El 'Libre de Antiquitats' de la Seu de València 2

[151] Venguda de Argut Arrais a ·27· vexells sobre Cullera. Diumenge, dia de Pasqua del Sperit Sanct, en la matinada, apuntant lo dia, que comptàvem ·XXV· de maig ·MDL·, un tirà infel qui·s deÿa Argut Arais, lo qual portava ·XXVII· vexells entre galeres ý altres vexells, desenbarcà en la platga de Cullera ý posà en terra més de mil hòmens, ý prengeren per la vora del riu ý per l'altra part de la muntanya. Ý, axí, per son orde vingeren a Cullera. Ý, ans de aribar, los de la vila foren avisats, ý lo més prest que pogeren prengeren les dones ý fadrins ý posaren-los en la sglésia, ý tingeren tant poch temps que de roba ni altra vitualla no se·n pogeren portar. Ý, axí·s tancaren en la dita sglésia obra de tres_cents homes, ab les dites dones. Ý, axí, entraren los moros en la dita vila. Ý los uns conbatien la sglésia, ý los altres furtaven. Fonch lo combat a la sglésia, que cremaren una porta per poder entrar, emperò per les spilleres feÿen-los mala burla los de dins, qu'estaven en la sglésia. Ý per ço dexaren dita porta ý anaren a la paret devers lo altar Major, ý allí posaren biges ý pots. Cuberts, feren un forat tan gran que podien entrar quatre hòmens, enperò foren avisats que socós de Suequa ý de altres parts venien. Foren forçats de dexar dit lavor, ý tots se donaren a robar. Feren tan gran strago que tot s'o·n portaren, axí de roba, aròs ý altres vitualles. Ý lo que no se·n podien portar, com són geres, plats, scudelles ý altres vexels, axí de oli com de vi, tot ho trencaren, fins als animals, com són rosins, mules, porchs, ý bestiar de ovelles ý moltons, tot ho degollaren ý esgarraven; de forma que no·s pot dir lo strago que feren ý crueldat tant gran. Vingé ý aribà la nova lo dia mateix, entre set ý huit hores de dematí, a l'excel·lentíssim duch de Calàbria. Ý, axí, en la mateixa ora partí don Joan de Vilarasa, governador de la present ciutat de València, ab molta gent, ý molts cavallers

particularment acudiren; enperò quant ells aplegaren ja s'eren enbarcats los moros. Sols veren lo strago que avien fet. Periren entre morts ý presos, [...] de mors [...] ý presos, ý dels moros [...] morts. [152] Foch del forn de Santa Tecla. Lo matex dia de Paschua se pegà foch en lo forn qui·stà davant Santa Tecla. Ý fon tant fort que may se pogué apagar dit foch fins tant fon del tot cremat dit forn e possat tot en terra, lo qual era de micer Capdevilla, juriste e auditor de la Rota. [153] [Atac dels pirates moros a Russafa]. Enaprés, a ·XXX· del dit mes de maig, entre dotze ores ý la una de miganit, se seguí un gran avalot per tota la ciutat, que los moros barregaven Russafa, ý fon d'esta forma. [154] La mort del senyor duch de Calàbria. A ·XXVI· de octubre ·1550·, diumenge, tocades cinch ores de la vesprada, morí lo excel·lentíssim senyor don Ferrando de Aragó, duch de Calàbria, visorey ý capità general en lo present regne de València. Ý, essent mort, tantost en la mateixa hora, lo reverent Capítol manà que·s tocassen los clachs, ut moris est per semblants persones, los quals se tocaren ab molta solemnitat; tenint primer en la sacrestia penyores de argent en molta summa per a poder pagar la despesa de la sepultura. L'endemà, que fonch dilluns, tocada la orasió del vespre, portaren a soterrar

lo cos del duch a Sant Michel de los Reyes. Fonch general, axí per a la Seu com per a les parròchies ý monestís. Foren-hi los senyós de canonges ý lo senyor bisbe Segrià, ý tots portant lums, so és cada un capellà ý frare s'antorcha, que fonch una bella luminària. Aprés de la processó dels capellans venia lo cos en una litera, la qual portaven criats del dit senyor, cuberta de un rich brocat de pèl, ab dos coxins molt richs. Lo cos estava vestit d'esta forma: Una camisa de Orlanda, obrada de or ý algóffar, ý per les mesclades, per lo cabés ý letugilla de les màneges, un gipó negre pla; unes calses de caxa negra, ý los cuxots de cetí negre, obrats de cordonet de ceda negra. Les sabates eren de vellut negre. Uns sperons daurats de la brida calsats; una roba de domàs blanch forrada de taffatà blanch, que tenia fins als peus. Estava senyida ab un senydor de seda blanca. Ý los rapasegos de or ý de argent, ab un stoch daurat posat en la dita sinta, ý tenia la bayna de vellut blanch. Aprés portava un manto larch fins als peus de cetí carmesí, forrat d'erminis blanchs; un collar de or, fet com uns tronchs ab unes flames de foch, ý enmig un fermal molt riquíssim ab un rubí de punta, ab tres perles groses de molt preu; una gorra de vellut carmesí ab caps, ý una medalla de or, ý un Sant Michel de bulto que tenia tres diamants grans de molt preu. Damunt de la dita gorra portava un coronell en joyes, lo qual deÿen valia més de La ducats. Alguns volgeren dir que era corona, ý no u era, sinó que axís se acostuma de nomenar. Les mans, ab guants blanchs. Fonch soterrat ab tots los dits vestits, salvo lo collar ý les joyes. Lo dit vestir ab les sobredites divises era orde que Sa Excel·lència tenia del gloriós Sant Michel, la qual forma ý manera sos amirasats o àn dexat; ý, axí, cad'any se vestia en la mateixa forma lo dia que·s feÿa festa del gloriós Sant Michel, mentres duraven los officis de la dita festa. Ý, axí, per lo semblant, ell ý tots los seus amirasats tenien per constitució de l'orde de Sant Michel que s'eren de soterrar segós dessús és dit. He davant la dita litera anaven dos hòmens de armes ab sos cavalls, cuberts los dits cavalls de negre fins a terra. Los dits hòmens d'armes, vestits de negre, portant vestits les armes del dit senyor, a modo de unes gramalletes, ý en les mans cada hú portava sa porra de argent daurada, prou gran. Ý darrere la dita littera venia molta cavalleria, ý criats ý continus del dit senyor duch. Ý, com foren tornats a la ciutat, ja eren tocades deu hores. Los scolans del toch de la oració del vespre, que comensaren a tocar, may pararen de tocar fins tant la processó fonch tornada a la Seu.

[155] La remembrança del dit senyor duch de Calàbria. Enaprés, divendres, que comptàvem ·XIIII· del mes de nohembre del dit any ·1550·, se feren les honres de la remembrança del dit senyor. Ý lo digous en la nit totes les confraries lo cridaren. Anaven los andadós de quatre en quatre, ab sos capirons al cap, ý cascuna de les confraries portaven ses antorches, qui millor o pogé fer. Lo títol que li·s donà fonch est: "A la bona memòria ý honres del sereníssimo senyor don Ferrando de Aragó, duch de Calàbria, fill primogènit del molt alt ý poderós senyor don Federico, rey de Nàpols". Lo reverent Capítol provehí que dit dia se tocàs l'alba entre tres ý quatre, ý a missa major ý als officis a cinch hores, ý de les cinch hores ý miga se acabàs de tocar per als officis ý missa conventual. Ý, dites les hores ý la missa conventual, que·s dix baxa, se partí la processó general ab totes les parròchies, que eren set hores. Les batallades del levar Déu se tocaren a la missa del dit anniversari, servant los scolans l'orde que·s té en les ledànies. Féu-se un gentil capell ardent en la dita sglésia de Sant Michel de los Reyes, ab molta il·luminària de antorches, axí en lo dit capell com alrededor de la sglésia. Féu-se un cadafal hon stava la tomba cubert de [...] Ý en lo dit cadafal estaven los dits hòmens de armes del mateix modo que anaven vestits al soterrar, de peus, sense barrets en lo cap. Dix la missa lo senyor bisbe Segrià, ý predicà lo reverent frare Micó. Prengé per thema [...] Los scolans, des que ixqué la processó de la Seu fins que fonch tornada, tostemps tocaven a may parar, salvo al levar Déu. Tocaren ·XVIIII· dies, so és, del dia que morí dit senyor fins al dia de la remembrança, tres tochs cada dia, so és, a l'alba, ý a migjorn ý a la oració del vespre; emperò, perquè lo toch del soterrar ý lo toch del dia de la remembrança foren tochs molt demesiats ý larchs, lo reverent Capítol provehí que fossen pagats als dits scolans ·XX· dies, a raó de tres tochs cada dia. Ý axí foren pagats.

