Text view
Cinc lletres privades catalanes del segle XIV
| Title | Cinc lletres privades catalanes del segle XIV |
|---|---|
| Author | VVAA |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | I-03-Cartes XIV.txt |
| Date | Segle XIVb |
| Typology | I-Epistolaris i dietaris |
| Dialect | Or:C - Central |
| Translation | No |
Lletra de Françoi Net al seu germà Bernat Net, macip de Francesc Nodrissa,
a Mallorca. Li diu que ha rebut les seves cartes i que aprova el seu propòsit de
noliejar una nau millor, li dóna noves de fets de mar i li prega que li escrigui
sovint. Datada a Barcelona el 22 de gener de 1395.
Ffeta a Bercelona, ha
Ffas-vos aseber, En Bernat, que reabí diyous, ha
vostres per un renpí qui vench, le qual hé entès ben tot hesò que vós me evets
fet eseber, le qual són stat fort despegats com heveu pecat tant de mal, beneït
ne sie Déus [de] tot.
Heveu-me fet eseber que vollets noliegar haltra nau; per me fe, En Bernat,
que n'eurie gran pleer si ó fets, com heque[xa] [n]au d'En Ramon Gerau hés tan
veya que no
selvement, h[e] [gu]ar, he sellut, he bones
De Gerona hé aüda hara una letra que són sans hí alegres he le mercè de
[nostre] Senyor tothom.
Prech-vos, si
e Mellorca.
No í à res de nou [que] [us] faça esaber hadés, sinó de les naus hermades
que s'ig diu que han presa
val
Hexí metex vos fas heseber de les gallenyes que deuen henar he Domàs
[se] hedoben he s'epereyen.
No hé hals que us faça hasaber.
Lo Sant Spirit sie ab vós.
Prech-vos, si
plau, que no
Comenats-me en gràcie del senyor vostra.
Frensoi Net, german vostra, qui molt vos salluda.
Tramesa per lo lein d'En Arnau Reg.
Al molt honrat En Barnat Net, mecip del senyor En Ffrenchs Nodriça, he
Mellorcha, he le nau d'En Ramon Garau.
més o menys etimològica, i improvisa les seves grafies.
Hi trobem:
a) confusió completa de a i e àtones: Bercelona, aseber eseber i esaber, n'eurie,
Gerau (però també
Garau),
plàcie he nostre S., etc.;
el senyor vostra, Barnat,etc.
b) nombrosos gironismes, alguns d'ells encara vius avui:
sónl_a pers. sing. del
pres. d'ind.
d'ésser(avui
sóc),
veys, s'epereyen; persistència de la
-n: ben, german.
c) arcaismes:
éus, vollets, fets, comenats(però
heveu, feríeu, escrivau).
d) ús completament arbitrari de la h.
e) turpituds d'expressió:
le qualdel primer paràgraf.
Lletra de Guillem Poalor a Joan Satria, a Messina. S'interessa per la malaltia
que ha tingut i li fa saber que té el raor i els anells, que les galeres han passat
sense tocar terra, que té noves de grans morts a tot Catalunya i que no li ha
escrit més sovint perquè ha viatjat per l'illa. Datada a Siracussa el 24 de setembre
de 1397.
Car amich meu:
Certiffich-vos que són sà e alegre a la merçè de Déu; qual bona sanitat me
plauria fort saber de vós, car assí m'és stat dit que vós haveu haüda aquí fort
gran malaltia, de què m'és stat fort greu.
Per [què] vos certiffich que jo hé resebut lo rahor e los anells, acceptat un
anell que diu lo corrador que té a la casa e no
dar-lo-m'à si bé ho vol fer. E sap[iau] que jo los li hé fets te[nir] a la fira ja
si los poguera vendra, e maquari no ha tro[bat] qui li
per què jo los me
que no s'ich són acostades gens, per què jo no hé pogut complir [tot] assò
de què vós me havíau pregat, ni mercaders no hi han pogut parlar ni res
tra[me]tra; e passaren a
compta que hi ha arribat un leny d'En Roger de Barch[inona], que compta
que ha grans morts en Cathalunya, ço és a saber, en
e a Perpinyà, e tot quan hi ha qui
apport millor novas, amén, que bé les hic hauríem mester.
