Text view
El 'Libre de Antiquitats' de la Seu de València 1
| Títol | El 'Libre de Antiquitats' de la Seu de València 1 |
|---|---|
| Author | VVAA |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | I-10_Libre de Antiquitats (1525-1549).txt |
| Date | Segle XVIa |
| Typology | I-Epistolaris i dietaris |
| Dialect | Oc:V - Valencià |
| Translation | No |
[1] La entrada del cardenal Borja per legat, qui aprés fon papa Alexandre
sisè.
Divendres en la nit, comptant
senyor don Rodrigo de Borga, cardenal de la Sede Apostòlica, bisbe
de València, legat del nostre Sanct Pare, arribà en la platja de la mar, dabant
lo Gerau de la present ciutat de València. E lo disapte aprés, suplicat per part
de la Ciutat, perquè la dita Ciutat se preparàs a rebre
del senyor rey que li fos feta tanta honor com se pogués fer per la dita Ciutat,
que li plagués detenir-se les galeres o anar al Puig, lo qual, per sa benignitat
e voler condecendre a la suplicatió de la Ciutat, se n'anà ab les dos galeres que
era vengut del rey de Nàpols al Puig. Aquí stigué lo disapte a vespre, e hoí
missa lo diumenge.
Aprés menjar, entrà en la present ciutat, e fon rebut axí: que lo governador,
batle general, los jurats e altres officials, acompanyats de molta gent de bé demanada
per la Ciutat, lo ixqueren a rebre fins a les Tabernes Blanques, e, per
lo semblant, los diputats del regne el portaren fins al portal dels Serrans.
E aquí fon la processó general ab les creus e clero, e los monestirs, ab lo pali de
la Seu, qui
diaques, e lo bisbe, lochtinent del dit senyor, ab la relíquia.
E aquí lo dit senyor cardenal descavalcà e adorà la relíquia, e aprés tornà a cabalcar
en sa mula. E mès-se davall lo pali que la Ciutat li féu, lo qual pali portaven
los governador, batle general, jurats e altres notables officials e nobles
hòmens. E axí, precehint la processó general e lo pali de la sglésia, e subseguint
lo de la ciutat, fon introduhit en la ciutat, ço és, per lo dit portal
e per lo carrer dret fins a la plaça de Sanct Berthomeu, e per lo carrer dels Caballés,
seguint la volta que acostuma fer la processó de
a la Seu inclusive.
Totes les carreres entalemades, los enfronts de les cases e finestres e en molts
lochs, cuberts los carrés de draps, perquè lo disapte era estada feta crida real
de part dels justícia e jurats notifficant la entrada, e per hon debia anar que cascú
entalemà
poble per tots los carrés, e en les torres dels Serrans banderes reals, moltes
bonbardes, ministrés e trompetés.
E, com fon a la porta de la Seu, descabalcà. E ans de entrar en la Seu, jurà en
lo missal les Constitucions del bisbat com a bisbe. E, entrat en la Seu, fon cantat
ab orge solempnement lo
e donà la benedició e indulgèntia de tres anys e tres quarantenes. E aprés
fon portat a la casa episcopal, hon hi agué infinit poble, en la Seu e pertot, que
ab gran treball lo portaven quasi en pes.
Enaprés, diumenge, comptant
hoïda missa en lo Guerau de la mar de la present ciutat, lo dit legat s'enbarcà
ab dos galeres venecianes per tornar-se
la qual anaven tres bisbes e molta gent de honor, perí en Porto Pisa, a la boca
del riu, e negà
[2] La vesita feta en l'any
A
official, ý mossèn Baltazar Rosell, canonge ý vicari general, stant dins la present
sagrestia ab sobrepelliços ý sengles stoles de brocat, vingé la professó ab
tot lo clero ý canonges, del cor a la sagrestia, ab la creu major ý dos canalobres.
D'aquí tirà per Sent Cristòfol a la porta major de la capella, cantant
creator Spiritus.
ab dos canalobres ab lum. Ý axí entrà la major part de la cleresia, portant tots
lum en les mans, dins la capella. Ý los senyors canonges, entorn de l'altar, ý
los vesitadors, a genolats en lo primer grahó de l'altar, acabaren lo himne de
Spiritu Sancto.
alleluia, alleluia, etc.
Ý, dihent lo vers, los vesitadors pujaren al cantó de l'altar. Ý lo official dix una
oració que portaven ells ab hun libret. Acabada la oració, lo clero entonà
linga de Corpore Christi.
passaren detràs lo altar a vesitar lo Corpus. E lo sot_sagristà, ab una stola bona,
pujà damunt lo escabeig que
Ý axí obrí lo sot_sagristà lo sacrari, lo qual stava molt net ý ben concertat,
ý avallà lo cofrenet del Corpus, lo qual havia ja ubert ab la clau. Ý lo official
mirà dins lo cofrenet de os ý dins lo cofrenet de argent hon stà reservat lo Corpus,
e no
qui era coasistent ab los vesitadors— lo cofrenet se havia de portar damunt lo
altar Major, ý aquí fer ostensió del Corpus a la cleresia ý al poble; emperò per
ara no
lo Corpus. Ý, axí, lo sot_sagristà tornà lo Corpus ab lo cofrenet dins lo
sacrari, e tancà
Era sot_sagristà mestre Pere Martí, prevere. E lo altar del Corpus ben concertat
ab tres tovalles, bon cuyro ý pali.
Aprés tornaren los vesitadors a l'altar Major, lo qual lo sot_sagristà, inseguint
la darrera vesita, havia fet concertar d'esta manera, ço és, tota la capella ben
neta, tapits vermells ý lo pali de vellutat carmesí de Sent Lorenç, perquè feÿem
de Sent Pere martre, dos tovalles netes ý noves de una dotzena que n'havien fet
fer los canonges, damunt les tovalles una línea, la de Nadal, ý enmig de l'altar
los corporals de Nadal stesos, lo faristol de argent ý lo misal bisbal ubert a la
magestat, lo pistoler ý evangelister ab les cubertes de carmesí, damunt lo altar
los quatre càlzers millors sense camises, ab les patenes damunt, les dos creus
d'argent que servexen cada dia, dos canadelles de argent, la pau de argent dels
bisbals solempnes, la capça de les òsties, de argent.
Ý axí los reverents vesitadors miraren-ho tot ý regonegueren-ho tot, ý axí lo
scrivà de la cort rebé acte com ho havia trobat tot ben concertat.
D'aquí partí la professó per la Verge Maria de Sperança, ý arribà a Sent Pere,
ý vesitaren lo Corpus de Sent Pere, cantant lo vers dels Apòstols. D'aquí
partí la professó a les fonts ý vesitaren les fonts. D'aquí vingué la professó a
la sagrestia, per detràs lo altar Major, ý entrà fins a la porta landada de la sot_sagrestia.
Ý aquí stigué la creu ab los canalobres, ý entraren los senyors de vesitadors
ý canonges, ý vesitaren lo armari de les relíquies. Ý, per ésser ja hora
tarda, no vesitaren los armaris de les capes ý vestiments. Lo armari de les relíquies
ha de star tancat, ý en presència dels reverents vesitadors lo ha de obrir
lo sot_sagristà.
L'endemà, divendres a
vesitadors ý vesitaren primer los calaxos de les capes de brocat, al costat de les
relíquies, ý trobaren-les ben compostes ý plegades. Ý alçaren los ulls
a l'armari, damunt dels imperials. Aprés vesitaren lo armari dels palis, damunt
l'aygua de la Spina, al costat de la finestra; ý aprés, lo armari de l'argent, damunt
los camís ab paraments, ý lo armari del costat, hon stan les línees ý tovalloles,
ý los calaxos davall de la roba de lli. Aprés hixqueren en la primera sagrestia
ý vesitaren la custòdia, les creus ý bordons, ý feren obrir los armaris
dels brocats ý de les piques.
E, vist ý regonegut tot, despediren-se de la sagrestia, e dix-me lo official a mi,
sot_sagristà:
compositione ipsius. Restat vesitare tecas de capitulo, quas vesitabimus quando
vesitabimus ipsium capitulum".
També
annuals, com la dels corporals bruts. E d'aquí prengueren via a l'altar Major
per a vesitar los quatre benifets de l'alba ý los dos dels cambrés. Aprés vesitaren
los ornaments, ý altar, ý capella ý benifets de Sent Pere; aprés, la Longitut;
aprés, la capella de Sent Miquel. Ý axí, arreu, de capella en capella devés
la porta del Bisbe ý tota la Seu entorn entorn. Aprés començaren a la capela
del cantó del cor, davant Sent Pere, ý arreu feren totes les capelles que
stan entorn del cor. E vesitant les capelles, vesitaren los annuals ý misses de
la Seu, cascú en sa capella hon se celebra, axí los que té en càrrech lo sot_sagristà
com tots los altres. Aprés, en lo Capítol vesitaren alguns annuals, e misses
ý obres pies que no havien vesitat, ý d'aquí anaren a vesitar defora. E, tornat
lo official, vesità les parròquies que restaven, per quant ja n'avien vesitat
unes dos o tres.
[3] Lo relonge que
Dijous, a
del relonge, que
a la plaça de Senta Tecla, ensemps ab lo magnífich en Melchior Figuerola,
ciutadà, ajudant de racional de la ciutat de València, vengueren al reverent Capítol
de part de la Ciutat, volguessen anar los senyors de canonges ensemps ab
tot lo clero, segons era acostumat, a benehir lo metall, e començar a posar
aquell en la fornal.
E los senyós de canonges trameteren al sot_sagristà per saber lo modo com
se avia de fer. E fonch trobat que l'any
maig, una hora ans de la oració, ixqué la prosesó de la Seu per la porta dels
Apòstols, so és, lo bisbe ab pochs canonges e capelans, perquè lo mestre que
feÿa la campana o dix tart, e no s'í pogué proveir de aver més capelans. E que
ixqué la professó de la Seu, anà a casa de l'artiaca major. E de la finestra de
la sua sala lo bisbe benehí lo metal que era en la fornal. E, feta la benedicció,
devallà baix en lo palench hon era la fornal. E lo canonge mossèn Guillem Sera
muntà ab una escala alt, en la vora de la fornal, e lançà dins la fornal quatre
trosos de metal,
axí, tornà-se
L'endemà, que era disapte
del Miqualet mès foch a la fornal per fonre lo metall. E quant agueren tocat a
misa, feren seyal ab lo Manuel a la processó. E, vengudes les parròquies ab
les creus, les qualls, per manament de l'oficial foren convocades, quant fon dita
misa, tocaren les morlanes, e ixqué la processó per la porta dels Apòstols e
entrà dins la closa hon se fonia lo metal. Lo bisbe portava la Verònica; lo canonge
Sera, lo
vert.
no
fos colat. E lavors lo metal no
mestres.
E per so fon differit per altre dia, lo qual fon disapte, segon dia de juiy, e fon
tornada fer senblant processó. Quant se deÿa tèrcia ý sexta, en la sagrestia fon
aparelat per lo senyor bisbe una capa blanca, amit, camís ý senyil, estola ý maniple,
ý dos capes per a sos companyons, quatre deputats ab capetes blanques,
ý canalobres, la creu mayor.
aportava lo
fadrins ab dos canalobres ab capetes verdes.
E quant fonch la processó prop la casa feta tota de posts hon se havia de fondre
dit metall per al dit Michalet, les creus de les parròquies, segons son orde,
se meteren entorn del palench de fusta. E lo senyor bisbe, ab los qui portaven
sis capes e bordons e sos conpanyons, e lo canonge qui aportava lo
Domini,
entraren dins en lo palench. E, fos lo dit metal, los mestres adoraren la veracreu,
e aprés anaren a destapar les fornals, axí com tocava la oració. E súbito,
destapant la primera fornall, desparà pluya e hun gran tro e lamp, e coregué
perill per l'aygua. E per ço agueren a cobrir les canals, per ço que no toquàs
l'aygua en lo metall. E axí, en spay de dit hun credo, abduys les fornals foren
buydes e lo mol·le de dit seny complit; de modo que isqué bo e conplit, e
sobrà, segons arbitraren, de metall
manquàs, com la primera vegada, que mancaren les ances.
[4] Com fonch benehit lo dit seny, o batejat.
Diumenge enaprés, llevat lo dit seny sobre una càbria o bastiment, e ben enpaliat
de bells bancals e de murta per los senyors de jurats e rational de la ciutat
de València, e feta entorn una tanca de posts, dins la qual no y havia sinó
lo senyor bisbe e son vicari, qui s'apellava mestre Miquel Cascant, de l'orde
de frares menors, e lo escolà ab la creu major, dites vespres, ja convocades per
lo senyor bisbe totes les parròquies, o per son vicari general, fet senyal
del seny menor per spay de una stona a la processó, e dites conpletes,
yxqué dit senyor bisbe ab diacha e sots_diacha e compayons, vestits de vermel,
per quant eren primeres vespres dels sants apòstols Sent Simó e Sen Gudes.
E, axí, procecionalment, anaren fins a la plasa de la Palla, hon lo dit seny stava
elevat en dit bastiment. E aquí, davant lo dit seny, lo sots_sagristà ja avia fet
aparellar una taula cuberta ab hun drap d'or, e sobre aquella la bacia gran en
què
aygua neta, e les crismeres ab l'oli sant e crisma. E més, sobre dita taula estava
lo plat dels compares e comara, ab una tela nova de lens prim, en la qual havia
sis alnes; e fonch curta per quant lo dit seny era gran.
E aquí lo clero cantà los sis psalms primers, hon hi avia sis capes e sis bordons
d'argent. Axí, cantant los dits psalms, lo senyor bisbe proseí la benedicsió de
la aygua, segons stà ordenat en lo libre pontiffiqual. E, feta la benedictió, los
sots_cabiscols ab lo clero comensaren de entonar lo psalm qui comença
mea ad Dominum,
aprés los dos canonges sonaren dit seny, e aprés los compares e comare, qui
foren los següents: Primo, lo compte de Oliva, apelat Francès Gilabert;
mosèn Loís de Cabanyelles, àlias Vilarasa, lochtinent de governador;
En Ramon de Vich, jurat de València;
Saera, rational de Valèntia.
E, fet tot asò, acabat lo dit psalm, tornà-se
laudamus,
les paròquies.
[5] Com fonch portat al peu del canpanar per a pujar.
Aprés, digous, mogueren dit seny e portaren-lo fins davant la porta del cantó.
E lo divendres aprés fon portat al peu del campanar, endret lo bastiment
del Vicent, qui mira devés lo portal de Sen Vicent. Aprés, lo dimecres,
aparellats dos argues bax e dos altres dalt, en la sumitat del canpanar, per En
Juan de Saragosa, mestre d'axa e mariner, e per son gendre del matex offici,
los quals ab altres hòmens destres començaren a fer son exercici. En espai de
sis ores e miga, e ans una ora aprés miggorn, lo dit seny fonch alt en salvament
en son loch, sens da[n]y de persona alguna.
E per aquest mateix orde fon fet en aquesta altra campana del relonge, que fon
feta l'any
porta del Capítol, ab hun corral que havien fet de paret de terra de tres tàpies
de altària de paret a paret de la Seu, ab una porta devers lo carrer de la Corregeria.
E aprés de ésser fet, lo portaren ab gran giny en la longeta, davant la
porta del Campanar. Ý aquí
dins la Seu, l'altre en la plaça ý l'altre dalt en lo campanar, e ab huns contrapessos
de caxes plenes de plom ý de ferro que cahien per l'altra part del campanar.
E fon pujat en spay de una hora, poch més o menys.
[6] La entrada de papa Benet
Divendres, a
hora de migjorn. Axí que la Seu fon empaliada molt notablament. Lo cap e
quatre arcades totes de draps de or, al mig del cap sus hun papalló molt rich de
draps de or blanchs, e lo cercle baix circuhit de draps ab les armes del Sanct
Pare, ý lo cercle del sembori circuït de draps de ras molt bells.
Dit dia, a les nou hores de matí, partí molt gran e notable professó de la Seu,
hon precehien fadrins clergues, axí religiosos com seculars. Aprés venien tots
los religiosos de tots los órdens, ordenats segons ses condicions; aprés los clergues
setglars ab sobrepelliços. Aprés molts vestits ab capes. A la fi los canonges
ý dignitats. Ý aprés venien
penonets ab armes de nostre Sant Pare, los
Aprés venien vèrgens petites, tots cantans cobles de la entrada de nostre Sant
Pare. Aprés venien martes, apòstols, confesors e altres molts sants, aparellats
molt notablement. Aprés Adam ý Eva ab lo àngel Serafí, qui
Aprés los
fi la Verge Maria ab àngels qui la ministraven. E cloent la prosesó, lo regent
del senyor bisbe, com aquell fos mal dispost, portant un reliquiari.
E aquesta prossesó, axí areglada, anà fins a Sent Antoni, on havia una capela
en lo camí, molt bé aparellada e ornada de draps de or, e a una part un cadafal
gran, en lo qual cadafal, vengut lo nostre Sant Pare, e feta oració en la capela,
pujà ab sis cardenals entorn, e detràs dos cubiculars, e al peu mossèn Pere Comuel,
sots_diaca. E aquí estant, li passà tota la prossesó davant, e puix feÿa
cercle retornant ves València, e los àngels petits e vèrgens cantaren e ballaren
davant lo dit Sant Pare, mostran gran alegria.
E com axí tota la prossesó fon pasada, lo dit Sant Pare, cardenals e tota sa gent
pujaren a cavall e seguiren la dita prosesó, venints, dreta via, al portal dels Serans,
per lo qual entraren en aquesta forma.
Primerament venia gran gent ab ciris grosos e migansers, de offisis e altres de
la ciutat, portans aquells ensesos.
Aprés venien los penons e creus de les paròquies. E axí se seguia tota la prosesó
desús dita fins al bisbe qui porta les relíquies inclusive, sens alcun pali.
Aprés venien
vermelles de grana, e una mula blanqua ab retanques vermelles.
Aprés venia mossèn Pere Comuel, sots_diaca de nostre Sant Pare, cavalgant en
una mula blancha, portant capell al cap e una creu alta.
Aprés venia un hom cavalgant en un cavall, portant un ganfanó redó,
ell al mig, lo qual ganfanó havia a la punta sus un àngel, e era de armes teses
de rey d'Aragó en lo cercle, però baix roses.
Aprés venia una mula blancha, enmantada de drap de grana, sobre la qual venia
un bell cofre vermell, en lo qual era lo sagrat Cors de Jhesucrist. E sobre
lo cofre, una creu. E davant la dita mula precehien
e morada ab bandes, portans entorches enceses. E aprés
ciutadans, e altres de la ciutat, portants sengles siris blanchs, grosos, ensesos,
ab senyals de la ciutat, en les mans.
Aprés venien los
ab sa liurea davant entorn. Aprés, mossèn de Tolosa en la dita forma;
aprés, mossèn de Aug, en la dita manera; enaprés, mosèn de Sent Àngel,
en la dita forma. E a la fi venia mossèn de Orrias e mossèn de Carriello par
a par, ab lur gent tota al davant, en entorn, mig partits en bell orde.
Aprés venien a peu lo senyor maestre de Montesa, molts barons, nobles, cavallés,
scuders, gentils hòmens, ciutadans e altres notables persones, arreats
molt richament, davant nostre Sant Pare.
Aprés venia nostre Sant Pare, cavalgant en una mula blancha ab mantes vermeles
de grana fins a terra, vestit de una capa pluvial vermella molt bella. Par-me
que fos drap de zeytoní molt bell, color de grana. E al cap una mitra blancha,
senyant contínuament. E destraven los cordons de la dita mula los síndich,
scrivà, justícies, conselers e altres officials de la ciutat. Damunt nostre Sant Pare
venia un pali vermel molt bell ab armes del dit Sant Pare, lo qual portaven
lo governador, lo bale, los jurats e altres nobles e cavalers a peu.
Detràs tantost venia lo camarlench, ço és, don Loís de Prades, bisbe de Mallorcha,
cavalgant un bell cavall, ab un tros bastó en la mà.
Aprés venien dos cubicularis de nostre Sant Pare, ab caperons forats de vays
vestits.
Aprés venien molts bisbes.
Aprés venia l'almoiner, ço és, mossèn Andreu Bertan, lançant dinés
inde.
Aprés venien, axí matex, molts bisbes e molts abbats, e aprés molts companyons
de capes e capelans, a mon vejares pujants a pus de cent. E aprés molts
officiés de cort ab caperons folrats, etc.,
Aquesta processó anà fins a la plasa de Sent Bertomeu, e pux girà per lo carrer
dels Cavalers, e féu la cerqua de la procesó de
la Seu. E lo Sant Pare, feta oració a l'altar, pujà-se
bisbe, e aquí romàs, e tots los altres tengeren cascú sa via. Fon açò dues ores
aprés migjorn
[7] Com lo senyor rey En Martí fon fet canonge de València. En lo
rebre de la pocessió se servà aquesta solempnitat.
Dimarts, primer de abril, any
batle general de regne de València, axí com a procurador del senyor
rey, reebé la dita possessió, e servà-s'í aquesta forma:
Lo senyor bisbe féu molt bé aparellar la casa de Capítol, ço és, tota entorn
de draps bells de figures, e en lo front, davant lo preÿcador, draps de or molt
bells, e davant aquells dues cadires bé aparellades, una ab les armes del senyor
bisbe e per a ell aseure, l'altra ab les armes del senyor rey, on devia seure lo
dit mossèn Simó. Als costats de les cadires, dos chors de banchs. E tot lo sòl
de la casa de Capítol ab draps de terra, e encara sobre aquells, prop les cadires,
catiffes molt belles, e los banchs ab banquals notables. E tot ple de murta, flos
e roses.
E lo bal·le vench de casa sua, que tenia en la casa del deganat. E tantost començaren
tocar senys e campanes, fins que fon prop la porta del Capítol,
acompanyat de molts nobles cavallers, ciutadans, jurats, justícies e
molta notable gent.
E lo senyor bisbe ab los canonges, qui ja eren dins, isqueren a la dita porta per
a reebre lo dit mossèn Simó, lo qual reeberen honorablement. E lo senyor bisbe
mès-los al costat dret. Lo dit senyor bisbe sech-se en sa cadira, e los canonges
tots en lo banch a la part sua. Lo dit mossèn Simó sech al cap del banch
de la altra part, e, aprés d'ell, la gent lega qui l'havia acompanyat. Lo scrivà del
Capítol, als peus del senyor bisbe.
E lo dit mossèn Simó explicà la provisió que era feta al dit senyor rey de la canongia,
e exhibuí ses provisions, les quals, ensemps ab son procurador, foren
lestes per lo dit scrivà. E aprés lo dit senyor e canonges reeberen-lo a la canongia
molt honorablement, e feren-lo seure en la dita altra cadira aparellada
per a ell. E aquí besà tots los canonges, segons se conté pus larch en la dita possessió,
la qual reebé Loys Ferrer, notari.
[8] En la entrada del molt reverent senyor Huch de Lupià, bisbe de València,
quant bench del consili del papa qui
Dimecres, hora de tèrcia, entrà lo dit senyor. E comptava
exir ab processó com no fos novela entrada, però atès que venia de consili
general, que era acte singular e molt notable, e tal qui no s'era vist de vida
d'ells, fon deliberat que li ysquesen ab prosesó.
E fon axí fet que la processó tenia lo cap principal on era bisbe, e tots los canonges
davant l'altar Major de la Verge Maria de la Seu, tant com se podien
estendre vers lo portal dels Apòstols. E aprés venien tots los clergues, los quals
se steneren fins a defora en la plaça, tant quant bastaren. E lo senyor bisbe,
molt honorablement, ab gran gent de peu, intrà per mig de la processó, vestit
ab un mantel blau e caperó vestit, forrat de herminis, fins que vench al cap on era lo bisbe ab certes relíquies, les quals adorà.
totstemps gran sonament de senys, e campanes e grans cants de clergues.
[9] La entrada del príncep don Ferrando.
Diumenge, a
lo príncep En Ferando, fil del rey En Johan. Entrà per lo portal dels Serrans
sots hun pali de brocat, lo qual portaven los jurats e los prohòmens de la ciutat
a peu. E feren la volta de la procesó del
La església l'ixqué a rebre en aquesta forma: que totes les parròquies ab les
creus vengueren a la Seu. E d'aquí hisqué la prosesó per la porta del Campanar,
e per la Corregeria ab lo bisbe de confermar, que portava lo
Anam fins a la plaça de la Figuera, hon era aparelat sitial. E, descavalcat
lo príncep, qualsque quinze o vint passes ans, vench al sitial adorar lo
Primer lo bisbe ensensà lo
adorà ý besà lo
davant lo sitial. E, fet açò, lo bisbe dix la oració al príncep, que és en lo
processional o la que és en lo pontifical. E, fet açò, dins lo pali de la ciutat
vengué lo príncep e lo bisbe ab lo
portaven lo pali lexaren-lo en Sancta Tecla, car fon conteció entre los lechs
e nosaltres dejús qual pali hirà lo príncep; e los lechs obtengueren.
E per com par a mi que feÿen bé los antichs que lo bisbe ab les relíquies no
exia sinó enmig la plaça, ço és, entre casa del cabiscol e la porta de la Seu,
quant entrava lo rey, quant entrava lo príncep les relíquies estaven en la porta
de la Seu.
Tornant al punt, lo senyor príncep ven[c]h fins a la Seu, e, agenolat davant lo altar
on era lo sitial, lo bisbe dix la oració sobredita, segons és notat en lo pontifical
ho en lo processional, cantant los sots_cabiscols lur antífona. E aprés lo
bisbe donà la benedictió. E, fet açò, lo príncep se acostà a l'altar hon era lo
missal aparellat per a jurar, mas per tant que aquell dia no y era lo síndich ne
les persones que devien ésser aquí, differí
vespres.
E nota que, entrant lo senyor príncep per lo portal del Serans, los escolans començaren
tocar per hun bon tret les morlanes e aprés los senys.
[10] La entrada de la reyna dona Hisabel.
Disapte, ha
deu ores de nit, entrà en València la reyna de Aragó e de Castela novament, e
vench a posar al monestir de la Saydia.
La ciutat e lo campanar féu alimares tres nits arreu, e tocam totes les campanes
al campanar e per les paròquies tots los tres jorns.
Lo dimarts entrà en la ciutat a dos hores aprés migjorn per lo portal dels Serans,
en lo qual li feren uns àngels que devalaren del cel, etc. La procesó de la
Seu, ab totes les paròquies, hisqué fins a la plaça de Sent Bertomeu. Posam lo
sitial al bisbe a les bares dels jurats, e aquí la senyora reyna descavalcà adorar
lo
e, feta sa oració, tornà-se
La Seu fon tota empaliada dos jorns ans de draps d'or de la porta dels Apòstols
fins la del Bisbe, a dos barrades, tot lo cor una barrada, e lo cembori fon tanbé
enpaliat de draps d'or.
La senyora reyna anà al Mercat, hon li avien fet un bel cadafal de drap d'or,
on ella mirava, e tots los officis davant ella ab banderes, e feÿen sos personatges
al vespre. La senyora reyna dormí aquella nit en lo Mercat.
[11] La entrada del príncep don Johan.
Dimarts, ha quatre de març any
los reys de Castela, ço és, lo rey don Ferando e sa muller la senyora reyna,
e aposentà
Hisqueren a resebir-los los jurats e tota la Ciutat, e los canonges ab lo vedel.
Ý feren la cerca de la procesó del
ne los jurats portaren pali per al rey, ne la sglésia hisqué ab proseçó, ne tocam
les campanes, car no és
de nou los reys e prínceps, de què la reyna fon molt descontenta perquè no li
tocaren les campanes.
Digous aprés, que comtàvem sis de març, entrà lo príncep, ha dos hores aprés
migjorn, per lo portal dels Serans, per on era entrat lo pare e mare; e aprés per
lo carer dels Cavallers. E anà al Mercat, on era lo cadafal que li avien apparellat,
tot de brocat.
E davant ell, estant en lo cadafal, vengueren tots los officis ab sos balls e entramesos
a fer-li festa. Tantost que ell començà entrar tocaren totes les
campanes del campanar e lo Michalet. Los jurats, a peu, portaven lo pali de
brocat.
Lo divenres a vespre, hora de la oració, ell partí del dit cadafal, per venir a la
Seu a fer oratió e gràties a nostre Senyor Déu, la qual cosa, segon opinió de
molts, devia haver fet primer, e pux anar al cadafal, axí com havia fet la
senyora reyna, mare sua, quant primerament entrà l'any
Tornant al punt, lo clero, bisbe de confermar e Capítol, ab totes les paròquies
ab ses creus, vengudes a la Seu, anaren a la plaça de la Figuera,
est
Hagué-y gran confusió de la gent quant foren a la plaça de la Figuera, perquè
deuen avisar los senyors de Capítol a qui acomanen los bordons a capellans e
canonges que sien hòmens de recapte. Vestiren-se ab lo bisbe dos canonges,
lo artiaca de Alsira e lo canonge Pelegrí, ab les dalmàtiques blanques de papa
Calixte. Lo bisbe, ab capa e ruquet, portant lo
de taurís morisch. E, feta la cerimònia acostumada en la dita plaça de la Figuera,
lo príncep ab lo bisbe, sots lo pali de la Ciutat, vengueren a la Seu,
supra.
[12] Jurament del príncep don Juan.
Digous aprés, que contàvem tretze dies de març, a les dotze hores de migjorn,
vench a jurar lo príncep a la Seu, on fon fet un cadafal,
lo rey e reyna e la filla, sens altres donzelles, e lo cardenal d'Espanya; e jurà
aquí, e lo pare per él. Ixqué lo
ab una capa de brocat. Lo campanar quant veu exir lo príncep del Real, tocà
totes les canpanes fins fon pleguat a la Seu.
E, fet aquest yurament, anaren-se
Los scolans tantost, tancades les portes, desferen lo cadafal ý estugaren-lo
per a ells.
[13] Avís que vingué de la elecció de papa Alexandre
Diluns, dia de Sent Bernat, que contàvem vint de agost, any
com díem missa, vengué la nova que don Rodrigo de Borga, bisbe de València,
fon elet en papa.
E, acabada missa, feren processó entorn de la Seu, tocant totes les campanes.
E lo bisbe ab la Verònica, huyt bordons a la processó ab capes blanches, perquè
eren octaves de sancta Maria. Tocaren totes les campanes nou jorns areu,
quatre vegades lo dia, ço és, en l'alba, dita missa, dites vespres e tocada la
oració.
Aquest fon papa Alexandre sizè.
[14] Lo cremar del retaule de la Seu.
A
de l'any
major de la Seu de València, ab unes purnes que havien sortit de matí a
missa fent-se la Palometa, en la pols del retaule; per hon de sellavòs ençà no
fa la Palometa. Era sot_sacristà mestre Melchior Miralles.
[15] La venguda del riu.
En l'any
ý quatre, vingué lo riu de València tan gros que pujà damunt los ponts ý entrà
en València fins a la Caldereria, endret de l'Alfóndech, per lo portal Nou, ý
dels Blanquers, ý dels Serrans, e per lo portal de la Trinitat ý del Real. Entrà
per tota la plaça de Prehicadors fins a la Exerea, ý fins a la Teraçana, ý fins
al cantó de l'Studi General, ý fins a la confraria de Sent Arcís. Derroquà lo
pont del portal Nou, ý lo pont del portal de Serrans, e les vores del pont de la
Trinitat, e les vores del pont del portal de la Mar. Derroquà més de una dotzena
de cases en lo carrer que va a la plaça de l'Àngel, e per València més de
cinquanta cases, e la major part del camí de Morvedre, ý moltes cases devers
la Trinitat ý lo Real. Portà fusta de pins sancers, noguers ý altres arbres arrancats
de rael en grandíssima multitut, ý tan grans que era espant. E per lo regolf
de les cèquies entrà tanta de aygua per lo portal dels Ignocents que s'omplí
tot lo spital de aygua, e si no haguessen corregut prest en tancar la cèquia
dels Tins, al portal dels Tins, se omplia la major part de València de aygua.
E per la gran tribulació, tragueren lo Corpus de Sent Pere ab molta cleresia e
lo pali, e anaren a fer stació a la Caldereria, ý al portal dels Serrans ý de la
Trinitat.
Al vespre, a les nou hores de la nit, tornà a créxer tant ý més que en la primera
venguda, ý tornaren a traure lo Corpus de Sent Pere ý quasi de totes les parròquies
ý monestirs. Ý axí tota la nit anaren per València les professons dels
Corpus, ý la crita que movien com se encontraven per les carreres era tanta
que par que
E lo mateix dia, nou o deu hores ans que vingués lo riu de València,
ço
de Algemesí, que
fins a Cugullada, hon derroquà cinc o sis cases.
[16] Lo foch del campanar.
En lo mes de febrer, any
serré, promptament se vingué a ennuvolar, ý tronar, ý lampejar, ý súbitament
caygué hun lamp ab hun gran tro, e pegà foch a una gàbia de fusta molt gran
que stava damunt lo campanar de la Seu, damunt lo relonge. Ý, essent la gàbia
més de mig cremada, vingué una gran bufada de ayre ý derroquà la gàbia encessa
en la plaça Nova, davant la porta del Campanar. E cremà
campana ý caygué entre los dos pilars damunt lo terrat del campanar, ý trencà
Ý sellavors féu la Ciutat la campana del relonge nomenada Miquel Vicent,
que stà scrita més avant. Tot lo qual crech que eren senyals de les tribulacions
esdevenidores.
[17] La peste de l'any
En lo mateix any, en los darrers dies de juny, morí de peste lo jurat
Fax, jurat en cap dels ciutadans, ab cinch o sis persones de sa casa, ý començaren-se a
ferir alguns per València. E fogí la gent de València en tanta manera que fon
cosa espantosa. E durà aquesta peste fins a Tots Sancts. La major jornada
no aplegà a vint, ý hun dia s'í morien dos o tres, e hú ý dos, o tres dies no
nengú.