[156] Jurament de don Joan Llorens de Villarrasa per virrey. Dilluns, a ·XV· de dehembre ·1550·, aprés de missa major, en virtut de un privilegi enviat ý tramès per la sereníssima reyna de Boèmia, regint estos regnes en loch de Sa Magestat, l'exprectable don Joan Lorens de Vilarasa, governador del regne ý ciutat de València, jurà per visorey del present regne. La forma que·s tingé fonch esta: que davant lo altar, baix en lo pla, se posà una cadira rasa, ý en la cadira un coxí de vellut; ý damunt un brocat, ý fonch lo de Lopis. Ý posà·s de tal manera que mostrava que era cadira ý no citial, bé és ver que lo brocat cobria tota la cadira. Ý ý un misal ubert hon està lo imatge del Crucifici. Asò·s féu per fer diferència de les persones reals, a les quals se posa citial, ý no altres persones, per a fer lo dit jurament. Cascú dels brasos féu sos protests, segons és costuma. [157] Venguda a Barcelona del príncep don Phelip. Divendres, a ·XVI· de juliol ·1551·, per lettra de comanador major de Castella, tramesa a la excel·lentíssima senyora duquesa de Calàbria, aribà la nova com lo príncep don Phelip Joan, senyor nostre, era aribat ý desenbarcat en Barcelona, diumenge, que contàvem ·XII· del dit mes, a les set hores de vesprada. Ý lo reverent Capítol ý la Ciutat, essent informats de dita lettra, lo dia mateix, deprés dinar, aprés vespres, feren processó entorn de la Seu, cantant lo Te Deum laudamus, ut moris est. Ý lo dia aprés la Ciutat féu crida per tota la ciutat que fessen tots los menestrals tres dies festes, so és, dilluns, ý dimarç ý dimecres. Ý en lo dit dia de dimecres, que fonch Santa Maria Magdalena, se féu una processó molt solemne, la qual anà, etc.

[158] Reducció del regne de Inglaterra a la obediència de la Yglésia. A ·XXI· de febrer ·1555·, lo il·lustríssimo senyor duch de Maqueda, visorey hí loctinent general en la ciutat ý regne de València, rebé una lettra del príncep don Phelip Joan, nostre senyor, sobre la conversió del regne de Inglaterra a la obediència de la Sglésia Romana, la qual és del tenor següent: "Illustre duque, primo, lugarteniente ý capitán general, Por el contentamento que sabemos que resebiréys de entender lo succedido en la reducción de los d'este reyno, ý obediencia que àn dado a Nuestro Muy Santo Padre ý a la iglésia de Roma, havemos mandado haser ý embiaros una relación tant particular, como veréys. Ello ha sido con tanta conformidad de todos ý con tanto arepentimiento de lo passado que se a visto bien lo que en ello ha obrado Nuestro Senyor, al qual avemos dado infinitas gracias. Ý para que por todos se haga lo mismo será bien, ý assí hos lo encargamos, que demás de haserlo a saber a los d'essa ciudad ý reyno, ordenéys que se agan en él processiones ý otras demostraciones de alegría que merece el buen successo que Dios ha sido servido de dar en este su negocio tan importante, que a sido mejor ý más breve que ningún entendimiento humano lo podría sperar. Ý de avernos tomado a la reyna ý a mi por instrumentos para él, quedamos con el regozijo ý contentamiento que podéys considerar. De Londres, a ·XV· de henero ·MDLV· El rey". [159] Festes fetes per dita reducció. La qual notificada al reverent Capítol ý a la Ciutat, lo reverent Capítol provehí, ab molta alegria, tantost immediate, que·s fes una processó entorn de la Seu, hí·s cantàs lo Te Deum laudamus per una gràcia tant senyalada que Nostre Senyor Déu avia fet ad aquell regne ý a tota la Cristiandad, la qual se féu ut moris est, ab molta solennitat, en la qual asistiren molta gent, so és, los jurats ý officials reals ý molt altra gent, mostrant molta alegria de la mercè que Nostre Senyor Déu avia fet tant senyalada a tot a la Cristiandad. Proveí, per lo semblant, que·ls scolans tocasen totes les campanes, so és, a migjorn, ý a la oració del vespre lo diumenge ý dilluns, ý dimarç, que fonch de Carnestoltes.

Provehí·s que tota la ciutat fes festa lo dilluns ý lo dimars, ý que en aquells dies estiguessen tots en regosigo. La Ciutat féu enfaronar tota la muralla de la ciutat, ý la sala, ý totes les cases dels officials de la ciutat, ý lo campanar de la Seu, ý la Longa, ý lo semblant féu la Diputació. Enaprés lo reverent Capítol provehí que·s fes una processó general a Nostra Senyora de Gràcia, ab totes les parròchies ý monestís, la qual no·s pogué fer fins al dia de Nostra Senyora de Març. Ý asò per causa de moltes pluges que y agué en aquells dies. Lo president en dita processó fonch lo senyor mossèn Gaspar Camora, canonge de la Seu, lo qual dit dia de Nostra Senyora dix la missa major per absència del senyor bisbe Segrià, que era anat a la vesita de l'archabisbat. Portà en dita processó lo imatge de Nostra Senyora lo hú dels asistents del senyor bisbe, la qual processó passà per lo Spital General per causa de algunes charitats que·s podrien fer al dit Spital. La Ciutat convocà tots los officis per a la dita processó. Fonch molt solemne, en la qual no sols los jurats ý officials asistiren, enperò molta gent de onra. [160] Sumari de dita reducció. a Sumario de la sobredicha carta sobre la reducción del dicho reyno de Inglaterra. Después de la llegada del rey príncipe nuestro senyor en este reyno ý conclusión de su casamiento, la primera ý principal cosa en que propuso de entender fue en dar asiento en las cosas de la religión, con gran sperança de que Nuestro Senyor, cuya era la causa, ajudaría a su buen desseo. Para este effecto hizieron el rey hí la reyna, con los principales d'este reyno, todas las diligencias que les parecieron convenir. Ý, senyaladamente para que tomassen bien la venida del cardenal Polo, que

havía sido embiado por legado de Su Santidad ý de la Santa Sede Apostòlica sobre este negocio. Ý porque mejor se pudiesse tratar ý dar orden en ello, mandaron convocar parlamiento, en el qual se junctaron todos los stados ý varones, assí eclesiásticos como seglares, ý procuradores de las ciudades ý villas del reyno, que passaron del número de ·CCCCXXXX· votos. Ý, comensándose el parlamento a los ·XII· de noviembre, se acordó en él que viniesse el dicho cardenal legado, porque le impidía la curiada, demás de la causa de la religión, estar él particularmente desterrado por ley del reyno, la qual no se podía derogar sino en parlamento. Ý, assí, quitado este impedimento, Su Magestat real le embió a llamar a Flandes, donde stava, con dos cavalleros muy principales d'este reyno ý de su consego, los quales, ý otros prelados ý cavalleros que embió a recebirle a la entrada d'este reyno, le acompanyaron hasta esta corte, donde legó sábado a ·XXIIII· de noviembre. Ý después de aver ablado al rey ý a la reyna el miércoles adelante, estando juntos con todos los estados del dicho parlament o, el dicho cardenal legado declaró la causa de su venida ý fin porque havia sido embiado por nuestro muy Santo Padre, disiendo como él trahia las llaves para abrir la puerta que tantos anyos había stada cerrada. Ý, en nombre del vicario de Cristo, admitir ý recebir a los d'este reyno, usando con ellos de piedad ý amor de padre. Ý otras muchas cosas a este propósito, pidiendo a los reyes que, pues Dios los abía puesto en aquell lugar, tuviessen por bien de asser en esto lo que de su voluntad ý obediencia para con aquella Santa Sede siempre se havía conocido. Ý también persuadiendo a los dichos stados que presentes se hallavan a que admitiessen esta benignidad ý merced que Dios, por medio de su vicario, con ellos usava, con muchos exemplos ý rasones muy efficases. Acabado de desir esto, el rey le mandó responder que havía olgado mucho él ý la reyna de su venida ý de entender su comissión, que él se fuesse a reposar, ý que Sus Magestades comunicarían con los stados sobre ello ý le mandarían responder muy breve.