Prech-vos, si us plau, que
jo hé stat Agosta e a Cathània, per què, no me
No sé altra que us fassa a saber sinom que
Massina.
Scrita en Çoragossa, a
G. Poalor, amich vostro, qui molt vos saluda.
Al molt amat En Johan ça Tria, a Massina, d'Ent G. P.
a per e àtona (acceptat, vendra, trametra, Massino,
etc.); el són l_a pers. sing., com en la lletra anterior; la terminació -au, -eu, per
a la 2_a pers. plur. (haveu, hajau, perdoneu, sapiau, etc.); l'ús freqüent d'hic, ich o
ic per hi; el mot maquari, equivalent al castellà magüer
Lletra de Guillem Poalor a Bernat Net, mercader, a Siracussa. Li comunica
que en arribar ha tractat d'un afer d'acer i després ha mirat de fer efectius diferents
crèdits, tots prou difícils. Parla també del pas d'una galera. Datada a
Catània el 5 de gener de 1398.
Molt honrat sènyer:
Sapiats que vuy, que havem
hanans del jorn e tantost com fo jorn jo sí
Costea e doní-li la letra e diguí-li del asser, que
pusquéssem; e ell dix que no s'í podia res fer sinó que pagàssem de p[la] en
pla. Però, sènyer, no hé pagat encare entrò que
m'ho lexassen passar.
E puys, sènyer, lo sènyer en Johan Costeya e [jo] [an]am amsemps a Barthomeu
Cortisso e demanam-li los diners; e ell respòs-nos [...] encontinent ell me
pagaria. Però, sènyer, ja ma haguera pagat d[e] [p]resent, sinó que no trobam lo
notari; de què, sènyer, diu que no
manquen, que ja pessa havia que
ha despesos qualsque
hauré aquells que pusque.
Cathània, e lo dit Anthoni Sardo no ych és, que és anat entrò Massina, e deu-hic
ésser de[m]à o l'altre, e ha
sia vengut que
E sapiats, sènyer, que jo hé demanats aquexs
lo fustany, e diu que no me
pren qui fa plers a hàvol gent.
Del asser, sènyer, jo n'é parlat a
retuda resposta, per ço com vuy és disapte e tots los farrés de aquesta terra
són juheus e no puch haver resposta entrò demà. Però, sènyer, dels diners
vos scriu en Miquel Gombau, que jo l[i] hé rebuts, mas no u fa sinó per fer
sos fets.
Perdinau-me, sènyer, si us plau, com no us hé scrit pus larch, car cuytadament
vos hé scrit.
No sé àls que us fassa asaber, sinó que la galera de mossèn Ffrancesch de
Ragadell és venguda assí e és-s'ich partida per hanar aquí.
Si res hi ha de nou, també us ho sabreu.
Scrita en Cathània, a
G. Poalor, humil servidor vostro, qui molt se comana en vostra gràcia.
Al molt honrat lo senyor En Bernat Net, mercader en Ça[r]agossa, d'Ent
[G. P.].
potser perquè va adreçada, no a un company com devia ésser En Satria, sinó a
una persona de major respecte; el destinatari, el mateix Bernat Net de la lletra primera,
que ara es troba a Siracussa, és sempre designat sènyer, en vocatiu; el mateix
mot és usat una vegada com a nominatiu; en l'endreça final trobem senyor. A assenyalar,
dins aquesta carta: l'ús de sapiats, mot usat repetidament, al costat, però, de la terminació
-au, -eu (sabreu, perdinau-me); l'ús de sí iteratiu, el continuat d'entro, el de
pessa, vouré, pur, sartre, farrés amb la r caiguda; el gir popular que pagàssem de pla
en pla.
