestat se agenollà ý adorà, besant, lo
Crucis.
Ý, fet açò, se n'entrà la professó ab Sa Magestat, cantant lo
prenint la volta per la Speransa, ý arribant a la porta de la secrestia. Sa
Magestat, bisbe, capes ý bordons se n'entraren per la porta de la capella que
ve frontera de dita secrestia. Ý no
fàsil de entrar en la capella per lo chor, estant impedit aquell pas de un gran cadafal
que la Ciutat avia fet per a l'effecte que ara se dirà.
Ý, axí, arribat a la capella, Sa Magestat ý lo bisbe, com dit és, se digueren les
horations de gràcies que se costumen. Sa Magestat se
estava davall lo sambori, enmig del qual y avia un citial ab lo llibre
dels Evangelis ubert. Ý allí prestà lo jurament de guardar furs ý privilegis com
a rey, que com a príncep ja l'havia prestat en lo matex lloch en lo any
Trobaren-se al dit jurament los syndichs dels tres staments, fent les
protestacions ordinàries, ý
señors, axí de la terra com de sa cort ý casa. Tot lo qual fonch en lo any
Ý, tenint memòria fresca de açò, en lo present any
era en Morvedre, se derrocaren los antepits de la llongeta del campanar.
Ý, arribant a Sant Miguel de los Reyes Sa Magestat, se li féu saber per medi de
les persones que estan asistents al servisi de sa real persona, com per les causes
damunt dites, Sa Magestat manà en lo any
com està dit, ý que, si nomenava altra cosa, se seguiria lo mateix orde.
Respongué que puix no tenia obligació de prestar jurament, per haver-lo ja
prestat, ni tampoch lo príncep don Phelip, per ser de menor edat, no
prestar, ý haver ja Sa Magestat jurat en lo pròxim mes de octubre en la vila de
Monçó, per son fill, no tenia per a què venir a la sglésia. Ý que, axí, no
l'aguardasen en ella lo dia de la sua entrada. Ý també manà que los jurats no
li portasen pali al portal per a rebre
que aquella solempnitat se à de fer quant entren los reys per a jurar com a prínceps
o reys.
Ý, axí, ab lo acompañament de tota la Ciutat ý d'acort, entrà en València en lo
present any
de dos jurats en cap. Ý aprés de Sa Magestat en un coge lo príncep don Phelip
ý la infanta dona Eugènia Clara, al qual coge no acompanyaven jurats, per
anar los quatre jurats davant, portant grans enmig de aquells.
Ý de aquesta manera entraren per lo portal dels Serrans a la plasa de Sant Berthomeu,
carrer de Cavallers, Toçal, Boceria ý Mercat, plaça dels Caxers, Santa
Tecla, carrer de la Mar, plaça de Predicadors al portal del Real.
[188] Venguda de Sa Magestat a la Seu dia de Sant Vicent Màrtyr.
Fonch convidat Sa Magestat per al dia de Sant Vicent Màrtir, suplicant-li
fos servit de honrrar la nostra sglésia venint a l'offici a ella lo dia del patró
d'esta ciutat.
Ý Sa Magestat nos féu mercè de venir, manant que
hores ý feta professó, si n'í avia de haver, perquè Sa Magestat tan solament estaria
a la missa conventual, en la qual no y havia de haver sermó. Digueren-se
totes les hores ý no
aver-se
Estigué lo señor arquebisbe ab sos assistents, diaca ý subdiaca en la segrestia
vestits, aguardant tenir avís que Sa Magestat venia, per aver posat persones al
portal del Real que tinguesen conte de avisar. Ý, tenint dit avís, ixqué Sa Señoria
de la secres tia ab lo
Major. Ý en lo matex punt mogué la professó del chor, ab totes les capes de la
sglésia, com se fa lo dia de Nadal. Ý Sa Señoria baixà al chor. Ý ordenà
professó per la volta de la Speransa, com és costum, cantant ab responsoris de
la festa, sens aver-í encens.
Ý quant lo pali ab Sa Señoria foren endret del portal dels Apòstols, Sa Señoria,
ab lo pali ý asistents, dexaren la professó ý anaren devés la porta, en la qual,
ans de arribar a ella dos pases, y havia un citial en terra. Ý allí se parà lo señor
arquebisbe. Ja Sa Magestat fon en la llongeta. Ý entrant per la porta, portant
a la dreta al príncep, son fill, ý al costat del príncep a la infanta, se parà com
una pasa ans del citial. Ý lo señor arquebisbe donà lo
al diaca canonge, que tenia a la mà squerre, ý prengué un ysopo rich ab
aygua beneÿta, que ab un vas de argent estava allí aparellada. Ý, feta una profunda
humiliació de cap, li llansà ab lo ysopo aygua beneÿta, al rey. Ý, aquella
rebuda en la cara, lo rey respongué ab altra humiliació del cap. Ý de aquesta
matexa manera se féu i
Fet açò, cobrà lo dit señor arquebisbe lo
diaca ý inclinà
Magestat pogués besar ý adorar aquell. Ý, axí, Sa Magestat, de la altra part del
citial, se agenollà, ý adorà ý besà de boca ý ulls la creu; dient-li lo
señor arquebisbe:
lo matex, ý aprés la infanta. Ý llavors entonaren lo
Ý féu-se esta cerimònia de rebre a Sa Magestat en esta forma per no haver-se
fet lo dia de la sua entrada en València. Ý, axí, en lo any
lo dia de Sant Vicent Ferrer, no
ella lo dia que entrà en València, com està dit.
Entonat lo
ý sacristia, fins al chor ý a l'altar, com és la costum. En lo qual camí no sols
Sa Magestat no entrà en lo gremial de señor arquebisbe, però de tal manera se
anà detenint ý apartant-se de aquell que may arribà a que lo pali davall del
qual anava lo señor arquebisbe li cobrís, a Sa Magestat, lo cap. Ý portà en açò
tan particular conte que, parexent als assistents que lo distar lo rey tant del perlat
seria causa portar lo pas molt apresurat, se anaren detenint, de manera que
arribà lo perlat a estar endret de l'ultim bordó del pali. Ý, advertint açò Sa Magestat,
se parà ý envià a dir que tinguesen conte no ixqués la creu fora del pali.
Ý ab açò se entengué que lo anar distant la persona real del perlat no era apresurar
lo pas per part del perlat, sinó no voler lo rey entrar davall del pali. Ý
acabà
acostuma de parar, per no poder pasar fins a l'altar, manà que entràs lo pali en
lo chor, ý entrà.