Ydo el cardenal, mandaron los reyes desir a los estados, por el chanciller d'este reyno, lo que les pareció convenir al propósito, concluyendo que considerassen la gran merced que Dios les asía en llamarlos d'esta manera, ý quánto contentamiento resebirían de que mirassen ý confiriessen sobre ello, ý conosciessen lo que devían a sus consciencias ý a sí mismos, ý el bien universal que d'esto les resultaría, ý que serían servidos que les respondiessen dentro tres días. Ellos se fueron con esto, ý comunicaron sobre ello el día siguiente. Ý el viernes, dia del apòstol Sant Andrés, teniendo entendido Sus Magestades que ellos trayan resolución sobre lo que se les avía pedido, vinieron a Palacio. Ý, estando juntos los reyes ý el cardenal legado con todos los dichos estados, se dio a Sus Magestades una suplicación en nombre d'ellos ý de todo el reyno, en que les pedían con grande instancia, que porque ellos conocían el erro en que avían stado, ý que havían sido scismáticos ý desobedientes a la Yglesia, tuviessen por bien de interceder con el legado que los absolviesse de todo lo passado, ý que ellos darían la obediencia a Su Sanctidad ý a la Santa Madre Yglesia de Roma, con muchas palabras que mostravan la penitencia ý arepentimiento de lo passado. Leyda la petición en alta bos, Sus Magestades hablaron a parte con el cardenal legado, ý entercederon con ell por ellos. Ý él tuvo por bien de absolvellos ý admitillos en la gracia de Su Santedat ý obediencia suya ý de la Santa Yglesia Chatólica. Luego, hincados de rodillas todos, los absolvió. Ý ellos recibieron la absolución con mucha devoción ý senyales de arepentimento, ý no sin lágrimas de muchos, ý aun de los que antes no se tenía tan buena opinión. Hecho esto, baxaron a la capilla todos juntos a dar gracias a Nuestro Senyor por tan senyalada merced ý favor como yso a este reyno, ý particularmente a los reyes, en servirse d'ellos en una cosa tan en su servicio ý honra de su sancto nombre, el qual sea loado por siempre jamás. Amén. El domingo luego siguiente, el cardenal fue recebido en la Yglesia Major de Londres, como legado de Su Santidad, con gran solemnidad ý con todas las cruses ý cleresía de las yglesias, ý con gran concurso de todo el pueblo ý demostración de contentamiento universal. Poco después fue a la missa a la misma yglesia Su Magestat. Ý, oyda la missa, sallieron él ý el cardenal legado a un corredor de la yglesia, que cahe

sobre la plaça de la ciudad, donde predicó el chanceller d'este reyno. Ý huvo muy gran auditorio de cavalleros, ý ciudadanos ý gente del pueblo. Ý en el sermón les declaró la merced que Dios les avía echo en sacarlos del error en que avían stado, ý exortándolos a que llevassen adelante lo que avían comensado. De allí, acabado el sermón, se volvió a Palacio Su Magestat, acompanyado de todos los senyores ý cavalleros d'este reyno, ý de los demás de su corte, ý del cardenal, que vino con él hasta Palacio, ý de allí se fue a su posada. Después, Sus Magestades ý los del parlamento d'este reyno hisieron una ley en que se declara la orden que se debe tener en el castigo de los hereges ý de los que contravinieren a lo que la Sancta Madre Yglesia tiene, renovando las leyes que en este reyno antiguamente havía para el castigo de los dichos hereges, que no se podían mejorar, ý mandando de nuevo que aquellas se observen ý guarden. Ý anyadiendo fuerças para el cumplimiento ý execusión d'ellas ý castigo de los delinqüentes. Ý, assimismo, siguiendo lo que se avía prometido en la submissión que se hizo al cardenal, han revocado todas las leyes nuevas que contra la autoridad de la Sede Apostólica, ý en favor de la scisma, se habían hecho en los parlamentos passados, después que se apartaron de la obediencia de la Yglesia, declarándolas por estatuto público por nullas ý de ninguna substancia ni valor, con lo qual, ý con otras leyes ý statutos que se àn hecho para el buen govierno de la justicia ý policía d'este reyno, es de esperar en Nuestro Senyor que las cosas d'él se yrán cada día prosperando, assí en lo de la religión como en todo lo demás, etc., [161] Avís de certes ysles que se avien descubert en lo regne de Inglaterra. Trellat de una lettra en la qual se narra de certes illes que se són trobat en les parts de Inglaterra, lo qual trellat fonch tramès a l'il·lustríssimo senyor duch de Maqueda, visorey en la ciutat ý regne de València, lo qual és del tenor següent: "Muy Magnífico Senyor, Sabrá vuestra merced que en tiempo del rey Duardo de Inglaterra, hermano de la sereníssima reyna dona Maria, que agora regna con el príncipe nuestro senyor, partió una nao de Inglaterra con mercadurías para las partes del norte, siendo capitán d'ella hun inglés llamado Ricardo.

Ý como el tiempo le fuesse muy contrario ý largo, hovo de yr a la parte que él quiso llevarla. Ý, assí, de un trabago en otro, aportó a una tierra grande ý spasiosa, ý al pareser fértil ý muy rica ý nunca allada hasta agora, porque ni stava en la carta de marear ni tampoco en el mapa mundi. Informados qué gentes habitavan en ella, hallaron que eran muy allegados a rasón de gran policía. Ý lo que mejor es ý más de maravillar, por estar tan apartados ý remotos, que eran christianos. Hallaron que eran regidos ý governados por un valeroso príncipe llamado Juan, el qual, sabido quienes eran ý la necessidad que trayan, les hiso muy cristiano tratamiento. Ý después de haver olgado hartos días ý reparado sus necessidades, pidieron licencia para partirse, ý también le soplicaron de parte del rey de Inglaterra que tuviesse por bien que los mercaderes ingleses tratassen en sus tierras ý senyoríos, lo qual acceptó de muy buena gana. Ý para más satisfación scrivió una carta al rey Duardo, cuya substancia és la que se sige: El amor de la Sanctíssima Trinidad, en la qual creen los cristianos, sea con todos. Amén. Nos, el mayor senyor de todo lo poblado, Juan Vesilveque, por la gracia de Dios emperador de rusos ý de otros muchos reynos ý gran duque de Villodesivisque ý de otros muchos ducados, ý senyor sobre toda la mar de la vanda del norte, a vós, el muy grande ý famoso rey Duardo, rey de Inglaterra, hasemos saber como a nuestra tierra llegó una nao, de la qual es capitán un criado vuestro, llamado Ricardo, al qual ý su companyía hisimos el tratamento que a vestra grandesa ý magestad convenía, pidiéndonos de vuestra parte que diéssemos licencia para que todos los navegantes que quisiessen venir de vuestras tierras atracar a mis reynos ý senyoríos que viniessen en hora buena. Visto esser la demanda justa, prometemos, con cristiana verdad, salvoconduto ý buen tratamento a todos vuestros vasallos ý embaxadores. Para confirmación de lo qual asemos firmar la presente con nuestro sello real. Scrita en el nuestro castillo ý casa Mosco, en el anyo de siete mil ý quarenta dos, en el mes de hebrero, etc." [162] La mort de la senyora reyna dona Joana. A ·III· de maig ·1555·, divendres, lo magnífich senyor mossèn Loís Vidal, òlim Siffre, regint de bal·le general en la ciutat ý regne de València, presentà dues