Ý en la fi del mes de juliol, fon manifestat al prior de Prehicadors, qui
mestre Loís Castellolí, bon prehicador, com en València, devés la plaça de
Sent Francès, hi havia una casa hon revenien molts bujarrons ý offenien greument
a Déu, lo qual mestre Castellolí, sermonant en la present Seu
de València lo dia de Senta Magdalena, parlà
E los officials posaren-se en sercar fins tant que trobaren lo mal, ý cremaren-ne
quatre, ý enculparen entre altres a hun flaquer, lo qual, per ésser coronat,
vingué en mans de l'official. Ý aprés de haver-lo tengut pres ý fet son
procés ý sentenciat, lo diumenge ans de la Verge Maria de Agost tragueren-lo
al cadafal dins la Seu, ý l'endemà lo havien de portar a Chullella. Ý, tenint-lo
en la Seu, acabant la missa major, levà
contra
devers la Seu, que los officials no
bé de tancar-lo en la sagrestia. Ý fon tanta la moltitut de les pedres a la porta
de la Seu ý rexes de la sagrestia, que fon cosa diabòlica. Com vingué aprés dinar,
vingué tanta moltitut de fadrins ý mossos que era cosa espantosa, ý gent
innumerable que
la sgleya de Déu.
Ý aprés de haver tirat moltes pedres a la porta de la Seu, ý al Palau del bisbe
ý a la finestra hon stava lo bisbe de gràcia, del Palau prengueren una biga,
ý ab dos vayvents romperen la porta de la Seu devers lo Palau, ço és, lo postich
devers la capella de Sent Johachim. E començà a entrar la gent, de hon lo
canonge de la Torre ý mestre Sala, sot_sagristà, e micer Pere Sorer, official,
a consell de altres, tengueren per bé de dexar-los pendre lo flaquer, ans que
vingués la nit, per por que a les fosques no saquejassen la Seu.
E, axí, posaren lo flaquer en lo fossaret, e obriren la porta devers lo Palau del
fossaret, ý entraren ab gran impetut, e prengueren lo flaquer ab grans improperis.
E portaren-lo a cremar al cremador, diumenge ý dia, sens auctoritat
de jutge ni official. Ý, axí
per lo qual peccat ý altres s'és seguida molta desaventura en aquesta ciutat ý
regne.
[18] La Germania de l'any
Enaprés, en lo mes de setembre, a la festa de Sent Miquel, se començà a levar
una germania dels pobles, la qual començaren los perayres ý velluters. Ý
axí, s'agermanaren tots los officis, ells ab ells ý ab les viles reals ý lochs de senyorius,
ab apellido de justícia, mostrant gran rancor contra nobles, cavallers
ý hòmens de bé. Ý feren elecció de
trets per redolins, entre
tretze tenien ajust en Sent Jordi, quasi cascun dia. Tenien per advocats a micer
Monfort ý a micer Soriano; per síndich e procurador, Lavata lo notari.
Ý axí molts diumenges feÿen mostres per la ciutat ab ses banderes ý tabals
de guerra, tots posats en armes.
Com vingué en la Setmana Sancta en l'any
nomenat mossèn Gomis, lo qual lo havien enculpat ab los dits sodomites, ý
axí, instant lo poble, lo feren cremar en la Setmana Sancta.
D'aquí posaren-se al cap de entrar a jurats. E lo rey ý emperador nostre don
Carlos, volent-se enbarcar per a tornar-se
havent-lo elet emperador per la mort de son avi, stant en Barcellona,
envià per virey a don Diego de Mendoça, lo qual entrà en València deu
dies ans de Pasqua granada. E volent fer la juraderia, segons se era acostumada
de fer, levà
voler entrar a jurats, que, vista la mala jornada que stava aparellada, lo virey,
contra sa voluntat aconsellat, tingué per millor donar loch que ý entrassen.
Ý, axí, feren dos jurats cavallers, ý dos ciutadans ý dos menestrals.
Lo hú fon mestre Jaume Ponç, barber, qui stava a la plaça dels Ams,
ý Gomis, fill d'un peixcador, qui era velluter; de hon lo virey restà enujat
contra lo poble.
Ý, començant a exercir la justícia, féu portar de Morvedre dos malfactors. Ý
lo hú més culpable, fill d'un asaunador, essent al portal dels Serrans, li posaren
lo dogal al coll ý lo Crucifici ý capellans, ý portaren-lo a penjar.
Lo dimarts ans del Corpus de l'any
poble ý levaren lo home a l'alguazir del virey, qui era mossèn Çaydia lo jove,
ý feren fogir lo alguazir, ý anaren a combatre la casa del virey, qui stava
en casa del bisbe de Tortosa, al carrer dels Cavallers, en lo cantó qui va devers
Sent Berthomeu. Ý, axí, la combateren hun poch, stant les portes
tancades.
Com vingué al vespre, a una hora de nit, levaren una brega faytisca al molí de
Na Rovella, e posaren fama que lo virey havia fet matar a Sorolla, qui era principal
en lo poble. Ý levà "muyra lo virey
E pegaren hun gran combat a casa del virey, ab piques,
e muyren cavallers!".
ý ballestes, ý alabardes ý escopetes, per espay de una hora. E, si no fóra
per lo bisbe de Segorb, qui era en València ý stava prop de Sorolla, devers
la cèquia Podrida, lo qual prengué al dit Sorolla e féu-lo cavalcar ab una mula
al seu costat, ab dos antorchs davant. E portà
lo poble.
E l'endemà lo virey, en la matinada, se n'anà a Cosentayna. D'aquí los de
Xàtiva soplicaren-lo que se
vingué ý stigué aquí per alguns dies. E la major part dels hòmens de bé se
n'anaren defora València, e los menestrals guardaven los portals per no dexar-los
exir. E, com vingué en lo mes de agost, los de València tant puncharen los
de ací, als xativenchs, per fer-los lançar lo virey, fins tant que los pobles
de Xàtiva començaren a fer l'orat en voler fer mostres, e lo virey se
n'anava a Dénia, ý allí stigué.
Entretant, lo poble ordenà una embaxada per a l'emperador don Carlos en
Flandes, qui ja se n'era passat. Ý foren los embaxadors Aguilar, notari; mestre
Cristòfol, barber; Tores, perayre, ý Bagà, lo blanquer. Ý, axí, arribats
al senyor rey, scrigué letres al mestre de Muntesa Puig, qui era restat ací per
conservar la ciutat, les quals hagués de manifestar als pobles, manant-los que
tancassen totes les armes, ý tabals ý banderes en les confraries, ý que desfessen
la Germania, e que renunciassen los tretze, e los jurats menestrals que dexassen
les gramalles, ý Sorolla, al qual havien fet procurador de l'antich patrimoni,
que renunciàs a la procura. Ý ells no
[19] Lo levar dels drets.
Com vingué a la Quaresma, al davant de l'any
ý levaren los drets. Ý aprés de set o huyt dies los officials ý los tretze
tornaren los drets.
[20] Jurats menestrals.
Venint la Pasqua de Pentecoste, feren jurats. Ý los dos jurats populars foren
Colldesans, perayre, ý Mau Bosch, laurador de Campanar; e per los siutadans,
Ros del camí de Morvedre, qui eren presents. E los dos cavallers
qui eren exits ab l'altre siutadà eren absents de la ciutat, ý per molt que
enviassen a cridar, may volgueren venir.
[21]
En açò, ordenaren una solempne embaxada a Dénia al virey hon anà lo marquès
d'Atzenete, don Rodrigo, germà major del virey, ý lo mestre de Muntesa,
lo canonge de la Torre, pròmens de tots los officis, priors ý molta
gent, per a soplicar-lo que volgués tornar a València. Ý ell los respòs que fessen
ells lo que
E, tornant la embaxada, buydà tota la cavalleria que restava en València ý gent
de manera. E los pobles feÿen tan gran guarda als portals, que no
exir nenguns, ni hòmens ni dones, ý no sols als portals, mas encara per los camins,
ab gran presura e vexació.
[22]
En açò, una flota de Gandia, vasalls del duch, volgueren moure
una germania en Gandia, ý agermanaren-se ab los de València ý del regne.
Ý lo duch començà
molts parers entre
germans, ý feren una embaxada al duch perquè
Gandia, ý ell no u volgué. E, tornada la embaxada, posaren fama que lo duch
havia cridat a foch hí a sanch contra València, ý que la volia cremar tota ab
magranes de foch. E comencen-se avalotar los pobles, dient: "Fora capes!"
E
posen una bandera al portal de Sent Vicent ý altra al portal dels Serrans, lo segon
diumenge de juny
[23] La crida del camp contra lo virey e Gandia.
En açò, levà
a instar que hixca lo camp de València contra lo duch de Gandia, ab
moltes proves ý contres.
E ans de açò, huns quants capadocis del poble volgueren posar les mans en la
Deputació. E, trobant que y havia en taula pus de dos mília ducats, per força
prengueren-los. Ý, axí, hixqué lo camp dels pobles ab les banderes dels officis
ý dels quarters ý molta gent, saquejant ý robant los bons ý fels, que
ells masquarats.
E ans de exir lo camp, ab gran avalot los mals ý vellaquos mataren a Francí lo
saliner, posant fama que feÿa gent per al virey, abraçat ab lo capellà qui portava
lo Corpus de Sent Nicolau, ab gran innomínia del Corpus. E mataren
a hun negre nomenat Matheu, molt esforçat, en la plaça dels Pellicers,
sense voler-lo dexar confesar. E tot aqueix dia a flotes anaren per totes les cases
dels hòmens de bé, rompent portes ý caxes, per veure si trobarien armes;
ý prenent quantes armes trobaren ý alguna cosa a la mescla si
Essent lo camp en Silla e Catarroja, los jurats ý consell del poble elegiren capità
a Johan Caro, sucrer, lo qual havien fet racional de València
per mort de Vicent Çahera, ciutadà, en l'any abans. Ý, axí, lo camp arribà
a Alzira.
E lo virey, ý lo comte de Oliva, don Pero Maça, comte de Cosentayna,
ý comte de Albayda ý mestre de Muntesa, ab la flor de la cavalleria de València
ý de Xàtiva, tots acudiren a Gandia ý a la Vall de Alfàndech. E los pobles
acostaren-se devers Corbera, e començaren a combatre lo castell. E del
castell mataren-los més de vint hòmens; e, vent son dany, pegaren foch a unes
cases e retragueren-se.
[24]
En açò, lo virey, de secret, per divertir-los, consertà que los castells de Xàtiva
ý de Morvedre que s'alsassen per lo rey, de hon lo camp de Alzira acudí a Xàtiva
per combatre lo castell hon era entrat lo fill de mossèn Ausiàs Crespí
ab obra de vint hòmens, hon stava pres lo duch de Calàbria. E combateren
més de huyt o deu dies lo castell, per hon rebien molt dany. E a la partida de
Alzira lo racional subdelegà capità a Urgellés, al qual li pegaren del castell
de Xàtiva ab hun falconet en lo bras, ý d'allò morí. E morint, restà capità hun
velluter nomenat Vicent Péreç.
Finalment, lo castell se donà a partit, salvant-los vida ý membres. Ý, essent davall,
mataren lo fill de mossèn Crespí ab tots los qui eren avallats ab ell. E lo
castell prengueren-lo los de Xàtiva a mans sues, ý robaren totes les cases dels hòmens de bé ý fels al rey.
Entretant, los hòmens de bé de Morvedre pujaren-se
forts allí obra de
Morvedre, ý de l'orta ý de València començaren a combatre lo dit castell. E
dia de Sent Johan prengueren-lo ý degollaren quants hi havia, encara que junts
ab lo altar de la capella ne degollaren dos o tres, ý prengué lo poble a mans
sues lo castell.
[25]
En açò, mossèn Oliver de Tortosa ab lo comanador de Muntesa major ý altres
comanadors feren gent ý vingueren contra
Matheu, qui havien mort lo procurador del mestre, ý castegaren-ne huns
quants, ý d'aquí contra los altres lochs ý viles agermanats.
[26] Lo camp de Morvedre.
E, entretant, lo duch de Segorb, fill de l'infant don Anrich, ab alguns cavallers
qui s'ajustaren ab ell, ý entre
los de Onda ý de Morella ý alguna gent de Catalunya que li era venguda, comencen
a perseguir la Germania. Ý, axí, van a Vila_real ý entren dintre, e saquejaren
totes les cases dels agermanats, ý aprés a Castelló de la Plana.
En açò, lo poble valencià envià a Stellés, fuster ý capità qui era dels fusters,
per capità del poble, ab obra de mil hòmens, contra los comanadors ý mossèn
Oliver. Ý quant saberen que lo duch se era levat contra ells en favor del rey,
tornen-se
ý féu-ne quatre quartés en Castelló.
En açò, a
dos fadrins degollats ý mal acoltellejats, ab apellido que moros los havien
morts. E portaren-los per tota València ý al Real, hon stava lo marquès de Azenete,
al qual li havien fet pendre lo bastó de governador cinch o sis dies ans.
E levà "muyren moros!",
que par que València se n'entrava.
E tancàrem la Seu, que no dexàrem ubert sinó lo postich del Bisbe, ab molts
capellans ý alguns lechs bons posats en armes dins la Seu, ý lo vicari general,
qui era lo canonge Ramos. E lo apellido de "muyren moros!",
era perquè lo
duch de Segorb portava alguna morisma ab ell, per no trobar compliment de
cristians que fossen bons.
E, axí, hixqueren de València pus de huyt mília hòmens de pelea, ý prengueren
lo standart del Rat Penat de València, ý feren anar per capità a Ros lo
jurat, ý per alferis al lochtinent criminal, qui era hun carabasser, qui
stava al cap del Mercat.
E lo duch de Segorb vingué-se
dia de Sent Johachim, hixqueren en camp los del poble, qui staven en Morvedre,
e los del duch. Eren los del duch obra de cent cinquanta de cavall, e mil
ý cinch_cents peons poch més. Ý encontraren-se enmig de Morvedre ý de Almenara.
E foren romputs los del poble, ý moriren-hi del poble prop de mil hòmens,
e la major part sense colp ni ferida, fogint. E prengué lo duch tota la
artelleria del poble ý armes sens comte. E de la part del duch moriren Bernat
Penarroja, e lo turch Penarroja, lo fill del senyor de Archilita, don Johan
Mercader, Solanes lo segon, lo fill major de mossèn Lor, don Cervató
lo segon e huyt o deu altres cavallers; ý dels moros, més de dos_cents;
dels peons cristians del duch, pochs. E tornà-se
d'aquí a Nules.
[27] Lo rompiment del camp del virey.
Aprés de aquesta victòria que obtingué lo duch de Segorb ab mossèn Ferrer,
qui fon tostemps ab ell, vestit ab la sobrevesta real ý com a governador, devallaren
de Oriola ý de Múrsia obra de mil ý cinch_cents hòmens de peu, ab capità
hun tal Palomares, notari de Oriola. Ý lo camp del poble, qui stava en
Xàtiva, anaren a Albayda ý uniren-se ab los de Oriola per anar contra lo virey,
lo qual era ja en Beniarjar ab tota la flor de la cavalleria, hon hi havia pus de
legua devers Gandia, ý aquí speraren lo camp dels agermanats.
Ý, essent a tret de bombarda, començaren a jugar les artelleries, e lo artiller del
virey tirava per alt a les piques. E lo esquadró principal dels castellans que havien
asoldadat cometeren traïció ab lo artiller, que, com vingué al ferir,
giraren les espatles devers Gandia, per ésser primers a robar la roba dels
cavallers.
Sellavors, lo virey ý comtes, duch ý cavallers ý tots los bons tiraren la volta de
Gandia ý Oliva, per cobrar ses mullers. Ý anaren-se
lo virey, lo duch, lo comte de Oliva, lo mestre de Muntesa ý
alguns cavallers, ý arribaren a Paníscola. E pus de cent cavallers ab sos cavalls
per Villena rodaren allà hon era lo virey. E don Pero Maça, ab alguns cavallers
xativenchs ý valencians, aturà
E, axí, lo camp del poble vingué son pas a pas ab sa ordenança a Gandia. E saquejaren
tota Gandia. Ý d'aquí a Oliva. Ý corregueren fins a Palop ý la muntanya
de Bèrnia, hon staven retrets pus de
stigueren fets forts. E lo poble perseguia terriblement la morisma, fent-los fer
cristians per força, si no mataven-los. Ý aprés que
abraçar-los, saquejaven-los ý mataven-ne molts. Ý senyaladament en Palop,
hon ne mataren dal[t] en lo castell més de
crestians.
La gent que
era sens comte. E no
açò, ço és, quant lo camp stava en Xàtiva, aprés de haver pres lo castell, que
anaren més de cinch_cents hòmens ab artelleria a Moxent, hon stava don Pero
Maça ab alguns cavallers. Ý resestiren també los de Moxent, que
prop de cinquanta hòmens, hí
[28] Lo camp de Oriola.
E aprés de haver saquejat a Gandia ý Oliva, los de Oriola tornaren-se
molta roba que havien pres. E lo marquès de les Véliz, senyor de Elch,
vingué de Castella ab obra de
ab ell. E vingueren de Xàtiva
los de Oriola contra don Pero Maça, governador de Oriola, ý lo marquès de les
Véliz.
E vingué tan gran pluja que la artelleria ý escopeteria no pogué jugar. Ý arremeteren
los de cavall de la part del rey contra
que los del poble fogiren. Ý entre morts ý ofegats en lo riu moriren del poble
prop de mil hòmens. Ý anant a l'alcanç don Pero Maça ý lo marquès, entraren-se
en Oriola, ý los peons ý gent de cavall saquejaren totes les cases dels
agermanats, ý don Pero Maça esquarterà a Palomares, lo capità, ý sentencià
més de
capitans.
[29] Lo pujar de les relíquies al campanar ý tresor de la sagrestia.
E durant aquesta tribulació, en lo mes de maig
com les coses anaven a mal andar, comprà moltes piques, alabardes, escopetes,
ý rodelles ý archabussos per a guardar la Seu. Ý feren la porta de ferro
acaladissa en lo entrant de la sagrestia, ý asoldadaren capellans de la Seu ý
alguns de les parròquies per a guardar per ses tandes de nit ý de dia la Seu ý
les portes.
E com vingué al mes de juliol del dit any
desferen la Custòdia a pesses, com se pot desfer, ý, axí desfeta, la pujaren al
campanar, ab totes les relíquies de la sagrestia, ý tot lo millor dels vestiment
ý tot l'or ý tresor de la sagrestia. E posaren-ho en la primera cambra, al pujar
del campanar.
E tot lo Capítol acomanà lo campanar a sis capellans, qui eren mestre Johan
Argent ý mestre Pere Martí, mestres en sacra Theologia, mossèn Hieroni
Fenollar ý mossèn Hieroni Martí, domers de l'alba, mossèn Johan Martí,
pabordre de mur ý beneficiat en la Seu, e mossèn Bernat Làzer, tots
beneficiats en la Seu, los quals dormien en la cambra damunt la de
les relíquies. E la cambra de les relíquies paredaren-la de pedra picada. Ý, axí,
en lo campanar posaren bescuyts, cansalades, legums, gerres de aygua, vi, lenya,
carbó ý tot compliment de vitualles per a mig any, armes, escopetes, archabussos,
pólvores, alcancies. Ý feren una paret de pedra picada a set o huyt
graons del campanar, que tenia de gruxa cinch o sis grahons, closa fins a dalt
ab hun portalet chiquet per a poder passar sols hun home armat; e damunt lo
portalet, una finestreta per a poder lançar alcancies de pólvora. E sellavors
feren la porta ferrada del peu del campanar e de la cambra més alta.
E aquí stigueren fins per tot giner de nit ý de dia, sense enterés de hun diner,
per servir de Déu, jatsia que los capellans qui guardaven la Seu ab menys
treball guanyasen de sou
strènyer deu hòmens lechs, escopeters, bons ý fiats, a dos ducats lo mes, per
a que guardassen la Seu.
[30] La tornada del capità de la Germania.
Com vingué a la fi de agost del dit any
poble, tornà-sse
de València com la que prengueren del virey en la batalla, e desembarcà al
Guerau ý aposentà
Ý a cap de cinch o sis dies féu volta per València en esta manera: qu'ell entrà
per lo portal dels Serrans, ý primer venia la gent de peu, obra de mil hòmens,
en sa ordenança, ý aprés la artelleria de València, ý aprés la artelleria que havia
pres en lo camp, ý aprés les banderes que eren exides dels oficis ab ell en lo
camp, ý los alferis a peu davant ell, ý junt, davant ell, les banderes del duch de
Gandia que havia pres en lo camp. Ý ell en hun cavall a la stradiota,
ab hun bastó de sargant de camp ý una gorra de grana, ý una robeta curta de
domàs blanch forrada de cetí groch ab una dotzena de patges, ý mossos ý negres
dels que havia pres en lo camp, als quals havia donat liurea blanca, ço és,
capotins ý caparuces. Ý venia enmig dels jurats ab molta gent de cavall del poble
detràs d'ell.
Ý, feta la volta per tota València, tornà-sse
lo Real, com hun home que tenia asetiada València, ab tants avalots de nit
ý de dia que paria que adés adés València havia de perir del tot, repicant sovint
la campana del Real, ý acodint a ell innumerable gent, axí dels de defora com
dels de València. E lo marquès de Adzenete, ans que ell desembarcàs, mudà
del Real en la casa del Palau de l'archabisbe, lo qual tenia cinch_cents hòmens
de guarda que li pagaven los mercaders.
[31] La venguda de l'infant don Anrich.
En açò, lo virey, qui stava en Paníscola, començà
venir de Castella lo marquès de les Velis ab la sua artelleria de camp, ý per a
derroquar muralles puxantíssima, lo marquès de Moya ý molts altres principals,
ab més de
mar com per terra, que hun caffís de forment valia sis ý set ducats, ý no se
podia haver ni carn, encara de cabra.
Sellavòs, vehent-se lo poble perdut per no tenir què menjar ý per no ésser saquejats,
enviaren moltes embaxades a Segorb a l'infant don Anrich, que volgués
venir a València per remediar-la. Ý, axí, vingué ab ajudes, ý aposentà
en lo Palau; ý lo marquès mudà
Ý en aquella nit que arribà tantost li sonaren los tabals de guerra entorn del Palau
los del Real de Vicent Pérez, ý adés adés tocar la campana del
Real. Ý, axí, eren tan grans los avalots que los sequaços del Vicent Pérez feÿen
en València de nit ý de dia que una nit, a mijanit, lo infant en camisa ý descalç
fogí a la Seu per lo pont que sellavòs li havien fet del Palau a la Seu, e recollí
en lo segret de la sagrestia. Ý allí li portaren la roba hí
matí, de hon lo marquès prengué gran familiaritat ab lo infant, hí
en lo Palau.
Hun altre dia, dia de Sent Francès, dormint de cesta, vingueren a voler derroquar
lo pont, e corregueren de la Seu ab escopetes a les spilleres del pont. Ý,
axí, tots fogiren, e despararen unes quantes escopetes a les finestres del Palau.
E lo infant, qui dormia de cesta, se despertà ý fogí en camisa ý descalç a la
Seu, hí
cuyro. Ý poch aprés lo marquès vingué per ell hí tornà
ý féu-lo fer a la finestra.
[32] Com asetiaren la Seu.
E aquella nit, a mijanit, levà
dihent que la gent del virey era al Pla de Quart, que paria que la ciutat se n'entrava.
Ý posaren cent hòmens a cascuna porta de la Seu ý del Palau perquè no
entràs nengú, ni vitualles. Ý venint alguns capellans o lechs a retraure
Seu, si era lech, prenien-lo, si era capellà, desarmaven-lo. E com vingué de
matí, a les set hores, digueren los officis que
la Seu ý no
E lo infant e lo marquès ensemps ab lo canonge Ramos, qui era vicari general
ý official ý esforçat home, ab alguns canonges que y havia, tingueren-ho
per bé, ab que no u acomanassen sinó als pròmens ý persones de
vergonya. Sellavòs retragué
capella en tota la Seu que no y hagués tants lits com hi podien cabre.
La porta del Campanar, la havien paredada de pedra composta, a la part de
dintre, ab més de
portes dels Apòstols ý del Palau tancades, que no y havia sinó hun postich
ubert en cascuna, ab dos banchs a cascuna porta, ab quatre archabussos en cascun
banch, de sis palms cascú, que
E com los officis tingueren les portes de la Seu en càrrech, començaren a gronyir
per lo campanar. E los sis damunt dits qui tenien càrrech del campanar digueren-los
clar ý ras, als canonges qui portaren la embaxada, que primer morrien
tots en lo campanar ans que ells lo dexassen a nengú, car ab tal intenció
lo havien acceptat de tot lo Capítol. Sellavors, tornaren-nos a dir que almanco
cascun dia que dexàssem pujar dos o tres d'ells ab hun canonge, per por que
no ý acollíssem alguns hòmens de bé. E respongueren-los que ni axò menys
ho delliberaven fer, e axí callaren.
En açò, lo infant e lo marquès ab los officis, qui
al virey a Nules com ells eren contents de hobeir-lo, e que no volgués
destrohir la ciutat. Sellavòs, ell manà que tots los officis portassen les armes,
ý tabals ý banderes en un monestir, ý que los jurats que
gramalles ý que desfessen la Germania, ý que renunciassen los Tretze, del qual
fon content lo poble. Ý, axí, tots los officis portaren les armes, banderes
ý tabals a Sent Francès, en lo refector tancades.
[33]
Montcada i Paterna].
En açò, los tacanys de Vicent Pérez, qui staven al Real ab ell, no venint-los a
conte que s'acunsàs res de bo, ab alguns tacanys qui eren venguts de Morvedre,
prengueren la artelleria del Real ab ses carretes ý bèsties, per voler-la portar
a Morvedre per a combatre ab lo virey. Sellavors, lo infant e lo marquès feren
tocar la campana a l'arma per a cridar los bons. E dins mija hora se areplegaren
davant lo Palau més de sis mília hòmens de pelea de peu e cinquanta de
cavall, e lo marquès capità ab hun cavall. E anaren a la trassa d'ells, e atenygueren-los
davant Sent Anthoni. Ý ells començaren-se a voler-se defençar ab
la artelleria, ý desparar en tres o quatre peces contra lo marquès ý la sua gent,
e volgué Déu que no mataren sinó hun cavall. E acostant-se lo marquès ab la
gent que portava, derencliren la artelleria e fogiren.
E, volent la gent del marquès pegar ab ell, no volgué lo marquès que
E, axí, ab grans alegries prengueren tota la artelleria. Ý per lo portal dels
Serrans portaren-la al Palau, ý d'aquí a la Teraçana.
En açò, lo virey vingué a Morvedre, hon stigué huyt o deu dies negociant
les coses de València, ý féu jurats per elecció dos cavallers ý quatre ciutadans.
Lo racional Caro, lo sucrer, no
manyosa ab lo poble. Ý, axí, vingueren los jurats elets ý juraren en la Seu
de València.
E hun aprés dinar, lo virey, ab la cavalleria, vingué-sse
entrar l'endemà. En aquella nit molts cavallers se n'entraren en València, per
tenir millor recapte.
Ý com vingué a mijanit, lo marquès, secretament, ab alguns familiars
seus, portà-sse
que era d'ell. Ý, essent fora lo portal, levà
lo poble que era per aterrar tot lo món.
E, com vingué en la matinada, començaren de anar en busca d'ella, e atenygueren-la
dellà Cilla, ý la tornaren a València. E los cavallers qui eren entrats
en València, tenint-se per perduts, retragueren-se en la Seu. En açò, hun jurat
de Aragó ab hun deputat, qui eren venguts a petició del poble, qui posava
en casa de mossèn Albert, en la plaça de la Diputació, amançaren lo poble ý
posaren la artelleria, quant la tornaren, entre deu ý onze de matí, en la casa hon
posaven lo jurat ý deputat de Aragó.
E lo virey, sentint aquest avalot de Muncada, mudà
artelleria ý gent de peu sua, e no
la artelleria a Paterna, e axí fon fet.
E féu una crida de perdó fins que lo nostre rey fos tornat en Spanya, exceptant-ne
unes setanta persones.
[34] La tornada del virey.
E, feta la crida lo dia de Tots Sancts, a la huna hora, vingué ab la sua guarda
ý gran gent de cavall al Real.
E lo Capítol hixqué
trets de ballesta.
E los officis staven de Marchalena fins al Real. E, passant lo virey, cascun offici
se acostava a besar-li la mà e demanar-li perdó.
E tres o quatre dies aprés entrà lo marquès de les Velis. E lo virey ý ell feren
volta per la ciutat.
En açò, molts dels exceptats en la crida se retragueren en lo Palau,
ab lo marquès, lo qual dins pochs dies los hagué perdó de son germà lo virey.
Sellavors, lo infant se
E alguns del poble, no tenint-se per segurs, retragueren-se en Alzira ý Xàtiva.
E malignaren-los en tanta manera que may volgueren prestar la obediència al
virey, de hon lo virey en persona, ab la artelleria del marquès de les Véliz, ý
ab cinch o sis mília combatents, anà sobre Alzira. Ý asentaren la artelleria
damunt lo raval de Sent Agostí, ý començaren a bombardejar la vila. Ý a cap
de dos o tres dies que bombardejaven, los castellans del virey començaren-se
a entendre ab los de Alzira. E lo virey levà lo camp ý anà sobre Xàtiva. Ý de
primer colp los castellans robaren tota la moreria de Xàtiva, ý asentaren la artelleria
la volta de les Barreres, ý strenygué molt a Xàtiva.
[35] Presa en Xàtiva del marquès de Atzenete.
En açò, los principals dels officis pregaren al marquès de Adzanete que volgués
anar a Xàtiva per avenir-los ab lo virey. E, axí, de fet anà.
En açò, Vicent Pérez anà a Xàtiva e rebolgué los tacanys que staven en Xàtiva,
en que
E a la fi lo prengué a mans sues Vicent Pérez hí
E, vehent açò, lo virey tornà atràs ý anà-se
Ontinyent, volen-se alçar ab la Germania contra lo virey. E lo virey, ab los
bons, pegà contra ells, ý sentencià
gent de Xàtiva per anar contra lo virey. E lo virey anà la volta d'ells, ý atenygué
en la Olleria ý féu gran straça d'ells. E sellavòs, los de Xàtiva, per por,
feren libertar lo marquès del castell, ý tragueren-lo per la porta de Bixquert,
lo qual se
[36] Com mataren a Vicent Pérez, capità de la Germania.
E venint lo Dijous Larder de l'any
tornat, amagat dins València en sa casa, en lo carrer de la Verge Maria de
Gràcia, levà
del dia, totom se posà en armes. Ý fon tan gran lo concurs del poble a casa de
Vicent Pérez, ý tan poca la gent que acudí al marquès ý officials, que lo marquès
no gosà exir de la plaça de la Seu.
E l'endemà los perayres, ý d'aquí tots los altres officis, reguonegueren-se, ý
tots feren grans perfertes al marquès ý officials.
Com vingué lo delluns de Carnestoltes, a migjorn, lo Vicent Pérez envià los
seus tabals per València, ý passant per lo Tirador, los perayres esclafaren-los,
ý d'aquí la gent se començà a posar en armes. Ý a la una hora començaren a
tocar la campana a l'arma, ý acudiren al marquès al Palau més de set o huyt
mília hòmens dels officis.
E feren-se tres capitanies. La primera, de mossèn Manuel Exarch, qui regia per
governador; ý aquesta anava primera. La segona, del mateix governador mossèn
Loís de Cabanyeles. La tercera, del marquès de Adzenete. Ý axí tiraren
per lo carrer de Cavallers amunt, e per la Bosseria ý Mercat. E, com foren a la
Mercè, la capitania del marquès girà al carrer de la Verge Maria de Gràcia,
ab lo tir dels perayres ý offici dels perayres ab altra gent. Les altres dos capitanies
tiraren al camí de Sent Vicent, e la de mossèn Exarch prengué lo portal
de Sent Vicent ý la porta de la Verge Maria de Gràcia. E lo marquès pujà
per lo camí de la Verge Maria de Gràcia.
E Vicent Pérez ab alguna gent que li era restada stava en lo carrer de la Verge
Maria de Gràcia, davant sa casa. En açò, despararen lo tir dels perayres
sense pedra per espantar-los. E sellavòs, Vicent Pérez retragué
casa, e la sua gent per cases. Ý era tan gran la brega que feÿen dels terrats ý finestres
ab pedres ý balestes, que no era per a dir, que no tingueren alt remey
sinó pendre les cases per les spatles del carrer del Fumeral ý camí de Sent
Vicent, ý pegar foch a les portes, ý axí prengueren totes les cases. Ý, essent
prop de casa del dit Vicent Pérez, tiraren una cantera de hun terrat e pegaren
al cap al marquès, ý derrocaren-lo en terra.
E, caygut fon, levat se fon tantost. E fan portar lenya ý pegaren foch a casa del
Vicent Pérez. Ý augmentant lo foch, ell donà
a la finestra en la carrera, ell avallà. Ý no fon en terra, que ja l'hagueren mort
a coltellades. Ý li levaren lo cap ý posaren-lo en hun cap de pica, ý axí
al marquès. Moriren en la batalla, entre una part ý altra, de vint a
hòmens.
E, partint la gent de la plaça de la Seu, lo official, lo vicari general, lo bisbe
de Segorp, e mestre Gaspar, de Preïcadors ý molts mestres en Theologia
tengueren parlament què farien. E fon determinat que en defensió de la
Esgleya, per lo perill que passava si lo Vicent Pérez vencia, que podien anar
a socòrrer la gent del rey que anava contra lo Vicent Pérez. Ý, axí, se aparellà
una ordenança de la gent de la Seu de més de
ý capità lo vicari general. E sus que volien exir de la Seu la volta del camí
de Sent Vicent, vingué la nova com Vicent Pérez era mort, e axí paràrem.