Vist que los capellans que portaven dit pali tornaren a parar-se, ý que lo prelat,
ab relíquia ý assistents, havien pasat avant, entengué que era costum parar allí
lo pali perquè no podia arribar a l'altar. Ý llavors manà als capellans que portaven
lo pali que pasasen tots a una a la part esquerre, sols per no pasar per davall
de aquell, cosa digna de gran consideració.
[189] Forma de com estava adornada la capella Major.
La capella estava tota enpaliada de brocats. Les grades de l'altar cubertes de
un brocat de la confraria de Nostra Señora ý de altres brocats de la sglésia. Lo
pla de la capella cubert de catifes del rey ý de la sglésia. Tots los banchs movediços
estaven fora la capella, excepto los que ara es diran. A la part de
l'Evangeli, apegat en la rexa principal de la capella, comensant per lo cantó de
la porta de la trona, estaven posades les cortines que Sa Magestat portà, dins
de les quals estaven lo rey, príncep e infanta. A la part de la Epístola, comensant
del cantó de la porta, estava un banch llarch. Ý al cap de aquest un altre
de través, en los quals estaven seguts los capellans del rey, ab barrets al cap.
Baxant per la porta de la capella que va al chor, apegat ab lo darrer escaló, a
la mà dreta, y havia un banch en lo qual estaven seguts los grans. Tots los demés
señors estaven de peus, ý les dames estaven en lo mig de la capella.
[190] Serimònies de la missa.
Fon consultat Sa Magestat lo dia enans qui era servit li digués la confessió, lo
credo ý lo santus, com és de costum, ý li donàs lo
per ço que no
canonge de València, elet per Sa Magestat en bisbe de Albarrací,
ý lo arquebisbe de València, que deÿa la missa. Respongué que volia que li donàs
lo
són capellà major ne tendria càrrech.
La epístola se digué baix, en lo pla de la capella, servint de faristol per a tenir
lo llibre un cambrer. Lo evangeli se digué en lo replà de l'altar, a la part de
l'Evangeli, per lo diaca, sens aver-í creu. Ý, ensensant al principi lo llibre, ý
aprés lo cantó de l'altar, en lloch de la creu, se acabà de cantar. Ý immediate
lo matex diaca prengué lo llibre dels Evangelis, ý anà dret al señor
arquebisbe que deÿa la missa. Ý, feta sa humiliació, li donà lo
Ý prengué lo encencer ý lo encensà. Ý, d'exant aquell llibre, se
lo dit diaca al pla de la capella, a hon lo esperava lo mestre de serimònies del
rey, ab un altre llibre de Evangelis, lo qual, donant-lo-y en les mans, caminaren
los dos devés les persones reals.
Ý ans de arribar a les cortines, se acostà lo capellà major, ý ab un tafatà féu la
salva al llibre, tocant aquell ý besant lo tafatà. Ý, acostant-se més lo diaca al
rey, féu una profunda humiliació de cap. Se acostà a la persona real ý, posant
lo genoll prop de terra, li donà a besar lo llibre dels Evangelis. Ý, tornant-se a
alsar, féu una altra profunda humiliació. Ý aprés, per la matexa forma ý manera,
donà lo
terra lo diaca, per haver-í particular orde del rey que, al donar-li lo Evangeli ý
la pau, no s'agenollasen.
En lo donar de la pau se seguí lo matex orde, salva ý humiliasions, que està dit
de l'Evangeli, servint un donapau particular del rey. Ý en aquestes dos coses
solament serví lo mestre de serimònies del rey, perquè en lo resto de la missa
serví lo de la sglésia.
Ý, acabada la missa, donà lo señor arquebisbe la benedictió, al temps que digué
aquelles paraules:
s'agenollà ý més prompte fon lo rey, que Nostre Señor guarde per molts anys.
Ý advertix-se que no
de rebre sinó sols en vespres.
[191] Venguda del rey don Phelip a la Seu en lo dia de Nostra Señora
Candelera, en lo any
Arribat que fon lo rey a la Seu, estant ja lo señor arquebisbe vestit de pontifical
en lo altar, ý tenint los siris axí del rey, que n'í havia molts, com los de la sglésia,
sobre una taula en lo replà de alt de l'altar envés la trona hon se sermona,
se comensà la benedictió; la qual acabada, se llansà aygua beneÿta sobre les
caneles,
com és costum. Ý, ensensades, lo qui servia de diaca, que era un canonge,
ensensà a l'arquebisbe. Ý, fet açò, lo dit diaca prengué un çalpacer
chich ab aygua beneÿta, acompañat del mestre de serimònies del rey, baixà ý
ab les humiliations acostumades, donà aygua beneÿta al rey, aspergint aquella
sobre
lo príncep ý ab la infanta.
[192] Forma de donar les caneles.
És orde del rey no pendre lo ciri en esta jornada, fins tant tots los capellans o
frares de aquella sglésia hon se troba ý los moços del chor hajen pres dits ciris.
Ý aquest mateix orde se ha entès del mestre de serimònies, que guarda en lo
pendre de la cendra, ý la comunió del Dijous Sant ý en la adoració de la creu
del Divendres Sant, perquè no vol interrompre a les persones ecclesiàstiques
en sos exercicis ecclesiàstichs, ni en aquells en res ser ell preferit. Exemple
gran per a tot lo Christianisme!
Ý, axí, considerat que lo número de la cleresia era gran, ý que havent de muntar
tots a l'altar a rebre de mans del señor arquebisbe les caneles, fóra cosa
llarga ý de molèstia, se ordenà que a sexta se donasen en lo chor les
caneles als capellans. Ý que sols allà muntasen tots los señors canonges ý dignitats,
ý aprés d'elles dos theòlechs, ý dos altres beneficiats ý dos deputadets,
per a que
fet, muntant de dos en dos al replà més alt de l'altar, enmig del qual estava
aseÿt lo señor arquebisbe en una cadira.
Açò acabat, baixà lo señor arquebisbe per lo mig de les grades, fins a la penúltima
d'elles, ab sa mitra al cap, ý se parà. Llavors ixqué lo rey de les cortines
ý vingué devés lo arquebisbe. Ý, tenint lo diaca un ciri particular del rey ensès
en les mans, lo qual havien portat ab tots los demés siris del rey de Mallorca,
com és costum, per ad aquella jornada, donà lo diaca dit ciri al señor arquebisbe,
lo qual, per particular instructió que tenia del rey, li féu una humiliatió
molt medida de cap.