lettres, la una als jurats ý l'altra al reverent Capítol, les quals venien de part de la senyora infanta ý prinsesa de Portogal, la qual regia ý governava en los regnes de Castella, Aragó, València ý Principat de Catalunya, etc., les quals eren en calendari de ·XX· de abril del sobredit any, en les quals notificava la mort de la molt alta ý poderosa reyna dona Joana, senyora nostra, la qual morí Divendres Sant, que contàvem dotze del sobredit mes de abril; de la qual, com a fidelíssims vasalls, axí lo reverent Capítol com la Ciutat, ne feren gran senyal ý demostració, condolen-se de la mort de aquella. Ý tantost lo reverent Capítol ý la Ciutat, per suffragar ab sacrificis la ànima de aquella, ordenaren que fessen aquelles obsèquies que per semblants persones reals se acostumen de fer. L'orde que·s tingé en dites obsèquies fonch est: Que, im primis et ante omnia, lo síndich d'Asió, com a síndich de la ciutat, se obligà a pagar tota la despesa de les dites obsèquies. Ý, per lo semblant, de fer un drap de brocat, segons és costum ý obligació de tots los reys ý reynes que moren, la qual obligació rebé lo discret En Baltasar Abellà, scrivà del reverent Capítol, a [...] de maig del sobredit mes ý any. Hí, feta dita obligació, lo reverent Capítol manà als scolans que tocassen los clachs ý totes les campanes, ut moris est tocar per persones reals. Tocaren-se los clachs d'esta manera: Que la Ciutat concertà que lo diumenge aprés, tocada la oració del vespre, una bona hora tocada la oració, los trompetés se trobarien a la porta de la Governació, ab ses gramalles ý les trompetes ròneges, per a explicar allí ý per certs altres lochs de la ciutat la mort de la dita senyora reyna. Fonch consertat que en lo primer clach de les campanes les trompetes avien de sonar, mostrant en dit sonar tristícia; ý en lo ·2_o·, per lo semblant; ý en lo tercer clach, per lo semblant. Ý, tocat lo tercer, les campanes no avien de tocar, sinó que havia de explicar primer la mort de la dita senyora reyna. Los scolans bé servaren l'orde, enperó no les trompetes, perquè no esperaren los tres clachs,

sinó que proceÿen son sonar tres vegades los trompetés, no esperant l'orde del tocar los clachs de les campanes, ý ac abant la tercera vegada aprés de molt poch. Se explicà la mort de la dita senyora reyna ab una veu molt dolorosa, dient ý notificant al poble ý a tota la ciutat en semblants paraules: "donam-vos a saber de la trista, lamentable ý dolorosa nova de la mort de la molt alta ý molt poderosa reyna senyoranostra dona Joana, filla dels Chatòlichs ý sereníssims reys don Ferrando ý dona Hysabel, senyós nostres, muller del molt alt ý molt poderós rey don Phelip, archiduch de Austria, ý mare de la sacra, sesàrea, chatòlica ý real magestat del molt alt ý molt poderós senyor don Carlos, emperador de romans e rey hí senyor nostre." Ab dites trompetes anaven molts altres engramallats, als quals avia donat la Ciutat dol, ý ab moltes antorches. Provehí la Ciutat ý volgé que·ls scolans, ab manament del reverent Capítol, tocassen lo dilluns aprés, fins al disapte que·s feren les honres, tres vegades lo dia; so és, de matí a l'alba, ý a migjorn, ý al vespre tocada la oració, salvo lo disapte que no se·n tocaren sinó dos, so·s, lo de l'alba ý lo de la missa ab la lettania, la qual volgé la Ciutat que s'í digés, jatsia en sepultures de altres reys no s'í n'í deÿa. Féu l'offici lo senyor bisbe don [...] Mexia, bisbe de Fes, per l'absència del senyor bisbe Segrià. donaren als scolans per les campanes, convencione facta, ·XXVIII· lliures, ý per lo semblant los regals dels ciris del capell ardent, lo qual se féu ut moris est. Agué-y sermó. Predicà lo reverent mestre [...] Castro, mestre en sacra Theologia ý predicador de la ciutat. Prengé per thema Mihi enim vivere Cristus est, et mori lucrum (ad Philipenses, primo capitulo). [...] Feren senyal a missa a les sis ores. Durà lo primer toch ý lo segon obra de miga hora. Lo tocar fonch doble, perquè seguia la festa, que era de Nostra Senyora. Ý acabant de tocar, comensaren tèrcia, ý aprés ·6_a·, ý aprés nona. Ý dementres se digeren les dites hores, se dix la missa de Nostra Senyora, baxa, ab diaca ý sots_diaca, en lo altar Major. Ý, acabades les dites ores, se comensà la letania

molt solemne, ý comensaren a tocar les campanes ut moris est. Durà obra de una ora poch més o menys. Ý, acabada la lettania, se dix la missa ab molta solemnitat. Ý en dita missa offeriren mossèn Bernat Simó, racional de València, ý mossèn [...] d'Asió, síndich de València, ý dos advocats, so és, miser Francès Ros ý [...] Capdevila, doctós en cascun dret. Cada hú portava un ciri blanch de més de lliura, ý en cada ciri tres corones per offerta. Ý, acabada la missa, lo senyor bisbe féu tres absolucions. Asistiren en totes les dites obsèquies totes les parròchies, ab tots los capellans de cada parròchia. Foren convocats per la Ciutat tots los monestís. Ý per lo semblant lo monestir de Sant Michel de los Reyes, los quals cantaren una missa, cantada ab dia qua ý sots_diaqua, en lo Capítol, ab molta solemnitat. Ý, acabada la missa, en processó, ab sa creu, vingeren a fer ses absolucions davant lo altar Major. Fonch cosa molt ben feta ý notada. Portaren-se ells matexos tot lo recapte de ornaments. Los altres monestís sols feÿen una absolució. Acabà·s tot l'offici ans de les onse ores. En lo dit offici asistiren lo noble don Joan Aguiló, visorey per absència del senyor duch de Maqueda, los jurats ý·ls altres officials, axí reals com de la ciutat, ab ses gramalles, ab los capirons als caps, ý molta altra cavalleria. Lo reverent Capítol provey que·l divendres, ans de les dites obsèquies, se digessen unes vespres de difuncts molt solemnes per la dita senyora reyna, com o feren. Ý fonch d'esta manera: Que·l divendres, aprés de aver dit vespres majors, immediate se tocà lo rogle tres vegades. Ý, acabant, comensà lo cor les vespres de morts. Ý·ls scolans despararen tocant totes les campanes, ý no pararen fins foren acabades les dites vespres de morts. Féu l'offici lo dit senyor bisbe de Fes. Al cor, tres capes ý sis bordons a estes vespres; a les obsèquies del disapte, huit capes ý huit bordons. Les dites vespres cantaren-les los chantres ý lo cor alternant. En dites vespres no ý foren los jurats, ni menys volgeren que s'ensengessen los ciris del capell ardent. Foren en dites vespres don Joan Aguiló, visorey per absència del duch de Maqueda, ab tots los doctós del consell, ý miser Coscolla en loch del mestre racional, entre·l qual ý lo regent miser Montanyàs y agué algunes diferències

sobre lo seure. Finalment, no donant-li lo loch que ell pretenia, que era al costat del visorey, se n'anà ý en les obsèquies no ý fonch. Asistí mossèn Loís Vidal, òlim Siffre, bal·le general per l'absència de don Loís Carròs, ý altres officials reals ý altra cavalleria. Foren molt solemnes les dites vespres, les quals celebrà lo reverent Capítol gratis. Per lo semblant, provey lo reverent Capítol que a cada senyor de canonge fos donat dos sous, so és, per a ell ý a un capella ý a un criat. Ý, axí, engramallats ab los capirons a les spal·les, feren volta per la ciutat lo digous aprés dinar, ans del dit divendres. Ý fonch d'esta manera: Que tots se ajustaren davant la porta de l'officialat. Ý allí, tots ajustats, partiren cascú en son grau ý ansianitat per la plaça de la Leyna, ý per les Corts, ý per lo carrer de Cavallés a la Boceria, ý a la Mercè. Com foren al cantó de la Mercè, giraren a la plaça dels Alls, ý per lo carrer de la Verge Maria de Gràcia, fins a la porta del dit monestir, giraren per al carrer de Sant Vicent, ý tiraren a Sant Martí, ý de Sant Martí a la placeta de Santa Tecla, ý al carrer de les Avellanes, ý a la Carneceria Nova. Ý de allí, a la mateixa porta de l'officialat, de on se partiren. Ý de allí cascú·s despedí per a sa casa, ab son capellà ý criat. Lo divendres, ans del disapte que·s feren les obsèquies, en la nit, entre nou ý deu, les confraries, so és, de Nostra Senyora, de Sant Jaume, de Sant Narcís ý dels Sants Ignocents, etc., cridaren a l'anniversari de la dita senyora reyna, qui millor pogé, axí de engramallats com de luminària. Lo títol que li donaren és: "A la molt alta ý molt poderosa, etc.", segons està dalt en lo splicar la mort de la dita senyora reyna. Lo dimars aprés, que contàvem ·XIIII· del dit mes de maig, la confraria del gloriós Sant Jaume féu un capell ardent per la dit a senyora reyna davant la sua capella, ab bancades alrededor, so és, de la porta del Caragolet del simbori fins a la Verge Maria del Tovet. Féu l'ofici lo dit senyor bisbe. Predicà lo reverent mestre Micó, frare de l'orde de Sant Domingo. Prengé per thema Sepellite eam, quia filia regis est (·4_a· Regnum,·9· capite). Lo dilluns ans, en la nit, los andadós de dita confraria feren l'andana per València, ab sos capirons als caps ý molta il·luminària, ý acompanyats de engramallats. donaren-li lo títol ja expresat damunt. La confraria de Nostra Senyora lo dilluns aprés del capell ardent en la casa de