Ý, batallant, prengueren de la gent de Vicent Pérez una trentena de hòmens, los
quals posaren en la presó. Ý tornant-se
muller de Vicent Pérez e hun fillet que y havia, ý posà-la dins lo monestir de
Sent Cristòfol. E los fadrins prengueren lo cors de Vicent Pérez e roseguaren-lo
per tota la ciutat, aprés penjaren-lo cap avall en la forca. Ý aquella nit
posaren capellans confessors dins la presó, ý, confessats, ofegaren-ne deu ý
penjaren-los en la forca. Ý lo dimarts de Carnestoltes de matí, levant-se la
gent, veren-los penjats ab Vicent Pérez enmig. Despuxes feren quatre quarters
de Vicent Pérez, e posaren-los per los camins; e lo cap, damunt lo portal de
Sent Vicent, ab una rexeta que y ha de ferro. E los penjats a Carraxet. Ý la nit
al davant ofegaren en la presó, aprés de confessats, tres hòmens ý una dona
que tenia mala lengua ý abixava lo mal. Ý los dos hòmens penjaren en la
forca e la dona, ab l'altre home, davant la casa de Vicent Pérez.
E, per memòria, feren derrocar ý fer plaça la casa hon stava Vicent Pérez, ý la
del costat devers lo cantonet d'on peleava Vicent Pérez ab la sua gent, e la casa
d'on tiraren la cantera al marquès.
[37] Lo Encubert de Xàtiva.
Tantost, aprés de açò, levaren hun home castellà, lo qual volien dir que era fill
de juheu, e posaren-li nom lo Encubert, lo qual vingué a dir moltes heretgies
que li condempnaren los enquesidors. E los de Xàtiva ý Alzira feÿen-ne déu
Apollo.
E hun dia hixqué a batallar ab lo virey, qui stava en Canals, ý mataren a
Agulló, capità del de Exàtiva, e lo cap posaren-lo al portal dels
Serrans. E los de Xàtiva mataren a micer Pons, advocat fiscal, que era esforçat
home ý anava darrere de matar lo Encubert, e nafraren al duch de Gandia
en la cara ab uns perdigonets de escopeta.
E, passada Pasqua, lo Encubert vingué secret en València, e concertà ab molta
gent dels lauradors ý ab alguns de València de una nit ajustar-se al cremador
lo dit Encubert ab los quarters. Ý los que ý consentien de València li havien de
obrir lo portal de Quart ý entrarien a mijanit. Ý ab los mals de dins la ciutat
que s'unirien ab ell degollarien lo primer lo marquès ý aprés lo governador
e altres officials reals ý persones principals arreu.
E volgué Nostre Senyor Déu Jhesucrist que aquella vesprada, prop de la oració
del vespre, se descobrí. E lo marquès ab lo governador ý altres officials tancaren
los portals ý posaren guardes per los portals ý muralla de gent armada,
ý axí stigueren tota la nit en armes los de València. Ý a la mijanit los dels
quarters acudiren al cremador vestits ab camises blanques. E, sentint que València
stava tota en armes, dispergiren-se tots. E lo Encubert anà-se
ab dos, ý d'aquí passà a Burjaçot. Fent-se de dia ý conexent-lo aquí,
mataren-lo ý levaren-li lo cap, ý portaren lo cors rosegant a València. Cremaren-lo
en lo cremador ý lo cap posaren-lo al portal de Quart.
Aprés levaren un altre tacany en Xàtiva los mals, e posaren-li nom lo Nou David.
A la darreria lo mataren en Xàtiva.
[38] La tornada en Spanya de l'emperador don Carles.
En l'any
senyor ý emperador don Karlos era arribat en Spanya, ý desembargat
en Viscaya, tocant a vespres.
Ý, acabant vespres, fem professó solempne, ab lo marquès ý officials, a la Verge
Maria de Gràcia, per lo camí de Sent Vicent, ý tornà per lo camí de la Verge
Maria de Gràcia ý per Senta Magdalena, a causa de la festa.
E, aprés de ésser arribada la nova, los de Alzira ý Xàtiva foren més rebetles ý
cremaren Carlet ý molts altres lochs a l'entorn.
[39] La elecció de papa Adrià en Spanya.
Entretant, morí en Roma papa Leó, ý los cardenals elegiren papa al cardenal
Adrià, mestre del nostre rey ý emperador, qui era restat en Castella quant lo
emperador se
de molt sancta persona, ý per ço fon elegit per papa, encara que fos absent
de Roma. Lo qual papa Adrià, ans de arribar lo emperador, envià lo bisbe de
Burgos embaxador a Xàtiva ý Alzira, per a que
[40]
E, arribat lo rey, envià gent de Castella ab artelleria al virey don Diego de
Mendoça per a conquistar Xàtiva ý Alzira. E València féu capità general a
mossèn Guillem Ramon Català, fill segon de mossèn Bernat Català, qui
era jurat en cap.
En açò, los de Xàtiva ý Alzira pactejaren que
al rey nostre senyor, per saber quina era la sua voluntat. Ý, axí, anaren quatre
de Xàtiva ý dos de Alzira, ý donaren los homenatges al rey.
E sellavors lo rey féu alcayt a don Loís Carròs, al qual pochs dies havia lo havia
fet batle general, per mort del batle general, qui era mort en lo camp del
virey de malaltia. E levà lo alcaydiat a don Baltazar Mercader, puix
tan mal lo havia guardat, lo castell. Ý axí vingué. Ý pochs dies aprés de ésser
vengut, se tornava ja a levar una conspiració de altra germania, ý lo dit don
Loís Carròs, alcayt ý governador de Xàtiva, gafà
[41]
En l'any aprés,
València. Ý durà de març fins per tot agost
Durant la peste, en lo mes de abril, se ordenava una nova conspiració de Germania.
E los jurats, qui may volgueren derenclir València, ab mossèn Jaume
Gaçull, qui regia de governador, prengueren-ne quatre, ý tantost los esquarteraren.
Axí mateix, esquarteraren a Johan Martí, de Campanar, qui era stat persona
principal, ý capità ý coronell en la Germania, ý Camps, per los lauradors,
ý era stat del concert de l'Encubert que mataren en Benimaclet.
[42] La mort del marquès de Azenete.
La vespra de Sent Macià,
en lo Palau. E soterraren-lo a les huyt hores de la nit, ataviat de brocat,
ab hun lit descubert, en la Trenitat, ab sa muller junct, ab la sagrestia
hon soterràrem sa muller, qui morí en agost de l'any
dels plays de la Germania.
[43]
A
Johan Porta, prevere, qui era sot_sagristà de la Seu de València. E lo dia de
Senta Magdalena al davant se ajustaren los canonges per la peste en
Quart de Almenara, ý feren elecció de mi, Pere Martí, per a sot_sagristà; ý de
domer, per mort de mossèn Ruvió, a mossèn Johan Gomis; e de sots_cabiscol,
per mort de mossèn Vicent Valls, a mossèn Verduc lo major. E vingueren
les provisions ací, remeses al canonge Serra, qui per sa edat senil no
se n'era fogit per la peste, ý ell nos donà pocessió.
E aprés de ésser tornats tots los canonges, capitularment me tornaren a refermar
lo offici de sot_sagristà, hí
ý lo canonge Ribelles, per tot lo Capítol.
[44] La venguda de la reyna Germana.
En noembre,
muller que fon del rey nostre senyor don Ferrando, ý aprés fon muller
del marquès de Brancambur, flamench, a la qual hixqué tota la Ciutat
a recebir.
Ý los dos jurats, racional, advocat en cap e síndich anaren fins a Bunyol. Lo
Capítol hixqué fins a la Creu de Mislata, ý, aprés tot lo clero de la Seu, ab lo
bisbe, diaca ý sots_diaca, dos canonges dels principals, ço és, artiacha major
Borja e lo cabiscol Vera, ý les capes dels canonges, lo artiacha de Alzira,
don Hieroni Castellar, e lo canonge d'Assió més antich, ab los vestiments
de papa Alexandre. En la capella, quatre barrades ý quatre defora, de brocat,
ubert lo altar, ý enmig dels grahons hun escabeig ab lo brocat de Lopis damunt,
ý lo misal ubert al cànon, e lo coxí de brocat per a agenollar-se.
E hixqué la professó ab totes les parròquies en la plaça de la Seu, ço és, les
creus al cantó de les Corts, e lo senyor bisbe, ab los asistents staven
al cavalcador de la longeta. E, axí, arribant, descavalcà a les creus, e posà
davall lo pali, al costat esquerre del bisbe. Ý entraren per la dita porta dels
Apòstols cantant-lo
de Sent Pere, fins al cantó de la capella dels d'Assions de la primera Apparició,
e dret d'aquí a la capella Major, sense voltar detràs lo altar. Ý de fet jurà,
ý se
Açò se féu per ésser stada reyna de Aragó, e perquè lo rey nostre senyor
scrigué que la acatàssem com a sa mare ý reyna; perquè als altres vireys lo clero
de la Seu sols no hix sinó fins a la porta hon stà la creu, ý d'aquí
cantant lo
del bisbe, sinó aprés del pali, entre los officials, per son orde.
Al rey nostre senyor hix lo clero de la Seu ab les parròquies fins a la plaça de
Sent Berthomeu, si ve per la porta dels Apòstols, o fins a la plaça de Senta Tecla,
si entra per la porta del Bisbe, ab pali. Ý lo rey va davall lo pali a la man
dreta del senyor bisbe, ý, lo pali, porten-lo los jurats ý officials reals.
[45] Lo castich de la Germania.
Disabte a vespre, aprés los Reys de l'any
huyt joristes, dotze notaris, ý trétzens, ý alférissos, ý persones principals de la
Germania, fins en suma de huytanta persones. Ý en lo mateix dia, prengueren
per tot lo regne de València, en cascuna ciutat, vila o loch, los officials de
aquella, ý açò de concert fet, los principals ý més culpables de la Germania.
E dels de València foren esquarterats Pere Lorenç, perayre, qui era
stat tretze, fill de Johan Lorenç, qui fon hú dels principiadors de la Germania,
qui morí de ira vehent los grans desórdens en los quals havia donat la
Germania, e açò quant lo camp hixqué contra lo virey a Gandia; e Johan Alfonso,
alferis dels perayres ý principal en la Germania; e mestre Hieroni, texidor
del li; e mestre Tàrrega, calçater, qui eren stats grans capadocis ý principals
en la Germania, ý havien volgut posar les mans en la Diputació, de voler
examinar les coses, ý libres ý comptes de aquella. E aquestos quatre foren
los primers.
Aprés, en la tercera setmana de Quaresma esquarteraren al Carabacer qui
portà la bandera de alferis contra lo duch de Segorp ý lo governador mossèn
Ferrer en lo camp de Morvedre; e a Berthomeu de Cas, qui stava en Gandia
ý era stat principal dels de Gandia qui s'agermanaren e instaren que hixqués
lo camp contra Gandia, lo qual lo duch de Gandia lo féu portar pres de
Catalunya ab una barca a Gandia. E la reyna Germana no comportà que
en Gandia per molt que la importunassen, ans lo féu portar a València
per a sentenciar. E lo tercer fon mestre Loís lo cofrener, gran avalotador.
Aprés, lo disabte de
racional ý principal de la Germania, lo qual féu portar la reyna pres del castell
de Cimanques, de Castella, hon lo tenia pres lo rey, al qual li feren hun cadafal
ý una forca davant la porta de la sala, ý, feta la mija volta rosegant, com tots
los altres, aprés de confessat, donaren-li hun garrot dalt en lo cadafal
ý penjaren-lo cap avall de les onze hores de matí fins a les quatre. Aprés, rosegant
lo cos, lo portaren al Mercat hí l'esquarteraren, e, lo cap, lo posaren al
cantó de la cambra dels jurats, hon stà la spera del relonge.
En la segona setmana de Carnal, esquarteraren a Ros, lo ciutadà, qui era
anat capità com a jurat contra lo duch de Segorp. Enaprés, mijant juny, esquarteraren
a Lavata, notari, qui fon síndich de la Germania; e a Manyiques,
notari, qui era stat síndich de moltes viles ý lochs agermanats; e a Gisbert lo
notari, qui havia bé menat les cols en les coses de la Germania.
E aquí pararen de sentenciar e començaren a composar los officis de tots los
qui no eren presos ni aprosesats. E açò per quant al pendre fogí molta gent, als
quals los havien clos lo procés. E composaren lo offici dels velluters per huyt
mília ducats, paga dors en quatre anys, ý les averies a rahó de cinch sous per
liura per a les despeses. Aquestes composicions per al rey, per a quitar los carregaments,
ý cambis ý ampres que lo virey don Diego havia fet en nom del rey
per a fer gent. E los perayres, en cinch mília ducats ý les averies; e los texidors,
en
E axí tots los officis, segons més o menys, e les viles reals també. Xàtiva fon
composada en
ý lochs del regne, les quals composicions han de pagar tots los
agermanats, poch o molt.
E també tragueren tots los presos ab composició. Entre
joriste molt rich, qui era stat advocat de la Germania, fon composat en
En açò, vingué nova certa com lo rey havia fet donar hun garrot a micer Garcés,
advocat fiscal de Aragó e persona principal en la cort, per ésser stat favorable
a la Germania de València.
Los sentenciats en lo regne a causa de la Germania en tot aquest temps passen
de
moros ý crestians, passen
la peste en València ý regne de aquella per lo destent de la Germania són prop
de
ý tota
a causa dels moros batejats per força per los de la Germania.
[46] Lo castich dels capellans agermanats.
En la Quaresma de l'any
canonge d'Assió, lo canonge de la Torre ý lo canonge Rosell, per lo
ordinari comissaris, elets per lo papa ý emperador, contra los capellans agermanats
ý frares. E finalment vingué tota la comissió en poder del bisbe de Taraçona,
criat de la reyna Germana, ab consell de micer Bas, advocat de la
Rota, E los huns foren esqualats, los altres trets als grahons ab hun
ciri vert, e los altres bandejats ý penetenciats, segons més o menys.
D'ací insurtí Germania en Castella, hon fon morta innumerable gent, e en Mallorqua,
hon també mataren molta gent hí
tants són stats los danys e desórdens que se són seguits de aquesta Germania
que tres mans de paper no ý bastarien per a scriure-u, sinó que preguem a Nostre
Senyor Déu ý a la Gloriosa Verge Maria que
e desaventura per la sua misericòrdia e petat.
[47] Lo capellà que desgraduaren ý esquarteraren per la Germania.
A
prevere, home de cinquanta_cinch anys poch més o menys, perquè era stat
gran capadòs en Xàtiva en les coses ý danys de la Germania, e en lo fet de
l'Encubert damunt dit.
E fon d'esta manera: Que aprés que lo virey cobrà Exàtiva, fon pres ý condempnat
a Chullela a càrcer perpetu per lo ordinari. Aprés, lo bisbe de Taraçona,
ab la comissió que tenia del papa ý de l'emperador contra los ecclesiàstichs
agermanats, junctament ab lo ordinari, lo feren portar a Chullela ý li feren
procés, hí
Ý, axí, feren hun gran cadafal, com lo dels enquesidors com fan quema, ab hun
gran planell. Ý en lo planell aparellaren los escolans una taula ab unes tovalles,
hun vestiment de cotonina blanca ab son compliment per a dir missa, dos dalmàtigues,
cascuna de sa color, càlzer, òstia, canadelles de argent ab vi e aygua,
misal, ordenari, breviari, hun plat d'argent, sobrepellís ab una tovallola
de lli, hun ganivet ý unes tisores, hun canalobre d'argent ab hun ciri apagat,
una campaneta ý unes claus. E per al senyor bisbe de gràcia qui
una capa de domàs blanch, amit, ruquet ý stola, mitra e crossa.
Ý, axí, a les nou hores, partim de la sagrestia lo senyor bisbe ý yo, Pere Martí,
prevere, sot_sagristà, ý pujam al cadafal. E lo senyor bisbe pujà en lo grahó
més alt, enmig dels jutges, e lo sot_sagristà, ab una cadira, al cap de la taula.
En açò, portaren lo reu de la presó de l'official, vestit ab sa clocha, ý cinch o
sis mestres en Theologia entorn d'ell. Ý, pujat en lo cadafal, stant de peus enmig
del planell, legiren-li la sentència. Aprés vestiren-lo ab hun sobrepellís ý
tot compliment per a dir missa. E pujà als peus del senyor bisbe, ý axí
com stà en lo pontifical, ý axí
ý sobrepellís. Ý aprés aquí hon se stava, pujà hun barber ý li ragué
lo cap. Aprés li despullà la clocha hí
al jutge secular, segons stà largament en lo pontifical. E ans de totes coses,
essent als peus del senyor bisbe, li féu una exortasió de ben morir, e li féu
dir la confessió general, hí l'absolgué de tota sentència de excomunicació.
E fet tot, se n'anaren los jutges, comissaris ý capellàs. E lo vice_canceller ý los
de la Rota, qui staven en lo cadafal dels jurats, donaren-li la sentència criminal
de esquarterar ý posar lo cap en la plaça de Xàtiva, al cantó de l'Spital.
E, axí, li posaren una cadena al coll hí
ý panyos los confrares dels Ignocents, ab les mans ligades ý crucifixi ý sos
capellans, com als altres sentenciats. Li feren la volta acostumada per son peu,
ý no rosegant, ab Artús davant, ý darrere lo alguazir de la reyna.
En la vesprada, se ajustaren los theòlechs de la Seu ý supplicaren a la reyna
que
que anàs a fer-lo despenjar. E la confraria dels Ignocents, com acostuma, soterrà
en Sent Johan los quatre quarters, sense lo cap, ý les menúccies. E, lo
cap, portaren-lo a Xàtiva. Los confrares dels Ignocents, de matinet, en la presó
del bisbe, lo reberen confrare com als altres sentenciats e li digueren sa missa.
E lo senyor bisbe tenia dos domers per asistents, que li ajudaven. E de açò són
stats satisfets de sos treballs lo senyor bisbe, domers, los reverents mestres, lo
sot_sagristà ý escolans.
[48] La presa del rey de França.
Dilluns, a
lo correu de l'emperador ý rey nostre senyor don Carles, ab letra per a la reyna
Germana, qui era ací vireyna, donant-li avís de la victòria que lo seu camp havia
obtès del rey de França en Pavia de Milà lo jorn de Sent Macià, hon fon
pres lo mateix rey de França ý lo rey de Navarra, ab
de França, sene alguna altra gent. E moriren en la batalla
del rey de França, e dels nostres sols
moriren don Ferrando Castriot, marquès de Cineta de Sent Àngel, que
matà lo mateix rey de França de ses mans, peleant ab ell; e don Anton de Muncada.
Ý entre los francesos moriren nou hòmens dels principals de França.
Eren capitans per lo emperador Anton de Lérida, castellà, qui guardava Pavia
dins ab
de la Peixcara, hitalià, e mossè de Borbó, francès, qui dos anys ha
se n'era passat de França ab lo camp de l'emperador per certa descontentació
que tenia de son rey.
Ý, en arribar la nova, la reyna Germana envià la letra als senyors de canonges,
qui staven ja ajustats en la sagrestia per lo vici_canceller ý officials reals. Ý, de
fet, feren tocar les campanes ý cantaren
E l'endemà, passà a missa la reyna Germana, e dix missa lo senyor bisbe,
ý feren professó ans de missa entorn de la Seu. E la missa fon del sisèn goig,
los quals havien començat a dir sis dies ans, per tenir nova que los camps staven
per a pegar-se, pregant a Nostre Senyor Déu nos donàs pau o victòria.
Ý l'endemà dimecres, continuant, digueren lo setèn goig. E al tercer
dia, ço és dijous, aprés dinar, feren molt solempne professó a la Verge Maria
de Gràcia, ab totes les religions dels quatre órdens mendicants, ý huyt capes
ý
Ý totes aquestes nits intermèdies feren alimares ý grans festes. Ý esta nit, ço
és, lo dijous a vespre, no y hagué alimares. E totes aquestes nits, entre huyt ý
nou, tocaren los escolans, ý a migjorn axí mateix. E pagà
Aprés, en lo més de juny primer vinent,
les sis eren de França, que lo rey mateix les havia enviades a demanar. E portaven-lo
lo virey de Nàpols, qui era flamench, ý hun capità que
home de gran cap ý doctor, qui tenia special cuydado de guardar-lo.
E arribaren a la platga de València dia de Sent Pere, a la oració del vespre. E
per lo marveny que y havia, no desembarchà fins a la matinada al trencar de
l'alba, hon foren los jurats, ý governador ý officials reals. Bé és veritat que
los jurats no stigueren en lo pont, per no ésser son rey, sinó staven en la casa
de Perot Sellés. Lo governador ý batle, ab altra gent de bé, staven en lo pont.
E desembarcat, besaren-li la mà, e portaren-lo a cavall ab una mula que li tenien
ja aparellada a la Teraçana. Ý, essent aquí, anaren los jurats, ab ses gramalles,
ý verguers, a vesitar-lo. E dix-li lo jurat en cap ciutadà, qui era Baltazar
Granullés, com aquesta ciutat e regne stava al manar de Sa Magestat. Ý ell
respongué en francès: "Yo só presoner de mon cosí lo emperador, ý per ara no
Ý tantost
us puch retre lo guardó. Déu me faça gràcia que us ho puga satisfer".
arribà lo comte de Oliva, ý lo rey li féu molta festa, dient-li "mon cosí".
E
tantost se despediren, perquè volgués posar a dormir, que stava fatigat de la
mar.
E aprés dinar, a les cinch hores, portaren-lo al Real tots los officials ý jurats.
La gent que y havia era sens comte. E venien de guarda dos banderes, ab obra
de
[...]
L'endemà, disabte, a les quatre hores aprés dinar, ab pluja, partiren-lo del Real,
ý vingué al Palau a vesitar la reyna Germana ý son marit lo marquès, qui
stava malalt. E d'aquí portaren-lo a Benizanó, lo loch del governador Cabanyelles,
per causa que lo virey de Nàpols havia de partir per a l'emperador
ý rey nostre senyor, qui stava en Toledo. E les galeres passaren-les al port de
Dénia.
Lo rey era hun home molt gran, ý molt dispost ý apersonat, de huns trenta_cinch
anys, que
[49] La mort de micer Hieroni d'Assió, jutge de la Rota, ý presa del canonge
de la Torre.
Dilluns, a
nebot del canonge de la Torre, matà a micer Hieroni d'Assió, official real de
la Rota, per certa pendència, venint de la sua alqueria, prop la Verge Maria
de Jhesús.
E aquella nit lo dit canonge se retragué dins la sagrestia de la Seu. Ý l'endemà
lo governador, lo comanador Cabanyelles, lo vici_canceller micer Figuerola,
lo mestre racional, ab los altres officials reals, entraren en la Seu ý
asetiaren la sagrestia a la porta, ý requiriren al Capítol que
canonge. Ý, axí, durà aquesta contesta de les deu hores de matí fins a les sis
hores, que vingué la reyna Germana ab la guarda. Ý a la fi, lo millor partit que
se
conjutges, ab guarda de dos capellans ý deu alabardés de la reyna,
nescio si bene.
Enaprés, dia de Sent Lorenç, feren scripció de béns a la casa del dit canonge
de la Torre, ý la acomanaren a dos portés. E l'endemà, ab crida real pública,
donaren a mala veu los béns del dit canonge ý de sos nebots.
A
que lo inquisidor Xurucha hagués de jutjar lo dit canonge, ý no nengun altre.
Fon liurat als inquisidors ý tret del campanar hon era stat pres per lo official
ab guardes, ý portat a la Inquisició, ab protest fet de part del Capítol sobre la
butla de Conjudicibus, rebut per Gaspar Abellà, notari, a la qualcosa donà
loch lo Capítol, a petició ý supplicació del dit canonge de la Torre.
[50] La mort ý capell ardent del marquès de Brancambur.
A
Hiermana, en lo Palau. Ý portaren-lo a soterrar en la vesprada al monestir
de Jherusalem, ab totes les parròquies ý monestirs ý la Seu.
Lo cors anava vestit ab l'àbit dels frares de Jhesús, ý ells lo portaven al coll.
Ý entorn del cors, una cinquantena de frares ab antorchs, aprés del senyor
bisbe.
E lo darrer del mateix mes se féu capell ardent per manament de l'emperador,
qui envià hun rey d'armes. Ý féu-se, axí, al costum de Alamanya lo capell
ardent, allí hon se acostuma de fer. Ý tota la creu de la porta dels Apòstols a
la del Bisbe, tota bancades altes ab antorches ý draps negres de lana ab senyals.
E lo diumenge, acabada Completa, digueren unes vespres de morts bisbals,
solempnes, ab sis capes, com lo dia de Tots Sancts, sense absolucions, ab
totes les parròquies,
mendicants.
E, començant dites vespres, partiren de casa del comte de Oliva, hon se era
mudada la reyna, tots los officials reals ý jurats, ab molta cavalleria que y havien
convidat. Ý portaven davant lo rey d'armes ab sa cota ý una bandera, ý
hun escut de guerra, ý hun escut de justa, ý hun cavall cubert de cetí blanch,
morat ý groch. Ý entraren per la porta dels Apòstols, ý lo cavall passà de larch
entre lo capell ý lo altar, e l'aldre posaren-ho en lo cadafal. Ý la gent de bé posà
en la capella, ý los engramallats, davant la capella. Ý, acabades les vespres
de morts, tota la cavalleria tornà acompanyar los engramallats fins a la casa
del comte de Oliva.
E l'endemà dilluns, de matí, digueren tèrcia, sexta ý nona, e la missa conventual,
baxa, en lo altar Major, ab diaca e sots_diaca. Ý, acabada nona,
digueren la letania los chantres ab lo senyor bisbe, ço és, que dihent nona, lo
senyor bisbe se vestí en la sagrestia per a dir missa, excepto la casulla ý una
capa de brocat negre, ab son diacha e sots_diaca, ý dos asistents, ý gremial ý
crosa.
Ý, fenint nona, anà lo senyor bisbe al cor en lo bisbal, hon acostuma de fer les
vespres, lo qual lo sot_sagristà ha fet aparellar. E lo escolà de l'altar pren la
creu ab dos canalobres ý posa
entorn del capell a la letania ý a la missa, ý hair a les primeres vespres
de morts. E lo guàrdia servix a l'altar, ý aparella en lo altar Major la casulla
per al senyor bisbe. Ý, acabada la letania, lo senyor bisbe va-se
Major a dir la missa.
E, començant la missa, per l'orde de hair vingueren tots los officials ý cavallers
ab
cota de damunt les armes, e lo mateix cavall ab altre parament d'altres collors.
Ý entraren per la porta del Bisbe, e lo cavall restà a la porta. Ý les dites
coses portaven-les diversos cavallers ý nobles, cascú sa cosa. E posar en-ho en
lo cadafal del capell, entorn de la tomba, en sos forats que y havien fet. E a la
hora de l'offerir levaren-se los cavallers, ý cascú cobrà lo que portava, ý oferí
al peu de l'altar al senyor bisbe. Ý darrer de tots entraren lo cavall, ý, essent
davant la capella, prengué
dels Apòstols. Ý, feta la offerta, lo rey d'armes féu posar totes les banderes
dalt, damunt lo capell. Ý, fet lo sermó per frare Jayme de León, de l'orde de
Jhesús, ý acabada la missa, feren les obsèquies acostumades fer en les remembrances.
E, tot acabat, los officials ý cavallers tornaren los engramallats a casa del comte
de Oliva, d'on eren partits. Ý tot lo dia stigué lo capell ardent ab les banderes
ý tomba, fins al vespre, que u desferen, salvo les bancades que desferen
tantost. E portaren totes les banderes ý armes a Jherusalem per a posar-ho
damunt la sepultura, ý per avinensa donaren a l'armari.
[51] Lo capítol de preÿcadors.
En l'any
capítol los frares de Preïcadors.
E vingueren de matí tots en professó, que eren
e quatre capes ab quatre bordons; e a la darreria prevere, dià e sots_diaca, ab
relíquies e quatre o cinch frares més, ab capes ý relíquies, e lo prevere, revestit,
tanbé portava capa.
E, axí, la professó dels frares entrà per la porta del Campanar. Ý, exint la nostra
professó del cor, mesclaren-se los frares entre los capellans, ý los bordoners
dels frares entre los de la Seu, ý la creu dels frares davant la creu de la Seu, ý
los de les relíquies aprés dels senyors de canonges davant lo pali. Ý, acabada
la professó, posaren les relíquies damunt l'altar Major, ý la creu dins la sagrestia,
ý les capes ý dalmàtiques de les relíquies. E los dels bordons feren lo offici
en lo cor ab los bordoners ý sots_cabiscols de la Seu, e tots los altres frares segueren-se
en lo cor dalt ý baix entre los capellans. Ý sermonà lo provincial
mestre Sarreal de Çaragoça.
Acabada la missa, tornaren-se
venguts. Ý convidaren a dinar al sot_sagristà ý escolans, als diacha ý sots_diaca,
semmaners ý als sots_cabiscols; tots los quals anaren aprés nona, en companyia
del senyor bisbe de gràcia, mestre Ausiàs Carbonell, de l'orde de
preÿcadors.
E aquest orde se té en qualsevol capítol que tinguen en València los quatre órdens
mendicants. E lo Capítol los acostuma de donar per charitat,
a cascun capítol, cent sous. E si lo capítol se celebrava en dia que no fos bisbal,
fa
lo domer de la Seu ab lo diacha e sots_diacha, ý davant ells lo diacha
ý sots_diacha ý prevere dels frares. E despullen-se los de la Seu, e hixen a fer
l'offici lo prevere, diacha e sots_diacha dels frares. E axí
que tingueren los del Carme en una domínica del Pasqüer.
[52] Lo matrimoni de l'emperador don Karles.
La vespra de la Conceptió de l'any
l'emperador don Karles, nostre rey e senyor, ab la filla del rey de Portogal,
en dijous. Ý manaren fer tres dies de festes. Ý lo disabte de matí feren
la professó de la Concepció a l'Spital General, per quant lo Capítol havia ordenat
que entràs en la tanda, ab los quatre órdens mendicants. E lo diumenge,
aprés dinar, feren professó de gràcies per lo matrimoni a la Verge Maria de
Gràcia. Era la princesa de Portogal. E pochs dies abans lo dit emperador havia
casat una germana chica que li restava per casar ab lo rey de Portogal, germà
de la dita princesa.
[53] La reformació dels moros batejats per la Germania.
A deu de maig
don Karlos, de Castella, quatre enquesidors per a reformar los moros
que havien batejat en la Germania, qui vivien com a moros. Ý eren lo senyor
bisbe de Guadix, frare Johan de Salamanca, frare Anthon de Guivarra
ý hun canonge de Toledo, preÿcadors del rey.
E la tercera domínica
de Guadix prehicà en la present Seu; ý no en la trona, mas en hun cadafalet
que li feren, arrimat a les rexes, entre la trona del sermó ý la porta de la capella.
Ý damunt lo cadafalet posaren la cadira bisbal ab hun coxí ý lo citial
blanch. Ý, fet lo sermó, legiren los poders ý effecte per què eren venguts en la
trona del sermó.
E d'aquí,
Albayda, ý Xàtiva, Alberich ý Alcoser, ý totes aquelles contornades
hon hi havia moros batejats, ý axí
[54] Com lo rey manà que los moros se fessen cristians. [Revoltes a Benaguasir
i a la Serra d'Espadà].
Aprés de açò, en lo mes de setembre del mateix any, lo emperador scrigué, ý
volgué ý manà que tots los moros que restaven, axí en lo present regne de València
com en Aragó ý Catalunya, que
per força, tots quasi los de la part de Xàtiva se feren cristians.
Los moros de Benaguazir se feren forts, en tant que hagué de exir València
contra ells. Ý féu-s'í prou dany, que prop de cent cristians mataren, ý d'ells
molts n'í hagué morts. A la darreria se donaren a partit, que no
sinó tres, merexent tots ésser sentenciats.
E dels moros de la Vall de Segó, ý de Segorbe, ý de la Vall de Almonazí ý del
riu de Millàs, molt gran part se feren forts en la montanya de Spatan, prop
de Onda, cativant, ý matant ý robant tots los cristians que venien a mans sues.
En la setmana de Rams anà lo duch de Segorb a conquistar-los ab
entre la gent que li havia enviat València ý les valences de sos
amichs. E volgueren pujar los cristians en la muntanya, ý los moros feren gran
naufragi en los cristians, que
[55] Com los moros de la muntanya de Spatan prengueren lo Corpus de
Chinches.
La vespra de Pasqua granada, any
Spatan eren venguts la nit abans a Chinges de Almenara, ý mataren quatre o
cinch persones, ý robaren la esgleya, ý acoltellegaren los altars ý himatges, axí
de la Verge Maria com de Jhesús. Ý romperen lo sacrari, e portaren-se
del Corpus ab sis o set formes consagrades.
Ý a cap de dos o tres dies, lo official trameté-y a hun capellà nomenat mossèn
Jaume Serra, beneficiat de la present Seu ý scrivà apostòlich, per veure si
era veritat, ý trobà que sí. E axí
[56] Les novitats que s'ordenaren per la presa del Corpus.
Lo dilluns aprés la Trinitat se ajustà tot lo bras ecclesiàstich per veure què podien
provehir per hun cars tan enorme. Ý, axí, feren elecció de les persones següents
per a determinar-ho, donant-los poder bastant; ço és, de theòlechs de
la Seu mestre Salaya, doctor parisihenc; mestre Argent, mestre Sabater,
mestre Ferrà, mestre Gomis, ý a mi, Pere Martí, sot_sagristà, encara
que indigne. Ý lo Carme féu elecció del prior mestre Garcia; ý Preÿcadors féu
elecció de mestre Àngel; e Sent Ffrancès, del custodi mestre Alimany; e Sent
Agostí, de mestre Manyiques; e la Mercè, de mestre Vicent, qui era persona
docta ý de bondat. E més, fon feta elecció de micer Sentelles, e micer Pere
Loís Sans, ý micer Melchor, advocats del Reverent Capítol, e de micer Ruvió,
advocat del Consell del reverendísimo senyor archabisbe.