Ý lo rey respongué ab una reverència de peu. Ý, acostant-se més, baixà lo genoll
fins casi a tocar lo primer escaló, al temps que prengué lo siri de mans del
señor arquebisbe. Ý aprés besà dit ciri, lo que no féu lo señor arquebisbe, perquè
li fon advertit que, encara que li done lo siri hun simple çacerdot, no vol
Sa Magestat que bese lo siri. Ý al temps de anar-se
altra humiliatió de cap, ý lo rey respongué ab una reverència ý se
a les cortines. Açò mateix féu lo príncep ý la infanta, sens discrepar un punt.
Tornà-se
los siris. Aprés los señors de títol que allí
molt principals, no donant-se lloch a que fosen molts. Ý en aquest medi
lo mestre de cerimònies del rey distribuïa los siris a les dames qu'estaven a la
part de les cortines.
Acabat açó, mogué la processó, en la qual, per no detenir a Sa Magestat, no
volgué y hagués encens ni stations. Ý tostemps en aquella se anà retirant ab
gran cuydado, per no acostar-se al pali, lo qual, arribant a la porta del chor ý
entrat lo señor arquebisbe en ell, féu pasar als capellans que portaven lo pali
a una part, per no pasar per davall aquell. Tanta és la veneració que té ales coses
ecclesiàstiques!
Lo señor arquebisbe se n'anà a despullar a la sacristia de camí. Ý per ser domínica
de la septuagèssima, fon la missa ý offici de aquella. Ixqué lo señor
bisbe de gràtia a dir la missa ab sos assistents ordinaris, ab lo diaca ý subdiaca
de la sglésia, com és de costum. Ý lo señor arquebisbe se segué en lo pla alt
de l'altar, a la part que
Ý al temps que
a dir la confessió a Sa Magestat. Ý tornà-se
de faristol un cambrer.
Lo diaca portà lo
dexant aquell llibre, ne prengué un altre de les mans del mestre de serimònies
de Sa Magestat. Ý ab aquell baixà fins prop de les cortines a hon ja fon lo señor
arquebisbe. Ý, prenent lo llibre de les mans del diaca, donà l'
Evangelii
aquest matex orde. Ý de aquesta manera se donà la pau.
Ý se ha entès del mestre de serimònies de Sa Magestat que dient
la missa hun simple çacerdot, se donà primer lo
ý aprés al rey, com se ha vist en estos matexos dies, que anant Sa Magestat
a l'offici a molts monestirs de València, dient la missa particulars frares,
se
Acabada la missa, se
lo pou per lo señor arquebisbe per a est effecte, a la casa del señor arquebisbe.
Ý allí volgué ser Sa Magestat son convidat, a hon dinà tota la casa ý estats.
No y agué sermó est dia.
Aprés dinar, tancades totes les portes de la sglésia, baixà Sa Magestat a la sacristia,
a hon estava lo señor arquebisbe vestit de pontifical, ab sos dos asistents.
Ý allí véu les relíquies ab lo príncep, infanta ý dames, adorant aquelles
de una en una ab molta veneració. Ý de allí anà a veure lo Capítol. Ý arribà
fins a la última estància. Ý a l'anar ý al tornar posà los ulls en la pintura de la
Sena que allí està en una tela molt gran. Ý parexent-li molt bé, donà intenció
que rebria servey de que lo Capítol lo servís ab aquella. Ý, entès açò per lo Capítol,
determinaren de donar-la-y, com se féu.
Aprés se posà en ses cortines. Ý se obriren les portes i
per lo señor bisbe en lo chor, on és costum. Ý lo señor arquebisbe se segué en
lo lloch hon estava en la missa. Al magnificat vingué lo señor bisbe a encensar
lo altar. Ý pasà per davant les cortines sens fer humiliatió al rey, per ço que ell
matex donà orde se fes axí. Ý, encensat lo altar, ý aprés insensat lo
dit bisbe de gràcia per son asistent, baixà al pla de la capella, ý parà endret de
les cortines, a hon trobà lo señor arquebis be, que havia ja dit lo magnificat a
Sa Magestat. Ý, pres lo encencer per lo señor arquebisbe, insensà a Sa Magestat,
príncep ý infanta. Ý sols en aquest punt ý hora se insensen les persones
reals, ý no en altra. Ý mentres açò es féu, estigué tostems lo señor bisbe de
gràcia ý sos asistents en lo pla de la capella. Ý acabat ý tancada la cortina,
se n'anà al chor a acabar vespres.
[193] Letra del rey.
Ý enaprés, per a rematar les differències ý precedènties entre los virreys ý archebisbes
de València, scrigué una lletra real, lo tenor de la qual és lo següent.
Ý sagellada ab son sagell.
nuestro Consejo.
El rey.
Muy Reverendo en Christo padre patriarca arçobispo del nuestro Consejo:
Haviendo hecho mirar mucho por el assiento de las differencias ý pretensiones
que han ocurrido entre los virreyes ý arçobispos de essa ciudad ý reyno acerca
el adorar el santo Evangelio ý tomar de la paz, con el zelo que para ello tengo
ý muy confiado del vuestro como tan cathólico christiano, entendiendo que
cumple para que se assiente para el susodicho effecto que quando vos, o el arçobispo
que fuere por tiempo, dixere la missa, o cualquier sacerdote, hallándose
presente el dicho visorey, se dé al que dixere la missa el Evangelio ý la
la missa ý estuviere el visorey en ella, se lleve el Evangelio ý la paz al dicho virrey,
llevando el Evangelio el diácono primero que al arçobispo. Ý que el dia
de Nuestra Señora la Candelaria se den las velas primero al arçobispo ý todo
el clero. Ý que después d'él sea el primero de los seglares que la tome el visorey,
el qual haya de yr por ella. Ý que lo mesmo se haga el Domingo de Ramos
quando se dan los ramos. Ý que en el tomar la cenissa primero día de Quaresma
ý adorar la cruz el Viernes Santo se guarde el mesmo orden, que todo el
clero vaya delante,que es lo que conviene.
Ý seremos servido que con los que representan mi real persona ý el arçobispo
sea lo mesmo que se haze en mi real capilla. Ý holgaré de todo lo susodicho
quanto es razón ý de entender que se haya assí puesto en execución en su
tiempo ý lugar.
Ýo, el Rey.
Comprobatum cum originali. Hieronimus Julianus Real notarius et scriba
illustrissimi Capituli ".