la confraria féu son anniversari per la dita senyora reyna, sense andana dels andadós. Foren-hi molts confrares. [163] La electió ý coronació de papa Marcello ·2_o·, ý la mort de aquell, ý de la elecció ý coronasió de papa Paulo ·4_o·. Per lettra tramessa al reverendíssimo senyor archabisbe don Thomàs de Vilanova, ý rebuda a ·XVIII· del mes de maig ·55·, se sabé de la elecció de papa Marcello ·2_o·. Ý lo reverent Capítol lo dia aprés, que fonch diumenge, que contàvem ·XVIIII· del dit, ordenà que·s cantàs lo Te Deum laudamus . Ý axí·s féu, ut moris est; lo qual no vixqué, segons deÿen, sinó vint dies en la dignitat papal. Cuius anima requiescat in pace. Enaprés se sabé que lo dit papa Marcello fonch creat a ·VIIII· de abril ·1555· ý coronat en Sant Pere lo dia aprés, sense pompa. Ý lo darrer del dit mes de abril morí dit papa, a les ·XII· de miganit. Enaprés, ·XV· de maig del dit any, entraren en conclavi los cardenals. Ý als ·XXIII· del dit mes crearen per papa al reverendíssimo senyor don Joan Pedro Garraffa, decany dels cardenals, nació napoletà. Fonch coronat diumenge aprés, que contàvem ·XXVI· del dit mes de maig. Prengé per nom Paulus quartus. Tot sia a glòria de Nostre Senyor Déu ý de la sua beneÿta Mare. [164] Lo compliment dels cent anys de la canonisació del gloriós sant Vicent Ferrer. Disapte, que contàvem ·XXVIIII· de juny, dia de Sant Pere ý de Sant Pau, de ·MDLV·, se conpliren los cent anys que lo gloriós sant Vicent Ferrer fonch canonisat. Ý tenint-ne clara notícia lo reverent Capítol ý la Ciutat per alguns devots del gloriós sant, ordenaren que·s fes una processó general a honor ý glòria de Nostre Senyor Déu, ý de la sua gloriosa Mare benaventurada ý del gloriós sant Vicent, en memòria del primer centenar que·l gloriós sant Vicent Ferrer fonch canonisat; la qual processó no·s pogé fer lo dit dia del disapte, com estava proveÿt,

per aver plogut aquell dia, enperò féu-se a ·II· de juliol, dia de la vesita de Nostra Senyora a santa Helisabet, en la qual anaven totes les parròchies. Los monestís no y anaren. Anaren-hi tots los officis ab ses banderes ý estandarts. Cascun offici portava sa manera de sons. L'offici dels fustés portaren com una roca, la qual tiraven dos mules, ý dalt lo imatge del gloriós sanct posat en una trona, com qui predicava. Ý baix, en lopla de la dita roca, molts personatges, axí de moros com de jueus, etc. Fonch cosa ben imaginada ý devota. Ixqué dita processó per la porta del Bisbe, ý tirà fins a la Carneseria Nova. Ý aquí girà per a Sant Thomàs, per lo carrer de les Avellanes, fins a la plaça de Santa Tecla. De aquí girà per a Sant Cristòphol. De aquí a la casa del gloriós sant. Ý féu-se estació en la dita casa. Ý de aquí a la plaça de Predicadós, ý de allí al monestir. Yxqué del dit monestir per la porta de la porteria ý tirà devers lo portal de la Mar. Ý, com fonch davant lo portal, girà per davant casa de don Joan Vallterra, fins al carrer de la Nau. Ý aquí girà ý tirà dret fins a casa del senyor de Bétera. Ý de aquí a la plaça de Vilarasa ý a Sant Martí. Ý de aquí a la plaça de Santa Catherina. Ý de aquí tirà a la Corregeria, ý a la plaça de la Seu del Canpanar. Ý entrà per la porta del Canpanar en la Seu. Fonch una notable processó ý ab molt bon orde ý devoció. En dita processó portà lo domer, per no ésser lo senyor bisbe en València, lo àbit del gloriós sant Vicent, ab pali de bordons de brocat carmesí, ý diaqua ý sots_diaqua. Partí dita processó de la Seu dites vespres ý conpletes, tocades quatre hores, perquè en lo tocar a vespres no·s féu mutació alguna. Aribà ý acabà de aribar tocades set hores. Los scolans tocaren un toch de totes les canpanes, aribant la dita processó a la Seu. Tot asò sia en memòria per al sdevenidor en hondra ý glòria de Nostre Senyor Déu ý de la gloriosa Verge Maria, mare sua, ý del gloriós sant Vicent Ferrer. [...] [165] La mort del reverendíssimo senyor don Thomàs de Vilanova, archabisbe de València. Diumenge, que contàvem ·VIII· de setembre ·1555·, dia de la festa de la Nativitat de Nostra Senyora Maria benaventurada, tocant huit hores de dematí, morí lo reverendíssimo senyor don Thomàs de Vilanova, archabisbe de València.

Fonch soterrat lo dia mateix en lo monestir del Socós, tocades sis hores de vesprada. L'orde que·s tingé en lo dit soterrar fonch est: Que·l reverent Capítol provehí que, vestit que fos en pontifical, posasen lo cos en la primera sala del Palàcio, a hon se posà, en la paret migera de dita sala, lo doser blanch del bisbe de Samora, ha on se parà un altar ab lo pali de brocat negre, ab sa línea negra. En lo dit altar, s'í posaren tres pesses de relíquies de argent, foren l'àngel de la mirra, ý sant Visent Màrtir ý sanct Sebastià, ab dos canelobres de argent, ab dos veles blanques. Davant lo dit altar, s'í posà un lit de posts ab tres matalaphs. Ý damunt los matalaphs, lo brocat del marquès de Brancambú, que cobria tot lo lit ý plegava estès per terra. Ý, fet dit aparato, posaren lo cos en lo dit lit, vestit de pontifical. Provey lo dit reverent Capítol que li posassen la més rica casulla. Ý axí posaren la casulla de brocat blanch de pèl. Ý més, que li posassen la mitra rica. Ý asò per portar-lo ab molta solemnitat. Ý axí estigé fins foren dites vespres ý completes, a hon vingé multíssima gent per a veure·l. Ý, acabades completes, vingé la processó general ab lo senyor bisbe Segrià. Agué-y huit capes ý huit bordons. Ý, feta la absolució, prengeren lo cos molts capellans ý avallaren-lo. Ý, baix, al cap de la scala, estava aparellat lo lit per a portar lo dit cos, cubert ab un brocat ý coxins de brocat. Ý, posat que fonch lo cos, prengeren lo lit quatre bastaxos, vestits ab ses cotes blanques, de la confraria de Nostra Senyora, ý·l portaren als muscles, ý entorn los senyós de canonges ý mestres en Theologia. Ý axí·l portaren a la Seu hí·l posaren dins lo cor, entre·l faristol ý la rexa devés la capella Major, a hon estava un tapit negre. Ý allí en lo cor li digeren unes vespres de morts bisbals, segons se diuen lo dia de Tots Sancts per tots los difuncts, molt solemnes. Ý, dites dites vespres, prengeren lo lit, on stava lo cos, los sobredits quatre bastaxos, ý, al coll, alt, lo portaren, ý en torn del dit lit los mestres en Theologia ý alguns senyós de canonges. Ý, axí, ixqué per la porta dels Apòstols, ý tirà per les Corts al carrer de Cavallés fins al Tosal. Ý del Tosal tirà fins al darrer carrer que travesa a la placeta del portal del Coxo. Ý girà per dit carrer, ý tirà dret a la dita placeta. Ý aquí girà al portal del Coxo. Ý de aquí al monestir de la Verge Maria del Socós. Ý,