Tots los quals nos ajustàrem aprés dinar en lo Capítol de la Seu, ý tots concordantment
determinaren que mentres les facultats dels seculars hi
bastassen, axí en béns com en persones, que los ecclesiàstichs no podien pendre
armes offensives ni ajudar-los en diners,
De animar-los, ý aconsellar-los e incitar-los, que bé
agebatur res fidei et de honore tanti sacramenti e de bono rei publice.
E, axí, fon ordenat que per part del bras ecclesiàstich fos feta requesta al bras
militar e reyal, e als officials reals a qui tocava esta ampresa, que ý donassen
rahó com a cristians. E, axí, fon entimat ab scriptures l'endemà per los elets
del bras ecclesiàstich.
E més, fon determinat que
negre, com en la Setmana Sancta, e que no s'obrissen les portes majors de les
esgleyes, sinó
ý segon toch, que no
Ý, axí, han tocat ací en la Seu contínuament ab lo esquellot, ý a l'alba, axí mateix
ab lo esquellot, a prima ni laudes ni aniversari no s'í havia de tocar. Totes
les oracions se tocaren ab la Maria,
en sech. A temporal se tocava, com és acostumat, ab la morlana. Als
confrares de Sent Jaume, o de la Verge Maria o de Sent Arcís se tocava ab ses
campanes pròpries, com en altre temps a cors. Ni a festa ni alegria no
E més, fon ordenat que los officis divinals se fecen a la cartoxana ý la missa;
e los cossos que
volguessen, salvo que no poguessen cantar sinó a la cartoxana, com les misses
cantades ý los altres officis. E los combregàs a l'acostumat, salvo que la campaneta
no toquàs sinó de poch en poch, com en temps de entredit. E que no y
pogués haver empaliada en la esgleya, per gran solempnitat que fos. E que
no
jatsia que la Ciutat havia ja fet envelar. E lo Corpus que fos reservat en los sacraris
uberts, dins lo cofrenet, tancat per totes les octaves, en tal manera que
pogués veure lo cofrenet ý no lo Corpus. Ý al cap de l'octavari, sense
professó ni solempnitat, que
Les dobles ý festes de devocions que fessen a la cartoxana, sense empaliades;
los sermons,
ý al cor, tot negre. Ý si la solempnitat era
al cor huyt capes negres ab huyt bordons, ý a l'altar lo pali de brocat
negre, ý per al senyor bisbe ý canonges capes ý vestiments de brocat negre;
per als altres de les capes, axí per als bordons com domers ý asistents, de vellut
o vellutat negre; per al diacha ý sots_diaca, de brocat negre com lo bisbe.
E si era festa de sis capes, sis capes; e si de quatre capes, que
e si dos, dos. Com era bisbal, senyalava
bisbe, diacha ý sots_diaca ý los canonges qui portaven les capes. Com no
era bisbal, tot era de vellut o vellutat negre. Lo pali de la trona, de cetí negre.
Ni
sermó.
E cascun dia, ans de missa, feÿen professó entorn de la Seu, a la cartoxana, ab
lo himatge de la Verge Maria, tret del de Sent Luch. Ý davant lo altar deÿen
agenollats aquell psalm de fèria tèrcia:
ab
E los diumenges, per lo semblant, se feÿa d'esta manera. Ý lo escolà o escolans
qui encensaven, ab dalmàtiques negres.
En los bisbals, com són a l'altar, lo senyor bisbe se sèu en son sitial al cantó
de l'altar; ý lo domer, vestit ab una capa negra, enmig de l'altar, agenollat, diu
la letania com los altres dies, aprés que són tornats.
En nenguna professó hi hagué pali de bordons. En los bisbals los camís eren
ab paraments negres, com en los aniversaris bisbals ý dia de partir lo pa.
E lo bisbat de Tortosa, sabent açò, ordenà altre tal en son bisbat; ý lo de Segorb
axí mateix.
A vespres ý matines també feÿen ses comemoracions ý oracions. A missa d'alba
servien los vestiments de cetí blanch acostumats, ý la missa se deÿa a la
cartoxana, com los altres officis; e axí mateix se deÿa la salve dels disabtes.
[...]
[57] Com hixqué la bandera contra los moros de Spatan.
A
dits moros de Spatan.
Partí del portal dels Serrans, hon havia prop de hun mes que ý stava. Ý avallaren-la
ab huna corda per la part de fora, axí com la havien pujada per la part
de dintre, com la y portaren. E, avallant-la, prengué-la lo justícia criminal mossèn
Francès Beneyto, qui stava ab hun cavall a la stradiota, ab una sobrevesta
real. E los dos jurats en cap,
Benet de Alpont, ciutadà, anaven capitans vestits ab unes escubes de
domàs senyides, damunt lo arnés, e los capirons de jurats damunt tot. Ý anaven
aprés de la bandera, ý aprés los altres jurats ý officials qui
ab los ministrés ý les trompetes.
E lo Centenar de la Ploma de Sent Jordi, entorn del Rat Penat. E tot lo poble
dels officis ý lauradors stava repartit en cinch capitanies, ab cinch sotacapitans,
e Malrich lo tort ý Alegret, ciutadans. Les dos capitanies anaven davant
tota la gent, e les tres anaven aprés de la gent de cavall.
E anaren aquella vesprada a Maçamagrell. Molta cavalleria, ab sos servidós ý
amichs, hi anava seguint la bandera. E d'aquí l'endemà anaren a Morvedre, ý
lo dia aprés a Nules, ý aprés a Onda, hon stigué lo Rat Penat ab lo Centenar.
E tota l'altra gent anà a Spatan.
[58]
E lo dia de Senta Magdalena, vingué nova com los nostres lo dia ans, al trencar
del dia, havien muntat en la muntanya ý guanyaren tres o quatre lochs que
stan en lo mig de la muntanya, ab molts altres colls de muntanyes, hon tenien
grans reparos de pedres ý canteres, hí
muntanya, hon moriren més de
moriren sinó dos, e set o huyt nafrats. Provaren los valencians, axí la gent de
bé com lo poble, molt esforçadament. Saquejaren los lochs ý trobaren-hi molt
forment, dacsa, panís, gallines ý altres vitualles. E axí se asentaren los nostres
en los lochs.
Aprés los moros, com a desesperats, moltes vegades avallaren a escaramusar
ab los nostres, ý reberen grans encontres de molts morts ý nafrats, ab
poch dany de la nostra gent.
[59] Com se augmentà lo dret de l'almodí.
Quant se volgué traure la bandera per a pagar la gent ý per a provisions ý monicions
se carregaren sobre Murs e Valls, ab consentiment dels brassos, vint_ý_dos_mília
liures, hí s'imposaren tres diners més de dret de Murs e Valls per
cascun caffís. E lo any enans se imposà sobre la cisa senar del pa tretze diners
per caffís, per les grans necessitats de la ciutat, per a cert temps.
[60] La venguda del legat.
Estant lo camp en Spatan, vingué a València lo legat del papa Climent setè, qui
era lo cardenal Salviatis,
del papa, fill de sa germana, jove de
ý molt curt de vista.
La venguda sua fon ara hun any, que desembarcà en Barcelona, ý anà-se
Çaragoça a l'emperador nostre rey e senyor don Karlos. E ara, essent-se despedit
de l'emperador, qui stava en Granada, ý tornant-se
passà per ací.
E dimarts, que contàvem
hora de mijanit. Ý entre cinch ý sis de matí hixqué lo senyor bisbe de gràcia
ab los officials ý tots los canonges, ab molta cleresia de cavall, que eren pus
de
féu-li una oracioneta latina, per quant ell era florentí e no entenia bé la nostra
lengua. E d'aquí lo acompanyaren fins a la Verge Maria de Jhesús, hon se
aposentà fins que entrà en València. Arribà al monestir entre set hí huyt hores
de matí. Venien ab ell hun archabisbe ý dos bisbes, ý lo prior de Roma,
son germà, ý hun cunyat seu, comte de Cecília, d'un condat qu'està en la
hilla, ý molta altra gent, que eren per tots prop de cent cinquanta cavalcadures.
Lo dia mateix aprés dinar lo anaren a vesitar los officials reals ý jurats. Lo dit
senyor legat era
Dimecres aprés, a
per lo portal de Sent Vicent, en esta manera, en la vesprada:
ý en la capella, les dos barrades altes de brocats ý les dos baxes ab les cortines
de mossèn Vilarrasa. A l'altar Major, lo pali de papa Alexandre de brocat
carmesí. En la peanya, hun brocat ab los dos tancaportes. Als grahons de l'altar,
les catifes grans. Ý en lo pla de la capella, hun tapit vermell; e damunt lo
tapit, junct ab lo grahó més baix, enmig, posaren la cadira del bisbe; ý damunt
la cadira, hun coxí de seda; ý damunt hun de larch devés lo altar. Ý damunt lo
brocat, en la cadira, hun coxí de brocat, ý hun altre davall, junct ab la cadira,
per agenollar-se.
pont del vall, en lo ample, una catifa bona. Ý damunt la catifa pararen hun altre
sitial com lo de la capella, ab una cadireta de cuyro rasa ý hun coxí de seda
ý dos de brocat, ý lo brocat rich del cardenal Lopis. E portaren al portal lo pali
de brocat carmesí de la Seu, ab los bordons larchs de la professó del Corpus,
lo qual lo ligaren en Sen Agostí, hí
obriren lo retaule de argent.
Ý tot açò féu-se no obstant lo dol ý tristor que la esgleya mostrava per la presa
del Corpus, que havien pres los moros de Spatan de la esgleya del loch de
Chinches, lo qual dol fon lohat per lo legat. Ý, axí, manà que fos sospès per a
la sua entrada per la preheminència de l'offici de la legatura. E més, féu armar
hun altre pali en la sagrestia de la Seu de hun brocat, sense armes, per al senyor
bisbe de gràcia.
E, axí, a les quatre hores partí la professó ab tota la cleresia ý los quatre órdens
mendicants, ab sis capes de brocat carmesí e sis bordons; ço és, per als mestres
Exarch ý Vilarrasa, per als rectors les dos noves de Capítol, e per als sots_cabiscols
les dos de pinyes grans. E lo senyor bisbe hun ruquet, ý stola ý la capa
de brocat carmesí de mestre Bou, ab diacha ý sots_diacha, ab camís, ab
paraments de brocat carmesí e les dalmàtiques de brocat carmesí de papa Alexandre.
E lo sots_diacha portava lo
dos domers qui anaven darrere lo bisbe, la capa de Genta ý de Monyós de brocat
carmesí, ý los dos asistents ab dos altres capes de brocat carmesí davall lo
pali, que portaven los capellans de les parròquies.
Hixqué la professó per lo portal del Campanar ý per la Corregeria, ý dret al dit
portal de Sent Vicent. Ý, stant allí, arribà lo senyor legat, ab los officials reals
ý jurats que l'acompanyaren de la Verge Maria de Jhesús. Ý, arribant al sitial,
que stava fora lo portal, descavalcà ý agenolà
prengué la creu dels sots_diaca ý agenollà
la creu.
Ý, en haver-la adorada, tornà a cavalcar. Ý los officials reals ý jurats, ab lo
compliment de hòmens de bé a peu, prengueren los bordons del pali que li havien
aparellat, ý ell venia a cavall davall lo pali. E axí tornà la professó per lo
mateix camí que era venguda, devers la Seu. Ý a la fi de la professó,
est,
ab la massa de argent; ý aprés hun altre a cavall ab una creu de argent com la
de la confraria de Sent Jaume; ý aprés, lo pali del legat, ý ell a cavall, senyant
contínuament. Aprés d'ell venien a cavall lo seu archabisbe de Sanct Severino,
ý los dos bisbes, e lo bisbe de Segorb ý lo de Tiano, qui l'acompanyaven
ab tota la sua gent.
Quant fon a la porta del Campanar, descavalcà. Ý lo guàrdia ý chiques, qui
eren avallats del campanar, portaren a la porta lo plat chich de argent ab aygua
beneÿta, ý lo salpacer, e lo encenser ab foch, ý la naveta ab encens, hí estorachs
ý benjohí. E lo bisbe de gràcia donà-li lo salpacer ab lo cap descubert.
Ý ell mateix donà
salpacer, donà-li la cullereta ab encens, per a benehir-lo. Ý posà lo encens lo
senyor legat en lo encenser que tenia lo bisbe de gràcia, ý sellavòs lo bisbe de
gràcia encensà al legat.
volta per la Seu, sinó dret per lo cor a la capella, ý agenollà
davant lo sitial que li havíem aparellat. Ý, stant agenollat, digueren una antífena
que stà en lo episcopal, ab una oració. Lo bisbe de gràcia dalt al corn de
l'altar. Bé és veritat que dix lo mestre de les cirimònies del legat que
no devia pasar davant lo senyor legat, sinó que havia d'estar a les sues espatles.
E, acabada la oració, digueren una antífona de la Verge Maria,
Maria non est tibi similis nata in mundo, etc.
E lo legat pujà a l'altar, ý enmig de l'altar, la cara devers la sagrestia, tenint-li
lo libre lo seu mestre de les cirimònies, dix una oració de Nostra Senyora,
cantant,
donà la benedicció episcopal, cantada molt a espau ý de bon ayre. Ý, acabada
la benedicció, lo hú dels seus en la trona del sermó, en castellà, publicà cent
anys ý cent quarantenes de perdó a tots los qui eren presents.
De aquí passà-se
E tota la sua gent aposentaren per cas es de canonges ý de capellans.
Lo respons que li cantaren al portal, mentres adorà la creu, lo trobaran en lo
pontifical devers la fi:
Lo dia de Sent Lorenç anà a vesitar les monges de Jherusalem. Ý d'aquí a sopar
a l'ort del governador. Sopà peix, per ésser divendres. Ý feren crida real
aprés dinar que per a l'endemà disabte paràs totom per amor del senyor legat.
Lo disabte, entre quatre hores ý cinch, aprés dinar, cavalcà de solàs ab lo ruquet
damunt tot, ý damunt lo ruquet una mussa de cetí carmesí, ý lo sombrero
de cardenal chich, ab una gentil mula emparamentada de grana, ý la guarnició
de grana, tota chapada de or fi. Anava enmig del governador ý del jurat en
cap, ý davant ell anava lo masser del legat. Aprés lo qui li portava
la creu, ý al costat esquere lo mestre de les cirimònies, aprés lo legat, aprés lo
archabisbe de Sanct Severino ý los altres bisbes ab los officials reals e jurats,
ý los reverents canonges mesclats ab la sua gent, ý molts hòmens de bé.
Hí entre una ý dos hores aprés migjorn, lo dia present del disabte, ans de cavalcar
per València, lo reverent Capítol li trameté hun present, ço és, dos vedelles
vives excel·lents de bròsquil,
pollastres,
de fusta,
plat de pots de carn de codony almescada excel·lent, ý tres plats bells de confectures,
que costaren
de vi blanch ý vermell, e una càrrega de antorches ý veles. Costà tot cent
ducats.
La vespra de la Verge Maria de Agost, a vespres
Maria a missa, vingué ací a la Seu. Ý per la sua venguda levaren lo dol ý empaliaren
les huyt barrades com lo dia de Pasqua, ab tota la solempnitat de capes
ý vestiments que
junct ab los grahons, li pararen lo mateix sitial ab dos coxins de brocat, axí
com lo de la venguda. Ý a la part dreta, devers la capella de Sent Anthoni, li
feren hun cadafalet ab hun grahó entorn entorn. Ý pararen damunt lo cadafalet,
arrimat al drap de ras, hun dosser ab lo brocat de dona Perellosa, ý davall lo
dosser una cadira de cuyro forrada de vellut morat ab franges, la qual era d'ell.
Ý per tapar la fusta, posaren-hi damunt lo pali de brocat carmesí. Ý del cadafalet
a la rexa havia hun banch hon seÿen lo archabisbe ab los dos bisbes, ý
junct ab los bisbes seÿen, arrimats al rexat, lo auditor de Rota, ý lo datari, e lo
abreviador. Aprés seÿen lo governador, ý jurats ý altres officials. Acabades
vespres, donà la benedicció al peu de l'altar, ý anà-sse
davant lo altar.
E, axí mateix, lo dia de la Verge Maria, a missa, acabada missa, donà la benedicció
a l'altar. Ý, acabada la benedicció, lo hú dels seus publicà en la trona del
sermó cent anys ý cent quarantenes de perdó a tots los qui eren presents en la
Seu. No y hagué sermó, per quant no
de les cirimònies anava ab hun sobrepellís notificant a cascú, al del bisbe de
gràcia com del diacha e sots_diacha, com havien de fer les cirimònies, axí en
les vespres com en la missa. A les segones vespres no vingué.
De matí hagué-y professó de capes sense lo himatge de la Verge Maria. E
aprés dinar hagué-y professó davant lo altar
de la Verge Maria. Ý no feren la professó de la Verge Maria de Agost. Acabades
completes, desempaliaren ý tornaren lo dol acostumat.
Lo dia mateix de la Verge Maria, aprés dinar, carregaren la roba del dit legat,
ý partí-sse
se
La venguda del dit legat fon en lo principi de agost de l'any
per mar ý desembarchà en Barcelona. E los catalans no
per legat fins que
correu. Ý, rebuda la resposta, lo reberen com a legat ab molta solempnitat.
He n'hé fet ací aquest recort per als esdevenidors.
[61] La indulgència contra Espatan.
Lo dit legat, ans de sa partida, fon supplicat per lo Capítol ý officials reals que
volgués donar alguna indulgència contra los moros de la muntanya de Spatan.
Ý, axí, fon content. Ý per la brevitat del temps no
ací. Ý axí lo despedí en lo camí, hí
a pena ý a culpa, a tots los que anarien a pelear contra los dits moros. Ý arribà
disabte a vespre, a
per les trones ý ab crida real, ý que totom fos, aprés dinar, a la Seu, per
hoir-lo publicar.
E, axí, aprés dinar pararen una taula en la confraria de la Verge Maria,
ý posaren-hi la butla ab hun plat de argent. E totes les parròquies acudiren
a la confraria. Ý, acabades completes, vingueren ab professó les parròquies ab
dos capes ý bordons de la Seu per guiar la professó, cantant. Ý portava la butla
mossèn Miquel Hieroni Dalmau de la Seu, vestit ab una capa de brocat blanch,
ý detràs los officials reals ab altra gent. Ý vingueren per lo camí que porten la
Verge Maria de Agost de matí a la Seu. Ý entraren per la porta del Campanar.
E la Seu, ab lo senyor bisbe, diacha e sots_diacha, ý dos asistents ab sis capes
ý bordons blanques, ab tot lo clero ý canonges, reberen la butla a la porta del
Campanar, ab la creu major, ý feren professó entorn de la Seu, cantant lo
Deum,
mestre en sacra Theologia, féu lo sermó. E los escolans, al venir de la
professó de la confraria, feren hun bell toch bisbal, no obstant lo dol que tenia
la església, com dit havem, ý per ço no
blanchs de brocat ý seda, ý lo cantar ý orgue fon per solempnizar la butla ý per
animar la gent que ý anassen contra los dits moros.
[62] La presa de la muntanya de Spatan.
En Perpinyà tenia lo emperador don Karlos, nostre rey e senyor,
los quals per la guerra de Ytàlia de la liga dels reys de França ý
de Englaterra ab lo papa ý Venècia ý Florença, per a impedir que l'emperador
no passàs a coronar-se, manà que passassen a Cartagènia a embarcar-se,
e de passada que stirpassen los moros de Spatan.
E, axí, arribaren a Castelló de la Plana, hon los pagaren certes pagues que
eren degudes, ab diners que lo rey havia provehit. E, d'aquí, dilluns a
setembre
dit los alemanys ý la gent altra del regne, qu'entre tots eren pus de
Déu ý de la sua mare Sancta Maria, venceren als dits moros ý prengueren la
muntanya, hon se diu que mataren
ý prengueren tots los altres moros ý mores, axí chichs com grans, que pogueren
haver, per catius, en virtut d'una crida que era stada feta de part de
l'emperador, donant a foch ý a sanch ý a camp franch la dita muntanya.
[63] Com se trobà lo Corpus que fon pres en Chinches.
Ý trobaren lo Corpus que
sanceres ý una feta tres trossos, dins hun càlzer de argent, lo qual vingué
en poder dels alamanys.
E, axí, lo dimecres, a mijanit, vingué la nova. E lo dijous de
matí, vespra de Sent Matheu, feren professó de gràcies al Socors, ý toquaren les campanes,
ý levaren lo dol de la esgleya, puix la muntanya stava ja en poder de cristians.
E, per quant la nova de haver trobat lo Corpus no vingué fins migjorn, per ço
lo dia mateix, aprés completa, cantaren entorn de la Seu lo
del clero de la Seu, ý los jurats ý altres officials, ab molta altra gent, ý
repicaren molt les campanes.
L'endemà, dia de Sent Matheu, aprés vespres, feren una altra professó de gràcies
a Nostra Senyora de Gràcia, molt solempne ý ab molta gent.
Lo dijous començaren a portar alguna roba ý esclaus ý esclaves, que havien
pres la gent del camp en Spatan. Ý tots los dies, fins que tornà la bandera, may
feÿen sinó entrar roba ý moros ý mores, axí grans com chichs, catius.
Disabte, a
moro, que era alamí de Algar, que
muntanya de Spatan, ab dos fills seus; ý hun altre moro capità. Moriren
cristians. Al Caravan, li tallaren les mans e peus; aprés lo esquarteraren,
a ell ý als altres.
[64] Com tornà la bandera de València de Spatan.
Lo dimarts a
entraren-la per damunt lo portal dels Serrans, axí com era exida. Entrà a les
nou hores tocades, de matí, per aquest orde:
Primer venien tres hòmens de cavall a la bastarda, ben armats, ab arnés blanch,
alamanys. Aprés venien la mitat dels
tots escopetés ý piquers, ab unes espases de tres palms amples com tres
dits. Alguns anaven ab espases de dos mans ý altres ab alabardes, mas poques,
ý molts tabals ý pífanos. Ý enmig d'ells venien quatre banderes, ý a la fi altres
tres de cavall armats. Aprés venien l'altra mitat dels alamanys per lo mateix
orde ý modo, ab altres quatre banderes. Entre tots ells venien escampats obra
de
los quals en les pelehes porten ells en la davantguarda ý en la retraguarda.
E lo restant de la gent prou disposta també, encara que la major part venien
mal ropats.
Aprés dels alamanys venien los tabals, ý trompetes ý ministrés, e lo justícia
criminal mossèn Ffrancès Beneyto, ab la sobrevesta reyal, e la bandera chica
o standart ab lo Rat Penat. Aprés los dos jurats en cap, mossèn Monsoriu ý En
Nicolau Benet d'Alpont, capitans, ý ab ells lo lochtinent general don Hieroni
de Cabanyeles, qui era governador general del Regne de València, ab tots los
officials reals. E lo capità dels alamanys, que
parent de l'emperador. Aprés venien les banderes de camp de València, ab ses
capitanies. Aprés venien los officis, qui eren exits a rebre la bandera, tots de
guerra.
Entraren per lo portal dels Serrans, dret a la plaça de Sent Berthomeu, e prengueren
per la plaça ý per lo carrer dels Cavallers, ý feren tota la volta del Corpus.
E a la porta del Bisbe descavalcà lo justícia ab la bandera ý tots los officials
reals ý jurats, ý feren oració davant lo altar, ý abaxaren tres vegades la
bandera. Ý ells creÿen-se trobar la cleresia aparellada per a rebrels ab
ý campanes, del qual se enujaren, mas no
n'avien donat al reverent Capítol, ni havie
fer. E, axí, a peu, com hixqueren de la Seu, feta sa oració, portaren lo estandart
a la sala, e posaren-lo a la finestra, hon stigué tot lo restant del dia fins a la
vesprada.
Tota l'altra gent, axí de peu com de cavall dels alamanys ý nostres, no passaren
per la Seu, sinó per la plaça de la Lenya a la plaça de la Seu. Ý d'aquí cascú
prengué sa via.
Com arribà la bandera a la Seu ý a la sala, ý a la vesprada al stojar-la, tiraren
grans bombardes en la plaça de la Seu. Ý en tota la setmana passada ni estos
dos dies no s'obriren les Corts.
Lo Corpus me par que may s'és trobat de veritat. Ý per una letra que havia
scrit lo vici_canceller del camp, dihent com se hera trobat, a causa d'un remombori
que
scrit en la carta passada. Ý per ço lo Capítol havia cantat
rahó.
Los alamanys se aposentaren en Ruçafa, ý Benimaclet, ý lo Guerau, ý per los
ostals del camí de Morvedre ý de València. Lo capità Rogondolfo, en casa del
governador; e los altres capitans, per cases de hòmens de bé. Aprés de quatre
o cinch dies se n'anaren camí de Xàtiva, de pochs en pochs.
[65] Lo foch del Trench.
Lo dia de Sent Dionís, a mijanit, de l'any
una gran desaventura, ý fon que
stava en lo cantó del carrer dels Manyans, devers lo Mercat, la qual pocehiha
hun especier que
E per spay de una hora ý menys fon lo foch en tot lo Trench a una part ý altra
fins al Mercat, sens poder-lo remediar. Ý cremà
ý les altres cases fins al cantó de la Pelleria ý dels Giponés, ý la major
part, o quasi tota, de la hilleta qu'està entre lo carrer dels Manyans ý de la Pelleria,
en lo qual se cremaren quaranta cases o més, ý set persones en casa del
dit En Fuster, hon principià lo foch, qui era hun molt rich specier, ço és sa muller,
hun fill casat, ab sa muller prenyada de huyt mesos, la dida d'una filleta
del fill, ý la chiqueta que criava una donzella esposada, ý una esclava. Acampà
del foch En Fuster lo vell, ý hun esclavet ý hun moro, que acertaren a saltar
per una finestra. Ý més, se cremà tota la roba d'ell ý quasi de tot lo Trench,
que molt poca se n'estalvià, en què arbitraven lo dany més de
E a mija hora que fon lo foch, dihent matines, arribà la nova a la Seu,
ý despertaren lo sot_sagristà, qui havia poch que s'era gitat. Ý manà als escolans
que tocassen a foch, axí com qui toca a l'arma, ab totes les campanes,
de una en una. Ý respongueren totes les parròquies ý monestirs.
E levà
capellans que s'í trobaren ý lechs tragueren lo Corpus de Sent Pere ab lo pali,
ý lo
tornà fins a prop de les set hores del dia. E més, tragueren lo Corpus de totes
les més parròquies ý monestirs, ý relíquies, ab innumerable gent que anava per
les carreres, ý lums a les finestres. Ý de pas a pas era tan gran la crita del "Senyor
que paria que tot se n'entrava.
ver Déu, misericòrdia!"
E a les set hores lo foch fon remediat algun tant, en part miraculosament, per
a segons era lo foch.
E l'endemà morí hun especier que
Fuster, lo qual se havia trencat la cama fogint per los terrats, al saltar de una
trapa.
Pense que tantes punicions que Nostre Senyor Déu nos ha donat de
ençà, de aygua, guerres, fam, set, ayres, sequedat, peste, modorilla, ý ara
aquest foch tant cruel, qu'és per falta de justícia ý per nostres peccats, axí en
los ecclesiàstichs com en los seculars.
[66] La festa del Corpus feta lo dia de Sent Luch,
Per a dijous, dia de Sent Luch,
lo reverent Capítol, a petició de la Ciutat, que
del Corpus, puix no s'era poguda fer son propri dia per causa dels moros de
Spatan, com havem dit atràs.
E, axí, fon determinat per los reverents officials ý Capítol que
cor cantats, axí en la Seu com en les parròquies, de les primeres fins a les segones
vespres, fos feta la mateixa solempnitat de l'offici del Corpus que
s'acostuma fer lo seu mateix dia, ab los mateixos ornaments, empaliada ý
tocar de campanes. Ý, axí mateix, digueren matines del Corpus lo dimecres,
aprés de completa ý tragueren la custòdia a l'altar Major. E lo dia de Sent
Luch, a missa d'alba, se consagraren dos formes hí
ut moris est,
del Corpus.
En les segones vespres entrà Sent Luch per comemoració, com entra Sent Blay
lo dia de la Verge Maria Canelera. Ý l'endemà divendres, que feÿem
feren de Sent Luch ab segones vespres, ý la majoritat de la Verge Maria entrà
per comemoració, mas no y hagué sermó. E lo dia de Sent Luch, acabada
completa, se féu la professó del Corpus, ab los tabernacles ý capes ý tota l'altra
solempnitat que s'acostuma de fer. Entrà la custòdia en la Seu tocada
la oració del vespre, stant la Seu ý capelles molt il·luminada ý ab molta
gent, com may sia stada. E, feta la professó entorn de la esgleya ý tret lo Corpus,
restà la custòdia en lo altar ab dos capellans que la guardaren, fins l'endemà
que la estojaren, com se acostuma.
En les ores particulars de cascú fon ordenat que no
que cascú lo dia de Sent Luch fes de Sent Luch, ý l'endemà
mana l'orde del breviari. donaren albarans del Corpus a tots los qui no n'avien
dat lo dia del Corpus d'els de la professó ý officials de la Seu. Entramesos ni
roques, no n'í hagué, per la necessitat de la ciutat.
[67] La venguda del duch de Calàbria ý sa muller la reyna Germana dessús
dita, qui fon muller del rey don Ferrando ý del marquès de
Brancambur, flamench, quòndam
Dimarts a
solidum,
Entraren per lo portal de Sent Vicent. Essent en Xàtiva, hon se detingueren
dia que entraren hixqué lo senyor bisbe de gràcia, ab los officials ý canonges,
ab molta cavalcada de capellans de la Seu ý de les parròquies a recebir-los
al pont d'En Monroig, e tornaren-se
E despuxes los hixqueren a recebir en professó, ab les
lo bisbe ý tot lo clero ý Capítol, fins a davant la Governació, ab ornaments
blanchs de brocat, sis capes ý sis bordons. Los canonges de les capes
eren l'artiaca de Morvedre, don Hieroni Castellar ý lo canonge d'Assió,
de diacha ý sots_diaca e asistent, qui anava al costat del senyor bisbe.
Se vestiren també canonges ý dos domers, ab capes, aprés del senyor bisbe.
Entrant per la porta dels Apòstols, entonaren lo
tant com ne pogueren dir, segons lo temps. Vingueren dret a la capella,
sense fer volta per la Seu, ý juraren los dos, ý anaren-se
al Real. Portaren grans tabals, ý trompetes ý ministrés d'ells matexos, sense
los de la ciutat.
Empaliàrem la Seu huyt barrades, com a Nadal o Pasqua, ab lo pali de papa
Calixte ý les catifes. Ý en lo primer grahó de l'altar, pujant, paràrem huna
cadireta ab lo brocat de Lopis, ý hun coxí de brocat damunt ý altre davall, de
brocat, per a agenollar-se. Aprés de haver jurat, lo bisbe dix sobre ells, ço és,
devers ells, la oració de l'ordenari
Quant foren endret de la Diputació lo duch ý reyna, començaren a tocar les
campanes, fins que foren fora de la Seu. Portava
ý de cavall, ab liurea de drap groch, barrada de vellut burell.
[68] La festa feta en la present Seu per los frares de Preÿcadors, de la canonizació
de Sent Anthonini, archabisbe de Florença.
A
en la qual celebràvem la història
festa de la canonizació de sanct Anthonini, archabisbe de Florença, qui era stat
canonizat per papa Adrià setè en l'any
temps passat, may hi havia hagut comoditat de poder-se celebrar dita festa
fins ara, la qual fon feta d'esta forma.
Obtesta licència ý jornada del reverent Capítol, los frares de Prehicadors se
avingueren ab los escolans de la Seu, per intervenció del sot_sagristà ý canonges,
que empaliassen huyt barrades de brocats, segons se acostuma a les Pasqües,
ý que
la vigília, l'altre de matí a l'entrar de la professó, e lo tercer en loch de missa
solta a l'exir de la professó. Ý féu-se la empaliada lo disabte aprés completa.
E los dits frares ampraren los quatre órdens mendicans, ý, ab licència del senyor
vicari general, les parròquies, ço és, la creu major de cascuna parròquia,
ab lo menys número que pot exir. E pagaren-los a mija porció, ço és, a sis dinés
cascú ý sis diners a cascun escolà. Ý, axí, diumenge de matí, tocades sis
hores, tots se areplegaren a Prehicadors.
Tocaren a missa bisbal a sis hores ý una quarta, ý aquedaren lo primer toch
una quarta ans de les set hores. Ý toquant set hores fon fet lo segon
toch, ý començaren tèrcia. Lo tocar fon bisbal a missa, per dir missa lo senyor
bisbe de gràcia, ý la missa
E, tocant set hores, partí la professó de Prehicadors
les creus de les parròquies, aprés los frares del Carme ý de Sent Agostí, aprés
los frares de Sent Ffrancès, partits en dos cors; aprés la cleresia de les parròquies.
Ý mesclats ab ells, los frares de Prehicadors, ab sis capes ý bordons,
quatre capellans ý dos frares de Preÿcadors. A la fi portaven hun pali de
bordons de brocat d'ells, ab los bordons que
Ý portaven los bordons capellans de les parròquies, pagats a miges. Ý davall
lo pali, quatre frares vestits com a diaques portaven en hun tabernacle la figura
o himatge feta de bult de sanct Anthonini, molt ben ornat, ý aprés hun frare,
ab huna capa de brocat, ab diaca ý sots_diaca, ab son gremial. Ý acompanyaven
la professó los officis ab sos ciris amprats per los frares. Hi entrà dita professó
per la porta del Campanar.