Rebuda dita lletra, per lo tenor de aquelles paraules que diuhen "lo mesmo que
se haze en mi real capilla" etc., fon acordat ab lo señor virrey compte de Aytona
que quant ix lo çacerdot de la sacristia, vestit per a celebrar la missa, arribant
al pla de l'altar, feta humiliatió ad aquell, se
confessió sens humiliatió ni cortesia a la persona del señor virrey. Ý, axí matex,
fon acordat que lo diaca, al temps que dóna lo
al señor virrey, no ha de posar lo genoll en terra, per fer-se estes dos coses de
la manera que dit és en la persona real ý sa real capella.
Ý, axí, foren executades en lo Diumenge de Rams ý dia de Pasqua de l'any
virrey ý capità general en lo regne de València per Sa Magestat.
[194] Letra del rey.
Letra real de Sa Magestat sobre les precedènties entre lo il·lustríssim señor archebisbe
ý lo virrey ý donar lo
del nuestro Consejo.
Muy Reverendo en Cristo padre patriarcha arçobispo, del nuestro Consejo:
Porque havemos proveydo por nuestro visorey en esse reyno a Vespasiano de
Gonzaga, según ya lo tenéys entendido, ý desseamos ý es nuestra voluntad
que entre él ý vos cessen todas pretenciones ý haya buena correspondencia. Ý
senaladamente en lo que toca a las diferencias que los días passados se movieron
sobre las precedencias con el marqués de Mondéjar, nuestro visorey, havemos
mandado que en nuestro Consejo Supremo se tratase d'ello, ý se viessen
las informaciones que por orden nuestra se tomaron por uno de los del
dicho nuestro Consejo, como entendistes.
Ý, vistas aquellas ý discutidas, hemos hallado que en lo possessorio, cuyo juizio
toca a nos, se debe guardar ý proveer lo siguiente, es a ssaber: Que el día
de la processión de la fiesta del Sanctíssimo Sacramento el dicho nuestro visorey
d'esse reyno lleve la más honrrada vara del palio, como se à acostumbrado.
Ý que en las processiones que entre año se hizieren sin el Sanctíssimo Sacramento,
dentro de la Iglésia Mayor o fuera d'ella, ý fuéredes vos o cualquier
otro revestido en el gremial o sin él, que el virrey vaya immediatmente tras el
que así fuere revestido, acompañado de los jurados, como se acostumbra. Ý
quando vos no fuéredes revestido, havéys de yr, estando presente el virey, en
el postrero lugar a mano derecha del choro de los clérigos. Ý quanto al Evangelio
ý la paz, por ser cosa acostumbrada ahy ý en tocas partes, ý representar
el visorey nuestra real persona, darle a el diácono el Evangelio ý la paz primero
que a vos.
Esto es lo que se offrece en esta materia. Ý holgaremos ý seremos servido que
passéys por ello, como es razón lo hagáys ý nos screvistes. Que assí conviene
al servisio de Dios ý nuestro, que lo mesmo se ordena al dicho visorey.
Yo, el rey.
Vidit:
Comprobota ac scripta manu propria ex suo originali fuit hec copia per me
Hieronymum Julianum Real, notarius et scribam illustris Capituli Sedis Valentie ".
[195] Lo foch de la Sala ý Casa de la Ciutat.
Disapte, a les set ores del vespre, a
la magestat del rey don Phelip ab lo príncep ý infanta, al punt que
començar un torneo molt solemne que los cavallers avien concertat aprés de
moltes festes ý sarau, per a dar regosijo a Sa Magestat ý príncep ý infanta, que
no estaven poch contents en València, lo qual se avia de fer en lo pla del Real,
a on y avia molts cadafals ý molta lumenària, ý estava tot ple de gent, que casi
no restava gent dins València.
Ý, estant en est regosijo, se pegà foch en la Sala ý Casa de la present Ciutat,
per part de l'aposiento de l'scrivà de la sala ý per la part de l'argiu del racional,
a on se cremaren molts libres de la taula, que no se àn stalviat sinó
los libres de
que los cremats estaven en lo argiu, damunt aquell aposiento, que no
se
casa, cremant tota la cuberta més alta, que no
part, per sobrepujar totes les cases circunveïnes.
Ý, axí, se estalviaren les cases, que nenguna se
per baix, se cremaren moltes cases; però ab tot que lo foch anava per la part
alta, recellant no donàs ý
molta fusta, buydaren tots los argius, lançant per les finestres los libres ý papers,
los quals se portaven a la Seu.
Lo foch durà dos dies, que no
de la cuberta més alta.
Sa Magestat, entenent lo que pasava, no volgué se fes lo torneo, que ja estava
tot a punt per a començar. Manà se dexàs de fer, ý que encontinent tots los cavallers
ý tota l'altra gent acodís a remediar ý atallar lo foch; lo qual foch se té
per cert fon pegat adrede per alguns de les presons, o comuna o torre. Lo
que més ó fa creure, ultra dels judicis que y à agut, veure la ora que
que no s'à pogut traure en límpio. Déu per sa misericòrdia ho porte a descobrir,
perquè se puga castigar semblant maldat.
[196] Sobre dexar los draps de brocat.
A
il·lustre Capítol proveí que, sots pena de excomunicació
puga dexar drap nengú de brocat los dies de Tots Sants ý partir lo pa per a ninguna
sepultura, exceptats als que
[...]
[197] La consacratió del molt il·lustre ý reverendíssim señor Bernardino
Gomes de Miedes, artiaca de Morvedre ý canonge de València, elet
en bisbe de Albarrasí.
Diumenge, a
señor Bernardino Gomes de Miedes, artiaca de Morvedre ý canonge
de València, elet de Albarrasí, al qual consagrà lo il·lustríssimo señor
don Joan de Ribera, patriarca de Antioca ý arquebisbe de València, en companyia
dels molt il·lustres ý reverendíssims señors don [...] Terrés, bisbe de
Tortosa, ý don Miquel de Spinosa, bisbe de Marruecos ý de gràcia en lo present
arquebisbat.
Ý per a dita consecració se féu un cadafal a l'ygual del replà del darrer
graó de l'altar, lo qual féu fer lo señor bisbe consacrat. La credència del señor
patriarca fon parada a la part de devés la sacrestia, a on se acostuma de parar
tostemps que diu misa de pontifical dit il·lustríssimo señor, ý lo altar per al señor
bisbe nou fon parat a l'altra part de dit replà de devés la por ta del sambori,
ab lo doser que en la sacrestia ya, que era del bisbe de Taraçona, a on fon
també parada la credència per a dit señor bisbe ý altres dos señors bisbes.