com fonch dins lo monestir, levaren-li la mitra rica ý la casulla de brocat. Ý ab lo que tenia, vestit de pontifical, lo posaren en un atahut ý·l soterraren, dites que foren les oracions acostumades, en una fossa que feren los frares, en entrant en la capella de Nostra Senyora. Foren convocades totes les parròchies ý monestís, tots los capellans ab ciriets blanchs ý dos_centes antorches, que portaven també capellans. Los frares del Socós, entre una ý dos hores vingeren ý feren una absolució damunt lo cos, en lo Palàcio hon estava ans de traure·l. Ý, dita la absolució, se·n tornaren al monestir. Darrere lo cos ý de tota la processó anaven lo noble senyor don Michel Vich ab sa gramalla ý capiró a les spal·les, enmig del magnífich miser Capdevila, ý miser Cas, doctós de la Real Audiència. Ý aprés los doctós del Consell del dit senyor archabisbe, ý aprés los familiàs de la casa del senyor archabisbe, tots engramallats ab los capirons al cap. Dich los familiàs, que·ls altres no portaven los capirons al cap. Ý, com foren a la porta de la Sala de la Ciutat, hon estaven los senyós de jurats sperant lo cos per a acompanyar-lo, entre los senyós de jurats ý los dits doctós del Consell Real y agué alguna diferència si tenien loch o no. La resolució fonch que los dits doctós ý·l senyor don Michel Vich se n'anaren. Ý sellavòs los senyors de jurats prengeren enmig al reverent misser Gerau, official ý vicari general del senyor archabisbe. Ý axí anaren fins al Socós en la processó, ý estigeren fins tant fonch soterrat lo cos. L'orde del tocar fonch est: Que tantost que·l dit senyor fonch mort, lo reverent Capítol manà que·s tocassen los clachs segons se acostuma ý és la pràtica. Ý axí·s feren ý·s tocaren ab molta solemnitat. Ý aprés despararen totes les canpanes. Ý durà bé una hora. Ý aprés a migjorn, ý aprés al soterrar. Ý may pararen fins fonch tornada la processó a la Seu. Enaprés, per manament del reverent Capítol, tocaren cada dia tres tochs, so és, a l'alba ý a migjorn ý a la oració del vespre, que cada toch durava una ora bona. Ý d'esta manera tocaren los scolans fins al disapte aprés, que contàvem ·XIIII· del dit mes, en lo qual dia no·s tocà sinó lo toch de l'alba, perquè lo reverent Capítol, a les deu ores del dit dia, manà que parassen de tocar los scolans. Ý asò fonch per certes diferències y agué ab lo procurador de la cambra apostòlica.

[166] Lo anniversari del senyor. Enaprés, a ·XXII· de octubre del dit any, dimarç, se feren les honres ý funeràries de l'anniversari del dit senyor archabisbe, en les quals se tingé est orde: Que·l reverent Capítol manà que·ls scolans tocasen general lo diumenge ý lo dillús ans. Lo diumenge, un toch a migjorn ý altre al vespre. Ý lo dimarç, a l'alba ý a la missa. Lo reverent Capítol manà a mestre Martí, fuster de la Seu, que fes un cadafal al modo del que fa la confraria de Nostra Senyora, hon se posa lo lit de Nostra Senyora lo dia de Nostra Senyora de Agost, salvo que lo dit lit era més alt ý sense columnes, de forma que estava ras, ha on se posà la tomba dels senyós de canonges del dia de Tots Sancts, cuberta ab tres brocats dels més richs. Tot lo damunt del cadafal estava cubert de tapits, ý lo entorn del cadafal cubert de teles negres. Més, manà que lo dit fuster fes per a posar los ciris que avien de cremar dos banquades altes. La una estava de l'altar del Sant Ladre a la trona de la Epístola, vull dir, al pilar junct a la dita trona. Ý l'altra del pilar de la Transfixió al pilar de la trona de l'Evangeli. Ý les dites bancades totes negres, ý en l'entorn de teles negres. La il·luminària estava en dites bancades, ý en la travesa a hon se posen los ciris dels senyós de canonges los disaptes. Agué-y, de antorches cinquanta, les quals se posaren entorn de la dita tomba en lo dit cadafal. De ciris y agué en número de dos_cents ciris en la dita tomba. Damunt los brocats estaven quatre trophes ab les armes del dit senyor, so és, als caps ý dos als costats, ý una més damunt la dita tomba. Ý entorn del cadafal, en les teles negres ý en les teles de les bancades dels ciris, estaven molts papers ab les armes del dit senyor. Lo dilluns ans lo reverent Capítol ordenà que quatre senyós de canonges anassen a convidar al visorey hí jurats, ý a tots los officials reals, ý als senyós inquisidós. Ý per ad asò foren elegits los reverents ý nobles senyós canonges següents: mossèn Francès Joan Roca, artiaca de Alsira; mossèn Bertomeu

Parent, lo noble don Gaspar de Castellví ý lo noble don Michel de Ribelles, ab ses cloges de dol ý sos servidós de peu. No·s donà dol a ninguna persona perquè lo senyor archabisbe venint distribuí ý consignà, axí los contants que tenia com les porrates dels arendaments que li heren degudes, en los familiàs de sa casa ý en pobres, en tant que, segons Sa Senyoria avia consignat, no ý bastaren ni·ls contants ni les porrates, ý per ço no·s donà dol. Bé és ver que·ls senyós de canonges se vestiren de dol de aquelles mil corones que·ls dexà. A ells ne féu gràcia lo dit senyor, que·l reverent Capítol li devia. Ý axí les se partiren entre sí per sou ý per lliura. Lo dit dia, dites vespres majors de la festa, se digeren unes vespres de morts bisbals molt solemnes, noresmeys que·s diuuen lo dia de Tots Sancts, ab tota la il·luminària ensesa, ý lo altar cubert ab la cortina negra, ý lo altar ab pali de brocat negre, lo qual estava ja posat, davall del de la festa, lo qual levat per los cambrés, restà lo altar ab lo dit pali de brocat negre ab sa línea negra. Ý los scolans levaren los tapits de la festa ý restaren los grahons a l'altar ab los tapits negres, los quals avien ja posat los scolans. Ý, dites les dites vespres, se dix completa. Lo dimarç de matí, dia de les honres, se féu senyal a missa a sis hores. Ý acabaren de tocar lo darrer toch un poch aprés de les sis hores ý miga. Ý tantost se dix en lo cor tèrcia, sexta ý nona. Ý la missa del dimarç se dix baxa. Ý, acabada nona, se dix la letania molt solemnement, bisbal, ab los chantres. Acabà·s la letania tocades nou hores. Ý tantost se comensà la missa bisbal, la qual dix lo senyor bisbe Segrià. Vestiren-se per a l'evangeli lo senyor canonge Çamora, ý per a la epístola lo senyor canonge Gonbau. A la offerta offeriren

quatre senyós de canonges, so és, lo senyor sacristà don Hierònim Carròs, ý senyor canonge Pròxida, ý·l senyor don Michel Vich, ý senyor canonge Roca, artiaca de Alsira, cascú ab sos ciris blanchs de grum. La offerta fonch huit corones. Sermonà en dita missa lo reverent mestre [...] Scrivà, frare de la Verge Maria de Jesús. Acabada la missa, féu lo senyor bisbe ses absoluciós, ut moris est. Acabà·s l'offici a onse ores ý tres quarts. Los scolans, escomensant la letania, comensaren a tocar. Ý may pararen fins tant fonch acabat l'offici, salvo dementres se sermonà, que sellavòs pararen per amor del sermó. Asistiren en dites honres los senyós de inquisidós, lo senyor visorey duch de Maqueda, los jurats, governador, bal·le general ý molts altres officials ý molts nobles ý cavallers, ý del poble molta gent. Als senyós de canonges se pagaren a cada hú ·XXIII· sous ·VI·, ý a cada capellà ·X· sous. Tocaren los scolans ·XXVIIII· tochs, entre·l soterrar ý lo anniversari. Pagaren-los, segons la constitució, ·LX· lliures ·XVIII· sous. Tingeren de la cera que regala quatre aroves. Tota la sobredita despesa pagà [...] Vala. Tocha per la concòrdia feta entre ell ý lo procurador de la cambra apostòlica, per la conposició feta ab aquell de [...].