Ý, exint la professó de la Seu del cor, mesclà
esta manera: que les creus, ý frares ý capellans de les parròquies anaven primers,
ý aprés la professó de la Seu. Ý entre los mestres ý canonges anaven
mesclats los frares principals de Preÿcadors, ý la creu de Preÿcadors anava davant
la de la Seu. E los bordoners que venien de Prehicadors, entrant en la Seu,
se
A l'altar lo pali blanch de brocat de pèl ý tapits blanchs, per senyalar la domínica
lo de papa Calixte. La Seu no tragué pali de bordons, ni lo senyor
bisbe portava res en les mans. Ý, axí, darrere lo pali, hon anava lo himatge
del sanct, aprés del prevere, diaca ý sots_diaca de Preÿcadors, anava darrer
de tots lo senyor bisbe ab sos ministres ý asistents,
de brocat vert ý les capes del cor de brocat vert. Aprés del bisbe venia lo duch
de Calàbria, de qui havem parlat dos cartes atràs, qui era vengut a solempnizar
dita festa, ab los altres officials, lo qual trameté a Preÿcadors los seus tabals,
trompetes ý ministrés, per acompanyar la professó al venir ý al tornar, ý entorn
de la Seu.
Les trones empaliades, ý les tovalloles de brocat vert, ý los libres cuberts, ý
gran enrramada de taronger ý canyes en lo antepit del cor, ý en la capella, que
feren los frares.
Acabada la professó, los escolans de les parròquies arrimaren les creus entorn
de l'altar Major, e digueren la missa bisbal de Sent Anthonini,
unius confessoris pontificis,
chantres de la Seu, ý los del dit virey
Loís Castellolí, de Preÿcadors, famosíssim preÿcador, ý docte ý bon religiós.
Acabada missa, tornà-sse
ab les parròquies, sense los tres órdens mendicants, ab tota la música ý los officis,
ab sos ciris
al senyor bisbe ab sos asistents ý diaca e sots_diaca, sots_cabiscols, armarier
ý vedell. E al sot_sagristà ab los seus cinch escolans, los quals no anar en ab la
professó, sinó per sí matexos, aprés de nona.
[69] La nativitat del príncep don Felip, fill de l'emperador Karles, nostre
rey.
Dimarts, a
la senyora nostra reyna e princessa ý emperatriu, filla del rey de Portogal ý
muller de l'emperador don Karlos, nostre rey e senyor, en Valladolit, al príncep
don Ffelip Johan.
E arribà ací la primera nova divendres a
hores aprés dinar, d'un correu que féu lo hoste de correus de la cort als vireys
lo duch de Calàbria ý la reyna Germana, sa muller.
Ý ajustaren-se molta part dels senyors de canonges, los quals manaren tocar
totes les campanes fins fos acabat lo
E axí, prop de les nou hores de la nit arribaren los dits vireys del Real a la Seu,
ý digueren lo
dels senyors vireys, ý lo orgue ý los chantres de la Seu ý dels vireys. Ý acabaren
prop de les deu hores. Hagué-y molta gent, e jurats ý officials reals, ý les
dames de la dita reyna Germana, ab molta cavalleria.
E dilluns, de matí, a
per als dits vireys, ý per a la Ciutat ý al reverent Capítol.
Ý la ciutat ordenà grans festes; ço és, alimares lo dia de la Assenció, ý lo divendres,
disabte ý diumenge, als vespres, en lo campanar, ý lo sembori, ý
lochs acostumats, ý tot lo mur de la torre del Speró fins al portal dels
Serrans.
E lo dia de la Assenció, aprés vespres, feren professó a la Verge Maria de Gràcia,
ab tots los órdens mendicants ý tots los officis, qui anaven primers ab ses
banderes ý sons. Ý los tabals del dit virey ab ses bèsties anaven aprés
dels officis. Davant les creus ý davant lo pali anaven les trompetes ý ministrés
del virey. E lo dit duch de Calàbria posà
bisbe, en lo gremial, entre lo bisbe e lo diaca, set
legem divinam.
E feren festes lo divendres ý lo disabte, ý tots los quatre dies, ab molts balls
ý farces que feren los officis. Ý lo diumenge la reyna Germana sobredita anà
a mirar al Mercat, a la part hon gunyen. Ý tots los officis ab ses banderes ý
moltes farces que portaven, arreplegaren-se en la plaça de la Seu, ý passaren
per son orde davant la reyna, encara que a l'entrar de la Seu per la porta del
Campanar ranyiren los barretés ý obrés de vila malament per qui entraria primer.
Ý hagueren de reconciliar la Seu per causa de les nafres, ý no pogueren
començar vespres fins a toquades quatre hores. Acabades de passar les banderes,
lo senyor duch de Calàbria jugà a canyes ab molts cavallés, ý ben ataviats,
davant la dita reyna sa muller, ý convidà
Real.
E tres dies aprés, don Ffrancisco Fenollet ý mossèn Crespí, cridaren hunes
justes reals per al diumenge, aprés Sent Johan, ab los ministrés ý trompetes
del virey, de nit, ab moltes antorches ý molta cavalleria.
[70] La presa de Roma.
A
Karles, nostre rey, ab gros exèrcit anà contra Roma, ý la prengueren ý la saquejaren,
ý feren grandíssima destrucció ý mals, ý molta gent morta.
E lo papa se retragué en lo castell de Sent Àngel, ab
darreria se hagué ha donar a partit. Ý prengueren per lo emperador totes les
forces de la Romània ý del castell de Sent Àngell, ý lo papa stava detengut en
lo dit castell de Sent Àngel, ab guarda que li posaren; cosa és molt offensiva
a les orelles.
Plàcia a Déu que Nostre Senyor Déu, qui u ha permés, ho endrece en tot bé
spiritual ý corporal! Lo dit capità mossè de Borbó morí d'una archabusada,
tantost en lo principi de la batalla del Burgo, ý feren per ell capità al príncep
de Noràngel.
[71] La presa del loch de Chinches del condat de Almenara.
A
alende vingueren en la matinada ý barrejaren ý saquejaren lo loch de Chinches,
ý portaren-se
donzelles, e més de
se
barrejar Almenara, sinó que ja era massa tart, ý per ço pagaren sobre Chinches.
[72] La venguda de l'emperador ý rey nostre senyor don Carlos, fill del
rey Felip.
Dilluns a
nostre senyor venia, ý era ja al Campillo. E, tocada la oració del vespre, partiren
per a recebir-lo a Requena lo duch de Calàbria, qui era virey, acompanyat
ab lo duch de Segorb, ý lo duch de Gandia, ý lo compte de Consentayna,
ý de Albayda, ý de Almenara, ý lo almirant don Alonso de Cardona,
ý don Pero Maça, ab tots los officials reals ý tota la cavalleria. E més,
anaren dos jurats ý lo síndich de València. E més, lo síndich del Capítol,
qui era don Hieroni de Ribelles, canonge de València. E més, anaren los deputats,
vestits de vellut negre. Los jurats, síndichs ý deputats no anaren ab lo
virey, sinó cascú anà per sí. Eren los cavallers
Los jurats se vestiren tots los sis ab gramalles de vellut carmesí de la terra, forrades
de cetí carmesí estranger. En esta manera, que València donà a cascú
scrivà de la sala, al justícia criminal ý justícia civil donaren a cascú cinquanta
ducats per a que
ý al lochtinent de scrivà, qui dóna los albarans de la ciutat, ý als ajudants
de racional, quatre, donaren a cascú vint_ý_cinch ducats per a que
de capes lombardes de cetí negre, ab lo justícia de tres_cents sous. E als verguers,
deu ducats a cascú, per a que
les quals coses ý per a totes les altres despeses carregà la ciutat
quals se vestiren lo dia que entrà en València.
Al portal de Quart, per hon entrà, féu la Ciutat hun casalici larch, fins a l'abeurador,
de tela pintada al romano, ab hun cel enmig que s'obria, per hon avallaren
tres deputats vestits com a àngels. Lo hú ab hun camís de cetí
groch a la dreta, ab les claus; l'altre ab hun camís de cetí carmesí, enmig, ab
la corona; l'altre ab hun camís de cetí blau, a la esquerre, ab lo ceptre, qui avallaren
cantant ab hun artifici fins a l'emperador, cantant. Ý les vestidures restaren
per als fadrins.
E lo reverent Capítol, volent seguir la Ciutat, se tacharen a cascun canonge
a cascú nou ducats, ý deu ducats al sot_síndich de Capítol, ý a l'scrivà deu
ducats a cascú. Los quals diners foren provehits de racions comunes. Ý, per no
haver-hi diners, bestragueren los de les annates.
mea et super vestem meam, etc.
Casanova, canonge, hi protestà discentir. Ý per molt que l'importunassen,
may li pogueren fer pendre los
no
Casanova.
E més, provehí lo reverent Capítol que al portal del Campanar, per hon era concertat
entrar, que fessen alguna cosa que paregués bé. E mestre Bernat Cetina,
argenter de la Seu, féu una invenció molt bella al dit portal, que tenia
tota la longeta ab quatre nayes, tot guarnit de brocat ý tapeceria, en les quals
nayes staven ministrés ý cantors, ý los deputats qui havien servit al por tal. Ý
envelaren tota la plaça de teles, ý ben ruxada ý enramada de murta,
ý bova, ý rama; ý tota la Seu.
[73] La empaliada que estava en la Seu.
La empaliada dins la Seu fon en la capella quatre barrades, totes de brocats los
millors, axí les altes com les baxes, ý a la peanya hun brocat dels millors ab
dos tancaportes. A l'altar lo pali de brocat carmesí rich de papa Alexandre, ab
ses tovalloles ý una línea de les més riques, ab huna altra de les comunes a
l'altra part, ý quatre canalobres ab quatre ciris als quatre cantons de l'altar.
De la capella tragueren tots los banchs qu'estan enmig, ý forniren tots los grahons
ý tota la capella de catifes ý tapits. E posaren dos brocats damunt los grahons
de l'altar, lo hú aprés de l'altre, de través, que tenien fins a prop de la
porta. Ý damunt los brocats, baix, junct ab los grahons, posaren hun sitial de
ferro ab hun coxí damunt, ý damunt una capa de papa Alexandre, ab hun coxí
de brocat, junct ab lo sitial per a agenollar-se, sense libre, puix no ha de jurar.
Les rexes enramades de murta, e defora la capella, quatre barrades, totes de
brocats, e molta murta ý bova per la Seu.
[74] Rebuda de l'emperador feta per lo Capítol.
Rebut que hagueren lo virey, síndichs ý cavalleria a l'emperador al molló del
regne, tornaren-se
lo senyor emperador vingué a dinar a Quart, ý aquí stigué fins l'endemà que
entrà.
Diumenge, a
gràcia, ab lo vicari general, e lo official, ý tots los canonges ý molts capellans
que
Ý, fet lo recebiment, tornaren-se
per a exir-lo a recebir ab professó.
E, arribats a la Seu a una hora ý mija, hixqué la professó general ab totes les
parròquies ý monestirs, ab lo pali de brocat que portaven capellans triats de la
Seu, ý a cascú donaren hun sou. Anaven dins lo pali lo bisbe, vestit ab hun
amit ý ruquet, stola ý capa de brocat carmesí, e mitra solempne. De diaca anava
vestit lo artiacha major, ý a sots_diaca, lo sagristà major, qui portava
lo
ab camís, ab paraments de brocat carmesí, ý les dalmàtiques ý collarets dels
vestiments de papa Alexandre. E per asistent, al costat esquere del senyor bisbe,
anava lo artiacha de Alzira, ab hun ruquet ý capa de brocat carmesí. Darrere
del bisbe anaven dos domers ab capes de brocat carmesí ý ruquets.
En la professó anaven huyt capes de brocat carmesí, totes ab huyt bordons, en
les quals no ý anava ningun canonge, sinó mestres, rectors ý capellans. Davant
la professó precehiren dos escolans ab hun tapit vermell, la cadira de ferro, dos
coxins, lo hú de seda per a damunt la cadira, ý l'altre de brocat per a agenollar-se,
ý lo brocat de Lopis.
E, arribant a la placeta de Palomar, dellà los Tiradors, los escolans estengueren
lo tapit ý pararen damunt lo citial de ferro, ý damunt hun coxí de ceda
ý lo brocat de Lopis damunt, ý hun coxí de brocat junct ab la cadira, per a agenollar-se.
Ý, arribant lo senyor emperador prop del citial, descavalcà d'un cavall blanch,
que venia a cavall, ý agenollà
encensà lo
lo clero cantà una antífona. Ý, acabada, lo bisbe dix los versos ý oració
pertanyents, segons stà en lo ordinari. E, fet açò, lo emperador levà
ý tornà a cavalcar. E los escolans plegaren lo brocat, coxins ý tapit, ý portaren-ho
a la Seu.
[75] Lloc a ont prengué lo pali lo emperador per a entrar.
E la professó tornà-sse
ý tota la cavalleria vingué fins al Tosal. Ý d'aquí prengué per la Boseria
avall, per la volta del Corpus.
Anava lo emperador ab hun sayo de brocat rich en cors, en hun cavall blanch,
a la bastarda, davall lo pali de la Ciutat, lo qual portaven los jurats a peu, ab
altres officials, a elecció ý ordinació del racional de València. E, axí, lo mestre
racional, contra voluntat del dit racional, se volgué posar a portar hun
bordó del pali. Ý proclamant lo dit racional a l'emperador, manà que dexàs lo
bordó del pali.
Davant lo pali anava lo governador don Hieroni Cabanyeles, camarlench, ab
lo estoch. Ý davant ell lo virey ab lo duch de Sogorb ý los altres grans del
regne.
Les regnes del cavall de l'emperador tenien molts cordons, los quals portaven
a peu lo bescomte de Chelva ab molts altres nobles ý cavalers.
[76] Entrada de l'emperador dins la Seu.
Arribant al cantó de la Corregeria, giraren per ella, per entrar per lo portal del
Campanar.
E los canonges havien fet levar tot lo antipit de la longeta, ý havien fet reblir
la rexa. Essent endret de la rexa, descabalcà. E la professó tornà a exir fins a
la porta del Campanar, lo pali ab lo bisbe, stant dins lo portal de la esgleya.
Quant lo emperador fon prop del portal, ell mateix dix que aturassen lo pali.
Ý axí
Entrant dins la Seu, lo bisbe li donà aygua beneÿta ab lo salpacer de argent, ý
posà
sos ministres entonaren
vingueren per davant Sent Pere dret. Ý per davant Sent Cristòfol giraren a la
capella Major. Ý, arribant allí, agenollà
oració. E lo bisbe, essent a l'altar, girat de cara devers lo emperador, dix los
mateixos versos ý oració que dix a la primer a recepció, segons stà en lo ordinari.
E, acabada la oració, donà la benedicció episcopal, cantant segons havia
dit tot l'aldre.
[77] Exida de l'emperador de la Seu.
lo clero ý lo bisbe, ab lo pali, hixqueren ab ell fins dins a la porta dels Apòstols,
ý aquí l'dexaren. Ý lo emperador hixqué a cavalcar.
Era home de
Aquest recebiment ordenà lo gran canceller de l'emperador, per manament de
l'emperador. Ý açò era per la dignitat imperial, perquè, segons stà en lo principi
del libre, may als reys antipassats la esgleya ab la professó los ha exit a recebir,
sinó fins a Senta Tecla, o fins a la plaça de Sent Berthomeu, si venia per
lo carrer dels Cavallers.
A les cinch hores fon ja lo emperador al Real, hon lo sperava la reyna Germana,
muller del damunt dit duch de Calàbria, ab moltes dames que havia amprat
de València, ben ataviades.
Tocaren totes les campanes de la Seu, repicant de l'entrar de l'emperador per
lo portal de Quart fins que fon al Real. La creu portà tostemps lo campaner.
Lo encenser portà lo de l'altar. Guàrdia e chiques portaren lo sitial. Lo
segon donà rahó al campaner ab ajudants que havien hagut. La creu tocava
al campaner ý al de l'altar, emperò ell la volgué portar tostemps per son plaher.
[...]
[78] Propocició del jurament de l'emperador, que la vingué a fer al Capítol
de la Seu. Intimes e protests dels tres braços.
Dilluns, a
vingué a la Seu per la porta del Bisbe, vestit de vellut negre ab huna mula negra,
ý féu oració dins la capella Major en hun sitial que li aparellàrem promptament,
ab hun brocat, segons és acostumat.
Ý, feta oració, anà al Capítol, hon li havien fet hun cadafal alt; lo batle lo féu
fer. Ý, aseÿt en presència dels tres bras sos, dix com ell era vengut per jurar los
furs ý privilegis, segons los seus antipassats havien acostumat. Ý que
molt que
tenia de trobar-se al part de la emperatriu, qu'estava prenyada grossa en Castella,
ý per les guerres de Hitàlia.
E los tres brassos presentaren-li ses entimes ý protests per la convocació feta
fora lo regne de les corts de Monçó.
[79]
Diumenge, a vespre, dilluns ý dimarts, feren grans alimares ý farons al campanar
ý torres, ý tot lo mur fronter del Real, ý lums per totes les cases de València.
Lo dimarts, aprés dinar, anaren tots los officis ab los standarts ý banderes
al Real. Encara que
gent, per mirar hun fadrí que s'offegava en lo riu, romperen quasi tota la barabanda
de la una part del pont del Real, ý caygué molta gent del pont avall, ý
reberen molt dany, e alguns ne moriren aprés.
Dimarts desferen les quatre barrades de fora la capella, e de les dos baxes de
la capella levaren-ne los brocats, ý empaliaren-les ab les cortines de ras de
mossèn Vilarassa, ab dos emperials dels millors.
Quant vingué al vespre, lo emperador anà a pasejar per València, ab deu o dotze
de cavall.
Divendres, a
ý acusaren la una contumàcia dels absents.
Disabte, a
partí del Real ý anà a veure València, ý a la Verge Maria de Gràcia. Ý digueren-li
la salve. Ý d'aquí tornà-sse
[80] Vinguda de l'emperador a la Seu a oyr lo offici.
Diumenge, a
per ço les barrades baxes de la capella tornaren-se a empaliar de brocats totes,
ý levaren-se les cortines de ras del degà Vilarrasa.
Les barrades altes restaven de brocats del dia que entrà lo emperador. Ý encara
que en lo dit dia féssem lo offici
posaren a l'altar lo pali de brocat carmesí de papa Alexandre, ý la línea rica,
ý lo banch de les relíquies ab lo brocat de Jofré, ý totes les relíquies de la Seu
ý del rey. Als grahons de l'altar, les catifes; en lo restant de la capella, tapits.
Entre set ý huyt hores, los de la guarda_roba de l'emperador posaren en la capella
devers Sent Anthoni les cortines per a l'emperador de brocat ý vellut carmesí,
e una cadira de vellut negre, ý hun sitial per a recolzar-se, de brocat,
ý dos coxins de brocat de fluxel. Lo hú per a agenollar-se. Ý l'altre, damunt lo
sitial, per a recolzar-se.
A missa tocàrem bisbal, a sis hores ý mija. Ý la Seu féu son offici aretglat de
tèrcia, sexta, ý la professó, ý la missa
feren buydar del cor tots los lechs ý tancar les portes del cor. Ý tots los
capellans de la Seu ý canonges dins lo cor speraren la venguda de l'emperador
en lo cor.
A onze hores ý mija arribà lo emperador, ab lo archabisbe de Sivilla, enquisidor
major, e lo bisbe de Plasència, ý molts altres. Ý, entrant en la capella,
entrà-sse
la missa dins lo cor, de la domínica. La missa dix lo sagristà de la present Seu,
nomenat don Hieroni Burguerini; lo evangeli, mossèn Miquel d'Assió; ý la
epístola, mossèn Baltazar Rosell, tots tres canonges, ab los vestiments
de papa Alexandre ý camís ab paraments de brocat carmesí.
A l'exir a l'altar lo prevere, hixqué vestit ab una capa de les de papa Alexandre
damunt lo camís, ý diaca ý sots_diaca als costats, ab gremial, sense creu. Ý detràs
per asistent hun domer ab una capa de brocat carmesí de mestre Bou.
Ý, entrant en la capella, lo prevere prengué lo salpacer de argent ý anà la volta
de l'emperador. E lo archabisbe de Sivilla prengué lo salpacer ý donà aygua
a l'emperador, ý tornà
qui era lo mestre de les cirimònies, lo qual donà aygua als circunstants.
Entretant, lo prevere tornà-sse
la casulla, e digueren la confessió girats de cara a l'altar,
Per al dir de la confessió pujà lo bisbe de Plasència, ý posà
ý lo diacha. Ý axí dix la confessió ab ells. Ý, acabada, lo dit bisbe anà a l'emperador,
ý dix-li la confessió ab los altres de la sua capella, qui asistihen vestits
ab sobrepelliços.
La epístola se dix en los grahons de l'altar, ab lo cambrer, qui tenia lo epistoler
en loch de faristol. Ý, acabada la epístola, lo mestre de les cirimònies portà lo
sots_diaca a l'archabisbe de Sivilla, ab lo epistoler tancat, ý besà la mà al dit
archabisbe, ý tornà-se
A l'evangeli lo diaca anà a pendre la benedicció de l'arcabisbe de Sivilla, e dix
lo evangeli al cantó de l'altar, devers lo emperador, tenint-li lo libre lo cambrer.
Ý, acabat lo evangeli, lo diaca, ab lo evangelister ubert, anà la volta de
l'emperador. Ý vingué lo archabisbe ý prengué lo libre, ý donà
l'emperador. E tornà
al prevere, perquè, segons dia lo mestre de les cirimònies, allí hon besa lo
emperador o rey, no ý acostuma de besar algú, encara que digués
missa lo bisbe.
La pau prengué lo diaca ab la patena, ý portà-la a l'emperador. Ý lo dit archabisbe
prengué-la en la mà sense lo vel, ý donà-la a l'emperador, ý aprés tornà
la patena al diaca.
Dit lo
credo,
de la sua capella.
Acabat tot lo offici, lo emperador pujà al cantonet de l'altar, per veure les relíquies
de l'altar. Ý, axí, de una en una devallaren-les dels banchs de l'altar, axí
les del rey com les de la Seu. Ý mostraren-les-hi lo prevere, diaca ý sots_diaca.
E tornà-sse
Acabà
[81] Acte de inquisició.
Dijous, a
penitència.
[82]
Aprés dinar jugà a canyes lo emperador, ab més de
ab ell. Fon lo joch al Mercat, a la part de Magdalenes.
[83] Festa del Corpus que
Divendres, a
aprés de missa, feren en la Seu tots los entramesos, com se acostuma. Ý a les
dos hores lo emperador fon vengut a mirar a la Deputació. Ý los jurats miraven
en les finestres de l'studi de la Diputació. Ý aquí feren los primers entramesos
ab les roques. Ý los deputats donaren una col·lació molt superba de més
de
Entre sis ý set hores, partí la professó acostumada del Corpus, molt solempne,
ý en la custòdia, en loch del Corpus, anava-y lo
del rey.
Quant foren a la plaça del comte de Oliva, per ésser tart, girà la professó per
lo carrer de Bon Ayre, ý per lo carrer fronter de la casa de mossèn Beneyto, ý
per la Asaunadoria, ý per la Freneria, per lo carrer de Sent Thomàs, ý pujà
per la pujada del Bisbe. Ý entrà en la Seu bona stona tocada la oració. Ý féu
volta per la Seu, stant les capelles molt ben il·lumenades. Ý dexaren la custòdia
en lo altar Major, com se acostuma. Ý no féu lo bisbe col·lació alguna.
En aquest divendres, per no haver-hi festa, lo offici fon
tocar com en tot lo offici no y hagué mutació alguna, salvo en la professó,
que
professó de capes ý ta bernacles, ý cantors, ý lo tocar de les campanes, axí a
l'exir de la professó com al tornar.
E la Ciutat donà a la Seu los albarans acostumats de guants ý sabates ý escarpins.
E l'endemà de matí estojaren la custòdia.
[84] Jurament de l'emperador, nostre senyor.
Disabte a
cadafal quadrat a la porta del cor, que tenia de la trona de la Epístola fins a la
de l'Evangeli, egual ab lo sòl de les trones ý grahons, tot lo davanter devers la
capella, ý la mitat dels costats. Ý damunt aquest cadafal, junct ab la porta del
cor, hi havia hun recadafalet ab dos grahons, hon stava la cadira de l'emperador
arrimada al rexat, ab hun doser de brocat ý coxí. E alt, damunt la cadira,
en l'ayre, havia hun rich doser de brocat, tot lo qual portaren los rebosters de
l'emperador. Ý, axí mateix, los dits rebosters encatifaren tots lo cadafal ý grahons
ab les catifes de Palàcio, ý la resta hagué lo batle, qui era don Loís
Carròs.
E lo sot_sagristà féu aparellar al cantó del cadafal, devers la trona de
l'Evangeli, lo sitial bisbal de ferro, ab hun coxí de seda. Ý, damunt, lo brocat
de Lopis. Ý damunt lo brocat, lo misal bisbal ubert a la magestat per al jurament,
sense coxí baix per a agenollar-se.
E, arrimat a la capella Major, féu fer lo batle hun altre cadafal que tenia tot lo
enfront sols grahons, sense planell, com una escala d'un cap a l'altre. Ý la porta
ý tot tan alt que no empachava la vista de la capella. Ý en aquest cadafal staven
los jurats, racional ý síndich, advocats ý consellers, cavallers ý ciutadans,
justícies criminal, civil ý de
de les viles reals a la mescla, sense orde, en los grahons més baxos.
A la part de la trona de la Epístola, al costat del cadafal, hi havia molts banchs
dels del Capítol ý de la Ciutat, per a seure lo bras ecclesiàstich. Ý a l'altre costat,
devers la porta dels Apòstols, hi havia molts banchs per al bras militar. En
lo penúltim grahó staven los officials reals de València. A l'hun cantonet del
cadafal, en lo segon grahó, staven dos reys d'armes, ab les sobrevestes reals,
ý dos massers, ý a l'altre cantó axí mateix.
Al raconet de la trona de la Epístola, juncts ab lo rexat, stava mossè de Nassau,
cambrer de l'emperador, ý mossèn Maymó Català, huxer de l'emperador. Ý al
mig del cadafal, junct a la vora devers la porta del Bisbe, stava lo secretari Sòria,
ý tot l'altre cadafal stava delliure.
Vingué lo emperador entre quatre ý cinch hores, ý los ministrés ý trompetes
staven dins lo cor. Ý a l'entrar per la Seu per la porta dels Apòstols, sonaren
les trompetes, ý aprés los ministrés, fins que fon seÿt en sa cadira. Ý, essent
seÿt, lo uxer mossèn Maymó Català manà, de part de l'emperador, que tots
avallasen del cadafal ý dels grahons, salvo los officials reals ý los altres
sobredits. E levà
preposà legint lo secretari Sòria per lo emperador, dihent com ell era allí per
a jurar-los los furs ý previlegis, prechmàtiques ý bons costums, ý per a rebre
la fidelitat d'ells, com a bons vassalls, escusant-se molt de la tarda, ý especificant
les causes per hon havia tardat.
[85] Requisició feta per lo síndic del bras ecclesiàstic sobre la abilitació
de la congregació.
Ý, lesta la preposició, lo síndich del bras ecclesiàstich, qui era don Hieroni de
Ribelles, canonge de la Seu, per los tres brassos, posà huna scriptura requirint
la abilitació de la congregació. Ý açò era per la absència de la reyna dona Johana,
mare del dit emperador, la qual stava dementa en Tordesillas, en Castella,
la qual primer succehiha en lo regnat ý may havia jurat. Ý, axí, lo emperador,
abilità los braços, ý ells a l'emperador, com a corregent ý corregnant ab
la dita dona Johana, sa mare.
[86]
E fet açò, los reys d'armes ý porters de l'emperador prengueren lo sitial en
pes, ab lo misal ubert, com lo havia fet aparellar lo sot_sagristà, ý pujaren-lo
dalt, hon stava lo emperador, ý dexaren-lo allí davant ell. Ý lo dit secretari Sòria
legí lo jurament en letí. Ý com vingué a la hora del jurar, lo emperador levà
los guants ý lo barret ý posà les mans damunt lo misal, ý aprés besà lo
missal.
E, fet lo jurament, los reys d'armes ý porters avallaren lo sitial en lo cadafal
major, ý posaren-lo endret de l'emperador junct ab lo seu cadafalet.
[87] Jurament del bras ecclesiàstic.
Ý jurà primer lo bras ecclesiàstich. Per son grau, pujaven per la escala del costat,
ý avallaven per davant la porta de la capella Major, fent la reverència a
l'emperador, ý besant lo misal.
Ý, axí, de hun en hú passaven ý se
jurà primer, mas protestà-li tot lo bras ecclesiàstich, que no era del bras
ecclesiàstich. Ý, axí, jurà en nom propri com a bisbe, ý no com a part del bras
ecclesiàstich. Ý lo bras ecclesiàstich no li besà la mà.
Acabat de jurar tot lo bras ecclesiàstich, lo dit secretari Sòria legí lo jurament
que feÿen del prestar de la fidelitat.
[88] Jurament del bras militar.
Aprés, jurà lo bras militar, per l'orde major; salvo que aprés de haver besat lo
missal, pujaren a besar-li la mà. Primer jurà lo duch de Segorb, ý aprés lo
duch de Gandia, e lo comte de Cosentayna, ý lo marquès de Adzenete,
senyor de Ayora, ý don Pero Maça, ý tots los altres cavallers. Ý, en haver jurat,
se
E, havent acabat de jurar, lo dit secretari legí lo jurament.
[89] Jurament del bras real.
Últimadament, jurà lo bras real, ý també li besaren la mà, ço és, lo justícia criminal,
lo justícia civil, los jurats, racional ý mustaçaf, consellers, cavallers
ý ciutadans, justícia de
reals.
Ý, acabat de jurar tots, lo dit Sòria legí lo jurament.
[90] Perdó general per la Germania.
E, fet açò, lo dit secretari Sòria legí lo perdó general donat a tot lo regne per
la Germania passada, exceptats molts.
[91] Sarau del Real.
E, fet açò, despararen les trompetes ý ministrés, ý tornà-sse
hagué aquella nit gran ajust de dames, fins a mijanit.
[92] La fusta dels cadafals és dels escolans de la Seu.
Tots los cadafals fets per al jurament foren dels escolans de la Seu. Ý veneren
la fusta al Capítol per
demanat gràcia a l'emperador; emperò lo batle ý officials reals digueren
a l'emperador com era dels escolans. Ý axí és stat contínuament, que
tostemps que
fa cadafal en la Seu és dels escolans.
[93] Festa de justes.
Diumenge, a
Foren taulagers mossèn Jaume Penarroja, cavaller, ý En Agostí Albert, ciutadà,
jurats en cap. Ý lo dimarts hi hagué justes de guera. Fon taulager don Johan
Aguiló. Foren les justes al Mercat, a la part de la Bosseria. Mirava lo emperador
a la part de Sent Johan, en hun cantó, ço és, la casa de Na Barcelona.
Feren una escala de fusta molt bella ý plana en la carrera per a muntar a la casa,
ý derrocaren tot lo antepit, ý dexaren a la ciutat tots los brocats dels reys
ý compliment fins a huyt, ab dos peces de brocat.
[94] Partida de l'emperador per a Monçó.
Dimecres, a
per a Monçó, a tenir corts a Monçó, als tres regnes. Ý anà a dinar a
Morvedre, hon stigué tot aquell dia, ý tot lo dia de la Assenció.
[95] Com se embarcà lo emperador per a Hitàlia, per a coronar-se.
Dilluns, a dos de agost
emperador don Karlos se era embarcat en Barcelona, ab més de
entre naus, carraques, galeres, caraveles ý galions, ab grandíssima cavalleria
ý gent de armes, ý cavalls, per a Hitàlia ý Roma, per a coronar-se.
Ý, arribada la nova, aprés de completes, lo reverent Capítol ý officials feren
una professó de pregàries entorn de la Seu, perquè Nostre Senyor Déu li donàs
bon viatge, ý ordenaren de fer pregàries en la Seu ý per totes les parròquies,
a missa, aprés de l'paternòster, ý a vespres ý matines, ý que legissen de
nit ý de dia en la capella, ab lo
En la Seu legien quatre capellans a cascuna stació, ý durava cascuna stació tres
hores. Ý donaven a cascun capellà nou diners, pagà-u lo sots_obrer per provisió
del reverent Capítol. Legiren de dia ý no de nit, ý durà fins que vingué lo
correu com era desembarcat en Gènova. Ý arribà lo correu a
Ý l'endemà férem professó a la Verge Maria de Gràcia, en la qual anà lo duch
de Calàbria, virey.
[96] La pau del nostre rey ab lo rey de França.
Dimecres, a
rey nostre senyor, ab lo rey de França. E cantaren
Seu. Ý lo divendres, disabte ý diumenge feren festes ý alimares. Ý lo diumenge,
darrer dia de les alimares, feren proffessó aprés dinar, ab totes les banderes
dels officis ý ab lo duch de Calàbria.
Hixqué per la porta dels Apòstols ý per lo carrer dels Cavallers, per la Bosseria
ý per lo Mercat, ý per lo carrer Nou de les Camises, a Senta Caterina, a la Verge
Maria de la Pau, e per la placeta Nova de Senta Caterina ý per la Capucheria,
e per la Corregeria. Tornà a la Seu per la porta del Campanar.
[97] Coronació de l'emperador.
En lo mateix any, poch aprés, lo dit emperador se coronà la segona corona en
Alexandria de la Palla. Ý la tercera corona li donà papa Climent setè en Bolunya,
hon vingué lo papa ab tots los cardenals. Ý, axí, ab molt gran triumpho
ý festa, li donà lo dit papa la tercera corona. E pochs dies aprés, en lo principi
de l'any
[98] Peste de l'any
En lo stiu de l'any
abril ý donà
E yo, Pere Martí, sot_sacristà, restí regent de vicari general ý official; per lo
qual me donà lo procurador del reverendísimo senyor archabisbe cinquanta
ducats. E més, tinguí càrrech de totes les pecúnies de la Seu, ensemps ab lo reverent
mestre Johan Clerà, mestre en Arts ý en sacra Theologia. E dexà
reverent Capítol per a les destribucions ý per a la almoyna mil ý dos_cents
ducats.