Ans de missa no y agué processó, encara que era diumenge, puix se féu aprés
de l'offici, cantant lo
serimònia larga.
Vestiren-se per a diaca ý sots_diaca los il·lustres señors canonge Gombau ý
Roda, ý per a assistents los il·lustres señors artiaca Borja ý artiaca Cerna.
[198] Provisió del molt il·lustre Capítol sobre la misa de l'alba dels disaptes.
[...]
A
proveí que, per quant los diaca ý sots_diaca de la misa de l'alba los disaptes cada
hú d'ells dóna al domer qui diu la missa dos diners dels huit diners que cascú
té de porció, ý açò per lo trebal de renovar los disaptes lo Sant Sagrament,
que estos quatre diners de huy avant no
sinó que
Ý per quant en lo dit Capítol se trobà present lo il·lustre canonge Sanchis,
dix ý prometé
proveït que tostemps que dit canonge Sanchis pagarà dits quatre diners, lo bocer
qui tendrà la boça no pague aquells, però tostemps que cesarà la paga de
dits quatre diners faedora per dit canonge Sanchis, vol lo dit molt il·lustre Capítol
se execute lo contengut en dita provisió, que la boça del cor pague los
dits quatre diners, sens altra nova provisió.
J. Gombau, vicarius generalis.
[199] Les pregàries que
En lo any
ý señor nostre escrigué a l'il·lustríssim señor don Joan de Ribera, patriarcha
de Antiochia ý archebisbe de València, se fessen en la present ciutat ý diòcesi
de València processons ý pregàries supplicant a Nostre Señor per lo augment
ý exaltació de la Santa Fe Cathòlica ý unió ý pau entre
per la conversió dels heretges ý enemichs de la nostra religió cristiana, ý per
lo bon succés de la armada que Sa Magestat entenia enviar contra
Inglaterra ý tenia ja aparellada en la ciutat de Lisboa, en Portugal.
Ý, axí, lo dit señor il·lustríssim lo primer dia de Quaresma, a
predicà en la Seu, no consentint que y hagués sermó en nenguna altra església
aquell dia. Ý fonch tan gran lo concurs de la gent, que no y cabien, en la Seu.
En lo qual sermó explicà entre altres coses lo zel cristianíssim que movia a Sa
Magestat enviar a conquistar lo dit regne de Inglaterra. Ý notificà que lo mateix
dia, aprés de vespres, se faria una processó general a Nostra Señora del
Socors, la qual no
Ý també notificà dit señor il·lustríssim ý ordenà que del sendemà, segon dia
de Quaresma, en avant, a
ciutat cascun dia, començant en la Seu, tenint en cada església hon seria
la oració lo Santíssim Sacrament patent. De manera que lo dit segon dia de
Quaresma se tingué la oratió en la Seu. Ý hagué-y sermó aprés de vespres ý
predicà lo reverent frare Satorres, qui predicava la Quaresma. Acabat lo qual,
se dix la letania ý
Lo dia aprés fonch dita oratió en Predicadors. Ý lo altre aprés següent en Sant
Martí. Ý aprés en les altres esglésies de la present ciutat, conforme lo orde
donat per Sa Señoria il·lustríssima en un memorial imprès. Ý en les
esglésies de fora la ciutat ý en les demés de la diòcesi y havia oratió seguint
lo orde que se
Ý, acabada la oratió per totes les esglésies de la ciutat, se tornà al principi, començant
per la Seu. Ý açò durà fins lo dissapte de Rams, lo qual dia cessà la
oratió per rahó dels officis de la Semmana Sancta. Ý tornà a proseguir-se dita
oratió lo dimecres aprés de la octava de Pasqua, començant en la Seu. Ý mudà
lo sermó de matí en lo offici, lo que en Quaresma solia ser aprés de dinar.
La processó que s'havia de fer al Socors lo primer dia de Quaresma se féu en
la quarta domínica de Quaresma, a
de la present ciutat, anant vestit de pontifical lo dit señor archebisbe, portant
per assistents a l'artiaca Borja ý cabiscol Frígola, ý diaca lo artiaca Serna,
ý subdiaca lo canonge Roda, portant en aquella la imatge de Nostra Señora
que
Ý enaprés, la domínica quinta
processó general, de la mateixa manera, al monestir de la Santíssima Trinitat,
en la qual Sa Señoria il·lustríssima, vestit de pontifical, ab los mateixos
assistents ý diaques, portava ab molta devotió lo Santíssim Càlzer en què Nostre
Redemptor Déu Jhesucrist consagrà lo Dijous de la Cena la seua sacratíssima
Sanch.
Ý lo dimecres aprés següent, vespra de la Ascensió, a
parà la oració que
de la Assenció, a
la mateixa manera, al monestir de Sant Francès, ab lo cors del gloriós sant
Loís, bisbe de Tolosa; anant vestit de pontifical lo dit señor archebisbe, ab sols
los dos assistents, no anant-hi diaca ni subdiaca. En les quals processons sols
se cantava la letania a cant pla, ý los ornaments eren morats. Ý lo
sendemà, divendres de matí, se tragué lo dit cors de sant Loís a l'altar Major,
a hon stigué a vista de tot lo poble fins a l'altre divendres de la semana aprés
següent, tot lo dia, que era a
Loys sens solemnitat ni processó, perquè se estojà de nit.
Ý tots los
dos processons, una de matí, de una de les parròchies de València ý ab los
parrochians ý moltes lums, ý aprés de dinar un monestir ab los confrares de la
confraria que y havia en dit monestir. Ý, arribada cada una processó a la Seu,
dia la letania davant lo altar Major, agenollats.
També, ans de tot açò, lo il·lustríssim señor patriarcha archebisbe de València
féu certa peregrinatió a peu, ab los capellans de sa casa, per los monestirs, fora
de la ciutat ý hermites, fins a Portaceli; la qual peregrinatió li durà
a
juny de dit any, se féu una processó general a Predicadors, vestit de pontifical lo
dit señor archebisbe, portant lo
Trinitat se féu altra processó general al Spital, de la matexa manera.
Passada la octava del Corpus, se tornà a continuar la oratió de la església hon
havia parat, per son orde, fins al dia de Sant Pere; en lo qual dia parà. Ý lo endemà
se tragué lo
ab ses llums ý moltes altres relíquies, entrant-lo cada vesprada lo señor bisbe
ab sa capa ý assistents ý alguns capellans, ab llums, acompañant-lo cada dia
lo señor patriarcha. Ý lo darrer dia lo entrà lo dit señor patriarcha en processó.