Lletra de Francesc Folquet al seu agent comercial a Sicília. El renya per
no haver gosat travessar l'illa per terra, li recomana celeritat per tal que pugui
tornar amb els venecians o almenys que hi enviï tota la roba i diners. Parla
del curs de les espècies i de la inseguretat del correu. Datada a València el
28 de febrer de 1398.
Jesús. En nom de Déu sia.
Feta an Valènsia, a
Fas-ta saber que a
Malorqua, feta an Tràpana a
no eres en Sara[goss]a ne [a] [M]asina, e asò per tal con non gosaves anar per
terra; del que é aüt gran despler, e asò per tal con si
nau d'En Pugades ageras tramès so qui era a Saragosa. Per què, fes per guisa
que preges aq[...]ns sennors que t'ajúdan aspatxar prestament, per guisa que
con les galeas dels vanacians pasaran agèn, que tu ten puxes pasar desà ab
eles, [e] [si] no és aspatxat, que trametas tots qants di[n]és ne robes tingues,
e si fer sa pot que les galeas prangésan a Dín[i]ja, tramateses-ho a
a Dínia ab
o a
al sennor En Barnat Torà, e fes-li saber que u tramatés a
dic, per tal que ab milor salvament pasas desà e per tal con a Malorqua pagan
grans drets asò qui
desà, vaga an bonora a Malorqua al sennor En P. Bas, e si per vantura tu hi
vanies ab les ditas galeas e pranies Alaqant, no
bona compania, o tramateses a mi
degés tornar, ab lo len te
En Bernat Torà.
era ne
m[olt].
gingebre [a] [raó] de
[a] [la] mercè de Déu ab que t'aspatxas prets.
Tu fas saber que per altre letra às escrit pus larc. Sàpias que no n'é aüda
naguna sinó aquesta.
Fes per guisa que sàpias quines drapades volen a[ver], ne colas, per tal
que, si bon temps és, que
s[ennors].
Franchès Folquet.
Fas-ta saber que despuens que aguí ascrit asò des[ús] é rabuda
tua, la qal m'à tramesa An Colomer, qui és junt a Barsalona. Per ta letra fas
saber que m'[às] ascrit largament per letras del sennor En Fu[ster]. Sàpias
que no les é aüdes ne madona d'En Fust[er] no
anquara són ab la [nau] d'En Pugades, o s'àn perdudes.
Parlerm, segons m'[à] dit misser Bernabó, que us pensa que an aqets dos locs
toqaran; per què, sis sa pot que sias aspatxat, vina-te
tot so que pusqas, e prega
de tu al destinatari. Abunda la representació d'e àtona per a: fabrer, fas-ta, An, vanut,
astà, vanacians, etc. El so nasal palatal
(ny)està representat per
nno per
n:
sennors,
compania, len, Aspana,etc. La lletra
compania, len, Aspana,
grepresenta unes vegades
jdavant
a (vaga)i
unes altres
gudavant
e (prangésan). A assenyalar
colas( = quals) i
despuens( = després).
Lletra de Pere Despont a la seva germana Caterina, probablement a Girona.
Li notifica que ja està bo i que pensa anar-hi aviat. Parla de diversos afers i
aconsella de vendre el lli, perquè baixarà. Fa una bella descripció de les roses,
verdures i fruiters que té a l'hort; parla de les gallines que se li han mort,
i li fa saber que menja sovint amb el bisbe. Diverses referències familiars, no
sempre clares. Datada a Barcelona el 16 d'abril (sense indicació d'any).
Ma cara sor:
Certifich-vos que, mercè a Déu, són san e ale[gre] e qu'esí ha bons temps ,
emperò yo hé deliberat [venir] aquí, si vós ho volrets, fins al mig de julio[l]
e haj[a] hom vist si lo temps ser[à] ací ben refermat.