[99] La victòria contra los turchs.
En lo stiu de l'any
dit havem, lo Gran Turch vingué de Constantinoble a
en què passaven més de cent cinquanta mília de cavall. E, ultra dels
combatents, portava
E vingué en Hongria. Ý d'allí vingué la volta de Viana.
Ý, sabent lo emperador son exèrcit ý vinguda, ell ab son germà don Ferrando,
rey de Ongria ý rey dels romans, ab lo rey de Polònia ý lo papa Climent,
feren exèrcit de més de
què y havia pus de
la venguda de l'emperador, voltà les spatles ab tot son exèrcit, que no gosà
sperar. Ý al fogir, per allà hon passà no dexaren de matar-li alguna gent. Ý, axí,
li mataren, segons deÿen, més de
de matí a
Ý lo dia mateix, en la vesprada, vingué lo duch de Calàbria, qui era virey, ý feren
professó a la Verge Maria de Gràcia. Ý al partir, entonaren lo
acabaren-lo per la carrera. Ý a la Verge Maria de Gràcia los cantors del duch
digueren la salve. Ý, dita, tornaren-se
[100] Lo soterrar del reverendíssimo bisbe de gràcia.
A
Carbonel, frare de Preÿcadors ý bisbe de gràcia del present archabisbat de
València, lo qual fon bisbe de gràcia
ý de fusta lo retaule major de Preÿcadors. Morí dimecres, prop de les dotze hores
de mijanit.
Ý hobrint per a matines, ho vingueren a dir al sot_sacristà. Ý, en haver acabat
de tocar a matines, li tocaren los tres clachs com a canonge, molt a
aprés li tocaren tres parades per espay de una bona hora. Ý a l'alba li tocaren
altres tres parades de una bona hora; ý a migjorn, axí mateix. Ý soterraren-lo
a Preÿcadors, ab molta solempnitat, aprés vespres, ab cors general de tota la
Seu ý totes les parròquies ý los quatre órdens mendicants.
Ell stava en la placeta de Gallach. E hixqué la professó per lo portal del Campanar.
Ý prengueren lo cors enmig de la cleresia, vestit de pontifical ab una casulla
rica de brocat carmesí de Preÿcadors, damunt la casulla que portava de
cotonina blanca, ý la gayata ý la mitra més riqua de la Seu. Ý damunt lo lit
anava lo brocat o drap de la Verge Maria de la Seu, de la qual ell era confrare,
que acostumen de portar damunt los cossos en loch del himatge. Ý
davant ý detràs del lit los macips de la Verge Maria portaven los foguers ab encens.
Lo lit portaven canonges ý mestres en Theologia. Ý davant lo lit anaven
los cantors de la Seu, cantant ells hun vers, ý la professó hun altre.
Ý, axí, la professó anà per la plaça de Gallach fins a la Corregeria, ý a la Seu
per la plaça ý porta del Campanar, ý per mig del cor posaren lo lit davall lo
sembori, ý aquí li digueren hun respons. Ý, dit, partí la professó per la porta del
Bisbe, ý dret per la Carneceria Nova, ý per la confraria, ý per lo carer del
Fossar de Benimaclet, dret a Preÿcadors. Ý, arribant, lo soterrar en al peu de
l'altar Major.
No s'í trobà altre bisbe en València, per ço féu lo offici lo senyor canonge
d'Assió, més antich dels canonges. Ý darrere la professó anaven lo vicari
general, ý lo official, ý tot lo consell de l'archabisbe, ý lo sot_sacristà ý
molts mestres en Theologia, qui no eren beneficiats, ý altres ab cloches ý capirons.
Ý cascun capellà hun ciriet blanch de tres onzes encès, ý dotze antorches
blanques, que portaven capellans entorn del cors. Ý les campanes tocaren
tostemps de exir la professó de la Seu, fins que fon tornada de Preÿcadors.
La paga fon esta. Que pagaren a la Seu vint liures, com lo canonge, per la
constitució capitular. Les parròquies feren venir los officials de franch, ab la
creu major, ý tota la cleresia, ý lo vicari ab sa capa de ceda negra, o la millor
que tenien, ý los monestirs també vingueren convidats. Ý a la fi de la professó
venia lo canonge qui servia de domer, ab la capa ý stola de brocat negre, ý lo
dià ý sots_diaca ab ell, revestits ab dalmàtiques de brocat negre. Ý aprés, per
son orde, venien les capes de les parròquies.
Com vingué al soterrar, levaren-li la mitra riqua ý la casula de brocat, ý posaren-li
una mitra vella blanca, qu'estava en la sacrestia, que ja no servia. Ý, axí
soterraren com a prevere ý bisbe, ab mitra, ý guants ý anells de lautó, sense
crossa.
Los escolans hagueren per les campanes
ý tres ducats més per la demesia del tocar.
Havem-ne fet memòria ací per a l'esdevenidor per al soterrar dels altres bisbes
de gràcia.
Nenguna parròquia prengué ciris ni antorchs, salvo la parròquia de Santa Caterina,
d'on era parroquià, que
Preÿcadors, ý quatre lo armarier de la Seu.
Los chantres, mentres deÿen vespres ý completes, ensemps ab la parròquia, li
digueren en casa la letania, pagats per lo bisbe. L'endemà los ffrares de preÿcadors
li feren lo aniversari ý cap d'any, pagats dels diners del bisbe.
[101] Com mataren a mossèn Hieroni Vallesillo, lo fiscal.
A
prevere, procurador fiscal del reverendíssimo senyor archebisbe, devallant
de les cambres del Palau de parlar ab lo senyor micer Johan de
Gays, canonge de València, vicari general ý official ý procurador, lo speraven
dos hòmens. Ý, essent al peu de la escala, vehent los dos hòmens, diu-los:
"Qui va allà?"
Ý ells a la hora desembahinaren de les spases contra ell. Ý ell,
tornant-se
ý pegaren-li una gran coltellada al cap, de la qual morí, a
a les dos hores.
Ý soterraren-lo en la Seu, en lo vas dels capellans, per ésser benefficiat en la
Seu, prop la oració, ab
los capellans com les campanes. Ý no
E a
de vet de Tarragona los qui u havien fet, hí fet fer, hí sabut, hí consentit,
hí tots los qui u sabrien ý no u manifestarien. Ý, en ésser lesta la sentència, vedaren
tota la ciutat de vet de Tarragona, que ni coronat ni ab butla ne dexaven
entrar nengú qui no tingués órdens. Ý, al vespre, tocades sis hores, desvedaren
la ciutat, dexant vedats los qui u havien fet, hí consentit ý sabut.
E
aprés del sermó, ý legí lo cartell lo vicari de Sanct Pere.
[102] La consegració de micer Arnau Albertí, inquisidor, bisbe de Pati.
Diumenge, a
de la Nativitat de Jhesucrist, se consecrà en la present Seu lo reverendíssimo
senyor micer Arnau Albertí, inquisidor, gran canoniste ý docte theòlech malorquí,
al qual lo emperador ý rey nostre senyor li havia donat lo bisbat de Pati,
en Secília. Ý, axí, consecrà
Lo dia ans, aprés vespres, los escolans aparellaren la capella Major, la qual ja
stava empaliada de Nadal. Ý devés la porta del sembori, arrimat al drap de ras
de la barrada més baxa, armaren hun docer ab lo brocat de Lopis, ab lo fuster
de la Inquisició, que trameté lo dit inquisidor. Ý, junct ab lo dosser, feren hun
altar ab lo pali de brocat blanch de papa Calixte, ý una línea gentil, ý hun crucifici
damunt. Ý al costat del dit altar, junct ab lo banch on seuhen los jurats,
prop de l'altar, posaren una taula ab hun bancal entorn entorn, ý una altra línea
damunt per a la credència ý ornaments del bisbe elet ý dels dos bisbes asistents,
qui eren lo bisbe Cardador ý lo bisbe de gràcia de Càller. Per al bisbe
elet aparellaren amit, ý camís, ý cordó, dos tunicelles, manyiple, ý stola, ý una
capa de domàs blanch, ý la casulla de brocat blanch de pèl. E per als dos bisbes
asistents, ruquets, ý amits, ý stoles, ý dos capes de domàs
blanch, ý mitres blanques, qu'ells se portaven, ý tres cadires de cuyro per a
seure. Ý damunt lo altar de l'elet, hun faristol ab hun missal.
Ý lo elet envià huyt canalobres de argent ý huyt ciris blanchs de grum d'una
liura cascú, ço és, dos per a damunt lo altar de l'elet, ý dos damunt la taula de
la credència, ý dos damunt lo altar Major, ý dos damunt la taula de la credència
del consecrador.
Lo senyor bisbe de gràcia nostre fon lo consecrador. Ý, axí, al cap de l'altar
Major, devers la Verge Maria de Tovet de punta se posà una taula, ý és la de
la consecratió de la crisma, juncta ab lo retaule major, ab una catifa ý una línea
damunt. Ý aquí aparellaren hun plat ab hun picher de argent ple de aygua, ý
una molla de pa, la crismera, càlzer, canadelles, ab los dos dits canalobres ab
sos ciris, ý la cadira bisbal.
palis ý coxins, ab los tres escabeigs grans de la capella, per a seure a l'elet ý
als dos bisbes asistents.
ý una molla de pa, ý huyt tovalloletes de Orlanda que envià lo elet. Cascun
bisbe se portà son pontifical.
Los grahons
planell d'avall, ý lo planell devés la capella de Sant Anthoni, hon stava lo sitial
del senyor duch de Calàbria, qui era virey.
Los jurats ý altres officials staven en los banchs de la porta de la capella a la
trona. Lo bisbe de gràcia consecrador stava vestit ab los vestiments verts tartugats,
segons la solempnitat de la festa de Sant Johan. Era lo diaca lo canonge
d'Assió més antich, ý lo sots_diaca lo canonge Pellicer, ab dos asistents
ab capes verdes. Nengú dels altres bisbes portava asistens ab capes, sinó ab sobrepelliços,
per ajudar-los a tenir los pontificals ý ajudar-los a vestir.
Fferen senyal a missa a sis hores ý mija, ý aquedaren lo primer toch a les set
hores, ý tantost feren lo segon toch ý digueren tèrcia, sexta, ý nona ý la salve.
Lo bisbe elet ý los dos bisbes asistents entraren-se
ý allí
nona, feren la professó acostumada dels diumenges, per ésser diumenge. Ý, feta
la professó, despullà
pontifical. Ý lo cor callava.
Quant lo bisbe començà la confessió, sellavors en lo cor entonaren lo introhit
de la missa de Sant Johan Evangeliste, segons la solempnitat de la festa. Ý
proseguiren lo offici fins dita la epístola ý lo respons ý lo vers
lo cor ý proceguiren en la consecratió, segons stà en lo pontifical. Ý lo bisbe
consecrador deÿa-u tot cantat, ý lo elet responia axí mateix.
Acabades de fer les uncions ý tot lo fahedor en aquell pas de la missa, entonaren
en lo cor la al·leluya ý lo vers. Ý lo diaca prengué la benedicció ý anà
a dir lo evangeli.
A l'offertori lo bisbe elet offerí dos antorches blanques, ý aprés dos pans grans
redons, de tres o quatre qüernes cascú, lo hú daurat ý l'altre argentat. Ý en lo
hú eren pintades les armes del consecrador, ý en lo altre les armes del bisbe
elet.
la una daurada ý l'altra argentada, ab les armes del consagrador en la una, ý en
l'altra les armes del bisbe elet. Ý açò portaven davant los bisbes sis patges ben
vestits. Tota aquesta offerta ý les huyt tovalloletes són del bisbe consagrador.
Los huyt ciris de liura dels canalobres partiren lo bisbe consagrador ý lo sot_sacristà.
E més, lo senyor bisbe consagrador, per sa cortesia, donà al sot_sacristà
la una boteta plena ab lo vi, ý la mitat de l'hun pa. Açò no
sa cortesia.
Acabada la missa, fan proffessó ab
moris est,
que han consecrat enmig dels dos bisbes asistents, ý van davant lo diaca ý
sots_diaca, ab la creu ý son vel. En aquesta professó porta la creu major lo
guàrdia, e los escolans fan hun repich bisbal ab les campanes.
Acabà
consecrat donà als escolans per sos treballs una castellana. En los dies majors
bé poden fer senyal a sis hores, si se ha fet lo offici tot cantat. En la missa lo
bisbe no féu comemoració alguna, sinó sols la oració de Sant Johan ab la oració
del pontifical
[103] La presa de Tunis.
Diumenge, a
Karlos ý rey nostre senyor, entre deu ý onze de matí, se embarchà en Barcelona.
Ý partí aquella nit ab dos_centes veles, ço és, galeres, naus ý altres
fustes, axí de la armada de Màlega com la que féu en Barcelona, ý les galeres
de Andria Dòria, ý
cunyat, ab molta cavalleria, ý capità son germà lo infant de Portogal. Ý, axí,
hi anaven d'altra part pus de
altra cavalleria innumerable de Castella ý dels regnes de Aragó.
Ý anaren de punt en blanch a la hilla de Serdenya, hon stava la armada de
Hitàlia ý de les hilles de Cecília ý del papa, de la qual era capità lo marquès
del Gasch. Ý, ajunctada tota la armada, que eren
a Tunis, lo qual se havia usurpat un perro turch nomenat Barbarrosa, qui
l'havia pres del rey de Tunis, moro, a força de armes, hí
Tunis ý de Alger, que ans los havia també usurpat, fent innumerables mals a
la Christiandat, hon stava ab deu mília turchs ý cent veles de galeres ý galiotes
molt ben armades, ý fent-se capità del Turch.
Ý, arribant allí la armada de l'emperador, ý ell mateix en persona, desenbarcaren
fora de la Goleta, a causa d'una torre que lo dit Barbarrosa havia fet fer
en la Goleta, molt fortíssima ý armada de gent ý artelleria. Ý, axí, hi hagué
prou què fer en pendre-la, emperò, ab la ajuda de Nostre Senyor Déu, se prengué
a
volta de Tunis. He hixqué lo dit Barbarrossa a l'encontre, als pons, ab
mília de peu ý
de la artelleria los huns hí los altres. D'aquí aremeteren los soldats pràtichs de
Nàpols qui anaven en la delantera tant rèsiament que los moros giraren les
spatles.
Entretant, los catius cristians de Barbarrosa, qui eren
presos en lo alcàser del rey, hixqueren de les presons hon staven presos ý feren-se
forts en lo alcàzer. Ý fogint Barbarrossa, trobà lo alcàzer alçat per lo
emperador. Fogí la volta de Bona ab
deu galeres que tenien allí aparellades, ý anaren-se
ab lo rey qui era de Tunis ý tot lo camp entraren en Tunis, ý donaren-lo a saco.
Aprés, lo emperador dexà la terra al rey moro ý féu-lo tributari, ý aturà
fortalea de la torre de la Goleta ý del castell de Bona, que prengué aprés, ý dexà
mil soldats en la torre de la Goleta, ý
pagadors per lo rey moro. Ý anà-se
Arribà ací la nova de la presa de la Goleta a
Deum
Ý a
de totes capes ý lo cap de sant Loís. Ý lo diumenge aprés feren professó general
ý molt solempne a la Verge Maria de Gràcia, ab totes les banderes dels
officis, ý tres dies ý tres nits grans festes ý alimares per tota València.
[104] La pocessió dels ffrares de sant Ffrancisco de Paula en Sant Sebastià.
Diumenge, a
Castella, de l'orde de sant Ffrancisco de Paula, per a fundar hun monestir
del seu orde en la casa de Sant Sebastià, qu'està en lo camí de Quart, la qual casa
los ha comprat la senyor a dona Júlia, donzella, ffilla legítima segona
del rey don Fferrando, rey de Nàpols, germana del senyor duch de Calàbria,
dels frares de la Murta.
Ý, axí, lo diumenge de matí, acabant sexta, arribaren a la porta del Campanar,
sense creu ni orde de professó, sols ab sos àbits, ý acompanyats ab molts officials
reals ý gentils hòmens del duch de Calàbria ý de les infantes ses germanes.
Ý, exint per lo cor la proffessó acostumada, engravaren-se los frares en la
professó, mesclats entre los canonges. Ý, axí, feren la professó entorn de la
Seu.
Ý, acabant de encensar davant la sacrestia, entraren-se
d'ells ý dos altres frares, ý los altres seguiren la professó, ý stigueren en lo cor
en tot lo offici, en les cadires altes. Ý los tres de la sacrestia vestiren-se per a
dir la missa, ý diaca ý sots_diaca.
Ý, axí, digueren la missa ab los vestiments de brocat carmesí, perquè se feÿa
lo offici d'uns martres simples. Ý en lo cor feren lo offici de la missa ý les vespres
a fals bordó, ab l'orgue, los cantors del duch.
Ý, acabada nona, los frares del cor vingueren a la sacrestia, ý micer Johan de
Gays, canonge vicari general ý procurador del reverendíssimo senyor archabisbe,
passà
Aprés dinar, tocant a vespres, tornaren los dits frares ý stigueren en lo cor en
totes les vespres ý completes. Acabada completa, fferen professó general ab
totes les parròquies, ý lo senyor bisbe, ý tota la Seu, ý los quatre órdens mendicants,
com lo dia del Corpus, ý pali de bordons. Ab tots los jurats, ý officials
reals, ý los officis ý molta altra gent, portaren-los a Sant Sebastià, mesclats entre
los canonges, dret per lo carrer de Cavallers. Ý, arribant allí, digueren una
oració de sanct Sebastià, ab una oració
allí los frares. Ý tornà-se
porta Nova, ý entraren per la porta del Campanar. La missa del matí fon del
mateix que feÿa la sgleya.
[105] La consecració del reverent mestre Stanya, bisbe de gràcia de València.
A
Stanya, de la vila de Cosentayna, en bisbe de gràcia del present archabisbat,
mestre en Arts ý doctor en Theologia, ý beneficiat en la present Seu ý persona
molt exemplar.
Empalià
dos barrades de brocats. Tot l'aldre
Pati, a cartes
E lo vicari general del reverendíssimo senyor archabisbe, qui
de Gays, canonge de València, donà a dinar en los studis del Palau molt
superbament a tots los bisbes ý als canonges qui havien dit la epístola ý evangeli,
al sot_sacristà, al vedell ý escolans, alguns mestres en Theologia ý als
asistents del bisbe, ý a l'scrivà de reverent Capítol, qui havia rebut los actes de
la consecració, ý alguns altres capellans familiars, a despesa del senyor archabisbe.
[106] La mort del reverendíssimo archabisbe de València, don Erardo de
la Marca, alamany.
Dimarts de la quarta setmana de Quaresma, a
nomenat don Erardo de la Marcha, cardenal de Liege, alamany; per lo
qual los senyors canonges se ajustarent, convocats tots per sí, a les dos hores
aprés dinar, per a fer los officis
Ý, ans de tot, ordenaren que, acabades completes ý de morts, fessen tres tochs
molt spau. Ý, axí, lo de l'altar féu tres tochs ab lo simbalet del sembori, larguets,
ý ab bon espay de l'hú a l'altre, ý lo darrer fins que respongueren los altres
escolans al campanar. Ý, axí, feren primer tres trachs ab gran spay de l'hú
a l'altre. Ý, fet lo tercer ý passat altre tant spay com havien fet de hun trac a
l'altre, despararen totes les campanes ý feren tres tochs ab ses parades acostumades.
Ý, axí, fon ordenat que, tocada la oració del vespre, del mateix dia,
fessen altres tres tochs. Ý cascun dia, tocada l'alba, ý a migjorn, ý a la oració
del vespre tocassen axí mateix, fins fos fet lo capell ardent, tres tochs, cascun
toch ab tres parades, per espay de una hora cascun toch.
Dimecres, a
fer lo dia enans, sinó per los prechs del senyor duch de Calàbria ý de les infantes
ses germanes, que pregaren al reverent Capítol que no
caure aquell dia lo jubileu dels mínims de Sant Sebastià.
Lo capell ardent fon d'esta manera: Que armaren la taravaca de fusta de la
Verge Maria de Agost, ý guarniren-la tota de teles negres logades, ý ab una peça
de drap negre entorn del cadafal davall. Ý damunt lo capitell, una creu de
fusta negra, ab
sembrat de senyals de l'archabisbe, ý en lo cel hun senyal gran de deu o
dotze fulls, ý entorn molts chichs. Damunt lo cadafal stava lo lit de la Verge
Maria, ab lo himatge d'ella, ab dos dotzenes de antorches entorn ab ses antorcheres,
ý huns banchs alts del pilar de la trona del Sermó a la trona de la Epístola,
ý de la trona de l'Evangeli a la Transfixió, tots plens de antorchs. Ý lo antepit
del cor, axí mateix, en què y havia
quatre diputats prengueren antorches per als canalobres; los chichs de la confraria,
no.
Lo dilluns ans, aprés dinar, quatre senyors de canonges ab molts dels officials
anaren a convidar ab gramalles, no al cap, sinó los capirons damunt les spatles.
Convidaren lo virey, duchs, ý comtes, jurats, enquesidors, deputats ý tota la cavalleria
de València. donaren dol a tots los canonges ý officials de la Seu ý del
receptor de la cambra apostòlica.
Lo dimarts, aprés completes, digué tota la cleresia hunes vespres de morts
molt solempnes, bisbals, com lo dia de Tots Sancts se acostuma fer, ab lo lit
parat ý totes les antorches enceses.
Lo dimecres feren senyal a les sis hores ý digueren tèrcia, sexta ý nona cantant.
La missa de la fèria ý de Santa Maria Egipcíaca se digueren baxes en lo
altar Major, ab diaca ý sots_diaca, mentres digueren les hores.
Aprés, digueren una letania bisbal solempne, com les vespres. Aprés feren lo
cors present bisbal ý solempne.
Sermonà-y lo reverent senyor mestre Manyiques, bisbe de gràcia de Segorb.
Convidà lo reverent Capítol tots los quatre órdens mendicants. Ý, axí, vingueren
tots. Ý cascú aribant, feÿen una absolució ý se
Acabà
de canonges staven en son cor ab ses capes ý ruquets, salvo los de les
capes ý los que
engramallats per a recebir la gent dels officials, axí lechs com ecclesiàstichs.
Fferen los escolans
constitució darrera, a dos lliures per toch,
per los treballs de guarnir la taravaca de negre. Tots los dits actes se pagaren,
salvo les vespres de morts, que anaren de franch. donaren a cascun capellà
quatre sous per la letania ý dos sous per lo cors present. Ý als officials acostumats,
dobles. Als senyors de canonges
Més, los escolans prop de
tot açò dels béns del dit archabisbe, ara tocasen a sos hereus o al papa.
Enaprés, en lo mes de setembre següent vingué lo núnciu del papa de la cort
del senyor rey a rebre lo spólio del dit archabisbe, ý prengué en compte totes
les dites despeses.
[107] La festa del centenar de Sant Dionís.
Dimecres, a
lo rey En Jaume, de bona memòria, prengué ý conquistà la ciutat de València
de poder dels infels.
Ý la ciutat de València féu la festa del centenar en esta forma: Que los obrés
de Murs ý Valls, en loch de la col·lació que s'acostuma de donar cascun any,
provehiren que fossen donats cent cinquanta lliures a pobres, ço és, al Spital
General
de les
menys, per a que les donassen tantost cascun baciner en sa parròquia.
Ý lo dia de Sant Dionís, a les
la bandera major de València a la Seu, hon stava ja lo senyor duch de Calàbria,
qui era virey de aquest regne, al qual havien convidat los jurats.
Ý dix-se la missa de Sant Dionís ab molta solempnitat per los cantors del duch
de Calàbria, ý ab los de la Seu. Prehicà-y lo reverent mestre Pere
Anthoni Beuter, de la conquesta feta per lo rey En Jaume.
Acabat lo offici, tornaren-se
altres officials. La missa fon bisbal, ý lo tocar. Dix-la lo reverendíssimo mestre
Ffrancès Stanya, mestre en Theologia ý bisbe de gràcia. Ý tocaren a missa
bisbal.
Enaprés, l'endemà, aprés dinar, feren una professó molt solempne, ab totes
les banderes ý estandarts de tots los officis, cascun ab sos sons ý moltes invencions.
Davant tota la cleresia ý frares, ý darrere tots los officis, anava lo Centenar
de Sant Gordi, ab sa bandera, ab lo dit virey, lo qual anava en lo gremial,
ab lo bisbe, per ésser persona reyal de Nàpols. Ý aprés lo governador ý altres
officials reals ý de la ciutat, ab lo justícia criminal, qui era mossèn Pelegrí
Català, cavaller, qui portava lo standart de València, ý molta cavalleria.
Ý anaren a Sant Gordi per los lochs acostumats, ý aquí feren stació ý benehiren
la bandera. D'aquí giraren per lo carrer de la Barcelonina, a la plaça de
Sant Ffrancès, ý per lo corral de Sant Ffrancès. Ý per lo Spital de la Reyna,
hixqueren al camí de Sant Vicent. Ý pugaren fins a la Sgleya Major de Sant
Vicent Màrtir. Ý, feta allí stació, tornà-se
girà per Sent Agostí. Ý feren stació a la Verge Maria de Gràcia. Ý per lo camí
de la Verge Maria de Gràcia ý per la Mercè, per lo Mercat ý per la Bosseria ý
carrer de Cavallers. Ý entraren per la porta dels Apòstols. Ý, feta stació en la
Seu, tornaren lo standart a la sala, ja una hora de nit.
La Ciutat pagà la professó, ý lo tocar de les campanes ý lo empaliar als escolans,
qui empaliaren en la capella quatre barrades. Les dos d'avall, de ras; les
dos altes, de brocats. Ý defora, dos barrades de brocats.
Per la professó féu pagar lo reverent Capítol a cascun capellà de la Seu hun
real; als bordoners ý asistents, dos reals; ý a cascun canonge, dos reals, lo qual
se pagà de les sobres del diner menut, ý de dobles ý aniversaris; ý al sot_sacristà,
dos reals. E més, los senyors canonges se tacharen de dobla del canonical
dos ducats a cascú.
Lo Centenar vingué ab la bandera de València lo dia de Sant Dionís, ab la sua
bandera. Ý mentres digueren la missa ý lo sermó, arrimaren-la a la rexa del
cor, juncta a la trona de l'Evangeli. Ý la de València entrà en la capella Major,
arrimada a l'altar, hon acostuma de star. Ý al tornar a la sala, també la acompanyaren
fins a la sala. Ý, axí mateix, lo dia de la professó totes les al tres banderes,
en arribar a la Seu, entraren per la porta dels Apòstols, ý se n'anaren
cascuna a sa casa.
La Ciutat pagà al senyor bisbe de gràcia per la missa ý per la professó hun ducat,
ý hun real a cascun asistent, ý hun real a cascuna capa dels canonges de
la missa bisbal, ý hun real al vedell per la dita missa, ý mig ducat als escolans
per la empaliada ý tocar a missa bisbal, ý, més, quatre ducats per tocar lo dia
de Sent Dionís a migjorn ý al vespre, tocada la oració, ý l'endemà a l'alba, ý
al partir de la professó, ý al tornar de la proffessó.
[108] La pocessió del senyor archebisbe don Gordi, archebisbe de València.
Divendres, de matí, stant aposentat en Puçol lo dit senyor archebisbe, trameté
hun majordom seu, ab procura bastant per a pendre la pocessió ý les butles.
Ý, presentades al reverent Capítol ý pagada la pocessió ý los ministres, donaren-li
pocessió en la cadira episcopal qu'està davall lo orgue chich. Ý d'aquí
a l'altar Major, ý d'aquí a la cadira de la cort de l'official, ý a la porta de la
presó del Palau, anant ab ell tots los senyors canonges. D'aquí tornaren-se
tots a la Seu, ý lo bisbe de gràcia ab son diaqua ý sots_diaca ý asistents. Ý entonaren
lo
darrere lo bisbe, al costat del governador. Tostemps tocant les campanes, fins fon tot acabat. Ý aprés dinar mudà vicari general ý official.
Ý vengut que fon aprés, en Pasqua de Resurrecció se acabà d'ordenar.
La segona festa de Pasqua prengué órdens de prevere, ý la darrera festa
se consegrà públicament en la capella Major de la Seu. Fon consagrador lo
reverent senyor mestre Ffrancès Stanya, bisbe que era de gràcia, ý asistents los
reverents senyors mestre Miquel Manyiques, frare de Sanct Agostí, e lo bisbe
de Palàcio qu'estava en la capella del duch de Calàbria, qui era virey de
València.
[109] La consecració de l'altar Major de la Seu.
A
a visitar-lo, qu'estava en Toledo. Ý portà-se
gràcia mestre Stanya ý lo official micer Ruvió, ý dexà per bisbe de gràcia
per la absència sua al reverent mestre Miquel Manyiques.
Ý, per quant en anys passats, huyt o deu anys atràs, se alsà lo altar Major dos
grahons més quant se féu la peanya de fusta ab los quatre evangelistes, ý per
moure
Ý, axí, lo reverent Capítol determinà, per quant lo diumenge de les
ladànies, puix la Sglésia nostra valenciana celebrava la festa de
altaris,
Ý, axí, lo dit reverent senyor, mestre Miquel Manyiques, bisbe de gràcia, consecrà
dit altar, acabant matines, ab les portes tancades,
fins a l'alba, ab alguns officials ý capellans, de matines,
omnipotentis et Assumptionis Virginis semper Marie et gaudiorum eius.
Disabte, a vespre, lo senyor bisbe ý lo sots_sacristà, qui era mestre Pere Martí,
dins la sots_sacristia digueren matines
erant per dominum episcopum infra altare, scilicet, plurimorum martirum cum
comemoratione unius cu iusque singillatim, et erant he: De ossibus undecim
mille virginum et martirum, de capillis sancti Johannis Baptiste, os sancti Blas
ii, de ossibus sancte Daree, de ossibus sancti Johannis martiris, et Rufine martiris,
et Patronille virginis; de ossibus et carbonibus sancti Laurentii, de ossibus
sancti Andree apostoli, de ossibus sancti Valentini episcopi et cardinalis;
tria gratia incensi.
E totes les dites relíquies lo dit senyor bisbe les tancà en una capseta de os
blanca, ý huna memòria en letra grossa del seu nom, de les relíquies, ý del dia.
He u sagelà tot dins la capseta ab lo sagell del reverent Capítol ý la dita ceda.
Ý restà la dit a capseta damunt l'altar del sot_sacristà ab dos ciris encesos tota
la nit, fins a la hora de la consacració. Ý féu la aygua gregoriana.
Aprés, dihent laudes de matines, vingué lo senyor bisbe. Ý, vestit ab amit, ý
camís, ý cordó, ý stola ý capa, féu la consecració com stà
ý sagallaren la capsa de les relíquies en l'
hun forat que y havia al cap de dalt, junct ab lo altar devés la part davant.
Ý enbitumaren-les ab una loseta a la porta de la caseta. Ý, ben clos ý enbitumat,
lo senyor bisbe féu-hi quatre creus de crisma al derredor de l'
Durà dita consecració de les dos hores de mijanit fins a quatre hores ý mija, ý
la missa d'alba se dix en Sent Pere. La missa major fon bisbal, ý dit mestre
Manyiques dix la missa, ý sermonà ell mateix
de Capítol per sos treballs li donaren quatre ducats, al dit mestre Manyiques,
per charitat.
[110] La mort de la emperatrís e reyna nostra.
Lo primer del present mes de maig
filla del rey de Portogal, muller de l'emperador ý rey nostre senyor don
Karlos.
E vingué lo correu a
lo dilluns de matí, tengut lo consell a les set hores de vesprada, feren los tres
senyals ab lo simbolet del campanar, larguets ý de toch a toch bon intervall.
Aprés feren los trachs, tres, ab entervalls de hun bon miserere. Ý los trompetés,
ab ses gramalles al cap ý les trompetes rònegues, ý los verguers ab ses gramalles
ý les vergues cubertes de negre staven en la plaça de la Seu davant la
Governació, devés lo cantó, stant tots a cavall. Ý a cascun trach que feren en
lo campanar ells respongueren ab les trompetes hun trach dolorit.
Ý, acabats los tres trachs, aprés d'un miserere, començaren a tocar molt a spau,
ý los de la crida explicaren la crida. Ý axí feren tres parades, la una ans de la
oració del vespre, ý dos aprés de la oració. Ý tocaren huyt dies arreu fins al dilluns
a migjorn, que fo acabat lo capell ardent. Cascun dia tres tochs. Lo hú
en haver tocat l'alba. Lo segon en haver tocat dotze hores. Ý lo tercer en haver
tocat la oració del vespre. Ý cascun toch durava una bona hora, fent tres
parades.
Lo dilluns, a
ý enmig una tomba real, cuberta ab quatre brocats dels millors ý ab ciris
grochs damunt lo capell, ý cinch antorches dalt als quatre cantons, ý una enmig.
Dalt ý davall, entorn de la tomba, dos dotzenes de antorches grogues ab
antorcheres, ý tot lo quadro fet de altària com lo cor, ý als cantons de les naudes,
devers les portes de la Seu, tot de ciris grochs, en què cremaven huyt_cents
ciris ý
Dix la missa lo senyor bisbe mestre Miquel Manyiques, frare de Sent Agostí,
mestre en Theologia, qui regia per bisbe de gràcia per lo senyor
mestre Francès Stanya, qui era anat a la cort ab lo senyor archabisbe de
València.
Tota la despesa pagà la ciutat, axí de fer lo capell com de la sera ý tocar les
campanes, com de l'offici. La Seu féu gratis unes vespres de morts bisbals, ab
sis capes ý bordons, molt solempnes, la vespra del capell, ý tocaren los escolans
hun toch acabant vespres majors, com lo dia de Tots Sancts se acostuma
de fer.
L'endemà no digueren letania, sinó
Gusman de Preÿcadors. Ý prengué per tema
pariendi et peperit filium.