Ý tots estos
ý altra de un monestir, dient cascuna la letania davant lo altar Major.
Passats dits
a
sa casa per a portar la image de Nostra Señora del Puig en processó, la qual
diumenge de matí, a
aprés de dinar, que los frares del Puig ý de la Mercè la portaren fins al portal
dels Serrans, a hon en la plaça y havia un altar parat a hon posaren la dita imatge.
Ý aprés vingué la processó general de la Seu, ab totes les parròchies ý religions,
venint vestit de pontifical lo dit señor archebisbe ab sos assistents. Ý,
arribada que fonch la processó, lo dit señor archebisbe encensà la dita image
que venia dins un tabernacle, tot guarnit de brocat, ý ab les barres de la custòdia
de la Seu, portaren aquella
custòdia lo dia del Corpus.
Ý la processó anà per lo carrer dels Serrans fins a la plaça de Sant Berthomeu.
Ý aprés girà per lo carrer de Cavallers, girant per Calatrava, fent la volta de
Nostra Señora de Agost fins a les Carniceries, que
Ý entrà en la Seu per la porta del Palau. Ý
Major de la Seu, a hon stigué
tornà en processó fins a la Trinitat, de hon de miganit en avall se tornà al Puig,
ab moltíssima gent de hòmens ý dónes que l'acompañà.
Ý mentres stigué dita image en la Seu, vingueren totes les parròchies ý monestirs
de la present ciutat ý casi tots los llochs de l'Horta en processó, a fer statió
en la Seu davant dit altar hon stava dita image de Nostra Señora del
Puig. Ý en los dit
en la Seu, ço és, missa ab sermó, predicant cada dia un frare de dits monestirs.
Ý, tornada dita image al Puig, se tornà a continuar la oratió, fins a
lo qual dia, a les
hores, fins a les
oratió en la Seu, tancant lo Sant Sacrament. Ý començà en lo Spital General,
ý aprés en Sant Martí ý en los demés monestirs ý parròchies, fins que fon acabat.
Ý en est temps arribà la nova que era tornada la armada de la Inglaterra
sens haver fet effecte algú, per nostres peccats.
[200] Sínodo diocesà celebrat a
Lo il·lustríssim señor don Joan de Ribera, patriarcha de Antiochia ý archebisbe
de València, convocà sínodo diocesà per a la
fonch a
diòcesi.
En lo qual dia dit señor archebisbe se vestí de pontifical per a la processó tant
solament, ab diaca ý subdiaca ý sos assistents, lo hú dels quals portava la image
de Nostra Señora de argent, ý lo subdiaca la creu de braços. Ý ans de exir a
l'altar se donà la aygua beneÿta per un domer. Ý, acabada de donar ý dita la oratió,
yxqué dit señor patriarcha a l'altar, ý entonaren lo hymne
Feren la processó per la església, cantant lo dit hymne, repetint aquell, en la
qual processó anaren los rectors ab sobrepelliços ý muces. Acabada la qual, se
tornà dit señor archebisbe a la sacristia a despullar-se, a hon se havia vestit, ý
començà
de gràtia, ý predicà dit il·lustríssim señor archebisbe.
Ý aprés de dinar, tots los rectors ý los demés que tenien lloch en lo dit sínodo
foren congregats ý ajustats en la sala gran del Palàtio archiepiscopal, a hon se
tingué lo dit sínodo, juntant-se cada dia de matí ý aprés de dinar, fins al divendres
aprés següent, en lo qual dia, aprés de dinar, se tornà a vestir de pontifical
dit señor archebisbe, exint de la mateixa manera que lo diumenge, ý
dalt en lo altar, juntament ab los diaques ý assistents. Ý fonch publicat dit sínodo
per mossèn Joan Mingues, prevere, beneficiat en la Seu ý criat de dit
señor archebisbe. Ý, publicat aquell, fonch entonat lo
ý
lo altar Major dit señor patriarcha, de gràties. Ý se
Ý en dita processó anaven los rectors vestits ab sobrepelliços ý muces.
Ý
[201] Lo jurament del molt il·lustre don Jaume Ferrer, portantveus de general
governador de la present ciutat ý regne de Valèntia.
Lo molt il·lustre don Jaume Ferrer, lochtinent de general governador de la
present ciutat ý regne de Valèntia rebé privilegi de Sa Magestat, en lo qual lo
feÿa portantveus de general governador en la present ciutat ý regne de Valèntia,
per mort del molt il·lustre don Hieroni Cabanyelles, quòndam portantveus
de general governador, qui morí en dies passats.
Lo qual dit don Jaume Ferrer, dissapte a
cinch hores, vingué a la Seu a peu de sa casa, acompanyat dels jurats de dita
ciutat ý de molta cavalleria, per a prestar lo jurament. Ý, venguts que foren, entraren
en la capella Major de dita Seu, la qual stava empaliada ab dos barrades,
ý lo retaule ubert, ý enmig de l'altar lo feristol de argent ab lo missal ubert, per
a prestar lo jurament, ab
don Jaume. Ý los troços restaren per a servici de l'altar del Tovet.
Ý, feta oratió en dita capella, se
qual, junt a l'altar, y havia un coxí de vellut carmesí, a hon se agenollà lo dit
don Jaume Ferrer ý prestà lo dit jurament en la figura de Christo, qu'estava
girada en dit missal. Ý publicà lo scrivà de la sala lo acte de dit jurament, en
presèntia dels jurats ý de tota la cavalleria que y havia.
Ý, fet açò, se
n'anà a la Cort de la Governació a pendre possessió, seent-se en cadira. Ý
aprés cavalcaren. Ý ab los menestrils, trompetes ý tabals lo passejaren per Valèntia.
Ý en esta forma for en prestats los juraments del dit don Hieroni Cabanyelles,
portantveus de general governador, a
governador, a
en los libres de la Sala.
[202] Venguda del marchés de Dénia per visrey a València.
A
ý capità general de la present ciutat ý regne lo il·lustríssim ý excel·lentíssim
don Francisco Sandoval ý Rojas, marquès de Dénia, comte de Lerma, gentilhom
de la cambra de Sa Magestat, cavaller de l'hàbit de Santiago ý comanador
de la commanda de Mérida, parà en lo lloch de Mislata, en una alqueria de
Hierony Calderó, mercader, mija legua de València, a on fonch visitat de tots
los cavallers ý persones principals de la present ciutat, ý li donaren la benvenguda.