Ma cara sor: Segons ma havets scrit, yo hé tangu[t] a prop micer G. Borrull
sobre los diners de madona [de] maestre Ramon Carol, que Déus haje,
e los diners son rehebuts. Mas, per paor de empares e de marques, qui ych són
prestes assats contra hòmens e béns d'aquexa ciutat, pus no volen paga[r] los
censals que fan, no hé volguts trametra aquí los dits diners, e axí matex que
no hé trobada per[sona] per què
fins yo me
gran necessitat de diners e vós ne havets, accorrets-li
del forment, e dats-li la letra que va dins la present.
Ma cara sor: Pus los lins novells deuen venir, a mi apparria que aquest que
és ací se degués vend[re], majorment per ço com En Miquel Pèriç ha cuyta de
hav[er] diners. E axí, trametets-ma de continent lo com[pte] que us tramès En
Miquel, lo qual en una letra d[eu] haver en lo vostre cofret, ço és, quant n'í ha
[d'En] Miquel e quant de vostre, e en quant està lo qui[ntà] o la rova, e quant
vos apparrà que degam dem[a]nar almenys de la rova; e si
ven[dra], que
porà ben vendra, com sia molt lin enguany en regne de València.
[...] obra dels molins no
faré anar roba d'ací, ne quina.
Ma cara sor: En l'ort, que està molt bé, en especial [d]espuys que yo yc
són, ha moltes roses, que tots matins ne cullech yo
trametets-hic Na Violant, si yc volrà venir, si no, trametets-hic Na Catinoy,
filla nostra, per cullir les dites roses, que no
camp de faves de fort belles, [e] altre camp de bells alls, e altre camp de pèsols,
e tot l'ort que és plen de juÿvert, que una somada ne ha tot jorn lo veÿnat.
Demanats a la dida si yc ven, si
Yo, ma cara sor, hé plantades en l'ort moltes cols e carabaces, mellons e
cogombres. Trobaríets en lo dit ort
de menta, e molt moradux; emperò de la sàlvia e de la menta yo hé
molta sagada, car estenie
vius e han prunes, e tots los altres arbres són vius e bells.
Ma cara sor: Ja us hé fet assaber que En Bruguera, e son fill, e Bernat,
tothom és fora, que no ych ha negú sinó mossèn Arnau Barthomeu e la gata
vella, que és prenys.
Les gallines hic havie fetes tornar, e encontinent moriren-se totes; emperò,
si fossen grasses e no
Ma cara sor: Quant yo arribé ací, ma atrobé tan magre, que les costelles
ma apparien dessús la pell; are, a Déu gràties, són ben millorat. A dinar,
e alcunes vegades a sopar, yo meny[...] ab lo bisbe; mas per sopar millor a ma
guisa, yo sop a casa, e ladons sopa-y mossèn Arn[au] ab
Yo, ma cara sor, be[c] del vin que yo
poc vert. Mossèn Arnau e Johan beuen de taverna. En casa ha una gerreta de
vinagre assats bon, que s'és fet del rera_most; e han-ma donada una olla de
fort bona mel. E latugues a sopar tenen dret ab de bella e grassa sardina sovín,
car ha-n'ich gran còpia. Tot lo veÿnat està bé; Na Rossella se ha haüda una
filla. Recoman-me a vostre pare e a madona, e saludats-me En Johan Jordi e
Na Violant e la dida, e pensats bé de vós matexa e de ma filla. E haje-us l'Esperit
Sant en sa guarda.
Scrita en
Vostre frare, P. dez Pont.
A ma cara sor Na Caterina dez Pont.
Despont, sembla ésser el mateix que fou notari de Girona; havia d'ésser, per tant,
pràctic a escriure. Hi trobem poca vacil·lació en l'ús d'a i e àtones (vendra); el gironisme
del manteniment de la -n (san, lin, vin. sab bon) i el de la l_a pers. sing. són; els arcaismes
sor, frare, Déus, les 2_es pers. plur. en -ts, volrets, havets, accortets, sabéssets, trametets),
però, en canvi, yo per jo (al costat de ja), fins en lloc d'entrò; ús gairebé constant
d'ich, ych, yc, hic, per hi.