[167] La venguda de l'emperador, nostre rey hí senyor en l'any ·1556·. Dimarts, que contàvem ·VI· de octubre, de matí, de ·MDLVI·, aribà lo correu de la cort de Castella ab lettres per al senyor duch de Maqueda, visorey ý capità general en la ciutat ý regne de València, lo qual en aquell dia estava en Cataroga, que anava a l'Albufera; en les quals li donava avís com Sa Magestat era aribat en Spanya ý desenbarcat en lo port de Laredo, per a que aquell donàs avís al reverent Capítol ý a la Ciutat, per a què fessen gràcies a Nostre Senyor Déu. Ý, axí, ipso facto, se·n tornà. Ý, donada notícia al reverent Capítol ý a la Ciutat, lo dit dia aprés dita missa ý nona, perquè tardà un poch lo senyor duch, se cantà lo Te Deum laudamus per entorn de la Seu en processó. Foren en la dita processó lo dit se nyor duch, ý jurats, ý altres officials ý cavallés, ý molta altra stoffa de gent. Lo dia mateix la Ciutat féu fer crida que fessen festa tres dies tot lo poble, so és, divendres, dia de Sant Dyonís, ý lo disapte ý diumenge. Féu-se lo divendres un corro de bous, ý los cavallés jugaren a canyes. Lo disapte, deprés dinar, dites vespres ý conpletes, se féu una processó general a la Verge Maria de Gràcia, ab los monestís ý los officis ab ses banderes. Lo diumenge los cavallés justaren en lo Mercat. Los scolans tocaren totes les canpanes lo dit dia de Sant Dionís en la nit, segons cad'any, ý dos tochs, so és, en l'alba ý a migjorn. Ý axí feren lo disapte ý diumenge, que tocaren a l'alba, a migjorn ý al vespre, tocades huit ores. La muralla, ý la Casa de la Ciutat, ý Diputació, ý les cases dels officials ab farons, ý lo campanar. [168] La pocessió de l'archabisbat presa per lo senyor inquisidor Artiaga, com a procurador del reverendíssimo senyor don Francisco de Navarra, archabisbe de València A ·XXII· de juny ·MDLVI·, lo senyor [...] Artiaga, inquisidor del Sant Offici de la Santa Inquisició en València, com a procurador del reverent senyor don

Francisco de Navarra, archabisbe de València, prengé pocessió del dit archabisbat. Servà·s l'orde ý modo que·s servà quant se prengé pocessió per lo reverendíssim senyor don Jordi d'Àustria, segons apar a cartes ·LXVIII·. [169] Venguda del senyor archebisbe don Francisco de Navarra a la present ciutat. Lo reverent Capítol, sabent que·l dit senyor era partit per a venir ací a València, féu elecció de dos senyós de canonges per a que anassen a donar-li lo parabién del dit archabisbat. Ý, axí, foren elegits los senyós ý nobles don Hierònim Carròs, sacristà, ý don Gaspar de Castellví, canonges. Ý, axí, partiren a ·XVIII· del mes de setembre ·MDLVI·. Ý, anant lo trobaren en lo camí en Cortes, en lo regne de Navarra. De allí l'aconpanyaren. Ý aribà dit senyor a VII del mes de octubre del sobredit any en lo monestir de Sant Migel de los Reyes, ha on stigé aquella nit. Hí l'endemà lo reverent Capítol lo anà a vesitar de matí entre huit ý nou, aconpanyat de molta cleresia, a cavall ab ses mules, cascú en son orde ý loch, segons la dignitat ý antiquitat. Annà ab lo reverent Capítol lo senyor bisbe Segrià. Ý, visitat que l'ageren, se·n tornaren. Fonch visitat de la Ciutat ý general, ý de molts officials reals ý de molta cavalleria. Lo dia mateix deprés dinar, lo dit senyor entrà en la ciutat. Ý per a la dita entrada se féu lo següent: Que lo reverent Capítol volgé ý manà que·l sots_obrer, que fonch aquell any lo reverent mestre [...] Taraçona, mestre en sacra Theologia, agés de fer algun aparell a la porta dels Apòstols. Ý, axí, lo dit sots_obrer féu una enramada ý enpaliada ab ses troffes, que estaven les armes del senyor archabisbe, ý rótulos, en què hi abia versos en laor del senyor archabisbe, los quals tenien los Apòstols. Ítem, empaliaren-se huit barrades, les quatre de fora la capella de brocats, ý les de dins de la capella de la tapiceria del senyor archabisbe don Thomàs de Vilanueva. En lo altar lo pali de

l'archabisbe don Hernardo de la Marcha, ab sa línea de les millós; ý tots los grahons ab ses catifes. Ítem, lo sot_sacristà féu portar del portal dels Serans un tapit, una cadira rasa, un coxí de vellut ý tres de brocat, ý un citial de brocat de pèl. Ý féu estendre lo tapit fora lo portal, casi al cap del pont del vall que passa davant lo portal. Ý damunt lo dit tapit féu posar la dita cadira rasa; ý en dita cadira un coxí de brocat, ý aprés lo citial de brocat de pèl; ý damunt lo dit citial dos coxins de brocat de pèl molt richs; ý baix, damunt lo tapit, junct a la dita cadira rasa, damunt lo dit citial, un coxí de vellut per agenollar-se Sa Senyoria. Ítem, aprés de dites vespres ý conpletes, se partí la processó de la Seu, en la qual foren convocades totes les parròchies tantum, en la qual anava lo senyor bisbe Segrià ab diaqua ý sots_diaqua, que foren lo senyor don Elphó de Pròxida, pabordre ý canonge, ý lo senyor mossèn Baltasar Rosell, canonge, ab sos asistents ordinaris. Més lo senyor mossèn Honorat Pellicer, canonge, qui portava lo Lignum Crucis, lo que se amostra en los dies de Passione, per adorà-lo lo senyor archabisbe, ab lo pali de bordons de brocat carmesí, lo qual portaren fins al portal capellans de les parròquies. Ý, essent arribat lo senyor archabisbe, lo prengeren mestres en Theologia ý portaren fins a la Seu. Ý aribant al portal la dita processó, ixqué defora ab totes les creus fins junct hon estava lo dit citial. Ý molt poch aprés, aribà Sa Senyoria ab molta cavalleria, ab don Joan de Vilarasa, governador de València. Ý, aribat al dit citial, se agenollà ý adorà la veracreu, la qual posà lo dit canonge Pellicer damunt lo citial. Ý lo senyor bisbe Segrià prengé la spiga de dalt hon està la veracreu ý la donà adorar a la Sa Senyoria, ut ordinandum est in consueta et in pontificali. Enaprés, adorada que agé la veracreu, los scolans prengeren lo dit citial ý lo tapit, ý·l portaren a la Seu, ý·l posaren dalt en la capella, junct als grahons de l'altar, ha on se avia de agenollar Sa Senyoria. La processó tornà-sse·n per lo mateix carrer que era venguda. Ý lo senyor archabisbe dins lo pali, al costat dret del bisbe. Ý, aplegant a la porta dels Apòstols, lo sot_sacristà ja estigé aquí ab tres escolans, ab lo encenser ý naveta, ý un plat ab aygua beneÿta, ab son salpacer. Ý aquí lo senyor bisbe prengé lo salpacer ab l'aygua beneÿta, lo qual li donà lo sot_sacristà, ý·l donà a Sa Senyoria. Ý pres que l'agé, Sa Senyoria donà aygua beneÿta ab lo dit salpacer als que li staven entorn. Aprés lo dit senyor bisbe prengé lo encenser ab la naveta de les mans del sot_sacristà, ý oferí la naveta de l'encens per a que Sa Senyoria lo beneys. Ý, beneÿt que fonch, posà de l'encens en lo encenser, ý encensà al senyor archabisbe. Ý interim que·s feÿa esta cerimònia, lo dit sots_obrer tenia ordenat que de dalt, damunt la porta dels Apòstols, lansassen papés com al·lelluyes, tots scrits en