Lo disabte ans féu la cavalcada del dol lo reverent Capítol. Lo diumenge, la
Diputació. Ý lo dilluns aprés dinar, la Ciutat. Lo Capítol ab los capirons damunt
les spatles, damunt lo coll. La Diputació ý Ciutat, damunt lo cap en lo
capell ardent. Los canonges staven en lo cor ab sobrepelliços ý musses. la Ciutat
ý officials reals ý cavallers en la capella Major, ab ses gramalles.
[111] Quant se trencà la Maria.
A
toc de vespres, en les darreres batallades, se trencà la campana que
Maria, que, per ésser campana tan afinada, se posa ací, en memòria per a l'esdevenidor.
[112] Pedra.
Dimarts, a
que negú dels que
ciutat la pedra estava en alt en més de dos palms ý mig. Ý en asò fas testimoni
de vista que davant la porta de la sglésia de la casa de la confraria de la Verge
Maria de la Seu stava en alt de més de tres palms, que feÿa regolfar l'aygua.
Ý, axí, se umplí dita confraria de aygua per lo gran riu que entrava per la porta.
Ý en moltes places l'amuntonaven. Féu gran dany en les vinyes, que per los
lochs hon passà, no ý dexà fruyt ni fulla. Ý al remolí de l'ayre se arrancaren
molts arbres grans de raÿl, en tant que fonch cosa de admiració.
[113] En la avenguda de el riu fa processó lo Capítol ab lo sanctíssim sacrament
ý
a remey de esta nescessitat.
A
lo riu de la present ciutat de València tant gran que plegà fins a la porta del
monestir de la Sanctíssima Trinitat, per hon entra la vitualla per a les monges.
Ý entrava dins l'aygua. Ý entrava dins lo Real ý
Ý, tement que aumentàs més, lo reverent Capítol féu tocar les campanes de la
Seu com qui toca a temporal. Ý portaren lo sacrament ý lo
en processó al pont de la Trinitat. Ý allí feren la stació, fent les pregàries que
se acostumen de fer per semblant infortuni. Ý allí estigué obra de huna hora
ý més, ý tantost aminvà l'aygua. Ý, axí anà diminuint. Ý tornà la processó a la
Seu.
Lo reverent Capítol ordenà que salmejassen davant l'altar Major. Ý en lo altar
Major estava lo
ossos dels sants Abdon ý Senent. Ý, axí, salmegaren fins a les set hores, que
ja l'aygua era molt aminvada.
En dita processó, axí a l'anar com al tornar, ý anaven tots los jurats, racional,
ý molts altres officials ý molts del poble. Plàcia a la bondat divina que axí
remedie en totes les nostres necessitats. Amén.
[114] [Partida de l'arquebisbe Jordi d'Àustria].
En l'any
senyor archabisbe de València don Gordi de Àustria, oncle de
l'emperador rey nostre senyor don Carles, lo qual, com fonch en França, fonch
pres ý detengut per lo rey de França, ab tota la gent que portava ab sí.
[...]
[115]
Disapte, a
Vilarrasa penjà dos dones ý nou hòmens per ladres. Més, a
any, lo dit senyor governador féu asotar
de dos en dos, ý hú a soles.
[116]
d'Alger].
A
que Sa Magestat de l'emperador, rey nostre senyor, era partit de Gènova ý navegava
per la mar ab gran exèrsit, ordenà que contínuament legissen ý salmejassen
davant lo altar Major, de dia ý de nit, dementres que l'offici no
feÿa. Jatsia lo legir de denit durà pochs dies, per los capellans no voler-hi venir-hi,
provehí que en lo altar Major se posassen les relíquies següents, so és,
lo
Nostra Senyora, lo que pintà lo gloriós sant Luch del viu de Nostra Senyora,
ý lo bras de sant Jordi.
Enaprés, a
que
ab est orde, so és, que tots los capellans anaven ab les muses al cap ý sombreros,
ab sos gayatos en les mans, com qui va en romeria. Asseguia lo [...] domer
ab diaca ý sots_diaca, vestits de negre, so és, lo domer ab sa capa negra, ý los
diaca ý sots_diaca ab ses dalmàtiques negres ý los camís ab paraments, lo del
domer de brocat negre, ý los altres de vellut negre. Lo domer portava lo
Crucis,
Crucis
quant se mostra al pople. Hí enmig dels dos cos anaven tots los demés
cantant
anaven.
Ý, aplegant a la dita sglésia de Sant Salvador, cada dia digeren sa missa, que
foren cinch les que
Ý, acabada la missa, tornand-se
anats, presidents dits senyós de canonges, anaren lo senyor canonge Assió ý
lo senyor canonge Pellicer. Anaven-hi lo senyor governador don Joan Vilarasa
ý alguns dels jurats, ý los officis ab sos ciris ensesos, axí los officials com los
officis. Davant lo
ensesos. Ý lo domer era lo venerable mossèn Steve Ribes. Per diaca ý sots_diaca
mossèn Antist ý mossèn Baptista Pastor. Ý los sots_cabiscols eren
mossèn Sabastià, Joan Pellicer ý mossèn Joan Loís Soler, àlias de Castellví.
Ý davant tots los capellans anava mossèn Joan Roures, prevere, beneficiat
en la Seu, qui portava la creu de les processons de la pluga.
Hí, acabades les dites
dites completes. Anà a l'Espital General, en l'a qual anaren tots los monestís,
jurats ý governador, ý tots los officis. Foren, cert, processons molt devotes.
En tots los dies que legiren ý salmejaren, lo sot_sacristà tingé ànsia cada
matí de traure les sobredites relíquies, vestit ab son sobrepellís ý una stola, ab
dos scolans, qui portaven dos canelobres ab sos ciris ensesos. Ý posava, ans
de neguna cosa, en lo altar sos almaysàs de bon orde hí ben posats; cada almaysar
pertanyent a sa relíquia. Més, tenia ànsia de ésser en lo altar Major, per
a quant la processó volia exir de la Seu, per a donar lo
que avia de anar en la processó al domer, lo qual rebia dita relíquia agenollat,
tenint posat un vel negre estès per les spal·les, lo qual li posava
lo dit sot_sacristà.
Estigué totstemps cubert ab lo dit tafatà lo
dites
ý no
Quant tornava la processó a la Seu, tenia ància lo sot_sacristà d'ésser en altar
Major junct. Ý, agenollat, estava sperant fins tant lo domer era plegat. Ý rebia
de les mans del domer la relíquia, ý posava-la en lo altar Major, ab molta veneració.
Ý, avent adreçat tot lo que era mester, tornava-se
Enaprés, a [...] de noembre dit any, lo dit reverent Capítol ordenà una processó
ab lo mateix modo ý forma, la qual anà a la Verge Maria de Jesús. En esta processó
no portaren lo sobredit
hon hi à una de les spines de Nostre Redemptor ý de la creu; no anà cubert.
Anava lo domer a soles, sense diaqua ý sots_diaqua, ab sa capa de vellut negre.
Enaprés, divendres, a
del mateix modo ý forma, la qual anà a la Verge Maria del Socós. En esta
lo domer portava diaqua ý sots_diaqua, tots ab vestiments negres.
Enaprés, dimecres, que comptàvem
Capítol, se féu processó ab la mateixa forma ý modo de les altres. Ý anà a Prehicadós,
a Sant Vicent Ferrer. Hí en lo altar del dit sant se féu l'offici. A l'anar,
pasaren per la placeta de Santa Tecla, hí feren stació en la sglésia de Santa Tecla
al gloriós sant Vicent Màrtir. Ý de aquí tiraren a la casa del gloriós sant Vicent
Ferrer, que és la confraria dels barretés. Ý de aquí a Prehicadós.
Ý, fet l'offici, entrà tota la processó dins lo dormidor dels frares, a la cambra
del gloriós sant Vicent, ý allí feren sa stació. Ý de aquí tornà-se
féu stació a la casa del cabiscol, a sant Vicent Màrtir. Ý de aquí entrà en la Seu
per la porta dels Apòstols.
[117]
Digous, que comptàvem
de Alacant a l'excel·lentíssim duch de Calàbria, visorey en lo regne de València,
donant havís com allí eren aribades unes quantes naus de l'armada de
Sa Magestat, les quals, per la gran marea ý tempestat, s'eren despargides ý
apartades de l'armada qu'estava sobre Alger, les quals donaven notícia ý avís
com tota l'armada s'era perduda per la gran tempestat que s'era moguda en la
platja de Alger, ý que Sa Magestat s'era enbarcat ab la gent que podia, dient
a tots que
s'eren perduts passats cent vexells, entre naus, carraques, ý galeres, ý navilis,
hon s'í perdé riquea qu'era inestimable.
De on, lo reverent Capítol, tenint tal notícia ý avís, ordenà ý provehí que l'endemà,
que era dia de Sant Martí, se fes una solempne processó ý devota, segons
les damunt dites, la qual anàs a la Verge Maria del Remey.
Hí axí fonch feta, en la qual anà lo senyor bisbe ab tota la cleresia, ab les
muses al cap, ab sos gayatots en les mans, axí canonges com tot lo resto dels
capellans. Portava lo
mossèn Steve Ribes, domer de la Seu.
Los frares reberen dita processó al portal de la Mar. Portaven lo crucifixi cubert
de negre, ý ells descalsos. Dix la missa, en lo dit monestir, lo senyor bisbe,
grandíssima gent de tot stament. Fonch, cert, una devota processó ý de molta
tristícia.
En l'endemà se féu altra processó semblant ý ab lo mateix orde. Ý anà a Sant
Nicolau, ý allí
mossèn Ribes, perquè en esta processó no anà lo senyor bisbe.
Enaprés, a
Pedro de Malea, notari, lo qual la Ciutat ý diputats avien enviat ab un bergantí
perquè sercàs ý donàs notícia certa de Sa Magestat hon era. Ý, axí, donà
notícia certa ý autèntica com Sa Magestat era aribat en Mallorca, ý que de allí
avia d'enbarquar-se per a Cartagènia. Ý, axí, aribà en Cartagènia pochs dies
aprés. Ý de aquí se n'entrà en Castella.
[118] La victòria contra lo duch de Xaxònia.
A
Spital General fent la Semmana, li aribà lettra de Sa Magestat donant-li notícia
de la pròspera victòria avia aguda contra el duque de Xaxònia, la qual era
del tenor següent:
De Verlinguen hos scrivimos últimamente como havréys visto. Después no
havemos tenido lettra vuestra a que satisfaser, ni esta se hos scrive para otro
effecto más de para que sepáys la victoria que Nuestro Señor nos a dado contra
el duque de Xaxonia, que, haviendo sido en tan breve spacio ý sin danyo
ninguno de los nuestros, o tant poco que entre muertos ý heridos no passan de
dies, se puede bien conoser haver sido guiado por su mano, como lo veréys
más particularmente por el sumario que con esta se hos envia. De que daréys
rasón en esse reyno a quien ý como convenga, para que por todo lo que Dios
hase se den infinitas grasias.
Ý sea, Ilustríssimo duque, nuestro muy caro ý muy amado primo, Nuestro
Señor en vuestra continua guarda.
Del campo juncto al río Albis en Saxonia, a
Yo, el rey".
La qual notificada lo dia aprés, que fonch divendres, que contàvem
mes de maig, al reverent Capítol, lo dit reverent Capítol ordenà ý provey que,
deprés dinar, dites vespres, lo dia mateix, se fes processó entorn de la Seu, de
totes capes, per a cantar lo
Ý lo diumenge aprés se féu una processó general a la sglésia de Sant Jordi,
de gràcies, molt solemníssima.
Su Magestat, aviendo junctado su exérsito en Egia, ý teniendo
allí la Pascua, partió a buscar al enemigo a los treze d'este. Ý en dies jornadas
sin parar, abiéndose usado de toda la diligencia possible ý tomándose en el camino
del contorno, se llegó a tres leguas pequenyas del exército del enemigo, donde
se reposó un dia, porque la gente lo avía de menester, ý también por regonoser
el citio de su campo, que a la sasón estava en Nirsen, donde después, en el reconoser
el passo de la tierra, huvo algunas escaramusas, ý se truxeron aquella
noche algunos prisioneros.
nuestro campo, haviéndose levantado la noche antes el suyo, ý puéstose de la
otra parte del rio Albis, que es una grande ý ancha ribera, para impedir el passo
de nuestro exército. Ý algunos cavallos ligeros que yvan en la vanguardia, con
mucha parte de la archabusería espanyola, que la ysieron adelantar del squadrón
para este effeto, llegaron a la ribera del río con seys piesas de artellería.
Ý estando de la otra parte buen golpe de cavallos de enemigos ý parte de su archabusería,
con dos o tres piesas de artellería, porque l'otro havía comensado
a marchar. Ý, retirándose desde aquell golpe de nuestra gente, comensó acostarse
a la ribera.
Se tiraron de una parte ý de otra algunos tiros, ý jugó la archabusería por spacio
de dos horas, asiéndoles desamparar tres troços de una puente de barchas
que tenían echada, levavan ya por el río abaxo, comensavan a quemar. Ý, entrando
a nado quatro o cinquo soldados espanyoles, que levavan sus espadas
desnudas en la boca, ý otros tantos a cavallo, tentando el vado con el archabucería,
que syempre jugava a la orilla, ý también la del enemigo, aunque más
a su salvo, por estar cubierto de unos séspedes ý la nuestra en lo raso, les tomaron
los dichos tres trosos de las barcas, con muerte de algunos soldados que
venían del río d'ellos. La prestesa de lo qual no fue sin mucho peligro, por lo
que de la otra parte trabagavan de defenderlo. Ý la diligencia que algunos cavallos
se dieron a tentar ý pasar el vado, que le allaron en muchas partes no
poco hondo ý que era menester nadar. Ý, assí, scaramusando, fue necessario
a los enemigos comensar a retraherse.
Ý, assí, Su Magestad ý el sereníssimo rey de romanos, aviendo primero passado
los cavallos ligeros ý los úsaros, con algunos archabuseros espanyoles ý
el duque de Alva con el duque Mauricio, pasaron luego con el resto de la
cavallería, con tanta prestesa que en spacio de una hora se alló toda de la otra
parte del río. Ý, sin aguardar a la infantería ý artellería, porque se perdería
tiempo, caminaron en seguimiento de los enemigos a gran trote, yendo la vanguardia
siempre scaramusando contra ellos, asta quasi tres leguas, a donde,
viendo ya los enemigos que nuestra cavallería les yva tant serca ý que les era
en squadrones de batalla para pelear, hasiendo uno de la infantería, ý
cincho de los cavallos, dos en la vanguardia ý tres en la retraguarda, ý la infantería
en medio, con su artillería, teniendo un bosque a las spaldas.
El duque d'Alva estava en la vanguardia, com siempre la ha llevado en toda
la jornada. Scaramusando con ellos, dio dentro con una gruesa carga de hasta
mil ý dosientos cavallos de los del duque Mauricio ý la gente de armas del reyno
de Nápoles, de tal manera que los enemigos comensaron a desmayar. Ý a
conoserse de nuestra parte la mejoría, tanto que, con moverse el squadrón de
Su Magestat ý el del dicho sereníssimo rey de romanos, con el suyo, que ambos
iban junctos sin romper lança, fueron luego rotos ý puestos en huyda una
hora antes que
ý parte del día, siguiendo matando ý hiriendo en ellos hasta no quedar hombre
en el campo que hisiesse resistencia.
Tomóseles su artillería, municiones, carruages ý fueron muertos, según lo que
verisímilmente se puede averiguar, passados de dos mil hombres, ý presos
muy muchos, entre ellos el duque Joan Federico de Saxa, el duque
Herneste de Brazinch, que fue el que prendió al marquès Alberto de Brandamburch,
con otros muchos varones ý personas principales, sin aver muerto
de nuestra parte dies hombres; que no es pequenya senyal de lo que Nuestro
Senyor ha mostrado en esta su causa. A lo que hasta agora se entende, dizen
que también fue muerto, con dos o tres, el hijo major del duque Joan
Federico.
Oy, que son
que asta agora no se a junctado ni venido del alcanse. Ý sin perder tiempo, se
mirará de haser lo que por todos respectos más converná.
[119] Mort de la infanta dona Júlia de Aragó, germana de l'excel·lentíssim
duc de Calàbria. Forma de la sepultura. Ý se tocaren los clacs.
Disapte, entre onse ý dotse ores de mitjorn, que comptàvem
del molt excel·lent senyor duch de Calàbria.
L'orde de sepultar lo cos fonch est: Que lo reverent Capítol provehí que, per
ésser persona real, se tocassen los clachs segons se acostumen de tocar quant
algun senyor de canonge mor. Ý, axí
dos hores aprés migjorn, ý en la vesprada.
La confraria de la Verge Maria dels Innocents la cridà, fent l'andana per tota
València. Lo títol que li donaren fonch aquest: A la molt excel·lent infanta
dona Júlia de Aragó, marquesa de Monferrà, filla dels sereníssimos don
Fredrique ý dona Isabet, reys de Nàpols.
Ý quant fonch vespre, la portaren a Jesús a soterrar-la. La caxa portaven los
confrares de la sobredita confraria. Anà-y tota la cavalleria de València, enperò
no ý anava lo senyor duch de Calàbria, ab molta luminària. La remembransa
fa asentar segons se féu.
[120] Entrada de l'emperador ab lo príncep don Phelip, tornant de les
corts de Monçó.
Dilluns, a
ý rey nostre senyor, venint de Monsó ab son fill don Phelip Joan, hon abia celebrat
cors, en les quals corts tots los tres regnes avien jurat al dit don Phelip
Joan per príncep, rey ý senyor, entrà en València, entre cinch ý sis de vesprada.
[121] Entrà lo emperador un dia enans que lo príncep.
Hi servà
restar lo príncep en les Tavernes, ý allí estigué fins a l'endemà.
Hí lo reverent Capítol, pensant que Sa Magestat vindria a la Seu, féu empaliar
la capella de quatre barrades, totes de brocats dels millós. A l'altar, lo pali de
papa Alexandre, ý tota la capella baix ab ses catifes, ý enmig un citial ab lo
drap de Lopis ý dos coxins de brocat. Defora la capella, dos barrades de brocats,
les de ves la capella. Ý féu tocar totes les campanes a no cesar, des de que
entrà en lo pont dels Serrans fins que fonch al Real.
[122] No entrà en la Seu.
Ý, axí, entrà per lo portal dels Serrans, ý tirà per lo carrer dret ý per la plaça de
Sanct Bertomeu, ý per les Corts, que ja era vespre; enperò quant fonch en la
plaça de la Seu no curà sinó passar de larch, ý no entrà en la Seu, per casa de
l'archabisbe. Ý, axí, se n'annà al Real.
En la Seu estaven esperant, per veure si entraria, lo senyor bisbe de Sogorp
ý lo senyor bisbe de gràcia, ab tots los senyors de canonges. En lo altar Major
estava aparellat lo senyor bisbe de gràcia ab dos asistents diaca ý sots_diaca,
per tots revestits, ý dos cabiscols, per aver de dir l'antíphona, ý lo senyor
bisbe la oració.
[123] Nota que no
En esta entrada no y agué processó de capellans, perquè no se acostumma,
puix en la primera entrada li
[124] Entrada del príncep don Phelip.
Lo dimarç aprés, que comptàvem
Joan entrà en València per lo portal dels Serrans, entre quatre ý cinch de vesprada;
en la qual entrada lo reverent Capítol servà est orde:
Que provey que la empaliada de la capella ý de les barrades de fora la capella
que estigués ý no
bé de brocats, ab tots los enfronts, lo qual guardaren los scolans en la nit, pagant-los
sos treballs. Més, proveÿren que los escolans, vent que
en lo pont, aguessen de tocar totes les campanes, ý no dexassen de tocar
fins tant dit príncep fos en la Seu.
[125] Rebuda del príncep feta per lo Capítol.
Hí, axí, lo reverent Capítol, sabent que
processó fins al portal dels Serrans, en la qual anaven totes les parròquies, lo
senyor bisbe de gràcia. Lo diaca era lo senyor canonge Myedes, hí
lo senyor canonge Rocell. Lo hú dels asistents, qui anava al costat del
senyor bisbe, era lo senyor canonge d'Asió, ý los dos asistents que anaven
darrere eren dos domés, los reverents mossèn Ribes ý Baltasar Vedella. Los
qui portaven los bordós eren huit, dos senyors canonges, so és, lo senyor canonge
Carròs, hí lo senyor canonge Vich, ý dos mestres en Theologia, ý
dos rectós ý dos cabiscols, hí hun escolà, qui portava lo ensenser ab la naveta,
per a ensensar lo
lo citial junct al portal, dins la ciutat, so és, la cadira de ferro ab hun coxí baix,
ý damunt lo drap de Lopis, ý damunt hun coxí de brocat ý altre per a agenollar-se
lo príncep, de brocat.
Ý, essent aribat lo príncep al portal, descavalcà del cavall que portava ý agenollà
en lo dit citial. Ý aquí lo senyor bisbe encensà lo
aprés al príncep. Ý lo dit príncep adorà la veracreu, la qual avia portat lo
sots_diaca. Ý aprés los cabiscols cantaren una antíphona, segons stà en
l'ordinari o pontifical. Ý los diputats digeren son vers. Ý aprés lo senyor bisbe
dix la oració. Ý, dit tot asò, la processó se
Bany de Sanct Lorens. Ý los dos scolans plegaren lo dit citial ý portaren-lo a
la Seu.
[126] Lloc a on prengué lo príncep lo pali en què entrà.
Ý, aprés, lo príncep tornà a cavalcar en son cavall, ý los officials de la ciutat
prengueren-lo daball lo pali, lo qual tenia ja aparellat la Ciutat. Ý axí
davall lo dit pali, lo qual portaven los jurats ý aquelles persones a qui tocava,
tots ab los caps sense barreta. Ý, axí, acompanyaren-lo alguns grans de Castella
que heren venguts ab lo emperador, ý tots los grans del present regne, salvo
lo compte de Oliva, que per sa indisposició no hera aribat, hí mestre de
Muntesa, ý de molta altra cavalleria.
Ý, axí, li feren la volta per la ciutat, so és, per lo carrer dels Serrans, per la
plaça de Sanct Bertomeu ý per lo carrer de Cavallés, ý per lo Mercat, ý per los
Aludés, ý plaça dels Caxés, ý per Sanct Martí.
[127] Entrada del príncep don Phelip en la Seu.
Ý, axí, entrà en la Seu per la porta del Campanar, ha hon lo tornà a rebre la
sobredita processó.
Ý lo senyor bisbe ab lo salpacer donà-li aygua beneÿta, ý aprés als circumstants.
Ý, donada la dita aygua beneÿta, entonà ab los asistents lo
laudamus.
Ý, axí, en processó, al costat del senyor bisbe, a la part dreta, davall lo pali de
bordons de la Seu, lo qual portaven capellans, que lo de la Ciutat no entrà en
la Seu, anà per la part de la Verge Maria d'Esperança a l'altar Major, hon
estava lo citial, segons damunt avem dit, hon se ajenollà ý féu oració. Ý los
chantres en lo cor digueren hun motet, ý los diputats hun vers. Ý aprés lo senyor
bisbe dix la oració competent, segons està en lo pontifical.
En esta processó lo sots_diaca no portava lo
servix als bisbals. Ý, acabada que hagué la oració lo senyor bisbe, se
levà lo príncep ý tornà-se
mateixa porta. Ý de aquí se n'anà al Real, on estava lo emperador.
[128] Vinguda de l'emperador ý príncep don Phelip a la Seu per a oyr lo
offici.
Divendres aprés, que comptàvem
Concepció de Nostra Senyora, lo emperador ý lo príncep vingueren a missa a
la Seu.
Dix la missa lo senyor bisbe de gràcia, mestre Stanya. Serviren de diaca lo senyor
canonge d'Asió, ý de sots_diaca lo senyor canonge Rocell. Per asistents
los reverents mossèn Baltasar Vedella ý mossèn Pere Miquel, domés,
ý mossèn Baptista Pastor, sots_diaca. Officiaren los chantres de Sa Magestat.
Ans que Sa Magestat vingués, lo cor dix tèrcia ý sexta. Ý aprés féu la processó
per entorn de la Seu, segons se acostuma. Ý aprés de la processó dix nona. Ý,
dita nona, esperaren Sa Magestat fins que vingé. Ý fonch prop de les onze ores
quant vingé. Acabà
servar en esta missa ja la trobaran atràs en la primera venguda de Sa Magestat.
En esta missa no y agué sermó.
Los ornaments que serviren en tot lo que avem dit foren dels millós que són
en la sacrestia, fora de les capes de papa Alexandre.
Estigué la capella tostemps empaliada, segons avem dit, ý ab les dos barrades
de defora la capella. Ý a les trones, les cortines que s'í acostumen de posar, ý
lo retaule ubert de dia. Ý als grahons de l'altar, les catiffes, dementres estigué
Sa Magestat en València. Ý asò provehí lo reverent Capítol a causa del concurs
dels grans de Castella ý de molts cortesans.
Lo dia de la Concepció de Nostra Senyora a causa de Sa Magestat se tragueren
totes les relíquies a l'altar, so és, les del rey ý pròpies de ací, que ninguna
n'í restà. En la sacrestia tercera se tingueren totes les sobredites relíquies
parades molt honradament, a causa de molts cortesans que les volien veure. Ý
axí estigueren dementres Sa Magestat estigué en València. Ý les veren moltes
persones, axí dels cortesans com de la ciutat ý regne.
[129] Festes de farons de la muralla, campanar e altres llocs de la ciutat.
La Ciutat aquella nit que entrà lo príncep, ý dos nits aprés, féu enfaronar tota
la muralla, ý lo campanar, ý la Casa de la Ciutat ý Diputació, ý donà licença
que tirassen qüets ý trons. Ý axí
scolans tocaren les campanes en tots los tres dies, hun toch a migjorn, en acabant
de tocar dotze ores, ý altre toch en avent tocat la oració del vespre. Ý, ab
tot asò tiraren moltes bombardes.
[130] Festa de les banderes dels officis.
Les festes que
aprés que fonch aribat, ixqueren tots los o fficis ab ses banderes, cascú en son
orde ý loch. Ý, axí, anaren al Real, ý allí passaren tots davant lo príncep.
[131] Sarau de dames en lo Real.
Lo digous aprés, en lo Real y agué grans ajusts de dames, les quals anaren
molt ataviades, ý allí feren sala.
[132] Jugà lo príncep don Phelip a la sortija.
Lo divendres, lo príncep, ab molts cavallés, jugà a la sortiga. Ixqué Ribot enparamentat
ab planches de argent, ell ý lo cavall. Ý quant fonch davant lo emperador
ý príncep, donà
[133] Festa de la Albufera. Festa de justes feta per los jurats.
Lo disapte anà a la Albufera, ý lo emperador.
Lo diumenge aprés la Ciutat féu justes reals. Foren taulegés mossèn Hierònim
Almúnia, cavaller, ý mossèn [...] Çahera, ciutadà, jurats en cap. Ixqueren
molt ben ataviats ý enparamentats, ý alguns dels aventurés.
Lo dilluns y agué justes de [...]
[134] [Nevada].
A
Antoni, caygué tant gran neu que per les carreres l'a avien de amuntonar.
Fonch tanta que de bons anys no se avia vist tal cosa, que ab pales l'avien de
lansar dels terrats.
[135] Lo foc del Mercat.
A deu de març del sobredit any fonch lo foch del Mercat. Disapte en la matinada,
a les tres hores. Tocà la Seu ý totes les parròchies, o les més. De Sant
Joan tragueren lo Corpus, ý de altres parròchies. Ý sesà. Cremaren-se algunes
cases devés la porta Nova.
[136] La acceptació de l'archabisbat de València per lo reverendíssim senyor
don Thomàs de Vilanova, frare de l'orde de Sant Agostí.
Dilluns, a
senyor don Thomàs de Vilanueva, frare de l'orde de Sant Agostí, estant prior
en lo monestí de la vila de Valladolit, de l'orde del dit Sant Agostí, acceptà lo
archabisbat de València, per persuació del reverendíssim archabisbe de
Toledo.
Ý aprés pochs dies aprés, aribà la nova ací a València, hí tantost lo reverent
Capítol deliberà de enviar-lo a vesitar ý donar-li lo bon proïr. Ý, axí, elegiren
los nobles don Hierònim Carròs ý don Michel Vich, canonges de la Seu de València.
Enaprés, per certs enpediments ý justs, lo dit senyor canonge Carròs no
pogué anar. En loch de aquell, lo dit Capítol elegí lo reverent ý magnífich senyor
mossèn Honorat Pellicer, canonge de València. Hí, axí, partiren a [...] de
[...] Plàcia a la bondat divina sia tot a honor ý glòria sua.
[137] La pocessió del dit archabisbat presa per lo noble don Michel de
Vich, com a procurador del dit senyor.
Dimarç, que comptàvem
les bul·les del dit reverendíssim senyor, ab se
lo molt noble don Michel de Vich. Fonch observat l'orde en lo pendre
de la posessió que se observà quant se prengué la posessió per lo senyor don
Jordi de Àustria.
[138] Com aribà lo dit senyor al Socós.
Dimarç, a
en la vesprada. Ý vingué allí per los mals camís que ý abia dels fanchs, per les
moltes aygües que avia fet en los dies ans. Ý allí estigué Sa Senyoria Reverendíssima
aquella nit.
Ý de matí, que fonch dimecres a
hores, lo reverent Capítol, ab molts capellans ý lo senyor bisbe Stanya, anà al
dit monestir, ab lo vedell davant, ab sa verga de argent, per donar-li
la obediència. Ý, donada que li agué la obediència, se
Ý deprés dinar, convocades totes les parròchies, ý no los monestirs, per los
grans fanchs que y avia, dites completes, los scolans comensaren a tocar les
campanes, ý may pararen fins Sa Senyoria fonch en lo Palau.
Ý quant lo reverent Capítol sabé que Sa Senyoria era prop, ixqué la processó
de la Seu, ý anà fins a les Corts; ý, allí, davant la cort del senyor governador,
se parà lo citial. Ý asò
portal de Quart, per hon entrà Sa Senyoria, per los grans fanchs que ý abia. La
Ciutat féu denegar des de la porta dels Apòstols fins pasades les Corts, que no
y avia gens de fanch, ý féu-hi lansar còria de arena. Ý estigué molt bé.
Serviren de diaca ý sots_diaca al senyor bisbe Stanya lo senyor canonge mossèn
Michel d'Asió, per diaca, ý lo molt noble don Olphó de Pròxita, canonge,
per sots_diaca. Ý lo senyor canonge mossèn Baltazar Rocell, canonge, vestit
ab una dalmàtica de papa Alexandre ý sa estola, davant lo senyor
bisbe Stanya, ab son vel vermell, portava lo
sense barreta.
Lo pali dels bordons, per no voler-lo portar los jurats, portaren-lo mestres en
sacra Theologia. Observà
de fer en semblant recepció, segons en lo pontifical estan ordenades.
cum hoc ultra,
Reverendíssima ý lo senyor bisbe Stanya, diaca ý sots_diaca, ab los sots_cabiscols,
entonaren lo
Ý, axí, portaren a Sa Senyoria Reverendíssima en dita processó per entorn de
la Seu; so és, que, entrant per la porta dels Apòstols, tirà la processó a la capella
de Sant Jaume, darrere
la porta del Campanar. Ý de aquí, per davant la Sperança. Ý de aquí, quant
fonch la processó davant la capella de Sant Gil ý de Sant Joan Evangelista, les
creus enbocaren-se per a la capella Major, ý la un cor dels capellans tirà per la
Verge Maria de l'Anell. Ý, quant eren davant la porta de la capella Major,
giraren al cor. Ý l'altre cor dels capellans giraren per davant la trona de
l'Evangeli. Ý, entrant-se
muntaren dalt en la capella.
Ý, quant Sa Senyoria Reverendíssima agué donada la benedició ý foren explicats
los perdons ý indulgències que Sa Senyoria donava a tots aquells que
avien entervengut en la sua recepció, lo senyor bisbe Stanya ý tots los senyós
de canonges se anaren a despullar per a tornar acompanyar a Sa Senyoria Reverendíssima
al Palau. Ý quant tornaren a la capella, ja Sa Senyoria se
Lo sots_obrer de la Seu, qui era en lo present any mossèn Gaspar de la Nava,
prevere, beneficiat en la Seu, de manament ý provisió del reverent Capítol, féu
denejar tots los fanchs qu'estaven des de la porta del Bisbe fins a la porta principal
del Palau. Ý aprés de fer fora tots los fanchs ý fer lansar còria de molta
terra, de la que tiren de les obres per a la rambla, estava tot aquell rasser molt
bé hí exut. Tot sia a lahor ý glòria de Nostre Senyor Déu ý de la sua gloriosa
Mare. Amén.
[139] Fundició de la campana Maria.
A
la campana que
mestre Joan Clarchet, nació aragonés.
[140] Bendicció de dita campana.
A
dia fonch benehida ý pujada dalt en lo campanar. Benehí-la lo reverendíssimo
senyor bisbe Stanya. Fonch-li posat nom Maria. Ý l'endemà que fonch pujada
comensà a tocar al levar Déu.
[141] Foch de l'Ospital General.
Digous, que comptàvem
entre deu ý onse de la nit, fonch lo foch del Spital General, en lo qual se
cremaren totes les quatre navades de alt a baix. Les tres acabades ý la una que
ja estava per acabar-se perderen-s'í. Ý moriren algunes dones, ý la roba de
l'apartament de les dones.
Sabent-ho la Seu, tocà a foch, segons se acostuma, ab molta necessitat. Ý respongueren
moltes parròquies. De Sant Martí ý de Santa Catherina la Màrtir
portaren lo Sanctíssim Sacrament. De la Seu portaren lo
domer mossèn Ribes portava capa negra de vellut, ab son vel negre. En la
processó molts capellans beneficiats de la Seu; dels senyós de canonges, lo noble
don Michel Vich ý mossèn Gaspar Çamora. Tornaren a la sglésia tocades
quatre hores de matinada, que ja lo foch fonch amansat ý totes
les cubertes foren en terra.