[...]
Ý lo molt il·lustre Capítol ý señors canonjes, tenint en compte el merèxer de
tan gran príncep, determinaren de fer-li embaxada per a donar-li la
benvenguda; per al qual effecte nomenaren al doctor Vicent Roca de la Serna,
artiacha de Xàtiva ý canonje de la Seu de València, a don Christòfol Frígola,
degà ý canonje de dita Seu, al doctor Pere Joan Andreu, artiacha de Morvedre
ý canonje de dita Seu.
[203] Jurament del marquès de Dénia. Virrey.
A
dit visrey, acompanyat de tota la cavalleria ý dels jurats de dita ciutat, anant
entre los dos jurats en cap.
Vingué a la Seu, ý arribà a la vesprada, ý consecutivament a la capella Major,
la qual estava molt ben enpaliada de brocats, ý lo retaule estava ubert. En lo
replà de la qual capella, immediate aprés de les grades, se li havia posat un sitial,
ço és, un scabeig de fusta, cubert ab un bon drap de brocat. Ý lo que sobrava
del dit drap de brocat cobria lo que podia arribar de les grades. Damunt
del dit scabeig ý drap de brocat y havia un coxí de brocat. Ý damunt del dit coxí,
un missal valencià antich ab cubertes de vellut, ubert en lo endret del
igitur,
les insígnies dels quatre Evangelistes. Davant del sitial y havia un coxí de vellut
carmesí per a que s'agenollàs. En lo altar Major y havia quatre
canelobres de argent, ab quatre siris ensesos, prou grossos, que lo dit visrey
havia enviat per al dit effecte, los quals restaren per al servici de l'altar del Tovet,
com és lo costum.
Agenollà
presents al dit jurament los síndichs dels tres staments del present regne,
fent les protestacions ordinàries. Rebé lo acte del dit jurament lo escrivà
de la sala.
Acabat lo dit jurament, arribaren allí set o huit señors canonjes ý dignitats, ý
acompanyaren al dit visrey fins al portell de la longeta de la porta dels Apòstols,
que està devés la capella de Nostra Señora dels Desemparats. Ý allí se
despediren del dit visrey, fent-li molt gran cortesia, ý lo dit visrey, per lo semblant,
féu cortesia als dits canonjes.
[204] Assento de les dotze llànties en la rexa de la capella Major.
En lo any
asentaren les dotze llànties de argent qu'estan en la reixa davant lo altar Major
d'esta present església, les quals manà fer
Vicent Roca de la Serna, artiacha de Xàtiva ý canonje en la Seu de València,
ý vicari general capitular que
manufactura, costaren huit_centes setanta_ý_dos lliures.
Fas memòria yo, Chrisòstomo Foix, prevere, sots_sacristà de dita Seu,
rei memoriam,
no volgué que s'hi posassen les sues armes, com son ànimo fos servir a Nostre
Señor Déu ý a Santa Maria, mare sua. Ý per animar als esdevenidors fas la dita
memòria, la qual succeirà en lo lloch de les armes.
[205] Memòria de un cars raro sobre la celebració de l'offici lo Dijous
Sant, en absència de archebisbe ý bisbe.
En lo any
fora del present regne, succehí que lo Dimats Sanct d'on Michel Spinosa, bisbe
de gràcia ý canonje de València, enmalaltí de manera que fonch impossible
beneir-se la chrisma.
Determinà lo il·lustre Capítol que tocava provehir de chrisma ý fer-la beneir
al señor archebisbe ý a sa mensa. Ý, axí, certs canonjes, criats ý comensals del
dit señor archebisbe, enviaren a Sogorb oli ý bàlsem ý los porrons de argent
que la Seu de València té guardats per al dit effecte, scrivint al señor bisbe de
Sogorb se servís de enviar la chrisma beneÿta ý los altres sancts o lis.
Portaren tot aquest recapte lo vicari de Sant Pere ý lo mestre de serimònies en
un coche, acompanyats de quatre de cavall, ab dos llanternes ý siris per a la
tornada. Ý, donant-se diligència, foren así Divendres Sant, a les quatre hores
de la matinada. Pagà tota esta despesa lo señor archebisbe, ý per sa absència
sos criats. Ý féu-se ab esta solempnitat, axí per la decènsia del sacrament com
perquè
Lo Dimecres Sanct, a
Capítol ý señors canonjes determinaren
consemblant tocàs a la dignitat més principal canonje que
en la església fer lo offici lo Dijous Sanct, dir la missa, portar ý tornar lo
Sanct Sacrament ý llavar los peus als senyors canonjes. Ý que
dins la sacristia primera, a imitació de tota Hespaña, que
o en lo Capítol.
Lo Dijous Sanct, a
Sacrament en lo moniment la dignitat més principal que
en València, qui fonch lo cabiscol ý canonje Feliciano de Figueroa.
Acabà
perquè, com faltà la benedictió de la chrisma, no atinaren lo temps que era menester.
Ý, axí, en altra occació, si es devingués, se ha de tocar a les huit hores
ý començar mija hora ans de les nou.
Lo mandato ý llavament de peus féu qui digué la missa en esta forma: Que ixqueren
los señors canonjes ab ell, ab la creu, de la sacristia, com és lo costum.
Ý, arribats a l'altar, cantà lo evangeli un diacha dels ordinaris, que, per no ser-hi
lo señor archebisbe, no paregué devia cantar-lo señor capitular. Acabat lo
qual, los señors canonjes ý lo dit cabiscol se
en lo altar la creu, ý los sots_cabiscols cantant aquells versos que
mentres se fa lo llavament dels peus, lo qual se féu en la primera sacristia, a
imitació de tota Hespaña, que
sobredita provisió capitular.
La absolució
féu-la lo vicari general capitular, que sellavors era lo doctor Vicent Roca de la
Serna, artiacha de Xàtiva ý canonje en la Seu de València, per parèixer que era
necessària potestat ordinària. Ý vingué a propòsit, perquè lo dit vicari capitular se trobà sacerdot.
Lo Divendres Sanct féu lo offici lo mateix cabiscol, ý en tot lo demés se seguí
lo costum de la església.
Lo canonje Gombau.
[206] Venguda del comte de Benavent per visrey a València.
A [...] de maig de l'any
[...] comte de Benavent. Servà
a València lo marchès de Dénia, com largament està continuat en lo present libre,
foli
[207] La mort ý honrres de la sacra, cathòlica real magestat del molt alt
ý molt poderós don Phelip de Àustria segon, rey ý señor nostre, la
ànima del qual la Divina Clemència en la sua glòria col·loque.