laós de Sa Senyoria. Ý del campanar despararen gonbardes. Ý, axí, entrà la dita processó dins la Seu cantant lo Te Deum laudamus, lo qual intonaren entrant per la porta Sa Senyoria, ý lo bisbe, ý diaqua, ý sots_diaqua ý·ls sots_cabiscols. Ý, axí, cantant un vers los capellans, l'altre l'orge, feren processó per entorn de la Seu, so és, per davant la porta del cimbori, per Sant Jaume, ý per davant la sacrestia, ý a les Ànimes. Ý de aquí per davant la Sperança. Ý de aquí, per la Verge Maria de l'Anell, tirà al cor. Ý los senyors de canonges se n'entraren en la capella ab Sa Senyoria, a hon se féu tota la serimònia, ut in pontificali et in consueta. Quo finito, mossèn Benet Terràs, domer de la dita Seu, explicà los perdons que Sa Senyoria donava a tots los que eren estats a la sua recepsió, que foren ·LXXX· dies de perdó. Ý de aquí se n'annà a son Palàcio, aconpanyat dels senyós de canonges ý de molta cavalleria. Los vestiments, axí per al senyor bisbe com als diaqua ý sots_diaqua ý bordons, foren los més richs. Des que comensà a exir la processó may pararen de tocar totes les canpanes, fins tant fonch Sa Senyoria en lo Palàcio. Asistí tanta gent, axí de calitat com del poble, que fonch cosa de admiració ý de donar gràcies a Nostre Senyor Déu, vent abquanta voluntat ý venien. [170] Entredit de l'any ·1562·, posat per la presó del noble don Diego de Borja. En lo any ·1562·, a ·II· de setenbre, a les onze ores, prop de les dotze, fon possat un entredit apostòlich per lo reverendíssim núncio de Sa Santedat, jutje delegat, en un breu atorgat als nobles don Diego de Borja, pabordre de la Seu de València, ý a don Felip de Borja, comanador de Montessa ý claver de Silla.

Per a que, estant en pressó per la mort de don Diego de Aragó, fill de l'excelent duch de Sogorp, pretenent ésser-se trobat en dita mort lo dit don Diego de Borja ý altres cavalers ab ell, contra·ls quals se clogué así en València prosessos de mort. Ý per altre excés que avia fet lo dit don Felip de Borja. Ý és que avia lansat per la finestra de casa la duquesa de Gandia, sa mare, la qual casa està al costat de Santa Catarina de Cena, a don Michel de Castellví, contra·l qual, axí mateix, así en València se avia clos prosés de mort; encara que aquest cas no estava expressat en ditbreu, sinó sols la mort del don Diego de Aragó. Ý, en general, deÿa ý per altres exessos, detenguts en una pressó per Sa Magestat, per dita causa, en Castella, en la vila de Torrejón de Velasco, sien restituïts com a coronats en poder de dit núncio, jutje competent delegat per a senblant cas per Sa Santedat. Sa Magestat, pres son consell, los envià, aprés de molts dies de prisió en Castella, ab lo sota_capità de la sua guarda, que·s deÿa Sayavedra, ý ab molts de cavall, así al castell de Xàtiva. Ý a la ralla, per manament de Sa Magestat, los ixqueren a rebre lo regent de la Real Audiència, que·s deÿa misser Gualart Català, ý els guovernadors don Luís Ferrer ý don Joan Vilarassa, ab la guarda de l'exelentíssimo duch de Sogorp. Ý, vist per lo dit reverendíssimo núncio que portaven dits cavalers así a Xàtiva, ab la autoritat a dit señor per Sa Santedat atorguada en dit breu, subdelegà así en València serts jutjes. Ý féu-se, de part de dit señor en lo loch de Torrent, ý lo reverent mestre Pere Jaume, frare de Montesa, una intima de dit breu, ab mandato del dit reverendíssimo señor núncio, que dins tres ores fos en dits cavallers restituïts al reverendísimo señor archebisbe de València don Francisco de Navarra, als que possava entredit apostòlich juxta la potestat que tenia en tot lo regne de València, sensura de do_cents anys, tan general jamay vista. Ý, si dins vint_ý_quatre ores aprés de aver el dit reverendíssimo señor núncio possat dit entredit no fosen restituïts dits cavallers, possava en tot lo dit regne sessasió a divinis.

Ý, axí, per lo reverent Capítol de València, com a molt obedient als manaments de Sa Santedat ý de son jutje delegat ý núncio apostòlich, obeí admetent dit entredit, com dit és dit dia, a ·II· de setenbre. Ý, pasades les dites vint_ý_quatre ores, admeté obeiir a dits manaments, la sessasió a divinis, com se manàs dita obediènsia, ab molts grans penes de amissió de officis ý beneficis, ý inabilitasió per a no poder-ne tenir, ý sot pena de dos mil ducats. Ý fon obeït a dit manament del reverendíssimo señor núncio, perquè lo capità de la guarda de Sa Magestat o sota_capità ý lo regent misser Gualart, no obstant dita intima, portaren dits cavallers al castell de Xàtiva. Ý, estant alí, a ·III· de setenbre, lo dit regent, avent rebut a ·II· una lletra de Sa Magestat que fes justícia del dit don Diego, com aquell tingués prosés clos, li féu llevar lo cap en dit castell de Xàtiva. Ý a les nou ores fon devallat a la plasa de Xàtiva. Ý allí fon tengut per sertes ores, perquè fos molt patent la justícia que Sa Magestat avia manat se efectuàs; lo qual dit don Diego, referí lo regent ý tots los que alí se avien trobat, que morí molt cristianíssimament, ý prengué la mort ab molt grandíssima pasiènsia; que sert és de fer moltes gràsies a Nostre Señor, per ser cavaller jove ý tant ilustre ý perdre per justícia la vida en lo loch de on avia tengut principi tot lo seu linatje, ý ab tantes favors del món quantes jamay ningun cavaller agués pogut tenir pera no morir, que no li·n faltaren de grans de Castella ý Itàlia ý Alamanya ni del Sumo Pontífice, segons se dix que escrigué a Sa Magestat, ý de les sereníssimes reynes, la francessa muller de nostre rey don Felip, ý la portuguessa, que tot lo últim de sa part feren per estalviar-li la vida, pregant a Sa Magestat ý enviant así a la part que és lo exel·lentíssimo duch de Sogorp. Ý jamay se pogué libertar dit cavaller que no morís. Sert, fon cosa per a lloar al Señor; ý de la sua mà prengués ab tan gran pasiènsia la mort. Ý per so se continuà la obedièns ia de dit entredit per tot lo mes de setenbre.

[171] Redempsió de catius per los frares de la Mersè. En lo any ·1562·, a ·XVIII· de nohenbre, vingueren los frares de la Mersè a la Seu en prosessó ab los catius que rescataren de Alger. D'esta manera: Que arribant al port lo dia ans, que fon a ·XVII· de dit, vingueren así a la Seu al noble don Michel Vich, vicari general de Capítol, a pregar-li tingués per bé de voler donar-los favor ý onrar en dit dia, perquè volien venir así a la Seu a fer gràties a Nostre Señor de la mersè que·ls avia fet en portar-los a salvament. Ý, axí, lo dit señor ab lo reverent Capítol, fon de parer que per a la dita resceptió fosen convocades les parròquies, ý estes anasen a rebre dits frares ý catius al portal. Ý que vinguessen fins casa Dionís, per lo carrer de la Mar. Ý allí ixqué lo reverent Capítol ý lo clero de la Seu, ab lo señor bisbe Segrià revestit de pontifical. Ý vingueren los jurats, ý los cantors, ý ministrils de la Seu, ý trompetés de la ciutat. Ý reberen dita prosessó de frares ý catius, los quals foren en número de quatre_sents_ý_sixanta_ý_tres, entre hòmens ý dónes. Les dónes foren vint, ý lo demés hòmens. Digueren primer tèrsia ý sexta, ý missa major, ý nona; ý aprés fon feta dita rescepsió. Ý preïcà lo reverent mestre Cardines, de dit orde. Foren més de dotze ores quant se acabà lo sermó. De la Seu se n'anaren los frares ab los catius per la porta dels Apòstols, ý per lo carrer de Cavalers, ý per la Boseria, ý per lo Mercat a la Mersè. Les parròchies se·n tornaren ans del sermó a ses yglésies.