De l'apartament d'avall, hon estaven los hòmens malalts, tots se estalviaren ý
acamparen, ý la roba.
Acudiren tots los officials, axí reals com los jurats, ý molts cavallés, per a ajudar
en tot lo que podien, com a cristians, ý u feren molt noblement.
Diu-se que lo foch se causà d'esta manera: que los fustés que obraven la fusta
per a acabar la darrera navada en la mateixa navada se dexaren un poch de
foch que no se acabà de apagar. Ý ab lo vent que feÿa aquella nit molt gran, se
pegà a unes barumballes, ý de les barumballes a les stelles, ý de les stelles al
bigam, ý del bigam a una scala de fusta que pujava fins a dalt de la scala. Entrà
dins en les altres navades, que may ne tingueren sentiment ni
sinó que tot se cremà, a no restar-í un trocet de biga sansera. És cosa
inaudita ý digna de plorar.
Era clavari en aquell any lo magnífich mossèn [...] Vernegal, ciutadà de
València.
Essent partida la processó de la Seu, segons avem dit, ý acabades que foren les
matines, lo magíster ab alguns capellans ý scolans se posaren a salmejar davant
lo altar Major, en lo qual estaven les relíquies següents: lo reliquiari dels
Castellàs, hon hi à una spina de la Corona, ý del
Nostra Senyora, la que pintà Sanct Luch, ý lo sanct Innocent. Ý salmejaren
fins a les quatre hores de matinada, que saberen que ja avia amansat lo foch.
Plàcia a la bondat divina que s'aja pietat ý que prest sia remediada una tant
gran ruïna.
[142] Entredit papal sobre les rectories de Cueca ý Cullera.
Dimarç a
papal per tota la ciutat ý raval de aquella, sobre la rectoria de Suequa ý
de Cullera, ý fonch
Ý, axí, en ninguna sglésia se dix offici algú, ni en secret ni en públich. Ý los
capellans tingueren per bé de anar a la parròchia de Campanar. Ý per algunes
alqueries pararen al ras en los lochs onests, ý allí deÿen ý celebraven ses misses,
ý en Mislata ý en lo Guerau.
Durà lo dit entredit fins al disapte de la Quinquagèsima. En lo dit disapte, deprés
dinar, se desvedà d'esta forma: Que feren sos tres senyals ab la campaneta,
les campanes, com a una vigília bisbal, jatsia que en lo dit tocar no s'observà
l'orde degut, emperò fonch provehit per lo reverent Capítol.
Los frares de Jesús no volgueren obtemperar al dit entredit. Ý, axí, digueren
sos officis ab ses portes hubertes per a tots los que ý volien anar. Los monestís
que
Màrtir, que volgué seguir.
Fonch cosa de molta tristícia los dies que durà dit entredit.
[143] Vesita del reverendíssim senyor don Thomàs de Vilanova, archabisbe
de València, feta en l'any
Dimarç, dia de Sant Masià, que comptàvem
reverendíssim senyor don Thomàs de Vilanova, archabisbe de València, comensà
a fer la vesita en lo dit archabisbat, en la qual vesita se servà est orde
ý forma: Que, essent Sanct Macià en Quaresma en lo sobredit any, Sa Senyoria
vingué de matí a missa ab sa creu, ý posà
aparellat en la cadira. Ý, acabada missa, ans de dir vespres, lo scolà, ab la creu
ý dos diputats, fonch davant la porta del cor, ab lo vedell. Ý de allí ixqué tot
lo cor en processó, ab sos ciris en les mans. Ý feren-se dos cos, segons se acostuma
en les processons que
Ý Sa Senyoria ab los senyós de canonges ý la creu de Sa Senyoria pujaren-se
dalt en la capella en dos cors. Ý la creu restà baix, junct als graons de l'altar.
Dich la creu del senyor archabisbe. Ý, essent Sa Senyoria junct, enmig de
l'altar, besà l'altar, feta que agué una creu en lo mig de l'altar. Ý vingué-sse
aprés
capes de brocat, la una blanch de l'archabisbe don Ernardo de la Marcha, ý altra
de brocat negre, ý un ruquet, ý un amit, una stola de brocat, lo pectoral. Ý,
levada que se agué la sua capa que portava, se vestí lo ruquet, amit, stola ý
pectoral, ý la capa de brocat blanch sobredita. Ý dos asistents, qui foren ab hun
domer ab sa capa de brocat, lo qual fonch mossèn Joan Jover, prevere.
Quant se agué vestit Sa Senyoria, anaren al mig de l'altar. Ý allí, agenollats,
entonaren
totes les campanes. Ý, acabada l'antíphona, los chantres digueren un motet
en la capella, hon stava posat un faristol. Ý, acabat lo motet, los diputats digueren
un verset del Sperit Sant, ý Sa Senyoria aprés dix una oració de
l'Sperit Sant,
creu davant, la qual portava hú de sos familiars eclesiàstich. Ý darrer de Sa Senyoria
ý dels dits senyós anava lo dit domer ab la dita capa de brocat revestit.
Ý pasaren darrere l'altar Major, hon està lo Sanctíssim Sacrament reservat, per
la porta del sacrari devés la sacrestia.
Ý, com fonch davant lo Sanctíssim Sacrament, feta sa umiliasió, lo sot_sacristà
li donà les claus del sacrari. Ý Sa Senyoria obrí dit sacrari. Ý, en aver ubert,
prengué lo hú dels ensensés, los quals eren dos, aparellats per los scolans ab
ses navetes, ý ensens ý foch. Ý ensensà lo Sanctíssim Sacrament. Aprés prengué
l'altre ensenser ý féu lo mateix.
mans lo cofrenet de vori on està lo Sanctíssim Sacrament, ý portà
Major, exint per la porta del sacrari que està devés lo simbori. Ý posà dit cofrenet
enmig de l'altar. Ý, posat, ensensà dit cofrenet dos vegades, cada una ab
son ensenser. Ý, feta sa umiliasió, levà lo vel qu'estava damunt lo dit cofrenet,
guarnit de or.
Ý aprés lo sot_sacristà li donà la clauueta per a que obrís dit cofrenet. Ý, ubert
que fonch, tornà a
panno en què
Sacrament ý regonegué
Ý allí li fonch dit que de huit en huit dies. Ý aprés mirà ý regonegué lo cofrenet,
lo modo com estava tot molt complidament. Ý aprés amostrà lo Sanctíssim
Sacrament al poble. D'esta forma, que tenint-lo ab les dos mans, se girà
devers lo poble ý en redó tornà
Ý, amostrat que l'agué, posà
vel ý tancat, prengué
del dit sacrari, qu'està devers la sacrestia, acompanyat dels dits dos senyós,
del dit domer ý sot_sacristà. Bé és ver que precehiren alguns senyós de canonges
ab sos siris ensesos, segons estaven en dos cors, ý tot lo clero.
Ý, ans que posàs Sa Senyoria lo sacrament en sacrari, regonegué dit sacrari. Ý,
regonegut que l'agué, posà lo coffrenet. Ý aprés ensensà dos vegades, segons
abem dit damunt. Ý, aprés, feta sa umiliasió, tancà dit sacrari ab clau, la qual
li donà lo sot_sacristà.
Ý dementres féu Sa Senyoria tot lo sobredit exercici de traure ý tornar lo dit
Sanctíssim Sacrament, lo cor, en avent acabat Sa Senyoria la sobredita oració
del Sant Sperit, comensà a cantar
Estigué Sa Senyoria molt contentíssim del com està reservat lo Sanctíssim Sacrament.
Ý, en avent acabat tot lo sobredit, se
Ý de allí, ab la mitra al cap, en processó, anà a les fonts, les quals ja tenia
aparellades lo vicari de Sant Pere, qui
beneficiat en la Seu, natural de la vila de Nules.
L'orde de la processó fonch est: Que primer anava lo vedell, ý aprés la creu ab
sos canelobres, ab capes blanques ý los canelobres ensesos. Aprés
venia la cleresia en dos cors, ý los senyós de canonges juncts ab Sa Senyoria,
ý la creu de Sa Senyoria davant los senyós de canonges, ý davant Sa Senyoria
immediatament anava lo sobredit domer, lo qual portava les crismeres en un
plat de argent, enramades ab flos, les quals abia aparellat lo dit vicari de Sant
Pere, ý posades damunt l'altar Major. Ý darrere Sa Senyoria anava lo sot_sacristà
ý los familiars de sa casa.
La processó anà per la Verge Maria de l'Anell, ý per a Verge Maria de la Sperança,
ý tirà a les fonts. La processó dels capellans passà avant, devés lo Capítol.
La creu ab los canelobres se aturà a les fonts. Ý, aribant Sa Senyoria a les
fonts, féu obrir les dites fonts, les quals obrí ell mateix, perquè
ab clau. Ý, axí ubertes, regonegué l'aygua ý tota la pica, mirant ý regonexent-la
molt bé. Ý aprés regonegué les crismeres si y avia crisma ý
Ý des que agué fet tot asò, ressant molt contentíssim, tancà de ses mans les dites
fonts ab clau. Ý, en avent tancat, li despullaren la capa que portava de brocat
blanch ý posen-li
ab lo dit domer entonaren un'antíphona que diu
Domine,
clamavi,
respons. Ý Sa Senyoria aprés sa oració de defuncts, segons està en lo pontifical.
Ý, acabada que agué dita oració, la processó tirà per davant les Ànimes. Ý
Sa Senyoria estigué parat davant la capella dels Bòrgens, ý aquí féu
altra absolució, segons en lo dit pontifical està.
Aprés tirà la dita processó devers la sacrestia, cantant responsos de morts, ý
per darere lo altar Major, ý per davant la porta dels Apòstols. Ý, quant fonch
Sa Senyoria davant la porta del Simbori, aturà, ý allí féu altra absolució, segons
està en lo pontifical. Hí encara que
tres absolucions, enperò Sa Senyoria volgué anar al Capítol a fer altra absolució
sobre lo vas dels senyós de canonges. Ý, feta dita absolució sobre lo vas
dels dits senyós de canonges, aturà
tornà-sse
ý capellans, anà al cor ab la sua creu davant. Ý allí hoí vespres. Ý, dites
vespres, se
Ý, de tot asò, ne rebé acte lo discret En Joan Alamay, notari ý scrivà de la
cort de Sa Senyoria Reverendíssima, en lo dessús dit calendari. Tot sia a laor
ý glòria de Nostre Senyor Déu ý de la sua gloriosa Mare Maria, advocada dels
peccadós.
[144] La nativitat de l'infant don Carlos, fill del príncep don Phelip
Joan, nostre senyor, ý de dona Maria, infanta de Portogal.
A
en Castella, naixqué lo infant fill del príncep ý rey nostre senyor don
Phelip Joan, fill de l'emperador don Carlos.
Anà de part la princesa dos dies, ý no sens perill de la vida. Fonch bateigat ý
posaren-li nom [...]
Aribà la nova ací en València a
a l'excel·lentíssim duc de Calàbria, lo qual sellavòs estava fora València en ses
terres, de hon lo dit senyor avisà al governador don Hieroni Cabanyelles, lo
qual donàs avís a la Ciutat ý a tot lo regne.
Ý avent tenguda notícia la Ciutat per dit governador de la dita nova, envià al
reverent Capítol dos cavallés per a fer-li a saber ý donar-li notícia de la naxensa
del dit infant. Los cavallés foren mossèn [...] Català, jurat en cap en lo
present any ý senyor de Alcalà, ý mossèn Joan Loís Marrades, loctinent de
thesorer.
Lo príncep nostre senyor no féu correu a la Ciutat per evitar les strenes. Ý la
dita Ciutat, a
denunciant al poble la bona nova. Ý manà sis dies de festes, les quals
comensaren divendres a
les Corts ý de la Longa com de altres negocis, sesaren.
En ésser aribada la nova, que fonch en lo sobredit dia, lo reverent Capítol, ab
la Ciutat, determinà que
lo dit dia, que fonch aprés digous, que comptàvem
a vespres, tots los jurats ý governador ý molts officials reals ý de la ciutat.
Ý dites vespres ý completes, feren processó entorn de la Seu d'est modo: Que
comensaren a tocar les campanes totes, dient lo cor lo
acabades completes, ixqué lo senyor bisbe, qui era mestre Francès Stanya,
doctor en sacra Theologia, ab diaca ý sots_dià ý asistents,
Senyoria portava en les mans lo imatge de argent de Nostra Senyora, davall lo
pali de brocat carmesí. Ý axí anà a l'altar. Ý allí, dalt, en lo últim graó de l'altar,
entonà lo
està en les processons ordinàries de Nostra Senyora, a l'altar
Major, ab sos ciris ensesos, respongué.
Ý, axí, en processó anaren per entorn de la Seu. Ý perquè en aquel dia eren aribats
los catius rescatats cristians per los redemptós de la Mercè, quant la processó
fonch a la porta del Campanar, engravaren-se en dita processó, segons
que en altres se acostumava fer. Ý quant fonch la processó a la capella Major,
los chantres cantaren un motet. Ý, aprés, los diputats digueren son vers. Ý
aprés lo senyor bisbe dix sa oració
se
era la hú dels redemptós, féu una breu col·lació, segons és lo costum.
En lo diumenge aprés, que comptàvem
solemne processó a la Verge Maria de Gràcia, per fer gràcies a Nostre Senyor
Déu ý a la sua gloriosa Mare de la mercè tan gran que
se féu deprés dinar, aprés vespres; en la qual hi anaven tots los officis ab
ses banderes ordenats per la Ciutat, cascú en son loch. Foren-hi tots los officials,
axí reals com los de la ciutat. Comensaren los officis de exir de la Seu
a les tres hores aprés migjorn.
Lo camí que féu la processó fonch est: que ixqué per la porta dels Apòstols, ý
tirà per les Corts fins a la casa del compte de Ribagorça, que antigament se
deÿa del bisbe de Tortosa. Ý de aquí girà a mà
Calatrava fins a casa de mossèn Granullés, ciutadà. Ý aquí girà a mà
ý tirà fins que fonch al carrer d'En Bou, per lo qual girà ý tirà a la porta Nova
ý al Mercat. Ý de aquí a la Mercè; ý de la Mercè, per la plaça dels Alls, ý al
carrer de la Verge Maria de Gràcia dret a Sant Agostí. Ý de aquí hixqué ý tornà
a la Seu per lo carrer de Sant Vicent, ý a la Corregeria. Ý entrà per la porta del
Campanar. Eren entre set ý huit ores quant fonch acabada tota la processó,
en la qual, ý anaren totes les parròchies ý los quatre órdens.
Tocaren les campanes los scolans dos dies, so és, lo dit diumenge ý lo dilluns
aprés a certes hores, so és, a migjorn ý a la oració del vespre. Lo toch de migjorn
durava una hora ý lo del vespre més de hora ý miga. Ý comensàrem a tocar
disapte a migjorn, que comptàvem
gloriós patriarcha Sant Joachim. Ý en dit dia, en la sala de la ciutat y agué
grans sons ý música de trompetes ý tabals.
Ý los ministrils en lo dit dia del diumenge ý lo dilluns aprés, per a la nit, posaren
en la plaça de la Seu tres falles fetes ab unes bigues, ý al ca[p] posaren una
bóta, la qual estava plena de leya. La una estava prop la longeta de la porta
dels Apòstols, ý l'altra a la part devers casa mestre Guillem lo barber, ý l'altra
devers les Corts, endret del cantó de la porta de la casa hon est à misser Benavent,
ý altra n'í avia a la plaça de Sant Bertomeu, en lo carrer dret dels
Cavallés.
Posaren foch en dites falles lo diumenge al vespre. Axí, a huit ores ý miga ý
agué-y grandíssima gent en la plaça. Ý lo dilluns al vespre, ja heren tocades
nou hores, no y agué tanta gent en gran part.
Agueren-se fet grans festes, segons se ordenava, si no agués succehit la nova
que en la mateixa nit vingué, ý és la següent: lo campanar, la Casa de la Ciutat
ý de la Diputació, la Longa, lo Real, ý les torres ý muralla, tots estaven ab farons
les dos nits sobredites.
[145] La mort de la princesa dona Maria, infanta de Portogal ý muller del
príncep don Phelip Joan, nostre senyor.
La nova que vingé en la sobredita nit és la següent: que per lettres de l'il·lustríssimo
duch de Gandia, remesses al reverendíssim senyor bisbe de Sogorb
don [...] de Borga ý al spectable senyor governador de la ciutat ý regne de
València don Hierònim de Cabanyelles, se sabé com la dita princessa senyora
dona Maria, muller del dit don Phelip Joan, príncep nostre senyor, era morta.
Ý morí diumenge a
dies aprés que agué parit, de on totes les festes que
convertiren-se en plos.
Hí fins a [...] de agost del dit any, la Ciutat no rebé lettra de la mort de la dita
senyora del príncep nostre senyor, la qual vista, se ordenaren les obsèquies
ý capell ardent per la dita senyora, les quals se feren en la forma següent:
so és, que la Ciutat, abent donada notícia al reverent Capítol, axí de la mort de la
dita senyora com del que deliberaven fer en les funeràries de la dita
senyora, prestada causió ý obligació, axí del drap de brocat, segons és costuma,
com del que se avia a pagar per charitat de dites funeràries, la qual obligació
acostuma de fer lo cíndich de la ciutat, feren tocar les campanes als scolans
cinch dies d'esta forma, so és, que digous en la nit, tocada la oració del
vespre, que comptàvem
la Seu per la dita Ciutat manifestant la mort de la dita senyora.
En avent acabat la dita crida, comensaren de fer senyal ab la campaneta del
cimbori per tres vegades, segons està ordenat en libre del regiment de la
present sacrestia. Ý en lo darrer senyal comensaren a tocar los clachs del modo
qu'està posat en lo dit libre. Ý, tocats los dits tres clachs, tocaren totes les campanes.
Ý, axí, tocaren lo divendres, ý disapte, ý diumenge ý dilluns. En estos
quatre dies tres tochs cada dia, so és, tocada l'alba inmediadament, ý a migjorn,
ý tocada la oració del vespre. Lo dia de les funeràries, que fonch lo dimarç
aprés, no tocaren fins a l'alba; ý com comensaren a fer l'offici de les funeràries,
fins al sermó. Ý, dit que fonch lo sermó, tornaren a tocar, ý no pararen
fins fonch acabat l'offici de dites funeràries.
Hí per lo tocar dels dits dies donà la Ciutat als scolans
ardent se féu
tomba, que ý abia antorches.
Foren en dita sepultura lo excel·lent duch de Calàbria, ý los
officials reals ý los jurats ab sos officials, tots engramallats ab gramalles que lo senyor duch avia
donat, ý la Ciutat ý la Diputació, cada hú a sos officials.
Lo reverent Capítol tingué per bé de donar a cada senyor de canonge
per senyalar-se de dol. Ý, axí, les prengueren tots, salvo dos senyors de canonges,
que no sols no les volgueren pendre, mas ni consentirien dita provisió.
Los dits canonges que no consentiren ni volgueren les dites
foren lo noble don Hierònim Carròs ý lo reverent ý magnífich mosèn [...]
Exarch.
En los dits dies que tocaren les campanes totes les portes dels menestrals stigueren
tancades, ý palesament no feÿen fahena, ni en dits dies y agué corts ni
longa nova.
Vingueren tots los órdens a fer ses absolucions. Predicà en dites funeràries lo
molt reverent mestre Loís Sabater, prevere, mestre ý doctor digníssim en la sagrada
Theologia. Prengué per thema
obra de miga ora ý un poch més lo sermó. Dix la missa lo senyor bisbe
Stanya. Offeriren a la offerta lo racional En Joan Garcia, ý miser Ros, ý
lo síndich En Thomàs d'Asió ý miser Abat. Los joristes anaven a la squerra.
Feren senyal a missa a sis hores ý aquedaren al primer toch. A sis ý miga
ý poch entervall feren lo darrer toch. Fonch acabat tot l'offici, per ésser estat
lo sermó tant curt, tocades deu hores ý miga.
Sia tot a lahor de Nostre Senyor Déu ý de la sua gloriosa Mare, ý en aument
de glòria per a l'ànima d'esta prinsesa ý senyor a nostra, la qual plàcia a la bondat
divina pregue per nosaltres en la glòria. Amén.
[146] Foch del Mercat.
A
pegà foch en lo Mercat, des del cantó del carrer Nou fins a la casa del cantó
del Trench. Bé és ver que dita casa no
Seu perquè hera molt gran lo foch. Periren dos o tres persones, ý cremaren-se
sols dos cases, so és, la primera aprés de la del cantó del dit carrer Nou ý la de
aprés.
[147] Lo sínodo de l'il·lustríssimo ý reverendíssimo don Thomàs de Vilanova,
archebisbe.
Lo il·lustríssimo ý reverendíssimo senyor don Thomàs de Vilanova, archabisbe
de València, convocà sínodo dyosesà per a dotze de juny, dimarç,
en lo qual dia se ajustaren tots los rectós, o vicaris, o procuradós de aquells,
que pochs ne mancaren de totes les rectories, axí dels vells cristians com dels
nous convertits, de tota la diòsesi. Per a la qual sínodo se servà est orde:
brocats, dich tot lo Capítol, so és, tot allò que
hon està la Cena ý les hystòries de la Nativitat ý de la Adoració dels Reys, tot
l'altre estava empaliat, com dit hé, de brocats. Hí entre la porta de l'archiu ý
la paret de la Cena se féu un cadafal de altària dels banchs, que s'í pujava ab
tres graons, tot cubert de catifes. Ý en la paret se posà lo doser del bisbe de Samora,
lo qual donà lo reverendíssimo senyor archabisbe don Ernardo de la
Marcha, quòndam archabisbe de València, en lo qual ý està la Resurrectió. Ý
en dit cadafal se posà una cadira de vellut vert ab flocadura de seda verda ý de
or, ý als costats dos cadiretes rases per als dos canonges, diaca ý sots_diaca.
Ý davant la cadira del senyor archabisbe, ý stava un scabeix guarnit de brocat.
Ý damunt lo dit scabeix dos coxins de brocat per a tenir lo pontifical. La capella
del Capítol se aparellà ab son dabant altar rich, ý frontal, ý tovalloles ý
sa línea. Ý davall, enfront la capella, estava tot ab catifes. Fonch una rica empaliada.
En dit Capítol, posaren-s'í tots los banchs que s'í pogeren posar. Ý lo sots_obrer
amprà los de la sala dels jurats per a que y agués prou loch per a seure
los capellans.
En la capella Major s'enpaliaren dos barrades de brocats, ý a l'altar
se posà lo pali de brocat carmesí de Castellví. En dita capella a la part del cimbori
se parà una taula cuberta de un tanquaporta, ab sa línea, en la qual s'í posà
lo següent:
ý manyiple, ý una mitra blanca brodada de or. Ý asò per a la persona del senyor
archabisbe. Ý als caps de dita taula, so és, a la dreta, una dalmàtica de tela
de or, ab son camís, ý amit, cordó, ý stola, ý manyiple ý collaret per al diaca.
Ý a la part squera, altra dalmàtica de la mateixa tela de or, ab tot lo sobredit,
salvo stola que no s'í posà. Jatsia tot lo sobredit aparell posat en la dita taula,
mudant de parer lo senyor archabisbe, se portà al Capítol ý
de la capella, que estava ja aparellat, segons avem dit, per lo mateix orde
qu'estava en la dita taula.
La dita sínodo durà tres dies, so és, dimarç, ý dimecres ý digous, que comptàvem
de la dita sínodo, se dix missa. La primera se dix en lo altar Major, cantada, de
l'Sperit Sant. Ý ad aquesta se tocaren les batallades al levar Déu, perquè dient
tèrcia, sexta hí nona se dix la missa conventual baxa, ab diaca ý sots_diaca, en
lo altar Major. Dix la missa del Sperit Sant lo molt reverent ý magnífich
senyor mossèn Baltasar Rocell, canonge de la Seu. Lo senyor archabisbe hoy
dita missa en lo cor, en sa cadira ordinària, ab son citial. Hí, acabant de consomir
lo Corpus, hixqué de la sacrestia lo scolà ab la creu ý canelobres ý lo vedell,
ý posà
Ý, acabant-se la missa, lo prevere se n'anà ab lo diaca ý sots_diaca a la sacrestia.
Ý la creu, ab los canelobres ý vedell, girà. Ý entrà-sse
del cor, devers lo campanar. Ý, axí en processó tota la cleresia, so
és, beneficiats, axí rectós com mestres, ý los senyós de canonges, portaren al
senyor archabisbe al Capítol, ý pujà-se
ý tot lo restant que avem dit que li s'era aparellat. Ý per lo semblant se vestiren
lo diaca ý sots_diaca. Per a diaca serví lo reverent senyor canonge [...] Barcí,
ý per a sots_dyaca lo molt reverent magnífich mossèn Honorat Pellicer, canonge
de València. Ý, axí vestits, feren sa serimònia ans de entrar la sínodo,
ut in pontificali continetur.
Per a esta seremònia se a de aparellar cada dia lo següent:
per al senyor archabisbe, ý un faristol ab una tovallola de brocat, segons los
vestiments; un encenser ab foch ý naveta ab ensens; dos coxins de brocat, la
hú per a agenollar-se lo senyor archabisbe, l'altre per a tenir lo pontifical, més
lo
Sermonà, feta la dita seremònia, lo molt reverent senyor bisbe Segrià. Hí
féu un notable sermó ý de molta doctrina. Hí, acabat lo sermó, Sa Senyoria reverendíssima,
estant en lo sobredit cadafal, en dita cadira pontifical, ab lo scabeix
davant aparellat, segons avem dit, proposà les causes per què la sínodo se
celebrava, ý moltes coses de molta utilitat ý profit ý redrés de l'archabisbat.
Ý dix que si alguna persona eclesiàstica y avia que tingués cosa per a poder dir
ý explicar per al redrés de les coses eclesiàstices, que u digés, perquè ell pogés
proveyr-hi en tot lo que seria mester ý necessari.
Hí, axí, lo primer que parlà fonch lo reverent mestre Pere Anthoni Beuter,
mestre en sacra Theologia ý beneficiat en la Seu. Ý axí, molts altres digeren
ý proposaren lo que
hú segons convenia, ab molta benignitat ý cordura.
Ý, axí, se celebrà en aquest primer dia la sínodo de matí ý deprés dinar. Ý a la
fi donà Sa Senyoria reverendíssima la benedicció. En est dia ni en los altres
no
defora.
Lo segon dia dix-se la missa en la capella del Capítol, baxa. Ý dix-la lo reverent
mosèn [...] Asensi, rector de [...] Ý del cadafal oy la missa lo senyor archabisbe.
Ý, dita la missa, se vestí Sa Senyoria, lo que avem ja dit per al primer
dia, ý lo diaca ý sots_diaca. Ý de allí anà a la dita capella. Ý allí féu la seremònia
tornà-se
Ý, avent acabat, donà sa benedició ý despullà
Lo tercer dia se féu lo mateix, segons en lo segon dia, ý les seremònies segons
estan en lo pontifical. La missa dix lo reverent mosèn [...] Soler, rector de [...],
ý beneficiat en la Seu. En aquest tercer dia, que
aprés de aver oÿt Sa Senyoria a molts eclesiàstichs, ans de publicar les ordinacions
ý constitucions sinodals ordenades per Sa Senyoria reverendísima,
agué-y molts protests per lo Capítol de Xàtiva ý de Gandia ý de altres particulars
persones eclesiàstices. Hí los que últims ý darrés protestaren, ý apel·laren
ý no consentien en les dites constitucions sinodals foren los molt reverendíssims,
nobles ý magnífichs senyós canonges, representant tot lo Capítol de
la insigne ý metropolitana Seu de València.
[148] Home escorgiat.
A
del Spital se trobà una pell de home tota fresca que mostrava que no avia molt
temps que l'avien scorchat, de qui era dita pell.
En la dita pell y avia part dels brasos ý fins al tos. La cara no ý era. Tenia la un
companyó en una camisa. Trobaren los leus, fetge ý tota l'altra exercia del
ventre, tot fresch, que mostrava que no avia molt que u avien posat.
Fonch cosa de gran espant ý oror a tota la ciutat. Ý moltes persones o veren,
hí feÿen relació dignes de fe ý crèdit. No
qui tan gran crueldat avia fet, ni meys qui era lo qui avia rebut tan gran dany
hí crueldat.
Asò sia per memòria en lo sdevenidor del que Déu neguarà a tot bon cristià,
per sa infinida misericòrdia. Amén.
Enaprés, pasats uns quants dies, se sabé com certs meges avien fet notomia del
sobredit mort, ý posaren tot lo sobredit en lo dit fosar. Ý, sabent la veritat, tota
la ciutat se asosegà.
[149] La creu gran.
A [...] del mes de [...]
fer la creu gran nova. Pesà dita creu en argent cinquanta_cinch marchs ý cinch
onses. Entrà de or en daurar la dita creu cent cinquanta_quatre ducats ý mig
ý una castellana. donà-li lo reverent Capítol, al dit mestre Cetina, sols per les
mans, de fer dita creu, quatre_centes cinquanta lliures.
Beney dita creu lo senyor bisbe Segrià. Ý la primera processó en la qual portaren
la dita creu fonch en la processó que tots anys se acostuma de fer en lo
disapte de les octaves
Ý asò sia per memòria
[150] Mort de la infanta dona Isabel de Aragó, germana del duch de Calàbria,
ý solemnitat del soterrar.
Dimecres, a
de dematí, morí la molt excel·lent senyora infanta dona Ysabel de Aragó, jermana
del molt excel·lent senyor don Ferrando de Aragó, duch de Calàbria. En
la sepultura de la qual se servà est orde; so és, que, essent morta, lo reverent
Capítol manà que li tocassen los clachs ab molta solemnitat, segons se acostuma
de fer per semblans persones. Ý aprés dels dits clachs se féu un bell toch
de totes les campanes. Ý aprés, a migorn, altre toch, ý al vespre, tocada la horació.
Al soterrar se tocà altre toch, ý aquest fonch molt larch. Perdurà des que
la processó del Real ixqué ý anà fins a Sant Michel de los Reyes ý agué tornat,
en lo qual monestir està sepellit lo cos de la dita senyora infanta.
En lo dit soterrar, que fonch tocada la oració del vespre, foren convocats de la
Seu vint_ý_cinch capellans, ý fora de la Seu, ab los de la capella del senyor
duch, altres setanta_ý_cinch. Més, foren convocats tots los quatre monestís
mendicans. De cada monestir vint_ý_cinch frares. De forma que tots, entre capellans
ý frares, eren en número dos_cents. Ý lo senyor bisbe, ab sos asistents
de Palàcio, cada hú portava una antorcha. Fonch-y convocada la confraria de
la Verge Maria dels Desemparats.
Ý, axí, damunt l'atahud on anava lo cos anava lo imatge de Nostra Senyora.
Anava en una litera, la qual portaven los criats del senyor duch. Ý en dita sepoltura
lo senyor duch no volgé que anàs sinó tant solament la creu de Sant
Steve. Darere lo cos annava molta cavalleria, la qual anà a peu fins a la dita
sglésia. Fonch una senyalada ý singular sepoltura, ý de molta tristícia.
Axí, per l'orde com per la mort de la dita senyora, tocaren los scolans totes les
campanes, del dia que morí la dita senyor a fins al divendres, lo darrer de gener,
que foren deu dies. Cada dia tres tochs, so és, a l'alba, ý a migjorn ý a la
oració del vespre. Ý en lo dit dia del divendres se féu la remembrança de la dita
senyora, féu lo dit monestir de Sant Migel de los Reyes, en la
qual, s'í féu un capell ardent de molta il·luminària, ý alrededor de la capella,
en què y stimaven que y agué passades de set_centes antorches. Fonch una solemne
il·luminària.
Lo dit dia de divendres lo reverent Capítol ordenà que tocassen a missa d'alba
a les quatre ores, ý a missa major a cinch ý una quarta. Ý tocant sis hores, se
féu lo darrer toch. Acabà
La missa de la festa dix-se baxa.
Partí la processó de ací de la Seu tocades set hores ý una quarta, en la qual
anava tota la cleresia, axí de la Seu com de les parròchies. Anava-y lo senyor
bisbe Segrià. Dels senyós de canonges sols hi anaven los jóvens ý esforçats,
que los vells mals sforçats, a part, anaren a cavall.
Dix la missa lo dit senyor bisbe. Predicà lo reverent mestre Loís Sabater. Prengé
per thema
fent lo senyal del dit monestir als scolans que aguardaven en lo simbori, en lo
campanar, segons se acostuma de fer en les processons de les ladànies. Los senyós
de canonges se posaren entrant en la capella Major del dit monestir, a
mà
segueren a la mateixa part, enperò més avant, junct ab la porta de la sacrestia.
A la part dreta, entrant en la dita capella Major del dit monestir, dins una capella,
estava lo senyor duch de Calàbria ab moltes persones de títol, ab ses cadires,
so és, lo reverendíssimo senyor archabisbe don Thomàs de Vilanueva,
archabisbe de València, ý lo bisbe de Erma, lo mestre de Montesa, lo bisbe
de Fes, lo compte de Oliva, lo compte de Albayda, lo compte de Almenara,
lo marquès de Lombay, lo marquès de Guadalesch, lo castellà
de Amposta, hí molta altra cavalleria, la qual estava defora la dita capella.
Lo digous ans del dia de la dita remembrança la confraria de Sant Jaume ý la
confraria de la Verge Maria dels Desemparats la cridaren fent ses andanes de
nit, tocades huit hores, ab los capirons al cap ý moltes antorches davant, que
cada una de les confraries portava. Donaren-li es'títol: "A la excel·lentíssima
senyora dona Hysabel de Aragó, filla del sereníssim rey don Federich, rey de
Nàpols,