A [...] de setembre
regne, als canonjes ý Capítol de la Seu de la present ciutat, per letres de
la magestat del rey don Phelip de Austria
de dit mes de setembre morí en lo monestir de Sant Lorenço lo Real, àlias lo
Scurial, la sacra, cathòlica ý real magestat del rey don Phelip, señor nostre.
Ý, axí, los jurats ý tot lo consell determinaren se fessen les honrres ý capell ardent
en la Seu, segons se acostumava fer per semblants reys, ý que
més solemnitat ý despesa que jamay se agués fet.
Ý, per tant, a
de la nit, ý tocada la oració de les ànimes, feren señal per tres vegades ab lo
samboriet, ý aprés feren los tres clachs molt a
trompes, que estaven en plaça de la Seu, dita dels Apòstols, ab so ý planct molt
adolorit.
Ý aprés Honorat Borja, trompeta de la present ciutat, publicà la crida en la dita
plaça de la Seu, de part dels justícia ý jurats, notificant la trista ý dolorosa nova
de la mort del dit don Phelip, rey ý señor nostre; notificant com dimats, a
octubre
del dit rey ý señor nostre, ý que del dia de la crida fins al dia de la dita remembrança
no y hagués negocis, ni corts, ni lonja, ni official algú fos gossat de fer
faena ab les portes ubertes, sinó tenint la mija porta tancada, ý que ningú fos
gossat de parar a les portes ninguna venderia, exceptant coses de menjar, ý que
en lo dia de les honrres ý remembrança ningun official fos gossat de fer faena,
ý que no y hagués parades de ningun gènero de venderies, ý que no
vendre més de carn ý pa; la qual crida se féu per diversos lochs de la ciutat, ab
moltes antorjes que acompanyaven los de la crida.
Ý lo dilluns en la nit, que contàvem
confraries de la present ciutat que no son de menestrals cridaren ý convocaren
per al sendemà de matí a la Seu, conforme lo títol que la Ciutat los donà, que
deÿa: "Confrares ý confrareses de la nostra confraria de [...], siau
per matí en la Seu, a la solemnitat de l'anniversari general ý obsèquies per la
ànima de la sacra cathòlica real magestat del molt alt ý molt poderós don Phelip
de Àustria segon, rey ý señor nostre, confrare de la nostra loable confraria,
la ànima del qual la Divina Clemència en la sua santa glòria col·loque".
Ý, axí, acabat de fer ab molta sumptuositat tot lo capell ardent ý ab més luminària
que yamay y havia hagut, tant que y havia, axí en lo dit capell ardent
com en los banchs alrededor, siris grossos de largària de antorches ordinàries,
per alrededor de la tomba ?la qual estava cuberta de dos draps de brocat de la
Seu, ab sis armes molt grans pintades en paper?, setanta antorches, ý deu antorches
molt groses, cinch de les quals estaven en lo més alt del capell ardent,
ý les altres cinch en la bancada de damunt la rexa del chor, mesclades ab siris
dels més larchs.
Dimats, a
rey ý señor nostre. Ý tantost de matí, en començar a cantar tèrcia, se ensengué
tota la luminària, per occasió que los frares de tots los convents de la present
ciutat havien de venir a dir responsos, cada convent de per sí, com realment
vingueren; ý començaren a venir tantost de matí.
Dita la missa de la fèria, cantada com és de costum, per fer offici de fèria
aquell dia, se començà a cantar la letania ab molt gran solemnitat ý molt
a
convents, cascú de per sí, acabaren de venir, ý cascú de aquells digué un respons
molt ben cantat. En la qual litania féu lo offici lo reverendíssim don Michel
de Spinosa, bisbe de gràcia, lo qual dix també la missa. Predicà lo il·lustríssim
ý reverendíssim don Joan de Ribera, archebisbe de València ý patriarcha
de Antiochia. Féu un solemne sermó. Prengué per thema
ignorare de dormientibus, ut non contriste mini sicut et ceteri qui spem non habent
(Ex Prima epistola beati Pauli Apostoli ad Thessalonicenses, capitulum
señor bisbe.
Estaven en la capella Major lo excelentíssimo visrey, que sellavors era don
Joan Alfonso Pimentel ý de Herrera, comte de Benavent, ab son strado a la
part dreta, desviat del banch. Ý en los banchs los jurats, governador, mestre
racional, bal·le ý justícies criminal ý civil ý los demés officials. Los doctors
del Real Consell ý lo regent no y stigueren, sols acompanyaren al dit señor visrey
fins a la dita capella Major al venir a l'altar, ý a l'anar-se
fins al Real.
Tantost que
donaren molts dols. Ý los señors canonjes ý Capítol d'esta santa església, imitant
a sos predecessors, donaren també dol, ço és, a sí mateixos ý a sos criats.
Al sots_sacristà de la Seu, als dos archivers, a l'scrivà del Capítol ý al pertiguer
hó masser. A cada canonge donaren trenta alnes de vayeta per a sa persona ý
de sos criats, ý al dit sot_sacristà ý a cascú dels archivers setze alnes de vayeta
a cascú.
Totes les confraries sobredites, totes les esglésies parrochials, tots los monestirs
de la present ciutat ý diòcesi de València, los señors inquisidors en Sant
Lorenç, los mestres de la Universitat de la present ciutat, tots feren obsèquies
ab molta solemnitat per la ànima del sobredit rey ý señor nostre, cosa may
vista, però molt en son loch.
[208] Missa de l'Espirit Sant per la nova succesió del rey nostre señor.
A
del Sant Sperit, cantada ý ab molta solemnitat, pregant a Nostre Señor guarde
ý prospere al nou rey ý
administrar justícia. Digué-la lo señor bisbe don Michel de Espinosa, bisbe de
Marruecos. Predicà lo il·lustríssim señor don Joan de Ribera, patriarcha de Antiochia
ý archebisbe de València. Prengué per thema
et justitiam tuam filio regis (Psalmus
Féu-se processó alrededor de la Seu, ab la image de Nostra Señora que pintà
lo gloriós sant Luch. No volgué lo dit señor archebisbe que
per lo dol, però en la empaliada, en los ornaments ý en tot lo demés fon
molt solemne. Assistiren en la dita missa ý sermó lo sobredit señor visrey, los
governadors, los jurats ý altres officials. Ý inseguint lo que féu esta Sant a Església,
feren lo mateix totes les altres esglésies ý monestirs.